Revista Claror Sports nº43

I

REVISTA D'ESPORTS, SALUT, CULTURA i LLEURE

Editada per la Fundació Claror· www.claror.org . Núm. 43 Febrer·Març 2004 Forum

BARCELONA

2004

'REPORTA'GE

m

institutsodontològics

s u M A f Df

R I

S.!.;.\H0H ~-------------------------"

._ ...... _CIotoo._ _.......... u_-._

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 43, III època Febrer-març 2004

Les altres portades OPINiÓ

2. Articles d'Ignasi Gaya,Franscisco Calabia, Pedra Andreu i Este r Benach 4. Entrevista c urta: Enric Vilar, Tècnic d'Investigació de mercat del Fòrum 2004 ENTREVISTA

6. Joane Somarriba, ciclista SALUT

JOANE SOMARRIBA La ciclista basca és considerada la millor del món . Ha guanyat dos Tours¡ dos Giros i¡ recentment¡ ha estat campiona del món al Canadà . A l'entrevista ens parla de les dificultats amb què s'enfronta com a dona en una disciplina tan dura i dels seus propers objectius¡ entre els quals hi ha els Jocs Olímpics d'Atenes.

10. Asseguts a la cadira.

DIETÈTICA

12. Treure el màxim rendiment ales hortalisses MENSSANA

14. La depressió ENFORMA

16. Activitats cardiovasculars REPORTATGE

18. La prabresa a Catalunya

CARLES MARTí, REGIDOR DE CIUTAT VELLA Carles Martí va assumir el passat 2003 la regidoria de Ciutat Vella provinent d'un districte força diferent, Sarrià-Sant Gervasi. A l'entrevista ens parla de les principals diferències entre tots dos districtes i de les característiques i necessitats que pateix el centre de la ciutat .

SOCIETAT

22. Carles Martí, regidor de Ciutat Vella 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA...

30. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR

30. El Marítim tindrà un pavelló 32. Gran remodelació a Nou Can Caralleu 33. X Torneig de Bàsquet de Nadal 35. Fòrum Claror: la guerra d'Irak 36 . .cLAROR CLUB 40 .. FETS I GENT

40. Gabriel Pernau, ciclista i periodista

EL MARíTIM TINDRÀ PAVELLÓ COBERT AL SETEMBRE L'empresa constructora del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona té previst cedir l'espai on s'Clbica el pavelló del Marítim al voltan't de l'estiu quan es procedirà a equipar-lo per tal que se'n pugui començar a fer ús al setembre . La pista poliesportiva tindrà 7 vestidors i, a més, el nou espai permetrà la construcció de dos nous vestidors per a escoles .

MARITIM:

HI HAURÀ PAVELLO COBERT AL SETEMBRE

_()~~in~ ió~ .

_______________________________

O TOTCLAROR

RIBUNA

Tercera època Número 43 Febrer-març 2004 Tiratge: 18.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

. Ignasi.G~y~ Periodista

Objectiu: ll1arat6

REDACCiÓ I ADMINISTRACiÓ :

Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93476 13 90. Fax 93 476 1396 www.claror.org Adreça el.: totclaror@claror.org CONSELL EDITORIAL:

Joan !txaso, Gabriel Domingo, Núria Borràs, Pedro Andreu, Albert Giménez, Ester Benach , Sergi Larripa.

DIRECTOR :

Sergi Larripa COORDINACiÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT:

Ester Benach REDACCiÓ:

Yuri Fernandez Albert Glménez (Salut) M. Dolors Villanueva (Dietètica) Eulàlia Realp (Cultura i Cooperació) Miquel Garcia (Passatemps) COL' LABORADORS:

Carme Giménez (Mens sana) CORRECCiÓ LINGOlsncA: Ariadna Viñas SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

Teresa Blanch PUBLICITAT:

Josep Llu is Vide FOTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ: Ediclones Deportivas Catalanas DISTRIBUCiÓ: SPM

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor. Els continguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l'autorització expressa, per escrit, de la revista ToIC/aror.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR

Fa uns quants mesos vaig viatjar a Bilbao. No hi vaig anar a fer turisme; sinó que hi va ig anar per córrer una marató. La meva primera marató. És molt possible que això, lector, t'importi menys que el Gran H erm ano VIP : per batalletes personals, potser ja en vas tenir prou amb les de la mili.

Però si avui vu ll parlar-te de la meva marató no és pas per ferme el xu/o'(la meva marca tampoc m'ho permetria) ni tampoc per gastar tinta tot filosofa nt sobre l'èpica del corredor de fons.

No: vull parlar del se ntit dels objectius personals.

Temps enrera, les persones que es prenen la vida com una cursa d'obstacles (un esq uema present en moltes pel' li s d e H o ll ywood) em provocave n urticària. Titlla'm d'esnob, si vols, però no acabava d'entendre per què tanta gent rendeix pleitesia a una paraula sagrada: "objectiu". Trobava que era un mot impúdic, un eufemisme amb què dissimulem la nostra necessitat de demostrar el que

I NYETA

som ca paços d'aconseguir.

Per contra, simpatitzava amb els patrons orientals, basats en la vivència del moment i no pas en l'afany per aconseglJ ir un resultat final determinat.

Abans de decid ir que volia prendre part en una marató, jo, simplement, sortia a córrer una estona un parell de cops per setmana . Sense cap meta co ncreta. Es tractava de fer exercici i treure's els nervis de sobre. Fins que els cants de sirena de la superació personal van come nçar a inocu lar el meu esperit. La marató, la míti-

necessari que tan sols servirà per acontentar el meu ego?

Aviat en vaig obtenir la resposta: sí, valia la pena. Perquè va ig descobrir que, a l'hora de fer les coses que t'importen, un objectiu és com un marc de referència: et reco rda en tot mo ment quina direcció has escollit. Per tant, fabri ca r-se un m arc propi imped eix que l'entusiasme inicial es dilueixi davant d'un dia plujós o d'una jornada laboral estressant.

"Els límits donen valor al que succeeix dins d'ells", diu el psicò leg italià Andrea Fiorenza

ca prova dels 42 quilòmetres i 195 metres, podia donar fe de la meva evolució com a corredor. "0 0 ¡fI" ("Fes-ho!"), insistia l'eslogan publicitari de Nike. I jo, fi ll d'una cultura que mitifica els qui culminen amb èxit els seus reptes, també m'ho repetia a mi mateix : "do it;, do it;, do itr Aquell era el desig de la meva part emocional. La part racional, escèptica i prudent, preguntava: cal complicar-se la vida amb un desafiament in-

(Niños y ado/escentes dtfíci/es, RBA Integral). I dins d'aquests límits (és a dir, dins l'entrenament que em vaig imposar, adequat a la meva capacitat física i a la meva disponibilitat) vaig viure moments de gran plenitud.

Mesos més tard, el dia de la marató, vaig viure una jornada magnífica. Però el camí que vaig recórrer, la il·lusió de la meta concreta i assolible, va ser encara més lluminós.

Vinyeta de José Luis Mar/ín, puhlicada al diari "El Periódico': el28/OI/04

Sardenya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 1395 comunicacio@claror.org Web: www.claror.org PRESIDENTA

Joana Céspedes

Ingredients:

VICEPRESIDENT

Héctor C . Silveira SECRETARI

Àngel García VICESECRETARIA Consol Martí VOCALS DEL PATRONAT:

Laura Ponce, Carles Riera , Gemma Vilaró, Joan Itxaso, Carles Casacuberta i Pablo Bel. DIRECTOR OENERAL

Gabriel Domingo DIRECTORS O'lNSTALoLACIÓ

ESPORTIU CLAROR: Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA: Manel Cercòs POLIESPORTIU MAR/TIM: Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU: Carlos Cano

2

TOT CLAROR

_ Conseller en cap amb un lliri fi la mà _ Filtració oportuna dels serveIs secrets _ Campanya medi àtica

ad-hoc

. Deixeu-ho coure en les seves pròpies contradiccions , Serviu-ho preferentment en campanya electo[al

________ ________Onini6 Francisco ealabia

dACOLUMNA

. P;'sÚen¡de ia Fede;"cjó C~ta/~na·d'liss;.iacion; d" p¡'jufJilat; Tel 625 OI 24 90

. . .

Prejubilats forçosos Vol em prese ntar-vos un a situ ac ió de d ese mparame nt que pateixen cada vegada més pe rso nes i qu e podríe m class ifi ca r dins l'important co l·l ec tiu d e la gent gran.

I

ren més sorpreses, i cap bona.

Després del trauma emocional de sentir-se menyspreat professio nalm ent, ara li to ca ran la butxaca i, a més, ben tocada.

in¡jnye~

Ai 2 Ksas k t

kiero dcir

bil ats i Pensioni stes de Cata lun ya i després vam co nstituir la Fed e rac ió Catalana; ara, s'està crea nt la Confederació de Federacio ns Autonòmiques, a nive ll estatal.

Paral ·lelament, s'estan recollint

Aquesta frase no és cap invenció. És l'inici d'un missatge que envia un jove a través de qualsevol dels mit-

Concretament, ens referim al jubil at abans d'hora, que de form a forçosa és enviat a casa

Els prejubilats forçosos responen bàsicament a un perfil majoritari d e treballador que

tan punt compleix els 60 anys.

A ningú no importa la seva

ha cotitzat a la Seguretat Social

Iniciativa Legislativa Popular.

uns 45 anys, que ha dedicat a la societat uns dos anys de

Per posar fil a l'agull a, els nostres advocats ja han iniciat

servei militar obligatori, que ha

la prèvia reclamació administrativa davant l'Institut Nacio-

va l per a nosaltres, una generació que escrivia ca rtes

nal de la Seguretat Socia l per

d'amor, que escoltava molt

situació, ni tampoc no es té en compte que aquest jubilat forçós hagi entrat al món del tre-

les preceptives 500.000 signatur es pe r prese ntar una

jans que permeten les noves tecnologies.

Els temps passen. Els gustos i les modes ca nvien.

Per això el que escri uré a continuació potser només

ball com a aprenent, als 14

ajud at amb el seu treball i esforç a aixecar el país i ara, la

anys, que hagi sofert les man-

Seguretat Social (?) li premia

tal que al prejubilat forçós li

la ràdio i que s'enrotllava

cances i penes d'una postguer-

tota aquesta tasca penalitzant-

sigui eliminada la penalització

ra, que hagi treba llat més hores de les que té el rellotge, fent-lo

li la pensió que segons la seva base reguladora de cotitzant li

sobre la pensió . Jurídicament, aquest és e l pas inicial pe r

co m una persiana en les converses. I no val per a

fora de la feina sense contem-

correspo n .

presentar l'oportú Plet d'In-

placions personals, socials, èti-

Encara que costi de creure,

constitucionalitat de les referi-

és així. Hi ha molts jubilats

des penalitzacions que creiem

Per altra banda, tots sabem

abans d'hora i forçosos que te-

del tot discriminatòries per raó

que la Seguretat Social no pot

nen de per vida la pensió

presumir de ser una entitat

penalitzada un 40%. És a dir,

d 'edat, i que la Constitució prohibeix exp lícitam ent.

social modèlica, tota vegada

que cobren el 60% del que hauri en de cobrar.

inconstitucionalitat en què es

Dava nt d'aquesta injustícia

troba el prejubilat forçós en-

recursos econòmics respecte del PIB .

socia l, un grup de prejubilats

vers el jubilat als 65 anys que,

Doncs bé, a aquest pre-

l'Associació de Prejubilats, Ju-

ques ni emotives.

que en el rànquing europeu ocupem el penúltim lloc de

l

jubilat forçós encara li espe-

Pedro Andreu

forçosos

vam

co nstituir

Estem convençuts de la

havent cotitzat només 35 anys, cobra el 100% de la pensió.

,

ell s, un a generació bombardejada per milions d'imatges per minut, educada e n e l ll enguatge infòrmatic i que pot mantenir llargues converses

amb

una

gran

economia de paraules .

Na/e tío?

Crec que escriure i llegir, com a aficions, aconsegueixe n l'obj ectiu de comunicar-se sense renunciar a una forma de fer-ho. Pas-

Ester Benach

sar-s'ho bé i sentir plaer per

. Periodisld

la lectura de qualsevol cosa

On és Émile Zola?

Avui els informatius han obert amb la política nacional, han seguit amb la internacional, han informat de tres o quatre successos dignes de crònica negra, ens han delectat amb un ampli bloc d'esports i han inclòs alguna peça tipus "Fets i Gent", sobre aquells que no acostumen a ser escoltats.

Així ens informem, això és la informació ... I davant la poca diversitat de fonts d'informació penso que tant de bo hi hagués més Émile's Zola's. El novel·lista francès es va fer escoltar a partir de les seves obres. L'article 'l;4ccusse" Uo acuso) publicat al diari L ;4urore el 1898 va fer esclatar una dura polèmica sobre el cas Dreyfus, que va acabar amb la revisió del procés, malgrat que l'escriptor va ser condemnat a un any de presó i a pagar una forta multa. El seu article encara s'estudia a les facultats de periodisme i a les classes de literatura.

Però, avu i, quan de temps perdura una multitudinària manifestació sense precedents contra una guerra injusta? I quina trascendència té quan, enlloc d'un milió de persones diuen' que en són 200.000?

Amb quina intensitat s'escolten els crits d'ajuda dels que moren de gana? I les significatives queixes i opin ions expressades per ciutadans, anònims però amb criteri i amb drets?

Quan aconseguim que totes les veus que reescriuen avui un j;4ccusse tinguin la mateixa trascendència que les de les principals fonts d'informació (sovint declaracions d'algun polític de torn que en desvia l'a tenció o, simp lement, s'omp le d'argum ents per combatre veus dissonants), aleshores potser aconseguirem gaudir d'un món més just.

bella i suggestiva que agradi a qui ho llegeix i doni satisfacció a qui ho escriu. Jo intentaria convèncer els joves que seguissin les normes d'escriptura en les seves comunicacio ns.

Els

permetria comunicar-se millor i podrian gaudir més del que escriuen i del que diuen. Simplificar, abreujar i buscar nous codis no sempre pot superar els ja existents.

Tenen tantes coses per millorar que ... Per què canviar-ne

una

que

funciona?

TOT CLAROR

3

_()p= in= i6~

______________________________

d:E~!~E.V~S!A ~~~T~

Enric Vilar

.

Tèc~ic dïn~esiiga~ió de ~e;al del Fòr~m 2004

Enlrevisla: Yuri Fernónd.z

"No selllpre helll de relacionar construcci6 alllb especulaci6" El proper 9 de maig el Fòrum comença Barcelona 2004 i jo encara no sé quins tipus d'entrada puc adquirir.

Po ts comprar l' entrad a d'un dia, una de tres dies o un abonam ent per a tot el Fòrum . A més, amb l'entrada d'un dia reps un cupó gratuït per visitar una de les catorze ex posicions temporals que hi haur à a la ciu ta t amb ocasió del Fòrum. La de tres dies inclou tres c up o ns i l'abonament, un cupó per a ca dasc una d e les ca t orz e expos icions programad es.

Quanta gent s'espera que vingui?

Es preveu que hi hagi cinc milion s de vi sitants, i d e

mo m ent el ritm e d e les entrades respon a aqu estes previsions. Fins ara se n'han venu t un es ce nt trenta sis mil, cosa qu e suposa unes tres-ce ntes mil visites.

Hi ha qui diu que no sap què és el Fòrum i que això repercuteix en la venda d'entrades ...

El Fò rum és un te ma complex, perqu è no sols es tracta del recinte en si, sinó qu e a més hi ha un a sè rie de di àlegs i de co ngressos qu e tindran lloc al centre de convencions. Això fa que el producte sigui molt difícil de comunicar, perqu è són tres productes en un . A més, és completament nou : mai no s'ha

o rganitzat

res

de

se mblant. Ai xò ha fe t qu e quant a comunicació hi' hagi pogut have r confusions, però des de Nadal s'han endagat importants accions per donar una visió co ncreta i àmplia de l'abast del Fòrum.

També hi ha un moviment contra el Fòrum que parla d 'especulació immòbi/iaria ..

ce ntr es d e co nve ncio ns, qu e ja estan ll ogats per als propers anys) i, fin alm ent, un ús lúdi c (e l po rt i les pl atges) . A més a més, pense m en un ús públic de la ciutat del coneixe ment, ja qu e allà s'instal·larà part del ca mpu s de la Po li tèc ni ca .

No se mpre hem d e relacio nar co nstru cció amb

No hem d'oblidar qu e el Fòru m s'h a co nstruït sobre u n terr eny molt d egrad at

es pecul ació.

qu e era el pati del darrere de Barce lona i en què ningú no es fi xava . El qu e s'h a

Jo crec que sí. Ara fa poc hem rebu t notícies d e l'interès d e M onterey, d e

inte ntat és regenerar aquesta zon a d'una manera mi xta:

Durban i de Fuku oka per ce lebrar altres edi cions del

h a bi ta tg~ (amb els pi sos de

Fò rum . Jo crec qu e la

Diagonal Mar), remodelació de la' Mina, negocis (amb els

rep ercussió pot se r mo lt positiva si el públic respon.

El Fòrum continuïtat?

tindrà

EnlI.visles: ruri FernlÍndez

Aniràs al Fòrum 2004?

EVA

M. COMPANYS

SENÉN

Roy

M.

CARME TEBARB

M.

SABRINA LAURO

M. Luz GONZALEZ

22 anys

28 anys

37 anys

40 anys

54 anys

No. Perquè, tot i que m'agraden aquest tipus de concentracions, no m'agrada participar-hi .

M'agrada més veure-les des de lluny.

No, em penso que no.

Per tota l'especulació immobiliària que hi ha hagut. Això fa pinta de ser un merder polític i econòmic i jo no hi vull · participar.

Sí, però primer hauríem de saber realment qu è és.

Perquè molt parlar del Fòrum , però hi ha molta gent que es pregunta què és el Fòrum o per què es fa el Fòrum.

Sí, suposo que sí. Serà una bona oportunitat de tenir a la ciutat l1n ventall d'escenaris amb conferències, xerrades i espectacles.

