Revista Claror Sports nº46

路m

institutsodontol貌gics

s u M A

R I

TOT CLAROR JOSE Luís

....\.'~ "

•

~?~~.~TdE.r ~ ;.

recorda el. seus

millors moments

\,,~~~

.'

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 46, III època Octubre-Novembre 2004

~~

~ .. .. ~"

"""" '.' .~.\

".

~

".,

OPINiÓ

2. Articles de Rafel Niubó, Oleguer Sarsanedas, Isabel Bujalance i Sergi Larripa 4. Entrevista curta: Pepe Rodríguez, escriptor i expert en problemes sectaris ENTREVISTA 6. Jose Luís Doreste, regatista SALUT 10. La tradició dels banys de calor DIETÈTICA 12. La soja, un llegum molt saludable MENS($ANA

14. Serres les dents?

ENFORMA 1.6: Passa't al pàdel REPORTATGE 18. Campions en règim tancat SOCIETAT 22. Entrevista amb Katy Carreras-Moysi, regidora del districte de Sarrià-Sant Gervasi 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA...

28. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 28. El Marítim inicia un curs ple de novetats 29. III Raid Barcelona Claror 30. Inici de temporada: activitats i seccions 32. Claror Cultura amplia l'oferta d'activitats 34. CAN CARALLEU 37. CLAROR CLUB 40. FETS I GENT 40. Dani José, coordinador Safa-Claror

Les altres portades CAMPIONS EN RÈGIM TANCAT El passat mes de juliol es van celebrar els III Jocs Olímpics Penitenciaris. Vam anar a la presó de joves de la Trinitat per viure l'ambient en primera persona .

Testimonis de presos que es van penjar una medalla, educadors que veuen en l'esport una gran arma de reinserció, el secretari de penitenciaries i moltes imatges inesborrables dels altres Jocs Olímpics d'aquest estiu.

.. e .·~.· •. . , ,t . , J.' uVln" ~·lJ'O.TI . ' ALUT, ( UUUlA I UIU"

' ~'\TOT

=---.

CLAROR

~

j/.,.~ _

.•

t ' f.\.

'~.

En fOlnltl : PallOl t al po.del · Solut: LQ tradlcla dtlo bAnyo de cillor

ENTREVISTA AMB KATY CARRERASMOYSI Després de les últimes eleccions municipals, Katy Carreras-Moysi va passar de la regidoria de Ciutat Vella a la de Sarrià-Sant Gervasi.

A l'entrevista ens explica els contrastos entre tots dos territoris i el que més li preocupa actualment, així com els principals reptes a afrontar i els projectes a desenvolupar per part del govern municipal de Sarrià-Sant Gervasi.

CAN CARALLEU ESTRENA ESPAIS Coincidint amb el seu cinquè aniversari, Can Caralleu comença la temporada oferint als seus abonats nous espais i serveis que confirmen la instal ·lació com una de les millors de Barcelona. Una nova macrosala' de fitness amb espectaculars vis,tes de la ciutat, quatre noves pistes de tennis, dues de pàdel, noves sales d'activitats, activitats de !itness gratuïtes per als abonats ...

_()p-= in~ i6 ~

_______________________________

(-.JTOT CLAROR Tercera època Número 46 Octubre-novembre 2004 Tiratge: 23.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal : B 28124-84 REDACCIÓ I ADMINISTRACiÓ :

Sardenya , 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.claror.org Adreça el.: totclaror@claror.org CONSEll EDITORIAL :

Joan !txaso, Gabriel Domingo, Núria Borràs, Pedro Andreu, Albert Glménez, Ester Benach, Sergi Larripa.

DIRECTOR :

Sergi Larripa COORDINAcró, REDACCiÓ I TANCAMENT:

Ester Benach REDACCiÓ :

Yuri Fernandez Albert Giménez (Salut) Natalia Morales (Dietètica) Miquel Garcia (Passatemps) COL ·LABORA.DORS;

Carme Giménez (Mens sana) CORRECCIÓ LlNGOfSTICA:

Lourdes Subirà SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

Teresa Blanch PUBLICITAT:

Josep Llurs Vide FOTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ:

Ediciones Deportivas Catalanas DISTRIBUCIÓ;

SPM TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor. Els continguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les emweses anumciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l'autorització expressa, per escrit, de la revista TorC/aror.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 95 comunicacio@claror.org Web: www.claror.org PRESIDENTA

Joana Céspedes VICEPRESIDENT

Héotor C. Silveira

Àn~F;:tG:~~ia VICESECRETÀRIA

Consol Martr VOCALS DEL PATRONAT:

Laura Ponce, Carles Riera, Gemma Vllaró, Joan Itxaso, Carles Casacuberta i Pablo Bel. DIRECTOR GENERAL

Gabriel Domingo DIRECTORS O'INSTAL'LACIÓ ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs POllESPoRnu SAGRADA FAUILIA:

Manel Cercòs POLIESPORTIU MARITlM:

Pedra Andreu Nou CAN CARALLEU:

Carlos Cana

2

TOT CLAROR

RIBUNA

Ra/el Niubó Secrte!ari Ceneral de l'Esport

L'esport; eina d'estalvi social Molt sovint hem hagut de sentir l'errònia afirmació que l'esport genera unes despeses a l'Administració que no es poden costejar amb diners públics, perquè és més necessari invertir en salut o educació que en esport. No per repetida l'afirmació ha de ser certa . Més aviat, tot el contrari.

La Secretaria General de l'Esport, amb estudis contrastats, demostra que l'esport genera un estalvi per a les arques públiques que no només s'ha de tenir en compte, sinó que ha de permetre una revisió a l'alça del pressupost que rep anualment, alarmantment a la baixa en els últims quinze anys.

S'ha d'invertir més en sanitat, es diu habitualment. D'acord, però les següents xifres no menteixen: el 60 per cent de les malalties no transmissibles són degudes a tres causes: tabaquisme, mala alimentació i sedentarisme . Només en aquesta última causa, la sanitat pública es gasta 900 .000 milions de pessetes. Per altra

I NYETA

banda , un estudi nordamerlca conclou que per cada dòlar gastat en esport, la sanitat se n'estalvia 10 . A Catalunya, l'estalvi arribaria als 45.000 milions de les antigues pessetes! Potser per reduir la despesa causada pel sedentarisme valdria la pena disposar d'un metge de medicina esportiva en els Centres d'Atenció Primària que receptés una mica de natació o de footing en lloc de pastilles, i més si tenim en compte que el preu del llit d'un hospital és elevat i que les persones que fan regularment esport reben l'alta sempre abans que les sedentàries.

I les empreses? Podrien invertir en esport o és normal que no ho facin per la por a les lesions dels seus treballadors? Els països nòrdics i centreeuropeus ja fa anys que apliquen en les seves empreses mesures que facilitin l'accés a l'esport dels seus treballadors.

I ho fan amb una base de fonaments sòlida : els

treballadors que fan esport augmenten la productivitat de l'empresa en un 2,4 per cent i redueixen l'absentisme laboral un dia i mig per any. Aquest augment de la productivitat és de 600 euros l'any per cada treballador. Tenint en compte que la població activa de Catalunya és de 2.500.000 persones, la xifra total ascendeix als 250.000 milions de pessetes.

He volgut posar aquests dos exemples perquè potser no son tan coneguts com d'altres més habituals, com la repercussió dels esdeveniments esportius internacionals en el turisme i el sector hoteler (Grans Premis de F-1, Motociclisme, Torneigs de Golf, etc.), però la conseqüència sempre és la mateixa: l'esport és un estalvi i no una despesa. Així ho creiem i així ho fem veure als diferents departaments de l'Administració amb els quals ja treballem amb comissions bilaterals per aconseguir el nostre objectiu.

Vinye!a de Ferreres, puólleada al diari ''El Periódico'; e121/09/04

_ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ _ _ Op-ini6 RIBUNA

Oleguer Sarsanedas 'porl~u del ¡'~m j¡a~e/o~a 20tH

. Is.ab~l ~ui.al~nge .

Educadora social Co¡'¡egiada 699

Una fita històrica El Fòrum ha tancat les seves portes després de cinc intensos mesos. El de Barcelona ha estat el primer Fòrum Universal de les Cultures de la història, un nou format d'esdeveniment centrat en valors i en els grans re ptes de la humanitat.

Barcelona ha fet amb el Fòrum un gran exercici d'innovació, en el que hi ha hagut èxits molt evidents i també, òbviament, coses a millorar.

D'entrada cal remarcar el gran llegat que el Fòrum deixa per Barcelona. La ciutat guanya un espai nou que ja és un model d'innovació ambiental amb la Fotovoltàica com a símbol permanent. Allà on abans només hi havia rates, clavegueres i brutícia, ara hi una gran plaça, dos amfiteatres a l'aire lliure i una zona de banys.

Uns espais d'ús públic on tindran Ity c tota mena d'esdeveniments dels quals gaudiran generacions i generacions de barcelonins. El Fòrum deixa també per a la ciutat l'Edifici Fòrum i el Centre

de Convencions, una nova font de dinamització econòmica. El principal llegat de l'event, però, és la modesta contribució a la regeneració social dels barris a l'entorn del Besòs.

La projecció intern acional del Fòrum i de Barcelona, que ja està identifi ca da com un espai per al diàleg, és un altre factor a destacar, especialment perquè hi han participat ciutadans de més de 180 països i ha tingut una audiència de Televisió internacional per sobre dels 1.200 milions d'espectadors. Els Diàlegs han estat consistents i han permès celebrar a Barcelona grans esdeveniments com el les Religions, el Parlament de World Urban Fòrum, el Fòrum Mundial de les Dones o el Festival Mundial de la Joventut.

En el capítol dels èxits no podem oblidar la valoració dels nostres visitants, que han aprovat amb nota molt alta l'amplíssima oferta cultural d'aquests 141 dies, otorgant-li un 7.5 sobre 1O en les seves

'1

valoracions.

Llun y de declaracions triomfalistes cal reconèixer algu ns e rr ors, atribuïbles a la dinàmica pròpia d'un procés d'innovació. Així, probablement, cal repensar la rel ació entre recinte i ciutat, pensar en un esce nari de Diàlegs completame nt obert, en d'altres condicions d'accés al recinte i en unes expectatives de visita més ajustad es a la dinàmica actual dels eve nts internacionals i dels mercats culturals. Aquestes dificultats en el camí i una visió hipercríti ca per part d'una part important dels mitjans locals ha generat una nebulosa que ha dificultat la percepció del Fòrum com un gran èxit. Un cop passi el temps i es ~alori en perspectiva, la valoració millorarà i el Fòrum restarà com una fita històrica. Sí, hem fet història. Hem assegurat la continuïtat d'un gran event intenacional, el 2007 a Monterreyi, el 2011, a alguna de les ciutats candidates de diversos continents. L'esperit Fòrum continuarà viu.

Sergi Larripa

'periodÏstu,' di;"'Úr d~ /a're~st~ Toi CÚra;

COI Confidential Aquest estiu han tingut lloc a Atenes els XXVIII Jocs Olímpics de l'era moderna. Els Jocs ens han deixat rècords, emocions, alegries, decepcions ... Mil i ur;Ja imatges, i mil i una històries per a la història.

Lamentablement, però, el Comité Olímpic Internacional (COI) ha viscut aquests Jocs sota l'ombra de la cmrupció, mal que li pesés a Jacques Rogge, el flamant nou president de la institució privada més exclusiva, elitista, influent i poderosa del món. Un magnífic reportatge de la BBC va destapar la caixa dels trOr:1S pocs dies abans de la inauguració. Els periodistes es van fer passar, durant mesos, per empresaris interessats a subornar membres del COI amb l'objecti w de decantar vots en favor de la candidatura de Londres als Jocs del 2012 . I el reportatge demost~ava que, efectivament, avui dia encara es poden comprar els vots suficients com per decidir la seu d'unes olimpíades. Aquell reportatge va fer esclatar una tempesta, que no per coneguda (qui no recorda Salt Lake City?) deixa de sorprendre. Però la tempesta va escampar la boira en pocs dies, ja que el COI va dictaminar unes quantes higièniques i mediàtiques expl:Jlsions i els veritables esportistes van rellevar els dirigents en les portades.

Val la pena, però, que l'episodi no caigui en l'oblit. Val la pena demanar a Rogge que afronti amb valentia els canvis reals, no lampedwsians, que el COI necessita. Com val la pena felicitar, un cop més, la televisió pública anglesa: la BBC va tornar a demostrar per què té el prestigi que té: per la seva valentia, rigm i independència. Algú s'imagina TVE fent un reportatge com aquell, que pogués perjudicar els interessos de Madrid?

Ser a fer de pare/I11are

avui A vegades, en la tasca d'educar els nostres fills/es, la rutin a del dia a dia ens impedeix aco nseguir la coherència i la constància necessà ri es per construir unes personalitats d'acord amb el qu e cre ie m important i impresci ndible.

La co herènci a entre l'essència, l'actitud i l'acció és un a eina qu e ca l que sigui present en tota relació entre pares/mares i fills/es. I això no sempre es dóna. Per exemple, dir-li "ets un dese ndreçat" quan el que volem és, precisament, que l'ordre sigui una eina per a ell/a. Sovint, quan les formes no transmeten el fons, el sentiment de culpabilitat se'ns apropia fent-nos sentir malament amb la nostra actitud.

Cal que transformem la aquesta culpabilitat en tot responsabi I itat, recuperant els valors i les actituds que la rutina diària ha anat adormint. Com? Assumint la nostra experiència de vida com a família (de la que venim i la que hem format); vivint el present i no posposant la conversa, el joc, la mirada que necessitem (nosaltres i ells); i, per últim, assumint que som els referents dels nostres fills i que, per tant, els fem de model de vida.

Prendre consciència de tot això, parlar amb els fills/ es i reflexionar-hi farà que en la relació s'entengui que el posar un límit educa, estructura i els ajuda a saber de la seva identitat.

TOT CLAROR

3

_()p-= in~ i6 ~

_______________________________

d:E~!~E.VIS!~ ~U~T~

.P~p~ R~d~íg~ez

.

. . ¡ji~lor del i:MAAPsiEquip MuJlidisciplinur per l'Assesoramenl i l'Assislència en Problemes Secluris)

Enlrevislu: Yuri Ferntindez

"Per sort la fl1ajoria dels catòlics no fa cas de l'Església ni del Papa" Pepe Rodríguez és un expert en sectes i darrerament ha publicat una trilogia sobre les mentides, el sexe i la pederàstia a l'Església. El mes de novembre participarà a la tertúlia sobre les sectes del Fòrum Claror.

Quina és la secta més perillosa que hi ha?

No c rec que hi hagi

molt àmpli a i per sort la

poder. Com passava e n mini steris com inter ior,

més l'entusiasmen. I, a més, en el cas dels Legionaris, el

imm e ns a

sanitat o justícia.

Papa ja fa anys que ~stà

catòlics no fan el menor cas

Aixf hi ha relaci6 entre els Legionaris de Crist i la cúpula del Partit Popular?

impedint que vagi endavant

de l'ortodòxia de l'Església ni

un procés per jutj ar e l fundador dels Legionaris de

del que diu el Papa. Per tant,

majoria

dels

hi ha un a Esglés ia oberta i

Sí. A la actua l cúpu la hi

Crist, Marcial Maciel, que

democràtica

ha Legionaris i també gent

està acusat d'haver abusat

d'esquenes a la cú pula que

de l'Opus que tenen molt

sexua lm ent de menors per

és totalitària i arcaica.

pes. Des de familiars molt

gent amb mo lta so lvència.

propers de l' ex president

Segons vostè, quines s6n les mentides de l'Església?

Ha publicat "El sexo en el Clero". Creu que els capellans practiquen sexe?

fins l'Ace bes o altra gent.

que

viu

Quina relaci6 creu que té el Papa amb aquests moviments d 'ultradreta?

mitificació, absolutament

catòlic hi ha almenys el triple

És un Papa entusiasmat

contrària a la història, de la

d'homsexualitat activa que

la persona. A mi em se mbla

amb l'extrema dreta i,

figura de Jesús fins a la

entre la població norm al i

que una societat corre

òbv iame nt,

manipulació àm plia de tot el

corrent i que el col· lectiu del

sectes perilloses o no. El risc de la relació d'una persona amb un grup està bàsicament en la fragilitat de

mov im ents

ha un cúm ul de

Bona part dels capellans

mentides que va des de la

Hi

sí. Pensa que entre el clero

bastant més risc quan una

co m Comunió i Alliberació,

que diuen els evangelis.

clero catòlic és el col ·lectiu

idea sectària i extremista,

Opus Dei, Legio naris de ultra-

Es pot dir que l'Església Catòlica és una secta?

delictes

conservadors, són els que

No. L'Església Catòlica és

co m

pot

ser

la

dels

Legionaris de Crist, arriba al

Crist,

que

són

professional

qu e

sex uals

més comet

co ntra menors.

Enlrevisles: Yuri Ferntíndez

Prendria mesures legals contra el turisme de borratxera?

MERCEDES LÓPEZ

JOSEP Ma MIRÓ

44 anys

45 anys

No sé si mesures legals però alguna mes ura s'ha de prendre perql!Jè això va en detri ment del turisme de tota la zona.

Si això continua, al final no hi anirà ningú.

No té futur.

Evidentment perquè això no és turisme, això és fer una mica l'indlD. Crec que s'hauria d'erradi ca r aquest turisme perquè al final el que és barat surt car.

4

TOT CLAROR

ORIOL SÀNCHEZ 28 anys

LLUïSA JUAN

Crec que sí que s'haurien de prendre mesures per controlar-ho una mica més. Encara que crec que és molt difícil d'erradicar.

Jo crec que sí. Encara que si hi ha aquest tipus de turisme és perquè interessa als empresaris de la zona.

De fet a l'estranger es ven Lloret i Malgrat dins el paquet de sexe, sol i platja .

45 anys

JORDI MuÑoz 23 anys Ho trobo una parida perquè el govern és el primer beneficiat. AI çap i a la fi és turisme.

Es com el turisme d'Amsterdam de les drogues. És turisme.

amb cota és molt fàcil Pràctiques en trànsit real.

virtual Zona de pràctiques exclusiva.

Test de reforç via internet.

•

Obtenció del permís en el mínim de temps.

Formació teòrica amb professor.

