Revista Claror Sports nº45

m

i nstitutsodontològics

s u M A

R I

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 45, III època Juny-Juliol 2004

Les altres portades OPINiÓ 2. Articles de Jordi Finestres, Rafael Borràs, Isabel Tamarit i Joan Jordi Rossell 4. Entrevista curta: Carles Ballús, psicòleg de l'Institut de Psicologia i Psiquiatria de l'Hospital Clínic ENTREVISTA 6. Chema Martínez, atleta SALUT

ESPORT A LA UNIVERSITAT Tornem a obrir el debat sobre l'educació analitzant el paper que juga l'esport en l'àmbit universitari català . Amb les opinions dels responsables esportius de les principals universitats catalanes fem una radiografia de les reivindicacions i dels problemes amb què es troben els estudiants i l'administració per aconseguir alumnes .que cultivin cos i ment al mateix temps.

10. Banys de sol DIETÈTICA 12. Surimi, una alternativa al peix MENSSANA 14. Com ens interpretem?

ENFORMA 16. Activitats gimnàstiques suaus REPORTATGE 18. Esport universitari SOCIETAT 22. La haima del Fòrum 2004 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA...

28. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 28. La 20a Milla va ser un èxit 30. El Júnior del Safa-Claror fa història 32. Els nou espais esportius de Can Caralleu 34. Nou iI1)puls als projectes socioculturals 37. CLAROR CLUB 40. FETS I GENT 40. "FoUow the women", dones per la pau

ELJÚNIOR DEL SAFACLAROR, EL SETÈ MILLOR D'ESPANYA El Júnior del Safa-Claror ha escrit la pàgina més brillant de la història de la secció. El passat cap de setmana va ¡"ugar el campionat d'Espanya i va donar la cara davant els clubs més importants del país a Mefilorca. Entrenadors, crítica i jugadors coincideixen a dir que el Safa-Claror ha estat l'equip revelació de la temporada . l, sens dubte, un orgull per la Fundació Claror.

ELS 20 ANYS DE LA MILLA, UN ÉXIT El passat 2 de maig es va celebrar la vintena Milla Gaudí. A l'èxit d'organització i de participació hi hem de sl!Jmar el ressò ql!Je. van temir les curses professionals on Juan Carlos Higuero i Edith Mas~i es , van erigir en ' protagonistes. Però a més, la Milla va ser una festa del bar~i on gtans i petits van passar un ma'tí esplèmdiCl vei~nt-se córrer els uns als altres.

_()p-=in~i6 ~

_______________________________

_TOT CLAROR Tercera època Número 45 Juny-juliol 2004 Tiratge : 18.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 REDACCIÓ I AOUlNISTRACIÓ:

Sardenya , 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93476 1390. Fax 93 476 1396 www.claror.org Adreça el. : totclaror@claror.org CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Gabriel Domingo, Núria Borràs, Pedro Andreu, Albert Giménez, Ester Benach, Sergi Larripa.

DIRECTOR:

Sergi Larripa COORDINACIÓ, REDACCIÓ I TANCAMENT:

Ester Benaoh REOACCIÓ:

Vuri Fernandez Albert Giménez (Salut) Natalia Morales (Dietètica) Eulàlia Realp (Cultura i Cooperació) Miquel Garcia (Passatemps) OOL' LA8ORADORS:

Carme Giménez (Mens sana) CORRECCIÓ UNGOIsTK:A:

Ariadna Viñas SECRETARIA I DOCUMENTACIÓ

Teresa Blanch PUBLICITAT:

Josep Lluls Vide FOTOMECANICA I IMPRESSIÓ:

Ediciones Deportivas Catalanas O\STRlBUCIÓ:

SPM TOTCLAROFilés una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor. Els continguts dels anuncis publicitaris són responsabilnat de les empreses aAunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l'autorització expressa, per escrit, de la revista ToIC/aror.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 1395 comunicacio@claror.org Web: www.claror.org PRESIDENTA

<Joana Céspedes VICEPRESIDENT

Héctor C. Silveira SECRETARI

Àngel Garcia VICESECRETARIA Co~sol Martl VOCALS DEL PATRONAT:

Laura Ponce, Carles Riera, Gemma Vilaró , Joan Itxaso, Carles Casacwberta i Pablo Bel. DIRECTOR GENERAL

Gabriel Domingo DIRECTORS O'INSTAL'LACIÓ ESPORTIU CLAROR: N~ria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:

Manel Cercòs POLIESPORTIU MARITlM:

Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU: Carlos Cano

----2

TOT CLAROR

RIBUHA

.J~rd.i F.inest!e~ Periodista

L 'hora de les seleccions catalanes L'estadi del Futbol Club Barcelona es va tornar a omplir el passat dimarts 25 de maig per veure en acció la selecció cata lana de futbol davant de la del Brasil.

Contemplar un Cata lunyaBrasil és com endinsar-se en un somni .. . que dura poc més de 90 minuts. La qüestió és que so mni i so mni e ntre s'estableixen llargs períodes de letà rgia a l'espe ra qu e un a antiga aspiració, tan coherent majoritària, ta n com demanada co m reb utj ada, sigu i una realitat. L'anestèsia que hi posen els representants políNcs de l'Estat espanyol ha provocat en massa ocas ions símptomes d'amnèsia, ja que les lleis de l'esport estata l ens volen fer creure que un país amb la tradició esportiva de Ca talunya no té cap possibilitat d'assolir el que hauri a de ser n o rm al : se leccio ns esportives disputant campionats d'Europa o del món, com qualsevol altre estat. O , dit d'una altra manera, la política

I HYETA

està guanyant la batalla a un dels preceptes bàsics de l'esport: la universalitat.

Fent una mica d'història, cal reco rd ar que les demar¡des que algunes ve us d'altres terres qualifiquen d'esbojarrades ja formaven part del debat públic fa poc menys de cent anys. El mateix pare dels Jocs Olímpics el baró de m ode rn s, Coubertain, es referi a sovi nt a Cata lun ya com un "p aís esportiu " i un model a segu ir.

Couberta in, que visità Barcelona en diverses ocasions, quedà se mpre meravellat davant la proliferació de clubs i assoc iac io ns esportives i davant la sensibi litat esportiva dels cata lans vers l'esport. Però els successors de Coubertain fa 8 anys que van reformar la Carta Olímpica, l'est iu de 1996: els co mitès olímpics deixaven d'establir-se segons els criteris esportius, les coordenades d'un "país olímpic", i es limitava l'autonomia olímpica a estats reconeguts per les Nacions Unides. Amb les se-

leccions passa tres quarts el mateix. Tot i que les federacions intern ac io nals só n entitats privades amb un reglam ent jurídic propi, els imperatius polítics -i també comercials- deixen a nacions no-estats (cas de Catal unya) amb poca capacitat de maniobra.

Davant aquestes ci rcumstàncies adverses, hem de fer esforços imaginatius per entreveure per quina escletxa es pot mostrar una senyera. El millor exe mpl e és la Fede ració Catalana de Patinatge, que ha aconseguit que la FIRS (la Federació Internacional) l'hagi acceptada com a membre de ple dret, al'legant la força de l'hoquei català en nombre de clubs i llicències federatives. En paraules del secretari general de l'Esport, Rafel Niubò, aquesta decisió ha trencat una frustració històrica. Ara, altres federacions ja saben que hi ha molts ca mins a recórrer si hi ha voluntat i valentia. Un camí que es preveu llarg, però que ja no té marxa enrera.

Vinyeta de Ferreres, puhiicada ai diari "Ei Periódico'; ei i8/05/04

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Op-ini6 RI BUNA

Rafael Borràs . far;'ac¡uli~. V~ai de d,;go(¡;pe;dè;cje~ dei CoI'legi O/icial de Fnrmacèu/ics de Barr:elona

bACOLUMNA

Isabel Tamarit /Jepartamen/ de campanyes i estudis d'ln/ermon Orlam

Cannabis per la

ÚS

terapèutic

Actua lment hi ha un debat molt vi u sobre 1'(ls terapèutic del cannabis. Hi ha un nombre important d'estudis clínics que estimen que els principis actius que conté la planta Cannabis Sativa poden ajudar a pal'liar la simptomatologia de determinades malalties. I aquestes situacions són: nàusees i vòmits derivats de la quimioteràpia i del tractament antiretroviral, dolor i espasticitat muscular de l' escle rosi m(lltiple, esti mul ac ió de la ga na, dolor d'origen nervi ós i síndrome Guilles de Tourette.

Hi ha més situacions en estudi, però aquestes só n les avalades per més estudis.

Els detractors argu menten que investigar sobre les possibilitats terapèutiques i voler regularitzar la situació desesperada que tenen molts malalts consumidors, dóna força a la flexibili tzació del consu m de cannabisa mb final itat lúdica o recreativa.

Res a veure amb la realitat.

tiu són dues formes de consum diferents, en entorn diferent, amb objectius diferents per part dels consumidors i, per tant, això es reflectirà claríssimament en la resposta de la substància en l'individu . És per això que la com issió de drogues del Co l ' legi de Farmacèutics de Barcelona ha efectuat un estud i que ana li tza la rea litat del co nsum terapè utic, en dos aspectes significatiu s. El socia l : on s'aconsegueix el cannabis, com s'hi accedeix, qui assessora, qui e l preescr iu i co m es consumeix. I també des de la vessant sa nitàri a: per què es pren, quins efectes s'hi cerquen,

El consu m terapèutic i recrea-

rapèutic sense cap tipus de

NTRE NOSALTRES ...

quins efectes negatius percep ...

Tota aquesta informació ens ha ofert dades del que està passant realment al carrer i ens dóna força per poder mediar amb les admi nistracions sanitàries sobre la conven iència de fer un programa rigorós i seriós que ajud i les persones que estan consw mint cannabis te-

control, ajuda ni segu iment.

Posar el cannabis dins d'un programa sanitari equival a millorar la qualitat de vida dels afectats, a millorar l'LIs de la substància, a facilitar-ne la uniform itat de principi actiu (que tot el cannabis que consumeixin e ls pacients contingui una mateixa dosi de cannabinoids, cosa que facilitaria el contro l de la posologia i que ens ajudari a a individualitzar el tractament més adeq uat per a cada persona) i a ubicar el tractament dins el que seria l'abordatge de la "reducció del dany", coneixe nt que es consu meix per a (IS terapèutic, a fi que es faci de la millor manera i amb el menor risc possible.

Esperem i desitgem que l'esforç que estem fent entre tots sigui recompensat amb la millora de la qua litat de vida dels afectats i afectades i que a la vegada es tradueixi en la normalització d'una pràctica que està essent positiva per a molts pacients.

Joan Jordi Rossell i Casas

• • • • 'pre~/de~tde I; r;Paé

Educar és aprendre en llibertat Amb aquest lema, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya va endegar al mes de març l:ma campanya per Gombatre la imposició de la religió en el currícu lum de l'ense¡;¡yament infantil , primari i secundari. hlem de poder triar lliu re mertt, sense coaccions o pressions directes o indirectes, l'ensenyame nt o no d'aquest tipus de matèries. Qualsevol engruna d'obligatorietat o de confessionalitat suposa atemptar contra la llibertat d'elecció i la ll ibertat religiosa. La llibertat ideològica ha de compo rtar que es buidi de creences religioses, o de qualsevol adoctrin ament, el co ntingut del currícul um escolar, perqu è la imposició de la religió a l'eSGola, sigui de la confessiona litat que sigui, vu lnera el dret dels que no participen de cap religió. El marc jurídic protegeix les creences religioses o no religioses, les actituds teistes, no teistes o atees, així com el dret de no professar cap religió o co nvicció, independentment que el seu origen sigui religiós, filosòfic, ideològic, ètic, human itari o de qualsevol altra naturalesa. NingCt, consegüentment, no ha de ser objecte de mesures coercitives que puguin vulnerar aquest dret, ni ha de ser discriminat per cap d'aquests criteris en el marc del sistema pCtblic d'educació. Hem d'assolir un sistema educatiu que aculli tota la diversitat de la nostra ciutadania, i això no serà possible mentre la llibertat de pensalillent no acolillpanyi els processos d'aprenentatge de les nostres filles i els nostres ti lls a l'escola i a l'institl1t. Totes les religions han de ser respectades, així Gom les persones que les professen per pròpia convicció; amb el mateix respecte han de ser tractades les que no en professen cap i mantenen el dret a un espai pCtblic sense imposicions religioses.

Un llarg camI" per als drets laborals La globa lització podria ser un gran motor que facilités a milions de persones feines decents i formals, que els permetessin trencar el cerole de la pobresa. Tanmateix, lluny de fer-se realitat aquest desig, les estratègies comercials de moltes empreses estan degradant els drets dels treballadors.

Les principals víctimes en són les dones perquè, com ha posat de manifest la investigació "Mc7S por Menos, el

trabajo precario de las mujeres en las cadenas de producción globalizadas', publicada per Inter mó n Oxfam, entre el 60 i el 90% de les persones que treballen al final de la cadena productiva són dones.

EI secto r tèxti I és un exemple d'aquesta dura realitat. Els grans magatzelills, marques i bobigl'les de roba exigeixen als seus proveïdors productes cada cap més barats i amb terminis de lliurament més curts. Aquesta pressió del mercat acaba repercutint en les dones: treballs precaris, jornades laborals llargues i extenuants, prohibició dels sindicats, inexistèr:lcia de baixes per maternitat. ..

Molt poques cadenes i marques del sector s'esforcen seriosament a complir amb els estàndards laborals.

Quan ho fan, es limiten sovint a establir uns codis de conducta que necessitarien moltes més mesures i més voluntat per fer-los complir.

S'han fet algunes passes per a canviar aquesta situació, però el camí que queda per recórrer és encara molt llarg.

TOT CLAROR

3

_()p-~in=i6~

__________________________________

'ENTREVISTA CURTA

Carles Ballús PsicòllJf/ d.nns/ilu/ d. Psicologia i Psiquia/da de l'Hospi/al Clínic

ElI/r.vis/a: Yuri Ferntfndez

"Tots ens estressefl1: l'urbano~ la portera) la peixatera j en Maragall. " És veritat que els psicòlegs només escolten?

N o,

a vegades di e m

coses .

Quina mena de coses?

Podem orie ntar la gent i podem oferir alternatives, podem fer pe nsar la gent, que s'adoni n del que diuen.

és pe rfecte, que e l d e Burkina Faso.

Parlant dels països escandinaus, com pot ser que allà, que tenen un nivell de vida tan elevat, se suïcidin més que ningú?

això, amb vint anys, encara no sé relacionar-me?

Ll avo rs

tens

un

qu e té un problema, i falla al llit. A la següe nt vegada se n'hi anirà amb mo ltes

probl ema.

expectatives i molt amoïnat

Quina part de culpa té la parella en problemes de depressió i d'ansietat?

tan nervi ós que li tornarà a

per si fallarà o no. Es posarà fallar, i a la tercera tindrà un problema.

En

aq uest

És un problema de llum.

Penso que és un gran

Pe nsa qu e all à un d e ls

error parlar de culpes. I a

as pecte, la impotè ncia és

tractame n ts

En quin moment m'he de passar de vostè al psiquiatre?

la

més, depèn molt dels casos.

co m l'inso mni : qu e quan

depressió és la fototeràp ia.

I el fet de no tenir parella?

més ens hi obsessionem

Els posen co m un flaix de

En el mo ment que j o li

llum per estimular-los. Pensa

Evidentment, pot se r

qu e és un pa~ o n l' es timula c ió disminu e ix

molt estressa nt per a segons qui. Però, per exemple, mira

Qui s'estressa més?

moltíssim, si una nit dura sis

en Beckham, que té moltes

Tots ens estressem . Tu ,

mesos ...

parell es i no se'l veu ga ire

jo, l'urbana, la portera, la

estressat.

peixatera

és difícil de dir, perquè no

On aprenc a relacionarme?

A l'escola, amb la família,

Quina relació hi ha entre l'ansietat i la impotència?

Maragall.

és e l mate ix e l siste ma

digui .

Quin és el problema mental més comú al món?

Seguram ent l' ansietat.

Però s'ha de pensar que això

d'estadística d'aquí que el dels països esca ndinaus, que

pe r

a

fe nt es port. ..

I si, un cop passat tot

més fàcil és patir-la. Hi ha una relació absolutament directa.

i en

Pasqual

Hauríem de treballar menys?

Posem per cas un senyor

Per suposat que sí.

En/revis/es: YuIi Fernúndez

Creus que la monarquia és una institució obsoleta?

JUAN PASTOR

ANAïs CALAVIA

PERE HUGUET

MARIAN RUIZ

JORDI PONS

21 anys

22 anys

57 anys

44 anys

42 anys

Jo no hi crec, en la monarqu ia. No serveix per a res; tu et passes la vida treballant i quan arribes a gran no tens res. Però ells cobr.en la tira i més i no foten brot.

A mi m'agradaria una feina com aquesta.

Sí, perquè les funcions de la monarquia són merament representatives. Jo me la carregava. Republicans!

Totalment. Perquè està fora de lloc, avui dia, una gent que viu !lamés de la representació i que paguem entre tots.

Actualment sí. Estava justificat en una altra època; ara, amb un sistema dem 0c~àtic on ja tenim una representació del país no ens cal un càrrec d'aquest tipus.

Totalment. Perquè és una institució que no és democràtica, que no té raó de ser avui dia i que perpetua uns privilegis d'una gent per sobre dels altres ciutadans.

4

TOT CLAROR

' 1

I CI Provenรงa, 427 -431

_Entrevista CHEMA MARTíNEZ, ATLETA Entrevista: Yuri Fern6ndez Fotos: RUlllJ8IS World

pER MI SACRIFICI ÉS UN NOM DE Il

II

DONA

Chema Martínez és una de les esperances de medalla per als Jocs Olímpics d'Atenes. Diu que va néixer cansat, però ningú no ho diria veientlo suar per arrencar-li uns segons al keniata de torn. Surt poc i slentrena molt; segons ell, l'única recepta per arribar a dalt de tot. A principis de maig el vam tenir a Barcelona com una de les estrelles de la Milla Gaudí i vam aprofitar per parlar-hi.

T'ho vas passar bé, a la Milla?

M o lt bé. Vaig sortir molt co ntent.

A més, co m que no és la meva prova va ig poder fer la meva carrera i el Juan Carlos (Higuero) gairebé no m'atrapa.

Se'm va quedar l'espina, a veure l'any que ve ... Però l'entorn i l'a mbient eren magnífi cs . Em va encan ta r. Co m a anècdota, et diré q ue em van donar el trofeu a la segona dona.

Què fas, quan no corres?

Desca nso. O sigui , em passo el di a descansa nt; em se mbla que sóc una person a que va néixe r ca nsada. Tot i això, aquests últims mesos ha ca nviat to t, perqu è el que fa ig quan no corro és estar amb la meva fill a, que té tot ju st deu setm anes.