Sí, quan en tingui la relació concreta de les activitats ja me'n compraré les entrades.

4

TOT CLAROR

_Entrevista JOANE SOMARRIBA, LA MIL~OR CICLISTA DEL MÓN

··SOMIO QUE ELS MEUS ÈXI' OBRIN EL CAMí À .. LES CICLI

Això teu amb el ciclisme ja et ve de família ...

Sí, la veritat és que a casa sempre hi ha hagut moltíssima afició. A taula el tema de conversa habitual era el ciclisme , el meu pare estava com obsessionat que jo muntés una bicicleta de competició. Quan tenia set anys me la va comprar, i ja no n'he baixat.

"El ciclisme és efímer i s'han d'aprofitar els bons moments" és una frase teva. Creus que ho has fet?

Fins fa cinc anys veia que em passaven els anys i que no tenia ajudes, que ho havia de deixar perquè passava el temps i estava fent el ximple. Jo veia que la meva entrega al ciclisme era total, m'entrenava molt dur i m'ho havia de pagar tot, mentre que les noies de la meva edat acabaven la carrera, començaven a treballar... i jo no tenia res. Ho vaig veure molt negre i vaig pensar a abandonar moltes vegades. Per sort, no ho vaig deixar i he pogut gaudir

6

TOT CLAROR

Aquesta ciclista basca és, ara per ara, la millor del món.

Després d'una carrera tan brillant com complicada en que ha guanyat dos Tours i dos Ciros, Somarriba deixarà la bicicleta passats els jocs d'Atenes. Ha estat pionera en un esport que al nostre país no tenia equips femenins. Amb la feina feta, ara només pensa a ser mare. d'aquests cinc anys de glòria.

Algú pot gaudir pujant el Tourmalet?

Doncs sí. AI 2000 em vaig escapar amb una lituana i ho vaig disfrutar molt. Jo em sentia pletòrica, ens vam escapar juntes, ella s'ho estava passant molt malament i jo volia que hi arribéssim juntes. Jo no volia guanyar l'etapa i vestir-me de groc i deixar-la a ella sense res. Així que vaig deixar que guanyés l'etapa, i va ser un record inoblidable per a mi .

Per ser ciclista s'ha de ser una mica masoquista?

S'ha de tenir molta capacitat de sofriment, perquè és un esport molt dur. Un dia et dónes una pallissa i saps

que al dia següent t'has de tornar a posar el cu/ote, les contri ncants no afluixen ... AI final el que marca les diferències és aquesta força mental.

Un ciclista sense capacitat de sofriment és molt difícil que pugui guanyar res.

Aprendre a sofrir a la bicicleta t'ha servit en la teva vida quotidiana?

Sí, jo crec que l'esport d'alt nivell t'ensenya a ser una persona metòdica i a valorar els teus, perquè passes molt temps fora de casa . La veritat és que aprens a viure cada moment, especialment els moments de descans a casa.

T'entrena el teu marit, i els

____ _ _ ______________Entrevista Entrevista: Yuri FermÍndez. Fotos: Sport

Reptes

STES JOVES··

"Ho vaig arribar a veure molt negre i vaigpensar a abandonar moltes vegades. Per sort no ho vaig fer i he rebut la mevarecompensa" especialistes de la parella diuen que veure el marit a casa i a la feina pot ser un mica conflictiu ...

La veritat és que ho portem molt bé. Ell és un noi molt tranquil i que aguanta molt. Per exemple, en aquest Tour, en qu è vaig començar líder, va haver-hi molta pressi ó, són moltes hores de co nvivèn cia amb nervis i tensió . Sempre ac abava discutint amb ell , però ha estat molt boni c compartir els nervis d'un a volta gran i sobretot, la satisfacció quan les coses surten bé.

No et sembla increïble que la guanyadora de dos Tours no trobi

Joane Somarriba Arorola va néixer l'onze d'agost de 1972 a Gernika (Biscaia), viu a Bilbao i està casada amb l'exciclista professional Ramón Gonzalez Arrieta, que també és el seu entrenador. Es considera una dona forta i tenaç i bona mostra d'això és la prova que va haver de superar amb tan sols dinou anys quan una hèrnia discal va estar a punt de deixar-la en cadira de rodes. Una recuperació titànica i molta força de voluntat la van fer tornar a la bicicleta.

Un altre repte que va haver de superar va ser el d'haver de marxar a Itàlia, ja que a Espanya no trobava un equip per anar a les grans cites del calendari ciclista. La seva carrera professional va començar al Alfa-lum italià, on va aprendre tots els secrets del ciclisme professional. Des de llavors, els èxits s'han anat encadenant: dos Toms, dos Giros i, més recentment, campiona del món al Canadà. Ja no sembla que li quedi res per guanyar, si de cas uns jocs olímpics, i sembla que l'estiu vinent a Atenes Joane Somarriba completarà la llegenda de millor ciclista del món.

Però el repte més important que ha superatJoane SomalTiba és el d'haver-se fet un lloc en una disciplina que no tenia infraestructura al nostre país. Des que va tornar d'Itàlia, ha hagut de lluitar cada any per trobar espònsor i equip. Una guanyadora de dos Toms anant de porta en porta per trobar patrocinador. Ara ha aconseguit un equip i un patrocinador i el seu desig de futur és que les pròximes generacions tinguin, almenys, la possibilitat de demostrar el que valen.

~Espanyanohiha

equips perquè no hiha pressupost per falta d'espònsors iperquè el ciclisme femení no té televisió 11 patrocinador al seu país?

Em va fer molt mal en el se u dia, perquè quan vaig deixar de có rrer a Itàlia tenia molts problemes econòmics, el meu equip no ens va poder paga r i aquí no tr obava ni es pònsor ni equip ni res, va se r un any especialment dolent. A Itàlia és que es fan molts eq u i ps i no tenen pressupost i a Espa nya ni els pod en fer perqu è no hi ha patrocin ddors i tenim molt poca televisió. Abans pe nsava qu e era un prob lema del ciclisme femení, per ò e l mal moment és ge neralitz at; el ciclisme masc ulí, tot i tenir més televisió,

"Sé que el meu gran objectiu ésAtenes, però sé que es un diG¡ una carrerG¡ i que la sort juga un paper molt importantt està en hores baixes.

Així les coses, se'ls pot donar esperances, a les ciclistes joves?

Jo és el que inte nto. Ara compa rteixo eq uip amb molta gent jove i crec que és molt important no pintar-los un futur gaire negre. Ser rea li sta, però a mitges. El meu so mni ara que ho deixo és que els èxits que hem tingut serve ixin per obrir camí a la jove ntut.

Als Jocs Olímpics d'Atenes s'espera que culminis la teva brillant trajectòria amb una victòria ...

La pressi ó me la poso jo. Sé qu e el

TOT CLAROR

7

_Bntrevista IlLa seguretat a la carretera és un problema de totsII Tots els ciclistes coincideixen a ressaltar els perills que corren a l'hora d'entrenar-se en carretera. La Joane, que corre diàriament per les carreteres de Biscaia, vol enviar un missatge als implicats: "Aquesta és una lluita tremenda. Tothom s'hi ha d'esforçar. Per començar, es necessiten voreres més amples i millors carreteres, però també un esforç per part de tots. No solament els conductors, perquè jo sé que moltes vegades els ciclistes ens creiem els reis de la carretera".

Somarriba sap el que és passar-se hores i hores concentrada en la línia blanca de la carretera, per això fa una advertència als ciclistes: "Moltes vegades vas en parella, parlant, estàs a gust i no t'adones que estàs formant una cua. Per sort, aquí, a Euskadi, se'ns respecta bastant".

La ciclista vol enviar un missatge a tots els implicats: "Les carreteres són l'únic lloc per entrenarnos. I no podem permetre més morts".

Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi?

Bilbao • Un lloc per anar de viatge?

Itàlia • Un plat?

Mongetes .. Un llibre per llegir?

Memorias de Africa • Una pel-l(cula de cinema?

E/Pianista • Un mitjà per estar informat?

Radio Euskadi • Mar o muntanya?

El mar • Un cantant o grup musical?

Kepa Junquera • Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer?

Ni idea

"No crec que animés la meva filla a ser dclistq perquè les dones en dclisme ho temm molt complicat" meu gran objectiu és Atenes, però sé que és un dia, una carrera, i que la sort juga un paper molt important. No em vull obsessionar gaire. És el meu últim any en competició i vull que sigui molt especial.

No és casualitat que la millor ciclista del món sigui basca, oi? És cert que aquí hi ha molta tradició de ciclisme, moltes associacions i clubs i, sobretot, molts joves amb ganes de començar una carrera que molts cops veuen frustrada per falta de mitjans.

Que faràs quan baixis de la bicicleta?

Fa dos anys que el meu marit va deixar de treballar per estar amb mi a les competicions i quan ell corria era gregari i jo, tot i els èxits, tampoc no he guanyat gaire. Quan ho deixem no sé què farem, perquè no hem reunit

8

TOT CLAROR

una gran suma. Haurem de pensar a treballar, si pot ser en alguna cosa relacionada amb el ciclisme. Encara que ara mateix vull ser mare: és el que més pressa em corre.

Animaràs el teu fill perquè agafi la bicicleta?

No. En tot cas l'animaré perquè practiqui algun esport, el que ell vulgui.

I si tens una filla?

No crec que l'animés a ser ciclista, perquè les dones ho tenim molt complicat. Però mai no li diria que no, si a ella li agrada per mi encantada.

Tot i que segur que dins el cor pensaria: "Déu meu, que no et passi res! Com hauràs de lluitar!"

Ha estat tan dur com per deixarho?

Sí, ho he pensat moltíssimes vegades. Aquests últims anys arribava l'hivern i estava sense equip, passantho molt malament. Veia que no podria seguir corrent ... És molt dur. Ara per sort hem trobat patrocinador per al pròxim any, i que duri molts més.

Com et veus, en deu anys?

Voldria saber valorar les coses que tinc igual que les valoro ara.

Creus que mereixes un lloc en el

• Un esportista a qui admiris?

Miguel Indurain • Un personatge actual?

Niurrategui, alpinista • Què valores més de les persones?

La sinceritat • Si un dia fossis presidenta del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries?

La pau • Dretes o esquerres?

Centre • Què t'enduries a una illa deserta?

El meu marit • Un desig confessable?

La pau a tot el món

llibre que acaba d'editar el govern basc sobre prohoms de la nació basca?

No ho crec. No em considero una heroïna basca. Considero que sóc una esportista que ha lluitat molt i que ha obtingut bons resultats. Crec que sóc una dona forta i tenaç que ha lluitat molt per aquest esport, i que també ha rebut grans satisfaccions.

Barcelona 2.004'

_Salut

ASSEGU I S A LA CADIRA UN RISC PER A L1ESQUENA per Albert Giménez, llicenciat en Medicina i cap de l'Àrea de Salut de l'Esportiu Claror

Mandal escrivia a la seva obra Homo Sedens (1985): "S'ha de saber tenir cura de la columna vertebra¿ perquè només en tenim una i ens ha de durar tota la vida I~ Els hàbits de vida actuals, però, no ens hi ajuden. Ens passem bona part del dia asseguts, cosa que comporta que cada cop hi hagi més gent amb mal d'esquena.

Bona part de les consultes que els metges atenem esta n relacionades amb el dolor lumbar o cervica l de persones que esta n "esclavitzades" en despatxos. Tant és així que alguns autors, com Grandjean, han observat

ens permet pensar en la resta del nostre cos fins que la molèstia no és excessiva .

Seure o, fins i tot, la cadira ens és tan familiar que no ho id entifiquem

tradicional el que no utilitza ordinador).

com una acció o un objecte que ens puguin ocasionar problemes. En ca nvi, els riscos de dolor lumbar poden se r tan nocius com els que patim si aixeq uem un a càrrega pesada, acció de risc clarament reconeguda i de la qual co neixem bé les m esures

Això és perquè quan treballem amb l'o rdin ador hi estem "enga nxats pels ulls"

preventives.

Quan seie m e n un a cad ira tradicional es produeix una marcada pèrdua de la corba

que "ei personal que treballa en llocs

informàtics presenta una freqüència de dolor al coll i a les espat/les 13 vegades superior a aquells que treballen en un despatx tradicional" (e ntenem per

i e ns conce ntr em sobre un punt molt concret, la qual cosa no

lordòtica fisiològica de la zona lumbar, la qual cosa posa en tensió els lli game nts de la columna i les fibres posteriors dels discos intervertebrals, els quals en resulten perjudicats. I, malgrat

que descansen, les extremitats _ _......._ - -• •_ _ inferiors transmeten totes les forces cap a la base de l'esq uena.

Ja en l'edat escolar s'inicia elpatiment de les zones cervicalÍ lumbar. Es calcula que un alumne passa un miler d'hores cada any assegut a l'aula cada any assegut a l'au la i cal tenir en co mpte que el mobiliari escolar no sempre s'adapta prou a una personeta que està en transformació constant a ca usa del creixe ment.

Un bebè passa de se r un a personeta de cap gros i d'extremitats molt cu rtes i en rotació externa (la qual cosa li resulta molt còmoda per IIeparse els dits dels peus) a ser un nenla petitla a qui els ossos se li allarguen de cop, els músculs se li tornen més rígids i els peus se li allunyen. Durant la pubertat, en canvi, el crei xe ment es produeix més pel tronc (6cm de tronc pe-r cada 2è:m de fèmur, aprox imadame nt). I, per si tot això fos poc, el ritme de creixement no és el mateix per a tots els infants i joves de la mateixa edat.

D' altra banda, des de ben joves s' ini cie n en e l co neixe ment, ús i moltes vegades ab ús de l'ordinador,

El risc dels escolars Ja en l'edat esco lar s' ini c ia el patiment de les zo nes cervi ca l i lumbar i les consultes per mal d'esquena só n cada cop més freqüents. Les ca uses són diverses. D'una banda, es calcula que un alumne passa un miler d'hores

10

TOT CLAROR

Seure ens és tan familiar que no ho identifiquem com una acció que puguiprovocar-nos problemes d'esquena

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ salut la consola de videojocs o la televisió.

Alguns estud is també indiquen com a causes dels dolors els impactes en sa ltar en monopatí, les "passejades" en bi cicl eta de muntanya o la pràctica cada vegada més intensa d'esports de competició.

En l'edat adu lta, les activitats que s'associen al mal d'esquena són la feina al despatx, el fet de passar-nos moltes hores asseguts condu int o viatja nt (tren, av ió, cotxe, autobús, ca mi ó .. .) o fer llargues passejades e n bicicleta.

Totes s'han estudiat àmpli ament, de la mateixa manera que grups d'experts han investigat les múltiples causes que s'assoc ien al mal d'esquena i al seu tractament, e ncara que moltes vegades no s'arriba a saber l'origen del dolor.

Claus per adaptar el nostre lloc de treball La cadira:

• Adaptable a l'usuari i a la tasca • Giratòria • Regulable (alçada del seient i del suport lumbar i inclinació del respatller) • Base estable, com a mínim amb cinc suports a terra • Seient: entapissat amb material transpirable i amb un farcit ferm cie 2-3cm d'espessor, una profunditat de 40 a 44am, ~tna indinació ajustable (entre -5 i +8 graus) i amb la part clavantera en forma de corba suau.

• Respatller: convex en vertical i còncau en horitzontal, més tou que el seient. Ha de permetre el recolzament ferm de la zona lumbar. En el cas d'una taula amb o~d.inador, ha cie permetre que l'esquena s' hi recolzi clel tot.

• Reposabraços: longitud menor que la del seient, per poder acostar-se a la taula.

• Reposapeus: ha de permetre el moviment dels peus i canvis cie posició.

La tallla

• Alçada adequada a les mides de l'usuari. Tot i que seria ideal temlr taules regulables, una solució parcial és una taula alta, cadires regulables i reposapeus per a les persones més baixetes.

• Tauler inclinat: ens permet posulres més favorables per llegir o escriure.

L'ergonomia en el lloc de treball

\ I

Segons el Diccionari enciclopèdic de medicina d'Enciclopèdia Catalana, l'ergonomia és la "ciència que tracta de l'ad aptac ió del treball a les condicions psicològiques i anatomicofisiològiques de l'home, a fi que el binomi home-m àquina assoleixi la més gran eficàcia possible".

Així, els ergònoms altres professionals de la sa lut (terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes o bé metges del treball) s'ocupen de modificar els llocs de treball segons les característiques físiques de cada

• Espai per als genolls: mínim 60cm d'ample, 60cm de profunditat i 65cm d'alçada.

Recomanacions de i'lnstilul de Biomecànica de VaJencia (lBV)

persona, tenint en compte, entre altres factors, un estudi de les necessitats gestuals.

En el cas de la cadira, aquests estudi s ergonòmi cs asse nyale n que, si en tenim un a de ben dissenyada i d'adaptada a les nostres necessitats, no serà còmoda per a un a a ltr a persona. I, s' hi s' ha dissenyat per desenvolupar un a activitat concreta, no té per què ser-nos còmoda per a una altra activitat. Fins i tot si tenim la

AM INFORMATICA Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona • • • • • • • • • •

Actualización/Reparación de ordenadores PC Configuración de ordenadores nuevos a medida Portatiles, torre/sobremesa, servidores Configuración de Redes Compaq - IBM - Hewlett Packard Impresoras de tinta, laser y multifunción Canon-Epson-Hewlett Packard-Brother-Lexmark Monitores, Tarjeta de Red, Tarjeta TV Cartuchos de tinta y accesorios Ordenadores segunda mano, según disponibilidad

m Im I

cadi ra id ea l no és recomanable util'itzar-I a durant gaire temps.

Per altra banda, els fisioterapeutes aconsellen que, si e ns hem d'estar gai re estona asseguts, introduïm canv is de ritm e e n la feina i que hi intercalem períodes de marxa i de descans.

