Issuu

institutsodontol貌gics Fundaci贸 Claror

s u M A R

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 44, III època Abril-Maig 2004

Les altres portades OPINiÓ

2. Articles de Pere Sauret, Mercè Rosich, Esther Viva s i Sergi Larripa. 4. Entrevista curta: Ricard Fernàndez, secretari general d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya ENTREVISTA

6. Rudy Fernàndez, jugador del DKV Joventut

FÒRUM 2004, COMENÇA EL COMPTE ENRERE El proper 9 de maig comença el Fòrum de les Cultures' i, un cop dissipats els dubtes (o no) sobre com seria, arriba el gran repte d'assolir l'èxit esperat. Comença el compte enrere . AI reportatge expliquem què hi trobarem, quin tipus d'activitats s'hi organitzaran i què ha suposat per a la ciutat quant a infraestructures i canvis urbanístics.

SALUT

10. Evita l'artrosi, cuida els cartílegs DIETÈTICA

12. El paper de les proteïnes en l'alimentació MENSSANA

14. La influència de les modes \ I

ENFORMA

16. Tonificació i resistència muscular REPORTATGE

EDUARD SANJUAN ENS PARLA DE LA SITUACiÓ DEL MÓN En un intent d'entendre la complexa situació del panorama internacional que s'està dibuixant amb els nous models de terrorisme i d'imperialisme, hem volgut parlar amb un periodista que fa vint anys que es mou de guerra en guerra. Preguntes i respostes sobre la guerra, sobre la pau i sobre el terrorisme islàmic que tan durament ens ha sacsejat.

18. El Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 SOCIETAT

22. Eduard Sanjuém, periodista de TV3 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA..• 28. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR

28. El2 de maig, la Milla fa 20 anys 31. Banys de nit al Marítim 32. Casals d'estiu de Can Caralleu 34. Assemblea anual de socis benefactors 36. CLAROR CLUB 40. FETS I GENT

40. El projecte Mahaba, dos anys després

EL 2 DE MAIG, LA MILLA DEL FÒRUM Aquest any la Miila Sagrada Família compleix vint anys i, dins dels actes del Fòrum de les Cultures, serà la Milla del Fòrum . Com cada any, la cursa tindrà una part popular, amb curses per a totes les edats, i una part professional, amb la celebració del III Gran Premi Gaudí, en què atletes de primera línia competiran pels carrers del barri de la Sagrada Família.

ENTREVISTA

EDUARD

SANJUAN ELREPOR1ER

DEG'-'iRRA

ENS PARlA. DE LA snUACIO INTERNACIONAL

_()p~ in~ i6~ /~

______________________________

TOT CLAROR Tercera època Número 44 Febrer-març 2004 'TIratge: 18.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

RIBUNA

Pere Saure! lJinc!rJr dI Rllm:ions Inl.maciol1ols d.1 RACC

Una proposta perpensar-hi

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:

Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93 476 1390. Fax 93 476 1396 www.claror.org Adreça el.: totclarorOclaror.org CONSELL EDrTORIAL:

Joan !lxaso, Gabriel Domingo, Núria Borràs, Pedro Andreu, Albert Glménez, Ester Benach, Sergi Larrlpa. DIRECTOR:

Sergi Larripa COOR~NACJó , REDACCIÓ I TANCAMENT :

Ester Bellach REDACCIÓ:

Yurl Fernandez Albert Glménez (Salut) M. Dolors Villanueva (Dletàtica) laia Franco (Cultura I Cooperació) Miquel Garcia (Passatemps) COL· lASORADORS :

Carme Glménez (Mens sana) CORRECCiÓ UNGOIsTlcA:

Ariadna Viñas SECRETARiA I DOCUMENTACIÓ

Teresa Blanch PUBLICITAT:

Josep Llurs Vlde FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:

Edlclones Deportlvas Catalanas DISTRIBUCIÓ:

SPM TOTCLARORéa uns revista oberta a totesles opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions exprsssades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor. Els continguts dels aru1Cis pubIIcItarts són responsabilitat de les ~ anunciants. Prohibida la reproWccIó, per qualsevol mitjà, sense raulOriIzacIó 81Cp18888, per escrtt. de la revista To/Claror.

Entitat editora

FUNDACIÓ ClAROR Sardenya, 337, entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 1395 comunlcacloOclaror.org Web: www.claror.org PRESIDENTA

Joana Céspedes VICEPRESIDENT

Héctor C. Silvelra SECRETARI

Àngel Garcra VlCESECRETÀRIA

Consol Martr VOCALS DEL PATRONAT:

Laura Ponce, Carles Riera, Gemma Vllaró, Joan !lxaso, Carlas Ca8acuberta I Pablo Bai. DIRECTOR GENERAL

Gabriel Domingo otRECTORS O'INSTALoLACtó

E~CLAROR:

Núria Borràs

PouIII'OIITIU SAGRADA FAIIIuA: Manel Cercòs Pou._nu MARInM: Pedro Andreu

Nou CAN CARAU.!u: Carlos Cano

TOT CLAROR

Fa tres mesos vam tancar el 2003 amb les pitjors xifres d'accidentalitat en els darrers tres anys, i això després d'unes setmanes on es van produïr uns moviments legislatius per part del govern, que ha aprovat un nou reglament general de circulació i a punt ha estat de fer el mateix amb el nou reglament de conductors. Amb el primer s'han aprovat mesures adreçades a potenciar la seguretat a les carreteres, com ara l'obligatorietat a partir del proper any de portar una armilla reflectant al vehicle, no tenir el mòbil ni les llums enceses mentre es posa gasolina o l'obligatorietat dels ciclistes de dur casc. Tot i que aquestes actuacions poden contribuir a millorar la seguretat, són unes accions parcials que no afronten d'una manera global la problemàtica els accidents de trànsit a Espanya. El fet de portar una armilla reflectant al maleter del cotxe no és la solució per reduir els accidents de trànsit.

No arriba a la vintena el nombre de persones que van morir atropellades a les carreteres en baixar del cotxe, fet que suposa una petita illa, en el conjunt de 5.400 morts que hi ha cada any a Espanya. Cal d'una vegada per totes fer una aposta decidida i ambiciosa per reduir les morts per accident, tal com han fet altres països en els darrers anys amb excel ·lents resultats, com ara el Regne Unit o Suècia, i més recentment França o Itàlia. Els accidents de trànsit són una de les pitjors epidèmies que ha conegut el món occidental , gairebé pitjor, segons Francesc Bonet, director mèdic del RACC, que la SIDA. Fer totes aquestes reflexions sense aportar solucions seria fins i tot demagògic. AI RACC creiem que, a banda de la pedagogia i l'educació en seguretat viària, cal variar l'actual sistema sancionador. La solució passa per la instauració a Espanya del carnet per punts, un sistema vigent en els països

I NYETA

líders en matèria de seguretat a les carreteres i que s'ha mostrat efectiu en la lluita contra els accidents. Amb aquesta normativa, cada conductor, en treure's el permís de conduir, obté una sèrie de punts que va perdent a mesura que comet infraccions. Els punts es poden recuperar a través de la realització de cursets educatius i, si es van acumulant infraccions, l'automobilista pot arribar a perdre de manera definitiva el carnet. D'aquesta manera, el conductor és el màxim responsable de mantenir el seu permís, per la qual cosa cal esperar que variïn les conductes d'aquells conductors reincidents que fins ara pagant la multa ja pagaven la falta. Per una altra banda, el carnet per punts obligarà l'Administració a portar un control exhaustiu d'aquells conductors multiinfractors que són, al cap i a la fi, els perills més grans de la seguretat viària a Espanya.

Yinyrltr dI lasi Luis Mar/In. puIJlicada al diari "El P.riódico'; ,116/OJ/04

M ÍirNG6, EÑWE.VI61"E6, ~ORTAT€ES, ~TS, TI4IlQle;, NN6Ú VA f'EN6AR ~PER0t.e6, CARl'EU.S . EÑ MI66AT€ES 6N\6

_ _ _ __ __ _ __ _ _ _ _ __ __ Op-ini6 Mercè Rosich i Vilaró

COLUMNA

. . . . . Docio; en ·Ps¡'co/~ia.' Mòst~,~ Ps~"col'agi~ de 'Jir~ i ptrJl.ssora d. Ciències d.l'Esport Blanqu.ma , I/niversitat Ramon /Jull

Després de l'èxit els Gairebé tots professionals de la salut estem d'acord a afirmar que la pràctica esportiva és una activitat recomanable per a totes les edats i condicions físiques, Sabem que mitjançant l'esport adquirim i millorem habilitats físiques i socials i ens apropem a un estil de vida més saludable; però, quan la pràctica esportiva abandona la seva part lúdica i es més professionalitza, adquireix un nivell de competitivitat a vegades sense límits on tot sovint s'utilitzen mètodes prohibits per tal d'assolir i/o mantenir un rendiment físic humanament impossible, principalment dins dels esports individuals. Els mitjans de comunicació ens recorden dia a dia els grans mèrits de ser un esportista d'elit que van calant en nosaltres la imatge mitificada dels ídols esportius, Sense gairebé adonar-se'n, les famílies somien a tenir fills o filles que assoleixin grans

nivells esportius, també els tècnics, dirigents esportius i les pròpies institucions governamentals busquen desesperadament entre els joves nous valors esportius que demostrin a la societat la seva superioritat i, per tant, es converteixin en ídols de masses. Malauradament, el preu de l'alt rendiment és alt i, en moltes ocasions, posa en perill la salut i, particularment, crec que la repercussió va més enllà de l'estat físic, afecta també l'estabilitat emocional de l'esportista, Les morts de José M, Ji ménez o Marco Pantan i, entre altres, ens ha de fer reflexionar sobre la nostra responsabilitat a mitificar l'esportista per després abandonar la persona. Els seus testimoniatges ens mostren l'estat anímic en què es trobaven: aïllament, depressió, angoixa, desmotivació per la vida, etc., demostrant que no havien superat el pas de l'èxit a l'anonimat. Possiblement, ningú

Esther Vivas . Xarxa 'Moj,¡lització mogai

no els havia preparat per deixar de ser el centre d'atenció de tots els aficionats i seguidors. Hauríem de ser conscients de les limitacions i necessitats personals dels nostres ídols i valorar positivament un rendiment assumible, tant físic com psicològic, i els mitjans de comunicació ens haurien d'ajudar també en aquesta tasca , L'esportista mai no deixarà de ser persona, ni quan està al seu màxim rendiment esportiu i sigui per tots un mite, ni quan les circumstàncies adverses, com per exemple una lesió o uns mals resultats, l'aparten de l'interès popular. Preparar l'esportista per a l'alt rendiment és una ta sca complexa que ha de considerar totes les àrees de la persona, però, principalment, ha de tenir cura de mantenir la seva estabilitat emocional, que li permeti saber afrontar també amb èxit la seva vida després de l'èxit esportiu.

Sergi Larri pa , , , .Periodista

Els petits grans detalls Els historiadors necessitaran temps i perspectiva per posar al seu lloc totes i cadascuna de les moltes coses que han passat en les darreres setmanes. Iés que la Història s'ha accelerat en els últims dies, i amb prou feines hem tingut temps de pair-ho. La campanya electoral, la treva d'ETA a Catalunya, els atemptats de l'll-M, les 202 víctimes, el dolor, els llaços negres, ETA, AI-Qaeda, la manifestació del milió i mig de persones al passeig de Gràcia, les manipulacions, la revolució dels SMS, la manifestació dels 10.000 al carrer Urgell, la cassolada, les eleccions generals, el 77% de participació, la sorpresa, el primer aniversari de la primera bomba a l'Iraq, la manifestació dels 200.000 a Via Laietana ... Potser d'aquí a uns anys el cúmul de tots aquests fets es reduïrà a unes poques línies als llibres d'història. Iels matisos, els petits detalls, perdran el seu espai en la memòria col, lectiva. Però el que és segur és que, quan d'aquí a uns anys recordem el març de 2004, pensarem que vam ser no sols testimonis, sinó també protagonistes d'uns fets històrics. Perquè tots i totes, d'una manera o d'una altra, hi vam participar: votant, enviant un missatge electrònic o, els més petits, guardant un minut de silenci abans de jugar el seu partit de bàsquet. .. 1és que, potser els més joves recordaran que aquells dies se'ls va suspendre l'entrenament o es va tancar la instal·lació esportiva perquè els grans volien anar a una manifestació a expressar els seus sentiments. O recordaran els sentits minuts de silenci en tots els terrenys de joc de tots els esports i categories, l'exquisit comportament de totes les aficions, les portades no esportives de tota la premsa esportiva, els llaços negres a les samarretes dels seus ídols, els jugadors dels Memphis Grizzlies amb un braçalet que deia "Pau", els missatges als fòrums de la nostra web ... Un milió de petits grans detalls que potser ells no oblidaran. Potser diran que aquells dies es van adonar que l'esport (i els esportistes) no queda al marge de la societat. No viu en un altre món, tot i que de vegades ens sembli el contrari.

Mumbai:4t FòJUm Social Mundial El Fòrum Social Mundial (FSM), des dels seus orígens, l'any 2001, s'ha anat consolidant com un espai de referència per als diferents col ·lectius que integren el moviment de resistència a la globalització, Es tracta d'un espai d'intercanvi, de debat i de coordinació d'aquest moviment de moviments, Amb la quarta edició, a Mumbai (índia), el gener del 2004 (les anteriors s'havien celebrat a Porto AlegreBrasil), s'han fet passos endavant en el procés de construcció del Fòrum, Mumbai ha permès la "desoccidentalització" de l'FSM i la incorporació d'un nombre molt important de grups d'Àsia i, principalment, de l'índia. En aquesta ocasió, els americans i els europeus, sempre majoritaris, vam ser-hi minoria, Mumbai el podríem definir com el fòrum dels exclosos, per la important participació i visibilització de col ·lectius de base indis, com els milers de dalits (els intocables) que van assistirhi reivindicant l'abolició del sistema de castes. Grups de dones, camperols, sindicalistes i joves van ser alguns altres actors clau, La propera cita de l'FSM tindrà lloc a Porto Alegre, el 2005, però mentrestant no hem d'oblidar que el Fòrum no es limita a la celebració d'aquest esdeveniment, sinó que es tracta d'un procés de construcció de resistències i d'elaboració,

TOT CLAROR

_()p-= in~ i6 ~

________________________________

d~E~!~~~S!~ CU~T~

Ricard Fernàndez

. Secr~/a;j d~ahi/a¡ge de Ú r;;ne~/j/~/ de C~/a/~nya

En/revislo: furi Fernóndez

"Fins ara s'ha conflat un bé social com l'habitatge únicament al mercat" Els pisos pug en tant perquè els espanyols tenim molts diners? No. Si pugen tant és per d ife rents motiu s, entre els qu als ca l destacar un a

difi culta entrada al merca t, i d esco nfi ança

d el

propietari en el pagament i mante nim ent per part del llogater. Desde la generalitat este m ini ciant una políti ca

percentages alts a habitatge

est an

social.

ajuntaments i a la qual la Ge ne ralitat vo l d o nar un

AixÍ¡ creu que l'ascens del PSOE al Covem central frenarà l'especulació i el boom immobiliari?

pre ne nt

molts

fortíssim suport, que és la dels habitatges de lloguer de petita extensió i en rotació.

caiguda molt gran dels tipu s d'in te rès, la q ual cosa ha

per fad li tar la rehabilitació de

El programa de govern

Per exempl e, a Barcel o na

l'h abitatge i el contacte entre

del partit socialista és molt

s'han posat en marxa 3.000

o ri ginat qu e es pugui paga r

e l pro pi eta ri i el ll ogate r

similar al q ue pro pugn a el

pisos de titularitat pública de

la mateixa qu ota a uns preus mo lt supe ri o rs. També ca l

mi tj ança nt

la medi ac ió

nostre govern tripartit i va tant cap a un ca nvi radi cal

llogu er per a joves amb un preu màxim de 150 euros

de la legislació del sòl com

al mes.

econòmica, o la ca iguda de

Com es lluita contra la especulació?

de la po lítica de promoció

la rendibilitat de molts actiu s

Un fenò men tan pervers

Qui és el culpable que els pisos siguin tan cars?

destaca r el clima cie bonança

soc ial.

fin ancers, la qual cosa ha fet

co m

possible qu e l'habitatge sigui

pe rseg ue ix

l'es pec ul ac ió amb

d 'habitage

pro tegit,

d' augment d el percentage

un a

d'habitatge de lloguer i de

Un es

polítiques

públiques qu e han confiat

un refu gi de la inversió.

legislació totalment diferent

redefinició total de la política

Per què hi ha tants pisos buits?

de la del sòl que s'ha vingut

fi sca l.

l'habitatge únicament al

fent aqu ests últims anys de

mercat, que per si sol és problema, demostrat:

co nflu e ixe n : un mal estat

amb un a actu ació t ambè

Què faran, per facilitar l'accés dels joves a l'habitatge?

d els habitat ge s, qu e e n

so bre e l sò l qu e d est ini

Hi ha una mesura que

D os

motiu s

govern del Partit Popular i

bé

social

com

és

incapaç d'arreglar aquest com

s'ha

En/rellÍs/es: Yun FernlÍndez

Tenim la televisió que ens mereixem?

JOSE R. SERRANO

MÓNICA BELMONrE

23 anys

33 anys

Jo crec que sí, perquè en aquest país la gent Rensa tal i com ho veiem a la televisió.

Suposo que sí, perquè si fan porqueria a la televisió i tots la veiem ens ho mereixem.

OCTAVIA REVES 48 anys

MARCEL RUIZ

SANDRA

23 anys

VALDIVIESO

No: Perquè crec que hi ha molts continguts que no tenen raó de ser. La fmmació de les persones es mereix una altra cosa, no el que surt per televisió.

No. Crec que la televisió ens mar:lipu la a tGts, començant per TVE 1, que és clarament del PP G TV3, que ara ja no és convergent però segueix esselilt una

"basur¡j'.

TOT CLAROR

26 anys En part sí, però, per altra banda, ten im una televisió que no ens mereixem pas. La televisió d'aquí m'agrada, però Televisió Espanyola emet :programes que no puc emtendre.

l1li

Generalitat de Catatunya

.dIh.

Ajuntament de Barcelona

Tfil?¡

.J&U.Il

l.r

~ li

AOMINlSTlVtCtON

~.,~ GENUAL DEL ESTA.OO

Viu un dia al Fòrum. Del e de maig al 26 de setembre del 2004, Barcelona serà la capital mundial de la diversitat i el diàleg entre cultures a través de tres espais únics. Fòrum: més de 30 hectàrees @n viuràs les més diverses formes de cultura i entreteniment. F6rum DUllegs: un espai de debat i reflexió on més de 1.500 ponents buscaran solucions als problemes del segle XXI. I Fbrum CIutat: tot Barcelona serà protagonista d'exposicions, espectacles i altres expressions artístiques.

