Revista Claror nº37

m

institutsodontològics

s u M A

R I

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 37, III època Desembre 2002 - gener 2003

Les altres portades OPINiÓ

2. Articles de Xavier Batalla, Jofre Villanueva, Daniel José i Josep Maria Mas 4. Entrevista curta: Juana Teresa Betancor, vicepresidenta de l'associació Dret a morir dignament ENTREVISTA

6. Josep Maria Subirachs, escultor SALUT

10. Enfortir el terra pèlvic

QUIN ÉS EL FUTUR DE L'AIGUA? Sembla que un recurs natural tan imprescindible com l'aigua ha entrat en crisi. Es parla d'estalviar a les cases, de fer trasvassaments, de tenir cura de no embrutar l'aigua quan marxa per l'aigüera .. . Realment estem davant d'una situació de precarietat? A què es deu tanta preocupació? Es pot parlar d'alarma al planeta blau?

DIETÈTICA

12. La dieta macrobiòtica MENSSANA

14. Trastorns psicològics en l'alimentació ENFORMA

16. Què és el TBC? l'I

REPORTATGE

19. Alarma al planeta blau? La gestió de l'aigua, un recurs escàs

DIETA MACROBiÒTICA La macrobiòtica és una filosofia de vida que consisteix a assolir un equilibri segons els principis orientals del yin i el yang. En l'alimentació, la dieta macrobiòtica intenta combinar els aliments segons les seves característiques i s'absté de qualsevol aliment adulterat o tractat químicament.

SOCIETAT

22. Agenda 21 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA... 28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 30. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR

30. L'Esportiu Claror fa 20 anys 32. Activitats de Nadal 34. Primer aniversari del Marítim 36. Nou Can Caralleu inaugura la piscina 37. Tornen els tornejos de bàsquet i futbol sala 39. Projecte socio-cultural 40. FETS I GENT

40. Kasumay; el bar-teteria més integrador

L'ESPORTIU CLAROR FA 20 ANYS La primera instal·lació esportiva gestionada per la Fundació , Claror, l'Esportiu Claror, fa 20 anys el 19 de desembre, En aquestes dues dècades s'ha anat transformant tant pel que fa a espais com a usuaris i, des d'aquells inicis lligats a l'escola Sagrada FamOia, s'ha convertit en una instal 'lació amb prop de 10,000 abonats ,

• TOT CLAROR 1.. _

.... lor_etofW

(ijJ

lI....

n_ftU·_*f

~

• ~ 6a)." dieta

macrobiòtica

_ ()pi= ru ~ó~

______________________________

()TOT CLAROR

Xavier Balalla Corresponsal diplomàtic de La Vanguurdia

Tercera època Número 37 Desembre 2002 - Gener 2003 Tiratge : 17.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal : B 28124-84

BUSHII

REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:

Sardenya , 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.claror.org Adreça el.: totclaror@claror.org CONSELL EDITORIAL:

Joa~

itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco , Pedro Andreu, Nèstor Vilella, Albert Glmènez, Àngels Güell , Sergi Larrlpa, Ester Benach . DIRECTOR:

Sergi Larripa COORDINACiÓ, REDACCIÓ I TANCAMENT:

Ester Benach REDACCIÓ:

Albert Glmènez (Salut) M. Dolors Villanueva (Dietèllca) Laia Franco (Cuijura i Cooperaciò) Miquel Garcia (Passatemps) COL 'LABORAOORS:

Carme Glménez (Mens sana) CORRECCiÓ LlNGOisTICA:

Ariadna VI~as SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

Teresa Blanch PUBLICITAT:

Josep Lluls Vi de IMPRESSIÓ:

Ediclones Deportlvas Catalanas DISTRIBUCIÓ:

SPM TOT CLAROR és una ravista oberta a totes les opinions. Per aixó no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor. Els continguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per-qualsevol m~jà, sense l'autorització exprassa, per escrit, de la revista TotC/aror.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, '337, entresòl 2a . 08025 BarceloRa Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 95 Adreça electrònica : cor:nunlcaclo@cla'ror.org Web : www.claror.org PRESIDENTA

J0ana Céspedes VICEPRESIDENT

Àngel Garcia SECRETARI

Jordi Alonso VICESECRETARIA

Consol Martl VOCALS DEL PATRONAT:

Laura Ponce , Xavier Truny6, Carles Riera, Hector C. Silvelra , Gemma Vilar6 i Julieta Riberas DIRECTOR GENERAL

Eduard Franco DIRECTORS O'INSTAL"LACtÓ

ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs POLlESPORflU SAORADA FAMILIA:

Manel Cercòs POLIESPORTIU MARITlM:

Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU: Néstor Vilella

2

TOT CLAROR

George Herbert Walker Bush, president dels Estats Units de 1 989 a 1 993, h a estat possiblement el polític més ben preparat per ser inquilí de la Casa Blanca: abans d'ocupar el cà rrec va se r director de la C IA , ambaixado r a la Xina i a l'ONU, president del comité nacional del Partit Republ icà i vice president. Del seu fill, George W. Bush, no es pot dir res semblant. Pod rà passar a la història per diverses rao ns però, segu ram e nt, la prim era serà el fet que ha estat el primer fill de president, des de John Quincy Adams, el segle XIX, que ha seguit els passos del seu pare cap a la Casa Blanca. Els Estats Units han t ingut presidents que han fet i desfet el mó n. El presid ent demòcrata Woodrow Wilson, per exemple, va pretendre que els Estats Units fossin un actor moral en l'escenari de les relacions exteriors. Per a Wilson, un idealista, Washington no havia de mou re's en funció dels seus propi s interessos, sinó per principi s. Per això va vo ler canviar les regles del joc, després de la Primera Guerra Mundial, i co nstruir un m ón de man era co l· lectiva, amb la Societat de Nacions com a fòrum que pogués

eliminar la injustícia i les causes de la guerra, l'existència de la qual sem pre va atribuir al desig dels di rigents, no dels pobles. ' En l'extrem oposat a Wilson, la històri a ha reservat un lloc especial al president William Howard Taft, que també va fer escola a prin cip i del segle XX, qu an va afirm ar qu e el se u objecti u en política exteri or era

"substituir les bales pels dòlars ". Taft, malgrat ho pugui semblar, no va ser un pacifista, sinó l'impulsor del que es coneix com diplomàcia de les canyo neres. A qui dels dos s'asse mbl a Bush ? A Wilson, de qui molt sovint pren prestada la retòri ca moral , o a Taft, que segurament s'ho hauri a passat bo mba a l'Afganistan, no nom és per les ca nyo neres sin ó p els d ò lars invertits per co mprar la voluntat d e tants tali bans? Bush es comporta, segons diuen els seus assessors, co m un presid ent que vol que el país no sigui ni co m un estrany campió ètic en un món d'egoistes, ni co m un país amb una avarícia superior a la mitjana, si nó com un país normal ql1e vo l ga rantir o augmentar el seu poder. Potser sig~i així, però Bush té una manera d'explicar-

se un pèl estranya. Va arribar a la presidència quasi de ca rambola, i no només pel co ntrove rtit reco mpte electoral de Florida de fa dos anys. L'escollit per co nsolidar la dinastia dels Bush era Jeb, el germà petit de George que ara ha estat reelegit com a govern ador de Flori da. Jeb és un co nservador articulat, que no només parla espanyo l en privat (la seva dona és mexicana), sinó que estava c ridat, alm e nys familiarment, a ser el que avui és George. Però Jeb va perdre les eleccions a governador de Florida el1 994 i el seu germà va guanyar les de Texas, cosa que el va co nvertir en favorit. És impossible sabe r co m s' hauria desenvolupat la història amb Jeb com a president, però una cosa sembla clara: els Bush semblen un ca lc quan es tracta de guerra. Guanyen les guerres, però no les saben acabar. Osama Bin Laden, després del co nflicte de l'Afganistan, segueix viu i en parador desconegut. I Saddam Hussein, tot i ser derrotat per Bush pare e11991, continua en el poder, almenys de moment. Bush II enca ra té temps per aprendre.

Vinye/a d. "Ferreres'; publicada a "El Periódico de Catalunya'; .114/11/02.

~6 MU;)N6~

:Z6 l'1eTRE6 I 6eN6e u.oc::

NeN. NO Hei ~ ... NO

l.'AtUtQ He) I)E¡A BeN "';.,;.;..;..;::..:::::.:;;;;.;::::=~ tP16 oà-l tiOl,. ~, PA~'

~ AI,.

He)

A 60TA l,.'AI6ÜEAA HlCAPuN~

pe MeAAVEUA

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ÜPinió Jafre Villanueva i Beltran Presidenl del Consell delaJovenlul deBarcelona (CJB)

Declivi del bàsquet americà?

Faml1ies joves: qui les ajuda? S6n bones les pol/fiques actuals? En els darrers anys, la famí-

El sistema del sud d'Europa

Mundial de bàsquet als Estats Units: la selecció americana queda en cinquè lloc. Per què aquesta pèssima classificació? S'estan escurçant les distàncies entre el nivell dels Estats Units i d'Europa? Els Estats Units es prenen seri-

propers processos electorals.

lia ha deixat de ser una realitat

al qual pertany l'Estat Espanyol

Tots els partits catalans coinci-

institucional rígida i ha donat

és un model imperfecte d'estat

deixen en la urgèn cia d'arribar

lloc a una varietat creixent d'es-

del benestar. Les famílies assu-

a un pacte social per legislar i

tructures familiars amb multi-

meixen una gran part de les

promoure polítiques de suport

tud de formes de parentiu i

càrregues de reproducció so-

a les famílies. Però no tindria

diversitat de llars. S'està diluint

cial i de la cura de persones

cap sentit abordar mesures

el predomini del model clàs-

perquè la cobertura és escassa,

concretes de suport a les famí-

sic de família formada per una

les prestacions públiques són

lies en un marc que no

parella casada amb filfs. Entre

poc

considerés altres qüestions ge-

la gent jove, proliferen parelles

universals. Segons un informe

nerals com són treball o

de fet, famílies reconstituïdes

de l'OCDE les famílies de l'Es-

habitatge. No obstant, si que es

de separacions anteriors,

tat Espanyol són les més

poden apuntar algunes pro-

parelles homosexuals, formes

desassistides de la UE, cosa

postes concretes, com l'aug-

osament aquesta competició? Els entrenadors europeus són tàcticament millors que els americans? Són tan bons, els jugadors de l'NBA? Per

alternatives de convivència

que està fortament vinculada

ment de les ajudes econòmi-

respondre bé aquestes

comunitària amb nens i nenes,

al fet que tinguem l'índex de

ques directes o les desgravaci-

i, com a grup emergent, les

natalitat més baix del món.

ons fiscals per nombre de fills,

pregurtes necessitaríem un article per a cadascuna. Pe~ una banda, l'NBA té un magnífic màrqueting que aconsegueix que coneguem bàsicament les juga-

famílies monoparentals cons-

eficients

i

no

són

I és que avui dia mantenir

la regularització dins del siste-

que

¡ilis és un luxe. Hi ha consens

ma legal laboral de permisos de

aborden la maternitat en soli-

social en la demanda d'ajudes

paternitat obligatoris, o de per-

tari i pares i mares separats o

estatals per a les famílies. La

misos per atendre fills i filles ma-

divorciats. El concepte de fa-

necessitat de promoure ajuts a

lalts, l'extensió fins a fer-la universal de la xarxa pública de

tituïdes

I I

Dani José Coardinador Brisquel Sala·Clarot

per

dones

mília s'està redefinint, i això vol

la natalitat i a la cura i educació

dir que també s'hauran de

dels fills i filles ha tornat a apa-

llars d'infants ... Hi ha moltes me-

redefinir les polítiques públi-

rèixer a l'arena política, i és de

sures possibles, i no cal innovar

ques de suport a aquesta institució.

preveure que esdevingui un

massa: el que fa falta és volun-

dels temes centrpls en els

tat política per impulsar-les.

D~~~E. H.O.S~~T~~S: ... .. . . ..... .

"

.. ...

Josep Maria Mas j;jr~/o; m~sic~1 d~ la'Co;al êJar~r

\ " ' dOT La magia sed uctora ' Fa un dia gris. La boira senyoreja pels teulats. Avui m'he llevat en pau,no em fa mal res. Diria que un àngel bo m'ha fet a mans la clau de la capseta dels valors d'Operación Triunfo. Provo d'obrir-la. Oh, sí, va bé! Repasso els arxius: estructura del programa, jurat, presentadors, directora, professorat. .. Aquí, sí, aquí! Tretze milions d'audiència màxima! Vuintanta mil participants als càstings! Molts són els cridats i pocs els escollits! La gent jove, la gent gran, tocada per la màgia seductora del programa, s'enganxa als ídols de carn i ossos, persones normals, que, del jardí, la bastida, el taller o l'orquestrina s'enfilen al tren de la fama i del triomf en només quatre dies ... La bellesa, les aptituds dels concursants, la progressió en les disciplines de l'acadèmia, les actuacions a les gales, poder votar un favorit, salvar un nominat, la llibertat d'escollir el nostre programa preferit, ens porter;¡ a sadollar-nos de la màgia seductora que enganxa, perquè es fonamenta en el principi d'identificació de cada persona amb els ídols més propers. I tot plegat ha disparat la febre de cultivar la veu, d'apuntar-se a classes de cant, que ha fet créixer la matrícula en moltes acadèmies i ha fet adonar de la importància de preparar-se per cantar millor, cosa que també redunda a favor de les corals. I, mentrestant, el sol ha fos la boira i ens ha engrandit el món de la claror.

I

des més espectaculars i els quinze o vint millors jugadors d'aquesta lliga de les "estrelles"; per l'altra, a la selecció dels EUA no hi havia cap jugador dels Top15. A més, no té res a veure com es prenen el Mundial a Europa i com se'l prenen als Estats Units. Són dos maneres de veure el bàsquet diferents, però ~stà clar que els entrenadors europeus porten el Mundial més ben preparat. Per una altra banda, i sense ànim d'ofendre ningú, penso que si un jugador com Raúl López ha de substituir Stockton és que alguna cosa està canviant a la millor lliga del món. De tota manera, estic convençut que amb els dotze millors jugadors de l'NBA cap equip europeu tindria -ara per ara- res a fer.

TOT CLAROR

3

_ ()p~ iru ~o ~ ~

________________________________ Juana Teresa Belancor

'ENTREVISTA CURTA

. Vi~ep~esidenia de I~ssdcja;ió ÍJreia ~ori; d/gn~e~1

"Eutanàsia: els legisladors no poden estar en contra d'una opini6 majoritària" Per què una associació per al dret a morir dignament? ,Es va crear amb la finalitat de defensar e ls dre ts de l malalt, i específicament, e ls dels malalts irreve rsibl es i terminals. En què consisteix el testament vital o de voluntats anticipades? És perquè la persona pugui decidir, abans d'entrar en una situació de malaltia, quin tipus de tractament vol. En aq uest se nti t, les legislacions de Vitòria o de Bilbao estab le ixen les co ndicion s a fi qu e les voluntats anti cipades siguin lega ls. Són molt bones perquè són lesgislaci ons de

futur. Quins límits hauria de tenir l'eutanàsia en el cas que es legalitzés? Impresc indible qu e la petició fos voluntària, reiterada, i que el diagnòstic i e l pronòsti c de futur estiguessin contrastats com a mínim per dos metges. També que la persona fos conscient i estigués lúcida quan ho deman és. Creu que s'acabarà legalitzant l'eutanàsia? Si mirem enrere, totes les cultures han regularitzat la vida, el principi de la vida i la mort. Jo crec que sí. No sé el temps que trigarà, però acabarà lega litza nt-se perquè és un debat que està

des de fa molts anys e n la societat, i quan to ta una societat demana algu na cosa' els legisladors s'adonen que no poden estar e n co ntra d'una opini ó majoritàri a. A part de la política, la religió hi deu jugar un paper important. Molt, molt, sobretot pel que suposa e n e l nostre inconscient de cultura que tens al darrere. És significatiu, per exemple, que al Japó, on hi ha un a c ultura de manteniment de la dignitat, l'assoc iació Dret a Morir Di gname nt tingui 95.000 soc is. No nom és só n bàsiques les c ree nces actuals, si nó que el trasfons c ultural hi té molta

importància. Si arribés un dia que es legalitzés hi podria haver metges que es neguessin a practicar-la? Per descomptat. Jo, en la qüestió de l'e utan àsia, sóc partidària de l'objecció de consciè ncia. Però hi ha una cosa molt important. Als metges, a les facultats, no se'ls ensenya, i aj udar a mori r ha u ri a de formar part de totes le s facu ltats de medi ci na: l'ètica mèd ica, l'e nsenyame nt de com ajudar a mo rir a una persona. M~S INFORMACIÓt I,

Tel. 93 412 32 03 wWVV.eutanasia.ws

En/revis/es: Es/erB.nach

Creus que s'han de retallar les vacances escolars a l'estiu?

FERRAN MEDINA

4

JOSE

A. GARcíA

40 anys

50 anys

Jo crec que sí. Les vacances que tenen els mestres i treballadors de l'escola són massa llargues. Per als nanos està bé, perquè si no van a l'esco la pod en realitzar altres activitats.

No . Els nanos necessiten descansar, i si són llargu es és perqu è e ls pares no volen tenir-los a casa. I, a més, els mestres de l'escola privada tenen un mes de vacances com tothom.

TOT CLAROR

LAURA MIRA 16 anys

ELVIRA ARAMBURU

No. Són massa curtes, o almenys es fan curtes. Però seria millor posar-les esgraonades, no totes de co p, perquè quan tornes a classe no te'n recordes de res.

Sí. Crec que potser sí són mas sa llargu es, encara que els mestres pensin que no. També crec que els nens s'ho passen bé a l'escola.

80 anys

POL QUINTANA 12 anys

Potser sí. Jo al final ja tinc ganes de veure els meus co mpa nys. Estaria bé fer les mate ixes van cances, però repartides al llarg del curs i que duressin un mes o un mes i mig .

PUB LI-REPORTATGE

La Quiropràctica

La seva columna vertebral, la seva salut e

o

LA QUIROPRÀCTICA utilitza diverses tècniques que s' apliquen sobre la columna vertebral

EL SISTEMA NERVIÓS controla cada òrgan del nostre cos. Si aconseguim que la Columna Vertebral funcioni perfectament, el propi cos s' encarrega de mantenir-nos sans i millorar la xarxa de comunicació de tot l' Organisme. Quan una o més vèrtebres es desplacen de la seva posició natural es produeix un pinçament en el nervi. Això, s'anomena SUBLUXACIÓ

.li

O

Experimenten un benestar físic, mental i social més alt Estan més capacitades per suportar l'estrès Acostumen a estar més sanes

Una Subluxació vertebral dificulta la transmissió nerviosa a tots els òrgans, i repercuteix en el deteriorament de la nostra salut.