MÉS INFORMACiÓ:

Servei mèdic dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Mar{t!m i Nou Can Caralleu

:3IGM:\C~ 1

;< - (

IIY\ I

Im I

IIY\ IY\

Valido hasta el 31 de Marzo 2004

IY\ IY\ IY\

_Dietètica ELS PRODUCTES .DE L1HORT

COM TREURE EL MÀXIM RENDIMENT A LES HORTALISSES ' per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

Les hortalisses o verdures han constituït la base de Ilalimentació humana, juntament amb els cereals. Encara avui, a Àsia o al Pròxim Orient, ocupen un lloc preferent en Ilalimentació. I, en la cuina mediterrània -que slha demostrat que és la més sana- formen part de tots els àpats.

En general, el consum d'hortalisses a Occ ident es troba en alça des de mitjans dels anys seta nta, cosa q ue reflecteix un a preoc upació cre ixe nt per una vida sana i també, els darrers anys, per preve nir l'e nve llim ent.

I és que entre tots els aliments que mengem, les hortali sses só n els més ri cs en nutrients, tot i que la quantitat pot va riar segons el tipus de verd ura.

La gran major ia co ntenen mo ltes vitamines, oli goelements, substà ncies mi nerals, f ibres i ta mbé importa nts enzim s i horm ones, q ue esdeve nen esse ncia ls per a la sa lu t, el be nestar genera l i la resistència a les malalties.

obte nim gràcies als aliments d'ori gen anim al, i la D, qu e sin te ti tze m prin cipalment mi tjança nt el so l.

Poderoses per combatre el colesterol

Font de vitamines Les hortali sses i les fru ites só n la

Tant les horta li sses co m les fruites só n ali ments d'orige n vegeta l i, per

pr i nci pa l fo nt de vita m ines pe r al nost r e o rga ni sm e . So b retot, e ns

tant, no co ntenen co lestero l. Però, a m és, co m q ue la seva in gest a

aporte n v ita min a A, en fo rm a de ca rotè, i vita min a C. Totes du es, co m la vita min a E, te nen un a im po rta nt

proporciona fibra soluble i insolubl e, ajud en a di sminuir la qu anti tat de

fun c i ó an tioxi d ant i, pe r ta nt, elimin en els radi ca ls ll iures d'ox ige n, el e m e nts tòx i cs im pl icats en e l dese n vo lup a m e nt de m o ltes patologies co m les card iovasculars o l'e nve ll i ment prematur. També só n ri ques en vitamin a B6 i en min erals co m l'àcid fòli c, el potassi, el ferro, el magnesi i el ca lci.

De fet, les úniqu es vita min es qu e no pro po rcio nen só n la B12, q ue

12

TOT CLAROR

co leste ro l en la sa ng. La f un c ió antiox id ant preve u l'oxidació d'aq uest co lesterol, qu e és un dels mecanismes impl icats en l'arteri oesclerosi.

Exce pte els alvocats i les ol ives,

La majoria dhortalisses són riques en vitamines, minerals i fibra i són molt hidratants, perquè tenen un percentatge d'aigua elevat de les ho rta li sses i les f ruites (entre un 80% i un 95% de la seva co m pos ic ió) fa qu e siguin mo lt hi d rata nts.

Altres propietats curatives M olts dels produ ctes de l'hort ens propo rcio nen elements curatiu s. Per

totes són pobres en greixos i gairebé en la seva tota li tat apo rte n escasses proteïn es i calori es, la qual cosa fa qu e

exe mple, les co ls són riqu es en sofre, te nen propietats contra el cà ncer i són

e n pu guem me nj ar ta ntes co m vulguem se nse pe rill d'augmenta r de

un bo n remei pe r a les úl ce res de du odè i esto maca ls (el suc de la co l

pes.

A més, l'e levat co nti ngut en aigua

és molt útil pe r a les gastriti s) . També els espinacs i les bledes só n bons pe r

_ _ _ __ __ _ _ __ _ __ _ _ _ _Dietètica Les verdures fresques conserven millor el gust l'aspecte i el valor nutritiu si les guardem congelades

Les vitamines de les hortalisses Les propietats de les hortalisses i les verdures són infinites i ens proporcionen vitamines essencials per gaudir d'un bon estat de salut. Donant un cop d'ull a les funcions de cada vitamina comprendrem millor per què aquests aliments no han de faltar ni un sol dia en la nostra dieta.

Vitamina A

Aliments que n'aporten Pastanaga, julivert, pebrot, card, espinacs, escarola, enciam i tomàquet Protegeix els teixits i Olis germinals, soja, blat, coco, arròs E cacauet, fulles verdes i cereals és antioxidant Protegeix de les hemorràgies Alfals, col, espinacs, tomàquet i cereals K Reforça el sistema nerviós Cereals (arròs sencer, blat), llegums Bl verdures, llevats, pèsols i patates Cereals, vegetals verds (B2) i llevats (PP) B2 Milloren el funcionament de les cèl . lules PP Espinacs, bròquil, pèsols, espàrrec verd Àcid folie Preveu l'espina b11ida i l'anèmia i cereals Augmenta les defenses Vegetals frescs, fmita i patata C Funció Protegeix la vista i la pell

a l'estòmac, especialment si es pateixen digestions pesades, perquè estimu len la secrec ió de la bilis (per això no es recomanen en cas de tenir l'estómac irritat) .

Altres aliments per destacar són la ceba, molt depurativa per al ronyó, les carxofes, que depuren el fetge .

Com conservar les verdures Les verdures han d'estar presents en tots els àpats i per conservar- les amb totes les propietats el millor és guardar- les conge lades, cuites o en conserva.

una gran quantitat de verdures és millor rentar-l es i guardar-les congelades, ja qu e el fr ed fr ena e l pro cé s de descomposició gràci es a l'oxidació i permet mantenir-n e el color, la textura, el gust i gran part del valor nutritiu.

Consells per cuinar les verdures

poden consumir crues, i és en e l moment de la collita quan contenen el màxim de vitamines, desar-les fresques fa que perdin gran part de les seves propietats nutritives. Tot i

L'aigua és el mètode més senzill , per bullir- les, però s'ha de fer en el menor temps possible (entre 8 i 10 minuts per a les congelades i 20 minuts, com a màxim, per a les fresques). Si les bullim massa es tornen insípides, s'estoven en excés i perden vitamines i minerals . En canvi, les verdures que queden cruixents tenen

tenir-les a la nevera, al cap d'un dia ja han perdut entre un terç i un quart de vitamines i, al cap de tres dies només en queden la meitat. Especialment, la vitamina e és una de les més sensibles i, per exemple, en el cas de

més gust i valor nutritiu.

Un truc és esperar que l'aigua bulli clarament per abocar- hi la verdura , per tal que els enz im s que destrueixen les vitamines es neutralitzin ràpidament.

Si bé quasi totes les verdures es

la patata pot perdre'n una sisena part per cada mes que estiguin emmagatzemades.

Per això, si en algun moment tenim

POLlGRAS IBÉRICA, S.A

-

MÉS INFORMACiÓ:

Servei Dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Família I Marítim

:.

N SUÑE, S.A. PISCINES

,¡' Suministro de productos químicos para piscinas ,¡' Flota de vehículos propios para el suministro de productos químicos ,¡' Suministro e instalación de material para piscinas ,¡' Reingeniería

INSTALACIONES DEPORTIVAS CÉSPED ARTIFICIAL

,¡' Puestas a punto de instalaciones ,¡' Inspecciones de pretemporada ,¡'

C/ Campoamor, s/n. Nave 7 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Apdo. Correos 182 Tel. 93 589 85 32 . Fax 93 675 34 64

Servici o técnico de reparaciones

,¡' Analisis microbiológicos

y fisicoquímicos

Crta. de Collblanc, 143 Tel. 93 449 05 51 . Fax 93 440 45 06 08904 L:Hospitalet de Llobregat (Barcelona) E-mail: jsunye@wanadoo.es

_Mens sana

D E P R E

s s

I

ó

PER QUÈ ES PRODUEIX••• COM PODEM DETECTAR-LA••• per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i tècnica en Psicoestètica

Vivim en una societat cada vegada més depressiva, en la qual el fet de trobar un sentit a la vida es fa difícil. El sentiment de por, inherent per naturalesa a l'ésser humà, es va estenent en una psique afeblida per la falta d'incentius psíquics, ja que l'augment de temps d'oci estèril genera un estat d'ànim dispers i una recerca infructuosa -sovint en l'evasió i en la diversió continuada- d'unes motivacions falses que no omplen les nostres expectatives com a éssers humans.

Des de temps remots, l'ho me va crea r els déus, tant per mitigar el sentiment de so ledat enfront l'univers

i aqu est tret e ns ha impul sat a dese nvo lupar un a intel·li gè ncia. En aq uest sentit, el filòsof Sartre ja

co m per ju st ifi ca r els se us temo rs; imaginava divinitats cruels i poderoses que el posave n a prova co nsta ntment.

Com a mostra de valentia, o p er treure's la por del damunt, hi hav ia qui, anant contra les lleis divines o bé

afirmava: "Tots els homes tenen por; el

bl asfe mant, s'enfrontava a la cò lera dels déus.

''la por fa veure més lleig el dimoni~ diem per remarca r que és la por el que ens fa co nsiderar més feixucs els entrebancs. I, atès que les dues reaccions bàsiques davant de la basarda són fugir o quedar-se palplantat, aquest aspecte para litzador de la por ens deixa sense iniciativa i resignats.

Som l'espècie animal més poruga,

Com més ens aDunyem de lapreSSió dels nostres temors més ens adonem de com la vida agafa un caire inesperati sorprenent 14

TOT CLAROR

que no té por no és

normal'~

La por a viure El fet qu e avu i di a es doni més èmfasi a la instrucció que a la formació humana (mentre que un altre filòsof co m Aristòtil ja vivia de transmetre el se ntit de la vida i de co m viure-la) fa que els joves tendeixin a deixa r-se dominar amb més freqü ència per les oscil ·lacions del se u esperit i a no tenir ca p preparació psíquica per afrontar les inclem ènci es de la vida.

bilitats que en co m afrontar-les. Per a ell la vida era una roda d e preoc upac ions i problemes i la idea de morir li rond ava com una forma còmoda d'allibera r- se de la por.

Estar desmoralitzat El di ccionari ens defineix l'expressió 'esta r des moralitzat' co m "estar privat de l'energia moral".

El desmoralitzat està com buit per dins, entre atordit i atuït, talment com si no tingués ni es ma per refer-se .

Ensopits i mancats de determinació pròpia, qu alsevo l entrebanc els impulsa a la depressió. De fet, segons una enquesta rece nt de la prestigiosa revista British Medical Joumal, en la

Així, mentr e qu e abans preponderava la por a morir, ara cada vegada és més habitual la por a viure, co m el cas de l'adol esce nt que, amb incipients id ees suïcides, em

qu al deman ava als se us lecto rs les afeccions no patològiques més co mun es que patien, en un destacat terce r lloc assenyalaven l'avorriment.

preguntava neguitej at si era poss ible

Aquest avo rrim ent vital que, en el

a la seva edat co ntractar un pla de pensions. Tan poca era la co nfiança

millor dels casos, molts voldrien poder

en ell matei x i tants els obstacles que preveia qu e, aba ns de començar a guanya r-se la vid a, pensava més en co m de slliurar- se de le s responsa-

co mbatre amb potents substàncies estimulants.

Però, si bé la manca d'al·licients és un gre u problema, la manca diobjectius vitals enca ra esdevé més

______________________________________________1v.Iens sana Dotze preguntes per detectar un estat depressiu 1) Se sent cansat, mancat d'energia i sense iniciativa, en especial als matins?

2) Ha perdut l'interès i ja no gaudeix de les coses que abans l'il'lusionaven?

3) Veu el futur amb por i pessimisme?

4) Té dificultats per concentrar-se, ha perdut rendiment i membria?

5) Dorm malament i ha disminuït els seu interès tant pel sexe com pel menjar?

6) Està moltes vegades nerviós, inquiet i més irritable que abans?

7) Té mal de cap, problemes digestius, palpitacions o altres s(mptomes sense motiu aparent?

8) Està trist sovint sense motiu i té ganes de p lorar freqüentment?

9) Té sensació de culpa o d'haver decebut els altres?

10) S'ha tornat deixat amb el seu aspecte f(sic i no el preocupa l'aparença personal?

11) Ha reduït la vida social i prefereix aïllar-se de les seves relacions habituals?

12) Ha arribat a pensar que la vida no val la pena?

anorreadora, perquè quan perdem els objectiu s perdem també l'objectivitat i el bon criteri per valorar la rea li tat de manera equànime i, així, podem decantar fàcilment les nostres percepcions per veure-hi només les comp licacions que comporta la vida.

Tipus de depressions Hi ha dues men es essenc ials de depressions: les endògenes i les

Cal asse nyalar que, en nombroses ocasio ns, si a les depressions produïdes per fets externs no se' ls posa re m ei amb di li gènc ia, poden desembocar en una fase crònica o crista l·litzada i, a la ll arga, esdevenir end òge nes.

Cal anar en compte i anali tzar sovint els nostres estats d'ànim, tot fent una lli sta de les pors i preocupacions que ens est renyen l'afany de viur e, Contestar afirmativament a tres o més

exògenes.

Les primeres es refereixen a les persones que mantenen un estat de apatia sense un tristesa i desencadenant exterior i, sovint, van lli gades a canvis de temps o periodicitats més o menys regulars.

preguntes de les dotze que podeu consultar al quadre superior ens posa alerta : necessitem posar ràpidament fil a l'agulla.

En canvi, le s exògenes es manifesten co m a co nseqüència de fets i situacions reals adverses que só n viscudes com a entrebancs insa lvab les.

En aquest cas hi ha una causa externa concreta que motiva els se ntim ents

Cal molta disciplina mental per deslliurar-se dels temors, però també ca l donar un clar sentit a la nostra ex istència.

de frustració i es poden produir so matitzaci ons com cefalees, àlgies diverses, espasmes, etc.

Deslliurar-se de les pors

"Res no hi ha més estènj a la vida que una persona incapaç de trobar la seva pròpia missió '~ Així sintetitzava el psicòleg Carles M. Espinalt la importància de conèixer el se ntit del

00

Ulleres de titani muntades al aire amb vidres antireflexants

flRTiVE~

150 €

OPT.eS

Sardenya, 365 -Tel.lFax 93 4583933

Les teves ulleres en 1 hora +-2 cil. +-6 esf.

Sino es posa remei a les depressions prodwdes per un fet extern poden desembocaren una fase crònica o crista¡'Jjtzada¡ a la Darg~ esdevenir ' endògenes propi transcórrer, i hi afegia que el remei més eficaç co ntra la por és la id ea litat, perquè nom és els id ea li stes aconsegueixen la reso lu ció d'ànim i l'optimism e que aporta l'entusiasme, So ls e ll s es poden sa lvar d 'una existència co rsecada i anquilosada, ja que "qui no estima ningú ni creu en

res té por de

tot '~

En què vo ld ria contribuir a l'obra de la humanitat en el temps que m' ha tocat v iur e? D e quins mod els m'agradaria segui r les passes? En quins co neixements vo ldri a aprofundir per cooperar millor al concert social?

Contestar positivament a aquestes qüestions ajuda a sortir d'una visió estreta de l'ex istència i dóna la força per sobreposar-se a les circum stàncies.

D'aquí que el pensador Eurípides ja creiés que la fe li citat consiste ix a ser més fort que el pes de les adversitats que patim.

En definitiva, com més ens allunyem de la pressió dels nostres temors més ens adonem de com la vida agafa un caire del tot inesperat i sorpre nent, en què el màxim exponent de la fortalesa seria l'anècdota d'aq uell relat que ens dibuixava la figura d'un jove eixer it i valerós que, en parlar amb Déu, tot decebut, li suplicava:

"Déu meu!1 que ja no confies en mL? Com és que ja no m 'envies problemes... ?"

(ro Revisió Optomètrica Gratuïta (JO AdaptaciQ de lents de

contacte toves i semi rígides (10 Ulleres graduades ' per a tot'tipus d'esports

Fins a un 30% de dte. a tots els abonats de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Familia - No acumulable. amb altres ofertes-

-En

forma

EL MÓN DEL FITNESS ••••••••••••••••••••••• SEGONA PART

ACTIVITATS CARDIOVASCULARS per Sergi Mateu, tècnic de condicionament físic del Poliesportiu Marítim

Ens apunte m a un gimnàs i una de les primeres fe ines que tenim és la de t ri ar entre un ventall d'activitats, el significat de les quals amb prou feines ente nem: body combat tae bo/ cardio-bo~ aerokickboxing... Q uè signifiquen? Què treballen? Es refereixen a la mateixa activitat o són realment molt diferents?

Com vam apun tar en l'ú lt im Tot Claror, quasi totes les activitats de fitness qu e trobe m en els ce nt res esportius es poden divid ir en tres grans famílies : les activitats card iovasculars, les de to nifica ció i les d e co ntro l i conscièn cia corpo ral (gim nàstiq ues do lces) .

En aqu est article i nte ntare m explicar la fi nalitat de bona part de les activitats q ue pode m troba r di ns la p ri me ra famí li a, és a d ir, les qu e in cide ixen i ens aju den a millorar la resistè ncia ca rd iovascu lar.

Si, entre totes , us e n fa e l pes

aco nse ll ab le fe r-vos u na rev isió m èd ica per descartar poss i b les pato logies que es podri en agre uj ar amb l'exercici.

Aq uesta visita al metge esportiu és ga ire bé obli gatòri a si ja patim algun t i p us d e card iopat ia, hi pert ensió,

diabetis, obesitat, hi percolesterolèm ia o osteo poros i . En aq uests casos, el metge ens o ri enta rà so bre el ti pus d'esforç i el tècnic ens indi carà quina és l'act iv itat més ade qu ada que podem rea litzar.

L'aeròbic És se ns dubte l'act ivi t at més arre lad a. Es basa a co mb i nar u ns passos gui ats amb música per elaborar una co reografia. És una activitat molt di nàmica i moti vadora i la música és l'element cla u per introduir va ri etat d'execucio ns. Pot se r d'a lt o de baix im pacte sobre les arti cul acions.

