Revista Claror Sports nº38

!!institutsodontològiCS

s u M A

R I

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 38, III època Febrer- març de 2003

Foto de portada:

Les altres portades

Jordi Pau

OPINiÓ 2. Articles de Jordi Porta, Albert Batlle, Pedro Andreu i Jordi Ligüerre.

4. Entrevista curta: Roser Veciana, Regidora de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona.

ENTREVISTA .

6. Gemma Mengual, la millor esportista de natació sincronitzada del país.

SALUT 10. L'equilibri muscular

GEMMA MENGUAL, L'ESTRELLA DE LA SINCRONITZADA ' Gemma Mengual, nedadora del Club Natació Kallípolis, és la màxima figura d~ la natació sincronitzada del nostre país, i una de les millors del món. En aquesta entrevista exclusiva ens parla dels seus plans de present i futur, i ens ajuda a descobrir una mica més un esport tan minoritari com bonic com és la natació sincronitzada.

DIETÈTICA

12. Acidesa d'estòmac MENSSANA 14. Les fòbies: què són i com tractar-les ENFORMA

16. Bicicletes contra el caos POLIESPORTIU 18. Tai-bó SOCIETAT 20. La reforma de la plaça de les Glòries

ELS AVANTATGES D'ANAR EN BICI Cada cop hi ha més ciutadans que utilitzen la bici com a mitjà de transpo'rt habitual a Barcelona. En els últims anys han proliferat els carrils bici. Tot i així, Barcelona segueix lluny d'altres ciutats europees quant a estadístiques d'ús. En aquest reportatge parlem dels avantatges d'utilitzar la bei, tant per a la salut com per al trànsit.

REPORTATGE 23. Reflexions dels voluntaris catalans que han anat a Galícia 26. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA...

30. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 33. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 33. Miscel'lània instal'lacions 36. Seccions esportives 38. Cooperació i solidaritat 40. FETS I GENT 40. Banc de recursos: ajudar a ajudar-se

LA REFORMA DE LA PLAÇA DE LES GLÒRIES 10 anys després de l'última reforma de la plaça de les Glòries, aquest punt torna a estar d'actualitat. L'Ajuntament té diversos projectes per millorar l'espai i convertir-lo en un punt de centralitat, amb la instal ·lació d'equipaments nous o moderns .

Els veïns, però, no estan d'acord amb tot el projecte municipal.

_ ()pi= ru ~o~ ~

_______________________________

C. TOT CLAROR

Jordi Porla Ribalta P;esúeni dr3mni~ C,dlur"m

Tercera època Número 38 Febrer-març de 2003 Tiratge: U.OOO exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

La fl1ilitància lingüistica: present i futur del català

REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ :

Sardenya , 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93478 13 90. Fax 93 476 13 96 www.claror.org Adreça el. : totclaror@claror.org CONSElL EDITORiAl:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu , Nèstor Vilella, Albert Glménez, Angels GOell, Sergi Larrlpa, Ester Benach.

DIRECTOR:

Sergi Larrlpa COORDINACiÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT:

Ester Benach REDACCIÓ:

Yurl Fernéndez Albert Glménez (Salut) M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (Cu~ura I Cooperacl6) Miquel Garcia (Passatemps) COl' LABORADORS :

Hi ha dues maneres de veure

Contra tC!t pronòsti c la llen-

la situació actual de la llengua ca-

gua cata lana s'ha mantingut i la

exteri o r. I ara estem

vivint uns

moments molt importants de cara

nova

talana: en referència al passat i

recuperació ha estat possible

a això amb les bases de la

te nint en co m pte els reptes de

mercès als Programes d'Immersió

co nstitució europea que s'està

fu tu r.

Lingüística en el camp escolar i a

gestant.

Si mirem el passat més

aviat

podem ser opti mistes. Era difíci l

l'esforç del Consorci per a la Nor-

El català necessi ta el reconei-

van

xement internacional que mereix

mali tzació Lingüísti ca que

seva pròpi a demografia i la

d'imaginar que pogués remuntar-

posar en marxa la Generalitat i

la

se una situació de persecució sis-

els Ajunta ments. No ca l dir tam-

importància de la seva producció literàri a i científi ca.

temàtica que va durar segles i que

bé el paper fonamental que hi ha

en els anys del fra nquisme va te-

tingut la televisió catalana. Però

3. - Aq uest reconeixement s'ha

nir la seva cu lminació, j ustament

la situació actual ens obli ga a

de traduir amb una actuació diri-

Teresa Blanch

en un període en el qual aparei-

afrontar nous reptes :

gida a les noves onades de nou-

PUBLICITAT:

xen dos elements fonamentals

1 .- El co neixe ment de cata là

vinguts, provinents de tradicions

per a la conformació de les co ns-

s'h a incrementat progressivament

culturals i lingüístiqu es diferents

Edlclones Deportlvas Catalanas

ciències i per a l'adquisició de

però l'ús no ha au gmentat en la

i que form aran part, en una pro-

DISTRIBUCIÓ:

les ll en gü es: l'exte nsi ó d e

mateixa proporció. Correm el ri sc

porció cada vegada més creixent, de la nostra ci utadania i que, per

Carme Glménez (Mens sana) CORRECCiÓ

LlNoOfsTlcA:

Ariadna Vlnas SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

Josep L1uls Vide FOTOMECANICA I IMPRESSIÓ:

SPM

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor. Els continguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol m~jè, sense l'autorització expressa, per escrit, de la Revista Tol Claror.

Entitat editora

l'escolarització a pràcticament el

que el català sigui la llengua de

conjun t de la pobl ació en edat

l'aula, però q ue no sigui la del

ta nt, comparti ran am b nosaltres

escolar, és a dir, l'obligatori etat

pati. En aquest altre àmbi t té una

el nostre projecte nacional de futur. Cal que el català acabi sent

i l'a p ari ció

importància cabdal el paper dels

d'instruments poderosos per a la

d e l' edu cac i ó,

mi tjans audiovisuals de creació i

la nostra ll e ngu a d'inte r-

creació d'hàbi ts i d'opinió, com

dif usió culturals. I aquí tenim

comunicació.

la televisió. Q ue tot això passés

manca d'ini ciatives i d'empreses

Així, doncs, la llengua catala-

en una època de dictadura que

que vuIgu i n potenciar aq uesta in-

na ha superat etapes difícils, però

es proposava el genoci di cultural

dústria.

en l'actualitat tenim reptes, dife-

català feia preveure una quasi im-

2.- El prestigi i la vo luntat de

rents però igualment importa nts,

p oss ibl e rec u pe rac i ó d e la

co nèixer la llengua d'un país tam-

que necessiten d'una actitud po-

llengua catalana.

bé depèn del seu reconeixe ment

sitiva per part de tots nosaltres.

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 95 comunlcacio@claror.org Web : www.claror.org PRESIDENTA

Joana Céspedes VJCEPRESIDENT

f,féctor C. SlIvelra SECRETARI

Angel Garcia VICESECRETARIA

Consol Martí VOCALS DEL PATRONAT:

I

Laura Ponce, Xavier Truny6 , Carles Riera, Gemma Vilar6, Joan Itxaso i Carles Casacuberta .

.\

DIRECTOR GENERAl

Eduard Franco DIRECTORS O'INSTAL' LACIO ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAORADA FAMILIA :

Manel Cerc6s POLIESPORTIU MARITlM:

Pedro Andre¡¡ Nou CAN CARALLEU: Néstor Vilella

2

TOT CLAROR

INYETA

Vinyela de ."FER'; puhlicada al diari '~I'UÍ '; l'Il/ I/03.

_ _ _ _ __ _ _ _ __ __

_ _ _ Opinió

Albert Batlle Regidor d'Esporls de l'Ajunlamenl de Barcelona

Participar tot un repte 7

El pla Estratègic de l'Esport a Barcelona EI 23 de febrer de 2002 mig miler de persones, representant els d iversos sectors de la

lligat no més a la competi ció i a l'exercici físic de la gent jove.

D'aquesta manera, el Pla Es-

ci utat que promo u la pràcti ca d e l'espo rt, a la vegada qu e vo le m qu e l'es po r t ajudi a

ci utat (presidents de federació, de clubs, empresaris, dirigents

tratègic de l'Esport defin eix tres eixos de treball a través dels quals o rd enar l'enorm e poten-

construir socialment la ci utat.

Avui més,deI 20% de les ci utadanes i ci utadans de Barcelor] a

cial qu e pot si gnifi car per al fu tu r de la nostra ci utat.

són socis o abo nats d e les instal·lacio ns espo rtives, tant

el procés d'e laboració del Pla

El primer eix pretén conso-

públiqu es com privades, de la

Est ratègic de l'Esport a la Ciutat de Barcelona.

lidar Barcelona com a capi tal de l'esport entre les ciu tats del

ci utat i l'esport està crid at a jugar un paper fo namental en els

L'esport és, sens dubte, un dels elements identificatius de

món, a través de la captació de

processos d'integració davant

veïn als, peri odistes, esporti stes, professors unive rsi taris, etc.), ens vam reunir per tal d'in iciar

la nostra ciutat. La tradi ció

grans esdeveniments de caràcter puntual i la consolidació i

Jordi Ligüerre Presidenldel'Associacióde Veins i Veines dellmai de la Sagrada FamIlia

A mb ocas i ó de l'aprovació fa uns mesos de les " Normes reguladores de la Part icipació ciu tad ana" per part de l'Ajuntament de Barce lona, ens cal fe r un exercici de refl exió sobre el tema de la partici pació dels ciutadans i les entitats en els afers de la ciutat i del país.

Per regular una activitat, primer cal que existeixi. I la

dels reptes socials del nostre

preg un ta és: ex i steixe n

futur més imm edi at.

Per do nar un ve ri table con-

canals reals de partici pació

ce ntenària dels nostres clu bs i

potenciació d'aquells altres que

federacio ns, l'èxit organitzatiu

ja fa anys qu e se celebren a

dels Jocs O límpics del 1992 i

Barcelona i al seu ento rn.

la presè ncia cont inuad a d e l'espo rt barcelo ní en el m ó n

El segon eix vol conve rti r Barcelo na en centre direccio-

ce lebrar la segona confe rèn-

Crec que no. Els que hi ha, es limi ten, en l'àmbi t de

cia d'aquest Pla Est ratègic, am b

Di stri c t e

fan que els noms de Barcelo na

nal dels sectors econò mi cs i de

la finali tat de fer una di agnosi i

reunions informatives, sense

i Esport vagin units de form a

coneixement vinculat a l'esport.

aprovar els grans eixos que ens

possibilitat d e confro ntar

indi ssoluble.

Avui l'esport representa més del

hauran de condui r fins al dia

opinions i debatre-les o bé d'in te rve nir a l'Audi ènc ia

tin gut a tota aqu esta tasca, el passat 14 de desembre es va

dels ciutadans i de les entitats a les admini stracions?

Muni cip al,

a

Es tracta ara que a través de

3% del pib de la nost ra ciutat i

22 de març de l'any 2003, data

l'esport, element que singula-

més del 42 % de la indú stri a

e n qu è ap/ ava r e m e l Pl a

públi ca, o a prese ntar

ritz a la ci utat en el context

re lacio nada amb l'esport de

Estr atègi c d e l'Esp o rt d e

mundi al, puguem donar un

l'Estat espanyol es concent ra a

Barce lo na, que serà la gui a d el

alguna proposta a l'o rdre del dia del Ple de Districte, però

impuls no u a Barcelona.

Barcelo na i la seva àrea.

fu t ur es po rtiu , però ta m bé

sense el dret de rèpli ca.

L'espo rt ha deixat de ser fa

Per últim, el tercer eix vol

"temps a casa nostra un element

consolidar Barce lona com una

d'una part del nostre futur com a ciutat.

I no p arl em

de

la

Generalitat, on no s'arriba, ni de lluny, a aquests mínims.

Pedro Andreu Direc/or del Poliesporliu Morf/im

Pe rqu è la part icipació sigui

possibl e,

ad m i ni stra cions

3x3 menys violència a l'esport PRIMERA: Cal eradicar de l'esport escolar i de les categories inferiors actituds no esportives entre dirigents, tècnics i espectadors (pares, mares o altres familiars), Etapes a assolir: 1) no s'ha d'insultar mai l'àrbitre, 2) cal viure els esdeveniments esportius sempre de form a educada i 3) cal establir relacions amistoses amb l'entorn d'adults dels equips contrari s.

SEGONA: Els dirigents d'un club mai no han de defensar en públic actes violents del seu equip.

Etapes a assolir: 1) en declaracions públiques no s'ha de justificar ni buscar atenuants al teu equip i/o afi ció després d'actes antiesportiu s, 2) entre tots els dirigents esportiu s s'ha d'arribar a un pacte de cavallers per acceptar les mesures disciplinàri es que s'acordin respecte als actes violents i 3) cal aprovar i aplicar mesures internes addicionals per castigar accions antiesportives d'esportistes i aficionats.

TERCERA : Centrol dels grups violents pels mateixos clubs als quals pe~tan y en . Etapes a assolir: 1) cal impedir qualsevol acte violent, 2) s'ha d'aconseguir una filosofia de suport al club en la qual es valoni sobretot el fair-play i 3~ cal donar suport a l'equip sense insults ni agressi ons de cap mena a l'equip rival.

CONCLUSiÓ: No hauria de ser ciènci a-ficci ó. Hi ha mol tes accions possibles, i segur que se us n'acudeixe n d'altres: proposeu-nos-l es!

les han

d'informar prèviament de les ac tu acio ns previstes amb d oc um entac ió sufi ci ent, han de prestar-se al debat obert amb les entitats i veïns/ es interessades en el tema i han de facilitar el seguiment del que s'ha acordat.

Un

exe mpl e

de

parti cipació real seria la que facilitari a el d ebat sobre els pressupostos (pressupostos parti cipatius).

Tot un repte per a les admini str acions d e m o cràtiques.

TOT CLAROR

3

_ ()pi_w_o_· ________________________________

11 :E~!~~~S!~ C::l!~T~ .

Roser Veciana 'R~d;ra de DreÚ e/vi';de i'AiUJl/~~/ de ¡j~on~

En/revis/a: YUfí Ferntindez

"La Llei d'estrangeria fomenta l'enfTontament social" Per què hi ha estrangers i hi ha immigrants?

gió en la integració dels immigrants?

anar directament a buscar el sensaci·onalisme. Però

Tots són iguals, però una altra cosa és que les_lleis, que no tenen per què ser justes, determinin diferències: o

De la religió s'ha de fer un abordatge des de la laïcitat: és un debat que cal fer com a eina de cohesió soèial. Tot i això, certs sectors del poder l'estan utilitzant per intentar dividir les persones i per c rear enfrontaments. I el tema de fons no és mai la religió.

això també obeeix al fet que en l'actualitat la majoria de mitjans de comunicació són en mans de multinacionals,

Quins instruments tenen els governs per crear por respecte als immigrants?

Quin paper juguen els mitjans de comunicació en la percepció que tenim dels immigrants?

Aproven lleis que fomenten l'enfrontament social, que determinen que les persones som diferents,

Els mitjans de comunicació no col· laboren gens a un clima de cohesió social. El que haurien de fer és

com, per exemple, la nova Llei d'estrangeria. I també introdueixen e lements d'enfrontament, des del

innovadores per a la cohesió social com ara la creació

visualitzar tot allò positiu que té la immigració. No pas

discurs ideològic, cosa que es concreta en mesures

d'un centre per al diàleg intereligiós.

sigui, que la diferència la determina la llei . "Estranger" té una connotació positiva, de persona que ve a deixar diners; "immigrant", en canvi, és la persona que ha hagut de venir de la seva terra per forjar-se un futur amb dignitat. A més, hi ha un concepte social dels estrangers extracomunitaris, com per exemple de les persones dels Estats Units, que tot i ser immigrants els seguirem anomenant estrangers.

Quin paper juga la refi-

que operen tal com el poder ideològic de la mundialització econòmica els dicta.

socials: la no igualtat de drets socials, educatius, sanitaris ...

El que fa el govern és crear persones de diferents categories.

Quines accions s'emprenen des de la Regidoria contra la Llei d'estrangeria?

Posem en contacte les entitats de la ciutat i treballem amb programes en positiu. I sobretot fem servir l'oficina per a la no discriminació, per a la denúncia de vulneracions de drets i per a la denúncia politicosocial que faig jo mateixa. Per altra banda, introduïm polítiques

En/revis/es: YUJi Ferntindez

Per què són tan cars els pisos a Barcelona?

4

MERCÈ LLIMÓS 41 anys

JUAN SIRVENT

SílVIA SEGARRA

26 anys

42 anys

Suposo que és un tema d'especulació del sòl total per part de les immobiliàries,de l'Ajuntament i de tota la gent ficada en el tema de construir i vendre pisos a preus que no tenen cap sentit.

'Segurament és perquè s'especula. A més, és la teoria econòmica d'oferta i demanda: si hi ha molta demanda, s'apugen els preus. I ja està.

Perquè no hi ha gaire terra per construir i perquè hi ha molta especulació. Suposo que hi ha molta gent que s'està enriquint a costa de la gent que treballem i ens comprem un pis.

TOT CLAROR

JOSEP

M. CANTE RO 72 anys

La culpa és del Jordi Pujol i de l'altre, el del Govern. Ells haurien de controlar tot això. I als que fan els pisos els donen carta lliure. Hi hauria d'haver un control.

PERE SASTRE

22 anys Això ho fa el Govern, perq ruè la gent no pugui comprar-los, o si no que hagi de demanar una hipoteca i quedar lligats amb les despeses per sempre.

,"-

~~J 1- ~,(.

It

t~路

...

.~--.

,.

-

~.J l '1

_Entrevi ta

GEMMA MENGUAL LA REINA DE L1A'I GUA Té 25 anys i des dels 9 que practica la natació sincronitzada. Va començar al Club Natació Kallípol is, i el segueix representant als campionats d 'Espanya tot i que actualment slentrena al CAR de Sant Cugat. La seva vida en bona part transcorre ballant dins l'aigua i, sobret ot des dels Campionats d 'Europa d'Hèlsinki, recull en forma de medalles els fruits d 'un treball intens Entrevista: Ester

Quan Tot Claror va decidir entrevistar Gemma Mengual, moltes persones van arrufar les celles amb expressió interrogativa. Qui és?

Quin e s port practica? Natació sincronitzada? No el conec gaire! No la conec! I és que, tot i ser una de les esportistes espanyoles que està destacant més en l'àmbit internacional, la natació sincronitzada encara és un esport força desconegut.

Creu s que encara sou les germanes pobres de les disciplines relacionades amb el medi aquàtic?

Home... Jo crec que ho érem. Àra come ncem a estar a un nivell que ja no podem ser com la germana po bre, perq uè si ens obli den ... Últim ament so m les que donem més resultats.

Has dit en alguna ocasió que us consideraven les nenes bufones.

Ho segueixes pensant?

