Revista Claror Sports nº35

REVISTA D'ESPORTS, SALUT, CULTURA i LLEURE

Núm. 35 Juny-juliol 2002

IS!

institutsodontològics

Il.

••• •••

•••

#

,I.

t

t

t·

A

s u M A R

I

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 35, III època Juny-juliol 2002

Les altres portades OPINiÓ

2. Articles de Pedro Andreu, Climent Giné, María José Lecha i Eduard Franco 4. Entrevista curta: Josep Toro, cap de la Unitat de Psiquiatria de l'Hospital Clínic de Barcelona ENTREVISTA

6. Juan Carlos Higuero, atleta SALUT

10. Prevenir l'artrosi és possible

ENTREVISTA A JUAN CARLOS HIGUERO Juan Carlos Higuero és l'atleta de moda a l'esport espanyol.

Especialista en 1 500 metres, està cridat per ser l'hereu de grans estrelles com Abascal, Gonzalez o Cacho. Recent sotscampió d'Europa en pista coberta, aquest estiu es proposa guanyar els campionats d'Espanya i d'Europa. Va concedir una entrevista exclusiva per als lectors de Tot Claror.

ENTREVISTA

JUAN CARLOS

HIGUERO

La nova figura

de l'atletisme

DIETÈTICA

12. L'alimentació durant el creixement MENSSANA 14. Les drogues i la degradació mental ENFORMA

16. El lleure, la clau per a una vida plena REPORTATGE

18. La Sagrada Família, pedra viva 22. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA...

L'ALIMENTACIÓ DURANT EL CREIXEMENT En els primers anys de vida i també en l'adolescència els nois i noies creixen considerablement i, alhora, maduren. Una nutrició adequada és l'aliada per créixer sans i per evitar malalties en l'edat adulta¡ a més, els aporta els elements necessaris per reforçar un organisme que canvia de manera constant.

26. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 28. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 28. El Dia de l'Abonat tanca la temporada 29. L'Esportiu Claror reforma la piscina 30. Marítim: una bona opció per gaudir de l'estiu 31. Una nova piscina per a Nou Can Caralleu 32. La Milla supera totes les expectatives 36. Balanç de les seccions esportives 38. Nous projectes solidaris per al curs vinent 39. El Fòrum Claror tanca l'any amb Argentina 40. FETS I GENT

40. Treballar contra la violència domèstica des dels barris

11

OBRESALES PISCINES DE L'ESPORTIU CLAROR Les piscines del Claror es renovaran totalment amb les obres de reforma que s'hi realitzaran al llarg de l'estiu. Les reformes obligaran a tancar-les del tot fins al setembre, però faran possí61e que els abonats gaudeixin d'unes ' instal.lacions molt millors el curs vinent. Les piscines no s'havien remodelat a fons des que es van inaugurar l'any 1982.

e1OTCLAROR Edittd.~,lafund..,I6CI.ot

Num,3SJttnv.JuUot2002

SI ESTÀS CREIXENT. ..

_ ()p1= ·nt =·~ Ó

________~____________________________

()TOT CLAROR

La caiguda de l'Imperi Romà i el retorn de Jedi

Tercera època Número 35 Juny - Juliol 2002 Tiratge : H. 000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 281 24-84 REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:

Sardenya, 335 , baixos 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 www. claror.org Adreça el. : totclaror@olaror.o(g CONSELL EDrrORIAL :

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu , Nèstor Vilella, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa , Ester Benach.

DIRECTOR:

Sergi Larripa COORDINACIÓ, REDACCIÓ I TANCAMENT:

Ester Benaoh REDACCIÓ:

Agnès Gallifa Albert Giménez (Salut) M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (Cultura i Cooperació) Miquel Ga mia (Passatemps) COL'LABORADORS:

Carme Giménez (Mens sana) CORRECCIÓ UNGOISTlcA:

Ariadna Viñas SECRETARIA I DOCUMENTACIÓ

Teresa Blanch pUBLlcrrAT:

~ osep

L1u !s Vide

FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:

PcGrafic - IMGESA DISTRIBUCIÓ:

SPM Tor CLAROR és una revista oberta a to-

tes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les oplclorns expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor.

Entitat editora

Pedro Andreu Psicòleg de l'esport

És poss ible argum enta r alguna cosa coherent en l'i rracional món del futbol?

Les vaq ues grasses televisives sembla que s'h an acabat, almenys en el ca mp de les cadenes digita ls i en la fó rmula del "paga r per veure". No fa ltaven les veus que ho anunciaven, però semblave n vati cin adors d 'a qu ell s qu e, a base de predir dissorts, al fin al l'encerten. De tota manera, si treus a un a fo nt més aigua de la que et pot donar de manera natural se seca.

El Barça segueix amb la seva esquizofrèni a parti cular i el Real M adrid tampoc no se mbla disposat a millorar-l a. L'h erència del pa re se mbla que és massa pesada per a un fill que en l'atzarosa rul eta dels títols no

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337', entres01 2a .

08025 Barcelona Tel. 93 476 ~ 3 90 Fax 93476 1395 E-mail : comunicaclo @claror.org Web : www.claror.org PRESIDENTA

Joana Céspedes VICEPRESIDENT

Àn!!lel GarcIa SECRETARI

Eié.Ñ

Per què estendre'ns?: canvis d'entrenadors amb o sen-

UN 1'E6~'"

VlCESECRETÀRIA

VNiJAGeN~

VOCALS DEL PATRONAT:

DIRECTOR GENERAL

Eduard Franco DIRECTORS D'INSTAL'LAclÓ ESPoRnu CLAROR:

Núria Borràs POLlESPORflU SAGRADA FAMILI":

MaRel Cerc0s PeLIESPORTIU MARITIM:

Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU: Néstor Vilella

TOT CLAROR

men es po rtiu d e masses tant en la victòria com en la derrota... I sobretot, pensar que nosaltres hem d'estar al marge dels avatars d'un joc -gran negoc i- en qu è, per molts se nt im ents qu e ens generi, només hi participem pagant.

1)06

~r~UNA

Laura Ponce, Xavier Truñó, Carles Riera , Hector C. Silvelra, Gemma Vilaró, Julieta Riberas

se Justificació, retorns impensa bl es, argum ents ahir impossibles que avui són vàlids, sa lari s desmes urats qu e no impedeixen a qui els rep "no sentir-se estimat", entrenadors que poden recrimin ar el president del país on treballen, etc. etc.

I nosaltres, què hi podem fer? No se m'acut millor solució que raonar amb independència, controlar els nostres se nt im ents i pass ions, no alimentar la irracionalitat pen sa nt qu e nom és all ò que és propi pot ser bo, respectar punts de vista i afeccions, relativitzar el fe no -

~e:s

Jorlili Alonso Consol Martí

2

té gaire fortun a.

El s mitj ans, en fase de recuperació del desgast so-

fe rt pe r la persec ució mediàtica al pare, i l 'afe~ció, d eso ri entada i apàtica, no semblen haver-se posicionat amb la mate ixa duresa dava nt d'una sit uació ta n adversa, potser pitjor que l'anteri o r, en qu è alm enys es guanyava algun títol.

El s afi cionats creuen en tot, excepte en la frase que afirma que "el més important és participar". El descens d'un equip de futbol es viu amb una violència només comparable a les celebracions, desmes ura d es, f ruit d'h ave r aconseguit una fita esportiva.

No oblidem que en la celebració excessiva dels èxits, on tots participem d'alguna manera, fins i tot les autoritats polítiques, es poden generar les frustracions que semblen justificar les malifetes que es generen en els fracassos.

UN At.TRE P't-l~: QUE ME:. LA r~

i 1\ Ml!

__________________________________ ()piruó

Climent Giné

Una llei de qualitat?

Doclor en Piscologiu i vicedegà de Iu Fucuflul de Psicologiu i Ciències de l'Educució i de l'Esporl Blunquerna. Universi/ul Ramon lluU

En els últims temps s'ha estès

plina, violència... - quan l'escola

lo accessible a tots els ciutadans,

i l'institut només fan de caixa de

un sistema que faciliti els suports

desastre. Es parl a de fracàs es-

ressonància del que passa a casa

personals i orga nitzatius a les

col ar, de manca de disciplina,

i a la societat. O és que només

necess itats parti cul ars de

de violència a l'escola ... I s'ar-

els mestres tenen la responsabi-

l'alumnat, un sistema capaç de

gumenta que tots aquests pro-

litat de formar persones? La tas-

pro moure ca nvi i inn ovac ió

blemes són conseqüènci a di-

ca de formar ciutadans respon-

dins la institució escolar i dins

recta de la reform a educativa

sables i civilitzats no és més aviat

l'aula, un sistema que sigui ca-

(LOGSE, 1990). Amb tot això

una responsabilitat compartida?

paç de promoure la parti cipa-

s'ha creat l'escenari idoni per

Situem, doncs, el debat sobre el

ció activa de l'alumnat, un sis-

justificar la creació d'una altra

conjunt de causes que originen

tema capaç de facilitar el des-

llei, que el Govern del pp ha

el problema no pas exclusiva-

envo lupament i benestar del

anomenat de Qualitat, i que al

ment a l'escola.

professorat i dels altres professi-

Pel que fa a la nova llei de

onals. Finalment, no s'hauria de

poc els estudiants, les famílies i

qualitat, crec que té mancan-

confondre, com es fa en la nova

el professorat. Per què? Inten-

ces importants. Després d'ha-

llei, "educació" (que té uns ob-

taré apuntar algunes raons.

ver-me llegit el "Documento de

jectius adreçats al desenvolu-

que s'ha aprofundit poc en

Bases para una Ley de Calidad de la Educación" dubto que

amb "instrucció " (transmi ssió

l'anàlisi de les causes reals dels

aposti per una qualitat real de

de coneixements) . Els convido

problemes de l'educació. S'atri-

l'ensenyament. Entenc per

a llegir el Documento i a com-

bueixen a l'escola tota una sèrie

qualitat un sistema educatiu

provar fins a quin punt incor-

de problemes -manca de disci-

amb voluntat explícita de fer-

pora aquests components.

En primer lloc, em sembla

M. José Lecha Sòcin Benelnclora i J1Jemhre de Iu Comissió de Solidari/ni

l'opinió que l'educació és un

meu entendre beneficiarà ben

CONVIVIM AMB DIGNITAT!!

pament integral de la persona)

Eduard Franco. Direclor Generul de Iu Fundació Cluror 1\

La piscina del Claror canvia la imatge A l'estiu, la piscina de l'Esportiu CI<lJror es vestirà de gala. Hi durem a terme unes obres completes de reforma que la transformaran totalment, tant pel que fa a les "interioritats" (equips i sistemes de depuració, tractaments de ¡'<lJigua i de l'aire, control, etc.) com a l'estètica (revestiments del vas, platges i envans, falsos sostres, sistema d'¡¡'luminació i fins i tot entrada de llum natural a través d'un finestral) .

Aquesta transformació posarà el cor en 111n punyals més antics de !tentitat i ens farà recordar aquella època, als inicis del 80, en què ens vam fer càrrec de la instal · lació. Llavors, la piscina només era un forat fosc i el que avui són els vestidors i el gimnàs era el dipòsit de runes de tota l'obra de l'edifici que vam haver de netejar nosaltres mateixos.

Després, el primer pressupost (32 milions de pessetes), que vam cobrir amb una subvenció i aportacions (retòmades posteriorment) de pares d'alumnes, i amb el qU<lJ1 vam fer la piscina tal com la coneixem avui.

Aquella piscina va ser la llavor inicial que, amb la feina i dedicació de tantes i tantes persones, s'ha convertit avui en l'esplèndida realitat de la Fundació Claror, que gestiona 4 instal'lacions amb més de 39.000 abonats i 50.000 usuaris. .

Les obres de la piscina de l'Esportiu Claror, que es realitzen per oferir un servei millor als usuaris i per optimitzar la qualitat de la instal'lació, són un síínbol de la vitalitat de l'entitat i del seu esforç permanent de superació.

No podem acabar aquest record sense esmentar que aquest estiu, a Nou Can Caralleu també hi haurà obres a l'àrea aquàtica, per integrar-hi totalment la piscina del Club Natació Kallípolis que hem tncorporat a la concessió.

Ca minant pel nostre ba rri , és difíci l no adonar-se que el veïn at està ca nviant d'uns anys ençà. A banda dels turi stes que passege n pels vo lta nts de la Sagrada Família hi ha un altre tipu s de persones, de famílies qu e estan arribant al nos tre barri i qu e també vénen de països llunyans, a vegades en la distància i sovint també en la cultura i la form a de vid a.

Aqu ests, però, no han vin gut per fer turi sme, sinó per començar un proj ecte de vid a.

Primer passe n desa percebuts, arriben sols o soles, cerquen treball, habitatge.. . En la majori a dels casos, l'angoixa i la soledat els aco mpanyen en aqu esta etapa tan difícil del traject e. Passat un temps, si hi ha sort, form en un nucli famili ar, o bé acon segu eixen reunir-se amb la dona, el marit o els fill s, que van deixar al seu país a càrrec d'algú . Sovint, és aleshores quan aquells que fa anys que vivim al barri ens adonem de la seva presència, els vei em al mercat, al carrer amb els fills, en els balls de Festa Major i a l'e ntrada i sortida de l'escola. Aviat comencem a reconèixer-los en els llocs comuns. Són els veïns nous.

Hi ha qui té por de qui és diferent, a perdre la pròpia identitat, els costums, les tradicions. Alguns ja no recordem que el present d'aquests veïns nous és el que van viure els nostres pares o avantpassats .

Només una cosa ens ha de fer por: la pobresa, la manca de recursos, el patiment. .. Si entre tots aconseguim que l'immigrant no sigui una víctima, no ferim la seva dignitat i que visqui al barri -compartint amb nosaltres la vida- no hi haurà cap motiu per témer el futur.

TOT CLAROR

3

_ ()pi= ru ~o ~ ~

_______________________________

I!J ENTREVISTA CURTA JOSEP TORO, CAP DE LA UNITAT DE PSIQUIATRIA DE L'HOSPITAL CLíNIC DE BARCELONA

«Gal anar amb peus de plom amb les bromes o crítiques sobre el cos dels fills» Dani Gómez El doctor Toro és d'aquells metges a qui tothom defineix ' com " un a em in ència". Fa vint-i-cinc anys, quan s'acabava de llicenciar i trebal lava en pràctiques, el seu cap el va fer anar a buscar al diccionari una malaltia -llavors desconeguda- que acabaven de di agnostica r a una pacient: ano rèx ia nerviosa. Ell poc s'imaginava que esdevindria un es pecia li sta en aq uesta malaltia tan estesa avui dia.

Seguiran creixent les xifres de malalts d'anorèxia i bulímia?

No ho sabem. El qu e sí que sabem és que han anat en augment. És possible que en els pròx ims anys no segueixl aquesta tend ència i

que ara haguem arri bat a una mena de sostre . Els que sí que esta n augmentant, però, són els casos en infants i perso nes grans.

Quina és la pacient més jove que ha tractat?

Una nena de 7 anys i mig i de nenes de 8 anys, n'he vistes quatre o cin c. A Anglate rra hi ha casos descrits en nenes de 6 anys.

Però se suposa que els nens/es no es preocupen per la figura ...

Això és el que creuen els adults! Els nens sí que hi pensen, especialment les nenes, tot i que depèn de les influències que hagin rebut. Per a un infant, el cos és molt important i aquí hi té molt a veure com l'hagin ensenyat

a jutj ar-lo i a valorar-lo.

Quin ha de ser el paper dels pares?

Hi ha tres qüestions a tenir en compte des que el nens són petits. Primer, ca l anar amb peus d e plom si fem bromes o crítiques sobre el cos dels fills . Segon, que d ins de la famíl ia el cos no es co nsid eri co m un a cosa extraordinàriame nt important. I tercer, que puguin in cu lca r als fills altres va lors qu e no siguin l'aparença física .

L'anorèxia i la bulímia es curen o són per a tota la vida?

Són de les poques malalties que la med icina pot curar. En la resta, la medicina el qu e fa és co mp ens ar,

com per exemple en els diabètics. El que no podem garantir és que es curin sempre, perqu è alguns casos esdevene n crò ni cs i hi ha una taxa de mortalitat del 6% en l'anorèxia i del 0,1% en Ia bulímia.

Li he sentit dir que la millor prevenció d'aquests trastorns només la pot fer la societat.

Si la societat canvia podrà evitar que proliferi l'anorèxia nerviosa i que se'ns red ueixi la quantitat de pacients. Ho pot fer lentament, modificant el model estètic de cos prim fem ení vigent fins ara i considerant que la bellesa significa tenir un cos normal sa i no un cos fora del normal i, per tant, malaltís.

IJENQUESTA

Creu que la societat té prou en compte els joves? l

~'\ '1

., '

I~

" .•·

J

4

I

,

.tt~'

VICENS AGUILELLA 64 anys

MANUEL PRADAS

La societat no té prou en compte ni els joves ni les persones més grans. Als polítics només els interessen les xifres, els fets i els percentatges.

A la societat només et tenen en compte a partir dels divuit anys, quan ja pots votar. La política que es fa actual ment deixa de banda els joves.

TOT CLAROR

21

anys

NATÀLIA IGLESIAS 20 anys Troba r un pis i una bona feina és molt difícil. No trobes feina perquè no tens prou experiència i no' tens experiència perquè no trobes feina.

M.

CRUZ PERAlTA 53 anys

La societat té en compte els joves sobretot en el moment de consumiro Tots els productes que es generen van dirigits al jovent.

JUAN CORPAS 72 anys No hi ha una política vertadera per ti rar endavant les iniciatives juvenils. Tot és retòrica. No es fa un esforç per escoltar i ensenyar els joves.

PUBLI-REPORTATGE

La Quiropràctica

La seva columna vertebral la ~~eva ~~alut J

e

o

• r

I

EL SISTEMA NERVIÓS controla cada òrgan del nostre cos.

Si aconseguim que la Columna Vertebral funcioni perfectament, el propi cos s'encarreg. de mantenir-nos sans i millorar la xarxa de comunicació de tot l'organisme.

Quan una o més vèrtebres es desplacen de la seva posició natural es produeix un pinçament en el nervi.

Això, s'anomena SUBLUXACIÓ

LA QUIROPRÀCTICA utilitza diverses tècniques que s'apliquen sobre la columna vertebral

fi

O

Experimenten un benestar físic, mental i social més alt Estan més capacitades per suportar l'estrès Acostumen a estar més sanes

Una Subluxació vertebral dificulta la transmissió nerviosa a tots els òrgans, i repercuteix en el deteriorament de la nostra salut.