Com a vari ants de l'ae ròbic pode m troba r l' aerodance, qu e in trod ueix elements de dansa com ara funk, hip

hop, sa lsa, jazz, afro o /atin house, entre d'altres.

El body combat

algu na i vo leu començar a practica rIa, ti ngueu en compte que se mpre és

És una activitat germ ana de l' aer ò bi c. També c rea un a coreografi a amb música, però els movi ments tèc ni cs que

_________________________________Bnfurma Abans de començara pracHcar una acHvitat cardiovascular es recomana una revisió mèdicaper descartar patologies s'hi utilitzen provenen de les arts marcials (patades i cops de puny) .

Segons l'art marcial en què s'inspira, trobem, per exemple, l'aerokickboxing, el cardio-box, el tae bo,

BENEFICIS

Qualsevol activitat cardiovascu lar compolta els beneficis següents: • Redueix el nivell de greix corporal • Regula la tensió alterial • Regula e l nivell de glu cosa sanguínia

Ciclisme índoor

• Facilita el control de colesterol • Millora l' eficiència cardiorespiratòria i redueix el risc de malalties cardiovasculars • Augmenta el to muscular (sobretot en extremitats inferiors) • Ajuda en casos d'osteoporosi

l'aerobox o el body atack. Totes acostumen a ser d'intensitat elevada.

• Millora el trànsit intestinal • Augmenta la sensació de benestar post-exercici

El bodystep

• Allibera tensions (pot ser un bon antidepressiu)

Es tracta d'una sessió d'aeròbic que per anar executant els moviments se serveix bàsicament de l'step (graó), que es regula en alçada per modificar la intensitat de l'exercici. S'emfasitza el treball muscular en el tren inferior.

Com a variants, hi ha l'step tònic, que introdueix elements de tonificació

Altres modalitats que parteixen de l'aiguagim i que segueixen la mateixa estructura amb el recurs de la música só n l' aquafitness (busca la millora de la co ndi ció física general) i l'aquaeròb ic (busca la millora de la resistència cardiovascu lar).

E7body combat O elbody step, així com les seves variants, es basen en l'aeròbic

Es practica sob re una bicicleta estàti ca simulant un recorregut va ri at que s'ha de segu ir amb unes posicions corporals específiqu es. AI co ntrari del que pot se mbl ar, és un a activitat que pot fer qualsevol persona, ja que la intensitat la control a el mateix alumne.

N o té imp acte arti c ul ator i i el tractament musical, el gr up i les indi cac ions de l'in str uctor fan que esdevingui un a act ivitat m o lt engrescado ra i amb un elevat índex d'ad hesions.

AI

cicl isme

indoo/' també se

l'a nom ena , refe rint- se al mateix,

spinning, spin bike o cycling.

Balls de saló

muscular.

de manera completa i global.

Cardíotoníc

Aiguagim

Per últim, els balls de saló són una activitat excel·lent per relacionar-se a l'hora que es millora la resi stè ncia

És una combinació de treball

També és una activitat aeròbica i

ca'rdiovascular amb una rutina de

de tonificació muscular amb l'única

realment baix per a les articulacions i

tonificació muscular. És una activitat

diferència que, fent-se dins l'aigua, no

ideal per aconseguir posar-se en forma

impacta sobre les articulacions.

una despesa ca lòri ca men or que l'aeròbic o el ciclisme indoor.

cardiovascular

amb

un

imp acte

GRAN VARlEDAD CERVEZAS DE IMPORTACION MENU DIARIO:

De !unes a viernes ,. 6,75 € Sóbados . . . . . . .. 7,90 € Domingos ... . , . , 7,90 € ESPECIALlDADES:

• Tapos variada s • Ensalades ' Bocadillos fríos y calientes • Torradas variadas • Montaditos • Hamburguesos Y mucho mas a la disposición del cliente ...

Av. Gaudi, 11

Tel. 93 435 43 83

-Reportatge

uart

,

on ,

.

EXCLOSOS DEL PROGRES

"Primer hem de fer el que és urgen0 després el que és necessari i després el que sembla impossible': Aquestes van ser les paraules de Lula en ser investit president del Brasil, un dels països amb més pobres del món. Però la pobresa no és patrimoni exclusiu del tercer món, ja que a Catalunya es calcula que tenim uns 650.000 pobres i uns 8.000 sense llar. Són els integrants del quart món, un món on els sense sostre no dormen en barraques sinó al metro o a les escales de les empreses més riques del planeta.

Yuri Fernandez Un dels diàlegs proposats pel Fòrum

eradicar la pobresa. Però almenys sí que s'espera que se surti de la dinàmica

Universal de les Cultures que se celebrarà a Barcelona pretén abordar

que ha presidit les últimes cimeres i estudis sobre el tema, que s'han limi-

el problema de la pobresa, tant en l'àmbit global com local. Com que es

tat a comptar pobres sense buscar solucions útils i viables. Segons els

tracta d'un espai de diàleg, no s'espera que s'adoptin accions o solucions per

experts, una de les primeres coses que s'han d'aconseguir és que la ciutadania

__________________________________~lleportat8e "El salarj InÍmm jnterprofessional la mejtat que la rmtjana europeq és el gran culpable de la pobresa a Espanya" prengui consciè ncia del problema de la pobresa i de l'exclusió. Així doncs, comença rem per descriure els conceptes més bàsics del tema. Com, per exemple, què és la pobresa?

''L'expressió de la desigualtat en la distribució de recursos": així defineix Pil ar Malla la pobresa. Pilar Malla va ser diputada al Parlament de Catalunya pel Partit Socialista i actua lment és la vice-presidenta de la Fundació Centre Català de Solidaritat. També va ser ella qui va parlar de ''la pobresa firmada i consensuada a l'Hemicicle'~ Una mena de mal endèmic i irremeiable amb què totes les societats desenvolupades han de ca rregar i acceptar co m u n mal necessari. Va posar un parell d'exe mples molt il·lustratius de com es tracta el problema de la pobresa des de l'alta política. "Quan jo era diputa-

da vaig fer una proposta de llei per la qual totes les famílies amb una renda inferior a 3.000 euros poguessin rebre llibres escolars i servei de menjador escolar gratuil': No es tractava d'una proposta desgavellada, ja que amb els números a la mà era perfectament viable, però ''el pp i Convergència i UntO

hi van votar en contra i me la van tombar'~ No se'n va poder estar: "Com es nota que els pobres no voten!'; els va dir als diputats que van impedir que la llei prosperés.

Pob resa i exclusió no só n una mateixa cosa. Hi ha molts pobres que segueixen integrats a la nostra societat sobreposant-se a les dificultats econòmiques, però, com diu Ramon Noró, de la Fundació Arrels, ''la frontera entre

el pobre i l'exclòs és molt fina; si la situació de pobresa es perpetua el més segur és que s'arribi a l'exclu510': Encara que també hi ha exemp les en l'altra direcció: gent que no es conside ra pobre però que, no obstant això, s'han trobat exclosos per un motiu o un al-

12

~UL~~~~~~~~==~~____~__~____~~~~~~~~~~~ ~

tre. Pilar Malla ens torna a il ·lustrar aquesta situació: '~ mi m 'esfereeix

problema: la pitjor càrrega de l'exclòs és la solitud': Joseph Wresinski va se r

pensar que a la Barceloneta hi ha edIficis amb escales tan estretes que quan algú mor n'han de treure el cadàver embolicat en un sac, i això no és el pitjot; ja que, mentre són vives, aquestes persones, si són grans, es troben recloses a casa ':

un capellà polac que es va passar tota la vida treba ll ant amb els pobres a França i és ell qui va encunyar el terme de "quart món". El quart món són els pobres de les ciutats industrials, els

Què és el quart món?

Existeix la consciència de classe pobra? Li preguntem a Ramon Noró:

''iVo/ la gent pobra té prou feina buscant on menjar i dormir per pensar a sindicar-se. / aquí hi ha bona part del

exclosos del progrés. Wresinski deia que, fins que no aconseguíssim que ells mateixos fossin conscients de la seva situació, no hi podríem buscar solucions. És precisament aquest quart món el que ens envolta. Són els homes grans del carret que rebusquen al contenidor o les dones embarassades que demanen al metro . Perquè, com diu

··Saps on hi ha una farmàcia?·· Darrere de la Barcelona olímpica, la Barcelona del Fòrum i la del 22@ hi ha una ciutat poblada per uns 1.500 vagabunds que malviuen de la caritat i del que troben a les escombraries. Un dels objectius de la Fundació Arrels és acostar-se a aquest col-lectiu i intentar que recuperin la confiança en si mateixos i en la societat que els ha deixat de banda. No és una feina fàcil, ja que darrere de cada sense sostre acostuma a haver-hi una història de desencant i de derrota que els ha portat a un individualisme que es retroalimenta cada nit que dOlmen al ras. Els equips de carrer d'Arrels estan formats per voluntaris que miren d'acostar-se als sense sostre i convèncer-los que vagin als centres de dia de la Fundació. El contacte és lent i difícil. Diuen els voluntaris que el més difícil és establir-hi una conversa, perquè el recel i la desconfiança es fan evidents en cada frase que diuen. És per això que els voluntaris fan servir tàctiques diverses com la de fer veure que s'han perdut o que busquen alguna cosa. Un voluntari de la Fundació que havia treballat de comercial durant més de trenta anys sap molt bé com "vendre el producte" . Ens explica com hi ha una frase que no li falla mai a l'hora d'establir relació amb un sense sostre: "Saps on hi ha una farmàcia?"

TOTCLAROR

19

-Reportatge Incidència de la pobresa a les comarques catalanes Percentatge sobre el total de llars de cada comarca (mitjana catalana del 15,2%)

Ramon Noró, "la pobresa és transversal"; o sigui, que no hi ha sols una causa que e ls empenyi a la misèria, sinó que és la multiplicitat de diferents factors el que fa que un home o una dona acabi al carrer. Per il·lustrar aquest fenomen de la multiplicitat de factors que aboquen a la pobresa, Noró ens

11 11

17,1%-23,0% 14 ,1%-17,0% 11,0%-14,0%

Dades de 1996. Font: Fundació Un Sol Món

Catalunya rica, Catalunya pobra Des dei punt de vista tenitorial, la incidència de la pobresa a les diferents comarques catalanes dibuixa un mapa que, grosso modo, divideix Catalunya de nord a sud, en tres grans zones. A la primera, majoritàriament ubicada a l'oest del Principat, hi ha les comarques més pobres, mentre que a l'est (tot i que sense anibar a l'extrem més nord-est del país) es dibuixa, també de nord a sud, l'àrea de presència més petita de llars pobres. Entre les dues, amb extensions al nord-est i a l'oest, es destaca un tercer grup, amb pesos de la pobresa situats al voltant de la mitjana catalana. Així doncs, la Ribera d'Ebre, el Montsià i el Baix Ebre són les comarql1es amb una pFoporció de Hars pobres més elevada, mentre que les comarques més riques són Osona, el Vallès Oriental i la Selva. Resumint, en valors absoluts gairebé tres quartes parts (68%) de les llars pobres són a l'àrea metropolitana de Barcelona, mentre que si atenem al percentatge veiem que les comarques gironines, especialment a l'interior, tenen els nivells de renda més elevats. Les comarques del sud, així com la Franja de Ponent, són les més pobres del país.

2O

TOTClAROR

va donar un parell d 'exemples: "Un home vel¿ so¿ malalt menta¿ sense llaç o un jove sense estudi~ que ha estat a la presó, petit traficant... " Aquests serien els perfils més prototípics de l'exclusió, però no són els únics.

Pilar Malla es mostra contundent a l'hora d'assenyalar el gran culpable de la pobresa a casa nostra. "El salari mí-

nim interprofessional és la gran taca que ens fa pobres. S'ha depensar que totes les ajudes de l'Estat, així com les pension~ es calculen a partir d'aquest salari que actua com a barem. Tenint

'La Ribera d'Ebre, el Montsjà j el BaixEbre són les comarques amb unaproporCiÓ de llars pobres més elevada Les comarques gjrom'nes tenen els mvells de renda més elevats"

·: -----Reportatse 'No s'han de donar diners als pobres del carrer. Sota la mà que dóna n 'hi ha una altra que atrapa"

la idea era intentar que els 1.500 sense sostre que es ca lcula hi ha cada dia a Barcelona poguessin tornar a entrar a la societat. Perquè, quan una situació d'excl usió es cron ifica, la persona afectada ja no pot fer el cam í de la inclusió tota sola, perquè ha perdut el més important: la capacitat de sociali tzació .

en compte que ara mateix ronda els 460 euros, la meitat que a la resta d'Europa, estem condemnant els pensionistes a la misèria '~ Sembla que a la Pilar no li

"Hi ha coses fetes des de la bona fe, com el repartiment de meni?r; que pote ncien el desarrelament". Així es

falta raó, perquè si donem una ullada a l'informe "La pobresa a Catalunya" de la Fundació Un sol món de la Caixa Catalunya veurem que de les 300.000 llars pobres de Catalunya, 180.000 són llars presidides per un pensionista.

El problema de les pensions és una

refereix Ramon Noró a les pràctiques d'eradicació de la pobresa que han estat hegemò niqu es fins ara per part de les institucions. Però també explica com els ciutadans juguen el se u paper davant d'aquest problema: "No s 'han

de donar diners a la gent del carrer; perquè perpetua la seva situació de pobresa. Sota la mà que dóna n'hi ha una altra que atrapa'~

reivindicació que ja ve de lluny, però actualment s'haurà de fer front a una de les que, segons Noró, serà una de les grans causes de pobresa en el futur: "La dinàmica del mercat laboral està

Perquè si abans hem assenyalat el gran culpable de la pobresa en termes eco nòmi cs, no és menys important discernir les c? us es de l' exc lusió.

Ramon Noró ens en dóna una idea:

creant cada cop més pobres, sobretot entre elsjoves. La precarització del mercat labora¿ els contractes escombrarie~ etc., fan que tenir feina no garanteixi una renda per sobre del llindar de la

"Si entenem que la manca de recursos econòmics és un dels factors de risc de l'exclusió, l'altre, i no menys importan0 és el factor relacional'~ Segons tots els

pobresa'~

Però, qui és pobre? Per "pobre" entenem aquella persona amb una renda per sota de la meitat de la renda mitjana equivalent que, ara per ara, és de· 1.051 euros al mes. Així doncs, el

ficiaris

llindar de la pobresa està situat als 526 euros al mes i el de la pobresa extre-

irremeiablement a la pobresa o, més ben dit, a la pobresa extrema. Noró

ma als 366 euros al mes. Considerant que les pensions no contributives estan en 268 euros al mes i que la renda

ironitza sobre el tema: "Diu el presi-

mínima d'inserció ronda els 343 euros al mes podem afirmar, sense por d'equivocar-nos, que els pensionistes (sobretot vídues, que són les que més cobren aquestes pensions) i els bene-

'Laprecaritzadó del mercatlaboral ens està portant a una dinàmica en què tenir feina no garanteix un salariper sobre elllindar de pobresa"

Fotos: Fundació Arrels

estudis, els exclosos van perdent progressivament la capacitat de relacionard'ajudes

esta n

abocats

dent Aznar que les autonomies no tenen competència per incrementar les pensions perquè això generaria desigualtats territorials. Mare de Déu!"

se amb l'entorn i això desemboca en el que, sens dubte, és el pitjor dels problemes dels exclosos: la solitud.

Així doncs, veiem que s'estableix una funció geomètrica entre la manca de recursos econòmics i la pèrdua de llaços relacionals per determinar el nivell d'exclusió d'una persona. I, si el factor econòmic depèn exclusivament

Arrels El nom d'aquesta fund ació que treballa per a la recuperació humana i so-

de les decisions macroeconòmiques que prenen les institucions, el trencament dels llaços afectius i socials depèn, en gran mesura, del comporta-

cial dels més pobres és prou eloqüent per definir-ne la funció i els objectius.

De nen, un dels fundadors va -obser-

pensa que la pèrdua del concepte de comunitat, la competitivitat ferotge i

var que, replantant les arrels d'unaplan-

la manca d'escrúpols que dicta

ta escapçada, aquesta tornava a viure; va ser així com va concloure que potser el desarrelament no és res definitiu .

responsabilitat. En resum, que hauríem d'intentar ser

Amb aquest objectiu va néixer Arrels:

neo/¡bera/s'~

ment de tota la societat. Ramon Noró

l'individualisme hi tenen bona part de

"una mica menys

TOTCLAROR

21

_Societat CARLES MARTí, REGIDOR DEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA

IIHi ha una clara necessitat de, construir habitatge social ll Carles Martí és un barceloní de trenta-set anys llicenciat en Filosofia. Vinculat al consistori barceloní des de 1995, hi és regidor des de 1999.

Ester Benach Carles Martí ha estat regidor de Sarrià-Sant Gervasi de 1999 a 2003 quan, després de les eleccions municipals, va assumir la regidora de Ciutat Vella.

Passar d'un districte benestant i aparentment tranquil al batibull de Ciutat Vella deu ser tot un repte.

Sí. És un repte, per descomptat.

Però tots els districtes de Barcelona ho són, tots tenen la seva personalitat, les seves necessitats i els seus problemes.

El que passa és que segurament el centre de la ciutat no només els té, sinó que, a més, tothom els coneix.

Potser en aquest sentit és una mica més repte.

En el viatge des de la plaça del Consell de la Vila de Sarrià a la plaça Bonsuccés de Ciutat Vella es deuen anar apreciant moltes diferències?

Són barris molt diferents. Sarrià-Sant Gervasi té el paper de la muntanya que és molt important, té un nivell de

S'ha dut a terme la campanya 'Com voleu Ciutat Vella'. En què consisteix exactament?

Hem plantejat la campanya per redactar el Pla d'Actuació del Districte per aquests quatre anys. En la primera fase, tots (administració, veïns ... ) hem expressat les nostres idees sense cap mena d'entrebanc ni limitació i de tot això vam escriure un primer esborrany que vam aprovar el 2 de desembre.

