Revista Claror Sports nº36

I!

institutsodontològics

s u M A R I LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 36, III època Octubre-novembre 2002

Les altres portades OPINiÓ 2. Articles de Joan Jordi Rossell, Néstor Vilella, Àlex Garcia i Marc Corral 4. Entrevista curta: Santiago Vidal, magistrat de la Sala Penal del TSJC ENTREVISTA

6. Etsuro Sotoo, escultor SALUT

10. Per què ens fa mal l'esquena?

DIETÈTICA

ETSURO SOTOO Aquest escultor japonès fa 24 anys que treballa al Temple de la Sagrada Família esculpint les peces de la fa'Sana del Naixement. Des de la seva peculiar visió de la natura, de la pedra i del que significa la seva feina ens parla de Gaudí, del Temple, de les religions ... , sense obviar el debat entorn dels diferents estils, entre la fa'Sana del Naixement i la de la Passió.

12. Cereals, la base de l'alimentació

ME NS SANA 14. Temperament i caràcter ENFORMA

16. Spinning, en forma amb la bicicleta REPORTATGE

18. Immigració: el gran repte de tots SOCIETAT 23. El mapa ecològic de la Sagrada Família

UNA CLASSE D'SPINNING L'spinning, el ciclisme indoor, l'exercici en bicicleta estàtica i la música ... són diferents maneres d'anomenar una mateixa activitat que ha viscut un auge important en l'oferta d'activitats dels centres esportius. A l'apartat En Forma descobrim com es dissenya una sessió i quines característiques té.

24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA...

28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 30. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 30. L'Esportiu Claror estrena piscina 31. El Pol. Sagrada Família ja té sol UVA 32. El Marítim amplia l'oferta d'activitats 33. Nou Can Caralleu incorpora una nova pis- .

cina coberta a les seves instaHacions 34. Les seccions inicien temporada 36. El Centenari de l'escola Sagrada Família 38. S'engeguen tres nous projectes solidaris 39. A punt la tercera temporada del Fòrum 40. FETS I GENT

40. Alina Sabaté, campiona d'Europa de patinatge sobre rodes

EL CLAROR ESTRENA PISCINA Ara fa 20 anys que l'Esportiu Claror va obrir les portes.

Aleshores, la instal·lació només tenia una petita sala d'aparells gimnàstics i dues piscines. Dues dècades després, què millor per celebrar l'aFliversari que estrenar altre cop la piscina gran després de la profunda remodelació que s'hi ha dut a terme aquest estiu.

~ ()pUll = · =·~ Ó

_______________________________________

\ ¡TOT CLAROR

Joan Jordi Rossell ..... . , .

Secretari de la fèderució d'Associacions d. Mares i Pares d. Catalunya (FAPACJ

Tercera època Número 36 Ootubre-novembre 2002 Tiratge: 17.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93476 1390. Fax 93 476 1396 www.claror.org Adreça el.: totclaror@claror.org CONSELL eDITORIAL: Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu , Nèstor Vilella, Albert Glménez, Àngels Güell, Sergi Larrlpa, Ester Benach.

N~rla'

DIREOTOR: Sergi Lar~lpa COORDINACIÓ, REDACCIÓ I TANCAMENT: Ester Benach REDACCIÓ: Albert Glménez (Salut) M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (CUltura I Coo!*lracló) Miquel Garcia (Passatel1i1 ps) COL'LABORADORS: Carme Glménez (Me ns sana) CORRECCiÓ LINOOlsTICA: A,ladr;,a V·li\as SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ Teresa Blanch PUBLICITAT: Josep Llufs Vlde FDTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ: Diari Sport ClSTRIBUCIÓ: SPM

TOT CLAROR és ~na revista eberta a totes les opl~l ons. Per això RO necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat dels autors. Els continguts dels anu"cls publicitaris són responsabilitat de les empreses aRunciants. Prohibida la reproouccló, per qualsevol mi~à, sense l'autorl\lacló ex~ressa I per escrit, de la Revista Tot Claror.

Entitat editora

La gratuïtat dell1ibre de teX0 un dret pendent de guanyar Han passat cinc anys des que la FaPaC va iniciar una campanya de recollida de signatu res a favor de la gratuïtat dels llibres de text. Va ser l'any 1997: algú ho record a?

Aquella demanda de reconeixe ment de l dret que la Constitució espanyola atorga als ciutadans en període obligatori d'escolarització (art.

27.4: La Enseñanza Basica sera obligatoria y gratuita sin ningún tipo de restricción) encara és vigent, però no ha estat satisfeta.

A partir d'aquella iniciativa presentada al Congrés dels Diputats es va obrir debat entre la ci utadania, que de manera prou espectacular (vora milió i mig de signatures) va mostrarse se nsible vers el tema . La Cambra dels Diputats va enca rr egar un estudi sob re l'assumpte à. una "subcomisión,

para analizar el coste de los libros de texto en la enseñanza bàsica y obligatoria y su

repercusión en las economías familiares ". La Cambra va haver de pronunciar-se i I='ls diputats de la majoria va n quedar ben retratats; van utilitzar el subte rfu gi més reco rrent (manca de diners) per no declarar que sovint els drets més essencials, els que garan teixen el benestar social, no formen part de les seves prioritats.

Tot plegat, un altre capítol inconclús del redreçament del sistema educatiu. Les raons, les veleïtats i les volJntats de certs polítics poden arribar a passar per davant dels drets més essencials de la ciutadania, sense que cap dels responsables d'aquesta situació s'enrojoli o li caigui la cara de vergonya.

Mentrestant, qui dia passa any empeny. Les APNAMPA de Catalunya co ntinu e m fent mans i mànigues per mantenir fórmules legals alternatives a aquesta situació de desempar legislatiu i executiu a què ens té abocades l'Administració:

bancs de llibres de text, recic latge, m ante niment de biblioteques d'aula i altres fórmules de tractament col·lectiu del problema ens serveixen com a "solucions" no definitives.

Ens trobem davant d'un dret constitucional segrestat, el dret a no pagar, a banda dels diners que ja paguem per la via impositiva, per garantir el manteniment d'un sistema educatiu de qualitat, de lliure accés i en condicions d'igualtat i sense cap mena de. discriminació (inclosa la d'origen i condició eco nòmica).

La batalla per la "gratuïtat" del llibre de text l'hem de continuar, mentre que sigui una de les eines de l'escola i de l'institut, perquè forma part, i d'arrel, d'una conquesta que encara no hem aconseguit: la del dret universal a una educació bàsica, de caràcter obligatori i gratuït, per a la millora i el benestar de tothom.

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 1395 mall: comunlcaclo@claror.org Web: www,claror.org

I NYETA

1éxte publicat al Diari de la Barceloneta núm./J Dibuix Tot Claror.

PRESIDENTA Joana Oéspedes

A~Cg;r~~~~a SECRETARI Jordi Alonso VICESECRETARIA Consol Martí VOCALS OEL PATRONAT:

Laura Ponce, Xavier TJ:rcmyó, Carles Riera, Heotor C. SlIvelra, Gemma Vllaró, Julleta Rlberas DIRECTOR GENERAL Ed~ard FrancCil DIRECTORS D'INSTAL'LACIÓ ESPORTIU CLAROR: Nú,la Bo ~r.às PCilLIE8PORTlUSAGRADA FAMILIA: Manel Cercòs POLIESPORTIU MARfTIM: Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU: Néstor Vilella

2

TOT CLAROR

UVA MÚSICA NEGRA, EL HU COTXE JAPONÈS, LA TEVA AIZZA ÉS ITALIANA, EL tEl!! GAS ALGERIÀ, EL TEU CAFÉ BRASILER, LA TEVA DEMOCRÀCIA ÉS GREGA, LES TEVES VACANCES "CARIBEÑAS", LES TEVES XIFRES SÓN ÀRABS, LES TEVES LLETRES SÓN LL~liINES ••• I GOSES DIR QUE EL TEU VEí ÉS EST<RANGER?

_______________________________________ ()phüó Néstor Vilella i Barba . oimior de Nou 'coli Ca'roll~u

Gesti6 d'instal-lacions esportives: ''Fer esport" o "fer negoci'?

En e ls darrers anys, tal com ja havíem previst, l'oferta esportiva a la ciutat de Barcelona i roda lies ha augmentat considerablement per tal d'atendre una demanda creixent. Aquest fet ha generat un mercat més amp li i més competitiu, la qual cosa ha obligat les entitats del sector a repensar la seva oferta. D'altra banda, aquest augment de l'oferta ha estat monopolitzat per empreses multinacionals, amb intencions manifestes de "fer negoci".

Fent una valoració d'ambdós aspectes, pe nso que l'existència de competència és un e lement clarament positiu, encara que ens costi acceptarho. I que, a mitjà i llarg termini, ens serà clarament beneficiós.

No obstant, e l monopoli de l'augment de l'oferta per empreses de "fer negoci" és un clar error estratègic per al futur desenvolupament de la pràctica de l'esport al nostre país. I més, si les adm inistracions hi

co l·labore n co ncedi nt a aquest tipus d'empreses la gestió d'instal·lacions públiques.

Fins al moment, l'?ferta esportiva a casa nostra estava gestionada, en la seva majoria, per entitats, clubs o fundacions, amb l'objectiu principal de prestar una oferta esportiva de qualitat a l'abast de tothom. I, en e l supòsit que les explotacions de les instal·lacions tinguessin supe ràvit, e n la majoria dels casos, aq uest es revertia en la millora de l'oferta, e n forma d'inversió per a les insta l·lacio ns o suport a l'esport d'iniciació, promoció i/o competició.

Contràriament a aquesta

manera de fer, l'objectiu de les empreses multinaciona ls del fitn ess és "fer negoci" per tal d'aconseguir la major rendibi li tat econòmica possible, i que les seves accions en borsa cotitzin a l'alça. És a dir, e l "fer esport" deixa de ser l'objecti u principal, perquè és igua l invertir e n esport que en qualsevol a ltra cosa mentre resulti rendible. A més, aquesta rendibilitat econòmica reverteix en e ls accionistes especu ladors, pocs, i no ho fa en la millora de l' oferta esportiva ni en l'e nto rn socia l de la instal·lació.

Serà bo, per tant, que les ad ministracio ns, e ls clubs, les e ntitats i les persones individuals que cre ue n en e l "fe r esport", continuin treballant de valent i vagin pensant de quina manera minimitzar l'efecte negatiu que pot tenir a mitj à i llarg termini la implantació d'aques~es empreses al nostre país. '

Àlex Garcia, I . • . Mesin Je l'Escóla 'sag~adú Fumíffa I

A propòsit del centenari...

Cada cop que parlo o sento parlar del centenari de l'escola no puc evitar que aflorin al meu pensament infimitat de records.

Recordo les persones que donaven vida al dia a dia de l'escola. El senyor Blas, amb les sabatilles tan gastades d'arrossegar-les sense treva per aquells passadissos plens d'història, plens de vida; de l'armariet de les pipes i els quicos a la barra del bar; de casa seva al pati i, entremig, embolicant aquells rotllos de ftlferro a la cuina de casa seva. Estic segur que, allà on sigui encara, continuarà arrossegant les sabatilles. I la senyora Paca, rondinaire com qualsevol iaia que només vol el millor per als seus néts. Sempre atenta. Amb un vocabulari en què no existia la paraula no. Allà on siguis: Paca, gràcies per tot.

També recordo els meus primers treballs "professionals" quan, només amb 17 anys, la senyora Maria em buscava les primeres classes particulars, les meves primeres substitucions i permanències a la classe de repàs, de la mà d'en Serviliano lara, mestre de mestres en tantes i tantes Goses. Evocar el pas del temps en una institució no deixa d'ésser evocar, amb nostàlgia, la teva vida. Benvinguda sigui, doncs, aquesta nostàlgia.

MatriInoni entre gais i ' es) Ja, , , j esb '.lan.

Marc Corral Secretari General de la Cootdilladom de Cois i Lesóianes

La legal ització del matrimoni entre parelles de ga is i lesbianes és una qüestió de temps. La negativa de certs grups polítics i socials que, des d'una concepció limitada i tradicional de la institució, on només hi té cabuda la relació afectiva entre un home i una dona, ha de canviar a mida que aquesta realitat es vagi imposant com un fet normal.

Les relacions de parelles homosex uals i concretament el matrimoni per a g~is i lesbianes i la seva normalitzac ió, necessiten d'un procés en e l qual són bàsiques la informació i la pedagogia que hem d'exercir e ls mate ixos ga is i lesbianes.

La por a allò desconegut ha de deixar pas a la comprensió, l'assumpció i, finalment, la normalitat. En aquest procés, tant a nive ll social com polític, molts sectors necessiten del seu temps per apropar-se a una realitat normalment desconeguda o negada.

Des de la Coordinadora Gai-Lesbiana c reie m que aquest procés està e n marxai les darreres enquestes e ns diuen que un 70% de la societat catalana està a favor dels matrimonis e ntre parelles de gais i lesbianes.

Catalunya és av ui capdavantera e n els drets de gais i lesbianes (Llei de parelles), però e nca ra falta molt per fer. És qüestió de temps que les nostres reivindicacions tinguin la resposta per la qual lluitem des de fa més de 15 anys.

TOT ClAROR

3

_.. ()phu __-_ó________________________________________ Santiago Vidal . Magis/mi deia 'sa/a Péoai d.i rrf¡,,muJ 'su¡jmòr d; IUs/lda d. cQ/uiuoYu i m.mlm del CooS8ll C.oual tIeJ Prx/u lutIJciuJ

''No tots els jutges es guanyen el sou que cobren a final de l7les" Santiago Vidal és conegut per ser un jutge progressista, però també per ser molt poc corporativista, com ell mateix reconeix . No s'amaga de les mancances de l'ofici que fa .

Sovint es critica que la justícia no s'adapta a la realitat. És un problema de les lleis o dels jutges? És més un problema dels jutges, no de la legislació.

Les lleis les aproven diputats parlamentaris que han tingut contacte amb la gent, que intenten copsar quines són les seves necessitats. En canvi, per desgràcia, el sistema de formació dels jutges, a la universitat i quan preparen les oposicions, és molt procliu' a aïllar-nos d'aquesta

societat. Se'ns crea un món força diferent del real, utòpic i molt formalista. I això es nota molt en les sentències dels jutges que comencen i que no tenen experiència en altres àmbits de la justícia, com l'advocacia.

I com es pot canviar?

Jo ho tinc molt clar: fent un sistema de selecció dels jutges idèntic al que tenen països com el Canadà o el Regne Unit.

Primer, posar un requisit d'edat mínim. Els jutges no poden tenir menys de 35 anys, llistó que fa que accedeixin a la judicatura amb un mínim d'experiència vital. I, segon, seleccionar-los d'àmbits professionals en què s'han guanyat un

cert prestigi. Així no només tenen una competència tècnica i jurídica, sinó que sobretot posseeixen una experiència en el món real que els permet fer el que jo sempre reclamo: administrar la justícia utilitzant la llei com a instrument i no al contrari. Avui dia s'utilitza aplicació massa una burocràtica i automàtica de la llei .

I la lentitud de la justícia com pot acabar?

Té dues causes molt cIares i totes dues molt fàcils de resoldre, si es vol, perquè tinc la impressió que no es vol . La primera, exigir que els jutges treballin més.

Em sap molt de greu dir que els jutges, en general, no

treballen prou. No tots es guanyen el sou que se'ls paga a final de mes.

I el segon?

L'excés de judicialització dels problemes socials. En el nostre país, com a bons llatins, tothom va al jutjat a resoldre el més petit problema quan, moltes vegades, els hauríem de resoldre fora de les seus judicials a través d'arbitratges. Seria molt bo que ens acostumessin a resoldre'ls directament i, si no ho aconseguim, a acudir a aquests organismes de mediació . I, com a última solució, anar al jutjat. En canvi aquí, quan algú té un problema, el primer que fa és anar al jutjat a denunciarho. D.G.

S'hauria de legalitzar el cannabis, com a Anglatena ?

4

MARIA ANDREU

JORDI MORTE

JORDI BoSCH

ALA'A ZOMOT

12 anys

25 anys

71 anys

25 anys

Sí. Si la gent n'ha de · pendre igualment, perquè encara que sigui ¡¡'Iegal l'intenten aconseguir, doncs almenys que sigui legal i es controli una mica.

No ho sé.

No m'agradaria però si es legalitzés es controlaria més el tema dels camells i casdascú podria fer el que volgués.

Sí. Així evitaríem molts conflictes i moltes maneres d'anar-la a buscar. Potser, al principi, se'n prendria més fins que es normalitzés la situació.

No. No m'agraden les drogues i no m'agradaria que fossin legals. Tampoc tinc informació per valorar si es controlarien més les màfies.

TOT CLAROR

LAIA

VIDAL 15 anys

A mi m'és igual. Seria pitjor perquè estaria a l'abast de més gent però també es controlaria millor la venda.

PUBLI-REPORTATGE

La Quiropràctica

La seva columna vertebral la L()eVa L()alut J

e

o LA QUIROPRÀCTICA utilitza diverses tècniques que s'apliquen sobre la columna vertebral

I

EL SISTEMA NERVIÓS controla cada òrgan del nostre cos.

Si aconseguim que la Columna Vertebral funcioni perfectament, el propi cos s'encarrega"" de mantenir-nos sans i millorar la xarxa de comunicació de tot l'organisme.

Quan una o més vèrtebres es desplacen de la seva posició natural es produeix un pinçament en el nervi.

Això, s'anomena SUBLU

I

}

O

Experimenten un benestar físic, mental i social més alt Estan més capacitades per suportar l'estrès Acostumen a estar més sanes

Una Subluxació vertebral dificulta la transmissió nerviosa a tots els òrgans, i repercuteix en el deteriorament de la nostra salut.

~0

L' objectiu del Quiropràctic és corregir les Subluxacions • mitjançant tècniques especialitzades

Les persones que regularment reben tractaments quiropràctics són: Més propenses a realitzar exercici vigorós Menys propenses a ser hospitalitzades Menys propenses a acudir a un geriàtric Més propenses a gaudir d'una bona salut Menys propenses a utilitzar medicaments Més activades dins les seves com unitats

..,

e

,

Com pot vostè saber que té una SuÍlluxació? \ lo A GLOBAL CHffiOPRACT10, ;r mitjançant les últimes tendè cies en escàner i la més alta tecílOlogia '

" I

50% DE DESCOMPTE

GLOBAL CHIROPRACTIC ROGER ·DE LLURIA, 93, 3r 20 TEL. 93 ~15 89 07 ~

SI PRESENTA AQUEST CUPÓ A) MYOVISIÓ ESCÀNER B) EXAMEN POSTURAL C) RECONEIXEMENT QUIROPRÀCTIC O) INFORME

etsuro És japonès i fa 24 anys que treballa fent les escultures de la façana del Naixement del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Les entrevistes no li fan el pes, però sap que concedir-ne forma part de la feina: "Així puc ajudar la gent a conèixer més el temple i a enamorar-se 1n". Durant l'entrevista es mostra agradable, i desprèn espiritualitat en cada tema que toca. Picar i treballar la pedra és la seva vida. La Sagrada Família, una segona casa a la qual li agrada convidar a tothom Entrevista: Ester

Benach

LA PEDRA ÉS MÉS INTEL-LIGENT I TÉ MÉS COR QUE NOSALTRES Entrem al Temple de la Sagrada Família per la façana del Naixement i, mirant a I!esquerra, veiem el taller on Etsuro Sotoo i els seus companys piquen i modelen pedra. Deixa la feina i seiem en un banc. Sabent que potser no és dels treballadors de la Sagrada Família més coneguts per la ciutadania, li demanem que ell mateix es presenti.