~0 I

L'objectiu del Quiropràctic és corregir les Subluxacions .... mitjançant tècniques " es pecialitzades

•

Les persones que regularment reben tractaments quiropràctics són: Més propenses a realitzar exercici vigorós Menys propenses a ser hospitalitzades Menys propenses a acudir a un geriàtric Més propenses a gaudir d'una bona salut Menys propenses a utilitzar medicaments Més activades dins les seves comunitats

GLOBAL CHIROPRACTIC ROGER DE LLÚRIA, 93, 3r 20 TEL. 93 215 89 07

~

.

;

Com pot vostè saber que té una Su6Iux-ació?

A GLOBAL CHIROPRACTIC . mitjançant les últimes tendè Cies en escàner i la més alta tecnolQgia '

En motiu del nostre 1 r aniversari, primera ~isita per als menors de 17 anys gratuïta

I ~~.~· ~

50% DE DESCOMPTE

SI PRESENTA AQUEST CUPÓ A) MYOVISIÓ ESCÀNER B) EXAMEN POSTURAL C) RECONEIXEMENT QUIROPRÀCTIC D) INFORME

_Entrevi ta

JUAN CARLOS

HIGUERO Aficionats i especialistes ja coincideixen a assenyalar-lo com la nova figura de l'atletisme espanyol. Atleta especialista en 1500, està disposat a continuar forjant la llegenda que, en aquesta distància, van crear i alimentar històrics com Gonzalez, Abascal o Cacho. Recent sotscampió d'Europa a Viena, ara es disposa a guanyar els campionats d'Espanya i d'Europa d'estiu. I es disposa a guanyar-los amb una alegria innata ... i amb la samarreta del Barça, el seu club Entrevista: Sergi

Larripa

Ens rep a l'hotel on s'allotja, amb una samarreta del Barça de futbol que duu el seu nom a l'esquena. La prime.ra pregunta, per tant és obligada: sembles orgullòs de dur aquesta samarreta, ets feliç d'estar al Barça?

Sí! Cada vegada qu e me la poso, em porta so rt. La veritat és que em se nto molt còmode amb ell a i molt protegit. Ser ç.1 Barça és un orgull.

M 'omple plenament qu e un a entitat tan gran i important hagi confiat en mi.

A més, l'any està anant molt bé, i això fa que em senti doblement feliç.

Com és que vas plantejar-te fitxar pel FC Barcelona? ' Va ser per Luis Saladi é, de Nike; va ser ell qui va impulsar el fitxatge. Va co menta r- ho als co m po nents d el Barça: "M ireu, aquí teniu Higuero, que està amb Nike, i qu e esta ri a bé qu e vin gués al Barça" . La ,:eritat és qu e quan va n proposar-m'ho va agradar-m e molt. I, per això, vaig firmar i els vaig dir qu e sí. Fin s i tot va ig afi rm ar-h o, que volia ser al Barça.

Quants anys tens de contracte?

Un any.

6

TOT CLAROR

Un any, només?

Sí!

I t'agradaria continuar-hi?

Sí, m'estan anant molt bé les coses, i sóc partidari de no canviar gaire de clu b. A veure si per al proper any s'animen! A més, penso que tots els atletes qu e han f itxat est an "donant la talla". A mi m'encantari a seguir al Barça!

Creus que és positiu que clubs de futbol com el Barça s'introdueixin en l'atletisme per donar-los suport?

Sí. L'atletisme és un espo rt qu e, a poc a poc, va creixe nt mo lt. I si clubs de futbol com el Barça li do nen suport, millor per a tots.

A més, si els at-

letes aco nseg uim èx its, ta mbé pode m co ntribuir a fe r més gran l'entitat.

Abans de fitxar pel club, a tu t'agradava el futbol? Et senties a prop del Barcelona? " Qu an era petit i vivia a Aranda, tenia el Barça com a un bon equip. A mi m'agradaven, més o menys, t ots els equips. M ai he estat un "co ntra"

"Estic molt content d'haver fitxat pel Barça. Des que porto aquesta samarreta estic tenint molta sort.

Espero que em renovin el contracte"

_ _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Entrevista · de ningú . Potse r m'agrada un a mi ca el M ad rid, perqu è quan era petit teni a uns quants amics del M ad rid . Però, ara, el Barça és un equ ip qu e des del 92 , amb Cru yff, ha fet un a press ió molt fo rta. Ara sóc molt de l Barça, perq uè ells han confiat en mi i jo confio en ells.

A part de l'atletisme, ets una persona a qui agraden la resta d'esports?

De peti t era un " multiesport" . He jugat a futbol, handbol, bàd minton i a tots els altres esports. La veritat és que m'agraden molt tots; quan hi ha alguna cosa d'esport a la te levisió m' ho empasso, m'ho miro.

Preparat per guanyar els campionats d'Espanya i d'Europa Juan Carlos Higuero actualment té 24 anys (va néixer el 3 d'agost de 1978 a la població castellana d'Aranda de Duero). Tot i que viu i s'entrena a Madrid , pertany al FC Barcelona, que va fitxar-lo aquesta temporada. El seu palmarès demostra per què és considerat com a nova figura de l'atletisme espanyol, i digne successor dels Gonzalez, Abascal i Cacho. Després de ser campíó d'Espanya, promesa i júnior en 1500 metres, l'any 2000 va participar als Jocs Olímpics de Sidney (va quedar-hi vuitè). A partir d'aquí la seva progressió ha estat espectacular. Aquest any va aconseguir la medalla de p lata al Campionat d'Europa en pista coberta, a Viena. A la temporada d'estiU, que ara comença, lluitarà per guanyar els Campionats d'Espanya a Salamanca (al juliol) i els d'Europa a Munic (a l'agost) . Aquest any es pot consagrar com una gran figura europea, i agafar moltes forces per afrontar els Mundials de París 2003 i els Jocs Olímpics d'Atenes 2004.

Com és que finalment vas decidir dedicar-te a l'atletisme?

Va se r un a cas uali tat. Jo ju gava a futbol als campionats que es fe ien per Aranda, i els guanyàve m. M és endavant, per casualitat, vaig acompanyar el meu germ à a una carrera. Van veure' m jugant pel carrer d'Aranda i van proposar-me córrer la cursa, ja que em van dir que corri a molt bé. Vaig córrer i vaig guanyar la carrera. Des d'aquell moment, vaig co mença r a anar a les carreres de les festes dels pobles, i les guanyava totes. Així, vaig anar-m e animant, i van anar passant els anys, guanyant-ho tot... fins ara.

"

En quin moment t'adones que et pots dedicar professionalment a l'atletisme?

Vaig adonar-m e'n a partir dels setze anys, en el primer mundi al de Cross .

Quan vaig anar-hi vaig dir-me: Aquí pot have r-hi futur. També m' ho deien els meus pares, que havia corregut molt bé. AI 1995 vaig classificar-me per al Campionat del Món i vaig quedar cinquè en el Ca mpionat d' Espanya, essent més jove i corrent amb els grans.

A partir d'allà sí que vaig veure que se m' havien obe rt I ~s portes.

La teva família era esportista? Vivies l'esport de prop?

Els meus pares la veritat és que no han fet gaire d'esport, però els meus germans sí que eren molt bons esportistes. I, a més a més, só n com jo : alts i prim s. I se' ls veu qu e també tenen fusta. El que passa és que tenen una

edat en què ja no practiquen gaire esport, però els agrada molt.

De petit quins eren els teus ídols?

En quins atletes et fixaves?

Cacho ha estat sempre com un mirall, i ara és el meu rival. Em record o de Cacho a l'any 92, quan va guanyar l'or de Barcelona. I del primer cop que vaig còrrer amb ell, contra el meu ídol: se'm posaven els pèls de punta i la pell de gallina.

Tu quines creus que són les teves millors característiques com a atleta?

El físic és bo; sóc alt i prim, que és molt important. I, després, m'agrada, so bretot, la manera qu e tin c de córrer. Aquell ca nvi de ritm e del fin al és el qu e em fa guanyar carreres, em caracteritzo per se r molt brusc canviant de ri tme.

I a nivell personal?

A nivell personal, destaco pel cap, perquè em crec les coses . Si em dic qu e he d'intentar fer un a marca, ho aconsegueixo . I com a persona sóc normal. M 'agrada estar amb els ami cs i l'entrenador. Compartei xo amb ells tots aquests moments.

Perquè la gent pugui fer-se'n una idea, com és la vida d'un atleta de les teves característiques? Quantes hores fentrenes? A què et dediques? És un a mi q ueta du ra. M' ent reno, més o menys, du es vegades al di a durant la setmana. Però no cada dia.

llA banda dun b on fisic p er a Pat1etisme, perquè sóc alt i prim, a . nivell personal destaco pel cap: si em proposo un objectiu, fai g el que ca1gui per aconseguir -1 o II

Si la setmana té set dies, doncs n'e ntreno potser quatre i els altres tres ho faig més a poc a poc, per no cansarme tant. Després de la co mpetició, hi ha les di etes, que són molt equilibrades, pe r no guanya r pes. A més, el d esca ns és fo namenta l. Hi entren molts factors, però els que t'he dit són els més importants.

Ten trenes en solitari o en equip?

Som vint-i-cinc persones entrenantnos ! A més, j o tin c vint-i-tres anys i sóc dels més grans. Ara ha vingut un a remesa d'atletes molt bona. Un d'ells ha quedat Campió d' Espanya de Cross i és un a pro mesa. Tots estem ent re els dinou i els vint-i-tres anys. Tinc un grup d'e ntrenament qu e és bastant maco i la veritat és que entrenar-se en equip és bo.

Antonio Serrano és l'entrenador? És l'e ntrenador. Li fem ball ar un a mi ca el ca p, tots pl egats! Ell se mpre ha de ser a la pista, perqu è n'hi ha al

TOT CLAROR

7

- En ~~ ~'~~--------------~----------------Un dels ídols de la Milla Gaudí Els aficionats barcelonins van poder veure molt de prop Juan Carlos Higuero, el passat 21 d'abril. Va ser amb motiu de la Milla Gaudí, organitzada per la Fundació Claror, que va reunir els millors migfondistes espanyols pèr córrer entre La Pedrera i la Sagrada' Famt1ia (més informació a la pàgina 32). Tot i que la cursa no va ser del tot satisfactòria per a Higuero (va quedar tercer, perquè només feia una setm.ana que s'entrenava), l'atleta castellà va quedar meravellat pel nivell i el c6ntext de la cursa. A més, els aficionats no van parar d'animar-lo i de demanar-li autògrafs i fotografies. Higuero va respondre amb un sí i un somriure a tothom. Com un autèntic campió.

guns que ens entrenem durant els matins i uns altres, a les tardes, Ha de ser-hi tots els dies. I, la veritat, ell és un punt de suport bastant important.

A ell dec bona part dels meus èxits.

Quines són les teves metes per a aquesta temporada un cop aconseguida la plata a Viena?

Ara he fet un pas important. He fet la meitat de la temporada, la d'hivern, i ara em queda l'altra meitat, la d'estiu, la més difícil. Tinc diversos objectius, tot i que ,en destaco tres. El pri c mer és baixar la meva marca en 1.500m de 3'32" a 3'30". El segon ob-

• Una ciutàt per viure-hi?

Aquesta és la pregunta del milió!

• Un lloc per anar de viatge?

Qualsevol lloc d'Espanya. Si és de costa, millor!

• Unp1at?

Xai a la brasa

• Un I!libre per llegir?

Tot sobre esport

• Una pel'lícula de cinema?

Titanic

• Un mitjà per estar informat?

Els diaris

8

TOT CLAROR

jectiu és guanyar el Campionat d'Espanya i, el tercer, el Campionat d'Europa. O sigui, que són tres objectius molt difícils. Però bé, si aconsegueixo dos dels tres objectius em donaré per satisfet.

Quins són, segons el teu parer, els rivals més importants que tindràs?

Els atletes espanyols. Espanya és, en 1.500 m, la millor potència europea.

Per això els Campionats d'Espanya ja seran duríssims. Després, als campionats d'Europa, tornaran a ser els tres o quatre espanyols que hi vagin, a més del portuguès Rui Silva i potser algun francès. Però crec que, per als espanyols, els màxims rivals serem nosaltres mateixos. Tant de bo que als Campionats d'Europa puguem guanyar les tres medalles els tres espanyols!

Com definiries Fermín Cacho?

Fermín Cacho és el corredor ideal.

Redolat?

• Un esportista?

Michael]ordan

• Quin personatge històric li

hauria agradat conèixer?

L'home que va inventar e'lliit

• Què valora més de les persones?

Eleor

• Dretes o esquerres?

Noernmullo

• Un desig confessable?

Ser campió olúnpic

"E1s tres objectius que tinc aquest estiu són: rebaixar els 3'30" en 1.500 metres, guanyar el Campionat d'Espanya i el d'Europa. Si n'aconsegueixo dos de tres, estaré satisfet" Redolat és molt regular.

Andrés Díaz?

Redolat i Andrés Díaz són tots dos molt semblants, homes de temps ràpids; la diferència jo no la hi veig. Potser, puc dir-te que, ja en la carrera, Redolat és més de canvi de ritme Andrés Díaz de ritme constant.

Reyes Estévez?

Reyes Estévez és de cap fort.

Rui Silva?

Rui Silva és molt intel'ligent i un rival molt dur per al futur.

Tu creus que la generació actual dè migfondistes espanyols és comparable a la britànica de fa uns anys amb Coe, Ovett, Cramm i companyia?

Home, les britànics que dius són els mítics! Ovett, Cramm i C~e sortien i feien el pòdium tots tres! Jo crec que els migfondistes espanyols, si no estem al seu nivell, ho estarem d'aquí po~uet, tot i que és difícil. A més, en l'àmbit mundial, els africans estan molt forts. Però bé, s'intentarà igualar-los i superar-los, és clar!

MICROLASER OCULAR especialistas en

cirugía refractiva

Soluciones laser para la miopía, la hipermetropía y el astigmatismo .I en

"

apenas 10 minutos .l indoloro .I sin ingreso en clínica

.I con

anestesia en colirios .lvida normal en 24 horas .I sin baja laboral

CONDICIONES ESPECIALES PARA SOCIOS Y FAMILIARES DEL ESPORTIU CLAROR . Visita informativa gratuita .

• Descuento del

20% .

en pruebas pre-operatorias y cirugía .

• Post-operatorio gratuito, hasta alta médica .

• Estudio de financiación personalizado (desde 49 euros al mes)

TELÉFONO DE INFORMACIÓN

93 215 22 18

________________~_______________

_Sru~u =t

Prevenir l'ARTROSI ES POSSIBLE ~

per Albert Giménez, metge i cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Olarar

verdures i les fruites ens ajudaran en l'aportació diària d'aquests elements.

Una bona dieta també ens ajudarà a evitar l'excés de pes, el segon consell a donar tenint en compte que les articulacions de càrrega són les més afectades per l'artrosi.

Prendre banys de sol amb freqüència i practicar esport són altres pautes saludables. En relació a l'exercici, l'entrenament físic progressiu, moderat i constant ens ajudarà a combatre el debilitament dels músculs i el desgast articular. I cal prestar especial atenció als exercicis de mobilitat articular i als estiraments musculars, que faciliten el manteniment de les articulacions. Les activitats com la natació o la gimnàsti-

L'artrosi és una malaltia de les articulacions causada per lesions degeneratives dels cartílags i dels elements que faciliten el lliscament entre ossos. Per ara 110 es pot curar, però sí que la podem prevenir i pal'liar-ne els efectes Entre les malaties reumàtiques, l'artrosi és la més freqüent, ja que afecta el 50% de la població major de 50 anys en una o en diverses articulacions. Alguns estudis demostren que, tot i no presentar cap símptoma, el ,90% dels majors de 40 anys sofreix canvis degeneratius en alguna de les articulacions que suporten pes. I, a partir dels 60 anys, pràcticament tots els individus presenten una osteoartrosi amb símptomes manifestos.

La distribució per sexes és pràcticament igual, encara que s'inicia abans en els homes.

Quant a les lesions que pateixen les articulacions són pràcticament defini-

10

tives i sense regressió possible. Tot i així, un tractament correcte i mesures preventives poden detenir o alentir el procés i calmar-ne la simptomatologia.

Consells per prevenir el desgast dels ossos i les articulacions Encara que l'artrosi es pot considerar un procés normal i que difícilment podem evitar, podem prendre algunes precaucions per endarrerir-ne l'aparició de manera considerable.

Un dels primers consells és seguir una dieta equilibrada i rica en proteïnes; calci, vitamines i minerals. Productes com la llet, el formatge, les

ca a l'aigua són ideals, perquè les articulacions no suporten tant de pes.

D'altra banda, en les fases en què l'artrosi produeixi dolor és convenient un tractament antiinflamatori i repòs articular total o relatiu, segons la simptomatologia .

També podem recórrer a les teràpies manuals i complementàries com els fangs, els parafangs, les parafines, etc., al constrast del fred i el calor com a teràpia antiinflamatòria i, sobretot, al massatge, que ens ajudarà a eliminar les contractures .

Mantindrem en bon estat les articulacions amb una bona dieta, que eviti l'excés de pes, i, amb l'exercici moderat i constant

TOT CLAROR

l '

Salut Tipus diartrosi segons la localització Les articulacions que l'artrosi afecta més sovint són les interfalàngiques pròximes, les primeres carpometacarpianes, la columna (especialment la zona lumbar i cervical), els genolls i els malucs.

L'artrosi de les mans, anomenada rizartrosi, sol manifestar-se després dels 40 anys i és deu cops més habitual entre les dones. Afecta l' articulació trapeziometacarpiana, les interfalàngiques distals (nòduls d'Heberden) i les interfalàngiques proximals (nòduls de Bouchafd). Aquests nòduls són deformitats amb un component hereditari, especialment en la dona.

L'artrosi de maluc és freqüentment unilateral. El dolor sorgeix a la zona externa del múscul de l'engonal i es pot irradiar fins al genoll. Acosl!l'lma acompanyar-se de coixesa, dificultats per calçar-se i per aixecar-se de les cadires, etc.

El genoll és una altra de les seves localitzaCions típiques. El dolor s'hi fa notar de manera progressiva i es desencadena a l'aixecar-se, passejar, pujar escales i, especialment. al baixar-les. Aquest tipus d'artrosi s'anomena gonartrosi.

A la columna (espondiloartrosi) el dolor és lent i d'intensitat moderada al principi, i augmenta a l'estar dempeus o amb moviments que incrementen la pressió en l'articulació afectada. Moltes vegades va acompanyat de contractures musculars i limitació de la mobilitat. Quan s'afecta les arrels nervioses el dolor s'irradia al llarg de l'extremitat i, alguns cops, s'associa a parestèsies o a sensació de formigueig.