Una xarxa d'autoescoles al teu servei Rocafort. 67-69 08015 - Barcelona Tel. 934 240 067

Torrent de l'Olla. 157 08012 - Barcelona Tel. 932 180186

Rda. Sant Antoni. 102 08001 - Barcelona Tel. 933 021140

Carmen Amaya. 35-37 08902 - L'Hospitalet Tel. 933 356 314

Joan Güell. 153 08028 - Barcelona Tel. 933 303 250

Gran de S. Andreu. 450 08030 - Barcelona Tel. 933 455 299

P. Zona Franca. 142 08038 - Barcelona Tel. 933 328 162

Roses. 11 08906 - L'Hospitalet Tel. 934 372 371

Cantàbria. 42 bis 08020 - Barcelona Tel. 933 052 323

Provença, 455-457 08025 - Barcelona Tel. 934 367 649

Joan Güell. 134 (aula virtual) 08028 - Barcelona Tel. 934 908 583

Motors sln (zona pràctiques) 08004 - Barcelona Tel. 932 233145

I

cotxe :: moto :: camió :: autocar :: tràiler

_Entrevista JOSE Luís DORESTE, REGATISTA

ESPANYOLS SOM INDMDUALISTES, SOM ARTISTES" Entrevista i fotografia: Yuri Fernóndez

Jose Luís Doreste va ser Ilúnica medalla espanyola als Jocs de Seül 88. Està casat i té dues filles i no és casualitat que la petita es digui Mar. Intenta recuperar el temps perdut en la competició des de la seva consulta a Plnstitut Dexeus on em rep. Repassem la seva trajectòria i parlem del seu últim projecte: Ilequip espanyol de la Copa Amèrica.

D'on li ve això de la vela?

El vincle és un oncle meu que navegava i que va ser qui va promocionar la vela infantil a les Canàries. Així que per començar la promoció ningú millor que els seus nebots, fills i amics. I així ens vam embarcar tots en un club nàutic on hi havia molt de senyor gran però on nosaltres érem els únics nens. Ens van mimar molt. sembla que d'allà ha sortit gran

de regatistes.

Sempre s'ha dit que el món de la vela és una mica elitista ....

Això és perquè la gent desconeix la realitat del món de la vela. Sí que és cert que la vela, en competició, no és barata. Però com a afició no és cara.

El que passa és que moltes vegades la gent confon una cosa amb l'altra.

Que gent com el Rei practiqui la vela no deu ajudar...

Són aquest tipus de coses les que han fet que la vela tingui aquesta imatge tan elitista, pera no és real, només fa falta creuar els Pirineus per veure com n'és de fàcil i barat navegar, per exemple, a França.

I què es podria fer per aconseguir que la vela arribés a tothom?

Que l'administració l'entengués com un dret i no com un luxe. Que municipals més posés ports econòmics. Ara mateix a Espanya hi ha molt pocs ports esportius i, a sobre, la gran majoria són privats, amb la qual cosa els preus estan pels núvols.

No és contradictori que en un

___________________Bntrevista "L'esport m 'ha donat una visió més sana de la vida i sobretot molts arnics" país amb tanta costa sigui tan car navegar?

Sí, pero fixa't que és molt més car el pàrquing d'una embarcació que l'embarcació en si . A la gent el que li impedeix navegar és la preocupació de què farà amb l'embarcació, on la deixarà .

Però jo li he sentit dir que algun dia la vela serà tan popular com la bicicleta. No és passar-se una mica?

Mira, abans hi havia més barreres d'entrada. Avui en dia, si tu tens un port municipal, que no sigui un club nàutic privat, et pots comprar una embarcació de segona mà a un preu raonable ...

Canviant radicalment de tema.

He llegit que està participant en el projecte espanyol per la copa Amèrica ...

Sí. A Espanya li han concedit l'organització d'aquest esdeveniment tan important i nosaltres estem intentant que a més també hi pugui estar representada. Però per això fa falta · un finançament molt gran, construir un vaixell, trobar la tripulació ... Ara estem a la fase inicial que és la de trobar els diners. Sembla que podrem arribar a acords amb els patrocinadors i llavors començarà la fase més bonica: dissenyar el vaixell, reunir els tripulants, etc ...

He sentit que Antonio Banderas també hi està ficat ...

Sí, sí. El grup que porta els assumptes d'Antonio Banderas és part de l'equip que ha d'aconseguir el finançament.

I vosté què fa?

Jo sóc l'organitzador esportiu.

Barcelona

serà

la

seu

a

la

dels

Una vida navegant Jose Luis Doreste va néixer a la Palma de Gran Canària ara fa 48 anys. Casat i amb dues filles , va dedicar la joventut a la vela i després va estudiar medicina a la UAB ''per recuperar el temps perdut". Creu fermament que els que tenen més han d'ajudar els que no tenen res i llueix un bronzejat que , juntament amb la cadència tranquil, la de la seva veu, fa que una conversa amb ell sigui un plaer.

En el terreny de la vela, la faml1ia Doreste ho ha guanyat gairebé tot. Jose Luis, el mitjà, navegava entre 6 i 8 hores diàries amb el seu germà petit Luis.

Va arribar un dia en què es van haver de separar perquè tots dos volien ser patrons d'embarcació. Així, Jose Luis Doreste , va començar una trajectòria brillant. Campió d'Europa el 1982 i campió del món en classe Star el 1982 i 1983. Als jocs olímpics de Los Angeles va aconseguir el setè lloc. Cap a l'any 85 es va passar a la classe Finn amb la que va aconseguir el campionat mundial el 1987 i la medalla d'or a Seül 88.

Què li dona el mar perquè li dediqui tantes hores?

Més que el mar, la conjunció del mar i el vent. En un vaixell, és clar.

Un vaixell que et permet aquesta sensació de domini, de velocitat, de control. I també el plaer ~stètic d'una vela sobre el mar. ..

Com són els piques al mar?

La veritat és que hi ha molts piques. insults, sobretot en confrontacions properes.

Es diu que els mariners són gent traïdora ...

No, no hi estic d'acord. Això devia ser a l'època dels pirates.

Com va viure ser l'únic medallista espanyol a Seül BB? La veritat és que no en vaig ser gaire conscient fins que vaig arribar aquí.

Nosaltres, els regatistes, no estàvem a Seül, sinó a una ciutat una mica apartada. A més, la vela mai havia comptat amb gaire atenció dels mitjans. Fins llavors ens inflàvem a guanyar mundials i no ens feien ni cas.

Però en arribar a Espanya, en llegir la premsa, vaig veure la ressonància que havia tingut.

Ho dic perquè fins ara la vela era la gran esperança espanyola ...

de

medalla

"Els espanyols sempre brjJjem a m'veR individual però sembla que ens costi unir esforços" sempre ha brillat més en els esports individuals que en els d'equip.

Creu que aquesta afirmació es pot fer també fora de l'esport?

Potser sí. Els espanyols som molt individualistes, molt artistes, molt creatius ... però sempre a nivell individual. Sembla que ens costi unir esforços.

Es fan molts amics en olimpíades?

unes

Home jo sempre he tingut molt bona relació amb els alemanys i amb els russos (va anar a una escola alemanya), encara que amb els russos era més difícil per la pressió política que es vivia. ( ... )

Recordo

una

trista

anècdota

d'aquests jocs quan vaig tenir un problema amb un anglès en una regata. Va haver-hi un rus que ho va veure tot i que se'm va oferir per fer de testimoni davant el tribunal. A la nit, el rus no es va presentar a la sala

Copa

Sí. Perquè en vela seguíem essent molt poquets però érem gent amb

Podria ser. És la candidata favorita,

una gran dedicació . I també perquè

del tribunal. AI cap d'una estona em va venir el rus plorant i dient-me que

la vela és bastant individual i l'espanyol

ell havia intentat venir però que el seu

entrenaments Amèrica?

per

però encara no està firmat.

TOT CLAROR

7

_Entrevista Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi?

Barcelona • Un lloc per anar de viatge?

La Polinèsia • Un plat?

Els espaguetis •

I

Un llibre per llegir?

E1Médico

• Una pel'l{cula de cinema?

Los lunes al sol • Un mitjà per estar informat?

La Vang uardia • Mar o muntanya?

El mar • Un cantant o grup musical?

Maria Dolores Pradera

fase Luis Doreste amb la Infanta Cristina després de guanyar la medalla d'or a Seül'88 (Fotografia cedida per Sport).

comissari polític no l'h avia deixat.

I l'esperit olímpic?

A I po l o posa t, va aparèixe r un neoze land ès, qu an j a tancave n e l tribun al, qu e també havia vist la triful ga amb l'a nglès. Es va oferir per fe r-me de testimoni . I ho va fer. El més curiós és que el ru s anava molt endarrerit a la classifi cació així qu e no li importava si em desqu alifi cave n o no. Però el

de prop.

Així doncs, ni que fos per parlar amb els amics, es devia alegrar de la caiguda del mur?

M e'n vaig alegrar moltíssim . Jo vaig tr eball ar a Berlín a un ce nt re de medi cina de l'esport, quan encara hi havi a el mur, i teni a molts co mpanys q ue hav ie n fugi t d e l'Al e manya co muni sta. M'ex pli caven co m era la

neoze land ès anava ju st darrere meu, i amb la seva declaració va perdre un

vid a a l'a ltre costat ... i no h i ha per menys qu e alegrar- se'n .

lloc al podi . AI final jo vaig guanyar l'or i ell el bronze. plata ...

Efectivament. Eren la cara i la creu de du es civilitzacions distintes.

Ja acabant. Què li ha donat l'esport?

Una vi sió més sana de la vid a. I molts amics.

I què li ha pres?

Temps. Temps per a la cultura, per

Així que es feia amics dels "dolents"? És que jo vaig estudiar a un co l'legi alemany i he fet mo lt b o ns ami cs

anar al ci ne, per llegir...

Quan es va retirar, va tenir la impressió que havia de recuperar el temps perdut?

d 'aqu est país. De fet tin c un a mo lt bona amistat amb un alemany de l'est amb el qu e te níem grates co nve rses

Sí. Vaig començar a practicar tennis, piragüisme, a anar en bicicleta... L'alta co mpeti ció et foca litza en all ò teu i

del qu e passa al món. Però sempre a l'aigua. En arribar a terra no podíem dirigir-nos la paraul a, perquè els comissari s políti cs els tenien marcats molt

només en allò. No tens temps. El dia té 24 hores i te les passes sence res pensa nt en la vela.

On guarda la medalla?

Quan podria haver guanyat la

8

TOT CLAROR

• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer?

Cristóbal Colón • Un esportista a qui admiri?

Miguel Indurain • Un personatge actual?

Zapatero • Què valora més de les persones?

La simpatia • Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria?

Acabar amb les guerres estúpides • Dretes o esquerres?

Centre-esquerra • Què s'enduries a una illa deserta?

Un llibre • Un desig confessable?

Que el món millori

A casa.

I no lluiria més aquí, a la seva consu!ta?

Segurament, però tinc dos amics a qui els han rob at les med all es . A l'Abascal li van robar a casa seva, i no es va n emportar res més, només la med all a.

Fetitxistes!

Sí. Perqu è una medalla olímpica no té cap valor econòmic.

..

· .. . '

....

:

'

I I

.. .. ·...

I...... '

..

•• • ·••~:.'.

....:: '

. .. . '

..

_Salut

LA TRADICiÓ DELS BANYS DE CALOR per Albert Giménez, llicenciat en Medicina i cap de l'Àrea de Salut de l'Esportiu Claror

Afirma un proverbi víking que "a la sauna s'evapora fins i tot la ira'~ La sauna i el bany de vapor són dues formes d'utilitzar la termoteràpia, és a dir, l'ús de la calor com a agent terapèutic.

L'ús de la ca lor com a remei natural es remunta a temps primitius.

En la cultura romana, el 5udatorium era una part de les estacions balneàries i termals, integrades ' en els gimnasos (palestra). AI principi, només tenien agua freda.

A finals del segle V aC, aquests espais termals van proliferar arreu de la ci utat i es van convertir en instal·lacions independents i més complexes. Oferien banys de vapor (Laconium) i també piscines o basses amb aigua calenta (Caldarium), temperada (Tepidarium) o freda

(Frigidarium).

A la Grècia antiga i a Roma, acudir a aquestes instal·lacions es convertia en un ritual de cura corporal que afegia la pràctica d'exercici, massatges i banys a diverses temperatures . També s'hi feien tractaments per netejar la pell, a banda de l'aplicació de cremes i olis.

Els banys públics en la història

neteja corporal"i, fins i tot, va generar el mite que les termes romanes eren "un lloc de perversió '~ I és que, malgrat que les ciutats medievals tenien banys públics, l'església se mpre els va considerar llocs de mala reputació.

D'altra banda, els constructors medievals van poten c iar més la fortificació i l'evacuació del fum que l'ús d'aigua corrent i el clavagueram.

No és estrany, doncs, que la higiene personal fos poc freqüent per a la major part de la població.

Només als països nòrdics, on no va arribar la romanització i el cristianisme va trigar a imposar-se, es va generalitzar l'ús del que avui anomenem sauna. Suecs i finlandesos són els que més utilitzen la sauna i li atribueixen propietats antidepressives, sedants i equilibrants. De fet, Finlàndia té 5,1 milions d'habitants i 1,7 milions de saunes, ni més ni menys que una sauna per a tres persones. ''El finlandès neix i mor a la

sauna" assegura una dita del país.

La tradició del bany turc (Haman) ha seguit existint durant mil ·lenis fins avui dia . A la Rússia del nord s'anomena 8anja i a les cultures americanes Temascales.

També a l'Islam, la sauna va gaudir de molts adeptes i no només es va

seu bany privat, que tant podia ser un cubell com una piscina exterior.

Afortunadament, cap als segles XVIII i XIX, i gràcies a la recuperació de la cultura clàssica, es generalitza el costum higiènic de "prendre aigües" a les fonts l1iledicinals. Apareixen els balnearis, grans centres turístics que, a més de fonts termals, ofereixen hotels de luxe, botigues, sales de concert o casinos. D'entre els més coneguts, podem destacar el "Bath" a Anglaterra, el "Vichy" a França, el "Baden Baden" a Alemanya, el "Saratoga Springs" als Estats Units o "La

permetre els banys públics sinó que van ser incentivats amb raons

Toja" a Espanya.

Però avui la possibilitat de prendre banys de calor està totalment extesa.

higièniques, socials i religioses.

A l'Orient, països com Japó tenien

La gran majoria de centres esportius incorporen les saunes i els banys de

Durant l'Edat Mitjana, l'església cristiana considerava "la neteja

i tenen un costum mil·lenari respecte

vapor entre els seus serveis, encara

espiiitual un fet més important que la

la neteja personal. Cada casa tenia el

que -per raons de confort, d'higiene i

10

TOT CLAROR

_ _ _ _ _ _ _ _ __ __ _ _ __ __ salut EFECTES

INDICACIONS

CONTRAINDICACIONS

Augment de la temperanlra de la pell i les mucoses i, en menor grau, d'estlUctures més profundes Estimulació de la secreció sudoral i de l'activitat neuroendocrina

Com a estfrnul de la capacitat defensiva natural de l'organisme En la recuperació de l'esforç físic

Resposta inadequada dels mecanismes de termoregulació Cardiopaties greus descompensades

En la recup eració funci o n al dels processos de l'aparell locomotor

Trastorns circulatoris greus

Millora de la circulació perifèrica

En la recuperació de processos respiratoris lleus En els trastorns funcionals de la circulació

Insuficiència renal greu

Acció relaxant, augment de l'elasticitat i de la ca p acitat funcional d e l teixit muscular i de les estrucnlres articulars i periarticulars Augment de la capacitat de resposta de l'organisme a estíínuls externs i activació de les immunoreaccions orgàniques

Insuficiència respiratòria restrictiva greu Hipertensió arterial greu Arterioesclerosi avançada Diabetis Epilèpsia Glau coma Afeccions que presenten debilitat

Acció reguladora de les distonies neurovegetatives i equilibradora de les respostes neuropsíquiques

Embaràs

també perquè la societat evoluciona i

quedant-se en l'epidermi s i, en el bany

la higi e ne personal es fa a casa-

de vapor, penetra més profundament.

l'orientació és sols ludicoterapèutica.

Sigui quina sigui l'opció triada, hem de tenir cura en el seu ús i, sobretot,

Bany de vapor o sauna?

en

el

seu

abús.

No

és

ge ns

recomanable esta r-hi m és de 15 minuts ni anar- hi cada dia.

Ja sigui el bany de vapor humit o la

co ntraindi cac io ns és necessari qu e

propietats dels banys de ca lor per purificar la pell i relaxar la ment.

Com

qu alsevo l altre activitat que tingui

sauna, la qüestió és poder aprofitar les

co nsultem al metge. És ell qui pot

de superar el 25-30%.

assessorar-nos sob re la idoneitat d e

La principal diferència entre la

En ca nvi , al bany de vapor la

sauna i el bany de vapor és la

temperatura és d'uns 45 oC i la humitat

pre ndre banys de ca lo r, e n quina

presència d'aigua. La sauna és calor

és del

qu ant itat fer-ho i mitj ança nt quin

seca que prové de pedres escalfades.

d'humitat i la condensació d'aigua

L'augment de la temperatura dins la

provoquen la sudoració.

100%. Aquest alt nivell

MÉS INFORMACiÓ:

cabina és la que ens fa suar. La

Una altra diferència és l'acció de la

temperatura oscil·la entre els 70 i els

calor en el cos, ja que en la sauna

100 oC amb una humitat que no hauria

actua de m a nera m és superfi cia l

Bar -

AM INFORMATICA Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona • Actualización y reparación de ordenadores • Ordenadores nuevos sagún requerimiento del cliente • Portétiles, sobremesa, servidores: Acer, IBM, HP/Compaq, Toshiba • Monitores, TFT, TFT+TV, Tarjetas TV • Impresoras, tintas, toner, consumibles • Estaciones gréficas XEON y OPTERON • Configuración de Redes • Programas de gestión para comercios

proced i ment.

Servei mèdic dels poliesportius Claror, Sagrada Familia, Marítim I Can Caralleu

Restaurant • Brasería

T'agradaria Conèixer... ¿]'¿.~

Menjars i sopars per a grups i empreses.

Propostes de menú a la seva mida Descomptes especials per els abonats del Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família

SI T'AGRADA MENJAR BÉ...

REPETIRÀS! VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

_Dlet~tlca

LA SOJA UN LLEGUM MOLT SALUDABLE per Natàlia Morales, infermera i dietista del Poliesportiu Marítim j

Tan mil ·lenària com el blat o les llenties, la soja va trigar segles en arribar als mercats europeus. En les darreres dècades, però, la seva popularitat ha incrementat en proporció a les lloances com a font de salut.

