Revista Claror Sports nº34

.,

Gaudir d'una boca sana i un atractiu somriure requereix unes cures mínimes:

· Raspallar-se les dents després de cada àpat · Una revisió periòdica al dentista · Una higiene bucal (quan el professional ho indiqui)

Als Instituts Odontològics Associats trobarà tots els serveis especialitzats en tractaments dentals:

Odontologia general i conservadora Periodòncia Pròtesi fixa i extra1"ble Ortodòncia

Estètica dental Cirurgia maxiHo-facial Implantologia

Sedació

ATM

La més alta tecnologia i un quadre mèdic qualificat ens permeten oferir un servei ràpid i totalment garantit.

avant,at _ _ _ _ _ _ _ _ _ _III.....:-......E...JIL.....a....llllll&-llL-II-L..........._

Sistema de finançament a la seva mida

Gratu1'ta Gratulla Gratu1'tes 20 Euros. 20 Euros. 20 Euros. 20% Dte.

- 1a visita, consulta i revisió - 1a visita d'ortodòncia (aparell corrector) - Radiografies intrabucals - Extraccions simples - Higiene bucal-l1Ieteja + revisió (per sessió) - Urgències* - Resta dels tractaments

* Graturtes en cas de realitzar tot el tractament en qualsevol dels nostres centres

Preus especials als abonats i familiars

•

FUNDACiÓ CLAROR

• institutsodontològics http://www.ioa.es E-mail: ioa@ioa.es .

I

s u M A R LA PORTADA Revista Tot Claror

Núm. 34, III època Abril-maig 2002

Les altres portades OPINiÓ 2. Articles dAlejandro Andreassi, Albert Bat11e' Carme San Miguel i Pedro Andreu 4. Entrevista curta: Miguel Muñiz, president de la Federació Catalana dEcologistes en Acció ENTREVISTA

6. Fermin Cacho, atleta SALUT

10. Exercici físic per a persones diabètiques

LA VIDA I L'OBRA DE GAUDí Antoni Gaudí és un dels nostres arquitectes més admirats. Treballador incansable, pensador, creador i creatiu, religiós, apassionat. .. Molts adjectius recauen en la seva figura i ara, en el 1 50è aniversari del naixement, totes les mirades es concentren en la vida i obra del geni. Tot Claror tampoc no podia deixar de contemplar-lo.

DIETÈTICA

12. Veritats i mentides del pes ideal MENSSANA

14. Els efectes positius del sentit de l'humor ENFORMA

16. Tot el que cal saber sobre l'Aiguafitness REPORTATGE

18. Antoni Gaudí: l'home i l'obra SOCIETAT

ESTÀS DE BON HUMOR? En els darrers anys han proliferat les teràpies del riure per augmentar el benestar físic, psíquic i emocinal dels qui les practiquen. Però, per què riure ens fa sentir bé? Ouines reaccions experimenta el nostre organisme? En el Mens Sana trobareu totes les respostes.

22. El CEIP Sagrada Família inicïa noves reivindicacions davant l'Administració 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA... 28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 30. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR

30. XVIII Milla Sagrada Família-Milla Gaudí 34. Els poliesportius preparen les activitats destiu 37. La seguretat a les instal'lacions 38. E128 de maig se celebra l'assemblea de Socis Benefactors 40. FETS I GENT

40. Les entitats juvenils del barri uneixen esforços per a la Festa Major

LA GRAN MILLA DE BARCELONA El 21 d'abril, la Festa Major del barri de la Sagrada Família acull la 1 8a Milla Sagrada Família. Enguany, un dels trets més rellevants és l'organització de la primera edició de la Milla Gaudí, una cursa en què partiparan molts dels millors migfondistes nacionals i internacionals. El recorregut anirà de La Pedrera a la Sagrada Família.

--

~lJJ 9jj~ IUIFICTU POSIIIUS DIL BON HUMOR

I

_ ()p= hU =o~ ~

______________________________

TOT CLAROR Tercera època Número 34 Abril - maig 2002 Tiratge: 17.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

1976-2002 la crisi a l'Argentina

La llarga ombra de la dictadura A1enjandro Andreassi Cieri

REOACCIÓ I AOMINISTRACIÓ:

Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.claror.org Adreça el.: totclaror@claror.org CONSELL EDITORIAL :

Joan Itxaso, Jordi Cabanes , Núria Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu, Nèstor Vilella, Albert Giménez, Àngels GOell, Sergi Larripa , Ester Benach . DIRECTOR:

Sergi Larripa CooROINACIÓ, REOACCIÓ I TANCAMENT:

Ester Benach REOACCIÓ:

Agnès Gallifa Albert Giménez (Salut) M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (Cuhura i Cooperació) Mlq ~ el Garcia (Passatemps) COL' LABORAOORS:

Carme Giménez (Mens sana) CORRECCIÓ LlNGOISTlCA:

Ariadna

VI~as

SECRETARIA IOOCUMENTACIÓ

Teresa Blanch PUBLICITAT:

Josep Llurs Vide FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:

PcGraflc - IMGESA OISTRIBUCIÓ:

SPM TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor.

Sardenya, 337, .entresòl 2a. 08025 Barceloma Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 1395 E-mail : comunlcacio@claror.org Web: www.claror.org

Depar/amen/ d'Disfòria Moderna i Con/emporània de Ja UAR

La criSI arge ntin a té les arrels ensorrades en la sagnant dictadura militar que es va iniciar amb el cop d'estat de març de 1976. La majoria d'analistes situen els orígens de la recesSIO en moments diferents del període democràtic postdictatorial: a l'ad ministració de Carl os Menem, en l'ú lti ma fase del govern de Raú l Alfonsín o fins i tot atorgu en la gairebé excl usiva responsabilitat a Fernand o de la

s' ha transferit dels sectors assa lari ats als de renda més elevada, la qual cosa ha acce ntuat la polarització i la desigualtat soc ial. Co m a conseqüència, s'ha destruït qualsevol sistema mínim de protecció soc ial i pública dels secto rs socials menys afavo rits. En tot cas, la responsabilitat dels governs peronistes i rad icals que van succeir la dictad ura consisteix a man-

sables del genocidi inclou no no més la renún cia a co ndemnar els mètodes brutals aplicats per la dictadura en l'exe rciCI del poder polític, sin ó també la renún cia a condemnar objectius econòmi cs i socia ls. Aquests ob-

tenir, amb variacions escasses, la política que va iniciar el totpoderós ministre d'Econo mi a, M artín ez de Hoz,

jecti us implicaven una aposta pel ca pitali sme feixista que Vi deia i els seus sequaços preteni en imposa r. És per aquest motiu que la lluita per la pl ena vigència dels drets hum ans i el càstig als c ulp ab les dels crim s comesos entre 1976 i 1983, no és so lament una

l'any 1976. Una continuïtat mo lt rela cio nad a amb la

condició impresci ndible per a la reconstrucció moral de

negati va sistemàtica d els govern s democràti cs a processar els responsables dels crims de la humanitat come-

l'Arge ntin a. També, és un pa s impresc indibl e per construir una alternativa de d ese nvolup ament social que condueixi a una socie-

Rúa. Però aq uesta crisi no és més qu e el darrer acte de l'apli cac ió siste màtica dels programes eco nòmi cs i socia ls que van impulsa r les juntes militars entre 1976 i 1983 . Aqu ests vint-i-cinc anys signifiqu en la imposició d'un proj ecte ca racteritzat per un a concentració brutal de l'in grés . La riqu esa soc ial

sos pel terrorisme d'estat. La impunitat amb qu è s'han protegit els militars respon -

tat més pròspera i, sobretot, més lliure, justa i solidària.

PRESIDENTA

Joana Céspedes Vice-PRESIDENT

Àngel Garcia SECRETARI

Jordi Alonso

ESCOLA DE FAMOSOS PREPAREM PER A OPERACIÓf4 TRIUNFO

VICE-SECRETÀRIA

Consol Mart!. VOCALS OEL PATRONAT:

Laura Ponce, Xavier Truñ6, Carles Riera, Hector C. SlIvelra, Gemma Vllaró, Julieta Riberas OIRECTOR GENERAL

Ed~ard

Franco

OIRECTORS O'INSTAL'LACIÓ ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRAOA FAMIUlA:

Manel Cercòs POLIESPORTIU MARITIM:

Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU: Néstor Vilella

2

TOT CLAROR

~ ~

li'

~

ox ~

____________________~--------------------------------~--------------~ O

______________________~------- ()pUÜó "EL CORAZÓN

La Milla, un Albert Batlle Regidor d'Esporls de l'Ajunlamenl de Barcelona

esdeveniment que uneix esport i cultura

Barce lo na s' ha signif icat

multitudin àri a prova d'atle-

Gaudí, es prepara una mi lla

al llarg dels últims cin quan-

t isme po pular qu e se ce le-

que unirà les dues obres més embl emàtiqu es del ge ni al

ta anys co m a seu d'esde-

bra arreu del món : la Cursa

ve nim ents espo rtiu s rell e-

d'EI Corte Inglés. I aviat fa rà

arquitecte: la Pedrera

va nts. El s nost res esta di s,

vu itanta anys de la primera

Sagrada Famíli a.

les nostres pi scin es, els pa-

edició de la qu e és, proba-

Els millors atletes de mig

laus d'esports, les pistes de

blement, una de les proves

fons recorreran l'espai entre

tennis, els circuits autom o-

atlètiques urbanes més an-

els dos monuments moder-

bilístics ... han estat esce -

t igues: l a Jea n Bouin . A

nistes i Barce lona oferirà al

la

nari de proves de tot tipus

més, la ciutat acu ll activi-

món la im atge d'un a ciutat

que han fet qu e l' es p o rt

tats ci clistes, d e patinatge

que uneix, co m cap altra, la

sigui un a part important de

o si mpl eme nt ca min ades

cultu ra i l'esport.

la perso nali tat de la nostra

urbanes que perm eten que

L'e ntu siasme i el treball

ciutat .

milers de barce lo nin s facin

voluntari de la Fundació Cla-

Juntament amb aq uests

espo rt i salut i co neguin di-

ror, un dels puntals de l'es-

escena ri s tradicionals de la

ve rsos indrets de la ci utat.

port popular de casa nostra, han f e t possi ble aq ue sta

pràctica esportiva, Barcelona

D es d e fa uns anys,

t amb é ha d em ostrat un a

Barcelona és l'esce nari d'una

gran capacitat per oferir es-

de les proves mítiqu es del

Tots plegats ens hem de

port de gra n nivell en el que

calendari atlètic de les grans

se ntir orgu llosos d'incl o ure,

és, sens dubte, el se u mi -

ciutats: la milla urbana. Ara,

a partir d'ara, aquesta prova

llor estadi: la pròpia ci utat.

però, aquesta milla es trans-

al calendari de l'esport urbà

forma. Amb motiu de l'Any

internacional.

Barcelona ac ull la més

Carme San Miguel,

mill a.

