Issuu

IS! institutsodontol貌gics Fundaci贸 Claror

s u M A R

LA PORTADA Revista Tot Claror

Núm. 42, III època Desembre 2003 - gener 2004

Les altres portades OPINiÓ

2. Articles de Manel Cerc ós, Sílvia GüelL Pedro Andreu i Sergi Larripa 4. Entrevista curta: Pere Torres, secretari de Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya ENTREVISTA

6. Yago Lamela, saltador de longitud SALUT

UN MILIÓ D'ERASMUS El programa d'intercanvi d'estudiants Erasmus ha assolit el milió d'alumnes i cada cop és més reconegut i utilitzat pels estudiants, que aprofiten la beca per passar una temporada a l'estranger. En el reportatge veurem quins són els problemes amb què s'enfronten els alumnes i els avantatges que els suposa l'experiència en l'àmbit personal.

ERASMU$

UN MILIO EL PROGRAMA UNIVERsnARI APROPA ELS ES1U),ANTS A LES CUIlURES EUROPEES

10. El sistema circulatori DIETÈTICA

12. Una dieta dolça ... però sense problemes MENSSANA

14. Tens capacitat directiva? ENFORMA

16. Fitness: de què parlem? REPORTATGE

18. Un milió ci'Erasmus

RICARD MARTíNEZ, REGIDOR DE GRÀCIA Ricard Martínez s'ha estrenat com a regidor al capdavant d'un dels districtes més emblemàtics de la ciutat.Amb ell abordem les qüestions que més preocupen o han preocupat els veïns i veïnes, com la proliferació del "bote//órl' aquest estiu o la manca d'habitatges de lloguer a preus assequibles.

SOCIETAT

22. Ricard Martínez, regidor de Gràcia 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA... 28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 30. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR

30. Acord Fundació Claror i Fòrum 2004 32. Miscel'lània instal'lacions 35. X Torneig de Bàsquet de Nadal 37. Nous serveis aNou Can Caralleu 38. Projecte sociocultural 40. FETS I GENT

40. Jordi Alumà, pintor

LA FUNDACIÓ CLAROR AMB EL FÒRUM 2004 La Fundació Claror ha arribat a un acord amb l'organització del Fòrum Barcelona 2004 i s'ha convertit en entitat col ·laboradora . L'acord comporta avantatges per totes dues instituciolils i també per als abonats i socis de la Fundació que podran comprar entrades amb descomptes importants.

8 10f ClARORIII h • • ",.,_,~~ . . "

•• _~ • • "

• • " .. ,._~., • • ,

I!NTITAT COllLA80RADORA

_()p=iru~o~~

_________________________________

",)TOT CLAROR

Manel Cercòs

Tercera època Número 42 Desembre 2003-Gener 2004 Tiratge : 18.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal : B 28124-84 REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ :

Sardenya , 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93476 1390. Fax 93 476 1396 www.claror.org Adreça el.: totclaror@claror.org

Director del Poliesportiu Sagrada Família

((Show me the money or give me the moneyJ~ tant se val

CONSELL EDITORIAL :

Joan Itxaso, Gabriel Domingo , Núria Borràs, Pedro Andreu , Albert Giménez , Ester Benach , Sergi Larripa . DIRECTOR :

Sergi Larripa COORDINACiÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT :

Ester Benach REDACCIÓ:

Yuri Fernàndez Albert Giménez (Salut) M. Dolors Villanueva (Dietètica) Eulàlia Realp (Cultura i Coope~aclò)

Miquel Garcia (Passatemps) COL'lABORAOORS:

Carme Giménez (Mens sana) CORRECCiÓ lINGOiSTICA:

Ariadma Viñas SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

TeFesa Blanch PUBLICITAT:

Josep Lluis Viae FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:

Edlclones Deportivas Catalanas DISTRIBUCIÓ:

SPM TO T CLARGR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsaeilitat de l'a"tor. Els c0nti~gl!Jts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Proj;¡ibida la reproducció, per qualsevol miljà, sense l'autorització expressa, per escrit, de la revista Tot Claror.

Entitat editora

FUNDACIÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 93 416 13 90 Fax 93 476 1395 comunicacio@claror.org Web: www.claror.org PRESIDENTA

Joana Céspedes VICEPRESIDENT

Héctor C. Silveira SECRETARI

Angel Garcia V1CESECRETÀRIA

Consol Martl VOCALS DEL PATRONAT:

Laura Ponce, Carles Riera, Gemma Vilar6, Joan Itxaso, Carles Casacuberta i Paelo Bel. DIREClOR GENERAL

Gabriel Domingo DIRECTORS O'INSTAL"LACIÓ

ESPORTIU C~ROR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:

Manel Cercòs POLIESPORTIU MARITIM:

Pedra Andreu Nou CAN CARALLEU: Carlos Cano

TOT CLAROR

La frase que ti tu la aq uest articl e es va fer famosa al film Jerry Maguire, on Tom Crui se interpreta, en alguns moments exce l·lentment, un representant (se nse escrúpols) de ju gadors de les grans lli gues nord-ameri canes. AI film, tot val per aco ns egui r diners, menyspreant fins i tot els valors humans i de l'esport. Per això la frase em serveix com a títol i introducció del que us vull parlar. Avui dia, i en el nostre context social, no hi ha cap dubte dels beneficis que la pràctica esportiva aporta a la salut i al ben esta r. L'entre ga, la perseverança, l'autocontrol, l'autoestima, el joc net o el respecte als altres són alguns del valors que potencien el desenvolup ament de la persona, que acceleren els processos d'apren e ntatge social i que proporcionen molt bones oportunitats per al

INVETA

treball en eq uip. Aquests valors, que ,també estan presents en el futbol americà, no han servit per garantir la co ntinuïtat de l'equip del Futbol Club Barcelona Dragons a la nostra ciutat, l'únic professional de l'Estat espanyol. Val la pena preguntar-nos per què? Personalment crec que sí. El que ha passat amb el futbol americà al nostre país és un altre exe mple del feudalisme inquisidor del "cavaller" anom enat diner. Cada cop més, els propietaris o societats esportives, les conegudes SAE, busquen la rendibilitat econòmica per sobre de tot, tot i que a vegades ens venen altres coses, i deixen de banda la majoria d els valors que abans comentava. El que no ven prou, no es compra per després torna-ho a vendre, o no se'n parla, o gairebé se'n parla poc, per compromís. Deixant a banda altres fac-

tors secundaris, el Comissionat de la National Football League ha decidit deixar d'invertir en la franquícia catalana i traslladar-la a un altre ciutat, Colònia, i a un altre país, Alemanya, on tenen garantits, si més no, els beneficis a curt termini de la inversió que faran. Barcelona no ho ha sabut fer, no ha donat, segons els comptables americans, prou beneficis i com qualsevol fàbrica que "no funciona" ha tancat o, millor dit, l'han tancada. Ens queda l'esperança que encara som uns quants, fundacions, entitats, institucions, equips ... on no tot són els diners i que, per tant, tenim garantida la continuïtat, si ho sabem fer bé, i jo crec que sí, de seguir potenciant el desenvolupament de la persona i la millora de la salut mitjançant l'esport. "The game is over, insert a newcoin".

Vinyeta de Ventura & CorominlI, publicada al diari ""La Vanguardia'; el 8/11/03

______________________________________~ ()p-itrló Sílvia Güell

COLUMNA

Pre~id~l; di.mnisli~ Ini~ac¡OJ1ai C;laI~~

Sergi Larri pa . . . PerirXttsla

Amnistia Internaciona~ 25 anys treballant pels Drets HUfl1ans No va ser fins a la fi de la

el cas de l'Albe rt Boad ell a,

d i cta dur a fr anquis ta qu e

entre molts d'altres. La Secció

am b m és d' un mil ió i mi g de

A mn isti a In te rn ac i o n al va

Espanyo la ini ciava així la seva

vo lun ta ris q ue t rebal len per

po d er establir- se a Espanya

tasca ce ntrant-se sobretot en el

la lli be r tat d els pr esos d e

com a moviment. Enca ra que

te m a de

co nsciència, els judi cis ju stos,

llib e r tat

l' Estat. Un m ovi m ent mund ial

va n é ixe r o fi c ialm e nt l'an y

co n sciè ncia, am b casos ta n

l'abolició de la pena d e m o rt,

1978, quan se'n va ce lebrar a

co neguts co m el de l'uruguaià

la d efe n sa d e l a llib e r tat

Ba r ce lo n a

Liber Seri gni o el de l'algeri à

d'ex pressió, la fi de totes les

l' asse m b lea

constituent, amb anteri oritat a aqu esta d ata j a s'havien fet

for m es d e di sc rimin ac i ó i

Ben Bella. En aqu esta e tapa ini c ial

to rtura, la pro moció de l dret

A mni sti a Inte rn ac i o n al va

a l t r eba ll , l 'e du cac i ó, l a

drets.

vi ure ta m bé m o m ents d i fíci ls:

salu t ...

hum ans, co m la publi cac i ó

l'any 1979 es va llença r un a

A mni stia In te rn ac io nal a

d'un inform e sobre la situació

bomba ince ndi àri a co ntra la

Espanya va endavant, és ce rt:

d'al g un s d e ls d e tin guts a

se u

l'any 2002 va ser el del m ajor

Euskadi o el te legram a qu e

pr ovoca r-hi d a n y s g re u s i

creixe ment de l'organi tzació en

Am n ist i a In te rn ac ion al va

l'any 198 1, a ca usa d el co p

els seus 25 anys d'hi stòri a.

e nv i a r

d ' Esp an ya

d 'estat, les lli stes d e socis va n

dem anant l'amnisti a pels més

h ave r d e se r evac u a d es a

p e r so n es

de 4. 000 presos políti cs que

l' a mb a i x ad a

fr a n cesa.

animen a continuar i a co nvi-

enca ra eren a les presons.

M algrat tot, A mnistia Intern a-

dar toth o m qui v ulgui defen-

cio nal ha co ntinu at treballant

sar els drets hum ans a unir-se

a l' Estat

fin s a co mpta r avui am b m és

a nosaltres.

espanyo l molts casos que van

d e 25. 000 socis, 1.000 vo-

H e m d e lluita r a m b un

provocar la interve nci ó d els

lun ta ri s, 80 grup s lo ca ls i

o bj ectiu tan clar co m co m-

equips d'Amnistia Internaci o-

10.000 ac tivi st es qu e co l'-

pl ex: qu e d'aquí 25 an ys el

nal: el judici dels m embres de

labo ren amb les ca mpanyes

treball d'Amnistia Intern acio-

la· Unió Militar Democràti ca o

d'Amnistia Internacional a to t

nal no tingui raó de se r.

alg un es

acc ion s

m ob ili tzac i ó

pe ls

re i

Durant la transició política es va n

pr o d u i r

M a drid

qu e

El s èxi ts aconseguits i les allib e rad es e n s

Pedro Andreu

. . . . l:iuiadJ

Des de la ignorància i el sentit COfl1ú Q uina Ju stícia pot perm etre's qu e els se us òrgan s col ·legiats, elegits sego ns la represe ntació parlamentàri a dels partits polítics, sempre fallin (la paraula porta cua, a mi no m'agrada anumci ar les meves decisions di ent: "He fallat qu e ... ") a favo r de l'opci ó que defensa el grup políti c am b major nombre de jutges desi gnats, just amb els vots en contra del grup polític minori tari? Justícia i parti disme són antagònics. Quina Justícia pot permetre's que en delictes iguals i circumstàncies semblants la sentènci a depengui del ju tge assignat al cas? Un ordin ador on l'entrada de dades sobre el tema a jutjar fos co ntrolada pels jutges, amb les corresponents aportacions de fiscals i advocats, i amb assignació de penes iguals per als mateixos delictes, no seria més just? L'arbitrari etat és un procedir co ntrari a la Ju stíci a. Q ui i per què va demanar i instaurar la figu ra del jurat? Són més ju stes les seves decisions? És un sistema més àgil? És més econòmi c? Tenen els ci utadans mitjans els mínims co neixe ments jurídics per reali tzar la seva tasca en un jurat? Pu c negar-me a ser jurat? El ci utadà preferiri a abans una Ju stícia ju sta qu e parti cipar-hi . És ju sta la lentitud de la Justícia? El que és just avui pot esdevenir inju st demà. l, fin alment, no puc pensar i declarar en ve u alta no sols que la ju stícia es "un cachondeo", sinó que, i molt pi tjor, de vegades és injusta?

''Mi chica" Si ens haguessin di t que la futura Reina d'Espanya seria una presentadora de televisió anomenada Leticia, ens haurfem mort de riure.. . o de por. L'1 de novembre (dia que començava la campa nya electora l a Catalunya), però, sembla que la majoria dels espanyols va n alegrar-se de conèixer la identitat de la xicota del Príncipe, tot i dir-se Leticia i, efectivament, ser presentadora de Tv. Però és que era Letizia, amb zeta, i no l'altra, la Sabater. Hem ti ngut temps (sí, oi?) de conèixer Letizia. Sabem que és una gran periodista (encara que, tenint la notícia de l'any, no va fer-la pú bli ca!), una perso na cu lta, se ri osa, obe rta, senzilla,si mpàti ca, responsable i amb un "excelente primer pIano". A més, però, a Letizia, a Doña Letizia, l'adomen altresvirtuts: és espanyola (això sembla que és un mèri t), del "pueblo lIano" (sembla que ja no és una deshonra) i molt discreta (com ho devia passar... sabent que li quedaven dos Te/ediarios?) Però poca broma: Letizia, amb zeta, serà la Reina d'Espanya del segle XXI. Conso rt, però Reina. La dona del Cap d'Estat. No fem bromaaa ... Tothom se mbla co incidir que el Príncep ha trigat (bé), ha conegut moltes noies (molt bé), però ha encertat en l'elecció (bravo). I ha estat va lent: Letiz ia és un a d ivo rciada! Sembla que canvien el tem ps. Ja deien que Juan Carlos era el rei dels republican s.. . Els monàrqui cs, però, no te men aquests canvis, estètics i lampedusians. Per exemple: Letizia serà rei na perqu è "mi chico" (el seu) és un home. Sí, sí. Felipe no és el primer fill dels Reis, ni el segon. És el tercer, però és "el Heredero de la Corona". Perquè és home. I la Constitució així ho diu : les dones, d'entrada, no poden ser reines, ni per un dia. Només consorts. Així que per ser "el primero de los españoles" (i les espanyoles) s'ha de ser home, tot un home. lla igualtat? Quines coses ... Potser al segle XXII?

TOT CLAROR

_()p= iru =o ~ ~

__________________________________

d:E~!~E.V~S!~ ~~ ~T~

Pere Torres Grau

1 - _ P "F1I

. secr;tdi deP/;'jfi~adó T~riiori~ de /a Genera/Hat de Cma/unya

Entrevista: Yuri Fernàndez

"La nostra responsabilitat és facilitar l'elecci6 del ciutadà" Han de ser els ciutadans els qui facin un canvi de mentalitat per aconseguir uns mitjans de transport més sostenibles? En darrer terme sí. És un problema d'elecció, cadascú escull el transport que vol utilitzar. Pot haver-hi el problema que no tingui capacitat d'escollir, o sigui, que hi hagi trajectes que no ofereixin una alternativa al cotxe. La nostra responsabilitat és generar opcions. Facilitar l'elecció.

I quines opcions generen? Què fan per al canvi de mentalitat? La decisió més eficaç que s'ha produït en els últims anys per afavorir una

mobilitat sostenible és la integra ció tarifària, que significa una reducció del preu molt considerable. Tot i això, les campanyes publicitàries estan més orientades a oferir més serveis que a promoure el transport públic des d'una perspectiva de la mentalitat. Les campanyes dures les pots fer quan ja tens una oferta potent. Encara queda molt per fer.

L'AVE és sostenible? La sostenibilitat és un factor no absolut. Si l'AVE utilitza unes fonts energètiques renovables serà més sostenible que si utilitza unes fonts energètiques no renovables.

Si l'electricitat que necessita l'AVE vingués de parcs eòlics o de plaques solars séria més sostenible que si es fa servir electricitat provinent de la combustió del gas-oil, com fins ara. Si va ple serà més sostenible que si va buit. No es poden fer afirmacions categòriques.

Es dóna prou suport a l'ús de la bicicleta? A mi em diuen que Barcelona és la ciutat europea amb més quilòmetres de carril bici. Des de la Generalitat s'ha impulsat un projecte que ha estat elaborat per una associació d'usuaris de la bicicleta i que té per objectiu connectar les ciutats

amb més de 5.000 habitants de Catalunya amb una via específica per a ciclistes.

Quin és el punt negre de la mobilitat a Catalunya? Hi ha un problema que jo crec que no resoldrem. I que jo crec que no hem de resoldre. Són les operacions de tornada i sortida en períodes de vacances. Per ser responsables davant del país no es poden invertir els diners necessaris per resoldre la fluïdesa de dos o tres dies l'any.

I que s'hi hauria de fer? Paciència. També és la necessitat de l'educació cívica. Oi que ens decidim a sortir tots el mateix dia? Doncs això té un cost.

Entrevistes: Yuri Fernàndez

El jurat popular és garantia de justícia?

ERNESTO Vlz~íNO 21 anys

EVA GAMIR 30 anys

DAVID LUGÉ 22 anys

Jo opino que això no hauria de seguir, perquè en casos com el de la Loli Vazquez el jwrat popular es va informar del cas pel que veia per la tele i després va resultar innocent.

Jo crec que són molt útils i que s'integren de gent de tots els estrats socials. Tot i això, tot depèn del tipus de delicte; per exemple, en un cas d'assassinat, totes les mares condemnarien l'acusat.

Jo crec que no garanteixen justícia, perquè la gent que hi participa no té una formació adequada per discernir que és just i que no ho és.

TOT CLAROR

TERESA BASTIDA 44 anys

Crec que la idea és bona, però tal com estem ara d'influenciats pels mitjans hi hauria d'haver Ur:la contraopinió per filtrar el canal d'informació del jurat.

RAFAEL PÉREZ 60 anys Jo crec que hauria de ser un jurat mixt entre un jutge i el jurat popular i que la decisió l'haurien de prendre de manera conjunta entre el jutge i el jurat.

Algunes coses necessiten tota la teva atenció

La teva salut és cosa nostra.