Felicitats!

Moltes gràc ies . Esti é to t e l di a bavejant i les estones lliures les passo amb ella. Si ja de per si em co nsidero una persona optimista i motivada, ara

6

TOT CLAROR

la nena m'ha donat un altre plus de moti vació, encara que descansi mo lt menys ...

Fas una vida discreta, oi?

Doncs sí. L'altre dia ho parl ava amb la meva dona, que l'última vegada que vam anar al c in e vam paga r e n pessetes. La veritat és que no descanso cap dia de la setmana; potser cada cinc mesos em perm eto un dia de desca ns. Imagina't que l'últim dia lliure el vaig tenir quan va néixer la nena! De totes maneres, sé el que tinc a sobre i el qu e haig de fer per arribar a dalt, i sort que la meva dona ha estat esporti sta i em co mprè n. És una sa nta.

M oltes vegades arribo rebentat el diumenge, després d 'un a co mpetició, i és ell a la qu e m' anim a i em diu: "Vin ga Ch ema, vés a ro d ar un a miqu eta."

Què va passar, a Tòquio?

Aqu est any, la idea era anar als Jocs

______ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _Entrevista en marató, un cop passada la se lecció

crificis que demana la teva profes-

que es feia al febrer a Tòq ui o. Estava en un bon moment, em se ntia en for-

sió?

ma i fi ns i tot va ig batre el rèco rd d'Espanya de 10 quilòmetres en ruta.

gunta semblant i jo li va ig dir que, per mi, sacrifici és el nom d'una dona. j o

Llavors vaig anar al j apó, però el viatge em va ca ure fatal, el jet /ag em va dei-

ho. És una professió com qualsevol al-

xa r el cos destrossat i no va ig co mpe-

tra i jo em co nsid ero molt afortun at

tir gens bé. Els qu atre minuts més durs

perqu è m'ho passo molt bé co rrent i,

de la meva vida els vaig passar els CIItims quatre quil òmetres de la marató

per exe mpl e, em ll evo a l'h o ra que vull. Sense oblidar les co mpensacions

de Tòquio . Però, afortun ada ment, en

que rebo, tant a nivell econòmic com

aquesta vida són pocs els mom ents

perso nal. A més, sacrifici és un a cosa

Una vegada algú em va fer una pre-

faig el que m'agrada i ga ud eixo fent-

de què podem gaudir i molts els mals

qu e fem tots els que ens ll eve m per

mom ents. I són aquests m als mo-

anar a treballar cada dia. El que sí que

ments els que han de servir per apren-

req uereix la m eva professió és molta

dre a superar-se i els qu e fan que des-

duresa mental i tenir un ento rn qu e

prés puguis gaudir amb més il·lusi ó dels bons. Després de la patinada de

et doni suport, perquè no tothom pot suportar entrenaments de dilluns a diu-

Tòquio encara qu edav a una porta

menge, matí i tarda.

oberta, perquè la Federació confiava

Com et veus, d'aquí a cinc anys?

en mi, i em va demanar que anés al

Doncs la veritat és que enca ra em

campionat del món de cros (en què

veig e n actiu. No tin c data de

vam puntuar amb l'equip) . Vaig guanyar

cadu citat. Seguiré mentre tingui ga nes

el campionat d'Europa de 10.000 i em

de guanyar i no sigui un infern aixeca r-

vaig gu anyar la plaça per als jocs. I ara

me per anar a entrenar-m e. Perqu è

em vull concentrar en aquesta prova

quan comences a pensar així, és mi-

per fer un bon paper a Atenes.

llor deixar-h o.

Et compensen, els triomfs, als sa-

I d'aquí a vint anys?

Un home contra un autobús '1

José Manuel Martínez va néixer a Madrid el 22 d'octubre de 1971. Ara té 32 anys, però no sembla pas que pensi a deixar-hó. Fa 1,76 centímetres i pesa 64 .quilos. Ambiciós i tenaç, va ser al 1999 quan va córrer la primera carrera internacional: era el ómpionat del món universitari. La seva prova eren els 10.000 metres . l va quedar-ne campió. Però el reconeixement com a atleta i el pas a la primera línea de l'atletisme mundial li va venir amb la medalla d'or dels campionats d'Europa de Munic 2002, també en 10.000 metres. Aquell mateix any, a més, va quedar campió d'Espanya de cros i va aconseguir el bronze a la marató de Rotterdam. Un bronze que repetiria al 2003 . Però una de les curses més singulars que ha corregut j'atleta madrileny va ser la que va disputar contra un autobús pel centre de Madrid per promocionar els campionats del món d'atletisme del 2001. L'autobús havia de fer totes les parades per recollir els passatgers i en Chema no es podia saltar cap semàfor en vermell. La cursa va colapsar el centre de Madrid de periodistes i curiosos, mentre en Chema i el conductor de l'autGbús 27 de la companyia die transports metropolitans disptltaven el seu particular repte. Al final l'home va arribar tres minuts abans que la màquina .

"No tinc deta de cadudtat. Seguiré mentre tingui ganes de guanyar i no sigui un infern lleVar-me per anar a entrenar-me"

Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi?

Toledo • Un lloc per anar de viatge?

Formentera, però que no corri la veu.

• Un plat?

Els xanguets • Un llibre per llegir?

El código Da Vinci • Una pel·lícula de cinema?

Qualsevol d'Hitchcok • Un mitjà per estar informat?

El Pafs i El Mundo • Mar o muntanya?

El mar • Un cantant o grup musical?

Qualsevol de la "movida" • Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer?

Jesucrist • Un esportista a qui admiris?

Fernanmo Alonso • Un personatge actual?

El Papa, Juan Pau II • Què valores més de les persones?

La sinceritat • Si un dia fossis president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries?

Repartir la riquesa • Dretes o esquerres?

Centre • Què t'enduries a una illa deserta?

La meva filla • Un desig confessable?

Una medalla olímpica

TOT CLAROR

I

7

_Entrevista Jo sóc lli ce nciat en INEF i màster en gestió, tot i qu e encara em falta presentar-ne la tesina. M'agrada el tema de la gestió, més que la docència o l'entrenament. M'agraden tasques com ara organitzar events esportius, dirigir patronats; en definitiva, seguir rela cionat amb l'esport, però en un altre camp . Sense seguir a peu de pista, que ja són molts anys ...

I com a periodista no?

Per què no? Ja m'ho han proposat a la SER, i ara estic fent un documental en què segueixen la meva preparació per als jocs, amb Eurosport, que es diu Camí a Atenes. Últimament m'ho comenta molta gent i, com que he perdut la vergonya , i tinc labia i desparpajo potser sí que em podria encarrilar com a periodista.

Tu ets manxeg d'adopció, oi?

Sí, jo vaig néixer a Madrid, però visc en un poble de Conca d'on és la família de la meva dona. La veritat és que Madrid no s'ha portat gens bé amb mi i, fa sis anys, com a protesta, em vaig empadronar al poble de la meva dona. Ara corro per Castella la Manxa i tan feliç. l, parlant de Madrid, com vas viure la setmana dels atemptats?

Haig de reconèixer que em vaig quedar trastornat i frustrat com qualsevol; però, per altra banda, acabava de néixer la meva filla i els meus sentiments eren molt contradictoris. Tenia moments de gran alegria i moments d'ànim baix pel que estava passant. Des del nostre punt de vista, els esportistes poc podem fer més que participar als actes d'homenatge a què se'ns convida.

I les eleccions?

Home, jo entenc que vivim en un país democràtic i que, si la majoria decideix que vol un canvi, jo no sóc qui per anar en contra del nou govern .

Simplement, sóc una persona bastant tolerant que creu en la democràcia.

Si la gent creu que hi ha d'haver un canvi, doncs ja veurem en aquests quatre anys com va ...

8

"He anat guanyant gairebé tots els meus ídols que veia a la tele 11 IIEls polítics sbprofiten dels esportistes délit per donar imatge depersones bones i afables 11 esports. Era un nen bastant normal, que jugava gairebé a tot. Va ser a la universitat que em va començar el gusanillo, l'alta competició, els jocs olímpics, ja saps .. . I, després, he tingut sort que tots els ídols que tenia i que veia a la tele els he anat guanyant, gairebé tots . Ha estat com anar-los posant creuetes.

Tots menys els keniatas, oi?

Alguns els he guanyat. Però mira, jo et puc semblar un tio prim i així rapat a vegades em diuen que em presenti al càsting de La llista d'Schindler 2. Doncs ells pesen 20 quilos menys que jo. I després hi ha la tipologia, la genètica, que viuen a 3.000 metres d'altitud, i que així aconsegueixen com una mena

Tu què volies ser, de petit?

de dopatge natural.

I què s'ha de fer per guanyar-los?

Per guanyar-los tu has d'estar al

Jo de petit era un tot terreny dels

100% i que ells no ho estiguin . I, a

TOT CLAROR

més, hi ha una altra cosa. Jo he guanyat alguns keniates, però constantment en van apareixent de nous que són millors que els anteriors i, mentrestant, a Espanya sempre som els mateixos: ells sembla que tinguin un planter inesgotable d'atletes.

Quina relació veus entre l'esport i la política?

Hi ha una relació molt clara d'aprofitament; o sigui, que el polític s'aprofita dels esportistes d'elit. Sigui quina sigui la seva ideologia. És una maniobra en la qual el polític prova d'apropiar-se de tots els valors positius que l'esportista representa . És una qüestió d'imatge. Fixa't que quan els polítics volen donar una imatge de persones afables, de persones bones, fan un apropament al món de l'esport. Ja sigui acudint a un partit de futbol o invitant un atleta als seus actes electorals.

Defineix-te en poques paraules.

Sobretot sóc una persona molt disciplinada,

pacient,

molt

extrovertida, encara que amb el temps cada cop menys. No sé per què, però no em dono tant com abans. Però ja et dic, sobretot tinc una duresa mental de la qual fins i tot jo a vegades m'admiro. Crec que la meva principal virtut és el cap que tinc.

: .. ' , .

":'v ,

'

..

\I

·.... .

". · ... '

·••• • •

..

•••••

:: . ....:: .

'.. ... .. ,

,

_Salut

DE SOL per Albert Giménez, llicenciat en Medicina i cap de l'Area de Salut de IIEsportiu Claror

Sempre slha considerat que la persona que viu en contacte amb el sol, Ilaire i Ilaigua està més sana i robusta que la que viu tancada en una casa fosca i protegida de la llum. De fet, la medicina antiga aconsellava als malalts i convalescents el contacte amb el mar o la muntanya, o fer llargues passejades matinals; en dèfinitiva, prendre banys d1aire i sól.

El tractament de malalties mitjançant l'exposició de tot el cos, o d'una part, als raigs solars s'anomena helioteràpia i és tan antiga com el mateix home, perquè en temps remots ja es coneixien empíricament els beneficis de la influència del sol.

Heredoto (484-424 aC) ens parla de les grans terrasses orientades cap al migdia i en els seus escrits esmenta directament el benefici que proporciona l'exposició al sol en totes les convalescències de malalties. I Hipòcrates (460-377 aC) va escriure el tractat

L'acció del so" de l'aire i dels l/ocs sobre l'organisme.

En els gimnasos grecs, es donava molta importància a l'exposició solar, com ho demostra la f~rma en què estaven construïts, i a les cases romanes hi havia un espai destinat a prendre el sol anomenat solarium.

A l'Edat Mitjana, l'helioteràpia sols es considerava en el mon àrab; així, Avicena (980-1037) evidencia els beneficis dels banys de sol per a la cura i protecció de malalties.

AI segle XVIII floreix novament l'in-

10

TOT CLAROR

terès per les propietats curatives del sol. I l'any 1855 al llac Veldes, a Àustria, s'inaugura el primer establiment dedicat a l'helioteràpia.

Ja en l'època contemporània, va ser Auguste Rollier qui, en el llibre Helioteràpia, resumeix tots els seus coneixements i experiències sobre el tema.

A Rollier devem tot el que sabem sobre l'ús clínic del sol en diverses malalties infeccioses, artritis, úlceres, varius, etc.

Els efectes del bany de sol Un dels primers efectes saludables i curatius quan prenem un bany de sol és que ens augmenta alguns graus la temperatura de la pell, sense que això signifiqui tenir febre, cosa que incideix positivament en les inflamacions, com passa quan hi apliquem calor local.

També transforma en vitamines A i O les provitamines respectives i afavoreix que aquestes vitamines s'emmagatzemin al fetge, amb la qual cosa s'eviten les malalties que es de-

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ salut començarà la cura solar, dels genolls cap avall, amb la durada inicial. El tercer dia,

CAL TENIR EN COMPTE ••• Quan prenem un bany de sol hem de tenir en compte un seguit de circumstàncies com, per exemple, el país en què estem, l'època de l'any i l'hora del dia, ja que són tres factors que condicionen la potència del sol.

També hem de conèixer la pròpia sensibilitat al sol; les persones rosses i de pell clara suporten el sol menys que les morenes, i la capacitat d'adaptació del nostre organisme als rajos solars pot ser menor si estem nerviosos o patim afeccions al cor o a les artèries.

Casos en què no convé prendre el sol El metge o especialista serà qui ens indiqui la conveniència de prendre banys de sol, tot i que, com a criteri general, podem dir que cal evitar-los en les fases agudes dels encostipats, la bronquitis, la inflamació de les amígdales, en les inflamacions agudes i en les crisis de malalties de l'estómac o els intestins.

Segons alguns autors, prendre el sol en aquestes fases agudes pot incremetar el procés inflamatori o causar altres trastorns com mal de cap, insomni o nervis.

Un cop passada aquesta fase aguda, el bany de sol sí que és recomanable i, a més, ajuda a endurir el cos i a reforçar les defenses en aquelles persones que tenen tendència a sofrir aquestes dolències.

riven de l'escassetat de vitamines, com el raquitisme o les infeccions. També contribueix a pal'liar aquestes malalties el fet que un bany de sol millori l'aprofitament del calci i el fòsfor.

Un altre efecte incideix en la millora de la circulació de la sang en la pell. A més, la sang transporta les energies solars a totes les parts del cos, cosa que ajuda a la descongestió dels òrgans interns (fetge, pulmons, melsa ... ) i a la reparació de certs teixits, a la vegada que augmenta l'eliminació de les impureses de la pell.

I

La conducció de l'energia solar per tot el cos té també efectes estimulants i regeneradors, molt apropiats per a

persones anèmiques o que pateixen esgotament o debilitat.

Els banys d'aire Com a complement dels banys de sol es poden pra cticar els banys d'aire, que el doctor V. L. Ferrandiz anomenava So/aire. Consisteix a exposar el cos a l'acció de l'aire quan es nota sensació de fred, és a dir, quan la temperatura és inferior a 1520 graus. Els banys d'aire poden durar de 15 a 60 minuts i es poden

Qualsevol tractament helioteràpic ha

combinar amb la pràctica d'algun exercici físi c suau . .

Una vegada acabat el bany de sol,

de ser progressiu, continuat i vigilat.

En els primers banys, els raigs solars han de banyar les diferents parts del cos de manera progressiva.

Cal iniciar el tractament pels peus, amb exposicions de 5 o 10 minuts separades per intervals d'aquesta mateixa durada.

El dia següent s'augmentarà l'exposició als peus en 5 minuts i es

AM INFORMATICA Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona

l

'•Actualización/Reparación de ordenadores PC Configuración de ordenadores nuevos a medida l•• Portatiles, torre/sobremesa, servidores i

• • • • • •

Procedint d'aquesta manera, s'exposaran al sol les diferents parts del cos, de manera que, al cap de dues setmanes, es podran prendre banys de sol de fins a dues hores de durada. El cap ha de protegir-se dels raigs solars.

Com s'han de prendre els primers banys de sol

Bar

\

el temps d'exposició podrà ser ja de 20 minuts en els peus i de 15 en el tou de la cama, i podrem descobrir les cuixes durant 5 o 10 minuts. .

Configuración de Redes Compaq - ISM - Hewlett Packard Impresoras de tinta, laser y multifunción Canon-Epson-Hewlett Packard-Srother-Lexmark Monitores, Tarjeta de Red, Tarjeta TV Cartuchos de tinta y accesorios · 1Ordenadores segunda mano, según disponibilidad

el cos ha de protegir-se del corrent d'aire i eixugar-se molt suaument (sense fricció) amb una tovallola lleugerament humida en aigua freda.

MÉS INFORMACiÓ:

Servei mèdic dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim i Nou Can Caralleu

Restaurant

T'agradaria Conèixer... &'¿.~

Vina ... i proba les nostres especialitats

Brasería Menjars i sopars per a grups i empreses.

Propostes de menú a la seva mida

\t~

Tel:. 93 347 46 96 CI Indústria, 124 08025 Barcelona

Sl T'AGRADA MENJAR BÉ ...

REPETIRÀS! VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

_Dlet~tlca

SURIMI, UNA ALTERNATIVA AL PEIX per Natàlia Moralel, infermera i dietista del Poliesportiu Marítim

...

Sovint quan mengem bastonets de cranc o cues de llagosta ens pensem que són precisament això, cranc o llagosta.

Però res no és més lluny de la realitat, ja que es tracta de productes sense olor ni gust, fruit de la transformació en pasta de peixos amb menys valor econòmic i poca sortida comercial.

AI llarg dels segles, els diferents pobles, races i cultures han ideat mètodes bàsics d'obtenció i conservació d'aliments. I en aquest segle, en el qual les comunicacions han fet del món una única humanitat, les possi bilitats d'i ntercanvi entre cultures s'han ampliat i han fet viable el benefici mutu .

Aquest fet no s'ha escapat a la indústria alimentària en general ni, molt especialment, a la de productes pesquers, la qual s'ha enriquit gràcies a les metodologies aportades per les cultures orientals. Entre aquestes cul-¡ tures destaca la japonesa, que ha aconseguit un desenvolupament tecnològic notable en la fabricació de pastes de peix, anomenades de diverses maneres: surimi, kamaboco, chikuwa, hampen i sumaki.

Totes aquestes pastes de peix es diferencïen entre elles pel producte utilitzat en la seva preparació o pel tractament i grau de transformació a què se sotmet la matèria primera.

Succedani de peix amb gust de cranc Entre totes les pastes de peix, la que ha arribat a utilitzar-se més als països d'Amèrica és el suriml; paraula d'origen japonès

12

TOT CLAROR

que significa "múscul de peix picat".

S'obté sotmetent una polpa de peix a processos de rentatge, premsat i addició de la quantitat apropiada de sal, i és la matèria primera per elaborar productes com ara els bastonets de peix o els succedanis de marisc (bastonets de cranc, succedanis d'angules, cues de llagosta ... ) que trobem refrigerats o congelats.