Regidora delDislricle de l'Eixample

Esperit de participació, convivència i festa a la XVIII Milla Sagrada Família . . Un any més, el barri de la Sagrada Família acull la Milla que porta el seu nom. Es tracta d'un esdeveniment esportiu de renom que, any rere any, s'ha anat consolidant com un dels actes esportius populars més importants de la ciutat. Important talilt per la qualitat dels atletes que hi participen com per la quantitat de ciutadans que hi corren i per l'atractiu de l'entorn on té lloc. Enguany, se'n porta a terme la XVIII edició i està organitzada amb l'esperit que l'ha caracteritzat i fet especial: l'esperit de la participació, de la convivència i de la festa. No oblidem que la Milla figura al programa de la Festa Major del barri. Un acte que porta el nom de Sagrada Família, monument emblemàtic de l'arquitecte Gaudí, no podia obviar que aquest és l'any del centenari. Els organitzadors han aprotltat la data i han ideat, amb encert, una milla nova pels carrers de l'Eixample; la Milla Gaudí unirà els dos edificis gaudinians per excel ·Iència, la Pedrera i la Sagrada Família. Aquesta Milla comença amb força, ja que està conflITllada la presència d'atletes brillants, grans campions estatals i europeus. L'acte està pensat des del començament com una veritable festa, on tothom és convidat . Vobjectiu és gaudir d'una jornada especial, en què l'aotivitat esportiva sigui sililònim de convivència i en què la participació ciutadana sigui la gran protagonista. Un cop més, el Districte de l'Eixample ha de ser un espai que reflecteixi l'esperit esportiu dels ciutadans, amb tota la seva intensitat, i a la vegada un punt de referència per a la ciutat.

TIENE RAZONES QUE LA RAZÓN 11 NO ALCANZA Pedra Andreu Teleespeclador ¡·lT

Per triomfar en una operació d'anàli si de programes televisius, primer ca l delim itar els dos perfils extrems de l'ampli espectre en què podem situar tots els espectadors pote ncials. Teleespectador 1 : No ha vist mai ni Farmacia de guardia, ni Gran Hermano, ni Crónicas Marcianas, ni Operación Triun(o, ni cap partit de futbol d'aud iència milionàri a. Va seguir sense fer zapping (mai no en fa) el debat Gonzalez-Aznar i un reportatge de National Geographic en qu è una boa engoli a un elefant (no ho relacioneu amb el debat). Teleespectador TT: Ha vist TOT el que 1'1 no veu. És fan de Tómbola, va pesca r el debat Aznar-Gonzalez en un tall publicitari de Esta noche cruzamos el Mississipi, només mira reportatges d'animals on apareguin aparellaments, veu la pel'lícula porno del Plus codificada ... I, a més, si és català ha segu it a estones el Buenafuente i el programa del centenari del Barça. A partir d'aquí, només cal que trobem el nostre lloc i la resta és literatura. Amb l'índex d'audiència a la mà, totes les. opin ions só n vàlides. També, doncs, les del senador del Pp, les de Pasqual Maragall sobre Op.Triun(o i les de la Casa Real. L'espectador és un número que suma audiència i, a més, és una persona especial i única que quan mira la tele pensa (qui pot assegurar que no ho fa?) i sent (itodos tenemos nuestro corazoncito!) de manera intransferible i diferent. Els programes que sumen audiències milionàri es recullen el màxim comú múltiple d'aquestes preferències i sensibilitats. Així, la persona-número que dóna audi ències en democràcia és el vot que dóna el poder.

TOT CLAROR

3

_ Op= hü = ó~

____________________________

I!J ENTREVISTA CURTA

rl

MIGUEL MÚÑIZ, PRESIDENT DE LA FEDERACiÓ CATALANA D'ECOLOGISTES EN ACCiÓ

«Els productes ecològics seguiran sent cars mentre siguin patrimoni d'una minoria» Va néixer a Cadi s, pe rò viu a Ca talunya des de fa molts anys. Parl a un català perfecte, tot i qu e marca t per l'accent de la seva te rra. És llicenciat en geografia i fa molts anys que és al costat del med i ambient. La ciutadania ha perdut la consciència ecològica que semblava tenir fa deu anys? La dificultat que tenim és qu e justament qu an la gent ha començat a adonar-se de la problemàtica eco lògica, i tothom en parla, s'ha degradat la percepció de la situació. La gent està co m més tranquil ·la i toth om pensa que és un problema en vies de solució, cosa qu e no és

ve ri tat. Falta un a actu ació m o lt més co nc reta en aq uest te rreny. Què podem fer els ciutadans per ser més ecologistes? El més important és considerar sempre el qu e fem. És a dir, quan actues has de pensar sempre en benefi cis i perjudi cis en l'àmbit global, en com la teva conducta influ irà el medi ambient. Hem de triar la qu e menys el perjudiqui , enca ra qu e ens costi més. Des dels petits gestos qu otidians fin s a les grans accions. Per què els empresaris segueixen contaminant? Perqu è no són responsabl es davant de la soci etat,

sinó que només ho són dava nt d'un consell d'administració de perso nes qu e han invert it en un a empresa i qu e el qu e vo len só n benefi cis. Ind epend entm ent qu e tinguin consciència que hi ha un pro bl ema eco lògi c, la prioritat és obtenir benefi ci s. Llavors, no apliquen una tecnologia respectuosa amb el medi ambi ent, sin ó la qu e perm et mantenir o in crementar els seus benefici s. El qu e no pod em es perar és que els empresari s, sols, ho facin tot; si la gent no actua socialment no hi haurà canvis en l'e mpresari at. Sí, però els empresaris aprofiten que l'ecologia

està de moda i fabriquen els productes ecològics, més cars. No, el producte ecològic és més ca r perqu è només pot resultar barat un produ cte fabri cat d e f o rm a massiva . Els productes ecològi cs continu aran ca rs mentre siguin patrim oni d'un a min ori a. Les plaqu es solars, per exe mpl e, só n actualment un produ cte min oritari , però quan es produ eixin massiva ment seran molt més barat es. El s eco logistes ass umim un cost més el evat perqu è sabem qu e és el preu qu e hem d e paga r perqu è les coses vagin canviant. Dani Gómez

ENQUESTA

Creus que el sistema educatiu actual és bo?

r,...

• •

. >"~,2~-~:,:~:;

fi·

4

1 .

~t,,:"~.,.",,: '~

~

,..

'

!;

~.;

,

.

ESPERANZA JULlAN 74 anys

JOSEP FERRAN SANS 67 anys

RUBÉN PERALES 20 anys

ÀNGEL SAENZ

35 anys

TERESA SANCHEZ 47 anys

El sistema educatiu actual sembla bo per als infants. No obstant . això, oblida aspectes tan importants com l'educació sob re els perills del consum de la droga.

No estic gaire informat sobre el sistema educatiu actual. Tot i així, em sembla molt significatiu el fet que el jovent estigui tan en cont~a de les reformes ed ucatives del govern.

Que l'educació sigui bona o dolenta depèn dels professors i no del sistema educatiu. Entre els meus companys hi ha un "passotisme" general. Ni tan sols estem assabentats de la reforma educativa.

El sistema de posar un examen per accedir a la universitat ha d'existir, tant si n'és un com si en són més, com passarà amb la reforma. Si no, sempre hi hauria estucliants privilegiats.

No em convenç gaire. Les millores educatives haurien de començar per la f0rmació del professorat, i no des de la planificació dels polítics, com sempre passa.

TOT CLAROR

PUBLI-REPORTATGE

La Quiropràctica

La seva columna vertebral la seva salut e J

I

I

• r

• r'

\

L' ~bjec"::)wet \~'-

és cor..regir les ' . mitjançant tec ." especialitzades ....

l

.Les persones que regularment reben tractam ~ ts quiropràctics són:

!

ol

..

.

")

...

"

'

.

iro r.àctic , . : acions s •

500/0 DE DESCOMPTE

51 PRESENTA

GLOBAL CHIROPRACTIC ROGER DE LLÚRIA, 93, 3r 20 TEL. 93 215 89 07

AQUEST CUPÓ

ELS ALTS NIVELLS DE TENSiÓ MUSCULAR S'ASSOCIEN A SUBLUXACIONS

A) MYOVISIÓ ESCÀNER B) EXAMEN POSTURAL C) RECONEIXEMENT QUIROPRÀCTIC O) INFORME

_Entrevista

, atleta

"VULL QUE LES MEVES FILLES EM VEGIN 11 TORNAR A ·GUANYAR Aquest any celebrem el desè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. I, sens dubte, una de les imatges que van passar a la història va ser la de Fermín Cacho (or en 1500) alçant els braços a l'Estadi Olímpic. Tot Claror ha volgut recordar aquella fita parlant amb l'atleta sorià que, passats aquests deu anys, slentrena amb la mateixa il·lusió. I és que, segons explica, les seves filles el motiven més que mai per superar les lesions dels darrers anys Entrevista: Sergi

Larripa

Fermín Cacho ha complert trentatres anys. Tot sembla indicar que, després dels dos últims anys, que ho han estat gaire bons, t'estàs posant un altre cop en forma. Com et sents?

rar un altre cop aquell ritme. Crec que això ho he aconseguit. I l'altre objec-

La veritat és que bém, molt bé. No

Et. planteges algun objectiu en coneret pel q/Je fa é! classificació?

puc queixar-me. Després de dos anys en què res no ha sortit bé, ara hi ha il·lusions noves i ganes de conti nuar i de provar d'estar en el lloc més alt.

tiu, per al proper estiu, és el d'intentar participar als ca mpionats d'Europa i ferho tan bé com pugui.

És difícil tenir-ho tot o gairebé tot. Però vull anar endavant a Europa i llui-

Fotos:

Sporl

va ig ser campió olímpic. Era una olim-

píada aq uí a Espa nya i no es podia deixar passar l'oportunitat. Des dels Jocs de Barce lona han passat molt anys i s' han aconseguit moltes fites, semp re en benefici de l'atletisme i meu. Quan ja ho has aco nseguit pràcticament tot en el món de l'atletisme i en la teva ca rrera esportiva, resu lta molt difícil retirar-se. Aquest any és diferent, per-

ta r per pujar al pòdium . El que realment desitjo és que les meves dues

qu è les nenes só n entre nosa ltres, i

filles em vegin al pòdium, ja que só n

això fa que la motivació i l'esforç no

molt petitones i no m'hi han vist mai.

decaiguin, sinó que vagin a més.

dó d'Aquil'les que em va rleixar fora

Elles fan que m'entreni cada dia.

dels Jocs de Sidney. Després hi va ha-

Les teves filles s'han convertit en la teva motivació esportiva?

Dius que han canviat coses, però segur que n'hi ha alguna d'inalterable. Què creus que perdura en Fermín Cacho, des que era jove?

Com has visèut els dos últims anys

amb tants problemes de lesions? Vaig tenir un problema amb el ten-

ver més un problema psicològic que no

pas físic. En aquell estat, vols i intentes

Sí. La vida té diverses etapes: hi ha

d'estar en el lloc més alt possible, i no

una etapa esportiva en la qual vius per

et surten bé les coses. Ara, en ca nvi,

a l'esport i un altre moment en què

tot això j a està superat i el que més

t'enamores, et cases i crees una famí-

m'interessa és treballar i entrenar-me

li a. Ara mate ix vull que les filles em

per intentar estar, aquest any, una altra

vegin lluitant per arribar dalt de tot del

vegada en la màxima competició.

pòdium, ja que és el motiu pel qual sóc atleta.

