Dalí/Rafael. Un somieig prolongat. by Fundació Gala-Salvador Dalí

UN SOMIEIG PROLONGAT

dalí / rafael

“I ¿qui sap si algun di sense voler-ho el Rafa

Salvador Dalí, 50 Secrets of Magic Craftsmanship, Dial Press, 1948

un somieig prolongat

ia no serĂŠ considerat ael del meu perĂode?â&#x20AC;?

dalĂ / rafael

un somieig prolongat

dalí / rafael

un somieig prolongat

montse aguer i teixidor

Directora dels Museus Dalí

Dalí / RaFAEl. UnA introducCIÓ*

* Recomanem visitar la landing page https://exhibitions. salvador-dali.org/dalirafaelsomieig-prolongat/, el web monogràfic Actualitats https:// www.salvador-dali.org/ca/ actualitat/monografic-dalirafael/, així com el material audiovisual que l’integren en el web de la Fundació GalaSalvador Dalí per a una visió més àmplia del projecte.

La Fundació Gala-Salvador Dalí presenta per primera vegada una mostra que es desenvolupa en dues fases. Gràcies al préstec temporal de l’oli Verge de la rosa de Rafael, en el marc del projecte De gira per Espanya, organitzat amb motiu del bicentenari del Museo Nacional del Prado, s’ha ideat la mostra Dalí/Rafael, un somieig prolongat.

El Centre d’Estudis Dalinians i el departament de restauració i conservació han dut a terme l’estudi en profunditat de la relació entre ambdós pintors, una relació d’admiració que s’origina en un Dalí adolescent i continua fins a la fi gairebé de la seva trajectòria artística. Dalí coneix i admira tant Rafael com el Renaixement italià, i aquest reconeixement es reflecteix en la seva obra pictòrica i també escrita, en el seu pensament. El mateix artista compara la seva època amb la del pintor renaixentista, com recull l’entrevista de Manuel del Arco Dalí al desnudo, de 1952: “Si Rafael pintava una verge segons la cosmogonia del Renaixement, avui aquesta cosmogonia ha variat. El mateix tema que va pintar Rafael, si Rafael el pintés avui, com que tindria altres coneixements (física nuclear, psicoanàlisi, per exemple), pintaria tan bé com aleshores, però respondria a la cosmogonia d’avui. I el tema religiós és, per a mi, el més antic i el més actual; però ha de ser tractat segons els coneixements científics.”

dalí / rafael. una introducció

montse aguer

L’origen d’aquesta mostra és Rafael, un Rafael místic, representat en aquest cas per dues obres, una de present, Verge de la rosa (c. 1517), i una segona que actua com a element d’enllaç i referent de les dues fases de la mostra, Santa Caterina d’Alexandria (c. 1507). Dalí conserva il·lustracions d’aquesta obra de Rafael en el seu taller de Portlligat, en les quals s’inspira i que li serveixen de model en el seu procés de creació. Així, Dalí intervé en la il·lustració de Santa Caterina de Rafael fent quadrícules per després poder-les traslladar en forma de calc en dos olis concrets, L’ascensió de santa Cecília i Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d’una catedral. Es tracta de dues obres de dimensions molt diferents però iniciades a la mateixa dècada, la de 1950, una dècada en què Dalí comença la seva etapa místico-nuclear, la desencadenant de la qual és, segons ell mateix relata, la convulsió sísmica que li provoca l’esclat de la bomba atòmica el 1945. L’oli L’ascensió de santa Cecília (c. 1955) és present en la primera etapa de la mostra, del 26 de novembre de 2018 al 6 de gener de 2019, juntament amb Verge de la rosa de Rafael, acompanyades de dibuixos, llibres, fotografies i una pantalla amb fragments de diferents entrevistes a Dalí que ens permeten aprofundir en una relació emmarcada en la història de l’art; si més no, en la història de l’art tal com la concep Dalí. En la segona fase, del 15 de gener al desembre de 2019, amb el retorn de l’obra de Rafael al Prado, l’oli del pintor italià és substituït per Explosió de fe mística en el centre d’una catedral de Dalí, una obra poc coneguda, gairebé amagada, que habitualment no podem veure en la seva totalitat, ja que forma part d’una instal·lació, l’altar del Crist twistejat, que es troba sota la cúpula del Teatre-Museu de Figueres, on només podem entreveure la pintura a través del seu reflex en un mirall. Ara, com a testimonis privilegiats, podem contemplar l’Explosió de fe mística de prop, directament, ben presentada. Hi descobrim novament la figura de santa Caterina/santa Cecília, una figura clau a la mostra un cop més, ja que fa de fil conductor entre Dalí i Rafael, i que aquí està envoltada d’una nebulosa emmarcada en la basílica de Sant Pere del Vaticà. L’estudi d’aquest oli ens ha permès determinar que el seu fons escenogràfic segurament prové d’un dibuix intervingut per Dalí inspirat en Louis-Jean Desprez, que va col·laborar amb Francesco Piranesi, fill de Giambattista Piranesi, en una sèrie de vistes de la basílica de Sant Pere del Vaticà al final de la dècada de 1770. Una vegada més, no podem parlar d’atzar en Dalí, ja que els gravats de la sèrie Carceri d’Invenzione de Piranesi pare, per desig exprés de Dalí, es poden veure a les parets de l’escala principal del Teatre-Museu. Dalí ens fa una picada d’ullet per recordar-nos que el seu teatre és una invitació a la participació, a la mirada atenta, ja que ens trobem en l’àmbit d’allò oníric i recòndit. L’exposició Dalí/Rafael esdevé d’aquesta manera un fil d’Ariadna més que ens permet anar entenent la màquina de pensar que és Dalí i apropar-nos a la seva darrera gran obra, el seu museu, amb lectures diferents, provinents de la recerca, que ajuden a enriquir-lo.

dalĂ / rafael

un somieig prolongat

dalí / rafael

un somieig prolongat

10 Dalí, esdevenir clàssic! O ara o mai

lucia moni

L’ASCENCIÓ DE SANTA CECÍLIA,

montse aguer i teixidor

1955

Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d’una catedral, 1959 -1974

centre d’estudis dalinians departament de conservació i restauració

AL TALLER DE DALÍ. Sobre el mètode de treball en L’ascensió de santa Cecília

irene civil

dalí / rafael

un somieig prolongat

lucia moni

Centre d’Estudis Dalinians, Fundació Gala-Salvador Dalí

Dalí, esdevenir clàssic! O ara o mai dalí i la tradició: la importància dels viatges a itàlia

“Comenceu per dibuixar i pintar com els antics mestres, després ja podreu fer-ho segons el vostre criteri —sempre se us respectarà.”1