Aqu estes coses les hem de valorar.

"Sóc un amant de la pedra, amant de l'art, de la cultura i de la pau, que és el que més desitjo per al món. Però

El Templ e de la Sag rada Famíli a és un llibre, o bé un a ca nçó de la qu al encara ningú ha pogut toca r to ta la

sé que la meva força és limitada i, per això, intento fer-h o de .la millor manera

partitura ni ll egir-ne totes les pàgines,

possible dins del meu camp, que és la pedra."

Després de 24 anys treballant a la Sagrada Família, quin valor ha adquirit per a vostè?

Té un va lo r enorme. És co m aqu ell

6

TOT CLAROR l.

llibre que des de petit has llegit una i un a altra vega da i q ue, qu an ets

orgullós, tant si és forn er co m jardin er.

N o hi ha diferè nc ia. Però sí,

gran, enca ra qu e no hagi canviat gens, et segueix agrada nt i et dóna altres satisfacc ions. O co m un quadre qu e mai no ens ca nse m de mirar o co·m

especialment privilegiada és la que fe m aquí, pe rqu è hi vé nen m o ltíss im s

la mú sica que se mpre ens ha agradat i que ens segueix aportant coses . És la nostra j o ia, i s'anomena cultura.

la responsabilitat de fer un bon treball perquè el vegin els altres?

però que ja sabem que està molt ben feta.

Es veu com un privilegiat?

Sí, sense cap mena de dubte. Però tothom ha de ser un privilegiat a la seva feina. Per qu è? Doncs perqu è tothom ha d'estim ar la feina que fa i estar-ne

turi stes, molta gent. I la sensac ió és de te nir molta responsabilitat.

Sí, es nota qu e és una obra molt impo rta nt. La nostra obra serà cada vegada més important a mes ura qu e la gent la sàpiga valorar, perquè encara no ho sa p fer pro u. Aquesta obra té un va lo r eno rm e, per a to ta la hum anitat i per a tota la històri a de l'Un ivers.

I sentint-la tan seva, ja li agrada que hi hagi tants visitants? No envaeixen la seva parcel·la?

I ara! Toth om hi té dret, i toth om ha de conèixer la Sagrada Família. Com

- - - - - - -- -/- ,'------t----- Entrevl t

"Fa 24 anys que treballo al Temple i Gaudí sempre m lestà ensenyant coses. És un home de futur que, en la seva època, va entrar al segle xxr al XXII i, fins i tot al

xxnr

més gent l'estimi , més força tindrem.

Si la gent estimés més no hi hauri a tants probl emes al món. Q uan tothom es coneix no hi ha problemes; en canvi, qu an tro bem coses desco neg ud es to pem amb probl emes co m la xe nofòbia. Ai xò és fruit de la manca de coneixe ment, de la falta d'educació.

Es considera un amant de la pedra, però, com es pot arribar a estimar les pedres?

La pedra és més intel' li ge nt qu e nosa ltres, té un co r més gran qu e nosa ltres, és la nostra mare. H em nascut i vivim gràcies a la Terra. Sota els nostres peus hi ha fang, hi ha tota un a sè ri e de materi als; però, v ista globa lment, la Terra és com una peça de pedra qu e fl o ta i vi atj a a gran velocitat per l'Univers. Ho havi a pensat alguna vegada? Ara que em fa aquesta entrevista, quan se'n vagi, quan mengi o quan balli ... Tota la vida la farà a sobre d'un tros de pedra. I aquesta pedra es diu Terra, i està viva.

I vostè n'agafa un tros i el transforma ...

Sí, la meva feina és agafar un tros de carn d'aquest ésser per transformarlo una mi ca i col ·locar-Io en un altre ll oc, a poca di stàn cia. Aquest lloc es diu façana del Naixement. Però si ho faig co m j o vull me n'adono que no puc. jo, per exemple, voldria que una pedra flotés, però ella em diu que això no ho puc fer i que l'he d'enganxar. Si no ho faig bé, cau. Pensa nt en això, tota la condició és que l'he d'obeir, que no puc canviar-la. Ella ho sa p tot i jo he de fer el que em demani, és més intel ' li ge nt qu e j o . A m és, si aconsegueixo obeir-la al ce nt per cent,

quedo enorme ment satisfet i feli ç. O sigui, que té un gr n cor.

I què expliquen les pedres que conformen la façana del Naixement? És jesús, que és la llum més forta i qu e més brill a de l'Univers. I es ve u com aquesta llum, en sorgir, fa créixer els f rui ts de les plantes se nse q ue prèv iament t in guess in fu ll es, un aspecte fonamenta l en la vegetació i qu e demostra qu e el se u naixement és un miracle. Tots els anim als, els oce lls... , ca nte n enèrgica ment i amb alegri a el naixe ment del nen j esús. A sota podem veure un ocell que no pot volar i, després, com aquest ocell vola, es fa més gran i fa un viatge per tots els co ntinents. És el món se nce r pl e d'energia i d'alegri a. És la nostra gran alegri a, i això és el qu e vo l refl ectir Gaudí.

I ara que parla de Gaudí, qui és per a vostè l'arquitecte? És un gran ho me qu e fa, més o menys, un quil òmetre, perq uè el se u cap està per sobre dels núvols. Sempre està parl ant amb Déu; per això em resulta una mi ca d ifícil ve ure qui és Gaudí. Però ell, si m'obligues a dir-te qui és, és el primer home que va entrar al futur. M és que nosaltres. En la seva època ell ja va entrar al segle XXI , al XXII o fin s i tot al XXIII. És un home del futur, no un home del passat.

Quines coses li demostren que ell era un home del futur? j o fa 24 anys que treballo aquí i ell se mpre m'està ense nya nt coses . He estudi at, he treball at mo ltíss im i sé algunes coses de Leo nard o Da Vinci.

I Aquí hi ha dos escultors. El senyor

Subirachs i jo. Potser tots dos estimem molt aquest temple, però de forma diferent. A mi mlagrada més Gaudí que el que fa el senyor Subirachs"

OLT PERSONAL ...

••••

I

••••••

• Una ciutat per viure-hi?

Arenys de Munt • Un lloc per anar de viatge?

Totelm6n • Un plat?

Sushi • Un llibre per llegir?

Antoni Gaucú; de Joan Matamala • Una pel' Heuia de cinema?

Do des Karen, de Kuroshawa • Un mitjà per estar informat?

La premsa • Mar o muntanya?

Els dos s6n bons. Per què ho preguntes? Si vas a la muntanya trobaràs un m6n fantàstic i, si mires sota l'aigua, també • Un cantant o grup musical?

La música clàssica i el jazz • Quin personatge històric li hauria agradat conèixer?

Gaudí, evidentment • Què valora més de les persones?

La humanitat • Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria?

Donar les gràcies per haver-me triat i, després, començar a canviar les coses per anar cap a una autèntica democràcia • Què s'enduria a una illa deserta?

Aigua i menjar perquè, si no, no podria viure-hi • Un desig confessable?

Salut per a tota la meva família

Però Gaudí és molt més gran que Da Vinci. Gaudí ens pot ense nyar les coses que són més importants per al futur i co nèixe r-n e el perqu è. El sistema de co nstru cc ió d el Templ e d e la Sagrada Família, la seva teori a i la seva estructura só n geni als.

Vostè es va convertir al catolicisme. Hi va tenir alguna cosa a veure el fet de treballar al Temple? j o vaig estar 12 anys treballant aquí sense convertir-m e al catolicisme. Vaig est ar apr enent mo ltes coses d el catolicisme i del cri stianisme per poder fer bé la meva feina. I dono gràcies als . meus co mpanys i a tota la gent que

TOT CLAROR

7

Un amant de la pedra Etsuro Sotoo va néixer a Fukuoka l'any 1953. Viu a Arenys de Munt amb la seva dona pianista (Hisako Hiseki) i la seva filla Yuki.

A casa, es lleva el primer. Fa l'esmorzar i porta la filla a l'escola d'Arenys. Afirma que el seu treball "és la cosa més imporrant de la meva vida" i que hi pensa des que es desperta. Fins i tot admet que, a vegades, "penso tant en la feina que quan porro la meva /llla a l'escola em despisto i ¿¡gala el cam( de l'autopista que porra cap a la Sagrada Familia". I, rient, explica que aleshores opta per dur-la amb ell al Temple. Hi treballa intentant oomplir les dates i tasques definides, cosa que li ha comportat dedicar-s'hi de manera imfatigable fins que, com ell mateix explica, "el meu cos em diu que ja no pot més. És quan m'assec i, en iJ1tentar aixecar-me, ja no puel"

em dóna suport, perquè durant més d'una dècada em van deixar treballar aq uí lliurement, se nse ser de la seva religió. Tenen un gran cor.

Quina religió practicava, abans?

Era budista. Però des de molt petit havia tingut molt d'interès per totes les religions. Cadascuna té moltes coses interessants. Vaig est udiar molt el budisme, el sintoisme ... , però finalment vaig descobrir que el més imp?rtant de tot era l'amor. I això, qui ho va dir? Jes ucrist. Do ncs em vaig acostar a ell.

I si li demano que m'expliqui la façana de la Passió?

estils tan diferents?

Hi ha gent que diu que Gaudí ja ho permetia. Però, encara que ho permetés, crec que el més important del món és l'harmonia i, tenint en compte això, en dubto. Si treballem així no hi ha harmonia. Segur que en podríem trobar una altra, que és ser Gaudí.

Així pensa que Gaudí no estaria satisfet de veure com evoluciona la seva obra?

Això no m'ho pot preguntar a mi.

Ho ha de dir vostè. Jo no puc opinar.

Què li sembla, que molts barcelonins encara no l'hagin visitat mai?

obres em va demanar que no critiqués la façana de.la Passió.

Això passa a tot el món! No pensi que tots els japonesos que vénen aquí coneixen tota l'escultura japonesa.

Serien crítiques negatives?

I per què als japonesos els agrada tant Gaudí?

Fa temps que l'arquitecte de les

positives o

investigadors i perfeccionistes de les coses. Són ràpids i complidors. Aquesta obra és una contradicció total amb el sistema japonès i, aleshores, els sorprèn. Però, encara que canviés aquesta circl!mstància, el cor del japonès no canviaria. I seu cor sempre

No, jo no criti co res, només dono la meva opinió. A mi m'agrada més la idea de Gaudí que el que s'està fent ara.

de la " Guerra Mundial, el Japó va començar a treballar dur i a lluitar eco-

ha estimat molt la natura. L'educació que rebem ens diu que si no la cuidem i respectem ens castigarà. I Gaudí és la natura.

Manté bones relacions amb el seu company en les obres?

nòmicament per aixecar el país. Els japonesos són grans treballadors i grans

Després de 24 anys, té algun punt i final el seu treball al Temple?

Un dels motius és perquè, després

Aquí hi ha dos esc ultors: el senyor Subirachs i jo. Ell té el seu eq uip i jo tinc el meu, i la nostra manera de treballar al Temple de la Sagrada Família és comp leta,ment diferent.

Potser tots dos esti mem molt aquest temple, però de forma diferent. I a mi m'agrada més Gaudí que el que fa el se nyor Subirachs.

Així no creu que sigui positiu que un monument així creixi amb dos '

8

TOT CLAROR

Etsuro Sotoo es va convertir al catolicisme després de 12 anys treballant al Temple i quan 'Vaig descobrir que el més important de tot és l'amor"

No. A mi m'agradaria treballar-hi dos segles més -riu. Hi ha molta feina aquí.

Hem de continuar el claustre i omplir el temple d'escultures. '

No pensa que podria dedicar-se a fer altres obres?

Sí, però és que això és casa meva.

On hi ha les meves obres és casa meva. Són com els meus fills. I jo vull que tothom vingui a veure casa meva i la meva família.

PROFESIONALES DEL SERVICIO - ESPECIAUSTAS EN AGUA

aquanet NOVEDOSO EINNOVADOR SISTEMA PARA LA MEJ ORA DE LA

CALIDAD DEL AGUA DE MAR DE LAS PISCINAS DE TALASOTERAPIA CON TRES FUNCIONES: 1- REDUCCION DE METALES (HIERRO)

SISTEMA DE TRATAMIENTO DE AGUA DE MAR POLIESPORTIU MARÍTIM

I

I

2-PREFIL TRACI6N I

3-DESINFECCION PREVIA

OSMOSIS INVERSA I

DESCALCIFICACION FIL TRACI6N I

DESINFECCION POR ULTRA VIOLETA

TEL/FAX: 93 589 28 70 MOVIL: 649 953 050

aquanetpisci nas@yahoo.es

TRATAMIENTOS DE AGUA - PISCINAS - RIEGOS - SISTEMAS DE BOMBEO

_ Sd =u =t~ _ ______________________________________

Et fa lIIal per Albert Giménez, metge i cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror

De les visites que es fan a les consultes mèdiques, aproximadament 1 de cada 6 obeeix a un problema relacionat amb el mal d'esquena. En la majoria dels casos, el dolor apareix perquè s'adopten postures incorrectes en les tasques més quotidianes hem de fer és consultar amb un

A lgun s es tudi s afi rm en qu e aproximadament el 80% de la poblaci ó patirà com a mínim un episodi de mal d'esquena en algun moment de là seva vi da.

Altres treballs que retraten la situació

metge especi ali sta qu e en pugui determin ar la possibl e causa i ens pugui ori entar qu ant al tractament.

Hem de sa ber qu e força molèsti es qu e apareixe n en la i nfància i

actual corroboren que entre el 30 i el 50% d'adul ts tene n pro bl em es

l'a dolescè ncia es poden no no més controlar sin ó també co rregir, la qual

relacionats amb la columna vertebral.

Però el més preoc up ant és qu e aquests malestars apareixen, cada cop amb més fr eqü ènc ia , a un a ed at

cosa evitarà en alguns casos alteracions en la columna a mitjà o llarg termini.

primerenca; ja és molt comú que nens i ne nes en ed at d e creix em ent prese ntin hiperlord osi (curvatura de la co lumn a) o. altres tras to rn s en la postura. I els autors in sinu en co m a o ri ge n d els pro blem es "els ca nvis bruscos de sobrecàrrega i abús, la tensió

emocional o un est rès excess iu (exàmens, pressió familiat; etc.), ja que poden ocasionar alteracions musculars, és a dit; futurs problemes d'esquena".

Per això, si el nostre fili o fill a es queixa de manera reiterada de mal o molèsti es a l'esquena, el prim er qu e

Si no actuem en aqu ests infants qu e pateixen dolor d' esqu ena sovint, el 50% d'ells continu aran amb molèsties en l'edat adulta.

E150% dels joves que pateixen mal d'esquena continuaran amb el problema en Pedat adulta si no es controlen i es tracten a temps

Per què ens fa mal l'esquena?

En la maj o ri a dels casos, el mal d 'esqu ena es de u a dese quilibri s mu sc ulars pr oduïts pel propi c reix em ent, a so br ecà rr egu es sec und àri es , a un e nt renament esportiu inadequat o mal dosificat o a l'adopció de postures incorrectes en la rea li~aci ó de les tasques ord inàri es.

En canvi, les ca uses deri vades per

traumatismes i/o malformacions de la column a verte bral no es donen amb tanta f reqü ència i, fins i tot en les d o lènc ies e mmarcades en les in curvacions anorm als de la columna podem distingir entre les posturals i les

Ara que s'acaba la calor, mou-te amb bici! ~'Y~ GIANT ALLROUNDER

GIANT HALFWAY

Bicicleta urbana confortable.

Per a desplaçaments i excursions

Bicicleta plegable de gran lleugeresa i qualitat

At.",,7::4T C91M~!a.IIEtS~I.A6l'C.1

¡:;¡~

10%descom~ Pt~

Abonats inSta¡',.aCio ns FundaCió c¡~_

+ lf\tORMACr6:

933 077 475

Biciclot lIOtiga: CI st. J<m de t-'oat+a n° I Oficines: CI de 18 verneda W2.

I també poú raparar la tava blel o lIosar-na una a Blelelol Marltlm

WVvW.vic.ic.lot.Ylet

als locals de l'Espai de platja del Poliesportiu Marltlm" sota el passeig Marlllm

Salut Aprendre a cuidar la columna No tots els centres esportius ofereixen activitats orientades a corregir les males postures i a adquirir bons hàbits que afavoreixin la columna vertebral. Però a les instal'lacions gestionades per la Fundació Claror aquestes activitats s'han prioritzat, i funcionen estretament lligades a l'Àrea de Salut, que orienta, assessora i fa un seguiment de cada alumne.

Així, als poliesportius Claror, Sagrada Farru1ia i Marítim es fa natació terapèutica infantil i per a adults i escola d'esquena per a adults. l, a més, per a aquesta temporada, l'Esportiu Claror proposa una activitat nova, l'Escola d'Esquena Infantil, pensada per a nois i noies majors de vuit anys que pateixin mal d'esquena.

L'activitat pretén educar posturalment d'una manera divertida, mitjançant jocs, en una barreja entre la Iniciació esportiva i la gimnàstica.

Per diferenciar els problemes originats per males postures d'aquells que poden tenir un origen estructural cal que els interessats s'adrecin a l'Àrea de Salut de l'EspOltiu Claror, que orientarà els usuaris en cada cas.

Molts trastorns de la columna vertebral es poden corregir si modifiquem les postures i alhora reforcem la musculatura originades per una deformitat estructural.

Les primeres, les posturals, les produeixen habitualment factors externs a la columna com, per exemple, una dismètria, que s'origina si les cames no mesuren el mateix, amb una diferència que superi el centrí metre i mig (per sota d'aquesta diferència el cos té capacitat de compensació). En alguns casos en què la longitud de les extremitats inferiors és diferent i superior a aquest centrímetre i mig, el problema es trasllada a la pelvis, que adopta una obliqüitat, la qual cosa repercuteix en la columna vertebral, que a la vegada es corba per compensar el tronc i mantenir centrat el cap amb la pelvis.