·D A Y BEL · CORREDORIA D'ASSEGURANCES

933633390 Truca ara i et donarem la millor solució Daybel Corredoria d'Assegurances, SA Comte Borrell 209-211 . 08029 Barcelona · daybel@daybel.com

_Entrevista VAGO LAMELA, SALTADOR DE LONGITUD

liLA MALA SORT M1HA ACOMPANYAT ,

" ULTIMAMENT, PERO TINC L'any 1999 Vago Lamela va saltar 8 156 i llavors ningú no es creia que un espanyol blanc de metre setanta-vuit pogués entrar en l'olimp dels saltadors de longitud, patrimoni exclusiu d'atletes negres de cossos perfectes. Després d'uns anys on hi ha hagut més fracassos que èxits, Vago torna am b força per reivindicar el seu lloc a l'olimp. T'agrada que et diguin que ets el número u? Nom és si és veri tat. I és veritat? Home, no crec qu e sigui el més indi cat per dir-h o. Digu éssim qu e estic entre els mill ors. ' Diuen que pateixes la maledicció de l'últim salt. Creus que ets víctima d'un mal d'ull? No sóc supersti ciós en abso lut, encara qu e és cert qu e la mala sort m'ha acompanyat últimament. Però la veritat és qu e no em pu c qu eixa r; aqu est últim s tr es an ys es ti c aco nseguint bons res ultats i no més m'ha faltat un a mi ca més de so rt en les gran s cites. Dius que l'antídot per a la maledicció es diu Rafa Blanquet. Per què? És un gran entrenador amb uns sò lids co neixe ments so bre el sa lt de longitud i amb un a gran experi ència i nterna cio nal, però, a més, co m a

TOT CLAROR

_____________________________________1Entrevism liLa millor preparació psicològica te la dóna el fet des tar envoltat de gent que et dóna suport tant en els bons moments com en els ll do1ents

,li

pe rso na, se mpre t'ajud a i t'ani ma en tot e l qu e pot. Sap co m tractar un atleta i, aními ca me nt, em sa p donar en cada mome nt e l que necessito. Sembla que en l'atletisme la preparació psicològica é s molt important. Què s'ha de fer per aconseguir això? Jo crec qu e la mill o r prepa ració psico lògica te la dó na e l fet d'esta r envo ltat de ge nt qu e et dóna supo rt i qu e està amb tu e n els mo ments bons i en els dolents. Repassem olimpíades. Què va passar a Sydney? Aqu e ll a ny va ig es ta r un s cin c mesos les ionat i la pre parac ió qu e va ig fe r no va se r sufi cient de ca p de les maneres. Pe r això va passa r el qu e va passar. ' Del passat al futur. Veurem la venjança am b Ped roso a Atenes? D'aquí a Ate nes falta molt, po de n passa r mo ltes coses, amb e ll i a mb mi . Jo es pe ro seguir e n la línia d'ara i, sob retot, no te nir cap les ió. Crec qu e si estic bé de salut tin c moltes possibili tats d'estar entre els millors. Perquè el teu duel amb Pedroso ja és quasi històric. Dos cops i a l'últim salt... Ped roso és un atl eta a qui admiro mo ltíssim i també co m a person a, ja qu e so m bas ta nt ami cs. Tot i ai xò, a la pi sta no hi ha amics de ca p mena. És un de ls meus tres íd o ls e n sa lt de lo ngitud :

Pujar i baixar Era l'any 1999, i a la pista cobelta de Maebaski, alJapó, s'hi celebraven els mundials in dooJ" d'atletisme. La prova de longitud tenia un rei indiscutible: Ivan Pedroso, el cubà que havia dominat la disciplina des de la retirada dels dos atletes que van pulveritzar el mític rècord de Bob Beamon: Car! Lewis i Mike Powell. No semblava pas que hagués de ser una prova gaire emocionant, però , l'aparició d'un noi de 22 anys saltant fins als 8'56 va fer que Pedroso hagués de fer el millor salt de la seva carrera per guanyar l'or. Yago Lamela, un complet desconegut fins aleshores, es confirmava com a seriós aspirant a la corona de la longitud i, per què no, al rècord del món, La pre msa va trobar un ídol en què depositar les esperances del sempre pobre atletisme espanyol i, de la nit al dia, Lamela es va conveltir en un espoltista de fama internacionaL Les lesions, la pressió i els nervis van truncar la seva carrera, que va tenir el pitjor moment el juliol de 2001 als campionats d 'Espanya de Valè ncia, on Lamela, absolutament perdut pels nervis, va abandonar la pista abans de començar la prova , Aquell mateix 2001, Yago Lamela va abandonar Madrid i el seu entrenador Juanjo Azpeitia per anar a València i començar a entrenar-se a les ordres de Rafa Blanquet i al costat d'atletes de la talla de Niurka Montalbo o David CanaL Un pla d'entrenament espartà i una fe renovada en les seves posibilitats l'han portat altre cop a dalt. Els jocs olímpics d'Atenes són la seva oportunitat pe r demostrar que és un gran saltador i que només la mala sort no l'ha fet explotar abans.

e l reco rdm an Mik e Powe ll , Ca ri Lewis i ell. I parlant de rècords, per a quan els 8'70? Jo ara mate ix, sup osa nt qu e no t in gui pr o bl e m es de salut, tinc pe r obj ectiu sup e ra r la

IIRafa Blanquet és un gran entrenador i sap com tractar un atleta; anímicament em sap donar en cada moment el que necessito" meva marca perso nal de 8'56. Vaig estar-hi a prop aqu est any, amb 8'53 , i jo crec q ue qu an sup e ri aqu esta marca ja pod re m pa rlar de gra ns marq ues. Sembla que el canvi d'equip i d'entrenador t'ha donat ales. No et sembla curiós que sigui precisament a València, a la pista on l'any 2001 vas viure el pitjor moment de la teva carrera? Sí, pe rò ll avo rs no m'e sta va e ntre nant amb Rafa Blanquet, No, de debò, qu an vaig arri bar aquí estava molt malament e n tots e ls as pectes: física me nt fata l i a mb l'à nim pe r

TOT CLAROR

Un palmarès brillant Yago lamela va néixer el 24 de Juliol de 1977 a Avilés (Asturies). El fútbol va ser el seu primer esport però un caràcter massa individualista i ambiciós per als esports d'equip el van fer decantar-se per l'atletisme. Ràpidament va destacar en la disciplina de salt de longitud i el seu pare va parlar amb un entrenador de saltadors, Juanjo Azpeitia, que seria el seu preparador fins l'any 2001. La seva progressió va ser espectacular i, amb només 22 anys, va guanyar la plata al mundial de Japó amb un salt de 8'56 metres, una marca més que prometedora per un atleta tan jove. Abans de Japó, la millor marca de Yago va ser 7195 amb la que va quedar quart al mundial júnior de 1996. Després ha guanyat dues medalles de bronze ,a l'europeu 2002 i al mundial a l'aire lliure Paris'04; i tres de plata, al mundial a l'aire lliure Sevilla'99, a l'europeu indoor 2002 i al mundial indoor 2003. Diuen els experts que podrem parlar d'un dels grans quan aquest palmarès compti amb una medalla dior.

"Tinc un gran esperit de superació i amb els altres em mostro tal com sóc. Intento no anar de redi terra. Des que estic aquí noto que he millorat una barbaritat, i en molt poc temps. Fixa't, quan vaig arribar aquí no arribava als vuit metres i en un any i mig m'he plantat en 8 '53. Se li ha d'agrair molt a en Rafa Blanquet, però no sols a ell, també tenim un gran equip al darrere: massatgistes, fisio-terapeutes ... Encara que ara portes una vida d'eremita, oi? Ho exigeix el tipus d'entrenament que fem , que és molt dur, que et demana molt i que necessita un horari i un descans molt rigorós, perquè si no el cos no ho aguanta. Sobretot si ho fas com ho fem nosaltres, de forma completament natural. Ara mateix acabes de passar un control antidopatge. Cada quan heu de passar aquests controls? N'he passat dos en deu dies. ,

TOT CLAROR

Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi? València • Un lloc per anar de viatge? Astúries i Galícia .Unplat? Fabada

• Un llibre per llegir? • El alql/únista • Una pel·lícula de cinema? Matrix re voll/tions • Un mitjà per estar infonnat? Internet • Mar o muntanya? Muntanya • Un cantant o grup musical? Enrique Bunbury • Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer? Jesucrist

Això són molts controls, no? Ens en fan moltíssims, perquè quan no és de la federació espanyola és de la federació internacional. Que faràs quan ja no puguis saltar? Jo espero saltar molts anys, m'agradaria arribar a les olimpíades del 2012. Tindria trenta-cinc anys. Després no m'ho he plante jat. M'agrada la informàti ca. Potser aniria a la universitat, en faria algunes assignatures ... Es pot viure de ser atleta? Mentre estàs en acti u sí que es pot. Però quan et reti res només hi ha uns pocs que visquin de les rendes de la seva carrera, com Cari Lewis o El Gerrouj. Però no és el més normal, la gran majoria ens haurem de buscar altres coses. Com veus l'atletisme espanyol? Jo crec que hi ha un grup de gent d'elit impress io nant. I sobretot crec que n'hi ha una gran varietat, tenim gent molt competitiva en totes les modalitats i també en nois i noies. Jo crec que l'afició pot estar il ' lusionada, perquè en totes les proves tenim alguna cosa per dir. Per què no et descrius a tu

• Un esportista a qui admiris? Cari Lewis • Un personatge actual? Pocholo Martínez Bordiu • Què valores més de les persones? Les bones intencions

• Si un dia fossis president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries? Intentaria igualar els pols oposats • Dretes o esquerres? Centre • Què t'enduries a una illa deserta? Un passadís de salts, perquè la sorra ja la tinc

• Un desig confessable? Saltar nou metres

mateix? Jo sóc una persona amb un gran esperit de superació en tots els sentits, tant en l'esportiu com en el personal. També busco l'estabilitat en tots els aspectes. Em considero una persona amb molta voluntat. En la relació amb els altres, c rec que sóc una pe rsona senzilla i oberta, que no va de res. Intento ser jo mateix i ja està.

_Salut

EL SISTEMA CIRCULATORI A QUÈ ES DEU LA MALA CIRCULACIÓ? per Albert Giménez, llicenciat en Medicina i cap de l'Area de Salut de la Fundació Claror

" Una de les consultes més freqüents que rebem els metges dels centres esportius té ~ veure amb la insuficiència circulatòria. Saber com funciona el sistema circulatori i com s'hi produeix una insuficiència ens pot ajudar a detectar millor el problema. El sistema circulatori té com a funció satisfer les necessitats dels teixits: els aporta els nutrients, en retira els productes de rebuig, condueix les hormones d'una banda a una altra del cos i, en general, manté un ambient apropiat en tots els líquids tissulars (dels teixits) per a la supervivència i per a una funció òptima de les cèl-Iules. De manera funcional, són les artèries les encarregades de transportar als teixits sang rica en oxigen que hi circula sota una pressió elevada i amb rapidesa. A mesura que s'acosten als capil·lars, les artèries van disminuint de calibre i les seves parets són més fines, la qual cosa permet l'intercanvi de nutrients, electròlits (minerals), hormones i altres substàncies petites entre la sang i el líquid que hi ha entre els teixits (líquid intersticial). A més, la fortalesa de les parets vasculars de les artèries (que tant es poden tancar completament com dilatar-se diverses vegades) té la capacitat d'alterar enormement el flux sanguini que arriba als capil·lars segons les necessitats dels

Excercitar els músculs de les cames nedant o caminant afavoreix la circulació de la sang per les venes 10

TOT CLAROR

diferents teixits. Com a curiositat, podem explicar que tenim uns 10.000 milions de capil·lars, els quals conformen una superfície total d'uns 500-700m2, com un camp de futbol. Un cop la sang arriba als capil·lars i als teixits es transporta al cor mitjançant les vènules, que són una important reserva de sang, i es van unint per formar venes cada cop més grosses. El sistema limfàtic és una via accessòria per la qual el líquid pot fluir des dels espais que hi ha entre els teixits fins a la sang.

Mecanismes impulsors de la sang a les venes Un dels principals impulsors de la sang és l'activitat muscular, ja que durant l'exercici físic els músculs es contrauen i comprimeixen la sang de l'interior de les venes. Per la seva banda, les vàlvules venoses faciliten que la sang circuli en un sol sentit, a fi d'evitar-ne el retrocés. Durant la fase de relaxació muscular les venes tornen a omplir-se de sang. Aquest fenomen és especialment important a les cames, on els músculs del

panxell, els bessons, i els peus juguen un paper decisiu. Exercitar els músculs de les ca mes nedant o caminant sovint i amb un calçat sense talons alts facilita aquesta acció. Un altre mecanisme són els moviments respiratoris, sobretot quan els practiquem amb certa intensitat; per exemple, quan fem exercicis específics. Influeixen sobretot en el tòrax i l'abdomen, perquè en la inspiració disminueix la pressió dins del tòrax i augmenta la intraabdominal, que afavoreix el retorn de la sang al cor. Un altre mecanisme és l'efecte de la gravetat, que afavoreix el retorn

_______________________________________ Süut trajecte ve nós i, tot i qu e produ eix dolor, no és tant com el que apareix en el cas de patir un a in sufi ciènci a venosa profunda. En aquest cas, es pot prod uir una in flamació dels membres i nfe ri ors, se nsac ió de pe sa d esa, ca nsa ment, augment de la temperatura i rampes musculars. Els símpto mes empi tj oren amb 'la calor i s'alleugeren amb el fred i com a màxim, com a conseqüència, es pot patir una trombosi venosa.

Com podem activar la circulació • • • •

Cal reduir el pes, en cas d'obesitat Cal evitar estar molta esto na dempe us o asseguts És recomanable l'ús de calçat ample i còmode (cal evitar els talo ns alts) Cal fer exercicis que impliquin la flexió dels turmells p er activar el bombeig muscular • Cal mantenir els peus en alt, pe r sobre de l'alçada del cor, entre 15 i 30 minuts i diversos cops al dia, a fi de reduir súnptomes i edema. • Cal dormir amb els peus e n alt (com a mÚ1irn 15 minuts) • Cal dutxa r-se els peus, amb aigua freda, diverses vegades al dia i durant uns quants minuts. També es poden fe r banys de contrast (aigua freda-aigua calenta)

ve nós en aqu ell es venes qu e estan situades per sobre del co r. Per últ im , ca l d estaca r l'efecte aspirant del co r i les pulsacions de les artè ri es, qu e exe rce ixe n un efecte co mpr esso r d èb il , però rí t mi c consta nt, so bre les ve nes veïn es.

El moviment de la limfa Entre els factors qu e determin en el moviment del líquid limfàtic o limfa hi ha els mateixos que hem co mentat, però n'hi ha un de propi, anomenat auto mati sme de Iinfangión, que fa que quan els vasos limfàti cs arriben a un ce rt grau de dilataci ó es co ntraguin de manera automàti ca.

artèri a és molt estreta però el bon estat de les del voltant supl eixen la irri gació), la claudi cació i ntermi te nt (per causa d' un a isqu èmi a o falta d'a portació sanguíni a al múscul, i es manifesta al ca min ar), e l do lo r en rep òs (normalment a la nit) i, per últi m, les les i o ns isqu èm iqu es (úlc e res nec ròtiqu es). El s símptomes de la insuf iciènci a arte ri al perifèri ca acostumen a ser la palid esa de la pell , qu e augmenta qu an s' eleva l' ex tr emi ta t , i una possibl e alteració del pols. A més, la temperatura de l'extremitat afectada acostuma a se r més baixa que la de la resta.

Insuficiència venosa perifèrica Insuficiència arterial perifèrica Se' n poden detectar cl íni ca men t quatre tipus: l'asimptomàtica (qu an una

Insuficiència limfàtica L'edema és el símpto ma més cla r d'un a insuficiència de limfa. En el cas que les causes que l'o ri gin en sigui n congènites es parl a d'aplàsi a (carència total de vasos limfàtics en un tram de l'organi sme), hipoplàsia (es neix amb menys quanti tat de vasos o són més estrets del compte), o hiperplàsia (per un a in sufi ci è ncia vas cul ar, es produ eixe n dil atacions similars a les va riu s). Però, a banda de les cau ses congènites, també podem patir edemes quan els vasos limfàtics es veuen afectats per trastorns, lesi ons, interven cions o malalti es co m tumors, i nfe ccions, intoxi cacions químiques. MÉS INFORMACiÓ:

Pot se r sup erfi ci al, pr ofunda o mi xta. En el prim er cas, es deu a l' ex i st ència d'un co rd ó dur en el

AM INFORMATICA Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona • Actualización/Reparación de ordenadores PC • Configuración de ordenadores nuevos a medida • Portatiles, torre/sobremesa , servidores • Configuración de Redes • Compaq - IBM - Hewlett Packard • Impresoras de tinta, laser y multifunción • Canon-Epson-Hewlett Packard-Brother-Lexmark • Monitores, Tarjeta de Red, Tarjeta TV • Cartuchos de tinta y accesorios • Ordenadores segunda mano, según disponibilidad

Servei mèdic dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim i Nou can caralleu

m Im

:m :m :m

, 'e

m m m

Val ido hasta el 31 de Enero 2004

_Dietètica

PROS I CONTRES DEL SUCRE

UNA DIETA DOLÇA ••• " PERO SENSE PROBLEMES per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

Estadísticament, un europeu occidental consumeix, com a mitjana anual, uns 45 quilograms de sucre, la qual cosa pot significar que a l'any un infant consumeixi més sucre del que pesa el seu cos. Quins perills correm si ingerim massa sucres? l, en quins casos aquest consum pot resultar-nos beneficiós? Els éssers humans sempre han tingut una especial debilitat pel dolç, de la lactosa de la llet materna a la dolçor natural de la fruita i la mel. I amb el descobriment de la canya de sucre, aquesta debilitat encara va ferse més evident. El sucre refi nat o aïllat, tal co m s'obté de la remolatxa o de la canya, es co mposa gairebé en un cent per cent de sacarosa; per tant, té un valor nutritiu molt limitat: no conté proteïnes, ni matèria grassa, ni fibra, ni vitamines o minerals. A més de fer-se servir a la cuina, forma part de molts altres productes, en alguns casos en dosis molt altes (com ara en llimonades, sucs de fruita, xocolata i bombons, pastissos, gelats, compotes i confitures, flocs de cereals i altres llaminadures).