El novembre del 1925 Salvador Dalí presenta la seva primera exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona. L’artista decideix tancar el catàleg amb una cita d’Élie Faure: “Un gran pintor només té dret a reprendre la tradició quan ha passat per la revolució, que és la recerca de la seva pròpia realitat.”2 Sens dubte, les paraules de l’historiador de l’art i assagista francès ressonen en Dalí. El jove pintor, amb poc més de vint anys, busca el seu propi llenguatge movent-se entre els estils més diversos (impressionisme, cubisme, puntillisme, noucentisme, fauvisme, pintura metafísica italiana), i és conscient que el seu art haurà de viure una revolució per arribar a establir un diàleg directe amb la tradició. Rafael, Autoretrat, 1506. Gallerie degli Uffizi, Florència

fig. 1

En aquest moment inicial del seu desenvolupament personal i artístic, Dalí està atent a tot el que succeeix al seu voltant i a les influències que rep, sempre amb una mirada posada en el passat. El seu interès per la tradició és evident fins i tot en el seu aspecte físic. Això es percep ja als anys vint, quan Dalí comença a pintar els seus primers autoretrats. A Autoretrat amb coll rafaelesc3 c. 1921 l’artista es retrata en primer pla, amb els cabells llargs i patilles. Les paraules de Dalí a propòsit del seu aspecte en aquell període denoten l’admiració

dalí, esdevenir clàssic! o ara o mai

lucia moni

per Rafael i els pintors renaixentistes: “M’havia deixat créixer els cabells i els duia llargs com els d’una nena, i, mirant-me al mirall, adoptava sovint els posats i l’aspecte melangiós de Rafael, al qual m’hauria agradat d’assemblar-me com més millor. També esperava amb impaciència que em creixés pèl a la cara per poder-me afaitar i portar unes patilles ben llargues. Desitjava donar-me com més aviat millor un «aspecte insòlit», compondre una obra mestra amb el meu cap […].”4 Dalí pren consciència molt aviat del seu potencial i té molt clares les seves metes. Està ansiós per acabar els seus estudis a Figueres i traslladar-se a Madrid per inscriure’s en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. El 1920, amb només setze anys, escriu en el seu diari sobre el camí que ha de recórrer per arribar a ser artista un cop haurà passat per l’Acadèmia: “Demprés guanyaré la pensió per anar quatre anys a Roma; i tornant de Roma seré un geni, i el món m’admirarà. Potser seré menyspreat i incomprès, però seré un geni, un gran geni, perquè n’estic cert.”5 Com es veu, per convertir-se en un geni, Dalí considera un requisit indispensable romandre un temps a Itàlia, i així ho farà alguns anys després. Durant la dècada dels trenta, quan Dalí és ja un artista reconegut entre les files del grup surrealista, sent un renovat interès pel classicisme i se li aviva el desig de visitar Itàlia. L’artista vol seguir els passos del seu mestre de dibuix a Figueres, el professor Juan Núñez, que havia guanyat un premi en gravat per estudiar a l’Acadèmia Espanyola de Roma. Desitja realitzar aquell viatge que al segle xviii tots els intel·lectuals i artistes havien d’emprendre com a part de la seva formació per educar el gust. En aquest sentit, el paper de Gala sembla fonamental, i així ho recull Dalí en la seva autobiografia, Vida secreta de Salvador Dalí: “Gala començava a despertar el meu interès en un viatge a Itàlia. L’arquitectura del Renaixement, Palladio i Bramante, m’impressionava cada vegada més, com l’astoradora i perfecta realització de l’esperit humà en el regne de l’estètica, i començava a sentir el desig d’anar a veure i tocar aquells fenòmens únics, aquells

Les obres de Salvador Dalí citades en aquesta publicació van acompanyades del número del Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, consultable en el web de la Fundació: http://www.salvador-dali.org/ cataleg_raonat/. 1 Salvador Dalí, Diari d’un geni, a Obra completa, vol. I, Textos autobiogràfics 1, Destino, Fundació GalaSalvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2003, p. 1004. 2 Traduït de: Exposició S. Dalí, catàleg de l’exposició, Galeries Dalmau, Barcelona, 1925. 3 Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. cat. 103. 4 Salvador Dalí, La vida secreta de Salvador Dalí, a Obra completa, vol. I, Textos autobiogràfics 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2003, p. 433. 5 Salvador Dalí, Un diari: 1919-1920, a Obra completa, vol. I, op. cit., p. 111.

Salvador Dalí, Autoretrat amb coll rafaelesc, c. 1921. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

fig. 2

dalí / rafael

un somieig prolongat

dalí / rafael

fig. 3 Gala, Salvador Dalí i Edward James a Roma, 1935. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

Salvador Dalí, Taula comparativa dels valors segons l’anàlisi daliniana elaborada durant deu anys” per al llibre 50 secrets màgics per pintar, c. 1947. Fundació GalaSalvador Dalí, Figueres >

fig. 4

un somieig prolongat

productes de materialitzada intel·ligència, que eren concrets, mesurables i supremament no necessaris. [...] D’un dia a l’altre, Gala feia reviure la meva fe en mi mateix.”6 I com escriu unes pàgines abans: “La meva glòria surrealista no valia res. Havia d’incorporar el surrealisme en la tradició. La meva imaginació havia de tornar a ésser clàssica. Tenia davant meu una obra a complir, per a la qual no n’hi hauria prou amb la resta de la meva vida. Gala em va fer creure en aquesta missió. En lloc d’estancar-me en el miratge anecdòtic del meu èxit, havia de començar a lluitar per una cosa que era «important». Aquesta cosa important havia de fer «clàssica» l’experiència de la meva vida, dotar-la d’una forma, una cosmogonia, una síntesi, una arquitectura d’eternitat.”7 L’octubre del 1935, Dalí realitza per fi el seu primer viatge a Itàlia amb Gala i Edward James, mecenes, artista i poeta britànic. Surten de Barcelona amb destinació a Ravello, prop d’Amalfi, on Edward James havia llogat una casa coneguda com a Villa Cimbrone. Dalí, entusiasta, explica aquesta experiència al seu amic, el poeta, periodista i assagista català, J. V. Foix. En la correspondència relata el seu periple per Itàlia amb cotxe, mitjà de transport que els permet descobrir coses insospitades i tots els “racons surrealistes” i desconeguts pels turistes.8 Des de llavors, Dalí i la seva dona no deixaran de tornar a Itàlia. En els anys successius viatjaran a Florència, Lucca, Roma, Sicília, Vicenza i Venècia.

dalí, artista renaixentista L’agost del 1940 Dalí i Gala arriben als Estats Units, on s’estaran vuit anys consecutius sense tornar a Europa. En aquesta primera etapa, s’instal·len a casa de Caresse Crosby9, a Hampton Manor (Virgínia), on Dalí realitza diverses obres que exposa l’abril del 1941 a la Julien Levy Gallery de Nova York. En el text contingut en el catàleg de la mostra, titulat El darrer escàndol de

dalí, esdevenir clàssic! o ara o mai

lucia moni

Salvador Dalí, l’artista fa una declaració d’intencions i desvela cap a on s’orienta el seu destí: “ESDEVENIR CLÀSSIC! […] «O ara o mai.»”10

6 Salvador Dalí, La vida secreta de Salvador Dalí, a Obra completa, vol. I, op. cit., p. 822-823. 7

Al cap de pocs anys, el creador, referint-se a la seva producció artística, tan prolífica des de la seva arribada als Estats Units, declara: “Amèrica tan sols ha desenvolupat, fins al punt del paroxisme, un dels «secrets» més característics i gairebé monstruosos de la meva personalitat: la meva capacitat de treball.”11 A aquesta qualitat se suma, a més, la conversió de Dalí en artista total, que és completa en aquest moment. Estem davant d’un creador que no vol limitar-se a un únic mitjà d’expressió, el de la pintura, exactament com els artistes renaixentistes. La seva activitat es diversifica: Dalí és pintor, il·lustrador, escriptor, escenògraf, guionista, creador de joies... I, en tot el que fa, no deixa mai de ser Dalí. Dalí esdevé un personatge que adora mostrar-se en públic i ser el centre d’atenció. Li encanta estar envoltat de personalitats i tenir una vida social molt activa, però no oblidem que hi ha un altre Dalí, l’aspiració del qual és arribar a ser com els artistes renaixentistes que tant admira. El pintor és conscient de la importància d’un treball continu, metòdic, solitari: “Jo no vaig a dormir fins molt tard. No em prenc gaire seriosament l’artista que diu contínuament que ha de sentir-se «inspirat». Cal treballar, treballar i treballar. Els pintors del Renaixement treballaven moltíssim. Només puc treballar quan la meva vida és metòdica. La màxima inspiració és el màxim mètode.”12 En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que per a Dalí el Renaixement és “aquell moment en què es va arribar a l’apogeu dels mitjans d’expressió”13, i aquesta idea es reflecteix també en la voluntat de l’artista de recuperar aquella tradició renaixentista d’escriure tractats tècnics sobre pintura. Per a la realització del seu llibre 50 secrets màgics per pintar14 (1948), Dalí s’inspira, entre d’altres, en Il libro dell’arte de Cennino Cennini, un dels tractats de pintura més importants de l’art italià. Aquest llibre conté informacions sobre els pigments, els pinzells, les tècniques de pintura

Ibídem, p. 819.