L'elaboració del surimi es remunta al Japó de fa milers d'anys quan, a partir del múscul esmicolat d'alguns peixos frescs, els pescadors van començar a produir de manera artesanal, i amb tractament de calor, un producte anomenat kamaboko.

D'aquesta manera donaven sortida comercial a peixos que no es consumien i n'augmentaven el període de con-

servació.

Durant els anys setanta, el Japó va veure créixer la producció de surim/~ que es va expandir per Europa una dècada després, quan es va començar a utilitzar com a matèria primera per a

El surimi és una bona font de proteïnes per a la nostra dieta sempre que el consumim ambmoderadà sobretot sila dieta és baixa en sodi succedanis de marisc.

Els tractaments que s'utilitzen en la transformació del peix en pasta otorguen al producte final unes característiques especials: el color blanc, la capacitat de formació de gel i l'elasticitat del gel. A més, un bon surimi no té olor ni gust, la qual cosa ha permès utilitzar-lo en l'elaboració d'una gran varietat de productes com a substitut de matèries primeres d'alt valor comercial (el surimi té un cost baix,però un alt rendiment).

Tots aquests avantatges, sumats al valor comercial baix de les espècies que normalment s'hi utilitzen en la preparació, han fet que el surimi s'hagi convertit en un boom que al món occidental ha anat desplaçant la indústria pesquera convencional, a la vegada que ha obert nous camins en les investigacions de la tecnologia d'aliments marins.

Com podem utilitzar-Iol L'ús més habitual del surimi és com a complement d'amanides verdes, amanida russa, sopes, pastes o arrossos. També com a farcit de croquetes i com a ingredient de sandvitxos i aperitius.

_ _ _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _~Dletètica El surimi es prepara amb peixos magres, encara que les investigacions per aconseguir-lo amb sardina o cavalla estan força avançades

Tot i que és un producte interessant, cal pensar que porta additius i menys proteïnes i sal que el peix.

El procés de fabricació industrial

t

El més important és que s'hi empri una matè ria primera que s'hagi conservat en condicions òptimes de refrigeració. Preferiblement es prepara amb peixos magres, tot i que les investigacions per aconseguir surimiamb peixos com la sardina i la cavalla estan força avançades.

El primer que es fa és separar e l

I

Ingred ients generals del surimi

cap i les vísceres; després, se'n fan filets, es renten i es passen per una despolpadora. Quan se n'obté la polpa, es renta tres cops amb a igua freda i es premsa després de cada rentatge per eliminar-ne l'excés d'aigua.

Els rentatges serveixen per remoure'n les proteïnes sarcoplasmàtiques, les restes de sang, els pigments, els enzims i e ls compostos responsables de l'olor com, per exemple, e ls derivats amoniacals. I e n e ls dos últims re ntatges hi afegeixen sal per assegurar-se la separació dels compostos indesitjables .

Quan s'acaba aquest procedime nt, només ca l donar-hi forma. Tot i així, si la producció es destina als productes congelats, s'hi afegeixen additius com e l sorbitol o la sacarosa i polifosfats, els quals actuen com a crioprotectors i permeten que el producte es mantingui estable durant l'emmagatzematge (per a períodes de fins a sis mesos) .

Carn de peix blanc Aigua Midó de blat Midó de tapioca Clares d'ou Oli de soja Sal Sucre Sorbitol (proteïna de soja aïllada)

Elsurimi sbbté sotmetent unapolpa de peixa processos de rentatge, premsat i addició de la quantitat apropiada de sal El 'surimi és una bona font de proteïnes per a la nostra dieta, però sempre que el consumim amb moderació, sobretot en el cas de les pe rsones que segueixen dietes baixes de sodi .

MÉS INFORMACiÓ:

Servei Dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Família I Marítim

N SUÑE, S.A.

ps'\}fco

SaIud

Angela Martín LGla. En Psicolog ia Colegiada nO 8577

-

PISCINES

../ SUministro de productos químicos para piscinas ../ Flota de vehículos propios para el suministro de productos químicos ../ SUministro e instalación de material para piscinas

•

Estrés, ansiedad, depresión. Psicosomàtica.

•

Problemas emocionales y de personalidad.

•

Terapia de pareja.

•

Ayuda emocional en enfermedad, duelo y separación ~ •

St Antoni Ma Claret, 5è la . 08041 BCN

../ Puestas a punto deinstêilaciones ../ Inspecciones de pretemporada

Grupos y cursos para el Desarrollo Personal.

It 93 456 20 60

../ Reingeniería

10% descuento

../ Servicio técnico de reparaciones ../ Anillisis microbiológicos y fisicoquímicos

Crta. de Collblanc, 143 Tel. 93 449 05 51 . Fax 93 440 45 06 08904 I!Hospitalet de Llobregat (Barcelona) E-mail: jsunye@wanadoo.es

_Mens sana

COM ENS INTERPRETEM? per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i professora de Psicoestètica

Fa com a mínim 2.500 anys que l'ésser humà es planteja una pregunta: qui sóc, jo?

Aquesta pregunta porta implícit el tòpic que és un ésser immutable i, també, una noció estàtica de la personalitat, mentre que l'allunya d'una visió raonada en què l'ésser humà es construeix a si mateix i de que l'autèntic interrogant que s'ha de qüestionar és: com m'interpreto?

A vegades és fàci l confond re la pròpia personalitat amb el cúm ul d'hàbits que hem anat ap legant al llarg de la vida i que formen una grui xuda crosta que no deixa créixer ni actuar la inte l·li gència amb tota la pleni tud de les seves possibi litats.

Els hàb its só n un meca ni sme del subco nsc ient qu e ens aj ude n a auto matitza r les co nd uctes que fe m de manera molt co nti nu ada, a fi de no have r de pensa r-l es co nscie nt ment

jar- nos la in terp retac ió que prete nem ? Desa rr elar un hàb it és un treba ll fe ixuc, només ca l pregun ta r-h o als f um ado rs qu e in te nten desfer-se de l'hàbit del tabac; ca l rea lm en t un esforç co nsid erable.

Si aco nseg uim , do ncs, ca nviar els hàbits per un s altres de ademés

cada vegada. Per exe mp le, a l'ho ra d'esc riu re al teclat de l'o rdi nado r al principi hem de busca r cada ll etra; però, q uan n'agafe m el costum , els d its es mouen ràpid ament se nse ni pe nsa r- s' ho. També, qu an co nduïm un auto mòbil o ens rentem les dents

qu ats aco n-

bem allò que som, però no allò que podem ser'~

aba ns de dormir es tracta d'h àb its adquirits favo rabl es .

drem co ntestar: com m'interpreto ?

Co m vu ll se r? Q uin paper vull te nir a la vid a? Quin va lor social té aquest

Com ens interpreten els altres?

Cada dia, se nse ser-n e co nsc ients, actu em a través d'una gra n multitud de ru tin es, tant mentals co m condu ctu als. Es fa impresci ndibl e analitza rIes, doncs: què succee ix qu an els cos-

pape r? Co m m'interpreten els altres ?

Potse r en aqu est punt ens adon arem

Hi h a p e rso na l important nosa ltres

de co m és d'exte nsa o reduïd a la di stància entre la inte rpretac ió qu e fem de nosa lt res m at e ixos i l a que

t um s ad quirits no ens ajuden a for-

Si volem interpretar-nos sense falses fal'¡àcie$¡ calno barrejar els conceptes que formen la personalitat: caràcte!; temperament i talent 14

TOT CLAROR

seguirem fe r el prim er P?S per perfeccio nar la nostra inte rpretació perso nal. Sh akes pea re ja albirava aqu esta problemàtica quan va afirmar: ''Sa-

et apes d e la fo rm ac i ó e n les qu als és m o lt la interp retació qu e fan de les pe rso nes d e l nostr e

e nto rn m és pr o p e r. Aix í, en l'a d o lescè nc ia, q u e els p a res in te rpr et in e l se u fill d e fo rm a negati va o positiva el pot influir molt decis ivament. La imatge qu e en tenen, i qu e proj ecte n am b els se us co mentar is, impacta en la manera co m el noi o la noia s'afirmarà a la vi da. És necessa ri ajudar-l os pote ncia nt el mill or de les seves pec uli ari tats pe rso nals, p erq uè afi rm i n el

se u j o a t ravés d'un a interpr etac ió adequ ada.

Des prés d'a llunyar-no s de qu alsevo l rutina que ens limiti, a la fi po-

co p se n l es p e rso n es d e l nost r e ento rn . Co m més petita si gui aqu esta di vergè ncia, més gran se rà la nostra co herència perso nal.

En qualsevol de les nostres actuacions quedagravada l'empremta de lapròpia projecció

____________________________________~~ens sana Cada diq sense ser-ne conscients, actuem a través d'una gran multitud de rutines, tant mentals com conductuals, que cal analitzar

de la melodia d'u na pa rtitu ra, i que l'èxit de la seva feina té a veure j ustament amb aquest fet, així també cada perso na pot arri ba r a fer una pròpia interpretació úni ca i irrepetible de la seva cond ició humana.

Com a exe mple, i ja que ens trobem en l'a ny ded icat a Da lí, podem estudiar a través del diari que va escriur e d ur ant l'a do lescènc ia, l'a ny

Com hem vist en el cas de Dalí, se nse voluntat de treball i persistè ncia no és possible projectar-se en un rol socia l i professio nal destacats; per això, pode m ca ure en subte rfu gis que ens converteixin en somiatru ites i arribem a mi tificar la nostra personali tat pe r tal

1920, com va contestar les preguntes que anterior ment hem formul at: "Lo

culminant i potser el m és important de ma vidal puix senyala el camí que haig d'emprendre, ¿s la resolució (aprovada per la família) següent: acabaré el bav(f/lerat de pressa, si cal faré els dos anys que em resten en un so/. Després aniré a Madrid a l'acadèmia de Belles Arts. Allí penso passar tres anys treballant bojament. Després guanyaré la pensió per anar quatre anys a Roma; i tom ant de Roma seré un gem~ i el món m 'admirarà. Potser seré menyspreat i incomprès però seré un gen'" un gran gem~ perquè n 'estic cert': I

I

Com podem desmitificar la nostra forma de ser?

de no fe r l'esfo rç que necessite m.

Só n molts els mites que ens pode n immobil itzar i, fin s i tot, la psicoa nàlisi va afegi r ll enya al foc a aq uesta te ndè ncia hu m'a na a la m itifica ció quan, en vo ler exp li car l'ésse r hum à, va fer- ho a t ravés de mi tes co m el d'Èdip.

En la mes ura que vul guem in te rpretar-n os se nse falses fai· làcies, ca l qu e no barrege m els co nceptes qu e form en la personalitat : caràcte r, tempe rament i talent, perqu è podem con-

D'aq uestes paraul es pode m dedu ir qu e de cap manera hi havia una inte rpretació rutin àri a, ni el limitava ca p tòpic; i ta mbé que Dalí va ser fid el a la seva voluntat de transform ar- se en un a perso na eminent en el mó n de

fo ndre la nostra peculi ar fo rm a de se r amb les propi etats dels nostres ins-

la pintura, sabe nt, en conseqü ència, qu e hauri a d'esforçar-se molt · per arribar a co nstruir-se la in te rpretació

nostre tempera ment i fer via per forjar-n os un ca ràcter.

L'inconscient ens porta a fe r coses sense qu e ens les haguem proposat, i per això es fa necessari elaborar un a in te rpretació perso nal abans qu e la

qu e s'h avia pro posat d'ell mateix; fins i tot va arribar a preve ure les inco mprensi o ns q ue pot co mporta r el fet de destaca r-se.

De la mateixa form a que un músic demostra el ta lent en la parti cul ar manera de perso nalitzar els mat isos

tin ts i donaríe m un culte erroni a la nostra interpretació, de fo rm a q ue cada vegada se' ns fari a més d ifíci l renun c iar als di ctats pr i m ari s de l

pròpi a vida no agafi un caire que no és el que desitgem. Però avui dia sembla que la inte rpretació gener?litzada de l'homo sapiens (home qu e rao na) i

PROMOCiÓ SOL

ARTiVER OPT.eS

Sardenya, 365 . Tel./Fax 93 458 39 33

VIDRES DE SOL GRADUATS PER NOMÉS 12€ AI comprar les teves ulleres de sol

de l'hom o fa ber (home qu e fabrica) que anys enrere imperava, ha anat degenerant en un homo ludens (home que j uga), cosa que ha derivat en un ésse r que cerca més la distracció que la form ació en el que fa. Per això, més que arribar a transform ar-se en allò qu e des itja, l'home actua l està més foca li tzat a esta r distret i a passar l'estona de la mill or ma nera possible; d'aquí q ue el conce pte de feli citat s'associï cada vegada més al se u aspecte contem plat i u i l úd ic com a màxim exponent de la pròpia real itzaci ó. Ca l, ta mbé, trenca r tòpics.

La vida ens reclama ser representatius No pode m descuidar cap detall. En q ualsevol de les nostres actuacion s, en la ma nera d e prese nta r- nos als altres, en tot proced ir hum à, qu eda gravada l'e m p re m ta de la pròp i a projecció. Per aq uest motiu, per molt que algú es vulgui mostrar com a president de ls Estats U ni ts, semp re hi ve ur e m un acto r q ue ho est à simul ant. Els obstacles no ens véne n de fo ra, sin ó qu e l'enemic és e n nosa ltres pe r la poca preparació que te nim i, si no ens vo lem desviar de l nost re autè nt ic ob j ecti u no en s podem lliurar a les ambiva lències en la pròpia interpretació.

El pe nsador Ca rl es M. Espina lt ho res um e ix am b aq uestes pa raul es:

"Quan se cerca el sentit d'un gest o es perfecciona la pròpia expressivitat no es fa teatre, sinó que s'intensifica el sentit de la vida i la representativitat que ens reclama, atès que és el teatre el que imita la vida i no la vida el teatre.

Som, segons la psicoestètica, allò que dóna de si la n ostra m an era d 'interp retar-nos':

00 Revisió Optomètrica Gratuïta

ro Adaptació de lents de

contacte toves i semi rígides

(ro Ulleres graduades , per a tot tipus d'esports

TU TRIES LES QUE MÉS T'AGRADIN

Fins a Un 30% de dte. a tots els abonats de l'E$port;u Claror i Poliesportiu Sagrada Familia

esf. +-6.00; dI. +-2.00

- No acumulablft amb altres'ofertes-

-Bn

forma

EL MÓN DEL FITNESS •••••••••••••••••••••••• QUARTA PART

RELAXAR-SE AMB LES " GIMNASTIQUES SUAUS lO

per Sergi Mateu, llicenciat en Educació Física i tècnic de Condicionament Físic del Poliesportiu Marítim

Arribem a la darrera part d'aquest cic/e dedicat a les activitats de fitness amb les gimnàstiques que podríem anomenar 'dolces ', que ens ajuden a compensar els desequilibris que comporta el ritme de vida actual.

L'estrès a què ens trobem sotmesos, les postures incorrectes a la feina o a casa, el sedentarisme i altres factors de la vida "moderna" fan que el cos necessiti compensar tots aquests desequilibris provocats pel dia a dia i que no el deixen en les millors condicions. Les gimnàstiques dolces ajuden a equilibrar aquests aspectes amb una sèrie de pràctiques corporals a l'abast de tothom, ja que no demanen preparació física prèvia.

Qui no s'ha trobat mai amb la zona cervical carregada i adolorida després de passar-se vuit hores davant l'ordinador? A qui no li ha fet mal la zona lumbar després d'una estona mal assegut al sofà de casa? Alguna vegada us ha costat adormir-vos després de les tensions diàries laborals o familiars?

T'ha comentat el metge que et fa mal l'esquena perquè tens poca flexibilitat a les cames i al tronc? Les gimnàstiques dolces poden ajudar a millorar la qualitat de vida.

Un aspecte diferenciador d'aquest tipus de pràctiques respecte a les altres activitats és el paper de la ment, imprescindible per realitzar les diferents tasques. El treball se centra en

el. control mental; així, la consciència corporal, el control respiratori, la capacitat per relaxar la musculatura, la interiorització, la

16

TOTClAROR

meditació i el control d'algunes funcions corporals adquireixen la màxima importància en les sessions.

Altres continguts que es treballen són: el reconeixement propioceptiu, afectiu i cognitiu de la pròpia estructura; l'esquema corporal; la diferenciació entre tensió-relaxació muscular, zona escapular i pelvis, equilibri, pes i gravetat; la col · locació del cap i la mirada; el moviment intencionat, i l'eficàcia postura/.

Cal dir que hi ha moltes activitats englobades dins d'aquesta família, amb noms molt suggeridors, però que simplement són derivacions de les que definim a continuació.

El Body Balance Combina tècniques de ioga, del mètode Pilates, de tai-txi i de Feldenkrais per portar el cos i la ment a un estat d'equilibri i harmonia. La música utilitzada va des del New Age a les balades i els sons de natura. AI final es deixa un temps per a la meditació. Aquesta activitat treballa tots els grups musculars, ajuda a reduir l'estrès, millora la força, la flexibilitat,

-------------------------------------1Etn forma l'eq uilibri, la postura i la ca pacitat de co ncentrac ió, treballant tots els grups mu scul ars.

És possi bl em ent l' ac ti vitat més conegud a i amb més història. És una filosofi a i un art que potencia la sa lut física i la ment. Treball a la postura "està ti ca ment" per mill o rar la co nsc iència co rp oral i eq uili brar la ment i les emoc ions a través de la respiració i la relaxació. Incrementa l'esquema corporal, la força, l'agilitat i la coo rdin ac ió. En les sess io ns es practiqu en gran va ri etat de postures (ass an es) no habi t uals, les qu als mill oren la co nsciència des del cos.

Es busca una unificació de la postura en e l ges t i un a co l · locac ió de l'estru ctura esqu elèti ca i muscul ar, treballant la caixa toràcica i la respiració co m a gui a. La co nce ntració i la meditació sempre hi són prese nts.

\I

de la natura. Aspectes con l'eq uili bri, la distribució del pes o l'actitud postu ral im portànc ia i pre ne n gran s'aco nsegueix un massatge intern que regul a l'organi sme i qu e aconsegueix un gran benestar general.

Se mbl ant al ta i-t x i, però amb postures i moviments més senzills, hi ha el txi-kung.

L 'streching Té pe r ob j ect i u augm enta r la fl ex i b ilitat art ic ul ar i l'e lo ngació mu scu lar a partir d 'un co nt ro l res pi ra to ri , asso lin t relaxac ió i consciència en l'execució del treball.