Tipus d'artrosi

Per diagnosticar-la, també s' han de tenir en compte les anomalies articulars

L'artrosi es classifica en primària o idiopàtica i en secundària. La diferència és

congènites, els defectes genètics (artrosi primària generalitzada, malalties infec-

que, en la primària, no se'n cone ixen les causes, mentre que en la secundària

cioses, metabòliques, endocrines, neuropàtiques ... ) i, en general, qualsevol malaltia que alteri l'estructura i el funci-

les causes poden derivar-se de factors casuals o estats patològics coneguts.

La d'origen desconegut (primària o idiopàtica) sol ser la més freqüent, tot i

onament normal del cartíl ag.

Símptomes i signes

"

un d'aquests falla.

mer símptoma qu e apareix és el dolor, que acostuma a agreujar-se amb la rigidesa matinal fruit d'haver estat dormint i, per tant, inactius.

Quan la malatia progressa la mobilitat de l'articul ac ió minva i apareixen contractu res, crui ximents i el dolor més intens. Les reaccions proliferatives del cartílag, de l'os, del lligament i del tendó, juntament amb la inflamació de les sin ovials (membranes on es produeix el líquid que lubrifica les articu lacions), fan que l'articu lació afectada augmenti de mida i que es torni més inestable.

Fins i tot pot condu ir a l'atròfia muscu lar d~ la zona que envolta l'articu lació.

A mesura que l'artrosi evoluciona, pot agreujar-se el dolor quan es palpa l'articulació i amb el moviment passiu, incrementen els espas mes i les con tractures muscul ars .

També pot haver-hi un bloqueig

que s'intueix que pot resultar de la suma de factors mecànics, biològics, bioquímics i enzimàtics, que interactuen quan

En la majoria dels casos l'origen de l'artrosi és desconegut, tot i que s'intueix que pot derivar-se duna suma de fadors que hi interaduen

L'inici de l'artrosi és sub til i gradual, ja que no co mporta inflamació, i pot afectar una o més articulacions. El pri-

mecànic articu lar a causa de la presència en l'arti culació d'unes proliferacions càlciques, anomenades osteòfits, o de dipòsits càlcics lliures.

~-------------------

2

X5

Euros

TapingTop Ortesis - Productes de medicina esportiva i rehabilitació Rosselló, 331 - 333 . 08037 BeN Tel./Fax 93 207 2644

VALID ÚNICAMENT A McDONALD ' S SAGRADA FAMILIA PRESENTANT AQUESTA BUTLLETA OFERTA VÀLIDA FINS EL DIA 30 SETEMBRE 2002

Socis F.Claror. 100/0 descompte

_ Dietètica

per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

Una alimentació correcta garanteix un bon creixement i desenvolupament de l'organisme. Per això, és necessari cuidar-la en els períodes en què es creix molt de pressa: en els primers anys de vida, quan el desenvolupament cerebral esdevé important i també durant l'adolescència

L'adolescència, entre els 12 i els 20 anys, és una etapa de la vida caracteritzada per un creixement i una mad uració intensos, la qual cosa comporta necessitats nutricionals elevades.

En la nostra societat, els nois d'entre 12 i 17 anys experimenten un augment mitjà de talla de 26,4 centímetres i un augment ponderal de 26,1 quilograms. I, en el cas de les noi es

des? I quants, potser menys, consumirien cada dia tallarines? Un bon hàbit per al present i per al futur és ensenyar-los de forma divertida i atractiva a diversificar l'alimentació, ja que, com més variada sigui, més possibilitats. hi haurà que els proporcioni tots els oligoelements, min era ls i vitami-

recomanable una llenca de pernil amb pa, una peça de fruita o un suc, un tros de pastís, un producte làctic llet, iogurt o formatge- o uns cereals.

Tot això co nstitueix la base d'un esmorzar id ea l i pot repartir-se entre l'hora de llevar-se i mig matí.

Per berenar, ca l evitar el parany del

d'entre 10 i 15 anys, l'augment mitjà d'alçada és de 23,5 cm i l'a ugm ent ponderal, de 20,7 Kg. Durant aquesta fase de l'adolescèn-

Potenciar l'esmorzar i el berenar

típi c pa de pessic o dels productes ensucrats que, juntament amb els greixos, representen un dels errors

En edats preescolars i escolars, l'esmorzar i el berenar són bàsics. El

més freqüents de la nòstra alimentació. També són convenients la llet, el formatge i la fruita fresca, fonamen-

cia, la .nutrició ha de garantir la salut pensant en les màximes possibilitats a

primer, els aporta vitamines, proteïnes i energia per al funcionament

tals per a l'organisme.

mitjà i llarg termini, i pot resultar molt útil per prevenir -ja en la infància- els factors de risc de malalties de l'edat

cerebral i per començar el dia bé de defenses. El segon , els ajuda a mantenir-se actius, tenint en compte que

Reforç extra per evitar malalties

ad ulta (com ara l'obesitat, la hipertensió arterial o l'arterioesderosi) .

l'o rganisme del nen o nena no està preparat per passar moltes hores sen-

Si pensem sobretot en la primera edat, ca l tenir en compte en els reforços contra les infeccions. La vita-

En la varietat hi ha el gust. ..

se menjar.

Aquests àpats, breus i lleugers, han

mina A pot ser de gran ajuda, i es troba en els productes làctics i en el peix

Quants nens de 6, 8 i 10 anys menjarien cada dia una hamburguesa amb una ració generosa de patates fregi-

de presentar-se de manera agradable i també han de permetre que l'infant variï cada dia.

Per exemple, per esmorzar és molt

(especialment blau), i també en forma de carotens o provitamina A en les fruites i les hortalisses com la pas-

12

TOT CLAROR

nes que necessite n.

tanaga i en productes com el pol·len.

Dietètica A LA CARTA

Quadre orientatiu de l'aportament nutricional Quilocalories/ dia

Edat

Proteïnes

Calci

(grams/ dia)

(mil· Jigrams/ dia)

66 78 71 87 75 92 69

cie 700 a 800

2.1 90 2.600 2.350 2.900 2.490 3.070 2.310

Nens/ es de 7 a 9 anys De 10 a 12 anys: nois noies De 13 a 15 anys: nois noies De 16 a 19 anys: nois noies

900 de 900 a 1.200 de 1.000 a 1.200 de 1.000 a 1.200 de 1.000 a 1.200 de 1.000 a 1.200

DillUNS

Font: Alimentac-i6n humana, Henri Dupon i altres

La vitam ina tes

e

i un es dosis co rrec-

d e proteïn es i minerals, co m el

un a opció id ea l en aq uesta edat en

D IMARTS

qu è es f o rm e n la mu sc ul atura i la

Dinar: llegums, verdura, peix i iogurt Sopar: patata, verdura, ou i fruita

forma físi ca

un a dieta variada i ri ca en lI egu ms,

se tota la vida- els carbohidrats co m-

cerea ls, hortalisses i productes d'ori-

pl exos són la millor tria per obten ir

Dinar: pasta, verdura, cam vermella' i fruita Sopar: patata, verdura, peix i làctic

-que pod en mantenirD IMECRES

l'energ ia necessà ri a. Els tr o be m en

Duous

En edat de creixement és impor-

els ce rea ls co m el pa o la pasta i en

Dinar: pasta, verdura, cam blanca3 i fnüta Sopar: patata, verdura, peix/formatge i làctic

tant que l'aportació de ca lci es man-

l' ar ròs, els lI egu ms i la patata, i han

t ingui fins als 25 anys, perquè és l'èpo-

d' estar presents en una proporc ió del

D IVENDRES

ca id ea l per aconsegu ir una densitat

50%.

Dinar: patata, verdura, cam vermeUa4 i fnüta Sopar: arròs, verdura, peix i làctic

òssia bona i fortalesa, encara que l'os

Per últim , e l s gr e i xos, a m és d'energi a,

ja no creixi.

També fa falta força magnesi, a fi

aporte n

v ita min es

liposso lubl es i àc id linol eic esse nci al

d'evitar dolors en les articulacions i

(que el nostre orga ni sme no sintetit-

garrotaments musculars . Hi ha mag-

za). Aquests greixos estan presents

nesi principalment en els crustacis, els

en un a proporció del 35% i prove-

mariscs -com el calamar, el caca u, els

nen principalment del o li s d'oliva i

ce reals, les llegums, la soja germina-

gira-so l i dels greixos an im als.

Amb tot, ca l te nir en co mpte les

da i els fruits secs.

DIssABTE Dinar: llegums, verdura, peix i iogurt Sopar: patata, verdura, pemil i fruita D IUMENGE

Dinar: pasta, verdura, cam vermella5 i fruita Sopar: pa/ cereals, verdura, ou i làctic , pollastre, gall d'indi; 2 vedella, xai; conill; 4 porc, vedella; 5 xai, cabrit

3

Pel que fa a les noies, requeriran

influències externes, ja que les mo-

més ferro a partir del moment en què

des poden marcar un canvi, fins i tot

aparegu in les primeres pèrdues

alim entari , que no ha de perjudicar

MÉS INFORMACiÓ:

menstruals.

el bon funcion ament i c reixement

Servei Dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Faml1ia i Marítim

I si el jove decideix fer esport,

e

Dinar: patata, verdura, cam blanca' i làctic Sopar: pasta, amanida, peix/formatge i fnüta

ferro i el zinc, estan assegurades amb

gen anim al.

"

Les pautes per a una alimentació equilibrada són consumir peix tres cops per setmana i uns 150 g de verdura al dia, com a mfuim. A més, cal ajustar-nos a tres ous setmanals i ingerir cada elia tres o més racions de làctics, per assegurar-nos el calci necessari, i dues peces de fruita.

Per aconseguir-ho us oferim un menú tipus per a adolescents:

E

N

T

R

E

V

I

S

corporals.

U A

L

OFERTA ESPECIAL per a tots els socis i familiars 40% de descompte en tots els nostres productes VINGUI A VISITAR-NOS i ho verurà molt clar C/Bailén,207 -209 . 08037 Barcelona Tel. 934 572 764

Font: Comer para crecer, Mana José Rosseil6

AM INFORMATICA Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona • Actualización/Reparación de ordenadores PC • Configuración de ordenadores nuevos a medida • Portatiles, torre/sobremesa , servidores • Configuraci6n de Redes • Compaq - IBM - Hewlett Packard • Impresoras de tinta, laser y multifunción • Canon-Epson-Hewlett Packard-Brother-Lexmark • Monitores, Tarjeta de Red, Tarjeta TV • Cartuchos de tinta y accesorios • Ordenadores segunda mano, según disponibilidad

_Mens sana

LES I LA

DEGRADACiÓ PERSONAL

per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i tècnica en Psicoestèlica

No hi ha cap signe més evident de degradació personal que la necessitat compulsiva d'ingerir substàncies tòxiques, que produeixen efectes destorbadors sobre la pròpia ment. En una societat, l'augment creixent de les conductes addictives pot marcar el començament del declivi de tot un poble Fa seta nta-ci nc anys, l'em inent psiqu iatra Domènec Martf i Julià escrivia: '~ Catalunya no hi ha cap dels dos ter-

ribles elements que més expressius són de la decadència dels pobles: els atemptats a les persones i ei vici de la beguda ". Iktualment, però, l'eq uip mèd ic especialitzat en alcoholèmies de l'Hospital Clínic de Barcelona ens confirma qu e, des qu e hi van començar a treballar l'any 1968, l'augment de malalts alcohòlics ha estat d'un 30% i que cada vegada comencen més j oves.

Aq uesta inqu ietant alteració del sentit dels valors entre la joventut no deixa de tenir un es . conseqüències perilloses, tant en l'àmbit físic co m en el psico lògic.

Les causes d'una ¡lddicció . En moltes discotequ es o bars poden trobar, sense massa d ificultat, alcohol, cocaïna o q ualsevol droga de d isse ny. El fe t qu e els j oves pu guin desenvolupar una addicció, la majoria de vegades se nse ni tan so ls adonarse' n i pe r pur mimetisme, dependrà de diversos factors : de la form ació que hagin rebut dels pares o mestres sobre les drogues, del grau de fortalesa de la seva personal itat, etc.

14

TOT CLAROR

La droga i l'alco hol propo rcio nen una sensació de falsa lucidesa i autosuficiè ncia q ue s'e nco mana ràp idament entre el j ove nt, atret per l'hedonisme i la f ictícia faci litat realitzadora que els dóna el fet d'esta r sota els efectes ali enadors d'aquestes substà ncies. I, qu an més s'afeb leixi el caràcter de les persones, més tendència hi haurà a adquirir aq uest tipus de co ndu ctes .

greus en l'organisme humà i en la integritat psicològica de l'individu.

Curiosa ment, de les vuit substàncies anali tzades en l'estudi francès, el cà nn ab is se situa a la cua, cosa que crea perplexitat si tenim en co mpte que està prohibit en la majoria de països occidentals; en canvi, el perill que creï dependència és molt infe ri or al de l'alcohol o el de les cigarretes, dos articl es completa ment lega ls al mercat.

Alerta amb l'alcohol

Prohibir o aprendre a mesurar-se?

El problema de la begu da resulta dels més preocupants pel que fa a l'extensió dels efectes entre la població.

Com que el seu ús està norm alitzat en les celebracions socials, les festes, etc., no hi ha una consciència clara de les repercussions que pot tenir en la generació de joves actual, ni el grau futur d'i ntoxicació alcohòlica, sense precedents, que això significa.

A França, un estudi elaborat a instàncies de les autoritats sanitàri es adverteix que els efectes de l'alcohol són tan perill osos com els de l'heroïna, ja que les dues drogues creen una depen-

No totes les so l'ucions pe r combatre les addiccions a les drogues passen per decretar mesures de prohibició, ja que l'ú nic que s'aconsegueix és amagar el problema o traslladar-l o.

Som davant d'un símptoma que ens indica problemes profunds, tant socials co m individu als; es tracta d'una

dència psíquica irresistible per a qui les consumeix, i estan considerades factors de perillositat social i causants de danys

gran davallada psíquica que, en menys de setanta-cinc anys, ha sumit el jovent en una espiral de la qual és difícil sortir.

La solució passa per sacsejar els fonaments de la nostra societat, per enfortir-l os, i això només serà possible si cree m mètodes pedagògics no us capaços de for mar un ca ràcter en els j oves qu e els allunyi del sò rd id món de les drogues i l'alcohol.

_ Mens sana No es tracta de suprimir les begudes alcohòliques, sinó d'ensenyar a beure i a adopta r una actitud més sana. Per exemp le, països com Noruega (amb una exper iència de dos-cents anys co ntra l'alcoholism e) han adoptat mesures preventives i, des del Parlament, s'organitzen campanyes informatives a les escoles, on s'explica el deteriorament que produeix l'alcoho l. A més, cada any es destina una bona part dels fons públics a la investigació dels danys que genera aquesta addicció.

Les conseqüències de les drogues A banda de les conseqüències físiques que suposa l'ús continuat de substàncies tòxiques (que afecten la salut de manera dràstica amb problemes cardíacs, insuficiència hepàtica, alteracions digestives, atrofia muscular, disminució de les defenses, etc.), els efectes psicològics són els que comporten un grau més elevat de degeneració personal, perquè impedeixen un desenvolupament social i professional normals.

Entre d'altres símptomes, podem observar irritabilitat i canvi s d'humor, amnèsia, apatia, desànim o eufòria infantil, al·lucinacions i demències, con ducta antisocial i marginació, disminució del nivell de consciència de la realitat i una llarga llista de trastorns que,

a poc a poc, van sum int el jove en un món de confusió mental.

La droga emmetzina la ment i, per tant, obstrueix la capacitat rectora del co nscient. Sota els seus efectes, tot i no ser capaç de concretar cap idea ni de tirar endavant projectes, la persona actua com si tingués la solució de tot i hagués de "menjar-se" el món, i té el convenciment que les seves capacitats s'han intensificat. Però destorbar el propi procés mental no com porta en cap cas millorar-ne el rendiment o augm entar-ne el talent, sinó tot el contrari : el fa més lent, com és el cas de la parla farfallosa o de la verborrea incoherent de l'embriac. El que percep el drogoaddicte no és res més que un miratge, a causa de la manca d'una visió objectiva de la realitat.

Què és el que ens pot dur a l'addicció?

Les motivacions que porten una persona a prendre algu n tipus de droga són

Especialistes en neteja

[XJ~~®&{f:]

®®

diverses. Hi ha qui, per desorientació, comença induït per la influència social del entorn; hi ha qui busca una sortida a frustraci ons personals i pretén mitigar la tristor i els desenganys. També hi ha qui comença a prendre drogues per desinhibir les fun cions del conscient i donar-se una fictícia confiança, o qui persegueix una diversió fugissera i poc consistent.

Sigui quina sigui la motivació, sempre és una sortida evasiva de la realitat i una por a afrontar els problemes i les responsabi litats amb l'audàcia i l'esforç que recl amen.

L'empobriment dels recursos caracterials es va accentuant a mesura que s'instaura l'addicció, creant un cercle viciós difícil de véncer.

Per això cal reaccionar ràpid i tenir una consciència clara del perill que suposa deixar que els hàbits de la beguda i les drogues es continuïn arrelant en els comportame nts i actituds de la joventut. Cal que els oferim estímuls autèntics i motivacions genuïnes per reforçar positivament la seva personalitat i, també, que els ensenyem que la felicitat no és una cosa que pugui donar des de fora cap substància al 'lucinògena, sinó que és un estat mental que hem de construir al nostre interior: només hi podrem accedir mitjançant la pròpia autosuperació i l'esforç personal.

5UMINI5TR05 ORTOPÉDIC05 MERIDIANA S,l,

~[S

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família, Nou Can Caralleu

Navas de Tolosa, 283 - 287 Local 12 08026 Barcelona - TeL/Fax 93 351 2950 • SILLAS DE RUEDAS Plegables, fijas y especiales. l Q marcas europeas en sillas ultraligeras, eledrónicas, bipedestación .

• GABINETE TECNICO ORTOPEDICO Bitutores, prótesis, fajas, p lantillas ortopédicas

HERSAN 98 SL CI Ebro, 11 Tel. 936823594 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

y calzado a medida • AYUDAS TECNICAS Gruas, paralelas, andadores, bastones, camillas, barras para baño y wc., mobiliario técnico

• MATERIAL DE INCONTINENCIA DE ORINA

- En fonna

la clau

er a una vida

lena

Diversos facto rs ap u nten cap a un a societat f utura nova, , en q uè la reducció de Ilactivitat laboral deixa entreve u re un augment del te m ps dedicat a Iloci . Estem preparats per gaud ir de la v ida en una societat amb menys treba ll ? Sabem enfrontar-nos de manera sana a una gestió del nostre temps ll iure?

Agnès Gallifa

Els sociòlegs assenyalen que no estem preparats per viure el nostre temps si aquest no se'ns organitza des de fora.