8 Cartes de Salvador Dalí a J. V. Foix, Mòdena, 4 d’octubre 1935 i Roma, 7 d’octubre 1935 a S. Dalí, R. Santos Torroella, Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, 19321936, Mediterrània, Barcelona, 1986, p. 148-151. 9 Caresse Crosby, esposa del poeta i editor Harry Crosby, havia fundat amb ell la prestigiosa editorial Black Sun Press. Va formar part del grup del Zodíac, els membres del qual van comprar regularment obres de Dalí a partir del 1932. És ella qui acompanya Gala i Dalí durant el seu primer viatge als Estats Units el 1934. 10 Salvador Dalí, ‘The Last Scandal of Salvador Dali’, catàleg de l’exposició Salvador Dalí, Julien Levy Gallery, Nova York, 1941, traduït a Obra completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació GalaSalvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 492. 11 Salvador Dalí, ‘Dali to the reader’, catàleg de l’exposició Dalí, Galleries of M. Knoedler, Nova York, 1943, traduït a Obra completa, vol. IV, op. cit., p. 510. 12 Traduït de: Ralph Hilton “Dalí, Himself, Is Mystified By His Art (?)”, The Virginian-Pilot, Norfolk (Virgínia), 14/3/1941. 13 Traduït de: Mostra di quadri disegni ed oreficerie di Salvador Dalí, catàleg de l’exposició, Sale dell’Aurora Pallavicini, Roma, 1954. 14 Salvador Dalí, 50 Secrets of Magic Craftsmanship, Dial Press, New York, 1948.

dalí / rafael

un somieig prolongat

i del fresc, i alhora dona consells i suggereix trucs de l’ofici. Dalí aplica el mateix plantejament al seu manual: “És un llibre tècnic i al mateix temps filosòfic. Hi analitzo i resumeixo totes les meves idees, teories, principis i comentaris sobre l’art pictòric.”15 És un tractat de pintura “per als professionals, purament pedagògic.”16

Salvador Dalí, 50 secretos mágicos para pintar, Luis de Caralt, Barcelona, 1951. Llibre de la biblioteca personal de Salvador Dalí. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

fig. 5

En aquest tractat Dalí introdueix una taula comparativa en què puntua pintors moderns i del passat basant-se en diferents aspectes com la tècnica, la inspiració, el color, el tema, el geni, la composició, l’originalitat, el misteri i l’autenticitat. Com no podia ser d’una altra manera, Rafael rep una de les puntuacions més altes.

dalí / rafael, un somieig prolongat “Si giro la vista enrere, els éssers com Rafael em semblen déus veritables.”17 15 Traduït de: Armando Rivera, “Hablando con Salvador Dali”, Ecos, Nova York, 28/12/1947, p. 30. 16 Traduït de: “Dalí visita el museo del Prado”, La Tarde, Madrid, 14/12/1948. 17 Salvador Dalí, La vida secreta de Salvador Dalí, a Obra completa, vol. I, op. cit., p. 232. 18 Anna Maria Dalí, Salvador Dalí vist per la seva germana, Viena, Barcelona, 2012, p. 173. 19 Joaquín Soler Serrano, entrevista televisada a Salvador Dalí, A Fondo, RTVE, 1977. 20 Salvador Dalí, “Dalí to the Reader”, catàleg de l’exposició Dalí, Galleries of M. Knoedler, Nova York, 1943. traduït a Obra completa, vol. IV, op. cit., p. 512..

La passió per Rafael neix molt aviat en el jove Dalí. La seva germana Anna Maria explica que quedava “materialment extasiat”18 davant de les obres de l’artista renaixentista. Els seus amplis coneixements sobre el pintor italià i la seva actitud irreverent durant un examen de la Real Academia de Bellas Artes de Madrid són motiu, segons Dalí, de la seva expulsió definitiva de l’escola el 1926. El jove Dalí s’atreveix a dir davant el tribunal que no pot ser examinat perquè ell sap molt més sobre Rafael que els tres professors junts.19 Si per a Dalí la tècnica assoleix el seu màxim nivell d’experiència i perfecció en el Renaixement20, llavors és evident que ell ha de dirigir la seva mirada cap a Rafael, a qui atribueix qualitats divines. Dalí sent la necessitat d’interrogar Rafael i girar “amb fervor la meva mirada cap a l’Olimp.”21 Ja el 1941, en el catàleg de l’exposició de la Julien Levy Gallery, l’artista declara que els seus últims quadres “semblen pintats sota la mirada complaent de Rafael”22, alguns anys més tard Dalí afirmarà que el seu desig és recrear a Rafael “perquè la bellesa és una i indivisible.”23

dalí, esdevenir clàssic! o ara o mai

lucia moni

Són nombroses les pintures de Dalí que s’inspiren en l’obra del pintor renaixentista.24 Li interessa la temàtica de les peces però, per damunt de tot, la tècnica del dibuix, que vol perfeccionar redescobrint la tradició dels antics mestres: “aquella tècnica, tan completa, que els permetia de fer servir, en espais ultralimitats i contigus, la coexistència de varietats descriptives tan complexes […].”25

21 Salvador Dalí, What I mean [1945], a Obra completa, vol. IV, op. cit., p. 525.

La fascinació de Dalí per Rafael era compartida també per Gala. De fet, ja als anys 30, és ella qui l’orienta cap al classicisme i Itàlia: “Ens consumíem d’admiració davant les reproduccions de Rafael. Allí es podia trobar tot —tot el que nosaltres, els surrealistes, hem inventat—; tot constituïa en Rafael només un fragment diminut del seu latent però conscient contingut de coses inesperades, ocultes i manifestes.”26 Dalí accedeix a les reproduccions d’obres de Rafael a través dels nombrosos llibres que té a la seva biblioteca i també a través de làmines soltes.27 A les fotografies que documenten diferents espais de treball, veiem làmines enganxades al cavallet o directament col·locades sobre la tela de les obres que pinta; també les trobem emmarcades, penjant de les parets de la seva biblioteca i dels seus estudis. La Mare de Déu de la cadernera, la Madonna Sixtina o la Deposizione Borghese són les obres principals de Rafael que acompanyen l’artista al llarg de la seva vida i en diferents contextos com l’estudi de Monterey (Califòrnia) o el taller de Portlligat. Pel que fa a les monografies de Rafael que formaven part de la biblioteca de Dalí, ara conservada en el Centre d’Estudis Dalinians, és molt interessant veure com l’artista hi interactuava. És com si Dalí volgués establir una relació directa amb les obres del mestre italià. Moltes vegades s’aprecia l’absència d’algunes pàgines que, probablement, van ser arrancades per l’artista. Altres vegades, el pintor realitza esbossos