En la segona fase hem presentat un document escrit perquè les entitats, veïns i altres grups polítics en facin esmenes per escrit. Quan ho tinguem tot aprovat tindrem el Pla d'Actuació.

què es concreten, però el fons de vegades és el mateix. La ciutat més neta, més civisme, més serveis, més equipaments ... El que potser és una mi ca diferent és el tema de l'habitatge.

Aquí hi ha una clara necessitat de fer habitatge social i allà menys, però també . Les necessitats són moltes vegades necessitats de ciutat perquè, per sort, aquesta ciutat s'ha homogeneïtzat molt en els últims 20 o 25 anys.

I es preveu fer-ne, d'habitatge social?

Volem don ar un gran impuls i començar a donar la volta a un fet que era un problema fa anys (i és que aquí no invertia ningú, no s'hi reh abilitaven habitatges, s'hi enfonsava el mercat immobiliari ... ), però al qu al ara cal posar fre.

El regidor de Gràcia, Ricard Martínez, ens comentava el perill del mobbing immobiliari, sobretot en edificis amb gent gran. També és una realitat a Ciutat Vella?

I pel que heu pogut percebre-hi, com es vol Ciutat Vella?

Els punts principals que els veïns ens expressen són relatius a la neteja i millora de les condicions dels espais públics, el civisme, la correcció dels desequilibris comercials, l'habitatge social i la seguretat, no entesa com la seguretat de robatoris, d'actes delictius, sinó com dificultats de convivència.

expectatives, ambicions i il·lusions de com ha de ser l'Ajuntament relativament similars.

I en les reivindicacions de veïns,

Sí, està passant. És la cara oculta i l'aspecte negatiu, negativíssim, de la prosperitat. S'està creant en l'à mbit ce ntral de l'Ajuntament una fiscalia o

És a dir, que les directrius que marcaran el Pla d'Actuació Municipal aniran en consonància.

Els principals eixos són cinc. Dos de

un espai per donar-hi capacitat jurídica, co mbatre-ho legalment i ajudar les víctimes. A més, nosaltres creem a

clàssics que no volem abandonar i que són propis de Ciutat Vella: la transformació urbana i l'habitatge. Els

n'hi ha de diferències?

No tenen a veure en el com i en

Ciutat Vella una oficina d'atenció especialitzada en aquests temes.

altres tres són espai públic, comerç i el que en diem convivència.

construcció, tipus de carrers, realitats socials i econòmiques comportaments de la gent diferents. Però alhora també

22

TOTCl.AROR

unes i uns molt tens

ocletat IEJ mobbingimmobiliari és la cara ocultai l'aspecte negatiu, negativfssim, de la prosperitat" Un dels eixos és el comerç i els veïns hi denoten desequilibris comercials. Com s'entén, en una ciutat que té el principal eix comercial al centre de Barcelona?

El comerç al centre de la ciutat és un element importa ntíss im . Hi ve a comprar gent de tot Barcelona i també d'arreu de Catalunya. I si ja hi afegeixes els turistes, pot passar que en algunes zones s'implanti molt comerç que sigui molt útil als visitants i, en canvi, menys útil als residents. També cal afegir el comerç regentat per immigració que té unes característiques i unes tipologies que de vegades fan que la gent que té comerç de tota la vida tanqui.

Però, llogar un local per obrir el teu negoci de barri a Portaferrissa, Portal de l'Àngel o La Rambla és bastant impossible si no tens molts mitjans econòmics. Quina és la solució?

Doncs és complicat, és molt

\

\

complicat. La solució passa per intervenir en el lliure mercat i això sempre és difícil. Però tenim l'objectiu d'aconseguir-ho indirectes.

amb

mesures

Els quarts de casa de la Barceloneta, punt de mira D'entre les diverses actuacions que es planteja e l Districte quant a transformacions urbanístiques, una afecta als quarts de casa de la Barceloneta.

Segons Carles Martí, ''la dpologia de pisos petits ja ens serveix, però s11an de dotar d 'unes millors condicions. Hem d 'anar a una rehabilitaci6 d 'aquests edificis i a una introducci6 d 'ascensors i comunicacions vertical5~ com escales". Per fer-ho, s'està estudiant la possibilitat de sacrificar un dels quarts de casa en tota la seva alçada per encabir-hi un ascensor i escales. D'aquesta manera, "els veïiJs que visquin en aquell quart n'han de marxar, però digniflques els altres tres habitatges". Als habitants del pisos afectats, afim1a Martí, "els oferim l'oportunitat d'anar a uns pisos de nova constmcci6 o bé s'establiran indemnitzacions, permutes... " .

hem creat el Consell de Comerç per discutir de totes aquestes qüestions ...

El fenomen és interessant i molt potent i tampoc es tracta d'acabar amb la gallina dels ous d'or.

Potser també hi ha diferències quant al comerç entre els diferents barris de Ciutat Vella.

Sí, també estic parlant d'això. S'està sectoritzant molt el comerç dins del Districte i això té coses bones. Per exemple, que hi hagi moltes botigues de discs de vinil a la zona de Tallers i Raval nord és un pol d'atracció, però, si només hi ha això, aleshores ja és un problema . Per tant, hem d'i ntentar mantenir aquest fenomen que ha sorgit i que s'està consolidant d'una certa sectorització però sense que acabi sent una colonitzacio total i absoluta.

La implantació de comerços

Com ara quines?

Doncs intentarem reformar el pla d'usos del Districte, a veure si podem fer una nova ordenança específica del comerç a Ciutat Vella ... Mirarem en

d'immigrants en facilita o no la integració?

Es troben bàsicament al Raval i al Casc Antic i penso que sí, com tot. Si es fa bé, en facilita la integració.

totes les plantes baixes i locals que són

hi ha qui no els co nsid era el se us comerços de referè nci a.

El fet que acostumin a obrir més hores no està mal vist per la resta de comerciants? És que obrir poden obrir tots.

Però aquí és natural fer uns horaris ...

Aquest és el tema. Que hi ha un canvi de costum,s, en algunes coses retornant al que feiem nosaltres mateixos fa 50 o 60 anys quan la gent tenia la botiga i vivien al darrere, a la rebotiga . Això s'ha perdut. El comerç per familiar que sigui, ja és diferent.

Així, doncs ...

Hem de cuidar que no hi hagi excessos en la tipologia de botigues posades unes al costat d'unes altres, en horaris, en l'estètica i no diguem en les condicions higièniques, que no són discutibles. Però, el fenomen en si és bo perquè el comerç arrela a la gent, crea vincles de relació ... , però s'ha de vigilar que no ens faci tornar

gent

enrere, i el que cal evitar és l'efecte estigmatitzador, és a dir, el pensar que

de titularitat pública o parapública per

Són acceptats 'autòctona'?

tal de fer una estratègia conjunta i així veure com ens situem al mercat, ara

N'hi ha que sí i n'hi ha que no. Hi ha qui se'n beneficia i no es molesta i

el pakistaní només va a les botigues pakistanís o que nosaltres no hi podem comprar.

per

la

www.satiria.com Aquesta web que porta per subtítol La república de les lletres és un instrument molt útil per a tots aquells lectors que tenen problemes per escollir la pròxima novel·la que llegiran. Amb unes crítiques excel·lents, satiria.com esdevindrà la referència a lnternet que els amants de la lectura estaven esperant.

¿QUÉ NOS PASA ... ?

LORENA BERDÚN ED. AGUllAR

TWELVE NICK MCDONELL ED.ANAGRAMl).

CHE CAS DE MADRID CÉSAR VIDAL ED. BELACQUA

La ja famosa Lorena Berdún presenta ¿Qué nos pasa en la cama~ un llibre que mira d'aprofundir en problemes de pal'ella com l'anorgàsmia o l'ejaculació precoç, els quals explica i comenta d'una manera molt didàctica, lluny de l'escatologia i la provocació fàcil.

Els crítics opinen que aquest noi passarà a la història de la literatura com a testimoni clarivident de la seva generació. Amb un estil clar i concís, l'autor narra les peripècies d'un grup de nens de papà que viuen entre les festes, les drogues i la ciutat de Nova York.

Testimoni imprescindible sobre l'horror de les presons republicanes. Es tracta d'una obra que embruta el fins ara immaculat nom de la República i que revela detalls molt interessants sobre la influència de l'URSS, tant en la guerra com en la ideologia del govern.

~ ---

..

-

r.lAK~ll

~oÍ.1 ~uu 08'l moÏ.N

LA

AZNIARlD'AO

www.ryanair.com Tot i tractar-se d'una web comercial, la destaquem per la revolució que ha significat en el mercat del transport aeri.

Amb uns preus insuperables, Ryanair ha aconseguit que viatjar en avió estigui a l'abast de tothom. Actualment, es pot viatjar des de Girona a quasi tot Europa per menys de 60 euros.

CAMARON: BIOGRAFiA ...

LUIS FERNÀNDEZ ZAURÍN ED. REA

LA AZNARIDAD MANUEL VÀZQUEZ ....

ED. MONDADORI

L'OMBRA DEL VENT CARLOS RUIZ ZAFON ED. PLANETA

A Camarón: biografía de un mito Luis Fernandez i José Candado (un íntim de Camarón) es reuneixen per fer un repàs a la vida del genial cantaor. Es tracta d'un llibre fidel i apassionat, com la vida de Camarón; a més, desmunta mites com el de la pobresa de l'artista.

Diuen que és dels llibres més fluixos de Vazquez Montalban, segurament perquè la mort el va sobrevenir abans d'acabarlo. Tot i això, de ben segur que abans de morir el periodista es va encarregar de retratar bé la classe dirigent del nostre país.

Un dels èxits editorials més espectaculars dels últims dos anys. Amb aquesta novel ·la, entre històrica i fantàstica, Zafón ha aconseguit que un llibre sense gaire promoció ,comercial es converteixi en un autèntic supervendes a partir del boca orella.

,

. 1° '

ALEVOSJA

UN DiA CUALQUIERA

DAFT CLUB

PER LA PORTA ESTRETA

MALA RODRíGUEZ 2003 El hip-hop espanyol està d'enhorabona, ja que hi tornen els ritmes de Mala Rodríguez, més cops de puny de realitat, però aquest cop amb bases electròniques i flamenques.

NACHAPOP 2003 EM/ presenta l'antologia d'un dels grups mítics del pop nacional. Una peça de col ·leccionista, indicada per a nostàlgics de la movida i del petardeo dels vuitanta.

DAFTPUNK 2003 Daft punk presenten temes originals remesclats per dj's com Basement Jaxx o Neptunes. Els temes de l'últim disc Discovery milloren, amb un so eclèctic i original.

SANPEDRO 2003 Primer àlbum d'aquest grup barceloní que fa pop en català.

El seu debut ha rebut molt bones crítiques, i potser ompliran el forat que hi ha en el mercat del pop-rock català.

Selecció i redacció : Yuri Fernóndez

CULTURA POPULAR FRINCANDÓ DE PEIX

EL REI CARNESTOLTES

Bla nca Barberà (pseudònim) INGREDIENTS (per a 4 pers.)

• 1 Kg de rap o caçó • 600 g de ceba • 300 g de tomàquet • 1 cervesa negra (mitjana) • 100 g de moixern ons • 100 g de camagrocs frescos

ELABORACiÓ • Tall em el rap en rodanxes d'uns 2 centímetres i mig.

• L'enfari nem i l'a rrebosse m volta i volta en una cassola de fang amb oli .

• Traiem el rap de la cassola i en el mateix oli preparem la salsa.

Salsa del fricandó: • Posem a la cassola la ce ba pi cada i el tomàqu et madur, ratllat.

• Quan la ceba estigui daurada i transp arent, hi afegim un a ampolla de cervesa negra i ho deixem a foc lent, tot remenant la salsa.

• AI cap d'uns 15 minuts, hi afegim el rap i els moixernons.

També hi posem camagrocs, si al mercat n'hi ha de frescos, ja qu e hi don en un gust inigualable.

\l'riba Sa Majestat t' I Carnestoltes i, un élny més, els carrers cie _ __ la Sagrada Fcl mília acollircln 1<:1 tradicional rua en què els nens llueixen disfressa

" "', ;¡ ;i'l

CICLISME 29 de febrer Amics de la Bici Sortid a: Delta del Llobregat Més inform ació: 93 476 13 90 CURSES POPULARS 7 de març XV Cursa de Ciutat Vella Lloc: Alm ogavers 1 In sc ripcions: Assoc. esporti va Ciutat Vell a.

El rei Ca rnestoltes ja s'ha oblidat de les velles tradicions de la Pasqua, la Resurrecció i l'Enterrament de la Sardin a. Aqu estes tradi cions t an arr elad es fa no més un

CICLISME 7 de març 24 Cursa cicli sta Tr o feu Gavaldà -M ontjuic 2004 Circuit: Zona anella olímpica Adreça: Av. Estadi 30

parell d e d ecàd es qu e han passat a la hi stòri a, donant pas a un ca rn aval més festiu en qu è el m és important és disfressa r-se i passar-s'h o de la millor manera possible durant una nit en qu è tot s'hi val. Com cada any, es farà u na ru a pels ca rrers d e Barce lona, on només hi ha un a premi ssa: an ar-hi disfressat.

ESPAIS

EL BARRI DE LA RIBERA Per fu gir del tòpi c que sempre suposa recomanar un bar o un restaurant, aqu est número el dedi carem a un barri se nce r. A un barri que en les últimes dècades ha sofert una transform ació radi cal , qu e ha passat de ser una barri ada margin al i bruta a ser el barri de moda de la ciutat. Parl em de la Ribera, des de Santa M aria del Mar fins al carrer dels Petons: els carreron s estrets, els "baretos" moderns, els comerços de disseny i l'in confusi ble aroma de la Barcelona més antiga amb roba estesa al carrer

• Mantenim la cocció a foc lent ¡ lamb la cassola tapada durant mitja hora.

fan de la Ribera un dels millors llocs de la ciutat per anar a

Aquesta recepta és inèdita i resulta un plat insòlit.

una proposta sorprenent.

21 GRAMOS BENICIO DEL TORO 2003 Vint-i-un grams és exactament ~I que perd el cos quan morim.

Es tamb é el nom d'un melodrama de tints fatalistes que suposa el debut de Benicio del Toro darrere de la càmera.

ESPORTS

passejar. Entre tots els locals que hi ha, en voldríem destacar un per la seva tranquil ·litat i encant: es tracta d'Abassadors 10, ADREÇA: ABASSADORS,

VELA del 26 al 30 de març Setman a o límpi ca d e Ve la.

Trofeu internacional Ciutat de Barcelona Lloc: Port Olímpic de Barcelona Més informació: 93 225 92 20 CROSS 3 d'abril IV Cross de Muntanya Lloc: Parc de l'Oreneta Més informació: 93 413 2400

10

HAZ CONMIGO LO QUE...

RAMON DE ESPAÑA 2003 Haz conmigo lo que quieras és la història d'un home madur enamorat d'una joveneta. Una galeri a de personatges marcats per l'ambició i l'egoisme en una pel'lícula poc convencional.

TRILEROS ANTÒNIO DEL REAL 2003 Història d'antiherois embolicats en la gran aventura de la seva vida. Promet tota la tendresa i que els la complicitat perdedors desperten al ciutadà corrent.

EL ESP!RITU DE LA .. .

VíCTOR ERICE 2003 Víctor Erice entra per la porta gran a l'escena cinematogràfica amb El espíritu de la calmenal una pel 'lícula intimista i dolça que veu la postguerra espanyola des d'ulls de cinèfil.

MUSEU D'HISTÒRIA DE LA CIUTAT II

El poder del infierno: el espíritu del terrorismo

UN SEGLE DIESCOLA A BARCELONA.

Dimecres, 31 març ' 20.00h Caixa Fòrum

1900-2003 11

Conferència en què el prestigiós sociòleg francès Jean Baudrillard analitzarà el fenofT1en del terrorisme.

El Museu d'història de la ciutat presenta una exposició que ofereix les claus per entendre l'evolució de l'escola pública durant el segle passat.

La mostra proposa un balanç de la vocació educativa i dels moviments populars en defensa de l'escola pública. Des de projectes com l'escola Montessori durant la Mancomunitat passant per les escoles de la República i fins al model actual.

A la Casa Padellàs es pot veure l'evolució de l'escola a Barcelona, amb especial atenció a dos punts bàsics. Per una banda, als moviments populars generats tant des de l'Ajuntament com des dels pares en defensa de la qualitat de l'escola pública i, per altra banda, als moviments de resistència populars durant el Franquisme, quan l'escola pública es va veure envaïda per l'Esglèsia.

-

-

-- --

- -

-

--

- ---

Avenç era el nom de les d 'una publicacions més prestigioses de la sàtira política editades a principis de segle a Catalunya.

Prenent-ne el nom, i segurament la voluntat de reflexió i d'anàlisi, aquesta revista mensual d'història, cultura i pensament promou, des de l'any 1977, el debat sobre la història de Catalunya i d'Espanya, per conèixer-ne el passat i pensar en el futur.

MUSEU D'HISTÒRIA DE LA CIUTAT 9

ADREÇA: PLAÇA DEL REI, CIUTAT : BARCELONA TELÈFON: WEB:

-

-

93 315 11 11

www.museuhistoria.bcn.es

-

- - ------ -

- - --

~-

-- -

-

--

ESCENA

TELEVISiÓ

TEATRENEU

DíA5 DE CINE

BREVE DESCONCIERTO BREVE Ara que qualsevol pot pujar a un escenari amb un monòleg en molts casos ni mediocre, és una agradable sorpresa trobar espectacles com aquest de los Modernos. A Breve desconcierto breve, Pedro Paiva i Alejandro Orlando ofereixen un vespre on l'h umor torna allà d'on mai no hauria d'haver sortit. Entre jocs gramaticals, sil'logismes, metàfores absurdes i algunes cançons, aquests dos grans actors recuperen l'essència de la riallada, la del dolor als abdominals que ens haurien de garantir els espectacles d'h umor intel'ligent i fi que tant trobem a faltar.