Però l'evolució d'aquestes incurvacions de tipus postural sol desaparèixer o limitar-se, en el cas dels més joves, quan s'atura el creixement, o quan es tracta la dismètria, perquè en desapareix la causa .

Altres factors que poden originar problemes d'esquena són la insuficiència muscular, la "desgana" de postura, l'augment de les glàndules mamàries en les nenes que entren en la pubertat o l'abús d'estarse assegut (excés de televisió, ordinador, mobiliari escolar inadequat, excés de pes en les carteres o en les motxilles, etc.). Tots poden provocar una mala posició, en què les espatlles estiguin projectades endavant, un augment de la cifosi toràcica fisiològica i, algunes vegades, un augment de la lordosi lumbar com a compensació.

El més important és saber que tots aquests trastorns es poden corregir fàcilment si modifiquem la posició i procurem reforçar la musculatura, de manera que s'afavoreixi l'adopció d'una postura correcta.

30% dte. en

flRTlVER OPT.eS

Sarde~ya, 365 . Tel./Fax 93 458 39 33

ulleres graduades i 20% dte. en ulleres de sol a tots els socis de l'esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Família

Mesures d'higiene postural l Hem d'evitar estar en la mateixa

posició o fent la mateixa activitat durant molta estona.

2 Si és necessari, cal modificar el mobiliari del nostre entorn: els sofàs, cadires o llits molt tous són perjudicials. També cal cuidar la i1'luminaci6 i l'alçada dels objectes.

Si estem drets ...

3. Si no caminem és millor posar un peu més avançat que l'altre i anar canviant de posició.

4. Cal utilitzar sabates còmodes i de taló baix (enu'e 2 i 5 cm).

S Hem de recollir els objectes de terra flexionant els genolls mantenint l'esquena recta.

Si estem asseguts ...

6. Hem de mantenir l'esquena recta i recolzada a la cadira.

7. Els peus (talons i dits) han d'estar plans al terra (si no es toca, cal posar-se una cadireta) i els genolls han de fOImar un angle recte amb els malucs.

8. La cadira ha d'estar a prop de la taula per evitar la inclinació endavant.

Si estem estirats ...

9. Una de les postures recomanades és la fetal, és a dir, de cantó amb les cames flexionades i aliniant el coll i el cap amb la columna.

10. També es pot estar cara amunt, flexionant les cames i posant un coixí sota els genolls.

UNo és gens recomanable dormir de cap per avall, ja que modifiquem la curvatura lumbar i obliguem a girar el cap per respirar. llEI matalàs i el somier han de ser ferms i rectes, ni molt tous ni molt rígids. l3. El coixí no ha de ser molt alt, per no corbar el coll en excés.

Do Revisió Opt~mètrica Gratuïta

tb Adaptació dé lents de ,

, c~nt'actetov~s i semirfgides Úl) Ulleres gr~duades

..

per a tot tipus d'esports

G un 30% de dte. G tou els socis de I#E$portlu Claror , Poliesportiu Sarrada Famlla

,Fins

- No acumulable amb altre. oferte.-

_ Dietètica

e

EALS,

la base de Ilalimentació al mon per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

A Occident els blats tendres i durs, el sègol i la civada; a l'Orient Mitjà i a l'Àfrica, el sorgo (cuscús); a l'Àsia, l'arròs; al centre i al sud d'Amèrica el blat de moro ... Els cereals i els seus derivats han estat sempre la base de l'alimentació h u mana. Afortu nadament, la tendència actual els torna a donar importància, fins i tot als cereals de tipus integral

pro teïn es o amin oàc id s, to t i estar prese nts en un a dosi se nsibl ement inferi or a la dels produ ctes d'o rigen animal, concretament són defi citari s en lisina. Però si completem la ingesta de ce reals amb llegums podem obtenir el bi ograma de proteïnes esse ncials per a l'o rganisme.

També cal record ar que els' cerea ls tenen una gran ca pacita t d'in flar-se a ca usa de l' abso rció d 'a igua i d e sub stàncies tòx iqu es co m, pe r exe mpl e, el colesterol.

La fibra dels cereals /

En la un 12% especial la frui ta

El pa, l'a rròs, la pasta i els alt res cerea ls for m en part d el co njun t d'a liments enèrgètics, que só n la base de l'alimentació di àri a.

Tots co nte nen de manera simil ar vi tamin es de l grup B, co m la ti amin a la (B 1), la r ibo fl avi n a (B2), pirid o x i na (B6) i l'àc id p ant ot ei c

La pell dels cereals és la part amb més nutrients: conté fòsfoT¡ potassi, magnesi i fibrq, la qual ens ajuda a regular les funcions de l'intestí i a l'absorció d'hidrats de

carboni 12

TOT CLAROR

(B5), qu e redu eix e ls símpto m es

pell del cereal també trobem

di

de fibra, prese nt manera en el blat integral, la verdura, i la fru ita seca. Dels diversos

ti pus de fibra, la cel·lulosa i la pectina só n les més co neg ud es i les qu e s'u t ilitze n f reqü entm ent e n e ls produ ctes d'a prim ament, j a que só n ele ments qu e el cos hum à no pot

d'estrès, així co m l'àcid ni cotínic (PP) i la vitam i na E, qu e ac tu a co m a rej ovenid o r i ant iox id ant. En ca nvi, no co ntenen vita min es A, C ni D. La pell qu e envo lta el ce rea l - n'hi ha que no en te nen, co m les fa rin es refin ades- és un a d e les parts més importants. Conté un perce ntatge baix

ca bdal, perqu è regul en les fun cio ns de l'intestí i fan que l'absorció d'hidrats d e ca rb o ni sigui m és le nta per

de calci, ferro i zinc però, en ca nvi, és molt ri ca en fòsfor, magnesi i po tassi

co ntr o lar l'índ ex glu cè m ic o la qu antitat de sucre en la sa ng. Per

(un . min eral qu e ajuda a reforça r els nervis i els teixits). També conté molt àcid silícic, fonamental per als ossos, les dents, els ca bells i la pell, j a que proporciona elasticitat i fa augmentar la ca p ac itat d e con ce nt rac ió l'agudesa visual.

U n altre dels nutri ents de ls ce rea ls só n les

assimilar i que provoquen sensació de sacietat.

La im portància de les fibres pot ser

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Dietètica El pa elaborat amb sègol és molt bo per a la salut, ja que és més ric en minerals i oligoelements que el pa que s'e1abora amb blat això, les fibres són bones per regular la diabetis, les disfuncions de l'intestí, el càncer d'intestí gruixut i les malalties associades al colesterol.

Fan funcions estructurals, de regeneraci6 cel'lular i de creixement

~--Tenen

funcions relacionades amb el treball

Tenen funcions reguladores del metabolisme cel'lular (vitamines i fibres)

El pa i els productes integrals El pa es va imposar com a aliment bàsic en les regions de clima més temperat. S'elaborava amb el gra sencer, tot i que, a mitjan segle XIX, el pa blan c fet de farina més fina i depurada es va convertir en un símbol d'alt nivell social a Europa.

Fins aleshores el cereal més utilitzat era el sègol, que originava una massa més difícil de tractar que la massa feta amb farina de blat, però que, quan entrava en contacte amb l'aigua i després de tres dies, produïa uns bacteris d'àcid làctic que el feien més consistent, flonjo i durador.

El color fosc, la consistència i els nous mètodes per moldre van ocasionar el descens social del pa moreno, tot i els avantatges per a la

Els cereals contenen força vitamines del grup E, i vitamina E, que actua com a antioxidant i que rejoveneix salut que suposa.

I és que el sègol -gairebé sempre i ntegral- aporta, en major proporció que el blat, els oligoelements i els minerals imprescindibles per a l'organisme: les vitamines Bl, B2, E i la niccina, a més de la lisina, un aminoàcid essencial per al metabolisme i el creixement. De fet, als països nòrdics es considera que el canvi del sègol pel blat en l'elaboració del pa és l'origen de greus malalties de la

civilització.

Sortosament, en l'alimentació moderna ja no es menyspreen els productes integrals i, en concret, el gra integral-com el sègol. Sabem que tenen un valor nutritiu elevat i que conserven les vitamines i els minerals.

Requereixen mastegar a poc a poc i bé, sobretot a les persones grans, però l'esforç val la pena. La pell del gra integral conté vitamines i molts minerals i substàncies, que li donen sabor; un valor afegit, ja que ens permet preparar excel·lents pans i productes de pastisseria més rics en sabor i substàncies nutritives.

MÉS INFORMACiÓ: Di~c dels poUesportius Claror, Sagrada Familia i Marítim

Servei

_Mens sana

Caracter Itelllperallle ELS DOS FACTORS QUE FORMEN LA NOSTRA PERSONALITAT

per

Carme Giménez i Camins,

llicenciada en Psicologia i tècnica en Psicoestèlica

Temperament i caràcter són dos factors clau de la nostra personalitat. Per entendre Ilabast de cadascun d1ells, en primer lloc haurem de conèixer el significat del con cepte Itemperamentl, perquè així sabrem com podem incidir en ell a través del nostre caràcter L'ésser humà, per co nstitució, és un mamífer q ue, co m els altres, parteix d'u ns i nst in ts. Tal co m Freud va descob rir, aqu estes pul sio ns biològ iq ues -qu e mai no es poden anul·l ar, però sí co ntrolar- impul se n l'ésser humà a la conservació tant d'ell com de la seva espècie. Les pulsions també dirigeixe n l'individu cap al plaer i m med iat qu e l i pr o du eix sa ti sf er aqu ests estímuls bàsics.

El temperament, doncs, està format per uns estímuls innats q ue, amb alguns matisos d'intènsitat, tots els hum ans posseeixe n.

El professo r i psicò leg Ca rl es M .

Espinalt defin eix el temperament com

"el conjunt de tendències psíquiques i dispos icio ns instin tives de les qu als de pèn la nostra manera típica de reaccionar. Les seves ca uses só n endògenes. No sense raó, qu an s'assegura d'un a perso na qu e té 'temperament' ens referim a alguna cosa collSubstancial amb el seu propi existir".

En aqu est se ntit, no· podem parlar de temperaments "bons o dolents", ja que això rep rese nta, so lament, la matèri a prim era sobre la qu al cada persona ha de treballar. Per exe mple, el predomini de la impulsivitat en una

14

TOT CLAROR

pe rso na pot se r un a ca rac teríst ica te mp eramental pos iti va, si la sa p controlar i apro fitar co nvenientment en les ocasions en qu è sigui necessà ri a.

En canvi, si en els moments en què és imprescind ible la refl ex ió el subj ecte es deixa portar pel temperament, pot ca ure en un seguit de decisions mal ca lculades.

No p odem m eny spr ea r la imp o rtà ncia de l m ateri al de qu è disposem per construir la nostra pròpia

El caràcter és un mecanisme psíquic que dirigeix, controla i modela el nostre temperament, com aquell genet expert que sap conduir un cavall desbocat

esc ul tura; però, de qu è li se rveix a l'escultor te nir un bon materi al si el

punt, la vida psíquica dels ind ividus no

t reball a amb poc afany ? En ca nvi , potse r amb un mate rial més humil,

passari a de ser un pur determini sme fisiològic. La llibertat de l'ésser humà

però amb més esforç i tenacitat, es pot arrib ar a rea litza r un a gran obra d'art.

De fet, si analitz em els temperaments amb què molts genis

no existiri a. Els nostres actes vindrien j a predete rmin ats, de la m ateixa manera que les alt res esp èc ies no po de n lliurar- se dels act es qu e predetermin a l'instint.

de

la hum anitat

han

co nvisc ut

observarem que, lluny de ser persones ben dotades per la natura, la majoria van conviure amb una base biològica precà ria : f ísica ment ere n perso nes malalti sses, i amb temp erame nts difíci ls de dominar (al quadre en podeu llegir alguns exe mpl es) .

Si de spr és d 'haver analitza t e l temperament ens aturéssim en aquest

Caràcter: modelar el temperament El condicionament és una llei de la natur a de la qu al no m és s'esca p a l'ho m e, segon s la seva cap ac itat d'esd evenir lliure. Ai xí, tots els ésse rs vius són presos de la matèria, tancats en el món clos dels seus sentits i de

_________________________________________ ]V[ens sana les seves reaccions fi sicoquímiqu es.

Amb tot, com afirm a Sartre, "a ls homes e ns d o nen l'exis tè ncia, però no l'essè ncia ".

El caràcter co nsiste ix en el fe rm propòsit de voler fer alguna cosa i en la posteri or execuci ó rea l. I l'espècie humana és l'única que té la possi bilitat, i alhora la necess itat, de forj ar-se un caràcter. Per 'caràcter' entenem aqu ell m eca ni sme psíqui c qu e diri ge ix, mode la el nostr e co ntr o la temperament.

Un a altra co nfu sió qu e s'h a popularitzat és el fet qu e s'identifiqui "t enir ca ràcter" amb "tenir mal ca ràcter". Ai xí, a un a perso na qu e reaccio na vio lentament o de fo rm a inflex ible se li diu erròniament que "té molt de caràcter" .

Contràriament a aquest fals supòsit, el .caràcter es materi alitza en la manera com una perso na encara la vida i en com pren decision s, ja qu e -malgrat els hàbits personals i socials que semi auto matitzen les nostres vid es- hem de prendre decisions constantm ent.

Amb el te mperament les decisions

Genis amb caràcter La vida del gran escriptor Dostoievski destil'la una existència tràgica i plena de sofriment: gaudia d'un temperament ple de febrils impaciències; la prudè ncia, el càlcul i l'estalvi no eren els seus forts; un temperament titànic el fustigava .. .

Com afirma Stefan Sweig, escriptor i biògraf de l'autor: "Moralment la seva vida és una conquesta, sense p arió, del triomfde l'hom e sobre el seu dest{ Sobretot, és inaudit el triomf de la força vital sobre un cos malalt i xacr6s. La seva obra va sortir d'uns m embres defallits i d'uns n ervis con vulsius.

Veiem com, lluny de ser éssers privilegiats per la natura, el que sabien era com sobreposar-se i com treure partit de les seves deficiències i adversitats.

Són caràcters forjats en la lluita, per fer vèncer l'ideal creatiu per sobre de l'instint de conservació -que demana ser acontentat. Aix[, les imperfeccions de la ment o del cos no van impedir que personatges com Beethoven (amb sordesa), Byron (amb el peu afectat) o Rousseau (amb mal vesical) esdevinguessin grans creadors. El que per a molts suposaria un entrebanc, per a d'altres homes de caràcter esdevé una força que els anima.

JJ

I

Si bé és ce rt qu e la fo rça d el te mp erament no pot se r anul·l ada (exce pte per mitj ans mo lt agress iu s co m la fa rm aco logia o la ci rurgia),

l'ed ucació del món grec i, després, de tot el món antic, hi trobem la pri mera guspira que avisa rà sobre la rellevà ncia de la form ac ió ca racteri al. Aqu ests

l'acció co ntinu ada del ca ràcte r i dels se us ali ats m és efi caços -co m per exemple la creació d'hàbi ts- pot arri bar Fr eud ja a "d o mest ica r-l o". contraposava la imatge del cavall i del

textos se us ens p roporc io nen dos exe mples d'educació be n im porta nts: e l d'Aquil ' les i -m és ta rd - el de

ge net pe r il ·lu strar el paper d el te mperament i del ca ràcte r, respecti -

en la capacitat d'a ctuar segons un es

vament. Si el cavall no és diri git per un genet expert i ben form at no trobarà ca p impedim ent qu e el freni. Però, d'altra banda, també hi ha temperaments que, contràri ament, el que necessiten és se r activats.

En els p oe m es d' H o mer, qu e

màximes ".

representen el pu nt de part id a de

es basaran en els rampells, els ca pricis i les batz ega des. Amb el ca ràcter, tendirem a una co ndu cta basada en metoditzacions, tenacitats i iniciatives organitzades i coherents. Com ens deia el fil òsof Kant, "el caràcter consisteix

Telèmac, fill d'Ulisses. Es tracta de dos ne ns d e te mp era m ents d i fe rents: mentre que el jove Aquil'les possee ix una ri ca naturalesa tumultuosa qu e cal gui ar i refre nar, Telèmac és to u i indolent i ca l empènyer-l o i animar-l o co ntínu ament.

D'aqu esta manera, obse rv em que l'objectiu essencial de l'educació que se' ls dóna és la formació del caràcte r. I és que, com afirm ava M ontaigne: "Un cap ben fet, més que un cap ben ple".

Especialistes en neteja

[x]~ill@&~

GRAN VMlEDAD CERVUA5DE

®rn ©[S

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Famrlia, Nou Can Caralleu

HERSAN 98 SL CI Ebro, 11

Tel. 93 682 35 94 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

IMPORTACION MENU DIARIO: De lunes a viernes . . 6,50 € Sóbados . ~ ... ... 7,80 € Dor:ningos .. . .. . . 7,80 € ESPECIALlDADES: • Tapas variadas • Ensaladas • Bocadillos fríos y colientes • Torradas va~iadQs • MontCilditos • Hamburguesos

Ymucho mas a la disposición del cliente...

Av. Gauclt, 11

Tel. 93 435 43 83

-En fonna ,

.

ciclisme indoor al ritme de la musica

S

•

•

P In nIn 9

L'spinning o ciclisme indoor és una modalitat d'activitat . dirigida que cada cop té més adeptes, tot i que encara hi · ha molta gent que la desconeix o, si n'ha sentit a parlar, encara no en té gaire clar el significat. Tot Claror us dóna les claus per entendre aquesta nova disciplina

I

Tot i que el tècnic dirigeix la classe, l'usuari pot adaptar la intensitat i el ritme a les seves capacitats i estat

per Anna Ruiz, coordinadora d'activitats de Iitnessde Nou Can Caralleu El ciclisme indoor, també anomenat

spinning, és una activitat nova que es practica sobre una bicicleta estàtica de pinyó fix, cosa que permet un moviment continuat i sense impactes.

El disseny de la bicicleta és totalment ajustable a les característiques de cadascú. Per això és fonamental que el primer dia de classe s'expliqui bé a l'usuari com cal ajustar l'alçada del seient, la distància del seient al manillar, l'alçada del manillar, com posar els peus als pedals i com ajustar bé les corretges.

Malgrat que pot semblar una activitat rutinària i avorrida, les bicicletes d'spi;ming ofereixen un ampli ventall d'opcions i posicions per a una classe divertida.

Diferents recorreguts i posicions A grans trets, podem diferenciar dos tipus principals de terrenys, els plans i els que fan pujada, que se simulen augmentant o disminuint la resistència,

sego ns el grau de pendent que el tècnic vulgui simular.

En cada tipus de terreny també hi ha dues posicions: asseguts o de peu.

A més, també podem parlar d'sprints, de flexions rítmiques sobre la bicicleta i de salts. I les mans es col'loquen de diverses maneres sobre el manillar segons la posició utilitzada. És així, jugant amb les diferents posicions i resistències sobre la bici, com el monitor construeix una sessió

d'spinning.