22 Salvador Dalí, “The Last Scandal of Salvador Dali”, catàleg de l’exposició Salvador Dalí, Julien Levy Gallery, Nova York, 1941, traduït a Obra completa, vol. IV, op. cit., p. 492. 23 Traduït de: Salvador Dalí “Appendix. History of Art, Short but Clear”, catàleg de l’exposició New Paintings by Salvador Dalí, Bignou Gallery, Nova York, 1947-1948. 24 Vegeu “Dalí i Rafael en el Catàleg Raonat” a Actualitat. Monogràfic Dalí-Rafael, https:// www.salvador-dali.org/ca/ actualitat/monografic-dalirafael/itinerari-educatiudali-rafael/ [Data de consulta: 29/11/2018]. 25 Salvador Dalí, “Dalí to the Reader”, catàleg de l’exposició Dalí, Galleries of M. Knoedler, Nova York, 1943. traduït a Obra completa, vol. IV, op. cit., p. 512. 26 Salvador Dalí, La vida secreta de Salvador Dalí, a Obra completa, vol. I, op. cit., p. 824. 27 Vegeu “Al taller de Dalí. Sobre el mètode de treball de L’ascensió de santa Cecília” d’Irene Civil, p. 44-49.

dalí / rafael

Làmina de la Mare de Déu de la cadernera de Rafael, obra utilitzada per Màxima velocitat de la Madonna de Rafael i Madonna microfísica, c. 1954. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres fig. 6

fig. 7 Làmina de la Madonna Sixtina de Rafael, utilitzada per les obres Quadre quasi gris que, vist de prop, és abstracte; vist a dos metres de distància és la Madonna Sixtina de Rafael; i a quinze metres és l’orella d’un àngel que fa un metre i mig i que està pintada amb antimatèria, així doncs, amb energia pura, El tall de l’orella de Van Gogh desmaterialitzant-se des del seu espantós existencialisme i explotant a la manera d’un pió durant l’enlluernament de la Madonna Sixtina de Rafael i Mare de Déu de Guadalupe. Santa patrona de Mèxic, c. 1958. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

Rafael, Deposizione di Cristo o Deposizione Borghese, c. 1507. Galleria Borghese, Roma

fig. 8

Salvador Dalí, El tall de l’orella de Van Gogh desmaterialitzant-se des del seu espantós existencialisme i explotant a la manera d’un pió durant l’enlluernament de la Madonna Sixtina de Rafael o Madona còsmica, c. 1958. Col·lecció privada

fig. 9

Salvador Dalí, Quadre quasi gris que, vist de prop, és abstracte; vist a dos metres de distància és la Madonna Sixtina de Rafael; i a quinze metres és l’orella d’un àngel que fa un metre i mig i que està pintada amb antimatèria, així doncs, amb energia pura o L’orella antimatèria o Madona, 1958. Metropolitan Museum of Art, Nova York

fig. 10

fig. 11 Salvador Dalí, Mare de Déu de Guadalupe. Santa patrona de Mèxic, 1958. Col·lecció privada >

un somieig prolongat

dalí / rafael

Raphael, Hyperion, New York, 1941. Llibre de la biblioteca personal de Salvador Dalí. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

fig. 12

un somieig prolongat

fig. 13 Salvador Dalí, pàgina intervinguda del llibre Raphael, Hyperion, New York, 1941

dalí, esdevenir clàssic! o ara o mai

lucia moni

i dibuixos directament sobre les pàgines del llibre, i arriba a realitzar quadrícules sobre els detalls que li interessen més i que vol reproduir a escala més gran en les seves pintures. Un dels exemples més interessants per comprendre el procés de treball de l’artista és la pintura L’ascensió de santa Cecília28, que s’inspira en la Santa Caterina d’Alexandria29 de Rafael. L’artista col·loca la làmina de l’obra de Rafael prop de la seva i, al seu torn, realitza també quadrícules directament en l’obra de Rafael reproduïda en un llibre que recull les obres del pintor italià. Hi ha altres pintures de Dalí que prenen com a referència obres de Rafael. En la seva Galarina (1945)30, inspirada en el Ritratto di giovane donna (La Fornarina), Dalí substitueix la model de Rafael per Gala, “perquè Gala és per a mi el que la Fornarina era per a Rafael.”31 Així mateix, la Mare de Déu de la cadernera de Rafael és la base d’obres com Màxima velocitat de la Madonna de Rafael (c. 1954) i Madonna microfísica (c. 1954),32 mentre que la Madonna Sixtina és el referent de Dalí en diferents obres com L’orella antimatèria, Madonna còsmica i La Mare de Déu de Guadalupe, totes del 1958.33 Rafael és un referent per a Dalí també en els anys posteriors. En la pintura A la recerca de la quarta dimensió,34 del 1979, apareixen detalls d’obres de l’artista renaixentista, com les figures de L’escola d’Atenes i dibuixos de Rafael que Dalí pren dels seus llibres35. Dalí es proposa, com el seu nom indica, “no menys que a salvar la pintura del buit de l’art modern”36, i ho fa girant la vista cap a creadors clàssics com Rafael. Segons Dalí, “als artistes moderns els causa horror la perfecció enlluernadora dels mestres del Renaixement”37; ell, en canvi, es disposa a anar contra corrent i estableix un diàleg directe amb la tradició i la pintura de Rafael, sempre amb una absoluta llibertat creativa. Dalí vol ser clàssic i servint-se de la ironia i la provocació que el caracteritzen, afirma: “i ¿qui sap si algun dia no serè considerat sense voler-ho, el Rafael del meu període?”38

28 Vegeu “L’ascensió de santa Cecília”, c. 1955 de Montse Aguer i Teixidor, p. 26-34. Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. cat. 706. 29 Vegeu https://www. nationalgallery.org.uk/ paintings/raphael-saintcatherine-of-alexandria [Data de consulta: 29/11/2018] 30 Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. cat. 597. 31 Traduït de: Recent paintings by Salvador Dali, catàleg de l’exposició, Bignou Gallery, Nova York, 1945. 32 Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. cat. 683 i 685. 33 Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. cat. 734, 746 i 748. 34 Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. cat. 908. 35 En el cas de la pintura A la recerca de la quarta dimensió sabem amb certesa que es tracta del dibuix A battle of nude warriors with captives (Oxford, The Ashmolean Museum, Western Art Drawings Collection, WA1846.179) contingut dins del llibre U. Middeldorf, Raphael’s Drawings, H. Bitter, New York, 1945. 36 Salvador Dalí, La vida secreta de Salvador Dalí, a Obra completa, vol. I, op. cit., p. 232. 37 Salvador Dalí, “The Decadence of Modern Art”, Herald American, Syracuse, Nova York, 20/08/1950, traduït a Obra completa, vol. IV, op. cit., p. 623. 38 Salvador Dalí, 50 secrets màgics per pintar, a Obra completa, vol. V, Assaigs 2, Destino, Fundació GalaSalvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 53.

dalĂ / rafael

un somieig prolongat

dalí / rafael

un somieig prolongat

montse aguer i teixidor

Directora dels Museus Dalí

L’ASCENCIÓ DE SANTA CECÍLIA,

1955

El préstec de l’oli de Rafael Verge de la rosa del Museo Nacional del Prado, al Teatre-Museu Dalí, en el marc del projecte expositiu De gira per Espanya, organitzat pel museu madrileny amb motiu de la commemoració del seu bicentenari ha estat el punt de partida de la mostra Dalí/Rafael, un somieig prolongat. Aquest títol prové d’una declaració de Dalí en el seu tractat de pintura 50 secrets màgics per pintar, publicat el 1948, en què —com Cennino Cennini o Leonardo da Vinci, entre d’altres— fa una reivindicació de la tècnica i l’art de la pintura, i també, significativament, de la distinció de l’artista. Rafael, Sagrada Família amb sant Joan infant o Verge de la rosa, c. 1517. Museo Nacional del Prado, Madrid

fig. 1

Salvador Dalí, un dels artistes més reconeguts del seu segle i del nostre, ens ofereix una nova lectura de l’obra de Rafael i del tema de l’ascensió en una mostra que constitueix una novetat, en què mitjançant els dos olis, Verge de la rosa de Rafael i L’ascensió de santa Cecília1 de Dalí —acompanyats de dibuixos, fotografies i material de taller que il·lustren el procés de creació de l’artista—, podem analitzar una part de la influència del pintor del Renaixement en Dalí, una influència que parla d’harmonia, de perspectiva, de perfecció, de color,

l’ascenció de santa cecília

montse aguer

de presència d’un paisatge concret i també d’ideal de bellesa i de mística i espiritualitat, embolcallades, en el cas de Dalí, amb la ciència i, més en concret, amb la física nuclear i la discontinuïtat de la matèria.