Alguns dels símptomes que ho evidencien són l'angoixa dels jubilats que entren en crisi en el moment que han de deixar de treballar, l'hiperconsumisme com a forma d'oci o la generalització de formes passives de passar el temps associades a la idea de no fer res, com ara mirar la televisió o descansar.

pacions regulars per distreure's de les obligacions quotidianes".

I l'èxit per aconseguir-ho consisteix, segons el director tècnic del Poliesportiu Municipal sagrada Família, Alfons Font, "a tenir suficient autono-

mia per decidir el que volem fer, per fer-ho i gaudir-ne, tot evitant confondre el nostre oci amb activitats per combatre la soledat, l'ensopiment, l'angoixa o l'estrès". És per això que qualsevol de les activitats que s'organitzin per

També cal tenir en compte que moltes de les activitats que associem

satisfer les demandes d'oci, tant per als més petits com per als més grans,

al concepte de gaudir del temps de lleure (marxar els caps de setmana, les

ha de promoure el desenvolupament deia creativitat i de l'autonomia.

vacances, viatjar .. .) no sempre es poden traduir cam a autèntiques vivències d'oci, sinó com a rutines necessà-

Segons l'Alfons Font, "estimular la creativitat convertirà la persona en un individu curiós, inquiet, capaç d'aprofitar millor els recursos que l'entorn li ofereix, de cercar noves fórmules d'oci i de convertir el seu temps de lleure en un taller d'estímuls; d'altra banda, el desenvolupament de l'autonomia ens capacita per prendre decisions de manera independent, sabent en tot moment què volem fer, i evitar prendre el camí més fàcil de convertir l'oci en una aspirina per combatre la soledat, l'estrès o la rutina". El lleure, doncs, implica

ries marcades pels ritus de la nostra societat.

Creativitat i autonomia El Diccionari de la Llengua Catalana defineix el "lleure" com "el temps lliure de què hom disposa fora de les ocu-

L'objectiu principal de saber-nos gestionar el temps lliure és que aprenguem a gaudir-ne 16

TOT CLAROR

viure les activitats que realitzem de manera plaent i agradable, sentint com aquestes ens aporten un benestar físic i mental a través de moltes sensacions. Desenvolupar des de ben petits aquestes dues qualitats ens ajudarà que

en el futur puguem determinar lliurement i incondicional les activitats que ens permetran aprofitar el nostre temps de lleure,

Formar-se en el lleure Quan es parla de la formació de l'infant o del jove es tendeix a pensar en els estudis reglats orientats a camps de coneixement específics. Però la formació és un concepte més variat i atractiu que, si bé ha d'estar orientat a assolir una base cultural i a preparar per al món laboral, per a molts experts també cal que estigui orientada a satisfer les necessitats del "descans".

"Cal oferir als més petits activitats que els despertin la imaginació, que suposin un repte i alhora que els pla-

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ En forma El camí de la Fundació per promocionar el lleure en les activitats La Fundació Claror sempre ha intentat desenvolupar el concepte del lleure en les seves activitats, sobretot en les d'esplai i campus olúnpia, que han pretès anar més enllà d'oferir un servei durant els períodes no lectius. A més, el neguit pel lleure en altres moments de la vida quotidiana és ben viu.

Aquesta manera d'enfocar la vida queda reflectida en el Projecte Cultural. Per exemple, el Fòrum ofereix diàleg, intercanvi d'opinions i respecte; la Coral ens permet viatjar pels sentiments a través de la música i les cançons; els Amics de la Bici combinen dos elements tan nostres com són esport i natura, etc. Però la clau és que tothom qui hi participa ho fa amb l'objectiu d'ocupar el seu temps d'una manera lliure i personal i de convertir aquestes activitats en alguna cosa més que escoltar, cantar o pedalar.

Paral'lelament, la Fundació pretén proposar activitats per a la temporada vinent que satisfacin les expectatives d'oci de més persones: combinant esport, natura, farru1ia, gastronomia, aventura ... En aquest sentit, estem treballant en "La Ruta del Lleure", una aposta més per trobar-nos i gaudir del temps amb el que realment ens agrada i ens motiva.

guin, amb l'objectiu de formar una base d'experiències útils per al futur", afirma l'Alfons Font, amb molta experiència en el foment d'activitats de lleure . I afegeix que "aconseguir-ho no passa només per carregar d'activitats l'educació, sinó per despertar la curiositat dels menuts envers el que fan, estimulant la seva creativitat i assolint quotes d'èxit sense haver de recórrer a grans estímuls. En definitiva, aprendre a gaudir amb senzillesa de les coses petites ".

11

I és que el lleure està molt relacionat amb cadascú, i les experiències

acumulades influiran poderosament en el creixement de l'individu i en la construcció de la personalitat.

Tampoc no es pot oblidar la importància que té en les activitats d'oci el foment de les relacions interpersonals.

El fet de saber-se capaç de realitzar coses sols i amb altres persones millorarà la nostra autoestima i ens ajudarà a portar a terme les activitats diàries de forma més saludable, positiva i optimista. És a dir, a viure més d'acord amb nosaltres mateixos i d'una manera més coherent amb el que realment som.

Educant per a una nova cultura de Iloci Sembla que no donem prou importància al temps de lleure i, en canvi, cal que sapiguem oferir les claus per aprendre a organitzar-se el temps autònomament. Només d'aquesta manera generarem les llavors necessàries per adaptarnos a una societat futura en què el treball tindrà un paper diferent al d'ara.

El lleure ha de ser una eina per: • Conèixer-se i acceptar-se un mateix en cada etapa de la vida.

• Estimular la capacitat de relacionar-nos amb els altres i trobar elements comuns.

• Sentir-nos acceptats compartint un desig, un anhel o un objectiu quan prenem part d'un interès col, lectiu.

• Tenir grans somnis i ¡¡'Iusions i despertar la nostra creativitat.

• Descobrir les pròpies limitacions, fruit de la realitat d'un mateix i de l'entorn.

• Curiositat, ganes de saber i de conèixer, tant l'entorn més immediat com el més llunyà.

• Viure adequadament el temps, condicionat per la feina.

• Gaudir d'una bona higiene mental.

FEM UNA VISITA AL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMíLIA

TREBALLADORS DEL TEMPLE ENS PARLEN AMB PASSiÓ DE LA SEVA FEINA

Redacció i foios:

Esler Benach

El Temple de la Sagrada Família parla. Ho fan les seves parets, que amaguen un significat en cada racó, també les pedres que es moldegen per aconseguir aquella escultura que transmeti emocions i, ho fan, per descomptat, totes aquelles persones que dia rere dia hi treballen pensant, pi cant, moldejant, soldant o acompanyant a tots els visitants Acostar-se a la Sagrada Família és tot un plaer. Més enllà d'autobusos que col'lapsen el trànsit; més enllà de turistes despistats que obren els ulls -i els zooms de les càmeres- per intentar així copsar en una sola mirada la

més es pot nodrir de donacions i almoines.

immensitat d'una obra plena de detalls, dè formes i colors; més enllà,

Aquest fet és cabdal per entendre el ritme de construcció del temple, que des de 1883 ha passat èpoques molt crítiques, com el 1914, l'any en què Gaudí va haver d'aturar les obres per falta de mitjans econòmics dedicant-se

fins i tot, dels nervis d'aquells que vivim a la ciutat i que submergits en la

mentrestant a revisar projectes i maquetes de les naus. O com el 1936,

quotidianitat no sabem aturar el rellotge de la pressa per contemplar...

Més enllà trobem un temple que

amb la Guerra Civil que va portar a 20 anys de quasi nul·la activitat (a més, va produir-s'hi un incendi que va destruir

s'aixeca esplèndid i que amaga darrere les seves parets els treball, l'esforç i els pensaments de més de 100 persones que dia a dia -i ja fa 119 anys- viuen encoratjades per fer realitat èl gran somni arquitectònic de Gaudí.

molts plànols i dibuixos, per bé que van quedar il·leses les maquetes.

Avui, veiem com la Sagrada Família avança de pressa i a bon ritme. I és que l'augment de les visites turístiques representa un bon finançament.

Durant l'any 2001 van visitar-la més

Un Temple expiatori "És una obra que està en les mans de Déu i en la voluntat del poble". Aquesta era una de les frases més repetides per Antomi Gaudí. I és que el temple de la Sagrada Família duu en el seu nom la paraula "expiatori", que vol dir que not

La Sagrada Família és l'espai més visitat de Catalunya, amb més d'un milió i mig de turistes anuals. Amb aquest ritme de recaptacions, el Temple podria estar acabat en 20 o 30 anys

_____________________________________ Ileportat~ L'origen del Temple Era un dia de Sant Josep de 1882 quan es col 'locava la primera pedra d'un temple dedicat a la Sagrada Fanu1ia.

La idea naixia arran de la proclamació de Sant Josep com a patró de l'Església Universal en el Concili Vaticà l, de mans de Josep Maria Bocabella Verdaguer, un llibreter barceloní que havia creat l'Associació de devots de Sant Josep per implantar les teories socials de l'Església Catòlica al món obrer català. Bocabella va aconseguir comprar, el 31 de desembre de 1881, el solar més gran de l'Eixample, uns terrenys del terme de Sant Martí de Provençals, en una zona anomenada el Camp de l'Arpa.

Un cop iniciades les obres a càrrec de l'arquitecte diocesà Francesc de Paula del Villar i Lozano, la falta d'entesa entre aquest i Joan Martorell -que formava part de la Junta del Temple com a assessor tècnic- per com calia construir els pilars i els murs de la cripta va motivar que Villar renunciés a l'obra, perquè no yS feia com ell desitjava. l és aquest fet fortuït i casual el que fa entrar en escena Gaudí. Bocabella, quan Villar dimiteix, demana a Martorell que es faci càrrec de l'obra. Per educació Martorell rebutja l'oferiment, però proposa per a la feina el seu col · laborador Antoni Gaudí, el qual redissenya un projecte nou i més ambiciós.

d'un milió i mig de perso nes i, a mitjans del 2002, les xifres indiquen que el còmput anual superarà en escreix aquesta xifra.

La Sagrada Família és el monument més visitat de Catalunya i les darreres dades del mes d'abril indiquen prop del mig milió de persones, més de 80.000 visites més que l'any passat per aquestes dates.

Teresa Martínez i de Dalmases, patrona de la Junta Constructora i Relacions Públiques afirma que "el Temple

avança en funció dels diners que hi ha,

mai endeutant-se, però si segueix aquest ritme podria estar pràcticament acabat d'aquí a uns 20 o 30 anys" .

Més de 100 persones treballen a Pobra, a un ritme trepidant. Al carrer Mallorca no para de créixer la façana de la Glòria, dedicada a l'home i a la Creació

L'obra acabada Hi ha qui sosté que la Sagrada Família hauria de ser una obra inacabada i a qui no li agrada veure la mescl a d'estils que comporta qualsevol construcció que perdura al llarg de dècades. Però aquells que viuen immersos en la vida i el creixement de l'obra tenen una resposta clara per als més detractors. Teresa Martínez, per exemple, no deixa d'inquietar-se davant el dubte de si cal acabar l'obra de Gaudí.

Ella,com tots els que hi treballen, tenen clar que "qui ho afirma no coneix

el projecte o no l'entén. A qui li passa pel cap que Gaudí ideés un projecte d'aquesta envergadura pensant en que no s'acabaria?". Quant a la marcada

de la Passió significa la mort i, per tant, està tractada de manera més sòbria."

El debat, però, el conclouen les paraules de Gaudí: '~a sé que el gust personal dels arquitectes que em succeeixin influirà en l'obra, però això no em

dol; trobo que encara beneficiarà el temple. Marcarà la varietat del temps dintre de la unitat del pla general. Els grans temples no han estat obra d'un sol arquitecte".

La Bíblia en pedra El biògraf de Gaudí, Joan Bergós, descriu en el seu llibre una anècdota

diferència d'estils, sobretot entre la

que mostra ,la voluntat de Gaudí de reflectir la Bíblia en pedra. Explica que una tarda se'l va trobar assegut davant

façana del Naixe~ent i la de la Passió, Martínez afirma que cal saber quin sig-

la taula amb una llibreta oberta i que, en veure'l, li va comentar: "Veu ? En

nificat tenen i contextualitzar-les en el moment en què Gaudí les concep, així

aquesta plana hi ha tota la Doctrina Cristiana". De fet, no arribava a una

com en el moment que es construeixen: "La façana del Naixement la fa

pàgina i Bergós afirma que hi va trobar un "quadre sinòptic amb tots els

Gaudí volent expressar amb un estil més barroc l'explosió de vida; en canvi, la

conceptes fonamentals enginyosament relacionats".

TOT CLAROR

19

_Reportatge El turista despistat Quan Tot Claror arriba al Temple són les deu del matí. Només hi ha un grup escolar a punt per començar la visita i un turista despistat que intenta convèncer el noi d'atenció al públic perquè li deixi pagar 10 entrades amb la targeta (no duu diners, no té pin per treure'n del caixer i, per no tenir, no té ni la cartera per por a que algun carterista li prengui).

AI cap d'una hora, l'entrada és ja un formiguer i s'hi formen les primeres cues.

El coordinador de taquilles, l'Ismael Pernas, controla que tot mtlli, atén els problemes dels turistes amb el tipus d'entrades i resol dubtes, alguns dels quals ben surrealistes. Potser per la confusió de l'entrada combinada (visita a la Sagrada Faffi11ia més visita a la casa-museu de Gaudí que es troba al Park Güell), un turista despistat pregunta si pujant per l'ascensor s'arriba al Park Güell.

A les dotze, la cua de l'ascensor és notable o, millor dit, llarga, mentre nosaltres tenim la sort de fer-hi un viatge solets per parlar amb Vicens Johncox -que acompanya els turistes despistats al llarg dels 65 metres que recorre l'ascensor.

En tres hores i mitja realitza uns 60 viatges mentre algun turista espantat -pujada s(, pujada no- crida perquè té vertigen.

Alguns els toma a baixar, els altres es disposen a enfilar-se per les escales còniques que arriben a 90 metres. Quan els torna a recollir, un turista despistat diu que les columnes es mouen -de fet ho assegura i afuma que al fillal t'hi acostumes- mentre un altre pregunta amb bona fe cada quan es rega el xiprès (i assenyala amb el dit la façana del Naixement).

A punt d'acabar la visita, alguns d'ells entren a la botiga. La Carme Pastor fa 24 anys que hi treballa i sap que el més norinal és que hi comprin alguna postal, el producte estrella. Davant nostre, una parella japonesa -dels que més compren, segons la Carme- s'enduu u na figura de la Sagrada Faml1ia, el drac del Park Güell i potser una desena de pins.

Quan surten de la visita, el turista despistat s'ha convertit en un turista il 'lustrat que ja coneix millor Antoni Gaudí. Ja no anomena el Temple la "Granada Faml1ia" i ha descobert que l'única cosa que podria unir de manera física la Sagrada Faml1ia i el Park Güell és un telefèric d'uns quants metres de llargària.

Pol Vila, de blau, amb un grup de modelistes treballant el guix que torn ava a retocar. .. De les reproduccions a escala, la peça de guix a la mida definitiva, que col·locava i corregia segons la llum i el conjunt que formava amb els elements veïn s.

Un mètode labori ós i lent que, en gran part, segueix vigent avui en dia. És pe r això que, per molts ave nços tecnològics i diners de què es disposi, la Sagrada Família és una obra que requ ere ix te mp s, pac iència i la visió detallada i estudiada dels seus experts.

Deixebles del segle XXI M anoli Ramiro, guia en visites de protocol i treballadora del punt d'informació, ha hagut d'estud iar a fons Gaudí, però també la Bíblia: "A la Sagrada

Família tot és simbòlic. Cada torre és un apòstol, cada faça na és una part de la vida de jesús ... Aquesta obra no només és bonica, està plena de sentit".

Gaudí plasma en la Sagrada Família tots e ls se us co neixe m ents de la li túrg ia, q ue só n mo tts, n'est udïa l'acústica, la il 'luminació, la geometria, la mate màtica, experimenta nous mètodes de construcció, aprofita els recursos de la ciència mecà nica i de la i ndústri a, ut ili tza motll es per crea r form es ve ríd iques ja fossin animals o

20

TOT CLAROR

persones .. . I de tots aq uests factors en teni a una opinió formada, a vegades molt contràri a a la d'altres arq uitectes. És el cas de l'ús del motlle com a ei na que permetia copsar tots els detalls dels elements de la natura i les figures per després traslladar-los de manera fidel a la ped ra o el guix. I deia Gaudí: "Trobo tan ridícul aquest menyspreu a l'emmotllat com la pedanteria de ls pin tors i escultors que es donen de menys per consultar el natural i fa n les figures de memòria ".

Dels models -fossin amics, coneguts, moribunds, animals diversos ... - en treia motlles qu e retocava i treball ava ...

Dels motlles, rep rod uccions a esca la

El 1883, quan Gaudí va acceptar ferse càrrec del Temple Expiato ri de La Sagrada Família, tenia 31 anys. Encara no era un arq uitecte consagrat, però, sens dubte, és la Sagrada Família el que li marcarà la vida. Va ded icar-h i la resta de la seva vida, 43 anys. D'aquests, els últ im s 10 anys am b total excl usivitat renunciant a nous p roj ect~s, a cl ients, a diners i, fins i tot, traslladant-s'hi a vi ure.

En aquests darrers anys, Gaudí no és el mateix jove iJ.lusionat i apassionat que va assu mir el projecte. Un seguit de circumstàncies canvie n la seva personalitat i viu de manera plenament austera i ascètica. "Els més grans amics són

morts: no tinc família, ni clients, ni for-

_____________________________________ Iteportatgg Els "deixebl es de Gaudí" faran possibl e l'acaba ment de la seva obra en les prim eres dècades del segle XX I. Com Pol Vila, qui treballa al taller de modelistes, en una feina que li ha permès entendre l'arquitectura gaudiniana:

"Res és fruit de la inspiració del moment.

Tot té la seva lògica, la seva geometria.. . És una arquitectura brutal i, en contra del que sembla, no és difícil d'entendre".

¡

La seva feina consisteix a fer els models en guix, de tamany real i segons els plànols dels arqui tectes, d'on so rtiran els motlles que serveixen per fer el prefabricat. Però, abans d'arribar al model, hi

Els guies turistics, a més de conèixer Gaudi han d'estudiar la Biblia i altres escrits per explicar bé i dotar de significat l'obra les, que estaven al carrer M allorca, s'estan tras ll ad an t ca p al xa m frà d e Sard enya, en una operació que ha d'estar llesta a l'estiu. I si observem el Temple des de M all o rca veurem co m no

tuna, ni res. Així puc entregar-me totalment al Temple".

ha la feina de les maquetes i de projec-

para de créixer la façana de la Glòri a,

1/

que il ·lustrarà l'home dins l'ordre de la

Molts creuen qu e, ju stament en

70 o 1/25 i es van provant per veure que tot quadri bé".