Els pros del sucre La dolçor fa més agradable el menjar i és més fàcil acabar un àpat satisfet si, com a postres, prenem una fruita o un producte de rebosteria. El sucre blanc i els seus derivats poden anar molt bé per a persones inapetents o que desitgin guanyar pes corporal, ja que augmenten les calories i, per tant, permeten aprofitar mill o r les proteïnes i els altres

TOT CLAROR

ca rbohidrats (a rròs, pa, llegums, pasta ... ) dels menj ars. També és un aliment idoni durant la primera infància, especialment en els nens i nenes amb tendència a l'acetona, perquè els soluciona les crisis evitant la mobilitza ció dels greixos que originen els estats de cetosi.

I quins són els contres? El nostre metabo lisme és una màquina biològi ca complexa. En aquest sentit, tots els hidrats de ca rboni o sucres (també anomenats glúcids) han de desdoblar-se en compostos més simples (sucres simples o glucosa) per passar a la sang. Per a aquest procés calen substàncies com les vitamines, els minerals, els enzims i les hormones, que trobem en proporcions suficients en els grans, les hortalisses i les fruites. Entre les vitamines, la B1 és imprescindible i insubstituïble a fi que el metabolisme

Si es prenen molts sucres, el metabolisme necessita moltes vitamines, en concret la Bl, per metabolitzar-los

pugui digerir el sucre. Com a conseqüència, aquelles persones qu e i ngereixen una quantitat elevada de sucre refinat (o derivats) necessitaran, per metabolitzar-la, molta vitamina Bl. AI co ntrari , si aquest grup de vitamines escasseja en els nostres hàbits alimentaris podem sofrir trastorns del metabolisme que poden convertir-se en malalties com ara el sobrepès, la diabetis o ·els problemes i ntesti nais com el restrenyi ment (la manca de fibra fa que els aliments no puguin desplaçar-se lliurement per l'aparell digestiu). Igual que la sal, el sucre té la propietat de retenir líquids, raó per la qual tenim set després d'ingerir els aliments ensucrats.

L'augment de sucre en la sang L'alt consum de sucre té més efectes negatius. Com que no n ecessi ta u n procés d i gesti u (al contrari que els sucres compostos com

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _Dietètica Si no se n'abusa, el sucre és un aliment idoni en la primera infància i per solucionar les crisis produïdes pels atacs dacetona, molt freqüents en els infants el pa, l'arròs, la pasta, els llegums o la patata), el nivell de sucre a la sang pot augmentar bruscament. Quan això succeeix el pàncrees hi reacciona immediatament i produeix un excés d'insulina. Les funcions de la insulina són diverses. D'una banda, porta el sucre a les cèl·lules perquè el cremin. D'altra banda, tot el que no es pot cremar es transforma en glucògen, és a dir, el sucre s'emmagatzema en els músculs i el fetge, i també es transforma en triglicèrids i greixos que esdevenen una reserva energètica subcutània.

La popularització del sucre La canya de sucre es va descobrir a la Polinèsia, però va ser a l'índia on es va desenvolupar el mètode culinari per concentrar-ne el suc. L'Imperi Persa en va perfeccionar la tècnica, que va passar als països àrabs i va arribar a Espanya amb la invasió musulmana. A la resta d'Europa es va conèixer durant les croades, però no va ser fins el segle XIX que es va començar a extreure de manera massiva de les remolatxes sucreres d 'Alemanya . Fins aleshores va ser un produote car i luxós, però quan es va estendre ràpidament per tot Europa es va convertir en un aliment quotidià i, avui, la producció mundial de sucre sobrepassa els cent milions de tones anuals.

Quan el nivell de sucre a la sang augmenta bruscament el pàncrees hi reacciona de seguida i produeix un excés dinsulina

Conseqüències per a la salut L'empobriment brusc del nivell de sucre a la sang (com a contrapartida de l'augment sobtat) pot provocar una hipoglucèmia, que té com a símptomes psíquics la falta de co ncentrac ió, la dificultat en l'aprenentatge i el cansament.

L'augment i la possible saturació del fetge de glucògen pot incremetar la taxa de co lesterol. I la transformació del sucre en greixos és poc adient per a aquelles person es que volen mantenir-se en un pes o, fins i tot, apri mar-se. Per a una dieta equilibrada, és

recomanable prendre fruita seca dolça com els dàtils, les orellanes o les figues seques. Tots aquests són productes naturals excel·lents rics en fibra , vitamines i minerals. També hi podem incloure les pipes de girasol , els cacauets, les ametlles, les nous o les avellanes. Quant als productes de rebosteria, no ens ocasionaran cap desordre ni carència nutritiva si en mengem un cop o dos al mes (dos o tres cops en el cas dels infants). MÉS INFORMACiÓ: Servei Dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim

•

""'Clll1f11Wj

.80_a

POLlGRAS IBÉRICA, S.A

o Neteja i Manteniment ~

INSTALACIONES DEPORTIVAS CÉSPED ARTIFICIAL CI Campoamor, s/n. Nave 7 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Apdo. Correos 182 Tel. 93 589 85 32 . Fax 93 675 34 64

Netegem verticals (T.escalada) ltI Neteja de poliesportius ~ Neteja de col·legis Neteja de vidres o Abrillantat de paviments

Ptge. Borrell 11 baixos - Barcelo'ri¡I08005 Tel. 93 303 54 00 - Fax 93 3Q!ti:~ I,~ limptres@limptres.com - www.lhp~,r,~·.éom

_Mens sana

TENS ' CAPACITAT DIRECTIVA? per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i diplomada en Gestió Empresarial

Per molt que es vulgui eludir, el món està dividit en dirigents i dirigits. Tot i ser un fet evident, les capacitats directives no es consideren un tema de reflexió ni en els primers anys de formació, a les escoles, ni a les universitats. Per tant, la idea que tenen els joves sobre el fet de desenvolupar una funció social o una altra queda a mercè dels prejudicis. Dirigir comporta grans sacrificis i un major grau de responsabilitats i preocupacions. Requereix un caràcter preparat per fer front a l'estrès i als entrebancs, encara que, en una societat que tendeix cada vegada més a la imagocràcia, molts confonen la direcció amb un simple paper representatiu i es prenen al peu de la lletra la sentència de l'escriptor Miguel de Unamuno : "Para ser gran hombre de estada lo que mas hace falta es sentida escénico". Si bé és cert que aquest és un factor necessari, la importància d'ocupar un lloc directiu reclama unes habilitats i una formació caracterial a les quals moltes de les persones que els ocupen arreu del món no arriben ni al mínim aprovat. En tot es demana una prèvia valoració de qualitats i, per fer la tria més severa, ens sotmeten a un reguitzell de tests qualificadors per obtenir qualsevol lloc de treball. Però, en relació al nivell psíquic de les persones que dirigeixen la nostra societat, tendim a donar-les per bones i aptes sense posseir proves de si ho són o no. Si el país que es considera la primera potència mundial d'occident tria els seus dirigents segons la seva carrera cinematogràfica sense tenir en

TOT CLAROR

compte els nivells d'ètica, capacitació i formació, fins on pot arribar la degradació directiva? On podem trobar, avui dia, el tremp directiu d'homes com Prat de la Riba que, amb la sola ajuda d'un timbre de goma per segellar els oficis i les cartes, dirigia la Mancomunitat amb la fermesa que li donava la seva personal forma de crear clares imatges motivacionals als ciutadans? En canvi, la mediocritat de certs estadistes sempre busca justificació, com la d'aquell ministre franquista a qui un amic va dir: "A tu en Franco t'ha fet ministre d'agricultura i no saps ni com es planta un nap, ni distingeixes bé un conill d'una vaca". El nou ministre va respondre-li: "Otros mas burros que

yo lo han sida".

Les qualitats directives No hem de confondre, doncs, l'autèntica funció directiva amb la simple funció burocràtica. Així, en una societat òrfena de veritables dirigents democràtics i immersa en una crisi directiva, no hem d'estranyar-nos que a les empreses els costi trobar persones preparades per assumir les responsabilitats dels càrrecs. Dirigir demana unes qualitats que

podríem sintetitzar amb el nom de "do de comandament" i comprenen una multitud de característiques que van des de les capacitats de preveure i motivar fins a l'habilitat per expressarse amb eloqüència, organitzar-se de forma metòdica i automotivar-se constantment. Com deia el filòsof Tales de Milet: "No governaràs mai bé

els altres si no comences per governarte bé tu mateix".

El directiu/va i el seu equip El directiu ha d'actuar com a model davant dels seus subordinats; si no és així, consideraran una injustícia que un home que no reuneix la preparació i atributs necessaris els mani. Manar requereix la capacitat d'inspirar confiança, posant els objectius al servei del bé comú, de forma coherent i amb força raonaments. D'aquesta

En una societat que tendeix cada vegada més a la imagocràcia, molts confonen la direcció amb un simple paper representatiu

__________________________________________]v.[enssana No és fàcil obrir camins, i

motivacions co mun es i in ce ntivar el grup per moure's cap a un a finalitat. No s' ha creat mai res d'important amb un a mirada de cua d'ull ni amb un gest d'indiferència. Així, esdevé delicada la missió de guiar les persones, de saber plantejar objectius en què tothom pugui intuir promocions personals i d e saber valorar la contribució de tots els que han fet possible l'obra.

una gran majoria de persones no saben on anar. És per això que, quan un ho sap, sempre hi ha un grup que el segueix manera, és difícil trobar el refús dels subordinats. Estar sota la direcció d'una perso na ca pa citad a per asso lir object ius de forma efi caç crea adeptes, sobretot si ve uen en el se u promotor unes qualitats qu e els porten ca p a un objectiu de sitjat. Amb aquestes paraules l'escriptor i autor de El petit príncep, Antoine de Saint Exupéry, resumeix fins a quin punt un ca p ha de saber materialitza r i expressar un ideal: "Si vols construir

La psicologia del manxaire

un vaixell, no comencis per tallar les fustes i distribuir el treball, sinó que primer has de saber evocar en els homes l'anhel del mar lliure i obert".

\ \

En la societat hi ha un veritable desig de bons dirigents, j a que no és fàcil obrir camins, i una gran majoria de persones no saben on anar. És per això que, quan un sap on va, sempre hi ha un grup que el segueix. El cap de colla ha de posseir un fort vigor psíquic, seguretat en si mateix i capacitat de contagi anímic, ja que l'entusiasme s'encomana i genera el clima psíquic adequat pe r c rear

El bon dirigent ha de conèixer la funció professional de cadascú i saber coordinar-les amb habilitat

ti0 flRTiVER OPT.eS

Sardenya, 365 . Tel./Fax 93 458 39 33

És ce rt qu e és el capità de l'empresa a qui deve m l'èxit i d'on parteixen les ini ciatives i les estratègies ence rtades, però això no vo l dir que hag uem d'escamotejar la contribució de la gent que va ajudar-lo. És el que el professor Carles M. Esp i nalt va an al i tzar i anomenar "la psicologia del manxaire", pels fets que van succeir, a finals del segle passat, a un famós o rga nista mentre oferia un conce rt magistral. El públi c l'esco ltava extasiat i, en arribar l'entreacte, se li va acostar l'home que feia anar la manxa de l'orgue i, fentse ressò de l'èxit, va dir-li: "Que bé que toquem!" "Toco! Toco!", va corregir l'organista, orgullós i amb mirada despectiva. En començar la segona part no va trigar a co mprovar que les notes que ell pols ava no ressonaven a l'o rgue. Quan va se r in crepat per l'o rganista, el manxaire, qu e s'estava amb els braços plegats, contestà : "Volia

assegurar-me si toqueu o si toquem ... " "Toquem , toquem ... ", va co ntestar l'organista mossega nt-se la llengua.

"Així, mestre, podem prosseguir el concert". El bon dirigent ha de co nèixer la funció professional de cadascú i saber coordinar-les amb habilitat; per això, sense ser especiali sta de cadascun dels

Aquestes festes canvia el color de la teva mirada

Lents de Contacte de COLOR + Líquids

24 euros

Dirigir demana qualitats com preveure i motivar, expressar-se amb e1oqüència,organitzar-se metòdicament i automotivar-se de manera constant temes, ha de dominar fins a un cert punt les co mpetències dels seus co l·laboradors. Per ser ju st, ha de sabe r tracta r cadascú en relació a la seva preparació i a l'esforç que hi ded ica, i finalment ha de demostra r un a superioritat manifesta en el domini del co nj un t. Podem il ·lustrar-ho amb la figura del director d'orquestra, perquè per molt bons que siguin els músi cs, ell és qui aco ns eg uir à, o no, amb la seva intervenció, ofe rir la màxim a qualitat interpretativa coo rdinant el talent de cada, un dels arti stes i co mposant un a sin ergi a amb la suma d e tots. Qualsevol co munitat ne cess ita d'autèntics dirigents que , co m el director d'orquestra, actuïn de models i l'impulsin cap a un progrés positiu, però la manca de co ratge i de visió de la major part de persones que regeixen la soci~tat actual posa de manifest l'e x istènci a d'una in ca pa c itat pedagògica per formar individualitats amb sòlides aptituds directives. Ja s' ha demostrat que "l'entre tots ho farem tot" no resulta eficaç per les ca ra ct erístiques particulars d e la psi cologia humana, ja que la majoria vegeten a expenses dels plans que uns pocs realitzen. I és que no són majoria els que viuen feliços pensant, sinó els que viuen feliços pensant que n'hi ha un altre que ho fa per ells.

(ro Revisió Optomètrica Gratuïta

ro Adaptació de lents de

contacte toves i semiJ'lígides (ro Ulleres graduades per a tot tipus d'esports

Fins a un 30% de dte. a tots els socis de l'fsport;u Claror ; Poliesportiu Sagrada Família . No acumulable amb altres ofet!tes-

~ _E ..' ·nonna

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

FITNESS ••

PRIMERA PART

DE QUE PARLEM?,

per Sergi Mateu, tècnic de condicionament físic del Poliesportiu Marítim

La paraula fitness s'ha generalitzat molt en els darrers anys però no sempre tenim clar què significa ni les activitats que s'hi inclouen. Hi ha persones que l'assocïen a un estil de vida i centres que l'enfatitzen com a una nova manera de posar-se en forma. Però de què parlem realment? La soci etat en la que vivim i els hàbits de vida als qu e estem ac ostumats fan que, segons l'Organització Mundial de la Salut, entre un 65 i un 80% de la població adulta sigui sedentària. No cal que tornem a insistir sobre tots els beneficis de seguir una vida físicament activa, ja que tothom sap que ha de fer exercici però, realment, un petit grup és el que ho posa en pràctica, tot descobrint com ha remès aquell mal d'esquena, com s'ha controlat la tensió arterial, com s'ha reduït aquell parell de quilets o com, de la nit al dia, ha millorat la qualitat de vida fent-nos sentir millor. Malgrat aquesta passivitat a l'hora de practicar exercici físic, és veritat que, cada cop més, la població en general està augmentant la pràctica. Per exemple, a les dues ciutats espanyoles capdavanteres en pràctica física, Barcelona i Madrid, el 15% de la població ja practica exercici

Hi ha qui afirma que el Fitness és una filosofia de vida. No val amb estar fort també engloba aspecte$ com Palimentació o la manca dhàbits tòxics

TOTCLAROR

regularment (dades que s'acosten a les de ciutats com Nova York o Los Angeles). L'impuls dels Jocs Olímpics i el canvi de mentalitat de la població han fet que, en deu anys, els que fan esport pel seu compte i els que acudeixen a un centre de fitness hagin augmentat espectacularment. El Fitness com estil de vida

El mot Fitness s'ha traduït com "estar en forma", però és molt més que això. Moltes opinions hi ha al respecte. Les més encertades i acceptades són les que assegwen que el Fitness és una filosofia de vida. No val amb estar fort, tenir resistència i gran flexibilitat, sinó que engloba tot el conjunt de la persona tractant aspectes com l'alimentació, les hores de descans, el nivell d'estrès, la manca d'hàbits tòxics i tots aquells aspectes referits a millorar la qualitat de vida. És per això, que el terme fitness ha donat pas al concepte més modern i global anomenat Wellness, on el que es busca és aquest estat de benestar global. Supervisió constant d'un tècnic

Amb tot aquest "boom" de l'exercici, els centres de fitness han hagut d'oferir tot un ventall, prou motivador, d'activitats per tal de

______________________________________1Enfonooa Qualsevol activitat no és millor que una altra,

només és un recurs més per millorar la nostra salut i treballar una o més capacitats físiques fidelitzar als seus clients, ja que la competència dins el sector també ha augmentat. En l'àmbit del fitness podem diferenciar dos tipus d'activitats : les classes dirigides i les realitzades en les sales de fitness. En tots dos casos els tècnics especialitzats s'encarreguen de portar a terme les sessions. En les sales de fitness o condicionament físi c, els usuaris fan ús dels diferents apare ll s segons els objectius que volen assolir (amb supervisió constant), i augmenta cada cop més la contractació d'entrenadors personals que planifiquen, supervisen i segueixen tot el pro cés d'entrenament (també s'ofereix aquest servei fora de les sales de fitness on l'entrenador proporciona el material per treballar). El mateix passa amb les activitats dirigides, on els tècnics desenvolupen les sessions intentant adaptar l'activitat segons les necessitats dels usuaris. En aquestes segones, però, l'activitat es grupal, i

depen ent del tipu s qu e es triï els material s i tr ac tam ent só n ben diferents. Sembla ser qu e la gent es fidelitza més a les activitats dirigides que assistir regularm ent a les sales de fitness , pots er perquè so n més motivadores i es fan en grup.