1 Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. cat. 706.

En una entrevista, Dalí, molt significativament, declara: “Allò important és que cal pintar els temes d’una manera que correspongui a l’època en què vivim, 1951; això vol dir que si Rafael pintava una verge segons la cosmogonia del Renaixement, avui aquesta cosmogonia ha variat. El mateix tema que va pintar Rafael, si Rafael el pintés avui, com que tindria altres coneixements (física nuclear, psicoanàlisi, per exemple), pintaria tan bé com aleshores, però respondria a la cosmogonia d’avui. I el tema religiós és, per a mi, el més antic i el més actual; però ha de ser tractat segons els coneixements científics dels nostres temps.”2 Des de ben jove, Dalí manifesta una gran admiració per Rafael, una admiració que es tradueix també en aspectes destacats que aniran configurant Dalí, com ara el de la creació d’un personatge: “M’havia deixat créixer els cabells i els duia llargs com els d’una nena, i, mirant-me al mirall, adoptava sovint els posats i l’aspecte melangiós de Rafael, al qual m’hauria agradat d’assemblar-me com més millor.”3 S’ha de destacar, així mateix, la influència de l’italià en tota la seva evolució artística, des d’Autoretrat amb coll rafaelesc4 (c. 1921) fins al conjunt estereoscòpic L’escola d’Atenes i L’incendi del Borgo5 o l’oli Al·lucinació rafaelesca6 (c. 1979). S’ha de tenir present que, segons la taula comparativa del seu manual 50 secrets màgics per pintar, després de Vermeer de Delft, Rafael és el pintor més ben considerat per Dalí. En destaca el dibuix, la genialitat, la composició, l’originalitat i el misteri. En l’obra de Dalí hi ha, així mateix, contínues referències a Rafael i al Renaixement, que li serveixen per reivindicarse a ell mateix com un bon artista en relació amb els seus contemporanis (“Sóc un mal pintor. Si comparo les meves teles amb les del Renaixement, amb les de

2 Manuel del Arco, Salvador Dalí, Dalí al desnudo, José Janés, Barcelona, 1952, p. 89-90, traduït a Obra Completa, vol. VII, Entrevistes, Destino, Fundació GalaSalvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2006, p. 304-305. 3 Salvador Dalí, La vida secreta de Salvador Dalí, a Obra Completa, vol. I, Textos autobiogràfics, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2003, p. 433. 4 Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. cat. 103. 5 Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. cat. 896. 6 Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. cat. 911.

dalĂ / rafael

un somieig prolongat

l’ascenció de santa cecília

montse aguer

< fig. 3 Gala i Salvador Dalí a del Monte Lodge, Pebble Beach, Califòrnia a l’època en què el pintor escrivia els 50 secrets màgics per pintar, 1947. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres < fig. 2

Les Waldman, Retrat de Salvador Dalí, s.d. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

dalí / rafael

Rafael, Santa Caterina d’Alexandria, c. 1507. The National Gallery, Londres

Rafael per exemple, m’adono del desastre total de tota la meva obra. Però això no impedeix que jo sigui, gràcies al meu estil, un dels millors artistes actuals”)7 i, d’altra banda, li permeten associar el Renaixement amb el misticisme i la ciència. En aquest cas, Dalí es basa en una pintura de Rafael, i en el seu element central, santa Caterina d’Alexandria, per elaborar noves interpretacions adaptades al moment concret de la seva trajectòria: l’etapa místico-nuclear, una etapa en què s’expressa en nous llenguatges a partir de l’exemple dels grans mestres de la pintura, perquè el seu lema és esdevenir clàssic.

fig. 4

un somieig prolongat

Dalí des de mitjans dels anys quaranta s’interessa per les innovacions dels pintors americans de la postguerra, pels experiments visuals, alhora que per les obres dels grans clàssics, perquè vol representar tant la realitat externa com la interna per “sacsejar” l’espectador. Dalí apel·la al nostre subconscient i al nostre desig i la nostra memòria, a la nostra capacitat d’interpretar el món de manera polisèmica. Busca aprehendre la realitat més enllà de l’ull humà, ja que es dirigeix a la ment de l’espectador.

7 Salvador Dalí, “Une interview exceptionnelle Dali se confesse”, Arts, París 11/06/1958, s. p., traduït a Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 688-690.

L’ascensió de santa Cecília, pintada al seu taller de Portlligat a l’entorn de l’any 1955, forma part d’un seguit d’obres en què el classicisme és molt present i en les quals Dalí es refereix, alhora, a la física nuclear i a la discontinuïtat de la matèria. És aquesta una obra de composició focal en la qual el cromatisme se centra en la figura discontínua de la santa, que explota en partícules que acompanyen les formes basades en la banya del rinoceront, un símbol destacat en l’obra de Dalí. El pintor se sent atret per la simbologia de la banya de rinoceront, sobretot a la dècada dels cinquanta, com a emblema tradicional de puresa i castedat, i alhora per les seves connotacions sexuals, perquè se suposa que la banya conté una substància afrodisíaca; a més, li interessa perquè la banya és una corba logarítmica i una forma perfecta. En aquest sentit, cal destacar la conferència que pronuncia el 17 de desembre de 1955

obra destacada: l’ascenció de santa cecília montse aguer

fig. 5

Salvador Dalí, L’ascensió de santa Cecília, c. 1955. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

l’ascenció de santa cecília

montse aguer

a la Sorbona de París, “Aspectes fenomenològics del mètode paranoicocrític”, en què subratlla les relacions que havia establert entre l’oli del seu admirat Vermeer, La filadora, i les banyes de rinoceront. Molt significativament, Dalí declara: “Rafael pintava únicament amb perfils de formes molt semblants a les corbes logarítmiques que són presents a la banya del rinoceront.”8 Quant a la figura de la santa, l’any 1944, en la seva novel·la Rostres ocults, Dalí, gairebé de manera premonitòria, parlant del personatge Betka, declara que “era una santa Cecília”, i va especificant que “es sentia tan dèbil, tan desmaterialitzada, tan com si fos elevada per l’absència de pes que li comunicava la inconsciència gairebé absoluta dels seus moviments. Experimentava aquesta sensació curiosa, que fins aleshores no havia conegut, de no percebre l’efecte dels seus propis moviments fins a uns segons després d’haver-los realitzat.”9 Una vegada més en Dalí, hi ha una connexió estreta entre obra literària i obra pictòrica. Recordem que li agradava ser definit com una màquina de pensar. És interessant, així mateix, apuntar al procés de treball de Dalí, exemplificat de manera molt gràfica en una fotografia que es pot veure a la mostra. El pintor col·loca prop del cavallet, com a model, una làmina de l’oli Santa Caterina d’Alexandria de Rafael i, alhora, fa quadrícules en l’obra de Rafael reproduïda en un llibre, conservat a la biblioteca del Centre d’Estudis Dalinians, que conté obres del pintor italià. Les nombroses fotografies que es mostren a l’exposició documenten diferents tallers de Dalí, sobretot l’únic que té estable, el de Portlligat, on veiem làmines enganxades al cavallet o directament col·locades sobre la tela de les obres que pinta, o les trobem emmarcades, penjant de les parets de la seva biblioteca o dels seus diversos estudis. El seu paisatge ideal de Portlligat i Cadaqués és una altra constant en Dalí. En aquest sentit se sent també molt proper a Rafael, el pintor d’Urbino. Ambdós plasmen un paisatge ultralocal que converteixen en universal.