Creació, el se u o ri ge n i la seva fi , les

aqu est darrer tram d e la seva vid a,

te: "Tots els projectes es fan a escala

Benaurances, les virtuts i els pecats ca-

ex plo sio na e n ell la ge ni a litat . En

Com ell, més de 100 persones tre-

paraul es del se u biògraf Joa n Bergós

ballen cada dia al Temple: paletes, pi-

M entre la construcció avanci, nous

"la producció dels seus deu anys darrers passa els límits de la més elevada arquitectura emportat per una creixent exultació lírica".

ca pedrers, mabri stes, arquitectes, etc. ,

signifi ca ts s'aniran pl asmant i qu an es

qu e pertanyen a l'obra o a empreses

posi el punt i fin al se rà qu an podrem

[

Gastronomia

pitals, l'infern i el purgatori ...

contractades per la Junta Constructora.

descobrir de manera definitiva la ge ni-

I el ritm e actual és trepidant. Les esco-

alitat d'Antoni Gaudí.

Jocs

Diversió

Per temptar la sort: Ruletes, Black-Jack, PuntoBanco, Pokers i Màquines d'atzar arrl b grans Jackpots.

Cada cap de setmana a la Sala Baccara, discoteca fins la matinada. Si vols una festa a mida , sopars a la carta, truca'ns i demana'ns mès informació.