~0 '\

Més propenses a realitzar exercici vigorós Menys propenses a ser hospitalitzades 'Menys propenses a acudir a un geriàtric Més propenses a gaudir d'una bona salut Menys propenses a utilitzar medicaments Més activades dins les seves comunitats

L'objectiu del Quiropràctic és corregir les Subluxacions .... mitjançant tècniques es pecialitzades

,-

e

~

I·

,

\

fi' ., ~~' ., ~ ~

Com pot vostè saber que té una Sul)luxtació? . A GLOBAL CBIROPRACTIC /' mitjançant les últimes tendè cies en escàner i la més alta tectiolQgia '

A partir del 16 de desembre

GLOBAL CHIROPRACTIC ROGER DE LLÚRIA, 93, 3r 20 TEL. 93 215 89 07

primera visita GRATUïTA

si presenta aquest cupó A) MYOVISIÓ ESCÀNER B) EXAMEN POSTURAL C) RECONEIXEMENT QUIROPRÀCTIC O) INFORME

JOSEP MARIA SUBIRACHS ESCULTOR Elogiat per molts i criticat per d 'altres, Subirachs és un d 'aqLJells artistes que susciten opinions de tots colors. Uns el consideren un avantguardista. Uns altres creuen que desvirtua la idea original d'en Gaudí i trenca la unificació d'estils de la Sagrada Família. Fins i tot hi ha hagut manifestacions populars contra la seva obra. El que és cert és que ningú nega que Subirachs és un artista mundialment reconegut i que, sens dubte, deixarà empremta. Valia la pena parlar-hi Entrevista: Sergi Larripa Fotos: Ester Benach

liLES CRíTIQUES QUE HE REBUT SÓ'N PRODUCTE DE L1ENVEJA Vam sol· licitar aquesta entrevista fa molts mesos, fins i tot pensant que no podríem fer-la mai; però, inesperadament, ens vam trobar amb la gran sorpresa. Gràcies a l'hàbil tasca de la relacions públiques del Temple, Subirachs ens responia positivament l'endemà mateix de la petició i ens citava per al cap de tres dies, el . dia que entrevistàvem Etsuro Sotoo, l'escultor de la Façana del Naixement (publica,da al número 36 de Tot Claror). La relacions públiques del Temple només ens va donar dues consignes: la primera, "no podeu entrevistar-los als

6

TOT CLAROR r

dos junts. Tenen una mena de competència, diferents criteris... i no es fan ... "; la segona, "sigueu molt puntuals amb el senyor Subirachs, no fos que ... ". La veritat és que entrevistar Josep Maria Subirachs fa respecte. Un té la sensació d'estar davant una d'aquelles figures de l'art que passaran a la història. Com si fóssim davant Picasso. I

II

taula on dina i del llit on dorm. Una casa molt senzilla i humil, pròpia de gairebé un asceta, i que és dins del Temple de la Sagrada Família. Havia dit Picasso? Més aviat sembla que estiguem davant d'en Gaudí! Subirachs ens fa seure, ens fa sentir còmodes. Es mostra positiu davant l'entrevista i ... anem per feina.

encara fa més respecte quan l'entrevistes a la taula del despatx de

Se sent privilegiat, per fer el que fa?

casa seva, envoltat de llibres, de papers a mig dibuixar i de pedres a mig esculpir, a només uns metres de la

Home! Fer aquesta obra és importantíssim per a mi. Pensi que aquesta Façana de la Passió és, sens

_ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ __ _ _ _ Entrevista "Estimo tant Gaudi i el respecto tant que no puc imitar-lo, no vull potinejar la seva obra. He de fer una obra personal. Vull que quedi clar el que va fer Gaudí i el que vam fer els a1tres" dubte, el conjunt escu ltòri c més gran que s'està fent al món ara.

Se sent valorat? Reconegut? Bé... , sí. La meva obra és cada cop més apreciada, tot i que, co m sabeu, també desperta molta polèmica. Però a això ja hi estic acostumat. Una obra creativa, co m que és nova, se mpre desperta pros i co ntres, però porto bé la polèmica. Demostra que la ge nt s'interessa per l'obra, per la Sagrada Família. Pitj or seria la indiferència.

Troba que són justes, les crítiques? Home, depè n. Fa un s anys hi va have r un a críti ca mo lt forta , quan només acabàvem de començar l'obra. Això ... què vol que li digui, és com si a un nove l·li sta li critiqu essin l'obra have nt-n e ll egit no més la primera pàgina. Va ser una crítica abs urd a, producte, em penso, del fet que l'obra era molt cobdiciada. Hi havia molta

"

enveja, en aquells atacs.

Quan li van encarregar la Façana de la Passió tothom ja sabia que vostè era un artista amb una personalitat pròpia i que la voldria plasmar en l'obra, oi? Exactament. Quan em van plante-

24 hores pensant en la seva obra Josep Maria Subirachs va néixer a Barcelona el 1927. Des de jove va manifestar una vocació d'artista integral: pintor, grabador, escenògraf, escultor, conferenciant, crític d'art ... sempre amb la vocació de l'arquitecte que hauria volgut ser. Es va forjar com a escultor fent d'aprenent al taller de Casanovas, al costat del mestre Maillo!. Ben aviat la seva prolúica obra començaria a donar resultats. Ha treballat en projectes per a països de tot el món, passant pe,r diferents períodes: mediterrani, expressionista, abstracte, nova figuració ... , períodes sempre caracteritzats per les fOlmes geomètriques i les IÚlies rectes. Malgrat que segueix acceptant altres encàrrecs, des de fa quinze anys dedica la major part del seu temps a la Façana de la Passió de la Sagrada Família, on fins i tot es va instal'lar, com Gaudí: "A1xi; quan m'aixeco no he d'agafar el metro per anar a Ja feina, 1 Ja visc més intensament'. Viu la Sagrada Faml1ia gairebé les 24 hores del dia: "No tinc horaris. Aquí es treballa

sempre. De vegades, quan no puc dornúr a Ja nit, no em poso a pIcar, però sí a dibuixar o preparar Ja pedra de J'endemi'i' . Treballa amb només dos col' laboradors, en Ramon i en Bruna. "Sl tingués més gent no donaria a l'abast, perquè tot ha de passar per Jes meves mans' .

jar si voli a fer la Façana, només vaig demanar dues coses per acceptar- ho : una era viure a l'obra i l'altra era que, per respecte a Gaudí, no l'imi tari a, sinó que desenvoluparia una obra personal. Perquè jo estimo tant Gaudí que no vu ll potinejar la seva obra. Jo el que trobo terrible és la imitació; si no, arribaria un moment que la gent no sabria què és d'ell i què és dels qui hem vingut desp rés.

Creu que Gaudí va deixar el projecte obert perquè els qui vinguessin més tard el personalitzessin? I tant! Per això ell va fer el Temple ve rti ca lm ent, i no horitzontalme nt. Només es va dedicar a una sola façana (la del Naixement), i va deixar el projecte obert a fi que d'altres fessin la resta de façanes.

Què és per a vostè la Sagrada Família?

La Sagrada Família esse ncialment és cè lebre perquè és una obra d'en Gaudí i ell cada vegada és un artista més reconegut. Està de moda cada vegada més. És l'artista més important que ha tingut el nostre país, i per aquest motiu és coneguda. Ara bé, sí que hi ha una cosa afegida: és una obra viva, que s'està fent, i la gent això ho considera un espectac le. Seria co m visitar Chartre i veure'n co nstruir la catedral. Seria un espectacle increïble, que aq uí es dóna. I quan s'acab i la Sagrada Família, i em sembla que encara en tenim per temps, serà un edifici tan espectacu lar que serà cèlebre perquè va ser començat per Gaudí, un creador molt extraordinari .

Qui és per a vostè Gaudí?

més que un club', doncs la SagraFamíli a és més que un temple. És monument representatiu de la ciude Barcelona, és l'ob ra més cèle-

L'artista més creador del nostre país. Un home que va portar fins a les darreres co nseqüè ncies l'arquitectura en vo lta, amb la columna inclinada, la gran creació que aguanta la co nstru cc ió. També va se r un gran creado r de formes, una mena de presurreali sta.

bre que hi ha a Catalunya i un edifici conegut arreu del món, a banda que té la parti cularitat que no està acabat.

El surrealisme, que ve després, ja s'ini cia en Gaudí. Per això a Dalí li agradava tant Gaudí.

Representa la ciutat de Barcelona així co m la Torre Eiffel representà París o l'Estàtua de la Llibertat Nova York.

Vosté està fent la Façana de la Passió, i això vol dir treballar constantment amb la figura de Jesucrist. Qui és Jesucrist per a vostè?

Recordant aq uella frase que el Barça

"Estic acostumat que la polèmica envolti la meva obra. Una obra creativa i nova sempre desperta pros i contres ... i demostra que la gent s'hi interessa. Pitjor seria la indiferència"

la Sagrada Família?

'és da un tat

Per què creu que és tan especial

TOT CLAROR

7

_ Entrevista "Em sento molt privilegiat de poder treballar a la Façana de la Passió. Pensem que actualment és el conjunt escultòric més gran i important que s'està fent al món" És un home que va revolucionar el món. Un personatge històri c, extraordinari. Miri si he estat de sort que n'haig de representar els últims dies, uns moments molt dramàtics en la vida d'un home que en morir va canviar la història del món.

Els anys que fa que treballa a la Sagrada Família han intensificat la relació que vostè tenia am b la figura de Jesús? El que m'han ajudat és a aprofundir en els documents que hi ha sobre ell, en els Evangelis. Pre cisament, darrerament he hagut de col·locar una porta dedicada a l'Evangeli de Sant Mateu i ara estic fent la porta de l'Evangeli .de Sant joan i, per tant, haig d'aprofundir sobre aquest personatge tan extraordinari que va canviar la història.

Hi busco un caràcter molt dramàtic, molt brutalista, per no ca ure en Que sigui molt l'estampeta . expressivista i tràgic, com ho és el tema que haig de tractar: els trets de la vida de jesús.

També és bonic saber que és com un ésser viu, que anirà creixent després de nosaltres.

Li dol pensar que no veurà acabat el Temple de la Sagrada Família?

No és gens creativa. Imita o vol imitar l'esti l de Gaudí, no aporta res a la història de l'art. Potser és el que ha de fer, completar alguns dels elements

Home, és evi dent que cap de nosaltres el veurem totalment acabat.

Com valora l'obra d'Etsuro Sotoo, l'escultor de la Façana del Naixement?

És important per a una persona com vostè, que treballa a la Sagrada Família, viure intensament el cristianisme? jo sóc agnòstic, però culturalment cristià i, per tant, em puc dedicar d'una manera plena i intensa a aquesta obra. Si jo hagués de fer un temple d'una altra religió que no fos la meva, la de la cultura del meu país, doncs no el podria fer perquè no serviria.

Com li agrada definir la Façana de la Passió? He realitzat una composició molt clàssica, que es pot llegir de seguida, com si fos una pel ·lícula. TQtes les escenes, des del Sant Sopar fins a l'enterrament, hi estan narrades d'una manera clara perquè tothom les pugui llegir.

Què destacaria de la Façana pel que fa al tractament escultòric?

8

TOT CLAROR

• Una ciutat per viure-hi? Barcelona • Un lloc per anar de viatge? Nova York • Un plat? Qualsevol de cuina mediterrània • Un llibre per llegir? El pènjol negre, d'Stendhal • Una pel'lícula de cinema? Ciutadà Kane, d'Orson Welles • Un mitjà per estar informat? La ràdio • Mar o muntanya? Les ciutats • Un cantant o grup musical? Un clàssic mundial: Strawinsky • Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Leonardo Da Vinci

• Què valora més de les persones? La intel . ligència • Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Lluitaria contra la violència • Un artista que admiri? Miquel Àngel • Una persona contemporània que admiri? Coppola • Què s'enduria a una illa deserta? Llibres • Un desig confessable? Que la meva obra em sobrevisqui

L

_______________________________ Enare~sm que Gaudí no va deixar acabats. Gaudí i els altres escultors que han treballat en la Façana del Naixement, que almenys han estat sis.

A vostè, que ha creat tant, li agradaria poder dedicar més temps a d'altres obres o se sent gratificat per treballar tant a la Sagrada Família? A mi ja m'agrada treballar d'encàrrec i l'encàrrec d'una Façana com aquesta és extraordinari. És clar que no pots ferho tot, però aquesta obra mereix deixar de fer-ne d'altres per dedicar-s'hi.

Tot i així segueix fent encàrrecs, com el monument que va fer a en Francesc Macià a la plaça de Catalunya?

obres que creia importants i que, fins i tot, evitaven que la mev a vida es co ncentrés en una de sola, fet que potser em podria perjudicar. He intentat distreure'm de la Sagrada Família

des, miri la Façana de la Passió? M'agradaria que veiés exactament el moment en què es va fer: a finals del segle XX, i que servís de testimoni de l'època en què va ser realitzada.

amb d'altres obres.

Com veu l'art actual? Ara és una època molt difícil, una mica crítica, i és diffcil de poder-hi fer de jutge. Es fa molta obra creativa i molt interessant, però costa molt de jutjar. Diguem que els arbres no deixen veure el bosc.

Hi ha alguna cosa que el preocupi, de la societat actual?

Sí, mentre he estat a la Sagrada Família també he treballat en dos mo-

No m'agrada gens ni la guerra ni la violència que podem veure cada dia. Però, tot i així, sóc un gran admirador de l'època en què visc. Això és molt

numents a Corea, en aquest de la plaça de Catalunya, en un monument

important per a l'artista, perquè és un testimoni de la pròpia època. Ha de

dedicat a Garda Lorca a Cadaqués, en un a Tarragona dedicat al mil·lenari de Catalunya ... És a dir, mentre he estat a la Sagrada Família he realitzat altres

ser un testimoni que puguin veure els qui vinguin després.

Com li agradaria que la gent el recordi quan, d'aquí a moltes dèca-

Acaba l'entrevista. Li fem les fotos ... ara aquí, ara allà. Ens torna a sorprendre amb la seva positiva predisposició; fins i tot ens dedi ca un lli bre. Tenim una última c uriositat : per què ens ha co nce dit aq uesta entrevista? "Em

sembla interessant atendre una revista local. És molt important que els veïns del barri i la ciutat coneguin més la Sagrada Família, i s'hi apropin més sovint". Hem acabat. Ens felicita per l'entrevista. Diu que s'hi ha sentit molt bé. Aquest compliment ens acaba de trencar els esquemes. Sortim contents i sorpresos. Perquè esperàvem un home més introvertit i "diffci l"? Prejudi cis? Potser és que Subirachs és un altre geni incomprès a la seva època ... com també ho va ser Gaudí?

aRUPO

, Avda. Gaudí, 1-3 Tel. 93 436 67 30 Fax 93 414 21 95 08025 Barcelona

Por fin ••• AUTENTICA PIZZA Babilonia se encuentra muy cerca + deEl grupo sus hogares. en Avenida Gaudí. n 1-3 2

(Sagrada Família). nuestros establecimientos pueden + Enencontrar una gran variedad de platos

+

de la

cocina Balcanica. Europea y.Mediterranea.

BRASfRIA

cI Santaló, 125

+

Tel. 93 201 09 04 Fax 93 414 21 95 08021 Barcelona

fSPfCIALlDADfS BAlCANICAS Y MfDITfRRANfAS

+

cI Muntaner, 121

PIZZA AL HORNO Df lfÑA

Tel. 93 454 88 69 Fax 93 414 21 95 08036 Barcelona

un sinfín de especialidades + deY también. Oriente Medio como el HOUMOS. el FALAFEL o la SHAWARMA. así como platos muy tradicionales de la cocina mediterranea: COUS-COUS. CHULT o la fSPALDITA DE CORDERO al horno de leña. No duden. siempre a su servicio + cerca de ustedes! + BUfN PROUfCHO

www.babiloniabcn.com

_sü =u=t__________________

ENFORTIR ELS MÚSCULS DE~

"'

TERRA PELVIC per Mariona Violtín, metgessa i cap del Servei Mèdic del Poliesportiu Marítim, i Carola Suhirachs i Anna Yuguero, fisioterapeutes del Poliesportiu Marítim

Alguns problemes com la incontinència urinària poden originar-se per la debilitat dels múscu ls de la part baixa de la cavitat abdominal , anomenats terra pèlvic. Però amb exercicis d'enfortiment i una certa prevenció podem aconseguir reduir-ne les molèsties Anomenem terra pèlvic el conjunt de músculs que sostenen la part baixa de la cavitat abdominal i gràcies als quals la bufeta de l'orina, l'úter (en el cas de les dones) i el re cte es mantenen en posi ció normal. Així, la funció correcta d'aquests òrgans depèn de la integritat i fortalesa del conjunt de músculs definit al principi. H i ha diversos trastorns de terra pèlvic, com la urgència-freqüència miccional, els prolapses uterins, els prolapses rectals ... Però el que sol ser més freqüent, la incontinència urinària, es pot produir quan realitzem qualsevol esforç físic , com, per exemple,

La fisioteràpia del terra

pè1vic, com els exercicis que es basen en contraccions, ha aconseguit bons resultats en el tractament dels trastorns

Les causes Les causes que fan aparèixer aquests trastorns poden ser múltiples: parts freq üents o difí ci ls, re cu peraci ó insuficient del part, intervencions quirúrgiques en òrgans pèlvics, envelliment, manca d'activitat física o bé pràctica excessiva o incontrolada d'exercici, menopausa, restrenyiment i excés de pes. La meitat d'aquests problemes es presenten abans dels 45 anys i solen afectar més les dones que els homes. Per fer-nos-en una idea, un estudi sobre la incontinència publicat al British Medical }ournal l'any 1988 i realitzat sobre 833 dones va constatar que el 41 % tenien aquest problema i que la meitat d'aquestes dones tenien menys de 45 anys. I és que, al contrari del que pot semblar, moltes dones joves pateixen incontinència urinària malgrat no haver tingut fills encara. El mateix estudi

, ~ Bon nabal!

,00

...~

Aquestes festes et volem fer un regal:

flRTiVE~

·O PT.eS ,

esternudar o riure.

,

30 euros en ulleres monofocals

60 euros

Sardenya, 365 -Tel.lFax93 458 39 33 en ulleres progressives

tío

ia lil1enys de 25 anys, el 40%, entre 25 i 40 i el 46% tenia entre 35 i 44 anys.

Com podem solucionar-ho? Com en la majoria de problemes que afecten la nostra salut, el millor tractament és la prevenció. I cal iniciarIa com abans millor, més si sou persones actives que practiqueu molt d'esport o si teniu una professió que impliqui esforç físic. Tot i haver-hi trets comuns, cada cas pot tenir una orientació diagnòstica diferent. És per això que es recomana consultar sempre un especialista, perquè valori el problema de manera individual. Actualment, la fisioteràpia de la musculatura pèlvica s'està imposant com una alternativa eficaç, i ~'hi estan

Revisió Optomètrica Gratuïta Adaptació de lentS.de . contacte ~oves i semi rígides tfu Ulleres graduades .p~r a tot tipus d'esports fins Q un '30% de dte. a tots

ro

els socis de ,·Ss1"0rt;u Claror

·i Poliesportiu Sagrada Famlla

Salut Especial èmfasi en les embarassades Els exercicis del terra pèlvic són importants en qualsevol edat i etapa de la vida, però tenen un valor especial per a les dones, tant en l'etapa de l'embaràs com després del part. Durant l'embaràs es produeix un augment de l'hormona progesterona associat a un afluixament dels teixits i dels lligaments fibrosos que permet que les articulacions del cos es dilatin amb més facilitat. Aquest procés també afecta el terra pèlvic, més encara quan el fetus va creixent i deixa notar el seu pes. Practicar els exercicis per enfortir els músculs del terra pèlvic no només evitarà problemes d'incontinència urinària, sinó que també facilitarà el part i disminuirà el risc d'esquinços. La fisioteràpia després del part també ajudarà la vagina a recuperar el seu estat anterior i a la cicatrització, en cas que s'hagin produït esquinços en el part. l en els casos de parts múltiples o de les dones que tenen 2 o més fills, prendre's el treball del terra pèlvic com una activitat més del dia a dia és molt important per mantenirlo en bona forma. No en va, diferents estudis del British Medical JOl/mal (19882001) sobre la incidència de la incontinència urinària en les dones demostrava una forta relació entre el nombre d'afectades i el nombre de fills que tenien (un 17% de les afectades no tenia cap fill , un 42% en tenia un, un 48% en tenia dos i el 53% en tenia 3). aconseguint molts bons resultats.