Treball adaptat a cadascú En una classe realitzem treball cardiovascular, amb una base aeròbica i diferents espais de treball anaeròbic segons el perfil de la sessió.

Tot i que el tècnic dirigeix la classe, cada alumne -tant si és principiant com avançat- pot adaptar la intensitat i el ritme a les seves capacitats i estat de forma. Això permet que el programa sigui assequible a tothom,

de forma física per a gent de totes les edats i de diferents nivells físics.

Una sessió comença amb una primera part de rodatge suau per escalfar musculatura i preparar la psicològicament l'alumne. Per aconseguir-ho, la música és una eina molt important i cal que sigui motivado ra des d'un principi.

Després del rodatge suau, segueix una part principal, en què es fan canvis d'intensitat, de ritme, de posició ... Durant aquesta estona es pot arribar a treballar a una freqüència cardíaca realment alta, sempre

Una classe dspinning es construeix jugant amb posicions diferents sobre la bici i amb el canvi de resistències i freqüències del pedaleig

GRUPS MUSCULARS QUE S'EXERCITEN

Spinning I ciclisme indoor i derivats Parlar d'spinning com a activitat dirigida és el mateix que fer- ho de ciclisme indoOJ' o explicar que es tracta d'una activitat que es practica amb bicicletes estàtiques i música.

Simplement, la diferència entre termes consisteix en les marques de les bicicletes. Així, per anomenar l'activitat només poden utilitzar la p araul a pa te ntada spinning aquelles instal'lacions esportives que tenen les bicicletes fabricades per Schwinn.

lumbars

91

'fi'

l'spinning, és bàsic qu e durant la sessió es mantingu i una bona hidratació; per això ca l dir als alumn es qu e po rtin se mpre aigua i roba còmoda i fresca.

El paper del tècnic El monitor té un paper fonamental

interca lant moments més suaus de recuperació i sense oblidar que cada alumn e porta el se u ritm e dins del global de la classe.

Finalment, arriba la torn ada a la calma amb una baixada de la intensitat per recuperar la freqüència cardíaca. És un bon moment per interca nviar

inform ació amb els alumnes i per al feed-back, qu e perm etrà al mo ni tor captar sensacions i problemes que hagin sorgit durant la classe. Per acabar, els estiraments de la musculatura més in vo lu crada en l'exercici: femo rals, qu àdrice ps, bessons, gluti i lumbars.

Pel tipus d'exe rcici qu e requereix

a la cl asse d's pinning. D e la seva ca pacitat per motivar, la música qu e utilitz i , e l ca ràc te r ex tr o verti t i co muni catiu i la seva energia co ntagiosa depend rà qu e l'alumn e esti gui fent exe rcici durant 45 minuts d'un a manera amena i di ve rtid a. I tamb é de pèn del tèc ni c detectar, din s del globa l d e la cl asse, e ls difere nts nivell s, per gui ar a ca dasc ú d 'un a manera més perso nali tzada.

_RepQrtatge

LES TANCADES D'IMMIGRANTS DE L'ANY PÀSSAT ENS VAN ACOSTAR A UNA REALITAT QUE SEGUEIXEN VIVINT MILERS DE PERSONES

Redacció i fotos: Laia Franco

En pocs anys, la procedència dels immigrants al nostre país, a la nostra ciutat, als nostres carrers, s'ha diversificat molt. A Barcelona, els tancaments en esglésies i la concentració d'immigrants en algunes zones de la ciutat ens fan viure aquest fenomen de manera cada vegada més quotidiana Des dels inicis de la humanitat les persones s'han desplaçat des dels seus llocs d'origen, a la recerca de millors condicions de vida i, en molts casos, de la supervivència. La història dels països que anomenem desenvolupats o del nord està protagonitzada per grans moviments migratoris; per exemple, les migracions provocades per les dues guerres mundials del segle XX. Tampoc no ens oblidem dels Estats Units, ja que com a país neix amb l'entrada massiva de pobladors del sud del continent i d'Europa.

No obstant, la imn¡igració actual posseeix una sèrie de trets que l'han convertida en el gran repte polític del segle XX. L'actual procés de globalització del sistema neoliberal , que ha co mportat un empitjorament de les condicions de vida de la majoria

18

TOT CLAROR

de la població mundial, l'envellim ent de les societats del nord , l'ex plosió demogràfica del sud i la propagació del somni del nivell de vida del "primer món " en són algunes mostres.

Catalunya: "terra d'acollida" Una dada més propera: a Catalunya,

"dels 6 milions d'habitants actuals, 3,6 milions es poden considerar fruit directe o indirecte de la immigració al segle XX", per la qual cosa "a Catalunya la immigració no constitueix un fenomen nou, sinó que és el fenomen que explica la seva pròpia identitat" (Andreu Domingo i Vall s, Centre d 'Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona) .

En l'actualitat, Catalunya, i més co ncretament la ci utat de Barcelona,

continua esdevenint un centre receptor de molta població immigrant. L'origen n'és molt divers, perquè tot i que per 'immigrant' s'entén la persona provinent d'un país del sud, són cada cop més els joves i empresaris europeus que s'estableixen a Barcelona (vegeu quadre).

No obstant, aquesta immigració, per qüestions econòmiques i culturals, passa desaperc~buda i no

L'origen de la població estrangera a Barcelona és molt divers, tot i que per 'immigrant' s'entén la persona provinent d'un país del sud que arriba buscant millors condicions de vida

____________________________________ Iteportatge res po n, per necessitat, al qu e anomenem 'immigrant' : aquel ls qu e treballen en pitjors condicions, molts en eco nomi es sub mergid es, els que cobren menys i els que en molts casos no tenen accés a un habitatge digne.

El mapa de la immigració a Barcelona A la ciutat de Barcelon a, en els darrers cinc anys la població estrangera res id ent ha passat d'un 1'9% (29.000 persones) a un 7'6% (11 3.000) . Aqu est fet ha perm ès mantenir el cens al nivell de ls anys 1958 i 1996 i mantenir el milió i mig d'habitants.

Cada distri cte, pel fenom en de la "crida" o de l reagrup ament fam ili ar, co nce ntra un major nombre de persones del mateix origen ; no només del país, si nó també del co ntinent. A Ciutat Vella, del total d'immigrants el 27% provenen de l'Àsia ce ntr al (majoritàr iame nt del Pakistan); en canvi, a l'Eixample (el 35,30%) i a Gràcia (34,6%) predomi nen els de l'Amèrica Ll atina. Un a dada compa rat iva d'aquesta distribució és que al districte de Sarrià-Sant Gervasi la majoria dels i mmi grants só n d e França, Itàli a i Alemanya, els tres països de la Unió Europea que agrupen gairebé el 30% de la immigració d'aq uesta zo na de Barcelona.

1\

La població immigrada fa evident la manca de drets La immigra ció va esdeve nir un fenomen d'actualitat informativa arran dels tancaments i les vagues de fam que nombrosos grups d'immigrants van protagonitzar a principis de l'any 2001.

A Barce lona es van recloure més de 1.000 persones en diverses esglésies i locals de tota la ciutat; la tancada més nombrosa va ser la de l'església del Pi, on el capellà va oferir-los suport incondicional. Aquests esdeveniments va n ocasio nar que la immigració passés a primera plana del mitjans de co municació. D'aquesta manera, la societat en

significa immigrar i amb quins obstacles lega ls i culturals es troben aquestes persones. Llavors, els efectes de la nova Llei d'Estrangeria i la reducció dels drets socia ls i econòm ics d'aquests nouvinguts van fer-se evidents.

Miren Santiago és una de les moltes pe rsones qu e, mitjan ça nt entitats o individ ualment, va n ser al costat dels immi grants; e ls 'va n d o nar su port logístic i lega l i va n med iar en llargues i dures reunions amb l'Administració.

Dels 1.000 immigrants que es van tancar en esglésies, e175%ha aconseguit els papers.

D'aquestes persones, un 25% tenen feina, moltes cobrant 600 euros per jornades de 10 hores diàries

La Miren ens explica qu ins van ser els res ul tats ·d'aq uella ll uita i quin a és la

aconseguit els tan anhelats papers, els permisos de residència i de treball. La majoria eren d'origen asiàtic i marroquí.

D'ells, el 75% encara no ha trobat feina, tot i tenir permisos". El 25% restant sí

situació lega l d'aquestes persones: "De les 7.000 persones que van participar en els ta nca ments, la majoria ha

Dlon ve i què vol la Nova Llei dlEstrangeria L'actual Llei orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social és el resultat de la modificació de la Llei orgànica 04/00. Aquesta llei va ser aprovada 1'11 de gener de 2000 i el Pa¡tit Popular (que aleshores tenia majoria simple) va anunciar que en faria modificacions si els resultats de les eleccions del 12 de març li ho permetien.

I així va ser. El 22 de desembre es va aprovar un projecte de reforma de la Llei orgànica 04/00.

En la introducció de la proposta de reforma es citen les causes per les quals el govern veu necessàries aquestes modificacions: - Durant la seva vigència s'han detectat aspectes en què la realitat del fenomen migratori ha superat les previsions de la norma; - no correspon amb els acords de Tampere de la Unió Europea sobre la creació d'un espai de llibertat, seguretat i justícia; - necessitat d'una llei que no només parteixi de la immigració a l'Espanya actual, sinó dels anys futurs . Es considera la immigració com un fenomen estructural i es té en compte que els controls fronterers dels països veïns han estat eliminats i reduïts substancialment.

A partir d'aquestes consideracions, el govern de majoria absoluta aprova una reforma de la llei que té -alhora- com a finalitats integrar els estrangers que es troben a Espanya, assegurar el control dels fluxos i millorar l'eficàcia de l'Administració corresponent. No obstant, a l'Anuari 2001 de la Immigracó de la Fundació Jaume Bofill s'afirma que la principal característica del seu reglament d'aplicació és que se centra en "la flexibilitat de les capacitats i actuacions de l'Administració i no en la de la possibilitat i els drets dels administrats enfront la mateixa ( ..), flexibilitat que es concentra més en flexibilitzar per denegar i molt més difícilment en la flexibilitat per concedir' (pàg. 21) en referència a l'atorgamet dels permisos de residència i treball. Pel que fa als punts concrets de la reforma de la llei, les principals crítiques vénen per haver reforçat" el vessant de contra}' representat pels cossos de seguretat de l'Estat, "enfront de la integració ( ..), representats per les administracions educativa o d'assistència social en la gestió del nucli dur de l'estrangeria" (pàg. 22) Respecte a la finalitat de la lluita contra les màfies i el racisme, l'equip jurídic de la iniciativa Papeles para Todos y Todas apunta que la reforma "fomenta el racisme, ja que les desigualtats en drets generen la imatge de "l 'altre" com a inferior i desigual en l'àmbit quotidià i social ( ..) al tractar-Jo d'inferior i desigual en el pla junéiic'.

Més informació a www.extrangeria.info

general va sentir de més a prop què

TOT CLAROR

19

_Reportatge Dades de la Inmlgracló a Barcelona: 1996-2001 Rànquing de nacionalitats Equador Marroc Colòmbia

Perú Pakl.tan Rep. Dominicana Itàlia

Nacionalitats amb un maior auament

17.975 9.751 9.616 8.646 6.112 5.031 4.572

(t.rm.. ablOlut.)

(termes relatius)

Equador Colòmbia Pakistan Marroc Argentina

Geòrgia Romania Ucraïna Equador Bulgòrlo Colòmblo Bangla Desh

Perú Itàlia

+9.771 + 4.908 + 2.707 + 2.586 + 2.043 + 1.767 + 1.430

Distribució per districtes a Barcelona

Percentatge de població Immigrada respecte als residents

Ciutat Vella Eixample Sants-MonJuïc Les Corts Sarrlò-Sant Gervasi Gràcia Horta-Gulnardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martl Sense adreça

Barcelona 1996: 1,9 % ~ I 1998: 2,7 % I 1999: 3,5 %

22.517 19.780 13.572 4.339 7.709 7.164 7.949 8.494 6 .503 11.350 4.432

19,8% 17,4% 11,9% 3,8% 6,8% 6,3% 7,0% 7,5% 5,7% 10,0% 3,9%

que estan treballant i han pogut normalit;ar les seves vides. Podem parlar de molts casos que ens ensenyen que "després de la tempesta ve la calma", però una calma molt fràgil. Un d'aquests casos és el de D., que treballa en la construcció. D. comença a treballar a les 7 del matí i no arriba a casa fins a les. 9 del vespre, per 600 eu ros mensuals.

.

3,0 %

I I

I

I

I

I

I

I

I

I I

I

I I

I I

I I

I

L

j j

I

I

I

I

L

I

I

I

I

I

I

I

Font: A¡untoment de Barcelona

Les raons per les quals es van aconsegu ir aquestes regularitzacions les podem trobar tant en la pressió feta pels tancaments com en el fet d'haverse acollit a l'arrelament o a causes humanitàries. En aquest punt no hi ha una opinió homogènia.

Què passa actualment?

cop van passar els tancaments, aquí no ha passat res, sembla que tot s'hagi arreglat. Actualment, les úniques notícies són de les pateres, i aquesta imatge no ajuda gens".

I no és pas així. Les raons per les quals es van organitzar els tancaments continuen vigents. L'entrada en vigor de la Nova Llei d'Estrangeria i del seu reglament d'implantació ha comportat, des del mes de març de 2001, la re-

TOT CLAROR

I I

I

2001:4,4% _ Espanya 2001:

I

I

I I

I

2000: 4,9% • 2001: 7,6 %

El que sí que van aconseguir els tancaments és que durant un mes els principals mitjans de comunicació els dediquessin portades, pàgines d'opinió, reportatges, entrevistes i primeres planes. Però, com explica la Miren, "un

20

+198% + 175% + 154% + 119% + 111,9% + 104,2% + 95,7%

ducció del personal que treballa a les delegacions del Govern, el tancament d'oficines i que les cites passin a donar-se per telèfon o per correu electrònic. Continuen els desallotjaments de persones que viuen al ras per falta de mitjans econòmics i legals per inserir-se a la societat amb normalitat i han augmentat el nombre de denegacio ns o no resp osta a les demandes de regulació . Segons Mari el Araya, una advocada de l'Uruguai i membre del grup d'immigració de l'ONG Sodepau, "han eliminat les cues del car-

rer, però no han millorat les coses".

Segons Araya, els entrebancs amb què es troben molts cops no els propicia directament la Llei, sinó que tenen a veure amb el reglament d'implantació i amb els procediments administratius. Molta de la gent que demana regular la seva situació fa temps -anysque viu a Espanya, però per raons administratives derivades d'aquest reglament no pot demostrar l'estada al país durant aquest temps. D'a ltra banda, les competències en temes d'immigra-

__________________________________ Iteportmge ció es van centralitzant cada cop més en el Ministeri de l'Interi or i menys en altres com el de Treball i Educació, fet que "posa de manifes t que els immi-

grants no poden accedir amb normalitat a la xarxa de serveis públics i que es manté l'enfocamen t policial i d'ordre públic en matèria d'es trangeria".

depo rtacions.

La Generalitat gestiona les qüestions referents a acord s co ncrets de treball .

Un exemple en són les contractacions de temporers a través de la Un ió de Pagesos i la COAG. Amb l'objectiu de cobrir de form a organitzada les necessitats de mà d'obra en les ca mpa nyes agràri es (ja que fa lta mà d'obra autòc-

El paper de cada administració Les

a uto nò m ica

tona), es contracten treballadors te mpo rals, bàs ica ment de l M arr oc i de

j uríd ica ... ). D urant les acampades a la

ce nt ra l,

Co lò mbi a. N o o bsta nt, la po lítica de

plaça Catalunya les entitats van nego-

t enen,

contractació de tempo rers no facilita

ciar amb l'Ajuntament temes referents

respo nsabilitats dife rents

l'asse ntament i la in se rció socia l de

a allotjament i a menjadors soc i a l~. En

noves famílies, perquè vénen amb con-

les aca mpades de l'any 2000 el co l·-

tractes de no u mesos i la residència

lectiu subsa hari à, que dormi a al ca r-

ad m i n ist rac io ns

cadascun a,

Durant les campanyes agràries es contracten temporers, sobretot' del Marroc i Colòmbia, però quan s'acaba la temporada han de tornar als seus països d'origen

i

muni c ipa l

en la gestió de les matèri es .

El Gove rn ce ntr al, a través de d e legac io ns i su bd e legac io ns, és

només pot demanar-se en cas de con-

rer, va aconseguir un alberg per pas-

l'encarregat de concedir o de denegar

tractacions de dotze mesos.

sar les nits i algunes pensions durant

e ls permi sos de res id ènc ia, e ls d e

Pel que fa a l'Ajuntament, en aquest

reagrupaments fa miliars i altres permi -

cas del de Barcelona, la Regidoria de

Una millor coordinació entre les tres

sos d'estada. Estableix acords migrato-

Drets Civils o la Gerència de Serve is

ad min stracio ns, un a legislac ió més

un temps.

ri s amb tercers països, acords que po-

Personals (Serveis Socials com a sector

social i més co mprensió de les raons

den incloure des de permi sos tempo-

d'actuació a la ciutat) tenen competèn-

de la immi gració pod en facilitar la

rals de treball i residència fins a l'ex-

cies per donar suport en situacions de

pe rce pc ió de l'imm ig ran t co m u n

pulsió d'immigració il 'legal a través de

ri sc social (manca d'habitatge, atenció

ciutadà, amb drets i deures.

amb cota , 'cil "es

Una xana d'autoescoles al teu servei Racalon, 61·69 08015 ·BOII III. 934 240 061

Tlnlnt de l'Olla, 157 08012 ·BOII Tel. 932180 186

Oarmen Amava, 35·17 08902 ·L'Haspltallt TII. 933356314

Joan GÜell, 153 08028·BCII lli. 933 303 250

Gran de Sam Andreu, 450 08030·BCII Tel. 933 455299

RISIS,11 08906 ·L'Haspltalet TII. 934 312 371

OantAbrla,42 bis 08020·BOII Tal. 933 052 323

Pravença, 455-457 08025·BOII lIL 934 387 649

PI IMarlall, 24 08840 ·Vlladlcans TIL 936 589 234 ~.

RlndaSam Antonl,102 08001·BCII :rll. 931021140

Provença, 455-451· T81. 134 311141 CIIXI :: 1I0to ::CIII16 :: lutoclr :: IItlllr

P. Zana Franca, 142 08038·8CII Tal. 933 328162

Mltorss/n IZII..

nca••)

08004 ·BCII lIL 932 231146

~ ( " limp tres, s.l. ~ ~ ~ ~ ~ ~

I

Q

'.0 __ _" .,......

. .."',.........