F...... Barcelona 2004,

una trobada que mourà el món.

Forum

BARCELONA

2004

SOCIS

E. endesa

®TOYOTA

PATROCINADORS

•

".:~%.~ Ind",

IBERIA

' !l:3 Grupf\9bor

aberti¡

_Entrevista RUDY FERNANDEZ, LA NOVA ESTRELLA DEL BÀSQUET ESPANYOL

.Entrevista: Yuri Fernandez. Fotos: Sporl

IIQUAN 'ESTIGUI PREPARAT PER ANAR A LINBA II JA HO DIRÉ Té divuit anys. Mentre els seus amics van a l'institut, Rudy FernéÍndez entra en totes les travesses per participar als jocs olímpics. En un any, ha passat de jugar a les categories inferiors del DKV Joventut a ser proclamat el jugador més valuós de la Copa del Rei. Diuen que a l'NBA no li treuen els ulls de sobre, però ell afirma que ja avisarà quan estigui preparat. No et fan por tantes expectatives sobre teu? Crec que es parla molt de mi, ara mateix, però jo he de seguir en la meva dinàmica d'entrenaments i partits i no pensar en el que diuen. I ho aconsegueixes? Sí. Gràcies sobretot a la família i a la gent que m'envolta de l'equip i entrenadors em mantinc a part de tot el que diuen de mi. Has hagut de renunciar a alguna cosa pel bàsquet? Doncs jo vaig començar jugant a futbol i un dia vaig haver de triar i vaig apostar pel bàsquet. També he renunciat als estudis; no del tot, però sí que

TOT CLAROR

els he deixat aparcats. Què estudiaves? Estava fent un mòdul d'educació física per entrar a INEF. Aquest any hauria estudiat el grau superior, però ho he hagut de deixar, perquè eren massa hores i no m'ho podia compaginar. Quin és el millor record d'aquesta temporada? Home, tots els partits que hem guanyat són molt importants, i un record molt bonic ha estat la Copa del Rei, perquè crec que quedar segons en una Copa en què no se'ns situava com a favorits està molt bé. Tinc un gran record de tota la competició i de la final, per molt que la perdéssim.

Creus que hi ha hagut un abans i un després de la Copa del Rei? Està clar. coneixia la gent i ara tothom em reconeix pel carrer i em feliciten . La gent que et felicita i els periodistes, t'atabalen molt? Sí que m'atabalen, la

__________________ _Entrevista

, I

~a tinc els meus ídols

IlAJxms de la Copa del Reino em coneixia ningú i ara vaigpel carrerim 'aturen per saludar-me o per felicitar-me"

al davant a la pistq però els he de veure com a rivals i pensar com els faré la vida impossible"

veritat. Perquè tot sovint et truquen al mòbil o intenten fer-te una entrevista. I jo crec que és estrany, per a un jugador tan jove, que visqui això, però jo ho haig de portar bé i de moment ho faig amb molta humilitat i tocant de peus a terra. Però, què prefereixes? La vida de júnior anònim o la d'estrella de l'ACB? Bé, fa poc era jo el que assenyalava la gent com el Raúl López. I ara se'm fa estrany que m'assenyalin a mi, però penso que ho he d'afrontar. A mi també m'agrada que la gent reconegui el que he treballat fins ara. Et gestiones tu mateix el sou? No. Tinc el meu pare i el meu representant. T'agradaria jugar amb la selecció catalana contra la espanyola? Home. Jo vaig néixer a Mallorca. És veritat que els meus pares van néixer aquí a Catalunya i són catalans.

No ho sé, si ho faria ; si m'ho proposessin, potser sí. Però ja et dic: jo sóc molt fidel a Mallorca i me l'estimo molt. Si de cas, la selecció mallorquina. Què vols ser, de gran? M'agraden molt els nens petits i m'agradaria estar vinculat amb els esports. Professor d'educació física no em desagradaria. Què se sent, de passar de jugar a pavellons buits a sentir com t'aclamen cinc mil persones? Em sento una mica estrany. Perquè fa poc jugava contra el Safa i ara jugo contra jugadors que tenen molta qualitat, i et sents estrany, perquè fa poc eres tu qui eres entre l'afició i assenyalaves els teus ídols i ara els tens al davant. Però els has d'afrontar com a rivals i no has de pensar que són millors que tu, sinó en com els faràs la vida impossible. El teu referent?

Estadfstiques d'estrella En la se~a primera temporada a l'ACB, Rudy Fernandez està firmant uns números espectaculars. Ell, Tabak i Arnolds són els únics jugadors de l'equip que no s'han perdut cap partit (24 de 24). És el quart anotador de tirs lliures de l'ACB, amb un 91% d'encerts, superat per jugadors tan experimentats com Espil, Macijauskas i Rigaudeau. A més, és el segon jugador de l'ACB en recuperacions de pilota (48 en 24 partits). Tampoc no sembla que els triples se li donin malament, ja que és el quinzè de la lliga, amb \;In 42% d'encerts (38 de 89). Però si per alguna cosa destaca l'escorta de la Penya és per la seva capacitat anotadora. Ara per ara, és el vuitè anotador de la Lliga, amb 271 punts. I els que falten per venir. Els tècnics de l'ACB han estat unànimes: som al davant d'un crack. Així, Bozidar Malkovic assenyalava. "S'ha d'apostar per ell, perquè al principi et pot perdre algun partit, però això no és res comparat amb les alegries que et pot arribar a donar".

' No em veig com un Pau Gasoi em veig com un RudyFemémdez que vol jugar molts anys a la Penya i guanyar tots els títols possibles"

Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi? Badalona • Un lloc per anar de viatge? Mallorca • Un plat? Carn • Un llibre per llegir? La ciutat de les bèsties • Una pel'l{cula de cinema? Titanes hicieron historia • Un mitjà per 'estar informat? La Vanguardia • Mar o muntanya? El mar • Un cantant o grup musical? El canto delloco • Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer? Juan Antonio San Epifanio • Un esportista a qui admiris? Bodiroga • Un personatge actual? Ronaldinho • Què valores més de les persones? La sinceritat • Si un dia fossis president del Govern o de l'ONU, quina primera decisi6 prendries? La pau • Dretes o esquerres? Dretes • Què t'enduries a una illa deserta? Menjar i una pilota de bàsquet • Un desig confessable? Que em respectin les lesions

TOT CLAROR

_Bntrevista El meu referent sempre ha estat la meva germana. I el teu ídol? El meu ídol? Dejan Bodiroga és un jugador que m'agrada molt; no en l'aspecte de joc, sinó perquè tot el que és difícil ho fa fàcil. I en els moments que l'equip el necessita, ell hi és per afrontar el partit i guanyar-lo. Suposo que saps que ara ve tot allò de la fama, els diners, dones ... Jo crec que en aquest aspecte ho afronto prou bé. Jo no crec que sigui necessari, tot això. Jo tinc les meves amistats, que les tindré per sempre, i el tema dels diners és com una feina que tinc la sort que m'agrada molt i que estic molt a gust jugant a bàsquet, sobretot a la Penya. I si guanyo diners molt millor, però no ho trobo necessari: mentre que m'ho passi bé a la pista, ja estic content. I de nòvia, en tens? No. Però tinc moltes amigues. Realment seguiràs a la Penya fins al 2008? No se sap. Però a mi m'agradaria ser-hi, perquè crec que la Penya ha estat el primer equip que m'ha donat l'oportunitat d'arribar on sóc, i li dec molt. No ho puc assegurar, perquè pot passar de tot; jo ara ho porto bé. Penso en el dia a dia i no em preocupo del que pot passar en dos o tres anys. T'inscriuràs al draft?

''Si guanyo diners, molt millor; però no ho trobo necessari: mentre m 'ho passi bé a lapistQ ja estic content" No, de moment no. • I què et preocupa? Hi ha moltes preocupacions. Però a la vida hi ha gent dolenta i hi ha gent bona . Jo intento estar sempre amb els amics. No tinc cap motiu de negativitat. Últimament se t'està comparant molt amb en Casol. .. Jo encantat, perquè el Casol està fent una temporada i m p ress i o n a nt. Però no em poden comparar amb un jugador que ha guanyat títols i que és un jugador important a l'NBA, amb uns números impressionants. Però jo no em veig com un Pau Casal, em veig com un Rudy Fernandez que intenta treballar dia a dia i que vol aconseguir títols per a la Penya, i que té molts anys per viure. Vull guanyar molts títols amb la Penya i esperar. Quan estigui preparat per anar a l'NBA ja ho diré.

Un olley houp per al record Ningú no podria dir amb exactitud quan va començar a forjar-se un nom a l'ACB, però el que està clar és que Rudy Femandez ja no és una promesa. Potser va ser quan, al minut 33 de la final de la Copa del Rei a Sevilla, Guzman va llençar la pilota per una passada que semblava perduda, i aquest mallorquí de divuit anys es va elevar per la línia de fons per fer un alley houp amb esmatxada d'esquena inclosa. I, de pas, va fer aixecar del seient tot un pavelló, la crítica i eI seleccionador nacional. Moncho López ha declarat textualment: "No hi ha lloc per a especulacions,' en Rudy és un dels millors en la seva posició i anirà als Jocs OIJÍnpics". Uns diuen que és massa pressió per a un noi tan jove, però ell volies pilotes que eIs veterans rebutgen. Passa, dribla, anota i, sobretot, dóna espectacle. Els experts diuen que les estrelles no tenen edat. Drazen Petrovic ja era el més "xulo" de l'equip amb divuit anys i Pau Gasol va fer campió de Copa eI Barça l'any 2001. És per això que molts tècnics coincideixen a dir que no es caigui en l'error de sumar-li quilos per força o de convertir-lo en un gran defensor. Els motlles estan fets per als jugadors normals, però el talent de jugadors com en Rudy s'ha d'anar cuinant a foc lent, sense additius, sense pressions i, sobretot, amb paciència, per veure com aquest noi es converteix en un deIs millors jugadors del món.

TOT CLAROR

'. , '

~";'"

•

~. ,,"'''''4~' \

.. . . ... :: .. .

•

..... .. .:

.... . .. '

_Salut

EVITA L1ARTROSI. cuida els cartílegs per Albert Giménez, llicenciat en Medicina i cap de l'Àrea de Salut de J'Esportiu Claror

Les articulacions són el punt de contacte entre dos o més ossos del cos i tenen dues 'funcions: relacionar dos ossos i donar mobilitat a l'esquelet. Malalties com ara l'artrosi s'originen per deteriorament dels cartílegs, els quals recobreixen les superfícies articulars dels ossos. Com podem cuidar-les per mantenir-les en bon estat? La càpsula articular, formada per teixit conjuntiu, es troba en el punt d'unió entre ossos i està entapissada per una membrana que segrega líquid sinovial. Quan la tensió sobre una articulació creix, la membrana es reforça i es protegeix gràcies als lligaments, bandes de teixit conjuntiu encarregades de limitar el moviment anormal. Però els que han d'assegurar un correcte lliscament de les articulacions són els cartílegs que recobreixen les superfícies òssies. Aquestes estructures pateixen un procés de desgast, que pot ocasionar la lesió que anomenem artrosi, tot i que aquest procés pot ser més o menys llarg segons les càrregues a què se sotmet.

De què depèn una bona funció articular?

perquè les superfícies articulars no han de presentar contactes anormals amb excés o defecte de fregaments i/o traccions. Un tercer factor apunta al pes i, per tant, a les modificacions de la càrrega, ja que massa pes causa alteracions en el cartílag, i també s'ha demostrat que estar per sota del pes ideal pot condicionar-ne la degeneració. Per últim, cal tenir en compte l'al-

Fins ara se sabia que quan apareixia l'a rtrosi es produïa debilitat i atròfia

ternança del moviment. En aquest sentit, una bona mobilitat articular

dels músculs com a conseqüència d'un desús de les articulacions alterades.

afavoreix la formació i la circulació del líquid sinovial, mentre que la rigidesa articular condiciona la falta de formació i circulació del líquid i afavoreix

Però, actualment, s'ha demostrat que la debilitat muscular pot ser prèvia a

l'aparició d'artrosi.

Quin paper juguen els músculs sobre les articulacions? Les articulacions estan envoltades

Fisiològicament alguns cartílegs es comencen a envellir a partir de la tercera o quarta dècada de vida, encara que assimptomàticament l'evolució cap a l'artrosi s'inicia

i protegides pel sistema muscular i són els músculs els que permeten, mitjançant la contracció i la relaxació, que els moviments articulars siguin normals. A més, exerceixen un

relativament aviat.

control sobre els moviment gràcies

Hi ha diversos factors que garanteixen una bona funció articular. Un és genètic i té relació amb la bona

als reflexos propiorecepctius, és a dir, a la captació d'estímuls sensitius produïts per la posició, per l'equilibri

qualitat dels components articulars. També hi intervé l'estabilitat articular,

i pels seus canvis en el sistema

TOT CLAROR

Factors com lestabilitat aIikula¡; l'alternança del moVÍment ala bona qualitat dels components aIikulars són els que garanteixen unabona funció aIijcular

muscular. Una altra de les funcions és

que absorbeixen i dissipen els xocs i, per tant, la força que es descarrega sobre les articulacions.

Gaudir d'un bon to muscular

l'aparició de l'artrosi, ja que facilita que l'articulació es torni inestable i els moviments perden la seva justa mesura. Així, 'si gaudim d'un to muscular adequat l'articulació es mantindrà estable en tot l'arc de moviment. Alguns consells útils que poden incidir en la rehabilitació d'aquelles persones que pateixen debilitat muscu-

Els músculs permeten que els mOViments arüculars Sl'gw'n normals j absorbeixen la força que es descarrega sobre les aIticulacions

________________________________________ salut Un programa d~xercicis perprevem'r o retardar l'artrosi han de centrarse en la millora de la força muscular i s'ha de dur a terme de manera progressiva

ESTRUCTURA DE L'ARTICULACiÓ

~---7--- . Lligaments ."""_-;-_ _ •

~-~--:----D

C~psula de líquid sinovial Cavitat sinovial amb líquid S1Jlperfície articular (articulació) recoberta de cartl1ag

actitud sigui passiva en el moviment de la zona afectada. En una segona etapa ja es poden practicar exercicis contra gravetat, executant

moviment

sense

L~xcésdepescausa

assistència de cap mena i suportant

dieta rica en vitamines (especialment

alteradons en el cartíleg; però estarper sota delpes ideal també pot condidonar-ne la degeneraclo

només el pes de la zona afectada.

la C) i, com han comprovat estudis científics recents, prendre determinades substàncies nutrients del cartílag com, per exemple, el Condrotín sulfato o el sulfat de glucosamina.

Tipus d'exercicis trol muscular, poden tenir efectes molt

En tercer lloc, s'introdueixen els exercicis isom ètrics, en què es potencïa més la força que exe rcim , perquè es tracta de provocar tensió muscular, però sense movim ent articular. En la quarta etapa els exercicis ja s'executen amb moviment articular i contra una resistència progressiva.

beneficiosos en el control neu rom us-

Superades les quatre fases de la

tonificació muscular per prevenir o

cular del moviment, que sempre

rehabilitació, ja es poden començar a

retardar l'evolució de l'artrosi ha de

s'afecta en els processos degeneratius.

practicar activitats de baix impacte com

programa

d'exercicis

preveure exercicis per a la millora de

A grans trets, els exercicis que

la força muscular, i s'han d'executar

s'aconsellen per a la rehabilitació d'una

d'una manera progressiva, sense pro-

lesió articular o d'un procés artròsic

vocar massa exigència a les articulaci-

s'engloben en cinc etapes.

la natació, la gimnàstica o d'altres de tipus cardiovascular.

MÉS INFORMACiÓ:

ons que ja pateixen un procés artròsic

En primer lloc, cal executar exercicis

incipient. Els exercicis propioreceptius,

assistits, ja sigui per una persona o una

destinats a reeducar l'equilibri i el con-

màquina, de manera que la nostra

Bar •

AM INFORMATICA Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 ' 08025 Barcelona • • • • • • • • • •

lar són: evitar el sobrepès, seguir una

Actualización/Reparación de ordenadores PC Configuración de ordenadores nue vos a medida Portétiles, torre/sobremesa, servidores Configuración de Redes Compaq - IBM - Hewlett Packard Impresoras de tinta, léser y multifunción Canon-Epson-Hewlett Packard-Brother-Lexmark Monitores, Tarjeta de Red, Tarjeta TV Cartuchos de tinta y accesorios Ordenadores segunda mano, según disponibilidad

Servei mèdic dels p0liesportius Claror, Sagrada Famt1la, Marítim I Nou Can Caraneu

Restaurant • Brasería

T'agradaria Conèixer... 8¿'~

Menjars i sopars per a grups i empreses. Propostes de menú a la seva mida

Sl T'AGRADA MENJAR BÉ', .. REPETIRÀS! VOLEM FER UN A1vf/C DE CADA CLIENT

_Dietètica OUS, PEIX, CARN I LÀCTICS

EL PAPER DE LES ••

PROTEINES EN L1ALIMENTACIÓ per Maria DolOR Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

Les proteïnes són constituents clau de tots els organismes i teixits vius i són indispensables per al creixement, la reproducció i la nutrició. Com que formen part de tota la matèria viva, en trobem tant en aliments d10rigen animal com vegetal. Les proteïnes estan formades per cadenes d'aminoàcids i, perquè el nostre organisme pugui sintetitzar-les, cal que tots estiguin presents en quantitat suficient i disponibles per ocupar el seu lloc en la formació de la cadena proteica. Per aquest motiu, la dieta ha d'aportar un mínim d'aminoàcids essencials (valina, leucina, isoleucina, treonina, metionina, lisina, fenilalanina, triptòfan i histina). Però, com que un determinat aliment no té perquè tenir-los tots, podem complementarlo amb un altre. És el cas de la farina i altres cereals, que no contenen lisina, una mancança que se supleix si se'ls afegeix llet. I està demostrat que, a fi que l'associació sigui eficaç, s'ha de prendre conjuntament : per exemple, esmorzar un pastís (farina i llet), cereals amb llet o dinar llenties amb arròs. Les principals fonts animals de proteïnes són la carn, el peix, els ous i la llet i derivats. I les fonts vegetals més

Una dieta baixa en proteïnes potprovocar deteriorament i envell.i~ ment tant físic com intellecfual 12

TOT CLAROR

importants són els cereals, els llegums i determinada fruita seca. Òbviament, el valor nutritiu i el contingut en matèria grassa varia entre uns aliments i altres.

bona font d'una vitamina (D) que no té cap animal terrestre. Aconsellem menjar-ne dos cops per setmana, com a mínim.