Activitats dirigides En l'àmbit de les classes diri gides, en els darrers anys han sorgit amb força moltes acti vitats noves (la majoria per influència d els Estats Units), qu e sumades a les qu e ja ex isti en ofereixen un ampli ventall a l'hora d'escollir l'activitat adequada. Cal tenir en co mpte que moltes vegades l'oferta d'un centre a un altre és la mateixa, però la diversitat de noms per denominar una mateixa activitat creen confusió i ce rt "temor" a l'h ora de realitzar un a classe amb noms tan atractius com Body Combat, Tae Bo, Cardio-box o aerokickboxing, qu e al cap i a la fi és el mateix tipus d'activitat. Totes les activitats que ens arriben a Espanya han sorgit un parells d'anys abans als Estats Units, així ha passat amb el ciclisme indoor, el Body Pump i moltes altres. Podem dir que anem a remolc segons les modes que ens arriben de l' altra banda de l'oceà. Aquestes modes tenen el seu moment fort, el manteniment i la davallada si, finalment, l'activitat no arrela.

El qu e hem d 'ç¡cla rir és que qualsevol activitat no és millor que una altra ni és la més completa per si sola, sinó que nom és és una forma , un rec urs més, am b el qu e pod em millorar la nostra salu t i treballar un a/ es ca pacitat física en co ncret. Només cal que els usuaris triïn l'activitat q~ e més s'adapta a les seves necessitats i co mença r a gaud ir-n e. Per exemple, act ualm ent està mo lt de mocla el mètode "Pilates". Hi ha qui afirma qu e és el mi llor per fer exe rcici, però cal se r prud ent amb les "modes" i pregu ntar als professionals de l'esport si aquel la activitat és la mill or per a cada cas. En aq uest cas co ncret si el que es busca és una reducció de greix co rp o ral o millorar ia resistè ncia cardi ovasc ul a(, no es tracta ri a de la millor activitat" j a que se n'hauri a cie triar un a cad iovasc ular, co m l'ae ròbic o el ciclisme ind oor. Totes les activ ita~s persegue ixe n l' obj ectiu comú que és mill orar la qualitat de vida dels practicants creant un hàbit de pràctica física regul ar. Això es pot asso lir treball ant o co mbin ant activitats d'una o diferent família. AI ll arg d'una sèri e de tres articl es exp li carem amb detall les t res grans famíli es on pod em englobar totes les activitats ex istents en el mercat: les activitats ca rdi ovasc ulars, les ci e tonificació i les de control i consciència co rporal (gimnàstiques dolces).

... N SUNE, S.A. PISCINES

-/ Sumlnlstro de productos quimlcos para plsclnas -/ Flota de vehiculos proplos para el sumlnlstro de productos quimlcos -/ Sumlnlstro e Instalacl6n de material para plsclnas -/ Relnlenleria

Pau Claris 85 E-08010 Barcelona Llibreria 933181739 Cafè 93 3027310 Fax 93 412 02 50 cafe@laie .es www.laie .es

-/ Puestas a punto de Instalaclones -/ Inspecciones de pretemporada -/ Servlclo técnlco de reparaclones -/ Anallsls mlcroblol6g1cos y flsicoquimlcos

Crta_ de Collblanc, 143 Tel. 93 449 05 51 . Fax 93 440 45 06 08904 I!Hospitalet de Llobregat (Barcelona) E·mail: jsunyeOwanadoo.es

Per NADAL "MENUS DE FESTA"

EL PROGRAMA D'INTERCANVI D'UNIVERSITARIS EUROPEUS ES POPULARITZA DEFINITIVAMENT

UN MILIO

DIERASMUS

IIPer a l'home afortunat tots els països són la seva pàtria ll Aquesta cèlebre frase d'Erasme de Rotterdam podria copsar l'esperit de la beca que porta el seu nom. Una beca que, des de la seva implantació l'any 1987, ha donat l'oportunitat a un milió de j oves europeus de viure una experiència acadèm ica i pe rsonal que la majoria d'ells coincideixen a qualificar amb el mateix adjectiu: irrepetible. Y.F. La beca Erasmus va néixer l'any 1987 quan la comissió europea va posar en marxa un programa d'intercanvi entre universitats europees per tal que els estudiants dels països participants tinguessin l'oportunitat de cursar un o mig curs a l'estranger. Aquell any, 3000 pioners van fer de conillets d'índies i l'experiència va suposar tal èxit que durant el curs 2002/03 es va arribar a la xifra d'un milió d'estudiants Erasmus. Amb una mitjama de participació de 100.000 estudiants l'any des de 1997, el programa s(ha consolidat com una alternativa per als joves, per viatjar, conèixer diferents cultures i acwmular una experiència molt important per al futur professional. Tant, que les estadístiques mostren que al vdltamt d'una tercera part dels estudiants Erasmus reben una oferta de treball en Ulil país estranger i que la meitat dels que l'accepten (és a dir, una cinquena part) són contractats al país on van cursar la beca. "Està d'Erasmus". Com tants altres termes incorporats d'altres llengües, la

paraula "Erasmus" ja ha traspassat la frontera de la nomenclatura oficial per incorporar-se al nostre llenguatge quotidià. "Estar d'ErasmLJs" és, ara per ara, una frase tan comprensible com estar de compres o estar de festa. Avui dia, que estudiar fora sembla que ja no és privilegi dels rics, s6nnnolts els .pares que oreuen necessària una temporada a l'estranger per als fills. 61s motius són dos: idiomes i independència, tant domèstica com personal.

Destins, estadístiques i ajudes La Doctora Muriel Casals, cap de Relaciolils Imterrlaci(mals de la Uliliversitat AutòrlOma de Barcelona, ens parIa d'on volen anar els estudiants catalans . Em pri,mer lloc, sembla que a Catalunya el destí preferit no és Itàlia:

"són tots els de parla anglesa, però molt especialment Irlanda que, no sé què té, però tots van bojos per anar-hil'.

una altra dada interessalílt: ''Aquest any hem rebut 3.035 estudiants estrangers; sembla que a les universitats de tot el món hi ha bufetades per venir a Barcelona". Així doncs, tot i tenir una lIengwa diferent, Barcelona s'està consol idant com una ciutat bella, oberta i plural on els joves vénen a buscar el s01 i la llibertat que no tenen a casa. Tot i l'esplendor ' de les estadístiques, el programa Erasmus encara té molts aspectes a millorar. Per una banda, la insu.ficient dotació econòmica de la beca: 100 euros al mes, tenint en .•compte que vivim en un país on la vida és barata si la comparem amp els nos,tres veïns centreuropeus. Així, parlar de beca és arriscat. Potser seria més precís anomenar-la ajuda. Amb aquest panorama queda clar que l'experiència que- , da reservada als estl'ldiants que puguin assumir una despesa ql:!Je en cap

En Joan S., estudiant de Magisteri, ens

cas baixarà dels 3.000 euros (per una estada de sis mesos) . En Ramon F.,

en dóna la clau: "és un país de parla

estudiant de filosofia a laU!Jniversitat

anglesa, però que no està poblat per britànics".

de Barcelona, es queixa de la manca de recursos: "L'Erasmus és una opor-

La docto~a Casals també ens ofereix

tunitat única, única perquè només els

TOTClAROR

rics hi poden accedir". Per altra lJanda, hi ha el prolJlema per antonomàsia de ql'Jalsevol universitat i, per extensió, de qualsevol organisme públic: la lJurocràcia. Certes situacions de descoordinació entre les universitats donen llocs a episodis de molt mal record per als estudiants que els han hagut de patir. Per exemple, el cas dels estudiants estrangers ql:le vénen a Barcelona sense salJer que a Catalunya es parla català. A la pel'lícula Una casa de bojos, que va popularitzar enol1mement la lJeca entre el gran públic, hi ha una escena que il·lustra perfectament aquest conflicte: un estudiant aixeoa la mà en una classe per demanar SI el professor pot explicar en castellà per relJre'n una resposta com: "Aquí som a Catalunya i parlem en català!"

Diferències .a l/Europa unida És solJretot al sud d'Europa on s'està

professora de Periodisme de la Ur;tiversitat de Groninger;t, analitza aquest fenomen: "El desnivell quant a compe-

tència idiomàtica entre el sud i el nord fa ql:le la lliure circulació de capital humà per la zona euro no sigui tan beneficiós per a un italià que per a un danès, ja que una empresa es decantarà de ben segur pel danès que, a més de l'idioma, propi, és possible que parli anglès i francès". lalil1lJé ens explka la

"Sem b1a que a les universitats de tot el món hi ha bUletades per venir a Barcelona" seva pròpia experiència: "Cada any és el mateix, els primers dos mesos és com si els f!spanyols no hi fossin . Pots veure perfectament que no estan entenent una paraula del que dius i això causa

Què necessites per fer un Erasmus? En primer lloc, has d'ésser estudiant de segon cicle, és a dir, tenir aprovats la meitat de crèdits de la teva carrera. En segon Uoc, hauràs de superar una prova de nivell de l'idioma del país on vagis, tot i que amlJ l'anglès pots optar a la majoria de països de centreuropa. No cal preocupar-se excessivament per la prova, ja que, com explica Dolors Esteve (del Servei d'Idiomes de la Universitat Autònoma), "amb un nivell acceptable de selectivitat passes,

ja que hi ha molta oferta de .places i la majoria de gent que demana una beca l'aoonsegueix''. Finalment, i sempre que les teves notes no sigui fil excessivament lamentalJles, hauràs de preparar-te per fer una gimcana entre la teva facultat, l'oficina de relacions internacionals de la universitat

veient que els joves surten de la universitat preparats en el seu camp,

J altres organismes

però amlJ una important manca d'idiomes. Anka Van Hastrecht,

resar perql:lè t'atorguin el destí que has demanat.

COIil1 l'INSS o l'Ajuntament. Un cop reunida tota la documentació, certificats i firmes diverses ja només hauràs d'esperar i

TOTCI..ARat

_Reportatge El desnivell idiomàtic fa que la lliure circulació de capital humà sigui més beneficiosa per als habitants del nord que per als del sud un desequilibri quant al programa". Les causes d'aquest desequilibri es poden buscar en raons històriques i culturals, però també hi ha gent que diu que la sobreprotecció de la llengua pròpia i, sobretot, una política educativa que no considera l'ensenyament d'una segona llengua en l'àmbit professional ens ha portat a esdevenir un dels països més endarrerits (juntament amb italians i grecs) en la implantació de l'idioma universal, l'anglès. Per exemple, a Holanda, a Bèlgica i fins i tot a Portugal no els doblen les pel ' lícules, sinó que totes són en versió original subtitulada, la qual cosa fa que des de ben petits els nens es vagin familiaritzant amb altres llengües al temps que cultive,n l'interès per aprendre'n. Aquí la tradució sistemàtica

de les pel'lícules data de l'època de Franco, quan el règim negava als ciutadans la possibilitat d'aprendre

Però les diferències no acaben aquí. Cari Hubber, director de recursos humans de la multinacional holandesa

altres llengües pel perill que suposava la "contaminació ideològica" dels veïns democràtics. Ara segurament les causes en seran unes altres, però també les necessitats dels ci utadans són diferents, perquè al mercat global

Glasgroep Spilet, opina que "no és que els espanyols no sàpiguen treballar, el que no saben és competir". A més, afegeix que "l'anomenat esperit americà no és tan present al sud d'Europa com al nord, on els joves saben des d'abans de la universitat que només els servirà ser els primers". Qualsevol que

els provincianismes no tenen cabuda.

hagi estat en una universitat del nord

Erasme de Rotterdam, pioner de la cultura lliure [)eside~io .Erasme de Rotterdam, primer anomenat Geert

Geertsz, va ser un pensador holandès mascut a Gonda cap al 1467 que va mo~ir a Basilea el 1536. Va ser el més gran hll1r:manista del Renaixement i, sens dwbte, l'esoriptor més elegant i agut del seu temps. Un home essencialment de lletres la doctrina del qual va donar lloc al moviment e~asmista. Obert de ment en tot i ewdit eAginyós, Erasme és un oiar precwfsor de l'esperit moderA. El seu ideal va ser bàsicar,ment ètic: refonma gradual ¡ padtica de ItE~glésia

d'Europa haurà constatat, no sense sorpresa, que la competència i l'afany de ser el número u és el pa, de cada dia entre els estudiants. Potser és una qüestió cultural, ,potser el clima o la famosa dieta mediterrània, però a casa nostra l'individualisme derivat de ''l'american way of life" (primer jo i després jo) sembla que no ha calat tan fons com a casa dels veïns.

Eina d'integració

i de la societat civill fins a aconseguir IJna societat humanitzada on l'home es pogwés desenvolupar al màxim. Tot i tenir relació a':nb les prÍirlcipals figures de l'època, com ara els Papes Ji.Jlio " i Clemente' \11/1 o el reformador Luter, el seu esperit crític li va comportar l'enemistat de catòlics ,i protestants. \!,an 'haver-hi molts imtents d'acabar amb l'Enismisme, com la Juptade

Des de Romano Prodi fins a José María Aznar, els líders de la Unió Europea volen potenciar un sentiment transnacional de ciutadania única.

Valladolid de ,":I 527, i finàlment l'any ~ 529 el Papa Paulo IV va prohibi'r la difusi'ó de l'obra erasmista .. Amic de l'utòpic Tomàs Moro, va ser a eN a qui

Europa, el vell continent de les grans monarquies, vol esdevenir una

va dedicar una de les millors obres" l'Elogio a la locura, sàtira delscostul1ilS retrògrads i cant a la Uibertat, a l'e,nginy, 'a la .febel·lia i al'atrevi¡¡nent, és a dir" a la cultura Hiure. '

gegant americà. Però hi ha molts obs-

potència capaç de medir-se amb el tacles en el camí: competències, comissions, tractats i un llarg etcètera. Si

TOTCLAROR

___________________________________Ileportat~ La paraula "Erasmus" ja ha traspassat la frontera de la nomenclatura oficial per incorporar-se al nostre llenguatge quotidià

Espanya, el destí preferit dels estudiants Els països que participen en la beca Erasmus són tots els de la zona euro més Anglaterra, els països nòrdics i els estats associats (països com Estònia o la República Txeca, que estan pendents d'entrar a la Comunitat Europea en la pròxima ampliació). L'oferta de places més gran es troba a Alemanya, Anglaterra i Espanya, els països més participatius en el programa d'intercanvi, tant pel que fa a exportació com a importació d'estudiamts. El nombre d'estudiants espanyols becats ha anat creixent molt en els últims anys; ha passat de ser un dels països de la cua quant a exportació d'estudiants a colocar-se en el segon lloc, amb 17.403 estudiants, per darrere de França i per davant d'Itàlia i Alemanya. Quant als estudiants que rebem, Espanya fa dos anys que és el destí preferit, amb 18.824 estudiants el curs, per davant dels destins de tota la vida com el Regne Unit o França. Les preferències dels nostres estudiants (tot i que se n'ha de tenir en compte la proporció, un país més gran té més oferta de places universitàries) són en primer lloc Itàlia i després França, Dinamarca i el Regne unit, mentre que els nostres visitants són en primer lloc anglesos (uns tres mil l'any), seguits dels francesos i dels italians (uns dos mil).

Segons el cap de recursos humans duna em-. presa holandesa, "no és que els espanyols no sàpiguen treballar, el que no saben és competir" d'alguna cosa són conscients els ideòlegs de la nova Europa és que el gran · obstacle a salvar no es troba en un despatx de Brussel ·les ni en un referèndum a Suècia. L'obstacle princi-

pal es troba al més profund de cada ciutadà: en la identitat. Aquest és un concepte difícil que es pot prestar a confusions; així doncs, què entenem per identitat? Per identitat entenem un sentiment de pertinença amb un col·lectiu (ja sigui nacional, professional o familiar) i d'identificació amb les accions d'aquest col·lectiu. La batalla és molt més llarga i difícil que la dels famosos subsidis agrícoles, ja que es tracta d'incidir directament en la psique col ·lectiva . ·Iniciatives d'integració com les beques

d'intercanvi o la promoció de mobilitat en l'àmbit laboral só n els cam in s a seguir perquè els europeus es barregin i es puguin veure els un s als altres co m a ciutadans d'un mateix país. Fomentar la integració és fomentar la convivència. I és aquesta convivència el que fa l'experiència única. Única perquè et brinda l'oportunitat de veure el crisol de cu ltures del món, els co ntrastos i les semblances que ens fan únics i igu als a la vegada. Deia Philip Platter, originari d'un poblet de la Baviera alemana, que els espanyols érem "estranyament feliços". Els malaguenys li contestaven que potser hauria de sortir més i estudiar menys. La Minna, una finlandesa, afirmava: "AI sud l'humor és de mal gust i no es respecta la dona com a igual" . I el Davide, un noi italià, li replicava: "No teniu sang a les venes, fa tres mesos que et busco

i ni te n'has adonat. .. " Contrastos, matisos, opinions i, sobretot, un bagatge que et servirà per a un dels fins per excel ·lència de l'ésser humà: relacionar-se .

GRAN VARlEDAD CERVEIAS DE IMPORTACION MENU DIARIO:

De lunes a viernes .. 6,50 € Sóbados .. ..... , 7,80 € Domingos . . . , ... 7,80 €

Nlleva Can d b a e Ocadlllos

ESPECIALlDADES:

• Tapas variadas • Ensaladas • Bocadillos fríos y calientes • Torrados variadas • MontQditos • Hamburguesos

Y m,Ucho mas a la disposición del cliente ...

Av. Gaudi, 11

Tel. 93 435 43 83

_Societat ,

RICARD MARTINEZ, REGIDOR DEL DISTRICTE DE GRÀCIA Ricard Martínez ha debutat com a regidor i ho ha fet a Gràcia, un dels districtes més emblemàtics de la ciutat i amb més vida associativa, aspectes que té ben apamats per la seva formació en Magisteri i animació sociocu ltural i per la seva experiència professional com a director d'una . empresa de serveis d'animació sociocu ltural.

··Aquí no hi ha botellón·· Ester Benach Ricard Martínez va néixer fa 39 anys a Barcelona i viu al barri de Sant Antoni. Es defineix com una persona activa.

"M'agrada viure la vida de forma protagonista i no de forma passiva. Sentir que formes part de l'evolució de les coses, que no et quedes a casa mirant com la història et passa per davant sinó que tu ets protagonistaanònim o no- i que d'alguna manera et sents copartícep d'al/ò". Fa només tres anys que va assumir un càrrec institucional com a secretari de política municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Eixample, partit al qual està afiliat des de 1992.