Ic - nln /l'"

~

Neteja i Manteniment Netegem verticals (T.escalada) Neteja de poliesportius Neteja de col 'legis Neteja de vidres Abrillantat de paviments

Pau Claris 85 E-08010 Barcelona Llibreria 93 318 17 39 Cafè 93 302 73 10 Fax 93 41 2 02 50 cafe@laie.es www.la ie.es

Del 15 al 19 d'abril LAIE a l'espai cuines de Tv3 "Receptes de Cuines"

Ptge . Borrell 11 baixos - Barcelona 08005 Tel. 93 303 54 00 - Fax 93 308 63 95 limptres@jet.es - www.limptres.com

,

SUMINISTROS ORTOPEDIC05 MERIDIANA U, Bar - Restaurant - Brasería T'agradaria Conèixer...

Navas de Tolosa. 283 - 287 Local 12 08026 Barcelona - Telo/Fax 93 351 29 50

¿f'¿:'Jk~

.SILLAS DE RUEDAS Plegables, fijas y especial es.

12 marc as europeas en sillas ultraligeras, electrónloas, blpedestaclón .

Descomptes especials per els abonats del Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família

• GABINETE TECNICO ORTOPEDICO Situtores,

p~ótesis,

Menjars i sopars per a grups i empreses .

Propostes de menú a la seva mida

faJas, plantillas ortopédicas

y calzado a medlda

• AYUDAS TECNICAS Gruas, paralelas, andadores, bastones, camlllas, barras para baño y wc., mobiliario tècnico

Sl T'AGRADA MENJA R B É ...

REP ETIRA S!

• MATERIAL DE INCONTINENCIA DE ORINA

VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

AM INFORMATICA e E N T R E

V

I

S

U A

I.

OFERTA ESPECIAL P~L_~__~C?~~_ E~L~~o~!~_L!af!!W_~!s 40% de descompte en tots els nostres productes

VINGUI A VISITAR-NOS i ho veurà molt clar C/Bailén,207 -209 . 08037 Barcelona Tel. 934 572 764

Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona • Actualización/Reparación de ordenadores PC • Configuración de ordenadores nuevos a medida • Portétiles, torre/sobremesa, servidores • Configuración de Redes .

• Compaq - IBM - Hewlett Packard • Impresoras de tinta, léser y multifunción • Canon-Epson-Hewlett Packard-Brother-Lexmark • Monitores, Tarjeta de Red, Tarjeta TV • Cartuchos de tinta y accesorios • Ordenadores segunda mano, según disponibilidad

Societat EL MAPA HA ESTAT EL-LABORAT PEL FÒRUM cíVIC

El barri de la Sagrada Família ja té mapa verd

El mapa ecològic és una guia completa on hi figuren els recursos urbans per a la sostenibilitat classificats ens cinc grans àrees i plasmats gràficament en un plànol de situació

E.B. El Fòrum Cívic Sagrada Família -que aglutina diverses entitats i treballa des de finals de 1998 per millorar la qualitat de vida del barri- ha elaborat el mapa ecològic del barri de la Sagrada Família conjuntament amb l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona i la Regidoria de Ciutat Sostenible.

El mapa verd és una guia del barri on podem trobar tota la informació relativa al medi ambient, classificada en cinc àrees: espai públic; mobilitat i accessibilitat; residus, energia i aigua; activitats, associacions i serveis ambientals, i espai construït i població.

D'aquesta manera, al mapa podem trobar informació tan variada com zones verdes, espais de jocs per a nens, llocs on practicar esports, espais per a

"I

gossos, llocs d'interès per a la fauna, fonts d'aigua potable, traçats dels carrils bici o transports urbans.

També hi podem buscar aquells

DetalldelplàilOldelmapaverdenl'àread'espaipúblic punts o establiments on dur les deixa-

logia dels edificis i de la població cen-

lles per reciclar, les entitats o associacions del barri que fan alguna cosa pel

sada del barri.

Les persones interessades en obte-

medi ambient i els comerços que permeten un consum sostenible. I, fins i tot, podrem obtenir dades de la tipo-

nir un exemplar del mapa verd, podeu sol·licitar-lo al Poliesportiu Sagrada Família.

Selecció i redacció:

La veu deia que no en tenell _.a1traveu.orl( A/traveu és una revista que es difon per lnternet un cop al mes amb l'objectiu de donar veu a les persones i col·lectius que veuen molt limitada la seva presència en els mitjans de comunicació tradicionals: FETS (Finançament Ètic i So lid ari ), Re nd a Bàs ica, Catalunya contra l'Europa del Capital, SOS Racisme, JlS (Joves per la Igualtat i la Solidaritat), Ecologistes en Acció o l'Ateneu Popular de Nou Barris, entre molts d'altres.

LOS AIRES DIFiCJLES

EL ALGEBRA DE I LA•••

EL MALESTAR EN L4. ••

ALMUDENA GRANDES TUSQ,UETSEDITORES La c i nq uena nove l · la d' A lmud ena Gra nd es trans me t l' a lè de ls g ra ns re lats inob lidabl es, el vigo r irres istibl e d e les hi stò ri es qu e crè ie m d esapa reg udes, la re no vada co nfiança, en què l'est ru ctura i e l ritme narratiu s arrosseg ue n i il · lumin e n e l lec tor me ntr e s'endinsa al laberint de pass ions hu manes e n co nfl icte.

ARUNDHATIROY ED. ANAGRAMA

JOSEPH STIGLITZ ED. EMPÚRIES Amb l'ob ra El Malestar ell la globa lizac ión, Jose ph S ti glit z, pre mi No bel d 'eco nomi a i vicepres ident de l Banc Mun dia l, explica l'efecte devastador que la globalitzac ió pot teni r so bre els països més pobres del planeta. Ell és test im o ni qu e les bones po lítiqu es eco nòmiqu es co ntribueixe n a mill orar la vida de la gent més pobra.

LES SEDUCCIONS DEJÚL/A MÀRIUSCAROL ED. PLANETA

Tot .obre el teatre català _.teatral.net Aquesta revista virtual va ser fundada l'any 1997 i es declara no vinculada a cap altra empresa ni grup teatral. Hi pode m tro bar la carte ll era ac tual, c ríti ca te atral i re po rtatges. Els interessats, no només a gaudir del teatre -com a espectadors- sinó també a arribar a pujar a l'escenari, hl trobaran una bona guia d'escoles i acadèmies d'aquest art.

Laia Franco

Després de viure més de vint anys a Nova York, la J úli a ha dec idit torn ar a Barce lo na. L'exc usa és un doc umen tal so bre la vida de Salvador Dalí, però tan bon punt arriba a la ciutat les ombres de l passat i un torrent de sensac ions noves es despleguen al seu davant amb una forç a inos pitada.

El Algebra de la j usticia infinita re un eix e ls assa igs qu e Ray va publicar després del gran èxit com a fab ul ado ra e n El Déu de les petites coses . A ls se us assaigs, l'autora insisteix en la idea que allò humà no ha de ser-nos aliè, en la nos tra capaci tat pe r pe nsar per nosa ltres mateixos . U na visió crítica i inte l·li gent sobre aques t món nou.

LAS LLAMADAS PERDIDAS MANUEL RIVAS ED. ALFAGUARA La me mòr ia vi atj a sobre les espatlles del llenguatge. Els records aqu í no són passat, són una reconstrucció de la vida per mitjà de les sensac ions i d'una mirada tàctil. L'i mpacte de les pèrdues fa trontoll ar l'ex istè ncia quotidiana.

Aquesta excitació, aquest aixecarse en la caiguda és el punt de partida d'aquest llibre emoc ionant.

MEDICINA ENERGÈTICA HELENDZIEMIDKO EDITORlALBLUME Aquesta guia proposa l' ús de 40 tècniques utilitzades en medicines alternati ves. L'autora, homeòpata i terapeuta nutri cional, proposa l'ús d'aquestes teràpies alternatives com a complement a la medicina convencional. El llibre explica, a més, com funcionen les energ ies subtils durant el procés guaridor.

MÚSICA · - . . r ·...... .. ' . " ....... ",..ü .~.~ , ·4·

~.':,

, . ~".-" .

.,-- '

'.

.

r

~

.-

~,t:~ l_ . ''l..'' ...• , . "

~ t·g~~b.t~.

"-

SEA

DIVERSOS ARTISTES

DOCES CUENTOS AL AZAR...

AND THE ESTRETT BAND.. .

JORGE DREXLER 2001

SAINT GERMAIN CAFE 11 2001

LÚCUMALUNCH 2002

BRUCE SPRINGSTEEN 2000

El quart àlbum deJorge Drexler confirma el que ja s'endevinava en el seu tercer disc Frontera. L'arrel és una corda que es pot nuar amb la de les màquines per crear un cercle que tanca; tal és el cas. Missatges senzills, amanits amb espurnes tecnològiques a ple sol, lluny de les penombres d 'una discoteca.

Mestres nous com PinkSatellite s'uneixen al descobriment al públic més groove per part de Saint Germain (l'artista). Durant els darrers anys s'ha gestat a França amb el so electrojazz i ha facilitat que -amb molt bon gust- el segell Wagram insisteixi a buscar artistes per mantenir viu aquest so.

S'autodefineixen com a "pop-funkydisco molt ballable i melòdic amb elements teatrals i una estètica cyber-glam " molt trencadora.

Presenten el seu segon disc que fusiona també elements de la música electrònica actual. Lúcumalunch han actuat en les principals sales musicals de Catalunya.

19 temes gravats al Madison Square Garden amb l'E-Street Band. Les cançons més mítiques de tota la seva carrera, juntament amb dos temes inèdits: "An1erican Skln" i "Land of Hope and Dreams". La primera peça va aixecar certa polèmica, ja que denuncia maltractaments de la policia a un immigrant africà.

leure i

AERÒBIC

ARRIBA LA .FESTA MAJOR DE LA BARCELONETA

La diada de Sant Miquel La Festa Major s'organitza cada any coincidint amb Sant Miquel , el patró de la Barceloneta. La diada se celebra amb la sortida del canó, una tradició que es remunta a principis del segle XX. Sens dubte, és un dels actes més característics del barri, que a més garanteix diversió a tots ~quells que l'acompanyin en el camí. Enguany, el can ó sortirà el dia 29 de la plaça

2S de setembre, 10.00h Masterclass d'aeròbic Poliesportiu Mrui\im Organitza: Poliesportiu Mrui\im Més lnformad6: 93 224 04 40

d'actitats propi. Són els carrers Almirall Churruca, Sevilla i Pescadors. El s balls i espectacles nocturns són els plats forts de tots tres, amb ball del fanalet inclòs.

La Barceloneta, el barri més mariner de Barcelona, es vesteix de Festa Major a partir del 20 de setembre.

Durant deu dies, el veïnat gaudirà amb mo ltes i diverses activitats . Hi som co nvidats la resta de ciutadans de Barcelona, que te nim una oportunitat e xce l·lent pe r con è ixer el peculiar tarann à d'un barri e mblemàtic de la ciutat.

Les activitats esportives

de la Barce loneta (9.00h) i farà un llarg recorregut, en què hi haurà caramels per a petits i grans.

Tres carrers a tota marxa A més dels actes organitzats per dive rses e ntitats i coordinats per la Fede ració de ca rre rs (balls, xocol atades, sardanes, ce rcaviles de bèsties de foc, concerts a la platja .. .) tres carrers del barri orga nitze n un programa

Per als amants de l'esport, la Festa tamb é ofe re ix a lte rn atives. Des d'un qu adrangular de futbol sa la organitzat pe l ce ntre cívi c fins a la 7Sa Travessia al Port de Ba rce lon a (o rga ni tzada pel CN Atletic Barce loneta), i passant per campionats de futbolí, de dòmino i d'escacs.

A mé s, e l Po li es po rtiu Ma rítim, qu e ce le bra e l primer aniversari el 29 de sete mbre, organitza el dissabt e 28 un a màste r-cl ass d'aeròbic i una exhibici ó de jazz infantil. I durant tot e l matí mantindrà les po rtes obe rtes pe r a tots aqu e lls que el vulguin visitar.

,)

Cultura

AERÒBIC

MASTERCLASS

OBERTA A TOTHOM

==:~=

TRIATLÓ S d'octubre Trofeu Ciutat de Barcelo na de Triatl6 Vila Olúnplca Organitza: CN Catalunya

ATLETISME 1 d'octubre Cu rsa Atlètica ~ean Bouln'. Trofe u Internacional Ciutat de Barcelo na Organitza: El Mundo De portlvo Més Info rmaci6: www.elrnundodeportlvo.es

RAID 6 d'octubre I Ra id Manlim Barcelo na la Barceloneta Organitza: Poliesportiu ManUm Més lnformaci6 a la pàgina 32, i al tel. 93 224 04 40

P l a~a de

CICLISME 20 d'octubre 390 Escalada Ciclista a Mon~uïc Trofe u Ciu tat de Barcelo na Organitza:Esport Ciclista Bart-elona Més lnformaci6: 93 40230 00 (Àrea d'Esports de l'Ajun tament)

CAMINADA 17 de novembre 'Barnatresc' 2002. IX Caminada a Montjuïc O rganitza: Foment Excursionista de Barcelona Més informaci6: www.euro-senders.com

CINEMA

EL SUEÑO DE IBlZA

BERLIN IS IN GERMANY

EL OTRO LADO DE LA O\A;V\

MIENTRAS HAYA HOMBRES

DIR .: IGOR FIORAVANTI

DIR .: HANNES STÓHR

DIR . EMILlO MARTíNEZ lÍ\ZARO

DIR : JOHN MCKAY

Tres amics, Carlos, Chica i Nacho.

Tres formes d'entendre la vida en el petit univers d'Eivissa. Els tres, que es coneixen des de petits, en l'intent de donar sentit a les s'eves vides, units per una profunda amistat. Cada un pel seu camí, viuran a l'extrem aquesta recerca.

Any 2000. Martin Schultz surt en llibertat després d'll anys a la presó de Brandenburg. Quan hi va entrar, encara era ciutadà de Berlin Est, de l'anterior República Democràtica d'Alemanya. El "nou Berlín" s'ha imposat i el "vell Berlfu" sembla haver-se esfumat del tot.

La Sonia i eIJavier fa sis anys que viuen junts. El Pedro i la Paula no

La Kate, la Mol1y i la Janine són

viuen junts, però són parella des de fa anys. O ho eren, perquè ella ara s'ha enamorat d 'un altre i li demana allò de "prefereixo que siguem amics". Divertida comedia que parla de l'amor, del sexe, de l'amistat i, sobretot, de la mentida.

tres amigues que ronden els quaranta i que viuen en un poblet d'Anglaterra. Les tres es consideren desafortunades en l'amor i es reuneixen un cop per setmana per explicar-se les penes. Un dia la Kate els confessa que s 'ha enamorat d'un exalumne.

~I~~

i

~lII ~=~ ~~~~

____________________________________________

liLA VIDA A PALAU: EUSEBI GÜELL I ANTONI GAUDí, DOS HOMES I UN PROJECTE" Aquesta mostra il ·lustra l'estreta relació entre Gaudí i l'i ndustrial i mecenes Eusebi Güell, fruit de la qual es van poder portar a terme diversos projectes arquitectònics. El Palau Gü ell recupera, per a aqu esta exposició, una part del seu ambie nt original , i el seu interior acull en tres àmbits diferents nombrosos documents que ense nye n la trajectòria d'ambd ós personatges, la hi stòr ia de la construcció i la utilització del Palau i, finalment, la recent restauració. A més, a les golfes es projecta un film que reprod ueix l'ambient de la Barcelona de la fi del segle XIX i principis del XX. Fins al 30 de desembre al Palau Güell (carrer Nou de la Rambla, 3-5)

II

EL JAPÓ AL MUSEU ETNOLÒGIC"

Els principis de la cultura japonesa es man ifesten en la manera de preparar el menjar tradicional: perfecció, treball, proporcions menudes, asimetri a, bellesa i naturalitat. Menjar és un sistema de comunicació que mostra l'estructura i la jerarquia social, el sistema econòmic, l'ordre polític, les fronteres i els ponts entre països i individus. Una forma d'aproximació al sistema cultural del Japó. Fins al desembre (passeig Santa Madrona, 16-22)

, , ESCENA SIT, D-EL TRICICLE, AL TEATRE VICTÒRIA El Tri cicle presenta obra a Barcelona: SIT, un homenatge a la cadira, un objecte que ha presidit més d'una de les obres del grup (Slastic, Èxit o Entretres). És una ficció sobre la història de la cad ira, els seus usos i les situacions quotidianes en què és present, des que es va inventar fins als nostres dies. Ho expliquen uns personatges inventats anomenats Els Chairwood, que a la vegada pertanyen a la saga dels primers homínids que van fer servir la cadira; no solament per seure i descansar, sinó també per a les primeres relacions socials. Del 7 a 1'11

- ' r -__ s e_le_c_c_ ió_ i_r_e_do_c_c_ió_:_L_o_io_F_r_on_c_o

"LA QUALITAT AMBIENTAL DE LES NOSTRES COSTES" FUNDACIÓ CATALANA PER A LA RECERCA 8 DE NOVEMBRE Taula rodona, amb diversos especialistes, organitzada en el marc de la Setmana de la Ciència. A la sala d'actes del Centre Mediterrani d'Investigacions Científiques (Pg. Marítim, 37 -4 9) . Per a més informació, podeu trucar al telèfon 93 230 95 00.

"ELS ARQUITECTES

DE GAUDI" COL'LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA DEL 5 AL 12 DE DESEMBRE Cicle de conferències relacionades amb l'exposició del mateix nom. Hi participen David Ferrer, J. Gómez Serrano, Mireia Freixa i J. M. Rovira. Per a més informació i inscripcions , ca l posar-se en contacte amb el Col·legi d'Arquitectes al telèfon 93 301 50 00.

"L'AFECCIÓ DE VERDAGUER PER LA POESIA POPULAR" PALAU DE LA VIRREINA DE L'rr D'ABRIL AL 16 DE MAIG Aquest cicle de conferències organitzat dins dels actes de l'Any Gaudí al Palau de la Virreina (La Rambla, 99) pretén donar un a visió interdisciplinar de la figura de l'arquitecte (http ://www.bcn.es/icub).

REVISTES

de novembre

GAUDí, EL MUSICAL La partitura d 'Albert Guinovart posa el compàs de Gaudí, una biografia musical d'Antoni Gaudí i un dels principals actes que el món de la cultura ha organitzat per al 2002, any del 150è aniversari del naixeme nt del genial arquitecte. Dissenyada en flashbacks, l'obra arrenca amb l'accident de trànsit 'q ue va acabar amb la vida de Gaudí, i transita per diferents moments de la seva existència. Gaudí és, doncs, la història d'un geni que es va lliurar als seus somnis. El musical és un gran espectacle multidisciplinari, amb 27 intèrprets a escena i una escenografia innovadora que ens transportarà a l'univers secret de la geometria i al mi steri dels espais i volums creats per l'arquitecte. Gàud~ un musical de Barcelona, serà el gran esdeveniment teatral de la propera temporada. El Barcelona Teatre Musical és al carrer de la Guàrdia Urbana, s/ n, de Barcelona (Tel. 93 423 64 63). Els preus oscil·laran entre els 18 i els 39 euros, o entre els 15 i 30 si les entrades s'adquireixen per avançat.