La carn, font de vitamines L'ou, proteïnes d'alta qualitat Els elements nutritius de l'ou es reparteixen de manera desigual entre la clara i el rovell. En la clara hi ha més de la meitat de les proteïnes i la major part del potassi i la riboflavina (vitamina B2). En el rovell hi ha la majoria de minerals i vitamines (sobretot A i D), les tres quartes parts de les calories i la totalitat de les matèries grasses. Recomanem consumir-ne dos per setmana i no passar de tres.

El peix, ric en minerals El peix conté entre un 15 i un 20% de proteïnes i és ric en minerals (sobretot en fòsfor, iode, fluor, coure, magnesi, ferro, zinc, seleni) i en vitamines, en especial la A i les del grup B. És un aliment que es digereix bé perquè té poca matèria grassa, i la poca que té es composa d'àcids grassos poliinsaturats omega-3, molt beneficiosos per a la salut. De tota manera, el peix més greixós (com la sardina, també molt rica en ferro) és una

La carn és una font excel·lent de vitamines del grup B, com la B12 (vaca, vedella i xai, en particular) i la niacina (porc) i de minerals com el zinc, el potassi i el ferro. No obstant això, conté nivells alts d'àcids grassos saturats i de colesterol. Per això, en el cas de la vedella, el bou, el xai, el porc i l'ànec cal moderar-ne el consum i triar els trossos més magres. La carn d'au té l'avantatge que la matèria grassa és menys saturada i, per tant, menys perjudicial per a la salut, si bé la quantitat pot variar segons les espècies i la part de l'animal. Per exemple, el pit de pollastre és més magre que la cuixa, i la pell és molt grassa. En el cas dels embotits, cal consumir-ne amb moderació. Com que tenen com a element bàsic la carn, tenen els mateixos elements nutritius, però en quantitats reduïdes. I, a més, són més rics ens greixos, colesterol, calories i sal, i solen tenir additius. Per trobar un bon equilibri en la introducció de la carn en la nostra dieta recordem l'eslògan "la carn com

_ _ _ _ _ _ __ _ __ _ _ _ _ _ _Dietètica a condiment i no com a aliment", que

la nostra massa muscular.

podem traduir en plats tradicionals que continguin poca carn i més ca rbohi-

Com altres nutri ents ene rgètics (glúcids, lípids i, en certa mesura, l'a lco-

drats (paella, estofa ts, espaguetis o cuscús) . A més, hem de te nir cura d'anar variant el tipu s de carn , ja que no totes aporten les mate ixes vitamines ni els mateixos min era ls.

Els làctics i la proteïna vegetal

hol) les proteïnes alimentàries poden

manera de mesurar l'aportació prote ica és co nsum ir un mínim de 0'7 -1 grams de proteïnes per quilogram de pes corporal, és a dir, una persona de 70 quilos ha de co nsu mir 70 grams

ser cremades i, per tant, en casos extrems poden cob rir les necessita ts

de proteïnes al dia . I, d'aquesta quan-

energètiques. Però l'ús de les proteï-

titat, cal que almenys un 50% provin-

nes com a co mbustible per a l'obte n-

gui d'aliments d'origen anim al, que tenen major va lo r biològic per ser rics

ció d'energia no és una situació ideal. La dau és mantenir un a bo na propor-

en am in oàcids esse ncia ls.

ció d e ca rb o hidrats (50-55% de les

Per aconseguir-ho, i tenint en comp-

La llet i derivats aporten proteïnes

ca lo ri es diàries) i proteïnes. I és que

te que cap aliment no és proteïna pura,

de valor eq uiparable a la ca rn , als ous

els ca rbo hidrats tenen un efecte es-

la quantitat de carn, peix o ous que

i al peix i só n impo rtants fo nts de

talvi ador de nitroge n, amb la qual cosa

necessitem al dia gira entorn dels 120-

vitamines A, D i del grup B. Un dels

evitem la pèrdua de massa muscular i

150 grams en cru.

inconveni ents és que aporten poca

també facilitem el creixement d'aques-

Per no exced ir-nos, ca l que no so-

quantitat de ferro, per això no sempre

ta massa amb una equi librada aporta-

brepasse m el 15-1 6% de les ca lori es

poden substituir les carns o els ous.

ció energèti ca .

totals di àr ies. D'aq uesta manera no

l, per últim , la proteïna vege tal prové dels ll egums, els ce real s i la

exigirem al ro nyó un sobreesforç per

Els nivells ideals

e limin ar

fruita seca co m les ametlles i les

l'excés

productes

nitroge nats i ens evitarem problemes Una dieta baixa en proteïnes o pas-

de sa lut co m ara l' obes itat, l' excés

co m el ferro.

sa r- se moltes ho res se nse menj ar ali-

d'àcid úric i el ri sc de malalti es com la

ments que les contin guin pot provo-

tendinitis (sobretot si l'aportació hídri-

Acabar amb els mals hàbits

car un deteriorament i un envelliment,

ca és insuficient).

avellanes, també riqu es en minerals

tant físic com intel·lectual: pèrd ua de

Una norm a important per seguir una

En les societats dese nvolupades tant

massa muscul ar, apari ció de flaccidi-

bona alimentació prote ica és repartir

es pot arribar a consumir un excés de

tat, problemes ossis o disminució del

e ls grams de proteïnes que es

proteïnes com a patir-ne una mancan-

rendiment del ce rvell que pot se r ori-

necessiten entre els diferents àpats o

ça important, a causa de dietes pobres

gen de pèrdues de memòria, difi cul-

entre els principals: 30 grams per dinar

i mal repartides. La falta d'informació i

tat d'aprenentatge o falta de conce n-

i 100 grams per sopar, o al revés.

la preocu pac ió pe r les ca lori es ha

tració.

imposat mals costums que poden ser

Com a reco manació general direm

molt perjudicials per a la salut, com el

qu e les proteïnes que ingerim cada

de menjar només fruita o la cree nça

di a han de suposar entre el 12-14%

que si mengem més carn augmentarem

de les calories totals diàri es. Una altra

MÉS INFORMACiÓ: Servei Dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim

N SUÑE, S.A. POLIGRAS IBÉRICA, S.A

PISCINES

../ Suministro de productos químicos para piscinas ../ Flota de vehículos propios para el suministro de productos químicos ../ Suministro e instalación de material para piscinas ../ Reingeniería

INSTALACIONES DEPORTIVAS CÉSPED ARTIFICIAL

../ Puestas a punto de instalaciones ../ Inspecciones de pretemporada ../ Servicio técnico de reparaciones

CI Campoamor, s/n. Nave 7 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona)

../ Analisis microbiológicos y fisicoquímicos

Crta. de Collblanc, 143

Apdo. Correos 182 Tel. 93 589 85 32 . Fax 93 675 34 64

Tel. 93 449 05 51 . Fax 93 440 45 06

08904 I!Hospitalet de Llobregat (Barcelona) E-mail: jsunyeOwanadoo.es

_Mens sana

LA INFLUENCIA DE LES MODES EN LA PERSONALITAT per Carme Giménez i Camins, Ilicenc~ada en Psicologia i tècnica en Psicoestèlica

Si aprofundim en el fenomen de les modes, no se1ns farà estranya la frase de Molière quan afirma: "Tots els vicis que estan de moda passen per virtuts". I és que la moda no sols impera en la indumentària, sinó que es filtra en totes les facetes de l'ésser humà. Tant és així que, en els orígens, la combinació de les paraules "modalitat" i "modernitat" va derivar en el "mode" de fer una cosa, d'on prové la paraula moda. Les modes ca nv ien e ls gustos i també la fo rm a d'in te rpreta r-n os. Fa

torn ada de to t, ni ta n so ls necessiten disc iplin a dava nt dels mestres.

aprox imadament cinqu anta anys, si a

L'acceptació social que actualment

un escolar li deien que era un ga ndul

tenen ce rtes co ndu ctes i actituds no

per no fer els d eures, s'avergo ny ia

havia arribat mai a tal beneplàcit i con-

ser, per mo lt esteses que estiguin, no se mpre ens só n favorables.

profu ndament i tots co nsid erave n un

se ntim ent soc ial. Fin s i to t ens hem

escarni qu e se' ls pogués consid erar de

acostum at a les mancances de la clas-

Aqu est ambient d'ociositat que ens

la mate ixa manera.

se política actu al i hem arribat a pen-

envo lta també és present en els mi s-

En ca nvi, avui dia n'hi ha molts qu e

sar qu e só n qu alitats d'un bon estadis-

satges publi citari s: "Apre'7gui anglès fà-

fins i tot es va naglori en de se r uns vi-

ta tergive rsa r co nsta ntment la rea litat

cilment en tres m esos': Qui s'apunta-

vidors i de poder tirar end ava nt amb

o fer el joc al poder si els interessos

ri a, se nse pensa r- s' ho du es vegades,

la "ll ei de l mínim esfo rç". D'aqu esta

partidi stes ho demanen, cosa que res

a una esco la qu e anunciés ''Aprengui

anglès en tres anys i amb moltes hores de dedicaClo "?

manera, si un alumne estudi a fo rça i

té a ve ure amb els va lors morals que

és respo nsa bl e amb les seves obliga-

s'ex igia als diri gents no fa ga ire més

cions di àri es, esdevé el ce ntre de les

d'un segle al nostre país.

befes d els co mpanys, qu e

La persistè ncia tampoc no està de

li diu e n

empollón, pilota i tota mena d'improperi s qu e demostren q ue se r "vo lun-

moda. Predomin a més el tipus tasta-

Com podem educar a contracorrent?

olletes, aquell que es deleix per anar provant diferents coses sense compro-

tari ós" no està de moda. Així, aquests deixeb les es ve uen obligats a amaga r

metre's en res a fons. És la generació Tendim a im aginar qu e podem viure

"el seu defecte" i a demostrar qu e ells

al marge de l'entreteixit social qu e ens

també es deixe n portar per la ind o-

e nvo lta (la soc iet at és pe r a les

lència i la deixadesa.

persones el qu e l'aigua és per al peix).

Es titlla de seriosos i avorrits aquells qu e só n edu cats,

res p o nsa bl es,

Vi vim imm ersos en un entramat de pr edi spo sic io ns qu e

n ecess ite m

orga ni tzats, ètics i complido rs, mentre

analitzar i reco nsiderar, si no vo lem

que els qu e atrauen les simpaties són

viure atrets per un es te nd ències qu e

els que demostren ser més hedonistes

ens co ndicio nen i ens mold ege n se nse

qu e nin gú i qu e, posat s a esta r d e

que en siguem conscients i que, pot-

TOT ClAROR

Les modes representen el que impera en la societat en un ventall ampli de facetes: del vestit a la medicin~ la literatura o lajusticia

_______________________________________________1v.[ens sana Moltes de les ambivalències de la nostrapersonalitat són més un producte de l'inconscient ambiental que una caracterfstica del nostre jo

Però això s'ha estès a tots els àmbits. Ho veie m també en els programes de televisió, en què el tema principa l és l'esca rni i l'ofe nsa cap a l'altre, co m una mena de circ romà en qu è el pClblic ga udeix, no de l'agressivitat física qu e patien els glad iadors, sin ó de l'es pectacle en què la inj Clr ia enca rni ssada i la desqualifi cació personal més grollera són ap laud its.

del "zapping", que acaba per manifestar-se en una tendència a deixar les ini ciatives a mitges i a conrea r un es-

Com pot fer canviar la moda el procedir humà?

perit de setciències que els impulsa a sentir-se capaços de se ntar càted ra en

Les modes represe nten allò que en un moment donat impera en la societat, en un ventall amp li de facetes, del vestit passant per totes les disciplines hum anes: la med icin a, la literatura, la tècnica, la justícia. Fins i tot Volta ire va arribar a dir: ''La moda im-

qualsevol tema que els proposin se nse saber-ne res del ce rt. Un a altra te ndèn cia actual és el descrèdit de l'ex periència. Es vi u amb l'ànim que tot el que està dit amb prou feines interessa, i allò que impressiona no és el que s' ha experimentat, sinó que són les innovacions tècniques, el qu e es pot inventar, la joguina electrònica nova, el que enllu ern a, cosa que imprimeix una pinzellada d'infanti lisme a la societat en voga. Aqu est desprestigi de l'experiència el trobem també refl ect it en el ambient juve nil qu e es res pira, i en com só n els adults els que imiten els joves i no a l'inrevés, co m passava abans: els joves volien anar vestits com

indum entàri es, etc. ; tot plegat, ajuda a configurar el que el psicoleg Carl es M . Espin alt va anom enar "e l ca rà cter dels temps", afirm ant qu e ''l'ésser humà

és un toç des de les sabates fins al p ensam ent". Quina capacitat selectiva tenim , davant de les modes? D'un a ba nd a, evo lu cionar a tenor de les innovacions dels nostres temps ha estat un desig preuat dels humans, Sentim la necessitat d'anar d'acord amb el caràcte r històric que v ivim . No en va, el que desplau més una persona és que li diguin demodé. Però, d'al_ tra banda, hem de saber fins a quin punt aquestes modes ens afavo reixen o, per contra, ens porten cap a un a evolució erròni a.

pera fins i tot en la forma de fer crims '~

Res de supe rfi cial no tenen les mo-

Pasca l encara va se r més incisiu: "Tc71

des, sigu i quin sigui el seu àmbit, i cal estudi ar- les amb profunditat, perqu è sovint testimonien els ca nvis de men-

com la moda fa can viar el bon gusç així fa canviar la justíC/~7 '~ Per molt

i nteressa nt i ben escr it

ta litat que esdeve nen a la hum anitat.

que estigui un llibre, si no està de moda ningú no el llege ix. Només els

Així, l'adopció del pantaló per part de la dona a principis del segle passat va rubri car el canvi social d'una transforma-

best sellers atraue n els lecto rs i per molt savi, prestigiós i veraç que sigui un filòsof si no està en voga ningú no el co neix. La forma de ballar, de fer

ció radical en el paper de submissió que

un discurs, de ca minar, les exp ress i-

Som ésse rs que produïm cultura i tècnica , però mentre tècnicament

la dona havia tingut fins aq uell moment, anunciant un protagonisme creixe nt.

ons en parlar.. .., tot està regit per les tendències qu e esta n d'actualitat.

evo lu cionem a ve locitat de ve rti ge n

En medicina, fins i tot, s'han incre-

(q ui no t é l'ú ltim mode l d e telèfon

Això comporta, a la vegada, un crei-

mentat de form a espectacular, en certs

m òbi l se mbl a que s' hag i qu edat

xent menyspreu pel respecte als adu lts. Està de moda ser insolent i cínic, com

mo ments, les o perac ions d'an gin es,

embarrancat en l'evolu ció dels temps)

d'apendicitis, o el co nsum de ce rts

les modes culturals es desenvolupen

més millor, amb les persones que per la seva dedicació professional

medicaments que es porten a l'hora de,

més lentament. Tot i així, cal tenir-les

per exemple, alleujar-nos el refredat.

mereixeri en un reconei xe ment. Així,

La moda es propaga a través de ls

ben presents, ja que un cop insta urades m o ltes d e les ambivalèn cies de la

els grans i ara és la ge nt madura la que frisa per anar com el jovent.

a les universitats, està generalitzat xiular

m o d e ls qu e,

el professo r si comet un error en

suggestiva, encomanen actituds. Films,

pr od uct e

escriure a la pi ssa rra, minimitzar-lo i

programe s de t elev isió, ll ibres, cor-

treure- li l'asce ndent que li pertoca.

rents ideol ògiqu es, discursos po líti cs,

ambi ental que no pas una característica del nostre jo,

per la seva força

nostra

perso nalitat són d 'aq uest

,¿

ARTiVER OPT.eS

Sardenya, 365 . Tel./Fax 93 458 39 33

PROMOCiÓ SOL

VIDRES DE SOL GRADUATS PER NOMÉS 12 € AI comprar les teves ulleres de sol

•

(TO Revisió Optomètrica Gratuïta (TO Adaptació de lents de

contacte toves i semirígides

WUlleres graduades

per a tot tipus d'esports

TU TRIES LES QUE MÉS T'AGRADIN

Fins a un 30% de dte. a tots els abonats de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Familia

est. +-6.00; cito +-2.00

- No acumulable amb altres ofertes-

més

in co nsc ie nt

-Bn

forma

EL MÓN DEL FITNESS

•••••••••••••••••••••••

TERCERA PART

TONIFICACIO I " RESISTENCIA MUSCULAR per Sergi Mateu, llicenciat en Educació Física i tècnic de Condicionament Físiç del Poliesportiu Marítim

El treba ll de ton if icació és aq uell q ue augme nta el to muscu lar, és a dir, que enforte ix i fa més resiste nts les fib res m uscu lars segons el t ip us d 'estím uls a què les sotmetem.

El Power Dumbe// és una altra manera d'a nomenar el Body Pump. La di ferència és q ue el Body Pump és una franquícia i el Power Dumbe// no. El tipus de treball i objectius són els mateixos.

Segons la inte nsitat, la durada i la pausa entre estímuls parlem de força res istè ncia (la intensitat predo min a so bre la dur ad a) o de res istè nc ia muscular (la durada predomina sobre la intensitat). Treballem la resistè ncia muscular en activitats cardiovasculars, com, per exe mple, córrer a ri tme suau durant una bona estona. Però també en les acti vitats següents.

És un a activitat d'apari ció rece nt que dóna resposta als qui vo len treballar de manera específica els glutis, e ls abd o min als i les ca mes. Les sess ions poden aco mpanya r-se amb mú sica .

es co mposa de diferents exe rcicis enca min ats a esti ra r la mu sc ul atura amb excés de to muscular, i d'a ltres de tonifi cació destinats a enfortir les parts més dèbils del cos. En conjunt, busca l'equilibri corporal entre força i capacitat d'elongació muscular en els

Intensos abdominals i dansa del ventre

segments corporals. El s exercicis só n molt prec isos i controlats i, en fer-los, també es té en

El BodyPump Consisteix en una sè ri e d'exe rci cis de resistència muscular, practicats amb un a barra, amb més o menys pes, i coordin ats amb una metodologia de treball rítmi c, o n la mú sica serà fonamental per motivar els practicants. Poden ser cl asses tan dures co m el practi ca nt vulgui , j a qu e només cal

El G.A.C

En els inte nsos d'abd o mi nals es tre balla d e fo rm a intensiva la tonifi cació de tot el conjunt abdominal i la mu sc ul atur a fi xa d o ra d els abd ominals. Normalm ent, se n'amenitzen les sessions amb música . Una altra activitat qu e treb alla aquesta zona del cos és la dansa del ve ntre, molt de mod a actualm ent, i que en tonifica tots els músculs gràcies a la gran vari etat d e m ov im ents.

També treballa zones com la musculatura lumbar, els gluti s, el tronc, les ca mes i els braços. Les sessions s'amenitzen amb música àrab.