Quins objectius et planteges per a aquest any? Hi ha dos objectius primordials. Un

En què es diferencia el Fermín Cacho actual del de fa deu anys?

d'aquest hivern passat, en què em pro-

Hi ha moltes coses que han canvi-

posava de tornar a competir i recupe-

at. Evidentment, amb vi nt-i-tres anys,

6

TOT CLAROR

'Treballo per pujar al pòdium dels campio- . nats d'Europa de l'estiu. Vull medalla, tornar a estar a dalt de tot. l ho faig per les meves filles"

__________________________________ 1En~~su Perdura l'esperit i la competitivitat, les ganes de guanya r i d'entrenar-me per ser el millor. Aquest ànim continua viu. S'ha d'intentar lluitar per ser a dalt.

Aquest és l'any del desè aniversari dels Jocs de Barcelona. Quin record tens, d'aquells moments? El record qu e t in c no és de l'a ny dels Jocs O límpics, si nó de cinc anys enrere, quan Barcelona es va converti r en seu. Ja practicava atletisme i, en l'instant de la nominació, vaig pensar: "Per què no puc ser-hi, si pràcticament és com córrer a casa?". Sempre es lluita per part icipa r en un a olimpíada i, si j ugues a casa, doncs molt millor! El s anys passaven i jo tenia com a objecti u córrer als Jocs. Pensava que, si em donaven l'oportunitat, intentari a de ferho el millor possible: no podi a deixar esca par el tren. I així va ser, a pesar qu e avui , amb el pas del te mps, es pod ri en ca nviar algun es expressions! resperaves guanyar aquella me-

dalla d'or? Tant el meu entrenador com jo pensàve m que a Barcelona havíem d' in tentar arri bar a dalt i, si es podia guanyar, per què no? Sabíem que era molt difíci l, però no impossible. S'havien de donar les circum stàncies qu e jo estigués molt bé i que els altres, per qualsevol motiu, fallessin un a mica. Tot em

va afavorir, i vaig guanyar. Va ser el millor moment de la teva carrera? Ser campió olímpic a casa teva, davant de la teva gent i en el teu país es pot considerar el millor moment d'una ca rrera esportiva. Quant a títols, està cl aríss im , perqu è més j a no es pot aconseguir! Un esportista no pot arribar més amunt.

Després van arribar més èxits en campionats d'Europa, del món i als Jocs d'Atlanta ... Efectivament, després de Barcelona

va haver-hi més olimpíades, més campi o nats del mó n i més ca mpi o nats d' Eu ropa, els qu als van corroborar els res ultats de Barcelona no co m un a casualitat, sinó com el fruit de feina i sacrifi cis. Sobretot, calia tenir clar que, quan s'aconsegueix un triomf, pertany

Un dels millor atletes de la història de l'esport espanyol FertlÚn Cacho és una de les joies de l'atletisme espanyol. l és que el sorià, nascut el 16 de febrer de 1969, posseeix un palmarés impressionant. Les seves condicions atlètiques (1 ,75 m d'alçada i 65 kg de pes) i els entrenaments d'Enrique Pascual a peu del Moncayo, han repoltat a Cacho -de moment- dues medalles olÚllpiques en 1.500: or a Barcelona 92 i plata a Atlanta 96. Una lesió el va deixar fora dels Jocs de Sidney, però als campionats del món d'estiu va guanyar dues medalles de plata (1993 i 1997) i en mundials de pista coberta, també plata (1990 i 1991). De la mateixa manera, ha obtingut èxits als campionats d'Europa i d'Espanya, tant a l'aire lliure com en pista coberta. La llista és tan llarga que no podem reproduir-la completa en aquestes pàgines. Però sí que val la pena destacar que Cacho és recordman d'Europa en 1.500 m a l'aire lliure i en 3.000m en pista coberta.

al passat, i que és necessari mirar endavant. El que va venir després va servi r per confirmar que el treball i el sacrifi ci obtenen reco mpenses.

Com veus el moment actual de l'atletisme espanyol? Si ens referim a 1'(lltim període, franca ment bé. Crec q ue a l'atletisme espanyol hi ha individualitats molt bones qu e ocupen els prim ers llocs en mi g fons i fons. Però sí que és cert que falten proves, perqu è en algunes encara fallem una miqueta. Potser en una competi ció per se leccions, amb un atl eta per prova, ho. passaríem malament per mantenir-nos o per poder ascendir.

Amb Fermín Cacho, Reyes Estévez, Juan Carlos Higuero, Andrés Díaz, Redolat. .., podríem dir que Espanya té el millor mig-fons d'Europa? Jo crec que sí. De fet, tots els que

"L'or a Barcelona 92 va ser, sens dubte, el millor moment de la meva carrera. Però el que va venir després va demostrar que no havia guanyat la medalla per casualitat" has mencionat sempre só n entre els millors del món.

Des de l'època de Gonza/ez i Abascal fins ara, sempre hi ha hagut grans estrelles al mig-fons de l'atletisme espanyol. Per què creus que passa, això? Em penso qu e potse r té a ve ure amb la tradició dels grans atletes espanyols que hi ha hagut i que han aconseguit medall es. El mig-fo ns és un a prova molt bonica i que atrau perquè no és massa llarga i no es fa pesada; et perm et de veure la velocitat i l'estratègia de cadasc ú. Crec qu e aqu ests factors han donat a Espanya trad ició i han possibilitat que, a poc a poc, cada cop més atletes entrin al mundial.

Sou la millor generació de mig-fons de la història? Sempre s' utilitza el tòpic que no hi ha hagut una altra generaci ó co m la d els atl et es angles os d 'Ovett i d e Cramm, quan els espanyols no és que no tinguem mill ors marqu es que ells. Millors marqu es entre cometes, per-

TOT ClAROR

7

atrau tants atletes, amb tant bons resultats?

Preguntes molt personals

A Sòria el que tenim és un bon am-

• Una ciutat per viure-hi? Sòria • Un lloc per anar de viatge? El sud d'Espanya

bi ent. Tenim un entrenado r q ue ens enté n, que entén d'atletisme i, sobretot, q ue entén els atletes. Tenim unes cond icio ns per entrenar-n os qu e só n '

• UnpIat? La paella • Un llibre per llegir? Ara estic llegint els temes del carnet de conduir! A la meva edat! • Una pel'lícu1a de cinema? Pearl Harbour • Un mitjà per estar informat? Internet • Mar o muntanya?

bones per al nostre esport : tra nq uil 'li tat i pau. I després, si tens in sta l·lacio ns de q ualitat i un

en destaca ri a l'a mbi ent! I qu e te nim tots els entrenado rs aquí!

Mar

• Un cantant o grup musical? Pop espanyol • Un esportista? Rafael Gordillo • Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Cristòfol Colom, que va descobrir el món. • Què valora més de les persones? L'honestedat • Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Tinc molt clar que és una cosa que mai no seré. • Dretes o esquerres? Estem en un estat de dret. Podem votar a qui er(s doni la gana. • Què s'enduria a una illa deserta? La meva dona i les meves filles • Un desig confessable? Donar a les meves filles l'educació que mereixen.

ll oc bo per

entrenar-te, pots aconseguir-ho. Però

esportiu sinó també en el social?

Una persona com tu, que mai ha tingut cap problema de dopatge, com interpretes que aquest tema, en els últims anys, hagi estat tan rellevant? Ara hi ha el cas de l'esquiador Moee/eg. Què opines del dopatge?

Si fos futbolista encara ho seri a molt

La societat en què vivim és una so-

més, està clar, però la ve ri tat és qu e

cietat de co nsum i tracta de bu sca r

als ll ocs que he visitat he estat reco-

l'espectacle. Un esporti sta d 'alt ni vell

negut afectuosament per la gent.

necess ita rec uperar- se per pod er, al

Encara et falta algun premi?

di a següent, to rn ar a entrenar- se o

Tots els premis que et co ncedeixen,

co mpetir al cent per ce nt. I això no

ta nt si és mentre et dediqu es a l'atle-

es fa de la nit al di a ni es fa amb ai-

t isme co m des prés, só n impo rta nts .

gua! Si tens un bon metge, has d' in -

Q uan et donen un premi és que reco-

tenta r recuperar-te, però mai frega nt

neixen la teva carrera esporti va, el que

el dopatge, per no donar un positiu

has fet i el que això significa per al teu

en un co ntro l. Evid entment, s' ha de

país. Cada premi és un bon moment i

tracta r un a perso na qu e ha rea litzat

tots els premis són totalment diferents.

un esfo rç fís ic, perqu è nece ssita re-

M e'n falta algun? Jo sóc dels que pen-

cup erar-se. La IAF en atletism e i la

sen que quan no et mereixes un pre-

UCI en cicli sme di cte n les no rm es:

mi no te' l donen i que quan te' l do-

fins aquí es pot prendre un a substàn-

nen és perqu è te' l mereixes. Co m a

cia per no donar pos itiu. Però, és clar,

esportista espanyol, n' hi ha un pel qual

si t'e nganxe m et sancion arem ! Ales-

sí que he lluitat, lluito i lluitaré: el Prín-

hores, a partir d'aquí, cadascú és molt

cep d 'Astúri es.

lliure d 'actuar com vulgui . Ell s et do-

qu è el rècord de marca el t inc jo ! Es

De mèrits, segur que no te'n falten!

nen les pautes i tu pot s seguir-l es i

remarca que com la generació d'Ovett,

Sí, jo me' l donari a! Però, co mpte,

entrar en el joc.

de Cramm i de Coe no n'hi ha hagut

ja que cal un jurat que decideixi si tens

ca p altra i em penso qu e no es pot

e ls mèrits es po rtiu s o human s pe r

viure del record, sinó que s' ha de viu-

poder-lo rebre.

re del present. I no s'ha parl at mai de

El que passa és que aquest premi el concedeixen quan els atletes s'han retirat o són a punt de retirar-se, i jo no sé si tu penses en la retirada o encara no.

la generació que hi ha ara: de què ha fet Fermín Cacho, de que estan aconseg uint Reyes Est éve z,

Hi gue ro,

Redo lat o Díaz. En països com Espanya, es dóna més importància al que

De moment no! Encara puc oferir més

fan els anglesos que no pas al que es-

i l'atletisme és el que realment sé fer.

tan fent els espanyo ls.

Què teniu, a Sòria, que us hi heu ajuntat figures com Abel Antón o Reyes Estévez? Què teniu allà, que

Vosaltres i tu, en el teu cas, et sents reconegut, no solament en l'àmbit

8

TOT CLAROR

liLa generació actual del mig-fons espanyol, amb Estévez, Higuero, Redolat, Díaz i jo mateix, és tan bona com l'anglesa dels Coe, Ovett, Cramm i companyia, tot i que alguns no ho reconeguin"

»

-~.

~

y - ---~ EOUIPAMIENTOS· NATACION ~-

burbujita® Soluciones para su instalación de piscina Olympica y SemiOlympica Equipamientos natación y material didactico; Aqua Gym

¿iit olog' y,s.l. burbuJ a

CI. Energ ia, 16 Pollg. Fa mades Tel. 93 377 72 52 - Fax 93377 71 56 08940 CORNELLÀ DE LLOBR EGAT (Barcelona) E-mail : bu rbuii!a@ology.es http: !fwww. ology.es

X

800Ptas.