Els exercicis de Kegel

"

En el tractament amb fisioteràpia hi ha diverses tècniques, com la teràpia de cons vaginals o els exercicis de Kegel. Aquesta última tècnica és una de les més consolidades i verificades i consisteix a fer contraccions actives i regulars dels músculs en diverses posicions i freqüències. Els exercicis són fàcils i només requereixen un cert temps de dedicació, ja que si es practiquen amb regularitat i, fins i tot, si s'associen a

les activitats més quotidianes, poden donar els primers fruits en unes 5 o 6 setmanes. I en uns 4 o 6 mesos es pot aconseguir que la musculatura del terra pèlvic hagi adquirit el to ideal. Treballar aquesta musculatura abans i després del part pot evitar problemes importants, i és el millor tractament per a la incontinència urinària que pot aparèixer després de tenir un fill (vegeu el quadre superior). MÉS INFORMACiÓ:

Servei mèdic dels poUesportius Claror, Sagrada FaoúUa, Marítim

I Nou can CaraUeu

Tovallola petita

+ Samarreta

Ronyonera

Petate

Tot: 20,00 euros! • Promoció fins 6 de gener de 2003 o exhauriment d'existències • • A la venda als poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim.

FUNDAC.O CLAROR _

I!SPOfIT' $AJ,JI1"CtJt1VRA ' LUfJRI!

BONS CONSELLS Per millorar trastorns musculars del terra pèlvic, els consells següents ens poden ajudar: 1. Eviteu una ingesta molt elevada de líquids i de begudes diürètiques com les begudes alcohòliques (cervesa, vi o destil · lats) i les que contenen cafeïna ( cafè, te, mate, cola ...). 2. Orineu regularment a intervals adequats i eviteu retenir l'orina molta estona. 3. Porteu una dieta sana i rica en fibres perquè, a més, us ajudarà a controlar l'excés de pes i l'obesitat. 4. No és convenient seure durant moltes hores seguides. Cal intentar estirar les cames sovint. 5. Eviteu la roba que oprimeixi la part inferior de l'abdomen: faixes, pantalons ... 6. Eviteu determinades pràctiques esportives: aeròbic, steps o carrera (produeixen impactes repetits). 7. Eviteu fer molts exercicis abdominals, sobretot les dones que acabeu de parir . En tot cas, sempre és millor combinar els exercicis abdominals amb els de KegeJ. 8. Si alguna vegada noteu una urgència miccional important, inclineu-vos cap endavant (com si féssiu una flexió per tocar-vos els peus). D'aquesta manera es disminueix la pressió sobre la bufeta.

_Dietètica

DIETA "' CROBIOTICA· per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

La paraula macrobiòtica es pot traduir com "ei gran estudi de la vida" (macro vol dir "gran" i biòtica, "estudi de la vida"). En ali mentació, significa tota una filosofia basada en l'equi libri dels aliments segons la tipologia que el principi oriental del yin i el yang defineix La macrobiòtica és una forma de vida i d'alimentació alternativa basada en antigues doctrines xineses i japoneses (Budisme Zen). Principalment, es basa en la filosofia xinesa del yin i el yang, qualitats que s'equilib.ren l'una amb l'altra i que existeixen en tots els objectes i cicles vitals. Són la cara i la creu de les coses: negatiu i positiu, sec i humit, fred i calent, masculí i femení. .. El yang representa el que és sòlid, sec, salat i amarg; en canvi, el yin creix a l'estiu i definei.ll: les coses lleugeres, vegetals, fredes, aquoses, humides, dolces, agres, morades i àcides. Per posar un exemple, la canya de sucre és una substància molt yin, perquè té un alt contingut de potassi, creix en un clima calent, és de color morat i de sabor molt dolç. En la macrobiòtica, doncs, no hi ha

Els avaladors coneixements secrets, ni tampoc fets estadístics ni anàlisis científiques, només una relació dinàmica en tot que convergeix en un coneixement intuïtiu i mil·lenari. L'equilibri entre aquests pols oposats és la clau de la felicitat i de la salut i la base d'una dieta equilibrada.

Els orígens

La macrobiòtica es basa en la filosofia xinesa del yini el yang, qualitats que s'equilibren i que existeixen en tots els objectes i cicles vitals 12

TOT CLAROR

diagnosticar tuberculosi i úlceres estomacals. Van augurar-li pocs mesos de vida, però Oshawa no va acceptar el diagnòstic i va començar a estudiar la medicina oriental. Va morir als setanta-quatre anys. A Occident, aquest estil de vida va fer-se conegut entre 1970 i 1980. En aquella dècada, però, se'n va practicar una versió perillosa que implicava menjar arròs sense refinar i poca cosa més. Per aquest motiu, molts adults i nens van desenvolupar una severa mala nutrició que va donar mala fama a la teràpia. Des d'aleshores, les dietes han estat modificades per reflectir el pensament actual sobre una nutrició equilibrada.

Va ser el japonès George Oshawa qui, en la primera meitat del segle XX, va desenvolupar la macrobiòtica com a camí cap a la longevitat, el rejoveniment i la salut. El. motiu de la investigació va originar-se en la seva adolescència, moment en què els metges li van

Aquesta filosofia aplicada a la dieta té els seus detractors, però també ha estat elogiada. exemple, la Societat Per Americana del Càncer, tot i afirmar que cap dieta pot curar la malaltia, reconeix que la macrobiòtica pot resultar beneficiosa si no es duu a extrems. Segons l'organització, aquesta dieta podria prevenir el colesterol nociu, abaixar els nivells de greixos del cos, funcionar com un programa per aprimar-se i, en conseqüència, prevenir certes formes de càncer associades a l'excés de pes (com ara el càncer de còlon i possiblement també el de mama). També reconeix que, com qualsevol altra dieta baixa en calories, pot fer

Dietètica Els aliments més equilibrats

En yin i el yang en la personalitat Aquesta filosofia també classifica les qualitats de les p e rsones. El yin és la calma, la serenitat, la creativitat, la sociabilitat i u na actitud i un comportament relaxats. Per contra, l'activitat, l'alena, l'energia i la precisió són Y;lJ1g. La majoria de persones tenen totes dues qualitats, però si una esdevé més forta es pot produir un desequilibri. Tenir massa caraterístiques yin ens pot conduir a una de pressió, a tenir cansament o a patir problemes de son. En canvi, un predomini fort de les característiques yaJlgens pot causar tensió, irritabilitat, hipe ractivitat i insomni. Qualsevol d'aquestes alteracions ens poden conduir a excessos alimentaris o a desequilibris dietètics.

Dins la gran varietat d'aliments qu e trobe m en el mercat, és prefelible que optem per aquells que no són marcadament yin ni yang. En la selecció següent trobem alglU1s dels més equilibrats:

Les persones també posseeixen qualitats yin i yang i el predomini dunes o daltres pot derivar en problemes de salut i o bé alimentaris

disminuir la pressió sanguíni a i potser el ri sc a pati r malalties cardíaques. No obsta nt, aclareix que la d ieta macrobiòtica pot ser peri llosa en dones embarassades, i nfa nts , ancians i persones dèbi ls (mala lts de cànce r in closos). En qualsevol cas, si es vo l segu ir una dieta d'aquest tipus hem d'adreçar-nos a un expert en nutri ció.

de la soja (com el tofa o el jempeh) i, de manera ocasional, dels ous.

En què consisteix la dieta macrobiòtica?

El 15% restant es div i deix en verdures marines en sopa o gu isades

La dieta macrobiòtica és simi lar a la del camperol trad icional japonès. Co nsiste ix en un 50% de cereals

"

(5%), sopes de mi ll, cie pe i x, de ll egums o de verdures (5%) i en les postres (5%), on s'inclouen el te, els

sencers cu its, pasta, pa, farinetes, arròs i tallarines a la paella. Un altre 25%,

grans de cafè, la fruita, l'arròs fermentat

de ve rd ures estac ionals de la te rra, cuites de moltes maneres diferents.

les ll avors i les nous.

Les proteïnes, un 10%, s'obtenen del

s'absté de qualsevo l ali ment adu lte rat o tractat químicament i procura reduir

peix local, dels llegums i dels productes

Y1n: Fruites, verdures verdes de fulla, nous, llavors, tofu i tempeh, sucs d e fru ites i verdu res, me lm e lades (fetes sense sucre refinat) i malta de civada.

Yang: cereals sencers (com l'arròs integra!), pa , farina, avena sencera, p eix i marisc , mató , mongetes, pèsols i llenties, sal, mill, salsa shoyu de soja, pastanagues , xirivies, ca rabassa cuinada i cebes cuinades.

al màxim els làctics, la mel, les carns verme lles, les aus i els greixos an imals, encara que evita també una rigidesa absoluta. En aquest tipus de dieta, en què els cerea ls tene n gran importància, cal mastegar bé per tal que l'alt contingut en fibra sigui ben digerit.

(amaskoe), l'agar agar (verdura mari na), MÉS INFORMACiÓ:

Com s'observa, la dieta macrobiòtica Servei Dietètic dels poliesportius Oaror, Sagrada Família i Marítim

Especialistes en neteja [X]@~@&[?¿J

®®

GRAN VARlEDAD

@[1

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família , Nou Can Caralleu

HERSAN 98 SL CI Ebro, 11 Tel. 936823594 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

CERVEZA5 DE

IMPORTACION MENU DIARIO: De lunes a viemes . . 6,50 € Sólxrdos . ..... . . 7,80 € Domingos . . . . . .. 7,80 €

lVueva Can deb a

ocadlllos

ESPECIALlDADES: • TQpas variadas • Ensaladas • Bocadillos fríos y colientes • Torradas variadas • Montoditos • Hamburguesos

Y mucho mas a la disposición del cliente...

Av. Gaudi, 11

Tel. 93 435 43 83

_Mens sana

trastorns psicològics

de

Ilalil~lentació ..

"

,

CAUSES, CONSEQUENCIES I per Carme Giménez

REVENCIO

i Camins, llicenciada en Psicologia i tècnica en Psicoestèlica

El més difícil en el tractament d'aquests trastorns és que la persona nega que el seu comportament sigui anòmal ,

De quina forma el fet de menjar pot arribar a convertir~se en un suplici, i el plaer de delectar els aliments en un càlcul de calories? Quan el fet de controlar excessivament el que ingerim es converteix en una obsessió i un patiment que pot comportar-nos problemes de salut greus podem parlar de trastorns de I ~alimentació Entre els trastorns de l'alimentació hi ha l'anorèxia i la bulímia, que es donen majoritàriament en les dones i que comporten una pèrdua dels hàbits alimentaris, una baixa autoestima i una interpretació deficient de la pròpia imatge corporal.

Anorèxia i bulímia Psicològicament, la persona que pateix anorèxia és molt perfeccionista, emocionalment inestable i amb un concepte de l'èxit social relacionat amb el fet d'estar prim. És vulnerable i creu que, canviant el seu cos, la seva vida

14

TOT CLAROR

també serà millor. Rebutja mantenir el pes dintre del que li demana la seva constitució i els paràmetres de la normalitat, té una immensa por de guanyar pes i, malgrat perdre'n, el temor continua fins que distorsiona la percepció d'el seu cos i es veu grassa (tot i estar, realment, en una situació de desnutrició). Per això, va reduint la quantitat i varietat del que menja. AI principi, elimina els aliments que suposa que porten més calories, però al final la reducció és tan estricta que sempre ingereix els mateixos aliments. També evita les situacions socials en les quals

es pugui veure obligada a menjar, com sopars d'amics o celebracions festives. En alguns casos, alterna la restricció amb episodis de voracitat, ja que el cos li demana menjar, i aleshores tracta de compensar-ho amb vòmits autoinduïts, o bé amb abús de laxants i diürètics. Els cicles menstruals es f~n irregulars i es pot perdre el 15% o més del pes. Les persones que pateixen aquest trastorn acostumen a abusar de l'esport per cremar calories. De fet, en algunes modalitats esportives és freqüent trobar persones anorèxiques, i les taxes més elevades les trobem entre les gimnastes. El més difícil en el tractament d'aquests trastorns és que, malgrat l'evidència de la malaltia, l'afectat nega que el seu comportament sigui anòmal i, en els casos més extrems, pot arribar a morir per desnutrició. En la bulímia, la persona té crisis en les quals ingereix una gran quantitat de menjar, perd el control sobre el seus impulsos i té la sensació que, un cop ha començat, no pot aturar-se. Aquests afartaments es repeteixen amb una freqüència aproximada de dues vegades per setmana i suposen un sentiment agut de culpabilitat que es

______________________________________ ~enssana Hem passat de Pespiritualisme victorià en què predominava Pesperit sobre la carn al culte a la imatge, que culmina en una imagocràcia

Consells per prevenir els trastorns alimentaris En aquestes malalties és important una bona prevenció. La mateixa malnutrició pot deteriorar profundament la ment de la persona afectada, per la qual cosa com més instaurada està la malaltia més costa de retrobar l'equilibri. Per aixb, canviar o preservar ce Its hàbits evitarà que les persones més properes (fills/ es, germans/ es ...) arribin a patir algun trastorn alimentari. • Menjar a taula i si pot ser acompanyat millor • Evitar endrapar qualsevol cosa directament des de la nevera o pel carrer • Menjar amb les persones més properes (pares, fills, amics, etc.) ens farà retrobar la vinculació social i afectiva que dóna l'aliment, i aconseguirà convertir el fet de menjar en un acte agradable

compensa amb vòmits, laxants, etc. En aquests episodis ingereixen

• Defugir els comentaris reiteratius sobre l'aspecte físic dels fills, sobretot si són negatius

pastissos, galetes o qualsevol altre aliment de forma compulsiva i molt ràpida; la persona continua menjant tot i experi mentar, fi ns i tot, mal d'estómac. Acostumen a fer-ho en moments d'estrès o ansietat, perquè el fet de menjar els proporciona una sensació de relaxació i un sentiment de plenitud interior. També hi ha una gran preocupació per la silueta i el pes, malgrat que els excessos els acostumen a portar a un exagerat sobrepès, amb totes les conseqüències sobre la salut que alxo implica: hipertensió, colesterol, malalties coronàries, etc.

La influència social

\I

En aquests trastorns és important valorar la influència social que s'exerceix, avui dia, sobre la necessitat d'aprimar-se. Per exemple, als mitjans de comunicació trobem constantment dietes, aliments Iights, aparells i tota mena de sistemes per aconseguir un cos sense greixos. També, a través de la moda, el cos ideal ha esdevingut mancat de les corbes pròpiament femenines (sobretot malucs i pit) i s'ha marcat una estètica que masculinitza el cos femení. Aquesta moda d'jdealitzar la dona

• Dintre dels aliments saludables, no fer cap restricció i evitar fer consideracions sobre dietes o aliments baixos en calories, ja que els fills poden imitar els afanys per aprimar-se dels pares • Promoure un bon equilibri entre el fons i la forma de la persona, cercant una bona identificació amb la prbpia imatge corporal i amb les qualitats i capacitats personals. Tot i així, cal intentar no caure en l'error de negar la influència psicolbgica de la imatge i fer entendre que justament l'atractiu d'una persona consisteix que s'accepti a si mateixa, dintre dels lúnits del que pot ser perfeccionable. L'encant té a veure amb el fet de sentir-se bé amb el propi cos, més que en la perfecció d'aquest, i en no oblidar els factors intangibles que també configuren la imatge (com és, per exemple, l'expressivitat). No en va, la psicoestètica ens recorda que "no hi ha bellesa extelior sense l/na halmonia interior".

prima va començar als anys vint, mentre que, per exemple, en altres societats com a Samoa les dones només son admirades quan estan grasses i ja han entrat a la maduresa; per tant, els mites de joventut i aprimament res tenen a veure amb els nostres. A més, durant segles, s'ha oblidat el fet que l'ésser humà està constituït per un fons (l'esperit o ment) i una forma (el cos), tots dos de cabdal importància per aconseguir un equilibri psicològic harmoniós. Abans només es donava importància al fons, desestimant la forma. Les creences que imperaven veien el cos com una part menyspreable, la culpable dels pecats de la humanitat i que, per tant, havia, de ser ignorada i

menystinguda en pro de l'esperit Ara, hem donat un tomb a aquesta concepció i, abans de trobar el punt mig, com passa en tots el progressos ideològics que fa la humanitat, hem passat a sobrevalorar el paper del cos en la pròpia vida. Així, hem passat de l'espiritualisme victorià en què es remarcava la preeminència de l'esperit sobre la carn, a la situació actual, en la qual el culte a la imatge culmina en una imagocràcia. Però, lluny de veure ,el fenomen com un signe de frivolitat de la societat actual, l'hem d'analitzar i valorar com una reacció històrica, que ens portarà a trobar el benèfic equilibri entre el fons i la forma, que fins ara se'ns havia negat.

Aquest desembre, estrenem botiga! Veniu a veure'ns i aneu d'estrena - - - - -com - - - nosaltres! FELT FS 800

ORBEA SHERPA STT alumini, suspensió regulable i canvi de marxes Shimano Deore

-r

-_~

~ ~

v.

'(;;- '

~j,1 "-, '

'10% descompte I Abonats instaHacions _ Fundació Clarór

CI Verneda, 16-22

.;;;.

.:-;

~

¿?- n~'

+ I t'JFO\<.f"\ACIÓ:

933 077 475

WWvV.oicicIO+.ne+

Lflu

_Enforma

TOTAL BODY CONDITIONING: TREBALL AERÒBIC I TONIFICACiÓ per Graciela Inness, responsable de l'Àrea de Condicionament Físic de l'Esportiu Claror, i

Argia de la Peña, monitora d'aeròbic

En els darrers anys, a l'aeròbic clàssic s'han afegit un seguit d'activitats que, com sempre, ens arriben per influència nord-americana. Els steps, el funky, el hip hop, el body pump ... , tots sorgeixen de la necessitat de fer les activitats més atractives i variades, amb noms que atreguin (si poden ser en anglès, millor) i que arribin a tothom. Una d 'aquestes activitats és el TBC o Tota! Body Conditioning

El ventall de possibilitats que ofere ix una instal ·lació esportiva ha crescut en quantitat i, sobretot, en qualitat d'un temps ençà. A partir de l'increment considerab le dels practicants d'esport i de l'augment d'instal ·lacio ns (hi ha més competència) s'ha redissenyat l 'oferta per sati sfer la demanda. Ara, els

usuaris poden acced ir a activitats cada cop més específiqu es i atractives.