La soja té "una condició única" en el regne vegetal perquè conté proteïnes d'alt valor biològic, quasi equivalents a les de la carn, el peix o els ous. És un aliment molt complet i nutritiu i, juntament amb el tramús, constitueix el llegum sec de més valor energètic. També és important el contigut en fibra . Quant al greix, malgrat que en té una proporcio força elevada, els àcids grassos saturats i monoinsaturats són minoritaris en comparació amb els àcids grassos poliinsaturats. A més, després de l'ou i el sèsam, és un dels aliments més rics en lecitina, cosa que facilita l'aprofitament culinari.

En comparació amb la resta de llegums, la soja aporta més quantitat de calci, ferro, iode, magnesi, potasi i fòsfor, a més d'àcid fòlic i altres vitamines com Bl, B2, B3 i B6.

Un aliment sa Estudis científics recents manifesten que la ingesta habitual de soja i derivats és molt beneficiosa per paliar o tractar els símptomes associats a la menopausa (sufocacions, dolors articulars i musculars, irritabilitat, augment de pes, ... ). I és que tant la soja com els seus derivats són molt rics en isoflavones i fitoestrògens que tenen una acció similar a les hormones femenines -estrògens- que justament

12

TOT CLAROR

deixen de segregar-se després de la menopausa. També preveu el càncer de pròstata ja que en aquest òrgan hi ha molts receptors d'estrògens i la soja ajuda a regular-los.

La soja i els seus derivats també exerceixen una acció positiva sobre determinats òrgans i teixits: la paret vascular, reduint el risc de patir alteracions cardiovasculars o la massa òssia, disminuint la desmineralització de l'os i el risc de patir fractures osteoporòtiques.

Altres efectes beneficiosos són la regulació de la taxa de sucre en la sang, molt recomanable per a diabètics, i la reducció del colesterol gràcies a l'aportació de lecitina isoflavones.

A la cuina ••• Quan comprem la soja és convenient triar els grans rodons i suaus al tacte. Segons la varietat, el color varia des d'un groc pàl'lid fins al

La soja té moltes possibilitats gastronòmiques. Pot preparar-se com qualsevol altre Begum o obtenir-ne derivats negre. Si encara no la cuinem, podem mantenir-la fins a 6 mesos sempre que la conservem en un recipient amb tancament hermètic i en un lloc fresc, sec protegit de la llum, preferiblement a la nevera.

Si comprem el producte fresc germinat, cal consumir-lo en un parell de dies i conservar-lo a la nevera.

El llegum sec necessita un temps de cocció d'unes 3 hores perquè quedi tendre (20 minuts en una olla a pressió), afegint un quantitat d'aigua 5 cops superior a la quantitat de faves de soja utilitzades.

Per ajudar a la cocció, s'aconsella que, un cop rentades les llavors, es deixin en remulli durant una nit i es cuinin amb la mateixa aigua de remull : d'aquesta manera no es perden les vitamines hidrosolubles ni les sals que queden dissoltes en l'aigua.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Dietètica Els brots de soja són te ndres i molt gustosos. S'utilitzen a les amanides, als tri t urats o als cuin ats i són ri cs en vita mina C i enzims, su btànc ies que afavo reixe n la digestió.

Com la podem consumir?

La soja ofe reix un alt nombre de possibi li tats gas tr o nò miqu es. Pot preparar-se com qualsevo l altre ll egu m o també es pode n obte nir infin itat de deri vats . D e fet, aq uest ll egum és l'o ri gen de prod uctes co m el tofu, el miso, el tempeh, la okara, el kinato, el ba tut d e soj a, la pr o teïn a vegeta l texturi tzada co neguda co mo la ca rn vegetal, la farin a integral, els germin ats, el sè rum i els substituts del cafè o la xocolata. Tots ells sera n cada cop més co neguts.

La sa lsa de so j a fer menta d a es di stin geix per la seva riqu esa en amin oàc id s i l' alta aportac ió de sa l.

Rea lça el gust d els alim ents, en es pec ial de so pes i cuin ats, i co nté substàncies antioxid ants. Cal utilitzarne molt poca i n'hi ha de molts tipu s: shoyu (me scla d e so j a am b blat), tamari (feta només de soj a) i sa lsa teriyaki (més es pessa, co nté altr es

El batut i la quallada

ingredients com el sucre i el vin agre).

El mi so és ric en proteïn es i min erals com el sodi, el calci i el potasi. Conté àc id làct ic, àci d lin o leic, lec itin a, isoflavones, vitamina B12 , està lliu re

PS • • • • • •

de co leste rol, és baix en ca lories, ...

Totes aqu estes prop ietats li oto rguen moltíssims be neficis: aj uda a elim inar tox in es i restes d'antibiòtics, afavo reix l'ex pulsió de substà ncies ra dioactives a través de la matèria fecal, aporta energ ia, afavore ix la d igestió, reconstitueix la fl ora intestinal, millora la ci rcul ació sa nguínia ...

Com a pr incipa l co ntrai ndicac ió, el co ntin gut alt en sod i fa q ue les perso nes qu e tin guin hi pe rt ensió ar te ri al hag in de limi ta r-n e e l co nsum .

'l'~~ d U

El batut de soja pot ser un substitut de la ll et de vaca, sob retot si està enriquit amb calci i vita min es A i D. No co nté lactosa, caseïnes, vitamin a B1 2, grasses saturades ni co lestero l.

Productes enriquits amb soja

qu e la llet.

A m és, aqu esta beg ud a es po t pro duir de manera artesa nal o industri al amb un proced iment se nzill : pose m en remull les llavo rs de soja, es t r itur en en fo rm a d e pu ré, les sot m et e m a cocc ió i, pe r últim ,

recórrer a la soja llegum o a comprimits q ue es ve nen a les farm àc ies o

exprimim el puré fin s a obtenir-ne un extracte aqu ós.

co merços especialitzats.

M algrat qu e es pugui enri q uir, t é menys quantitat de calci, sod i i calories

La llet de soja qu allada i mesclada amb un coagulant dóna co m a resultat el tofu o quallada de soja. És blanc, té

MÉS INFORMACiÓ:

Servei Dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu

N SUÑE, S.A. Àngela Martín

Lda. en Psicología Colegiada nO 8577

Talleres para el desarrollo personal: .¡' "Las emociones a través del cuerpo" 6 de Noviembre, de 10 a 20 h. .¡' "Constelaciones Familiares" Octubre

.

forma quad rada i ta nt la textura com el gust i la .consistè ncia s'assimil a molt al formatge. És ri c en proteïnes, pobre en greix i molt fàcil de digerir. Conté vita min es de l grup B, vita mi na E i minera ls com el ca lci, el fòsfor, el fe rro i el potassi .

Cada co p hi ha més prod uctes que incorporen la soja, com els iogurts O els sucs, i qu e tro bem fàc ilm ent al mercat o als superm ercats. Ca l tenir e n co mpte, però, qu e aqu ests produ ctes co ntenen un a qu antitat mínima d'aquest llegum . Per tant, si el qu e vo lem és o bte nir els autè nt ics benefi cis que ofereix la soja, hem de

Conflictos de pareja Constelaciones Familiares Terapia individual y de grupo Separaciones, duelos y enfermedades Problemas emocionales y de personalidad Ansiedad, estrés, depresión, miedos y timidez •

La soja és un aliment complet inutritiu i juntament amb el tramús, constitueix el llegum sec de més valor energètic

934562060 St Antoni Ma Claret, 5è la . 08041 BeN

10% descuento

-.¡'

-

Sumlnlstro de productos químlcos para plsclnas

-.¡' Flota -.¡'

PISCINES

de vehículos proplos para el sumlnlstro de productos químlcos

Sumlnlstro e Instalaclón de material para plscinas

-.¡' Relneenlería -.¡' Puestas

a punto de Instalaclones

-.¡'

Inspecciones de pretemporada

-.¡'

Servlclo técnico de reparaclones

-.¡' Anallsls

mlcroblológlcos y flsicoquímicos

Crta. de Collblanc, 143 Tel. 93 449 05 51 . Fax 93 440 45 06 08904 I!Hospitalet de Llobregat (Barcelona) E-mail: jsunye@wanadoo.es

_Mens sana

SERRES LES

DENTS? . per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i professora de Psicoestètica

En les situacions que ens requereixen una gran concentració o molta tensió reaccionem de manera inconscient serrant les dents.

Per què ho fem? Què implica? Com podem evitarho si ho fem sense voler?

Tenir en compte les circumstàncies que ho originen i adonar-nas-en a temps ens ajudarà a evitar molts dels problemes que se1n deriven.

El sistema mastegador, format per tots els elements prese nts a la boca i als seus voltants (dents, músculs, llengua, etc.) està íntimament lligat al sistema nerviós i a la pròpia ment. Fins i tot, amb la paraula rumiar ens podem referir, en diversos idiomes, tant al fet de pensar i reflexionar, com a l'acció de mastegar. En català la semblança també és clara amb el mot remugar, que tant es refereix a l'acció dels animals herbívors de mastegar repetidament els aliments, com al fet de parlar entre dents amb sentiment d'enuig.

Usem l'expressió "haurem de serrar les dents" quan ens referim a la manera d'encarar una acció en què necessitarem un gran esforç i concentració, física i mental.

Antigament, com rudimentàries anestèsies, es donava un objecte per-

14

TOT CLAROR

què el malalt serrés les dents amb molta força a fi d'ajudar-lo a superar el dolor que li produiria la intervenció.

Pre mem les dents en se nyal de tossuderia, de ràbia, d'odi i també quan necessi tem aplegar les nostres forces físiques per tal de, per exemple, obrir la tapadora d'un pot de melmelada qu e se'ns resiste ix.

El dolor psi co lògic també ens fa prémer les dents. Les preocupacions, l'estrès, l'ansietat, els contratemps mal digerits ens fan reproduir els moviments del remugar i, quan aquesta acció esdevé molt continuada, les conseqüències acaben apareixent i el deteriorament de les funcions de l'aparell mastegador es fan paleses; en especial, l'a rticulació que enllaça la mandíbula a l'os del crani.

Com s'instaura el bruxisme?

Aquest hàbit inconscient, aquest tic que comporta un fregament de les dents durant la nit ilo el dia s'anomena bruxisme. Tret del moment de mastegar o empassar, les nostres dents no haurien d'estar en contacte. Si això succeeix sovint, sotmetem tot l'aparell mastegador a un sobreesforç que, de mica en mica, el va malmetent: els músculs de la cara, els del coll i tots els que envolten els maxil ·lars queden contracturats; l'articulació de la mandíbula es desgasta; les dents suporten forces desmesurades i alienes a la seva funció; les genives pateixen per una deficient circulació sanguínia i, conseqüentment, tot el sistema es

desequilibra.

Els maxil·lars tenen una for ça extraordinària. Només s'ha de veure com els animals són capaços de caçar, sostenir i moure la seva presa -que pot arribar a pesar més que el seu propi pes- només amb la mandíbula.

Tot i que els humans hem perdut part d'aquesta força, continuem tenint una potència excepcional que, aplicada sobre les nostres pròpies estructures de forma indiscriminada, esdevé absolutament autodestructiva i més encara en una zona tan propera a diversos centres neuràlgics i estratègics del cervell.

La clau d'aquest trastorn neurofisiològic és el diagnòstic precoç.

L'evolució estarà en funció del temps d'instauració de l'hàbit, del desgast dental i dels altres símptomes associats. També, a fi de protegir les dents, l'odontòleg aconsellarà la col· locació d'una fèrula oclusal, sobretot durant la nit. Aquesta protecció està feta d'acrílic i l'objectiu del seu ús és evitar el desgast de les dents i ajudar a descontracturar la musculatura. Tot i que la fèrula oclusal també

pot

ser

superior

és

________________________________________~ens sana co nviure amb la pressió psicològi ca de l'ambi ent.

Per entend re aquest concepte hem de co mprendre els mecanismes psíquics per als qu als la ment copsa el se ntit positiu o negat iu d'allò que estem pensant sobre una situació. La seva impressió no és directa sob re la rea litat que ens envo lta, sin ó que la percep a través del filtre de se nsacio ns i emocions amb les que traduïm tots els esdeve nim ents. Per exemp le, si algú està pujant en un ascenso r i ho percep co m un succés molt perillós, la seva ment així ho creu. Aquesta emoció serà processada pel seu cerve ll i traduïda químicament en substà ncies co m l'adrenalin a qu e, co nduïd es a través dels nervi s fins als mLl sc ul s, provocaran tota una sè ri e de ca nvi s en les seves consta nts vitals: cor, pell, pressió sanguínia, contracció muscular, etc. El resultat serà la se nsació de pànic.

En canvi, si este m en un a situ ació o bje ctiva ment més ar ri sr.ada, per exemple, a dalt d'un globus aerostàtic, però la nostra ment perce p la situació de forma distesa i es co nce ntra en gaudir del paisatge, se nse pensaments

SíMPTOMES PRINCIPALS Si notem amb insistència tres o més dels súnptomes que es detallen seguidament, podem pensar que sen-em les dents més clel compte: - Nota sorolls en obrir i tancar la boca?

- Té dolor a la mandtbula o se li eixampla el rostre per un engrandiment clels músculs?

- Les dents i les genives s'han tornat més sensibles?

- Té desgast cie l'esmalt dental i les dents no encaixen correctament com abans?

- Acostuma a tenir mal de cap i dolor a les cervicals?

- S'aixeca al matí amb malestar o molèsties a la zona bucal?

- Li han dit que durant la nit fa sorolls en fregar les dents?

- Se li ha trencat alguna cient o queixal o li cauen les fundes i empastaments?

- Es mossega la llengua amb freqüència i nota mobilitat a les dents?

- Es queixa de mal d'orella o de sorolls al seu interior (acúfens)?

recomanable que, des del punt de vista de la circulació energètica a través del nostre organisme, es co l'loqui a la mandíbula inferior per no interferir en els eixos de les frontisses cranials.

hem

d'inquietud, la reacció del nostre cos serà molt difer ent : s'act iv aran els mecanismes de relaxació i, al se u torn , la musculatura s'afluixarà, el co r s'apaivagarà i les ones cerebrals canviaran de freqüència . Veiem, doncs, com la nos tra m e nt no reacciona enfront de les situacions,

d'analitzar quines són les situacions que ens han portat a patir un excés

sinó enfront de les percepcions que li donem dels esdeveniments.

Factors psicològics que ens fan prémer les dents?

En

l'aspecte

psicològic

d'estrès o ansietat, com enfoquem la nostra vida i com ens relacionem amb l'ambient. Moltes vegades, més que els problemes en si mateixos, allò que més ens angoixa és la forma com els

00 RRTlVER OPT

Sardenya. ses .TefJFax 93 458 ~ 33

perdud es, mal es pos tures de co ll i esquena en se ure, dormir amb coixi ns inadequ ats, prendre excita nts com el cafè o veu re programes de televisió violents abans d'anar a dormir, esse nt preferibles lec tures relaxants per concili ar el son.

Tanm ate ix, és fonamental aprendre a desactivar la tensió corporal a través de la pràctica de la relaxac ió, per retrobar una sana tonificació muscular i psíqui ca qu e ens allunyi dels dos pols sobre e ls quals osc il ·le m alternativament quan no trobem l'equilibri i que s'alimenten mútuament: la tensió i la distensió.

Tot plegat ens portarà a aconseguir l'habilitat de dominar la nostra ment.

Aprendrem a crear pe nsa me nts positius perq uè les situacions conflictives no ens facin tronto llar excessiva ment i no ens desestabilitzin.

Un a person a amb un bon co ntrol mental és capaç de mantenir-se serena i tranquil 'la malgrat trobar-se immersa en u na si tuació caòtica i tensa. Per

bo evitar: mastegar xiclet, mossegarse les ungles, mastegar per un so l costat, avançar la mandíbula inferior

físiques i mentals que suposa el fet de perdre la presència d'esperit.

Com a mesura de prevenció seria

Les teves ulleres en

endava nt, no reimpl anta r les dents

exe mpl e, Abraham Lincoln (president dels Estats Units entre 1861 i 1865) valorava profundam ent el fet de conserva r la seva serenitat davant les circumstànci es, ja que pensava que era l'úni c estat mental poss ible per a la vigorització personal i aconsellava no exposar-se mai a les conseqüències

Com podem minvar la situació?

digerim i els encarem, ja que allò important és la nostra capacitat per

La nostra ment no reacciona enfront de les situacions, sinó enfront de les percepcions que li donem dels esdeveniments

1 hora

V:""4IP'1ç~ 1IIl<4JlIt<l<t.1tllll

OO Revfsl6 Optomètrica GratuTta ) Adaptac:56 de lents de contact. toves I semirfPles Ulleres lraduades per a tOt dpul cresports fins CI un 30% de dte. (I tots els 4boncrtl de l'~u Claror I Pollaportlu Sopa famJIIG ~ Hfj

crannutGw. .... .,.,... .,....

-En

forma

PASSA-T AL PÀDEL El pàdel slestà posant de moda. I hi ha una cosa que tothom que l'ha provat coincideix a remarcar: és tan fàcil com jugar a pales a la platja i tan divertit com el tennis o l'squash. A més, es juga en equip i a l'aire lliure. El proper octubre s'inauguren les pistes de Can Caralleu. S'haurà de provar.

YF No fa gaire que el pàdel es va posar de moda quan un expresident el va començar a practicar en les seves estones lliures. Però, en contra del que pugui semblar, no es tracta d'un esport nou ni d'un esport elitista. De fet, ja fa cent anys que es practica i, en els seus inicis, es va concebre com el germà pobre del tennis en un temps en què practicar el tenni s era signe de distinció social.

Aquest és un dels atractius principals del pàd el. És un esport fàcil. I això que pot semblar una obvietat és un factor molt important per a un públi c

16

TOTCLAROR

que vol practicar esports nous, esports en equip, però que no està disposat a invertir gaire temps ni diners en el seu aprenentatge. Vol començar a gaudir de l'esport en qüestió ràpidament.

Ben al contrari del que passa amb el tennis on els primers mesos et guanyes una lumbàlgia a base de recollir

Un dels atractius principals delpodel és que combina la dinamicitat de l'squash amb la precisió del tennis

la pilota. O amb el bàsquet i el futbol en què si no has jugat de petit més val que ho deixis córrer. I és que el pàdel el pot practicar qualsevol. Des de xavals tot terreny de l'esport fins a mestresses de casa, senyors que ja no estan en condicions de jugar a tennis i un llarg etcètera.

Una mica d'història Un cop fetes les consideracions prèvi es, an em a veure què és i d'on ve aquest esport.