Quines van ser les primeres impressions quan va arribar a Rius i Taulet com a regidor? Que governar sobre el territori és complex i interessant alhora. Complex perquè barreges des de la cosa més petita fins al projecte urbanístic més gran. T'has d'anar adaptant a tota mena de dimensions, fer un zoom de manera permanent i en poc temps i això requereix una capacitat d'adaptació i d'informació molt gran, i saber què està passant a tots els racons dels barris.

Li ha costat assumir la regidoria tenint en compte que fa poc temps que està en aquest àmbit de la política?

TOTCLAROR

No. No m'ha resultat dur el procés d'adaptació, potser perquè vinc d'un món on professionalment també feia activitats micro i macro. Estava acostuma't a moure'm en aquest àmbit, i la visió de ciutat i la dinàmica del que és un barri, de com funciona, ja la tens.

Però ara pren altres decisions que, a més, afecten molts ciutadans ... És clar, passes a un districte, a més amb una gran vida cultural i associativa, i, per tant, amb demandes de voler parlar amb tu , entitats que volen concretar amb tu la visió d'un projecte i, és clar, abans no assumeixes un nivell de coneixement integral has de fer moltes reunions.

Si s'ha de reunir no sols amb entitats sinó també amb veïns ... Els polítics de l'Ajuntament han de ser assequibles als ciutadans; el que no pot ser és que els ciutadans col 'lapsin el polític. El polític s'ha de dotar de mecanismes per no col'lapsarse. Però hi hem d'estar a prop, hem de ser capaços de rebre a tothom.

Vaig llegir que precisament per voler estar a prop del ciutadà volia canviar d'habitatge i passar de Sant Antoni a Gràcia. Ja ho ha fet? No, i estic dubtant de fer-ho.

Per què? Per la raó següent: crec que el preu

dels pisos de lloguer és excessivament car i, a més, tot i que ho veia lògic, no ho veia necessari perquè si tu estàs vivint en un barri tampoc coneixes la realitat dels altres i Gràcia és molt dispersa en aquest sentit. Però m'ha escamat el preu de l'habitatge de lloguer al districte.

I què hem de fer? Doncs haurem d'aplicar-hi mesures. L'Ajuntament ja hi està entrant, però depèn en bona part de la voluntat del Partit Popular de revisar la seva política d'habitatge al Parlament espanyol, ja que ells són els qui en tenen competències.

I quines mesures pren l'Ajuntament? Vam aprovar tot un seguit de solars per construir-hi habitatges de lloguer, hi ha l'intent de desbloqueig de l'habitatge per a gent gran, hem adoptat una mesura fiscal que és incrementar el 50% de l'IBI als pisos desocupats . També hem adoptat mesures contra el mobbing immobiliari, sobretot en nuclis on hi ha una població de gent gran amb habitatge de lloguer de renda antiga, per evitar que això pugui generar un problema social de primera magnitud.

odetat De fet, haure m d'estar atents al que passa amb l'apli cació definitiva de la llei d'arrendaments urbans l'any vi nent.

Per què? Perqu è tots aq uells habitatges que no en va n acceptar l'adaptació (pe r interpretacions de llei diverses) passen a regularitzar-se. Aleshores ens podem trobar que bé per via legal o bé per via de pressió del propietari molta gent gran es quedi sense habitatge.

Per lloguers que no podran pagar. Aquesta se ri a la part lega l, però també pot passar, i j a este m co mença nt a reb re demandes de gent, que el propietari abusi del seu poder i pressioni, per exe mpl e, no arreglant res i provocant clarament que l'edifici tingui un deteri orament tal que el declarin ruïn ós.

És un risc real, aquí a Gràcia? Sí. Està come nçant a passar. Hi ha finques antigues amb gent gran en tot el que és el nucli antic de la vila, i la part més important és la de sota de Rius i Taulet fins a Còrsega.

Un altre dels problemes que els deuen portar de cap és el bote/lón. Primera qüestió: aquí no hi ha botellón. I fixa't qu e la definició et soluciona part del problema.

Jo entenc que és estar bevent i xerrant en grups al carrer, oi? Relativament..., perquè aquí no hi ha begud a ll arga al ca rrer, no hi ha co pes o ampoll es de whisky, aquí el que hi ha és que la gent s'està a l'espai públic i que s'ha creat un servei d'abastiment d'aquesta ge nt amb llaunes de ce rvesa. Però això no és botellón, no ens confonguem. No és el mateix ni la solució és la mateixa

Quina diferència hi ha entre un got de whisky i una cervesa? La diferè ncia és que el botellón és una gran co ncentrac ió d e gent

El futur de la plaça Lesseps i rodalia Una de les reivindicacions veïnals més actives dels darrers mesos ha estat la motivada per la remodelació de la plaça Lesseps. Segons Ricard Ma¡tínez, s'ha arribat a un acord amb els veïns: l'Hi ha hagut una entesa, amb el benentès que la plaça Lesseps és un nus viali i que això és indefugiblej per tant, el flux circulatOJi existir;/, tot i que intentarem que sigui menor. El model de plaça s 'ha construït tot amb veíils i el resultat final serà que quedarà una plaça molt impOJtéwt". En relació amb el tema de la plaça Lesseps, la Travessera de Dalt és una de les vies que més circulació supolta. En aquest sentit, el regidor explica que, si bé no es cobrirà, "hi ha un pJVjecte de reorganització que enllaça el pl'Ojecte de la plaça Lesseps i de la cobeltUJ'é/ que s'ha fet del cinturó a l'alçada del can'er Escolial. El que es farà és ampliar-ne voreres, connectar els can'el'S de dalt i de baix pel' fel' efectiva la conn exió entre els banis de La Salut i La Vila i gen el'é/r-hi un cantl bus i un de serveis. Pel' això, la 1í'é/VeSSel'é/ en aquests moments passal'à a ser també motiu de debat". bàsicament dempeus en carrers molt determinats d'una zona en la qual el comportament final ve donat pel gran consum d'alcohol que s'hi fa. I a Gràcia el que tenim és un model d'ocupació del carrer i d'oci nocturn qu e fa que es co nce ntri mo lta ge nt i que té un arrelament ideològic al darrere.

En tot cas, les conseqüències quant al soroll, la brutícia ... són les mateixes. Són molèsties derivades de la gran concentració de gent. Jo no dic que no tinguem un problema, jo dic que el que no hi ha és botellón, que el problema que tenim és un altre. I, per tant, anem a treballar aquest altre problema.

I com es treballa en aquest altre problema? Posant d'acord a tothom. Els que s'apalanquen a la plaça ca l que enteguin que aquesta actitud molesta i els veïns cal que diguin com volen la plaça, si la satu rem d'activitats... En definitiva, seure tothom en una taula, parlar, aportar idees, discutir i anar trobant solucions.

Quines mancances té Gràcia? Estem amb un índex d'envelliment

d'un 22 per ce nt quan la mi tjana de Barcelona és d'un 20. Això implica que hi ha d'haver serveis socials que és obvi que manquen. N'hi ha que só n in ex iste nts co m, per exemp le, l'h abitatge tutelat per a gent gran. A més, hem de procurar qu e la ge nt gran visqui el màxim temps possible a casa seva i que hi hagi la suficient atenció personal que li permeti tenir la màxima qualitat de vida. Això vol dir una atenci ó domiciliària de medicina impo rtant, un a ate nci ó als ce ntres d'assistència primàri a preferent, casals d'avis, ce ntres de dia, resid ències ... Aquest és un paquet soc i al importantíssim . L'altre paqu et és l'esco la públi ca . En una part dels barris el mapa esco lar està co bert, però en tenim un a m anca nça, sobretot al Camp d'en Grassot. Sense esco la públi ca no podem progressar, és imposs ibl e, és la base del país; per tant, hem de fer esco la allà on no n'hi ha i garantir-ne la qualitat on n'hi ha. I això passa també p er tornar al professo r el prestigi social que ha de tenir en la seva activitat.

-EJsmor --

fflf nf.J:l IO aE1GB1!1J1::11

l/unt tres afios

www.guiasoft.com Guiasoft és una pàgina molt completa on podem trobar programari gratuït per equipar el nostre ordinador. Pels no iniciats en l'argot, és una web on podem trobar programes per donar més utilitats a la computadora que les de jugar i escriure.

EL AMOR DURA 3 AÑos FREDERICHBERGDEBIER ED. ZENDRERA

NUTRlCIÓN ENERGÉTICA.. DRJORGEPÉREZCALVO ED.GRgALBO T

ESTUPIDOS HOMBRES ••• MICHAELMOORE EDICIONESB

Frederi ch Bergdebier ens dóna la seva particular visió del món de la parella. Partint de la lapidària premissa que dóna tí~ol al llibre, prova de demostrar que l'amor és un sentiment amb data de caducitat. Una crítica despiadada al matrimoni i a la moral imperant.

Molts estudis ens alerten del perill que comporta no seguir una alimentació sana i equilibrada. Nutrición energética y salud ens proporciona consells pràctics, dietes i trucs per seguir una dieta energètica al temps que saludable.

Moore s'ha convertit en la consciència d'un país poc acostumat a l'autocrítica. Després de Bowling for Columbine, ens presenta

Estúpidos hombres blancos, una radiografia ferotge dels Estats Units i de les mentides amb què els americans es lleven cada dia.

~~ii~i1i~~t; .. . ..I.\. ·';;':~.J..~ I Diario de un skin

\~ . .

\ ~~~ '~.' ;.r., ~.';.'.'\ ' :". ~I. : ~I t~ ¡¡. l •

". ¡,;.' ,;ij.j .' 'YJ'.

www.teatral.net Pàgina de refèrencia del teatre català amb una cartellera molt completa que inclou tant teatre d'aficionats com cafèsteatre . A més, conté

entrevistes,

crítiques, reportatges i una llarga llista d'enllaços a webs del teatre català i espanyol.

UNDERWORLD }992-2002 UNDERWORLD 2003 El mític grup britànic, precursor de la música tecno i autor de l'aplaudida banda sonora de Trainspoting, presenta un disc que repassa la seva trajectòria i que inclou tres temes nous.

AMIGAS IMPERFECTAS LUISDELVAL ED. ZENDRERA

DIARIO DE UN SKIN ANTONIO SALAS ED. TEMAS DE HOY

TRANSGRESORAS ALASKA EDICIONESMR

El periodista Luis del Val ens presenta una novel ·la que explica la història de dues amigues, Clara i Julia, que neixen als anys seixanta a una capital de província espanyola i l'objectiu de les quals a la vida és casar-se amb un alumne dels maristes de davant de casa.

Aquesta és l'experiència en primera persona d'un periodista infiltrat (amb una càmera oculta) en diferents grups de tendència neonazi i en penyes ultra de clubs de futbol. Un testimoni sobre l'organització, la ideologia o el finançament d'aquests grups.

Amb el subtítol Las mujeres que cambiaron su mundo,

INDL4.

QUE GRANDE ES ESTO••• CAFÉ QUIJANO 2003 El grup lleonès presenta Qué grande es esto del amor, un disc que s'allunya dels ritmes llatins i que vol retre homenatge a la història del rock i a grups com els Rollings o AC/DC.

VEGA 2003 India, el primer disc de Vega, confirma les possibilitats que la cordovesa va demostrar a OT. No només interpreta, sinó que signa la lletra i la música de nou de les onze cançons.

la sempre sorprenent Alaska rendeix el seu particular homenatge I a aquelles dones que van transgredir les normes des dels seus àmbits, des dels inicis de l'espècie fins al trasvestime o la transexualitat.

LÍGRlMAS NEGRAS

BEBO & CIGALA 2003 El cantaor Diego el Cigala i el mític pianista cubà Bebo Valdés s'han reunit en aquest disc, que homenatja les grans músiques del passat com la copia, la cúmbia o el flamenc.

Selecció i redacció: Yuri Fernóndez

CULTURA POPULAR ~TSllllllllj FULL DE BRANDADA AMB SALSA D'ESPINACS per Ve rónica Rebo llero INGREDIENTS (per a 4 pers.)

• 2 safates de brandada de bacallà (congelada) . 4 làmines de pasta de full • 200 gro d'espinacs . 200 ml de crema de llet • 1 rovell d'ou • Sal • Nou moscada ELABORACiÓ • Escalfa el forn a 180QC i , mentrestant, deixa descongelar la pasta de full uns 10 minuts. Mulla la safata del forn fins que quedi humida i posa-hi les làmines de full a sobre. Bat un rovell d'ou i, amb l'ajuda d'un pinzell, pinta la pasta (perquè quedi brillant una vegada cuita). Posa-la al forn durant 1O minuts.

• Bat la crema de llet i els espinacs i posa-ho al foc fins que quedi espès. Afegeix-hi sal i una mica de nou moscada. • Un cop freda la pasta de full, obre-la per la meitat, cobreix-ne la part de sota amb la brandada i gratina-la una mica al forn. • Aboca una mica de salsa d'espinacs al fons del plat, al d<;u;nunt de la base de pasta de full amb brandada. Finalment, cobreix-la amb la part de dalt del full (sense tancar-la del tot, de manera que es vegi la brandada).

T'HAS PORTAT BÉ AQUEST ANY? La cava lcada de reis i les paradetes de la Cran Via, cites ob li gades per viure la màgia de la nit de reis.

FUTBOL

6 de desem bre FC Barcelona-Reial Madrid Lloc: Camp Nou Més informació: 93 496 36 00 CURSES POPULARS

La nit delS de gener és la nit de la

11 de desem bre Cursa popular Muntanya de Montjuïc . Lloc: Muntanya de Montjuïc

il·lusió. Sobretot per als nens, que en caure la nit tenen l'oportunitat de veure Ses Majestats d'Orient en viu i en directe a la cavalcada. Però

CICLISME

14 de desem bre Amics de la Bici: sortida al Pantà de Foix i rodalies Trobada: Esportiu Claror Més informació : 93 476 13 90

hi ha un lloc on la màgia continua fins ben entrada la matinada: a les paradetes de la Gran Via,

on els reis

ESCACS

mengen xocolata després d'una nit esgotadora. Per cert, els reis mags necessiten patges. Tots els nens que vulguin participar a la cavalcada ho poden fer apuntant-se a la web www.bcn .es.

13 i 14 de desembre 13è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona Lloc: Centre Cívic Cotxeres de Sants

BÀSQUET 22 i 23 de desem bre X Torneig Infantil de Nadal Lloc: Esporti u Claror Més informació: 93 476 13 90 POll ESPORTI U

Baixant la Rambla, gairebé tocant a

26 de desembre Per Nadal, esport i Barça Lloc: instal·lacions FC Barcelona

Capitania trobem, a mà esquerra, un petit carreró que arriba al Museu de la Cera. El museu és fantàstic, però no

BÀSQUET

ho és menys la cafeteria situada al

8 de gener FC Barcelona-Virtus de Roma Lloc: Palau Blaugrana Més informació: 93 496 36 00

costat. "El bosc de les fades" és d'aquells bars màgics que no accepten estades curtes. La seva atmosfera atemporal i la llum tènue inviten a matar lentament les

CICLISME

llargues tardes d'hivern. Probablement

18 de gener Amics de la Bici: sortida al Puig de la Creu (dificultat alta) Trobada: Esportiu Claror Més informació: 93 476 13 90

n'haureu sentit a parlar perquè, qui hi ha estat, no pot evitar recomanar-lo. ADREÇA: PAS. DE LA BANCA,

·. CINEMA

EXCUSES JOELJOAN

LO MJi¡JOR Q,UE LE PUEDE... PACOMIR

TODO LO DEMÀS WOODYALLEN

EL SEGOR DELANILLOS PETER JACKSON

2003

Joel Joan s'estrena com a director en aquesta pel'lícula basada en l'obra de teatre del mateix títol. Excuses són el que donen les parelles que van perdent les ganes d'estar junts.

Lo mejor que le puede pasar a un cruasan arriba a les

El genial director torna amb un film sobre èxit i amors impossibles. Diuen que no és la millor de la seva carrera, però que dóna mil voltes a les que hi ha ara en cartell.

L'última de la trilogia, El retorn del rei pretén tancar l'aventura de Frodo i els seus contra les forces del mal que volen sumir en la foscor la terra mitjana.

pantalles amb la pressió de mantenir-se al nivell del llibre de Pablo Tusset, un dels fenòmens editorials de l'any.

PALAU DE LA VIRREINA

La situació dels immigrants xinesos a Catalunya

liLES BRIGADES INTERNACIONALS. IMATGES RECUPERADESII Aquest és el títol de l'exposició fotogràfica que es pot veure, de manera gratuïta, a l'Espai Xavier Miserachs del Palau de la Virreina fins 1'11 de gener. Es tracta d'una recopilació de fotografies que pretén evocar la memòria dels més de trenta-cinc mil voluntaris que, procedents de cinquanta països diferents, van combatre amb el bàndol republi cà durant la Guerra Civil Espanyola, la primera confrontació bèl·li ca de la història que va ser seguida pels fotoperiodistes moderns. En aquest sentit, la mostra permet veure instantànies de grans fotògrafs d'aquest segle, com ara Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour, com també dels professionals espanyols de més renom de l'època, com ara Agustí Centelles, Lluís Escobar i diversos fotoperiodistes de l'agència Foto Mayo.

000

Dimarts, 15 desembre, 19.30h. Centre Cívic Sagrada Família Debat que s'emmarca dins dels actes del "Xinalona 2003 : \III cicle interculturol Sagrada Família"

H El mercat de les re vistes de tendències ja no és patrimoni exclusiu de les dones . Aquesta temporada assistim al nai xement de moltes publicacions com aquesta H, en què l'home pot troba r des de consells de moda fins a música o cotxes passant per les inevitables enq uestes i reportatges de caràcter sexual.

PALAU DE LA VIRREINA ADREÇA: LA RAMBLA,

CIUTAT: BARCELONA

93 316 1000 www.bcn.es/virreinaexposicions

TELÈFON: WEB:

ESC-ENA~-------------------

NOSOLOMÚSICA

TEATRE NACIONAL

Telecinco . Dilluns, a les 2.00h . En aquests temps en què la televisió es veu sotmesa a la crítica constant, val la pena recomanar

"PRIMERA PLANA" Ben Hecht i Charles Mac Arthur van escriure The front page per satiritzar el periodisme sensacionalista i denunciar el poder desbordat de la premsa que, als anys vint, s'enfrontava obertament al poder polític. A la gran pantalla vam veure Jack Lemon i Walter Matthau en una de les seves millors actuacions, que ens acosten a l'època daurada de Hollywood. I ara és el torn de Sergi Belbel, que ha convertit la platea de la sala central del TNC en una bulliciosa sala de premsa, on l'ambient gangsteril dels anys vint vol transportar-nos a l'edat d'or del periodisme.

