Revista Claror nº 51 by Fundació Claror

SUMARI 1

LA PORTADA

Revista Claror Núm. 51, IV època Hivern 2005-2006 PVP: 1,5 euros Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives de la Fundació Claror

OPINIÓ 2. Articles d'Eduard Casas, Montse Torrent, Jesus Alonso, Enric Truñó i Gabriel Domingo 4. Entrevista curta: Tono Albareda, president de la Federació Catalana d'ONG

LES RAQUETES DE NEU

ELS TIPUS DE LLET

ENTREVISTA 6. Raül López, jugador de bàsquet EN FORMA 10. Suplements energètics 12. Miscel·lània de temes NATURA 16. Les raquetes de neu 17. L'escapada i medi ambient

20 25

SALUT 18. Salut: L'escoliosi 20. Dietètica: Els tipus de llet 22. Mens Sana: Psicologia col·lectiva REPORTATGE 25. La crisi dels àrbitres SOCIETAT

SUPLEMENTS ENERGÈTICS

28. Croada contra el tabac NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR

32. 35. 38. 40.

Instal·lacions esportives Seccions i esdeveniments Claror Cultura Cooperació i medi ambient

CLAROR CLUB 42. Nou programa d'activitats de lleure 44. Avantatges culturals 46. Guia d'empreses adherides

ELS ÀRBITRES

FUNDACIÓ CLAROR Número 51. Quarta Època. Hivern 2005. Tiratge: 25.000 ex. Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 PVP: 1,5 euros. Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives gestionades per la Fundació Claror.

ADREÇA: Sardenya, 335. 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 web: www.claror.org totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIAL: Pedro Andreu, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel CLAROR és una revista oberta a Domingo, Alfons Font, Albert totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opi- Giménez, Joan Itxaso, Sergi Larripa

nions expressades als articles signats, que són responsabilitat de REDACCIÓ: l'autor. Els continguts dels anuncis DIRECCIÓ: Sergi Larripa publicitaris són responsabilitat de COORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester Benach les empreses anunciants. Prohibida REDACCIÓ: Yuri Fernández la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l'autorització expressa, per TRACTAMENT IMATGE: Albert Ribé SECRETARIA : Teresa Blanch escrit, de la Fundació Claror. PUBLICITAT:

01 Sumari.p65

Josep Lluís Vide

COL ·LABORADORS :

EN FORMA: Núria Borràs, Eduard Gras,

Alfons Font, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo Zabala SALUT: Esther Garzón, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus Vives MENS SANA : Carme Giménez NATURA: Eduard Parellada CULTURA : Eulàlia Realp LLEURE: Sergio Herraez CORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Lourdes Subirà ○

○

Fundació Privada Claror Sardenya, 337, entresòl 2a 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 95 fundacio@claror.org Web: www.claror.org Esportiu Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.org Pol. Sagrada Família. Cartagena, 231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66 sagradafamilia@claror.org

○

IMPRESSIÓ :

Pol. Marítim. Pg. Marítim, 33 08003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.org

DISTRIBUCIÓ :

Can Caralleu. c/ Esports, 2-8 808017-Barcelona Tel. 93 203 78 74 administracio@noucancaralleu.org

Rotographik

SPM

15/11/2005, 20:46

PATRONAT PRESIDENTA: Joana Céspedes VICEPRESIDENT : Héctor C. Silveira SECRETARI: Àngel García VICESECRETÀRIA: Consol Martí VOCALS: Pablo Bel, Carles Casacuberta, Joan Itxaso, Laura Ponce, Carles Riera, Gemma Vilaró DIRECCIÓ

DIRECTOR GENERAL:

Gabriel Domingo

DIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ : ESPORTIU CLAROR: Núria Borràs SAGRADA FAMÍLIA: Manel Cercòs MARÍTIM: Pedro Andreu CAN CARALLEU: Carlos Cano ÀREES CENTRALS: ADMINISTRACIÓ : Joan COMUNICACIÓ I MÀRQ: REC .HUMANS : Ignasi

Prat Sergi Larripa Casacuberta SISTEMES : Òscar Alarcón CULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp

2 OPINIÓ

LA COLUMNA

CARA A CARA

EDUARD CASAS President del Grup Associat per Serveis de Salut

És digne viure en un pis de 30 m2?

Narcosala i solidaritat

La construcció d’habitatges mínims, els denominats “minipisos”, és una de les vies de resposta a les necessitats d’allotjament de col·lectius exclosos. Com a solució és bona, sempre i quan quedi garantida la qualiJESUS tat constructiva. Es tracta d’una ALONSO opció vàlida que pot donar Degà col·legi allotjament digne a un segment d'Arquitectes determinat de la població que actualment tenen problemes d’accés a l’habitatge. El debat no està en si és digne o no un habitatge de 30m2, sinó en si podem seguir acceptant les situacions d’exclusió social que es produeixen a les nostres ciutats. Des del Col.legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya ja fa temps que reclamem un gran pacte social per a l’habitatge en el qual tots els agents implicats treballin de forma coordinada per tal d’atenuar les actuals mancances que pateix bona part de la ciutadania. Cal un nou marc legislatiu català que permeti un escenari adequat per a la resolució de les necessitats d’habitatge; que aposti per la qualitat de l’arquitectura, però també que permeti l’adequació del parc immobiliari a les diferents tipologies d’usuari (famílies tradicionals, monoparentals, residents temporals, joves, gent gran, etc); que incorpori les tècniques constructives que millorin el benestar dels residents, el foment del lloguer o la promoció de l'habitatge de protecció oficial, entre d’altres.

El veïnat de la Vall d’Hebron es manifesta i es mobilitza en contra de la narcosala de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Denuncien que els responsables polítics van donar prioritat als criteris econòmics per sobre dels socials, ja que per ampliar el port de Barcelona es va expropiar Can Tunis, punt de venda i consum de drogues, i se'n va dispersar l’oferta i la demanda per tota Barcelona, sense haver instal·lat, primer, les narcosales per assumir-ne l'impacte. També qüestionen que en aquests espais es pugui consumir drogues il·legals no administrades pel propi dispositiu, ja que implica que els traficants s’aproparan i en controlaran el preu i la qualitat. Això perpetua la precària situació dels addictes, ja que no tenen una qualitat estable de les dosis. A més, aquest tipus d’addictes no treballa i qui acaba pagant les dosis són els veïns. També denuncien el canvi d’ubicació d’un recurs que estava destinat a Nou Barris, que és on es concentra un gran col·lectiu d’addictes. Però el regidor d’aquest districte es va negar a assumirho argumentant que, com sempre havien tingut aquest problema, el dispositiu ho faria endèmic a la seva zona. Amb aquesta postura, ha desprestigiat el recurs confonent el problema amb la solució i dificultant-hi l’accés als usuaris. D’aquesta situació els principals beneficiaris són els empresaris del port de Barcelona, qui els ha facilitat els permisos i les empreses que gestionen les narcosales. Per contra, els perjudicats: alguns veïns i els addictes.

LA VINYETA

Les dificultats per accedir a un habitatge són tantes que l’anunci que va fer la ministra de Vivienda de promoure habitatge protegit de 30 m2 ens va deixar perplexos i ens hi vam posicionar en contra. MONTSE No només tenen dificultats per TORRENT accedir a un habitatge els joves, Directora de l'OCUC les persones amb pocs recursos econòmics o els immigrants. La manca d'habitatge protegit fa que també en tingui qualsevol família amb una renda mitja. L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya ens vam preguntar si s’havia fet algun estudi en profunditat de les necessitats existents, si s’havia contemplat la proliferació de famílies monoparentals, la situació del desnonat, les famílies nombroses, els joves que volen formar una família, els immigrants. Un estudi d’aquest tipus ens donaria un ventall de necessitats d’habitatge molt diverses. Hi tindrien cabuda els pisos de 30 m2, útils transitòriament per als joves o les persones grans. Però, on són els que es necessitaran quan la família augmenti? Sincerament, ens fa por; no parlem d’una prova pilot d’una promoció privada que si té èxit val i si no ja la reconvertirem, parlem d’habitatge protegit. A més, la construcció de pisos petits té efectes perversos com la superpoblació i l’encariment del preu de l’habitatge. Posem en dubte que aquests tipus d'habitatges puguin garantir els drets que estableix la Constitució.

Vinyeta de FER, publicada a "La Veu del Carrer", setemble-octubre 2005

CLAROR

02-05 Opinio.p65

15/11/2005, 21:14

OPINIÓ 3

TRIBUNA

ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Regidor de l'Ajuntament de Barcelona entre 1979 i 1998

Article 134: l'esport al nou Estatut En la proposta de nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovada pel Parlament i recentment acceptada a tràmit pel Congrés dels Diputats, s'estableix la competència exclusiva en matèria d'esport. Així ho contempla també l'Estatut avui vigent. Hi ha, però, dues importants diferències entre l'un i l'altre. Mentre que fins ara s'esmentava únicament la paraula esport entre el llistat de competències exclusives, sense cap més afegitó o aclariment, la nova proposta desenvolupa aquest concepte en un conjunt de 5 punts i 15 apartats. Possiblement és una mica massa detallat per a una norma d'aquest rang i s’assembla més al llistat de punts bàsics d’una Llei sectorial d'esports. Aquest, però, és un element sense massa importància i vull dir

ENTRE NOSALTRES

que estic d'acord amb aquests continguts que donen una visió àmplia i moderna dels diversos aspectes que configuren la responsabilitat de la nostra institució autonòmica. Hi ha una altra gran diferència entre els dos textos. Faig referència a l'apartat que assenyala la competència d'"El foment de la projecció exterior de l'esport català per garantir que les federacions catalanes participin en competicions oficials d'àmbit europeu i internacional per mitjà de les seleccions esportives nacionals" de la qual fins ara ni se'n parlava. Òbviament estic d'acord amb la "projecció exterior de l'esport català". Crec que el Barça amb les seves diferents seccions, el Joventut de Badalona, l'handbol Granollers, els diversos equips de waterpolo, d'hoquei herba o hoquei patins, quan parti-

cipen en competicions europees de clubs defensen l'esport català, així com ho fan atletes, nedadors, ciclistes o pilots de les diverses disciplines del motor. No cal ni dir que quan vam organitzar "els millors Jocs Olímpics de la història" o quan s'organitzen els Gran Premis de Fórmula 1 o de Motociclisme, el Ral·lie Catalunya, la Volta Ciclista o la Marató de Barcelona, entre d'altres, s'està treballant per a l'esport de Catalunya donantli projecció exterior. Ja sé que l'apartat no parla exactament d'això i se centra en la possibilitat que seleccions catalanes puguin participar en competicions oficials internacionals. Entenc i conec el sentit d'aquesta afirmació, però crec que està mal formulada i que distorsiona la realitat, plantejant competències estatutàries que no depe-

GABRIEL DOMINGO Director General Fundació Claror

L'esport a l'empresa: molt per fer... A hores d'ara, s'ha establert de forma molt clara en la nostra societat una percepció positiva dels efectes que genera una pràctica esportiva sobre la salut i el benestar de l'individu. Però, més enllà dels beneficis individuals, quan la pràctica és col·lectiva s'obre tot un ventall de repercussions positives de l'esport sobre els grups de persones. Les aportacions educatives, per exemple, de les escoles d'iniciació esportiva en els infants són moltes i molt valorades, com també ho és l'assumpció de determinats valors col·lectius a partir d'una disciplina esportiva de competició. On hi ha, però, un bon camí per recórrer encara és en el vessant de la pràctica esportiva en el món laboral i en les empreses. Malgrat tots som conscients que amb qui més hores passem cada dia és amb els companys de feina, encara és testimonial el nombre d'empreses que fan del foment de l'esport entre els seus treballadors una política sistemàtica en l'àmbit dels recursos humans, tant facilitant els espais i els moments per a aquesta pràctica, com generant a través de l'esport jornades prou "especials" per tal de provocar una millora de les relacions interpersonals, de la percepció de grup i de l'ambient de treball. Les possibilitats són molt variades i obertes a tota mena de persones i també són molts els efectes beneficiosos sobre els equips de treball i les organitzacions. Les empreses més "modernes" n'estan traient un gran partit. A més, al ser un recurs econòmicament força accessible i prou a l'abast, cal esperar que cada cop més les empreses vagin incorporant aquest foment en la gestió de les persones que hi treballen. No estaria de més una política activa també per part de l'administració laboral que incentivés aquestes pràctiques. Vés a saber si algun dia la despesa esportiva destinada als empleats d'una empresa pot arribar a ser desgravable...

02-05 Opinio.p65

15/11/2005, 21:14

nen de les lleis catalanes ni espanyoles, sinó de l'organització de l'esport mundial i dels reglaments de les federacions internacionals. Aquestes, en el cas d'acceptar una nova federació, ho fan si realitza totes les funcions que té; la més important de les quals és la d'organitzar les seves pròpies competicions entre els seus afiliats i com a conseqüència d'això els seus clubs, atletes o seleccions poden participar en competicions internacionals. D'altra banda, les federacions internacionals, llevat d'algunes excepcions puntuals, no contemplen en els estatuts l'ingrés de federacions de territoris que no siguin estats. S'argumenta de la presència de Gales, Anglaterra, Escòcia o Irlanda del Nord a més d'una vintena de federacions, sense esmentar que, en aquests casos, mai hi participa el conjunt del Regne Unit, ni s'enfronta, en competicions oficials una de les parts amb el tot. A més, aquestes federacions són fundadores de les federacions internacionals de les quals formen part. Hi ha també el cas de territoris d'ultramar, moltes vegades herència de passats colonials o situacions especials com Palestina. Voler comparar Catalunya amb aquests realitats és per a mi una distorsió interessada de la realitat. Crec, per tant, que aquesta formulació sobre les federacions no s'ajusta a l'organització de l'esport mundial, que és qui ens ha d'acceptar, i a més planteja un objectiu irreal en l'actual sistema de l'esport a nivell internacional.

4 OPINIÓ

L'ENTREVISTA CURTA

TONO ALBAREDA President de la Federació Catalana d'ONG

Per Yuri Fernández

"S'ha de parlar menys de caritat i més de justícia" El Tono Albareda és el president de la Federació Catalana d'ONG. Hem parlat amb ell sobre el Nadal i sobre la caritat, però ell diu que del que s'ha de parlar és de justícia. És positiva la caritat nadalenca? És un tema molt discutible perquè, com tot, té aspectes positius i negatius. Perquè s'aprofita que la gent està més sensible per demanar que doni diners en plan caritat. Però el problema del món avui dia no és un problema de caritat sinó de justícia. Per tant, la gent pot tranquil·litzar la seva consciència però el problema de fons no s’arregla. Però hi ha molta gent que diu que potser no ar-

reglarem el món però que amb aquests diners podem anar tirant… Això és cert. També s’ha de tenir molt en compte a quines organitzacions es donen. N’hi ha unes que signen el codi ètic de la Federació i altres que són poc més que agències de màrqueting que saben utilitzar fotos de nens morint-se de gana i recollir molts fons. Quina utilitat li veu a les telemaratons de Nadal? Al final, aquests programes recullen una quantitat de diners que és important però que no és massa significativa. De manera que amb xifres relativament modestes hi ha empreses importants que poden

fer una campanya de publicitat molt barata per a ells. I què es podria fer? S’hauria de limitar la repercussió que aquest donatiu té com a publicitat. Però el Nadal és l'època en què una ONG recapta més diners, oi? Aquí hi ha diverses coses. Que s’aprofiti el Nadal per arribar més a la gent em sembla legítim. Ara, que s’apel·li als aspectes més sensibles de la caritat i no a la justícia em sembla més discutible. Deveu tenir una contradicció important ja que moltes vegades heu de deixar de banda la justícia per apel·lar a la caritat.. Hi ha una contradicció per-

manent. Jo crec que les ONG hem de fer un esforç superior al que fem, fins i tot quan apel·lem a la caritat per explicar que en el fons aquí hi ha un problema de justícia. Espanya, per exemple, no ha avançat a força de caritat… I per què la imatge que es projecta als mitjans és de caritat? Perquè és més fàcil dir "mira aquest nen pobre com es mor de gana, o aquesta gent com han quedat després d’un terratrèmol" que dir "mira com les grans empreses estan expoliant els béns d’un o altre país. O mira com els corruptes de no sé on, que els hem posat nosaltres, xuclen la sang al seu poble". Per Yuri Fernández

L'ENQUESTA

Estàs d'acord en que es facin telemaratons de Nadal? Ind.: 12% Sí: 50% No: 38%

Ignasi Fargas 39 anys

Mireia Gasc 38 anys

Manel Pons 59 anys

Teresa Pla 37 anys

Jo crec que la intenció és bona i, tot i que tinc entès que es fan auditories per saber on van aquests diners, com sempre passa, mai saps molt bé on van els fons recaudats.

Si. Jo la de TV3 la veig molt seriosa, amb molta informació. En canvi vaig veure una marató de Telecinco i hi vaig veure molta propaganda i em va semblar menys eficient.

No. Jo no hi col·laboro perquè en principi tot el tema de la investigació l'hauria de portar l'Estat que és qui ha de donar els diners, aquests no han de venir de la caritat de la gent.

Sí. Et pot quedar el dubte de que no arribin el 100% dels diners però en general crec que són molt útils.

CLAROR

02-05 Opinio.p65

15/11/2005, 21:14

Internautes web: www.claror.org Inici: 15 setembre Fi enquesta: 1 novembre Total respostes: 100 Sí: 50 (50 %) No: 38 (38 %) Indiferent: 12 (12 %) NS/NC: 0 (0 %)

OPINIÓ 5

02-05 Opinio.p65

15/11/2005, 21:15

6 L’ENTREVISTA

Fotografia: gentilesa de l’ACB. CLAROR

06-09 Entrevista.p65

15/11/2005, 21:39

L’ENTREVISTA 7

RAÜL LÓPEZ, JUGADOR DE BÀSQUET DE L’AKASVAYU GIRONA

“No m’agrada parlar de mi” YURI FERNANDEZ periodista yurife@claror.net

Què vas pensar la primera vegada que et van trucar per fitxar per al Girona? Les primeres gestions les van fer els representants, i després em van trucar per dir-me que hi havia aquesta possibilitat. Al principi et pot sobtar una miqueta, però quan em van explicar el que volien fer vaig veure que anaven seriosament. I com és que al final vas apostar per un projecte com el de l’Akasvayu Girona? Tenia ganes de tornar i eren dels que van mostrar més interès i confiança. Jo sortia d’una situació molt delicada, d’una lesió. Tot i això, ells se’n van informar i van mantenir el seu interès. Akasvayu tenia ganes de fer un bon equip, un bon projecte. A més, estic a prop de casa meva. Van ser molt factors que van fer que fos molt fàcil prendre una decisió. I com senta tornar a estar a casa? No és tant el fet de tornar a casa. El millor és tornar aquí, on veus la teva gent, segueixes els teus costums i està clar que després de passar tres anys fora és molt agradable tornar. Com valores la teva actuació en aquest inici de temporada? Al principi em va condicionar la baixa d’Arriel, ja que vaig haver de jugar molts minuts i això es va notar en una mica d’irregularitat per part meva. Ara que ha tornat en Mc Donald i que està a un gran nivell, jo puc anar agafant el ritme a

06-09 Entrevista.p65

RAÜL LÓPEZ, AMB NOMÉS 25 ANYS, JA HA TOCAT EL CEL I L’INFERN DEL BÀSQUET. VA SER EL SEGON CATALÀ EN ANAR A LA NBA I HA PERDUT DOS ANYS PER UNA LESIÓ. ARA, TORNA A CASA PER FORMAR PART D’UN PROJECTE QUE HA DONAT MOLT A PARLAR: L’AKASVAYU GIRONA. poc a poc. Està clar que sempre vull jugar però ara estic en una situació ideal en què puc anar aportant coses de mica en mica: un dia faré més punts, un altre aportaré en intensitat, en defensa... Vas pactar amb l’entrenador els minuts que jugaries? Al principi de la temporada, sí que hi havia un acord amb els metges per no carregar els genolls, però cada partit em vaig trobant millor i això em permet anar guanyant minuts a la pista. L’Akasvayu ha posat tot els seus esforços a fer un equip molt competitiu. Realment creus que podeu arribar a guanyar la Lliga? Crec que s’ha venut des del primer

moment que som un equip capaç de guanyar la Lliga. El que som ara mateix és un equip que pot plantar cara a tots els rivals. Hi ha molts equips que fan bones temporades. Crec que hem d’estar preparats per quan arribi el moment intentar-ho; però d’aquí a dir que es pot guanyar queda molt. Així doncs, quins són els teus candidats al títol?