Ja el 1890 es tenen notícies sobre la instal·lació, als vaixells de passatgers anglesos, d'una mena de pista engabiada (per no gastar massa en pilotes) per distreure els passatgers. Però és a partir del 1920, quan un tal Frank Beal va començar a introduir l'esport als parcs de Nova York. AI Central Park hi havia pistes de tennis però eren poques i cares . I en un temps en què

bz

-----------------------------------En EJ. que diferencia el pàdel d'altres esports de raqueta és que lapilota pot rebotar per tota la pistailaparet l'aristocràcia jugava a tennis, la gent del carre r va començar a jugar al pàdel a les pistes construïdes per Frank Beal. Qui també va batejar e l nou esport: paddel, perquè es jugava amb una pala.

L'any 1969, el mexicà Enrique Corcuera va voler fer una pista de tennis a la seva casa d'Acapulco. Com que les característiques del terreny no li permetien co nstrui r-ne una de tennis, va reduir les dimensions del camp i des de ll avors han quedat establertes les mides oficials d'un camp de pàdel: 20 metres de ll arg per 10 d'ample.

Una xarxa d'un metre d'alt i tota la pista coberta per una paret que fa tres metres d'alt i una xarxa que arriba fins el sostre que està situada als quatre metres. Perquè segurament aquesta és la particularitat que diferencia el pàdel dels altres esports de raqueta: que la pilota pot rebotar per tota la superfície de la pista i de la paret.

Com .es juga?

Les normes del pàdel són senzi lles.

El pàdel arriba a Can Coralleu Dins de la remodelaci6 que s'està portant a tem1e a Can Caralleu, s'inclou la constmcci6 de dues pistes de pàdel que seran d'ús exclusiu per als abonats de Can Caralleu.

Per jugar-hi caldrà fer la reserva prèviament i tindrà un preu de 8 euros l'hora durant el dia i de 9,40 euros l'hora a la nit (per la llum artificial).

A més, hi haurà cursos amb monitor de dilluns a diumenge en modalitat individual o bé en gmps de dues i tres persones.

Tambè hi haurà una lliga interna per als abonats. La informaci6 per participarhi la trobareu a Can Caralleu o bé trucant al 93 2037874.

Es puntua com el tennis, normalment a 5 jocs. Es juga per parelles i no requereix una forma física fora del comú. AI contrari del tennis, en què el desgast físic és molt més important, el pàdel permet que, segons el nivell dels jugadors, var iï molt el nivell d'exigència física.

El desenvolupament del joc comença amb la sacada d'un jugador que serve ix, sempre per sota .de l'a lçada de l'espatll a, sobre un altre que rep.

A partir de llavors qualsevol dels dos jugadors pot tocar la pilota i aquesta pot tocar el terra només una vegada a cada banda de la xarxa. A diferència de l'squash, la pilota ha de tocar sempre el terra abans que la paret o la malla metà l·li ca i després pot rebotar a tota la superfície de la parets que delimiten el terreny de joc. Diuen els qui ja l'han provat que aquí radica

Especialistes en neteja

D{]~~@ú~~

®®

forma

@[S

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família , Nou Can Caralleu

HERSAN 98 SL CI Ebro, 11 Tel. 93 682 35 94 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

l'atractiu del pàdel: en e l fet que és un joc molt dinàmic on, mitjançant rebots i caramboles, els punts s'a ll arguen i e ls dos jugadors han de combinar força i estratègia per escollir el millor racó del camp per envia r la bola.

Ara fa deu anys, l'sq uash es posava de moda entre e ls yuppies. Els poliesportius s'omplien de pistes d'squash perquè la demanda d'aquest esport creixia sense parar impulsada per la imatge d'homes d'èxit que ocupaven e l seu oci castigant una piloteta de goma. Amb el temps, els yuppies van anar passant de moda i l'squash va anar caient e n l'oblit. I tot semb la indicar que el seu ll oc l'h a ocupat el pàdel. Un esport que encaixa amb els valors d'avui dia: es practica a l'aire lliu re, es juga en equ ip i, tot i l'aura d'exclusivitat que l'envo lta, està a l'abast de tothom.

C~7)~ ~Ht1lc~ Alimentació per cel iacs Alimentació ecològica Complemets alimetaris Herbes i esPècies Objectes de regal Llibres Sardenya, 371 ·08025 Barcelona Tel./Fax 93 458 75 37

-Reportatge III JOCS OLíMPICS PENITENCIARIS

CAMPIONS EN RÈGIM TANCAT te nnis taula, futbol, bàsquet, fisioculturisme i atletisme. Cada centre, depenent de les seves característiques d'espai, ha acollit una competició o una altra. Així, l'handbol i el tennis s'han disputat a Brians, el futbol i l'atletisme a Quatre Camins, el tennis taula i el voleibol a la Trinitat i el fisioculturisme i el bàsquet a la Model.

Els interns han competit sota la bandera olímpica (on hi ha els cinc cercles que representen els cinc continents i els colors de totes les banderes del món) i han tingut la seva flama olímpica, tot i que no ha vingut directament d'Olímpia. La torxa ha fet un recorregut pels patis de les presons i els interns-atletes, acompanyats per un monitor, han fet els relleus entre centre i centre .

Reinserció

Del 29 de juny al 3 de juliol es va celebrar la tercera edició dels Jocs Olímpics Penitenciaris. Enmig de la tempesta política que envolta el sistema penitenciari català, ens hem acostat als patis de les presons de Barcelona i hem parlat amb els seus protagonistes. Medallistes en règim tancat que, ni que sigui per uns dies, també han participat en l'esperit olímpic.

Y. F. El 2004 és any bixest i, per tant, any olímpic. Com a cada olimpíada hem tingut mascota, llargues retransmissions televisives, velles disputes entre nacions i un agost ple d'esport i de medalles. Però a Catalunya no ha calgut esperar tant per viure l'esperit

18

TOTCLAROR

olímpic. Del 29 de juny a 1'1 de juliol es va celebrar la III edició del Jocs Olímpics Penitenciaris; una experiència que va arrencar l'any 1996 i que, edició rera edició, es va consolidant en el calendari penitenciari-esportiu català.

Les modalitats practicad es als jocs són les de voleibol, handbol, tennis,

L'article 25.2 de la Constitució Espanyola garanteix el dret dels presos a la reeducació i a la reinserció social.

En el desenvolupament de la llei es pot llegir que la finalitat de la pena privativa de llibertat és una "prevenció

especial positiva': És a dir, que la condemna d'un pres ha d'estar encaminada al seu tractament i no a la seva reclusió.

Però sembla que del que diu la constitució a la realitat de les nostres presons hi ha diferències significatives.

L'any 2001 es va elaborar un ambiciós estudi sobre "Les condicions de l'empresonament a Catalunya" dut a terme per l'Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans (OSPDH) de

_ _ _ _ _ _ __ _ _ _ __ _ _ _ _Reportatge

Parla Albert Batlle

~b els jocs,

coneixes gent doltres centres i aixi si acabes a un altre presà et serà més fàcil integrar-te" la Universitat de Barcelona. L'estudi està ple de conclusions descoratjadores sobre el nostre sistema penitenciari. Les tortures, l'apilament o les deficiències sanitàries són els protagonistes de l'informe, encara que també hi ha lloc per als programes de reinserció i, en particular, per als programes de cultura i esport. AI final de l'informe, hi ha un epígraf sobre les situacions que es consideren més urgents per tal de respèctar la legalitat vigent. Una d'elles diu textualment: "Resulta del tot

necessària una millora qualitativa de l'oferta formativa i esportiva dirigida a una efectiva reintegració social i desvinculada del sistema punitiu-premia!': Estudis com el de la Universitat de Barcelona o altres de Justícia i Pau posen de relleu que les nostres presons necessiten un reciclatge urgent. Un reciclatge que impliqui l'intern, que el

tre de joves. Vol deixar clar que el primer de tot és evitar el consum de drogues al centre i que, sens dubte, l'esport és la millor arma de què disposen. Parlant amb ell, se'l nota content amb el resultat i, a jutj ar per l'ambi ent que es viu durant els jocs al centre de joves de la Trinitat, té motius per estar-ho. ''La resposta dels interns ha es-

tat molt bona i a nosaltres l'esport ens ha servit com a eix per tractar moltes qüestions relacionades com la sanita0 l'alimentaClo o el respecte a les regles del joc". Acceptar les regles del joc, segons el Ferran, és molt important per després acceptar les normes de la societat. "Mitjançant la competició espor-

tiva, els interns aprenen hàbits específics com el companyerisme, acceptar un jutge que decideix si és o no és falta.

Saber perdre i saber guanyat; ... " Durant els mesos anteriors a la celebració dels jocs, el centre de joves s'ha convertit en un comitè organitzador a petita escala. Com a Atenes o a Barcelona, l'èxit depèn en gran mesura de la implicació dels membres del comitè; en aquest cas, dels interns.

Ferran Asensi que assumeix les tasques

formi i que l'eduqui per tal que no torni a delinquir. És en aquesta línia que s'emmarquen projectes com els Jocs Olímpics Penitenciaris.

Ferran Asensi, educador de la presó de joves de la Trinitat, ha estat el coordinador de les olimpíades al cen-

"Funcionem com el comitè olfmpic de qualsevol jocs. Tenim concurs de pòsters, d'himnes, de mascotes... "

Vaig parlar amb l'Albelt Batlle, Secretari de Penitenciàries de la Generalitat de Catalunya, per resoldre alguns dubtes que tenia sobre els jocs. El primer que li vaig preguntar és si, a part dels jocs penitenciaris, la pràctica esportiva es fomentava a les presons catalanes. ''Això ho hem d'ordenar miJJor. Perquè fins ara l'e5port sempre ha depès del voluntariat i de la bona voluntat d 'algunes federacions i això s'ha d'objectivar més. És difJéil perquè tenim una situació de massificació molt gran. Però hi ha centres que tenen unes instal·lacions com Brians o Quatre Camins que estan molt bé. Tot i això, hi ha molts interns que participen a lligues externes. ".

Tenint en compte la tempesta mediàtica que li ha caigut a sobre amb el tema de les tortures i els motins, li pregunto per la cobertura mediàtica que han rebut els jocs. ''A mi el que m'interessa és que els mitjans de comunicació donin també visions positives del món penitenciari perquè sempre són notJéia els elements més escabrosos i més truculents que no deixen de ser anècdotes en un conjunt el més normalitzat possible. El conseJJer mateix i jo ho hem dit molt, diem als mitjans que parlin dels jocs olIÍnpics, que parlin d'iniciatives com les de lesmodels preses de Wad Ras que comercialitzen una li: nia de moda ... " Però seràs conscient que la presó, per la seva naturalesa, genera males notícies?

-No puc evitar preguntar-li.- "Malauradament aquest és el problema. I de la mateixa manera que volem que la societat s'impliqui amb el món penitenciari, que no la vegi de manera externa, també hem de procurar que els mitjans ens ajudin a difondre les poHtiques de reinserció que realitzem ".

No demana res el secretari.

TOTClAROR

19

-Reportatge ~cceptant les regles del

joc, els mterns aprenen a acceptar les normes de la societat" de coordi nació del comitè, n'explica el funcionament: l/Funcionem com el

comitè organitzador de qualsevol jocs olímpics. Tenim un concurs de pòsters¡ d'himnes, de mascotes, etc. / també . tenim voluntaris olímpics que s'ocupen de les tasques d 'informació i acompanyament. Els podràs distingir perquè porten una samarreta blanca amb el lema 'Jo et puc ajudar': Una presó, un equip A les eliminatòri es de voleibol es resp ira molta tensió. S'enfronten Can Brians i la Model i el marcador reflecteix un empat a dos sets. Els jugadors, extenuats i nerviosos, s'animen els uns als altres. Cada punt és una victòria i l'equip s'abraça al centre del camp, sempre recordant la mare del company que ha fet el mat guanyador. Un equip com qualsevol altre. Pateixen en equ

La Trinitat Campiona Està a punt de començar la Semifinal de Voleibol entre el Centre de Joves de la Trinitat i la "Roca", que és com es coneix entre els interns la presó de Quatre Camins. Estic amb l'equip de la Trinitat al complet (foto). Hi ha una mica de tot: àrabs, africans , el David, l'Alberto, tatuatges, insults i ganes, moltes ganes de jugar i guanyar els "avis" de Quatre Camins.

El Jesús m'explica com funciona l'equip .

"Entrenem cada dia de dilluns a divendres. Jo ja porro un parell d'anys jugant i em sento p art d'un equip, he fet molt amics tant entre els companys de l'equip com entre els dels equips d'altres presons". Hi ha un altre jugador, el qual prefereix no dir el seu nom, que li troba una utilitat molt particular al fet de conèixer interns de tot Catalunya: "Coneixes gent d'altres centres i, aixf, si acabes en un altre presó et serà més fàcil integrar-te". M'interesso per com viuen la competitivitat entre presons i aquí sí que l'equip es mostra unànime: "La competitivitat al camp. A fora, amics".

Pregunto per la possibilitat d'arribar a la final. Contesta el David: "Esta es pan

comido, son unos abueletes. Nosotros somos mas jóvenes, mas guapos y aguantamos mas. Te voy a decir una cosa: Estilo nene, y feeling. Tenemos el feeling!"

I sí que devien tenir el feeling perquè van guanyar la semifinal contra la Roca i després la final contra la Model. Després de l'últim punt, l'eufòria es va desbordar i el David, el Flavious i tots els seus companys van ballar per la pista amb tots els altres interns. La "Trini" va ser un clàm. Educadores i funcionaris estaven desbordats per la situació. Tampoc importava gaire perquè, de fet, ells també formen part de la Trinitat. De la Trinitat Campiona.

guanyen en eq uip, i, en el cas de Can Brians, perden en equip. Cares de decepció i abraçades amb els

ció secundària pels quals l'individu acaba adaptant-se al lloc on li toca viure per una simple raó de supervivència ': No puc evitar preguntar-me si el

guanyadors. La cara i la creu de la competició.

Aquesta èpica de l'esport i de l'equip és el que s'ha volgut

fet de competir sota el nom de la presó que et reclou no fomentarà encara més aqu est procés de presonització .

importar a la presó. La Roser, subdirectora del Centre de Joves

Ho comento amb el Ferran . Em contesta que no, que més aviat l/genera

de la Trini tat, ens parla del seu equip: l/La participació dels joves a

un sentiment de pertinença, però de forma positiva de manera que ells se senten representants del centre. Pertanyen a un grup amb el que s'identifiquen i son capaços de lluitar pel grup ': No

les proves d'atletisme va ser un èxit molt important per a ells. Ho van viure d'una manera molt especial.

Van aconseguir diferents m edalles d'or i de plata Í¡ en torna¡; tot el centre ho comentava. Era un triomf de tots i això li dóna molta vidilla al centre ': A l'inform e de la Universitat de Barcelona citat anteri orment, hi ha un capítol dedicat al procés de presonització. Es defineix com

''l'adaptació a la molt extrema vida penitenciària que desemboca en processos de desocialització i de socialitza-

és la mateixa op inió que té el David, de l'equip de Voleibol de la Trinitat, que diu que 'Jo represento el meu equip

i punt. De cap manera represento la Trinitat': Sigui com sigui, el David i els seus companys han aconseguit un triomf que difícilment imaginaven quan el jutge va dictar sentè ncia: han guanyat unes olimpíades. Amb una mica de sort, d'aquí a quatre anys no revalidaràn el títol.

XARCUTERIA NEBOT

BAR RIBEIRA

La millor qua litat al millor preu

Entrepans, tapes i vins gallecs Ro sse lló, 411 Tel. 93 458 63 85

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Ma llorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

Perruqueri a Est èti ca Cò rsega, 504 . 08025 Barcelona Tel. 93 207 19 79

FUSTER - PASTISSERIA DUELECTRON, SL • Climatització industrial • Electricitat industrial • Instal'lacions especials (hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial

Trav. Industrial, 87 08902 L'Hospitalet de L1ob.

Tel. 93 260 Ol 61 - Fax 93 338 04 30 duelectron@duelectron.com

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA·FORTUNY

• Una dolça especialitat de crocant i xocolata • Ped res Sagrada Famí li a Ro sse lló , 436-438 (xam frà P adi lla ) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

• La cuina del baca llà

• Especialistes en plantilles • Cotilles a mida, fèrules • Genu- va lgo • Pròtesis mamàries • Adhe rida al sistema de cobrament directe de la Seguretat Soc ial

Sa rd en ya, 364 Tel. 93 456 45 73

Provença, 506 (xamfrà Castil1ejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

LA YAYA AMELlA

S ATA Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industria l • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris ( 10% descompte en materials)

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 Tel./Fax 93 217 03 64

• Mobiliar i i decorac ió • Sorn profess iona ls: tenim una so lu ció per a cada es pai.

Rosselló , 412 - Av.Galldí, 21 Tel. i fax . 93 347 57 25

REFORMES I PINTURES LEO • Vivendes, locals come rcials, ofic in es i centres esporti us • Seri etat i rapidesa • Promoc ió amb desco mpte del 10% Tel. 645 74 27 62

"DIAZ"

Adm6n. Loteria , 122

~;)1

f' ~

.'

[iJ] [i] [li] · .~~ v

• Loteria Nac ional· Travesses • Sonoloto· Primitiva • Es fan reserves de la grossa de Nadal i Reis

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. lFax 93 436 34 19

PUNTOS DE VENTA PRÓXIMOS ALOS CENTROS CLAROR:

Los especialistas ya lo han advertido: ¡El sobreuso de las articulaciones en la practica deportiva provoca un desgaste acelerado del cartílago al disminuir el nivel de mucopolisacaridos!

KOMESANO

ARTROACTIVE es un complemento nutrict:>nal que te aporta de un a forma continuada mucopolisacaridos y antioxidantes (vitamina E), sustancias necesarias para mantener la sa lud de las articulaciones.

Passeig Maritim, 33 Tel: 93 221 47 55

FAR MAClA SERRA-FORTUNY Provença, 506 Tel: 93 455 35 02

Para estar en forma se requiere un gran esfuerzo... Note la jueguesl!!

Pide mas información en el teléfono

902 444 454

FAR MAClA MARCO Major de Sarria, 188 Tel: 93 280 42 81

BIOIBERICA, S. A. Plaza Francesc Macià , 7 08029 Barcelona. tei. 93 490 49 08 . www . bioiberica.com

_Sacie KATY CARRERAS-MOYSI, REGIDORA DEL DISTRICTE DE SARRIÀ-SANT GERVASI

Katy Carreras-Moysi fa prop de sis anys que trebal la per a la ciutat al capdavant d'una regidori a de Districte. Es va estrenar l'any 1999 a Ciutat 'Vella i després de les últimes eleccions municipals va creuar Barcelona en direcció nord per assumir el govern del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

IWarcelona ha de passar .del blau al yerd ll

Ester Benach Aquest any, fruit de les eleccions, la majoria de regidors de Districte van canviar de despatx, van entrar noves cares, en van sortir d'altres. En el cas de Sarrià-Sant Gervasi, Carles Martí va intercanviar el seu paper amb Katy Carreras-Moysi, que era regidora de Ciutat Vella. Un intercanvi que com assegura Carreras-Moysi (ma estava previs~

va ser una casualitat numèrica sense cap casuística especial'~

Com va experimentar el canvi entre dos Districtes que a priori semblen tan diferents?