TEATRENEU . SALA CAFÈ TEATRE ADREÇA: CARRER TEROL,

26 . CIUTAT: BARCELONA' TELÈFON : 93 285 79 00

TEATRE TíVOLI

ART

DVD-VIDEO

L'agut text de Yasmina Reeza torna a Barcelona, aquest cop de la mà de la companyia de Ricardo Darín (El Hijo de la Novia o Nueve reinas). L'original història d'Art comença quan quatre amics discuteixen davant d'un quadre en blanc que ha comprat un d'ells per una fortuna. Un text intel 'ligent i crític que aborda temes que van des del mateix art fins a l'amistat o l'esnobisme que impera entre els intel·lectuals.

TEATRE TíVOLI ADREÇA: AV. PARAL'LEL, WEB :

TVE 2 . Dilluns, a les 2.00h Un dels pocs programes de cinema que no pretén vendre l'últim nyap de Hollywood. Els re porta tg e' s sobre actors, directors i tendències són interessants i divertits, però el millor del programa és, sens dubte, el seu presentador que, amb un estil apàtic, però crltic, va deixant anar verí per a tothom .

Memorables les al'lusions a l'hora en què s'emet el programa.

91 . CIUTAT: BARCELONA' TELÈFON: 93 442 31 32

www.liceubarcelona.com

BRUCE 5PRING5TEEN UVE IN BARCELONA 16 euros Bruce Springsteen va escollir el seu concert del Sant Jordi per editar un DVD que ia està batent rècords de vendes a tot el món . Un concert brutal. Un DVD imprescindible.

.

L.ESCAPADA DE...

SERGI JARQUE ENS PROPOSA:

PARTICIPA-HI. .. I

GUANYAt Un magnífic

FOTOGRAFIAR LA NATURA Ben segur que en algun a escapada en un indret idíl ·li c, o fullejant les pàgines de qualsevol revista de viatges, heu sentit el desig de fer unes fotos semblants. Independentment de la cà mera de què disposeu (analògica o digital), millorareu les vostres fotos segu int uns senz ills conse lls: esco lliu la primera o la darrera hora del dia per fer les fotos, ja que al matí l'ambient és més clar i a la tarda els colors són més càlids. Intenteu evitar que la línia de l'horitzó surti a meitat d'imatge; és molt important que hi inclogueu eleme nts que donin profunditat a la imatge, com ara un camí o un riu que ens faci n mirar cap al ce ntre d'interès.

Feu servir una òptica gran angu lar per fotografiar

Ilpack Claror ll format per motxillal ·gorra samarreta i

paisatges, perquè això us permetrà realitzar interessants composicions amb els núvols.

Acostumeu -vos a treballar amb un filtre polaritzador, així els cels adqu iriran un color blau intens sense alterar la resta de colors. I, el que és més important: no us deixeu mai la càmera a casa!

SI VOLS

PROPOSAR-NOS ESCAPADES, ENVIA'NS UN MISSATGE A

,

totclaror@claror.org

PASSATEMPS SOPA DE LLETRES

TEST

Troba el nom de 8 participants del Ral·li Dakar 2004

Demostra la teva cultura esportiva

R E S .T E V E U O L

tvt A

S U O K A

C S S

RD I A U E E G F

I S E H E R T C E N A G U H R R O L O E V U S E N A S I G

E J R S

PWCMA

CONCURS

A

O S S O A R G T K H B E L T M M E J Y C RM E U A J S G T

L1últim concurs el va guanyar...

SíLVIA

BLANCO

ABONADA DE L'ESPORTIU CLAROR

r~ -----------.., I Nom I I Cognoms I Adreça I Ciutat I Telèfon mail I Edat : Què penses de la revista Tot Cloror?

I 1. Què t'ha agradat més d'aquest número 43?

1. Qui és el pilot amb més victòries al Dakar?

2. De quin equip forma part el pi lot xinès Yao Ming?

3 . Quin equip entrena Se rgio Scarivo?

4. On se celebrarà el proper campionat d'Europa d'handbol?

5. En qu ina posició ha quedat Espanya en la darrera copa Azlan Shah d'hoquei herba?

91:l!sod uç (ç ~U!U;)AOIS'3:

(17 ~Bíiu l 1}W UfU:l!11 0

ü: ~S1;):>¡:l0tl'H

(z ~PSU BH .l;)l;)d·S ( I :s<l:)sods<l'H

I 2. I què t'ha agradat menys?

I I 3. Quina secció t'agrada més?

I I 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

I : 5. Què creus que li falta. a la revista?

I 6. Quina nota li posaries entre 1'1 i el lO? I Envia'ns la butlleta a la revista Tot Clsror (Sardenya, 335, baixos 08025 BCN) o diposita-la a I les urnes situades a la recepció dels poliesportius

L C~o0agrada Família, Marítim o No~C ~ Caral~ . ...J

FUNDACiÓ CLAROR

MARíTIM

EL PAVELLÓ PERMETRÀ AMPLIAR L'OFERTA D'ACTIVITATS ESPORTIVES

EL MARÍTIM COMPTARÀ AMB UN GRAN PAVELLÓ EL MES DE SETEMBRE El pavelló cobert, sota el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, tindrà 1.000 metres quadrats de pista poliesportiva i sis vestidors per a usuaris

Elpavelló s'ubicarà sota el Jàrc de Recerca Biomèdicai farà 42x24 metres

A mesura que avan cen les obres del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona s'apropa el moment en què el Poliesportiu Marítim podrà disposar del pavelló cobert.

L'empresa constructora calcula que pels volts de l'estiu ja haurà enllestit l'espai , ubicat a la planta soterrani del gran edifici científic.

Tot i que la Barceloneta té forç a i nstal·lacions esportives, el pavelló cobert serà el primer del barri i el segon de tot el Districte de Ciutat Vella, ja que, de moment, només hi ha el del Raval , que és més petit.

Segons el cap de zona de la Barceloneta, Joan Manel de Homdedeu, ''fa molts anys

Poliesportiu Marítim, Pedro Andreu, ''programarem les

activitats segons dues directrius: d 'una banda, donar resposta a les necessitats del Districte i de co¡'¡ectius concrets/ de l'altra, potenciar Ibferta d'activitats pròpies de la insta¡'¡ació '~ Segons el coordinador d'Escoles Esportives, Juanjo Zabala , aquest pavelló permetrà ''augmentar Ibferta

d'activitats adreçades als més joves, com el programa de lleure infanti¿ a la vegada que podrem oferir esports d'equip com ara bàsquet o futbol sala':

que el Districte creu en la necessitat de tenir un pavel14 que a més ha estat motiu de reivindicacions veïnals importants'~ El pavelló farà 42x24 metres i, a banda de l'accés normal des de la instal·lació, també tindrà un accés des de la plaça (per la banda del carrer Trelawny) per a les escoles.

la connexió entre la instal ·lació actual i . el pavelló , hi haurà dos vestidors nous a tocar de la piscina Natatio. Les obres dels vestidors començaran a l'estiu, perquè al setembre les escoles puguin utilitzar-

Més vestidors Aquest espai poliesportiu nou tindrà sis vestidors per a usuaris i grups, a peu de pista, i u n vestidor per a àrbitres.

Però, a més, i aprofitant

28

TOT CLAROR

los. Així, els actuals vestidors A i B quedaran alliberats per als abonats.

Ja per a més endavant, es vol completar l'oferta de vestidors amb un de nou i exclusiu per a grups.

Més activitats

E/pavelló s'equiparà amb sis vestJdors nousapeude pista

Per al curs vinent, un cop condicionat tot l'espai, el Marítim treballarà en la planificació de les activitats que s'hi duran a terme. Com comenta el director del

L'espai nou també amplia les possibilitats dels col·lecti us (tant d'em preses com de turistes) que utilitzen la instal·lació amb l'incentiu de la talassoteràpia. El coordinador de grups, Sergi Herraez, explica que ''a més de la

talassoteràpia, aquests co¡'¡ectius participen en adivitats esportives i lúdiques a la platja. El pavelló serà ideal per tal de mantenir Ibferta en cas que el temps no sigui adient per estar-se a l'aire lliure':

FUNDACiÓ CLAROR

MARrTIM LA PRIMERA EDICiÓ S'HI ORGANITZARÀ DEL

22 AL 26

DE MARÇ

PRIMERES JORNADES O-ACTIVITAT FíSICA I GENT GRAN AL MARíTIM El Poliesportiu Marítim està elaborant el programa de les prim eres Jornades d'Activitat Física i Gent Gran que s'hi organitzaran del 22 al 26 de març i que neixen amb voluntat de continuïtat, perquè es facin un cop l'any.

Amb les Jornades, la instal· lació pretén apropar la pràctica esportiva a les persones més grans de seixanta anys, a fi qu e coneguin maneres diferents de practicar activitat física.

A més, l'objectiu és explicarlos els beneficis que l'activitat física aporta a la vida quotidiana, no sols des del punt de vista físic (millora de la respiració, la resistència , l'agi litat, la circulació sanguínia ... ), sinó també des del punt de vista psicològic, un aspecte sovint ob lidat, però igualo més important, ja que l'activitat física contribueix en la mi llora de l'opti misme , l'autoestima, la memòria, el son i el benestar general.

Durant cinc dies, les persones inscrites podran participar en d ivers es activitats, des de xe rrades

NOU CURS DE PRIMER NIVELL El dimecres 3 de març comença un curs de balls de sa ló or ientat a aq uerl es persones que vulguin ini ciarse en balls com el rock and ro ll, e l cha c ha cha, el mere ngue, el bolero o la salsa, entre d'altres.

El curs, de 15 sess io ns, s' impartirà els dimecres, de 21.30 a 23.00 hores. El preu és de 58 euros per a abonats i de 74,50 euros per a no abonats.

PROGRAMA DE LES JORNADES Dilluns, 22 de març Xerrada sobre activitat física i gent gran Dimarts, 23 de març Circuit d'activitats a l'aire lliure Classe de ioga Dimecres, 24 de març Circuit d'activitats a l'aire lliure Classe de tai-txi Dijous, 25 cie març Circuit d'activitats a l'aire lliure Classe de balls de saló Divendres, 26 de març CircuLt d'activitats a l'aire lliure Classe de gimnàstica de manteniment El programa està en procés d'elaboració, per tant, és subjecte a canvis. Amb prou antel ' lació a la celebració de les jornades podreu trobar el programa definitiu a la recepció de les instal·lacions.

balls de sa ló, de gimnàstica

El preu de la inscripció és de 5 euros per a abonats i de 9 euros per a no abonats i dóna dret a participar en

de manteniment o circuits d'entrenament a l'aire lliure.

totes les activitats. Un cop acabades les jornades ,

fins a sessions de ioga, de

BALLS DE SALÓ:

SERVEIS DE SALUT SENSE RESERVA El Marítim posa a la venda un nou bonusde salut per als abo nats : per tan sols 15 euros es podrà gaudir de dos serveis de salut, a triar entre el massatge, la dutxa de pressió i els fangs.

L'a l·licient del bonus és que no ca ldrà reservar el servei prèv iament, ja qu e, mitjan ça nt uns carte ll s informatiu s que trobareu a

aque ll s assistents que vu lguin inscriure's a alguna

la recepció i a l'àrea de salut, veure u la disponibilitat imm ediata del servei. L'avís es farà amb qu inze minuts d'antelació.

activitat dirigida de la instal· lació gaudiran d'un descompte en el preu de la

L'ofe rta també beneficia e ls abo nats de la resta d'insta l·lacions de la

primera quota.

Fundació Claror.

FUNDACiÓ CLAROR

NOU CAN CARALLEU

NOU CAN CARALLEU PROPOSA ,

UNA GRAN REMODELACIO La proposta, aprovada per l'Associació d'entitats gestores, està pendent d'aprovació per part de l'Ajuntament. La reforma es faria durant aquest any 2004 i significaria grans millores Els òrgans de govern de les tres entitats gestores de Nou Can Cara lleu (Centre Excurs ionista de Cata lunya, Fundac ió Claror i Universitat Ramon Llull) van aprovar, a fina ls de desembre, el projecte de remodelació i millores proposades per a aq uest 2004, i que donaria continuïtat al procés de reformes iniciat el 1999 a la instal·lació.

El projecte es troba en mans de l'Ajuntament de Barcelona, que ha d'aprovar-lo definitivament (probab lement durant aquest febrer) en una comiss ió de seguiment extraordi nària del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

ll ores a la instal·lació. Les

pel Clu b Natació Kallípolis,

últimes: la incorporació de la piscina abans gestionada

la recent instal·lació de saunes i la propera construcció

En cas que s'aprov i la proposta, l'Associació d'e ntitats gestores preveu que les obres es fac in a l'estiu, per tal de no interferir en el funcionament de la instal·lació, i per ev itar molèsties als abonats.

Inversió d'un milió

Nous espais per a un equipament inmillorable • Construcció d'un nou cos polivalent de fltnessi activitats • ConstlUcció d'un nou espai d'atenció al públic • Remodelació de les tres pistes de tennis i constlUcció d'una qualta • Construcció de dues pistes de paddle dobles • Reforma de la pista poliespoltiva

Nou Can Cara ll eu cap any no ha deixat de fer mi-

Lesohreses farien a l'estiu, l'època en què hi hamenys activitat 3O

TOT CLAROR

• Instal'lació d'una plataforma elevadora per a discapacitats, que salvarà el desnivell entre la zona d'entrada i la zona de piscines.

• Adequació d'una zona d'aparcament de trenta vehicles per a abonats • Zona ajardinada i d'esbarjo • Remodelació dels vestidors d'abonats del camp futbol • Adequació d'una zona d'entrenament de muntanya

d'un hidromassatge.

Però les millores d'enguany, dirigides per l'arquitecte Salvador Matas, seran, amb d iferència, les més importants dels darrers anys.

Suposaran una inversió pròxima al milió d'euros, i tenen per objectiu ampli ar l'ofe rta esportiva, millorar-ne el confort i l'atenció als abonats i donar-ne cabuda a altres de nous.

Amb les millores d'enguany, es pot considerar cu lmin at el procés de remodelació de la instal·lació iniciat el 1999, des que l'Associació de les tres ent it ats es m entades va assumir la gestió de Nou Can Caralleu.

Tot i així, les reformes deixen oberta la porta a futures millores i noves inversions.

FUNDACiÓ CLAROR

NOU CAN CARALLEU CURS DE

SERVEI DE

MASSATGE PER A

MAINADERA PER A

NADONS, ELS

NADONS DE

DISSABTES

18 MESOS

OA

Nou Can Caralleu orga-

Nou Can Cara lleu ofereix

nitza un curs de massatge

des del mes d'octubre el ser-

per a nadons (a partir del

vei de main adera, a fi qu e

mes i mi g), entre el 14 de

pugueu di sposar de temps per a la pràctica d'activitat fí-

febrer i el 3 d'abri l, tots els dissabtes de 9.30 a 10.15 hores. El curs és obert també a no abonats. Els abonats de les altres instal ·lacions de la Fundació Claror paguen preu

sica mentre els més petits estan cuidats per una mai-

Des de finals de desembre hi ha dues saunes en funcionament, que estan sinlades als vestidors d'abonats.

Abans de Setmana Santa entrarà en funcionament una piscina nova d'hidromassatge.

d'abonat.

nadera experim entada. És un serv e i adreç at a nadons de O a 18 mesos. Està ubi cat a la sa la d'activitats

Els beneficis del massatge

calmant qu e contr ibu eix a

de digestió i evacuaCIO,

blava, on hi ha un tatami i

a nadons són diversos. El tac-

evitar i alleujar els còli cs, el

afavoreix la coordina ció

joguin es, perquè hi passin

te és el sentit més evolucio-

restrenyiment, la irritabilitat i

muscular, la flexibilitat i

una bona estona . El servei

nat en el moment de néixer i

els problemes del son .

allibera la tensió del cos.

es paga per sessió.

juga un paper destacat en la

Com a pràctica habitual,

A més, l'experiència de

L'horari és dimarts, dijous

relació entre pares i fill/a. Fa

estimula mecanismes de su-

compartir inquietuds amb

i dissabtes de 10.30 a 12.30

que el nostre fill se senti se-

pervivència com ara el siste-

altres pares i mares sempre

hores, i dil lun s i dim ecres,

gu r i confiat i té u n efecte

ma circu latori i els processos

enriqueix i tranqui l·litza.

de 17.00 a 19.00 hores.

PUNTOS DE VENTA PRÓXIMOS ALOS CENTROS CLAROR:

Los especialistas ya lo han advertido: ¡El sobreuso de las articu laciones en la practica deportiva provoca un desgaste acelerado del cartílago al disminuir el nivel de mucopolisacaridos!

KOMESANO Passeig Marltlm, 33 Tel: 93 221 4755

ARTROACTIVE es un comp lemento nutricional que te aporta de una forma continuada mucopolisacaridos y antioxidantes (vitamina E), sustancias necesarias para mantener la salud de las articulaciones.

FARMACIA SERRA·FORTUNY Provença, 506 Tel : 93 455 35 02

Para es1ar en forma se requiere un gran esfuerzo... No te la juegues!!!

Pide mas información en el leléfono

FARMACIA MARCO Major de Sarrla, 188 Tel : 93 280 42 81

Bo2 444 454

BIOIBERICA , S.A. Plaza Francesc Macià , 7 08029 Barcelona. tel. 93 4904908. www.blolberlca.com

INSTAL· LACIONS

• FUNDACiÓ CLAROR EL SAGRADA

EL CLAROR

CLAROR: CLASSES

LOTERIA DE

FAMíLIA

OFEREIX BONUS

GRATUïTES

NADAL:

I NSTAL -LA UN

DE CINC SESSIONS

D'ABDOMINALS I

EUROS PER EURO

ROCÒDROMAL

DE CICLISME

CAMES ALS

AL NÚMERO DE

PAVELLÓ

INDOOR

ABONATS

LA FUNDACiÓ

El Poliesportiu Sagrada Famíl ia ha insta l ·lat u n rocòdrom al pave lló per tal que els abonats i usuari s tinguin l'oportuni tat de practicar l'esca lada, així co m de prova r en un a supe rfíc ie bou/der les tècniques i coordi nacions necessàries per a una activitat de més nive ll.