Sí, un a mi queta sí. Les figaflors, les nenes de sin cro .. . Però les perso nes qu e estan al CA R i qu e ens ve uen

6

TOT CLAROR

entrenar canvien molt de manera de pensa r. Qu an ve uen co m e ns ent renem, qu e ens passem hores i hores a la pi scin a i ta mbé al gimn às f ent màq uin es, peses ... , ales ho res veuen qu e no parem.

Observant el teu currículum apreciem que la progressió espanyola és evident: de llocs de diploma a ocupar podi. Fins i tot, després del Campionats d'Europa de Berlín van escriure sobre tu "la gran heroína de la natación sincronizada se llama Gemma Mengual". Et consideres una abanderada?

Sí, un a mi ca ... , potser perqu è hi he estat se mpre. Per exe mpl e, va ig aconseguir la primera medalla en un europeu júni or i la prim era medall a important en l'àmbi t europe u també la va m aconseguir amb el meu solo a Hèlsi nki. Això fa qu e sí que et se nti s una abanderada, però és un treball qu e estem fent totes. De fet, encara qu e algu nes de les m eda ll es les hag i

Benach

aco nseguid es j o o qu e hagi estat la prim era de les meves co mp anyes, totes só n partícips del mateix. Que j o he tingut una mi ca més de talent i he sob reso rtit més ? Sí, i això et dóna un a mi ca de satisfacció, però trobo qu e és un a cosa de totes i sobretot de la meva entrenadora, de l'Ann a.

Després de 16 anys dedicada a la sincronitzada, potser és ara quan arriba el reconeixement.

Compensa, l'esforç?

Ara co men ça a co mp ensar. Veus la progressió, intern ac ional sobretot, i qu e este m més reco negud es. Fin s ara era un esport que no tenia nom, però ara la ge nt j a el co neix més, arran d els re sul tats qu e hem anat aco nseg uint, de so rtir m és a la premsa, a la televisió ... I això dóna un a sati sfacc ió, perqu è has lluitat per un es port min oritari i l'esfo rç està donant frui ts.

I quan no et compensava tant, vas pensar algun cop a abandonar?

Se mpr e t ens baixo ns, però et

_ _ _ _ _ _ _ _ __ _ __ _ __ _ "E1 més important que hem aconseguit és la medalla de l'equip a Berlin, perquè no l'havíem aconseguida mai i és la que fa que la sincro espanyola estigui onestà" motives, perquè jo veia que podíem aconseguir alguna cosa. Era un esport que m'agradava i veia que entrenantme dur arribaria a algun lloc. I també et motiva el fet de ser la número 1 d'Espanya. Si hagués tingut menys qualitats segurament ho hauria deixat, perquè és un esport que fins ara et donava poques recompenses. Ni diners, ni reconeixement, ni res .. .

Perquè, econòmicament, és un esport que et permetria viure bé?

Ara sí, però perquè tenim la beca ADa, per res més. No tenim patrocinadors, ni històries, no passa com en el tennis o d'altres esports, en què potser un esportista que és cinquè del món o tercer d'Europa té més ingressos d'altres coses, com les marques. Però, pel que fa a la beca ADa, no ens podem queixar.

De quina medalla et sents més orgullosa?

I

I

No ho sé ... , potser de totes les que he aconseguit a l'europeu de Berlín. I, entre totes, crec que la més important ha estat la medalla de l'equip; no l'havíem aconseguida mai i és la que fa que la sincro espanyola estigui on està.

I una situació o campionats de mal record?

Doncs ... també la medalla a l'europeu, la del solo, perquè podria haver estat plata; i això et deixa mal gust de boca i et fa ràbia.

Què va passar?

Era clar que el solo de França guanyava l'or, però amb la russa estava molt igualada per la plata. Jo tenia molt assumit que farien guanyar la russa (per ser russa, perquè com a solista no tenia res, la pobra) però estava tan igualat. ..

Entrevista

Una progressió imparable Gemma Mengual va néixer a Barcelona l'abril de 1977. Va triar fer sincronitzada després de veure una cosina seva: "Volia fer alguna cosa aixf, nlmica o dansa, però al veure lajudith i com que m'agradava molt l'aigua em vaig decidirper la sincro". Així que amb nou anys es va inscriure al Club Natació Kallípolis. L'any següent, ja va participar en uns Campionats d'Espanya: l'equip va quedar-ne segon. D'aquesta manera s'iniciava una llarga carrera que requereix disciplina i moltes hores d'entrenaments i que ha començat a donar fruits: la progressió en ' els darrers tres anys ha estat espectacular.

2002 Campionats d'Europa (Berlín): Bronze en solo, plata en duo i equip 2001 Campionats del Món (Fukuoka): 5è en solo, duo i equips 2000 Campionat d'Europa d'Hèlsinki: Bronze en solo i plata en duo Preolímpic (Sydney): 4t en duo Op en Absolut Oapó): 4t en duo Jocs Olímpics de Sydney: 8è en duo 1998 Campionat del Món (Perth): 10è en solo i llè en duo 1997 Campionat d'Europa (Sevilla): 5è en solo, 4t en duo 1995 Campionat d'Europa Júnior (Moscou): Plata en solo 1994 És internacional

"Que farien guanyar la russa ... " Suposo que et refereixes als jutges.

Quina idea en tens? Creus que segueixen amb tants prejudicis com abans?

moviments diferents, coses que tu les faries d'una manera elles les fan al revés. Intenten innovar.

Els costa canviar, però ara cada vegada tenen més problemes perquè la cosa està variant. Ja no és el que era sempre i ara hi ha més igualtat entre els equips, més lluita. Tot i això, els costa, perquè sempre hi ha el jutge dels Estats Units que puntua més les del seu país , i que es posarà en contacte amb el de Su ècia perquè també ho faci ... Hi ha maniobres d'aquesta mena.

Sí; la dificultat i·I'originalitat. De fet, sempre s'ha premiat això i les russes sempre ho han intentat fer. Potser no els sortia i, aleshores, les ameri canes o les japoneses -que tècnicament eren I millors- guanyaven. Però en el Mundial del 98 els papers es van intercanviar, perquè les russes van anar-hi amb un

Fa uns anys, el predomini era dels Estats Units i del Canadà.

Ara, Rússia és al capdavant.

Sí, les russes tenen un estil propi i realment fer la seva rutina costa molt.

No paren, cada número té un moviment; és un no parar, busquen

"JO crec que si ho deixo, m'agradaria desconectar totalment de la sincronitzada, almenys durant una temporadd

És això el que es premia més, ara, més que la tècnica?

equip increïble . A més, gesprés d'Atlanta les veteranes dels Estats Units, del Canadà i del Japó ho van Ideixar i van pujar noies més joves.

És veritat el rumor que diu que la sincro podria deixar de ser esport olímpic?

Sí, però al final es veu que no.

Pre cisament, fa poc que la meva entrenadora em va comentar que fins al 2008 hi haurà sin cronitzada segur.

I després ...

No se sap. El que volien era treure els equips i al final els han mantingut i el que no sé és si després del 2004 o del 2005 es tornarà a parlar de si la sincro segueix o no.

El proper gran repte són els Mundials de Barcelona del mes de juliol. Quin objectiu tens?

TOT CLAROR

7

_ Entrevista Tímida al carrer,

un tigre a l'aigua

Si la Gemma hagués de triar entre fer un solo, un duo o el ball en equip segurament es quedaria amb el solo. És on gaudeix més, tot i la timidesa que algunes persones li atorguen: "Tinc una mica de sentit del ridiéul i depèn de amb qui i on estic em tanco, em costa expressar-me, em cohibeixo". Una estranya sensació per a una persona que ha de sortir amb banyador davant de milers d'ulls. Però és que, com ella mateixa diu, "quan surto a competir em transformo, perdo tota la vergonya, m'oblido de tot, m'entrego i aleshores em vull menjar la gent".

Una de les persones amb qui la Gemma viu aquestes sensacions és l'Anna Tarrés, la seva entrenadora des que va entrar al Centre de Tecnificació de la Blume, amb 14 anys. Defineix la seva relació com cordial, de respecte mutu i apreci, però "l'Anna és una persona que imposa, que sap parlar i que sap girar la truitaj de vegades, et sents com petita ". Afirma que tants anys amb la mateixa entrenadora es poden fer una mica monòtons: "Ella es satura i nosaltres també, ¡¡ns al punt que tant les seves idees com les nostres costen molt d'evolucionar. Per això, de vegades pOltem entrenadores de fora que ens ajuden a coreogra¡¡ar i ens aporten idees noves". Precisament és en el moment de muntar les coreografies quan la Gemma s'ho passa més bé, ja que totes poden aportar-hi idees i perquè, a més, com ella diu "un cop està muntada i la comences a practicar és quan cridaries socors".

Fer-ho bé i que ningú es decebi , perquè la gent n'espera molt.

És més responsabilitat, el fet que es facin a casa?

Una mica sí. Hi haurà molta premsa, la gent vol medalles i no és tan fàcil.

Ho veus molt difícil?

Tampoc és impossible, però ...

Però tu lluites per la medalla, oi?

Sí, sempre.

Plata, bronze ...

Mmm ... Bronze? De moment a la Copa del Món vaig quedar quarta, empatada amb l'americana. O sigui, que som dues al quart IIoc. .. i dues que volem quedar terceres!

I després del Mundials, te'n vas cap a Atenes 2004?

Sí.

En una ocasió et van preguntar per la retirada i vas contestar que t'ho pensaries després d'Atenes 2004.

Només queden 2 anys. En tindràs 27 i, si tot va bé, pots seguir en ple auge ...

Sí, però ja tinc una edat. Són molts

8

TOT CLAROR

anys fent sincronitzada i tinc ganes de fer altres coses, de buscar una feina i de canviar una mica.

Has començat a estudiar Gemologia. T'agradaria dedicar-t'hi o preferiries seguir vinculada amb el món del l'esport o amb el de la sincronitzada?

Jo crec que si hO ,deixo m'agradaria desconectar totalment de la sincronitzada, almenys durant una temporada. No sé si em necessitaran al club o no, em podria buscar alguna cosa relacionada amb l'esport o alguna cosa relacionada amb la Gemologia.

El to amb què ha parlat durant tota l'entrevista canvia, i és inevitable comentar-li. .. Et veig cremada, un pèl cansada ... És que quan parlo del final em veig una mica ... , no sé què em trobaré, i m'angoixo. La meva parella sempre em diu que no hi doni voltes, que ara estic bé i que he de disfrutar, però jo no puc evitar pensar en quan deixi de nedar. No hauré tingut mai

Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi?

Barcelona • Un lloc per anar de viatge?

Califòrnia • Un plat?

Amanida de formatge de cabra • Un llibre per llegir?

El alienista • Una pel·lícula de cinema?

Los puentes de Madison • Un mitjà per estar informat?

La televisió • Mar o muntanya?

Mar • Un cantant o grup musical?

M'agrada la música negra, el funky, el hip hop...

• Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer?

Algun dictador, per fer-lo canviar d'idea • Què valores més de les persones?

La generositat • Si un dia fossis presidenta del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries?

Igualar-ho una mica més tot • Dretes o esquerres?

Esquerres • Què t'enduries a una illa deserta?

Menjar, crema hidratant i la meva parella • Un desig confessable?

Medalla a l'Olimpíada una feina ...

Però amb els èxits que pots haver aconseguit sempre tindràs un forat en el món de l'esport, no?

Sí, en el món de l'esport suposo que tindria facilitats, entre cometes, però no és el que a mi m'agradaria.

Creus que hi ha un bon relleu?

Potser ara els falta una mica de motivació i moltes, quan arriben a la categoria absoluta, ho deixen, però sí que pugen noies amb talent que poden aconseguir bons resultats i que poden aprofitar el camí que hem · començat.

Les que vagin pujant, a banda de si tenen més o menys talent, estic segura que donaran resultats, i més si les segueix entrenant l'Anna Tarrés.

_Sm=u=t________________________________

MUSCULAR per Albert Giménez, metge i cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror

El sistema muscular representa aproximadament un 40 o un 45% del pes delcos. El músculs són òrgans que tenen la capacitat de contraure's i de disminuir la seva longitud com a resposta a un estímul. A més, representen la part activa de l'aparell locomotor i que funcionin bé assegura la dinàmica i l'estàtica del cos Gràcies al músculs no només s'efectuen els diferents moviments de l'esquelet (dinàmica), sinó que es mantenen unides les peces esquelètiques que en determinen la posició o postura (estàtica).

Inicialment, els podem dividir en dos grans grups: els músculs voluntaris i els llisos o viscerals.

Els primers, que també s'anomenen estriats, es contrauen sota la influència de la voluntat i són els que mouen l'esquelet. Són, d'alguna manera, els òrgans actius de l'aparell locomotor.

En canvi, en els llisos o viscerals, la seva contracció i relaxació són involuntàries i són els que es troben

Perquè hi hagi un bon equilibri estructuraL els músculs s'han d'exercitar en tota la seva amplitud

60 flRTiVER

en l'aparell respi ratori, d igesti u, circulatori, reproductor i renal.

Un apartat a banda mereix el múscul cardíac, ja que, malgrat que estructuralment sigui estriat, es comporta com un visceral, és a dir, de contracció involuntària.

De classificacions n'hi ha moltes més: segons la forma, per la direcció de les fibres, per la funció, per on es localitzen.. . Una de les més importants, però, és la que els classifica segons la funció. Així doncs, parlem de fàsics i de tònics.

Músculs fàsics i tònics Els fàsics són els encarregats del moviment, és a dir, estan al servei dels gestos de la vida corrent. Són ràpids i obeeixen la nostra voluntat intervenint només quan ho desitgem. Però també són fatigables i la seva patologia (és a dir, quan es posen malalts) és la debilitat. El tractament en aquest cas

OFERTA Ulleres graduades

5S€ amb antirreflexant

OPT.eS

as€

Sardenya, 365· TeL/Fax 93 458 39 33

est. +-6.00; ciI. +-2.00 VIdre mIne!aI

és la recuperació de la força.

En canvi, la musculatura tònica és reflexa i la seva activitat escapa totalment a la nostra consciència. És lenta i la seva funció principal és el control de la postura. La seva patologia n'és l'escurçament i la retracció.

L'equilibri dels músculs Els moviments articulars, perquè siguin del tot eficaços, requereixen que tots els músculs que governen una articulació treballin coordinadament i amb situació d'equilibri de forces. I, per aconseguir-ho, els músculs han de créixer i actuar en equilibri. En aquest sentit, i com a exemple, si en l'edat i nfanti I s'estableixen desequ i I i bri s musculars, és possible que en l'edat adulta els moviments i les postures siguin poc harmòniques.

Marcel Bienfait, metge osteòpata, afirma que "les tensions retràctils són

també responsables d'una gran majoria

DO Revisió Optomètrica Gratuïta (ro Adaptació de lents de

contacte toves i semirigides m Ulleres graduades -r per a tot tipus d'esports

30% de dte. a tots els socis de l'Esportiu Claror

Fins a un

I Poliesportiu Sagrada Famlla - No acumulable amb altres ofertes-

Salut Hi ha moltes classificacions dels músculs. Entre totes/la que els classifica segons la funció és una de les més importants dels nostres dolors, no dels violents, que sempre són fàcils d'etiquetar, sinó dels petits dolors permanents o semipermanents que ens fan la vida impossible". L'explicació sobre la causa d'aquests dolors la dóna el mateix Bienfait : "El conjunt dels nostres

músculs i els seus mitjans d'unió -que són els lligaments, els tendons, l'aponeurosi, les fàscies- són un immens receptor sensitiu. Aglutinen milers de tensoreceptors que reaccionen a la menor tensió i permeten aquesta gran funció sensitiva: la propiorecepció" (la percepció del cos i de les seves parts, de les percepcions musculars i dels moviments). I conclou dient que "les

retraccions i escurçaments que transmeten tensió a distància a tot el sistema fibrós hiperactiven aquests tensoreceptors i fan que ràpidament siguin dolorosos."

Com tractar els músculs tònics

I I

Per evitar possi bles patologies és important un bon equilibri estructural.

Exemples de músculs posturals

fàsics

Posturals o tònics (amb tendència a la hiperactivitat)

Fàsics (amb tendència a la hipoactivitat)

Tríceps sural Isquiotibials Adductors Recte anterior de la cuixa Tensor de la fascia lata (TFL) Psoas Erector espinós Quadrat lumbar (QL) Pectoral Trapezi superior Esternoc\eidomastoidè (SeM) Suboccipital Mastegadors

Tibial anterior Gluti major Gluti mitjà Recte major de l'abdomen Trapezi inferior/ mitjà Escalè/llarg del coll Deltoide Digàstric

Font: Manual de Rehabilitación de la Columna Vertebral. de Craig Liebenson.

Editorial Paidotribo Per aconseguir-ho, cal tenir presents dues coses: que els músculs s'han d'exercitar en tota la seva amplitud de moviment i que la força exercida pels músculs antagònics (oposats) ha de ser equivalent.

La presència de músculs hipertònics i dèbils o un treball inadequat de la força, on uns músculs tinguin més protagonisme que d'altres, són causa de desequilibri muscular. I també ho pot ser un entrenament de la força mal planificat i que no consideri exercicis de flexibilitat, perquè pot ocasionar efectes negatius sobre la flexibilitat per motius mecànics, com la major resistència a l'estirament per part del

múscul exercitat per un augment de tonicitat i volum.

Davant d'aquesta situació de desequilibri muscular, s'haurà de plantejar una exercitació que tingui com a finalitat l'allargament de la musculatura afectada i la tonificació de la debilitada . El tractament anirà encaminat a evitar-ne l'escurçament o la retracció mitjançant estiraments passius, estiraments miotensius o massatges.

Servei mèdic dels poliesportius Claror, Sagrada Familia, Marítim i Nou Can Caralleu

_Dietètica

PROBLEMES per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

L'acidesa d'estómac i la sensació de pes o d'indigestió són un problema molt freqüent i que pot tenir com a conseqüència una úlcera. Quines són les mesures que hem de tenir en compte abans de seure a taula i gaudir d'un bon àpat?

Sorprèn el nombre de persones que pate ixe n de manera cròni ca trasto rn s estomacals com ara l'acidesa, la indi-

en determin i l'evo lu ció i descarti la possibilitat que hi hagi una úlcera.

gestió, l'úlcera d'estómac o duodè (p rimera part de l'intestí) o bé la dispèpsia (parau la que defin eix el co nj unt de símptomes ori ginats per un mal funcionament de l'aparell digestiu, i que poden anar des de la desgana a la flatulència passant per les nàusees o el mal alè, ent re altres efectes).

Sovint, la indigestió apareix simpl e-

L'úlcera gastroduodenal

ment per excessos dietètics. Però també hi poden jugar un paper important altres facto rs: la te nsió nerviosa, les preocupacions, una condi ció debilitada del sistema, les digestions lentes o el restrenyiment. Co nsumir massa alim ents processats i des naturalitzats, preparar-l os o com binar-l os malament i menjar de pressa també ens pot causar un atac d'indigestió agud a.

En aquests casos, el prim er símptoma és la gastri tis aguda (la inflamació del revestiment de l'estómac), que pot desaparèixer fàcilm ent amb un dejú ll euger i infusions de camamilla.