El mot fa refe rència a una tècni ca que va sorgir fa uns quants anys i que va popu lari tzar Bob Anderson amb la venda de llibres. Es tracta de mantenir una determin ada postura entre 15-3 0 sego ns per ob tenir un estir am ent pr og ress iu i se nse rebots d e la musculatura que es vol estirar. En les

Ales gimnàstiques suaus el treball se centra en el control mental que té un paper imprescindible f un cio nal.

U t ili tza post ures d'estira ment progress iu i globa l dels m úsc ul s estàtics i to ni ficació de ls din àmics. N 'és un a d e ri vac i ó l'streching global actiu (SGA), q ue s'ad reça princi palm ent a esportistes i qu e està ca racte ri tza t per l'absè ncia de mani pulac ions.

La tècnica de base Es t rac ta d'un m è tod e d e co nd icionament físic i de co rrecció post ura l qu e es basa en m ult itu d d'exercicis que s'execute n a terra o en un a ba rr a d e ba ll et a ritm e d e m ús iqu es se nz ill es, qu e pretenen es tirar i enfo rtir la mu sc ul atur a

El tai-txi

sess io ns també es co mbin en altres t èc niqu e~ p er tal d 'o ptimi tza r l'estirament muscul ar.

Con sta d'una sèri e de movim ents circul ars, lents i coo rdin ats amb la res piració, prov in ents de les arts

La reeducació postural global RPG

Txi-bal/, Rolring, Mezières, Feldenkrais, Told, Kinetic Awareness o Clider tenen

es pecífi ca per asso lir un a ~ct itud postural correcta.

Altres tèc niqu es, co m Alexander,

marci al s. Es tracta d 'un a fo rm a de meditar a partir del moviment fluid i harm o ni ós fent un treball din àmi c

És un a tèc ni ca terapèuti ca qu e té

en co mú l'a llib erac ió de la tensió

com a finalitat moure's del símptoma a la ca usa de les les io ns; així, les

postural amb inte ncio nalitat del movi ment i consciència de la fluïdesa

suprim eix les du es a la rece rca d'harm oni a estructural, morfològica i

muscular qu e la majori a de persones ac umul em al ll arg de tota la vid a mitj ança nt el co ntrol res pi rato ri, la relaxació i l'acti tud postural.

Especialistes en neteja

[XJ~[Ri©&~

®® @f1

Netej~

i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius En.carregats de la neteja dels Poliesportius Claror, , Sagrada Família , Nou Can Caralleu

HERSAN 98 SL CI Ebro, 11 Tel. 93682 3594 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

Alimentació per celi(lCs Alimentació ecològica ComPlemets alimetaris Herbes i esPècies Objectes de regal Llibres Sardenya, 371 - 08025 Barcelona Tel./Fax 93 458 7537

ESPORTA LA UNIVERSITAT Té el lloc que es mereix?

L'esport és un pilar bàsic en la formació dels joves. Però, a Catalunya, l'esport universitari té moltes dificultats per arribar a l'alumnat. Per una banda, la forta càrrega lectiva de la majoria de carreres fa que els estudiants no disposin de temps per practicar cap activitat física. I, per l'altra, és molt difícil oferir un servei esportiu de qualitat a causa de l'escassetat de recursos econòmics, aportats tant per les universitats com per les institucions públiques. y. F. Segons els psicòlegs, l'edat que co mprèn l'àmbit universitari (18-25 anys) és una etapa en Iq qual les persones adquirim la majoria dels hàbits qu e mantindrem en la no stra maduresa . És per això que els especialistes insisteixen en la necessitat de potenciar l'esport entre els joves.

Perquè si alguna cosa ens han deixat clar els metges és que l'epidèmia que ens amenaça al segle XXI és la del sedentarisme. Només ca l fer un cop d'ull pels carrers de qualsevol ca pital nord-americana per descobrir que no som tan lluny de tenir una població obesa i immòbil. Com diu en Miquel López, cardiòleg de l'hospital Josep Trueta de Girona, ''ja que no podem fer res contra e/ Mc Dona/d'sl ens hem de concentrar que e/s nostres joves facin esport."

Si volem tractar aquest tema des d'un punt de vista més pragmàtic hauríem de veure on, quan i com practiquen esport els joves del nostre país. La majoria d'ells el practiquen pel seu compte en clubs i associacions diverses, però la població universitària té la possibilitat de practicar esport i d'incloure aquesta pràctica en el

currículum acadèmic. Es tracta d'un co ncepte de formació qu e no so ls inclou els coneixements adquirits, sinó que ens parla de formació integral: cultivar l'intel ·lecte i el cos al mateix temps .

Però l'esport no és solament un complement lúdi c o saludable en la vida de moltes person es. Hi ha gent qu e s'hi guanya la vida, com per exemple molts dels treballadors de la Fundació que ed ita aquesta revista. Posem per cas que un jove, en aca bar els seus estudis, es vol dedicar a l'esport en la seva vida professional. Té diverses opcions. Per una banda, la universitat públi ca (només la Universitat de Barcelona i la de Lleida) ofereix els estudis d'lNEFC, que es destinen a gent que vol impartir classes d'educació física en qualsevol àmbit.

Si ens centrem e n l' àmbit de l'educació Primària, hi ha el MEF (q ue, a més de les universitats citades anteriorment, es fa a la UAB) . Quant a la universitat privada, els estudis d'Educació Físi ca els imparteix l'escol a Blanquerna, qu e depèn de la Universitat Ramon Llull. Rece ntment, la universitat privada ESERP ha posat en marxa l'esco la Johan Cruyff, un

____________________________________Ile portatge En un moment en què la um'versitat pública veu retcrOats pressupostos en benefici de la pn'vadCÀ¡ els serveis d'esports tenen molts problemes de Bnançament ce ntre pioner qu e pretén formar els alumn es en l'organitzac ió i la gestió d'instal·lacions i clubs esportiu s.

L'esport: una assignatura?

Els crèd its de lliure elecció són aq uelles matèri es que un estud iant pot cursar fora de la facultat per tal de completar la seva formació. Són precisament aquests crèd its els que han fet molt per salvar els serveis d'esports de les universitats. Tot i l'oposició de part del professorat a incloure l'esport en el currícu lum acadèmic dels alumnes, actualment es poden aconseguir crèdits participant en les competic io ns esportives interuni ve rsitàri es, o bé estant federat en la pràctica de qualsevol esport. Això sí, de moment so ls la Universitat de Barcelona i l'A utò no ma de Bell aterra ofe reixe n aq uesta possibilitat. A la Pompeu Fabra, per exe mple, no só n favorables a la "dispersió" que suposa la pràctica de l'esport co m a complement formatiu .

La directora del servei d'esports

Les competicions unlversltlJrles L'ECU (Esport Català Universitari) és l'organisme que aplega les onze universitats catalanes i que s'ocupa de coordinar la celebració anual del Campionat de Catalunya d'Esport Universitari.

Aquest campionat l'organitza alternativament una de les onze universitats catalanes, tot i que les competicions de cada modalitat es reparteixen entre les universitats que ho demanen. Aquestes competicions es veuen molts cops relegades a un segon pla a causa de la competència dels clubs professionals. A Catalunya, l'esport es fortament associacionista i els clubs que paguen els jugadors no estan disposats a cedir-los per a les competicions universitàries. És precisament per això que en les disciplines minoritàries, com podrien ser el rugbi, el judo o l'escalada, el niveU és més elevat. En l'àmbit nacional, els campionats d'Espanya s'organitzen cada any en una ciutat diferent, amb el suport de les respectives universitats. L'organisme encarregat de coordinar la competició i de designar les seus del Campionat és el Consejo Superior de Deportes, que depèn directament del Ministeri d'Educació i Esport. Enguany, gairebé totes les proves tindran Uoc a la Comunitat de Madrid, ja que el Comitè Olímpic Espanyol té especial interès a promocionar la candidatura olímpica de la ciutat per als Jocs del 2012. Es pretén que el Campionat d'Espanya Universitari siguI una mena de prova pilot dels futurs Jocs.

variades. Pedro Andreu, que va se r director del Servei d'esports de la Unive rsitat de Barcelona, creu que "la

universitat ha d 'introduir l'esport com a complement a la formació dels estudiants. / que h o ha de fer per via curricular; o sigu/~ que la prc7ctica esportiva sigui convalidable per crèdits de lliure elecció'. El sector dels alumnes també opi na en el mateix se ntit, tot i que tampoc hi ha unanimitat al respecte. En Javier Fortes, alumne de periodisme de la Universitat Autòno-

(SAC U), Julia Garrusta, ens ho explica:

ma de Barcelona, diu que "és m olt

"La Pompeu Fabra és reacia als crèdits de lliure elecció' . Encara que ella en té un a o pini ó person al: '')0 crec que l'esport es pot considerar al currículum acadèmiç però no ha de ser gratuït; és a dir; no pot passar el que passa en moltes universltats, que et donen crèdits per fer molt poca cosa '~ Així, doncs,

necessari l'espor? ja que, a més de mantenir-te en forma, suposa una vàlvula d'escapament de les tensions que provoca la vida acadèmica". En ca ra que

so rgeix un a pregunta: la pràctica d'activitats esportives ha de fo rm ar part del currículum dels estudiants, o bé s'ha de tractar com un complement voluntari i independent de l'à mbit acadèmic?

Les op inions sobre això són molt

segurament el sector més reticent és el del professorat: "Els plans d'estudis ja van prou ajustats i les matèries cada cop es donen de manera més superfici-

Segons els metges, sihi ha una epidèmia que amenaça seriosament lapoblació al segle)()("¡ és el sedentarisme

al com perquè, a més, s'hagin de cedir hores lectives a la pràctica esportiva", opi na en Josep Grau, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Un cop més a la cua d'Europa A més dels crèd its de lliure elecció, la Universitat de Barcelona va co mença r fa sis anys a donar beques esportives als al umnes que participessin en les competicio ns uni ve rsitàr ies amb resultats notables. Això podria semblar un apropame nt als models de gestió esportiva imperants a la resta d'Europa i sobretot als dels Estats Units. Perquè e l model de gestió de l' esport universitari al nostre país difereix molt del que impera en altres països, com per exemp le els Estats Uni ts. Allà , l'esport és un actor protagonista en la vida universitàri a, les beques esportives estan a l'ordre del dia i la com petitivitat ent re les uni ve rsitats és molt forta.

Aquí, en ca nvi , es co nsid era l'esport com un valor afegit a la form ació dels estudi ants.

Un exemp le ben clar de co m Europa ja fa temps que inclou l'esport

TOTCl.AItc.

19

-Reportatse Llesport a les un iversitats catalanes Universitat U.Barcelona

Alumnes Servei es portiu 55.000

Campus Usuaris Competicions

Servei d'Esports

Sí

8.500

Sí

Est udis INEF i MEF

U. Autònoma

36.893

SAF (Servei d'Activitat Física)

Sí

5.670

Sí

MEF

U. Politècnica

27.800

Univers

Sí

450/dia

Sí

No

U. Ramon Llull

12.674

SAEL (Servei Act. Esportives i de Lleure)

Sí

-

Sí

CAFE

SACU

No

1.000

Sí

No

U. P. Fabra

8.000

U. Rovira Virgili

8.100

Oficina de l'Esport

No

2.000

Sí

MEF

U. Girona

11.000

Servei d'Esports

Sí

3.140

Sí

MEF

U. Lleida

9.150

Servei d'Esports

No

-

Sí

Servei Esports de Vic

Sí

-

Sí

U. Vic

3.900

U. Oberta

MEF i CAFE CAFE

AI tractar-se d'universitats a distància no hi ha serveis d'Esports

U. Internacional

en els plans d'estudis ens el dóna

l'a nterior govern va potenciar molt la

l'Assumpta Ribera, actual directora dels Servei d'Esports de la UB: "Es dóna el

universitat privada, la pública ha vist retallats els seus pressupostos any rere any. Tenint en compte que ''els pres-

cas que entre els estudiants d'intercanvi el servei d'esports té molt bona acolli- . da. De fe~ la proporC/o d'estudiants estrangers al servei d'Esports és gairebé el doble que la d'alumnes del paíS'.

"Tant de bo tinguéssim un model com el dels EUA ~ diu l'Assumpta, "però si no es comencen a promocionar les competicions universitàries mai no hi arribarem'~ Segons Pedro Andreu, són dues maneres de valorar l'esport: "Als

Estats Units, l'esport universitari és la prèvia a l'esport professional: aqu~ amb el model federatiu, no hi ha aquest esglaó '~

Problemes financers Però el gran problema amb què es troben als serveis d'esports és el del finançament.

andaluses

"Les universitats ens tripliquen en

subvencions '~ denuncia l'Assumpta

Ribera : "De fet, el traspàs de competències des del Govern central a la Generalitat ens ha perjudica~ perquè ja no podem optar a les ajudes del Consejo Superior de Deportes ".

L'Andreu Benet, responsable del SAF (Servei d'esports de l'Autònoma), va més enllà i ens introdueix la "tercera

2O

TOTCIAROR

supostos de la universitat primer consideren el que anomenem el nucli dur (docència i investigaciól i diguéssim que l'esport no es considera prioritari'.

via" en el tractament de l'esport a la universitat. Afirma que no sols "fan falta

més ajuts, perquè ara se'n va tot a /'lNEF i al CAR dels esportistes d'eli~ sinó que sobretot fan falta beques per a la investigació. L'esport és un fenomen transversal que necessita estudis fets des del dre~ des de l'economia, des del periodisme, etc. " I és que els serveis d'esport de les universitats no acostumen a rebre ajudes de l'ajuntament ni de la Generalitat, sinó que es financen íntegrament amb el pressupost de la universitat. Encara que el cas de Barcelona és especial, perquè, tal com explica l'Assl,JmPt:a, "Havent-hi tantes

universitats a la ciuta~ l'ajuntament no es pot abocar només en una, com passa a Sevilla, per exemple'~ En un moment com l'actual en què

Com explica Andreu Benet, la manca de recursos es fa patent i la demanda dels estudiants moltes vegades supera l'ofe rta esportiva que poden oferir les universitats.

Precisament, un dels elements clau del desenvolupament de l'esport en l'à mbit universitari és el nivell de les instal·lacions que les universitats puguin oferir. En aquest àmbit s'ha de destacar ,que la Universitat de Barce lona, l'Autònoma de Bellaterra, la Politècnica, la Ramon Llull, la Universitat d e Girona i la de Vic disposen d'instal ' lacions pròpies, mentre que altres universitats, com la Pompeu Fabra, tenen convenis amb diferents centres esportius.

Amb les competències traspassades és la Generalitat qui ha de prendre cartes en l'assumpte, però, com diu l'Assumpta, "tenen molts deutes '~ Tot i això, encara som molt lluny d'un model educatiu que valori l'educac ió física a més de la intel ·lectual.

Perruqueri a Estètic a

• La millor qu alitat al mi llor preu Entrepans, tapes i vins ga llecs Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

Còrsega, 504 . 08025 BlIrcelona Tel. 93 207 19 79

Ro sse lló , 411 Tel. 93 458 63 85

FUSTER . PASTISSERIA DUELECTRON, SL

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA·FORTUNY

• Una dol ça especialitat de crocant i xoco lata

• Climatització industJial • Electricitat industrial • Tnstal'lacions especials (hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial Trav. Industrial, 87 08902 L'Hospitalet de Llob.

Tel. 93 260 01 61 - Fax 93 338 04 30 duelectron@duelectron.com

• Pedres Sagrada Família Rosselló , 436-438 (xamfrà PadllIa) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

LA YAYA AMELlA • La cuina del baca ll à Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

• Especialistes en plantilles • Cotilles a mida, fèrules • Genu-valgo • Pròtesis mamàries • Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguretat Social Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

POLlGRAS INVERTER

Adm6n.

Loteria, 122

• Insta laci ones deportivas • Césped artificial

Campoamor s/n, nave 7 08290 Cerdanyola del Vallès Apdo.Correos 182 Tel. 93 5898532 Fax 93 675 34 64

• Fabricamos, distribuimos y mantenemos sistemas de alimentación ininterrumpida • Seguridad para su informatica Aragón, 517 10. 08013 BCM Tel. 93 265 66 76 . Fax 93 265 53 03 lnverter@ctv.es/www.inverter.es

• • • •

Loteria Nacional Travesses Bonoloto Primitiva

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. /Fax 93 436 34 19

PUNToI DE VENTA PRÓllMoI ALOS CENTRoS CLAROR:

Los especialistas ya lo han advertido: ¡El sobreuso de las articulaciones en la practica deportiva

KOMESANO Passeig Maritim, 33 Tel: 93 221 47 55

ARTROACTIVE es un complemento nutricional que te aporta de una forma continuada mucopolisacaridos y antioxidantes (vitamina E) , sustancias necesarias para mantener la salud de las articulaciones .

FARMACIA SERRA-FORTUNY

Para estar en forma se requiere un gran esfuerzo... Note la juegues!!!

provoca un desgaste acelerado del cartílago al disminuir el n¡vel de mucopolisacaridos!

Provença, 506 Tel: 93 455 35 02 Pide mas información en el teléfono

802 444 454

FARMACIA MARCO Major de Sarria, 188 Tel : 93 28042 81

BIOIBERICA, S. A. Plaza Francesc Macià, 7 08029 Barcelona . tel. 93 490 49 08. www.bioiberlca.com

_Societat DE VISITA AL FÒRUM DE LES CULTURES BARCELONA

2004

A

a Ester Ben ac h Si he de se r since ra, de ca mí a la Haima esperava trobar-me una espècie de zoeo, de merca t, on la vari etat de produ ctes, perso nes, entitats, olors i co lo rs creess in un a atm os fera d e mes ti ssa tge e leva da a la màx im a potè ncia. També esperava trobar-me persones que m'aturessin per explicarme i conscienciar-me sobre el comerç ju st, la sos tenib i litat, les bo nes pràctiques .. . Si he de se r sin ce ra, he de dir qu e, des prés d'un a prim era passejada per l'interior, creuant-la en direcció al mar, vaig tenir una sensació de bui t i de dece pció. On era, el mestissa tge? On era, el merca t? Les olors no eren precisament les que havia imaginat : es barrejava la fl aire del riu Besòs amb l'olor del plàsti c d'a lguna carpa o la dels materials nous de trinca d'algunes exposicions.

En arribar al mar, vaig estar-me una estona mirant el Cegant dels 7 mars i l'esca lfam ent de ls gimn astes i/o equilibri stes qu e fan l'es pecta cl e .

La H ai ma és un gran te nda l de 16.000 metres qu ad rats on pod em tro bar un a quin ze na d'ex pos icio ns dive rses, qu atre botigues i dos ta ll ers.

Les temàtiques en són ben diverses, com la profunditat amb què s'hi tracte n els temes o la posada en escena.