“Tau, Madrid, Barça i Unicaja són per mi els grans candidats al títol de Lliga”

El segon català de la NBA Raül López va néixer el 15 d’abril de 1980 a Vic. Es va formar com a jugador al Joventut de Badalona i va formar part de l’equip dels Júniors d’Or que es va proclamar campió del món davant la selecció dels EUA. La temporada 20002001 va protagonitzar el traspàs més car de la història de l’ACB quan el Reial Madrid el va fitxar per 300 milions de pessetes. El base gironí va completar una gran temporada i el Reial Madrid es va proclamar subcampió per sota del Barça de Gasol. Un any d’èxits que va completar amb la medalla de bronze a l’europeu de Turquia. La gran actuació del base gironí va fer que sortís en el número 24 de la ronda del draft i que els Utah Jazz es fixessin en ell. Però aquella temporada havia de començar el seu calvari: el base es va trencar els lligaments del genoll. L’octubre de 2003 va debutar amb el difícil paper de fer oblidar als aficionats d’Utah un dels millors bases de tots els temps: John Stockton. Es va convertir, per tant, en el segon català en jugar a la NBA, després de Pau Gasol. Ara, després d’una altra lesió que el va tenir un altre any en blanc, el base de Vic torna a casa per demostrar el que es deia d’ell quan va marxar: que és el millor base d’Europa.

15/11/2005, 21:39

8 L’ENTREVISTA

“Selecció catalana? Seria una bona cosa” Tau, Madrid, Barça i Unicaja són per mi els grans candidats. L’Unicaja ha començat una mica més fluix, però crec que aquestes són les plantilles que estan una mica per sobre de la resta. Darrere hi ha un grup, en el qual ens trobem nosaltres, que hem de fer un esforç per estar entre els millors. I és per això que treballem dia a dia. Hi ha gent que diu que no n’hi ha prou amb ajuntar els millors jugadors a força de talonari... Hi havia molta gent que dubtava del projecte. El més important, més que els noms, és formar un equip, i això és el que estem fent a l’Akasvayu Girona. El que volem és donar a parlar com a equip i, amb les victòries d’aquest inici de temporada, ho estem aconseguint. Es fa difícil l’adaptació de tants jugadors nous? No és fàcil per a cap equip. Està clar que hi ha equips que porten molt temps

jugant, formant plantilles molt potents i amb grans inversions i encara no han guanyat res. Ara mateix, nosaltres només estem començant i sabem que el camí no serà fàcil. Amb l’expectació que ha aixecat la teva tornada a Europa, sents la pressió de ser un jugador decisiu? En un equip de bàsquet hi ha dotze jugadors. L’únic que vaig demanar en venir a Girona va ser un equip competitiu. Jo puc tenir més o menys protagonisme depenent del moment, però no vaig venir amb la mentalitat d’haver de fer-ho tot jo, i em sento molt a gust aportant-hi com un més de l’equip. Quines raons et van portar a deixar la NBA? Vaig deixar la NBA per diferents raons, però la més important és que va arribar un moment en què jo vaig creure que era el més oportú. Hi havia una clàusula segons la qual

Akasvayu, els “russos” de Girona Aquest estiu, tots els aficionats al bàsquet es feien la mateixa pregunta: “Qui són aquests d’Akasvayu?” Una de les explicacions que més va triomfar entre el públic va ser que es tractava d’algun rus excèntric que, al més pur estil Chelsea i talonari en mà, pretenia ajuntar els millors jugadors del món per fer renéixer un equip, el CB Girona, que fins llavors malvivia a la meitat de la taula de l’ACB. “No tenim cara de russos, Akasvayu és de dues famílies catalanes i, si Déu vol, passarà als nostres fills”, va declarar Josep Amat, president de la companyia, per acabar amb les especulacions. De fet, Akasvayu és una immobiliària gironina fundada l’any 2001 i que, com a estratègia de publicitat, ha abonat 900.000 euros en concepte de patrocini per tres anys. I no només això. A més, l’empresa s’ha gastat 6 milions d’euros per fitxar els millors jugadors del mercat: Raül López i Fran Vázquez, són les dues estrelles de l’equip. 1,5 i 2,25 milions d’euros respectivament han estat prou motiu perquè la NBA es quedés sense dos dels jugadors amb més projecció del bàsquet espanyol. Dueñas, Kammerichs o Salenga també han sucumbit als “encants” de la promotora gironina. I a la pregunta de si podrien fitxar Pau Gasol, el president d’Akasvayu contesta que “podem fitxar qualsevol jugador que vulgui jugar amb nosaltres”. També s’han sentit algunes veus que sospiten de les intencions de la companyia gironina. Com la de l’entrenador Manel Comas que es pregunta “que passarà amb el Girona d’aquí 3 anys quan Akasvayu hagi aconseguit el ressò que volia?” Sigui com sigui, el president d’Akasvayu resumeix les aspiracions de l’equip en termes immobiliaris: “Si arribem segons, no podem comprar el solar; per això volem quedar sempre els primers”.

havies d’anar al Madrid en cas de tornar a Europa... El Reial Madrid tenia els meus drets a Europa, però l’Akasvayu Girona tenia ganes que hi anés i els del Madrid tenien més dubtes i al final va passar el que jo volia: que era jugar a Girona. Es comenta que la NBA està en hores baixes. Creus que ha perdut potencial? Hi ha un xic de tot: la NBA no ha perdut potencial, com a molt no ha progressat tant com ho feia abans. En canvi, el bàsquet d’aquí, ara mateix, està progressant de manera espectacular. De tota manera, això forma part dels cicles. Quin és el millor i el pitjor record del teu pas pels Utah Jazz? El millor va ser tenir l’oportunitat de jugar a la NBA que és el que havia volgut des de sempre. I el pitjor, sens dubte, van ser les lesions. Penses tornar a la NBA? Ara mateix, no. Estic molt bé aquí, en aquest nou projecte. Si t’haguessis de vendre davant un entrenador, quines de les teves qualitats destacaries? No m’ha agradat mai parlar de mi, del que faig bé o malament, perquè tampoc ho sé. Hi ha moltes vegades que tu creus que ho fas bé i és tot el contrari. S’ha de tenir present que unes facetes del joc se’t donen millor que unes altres. En quin moment creus que està el bàsquet espanyol, pel que fa a la selecció? El nivell de la selecció està molt amunt i ho porta demostrant fa molt de temps sempre lluitant per les medalles. Pesa molt l’absència de Gasol? Sí. A qualsevol equip li treus un jugador que és del millor que hi ha en el món i es nota molt. T’agradaria defensar la samarreta de la selecció catalana? Sí, seria una bona cosa. I què pot esperar l’Akasvayu Girona de Raül López?

“No vaig venir amb la mentalitat d’haver de ferho to jo. M’agrada aportar-hi com un jugador més de l’equip”

CLAROR

06-09 Entrevista.p65

15/11/2005, 21:39

L’ENTREVISTA 9

Intentar aportar coses positives a l’equip, intentar ajudar l’equip a guanyar partits. Tampoc és qüestió de pensar que un ho ha de resoldre tot. Crec que tenim un equip molt competitiu Quin record tens del Joventut? Va ser on em vaig formar. Els anys de formació van ser molt bons i després al primer equip vaig tenir la sort de debutar a l’ACB. I del Madrid? Van ser dos anys bastant bons pel fet que era la primera vegada que sortia del

meu equip de sempre i que jugava en un equip ple d’estrelles. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer gent que havia admirat molt. Què t’has perdut per culpa del bàsquet? M’he perdut moltes coses que fa la gent de la meva edat que, la veritat, m’hagués agradat viure. I què has guanyat? Altres coses que, si no fos pel bàsquet, no hagués pogut fer mai. Jo crec que recompensa una per l’altra.

Preguntes molt personals... Una ciutat per viure? Amsterdam Un lloc per anar de viatge? Irlanda Un plat? Qualsevol de pasta Un llibre per llegir? Cuatro amigos Una pel·lícula de cinema? Clerks Un mitjà per estar informat? Internet Mar o muntanya? Mar i muntanya Un cantant o grup musical? Extremoduro Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer? Jimmy Hendrix

06-09 Entrevista.p65

Un personatge actual? Cap Un esportista que admiris? Cap Què valores més de les persones? El que m’aporten Si un dia fossis president del Govern o de l’ONU, quina primera decisió prendries? Mai no ho seria Dretes o esquerres? No hi crec Què t’enduries a una illa deserta? Moltes coses Un desig confessable? Guanyar la lliga aquest any

15/11/2005, 21:39

10 EN FORMA!

suplements nutricionals AMB EL PAS DE LES DÈCADES EL MÓN DE L’ESPORT HA ANAT PERFECCIONANT DIFERENTS COMPONENTS PER AUGMENTAR EL RENDIMENT. A LA MILLORA DELS SISTEMES I TÈCNIQUES D’ENTRENAMENT S’HA PONDERAT LA IMPORTÀNCIA DEL DESCANS I LA NUTRICIÓ. EN AQUEST ÚLTIM ASPECTE, LES DIETES ALIMENTÀRIES HAN MILLORAT ESPECTACULARMENT I S’HAN ESPECIALITZAT FINS AL LÍMIT DE PERSONALITZAR-SE PER A CADA ATLETA.

FERNANDO RUIZ tècnic de l’Esportiu Claror i Llic. en Ciències Biològiques

L’avenç en la bioquímica nutricional ha permès que els nutrients dels aliments puguin ser sintetitzats o obtinguts a partir de processos bioquímics. D’aquesta manera han aparegut les ajudes ergogèniques, una part de les quals són els suplements nutricionals. Aquests suplements ens poden ajudar a rendir més en l’activitat esportiva, encara que no són la panacea, ja que s’ha de tenir un nivell físic important perquè siguin útils per a l’organisme i és recomanable que demaneu consell als tècnics o als metges. A grans trets, podem dividir els suplements en tres grups: energètics, protèics i els de regeneració. ELS SUPLEMENTS ENERGÈTICS La glucosa, un compost del grup dels carbohidrats, és el nostre combustible principal d’energia. Quan fem esport la despesa calòrica a partir de la font de glucosa es dispara, sobretot si fem una activitat aeròbica com córrer, anar en bici o nedar. Per mantenir-nos amb re-

serves d’energia durant tota l’activitat és necessari suplementar-se abans, durant i després de l’esforç físic amb una beguda de carbohidrats. Les begudes energètiques estan compostes de glucosa i també d’aquells minerals (electròlits) com el potassi, el sodi, el clor i el magnesi, que es perden notablement a través de la suor. Per evitar una lenta absorció a l’estómac, la beguda gluco-electrolítica ha de tenir entre 6 i 8 grams de carbohidrats per cada 100ml de líquid, amb menys d’un 10% en forma de glucosa i, com a mínim, un 50% en forma d’oligosacàrids (compostos formats per poques unitats de glucosa i altres sucres). Tant els minerals com la glucosa es troben en concentració isotònica, la ideal perquè sigui ràpida l’absorció, assimilació i ús de la beguda. ELS SUPLEMENTS PROTÈICS Una persona sedentària no necessita un aport proteic extra, ja que la seva musculatura es manté estable gràcies al recanvi proteic. Però en el cas dels esportistes, les necessitats de grams de proteïna per quilogram corporal es poden doblar. Així, en esports en què la força, la potència o la velocitat són claus (muscu-

lació, halterofília, judo, atletisme de velocitat, llençaments...) el cos pot passar de necessitar un gram diari de proteïna per quilo de pes corporal a necessitarne un i mig o, fins i tot, dos. Al mercat podem trobar proteïna en pols a partir de la caseïna de la llet o de la soja. Amb més qualitat biològica, podem adquirir suero de proteïna en pols. Una altra opció són els aminoàcids, component bàsic de les proteïnes, malgrat que no està ben demostrat que estimulin el creixement muscular per si sols. Tot i la importància dels suplements protèics no n’hem d’abusar ja que poden tenir efectes secundaris com l’aug-

Els suplements ens poden ajudar a rendir més però cal tenir un nivell físic important perquè siguin útils a l’organisme

CLAROR

10-11 En Forma.p65

15/11/2005, 21:48

EN FORMA! 11

ment d’àcid úric, la pèrdua de calci per l’orina, problemes hepàtics i gàstrics o l’augment de pes. ELS SUPLEMENTS REGENERATIUS Aquest és un grup heterogeni on s’engloben diferents components. Els suplements a base de complexos vitaminicominerals són importants en esports d’alta intensitat que, a més, van acompanyats de dietes hipocalòriques. Per exemple, els practicants de culturisme, els gimnastes o els esportistes que competeixen per categoria de pes. Aquest tipus de suplements aporten

Tot i la importància dels suplements protèics no n’hem d’abusar perquè poden ocasionar-nos efectes secundaris

10-11 En Forma.p65

calci, ferro, potassi, magnesi, clor, vitamines del grup B, vitamina K, C i D, nutrients que són susceptibles de patir carències. Els productes antioxidants són també importants ja que l’esport intens fa malbé les estructures cel·lulars. La vitamina A, E i C, el zinc, el seleni, el carotè i el coenzim Q10 són poderosos antioxidants. Els suplements de sals alcalines són bons per augmentar el PH sanguini i tamponar productes que disminueixen el rendiment muscular i que provoquen contractures o fatiga muscular. El bicarbonat, el citrat sòdic i el potassi són la base d’aquests productes. Al contrari del que molta gent pensa, la cafeïna no és recomanable tot i ser un reconegut estimulant nerviós. Tampoc la creatina o la l-carnitina ja que els estudis bioquímics encara no han demostrat que siguin suplements amb un efecte beneficiós per al rendiment esportiu.

15/11/2005, 21:48

12 EN FORMA!

A L’AIGUA

Quins són els millors estils de natació si tenim mal d’esquena? La natació és un dels esports en què participen pràcticament tots els grups musculars. En concret, els estils de crol i esquena són els més beneficiosos per a la columna vertebral ja que tendeixen a muscular-la. En canvi, la braça i la papallona no són aconsellables si es pateix mal d’esquena perquè sobrecarreguen la columna, i més encara si s’executen de manera incorrecta. Tot i això, la natació és un esport que permet a les persones amb alguna patologia, o que tenen problemes de mobilitat en el medi terrestre, sortir del sedentarisme sense un gran desgast energètic i assolir un benestar biològic, psicològic, social, motriu i fisiològic. TEXT: Núria Cubells i Jaume Fernández

ACTIVITATS PER A JOVES

EN COMPANYIA

Entrenament amb pesos lliures Habitualment els joves menors de 16 anys no tenen accés a la sala de condicionament físic per dos motius: el tipus de treball que s’hi porta a terme i la distorsió que poden provocar als usuaris adults. Però si els controla un tècnic, la prohibició es pot suavitzar acotant uns horaris específics on l’afluència d’abonats no sigui molt alta, i fent un seguiment molt acurat dels exercicis. El treball cardiovascular és el més recomanable en edats de formació i, si a més es fa en grup, té un component afegit de socialització molt interessant en aquesta etapa. El treball de la força també pot ser positiu, malgrat la falsa creença que això impedirà el correcte desenvolupament dels joves. Entrenar amb pesos ajuda a desenvolupar tot tipus de força segons el pes que s’aixequi, sèries, repeticions, descans i ritme d’execució en cada exercici. Amb els joves no s’ha de treballar mai la força màxima ja que se sobrecarregaria

Balls de saló: la complicitat a dos

el sistema osteomioarticular i, per tant, incidiria negativament en el seu desenvolupament. Però, si la tria d’exercicis és adequada, el treball de força no és contraproduent, sinó que pot contribuir a desenvolupar la coordinació neuromuscular i la musculatura de manera harmònica, a adoptar una bona postura corporal i a minimitzar el risc de lesions. Si, a més, des de la sala de condicionament físic es fomenta el treball en grup, els joves assoliran aquests objectius: aprendre, tenir un correcte desenvolupament físic i mental i passar-s’ho bé. TEXT: Anna Jurado

El ball de saló, com tot aprenentatge, té una fase inicial més mecànica (els passos, el ritme, la cadència...) que pot resultar complicada, però que esdevé el camí cap a la veritable essència del ball: la comunicació no verbal, aquell “portar i deixar-se portar”. Coneixem els beneficis que el ball reporta físicament, però també millora el nostre benestar i la tan preuada salut emocional. La música ens transporta i, de la mà del ball, esdevé una aventura compartida, un repte de sensual complicitat a dos. Ballar implica moltes sensacions. ”Bailar es soñar con los pies”, diu Joaquín Sabina. Benvinguts, doncs, al món dels somnis. Benvinguts al món del ball. TEXT: Jordi Traver

CLAROR

12-15 En Forma.p65

16/11/2005, 12:06

EN FORMA! 13 FITNESS EN GRUP

POTS FER-HO A CASA...