Pe rò si les prim eres molèsties no desapareixe n en un s d ies si nó qu e augmenten, amb molèsties a la boca, se nsació de pesadesa, espasmes, dolors fibl ants i/o cremor d'estómac, és el moment de visita r un metge q ue

12

TOT CLAROR

A grans trets, l'úl ce ra és un a lesió en la paret de l'estómac o en el duodè ocasionada per la secreció gàstri ca, que té un alt pode r destru cto r., Si bé en condi cions normals aquest poder és el

en començar i acabar, una culleradeta d'oli d'oli va.

En ge neral, els facto rs qu e pre di spose n a patir una úlce ra són l'excés d'ali ments, fer-n e combinacions in adeq uades, si es fuma molt o si es pren massa cafè, te o alco hol. També en són causants algun s fàrm acs co m l'àcid acetilsali cíli c, els antiinflamatori s no asteroides, els antidepress iu s, els compostos de fe rro i hàbits com ara menj ar molt de pressa o dormir poques hores.

Les úlceres són més freqüe nts entre els homes, en bo na part pe rqu è en homes de mi tj ana edat els estómacs asso leixe n un ni ve ll su peri or

que perm et digeri r els aliments, també cal te nir en compte que és capaç de produir un a les ió en la mu cosa d'aq uestes zo nes digestives se mblant a una cremada.

Si, a més, el greix que aportem a la

d'àcid, pe rò també perqu è, més que les dones, solen aco mpanyar els menj ars amb cervesa i prenen més cafè

d ieta és in suf i ci ent, els ali me nts abandonen l'estómac massa ràpid i les parets queden exposades durant llargs períod es a l'acc ió de l pote nt àc id clorhídric. Per això és aconsellable que

Aliments que ens poden ajudar

es prengui un a mi ca d'algun aliment greixós en els menj ars i, per exemple,

e

Les vitamines i A tenen un gran valor digestiu i ajuden en la constitució d'un revestiment saludable de l'estómac

(productes que, com el te, propicien la form ació d'àcids).

Una bona alimentació comporta un eq uilibri nutri tiu de vitami nes i minerals, imprescindibl es per mante nir els teix its saludables i fo rts i per a un es bones defenses que destrueixi n els bacteri s del corrent sanguini .

Entre les vitamin es qu e ens poden ajudar (pel que fa a la digesti ó), la C i la A tenen un gran valor per a la co nstitució d'un revestiment salu dable de l'estómac, els intesti ns, la gola i els pulmons. També són de vital im portància per potenciar la resistència a les infeccions que poden atacar l'organi sme en general i l'estómac en particular.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ D ietètica També la vitamina E té propietats beneficioses per a les condicions ulceroses, ja que actua en benefici del cor i els músculs i millora el flux de sang descongestionant-ne i dissolent-ne els coàguls.

Dins del conjunt dels minerals, el calci és un dels bàsics, perquè sense ell els nervis i els músculs no poden

Barrejar en els àpats aliments incompatibles també pot causar p roblemes digestius com ara gasos, fermentació o flatulència

Consells per a la cremor d1estómac • Cal repartir els àpats all\arg del dia (recomanen fer-ne 5) i inclome-hi tots els aliments (peix, verdures, pollastre, patates i arròs). En el cas de la fruita, només es recomanen les pomes i les peres bullides.

relaxar-se i s'origina tensió. Els productes làctics aporten força calci i, a més, coritenen àcid làctic que ajuda a la di-

feculosos també ho són amb la fruita

gestió. Si entre aquests productes tri-

secs, prunes, pomes o albercocs).

preferible que si-

Aquestes incompatibilitats són la

gui de peça en comptes d'envasat o

causa de les indigestions pròpies de

processat.

les grans festes. En aquests casos, un

em el formatge, és

I cal recordar que la vitamina D, que

dels remeis per facilitar la digestió,

obtenim principalment de la llum solar,

eliminar els gasos intestinals i estimular

i el fòsfor ens permeten utilitzar el calci

els moviments peristàltics de l'intestí

del nostre subministrament alimentari.

Combinar sense incompatibilitats

\I

àcida (taronges, pomelo, pinya, prés-

• Es toleren bé els formatges amb poc greix i les quallades.

• Queden prohibits el cafè, les infusions de menta i els cl1rics.

• És aconsellable eliminar el sucre que provoca l'acidesa, ja que augmenta la secreció gàstrica.

és prendre infusions de fonoll,

Els aliments alcalins (fruites, verdu-

camamilla romana, marialluïsa, menta

res crues en amanida, verdures cuites,

o anís estrellat. En concret, la menta

llet i fruita seca) i els sucs 'd e fruites

poliol augmenta la secreció gàstrica i

dilu"its són els que posseeixen el secret

Barrejar en el mateix àpat aliments

s'aconsella en cas de pesadesa per un

de neutralitzar l'excessiva acidesa de

que es consideren incompatibles

excés alimentari, però no en cas de

l'estómac. En la dieta diària, hem d'as-

també pot causar problemes digestius,

cremor d'estómac.

segurar-nos que aquests constitueixin

ja que no es combinen bé quan es

I com que per curar qualsevol ma-

almenys el 80% dels aliments i que els

troben a l'estómac i poden produir

laltia el primer principi és evitar provo-

aliments que propicien la formació

gasos, fermentació o flatulència.

car-la, en els casos dels trastorns esto-

d'àcid constitueixin només el 20

%

Per exemple, els aliments rics en

macals un altre remei seria menjar

(carn, peix, ous, formatge, pa, fècules

proteïnes (carn, peix, ous i formatge)

menys de l'habitual i plats senzills, pre-

concentrades i aliments ensucrats).

són incompatibles amb els aliments

ferentment un de sol (fruites suaus,

ensucrats

fècules

amanides o verdures lleugerament

concentrades (pa, cereals, fari netes;

cuites). Una de les que protegeix l'es-

empaquetats, pastes, galetes, gelats o

tómac és la col i, a més, si la prenem

compotes).

liquada n'evita la inflamació.

o

amb

I

les

aquests

aliments

MÉS INFORMACiÓ: Se rvei Dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim

Especialistes en neteja

[}Q~m@880

GRANVUlEDAD CERVlZAS DE IMPORTAGION

'®® ,@[1

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família, Nou Can Caralleu

HERSAN 98 SL CI Ebro, 11 Tel. 93682 3594 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

MENU DIARIO: De lunes a viernes . . 6,50 € Sóbodos ...... . . 7,80 € .Dòmingos . ...... 7,80 €

ESPECIALlDADES: • Tapos variada s • Ensaladas • Bocadillos fríos y calientes • Torradas va~iados I Mont(jl(/itos I H~mbur9uesos

Ymucho RfaS a la disposición del cliente•••

Av. Gaudi, 11

Tel. 93 435 43 83

_Mens sana l ,

.

es

es

QUAN LES PORS ESDEVENEM OBSESSIVES per Carme

Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i tècnica en f sicoestètica

'Sentir-se atrapat per una fòbia significa tenir una por, ca nstant, exage rad a i irracional a un obje.cte o situació determinada. Això comporta un gran malestar i angoixa a la persona que ho pateix i, per aquesta raó, intenta evitar exposar-se a la situació temuda Tot i q ue de vegades es p ugui confondre, la p,o r no és el mateix que la fòb ia. La po'r neix de l'i nstin t de conservació de l'ésser humà i és necessà ria, perquè ens alerta dava nt de ls perills reàls. En canvi, en la fòbia, la persona deform a la realitat i ve u greus perill s allà on realmént no n'hi ha, , Els símpto mes físics davant de l'obJecte motiu de la fòbia poden ~e r dive rsos : des de palpi tac io ns, suors, mareigs, inestabi litat, desmais, dificultats per respirar, contraccions musculars, nu s al co ll, tremolors" " fin s a sím ptò mes cognitiu s co m la por de perdre el control, de morir en una crisi, evitació o ansietat anti ci patòria que es ' desenvolupa només pel fet d'imaginar allò que ens aterra,

Què pot produir una fòbia?

Hi ha ce ntenars d 'o bj ect es situacions qu e poden produir fòbies.

El s més co mun s só n la claustrofò bi a (es pais tancats), l'ae rofòb ia (fòb ia a vo lar), l'hematofòbi a (a la sa ng), la tanatofòbi a (a la mort), la ni ctofòbia (a la nit), l'agarofòbi a (a ls espais obe rts),

14

TOT CLAROR

la fòbia social (al co ntacte am b la gent) i la zoofòb ia (so bretot, als insectes i rèptils), També trobe m pors obsessives als objectes punxants (co m els gani vets o les agulles), a les aigües profundes, als ponts elevats, als tú nels, als cementiris o, fins i tot, als gèrmens i contaminacions, un a fòbia qu e pate ix el magnat Donald Trum p, Una estadística del Nationalln stitute ,of Menta l Health indi ca que. més de 730 mil habitants de Nova York pateixe n fòbi es o atacs de pàni c qu otidians, Però, encara que avu i di a aquestes alteracions s'han estès a bona part de la poblac ió, no són res nou , Podem

Cada cop que el fòbic evita allò que temi sïntensifica en ell una sensació dinseguretat i desconfiança i a poc a poC augmenten les cóses que necessita evitar l

I

tro bar perso natges hi stò ri cs dels qu als s'ex pli ca qu e p at ien aqu estes dolències, Per exe mple, es diu que Juli Cèsar tenia por a la ni t, que el rei Enri c III de França teni a por als gats (a ilurofòbi a) i qu e a la rein a Isabel I d'Anglaterra li atemori en les flors,

QuilJ, tipus de personalitat és més propensa a desenvolupar fòbies?

Algun s ti pus de fò bi es es donen' m és fr eq üe ntm en t en pe rso n es emoti ves i amb un a ment propensa a l a im ag in ac i ó. Tam bé · en pe rso n ali ta t s p erfecc i o ni stes i co ntrol adores qu e volen esta r ,en tot i a les qu als resulta difícil deixar- se p o rt ar i re lax ar- se d ava nt d e les situac ions en qu è no tenen totes les vari abl es sota el se u co ntrol. Això els pr ov o ca, a l 'h o ra d' afr o ntar le s sit uac ion s co nfl ictives, un a ce rta rigid esa, tant mental co m mu sc ul ar.

En certes fòbi es, com per exem ple la qu e apareix amb la sang, les ferid es i els proced iments mèdi cs i odontològi cs , pode m tr o bar casos entre ' membres de la mateixa famíli a, ja que

__________________________________________ ]v.[enssana El control mental és una part essencial del tractament terapèutic de la fòbia. Sense en les idees negatives ens provocaran un estat d'angoixa continuat l'ansietat també és encomanad issa, sobretot en l'època infantil.

Com podem evitar-les?

Cada cop que el fòbic evita allò que tem, s' intensifica en ell una sensació de desconfiança i d'inseguretat, i una visió catastròfica del que pugui passar davant d'aquella situació o objecte. A poc a poc, aug m ente n les coses perilloses que necessita evitar i es va formant un cercle viciós difícil de trencar, en què, quan més por té, més coses evita i quan més les evita més es reforcen els propis temors i febleses. Per això, la major part de persones afectades són multifòbiques, perquè a partir d'una fòbia ini cial en desenvo lupen d'altres.

II

En co nseqüència, per prevenir el co mportament fòbic cal que ana li tzem les nostres accions i que quan ens adonem que co mencem a sentir por per

Un experiment clarificador La vida ens ofereix constantment exemples com el de la següent experiència de laboratori, que'demostra com les capacitats poden quedar disminuïdes per la por i com, quan una idea ens ha dominat, ens podem conveltir en els seus esclaus.

Posem sobre el terra un tauló d'un metre d'ample per vint de llarg i us demanem que el passeu de punta a punta. Ho feu fàcilment.

Ara us embenem els ulls, us pOltem a un alt.re lloc, us posem davant d'u n tauló idèntic i us demanem que el passeu guiant-vos amb el tou dels dits per una corda tibant. També ho feu perfectament, però, en treure-us la bena dels ulls descobriu amb horror que acabeu de travessar el buit a l'alçada de les torres d'una catedral.

Us tornem a demanar que repetiu el mateix camí, però us hi negueu, perquè ja no seríeu capaços de fer tres passes sense estavellar-vos contra el terra.

La primera vegada amb els ulls embenats no creíeu estar corrent. cap risc i estàveu en possessió de totes les facultats. En canvi, quan descobriu la situació, la idea de poder caure us paralitza i us arrossegaria al buit irremissiblement.

Les palpitacions, la suor, els mareigs o les dificultats per respirar són alguns dels símptomes físics davant de l'objecte o motiu de la fòbia volupar un bon control mental, a través de la visualització i de la relaxació, que ens perm eti afrontar de forma eficaç les imatges negatives que envaei xen la nostra ment i destorben el nostre estat d'ànim .

una situ ació concreta ens preparem mentalment per afrontar-la de forma

Sense aquest contro l mental, les idees negatives ens provocaran un es-

progressiva. Cal intentar no defugirIa, o alm enys no totalment, ja que quan més l'evitem -més ens costarà

tat d'angoixa continuat, ens deixarem es po ruguir per ell es i arrib aran a paralitzar les nostres accio ns.

La visualització consisteix a conce ntrar-se, quan estem ben relaxats, en una im atge positiva. Per exemp le,

després supe rar-la.

Tècniques per superar la fòbia Un a part essencial del tractament terapèutic de la fòbia es basa a desen-

podem visualitzar algu n moment reei xit de la nostra vida o una escena que ens agradari a viu re en el futur, inten-

tant recrear-nos-hi, notant tots els detalls i mantenint-la en la nostra ment tot el temps que desitgem, sense admetre les interferències de les id ees obsess ives que ens destorben.

Cada vegada serem capaços de mantenir la idea durant més temps i això voldrà dir què anem enfortint el nostre control mental.

Automàticament, les idees positives ens produiran un estat d'ànim favorable. I, més tard, en els moments en què la por i les imatges mentals negatives ens vulguin dominar, hem de poder contrarestar- les amb les que prèviament hem treballat, co m una mena de llui ta d'idees en què hem de procurar que prevalguin les que nosaltres desitgem.

Concebent pensaments optimistes, raonables i saludables, i mantenint- los a la ment de forma continuada, podem fer que es co nverte ixin en un hàbit positiu i que ens-aju din a remuntar les i nseguretats i les pors. A poc a poc, cada pas end avant potencia les nostres possibilitats i ens dóna aplom.

Vine a conèixer la nostra NOVA BOTIGAI

~4fj CI Verneda, 16-22

10% descompte Abonats Instal'lacions Fundació Claror

933077 475

-+ lNFOR~ClÓ:

vJltJw.vic.ic.lot.net

_Enforma

BICICLETES CONTRA EL CAOS La bicicleta es perfila com la solució a dos dels principals problemes de la gran ciutat: el caos circulatori i l'estrès dels seus habitants

La bicicleta no és perillosa: el perill prové de la vulnerabilitat del ciclista davant dels altres vehicles motoritzats. Per evitar riscos es recomana l'ús del casc ha una manera de preve nir malalties ca rdi ovasc ul ars sense canviar de forma gaire signifi ca ti va les pautes de treball i oci: anar en bi cicleta. Els metges di uen que anar en bi cicleta, a banda d'evitar infarts, regu la la tensió arteri al i ajud a a preve nir l'osteoporosi. Sembla que amb això ja n'hi hauri a d'haver prou perqu è aparqu éssim els cotxes i agaféssim la bi ci, però és que a més un a sè ri e d'estudis recents han demostrat que anar en bici cleta ens pot ajudar en l'obj ectiu vital del ser humà per exce l·lència: se r feli ç.

S'ha demostrat qu e el transport per la ciutat, so bretot en cotxe, és un a de les causes d'estrès més i mportants a causa del perm anent estat d'embús en què viu en les grans ciutats. Per a la majori a, el trajecte de casa a la feina ha passat a ser un supli ci que, sumat a les te nsions de la fein a o als problemes famili ars, fa qu e l'habitant de les grans ci utats arri bi a casa en un estat de te nsió i d'irritabilitat que molts cops es t radu eix en pato logies greus co m l'in so mni o la depressió. És per això que cada co p só n més el s psicò legs qu e aconsellen l'ús de la bi cicl eta com a và lvula d'escapament en el traj ectes quotidi ans. Diuen els ciclistes que un co p t' has acostum at a fer els vi atges

Yuri Fernandez

més compl eta in activitat.

Els nous models de vid a qu e adoptem no tenen en compte l'exercici fí-

L'exe rcici físic aeròbi c és aq uell que té per obj ectiu la mill ora de la resis-

sic, en ca p dels se us vessa nts. Un

tència a l'esforç, amb un increment de

home-tipu s d'avui di a es lleva, s'asse u al cotxe, s'asse u a la ofi cin a, un altre

la ca ptac ió i transport sa nguini de l'oxigen. M oltes persones coneixen els benefi cis de l'exe rcici, però esgrim ei-

co p al cotxe, seu al sofà i s'estira al llit.

Això signifi ca qu e els se us ossos poden passa r més d'un a setmana en la

16

TOTCLAROR

xen excuses per no practi car-l o. La més reco rrent és la falta de temps. Però hi

per la ciutat en bicicleta ja no torn es a agafa r el cotxe si no és absolutament im presc indible.

En contra de la percepci ó qu e tenen alguns ciutadans que el cotxe és el ve hicle més ràpid per moure's per la ciutat, s'ha de te nir en compte que anar amb un vehicle més ràpid no vo l di r qu e s'arribi abans. Anar en cotxe des de la plaça Francesc Macià fin s a la plaça Catalunya en un di a fein er ens

_____________ _______ En forma pot suposar tres quarts d'hora se nse comptar l'estona que passarem buscant aparcament. Si el mateix traj ecte el fem sobre la bicicleta trigarem vint minuts i si tenim una bona cadena la podrem deixar a l'aparcament de la plaça sense majors problemes. I els din ers . La compra de la bicicleta serà l'Clltima despesa que aq uesta ens reportarà a part del manteniment, que és relativament barat sobretot si el comparem amb el

La implantació de l'ús de la bicicleta al nostre país és encara molt escassa.

Segons estudis recents, els trajectes dins de la ciutat que es fan en bicicleta representen un l%del total

flector verm ell al darrere. L'Cls de catadi òptri cs als rad is i als pedals de les bicicletes és un a mesura co mplementà ri a aco nse ll ab le. Un a altra mes ura qu e red ueix el risc d'accidents és indi car amb claredat les intencions. Si es vo l girar, cal fe r gestos evidents i amb temps sufi cient per evitar un accident per la no-reacció de l'altre co nducto r.

Ca l in sistir en un fet: la bicicl eta no és

d'una moto o el d'un cotxe. mome nt també formen part d'aqu est

Seguretat, l'assignatura pendent

co l·l ectiu .

No tota la respon sabilitat dels acci-

"

luminació co rrecta i en regla: això vo l dir un llum davanter blanc encès i re-

No tot són avantatges en l'Cls de la

dents en què està impli cada la bicicle-

bicicleta. Hi ha capíto ls en els quals

ta és dels cotxes. Molts co ps els ciclis-

perill osa. El perill prové de la vu ln erabilitat del cicli sta davant dels altres vehicl es motoritzats.