Aquesta oferta només és vàlida fins el 31 de maig de 2002, al teu Restaurant

McDonald's Sagrada Família presentant aquest cupó en el moment de fer la teva comanda. "

.J/IIL er"

~tlimp tres, s.l. i. li1 li1 li1 li1 li1 li1

Neteja i Manteniment Netegem verticals (Tescalada) Neteja de poliesportius Neteja de col'legis Neteja de vidres Abrillantat de paviments

Ptge. Borrell 11 baixos· Barcelona 08005 Tel. 93 303 54 00 - Fax 93 308 63 95 limptres@jet.es - www.limptres.com

"Ia c· atxa"

AL SERVEI DEL BARRI Rosselló, 374 08025 Barcelona Tels. 93458 53 71 ·93 207 77 71 Fax 93 207 74 15

Pau Claris 85 E-08010 Barcelona Llibreria 93 318 17 39 Cafè 93 302 73 10 Fax 93 412 02 50 cafe@laie .es WIIVW.laie .e.§

Del 15 al 19 d'abril LAIE a l'espai cuines de Tv3 "Receptes de Cuines"

_sw=u=t________________________________ I

li EXERCICI

FISIC PER A PERSONES AMB DIABETIS per Albert Giménez, metge i cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror

L'exercici físic aeròbic es considera un mitjà terapèutic bàsit en el tractament i prevenció de la diabetis. Tot i així, cal prendre precaucions a fi d'aconseguir els màxims beneficis i minimitzarne els riscos

Si bé l'exercici físic pot aportar molts beneficis CI les persones diabètiques, és fonamental prendre precaucions. Sense un control mèdic que valori, aconselli i supervisi l'activitat es podén córrer molts riscos, i més encara si al diabètic se li complica la malaltia. Per això, si la persona amb diabetis vol iniciar una activitat és imprescindible que prèviament parli

En la diabetis tipus IE la incidència de l'exercici físic és més notòria, perquè es pot restaurar una tolerància a la glucosa gairebé normal

acon-

a mb el m etge. En. aquesta anàlisi mèdica, cal valorar diversos factors com l'edat, l'estil de vida, els antecedents quant a la pràctica d'exercici físic -tipus i fre-

sella l'exercici. Per exemple, si es detecten glicemes superiors a 300mg!dl, si hi ha risc o existència de cetonèmia, si el tractament o el reconeixement de la

qüència- i l'activitat laboral. També s'han de tenir en compte el risc car-

hipoglucèmia és difícil o impossible

diovascular, la medicació habitual, les

tològiques són adverses (fred o calor excessius, o un índex d'humitat elevat).

complicacions generades per la malaltia i l'electrocardiograma (12 derivacions). Amés, caldrà una prova d'esforç en

i, per últim, si les condicions clima-

Practicar exercici aeròbic i regular

cas d'antecedents o sospites de cardiopat ia, de patologia respiratòria

Si la valoració és positiva es pot

amb alteracions funcionals severes o

prescriure un tipus d'exercici físic que,

si es prescriu exercici físic intens.

en general, serà aeròbic i d'intensitat

Un cop realitzat l'examen mèdic,

moderada (caminar o nedar). És re-

només en determinats casos es des-

comanable evitar aquelles activitats

CI Independència, 317 baixos esq. 08026 Barcelona Telèfons: 934501 902 . 934354277 . 934351 497 Fax: 934 331 600

Salut QUADRE COMPARATIU "';l'1]'!~lL.l)J~~.sk;~\,"¡,,!!-'(;.¡ l' fe." ""'t.';'! '}(,,' • f

.~l""" "" ,. "~' "". 'j." , " t~L(~jt'}\J.J,L" J1J:¡,l~(;<,A~t :~rMk4.~~r-L:'.)",(¿

Edat de l'inici % de la població Història familiar Obesitat Nivell sèric d'insulina Teràpia amb insulina Complicacions Duració de la vida

Menor de 20 anys 0,5 % Probable No necessàriament Baix o zero Sempre Freqüents Màxim 40 anys

que comportin risc o impliquin un esfo rç intens en poc temps (esprint o esqua ix). És molt important que l' activitat física es practiqui de manera regular, per dues raons esse ncials: perquè els beneficis sobre el metaboli sme dels hidrats de ca rboni es manifeste n al ca p de 15 dies i perquè si es deixa de practicar exerc ici durant 3 o 4 dies aqu ests beneficis desapareixen. I ca l destacar qu e, si bé les fases d'escalfament i de refredament só n bàsiques per a qualsevol esportista, en els casos de les persones diabètiques prenen una imp ortància especial. Així, si l'activitat ens oc upa entre 30 i 40 minuts ca ldrà afegi r-hi entre 5 i 10 més per a l'escalfa ment previ, igual que per al refredament

e

1(1 ¡'~: ¡í'f'~".lL~~

t'"

Major de 40 anys 4-5 % Freqüent És habitual Alt (en l'inici) Baix (tardà) del 20 al 30% Freqüents

-

En aqu est cas, els nivells de glu cosa en la sa ng (p las ma) só n elevats i co mpo rten un increment en la pèrdua d'aigua i de sucre per l'or in a. Aq uesta pèrd ua provoca se nsació de set, pèrdua de pes i augme nt de la gana; en el pitjor dels casos, pot ocasiona r un quadre d'extrema gravetat ano m e nat cetoac id os i, o el coma hiperosmolar no cetòsic. Les complicacions de la diabetis tipus I poden ser múltiples i afectar els vasos arterials petits de l' ull , els ro-

elevades de glucosa en la sang, però no acostuma a desencadenar quadres de cetoacidosi. La causa del tipus II es relacion a amb una disminu ció de la sensibilitat dels receptors perifèrics d'insulina, en espec ial en els mú scul s i el fetge. Els nivells d'insulina en el plasma acostumen a augmentar per ca usa de

PROMOCiÓ SOL 2002

.'

.

,flRTiVER 'OPTteS

• Disminueix la glicèmia basal i postprandial 2. Millora la resistència física i augmenta el benestar físic i psicològic 3. Sobre altres factors de risc cardiovascular: • Afavoreix la pèrdua de pes • Disminueix la tensió arterial • Augmenta les lipoproteïnes d'alta intensitat. • Disminueix les lipoproteïnes de baixa intensitat i els triglicèrids. • Millora la funció cflrdiovascular.

ducció d'insulina. H abitua lm ent, les co mpli cac io ns

majors de 40 anys amb excés de pes. Igualm ent es ca racte ritza per xifres

nada insulina.

• Disminueix la glicèmia (abans i després de l'exercici)

Diabetis del tipus 11

Tipus de diabetis i exercici: insulinodependents o tipus I

El tipus I s'origina per una pèrdua agud a o gradual de les cè l·lul es beta, que só n les encarregad es de produir en el pàncrees una hormona anome-

• Augmenta la sensibilitat a la insulina

beta del pàncrees fracassen en la pro-

La diabetis tipus II o dels no insulinod epe nd ents so l afecta r adu lts

pus: els insulinodependents (tipus I) i els no insulinodependents (tipus 11 ).

1. Sobre el metabolisme dels hldrats de carboni

nyons o les artèries de les extremitats inferiors. En aq uests casos, l'exercici físic pot aco nseguir red uir les necessitats d'insulina.

final d'intensitat més baixa.

La diabetis es classifica en dos ti-

Beneficis de Ilexe rci ci

AI compra....te unes ulleres de sol et regalem els vidres graduats P.V.P. mínim 65.0006 est. +-6.00, cil. +-2.00

la hiperglucèmia, fins que les cèl·lules

de les persones diabètiques del tipus 11 só n ca rdi ovasc ul ars : malalti es coronà ries, hiper lipid èmi a o hipertensió . A grans trets, podem co nclo ur e que la incidència de l'exercici sob re els ni ve ll s de glu cosa en la sang és més importa nt en aquest tipus de diabetis. Si l' activitat física s'acompanya d'una pèrdua de pes i d'una dieta adeq uada es pot, a la llarga, restaurar una tolerà ncia a la glucosa gairebé normal.

ro Revisió Optomètrica Gratulta ,00 Adaptacló.'de .lents de .,

'

,¿ CGr:ttacte t,?ves I sèmlríg,ldes '

00 Ulleres gràduades .'. , per a tot tipus d'esports Fln. a 30% de dte. a tots ~Is .ocls de I-&portlu Claror I PpllelfJortlu Sa,~do Fomllo

un

- No acumulable amb alCre. oferte.,

_Dietètica

VERITATS

MENTIDES DEL

PES IDEAL per Moria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

Recuperar el pes dels vint anys no és un somni, encara que aconseguir-ho requereixi esforços continuats di fícils de suportar. És per això que mirar de tornar a la nostra corpulència juvenil no sempre és la decisió més encertada. Fixar-nos un objectiu més modest ens permetrà millorar l'elegància de la nostra silueta mentre seguim un règim agradable i adequat per a la salut

El nostre cos funciona correctament quan obté energia a partir dels aliments que ingerim tres o quatre vegades al dia i que utilitzem durant les 24 hores. Així, quan necessitem energia, aprofitém el contingut tant del fetge i dels músculs (5%) com de les reserves de greix corporal (95% ). D'aquestes dades es deriva, doncs, que en l'alimentació són essencials els lípids (matèries grasses) i els glúcids (cereals, llegums, fruites, fècules, sucres), ja que sÓn els que proporcionen energia a les cèl ·lules. Si tenim gana significa que li falta carburant, al cervell, especialment glucosa. I en aquest sentit el sol fet d'omplir l'estómac amb fibres i aigua fa que la sensació de gana es calmi, però en cap cas proporcionem energia a l'organisme. La part del sistema nerviós central que controla el pes i regula el balanç energètic s'anomena hipotàlem, i es troba al centre del cervell. La seva acció sobre el cóm portament alimentari està modulada per altres estructures cerebrals, com l'escorça cerebral, que hi fan intervenir les nocions d'aprenentatge, de condicionament,

12

tOT CLAROR

de voluntat, d'agressivitat, de sexualitat o de memòria antiga. L'equilibri entre diversos factors és el que marcarà el pes ideal de cada persona, i la nostra voluntat és el factor que millor hi pot ajudar. Ànim!

El pes ideal per a la salut A principis del segle XX, les companyies d'assegurances nord-americanes van analitzar els factors que permetien preveure els problemes de salut amb l'objectiu d'ajustar la quantia de les primes d'assegurança segons el risc. La investigació va descobrir que els prims i els grassos morien més joves que els individus de pes mitjà.

Les pautes sobre el pes ideal no slhan de prendre al peu de la lletra¡ perquè un mateix pes pot tenir conseqüències diferents segons la persona

Aquests resultats, tot i ser criticats, eren globalment justos, i així ho han confirmat estudis posteriors. L'excés de pes disminueix l'esperança de vida, tant com les variacions importants degudes a aprimaments i augments de pes successius. Així que alerta, perquè moltes vegades juguem sense pensar en la nostra salut.

L'índex de massa corporal L'índex de massa corporal és el criteri més fiable de corpulència. Es considera que l'índex ideal és del 22,4% en les dones i del 22,7% en els homes, xifres que corresponen estadísticament a l'esperança de vida més llarga. En realitat, però, l'interval acceptable se situa entre 20 i 25 kgl m2 . Globalment, la població que oscil ·la entre aquests límits no hauria d'experimentar problemes mèdics associats amb el pes. En canvi, quan l'índex és inferior a 20 s'està mèdicament massa prim i, si és superior a 25, massa gras. L'efecte

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ D ietètica adquirir sobre els pros i els contres i l'anàlisi de la situació personal de ca-

nociu de l'excés de pes es percep sobretot a partir d'un índex superior a 27 i esdevé molt preocupant quan supera els 32 kglm2. Aq.uestes xifres ens proporcionen unes pautes útils, encara que no les hem de prendre al peu de la lletra. Amb un mate ix excés de pes, hi ha persones que corre n un perill real, mentre que unes altres han de preocupar-se menys.