.,

Exquisitssabors de cuina mediterràniai internacional cada nit a Le Gourmand . La Terrazza original cuina italiana "al dente". La Brasserie autèntica cuina de mercat per din ar o sopar. Els caps de se tm ana Gran Buffet d'especialitats

~~~~~~~. mediterrànies, ~

marisc i sabors de mar.

___ ~letune i

c::lll ~' ~'~ ~ r=·~ ~'~

INTERNET

__________________________________________________R_e_d_oc_c_ió_:_A_9n_è_s_G_o_lIi_fo

LLIBRES

Els superpoders de Pétalo, Burbuja i Cactus www.cartoonne twork.com/

powerpuff

Aques ts personatges d'animació d'aspecte naïf i colors estridents s'han convertit en dib uixos de culte per als més petits i per als no tan petits. Les Supernenas creades pel Professor Utoni um ll uiten contra una variada gamma de malvats que amenacen la ciutat. Després de l'èx it televisiu, Pétalo, Burbuja i C6ctus arri baran el 3 de juliol a les pantalles americanes. A Espanya podem consolar-nos visitant-ne la web.

ELS GRONXADORS. ..

MÀRIAM SERRÀ ED. LA GALERA Els gronxadors de la mar és una aventura fa ntàs ti ca q ue, ben segur, divertirà els lectors més joves. En Narc ís és un noi d' un poble de l'Empordà, la terra de la Tramuntana. Un bon dia, als dotze anys, el pare del vailet se l'emporta a pescar amb la barca. E l mal temp s els fa naufragar i en Narcís inic ia un viatge fa ntàs tic pel' les cos tes dels Països Catalans.

LOS TRAZOS DE M . . .

BRUCE CHATWIN VIAJES ÀLTAlR Los trazos de la canción és una re fl ex ió molt interessa nt sobre l'experiència del viatge per a l'home contemporani. Bruce Chatwin expl ica la seva experiència viatjant per terres dels aborígens australians. Els cants, els mites i les ceri mònies de l' Austrà li a nati va pensen la terra com una partitura musical que, tot cantant-la i resseguint-la, permet conèixer l'ànima del territori.

FRANCESC BOIX, EL. . .

BENITO BERMEJO RBA EDITORES F rancesc Bo ix. El fo tògraf de Mauthaussen és un testimo ni excepcional sobre el camp d'exte rmini nazi. Francesc Boix, presoner i treballador del laboratori fotogràfic del camp, va aconseguir, a mb l' ajuda d' a ltres companys, amagar du rant tots aques ts anys un es im atges qu e hav ien es tat captades pels SS, quan el camp de concentració estava en plena acti vit a t.

,_n,~ I.j , 1;\'I.

.,IUII\Vl .,

~,~':~.::f~;.IÜ

"

L'any Verdaguer www.anyverdaguer.colD

La web de l'any Verdaguer inclou la informació més completa d'una programació que vol homenatjar e l poeta i escriptor de Folgueroles en el centenari de la seva mort. Sembla que conjuntament amb l'arquitecte contemporani, Gaudí, Verdag uer reclama reconeixement aquest 2002.

EN DEFENSA PRÒPIA J ACINT VER DAGUER TUSQUETS EDITORS En defensa pròpia és un recull d'articles en els quals Jacint Verdaguer expressa el dolor que sent per causa del rebuig del seu protec tor, el Marqués de Comillas, i dels superiors ecles iàs tics, pels seus con- . tactes amb visionaris i exorcistes.

La reedició, a cura de Narcís Garolera, constitueix una fita capdal del periodisme i la prosa contemporània catalana.

MÚSICA ,

HAIKÚS EN TEMPS DE...

M IQUEL MARTÍ I POL EDI CIONS 62 El Haikú, amb una forma brev íssima i simple, és un dels gèneres més significatius de la literatura japonesa. A Haikús en temps de guerra, Miquel Martí i Pol aborda aquesta mètrica oriental per ex pressar les paradoxes del nostre segle. A tall d'exemple: "L'oreig recorda la bla va llum dels d ies perduts per sempre".

...............................................

LA REVANCHA DEL TANGO

NNWANlMR/

GOTAN PROJEG 2001

CAREFULLY 2001

Els franco argentins Phl1ippe Cohen Soal, Christoph H. Mueller i Eduardo Makaroff són els res ponsables d'una rica fusió entre milangas i cbacareras amb rUtIleS electrònics.

El resultat és un record de l'esperit del tango, al més pur estil d 'Astor Piazzola, que sap adaptar-se a ritmes de ball més contemporanis.

BILLY WILDER ...

ED SIKOV T USQUET S EDITOR ES E l 28 de m arç va morir Billy Wilder. Billy Wader. Vida y obra de un cineasta ens relata la biografi a del director de vi nt-i-cinc pel ·lícules magnífiques. Tot i la negativa de Wilder de plasmar la seva vida e n paper, Sikov presenta una investigació ai voltant d'una de les peces centrals de la història del cinema de Hollywood.

H

/SMAELLÓ DABAH 2002

Careful1y és el prime r disc e n so- Dabab , és un homenatge a Dabah litari de l'especial artista Najwa Ma1ik, un líder espiritual i religiós Nimri. Sense Carlos Jean, Najwa senegalès que ''va fer molt per la es presenta molt més suau i inti- pau al continent". Per aquest momista. Recordada per donar sinto- tiu, aquest disc excepcional parla de nia al reconegut programa de La 2 pau, d'amor i desigualtats. Amb la "Versión Española", Nimri avan- guitarra i l ' harmònica, la veu ça cap a un so que l'agermana amb d'Ismael LO és una veu de denúncia la islandesa Bjork. a l'oblit que pateix l'Àfrica en el nostre segle.

ELEN/ KARA/NDROU MUSIC FOR FILMS 2000 Les bandes sonores de Karaindrou,

més que un rerefons, són part essencial de les imatges projectades en panta1la. Els instruments grecs tradicionals, combinats amb instruments de corda i vent, remeten a textures sonores minima1lstes, que fan de Karaindrou una de les figures més interessants del panorama musical d'avantguarda.

leure i Cultura CULTURA POPULAR

ESPORTS PING-PONG I BÀSQUET

EL 21 DE JUNY, GAUDEIX DE LA MÚSICA

8 d e juny Fe ta del Ping-Pong i del Bàsquet en commemoracl6 del centenari de l'Agmpaci6 Mún,a Organitza: Federacl6 Catalana de Tennis Taula, Agmpacl6 Mún,a i Àre-HI'Esports de l'Ajuntament

La Festa de la Música s'ha convertit en l'única manifestac ió cultural paneurop ea dedi cada a la mú sica viva.

Cada 21 de juny, coincidint amb l'inici de l'estiu, la música omple els carrers i les places de ci utats de tot el món: Atenes, Berlín, Brussel·les, Budapest, Luxemburg, Istanbul , Li ve rp oo l, Nàpo ls, Ro ma, París,. Praga Barce lona (qu e va afegir-se a la xarxa europea de ci utats organitzadores de la Festa de la Música al 1996).

Allun yant-se dels festivals que es concentren al voltant d'un co mpositQr o gènere musical determinat, es tracta d'una festa popular gratuïta, que busca la participació de professionals i amateurs.

Va ser el Ministre de Cultura Jack Lang qui, el 1982, va organitzar-ne la primera edició a França. El 1997 va ser elaborada i signada la

'..

Més infolm acl6: 93 402 3000 hup:/ / www.fct.org

Carta Eu ropea de la Festa de la M úsica, que agerm ana i crea una xarxa de ciutats qu e ce lebre n co njuntament aqu est esdeve nim ent.

L'o bj ectiu prin c ipal és populari tza r la pràctica musica l i famili aritza r les perso nes de qu alsevo l edat o co nd ició socia l amb expressio ns musicals dive rses, fin s i t ot aqu ell s gè neres qu e acostum en a consid erar-se co m a menors (músi qu es popul ars i tradi cionals, j azz, rock, rap, tec hno, etc.).

La música a tot arreu El s audito ri s i les sa les es peci alitzades deixen de se r els espais exclusius de represe ntació.

A Barce l o n a, l 'a ny 1998, la pl aça Catalun ya va se r ocupada per un ce n-

NATACiÓ Del 13 al 27 de juny Campio nat del m6n de natacl6 Organitza: Federaci6 Espanyola d' Esports

MOTOCICLISME 14 d e juny

te nar d'in strum enti stes i músics qu e, sota la direcció de Sa nti Ari sa, va n oferir un es pectacle de percuss ió qu e va so rp en d re el pú bli c mul ti tu di nari assiste nt. A part ir d'ales hores aqu es ta festa ha ex pe rim enta t un creixe ment co nstant, any rere any.

Per a aqu est 2002 a més de l'ocu pació ja tradi cional de ca rre rs, pl aces, estacio ns de metro o 'mu se us, la Festa de la Mú sica barce lonina proposa activitats d'interès destacat. Un homenatge a Xavi er Montsa lvatge o un a òpera in èdita d'Enri c Granad os al Gran Tea tre del Li ce u en só n

Gran Premi Marlboro dEspanya de motoci-

clisme al Circuit cie Catalunya Organitza: Circuit de Catalunya Més infonnaci6: 93 571 9700 http:// www.circuitcat.com

CICLISME Del 17 al 23 de juny 82a Volta Ciclista a Cat.'lIunya Arribada: 23 de juny dava nt del Temple Sagrada Fanu1ia (Marina) Més infonnaci6: 93 43182 92 http://edosof.comlvolta02

NATACiÓ 7 de julio l Mulla't per l'esclerosi múltiple Organitza: Fundaci6 Claror Més infonnaci6: 93 47613 90 http://www.c1aror.OI'¡i¡

bons exe mpl es.

-------------------------------

CINEMA

EL HOM8RE QUE NUNCA. ..

CONFES/ONES ÍNT/MAS ...

VETEASA8ER

ALÍ

DIR.: JOEL I ETHAN COEN

DIR. DIANE KURYS

DIR .: JACQUESRIVETIE

DIR MICHAEL MANN

El bombre que nunca estuvo allí s'incriu dins les pel' Hcules de gènere negre dels Coen, com S",.gre Ftictl o Fargo. Ed Crane és barber en un poblet del nord de Califòrnia. La seva vida és tan monòtona que no s'altera quan descobreix que la dona l'enganya; al contrari, farà xantatge a l'amant perquè l'ajudi a invertir en un nou negoci.

Confesiones íntimas de una mujer reflecteix la història de George Sand, pseudònim de la Baronessa de Dudevant, que marx a del París revolucionari i romàntic de 1832 per fer carrera literària a províncies. De la coneixença amb Alfred de Musset, un dels poetes i escriptors més significatius de la seva generació, naixerà una relació apassionada.

La pel'lícula narra la vida de tres

Muhammed Alí és un dels personatges més estimats de la història dels Estats Units. La pel ' lícula recorre la biografia del boxejador, des dels inicis de la seva carrera fins a la gran lluita contra Foreman l'any 1974. Will Smith és l'actor encarregat de donar vida al campió, líder i gran figura mediàtica, que. va marcar tota una generació d'americans.

dones i tres homes durant la breu aparició en cartellera del Corne tu mi vuoi, de Pirandello. La protagonista de l'obra, Camille, torna a París després d 'haver passat els darrers tres anys a Itàlia. París es convertirà en el teló de fons de la relació que es va establint entre els personatges, cada vegada més complicada.

~lellJre

i

C::ll ~=l~tlJ =,~I=J1l ~ , __________________________________________~_______R_e_d_oc_c_ió_:_A_9_nè_s_G_o_W_lfo

SETMANA DE CUBA CENTRES cíVICS CAN BASTÉ I LES BASSES DEL 3 AL 9 DE JUNY

"Univers Gaudí". CCCB. Del 30 de maig al 8 de setembre L'exposició pretén donar a co nèixer la manera com Gaudí va entrar en co ntacte

Durant una set mana , e ls Centres Cívics de Can Basté i Les Basses organitzen una setmana sobre Cuba, on hi haurà una exposició fo togràfica sobre el país del Carib (Per a més informac ió: Can Basté : Pg .

Fabra i Puig, 274-276. Tel. 93 420 66 Sl. Les Basses : Teide, 20. Tel. 93 407 29 27).

amb els se us co ntemporan is: les influ ències qu e va rebre l'a rquitecte i com ell va co nvertir-se en font d' inspiració per a altres artistes.

La mostra s'estru ctu ra en tres apartats que no segueixen una estructu ra cronològica, ja que en l'obra de Gaudí els motius van repetint-se de manera permanent i nal d'interpretar la idea d'obra d'art total ,

reite rativa .

El primer apartat se ce ntra en el mo-

tot fent un a síntesi entre art i arquitectura.

ment cultural i artístic vigent durant els anys

La darrera part de l'exposici ó mostra les

de formació i producció de Gaudí. És mo-

influències que va exercir Gaudí sobre els

ment d'influ ència medievali sta, dels dife-

artistes posteriors.

En definitiva, es tracta d'una mostra

rents exotismes, Wagner, Ru skin , els prerafaelites i els Arts & Crafts.

La segona secció presenta l'obra de l'ar-

co missa ri ada per Juan José Lahuerta que,

quitecte i, sobretot, la seva manera perso-

mental i estètic de l'arquitecte.

ben segur, perm etrà endinsar-se en el món

JORNADES "TALLERS OBERTS A CIUTAT VELLA" FOMENT DE LES ARTS DECORATIVES DE L'1 AL 30 DE JUNY Les jornades organitzades pel FAD són un clàssic per als curiosos que vulguin conèixer els tallers d'artistes que treballen a Ciutat Vella. (Per a més informació: 93 443 75 20. http://www.iadweb.com).

"ENS AGRADARIA REDUIR ELS RESIDUS" CENTRE DE RECURSOS BARCELONA SOSTENI. BLE 13 DE JUNY

Roméo et )uliette, al TNC

El Grec torna a l'estiu de Barcelona El Festival d'estiu de Barcelona arriba a la 26a edició aquest estiu, amb

Aquesta xerrada planteja solucions alternatives per aprofitar els béns residuals que produïm. (Per a més informació: CI Nil Fabra, 20. Tel. 93 237 47 43 . http://www.bcn.es/ mediambient).

més d e 60 espectacles i la peculiaritat d e t e nir Nova York com a ciutat co nvidada.

El festival s'inaugura el 25 de juny

REVISTES

amb L'Òpera de tr es rals, de Beltolt Brecht, en una versió dirigida per Calixto Bieito.

Durant 6 dies -finalitza el 30 de junyLes Ballets de Montecarlo presen-

grans noms de l'escena nacional i interna-

ta una versió jove , estilitzada i emi-

cional arribaran als escenaris de la ciutat:

nentment visual del clàssic de Serguei

el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, el

Prokofiev. Jean-Cristoph Maillot, que

Romea, el Grec ... Espectacles de teatre,

dirigeix la companyia des de 199 3, és

dansa i música per a tots els gustos, alguns

KULT

un dels coreògrafs francesos amb més

d'estil novaiorquès, ja que sota el títol

proj ecc ió internacional. Aquest exitós

Barcelona Loves New York el Festival ha

Amb tres euros podíeu comprar-vos un entrepà de formatge, mig quilo de préssecs o un bitllet de tren Barcelona-Sitges i, a partir d'ara, també la revista Kult, estrenada recentment. Aquesta publicació presenta continguts de cultura i actua. litat a mig camí entre els suplements dominicals i les revistes de disseny.

Roméo et }uliette compta amb una

reunit alguns dels noms més interessants

impactant esce nografia d 'E rnest Pig-

de l'escena d'aquesta ciutat.

non-Ernest. El muntatge es podrà veu-

Si voleu el programa d 'actes complet

re del 20 al 23 d e juny a la Sala Gran

podeu consultar-lo a la pàgina d'internet

del Teatre Nacional de Catalunya .

www.grec.bcn.es

24

TOT CLAROR

- - - -- - - - - - - - - - - - L leure i

Cultura

PASSATEMPS

CONCURS

PARTICIPA-HI I GUANYA!

SOPA DE LLETRES Troba el nom de 9 futbolistes espanyols que participin al Mundial 2002

Un magnífic /lpack Claror/l format per motxilla, samarreta, ronyonera i gorra

E A S T R l

S T A N

S L E T E R l

S T l

R E R E L X S E F U El concurs del passat número el va guanyar...

l

L R Z DMA

e

U

o o

V E A

e

l

L'E s PO RTIU C LAR O R

Participeu-hi enviant-nos la butlleta per correu a revista Tot Claror (Sardenya 335 , baixos, 08025 Barcelona) o dipositant-l a a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Família , Marítim o Nou Can Caralleu .

Cognoms __________________________________

TEST

Demostra la teva cultura esportiva

Adreço _______________________ Te lèfon ___ _ _ _ _ _ __

Ciutat

-------------------------

o

A D U F E R E R U S

r---~-------------------I

Nom

A T

R L E E U T R U T .T D S B F Q p A D D l o L l S U L B E X H

ABO NA DA DE

~

R Q

E D J

A U T Y L ROSA RUCOBA

l

Edat

----------------------

1.

Com es diu l'e ntre nador de bàsquet del Caprabo Lleida?

Quin equips han jugat la final de la lliga de waterpolo?

De quin equip argentí prové Maxi Rodríguez, jugador fitxat pel RCD Es pany o l?

Quin pilot ha guanyat el Ral·li d'Arge ntin a?

Quin motocic lista va guanyar al circuit de Le Mans en categoria de 250cc?

Qu è penses de la re vi sta Tot Claror?

2.

1. Què és el q ue més t'ha a gradat d'aquest número?

3.

2. I q uè t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4.

4. A qui t'agradaria que e ntrevistéssim?

5.

5. Què creus q ue li fa lta, a la revista?

Ol"!N !SUOd (ç ''''! US sopu::> (p 's,(oq PlO S,IIOM ON (€ 'lI.puqeS N:J ! p'u O¡'J:UH 8 NJ (Z s ~)jJ 0J. I1pg ( I :S;)lSodS'JlI

6. Globa lment, quina nota p osaries a la revista, entre l'I i el l O? L _______________________

~

Bar

Restaurant

T'agradaria Conèixer...

8¿'~

B rase rfa Menjars i sopars per a grups i empreses .

Propostes de menú a la seva mida Descomptes especials per els abonats del Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família

Sl T'AGRADA MENJAR BÉ.. .

REPETIRÀS/ VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

Guia de Serveis i COnlpres

GARCíA - JIMÉNEZ • Dret civil • Separacions - Divorcis • Accidents • Acomiadaments • Invalidesa Còrsega, 528, esc. esq. 1r 3a . 08025 Barcelona Tel. 93 347 93 77 - Fax 93 347 99 39

EspaRTS • Hacemos equipaciones para clubs y colegios.

• Fabricación propia • Sudaderas-Batas-Chiíndals-PolosCanguros ...

• Serigrafía-Bordados-Transfer Casals y Cuberó, 216 . 08031 BCN Tel. Fax 93 350 50 16

PASTISSERIA FUSTER • Una dolça especialitat de Crocant i xo colata • Pedres Sagrada Família

Rosselló, 436-438 (xamfrà PadilIa) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

CI Rosselló, 378, B. dreta 08025 Barcelona Tel. 93-446 01 56

XANA MODA íNTIMA

XARCUTERIA NEBOT • La millor qualitat al millor preu

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

Saló qe p~f!Uqueria lestellca

Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente ... ;) 24 PCs -19" - ADSL 512kSomosL33T Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)

• Tot en roba interior per a home i dona • Especialistes en talles grans Muntanya, 49 . Tel.: 93 436 47 94 08026 Barcelona

• Mil detalls per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família

Còrsega, 511. Rosselló, 396 Tel. 93 456 76 07

JOIERIA-RELLOTGERIA ORIGINAL, DISTINTIVO ·MODERNO

BAR LA PEDRETA BARCRYKET • Dinars i sopars casolans • Assortiment de tapes • Ambient.agradable Marina,271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21 i Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01

RElLOTGES :

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

- Dkny - Fossil - Spoon - Guees Racer - Akteo - Radiant - Philippe Starck - Creo - Nike - Pulsar - Radiant Oro JOIERIA: - Dissenys exclusius en plata i or Provença, 548-2 de Maig' 08025 BCN Tel. 93 450 35 11 www.miescaparate.comlodm-sl

• Mobiliari i decoració • Som professionals: tenim una solució per a cada espai.

Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

• Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Farru1ia Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

• • • •

LoteriaNaciona1 Travesses Bonoloto Primitiva

JOIERIA ALMOR

BAR RIBEIRA • Entrepans, tapes i vins gallecs

Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85

LA YAYA AMELlA • La cuina del bacallà

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

EDIFESA- COFAC • Ferreteria professional i parament

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49 correu: EDIFE@eresmas.com

ARTEMISIA RESTAURA • Conservació i restauració d'obres d'aft i anti guitats • Compra-venda de pintura Passatge de Sant Pau, 16 08025 Barcelona Tel. 93 456 47 64 . 670 040 983

~

~

Consulta naturòpata. Reflexologia poda\. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

FARMÀCIA BENEDICTO

FERRETERIA PABLOS-COFAC

• Toldos en todos los modelos, manuales y eléctricos • Cédulas fotoeléctricas • Automatismos • Lonas acn1icas • Fibras de vidrio

• Homeopatia • Dermofarmàcia • Dietètica

• Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

Josepa Massanés, 27 Tel.-fax 934569286 08026 Barcelona (Clot)

Rosselló, 437 (entre Marina i Lepant) 08025 Barcelona Tel. 93 436 75 18

GABINET TERÀPIA PSICOCORPORAL

QUIROMASAJISTA DIPlOMADO

Depressió, ansietat, pèrdues ...

Teràpia per a joves i àdults Tel.93 325 55 70 • Hòres convingudes www.terapiabioenergetica.com

o 20 años de experiencia . Especialista en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas.

JUAN GENOVÉS . Zona Sagrada Familia.

Tel. 93 457 93 73 (hora s convenidas)

o o

!!

SATA Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris

institutsodontològics

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 Tel.lFax 93 217 03 64

• Ben a prop teu

Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00 • Molt a prop teu

Sardenya, 319,baixos Tel. 93 457 04 53

MAROSA CENTRE ORTOPÈDIC Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és nec.essari avançar els diners . Ortopèdia en general.

Sardenya, 388 . Tel. 93 456 76 30

MICROLASER OCULAR

especlallstas en clrugla refractiva

"Libera tu mirada de gafas y lentes de contacto" • Condiciones esp.socios y fam. Claror • Visita diagnóstica y gratuita • 20% dto. en el tratarniento • Sistema personalizado financiación ¡Desde 49 euro s al mes!

Teléfono información: 93 215 22 18

ACUPUNTURA"HOMEOPATIA Consultas y tratamientos o Masajes terapéuticos. Shiatsu. Fitoterapia o Horas convenidas Córcega, 462, pral. 3a . 08025 BCN Tel. 93 207 37 83 . Móvil 619 36 62 30 o

PSICOLOGIA ClíNICA MONTSE VALLS: Psicóloga esp.en depresiones y problemas sexuales.

JUAN GENOVES : .hipnólogo especialista en fobias y estrés.

Tel. 93 457 93 73 www.montsevalls.com correo: info@montsevalls.com

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA·FORTUNY • Especialistes en plantilles • Cotilles a mida, fèrules • Genu-valgo • Pròtesis mamàries • Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguretat Social

Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 • 93 436 66 88

• Tractament d'aigües i piscines • Pressupostos sense comprorrús

SATAGUA

C/Holanda,41 Polígon Industrial Pla de Llerona08520· Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 . Fax 93 846 52 11

Tratarniento de aguas • Instalaciones industriales • Piscinas, desca1cificación • Desmineralización • Esterilización

SCM, S.l.

Pasaje Porta,29 08016 Barcelona Tel. 93 340 42 54 Fax 93 352 15 59

• Serveis finques urbanes i industrials o Consergeria. Neteges. Manteniment Nàpols, 268 . Tel.lFax 93 207 30 74 Tel. 93 531 68 73

~

REXEL • UTISAN • Distribució de material elèctric • Aire condicionat, calefacció, fontaneria • Xarxes informàtiques • Automatismes, iHuminació

~~pl~~

• Empresa constructora de les obres de la piscina de l'Esportiu Claror • Empresa encarregada de les obres de Nou Can Caralleu

Begur, 36 . 08028 Barcelona Tel. 9343111 88 Fax 93 431 66 20

Av. Josep Tarradelles, 8-10, 3a planta Tel. 93 493 01 32 • 93 493 01 00 Fax 93 493 01 34 Adreça el.: naicalae@copisa.com

FERZAM, S.A.

~~.:

Speak ..,~ digital .

• Climatització industrial • Instal·lacions especials (hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial

• Telefonia mòbil • Telefonia fixa • Telefonia lliure • Accessoris • Canal +, Canal Satélite Digital i Quiero