TEATRE NACIONAL CIUTAT: BARCELONA

93 306 5700 www.tnc.es

TELÈFON: WEB :

VIATGE MÀGIC PEL MÓN DE

El Gran Teatre del Liceu produeix aquesta obra creada per la companyia Els Comediants amb la voluntat d'acostar l'òpera al públic infantil. L'espectacle és en català, té una durada d'una hora i quart i considera que l'edat idonea del públic és entre els 8 i els 16 anys. L'obra narra la història d'una noia que inicia un viatge fascinant pel món de l'òpera de la mà de Vivace, un ésser fantàstic que encarna l'esperit d'aquest art. TEATRE CONDAL WEB:

Nosolomúsica, UI] programa avantguardista amb propostes de moda, viatges, vida alternativa ... Llàstima que, com acostuma a passar amb les coses bones, s'emeti a hores intempestives .. .

...

91 . CIUTAT: BARCELONA ' www.liceubarcelona.com

ADREÇA: AV. PARAL'LEL,

ADREÇA: PLÇ. DE LES ARTS,

TEATRE CONDAl

"DIOPERA.

TELEVISiÓ

TELÈFON :

93 442 31 32

II LIÓPERA li~Ïl.\4 .(T~/tf)I"I./J{

VII/Aeg

- -------

DVD-VIDEO DESAYUNO CON DIAMANTES 18 euros Ara que els clàssics tornen a estar de moda aparei x aquest DVD amb molts extres, entre els quals destaquem la biografia i l'àlbum de fotos d'Audrey Hepburn.

IGNASI CASACUBERTA ENS PROPOSA:

PARTICIPA-HI. .. I

MUNTAR A CAVALL AL PARC NATURAL DEL MONTSENY En els temps que corren, en què tot són presses, sorol l, pol'lució i estrès, anar a cavall pot suposar una activitat engrescadora. Muntar a cava ll és sinònim de natura i de tranquil ·litat, però, alhora, d'aventura. La vista és una altra que la que es té quan es va a peu. Crec que el cavall és el nexe perfecte entre l'entorn natural i el genet. A més a més, l'equ itació com a activitat lúdi ca no requereix una gran co ndi ció física ni força especial. AI cavall se l'ha d'entendre i convèncer, mai no se l'ha d'obligar. D'aquesta manera, els resultats seran profitosos tant per a l'animal com per al genet. AI parc del Montseny s'organitzen travesses d'un o dos dies, en què es fa nit en cases de turisme rural. ADRECES D'INTERÈS : www.rura ltravel.com i www.osonaturisme .com SI VOLS PROPOSAR-NOS ESCAPADES, ENVIA'NS UN MISSATGE A totclaror@claror.org

PASSATEMPS

GUANYAI

Un magnífic

"pack e/aror l l format per motxilla, gorra samarreta i

Im concurs el va guanyar... EULÀLIA ROMEU ABONADA DE L'ESPORTIU CLAROR

r~----------- -' I Nom I I I Cognoms Adreça I Ciutat I Telèfon

TEST Demostra la teva cultura esportiva

mail

Edat

Què penses de la revista Tot C/oror? I. Què t'ha agradat més d'aquest número 42?

1. Com es di u l'entrenador del Ricoh Manresa?

M RWF E R Z E \W S R E O e T GGNO e I p S A R L I A N AO N A E S A K Z E R L G B N S N E U N

I Q L G U I NO O E S A SV E N S O O J B S O L

U Ñ K Z L U K N Z J A A N I M

2. Com es diu el plusmarquista mundial de 100 metres?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

3. Quina tennista ha guanyat el darrer màste r d'Estats Units? 4. En quina ciutat s'organitzaran els Jocs Olímpics l'any 2004? 5. En quin equ ip de l'NBA juga Raúl López?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta, a la revista?

6. Quina nota li posaries entre l'I i el lO? ZZtlf l[BIfl (ç ~ S;}U;}N (p ~ sJ;}lsf!lJ Uf!)J (s ~ A.I;}LLlO:aluOW LLlU (c: ~ SBSBJ p;m:)!"~ (I :S;)lSod s;}~

Envieu-nos la butlleta a la revista Tot Claror (Sardenya, 335, baixos 08025 BCN) o dipositeu-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius L Claro.!::...S ~aE!. F~fli a , ~I~ ~ o~~Caralleu . .J

Guia de Serveis i COlllpres LiI" '~'M~:,,·t3[o_ XARCUTERIA NEBOT

ESPORTS

':" . .piol,.. f

• La millor qualitat al mill or preu Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 MallorclI, 160 - Tel. 93 453 05 59

• Perruqueria i estètica • 10% descompte als socis de la Fundació Claror per inauguració. Còrsega, 504 . 08025 Barcelona Tel. 93 207 19 79

• Roba esportiva • Sportwear home, dona i nen

• lnstal 'lacions integrals d' oficines i fàbriques

Cartagena, 234-238 (davant del Pol. Sagrada Família) Tel. 93 347 71 12 Mallorca,451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56

Beat Oriol,nau 16·PoI.Ind.Foinvasa 08110 Montcada i Reixac Tel.93 564 1286· Fax 93 564 06 16 tabic2000@retemail.es

BARCRYKET Tu tienda especialista en runningl

• Dinars i sopars casolans • Assortiment de tapes, creps i pizzes • Ambient agradable

• Zapatillas y ropa de las primeras marcas; NTKE, ASTCS, ADIDAS ... • Analizamos su forma de pisar en circuito con videoc{unara Paseo García y .Faria, 25 . 08005 BCN Tel. 93307 1955 www.runnersworld.es

Marina,271 (Rosselló) Tel. 933472621 i Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01

BAR RIBEIRA

• Entrepans, tapes i vins gallecs

~Yq~

Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85

SARACO

Vine i tasta les nostres especialitats

¡ LA YAYA AMELlA • La cuina del bacallà Sardenya,364 Tel. 93 456 45 73

Mallorca, 477 (xamfrà Car.tllgena)Tel. i FliX 93 436 77 58

. ~~ ; J ; J:¡i~ ; J"_ EDIFESA- COFAC • Ferreteria professional i parament Còrsega, 527 . Tel. 93 457 52 49 www.edifesa.net·edifesa@edifesa.net

• Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. /Fax 93 436 66 56

': li l·' 'a "·13 Co]:

• Toldos en todos los modelos, manuales y eléctricos. • Cédulas fotoeléctricas . • Automatismos. • Lonas acrílicas • Fibras de vidrio Josepa Massanés, 27 08026 Barcelona (Clot) Tel. Fax 93 456 92 86

PACO SANCHEZ

FERRETERIA PABLOS-COFAC

FUSTER- PASTISSERIA

Rosselló, 436-438 (xamfràPadilla) Tel. 93 456 55 49· 93 456 55 29

• Marcs a mida • Obra gràfica original, pintures i pòsters

Tarragona, 3, baixos 17300 Blanes (Girona) Tel. Fax 972 337 157

Indústria, 124 . 08025 Barcelona Tel. 93 347 46 96

Us oferim per a aquestes festes • Especialitats amb torrons • Petits i grans obsequis • Assortit de bombons • Un bon salat i bona pastisseria NADAL, FAMÍLIA, AMICS I BONES FESTES

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. /Fax 934363419

• Equipacions esportives per a clubs i col'legis

&>¿~6Y

• Menjars i sopars per a grups .i empreses • Propostes de menú a la seva mida • Desc. especials per als abonats de l'Esportiu Claror i Pol. Sag. Família

• Loteria Nacional· Travesses • Bonoloto· Primitiva • Es fan reserves de la Grossa de Nadal i Reis

r=-

• Mobiliari i decoració • Som professionals: tenim una solució per a cada espai. Rosselló, 412 - Av.Gaudi, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

DUELECTRON, S.L.

• Climatització industrial • Electricitat industrial • Instal'lacions especials (hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial Roca Humbert, 5 08907 L'Hospitalet de Llob. Tel. 9326001 61 -Fax 93 338 04 30 duelectron@duelectron.com

• Pirotècnia • Jocs d'artifici • Articles decoració per a revetlles Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA-FORTU NY

10% • Mil detalls per a tu, ) 0% de descompte als abonats de Claror, Sagrada Familia i Marítim Còrsega, 511 . Rosselló, 396 Tel. 93 207 45 22 . 93 456 76 07

JOIERIA ALMOR

10%

• Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror, Sagrada Familia i Maritim Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

JOIERIA SANT PAU • Taller de joieria i rellotgeria • Reparació amb 6 mesos de garantia • Transformació • Piles • Corretges • Dese. es pec. abonats Claror i Sag. Familia Cartagena, 311 - Dos de Maig, 3ll Tel. 93 436 48 10 • 08025 Barcelona

• Especialistes en plantilles • Cotilles a mida, fèrules • Genu-valgo • Pròtesis mamàries • Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguretat Social Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO • 20 años de experiencia . Especialista en dolores de espai da . Tardes de 16 a 20 horas. JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Familia. Tel. 93 4460927 (horas convenidas)

MOMENTI • Compostures - Regals d'empresa • Piles - Corretges • Taller propi Av. Gaudi, 15 Tel. 93 433 04 55 • 08025 Barcelona

insti tutsodontològics

• Ben a prop teu Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00

GENERAL LAB \

Productes de bioseguretat per a l' ambient i la desinfecció Mossèn Serapi Farré, 30-32 08240 Barcelona Tel. 65396 14 12 ·938748062 I I

HERSAN 98 SL • Neteja i manteniment • Oficines i locals • Especialista en poliesportius Ebro, 11 . 08740 SI. Andreu de la Barca Tel. 93 682 35 94 • Tel. mòbil 607 26 98 03

LlMP'TRES, S.L.

• Sillas de ruedas • Gabinete técnico ortopédico • Ayudas técnicas • Material de incontinencia de orina Navas de Tolosa, 283-287, local 12 08026 Barcelona Tel./Fax 93 351 29 50

un ant

• Molt a prop teu Sardenya,319, baixos Tel. 93 457 04 53

COMERCIAL M & P

• Servei psicològic infantil i juvenil, de parella i família • Problemes escolars, relacionals, de desenvolupament... • Escola de pares • Diagnòstic i tractament dels problemes de parella i família Indústria, 83, baixos esquerre 08025 Barcelona' Tel. 93 459 23 49

Neteja i manteniment • Neteja de poliesportius i col'legis • Neteja de vidres i abrillantat de paviments • Netegem verticals (T. escalada) Ptge. Borrell, 11, baixos 08005 Barcelona Tel. 303 54 00 . 93 308 63 95 Iimptres@limptres.com www.limptres.com

METALlSTERIA MARC TORRES • Fusteria d'alumini • Persianes d'alumini o pvc • Reixes i Claraboies l>assatge Font, 19 . 08013 Barcelona Tel. 93 231 71 04

SATA

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC

Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris

Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en general. Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 9321721 91 Tel.JFax 93 217 03 64

• Laboratoris d'anàlisis • Concert amb la majoria de mútues Londres, 45 08036 Barcelona

MYSORE

• Tractament d' aigües i piscines • Pressupostos sense compromís

• Consulta naturòpata. Reflexologia podal. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

Holanda, 41 Políg. Indust. Pla de Llerona 08520 Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 . Fax 93 846 52 11

PSICOLOGIA CLíNICA MONTSE VALLS: Psicóloga esp.en depresiones y problemas sexual es. JUAN GENOVÉS: hipnólogo especialista en fobias y estrés. Tel. 93 446 09 27 www.montsevalls.com corren elect.: info@montsevalls.com

SECOPDISA • Servicios para congresos • Publicidad directa

BCM, S.L. • Serveis finques urbanes i industrials • Consergeria. Neteges. Manteniment Nàpols, 268' Tel. 93 531 6873 Tel. /Fax. 93 207 30 74

Av. Frederich Rahola 12-14 08032 Barcelona Tel. 93 407 00 50 . Fax 93 407 00 18

FUNDACiÓ CLAROR

MISCEL-LÀNIA

LA FUNDACiÓ CLAROR, ENTITAT COLoLABORADORA DEL FÒRUM

LA FUNDACIO CLAROR VEN ENTRADES AMB DESCOMPTE DEL FÒRUM

2004

Els abonats de les quatre instaHacions de la Fundació podran comprar entrades del Fòrum 2004, per avançat, amb un 12% de descompte sobre els preus de venda al públic general I

El proper dia 9 de maig s'inaugurarà a Ba rcelona l'esdevenim ent social més important de la ciutat des de la celebració dels Jocs Olímpics de 1992: el Fòrum Barcelona 2004 . Es tracta d'un esdeveniment internaciona l de nova concepció que ofe ri rà un espai nou i creatiu per pensar i experimentar sobre els principals confli ctes cu lturals i soc ials que ha d'experi mentar el món en aquest segle XX I. El Fòrum Barcelona 2004 promourà i defensarà uns valors (cu ltura, pau, tolerància, intecu lturalitat. .. ) plenament compartits per la Fundació Claror, tal com l'entitat demostra des dels inicis. Aq uesta ident ificac ió va dur la Fu ndació Claror a adreçar-se als organitzadors del Fòrum , amb els qua ls, després de d iverses converses, van arri bar a un acord que converteix la Fundació Claror en entitat col·labo radora de l Fòrum Barcelona 2004. El conveni , pe ndent de signatura alhora de tancar la rev ista, representa rà difere nts ava ntatges per a les

Les entrades es venen a les quatre insta1'lacions de la Fundació dues institucions, dels quals es beneficiara n especia lment tots els socis de la Fun dació Claror i els abonats de les quatre instal·lacions que gestiona, amb impo rtants descomptes.

Venda d'entrades amb un 12% de descompte

Forum

BARCE L ONA

a004

El principal avantatge de la signatu ra d'aquest conven i

Preus per a abonats de la Fundació Claror, amb el 12% de descompte (ja inclòs)

Joves (de 17 a 25 anys) Infants (de 7 a 16 anys) Majors de 60 anys i PAC·

15,70 11,80 9,40 9,40

9,40

18,50 13,90 11,10 11,10

Joves (de 17 a 25 anys) Infants (de 7 a 16 anys) Majors de 60 anys i PAC·

26,70 20,00 16,00 16,00

31,40 23,60 18,90 18,90

37.,00 27,70 22,20 22,;::0

106,80 80,10 64,10 64,10 ·PAC: Persones amb disminució

125,70 94,20 75,40 75,40

147,80 110,90 88,70 88,70

La Fundació Claror comparteix els principis i valors que promou el Fòrum 30

TOT CLAROR

Adults Joves (de 17 a 25 any:s) Infants (de 7 a 16 anys) Majors de 60 anys i PAC·

FUNDACiÓ CLAROR

MISCEL-LÀNIA és qu e tots els socis i abonats de la Fundació Claror podran adquirir entrades per al Fòrum (amb reserva) a les instal·lacions de la Fundació Claror, amb un descompte del 12% sobre els preus generals de venda al públic. Aquest descompte s'afegirà als que el Fòrum ja ha previst si se'n compren entrades per anticipat. Així, com abans en comprem les entrades, més descomptes obtindrem.

Com podem comprar les entrades? Els socis i abonats hauran d'adreçar-se als punts d'atenció al públic de les instal·lacions. Un cop acreditats com a abonats, podran co mprar tantes entrades com vulguin: per a ell s, famili ars, ami cs ... H au ran d'omplir un formulari indi cant la quantitat d'entrades sol·licitades, i de quin tipus són (vegeu quadres adjunts), i pagar-les. Les entrades podran ser recollides, al mateix punt on se sol· li citin, al cap d'uns ·dies. En qualsevol cas, \ als punts d'atenció al públic tindran tota la informació de les entrad es i ens podran resoldre qualsevol dubte.

Tres tipus d'entrades, amb possibilitats per a tots els gustos El Fòrum Barcelona 2004 ha concebut difere nts modalitats d'entrades, preveient la disparitat de visitants que rebrà. Per això, ha establert tres criteris: un d'edats (segons l'edat el visitant pagarà un preu o un altre), els dies de visita (hi ha entrades d'un dia, de tres dies, i passis de temporada) i segons el moment de compra de les entrades (com més aviat es comprin, més barates sortiran). Respecte al criteri d'edats, val a dir que els descomptes s'aplicaran a partir de l'edat del visitant el 9 de maig de 2004, data d'inauguració del Fòrum. Quant als dies de visita, les característiques de les entrades són les següents.

Fòrum Universal éS

Cu tu ""

Entrada d'un dia (T1 ) Representa una bona ocasió per descobrir el més important del Fòrum. Permet l'accés lliure, durant tot un dia (el dia que es vulguO, a totes les activitats que se celebrin al recinte del Fòrum, amb excepció dels congressos. A més, dóna dret a una entrada per a una de les 14 exposicions que s'organitzen als museus de Barcelona amb motiu del Fòrum.

Entrada de 3 dies (T3) Representa un bon descompte per compra multi-dia i anticipada. Permet l'accés a totes les activitats que se celebrin al recinte del Fòrum, a excepció dels congressos, durant tres dies no necessàriament consecutius. A més, dóna accés a tres de les catorze exposicions que s'organitzaran a la ciutat.

Passi de temporada (PT) Representa el major decompte, ja que permet l'accés ¡¡'limitat, durant els 141 dies que dura el Fòrum, a totes les activitats que se celebrin al seu recinte, a excepció dels congressos. És una oportunitat per conèixer i viure intensament el Fòrum, tenint en compte que, segons l'organització, es necessiten 14 dies per aprofitar-lo a fons. A més, dóna dret a accedir un cop a cadascuna de les 14 exposicions que s'organitzaran als museus barcelonins durant el període del Fòrum.