Ser regidora de Ciutat Vella ha estat una experiència vital apassionant i un privilegi perquè n'he après molt. Vaig tenir l'oportunitat d'entregar-me a un Districte que sempre està en constant evolució, on potser tot és més ràpid i tot es nota més.

I estar a Sarrià-Sant Gervasi és un honor i em fa molta il·lusió. És com casa meva perquè hi he nascut i viscut durant molts anys, hi viu la meva família, els meus fills han anat a l'escola. Per mi és el paisatge més conegut de Barcelona i retrobar-me'l,

22

TOTCLAROR

no només a nivell urbanístic sinó amb les persones, les entitats ... és un plaer.

Detecti'n tres virtuts .. .

Tot i que si mirem el conjunt del territori hi trobarem desequilibris, en general podem dir que té una presència i una activitat comercial molt forta. També tenim una bona dotació d'equipaments sanitaris i docents ... i això, que pot ser un problema per a algunes coses, també és el nostre actiu. I un altre actiu és Collserola que és un patrimoni molt important i cal que la ciutat aposti per ell.

En quin sentit?

nuclis de població. Però, sobretot, si volem que Collserola es converteixi en el punt referent del patrimoni natural de la ciutat i que en faci ús molta més gent, cal potenciar la preservació del mediambient.

I què es preveu fer en temes mediambientals? de

A través del propi Patronat del Parc Collserola hem de fer la

regeneració del Pantà de Vallvidrera, la regeneració de la flora i la fauna ...

En definitiva, arreglar els espais naturals, de manera ordenada i pactada, en temes de vigilància, de

Barcelona ha estat molts anys mirant cap al mar i, evidentment, obrir tota la façana marítima era una assignatura pendent. Però ara hem de passar del blau al verd.

manteniment tant de neteja com de la part forestal i vegetal ... També de prevenció i, per exemple, en aquest mandat farem totes les franges de prevenció d'incendis de tots els barris

Per aquest motiu la definició del Pla Integral de Collserola? En què consisteix?

i nuclis habitats. Evidentment per fer

El Pla contempla mantenir les zones residencials consolidades dotant d'equipaments i de l'atenció necessària els veïns, per exemple, creant busos de barri. Alhora no hem de permetre que creixin indiscriminadament nous

tot això s'han demanat recursos econòmics més enllà de les partides pressupostàries del Districte ja que la preservació d'un gran parc com Collserola no pot repercutir només en els veïns del districte.

A banda de Collserola quins temes li preocupen més?

_ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _Societat Un dels prob lemes hi stòri cs és la m ob ilitat. Tenim molts ca rr ers principals, tenim traves en cascs anti cs complicades, tenim zones d'aflu ències esco lars brutals, tenim les entrades dels túnels de Vallvidrera...

Centrant-nos en el Pla d'Actuació Municipal (PAD) que es va aprovar el mes de maig originant força notícies als diaris (al Districte els grups munipals PP i CiU sumen majoria): Diferia molt l'aprovat al Districte del que es va aprovar després de modificar-se a la Casa Gran?

En essè ncia no massa pe rq uè el PAD es va fer amb la col· laboració estreta dels veïns i les entitats . Però en la petició que van fer conjuntament PP i CiU hi havia 8 o 10 projectes que eren irrea li tzab les. Per exe mple, van reemprendre el soterrament de Via Augusta quan creua amb Mitre quan és un tema que es va desestimar fa 8 o 10 anys. Cal entendre que un Pla d'Actuació té un contingut de projectes a f er, que el govern municipal assumeix el com promís de fer-los i, per tant, ha de ser possible executarlos en un temps limitat i amb un s recursos eco nòmics determinats.

Un dels punts a executar segons el PAD és el Pla Futur de Sarrià.

Què tracta?

En prim er lloc la preservació del casc antic, rehabi litant algunes cases i

El Montparnasse de Barcelona Han estat molts els escriptors i poetes de totes les èpoques que han nascut, viscut o pres les seves referènd s literàries a Sarrià-Sant Gelvasi. Verdaguer, Maragall, Foix, Vargas Llosa, García lVl<írquez, Vazquez Montalban o, per exemple, Ruiz Zaf6n, qui retrata nt la Barcelona de mitjans clel egle XX ens enftla a l'Avinguda del Tibidabo en la seva exitosa obra L'ombra del vent. Al Districte també hi trobem les seus de les principals editorials del país.

Des clel govern municipal s6n conscients del patrimoni cultural i personal que aquest fet representa i, per aquest motiu, s'està treballant en la xarxa del patrimoni literari. La regiclora ens explica que ja està en mruxa un web (http:// www.bcn.es/ itinerarisliteraris) que cie moment compta amb nou escriptors però que anirà creixent. ''Estem fent un producte per crear una ofelta cultww i que qui vingui a Sal1ià- Sant Gelvasi pugui conèixer on vivia un eSCJiptol; o veure ;/1 natural aquell pais;uge desCJit en un poema o en una prosa, comprovü( si enc;ua hi ha aqueJJ ¡ardIon cau la buguenvll·1ia, visitar els fI1xius de VeJ'Claguel; Jvül.lagall o Foix... " Més endavant, el projecte s'estendrà a escultors, pintors, músics .. . Diuen que Barcelona és com una París petita. I Sarrià-Sant Gervasi camina per convenirse en el referent intel'lectual de la ciutat, com ho és Montparnasse a París.

casetes del ca rr er H o rt d e la Vila,

desenvolupar un projecte per fer-hi un

rehab ilitarem el mercat de Sarr ià, i farem habitatges per a joves . A les vores de la Via Augusta, on hi ha el

aparca ment, un ce ntre es portiu , un casal de ba rri i ubi ca r-hi un a esco la bresso l que ara està en un edifici de

ferrocarril, farem un pàrquing per a

lloguer. Una altra interve nció que serà important es basa rà en fer nous molts

35 0 places i del passeig Bonanova cap amunt hi haurà un a zo na verda, un edifici per a equ ipa ment qu e estem acaba nt de decidir i, a mà esq uerra, hi aniran pisos privats.

Ens hem centrat en Sarrià, però què es farà a Sant Gervasi?

Aquest 2004 serà l'a ny Vila Florida.

Ja este m arranja nt tota la part vegetal i la gran aposta d'aquest mandat és fer un gran ce ntre cívic a la part de

carrers: vore res, ba ncs, papereres ...

Això, juntament amb la renovació de l'e nllum enat, farà que tot Sant Gervasi, sobretot la part més urbana, ca nviï força la imatge.

I el Pla de mobilitat de Can Caralleu ...

Ca n Ca ral leu t é una forma molt específica i molt complicada, té força eq uipaments de ci utat i tot això fa que se saturi també la mobilitat de la gent

peatonalitzant més ca rrers. En segon

l'ed ifi ci que puguem prese rvar. A Sant Ge rvas i tenim m és de 90.000

lloc en la dotació de més eq uipaments

habitants, i tenir una població d'aquest

estab li r un pla de m ob ilitat amb

al mateix nucli o molt a prop.

ord re sense un ce ntre cívic és un

especial incidència en l'apa rca ment, i

greuge comparati u.

Més accions a fer ...

en especial els dies festius i entorn del

Quin tipus d'equipaments?

Per exemp le, rehab il ita re m les casetes del ca rrer Canet per fer un a

A la zona del Putxet farem noves

del bar ri o de la que hi puja . Cal

Parc de l'O reneta. Una altra de les prioritats és posar-hi busos de barri i

escola bressol. A l'an tic ed ifici d e

esca les mecà niqu es al carrer Ro ma

hi ha previst un siste ma de se ntits de

l'escola Orlandai hi farem un ce ntre

qu e co nn ectin el vessa nt del car rer

circulació que potser farà un pèl més

per a les entitats d el barri . També

Balmes. I a la cima del barri , al ca rrer

rec up e rem per a eq uip am ent les

M armell à, j a este m acaba nt de

ll arg el trajecte però qu e permetrà ci rcu lar en una sola direcció.

._ . _--.==-.- ..... -

www.hotelcochambre.com Una web que és un hotel, amb el se u halI, les seves reserves i el seu botones.

Web oficial de l'espectacle basat en la obra de joaquin Sabina que ara mateix està fent una tourné per Espanya. Diuen els sabinòlegs que l'espectacle no té desperdid La web tampoc.

EL HOMBRE QUE ...

RAY LORIGA ED. ELALEPH

20 POEMAS DE AMOR Y ...

PABLO NERUDA ED. VISOR

El hombre que inventó Manhattan és un retrat atípic

Ara fa cent anys que va morir el poeta de l'a mor. Aquest és el seu segon llibre i el que el va portar a la fama com a escriptor. Escriptors i poetes de totes les edats no dubten en afirmar que els seus sonets d'amor han estat font d'inspiració per a la seva obra. Un clàssic a rellegir.

d'un Nova York d'ara i d'ahir.

Històries creuades que van des dels gàngsters dels anys 30 fins a advocats estressats qu e persegueixen mod els coreanes. Humor negre per parlar d'una ciutat feta entre ciment i escri ptors.

BARCELONA SANA A. BASSA· A. CAPILLA ED. ÒPTIMA

Barcelona sana, donde mejorar tu bienestar és un llibre en forma de guia que recull tots aquells llocs de la nostra ciutat on cuidar el cos i la ment. Hi pots trobar gimnasos, balnearis, acupuntors i tot el que necessitis per millorar la teva qualitat de vida.

......._.....,.... .......

El. RRAZO AL\R,Cnrro

nlOlW......,

_~­

www.lanetro.com La Netro va néixer com una pàgina amb vocació de guia urbana. Ara per ara, s'ha convertit en una àmplia compilació de tots

LOS PiCAROS BORBONES

EL BRAZO MARCHITO THOMAS HARDY ED. REDONDA

AMIGOS ABSOLUTOS

JOSE MARIA SOLÉ ED. ESFERA

Els secrets inconfessables d'Isabel li, l'ambigüetat sexual de Carles IV o els obscurs negocis de Francesc d'Assís ocupen les pàgines d'aquest llibre que analitza la família més poderosa de la història d'Espanya. Molt recomanable per als amants del cotJ/leo històric.

Es tracta de set contes que han recollit l'aplaudiment unànime de la crítica internacional. El més conegut tracta d'un cas de bruixeria a partir d'un simple cop en un braç. Entre la fantasia i el surrealisme, diuen els que l'han llegit que és imprescindible.

El rei de les conspiracions presenta aquesta novel ·la sobre la segona guerra d'lrak. Segons les seves pròpies declaracions, 'es tracta

NERUDA EN EL CORAZÓN

LOS PLANETAS CONTRA ...

PALOOKA VILLE

MEDULLA

VARIS 2004 Amb motiu del centenari del naixement de Pablo Neruda, artistes com joan Manel Serrat, Pablo Milanés o joaquin Sabina s'han reunit per cantar els poemes del genial poeta xilè.

LOS PLANETAS 2004

FATBOY SUM 2004 Norman Cook, més conegut com a Fatboy Slim, diu que la música necessita un altre Daft Punk. Per això edita aquest disc, perquè les pistes s'omplin de nou amb els seus temes.

BJORK 2004 Es tracta del primer disc d'estudi de la genial islandesa des de Vespertine. Aq uesta vegada Bj6rk presenta moltes cançons en què experimenta amb la veu sense instruments.

els llocs que vulguis trobar qualsevol ciutat a d'Espanya. Especialment bons són els mapes virtuals de les ciutats.

Los Planetas contra la ley de la gravedad és el nom del nou disc de la banda granadina en què compten amb la col·laboració de la vocalista de La Buena Vida. Pop en estat pur.

JOHN LE cARRÉ ED.ARETÉ

d'un llibre escrit des de la ira ': Agents dobles, complots, i més crítica a l'imperi del que és habitual en el rei del best-seller.

Selecció i redacció:

CULTURA POPULAR TlRAMISÚ Esther Bisba l INGREDIENTS (per a 4 pers.)

SAMAIN O EL TEMPS FOSC Sembla que la nostra festa de Tots Sants deriva de la festa ce lta d els mo rts, ano m enada 5amain o

. 400 gro de melindros (dels durs)

5amhain en els llenguatges gaè lics. El cu lte

• 400 gro de mascarpone

als difunts era una part molt important

• 75 gro de sucre

encara avui co nstatabl e en la riqu esa i la varietat de les

• Cafè

t radi c ion s

• Cacau amarg en pols

rel ac io nades amb els m o rts

ELABORACiÓ

que co nse rv en els pobl es d'arrel cè lti ca . Per als ce ltes,

• Fem unes dues tasses de cafè i les deixem refred ar.

• Mentrestant, separem els rovells de les clares i muntem les clares a punt de neu . En un bol, es barreja el sucre, el mascarpone i els rovells formant una massa uniforme i s'hi afegeixen les clares muntades . Ho mesclem tot fins que quedi la massa amb una textura cremosa.

• En un motllo, anem col·locant els melindros sucats en cafè i, un cop ja hem cobert la primera capa, hi afegim la meitat de la crema. Repetim la operació posant una altre capa de melindros i la resta de crema.

• Finalment, cobrim la crema amb el cacau amarg i el deixem unes tres 'hores a la nevera.

. :",

CURSA DE CAMBRERS 2 d'octubre

folklòriques

l'any es tava dividit en do s p eríod es: el temps clar i el

gena Cursa N ac io nal de Cambrers Lloc: Av. Di agonal (davant del ce ntre comercial La I//a) M és informa ció: www.carreradeca mareros.co m

temps fosc. Els dies del Samain obrien e l p eríod e d'obscuritat.

Eren considerats uns "temps fora del temps", entre les du es meitats de l'any, i les terres de l'altre mó n estaven obe rtes i entraven en contacte amb el mó n dels hum ans.

ESPAIS EL FORAT DE LA VERGONYA El forat de la vergonya és una "plaça" situada entre la Rond a Sant Pere i el Passeig de Sant Joan, amagada entre els carrerons del Casc Anti c. Amb una arquitectura urbana basad a e n e l reciclatge, els veïns han co nstruït una pla ça amb parc infantil inclós. Els materials emprats van des de llantes de bicicleta fins a palés industrials. AI forat

€:ONSELL

de

• Que els melindros no estiguin gaire mullats en cafè perquè quedaria massa tou.

de tota mena: Hi ha trobades de la co munitat musulmana,

MAR ADENTRO ALEJANDRO AMENABAR 2004 El mariner gallec Ramón Sampedro va saltar a la primera plana dels diaris demanant una mort digne, la va aconseguir, i ara Amenabar porta la seva història a la gran pantalla.

ESPORTS

TENNIS TAULA 2 d'octubre Tennis taula al carrer Lloc: Plaça de Sarrià _ - - _.. Entrada lliure

de la religió dels anti cs ce ltes, fet

. 4 ous

Yuri Fernóndez

la

vergonya

s'hi

celebren

periòdicament tota mena d'actes organitzats per associacions concerts de col·lectius okupes, sardinades, etc.

NO TE MUEVAS SERGI O CASTELLlTO 2004 Drama ambientat a la Itàlia de Mussolini. Aclamada per la crítica italiana, va guanyar dos "Donatellos" per als seus protagonistes, Penélope Cruz i el director Sergio Castellito.

LA TERMINAL STEVEN SPIELBERG 2004 Història d'un passatger que es queda atrapat en una terminal d'aeroport perquè al seu país hi ha un cop d'estat. Spielberg i Hanks junts un altre cop en un film inquietant.

TRIATLÓ 3 d'octubre Tro feu Intern acional Ciutat de Barcelona de Tri atló Ll oc: Platj a de la Nova Icària i reco rregut urbà M és inform ació i inscripcions: www.cncatalunya.org BÀSQUET 12 d'octubre Final de la lliga catalana ACB Lloc: Palau Sant Jordi M és informació: 93 426 20 89 www.basq uetcatala.co m RAID 16 i 17 d'octubre III Raid Barcelona Claror Lloc: Can Caralleu i Poliesportiu M arítim M és informació: www.claror.org

DI QUE sj JUANCALVO 2004 Comèdia d'embolics de producció nacional i sense gaires pretensions amb un plante r d 'actors que, si més no, promet arrencar el somriure del públic.

XERRADA-DEBAT "De quins ciutadans parlem? Civisme i ciutadania a la Barcelona del segle XXI"

EXPOSICIONS, SEMINARIS I CONFERÈNCIES AL POBLENOU

COM VOLEM SER GOVERNATS?

4 d'octubre

"Com volem ser govern ats?" és una mena d'exposició ampliada

CCCB A còrrec de Joan Subirats, catedròtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona .

qu e incl o u seminaris, co nferències, projeccions d e pel'lícul es ... , i qu e té d os object iu s principals: reinventar la presè nci a del museu en un antic barri industrial en vies de transformació i relacionar la presència del museu amb el que s'ha anomenat la mobll/sat/on citoyenne m ond/ale. És a dir: la creac ió d'una op ini ó públi ca mundi al qu e rec lama un a d emòcràc ia planetària i la distribució sense excl usion s dels béns co muns. L'expos ició "Co m volem se r governats?", que es presenta en diversos espais públi cs de la zona PoblenouBesòs, s'arti cul a co m un reco rregut per la ciutat. Aquest recorregut no només té un a dimensió espacial, sinó que també es d ese nvolupa en el temps. Els diferents espais que acullen l'exposició s'obren i es tanquen successivament com una escenografia en procés de canvi permanent. El transcurs de l'ex posició genera un context per a un programa d'activitats públiques (debats i conferències, performances, projeccions) que té lloc tant als espais expositius co m en altres llocs de la zona. L'exposició compta amb una pàgina web molt completa que t'ofereix la possibilitat de subscriure't i de rebre la informació a mesura que es va desenvolupant l'esd eve niment.

DIFERENTS ESPAIS DEL POBLENOU DEL 22/9 web: www.comvolemsergovernats.net

AL

7/11

persones lliures, com ella mateixa es defineix, vol ser més G]ue una revista per a solters. Amb la mòxima "millor sol que mal acompanyat" com a bandera, el Club Impar ofereix trobades de solters, assesoria legal per a pares i mares separats i tot tipus de reportatges i entrevistes per aixecar la moral dels imparells.

ESCENA

TELEVISiÓ

CLUB CAPITOL

MINORIA ABSOLUTA

NO SERÉ FELlZ PERO TENGO MARIDO L'èxit aclaparador d'aquesta obra a Madrid i abans a Buenos Aires es deu en gran mesura al seu text basat en la novel·la de Viviana Gomez Thorpe.