8 Salvador Dalí, “Aspects phénoménologiques de la méthode paranoïaque critique”, La Vie Médicale, París, 12/1956, p. 78-83, traduït a Obra Completa, vol. IV, op. cit., p. 671-683. 9 Salvador Dalí, Rostres ocults, a Obra Completa, vol. III, Poesia, prosa, teatre i cinema, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2004, p. 532.

Publifoto, L’oli L’ascensió de santa Cecília de Dalí amb una il·lustració de Rafael de Santa Caterina d’Alexandria al taller de la casa de Portlligat, c. 1955. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

< fig. 6

dalí / rafael

10 José María Massip, “Dalí hoy”, Destino, Barcelona, 01/04/1950, p. 3-5, traduït a Obra Completa, vol. VII, op. cit., p. 179.

Tal com expressa el pintor empordanès, “Necessito el localisme de Portlligat com Rafael necessitava el d’Urbino, per arribar a allò universal pel camí del que és particular”.10 Dalí el representa a L’ascensió de santa Cecília a la part inferior de la tela, amb la geologia de les muntanyes i un mar que esdevé cel o un cel que esdevé mar, en una volguda confusió.

11 Salvador Dalí, 50 secrets màgics per pintar, a Obra Completa, vol. V, Assaigs 2, Destino, Fundació GalaSalvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 140.

un somieig prolongat

Quant al cromatisme, Dalí va a l’essencial, experimentant amb el contrast entre els colors bàsics que es concentren i ens dirigeixen cap a la figura de la santa i el gris que regeix el quadre. Dalí es referia sempre al gris òptic de Velázquez, un altre referent, que serveix per reforçar els altres colors i sobretot les partícules discontínues de color blanc i groc lluminós que envolten la figura, que ens remeten a un altre símbol dalinià, els “fosfens”, símbols del paradís intrauterí perdut. fig. 7 Brassaï, Salvador Dalí pintant L’ascensió de santa Cecília al taller de Portlligat, 1955. Col·lecció privada >

Amb aquesta mostra aconseguim complir un dels desitjos de Salvador Dalí: veure una pintura seva penjada al costat d’una de Rafael, en aquest cas exposades en una mostra que, com poèticament expressa el pintor, és el resultat d’un “somieig prolongat”, tal com ens explica amb més detall en el seu tractat de pintura 50 secrets màgics per pintar: “Però donaré per fet que el teu quadre ha passat totes aquestes proves, i encara d’altres, com la fascinant de representar-te’l en la imaginació, en el decurs d’un somieig prolongat, penjat en un museu al costat d’un dels teus rafaels preferits.”11

dalí / rafael

un somieig prolongat

centre d’estudis dalinians

Departament de Conservació i Restauració

Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d’una catedral, 1959 -1974

Situada sota la cúpula, Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d’una catedral és una de les obres més amagades i desconegudes del Teatre-Museu Dalí de Figueres. L’artista la presenta, a l’entorn de l’any 1974, quan el museu obre per primera vegada les portes al públic, si bé la conserva al taller de Portlligat durant pràcticament quinze anys.

Enrique Sabater, Salvador Dalí davant de l’obra Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d’una catedral al taller de Portlligat, c. 1974

fig. 1

Aquesta tela de grans dimensions forma part de la instal·lació de l’altar del Crist twistejat, creada per Dalí i col·locada de manera que no es pot contemplar directament sinó només a través d’un mirall. A la pintura veiem la imatge de la basílica de Sant Pere del Vaticà, on s’alça la figura nebulosa d’una verge, que coincideix amb la figura central de L’ascensió de santa Cecília1 (c. 1955). L’Explosió de fe mística en el centre d’una catedral exemplifica un cop més com Dalí s’inspira una i altra vegada en una obra clàssica, en aquest cas la Santa Caterina d’Alexandria de Rafael,2 pintada al voltant del 1506. Algunes de les obres del Mestre d’Urbino serveixen d’inspiració a Dalí durant la dècada de 1950. A banda de la figura de Santa Caterina d’Alexandria, la Mare de Déu de la cadernera3 és present a Màxima velocitat de la Madona de Rafael, de la mateixa manera que la Madona Sixtina4 és la base de la Mare de Déu de Guadalupe de Dalí.

sense títol. la basílica de sant pere

ced

La pintura presenta una composició harmoniosa i equilibrada, amb una perspectiva aèria de gran profunditat subratllada per la llum de la nau central de la basílica. Els colors bàsics de la figura —vermell, blau, verd i groc— remeten tant als de la santa Cecília com als de la santa Caterina de Rafael. El que més atrau l’atenció, fins i tot a través del mirall amagat rere l’altar, és l’explosió de llum central, de tonalitats blanques i groguenques. Una vegada més parlem d’una obra amb múltiples significats. Dalí situa la santa a l’epicentre del catolicisme, la basílica de Sant Pere del Vaticà. La perspectiva triada pel pintor permet veure el creuer de l’edifici, sobre el qual s’alça la cúpula, així com una gran comunió de personatges entre els quals l’artista representa, de forma esbossada, un bisbe al marge inferior dret i la figura de Gala, que ascendeix cap al centre i que diferenciem tan bé pel llaç que adorna el seu cabell. Els altres personatges es perden en una boirassa que només ens permet veure els perfils inacabats. Dalí molt probablement pren aquestes aglomeracions de gent de dues fonts que, en aquells instants, susciten especial interès en l’artista. Qui són aquests personatges amagats per la boira i què representen? D’una banda, tenim el testimoni del periodista Andreu-Avel·lí Artís, conegut amb el pseudònim de Sempronio, que entrevista Salvador Dalí a Portlligat mentre pinta el Concili ecumènic, una de les seves grans obres de temàtica religiosa, que curiosament presenta el mateix fons de la basílica de Sant Pere. Observa com “Dalí copia furiosament de les revistes il·lustrades. Preferentment Life, que ha publicat fotografies de cerimònies celebrades a Sant Pere del Vaticà”.5 D’altra banda, a la col·lecció de la Fundació Gala-Salvador Dalí es conserva un estudi per a aquesta pintura que permet entendre el mètode de treball de l’artista. Al damunt d’un guaix anònim sobre paper enganxat en un suport de cartró que representa l’interior de la basílica de Sant Pere del Vaticà, Dalí hi pinta la figura de la santa Caterina amb guix i un drapejat amb guix i guaix. També hi afegeix el fum i la llum sobre la multitud, i hi aplica per sobre una làmina plàstica quadriculada que li serveix per engrandir la imatge. Semblaria que el guaix que serveix de base s’hauria realitzat

1 Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. cat. 706. 2 Conservada a la National Gallery de Londres, https:// www.nationalgallery.org.uk/ paintings/raphael-saintcatherine-of-alexandria [Data de consulta: 22/01/2019]. 3 Conservada a la Galleria degli Uffizi, https://www. uffizi.it/opere/madonna-colbambino-e-san-giovanninodetta-madonna-delcardellino [Data de consulta: 22/01/2019]. 4 Conservada a la Gemälde Galerie Alte Meister de la Staatliche Kunstsammlung Dresden (Col·lecció estatal de la ciutat de Dresde), https:// gemaeldegalerie.skd.museum/ ausstellungen/sixtinischemadonna/ [Data de consulta: 22/01/2019]. 5 Traduït de: Sempronio [Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs], “Lo que Dalí se trae entre manos”, Revista Gran Via de las actualidades, artes y letras, 20/08/1960, Barcelona, p. 4.

Louis-Jean Desprez, Interior de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, 1776-1784. Cooper Hewitt Smithsonian Design Museum, New York.

fig. 2

fig. 3 Salvador Dalí, Estudi amb quadricula per a Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d’una catedral, c. 1958. Fundació GalaSalvador Dalí, Figueres.