Sant Quintí, 29 08026 Barcelona Tel. 93 456 78 07 - Fax 93 347 11 79 Adreça el.: ferzam@cconline.es

Sardenya, 342 08025 Barcelona Tel. 93 456 59 33

11 POLIGRAS

. . . . . Mallmar

IIIBÉRICA, S.A.

Viatges de Noces (escolliu el viatge i les maletes us les regalem nosaltres).

• Creuers • Viatges exòtics i a mida • Safaris fotogràfics, Trekking i expedicions • Caps de setmana d'aventura • Cotxes de lloguer· Bitllets d'avió CI Mallorca, 362 . 08013 Barcelona

• Instalacions deporti vas • Césped artificial

Campoamor, sln. Nave 7 08290 Cerdanyola del Vallès Apto. de correos: 182 Tel. 93 589 85 32 Fax 93 675 34 64

Tel. 93 458 20 67 "

• FUNDACiÓ CLAROR

b.,.STAL-LACIONS

LES INSTAL"LACIONS CELEBREN EL FINAL DE CURS AMB JORNADES FESTIVES

DISSABTE 15 DE JUNY, FESTA DE L1ABONAT AMB MOLTA DIVERSiÓ Els Poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim coincideixen a organitzar una diada amb un munt d'activitats, lúdiques i esportives, adreçades.a tots els abonats Una altra temporada és a punt de posar e l punt i final per deixar pas a l'interval de l'estiu que, sense que signifiqui deixar de practicar esport, ens conduirà a la nova temporada 2002-2003. l, per acomiadar-nos dels companys de curs, dels monitors i dels treballadors què millor que gaudir d'un dia ple d'activitats que tindrà com a traca final el ball amb orquestra, ja tradicional.

Festa 'aquàtica

Les àrees d'activitats aquàtiques del Claror i del Sagrada Família organitzen conjuntament al Poliesportiu Sagrada Far;nília la quarta edic ió de la Festa Recreativa Aquàtica, una jornada lúdi ca oberta a tots e ls abonats i per a totes les edats (a partir dels 2 anys).

A la Festa es pot passar una bona estona amb inflables, música i jocs que or- O ganitzara n els monitors.

Per participar-hi només cal apuntar-se a la recepció de qualsevol dels dos poliesportius abans del 15 de juny (places lim itades).

El Marítim també ofereix classes obertes d'aiguagim i gimnàstica en aigües profundes per a tots els abonats, a més de molta música amb

28

TOT CLAROR

Hi haurà activitats lúdiques i esportives a les 3 insta1·lacions. I a la nit, un ball amb orquestra a les pistes de l'Esportiu Claror Woman , Fama o El Trenca-

ball de cloenda i sessió de relaxació inclosa.

Les Escoles Esportives

Els petits i els joves treballen durant tot e l curs i els darrers dies preparen a co nsciència la festa que mostra a la família tot el que han après. D'una banda, a l'Esportiu Claror s'organitza el Torneig de Taekwond o amb una competició entre els esportistes de la secció

i una exhibici ó dels menuts.

I la secció de judo ho cele-

bra de manera més peculiar, amb jornades de portes obertes a les classes durant tota la setmana, del 17 al 21 de juny.

La secció de bàsquet també orga nitzarà diverses activitats per al dia 15 (informació a la pàgina 36).

També les noies que practiquen dansa clàssica i jazz al Claror presentaran coreografies amb temes com Pretty

al tradicional festival, que es farà el 16 de juny a la Sala Calassanç.

I el Poliesportiu Sagrada Família organitza una colla d'exhibicions de les diverses disciplines de les escoles esportives . El matí començarà a les 9.30 hores amb el judo i seguirà, en intervals de 30 minuts, amb la ini ciació esportiva, el bàdminton, el patinatge, la gimnàstica rítmica, la psicomotricitat i l'escola de bàsquet. nous

Marítim: Classes obertes

Ball amb l'orquestra Swing latino al pati del claror Cada centre .organitza les seves activitats, però en la Festa del Soci hi ha un punt de trobada dels abonats de les instal'lacions gestionades per la Fundació Claror. És el ball de la Festa del Soci, que cada any s'organitza als patis de l'Esportiu Claror.

El ball començarà a les 22.30 hores, a càrrec de l'orquestra Swing Latino, i les entrades es podran adquirir a la recepció de les instal·lacions. El preu de la venda anticipada és de 3,50 euros per als adults i de 2 euros per als nois i noies entre 6 i 14 anys. Si les entrades s'adquireixen a darrera hora del dissabte, de 21 a 22.30 hores, els preus seran de 5 euros per als adults i de 3 euros per als joves.

A més dels jocs als espais aquàtics, el Poliesportiu Marítim vol celebrar el final de la primera temporada amb classes obertes per a tots els abonats: ioga, de 10.00 a 11 .00 del matí; balls llatins, d'll.00 a 12 .00h; aeròbic, de 12.00 a 13.00h, i activitats a l'aire lliure amb els camps de voleiplatja, oberts durant tot el matí.

FUNDACiÓ CLAROR

ESPORTIU CLAROR L'ESPAI AQUÀTIC QUEDARÀ TANCAT A PARTIR DEL

25

DE JUNY I FINS AL

30

DE SETEMBRE

LIEsPORTIU CLAROR OFEREIX ALTERNATIVES ALS BANYISTES Vint anys després de la seva inauguració, l'Esportiu Claror remodelarà les piscines: hi haurà reformes tècniques que milloraran la seguretat, la higiene, la imatge i el benestar Per últim, s'obrirà una fi-

El dimarts 25 de ju ny, la piscina de l'Esportiu Cla ror es tancarà per ta l de dur-h i a terme les obres de millora

nestra per a l'entrada d e llum natural i s'engrand irà la que actualm ent hi ha en la

més importants que ha afrontat des que es va inaugurar la instal ·lació, el 1982, i que s'allargaran fins al 30 de setembre.

planta superior de la piscina. També s'està estudiant

La reforma de la piscina comporta també el tancament de la zona aquàtica i

Les solucions

la possibil itat de col· locar-hi podis i una manta tèrmica.

de relaxació, on hi ha els hidromassatges, les saunes

proced iment que n'assegura una millor qualitat. També se substituirà tot el circuit de

i el bany de vapor, però no afectaran el funcionament normal de la resta d'espais

depuració (bombes, filtres i xarxa de conduccions), es construirà el vas de compen-

esportius.

La sa la de fitness i espais

sació, es millorarà la instal ·lació tècnica del dipòsit d'ai-

adjacents -zona cardiovascu lar i d'estiraments, sala

gües de sortida i es col·locarà

de ritme, de tennis taula i àrea de salut- seguiran funcionant amb tota norma li-

una nova planta climatitzadora per al tractament de l'aire dotada d'un sistema de control automàtic.

D'altra banda, també s'executaran canvis en elements més visuals. Se substituiran tots els elements d'acabats del recinte, com els revestiments de platges, del vas de la piscina i l'enrajolat de les parets. Es col·locarà un fals sostre nou que permetrà una major capacitat d'absorció acústica i es canv iaran tots els elements d'enllumenat del recinte.

tat, així com el pavelló i dues de les tres pistes exteriors, que estaran a disposició dels abonats amb els mateixos criter is que en anys anteriors.

Les obres al detall Les actuacions que es faran

a la piscina seran

bàsicament tècniques, tot i que segurament li canviaran per complet la imatge.

D'una banda, es canviarà el sistema de renovació de l'aigua, que passarà a ser per desbordament perimetral (com en la piscina petita), un

Per tal de pal'liar el tancament de la zona aquàtica, els usuaris podran accedi r a la resta de les instal·lacions gestionades per la Fundació Claror: Sagrada Família, Marítim i Nou Can Caral leu. És important que, per tal de no entorpir la marxa normal dels centres, totes les persones abonades a l'Esportiu Claror que vu lguin utilitzar alguna de les tres instal·lacions aquest estiu ho comuniquin ben aviat a la re-

Les peculiaritats del Marítim i de Nou Can Caralleu Poliesportiu Marítim: com a centre de talassoteràpia, gaudeix d'uns serveis i un funoiomament sensiblement diferents als de l'Esportiu Claror. És per això que els abonats del Claror que em vulguin utilitzar les instal'lacions hauran de pagar un suplement per al conjunt dels tres mesos:

• Quota infantil o targeta rosa: 10 euros • Quota individual matinal, cap de setmana o tot el dia: 15 euros • Quota individual migdies o vespres: 8 euros • Quota familiar: Segons els membres de la unitat familiar que vulguin utilitzar la instal'lació: 1 persona: 10 euros . 2 persones: 20 euros . 3 o més persones: 25 euros Nou Can CaraIleu: en aquest cas no cal pagar cap suplement afegit a la quota, però sí que hi ha alguns condicionants quant a l'horari.

La piscina descoberta es podrà fer servir sense cap més limitació que la modalitat d'abonament els mesos d'ag0st i setembre. El mes de juliol, però, només es podrà utilitzar als vespres, entre les 18.30 i les 22.00 hores

cepció del Claror i emplenin una enquesta (que ens ajudarà a obtenir una informació més detallada de la voluntat dels nostres abonats).

Cal tenir en compte que, si bé el Poliesportiu Sagrada Família té unes instal·lacions i possib il itats d'ús -quant a quotes i modalitats- similars a les de Claror, les peculiaritats de Nou Can Cara lleu i, sobretot, dèl Marítim els fan sensiblement diferents i comporten algunes observacions quant a horaris i suplements econòmics (vegeu quadre).

TOT CLAROR

29

• FUNDACiÓ CLAROR

MARíTIM

MARíTIM: LA MILLOR OPCiÓ PER GAUDIR DE L1ESTIU A LA CIUTAT Vobertura de l'Espai de platja, l'accés directe a la platja des de la instaUació i noves activitats per gaudir un estiu d'esport sol i mar El Poliesportiu Marítim obre l'Espai de Platja el 25 de juny, de manera que tots els banyistes podran disposar de vestidors, dutxes i armariets per guardar-hi la roba mentre gaudeixen de la platja i el sol.

Per utilitzar l'Espai hi ha diverses opcions, amb tiquets que combinen els serveis: vestidor, armariet, lloguer d'una hamaca ... I per a aquelles persones que prefereixen combinar sol amb exercici, la possibilitat d'un tiquet combinat de vestidor, armariet i lloguer de bicicleta durant 2 hores.

Els abonats a qualsevol instal·lació de la Fundació Claror. gaudeixen d'un 20% de descompte en els preus dels tiquets, així com en l'entrada puntual a la instal·lació des d'on poden accedir directament a la platja.

Thalassobici: la combinació bici i bany, per només 12 eures.

Aquest estiu, el Marítim i Biciclot engeguen la Thalassobioi. Per 12 euros, si es tracta d'un dia laborable, o per 15 euros, si és en cap de setmana, l'usuari podrà adquirir ~ma entrada puntual i llogar una bicicleta durant una hora, a l'Espai de Platja del poliesportiu. Aquesta alternativa lúdica permet combinar un passeig en bici amb un bon bany de talassoteràpia. l, per als amaNts de la bici, !Biciclot ofereix una opOrtl:1nitat d'or pet gaudir-ne amb el que anomena Biciexpress.

De dilluns a divendres, 10 usos d'una hora només costen 10 euros. I tots els dies de la setmana es pot adquirir el tiquet de 5 lisos d'una hora a un pf<eu de 12 euros.

AQUAFíSIC, LA COMBINACiÓ DE GIMNÀSTIQUES EN SEC I A L'AIGUA El passat més de maig el Marítim va engegar una activitat nova, l'Aquafísic, que tindrà continuïtat durant tot l'estiu.

Es tracta d'una modalitat que, amb exercicis en diferents medis i espais, fusiona els beneficis de la gimnàstica de manteniment amb els- de l'aiguagim.

Així, l'entorn immillorable i les característiques de la instal ·lació permeten combinar 30 mi nuts d'activitat física exterior amb una sessió de tonificació a l'aigua; s'acaba amb un circuit guiat i adaptat als exercicis practicats, per relaxar-se a les piscines de talassoteràpia.

El nivell Bàsic-plus d'intensitat mitjana constitueix una bona opció per aquells usuaris d'altres instal·lacions de la Fundació que vulguin apropar-se a la platja a fer exercici. Es fa els dissabtes, de 10 a 11.30 hores i costa 9 euros al mes.

Bic.ic.letes. .

Prtmera i S egona mà 3TT) c.dy bike; c.arretera) 3rv\'X) free-style; tàndem; c.ic.loturtsme. . rv\unta-tges a mida) alforges) remOIc.s) roba tèc.nic.B) lloguer) Via~tec.a. .

~

Elrnillor muntatge El millor servei post·venda •

~

I

La compra d'una bici de més de 360 euros inclou una subscripció gratuïta BACC, Bicicleta Club de Catalunya, durant un . (inclou l;Jna assegurança a tefcers)

+ ltJFORI"\AC,lÓ:

933071475

~tf~

V\JINW.bic.ic.lot.net ~&tis

v.U

Nou

CAN CARALLEU

FUNDACiÓ CLAROR

PISCINA NOVA PER A NOU CAN CARALLEU Ampliació de l'oferta aquàtica amb la incoporació d'una piscina fins ara gestionada pel Club Natació Kallípolis i annexa a la instal-lació

Les obres de l'edifici nou

L'Ajuntament de Barcelona, el Club Natació Kallípolis i l'Associació d'Entitats per a la Gestió de Can Caralleu han signat un acord, aquest mes de maig, per a la incorporació a Nou Can Caralleu

Aquesta situació ha originat un rep lantejament global de la segona fase de les obres de Nou Can Caralleu, qu e comportaven la construcció de l'edifici poliesportiu nou .

de la piscina municipal coberta, gestiona-da fins ara pel Club Natació Kallípolis.

La gestió de la pisci na per part de l'Associació d'Entitats come nçarà 1'1 d'octubre de 2002, després que durant l'estiu s'hi hagin realitzat força obres de mi ll ora.

D'acord amb la incorporació dels espais esportius nous, el projecte s'ha refet sense afectar el ca lendari d'execució previst. Les obres que es preveien iniciar el mes d'abri l encara no han començat -ho faran

Les obres de la piscina tivitats dirigides, ja que es Sens dubte, tenir una segona piscina cobe rta, de 25x12 metres, i ncideix d'una manera directa i important en l'augment de l'oferta aquàtica i enla d'ac-

i es farà una connexió interna entre tota l'àrea aquàtica (vegeu plànols).

L'usuari podrà fer ús d'aquests espais esportius al mes d'octubre, coincidint amb l'ini ci de la temporada 2002-2003.

crearan sa les noves.

Les obres de mi llora de la piscina nova s'executaran del juny al setembre i suposaran l'ampl iació de ls vestidors.

Se'n construirà un de nou al

costat del que hi ha a les piscines del globus, a més dels de la piscina coberta. També es crearà una sala nova de fitness, una sa la d'activitats dirigides (planta superior als vestidors de la nova piscina)

a l'octubre-, tot i que la data prevista per a la finalització segueix essent la mateixa, és a dir, l'octu bre del 2003. El projecte de l'edifici nou s'exp licarà de manera deta ll ada amb poster ioritat.

FUNDACiÓ CLAROR

MILLA

FANTÀSTICA! La Milla es va afegir als actes de l'Any Gaudí amb un esdeveniment de luxe, elogiat per tothom La Sagrada Família es va diumenge 21 'd'abril, en la capital de l'atleco nve rtir,

tisme espanyol. I és que enguany, en la XVIII edició de la Milla Sagrada Família, en què van participar més de 1800 atletes de totes les

Natàlia Rodríguez i Pedro Esteso van donar la sorpresa en guanyar la Milla Gaudí per davant de Marta Domínguezi Iuan Carlos Higuero Pedrera (Passeig de Gràcia/ Provença) fins a la Sagrada Família (Mallorca/Marina), va constar de dues sèries, una de femenina i una de masculina. En cadascuna hi ha-

edats, es va afegir la primera edició de la Milla Gaudí-Gran Premi Sport. Una prova en què els millors professionals del migfons espanyol van córrer entre La Pedrera i la Sagrada Família, amb motiu de l'Any Internacional Gaudí i el desè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

via 13 atletes convidats, una

gran representació dels millors atletes del mig-fons espanyol: entre altres, M arta Domínguez, Juan Carlos Higuero , José Antonio Redolat i William Tannuy.

La celebració de l'Any In-

L'èxit de participació, de públiC i de difusió va supe-

ternacional Gaudí i el desè aniversari dels Jo cs de

rar les millors previsions de la Fundació Claror, organit-

Barcelona 92 eren motius suficients per a una milla

zadora de l'esdeveniment.

d'elit, que permetés als barcelonins veure en direc-

Rècord d'inscripcions

te, pels carrers de la ciutat, les millors estrelles de l'atletisme .

Per fer-nos una idea del nivell de la prova, només cal dir que, entre els 26 participants, hi havia un campió

Un dels as pectes més destacats de la Milla va ser la participació: un any més, es va tornar a batre el rècord d'inscripcions (1.861, 41 més que l'a ny anterior) i

elevada. La que més atletes

migdia, pel circuit habitual

va aportar va ser Maristes de

de participants.

Per categories, la més

Sant Joan, amb un total de 263 inscrits, seguida del CEIP

de la Milla Sagrada Família (pels carrers Rosselló, Dos de Maig i Mallorca i amb ar-

nombrosa va ser la d'aleví, amb un total de 368 inscrits, 142 noies i 226 nois. La segona amb més inscrits va ser

Sagrada Família, amb 114.

Tot i així, cal dir que la

ribada a la plaça Gaudí).

participació va ser també molt alta a la resta de sèri-

Plat fort: Milla Gaudí

olímpic, 2 finalistes olímpics, 1 sotscampió mundial, 5 campions d'Europa, 10 campions d'Espanya i 7 ca mpions de Catalunya.

Això no va passar desapercebut ni pels aficionats,

la de benjamí, amb 355 nois i noies, i la infantil, amb un total de 331. La gran aflu-

es. En la catègoria sènior van

La novetat més significa-

inscriure's 164 atletes i, en la de veterans, 255.

tiva d'enguany, però, tenia

ència de nois i noies d'entre

Totes les curses populars van transcórrer sense proble-

hores, amb la sortida de la Milla Gaudí-Gran Premi

mes, des de les 10.00 del

Sport. Aquesta milla, amb un

pels mitjans de comunica' ció, que van fer un gran seguiment de l'esdeveniment.

Per primer cop a la història,

matí fins a les 12.15 del

recorregut que anava de La

la Milla va ser retransmesa a

8 i 14 anys va ser possible, entre altres coses, per la participació d'escoles, força

32

TOT CLAROR

lloc a partir de les 13 .00

que van omplir els marges del circuit als trams finals, ni

FUNDACiÓ CLAROR

MILLA

tot l'Estat per Televisió Espanyola, en un programa diferit que es va emetre el dissabte 27 d'abril.

favorits, van quedar segon i tercer a la Milla Sagrada Família. Van dominar la prova i van poder aguantar el canvi de ritme final de Juan Carl os

Milla Gaudí femenina

Higuero que, tot i l'esforç, no va poder superar-los.

Pedro Esteso va guanya r (4'04") i el seu germ à bessó

La gran favorita era , se ns dubte, M arta Domínguez, actual ca mpiona d'Europa indoor dels 3000m sotsca mpi o na del món de 5000. Però, tot i que va controlar la cursa en tot moment, en va quedar tercera (4 '4 3"), per darrere de la corredora tarragonina Natàlia Rodrígu ez, guanyadora (4'41 li) i d'Iris Fuentes-Pil a, segona classificada (4'42").

Quarta classificada, i a només 3 segons de la guanyadora, va quedar Jacqueline Martín, actual recordwoman

La Milla Sagrada Familia va ser tot un èxit de participació i va establir un nou rècord d'inscripcions, amb 1.861 persones

lencià José Antonio Redolat, campió d'Europa indoor en 1500 l'any 2000. També destacava la presència dels germans Esteso, de Pol Guillén o de Yusef EI-N asri.

I en aquesta cursa també va haver-hi sorpresa. Els germans Esteso, Pedro i Ju an Carlos, van treure's l'espina de fa dos anys quan, essent

i tres cops guanyadora de la Milla Sagrada Família.

Milla Gaudí masculina A les 13.15 hores es va donar la sortida, a La Pedrera, de la Milla Gaudí masculina, amb un cartell de. participants d'autèntic luxe. El favorit era Juan Carlos Higuero, actual sotscampió d'Europa en 1500, que feia 5 anys que no perdia cap milla urbana.

Entre els seus rivals, destacave n el kenià William Tannuy, campió olímpic en 800 a Barcelona 92 i el va-

Compra les fotos de la Milla a la web d'internet Aquest any, per primer cop, tothom qui vulgui pot adquirir les fotografies oficials de la Milla mitjançant internet, gràcies a l'acord signat entre la Fundació Claror i l'e mpresa "tualbum .com". Així, tots els participants poden entrar a "tualbum .com" i, previ enregistrament, accedir a l'àlbum de fotos de la Milla. Les fotos estan classificades per sèries, de manera que la recerca és molt fàcil. Un cop seleccionades les fotos desitjades, es pot fe r la co manda directamerlt per internet. Uns dies desprès "tu album .com" fa arribar les fotos, en format paper, a casa del sol.licitant.

Ju an Carlos va ser sego n (4'05"). Higuero, que només feia una setmana que s'entrenava -des prés del descans hivern al- va ser tercer.

Perdia, així, la primera milla urbana de la seva ca rrera professional. Els altres dos favorits, Redolat i Tannuy, van aconseguir la sisena i setena pl aça, respectivament.

Elogis de tothom Les derrotes dels favorits, tant a la milla femenin a com a la masc ulina, van posar encara més de relleu l'alt nivell de la cursa . Atletes, mànagers, person alitats i premsa es peci alitzada van coincidir a assenyal ar l'altís. sim nivell. Els atletes es van mostrar meravellats, no només del ca rtell de parti cipants, si nó del gran ambi ent de públic que es respirava.

D arrere de les tanques que delimitaven el circuit es van col·locar milers d'aficionats que no volien perdre ca p detall, i no van dei xar d'animar els atletes.

TOT CLAROR

33

MILLA

• FUNDACiÓ CLAROR Atletes, personalitats i premsa especialitzada qualifiquen la Milla com "la millor d'Espanya"

XVII I MILLA Nombre d'inscrits: 1.861 Nombre de participants: 1.258 Escola amb més participants: Maristes Sant Joan

PRINCIPALS DADES DE LA

GUANYADORS MILlA SAGRADA FAMíLIA

El nivell de participants, la perfecta organització i la bellesa del recorregut, entre La Pedrera i la Sagrada Família, van fer que atletes, personalitats i premsa especialitzada formulessin molts elogis: "És

fantàstica, aquesta milla ho té tot per convertir-se en poc temps en la millor el món", va dir l'atleta Juan Car los Higuero. "És molt important que Barcelona mantingui una milla d'aquest nivell", van coincidir a assenyalar 'Marta Domínguez i José Antonio Redolat. "La millor milla d'Es-

S'50"

Caria Moreno Avi

S'56"

5'06"

Esther Guerrero

5'24"

4'50"

Alba Corredera

5'17"

4'26"

Lidia Rodríguez

5'18"

4'16"

Míriam Ortiz

4'57"

4'36"

Carme Ballesteros

5'18"

Raquel Pérez

4'55"

panya", va dir Carlos Martín,

4'11"

cap d' Esports de Televisió Espanyola. "L'èxit de la Milla

4'13"

ha superat les expectatives de la pròpia organització; ara el repte és superar la Milla de Nova York", va escriu re el diari Sport.

D'altra ba nda, el regidor d'E sports de l'Aj untament de Barce lona, Albert Batl le, i la regidora del Districte de l'Eixample, Ca r me San Miguel, van coincidi r a desitjar que la Milla Caudí tingui continuïtat els propers

ClASSIFoICACIONS MILlA GAUDí MASCULINS

FEMENINS

Pedro Esteso 2 Juan Carlos Esteso 3 Juan Carlos Higuero 4 Sergio Gallardo 5 Pol Gu illén 6 José A. Redolat 7 Wi ll iam Tannuy 8 Miguel Quesada 9 Driss Lakhouaja 10 José Blas Serrana 11 Xavier Areny 12 Ricardo Serrana 13 Yusef EI .Nasri