Body i Just Pump, Power Dumbell... Dins l’ampli ventall d’activitats aeròbiques que van sorgint en el mercat i que cada cop més instal·lacions esportives porten a la pràctica per arribar a tot tipus de públic (fins i tot el que no s’acostaria mai per fer el convencional aeròbic), trobem disciplines com el body pump, el just pump, el power dumbell... Totes aquestes activitats tracten de dur a la pràctica un mètode divertit i motivador basat en una estructura precoreografiada mitjançant combinacions fàcils i moviments simples, amb l’ús de barres i discs. És una manera d’optimitzar el temps que els usuaris dediquen a la pràctica esportiva treballant la tonificació muscular, el sistema cardiovascular i els estiraments en cada sessió. Normalment, durant un període d’uns tres mesos, les coreografies i la música són fixes per tal de facilitar un aprenentatge ràpid i una millor execució progressiva dels moviments. Les sessions solen ser d’una hora i estan dividides en

diverses fases. Es comença per l’escalfament; posteriorment es treballen els diferents grups musculars, començant pels més grans i acabant amb els més petits, i es finalitza la sessió amb estiraments per tal d’ajudar a la recuperació muscular facilitant un millor corrent sanguini i eliminant les substàncies de desfet. TEXT: Eduard Gras

LES 7 DIFERÈNCIES

Programa maternal... En sec

A l’aigua

1. Major propiorecepció o consciència de la posició del cos 2. Major càrrega gravitatòria 3. No incideix especialment en la circulació sanguínia 4. Es treballa més la tonificació muscular 5. Es treballa la respiració específica del moment del part (espoderaments) 6. Es pot fer fins l’últim dia 7. No hi ha risc d’infeccions vaginals

1. Menor propiorecepció: el cos està submergit i en un medi ingràvid 2. No hi ha càrrega sobre la pelvis. Tampoc impacte ni estrès articular 3. Estimula la circulació sanguínia, reduint el risc de varius i trombos 4. Es treballa més l’elongació muscular 5. Es treballa la capacitat aeròbica 6. No es recomana durant l’últim mes 7. Hi ha un petit risc d’infecció a causa de la possible entrada d’aigua per la vagina

TEXT:

12-15 En Forma.p65

Jordi Castro i Laura Pastor

Pujar i baixar les escales

Introduir de manera progressiva en els nostres desplaçaments diaris trams d’esglaons, pujats i baixats a diferents ritmes, millorarà la resistència cardiovascular i mantindrà tònica la musculatura posicional. Cal que col·loquem tota la planta del peu sobre l’esglaó per mantenir el turmell estable i que evitem els moviments amb impuls. A l’hora de baixar, el pes del cos s’ha de situar una mica endarrerit en relació al peu de suport, i mai hem de fer passar el genoll per davant de la punta del peu. TEXT : Andreu Falguera

EQUIPA’T BÉ

Roba de muntanya per no passar fred Avui tenim una àmplia i innovadora gamma de roba de muntanya, que poc té a veure amb la indumentària tradicional, gruixuda i pesada que limitava la mobilitat i mantenia la humitat i el fred. Les samarretes i malles tèrmiques o hidròfugues, de teixit sintètic (mai de cotó) tipus dryfit, dryflo..., s’han d’ajustar al cos com una segona pell i actuaran expulsant la suor i mantenint-nos secs. La segona samarreta (segona capa) ha de servir per aïllar-nos del fred exterior i mantenir calent l’aire que hi ha al voltant del cos. Ho aconseguirem amb peces de ploma d’oca, fibra sintètica, folre polar complet (100) o armilla, o amb windstopper (tallavent). Finalment, la peça de roba exterior ha de fer d’escut del vent, la pluja, la neu, però alhora ha de ser transpirable. El gore-tex, hy-vent, preCip o triplepoint ens ho garanteixen. TEXT: Ricard Vila

16/11/2005, 12:06

14 EN FORMA! FITNESS I MUSCULACIÓ

LLEGIT A LA PREMSA

El Ròtex per entrenar càrdio El treball cardiovascular té una infinitat d’objectius, tant físics, estètics com de salut. Està relacionat, entre d’altres, amb la regulació i activació del sistema circulatori (pel que fa a les artèries, venes i cor) i amb la metabolització dels greixos. Fins fa poc, a la sala de condicionament físic s’utilitzava la bicicleta, la cinta, el rem o els steps per dur a terme aquest treball cardiovascular. Però n’hi ha un altre, el Ròtex. Amb el Ròtex o el·líptica els beneficis esmentats s’accentuen, ja que implica la mobilització de més parts del cos. Un altre avantatge d’aquesta màquina és que no produeix cap mena d’impacte i que per utilitzar-la no s’han de flexionar molt les articulacions de les cames. Així, executem una activitat molt indicada si patim problemes en les articulacions i els

Te verd per tenir més resistència

El te verd podria augmentar la resistència si les conclusions d’un equip d’investigació japonès resulten extrapolables als humans. L’estudi s’ha fet amb ratolins i ha demostrat que l’extracte de te verd incrementa fins a un 24% la resistència a l’exercici. Aquest fet es deu a l’acció estimulant de l’ús dels àcids grassos com a combustible dels músculs, reduint l’ús dels hidrats de carboni i permetent exercici més llargs. Font: Revista Sport Life

LA PREGUNTA DEL MILIÓ ossos, sobretot d’esquena i cames. TEXT: Fede Ruiz

CONSELLS PRÀCTICS

Com menjar al Nadal? Menjar de forma desmesurada durant les festes no és una obligació sinó una elecció. Els àpats de Nadal (torrons, dolços, licors...) tenen un component calòric elevat i és important que en siguem conscients alhora d’afrontar els compromisos familiars i socials. Uns quants consells: vigilem de no menjar molt ràpid; reservem-nos per l’àpat i no piquem de manera descontrolada (pensem que després tenim “l’obligació” de menjar-ho tot); triem beure vi o cervesa baixa en calories millor que combinats, i, sobretot, no deixem de fer esport ja que ens ajudarà a cremar calories i a combatre l’estrès d’aquestes dates. TEXT: Juanjo Zabala

Homes, dones... qui té més força? Normalment caiem en el parany de dir que els homes són més forts que les dones i, realment, això no és cert. Hi ha diferents factors que ens condicionen la resposta. Per exemple, serà més fort qui tingui més secció transversal de múscul (cm2). En igualtat de condicions, estructuralment serà més fort qui tingui un angle més petit entre les direccions de les fibres musculars i l’eix perpendicular. I metabòlicament ho serà qui segregui més testosterona. En aquest sentit, és cert que generalment els homes segreguen més testosterona que les dones però no per això podem generalitzar la resposta. TEXT: Eduard Gras

CLAROR

12-15 En Forma.p65

16/11/2005, 12:06

EN FORMA! 15

12-15 En Forma.p65

16/11/2005, 12:06

16 NATURA

Foto: Francesc Xavier Gregori

Caminar per la neu D’AQUÍ A NO RES LES MUNTANYES DEL PAÍS JA ESTARAN NEVADES I PODREM SORTIR A PRACTICAR ESPORTS D’HIVERN. NORMALMENT, ELS ASSOCIEM A L’ESQUÍ PERÒ TAMBÉ HI HA ALTRES OPCIONS CADA COP MÉS DE MODA I D’APRENENTATGE MÉS ACCESSIBLE COM LES RAQUETES.

EDUARD PARELLADA, cap de premsa del Centre Excursionista de Catalunya edupare@hotmail.com

Amb la caiguda de les primeres nevades, els amants de la natura veuen com les possibilitats de fer excursions a peu per l’alta muntanya es redueixen per les dificultats de caminar sobre la neu; però, paral·lelament, apareix la magnífica possibilitat de canviar les sabates per raquetes o esquís i gaudir del fabulós pai-

satge que ofereixen els cims nevats i les valls emblanquinades. Qualsevol de les dues possibilitats ofereix unes perspectives magnífiques per realitzar diferents tipus d’excursions, però s’ha de preveure que cal una bona preparació i, sobretot, un gran coneixement de la muntanya abans d’aventurar-se a practicar aquests esports. El cas de les raquetes, que no semblen presentar gaires dificultats ja que amb saber caminar n’hi hauria d’haver prou, és el més perillós ja que pot portar a un excés de confiança que acabi amb algun tipus d’actuació imprudent,

encara que sigui de forma inconscient. L’alta muntanya sempre exigeix un gran respecte però a l’hivern aquesta consideració pren un relleu especialment important i cal, a més d’una bona dosi d’experiència, un gran sentit de la prudència. Un dels principals motius és el risc d’allaus, que en cas d’emergència ens obligarà a utilitzar aparells ARVA (aparell de rescat de víctimes d’allau). Un cop fetes aquestes consideracions cal assenyalar que, un cop coneixem bé el medi en què ens movem, les raquetes resulten un invent magnífic per desplaçar-se per la neu ja que ens fan accessi-

CLAROR

16-17 Natura.p65

15/11/2005, 22:18

NATURA 17

Les raquetes són un mitjà magnífic per passejar per la neu però no ens han de fer oblidar la prudència i el respecte a la muntanya bles pràcticament tots els cims i totes les valls, així com ens ofereixen la possibilitat d’endinsar-nos en zones força inaccessibles, com ara fagedes o avetoses, que fan de mal explorar amb altres mitjans com els esquís. En molts casos, però, els itineraris es poden fer indistintament amb esquís o amb raquetes. Els primers ofereixen, com és lògic, un cert avantatge en els descensos mentre que les raquetes presenten menys dificultat en els ascensos i un major atractiu en les zones de poc desnivell. CONÈIXER BÉ LA TÈCNICA Per poder endinsar-nos en aquest món amb seguretat, com ja hem dit, cal un certa experiència muntanyenca i un bon coneixement de l’ús dels aparells d’emergència. És per aquest motiu que els centres especialitzats ofereixen cursos de capacitació per marxar amb raquetes que estan compostos de sessions teòriques i de sortides. Al Centre Excursionista de Catalunya, per exemple, les sessions pràctiques solen estar dividides en tres sortides. La primera d’elles és d’iniciació i serveix per agafar un primer contacte amb les raquetes. En la segona sortida, de perfeccionament, es realitzen itineraris que presenten una mica més de dificultat. I en la tercera, a més de l’excursió en si, es fan demostracions pràctiques i proves de com utilitzar els sistemes de detecció en cas de quedar atrapat per una allau i s’estudien diferents tipus d’actuacions en cas d’emergència.

16-17 Natura.p65

L’ESCAPADA DE...

Ferran Font

Un passeig per Santa Pau Si seguiu les propostes de sortida d’aquesta secció, segurament ja haureu visitat la zona volcànica de la Garrotxa, la Fageda d’en Jordà, el volcà de Croscat... Doncs bé, per aprofundir una mica més en el coneixement de la comarca us proposo visitar el poble de Santa Pau. Hi arribem per la carretera que passa per Girona, Banyoles i Besalú, envoltats d’un paisatge magnífic. La passejada pel nucli antic del poble ha d’incloure obligatòriament el complex arquitectònic format pel castell bastit entre els segles XIII i XIV, l’esglèsia gòtica de Santa Maria i la plaça porticada, també anomenada Firal dels Bous. Aquest complex va ser declarat conjunt historicoartístic l’any 1970. A la població també podem visitar el museu de lava. I si hi passeu el dia... us recomano que per dinar tasteu els fesols de Santa Pau, una mongeta petita amb denominació d’origen i que, juntament amb la cansalada de vedella ecològica, us refarà de la passejada.

MEDI AMBIENT

Fundació Futur, una aposta per la restauració sostenible La Fundació Futur és una empresa sense afany de lucre creada l’any 1996, que l’any 2004 va rebre el Premi Acció 21 que atorga l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat principal de l’entitat se centra en el món de la restauració (en concret, en el servei de càtering) però el que la fa diferent és l’aposta ferma per difondre entre clients i proveïdors la necessitat d’una actuació ambiental correcta. Així, han incorporat la cultura de la sostenibilitat a la gestió de l’empresa, utilitzen productes de comerç just en el servei, ofereixen menjars elaborats amb productes biològics i, a més, faciliten els materials i les instruccions perquè els clients puguin recollir les deixalles afavorint el reciclatge. I, més enllà dels temes mediambientals, un altre dels objectius de la Fundació Futur és la creació de llocs de treball per a persones en situació d’exclusió (col·lectiu de presons, immigrants, famílies monoparentals amb poc recursos, persones sense sostre, aturats de llarga durada o dones maltractades) que es formen com a ajudants de cuina i de pastisseria. FUNDACIÓ FUTUR

Carrer Hèrcules, 3 · 08002 Barcelona Telèfon: 93 302 19 27 · www.fundaciofutur.org · futur@fundaciofutur.org

15/11/2005, 22:18

18 SALUT

Escoliosi, la desviació de la columna

L’ESCOLIOSI, O DESVIACIÓ DE L’ESQUENA, ÉS UN PROBLEMA ACTUAL QUE CAL TRACTAR EN VISTA DEL FUTUR. UN DIAGNÒSTIC PRECOÇ ÉS LA PRINCIPAL CLAU PER ACONSEGUIR FRENAR-NE L’EVOLUCIÓ I EVITAR QUE EMPITJORI LA NOSTRA QUALITAT DE VIDA.

NEUS VIVES cap de l’àrea de salut del Pol. Sagrada Família salut@claror.net

Els humans podem mantenir-nos en posició erecta gràcies sobretot a la columna vertebral. Però és cert que anar en contra de la gravetat es paga amb un preu car ja que representa la primera causa de dolor en la societat. La columna vertebral, també anomenada raquis, ens assegura l’equilibri estàtic i dinàmic i fa d’estoig protector de la medul·la espinal i de les arrels nervioses. Es forma durant la vida intrauterina i es va diferenciant i ossificant fins que s’acaba de créixer. Si la mirem de perfil, hi veurem unes curvatures que són necessàries per fer la seva funció. No passa el mateix amb les curvatures que podem detectar mirant-la de front, ja que per funcionar bé ha de ser recta. Qualsevol curvatura pot arribar a ser un problema amb repercussions més o menys importants en el futur. QUÈ ÉS L’ESCOLIOSI? L’escoliosi és una deformitat tridimensional de la columna vertebral on el desviament lateral s’acompanya d’una rotació o gir de les vèrtebres, de forma que apareix una giba (gep) paravertebral

Tipus d’escoliosi SEGONS L’EDAT Infantil: abans dels tres anys. És molt greu ja que, quan l’infant creix, la curvatura pot agreujar-se fins als 100 graus. Juvenil: dels 3 als 10 anys. Té molt risc d’evolucionar. De l’adolescent: dels 10 als 18 anys. És la més freqüent i sol aparèixer en les noies després de la primera regla i en els nois al final de la pubertat. Adult: pot ser una escoliosi originada en la infància que no s’hagi tractat. També pot ser degenerativa o traumàtica.

APUNTS Una de cada sis noies presenta escoliosi adolescent.

SEGONS LA LOCALITZACIÓ Dorsal: la més freqüent. En adults, pot ocasionar problemes cardiorespiratoris. Dorsolumbar: pot aparèixer una sola corba o una corba doble que s’equilibra i produeix menys alteració estètica. Lumbar: és greu i pot provocar artrosi en l’edat adulta.

En l’edat infantil i juvenil, l’educació postural pot evitar problemes a llarg termini. No hi ha cap tractament que aconsegueixi rectificar totalment la desviació de l’esquena però sí pot frenar-ne l’evolució.

i un falcament dels cossos vertebrals. Cal diferenciar l’escoliosi estructurada de l’actitud escoliòtica. Aquesta última és una deformitat postural del raquis, però no s’acompanya ni de rotació vertebral ni de falcament dels cossos i, per tant, no s’origina “gepa” paravertebral.

Diem que en l’actitud escoliòtica la corba és flexible perquè la podem rectificar. La majoria de vegades correspon a una diferència de longitud de les cames i desapareix en estirar-se. Altres vegades són vicis posturals que el nen agafa en l’etapa escolar. També poden observar-

CLAROR

18-19 Salut.p65

15/11/2005, 22:24

SALUT 19

En joves, el tractament procura que finalitzi el creixement ossi amb una deformitat mínima que no produeixi limitacions se corbes a la columna quan hi ha una contractura muscular. En aquests casos, el tractament consistirà a corregir-ne la causa i fer una bona rehabilitació. La causa de l’escoliosi és desconeguda en la majoria dels casos (75%). Només en un 10% la causa és una malformació present en el naixement. La resta de casos poden originar-se per malaties neuromusculars o d’altres com la poliomielitis, l’espina bífida, tumors o accidents. Tot i això, hi ha dos factors que influeixen decisivament en l’evolució: la predisposició genètica i el creixement. EL TRACTAMENT La finalitat del tractament de l’escoliosi és aconseguir que el creixement ossi finalitzi amb una deformitat que no produeixi limitació en la vida diària i que no progressi. Dependrà, doncs, del grau de deformitat, de l’edat del nen i del grau de maduració òssia. Malgrat que molts autors opinen que l’exercici físic i la fisioteràpia no tenen cap efecte corrector real de la deformitat, ja fa dècades que s’utilitzen com a teràpies complementàries que obtenen molts beneficis per als afectats d’escoliosi. En aquest sentit, els exercicis de cinesiteràpia (escola d’esquena) i la natació terapèutica són eines excel·lents per compensar les desviacions ja que milloren el to muscular, corregeixen els desequilibris posturals, augmenten la flexibilitat i milloren la respiració. El tractament ortopèdic amb cotilles o guix s’utilitza sobretot amb aquells joves en etapa de creixement que presenten un curvatura d’entre 20 i 45 graus. En adults, una opció és la cirurgia, que està especialment indicada si la desviació produeix molt dolor, problemes respiratoris o, simplement, per qüestions estètiques. MÉS INFORMACIÓ: Associació ESCAT. Tel. 93 346 46 27 c/ Olzinelles, 30 · 08014 · Barcelona

18-19 Salut.p65

Què és l’osteopatia? EN ELS DARRERS ANYS, AQUESTA TÈCNICA MANUAL HA INCREMENTAT ADEPTES

ALBERT GIMÉNEZ, cap de l’àrea de salut de l’Esportiu Claror salut@claror.net

L’osteopatia és un mètode de diagnosi i tractament que utilitza diverses tècniques de teràpia manual amb l’objectiu de reequilibrar les estructures i funcions de l’organisme quan donen senyals de mal funcionament. És molt útil per als trastorns del sistema musculoesquelètic, com els mals d’esquena, l’artrosi, els mals de cap i migranyes, les alteracions de l’espatlla i també per a les funcions digestives. Una sessió d’osteopatia consta de tres fases. En la primera, es fa una valoració de l’estàtica corporal amb una exploració física exAPUNTS haustiva que permet detecPrincipis de l’osteopatia: tar asimetries i problemes 1. El cos humà és una totalitat de salut. 2. La interrelació entre l’estructura i la funció En la segona fase, es com3. La circulació de la sang és fonamental prova l’estat de la muscula4. La capacitat del cos d’autoregular-se tura (to, tensió, lesió...), de 5. La capacitat del cos d’autocurar-se les articulacions (falta o excés de mobilitat) i dels òrgans. una nova manera d’entendre tant la salut En la tercera fase, un cop localitzat i la malaltia, com el funcionament de l’ésl’origen del problema, s’elimina la tensió ser humà, les seves estructures, sistedels teixits tous gràcies a tècniques de mes, òrgans... massatge. Després s’apliquen mobilitzaTaylor defensava la capacitat del cos cions i manipulacions osteopàtiques per per posar en marxa forces de cura retornar el moviment perdut i restaurar espontània, sobretot si s’estimulaven de l’equilibri de l’estructura corporal. manera adequada. El 1874 naixia l’osteopatia com una forma de cura que ON S’ORIGINA L’OSTEOPATIA? utilitzava únicament les mans i renunciava El precursor de l’osteopatia va ser el als medicaments. metge americà Andrew Taylor Still L’osteopatia té cada cop més adep(1828-1917) que, disconforme amb la tes i es complementa a la perfecció amb pràctica mèdica de l’època, va optar per la medicina tradicional.

15/11/2005, 22:24

20 SALUT DIETÈTICA

Quina llet prens? Ma DOLORS VILLANUEVA, dietista de l’Esportiu Claror salut@claror.net

La llet és un producte altament nutritiu ja que conté hidrats de carboni (la lactosa), proteïnes (caseïna i lactoalbúmina) i és rica en cobre, zinc, sodi, potassi i, sobretot, en calci. També conté matèria grassa amb les vitamines liposolubles i vitamina B2 (riboflavina). Per totes aquestes propietats, la llet és un aliment de primera necessitat, sobretot per a nens, adolescents, gent gran, embarassades i dones en període de lactància. Si els infants i la gent gran prenen tres quarts de litre al dia ja poden satisfer les necessitats diàries de calci (de 1.200 a 1.500 mg/dia). En adolescents, embarassades i làctància la quantitat de llet seria d’un litre. La riquesa en calci també la fa molt indicada per a les dones, sobretot en la menopausa, ja que és un dels nutrients més importants per evitar l’osteoporosi o descalcificació dels ossos. De tota manera, no tots els tipus de llet contenen el mateix nombre de nutrients. Per quina ens podem decantar?

LA LLET ÉS UN DELS ALIMENTS MÉS COMPLETS JA QUE ÉS DELS QUE REUNEIX MÉS SUBTÀNCIES NUTRITIVES. A MÉS, CADA COP N’HI HA MÉS VARIETAT AL MERCAT. QUINES SÓN LES PRINCIPALS DIFERÈNCIES ENTRE TOTES?

de la matèria grassa, com a màxim en conté un 0’3%, i normalment està enriquida amb vitamines per compensar les que es perden amb el greix. Està indicada quan es pateixen problemes de pes, cardíacs, colesterol, hipertensió o diabetis. La semidesnatada està a mig camí i conté entre l’1 i el 2% de matèria grassa. També s’hi sol afegir vitamines A i D. LLETS ENRIQUIDES Uns altres tipus de llet que han proliferat en el mercat són les enriquides. Per exemple, hi ha la rica en Omega 3, un àcid gras no saturat i molt beneficiós per a la salut.