Salvador Dalí, Estudi sense quadricula per a Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d’una catedral, c. 1958. Fundació GalaSalvador Dalí, Figueres.

fig. 4

dalí / rafael

un somieig prolongat

sense títol. la basílica de sant pere

ced

entre finals del segle xix i principis del xx i remet a una sèrie de gravats i dibuixos atribuïts a l’arquitecte i escenògraf Louis-Jean Desprez (c. 1743-1804), possiblement fets en col·laboració amb Francesco Piranesi (c. 1758-1810),6 que mostren un seguit de vistes de l’interior de la Santa Seu. Francesco Piranesi era fill del gravador Giambattista Piranesi, del qual el Teatre-Museu exposa els gravats de la seva famosa sèrie Carceri d’Invenzione, fets c. 1749-1750.

6 Conservada al Cooper Hewitt Smithsonian Design Museum, New York, http://cprhw.tt/o/2DU5T/ [Data de consulta: 21/01/2019].

Tots dos artistes, Piranesi fill i Desprez, van ser actius a Roma en un moment de transició, a finals del neoclassicisme i a principis del moviment preromàntic. Coincideix amb l’època en què les ciutats són conegudes i admirades a través d’aquests gravats de paisatges i d’interiors, amb especial atenció a la ciutat de Roma. És també el moment del Grand Tour,7 el llarg viatge a través d’Europa que tenia una parada obligatòria amb una llarga estada a la Ciutat Eterna. Dalí recupera una d’aquestes vistes interiors i l’adapta a un nou llenguatge que evoluciona al llarg dels anys fins a finalitzar l’Explosió de fe mística en el centre d’una catedral. En L’ascensió de santa Cecília i en l’estudi previ per a l’Explosió de fe mística parlem del misticisme nuclear, és a dir, de l’interès de l’artista per la física nuclear i pel catolicisme.8 Amb la pintura mística-nuclear, Dalí recupera la temàtica renaixentista i clàssica en clau moderna, amb un visió de progrés semblant al que es dona en la ciència.9 La figura de la santa es desintegra en formes de banyes de rinoceront, molt presents de la pintura daliniana de la dècada dels cinquanta, i que, segons Dalí, representa la corba logarítmica perfecta. Aquestes formes es repeteixen en l’estudi per a l’Explosió de fe mística en el centre d’una catedral (c. 1958). El pintor s’imbueix del nou coneixement, dels avenços científics, i evoluciona, tal com considera que un bon artista ha de fer i com. L’explosió que veiem en el cor de la santa de l’Explosió de fe mística en el centre d’una catedral es representa amb una pinzellada ràpida i energètica, ja més allunyada del misticisme nuclear i més pròxima al tachisme europeu10. Cal destacar aquí la seva amistat amb el pintor francès Georges Mathieu que influeix en la imatge daliniana a través de les

7 Es coneix per Grand Tour un ritu de pas per als joves aristòcrates britànics. Es tractava d’un llarg viatge per l’Europa continental que durava a l’entorn de quatre anys per imbuir els viatgers de coneixement. Habitualment incloïa a una llarga estada a Itàlia, ja que Roma era considerada la destinació cultural més valuosa de tot l’itinerari. 8 Carme Ruiz González, “Más allá de Leda. El arte de conjugar religión y ciencia”, a Dalí atómico, Fundació Bancària ”la Caixa”, Barcelona, 2018, p. 145. 9 Lucia Moni, “Dalí e il classicismo”, en Dalí. Il sogno si avicina, Skira, Milano, 2016, p. 27-45. Així ho recull al Manifest Místic, publicat el 1951. Justament aquest manifest ens permet entendre la unió entre art i ciència que es dona en la pintura de Dalí i que el pintor mateix considera tan necessària per al progrés de l’art. 10 El tachisme és un moviment pictòric desenvolupat a França durant la dècada de 1950. Consisteix en l’aplicació per part de l’artista de taques de color sobre la tela de manera espontània i dinàmica.

dalí / rafael

un somieig prolongat

11 Salvador Dalí, Manifest místic, a Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, op. cit., p. 1145-1146.

seves aparicions i actuacions artístiques, com destaca Juan José Lahuerta.11 Explosió de fe mística en el centre d’una catedral és el final d’una evolució pictòrica de Dalí que parteix del seu període místico-nuclear. És una lectura moderna de l’espiritualitat, però també dels mestres clàssics que interessen cada vegada més l’artista. En una sola obra, Dalí conjuga el passat amb la seva contemporaneïtat, creant una obra insòlita i que desperta gran interès. Es desvela així una part més de la història que hi ha al darrere d’aquesta pintura, una peça més que forma part i que explica el Teatre-Museu Dalí.

fig. 5 Salvador Dalí, Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d’una catedral, 1959-1974. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

dalĂ / rafael

un somieig prolongat

dalí / rafael

un somieig prolongat

IRENE CIVIL

Cap de conservació i restauració, Fundació Gala-Salvador Dalí

AL TALLER DE DALÍ. Sobre el mètode de treball en L’ascensió de santa Cecília

La gran quantitat de fotografies que mostren els diversos tallers que Salvador Dalí va tenir al llarg de la seva trajectòria creativa, conservades a l’arxiu fotogràfic del Centre d’Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Salvador Dalí, ens permeten endinsar-nos en alguns dels secrets de taller de l‘artista. Si observem les fotografies dels anys 40 fetes als seus estudis de la península de Monterey, a Califòrnia, o les dels anys 50 a Portlligat —el seu taller per antonomàsia—, de seguida percebem l’entorn petit i febril en què treballa Dalí.

Detall del rostre de Santa Caterina d’Alexandria, on Salvador Dalí ha dibuixat una quadrícula amb llapis, en una pàgina del llibre Raphael, 1948. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

fig. 1

El cavallet de l’artista està envoltat de tauletes cobertes de tota mena d’estris, com ara tubs de pintura, espàtules i pinzells, potets d’olis i vernissos. Veiem que l’artista treballa alhora en diverses pintures, que reposen en cavallets o estan recolzades als mobles, entre el focus de llum i multitud d’objectes que Dalí acumula i pinta. També hi ha diversos dibuixos preparatoris i fotografies inspiradores enganxades a la paret o al mateix cavallet; n’és un exemple la presència persistent de làmines que reprodueixen pintures de Rafael Sanzio, com la Mare de Déu de la cadernera, la Madonna Sixtina o la Deposizione Borghese. A més d’això, els diversos llibres oberts per pàgines il·lustrades ens mostren de quina manera les imatges representen un element destacat en el procés creatiu i de treball de l’artista.

Dibuix del rostre de L’ascensió de santa Cecília, c. 1955, amb quadrícula sobre làmina transparent. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

fig. 2

dalĂ / rafael

un somieig prolongat

al taller de dalí

irene civil

Actualment, la majoria d’aquests llibres es conserven al Centre d’Estudis Dalinians, així com la resta de la biblioteca i l’arxiu personal de Dalí. En concret, s’hi preserven una sèrie de magnífics volums sobre l’obra de Rafael, els fulls dels quals denoten que han estat molt consultats i treballats pel pintor. No és rar trobar pàgines senceres arrencades, tacades amb pintura, o imatges retallades, dibuixades amb quadrícules, i inclús algun esbós amb llapis de tipus rafaelesc fet pel mateix Dalí. L’artista renaixentista és un dels màxims referents de Dalí al llarg de la seva carrera artística. En el cas de L’ascensió de santa Cecília1, oli que presentem en l’exposició “Dalí/Rafael, un somieig prolongat”, Dalí es va inspirar en la pintura de Rafael Santa Caterina d’Alexandria. Des de l’època surrealista Dalí fa ús d’imatges diverses i fotografies no només com a font d’inspiració, sinó també per incorporar aquestes imatges, de procedència diversa, en les composicions dels seus olis. Es tracta d’il·lustracions o làmines de llibres, com hem dit, de revistes, o de fotografies directes dels seus models, com ara Gala, realitzades al seu taller per fotògrafs col·laboradors. Aquest conjunt d’imatges representa un material preparatori essencial per entendre un dels mètodes de treball i de creació pictòrica més utilitzats per l’artista des dels anys 30.