Qu an hi entrem des de l'accés al reci nte Fòrum el prim er que trobem és l'ex pos ició 'Practo pia: la ciutat de les solucions', que condueix a un espai dedi cat a l'aigua. A Practop ia pode m ve ure i ll egi r una bo na qu antitat de bones pràctiques apli cades arre u del

pràct iq ues el t robe m a la botiga d'lnte rm ón, amb tot ti pus de productes de co merç just, des de cafè a roba, espelmes, intru ments musicals, figures decoratives, jocs o bij ute ria . També observe m bo nes pràctiqu es a l'ex pos ició de les ent itats U nesco i M eta, en què pre n protago ni sme el rec iclatge de les de ixa ll es urba nes.

Pode m co mpra r-hi bosses fetes de lo nes de ba ndero les d'aqu ell es que veiem penjades dels fanals o productes de tota mena fets de pa per. També pode m ga ud ir-h i d'u n ta ll er de

món que van des de l'ús de l'excrement de vaca co m a co mbust ible pe r als forns, de l'est de Sudan, fi ns a la idea

reciclatge de paper.

Després, els fa rts de riure d'u'n grup escolar que jugava a la instal·lació dels Jocs d'Aigua esperant el doll més fort per mu llar-se entre ells, va animar-me

de l'In sti tut Fe d eral d e Ciència

a repetir la visita a la Hai ma, aquest cop a la inversa i camí de la sortida.

Ambi enta l i Tec no log ia Suïssa, per co nvertir l'aigua en potable (si es deixa

La sego na oportunitat va val er la pena. La Haima no s'ha de mirar com

una ampolla de plàstic a l'exposició dels raigs solars durant sis hores, ja que la ra d iació so lar eli mi na d ive rsos

qui mira un espectacle. És un espai per pensar, per llegir, per escoltar, per sentir ex per iències i se nsac io ns, un es pai co nce ptual qu e requereix mirar-s'ho amb paciència i ulls atents. Només així, si hi dediquem prou temps, copsarem i interi oritzarem alguns dels missatges que hi trobem.

22

TOTaAROR

mi croorgani smes) . D'aq uesta manera es pod en evitar les d iarr ees qu e co mpo rten des nu t ri ció i, en mo lts casos, la mort, ori ginades per la manca de salubritat de l'aigua. Una idea qu e pot salvar la vida de gairebé 6.000 nens.

Un alt re exem pl e de bo nes

Un microclima d'experiències Entre les ex p os icion s, n'hi ha d'aq uelles que t'obliguen a aturar-te i q ue et desperte n se nsac io ns qu e, si bé són lluny de les que experim ente n els protagonistes, só n un pas important per ente nd re' ls.

La de M etges Sense Fro nteres, per exe mple, ens t ras ll ada al mó n de ls refugiats i desplaçats. Complementa el títo l la frase "Viure fugi nt". La mescla entre imatges audiovisuals i estàtiques, el so i la d ispos ició dels elem ents

oeJetat

---------------------------------------------------------------------------------.~J

ELS DIÀLEGS En la revista anterior us vam informar dels diàlegs que s'organitzaven des de l'inici del Fòrum, al maig, flOS al juny. A continuació, us en detallem els dels mesos de juliol, agost i setembre:

aco nsegue ix fer viu re les sensacions d'aquells que han estat condem nats a viure d'aquesta manera: la por, la fugida, la incertesa, la supervivència, la vulnerabilitat, il·lustrades amb tic-tacs d'un rellotge, amb cr its d 'un nen buscant la mare, amb resp irac ions ca nsades, asmàtiqu es i marcades per l'esgotament.

Les se nsacions tornen a ser fortes en l'exposició 'Dones davant la guerra', la qual presenta una atmosfe ra claustrofòbica . La persiana que tanca l'espai va girant entorn nostre mentre s'hi projecten imatges, i sonen les veus femenines que donen a conèixer la seva .vivència dramàtica en un món de guerra.

Una oportunitat per a la conscienciació La Fundació per la Pau també hi és present amb l'exposició 'Armes per al desarmament'. Si travessem diverses co rtine s, descobrim aquestes armes que ens ajudaran a desarmar-nos des de diverses vessants: la lluita co ntra mines anti persona, les armes nuclears o la crítica respecte la despesa en recerca militar. S'hi exp li ca, per exe mple, que amb el 5% dels diners que es destinen a recerca militar mundial es podrien ga rantir l'alimentació, l'ed ucació i la salut a tota

El paper de l'educació i la cultura en el desenvolupament 28. Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions Globalització i desenvolupament 29. Cultures del treball 30. Diàleg Orient-Occident 31 . 1\lrisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible 32. Pobresa, microcrèdits i desenvolupament 33. El paper de l'empresa en el segle XXI 34. La riquesa ètica de les nacions. Valors i desenv. social 35. Globalització, identitat, diversitat L'espiritualitat 36. Parlament de les religions clel món Algunes veus no escoltades 37. Viure i conviure. Fòrum Mundial cie les dones 38. Festival Munclial cie la joventut 39. 18a Conferència clel Voluntariat LAVE 2004 La ciutat, entorn cie convivència 40. Ciutat i ciutadans del segle XXI 41. Espai urbà col, lectiu: noves perspectives 42. Fòrum urbà mundial Nous actors, noves dinàmiques 43. Moviments urbans i immigració 44. Del concens cie Washington a una nova governança global 45. Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos 46. Contribuint a l'agenda global

la població del món. Fa pensar, oi? A banda de temes militars, però, també sub ratll a altres perills com l'atur, la pobresa, el càncer, la desnutrició o la co ntamin ació que, en definitiva, cause n més víctimes que la guerra o el terrorisme. l, endinsant-nos en problemes més propers, la Haima ens ensenya que a la nostra mateixa ci utat també hi ha ass umptes per resoldre . A 'C iutat In vis ibl e', persones virtuals en bancs reals ens descobreixen aquella realitat, molts cops obv iada, per no dir marginada: addiccions al joc, a l'alcohol homosexualitat, o al treball; discapacitat, clixès estètics, sida, drogodependència .. . problemes reals, viscuts per persones reals que no

del 6 al 9 de setembre clel 28 de juny a l' I de juliol cie l'I al 3 de juliol clel 14 al 16 de juliol clel 15 al 18 cie juliol del 19 al 22 de juliol 24 i 25 cie juliol clel 26 al 29 cie juliol clel 7 al 13 de juliol del 29 al 31 de juliol clel8 al1 4 cI'agost clel 17 al 21 d'agost del 8 al12 cie setembre clel 10 al12 cie setembre del 13 al 17 cie setembre clel 2 al 5 cie setembre 17 i 18 cie setembre clel18 al 21 de setembre del 22 al 26 cie setembre

sempre tenen la porta obe rta per trobar el seu lloc en la societat.

Altres espais, i ens en deixem, més ll eugers, però no per això menys formatius, són 'El Sorral de la memòria', on podem veure diversos edificis i espais declarats patrimoni hi stòri c (fets en sorra) i veure la importànci a que té la co nse rvac ió per a la humanitat. A 'Terra a la vista', se'ns transllada a l'espai en un tendal tancat i una decoració este lar. a l' espai titulat 'Nodiscriminació' un vídeo ens planteja quatre situacions quotidianes, a fi que ens hi posicionem amb un sí o un no.

Un joc semblant al mític programa "Vostè jutja", ja que ens demana parer en una de les poques oportunitats d'interactivitat que tenim.

www.assaiggeneral.com Una web amb informació, crítiques i notícies sobre el món del teatre cata là.

Ofereix una visi ó molt àmplia del panorama artístic català i tracta, a més del teatre, tota mena de novetats, des del cinema a la dansa i passant per la literatura.

RAY ALGO QUE NO ES ...

DELIRIO

TERROR EN CHECHENIA

JUAN JOSÉ MILLAs

LAURA RES1REPO ED. ALFAGUARA ,

ANNA POLITKOVSKAYA EDICIONES DEL BRONCE

Quan Agustín torna d'un viatge de negocis, troba la seva dona immersa en una bogeria sense explicació.

Una història de Colòmbia, de narcos i d'amors delirants en què la barreja de la tercera i la primera persona transporta el lector a un Bogotà proper i hostil.

Anna Politkovskaya ha investigat molt sobre la guerra de Txetxènia. Tant, que està vetada pel govern rus i amenaçada de mort.

L'autora mira d'aprofundir en les causes del conflicte i de retratar l'actuació d'un exèrcit rus sota sospita.

MADRID CONFIDENTIAL

LA MEITAT DE L'ÀNIMA

CASTILLOS DE CARTÓN

ORIOL MALLÓ ED. LA CAMPANA

CARME RIERA ED. PROA UTERÀRIA

ALMUD ENA GRANDES ED. TUSQUETS

Madrid Can fiden tia/. Les aventures del diputat K és un retrat de les vivències de Joan Puigcercós a Madrid quan era l'únic diputat d'Esquerra Republicana.

Corrupció, amiguisme i algunes claus per entendre els mecanismes de poder que imperen a la capital.

Una novel'la inquietant en què l'autora proposa al lector endinsar-se en la recerca dels propis orígens. Un enigma que comença quan la protagonista troba uns papers que qüestionen la seva identitat i que sols amb l'ajuda del lector es pot resoldre .

La María José rep la trucada d'un antic company de la facultat per anar a l'enterrament d'un amic comú. La trobada li farà reviure la tòrrida història d'amor que van viure tots tres i els assu mptes pendents que van deixar en separar les seves vides.

ENTRE RA/CES Y ANTENAS MACACO

ARQUITECTURA EF/MERA FANGORIA

BSO KILL BILL VARIS

ENDORFINAS EN LA ...

CHAMBAO

2004 Els precursors del Barcelona Saundpresenten un disc doble en què s'atreveixen amb el hi¡r hap, però, per no perdre el segell, hi incorporen samp/ers i cors tradicionals llatins.

2004 Fangoria es torna a reinventar amb aquest disc ple de sorpreses i que té en l'electròni ca i les guitarres la seva base acústica. Amb Alaska no hi ha possibilitat d'error.

2004 Els que han vist la pel 'lícula ja saben com n'és, de bona, la banda sonora. Per als que no l'han vista, hi ha temes, des del technafins al sau¿ en una barreja heterodoxa, però encertada.

2003 Aquest nou gènere anomenat flamenca-chi// segueix causant sensació. Endarfinas en /a mente és el segon treball de Chambao i és tant o més bo que el primer, que ja és dir.

.... . . . ~

- -

" '-~-~"'

www.aznaren30segundos.net Una web en clau d'humor en qu è es potencia la participació de l'internauta i que té seccions tan suggeridores co m "El salón de Urdaci" o "Cariño, tenemos que hablar". La pàgina no té cap filiació política i està basada en la seva homònima americana.

ED. AGUILAR

Juan José Mill as firma Hay

alga que na es cama me dicen. Es tracta de la història de Nevenka Fernandez, una regidor a del pp de Ponferrada que va trencar amb el seu món, assetjada per un alcalde que simbolitza el pitjor de la dreta espanyola. Impresci ndible .

MADRID

C,"'If)II11'" .......

Selecció i redacció : Yuri Fern6ndez

CULTURA POPULAR SEITÓ EN ADOB

UN ANY MÉS DE SÓNAR

Miquel Garcia

El djous 17 de juny co mença el festival de música <1\ançada més prestigiós del món: el SÓnar.

INGREDIENTS (per a 4 pers.) . 1 seitó net i sense espines (1 Kgl • All • Orenga • Vinagre • Farina ELABORACIÓ • Cal preparar-lo unes hores abans de menjar-lo. Si el fem per dinar, millor el dia abans i si és per sopar el podem cuinar el mateix dia al matí.

• El posem en un bol, el salem una mica, i hi posem l'all i l'orenga al gust.

• El cobrim amb aigua i vinagre, a parts iguals. La quantitat de vinagre dependrà molt de les nostres preferències, però cal tenir en compte que com més vinagre hi posem, més fort quedarà; però, alhora, més gustós.

• El deixem macerar.

• Per fregir-lo, hem de passar-lo per farina blanca i tenir l'oli ben calent.

CONSEL~

• , Perquè el seitó quedi més cruixent cal que en posem pocs a la paella i que l'oli estigui molt calent.

NICOTINA HUGO RODRíGUEZ 2004 El director mexicà firma aquesta comedia negra en que sobresurt l'actuació de Diego Luna. Retrat del Mèxic més pobre i corrupte.

En l'onzena edició, el Sónar ja es considerar un acte més de la cultura popular de la ciutat. Com cada any, hi haurà una oferta simultània i ininterrompuda durant els tres dies del festival. Durant el dia, el CCCB , el MACBA i el Centre de Cultura Santa Mònica seran el punt de trobada d'artistes, de

ESPORTS MOTOR 11, 12 i 13 de juny Gran Premi de Catalunya Lloc: Circuit de Catalunya M és informació: 93 571 97 00 www.circuitcat.com FUTBOL SALA 11 de juny Torn eig de futbol sala per a infants de 12 a 16 anys Lloc: CEIP Baró de Viver Tucuman l, Sant Andreu Més informació: 93 345 56 13 JUDO 26 de juny Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Judo

professionals i de públic. I, a la nit, la festa en serà la protagonista absoluta en un recinte de 10.000 metres a la Fira 2 de Cornellà, on els més prestigiosos Dj's faran ballar més de 18.000 persones al ritme desenfrenat dels seus plats.

LA PLATJA DE LA BARCELONETA Des que els Jocs Olímpics van obrir Barcelona al mar, la platja de la Barceloneta s'ha convertit en punt de refèrencia per als banyistes que no volen sortir de la ciutat. Per als amants de l'esport, hi ha pistes de vòlei i una estació de fitness, així com vestuaris a peu de platja. Per als amants de la gastronomia, hi ha una gran varietat de restaurants amb terrasses que miren el mar. Per als nens, hi ha un espai lúdic amb tirolines i tobogans. I, cap al capvespre, hi ha els "xiringuitos", on la música suau i el sol de la tarda són ideals per prendre-hi una copa i, fins i tot, ballar una mica. A la nit, la música puja de to, i s'hi munten petites festes a la platja.

HECTOR GRACIA OUEREJETA 2004 Gracia Querejeta firma aquest film que versa sobre la relació d'una dona i el seu nebot, del qual s'ha de fer càrrec a la mort de la mare.

Lloc: Centre Mpal. d'esports de la Vall d'Hebron Més informació: 93 428 39 52 PETANCA 2, 3 i 4 de juliol 20è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Petanca Lloc: C§¡mp Municipal de Fútbol l'Aliga Més informació: 93 21025 51 FUTBOL Del 14 al 20 de juliol Primer Campionat del món d'Escoles de Futbol Lloc: Estadi Olímpic Montjuïc Lluís Companys Més informació: 93 426 20 89

ZAMAN, EL HOMBRE DE...

NvlERALWAN

INTERMISSION JOHN CROWLEY

2003

2003 Pel·lícula urbana que retrata les inquietuds d'un grup de joves irlandesos que viuen entre feines precàries i pintes de Guinnes. Interessant guió, en la línea de Trainspotting.

ZaméÍn, el hombre de los juncos és una història d'amor en la qual un home de l'Iraq rural emprèn un viatge per salvar la seva dona. En destaca l'excel·lent fotografia.

El TURISME COM A FENOMEN SOCIAL, A LA FUNDACiÓ ANTONI TÀPIES

"Yideofòrum: la Bonnemaison"

TOUR-ISMES, LA DERROTA DE LA DISSENSiÓ

15dejuny Bibl ioteca pública MontbauAlbert Pérez Baró

"Tour-ismes. La derrota de la dissensió" explora les diferents manifestacions del turisme amb l'objectiu d'impulsar una reflexió crítica d'aquest fenomen des de la pràctica artística i cu ltu ral. D'aquesta manera, es vo l descobrir quina és la veritable influ ència del turisme en les societats actuals i donar a conèixer algu nes claus dels meca nismes de representació que genera el discurs turístic. En aquest sentit, segons els organitzadors de la mostra, el turisme imposa noves maneres d'ús de l'espai públic i del temps que transformen la visió que els turistes tenen dels espais que visiten. Ciutat (Barcelona com a model), Experi ència (la platja) i Relat (souven irs, fotografies) són els tres eixos a partir dels quals es basteix aq uesta peculiar mostra, que es complementa amb materials d'arxiu i pel'lícules relacionades amb aquesta qüestió. A més, el projecte inclou una publicació amb textos inèd its i un seminari amb conferències, tallers i taules rodones.

FUNDACiÓ ANTONI TÀPIES

255 . CIUTAT : BARCELONA 93 224 20 04 . WEB: www.fundaciotapies.org

ADREÇA : ARAGÓ TELÈFON:

-ESCENA~~

----~-

--~

-~-

---~--~----~~~-~~~~-

EL REI LEAR El rei Lear és la gran tragèdia sobra la vellesa: la història d'un home violent i irracional que recull el que ha sembrat, que empitjora amb l'edat perquè no pot acceptar-la i que, després de ser llençat al no-res, aprèn la lliçó. Però ja és massa tard. Es tracta de l'obra major de William Shakespeare, per la seva cosmogonia absoluta, per la furiosa barreja de temes i gèneres. Tot això, dirigit pel director català de més èxit a Europa, Calixto Bieito, qu e ens presenta aq uest clàssic transformat, amb el seu estil transgressor.

TEATRE ROMEA

I...

ci HOSPITAL, 51 . CIUTAT:

BARCELONA' TELÈFON:

93 309 70 04 . WEB: www.fundacioromea.com

CLUB CAPITOl

El Club Capitol acull, des del passat 16 d'abril, Maca, per faval; e/s pastre~ un espectacle creat, protagonitzat i dirigit per Clara Segura i Bruno Oro. L'espectacle neix del desig de parodiar el món de l'art. La pintura, la música, la poesia i la gastronomia -que avui dia ja es pot considerar un art- es despullen de màscares pretensioses i mostre n la seva vessant més vulnerable, incongruent i ridícula, a través d'una vintena de personatges, "els artistes", que ens ofereixen les seves creacions i despropòsits.

CLUB CAPITOL (SALA 2) WEB :

TELEVISiÓ

,

138 . CIUTAT: BARCELONA www.teatral.net/clubcapitol

Canal 33 . de dilluns a divendres 23 .30h Des que va començar "La Nit al dia ", el programa s'ha convertit en la referènc ia com a magazín infor matiu. Es tracta d'un format en què es combi na la informació conve ncional amb entrevistes i reportatges . Però si per alguna cosa destaca el programa és pels debats que organitza, que s'han convertit en un fòrum de la política catalana .

--~---

MACA, PER FAVOR, ELS POSTRES

ADREÇA: LA RAMBLA,

Jueves La revista que surt els dimecres segueix essent u na de les poques veus crít iq ues de l pano r ama informatiu . Amb uns personatges que ja formen part de l'imaginari col ·lectiu, com Martínez el Facha o Clara de Noche, E/Juevestambé va in corporant col' laboradors nous, com l'àcida Maitena. En mereixen una menció a banda els editoria ls, escrits per Ramón de España .