El TOC: aeròbic

+ tonificació

El TBC (Total Body Conditioning) és un mètode integral d'entrenament per

testructura de les sessions és molt flexible i permet treballar tots els grups musculars amb el suport de material cüversicoreografles

16

TOTClAROR

a la millora de la condició física cardiovascu lar i muscular. L'objectiu principal és barrejar un treba ll ae ròbic amb un de tonificació. Entenem per treball aeròbic aquell fet amb coreografies i música, en què el treball de resistència és el més important, i per tonificació el treball de força amb tot tipus de material. Per tant, ja no es tracta d'una classe d'aeròbic simple, sinó que es combi na la força amb la resistència. Les coreografies són més senzilles, més curtes, i poden ser d'aeròbic o d'steps. El treball de força ofereix moltes més possibilitats: es pot fer individual o per parelles, amb o sense material. Cada

Aeròbic o TBC? El TBC és un dels molts recursos que tenen els tècnics per configurar el seu programa a les classes d'aeròbic. Altres recursos són el funky, el hip-hop, els steps... Tot i que cadascun d'ells té prou entitat com per ser tractat per separat i com a activitat dirigida concreta, tant a l'Esportiu Claror com al Poliesportiu Sagrada Famt1ia es combinen algun d'aquests continguts durant el mateix curs d'aeròbic per tal de fer més variades i enriquidores les classes.

- - - - - - - - - - - - - - - - - En forma La sessió ha de treballar diferents grups musculars de manera intensa i amb períodes de descans suficients per recuperar-se In co p, però, hi ha més material i més variat: cord es, barres des d'1 kg, gomes elàstiques, turmelleres de p esos diferents, pilotes med icinals .. . Tot això ens permet treballar els diferents grups musculars en totes les seves possibilitats. Bàsicament, una classe de TBC seguiria les mateixes seqüències o pautes d'una classe de gimnàstica qualsevol: una primera part d'introducció o escalfament amb exercicis d'aeròbic suaus, estiraments i, fins i tot, jocs; una segona part, anomenada principal, que treballaria tots els objectius de la sessió, combinant el treball aeròbic amb el de tonificació, i una part final de tornada a la calma, amb exercicis de relaxació i esti raments .

Combinació d¡exercicis i materials

H

Un cop a la part principal, la sessió està formada per mòduls o blocs d'exercicis en què s'utilitzen diversos

RADIO ·

COSTA Vaixelles Cristalleries Coberteries Servei de Taula Estris de Cuina Parament

Tipus d'entrenaments Les sessions de TBC poden estar e nfocades als tipus d'enu'enaments següents: Cardiovascular: dirigit a aquelles persones interessades a adquirir un bon nivell de resistència cardiovascular mitjançant l'exercici aeròbic. Amb menys èmfasi, es realitza un treball muscular de menor intensitat. Les sessions són amenes i diveltides. De resistència muscular: adequat per millo rar la composició corporal, la força i la resistència muscular. Consisteix a fer un circuit d'exercicis per millorar el to muscular amb resistències d'inte nsitat elevada. Continuat: s'utilitza per a la millora de la resistència i és ideal per a persones que vulguin practicar exercici d'intensitat moderada i aconseguir bons resultats. Combina el treball cardiovascula r continuat i còmode, amb períodes de u'eball, amb resistències (usant materials com les cordes o les gomes) i períodes de recuperació. D'intervals: combina períodes d'exercici intens amb períodes de recuperació, la qual cosa pe rmet treballar a intensitats altes. Aquestes sessions es destinen a alumnes o atletes que vulguin aconseguir un nivell màxim de f]tness o un nivell comp etitiu.

materials a fi que la sessió esdevingui ben variada . Aquesta estructura tan flexible permet satisfer les necessitats individuals de persones amb nivells de condició física diferents i que persegueix en resultats individuals específics. És aquí quan el monitor marca les diferències amb altres activitats i l'usuari ja ha de tenir ben clar l'objectiu de la sessió. Cap grup muscular ha de quedar sense treballar (tot i que no tots es treballen en les mateixes sessions) per donar molta importància al treball abdominal. Ha de ser una

part intens a, sense massa temps morts, nom és els suficients pe r recuperar-se. Malgrat ser un a classe molt moguda, el monitor mai perd de vista el treball individual i el co rregeix en tot moment per augmentar-ne l'efi ciència i també per evitar lesions. Amb la combinació adequad a dels diferents entrenaments (vegeu quadre) i amb les grans oportunitats qu e ofereix, el TBC resulta ideal per millorar el nostre aspecte físi c i per gaudir d'unes sessions engrescadores i divertides.

e/Mallorca, 435·08013 . Barcelona Pàrquing: Mallorca, 433 (mercat) Tel. 93 455 62 00 . Fax 93 347 84 00

Objectes de Regal Moble Auxiliar Rentadores Secadores Rentavaixelles Frigorífics

TV Vídeo DVD

Home Cinema Equips Hifi Minicadenes . , I ••. 1 mes.

PREUS ESPECIALS EN LOTS DE NADAL

_Reportatge

ALARMA AL P ETA BlAU? PAïsos SUBDESENVOLUPATS, USOS POC RACIONALS EN PAïsos NACiÓ ••• MULTITUD DE FACTORS f'MENACEN LA QUANTITAT É ESSENCIAL PER A TOTS ELS ORGANISMES VIUS

Durant anys hem pensat que Ilaigua era un bé il · limitat. En canvi, avui no deixem de sentir paraules com estalvi, recurs escàs, trasvassaments .. ., en un debat que comprèn vessants diferents i opinions de tota mena. Però en un planeta on Ilaigua ocupa tres quartes parts de la superfície, ens hem de preocupar per una possible falta d1aigua en el futur? Ester Benach

D'uns anys ençà, un a de les carpetes qu e oc up a un ll oc rell evant e n les ta ul es -tant de les admini strac io ns públiques co m de ls mitj ans de co muni cac ió, de les assoc iac io ns ecologistes o dels ci utadans- és la de l' a igua. Hi pode m t ro bar te mes di ve rso s, sego ns l' administr ac ió o l'entitat: des de l'esbós de la campanya per a l'estalvi d'aigua a l'avantprojecte d'un Pla Hi drològic Nacio nal. També hi ha qui treballa i ompl e la carpeta d'arguments en contra del Pla. Mentre un s esc riu e n i es doc um e nte n pe r evitar la construcció d'un camp de golf, uns altres elaboren plànols per traçar,

18

TOT CLAROR

ne e l rec . D'a ltres, simpl e me nt, ompl en la carpeta de factures d'aigua i vigilen qu e algun dia no es trobin una penalització per haver supe rat el límit de metres cúbi cs autoritzat.

Tres quartes parts del planeta són aigua ... L'aigua cobreix tres quartes parts de la superfície de la terra: d'aqu í qu e se l'a no me ni Pl aneta Bl au. Amb ta nta quantitat, doncs, com és possible que es parli d'estalvi o d'escassetat? La resposta la trobe m e n la Guia d'Edu cació Ambienta l ed itada per l'Ajuntame nt de Barcelona. Del total

de l'aigua del planeta (que és a oceans, mars, riu s, llacs i sota terra) el 97% és aigua salada, està en fo rma de gel o bé a grans profundi tats i, per tant, és in accesib le per a ls o rga nism es terrestres. El 3% restant és aigua dolça, pe rò només el 0'03% d'aquesta aigua és apta pe r a l'ús humà. També cal tenir en compte que en so bretot a ls molts païs os, la ma nca subd ese nvo lup ats, d'infraestru ctures no perm et xarxes d'abastament pe r rega r les terres ni tampoc per a la població. l'es donen grans paradoxes, com que un país com el Brasil sigui el més ri c del món e n aigua dolça mentre que el 80% de la seva població no hi té accés.

Usos, abusos i gestió Greenpeace denuncia una situació pro bl e màtica en co nstata r qu e "el 7995, Espanya era el tercer país en consum d'aigua, desp rés dels Estats

____________________________________ Iteponat~ Units i el Japó. fi 80% del consum es destina al reg (agricultura); el 74 %, a l'abastiment de grans nuc/is urbans i el 6%, a la indústria". Hi ha qui es pregunta per què no es co ntrol a m~s el recurs en aquestes zones rurals, promovent-hi l'ús d'aigua de subsò l (aigües freàtiques) en ll oc de la potable, o del reg per gota a gota en comptes del reg per inundació. D'una banda, hi ha qui pensa que és difícil promoure l'estalvi d'aigua en aquestes zones rurals, en què el litre d'aigua costa al voltant d'un cènti m d'euro. D'altra banda, també hi ha qui critica la manca d'una gestió rigorosa per part dels governs. En aq uest sentit, el respo nsable d'Aigües Conti nentals de WWF/Adena, Alberto Fernandez, critica que en l'acció política no hi hagi un debat seriós sobre com es gestiona realm ent l'aigua, cosa que té co m a conseqüè ncia que existeixi un cert clientelisme i accions electoralistes :

"Tots sabem que, per la llei electoral, als llocs on hi ha poca població cada vot pesa més. Per això les zones rurals estan molt cuidades des del punt de vista polític i, a pesar que són les que consumeixen més aigua, se'ls en dóna encara més". La gestió de l'oferta Com apunta Lluís Martínez, director comercial d'Abastament d'Aigua de la Societat General d'Aigües . de Bar ce lona, un dels principals problemes fins ara és que "s'ha tendit

a una gestió de l'oferta en comptes de la gestió de la demanda". Això significa que l'objectiu és obténir tanta aigua com faci falta per tal de satisfer la demanda, cosa que comporta construir i nfraestructu res, fer trasvassaments, . crear noves dessaladores ... En canvi, en la gestió de la demanda, les iniciatives s'orienten a controlar-ne el consum. Precisament, l'o posició a aquest model de gestió és el que duu molts col·lectius a criticar accions com el Pla Hidrològic Nacional (PHN). Alguns, com Greenpeace, ja han expressat les

. . . .. . . . . . .Quim . .Pérez ...I Grup d'Aigües d'EcoIOfJisles en Acció d. Cululunya

El Pla H id .rològ ic Nacional (PHN) Les propostes de PHN dels diversos governs estatals han suposat fortes polèmiques. La causa ha estat el ~anteniment de la política hidràulica tradicional, dissenyada als anys trenta, d'ofertar aigua sense lúnit a pattir de la construcci6 de grans infraestructures, com els embassaments i trasvassaments. Grans obres que suposen conseqüències ambientals i socials greus, que produeixen la resposta de nombrosos sectors socials i, fins tot, de governs ·autonòmics. El 5 de setembre de 1999, el Ministerio de Medio Ambiente va presentar al Consell Nacional de l'Aigua, del qual f01mem palt, una nova proposta de Pla Hidrològic Nacional i va anunciar que la seva aprovaci6 es considerava prioritària per a la present legislatura. Ecologistes en Acci6 va analitzar quina seria la incidència ambiental i social de les diferents actuacions previstes i va proposar la inclusió d'altres aspectes, fonamentals per a la planificaci6 hidrològica, que no hi sottien. És el cas de la contaminació difusa, la gesti6 de les aigües subterrànies, el domini públic hidràulic, el preu de l'aigua, etc. És impottant assenyalar que al PHN presentat hi ha aspectes i actuacions que considerem positives i que poden contribuir de manera impottant a millorar la gestió de l'aigua a l'Estat Espanyol: per exemple, la modernitzaci6 de regadius, la construcci6 de nombroses depuradores d'aigües residuals o la possibilitat de declaració de reserves ecològiques al domini públic hidràulic. El PHN bàsicament se centra a regular en quines condicions podrien realitzar-se els trasvassaments entre conques (amb una fOlta aposta pel de l'Ebre), i a incloure una llista llarga d'obres hidràuliques a executar durant els pròxims vuit anys. Si considerem el PHN com un document de planificació hidrològica per al conjunt de l'Estat hem de catalogar-lo de clarament incomplet.

seves sosp ites sobre el destí de les aigues trasvassades de l'Ebre. Segons Alberto Rodríguez , membre de la campa ny a d'aigües d'aque-sta organització, "el PHN es va dissenyar i

aprovar per a beneficis d'uns pocs. fn les capçaleres dels rius, per a benefici de les empreses pantaneres i centrals hidroelèctriques i en el final del recorregut per a les grans promotores d'instal'lacions hoteleres i turístiques". Altres fadors de risc L'Estat

Espanyol

ja

ha

estat

expedientat per la Uni ó Europea pels índexs de contaminació que presenten alguns rius co m el Segura i per la deficient depuració de les aigües residuals de Múrcia i Molina, la qual cosa podria representar la suspensió dels Fons Comunitaris.

A Espanya, aproximadament un 80% de l'aigua es destina a l'agricultura; un 6%, a la indústria, i un 14%, als grans nuclis urbans sòl i dels boscos, l'explotació de les aigües subterrànies en les àrees costaneres (la qual cosa compo rta la salinització dels aqüífers) i les prediccions d'experts internacionals en canvi climàtic (que auguren períodes més llargs de seque ra i, per tant, menys precipitacions però més concentrades en la regió mediterrània). A Catalunya, la situació és similar i l'Agència Catalana de l'Aigua destaca

problemes com el manteniment dels El cert és que, a banda d'una gestió . caba ls ecològics, la salinització dels de l'aigua lligada al creixement, hi ha aqüífers i la desaparició dels boscos de altres factors a tenir en co mpte en ribera com a manifestacions de la l'escassetat del recurs: el vessament de tendència al desequilibri entre substàncies co ntaminants, l'erosió del disponibilitat i demanda.

TOT CLAROR

19

_R eportatge S'apujarà el preu de l'aigua? L'anomenada Guerra de l'Aigua va lluitar contra els impostos abusius i per eliminar del rebut de l'aigua algunes taxes d'altres serveis. Ara, el preu que paguem no és tant el valor de l'aigua com a tal, sinó les infraestructures i els costos per 'poltar-la a lloc. Per això, no és el mateix el preu de l'aigua utilitzada en regadius que el de l'aigua que utilitzem per a fins domèstics. En aquest darrer cas, el procés és més llarg i implica depurar-la i construir més infraestructures; pertant, és més cara. D'aquí a poc, però, als costos actuals s'afegiran els ambientals i de recurs, com a conseqüència de l'aprovació per palt de tots els estats membres de la Unió Europea, a finals de l'any 2000, de la directiva marc en el sector de l'aigua. Aquesta directiva entrarà en vigor en tots els països de la UE l'any 2004 i tracta diversos aspectes relacionats amb el món de l'aigua , com els econòmics. Segons Lluís Matt(nez, director comercial d'Abastament d'Aigua de la Societat General d'Aigües de Barcelona, "el que es pretén amb la directiva és que tots els estats membJ'es tendeixin a unes polJliques taJifàJies que recullin tots els costos deJ'Ívats de la prestació del st:Jvei, no només de gestió i d'inversió sinó també els ambientals i els costos del recurs, és a dir, els detivats de l'esgotament d'un recurs que no podrà utiJjtz~lJ' més endavant un tercer". Albelto Fernandez, responsable d'Aigües Continentals de WWF/ Adena considera que "tot i que cal garantir uns miÍ1ims a baix pJ'eu, hauria de penalitzar-se un lís indiserimat i sumar-hi tots els costos'~

De tot plegat es pot deduir que el preu de l'aigua s'apujarà., tot i que, com matisa Lluís Martínez, ''l'augment dependrà del niveJJ de preus que ja tingui una ciutat o un pais en concret. Si ja recuJJen de manera realista els costo~, l'impacte serà menor".

20

TOT CLAROR

petites accions per estalviar a casa Segons fonts de l'Ajuntam ent de Barce lona, els habitants de la ciutat utilitzem un a mitjana de 122 li tres d'aigua per persona i dia. Si tenim en compte que som 1.505.325 persones, segons la darrera xifra publi cada per l'Institut Nacional d'Estadística (gener de 2001), el consum mitjà d'aigua a Barce lona supera els 180 milions de litres diaris. Les administracions i altres entitats sensibilitzades pel medi ambient conviden els ciutadans a

regulació d'aigua. En tot cas, cal omplir bé la rentadora i el rentaplats, així com seleccionar-ne els programes adequats. I si la nostra voluntat d'estalvi encara va més en llà, sempre podem aprofitar les aigues pluvials per regar les plantes o, si disposem d'un comptador d'aigua individual, podem fer-ne un segui ment més mi nuciós anota nt la lectu ra en períodes curts.

Vetllar per la qualitat de l'aigua

estalvi ar aquest bé limitat. Un cop ens dediquem a l'estalvi, no hi ha cap xifra ideal, ja que depèn dels hàbits de cadascú i del nombre de persones que viuen en una casa, tot i que es considera que 100 litres per persona i dia són suficients per ate ndre totes les necess itats.

Racionalitzar les quantitats Actualment hi ha al mercàt molts apare lls que permeten racionalitzar l'ús de l' aigua. Per exemp le , amb le s cisternes de vàter de poca capac itat (vo lum màxim de 6 litres) o amb mecanismes d'interrupció voluntària ja podem estalvi ar-n e un 50% o més. A la dutxa, els sistemes de monocomandament permeten graduar la temperatura de l'aigua d'una manera fixa, a fi d'evitar-ne el consum mentre trobem la temperatura idea l. I molts models d'aixetes per al rentama ns incorporen limitadors de cabal. Tot i així, si no teniu pensat fer cap canvi en els sanitari s i aixetes del bany, tancar l'aigua mentre ens rentem les dents o ens ensabonem i vigilar que les aixetes no degotin só n accions se nzi ll es que repercutira n en el

Si bé una de les m es ur es més importants per evitar problemes en un futur és l'esta lvi d'aigua, igual o més important és procurar que marxi de les nostres cases de manera òpti ma, sense age nts conta minants. Quan l'aigua desapareix per l'aigüera comença un cicle nou i de la qualitat d'aquesta aigua depèn que el seu destí pugui tornar a ser el consum humà. Per això, és mill or evitar l'ús de detergents i d 'a ltr es sub stàncies químiques que portin àc ids, sosa cà ustica ... i optar pels que siguin biodegradables i no portin fosfats. Un altre hàbit que podem adoptar per mill orar l'estat de l'aigua té relaci ó amb el reciclatge. Els olis que utilitzem per fregir, els dissolvents, les pintures i colorants, les cremes o els productes de cosmètica perjudiquen la qualitat de l'ai gua; hauríem de recollir-los amb un paper per ll en ça r-l os a les escombraries o dur-los a les deixalleries o punts verds. I si els líquids só n importants, els materials sòlids que van a parar al vàter o a la pica també ho só n. Així, les tiretes, els bastonets, els mocadors de

ha molts de baix consum i dotats amb

paper, les co mpreses, les cigarretes o, fins i tot, la brossa sòlida fruit de l'escombrada poden entorpir la tasca de depuració i, fin s i tot, obstruir les

mecanismes

depuradores.

consum. Pel que fa als electrodomèstics, n'hi més

sofist i cats

de

Clases presenciales. Avanzas a tu ritmo. Seguimiento contĂ­nuo. Materiales didacticos pensados por especialistas. Comienzas desde el nivel que tienes. Hablaras InglĂŠs desde el primer dĂ­a.

Tel: 933174643

_ Societat [

A GEN D A

21

BeN ]

, un COl11prOl11lS

global per a la sostenibilitat Des de la celebració l'any 1992 de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, coneguda com a Cimera de la Terra de Rio, la sostenibilitat del planeta ha esdevingut un tema cabdal. La ciutat de Barcelona s'ha compromès a treballar per un canvi en el seu model de desenvolupament L.F. L'any 1994, governs nacionals, autoritats locals, centres de recerca i altres organismes es van trobar a la Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles, de la qual va sorgir la Carta d'Aalborg. Amb aquest document se signava el compromís de participar en l'Agenda 21 Local, com a instrument per portar a terme iniciatives locals i programes de desenvolupament sostenible.