Làmina de Santa Caterina d’Alexandria intervinguda per Salvador Dalí. Material preparatori per a L’ascensió de santa Cecília, c. 1955. Fundació GalaSalvador Dalí, Figueres

fig. 4

< fig. 3 Detall de l’obra L’ascensió de santa Cecília, c. 1955. Fundació GalaSalvador Dalí, Figueres

el procés de treball

Per tant, el pintor català utilitza la figura de santa Caterina com a material preparatori en el procés tècnic de la realització de la seva obra. Una vegada que Dalí té la imatge que li interessa incloure en la seva composició pictòrica —en aquest cas la làmina de l’oli de Rafael—, la copia, la calca i la transfereix a la tela. Però, com ho fa, quin és el procés de treball? Aquí, d’entre els diferents sistemes tradicionals de traspàs d’imatges a la tela, Dalí va utilitzar el mètode de la quadrícula. El procediment consisteix a dibuixar una quadrícula sobre la imatge de la santa representada en la làmina, cosa que facilita la

1 Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. cat. 706.

dalí / rafael

un somieig prolongat

Julian P. Graham, Salvador Dalí amb l’obra Desmaterialització prop del nas de Neró a l’estudi de Monterey, Califòrnia, c. 1947. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres. Al cavallet hi ha una làmina de la pintura de Rafael Mare de Déu de la cadernera

fig. 5

Ulrich Middeldorf, Raphael’s Drawings, H. Bittner, New York, 1945. Llibre de la biblioteca personal de Salvador Dalí. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres >

fig. 6

fig. 7 Raphael, Phaidon, Londres, 1948. Llibre de la biblioteca personal de Salvador Dalí. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres >

al taller de dalí

irene civil

tasca d’ampliar o disminuir les dimensions de la figura a l’hora de copiar-la amb llapis sobre un paper de calcar. A continuació, aquest dibuix es transfereix a la tela a través del full transparent. S’exposen per primera vegada diversos materials preparatoris que Dalí va utilitzar per a L’ascensió de santa Cecília conservats a la Fundació Gala-Salvador Dalí. Entre d’altres, hi ha la il·lustració en blanc i negre de Santa Caterina d’Alexandria extreta d’un llibre, que presenta el rostre reticulat amb llapis, o la làmina en color de la mateixa obra de Rafael, amb una quadrícula amb llapis de la zona de la cara, que presenta estrips i un tros de cinta de pintor enganxada a la franja superior, probablement per subjectar el paper de calcar al damunt. D’altra banda, a la Fundació també es conserva el dibuix amb llapis del rostre de la santa sobre una làmina plàstica. La quadrícula i les dimensions superiors ens indiquen que el pintor va utilitzar posteriorment aquest dibuix reticulat per a la seva pintura Explosió de fe mística en el centre d’una catedral, de c. 1959-1974,2 una mostra més de la reutilització constant i recurrent d’imatges en les seves obres. Veiem com Dalí té un excel·lent domini dels recursos tècnics, i hi juga. Des dels anys 40, Dalí es proclama seguidor de la tradició clàssica renaixentista i s’interessa profundament per la tècnica, fins al punt d’escriure un manual per als futurs aprenents de pintor, 50 secrets màgics per pintar, en el qual explica fil per randa el seu mètode de treball, entre altres secrets tècnics.3 Però la incansable activitat creativa de Dalí va més enllà dels recursos tècnics.Tant és que les figures i els elements de les seves pintures siguin copiats o no. De fet, segons el pintor, Rafael ja copiava de Perugino4. Els recursos tècnics serveixen a Dalí per assolir el seu objectiu final, que passa per la integració de diverses imatges en les seves singulars composicions elaborades segons la cosmogonia pròpia del moment, que en aquest cas és l’etapa mística nuclear. És així com en la pintura de Salvador Dalí la imatge de santa Cecília es presenta desintegrada i flotant.

2 Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. cat. 752. 3 Salvador Dalí, 50 Secrets of Magic Craftsmanship, Dial Press, New York, 1948. 4 Alain Bosquet, Conversaciones con Salvador Dalí, 1966, a Obra completa, vol. VII, Entrevistas, Destino Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2006, p. 1074.

dalí / rafael

un somieig prolongat

“Necessito el localis com Rafael necessita per arribar a allò univ del que és particular

Salvador Dalí, «Dalí, hoy», Destino, 1/4/1950

un somieig prolongat

sme de Portlligat ava el d’Urbino, versal pel camí r.”

dalí / rafael

un somieig prolongat

exposició

publicació

comissariat

edició

Montse Aguer i Teixidor, directora dels Museus Dalí

Fundació Gala-Salvador Dalí

coordinació i documentació

coordinació editorial

Fiona Mata, Centre d’Estudis Dalinians Lucia Moni, Centre d’Estudis Dalinians

Nuri Aldeguer, Servei Educatiu Fiona Mata, Centre d’Estudis Dalinians Amb el suport de: Bea Crespo, Centre d’Estudis Dalinians

centre d’estudis dalinians

Laura Bartolomé Bea Crespo Rosa M. Maurell Cuca R. Costa Carme Ruiz Clara Silvestre

textos

Montse Aguer Irene Civil Fiona Mata Lucia Moni

disseny

gestió de drets

Pep Canaleta

Mercedes Aznar

grafisme

disseny

Alex Gifreu

conservació preventiva

revisió i traduccions

Elisenda Aragonès Irene Civil Laura Feliz Josep M. Guillamet

Eduard Escoffet - La Correccional (serveis textuals) Carles Miró

registre

agraïments

Rosa Aguer arxiu d’imatges

Rosa M. Maurell arxiu audiovisual

Lucia Moni comunicació

Imma Parada àrea digital

Cinzia Azzini web

Monogràfic Dalí/Rafael

Des de la Fundació Gala-Salvador Dalí volem manifestar la nostra gratitud a les institucions i les persones que amb tanta amabilitat han donat el seu suport per a aquesta publicació: Museo Nacional del Prado, Madrid; Gallerie degli Uffizi, Florència; Galleria Nazionale d’Arte Antica - Palazzo Barberini, Roma; Musei Vaticani, Ciutat del Vaticà; The National Gallery, Londres; Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Estate Brassaï i RMN-Grand Palais; Antoni Vidal; EFE; família d’Enrique Sabater.

copyrights

De les obres de Salvador Dalí: © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2019 Imatges d’obres d’altres institucions: Gallerie degli Uffizi, Firenze - Ministero per i Beni e le Attività Culturali (p. 10) Galleria Borghese, Roma - Ministero per i Beni e le Attività Culturali (p. 20) © Museo Nacional del Prado, Madrid (p. 26) © The National Gallery, London (p. 30) De la imatge de Gala i Salvador Dalí: Drets d’imatge de Gala i Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2019

Fotografies: © Melitó Casals “Meli”/Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2019 (p. 24-25) Foto: Les Waldman (p. 28) Publifoto (p. 32) © Estate Brassaï - RMN-Grand Palais (p. 35) Foto: Enrique Sabater © Eduard Sabater (p. 36) © 2019. Cooper-Hewitt, Smithsonian Design Museum/ Art Resource, NY/Photo SCALA, Florence (p. 38) © Toni Vidal, VEGAP, Girona, 2019 (p. 42-43) Foto: Julian P. Graham (p. 48)