Mètode Pilates És un mètode d'entrenament qu e

co mpte el co ntrol mental i fís ic per desenvolupar bona postura, estabilitat, força i fl exibilitat, sobretot en el tronc. El mètod e Pil ates utilitza un s aparells específi cs, encara que també es pot portar a te rm e amb material més se nzill com ara màrfegu es o tovalloles. És una activitat que està molt de moda, però no deixa de se r una manera més de treballar i aconseguir uns objectius específics que també es poden assolir amb altres activitats.

adaptar el pes amb què es treballa. És una bona activitat per a aquells qu e volen aconseguir una bona forma físi-

El Total Body Conditioning (TBC)

ca global i disposen de poc temps.

Significa el condi cionament total del cos i consisteix en sessions d'e ntrenament global que combinen l'aeròbi c i l' step amb elem ents de musculació, amb l'ús de barres, manu ell es

go mes

elàstiques. Es desenvolupa al mateix temps la resistència muscular i cardi ovascular.

_____________________________________ ~n forma La dansa del ventre el GAGola gimnàstica del terrapèlvJC incldeixen en la tonificicació muscular de la zona abdominal l

S'aco nse ll a aqu esta activi tat als qui te nen un mínim de fo rm a física .

sica, perq uè les sessions siguin més motivadores i d ive rtides. La fo rm a més habitual de treball és la d'un minut de treba ll i de u sego ns de desca ns que s'aprofita pe r ca nviar d'a parell. H o pot practicar qualsevol, ja que només ca l adaptar els pesos amb què

els exe rcicis de ti pus gimnàstic es poden co ncreta r pe r donar pas a altres activitats com, pe r exem ple: La

gimn àsti ca d el terra pè lvic,

que té pe r objectiu guanya r to muscu lar en la zona pè lvica (per millorar

es vol treba llar.

el reco lzame nt dels òrga ns interns i co ntro lar els esfínters).

Gimnàstica de manteniment

deseq uilibris postu rals to nificant la

L'escola d'esquena, q ue treba lla els musculatura dèbil i estirant aquella que

L'entrenament en circuit

Mill o ra globa lm ent les capaci tats

està escurçada . S'hi donen pautes per

fís iq ues . La d ive rsitat d e fo rm es de

mante nir du rant tot el d ia postures

treba ll (j ocs, amb fo rm es jugades o amb exercicis localitzats) fa n que sigui

correctes, a l'hora q ue s'i nd ividualitza

tracta de fer un treball muscular amb

una activitat mo lt dive rtid a i motiva-

cadascú. És un a activitat id ea l pe r a

repeti cions o temps constant en qu è

dora. També treball a as pectes de les

les pe rso nes q ue te ne n p rob le mes

es passa d'un grup muscular a un al-

d'esq uena o que la vulguin preservar

tre, se nse o amb mo lt poc desca ns.

q ualitats perceptives motriu s com ara l'eq uili bri , l'ori entació en el tem ps i

hipercifos is/lo rd osis, hèrni es discals... )

És una de les millo rs man eres de treballar la res istè nc ia mu sc ul ar. Es

e l treba ll sego ns les necessitats d e

en un fut ur (lum bà lgies, esco li osis,

Es pot fer amb materi al conve ncional,

l'espai, la coordinació, la late ralitat, la

encara qu e les noves tendències ha-

respiració, la relaxació i l'actitud pos-

La gimnàstica per a gent gran, que

biliten sales específiques, o n s' ha de

tura!. En aq uesta acti vitat, la relació

se centra en la mobilitat arti cular, en

seguir un reco rr egut d'a parell s co l·-

entre els pa rt ic ipa nts és co nsta nt i

la tonificació de les zones més dèbils i

locats en cercle al ri tme qu e marca

l'exigència física és a l'abast de totho m.

l'instru ctor i, habitualment, amb mú -

Segons la fin alitat o el grup d'edat,

en la respiració, la relaxació i el control corporal.

PUNTOI DE VENTA PRÓXIMOI ALOI CENTROI CLAROR:

Los especialistas ya lo han advertido: ¡El sobreuso de las articulaciones en la practica deportiva provoca un desgaste acelerado del cartílago al disminuir el nivel de mucopolisacaridos!

KOMESANO Passeig Marltim , 33 Tel: 93 221 47 55

ARTROACTIVE es un complemento nutricional que te aporta de una forma continuada mucopolisacaridos y antioxidantes (vitamina E) . sustancias necesa rias para mantener la salud de las articu laciones.

FARMACIA SERRA-FORTUNY Provença, 506 Tel: 93 455 35 02

Para estar en forma se requiere un gran esfuerzo... No te la juegues!!l Pide mas información en el teléfono

FARMACIA MARCO Major de Sarria, 188 Tel: 93 280 42 81

802 444 454

BIOIBERICA , S.A . Plaza Francesc Macià , 7 08029 Barcelona. tel. 93 490 49 08 . www . b l oi ber l ca . com

-Reportatge Comença el cornpte enrere per al ... '"

FORUM de les Cultures Per fi; el9 de maig engega el Fòrum de les Cultures Barcelona 2004. Han passat més de tres anys des que se'n va començar a parlar Í; des d'aleshores/ els canvis que ha experimentat la ciutat són evidents i hi ha hagut discursos a favor i en contra. L'organització/ que des d'abril compta amb unes 2.400 persones/ treballa per donar-li forma i per combatre el desconeixement expressat per molts ciutadans. / ara que comença el compte enrere/ quin és el resultat de tot plegat? davant del centre comercial Diagonal M ar. Si ens passege m un dia per la zona i ens situ em a la plaça Llevant (cruïlla de l'avinguda Diagonal amb rambla Prim ), el prim er que cr id a l'atenció só n dos ed ifi c is: el Centre de Convencions Intern ac io nal de

trobada per als qui vulguin neda r 60 metres, fins a l'ill a Pangea.

Barcelona (Cl IB), de 67 .000 metres quadrats , capac itat p er a 15 .000

Per últim, en direcció Sant Adrià del Besòs es construeix un port esportiu

persones i que acollirà tots els diàlegs i du es exposicions (al plàn ol amb el núm ero 3), i l'Edifici Fòrum (número 2), singular per la seva forma triangular i que acollirà l'auditori del ClIB, amb capacitat per a 3.2 00 persones i una sa la d'exposicions. Tots dos edificis estara n co nn ectats per un a rambla subterràni a.

(5) amb capacitat pèr a 1 .000 emb arcacions , que acollir à les ce rim ònies d'in auguració i cloend a, i el Parc de la Pau (6), que acollirà un ca mpament o n vi uran 1.200 nen s i nenes de 16 ciutats del món .

Durant els 141 dies que durarà el Fòrum (del 9 de maig al 26 de sete mbre) l'accés al rec inte principal

Si no és que estem in scrits a un di àleg o qu e volem veure alguna ex pos ició , els ciutadans accedire m

La Plaça està pensada com el punt de relac ió i i nterca nvi d'id ees entre assoc iacions, ciutadans... , un ll oc per

que acollirà el grui x de les activitats sè rà possible amb la compra de l'entrada.

directament a La Plaça, un a esplanada de més de 15 hectàrees que s'o bre ca mí per sota de l'Edifi ci Fò rum

passejar i o n t e nen cabu d a les propostes d'entitats i espectacles ben diversos.

(núm ero 1).

Co m a espais fixos, en destaca la Fira, l'espai on pren protagoni sme la societat civil, les entitats de base. Ho

Ester Benach Amb les més de 386.000 entrades ve nud es fi ns ara, se mbla que el Fòrum ha aco nseguit engrescar moltes persones. El que no està tan clar és si la com pra d'entrad es i, per tant, la visita al recin te, respo ndrà a un bon cone ixeme nt del que s'hi duu a terme o bé a la curi os itat per esb rinar-h o. Quan, a menys d'un mes que comenci l'esdeveniment encara es pot percebre un ce rt desconcert entr e els barcelonins , inten tem respo ndr e nova ment a la pregunta que Tot Claror plantejava ara fa tres anys al reportatge "Fòru m 2004: què serà, se rà?"

Què hi trobarem?

Aquest recinte és una superfície de 3 0 hectà rees qu e apare ix qu an l'avin gud a Di ago nal toca el muni cipi d e Sant Adrià del Besòs, quasi al

TOTCI.AROO

Quan La Plaça toca gairebé el mar, trobarem un espa i verd amb escenaris

i grades que rep el nom de Parc dels Auditoris (4), o n s'o rg ani tza ran co nce rts i es pectacles. I si e ns hi endinse m més, a la rece rca d'onades, hi veurem una zona de banys (7), que seg urament esdevi ndrà punt de

Passejar per La Plaça

____________________________________lle portatge Durant l'event més de 2400persones formaran part de lbrgam'fzaclo i més de 4. 800 hi actuaran com a voluntaris fa ran mitj ança nt dues ein es: l'Speaker's Corner, o n en un escenari centra l i disposat radi alment s'organitzaran actes de 50 minuts pe r promoure la interacció entre els o rga nitzado rs i co nvidats a l'acte i el públi c. L'a ltra ein a es deriva cap als 22 vehicle-estand, on les associacions podran exposa r la seva

t asca

mitj ança nt act iv itats

dinàmiques. Segons l'o rga nitzac ió del Fò rum 2004, més de 600 o rga nitzacio ns no lu c rative s i e ntitats han prese ntat pr o poste s des qu e es va ob rir e l t e rmini , l' ab ril de 2003. Totes les in iciatives s' han organitzat d'acord als 11 períod es temàtics dels di àlegs de

LES EXPOSICIONS El recinte del Fòrum acollirà quau'e gran exposicion , que l'ocuparan de manera permanent durant els 141 dies, Cal dir, però, que arreu de la ciutat s'organitzaran exposicions en relació als u' L'(os principals del Fòrum (diversitat cultural, desenvolu pament sostenible i condicions de la pau), • 'Veus' al cnB: ded icada a la diversitat, un dels eixos temàtics del FÒlUm. L'objectiu central és celebrar el fet de la comunicació humana i la dive rsitat lingüística i cultural. També vol servir per reflexionar sobre les condicions de llibe rtat individ ual i col, lectiva que són a la base del diàleg necessari entre cultures. • 'Els guerres de Xi'an' al MoLl del Parc de Sant Adrià: completa mosu'a d'alt funerari xinès, basada en les u'oballes recents de les excavacions de les tombes de Qinshihuang i de Yangling, Les obres exposades són testimoni de dos dels períodes fonamenta ls de formació i consolidació de l'imperi xinès: el de les dinasties Qin (221-207 aC) i Han (206 aC220 dC). • 'Habitar el Món' al Moll Miradors: En relació amb l'àmbit de la sostenibilitat, es planteja el tema 'de les relacions entre l'espai i l'ésser humà, S'hi aborda a tres escales diferents, des de la més gran a la més petita: territori, ciutat i hàbitat. • Ciutats i cantonades al CIIB: L'exposició proposa un recorregut en el qual veurem com les cantonades materialitzen la trobada, l'encreuament i l'intercanvi, la sorpresa i l'opció, la por o e l conflicte, la referència o la fita , Les cantonades urbanes, com a exponents de diversitat de condicions culturals i geogràfiques,

man e ra qu e o rganitzac ion s de la mate ixa tipologia, per exe mpl e les esco les,

co mparteix in

juntes

I ve ure els Tali smans del Món, una

l'expe rièn cia, interactuïn, a la vegada

ca mpan yes i les bones pràctiques empresa ri als qu e duen a terme,

insta l,lació dissenyada co m un a gran

qu e s'extreuen conclusions d e ls

També podrem ass istir al M ercat,

xa rxa o n ciutadans de vuit ciutats del

debats.

qu e preté n difondre el mi ssatge "Tu

mó n, des de l'índia a Sarajevo, Alge r,

Un altre espai fi x de La Plaça serà

pots se r soste nibl e aquí i ara mate ix"

Maputo o Isfa han", penjaran talismans

la Haima, e n què assoc ia c io ns i

per mitj à del consum responsable de

per simbo li tzar els desitjos co l· lectiu s,

Orga'n itz ac ion s No Governamentals

pr o du ctes res pect uosos amb e ls

pe r a un món mill or.

dialogaran e ntorn les acc ion s, les

recursos naturals i de co merç just.

Altres

ini ciatives

demostracions

ha n c uin a

p rev ist amb

pr o du ctes de comerç ju st, postals so no res a mb mú siqu es d'arr eu d el mó n o Cubs de les Bones Id ees, on es transmetran d e manera visual els co nce ptes que es desenvolupen e n altr es indr ets d e la Pla ça, d e les exposicions de la H aima als tallers que es faran al port o els jocs i botigues

Un dels espais fixos de La Plaça és la Rra on pren protagonisme la societat civil les entitats de base, que hi orgam'zaran activitats ben diverses TOTClAROR

-Reportatge que hi haurà al recinte Fòrum . A més, una pantalla gegant recollirà els millors moments que s'hagin viscut durant el dia.

La transformarció de la ciutat La transformació urbanística dels barris Besòs i Poble Nou del Districte Sant Martí ha estat evid ent a ulls de qualsevol ciutadà ci es qu e es va donar . a conèi xer la celebració del Fòrum 2004 a Barcelona. Una de les primeres obres que vam veure va ser un gran centre comercial. No és difícil trobar autoritats municipals que pensen que la creació d'un gran ce'ntre comercial és una de les maneres de revitalitzar un indret. Però era només la punta de l'iceberg. Els ed ificis antics dels voltants , del carrer Pere Quart, de la rambla de Poble Nou , la rambla Prim ... estan essent substituïts a un ritme vertiginós per habitatges, hotels o oficines. Aquest creixement de la ciutat ha estat fortament criticat per molts barcelonins i també per nombroses entitats, cosa que ha restat credibilitat a l'autèntic objectiu del Fòrum. Una d'aquestes entitats, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), igual com la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, s'ha desmarcat totalment del Fòrum i una de les raons que esgrimeix és aquesta. Segons declaracions de Manel Andreu, president de la FAVB, a La Vanguardia (1 de març de 2004) la negativa a partipar en el Fòrum és per

"l'urbanisme d 'alt cost econòmic i allunyat de la realitat d'altres barris¡ així com per l'absència de compromís real de les administracions organitzadores amb conceptes clau per al 2004 -pau, sostembJ!itat i diversitat cultural- i per la co¡'¡aboraCl6 econòmica d'empreses els valors de les quals són contradictoris amb el Fòrum": Precisament, el suport de certes empreses al Fòrum també ha estat motiu del desmarcament per part de moltes associacions. Per exemple, l'entitat Recursos d'An i mació I ntercultural va decidir no participar en

TOTCLAROR

ELS DIÀLEGS El Fòrum 2004 organitzarà 47 diàlegs estn¡cturats en 11 blocs temàtics. Per assistir-hi, se n'ha de formalit zar la inscripció prèviament. La majoria són de pagament, amb descomptes especials si se'n té el passi temporal, s'és menor de 25 anys o major de 65 o bé per compra anticipada d'entrades. Els diàlegs que s'organitzen els mesos de maig i juny (segons els blocs temàtics) són aquests: Introducció 1. El paper d'Europa en el món 11 de maig 12 i 13 de maig 2.EI món, avui 3.La memòria compartida 14 de maig Diversitat cultural i mitjans de comun icació · del 19 al 21 de maig 4. Informació. Poder i ètica al segle XXI del 23 al 28 de maig 5. Ciutadans televidents (Input 2004) 6. Comunicació i diversitat cultural del 24 al 27 de maig 7. Com. audiovisual global, diversitat cultural i regulació 28 i 29 de maig La paraula del 17 al21 de maig 8. El valor de la paraula 9. Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau del 20 al 23 de maig 10. Comunicaci6 i llenguatge en l'era digital del 21 al 26 de maig 11. Diversitat i identitats en els llenguatges narratius 14 i 15 de maig Ciència, coneixement i desenvolupament sostenible 12. L'aigua: vida i seguretat 31 de maig i 1 de juny 13. Energia i desenvolupament sostenible 2i3dejuny 14. Conferència Mundial de meteorologia als mitjans del 3 al 5 de juny del 4 al 6 de juny 15. Coneixement cientlÍlc i diversitat cultural 16. Salut i desenvolupament, els re ptes del segle XXI del 5 al 9 de juny 17. 37è Congrés de la CIESM. Escoltar el mar del 7 a 1'11 de juny Llibertat, seguretat i pau 18. L'esport: diàleg universal del 10 al12 de juny Fòrum mundial d'educaci6, cultura i esport del 13 al15 de juny 19. Els conflictes en la vida quotidiana 20. Conflictes: prevenci6, resoluci6, reconciliació del 16 al 20 de juny 21. Justícia internacional 21 i 22 de juny 22.Cap a un món sense violència del 23 al 27 de juny 23. Una mirada biològica al conflicte i la cooperaci6 del 17 al 20 de juny El paper de l'educació i la cultura en el desenvolupament 24. Interacci6'04. Vers una Agenda 21 de la culnlra 4 i 5 de maig 25. Fòrum d'Autoritats locals de Porto Alegre 7 i 8 de maig 26. Vimlal Educa. del 16 al18 de juny 27. Drets culturals i desenvolupament humà. del 23 al 27 de juny 28. Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions del 6 al 9 de setembre • Del 9 a l'lI de setembre, el diàleg Internet, diversitat culnlral i mitjanS d'informaci6 completarà el bloc de diversitat culnlral i mijans de comunicació.

De junyen endavant, es tractaran els següents temes: Globalització i desenvolupament; L'espiritualitat; Algunes veus no escoltades; El paper de l'educació i la cultura del desenvolupament; La ciutat, entorn de convivència, i Nou actors, noves dinàmiques. En el proper número de Tot Claror trobareu una llista detallada dels diàlegs. Podeu consultar la informació detallada de cada diàleg i el formulari d'inscripció a la pàgina www.barcelona2004.org l'esdeveniment argumentant-ho així en un comunicat: "Perquè, en particular;

està finança~ aquest muntatge, per una empresa fabricant d'armes (/ndra)/ perquè, en genera¿ està finançat per gegants del capital: els mateixos que van decidir la guerra". També ha fet un pobre favor al Fòrum el fet que el Govern espanyol (coorganitzador, juntament amb l'Administració

autonòmica i municipal) iniciés una guerra en contra de l'opinió de milers de ciutadans.