L'evolució de les modes El fet d'estar prim s'ha converti t en

Calcular el pes ideal

dascú. És a partir d'aquí quan podrem escolli r entre aprim ar-n os o no.

Si di",iclim el nostre pes per l'alçada al quadrat, el resultat serà l'índex de massa corporal, que podrem comparar amb els estàndards establerts.

Si decidim fer- ho, ca l ser sensats i triar un règim eq uilibrat, apre ndre a menjar millor i saber quins alim ents

EXEMPlE

necessitem en cada moment. Això ens

Pes= 61 ,8 Kg A1çada= 1,66 metres

servirà per a tota la vida.

Alçada al q~ladrat: 1,66 x 1,66 = 2,7556

També ca l ten ir en compte que una

Fómmla: Kg / m' = 22,47 %

bona manera de perdre pes és practi-

En aquest cas, la persona tindria un pes correote segons les seves característiques.

ca r espo rt; evidentment, ens haurem d'assessorar per elegi r l'activitat física més ap ropiada. Tampoc no podem perdre de vista que és bo dedicar-nos

l'obsessió de l'actual societat de l'abu ndància, contradi ctòria paradoxa que fa

la Segona Guerra Mundial van esta-

un temps i evita r preocupacions que

difícil trobar un eq uilibri.

blir la bellesa escu ltural, sense re-

pugu in engegar a rodar els objectiu s

butjar les co rb es i les formes arro-

assumits.

Però en totes les èpoques no ha estat així, i menys encara en aq uelles

La cirurgia plàstica només es reco-

donides.

en què la bellesa de la dona es refl ec-

Aquesta mateixa estètica semb lava

mana en últim recurs perquè és ca ra,

tia en les rodon eses. La moda va i ve

mo lt antiqu ada als anys setanta, que

comporta riscos i no garanteix resul-

entre unes formes i unes altres.

van consagrar el regnat de la primesa

tats definitius.

El Romanticisme, que va promoure

i un model de dona difícil d'assolir per

Si alh ora reduïm l'activitat física o

els sentiments i l'intel·lectualism e, va

a la majo ri a. En aquest co ntext,

centrar la bellesa en la lIanguidesa i en

dona se sotmet a règims de vegades

ab und ant, podem recuperar

la malaltia. Enfrontat a la vulgaritat dels

perillosos (com el dejuni ri go rós o el

mes ante ri ors. Cada persona ha d'ava-

la

m anten im un a alim e ntació massa les for-

excessos carn als, el fet d'estar prim es

règim Atkins, que prescriu so lament

lu ar-n e els riscos i demanar assesso-

va convertir en un senyal extern de sen-

greixos i proteïnes) i poc co mpatibles

rame nt d'un metge o d'un dietista.

sibilitat. En dete rmin ats cercles litera-

amb la vida social (dieta proteica o

ris, les dones fins se sotmetien a cures

règims dissociats).

de dejuni: quin gran error! A finals del segle XIX i a principis del XX es valorava la dona espo rtiva

Tots aquests conse ll s i algun s d'altres són els que podem oferir els professionals de la salut.

Combinar informació, bons hàbits i esport

MÉS INFORMACiÓ:

i activa, més prima que la burgesa opulent però més viva que la romàn-

La clau sobre el nostre pes ideal ens

ti ca etè ria. I els anys que segueixen

la donarà el coneixement que puguem

Servei Dietètic deIs pollespertius Claror, sagrada Família i Marítim

AM INFORMATICA CENTRE

VISUAL

-

OFERTA ESPECIAL per a tots els socis i familiars 40% de descompte en tots els nostres productes

VINGUI A VISITAR-NOS i ho verurà molt clar C/Bailén,207 -209 . 08037 Barcelona Tel. 934 572 764

Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona • ActuaHzación/Reparación de ordenadores PC • Configuración de ordenadores nuevos a medida • Portatiles, torre/sobremesa, servidores • Configuración de Redes • Compaq - IBM - Hewlett Packard • Impresoras de tinta , laser y multifunción • Canon-Epson-Hewlett Packard-Brother-Lexmark • Monitores, Tarjeta de Red , Tarjeta TV • Cartuchos de tinta y accesorios • Ordenadores segunda mano, según disponibilidad

_Mens sana

,•

ELS EFECTES POSITIUS DEL SENTIT DE L'HUMOR per

Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i tècnica en Psicoestèlica

La persona optimista, malgrat els problemes que pugui passar, sempre troba motius que l'encoratgen a viure amb entusiasme i il·lusió. També acostuma a tenir un sentit de l'humor excel·lent, que fa que respongui, fins i tot davant les situacions més difícils, amb encert i subtilesa

L'afirm ació qu e qui es deixa domin ar pel pess imi sme viu menys i envell eix abans és un a cree nça es tesa de la qu al podem obse rva r els efectes en les perso nes del nostre ento rn . Qu ant a l'à mbit fís ic, la perso na malhumorada està tensa i respira de form a superficial, només utilitza nt la part superi or del pulmons, cosa qu e fa augmentar l'angoixa i el malestar. I en l'àmbit mental, aquell qu i viu enutj at i estressat perce p les situ ac io ns se nse se renitat i amplifi ca els punts de vi sta qu e més l'afecten negativament. Però la natural esa és sàvi a i, després de mil ers d'anys d'evoluci ó, ens ha sa but dotar d'un producte peculiar de l'engin y humà: el se ntit de l'humor, una poss ibilitat que ens ofereix la nostra intel' ligència per all iberar les tensions que ens ocas ionen mal humor, així com per veure les situaci ons d es d'un altr e punt d e v ist a. D'aquesta manera podem obse rvar la vid a se nse excessi us dram atis mes i mitigar els as pectes qu e ens produ-

fl exa, el di afragma, qu e és el múscul que se para els pulm o ns de la cav itat ab do min al. Ju st a sot a del di afragma hi ha el ce ntre neu ràlgic m és important del cos: el pl exe so lar. Ai xí, en riure fem un massatge a aquest centre neuràlgic i eliminem l'energia negativa que s'hi acumul a. En cas d'estar molt carregat, ens provoca un a se nsac ió de desassossec i ansietat (d o lors al pit, males di gestions, etc.). Es tracta, doncs, de mobili tzar el diafragma ca p ava ll, que és una acció qu e també podem fer de form a co nsci ent, respirant profund ament, i portant l'aire a la part més baixa dels pulmo ns. Si ho practiqu em, l'abd o men

eixen por o ansietat.

Conseqüències físiques del riure Qu an ri em amb grans ri all ad es movem, de fo rma in voluntària i re-

14

TOT CLAROR

I

Riure és terapèutic, perquè ens facilita veure les situacions des d'un angle més objectiu: veure el bosc enlloc de capficar-nos en els arbres

surt cap a fora i res pirem amb la panxa, co m fan els nadons.

Conseqüències en l'àmbit mental Amb l'humor aconseguim allunya rnos de les situacion s i veure-l es des d'un angle més obj ectiu , ens en distanciem per tenir una visió global del problema i ens convertim en espectadors de les nostres pròpies actuacions. Ens aporta eficàcia, ja que ens permet veure el bosc en lloc de capficar-nos en els arbres, qu e ens priven d'un a perspectiva general. Riure's d'un mateix també denota un sentit autocrític important, fo rtalesa de caràcter i seguretat.

Les teràpies del riure Les cultures taoi stes antigues ja coneixien aquests efectes benefi ciosos i curatius sobre la salut. Explicaven que,

_____________________________________ ~enssana quan riem, els òrgans interns produeixen una secreció que nodreix el cos, mentre que el mal humor genera components tòxics i substàncies verinoses que bloquegen l'energia vital. De fet, després de riure notem que ens sentim alliberats de tensions i en un estat de relaxació general. Riure és teraRèutic per si mateix i ha estat la base a"k les populars teràpies del riure. No oblidem que fa canviar moltes de les constants vitals del cos: la pressió sanguínia baixa, s'alliberen endomorfines, es relaxa el sistema muscular, els pulmons mouen 12 litres d'aire en lloc dels 6 habituals i es fa un massatge a tots els òrgans interns (estimulant el fetge, la digestió i altres funcions essencials).

L'evolució del sentit de l'humor Si ens fixem en l'evolució individual, observem que els nens acostumen a riure amb molta freqüència; alguns estudis demostren que, un cop són adults, riuen un 50% menys que durant la infantesa. Per entendre les subtileses de l'humor cal haver desenvolupat suficientment la capacitat d'abstracció. Per això els nens no poden entendre certs jocs de paraules dels adults i, d'altra banda,

El significat social del sentit de l'humor Socialment, el somriure rep¡;esenta un senyal d'acceptació de l'altre, d'adaptació a l'ambient, d'escurçament de distàncies. Com es diu populannent, "el riure es la distància més curta entre dues persones". Per aL'(ò, agraïm tant que en un comerç ens atel1guln amb un somrlUFe, o recordem amb calidesa les persones amb les quals hem creat un clima d'intimitat per mitjà del sentit de l'humor. També podem descobrir el caràcter de les persones a través dels matisos que manifesten en la seva faceta humoríStica ¡ per com projecten les expressions quan pretenen fer una frase humorada: podem detectar un to sarcàstic, escèptic, d'ironia maliciosa, d'amargor, minimitzadors dels altres, àcid, morbós, càustic, etc. De la mateixa manera, la cultura de cada país ha desenvolupat uns trets diferencials que caracteritzen el seu sentit de l'humor. Per exemple, no riuen del mateix els anglesos que els americans. Als primers se'ls atribueix un sentit de l'humor enginyós i s1!1btil, mentre que els americans es deleixen per situacions més evidents i gr.olleres.

Només quan ens sentim en serenor

agressiu és frenat per la lògica, es tor-

amb nosaltres mateixos som capaços de comunicar-nos amb bon humor i tolerància envers els altres. A tall

na ironia, sentit críti c, agudesa i penetració ." També és habitual que les perso-

d'exemple, molts pares d'adolescents em comenten que els seus fills els

nes que fin alitzen un procés terapèutic, en el qual han après a superar te-

parlen de forma displicent, símptoma que el noi o noia es trobà en una fase de reafirmació i construcció de la personalitat: fins que no se senti segur i

mors i tensions, expressin el canvi explicant: "Noto que ara tinc més predisposició per riure". Així, doncs, només ens sentim autènticament satis-

satisfet de si mateix, aquest adolescent aspre i poc comunicatiu no adoptarà un tarannà 'cordial i amistós.

fets quan guanyem batalles contra les

Durant el procés de creixement, l'humor saludable transforma i sublima

En definitiva, fer ús d'aquest enginy

l'instint agressiu i, a través del simbo-

demostrar un agut sentit de l'humor

lisme mental, transmuta aquesta pulsió primària en un agut combat de con-

sempre s'ha considerat un senyal

ceptes. Amb aquesta frase ens ho pre-

d'i ntel ·1igència.

cisa Carles M. Espinalt: "Quan l'impuls

,)

pròpies vacil·lacions i adquirim una eficient resolució d'ànim . peculiar que ens proporciona l'intel·lecte i tenir un sentit de l'humor sa ens ajudarà a reduir tensions en moltes situacions. Serem capaços de trencar el gel amb una dosi de sana agudesa humorística.