LA NIT AL DIA

TEATRE ROMEA

ADREÇA:

El grup de dones d'Horta presenten una pel ' lícu la sobre el' centre Bonemaisson i proposen un col'loqui sobre el paperde la dona.

' TELÈFON:

93 412 2038 .

--~-~ ~ ~

DVD-VIDEO Fernando Mereilles CIUDAD DE DIOS 18 euros

Ctdade de Deus és un barri de faveles de la perifèria de Rio de Janeiro. Es tracta d'una història crua, però real, i d'un retrat fided igne de la misèria i dels motius que impulsen nens de nou anys a convertir-se en assassins a sou .

.

·

L'ESCAPADA DE...

PEDRO ANDREU ENS PROPOSA ...

CONCURS

PARTICIPA-HI. .. I

GUANYAI

UNS DIES A OLlETE (TEROL) Us proposo viure uns dies especials en un indret del Baix Aragó, O li ete, on els primers al·licients són la gent, noble i autèntica, i el paisatge, que combina el secà i l'horta.

Llocs per visitar? No us en faltaran: l'embassament de la Cova Foralada, l'avenc de San Pedro (u n oasi de biodiversitat sense precedents a Europa que ha estat destacat pel National Geographic), el jaciment ibèric del Palomar, les pintures rupestres de la tía Chula ... A més, s'hi poden fer multitud d'excursions a peu o en bicicleta pel Parc Cu ltural del Río Martín, anar a llocs amb centenars de fòssils o, fins i tot, acostar-se al menjador de voltors d'Alarcón.

No s' ha d'oblidar e l passeig pel poble, amb un casa lot de l segle XII , i les visites obligades al bar del Bareta (menjars) i al bar de la piscina (tapes).

Allotjament? Una casa rural renovada: El huerto de l Trucho.

SI VOLS PROPOSAR-NOS ESCAPADES, ENVIA'NS UN MISSATGE A

totclaror@claror.org

Un magnífic "pack Claror" format per motxilla, gorra samarreta i

L ·últim concurs el va guanyar...

EST/LlTA ACERO ABONADA DEL

r

~ ~L~~~ ~A~':

____ -,

Nom

Cognoms

...;

PASSATEMPS

Adreço Ciutat Telèfon

TEST

De mostra la teva cultura esportiva

moi/

Edot

Què penses de /0 revista Tot Claror?

1. Què t'ha agradat més d'aquèst número 45?

S L S ,E H R aCAV E la F E R A R G I L A P R

I E T E L C L

ME N G U A L L W E N Z E R T A L S A A

I a L E E R A N B G 'M R G C A C B R U E ,E A U G R A S a T C J E R E Z C A R R Aa D E R S

I B I a

1. Com es diu el nou seleccionador nacional de bàsquet?

2. I què t'ha agradat men s?

2. Quin país organitzarà el Mundial de futbo l del 2010?

3. Quina secció t'agrada més?

3. Quin pilot va guanya r el darrer ral,li de Xipre?

4. Com es diu el guanyador del Gran Premi de Le Mans de 500cc?

ntlUJ~qm ~l~S

(17 ~ml0l[uOJD'W (t ~tl::lq¡\lpns (l ~tll~nbs~d O!ltlW (I :sa}sodsalI

I 4.

I

A qui t'agradaria que entrevistéssim?

: 5. Què creus que li falta, a la revista?

I I 6. Quina nota li posaries entre l'I i el lO? I I Envia'ns la butlleta a la revista Tot Claror

I I I I I I I II

I I I I I I I I I I I I I I

(Sardenya, 335, baixos 08025 BCN) o diposita-la a dels poliesportius L Claro~S~a~ ~ flia, ~I~ o No~C ~ C~a~ . .J

I les urnes situades a la recepció

FUNDACiÓ CLAROR

MILLA

LA MILLA SAGRADA FAMíLIA VA CELEBRAR EL VINTÈ ANIVERSARI AMB PROP DE MIL ATLETES

LA MILLA VA FER VI

AMB UNA EDICiÓ DE La Milla Sagrada Família va fer els vint anys el dia 2 de maig. I va celebrar l'efemèride de la millor manera possible: amb una gran participació d'atletes de totes les edats a les sèries amateurs i amb un cartell de luxe a les dues sèries professionals del Gran Premi Gaudí, guanyades per Juan Carlos H iguero i Edith Masai. s. L. tava a la prova, o Pol Guillén, La Milla va donar un pas més en la seva consol idació com a millor cursa urbana de migfons de Catalunya. No en va, va ser objecte d'u n reportatge de 15 minuts al Canal 33, i va ser destacada com Ulla de les notícies pri ncipals al Telenotícies vespre de TV3 del 2 de maig.

I és que la vintena edició no només va reunir prop de 1.000 atletes amateurs, i un carte ll de professio nals de luxe, sinó que es va converti r en tota una festa esportiva i social, aquest any vi nculada al Fòrum 2004 (com a acte ad herit).

Gran Premi Gaudí Les sèries professionals del Gran Premi Gaudí són les que van centrar la màxima atenció. I la ve ritat és que els "cracs" van donar la talla.

Juan Carlos Higuero (4'13") va superar en la sèrie masculina atletes com Chema Martínez, que debu-

28

TOT CLAROR

que va assoli r una meritòria terce ra plaça. A la sèrie femenina, Masai va guanyar còmodament amb un temps de 4'48", superant la també keniana Na ncy Kiprop (4'52"). La tercera plaça va ser per a Núria Fern andez (4'58").

Sèries populars Abans, durant tot el matí, s'havien disputat fins a dotze sèries per a at letes amateurs, de totes les categori es, des de benja mins fins a veterans. Tot i l'amenaça de pluja, que va planar durant el matí, finalment van córrer 964 atletes, sobre un total de 1.526 inscrits. Val la pena destacar la victòria en catego ria absol uta de Marco Antonio Cepeda, que reapareixia en' una cu rsa atlètica després d'haver su perat una greu malaltia. No només va guanyar la cu rsa, si nó que va establir-hi un nou rècord. Exemplar.

FUNDACiÓ CLAROR.

MILLA RESULTATS .> .'"

,,\(~!l1'~'

' I l

I,

¡

)

l; '"

I,

I

\ ',)

j

Categoria Guanyador

','"

•

I"

\

(

Guanyadora

6'12" Silvia Coronado 6'06" Alevins David J. Fdez, 5'34" Aniria Mata 5'59" Anna M, Chico Infantils Àlex Ramos 5'07" 5'31" Cadets Héctor Cant6 4'49" Diana Prleto 5'42" Júniors Aziz El Hamdad 4'38" Laura Rangel 5'58" Veterans Toni Valverde 4'51" Carmen Rlanco 6'01" Promeses Roger Vila 4'21" Maria Carb6 5'10" Sèniors Marco A, Cepeda 4'19" Anna Bové 5'09" Benjam( Ferran Calero

LUXE

~,

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

12 13

Juan C. Higuero Chema Martínez Pol Guillén Llu(s Mezquida Javier Carriqueo Sergi Silvero Freddy Gonzalez Younes El Mostafa V(ctor Morente Javier Medina Ricardo Serrano Edgar Rivera

Totes les class,flcac,ons

I

4'13" 4'13" 4'14" 4'14" 4'15" 4'15" 4'16" 4'19" 4'21" 4'24" 4'25" 4'25"

Edith Masai Nancy Kiprop Núria Femandez Rosa Morat6 Zulema F-Pila Margarita F-Pila Isabel Eizmendi Silvia Muntané Montse Mas Jacqueline Mart(n Alida Femandez Tamara Sanfabio Cristina Valcarcel

4'48" 4'52" 4'58" 4'59" 5'01" 5'02" 5'02" 5'03" 5'04" 5'07" 5'08" S'lI" 5'18"

fotos a la web d'lnternel www claror org

TOT CLAROR

29

• FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

EL JÚNIOR MASCULí DE BÀSQUET SAFA-CLAROR CULMINA, ALS CAM

•• SOM ElS SE

HI Sergi Larripa

"El Campionat d'Espanya júnior és, després de la Lliga ACB, la competició més important i de més repercussió dins el món de la cistella. És el punt de referència de molts clubs, entrenadors i directors tècnics de l'ACB a l'hora de fitxar joves talents per als seus equips..."

Aquesta afirmació no és nostra: és el que afirmava la Federació Espanyola de bàsquet a la pàgina web dels campionats d'Espanya júnior celebrats a Ciutadella (Menorca) entre el 19 i el 23 de maig.

A aquests campionats van participar 8 equips, 7 filials de potents clubs ACB (FC Barcelona, Real Madrid, Estudiantes, Unicaja de Malaga, Caja San Fernando de Sevilla, Tau Vitori~, Colegio Leonés -filial del CB León-) ... i una sorpresa: el Safa-Claror!

Qui són, aquests?

Aquesta és la pregunta que es feia tothom. Qui era aquell equip català d'arrel escolar qué, amb nois de la seva pedrera i sense fer fitxatges havia estat a punt de guamyar el totpoderós Barça, tant a la lliga com als campionats de Catalunya de Cervera (en què va quedar tercer) i que, als intersectors disputats a Mallorca (del 6 al 9 de maig) havia deixat fora clubs com el Joventut

3O

TOT CLAROR

La secció de bàsquet de la Fundació Claror, Safa-Claror, està vivint un somni. I és que el seu Júnior masculí ha culminat una magnífica temporada, que l'ha dut a participar en una competició només apta per als millors de l'Estat: els campionats d'Espanya, organitzats a Ciutadella (Menorca) entre el 19 i el 23 de maig . I allà, lluny d'arronsar-se, l'equip va plantar cara als millors, es va guanyar merescuts elogis i va assolir una històrica setena plaça. Felicitats!

4. Guillem Albinana Saigi 5. Oriol Arqués Casami~ana 6. Carles Llobet Marcet 7. Ferran Vflaró Oliana 8. Pau Ros Obregón 9. Borja Pascual Contel

1'79 1'83 1'86 1'86 1'94 1'82

Entrenador: Dani José

2n entrenador: José M' Conejo

de Badalona (guanyant-lo 4 cops al llarg de la temporada, i de 28 a Mallorca!), el Sant Josep o el CAl Saragossa?

Tot en contra Els entrenadors rivals dissimulaven la seva preocupació: no tenien vídeos, només referències verbals de

Escorta Aler Aler Aler Alapivot Base

10. Ignasi Jordan Bayod 11. Ruben Ferrer Velasco 12. Pau Gil Fomaguera 13. Robert Fiallos Masó 14. Jordi MartíBarreras 15. Eloi Millat Teixidó

l'exceHent joc de l'equip.

Però l'equip va tenir molt mala sort en el sorteig; li va tocar compartir grup amb tres favorits clars: el campió de l'any passat (el Caja San Fernando) i els qui posteriorment serien finalistes (Barça i Estudi antes). Són tres equips que, amb el Real Madrid, formen la base de la selecció espanyola júni-

1'97 1'95 1'83 1'84 1'83 1'69

Alapivot Pivot Base Alapivot Aler Base

Delegat: Joaquim Lafuente or, amb jugadors que, segur, veurem tr iomfar a l'ACB. Són autèntiques seleccions territorials que fitxen els millors jugadors de les seves autonomies. Molts tenen agents, contractes comercials amb Adidas o Nike ... El Barça té tres nois que superen els 2'10m d'alçada, l'Estudiantes té un base, Sergio Rodríguez, que

FUNDACiÓ CLAROR.

SECCIONS

D1ESPANYA, UNA TEMPORADA MEMORABLE

fENS D1ESPANYAI és fins i tot selecció mundial. ... I al campionat anaven a per totes!

Davant d'això, el SafaClaror s'hi presentava com l'equip més baix (mitjana d'l'85m), amb el jugador més baix del torneig (Eloi Millat, l'69m), amb cansament físic per una acumulació de partits no prevista i sense una preparació específica (molts jugadors, que preparaven la selectivitat, no havien pogut acudir a alguns entrenaments previs).

I també calia veure com podia afectar nois de 17 i 18 anys d'un equip de barri el fet de jugar un campionat com aquest, amb entrenadors com Sergio Scariolo o el seleccionador Mario Pesquera i un munt d'agents i periodistes a les grades del pavelló.

I I

"La sensació"

Però la veritat és que l'equip, lluny d'arronsar-se, va donar la cara amb una actitud i un bon joc que van despertar l'admiració de tothom. Va plantar cara als millors i va guanyar (de 18 punts!) tot un Tau Vitoria en el partit pel setè lloc.

Va ser l'equip més elogiat del campionat. "Safa ClarOl; la sensacio', deia la web de la Federació espanyola, que afegia que "el seu joc

ha captivat els presents. A base de talent descaradura i rapidesa han compensat la seva falta de centrímetres per

posar contra l'espasa i la paret els grans del bàsquet espanyol'. Fins i tot el segon entrenador de la selecció espanyola júnior, Luis Güill, destacava en una entrevista que el Safa-Claror havia estat l'equip que més li havia agradat a nivell col· lectiu. AI final, alguns jugadors del Claror van acabar signant autògrafs als nens del pavelló!

Un any memorable

La presència de l'equip als Campionats d'Espanya no ha estat fruit de la casualitat, sinó de diversos factors que l'han dut a fer una temporada impressionant.

L'entrenador, Dani José, indica algunes de les claus

de l'èxit. "A part de la generació excepcional de jugadors que tenim, s'ha de destacar el fet que han rebutjat ofertes de clubs grans per seguirjugant al Safa amb els seus amicS'. I és que "hi ha una pinya, un grup d'amics'.

Un grup d'amics que, sens dubte, recordaran tota la vida el maig de 2004, com tots els qui vam tenir el privilegi d'estar a Ciutadella.

El base de Safa-Claror, Pau Gil, va ser distingit per l'organització amb el premi "al millor recuperador" . Ignasi Jordan, d'altra banda, va rebre els premis de màxim anotador dels campionats de Catalunya, i de jugador més valuós al campionat intersectorial de Mallorca.

El premi al millor entrenador va recaure en el tècnic de l'Unicaja, però molts (fins i tot l'entrenador malagueny) deien que hauria estat just donar-li a Dani José, del Safa Claror.

CLASSIFICACIO

1. FC Barcelona 2. Addecco Estudiantes' 3. Unicaja Malaga 4. Real Madrid 5. Caja San Femando 6. Colegio Leonés 7. Safa-Claror 8. Tau Vitoria

RESULTATS DEL SAFA-CLAROR

19 maig SafaClaror-FC Barcelona 20 maig SafaClaror- C. S.Femando 21 maig SafaClaror- Estudiantes 22 maig SafaClaror-'fau Vitoria Classificació final: 7a posició

61-95 -34 77-80 -3 81-94 -13 79-61 +18

L'afició del Safa-Claror va ser la més nombrosa i sorollosa al pavelló de Ciutadella. Entre familiars i amics, hi havia prop de 100 "safistes" a les grades.

L'afició, amb molts jugadors del sènior, també va destacar en la tranquil, la nit menorquina.

I Il any que ve". , què passarà amb aquest equip? . El Júnior del Safa-Claror de l'any que ve serà molt diferent. En principi, cinc jugadors aniran al sènior del Safa-Claror, quatre aniran al sub-21, un ho deixa i dos més seguiran al júnior, ja que són jugadors de primer any i encara poden continuar una temporada més a l'equip. La idea de l'entitat és "seguir fidel a la polilica de primar la fonnació per sobre de la recerca immediata de resultats, com fan la majoria de cJubs'~ explica Dani José. Així, les moltes places lliures que quedaran al júnior seran reservades als jugadors de la casa, i només es fitxarà de fora el que sigui necessari. Per això, diu Dani José que "el gran repte per al júnior de l'any que ve serà mantenir la categoria": Per cert, que el Dani ja no en serà l'entrenador.

L'afly vine1ílt vol tenir més temps per a la farru1ia, i centrar-se e1ílla coordinació de la secció, que no és poca cosa. Ai júnior el substituirà el jovèníssirn Toni Mayol, un entrenador que ja fa anys que entrena a la casa. Com hem dit, cinc dels components del setè equip d'Espanya aniran al sènior, i aquesta és una perspectiva en què el Dani té posades moltes esperances: ''L'any que ve tindrem un sènior amb un gran futur per davant, que pot aspirar en dos o tres anys I a jugar la Copa Catalunya ". I, fins i tot, encara va una mica més enllà: ''Si els jugadors no es deixen temptar per les ofertes de fora podem ser un dels equips forts de la categoria i , aspirar a jugar les roses d'ascens a la Biga EEA". Y.F.

TOT CLAROR

31

NOU CAN CARALLEU

• FUNDACiÓ CLAROR LES OBRES REMODELARAN TOTA LA ZONA DE TENNIS

NCC COMENÇARÀ EL CURS AMB ESPAIS ESPORTIUS NOUS Nou Can Caralleu dedicarà part de les vacances estiuenques a la remodelació d'una part de la instal ·lació que encara no havia sofert cap modificació des que, farà cinc anys, es va atorgar la gestió de l'equipament a l'Associació d'Entitats formada pel Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Claror i la Universitat Ramon Llull.

Cran part de la intervenCió se centra en la zona de les pistes de tennis, que es convertirà en quatre pistes de tennis i en dues pistes de pàdel , totes de gespa artificial. També s'hi farà una pista poliesportiva exterior nova (44x22m), que tindrà paviment de formigó i que s'utilitzarà per a la pràctica de diversos esports, sobretot d'equip.

Un altre zona que tindrà modificacions serà l'edifici de vestidors del camp de futbol.

La construcció d'una gran sala de fitness (de 300 metres quadrats en una sola planta) sobre els vestidors del camp de futbol on ara hi ha les carpes permetrà redistribu ir i optimitzar les sales dedicades a les activitats dirigides, que en

AQUÀTICA INAUGURA LA PISCINA D'ESTIU Dissabte 12 de juny, Nou Can Caralleu donarà la benvinguda a l'estiu amb la Festa Aquàtica, que es farà a la piscina descoberta, de 10.00 a 14.00 hores. La festa s'adreça a petits i grans, 'que ' podran participar plegats a les activitats esportives i recreatives, com els jocs amb matalassos o les anelles.

La setmana anterior, del 7 a 1'11 de juny, la piscina romandrà tancada per tal de desmuntar-ne el globus presostàtic i de condicionar-la.

seran quatre: dues a l'ed ifici de l'espai blau i dues a la sala de damunt del barcafeteria, on fins ara hi havia màquines de musculació i

cardiovasculars.

A més, es remodelaran totalment els vestidors d'abonats situats davant del camp de futbol.