I després del 2004 ... què? A partir del mes d'octubre d'enguany serà l'hora d'avaluar el que ha significat el Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 . Es pot preveure, a priori, que

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ___Reportatge Les obres seguiran un cop !J'nalitzat el Fòrum amb un centre geriàtric, el zoo marftim i una zona um'versitària serà un èxit de visitants, entre turistes i barcelonins, que es caracteritzen per abocar-se en qualsevol iniciativa ciutadana. Un exemple: ja hi ha més de 4.800 voluntaris i s'han registrat prop de 84.000 adhesions a l'esdeveniment. El fet que no hi hagi precedents també hi influeix, no hi ha possibilitat de comparar i, per tant, servirà més aviat per crear-ne unes bases de cara a la possible continuïtat del Fòrum de les Cultures . De moment, aquesta continuïtat pot estar garantida i, malgrat que no són opcions confirmades per l'organització del Fòrum, ciutats com Toronto o Chicago ja han fet sonar campanes sobre la possibilitat de ser hereves de l'esdeveniment. Però una de les incògnites gira entorn l'explotació i el profit que una ciutat com Barcelona pot treure de les instal·lacions noves. les que es van fer amb motiu de les Olimpíades han donat el seu rendiment i han ofert possibilitats noves a la ciutat. No va ser així en el cas de l'Expo de Sevilla. E'n el nostre cas, el reci nte del Fòrum s'obrirà a la ciutadania a partir del 26 de setembre com espai d'esbarjo

LES OBRES El projecte urbanístic del Front Litoral Besòs Barcelona 2004 està gestionat per l'empresa municipal Infraestructures del Llevant de Barcelona, SA, creada el juliol de 2000. La magnitud del projecte impedeix que puguem explicar totes les obres que preveu, però cal assenyalar que, a banda dels espais propis del Fòrum, s'ha treballat per a la regeneració de la llera del riu Besòs, el soterrament de les línies d'alta tensió, la recuperació del biòtop marí, la millora del tractament i cobriment de la depuradora, la construcció d'una gran placa fotovoltaica , un sistema de climatització centralitzat, un sistema de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans i la millora de la mobilitat i l'accessibilitat urbana. Tot plegat, s'ha anat executant amb directrius ambientals, en les quals ha contribuït l'Institut Cerdà. Així, en la constmcció dels edificis s'han tingut en compte elements de sostenibilitat com ara la integració ambiental, paisatgística i urbana; els elements arquitectònics de control ambiental; l'eficiència energètica; la selecció de materials ambientalment córrectes; la gestió de recursos com l'aigua, l'energia i els residus, i l'accessibilitat.

entre plaça dura, jardins i platja. Quant al Centre de Convencions, el més gran del sud d'Europa, serà gestionat per l'empresa francesa Générale location, que ja té l'agenda plena. També gestionarà l'Edifici Fòrum. I el Port, construït per l'empresa del president del Real Madrid, ACS, el gestionarà Marina Premià. Més enllà del Fòrum, la ciutat seguirà creixent. Hi ha previstes altres obres que no estaran enllestides de cara a l'esdeveniment, però que no trigarem pas gaire a veure convertides en realitat. Una és el centre geriàtric (a la confluència de la rambla Prim amb el carrer llull), que tindrà un equipament sociosanitari, un hospital de dia i un centre d'atenció continuada. També

està prevista la construcció de 800 habitatges nous, 300 dels quals en els terrenys que ocupaven les antigues cotxeres de Transports Metropolitans de Barcelona. Hi ha el compromís que la meitat siguin de preu protegit. Per últim, a banda d'algun hotel més, oficines i habitatges, es construirà el zoo marítim i s'aixecarà una zona universitària (7,5 hectàrees entre la ronda litoral, el carrer Taulat i el carrer de Sant Raimon de Penyafort) . El Campus de Llevant tindrà 120.000 metres quadrats de sostre sobre rasant, dels quals la meitat seran d'eq u i paments u niversitaris i l'altra meitat es destin aran a fomentar la interconnexió entre la universitat i el món de l'empresa.

plural ps'I'co !::>

I~V\V\&

SaIud

!::>\1LX

Moda per a dones Només talles rans

Angela Martín Lda. en Psicología

•

Psicoterapia individual, pareja y grupo

•

Ayuda .emocional en duel os, separaciones y enfermedades crónicas •

•

Lepant, 338 . Tel. 93 456 30 97 Torrent de l'Olla, 73-75 . Tel. 93 237 76 05

•

Psicogenealogia. Psicosomatica

S E MI NARIO: "Como mejorar la salud fís ica y mental" 17,24 de Mayo y 7,14 de Junio, de 20.30 a 22.30h .

934562060 St Antoni Ma Claret, 5è l a . 080 41 BeN

10% descu ento

_ Societat EDUARD SANJUAN, PERIODISTA DE TV3 ESPECIALITZAT EN POLíTICA INTERNACIONAL

"Els atemptats de Madnd ens han posat en primeralima de la llista d'enemics de la internacional terrorista . islamista"

"Si Bush guanya les eleccions, Síria i Illran tindran motius per

,"El tema del terrorisme és molt diffcil de solucionar. Però el que no es pot fer és donar oxigen"

preocupar-seu y.F. Quines conseqüències pot tenir 1'11-M en l'àmbit internacional? Ara del qu e tenen por els EUA és d'un corrent d'opinió favorable a les tesis espanyoles que suposi que una cadena de països renunc iïn a la presència de les seves tropes a l'Iraq. Bush té temor electoral, perquè el vot moral d'Espanya ha donat ales a opi nio ns pClbliques d'a ltres països que se

se nten enva lentonades per no perdonar les mentides. Això, ara per ara, és una arma poderosíssima en mans del ca ndidat demòcrata, John Kerry. I en l'àmbit nacional? En l'àmbit espa nyol ens han posat en la primera línia de la llista d'enemics de la i nternacional terrorista islam ista. I treure'ns d'aquesta llista ens costa rà molt. Però la posi ció de Zapatero que tornin les tropes no ens traurà de la llista?

Una sabata de pe rsonatge . És un indocumentat. Un tio que fins als quaranta anys era un bala perduda. Hi ha un es declarac ions de fa anys en què Geo rge Bush pare parlava dels seus fills. Deia que el que realment el preocupava era George W. Bush. Comentava que els altres fills estave n ben co l·locats, però que no veia gens clar el futur del seu fill George, emboli cat en problemes amb l'alcohol i altres mo-

Ja, però no sabe m com reacciona-

gudes fosques. I com una sabata arriba a president?

ra n. Si aquestes tropes es queden en forma de cascos blaus, jo no sé si serà

Bush representa milions de nordameri ca ns qu e són co m ell . Amb un

prou per a aquests sectors. Ara qui jo crec que té molts motiu s per estar preocupada és la Gran Bretanya. Quin és el motiu últim de la guer-

ll enguatge

planer

co nstants

refe rències a l'Església, connecta molt amb la classe mi tj ana-bai xa nord am eri ca na ,

q ue

és

m olt

ra d'Iraq? En què consisteix el pla

ind oc um entad a, mo lt d'anar

de la Casa Blanca per al pròxim Orient?

texans. El veuen co m un d'ells, un tio

El nucli dur de la Casa Blanca

amb

que diu el que pensa, amb dos collons. Com s'ha de lluitar contra el ter-

(Wolfowitz, Berger, Rice) és de l'opinió

rorisme internacional islàmic?

que, després de la caiguda del mur de

La gent que coneix a fons el terrori sme islàmic diu que, tot i que hi ha

Berlín,

els

Estats

Units

tenen

l'oportunitat hi stò ri ca d'aco nseguir el

una dinàmica intern a de matar, el que

control del món d'una manera pràcti-

no pot fer Occident és donar oxigen.

ca, és a dir, exercir de superpotència

L'úni ca batalla possible és no donar

per dominar les reserves estratègiques

arguments als terroristes perquè entrin

del pl aneta. Si fins ara hav ia exe rcit

en la din àmi ca de justifi car e l

d'imperi, amb m ala co nsc iència

terrorisme. Hi ha problemes endèmics

(Vietnam ), aqu esta gent és partidària

en les soc ietats àrabs que no esta n

d 'exe rcir

domini

co m

responsa bilitat històrica. D'alguna manera la històri a i Déu els comminen a esta blir la pax ame ri ca na al món. Qui és George Bush?

reso lts i qu e Occident, sobretot els EUA, no estan disposats a solucionar. Com la presència de les tropes a l'Aràbia Saudí? És un dels punts que no perd onen.

_ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ __ __ _ _ _ _Societat Perqu è segons ells és un a humili ació que hi hagi tropes nord-ameri ca nes a po cs quilòm etres d e l ll oc sa nt de l'Islam. L'a ltra pedra mestra del conflicte és e l Pròxim Ori e nt; hi ha una ignomíni a en relació al pobl e pal estí que es podria haver resolt amb bona voluntat per part del gove rn israe li à i dels gove rn s occide ntals. Però el qu e ha fet ara el govern de Sharon és fe r un gir im p ress io nant cap al pobl e palestí. I la terce ra punta de llança és la intervenció a l'Iraq. Aqu esta guerra es va saltar les Nacions Unides amb el

Defrós de /0 cómoro/ als principals conflictes internacionals dels darrers vint anys Eduard Sanjm(n Alonso (Ba rcelona, 29 de maig de 1956) és perioclista dels serveis informatius de 1V3 de de la seva creació al 1983. Ha treballat sempre en l'àmbit de la pol(tica internacional i ha estat enviat e 'pecial als esdeveniment i conflictes internacionals més re llevants del últims vint anys. Des de la guerra dels Balcans fins a la invasió de Kuwait, passant pel Sendero luminoso del Perú , Sanj mín sempre ha estat testimoni d'excepció dels esdeveniments que han ma rcat per sempre el segle més violent de la història. Recentment, ha recollit experiències en un interessant llibre de memòries, Detl'éÍs de Ja c¡ÚJ1a.ra, publicat per Salva t.

lema de "pe r si de cas", i va ser una

Molta gent d'aqu es t nu cli dur de

gue rra on va morir molta més ge nt que

Washington pe rtany a cree nces religi-

néi xe r el compromís d'Oslo. El paper

a les torres bessones . Quan, recordemho, l'Iraq no va tenir res a veure en els

oses que fona menten la seva id eo lo-

de C lin ton va se r de co mpro mís

gia en el retorn del Messies. H a de

absolut amb la pa u i gairebé es va re-

ate mptats de l'o nze de setembre. El

retor nar el M ess ies a un

Israe l

soldre el problema. Però tota la feina

tema del terrorisme és molt difícil de

"cò mode" que tingui forts lliga ms amb

feta se n'ha anat en orris pel compro-

so lu cio nar, però el que no es pot fer

els Estats Units. Per tant, hi ha una idea

mís viscera l cie l'administració Bus h

és donar ox igen.

filosoficoreligiosa que diu que s' ha de

amb l'a la més dura del Likud .

El mur de Palestina pot actuar com

llavor

d'un

rebrot

protegir l'estat d'Israe l per l'arribada del

de la co nferència de M adl'id, i aquí va

Quina és ara la posició de l'ONU?

Messies . Però un cop hagi arribat, i

Han de reco mposar líni es. Jo recor-

l'antisemitisme en l'àmbit mundial?

l'estat d'Israel qued i incòlume, l'arri bada

do qu e quan es va aca bar la guerra tots

Sí. Schroeder, Prodi i Chirac han

del Messies servirà per fer convertir tots

vam dir que l'O NU havia quedat feri-

els jueus al cri stianisme.

da de mort, però ara, amb els esdeve-

manifestat la seva preocupació per atacs puntuals a sinagogues i cementi -

És com actuar en nom de Déu, oi?

nim ents qu e s'han produït, la posició

ris a ls seus països. Però e l gover n

Aquesta teoria que pot semblar de-

cie Kofi Anan i del conse ll queda re-

d'Israel confo n la críti ca al govern de

lirant és molt defensada entre els pre-

forçada. I només faltava la irrupció de

Sharon amb l'a nti se mitisme. I això és

dicadors "ult rafatxes" del partit repu -

Zapatero en l'esce na intern acional.

un a confusió total, perquè les crítiqu es

blicà qu e surte n pe r te levisió amb la

de la comunitat internacional van diri-

bandera d'Israel al darrere. I el pres i-

gides a l'ala dreta del Likud . Però fo ra

dent Bush ha estat l' (lni c president de

S'han de vigi lar molt de prop la qües-

d'aquesta percepció s'està percebent

la histò ri a que s' ha atrev it a assistir a

tió iran iana i la qüestió siri ana, i les

com sectors d'ideologia antise mita que

un co ngrés de predicadors d'aquesta

temptacions d'una adm ini stració Bush

estave n diguéssim adormits tornen a

"fatxenda". I la connexió entre aq uests

victo ri osa al novembre. Si l'e lecto rat

resorgir davant d'aquests co nfli ctes. Israel segueix vivint del victimisme de la Segona Guerra Mundial? Sí. Com si el que els va passar justifiqués abso lutament totes les accions que han fet d 'un tipus simil ar al que els va passar a ells. D'on ve aquest compromís entre Israel i els EUA?

Quins són els pròxims conflictes amb què ens podem trobar?

grups i el govern són evidents, tant que

nord-am e ricà dóna suport a Bush

el president ha imposat certes mesu-

esta rà donant suport a l'estratègia del

res co m la de pregar aba ns de totes

nucli dur de la Casa Blanca. O es troba

les reunions del conse ll de gove rn . Però abans de Bush ja hi havia un suport dels EUA a Israel ... Sí. Però fi xa't com Bush pare va ame naçar Israe l de tallar-li tots els crèdits si no s'asse ia a negociar a la taula

un a desautorització a les urn es o aquesta gent co ntinu a tirant pel dret. Així, doncs, ens hi juguem molt al novembre, oi? Jo crec que sí. I jo, dels sirians i dels iranians, em preocuparia molt.

.""""""", Mujeles

lApt!slóndtllllnl.-:

1liI"'~"H'IoIl fl1tIQUIUhO,t93

www.haymotivo.com Aquesta iniciativa de la gent del cine espanyol que s'oposa frontalment a quatre anys més "d'involució" s'ha de difondre per canals alternatius com lnternet, perquè la maquinària de propaganda de l'anterior govern no va permetre que quatre "rojeras" projectessin els seus curts de denúncia.

. . ... '" - .._....

,. : . . ~ .i!:.:1"

.J2!-

_ . ..

,' "

.....

<l ,

.2. '::.t :r.!

QUÉ HAN HECHO COM MI... MICHAELMOORE EDICIONESB

MUjERES ENCARCELADAS FERNANDO HERNÀNDEZ ED. MARCIAL PONS

VIVIENDO DEL CUENTO

La història de la presó de les Ventas a Madrid en boca de les recluses que la van viure. Els deu anys que comprèn la narració van des de la creació de la primera presó de dones, quan la Repúbli ca, fins al centre de repressió en què es va convertir durant el Franquisme .

Aquesta és una divertida reflexió sobre el món cool i underground dels joves d'avui dia. De les víctimes de la moda a l'explosió del moviment gai, aquest publicista aporta un punt de vista humorístic i crític a més de les seves il·lustracions originals.

Una vegada més, Michael Moore desperta la consciència dels seus compatriotes amb ¿Qué han hecho con mi país, tío?, una sarcàstica crítica amb una missió molt concreta: fer fora de la Casa Blanca Bush i de pas explicar què s'hi cou dins.

EL DIABLO VISTE DE ...

LA HERMANDAD DE LA .. .

ELIZABETH COSTELLO j.M. COETTZEE ED. MONDADORI

JU~osAÉZ ED. MONDADORI .,

.~...

..... -' ...... _ .

www.sindominio.net l, un cop vist el que diu la premsa oficial, podem entrar en aquesta pàgina que vol ser plataforma de les veus que no

LAUREN WEISBERGER . PLAZAIjANÉS

A El dia bla viste de Prada

jÚl1ANAVARRO , PLAZAIjANÉS

La Hermandad de la Sabana Santa és una novel'la d'in-

l'autora fa un retrat mordaç sobre la que diuen és la dona més poderosa del món de la moda: l'editora de Vogue, Anne Wintour. Es tracta d'un encés alegat contra els caps dèspotes i prepotents que tants cops ens trobem a la feina.

triga en què no falta cap ingredient: un mort, sectes secretes, polícies i relíquies profanades. Ambientada a Torí i basada en un mant de Crist que s'exposa a la catedral, promet misteri fins a l'última pàgina.

J.M. Coetzee explica la història d'una mare, germana, amant i escriptora que reflexiona sobre l'essència de narrar històries i sobre la necessitat de posar-se al lloc de l'altre per compendre el món que ens envolta. Aclamat per la crítica i els companys.

¿LA CALLE ES TUYA? ESTOPA

MARGERINE ECLIPSE STEREOLAB

BABY MONKEY VODOOCHILD

HOMBRE MATA HOMBRE BARRICADA

2004 Torna el rock suburbial amb Estopa. Els germans de Cornellà editen nou disc, amb tretze temes gravats amb Pancho Varona, productor de Sabina. Un èxit assegurat.

2004 Una de les bandes fonamentals dels noranta presenta disc. Una bona combinació de pop, electro i psicodèlia remesclada amb la frescor habitual d'Stereolab.

2004 El genial Moby ha escollit aquest nom inquietant per explorar la seva cara més agressiva i hipnòtica en aquest treball en què l'autor torna als camins del tecnho dels noranta.

2004 Un dels grups històrics del rock dur espanyol presenta disc en col·laboració amb molts dels companys de viatge habituals, com Reincidentes o la Fuga.

tenen lloc als mitjans, ja sigui perquè atenten contra els interessos dels editors o senzillament perquè es tracta de notícies tapades per "l'interès general".

Selecció i redacció:

POLLASTRE DORMILEC Roser Castillo INGREDIENTS (per a 4 pers.) • 1 pollastre (pot ser farcit) . 2 cebes • • • • • • • • •

2 pastanagues 2 grans d'all 2 fulles de llorer 1 copeta de Cpintreau 10 rodanxes de pi nya El suc d'un pot de pinya 4 cireres confitades vermelles 4 cireres confitades verdes Una espurna de sal

ELABORACIÓ • En un a bossa especial per al forn hi fiquem el pollastre, les cebes, les pastanagues, el llorer, els grans d'all tallats, el Cointreau, el suc de pinya, l'espurna de sa l i dues rondanxes de pinya. • Tanquem bé la bossa i la col·laquem al forn (que ja tindrem calent). • El rostim 45 minuts per cada costat i ja estarà llest! Presentació del plal • Posem el pollastre en una safata envoltat de mitges rodanxes de pinya decorades amb les cireres confitades. • Si l'ocasió" s'ho mereix, podem aCpbar de decorar-lo amb dues bengales enceses al moment de portar-lo a taula.