L'à rea tècnica de l'Esportiu Claror ofereix als ab~ n ats classes gratuïtes de ca mes i abdo minals. Es duen a terme a la sala annexe del gimnàs els di marts i dij ous, de 14.00 a 14.30 hores.

Els abo nats de les insta l·lacions de la Fu ndació Claror esta n d'e nh orabona.

El número 37.611 , amb què la Fundació Claror parti cipava al sorteig de Nadal celebrat el 22 de dese mbre a M ad rid, va coi ncid ir am b l'acaba ment de les dues úl-

Per complementar l'ús de l'espa i, el poliesportiu plani f ica activ itats, co m ara ta llers i sortides a la natura .

MÀSTERS ALS

l, si l'acollida és positiva, no es descarta l'a mpli ac ió d el

bou/der amb més planxes, a fi de poder-h i treba llar el major nombre de tècn iques.

La norm ativa d'LIS req uere ix t eni r-ne un a mínim a fo rm ac ió i d isposa r d' u na assegurança i de l'autoritza-

BON PAPER DELS

10

times xifres del te rce r premi. A més, va resu lta r afavo rit per un altre premi al

Pe r aq uell es persones a les que els agrada el cicl isme indoor pe rò no pode n practicar-lo amb un a peri o-

CAMPIONATS D'ESPANYA

nLlm ero. Així, cada participació ha estat afavorida amb un tota l de 10 euros per

d icitat, l'Espo rt iu Cla ror ha posat a la ve nda tiq uets d'una sessió i un bonus de 5

Els màste rs de natació de la Fun dació Claro r va n

cada euro j ugat.

El premi es pot cobrar, fi ns

aco nseguir tres meda lles d'or i una de bronze als Ca mpio-

al 22 de març, a qu alsevo l ofici na de la Caixa d'Estalvis

nats d' Espa nya d 'hi vern

i Pensions de Barce lona, 'La Ca ixa', prèvia prese ntac ió

sessions. D'aquesta manera, només ca l adreçar-se a recepc ió pe r sabe r si a un a determin ada sessió hi ha pla-

ció de la instal·lació. En el

ça lli ure. El preu d'un tiquet és de 3 euros per abonats i

cas dels menors de 18 anys és necessà ri a la p resè ncia

4 per a no abo nats. El bonus de 5 sessions va l 10 euros

d'un fa mili ar ad ul t qu e

per a abo nats i 14,30 per a

su pervisi l'activi tat.

no abonats.

Dr. Sergio Sanmarti

Méd;co - Homeópata - Ps;cólogo de: HOMEOPATIA general MEDICINA ANTIENVEJECIMIENTO AOELGAZAMIENTO natural, sin pa sar con homeopatia y DOLORES articulares y musculares CEL ULITIS - Inflltraciones homeopaticas VENAS VARICOSAS - Esclerosis MANCHAS Y ARRUGAS DE LA PIEL TRANSTORNOS PSICOLÓGICOS - Ansiedad, depresión, anorexla,bulimia, insomnio, timidez, pareja, etc ...

orga nitzats a Sa ragossa entre el 23 i el 25 de gener. Totes les

meda ll es

les

va

aconseguir Paq uita Esteban, a la categori a entre 60 i 64

dels bit llets de loteria.

Q ui vulgui aprofi tar l'oferta d'entrada 2x1 al M arítim q ue hi ha al d ors d e les

anys. Als ca mpionats també

paperetes no més ca l qu e

va n participar Raú l Tudon i Xavi Bia l.

s'adreci a la rece pció del M arítim (pg. M aríti m, 33).

Especialistes en neteja [XJ~~@&~

@w @[1

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família , Nou Can Cara lleu

HERSAN 98 SL

CI Ebre, 11 Tel. 93 435 90 11 Castillejos 314 49 2S! drsanmarti@medinatur.com 08025 Barcelona www.medlnatur . com

Tel. 936823594 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

FUNDACiÓ, CLAROR

SECCIONS

EMOCiÓ, ESPORT I DIVERSiÓ EN EL X TORNEIG DE BÀSQUET

Reserva el DVD! Si voleu tenir un bon record del Torneig, ja podeu adquirir per sis euros el DVD editat per la Fundació Claror.

Se n'han fet dues versions: l'una, amb el partit que va decidir el tercer i quart llocs de la categoria infàntil masculina i que va enfrontar el Safa-Claror i l'AD Alierta de Saragossa; l'altra, amb el partit de la final infantil femenina, que també van disputar el SafaClaror i l'AD Alierta.

En totes dues hi ha, a més, un vídeo musical amb imatges de tots els equips i amb entrevistes. També hi podreu veure un centenar de fotografies.

Podeu sol ·licitar el DVD a les oficines de les i nstal·lacions esportives, o

Els quatre equips que van participar en la categoria infantil masculina

CLASSIFICACiÓ 1r 2n 3r 4t

Preinfantil masculí Safa-Claror 'fecla Sala GB Viladecans St. Gabriel U E Lima Horta

Preinfaliltil femení Tecla Sala AD Alierta-Al!lg. Aranzauto Grup Bama Safa-Claror

1r 2n 3r 4t

Infantil masculí Pamesa València Uni6 Manresana Safa-Claror AD Alierta-Aug.Aranzauto

Infantil femení AD Alierta-Aug. Amnzauto Safa-Claror CB Cornellà B UB Barça B

GRACIES ATOTS ELS QUI HEU FO POSSIBLE

EL 10è TORNEIG DE aAsGun

INFANTil SAFA-ClAROR À

~ tiendabasbet.com ",-,.

~ Ajuntament de Barcelona

DAVANT DELS GRANS YF El s nois del Júnior protagonitzen una de les temporades més brillants en la història de la secci ó de bàsq uet del Claror. Estan jugant en la maxlma categoria en l'àmbit nacional (preferent A) , ja que els nostres jugadors no s'arronsen davant d'equips com el DKV Joventut, el FC Barcelona o el Ricoh Manresa, equips d'on se suposa que han de sortir les futures estrelles de l'ACB .

No sé si als nostres els podem dir estrelles, però el que és ben clar és que la victòria el passat 10 de gener (per nou punts) al camp de la Penya sí que es pot qualificar d'històrica. Com històric és també el fet que, per primer cop, un equip del Claror tingui la possibilitat d'arribar a la final a 4 del Campionat de Catalunya, d'on sortirà el representant per als Campionats d'Espanya . De moment, el Júnior hi va segon i, encara que parlem d'una lliga molt competitiva en què els partits s'acostumen a resoldre en l'últim minut, el somni és, si més no, molt a prop.

Així, doncs, els nois del Júnior necessiten el suport del públic per als crucials partits que s'acosten.

L'afició del Safa ha de

institutS! ! odontològics

especificant el vostre nom, un telèfon i la versió de DVD que us interessa.

V U I

als col·laboradors

per correu electrònic a com u nicacio@claror.org

MASCULí FA UN BON PAPER

La Fundació Claror ha editat un DVD amb imatges dels partits, entrevistes i fotografies, que es pot adquirir per només sis euros El 22 i 23 de desembre es va jugar a l'Esportiu Claror el X Torneig de Bàsquet Infantil. La cita va oferir un alt nivell de bàsquet, i va tornar a significar una molt bona oportunitat per fomentar el bon joc dins i fora de la pista, ja que els jugadors vinguts de fora del Principat (Pamesa València i AD Alierta de Saragossa) es van allotjar a casa dels jugadors del Safa-Claror.

EL JÚNIOR

Districte de Gracia

demostrar el que els jugadors del Júnior ja han demostrat amb escreix: que som un gran club.

TOT CLAROR

33

FUNDACiÓ CLAROR

PROJECTE SOCIOCULTURAL JA ÉS A LA VENDA

ELS ALIMENTS S'ADRECEN ALS SAHRAUís REFUGIATS A TINDOUF

EL LLIBRE DEL

ALTA PARTICIPACiÓ EN LA

CENTENARI DE

RECOLLIDA DIALIMENTS PEL SAHARA

L'ESCOLA SAGRADA FAMíLIA

E. R. Ja podeu comprar el llibre que el CEIP Sagrada Família va editar amb motiu del seu ce ntenari i qu e repassa la històri a del ce ntre esco lar des de 1903 fins avui .

El trobareu a la secretaria

La campa nya de reco ll ida d'a li m ents per al pob le sahrauí que va organ itza r la Fun dac ió C laro r aq uest Nada l ha estat un èxit.

Ent re les q uatre i nsta l·lacio ns gestio nades per la Fun dació Claro r va m

de l'escola (ca rrer Sard enya, 343) i el preu és de 5 euros.

aconseguir un alt índex de parti ci pació i de recaptació d 'ali me nts, co m es po t apreciar a la fotografia. De fe t , les p erso nes d e l'Assoc iació Cat alana de l

JORNADA CASTELLERA PER SANTA EULÀLIA

Poble Sa hrauí (ACAPS) que reco llir e ls ens va n pr oductes va n q u ed ar me rave ll ades dava nt la dese na de caixes preparades.

Aqu est any, l'ACA PS Gràcia ha recollit 185 capses amb 2.5 00 quil og ram s d'a lim ents, la qu al cosa re prese nta un increme nt del 67% respecte l'a ny passat.

La dese na ca rava na catalana d'ajut alimentari per

Bar

Restaurant

T'agradaria Conèixer... aM ~

Vina .. . i proba les nostres especialitats

~!~~

als refugiats sa hrauís va so rtir a mitjans de gener ca mí dels ca m pa ments de Tin douf, on hi ha 200.000 refugiats.

Sego ns un a de les res ponsab les de la ca mpa nya a Gràcia, M ar Gil, ''l'arriba -

da anual d'aliments amb les caravanes de tot Europa ajuda a pal'liat; en part, les

BraserÍa Menjars i sopars per a grups i empreses.

Propostes de menú a la seva mida

Tel:. 93 347 46 96 CI Indústria, 124 08025 Barcelona

SI T'AGRADA MENJA R B É ...

REPETIR ÀS/ VOLEMFER UN AMIC DE CADA CLIENT ·

mancances alimentàries en la dieta diària dels sahra uís '~ La Fund ac ió Claro r vo l

El s Castell ers d e la Sagrada Família actuaran el pr o per d i umen ge 15 de febrer (13 .00 ho res) a la

donar les gràcies a totes les perso nes qu e, de manera anò nim a, han parti c ip at d'aquesta iniciativa, que s'ha convertit en la de més ressò entre totes les end egad es

les festes de Santa Eulàlia.

A la fe st a t amb é partiparan els castellers de Barce lona, els,de Sants, els

per la Co mi ss ió Soli daritat.

de la Vila de Gràcia, els del Poble Sec i els de Sarri à.

de

pl aça d e Sant Jaum e de Barce lo na, amb motiu de

INSTALACIONES

DEPORTIVAS C/del Prat, 24 Tels . 93 871 43 54 938432425 Fax 93 871 85 91 08480 L'Ametlla del Vallès (Barcelona) Mail: jaumevall@terra.es

- SQUASH - MATERIAL DEPORTlVO - RACQUETBALL - FITNESS - SQU-BALL - APARATOLOGfA - PADDLE-TENIS CARDIOVASCULAR - SAUNA - CUBIERTAS TELESCÓPICAS - BAÑOS DE VAPOR - CARPAS Y PÉRGOLAS - SOLARIUMS U.v.A. - COMPLEMENTOS - BAÑERAS SPA. (HIDROTERAPIA)

l'

FUNDACiÓ CLAROR

PROJECTE SOCIOCULruRAL TRES EXPERTS PARLARAN DEL TEMA AL FÒRUM CLAROR

GRAN DEBAT SOBRE LA GUERRA D1lRAK, EL PROPER

24 DE FEBRER

S.L. El proper debat del Fòrum Claror promet: tractarà de la guerra a l'I rak. I és que, un any després de les multitudinàries manifestacions i les casso lades, el tema segueix provocant controvèrsia. S'ha acabat la guerra, s'ha detingut Saddam Hussein i els seus principals col·laboradors, s'hi està instaurant un règim més democràtic ... , però la controvèrsia continua. I és que, un any després, encara no s'hi han trobat les armes de

LA FUNDACiÓ ORGANITZARÀ ACTIVITATS SOCIOCULTURALS AL FÒRUM

2004

La Fundació Claror està treballant en l'organització de diverses activitats per al Fòrum de les Cultur es Barcelona 2004, del qual és entitat co l·laboradora.

Les propostes s'ubicaran en el marc de la Fira, un

ELS CANTAIRES DEL CLAROR TRIOMFEN AL CONCERT DE NADAL

espa i obert i participatiu on assoc iacions i entitats diverses presentaran la seva tasca. El Fòrum ha estab lert dues maneres de participarhi : l'organització d'actes de 50 minuts en l' escenar i cent ral de la Fira, també

destrucció massiva que van justificar la guerra, la violèn-

anomenat Speaker's Cornet; o la presència en un

cia social és a l'ordre del dia i el consens internacional segueix esque rdat.

vehicle-stand o n es poden organitzar activitats igual de participatives però en un espai més reduït.

Les propostes de la Fund ació s'encaminen en dues líni es: les activitats

Per això, el Fòrum Claror ha convidat tres experts perquè debatin sobre el tema des de diferents punts de ·vista. Hi ha prevista l'assistència del periodista de TV3, expert en política internacional, Eduard Sanjuan; de Rosa Cañadell, de la plataforma Aturem la Guerra, i d'un responsable del Partit Popular de Catalunya.

El debat tindrà lloc, dimarts 24 de febrer, a les 19.30 hores, a la Sala Claret (Sant Antoni Maria Claret, 47). L'accés és lliure.

ludi coesportives, que tenen com a objectiu plasmar els valors de l'esport, com ara

La Coral i el Cor Infantil Claror van dedicar el dia 20 de desembre a desitjar-nos unes bones festes.

Per la tarda, els Cor infantil va cantar nadales per diversos espais de l'Esportiu Claror, acompanyats pel director del Cor, Juan Maria Cue1lar. I al vespre, petits i grans van reunir-se a la parròquia de Sant Tomàs d'Aquino per interpretar el tradicional concert de Nadal. El concert es va dedicar a la memòria de la cantaire Carola Ribaudí.

Tant la Coral com la Fundació Claror volem expressar el condol a la seva faml1ia.

CRm

el treball en equip, el bon joc, la formació ... , i l'organització de minifòrums Claror, de temàtica m és social, on es convidaran personatges de primera línia i que actuaran com a fils conductors per a una participació activa amb el públic.

Caia de Ahorros del Mediterrémeo

OBRAS SOCIALES

col. labora amb el

FÒRUM CLAROR

CLUB

La Fundació oferirà avantatges als abonats i propostes de lleure amb el «Claror Club» «Claror Club» és un nou pro¡ede amb què la Fundació vol promoure acords amb empreses i entitats per tal d'oferir avantatges comercials i de lleure a tots els abonats d'activitats de lleure, excursions, visites a museus ... per a tots els abonats, sigui quina sigui la instal'lació esportiva a la qual pertanyin .

La Fundació Claror ha posat en marxa la creació de "Claror Club", un nou projecte que té per objectiu promoure acords estables amb entitats i empreses que afavoreixin els 32 .000 abonats de les instal·lacions Claror amb avantatges exclusius pel sol fet de ser-ne abonats i tenir el carnet al dia .

L'eslògan del Claror Club, en aquest sentit, és molt clar: "Carnet i fet" . Es tracta que, en determinats comerços i instal'lacions (parcs recreatius, museus ... ) n'hi hagi prou amb presentar el carnet perquè el descompte, o l'avantatge, sigui un fet.

Us n'anirem informant El projecte "Claror Club" solament acaba de començar. En aquest número de Tot Claror ja us informem (pàgines següents) dels primers acords amb una trentena de comerços i empreses. En els propers números us anirem informant, en aquestes pàgines, dels nous acords i de les propostes de lleure que s'organitzin .

El conjunt d' ofertes i propostes de "Claror Club" també el podeu consultar a la web d ' Internet (claror.org) que, des de 1'1 de febrer, té una secció específica .

Propostes de lleure El projecte "Claror Club" no se cenyirà, però, als acords comercials. L'objectiu és que sigui una eina per dinamitzar l'organització

•

Gabriel Domingo . Director Generúl de la 'FUndació Clamr

PINIÓ

Un carnet amb més valor Força sovint, com us podeu imaginar, em sento en la necessitat de presentar i explicar a diferents persones i institucions el que és i el que fa la Fundació. Malgrat que moltes d 'aquestes persones tenen alguna idea de la nostra activitat i dimensió, us haig de dir que en molts casos es queden força sorpresos. I la sorpresa ve motivada fonamentalment per dues coses: D'una banda, quan els expliques que entre les quatre instal'lacions que gestiona la Fundació sumem 32.000 abonats (32.000?, diuen gairebé sempre) i, d'altra banda, en conèixer el tarannà social que impregna, no tant sols la gestió esportiva de les instaHacions sinó també les altres activitats de la Fundació (d'acord amb allò que recullen els seus estatuts).

Doncs bé, és a partir d'aquestes dues realitats que unes quantes persones de la Fundació hem estat pensant amb una idea suggeridora: mirar de procurar nous avantatges i serveis d'ús social a aquesta gran família d 'abonats Claror, independentment de quina sigui la instal·lació a la qual estiguin abonats. Ens vam

posar a treballar la idea i el primer resultat és aquest: el CLAROR CLUB .

Volem que el CLAROR CLUB sigui l' eina amb què oferir-vos coses interessants, en condicions avantatjoses, als 32.000. Només pel fet de ser abonats i de tenir el Carnet. I que tingueu el sentiment de pertinença a un col·lectiu comú, el " col ·lectiu Claror", que sobrepassa el format en cada instal·lació .