Especialistes en neteja

GRAN VARlEDM

[K]§m®&Jl1 .®® @[b

CERVEZASDE IMPORTACION

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família, Nou Can Caralleu, Marítim

HERSAN 98 SL CI Ebro, 11 Tel. 93 682 35 94 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

MINU DIARIOl Dé runes a vi.mes . •.975Ptos. S6bQdoll .. . . . ... 1.200 Ptos. Domingos • , . . . • .1.300 Atas. IS~ECIAIJ'DADIS:

.. Tapos vÇlriadas • Ensd~adas • Bocadilles frtes y cclientes • Torradas variadas e MontGIditos • Hamburguesas Y mucho mas a la disposlclón d.1 .cll.nte...

~.. "',11

- En forma

AI6UAFITNESS EXERCICI

D1IMPACTE DINS

Per millorar la força, la resistència, la flexibilitat i la coOrdinació, l'aiguafitness combina activitats a la piscina gran i a la petita. L'impacte, alt, dels exercicis que es proposen requereix bona preparació física i domini del cos al medi aquàtic

Agnès Gallifa

L'aiguafitness és un programa d'activitat física que es realitza dins l'aigua. La coordinadora d'activitats aquàtiques del Poliesportiu Sagrada Famíl.ia, Marta Soler, exp li ca que, "com ha passat amb altres esports aquàtics, l'aiguafitness és una adaptació d'un esport que originàriament es practicava en medi sec i que ara també es realitza dins de l'aigua". Aquesta pràctica nova permet beneficiar-se deJs ava ntatges de l

fitness, però se nse que es noti l'impacte, a lt, d'altres activitats. El treball físic i l'aiguafitness

L'objectiu principal de l'aiguafitness és aprofitar els beneficis de l'aigua per millorar la condició física general. Per aconsegu ir-ho, es treballen exercicis per augmentar la força, la resistència, la flexibilitat i la coord inació, amb la qual cosa

s'enforteix el sistema muscul ar i augmenta l'eficiència del cardiovascular. Però com es treballa, durant les classes, per desenvolupar aquestes qualitats físiques bàsiques? La força de l'esportista es pot incrementar amb el treball muscular a l'aigua. Per això, durant les sessions d'aiguafitness s'exe rciten tant la superació o l'eq uiparació de resistències co m e l co ntrast de pesos.

A Bic.icJo+ fem+fàcil

Compra't la biei a aieielot

la bicicleta a Barcelona ., El millor muntatge ., El millor servei post venda

Model Free soci Claror: 341 euros no soci: 379 euros

I ara, n'estem tan segurs que oferim als socis de la Fundació Claror el repàs gratuït durant un any

per per per per per

a grups org3nitzats a centres educ.atius a instituciOns al ciclista a tu . . .

Model BTT FS 950 soci Claror: 837 euros no soci: 930 euros La compra d'una bici de més de 360 euros inclou una assegurança

a tercers

gratuïta durant al primer any (subscripció al BACC, Bicicleta Club de Cata.lunya)

Model City TOSCANA soci Claror: 642 euros no soci : 714 euros

+ INFORMAC.IÓ:

933077475

WVvWbic.ic.lo+net

- - - - -- - - - - - -- - - - - En fonna articul acions. I aquesta mill o ra d'aptituds s'aconsegueix gràc ies a la ll ibertat de mov im ents q ue ato rga el med i aq uàtic. Per ú lti m ,

l'aiguafitness afi na

La diferència entre l'aiguafitness i altres esports aquàtics, com l'aigua-

me nts i e ls gestos m oto rs bàsics.

dolça o l'aiguagym, té a veure amb la intensitat dels exercicis. L'aiguadolça s'adreça a persones majors de seixanta anys i es practica a la piscina petita. Bàsicament treballa moviments articulars amplis i suaus per millorar la condició física general i les capacitats motrius. Per una altra banda, l'aiguagym s'adreça a persones de qualsevol edat, preparació física o experiència en la natació. Treballa exercicis d'impacte baix i d'intensitat moderada dins la piscina petita.

tat q ue l'esportista estigui preparat per reso ld re situac io ns d iverses de tipus moto r, ta nt en l'àmbit espo rtiu co m en la vida q uotid iana.

Molt més que treball físic

tencia mitjançant exercicis progressius globals que perm etin suporta r i retar-

Co m succee ix amb alt res espo rts,

dar la fatiga. El treba ll mu sc ular d ins

l'aiguafitness no treba lla només amb

l'a igua d ura nt un període de te m ps

activitats benefi cioses per a la mill ora

re lativa ment ll arg perm et mante nir

física de l'espo rt ista . M arta So ler re -

l'esforç de l'espo rt ista sense afectar el

cord a q ue també cal treballar el des-

seu rendiment.

envolupament d'aspectes emocio nals,

nens petits, gent gran o dones em -

El s exe rcicis qu e treba ll en la fl e-

inte l·lectuals i socials de la perso na.

ba rassades .

xibilitat possibili te n qu e els espo rt is-

"Es tracta que la gent vingui a les nostres sessions a divertir-se i a relaxar-se. La millora física acostuma a comportar una millora emocional".

tes augmentin els movim ents de les

L'objectiu principal de l'aiguafitness és aconseguir una millora de la condició física i emocional de l'esportista, tot aprofitant els II

i els seus germans

especialment la coord inació de movi Aquests exe rcicis tenen co m a fi nali-

Pel q ue fa a la resistè ncia, es po-

L'aiguafitness

beneficis de l'aigua

Participants en plena forma

M arta Soler emfasitza el fet que els esportistes hagin de pa rtir d'una bona fo rm a física. Gairebé tots els exercicis que es practiquen, d'alt impacte, tenen lloc a la piscina gran. "Poques vegades treballem dins de la piscina petita, que només cobreix fins a la cintura". Les ses-

L'aiguafitness és un a activitat d iri-

sions acostumen a organitzar-se en una

gid a a perso nes majors de setze anys

part de la pisci na gran, la profunditat de

amb un a preparac ió física ò pt im a i

la q ual permet els moviments que re-

un nive ll mi g-alt de natació. Reque-

quereixi n tocar de peus a terra i, a la

re ix , sob ret ot, un bo n d om ini de l

vegada, altres activitats en qu è calgui

p ro pi cos din s l 'a ig ua. Pe r totes

dominar el cos dins l'aigua sense tenir

aq uest es rao ns, no es reco m ana a

punts de suport.

_Reportatge

ment de pensador, , anzma d'artista •

En el150è aniversari del naixementd'Antoni Gaudí llibres, conferències, associacions i institucions dediquen pàgines, hores i jornades intensives a difondre'n la veu, el càracter i l'obra. Tot Claror també vol contribuir a donar a conèixer aquest gran mestre de l'arquitectura universal i símbol de Barcelona Ester Benach Estudiar la seva obra és una tasca complexa per la multitud de detalls, de formes i de materials. Estudiar el seu pensament, també. Les seves paraules, que ens arriben a través de person.es que van ser-li molt properes, desprenen pensament i filosofia. Paraules d'un home que va reflexionar sobre temes tan diversos com la política, la intel·ligència humana, l'home i les seves capacitats, la natura i la Creació, els mètodes de treball, l'amor, la vida, la mort, &1 sacrifici .. . Ombres i llums pesen sobre Gaudí per atribuir-li qualitats i dedicacions, com si es tractés d'aquells mites que

d'aquests documents, alguns companys de feina afirmaven haver sentit dir al mestre, i en repetides ocasions: "Jo sóc de Riudoms" . Sigui com sigui, Antoni Gaudí i Cornet va néixer al camp de Tarragona el 25 de juny de 1852.

Tot i que en l'època d'estudiant va executar alguns projectes i va treballar com a delineant per a alguns professionals, en la seva trajectòria seria cabdal la coneixença amb Eusebi Güell i Bacigalupi, mecenes i, passats quaranta anys de relació, bon amic. I és que, tot i el caràcter estalviador que s'atribueix al Comte de Güell, quan es tractava de les obres d'art i socials no escatimava recursos.

L'inici del"gran" arquitecte

Etern observador de la natura Els estudiosos afirmen que la passió

L'any 1883, quan Antoni Gaudí tenia trenta-un anys, va rebre tres en-

per la natura i la capacitat d'observació li vénen de ben petit. Abans dels sis anys, els atacs de reumatisme van impedir-li dur una vida com qualsevol al-

càrrecs que es podrien considerar els inicis de la gran obra gaudiniana i la consagració de l'arquitecte: la Casa Vicens, El Capricho i l'assumpció de

els que ara són vius no van arribar mai a conèixer. Ombres que amaguen la

tre nen. Mentre els companys jugaven, ell observava i admirava l'entorn. Amb èpoques d'estada al Mas de la Calderera per pal·liar el reuma (lloc on hauria nascut en cas de confirmar-se

les obres de la Sagrada Família. La Casa Vicens, ubicada al carrer Carolines de Gràcia, és un habitatge amb una distribució i una estructura força simples, però decorada amb l'em-

certesa o incertesa dels que afirmen que era maçó, o dels que veuen en la seva obra un home profundament ca-

la teoria de Riudoms), Gaudí va passar la infància a Reus i va estudiar a l'escola dels Pares Escolapis. Allí va rebre

talanista, fins i tot independentista. Ombres des que Gaudí era nadó,

formació religiosa i humanística. Als setze anys es va traslladar a

premta gaudiniana. I és que en la concepció de Gaudí com a artista no només té cabuda la vessant com a arquitecte, sinó també la d'escultor, pintor, decorador.. . Va fusionar totes les disci-

perquè ningú no pot afirmar amb certesa el seu lloc de naix~ment: Reus i

Barcelona. Va ac.abar el batxillerat, va cursar els estudis de preparació per a

plines en una concepció global de l'obra. Per entendre la seva faceta de de-

Riudoms batallen pel dret a ser ciutat

la universitat i als vint-i-un anys va ingressar a l'Escola d'Arquitectura. En

corador val la pena de transcriure l'opi-

aquesta escola, alhora que lluitava per aprovar les assignatures, adquiria coneixements de tota mena (vegeu el

l'home i l'obra: "Veiem (. ..) que els graons, rampes graonades, passamans, àmpits, seients i mobiliari són d'una comoditat excepcional i que la situació

natal de l'arquitecte. Hi ha documents -com el testament de 1911 o les sol·licituds de matrícula per als estudisen què Gaudí va deixar anotat que era fill de Reus. Però, en contra

18

TOT CLAROR

quadre L'arquitecte autodidacta).

nió que Joan Bergós escrivia a Gaudí,

____________________________________ )leportmge L'arquitecte autodidacta La seva trajectòria com a estudiant no va ser brillant. Com explicava Joan Bergós i Massó, autor del r. . . ., llibre Gaudi: l'home i l'obra i bon amic, 't'ensenyament que es donava a l'escola el repel·lia cada cop més i pensava en les pròpies cavi¡'¡acions sobre els grans moments de construcció que ha tingut la humanitat, sobre els mitjans d'execució que van fer possibles els enormes monuments... ': I d'aquesta manera Gaudí ho afIrmava: 'Malgrat el meu desig d'atenció per aquestes assignatures, una , , Jo... ... fonda preocupació m'empenyia a meditar sobre ". .. l'estabilitat dels edificis': Aquesta "fonda preocupació" era la que feia que es passés hores i hores a la biblioteca de l'escola, estudiant els grans monuments i obres de la humanitat, pensant, reflexionant, instruint-se en matèries tan variades com ia història i l'economia, assistint a classes d'estètica i de ft)osofIa, aprenent navegació manlima ¡ aèria, estratègia militar, i introduint-se en el món cie la biologia i la medicina. L'estudi de tantes i tan variades matèries, juntament amb la seva passió pel teatre, per la literatura, per les visites arqueològiql!1es i per les excursions en plena natura van forjar l'arquitecte i l'home que un segle i mig més tard meravella tots aquells que tenen l'oportunitat de contemplar les seves obres. I

~\

•

',j

l

Gaudí tenia una gran habilitat per preveure el més mínim detall en fer els projectes de les obres, així com per triar els seus col'laboradors

~,\"

considera un dels símbols de la Renaixença, de la prosperitat i de l'afany cultural de la burgesia catalana. Aproximadament un any abans d'inaugurar-se el Palau Güell, el bisbe d'Astorga juan B. Grau Vallespinós va triar el seu paisà Gaudí -també era de Reus i tenien bona amistat- perquè es responsabi litzés de la contrucció del Palau Episcopal, destruït a causa d'un in cendi.