FESTA SAGRADA FAMíLIA El barri cie la S,lgr,ldt1 ramília celebr.l 1.1 rl'~t ,l ¡\\,ljm del cl!wJ)ches 23 ci ¡¡Iml al di ullwngt' 2 de maig Sant Jordi donarà el tret de sortida a la Festa Major, que engu any està dedicada a la dona. Passa rem deu dies entre xerrades, ballaruques, festes infantils i ac t es es po rtius. Tampoc no hi faltaran els gegants, els cas teller s, les sardanes i les havaneres . I el

Yuri Fernóndez

CICLISME 18 d'abril 17a. Cursa Ciclista de les Corts Lloc: Trav. de les Corts, 66 TAI-TXI 18 d'abril VII M arató Taij iquan de Catalunya Lloc: plaça de l'Od issea '(davant del M aremàgnum) Inscripcions: fushuntaiji@hotmail.com ATLETISME 25 d'abril 26a. Cursa del Corte Inglés Inscripcions: El Corte Inglés

sopar d'entitats i veïns que es farà el 24 d'abril al Poliesportiu Sagrada Família i quan s'acabi començarà el ball d e Festa

ATLETISME 2 de maig XX Milla Sagrada Família III Gran Premi Gaudí M és informació: pàgina 28

Major al carrer Cartagena, entre Mallorca i Provença. A mitjans d'abril trobareu el programa d'actes (que per setè any consecutiu edita la Fundació Claror) als poliesportius Claror i Sagrada Família.

ESPAIS ITINERARIS LITERARIS GUIATS Amb motiu de l'Any Dalí 2004 les Biblioteques de Barce lona organitzen un itinerari literari úni c sota el suggeridor nom de "Ca lça't les espardenyes del surrealisme literari ". A partir del mes d'abril i fins al juliol, cada dissabte al matí es podrà conèixer la relació de Dalí i la ciutat de Barce lona a través d'un itinerari literari que ens portarà a diferents espais de la ciutat vinculats amb l'artista. Un matí de passejada literària en co mpanyia d'un historiador de l'art i d'un actor que la il·lustrarà amb textos de diferents autors d'avantguarda com Federico Garda Lorca, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà, Josep Pla i el mateix Dalí.

TIR AMB ARC 2 de maig 23è.Trofeu Ciutat de Barcelona de tir amb arc Lloc: Carretera de M ontjuïc, 66 Entrada lliure REM ' 25 d'abril Trofeu internacional Ciutat de Barcelona de rem Lloc: M oll d'Espanya Més informació : 93 221 73 94 Entrada lliure BÀSQUET 22 de maig Nits de Primavera al Poble Sec "Torneig juvenil de 3x3" Lloc: plaça del Sortidor, 12 Inscripció lliure Més informació: 93 443 43 11

INSCRIPCIONS: BIBUOTECA FRANCESCA BONNEMAISON,

JA MALA EDUCACI6N

BÉ TRUCANT AL

93 368 73 60

LOST IN TRANSLATION

SOFíA COPPOLA PEDRO ALMODÓVAR 2004 2004 La filla de Coppola firma una El nostre director més internacional firma un thriller' pel ' lícula amb un guió premiat amb Oscar i un Bill Murray fatalista en què un transexual en estat de gràcia interpretant (no podia ser d'una altra maun actor asèptic i perdut per nera) es retroba amb un antic un Tòquio hostil i estrany. company d'escola.

16.00H

A 21.00H

EL SÉPTIMO DiA

CAR LOS SAURA 2003 Saura recr ea la matança de Puerto Urraco en aquesta història de velles disputes familiars. Seriosa recreació d'un dels episodis més sagnants de la crònica negra nacional.

IMAGINING

ARGENTINA

CHRISTOPHER HAMPTON 2003 Thrilleramb tocs romàntics protagonitzat per Antonio Banderas i ambientat durant la dictadura militar argentina. Una història de poders paranormals i de denúncia.

RA I LL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA II

EL SALVATGE EUROPEU

Cicle de conferències "Art i cultura de masses"

Fins al 22 d'abril Caixa Fòrum Els dies 15 i 22 d'abril es faran conferències i taules rodones amb artistes i professors d'històriò de l'art per reflexionar sobre la banalització de l'art i la cultu ra de masses.

"E l sa lvatge europeu" és un a figura imaginàri a, creada per la cultura hel·lènica, que considerava com a tals els qui vivi en fora de l sistema de la po lis i que no pertanyien al món bàrbar (perses). Criatura ambigua, mig humana mig an imal i emparentada amb els déus, el sa lvatge grec (centaure, sàtir, cíclop) viu a la natura i no té pretension s de co nqu es ta , a dife rència d els bàrbars . A l'Ed at Mitj çln a, els sa lvatges esdevene n ho mes silvestres i ermita ns. A partir de la co nquesta d'Am èri ca, pobles sencers van ca ure sota aquest tòpi c, que en va dificultar el coneixement i en va esborrar els conto rn s humans. D'altra banda, als segles XVIII i XIX l'ave nç de la ciència i el major coneixement del cos i la ment fan aflorar en l'a rt im atges clàssiqu es, especialm ent de ca ràcter simbo li sta, del que podem anomenar el "sa lvatge interi or", és a dir, del desco negut que ens habita.

CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCElONA

5 . CIUTAT : BARCELONA 93 30641 00 . WEB: www.cccb.org

ADREÇA: MONTALEGRE, TELÈFON:

ESCENA '

Aquesta és una revista en la lín ea d'EI País

de lo Ten/ociones, però amb un àmbit d ' infl u ència ce ntrat a Barce lona . Combina articles sobre música o cinema amb propostes d'oci dirigides a un públic jove i modern. Tal com diu el seu nom , la publicació aspira a ser una guia de mà per als noctàmbuls de la ciuta t. Discoteques, bars, locals de moda per no perdre't res del que passa a la ciutat.

TELEVISiÓ SILENCI?

TEATRE ARTENBRUT

Canal 33 . Diumenge, 22.00h

L'ILLA DELS ESCLAUS L'i/la dels esclaus és una reflexió sobre les relacions de poder situada a la Grècia clàssi ca . Ifícrates i el seu criat Arlequí arriben a una illa després d'haver patit un naufragi. A l'illa també arriben Efrosina i la seva criada Clea ntis, i tots quatre troben un personatge anomenat Tribelí que els ex pli ca qu e all à no hi esclaus, sin ó person es lliures. Pe r tal que s'acostumin a les noves lleis, Tribelí els obliga a se r esclau s durant un temps, perqu è sàpiguen de primera mà qu è és l'esclavitud . TEATRE ARTENBRUT

ci PERILL, 9 . CIUTAT: BARCELONA www.artenbrutteatre.com

ADREÇA: WEB:

' TELÈFON:

93 457 97 05

Podria ser d ' aquells progra mes de tendències que no duren gaire a la graella. Però aquest espai ha sa but ....,.------'-"--... com bin ar una rea lització avantguardista amb uns continguts originals sense caure en la pedanteria postmoderna a la qual ens tenen acostumats les segones cadenes públiques. Un encert.

TEATRE ROMEA

TEATRE SENSE ANIMALS

Julio Medem

Teatre sense animals mostra una refl exió sobre els aspectes més tèrbol s i imprevisibles de l'ànima

18 euros El documental de Julio Medem va aixecar una onada de polèmica i de censura per part de l'anterior govern i de l'associació de víctimes del terrorisme . Tot i ai xò, es tracta d'un documental que analitza d'una manera profunda i plural el conflicte basc, sense caure en partidismes ni victimismes.

LA PELOTA VASCA

hum ana i ex hibe ix un retrat implacable de les relacions hum anes a l''ini ci del tercer mil·l enni. L'obra, dirigid a per Sergi Belbel, és plena de referències als aspectes més quotidians, i al m ate ix temps erràtics i estressa nts, de les nostres vides. Les relacions aparentment normals entre germans, entre marit i muller, entre pares i fills, o entre clients i botiguers, esdevenen d'allò més estranyes i esbojarrades. TEATRE ROMEA ADREÇA:

ci HOSPITAL, 51 · CIUTAT :

BARCELONA' TELÈFON :

93 317 71 89 . WEB : www.fundacioromea .com

LWESCAPADA DE... FERRAN FONT ENS PROPOSA:

CONCURS

PARTICIPA-HI. .. I

GUANYAt

UN TREKING PER LA FAGEDA OiEN JORDÀ

Un magnífic

Us proposo un treking molt suau per la reserva

/lpack Claror"~ format per motxilla, gorra samarreta i ronyonera

volcànica de la Garrotxa i, concreta ment per la Fageda d'en j ord à. El prim er pas és arrib ar-hi. Cal que agafem l'antiga autopista A-7 fins a la sortida 6 (Olot).

A pocs qu il òmetres d'Olot, en direcció Sa nta Pau, trob are m l'a parca m e nt de la rese rv a volcànica. Des d'aq uí, podem fer un recorregut a peu o en ca rro per la Fageda d'en j ordà . Us reco mano fer-lo a peu. Passejant-hi trobem el ca mí d'en joan M araga ll (e l nom prové d'u n vers que el famós poeta va escriure en quedar impressionat pel paisatge de la Fageda). Es tracta d'un recorregut d'anada i tornada curt i molt

L'últim concurs el va guanyar...

maco. just quan comença el camí de tornada, és recomanable desviar-n os pel camí que surt

ADOLFO QUINTERO

a la nostra dreta i que ens portarà a una paratge preciós de c(¡ muls de roques que farà

ABONAT DEL POLIESPORTIU

embogir els enamorats d'en Tolkien.

SAGRADA FAMILIA

SI VOLS PROPOSAR-NOS ESCAPADES, ENVIA'NS UN MISSATGE A totclaror@claror.org

PASSATEMPS SOPA DE LLETRES

TEST

Troba el nom de 9 pilots de Fórmula

Demostra la teva cultura esportiva

A M U H C S

AW E B B E R I A O

I T M O Q U

I N R I

K E A O S E T A L E K T A Y A N H T

I S

O I R L O T O N O R NO S U L T B L T N E R EC N

1. Quin equip ha guanyat la Copa del Rei de futbol sala? 2. I la de bàsq uet? 3. Qu in jugador va ser escollit MUP d'aq uest torneig? 4. Com es diu e l pres ident d e l'agè ncia mundial antidopatge? 5. Com es diu el primer transexual que juga un torneig professional de go lf?

L Y O S S

H G

I A M E

: Què penses de la revista Tot Claror?

I 2. I I 3.

.l;:J'iJ'iJll8. ;:JUUll!Jt\[ (ç ~ punod )j"!G (17 ~Z;:JpU~Ul;:Jd !pn(f ü: ~ll!J<?l!!\ l1V.L (z: ~'iJ ull.I;:JUlOO8.

l)!AJ;:JUI (1 :S;}lSods;}l!

I què t'ha agradat menys?

Quina secció t'agrada més?

I 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? I : 5. Què creus que li falta, a la revista?

I 6.

U L E N K A E

N U O M J

mail

I 1. Què t'ha agradat més d'aquest número 44?

1 que participen en el Mundial 2004

R E H

r~ - - - - - - - - - - - - ,

I Nom I Cognoms I Ad;eça I Ciutat I Telèfon I Edat

Quina nota li posaries entre l'I i el lO?

I Envia'ns la butlleta a la revista Tot Claror (Sardenya, 335, baixos 08025 BCN) o diposita-la a I les urnes situades a la recepció dels poliesportius L Claro0

agrada Família, Marítim o No~C~Caralleu . .J

• FUNDACiÓ CLAROR

MILLA

EL2DE

CELEBR

La Milla Sagrada Família fa vint anys i es consolida com un dels esdeveniments esportius de la ciutat. El 2 de maig, atletes . amateurs i professionals tornaran a ser els protagon istes diu na autèntica festa de l'atletisme al voltant del Temple de la Sagrada Família. E.B. La Fundació Claror treballa des de fa mesos en l'organització de la vintena edició de la Milla Sagrada Família, una cursa de 1.609 metres on podeu participar tots i totes, des dels benjamins de la família fins als veterans. Els participants_ es divideixen en categories d'edat i corren en sèries, algunes de les quals desdoblades (masculines i femenines), segons el nombre d'inscrits. L'a ny passat, la Milla va superar els 1.600 inscrits i va assolir una participació de més de 1.000 persones . Aquest any, tant de bo en superem la xifra i arribem a les 1.800 inscripcions de . l'edició de 2002. Les sèries començaran el diumenge 2 de maig a les 9.45 hores i, com cada any,

LaMiDaésun acte associat al Fòrum de les Cultures 2004 converfÍnt-se en la MiDa del Fòrum 28

TOT CLAROR

s'aniran succeint en intervals d'un quart d'hora (vegeu horaris i categories al quadre) .

Rècords de la cursa L'any passat vam estrenar recorregut: un circuit tancat al voltant del Temple de la Sagrada Família i les dues places, Gaudí i Sagrada Família. Per aquest motiu no es van batre rècords sinó que es van establir nous temps . En aquesta edició, els temps a batre són els 4'33" aconseguits per Víctor Morente en categoria absoluta masculina i els 5'19" de Laura Rebollal en categoria absoluta femenina.

Inscripcions Participar a la Milla és gratuït. Solament cal formalitzar-ne la inscripció per qualsevol d'aquestes tres vies: correu electrònic (milla@claror.org), fax (93 476 13 91) o personalment a les instal·lacions esportives Claror (poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim i Nou Can Caralleu). Si ho feu per fax no us oblideu de trucar després a

En la passada edició es va celebrar la Cursa del Centenari, per commemorar els 100 anys de l'escola Sagrada Família. Va ser tot un èxit.

l'organització (93 476 13 90) per confirmar que l'hem rebut i fixar el mecanisme de recollida del dorsal.

La Milla del Fòrum Aquest any 2004 hi ha un gran esdeniment a Barcelona: el Fòrum de les

Cultures. Per aquest motiu, i atès que la Milla sempre s'ha caracteritzat per l'esperit lúdic, el bon joc i la participació de centenars de persones de qualsevol sexe, edat i procedència, enguany la XX Milla Sagrada Família s'ha associat als actes de l'esdeveniment i així es

FUNDACiÓ CLAROR

MILLA

DE convertirà en la Milla del Fòrum.

III Gran Premi Gaudí En

acabar les sèries amateurs de la Milla tornarà a celebrar-se el Gran Premi Gaudí-Sport, dues sèries que aplegaran una desena d'atletes professionals convidats per la Fundació. En el moment de tancar aquesta revista encara no se n'havien confirmat els noms, però de ben segur que el Gran Premi tornarà a reunir els millors atletes nacionals i internacionals. Recordem que l'any passat Juan Carlos Higuero (4'16") va treure's l'espina en guanyar la cursa a Pedro

MILLA!

HORARIS DE LA MILLA

Lo Milla o TV3

SÈRIE CATEGORIA 1 Cadets

El mateix diumenge 2 de maig el Gran Premi Gaudí es retransmetrà en diferit per Televisió de Catalunya . Ho podreu veure al Canal 33, dins el programa Esports 33, que presenta i dirigeix Artur Peguera. L'espai, d'un quart d'hora aproximadament, informarà de les dues curses professionals íntegrament. No us el perdeu! El programa comença a les 5 de la tarda.

ANY DE NAIXEMENT 1987-1989 Homes: 1964 o abans

Veterans

HORA 9.45 10.00

Dones: 1969 o abans 3 4

Infantils masc. Infantils fem .

1990-1991

10.15

1990-1991

5 6

Júniors Alevins masc.

1985-1986-1987

10.30 10.45

Alevins fem.

1992-1993 1992-1993

11.00

7 8

Benjamins masc. 1994-1995 Benjamins fem. 1994-1995

11.30

Absoluta fem.

12.00

9 10

11.15 11.45

de 1970 a 1984

Absoluta masc.

12.15

de 1965 a 1984 III Gran Premi Gaudí . Sèrie femenina

III Gran Premi Gaudí' Sèrie masculina

13.00

Lliurame nt d e prem is

13.30

12.45

RECORREGUT +-Rossell6

Esteso (qui l'havia guanyat l'any 2002). El tercer va ser el britànic John Mayock. En categoria femenina, la keniana Edith Masai va fer vàlids els pronòstics que la feien favorita travessant la meta en 4'52". Un segon després h i va arri bar la catalana Rosa Morató i no va ca ldre foto finish, però gairebé, ja que a dècimes de distància hi va arribar una altra de les atletes que repetien l'experiència al Gran Premi, Iris Fuentes Pila.

---t Provença

+-Mallorca CIt

.!!!

oli!

I/)

3 ~

~ e CII

Sortida

'l:

::¡:

Per completar els 1.609 metres cal fer una volta i mitja al circuit. Es passa, doncs, dos cops per l'arc d'arribada

FUNDACiÓ CLAROR

MISCEL-LÀNIA

EL SAGRADA FAMíLIA,

SETMANA SANTA:

CAMPIONAT DE

EPICENTRE DE LES ACTIVITATS

ACTIVITATS DE

NATACiÓ ESCOLAR

LLEURE

AL CLAROR

Per amenitz ar les vacances esco lars de Setmana Santa, l'Esportiu Claror, el Poliesportiu Sagrada Família i Nou Can Caralleu organitzen activitats de caire divers per a que els més joves segueixen gaudint de l'espo rt. En tots tres casos , es tracta d'un torn únic de quatre dies (S, 6, 7 i 8 d'abril), tot i que la mena d'activitats s' hi que practiquen varie n en funció de la instal·lació.

El dissabte 24 d'abril, a la' tarda, la piscina de l'Esportiu Claror aco llirà la vintena edició del Campionat de N atac ió Escolar en què participaran els nois i noies que practiquen natació tot l'any, tant cursetistes com d'escoles. El Campionat s'organitza en dos torns, en funció dels

MÉS DIVERSES El Sagrada Família acull la primavera amb energia i organitza diverses activ itats per als propers dos mesos.

Escoles Esportives En el marc dels tornejos de les Escoles d'Iniciació esportiva, el 9 de maig es farà al pavelló (9.30 hores) el Torneig de Gimnàstica Rítmica. Hi participaran les escoles de l'Esportiu Claret, Sant Martí, Teresianes i les alumnes de la instal·lació. El 22 de maig tind rà lloc el Torneig de Bàdminton ent re e ls esport istes del Sagrada Família i els del Poblenou.

Sopar i ball de Festa Major El 23 d'abril comença la Festa Major i el Poliesportiu Sagrada Família aco llirà el sopar d'entitats, veïns i veïnes (dissabte, 24 d'abril a les 21.00h.). Si voleu assisti r-hi ca l que n'adqu iriu el tiquet a l'Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família (Va lència, 558. Telèfon 93 246 53 19). Quan s'acabi l'àpat, allà a les 11 de la nit, començarà el ball de Festa Major, amb l'orquestra Bossa Nova. El ball

farà

carrer

Cartage na, entre Mallorca i Provença.

Màster dass Però les act ivi tats al Sagrada Família no s'acaben amb la Festa Major. La in sta l ·lació orga nitza lél segona edició de màsterclass el dissabte 15 de maig. A les 10 del matí, i fins a

L'Esportiu Claror orga nitza, des de fa molts anys, l'esplai, que comb in a les activitats aquàt iqu es, esportives i recreatives amb

gr up s d'edat, per evitar aglomeracions. Entre torn i torn hi haurà una exhibició de natació sin cronitz ada a càrrec del Club Natació Kallípolis.