Un text sincer i subtil en què l'autora descriu la crònica de la lenta mort del seu matrimoni. L'espectacle compta amb l'excel·lent actriu Linda Peretz encarnant la protagonista i acompanyada per una sèrie de veus en off(la de sa mare, la de la seva àvia i la de la seva ànima femenina).

Un text intel 'ligent que no cau en l'éstupida guerra de sexes que molts espectacles proposen últimament.

CLUB CAPITOL (SALA 2) 138 . CIUTAT:

ADREÇA: LA RAMBLA,

BARCELONA' TELÈFON:

93 412 2038 . WEB: www.teatral.net/clubcapitol

DVD- VíDEO

ESPAI BROSSA ESCÈNIC

Francis Ford Coppola

COVA CORTÀZAR

EL PADRINO

Cova Cortazar reuneix tres obres amb un denominador comú : l'ús de la primera persona, tan pròpia del teatre, i unes formes -el diari i la cartaque permeten el monòleg. La dramatúrgia de l'escriptor proposa un espai real -un cafè, un lloc freqüent en l'obra de Cortazar- on cinc personatges viuen les seves particulars històries. Aquest ha estat el punt de partida. Les tres obres conformen un univers teatral propi

ESPAI ESCÈNIC JOAN BROSSA ci D'ALLADA VERMELL, 13 . CIUTAT:

ADREÇA:

City TV . dilluns 22.30h Toni Soler presenta aquest magazine que compto amb la col ' laboració de Queco Novell i Manel Lucas s'està convertint en un referent de la sàtira política a Catalunya. Tot i que no amaguen les seves simpaties, l'equip del programa aconsegueix ficar-se amb tothom sense caure en el mal gust. A més han aconseguit portar al programa tota la primera fila de la política catalana i riure's d'ells a la seva cara.

BARCELONA' TELÈFON:

93 310 13 64

77,95 euros Arriba una de les reedicions més esperades: la inoblidable trilogia de la família Corleone. Amb més de tres hores d'escenes inèdites, l'arbre genealògic de la família i tot tipus d'extres que faran les delícies dels adeptes de la família mafiosa més famosa del cinema.

"::

-l ~

LeESCAPADA DE...

ALFONS FONT ENS PROPOSA .. .

CONCURS

PARTICIPA-HI. .. I

GUANYA!

PALADEJAR L'EMPORDÀ

Un magnífic Ilpack Claror ll format per motxi/lal gorra samarreta i

Deixeu-me que us prepari una sortida senzi lla i plena d'encant als peus de la Serra de les Gavarres que ens permetrà alternar l'èxtasi visua l amb les papil'les gustatives.

Agafem l'autop ista AP-7 cap a Girona fins a la sortida 6. En direcció a Palamós, agafem la C255 cap a la Bisbal i a uns 21 qui lòmetres ens desviem en direcció al poble de La Pera.

Aquesta població té un gran atractiu. Un bon pa amb tomàquet i un bon embotit caso là (són expe rts en la seva elaboració) ens conviden a visitar el nucli del Castell medieval de Púbol adquirit els anys 70 per Sa lvador Dalí.

Havent paït l'esmorzar, recuperem la C-255 i posem rumb a Monells, un dels pobles més bonics de l'Empord à, d'una placidesa de la qual gaud ireu tot passejant per la magnífica pl aça porxada i pel carrer dels Arcs. Segu int per la carrete ra arribem a Madremanya, on trobem el passat més genuí i autèntic de l'Empordà ca mperol. Podem dinar al restaurant de La Plaça on la cuina és afinada, subti l, creativa, amb plats que deixen entreveure la serenitat i l'harm onia de la seva elaboració.

Recuperats els sentits, refem el camí fins a La Bisbal per concloure la ruta queixalant el cruixent dolç bisbalenc, mentre passegem entre les mil i una mostres de terrissa .

SI VOLS PROPOSAR-NOS ESCAPADES, ENVIA EL TEXT I UNA FOTOGRAFIA A

totclaror@claror.org

PASSATEMPS

.i ,

SOPA DE LLETRES

TEST

Troba el nom de 9 motociclistes

Demostra la teva cultura esportiva

espanyols que corren en el Mundial 2004

E R .L T X A U S E\,L B E R U S B E UO A O J G OA T A T U A Z D R R I NG T e F N D B N R R I H I A E E E D S E O U P R J B E T e U K S A o

o

A A

el va guanyar...

MO

DOLORS GARCIA ABONADA DEL

Q.

POLIESPORTIU MAR/TIM

r~ - - - - - - - - - - - - ,

I Nom I Cognoms I Adreça I Ciutat I Telèfon I Edat

I I I I mail

: Què penses de /0 revista Tot Claror?

I 1. Què t'ha agradat més d'aquest número 46?

N D

I O S

1. Qui és l'actuallider del Campionat Mundial de Golf?

2. Com es diu e l seleccionador espanyol de Futbol Sala?

3. Per quin equ ip ha fitxat el pivot Felipe Reyes?

4. Com es diu l' entr e nador d'Handbol del FC Barcelona?

A

I

I H G K D L GA R R O S O F Z E I

L'últim concurs

.mds3: 'X(V

ü: ~OLIUZ01.T;:l!i\U[ (l ~ qílU!SA CI :S<llSods<lll

~p~.TpUW IU;:lt{

I 2.

I què t'ha agradat menys?

I 3.

I I 4.

I

Quina secció t'agrada més?

A qui t'agradaria que entrevistéssim?

: 5. Què creus que li falta, a la revista?

I I 6. Quina nota li posaries entre 1'1 i el lO? I I Envia'ns la butlleta a la revista Tot Claror (Sardenya, 335, baixos 08025 BCN) o diposita-la a I les urnes situades a la recepció dels poliesportius

L ~o!:..S~a~ ~ flia, ~r~ :.!! o~C~ Caral~ . .J

I

• FUNDACiÓ CLAROR

EL MARíTIM INICIA UN CURS QUE ESTARÀ PLE DE NOVETATS Nova graella d'activitats de Dtnessgratuïtes per als abonats sense inscripció prèvia pavelló del Marítim serà l'únic del barr i de la Barceloneta i el més gran del districte de Ciutat Vella .

El Poliesportiu Marítim comença la temporada amb canvis molt importants per . tal d'adaptar-se al màxim a les necessitats dels usuaris.

Esport i Talassa Fitness gratuït

El Marítim incorpora com a novetat l'agrupament dels seus abonaments en tres grans línies que orienten l'abonat en funció de l'horari i les preferències.

La línia "Talassa" comporta activitat esportiva suau i aigua de mar, i està dirigida a aquelles persones que escullen les modalitats matí i nocturna. La línia "Esport"

La principal novetat d'aquesta temporada és que el Marítim inaugura una nova graella d'activitats de fitness gratuïtes per als abonats que es divideix en tres franges (matí, migdia i vespre). Dins de cada franja hi ha sessions dirigides de diferents activitats en sec (spinning, aeròbic, CAC, intens abdominal,,,.) i aquàtiques.

D'aquesta manera, l'abonat només ha de consultar la graella, escollir l'horari i l'activitat gaudir-la gratuïtament, sense inscripció prèvia.

Una sala mirant al mar Una altra de les novetats d'aquesta temporada és la construcció d'una nova sala d'activitats a peu de platja i amb vistes al mar (foto 1).

Aquesta sala s'orienta a les activitats de relaxament, com l'escola d'esquena i a

Amblanova graellal'abonat només haurà d'escollir l'horarii l'activitat ino cal lnscnpClO preVJ.a I

28

l '

/

"

TOT CLAROR

està dirigida als que desitgen una pràctica esportiva més i ntensa i agru pa totes les modalitats parcials que abasten l'horari de les graelles d'activitats de fitness gratuïtes. Les· dues línies no les disciplines orientals, com el tai-txi i el ioga. Ha estat construïda al local on abans hi havia Biciclot que seguirà oferint lloguer de bicicletes al local contigu. La seva privilegiada orientació i els seus 90 m 2 faran que practicar-hi qualsevol disciplina de relaxació sigui tot un luxe.

El pavelló, molt a prop El nou pavelló del Marítim (foto 2) està en la fase final de construcció, i la seva inauguració és cada cop més a prop. Tindrà més de 3.000

Lanovasala miraalmari convertiràles actiVJ.'tats de relaxament en tot un luxe m 2 on podran practicar-se tota mena d'esports, fet que ampliarà considerablement l'oferta i l'atractiu de la instal·lació. A més, s'han construït nous vestidors de

són excloents, sinó que els abonats d'una i altra poden gaud i r dels avantatges de totes dues, sempre en funció de l'horari escollit.

A més la línia "Total", que inclou les modalitats d'abonament d'horari complet, uneix els avantatges de les dues línies anteriors: permet l'accés a tots els espais, serveis i activitats qualsevol dia de la setmana i durant tot el dia.

Una altra novetat és la

recolzament pel pavelló. Els

modalitat tardes (30 euros mensuals) que donarà dret

quatre que hi ha actualment seran d'ús exclusiu per als abonats. Quan s'inauguri, el

quatre de la tarda a dotze de la nit.

a utilitzar la instal·lació de

FUNDACiÓ CLAROR.

ESDEVENIMENTS

d'habilitat i tir amb arc.

En ca nvi, els 20 equ ips que passi n a la segona fase gaudiran de les vistes al mar qu e ofe reix l'e nto rn de l Po li es po rt iu M arít i m. En aq uest cas, les proves seran més ex ige nts qu ant a intensitat i recorregut: caiac de mar, cursa de resistència, esca lada en bloc, patins en línia i força.

EL RAID BARCELONA CLAROR APLEGARÀ

200

PARTICIPANTS

La competició es farà durant dos dies, ellS i 17 d'octubre Trobar a Barcelona un esdeve ni me nt es po rtiu qu e hagi sofert, només amb tres anys, un creixement com el del Raid és força difícil.

La primera edició, l'any 2002, va aplegar 20 equips i es va celebrar al voltant del Poliesportiu M arítim . La segona edició va tenir les mateixes característiques però va aco llir 40 equips. Ara, amb la tercera edi ció, el Raid potencia encara més el seu vessant lúdic i competitiu .

Un Raid muntanya i mar Una de les princi pals diferències d'enguany és que el Raid se celebrarà en dues fases. La primera, el matí del dissabte 16 d'octubre, estarà oberta a 50 eq uips i tin-

El III Raid Barcelona Claror s'organitza el dissabte 16 i el diumenge 17 d'octubre a dos dels indrets més privilegiats de la ciutat: les rodalies de Can "Caralleu i del Poliesportiu Marítim.

El lliurament de premi s també és una novetat important. Es farà el dijous 21 d'octubre a la sala de festes Baja Beach de Barcelona i, a band a dels trofeus i medalles per als guanyadors, hi haurà nombrosos obsequis.

Qui pot participar-hi?

millor classificats de la primera fase.

Aprofi ta nt les oportunitats que ofereix una instal·-

i s'organitzaran a les instal·lacions de Can Caralleu i al privilegiat entorn natural del Parc de l'Oreneta i de la Se r-

La inscripció és gratuïta i es pot fer fins al 8 d'octubre als qu atre ce ntr es de la Fund ac ió Claro r o a www.claror. org. Ca l fer-l a

el matí del dium enge 17, serà més competi tiva ja que

lació de muntanya com Can Caralleu, el Raid aporta una altra novetat. Les proves de di ssa bte esta ran estret a-

ra de Collserola.

Les proves se ran : cursa d'o ri entac ió, bicicle t a de muntanya (BTT), escalada al

p er equip s mi xt os d e 4 persones en dues catego ries:, la juvenil (nascuts entre 1987 i 199 0) i la d'adults

la disputara n els 20 equips

ment lligades a la muntanya

rocòd ro m, natadó, circuit

(nascuts abans de 1987).

drà un caràcter lúdic.

En ,canvi, la sego na fase, I

Premis amb festa final

Im :m Im I Im I Im I Im

:3T(jMAC~1

;< -(

Valido hasta el 30 Noviembre 2004

,',

.~

INSTAL-LACIONS

• FUNDACiÓ CLAROR

EL MARíTIM INCLOU LES ACTIVITATS DE FITNESS A LA QUOTA

NOVES GRAELLES D-ACTIVITATS A TOTES lES I NSTAL elACIONS Aquest curs el programa d'activitats dirigides de les instal ·lacions s'adapta encara més a les necessitats dels abonats. Hi ha activitats per a tots els gustos i edats: aquàtiques, cursos de natació, de fitness i les més orientades a la relaxació.

Fitness al Marítim AI Poliesportiu Marítim, a banda de les activitats dirigides i aquàtiques que es desenvolupen en cursos de d'1, 2 o 3 dies a la setmana prèviament definits, hi trobem aquesta temporada una novetat important: la inclusió de les activitats de fitness en la quota d'abonament. Això vol dir que els abonats de la instal·lació podran assistir lliurement a les activitats programades durant la setmana, en diferents horaris, sense inscripció prèvia.

D'entre aquestes activitats, n'hi ha de ja tradicionals (TBC, CAC, aeròbic, estiraments, spinning i els intensos d'abdominals i tonificació) i de noves, com per exemple, l'aerocombat, l'aerosalsa, l'aerofunk, l'step,

el body pump, o dues modalitats de gimnàstica, la gim suau i l'en forma.

Per cert, al programa convencional, s'incorpora el movim ent co nscient que treballa exercicis de control i consciència corporal mitjançant el control de la respiració i la potenciació de la concentració.

Renovació a l'Esportiu Claror L'Esportiu Claror segueix oferint les activitats dirigides i aquàtiques per a infants, joves i adults. Però estrena una nova graella d'activitats per tal que els abonats puguin fer-se el seu programa d'entrenament a mida. A la graella hi trobarem el TAC (Total Aeròbic Claror) que sór;¡ sessions de 50 minuts on es combinen diverses variants aeròbiques com l'aerostep o l'aerodance. També el TCC (Total Ciclisme Claror) que consisteix en una combinació de disciplines de ciclisme indoor, cic/ogac i cic/otono. En concret, en el cic/ogac la sessió es divideix entre ciclisme indoor i treball de glutis,

Liquidació de col·leccions de temporades anteriors

50 % Descompte Condicions especials per abonats de les instal·lacions de la Fundació Claror

abdominals i cames. En cic/otono es combina ciçlisme indoor amb tonificació de musculatura superior.

el el la la

Sagrada Família El Poliesportiu Sagrada Família manté el programa d'activitats afegint-ne una de nova: el gim bon dia, que es fa els dilluns i dimecres de 8.30 a 9.20 del matí. Es tracta d'una gimnàstica psicofísica (percepció del cos de les seves possibilitats) que pretén activar el cos i preparar-lo per començar el dia amb energia. Per a adults també ofereix I? gimnàstica de manteniment, l'aeròbic, el

TBC, el tai-txi, el ioga i els balls de saló. Per als més joves, trobem la gimnàstica rítmica, el patinatge, el judo, el bàdminton, la iniciació esportiva, la psicomotricitat, i l'escola de futbol-sala i de bàsquet.

Can Caralleu La instal ·lació comença una nova etapa amb un programa d'activitats molt ,ampli: i nfantils, de muntanya, cursos de tennis, i de pàdel, cursos natació per a totes les edats, programa maternal i 99 sessions setmanals d'activitats incloses en la quotaí tant aquàtiques com de fitness i de l'àmbit salut (pàginà 35).

FUNDACiÓ CLAROR.

SECCIONS

COMENÇA LA TEMPORADA A LA SECCiÓ DE BÀSQUET La maj o r ped re ra d e Cata lunya, o sigui la secció de bàsqu e t d e l'Espo rtiu Cl a ro r, a rr e nca la nova te mpo rada a mb 29 eq uips e n c¿mpetició, 2 més que l'any passat: 18 masculins i 11 fe me nins.

Aquesta te mpo rada hi ha noveta ts impo rta nts, co m pe r exemple e l fet que, pe r prim e ra vega d a e n mo lts anys, d os e qui ps fe me nins pujaran a la lliga prefe re nt.

Es tracta d e l Cadet "A" e ntre nat pe r Roger Cardo na i de l Júnior "A" e ntre nat pe l Txe ma Ma rtínez.

De l final de la te mporada passad a, d estaca r e l bo n pa pe r que va fe r e l Cadet "A" masculí al proclamar-se campió de Catalunya nivell "A" . Aquest mes d'agost ha jugat un es fases d'asce ns, sota la direcció d e l no u

e ntre nador Joaq uim Cam pa, o n ha gua nyat un ll oc a la categori a pre fe re nt.

Ca l esta r es pecia lm e nt atents a l'inici de te mpo rada de ls d os e quips sè ni o r de l'entitat, e ls dos a la prime ra divisió cata la na. El 26 de sete m bre es va estre na r e l Sè nio r fe me ní a l ca mp de l'IPSI i e l Sè nior masculí ho va fe r e l 19 de setembre al camp de l CB Col l.

Aquesta te mpo rada s'espe ra mo lt de l Sè nior masculí qu e s' ha ma rcat co m a o bjectiu l'asce ns a la Copa Cata lunya. No se mbl a un o bjectiu forasse nyat si te nim e n co mpte qu e e n aquest equip s'han tro bat e ls jugadors de l'inob lidable Júnior d e la te mpo ra d a passad a (se tè a ls Ca mp io na t s d'Espanya) amb e ls ja habitua ls de l Sè nio r.

PATROCINADOR DE LA \ I

instituts!!

odontològics

SECCiÓ DE BÀSQUET SAFA-CLAROR

GRAN VARlEDAI) CERVEWDE IMPORTACION MENU DIARIO: De Iwnes G viemes .. 6,75 €

MARTA TORT ES

FUTBOL SALA

PREPARA PER AL

ARRIBA A LA

CAMPIONAT DEL

DIVISiÓ D'HONOR

MÓN DE JUDO

L' e quip d e futbo l sa la Claro r va aca bar la te mpora d a passada e n e l te rce r lloc de la prime ra d ivisió del ca mpi o nat d e Ba rce lo na .

Aq uesta cl assificac ió li va va le r l'asce ns a la divis ió d'ho no r de la Fede ració a mb la qua l cosa es confirma la im pa ra bl e tra jectò ria d' un e quip qu e ha asce ndit de categoria quatre vegades e n sis a nys.

L'e qui p, fo rm at pe r exa lumn es d e l'esco la Sagrada Família, va come nçar la seva ave ntura a ra fa sis anys a la te rcera divisió.