La llet semidesnatada conté entre l’1 i el 2% de matèria grassa. S’hi sol afegir vitamines A i D

També podem adquirir llet vegetal, com la de soja. La seva procedència ens garanteix que no hi ha colesterol ja que és un greix que només fabriquen els animals. La llet de soja ens aporta proteïnes d’una qualitat excel·lent, així com vitamines, minerals i, en general, també està enriquida amb calci. A més, no té lactosa, que és el sucre de la llet que nosaltres

SENCERA, DESNATADA O SEMI? La llet sencera ens aporta un 3,5% de matèria grassa, font de vitamina D. Els greixos que conté són com petites boletes lipídiques i per la seva densitat són les que pugen a la superfície formant la nata. Avui, gràcies al procés d’homogeneïtzació, s’estabilitza l’emulsió i s’evita que es formi aquesta capa de nata. El contingut de colesterol és de 16 mil·ligrams cada 100 mil·lilitres. La llet desnatada elimina gran part

CLAROR

20-21 Dietetica.p65

15/11/2005, 22:41

SALUT 21

APUNTS Principals equivalències: 1 litre de llet = 1.200 mil·ligrams de calci = 8 iogurts 1 litre de llet enriquida = 1.600 mil·ligrams de calci = 6 iogurts enriquits 4 iogurts enriquits = 1.000 mil.ligrams de calci 1 got de llet = 2 iogurts = 4 formatgets = 40 grams de formatge curat = 80 grams de formatge fresc convertim en colesterol. Per això, és altament recomanable quan tenim problemes de triglicèrids. MÈTODES DE CONSERVACIÓ Per conservar el color i els nutrients, com la tiamina, la vitamina B12 i la lisina, i destruir la majoria de bacteris patògens, els productors calenten la llet fins al punt d’ebullició. S’obté, així, la llet pas-

En la llet vegetal, com la de soja, no hi ha colesterol ja que és un greix que només fan els animals

El procediment d’esterilització més habitual és l’UHT que escalfa la llet durant 2-5 segons

teuritzada sense que s’alteri cap vitamina. Bé, només s’altera la vitamina C, però la llet sencera tampoc n’és una font. Un altre mètode de conservació és l’esterilització. El procediment més habitual és l’UHT que es basa en l’escalfament instantani de la llet, durant 2-5 segons a 140-150 graus, per envasar-lo tot seguit en recipients estèrils. La llet UHT és similar a la pasteuritzada quant a qualitat nutritiva ja que el temps d’esterilització és tan breu que no altera les vitamines ni desnaturalitza les proteïnes. Qualsevol que sigui el mètode, és necessari homogeneïtzar la llet. Normalment, es fa abans de l’esterilització per evitar la separació de la matèria grassa durant la conservació. USOS DIFERENTS En funció del tractament de conservació al qual se sotmet la llet, podem obtenir diferents productes. Per exemple, la llet condensada és llet sencera concentrada, conservada en sucre, esterilitzada i sotmesa a un tractament per evaporar l’aigua. En ser molt rica en sucre i, a més, concentrada (hi ha més aliment en menys quantitat) cal no abusar-ne si es tenen problemes de pes, colesterol, triglicèrids o diabetis. En canvi, és recomanable per a persones que no toleren la lactosa ja que aquesta substància es trenca en el procés de fabricació. Una altra varietat és la llet en pols, que pot ser sencera o desnatada. En aquest cas, en el procés d’elaboració sí que es perden molt nutrients, sobretot vitamines. Si és sencera es fa rància amb facilitat a causa dels greixos. Així doncs, té més durada la desnatada, i millor si està enriquida amb vitamines.

LLIBRE RECOMANAT: Guia completa de los alimentos Autor: Varis Editorial Könemann

20-21 Dietetica.p65

15/11/2005, 22:41

22 SALUT MENS SANA

A QUALSEVOL POBLE O SOCIETAT EXISTEIX UN INCONSCIENT COL·LECTIU FRUIT DE L’EXPERIÈNCIA I VIVÈNCIES QUE HA ACUMULAT AL LLARG DE LA HISTÒRIA. TOT FET VISCUT, BO O DOLENT, QUEDA GRAVAT EN L’IMAGINARI COL·LECTIU, AIXÍ COM EN CADA INDIVIDU QUE EN FORMA PART, I CONDICIONA LA PERSONALITAT DELS POBLES.

Psicologia col·lectiva

CARME GIMÉNEZ CAMINS Llicenciada en Psicologia Professora de Psicoestètica gimencam@copc.es

Des de la seva aparició sobre la terra, l’ésser humà ha experimentat les mateixes experiències vitals, ha vist la llum del dia i la foscor de la nit, ha domesticat el foc i els animals ferotges, ha conviscut amb les forces de la natura, ha conegut les relacions amb la comunitat, el poder i la submissió. L’ànima col·lectiva conté tot aquest cúmul d’experiències, aplegades generació rere generació, que ocupen un espai fonamental dintre de la nostra ànima individual. Aquest patrimoni col·lectiu configura l’herència espiritual de l’evolució de la humanitat i, en la seva forma més propera, projecta les peculiaritats de cada poble, ja que les vivències de cada comunitat humana contenen fets històrics diferents que queden acumulats en la memòria col·lectiva de cada nació. El psiquiatra i psicòleg Carl Gustav Jung va ser el primer en descobrir la necessitat que tenim de conèixer en profunditat l’ànima comuna del poble on ens arrelem i va escriure:”La llibertat arriba només fins als límits de la nostra consciència. Més enllà d’ella interpretem influències inconscients de l’ambient”. Les implicacions, doncs, són importants i cal aprofundir-hi si volem

Complexos col·lectius Tot allò gravat a l’ànima col·lectiva d’un poble incideix decisivament en la personalitat de cadascú de nosaltres. Tots els països que han patit la repressió violenta de la seva cultura arrosseguen complexos col·lectius que es projecten de forma personal: timidesa, parlar fluix, baixa autoestima o esperit claudicant i encongit davant els conflictes. Traumes que capgiren el caràcter de les nacions, per creure inconscientment que són ciutadans de segona categoria. tenir una personalitat aplomada i gaudir d’autodomini i seguretat personal. Quan viatgem és fàcil experimentar el tarannà col·lectiu dels pobles que visitem. Una mena de sensació que sembla surar en l’aire ens envaeix i ens adonem que, fins i tot en els colors que hi predominen, la roba, la forma de parlar i de gesticular, la mirada... es crea un ambient psíquic i unes conductes peculiars. En aquest sentit, el psicòleg Carles M. Espinalt ens

ha deixat estudis que constaten que una anàlisi minuciosa sobre la gamma de cartells i anuncis que s’exhibeixen a les façanes d’una ciutat, o també del redactat de les frases publicitàries, pot donar-nos una idea encertada de les actituds, mentalitats i reaccions dels seus ciutadans. De manera que l’ànima col·lectiva també té la seva grafologia. Captem amb rapidesa el clima vivencial en els països visitats, però se’ns fa

CLAROR

22-23 Menssana.p65

15/11/2005, 22:49

SALUT 23

LLEGIT A LA PREMSA

Una ferida profunda en la psicologia col·lectiva d’un poble genera complexos en els seus ciutadans molt més dificultós, pel fet d’estar-hi immersos, comprendre’ns i poder analitzar les pròpies reaccions col·lectives. No seríem capaços, per exemple, d’explicar, sense conèixer les lleis de l’inconscient col·lectiu, per quin motiu el poble català té l’índex més elevat de tímids d’Europa. Una ferida profunda en la memòria col·lectiva genera traumes, de la mateixa forma que succeeix en la psique individual. Rebre continuats episodis degradants i de submissió en la història fa que els pobles pateixin complexos col·lectius, com ara la timidesa o la manca de caràcter per afrontar les situacions compromeses. El fet, per exemple, que a les escoles es rentés la boca amb sabó als infants que s’expressaven en català; que també se’ls castigués amb la burla i el menyspreu del seu accent quan ho feien en castellà, o també el fet que s’empresonés els adults per fets similars, són traumes públics que han quedat en l’imaginari col·lectiu i continuen creant ambivalències de caràcter a les actuals generacions. Els americans no van pas subestimar els efectes residuals que aquests fets generen i, després de la desfeta nazi a Alemanya, van enviar un equip de psicòlegs per analitzar i posar solucions als efectes col·lectius que havia causat en la població el fet d’haver viscut sota una dictadura anorreadora. Tanmateix, un dels grans encerts del poble alemany va ser reconèixer públicament els seus errors fent una mena de “teràpia col·lectiva” amb els processos de Nuremberg, indemnitzant i demanant perdó a tots aquells pobles o persones que havien causat danys, ja que el primer pas per posar remei als complexos col·lectius és tenir consciència pública que hi són, perquè la por condicionada no s’oblida mai i amb el pas del temps no n’hi ha prou per desfer-se’n. LLIBRE RECOMANAT: L’autoestima dels catalans Autor: Víctor Alexandre Editorial Pòrtic

22-23 Menssana.p65

Espanya se situa al capdavant de la longevitat

CONSELL PRÀCTIC

Vigila amb el fred de l’hivern! Fer esport a l’hivern, sobretot si és a l’aire lliure, ens obliga a tenir molta cura de no agafar fred i patir refredats. Per això, el millor és seguir el mètode de les “tres capes”. Si hem de fer alguna activitat física a l’aire lliure, ens vestirem amb tres peces de roba: una samarreta de material transpirable que se’ns ajusti al cos, una samarreta de màniga curta i, a sobre, una samarreta de màniga llarga que, en condicions de força fred, pot ser de folre polar. Es tracta, doncs, de mantenir constant la temperatura del cos: a mesura que el cos puja la temperatura ens traiem a poc a poc la roba i, quan estiguem en el moment de refredament, ens tornem a vestir de manera progressiva. També és molt important que mai estiguem amb la samarreta molla posada.

La Unió Europea (UE) ha situat Espanya com el segon país amb major esperança de vida i de qualitat. Segons l’informe fet per l’oficina d’estadístiques de la UE, Eurostat, l’esperança de vida lliure d’incapacitats se situa en els 70,2 anys en les dones i en els 66,8 anys en els homes. Per davant, se situan els italians i, en el cas dels homes, també els belgues. (La Vanguardia, octubre 2005) ○

○

Augmenta el consum de plantes medicinals Una enquesta elaborada pel Centre d’Investigació sobre Fitoteràpia ha donat com a resultat que un 38,2% dels espanyols majors de 50 anys consumeix habitualment plantes medicinals en busca d’un tractament efectiu per tractar diverses patologies. Entre els productes amb més demanda hi ha la valeriana i l’hipèric, que s’associen al sistema nerviós; el plantago per afavorir la digestió, i el ginkgo per a la circulació. (Salud&Vida, gener 2005)

L’APUNT

L’exercici protegeix de l’Alzheimer Un estudi de l’Institut Karolinska, publicat per la prestigiosa revista mèdica The Lancet Neurology, ha conclòs que fer esport en l’edat adulta està associat a la disminució del risc de patir Alzheimer en la vellesa. Aquest estudi coincideix amb d’altres que afirmen que l’activitat física protegeix del deteriorament de les capacitats cognitives i de la memòria, entre d’altres coses, perquè pot contribuir a reparar neurones malmeses, a banda de promoure la plasticitat del cervell. Altres explicacions que els investigadors han donat és que l’activitat física redueix el risc de patir patologies que afavoreixen la demència, com la hipertensió, obesitat, hipercolesterolèmia o diabetis.

15/11/2005, 22:49

24 EL REPORTATGE

CLAROR

24-27 Reportatge.p65

16/11/2005, 12:19

EL REPORTATGE 25 EL COL·LECTIU ARBITRAL VIU UNA CRISI DE VOCACIÓ SENSE PRECEDENTS

Falta personal

Foto: Sport

LA DE L’ÀRBITRE MAI HA ESTAT UNA FEINA AGRAÏDA. PERÒ, LA SATANITZACIÓ A LA QUAL ESTAN SOTMESOS EN ELS DARRERS TEMPS ESTÀ PROVOCANT UNA CAIGUDA EN PICAT DEL NOMBRE D’ASPIRANTS A ÀRBITRES. DIARIS, CLUBS I AFICIÓ ES REPARTEIXEN LA CULPA D’UNA SITUACIÓ QUE AMENAÇA L’ESPORT BASE AL NOSTRE PAÍS.

Y.F. La campanya engegada per la Federació Catalana de bàsquet és prou explícita: “Falta personal”, no hi ha prou àrbitres per als 3.800 partits de bàsquet que es juguen cada cap de setmana a Catalunya. Tant en bàsquet com en futbol, la crisi de vocació arbitral s’accentua fins al punt que, si les coses segueixen així, en pocs anys es pot donar el cas que s’hagi de frenar el ritme de les competicions d’esport base a Catalunya per falta de personal arbitral. I per què aquesta crisi? La majoria de persones entrevistades per a l’elaboració d’aquest reportatge apunten dues direccions. Es tracta de dos culpables situats a l’esfera més alta del panorama esportiu espanyol. Es tracta del periodisme esportiu i dels clubs de la lliga professional de futbol. En Jaume Reverter, vocal del Comitè Català d’Arbitratge de futbol, diu que “aquests missatges de crítica ferotge dels mitjans de comunicació tenen un doble efecte pervers, sobretot en l’esport de base. D’una banda, si el diari diu taxativament que els àrbitres

24-27 Reportatge.p65

espanyols són dolents, un pare en un camp de regional no té cap problema a dir-li de tot a l’àrbitre. Pensarà: si ho diu el diari...I d’altra banda, aquests missatges desanimen a molts nois a provar sort en la carrera arbitral. I després es parla de falta de vocació...” Enmig d’aquesta polèmica en què clubs i periodistes escalfen els ànims a parts iguals, les declaracions d’un exàrbitre de futbol ens donen una pista de quines són les intencions reals d’aquesta croada contra els àrbitres espanyols. Ignacio Fernández Hinojosa va declarar recentment que “l’arbitratge té un futur molt negre mentre segueixi en mans de Victoriano Sanchez Arminio. El nivell dels àrbitres està baixant moltíssim i el gran culpable és Sanchez Arminio i el president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel Maria Villar, que és tan inútil i tan inepte com ell”. I és que, en un món com el del futbol, on hi ha multitud d’interessos en joc, s’ha de saber llegir entre línies perquè, moltes vegades, les coses no són el que semblen. En Valentí Junyent, màxim responsable arbitral de l’Associa-

ció de Clubs de Bàsquet (ACB), explica d’on ve i, sobretot, a quins interessos respon aquesta tempesta mediàtica: “Els àrbitres de futbol, al contrari dels de bàsquet, depenen directament de la federació espanyola. Per tant, els clubs, quan carreguen contra els àrbitres, en realitat carreguen contra la federació”. Però aquesta no és l’única diferència entre els dos esports majoritaris d’aquest país. Junyent n’explica una altra, molt més subtil i complexa, que pot ajudar a entendre per què el futbol projecta aquesta imatge constant d’enfrontament i violència. “Jo crec que té molt a veure amb el tarannà de la gent que practica un i altre esport. Sempre s’ha dit que la gent que juga a bàsquet té un altre nivell formatiu, i és clar que sempre hi ha excep-

“Quan els clubs de futbol carreguen contra els àrbitres, en realitat ho fan contra la Federació Espanyola de Futbol”

16/11/2005, 12:19

26 EL REPORTATGE

cions, però en general el bàsquet sempre ha estat molt més lligat a l’àmbit escolar i universitari que el futbol”. El que vol expressar en Valentí Junyent, malgrat que pugui ferir algunes susceptibilitats, ho podem comprovar fàcilment amb un exercici pràctic: Comparem les últimes declaracions que han fet els dos jugadors més decisius de la passada temporada d’un i altre esport, Ronaldinho i Luis Scola (MVP de la passada edició de la Lliga ACB). Després de sentir-los parlar entendrem fàcilment el que vol dir Valentí Junyent quan diu que futbol i bàsquet “són dues cultures diferents”. UNA DONA A L’ACB L’Anna Cardús és l’única dona àrbitra de l’ACB i està absolutament d’acord amb el seu cap. “L’afecció del bàsquet és molt més tranquil·la que la del futbol, té una altra manera d’entendre l’esport. Per exemple, a la Copa del Rei, pots veure les afeccions del Barça, del Madrid i de la Penya assegudes juntes. No hi ha valles de separació, ni entren per portes diferents... Per mi aquest és un dels valors més importants del bàsquet”. Parlant amb l’Anna sobre les dificultats d’una dona en un món d’homes em diu que “l’única diferència és que el públic té més varietat per insultar-te. Per la resta, tot és absolutament igual. Tant pel que fa a les oportunitats com al respecte que et tenen jugadors i entrenadors”. Però l’Anna s’ha topat amb un problema: “L’any passat vaig aconseguir l’internacionalitat i vaig demanar a la feina que em deixessin dividir les meves vacances per poder anar a arbitrar els partits de l’Eurolliga. De cop se’m van tancar totes les portes i he hagut de renunciar a la meva plaça d’àrbitra internacional”. Algú podria entendre que una empresa privada no fos sensible als problemes d’una àrbitra internacional, però resulta que no. L’Anna treballa al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Un departament que gasta milions d’euros en cam-

panyes per promoure la integració laboral de la dona i que, pel que sembla, no pensa permetre que l’Anna sigui la primera dona catalana a arbitrar partits de la Copa d’Europa de bàsquet. PATIS D’ESCOLA El més perjudicat per tota aquesta polèmica és, sens dubte, l’esport de base. El Joan Carles Mitjana, director tècnic de l’Escola d’Àrbitres de la Federació Catalana de Bàsquet, fa algunes reflexions sobre com i per què hem arribat a aquesta situació: “Abans l’esport de base s’articulava al voltant dels col·legis, on hi havia mestres i capellans. En aquells patis no s’hi veia res d’antisportiu. En canvi, quan van començar a manar els pares a través de les AMPES la cosa va empitjorar molt. I amb això no vull dir que hagin de tornar els capellans...” En Joan Carles apunta que la relació entre pares, clubs i jugadors té una importància cabdal en el futur de l’esport

base del nostre país. “Fa uns anys van anar a una reunió a un club, i la presidenta em va dir que ella no podia aturar els pares perquè ells eren els qui pagaven la quota. Encara hi ha una gran majoria que té aquesta concepció. És un cercle viciós”. Els nostres veïns del nord, ja han començat a prendre una sèrie de mesures que caldria tenir molt en compte: “A França alguns clubs fan firmar un compromís eticoesportiu entre el nen, el pare i el club. Un contracte on es compromet a seguir l’ideal del club, i on queda clar que, de no seguir-lo, pot ser expulsat del club”. Per acabar, el màxim responsable dels àrbitres catalans, vol llençar algu-

En Joan Carles Mitjana es pregunta ”realment és necessària la figura de l’arbitre en les categories d’iniciació?”