A partir d'aquest moment es va obrir el procés de l'Agenda 21 a Barcelona, entesa com un model de diagnosi i de formulació de polítiques municipals de sostenibilitat. Les etapes del procés són tres : la fase de participació ciutadana, el pacte ciutadà per a la sostenibilitat i l'elaboració del pla d'acció. A finals de maig d'aquest any 2002 va signar-se el Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat, que va donar pas a l'elaboració del pla d'acció.

Barcelona, ciutat compromesa amb l'Agenda 21

Pensant globalment, actuant localment

Tots els grups municipals de la ciutat comtal van aproyar la Carta d'Aalborg l'any 1995. El 1998 va crear-se el Consell Municipal sobre Medi Ambient i Sostenibilitat com a organisme promotor de l'Agenda 21, q'ue agrupa més de 100 represent¡lnts d'entitats socials i ecologistes, del món de l'empresa i de grups polítics i institucions.

Darrere la paraula sostenibilitat i, com a objectius i propostes de l'Agenda 21, trobem molt més que qüestions relacionades directament amb

El desenvolupament sostenible requereix transformacions que vagin molt més'enllà del que és estrictament ecològic: demana un equilibri global amb un canvi d'actituds i hàbits 22

TOTCLAROR

l'ecologia (vegeu quadre de temes). El desenvolupament sostenible significa arribar a l'equilibri urbà, arquitectònic, econòmic, social, polític, ambiental i natural , mitjançant un canvi d'actituds i hàbits en tots els àmbits de la societat. Per arribar a aquestes transformacions globals és fonamental partir de dos dels eixos principals per portar a terme l'Agenda 21: la participació ciutadana i la. transversalitat. Tal i com es descriu en el document de debat Cap a l'Agenda 21 de Barcelona, "la transversalitat, és

a dir, el caràcter plurisectorial i multitemàtic de la sostenibilitat, requereix la construcció de cultures polítiques basades en el treball horitzontal, amb la participació de ciutadans procedents de tots els àmbits del coneixement i de

10 anys després de Ria ... Jahanesburg Escassetat d'aigua i d'energia, pobresa i desigualtat, deficiències sanitàries greus, sobrepoblació i explotació incontrolada de recursos naturals... Aquest és el planeta que, deu anys després dels grans acords i compromisos de Rio de Janeiro, heretaran les generacions futures. Amb aquest panorama, més de 65.000 persones (entre representants polítics i membres d'ONG i d'altres institucions) van participar del 26 d'agost al 4 de setembre a la Cimera de la Terra sobre Desenvolupament Sostenible, i també als actes paral·lels. Organitzada de nou per les Nacions Unides, va abordar cinc temes clau: aigua, energia, salut, agricultura i biodiversitat, entrellaçats amb la lluita eterna contra la pobresa i la defensa del medi ambient. L'epidèmia de la SIDA a l'Àfrica, el comerç internacional (les subvencions a l'agricultura per als paIsos desenvolupats), la creixent desigualtat en l'accés a l'aigua potable i l'explotació extrema dels recursos naturals van ser punts on van faltar un veritable compromís per part dels estats i dels seus líders, pas imprescindible perquè les declaracions polítiques no esdevinguin paper mullat, com va passar a Rio l'any 1992.

Societat ca nvi cap a un model sosten ibl e de ciutat, i de món .

Els Fòrums temàtics de l'Agenda 21 de Barcelona

El pas següent: l'acció

1. Espai urbà 2. Població urbana 3. Biodiversitat 4. Consum de materials i aliments 5. Gestió de recursos municipals 6. Gestió dels residus municipals 7. La mobilitat i el transport 8. Els fluxos d'energia 9. El cicle de l'aigua 10. El soroll 11. La salut pública 12. Activitats econòmiques i ocupació 13. Organització social i pa¡ticipació ciutadana 14. Educació i informació ambiental 15. Solidaritat i cooperació 16. La petjada ecològica 17. El canvi climàtic

El passat 21 de maig va aprovar-se el text del Compromís Ciutadà per a la Sostenibi li tat-Agenda 21 de Barce lona. L'acte formal de signatura va tenir lloc al mes de juli ol; la signatura d'aquest co mpr omís sup osa anar concretant com cada districte, entitat o persona pot portar a terme les seves accions: el Pla d'Acció 21. El pas següent se rà potser el més difícil: la veritable transformació dels nostres hàbits de co nsum i de relació amb l'ento rn, i el comprom ís real de les ad mini stracions i les institucions.

ballaran aprofu ndint la tasca iniciada el cur s passat. Els projectes tenen temàtiques diverses: el tractament dels residus, l'Cls de l'aigua, l'h ort, la recuperació d'espais verds a l'esco la, l'estalvi energètic, les energies renovables i un ll arg etcètera. Per participar en l'Agend a 21 Escolar les escoles s'han de posar en co ntacte amb el Ce ntre de Recu rsos Barce lona Sosten ible. Aquesta entitat posa a la disposició dels interessats un projecte co l ·lectiu en què es pot participar, assesso rament sobre com portar a terme el projecte, material de suport, ajuts eco nòmi cs per als centres púb li cs i també dinamització per a l'intercanvi d'experiències. També disposen de recul ls de recursos pedagògics sobre diversos temes.

Una Agenda 21 també escolar MÉS INFORMACiÓ:

l'activitat humana".

Amb l'obj ectiu de reforçar els vin-

Els Fòrums temàti cs / Grups de treba ll , que esta n coo rdin ats per es pec iali stes en cada un dels temes, són els espais de debat i di sse ny de propostes d'acc ions per als di ve rsos

I.

cles entre esco la i ci utat, per sego n any co nsecutiu diversos ce ntres ed u-

obj ectius. Aquests debats s'han estat desenvolupant en els barris i districtes, amb la parti cipació d'entitats molt dive rses i de ciutadans a títol individu-

cati us han signat el seu compromís de participació a l'Agenda 21 Escolar. Durant el passat cu rs 2001-2002, 62 escoles van portar a term e durant l'any passat diverses ini ciatives basades en la participació i la impli cació cívica de tota la comunitat educativa: alumnes,

al. S'han fet diagnosis ambientals dels diversos territoris, a partir dels quals s'han anat apo rtant propostes, totes amb la mirada posada en el desig d'un

mestres, pares i mares. Per a aquest curs ja són 96 els centres que han pr ese ntat els seus projectes, i els 62 centres veterans tre-

Pau Claris 85 E-08010 Barcelona Llibreria 93 31817 39 Cafè 93 302 73 10 Fax 93 412 02 50 cafe@laie .es wvwv.laie.es

www.bcn.es/agenda21 www.bcn.es/mediambient 11

Centre de Recursos Barcelona Sostenible, tel. : 93 237 4743, recursos@mail.bcn.es

I>

I>

Per NADAL "MENUS DE FESTA"

er a gru

l:única botiga de Catalunya especialitzada en Porters de Futbol. Disposem de tot el material necessari per a la pràctica del

Bàsket i Futbol bambes, botes, proteccions, etc. I> Tot en prim~res marques NIKE, ADIDAS,REEBOK, MIZUNO, UHLSPORT, REUCH, etc. I> Per a tots els pressupostos.

I Descompte per a tots els socis de la Fundació. ¡

___ ~1~1llrC! i

~lll= ,=: =~~== ~,=,~_____________________________________________________S_e_le_c_c_ió__i_re_d_a_c_ci_ó_:_S_e_r_9_i_La_r_ri_p_a

INTERNET

LLIBRES

CARRER MOGUT, 25

Tota la cuiDa catalaua www.catalunya-lIiure.com ¡receptes Si voleu descobrir desenes de recep-

tes de la cuina tradicional cata lana, aquesta és la vostra web, Podeu trobar qualsevol p lat, classificat en alguna de les quinze categories inicials , La recepta indica els ingredients de cada plat i la forma de preparar-lo. Una web ideal per recuperar plats tradicionals cada vegada més oblidats.

ARMAND MATIAS GUIU EDITORIALMETEORA

un a casa de pisos (d' un carrer, pel qu e sembla, fo rça mogut) la vida de cada veí és una línia sinuosa que va creuant-se amb les línies vitals dels altres estadants de l'edifici. AI llarg de disset relats, Armand Matias Guiu ens planteja els problemes de relació entre persones pròximes, amb força ironia i un humor tirant a negre. En

CONTES D'ANAR I ... MONTSERRAT MAS EDITORIALMETEORA Contes d'anar i tornar és un interessantíss im recu ll de contes infantils que ap lega set relats curts. A través d'històries que els infants perceben com a quotidianes, hi ha tot un seg uit de valors ètics , morals i humaní stics. Les il'lustracions de Riki acompanyen el text i multipliquen les sensacions de sana afabilitat.

LES MENINES DE PICASSO CLAUSTRE RAFART EDITORIALMETEORA Claustre Rafart és 11 icenciada en història i responsable del Departament de Comunicació i Acció Cultural del Museu Picasso de Barcelona. Profunda coneixedora de la vida i obra de Picasso, en Las Meninas de Picasso exposa la seva visió sobre l'obra del genial pintor malagueny.

<!li LA BIBllA " VEGETARIANA

Tot sobre IajardiDeria www.elhorticultor.com.ar Web arge ntina amb tots els secrets de jardineria i botànica. És un compendi complet de tot allò relacionat amb les plantes. Podeu trobar-hi informació sobre plantes , flors , un g lo ssa ri botà nic , entrevistes i reportatges especia litzats ... En definitiva, tot el que necessiteu saber per intro.duirvos-hi o bé millorar coneixements.

AL4SKil Y OTlU.S ••• RAFAEL CERVERA ED. PLAZA Y JANÉs Alaska y otras historias de la movida, de Rafael Cervera, és la història de la "movida" madrilenya de fa vint anys ~ considerada un dels períodes culturals més rics i interessants de la història recent cultural del país. El llibre se centra en Alaska, triad a com a símbol d'aquell període transgresso r en tots els ordres.

EL MIEDO ESCÉNICO Y.. JORGEVALDANO ED. AGUILAR L'actual director general del Real Madrid, Jorge Valdano, ha publicat un llibre titulat amb una de les seves frases cèlebres: El miedo escénico y otras hierbas, que recull articles publicats en mítjans de comunicació i anècdotes del món del futbol aplicables a altres ordres de la vida.

lA BIBLIA VEGETARIANA SARAHBROWN EDIT. RBA-INTEGRAL Una obra de referència de la cuina natural i l'alitnèntació saludable. A La biblia vegetariana es poden trobar 250 receptes de tot el món, il'lustrades amb fotografies a tot color, la infdrrhació hutricional de totes les receptes ... Ideal per apropar-se a la cuina vegetariana.

............~-nm~~~ ·..........................................1

20 ANIVERSARIO

FORTYLlCKS

VERSOS EN LA BOCA

L/VE /N'PARIS

DIVERSOS ARTISTES 2002

ROLLlNG STONES 2002

JOAN MANUEL SERRAT 2002

DIANAKRALL 2002

Ideal per regalar als amants del pop-rock espanyol dels últims vint anys, ja que 20 Anlversario és un doble CD amb més de 40 temes que han fet fortuna des de 1982. Des de Siniestro Total fins a Àlex Ubago passant per Celtas Cortos, Duncan Dhu, Juan Perro o Los Rodríguez.

Doble CD que resumeix, per primer cop, 40 anys d'èxits dels Rolling Stones, des de 1963 fins a 2002. Ideal tant per als incondicionals dels Stones com per als qui vulguin apropar-se per primer cop al grup britànic. Trobareu tant èxits de sempre com èxits més recents.

Un disc nou del cantautor català, que compta amb les col'laboracioos en les lletres de Luis García Montero i Tito Muñoz, i inclou un duet amb Noa. Amb un tractament musical a base de sonoritats acústiques, conté onze cançons que satisfaran els fans.

El primer directe de Diana Krall és un compendi de balades i bosses cantades amb el segell de la considerada diva del jazz actual. Si t'agrada el jazz i les cançons romàntiques, t'agradarà Live in Paris, un disc que inclou els èxits "The look oflove" i "Cry me a river".

________________________ Lleure i cultura ESPORTS

MOLTES ACTIVITATS POPULARS PELS VOLTS DE NADAL qu e s'instal·lin les parad etes de la Fira de Santa LlCl cia als

Amb l'arribada de les festes nadalenques, tornen a Barcelona cites cl àssiques d'aquestes dates per tal que els més petits gaudeixin de les vacances escolars , i

Fundat l'any 1962, el Festival de la Infància celebra aquest any el 40è aniversari amb novetats i sorpreses.

jocs, esports, tallers, circ, teatre, música, programes de ràdio i televisió en directe .. .

voltants de la Catedral, i a la plaça Sagrad a Família . Aquest any, les fires estaran obertes des del 5 fi ns al 23 de desembre. A m és d'aqu estes fires , p er ò, enguany n'hi haurà moltes més en diferents barris de la ci utat. Esment espe cial mereix la vuitena fira de Nadal del Poble Espanyol (foto), que tornarà a oferir degustacions i venda d'aliments catalans artesanals, entre el 6 i el 8

Estarà ubicat, com sempre, als pavellons de la Fira de Barcelona, a l'avinguda Rei na Cristi na, entre el 21 el 31 de desembre

Com en els darrers anys, s'espera la visita de més de 250.000 persones. Podeu trobar-ne més informació a la web d'Internet:

de desembre . Una altra d e les fires nadalenques tradicionals és la Fira de Reis que cada any s'i nstal·la a la G ran Via .

(excepte el 25 , que es tanca en motiu de la festivitat de Nadal).

www.festivalinfancia.com.

Aquesta, però, no ven

perquè els grans puguin també passar-s'ho d 'allò més bé amb diverses activitats.

Festival de la Infància

Hi haurà gran varietat d'activitats, especialment elirigides a infants i joves:

Fires de Nadal a dojo Els dies previs a l'arribada del Nadal és ja una tradició

objectes de pessebre ni arbres, sinó joguines . La Fira de Reis restarà oberta entre el 21 de desembre i

BÀDMI~TO~ 15 de desembre Trore u Ciuta t de Ba rcelo na INEFC ( Av . EslHdi,.12) O rganitza: FC Bàdmil1lo n Més info1l11ació : 93 425 54 45

~ATACIÓ 25 de desembre 93a Copa de Nadal de Natació SOllida: Moll d'Espa nya O rga nit 2<1 : CN Barcelo na

BÀSQUET 27 i 28 desembre IX Torneig Infantil de Nadal O rga nit2<1 : Fundació Claro r Més inf01m ació: 93 4761 3 90

ATLETISME 31 de desembre III Cursa Sant Silvesu'e Zona Fra nca-Poll

TOllNfIC,

BASQUET

1"

INFANTil

'¡.v,

NADAL

\" ' \ . .

~\ ~

CLAROR

l a

l['i!\~ í\

I

~FI.:=I

O rganitza : CN Montju'(c Més info ,mació: 93 331 82 88

FUTBOL SALA Del 27 desembre al5 gener T01l1eig de futbol Sa la de Nadal Claror O rganitza : Fundació Claro r Més inf01mació: 93 476 13 90

HOQU El Del 3 al 6 gener

FUTBOL , .....

SALA

- ,~~~~~ ~.~. NAII4¡ lOOZ \t

-_._._-_ _ --

.................. c-., __ ......

-,_ _ ,. ... .._._ .. ........ - ... ... ... _----"'SI TeNS

rar... APUNTA-r'l1I JA/!

"""

:-~~..._

To rne ig Inte rnaciona l d!Hoque i de Re is O rganit2<1: Reial Club de Polo de Barcelo na Més infOlmació: 93 448 04 00

BÀSQUET 14 de febrer Paltit de lliga FC Barcelona-CB.Joventut

Pa lau Blaugrana O rganit2<1: Lliga ACB Més infOlmació: 93 496 36 00

FUTBOL 15 de febrer Pa 'tit de lliga RCD Espanyol-FC Barcelo na Estadi O liinpi'c LluiS Companys O rganitza: LFP Més infOlm ació : 93 292 77 00

la matinada del 6 de gener.

.' CINÈMA

EL SENYOR DELS ANELLS ...

EL PIANISTA

LES QUATRE PLOMES

THE SANTA CLAUS 2

DIR.: PETER JACKSON

DIR.: ROMAN POLANSKI

DIR.: SHEKHAR KAPUR

DIR: MICHAEL LEMBECK

Aquest Nadal arriba la segona part de la trilogia El Senyor dels anells: Les dues torres. S'estrenarà a tot el món el 18 de desembre, i promet ser tan espectacular com la primera pel·lícula. La història del film comença on va acabar la primera part.

Guanyadora de la Palma d'Or de Canoes 2002, El pianista narra la història real del pianista polac i jueu Wladyslaw Szpllman, que viu feliç amb la família fins que els nazis envaeixen Polònia, sotmeten els jueus i l'envien a un camp de concentració.

Sudan, 1898. Un oficial britànic deserta moments abans que comenci una batalla contra els rebels. Avergonyits per això, tres amics i la seva xicota li envien quatre plomes, en senyal de cobardia. Però desconeixen les dramàtiques causes de la fugida ...

I, per Nadal ..., una altra pel 'lícula americana centrada en Santa Claus. Segona part de l'exitós film de fa vuit anys Quin Santa Gaus/La història engega on va acabar la primera... i torna a ser una comèdia que narra les peripècies de Santa Claus.

~I~llr~

i

c::lll ~~~ ~~~

______________________________________________~__

s_el_ec_c_ió__ i _re_d_o_cc_io_':_S_e_r9_i_L_o_rr_ ip_o

'~TAPUERCA I L'EVOLUCiÓ HUMANA" AL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS 'Atapuerca i l'evolució humana" ha estat creada com a exposició itinerant de referè ncia sobre els jaciments prehistòrics de la Sierra de Atapuerca, declarada per la UNESCO patrimoni cultural de la human itat Dóna a conèixer aquests jaciments extraordin aris i màgics, pl ens de secrets sob re la vida i els costu ms dels nostres avantpassats, L'exposició co mbina elements fotogràfics, projeccions, cine matografia, ca ixes de llum, fòss il s i reconstruccions, i s'aco mpanya d'un cicl e de deu co nferències que reu nirà per primera vegada a Barcelona els principals professors i investigadors de l'equ ip d'Atapuerca,

"COL-LECCIÓ JEAN PLANQUE_

LA NOVEL-LA D'UN

COL-LECCIONISTA", AL MUSEU PICASSO El Museu Pi casso de Barce lona presenta l'exposició "Co l·lecció Jean Planque, La novel·la d'un col' leccionista", una oportunitat per co ntemplar una esplèndid a col·lecció i, alhora, per reflexionar a l'entorn del fenomen del col·leccionisme a través de la figura de Jean Planqu e. El co njunt d'obres reu nid es pel pintor, marxant i col·leccionista ens introd ueix en el panorama prolífic de l'art del segle XX, La magnífica representació de pintures, dibuixos i algunes escu ltures aplega obres d'artistes tan signifi catius com Paul Cézanne, Georges Braq ue, Juan Gris, Fernand Lége r, Paul Klee, Ni co las de Stael, Sam Francis i Antoni Tàpies, Pablo Pi casso i Jean Dubuffet

ESCENA ,

POE,

DE DAGOLL. DAGOM,

TAULA RODONA SOBRE GLOBALITZACIÓ CENTRE cíVIC DE SARRIÀ 10 DE DESEMBRE Dimarts IOde desembre, a les 19.00h, a la sala d'actes del Centre Cívic Casal de Sarrià es farà una taul a rodona en qu è diversos ponents debatran les conseqUències de la globalitzac ió en la nostra societat. El Centre Cívic de Sarrià és al carrer Ed uardo Con de, 22 .