Amb un joc espectacul a r i dive rsos e ntre nad o rs, e l que e ra un grup d'a mics que no es resignava a de ixar de fe r espo rt s'ha conve rtit e n un equip que es mo u a l'èlit de l futbol sala de la ci utat.

En puj a r d e cat ego ri a, l'e quip de ixa rà de jugar a l Po liespo rtiu Sagrada Fa mília i e l no u lloc e ncara està pe r confirma r.

La Ma rta Tort, judoca de l'Esportiu Claro r, es pre para pe r la cita més im portant de la seva carrera. De l 14 a l 17 d 'oct ubr e se ce le bra a Bu da pest (Ho ngria) e l campio nat del mó n de Judo i la Ma rta, que amb 18 a nys hi pa rt ic ip a pe r pr ime ra vegada, té clar que no va a Budapest de vi si ta. I és que les seves crede ncials do ne n pe u a so mi a r e n a lg un a meda ll a.

El s passats 1 7 i 18 d e juliol la Marta va partici pa r a la ciutat ho nga resa de Paks e n un to rne ig inte rnaciona l i va que dar prime ra. Ara la Ma rta, la úni ca jud oca cata la na qu e pa rti c ipa a ls ca mpi o na ts d e l m ó n, co me nça un a pre pa ració es pec ia l a mb co nce ntra cions a Madrid, Barcelo na i Be rlín . AI pro pe r núm e ro de Tot Claro r us info rmare m de l resultat que la Marta, la ja campio na del Cla ror, ha aco nseguit a Budapest.

POLIGRAS IBÉRICA, S.A

INSTALACIONES DEPORTIVAS CÉSPED ARTIFICIAL

Sóbodos . . . . . ... 7.90 € Domingos . . . . . . . 7.90€ ISPECIALlDADES: • Tapos vGr.iadas , Ensaladas , Bocadíllos fdos y cclientes , To~ra<iJos vGriwJos ' .Montadltos , HamburguesC!ls

Ymucho mas a la disposiciÓft del diente...

Av. Gaudi, 11

L'EQUIP DE

Tel. 93 43S 43 83

CI Campoamor, s/n. Nave 7 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Apdo. Correos 182 Tel. 93 589 85 32 . Fax 93 675 34 64

• FUNDACiÓ CLAROR

CLAROR CUL11IlA

EL PROGRAMA D'ACTIVITATS ES PUBLICARÀ CADA TRIMESTRE

"CLAROR CULTURA

II

AMPLIA

L10FERTA AMB NOVES ACTIVITATS El Màster Claror oferirà cursos de formació a majors de 55 anys

La Fun dació Claro r comença la tempo rada amb una clara aposta per les activitats cu ltu rals. Es potencien el projectes ja consolidats i se'n creen de nous per tal d'arribar a totes les edats

Claret (St. Anton i Maria Claret, 45-47) i l'entrada és ll iu-

i preferè ncies.

De moment, Claror Cultura té quatre grans línies de treball : Claror Música, Fòrum Claror, Màster Claro r i Claror Jove.

Claror Música Aquest projecte integra dues de les activitats més veteranes del projecte sociocu ltural: la Coral d'adu lts i el Cor infanti l.

Tots dos gru ps són força nombrosos i gaudeixen d'un rodatge im portant. A més de ls assajos, els cantaires participen en concerts i, en el cas dels men uts, fins i tot graven un CD amb les cançons del curs.

Fòrum Claror Segueix se nt l'espai per a la reflexió i l'i ntercanvi d'idees

pe rò,

a

part i r

d'aq uest curs, hi ha tres noves fó r mul es per aconseguir-ho.

El que fi ns ara anomenà-

El passat 16 de juny la Fundació Claror va organitzar una trobada de medallistes ol{mpics a l' Speakers còmerde1 Fòrum de les culnlres. Set olúnpics catalans de totes les èpoques van compartir les seves experiències amb els més de dos-cents assistents: Andrés Jimenez, Jordi Llopart, José Luis Doreste, Javier Garcia Chico, Nil Bohigas i Joan Carles Castanyé. L'acte va ser un èxit de participació i de públic.

vem Fòrum Cla ror són els Debats, és a dir, tau les rodones amb ponents de pri-

mera fi la i temes de màxima actualitat. Els debats segueixen fent-se a la Sala

re i gratuïta.

El sego n tipus d'activitat són les Te rtúlies que es plantegen en grups red uïts i com un espa i més íntim de diàleg amb un expert. En aq uest cas, co m que só n places limitades, cal formali tza r la inscripció prèviament i costa 3 eu ros per tertúlia. L'espai ta m bé se rà diferent ja que l'activitat es

PINIÓ

. Silveira . ... . ...... . .. . . . . . . . . . . . . . . .Héctor . . .C. .. .

Patró ponent de Cultura i Solidaritat de la F. CII1IOT

Claror Cultura : comença una nova etapa Aquesta tardor Claror Cultura inicia una programació d'activitats nova i renovada.

A cada estació de l'any, els abonats i usuaris dels nostres poliesportius, els pares, les mares, els alumnes de les escoles i els veïns i veïnes tindran la possibilitat d'intervenir en interessants tertúlies i debats, fer tallers i cursos de formació, construir espais de trobada, iniciar noves relacions i posar en pràotica processos d'autoapFenentatge.

Amb Claror Cultura, la Fundació Claror amplia els projectes culturals que s'han dut a terme fins ara -Coral, Fòrum Claror i castellers-, complementa l'oferta d'activitats esportives i fa una aposta important per al desenvolupament dels serveis socioculturals al nostre barri.

L'objectiu final no és un altre que el de posar a disposició del conjunt del teixit social de l'entorn de la Fundació Claror nous espais de trobada, de comunicació i aprenentatge, amb la possibilitat també de crear nous vincles socials, fer altres activitats socioculturals i fer encara més rica la societat civil. Hem posat la primera pedra amb ¡¡ ' lusió i esperem anar afegint-ne moltes altres en el futur.

~ Cocina mediterranea tradicional, especiali%ada en arroces y fideuds Mar:í,tj'm

de J..a Barceloneta, 55 (playa)

75 ' • • •:, CI~IIf\"~¡.,~

»7 (entre Bruc y Roger de Llúria)

~ Pescados frescos a la parrilla ~ Menús al mediodía ~ Terraza en la

playa

FUNDACiÓ CLAROR

ClAROR CULTURA durà a terme a l'altell de la cafeteria La Lluna (d Marina, 290) mentre se saboreja un cafè i es mengen unes pastes.

El tercer tipus d'activitat en el marc del Fòrum Claror són els Tallers, cursos de diverses sessions sobre temes quotidians als quals també cal inscriure's.

Màster Claror El Màster és un dels nous projectes de Claror Cultura. De moment, comença amb una activitat, l'Aula, però la intenció és anar oferint-ne més amb l'objectiu d'anar creant un espai de fo rm ació i aprenentatge per als majors de 55 anys.

L'Aula plantejarà cu rsos diferents cada tri mestre i

El ClarorJove ofereix acú'vitats socioculturals per a nois i noies de12a14anys me (d 'octubre a juny) els divendres, de 17.30 a 20.00 hores, a l'Esportiu Claror i pretén que els joves inscrits gaudeixen d'iniciatives diferents: jocs en xarxa, jocs de rol, tallers (de henna, de boletes o de còmic ... ) activitats esportives com el patinatge, el rocòd rom o les aquàtiques, i altres de caire més formatiu com el CineFòrum. A més, un cop al trimestre es farà una sortida de cap de setma na.

Durant el curs passat, la Fundació Claror va dur a terme un estudi per tal d'ana-

per assistir-hi també cal formalitzar-ne la inscripció.

litzar les preferències i gustos dels joves entre 11 i 15

Claror Jove

anys. Es va elaborar una enquesta adreçada a 340 nois

El projecte Claror Jove engega aquesta temporada com un espai de relac ió i diversió per a nois i noies \ entre 12 i 14 anys.

L'activitat es durà a ter-

i noies i es van obtenir 306 respostes. AI proper número de la revista Tot Claror publicarem les conclu sions de l'e nquesta, que han servit per enfocar les activitats del "Claror Jove".

TERnn.lES A la cafeteria "La Lluna", al carrer Marina, 290.

Cal inscripció prèvia. Preu: 3 euros/ tertúlia.

• Dimarts, 26 d'octubre, 19.30h. "El conflicte Israel-Palestina', amb Joan Roura, periodista expert en el Pròxim Orient • Dimarts, 16 de novembre, 19.30h. "El m6n de les sectes', amb Pepe Rodríguez, periodista i escriptor especialitzat en temes religiosos i de sectes • Dimarts 14 de desembre, 19.30h. "Com es contrueix un persanat¡¡e~ amb Queco Novell, periodista i tertulià DEBATS A la Sala Claret, al carrer Sant Antoni Maria Claret, 45-47.

Entrada lliure i grauúla.

• Dimarts, 19 d'octubre, 19.30h. "Les propostes del nou Estatut" • Dimecres, 24 de novembre, 19.30h. "Les cèl'lules mare"

TALLERS

• 'Ser pares i mares avui" . Curs d'oculbre a juny, dos dimarts al mes, de 21.30 a 22.30 hores. A l'Escola Sagrada Famflia, al carrer Sardenya 343. Cal inscripció prèvia. Preu del taller: 50 euros.

AULES

Cursos adreçats a majors de 55 anys. Es fan al Centre Cívic de la Sagrada Famaia, al carrer Mallorca 425. Cal inscripció prèvia. Preu: 10 euros (inclou els 2 cursos). Els cursos es fan els dimarts, de 18.00 a 19.00h. Cursos previstos: • "L'Univers, la vida i l'home". Dies 5 i 26 d'octubre, i 2 de novembre. Curs impartit per Francesc Lozano i Winterhalder, fundador i coordinador del Centre d'Estudis de la Biosfera i professor de la Universitat Ramon Llull.

• "Història de Catalunya, des de la Història antiga fins avui". Dies 16, 23 i 30 de novembre, i 7 i 14 de desembre. Com a cloenda del curs es farà una visita guiada al Museu d'Història de Catalunya, dissabte 18 de desembre.

TOT EL QUE BUSQUES ÉS A LA TEVA PANTALLA

www.claror.org INFORMACiÓ TOTA LA ACTIVITATS HORARIS, PREUS, FOTOS, FÒRUMS DE CONVERSA, XAT, SALVAPA NTALLES , ESPORT SALUT, CULTURA, LLEURE ...

NAVEGA AMB NOSALTRES

Pau Claris 85 E-08010 Barcelona Llibreria 93 3181739 Cafè 93 302 73 10 Fax 93 412 02 50 cafe@laie .es W'NW.laie .es

~~ Can

Caralleu

ELS NOUS ESPAIS CONFIRMEN CAN UNA DE LES MILLORS Els abonats de Can Caralleu estan d'enhorabona ja que aquest oct ubre tindran motius suficients de celebració. I és que, just en el moment en què la instal·lació comp le ix e l cinquè aniversari, estrena un ampli ventall de nous espais i serveis que, definitivament, converteixen l'equipament en una instal ·lació de cinc estre ll es.

D'entre les novetats més importants destaca la construcció d'una nova sala de fitness (fotos 1 i 2) amb més de 300 m2, amb espectaculars vistes de la instal ·lació i de la ciutat. Aquesta sa la conce ntrarà totes les màqui-

Noves tarifes* d'abonament Individual Nocturn Matinal Cap setmana Tarja rosa Infantil familjar 1 fill famil. 2 fills famil.3 fills

34,10 euros 22,90 euros 22,90 euros 22,90 euros 15,85 euros 19,45 euros 63,50 euros 73,95 euros 85,50 euros

• Tatifes vàlides des de 1'11101

04 fins 1'1/ 1/06

34

TOT CLAROR

nes de manteniment físic, cardiovascular i musculació.

Així, s'a lli bera l'actual sala de fitness, situada a sobre del bar, i que s'ha reconvertit en dues sa les d'activitats.

L'altra gran novetat ha estat la remodelació de les pistes exteriors. El resultat ha estat la ubicació de quatre noves pistes de tennis (foto 5) i dues de pàdel (foto 3), totes elles de gespa artifici al. A més, s'ha reconstruït la pista polivalent exterior (foto 5) i s'instal·larà una pista de vòlei platja i un an nex a la pista d'atletisme pensat especialment per a l'entrenament de muntanya.

A tot això cal afegir la

INSTAL·LACIO~

remodelació dels vestidors de l'espai verd (foto 6) i la inauguració, el passat juliol, d'una nova piscina d'hidromassatge (foto 4).

A més dels nous espa is, Can Caralleu ofereix als seus abonats nous serveis. Hi ha més activitats dirigides, tant aquàtiques com de fitness, i es posa en marxa una graella amb 99 sessions setmanals d'activitats gratuïtes per als abonats (pàgina següent).

Entre els nous serveis també s'inclou el fet que, des des del passat esti u, els abonats gaudeixen de tots e ls avantatges comercials i els descomptes que ofere ix e l "Claror Club".

Un mes d'octubre ple d'activitats per a tothom El dissabte dia 2 d'octubre Can Caralleu s'afegeix a la celebració de la Festa Major de Sarrià organitzant diversos actes. A la plaça del Consell de la Vila, de deu a una del matí, hi haurà escalada i minitennis per als més petits. A dos quarts d'onze, a la Plaça de Sarrià, Can Caralleu organitza una masterc1ass d'spinning per a tots els veïns que ho vulguin provar. L'activitat és oberta a tothom i gratuïta però cal fer inscripció prèvia a la recepció de Can Caralleu. El mateix dia 2 també es farà una masterc1ass d'aigües profundes a la piscina de Can Caralleu. L'activitat tindrà lloc de 12.30 a 14.00 i és oberta a tothom i gratuïta. Cal fer inscripció prèvia a la recepció de la instal ·lació.

Finalment el diumenge 24 d'octubre a les 12.00 se celebrarà la jornada d'inauguració de les noves pistes de tennis. La festa començarà a les deu del matí amb una gimcana infantil i s'allargarà fins a les dues del migdia. Us hi esperem a tots.

~ Can

,RALLEU COM DE BARCELONA

Caralleu

Des dlara, 99 sessions setmanals dlactivitats gratuïtes per als abonats Can Caralleu comença la tem- r-- ---,::-- - - - - - , porada amb 99 sessions d'activitats setmanals, tant aquàtiques I_--lr'~~' com de fltness i de l'àmbit salut, incloses en la quota dels abonats.

Al programa de fltness de sempre (step, GAC, TBC, spinning... ) s'hi àfegeixen el bodypump, el jazz, l'aeroboxing, el tonostep, la tonificació...

D'entre les aquàtiques, la graella inclou l'aiguagim i les aigües profundes, totes dues en tres modalitats: cardio, força i combi. En l'àmbit de salut, hi trobem el fitioga, l'escola d'esquena, la natació terapèutica i el tai-txi. Els abonats poden assistir a les sessions sense fer inscripció.

Només cal presentar-se puntualment a la sala indicada.

TOT CLAROR

35

, ".,l1C eM lA 'flM_ACIl. Ci". . . .

1/."••

RENOVACiÓ OPERACIÓ MARíTIM 2000

lA • ,•SI'_JA . '••l'A "I: l'0'" .~IJ."I:.I:.IJ ~

La Fundació Clarorva posaren marxa l'any 1999, amb la finalitat d'obtenirfinanciació per les obres de construcció del Poliesportiu Marítim, una oferta de subscripció de capital dirigida als associats, treballadors i usuaris de les instaHacions, que va tenir una bona acollida. Coincidint amb el termini d 'aquella subscripció i amb l'objectiu de finançar l'equipament i obres d'incorporació del pavelló del Poliesportiu Marítim i obres de reforma del nou local de la Fundació Claror, s'ha ofert a aquells subscriptors la renovació de l'oper~ció per un altre període de temps.

Com que aquesta opció de renovació no ha estat exercida per la totalitat dels subscriptors inicials, la Fundació .Claror posa ara en marxa una operació complementària dirigida a nous subscriptors.

Condicions de l'oferta: Dirigida a: Associats , treballadors i usuaris que, d'entrada , no hagin exercit l'opció de renovació en l'operació inicial.

Volum total de la subscripció: 165.000 euros.

Import individual de cada subscripció: - Aportació voluntària de quantitats múltiples de 300 euro - Quantitat mínima: 1.500 euros - Quantitat màxima : 18.000 euros Tipus d'interès : 4,25% (interès nominal brut, fix per tot el període) Pagament d'interessos: semestral, els dies 1 de gener i 1 de juliol, per transferència bancària .

Durada: 3 anys

A

s e

Formalització: Mitjançant contracte amb intervenció notarial Període de subscripció: del 15 d'octubre al 15 de novembre de 2004. Les peticions de subscripció es recolliran a partir de les 9.00 del matí del dia 15 d'octubre de 2004 a les oficines de la seu de la Fundació Claror, carrer Sardenya 337 entresol 2a , i es contractaran respectant l'ordre de recepció . L'horari d'atenció serà de 9.00 a 13.00 i de 16.00 a 19.00 hores.

E N

FUNDACiÓ CLAROR _

s o

ESPORT · SALUT · CULTURA · LLEURE

R E

s

CI Costa Brava, 3· 08940 Cornellà · Tel. 93 4570800 · Fax 93 475 0801

REHABILITACIÓN • INSTALACIÓN • MANTENIMIENTO Y CONSERVACIÓN REHABILlTACIÓN EDIFICIO ANTIGUO

El proceso de rehabilitaci6n exige unos amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz.

Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.

----LA TEATRE

25% DTE.

CLUB MUSICA

10% DTE.

Descompte per als abonats L'Auditori ofereix un 10% d'un 25 % al Teatre Lliure de descompte als abonats Presentant el carnet d'abonat a la taquilla tots els abonats rebran el descompte

Durant tota la temporada els abonats podran gaudir dels concerts de l'OBC

En vi rtut de l' acord signat entre el Teatre Lliure i la Fundació Claror i en el marc dels avantatges que ofereix el Claror Club, els abonats tindran un des- ~------~----------~~--~ compte del 25% durant tota la imatge podeu veure el prela temporada 2004-2005 . sident de la Fundació Teatre L'acord és vàlid per a tota Lliure, Antoni Dalmau, amb el la programació de la tempo- director general de la Fundarada per a les dues sales del ció Claror, Gabriel Domingo Lliure de Montjuïc. Cada ti- (esquerra de la foto) . tulardel carnet de soci podrà Teatre Lliure gaudir d'aquest descompte Pla ça Margarida Xirgu, 1 en l' adquisició de fins a dues Tel. 93 2892 7 70 localitats per representació. A www. teatrell iure .com

L'Audito ri i la Fundaci ó Claror han arribat a un acord perquè els abonats puguin gaudir d' un descompte del 10% en tots els concerts de la tem porada 20042005.