Canvi de plantejament en les activitats dirigides A partir de la propera temporada, els abonats i abonades de Nou Can Caralleu podran gaudir de les activitats dirigides de !ltness sec i aquàtic, de manera gratuïta i sense necessitat d'inscripció prèvia.

D'aquesta manera, segons la graella horària que es publicarà a principi de curs, l'abonat podrà accedir directament a qualsevol de les classes que s'estiguin fe~t en el moment.

La graella inclourà totes les activitats del programa de !ltness sec i d'aquàtic, així com les activitats per a gent gran i les gimnàstiques suaus.

Nou Llibreri a Cafè

LA FESTA

Can

CAMPUS

D'ENTRENAMENT DE MUNTANYA El cap de setmana del 3 i 4 de juliol, N~.u Can Caralleu organitzarà ' una sortida a Benasc per tal que aquells esportistes avesats a activitats de muntanya (curses, raids, ral·lis, esquí, alpinisme i tresc) millorin la seva resistència.

Els entrenaments es faran a 2.000 metres d'alçada i per participar-hi es requereix un nivell tècnic autònom i una condició física mitjana. Se'n poden formalitzar les inscripcions, fins al 22 de juny, a Nou Can Caralleu.

Caralleu· "Quarta tem

orada"

Jazz a la llum de la lluna

TOTS ELS DIMARTS, DE 21.00 A 23.30h. (8, 15,22 i 29 de juny· 6, 13,20 i 27 de juliol)

Jazz a la carta amb Juan Chamorro "Trio" Menú CaJún amb entrant, segon i postres amb beguda inclosa· 21, 50 euros

RESERVES: 932802942

f . . fJli t:J/¡

FUNDACiÓ CLAROR 1 L1ESPAI DE PLATJA, OBERT DES DE L l DE JUNY

LA TEMPORADA

MARíTIM: LA MILLOR MANERA DE

VINENT HI HAURÀ

GAUDIR DE PLATJA A BARCELONA

GRATUïTES PER

ACTIVITATS ALS ABONATS

Un dels atractius del Marítim és la seva privilegiada situació, a primera línia de mar i amb accés directe a la platja de la Barceloneta .

Això permet que , durant l'època d'estiu, els abonats de la instal·lació (com qualsevol persona que n'adquireixi una entrada puntual), pugui gaudir de tota mena d'activitats i serveis de platja.

El Marítim disposa de pistes de tennis platja i de vòlei platja a l'abast dels usuaris.

A més, hi ha diverses instal ·lacions que fan més còmoda i segura l'estada a la platja, des d'amplis vestidors amb dutxes i armariets personals fins a un servei de lloguer de gandules, als locals situats a peu de platja.

A l'Espai de Platja també hi ha un local, gestionat per Biciclot, de lloguer de bicicletes, tàndems i patins. El local també ofereix els serveis de reparació ràpida i de venda de tota mena de productes de platja. Ara, a més, ofereix una oferta, anome. nada "talasso-bici" que, a un preu molt atractiu, ofereix una hora de bicicleta i una entrada al Marítim.

Els locals de l'Espai de Platja seran oberts des de 1'1 de juny fins a finals de setembre.

Dissabte 19 de juny, torneig de tennis platja per parelles El Marítim organitzarà el proper dissabte 19 de juny er primer torneig cie tennis platja de la temporada. Serà mi torneig de pattioipació gratuïta, obert a tots eIs abonats i usuaris, majors de 16 anys, de les instal ' laoions de la Fundació Claror. Les inscripcions s'mauran de formalitzar, per parelles, a la recepció del Marítim. Les parelles poden ser mixtes, o formades per persones del mateix sexe. El torneig està enmarcat en les diferents activitats que organitza la instal.lació amb motiu de la festa de l'abonat.

SERVEIS DE L'ESPAI DE PLATJA Tiquets de lloguer d'un ús Armariet un sol ús Gandula cm sol ús

Tiquet un sol ús: Tiquet 10 l'Jsas:

Liquidació de col·leccions de temporades anteriors

50 % Descompte Condicions especials per abonats da les instal·lacions de la Fundació Claror

3,30 2,20 21,QO ~4,OO

El Poliesportiu Marftim ha definit ja el programa d'activitats de la propera temporada, qu e s'iniciarà a l' oct ubre, amb diverses novetats, e ntre les quals destaca la programació de we//ness, gratuït per a abonats. Així, els abonats podran assistir lliurement a les activitats programades, sense inscripció prèvi a. Hi haurà aeròbic, inte ns abdominal, tonifi cació, stretching, gim~ nàstica de mantenim e nt, ciclisme indoor, TBC, GAC, power dumb/e, aerosalsa, aiguagim, aigües profundes .. .

Les activitats s'oferiran en forma de graelles, en horaris de matí, migdia i vespre.

Els horaris de la graella de matins serà, de dilluns a divendres, de 7.30 a 9.30h, i els dissabtes, de 10.00 a ' 13.00 hores . L'horari de migdies serà, de dilluns a divendres, de 13.30 a 16.30 hores. L'horari de vespre serà, de dilluns a divendres, de 18.00 a 21.00 hores.

Respecte als cursets que comporten formació (ioga, tai-txi, balls de saló, natació ... ) se'n mantindrà la fòrmula actual: requereixen inscripció prèvia i no s'inclouen en la quota.

FUNDACiÓ CLAROR EL

12

PROJECTE SOCIOCULTURAL

DE MAIG HI VA HAVER ASSEMBLEA DE SOCIS BENEFACTORS

ELECCIONS AL PATRONAT DE

NOU IMPULS ALS PROJECTES

LlESTAMENT SOCIS BENEFACTORS

CULTURALS I SOLIDARIS Eulàlia Realp El passat 12 de maig va tenir lloc la cinquena assemblea de Socis Benefactors al menjador de l'escola Sagrada Família.

En l'assemblea, que és la cita anual dels Socis Benefactors, s'expliquen els projectes que s'han dut a terme durant l'any . i s'hi aboquen idees i opinions sobre el preslint i el futur del projecte sociocultural.

L'acte va començar amb una exposició del director general de la Fundació Claror, Gabriel Domingo, sobre la situació de l'emtitat quamt a xifres d'abonats i economia, i també sobre els projectes culturals i solidaris.

A finals de l'any 2003, el cens de Socis Benefactors era de 179 persones, amb . l!Jna aportació econòmica de 5.608 euros.

A continuació, els tres Socis Benefactors que rep~esenten l'estament al Patronat, Héctor Silveira, Gemma Vilaró i Joan Itxaso, van incidir en la situació dels projectes vigents i van explicar les novetats pel que fa a l'organigrama de l'àrea de cultura i solidaritat.

Una orientació nova

Segons el Pla Estratègic de la Fundació Claror, que s'està començant a elaborar, l'acció clau de l'àrea de cultura i solidaritat "adoptar una és organització n0va, reforçada

34

TOT CLAROR

per /'impuls i la renovació de les activitats culturals i els projectes solidaris, valorant el criteri de , proximitat". En aquest sentit, el Patronat fa un seguiment més proper dels projectes a través de la figura del patró ponent.

Pel que fa als projectes solidaris, la Fundació Claror té un eix d'intervenció clarament definit en la infància de risc i col· labora a pal'liar-ne les necessitats mitjançant alguns projectes: Nicaragua, Casal dels Infants del Raval i Projecte Barri.

Aquest any 2003 s'ha destinat als projectes un total de 29.552 euros, la suma de la quantitat aportada pels

Socis Benefactors Fundació Claror.

la

Més línies de treball

El Patronat ha volgut augmentar els projectes culturals i incorporar-hi quatre línies més de treball: la renovació del ' Fòrum Claror, l'elaboració d'un pla d'actuacions per a joves, l'estudi de viabilitat d'una aula d'extensió universitària per a la gent gran i l'estudi d'un línia de proximitat amb la comunitat educativa de l'escola Sagrada Família.

La comissió i l'àrea de cultura estan treballant per concretar-ne les activitats per al curs vinent.

COMPOSICiÓ DE LES COMISSIONS Amb la reestrucruraci6 de l'àrea de Ct!\ltura i Solidaritat ha sorgit una comissi6 nova, la cultural, que, juntament amb la comissi6 de solidaritat, esdevenen espais participatius i representatius de la !Fundaci6 Claror.

Les comissions estan formades per les persones següents: COMISSIÓ CULTURAL • Patr6-ponent designat pel Patronat: Héctor Silvelra • Patrons de l'estament Socis Benefactors: Héctor Stlv.eira, Gemma Vl'1ar6 i Joan Itxaso • Col, lectiu AMPA: Àngel Garcia • Col, lectiu pròfessorat: Montserrat Costa • Col' lectiu treballadors de la Fundaci6 Claror: Olga Barbero • Col, lectiu Socis Benefactors: Antoni Sans • Director General de la Fundaci6 Claror: Gabfie1 Domingo • Àrea de Comunicaci6: Ester Benach • Responsable de l'àrea de Cultura i Solidaritat: Laia franco COMISSIÓ SOLIDARITAT Aquesta comissi6 és més oberta que la cultural, i està fmIllada majoritàriament per Socis Benefactors: '. Socis Benefactors: Montse Bastida, Bernat Alonso, Miquel Céspedes, Joan Itxaso, Carme Freixes i Carles CasaÒ\lberta.

• Patr6 ponent de l'àrt:a de Cultura: Héctor Sllveira • Àrea de Cultura: Laia Franco ¡ Eulàlia Realp • Àrea de Comunicaci6: Ester Benach

El proper dijous, 17 de juny, es faran les eleccions al Patronat per part de l'estament de Socis Benefactors, ja que venç el càrrec de dos dels tres representants d'aquest estament: Héctor Silveira i Gemma Vilaró.

La votació es farà a la seu de la Fundació Claror (carrer de Sardenya, 337, entresòl segona), de 8.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00 h.

A partir del 4 de juny se'n podran consultar les candidatures a la seu de la Fundació Claror i als poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim.

D'acord amb el reglament establert en els estatuts de l'entitat, poden votar tots els Socis Benefactors majors de 18 anys amb més d'un any d'antiguitat. I és elegible aquest mateix col·lectiu, a excepció dels que siguin treballadors de la Fundació Claror i membres del claustre del CEl P Sagrada Família.

El Soci Benefactor

El Soci Benefactor és aquella persona que, essent abonada. o no d'alguna instal ' lació, destina una quantitat de 8 euros mínims l'any a projectes solidaris de l'entitat.

A més, pot participar activament en l'elaboració i seguiment dels projectes solidaris i culturals.

FUNDACiÓ CLAROR

PROJECTE SOCIOCULTURAL LA CORAL FARÀ EL CONCERT DE FI DE CURS EL

19

DE JUNY

LA FUNDACiÓ ORGANITZA UNA

LES CORALS TANQUEN UN CURS MUSICAL MOLT INTENS

E.R. La Coral Claror tancarà un curs molt productiu amb el

un p rocés de superació continuat".

co nce rt de fi de curs que es farà di ssabte 19 de juny,

Du ra nt aqu es t curs la di ve rsos Co ral ha fet co nce rt s: el Co ncer t d e

a les 20.30h., a la parròquia Sant Tomàs d'Aquino.

En aqu est q uart any d'ex istència el grup fo rm at per un a se ixa nte na de ca ntaires ha adquirit cada cop més autonomia. Segons

Primavera a La Sedeta; el ja tra di cio nal Co nce rt d e Nadal, co njunta ment amb el cor infantil; o el de la Festa M aj or de la Sagrada Família. A més, va participar en la Trobada coral qu e va

l'Elisabet Artalejo, delegada de la Coral j untament amb l'Anto ni Sans, "la coral es

apl ega r m és d e 3. 000 cantaires al Pavelló Olímpic de Badalona (foto), en un

troba en un p eríode de consolidació dels cantaires, i això ens aporta seguretat i

acte previ al Fòrum 2004.

Pel que fa al Cor infantil, en formen part una dese na

TROBADA D'OLíMPICS AL FÒRUM

de nens/es, entre sis i dotze anys, qu e han esta t co mbinant els assajos i algun co nce rt, amb la gravac ió d'un di sc co mpacte.

Sego ns el di rec to r de l cor, Juan M ari o Cuéllar, l'els

nanos treballen amb molt entusiasm e i tots estan millorant les ve us". El repertori es basa en música actual i modern a, cosa que, sego ns Cuéll ar, "és un

element p rou m otivada" tant per als cantaires com per als pares, que estan molt implicats e n l'e volució musical dels seus fills i {¡jles'~

2004

El di ssabte 12 de j uny a les 17.30 hores, la Fundació Claror organitza una acti vitat a la Fira del Fòrum de les Cul t ures Barce lo na 2004, coi ncidint amb la celebració de l d iàleg "Espo rt: di àleg uni ve rsa l?".

L' activi tat co nsistirà en una "Trobada de Medalli stes olímpics", que aplegarà un grup de rell evants es po rtistes qu e han aco nseg ui t meda ll a o límpi ca, i qu e parl aran sobre els jocs olímpics com a fe nò m en c ultural. El s esportistes seran presentats mitj ança nt un a "p erf o rmance" protagonitzada per un grup d e no ies qu e parti cip en activament en diverses activitats esportives de l'entitat. Un anim ado r establi rà un diàleg entre els co nvidats i el públi c, per refl ectir diverses opini ons entorn els valors de l'esport.

IY\

:1rGMAC~ 1

;< -( .-

, '9

~

m m m

m m m m IY\

Valido hasta 30 Septiembre 2004

Valk:lo mlcamente en Mc:D:lnak:!'s Sa<;¡rada

McC.XJrlllId 's

m

FUNDACiÓ CLAROR EL DISSABTE

19

INSTAL·LACIONS

DE JUNY, FESTA DE L'ABONAT

FESTES I FESTIVALS PER A LA CLOENDA DEL CURS Els poliesportius ja comencen a preparar el final de curs amb activitats per a , tots els gustos, unes d'obertes a la participació dels abonats i d'altres que s'organitzen com a festes de fi de curs de seccions o disciplines esportives.

Els primers a despedir el curs seran els i les alumnes de les Escoles d'Iniciació Esportiva del Poliesportiu Sagrada Família que fan el Festival el dissabte 12 de juny, de 9.00 a 13.00 hores, al pavelló. Hi podrem veure les següents disciplir;]es: bàdminton, iniciació esportiva, judo, patinatge, psicomotricitat, bàsquet i gimnàstica rítmica.

Les noies de dansa clàssica i jazz del Claror també acomiadaran el curs i ho faran com ja fa molts anys: amb el Festival de dansa, a la Sala Calassanç, el diumenge 13 de juny.

També els judoques del Claror faran una jornada de portes obertes per ensenyar a familiars i amics tot el que han aprés durant el curs. Serà el dimecres 16 de juny.

El plat fort, però, el tindrem dissabte 19 de juny, amb la Festa de l'abonat.

inscriure-s'hi del 7 al 19 de juny.

I un any més, la secció de bàsquet organitza la Diada amb activitats durant el dissabte 19 de juny. AI matí hi haurà un torneig 3x3 obert a tots els jugadors/es de la secció, amb concursos de tirs lliures, de triples i d'NBA 2 ball inclosos. A la tarda podrem gaudir d'un partit entre els entrenadors de la secció (18.30h). l, a la nit, es farà el sopar de la secció al pati exterior

I

La Festa de l'abonat

D'una banda, el Poliesportiu Sagrada Família organitza la Jornada Aquàtica amb jocs, inflables i música.

S'adreça a abonats majors de 2 anys i per participar-hi cal

36

TOT CLAROR

03-04

del Claror, amb el lliurament de premis als millors jugadors/es.

Ball amb orquestra

El fi de festa serà el ball amb orquestra que començarà a les 22.30 hores als patis exteriors de l'Esportiu Claror. Enguany anirà a càrrec de l'orquestra Rumbes del Mambo i per assistir-hi cal comprar-ne l'entrada a la recepció d'alguna de les instal·lacions.

La Festa de l'abonat al Marítim

I

El Marftim proposa, ,p er al mat{de dissabte 19 de juny, un ampli ventall d'aotivitats per tal que tots els abonats i abonades acomiadin d'allò més bé la temporada.

Hi haurà activitats aquàtiques amb claSses d'aiguagim, aigües profundes i ball final (de 10.00 a 13.00h) i un espai de jocs aquàtics per als més petits.

També es podrà assistir a un circuit de Dtness (de 9.00 a 13.00h), format per aotivitats oom j'aerosalsa, l'spinning i l'streohing, i a una classe oberta de balls llatins. A les aotiv;itats en sec cal inscriure-s'hi prèviament a recepció.

I per als qui prefereixin les activitats a l'aire lliure, de 9.00 a 14.00 hores, es disputarà un Campionat de tennis-platja (cal i!ilscripció prèvia).

Per als qui encara no coneguin la instal'lació, de 13.00 a 15.00h hi haurà una jornada de portes oberteS amb visites guiades.

EN MARXA LES ACTIVITATS D'ESTIU Les instal·lacions esportives ja tenen a la vostra disposició el programa d'activitats d'estiu.

D'una banda, hi trobem els cursos de natació per a totes les edats que s'ofereixen als mesos de juliol, agost i setembre. Tant al Claror com al Sagrada Família hi haurà cursos intensius per a infants, de cinc dies a la setmana. Entre les activitats aquàtiques, destaquen les gimnàstiques, les unes a la piscina petita i les altres a la piscina gran.

Quant a les activitats dirigides, el Claror afegeix a les disciplines en sec tradicionals (ioga, tai-txi, gimnàstica i escola d'esquena) una nova activitat: l'aquafitness, que combina el treball en sec amb l'aquàtic. A més, també ha programat una àmplia graella (juliol i/o setembre) en què l'usuari pot inscriure's per sessions i escollir entre diverses activitats.

AI Sagrada Família destaca el programa Combi 3, que permet combinar dos dies d'una activitat i un dia d'una altra de diferent. El Combi total combina dos dies d'activitat en sec amb un d'activitat aquàtica.

I el Marítim posa en marxa activitats com la dansa del ventre, la gimnàstica, el ioga, el tai-txi, el TBC, l'aerosalsa i els intensos, tant els mesos de juliol com a l'agost. A més a més, totes aquestes activitats gaudeixen de la promoció 2x1, així que qui s'hi inscrigui i pagui al juliol tindrà el setembre gratuït.

l

CLUB LLEURE FAMILIAR

2X 1

LLEURE FAMILIAR

12 EUROS DTE.

TIquets d'entrades 2x 1 per Claror Club regala 6 cupons al Parc del Tibidabo per gaudir de Port Aventura Amb el cupó de regal, cada abonat podrà comprar dues entrades pel preu d'una

Els abonats hi tindran un descompte de 12 euros per cupó en la compra d'entrades

Més avantatges per als abonats de les nostres instal ·lacions. Aquest cop és el parc d ' atraccions del Tibidabo el qui ha firmat un acord amb la Fundació Claror: fent ús dels cupons que s' adjunten en aquest número, es podran obtenir dues entrades pel preu d' una . L'oferta és vàlida fins al 31 de juliol i no és acumulable amb altres ofertes .