"PER QUÈ SERVEIX LA FILOSOFIA?" CENTRE cíVIC CAN DEU 16 DE DESEMBRE El doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials Carles Barceló i Valls fa rà una xerrada, dilluns 16 de desembre, a les 17. 15 hores, amb el títol "Per què serveix la filosofia?" L'accés és lliure. El Centre Cívic Can Deu és a les Corts, a la plaça de la Concòrdia, número 13.

"LA SITUACiÓ DELS DRETS HUMANS EN L'ACTUAL... " BIBLIOTECA LES ROQUETES 17 DE DESEMBRE Pil ar Frans itorra i Roser Veciana donaran la conferència "La situació dels drets humans en l'actual escenari internacional", a les 19.00 hores del dimarts 17 de desembre. L'accés és ll iure. La conferència es farà a la Biblioteca Pública Les Roquetes, de Nou Barris (Pla de Fornells, 31).

ALPOLlORAMA Joan Lluís Bozzo, al capd avant de Dagoll Dagom, porta als escenaris del teatre Poli orama l'obra Poe, un espectacle escrit gairebé tot en ve rs, per ser ca ntat, i que intenta recollir les obsessions i els estats anímics més caracte rístics d'Edgar Allan '

REVISTES

Poe amb una barreja de situacions i personatges transportats a una estru ctura teatral. En paraules del director, Dagoll Dago m s'ha proposat traslladar a l'esce nari allò que moltes vegades hem vist a les pantalles: l'atmosfera angoixant i opressiva, el misteri, l'ensurt.. .

ANTONIO CANALES I SERRAT AL TEATRE NOVEDADES Antonio Canales prese nta al teatre Novedades (Casp, 1) el seu nou espectacl e flamenc

Minotauro, durant el mes de desembre, Sens dubte, una gran oportunitat per veure en directe un dels més grans ballarins' de l'escena espanyola en una obra que promet grans dosis de passió i espectacu laritat, com és habitual en el sevi llà, Per cert que, al mateix teatre Novedades estan previstos per a mitjans desembre diversos co ncerts de Joan Manuel Serrat, que hi presentarà el darrer disc Versos en la boca.

ZERO S'està converti nt en una publicació de culte. Independentment que Zero és la revista este ndard dels homosexuals, val la pena destacar la qualitat de la publicació, tant en el fons com en la forma. Tracta la moda, el disseny, els v iatges, la política, la societat ... , des d'una òptica moderna i progressista. Són d'especial interès els seus reportatges, entrevistes i articles d'opinió.

_______________________________ LrewreiCwnua CONCURS

PASSATEMPS

PARTICIPA-HI I GUANYA!

SOPA DE LLETRES

,

I

Un magnífic "pack Claror" format per motxilla, samarreta, ronyonera I gorra

Troba el nom de participants en el darrer màster de tennis

N O S E R D A Y O M O U R O E S

S R P

K A V K P T A A R T R O A T L El con c u rs del passat el va guanyar .. .

F E P

P

E R

V E A E D A T S E R H D T L

ASONADA DE

W F WC N

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adj unta pe r co rre u a revista Tot Claror (Sardenya , 335, baixos, 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sag rada Fam ília , Marítim o Nou Can Caralleu .

r-----------------------¡ Telè fon __________________

Ciutat

Eda_t ____________________

Q A E

F A

S F

TEST Demostra la teva cultura esportiva

Cognoms _______' __________________________

Adreça

J S O R J R

E E T N O S B

L' EsPORTIU CL AR OR

Nom

K A

O RW F E G R A D E

MARIA JOSÉ CAVALLE

~

S M E O

1.

Com es diu el nou entrenador dels Memphis Gri zzlies?

I . Què és el que més t'ha agradat d'aquest número 37?

2.

Quin és el rècord negatiu de puntuac ió en un partit de L.A,Lakers?

2. I què t'ha agradat menys?

3.

Quin equip és l'actual camp ió de la Copa d'E uropa de Waterpolo?

4.

Quin a tennista ha guanyat el darrer màsters de tennis?

5.

Quina nac ionalitat té el piv ot blaugran a Fe merling?

Què penses de la revista Tot Claror?

3. Quina secció t'agrada més? 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? 5. Què creus que li falta, a la revista?

~¡(lIUUldIV (s 'Sl alsf!lJ U1!)( {v ' I1!OS;U8 essaup<q (t: 's lund OL (z 'Ult\OJ81"1 ( I :S;)lSolls'J}I

6. Globalment, quina nota posaries a la revista, entre l'I i el lO? L _______________________

FLUIVAL FLUIDOS Y VALVULERIA, S.L.

Selección y suministro de elementospara la conducción y regulación de fluidos (Bombas, tuberías, védvulas, etc.) Joan Miró, 4 nave J • 08213 POLlNYA

T93 713 30 25 Fax: 93 7 13 32 92 E-mall: ventas@flulval.com

~

/V\ :ffi :ffi

¡l(GMAC~1

;< - (

~' m

:m . ,:m Valido

hasta el 31 de Enero 2003

Valido Ú1tamente en fvtD:lna1d's Sag'ada Familia, Y M::D:lnaId •s Maremagun .PresenUndo este CLpÓ"I.

ffi

m m m

Guia de Serveis i COlllpres g " ·'MI~lfi";¡I ~ [.lIJf GARCIA - JIMENEZ

_

• Com unitats de propietaris • Lloguers - Vendes - Contractes Còrsega, 528, csc.esq. 1r 3a . 08025 BCN Tel. 93 347 93 77· Fax 93 347 99 39

"DIAZ" Adm6n. Loteria, 122

Soft Obert Centre de formació informàtica o

o

GARCíA - JIMÉNEZ o

o o

o

o

Dret civil Separacions - Divorci!:l Accidents Acomiadaments Invalidesa

o

Cursos amb la garantia d'Enciclopèdia Catalana i la UOC ci Sant Antoni Maria Claret, 122 Tel. 93 433 54 80 www.softobert.com

o o o

BillJngham

o

o

Promociones y regalos de empresa Visite nuestra web y vea miles de ideas para la promoción de su empresa *www.billinghams l. com*

Mail: billingham@billinghamsl.com Tel. 93 427 13 75 Fax 93 428 52 37

1!ii&.R EspaRTS

BARCRYKET o

o

Dinars i sopars casolans Assortiment de tapes Ambient agradable

.t Hacemos equipaciones para clubs o o

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93347 26 21 i Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 Ol

BAR RIBEIRA • Entrepans, tapes i vins gallecs Rosselló,411 Tel. 93 458 63 85

FUSTER- PASTISSERIA Us oferim per a aquestes festes • Especialitats amb torrons • Petits i grans obsequis o Assortit de bombons o Un bon salat i bona pastisseria NADAL, FAMÍLIA, AMICS TBONES FESTES

o

y colegios. Fabricación propia Sudaderas-Batas-Chandals-_PQlosCanguros ... Serigrafía-Bordados-Transfer

Casals y Cuberó, 216·08031 BCN Tel. 'Fax 933505016

~~

rW"'~~'

SARACO o Equipacions esportives per a clubs i col'legis

Tarragona, 3, bxs. 17300 Blanes (Girona) Tel. Fax 972 337 157

bf ;¡~J¡}:¡i~J"EDIFESA- COFAC • Ferreteria professional i parament

Rosselló, 436-438 (xamfrà PadiHa) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49 www.edifesa.net·edifesa@edifesa.net

LA YAYA AMELlA

FERRETERIA PABLOS-COFAC

• La cuina del bacallà

• Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes

Sardenya,364 Tel. 93 456 45 73

Loteria Nacional o Travesses Boooloto o Primitiva Es fan reserves de la Grossa de Nadal i Reis .

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Conservació i restauració d'obres d'art i antiguitats • Compra-venda de pintura Passatge de Sant Pau, 16 . 08025 Barcelona Tel. 93 456 47 64 . 670 040 983

o o

o

[i] [i] [iJ] • " •..',

. ~., , ';

o

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 3918 Mallorca, L60 - Tel. 93 453 05 59

. n:!;}]

~ARTEMISIA RESTAURA

Còrsega, 528, esc. esq. 11' 3a 08025 Barcelona Tel. 93 347 93 77 - Fax 93 347 99 39

• La millor qualitat al millor preu

Ofimàtica o Internet o Disseny web Disseny gràfic o Programació Certificacions oficials Microsoft

.P rovença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

Tractament d'aigües i piscines Pressupostos sense compromís

Holanda, 41 Polig. [ndust. Pla de Llerona 08520 Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 . .Fax 93 846 52 11

PACO SANCHEZ • Mobiliari i decoració • Som professionals: tenim una solució per a cada espai. Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

J31 ~~~~[3~:1"­ XANA MODA íNTIMA • Tot en roba interior per a home i dona • Especialistes en talles grans Muntanya, 49 . Tel.: 93 436 47 94 08026 Barcelona

• Mil detalls per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Familia Còrsegn, 511· Rosselló,396 Tel. 93 456 76 07

JOIERIA-RELLOTGERIA ORIGINAL· DISTINTIVO 'MODERNO

RELLOTGES: - Dkny - Fossil - Spoon - Guees - Creo Racer - Akteo - Radiant - Philippe Starck - Nike - Pulsar - Radiant Oro JOIERIA: - Dissenys exclusius en plata i or

Provença, 548 (Dos de Maig) 08025 BCN Tel. 93 450 35 11 www.miescaparate.comlodm-s l

JOIERIA ALMOR

PSICOLOGIA CLíNICA

10%

MONTS E VALLS: Psicóloga csp.cn depresiones y problemas sexuales. .IUAN GENOVÉS: hipnólogo especialista en fobias y estrés. Tel. 93 446 09 27 www.l1Iontsevalls.col1l COI'fCO: illro@l1Iolltscvalls.col1l

Taller propi • Descomptes espec ials als abonats de Claror i Sagrada Família Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

• Electricitat industrial • Automatismes • Bobinatge de motor lnstaHacions Doble R,SL. Alemania, nau 4 5 -Montigalà 08917 Badalona (Barcelona) Tel. 93 465 77 47 Fax 934657911

QUIROMASAJISTA

f!/Atenea

/

• Servei psicològic infantil i juvenil, de parella i família .• Escola de pares. • Atenció psicològica al nen i l'adolescent. • Problemes escolars. • Assessorament a les fam íI ies. • Atenc.psicològica i assess.parelles. Jndústria, 83, bxs. esquerre 08025 Barcelona ·Tel. 93 4592349

~~ ~i~s~e~x!~~ia . Especialista en

~~Iores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas. .IUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Familia. Tel. 934460927 (horas convcllidas)

REXEL - UTISAN Serveis finqu es urb,mes i industrials • Consergeria. Neteges. Manteniment

• Distribució de material el.èctric • Aire condicionat, calefacció, fontaneria • Xarxes informàtiques • Automatismes i il'luminació

Nàpols, 268· Tcl.ll' ln 932073074 Tel. 93 5316873

GABINET TERÀPIA PSICOCORPORAL

Begur, 36 . 08028 Barcelona Tel. 93431 H 88 Fax 93431 6620

• Depressió, ansietat, pèrdues .. • Teràpia per a joves i adults Tcl.93 325 55 70 - Hores convingudes \vww.terapiabiocnergctica.com

• Constructors de piscines • Més de 25 anys ens avalen

m

institutsodontològics

I

~

• Molt a prop teu

Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC

~~P.!~~

• Empresa constructora de les obres de la piscina de "Esportiu Claror / • Empresa encarregada de les obres de Nou Can Cara lleu

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

Av. Josep Tarradelles, 8-10, 3a pta. Tel. 93493 O] 32·93493 OI 00 Fax 93493 0134 Adreça el.: nalcalae@copisa.com

MYSORE

FERZAM, S.A.

Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en general.

• Consulta naturòpata. Reflexologia podal. Quiromassatge. Flors de Bach Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

-

FORTUNY V~lm

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA-FORTUNY

• Especialistes en plantilles • Cotilles a mida, fèrules . • Genu-valgo • Pròtesis mamàries • Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguretat Social

Ptovença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris

Av. Josep Tarradellas, 91-95 08029 Barcelona Tel. 93 321 8304· Fax 93 439 89 00

• Ben a prop teu

Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00

SATA

• Climatització industrial ·lnstal·lacions especials (hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial

Sant Quintí, 29 08026 Barcelona Tel. 93 456 78 07 - Fax 93 347 11 79 Adreça el.: ferzam @cconline.es

LEJIAS PONS Tanger, 35 . 08016 Barcelona Tel. 93 300 42 58 FliX

93 485 26 09

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 9321721 91 Tel./Fax 932170364

I

SUAREP & LLADÓ,S.A. Distribuïdora de materials de : • Fontaneria · Sanitaris • Calefacció i aire condicionat Administració i vendes:

Sicília, 335 . 08035 BCN Tel. 93 208 1220· Fax 93 459 06 58 Vendes: Joan Maragall,30 . 08980 S.Feliu L. Tel. 93 666 40 56 . Fax 93 685 15 09

VIATGES

a ''''Mallmar Experl.f en via/ge,Ii

VIATGES PER A NUVIS, amb importants descomptes i regals. • Viatges a mida· Expedicions,Raids, Trekkings • Circuits en grup· Circuits en 4x4 • Albergs i hotels econòmics per a gent jove· Viatges en autocar • Esquiades, descomptes per a grups. Mallorca, 362· 08013 Barcelona Tel. 93 458 20 67

IHSTAL·LACIOHS

• FUNDACiÓ CLAROR

EL PRIMER EQUIPAMENT ESPORTIU DE LA FUNDACiÓ VA SER INAUGURAT EL 1982

ESPORTIU CLAROR:

20 ANYS

O-ESPORT PER A TOTHOM L'Esporti u Claror va ser inaugurat el 19 de desembre de 1982 i, per tant, aquest mes comp leix vint anys d'existència. Vint anys durant els quals s'ha consolidat, amb prop de 10.000 abonats, com una de les instal ·lacions esportives més importants de Barcelona. Els orígens de l'Esportiu Claror s'han de buscar a l'escola Sagrada Família, situada al carrer Sardenya 343, al costat de l'Esportiu . L'any 1979 la Cooperativa Claror (formada pels mestres i els pares i mares d'alumnes de l'escola) es va fer càrrec de la gestió de l'esco la, perquè els jesuïtes, fins aleshores propietaris, passaven per una crisi que els va obli gar a vendr-e's la propietat del centre. Com que l'esco la tenia uns soterranis desaprofitats i grans, els pare~ i mares i de la e ls mestres Cooperativa van pensar que el millor que es podia fer en aquests espa is era un equipament esportiu . Així van començar les obres del que seria l'Esportiu Claror: una instal·lació esportiva que

Va ser concebut per donar servei a l'escola Sagrada Família i, per extensi6 als veïns del barri 30

TOTClAROR

Imatge de la piscina de l'Esportiu Clarc>r, que va ser reinaugurada el passat 24 de setembre, després de les obres de millora d'aquest estiu. A l'acte d'inauguració, hi va assistir el Director d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Soler; la representant territorial de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat, Mònica Amat; representants del Districte de Gràoia i dos centenars de socis visitants.

W.P~~I~ ... ... ... .. .. .. .. .... ..

Núria Borràs !J¡r;';/o;1l de i 'E;POrliu è¡';'or

20 anys de l'Esportiu Claror Aquest mes d'octubre va fer 20 anys que es va posar en funcionament l'Esportiu Claror: una piscina, una sala de gimnàstica amb "quatre ferros" per a aquells que volien endurir la musculatura ... i poca cosa 1nés. Tot i que ara sembla poca cosa, cal recordar l'esforç que en aquell moment va significar i la novetat del plantejament: una instaJ'.lació al servei d'una comunitat escolar, l'escola Sagrada Familia, i amb vocació de servei al barri. I, tan important com això, cal tenir en compte que en aquell moment també s'estava plantant la llavor d'una entitat com és ara la Fundació Claror. En aquests 20 anys hem estat testimonis de molts canvis, tant des del punt de vista intern com extern. La Cooperativa es va transfonnar en Fundació, l'escola va passar a la xarxa pública, l'Esportiu Claror va créixer amb la constmcció de l'edifici del pavelló i va oomençar a tenir gennans en altres punts de la ciutat (els poliesportius Sagrada Fanu1ia, Nou Can Caralleu i Marítim). La ciutat de Barcelona, a més, va celebrar unes Olimpíades, que van deixar una herència en fonna d'instal 'lacions esportives noves o remodelades i d'una il· lusió: que tothom havia de poder fer esp01t, no només aquells que participaven en competicions. Què dir, doncs, d'aquests 20 anys? Que han estat intensos, moguts, interessants, engrescadors. I, sobretot, que són preludi dels que han de venir: intensos, moguts, interessants, engrescadors ...

FUNDACiÓ CLAROR.

INSTAL.LACION5

L'any 19931es insta1-1acions es van ampliar arnb3.100m 2 nous: pavelló, pistes desquaix, més sales... donés servei als alumnes de l'escola i, fora de l'horari escolar, als veïns del barri. A fi nais de 1982 es va inaugurar l'Esportiu Claror, amb 2.200m2: aleshores hi havia un gimnàs, una sala de rítmica i una piscina de 25 metres. Entre alumnes de l'escola, familiars i veïns, es van abonar a la instal·lació 1.927 persones durant els tres primers mesos. L'Esportiu Claror llavors va ser notícia, perquè era el primer equipament esportiu de Barcelona que es construïa en un soterrani, sota el nivell del carrer.

1986, recuperació de l'illa L'any 1986 es va produir un fet cabdal per a l'evolució futura del poliesportiu, ja que una fusteria adjacent (ubicada al carrer Sardenya 333) va tancar i va deixar grans espais a l'interior d'illa sense utilitat. La Cooperativa Claror va negociar amb l'Ajuntament la recuperació d'aquest interior d'illa. Així,

L'Esportiu Claror ha estat permanentment millorant els espais i serveis per als abonats i usuaris

l'Ajuntament en va recuperar els terrenys i en va cedir els drets d'ús, durant 50 anys, a la Cooperativa Claror, que va construir-hi dues pistes de bàsquet i un jardí obert a tothom. L'Esportiu Claror, que aleshores havia arri bat gai rebé als 3. 000 abonats, d'aquesta manera va veure ampliades les i nstal ·lacions.

1989, Fundació Claror L'any 1989 l'escola Sagrada Família va entrar a formar part de la xarxa de centres públics de la Generalitat. Aquest fet significava que la Cooperativa Claror deixava de ser la gestora de l'escola per passar a gesti onar solament l'Esporti u Claror, l'equipament per a la pràctica de l'esport. Això va dur a una reflexió interna dins l'entitat, que va derivar en la transformació de la cooperativa en

fundació. Tot i que l'entitat seguia essent la mateixa, l'any 1989 naixia formalment la Fundació Claror, amb l'objectiu de gestionar les instal·lacions de l'Esportiu Claror i de promoure l'esport, la salut, la cultura i el lleure per a tothom.