Espanya, a la cua

encara queda molt per fe r com, per

tes actuen amb imprudència pensant

exemp le, en el de la segu retat. A

que els altres ve hicl es els evitara n a

Barcelona els conductors encara no han

causa de la seva vuln erabi litat. Tot i

ta al nostre país és encara molt escas-

interi ori tzat la presència de les bicicle-

això, hi ha una sè ri e de mesures de

sa. Segons estudi s recents, els trajec-

La implantació de l'Cls de la bi cicle-

tes a la calçada i les veuen més com

segu retat passiva (seguretat prevista

tes dins de la ciutat que es fan en bici-

un destorb qu e com un mitj à de trans-

quan l'accid ent és inevitabl e) que són

cleta rep rese nte n un 1% del total. A

port amb els mateixos drets que ells.

del tot imprescindibl es per garantir la

països co m H olanda j a en rep rese n-

Tot i això, en ex peri ències a ciu tats

integritat del cicli sta. Per evitar trau-

te n gairebé el 50% i els efectes posi-

europees on l'Cls de la bicicleta està ja

matismes cra ni als, inh erents als acci -

tius no s'han fet espe rar : ciutats més

molt arrelat s'ha comprovat que la se-

dents que impliquin impactes al cap,

netes, amb menys emb ussos i sobre-

guretat

tot, amb més salu t.

vianants

es reco mana l'ús del casc que ha de

s'incrementa allí on més s'utilitza la bi-

ser més ll euger i obert que el dels mo-

Si el Govern espanyol aspira realment

cicleta. En part perqu è augmenten les

toristes. Per evitar accidents de nit, una

a equiparar-se amb e ls ho mò legs europe us hauri a de fer un esfo rç per

de

c iclistes

i

infrastru ctu res per protegir-l os, però

mes ura fonamental és el fet que els

també perquè els automobilistes ap re-

ciclistes i les bicicletes vagin eq uipats

implantar el transport en bicicleta a les

nen a reconèixer de forma intuïtiva els

amb materi al reflector. D'aquesta ma-

grans ci utats. Perquè si a Amsterd am

ciclistes i veuen la necessitat que ci-

nera els altres conducto rs els perce-

van amb bicicleta a treballar amb una

clistes i vianants ocupin un ll oc en la

ben amb prou temps co m per reacci-

temperatura de dos graus sota zero, per

ci rculació, potser perquè ells en algun

o nar. També és obli gatori dur la il ·-

què a Barcelona no?

TV Vídeo O':VD Home Cinema Equips Hifi Minicadenes ... i més!

_ P-2liesportlu

t a

•

l

•

- t x l

UNA DISCIPLINA QUE FUSIONA LLUITA I CONEIXEMENT La filosofia oriental envaeix Europa. Disciplines com el taitxi proposen un nou model d'exercici físic basat a cultivar el cos i l'esperit al mateix temps Y.F.

"L'ocell mirava com una àguila una serp cargolada a terra. La serp mirava cap amun( cap a l'ocell, i tots dos van començar a lluitar. Amb un crit, l'ocell se li va llançar al damunt, tot desplegant les ales i batent-les com ventalls. La llarga serp sacsejava el cap, a un cantó i a l'altre, esquivant les ales de l'ocell.

Llavors aquest va enlairar-se altre cop, molt frustrat i desconcertat. Però de nou l'ocell va baixar en picat, copejant amb les ales, i la serp va tornar a esmunyirse'n; es movia com una fletxa per estar fora de pe.rill, sempre cargolada."

La forma, ca rgolada, era co m el símbol del tai-txi: cò nte ni a el principi del tou que guanya el dur.

A partir de la contemplació d'aquesta escena, l'immortal Chang Sang Feng va co ncebre l'art del Tai-

chi Chuan.

El tai-txi és una art marcial que reu neix una gran varietat de tècniques i disciplin es de la mil·lenària cultura xinesa. Sembla que va sorgir al segle XIII de la mà del mestre Chang Sang Fen g, el qual va dur a terme una fusió entre els antics co neixements taoistes sobre la circulació de l'energia vital (e l Txi) i els propis coneixements sobre la fisiologia del cos humà. A partir del naixement de la nova disciplina, el mestre va identifi car els meridi ans pels quals circula l'e nergia vital i va desenvolupar la

18

TOTClAROR

teoria dels oposats: Yin-Yang.

Tai-txi vol dir "lluita" (Quan), portada a l'extrem i fruit de la fusió de lluita i co neixe ments. Es co nfi gu ra co m una art marcial inter na, amb l' objecti u principal de cultivar, de desenvolupar i de fer circular adecuada ment el Txi (energia i ntern a) pels co rr espo nents meridians. Una pràctica co ntinuada del tai-tx i p erm et arribar a un estad i posterior de transformació del Txi en Shen (energia espi ri tual). Precisament aquesta transformació és la base de l'alquímia taoista: aconsegu ir equilibrar les energies Ying-Yang que confo rmen i regeixen el cos i l'univers.

Sembla que la pràctica del tai-txi és la porta dentrada a l'estudi de la filosofia taoista i a una forma "alternativa" de vida Tot i el vessant terapèutic, l'art del tai-txi és, en essè ncia, una tècnica de combat que troba el seu origen en les antigues formes de lluita que s'ensenyaven als monestirs budistes Shaolin. Malgrat això, les teories del taitxi no recomanen l'ús de la força, sinó que per als mestres d'aquesta disciplina la millor estratègia és fer servir la força de l'oponent. Així que els principis del tai-txi es poden res umir en la frase:

"Utilitzar quatre unces de força per vèncer milers de lliures de poder."

El tai-txi a Occident Per als neòfits occidentals qu e no estiguin familiaritzats amb la filosofia Tao direm que el tai-txi és una dis c iplin a que permet un entrenament i ntegral apte per a quals evo l persona que desitgi millorar la seva situació física i mental i que vulgui assolir un equilibri entre cos i ment. Segons el professo r de tai-txi del Poli esportiu M arítim, Jordi San chez,

"aquesta disciplina no planteja exigències ni limitacions especials, sinó que qualsevol persona que vulgui fer circular la seva energia vital ho pot fer sense majors dificultats ".

"El tai-txi no només et proporciona

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

Els deu manaments del tai-txi • L'energia ha d'estar a fa palt superior del cap i h auria d e ser suau i sensitiva • S'ha de baixa r e l pit i e leva r l'esque na • Cal relaxar els malucs

Els principis del tai-ixi es poden resumir en una frase: 11 Utilitzar quatre unces de força per vèncer milers de lliures

depoder"

• S'ha de distingir entre Ple i Buit • S'han de fer baixar les espatlles i deixar caure els colzes • S'ha d'usar l'energia i no la força • Unitat de la part superior i de "Ja palt inferior • Unitat del que és extern! del que és inte rn • Continuïtat sense interrupció • Recerca de la quietud e n e l moviment

11

una millor relació amb tu mateix i amb el teu cos, sinó que es tracta d'una disciplina que ajuda a prevenir les malalties circulatòries, resp iratòries, digestives, nervioses i reum àtiques".

~liesportiu

En el tai -tx i hi ha mo ltes fo rm es diferents, però la que s'usa gairebé en totes les classes de prin cipi ants és la forma ab reujada de 24 mov im ents, estand ari tzada el 1956 per la Comissió d'Esports Xin esa i co negu da com la 24 Co ntinental o 24 Beijing, que pertany a l'escola Yang . •

Orient marca la pauta tendons, les articul acions i l'estru ctura òssia. També duu a terme un treball constant als músculs de l'esquena i de la co lumna vertebral, el qual perm et fer front a lesions com hèrni es discals i lumbàlgi es.

Segons les persones entrevistades, se'mbla que la pràctica del tai -txi s'acaba convertint en la porta d'entrada cap a l'estudi de les teories ori entals i d'una forma "altern ativa" de vida. La Rose r Castillo, que practi ca el tai-txi des de fa set anys, explica co m "només la pràctica et pot portar a u n treball

específic de la ment. Fa set anys que practico el tai-txi i ara estic estudiant els fonaments de la disciplina "

Segons els qui el practiquen, el tai-txi va lli gat a una fo rma de vida més sana A la pràctica, una classe de tai-txi al i equilibrada. Així doncs, el control de Poliesportiu Sagrada Famili a es divideix l'estrès i del sedentarism e (les du es _ en dues parts: primer es dediquen uns primeres ca us es d 'in sufi ci ències vint minuts als exe rcicis de Chi-kung ca rdíaq ues) pot ser un co mpl ement (treball de l' energia), que és una id ea l per vèncer addiccions co m el preparació per a l'exe rcici posterior. El tabac o l'alco hol.

Chi-Kung és una pràctica més antiga Observant una classe de tai-txi, des que el tai-txi, i comprèn un a àmplia gamma d'exercicis físics i mentals que de fora, es pot pensar que segur que combinen la respiració, la concentració et deixa molt relaxat i amb co ntacte i el movim ent fí sic .per augm entar amb els elements, però que realment l'energia vital, conservar la salut i tractar no estàs practicant cap es port que

El furor de les teori es ori entals, qu e ens' parlen de la pau interi or i del ret roba m ent amb' la nat ur a, h a propiciat el boom de disciplines co m e l ta i-tx i i el ioga. Es tra cta d e pràctiques qu e, a més de millorar la forma física, proposen un treball sobre la ment, un aspecte desconegut per a la co ncepc ió occid ental de l'es port.

En la nova societat de l'estrès, aquesta co n cepció reduccionista de l a preparació física ja no pot satisfer les demandes del públi c, que a poc a poc es va deixant atrapar per les teories taoistes sobre l'e nergia vital i el treball de la ment.

Jubil ats, iupi s, mestresses de casa, j oves altern atius i. un llarg etcètera han descobert un camí per exerci tar el cos a la vegada que es retroben amb si mate ixos. Es pod ri a pensar qu e això del tai-txi és una moda passatgera i que passarà se nse més qu an els gurús de les noves tendències es fixin en un a altra cosa, però la ve ritat és qu e actualment só n més de 10.000 els' catalans.. que el practiquen. Passej ant per la Ciutade lla i ve ient 60 jubil ats que fa n el pas del dragó, podríem

mill ori la teva força o la teva resistència.

Res més lluny de la realitat. El Tai-Txi

malalties. Un cop hem preparat el -cos, l' es perit comença la "fo rm a" (ku en )

'thuan és un exercici qu e es realitza

que és el centre de la pràctica : és una

pensar qu e som a Tòquio.

Així doncs, ni que sigui per un a

sota la força de la gravetat que suporta

sèrie

vegada, sembla qu e el sentit de

els ensenyaments que s' han d'adquirir.

l'imperi ali sme cultural pren la direcció inversa.

el cos i qu e es ca ra cte ritza per moviments de torsió que reforcen els

prefix ada d e po sic ions i . moviments en els quals se sintetitzen

TOTClAROR

19

Què passarà amb la ~o~a ~I

La plaça de les Glòries recupera .actualitat. La construcció dels barris nous del 22@ i de Diagonal Mar li han retornat importància estratègica. tAjuntament té previst atorgar-li més centralitat amb una gran reforma dels voltants i amb equipaments i centres administratius nous. Diverses associacions de veïns s'han unit per reivindicar equipaments públics i la· demolició del nus viari elevat.

Sergi Larripa Mirant el mapa de Barcelona en la seva globalitat, veiem que la plaça de les Glòries representa gairebé el centre geogràfic de la ciutat. Ja fa anys que té gran importància en la circulació de vehicles; no en va, les Glòries signifiquen el punt de creuament de tres de les vies amb més trànsit de la ciutat: la Diagonal, la Meridiana i la Gran Via. Es calcula que, cada dia, passen per la plaça al voltant de 200.000 vehicles.

Ho fan majoritàriament pel nus viari elevat que es va construir el 1992, conegut com ''l'escalèxtric de les Glòries", i que permet creuar la plaça d'un extrem a l'altre de la Gran Via sense

20

TOTCLAROR

Els barris nous de 22@ i Diagonal Mar reforcen la importància de les Glòries com a punt de centralitat

ment, entitats veïnals i urbanistes. El motiu, els grans projectes de remodelació que pretenen convertir en nou punt de centralitat ciutadana un indret avui molt degradat.

Degradació actual

semàfors. Els vehicles que, en menor quantitat, circulen per la Diagonal o la Meridiana passen per la rotonda inferior, que sí que té semàfors.

Geogràficament, les Glòries són el punt de trobada de diversos barris (Sagrada Família, Clot, Fort Pienc i Poblenou) i de dos districtes: Eixample i Sant Martí.

Ara, la plaça de les Glòries és també element de debat entre l'Ajunta-

La centralitat geogràfica i viària de la plaça no va acompanyada actualment d'una centralitat com a espai comercial, de lleure o de negocis. Dins el nus viari hi ha un parc, un pàrquing i un dipòsit de vehicles municipal. Als voltants, l'activitat se centra en la Fira de Bellcaire (els coneguts "Encants" que, tot i l'estat de degradació, segueixen concentrant mi lers de persones

_ _ _ _ _ _ _ _ __ _ _ Societat VEïNS I ENTITATS, CONTRA EL PLA J;i(u . .

DE MANTENIR S VIARI ELEVAT

ris més proxlms. I és que als voltants encara hi ha espais amplis sense edificar, i parcs poten cials ni prou cuidats ni prou equipats. Segueix sent un lloc de pas per a cotxes, però no un lloc d'esbarjo per anar-hi a peu. L'Ajuntament té, però, la idea de canviar aquesta situació.

Els plans municipals L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, va manifestar, en presentar els plan s respecte a la plaça, que "les Glòries es

convertirà en un nou centre de la ciutat, tan important com la plaça Catalunya".

I és que els plans municipals passen per una ambiciosa remodelació de la plaça i els voltants. El "puzzle" resultant dels canvis tindrà peces noves que, sens dubte, esdevindran emblemàtiques per a la ciutat. Hi haurà dos gratacels , un d'Aigües de Barcelona, dissenyat pel francès Jean Nouvel (autor, entre d'altres, de l'Institut del Món Àrab de París) i que, per la seva forma cilíndrica, ja ha rebut tota mena de qualificatius. Tindrà 32 plantes, amb un total de 142 metres d'alçada, com l'Hotel Arts. La construcció, ja en estat avançat, finalitzarà al novembre de 2003.

L'altre gratacel serà un edifici admi-

quatre cops per set~ana) i el centre comercial Barcelona Glòries, inaugurat el 1995.

En el vessant cultural, a prop de les Glòries hi ha el Teatre Nacional de

nistratiu de l'Ajuntament, dissenyat per l'arquitecte Federico Soriano, autor del Palau Euskalduna de Bilbao.

També hi ha prevista la construcció del Museu del Disseny, en un espectacular edifici anomenat "la Cripta", dis-

Catalunya, el Versus Teatre, l'Auditori

senyat per l'estudi MBM (Martorell, Bohigas, Mackey) i amb forma de

i la Farinera del Clot.

Tot i l'atractiu de tots aquests espais, les Glòries no s'han acabat de

grapadora, que sobrevolarà el nus viari elevat. Aquest centre té per objectiu agrupar els museus i col ·leccions mu-

convertir en punt d'atracció suficient-

nicipals, particulars i empresarials actualment dispersats en el territori i si-

ment interessant per als veïns dels bar-

Els veïns reclamen l'enderroc del nus viari elevat construït fa 10 anys, i la construcció d'equipaments públics

tuats en emplaçaments poc adients per a les exposicions.

L'altre gran projecte és l'anomena-

tAjuntament encara no ha decidit com harmonitzar tots els projectes ni la data de la reforma reurbanització d'un gran espai que aglutinarà el Teatre Nacional, l'Auditori i instal·l acions noves, entre les quals es preveu un equipam ent cultural de 6.100 m2 amb 14 sales de cinema.

Per últim, hi ha el proj ecte de traslladar el mercat dels En cants a un altre indret de la ciutat i, al seu lloc i a les illes adjacents, construir-hi un gran parc.

Projectes encara en estudi L'Ajuntament té definits els proj ectes de totes les peces esmentad es, però encara no té clar com encaixarIes de man era que el "puzz le" resultant sigui: harmòni c i de l'agrat de totes les parti! impli cades. En aquest sentit, fa temps que manté reunions amb associacions veïnals i entitats de l'entorn per consensuar els projectes, però aquestes discrepen fortament en algunes qüestions bàsiques de la reforma de les Glòries.

Protestes de veïns i entitats Els veïns de la plaça de les Glòries no estan d'acord amb els plans munici pals. Les associacions de veïns dels barris de Sagrada Família, Fort Pienc, Clot i Poblenou s'han unit en una plataforma que ja ha fet sentir la seva veu.

Fins i tot han tallat el trànsit de la Gran Via en dues ocasions.

Les protestes, bàsicament, se centren en quatre aspectes: en l'increment de trànsit que suposaran els edificis nous, en el manteniment del nus viari elevat, en la no previsió de construirhi més equipaments públics i en el trasllat dels En cants.

Què fer amb el nus viari elevat?

da plaça de les Arts, de l'arquitecta iraquiana Zaha Hadid, .autora dels Centres d'Art Contemporani de Roma i

vat s'ha d'enderrocar, ja que "suposa

Cincinatti . Preveu

una barrera entre els barris, impedeix

l'ordenació

Els veïns creuen que el nus viari ele-

\

TOTCLAROR

21

_ Societat Ala plaça hi haurà insta1-1acions de prestigiosos arquitectes com Jean NouveL Federico Soriano, Zaha Hadid o l'equip MBM (Martorell, Bohigas, Mackey) tenir una visió conjunta de la plaça, dificulta l'accés al parc que hi ha a l'interior i suposa la priorització dels vehicles per davant dels vianants, que han de donar una gran volta pel perímetre del nus per creuar la plaça", sego ns Joan Balañach, de l'AV Sagrada Família.

El rebuig al nus viari elevat ha fet aparèixer ja desenes de pancartes als balcons pròxims.

L'Ajuntam ent, però, vol mantenir e l nus viari a ca us a, sego ns l a portaveu d'Urbanisme, de les dificultats, eco nòm iques i tècniques, de soter rar les vies : "Per sota la plaça

passen vies del metro i del tren, hi ha l'estació de Clòries, galeries de serveis i col·lectors. Per tant, no es pot optar per la solu ció que es va donar a la plaça Cerdà". Així, l'úni ca alternativa a enderrocar el nus passaria per fer passar el trànsit per la rotonda inferi or, fet que crearia grans probl emes de trànsit, i més tenint en co mpte els nous edificis proj ectats.

Les associacions veïnals creuen que

"poden trobar-se fórmules per fer passar el trànsit per una rotonda no elevada, com és el cas de la plaça Espanya o de la Francesc Macià", com diu Balañach.

Tot i així, l'Ajuntam ent segueix ferm en la idea de mantenir el nu s viari elevat i, en tot cas, pretén buscar la manera d 'o brir la part inferi or per fer-lo "més transparent", perquè, vist des del nive ll de carrer, no se mbli un mur.