Fòrum Claror i altres activitats

diques i esportives dins el recinte del Fòrum .

lia), l'espe rit del Fòrum estarà molt present en una Milla

L'acord preveu la possibilitat que la Fundació Claror

La Milla del Fòrum

qu e, recordem-ho, ce lebrarà el vintè aniversari.

organitzi debats del Fòrum Claror dins les instal·lacions

L'acord preveu que la propera edici ó de la Milla Sagra-

Revista Tot Claror

da Família-Gran Premi Gau-

El conveni també vin cu la al Fòrum la revista Tot Cla-

del recinte de l'esdeve niment. Els debats encara estan pendents de concretar

dí Sport, l'abri l de 2004, estigui associada a l'esdeve ni-

ment, de manera que sigui La Milla del Fòrum . Tot i que el lloc serà el de sempre (u n pon ents. A més, la Fundació Claror . circuit urbà al voltant del podria organitzar activitats lú- templ e de la Sagrada Famí-

pel que fa a les dates, els llocs concrets, els temes i els

ror, que ja ha passat a la hi stòria com el primer mitjà de com un icac i ó que s' hi ha adherit. A la capçalera de la portada d'aquest número ja podeu veure el logotip que

El Fòrum Claror podria organitzar debats dins el recinte del

Fòrum 2004 ens distingeix com a "entitat co l.laborad ora". Des d'ara i durant tot el 2004, la revista tractarà des de diversos punts de vista, aspectes relacio nats amb el Fòrum o amb els seus eixos temàtics.

TOT CLAROR

• FUNDACiÓ CLAROR FILLS DE TREBALLADORS FAN LES NADALES D1ENGUANY

INSTAL-LACIONS ELS PREUS AUGMENTARAN EL

2004

EN BASE A L~ IPC ANUAL

El pr eu d els abo n aments, dels cursets i de la m aj o ri a d e se rve is qu e ofe reixe n les instal·lac ions de la Fund ac ió Claror s'incrementaran, a partir de '1'1 de ge ner, un a mitjan a del 3,5%, en la líni a de l'augment d e l'índ ex d e Preus d el Co nsum (IPC ) anu al, sego ns ha aprova t l'Ajuntament de Barcelona. Només als se rve is de sa lu t s'apli ca rà un in cre ment su-

La Fundació Claro r h a int roduït una noveta t e n l'ela b o ració d e les ta rgetes de fe licitació d e Nad a l d'enguany: h.an estat creades pels fills dels treballadors de l'entitat menors de 12 anys que van participar en un concurs convocat a tal efecte. El dibuix guanyador va ser el presentat per Roger Domingo, de 7 anys, segons la decisió presa pel Patronat de l'entitat en la reunió del 20 de novembre .

peri or a aquesta mi tjana (al vo lta nt d el 10%), p e r co mp e nsa r els elev at s

els criteri s de gratuïtat de les co nsul tes i les rev isions' mèdiqu es voluntàri es. Els cursets d'activitats di ri gides s'apuj aran al voltant del 4% per als usuari s no abo nats.

Pressupost 2004 El Patronat de la Fundació va apr ova r el 2 0 d e nove mbre el marc press upostari de l'entitat de cara al 200 4, i qu e se situ arà al vo ltant d els 8 m i lion s d'euros, entre un 5 i un 6

cost os dels se rvei s, i en la líni a de les tend ències del

per ce nt sup erior pressupost del 2003 .

secto r. D'altra banda, s'han revisat

El pressup ost d efini t iu s'aprovarà abans de cap d'any.

CENTRES ASSISTENCIALS:

Asepeyo.

BARCELONA-HORTA

Un bon número de Serveis_

Manigua. 13-15 Tel. 93 243 59 10 Fai 93 408 37 61

CONTINGÈNCIES LABORALS. • • • • • •

I.T. EN CONTINGÈNCIES COMUNES. • • • •

Assistència Sanitària. Rehabilitació i Readaptació. Prestacions Econòmiques. Assistència Social. Medicina Preventiva. Seguretat i Higiene.

Servei Integral. Seguiment dels processos Mèdics. Prestacions Econòmiques. Informació i Assessorament.

SERVEI DE PREVENCIÓ. • • • •

Seguretat en el Treball. Higiene Industrial. Ergonomia i Psicosodologia Aplicada. Medicina del Treball.

. BARCELONA-BRUC Gran VIa de les Corts Catalanes, 645 Tel. 93 342 93 40 Pax 93 302 26 86

BARCELONA-SANTS Avgda. de Roma, 12 Tel. 93 226 15 85 Fax 93 226 94 57

BARCELONA-ANGLf AngU, 38·40 Tel. 93 204 18 00 Fax 93 204 64 50

FUNDACiÓ CLAROR

INSTAL·LACIONS

PER NADAL, ACTIVITATS

TORNEIG DE

LÚDIQUES PER ALS MÉS JOVES

INFANTIL

FUTBOL SALA

L'Esplai a l'Esportiu Claror, el Casal de Nou Can Caralleu i l'Stage del Poliesportiu Sagrada Família formen l'oferta d'aquest any Les vacances de Nadal per als escolars comencen enguany el dilluns 22 de desembre, i seran més de dues setmanes per gaudir d'uns dies de festa. Per a aquest període, la Fundació Claror organitza, a les diverses instal 'lacions i en el marc del programa lleure, força activitats que combinen l'esport amb els tallers, el joc i alguna sortida fora de la instal·lació. L'Esplai al Claror

A l'Esportiu Claror, des de fa molts anys s'ofereix l'Esplai. S'adreça als nens i nenes nascuts entre 1990 i 1999 (els dos anys inclosos), que es divideixen en grups d'edat. L'Esplai se centra en els tallers i les activitats recreatives, si bé també se'n fan d'esportives. Es duu a terme en un torn únic de sis dies (22, 23, 24, 29, 30 i 31 de desembre) i es pot triar entre diferents modalitats horàries: matí (de 9.00 a 13.30h), matí i dinar (de 9.00 a 15.00h) o tot el dia (de 9.00 a 17.00h, amb dinar inclòs). L'Stage al Sagrada Família El Poliesportiu Sagrada Família orienta l'activitat cap a una vessant més esportiva, ja que durant 1'5tage els alumnes aprenen i a més

gaudeixen amb la pràctica de diversos esports. També s'hi fan tallers i sortides, a banda que s'hi fomenten els jocs de taula i els tradicionals. El torn de l'Stage és també de sis dies, els mateixos que l'Esplai (22, 23, 24, 29, 30 i 31 de desembre). Quant als horaris, hi ha dues opcions: matí (de 9.00 a 14.00h) o bé tot el dia (de 9.00 a 17.00h, amb dinar inclòs). Casals a Nou Can Caralleu Ja fa tres anys que Nou Can Caralleu duu a terme els casals, amb molt bona acollida entre els abonats. D'una banda, hi ha el Casal d'infants, que s'adreça a nenes i nens nascuts entre 1999 i 2000. D'altra banda, per als nascuts entre el 1992 i el 1998 hi ha el Casal poliesportiu. Els més grans combi na-

Les activitats de lleure de Nadal combinen la pràctica dels esports amb jocs, tallers i alguna sortida ran les activitats poliesportives, amb les aquàtiques i les d'expressió corporal, a més de treballs manuals i jocs de taula. Els més menuts adaptaran les activitats a l'edat i se centraran més en els tallers i els jocs preesportius. Pel que fa a les dates, la instal·lació ofereix dos torns de tres dies : 22, 23 i 24 de desembre i 29, 30 i 31 de desembre, tot i que també hi ha l'opció de contractar els sis dies de Casal. L'horari en tots els casos pot ser de 9.00 a 13.00 hores o de 9.00 a 17.00, si s'hi inclou el dinar.

Ja fa anys que, durant les vacan ces de Nadal, s'orga~ nitza el Torneig de Futbol sala, que enguany es durà a terme durant vuit dies (22, 23, 24, 29, 30 i 31 de desembre i 2 i 5 de gener). S'adreça a nois i noies, de tercer de Primària a quart d'ESa, que siguin abonats dels poliesportius Claror o Sagrada Família, així com als alumnes de les escoles Sagrada Família, Secretari Coloma i Tabor. Els equips han d'estar formats per set jugadors/ es com a mínim i per deu com a màxim i, segons l'edat, competiran a l'Esportiu Claror (grups de Primària) o al Poliesportiu Sagrada Família (grups d'ESa) . La inscripció s'ha de formalitzar a la instal ·lació on es disputarà el Torneig segons l'edat. El termini acaba el 12 de desembre i el preu és de 8 euros per jugador.

ÚLTIMS BITLLETS DE LA LOTERIA DE NADAL A l'hora del tancament de la revista quedaven pocs bitllets a la venda dels números amb què la Fundació Claror participa al sorteig de la loteria de Nadal d'enguany. Els interessats a adquirir-ne han d'adreçar-se als punts d'informació de les instal·lacions. Els números a la venda són el 37.611 i el 38.008. El preu és de 1.50 euros per participació.

TOT CLAROR

• FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS LA JUDOCA

ELS MASTERS PREPAREN ELS

MARTA TORT,

CAMPIONATS D-ESPANYA DE PALMA

TERCERA ALS CAMPIONATS

Paquita Esteban, de l'equip de la Fundació, aconsegueix un nou rècord d'Espanya en la categoria de 50 metres esquena

D'EUROPA

El passat 18 d'octubre va començar la temporada per al nostre equip de màsters .de natació, que té dues cites i mportants al calendari: els campionats d'Espanya i del món. El tret de sortida deia temporada es va donar al Campionat Màster Athletic Barceloneta, en què Paquita Esteban va marcar un nou rècord d'Espanya de 50 metres esquena en la categoria de més de 60 anys,

Nedadors que van participar als campionats d'Espanya el gener de 2003

a Palma de Mallorca el

amb un temps de 44,71. Aquesta temporada vindrà marcada, sens dubte, pels mundials de natació màsters se celebraran a la

campionat d'Espanya màsters, en què els nostres nedadors tenen possibilitats de medalla en algunes categories.

ciutat de Riccione, a San Marino (Itàlia) el proper juny.

80 anys nedant

Abans, els pròxims dies 23, 24 i 25 de gener tindrà lloc

institutS!!

odontològics

Marta Tort, de l'equip de l'Esportiu Claror, va guanyar la medalla de bronze als campionats d'Europa que el 23 de novembre van tenir lloc a Saravejo (Bòsnia).

El passat 22 de novembre

Lluís Basses i, tot i que l'equip de la Fundació no va guanyar-hi cap medalla, la Roser Miquel, nascuda al 1923, va rebre-hi un guardó de reconeixement com a

El bon paper de la j udoca amb la selecció espanyola li ha valgut la classificació directa per als campionats del món que es faran el proper estiu a Budapest (Hongria). Marta Tort, que al març va guanyar el campionat

nedadora de més edat que participava en la prova.

d'Espanya sub-20 en la categoria de menys de

es va organitzar el 9è Gran Premi Blautec-9è memorial

78kg, amb aquesta nova victòria es consolida com a promesa del judo femení

PATROCINA ELS MÀSTERS DE NATACiÓ DE LA institutS!! FUNDACiÓ CLAROR odontològics

Especialistes en neteja [XJrn ~@&~

@m @[1

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família , Nou Can Caralleu

HERSAN 98 SL CI Ebro, 11 Tel. 93682 3594 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

.espanyol de cara als mundials de Budapest.

MfM&i'f+ bellesa

interior

"la hidroterapia relaja la mente y el cuerpo, ayuda aconseguir serenidad, mejora el estado frsico y psicológico, proporcionando una sensación de equilibrlo"

Ban)! turc \ Ra-igviehy Dutxa circular "Massatge ViekY Sauna finlandesa Jaeu;:;zi oxigenant

BALNEARI URBÀ PERSONALITZAT UNISEX

Tí'actaments amb fangs del Mar Mort Tractament de pells amb problemes Oxigenadonsfadal i corporal NJicrop'igmentaci6 Pedicura Peelings cMPorais ifacials Obert: de dilluns a dissabte DePiladons Afassatges de 9 a 22 h. , Drenatges lVJanicura diumenge de 9 a 14 h. ~

FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

TOT A PUNT PER AL DESÉ TORNEIG DE BÀSQUET DE NADAL Els dies 22 i 23 de desembre arriba a l'Esportiu Claror la desena edició del Torneig de Nadal, amb equips infantils i preinfantils El dilluns 22 i el dimarts 23 de desembre, l'Espo rtiu Claror tornarà a viure un non stop de bàsquet amb la desena edició del ja tradicional Torneig de Nadal. Dotze hores sense interrupció per a una fina l four que enfrontarà quatre equ ips en cadascuna de les categories: infantil masculí, infantil femení, preinfantil mascu lí i preinfantil femení. Les semifinals es disputaran el dia 22 i serà el dia 23 quan es decidirà la classificació dels equips. A més, per fer més atractiu el Torneig, el dimarts es disputarà la competició de tirs lliures, en què podran participar dos jugadors de cada equip.

Equips convidats II

En totes les categor ies participa l'equip rep rese n-

tant del Safa-Claror. La resta d'equips convidats són aq uests: en categoria preinfantil masculina el Lima Horta, el Grup Barna i el CB Viladecans Sant Gabriel i en categoria preinfantil feme ni na el Tecla Sa la, el Grup Barna i l'AD Alierta-Augusto

Aranzauto, que repeteix assistència per segon any consecutiu. A més, aqu est equip de Saragossa també tindrà representació en les categories infantil, tant mascu lina com femenina. Els altres equips són , en categoria infantil femenina,

CALEN DARI DE PARTITS Dilluns 09.00 10.30 12.00 13.30 15.30 17.00 18.30 20.00

22 de desembre de 2003 Preinfantil masculí Tecla Sala / DE Lima Horta Preinfantil femení Tecla Sala / Grup Barna Preinfantil masculí Safa-Claror / CB Viladecans Preinfantil femení Safa-Claror / Alielta-Aug. Infantil femení UB Barça B / Alierta-Aug. Infantil masculí Alierta Aug. / Unió Manresana Infantil femení Safa-Claror / CB Cornellà B Infantil masculí Safa-Claror / Pamesa València

DimaJts, 23 de desembre de 09.00 Preinfantil femení 10.30 Infantil femení 12.00 Infantil masculí 13.30 Infantil masculí 15.30 Preinfantil femení 17.00 Infantil femení 18.30 Preinfantil masculí 20.00 Preinfantil masculí

2003 Tercer i qualt lloc Final Final Tercer i quart lloc Tercer i qualt lloc Tercer i quart lloc Final Tercer i quart lloc

el CB Corne ll à B i la UB Barça B i, en la infantil masculina, dos dels equips fi lials de clubs d'ACB : el Pamesa València i la Unió Manresana. A banda de la ve ssant competitiva, el torneig buscarà la bona sintonia entre els jugadors amb diverses ini ciatives . Una d'elles és que els jugadors d'equips de fora de Catalunya s'al lotjaran i conviuran a casa de jugadors del Safa-Claror. Paral ·lelame nt,e ls alumnes de l'Escola de Bàsquet dels poliesportius Claror i Sagrada Família participaran en una de les seves prim eres competicions el dimarts dia 23, en el marc del Torneig de l'Escola de Bàsquet.

Dr. Sergio Sanmartí Médico - Homeópata - Ps;cólogo

Bar

Tratamientos de:

HOMEOPATIA general MEDICINA ANTIENVEJEClMIENTO ADELGAZAMIENTO natural, sin pasar ha con homeopatia y DOLORES articulares y musculares CELULlTIS - Infil traciones homeopaticas VENAS VARICOSAS - Esclerosis MANCHAS Y ARRUGAS DE LA PIEL ;rRANSTORNOS PSICOLÓGICOS - Ansiedad, depresión, anorexia,bulimia, insomnio, timidez, pareja, etc ... Tel. 93 435 90 11 drsanmarti@Jmedinatur.com

Castillejos 314 4Q 2§ 08025 Barcelona

www.medinatur.com

Restaurant

T'agradaria Conèixer... 8¿'~

les

Vina ... i proba especialitats

nostr~ s

~l~~

Brasería Menjars i sopars per a grups i empreses. Propostes de menú a la seva mida

Tel:. 93 347 46 96 CI Indústria, 124 08025 Barcelona

SI T'AGRADA MENJAR BÉ ... REPETIRÀS! VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

FUNDACiÓ CLAROR

MARrT'M

EL RAID MARíTIM OBTÉ UN GRAN

NOUS HORARIS

ÉXIT DOBLANT ELS PARTICIPANTS

DISSABTE

L'equip Golfus Ràbia Team va repetir la victòria de la primera edició en un segon raidamb 38 equips i més de 150 participants

Amb l'objectiu de facili~ar als abonats la pràctica d'activitats dirigides, el Marítim ha obert noves franges horàries d'aeròbic i aiguagim els dissabtes. A més, alguns intensos, com el de tonificació o l'stretching, amplien l'horari amb sessions els divendres al migdia.

El passeig Marítim de la Barceloneta va acollir, el passat 5 d'octubre, la segona edició del Raid Marítim de Barcelona, que organitza la Fundació Claror. I l'esdeveniment va ser tot un èxit, tant de participació com d'organització. Van implicars'hi un total de 38 equips, formats per quatre persones. Això significa que, enguany, la participació va doblar la de l'any passat, en què van competir 17 equips. Tots els equips van haver de superar set proves, amb la màxima destresa, i invertint-hi el menor temps possible. Les proves eren de bicicleta, patinet, escalada, tir amb arc, caiac, esquí de fons a la platja i habilitat. La gran majoria dels equips van desmostrar-hi ànim lúdic i festiu. L'equip guanyador va ser el Golfus Ràbia Team que, integrat per Ignasi Casacuberta, Sergi Mateu,

D'ACTIVITATS EL

MONOGRÀFIC DE SEVILLANES El 14 de gener comença un monogràfic de 12 sessions (fins al 31 de març) Tothom qui ho desitgi pot tenir un bon record del Raid. I és que la Fundació Claror ha editat un DVD que inclou un vídeo amb les millors imatges de ~"""-7( l'esdeveniment, a més de gairebé 200 fotografies d'alta resolució. El preu del DVD és de 6 euros i, amb la compra, hi ha un tiquet per a una entrada 2xl al Poliesportiu Marítim. El DVD es pot adquirir a la recepció de les quatre instal·lacions espOltives de la Fundació Claror.

per a tots els qui vulgueu aprendre a ballar sevillanes. El preu per a abonats és de 48 euros i, per a no abonats, de 58 euros.