1991·1993, el pavelló La necessitat d' ampliar l'esportiu i d'oferir més serveis als abonats i usuaris es va posar de manifest el 1991 . Com que la Fundació tenia la concessió de la superfície de l'interior d'illa i els plans urbanísti cs permetien edificar sota el nivell del carrer, es va pactar amb els organismes públics (Generalitat de Catalunya, Diputació Ajuntament de Barcelona) per fer realitat una nova aventura. Llavors la Fundació Claror va preparar un projecte

L'Esportiu Claror va ser la primera instal 'lació esportiva gestionada per la Fundació Claror. Des de finals dels anys 90, com se sap, la Fundació no sols es va dedicar a millorar els espais i serveis de l'Esportiu Claror, sinó que també es va declicar a presentar nous projectes de gestió d'altres instal'lacions esportives. Així, el 1998, la Fundació Claror va inaugurar un segon equipament, el Poliesportiu Sagrada Fmru1ia. A mitjans de 1'999 va inaugurar Nou Can Caralleu, gestionat conjuntament amb el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull . I al setembre de 2001 va inaugurar el quart centre, el PoliespGrtiu Marítim. Vint anys després de la inauguració del primer centre, la Fundació Claror en gestiona quatre, amb un total de 33.000 abonats i 50.000 usuaris anuals.

d'ampliació de les in sta l·lacions. Les tres institucions esmentades aportari en cadascuna diferents quantitats per finançar el proj ecte, la part nova de la instal·lació tindria titularitat muni cipal i, a canvi, la Fundació Claror en reb ria la co ncess ió de gestió per a 50 anys. Amb les ob re s, el jardí interi or d'i lla es convertiria en les pistes exteriors de bàsquet que hi ha actualment i, a sota, s'hi construiria el pavell ó cobe rt, la piscina petita, 3 pistes d'esquaix i un a sala polivalent. D'aquesta manera es van guanyar 3.100 m2 més que, sumats a les antigues i nstal·l acio ns ja ex istents, farien de l'Esportiu Claror un equipament de 5.300 m2 molt co mplet. El 27 de febrer de 1993, data en què es va fer l'acte d'inauguració de les instal ·la cions noves, el Claror tenia 6.319 abonats.

Millores constants Des de la i nauguració dels espais nous, l'any 1993, l'Esportiu Claror no ha deixatde realitzar obres de millora i remodelació a l'equipament. L'any 1995 se'n va remodelar totalment el gimnàs i s'hi va instal·lar un rocòdrom. Posteriorment se'n van treure dues pistes d'esquaix per instal ·lar-hi les saunes i hidromasatges i s'hi van millorar tots els espais de l'àrea de salut i les sales polivalents. I aquest estiu se n'ha millorat la piscina, l'espai més antic que encara no havia estat remodelat. Avui l'Esportiu Claror és una instal·lació amb prop de 10.000 abonats.

TOTClAROR

31

FUNDACiÓ CLAROR

ACTIVITATS DE NADAL PER ALS MÉS PETITS A LES INSTAL-LACIONS El dilluns 23 de desembre comença el torn únic de les activitats de lleure programades perquè els més joves gaudeixin de les vacances de Nadal. Tant a l'Esportiu Claror (esplai) com al Poliesportiu Municipal Sagrada Família (stage) el torn és de set dies: 23, 24, 27, 30 i 31 de desembre i 2 i 3 de gener. Esplai i Stage A l'esplai es duran a terme tallers i activitats aquàtiques, recreatives i esportives. S'hi poden inscriure nois i noies nascuts entre el 1989 i el 1998, que es dividiran

en grups segons l'edat. Els preus varien en funció dels horaris, segons es triï el torn de matí (de 9.00 a 13.30h) que no inclou dinar, el matí més el dinar (de 9.00 a 15.00 hores) o tot el dia amb el dinar inclòs (de 9.00 a 17.00 hores). L'5tage, que es fa al Poliesportiu Sagrada Família, combina activitats esportives amb tallers, jocs de taula, sortides i jocs tradicionals. S'adreça a nois i noies nascuts entre el 1989 i el 1994 i, en aquest cas, es pot escollir entre la modalitat de matins o de tot el dia (que inclou el dinar). El mateix Poliesportiu

també ofereix per primera vegada 1'5tage de Gimnàstica Rítmica (per a les mateixes edats), en què les nenes poden compaginar aquesta disciplina de la gimnàstica amb jocs, sortides, piscina, expressió corporal i tallers. El Casal a Nou Can Caralleu El Casal combina activitats esportives amb jocs i tallers i es farà els dies 30 i 31 de desembre i 2 i 3 de gener. El Casal d'infants s'adreça als més petits, nascuts el 1998 i 1999, i el Casal poliesportiu és per als nascuts entre 1991 i 1997.

NEIX EL DIVER3-TE-'EN EL MARC DE LÀRUTA DEL LLEURE La Ruta del Lleure defineix aquelles activitats que assocïen l'aspecte esporti u com a eix amb l'aspecte lúdic, participatiu, relacional ... En definitiva, participar per passar-s'ho bé. A la Fundació Claror, des de fa molt temps, hi ha activitats que responen a aquestes característiques i es programen de manera periòdica. Per exemple: el raid marítim, el campionat qe natació, la Milla, les sortides en bicicleta, els tornejos de futbol sala o de bàsquet.. O sigui, un ampli ventall d'activitats. Per aquesta temporada i

32

1OTa.ARal

treballant en aquesta direcció ens hem plantejat dos línies de treball : potenciar les activitats que ja s'estan fent i crear-ne de noves per tal d'anar incorporant l'aspecte lúdic i recreatiu al programa d'activitats general. En aquesta segona línia, neix el DIVER3-TE, una activitat que es farà entre setmana i que busca, sobretot, el vessant lúdic i relacional. DIVER3-TE! (divertreste) El Diver3-te és un paquet de tres activitats que es desenvoluparan ellS de gener, el 12 de febrer i 1'11

de març. La primera (15 de gener) serà un itinerari per Collserola seguit d'un bon esmorzar. La del 12 de febrer serà una activitat a la platja amb piscolabis i la del mes de març consistirà en balls de saló seguits de xocolatada. Totes tres activitats es faran entre les 10.30 i les 12.30 del matí i van adreçades a totes les edats. La inscripció es pot fer per a una activitat (9 euros) o per a les tres activitats (25 euros) a qualsevol de les instal·lacions gestionades per la Fundació Claror.

INCREMENT DELS ABONAMENTS EN

UN

4

PER CENT

Els carnets d'abonament dels poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim tindran un increment de preus de prop del quatre per cent de mitjana, d'acord l'augment de l'IPC També s'apujaran les tarifes dels cursets i dels serveis.

LA LOTERIA DE NADAL JA ÉS A LA VENDA Ja és a la venda la loteria de Nadal a totes les instal·lacions de la Fundació Claror. El preu dels bitllets és d'l,50 euros, amb una participació d'l,20 euros en el número 63.446.

EL

27

D-ABRIL,

PROPERA MILLA SAGRADA FAMíLIA

La Fundació Claror ja ha posat data a la celebració de la propera Milla Sagrada Família-Milla Gaudí: diumenge 27 d'abril. En l'edició del 2003 es mantindrà l'esquema de l'últim any, amb la combinació de curses populars i de dues curses per a professionals (Milla Gaudí). S'estudia incoporar una cursa en cadira de rodes i possibles modificacions en el recorregut.

FUNDACiÓ CLAROR

INSTAL.LACIONS

12

AQUEST NADAL, CAMPANYA

EL

DE

SOLIDÀRIA A LES INSTAL-LACIONS

ELECCIONS AL

DESEMBRE, PATRONAT

La Plataforma de Solidarita t i Coo peració 0'7 Claror torna a fer campanyes, aquest Nadal. Enguany en posarà en marxa dues, una de recollida de di ccionari s vells i una de

UN DICCIONARI VELL

UN GRAN REGAL CAMPANYA DE RECOLLIDA

targetes de metro.

Diccionaris vells

OICCIII. ' "

a.

de ls t res rep rese ntants al Patronat de l'entitat. Les eleccions es convoquen

lA

perquè el 16 de desembre s' exhaurirà, en el te rm i ni previst, el mandat de quatre

Entre el 16 de desembre el 10 de ge ner, la Plataform a farà recollida de

anys de Jordi Alonso, (actual Secretari de la Fundació) com

di cc i o nari s usats cata là/ castellà en bon estat a totes les in sta l ·lac i o ns de la

a patró representant dels Socis Benefactors. Des del 27 de novembre

Fund ac ió C laro r. Els di cc i o nari s reco lli ts es di st ribuir an e ntr e les famíl ies d'immi grants nouvin gude s al bar r i d e la Sagrada Famíli a per tal de f ac ili ta r la seva integrac ió

hi ha exposats a la seu central de la Fun dació i a les Aquest Nadal, porta' ns .1 teu d iccionari català/ castella ve ll, I fes un gran regal. La Plataforma 0'7 Claror distribuirà tots . Is diccionaris recoll its entre les famlll es

I"mlorants nouvingudes al barri de la $agrada familia, pe, tal de fadlltar la ,eva Integració a la nostra cultura I sodetat. Un veU diccionari pot ser un gran regall U

Punts d. recollldal poliesportius Cla ror. Sagrada Familia I Mariti m Dates: e ntre e l 16 de de sembre I ell O de g e ner d . 2003.

"I

notícies de la w eb (www.claror.org), els noms de tat candidatura i que, per qüestions de tancament, no podem citar en aquesta revista.

PLATAFORMA -CLAROR Cooperació i

instal.lacions, i a l'apartat de

les persones que han presen-

o

social i cultural.

Targetes de metro

Tots els Socis Benefactors de la Fundació Claror majors de 18 anys i amb un any d'antigui tat són convocats a les eleccions del dij ous 12 de desembre per escollir un

Solidaritat

L~s votacions tindran lloc el

D'altra banda, també es

, farà, com l'any passat, recoIlida de t argetes de metro

amb vi atges per gasta r. Aqu estes targetes es lliuraran al Casal d'Infants del Ra-

AM INFORMATICA Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona • Actualización/Reparación de ordenadores PC • Configuración de ordenadores nuevos a medida • Portatiles, torre/sobremesa, servidores • Configuración de Redes • Compaq - IBM - Hewlett Packard • Impresoras de tinta , laser y multifunción • Canon-Epson-Hewlett Packard-Brother-Lexmark • Monitores, Tarjeta de Red , Tarjeta TV • Cartuchos de tinta y accesorios • Ordenadores segunda mano, según disponibilidad

va l, per t al qu e els nens

dij ous 12 de desembre a la

d'aqu esta entitat pu guin viatjar en metro.

seu de la Fundació (Sardenya 337, entresòl segona).

t7 t:limp JtresJ S.l.. I~

'809OOa Ilc ·. n'!!!!!!.

.••,0,.,........':>" .......,

o o

o o o o

Neteja i Manteniment Netegem verticals (T.escalada) Neteja de poliesportius Neteja de col ·legis Neteja de vidres Abrillantat de paviments

Ptge. Borrell 11 baixos - Barcelona 08005 Tel. 93 303 5400 - Fax 93 30863 95 limptres@jet.es - www.limptres.com

• FUNDACiÓ CLAROR EL CENTRE DE TALASSOTERÀPIA VA OBRIR LES PORTES FA UN ANY

PRIMER ANIVERSARI DEL MARíTIM AMB PROP DE

S.OOO

ABONATS

El Poliesportiu Marítim al mes d'octubre va co mplir un any de vida. I ho va fer amb un excel·l ent estat de salut, tenint en compte l'elevat

gu laritat de la instal ·lació (és

la Bar ce loneta i de l'Eixample. Tot i així, la sin -

l'únic centre de talassoteràpia de Catalunya) es reflecteix també en la co mposició dels abonats, ja que n'hi ha de procedents de tots els districtes de la ciutat, i molts de fora de Barcelona.

REGALA BONUS

SIINICIEN CLASSES

DE SALUT DEL

DE CHOI LI FAT,

MARíTIM PER

UNA ART MARCIAL

43,20 EUROS

XINESA

majoria dels abonats són c iutadans de Bar ce lona, amb una major presència de ve'ins de la Vi la O límpi ca, de

El Poliesportiu Marítim

Aquest desembre s'ha

ofereix una promoció de bon us de salut a tots els abonats de les instal·lacions gestionades per la Fundació Claror. La promoció (fins al 5

posat en marxa un a activitat nova: el choi li fat, una art marci al xi nesa caracteritzada

de gener) consisteix a adquirir un bon us de salut valorat en 60 euros pe l preu de 43,20 eu ros. I les persones no abo nades a c~p instal· lació Claror el podran adqui rir per 45,60 euros. El Bonus es ven a la recepció

de

totes

les

i nstal ·lacions gesti onades per la Fundació Claror.

34

TOTCI.AROR

DIACTIVITATS DIRIGIDES A TRES EUROS El Marítim ha posat en marxa una promoció, fins al 30 de gener de 2003, que ofereix als adults majors de

nombre d'abonats i usuaris que cada dia utilitzen la instal ·lació. Segons les últimes dades, el Marítim ja ha assoli t la xifra de 5.000 abonats, una dada molt bona tenint en co mpte que només fa un any que va ser inaugurat, i l'escassa densitat demogràfica de l'entorn immediat. La

OFERTA: CLASSES

La direcció del Marítim té previst obrir lli stes d'espera quan s'arribi als 6.000 abonats, per tal de no massificar l'eq uipament i per seguir permetent l'accés de persones que adquireixin una entrada puntual.

16 anys la possibilitat de participar en una classe de qualsevol activitat diri gida no aquàtica per només tres euros. Per aprofitar aquesta promoció (dirigida tant a abonats com a no abonats) només ca l escollir el dia i l'hora en què es vol realitzar l'activitat i, el mateix dia, adquirir a la recepció de la instal ,lació l'entrada corresponent. La promoció no té límit de classes. Es poden provar tantes activitats com es vu lgui i tants dies com es desitgi, sempre que la classe escollida no estigui plena.

Diversió en un primer Raid Marítim molt competit

per una flu'idesa en les tècniques, el ritme i l'estratè. gia de moviment. És una gimnàstica suau que combi na tècniques de braços i cames amb treball tècn ic de les formes i apli cació pràctica de la defensa personal. Les classes es fan els dimarts i dijous, d'11.00 a 12 .30h del matí. El preu,és de 28,15 euros per als abonats i de 37 euros per als no abonats.

El Poliespoltiu Marítim va celebrar, el passat 6 d'octubre, el primer Raid Marítim de Barcelona, una prova multiesp01tiva en què van participar 17 equips mixtos de tres persones cadascun. Van haver de superar proves de bicicleta, patinet, caiac, escalada, tir amb arc i esquí de fons a la platja, amb l'objectiu d'aconseguir la màxima puntuació en el menor temps possible. L'equip guanyador va ser el Golfus BTI, que, descomptades les bonificacions de temps, va fer les proves en 20' 49". El Raidva comptar amb la col'laboració del Zoo de Barcelona, de l'Aquàrium, del Gran Casino, de Biciclot i de Laie. A la foto podem veure els participants.

FUNDACiÓ CLAROR

GRAN OFERTA DEL MARíTIM ALS ABONATS DE LES INSTAL-LACIONS Els abonats dels poliesportius Claror i Sagrada Família podran abonar-se al Marítim a preus reduïts i sense pagar inscripció El Poliesportiu Marítim fa una oferta a tots els abonats de les instal ·lac ions gestionad es directame nt pe r la Fundació Claror (C laror i Sagrada Famíli a) qu e vu lguin abonar-se al Marítim per gaudir dels beneficis de la talassoteràpia i dels serveis i activitats que només s'ofereixen en aquest centre. L'oferta, vàli da fins al 28 de febrer, proposa abonars'hi a preus reduïts (vegeu quad re), sense pagar drets d'inscripció, i sense lli stes d'espera. L'abonament serà vigent fins al 30 de setembre de 2003, semp re que l'interessat segueixi abonat a una altra de les i nsta l·l aci ons gestionades per la Fu ndació.

ENTRADES

2xl

, AMB LA LOTERIA

També hi ha la possibili tat de gaudir d'entrades familiars de caps de setmana a preus reduïts. Les entrades fam ili ars perm ete n l'accés d'un adult i d'un menors de 16 anys. Els inter essats hauran

d'adreçar-se a la recepció del Poli espo rtiu Marítim, i ensenyar-hi el ca rn et de la instal·lació a què estiguin abo nats. El Poli esport iu M arítim és al Passeig Marítim, 33, al costat de l'Hospital del Mar.

Oferta als abonats de les instal"lacions Claror • Abo naments

Preu mensual 15 euros 15 euros 18 eu ros 22 euros 22 euros

Modalitat d'abonament Migdia Noctu rn Cap de setmana Migdia + Cap de setmana Nocturn + Cap de setmana

• Entrades famili ars cap de setmana 1 ús (adu lt+ infantil) 10 usos (adult+infantil)

18 euros 150 euros

REHABILITACiÓ DE MALALTS

CARDíACS AL MARíTIM La Fundació Claro r ha signat un co nv eni de co l·laborac ió amb l'Institut Muni cipal d'Assistència Sanitària (lMAS), al qual pertany l'Hospital del Mar, per tal de posar en pràcti ca el programa de rehabilitació de malalts ca rdí acs al Poli esporti u M arítim . Aquest programa es concreta en la utili tzació continu ada, d'octubre a juny, de la Sa la Po li va lent 1 del Poli espo rtiu Marítim. De 9 a 11 hores s'hi realitza activitat físi ca amb les Rad ikal Bikes, sota la tutela mèdica de persona l de l'In st itut Muni cipal Sanitària .

d'Assistènc i a

El co nveni tindrà vigència durant els cursos 2002/03 i 2003/04 .

LA REVISTA TOT CLAROR JA ÉS A

DE NADAL

LA WEB O-INTERNET "CLAROR_ORG"

El Poliesportiu Marítim té una oferta per a totes les persones que adquireixin un

Tot Claror ja és a lnternet. A la plana web de la Fundació (www.claror.org) podeu consu ltar la majoria dels articles publi cats a tots els números de la revista. Organitzats per seccions, hi podeu co nsultar i llegir els articles de salut, dietètica, me ns sana, en forma,

bitllet de la loteria de Nadal de la Fundació Claror, per tal que tothom pugui gaudir la talassoteràpia en companyia. Per cada bitllet d~ loteria que es lliuri a l'entrada del poliesportiu, el Marítim re-

drà vigència entre el 23 de desembre i el 31 de març

poliesportiu, entrevistes i reportatges publicats des del primer número. De moment, només hi ha els articles fins al número 33

de 2003.

de la revista, però al llarg de

galarà una entrada quan se'n compri una altra. Aquesta oferta "2x1" tin-

_ __._

-''' l ''''''''~---

..

•

.....-:..

~

...............~

I ¿,~

2. :rot !!. 4. ...1.

J\1tC)A.C1Ó UAlOl

informativa de les quatre instal·lacions, s'hi ha incorporat informació àmplia sobre els projectes de soli daritat i cooperació que duu a terme la Plataforma 0'7 Claror. També s'hi ha incorporat una pàgina amb l'agend a de totes

les properes setmanes es "penjarà" la informació dels últims números.

les activitats que organitzen i les seves l'entitat instal·lacions o seccions.