Foto: Sport

“L’afecció del bàsquet és més tranquil·la que la del futbol. Té una altre manera d’entendre l’esport”

Mitjana, un “sicari” a l’ACB Joan Carles Mitjana (a la foto superior, amb Luis Scola) és el director tècnic de l’Escola d’Àrbitres de la Federació Catalana de bàsquet. Porta 22 anys arbitrant a la lliga ACB i és l’àrbitre més veterà de l’Eurolliga. En tots aquests anys, les ha vistes de tots colors en un camp de bàsquet. Diu el Joan Carles, que el perfil ideal d’un àrbitre s’assembla bastant al d’un executiu agressiu. De fet, una vegada els van fer unes proves psicològiques a un grup d’àrbitres de l’Eurolliga. “La teva mare és una puta, ho sabies?” li va dir al Joan Carles un dels psicòlegs. Ell no va moure ni una cella. “En acabar els tests el resultat va ser concloent. El meu perfil s’acostava al d’un assassí a sou. Es veu que és dels millors per ser un bon àrbitre”.

CLAROR

24-27 Reportatge.p65

16/11/2005, 12:19

EL REPORTATGE 27

Àrbitres i arbitrarietat Arbiter és la paraula llatina de la qual deriven arbitrar, arbitri, arbitratge, etc. Significa fonamentalment testimoni o espectador. Al Diccionari de la llengua d’Enciclopèdia catalana es defineix arbitrarietat com un acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis... dictat pel caprici. Així doncs, què és un àrbitre? I, sobretot, quina és la seva funció? El que s’espera de l’àrbitre que faci de testimoni i que doni fe del que ha vist, que piti totes les incidències i, en cas de dubte (per exemple amb la famosa frase del reglament que diu que una entrada que toca la pilota s’ha de sancionar només si està feta de manera temerària o amb una força excessiva) arbitri encara que no n’estigui segur. En aquest cas haurà de recórrer al seu propi arbitri que, quan menys segur estigui, més arbitrari haurà de ser. Ha de prendre una decisió en un segon i no pot abstenir-se davant el dubte, perquè això voldria dir decantar-se a favor d’un equip i en contra de l’altre. L’única arbitrarietat que li està prohibida a l’àrbitre és la de fer servir diferents barems per als dos contrincants. Això és tot el que es pot demanar als àrbitres. Ni ubiqüitat ni omnipresència. Els àrbitres no són més que testimonis. Per tant, no ens queda una altra opció que admetre l’arbitrarietat com a part consubstancial del joc.

“Els errors dels àrbitres formen part del joc i són previsibles per la pròpia velocitat del mateix. Tant com els dels jugadors” nes preguntes a tall de reflexió: “Ens fa falta tanta competició pel que fa a petits? Fan falta tantes classificacions?”. I fins i tot qüestiona la seva pròpia feina en els àmbits de formació: “Cal la figura de l’àrbitre en les categories d’iniciació?” HISTÒRIES DE REGIONAL En Ruben Lopez Arias, a més d’àrbitre de futbol en categoria regional, és estudiant de quart curs de dret. Parla com un advocat i corre com un futbolista “11 quilòmetres de mitjana és el que arriba a córrer un àrbitre en els 90 minuts de joc”. En Ruben m’explica com, moltes vegades, aplica els seus coneixements sobre l’ordenament jurídic quan “imparteix justícia” en un camp de futbol. Per exemple in dubio pro reo és la frase llatina que expressa la presumpció d’innocència, un principi legal que resa que qualsevol acusat és innocent fins que no es demostri el contrari. Doncs bé, en Ruben opina que “en cas de dubte la decisió ha d’afavorir la conducta menys lesiva per al culpable”. Per als no iniciats en el llenguatge jurídic: si un àrbitre dubta, no ha de pitar res. I

24-27 Reportatge.p65

aquí no s’acaben els símils jurídics d’en Ruben. També m’explica que una vegada va llegir una sentència d’un cas d’agressió a un àrbitre on hi havia un fragment que tothom hauria de tenir molt present abans de criticar l’actuació dels àrbitres: “Els errors dels àrbitres formen part del joc, i, de fet, aquests errors són previsibles per la velocitat del joc, igual de previsibles que els errors dels jugadors”. Oriol Camacho Marí és llicenciat en economia i àrbitre de vocació. Diu que el del futbol “és un món cruel”, i no li falta raó. A ell, sense anar més lluny, una vegada el van agredir a puntades de peu entre quatre jugadors i, gràcies a la ràpida intervenció d’altres jugadors i espectadors, no va patir lesions greus. També explica que no fa d’àrbitre per diners (un àrbitre com ell cobra entre 30 i 80 euros per partit depenent de la categoria), ho fa perquè li agrada, i cada cop hi està més enganxat. “És com una droga”, apunta. L’Oriol es mostra molt crític amb l’actitud dels pares dels jugadors de categories inferiors “en un camp de futbol la gent treu el pitjor de si mateix. A mi em fa gràcia veure pares pegant un calvot al nen per parlar malament i després veure’l posant a l’àrbitre de fill de puta cap a dalt...”. Ens acomiadem, i en to de broma els dic: “Espero insultar-vos algun dia per la tele!”. “Tan de bo”, contesten ells. “Millor que t’insultin al Bernabeu que a un camp de sorra qualsevol”.

16/11/2005, 12:19

28 SOCIETAT

LLEI DE PREVENCIÓ DEL TABAQUISME ABANS QUE ACABI L’ANY, EL CONGRÉS ESPANYOL APROVARÀ LA LLEI DE PREVENCIÓ DEL TABAQUISME QUE ENTRARÀ EN VIGOR L’ANY 2006 I QUE POSARÀ PUNT I FINAL A LA LEGISLACIÓ VIGENT, UNA DE LES MÉS PERMISSIVES DE LA UNIÓ EUROPEA.

ESTER BENACH, periodista esterb@claror.net

Croada contra el tabac Des que es va conèixer el projecte de Llei de prevenció del tabaquisme, les reaccions no s’han fet esperar. Per bé o per malament, tothom en surt esquitxat ja que regula la venda, consum i publicitat del tabac en tots els espais de relació, excepte el carrer i casa nostra. Però Espanya va a la cua de la regularització en aquest tema. A països com França i Itàlia fa anys que fumar amb llibertat és una quimera i no estranya a ningú les prohibicions expresses en els restaurants, els hotels, els hospitals... ni la dificultat per trobar un paquet de cigarrets quan els estancs ja són tancats. La Llei espanyola entra en vigor l’1 de gener de 2006, excepte els aspectes relatius a la publicitat i el patrocini que s’apliquen des de la publicació al Butlle-

tí Oficial de l’Estat (BOE). Per anar-nos posant les piles, sintetitzem els principals punts que contempla la Llei. VENDA I SUBMINISTRAMENT La principal diferència respecte la lesgislació vigent és que l’edat legal permesa per comprar i vendre tabac passa dels 16 als 18 anys. S’acota la venda a la Red de Expendedurías de Tabaco y Timbre i a les màquines expenedores autoritzades que només podran col·locar-se en els locals que permetin fumar i en un espai de fàcil control per part del propietari o els treballadors. En aquest sentit, deixaran d’haver màquines en centres públics, sanitaris, serveis socials, centres docents, cul-

turals, esportius i també en espais d’oci i atenció a menors d’edat. Els estancs ubicats en aquests espais tindran un any per canviar de lloc. També es prohibeix, entre d’altres, vendre cigarrets o puros per unitats i el subministrament de mostres mitjançant promocions. LÍMITS AL CONSUM La prohibició de fumar en espais tancats s’estén a pràcticament tot arreu. De fet, és més fàcil saber en quins llocs estarà permès. Per exemple, no està permés fumar als centres de treball públics i privats, excepte si es disposa d’un lloc a l’aire lliure o si l’empresa decideix (no hi està obligada) habilitar un espai per a fumadors. També podran escollir si consenten fumar, sempre que hi dediquin un

CLAROR

28-29 Societat.p65

15/11/2005, 23:25

SOCIETAT 29

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha considerat el tabaquisme com una epidèmia i un dels principals problemes de salut pública del món Segons l’OMS, el consum de tabac està relacionat amb més de 25 malalties A Espanya, el tabac provoca la mort de 50.000 persones l’any, un 16% de totes les morts de majors de 35 anys

espai específic, els centres d’atenció social, els establiments penitenciaris, estacions d’autobus, trens, ports i aeroports, els hotels o hostals, els bars i restaurants de més de 100 metres quadrats, els teatres, cines i les sales de festes que no permetin l’entrada als menors. Aquestes zones expressament habilitades hauran d’estar convenientment senyalitzades, amb una separació física de la resta del local i amb sistemes de ventilació independents. Quant als bars i restaurants de menys de 100 metres quadrats, hauran de posicionar-se si volen deixar fumar o no i comunicar-ho de manera ben visible. Hauran de tenir en compte, però, que si permeten fumar no podran admetre a menors d’edat. LES SANCIONS Saltar-se les normes estipulades estarà sancionat amb multes que poden anar dels 30 als 600 euros en el cas d’infraccions lleus (fumar en zones prohibides i si no s’és reincident, no exposar de manera clara els suports informatius sobre prohibicions de venda i consum...), dels 601 als 10.000 euros les greus i fins als 600.000 euros les sancions molt greus que concerneixen la publicitat, promoció i patrocini dels productes del tabac en tots els mitjans, també els de comunicació.

28-29 Societat.p65

CIUTAT VELLA

SARRIÀ-SANT GERVASI

Rehabilitació dels quarts de casa de la Barceloneta

Neix un nou equip de futbol a Sarrià

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat un pla de millora i rehabilitació de la Barceloneta que contempla l’arranjament dels elements comuns dels edificis (vestíbuls, escales...) i la millora de l’accessibilitat amb la instal·lació d’ascensors. Per fer-ho cal suprimir alguns quarts de casa. Es calcula que l’acció afectaria un 20% dels pisos, cosa que ha despertat un cert malestar entre els veïns que tenen por de perdre casa seva o que se’ls obligui a marxar del barri. El Consistori preveu la construcció de pisos nous dins del barri per a les famílies que s’avinguin a fer el canvi. ○

○

GRÀCIA

Una nova biblioteca a la plaça Lesseps El 13 de novembre, Gràcia va inaugurar la biblioteca Jaume Fuster, ubicada a la plaça Lesseps, 20. Segons el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Ferran Mascarell, es tracta de l’equipament cultural més gran i modern de la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat. Té 5.636 m2 distribuïts en 4 pisos i els espais són: auditori, sala polivalent, amfiteatre, sala d’exposicions, àrea infantil, àrees de fons general, de diaris i revistes, de música i cinema. També acollirà l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.

Assís és un centre d’acollida de Sarrià que va néixer ara fa quatre anys amb la intenció d’ajudar, formar i orientar els col·lectius més necessitats. L’última iniciativa que han posat en marxa és un equip de futbol format íntegrament per la gent del centre. D’aquesta manera, l’Assís vol aprofitar els beneficis de l’esport, tant psicològics com físics, per a la reintegració social del gran col·lectiu d’exclosos de la ciutat. ○

○

EIXAMPLE

Creació d’una Coordinadora d’Entitats Diverses entitats del barri de la Sagrada Família fa mesos que treballen en la creació d’una Coordinadora que permeti unir esforços, engegar iniciatives noves i compartir informació. En aquest moment, el grup motor format per unes 6 entitats està acabant l’elaboració dels Estatuts i preparant l’acte fundacional de la Coordinadora. Un altre dels objectius fonamentals d’aquesta “entitat d’entitats” serà gestionar un nou espai que l’Ajuntament cedirà al barri d’aquí a un any aproximadament, i que s’ubicarà al taller i botiga de Fustes Gilabert, al carrer Padilla, entre València i Aragó. En aquest moment, el grup motor també està treballant una proposta d’usos i espais del nou centre. Si sou una entitat i voleu formar part de la Coordinadora escriviu a: coordinadoraentitats@gmail.com

15/11/2005, 23:25

CLAROR

30-35 Instalacions.p65

15/11/2005, 23:40

El Patronat de l’entitat dóna el vistiplau al Pla Estratègic dels propers tres anys

La Fundació Claror consolida el seu projecte esportiu i social Les instal·lacions esportives aglutinen una massa de 35.000 abonats i 50.000 usuaris La Fundació Claror tancarà l’any 2005 ben consolidada en el seu paper d’entitat gestora de centres d’esport i salut. En un moment d’increment de la competència al sector i de crisi per a alguns operadors esportius, el model social d’esport per a tothom que proposa la Fundació Claror ha estat recompensat amb un manteniment dels índexs de fidelització i l’increment de la xifra total d’abonats, especialment al Marítim i Can Caralleu. 35.000 ABONATS Actualment són 35.000 les persones abonades a les quatre instal·lacions esportives de la Fundació, cosa que representa un 25% del total de persones abonades a poliesportius municipals de la ciutat de Barcelona. Tenint en compte aquestes xifres, l’objectiu prioritari de la Fundació Claror per als propers anys, reflectit en el Pla Estratègic 2005-2008, no és créixer més en el nombre total d’abonats, sinó seguir potenciant les infraestructures de les instal·lacions i millorar els serveis per mantenir l’oferta competitiva en un entorn futur que es preveu de major oferta i competència.

30-35 Instalacions.p65

RADIOGRAFIA DELS ABONATS

Can Caralleu: Esportiu 20% Claror: 30% Marítim: 18% Poliesportiu S.Família: 32%

56-65: 0-15: 13% 9% 16-25: 46-55: 11% 27% 26-35: 19% 36-45: 21%

Abonats per instal·lacions

Abonats per edats

Dones: 52%

Homes: 48%

Abonats per sexes

Enllestit el Pla Estratègic de l’entitat per als propers 3 anys El Patronat de la Fundació Claror aprovarà formalment aquest desembre el Pla Estratègic de l’entitat per al període 2005-2008. Aquest Pla, en el qual s’ha treballat durant un any, està articulat en tres eixos: l’empresarial, el social i l’institucional. Amb relació a la gestió de les instal·lacions esportives, el Pla conjuga, sobretot, tres verbs: enfortir, millorar i aprofitar. Enfortir les instal·lacions amb actuacions que les facin més competitives (veure quadre adjunt). Un altre objectiu substancial és millorar el servei que es presta als clients, posant en marxa accions per millorar el

confort i la higiene i l'atenció professional. L’objectiu és que l’entitat sigui, l’any 2008, una organització de referència i propera a l'excel·lència en la forma de gestionar i prestar

serveis. El Pla no descarta la possibilitat d’aprofitar noves oportunitats que puguin sorgir al mapa esportiu barceloní, si es donen les condicions oportunes.

Enfortir les instal·lacions El Pla Estratègic preveu tota una sèrie d’accions a dur a terme als centres esportius. Aquests són, en síntesi, els grans objectius de cada instal·lació: Esportiu Claror: Ampliar, reformar i continuar la transformació competitiva que permeti continuar generant recursos malgrat la nova competència. Sagrada Família: ampliar-la i incorporar nous espais per millorar l'oferta de serveis i descongestionar-la. Marítim: Incorporar el pavelló i acabar d’assolir l’equilibri econòmic de la instal·lació. Can Caralleu: Situar-la en l'equilibri econòmic i, per mantenir-lo, acabar de dotar-la de les infrastructures complementàries.

15/11/2005, 23:40

32 ESPORTIU CLAROR CREIX L’OFERTA D’ACTIVITATS OBERTES PER ALS ABONATS

LLEURE JUVENIL

Top 30, sessions de 30 minuts gratuïtes

Esplai de Nadal: 9 dies de diversió

L’acabament de la nova sala ens permet oferir més i diferents activitats que anirem implantant paulatinament

○

això implica, és a dir, amb la intenció de trencar el tabú que relaciona aquesta activitat amb gent jove. Així, enfocaríem alguna sessió a la gent més gran tot explicant-ne els beneficis i la manera d’executarla per adaptar-se a determinats grups d’edat. I també com a quinzena temàtica, aneu preparant el cos per al mes de febrer ja que tenim la intenció d’organitzar el “Carnaval Brasil”, una quinzena temàtica sobre els balls i disciplines del país carioca.

anirem publicant les graelles horàries d’aquestes i altres activitats als plafons informatius de la instal·lació.

Les obres al Claror comencen a donar els seus fruïts i l’acabament de la nova sala (sala vermella) ens permet ampliar l’oferta d’activitats. De moment, pensem a fer més sessions de Top 30, classes de 30 minuts exclusives i gratuïtes per a tots els abonats. Actualment, n’hi ha tres tipus: totes es basen en el treball dels abdominals i es diferencien perquè completen la sessió exercitant el tren superior, el tren inferior o bé fent estiramets. Periòdicament,

QUINZENA TEMÀTICA Un altre projecte és el d’oferir quinzenes temàtiques d’activitats per tal que tots tinguem l’oportunitat de provarles, a banda d’ampliar coneixements sobre una determinada disciplina. Per exemple, en la quinzena de l’spining, organitzaríem diverses classes per a tothom amb tot el que ○

○

Nova reforma a les dutxes dels vestidors Al darrer número de la revista us vam informar sobre la reforma portada a terme als vestidors que useu majoritàriament els abonats de la instal·lació i que havia de representar una millora substancial d’aquests espais. Doncs bé, com ja deveu saber, poc després que els nous vestidors entressin en funcionament van sorgir desperfectes en les zones de les dutxes i, si bé no comportaven cap

risc, vam optar per refer-los de manera immediata, compromesos amb la qualitat dels acabats. Som conscients de les molèsties que aquest fet està ocasionant, a unes hores més que en altres, però des del primer moment vam creure que valia la pena fer front de seguida a l’arranjament. Cal dir que hem fet un replantejament total del túnel de dutxes: hi hem posat rajoles d’alta qua-

litat, n’hem canviat les canonades i hi hem instal·lat polsadors reguladors de la temperatura de l’aigua. Esperem que tots puguem gaudir d’aquestes millores a mitjan desembre, quan tots quatre vestidors ja estaran enllestits.

CLAROR

30-35 Instalacions.p65

15/11/2005, 23:40

Els dies 23, 27, 28, 29, 30 de desembre, 2, 3, 4 i 5 de gener organitzem l’Esplai per a nens i nenes nascuts del 1992 al 2001, tots dos inclosos. L’Esplai combina els tallers amb les activitats esportives, recreatives i aquàtiques. De tota manera, unes prenen més importància que d’altres en funció del grup d’edat. Així, el grup de grans practica més esport que no pas els petits de 4 i 5 anys que participen més en jocs i tallers adaptats a la seva capacitat d’aprenentatge. El període d’inscripció a l’esplai ja és obert i hi ha la possibilitat de triar la modalitat de matins, de matins i dinar o de tot el dia. El preu per a abonats oscil·la dels 69,60 euros als 131,15 euros segons la modalitat. Cal dir també que, a causa de les obres a l’Escola Sagrada Família, el dinar no es farà al seu menjador sinó a una sala de l’Esportiu Claror i amb un servei de càtering.