Més equipaments públics Una altra de les reivindi d:lCion s veïnals és la falta d'equipamentS públi cs

Els Encants, cavall de batalla Un dels aspectes més controvertits relacionat amb la remodelació de les Glòries és el present i futur del mercat dels Encants, i de l'entorn. La intenció de l'Ajuntament és, aprofitant la reforma de la plaça, traslladar els Encants a un altre punt de la ciutat i a l'indret actual fer-hi un gran parc. S'ha apuntat la Vall d'Hebron com a possible destí dels Encants, però el celt és que, "a hores d'ara, hi ha diverses possibilitats, i encara no se n'ha decidit la ubicacïó'~ com explica Urbanisme. Tampoc no s'ha dit quan podria fer-se el trasllat (2004?

2005?), fet que crea incertesa entre els venedors del mercat i entre els comerf iants de botigues de l'entorn, que es veuran afectats per la marxa del mercat i, en alguns casos, fins i tot amb expropiacions. Les entitats i associacions de veïns demanen a l'Ajuntament que "claJifjqui les seves intencions i, en qualsevol cas, que es decideixi el m Qment i dest[ del trasllat d'acord amb totes les parts afectades'~ comenta Balañach.

Fins que no es produeixi el trasllat, també es demana que l'Ajuntament posi ordre a l'anomenat "mercat de la misèria", els més de 200 venedors ambulants que ofereixen productes recuperats dels contenidors i que ocupen la via pública. A més, demanen "que Se¡veis Socials inte¡vingui pel' ajudar lespersones que, pel' la precaIietat de ja seva sitlJa~ió, han d'anibal' a aquests extrems".

L'Ajuntament preveu el trasllat dels Encants, un ,granparc,la construcció de gratacels d'oficines i el Museu del Disseny previst mu se us, cin emes i ed if icis adm inistr at iu s, però , alm enys de m o mè~nt, no s'han anunciat, entre els milers de metres quadrats en què es preveu co nstruir, noves esco les bressol, residències de gent gran o habitatges

en Iq

protegits. Els veïns co nside ren que "ara que es planteja una remodelació tan

r ~mqde l ac i ó de la plaça . S'hi han

gran, seria una greu errada no aprofitar

que preveu

22

l'Ajuntame nt

TOTCl.AROR

Encara no se sap quan ni a on es traslladaran els Encants, i això crea gran incertesa entre els venedors l'oportunitat per instal·lar-hi ~quipa ­ ments que els barris afectats necessiten".

Pense n que la remodelació de les Clòries "no només s'ha de fer pensant

en clau de ciutat, sinó també en clau de barri".

La remode lació encara no ha començat, i la polèmica ja està servida . .

La plaça de les Clòries farà parlar.

________________________________ Iteporta~ En relació a la tragèdia del Prestige, els discursos i els esdeveniments s'han anat contradint i les versions han estat, en molts casos, oposades. Això ha creat confusió en moltes persones que, per la impossiblitat de viure-ho in situ, no saben, no sabem què, ni a qui, creure.

Per aquest motiu, Tot Claror ha contactat amb voluntaris catalans que han estat treballant a Costa da Morte, en la majoria dels casos a Muxia, i que ens aporten informació de primera mà

Voluntaris catalans a Galícia .ENS EXPUQUEN DE PRIME!U\ MÀ QUIN AMBIENT ES RESPIRA I QUINS SÓN ELS INCONVENIENTS QUE ES TROBEN EN LA SEVA TASCA

E.B ; M és de 30 .000 tones de fuel vessades, segons un a notícia publicada a La Voz de Galícia' el 7 de desembre, i qu e citava co m a font un inform e co nfid encial del Govern de l' Estat espanyol. Des d'aleshores, han passat més de dos mesos i nin gú no pot assegurar qu e el Presti ge, amb un a capacitat de 77.000 tones, no segueixi desprenent-ne . ' De fet, a mitj ans de gener, un informe de l'Institut Francès per a l' Explotació del Mar (Ifremer) , propi etari del Nauti le, va confirmar que el taponament de I ~s esquerdes de l Presti ge era te mporal, i en donava garantia d'uns quants mesos.

M és de 1.000 quilòmetres de costa af ectada, de Ga lícia a Astúri es, Ca ntàb ria, el País Basc, i ar ri bant a França i a Portugal. Milers de persones ve uen perill ar el se u mitjà de subsistència, milers d'animals i de faun a marina han mort, espècies com l'arao ibèri c que podrien est ar en peri ll d'extin ció i un ecosistema que, segons les associacions eco logistes, pot trigar dècades a regenerar:se.

Só n nom és algunes de les co nseqü ències de l'em barrancament d'un petroli er co nstruït el1 976 al Japó, propietat d'un a empresa de Libèria,

gestionat per un a empresa de Grècia, que portava bandera de Bahames i que va ser contractat per una empresa russa amb base a Suïssa i Lond res. Transportava fueloi l resid ual des de Letònia i circulava amb ba nd era de conve niència tot i que, en la darrera inspecció de 1999, se li van detectar tres deficiències relacion ades amb la seguretat.

Discursos per a tots els gustos

persones afectades que s'arri scaven a perdre subvencio ns si treb all ave n, ni que fos reco ll int chapap ote. D e denun ciar la manca de vo lun taris a afirm ar qu e no en ca li en. D'obrir co mptes co rr ents p er reco llir aportacions solidàri es a dir que falten mitjans i recursos materials.

Però, quin a és la situació real? O si més no, quines són les experiències o sensacions d'aquells que han viscut o viu en la situació?

Des del 13 de novemb re, els discursos políti cs que hem pogut escoltar o llegir en els mi tjans de comuni cació (fins i tot les opinions que es don aven

Els primers voluntaris catalans

des d'alguns mitj ans) han estat canvi-

de les hipòtesis es va convertir en una dura realitat, milers de voluntaris van

ants. De parlar de "taques" o "galetes" a par la:r de "marea negre", expressió que molts voli en obviar. De les ajudes de l'Administració a la por de moltes

Des de l moment en qu è la pitj or

. tras ll adar-se a Galícia des de mo lts indrets del món.

Un dels primers vol untari s a

TOT CLAROR

23

Més de 30.000 tones de fue1oi1 vessades i més de 1.000 quilòmetres de costa afectada són algunes de les conseqüències de l'accident del Prestige d es pl aça r-se al ll oc d els fets, co ncretament a Muxia, va se r Jose p Fi gueres. En Jose p va despe rta r l' atenci ó de mo lts mi tj ans d e comuni cació a partir de la conversa que va man tenir amb el rei Joan Carl es a la platja de O Coído : "Vaig parlar-li en nom

dels voluntaris i vaig trasmetre-Ii moltes de les nos tres preocup acions i mancances".

El fet de ser un dels primers d'arribar

va perm etre qu e ini ciés els prim ers co ntactes amb la ge nt d el pobl e, Pro tecc ió Ci v il , ajun ta m ents, o confrari es, la qu al cosa va fer possibl e que "sense buscar-ho acabés realitzant

tasqu es de coordin ació, sobretot pel que fa als voluntaris que arribaven".

En Josep, tot i alguna anada i vinguda a Catalunya que ha aprofitat per parl ar amb entitats i co l· lectiu s, segueix a Galícia durant un temps indeterminat:

"La meva tasca és de mediador entre moltes parts, ja qu e no porto cap bandera política, únicament la de milers de voluntaris qu e dava nt d'aqu es t desastre ecològic, econòmic i social venim aquí per ajudar a Galícia, tant en la neteja com don ant suport moral i ànims a la gent, perquè no s'enronsin".

Els principals problemes

Com podem ajudar?

Entre les necessitats que es constate n a les zones afectades de Galícia, el material de protecció (mascaretes, guants, granotes, ulleres, botes de goma .. .), els voluntaris qua lificats (biòlegs, enginyers, tècnics en medi ambient ... ) i els sistemes de neteja meca nitzats són els plats fotts, tot i que són ajudes que no estan a l'abast de qualsevol.

Pe rò són moltes les persones que voldrie n ajudar d'alguna manera Galícia i que tampoc no poden desplaçar-s'hi com a voluntaris. Per això hem preguntat als voluntaris per aquelles accions que podem tenir més a l'abast. Aquestes són les propostes: Comprar productes gallecs: Pot ajudar, a fi que l'economia de les zones en concret, i de Galícia en general, no s'enfonsi encam més.

Enviar missatges a les confraries per Internet: És molt impottant que no se sentin sols i cada missatge d'à nim els apotta de veritat ene rgies renovades. Els podeu enviar, p er exemple, a xapapote_ayuda@hotmail.com Enviar cartes i dibuixos de solidaritat: Aquesta és una iniciativa engegada pe r Pilar Picas, una noia recentment casada amb un gallec que viu a Pontevedra. S'adreça bàsicament als més joves que també estan patint les conseqüències del desastre, sobretot per l'ambient familiar. Es pot fer arribar a l'apaltat de correus 501 36080 Pontevedra o bé per correu electrònic a animogalicia@ya.com El Turisme de solidaritat: També és una iniciativa de Pilar Picas, i té per objectiu que les faml1ies projectin les seves vacances al litoral gallec, on el turisme ha estat sempre una palt impoItant de l'economia i arrossega multitud de sectors que es poden veure afectats per la u·agèdia.

Per últim, cal destacar les observacions que, de manera conjunta, fan totes les persones citades en aquest. repOItatge. Afinuen que qualsevol ajuda és impOItant, però recomanen que es faci mitjançant col, lectius o entitats que en garanteixin un bon destí. En aquest sentit, la Plataforma Nunca Mais de Catalunya (que res té a veure amb Nunca Mais de Galícia) té una estm ch¡ra molt ben definid a i treballa amb molts col, lectius i diversos camps d'ach\ació'

roba, però a la platja no hi havia ningú que ho controlés. Quasi podies fer el que volguessis". I afegeix com una de les causes el fet que "ningú ha assumit la responsabilitat; no hi ha ningú que, en cada municipi, decideixi si en lloc que els voluntaris vagin cada dia a la platja val més la pena esperar un parell de dies i que la fe ina sigui més efectiva".

En l'intent de coordin ar els voluntaris i de pal 'li ar el qu e expli ca la Said a, en Jose p d iu qu e la sensac i ó és d e

"fru stració i ràb ia da va nt la falt a d'organització, per exemple a Protecció Civil que és qui ha d'orga nitzar els vo luntaris".

Un a f ru strac ió

La m anca d'orga nitzac i ó, d e coo rdin ac ió i d 'inform ac ió só n els

in crementada per un a norm a que no perm et qu e els vo luntari s es qu edin

principals problemes que destaquen els vo luntari s catalans qu e han treball at cara a cara amb el fu el.

més de 5 di es a la zon a: ''Jo no tin c ningú de co nfiança qu e m'ajudi en aquestes tasques, per això he arribat a la solució que tothom vingui coordinat des de fora. És l'única manera que el voluntariat sigui efectiu i, a més, de no córrer riscos ni perills innecessaris".

Com a voluntàri a, la Saida Gonzalez destaca la manca d'informació: "Els fulls

d'informació no arribaven i et portaven a la platja se nse les explicacion s mínimes per fer la feina. Hi havia gent qu e no anava preparada, quant a la

24

TOT CLAROR

Un s ris cos qu e l'lva n i la M ercè, vo luntari s de Sant Celoni i de Sa nta

M ari a d e Palauto rd era van t oca r d 'a pr o p: "L a inform ació sobre la

composició del fu el és nul·la i la gent es troba tragin ant un producte molt tòxic qu e, fins qu e no hem tornat de Galícia, no hem sabut el risc que suposa per a la salut de tots els que hi estan en contacte dia a dia" Però, fan falta voluntaris?

La feina dels vo luntari s i la seva utili tat ha estat una de les qüesti ons que ha ori gin at més di sc repànci es.

La Xunta de Galícia i altres organismes oficials reiteraven, i reiteren, que no en fan falta, mentre que alguns col·lectius

"JO no porto cap bandera política, només la de milers de voluntaris que davant el desastre ecològic, econòmic i social vénen aquí per ajudar"

---------------------------------- Itepona~ "L'ambient era increib1e ...

Ha estat un fenomen sense precedents, una resposta massiva i contundent a la inaptitud dels poders públics"

Imatge d'una part del comboi Catalunya x Galícia (Fotografia: Jordi Pau)

afectats en reclamen.

En aq uest se ntit, la resposta d'en Josep és rotund a: "Els voluntaris segui-

rem sent necessaris durant molts mesos i qui sap si anys . Però som al segle XXI, hi ha tecnologia per poder netejar i s'ha d'aplicar, a fi que sigu em més efectius. Amb bones voluntats, mans, pales i rasclets no n'hi ha prou".

Creu que la reacció social qu e s'ha despertat en molts indrets d'Espanya i l'allau de voluntariat "ha fet trontollar

una sèrie d'estructures i ha provocat reaccions in stitu cion als. Només per això ja ha tingut sentit tot el que s'ha fet, tan important o més que netejar les platges".

En Toni Pall arés, però, és més pess imista . També va ser un dels primers voluntaris a arribar a Muxia, tot i que després de les festes nadalenques ha decidit tornar a Barce lon a: "La figura del voluntari és fantàstica, molt lloable,

però ha de tenir una justificació real. Si tu agafes mil voluntaris i els poses en una platja adequadament vestits et pot costar entre set i deu mil pessetes cadascun. Et gastes, doncs, uns milions que poden don ar per a no sé quantes excavadores i personal professional. Per tant, són necessaris? Compensa la tasca dels voluntaris? Crec que no, perquè la

"E1 govern ens vol fer fora per interessos electorals, ja que . nosaltres denunciem el que veiem i no ens poden fer callar"

tasca dels vo lun taris no és la més efectiva".

Aq uesta, pe rò, no és l'op ini ó més extesa. En Xavi Xortó és president de la Federació d'Agrupacions de Defensa Forestal del Penedès i el Garraf. El 27 de desembre va sortir amb un grup de companys i eq uip tècn ic cap a Galícia.

H o feia ad h er in t -se al comboi "Catalunya x Galícia" qu e van organi tza r entre tots els ci tats i alt res col·lectius, i que estava format per un centenar de persones i tres furgonetes carregades de material de protecció.

Segons va ap reciar el Xavi, "la gent dels pobles sí que diuen que fan falta voluntaris, que la feina no s'acabarà. En canvi, les autoritats estan tancant els centres d'acolliment i diuen que en sobren. Això del voluntariat els cou i els habitants ja no entenen res de res".

Una opini ó compartid a per en Josep, que està segur que "el Govern ens vol

fer fora per interessos electorals, ja que nosaltres denunciem el que veiem i no ens poden fer callar com als mitjans de comunicació, als militars o a la gent que cobra. I no diguem de la compra que s'està fent dels mariscadors i pescadors!

1.200 euros per quedar-se a casa; i si, a més, volen anar a recollir fuel poden cobrar uns 35 euros per dia! Per mi això és comprar el vot i està clar que durarà fins a les eleccions municipals".

Agraïment i resignació La

majoria

de

del poble.

En Xavi Xortó parla de la seva experiència com a voluntari amb entusiasme:

"L'ambient era increïble .. . Gent de diversos països i racons d'Espanya units per un a causa. La compa nyonia i la solidaritat per damunt de tot. /-la estat un fenomen sense precedents, una resposta massiva i contundent a la inaptitud dels poders públics".

Per la seva banda, l'lvan del JesLls i la Mercè Pino destaquen que "la gent del poble es ,desvivien per ajudar-nos i 'recompensar-nos' per l'es forç. Com a anècdota que explica les mostres d'agraïment, quan ens vam trobar a Mu xia ens van dir que el pavelló estava ple, i dues persones del poble ens van oferir cases particulars per anar-hi a dormir, donant-nos fins i tot les claus".

Tots dos van poder adon ar-se que aq uests sentiments positius envers ells no amagaven l'estat d'ànim de la gent del poble: "Els sentiments eren de desconfiança, decepció i molt rancor cap als polítics que ells ma"teixos havien escollit" .

En Jose p ens exp li ca que l'agraïment mutu entre voluntari s i gent del poble ha fet que la co nfrari a de pescadors de Muxia vulgui in staurar un dia de festa per celebrar i reco nèixer la seva tasca. ''jo només pu c dir que ens sentim estimats i benvinguts, que la gent del poble no vol que marxem i que estan en total desacord amb el discurs de l'Administració quan diu qu e no fem falta". I afege i x: "Des itj o que el creuament de cultures que estem vivint aquí enriqueixi Calicia i els ajudi a tirar endavant" tot record ant un a frase de

voluntaris

l'a rti sta d e Muxi a, auto r de les

co in cid eixen qu e l'ambi ent qu e han

samarretes sobre el Prestige, ".. . Y tuvo

trobat a Galícia ha estat molt bo, tant

que morir el mar para que naciera un pueblo, Calicia".

entre el volu ntari at co m amb la gent

TOT CLAROR

25

___ JIl.I~~ i

~1lll ===~ ~,~~~,~,

INTERNET

________________________________________________________

s_e_le_c_c_iO_ ' _i_r_e_d_oc_c_io_ ' _:

_~_u_ri_F_e_r_na_'_nd_e_z

LLIBRES 1lItcrNCltKillDU

1J'H.urot

La web que tu vulguis www.todowebs.com.

Quan ts cops has buscat una we b sobre un tema determinat i el Google només t'ha se rvi t per demostra r-t e q ue no se rv e ixes per n avegar ? Aq uest directori de pàgines d' Internet és ulla guia útil i ràp id a pe r troba r webs d' in terès so bre qual sevol tema, Amb

aq uesta pàgin a s'hauran aca bat e ls vostres naufragis vi rtuals.

Cinem.a Fantàstic www.cÏDefantastico.com.

Els amants del cinema fantàstic estan d'enhorabona, En aq uesta web podreu trobar les últimes estrenes del gènere, entre viste s a mb e ls directo rs més emb lemàtics o reportatges sobre e ls films mítics d'un gènere que no té terme

mig: o Pestimcs o Podies.

.. " •

5E.

VIVIR PARA CONTARLA GABRIELG, MARQUEZ ED, MONDADORI Viat ge re trospecti u, narra t en primera perso na, per la vid a del ge ni a l esc rip to r co lombià , La vi sita de l' autor a la seva anti ga casa porta el fil co ndu cto r d'una sèrie de flashbacks qu e ens transpqrten a la Co lòmbia del s anys quar anta , la de les gran s famílies matriarcal s i els totpoderosos latifundi stes,

13'99 EUROS FRÉDÉRICBEIGBEDER ED, LA CAMPANA

Diuen que els directors creatius de les agè ncies de publicitat so n el més proper a deu perquè dominen el 'futur de mil io ns de perso nes, L'autor, fart d'una vida hipòcri ta i desenfrenada, va escriure aquest llibre on denunci a els tripijocs i les misèries d'un ofici tan admirat com desconegut La publicació del llibre li va cos tar la fe ,in a i una querel la,

PUTA NELLYARCAN

EDITORIAL COLUMNA Una noia d'uns vint anys que exercei x la prostitució de luxe es despulla davant del lector per mostrar la cara més ama rga d' un món sòrdid i obscur. Una visió del món que, més que escandalitzar, pretén mostra r la debilitat de la frontera qu e se para la suposada decència dels uns i la pressumpta sordidesa dels altres,

MUNDO S.A.