NOUS CURSOS DE NATACiÓ I DANSA

DEL VENTRE Montse Puig i Guadalupe Ramos, va repetir la victòria ja aconseguida en la pri mera edició . Casacuberta

va destacar que "el millor ha estat l'organització i el bon ambient entre tots els equips".

LLIGA DE TENNIS PLATJA DES DEL El Poliesportiu Marítim organitza una lliga regular de

fases finals. Els partits (quatre al mes) es disputaran a la

tennis platja, oberta a persones entre 16 i 60 anys.

platja de la Barceloneta els dies laborables al migdia o

Es durà a terme de gener a juny, amb fases regulars i

el cap de setmana, segons convinguin els equips.

DE GENER

El preu per als abonats de la Fundació Claror és de 15 euros com a matrícula i 15 de quota mensual. Inscripcions per parelles (mixtes o no) a la recepció.

Qui vulgui perfeccionar la tècnica dels diversos estils de natació, a més d'iniciarse en els esports aquàtics ja pot inscriure's al nivell 3 dels cursos de natació (dilluns i dimecres de 21.00 a 21.45 hores). I el 2 de gener comença un nou curs de dansa del ventre, ideal per treballar els malucs, la pelvis i les abdominals.

FUNDACiÓ CLAROR

NOU CAN CARALLEU

NOU CAN CARALLEU INCORPORA SAUNES I UN HIDROMASSATGE La instaHació ha elaborat el programa d'inversions 2004-2005, que preveu la construcció d'una quarta pista de tennis i de dues de pà del Nou Can Caral leu aviat tindrà espais nous, pensats per afavorir la relaxació dels seus abonats. Després de les obres de remodelació dels dos vestidors d'abonats de l'espai blau, s'hi ha trobat prou lloc per instal 'lar-hi una sauna femenina i una de masculina. I, per aprofitar encara més les oportunitats del recinte nou de la piscina, també s'hi instal ·larà un hidromassatge.

Accions futures

1 \

Nou Can Caral leu ha elaborat el programa d'inversions per als anys 2004-2005 i resta a l'espera de l'aprovació definitiva per part dels òrgans de govern de les tres entitats gestores (Centre Excursionista de Catalunya, Fundació Claror i Universitat Ramon Llull) i de l'Ajuntament de Barcelona. El projecte inclou la remodelació de les pistes de tennis existents, de la pista poliesportiva, de les oficines d'administració i de l'espai d'atenció al públic.

El projecte dinversió dels propers dos anys inclou la reforma de les oficines i de Pespai datenció al públic

Quant a l'ampliació dels espais esportius, co ntempla la construcció d'una quarta pista de t ennis, de dues pistes de pàdel, de més sales d'activitats i d'una zona d'entrenament a l'aire lliure orientada als alumnes que

hi practiquen activitats de muntanya. A més, s'hi instal ·larà una plataforma elevadora per tal que les persones amb discapacitats puguin accedir amb fa cilitat als diversos nivells de la instal ·lació.

Cursos dels propers mesos • Bàdminton El 20 de desembre s'organitza "Illa sessió de pel1feccionament de bàdminton adveçada a les persones que han fet el curs d'iniciació o bé a les que hi juguen habitualment. El curs tindrà una durada de tres hores i s'hi treballarà la millora dels gestos tècmics bàsics, combinada amb la preparaci6 física aplicada a aquesta disciplina. Les persones que vulguin iniciar-se en aquest esport . tindran una nova oportunitat per fer-ho del 2 al 23 de febrer (dilluns, de 21.00 a 22.30 hores). Inscripcions del 12 al 28 de gener. • Balls de saló: CO\!lntly Emtre el 7 i el 16 de gener' es poden formalitzar les inscripcions per al monogràfic de balls de saló dedicat al country. Es dmà a terme els dissabtes, de 18.30 a 20.00 hores, i s'impartirà en quatre sessions, fins al 28 de febrer. • Aotivitat aquàtica: millora de la braça El 'l2 de febrer s'organitza una nova sessió monogràfica de natació, aquest cop orientada a la millora de la tècnica de braça. S\hi treballaran de manera específica la coordinació respiratòria, el control del to muscwlar i la biomecànica dels gestos tècnics i els vLratges. La inscl1ipció per participathi és oberta del 19 de gener al 5 de febrer.

TORNEIG POLIESPORTIU El 24 de gener Nou Can Caralleu organitza un torn eig multidisciplinar de caràcter recreatiu obert a equips 'de fins a quatre persones, majors de 16 anys i amb una noi a com a mínim. Els equips hauran de participar en partits de bàdminton, de futbol 3x3, de korfbol i proves de tir amb arc i natació. Per participar-hi ca l formalitzar la inscripció a les oficines de la instal,lació del 7 al 16 de gener.

FESTA D'HIVERN DEL TENNIS El 31 de gener se celebrarà la Festa del tennis, una jornada lúdica i d'iniciació a la competició. S'adreça a nois i noies entre 11 i 1 6 anys i començarà a les 12 del migdia (no cal inscripció). Per als més petits, entre 5 i 10 anys, hi haurà la festa del minitennis, el 7 de febrer.

EXCURSiÓ AMB RAQUETES DE NEU El 15 de febrer els amants de la muntanya i la neu poden gaudir amb la sortida guiada a la zona dels Estanys de la Pera . Les inscripcions es poden formalitzar del 19 de gener al 4 de febrer. El punt de trobada serà l'estació d 'es quí nòrdic d'Aransa, des d'on s'ini-ciarà l'excursió amb una durada aproximada de cinc hores.

TOTCLAROR

FUNDACiÓ CLAROR

PROJECTE SOCIOCULTURAL

FÒRUM CLAROR

LA CORAL CLAROR

LA POBRESA A CATALUNYA

JA TÉ DELEGATS

TANCA ELS DEBATS DE L1ANY

La Coral Claror va celebrar les primeres eleccions per escollir delegats el passat dijous 23 d'octubre. Els delegats escollits van ser l'Antoni Sans i la Isabel Artalejo, que seran l'enllaç entre els cantaires, el director de la Coral, Josep Maria Mas, i la Fundació Claror. D'aquesta manera, queda resolta la necessitat que dos interlocutors clars recullin les necessitats i les propostes de l'equip cantaire i del director per traslladar-les a l'entitat.

El Fòrum ofereix debats de gran nivell amb ponents especialitzats Eulàlia Realp El Fòrum Claror acaba ~

l'any amb la voluntat de reflexionar sobre la pobresa amb un debat que duu per títol "Pobresa a Catalunya, tan a la vora i tan lluny alhora" . El debat s'organitzarà el dimarts 16 de desembre, a les 19.30 hores, a la Sala Claret (Sant Antoni Maria Claret, 45-47). Els assistents

Per abordar aquest tema, s'ha convidat al debat el director de la Fundació Un sol Món, Àngel Font, que donarà a conèixer les conclusions del segon estudi sobre la pobresa a Catalunya, les causes i els grups socials més vulnerables. També hi assistirà la diputada del PSCCpC al Parlament de Catalunya, Pilar Malla, que explicarà les polítiques socials que les administracions desenvolupen o haurien de desenvolupar. El tercer ponent serà el responsable del Departament de Comunicació de la Fundació Arrels de Barcelona, Ramon Noró, qui ens aproximarà des de l'experiència del dia a dia a la tasca que

fCi 'M CLAR OR

realitzen d'atenció i acolliment a les persones sense llar des del punt de vista integral. L'accés al Fòrum Claror és lliure i obert a la participació de tothom. Durant aquest 2003, el Fòrum Claror ha organitzat nou debats, amb una assistència mitjana de 60

persones, sense comptar el debat celebrat al juny sobre el Fòrum 2004, al qual van assistir més de 200 persones. La Fundació Claror valora molt positivament l'assistència de públic participant i agraeix la col ·labor-ació dels ponents que han fet possible la realització d'aquesta activitat.

Les cròniques de tots els Fòrums, a www.claror.org La Fundació Claror ha millo4'..~.::"~,!~'!.:" ~.!.' ~

..... .,......... *_ .... .. - - - - 2. .:!.

rat la informació relativa a les activitats culturals, tant des del punt de vista dels continguts com del disseny.

~ ~_

, ~P.~l'~ "M!!!!

En aquest sentit, si voleu co- ,,_"",'~" "'~""'''''''''' ",,,,, .. '" nèixer el temari d1algun dels 1.:--cnm;e;'f.. Fòrums, els ponents que hi han participat o les cròniques que se n'han redactat, us podeu dirigir a www.claror.org

CRm

Ja són 55 cantaires

L'objectiu inicial de la Coral Claror era arri bar a consolidar una coral d'adults, i això s'ha aconseguit. En aquests moments, la coral està formada per 55 persones i és oberta a tots aquells que també us hi vulgueu apuntar. La Coral assaja cada dijous i el primer dimarts de cada mes a la sala de ritme de l'Esportiu Claror (carrer Sardenya, 333), a les 20.30 hores. Les persones interessades a formar part de la Coral Claror poden adreçar-se a l'àrea de cultura per corelectrònic (culreu tura@claror.org), o bé trucar al telèfon 93 476 13 90.

Caia de Ahorros del Mediterróneo

OBRAS SOCIALES

col.labora amb el

FÒRUM CLAROR

FUNDACiÓ CLAROR.

PROJECTE SOCIOCULTURAL

CAMPANYA DE NADAL A TOTES LES INSTALoLACIONS

LA FUNDACiÓ RECULL ALIMENTS ,

PER AL POBLE SAH RAU I E.R. La Plataforma 0'7 Claror vol col·laborar aquest Nadal amb la recollida d'aliments promoguda per l'Associació Catalana d'Ami cs del Poble Sahrauí (ACAPS Gràcia). La campanya duu el nom de "10a Caravana catalana d'ajut alimentari per als refugiats sahrauís" i la idea és aconseguir més de 300 tones d'aliments.

Tipus de productes

I I

Els productes que es demanden són mongetes, cigrons, oli i sucre. Pe r garantir-ne la conservació i el transport, cal que les mongetes i els cigrons siguin crus. Pel que fa als envasos, no es pot admetre el vidre, així que millor que els aliments estiguin en paquets de plàstic o de paper. Els aliments es poden portar, fins al dia 15 de desembre, a qualsevol de les instal·lacions gestionades per la Fundació Claror (Esportiu Claror, Poliesportiu Sagrada Família, Poliesportiu Marítim i Nou Can Caralleu). L'I ES Secretari Coloma també s'hi ha adherit.

Objectiu de la campanya Des d'un punt de vista assistencial, la recollida permetrà pal'liar, en part,

LA PLATAFORMA E.R. La Plataforma 0'7 Claror es va crear l'any 1999 en aquestes dates i, després d 'a quests cinc anys, la valoració és positiva. D'una banda, l'aportació de la Fundació Claror ha augmentat dels 13.222 euros que es van destinar el 1999 als 25.000 de l'any 2003. A més, l'aportació econòmica dels Socis Benefactors també ha anat

les carències ali mentàries de la població de Tindouf, ja que les partides d'aliments que el Programa Alimentari Mundial (PAM) i l'Alt Comissionat de les 1

Nacions Unides per als refugiats (ACNUR) destinen a aquesta població ha disminuït en els últims anys, la qual cosa afecta, inevitablement, la població més vulnerable. A més a més, aquesta pretén ca mpanya sensibilitzar l'opinió pública sobre la realitat del poble sahrauí i fer pressió social davant l'estancament (per part del govern marroquí) del Pla de Pau proclamat per l'Organització de Nacions Unides (ONU), així com demanant el seguir referèndum d'autodeterminació que s'ajorna des de 1996.

CLAROR FA

augmentant fins arribar als 5.607 euros d'aquest any. L'objectiu per als propers anys és incrementar el percentatge d'aportació de la Fundació Claror fins aconseguir el 0'7 del pressupost (actualment destina entre 0'3 i el 0'4% dels ingressos). D'altra banda, la Plataforma segueix combinant els projectes permanents amb la col·laboració puntual, ja sigui econòmica o material,

ANYS

amb diverses ONG . Un dels eixos que es tenen en compte a l'hora de dur a terme les ajudes és el sector de la infància en risc. A la web de l'entitat (www.claror.org) trobareu àmplia informació de la Plataforma 0'7 Claror. Per col·laborar-hi només cal omplir la butlleta que trobareu en el tríptic informatiu i lliurar-la a qualsevol de les i nstal·lacions esportives.

-Fets i gent JORDI ALUMÀ EXPERT EN ART ESPORTIU, ENS REP AL SEU ESTUDI

Pintura en moviment Y.F.

"Vivim en un país trist on s'ens administra la cu1turaamb comptagotes"

L'art i l'esport mantenen un idil ·li etern des que els grecs i la seva adoració per la perfecció del cos humà van inventar els jocs olímpi cs.

"L'equilibri, la simetria i el moviment dels atletes inspiraven els artistes per fer obres tan importants com el discòbol, on el dinamisme del relleu encara avui s'estudia en totes les escoles d'art ", ens explica l'artista. Més de dos mil anys després, un senyor anomenat Pierre de Coubertin .va voler recuperar l' esperit olímpic i tots els valors que aquest esperit signifi cava: va ser llavors quan l'art va retrobar una font d'inspiració que feia massa anys que trobava a faltar. Jordi Alumà, nascut ara fa vuitanta anys a Barcelona, representa a la perfecció el renaixement d'aquest idil ·li. Des que l ' any 1967 va guanyar la Biennal de Barcelona, l'artista ha estat darrere de molts dels cartells i quadres que han il·lustrat olimpíades i altres events esportius arreu del món. Ell mateix ens n' explica la història: "Vaig repartir els

membres del jurat, i només una persona em va contestar". Era Juan Antonio

l'expresident del COI es convertiria en " mecenes ", admirador i amic d'Alumà.

Samaranch, llavors delegat d'esport del govern d'en Franco. Li va fer un encàrrec mol especial, que seria el principi d'una carrera brillant lligada al món de l'esport. Samaranch li va encarregar la primera "suite olímpica", que va ser exposada al Museu d'Art Modern de

"Entre el romànic i el cubisme ", així descriu

i del cartellisme, art heretat del seu pare, que va formar part del Comissionat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya durant la

meus dibuixos entre els

Guadaltepec. Amb els anys,

Segona República. Les seves

Jordi Alumà és un artista que, tot i tenir una extensa obra en altres temàtiques, s'ha convertit en un dels pintors de referència del moviment olímpic i del món de l'esport. Mentre ens parla dels secrets del seu èxit, ens cita Picasso: l/Quan arribi la musa, que

creacions de tema olímpic han evolu cionat des de la representació del moviment i la velocitat, propis de l'art d ' avantguarda, fins a les representacions de caràcter al ' legòri c, que connecten l'esport modern amb el món grec i els orígens de l'olimpisme.

Cultura amb comptagotes

et trobi treballant."

URGi:NCIES Urgències mèdiques ......... ...... .. 06 I Ambulàncies Creu Roja ....................... 93 507 27 00 Bombers Generalitat .................. ............................ 085 Bombers BCN ciutat.. .. ....... .............. ............ ... ..... 080 Bombers BCN comarques ........... ,..... .......,.............. 085 Mossos d 'Esquadra .............................. 93 300 91 91 Policia ....... ................. ,................... ,...................... 091 Guàrdia Urbana BCN ............................................ 092 SERVEIS Jnf.Metropolitana ,.. ................ " .. ........... " ............,.010 Protecció Civil ............................. ......... 93 402 33 83 Accidents en carretera ................................. .......... 112 RENFE ....... ................. ,...................... .... 902 24 02 02 Ferrocarrils Generalitat ................ .... .... 93 205 15 15

Alumà el seu estil que combina elements d'un

"figurativisme molt personal"

Infonnació carreteres ... .. ...... ..... 93 889 Aeroport del Prat ...... ... 93 298 Serveis Socials ....................... 93 483 Correus ......................... ...... .... ,............. 902 19

22 11 38 38 10 00 71 97

HOSPITAI8 H, de Sant Pau ... .. .. 93 H. del Mar .................... ,...................... . 93 H. Clínic ............................................. .. 93 H. L'Esperança .............. ....................... 93 H. Vall d'Hebron .. ,............ ,.. .. .. ...... ,...... 93 H. Sant Joan de Déu ....... .. ..................... 93

90 30 54 41 40 40

291 248 227 367 489 280

00 00 00 00 00 00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN .. .. .... ......... ,.... .. .. .. ...... 934027000 Generalitat ....... ..... .. ,... ........ ,.... , 93 402 46 00

Parlant de la situació de l'art a Catalunya, Alumà es mostra contundent: "Vivim en un país trist", diu fent referència a l'atenció que rep la cultura a casa nostra, que segons ell ens és administrada" amb comptagotes ". Un testimoni pessimista, però de ben 'segur certer en boca d'un artista que fa més de quaranta anys que ajuda a pintar la història de l'art català.

ESPORTS

Esportiu Claror ....... .. ................. 93 476 13 90 Poliesportiu Sagrada Família .............. 93 435 OS 66 Nou Can Caralleu ........... ,.............. ....... 93 203 7874 Poliesportiu Marítim .. .. ,.. ,......... ... .. ..... 93 2240440 Servei d'Informaoió Esportiva ... .. ... :... 93 402 30 03 Agenda d'activitats ............................. 93481 0021 Fed. Cat. Bàsquet ................................... 93 454 90 62 Fed. Cat. Judo ...................... .................. 93 268 19 00 Fed. Cat. Gimnàstica .... .. .. .... ,........... ...... 93 426 94 78 Fed. Cat. Natació ..... ,............... .. .......... .. 93 488 1854 Fed. Cat. Futbol ..... ,....... ..................... ... 93 265 24 77 Fed . Esp. Tennis ............... ....... .... ,......... 93 200 53 55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) .................. ,....... .. 93 219 32 16

"'-

\ff,ยก:' :.'

'!""~

;:.:

, lo'

... 1'"

!'.~.:.'

: ..~I:~!J;:r

~ ~

7,~,

\~. ~1,;~~ ',",

;:r-

...;.,...,

- . ' '';'',

~~, ~ '. .. .

,l'

. I

':!

....

" \j

~::11:=;....

w..

, -

~"II'I;,

copisa CONSTRucrORA PIRENAICA, S.A.

CENTRAL Josep Tarradellas, 8-10 08029 Barcelona Tel. 93 493 01 00 Fax 93493 01 36