SAGRADA FAMÍLIA 33 LLEURE JUVENIL

CLASSE DE DANSA DEL VENTRE I BANYS DE NIT GRATUÏTS

Noves activitats per amenitzar el Nadal Durant el període de vacances escolars de Nadal, Setmana Santa i la darrera setmana de juny suspenem les classes de les activitats dirigides de temporada. Però els incondicionals de l’esport trobareu nous al·licients per seguir visitant-nos. DANSA DEL VENTRE El dimecres 28 de desembre organitzem una classe de dansa del ventre, oberta i gratuïta per a tots els abonats. A més, a la recepció de la instal·lació podeu recollir invitacions per si voleu convidar a alguna persona que no sigui abonada. Aquesta classe serà la prèvia al nou curs que engeguem el gener de 2006 i que es farà els divendres, de 21.00 a 22.00 hores. Les inscripcions ja són obertes, així que no cal que espereu a provar-la el dia de la classe oberta. La dansa del ventre es basa en moviments suaus i és un exercici ideal per treballar els malucs, els músculs abdominals i la pelvis. BANYS DE NIT El dijous 29 de desembre organitzem dues sessions del Bany de Nit (a les 20.30 i a les 21.30h) per tal de relaxar

30-35 Instalacions.p65

L’Stage per a les vacances dels joves Com cada any per Nadal, organitzem l’Stage, un campus esportiu que durem a terme en un únic torn els dies 27, 28, 29 i 30 de desembre i 2, 3, 4 i 5 de gener. L’activitat s’adreça a nens i nenes nascuts entre el 1992 i 1999 i combina la pràctica d’esports com el bàdminton, el beisbol, el bàsquet, o el futbol sala amb altres activitats com la indiaka, l’escalada, els jocs tradicionals i les sortides. La inscripció a l’Stage ja és oberta i es pot formalitzar a les oficines del poliesportiu. ○

cos i ment, mitjançant diferents exercicis dins de l’aigua. Farem estiraments i treballarem la respiració, les flotacions i moviments corporals molt suaus, tot en un ambient relaxant amb il·luminació suau i música ambiental. Per participar-hi només cal ser major de 16 anys, saber nedar i formalitzar la inscripció gratuïta a les oficines. GRAELLA D’ACTIVITAT PER A CURSETISTES Motivats per la bona acollida de la graella d’activitats durant la passada Setmana Santa, aquest Nadal tornem a oferir als cursetistes un planning específic d’activitats. D’aquesta manera, podeu

seguir praticant esport sota la direcció d’un tècnic. La graella d’aquest Nadal té com a novetat la presència d’activitats aquàtiques innovadores: l’aiguatono, l’aiguarelax, l’aiguarunning, l’aiguafitness i les ja tradicionals aiguagim i aiguadolça. També podrem assistir a activitats més “canyeres” com l’aeròbic o el TBC i a d’altres més suaus com l’en forma, els estiraments, el tai-txi o el ioga. Aquestes activitats són gratuïtes per a les persones que teniu contractada alguna activitat dirigida i d’accés lliure, sense necessitat de fer inscripció prèvia. Cal, per això, ser puntual ja que les places a les classes són limitades.

15/11/2005, 23:40

○

LLEURE JUVENIL

Tornejos de les Escoles Esportives El dissabte 28 de gener organitzarem la quarta edició del Torneig de Bàdminton amb els alumnes del Sagrada Família i altres escoles. També tindrà lloc el primer Taller infantil d’aquesta disciplina. El 18 de febrer serà el judo el protagonista amb la quarta Trobada d’escoles de judo i el 18 de març celebrarem, també per quart any consecutiu, la Trobada d’escoles de bàsquet.

34 MARÍTIM AIGUAGIM, AIGUADOLÇA I AIGÜES PROFUNDES

CURSETS

S’amplia la graella d’activitats gratuïtes A partir del 2 de gener, les activitats aquàtiques d’aiguagim, aiguadolça i aigües profundes s’incorporen completament a la graella d’activitats gratuïtes, desapareixent com a activitat de pagament del curs regular. Fins ara s’havien incorporat les d’horari de tarda però a causa de l’èxit de la fórmula de graella hem decidit incorporar-hi tots els horaris disponibles. Ara, els abonats podreu participar a les classes d’aquestes tres activitats, de manera gratuïta, i sense inscripció prèvia. La consolidació de l’oferta d’activitats gratuïtes per a abonats cada dia es fa més

palesa, ja que els usos han augmentat considerablement respecte el curs passat. Les actuals activitats estrella són l’spining i la gim suau, seguides per l’aerosalsa i altres activitats aeròbiques.

El proper 23 de desembre a les 19.00h farem una sessió doble d’spining de 90 minuts a la qual podeu participar tots els abonats

SERVEIS DE SALUT

El Marítim és un centre pioner en fisioteràpia aquàtica

CLAROR

Durant la primera setmana de febrer començaran les activitats de tennis i de vòlei platja. L’estructura de l’activitat contemplarà una primera part de curs, amb classes setmanals i una durada de dos mesos. Després es realitzarà una lliga des d’abril fins al juny i acabarà amb un torneig com a cloenda de curs al juny. Per participar-hi no cal tenir coneixements previs, només ganes de conèixer aquestes disciplines i de gaudir fent esport a l’aire lliure. ○

La salut és un dels pilars de l’oferta de serveis del Poliesportiu Marítim. El centre té una àrea de salut pluridiciplinar que ofereix diversos serveis de balneoteràpia (fangs , algues, massatge sota dutxa, dutxa a pressió, massatge, reflexoteràpia i drenatge limfàtic) als usuaris. Però la feina de l’àrea va molt més enllà. I és que el Marítim, gràcies a les seves particulars característiques, s’ha convertit en un centre de referència en el camp de la fisioteràpia. La metgessa i les fisioterapeutes del centre fan tractaments personalitzats amb pacients en procés de rehabilitació, especialment esportistes, aprofitant els beneficis de l’aigua de mar en la salut. Per a la cap de l’àrea de salut, la doctora Mariona Violán, “la particularitat del Marítim és que integra els serveis de fisioteràpia i talassoteràpia en un centre esportiu, a l’abast de tothom”. A més, el Marítim “és innovador en tècniques de fisioteràpia aquàtica i tècniques de recuperació dins l’aigua on el pacient és portat de manera individual i es fa el seguiment i la readaptació a la vida esportiva o quotidiana”, diu la doctora, que afegeix que “som un centre de referència on se segueix la recuperació derivada de centres sanitaris i de rehabilitació de Barcelona, especialment d’esportistes”. Una mostra del prestigi que ja té el Marítim és que és el centre de pràctiques de l’Escola de fisioteràpia de la Universitat Ramon Llull.

30-35 Instalacions.p65

Tennis platja i vòlei platja a partir del febrer

15/11/2005, 23:40

○

II Jornades d’Activitat Física i Gent Gran Durant la setmana del 20 al 26 de febrer es faran les segones “Jornades d’Activitat Física i Gent Gran” del Marítim. Amb l’objectiu de potenciar la pràctica d’activitat física saludable en aquest col·lectiu, estem preparant tota una sèrie de propostes (activitats, xerrades, proves) per donar una visió àmplia dels beneficis de l’activitat física, la manera correcta de realitzar-se o els hàbits que són importants mantenir durant la pràctica.

SECCIONS 35 NATACIÓ

Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal Els propers 27 i 28 de desembre, l’Esportiu Claror es convertirà, un any més, en la capital del bàsquet infantil català. En la dotzena edició, l’organització del Torneig de Bàsquet Infantil Safa-Claror ha preparat un cartell de luxe. A més dels equips del Safa, i a l’espera que alguns clubs confirmin la seva assistència, els participants del Torneig seran els següents: En categoria preinfantil masculí hi haurà la UE Mataró, la Unió Manresana i el Joventut de Badalona A. En preinfantil femení tindrem el Club Bàsquet Torelló, el Jesús Maria Sant Gervasi i el Joventut BBC. En infantil femení vindran l’Universitari, la UE Mataró A i l’Iberogar Cornellà A. I el plat fort del Torneig, on s’apleguen els equips filials dels clubs de l’ACB, serà la de l’Infantil masculí on competiran el Joventut de Badalona B, el Winterthur FC Barcelona B, el Pamesa València B i el SafaClaror, un equip que haurà de bregar amb les joves promeses del bàsquet català per fer un bon paper al Torneig del qual és amfitrió. En total seran dos dies amb 11 hores initerrompudes de bon bàsquet. La competició es jugarà amb el sistema de final four, de manera que el dimarts 27 es jugaran les semifinals i el dimecres 28 les finals. Des d’aquí volem convidar-vos a acudir a un cita on podreu veure de prop alguns dels nois i noies que, un dia, seran estrelles del bàsquet.

El Raid Barcelona Marítim obté un gran èxit de participació Els participants al Raid coincideixen que aquesta edició ha estat la més exigent celebrada fins ara. I també la més divertida El Raid va ser tot un èxit. Els participants entrevistats van coincidir que, aquest any, el Raid havia estat més divertit, i més dur, que mai. La victòria va ser per als Catacrack que van sentenciar a la prova d’escalada amb 16 vies (rècord de la prova) amb una de les integrants de l’equip lesionada en un final realment emocionant. El segon lloc va ser per als Itoiz que van remuntar una plaça respecte a les classificacions del matí marcant menys de deu minuts a les proves de cursa de pati-

nets i de caiac. El tercer lloc va ser per als Dream Team Triatló que, tot i ser l’únic equip que va baixar dels 20 minuts a la prova

de resistència, es va deixar el subcampionat al rocòdrom. Les fotos de la prova i de la festa de lliurament de premis estan disponibles a claror.org

PATROCINADOR OFICIAL DEL RAID BARCELONA MARÍTIM

902 119 321

30-35 Instalacions.p65

15/11/2005, 23:40

Els Màsters es preparen per al Campionat d’Espanya Els Màsters de natació de la Fundació Claror ja es preparen per a la seva actuació als campionats d’Espanya que se celebraran a Oviedo el cap de setmana del 21 i 22 de gener. El passat dissabte 22 d’octubre, els Màsters van participar al X Campionat Màster del CN Atlètic- Barceloneta on van fer un molt bon paper amb primers llocs al podi. Cal destacar l’actuació de Santiago Jaramillo que va obtenir tres primers llocs en diferents categories. ○

○

JUDO I FUTBOL SALA

Els més petits del judo entren en competició A partir d’aquesta temporada, les categories inferiors de la secció de judo de l’Esportiu Claror prendran part, per primera vegada, a les competicions organitzades pel Consell de l’Esport Escolar de Barcelona a les Llars Mundet. Per la seva banda, l’equip sènior de futbol sala Safa-Claror es manté a la meitat de la taula de la Divisió d’Honor de Barcelona en la seva segona temporada en aquesta categoria. Amb un balanç de tres victòries, dues derrotes i un empat, l’equip manté les seves aspiracions al títol i a pujar de categoria.

36 CAN CARALLEU

Prepara’t a fons per gaudir la muntanya

Arriba la neu: posa’t en forma amb temps

Can Caralleu ofereix un complet programa de preparació per a totes les persones que practiquen esports de muntanya L’activitat de muntanya és una realitat a la ciutat de Barcelona. Can Caralleu té una situació geogràfica privilegiada per als amants dels esports de muntanya i, a més, disposa d’un equipament esportiu adient per a l’entrenament i la preparació física d’aquests esports. L’objectiu de l’entrenament és preparar esportistes de tots els nivells físics i tècnics per a una pràctica satisfactòria en el medi natural, des de les caminades fins a la bicicleta tot terreny, l’escalada, les curses de muntanya, l’esquí, raquetes de neu, curses de fons, alpinisme, raids i expedicions. Un entrenament adequat farà que gaudim amb més seguretat de les activitats a la natura. Oferim dos tipus d’entrenament molt diferenciats en el seu contingut: l’entrenament de la resistència i l’entrenament en circuits de força-resistència. L’entrenament de la resistència es treballa bàsicament a la pista de tartà, a l’aire lliure, i en els circuits naturals del nostre entorn, com són el parc de l’Oreneta, la carretera de les Aigües, i el parc de Collserola. Està adreçat

CLAROR

36-37 CanCaralleu.p65

a aquelles persones que vulguin millorar la resistència i a qui agradi les curses de fons, ja siguin de muntanya

com urbanes. L’entrenament en circuits de força-resistència té una especificitat més tècnica que la dels esports de muntanya, treballant la coordinació i l’equilibri. Es fa al pavelló, equipat amb elements dissenyats específicament per a aquest tipus d’activitat. L’entrenament de muntanya té cada vegada més seguidors, de totes les edats i tant homes com dones. Us oferim una sessió de prova a tots els que tingueu interès en conèixer-la.

Nou boulder al pavelló El boulder és una estructura de paret amb volum, que té diferents graus d’inclinació, i que s’ha equipat amb 500 preses que tracen itineraris de diversa dificultat. És un espai de treball específic per als escaladors, però alhora un bon complement per a l’entrenament del tren superior del cos i de coordinació de cames per a tots els abonats de Can Caralleu, infants i adults. És un espai d’ús lliure per als abonats que no requereix reserva prèvia. Està disponible de dilluns a divendres de 7 a 23 hores (excepte dimarts i dijous, de 18 a 22), dissabtes de 8 a 20, i diumenges de 8 a 16 hores. Per a utilitzar-lo és recomenable l’ús de peus de gat.

Hi ha moltes maneres de gaudir de la muntanya a l’hivern, ja que el ventall d’activitats s’ha anat ampliant amb els anys i s’adapten a moltes tipologies d’esportistes. Podem fer passejades amb raquetes de neu, esquí de fons, esquí alpí, esquí de travessa, trineus amb gossos... Ara és el moment de treballar la condició fisica tot esperant l’arribada de la neu. Amb una adequada programació, progressió i selecció dels mitjans d’entrenament, de seguida s’aprecia una millora en la pràctica de l’activitat, que es tradueix en el retard de l’aparició del cansament, increment de la resistència i, per tant, augment de la durada de les sortides, millor recuperació de l’esforç i minimització del risc de lesions i sobrecàrregues musculars.

Instal·lació gestionada pel Centre Excursionista de Catalunya, Fundació Claror i Universitat Ramon Llull.

15/11/2005, 23:53

CAN CARALLEU 37 INSTAL·LACIÓ

INSTAL·LACIÓ

Millores a la sala de fitness i a la piscina blava Can Caralleu aprofitarà el període de vacances de Nadal per fer grans tasques de manteniment de la instal·lació. Comporten una millora important per a l’usuari però ens obligaran a modificar l’ús dels espais afectats durant aquest període. Preguem que disculpeu les molèsties que tenen com a objectiu la millora de la instal·lació. SALA DE FITNESS

A causa d’un problema d’humitats de l’estructura de la sala de condicionament físic, el paviment d’aquest espai esportiu no ha funcionat com els tècnics tenien previst i això ha ocasionat desperfectes i incomoditats als usuaris. Després d’estudiar les diferents propostes, finalment es farà la intervenció que ha de solucionar el problema. Així, durant uns dies la sala restarà tancada al públic per poder resoldre el tema de la humitat i a més instal·lar-hi un nou paviment que ha de garantir el confort i bon ús de l’espai. PISCINA BLAVA

ACTIVITATS

Es faran trenta places d’aparcament per a abonats

Nou sistema de tancament de les guixetes dels vestidors

La Junta d’entitats gestores de Can Caralleu ha decidit posar en marxa el projecte executiu del nou aparcament de Can Caralleu. Aquest se situarà al carrer dels Esports, paral·lel a les pistes de tennis actuals. Serà una construcció d’una sola planta a l’aire lliure amb capacitat per a 30 turismes i el seu ús serà exclusiu per als abonats de Can Caralleu. La licitació i adjudicació s’iniciarà durant els primers mesos del 2006. Es preveu realitzar les obres de cara a l’estiu per tal que sigui operatiu a l’inici de la pròxima temporada.

A partir del 21 de novembre i de manera progressiva, el sistema de tancament de les guixetes dels vestidors de Can Caralleu canvia. La finalitat d’aquest nou sistema no és una altra que afavorir i garantir en tot moment el seu correcte funcionament. Les guixetes es tancaran amb cadenat. Aquest cadenat, l’haureu de portar personalment per poder tancar la vostra guixeta. El cadenat pot ser de tipus estàndard amb tancament amb clau o bé de combinació. El de combinació us estalviarà portar les claus a sobre. Per facilitar l’adquisició de candaus de combinació, Can Caralleu els posarà a la venda, a recepció, al preu de 6 euros. El fet que no s’hagi d’introduir una moneda farà que conductes que vivim a diari, com no posar la moneda adequada, no derivaran en un procés durant el qual la taquilla resta fora de servei. El personal de Can Caralleu us donarà tota la informació que necessiteu. Estem segurs que aquest canvi garantirà l’òptima utilització de les guixetes per part de tots els abonats.

ACTIVITATS

36-37 CanCaralleu.p65

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Han començat ja les inscripcions als Casals que organitzem durant les vacances escolars de Nadal. Als Casals, per a infants de P3 a 6è de Primària, es fan activitats poliesportives, aquàtiques, d’expressió corporal, treballs manuals i jocs de taula. El calendari de casals serà del 27 al 30 de desembre i del 2 al 5 de gener.

○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’1 de gener de 2006 entraran en vigor les noves tarifes de les diferents modalitats d’abonament, activitats i serveis del complex esportiu Can Caralleu. L’actualització de les tarifes de la instal·lació és aprovada anualment per la comissió de seguiment del districte de Sarrià-Sant Gervasi i per l’Ajuntament de Barcelona.

Ampliació del circuit natural exterior Can Caralleu afegirà estructures a l’espai de fitness exterior situat a la pineda. Això farà que el circuit creixi en extensió, que passi per més zones de la instal·lació, i permetrà fer un recorregut corrent amb elements intercalats per al treball de diferents grups musculars. Serà un gran complement al treball que es fa a la sala de fitness i al tartà.

○

○ ○ ○ ○ ○ ○

Inscripcions als Casals de Nadal

○

Actualització de les tarifes l’1 de gener

○

TARIFES

○

També hem iniciat un estudi per renovar el sostre de la piscina blava. En el moment que es facin les obres es podrà utilitzar la piscina verda.

VESTIDORS

15/11/2005, 23:53

38 CLAROR CULTURA

Aprofita un hivern ple de propostes culturals El 19 de desembre s’obren les inscripcions de les activitats que ho requereixin Us detallem el programa d’activitats per al proper trimestre. Les inscripcions a les tertúlies i als cursos de l’Aula es podran fer a partir del 19 de desembre a qualsevol de les instal·lacions gestionades per la Fundació Claror. El balanç del primer trimestre de tardor és molt positiu. Les tertúlies treballades conjuntament amb l’Aula Ambiental de la Sagrada Família han estat molt enriquidores per als participants i el curs de l’Aula sobre Egipte ha omplert amb 28 estudiants. Pel que fa als tallers, el de ser pares i mares avui i l’enfo-

cat als pares adolescents han assolit el límit d’ocupació. De les activitats proposades, només dues s’han suspès. Per causes alienes a la Fundació, vam suspendre el debat de l’AVE ja que l’Administració ens va comunicar que no era el moment d’opinar sobre el tema i això va provocar la deserció de l’Associació de Veïns. El debat, per tant, era inviable. L’altra activitat suspesa ha estat el Taller de decoració del vidre per manca d’inscrits. Tot i així, a les persones que s’hi han mostrat interessades, se’ls ha adreçat a l’en-

titat que anava a impartir el curs perquè no deixin perdre l’oportunitat d’aprendre-ho.

Concert de Nadal a la cripta del Temple Sagrada Família

Dia: 22 de desembre, 21.30h Lloc: Cripta del Temple de la Sagrada Família (Entrada per Provença. Pl. de les Palmeres) Accés lliure i gratuït

CLAROR

38-41 Cult-CC.p65

En suspens el projecte “Claror Jove” Després de diversos intents d’impulsar un espai per als joves entre 10 i 14 anys, hem decidit congelar de moment el projecte “Claror Jove”. La principal dificultat amb què ens trobem és la manca d’un espai perquè els joves puguin trobar-se i, fins i tot, gestionar, muntant ells mateixos les activitats. A més, el col·lectiu de joves del nostre entorn ja mostra les seves preferències. Molts ja han triat l’esport com a activitat de lleure i d’altres ja troben el seu propi lloc de reunió al carrer o a una plaça.

CORAL CLAROR

La Coral Claror oferirà el tradicional concert de Nadal el dijous 22 de desembre, a les 21.30 hores, a la cripta del Temple de la Sagrada Família. Entre el repartori hi haurà peces tradicionals i nadalenques. La Coral Claror està formada per una seixantena de cantaires i està dirigida per en Josep Maria Mas. Aquest any, la Coral ha adquirit més autonomia per organitzar-se com a grup cantaire. El primer pas ha estat l’elaboració del Reglament intern de la Coral, on s’exposen els drets i deures que assumeixen els membres del grup.