PERRO COME PERRO

LO MF¡JOR QUE LE •.•

RAFAEL CERVERA ED, PLAZA YJANÉS

JORGEM, REVERTE ED, CRÍTICA

PABLO TUSSET ED, LENGUADE TRAPO

Recull d'arti cles d'autors molt diversos com Ignacio Ramonet o Mumia Ab u Ja ma I. El llibre es qliestiona si el nou món globalitzat no se rà més aviat un món privatitzat (Mundo SA), A partir d'aque s ta premissa, e ls autors reflexionen so bre la democràcia, els moviments anti globalització i altres afers del nou ordre mundial.

El curtit periodi sta Jorge M, Reverte ens proposa un interessant exe rci ci per aprendre a fer una cosa que tots donàve m per superada: ll egir el diari, A través de la comparac ió de notíc ies en diferents mitjan s, el lecto r pot veure quins interessos sustenten un o altre diari. Ideal si realment es vol saber qui mana en aquest país,

La mejar que /e puede pasar a un cruasan és la primera nove l'la de Pablo Tusse!. E ns explica la hi stòria d'un antiheroi dels nostres temps que, instal,lat a la zona alta de Barcelona, ens descobrirà els vicis secrets de la sempre hipòcrita burges ia urb ana, Un llibr e ple d'humor mord aç qu e Vazquez Montalban ha definit com "e/libra mas divertida que he leída en las úllimas fiempas",

J . . • ~. k.t: ...

'" M'' '' ' N'" ,'" ""

'."

, .

, j~~ "lo,;

FLAMENCO CHILL

EL \15

BARI

JOAouíN SABINA 2002

CHAMBAO 2002

ELVIS PRESLEY 2002

OJOS DE BRUJO 2002

Joaquín Sabina ens sorprèn amb el que, segons molt crítics, és el seu millor disc, Als seus 50 anys, es mostra encara capaç de convertir les misèries humanes en poesia, El disc també inclou un duet amb Santiago Segura sobre Torrente.

Encara que això del Flamenca Chill pugui semblar l'última horterada creada pels monstres discogràfics , el primer disc de Chambao combina bon flamenc d'artistes consagrats com Vicente Amigo amb temes propis de gran qualitat,

El rei no ha mort, Una altra reedició dels seus èxits surt al mercat en forma de doble CD per fer les delícies dels fans incondicionals o bé per apropar la música del monarca del rock al joves que encara no el coneguin,

Juntament amb Manu Chao, aquest grup és el màxim exponent de l'anomenat "Barcelona sound", un estil que persegueix la fusió d'estils en un format festiu i desenfadat, Flamenc, rumba i hip. hop en un disc sorprenent ,

DíMELO EN LA CALLE ,.

ARRIBA EL CARNESTOLTES I SANT MEDIR!

l'arribada dels Reis Mags, vol incloure a les festes un missatge per a la pau i contra

Trofeu Ciut:1t de Barcelona d'esgritw\ 1'0liesp0l1iu Municip.111'Espan)", Industri,1 Orgnnitza: FC Esgrin1:1 Més inr0l111ació, 93 426 79 73

setma na pl ena d'a ctivitats : desfil ada d e les co ll es a ca val l (di llun s di a 3), co ncursos de poesia i dibui x i la mateixa peregrin ació a peu fins a l'ermita del sant que el Sr. Vida l va fer per

Durant els pròxims dos m esos se ce leb ren a Barce lona dues de les festes populars més an tigues de la ciutat: el Carnestoltes i Sant Medir.

Com cada mes de febrer, a Bar ce lona arriba Sa Maj estat el Rei Carnesto ltes i tota la seva comparsa, que ompliran durant un cap de setmana, la ciutat de festa i de co lor. Però també de bones intencions pel que fa al futur d'una ciutat que, com es va demostrar amb

7 de febrer

primer cop fa 172 anys.

prop i forn er va ser e l fundador de l a prim era col la de Gràcia, la de ls

la guerra.

Vidal. Així va nèixer la festivitat d'hi vern del barri

Sant Medir

de Gràcia, en què les co ll es desfilen a caval l p e ls

A I barri de la Sagrada Família el rei Carnesto ltes professa espec ial devoció

Sortid a n Vilanova i al Pnmh de Foix ( bonn conclicló rísica).

O rga nitza : Fundació Claror Més inf0l111nció, 93 4761 390

MOTOCICLISME

lloc la tradi cional ru a pe ls carre rs Còrsega i Ross ell ó

8demarç

perquè la gent de l'escola i 'del barri llu eix i les seves disfresses. Després de la ru a

tan

un a promesa: si millorava

diumenge 23 de mar ç comença la festa de Sa nt

elaborats pels mem bres de l'escola: des dels més petits

pròxim

IIBa rnntresc" III Cn minacb de G¡ncia SOI1i(b, PI. Lesseps O rgnnil za: Centre Excursio nista de G r~cia Més inf0l111nció , 93 237 86 59

1 de març Campio nat de Ca talunya cie Motociclisme Circui de Catalunya Més inf0l111ació, 93 571 9700

Josep Vidal i Grane rs va fer

El

CAMINADA 16 de febrer

entre el veïns, especialment a l'escola Sagrada Família. El divendres 28 de març tind rà

la cita és al pati de l'escola, on es podran veure els balls

ne ns.

Més inr0l111nció: 93984 93 57

23dc febrer

carrers del barri ll ençant carame ls als nens i als no

L'any 1830 e l forn er

Rnllie de cotxes ,ntics de Silges

Orga nitz..1: Foment del turisme de Sitges So¡tida: Pl:1 ç;:¡ Sa nt.J:1ume

CICLISME : AMICS DE LA BICI

La Sagrada Família

a l'ermita de Sant M ed ir, a Sant Cugat de l Vall ès. El

AUTOMOBILISME 15 de febrer

la seva deteriorada sa lu t \ faria una peregrinació a

Medir amb l'h abitua l pregó

heu vist mai, apropeu -vos-

cava ll cada 3 de març fins

que donarà pas a una

hi . Val la pena!

BÀSQUET Pat1it cle lIi8" FC Barcelonn-Caja San Fel11anclo

Palau Blaugrana Organilza, Lliga ACB Més infOlmació: 93 496 36 00

CICLISME : AMICS DE LA BICI 9demarç .

Sortida a Va llvidrera, Sl. Pere Mhrtir i In Carretera cie les AigUes (IOlS els nivells)

O rga nitza: Fundació Claror Més infOlm ació: 93 476 13 90

fins als professors. Si no ho

1\ •. _ _ _ _ _ _ _ _ _- - - - - - - - - - - - - - -

CICLISME: AMICS DE LA BICI 23 de març SOluda a Banyoles (tOlS els nivells) Organitza, Fundació Claror Més infolmació, 93 47613 90

CINEMA

EL JARDÍN DE LA ...

EL ORO DE MOSCÚ

AMÉN

fELICES 16

DIR. NIGEL COLE

DIR. JESÚS BONI LLA

DIR . e COSTA-GAVRAS

DIR .KEN LOACH

El Jardín de la alegría és una comèdia social anglesa que narra la història d'una vídua que, per pagar els deutes del seu marit, entra en el món del tràfic de marihuana. Sàtira ei! clau de denúncia, amb un guió trepidant i uns personatges entranyables.

Una road movJe a l 'espanyola que barreja les diferents generacions de còmics del nostre país: des de Pajares fins a Latre. Bonilla té un objectiu ben clar per al seu debut: recuperar l'essència i l'absurd de la comèdia espanyola.

Precedida per l'escàndol que va provocar al Festival d e Berlín, l'última pel'lícula del sempre polèmic Costa-Gavras destapa la passivitat de l'església catòlica durant el règim nazi. Un film que vol lluitar contra l'amnèsia històrica.

Millor guió al festival de Cannes, Felices 16 és un retrat de la desestructuració familiar de la societat postindustrial anglesa. Ken Loach segueix en la seva línea de cinema compromès amb una mirada realista i furiosa,

L

lcure i

Cul -...;:.t.:..ura __._.________________________.._S-e-le-c-ci-ó-i-r-ed-o-c-ci_ó_: _Yu_r_i_Fe_r_n_ón_d_ez

COMENÇA L'ANY DEL DISSENY

2003

A BARCELONA Ja fa molts anys que Barcelona està considerada co m la capital del disseny del sud del M ed iterrani. Ara, els ciutadans tindran l'oportunitat d'apropar-se al món del disseny i de la creativitat a través de més de cent activitats diverses, que van des d'exposicions (us n'expliqu em dues) fins a tallers per a nens passant per performances al carrer o projeccions de cinema. Per a més informació: www.anydisseny2003.org

IIGràfiques ocultes" al Convent dels Àngels Exposició que ens mostra un a sèrie de creacions gràfiques realitzades a Catalunya des de 1965 fins a l'actualitat. La naturalesa de les creacions va des dels cartells publi citaris fins a portades de revistes, però totes tenen en comú el talant inn ovador i transgressor. L'exposició ens ensenya obres que, per diversos motius, no van ser suficientment reconegudes en el seu moment. El Convent dels Ànge ls es troba a Ciutat Vella, a la Plaça dels Àngels, 1.

"Living in motion", arquitectura per viure amb flexibilitat al museu de les Arts decoratives Residència, ll oc de treball i estil de vida canvien ara més de pressa que mai. Els arquitectes i dissenyadors intenten adaptar els nostres habitatges a les noves exigències contemporànies.

Ara que els preus dels pisos a Barcelona cada cop són més desorbitats, aquesta exposició fa propostes innovadores sobre aprofitament d'espai i organ ització de l'habitatge. El museu de les Arts Decoratives és a 'l'Avinguda Diagonal, 686.

ESCENA II IIOíD MORTALES , AL TEATRENEU

DONES DEL 36 CENTRE cíVIC LA SEDErA

3 DE MARÇ El dilluns 3 de març , a l e~ 19.30 hores , el Ce ntre Cívic La Sede ta (carrer Sicí l ia, 32 1) acollirà una xerrada a càrrec de l'Assoc iació Dones de l 36. L'acte se rvirà per inaugurar l'ex posició del mateix nom que romandrà al Centre fins al 29 de març.

PAISATGES LITERARIS CENTRE cíVIC DE SARRIÀ 25 DE MARÇ En el marc del cicle de tertÍllies que duu a terme la Fundació La Caixa, el proper 25 de març, a les 8 del vespre, e l traductor, novel'lista, autor teatral i assagista Eduardo Mendoza conversarà amb Fé li x de AzÍla, conegut poeta, novel ' lista i assagista. Les places són limitades i l'entrada costa 2 euros (1 euro amb el carnet jove) . Serà a l'edifici de Caixa Fòrum.

HISTÒRIA DEL MOVIMENT ECOLOGISTA CENTRE cíVIC CASA GROGA

28 DE MARÇ L'associac ió Co l' lectiu Cultural Ecologista Agudells el divendres 28 de març organitza aquesta xerrada sobre e l moviment ecologista.

L'entrada al Centre Cív ic Casa Groga (avi ngud a Jordà, 27) se rà lliure. Si en voleu més informació podeu trucar al 93 418 65 3 I.

PAVLOSKI EN ESTAT PUR Un gran desplegament de llums i boira precedeix l'entrada a l'esce nari de la diva de la llengua viperina. I ho fa per clamar: "Oíd, mortales ... ", que no és una si mple co ntinuació de l'anterior xou "Orgu llosamente humilde" sinó que és un pas més en la seva reflexió (còmica, però no per això menys fi losòfica) sobre la vida. En aquesta ocasió, Pavlosvki ens mostra el

REVISTES

seu costat més tragicòm ic i centra el monòleg en la morti ho fa des del prisma d'algú que sap que no li queda gaire per assaborir-la. Un Pavloski mordaç i venjatiu que aquest cop no ataca el públi c tan directament co m en altres espectacles. Tot i això, us recomanem que no arribeu els últims i, sobretot, que no us oblideu de deconnec@r el mòbil.

II IIAMANTS , AL VILLAROEL TEATRE Joe Di Pietro i Jimmy Roberts, autors de l'exitosa "T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré", ens presenten aquest muntatge en què un executiu, interpretat per Jordi Boixaderas, desco brei x que la dona l'enganya amb un bohemi . Al'flb aquesta premissa engega una comèdia desenfadada que no ens farà reflexionar, però sí passar una bona estona.

Sàpiellll Sàpiens és una revista mensual de caràcter divulgatiu sobre temes 4'història de Catalunya i del món.

Es una aventura apassionant per conèixer els grans fets del passat.

No només parla de les grans batalles, sinó de tots aquells esdeveniments que han format part de la vida quotidiana dels nostres predecessors.

______________________________ Lremrei <:~ , PASSATEMPS

CONCURS

PARTICIPA-HI I GUANYA!

SOPA DE LLETRES Troba el nom de 9 participants del darrer Ral·fi Dakar

Un magnífic "pack Claror 11 format per motxilla, samarreta, ronyonera , gorra

A

P LM E O N

1 I

POLIESPORTIU MARíTIM

e

S A N

e e

R N H O

M

u

E O K

Y R S H R Ñ

J R E

O S A N E N A T A V

r-----------------------¡ Cognoms _______________________________

TEST Demostra /0 teva cu/turo esportiva

Adreça _____________________ Telèfon _________________

----------------------- Edat~-------------------

I.

Com es diu el seleccionador espanyol d'handbol ?

2.

Quin pilot de ral 'l is és l'actual campió del món?

3.

Quants títols individuals ha guanyat la tennista Martina Navratilova al llarg de la seva carrera?

4.

En quina escuderia de F I serà pilot oficial l'asturià Fernando Alonso?

5.

En quin equip de l'NBA juga el pivot xinès Yao Ming?

Què penses de la revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número 38?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta, a la revista?

SIO ~'01I'H

6. Globalment. quina nota posaries a la revista, entre l'I i el lO?

C,

'1In.U01/ C~ 'L9 1 CE

'UIIOl¡U OJQ sn:)Jclf\l (Z 'S:} I!'iiJV JCS;):J (1 :salsod sÓ>H

L _______________________

I,tt ¡"lmp ,tres, s..¡ ,

K

DM O N T E R D E R

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a revista Tot Claror (Sardenya, 335, baixos , 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Família , Marítim o Nou Can Caralleu.

Ciutat

F R O

N T A H U H

ABONADA DEL

Nom

A N

T N T L E I

YOLANDA SANZ GARcíA

~

OM A

U O L T X A G A

N El concurs del passat número el va guanyar ...

F F

e

S S E N E W E A Y L

I

~

Q '.A~I

EC · .nnn•• 1I IoCIIU' f _ ... " KI&6(I

o Neteja i Manteniment o Netegem verticals (T.escalada) o Neteja de poliesportius o Neteja de col'legis o Neteja de vidres o Abrillantat de paviments Ptge. Borrell 11 baixos - Barcelona 08005 Tel. 93 303 54 00 - Fax 93 308 63 95 limptres@limptres.com - www.limptres.com

IY\ IY\

'm

,"") -,..,

....

\

i.>{(li I

\

j

. ..

...\(,

1I

m

;< -(

IY\

IY\ IY\

·m

m

IY\

'm

m IY\ m

Valido hasta el 31 de Marzo 2003

m

Guia de Serveis i COlllpres FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Olertes noves cada mes

• • • • •

Dret civil Separacions - Divorcis Accidents Acomiadaments Invalidesa

Còrsega, 528, esc. esq. lr 3a 08025 Barcelona Tel. 93 347 93 77 - Fax 93 347 99 39

Soft Obert Centre de formació informàtica • Ofimàtica' lnternet· Disseny web • Disseny gràfic' Programació • Certificacions oficials Microsoft Cursos amb la garantia d'Enciclopèdia Catalana i la UOC el Sant Antoni Maria Claret, 122 Tel. 93 433 54 80 www.softobert.com

"FRECUENCIA 1" SERVEI TÈCNIC A DOMICILI • TV, video, DVD, antenes, Bifi • Informàtica, telefonia Canvii el seu aparell vell per: • Sony, Philips, LG, Sanyo, Grundig, Panasonic, NC, Bosch, Balay...

• Consulteu preus especials .

Mallorca, 487 08013 Barcelona Tel. 607 244 858 - 934 352 465 azevedo@airtel.net

PACO SANCHEZ • Mobiliari i decoració • Som professionals: tenim una solució per a cada espai.

Rosselló, 412 - Av.Gaudi, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

PIMARC

EspaRTS

BARCRYKET • Dinars i sopars casolans • Assortiment de tapes • Ambient agradable

• Hacemos equipaciones para clubs y colegios.

• Fabricación propia • Sudaderas-Batas-Chandals-PolosCanguros .. .

• Serigrafía-Bordados-Transfer Casals y Cu beró, 216·08031 BCN Tel. Fax 93 350 50 16

,

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 933472621 i Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01

BAR RIBEIRA ~

Entrepans, tapes i vins gallecs

Rosselló. 411 Tel. 93 458 63 85

• Equipacions esportives per a clubs i col'legis

• Marcs a mida • Obra gràfica original, pintures i pòsters Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i fax. 93 436 77 58

~81Ll.UA

DI! LA SOMeRA"

• Toldos en todos los modelos, manuales y eléctricos.

• Cédulas fotoeléctricas.

• Automatismos.

• Lonas acrílicas • Fibras de vidrio.

Josepa Massanés, 27 08026 Barcelona (Clot) Tel. Fax 93 456 92 86

LLENCERIA XA NA MODA íNTIMA

Tarragona, 3, bxs.

17300 Blanes (Girona) Tel. Fax 972 337157

• Tot en roba interior per a home i dona • Especialistes en talles grans Muntanya, 49 . Tel.: 93 436 47 94 08026 Barcelona

FUSTER- PASTISSERIA , Una dolça especialitat de crocant i xocolata.

t Pedres Sagrada Familia

• Nadal i cotillons, festes infantils i populars, globus, carnestoltes, hoteleria i bromes València, 508 Tel. 93 245 99 85

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49

LA YAYA AMELlA • La cuina del bacallà Sardenya. 364 Tel. 93 456 45 73

• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Mil detalls per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família Còrsega, 511 . Rosselló, 396 Tel. 93 2074522· 93 456 76 07

JOIERIA ALMOR • Ferreteria protessional i parament Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49 www.edifesa.net·edifesa@edifesa.net

• Conservació i restauració d'obres d'art i antiguitats • Compra-venda de pintura Passatge de Sant .P au, 16 . 08025 Barcelona Tel. 93 456 47 64 . 670 040 983

Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família Marina, 307 - Tel. 93 456 2.9 23 08025 Barcelona

JOI ERIA-RELLOTGERIA

un ant

ORIGINAL, DISTINTIVO 'MODERNO

RELLOTGES: - Dkny - Fossil- Spoon - Guees - Creo Racer - Akteo - Radiant - Philippe Starck - Nike - Pulsar - Radiant Oro JOIER1A: - Dissenys exclusius en plata i or Provença, 548 (Dos de Maig) 08025 BeN Tel. 93 450 35.11

!!