Obres paraHeles

"

i la forma dels poms, manetes, reixats, etc. són les més avin ents per al seu maneig; no cal dir que les mides, il·luminació, ventilació i agençament tèrmic de les dependències de les seves construccions civils són veritables models d'humanització de l'arquitectura".

1882, segons el projecte de l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar y Lozano, assessorat pel tècnic joan Martorell. A causa de discussions internes, els dos van abandonar l'obra i Martorell va proposar el seu col·laborador Antoni Gaudí com a màxim

Sens dubte, Gaudí devia ser un bon director d'obres, perquè mentre s'aixecava el Palau Güell, el Palau d'Astorga, la Sagrada Família i el pavelló de la Companyia Transatlàntica per a l'Exposició Universal encara va assu-

AI mateix temps que treballava en la Casa Vicens, va rebre l'encàrrec d'idear una casa d'estiueig a Comillas (Santander). Quan va concebre El Capricho, construït entre 1883 i 1885, Gaudí va crear una maqueta molt detallada. Aquesta maqueta seria el mo-

responsable . A pesar que el projecte no partia de zero, el va acceptar de manera immediata i va conve rtir la Sagrada Família en la seva obra magna. Es poden explicar tantes coses del

mir dos projectes més: l'acabament del co l' legi de Santa Teresa de jesús (del qual s'havia alçat fins al primer pis) i la Casa de los Botines, a Lleó (anomenada també Casa FernéÍ.ndezAndrés, els cognoms de dos comerci-

del a seguir per part del company de carrera Cristòbal Cascante Colom, que dirigia les obres. En aquest sentit, no es pot assegurar que Gaudí hagués visitat mai Comi llas, tot i que probablement no ho considerava necessari. Posseïa una gran habilitat per tenir en compte el més mínim detall a l'hora d'ideç¡r el projecte i també en el moment de triar els col·laboradors. Encara que molts continuen en l'anonimat absolut, tenen gran part de responsabilitat en l'obra del geni. Va ser també l'any 1883 quan Gaudí va rebre l'oferta de fer-se càrrec del Temple Expiatori de la Sagrada Família. La primera pedra s'havia col·locat el

Temple que Tot Claror ben aviat li dedicarà un reportatge.

Del Palau Güell a Astorga Cap al 1985, l'activitat de Gaudí s'incrementa de manera considerable. Després d'haver realitzat alguns elements per a la Finca Güell (murs d'entrada, xemeneies, elements per al jardí i la porta principal amb un drac de ferro forjat), Eusebi Güell li va ehcarregar la construcció del Palau Güell, que es troba al carrer Nou de la Rambla. El Palau, inaugurat l'any 1988 amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona, va ser centre de totes les mirades, de les visites més il· lustres, de crítiques i d'acudits. Avui dia, però, es

Vil·la Quijano, més coneguda com El Capricho

TOT CLAROR

19

_Reportatge ants de teixits cli ents d'Eusebi Gü ell). Totes aquestes obres el van ocupar fins al 1895, quan Güell li encarregà el celler que trobem a les costes del Garraf. Les Bodegues Güell torn en a exemplificar que el geni treballava amb uns col·laboradors magnífics. S'expli ca qu e el propi Gaudí va afirmar que el celler l'havia ideat en Francesc Berenguer i Mestres, ajudant seu des de 1887.

.Els "senyors de l'Eixample" A punt d'entrar en el segle XX, Gaudí es va encarregar de la construcció d'una casa de pisos de lloguer: la Casa Calvet, al carrer Casp. L'arquitecte, per causa de les limitacions espacials i físiques amb qu è sovint es trobava, va utilitzar-hi tots êls recursos per treure'n el màxim profit. Plànols, maquetes, motlles ... I un tret molt significatiu de la personalitat de Gaudí era el

Un home de pensament i acció Diuen que un dels signes característics de Gaudí era la seva intel · ligència. Tenia una facilitat extraordinària per retenir les formes, per captar l'espai en la seva totalitat i per destriar el que era essencial del que era accidental. AfIrmava haver heretat aquestes qualitats del seu pare i dels avantpassats, que es dedicaven a la caldereria. Segurament d'aquesta herència i de l'observació de la natura provenen les formes hiperboloides, helicoidals i paraboloides tan reiterades i significatives de les seves obres. Tenia també una gran capacitat de conc¡¡ntració i reflexionava molt abans d'actuar: "Cal alternar la reflexió i l'acció, que es complementen i corregeixen l'una a l 'altral~ per avançar són necessàries les dues cames: l'acció i la reflexió". Aquests trets feien que es mostrés com una persona crítica, no sols amb tot el que llegia, estudiava o contemplava, sinó també amb la pròpia tasca. Buscava la perfecció sense refIar-se de la intuició ni de la improvisació: "Esperar que les coses ploguin sense fer nosaltres tot el que està en el nostre esforç són boberías, com diu santa Teresa" . D'acord amb aquesta fIlosofIa, basava el seu treball en l'estudi experimental i l'autocrítica. Aquest tarannà feia que poguessin transcórrer anys i panys entre un primer esbós de l'obra i el projecte, i entre aquest i l'execució i acabament. Experimentava amb maquetes, observava i comparava, utilitzava motlles abans de contruir, refeia incansablement tot el que creia que es podia millorar i caminava lent i segur per dur a terme cadascun dels passos.

seu mal geni: com qu e l'Ajuntament va fer-li retallar l'alçada del coronament de la casa, va presentar de nou el projecte amb una línia vermella que tallava l'obra. La va deixar inacabada. Finalment, però, la Casa Calvet es va

bad es: el Park Güell. La intenció del Comte era urbanitzar la zona, de quinze hectàrees, i vendre's les parcel 'les per a la construcció de setanta cases. Però no serien cases obreres com les que després va manar fer a la Colònia

fer com pretenia l'arquitecte i a més el consistori li va concedir el premi al

Güell de Santa Coloma de Cervelló. Gaudí, per plasmar aquesta voluntat, va envoltar el recinte d'un mur i d'una porta principal, darrere de la qual hi ha el famós drac que dóna la benvin-

millor edifici acabat de l'any 1900. Seria aquest any quan Gaudí començaria una de les seves o bres i n aca-

guda. Segurament, la idea no va tirar endavant per causa de la mort del Comte Güell. En aquell moment, el fill va oferir el parc a l'Ajuntament i es va decidir convertir-lo en parc públic. Durant la primera dècada del segle XX, Gaudí va dedicar-se a altres obres: Bellesguard, la decoració de la casa dels marquesos de Castelldosrius (la marquesa era filla d'Eusebi Güell), la restauració de la catedral de Mallorca i el retorn als "senyors de l'Eixample" amb la Casa Batlló i la Casa Milà. En la primera, Josep Batlló Casanovas va decicir mantenir la planta principal per a habitatge i llogar la resta d'espais. La reforma va ser total, des de la façana que li dóna el nom de Casa dels Ossos- al pati, passant per parets, balcons, sostres i terres.

20

TOT CLAROR

Tot just acabada la Casa Batlló, el 1906, va comen çar amb la de Pere Milà i Camps. En la Casa Milà o Pedrera, de pisos de lloguer, el procés de construcció va ser més senzill. A l'interior, La Pedrera no té més parets que les de la caixa de l'escala i els envans deixen una estructura totalment lliure que se sosté amb pilars de pedra, de maó i ferro colat. Es tracta de la planta lliure que Le Corbusier propugnaria el 1915. L'arquitecte Joan Bassegoda, conservador de la Càtedra Gaudí de Barcelona, escriu en el seu llibre Gaudí, la arquitectura del espíritu: "Un món irreal es

percep passejant per aquests pisos de la Casa Milà, amb els sostres movent-se com la superfície arrissada d'un llac (.. .) En una sala d'estar en tres dels costats hi ha una creu, una bandera amb quatre barres i un cor: són la fe, la la pàtria i l'amor dels Jocs Florals. En e! quart hi ha la signatura de l'arquitecte. (.. .) A més d'una obra d'art de primera magnitud, La Pedrera és un immens càntic marià". Acabem un ràpid recorregut per la vida i l'obra de Gaudí. Recordem que va dedicar els darrers anys a la Sagrada Família. El 7 de juny de 1926 va ser atropellat per un tramvia quan es diri-

_____________________________________ Ile portatge Gaudt com a artista, fusiona arquitectura escultura, pintura i decoració en una concepció global de la seva obra gia a l'Oratori de Sant Felip Neri . Tres dies més tard va morir a ['antic Hospital de la Santa Creu i, des d'aleshores, ha passat per èpoq ues d'oblit, de crítiques i d'ignorància . . Enguany, que es co mmemoren els 150 anys del naixement, Gaudí torna a resorgi r. Aquells que sempre l'h an recordat ens ensenyen la trajectòria i l'obra d'un home que de jove il·lusionat, ben posicionat i apassionat va passar a viure de forma ascètica i centrat en la gran Terrat de la Casa Milà (La Pedrera)

passió dels últims anys: la construcció del Temple de la Sagrada Família

•• ELE.VADORES Y MONTACARGAS, 5.L. \I

cI Costa Brava, 3 08940 Cornellà Tel. 93.475.08.00 Fax 93.475.08.01

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO V CONSERVACION REHABllITACION EDIFICIO ANTIGUO

E

l proceso de rehabilitación exige unos amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las caracterÍsticas propias del edificio.