CLAROR JOVE

16/11/2005, 12:37

○

COR INFANTIL

Els cantaires joves graven la Nadala Enguany, per felicitar-nos el Nadal, el cor infantil ha gravat una estrofa de la popular cançó catalana, El petit vailet. La podrem escoltar en la Nadala que la Fundació Claror envia per correu electrònic. A més, el grup, dirigit per Juan Mario Cuéllar, està preparant l’actuació de Nadal amb alguna novetat. El 16 de desembre oferiran un petit concert a la Fundació Els Àngels, una entitat dedicada a l’atenció a gent gran. Després del concert, el cor infantil es desplaçarà a l’Esportiu Claror per cantar als usuaris i berenar.

CLAROR CULTURA 39 FÒRUM: TALLERS

FÒRUM: DEBATS

MÀSTER: AULA

La Llei contra la violència de gènere

NOCIONS DE SOLFEIG PER A ADULTS Curs per aprendre les primeres nocions per a la lectura i l’escriptura musical. També aprendrem idees bàsiques per educar l’oïda. Imparteix: Mireia Cereza, diploma elemental de música, i Cristina Sans, estudiant.

INTRODUCCIÓ A LA FÍSICA Curs dedicat a l’aventura del pensament científic sobre el nostre univers a través de la visió que han tingut del cosmos grans personatges com Galileu, Newton, Einstein... Imparteix: Francesc L. Winterhalder, professor URL

RECURSOS PER ELABORAR EL DOL Tota pèrdua comporta un procés per assumir-la. En el curs de l’Aula oferirem els coneixements i dotarem de recursos teòrics per elaborar adequadament el dol. Imparteix: Cristina Vidal, psicòloga i educadora social.

Dies: 25 de gener, 1, 8, 15 i 22 de febrer, 1, 8, 15, 22 i 29 de març Hora: de 19.00 a 20.30h Lloc: CEIP Sagrada Família (entrada per l’Esportiu Claror. C/ Sardenya, 333). Places limitades Preu: 35 euros (majors 16 anys)

Dies: 14, 21 i 28 de febrer, 7 i 14 de març Hora: de 18.00 a 19.15h

Dies: 24 i 31 de gener i 28 de març Hora: de 18.00 a 19.15h

Lloc: Centre Cívic Sagrada Família (Mallorca, 425, 4a planta) Preu: 20 euros (tots dos cursos). Places limitades

A principis del 2006, el Parlament de Catalunya aprovarà la Llei integral contra la violència de gènere. Al Fòrum coneixerem quines són les mesures i els recursos que contempla la Llei i com s’ha legislat a d’altres països. Data: Dimecres 15 de febrer Hora: 19.30h Lloc: Sala Claret Adreça: St. Antoni M. Claret, 47 Accés: Lliure ○

○

FÒRUM: DEBAT

FÒRUM: TERTÚLIES

Xina, el gegant que desperta

DESASTRES NATURALS I CANVI CLIMÀTIC Dia: Dimarts 24 de gener Tertulià: Josep M. Gasca, soci fundador de l’Ass. Cat. d’Observadors Meteorològics. Tsunamis, huracans, terratrèmols, pluges torrencials, sequeres... En pocs anys sembla que els desastres naturals ens estan afectant més. Què provoca aquest canvi? En som responsables?

COM MANTENIR LA MENT DESPERTA? Dia: Dimarts 28 de febrer Tertuliana: Carla Patricia Campos da Costa, docent en desenvolupament i concentració de la memòria. Amb els pas dels anys, saber fer memòria adquireix importància. Aprendrem exercicis pràctics per mantenir la memòria i la concentració a mesura que ens fem grans.

LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL Dia: Dimarts 28 de març Tertuliana: Fabiola Dunyó, consultora de família i organitzacions. Fa uns anys que el concepte d’”intel·ligència emocional” ha trencat els falsos mites que relacionaven l’èxit i la vàlua professional amb el coeficient intel·lectual. A què es refereix aquest concepte?

Dia i hora: dimarts, 19.30h Lloc: CEIP Sagrada Família (entrada per l’Esportiu Claror. C/ Sardenya, 333) Inscripció: 3 euros. Inclou un berenar amb cafè/refresc i pastes (places limitades)

38-41 Cult-CC.p65

16/11/2005, 12:37

Segons el Banc Mundial, l‘any 2020 Xina podria ser la primera potència econòmica mundial. La imparable evolució econòmica xoca amb altres aspectes culturals i tradicionals. Com combinar els dos vessants per fer front al món occidental? Data: Dimecres 22 de març Hora: 19.30h Lloc: Sala Claret Adreça: St. Antoni M. Claret, 47 Accés: Lliure

40 COOPERACIÓ i SOSTENIBILITAT 0,7 CLAROR

MEDI AMBIENT

Sucs de fruita i tonyina per als sense sostre

Presents en el balanç de l’Agenda 21

Els aliments es donaran a una entitat de Gràcia que es dedica a assistir a persones sense sostre En el marc de la campanya de Nadal que duem a terme cada any, del 28 de novembre al 23 de desembre, a les instal·lacions recollirem tetrabricks de sucs de fruita i llaunes de tonyina per a l’Associació Social Yaya Luisa. Yaya Luisa va néixer el 2002 per donar suport a persones que viuen al carrer. Així, des de la plaça del Raspall de Gràcia, cada dimarts i dijous al matí ofereixen dutxa, esmorzar i roba neta a persones sense sostre, que són sobretot homes. A més, els diu○

○

duen a terme és el suport psicològic i la canalització dels usuaris cap a empreses d’inserció social. A més, als que ja ha trobat feina, se’ls ofereix un pis perquè puguin fer-hi vida mentre no cobren els primers ingressos. Un cop reben el primer sou, Yaya Luisa els ajuda a buscar una habitació. La Comissió de Solidaritat ens hem decantat per aquesta iniciativa, engrescats per l’èxit de Campanya de recollida d’aliments per al poble Sahrauí (vegeu foto) que vam organitzar el 2003.

menges des de l’octubre fins al Nadal, obren un menjador provisional. Altres iniciatives que s’hi ○

○

Convocat el segon Concurs d’Ajuts a Projectes Socials El 12 de desembre s’obre el termini per presentar a concurs els projectes solidaris Des del 0,7 Claror, el projecte solidari i de cooperació de la Fundació, impulsem la segona edició del Concurs d’Ajuts a Projectes Socials. Les bases del concurs quasi no han canviat respecte les de l’any passat. Així, se seguiran prioritzant aquells projectes que tinguin com a objecte la infància en risc o també aquells que facilitin la creació de mecanismes per a la millora i la inclusió social de col·lectius vulnerables. La quantitat de què disposem és de 20.000 euros que

es podran destinar a un sol projecte o dividir en diversos com en el cas del primer concurs en què es van repartir entre la Fundació ARSIS, Àfrica Viva i l’Associació pels drets humans a l’Afganistan. El termini per presentar sol·licituds comença el 12 de desembre i es donarà per tancat el 31 de gener. Les entitats que ja van fer arribar projectes l’any passat caldrà que comuniquin per carta que s’hi volen tornar a presentar. També hauran d’aportar la documentació

que hagi pogut quedar desfassada o , si ho creuen oportú, concursar amb algun altre projecte. Trobareu les bases del concurs a www.claror.org o en el tríptic informatiu que tenen a les instal·lacions.

CLAROR

38-41 Cult-CC.p65

16/11/2005, 12:37

A finals d’octubre, vam participar en la Convenció dels Signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, la primera gran cita entre tots els agents implicats en la consecució de l’Agenda 21. La jornada va servir per posar en comú els avenços més significatius que la ciutat ha fet cap a la sostenibilitat en el marc del Compromís Ciutadà signat ara fa tres anys i també per detectar els grans reptes que encara cal afrontar. Pel que fa als avenços, la ciutat pot estar orgullosa de la reducció del consum d’aigua, del tractament del 100% de les aigües residuals, de l’increment en el reciclatge de residus, de l’augment de l’ús de la bicicleta, l’increment de la producció d’energia solar o la progressiva expansió de la compra responsable. Però en el camí d’una ciutat sostenible, encara hi ha força reptes a afrontar. Un dels principals, consolidar la cultura de la sostenibilitat i col·locar l’Agenda 21 en la dimensió de ciutat. Altres accions pendents, i més tangibles, són la implantació d’un model de mobilitat més sostenible, la millora del balanç energètic, la reducció en la generació de residus, la millora de la qualitat de l’espai públic o l’impuls d’una política social d’habitatge, entre d’altres. La conclusió que es pot extreure de la reunió és que Barcelona només podrà avançar en el camí de la sostenibilitat amb la implicació d’administracions, empreses, entitats, escoles i ciutadans.

El teu carnet et dóna molts avantatges!

Més avantatges culturals i noves activitats de lleure Els abonats van omplir totes les places de les activitats proposades el passat trimestre El Claror Club començarà el 2006 amb una potent oferta d’activitats de lleure. Per al primer trimestre s’han programat 10 activitats de temàtica variada que asseguren una gran acceptació per part dels usuaris. La gran novetat del proper trimestre és la incorporació d’activitats relacionades amb la neu. Per al dissabte 28 us proposem, i per només 40 euros, una sortida a Porté Puymorens per a practicar l’snow board. I per a finals de febrer s’ha programat tot un cap de setmana a la neu a l’estació de la Molina per practicar raquetes de neu i esquí. El proper trimestre també fa propostes de caire més cultural, així com excursions que impliquen una activitat física més lleugera. En aquest sentit, una de les activitats que repetirem serà el vol en globus per la Garrotxa, a causa de la gran demanda que hi va haver el trimestre anterior. La propera sortida, programada per al 18 de març, està pensada perquè hi puguin anar persones que no hi van poder anar el trimestre anterior i estan a la llista d’espera. Tot i així, els qui estiguin interessats a volar en globus poden apuntar-se a la llista d’espera per tenir prioritat en les properes sortides que s’organitzin.

38-41 Cult-CC.p65

Nou carnet Claror Club per a l’any 2006 Grup que va anar a fer espeologia a La Cerdanya Una altra de les activitats amb molta demanda és l’excursió a cavall. El Claror Club ja està treballant per tornar a fer sortides a cavall, però a llocs més propers de Barcelona, per reduir el temps

de desplaçament i gaudir més estona de l’activitat. D’altra banda, el Gran Premi d’Scalextric que estava programat per al 23 de desembre ha estat ajornat a una nova data per causes alienes a Claror Club.

ACTIVITATS DE LLEURE HIVERN 2006 GENER Dg.2 2 Ds. 2 8 Dg.2 9

Visita i obra de teatre al T. Lliure Snow board a Porté Puymorens Visita guiada a la Barcelona romana

16 eur. 40 eur. 4 eur.

FEBRER Dg.1 2 Ds. 2 5 25 i 26

Visita guiada al barri del Raval Excursió a la Tarragona romana Cap de setmana de raquetes i esquí

4 eur. 35 eur. 100 eur.

MARÇ Ds. 11 Dg.1 2 Ds. 1 8 Ds. 2 5

Passa la nit a l’Aquàrium de BCN 50 eur. Visita guiada a la Barcelona medieval 4 eur. Vol en globus per la Garrotxa 80 eur. Excursió en bici a la Ruta del Carrilet 30 eur.

Inscripcions: Tel. 93 476 13 94. Places limitades.

16/11/2005, 12:37

Els 35.000 abonats a les instal.lacions esportives que gestiona la Fundació Claror tenen dret a un carnet Claror Club (diferent al carnet d’accés als centres), que els permet gaudir dels importants descomptes que ofereixen tots els comerços i entitats culturals (teatres, museus, centres de lleure...) adherits. El carnet és anual, per la qual cosa els abonats que no l’hagin rebut encartat amb aquesta revista poden passar-lo a recollir gratuïtament per les oficines de qualsevol de les quatre instal·lacions esportives. A més, amb el carnet els membres del Claror Club poden apuntar-se a les activitats de lleure que organitza directament la Fundació (veure quadre adjunt i pàgines següents) a uns preus inferiors als de mercat.

42 AVENTURA

LLEURE CULTURAL

16e

Coneix el Teatre Lliure per dins i l’obra d’Els Joglars

Data: Dissabte 28 de gener Horari: de 6.00 a 22.00 h Lloc: Porté Puymorens Inscripció al tel.: 93 476 13 94 Preu: 40 euros abonats 54 euros acompanyant Inclou: autocar, forfait, 2 hores de classe, assegurança, entrada al balneari de Llo i samarreta.

40 Un dia d’Snow Board i balneari a Porté Puymorens

AMB CARNET CLAROR CLUB

El 28 de gener aprofitarem que les muntanyes ja seran ben nevades per practicar l’Snow Board a l’estació de Porté Puymorens, prop d’Andorra. La sortida s’adapta a tothom ja que el grup es dividirà en funció del nivell. Els principiants rebran dues hores de classe abans de començar a lliscar per la neu i els que ja en sàpiguen les dedicaran a polir l’estil i aprendre tècniques de free style amb l’assessorament de monitors. Havent dinat, seguirem esquiant i, cap a les 16.00 hores, arribarà l’hora del relax al balneari de Llo. Un dia ben complet!

Mai heu tingut curiositat per saber què s’amaga darrere el teló del teatre? Gràcies al Claror Club podrem descobrir-ho ja que el diumenge 22 de gener farem una visita guiada pels camerinos, els passadissos, la tramoia... del Teatre Lliure. Després podrem recuperar el rol d’espectadors per gaudir de l’obra En un lugar de Manhattan, una aproximació al Quixot fidel a l’estil d’Els Joglars, amb qui després tindrem l’oportunitat de conversar.

UNA MICA D’HISTÒRIA

LA BARCELONA OCULTA Data: Diverses. Vegeu text. Horari: A partir de les 11.00 h Lloc: Barcelona ciutat Inscripció al tel.: 93 476 13 94 Preu: 4 euros abonats 8 euros no abonats Inclou: visita guiada i aperitiu AMB CARNET CLAROR CLUB

Aprofundim en la Barcelona romana, medieval i el Raval Seguim amb la sèrie de sortides que ens ajuden a descobrir la ciutat més desconeguda de mà d’una historiadora. El diumenge 29 de gener ens endinsarem en la Barcelona romana, passejant pels centres neuràlgics de l’antiga Barcino. El diumenge 12 de febrer la mirada se centrarà en l’històric, i ple de vida, barri del Raval. I encara n’hi ha més, perquè el diumenge 12 de març retrocedirem a la ciutat de l’època medieval.

Data: Diumenge 22 de gener Horari: A partir de les 16.30 h Lloc: Barcelona ciutat Inscripció al tel.: 93 476 13 94 Preu: 16 euros abonats 18,75 eur. acompanyants Inclou: visita guiada, obra de teatre i xerrada amb actors

AMB CARNET CLAROR CLUB

35e

Passeja entre els vestigis de la Tarragona romana El dissabte 25 de febrer farem un apassionant recorregut pel passat imperial de la Tarraco romana: les muralles, el fòrum provincial, les excavacions recents del circ... I no ens quedarem només en la superfície! També passejarem per les espectaculars voltes que fonamenten una part del fòrum i sustenten les grades del circ. Acabarem la nostra excursió a Tarragona visitant l’amfiteatre, l’indret que acollia grans espectacles, com la lluita de gladiadors, i fent un bon àpat per recuperar forces.

CLAROR

42-45 Claror Club.p65

AMB CARNET CLAROR CLUB

16/11/2005, 0:40

Data: Dissabte 25 de febrer Horari: de 8.00 a 20.00 h Lloc: Tarragona ciutat Inscripció al tel.: 93 476 13 94 Preu: 35 euros abonats 50 euros acompanyants Inclou: autocar, visites guiades, dinar i samarreta Claror Club

43 PER ALS PETITS DE 8 A 12 ANYS

AVENTURA

AMB CARNET CLAROR CLUB

50e

Una nit dormint amb els taurons de l’Aquàrium de BCN

Cap de setmana 100 de raquetes de neu i esquí a la Molina

AMB CARNET CLAROR CLUB

El mes de febrer tornarem a anar a la neu, aquest cop tot un cap de setmana. El dissabte 18 gaudirem d’una caminada amb raquetes de neu, apta per a tots els nivells. Dinarem de pícnic en plena muntanya i, a la tarda un cop a l’alberg Verge de les Neus, podrem descansar. Diumenge tornarem a cremar energia i ens calçarem els esquis per passar el matí a l’estació de la Molina. I per als qui no tinguin nivell amb els esquís, no us preocupeu, perquè hi ha la possibilitat de contractar clases d’iniciació per només 12 euros l’hora. Després de dinar reemprendrem la tornada a Barcelona. Una oferta ideal per a tots els que vulguin passar un cap de setmana divertit lluny de la ciutat, i tot per només 100 euros! Data: 25 i 26 de febrer Horari: Sortida a les 6.30 h de dissabte. Tornada a les 20 h de diumenge Lloc: La Molina Inscripció al tel.: 93 476 13 94 Preu: 100 euros abonats 126 euros acompanyant Inclou: autocar, les activitats amb tot el material, forfait a la Molina, allotjament, àpats (dinar i sopar de dissabte, esmorzar i dinar de diumenge) i samarreta Claror Club.

42-45 Claror Club.p65

Aquesta serà, sens dubte, una experiència única per als petits de la casa d’entre 8 i 12 anys. En una nit es convertiran en investigadors de taurons, participaran en un joc de nit, podran endinsar-se en les històries que els explicaran els monitors ... i viuran un munt de sensacions quan dormin i, sobretot s’aixequin, envoltats de peixos de tot tipus. De ben matí, també compartiran les tasques del personal de l’Aquàrium. Una manera increïble d’aprendre i divertir-se.

ESPORT A L’AIRE LLIURE

Data: Dissabte 11 de març Entrada: Dissabte, a les 20.00 h Sortida: Diumenge, a les 10.00 h Lloc: Barcelona ciutat Inscripció al tel.: 93 476 13 94 Preu: 50 euros abonats 70 eur. nen/a acompanyant Inclou: entrada infantil, activitats, sopar i esmorzar, quadern, assegurança d’accidents i de responsabilitat civil

AMB CARNET CLAROR CLUB

30e

Gaudeix un dia en bici per la ruta del Carrilet d’Olot El 25 de març, fent cas a les peticions dels amants de la bici, pedalejarem una estona seguint la ruta del Carrilet, en concret, pel tram que va de Girona a Santa Cristina d’Aro. La sortida és de 30 quilòmetres però no presenta dificultat i s’adapta a tots els nivells ja que l’afrontarem com un passeig per l’itinerari que un dia va fer el ferrocarril de via estreta. Tornarem a Barcelona en autocar després d’haver reposat el dinar que farem a Santa Cristina.

16/11/2005, 0:40

Data: Dissabte 25 de març Horari: de 8.00 a 19.00 h Lloc: Girona Inscripció al tel.: 93 476 13 94 Preu: 30 euros abonats 45 euros acompanyant Inclou: autocar, dinar, cotxe d’assistència i samarreta Claror Club

44 MUSEUS

LLIBRES

LA POSIBILIDAD... M. Houellebeqc Edit. Alfaguara La posibilidad de una isla és la història de Daniel, un monologuista desencantat i cruel que narra els últims anys de la seva vida, les seves últimes relacions i el contacte amb una secta que assegura que li pot aconseguir la immortalitat.

PANDORA... Albert Sànchez Edit. La Campana La nova novel·la d’Albert Sánchez Piñol, Pandora al Congo, submergeix al lector en l’ambient de l’Anglaterra colonial per investigar l’assasinat de dos aristòcrates durant una perillosa expedició per trobar diamants a la selva del Congo.