• Servei psicològic infantil i juvenil, de parella i família.

• Prob lemes esco lars, relacionals, de desenvolupament. ..

• Escola de pares.

• Diagnòstic i tractament dels problemes de parella i família .

VOLS FER COOPERACiÓ I SOLIDARITAT?

Indústria, 83, bxs. esquerre 08025 Barcelona ·Tel. 93 459 23 49

i nstitutsodontològics

• Ben a prop teu

Calàbria, 25] . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00 • Molt a prop teu

Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

MAROSA CENTRE ORTOPÈDIC

• Tractament d'aigües i piscines • Pressupostos sense compromís

Holanda, 41 Polig. Indust. Pla de Llerona 08520 Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 . Fax 93 846 52 II

DUELECTRON, S.L.

MYSO~E

• Climatització industrial • Electricitat industrial • Instal'lacions especials (hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial

• Consulta naturòpata. Reflexologia podal. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanfstica Rosselló, 4'31 (cantonada Mari na) Tel. 93 435 23 40

Roca Humbert, 5 08907 L'Hospitalet L1ob.

Tel. 93260 Ol 61 - Fax 93 338 04 30 Mail. duelectron@duelectron.com

Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en general.

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA·FORTU NY • Especialistes en plantilles • Cotilles a mida, fèrules • Genu-valgo • Pròtesis mamàries • Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguretat Social

Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

SATA Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93217219] Tel.lFax 93 217 03 64

PSICOLOGIA CLíNICA MONTSE VALLS: Psicóloga esp.en depresiones y problcmas sexuales.

JUAN GENOVÉS: hipnólogo especialista en robias yestrés.

Tel. 93 446 09 27 www.montsevalls.com correu: info@montsevalls.com

FES-TE SOCI BENEFACTOR Amb una aportació mínima de 8 euros a l'any pots fer molt.

Pots ajudar-nos a invertir més recursos en els projectes de solidaritat i cooperació que la Plataforma 0'7 Claror té en marxa, tant a' nivell local com internacional, i a col.laborar en nous projectes.

A més, com a Soci Benefactor podràs participar en la direcció d'una entitat sense ànim de lucre com la Fundació Claror, i fins i tot participar en les eleccions al Patronat, com a votant i com a candidat.

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO • 20 años de experiencia . Especialista en dolores de espaida . Tardes de 16 a 20 homs.

JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Fan1ilia.

Tel. 93 446 09 27 (horas convenidas)

FUNDACI6 CLAROR Viatgesmallmar@hotmail.com

-

ESPORT , SALUT · CULTURA , LLEURE

ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Costa Brava, 3 08940 Cornellà Tel. 93.475.08.00 Fax 93.475.08.01

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO •

E

I proceso de rehabilitación exige unos amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz.

Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.

ARA

,

ES

EN VENDA A TOTES LES INSTAL.LACIONS DE LA FUNDACiÓ CLAROR

FUNDACiÓ CLAROR.

MISCEL-LÀNIA

DOS SUBSTITUCIONS AL PATRONAT DE LA FUNDACiÓ CLAROR

CURSET DE MASSATGE IN FA..... TILAL MARíTIM

El Patronat de la Fundació Claro r va se r remodelat, el passa t dese mbr e, a mb la substitució de dos dels seus membres.

Van deixar el càrrec Juli eta Ri be ras (re prese nta nt de ls tre ball adors) i Jordi Alonso (re prese ntant dels Socis Benefactors), ja qu e tots dos havien exhaurit el mandat de quatre anys pel qual havien estat esco lli ts. Per proced ir a la seva substitució es van celebrar eleccions entre els treballadors i entre els Socis Benefactors de l'enti tat els dies 11 i 12 de dese mbre, respectivament. Els guanyado rs i, per tant, me mbres nou s del Patronat, van se r Carl es Casac ube rta (re prese ntant dels tre ball adors) i Joa n Itxaso (re prese nta nt de ls Socis Benefactors).

La Fundació Cl aror, mi tjançant Tot Claror, vol felicitar e ls no us patr o ns i agrair la tasca feta als patrons so rti nts.

Composició actual del Patronat Càrrec

Persona

Estament representat

Presidenta Vi cepres.

Secretari Vicesecret.

Vocal

Joana Céspedes Héctor Silvei ra Àngel Garcia Consol Martí Laura Ponce Xavier Trunyó Carles Ri era Joan Itxaso Gemma Vilaró Carles Casacuberta

Claustre E. S. Família Socis Benefactors AMPA E. S. Famflia Clau s~re E. S. Família Claustre E. S. Família AMPA E. S. Famflia AMPA E. S. Família Socis Benefactors Socis Benefactors Tre balladors

La quota mínima dels Socis Benefactors serà de 8 euros Des del mes de ge ner, la qu ota mínima anual dels.

Socis Benefactors és de 8 e uros. Aqu esta petita puj a de 0'75 cèntims es fa en compliment de l'aco rd pres en la darrera asse mblea anu al de Socis Benefactors.

Des de l'any 1998, any de creació de la Plataforma 0'7 Claror, la qu ota havia estat de 7'25 e uros, i no s'havia apujat en els darrers ci nc anys. Les quotes dels Socis qu e a po rt in un a qu a nt itat majo r a la mínim a es manti ndra n igua ls. Les a po rtac io ns d e ls Socis Benefactors es destin e n íntegrame nt a projectes de cooperació i solid aritat.

Bar

Restaurant

AM INFORMATICA

I

Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona

T'agradaria Conèixer... &f¿'~

I

!• Aetualizaeión/Reparaeión de ordenadores PC I. Configuraeión de ordenadores nuevos a medida • • • • • • •

Portatiles, torre/sobremesa , servidores Configuraeión de Redes Compaq - IBM - Hewlett Paekard Impresoras de tinta, laser y multifuneión Canon-Epson-Hewlett Paekard-Brother-Lexmark Monitores, Tarjeta de Red , Tarjeta TV Cartuehos de tinta y aeeesorios I • Ordenadores segunda mano, según disponibilidad

El Po li es po rtiu Ma rítim posarà en marxa, durant els mesos d'abril i maig, un curs nou de massatge infantil. El curs tindrà per obj ectiu ense nyar els pares a fe r massatges als fills i ini cialment va adreçat a pares de nadons entre 2 i 10 mesos (s'impartirà amb la parti ci pació dels nadons).

El curs comprendrà ci nc sessions de 60 minuts, un di a a la setmana. En les sessions es co mbinaran ex pli cacio ns teò riqu es amb massatges pràctics. En cada classe s'ense nya rà e l massatge d'un a part diferent del cos (cames, braços, tronc, esquena ... ).

Hi haurà tres cursos, en diferents horari s: dimarts de 16 a 17h, dimecres amb el mateix horari i di ssabtes d'11 a 12h.

El pre u d'insc ri pció se rà de 70 e uros per als abonats de qualsevol instal ·lació de la Fundació Claror i de 80 euros per als no abonats.

Braseria Menjars i sopars per a grups i empreses.

Propostes de menú a la seva mida

el Indústria, 124 08025 Barcelona

Sl T'A GRADA M ENJA R BÉ ...

REPETIRÀS/ VOLEM FER UN AMIC DE CADA CliENT

h~STAL.LACIONS

• FUNDACiÓ CLAROR OFERTA A USUARIS PUNTUALS DEL CENTRE DE TALASSOTERÀPIA

MÉS AERÒBIC, IOGA I TAI-TX:I A

MARíTIM GOlD, UNA OFERTA DE

L'ESPORTIU CLAROR

TAlASSO I GASTRONOMIA

L'Esportiu Claror ha posat en marxa activitats dirigides noves per ampliar l'oferta per a gent jove i per potenciar el cap de setmana. S'ha .obert un grup d'aeròbic jove (divendres de 18.00 a 19.00h), un de ioga (divendres de 18.30 a 19.30) i un de tai-txi (dissabtes de 9.00 a 10.00 del matí).

El Poliesportiu Marítim és, gràcies al seu centre de talassoteràpia, un equipament únic a Catalunya. Per això, . a banda de l'ús que en fan els abonats, rep diàriament la visita de persones que adquireixen una entrada puntual per gaudir dels seus serveis. Ciutadans d'arreu de Catalunya i turistes s'apropen al Marítim per fer una sessió de talassoteràpia, gaudir d'algun dels serveis de salut i, en èpoques de bon temps, anar a la platja amb totes les comoditats.

Dirigit a aquests visitants puntuals, i al públic en general, el poliesportiu ha posat en marxa l'oferta Marítim Cold, que permet combinar l'esport i la talassoteràpia amb un dinar o sopar en un restaurant pròxim, amb les màximes comoditats.

Per aprofitar l'oferta només cal trucar al Marítim (93 224 04 40) i reservar un dia.

En la data acordada, un taxi va a recollir l'usuari a l'hotel o a casa seva per portar-lo al poliesportiu. Un cop allà, l'usuari gaudeix de cabina individual, barnús, sabatilles, tovallola i casquet de bany.

Només ha de portar el banyador (tambe pot comprarlo a la instal ·lació). Un cop canviat se li ofereix un cir-

L'ESPORTIU CLAROR OFERIRÀ dura entre 2 i 3 hores, l'usuari té taula reservada al Restaurant Posit (a 100 metres, entre el Marítim i l'Hotel Arts) on, segons l'hora, se li ofereix un dinar o sopar de qualitat. En acabar, un taxi retorna l'usuari a l'hotel o a casa seva.

El preu del Marítim Cold, amb tots els serveis esmen-

baixa, de manera que el preu queda per 109 euros per persona.

Hi ha l'opció de gaudir de tots els serveis esmentats excepte el dinar o el sopar.

En aquest cas, el preu és de 113 euros si es tracta d'una sola persona o de 83 euros per persona en cas de grups (entre 2 i 4 persones).

tats inclosos, és de 139 euros per persona. Si la con-

Sens dubte, una bona manera de passar el dia com-

tractació la fan grups (entre 2 i 4 persones) hi ha una re-

binant l'esport, la talassoteràpia i la bona gastronomia.

.

Un altre curs de balls de saló al Poliesportiu Marítim

I

CICLISME INDOOR A L'ABRIL L'Esportiu Claror oferirà classes d'activitats dirigides de ciclisme indoor després de les vacances de Setmana Santa. Aquesta és la intenció de la instal·lació, que està fent gestions per a la compra de bicicletes i per adequar l'espai de les classes.

MILLORES ALS VESTIDORS DEL CLAROR

cuit complet de talassoterà-

El 5 de febrer s'inicia al Poliesportiu Marítim el segor! curs de balls de saló. El curs, que durarà quatre mesos (fins al 21 de maig), servirà per aprofundir en els coneixements de diversos balls com el rock'n'roll, el bolero, la salsa, el merengue, el txa-txa-txa ...

Les classes es farar¡ un cop per setmana, els dimecres de 21.30 a 23.00 hores, al mateix Marítim.

Aprofitant les vacances de Nadal, s'ha remodelat el del

pia, sauna, bany de vapor i marbre càlid, i un servei de

El curs és obert a la participació d'abonats i no abonats. El preu de tot el curs (15 sessions) és de 56 euros

vestidor 5. Durant la Setmana Santa es renovarà el del 6

salut (massatge relaxant, massatge sota dutxa o dut-

per a abonats . i de 71,75 euros per a no abonats.

i, a l'estiu, el dels 7 i 8. Les millores es fan als períodes

xa de pressió). Un cop acabada l'estada al Marítim, que

ció del Marítim, o bé truqueu al telèfon 93 224 04 40.

34

TOTCLAROR

Si en voleu més informadó, adreceu-vos a la recep-

Seguint la política de millores a la instal·lació, l'Esportiu Claror ha iniciat un procés que afecta l'enrajolat dels vestidors S, 6, 7 i 8.

més

adients

tenint en

compte l'afluència d'usuaris.

Nou

FUNDACiÓ CLAROR.

CAN CARALLEU

DISSABTE

1S

DE FEBRER, CROS

DE MUNTANYA A CAN CARALLEU El parc de l'Oreneta serà escenari de la tercera edició di un cros adreçat a juvenils, sèniors i veterans Els amants de l'atletisme en general, i de la muntanya en particular, tenen una cita ineludible el proper dissabte 15 de febrer, amb la ce lebració del tercer Cros de Muntanya que organitza Nou Can Caralleu.

La prova, adreçada a juveni ls, sè ni ors i vetera ns (homes i dones), es farà en un circuit de muntanya al parc de l'Oreneta, prou exigent quant al desn ivell i amb tot l'encant d'un entorn natural dins la ciutat.

La sortida serà a les 11 .00 hores per a les dones de totes les categories, i a les 12.00 hores per als homes.

El s interessats poden inscriure-s'hi fins al 15 de febrer.

DE MINI-TENNIS Nou Can Caralleu organitza, dissabte 8 de febrer, la festa d'hivern de mini-ten nis. Adreçada a nens i nenes entre 5 i 10 anys, consisteix a iniciar els petits en la competi ció, en pistes de mini-tennis, amb jocs i diversió. Es farà a partir de les 12 del migdia i no cal in scripció prèvia.

DE FEBRER,

DOBLES DE TENNIS D1HIVERN • Juvenil (nascuts entre 1985 i 1987): 4.000 metres • Sènior (nascuts entre 1964 i 1984): Homes: 8.000 metres Dones: 4.000 metres • Veterans (nascuts abans de 1963): Homes: 8.000 metres Dones: 4.000 metres

Nou Can Caral leu és una instal·lació completa on no només els adults tenen el seu espai, sinó també els més petits. Durant l'any passat a la pineda es va instal ·lar un circuit de jocs infantils, amb diverses estacions:

Els adu lts amants del tennis tenen una cita el dissabte 22 de febrer, amb l'edició d'hivern del torneig de tennis de dobles. La participació és oberta a tots els abona~ de Nou Can Caralleu, encara que no estigu in inscrits als cursos de l'escola de Tennis. El torneig es farà de 12.00 a 19.00 hores, amb una petita aturada per al dinar de tots els participants. La data límit d'inscripció és 1'11 de febrer.

22

DE MARÇ,

TORNEIG DE FRONTENNIS AL PAVELLÓ

un gran espai verd ple d'arbres, amb magnífiques vis-

cuit no ha pogut tenir més èxit.

FESTA D1HIVERN

TORNEIG DE

DE JOCS I ESPORTS DE LA PINEDA

tits.

'I la veritat és que el cir-

DE FEBRER,

22

GRAN ÈXIT DEL NOU ESPAI VERD

tes sobre Barce lona, ideal per al relaxament dels adults i per a la diversió dels pe-

8

A banda de ser utilitzat

A la foto, veiem la torre

pels casals d'estiu, és sovi nt

central del circu it, que posa a prova l'habilitat i equi libri dels més joves d'una forma divertida.

utilitzat pels pares, que aprofiten per passar una bona estona amb els fills.

El dissabte 22 de març s'iniciarà al pavelló de Nou Can Caralleu el torneig de frontennis, que tindrà continuïtat durant els dies 22, 23, 29 i 30. La competició es farà en dobles mixtos.

TOTCLAROR

35

FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

IX TORNEIG DE BÀSQUET INFANTIL DE NADAL

VA SER UNA GRAN FESTA

MÉS DE

130

PARTICIPANTS AL TORNEIG DE FUTBOL SALA

Els equips infantils d'Addeco Estudiantes, Pamesa València i Caprabo Lleida van ser els convidats estrella a un torneig de luxe L'Esportiu Claror va convertir-se, els passats 27 i 28 , de desembre, en el centre neuràlgic del bàsquet infantil català. I és que la celebració del IX Torneig de Nadal va aplegar els millors equips preinfantils i infantils, masculins i femenins, de Catalunya (vegeu quadre), a més dels representants del Safa-Claror, i de tres convidats de luxe: l'Addecco Estudiantes de Madrid, el Pamesa València i el Caprabo Lleida, tres filials d'equips ACB que van posar una nota de gran qualitat al torneig.

Els resultats

El torneig va tenir format de "final a quatre": quatre equips per categoria. Divendres 27 van tenir lloc les semifinals i dissabte 28, les finals i els partits per al tercer lloc.

La categoria més seguida pel públic va ser la infantil masculina, en què, a més del representant de Safa-Claror, participaven els tres filials d'equips ACB. La victòria se la va endur l'Addecco Estu-

PREINF. MASCUlf

INFANTil MASCUlf

1 r: JAC Sants 2n: Safa-Claror 3r: CB Granollers 4t: Tecla Sala

1r: Adecco Estudiantes 2n: Pamesa València 3r: Safa-Claror 4t: Caprabo Lleida

PREINF. FEMENf

INFANTIL FEMENf

1 r: CD Grup Barna 2n: Safa-Claror 3r: Bàsquet Llor 4t: AD Alierta (Saragossa)

1r: CE Universitari B 2n: Cornellà B 3r: Safa-Claror 4t: Lima-Horta B

primers classificats van ser, de primer a tercer, l'equip Sense Nom, el PJATS i el The En aquest punt, mereix una menció especial l'equip que resta, el Futbol.com, format majoritàriament per noies i que, malgrat ser

FUNDACiÓ CLAROR

GRÀCIES! ALS QUI HAN FET POSSIBLE QUE EL IX TORNEIG DE BÀSQUET INFANTIL DE NADAL, CELEBRAT A L'ESPORTIU CLAROR, HAGI ESTAT TOT UN ÈXIT!

clusivament competitiu, el PATROCINADORS

A V U I

els diferents equips. Els jugadors d'equips no catalans (Estudiantes, València i Alierta Saragossa) es van

Finalment, va guanyar el CF institutS!! odontològics

Peluquería Ramírez i el segon i tercer lloc va ser per a Los Gerardos Locos i el Kacho Ekipo, respectivament. Cal destacar l'afluèn-

I

Fed«adó Catalanll de Basquet

4[tI

Ajuntament de 8arçelona

l'únic que no va marcar cap gol, va captivar tots els participants i seguidors.

D~ cu~ossuperio~ (3r i 4t) les fi nais van ser molt disputades i emocionants.

COL'LABORADORS

allotjar en cases dels jugadors de Safa-Claror que dis-

TOTCLAROR

Cracks i els Barrufinos Asesinos (5è i 6è).

Scorpions.

torneig va potenciar, un any més, la companyonia entre

36

Dels grups de Primària, els equips guanyadors van ser, del primer al tercer lloc, els Scorpions, Els 7 d'Or i Els 8 de Plata (3r i 4t de Primària) i els Superscorpion, Els

Pel que fa al grup de primer i segon d'ESO, els tres

IX TORNEIG DE BÀSQUET INFANTIL DE NADAL CLAROR

diantes, que va guanyar a la final el Pamesa València per 58 a 32 punts.

A banda del vessant ex-

putaven el torneig.

La vuitena edició del To·rneig de Futbol Sala Infantil que es va disputar als poliesportius Claror i Sagrada Família pels volts de Nadal va acollir 133 participants.

En total, s'hi van 'inscriure 5 equips de tercer i quart de Primària, 4 de cinquè i sisè, 4 de pri mer i segon d'ESa i 5 equips de tercer i quart d'ESo.