NOU CURS DE

les 11.30h, la sessió serà de tai-txi i, a les 12 del migdia

els tallers. S'adreça a nascuts entre 1990 i 1999. El Poliesportiu Sag rada Família duu a terme 1'5tage, en què tenen m és protagon isme les activ itats

en co mençarà la d'aeròbic. La participació és oberta a tots els abonats i no ca l

espo rtiv es, e ncara que també s'hi fan jocs i ta llers. S'ad reça a nens i nenes

inscripció prèvia.

nascuts entre 1990 i 1997. A Nou Ca n Cara ll eu el programa de lleure es basa en el Casal, que treballa activitats poliesportives. Per als més petits el Casa l se centra en els tallers i els jocs tradicionals tot adapta nt-se a la seva edat. S'adreça a

S'adreça a persones majors de 16 anys i el preu és de 49,75 euros per a abo-

nens i nenes entre 3 i 12

nats i de 64,15 euros per a

anys.

no abonats.

Torneig Futbol3x3 El 5 de juny, tindrà lloc el Torneig de Futbol Sa la 3x3 Infant il obe rt a la participació de nois i noies, de tercer a sisè de Primària. Podeu fer la inscripció del 3 al 28 de maig.

BALLS DE SALÓ AL CLAROR El proper 16 d'abril a l'Esportiu Claror comença un curs de balls de sa ló per apre ndre des déls primers passos el rock and roll, el txa-txa-txa, el bolero, el merengue, la salsa ... Els curs constarà de deu sessions (fins <:lI 18 de juny) i s'impartirà els divendres, de 21.30 a 23.00 hores.

~ Cocina mediterranea tradicional, especializada en arroces y fideuas Passeig Marítim de La Barceloneta, 55 (playa) 1è1. 93221 37 75 Consell de Cent, 377 (entre Bruc y Roger de Llúria) 1èl. 93 21555 23

~ Pescados frescos a la parrilla ~ Menús al mediodía ~ Terraza en la playa

FUNDACiÓ CLAROR

MARJTIM

RELAXACiÓ TOTAL AL MARíTIM GAUDINT DELS BANYS DE NIT El Po liesportiu Marítim consolida els banys de nit després de l'èx it de les sessions que s'han dut a terme aquest prim er trimestre de l'any. Els banys de nit ofereixen la possibi litat de relaxar-se a les pisci nes de la zona Thalassa i a la de ls quatre llacs ja que l'ambient canvia: se n'atenua la llum (s'encenen les subaquàtiques), i s'hi posa música suau. Els banys de nit comencen el 5 d'abri l i es duran a terme els mesos d'abri l, maig i juny, en dies alte rn s. La primera i tercera setmana de cada mes (també la cinquena de juny),

l'activitat es farà els di ll uns, els dimarts i els dimecres. La segona i quarta setmana de mes es faran els dijous, els divendres i els d issabtes. L'horari dels banys de nit, de di lluns a divendres, se rà de les 21.00 fins a les 23.30

PLATJA El proper 16 d' abril comença un curs de tennis pl atja adreçat a tots aqu.ells que vu lgueu ini ciar-vos en aquest esport. S'impartirà els divendres, de 16.30 a 18.00 hor es. La ins crip c ió és individual.

ho res i, els dissabtes, d e 18.00 a 20.30 hores. És una oportunitat única per acabar el dia de la millor manera possible: en un a piscina de talassoteràpia, a mitja llum i amb una musica que et pot fer oblidar les vicissituds del dia a dia.

24 D-ABRIL TORNEN

CURS DE TENNIS

LES

I per als qui ja n'hagueu après, dissabte 29 de maig s'o rganitza un torn eig de tenn is p latj a davant d el M arítim (platja d e la Barce loneta) . A la rece pció de la instal·lació us ll iuraran les bases del torn eig i els ful ls d'inscripció.

MONOGRÀFIC DE COUNTRY El prop er 19 d'abri l comença un c urs monogràfi c de country al Poliesportiu Marítim. El curs constarà de 8 sessions i fina litzarà el 8 de juny. Les c lasses s'impartiran els

MATINALS A LA PLATJA

di ll uns, de 21.30 a 23 .00 hores, i el preu és de 48

Amb l'arribada de l bon

euros per als abonats i de 58 euros per als no abonats.

te m ps, el Po l iesportiu Marítim engega altra vegada les mati nals a la p latja, activitats obertes a la

TALLER DE

participació de tothom .

DIETÈTICA, EL

La primera es farà el dissabte 24 d'abril i serà una competiciò mul tiesportiva

29 D'ABRIL

en què equips (entre 4 i 6 jugadors) competiran en futbo l platja, vòlei-p latja i Ultimate (esport amb disc).

L'Àrea de Sa lut del Marítim organitza, el proper dijous 29 d'abril, un taller de d ietètica amb el títo l "Les bases d' un a bona

cal

hores. I la tercera serà una

Només

forma litzar la inscripció al Marítim (6 euros abonats i

classe de Tai-Txi, el dissabte

alimentació".

22 de maig , de 9.30 a

l'assistència al Marítim . Així doncs, tots e ls

10 euros no abonats).

abo nats i usuaris quedeu co nvidats a la platja de la

1 2.00

La segona està dedicada al ioga i es farà el dissabte 8

11.30h. Tant la matin al de ioga com

de maig, de 9.30 a 11 .30

gratuïtes i obertes a tothom .

Ba rceloneta per gaudir de les matinals esportives .

Per

participar- h i

la de

tai-txi

són

ca l

confirmar

El taller es farà d'11 .00 a de l matí i s'hi

informarà de les bases d'una bona alimentació i de com posar-les en pràctica.

TOT CLAROR

FUNDACiÓ CLAROR

NOU CAN CARALLEU

COMENCEN LES INSCRIPCIONS ALS CASALS O-ESTIU OE NCC El proper 17 d'abril comença el torn d'inscripcions als casals d'estiu per a no abona~ de Nou Can Caralleu. La instal ·lació ofereix diversos tipus de casals en funció de la disciplina esportiva o lúdi ca i de les edats dels joves. També hi ha diversos torns (de 3 o de 5 dies), des del mes de juny fins al mes de setembre. El casal d'infants va dirigit als nens i nenes nascuts el 1999 i el 2000, i s'hi fan jocs per treballar les habilitats psicomotrius, treballs manuals, s'hi aprenen cançons ... ,

posant especial èmfasi en els aspectes socialitzadors i en l'adquisió d'hàbits. El casal poliesportiu s'adreça a nens i nenes nascuts de 1992 a 1998 i té com a base les activitats poliesportives, aquàtiques, de muntanya i les sortides al parc de l'Oreneta i a Collserola. La peculiaritat és que en els torns del mes de juny i juliol es pot triar entre quatre modalitats, de manera que es combinin les activitats generals amb d'altres de més específiques. Les modalitats són: esport i muntanya (escalada, tir amb

arc, orientació ... ), esport i circ (tallers de malabars, activitats d'expressió corporal ... ), esports d'equip (bcàsquet, futbol, voleibol, hoquei ... ) i esport i raquetes (minitennis, bàdminton, tennis taula .. .). La instal·lació també ofereix dos tipus de campus : el de natació sincronitzada i el de futbol . El campus de sincronitzada és de 10 dies i va dirigit a nenes nascudes entre 1994 i 1997. Cada dia es dediquen dues hores de tècnica dins l'aigua i dues de treball en sec de la flexilibilitat i les

coreografies. La resta del dia es practiquen altres activitats. El campus de futbol (Campus Olímpia) és per a nascuts entre 1992 i 1996. A més, la instal·lació ofereix 1'5tage de Tennis per a nascuts/es del 1988 al 1994 (enguany es farà fora de la instal·lació per causa de les obres de remodelació) i el Campus Verd, que inclou una setmana d'esport a la instal·lació i una setmana en una casa de colònies. El Campus Verd s'adreça a nascuts/des el 1991 i 1992. informació: Més www.claror.org

Especialistes en neteja Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família, Nou Can Caralleu

HERSAN 98 SL

CI Ebro, 11 Tel. 93 682 35 94 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

FUNDACiÓ CLAROR.

SECCIONS ELS AMICS DE LA

MARTA TORT ES

MERCÈ BEL, DELS

EL JÚNIOR DEL

BICIORGANITZEN

PROCLAMA

MÀSTERS, NOU

SAFA-CLAROR, A

TRES SORTIDES

CAMPIONA

RÈCORD

UN PAS DE FER

PER PRIMAVERA

D'ESPANYA

HISTÒRIA

Mercè Bel, de l'equip dels màsters de la Fundació Claror, segueix trencant rècords a les competicions en què participa. Aquesta vegada va ser al Club Natació Mataró, el passat 2 de febrer, on la Mercè va pulveritzar el rècord de Catalunya i d'Espanya dels 1 .500 metres en la categoria de nedadors entre 60 i 64

Ja dèiem a l'anterior número de Tot Claror que el júnior anava camí de fer història. Després de guanyar equips de la categoria de la Penya, del Ricoh Manresa o del Casademont Girona, el júnior té moltes possibilitats de passar a l'eliminatòria final del Campionat de Catalunya (23,24 i 25 d'abril

Els amics de la bici tanquen la temporada amb tres sortides més, dues al mes de maig i una al juny. En la primera, el 9 de maig, els ciclistes faran la baixada del Llobregat. La dificultat és baixa. La segona, el 23 de maig, recorrerà la via verda de Tarragona. La sortida és de tot el dia i també està

a Cervera), que pot donar accés als Campionats d'Espanya. Els nois del júnior necessitaran tot el suport de

pensada per a tothom, sigui quina sigui la condició física. Caldrà, però, inscripció prèvia. La sortida del 6 de juny tancarà la temporada. I, com a cloenda de tants diumenges en bicicleta, s'ha

La carrera de la judoka de l'Esportiu Claror, Marta Tort, es troba en un dels moments més dolços. Els dies 1 i 2 de març el pavelló madrileny d'Alcorcón va

anys. De les cites dels màsters per als propers mesos destaquem el Campionat de Catalunya, que el 8 i 9 de maig tindrà lloc a la

acollir el Campionat d'Espanya de Judo. I, en la

piscina Sant Jordi, al carrer París de Barcelona.

valorar que ens trobaríem davant d'un fet doblement

triat com a recorregut la ruta del Ferro-Carrilet d'Olot, fins a Amer. La sortida és de tot el dia i, en aquest cas, la dificultat és mitjana (distàncies entre 40 i 50 quilòmetres amb algun desnivell). Caldrà inscriure-

categoria de menys de 75 quilograms, la nostra judoka es va proclamar campiona a la final contra Janire Gurrea. Ara, la Marta anirà als campionats d'Europa i, pel que sembla, podem dir que som davant d'una futura campiona.

Des d'aquí us convidem a assisti r a les proves de l'equip i a animar-lo, en especial a animar la nostra campiona que, sens dubte, aconseguirà un altre bon resultat per a l'equip dels màsters de natació de la Fundació Claror.

històric. D'una banda, cap equip del club no ha arribat mai tan amunt i, de l'altra, serà una de les primeres vegades que un club escolar figura en una competició on

s'hi prèviament.

Im I Im

l'afició a Cervera i, per això, el Claror reservarà autocars per desplaçar-s'hi . S'ha de

han jugat esportistes com Gasol, Navarro o Raúl López.

ilIGMAC~1 ;< -(

:m :m

:m IY\

Valido hasta el 31 de Mayo 2004 Valido únk:amente en McDonaId 's Sag-ada Familia, Y tv1c{):)na(d 's Marel'l"lag1Jm.Presentln:lo este o.pén.

m m m m

• FUNDACI,Ó CLAROR

PROJECTE SOCIOCULruRAL

LA FUNDACiÓ CLAROR INICIA PROJECTES CULTURALS NOUS

ASSEMBLEA ANUAL DE SOCIS BENEFACTORS EL Com cada any, la Fundació Claror convoca els Socis Benefators a l'asse mb lea anua l pe r al prope r dimecres 12 de maig, a les 19.00 hores, a l menjador de l' esco la Sagrada Família (Sa rde nya, 343). Després de més de tres a nys de l'ini ci dels projectes culturals i solid ari s, ara s'estan desenvolupant unes iniciatives noves per al curs vi nent (2004-200'5), les quals es presentaran e n aq uesta asse mblea. Programa per a joves i aules per a la gent gran

Un a de les novetats és l'ini ci d 'un programa d'activitats per a joves e ntre 12 i 16 a nys. Dura nt e l proper cu rs en co me nça rà una prova pilot amb xava ls . de 12 i 13 a nys, a mb l'objectiu d'oferir un espa i de relació on e ls i les joves

DE MAIG

El 23 de març es va celebrar elpenúltim Fòrum Claror de la temporada que va tractar sobre l'habitatge social

pug uin desenvo lu pa r iniciatives que els motivin. Prèvi a me nt, però, es co nè ixe r les vol e n demandes i necessitats de ls joves als barris de la Sagrada Fa míli a i Gràcia. L'Àrea de Cultura i Solidaritat de la Fundació Claror està duent a terme un estudi sobre els espa is i projectes pe r a joves ja ex iste nts, les seves prin ci pals necess itats pel

qu e fa a oci i també les op ini o ns de pares, mares i mestres. Fòrums Claror per a públics diferents

El Fòrum Claror ha estat e l projecte c ultural amb més inve rsió i una resposta social més bona. És pe r això que, després de tres anys i de 25 debats més

o rga nitzats, la Fund ac ió Claror el vol renovar. Entre les opcio ns hi ha, pe r una banda, dos grans fò rum s anuals, e n què, davant un públic d'unes 150 persones, due s persones expertes abordaran temes d'actualitat i de temàtica dive rsa. D'altra banda, s'estudia orga nitzar se minaris i tallers per a grups de 25 pe rsones. En aq uests es pai s es tractari'en temes més propers i dinàmics com ara la informaci ó que dóna la pr e ms a de diversos esdeveniments o l'educació vista des de difere nts ò ptiqu es (ad ults, infa nts i adolescents). Tots se ran guiats per expe rts, amb els quals els ass iste nts podran interca nvi ar op ini o ns i dubtes a fi qu e l'activitat esdevingui din à mi ca i participativa. L'assistència als tallers i seminaris serà amb inscri pció prèvia.

GRAN VARlEDAD CERVEZAS DE IMPORTACION MENU OIARIO:

De lune5a viernes .. 6,75 € Sóbados . . . . . . .. 7,90 € Domingos .. . . . .. 7,90 € ESPECIALlOAOES:

• Tapas variadas , Ensaladas , Bocadillos fríos y calientes • Torradas variadas , Montaditos • Hamburguesos Y mucho

mas a la disposición del cliente ...

Av. Gaudi, 11

Tel. 93 435 43 83

FUNDACiÓ CLAROR

PROJECTE SOCIOCULTURAL

UN FÒRUM SOBRE L'ESPORT I UNA TROBADA DE MEDALLlSTES

PREPARADES LES ACTIVITATS PER ORGANITZAR AL FÒRUM Com ja vam informar en números anteriors, la Fundació Claror és una de les entitats col ·laboradores del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Ha signat un conveni de col·laboració que dóna l'oportunitat als socis i abonats de les instal·lacions de gaudir d'un descompte en la compra d'entrades. Però, la Fundació Claror també ha volgut aportar al Fòrum 2004 el seu tarannà com a entitat esportiva. És per això que, des de l'Àrea de Cultura i Solidaritat, s'estan preparant dues activitats que tindran com a objectiu transmetre els valors de l'esport com a eina d'integració, de formació, de creació d'identitat d'intercanvi cultural.

Trobada de Medallistes Olímpics Dissabte 12 de juny tindrà lloc la primera de les 'activitats, la Trobada de Medallistes Olímpics, que reunirà cinc esportistes guanyadors en alguna de les olimpíades recents. Els acompanyaran un grup de ballarines que interpretaran una dansa inspirada en cada

2004

La Fira és l'espai on entitats de divers caire presentaran les seves activitats d'una manera atractiva i dinàmica. (Foto: Agustf Argelich)

un dels esports . Els esportistes exposaran els valors de l'esport que representen i intercanviaran punts de vista amb els assistents. La . Trobada de Medallistes coincidirà amb el diàleg "Esport: diàleg universal" que es durà a terme del 10 al 12 de juny al Centre de Convencions.

Fòrum sobre "Lles port per a tothom" La segona de les activitats a desenvolupar serà un debat sobre l'esport per a tothom. A partir de la intervenció de dos ponents i del públic, es reflexionarà qüestions com sobre aquestes: És l'esport un dret o un privilegi? És una

CRIO

activitat universal? L'estat ha de finançar la creació d'instal·lacions? Quins són els beneficis de l'esport en les diferents etapes de la vida? Les activitats tindran lloc dins la Fira, en el període sobre l'educació, anomenat "El món on m'agradaria viure" (del 9 de maig al 20 de juny). La Fira és un espai obert dins el recinte del Fòrum i les activitats que s'hi s'organitzaran pretenen animar la gent a la reflexió sobre diverses temàtiques, totes emmarcades en els tres eixos del Fòrum Barcelona 2004: diversitat cultural, desenvolupament sostenible i condicions de la pau. Per a més informació: www.claror.org

EL FÒRUM CLAROR TANCA UNA ÈPOCA DE

TRES ANYS Amb el tema "Angoixa, estrès i depressió: les noves malalties del segle XXI", el proper dimarts 27 d'abril, a les 19.30 hores, tindrà lloc el darrer Fòrum Claror de la temporada ja que s'estan estudiant nous espais de debat i d'intercanvi d'idees, sempre sota el paraigua del Fòrum Claror. En el proper número de la revista us informarem de les activitats culturals que es treballen per al proper curs. Si voleu fer propostes, no dubteu a fer-nos-les arribar mitjançant l'adreça correu electrònic de cultura@claror.org

ESTRENA TEATRAL DE LA COMPANYIA DE PARES I MARES DE L'ESCOLA La companyia de teatre Amalgama, formada per pares i mares de l'escola Sagrada Família, presenta Tirant a Crècia o qui mana a Can Ribot, de Joan Sales. L'estrena es farà al teatre de les Escoles Pies (Balmes, amb travessera de Gràcia), dissabte 17 a les 21.00h i diumenge 18 a les 18.00h.

amateur

Caia de Ahorros del Mediterraneo

OSRAS SOCIALES

col.labora amb el

FÒRUM CLAROR

Preu especial per temps limitat

30€ 800 €/ull

* Tarifes vàlides excepte tractament especial de Làsik Customitçat.

Ara, el líder europeu en cirurgia làser està més que mai al seu abast. Perquè durant un període de temps limitat i sols per ser soci de qualsevol dels poliesportius de la Fundació Claror, vostè i el seus familiars directes podran gaudir dels millors preus en el diagnòstic i tractament integral de la seva visió . Si sap veure aquesta oportunitat, la seva salut ocular li agrairà.