La web ha experimentat millores notables als últims

A més, la web ofereix informació puntual de l'entitat a la secció de

mesos. Se n'ha mill orat el disseny l'estructu ra

notícies, que s'actualitza cada setma na.

TOTClAROR

35

FUNDACiÓ CLAROR

Nou CAN CARALLEU

GRAN SATISFACCiÓ ENTRE ELS ABONATS DE NOU CAN CARALLEU

INAUGURADA LA PISCINA NOVA La nova piscina climatitzada de 25x12,5 metres i les dues sales di activitats inaugurades culminen el procés de reformes iniciat l'any 1999

Nou Can Caralleu ofereix ara una àmplia zona aquàtica amb tres piscines

Nou Can Caralleu el passat dissabte 16 de novembre va inaugurar ofi cialment espais esportius: una piscina climatitzada, més sales d'activitats i vestidors nous. A l'acte van assistir més de 500 persones, entre les quals hi havia els màxims representants de l'esport català : el Secretari General de l'Esport de la Generalitat, Josep Maldonado; el Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle; el Director d'Esports, Albert Soler, i els representants de les tres entitats que formen l'Associació d'Entitats per a la gestió de Nou Can Caralleu. Tots van destacar la importància de l'ampliació de les i nstal ·lacions, que culmina de forma brillant la primera fase de les reformes iniciades el 1999.

gestió de Nou Can Caralleu segons el qual Kallipolis renunciava a la gestió de la piscina, que passava a integrar-se al complex de Nou Can Caralleu.

Una gran zona aquàtica Amb la piscina nova, Nou Can Caral leu ofereix una zona aquàtica molt àmplia, amb tres piscines. A més de la nova, hi ha les altres dues piscines que la instal ·lació ja tenia (una de 25x12 i una de 8x11). Durant l'època hivernal aquestes piscines estan climatitzades i cobertes amb un globus presostàtic.

Nova piscina de 25x12,5 La major novetat de les instal·lacions inaugurades és la nova piscina climatitzada de 25x12'5 metres, amb 7 carrils per a la natació lliure. Aquesta piscina era un equipament municipal ja existent, annex, però que no formava part del complex esportiu de Nou Can Caralleu. Era gestionat pel Club Natació Kallípolis com a instal·lació diferent. Abans de l'estiu es va signar un acord entre Kallípolis, l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació d'Entitats per a la

36

TOTClAROR

Sales i vestidors nous

El Club Natació Kallípolis seguirà a Nou Can Coralleu La piscina de 25x12'5 metres recentment integrada a NOl!l Can Caralleu era gestionada fil'ls ara pel Club Natació Kallípolis. L'acord entre aquest club, l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació d'Entitats per a la gestió de Can Caralleu, preveu que, tot i que Kallípolis renuncia a la gestió de la instal·lació, podrà seguir-la utilitzant per als entrenaments dels seus equips i per a ubicar-hi oficines. El Club Natació KaIHípolis és la major potència de la natació sincronitzada a Catalunya i, en els últims anys, ha aportat diverses nedadores olÚllpiques a la Selecció.

A més de la piscina, Nou Can Caralleu va inaugurar també una sala nova de fitness i musculació -de 120 m2 _ amb màquines, bicicletes estàtiques i recursos per al treball cardiovascular, i una sala polivalent de 60m 2 destinada a la pràctica d'activitats dirigides. Les reformes dutes a terme s'han completat amb la construcció de dos vestidors nous, un de masculí i un de femení, de 120 m2 cadascun.

FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

TORNEIG DE BÀSQUET DE NADAL AMB ELS MILLORS PREI N FANTI LS I INFANTI LS

TORNEIG DE

AMICS DE LA BICI:

NADAL DE

LES SORTIDES DEL

FUTBOL SALA

TRIMESTRE

L'Esportiu Claror (Sardenya 333 baixos Barcelona) tornarà a co nvertir-se, els propers 27 i 28 de desembre, en el centre neuràlgic del bàsquet infantil català. I

Els poli espo rtius Claror i Sagrada Família aco lliran durant les vacances escolars nadalenqu es la vuitena edi ció del Torneig de Futbo l

bre i gener, els Amics de la bici han programat dues sortides. La primera, el 15 de desembre, recorrerà el Del-

Sala In fanti l. S'adreça a nois i noies (de 1 r de Primària a 4t d'ESO)

és que hi tindrà lloc el IX Torneig de Nadal, amb la participació dels millors preinfantils i infantils, masculins i femenins, de Catalunya (vegeu quadre), a més dels representants del Safa-Claror. El torneig tindrà format de "final a quatre"; quatre equips per categoria. Divendres 27 tindran ll oc les sem ifinals i dissabte 28, les finals i els partits per al tercer lloc. L'entrada a l'Esportiu Claror per veure els partits serrà lliure. El torneig d'enguany s'en marca en els actes de commemoració del 25 Aniversari de la secció de bàsquet Safa-Claror. Els patrocinadors del Torneig són els Instituts Odontològics, el diari Sport i el diari Avui .

Bar • Restaurant T'agradaria Conèixer... 8¿~ .

que siguin alumnes del CEIP Sagrada Família, del CE IP

INFANTIL MASCULí Caprabo Lleida Pamesa València Adecco Estud iantes Safa-Claror

Tabor, de l'I ES Secretari Co loma, o bé abonats de l'Espòrtiu Claror o el Muni c ipal Poli es portiu Sagrada Família. La competició es durà a terme els dies 23, 24, 27, 30 i 31 de desembre i 2 i 3

Per als mesos de desem-

ta del Llobregat. La segona, el 19 de gener, enfil arà la platja del Masnou.Totes dues estan pen sades per a gent de tots els nivells (grup A i B). La prim era sortida del mes de febrer serà el diu menge 2 a la Via Verda de Tarragona, també per a tots els grups.

ELS MÀSTERS PREPAREN ELS

INFANTIL FEMENí Cornellà B Lima-Horta B C.E. Universitari B Safa-Claror

de gener. El 4 de gener es reserva per si cal suspendre algu n parti t. Per participar-hi cal lliurar

CAMPIONATS

PREINF. MASCULí JAC Sants CB Granollers Tecla Sala Safa-Claror

la butlleta que s'adjunta al tríptic informatiu (s'hi han d'inscriure tots els integrants de l'equip) abans del 13 de

L'equip de natació de la Fundació Claror, patrocinats

PREINF. FEMENí AD Alierta (Saragossa) CD Grup Barna Bàsquet Llor Safa-Claror

correspongu i jugar. L'entrada per veure els

Brasería Menjars i sopars per a grups i empreses. Propostes de menú a la seva mida

desembre i a la recepció de instal·lació on la

partits serà lliure.

D'ESPANYA

per Instituts Odontològi cs, preparen a fons els propers Campionats d'Espanya d'hivern, que tindran lloc a Valladolid els propers dies 24, 25 i 26 de gener. Molta sort!

TESORO INFORMATICA INFORMATICA DE OCASION P 11 350 64 MB/6,4 GB CD ROM + MONITOR 17" 350 € IVA INCLUIDO

IMPRESORAS LASER HP, CANON, OKI ... 90 € IVA INCLUIOO

---------

P 11 266 64 MBJ3.2 GB MONITOR 14" 32 MONITOR 15' 60 CR ROM + MONITOR 15" MONITOR 17" 120 220€ IVAINCLUIDO OTROSPROOUC.CONSULTAR ~------- --

---------

MATERIAL REVISADa Y CON GARANTIA UNIDAOES LlMITADAS A STOCK Horario:

h(i-- - - - )

Lunes a viernes 10 h. a 14 16:30 a 20:00 h. ... . .~ Sabado 10 h. a 14 h. SI T'AGRADA MENJAR BÉ .. . REPETIRA S! VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

T. 93 435 74 7~ ~-----,/ C/lndustria, 132 - 08025 Barcelona tesoroinformatica@yahoo.es

ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Costa Brava, 3 08940 Cornellà Tel. 93.475.08.00 Fax 93.475.08.01

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

I proceso de rehabilitación exige unos amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.

E

I

CENTRES ASSISTENCIALS:

Asepeyo.

BARCELONA-HORTA

Un bon número de Serveis.

Manigua, 13-15 Tel. 93 243 59 10 rax 93 1.08 37 61

0'

CONTINGÈNCIES LABORALS. • • • • • •

Assistència Sanitària. R¡ehabilitació i Readaptació. Prestacions Econòmiques. Assistència Social. Medicina Preventiva. Seguretat i Higiene.

I.T. EN CONTINGÈNCIES COMUNES. • Servei Integral. • Seguiment dels processos Mèdics. • Prestacions Econòmiques. •. Informació i Assessorament.

Q

SERVEI DE PREVENCIÓ . • , Seguretat en el Treball. • Higiene Industrial. , • Ergonomia i Psicosociologia Aplicada. • Medicina del Treball.

BARCELONA-BRUC Gran Via de les

Corts Catalanes, 645 Tel. 93 342 93 40 rax 93 302 26 86

BARCELONA-SANTS Avgda. de Roma, 12 Tel. 93 226 15 85 rax 93 226 94 57

BARCELONA-ANGLÍ Angli. 38-40 Tel. 93 204 1800 Fax 93 204 64 50

FUNDACiÓ CLAROR

PROJECTE SOCIO-CULTURAL

El CENTENARI DE llESCOlA

LA IMMIGRACiÓ A DEBAT AL FÒRUM

SAGRADA FAMíliA CONTINUA

CLAROR

Després de la inauguració del 26 d'octubre es preparen les activitats per a tot el curs. La propera, al febrer, serà un ball de disfresses

"Immigració:com afrontem el repte?" se rà el tema de debat del proper Fòrum Claror que tindrà lloc el dimarts 1 7 de desembre. A la taula rodo na hi haurà la

L.F. El di ssabte 26 d'octubre més de 1.000 persones van assistir a l'acte d'inauguració del Centenar i de l'escola

Regi do ra del Di stri cte de Ciutat Vel la, Katty CarrerasMoysi , e l dir ecto r a Catalunya i a Andorra d'lntermón- Oxfam, Santi Bolíbar, i la sociòloga Sònia Pa-

Sagrada Família. Van gaudir d'un matí ple de re co rd s, música i tradicions.

Un programa d'activitats lligat al curs escolar Actuació dels nens i nenes de 3r d'ESa en l'acte del 26 d'octubre

En un moment de l'acte es va prese ntar el programa d'activitats per al curs 20022003. AI mes de febrer, el divendres de Carnaval a la nit se celebrarà un ball de disfresses , una de les tradicions de l'escola. Durant la setm ana de Sant Jordi, d el 23 al 30 d'abril, s'organitzaran una sèri e d'actes: en destaquem la presentació dels gegants de

DIJOUS

l'esco la, un a ex posici ó de fotografies i de reco rd s, la presentació de l lli bre del

Un centenari obert a tothom

ce ntenari i, en el marc del Fòrum Claro r, un debat so bre el futur de l'esco la

Les perso nes que vu lguin formar part de la co missi ó del Centenari i participar en l'organització d'activitats poden fer-h o co ntactant per telèfon (934761390, dema-

pública. La cloenda del Centenari serà durant el mes de juny del 2003, amb un gran sopar a l'esco la amb música i co ncerts d'exa lumn es.

19 DE

nar per Laia Franco) o via co rr eu electrò ni c (c ultui

ra@claror.org).

DESEMBRE: CONCERT DE NADAL

DE LA CORAL I EL COR INFANTIt.. CLAROR La Coral Claror i el Cor Infanti l Claror preparen ja les actuacions d'aquest Nadal. El dijous 19 de desembre, a les 20.30 hores, faran un concert a la sala d'actes del col·legi del Roser, al carrer Mallorca, 349 (cantonada Nàpols). Com és habitual en aquestes dates, les co rals oferiran un repertori format de cançons tradi cionals nadalenques i d'algunes novetats treballades al llarg d'aquest any. L'entrada al concert serà lliure.

CAm

rell a. L'obj ecti u del debat és apropar-n os a la immi gració del nostre entorn. El Fòrum Claror j a està progra mant els debats de l'any 2003. El dimarts 21 de gener, sota el títo l "Revo lu ci ó sexual: real o med iàtica?" es parl arà dels canvi s qu e s' han donat, e n relac i ó a la sexua li tat, a la" nostr a societat. Per tractar "E l Fòrum 2004: qu è se rà?", el dimarts 2 5 de febrer es co mptarà amb la presència de l'exdire c tor ge neral d e la UNESCO, Federi co Mayor Zaragoza, del conseller delegat de l Fòrum 2004, Jaume Pagès, , i del director general d'lnte rmó n-Oxfam, Ignasi Carre ras. Tots els debats tenen ll oc a la Sa la Claret, al ca rrer Sant Antoni María Claret, 45, cantonada Nàpols. L'e ntrada és lliure.

Caia de Ahorros del Mediterrémeo

OBRAS SOCIALES

col. labora amb el

FÒRUM CLAROR

_Fets i gent UN PROJECTE PLE OIIMAGINACIÓ I COMPROMís

Kasumay, una iniciativa integradora a La Ribera AI barri de la Ribera no només hi ha bars i botigues de roba d 'última moda. Des de febrer d 'aquest any hi trobem el Kasumay, un espai d'oci que no oblida la realitat que ens envolta L.F. A l'estiu de l'a ny 2000, després de les aca mpades d'immi grants a la pl aça de Catal u nya , un gr u p d'immigrants i autòctons que havi a partici pat en aqu ella lluita va sentir la necessitat de di sposar d'un espai propi . La id ea era co nt inu ar treba ll ant per mi ll orar les condi cions legals, polítiqu es, socials i eco nòmiqu es dels nouvinguts. L'estiu de l'any 2001 va n te nir ll oc els es d eve nim ents qu e va n ori ginar els tancaments a les esglésies i et partir d'aleshores sorgeix el KAS UMAY.

Un espai lúdic, però compromès El KASUMAY, que és una sa lutac i ó en ll engua se negalesa, està sit uat al barri de la Ribera, entre bars de moda nous i obres de reco nstrucció. Té dos grans es pais: la II i breri a- menj ado r- ce nt re

soc ial i el ba r-te teri a. AI menj ado r-llibreria des de febrer d'aq uest any s'organi tzen activitats corn els vídeo-fòrum (sempre sobre te rn es so cials), xe rrades i debats sobre l'actualitat a la ciu tat de Barce lo na (movi ment antiglobalització, immi grac ió, es pec ul ac ió urbanística.. .). Un exe mpl e de la fi loso fi a parti ci pativa del proj ecte és el menj ador on, tot i ser gestionat per les ci nc persones que hi treballen a plena dedi cació, qui vulgui t as tar menj ar d'un país det ermin at no més ha de pro posa r-h o, p o rta r els ingredi ents i tenir ganes de cuinar. Per 4 euros tothom

El Kasumay té dos espais: la llibreriamenjador i el bar-teteria, on es fan actuacions

URGÈNCIES Urgències mèdiques . ...... ..... .. 06 I Ambulàncies Creu Roja .. 93 300 20 20 Bombers Generalitat .. ......... ... ... ............ 93 692 80 80 Bombers BCN ciutat .. ......... 080 Bombers BCN comarques .. .......... 085 Mossos d'Esquadra .............. 933002296 Pol icia .. .................... ............ 09 1 Guàrdia Urbana BCN . ..... ................... . 092

SERVEIS Inf.Metropolitana Protecció Civil . Accidents en carretera RENFE ........................ ....... . Ferrocarrils Generalitat

.......... .. OIO .. .... 933 192500 ......... 93 3526 1 61 .. ...... 934900202 . 93 205 15 15

pot gaudi r dels so pars del KASUMAY. A l'a ltre es pai del KASUMAY, al bar-teteri a, els ves pr es d els dij o us i divendres s'hi fan actu acions musicals i teatrals de grups que no tenen accés a circuits més comerci als per donars'hi a conèixer.

Activitats del i per al barri Un d els prin c ip als objectius és integrar el local al barri , promoure qu e els veïns i veïnes el sentin com un ll oc més on anar a fer un cafè, so par o acudir a alguna de les activitats, com un a o pc i ó més pe r als vespres o caps de setmana. El caràcter sociod emogràfi c del barri (ge nt gran qu e hi viu des de sempre i nous h a bita nts joves i immi grants) fan qu e a poc a p oc l'o bj ec tiu es vag i co mplint. Des del mes de setembre

Informació carreteres .......................... 93 204 Aeroport del Prat ................ ........ 93 301 Serveis Socials .. ....... ...... ....... ... .. 900 .30 Correus ..... ................. ...... ... ....... ...... .... . 93 318

22 39 90 38

47 93 30 31

HOSPITALS H. de Sant Pau ................... . ................. 93 291 90 00 H. del Mar .. .. .......................... 9322 1 10 10 H. Clínic ...... ................... . ..... ... 93 227- 54 00 H. L' Esperança ............... ........ .............. 93 285 02 00 H. Vall d'Hebron .............. .. ..... .. ...... ..... 93 41 83400 H. Sant Joan de Déu .... .. ... 93 203 40 00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN ..... .. .......... .. 93 402 70 00 Generalitat ................................. ........... 93315 13 13

han o bert un Punt d'Info rm ac i ó per a immi grants, j a sigui p er trobar feina, habitatge o per a qu alsev ol qü es ti ó. L' assesso ram ent lega l és p otse r l' apartat més imprescindible, j a que molts d els se rve is qu e els immi grants paguen en una assessori a privada (60 euros per la consulta) ten en dret a rebre'ls gratuïtament. La difusió del KASUMAY i de les seves activitats en farà un projecte de futur. ADREÇA

Plaça Sant Agustí Vell, 15. Telèfon: 932 682 027

ESPORTS Esporti u Claror .. ..... ... ........ ........... ....... 93 476 1390 Poliesportiu Sagrada Família ... ............ 93 435 05 66 Nou Can Caralleu .... ... ................. ..... ... 93 203 78 74 Po liesportiu Marítim .............. ... 93 224 04 40 Servei d' Info rmació Esportiva ............ 93 432 19 92 Agenda d'Activitats ..... . ......... 9348 1 002 1 Fed. Cat. Bàsquet ....... 93 454 90 62 Fed. Cat. Judo .. ........ 93 318 26 16 ......... 93 426 94 78 Fed. Cat. Gimnàstica Fed. Cat. Natació ............ .. 93 30 I 82 70 .. . 93 302 56 42 Fed. Cat. Futbol ... Fed. Esp. Tennis .. ...... .. .............. . .. .. .... 93 200 53 55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ..... .. ........ 93 219 32 16

,.

CÉs una casa de coCònies situada a{ o/a{les Orientar dins e{ Parc Natura{ de{ 9vtontnefJre i Corredor; a 50~m. de CBarce{ona per autopista.

Escoles, esplais, A.P.A.S., associacions, famílies, grups... l nsta[ racions e::(teriors 32 Ha. de bosc per a gaudir de: 3 camps futbol de gespa natural, 3 pistes poliesporlives, camp de voleibol, 8 taules de tennis taula, piscina 1Ox20 m., zona de tir a l'arc, circuit d'aventura (tirolina, pont tibetà. ..)

l nsta[ racions interiors 210 places (hab. de 8, 10 i 12), calefacció i aigua calenta.

PG

copisa CONSTRUCTORA PIRENAICA, 5.A.

CENTRAL Josep Tarradellas, 8-10 08029 Barcelona Tel. 93493 01 00 Fax 93 493 01 36