Un parc d' atraccions per a tota la família on, aquest any, a part de les atraccions de tota la vida com l' Hurakan, la Talaia o el tren, s' incorpora un espectacle a

També Po rt Ave nt ura ofereix avantatges per als socis de la Fundaci ó. Amb els cupons d'aquest número, els abonats hi tin dran un 12% de des compte en la compra de cada entrada .

Port A ventura és una alternativa per passar un dia amb tota la fam íl ia . Els més petits poden gaudi r de ls espectacles que es fan durant tot el di a, mentre que els pares poden trobar emocions fortes al Dragon Khan o al tren del Far-West.

En definitiva , una bona manera de passar un dia entre la Polinèsia i la Xi na a sols una hora de Barcelona.

VIATGES

l' hotel més terrorífic del país.

Parc d'Atracc ions del Tibidabo Pla ça del Tibi dabo 3. Borce lo na Te l. 93 2 11 79 42 www.tibi da bo .es

-----------------

8% DTE.

TEATRE

Port Ave ntura Autopista de Sa lou. Km. 2 Tel. 902 20 22 20 www.portaventura .es

OFERTA ESPECIAL

Vacances més barates amb El Romea fa dues sessions Claror Club i Viatges Quo especials per als abonats II

Els abonats tindran un 80/0 de descompte amb el díptic que s'ad¡unta amb la revista

Els abonats podran veure E/llei leo1; el 8 i 1'11 de ¡uliol, per 13 i lS euros

L'agència de Viatges Quo Els abonats de les quatre ha firmat un acord en el instal ·lacions de la Fundació marc del Claror Club pel Claror tenen un motiu més qual els abonats tindran un per anar al teatre . És l'acord 8% de descompte en els signat entre la Fundació viatges que hi contractin. A Claror i Prometeatre, pel més, Viatges Quo també farà qual els abonats de la un fantàstic regal als nostres Fundació podran gaudir abonats, segons l'import del d'importants descomptes en viatge . En reservar-lo, el soci dues sessions especials de l'obra El Rei Leor(veure pàg . podrà 'triar entre el 8% de descompte o un joc de 26) dirigida per Cali xto maletes . L'oferta és vàlida en oferei x la possibilitat de Bieito . Les sessions seran el qualsevol de les oficines de treure profit del vostre carnet dijous 8 de juliol, a les Viatges Quo i té vigència fins i d'estalviar una mica en les 21 . 30h. (13 euros) i el 0131 de desembre d'aquest vacances . diumenge 11 de juliol, a les ------------------ 18 .30h . (15 euros), al Teatre any.

Qu o Viatg es Romea. Per reservar-ne les Així doncs, i ara que ve www.q uovi atg es.com l'estiu, la Fundació Claror us Tel. 902 200 06 7 entrades amb descompte,

cal trucar al 93 309 70 04 i identificar-se com a membre de la Fundació. Un cop triades les localitats, s' ha de pagar per telèfon amb targeta de crèdit i podrà recollir les seves entrades a la taquilla el mateix dia .

Teatre Romea Ca rrer Hospital 5 1. Barcelona 933097004 www.fu nd acioromea. com

CLUB

ESTABLIMENTS ADHERITS DUOMO

Th tienda especialista en running!

• Cosmètica vegetal natural • 5é aniversari 5% descompte, excepte cremes facials

• Zapatillas y ropa de las primeras marcas: NIKE, ASICS, ADIDAS .. .

• Analizamos su forma de pisar en circuito con videocamara

Padilla, 254 Tel. 93 455 70 32

Paseo Garcia y Faria, 25,08005 BCN Tel. 93 307 19 55 www.runnersworld.es

ESTÉTICA SANTER

FITNESS

La teva botiga a Barcelona especialitzada en.fltness on trobaràs tots els aparells, complements i roba .fltness ...

AL MILLOR PREU I

Passeig de St. Joan, 140, pral. 2a 08037 Barcelona' Tel. 93 207 61 99

Enric Granados, 125 . Barcelona Tel. 93 4151618· www.salter.es

BAR CRYKET Dinars i sopars casolans Assortiment de tapes, creps i pizzes Ambient agradable Descompte en els sopars

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21 i Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01

.

• Taller de joieria i rellotgeria • Reparació amb 6 mesos de ga rantia • Corretges • Transformació • Piles Cartagena, 311 - Dos de Maig, 311 Tel. 93 436 48 10 . 08025 Barcelona

• Mobiliari i decoració • Som professionals: tenim una solució per a cada espai.

Rosselló, 4.12 - Av.Gaudl, 21 Tel. i fa x. 93 347 57 25

• Streetwear chico y chica • Etnies, Ecko, Loreak Mendian, Dickies, 2nbsky, Gravis, Pornstar, Zoo York, Ci rca, Osiris, Broke, EZ Rosselló,379 (Nà pols/S icilia)Tel.934582717

• Serveis finque s urbanes i industrials • Consergeria. Neteges. Manteniment

MASTER

Cent re d ' Estud ls

• Informàtica, idiomes i reforç escolar • Cursos intensius • Colònies d'estiu • 50% de dte. en la matrícula

Productes de bioseguretat

Nàpols, 268 • Tel. ¡Fax. 93 207 30 74 (24h.)

per a l'ambient i la desinfecció

HERSAN 98 SL

Mossèn Serapi Farré, 30-3:b, 08240 Barcelona Tel. 653961412·938748062

• Neteja i manteniment • Oficines i locals • Especialista en poliesportius E bre, 11 . 08740 St. Andreu de la Barca Tel. 93 682 35 94 . Tel. mòbil 607 26 98 03

SATA Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris (10% descompte en materials)

Provença, 463 (Sgda. Família) Tel. 902420030· Tel. 93 4462610

MúsicaStudio • Tallers per a l'estudi del piano, armonia i composició musical • Opcions a diplomes reconeguts internacionalment • Repertori, Jazz, Modern i Clàssic • Mètode innovador, totes les edats i nivells.

- Matrícula gratuïta -

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 Tel.JFax 932170364

METALlSTERIA MARC TORRES

• Ferreteria professional i parament • Descompte segons article.

Còrsega, 527 • Tel. 93 457 52 49 www.edifesa.net·edlfesa@edifesa.net

-

• Taller propi Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

_

m

in stitutsodontològics

• Ben a prop teu Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00

• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

• Fusteria d'alumini • Persianes d'alumini o pvc • Reixes i Claraboies Passatge Font, 19 . 08013 Barcelona Tel. 93 231 71 04

San Salvador, 127-129·08024 BCN Tel. Matins 93 213 54 06 Tel. Tardes 93 245 9919

. . Indica el descompte que s'ofereix

JOIERIA SANT PAU

SALTER

• Tratami entos facia les y corporales • Depilaciones' Homeo patia • Maquiflaje permanente

• • • •

• Peces de disseny • Joies d'argent Rosselló, 433 Ida. I (Cantonada Marina) Tel. 93 347 40 98 . Barcelona

Descompte variable segons producte

- descomptes diversos -

INSTITUTO OFTALMOLOGICO EUROPEO

• Correcció amb làser (Miopia, Hipermetropia i Astigmatisme), cataractes, glaucoma, etc.

- Barcelona. Ganduxer, 71 Tel. 93 362 49 90 - Sabadell. Prat de la Riba, 53-55 Tel. 93 745 09 52 - L'Hospitalet. Rbla. Just Oliveras, 48 Tel. 93 260 O5 10

1& Consulteu anunci a la pàgina indicada

CUPONS REGAL

CENTRES DE LLEURE OPTIMIL • Revisions optomètriques gratuïtes • Adaptació de lents de contacte • Vidres de sol: 50% de descompte Còrsega, 594 (entrada per Castillejos) Fax i Tel. 93 435 30 17

~ "

• , .

AQUALAND

,',

• Combina una visita al safari, amb l'esbarjo a les piscines I atraccions aquàtiques

Finca Les Basses s/n. Albinyana. Tarragona Tel. 977 68 76 56 . www.8spro-ocio.com

ÒPTICA UNIVERS

AQUARIUM 11.000 peixos de 450

• Revisions visuals gratuïtes

L·~.;",:,~ v"" espècies diferents

Sardenya, 325 Tel. 93 207 77 51

Moll d'Espanya Port Vell , 08039 BCN Tel. 93 221 74 74 . www.aquarlumbcn.com

PARC CULTURAL MUNTANYA DE SAL Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en genera l.

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

Compra una entrada d'adult I te'n regalem una altra.

Fins al 30 de setembre.

Ctra. de la Mina, s/n. Cardona (BCN) Tel. 93 869 24 75. www.salcardo na.com

..-------, ILLA FANTASIA

IBI

Vine a passar el dia a les nostres piscines, atraccions '--_ _ _-' I activitats per a tothom.

Finca Masbrasó sln • 08339 Vilassar de Dalt (Sort. 9 autop. C-32, Mataró) Tel. 93 751 45 53 . www.illafantasia.com III" FANTASIA

• • • •

Consulta naturòpata. Reflexologia poda\.

Quiromassatge. Flors de Bach Consulta de tarot.

Podologia Consulta psicològica

Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

GABINETE PSICOLOGíA II DIETlSTA-NUTRICIONISTA: tratamiento innovador para saber qué y cómo comer.

PSICÓLOGO CLÍNICO: para eliminar la ansiedad con hipnosis clínica.

Av.Gaudí, 31 6° 3" . BCN . Tel. 93 446 09 27 www.montsevaIls.com/ info@montsevalls.com

PARC DE LES AUS

..-¡[1I,,,,un.m L'únic

parc te'màtlc de Catalunya on pots trobar més '--_ _ _-' de 300 aus de totes les espècies.

~

Ctra. de Cabrils' 08340 Vilassar de Mar Tel. 93750 17 65 www.elparcdelesaus.com

~

MARINELAND

MAI.lIIl

_

Parc aquàtic de 65.000 m' on gaudir amb tota la familia d'espectaculars p.iscines.

....

Ctra. de Malgrat a Palafolls' Palafolls (BCN) Tel. 93 765 48 02 . www.aspro-ocio.com

.-------, PORTAVENTURA _ Atraccions, espectacles I esbarjo per a tota la familia.

• • 20 años de experiencia . Especialista en • dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas.

JUAN GENOVtS. Zona Sagrada Familia.

Tel. 93 446 09 27 (horas convenidas)

PORT A VENTURA:'

AV.Alcalde Pere Molas Km.2 . 43480 Vilaseca 'Fel. 97 777 .90 00 . www.unlversalmedlterranea.es

m 'I

• Mil detalls per a tu.

Còrsega, 5n . Rosselló, 396 Tel. 93 207 45 22 . 93 456 76 07

Mirador únic amb vistes espectaculars de Barcelona a ...,.l..

560m. sobre el nivell del mar.

Carretera de Vallvld~era al Tibidabo, sln Tel. 93 406 93 54 . www.torredecollserola.com

I

.

~ . ~.tI;

TIBIDABO

• Un fantàstic regal segons l'import del vostre viatge.

• Unjoc de maletes o bé un 8% dte.

• Vàlid fins al31 de desembre 2004 en qualsevol de les nostres oficines.

• Informació i reserves al telèfon: 902200067

www.quoviajes.com

T. COLLSEROLA -

TIBIDABO

_

Diversió I entreteniment dins la ciutat.

Plaça Tibidabo 3-4 • 08035 Barcelona Tel. 93 211 79 42 . www.tibldabo.es

_

c¡~ _

ZOO

Dm

Vine a visitar els animals I

I ·es convertiran en els teus

Bar •• lona amics .

Parc de la Ciutadella sln . Bal1celo.na Tel. 93 225 67 80 • www.zoobarcelona.com

_Fets i gent BICICLETADA DE DONES DE TOT EL MÓN PER LA PAU A L'ORIENT MITJÀ

"Follow the women" A la guerra que veiem per televisió no hi acostumen a sortir gaires dones. Segurament és perquè elles, hi hagi guerra o hi hagi pau, es dediquen a cuidar la vida. Una feina no remunerada i condemnada al silenci de la rereguarda. I es que, com diu la nostra protagonista, "les dones cuiden la vida que els homes poderosos destrueixen".

Y.F. "Quan hi ha una guerra es crea riquesa econòmica i es destrueix la vlda '~ diu la

es barrejaven amb les pro-

Clara Bastardes, politòloga i

van participar en el projecte

'posar cara, ulls i sentiments a les notícies que veiem quotidianament" "Ni les europees estem tan alliberades ni les musulmanes tan oprimides"

" Follow the Women ", una

exp li ca la Clara . I és que

màster

en

gènere

desenvolupament. Ella va ser una de les 213 dones de tot el món que el mes passat

palestines de la multitud.

Encara qu e, segons ell a, el més imp ortant ha estat

bicicletada per la pau des

aquest viatge ha servit per

de Beirut (Líban) fins a

trencar molts estereotips .

Amman Uordània), una zona

Com , per exemp le el que

on la guerra no ha perdut

exp liqu e n

protagonisme durant e ls

iraquianes que participaven

últims trenta anys.

al projecte "Amb Saddam

Recordant el viatge, diu que, arribant a! Zoea vell de Damasc, la gent els tirava roses i que les banderes de

Pace de les cicl istes italianes

les

ciclistes

teníem educació i sanitat públiques i potser hauríem pogut recórrer el camí cap a la democràcia nosaltres sols".

URGÈNCIES Urgències mèdiques .............................................. 061 Ambulàncies Creu Roja ........................ 93 507 27 00 Bombers Generalitat .............................................. 085 Bombers BCN ciutat .............................................. 080 Bombers BCN comarques ...................................... 085 Mossos d'Esquadra .............................. 93 300 91 91 Policia ................................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ............................................ 092 SERVEIS Inf.Metropolitana .................................................. OI O Protecció Civil ...................................... 93 402 33 83 Accidents en carretera ........................................... I 12 RENFE ................................................... 902 24 02 02 Ferrocarrils Generalitat ........................ 93 205 15 15

Estereotips que s'han de

ment occidental formada als

trencar com els que ens

telenotícies , com ara la

imposa l'etern paternalisme

d ' una dona musulmana

occ id ental envers o ri ent.

fumant,

"Les revolucions islàmiques sorgeixen quan hi ha un intent per part d 'Occident d 'imposar un règim per la força . De fet, es deu a la pressió d 'Occident, al neocolonialisme, que la situaClo de la dona empitjora dia per dia als països

xanda ll i ve l i en una

musulmans '~

La

Clara

també

ens

trasllada les opinions de les dones musulmanes: "Elles

ataviada

amb

bicicleta se succeïe n durant el recorregut. "Totes estaven

molt contentes amb el canvi de govern a Espanya. / no em deixa de sorprendre el gran coneixement que tenen de nosaltres, mentre que aquí no sabem ni situar Síria al mapa.

Tenen moltes expectatives posades en el canvi espanyo¿ en la retirada de les tropes, en les manifestacions per la pau... "

no senten que l'Islam oprimeixi la seva identitat. .

No fa ni un mes que ha Volen fer una revolució des tornat i la Clara ha descobert de la Sharia (llei islàmica), no una cosa : " T'adones que la des del dret occidenta¿ que distància que t 'han volgut no senten com a propi'~ Diu mostrar entre tu, dona jove que també tenien molt catalana, i una palestina no inte rès a saber quina existeix. Van a la universitat, impressió tenim aquí del treballen i tenen les mateixes poble mu su lmà. "AI vostre expectatives que tu. La país, realment penseu que diferència és que, quan som tots terroristes? '~ marxen de casa al matí, no preguntaven. saben si tornaran a veure la Imatges xocants per a una

Informació carreteres ............................ ..

Aeroport del Prat ................................ ..

Serveis Socials .. ....................................

Correus ...................................................

93 889 93 298 93 483 902 19

HOSPITALS H. de Sant Pau ....................................... 93 H. del Mar .............................................. 93 H. Clinic ................................................ 93 H. L'Esperança ...................................... 93 H. Vall d'Hebron ................................ ... 93 H. Sant Joan de Déu .............................. 93

291 248 227 367 489 280

22 38 10 71

Ii 38 00 97

90 30 54 41 40 40

00 00 00 00 00 00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BeN ................................... 93 402 70 00 Generalitat ............................................. 93 402 46 00

família '~

ESPORTS Esportiu Claror ..................................... 93 476 \3 90 Poliesportiu Sagrada Família ............... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu .................................. 93 203 78 74 Poliesportiu Marftim ............................ 93 224 04 40 Servei d'Informació Esportiva ............. 93 402 30 03 Agenda d 'activitats .............................. 93481 0021 Fed. Cat. Bàsquet ................................... 93 454 90 62 Fed. Cat. Judo ........................................ 93 268 1900 Fed. Cat. Gimnàstica .............................. 93 426 94 78 Fed. Cat. Natació ................................... 93 48818 54 Fed. Cat. Futbol ..................................... 93 265 24 77 Fed. Esp. Tennis .................................... 93 200 53 55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ............................ 93 2 19 32 16

Centre d'Estudis

www.masterce.es

P ESPLAI i COLÒNIES D'ESTIU REFORÇ ESCOLAR nou centre: • 08025 BARCELONA

Provença, 463 (Sagrada Família) • Tel. 93 44 6 26 10 08860 CASTELLDEFELS

PI. de l'Esg lésia, 6 • Tel. 93 664 16 04 08860 CASTELLDEFELS

Dr. Trueta, 26-28, 2n 1a • Tel. 93 636 41 96

...... l'estiu

A,r~tl\~

PLACES LIMITADES

08940 CORNELLÀ

Bonestar, 32 • Tel. 93 376 99 20 08980 SANT FEU U Ll.

Ctra. Lau reà Miró, 212 • Tel. 93 685 30 71 08970 SANT JOAN DESpí

Enr ic G ranados, 10 • Tel. 93 477 44 90

E·mail: master@masterce.es

'"'

AUTHORIZED TESTING CENTER

m

Generalitat de Cetalunya

Descobreix el Gegant dels 7 Mars, L'Arbre de la Memòria, els Fantòtems.

Admira els guerrers de Xi'an, i reflexiona a «Habitar el món» Dóna un tomb per la Haima i diverteix-te al Cabaret..

Vine al Fòrum, hi trobaràs tot un món per viure.

À

W

Forum

BARCELONA 2004

www.barcelona2004.org SOCIS

PATROCINADORS

~ ~TOYOTA ~

.K

"la'Caixa"

Ajuntament dellarcelona

\Jo~r!

•