En pocs minuts . Sense dolor ni hospitalització . Amb anestèsia tòpica (gotes)

CI Ganduxer, 71. Tel. 933 624 990. 08017 8arcelona • CI Prat de la Riva, 53-55 . Tel. 937 450 952. 08206 Sabadell CI Castellvell, 12-14. Tel. 977 328 060. 43201 Reus • CI Peré Martell, 41. Tel. 977 251 932. 43005 Tarragona Per a més informació, o per a demanar hora, truqui al

902 130 100 . www.clinicabaviera.com

---LAReRCLUB

Guia d'eventatges per els Abonats de les !I)stal.lac!ons de la R.Jndllcló Claror

10% DTE.

Les entrades del Zoo, un 10% menys per a abonats

10% de descompte a L'Aquàrium de Barcelona

Els abonats de les instaHacions de la Fundació Claror gaudeixen d'un 10%

Els abonats podran gaudir de més d'1 1.000 peixos amb el descompte acordat

En virtut d'aquest acord entre la Fundació Claror i el Zoo de Barcelona , els abonats podran gaudir del Zoo amb un 1 0 % de descompte. El Zoo ja fa anys que s' ha orientat cap a la vessant més educativa per inculcar als més pet its el respecte als animals , mitjançant visites guiades i altres activitats didàctiques, mentre que els més petits d'extinció en què participa el s'ho passen d'allò més bé Zoològi c . Ai xí, doncs , ja amb els animals . Uns tenim una bona oportunitat animals que no sols hi són per tornar-hi . exhibits, sinó que també són la base de programes Zoo de Barcelona Parc de la Ci utadella s/ n. Barcelona internacionals de protecció Tel. 93 22567 80 en perill www.zoo barcelona.com d ' espècies

L'Aquàrium de Barcelona també oferirà un 10% de descompte en les entrades a tots els abonats de la Fundaci ó Claror. L'Aquàrium de Barcelona , amb un total d'll . 000 pe ix os de 450 espèc ies diferents , és , actualment, l' aquari més important del món en temàtica mediterrània. Pe r ai xò, i pe r les seves impressionants instal ·lacion s, ha estat un dels espais lúdics més visitats de la ciutat en els úl tims anys . L'Aquàrium de A Barcelona , el visitant pot passejar pel fons marí pel

SALUT

l:Aq uòrium de Barce lona Moll d' Espanya Tel. 93 22 1 7474 www.aqu ariúmbcn .com

20% DTE.

Eurooptica ofereix un 20% de descompte als abonats I>

túnel de 80 met res que travessa un gran oceana ri. Una expèriencia única .

Descomptes especials per anar al teatre

Els abonats i familiars podran gaudir del Els abonats podran veure Tea/re sense descompte a totes les botigues de la ciutat animals el 29 d'abril i el8 de maig La Fundació Claror i la cadena d'òptiques Eurooptica han signat un acord pel qual tots els abonats i els seus familiars podran gaudir d'un descompte del 20% en tots els productes, tret d'ofertes. Els abonats podran trobar ulleres, lents de contacte i audífons rebaixats a les botigues de l'avinguda Icària (Centre de la Vila), a la del carrer Urgell, 14, i a la de la rambla del Poblenou, així com en totes les botigues Eurooptica situades als centres comercials Carrefour i Alcampo de Sant Adrià del

11"

"1f".

'r*

**...

* *

iiiiOOPiiCA Besòs, Terrasa, Manresa o Cabrera de Mar. L'acord serà especialment profitós per als abonats del Marítim, ja que la botiga de la Vila Olímpica és a menys de deu minuts de la instal·lació .

Euroopti ca Av. Icòria. Barce lona Tel. 93 38 1 20 16

Els abonats de les quatre instal ·lacions de la Fundació Claror tenen un motiu més per anar al teatre. És l'acord signat entre la Fundació Claror i Prometeatre, pel qual els abonats de la Fundació podran gaudir d'importants descomptes en dues sessions especials de l'obra Teatre sense animals (veure pàg. 26) dirigida per Sergi Belbel. Les sessions seran el dia 29 d'abril (a un preu de 12 euros) i el 8 de maig (a un preu de 14 euros) al Teatre Romea . Per reservar-ne les entrades amb descompte l'abonat ha de

trucar al 93 309 70 04 i identificar-se com a membre de la Fundació. Un cop triades les localitats, l'abonat pagarà per telèfon amb targeta de crèdit i podrà retirar les entrades a la taquilla el dia de la funció .

Teatre Romea Carrer Hospital 5 1. Barce lona

~LAR8RCLUB XARCUTERIA NEBOT • La mill or quali ta t al mill or preu Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

• Especialistas en pat ines en Iínea • Complementos, accesorios y recambi os • Cursill os de in iciación y clases parti cul ares Avda. Icaria, 180 . 08005 Barcelona Tel. 93 221 17 78 (Villa Olímpica)

ESPORTS

·< ·~~. piol,~t

Perruqueri a Estètica

Holanda, 41 Políg. Indust. Pla de Llerona 08520 Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 . Fax 93 846 52 11

Còrsega, 504 . 08025 Barcelona Tel. 93 207 19 79

• Roba esportiva • Sportwear home, dona i nen

ESTÉTICA SANTER

Cartagena, 234-238 (davant del Pol. Sagrada Família) Tel. 93 347 71 12 Mallorca, 451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56

• Tratamientos fac iales y corporales • b epilaciones • Homeopatia • Maquillaje permanente .Passeig de St. Joan, 140, pral. 2a 08037 Barcelona' Tel. 93 207 61 99

SALTER BAR CRYKET • • • •

Dinars i sopars casolans Assortiment de tapes, creps i pizzes Ambient agradable Descompte en els sopars

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21 i Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01

FITNESS

La teva botiga a Barcelona especialitzada enfltness on trobaràs tots els aparells, complements i roba fltness ... AL MILLOR PRE U!

Enric Granados,125 . Barcelona Tel. 93 415 16 18 . www.salter.es

RosseIló, 411 Tel. 93 458 63 85

FUSTER - PASTISSERIA • Una dolça especialitat de crocant i xocolata • Pedres Sagrada Família Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

Còrsega, 527 . Tel. 93 457 52 49 www.edifesa.net · edifesa@edifesa.net

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes .Pl'ovença, 504 (al costat del mercat) Tel. /Fax 93 436 66 56

• La cuina del baca llà

MASTER

Centre d'Estudi s

Productes de bi oseguretat per a l' ambient i la desinfecció

Mossèn Serapi Farré, 30-32 08240 Barcelona Tel. 6539614 12 . 93 874 80 62

~ CONST AUCCIONES DEPORTIVAS

CG91L~

:cc....

Av. Josep Tarradellas, 91-95 08029 Barcelona Tel. 93 321 83 04 . Fax 93 439 89 00 AfE: condal@piscinascondal.com

• Ferreteria professional i parament - descompte segons article -

LA YAYA AMELlA Sardenya,364 Tel. 93 456 45 73

'COMERCIAL M & P

• Construccions de piscines • Més de 25 anys ens avalen

BAR RIBEIRA • Entrepans, tapes i vins gallecs

• Tractament d' aigües i piscines • Pressupostos sense compromís

• Taller propi Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

DUELECTRON,SL • Climatització industrial • Electricitat industrial • Instal'lacions especials (hospitalàries i laboratoris) • Caletà cció industrial i domèstica • Ventilació industrial

Trav. Industrial, 87 08902 L'Hospitalet de L1ob. Tel. 93 260 01 61 - Fax 93 338 04 30 dueIectron@duelectron.com

JOIERIA SANT PAU

SATA

• Taller de joieri a i rellotgeria • Reparació amb 6 mesos de garantia • Transformació • Piles • Corretges

Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris (10% descompte en materials)

Cartagena, 311 - Dos de Maig, 311 Tel. 93 436 48 10· 08025 Barcelona

• Informàtica, idiomes i reforç escolar • Cursos intensius • Colònies d'estiu • 50% de dte. en la matrícula

• Disseny de joies • Especialitat en gemmes

Provença, 463 (Sgda.Família) Tel. 902 42 00 30 · Tel. 93 4462610

Rosselló, 433 (Cantonada Ma rina) Tel. 93 347 40 98 . Barcelonaj

DUOMO

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 932172191 Tel./Fax 93 217 03 64

Guia d/avantatges per als Socis i Abonats METALISTERIA MARC TORRES

• Fusteria d'a lumini • Persianes d'alumini o pvc • Re ixes i Claraboies Passatge Font, 19 . 08013 Barcelonll Tel. 93231 71 04

RIJ' ! ojH¡H' "DIAZ" Admón. Loteria, 122

institutsodontològics

..:.i

• Ben a prop teu

. .

Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00 • Molt a prop teu

Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

- descomptes diversos • • • •

Loteria Nacional Travesses Bonoloto Primitiva

CasíiUejos, 268 (cant. Provença) Tel. /Fax 9343634 19

• Mobiliari i decoració • Som professionals: tenim una so lució per a cada espai. Rosselló, 4 t2 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

- -ol

1:.-r ~\ ._~_\

o PTI CA

BARCELONETA

• 35 años de experiencia • Grandes descuen tos en gafas de so l y graduado • Lentes de contacto Aparatos de sot'dera

Sant Carles, 3 . 08003 Barcelona Tel. 93 221 76 62

CLlNICA BAVIERA • Streetwear chico y chica • Etnies, Ecko, Loreak Mendian, Dickies, 2nbsky, Gravis, Pornstar, Zoo York, Circa, Osiris, Broke, EZ Rosselló, 379 (Nàpols-Sicília) . Tel. 934582717

• Serve is finques urbanes i industrials • Consergeria. Neteges. Manteniment Nàpols, 268 • Tel. /Fax. 93 207 30 74 (24 h.)

IN STITUTO OFTALMOLOGI CO EUR OPEO

• Correcció amb làser (Miopia, Hipermetropia i Astigmatisme), cataractes, glaucoma, etc, - Barcelona. Ganduxer, 71

Tel. 93 362 49 90 - Sabadell. Prat de la Riba, 53-55 Tel. 93 7450952 - L'Hospitalet. Rbla. Just Oliveras, 48 Tel. 93 260 O510

HERSAN 98 SL • Neteja i manteniment • Oficines i locals l' Especialista en pol iesportius 'Ebro, 11 . 08740 St. Andreu de la Barca Tel. 93 682 35 94 . Tel. mòbil 607 26 98 03

.. ..

** " • '.

•

• E pecialistes en plantilles • oti lles a mida, fèrules • Genu-va lgo • Pròtesis mamàries • Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguretat Socia l

't .*

••

iiiiiOOPiiCi

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC Ortopèd ia adherida al sistema de cobramenl directe de la Seg. Social. No és nece sari avançar els diners. Ortopèdia en general. Sllrdenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

Centre d'orientació i tractament psicològic Psicologia - Psiquiatria Psicoanà lisi - Logopèdia - la visita d' orientació gratuïta -

Pare Claret, 79, lr la Tel. 93 347 84 92 (h. convingudes)

Consulta naturòpata. Reflexolo gia podal. Quiromassatge. Flors de Bach Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

PSICOLOGíA CLíNICA

Li]

MONTSE VALLS: Psicóloga esp.en depresiones y problemas sexua les, JUAN GENOVÉS: hipnó logo espec ialista en fobias y estrés. (5 euros de descompte) Tel. 93 446 09 27 www.montsevalls.com correo elect.: info@montsevalls.com

• Vegeu-ne l'anunci a la pàgina 9

GIRBAU REGALS • Mil detalls per a tu. Còrsega, 511 . Rosselló, 396 Tel. 93 20745 22 . 93 456 76 07

Barcelona' Badalona L'Hospitalet· Santa Coloma Sant Adrià, Mataró Sant Cugat· Terrassa Manresa

• Quiromasajista diplomado · 20 arlos de experiencia . Especialista en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas. JUAN GENOVÉS. Zona Sagrllda Familia. Tel. 93 446 09 27 (horas convenidas)

- Fets i gent EL PROJECTE MARHABA DEL CASAL D'INFANTS DEL RAVAL, DOS ANYS DESPRÉS

"El meu motiu? Conèixer una persona" El Carles i l'Anna ja havien acollit estudiants Erasmus. Els agrada tenir gent per casa i conèixer altres idiomes i costums. Deien que els faltava acollir un noi immigrant, i fa tres anys es van decidir a tenir l'Abdelhak sis mesos a casa mentre es formava i buscava una feina. Ara, l'Abdelhaktreballa i el Carles i l'Anna han conegut una persona nova. Y. F. A Tot Claror ja n'havíem proj ecte parl at, del M arh aba. L'I smae l Palacín, director del Casal del Raval, ens en resumeix l'objecti u:

'D onar un lloc per dormir i m enjar no és integrar els immigrants. 5'l7a de treballar el factor relaciona l '~ Amb aqu est o bj ec tiu , un es qu antes famíli es de Barcelona acullen durant sis mesos nois immigrants que en complir els divuit s' han quedat sense la tutela de la Generalitat. El qu e no havíem fe t encara és mirar de valorar l 'ex pè ri enc ia. Val o rar-la d'una manera objectiva, és a dir, saber si els nois que ja fa més de dos anys que van parti c ipar en el proj ecte

s'han " integrat" rea lment a la societat catalana. Hem parlat amb el Carl es i l 'Ann a, un a parell a de Barce lona qu e va n aco llir l'Abdelhak, un noi marroquí que, segons sembla, ha tret m o lt prof it d el proj ecte.

l/Nosaltres hem tingut sort. L'Abdelhak no ha deixat de tenir feina en els últims tres anys l/ ens explica el Carl es. Però sembla que aquesta no és la tò ni ca habitu al: "La

germana de l'Anna també va tenir un noi que quan va trobar la seva primera feina i va aconseguir els papers ho va deixar córrer. Ara pidola a la plaça Reiar H i ha mo lts d et all s a tenir en co mpte si parl em d 'integració. Per exemple, la relació que tenen entre les

URGÈ NCIE S Urgències mèdiques ... ............... ............................ 061 Ambu làncies Creu Roj a ........ .... ............ 93 507 27 00 Bombers General itat ....... ....................................... 085 Bombers BCN ciutat .. .. .. .......... ......... ..................... 080 Bombers BCN comarques ......... ...... .................... ... 085 Mossos d ' Esquadra .............................. 93 300 91 9 1 Po licia ................................................................... 09 1 Guàrdia Urbana BCN ............. ................... .. .. ........ 092 SE R VE I S [nf.Metropolitana .............. .............. ........... ........... O1O Protecció Civil ....... ............................... 93 402 33 83 Accidents en carretera ........................................... I 12 RENF E ...................................... ............. 902 24 02 02 Ferrocarrils Generalitat ........................ 93205 15 15

pròpi es comunitats. Diu el Carles que I/I'Abdelhak no es

pels mot iu s qu e els va n portar a acolli r l'Abdelhak:

relaciona am b altres m arroquins, d iu que s 'enganyen m olt entre ells "

l/Els motius són p ersonals. Volíem conèixer una persona l/. Se mbl a un a

o el victimi sme q ue a l ' ho ra esgrim eixen d 'ass umir f racassos: l/Ell

resposta sorprenent, però en Ca rle s ex pli ca la seva opini ó: l/La gent no fa les

sempre et dirà que l'han fet fora p erquè és moro '~ Són

coses per solidaritat. Tothom té motius personals p er fer el que fa; per exemple, si no trobes el teu lloc allà on vius és quan te 'n vas a Nicaragua a construir una escola /~

deta ll s inabastabl es per a q ualsevo l proj ecte, facto rs psico lògics q ue s'esca pen del co ntro l d e casa ls, o o rga nitzac io ns Admini strac ió, però qu e s' han d 'e ntendre si es vo l te nir un a vi sió gl oba l del fenomen de la immigració.

'Jo no crec gaire en això d e la so lida rita t l/, diu el Ca rl es qu an li pregunte m

Informació carreteres .............................. Aeroport del Prat .................................. Serveis Socials ....... ............................... Correus .............. .....................................

93 889 93 298 93 483 902 19

22 11 38 38 10 00 7 1 97

HOSPITALS H. de Sant Pau ....................................... 93 H. del Mar .. ............................................ 93 H. Clínic .............. .................................. 93 H. L' Esperança ...................................... 93 H. Vall d' Hebron ................................... 93 H. Sant Joan de Déu .............................. 93

29 I 248 227 367 489 280

90 30 54 41 40 40

00 00 00 00 00 00

CENTRES OFICIALS Aj untament BCN .............. ..................... 93 402 70 00 General itat ............................................. 93 402 46 00

El Carl es i l'Ann a volien cò neixe r ge nt nov a l'Abdelhak volia una feina i un futur a Catalunya. Potser si qu e és qü esti ó In te ressos d ' interessos. diversos que s'han trobat per un objecti u comú .

ESPORTS Esportiu Claror ........... .. .. .... ............. .. ... 93 476 13 90 Poliesportiu Sagrada Família ...... ......... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu ......................... ......... 93 203 78 74 Poliesportiu Marítim ..................... ....... 93 224 04 40 Servei d'Informació Esportiva .. .. .. .. ..... 93 402 30 03 Agenda d'activitats .............................. 93 48 1 00 21 Fed. Cat. Bàsquet .......................... .. ....... 93 454 90 62 Fed. Cat. Judo ........................................ 93 268 19 00 Fed. Cat. Gi mnàstica .............................. 93 426 94 78 Fed. Cat. Natació ................................... 93 488 18 54 Fed. Cat. Futbol ........................ ............. 93 265 24 77 Fed. Esp. Tennis .................................... 93 200 53 55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ............ ................ 932 1932 16

Centre dlEstudis

www.masterce.es

P ESPLAI i COLÒNIES D'ESTIU REFORÇ ESCOLAR nou eentre: • 08025 BARCElONA Provença, 463 (Sagrada Família) • Tel. 93 446 26 10 08860 CASTEllDEFElS PI. de l'Església, 6 • Tel. 93 664 16 04 08860 CASTEllDEFELS Dr. Trueta, 26-28, 2n 1 a • Tel. 93 63641 96

e~l"'" l'eS".!!.. ~

A.,ro.~ '~ .

". . . '

PLACES LIMITADES

08940 CORNELLÀ Bonestar, 32 • Tel. 93 376 99 20 08980 SANT FELIU ll. Ctra. Laureà Miró, 212 • Tel. 93 685 30 71 08970 SANT JOAN DESpí Enric Granados, 10 • Tel. 93 477 44 90

E-mail: master@masterce.es

AUTHORIZED TESTING CENTER

ER·0612l2lOO

CONSTRUCTORA PIRENAICA, 5.A.

CENTRAL Josep Tarradellas, 8-10 08029 Barcelona Tel. 93493 Ol 00 Fax 93 493 Ol 36