Dlstrlc \ .. d~ GI

I(

1.1

cia de públic que va seguir el torneig dia a dia.

l'

FUNDACiÓ CLAROR.

SECCIONS

ELS MÀSTERS TRIOMFEN ALS

BONA RESPOSTA

CAMPIONATS O-ESPANYA

EN LA PRIMERA

ACONSEGUINT Els màsters de natació de la Fund ac i ó Cl aro r va n aco nseguir bons resultats en els cam pio nats d'Espanya, que es van celebrar a finals de gen er a Valladolid i qu e van obte nir el rècord d'inscripció en la hi stòria de les co mp etic i o ns a ni ve ll estatal (834 parti ci pants i 95 clubs).

Pel qu e fa als nedad ors del Claro r va n obtenir 5 medalles d'or i 6 d'argent a títol individu al (la Paqui ta Esteban va guanyar-ne tres d'or i una d'argent; la Mercè Bel una d'or i dues d'argent; i la Roser Casti llo, una d'or i tres d'argent).

A més, l'equip de relleus format per Mercè Bel, Paquita Este ban, Joa na Bertolín i Roser Castill o van

institutS!!

odontològics

DE PARTICIPACiÓ SORTIDA DEL

12 MEDALLES

obtenir la medalla d'argent en la catego ri a de més de 200 anys (la suma de totes quatre nedadores) .

Triomf a la Copa Nadal Di ve rsos represe ntants dels Màsters de natació van parti cipar a la Copa Nadal, celebrada el 25 de dese mbre al Port de Barcelona. La

DIVER3-TE

més destacada va ser Mercè Bel qu e va guanyar, un any més, en la catego ria de més de 50 anys.

Les prope res cites dels nedadors de la Fundació Claror són el VI Màsters Inefca Lleida (22 de febrer), el VIII Memori al Pedro Montoya a Sallent (8 de març) i el III M àste rs de ls Pen edès a Vilafranca (22 de març) .

PATROCINA ELS MÀSTERS DE NATACiÓ DE LA FUNDACiÓ CLAROR

institutS!! odontològics

El 15 de gener es va c~­ lebrar la prim era de les tres sorti des del Di ve r3-te, una activitat organi tzada per la Fundació Claror i que s'emmarca en la ru ta del lleure.

S'hi van inscriure 17 persones que, en un matí de sol, van gaudir de la passej ada pe r Collse rola.

Les properes sortides previ stes só n el 12 de febrer i 1'11 de març. La de febrer co nsistirà en activitats a la platj a de la Barceloneta (tenni s pl atja, korftball, jocs amb di scs voladors i circuit d'esquí de fons), seguides d'un bon pi sco labis. AI mes de març els assistents gaudiran amb els balls de saló i una xoco latada q ue es durà a terme al Poliesportiu Sagrada Famíli a.

La inscripció es pot formali tzar als poli esportius Claror, Sagrada Famíli a o M arítim . El preu de cada activitat és de 9 euros.

,.,

JU N SUNE, S.A.

-

PISCINES

.,¡ SuministJo de productos químicos para piscinas .,¡ Flota de vehículos propios para el suministro de productos químicos ,.,¡ Suministro e instalación de'material para piscinas y' Reingeniería

.,¡ Puestas a punto de instalaciones

I·M·A·D·

FALSOSTECHOS

Instalacl6n de Materlales Acústlcos y Decoratlvos, S.A.®

Venta-Suministro y Colocación Falsos Techos Aislamientos Pladur Armstrong Isover...

.,¡ Inspecciones de pretemporada .,¡ Servicio técnico de reparaciones .,¡ Analisis microbiológ1cos y fisicoquímicos

Crta. de Collblanc, 143 Tel. 93 449 05 51 . Fax 93 440 45 06 08904 I!Hospitalet de Llobregat (Barcelona) E-mail: jsunye@wanadoo.es

CI Cobalto, 178

Tel. 93 338 03 16

08907 L'Hospitalet de Llobregat

Fax

933380408 93 338 04 08

E-mail: imad@intercom.es

• FUNDACiÓ CLAROR

LA PLATAFORMA MÉS DE

PROJECTE SOCIO-CULTU RAL

0 17

27.000

CLAROR VA INVERTIR

EUROS L1ANY

2002

Les aportacions econòmiques dels Socis Benefactors i de la pròpia Fundació Claror van permetre incrementar les ajudes en més de 4.000 euros respecte del 2001 laia Franco La Fundació Claror va destinar, mitjançant la seva Pla, taforma 0'7 Claror, 27.446 euros (m és de 4,5 milions de pessetes) a diferents projectes de cooperació i solidaritat. Aquesta quantitat ha sortit de les aportacions dels Socis Benefactors (les seves quotes es destinen íntegrament als projectes de solidaritat) i de les aportacions de la Fundació Claror, que destina una part del pressupost a donar suport a la Plataforma 0'7.

AI 2002 es va ampliar la col ·laboració amb les nenes de Nicaragua i amb els xavals del Casal d'Infants del Raval, i es va col ·laborar en dos projectes (de forma puntual): el finançament d'un banc d'ulls a Cambotja i el suport a la construcció d'una > escola en una comunitat de l'índia.

Projecte Barri

ÈXIT DE LA PROJECTES DE SOLIDARITAT

2002

DUTS A TERME EL

Hogar la Recolecci6n. Nicaragua. 2002: 13.639 ell ros S'ha comtinuat finançar:lt la manutenoi6 i allotjamemt de 60 nenes que viwen a l'Nogar, provi ments de 'famílies aesestructuracles. De les primeres 45 nenes a les quals es va donar suport després de la catàstrofe de 'l'Huracà Mitch, la majoria Ja estan integrades al sistema educatiw i laboral, amb normalitat.

Casal d'Infants del Raval. 2002: 7.812 euros.

S'ha domat suport al projecte Marhaba, que té com a objectiu reinserir socialment joves en situació de risc.

Es proCUlra l'estada de joves er;) famílies d'acollida, ja que aquests joves Un cop superen la majoria d'edat deixen d'estar sota la tutela de -la ,Generalitat, amb el risc d'abandomar la interiorització d'hàbits i ' l'aprementatge d'algwna professió.

Projecte Iris.Cambo~ja. 2602: 1.502 euros Col·laboració a~b l'ONG suïssa Iris, qwe treballa per a l'eradicació de la ceguesa a Cambotja, malaltia que afecta el 1<il% c;le la població. La nostra dOr:lació ha servit per fillançar un banc d'ulls i quiròf~nsmòbilsamb els qu als un grup de professionals r~6orren poblaciolils rurals i operen de cataractes centeners de persones.

CAMPANYA NADALENCA la campanya solidària del passat Nadal engegada per la Plataforma 0'7 Claror va ser tot un èxit. Es van recollir desenes de diccionaris antics i nous per lliurar als nens beneficiats del Projecte Barri, els nens immigrants arri bats al barri de la Sagrada Família als quals s'intenta facilitar la integració a la , nostra cultura.

També es van reun ir moltes targetes de metro amb viatges que es lliuraran als nens del Casal d'Infants del Raval, per facilitar les seves activitats.

DIJOUS

27

DE

MARÇ, ASSEMBLEA AN UAL DE SOCIS BENEFACTORS

Com a novetat important, es va engegar la iniciativa Projecte Barri, el primer projecte gestionat directament per la Plataforma 0'7 Claror.

S'hi van destinar, durant el darrer trimestre del 2002, 3.000 euros. A banda de les

ADA. índia. 2092: l.502 euros ADA meix amb l'objectiu de promoure ·el desenvolwpament de la tribu dels adivasis¡ un dels pobles més l'antics de l'índia. '[reballen desenvolupant prdYjectes educatius, c::conòmicsi socials, entre èls quals destaca el centre Kolad . ' w

Projecte Nens Barri Sgda . . Família.2602: 3.000eur.

aportacions econòmiques, també s'ha distribuït roba i

Pdr:nera inkiaNva ·de la Plataforma Q'7C,1aror >que gesti" ona directament la ' Fumdació, ambmitjallsec0l10miqii també amb recursos humans i materials. Té Jper objec-

material escolar, i s'han atorgat 11 beques de servei de menjador. També s'han de-

tiu facilitar 'Ia integració soCial., cultl:lral i. !=lauca~iva de I, . nens de famílies immigrants nouvir)gudes alba'rri . ,A, les famílies se'ls ha facilitat roba,m~teri al esc<~lar i beques

manat beques de piscina i d'escola bressol.

38

TOTClAROR

de ll'nenjador, escola bressol i piscin¡.:¡. ~

,

El dijous 27 de març tindrà lloc, a l'escola Sagrada Família (Sardenya 343, entre Rosselló i Còrsega), l'assemblea anual de Socis Benefactors de la Fundació Claror.

En aquesta assemblea, a la qual són convidats tots els Socis de l'entitat, s'informarà de totes les accions de l'any 2002 i es proposaran possibles accions per al 2003.

FUNDACiÓ CLAROR.

PROJECTE SOCIO-CULTURAL

EL PROJECTE JOVE INICIA UNA ACTIVITAT LÚDICA NOVA Un grup de joves d1entre 14 i 16 anys serrin els dinamitzadors de diverses trobades al llarg de rany L.F. El Proj ec te j ove de la Funda ci ó Cl aro r t o rn a a caminar aqu est any 200 3.

Després de l'experi ència d'hav er o rga nitzat víd eo fòrums durant el curs passat, la Comi ssió de Cultu ra va anali tza r alt res acti vitats i pro postes per aco nseguir encar a més impli cac i ó i parti cipació.

Una iniciativa sortida dels joves Durant el mes de juny de 2002 es van organitzar uns tallers en què nois i noies de 14 i 1 5 any s va n proposar activitats qu e els agradarien, part int d'un a situaci ó amb recursos i espai propis.

D'aqu ell es reunions van so rgi r id ees molt diverses

que uni en oci i so lid aritat, co m a ca racte ríst ica comun a.

Part int de la necessitat de dive rti r-se d 'un a fo rm a d ifere nt, les ac t iv i tats pensa des só n, en pr i mer ll oc, una festa d'inauguració d el pr oj ecte o n els i les joves assistents co neguin les ini ciati ves so lid àries que la Fundació Claror ha in iciat al barri , a fi qu e s'ofereixin a co l·laborar-h i i es creï un a ba se de dades d e j oves vo l u ntari s.

En sego n ll oc, s'h a pro posa t un a lectur a d e co ntes de diferents països i cultures feta per ells i elles, qu e t amb é po t in c lo ure co nvi dar professionals que n'expliqu in.

Com a te rce ra activi tat per a aqu est curs, es farà un tast de menj ars. Abans del

tast s'exp li carà els oríge ns dels aliments amb els quals s'han cuinat.

Treballant a llarg termini El proj ecte j ove és una idea so rgid a paral'lelament a alt res i niciatives més co nso li dades de l Projecte Cul t ur al d e la Fun dac i ó Claror. El projecte jove vo l pro mo ure la part i ci pació ac ti va d e ls joves e n el di sse ny i reali tzació de les seves activitats. Vo l ser una altern ativa a l'oci més co nve nci o nal i do nar un conti ngut més pedagògic als es pais de di ve rsi ó d els ado lesce nts .

Es perem qu e aqu estes tro bades siguin l'in ici d'un grup din àmi c de joves que vagi en augment amb el te mps.

FÒRUM CLAROR: DEBATS PROGRAMATS • • • •

Dimarts 18 de març : Els joves i l'esport: IlIna relació en crisi?

Dimarts 29 d'abril: Hi ha futur per a l'escola pública~ Dimarts 13 de maig: La legalització de les drogues: solució o problema~ Dima~ts 10 de juny: Per què una llei integral contra la violència de gènere~

Tots els debats tenen lloc a les 19.30 hores a la Sala d laret (Carrer Sant Antoni M. Claret, 45-47, cantonada Nàpols). L'accés és lliure.

Més informació a la web d'Internet www.claror.org i a l'adreça cultura@claror.org.

CRro

ELS CASTELLERS CELEBREN LA SEGONA ASSEMBLEA

Els castellers de la Sagrada Famíli a va n ce lebrar 'la segona assemb lea el proppassat 1 7 de gener.

Després de dos anys del naixe ment com a entitat, se'n va renovar la jun ta Di recti va i es van marca r els obj ecti us d'aq uesta nova etapa. L'etapa s'inicia amb mo lt àn i m pe l record de l'èxit obtingut el 20 de nove mbre en la presentació al carrer.

La nova junta escollid a és la següent: presid ent, Marc Trilla i Co romin as¡ vicepresi dent, Ignasi Pérez i Sans¡ cap de co ll a, j oan Sa nsa i Aguil ar¡ ' secretà ri a, Esth er Esteve i GonzéÍ.lez¡ tresorera, Mari a Cami nal i Homar, i relacions públi ques, Aureli Pérez i Villod re. Aquest últim serà el qui prin cipalment mantindrà co ntacte amb la Fund ació Claror.

Co m a nove t at p er a aqu esta te mporada, la coll a assaj arà en un altre local, més adequ at. El s dive ndres i els dimarts assajaran a l'esportiu Dinami s, a la Travesse ra de Gràcia (e ntre Padill a i Castill ej os), de 19.30 20.30 hores.

Més in fo rm ac i ó a www.geocities.co m/ casteIl erssagradafa mi li a.

Caia de Ahorros del Mediterróneo

OBRAS SOCIALES

col.labora amb el

FÒRUM CLAROR

-Fets i gent AJUDAR A AJUDAR-SE

El Banc de Recursos envia els excedents industrials al Tercer Món ¡;ONGté 15

Y.F. Ajudar a ajudar-se. Aquest és el lema del Banc de Recursos, una fundació per al . te rcer i el quart món que porta a term e diversos programes de coope ració logística amb països de l'Amèrica Llatin a i d 'Àfri ca. Aq uesta ONG preté n dotar els països receptors de les infraestructures bàs iqu es per ta l que es desenvo lupin pe l seu compte, fugint de cari tats o ajudes efímeres.

Sego ns el d ir ecto r de l'organi tzació, Jesus Lanao,

"el Banc de Recursos opera sempre a partir de demandes i ofertes molt concretes".

Així d oncs, qu an s'e ngega pr oj ecte co m el un

d'Alfabetización Solidaria a Bo lív i a, els vo lunta ri s de l'organització es posen a busca r empreses qu e fac in el donatiu dels 400 ordinadors que es necessiten per tal que els nens i nenes de Santa Cruz tinguin una formació tècnica qu e els perm eti un a millor entrada al mercat laboral.

El Banc de Recursos (situat al carrer Gran de Gràcia, 167) va co mença r la

projectes en marxa i compta amb el suport de 320 empreses

El Banc de Recursos és una ONC que per-

tar contra la pobresa endèmica que afecta molts països, sobretot a l'Àfrica, és dotar la població d'una in fraestructura que els permeti un desenvo lu pament pro pi" . I per

segueix el desenvolupament del Tercer Món mitjançant la tramesa de maquinària obsoleta dels països rics, a fi de dotar els països receptors dinfraestructures pròpies

propi s' ha d'e nte ndre un siste ma de produ cc ió no dependent de les multin acionals i unes infraestru ctures sa ni tà ries i edu catives

començar a comptar amb el

gestionades amb eficàc ia .des del propi país.

suport de di ve rses ent itats com Interm ón o la Compa-

Hi ha molts altres projectes que la Fundació mira de

nyia de Jesús.

Els quinze projectes que el Banc de Rec ursos té en

t i rar end ava nt, co m l'enviament de 100 màquines de cosir al Txad o el de ma-

marxa te nen dos objecti us primordials: incidir en sectors clau que garanteixin un futur a la població (educació, agri cu ltu ra i sanitat) i no interferir en el procés de desenvo lupament dels països que reben l'ajut. Segons Lanao, "l'única manera de IIui-

quinària agrícola a Veneçuela.

De moment ja gairebé tenen llest el materi al, ' però depèn de les subvencions i els donatius que el materi al arri bi al se u destí.

seva tasca l'any 1996 quan un edu cado r del Departament de Justícia de la Generalitat va demanar a Siemens uns quants ordin ado rs per dur a te rm e un program a per rei nse ri r in te rn s.

L'ed ucador va rebre molts més ordin adors dels que necessitava i es va adonar de les possibil itats qu e ofe ri a aqu est exce d ent. A ixí va néixer l'associació Banc de Recursos, que l'any 2001 es va convertir en fundació i va

URGÈNCIES Urgències mèdiques .. .. ...... .... ...... 06 I Ambulàncies Creu Roja .... .. ........ 93 300 20 20 Bombers Generalitat .. .. 93 692 80 80 Bombers BCN ciutat .......... .................................. 080 .. ................ 085 Bombers BCN comarques..

Mossos d'Esquadra .... . . 93 300 22 96 .. ...... 09 1 Polic ia .. ............. 092 Guàrdia Urbana BeN SERVEIS Inf. Metropolitana .......... ...... ................ .. .. .. .. .. ........ O10 .. .... 93 319 25 00 Protecció Civil ... .

Accidents en carretera ........ 93 352 61 61 RENFE .................................................. 93 490 02 02 Ferrocarrils Generalitat .... .... 93 205 15 15

Infonnació carreteres . .. ........ 93 204 Aeroport del Prat ............................ . ... 93 30 I Serveis Socials . .. ....... 900.30 Correus... ..... .............. .. .......... 93 318

22 39 90 38

47 93 30 31

HOSPITAI3 H. de Sant Pau .............. ..... .. 93 291 90 00 ". 93 221 10 10 H. del Mar ......................... .....

H. Clínic . .. ..................... 93 227 54 00 H. L'Esperança .................. . .... ............. 93 285 02 00 H. Vall d' Hebron .. . ................... 934 183400 H. Sant Joan de Déu .... .. ..... 93 203 40 00 CENTRES OFICIALS Ajuntament BeN .. . ...... 93 402 70 00 .. .......................... 93 3 15 13 13 Generalitat ..

MÉS INFORMACIÓ

Tel. 9321771 54

ESPORTS Esportiu Claror .................... .. 93 476 13 90 Poliesportiu Sagrada Família .. 93 435 05 66 .. 93 203 7874 Nou Can Caralleu ..

Poliesportiu Marítim ....... .. ....... 93 224 04 40 Servei d' Informació Esportiva .... ... .. .. 93 432 19 92 .. ........ 93 481 00 21 Agenda d ' Acti vi tats ..

93 454 90 62 Fed. Cat Bàsquet ............... ............ ...... .. ... 93 3182616 Fed. Cat Judo ........... 93 426 94 78 ' Fed. Cat Gimnàstica Fed . Cat. Natació .... ........................... .. 93 30 I 82 70 .......... 93 302 56 42 Fed. Cat. Futbol Fed. Esp. Tennis .. .................... . ........... 93 200 53 55 .

Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ............ 932 1932 16

copisa CONSTRUCTORA PIRENAICA, S. A.

CENTRAL Josep Tarradellas, 8-10 08029 Barcelona Tel. 93 493 Ol 00 Fax 93 493 01 36