HISTORIA DE.... Rosa Montero Edit. Alfaguara Rosa Montero explora a Histora del Rey Transaparente el gènere de la novel·la èpica. Una campesina es posa l’armadura d’un cavaller mort i a partir d’aquí començarà una aventura que descobreix al lector una edat mitjana desconeguda

La Casa del Llibre Pg. de Gràcia, 62 www.casadellibro.com

AMB CARNET CLAROR CLUB

Quatre museus en un amb el Museu d’Historia de BCN El Museu d’Història de Barcelona no és un sol museu sinó que considera tota la ciutat com un gran museu en què diversos espais d’interès històric formen part de la seva oferta. El conjunt monumental de la plaça del Rei, el pavelló del Parc Güell i el monestir de Pedralbes, amb un 50% de descompte i la Casa Verdaguer, amb entrada lliure, formen part del conjunt de punts d’interès que el Museu d’Història de Barcelona ofereix als membres del Claror Club. ○

MÚSICA

○

50%

MUSEU D’HISTÒRIA 100% DE LA CIUTAT www.museuhistoria.bcn.es ○

○

EXPOSICIONS

Jo Spencer: més enllà de la imatge NO TE OLVIDES... Diana Navarro 2005 Després de guanyar l’Ondas a la millor artista revelació, la cantant andalusa es perfila com una de les més fermes promeses de la música espanyola. El seu primer disc No te olvides de mi, entre la copla i el chill out, així ho confirma.

VACACIONES Estopa 2005 David i Jose Muñoz tornen amb un nou disc on, com ja és habitual en ells, cada cançó és un món. Des de rumba fins a rock passant per la bossa nova. Ara que ja són de l’star system graven amb Pancho Varona i Buenafuente els fa els corus.

PIECES OF... Anastacia 2005 Pieces of a dream recopila el millor dels anteriors tres discs d’Anastacia i afegeix tres temes inèdits. Amb una veu singular i temes on barreja el pop i el rock, Anastacia s’ha fet amb un públic fidel que valora una estrella del pop amb una veu impressionant.

Discos Gong C/ Consell de Cent, 343 www.gongdiscos.com *excepte ofertes

AMB CARNET CLAROR CLUB

-5%

Fins al 15 de gener es pot veure al MACBA una exposició retrospectiva sobre la obra de Jo Spence (19341992). L’artista va ser una personalitat clau en l’escena fotogràfica anglosaxona a partir dels anys 70 quan va començar la seva carrera amb l’exposició “Children Photographed” on explorava com la fotografia construeix socialment imatges sobra la infantesa. Des de llavors Jo Spence ha tocat, des de la seva càmera, els diferents temes que ara formen part d’aquesta exposició: la malaltia (ella va morir de càncer), la mort, o els seus últims treballs centrats en l’estereoti-

CLAROR

42-45 Claror Club.p65

16/11/2005, 0:40

pificació de la bellesa i la salut. L’exposició forma una interessant reflexió sobre els models de representació social de la fotografia contemporània. MACBA Plaça dels Angels,1 Tel. 93 412 08 10 www.macba.es

AMB CARNET CLAROR CLUB

20%

45 TEATRE

El Claror Club amplia més la seva oferta teatral Amb la incorporació de noves sales del circuit alternatiu, aquest trimestre el Claror Club us porta una selecció de les millors obres del panorama escènic de la ciutat Després de nou mesos des de la posada en marxa del Claror Club, podem constatar que l’oferta teatral ha estat, i segueix essent, un èxit rotund. I és que ja són molts els abonats que gaudeixen regularment dels importants descomptes que anem anunciant en aquesta secció. I, en vista de l’excel·lent resposta rebuda, hem volgut fer un pas més i s’han incorporat nous teatres del circuit alternatiu al paquet de teatres “Claror Club”. Als convenis signats amb l’Espai Brossa i Versus Teatre, li hem de sumar el nou acord signat amb el Teatreneu Sala Xavier Fàbregas, situat al barri de Gràcia en virtut del qual, a partir d’ara, els membres del Claror Club podreu anar a la sala alternativa amb un 50% de descompte. Al Teatreneu, els dissabtes, a les 12 de la nit (teatre a mitjanit) podreu veure Bar-Man, on 8 clients es queden atrapats en un “bar” de dubtes. I els diumenges a les 19.30 podeu veure + contactos que, després de l’èxit de la temporada passada tornen amb esquetxos renovats. A l’Espai Brossa, on els abonats podeu comprar dues entra-

El Teatreneu s’adhereix al Claror Club amb un 50% de descompte

42-45 Claror Club.p65

JOCS DE PACIÈNCIA 2x1 Espai Brossa 20 desembre a 22 gener EL VERÍ DEL TEATRE Espai Brossa 12 febrer a 12 març

2x1

EL MÈTODE GRÖNHOLM Teatre Poliorama 20% fins al gener 2006 cada dc. i dj. a les 21.30h

Escena de “Les falses confidències”, al TNC des al preu d’una, podreu veure El verí del teatre, una conversa entre un dramaturg i un aristòcrata que reflexiona sobre la droga escènica.

Centenars d’abonats ja han anat al teatre amb el Claror Club

GRANS ÉXITS Tot i aquesta aposta per la oferta alternativa, el Claror Club us segueix portant aquesta temporada una selecció de les millors obres del circuit comercial que es representen a la ciutat. Al Teatre Lliure podeu veure En un lugar de Manhattan dels Joglars, una obra sobre el fracàs de l’esperit i els valors del Quixot. Al TNC, entre altres obres, podeu veure Les falses confidències, una obra dirigida per Sergi Belbel i que ell mateix classifica com una comèdia burgesa: un teatre que parla, amb ironia i un humor aparentment lleuger, de la lluita de classes, de la llibertat i de la decadència de la noble-

sa. Al Victòria, es faran les últimes representacions del musical Mar i Cel; a partir del 19 de gener, podrem veure una adaptació musical del clàssic de Dysney La bella durmiente sobre el hielo i a partir del 17 de febrer hi trobarem El Tricicle amb l’espectacle SIT. Al teatre Poliorama torna a representar l’èxit de taquilla de la temporada passada El mètode Grönholm que dóna una altra oportunitat (fins al gener) de veure una obra aplaudida unànimement per públic i crítica. Esperem que aquest trimestre els abonats de les nostres instal·lacion segueixin omplint les sales de teatre.

16/11/2005, 0:40

MAR I CEL Teatre Victòria fins al 8 de gener

10%

LA BELLA DURMIENTE... % 20 Teatre Victòria 19 de gener a 11 de febrer dte els dt. i dc. a les 21.00h SIT (El Tricicle) 10% Teatre Victòria A partir del 17 de febrer dimecres i dijous LES FALSES CONFIDÈNCIES TNC 15% Fins al 22 de gener BAR-MAN Teatreneu Dissabtes a les 24h

50%

+ CONTACTOS 50% Teatreneu Diumenges a les 19.30 h EN UN LUGAR DE... Teatre Lliure gener, febrer i març

25%

p.p.p. Teatre Lliure desembre i gener

10%

COLLAGE Versus Teatre 7 desembre a 8 gener MALUCOS FLAMENCO Versus Teatre 14 al 26 de febrer

25%

46 ASSEGURANCES

ENSENYAMENT

*30%

Disfruteu de la millor Medicina Privada i Assistència Sanitària més avançada * Fins a un 30% de descompte • Targeta gratuïta • Dte. per a autònoms i empreses • Sol·liciteu un estudi personalitzat Ernesto Fletas Pablos Tel. 619 20 17 82 / 93 430 32 50 efletas@yahoo.es

• Informàtica, idiomes i reforç escolar • Cursos intensius • Colònies d’estiu • 50% de dte. en la matrícula

*presentant targeta de soci També curs de 3 hr /setm. Preparació FCE, CAE, TOEFL Oxford House c/Girona 83, pral. 93 458 01 11 info@oxfordtefl.com

• Una xarxa d’autoescoles al teu servei • Cotxe • Moto • Camió • Autocar • Trailer

ESPORTS

CUINA

BAR CRYKET Assortiment d’esmorzars i tapes Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01

• Venda material subaquàtic i de piscina • Lloguer d’equips i càrrega de botelles • Bateigs i cursos de submarinisme • Activitats per a empreses Castillejos, 270 · Tel. 93 455 29 62 www.elviejolobodemar.com

10%

10% p.32

Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75 Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23

RESTAURANT LA PEDRETA Dinars i sopars casolans Assortiment de tapes, creps i pizzes Ambient agradable Descompte en els sopars

Descompte als abonats de la Fundació en roba i complements de piscina Mallorca, 494 (Cantonada Cartagena) Tel. 93 231 04 51 Mallorca, 451 Tel. 93 456 32 56

Marina, 271 (Rosselló) -Tel. 93 347 26 21

LA YAYA AMELIA • La cuina del bacallà • Obsequi: copa de cava en l’aperitiu per als abonats de la Fundació Claror Sardenya, 364 · Tel. 93 456 45 73

MODA PUSH

10%

• Streetwear chico y chica • Etnies, Ecko, Loreak Mendian, Dickies, 2nbsky, Gravis, Pornstar, Zoo York, Circa, Osiris, Broke, EZ Rosselló,379 (Nàpols/Sicília)Tel.934582717

10% Indica el descompte que s’ofereix

46-48 Guia.p65

10% Vols fer un regal diferent? Regala un curs de busseig

Provença, 455-457 · 08025 Barcelona Tel. 93 436 76 49 · www.cota.es

• • • •

INSTAL·LACIONS

ANGLÈS GRATIS

10%

del 10/01 al 2/02

AUTOESCOLES

Descomptes de dimarts a divendres nit

Tarragona 3, bxs. 17300 Blanes (Girona) Tel. i Fax 972 337 157

amb professors en pràctiques 25 hores

• Estudio personalizado de su seguro • Información y seguimiento post-venta Nàpols, 330 bxs. Tel. 93 208 05 88 · Fax 93 458 55 84 Mòbils 607 73 35 63 · 667 54 10 41

CA LA NURI

Equipacions esportives per a clubs i col·legis

Provença, 463 (Sgda. Família) Tel. 93 446 26 10 · www.masterce.es

RUIZ COMERCIAL Y ASESOR %

10% % p.29

• Tractament d’aigües i piscines • Pressupostos sense compromís Holanda, 41 Pol. Ind. Pla de Llerona 08520 Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 · Fax 93 846 52 11

COMERCIAL M & P Productes de bioseguretat per a l’ambient i la desinfecció Mossèn Serapi Farré, 30-32 08240 Manresa Tel. 653 96 14 12 · 93 874 80 62

DUELECTRON, SL

• Climatització industrial • Electricitat industrial • Instal·lacions especials (hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial Trav. Industrial, 87 08902 L’Hospitalet de Llob. Tel. 93 260 01 61 - Fax 93 338 04 30 duelectron@duelectron.com

SATA

10%

La teva botiga a Barcelona especialitzada en fitness on trobaràs tots els aparells, complements i roba fitness... 10% AL MILLOR PREU!

Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris (10% de descompte en materials)

Enric Granados, 125 · Barcelona Tel. 93 415 16 18 · www.salter.es

Balmes, 173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 Tel./Fax 93 217 03 64

Descompte variable segons producte

p.36

16/11/2005, 0:51

Consulteu anunci a la pàgina indicada

47 JOIERIA

10%

JOIERIA ALMOR •

REGALS GIRBAU REGALS Mil detalls per a tu.

Taller propi

Còrsega, 511 · Rosselló, 396 Tel. 93 207 45 22 · 93 456 76 07

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

20%

JOIERIA SANT PAU

PERRUQUERIA

• Taller de joieria i rellotgeria • Reparació amb 6 mesos de garantia • Transformació • Piles • Corretges Dos de Maig, 311 · Tel. 93 437 61 65 joieriasantpau@menta.net

LLAR ESTEVE - ENMARCADORS

Saló de perruqueria i estètica

ELECTRICITAT CANALS • Cuines i Banys • Rehabilitació de pisos • Pressupostos sense compromís Rosselló, 399 · Barcelona Tel. 93 458 09 53

Rosselló, 378, B dreta 08025 Barcelona Tel. 93 446 01 56

10 • Quiromasajista diplomado • 20 años de experiencia · Especialista en dolores de espalda · Tardes de 16 a 20 horas.

• Mobiliari i decoració • Som professionals: tenin una solució per a cada espai

Nàpols, 268 Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09

% p.11

La satisfacció de l’abonat és el nostre objectiu

• Neteges industrials Carrer Nou, 8 · 08291 Ripollet (BCN) % Tel./Fax 93 580 88 12 www.netvalles.com netvalles@telelina.es

10%

• Renovació total • Papereria i escriptura

SALUT: PSICOLOGÍA

SALUT: ÒPTICA

30 p.17 %

• Ulleres graduades • Lents de contacte de tot tipus • Ulleres de sol graduades • Ulleres per a tot tipus d’esports Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33 www.albarri.com/artiveroptics

10% MYSORE • Consulta naturòpata. • Reflexologia podal. • Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot • Podologia • Consulta psicològica Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

40%

• 40% Dte. Muntura i vidres • 20% Dte.Audifons garantits 5 anys • 20% Dte.Ulleres de sol i lents de contacte. Finançament a 3 , 6 i 12 mesos Pressupost a mida i sense compromís Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08 València, 494 · Tel. 93 245 99 15

Rosselló, 384 Tel. i Fax 93 456 56 17

46-48 Guia.p65

Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en general. Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

• Tot tipus de tractaments odontològics. • 1a visita, consulta i revisions periòdiques gratuïtes. • 17 Clíniques dentals

Joan Miró, 43 bxs. · 08320 El Masnou Tel. 93 540 92 00 · netsport@netsport.es

PAPERERIA PAPERERIA XEITO

10%

Sardenya, 319 · Tel. 934 593 863 p.17 Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500 Diputació, 238 · Tel. 933 426 400

• Neteges finques urbanes i industrials • Consergeria. 24 hores. Control bastides

NETSPORT

20%

SALUT: ORTOPÈDIA MAROBA

Port. Int.

Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i Fax 93 347 57 25

NETEJA BCM, SL

Sardenya, 325 Tel. 93 207 77 51

SALUT: MASSATGES

SALUT: ODONTOLOGÍA

40%

• Revisions visuals gratuïtes

JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Familia. Tel. 93 446 09 27 (horas convenidas)

PACO SANCHEZ

• Tota la moda més actual de les millors marques: Vogue·Calvin Klein·Hugo Boss·Lois Versace·Gucci·Prada·DG·Oakley·Bolle Arnette·Ray-Ban·La Font·VL·Fendi Adidas·Armani·Quiksilver·Pinton Adolfo Domínguez·Anne et Valentin Miss Sixty·Etc Casanova, 78 · 08011 Barcelona Tel. 934 545 789 UNIVERS DE LA VISIÓ

• Marcs a mida. Fabric.pròpia • Olis, Gravats, Litografies • Restauració i conservació Obres d’Art Ali Bei, 32 · Tel. 93 245 25 82 Marina, 145 · Tel. 93 246 57 91

40%

10%

16/11/2005, 0:51

10%

CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES... CENTRES DE LLEURE

5 AEROCLUB BARCELONA SABADELL - Cursos d’iniciació - Vols de bateig de l’aire

Aeroport de Sabadell · 0825Sabadell Tel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es7

10 %

AQUARIUM Fins al 31/12/05

Moll d’Espanya Port Vell · 08039 BCN Tel. 93 221 74 74 · www.aquariumbcn.com

50 PAVELLÓ PARC GÜELL Coneix les entranyes i el funcionament del parc de Gaudí Olot, s/n · 08024 · Tel. 93 285 68 99 www.museuhistoria.bcn.es

MUSEUS

Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob. Tel. 93 689 09 60 www.catalunyaenminiatura.com

Baixada del Monestir, 9·Tel. 93 203 92 82 www.museuhistoria.bcn.es

10 PARC CULTURAL MUNTANYA DE SAL Vine a la muntanya de sal de Catalunya. Fins al 30 de setembre

POBLE ESPANYOL

MUSEU DE CERA Entra en contacte amb els personatges famosos de la història

20 %

TEATRES ESPAI BROSSA Dte. entrades per a l’obra JOCS DE PACIÈNCIA EL VERÍ DE TEATRE

Contempla 75 anys d’història amb més de 45 tallers d’artesans

2x1 T. COLLSEROLA Mirador únic amb vistes espectaculars de Barcelona a 560m. sobre el nivell del mar. Carretera de Vallvidrera al Tibidabo, s/n Tel. 934 069 354 ww.torredecollserola.com

10 L’AUDITORI Descompte en concerts de la temporada 2005-2006 Lepant, 150 · Barcelona Tel. 93 247 93 00 · www.auditori.org

LLIURE 10% Descompte en les entrades de les obres de la temporada 2005-2006

Plaça Margarida Xirgu, 1 · Barcelona Tel. 93 289 27 71 · www.teatrelliure.com

Requena, 3 · 08013 Madrid Tel. 91 516 66 66 · www.parador.es

MUSEUS

20 POLIORAMA Dte. entrades per a l’obra EL MÈTODE GRÖNHOLM

CASA VERDAGUER 100 Apropa’t a Jacint Verdaguer i a la seva obra

Vil·la Joana.Vallvidrera·Tel. 93 204 78 05 www.museuhistoria.bcn.es

20 %

València, 284 · 08007 Barcelona Tel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com

50 TEATRENEU Descompte en les entrades per a les obres ‘BAR-MAN’ i ‘+ CONTACTOS’

Terol, 26 · Barcelona Reserves al telèfon 617 843 410 TEATRE NACIONAL 15 DE CATALUNYA Descompte en les entrades de les obres de la temporada 2005-2006

50 %

Fins al 31/12/05 Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc) BCN Tel. 934 246 807 www.museuetnologic.bcn.es HISTÒRIA DE CATALUNYA Vine a conèixer la nostra història

Plaça de les Arts, 1 · Barcelona Tel. 93 306 57 00 · www.tnc.es

2x1

Pl. Pau Vila, 3 · Barcelona Tel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net

46-48 Guia.p65

VERSUS TEATRE 25 % Descompte en les entrades de les obres de la temporada 2005-2006 Castillejos, 179 · Tel. 93 232 31 84 www.versusteatre.com

MACBA 20 % Museu d’Art Contemporani Exposició MÁS ALLÁ DE LA IMAGEN PERFECTA de Jo Spence Plaça dels Àngels, 1 · Barcelona Tel. 93 412 08 10 · www.macba.es

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99 www.teatrepoliorama.com

Endinsa’t en el món faraònic

ETNOLÒGIC

25%

PARADORES TURISMO DE ESPAÑA Fins al 31/12

EGIPCI

2x1

Allada Vermell, 13 (final c/Princesa) Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com

PARADORS

CUPONS DESCOMPTE

2x1

Passatge la Banca, 7 · Barcelona Tel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com

Marquès de Comillas,13 · Tel.93 508 63 00 www.poble-espanyol.com

50 CONJUNT MONUMENTAL PLAÇA DEL REI Descobreix els monuments i el subsol d’aquesta emblemàtica plaça

50 % MONESTIR DE PEDRALBES Un dels millors exemples del gòtic català

Ctra. de la Mina, s/n Cardona (BCN) Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com

CATALUNYA EN 10 % MINIATURA Vine al parc temàtic declarat d’interès turístic nacional

Plaça del Rei, s/n · Tel. 93 315 11 11 www.museuhistoria.bcn.es

CENTRES DE LLEURE

10 % VICTÒRIA Descompte en les entrades per a les obres MAR I CEL, LA BELLA DURMIENTE... i SIT Av.Paral·lel, 67 · Tel. 93 329 91 89 www.teatrevictoria.com

16/11/2005, 0:51