OPCIONS Opcions és la primera revista amb informació pràctica per a un consum crític o responsable que es fa a Catalunya. Davant la compra d'un producte, podem buscar respostes a qüestio ns com "on es fa?, en quines condicions labora ls?, com afecta al medi ambient el se u procés de producció?, a quina empresa dono els meus diners comprant-lo?". Podeu trobar-ne més informació a www.cric.pangea.org

_______________________________ Lkwrei<:wQua PASSATEMPS

CONCURS

PARTICIPA-HI I GUANYA!

SOPA DE LLETRES Troba el nom de 8 jugadors del Barça d'hoquei patins

Un magnífic "pack Claror" format per motxilla, samarreta, ronyonera I gorra

E R S O L U G N A S F U E N E G I

S B E

EM R A A H O S O T

I El concurs del passat el va guanyar .. .

L N O E AW D E I O S

B F V Y Y R R

S

ABONAT DE

A A A V U A S R U

I R A R N A E D A

G LM J

CL A ROR

r-- ---- - -- -- ------- -- --- ¡ Cognoms ________________________________

Adreça ______________________ Telèfon __________________

----------------------- Edat--------------------

1.

2.

2. l què t'ha agradat menys?

3.

3. Quina secció t'agrada mé s?

4.

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5.

5. Què creus que li falta, a la revista?

R D O R O

TEST Demostra /0 teva cu/turo esportiva

Què penses de la revista Tot Claror?

1. Què é s el que més t'ha agradat d 'aquest número 36?

I

I M E N R S

Z E U G I

Participeu-hi enviant-n os la butlleta adjunta per correu a revista Tot Claror (Sardenya 335, baixos, 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Família , Marítim o Nou Can Carall eu.

Ciutat

e

A

CARLOS PEREIRA L'ESPORTIU

~ Nom

E T N E J N S N P

Co m es di u e l nou secretari de la FIBA ?

Quin pi lot de FI de To yo ta ha an unc iat la se va re tirada al fin a l d'aques ta te mporada?

Qu in va ser el darrer campió de la Lli ga Nac ional de Futbo l Sala?

En q ui na se lecció naciona l juga e l fi 11 de l'e ntre nador de l B a rça de bàsquet?

En quin equip juga Cosmin Contra? pI.IP"l"J ~ p OJ!l)1 I1 V

6. Globalment, quina nota posaries a la revista, entre l'I i el lO? L __________ _

_

_

__ ___ ____ _

FLUIVAL FLUIDOS Y VALVULERJA, S.L.

Selecclón y."ministro de elementos para la conducción y regutaclón de fluido.

(Bombas, tuberias, védvu'as, etc.)

Joan Miró, 4 nave J . 08213 POLINYÀ

1t 93 713 30 25 Fax: 93 713 32 92 E-mail: ventas@fluival.com

:ffi . :IY\

(ç 'll !UUUI " IV (t ' 11!J\J ;»)U I ~ lI1JJ ;) lU OO a

ü: 'O IBS tDI! lAJ (c: ~

' lIU UUU1\lE( i1 :J pll~d ( I :!tïJ , SOd Sílll

Guia de Serveis i Compres

GARCíA - JIMÉNEZ o o

o o o

• Mobiliari i decoració • Som professionals: tenim una so lució per a cadn espai.

Dretcivil Separacions - Divorcis Accidents Acomiadaments Invalidesa

Promociones i regalos de empresa o Visite nuestra web y vea mil es de ideas para la promoci6n de su empresa *www.billingham-sl.com* Mail:biUingham@biUingham-sl.com Tel. 93 427 13 75 Fax 93 428 52 37 o

Còrsega, 528, esc. esq. 1r 3a 08025 Barcelona Tel. 93 347 93 77 - Fax 93 347 99 39

PASTISSERIA FUSTER • Una dolça espec ialitat de crocant i xoco lata • Pedres Sagrada Família

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

ARTEMISIA RESTAURA • Conservació i restauració d'obres d'art' i antiguitats • Compra-venda de pi ntura

Passatge de Sant Pau, 16 08025 Barcelona Tel. 93 456 47 64 . 670 040 983

J~

• La millor qualitat al mi ll or preu

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

Rosselló, 412 • Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

Hacemos equipaciones para clubs y colegios. o Fabricaci6n propia o Sudaderas-Batas-Chandals-PolosCanguros ... o Serigrafia-Bordados-Transfer Casals y Cuberó, 216 . 08031 BCN Tel. Fax 933505016 o

~~

f®'V'~~

BAR CRYKET

SARACO

Dinars i sopars casolans o Assortiment de tapes o Ambient agradable

Equipacions esportives per a clubs i col·legis

Marina,271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21 i Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01

Tarragona, 3 bxs.

17300 Blanes (Girona) Tel. Fax 972 337 157

o

o

Saló ~e p<?ITUqueria 1 estetIca Rosselló, 378, B. dreta 08025 Barcelona Tel. 93 446 01 56

XANA MODA íNTIMA • Tot en roba interi or per a home i dona • Especialistes en talles grans

Muntanya, 49 . Tel.: 9343647 94 08026 Barcelona

• Mil detalls per a tu, .10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família

Còrsega, 511. Rosselló, 396 Tel. 93 456 76 07

JOIERIA-RELLOTGERIA

BAR RIBEIRA

ORIGINAL' DISTINTIVO -MODERNO • Entrepans, tapes i

~ in s

gallecs

Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85

• La cuina del bacallà

Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente ... ;) 24 PCs - 19" - ADSL 51 2k SomosL33T

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)

LA YAYA AMELlA

REILOIGES: - Dkny - Fossil- Spoon - Guees - Racer - Akteo - Radiant - Philippe StarckCreo - Nike - Pulsar e Radiant Oro JOIERIA: - Dissenys exclusius en plata i or Provença, 548-2 de Maig' 08025 BCN Tel. 93 450 35 11 www.miescaparate.com/odm-sl

JOIERIA

"DIAZ"

• Ferreteria professional i parament

Admón. Loteria, 122

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49 www.edifesa.net·edifesa@edifesa.net

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona o

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes

Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

ALMOR

• Tall er propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família

o o

Loteria Nacional o Travesses Bonoloto o Primitiva Es fan reserves de la Grossa de Nàdal i Reis.

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Consulta naturòpata. Reflexo logia poda/. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanística

Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

10%

If/Atenea • Servei psicològic infantil ¡ juvenil, de parell a i fanu1ia. • Escola de pares.

• Atenció p sicològica al nen i l'adolescent. • Problemes escolars.

• Assessorament a les famílies.

• Atenc.psicològica i assess .parelles.

• Especial istes en plantilles • Cotilles a mida, fè rules • Genu-valgo • Pròtesis mamàries • Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguretat Social

Indústria, 83 bxs. esquerra 08025 Barcelona ·Tel. 93 459 23 49

Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

FARMÀCIA BENEDICTO • Homeopati a • Delmofmmàcia • D.ietètica

Rosselló. 437 (entre Marina i Lepant) 08025 Barcelona Tel. 93 436 75 18

GABINET TERÀPIA PSICOCORPORAL • Depressió, ansietat, pèrdues ...

• Teràp ia per a joves i adults Tel.93 325 55 70 • Hores convingudes www.tcrapiabioenergetica.com

m

institutsodontològics

• Ben a prop teu

Calàbria, 251 . ;rel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00

Sardenya,319, baixos Tel. 93 457 04 53

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en genera l.

Sardenya, 388 • Tel. 93 456 76 30

~~J?~~~

• Empresa constructora de les obres de la pi scina de l'Esportiu Claror • Empresa encarregada de les obres de Nou Can Caralleu

Av. Josep Tarradelles, 8-10, 3a planta Tel. 93 493 01 32 . 93 493 01 00 Fax 93 493 01 34 Adreça el.: nalcalae@copisa.com

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO • 20 años de experiencia . Especia lista en do lores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas.

JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Familia.

Tel. 93 457 93 73 (homs conve ni.das)

ALRAVASA InstaJ.lació integral de: • Oficines • Biblioteques • Col·legis

Marina, 297 . 08025 BCN Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25

BCM, S.L. • Serveis finques urbanes i industrials • Consergeria. Neteges . Manteniment Nà pols, 268 . TeI.lFax 93 207 30 74 Tel. 93 531 68 73

~,1 carbonell

• • Molt a prop teu

~

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA-FORTUNY

1

se rve Is d e ) iir d ¡"~-~ r lï,

• Serveis de j ardineria • Natura i esport, sempre junts

Tel. 678 40 65 60 08960 Sant Just Desvern

• Electricitat industrial • Automatismes • Bobinatge de motor

InstaHacions Doble R,SL. Alemania, nau 4 5 -Montigalà 08917 Badalona (Barcelona) Tel. 93 465 77 47 Fax 93 465 79 11

FERZAM, S.A. • Climatització industtial • Instal·lacions especials (hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industtial

Sant Quintí, 29 08026 Barcelona Tel. 93 456 78 07 - Fax 93 347 11 79 Adreça el.: ferzam@cconline.es

SATA Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis in verses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 Tel.lFax 93 217 03 64

ACUPUNTURA HOMEOPATIA • Consultas y trata mi entos • Masajes terapéuticos. Shiatsu. Fitoterapia • Horas conveni das Córcega, 462, pral. 3a . 08025 BCN Tel. 93 207 37 83 . Móvi! 619 36 62 30

PSICOLOGIA CLíNICA'.

MONTS E VALLS: Psicó loga esp.en depresiones y problemas sexuales.

JUAN GENOVÉS: hipnólogo especialista en fobias y estrés.

Tel. 93 457 93 73 www.montsevalls.com correo: info @montsevalls.com

r

I

Experts ell viatges

• Constructors de piscines • Més de 25 anys ens avalen

Avda.Josep Tarradellas, 91-95 08029 Barcelona Tel. 93 321 83 04 . Fax 93 439 89 00

VIATGES PER A NUVIS , importants descomptes i regals.

• Viatges a mida • Expedicions,Raids, Trekkings • Circuits en grup • Circuits en 4x4 • Albergs i Hotels econòmics per a gent jove • Viatges en autocar • Esquiades, descomptes per a grups.

Mallorca, 362 . 08013 Barcelona Tel. 93 458 20 67

• FUNDACiÓ CLAROR . 20 ANYS

IH5TAL.LACIOHS DESPRÈS DE LA INAUGURACiÓ

,

GRAN REMODELACIO DE LA PISCINA DE L1ESPORTIU CLAROR Els abonats i usuaris de l'Esportiu Claror es trobaran , quan es dirigeixin a la pisci,na, una instal.lació totalment nova.

Les obres de remodelació que s'han dut a terme durant tot l'estiu han donat com a resultat una piscina nova, tant des del punt de vista tècnic com estètic.

Canvis visuals El més evide nt de la remodelació és el canvi d'aspecte del recinte de les pisci nes. S'han substituït tots els elements dels acabats, com els revestiments de les platges, del vas de la piscina i l'en raj?lat de les parets. S'ha substituït el fals sostre per un de nou, amb molta més capacitat d'absorció acústica, fet que augmenta la sensació de comfort i relaxament.

La piscina actual també té molta més claror. No només s'ha canviat tot l'en llumenat, sinó que s'ha obert una nova finestra que permet l'entrada de llum natural. A més, s'ha engrandit la finestra del mirador que hi havia a la planta superior.

Millores tècniques Tot i les millores visuals, la remodelació ha e~tat bàsicament tècnica: s'ha fet una piscina nova, utilitzant les tècniques actuals, desconegudes fa 20 anys.

S'ha canviat el sistema de renovació de l'aigua, que ara

30

TOT CLAROR

Imatge de la piscina el dia 12 de setembre

és per desbordament perimetral, com a la piscina petita. Això garanteix una major qualitat de l'aigua. També s'ha instal.lat un nou circuit de depuració (bombes, filtres i xarxa de conduccions), i s'ha millorat la instal. lació tècnica del dipòsit d'aigües de sortida.

A més, s'ha col. locat una nova planta climatitzadora per al tractament de l'aire, dotada d'un sistema de control automàtic.

En definitiva, una piscina nova per gaudir, encara més, la natació i les activitats aquàtiques.

Dimecres 25 de setembre, obertura de les piscines Tots els qui vulguin estrenar les remodelades pisoines de l'Esportiu Claror tindran l'oportunitat de ferho el dimecres 25 de setembre.

El dia abans, ,dimalts 24, diada de la Mercè, hi haurà una jornada festiva perquè tothom qui vulgui pugui veure les piscines, en visites guiades. Tant els abonats com els no abonats podran aprofitar una jornada de portes obertes que permetrà l'entrada i visita gratuïta a la instal'laoió, entre les 12'30 i les 14'30 hores.

La instal ' lació romandrà oberta com qualsevol dia festiu, entre les 8 del matíi les 3 de la tarda. És previst que el dia 24 hi assisteixin ,diverses personalitats del Distriote de Gràcia, Ajuntament i Secretaria General de l'Esport.

A la venda clauers de record

La remodelació de la piscina coincidint amb el 20è Aniversari de l'Esportiu Claror, ha suscitat molta nostàlgia entre els abonats i usuaris. Per això, l'entitat ha decidit posar a la venda, al mòdic preu de 3 euros, una edició limitada de clauers, dins dels quals hi ha una petita peça del gresite blau que, durant 20 anys, va formar part de la piscina. Els interessats poden adquirir els clauers a la recepció de l'Esportiu Claror. Tots els compraclclrs rebran una targeta que certifica l'autenticitat de la peça.

FUNDACiÓ CLAROR.

IN5TAL.LACION5 NOU SERVEI DE BRONZEJAT PER ALS ABONATS

DISSABTE

El POLIESPORTIU SAGRADA FAMíliA JA OFEREIX SOL UVA El Poliesportiu Municipal Sagrada Família ha aprofitat l'estiu per dur a terme obres de millora, ja que és l'època de l'any que menys molèsties comporta per als abonats i usuaris.

Les obres han permès modificar l'accés als vestidos A i B de la planta baixa i crear un nou espai de 3,75 metres quadrats on s'ubicarà una cabina de bronzejat artificia l que incorpora un vestidor individual.

L'equip de bronzejat és de tipus vertica l, ocupa 2 metres quadrats, i està equipat amb 50 tubs de 160 watts, apare ll de música, aturada d'energia, extracció d'aire regulable i

NOU ABONAMENT DE MIGDIES AL II

SAGRADA

SETEMBRE, FESTA

1 RANIVERSARI DEL MARíTIM El Poliesportiu Marítim ce lebrarà el seu primer aniversari amb l' organització d'una gran festa, el matí del proper dissabte 28 de setembre. Hi haurà diverses activitats lúdico-esportives: aeròbic, dansa jazz, jocs infanti ls i visites gu iades.

Portes obertes

el vestidor.

La funcionalitat de l'equip, que comp leix les normatives de la Comunitat Europea, garanteix un bronzejat d'alta qualitat, ràpid i amb resultats

visibles des de la primera exposició.

El preu del nou servei de bronzejat artificial és de 3 euros per sessió per als abonats i 3'75 euros per als no abonats.

El projecte UNits Claroru estudia obrir una instal·laci6 una nit per setmana

FAMíLIA El Poliesportiu ~ag r ada Família ha amp li at les possibi li tats d'abonament, obrint una nova modalitat en la franja horària de migdies. Aquesta modalitat permet que els majors de 16 anys puguin accedir a la instal· lació de dilluns a divendres, de 13 a 16 hores, i els dissabtes, de 15 a 21 hores.

El preu de la inscripció en aquesta modalitat és de 18'66 euros, i la quota mensual 14'93 euros.

28

La Fundació Claror està preparant el desenvolupament d'un nou projecte anomenat "Nits Claror".

L'objectiu és que una de les instal·lacions que gestiona obri les portes una nit a la setmana, de manera que els joves del barri de la Sagrada Família en particular i els de Barcelona en general, tirnguin la possibilitat de gaudir amb l'ús habitual de la instal·lació, i divertir-se amb activitats que s'hi programarien de manera específica .

El projecte s'anirà concretant en les properes setmanes amb l'objectiu de posar-lo en marxa el darrer trimestre d'aquest any. Probablement, el projecte es durà a terme al Poliesportiu Sagrada Família.

Un cop concretat el projecte, es donarà àmplia imformaóó a totes les instal·lacions de la Fundació Claror, i a la web d'internet (www.claror.org).

Hi haurà una jornada de portes obertes, de 9 a 13 hores. Així, tothom qui en conegu i la cara no instal·lació, podrà participar en les visites guiades que s'hi faran.

Masterclass d'aeròbic I A les 10 del matí hi h urà una masterclass d'aerdbic oberta a la participació' de tothom. La classe, diriiid ~ per monitors del Marítim :i altr es in stal. lacions de 1<;1 Fundació Claror, girarà al vo ltant de dive rsos ri tmes propis d'aquest espo rt, i es farà a l'exterior de la instal · lació, al passeig Marítim de la Barceloneta.

Dansa i Jocs Infantils A les 11 del matí hi haurà una exhibició de dansa jazz, a càrrec del grup de noies de l'Esportiu Claror.

Durant tot el matí, de 9 a 13, hi haurà un ta ller de jocs infantils al Passeig Marítim, de manera que els nens i nenes que s'aprop in puguin gaudir al màxim la matinal.

TOT CLAROR

31

IH5TAL.LACIOHS

• FUNDACiÓ CLAROR S'AMPLIA L'OFERTA D'ACTIVITATS AERÒBIQUES

DIUMENGE

EL MARíTIM OFEREIX ACTIVITATS , ,

6

D'OCTUBRE,

PRIMER RAID MARíTIM

NOVES,' DE WELLNESS Ciclisme lndoor, Cardioóox, TBC i Power Oumóle, algunes de les novetats que presenta la instaHació aquesta temporada El Poliesportit;J Marítim posarà en marxa moltes activitats de wellness per a la temporada que comença al setembre . Les novetats seran el Ciclisme Indoor, el Cardiobox, el TBC (Total Body Conditioning) i el Power Dumble. A més, seguiran oferint-se activitats com l'aeròbic, l'intens aeròbic, l'abdominal, la tonificació i l'stretching.

Com gaudir de les activitats de Wellness?

Cadascuna de les activitats de Wel/ness es farà, d'entrada, dos dies a la setmana a partir de l'octubre (en horari de vespre i er;¡ sessions de 45 minuts), dirigides per tècnics especial itzats.