4'04" 4'05" 4'05" 4'06" 4'07" 4'09" 4'10" 4'12" 4'12" 4'12" 4'15" 4'15" 4'16"

Natàl ia Rodríguez 4'41" 4'42" 2 Iris Fuentes-Pila 3 Marta Domínguez 4'43" 4 Jaq ueline Martín 4'44" 5 Zulema Fuentes"Pila4'44" 4'45" 6 Si lvia Muntané 7 Alexandra Aguilar 4'46" 8 Cristina Vablrcel 4'53" 4'53" 9 Rosa Morató 10 Diana Martín 4'54" 11 Margarita Fuentes 4'59" 12 Jú lia Estévez 5'03" 13 Marta Martín S'OS"

anys.

millagaudí2'QD2

XVIII MILLA SAGRADA FAMíLIA FUNDACiÓ CLAROR ESPORT· SALUT· CULTURA' LlEURE

Volem donar públicament les gràcies a tots els qui han contribuït a fer de la Milla un èxit: als 1890 inscrits, als treballadors, als voluntaris , a l'AAVV Sagrada Família , a l'Ajuntament de Barcelona, a la Direcció d'Esports , al Districte de l'Eixample, a Via Pública, a la Guàrdia Urbana de Barcelona, als mitjans de comunicació .. .

Als Diaris Oficials:

Als Patrocinadors:

[@1;Z§;re!!Ir.t,i

.::!J~

-:;¡rr CAIXA CATALUNYA

\

Als Col.laboradors:

COMRàdio Itt riu/jo p,íh/jf4

e

eSYLVAN

instituts!! odontològics

ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Costa Brava, 3 08940 Cornellà Tel. 93.475.08.00 Fax 93.475.08.01

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

E

l proceso de rehabilitación exige uno s amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz.

Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propi as del edificio.

Córcega 371 08037 Barcelona T 932077303 F 932077967 Santa Rita 10 28002 Madrid T9 1 519 19 1 3 F 914169677 info@orthos.es www.orthos.es DELEGACIONES EN TODA ESPAÑA

FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

"-

EXITS DELS MÀSTERS DE NATACiÓ ALS CAMPIONATS DE CATALUNYA L'equip Màsters-Veterans de natació de la Fundació Claror, patrocinats per Instituts Odontològics, ha tornat a demostrar la seva categoria. Van aconseguir un total de 37 medalles als Campionats de Catalunya celebrats 1'11 i 12 de maig a la piscina Sant Jordi, de Barcelona.

De les 37 medalles, 5 van ser d'or, 14 d'argent (6 individuals i 8 en relleus) i 13 de bronze (9 individuals i 4 en relleus).

De les 5 medalles d'or, 2 van ser aconsegu ides per Roser Miquel, una en 50 braça i una en 50 lliures, en la categoria de majors de 75 anys.

Mercè Bel va guanyar un or, en la categoria de majors de 55 anys, en la prova de 50 papallona.

Roser Castillo va guanyar l'or en 50 papallona per a majors de 50 anys.

Paquita Esteban va guanyar l'or per a majors de 60

Ali na Sabaté, monitora dè patinatge infanti l al Poliesportiu Sagrada Família, va proclamar-se camp iona d'Europa de patinatge sobre rodes, el 3 de maig, a la loca litat d'Hanau (Alemanya).

L'equip del Claror va ser, amb 18 nedadors, el sisè

A la foto, veiem la representació de nedadors que

club de Cata lun ya que va aportar més participants al Campionat.

van participar als Campionats d'Espanya d'hivern d'enguany, a Mijas (Màlaga).

Bona temporada dels equips de futbol sala Safa-Tabor La secció de futbol sala de la Fundació (Safa-Tabor, pel conveni existent amb l'Escola Tabor) compta amb un total de 66 jugadors, que s'entrenen al PoliespOltiu Sagrada Famt1ia. Estan distribuïts en 6 categories: escola de futbol sala, benjamins, prealevins, alevins, preinfantils i infantils; és a dir, des de tercer de Prim.ària fins a segon d'ES~.

Enguany, els nostres equips han participat en la competició organitzada pel Consell de l'Esport Escolar de Barcelona hi han demostrat un nivell òptim de preparació. L'equip sènior, després d'ascendir tres anys consecutius de categoria, ha aSSolit un meritori sisè Lloc, a la difícil Primera Divisió de Barcelona.

anys en 50 esquena.

!t

ALlNA SABATÉ, CAMPIONA D'EUROPA DE PATINATGE

L'Alina, de 22 anys, va guanyar l'or en la modalitat "show co njunt", la prova de més nivell del campionat.

JUDO: MARTA TORT DESTACA A FUENGIROLA I A BRUSSEL· LES La judoca del Claror Marta Tort va ser la primera classificada en el Torn eig Internacional de Fuengi rol a, celebrat el 23 de març, en la categoria de menys 78 kg. I el 6 d'abril, va quedar tercera a l'Internacional de Brussel ·les (Bèlgica). L'equip de judo del Claror és patroci nat per Openif;lg School.

fQ--~

limp 'tres, s.l.

I _.IC""""" ~l 1809002

o Neteja i Manteniment o Netegem verticals (T.escalada)

o Neteja de poHesportius o Neteja de col'legis o Neteja de vidres

CONSTRUCTORS DE PISCINES ,

MES DE 25 ANYS ENS AVALEN

o Abrillantat de paviments Ptge. Borrell 11 baixos - Barcelona 08005 Tel. 93 303 54 00 - Fax 93 308 63 95 limptres@jet.es - www.limptres .com

Avda. Josep Tarradellas, 91-95 esc. izda. Ent.1 a 08029 Barcelona Tel. 93321 8304 Fax 93 439 89 00

FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

BÀSQUET: UN ALTRE ASCENS DEL SÈNIOR MASCULí DE SAFA-CLAROR La temporada de125è aniversari ha acabat amb festa per a Safa-Claror: el sènior masculí ha aconseguint l'ascens a Primera Catalana, i el femení s'ha mantingut a Segona Nacional La temporada del 25è aniversari no ha pogut ser més positiva, segons la valoració del coordinador de la secció, Dani José. I és que, a banda dels actes commemoratius programats, el curs ha estat també un èxit des del punt de vista purament esportiu.

L'equip sènior masculí, que aquesta temporada jugava per primer cop a Segona Catalana, ha aconseguit l'ascens a Primera Catalana.

Aquest, per tant, és el segon ascens de categoria consecutiu del sènior masculí, que e n dues temporades ha passat de Tercera a Primera Catalana.

També ha estat molt bona la temporada del sènior femení a Segona Naciona l, categoria que va assolir la temporada passada i en la qual ha aconseguit mantenir-se, de forma meritòria.

A més, la temporada també ha estat positiva per a ls 25 equips de formació, des dels benjamins fins als júniors, patroci nats per Instituts Odontològics. En destaca el cadet A masculí preferent, que s'ha classificat entre els millors equips de Càtalunya, per davant de clubs com el

DISSABTE 8 DE JUNY, PRIMER TORNEIG DE VETERANS

Casademont Girona o el CB Hospitalet. Cal remarcar que, en e l moment de tancar la revista, e l preinfantil

masculí i e l cadet A femení tenien moltes possibilitats de classificar-se per a les fases del nive ll A.

La ~esta del 25è Aniversari aplega 250 exjugadors El pavelló de l'Esportiu Claror v:a acollir la nit del dissabte 25 de maig la "Bàsquetfarra", la festa central del25è aniversari de Safa-Claror, la secoió de bàsquet de la Fundació Claror. A la festa van assistir més de 250 persolles que han estat lligades a la secció durant aquests anys (jugadors, exjugadors, entrenadors i coordinadors), les quals van poder gaudir d'una exposició fotogràfica de més de 200 fotos d'aquests 25 anys, i ballar fins a altes hOFes de la matinada.

Safa-Claror va aprofitar l'acte per l'etre homenatge a dos jugadors, Juaru Garcia i Roser Mateu, que aquest any han decidit retirar-se després de 21 i 19 anys consecutius com a jugadors de l'entitat respectivament. Les seves samarretes, totes dues amb el número 14, van penjar-se al pavelló de l'Esportiu Claror. Hi quedaran enmarcades com a record de la gran aportació feta per tots dos al llarg de tants anys.

PROMOCiÓ SOL 2002

I DISSABTE 1 S, TORNEIG OBERT 3x3 I SOPAR DE TOTA LA SECCiÓ La temporada 20012002 acaba rà dissabte 15 de juny, amb l'organització d'un torneig de bàsquet tres co ntra tres (per a jugadors de Safa-Claror) i diversos co ncursos de tirs.

Per concloure la jornada es farà el tradicional sopar de germanor, amb l'assistè ncia de tots els membres de Safa-Claror: jugadors, e ntrenadors i familiars.

(ro Revisió. Optomètrica Gratuïta

AI compra....te unes ulleres de sol et regalem els vidres graduats ,. 6500L::. .. . mlmm , ~ P.VP. esf. +-6,00. ci\. +-2.00

Els actes de ce lebració del 25è aniversari de Safa-Claror continu en. La tarda del dissabte 8 de juny s'organitzarà e l primer torneig de bàsquet de sèniors i veterans de l'entitat, a les pistes de l'Esportiu Claror. El torneig acollirà diferents categories, per generacions.

~_~_ _~_ _ _",I~r';·.:

(tÒ' Adapt~~ió:'d~ lents de' ,'o "

~ ';¡ contaèt~ 't oves ,i semiríg~des

&0 lJller~s g'ràètuades ',, ,,', ' . '," p~ra to~ tipus d~e~p~rts , ~,ns a un 30% de dte. a tots ' ~Is s"ods. de I~Es.hort , 'Claror' r ., iu • :' .( ~!lllespor~lq '~Qgràda' ~am!la " '

- No acumulable amb altres ofert~s~ '

.

• FUNDACiÓ CLAROR

LA COMISSiÓ

COOPERACiÓ

DE SOLIDARITAT ES PRESENTA

A L1AS.SEMBLEA DE ~" SOCIS BENEFACTORS La Fundació Claror gestionarà directament un projecte per integrar les famílies nouvingudes i amb pocs recursos al barri de la Sagrada Família la llengua catalana i la promoció de la solidaritat i la co mp anyo ni a e nt re e ls nens i nenes de l'escola.

Laia Franco

El f8 de maig la Comissió de Solida ri tat es va presenta r formalment a tots els Socis Be nefaéto rs (SB) en una reunió a la seu de l'escola Sagrada Famíli a.

En l'acte de prese ntació es va n planteja r els objecti us d 'aq uest òrga n no u, entre els qu als destaq uem la vo lu ntat de refl ex ionar i de definir els projectes de so lidaritat a un nombre de Socis Be nefactors de la Fundació Claror més elevat.

La Co missió, qu e s'ha re unit e n d ues ocas io ns i q ue ja té no u me mbres, està realitzant una gran tasca quant al segu iment dels projectes de coo pe rac ió amb qu è la Fundació Claror co l·l abo ra, i està va lo ra nt altres ini ciatives poss ibles.

Un projecte nou impulsat perola Fundació Claror

Una de les novetats més importants ha estat la proposta de posa r en marxa un projecte propi a l'entorn del barri de la Sagrada Famíli a ..

El projecte, gestionat per la

La Comissió de Solidaritat supervisa el compliment dels projectes en marxa i en proposa de nous 38

TOT CLAROR

Promoure la participació

Fundac ió, té co m' a objectiu faci litar l'adaptació de les famílies nouvingudes ï amb dificultats econòmiques; per exe mpl e, ajuda nt-l es en el procés d'esco larització de ls fills més petits. Se'l s donarà suport en la red ucció de les despeses qu e supose n un a càrrega q uan s'arriba a un a

MÉS DE

600

soc ietat nova: bequ es de menj ado r, roba, material esco lar...

La selecció de les fa míl ies beneficiàri es dels ajuts es fa rà a partir d'un treball conjunt amb les direccions dels ce ntres esco lars de l ba rri .

Altres línies d'acció seran el suport en .l'a prenentatge de

Aqu est projecte preté n fomentar la participació ciutadana, un dels eixos bàsics de treba ll de la Pl ataforma 0'7 Claror i del Projecte Cultural: la parti cipació en el dese nvo lupa me nt de les líni es d'acció i en l'aportació de propostes per millorar el se rvei. La Fundació Claror cre u qu e aqu est projecte pot esdeve nir una bona eina de treball. I, a parti r de les necess itats, s'a niran dese nvolupant altres línies de col·laboració.

EUROS DE LA MILLA SOLIDÀRIA

DESTINATS AL DIA DEL TAXI DEL CASAL DEL RAVAL La Fundació Claror destinarà al Casal d'Infants del Raval -. els més de 600 euros recaptats per la Plataforma 0'7 Cla.!e ror durant la campanya solidària organitzada el dia de la Casal dels Infants Milla. del Raval Els diners es destinaran, cOI"IGetament, al "Dia del Taxi", promogut pel Casal del Raval i l'entitat "Taxi Cooperacció" des de fa sis anys. Aquesta iniciativa permet que més de 100 nens i nenes del Casal sense recursos puguin anar d'excursió, a Port Ave nt ura i a altres ce ntres d'esbarj o, amb motiu de l'arribada de l'estiu . El "Dia del Taxi" és concebut com la festa de la co nv ivència i la solidaritat; els taxistes de Barcelona es posen, desinteressadament, al servei d'aquests nen's i nenes.

Més d'una vi ntena de voluntaris, educadors i acompanyants fan possible l'activitat. El Casal del Raval també té el suport d'altres entitats, com la Plataforma 0'7 Claror, que aquest any (a més dels esmentats 600 euros) aporta 7.212 euros al Projecte Marhaba. lotes les persones qu e vulgu in col ·laborar amb aquesta iniciativa encara poden fe rho; cal que s'adreci n als poliesportius Claror, Sagrada Família o Marítim . A canvi d'una aportació de 3 euros, rebran el regal d'una samarreta de la Mi lla de marca Fila.

•••

FUNDACiÓ CLAROR.

PROJECTE CULTURAL

DIMARTS

18

DE JUNY, FÒRUM

SOBRE LA CRISI A LIARGENTI~A El Fòrum Claror clourà el curs amb un debat sobre la situació del país llatinoamericà_ Ja es treballa en els debats per al nou curs LF_

"Argentina: reflexions entorn de la crisi" es debatrà sobre les causes i conseqüències de la situació que viu aquest país llatinoamericà, molt vinculat a la nostra història, i també de la realitat actual. Per parlar-ne, hi haurà persones molt lligades al desenvolupament del país.

El debat començarà a les 19.30 hores, a la Sala Claret

Vetllada cultural de la Coral i els Castellers a la vora del mar

(Sant Antoni Maria Claret, 45, cantonada Nàpols). L'ac-

El dissabte 29 de juny, la Fundació Claror està organitzant una cantada d' Havaneres per celebrar el final de curs. Hi actuaran la Coral Claror i la Coral Infantil Claror, en l'última actuació abans de les vacances d'es-

Un curs molt positiu El Fòrum Claror acomia-

\,

da el segon curs amb una valoració molt positiva dels debats realitzats.

L'organització ja està programant els debats del proper cu rs . Els tres primers fòrums seran el 8 d'octubre ("Fòrum 2004: què serà?"), el 12 de novembre ("L'aigua: bé públic o privat?") i el 10 de desembre ("Teràpies alternatives com a nous plantejaments de vida").

CENTENARI

ES PRESENTA AL BARRI I A LA CIUTAT El 26 d'octube, al menjador del CEIP Sagrada Família (Sardenya 343) tindrà lloc l' acte de presentació del Centenari de l'Escola Sagrada Família. Hi participara n representants de tots els estaments d'aquesta institució: professorat, AMPA, alumnat, Ajuntament i Generalitat.

La comissió organitzadora del centenari està treballant des de fa mesos en el disseny de els divereses activitats qu e sera n presentades durant l'acte. Una de les

El proper dimarts 18 de juny es farà el darrer Fòrum Claror del curs. Sota el títol

cés serà lliure.

EL

tiu. Si s'obtenen els permisos co rresponents, el concert tindrà lloc a la platja de la Barceloneta (davant del Poliesportiu M arít1im) a les 20.00 mores.

A les 19.00 hores, Castells a la platja Prèviament, a les 19.00 hores, els Castellers de la Sagrada Família delectaran els assistents amb castells.

La colla assaja tots els divendres, a partir de les 19.30 hores, a l'Esportiu Claror. ~a fa gairebé dos anys qwe fa castells i anima tQthom a fer pimya i a gaudir d'aqUJesta tradició.

Després, i com a colofó de l'acte, s'oferirà rom cremat als assistents.

CRm

més importants és l'edic ió d'un llibre sobre la històri a de l'escola, per al que s'han realitzat entrevistes a persones tan importants per a la història de la institució com el Paca, el Pare Cortés, Totes elles han col·laborat en el record dels moments i els fets més rememorabl es d'aquests 100 anys.

D'altra banda, fins al 30 de juny es continua re co llint materi al històric de l'escola per a l'exposició, que acompanyarà la presentació del 26 d'octubre.

Des de l''organització es fa una crida a totes aquelles persones que vulguin col·laborar en la realització d'activitats i en l'aportació d'idees. Poden trucar a la secretaria de l'escola (tel. : 93 2074311).

Caia de Ahorros del Mediterrémeo

OBRAS SOCIALES

col.labora amb el

FÒRUM CLAROR

_________________________________________

_ 1Petsig~ ent

Treballar contra la violència dOnlèstica des dels barris Les Vocalies de la Dona dels barris de l'Eixample, juntament amb la seu del Districte, s'han organitzat per oferir un servei d'informació i assessorament per a dones que pateixen violència domèstica. Aquest problema, més greu del que les estadístiques mostren, demana la col·laboració de tota la comunitat L.F.

ris de l'Eixamp le es vol can-

La violència domèstica

viar aquesta realitat. D es

vers les dones és un feno-

de fa més d'un any, estan

men social que va més en-

treballant per la creació

ll à de fronteres físiques i

d'un Punt d'Informació per

culturals; no entén de con-

a dones que passen per

dicions socials ni econòmi-

aq uestes situacions. Moti-

ques. És una rea litat que ve

vades per l'experiè nci a de

donada per les desigualtats

les companyes de Nou Bar-

El punt dinformació oferirà assessorament jurídic, social i psicològic s'apropin al centre per de-

i vulnerabilitats de les do-

ris, que fa força anys que

manar ajuda, i l'altre és

nes, la base de la majoria

ofereixen aquest tipus de

sensibilitzar i conscienciar

de societats.

servei, per dur a terme el

la comunitat. La intenció és

La violència domèstica

projecte compten amb el

que esdevingui una preo-

ocasiona més víctimes que

suport tècnic i polític de

cupació política de primer ordre.

altres fenòmens de molta

l'Ajuntament de Barcelona.

actualitat. No obstant, man-

Concretament del Distric-

quen els recursos econò-

te de l'Eixampl e, mitjançant

s'inaugurarà abans de l'estiu,

mics i humans que reque-

el Pla Operatiu contra la Vi-

estarà situat al Centre de

reix el fet de treballar con-

olència vers les Dones.

Serveis Socials de la Sagrada

tra un fenomen d'aquesta gravetat i com plexitat.

Atenció i sensibilització

Des de le"s Vocalies de la Dona de les Associacions de Veïns i Veïnes dels bar-

El Punt d'Informació, que

Família (Mallorca, 425-427).

treballadora social)

En formaran part les perso-

ran el suport específic que

dona-

nes que, vinculades a les

requereixi cada consulta.

Vocalies de Dones de l'Ei-

Les dones que desitgin

ció té dos tipus d'objectius:

xample, hagin participat en

acudir al centre a la recer-

un és oferir assessorament

un curs d'aproximació a la

ca d'informació, assessora-

Aquest Punt d'Informa-

MÉS INF ORMAC iÓ

jurídic, psicològic i social a

problemàtica. A més,

pro-

ment i suport poden fer-ho

vocaliadonasf@yahoo.es Tel. 93 246 53 19 (tardes)

dones que es trobin en si-

fessionals de diversos àm-

per via telefònica o perso-

tuacions de violència i

bits (psicòloga, advocada i

nalment.

URGÈNcms ' Urgències mèdiques ........................................... :.. 061 Ambulàncies Creu Roja ........................ 93 300 20 20 Farmàcies de guàrdia ............................................. OI O Bombers Generalitat.. ................ :........... 93 692 80 80 Bombers BCN ciutat .............................................. 080 Bombers BCN comarques ...................................... 085 Mossos d'Es'luadra .............................. 93 30022 96 Policia ................................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ............................................ 092 SERVEIS ¡nf.Metropolitana .................................................. O1O Protecció Civil ...................................... 93 319 25 00 Accidents en carretera ........................... 93 352 61 61 RENFE ................................................... 93 490 02 02

Ferrocarrils Generalitat ............ ,........... 93 205 Informació carreteres .............................. 93 204 Aeroport del Prat .................................. 93 301 Serveis Socials ...................................... 900.30 Carreus ................................................... 93 318

15 22 39 90 38

15 47 93 30 31

Diputació BCN .. .................................... 93 402 22 22

ESPORTS Esportiu Claror ..................................... 93 476 13 90 Poliesportiu Sagrada Família ............... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu ........................... ,...... 93 2m 78 74 HOSPITALS Poliesportiu Marítim ............................ 93 224 04 40 H. de Sant Pau ....................................... 93 291 90 00 Servei d'Informació Esportiva ............. 93 432 1992 H. del Mar ..................... ......................... 93 221 10 10 Agenda d'Activitats ............................. 93 481 0021 H. Clínic ................................................ 93 227- 54 00 Iled. Cat. Bàsquet ................................... 93 454 90 62 H. L'Esperança ...................................... 93 285 02 00 Fed. Cat. Judo ........................................ 93 318 26 16 H. yall d'Hebron ................................... 93418 3400 Fed. Cat. Gimnàstica .............................. 93 426 94 78 H. Sant Joan de Déu .............................. 93 203 40 00 Fed. Cat. Natació .... :............ ......... ......... 93 301 82 70 Fed. Cat. Futbol ..................................... 93 302 56 42 CENTRES OfiCIALS Fed. Esp. Tennis .................................... 93 200 53 55 Ajuntament BCN ................................... 93 402 70 00 , Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ............................ 9321932 16 Generalitat ............................................. 93315 13 13

EXPERIÈNCIA CONSOLIDADA EN CONSTRUCCIONS ESPORTIVES Construïm per a la Fundació Claror: • REMODELACiÓ DE LA PISCINA DEL POLIESPORTIU CLAROR

L'àrea d'actuació es situa en les plantes soterrani, segon pis (piscina) i tercer pis (sala tècnica) del Poliesportiu Claror, situat a l'interior de l'illa del carrer Sardenya, 333.

L'objectiu d'aquest projecte és la reforma de la piscina gran (de 25 x 12,5 m) i la sala tècnica que li dona servei.

Aquest projecte forma part d'una primera fase de rehabilitació global de l'àrea de vestidors, de la piscina i de la zona d'aigües, que s'anirà executant en els propers anys. L'inici d'aquesta activitat es preveu per al 25 de juny de 2002.

• COMPLEX ESPORTIU NOU CAN CARALLEU, BARCELONA

Avantprojecte d'un equipament esportiu de nova planta i la reordenació d'unes pistes exteriors, dins del recinte del complex esportiu Nou Can Caralleu, que complementa i amplia les instal·lacions actuals de l'equipament.

L'inici d'aquesta activitat es preveu per a l'octubre de 2002 .

•

coplsa C ONSTRUCTORA p,r'ENA'CA. SA

CENTRAL

Josep Tarradellas, 8-10 08029 Barcelona

LA

e·

BOLLERíA

SALÓN DE TÉ

COPAS

TAPAS

PASTA S

COCKTAILS

REFRESCOS

VI N O S

MÚSICA EN DIRECTO

CÚPULA

·

EL

T . 93 208 20 51

CAFÉ-BAR

DE

HISPANOS

SIEH

• WWW . HISPANOS7SUIZA.COM

SUIZA

•

SICILIA

255

•

BARCELONA

• SÀBADO MEDIOD í A Y DOMINGO CERRADO