El primer pas consistirà a oferir-vos, amb el carnet de la instal·lació, un tracte preferent de preu per part de moltes empreses i comerços, els quals anirem recollint en aquesta secció de la revista . El conveni amb el Fòrum 2004 per a l' adquisició d 'entrades amb descompte ha estat el primer pas. Tenim el propòsit d'impulsar altres convenis en aquesta línia.

Però això no serà tot. Tenim més idees al cap per al CLAROR CLUB, en les quals estem treballant i que confiem presentar-vos aviat. Totes pretenen el mateix : donar més valor al carnet dels nostres abonats. Us sembla bé, oi?

Guia d'avantatges per als Socis i Abonats

Més de 700 abonats ia han gaudit de descomptes per al Fòrum 2004 Els abonats de les instaHacions de la Fundació Claror gaudeixen d'un 12% de descompte en les entrades del Fòrum Els abonats de les quatre instal ·lacions de la Fundació Claror han rebut amb entusiasme l'acord signat amb el Fòrum Barcelona 2004. Des del 15 de de sembre, els abonats en poden comprar entrades a les instal 'lacions mateix, amb un descompte del 12% sobre els preus generals de venda al públic, a més dels descomptes pel fet de comprar-ne per avançat.

Entre ellS de desembre i el 6 de gener, data en què acabava el segon període de descomptes, la Funda ció en va vendre prop de 700 entrades entre els seus abonats.

Les entrades segueixen a la venda a les quatre instal·lacions. Per a més in-

formació consulteu la pàgina web de la Fundació (www.claror.org).

Clínica Baviera ofereix grans avantatges en oftalmologia La Fundació Claror ha arribat a un acord amb Clínica Baviera , empresa líder en la correcció visual amb làser, per tal que tots els abonats de les instal ·lacions gestionades per la Fundació Claror gaudeixen d'importants descomptes (fins al 40%) en consultes i tractaments .

Clínica Baviera, organització mèdica de referència en el camp de la microcirurgia ocular, té 24 clíniques a Europa, 20 anys d' experiència i 71 oftalmòlegs al seu quadre mèdic.

Té cinc clíniques a Catalunya, una de les quals és a Barcelona (Ganduxer, 71) . Vegeu-ne l'anunci a la pàgina 5 .

Instituts Odontològics seguirà oferint el millor tradament als abonats de la Fundació Claror Els abonats de Claror gaudeixen de grans avantatges en les 1S clíniques que Instituts té a tot Espanya, tres de les quals són a Barcelona. A més, Instituts patrocinarà la Milla Instituts Odontològics , empresa líder en el tractament odontològic a Espanya, seguirà oferint ava ntatges especia ls a ls 32.000 Socis i abonats de les instal'lacions esportives de la Fundació Claror.

Aquest és el principal resultat de l'acord a què van arribar les dues entitats de cara al 2004.

I:acord, signat a finals de desembre pel Director General de la Fundació Claror, Gabriel Dom ingo (en la foto, a l'esquerra), i pel Di rector General d' Instituts, Joan Solé, posa de mani-

d'avantatges preferencials en els serveis que ofereix Instituts Odontològics en les seves clíniques .

Tres clíniques a Barcelona

fest la profitosa relació entre les entitats, iniciada ara fa set anys . I:acord preveu que els abonats dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim i Nou Can Coralleu gaudeixin

Instituts Odontològics és una empresa catalana amb 15 clíniques a tot Espanya, 10 de les quals són a Catalunya. A la ciutat de Barcelona n'hi ha tres (vegeu-ne l' anunci a la pàgina de portada). Instituts ofereix tota mena de serveis odontològics, amb la més alta tecnologia i amb professionals solvents.

Patrocini d'activitats I:acord també preveu que Instituts Odontològics incrementi el seu paper com a patrocinador de les activitats socioesportives que organitzarà la Fundació durant el 2004 .

Instituts seguirà patrocinant els Màsters de natació, i patrocinarà altres competicions esportives, com el Torneig de Bàsquet o la Milla, que el 2 de maig arribarà a la vintena edició i que serà la Milla del Fòrum 2004.

E!...LAR8RCLUB LiI" '~Mj4:'i , t3[.­ XARCUTERIA NEBOT

~ASTER

• La millor qualitat al mill or preu

Centre d ' Estudis

Còrsega, 5J O - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

• • • •

Perruqueri a Estètica

Informàtica, idiomes i reforç escolar Cursos intensius Colònies d'estiu 50% de dte . en la matrícula

Provença, 463 (Sgda.Família) Tel. 902 42 00 30 . Tel. 93 446 26 10

Còrsega, 504 . 08025 Barcelona Tel. 93 207 19 79

• Toldos en todos los modelos, manuales y eléctricos.

• Cédulas fotoe léctricas.

• Automatismos.

• Lonas acrílicas • Fibras de vidrio

Josepa Massanés, 27 08026 Barcelona (Clot) Tel. Fax 93 456 92 86

ESTÉTICA SANTER • Tratamientos faciales y corporales • Depilaciones • Homeopatia • Maquillaje permanente Passeig de St. Joan, .140, pral. 2a 08037 Barcelona' Tel. 93 207 61 99

• Vegeu-ne l'anunci a la pàgina 23 Verneda,16-22 .

Tel. 93 307 74 75

Barcelona

• Streetwear chico y chica • Etnies, Ecko, Loreak Mendian, Dickies, 2nbsky, Gravis, Split, Puma, DVS, Pornstar, Redrum, Notorius, Aem'kei Rosselló, 379 (Nàpols-Sicília) . Tel. 93458271 7

~~

~)

BAR CRYKET • • • •

Dinars i sopars casolans Assortiment de tapes, creps i pizzes Ambient agradable Descompte en els sopars

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21 i Sarden~a, 342 (davant del q¡tror) Tel. 93 455 70 Ol

SARACO

València, 508 - Tel. 93 245 99 85 Ptge. Vilaret, 8 - Tel. 93 265 85 29

• Equ ipacions esportives per a clubs i col'legis

Tarragona, 3, baixos 17300 Blanes (Girona) Tel. Fax 972 337 157

BAR RIBEIRA

• Mil detalls per a tu.

Còrsega, 511 . Rosselló, 396 Tel. 93 207 45 22 . 93 456 76 07

JOIERIA ALMOR

• Entrepans, tapes i vins ga ll ecs

• Ferreteria professional i parament - descompte segons article -

Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85

Còrsega, 527 . Tel. 93 457 52 49 www.edifesa.net·edifesa@edifesa.net

FERRETERIA PABLOS-COFAC

EL MAESTRAZGO • Vegeu-ne l'anunci a la pàgina 34

• Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. /Fax 93 436 66 56

Indústria, 124 . 08025 Barcelona Tel. 93 347 46 96

FiUSTER- PASTISSERIA

• Ta ller propi Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 .Barcelona

JOIERIA SANT PAU

_

• Taller de joieria i rellotgeria • Reparació amb 6 mesos de garantia • Transformació • Piles • Corretges Cartagena, 311 - Dos de Maig, 311 Tel. 93 436 48 10 . 08025 .Barcelona

. ~·ji~iJ"_

• Una dolça especialitat de crocant i xocol!jta

"DIAZ"

• Pedres Sagrada Família

Admón. Loteria. 122

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

• Vegeu-ne l'anunci a la pàgina 15 Sardenya, 365 . 08025 Barcelona Tel/Fax 93 458 39 33

• • • •

LA YAYA AMELlA • La cuina del bacallà Sa rdenya,364 Tel. 93 456 45 73

Loteria Nacional Travesses Bonoloto Primitiva

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. /Fax 93 436 34 19

McDONALD'S • Vegeu-ne l'anunci a la pàgina 11 Sagrada Família

Disfraces infantiles, juveniles y adulto • Toda c1ase de complementos

Maremagnum

• Mobiliari i decoració • Som professionals: tenim una solució per a cada espai.

Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

e

Problemes d'aprenentatge Transtorns de conducta i comunicació Agressivitat - Angoixes - Fòbies Hiperactivitat - Fracàs escolar - I a visita gratuïta -

Pare Claret, 79, lr la Tel. 93 347 84 92 (h. convingudes) Adreça el.:clarinia@inicia.es

~

."~",:~

CENTRE

CLARíNIA

El teu carnet et dona moltes avantatges!

Guia d'avantatges per als Socis i Abonats QUIROMASAJISTA DIPLOMADO

CLlNICA BAVIERA INSTITUTO OFTALMOLOGICO EUROPEO o

• 20 8110S de experiencia . E pecialista en dolores de espa ida . Tardes de 16 a 20 horas.

Conecció amb làser (Miopia, Hipennetropia i Astigmatisme), cataractes, glaucoma, etc.

J UAN GEN OVÉS. Zonll Sagrada Fa milia.

Te l. 93 4460927 (horas co nvenidas)

- Barcelona. Ganduxer, 71 Tel. 93 362 49 90 - SabadeU. Prat de la Riva, 53-55 Tel. 93 7450952 - L'Hospitalet Rbla. Just Oliveras, 48 Tel. 93 260 O 5 10

Holanda, 41 PoIíg. Indust. P la de L1erona 08520 Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 . Fax 93 846 52 J 1 o

e o

00 IB institutsodontològics

Ben a prop teu

Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00 o

o o o

Sillas de ruedas Gabinete técnico ortopédico Ayudas técnicas Materia l de incontinencia de orina

Navas de Tolosa, 283-287, local 12 08026 Barcelona TeI./Fax 93 351 29 50

un ant

Molt a prop teu o

- descomptes diversos -

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC

o o

Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Soc ial. No és necessari avançar els diners. Ortopèdi a en general.

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

Servei psicològic infanti l i juvenil, de parella i fa mília Problemes esco lars, relac ionals, de desenvolupament. ..

Escola de pares Diagnòstic i tractament dels problemes de parella i fa míli a

Indústria, 83, baixos esquerre 08025 Barcelona' Tel. 93 459 23 49

MEDICINA NATURAL • Vegeu-ne l'anunci a la pàg ina 32

• Serveis fi nques urbanes i industrials • Consergeria. Neteges. Manten imenl

Castillejos, 314 4t.2a 08025 Barcelona

LABORATORIS D'ANÀLISIS CLfNIQUES

Tel. 934538636 . 4035mdb@comb.es Tel. 9345 16643 . catbio@eresmas.com o Obert els 365 dies de l'any o dilluns a dissabtes de 7 a 20 hores o diumenges i fest ius de 8 a 20 hores o Afi li at a la majoria de mutues Certifl cnt N. OI 100008026

Urgell, 161 bxs.' 08036 Barcelona Fax 93 451 23 30

COMERCIAL M & P Productes de bioseguretat per a l'ambi ent .i la des infecc ió

Mossèn Serapi Farré, 30-32 08240 Barcelona Tel. 653 96 14 12 . 93 87480 62

Nàpols, 268 . Tel. 93 531 6873 Tel. /Fax. 93 2073074

MYSORE

HERSAN 98 SL

• Consulta naturòpata. Reflexol ogia podal.

Quiromassatge . Flors de Bach I· Consulta de tarot. Ajuda humanística

• Netej a i manten iment • Ofic ines i loca ls • Espec ia lista en po liesportius

Rosselló, 43] (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

Ebro, 11 . 08740 St. Andreu de la Barca Tel. 93 682 35 94 . Te l. mòbil 607 26 98 03

PSICOLOGIA CLíNICA

MDU - CAT BIO

DIN EN ISO 9001 :2000

Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

'

• Tractament d'aigües i piscin e o Pressupostos sense compromís

00

MONTSE VALLS : Psicóloga esp.en depresiones y problemas sexuales.

JUAN GENOVÉS: hipnólogo especialista en (5 euros de descompte) fobias y estrés.

Tel. 93 446 09 27 www.montsevalls.com corrco elect.: info@montscvalls.com

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA-FORTUNY Especialistes en plantilles o Cotilles a mida, fèrules o Genu-valgo o Pròtesis mamàries • Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguretat Social o

Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

JAUME VALL • Vegeu-ne l' anunc i a la pàgina 34

Ctra.del Prart, 24 . Tel. 93 871 43 54 08480 L'Ametlla del Vallès

Climatització industrial Electricitat industri al o Instal'lacions especials (hospitalàries i laboratOlis) o Calefacció industria.l i domèstica o Ventilació industrial

o o

Roca Humbert, 5 08907 L'Hospitalet de Llob.

Tel. 93 260 01 61 - Fax 93 338 04 30 duelectron@duelectron.com

SATA

JUAN SUÑÉ • Vegeu-ne l' anunci a la pàgina 13

Ctra. Coll blanc, 143 . Tel. 93 449 05 51 08904 L'Hospitalet L1ob.

METALlSTERIA MARC TORRES • Fusteria d'alumini • Persianes d'alumini o

DUELECTRON, S.L.

pvc

Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial o Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris (l0% descompte en materials)

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 Tel.l.Fax 932170364

- Fets i gent GABRIEL PERNAU, ESCRIPTOR

Llibres de dues rodes "Lagent dels pobles aïllats té moltes ganes d'explicar coses¡ de comunicar"

Y.F. En bicicleta "perquè et

permet viure un país de prop' i sol "perquè la gent . se t'acosta sense pol': així és com li agrada viatjar a en Gabriel Pernau .

En Gabriel és periodista i treballa en una revista de l'Ajuntament de Barcelona.

Des del dia que va fer el seu primer viatge ha estat sempre planejant noves aventures. Diu que va ser a partir del primer viatge quan va descobrir que totes les impressions i sensacions que recollia pel camí podien conformar una excel·lent

Gabriel Pernau és periodista, però la seva verdadera passió és viatjar. Recórrer el món acumulant el màxim d'experiències per després recollir-les en un llibre. Diu que sol i en bieleta tens molt temps per pensar i, sobretot, perfer-te preguntes. Preguntes que troben respostes al llarg del camí.

matèria primera per a un llibre. Va aprendre a viatjar amb un quadern de notes en què escrivia des de la estranger en bicicleta és tot impressió que li mereixia un un esdeveniment." Seguradesert rocós fi ns a les preguntes que es feia sobre . ment és per això que el una o una altra cultura. liLes Gabriel pot acumular tant respostes les trobes material per als seus llibres:

accidentalment pel

camF~

diu.

Ha creuat el desert del Sinaí, els ports de muntanya del Riff i la vora del Nil. Però diu que el més li agrada" és

l'acol/¡da dels pobles petIts".

"En un poblet perdut enmig del RifI; la visita d 'un

anècdotes viatgen a les alforges de la bicicleta: dels poblets del Marroc més remot on el cultiu d'haixix és el mètode de

"la gent als pobles petits té moltes ganes d'explicar coses, i més si no hi ha unitats mòbl'ls i càmeres pel mig'.

subsistència als autocars de Jerusalem, en què "el soroll

El seu últim viatge ha estat d'Algesires a Istanbul, com la cançó, recorrent tot el Mediterrani per la part nord d'Àfrica. Mil imatges i

Però aquest no ha estat el primer viatge d ' en Gabriel. Diu que tot va començar quan, engrescat amb la bicicleta, va decidir

URGÈNCIES Urgències mèdiques .............................................. 061 Ambulàncies Creu Roja ........................ 93 507 27 00 Bombers Generalitat .............................................. 085 Bombers BCN ciutat .............................................. 080 Bombers BCN comarques .......................................085 Mossos d'Esquadra .............................. 9330091 9 1 Policia ................................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ............................................ 092 SERVEIS Inf.Metropolitana .................................................. OI O Protecció Civil ...................................... 93 402 33 83 Accidents en carretera ........................................... I I 2 RENFE ................................................... 902 24 02 02 Ferrocarrils Generalitat ........................ 93 205 15 15

metàl·lic dels fusells et recorda el perill'.

Informació carreteres .............................. 93 889 22 11 Aeroport del Prat .................................. 93 298 38 38 Serveis Socials ...................................... 93 483 10 00 Correus ................................................... 902197197 HOSPITALS H. de Sant Pau ....................................... 93 U. del Mar .............................................. 93 U. Clínic ................................................ 93 H. L'Esperança ...................................... 93 H. Vall d'Uebron ................................... 93 H. Sant Joan de Déu .............................. 93

291 9000 248 30 00 227 54 00 36741 00 489 40 00 280 40 00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN ................................... 93 402 70 00 Generalitat ............................................. 93 402 46 00

que creuaria la Xin a en quatre mesos. Va ser la primera de moltes iniciatives diferents, però amb un denominador comú : les dues rodes.

Iniciatives com les del seu últim llibre, Catalunya a pinyó fix, en què en Gabriel, seduït per unes publicacions sobre els pioners del ciclisme català, va decidir fer el recorregut de la primera Volta Ciclista a Catalunya amb una bicicleta de principis de segle.

També ha estat a Egipte, a Irlanda i a molts altres llocs, recollint experiències i escoltant les històries que explica la gent per després recollir-les en un llibre. Diu gue als seus llibres es barregen sensacions, paisatges i la història dels països que visita. I tot això al ritme lent i atent dels pinyons de la bicicleta.

ESPORTS Esportiu Claror ..................................... 93 476 13 90 Poliesportiu Sagrada Família ............... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu .................................. 93 203 78 74 Poliesportiu Marítim ............................ 93 224 04 40 Servei d'Informació Esportiva ............. 934023003 Agenda d'activitats .............................. 93481 00 21 Fed. Cal Bàsquet ................................... 93 454 90 62 Fed. Cat. Judo ........................................ 93 268 19 00 Fed. Cat. Gimnàstica .............................. 93 426 94 78 Fed. Cat. Natació ................................... 93 488 18 54 Fed. Cat. Futbol ..................................... 93 265 24 77 Fed. Esp. Tennis .................................... 93 200 53 55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ............................ 93 21932 16

Passeig Maritim, 33. Barcelona. Tel. 93 224 04 40. www.claror.org

Vols relaxar-te de deb贸?

copisa CONSTRUCTORA PIRS,NAICA. s.A.

CENTRAL

Josep Tarradellas, 8-10 08029 Barcelona Tel. 93 493 Ol 00 Fax 93493 Ol 36