Els cursets seran trimestrals, del 25 de' setembre al 20 de desembre, del 7 de gener al 31 de març i de 1'1 d'abril al 30 de juny.

Podran participar-hi tant abonats com no abonats. Els abonats hauran de pagar un suplement econòmic mensl!Jal de 25 euros si s'apunten a u na sola activitat (Cardiobox, TBC o Power Dumble), de 35 euros si se n'apunten a dues, i de 4.5 si se n'apunten a tres.

Els no abonats podran apuntar-se a aquestes activitats, sense inscripció prèvia, pagant 30, 42 o 54 euros mensuals segons es tracti

32

TOT CLAROR

(divendres, de 19.00 a 20.00 hores) o de dos dies per setmana (dimarts i dijous, de 20.00 a 21.00 hores).

Wellness + Talasso

d'una, de dues o de tres activitats. El cobrament serà per trimestre.

Els interessats a participar en les classes de ciclisme indoor podran escollir entre insoriure's a sessions d'un dia

El Poliesportiu Marítim ofereix la possibilitat de combinar les activitats de Wellness amb les aquàtiques (piscines, talassoteràpia, saunes i bany de vapor) per 19 euros mensuals, a més de la tarifa d'activitats de wellness que correspongui (segons el nombre d'activitats i la condició d'abonat o de no abonat).

Ciclisme Indoor: s6n sessions aer:àbiques realitzades damunt d'una bioicleta estàtica i amb Sup011t musical.

Es treballa augmentant pmgressivarnent la intensitat i està indicat per a totes les persones que 'Vulguin millorar la capacitat aeròbica pedalejant al ritme de la música.

TBC (Total Body Conditioning): són sessions, realitzades al ritme de la música, que combinen treball aeròbic amb anaeròbic. S'estructuren en intervals de temps en què s'alternen exercicis amb grups musculars diferents. L'activitat S'adreça a qualsevol persona que vulgui millorar la seva condici6 física en general.

Intemsitat mitjana.

Power Dumble: s6n sessions de 'treball de tonificació muscular al r~tme de la música. Es realitza un treball d'intensitat moderada amb tots els grups musculars per aconseguir una tamificació adequada sense augment de la massa muscular. Adreçada a totes les persones que vulguin aconseguir un to muscular adeqwú, amb sessions div.ertides 'i dimàmiques.

Cardlobox: s6n sessions que combInen elements d'aerabici d'arts marciàls, amb coreografies divertides i espectaculars. Es tracta d'un treball intens adreçat a totes aquelles persones que vudguim rnNlorar la sev~ condició física en general. Ideal per descarregar tensions i combatre l'estfès i l'ansietat.

Nota: 'Activitats recomenades a persones que no tinguincontraihdicat l'esforç.

El diumenge 6 d'octubre s'organitzarà el primer Raid Marítim, una competició rnultiesportiva per a equips qu~ engloba diferents esports d'aventura.

Les proves es faran a la platja de la Barceloneta, davant del Poliesportiu Marítim (l'organitzador), però els espais utilitzats ani ran des de la platja de Sant Sebastià fins a la de la Mar Bella.

Hi haurà proves de bicicleta, de patins en línia, de caiac, ,d'esquí de fons a la platja, çl'orientadó i d'escalada, i s'hauran de completar en el menor temps possible.

La inscripció al Raid Marítim és per equips de tres integrants (com a mínim un de femení). Segons els membres dels equips, la par~icipació es farà en diferents categories: menors de 12 anys, menors de 16 i majors de 16 anys. Les inscripcions per al Raid Marítim 2002 són gratuïtes, i es realitzaran en qualsevol de les i nstal ·lacions gestionades per la Fundació Claror.

FUNDACiÓ CLAROR.

IHSTAL.LACIOHS

NOU CAN CARALLEU AMPLIA INSTAL·LACIONS: ARA JA TÉ

3 PISCINES

PISCINA NOVA DE 2Sx12 S, SALES DE FITNESS I VESTIDORS 1

Nou Can Caralleu amplia oferta aquàtica, ja que integra al complex esportiu unes instaHacions annexes fins ara gestionades pel Club Natació Kallípolis El complex esportiu municipal Nou Can Caralleu (c/ Esports, s/n) a partir de l'octubre tindrà una piscina nova i climatitzada de 25x12'5 metres, amb 7 carrils per a la natació lliure.

Aquesta novetat és fruit de la modificació i ampliació de la concessió de la gestió

La piscina nova es destinarà a la natació lliure d'abonats i usuaris, mentre que les altres dues seran per a les activitats dirigides, per a cursets i per a entrenaments grupals.

En aquest sentit, cal esmentar que s'ha signat un conveni de coHaboració per tal que el Club Natació Kallípolis segueixi desenvo-

tims anys. Durant aquests mesos, la piscina nova seguirà oferint els serveis de natació, com la resta de l'any.

Una gran zona aquàtica

lupant la seva activitat a les instal·lacions de Nou Can Caralleu.

Amb la piscina nova, Nou Can Caralleu oferirà una zona aquàtica molt àmplia, amb tres piscines. A més d'aquesta piscina nova de 25x12 '5, n'hi haurà les altres dues que

Un altre detall és que les tres piscines estaran interconnectades per un passadís.

Durant la temporada d'estiu, entre els mesos de juny

la instaHació ja tenia (una de 25x12 i una de 8x11). Du-

i setembre, les dues piscines que ja funcionen es desco-

rant l'època hivernal aquestes piscines estan climatitza-

briran, de manera que els usuaris puguin banyar-s'hi i prendre el sol a l'aire lliure, com ha estat habitual els úl-

de Nou Can Cara lleu per part de l'Associació d'Entitats.

des i cobertes amb un globus presostàtic.

Què ésel

Noves sales i vestidors

doblaran també en dos vestidors independents, un de femení i un de masculí.

Aquesta ampliació de vestidors tan important comportarà un augment notable de la seva capacitat i més co-

Aquest octubre a Nou Can Caralleu també hi haurà 200 m2 més de sales, ubicades a

moditat per a tots els abonats i usuaris.

la planta superior de l'edifici de la piscina nova. Hi haurà

AI 2003, edifici poliesportiu nou

una altra sala de fitness i musculació -de 120 m2amb màquines, bicicletes estàtiques i recursos per al treball cardiovascular. També hi haurà una sala polivalent de 60m2 destinada a la pràc-

Les reformes d'ampliació signifiquen la culminació d'una segona fase de remodelació.

Un cop acabada aquesta fase, durant el darrer trimes-

tica d'activitats dirigides.

El conjunt de reformes d'aquest estiu també ha implicat la construcció de dos vestidors, un de masculí i un de femení, de 120 m2 cadascun. A més, els vestidors actuals de les piscines es des-

tre de 2002, en començarà una tercera per construir un poliesportiu nou de 4000 m2 i 2 pistes de pàdel, entre altres serveis. Les previsions indiquen que aquest edifici estarà acabat a principis de l'any 2004.

KUMON?

És un metodologia japonesa que per mitjà de les matemàtiques desenvolupa al màxim el potencial d'aprenentatge de cada nen.

Més de 9.000.000 d'alumnes de tot el món han seguit el Mètode Kumon i actualment el segueixen 2 milions i mig forà del Japó.

Què proporciona el MÈTODE KUMON? La pràctica continuada del mètode Kumon uns minuts al dia proporciona:

• • • • •

Autoconfiança i reforç de l'autoestima Hàbit d'estudi Base sòlida en matemàtiques Capacitat de concentració i agilitat mental Autodidactisme

De "1 de setembre al 31 d'otubr.

15 dl.s gratis (CQncertar entrevisti:! prèvia :al 93 208 00 49~

CENTRE KUMON SAGRADA FAMíLIA

I Sardenya, 333. entl.

3a .. email: aspence@wol.es

(AI costat de l'Esportiu Claror)

r>

L.:única botiga de Catalunya especialitzada en Porters de Futbol.

Disposem de tot el material necessari per a la pràctica del Bàsket i Futbol bambes, botes, proteccions, etc.

Tot en primeres marques NIKE, ADIDAS, REEBOK, MIZUNO, UHLSPORT, REUCH, etc. t> Per a tots els pressupostos.

r>

r>

I Descompte per a tots els socis de la Fundaci6.¡

• FUNDACiÓ CLAROR

SECCIOHS

CARNET D'OR DE

SAFA-CLAROR

QUART LLOC DELS

ELS AMICS BICI,

LA FUNDACiÓ

RECONEIX A SET

MÀSTERS AL

EN MARXA DES

CLAROR PERA

DELS SEUS

CAMPIONAT

DEL

JOAN ITXASO

FORJADORS

D'ESPANYA

D'OCTUBRE

La Fundació Claror va lliu-

I

20

Tot i- que els destins de

rar el passat 15 de juny, en el marc de la festa del Soci, el Carnet d'Or de l'entitat a Joan Itxaso Paternain (a l'esquerra de la foto), en reconeixement a la gran tasca

La secció de bàsq uet Safa-Claror va aprofitar el sopar celebrat el passat 15

L'equip de natació Màsters de la Fundació Claror, patrocinats per Instituts

les properes sortides encara s'estan definint, els incondi-

de juny per homenatjar a set de , les persones més influents en la histò~ia de la secció, amb motiu del 25è

Odontològics, va participar als Campionats d'Espanya que es van organitzar a San-

cionals de la secció ja poden anar reservant els següents diumenges per retrobar-se

que va desenvolupar com a gerent i Director General de la Fundació, entre els anys 1984 i 2000.

Aniversari. Va homenatjar els 4 ex coordinadors de la secció : Juanjo Folqué, Eva Caminal, Xavier de Pablo i

amb la resta de companys: 20 d'octubre, 10 i 24 de novembre i 15 de desembre.

Hi haurà sortides de diferents nivells d'esforç. El ni-

El Carnet d'Or és la màxima distinció de la Fundació. Fins ara només el tenien tres persones: Eduard Franco, Pedra Andreu i Enric Truñó, tots tres fundadors

Núria Borràs, així com les tres persones que més anys han treballat per la secció: el secretari de la secció Josep Maria Ojeda i els entrenadors Alfons Font i

ta Cruz de Tenerife a l'agost.

Del Claror s'hi van inscriure 7 nedadors (6 dones i 1 home) i van aconseguir 20 medalles (3 d'or, 12 d'argent i 5 de bronze). A més, l'equip va finalitzar el Campionat en la quarta posició de la dasificació per clubs (n'hi van participar 42), darrere del Tenerife Màsters, el

de l'entitat.

Ismael Gendre.

Balears i el Club Nagi.

28

EQUIPS DE BÀSQUET I 9DE FUTBOL SALA

INICIEN TEMPORADA La secció de bàsquet Safa-Claror iniciarà la temporada 2002-2003 amb 28 equips, un més que l'any passat gràcies a la creació d'un Júnior B femení. Això significa que Safa-Claror tornarà a ser, un any més, el club amb més equips federats de Catalunya.

Els equips sèniors masculí, acabat d'ascendir a Primera Catalana, i el femení, de Segona Nacional, han fet una estada al Montseny per preparar la temporada que co-

34

TOTCIAROR

2002-2003

vell A és assequible a tothom ja que es f~n per la ciutat o poblacions properes (10 de novembre). El nivell B requereix una bona condició física doncs es cobreixen distàncies llargues i, amb freqüència, desnivells importats (24 de novembre). També hi haurà sortides de nivell intermig, com les del 20 d'octubre i 15 de desembre.

Futbol sala: fmmació i competició

any en la competició del Consell de l'Esport Escolar de Barcelona, després del seu pas per l'escola de futbol

Safa-Tabor, la secció de futbol sala, comença una nova temporada orientada a formar els més joves en

durant la temporada passada. També segueixen en competició els 60 alumnes de les categories prealevina (cinquè de Primària), alevina

aquesta disciplina, alhora

(6è de Primària) i infantil (pri-

ta Tort va proclamar-se sots-

que aprenen els valors positius que pot suposar la com-

mer i segon d'ESO), que aglutinen 60 alumnes.

El sènior masculí, consolidat en la Primera Divisió de

campiona d'Europa sots-17, oelebrats el 30 de juny a la ciutat hongaresa de Gior. La de Marta Tort va ser l'única

goria benjamina (quart de

Barcelona, aspira a un nou

Pri mària) debutaran aq uest

ascens de categoria.

medalla de la selecció espanyola.

mellcen a finals de setembre.

petició.

Els nois i noies de la cate-

MARTA TORT, SOTS-CAMPIONA D'EUROPA DE JUDO SOTs-17 La judoca del Claror Mar-

ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Costa Brava, 3 08940 Cornellà Tel. 93.475.08.00 Fax 93.475.08.01

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

E

l proceso de rehabili tación exige uno s amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz.

Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las caracterÍsticas propias del edificio.

Córcega 371 08037 Barcelona T93 207 73 03 F 932077967

Santa Rita, o 28002 MlIdrid T9 1 S1 9 1 9 1 3 F914 16 96 77 infoflorthos.es

. ..

www.orthos.es .................................. ., DELECiACIONES EN TODA ESPAAA

W , ~I ":!~

HIST6RIA

• FUNDACiÓ CLAROR

L1ESCOLA SAGRADA FAMíLIA JA CELE.B RA EL CENTENARI El dissabte 26 d'octubre, a les 11.30 hores, l'escola organitzarà una gran festa per celebrar ' Cent Anys d'Escola plens d'història: hi és convidat tothom que hagi estat vinculat al centre L.F. L'escola Sagrada Família, , situada al carrer de Sardenya 343, aquest curs 2002-2003 compleix 100 anys. I ho vol celebrar amb totes les persones que han format part de la seva història, alumnes, mestres, pares, mares o treballadors. És una oportunitat per retrobar-se i per reviure moments de la història personal de molta gent, i d'una institució que ha tingut un paper molt important en l'evolució de l'escola pública i de qualitat a la nostra ciutat i a Catalunya.

Histò.ria lligada als jesuïtes Els orígens, de l'èscola eS remuhten a "any 1903, al centre de Sant Ignasi de Loiola i de la Sagrada Família, només per a nois.

Aquesta institució va néixer al solar on ara hi ha l'escola i l'Esportiu Claror, format aleshores per cases de molt pobra construcció.

En aquella època, la principal missió del centre era , l'alfabetització de ' la classe obrera (en un barri de fort

Els origens de . lescola es remunten al 1903, al centre jesuïta de Sant Ignasi deLoio1a 36

1OTCLAROR

Als anys 40 i 50 lescola ja és reconeguda, tant pel projecte pedagògic com per la qualitat i professionalitat dels mestres

Llurs Peruga, l'any 1938, amb la resta de la classe. Llavors l'escola va poder ser mixta i laica, durant la Segona República

arrelament anarquista) i la difusió de la religió catòlica per part de joves universitaris, moguts per una missió evangelitzadora i amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de la zona, amb un esperit molt vinculat a la filosofia que mourà la creació de la , futura escola.

Neix l'escola Sagrada Família Amb l'arribada de la Segona República, l'escola passa a formar part de la xarxa pública de la Generalitat de Catalunya i s'hi inicia l'educació mixta, amb l'acceptació de nenes a les aules. Per primera vegada, al centre es fan obres de reforma.

La titularitat pública dura poc, perquè a la fi de la guerra l'escola torna a mans de la Companyia de jesús i les nenes retornen a les seves antigues escoles.

Durant la dècada dels quaranta i bona part dels cinquanta, el centre viu un gran creixement quant al nombre d'alumnes i al prestigi dins del barri. S'hi imparteix una educació de línia tradicional, confessional i amb mèstres bons i molt professionals. Hi són especialment conegudes les classes nocturnes, a què assisteixen u ns dos-cents alumnes, tots treballadors i treballadores.

En paral'lel a l'educació formal, hi continua la

formació religiosa dirigida al jovent i als adults del barri a través de la Congregació Mariana de joves i Adults.

Molts dels seus membres, compromesos socialment, participen en el naixement de la joventut Obrera Catalana a Barcelona. Als anys seixanta, el centre pren el nom de Complex Educacional Sagrada Família.

Recupera l'educació mixta i el curs 1975/76 inaugura un edifici nou, més adaptat a l'evolució de l'escola.

Ja tenim cooperativa!

L'any 1978, el pare provincial de la Companyia

,

El 26 d'octubre ... festa!

El dissabte 26 d'octubre, a les 1!l.30 del mat(, al pati de l'escola Sagrada Faml1ia, començaran eIs aoo anys d'aquesta Instituci6. Per ' celebrar-Ro, des de fa galreoe un any diversos pares, mares, mestreli, exalumnes i treballadors (antics i actuals) estan treballant per organitzar un acte en què, d'una forma festiva, puguem recordar moments I anècdotes de tots aquests anys. I els encarregats de recordar-los seran quinze persones que han estat convidades per representar eIs diversos estaments i etapes de la hlstòria de l'escola.

Posteriorment, es presentarà el cartell oficial del centenad I el programa d'activitats per a tot el cws. Càp a les 13.00 hores pOOlem gaudir de les actuacions de la Coral Claror, del Cor Infantil Olaror I deIs Castellers de la Sagrada FamJlia. La festa fmalitzarà amb un piscolabis per a tothom.

FUNDACiÓ CLAROR.

HIST6RIA

Bressol de la Fundació Claror

L'exalumne Affredo Torregrosa, amb els companys, l'any 1972. La tradició del camestoltes sempre ha estat molt forta a l'escola

El centre eniraal CEPECilbny 1987 esdevé escola pública: el CEIP Sagrada Família, tal com avui es coneix de Jesús convoca els representants de les entitats membres del Complex Educacional Sagrada Família (professors, pares, mares i comunitats cristianes) per explicar-los la greu realitat econòmica i la impossibilitat que la Companyia continuï amb la responsabilitat del centre. Els planteja com a sortida el tancament, ja que no s'espera que sorgeixi cap comprador i les entitats proposen vendre l'escola a alguna administració pública (mai es pensa en una escola privada).

En aquells moments Ensenyament encara depèn de Madrid.

Així neix la Cooperativa Claror, nom que surt d'una de les comunitats cristianes, amb gent integrada en el projecte. És la primera escola mixta de l'Estat: pares, mares, mestres i treballadors, tots amb dret de vot. D'aquí sorgeix el centre que avui coneixem com una "escola laica, plural

quant a ideologia i catalana, amb un ensenyament actiu i immers dins els corrents de renovació pedagògica del moment", tal com es defineix als estatuts de la Cooperativa .

Aquests principis pedagògics en aquella època eren quasi excepcionals a tot el país. AI mateix barri, les escoles de l'entorn eren privades, la majoria religioses i no pas mixtes. La pràctica esportiva per a tothom tampoc no formava part de la pedagogia d'aquests altres centres.