Els abonats podran comprar les entrades amb descompte per a totes les zones i pe r a tots els concerts de l' OBC (l ' Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) .

Els êoncerts tenen lloc tots els caps de setmana : diven -

TEATRE

II

dres, dissabtes i diumenges.

Podeu con sultar la programa ció a la pàgina web de l'Auditori , ja que els concerts can vien cada setmana .

Audi to ri Carrer Lepan t, 150 Tel. 9324793 00 www .au ditori.org

20% DTE.

20% al Teatre Nacional de Catalunya

Quatre sessions a meitat de preu per als abonats

L'acord ofereix la possibilitat de veure les obres de totes les sales amb descompte

Claror Club ofereix Jo en line Irenlo i los Toronlos a meitat de preu per als abonats

El Teatre Nacional de Catalunya i el Claror

El Claror Club ofereix quatre sessions de dues estrenes a meitat de preu .

La primera obra s' estrena al Teatre Condol i es tracta de )0 en tinc trenta dirigida per Àngel Llàtzer. Les sessions amb descompte tindran lloc el dimecres 20 d'octubre (11 euros) a les 21 .00 i el dissabte 23 d'octubre (1 3 eu ros) a les 18.30h.

El Barcelona Teatre Musical (abans Palau d' Esports) també ofereix dues sessions amb descompte del musical Los Torantos, el musical amb música original de Chicuelo i la col ' laboració especial de

Club han signat ~~!:~~!! un acord segons li el qual tots els abonats podran gaudir d'un 20% de descompte durant tota la L'acord ja és vigent i els abotemporada 2004-2005 per a les obres de totes les sales del nats podran estrenar el descompte anant a veure les tres teatre .

Per poder gaudir del des- obres que té actualment procompte, els abonats hauran de gramades el Teatre Nacional. presentar el carnet a la taquiTeatre Nacional de Catalunya lla del teatre. Per cada carnet Plaça de les Arts, 1. Barcelona es podran adquirir dues loca- 933065 7 00 litats amb descompte. www. tn c. es

Tomatito . Les sessions espe cials amb descompte seran el dimecres 27 i el dissabte 30 d' octubre. El preu serà de 24 euros el dia 27 i de 27 euros el dia 30 .

L'abonat que vulgui gaudir de les sessions especials haurà de trucar al telèfon 93 309 70 04 i identificar-se com a membre de la Fundació . Un cop triades les localitats, haurà de realitzar el pagament mitjançant targeta de crèd it.

L'abonat haurà d'arribar mitja hora abans del començament de la representació per ta I de recollir les entrades a la que estaran al seu nom .

TOT CLAROR

37

.~-LAReRCLU B

ESTABLIMENTS ADHERITS

...

~ Cosméticos ~ Paquita Ors

•

• Informàtica, idiomes i reforç esco lar • Cursos intensius • Colòn ies d' estiu ·50% de dte. en la matrícula Provença, 463 (Sgda. Família) Tel. 902 42 00 30· Tel. 93 446 26 10

• Cos mètica vegeta l natura l • 5è aniversari 5% descompte, excepte cremes facials Padilla, 254 Tel. 93 455 70 32

ESTÉTICA SANTER

MúsicaStudio III

• Tratamientos fa ciales y co rporales • Dep il ac iones ' ~Iom eo patí a • Maqui ll aje perman ente

• Tallers per a l'estudi del piano, armon ia i composició musical • Opcions a diplomes de Royal School of London • Repertori , Jazz, Modern i Clàssic • Mètode innovador, totes les edats i nivells.

- Matrícula gratuïta València, 482 . 08013 BCN Tel. Matins 93 213 54 06 Mòbil 636 20 20 17

Passeig de St. Joan, 140, pral. 2a 08037 Barcelona' Tel. 93 207 61 99

BAR CRYKET • Dinars i sopars casolans • Assortiment de tapes, creps i pi zzes • Ambient agradable • Descompte en els sopars Marina, 271 (Rosselló) Tel. 933472621 i Sardenya, 342 (davnnt del Claror) Tel. 93 455 70 01

FITNESS

• A qualsevol punt d'Europa • Gua rdamob les, muntatges i desmuntatges Roger de Flor, 277 Tel. 93 457 12 25 - 902 27 12 25

• Streetwea r chi co y chica .

• Elni es, Ec ko , Loreak Mend ian, Dicki es, 2nbsky, Gravis, Pornstar, Zoo York, Circa, Osiris, Broke, EZ Rossel1ó,379 (N àpols/S icília)TeI.934582717

BCM, SL • Serveis finques urbanes i industrials • Co nse rge ria. Neteges . Mantenim ent Nàpo ls, 268 . Tel. /Fax. 93 207 30 74 (24h.)

HERSAN 98 SL • Neteja i manteniment • Oticines i locals • Es pec ialista en poliesportius Ebre, 11 . 08740 St. Andreu de la Barell Tel. 93 682 35 94 . Tel. mòbil 607 26 98 03

liiiliiliiiliil • Piano ràpid sense solfeig • També orgue • Tocant des de la primera classe • Sense coneixements previs, ni límit d'edat • Sol 'licita primera classe gratuïta

ES LIMPIEZA

•

• Servei de neteja i conservació de tot tipus d' instal'Iacions www.interlimp.es/Tel. 93 333 53 53

RosseIló~Sardenya

Tu tienda especialista en running!

• ZapatilIas y l'opa de las primeras marcas: NIKE, ASICS, ADI.DAS ...

• Ana1izamos su forma de pisar en circuito con videocamara Pnseo Gnrda yFaria, 25·08005 BCN Tel. 93 307 1955 www.ronnersworld.es

SALTER

MASTER

Centre d ' Estu d i s

Tel. 93 458 70 78

m

institutsodontològics

per a l'ambient i la desinfecció

• Ben a prop teu Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00

Mossèn Sernpi Farré, 30-32 08240 Barcelona Tel. 653 96 14 12 . 93 874 80 62

• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53 - descomptes diversos -

Productes de bioseguretat

1:1• •

La teva botiga a Barcelona especialitzada enfitness on trobaràs tots els aparells, complements i roba

jitness ...

ALMILLORPREU! INSTITUTO OFTALMOLOGICO EUROPEO

• Taller propi

Enric Granados, 125· .Barcelona Tel. 93 4151618· www.salter.es

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelonn

JOIERIA SANT PAU • Talle¡' de joieria i rellotgerin • Repal'ació amb 6 mesos de garantia

• Ferreteria professional i parament • Descompte segons artic le.

Còrsega, 517 • Tel. 93 457 52 49 www.edlfesll.net · edifesa@edifes!l.net

• " Indica el descompte que s'ofereix

• Transformació

• Piles

• Corretges

Cartagena, 311 • nos de Mnig, 311 Tel. 93 436 48 10 . 08025 Bal'celolla

_

Descompte variable segons producte

• Correcció amb làser (Miopia, Hipermetropia ¡Astigmatisme), cataractes, glaucoma, etc.

- Barcelona. Ganduxer, 71 Tel. 93 362 49 90 - Sabadell. Prat de la Riba, 53-55 Tel. 93 745 09 52 - L'Hospitalet. Rbla. Just Oliveras, 48 Tel. 93 260 O5 10

IB Consulteu anunci a la pàgina Indicada

TEATRES OPTIMIL • Revisions optomè triques gratuïtes • Adaptació de lents de contacte • Ull eres progress ives: des de 149 curos el parell.

Còrsega, 594 (entrada per Cas tiIl ejos) Fax i Tel. 93 435 30 17

ÒPTICA UNIVERS • Revisions visuals gratuïtes Sardenya , 325 Tel. 93 207 77 51

Ortopèdi a adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. o és necessari avançar els diners. Ortopèdia en general.

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

BARCELONA TEATRE MUSICAL Consulteu pàgina 37

Ctra. de la Guàrdia UrbanR, s/n ' Barcelona Tel. 93 309 70 04 . www.prometeatre. es

Rosselló, 431 (cantonada Marina) ' Tel. 93 435 23 40

Av. ParaHel, 9 I . Barcelona Tel. 93 309 70 04 . wwwprometeatrc.es

Fin s II I 30 de setembr e. tr a. de la I1n3, s/ n. ardona (BC ) Tel. 93 869 24 75. wlYw.sa lcardona.com

1."""",,,,1!:~,~,~ ~~I~,R:'''d': ' f:l.f!J del s espectacles de tcmporadll 2004-2005

la

Plaça Margarida Xlrgu , 1 . Bal'celona Tel. 93 289 27 71 . IYww.teatrclliurc.com

IiJ B

T. COLLSEROLA

~i~e~1

visÏlllr els animals i _____ es convertiran en els teus aarcelona a mic s . l'arc de la iutad ella s/ n ' Barcclonll Tel. 93 225 67 80 .

IYww.zoobarcelonll .com

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Plaça de Ics Arts, I . Barcelona Tel. 93 306 57 00 . www.tnc.es

CUPONS REGAL

L'AUDITORI

g UUHMtp1 Descompte en tots els concerts de la temporada 2004-2005

c/ Lepant, 150 . Bnrcelona Tel. 93 247 93 00 . www.audltol'i.org

FUN Club

t'invita a

CENTRES DE LLEURE PoRT AVENTURA"

AQUALAND

I.-."""' ....¡ 11~~l!1: I.H;qt) Combina una visita al safari, amb l'esbarjo a les piscines I '--- - - - - ' atraccions aquàtiques Finca :Les 'Basses s/n. Albinyana. Tarrllgona Tel. 977 68 ·76 56 . www.aspro-ocio.com

GABINETE PSICOLOGíA d

~

AQUARIUM

DI ETISTA-NUTRICIONISTA: trata111i ento innovador para saber qué y OÓ1110 comer.

PSICÒLOGO CLIN ICO: para eliminar la ansiedad con hipnosis clíni ca.

Av.Gaudr, 31 6° 3" . BeN . Tel. 93 446 09 27 www.montsevnl ls.com/info@montsevI11 1s.co m

l

J 1.000 peixos de 450 espècies diferents

(: ~.;:.~:'~ v

..

Moll d'Espanya Port Vell' 08039 BCN Tel. 93 221 74 74 . www.Rqual.iumbcn.com

~ MAlllUlI

• 20 aHos de experiencia . Especialista en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas.

ompl'lI unll entrada d'adult ¡ te' n r eg al e m \Ina IIltra.

irador íll1ic a mb vistes espectaculars dc Barcelona a 560m. sobre ci nivell del mar. arretc ra de Vallvidrcl'lI III T ibidabo, sl n Tel. 93 406 93 54 . www.torred eco\lse rolll .coll1

Consulteu pàgina 37

MYSORE • Consulta naturòpata. Reflexologia podal.

Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot • Podologia • Consulta psicològica

PARC CULTURAL MUNTANYA DE SAL

1 ITJ

TEATRE CONDAL

~

Centre d'orientació i tractament psicològic Psicologia - Psiquiatria Psicoanàlisi - Logopèdia - Ia visita d'orientació gratuïta Pare Claret, 79, lr la Tel. 93 347 84 92 - Mòb. 657 80 92 55 (h.convingudes) clarinia@inicia.es

-

CENTRE DE LLEURE

,-

MARINELAND P , arc aquàtic de 65.000 ml on gaudir amb tota la familia d'espectaculars piscines.

JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Familia.

Te l. 93 446 09 27 (horas convenidas)

Ctra. de Malgl'at 1\ Palafolls . Palafoll~ (BCN) Tel. 93 765 48 02 . www.aspro-ocio.com

• Mil detalls per a tu.

L'únic parc temàtic de Catalunya on pots trobar més '--_ _ _--' de 300 alis de totes les espècies.

Còrsega, 511 . Rosselló, 396 Tel. 93 207 45 22 . 93 456 76 07

Ctra. de Cabrils' 08340 Vilassar de Mar Tel. 93 750 17 65 www.elpal·cdelesaus.com

PARC DE LES AUS

UNIV.R.A~.

==J:i:es.:===:

I :,..m:::rr-::=--~~':='I::

¡WIl.rtJhiI .... PW .... II'-Po1 .................... o.c.tIl. . . . . ." . . . bMcIIWf.C1CIII~

_Fets i gent DANI JOSÉ, COORDINADOR DEL BÀSQUET SAFA-CLAROR

fo n . Pes ic hav ia ca igut, i s'havia de reestru cturar tota

El millor entrenador de bàsquet de Catalunya

la secció i amb els ca nvis quedava per al Dani José un autèntic bo mbó: el jú ni o r del Ba rça. L'eq ui p des d'Qn va n saltar a la fama jugadors com Gasol o Navarro.

El Dani José no desperta del somni. Després de la increïble temporada que va fer l'any _passat amb el Júnior, li va arribar el guardó com a millor entrenador de Catalunya d'equips masculins. Aquest mes arrenca la nova temporada amb més ganes que mai i nous reptes.

d'aq uest Sé ni or coincideixe n a ressa lta r q ue el Dan) els feia suar com animals, però que s' implicava al màx im en l'equi p.

El Barça

Parl ant sobre el Barça, el Dani vo l deixa r cla ra un a cosa: "El Barça és un gran

repte per a m/~ però la meva feina està al Claror. Estic sentimentalment molt unit a aquest e/ub".

Amb 38 anys el Dan i ha

Y.F.

El Dani és un bo ig de l

j a ho diu e ll : "M 'estan

arribat allà on sempre havia

Segu rament recordareu la

bàsqu et, això segur. És per

so mi at. Diu qu e" la meva

notícia que donàvem a fin als

això qu e, parl ant so bre la

passant massa coses i no sé si puc assirmlar-ho tot. I no

de la te mporada passada. Es

seva fe in a al capdava nt de

és pe r me nys. Pocs di es

tractava d 'un fet històri c: Un

d es prés

eq uip de barri , el Safa-Claror

la p ed rera Claror, diu

es colava a la fase fin al del

a

campio nat d 'Espanya j úni or.

o r g u 11 : " Rea lm e n t es t e m fent esp ort p er a tothom. És a dir que un dels equips j únior va jugar campionats d 'Esp anya i també tenim un júnior C que juga amb els equips del barri '~ "El premi m 'ha arribat p el que hem fet aquesta temporada passada però haig de dir que els tres anys anteriors entrenant el Sènior van ser boníssims". M o lts ex jugadors

I ho feia de la mà d'un ent renador qu e, d es prés d e molts anys dirigint la pedrera del Safa-Claror, co mençava a despuntar entre l'è lit del bàsquet català.

La confirmació li va arribar quan va se r escollit millor entrenador de Catalunya en co mp eti cio ns masc ulines, atorgat per la Fed eraci ó Catalana d e Bàsqu et, amb els vots dels seus companys. Però el Dani és de l'opinió que" el primer que s'ha de fer és no creure-t'ho, perquè no ets el millor entrenador de Catalunya, ni molt m enys" .

del --- -....

rebre un a trucada. Era

mb

URGÈNCIES Urgències mèdiques .............................................. 061 Ambulànoies Creu Roja ........................ 93 507 27 00 Bombers Generalitat .............................................. 085 Bombers BCN ciutat .............................................. 080 Bombers BCN comarques ...................................... 085 Mossos d'Esquadra .............................. 93 300 91 91 Policia ................................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ............................................ 092 SERVEIS Inf.Metropolitana .................................................. O1O Protecció Civil ...................................... 93 402 33 83 Accidents en carretera ........................................... 112 RENFE ................................................... 902 24 02 02 Ferrocarrils Generalitat ........................ 93 20S IS IS

d e l Ca mpi o nat

d'Espanya de M enorca va el Barça. S'havien fi xat e ll

es t av e n

dona, la Marta, hi juga un paper fonamental perquè fa poc hem tingut un (¡li i ara passaré molt temps fora de casa" i qu e" la sort sempre juga un p ap er molt A no sa ltr es

en

ens

in co rporar-l o co m a

queda desit-

tècnic a la pedrera.

jar-li molta

A principi s de temporad a el D ani ja estava e ntre nant e l Cad et d e l Barça, quan un bon dia li va tornar a sonar el telè-

Informació carreteres ......... ,.................... 93 889 22 I1 Aeroport del l'rat .................................. 93 298 38 38 Serveis Socials ...................................... 93 483 10 00 Correus ................................................... 902 19 7197 HOSPITALS H. de Sant Pau ....................................... 93 H. del Mar .............................................. 93 H. Cllnic ................................................ 93 H. L'Esperança ...................................... 93 H. Vall d'Hebron ................................... 93 H. Sant Joan de Déu ........................... ,.. 93 ,'" CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN ............ ,....... ,.............. 93 Generalitat ............................................. 93

291 248 227 367 489 280

9000 30 00 54 00 41 00 40 00 40 00

402 70 00 402 46 00

ESPORTS Esporiiu Claror ..................................... 93 476 13 90 Poliesportiu Sagrada Famma ............... 93 435 05 66 Nou Can Coralleu .................................. 93 203 78 74 Pòliesportiu Mar(tim ........... L ............. 93 224 04 40 Servei d' Informació Esportiva ............. 93 402 3003 Agenda d'aotivitats .............................. 93 481 00 21 Fed. Cat. Bàsquet ................................... 93 454 90 62 Fed. Cat. Judo ........................................ 93 268 19 00 Fed. Cat. Gimnàstica .............................. 93 426 94 78 Fed. Cat. Natació ................................... 93 488 18 S4 Fed. Cat. Futbol ..................................... 93 265 24 77 -Fed. Esp. Tennis .................................... 93 200 S3 SS Consell Esport Esoolar de Barcelona (CEEB) ............................ 9321932 16

I

ASTER Centre di Estud is

www.masterce.es

,

ESPLAI i COLÒNIES D'ESTIU REFORÇ ESCOLAR

n'lU

centre:

• 08025 BARCELONA Prov nça, 463 (Sagr da Famíli a) • Tel. 9

446 26 10

08860 CASTELLDEFELS PI. de l'Església, 6 • Tel. 93 664 16 04 08860 CASTELLDEFELS Dr. Tru ta, 26-28, 2n 1e 08940 CORNELLÀ Bonestar, 32 • Te l. 9

•

li I. 93 636 41 96

376 99 20

08980 SANT FEU U LL. Ctra. Laureà Miró, 212 • li I. 93 685 3071 08970 SANT IOAN DESpí

Enri Granados, 10 • "f, I. 3 477 44 90 E-mail: master@masterce.es

AUTHORIZEO TESTING CENTER

ER·06W1IOO

SERVICIO DE LIMPIEZA Y CONSERVACIÓN DE TODO TIPO DE INSTALACIONES

CuidamDS

SO iEm,~esa

www.interlimp.es Tel. 93 33353 53