També és funció de la Cooperativa la gestió del centre, fins que aquest passa de nou a la xarxa pública, sense que això signifiqui projecte variar-ne el pedagògic. Amb aquest objectiu, l'escola passa a formar part del CEPEC (Col·lectiu d'Escoles per a l'Escola Pública Catalana) i finalment, l'any 1987, esdevé una escola pública: el CEIP Sagrada Família.

L'actual CEIP Sagrada Família

AI curs 1978/79 la plantilla de mestres varia força, ja que hi ha altes i baixes importants

No és casualitat que sigui la Fundació Claror l'entitat que amb més força col, labora en l'organització d'aquest centenari: l'origen de la Fundació es troba a l'escola Sagrada Fanu1la. Quan, l'any 1979, fa fallida la Companyia de Jesús (titular de l'escola) els pares, mares, mestres I treballadors del centre formen la Cooperativa Claror, amb l'objeote d'impartir l'ensenyament en general als fills dels socis. L'any 1982 la Cooperativa Inaugura l'Esportiu Claror, per dotar l'escola I el barri d'unes Instal'lacions esportives pròpies I de caràcter popular, I per promoure la pràctica de l'esport entre els veïns del barri, amb una concepció participativa I sense ànim de lucre. L'any 1989, un cop l'escola Integrada a la xarxa d'escoles públiques, la Cooperativa es transforma en l'actual Fundació a fi de seguir promovent l'esport, la salut, la cultura i el lleure per a tothom. La relació entre la Fundació i l'escola, però, continua essent molt forta.

nombroses. Es constitueix el claustre del centre, es defineixen conjuntament -ho fa tota la comunitat educativa- els objectius pedagògics l'escola aconsegueix un prestigi docent. Esdevé un punt referència al barri, fet que s'ha mantingut fins a l'actualitat.

L'escola ja és pública

Amb la integració de l'escola a la xarxa d'escoles públiques de la Generalitat de Catalunya es produeix un canvi qualitatiu important per a la Cooperativa, ja que l'objectiu fonamental queda assolit, amb aquesta integració. Es planteja, per tant, com mantenir les activitats i el patrimoni que no ha estat absorbit per la Generalitat i que fins aquesta data ha posseït la Cooperativa . En aquest marc s'acorda la creació d'una fundació com a instrument més idoni per donar continuïtat als principis que han portat a la creació de les instal ·lacions esportives,

prinCIpIS que s'estimen totalment vàlids i vigents: la Fundació Claror.

Els darrers anys...

Durant tot aquest temps, no hem d'oblidar que a l'escola hi ha hagut una secció de batxillerat, i també altes i baixes. Però,malaurada ment, l'Administració pública no es vol fer càrrec d'aquesta part de l'escola, simplement la vol tancar. La tossuderia del professorat i de les famílies la salva. Fa poc, aquesta empenta s'ha centrat en la reivindicació de l'institut Secretari Coloma.

L'escola Sagrada Família forma part de .Ia història de l'escola pública catalana: l'educació i els valors que reben actualment els seus alumnes ho reflecteix. Com va dir emocionada una mare en llegir l'ideari de l'escola el dia de la matriculació dels seus fills per al curs 00-01, "aquesta educació és la que durant els 40 anys de dictadura va ser abolida i prohibida; una educació que molts vam desitjar tenir".

TOTCIAROR

37

• FUNDACiÓ CLAROR ES DEMANA lA MÀXIMA COL " lABO RAC IÓ DE TOTHOM

EN MARXA II NENS I NENES DEL II

BARRI A SAGRADA FAMíliA El projecte s'engega per millorar l'escolarització de nens de famílies del barri de la Sagrada Família amb problemes socioeconòmics L.F. El projecte "Nens i Nenes ' del Barri" és la primera iniciativa que, nascuda de la plataforma 0'7 Claror, està gestionada directament per la Fundació Claror. Aquest projecte neix amb la mirada posada en els nens i nenes del barri de la Sagrada Família que, per qüestions econòmiques, socia ls i/o cu ltural s, tene n dificultats per viure l'escolarització d'una forma plena i en condicions.

El projecte es portarà a terme co njuntament amb les direccions de centres escolars de l'entorn, context en què les mancances materials o de suport es fan més visibles.

Una part fonamental del projecte és la c rid a a la participació de persones que estigu in motivades per col·laborar en alguns dels aspectes d'aquesta iniciativa.

Solidaris compartint el seu temps

joves en l'aprenentatge de la llengua catalana (nova per als alumnes nouvinguts). També es crearà un espai per recollir material divers, que posteriorment farà realitat algunes de les ajudes.

Aquest material pot ser roba d'esport, material escolar o calçat en molt bon estat.

Com la resta dels projectes en què col·labora el 0'7 Claror, els fons provenen de

Per

exemp le,

l'acompanyament i/o recollida dels nens i nenes de les esco les quan les famílies treballin, o l'ajut per part de

38

TOTCIAROR

les donacions dels Socis Benefactors i de part del pressupost de la Fundació Claror destinat a solidaritat.

La Comissió de Solidaritat fa una crida a totes les persones que vu lguin compartir alguna de les iniciatives presentades o bé que vu lguin plantejar altres propostes.

Només han de posar-se en contacte amb l'Àrea de Solidaritat de la Fundació Claror (93 476 13 90).

PROJECTES SOLIDARIS NOUS AMB CAMBOTJA I llíNDIA La plataforma de cooperació i solidaritat 0'7 Claror ha aprovat la col· laboració eco nòmica amb dues entitats noves: IRIS, a Cambotja, i ADA, a l'índia.

Prevenció de la ceguesa a Cambotja L'ONC IRIS treballa des

de fa sis anys per al Per una banda, la partici- ' guariment i la prevenció de pació es vol ce ntrar en la la ceguesa a Cambotja, una malaltia que afecta un 10% generació d'una xarxa social de la població (cosa que en la qual les persones puc suposa 10 milions de casos). guin oferir part del seu Amb la donació de 1.3 00 temps i dedicar-lo a serveis diversos.

Lacreacióde • xarxes d'ajuda i suport en diferents tasques quotidianes és un dels eixos del projecte

d'oftalmò legs autòcton recorrerà poblacions del país que, per dificultats d'accés o per manca de recursos i i nfraestructu res, q \,Jeden fora dels circuits formals de protecció hospitalària.

Aquesta proposta va arribar a la Fundació a través d'una sòcia de l'E sportiu Claror que col· labora amb aquesta ONC.

Els adivasis, les tribus més antigues de l'índia ADA (Associació de Su-

euros, la plataforma 0'7 Claror finançarà un "camp

port al Desenvolupament dels Adivasis) és una ONC creada a Baroelona l' any

d'ulls" , un qU,iròfa n i un

2001 per tal de donar su-

consu ltori

port a aq uestes comunitats, formades per setanta mili-

mòbils. Amb

aq uests recursos, un equip

ons de persones descendents dels primers pobladors de l' índia. Els adivasis sofreixen problemes greus de marginació per causa de les grans indústries, en indrets o n abans podien viure de la cacera i dels cu ltius. ADA està finançant la construcció d'un centre a la regió de Kholad a fi de dinamitzar programes d'ensenyament, de conscienciació sobre els seus drets, de desenvolupament d'activitats econòmiques, de salut i de formació de cooperatives per a dones. Els 1.300 euros de 0'7 Claror es destinaran a la infraestructura d'aquest centre. El projecte va arribar a la Fundació per la proposta d'una Sòcia Benefactora.

FUNDACiÓ CLAROR.

EL FÒRUM CLAROR INICIA CURS PARLANT DE SALUT L'espai de debat de la Fundació Claror ja treballa en la programació dels propers mesos. El primer debat tractarà les teràpies alternatives.

Per al Fòrum Claror, el curs passat va representar la consolidació. La diversitat i qualitat dels temes tractats i la fidelitat dels assistents va ser la nota predominant dels nou debats organitzats.

Per a aquest curs 20022003, el Fòrum ofereix temes nous, escollits amb la voluntat de reflexionar sobre fenòmens que d'una manera més o menys directa afecten la nostra quotidianitat.

La salut, l'aigua i el Fòrum 2004

Als debats del Fórum hi assisteix molt públic

tió i el cost d'aquest bé de primera necessitat.

el programa, es parlarà de l'organització i -potser el que es més pot interessardebatrà sobre com el Fòrum

Aquesta pregunta serà una de les que, el dimarts 15 d'octubre, es plantejaran en el debat "Les teràpies alternatives com a nous plantejaments de vida", tema

EL CENTENARI DE L'ESCOLA, EL

26

D'OCTUBRE La Coral Claror, el Cor Infantil Claror i els Castel lers de la Sagrada Família participaran el matí del dissabte 26 d 'oct ubre en la festa d'obertura dels actes del centenari de l'escola Sagrada Família.

Després de les intervencions dels convidats, que faran un repàs de les diferents etapes de la història del centre, la Coral Claror i el Cor Infanti l Claror interpretaran

dimarts 10 de desembre, el Fòrum Claror

com es podrà participar en les activitats. '

vol plantejar què serà el Fòrum 2004, aquest projecte que les institucions

Tots els debats mantenen lloc i horari: els dimarts, a les 19.30 hores, a la Sala Claret

al llarg dels cent anys.

A continuació hi actuaran els Castel lers de la Sagrada

organ itzadores ja comparen amb les Olimpíades de Barcelona 92. Se'n presentarà

(Pare Claret 45-47). L'accés és lliure. Més informació a la web www.claror.org

Família. Aquest acte tindrà ll oc al pati de l'escola Sa-

Què serà el Fòrum 2004

El

OBERTES LES INSCRIPCIONS

amb el que s'ob re la nova temporada del Fòrum Claror.

El dimarts 12 de novem-

PER AL COR INFANTIL

bre, l'aigua serà la protagonista del Fòrum Claror. Re-

obert a tots aque lls nens i

presentants d'entitats socials, de l'Administració i d'ins-

vu lguin participar d'aquesta activitat. Els assaigs s'inicien aquest mes de setembre i

titucions privades iritercanviaran opinions sobre la ges-

CASTELLERS AMB

algunes cançons per retre homenatge a l'esco la. Les peces musicals esco lli des formen part de la memòria de totes aquelles persones que han passat pel col'legi

afectarà els ciutadans i sobre L'augment de les teràpies anomenades alternatives posa en evidència la crisi de la medicina convenciona l?

LES CORALS I ELS

El Cor Infant il de la Fundació Claror continua nenes de 6 a 14 anys que

tenen ll oc cada divendres,

CAm

de 17.15 a 18.30 hores, al primer pis del CEIP Sagrada Família (al carrer Sardenya, 343). Per formar-hi part només cal omplir la butlleta que trobaran als poliesportius Sagrada Família, Claror i Marí,tim. L'activitat és gratuïta.

grada Família (carrer Sardenya, 343), a partir de les 11.30 del matí. Quan s'acabin les activitats s'oferirà u n refrigeri als assistents.

Diada dels Castellers Els Castellers de la Sagrada Família celebraran la seva diada el diumenge 20 d'octubre, a les 12.30 hores, davant de la Sagrada Família,

Caia de Ahorros del Mediterraneo

OBRAS SOCIALES

col.labora amb el

FÒRUM CLAROR

_Fets i gent AL MES DE MAIG ALlNA SABATÉ ES VA PROCLAMAR CAMPIONA D'EUROPA

Alina Sabaté, una campiona de patinatge sobre rodes E.B.

1!f1patinatge sobre rodes està poc reconegut, i la Federació no hi dóna prou suport

Alina Sabaté forma part de l'equip de monitors del Poliesportiu Municipal Sagrada Família des de l'octubre de 2000. Té 22 anys i hi fa classes de patinatge, la seva autèntica passió des que tenia 5 anys:

"Vaig començar de ben petita patinant per casa, a Breda, amb uns patins de corretges i rodes de fusta que no eren ni rodones".

Es va apuntar al Club Patí Breda i als 11 anys va començar a competir de manera individual. Però dues lesions, una al genoll quan tenia 13 anys i l'altra als abductors, amb 17, la van deixar força temps aturada i fora de la competició : "Em

va caure el món a sobre i, a més, la segona lesió d'abductors em va costar no poder cursar INEFC." Tot i les lesions, l'Alina va trobar noves fórmules per seguir patinant des de fa un parell d'anys. La introducció a Espanya de modalitats com els shows conjunts li van oferir l'oportunitat de seguir competint, de manera amateur, en patinatge sobre .

Bèlgica, Holanda, Itàlia, Dinamarca, Israel i Portugal.

L'Alina (a la dreta) amb el grup de patinatge Campió d'Europa

Alin a Sa baté és ca mpion a dlEuropa de patinatge sobre rodes des del mes de maig, una justa recompensa a més de 15 anys de ded icació i a una traj ectòria marcada per les lesions rodes. Com comenta l'Alina,

"són modalitats pensades per a la gent que és més gran o veterana, que no exigeixen tants salts ni tanta tècnica i en què es treballen més les coreografies orien tades a l'espectacle".

Campiona d'Europa Tants anys de patinatge per força havien de donar fruits. Amb el Club de Patinatge Artístic Sant Celoni, l'Alina i el seu grup (format

t1RGiNCIEI .............................................. 06 1 AmbulàncleH Creu Roja ...................... :. 93 300 20 20 Bombers Oeneralltat ............................ .. 93 692 80 80 Bombers BCN ciutat .............................................. 080 Bombers BCN comur'lues .............. :....................... 08 ~ M 0880~ d' B~quadra .............................. 93 300 22 96 Polic ia ................................................................... 09 1 Oullrdhl Urbuna BCN ............................................ O!l2 Urg~ncl eN m~di qu e8

IlaVEII Inf.Metropolltunu .................................................. OIO Protecció Civil ...................................... 93 319 25 00 Accidents en curretera ........................... 93 3~2 61 6.1 RBNFE ................................................... 93 490 02 02 Ferrocurrlls Oenerolitot ........................ 93 205 " 15

per deu companyes més) aconseguir ser campiones de Catalunya amb el xou Agonia, al setembre de 2001. Un mes després van guanyar el campionat d'Espanya . Per últim , al mes de maig de 2002 van assolir la màxima fita en aquesta modalitat de grups petits, el campionat d'Europa. Aquest campionat d'Europa va organitzar-se a Alemanya, i van participarhi més de 200 participants de França, Alemanya ,

van

Informllci6 carreteres .............................. 93 204 22 47 Aeroport del Prat .................................. 93 30 I 39 93 Serveis Socials ...................................... !I()0.30 90 30 Correus ................................................... 93 318 38 31

HOIPIT.o\LI H. de Sant Pau .. ..................................... 93 29 I 90 00 H. del Mar .............................................. 93221 10 10 H. CI(nic ................................................ 93 227 54 00 H. L'Esperançu .......................... ............ 93 285 02 00 H. Vall d'Hebmn ................................... 93 418 3400 H. Sunt lcmn de Déu .............................. 93 203 40 00 CENTOI OnCIALI Ajuntument BCN ................................... 93 402 70 00 Oenerulltot ............................................. 93 31' 13 13

Un esport poc reconegut El fet de proclamar-se campiones d'Europa ha suposat que al grup de patinatge de l'Alina li sorgeixin noves cites per exhibir el seu espectacle.

Tot i ai xí, afirma que "el

patinatge sobre rodes està molt poc reconegut. Fins i tot quan es tracta d'un campionat d'Europa els mitjans no se'n fan ressò. I la Federació tampoc ajuda, perquè econòmicament no ens donen suport."

Ara, amb el campionat d'Europa a la butxaca, l'Alina i el seu grup ja treballen en una coreografia nova, que pugui deixar altre cop en primer lloc el patinat e sobre rodes català .

BIPOaTS

Esportiu Claror ..................................... 93 476 13 90 Poliesportiu Sagradll Fam!lia ............... 93 43~ 05 66 Nou Can Cutlllleu .................................. 93 203 78 74 Poliesportiu Mar(tim .. ¡ ...... ........ .... .. .. .. . 93 224 04 40 Servei d' Informació Esportlvo ............. 93 432 19 92 Agendu d ' Actl v itut~ ............................. 93 481 (K) 21 Fed. Cat. Bàsquet ................................... 93 454 90 62 Fed. Cat. ludo ........................................ 93 318 26 16 Fed. Cat. Ohnnltstlca .............................. 93 426 94 78 Fed. Cut. Natació ................................... 93 301 82 70 Fed. Cut. Putbol ..................................... 93 302 ' 6 42 Fed. B~p . Tennis .................................... 93 200 ~3 " Consell Esport Escolar de Burcelona (CEllS) ............................ 93 219 32 16

siguis on siguis No importa ni el dia ni l'hora. Si ets a la

Amb www.cam.es pots fer totes les teves

platja o a la muntanya o si ets de vacances

operacions de manera ràpida, fàcil, i

a París, Boston o Tailàndia.

immediata . Amb la seguretat i la

Siguis on siguis, amb www.cam.es. tens

confidencialitat de la teva Oficina CAM.

»

la CAM

les 24 hores del dia, 36S dies de

l'any.

Per a la completa comoditat teva, opera

Accedeix a la nostra web i consuha l'estat

amb CAM Directe. També estem al teu

dels teus comptes, els últims moviments

servei per telèfon o des del teu

de les teves largetes, fes transferències o

mòbil GSM. Telefona al 901 20 90 20.

compra accions en borsa.

LA

CA~

EW DiRECTE· LA

CRM DIRECTE 901 20 90 20

CA~

A iWTERWET·

CRm Caja d. Ahorras d.1 Mediterr6neo

EXPE IÈNCIA (O SOLIDADA EN GONSIRU~(IONS ESPORIIVES Construïm per a la Fundació Claror: • REMODELACIÓ DE LA PISCINA DEL POLIESPORTIU CLAROR

L'àrea d'actuació es situa en les plantes soterrani, segon pis (piscina) i tercer pis (sala tècnica) del Poliesportiu Claror, situat a l'imterior de l'illa del carrer Sardenya, 333. [:l'objectiu d'aquest projecte és la reforma de la piscina g~an (me 25 x 12,5 m) i la sala tècnica que li dona servei.

Aquest projecte forma part d'una primera fase de rehabilitació global de l'àrea de vestidors, de la piscina i de la zona d'aigües, que s'anirà executant en els propers anys. L'inici d'aquesta activitat es preveu per al 25 de juny de 2002.

• COMPLEX ESPORTIU NOU CAN CARALLEU, BARCELONA

Avantprojecte d'un equipament esportiu de nova planta i la reordenació d'unes pistes exteriors, dins del recinte del complex esportiu Nou Can Caralleu, que complementa i amplia les instal·lacions actuals de l'equipament.

L'inici d'a(]Juesta activitat es preveu per a l'octubre de 2002 .

•

coplsa CON STRUC TORA PIRENAICA . S.A.

CENTRAL

Josep Tarradellas, 8-10 08029 Barcelona •