_Societat L'escola Sagrada Família lluita per tenir més places públiques, sense que això afecti la qualitat de l'ensenyament

«LA MASSIFICACIÓ

ÉS UNA AGRESSiÓ AL MODEL EDUCATIU D-ESCOLA PÚBLICA» Pere Batet, la qualifica de "menyspreu a un projecte educatiu que manté una homogeneïtat i organització amb 50 nens/es per curs i-que, evidentment, ara tindrà dificultats serioses per gestionar 75 alumnes per curs". Els mestres de l'escola destaquen, entre aquestes dificultats, la coordinació entre els nivells i cicles, que el mestre de reforç hé\gi de repartir el seu temps entre més alumnes (en detriment dels seus) o que no sigui possible que en determinades activitats s'organitzin grups d'una manera flexible, com fins ara. Els pares i mestres també denuncien el perill d'encabir més alumnes al

L'escola Sagrada Família reivindica el dret a un ensenyament públic de qualitat davant la decisió de la Generalitat de Catalunya d'establir-hi una tercera línia d'alumnes. Segons llAMPA, l'espai lliure del centre podria destinar-se a escola bressol, ja que hi ha manca de places 0-3 a Gràcia

centre, perquè les instal ·lacions són molt antigues i, a més, és l'únic col ·legi de Barcelona que comparteix edifici amb una comunitat de veïns.

La Generalitat, responsable de la seguretat Els problemes de l'escola Sagrada Família encara van més enllà.

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha obert la inscripció per a una tercera línia al CEIP Sagrada Família, situat al carrer Sardenya, 343, del Districte de Gràcia. Aquest fet ha despertat l'alerta entre pares, mestres i alumnes de l'escola, perquè el curs passat l'Administració ja ho havia proposat i gairebé tot el col · lectiu del centre ho va rebutjar. En aquella ocasió, i gràcies a les mobilitzacions, Ensenyament va assegurar als membres del consell escolar i de l'associació de pares i mares

22

TOT CLAROR

(AMPA) que per al curs 2001-2002 obriria una tercera línia de P-3, però com a opció provisional. La proposta del Departament, per segon any consecutiu, fa pensar a la comunitat escolar que es tracta d'una decisió presa i el president de l'AMPA,

"En lloc de massificar l'educació infantil, una bona alternativa seria una escola bressol per a infants de Oa 3 anys"

A principis del mes de març el centre va dur a terme un simulacre d'incendi, l'informe del qual no ha estat gens satisfactori·com afirma Pere Batet:

"només tenint en compte les deficiències que plasma l'informe, que la Generalitat té la responsabilitat de solucionar, es desprèn que el centre no pot ni garantir la seguretat dels 50 nens per curs que té ara. Per tant, creiem que és una greu irresponsabilitat augmentar l'alumnat, si això significa més risc". L'informe elaborat pels bombers de la ciutat destaca la inadequació de l'edifici a la normativa vigent pel que

Societat fa a les condicions de protecció contra incendis. Concretament, explicita que les escales no són les adequades per a una evacuació ("una està rovellada i és impracticable'~ , que els extintors no són suficients, que no hi ha la senyalització necessària per a una evacuació i, encara menys, un sistema de detecció i alarma de foc.

La manca d'infraestructures L'escola Sagrada Família, a pesar que la propera temporada complirà cent anys, necessita instal·lacions de les quals disposen pràcticament tots els centres d'ensenyament: un laboratori, una aula de psicomotricitat, una de música o una de reunions per als mestres. I aquest és també un motiu de denúncia per part de pares i mestres. Com explica un dels membres de l'AMPA,

Una altra vegada el Departament d'Ensenyament i la Sra.Canne Laura Gil ens demostren que l'escola pública no és ni ha estat mai la seva prioritat. c. ..) Volem denunciar davant l'opinió pública les greus mancances de l'escola pública a Gràcia :

• Falten places públiques per als infants de 0-3 anys. Només hi ha una escola bressol per a tot Gràcia. • Incompliment del Mapa Escolar de 1995. Queda pendent des de fa més de 7 anys la constmcció de l'escola Fmctuós Gelabert, tot i tenir la dotació econòmica. • Falten places públiques de secundària. • Inexistència, defioiència Vo mal estat dels equipaments a les escoles públiques. Incompliment del R.D. 1004/ 91 sobre els mfuirns de les construccions escolars. • Nul'les inversions per adaptar els espais de les escoles a la nonnativa vigent. • Incompliment de la Llei d'Accessibilitat en les escoles públiques. Escoles plenes de barreres arquitectòniques que discriminen l'accés dels alumnes, pares i professors amb discapacitat motriu. • Incompliment i menyspreu absolut a les nonnes vigents de seguretat i evacuació de centres, posant en perill els nostres fills i filles.

Àngel Garda, "alguns dels ordinadors

Davant d'aquesta situació, els sotasignants EXIGIM:

de l'escola els hem comprat els pares, amb els diners que vam obtenir de la venda de loteria per Nadal, i vam haver de muntar la sala d'informàtica nosaltres mateixos".

• La creació de les places públi<ques necessàries de 0-3 anys per cobrir la demanda existent al Districte. • Solucions definitives: inici irrunediat de la constmcció de l'escola pública Fmctuós Gelabert. No a la impmvisació d'una nova Imia al GE[P Sagrada Familia.

Pere Batet afegeix que per tenir un espai coma aula de música "hem de

II

MANIFEST DE L'ESCOLA SAGRADA FAMíLIA A FAVOR DE L'ESCOLA PÚBLICA DE QUALITAT

comptar amb la complicitat de l'Esportiu Claror, que ens cedeix una sala. I no parlem de les portes d'accés a l'escola! Com que només n'hi ha una i no massa gran, els alumnes dels cursos superiors de primària entren per l'Esportiu Claror simplement per un acord de bon veïnatge entre les dues entitats".

adequat és ampliar l'oferta de places i distribuir els alumnes de manera que el professorat en pugui fer un segui-

ta saturar un centre d'alumnes". També ofereixen com a alternativa "crear-

hi una escola bressol, perquè la demanda de places 0-3 anys és molt elevada."

ment pedagògic com cal. Això sí, "no

a costa de la degradació que rep resen-

El mapa escolar aprovat l'any 1995 preveu la construcció d'un centre nou a Gràcia: l'escola Fructuós Gelabert,

unanimitat. Diuen que l'escola sem-

que hauria d'ubicar-se al carrer Bailén . l, segons l'escola Sagrada Família, és per aquesta via que passa la solució als problemes actuals: reclamar la construcció d'aquest nou centre i, fins que no estigui edificat, l'inici de les seves activitats de manera provisional en algun edifici de la Generalitat que reuneixi les condicions necessàries per a aquests alumnes nous.

pre s'ha destacat per mantenir una premisa: un ensenyament de qualitat

Batet: "La prioritat d'un govern hau-

Més centres públics El principal objectiu de la comunitat educativa' de l'escola és "fer enten-

dre al Departament d'Ensenyament els perjudicis que representa aquesta opció d~ massificació", com afirmen amb

i un claustre de professors i una associació de pares profundament compromesos a mantenir-la. I que per seguir endavant en la mateixa línia ,un ensenyament públic de qualitat, el més

En aquest sentit, s'expressa Pere

o

ria de ser oferir un bon enseyament públic i, de moment, sembla que les inversions de la Generalitat continuen afavorint, sobretot, l'escola concertada".

TOT CLAROR

23

___ ][.I~~ i

______________________________________________________

«=:~ ~~~~

INTERNET

R_ed_o_cc_iO_ ':_A_g_n_è_s_G_o_rri__ fo

LLIBRES

NED

lIiNDR

re;xperiMental TV Per a una televisió experÍnlental i artística www.neokinok.tv Neokinok.tv és un projecte artístic de recerca cap a noves possibilitats expressives a l' hora de fer telev isió. La proposta de Neokinok és una aposta per un model de televisió independent i de baix press upost on l' exploració de nous lle nguatges audiov isuals i la partic ipació activa de l'es pectador signifiquen una espurna d'esperança dins del panorama mediàtic actual.

La cultura i l'oci www.salirenbarcelona.com

Salir en Barcelona ocupa una posició privilegiada entre les publicacions electròniques que plantegen un nou model de planificació d'oci a través de la xarxa. Qualsevol expressió cultural o de lleure té un lloc e n aquesta guia que es presenta com l'eina definitiva per descobrir la ciutat.

ANTONI GAUDi GUS VAN HENSBERGEN ED. PLAZA & JANÉS Gijs Van Hensbergen ha escrit un treball de recerca que pretén oferir una vi sió completa de qui va ser i què va representar Antoni Gaudí per a Catalunya i per a l'arquitectura universa l. La biografia, que recorre totes les etapes de la seva vida, agrada o no als estudiosos, però no deixa indi ferent ningú .

GAUDi. LA ARQUITECTURA". JOAN BASSEGODA NONELL SALVAT EDITORES Gaudí. La a rquitectura del espíritu, del Conservador de la Càtedra Gaudí, Joan Bassegoda Nonell, és un dels clàssics pel que fa a la bibliografia del gran arquitecte i arti sta . Continuador de t'es perit i de l'obra de Gaudí, Bassegoda es convertiria en un precursor, tot anunciant l'excel ·lència d'una arquitectura que no va saber fer-se entendre pels seus contemporanis.

MÚSICA '

ESCRITOS Y DOCUMENTOS ANTONI GAUDÍ ED. EL AcANTILADO L'editora Laura Mercader ofereix un recull crític d'alguns textos inèdits de Gaudí. És un exhaustiu treball quant a documentació i recuperació de ma nu sc rits , que aporten una lectura fiable i genuïna de les idees del me stre . En ben poques ocasions el propi Gaudí té l' oportunitat d'explicar-se, fet que converteix aquest llibre en un document històric imprescindible per revi sar la seva obra arqu itectònica.

GAUDi. L'HOME I L'OBRA JOAN BERGÓS I MASSÓ ED. LUNWERG Gaudí. L'home i l'obra és un dels llibres publicats de més importància sobre la biografia de l'arquitecte. Es tracta d ' una actualització que recull la primera biografia editada el 1952 de Gaudí, obra original del seu últim deixeble, Joan Bergós i Massó. Es completa amb un treball fotogràfic inèdit de l'obra del visionari. El resultat és un recull d' anècdotes i records que poden aj udar-nos a adquirir una visió propera del mestre.

CASA BATLLÓ

DEL DESENCANT A LA ... G. MARISTANY I A. MUSONS COL·LEGI DE PERIODISTES

JUAN JOSÉ LAHUERTA T RIANGLE POSTALS Aquest llibre, ben recent, tracta ex c lu sivame nt de l'emblem àtic edifici del número 43 del Passeig de Gràcia de Barcelona. S' estructura en relació a les vuit part s més destacables de l'edifici i conclou amb un joc comparatiu entre l' estètica arquitectònic a de Gaudí i les formes de la natura. Les il ·lustracions só n un treball fotogràfic minuci ós de Pere Vivas i Ricard Pla.

Musons i Maristany presenten Del desencant a la contrainformació. La premsa de barris a Barcelona. J 976-200 1. L' estudi reflecteix una premsa de barris que, nascuda corn a eina de comunicació social durant el franquisme, va viure el desencant. En l'actualitat, en mans de grups medi àtics petits , s 'ha convertit en autèntic periodisme de la proximitat.

.................................... ........_" ~

I

.,. ,-I,,,,,,, GlTANOCUBANO

AMÉLIE

OPERACIÓN TRIUNFO 2002

MASTRmA 2001

MANZANITA 2002

YANN TIERSEN 2001

I:acadèmia més famosa produeix aquest recull que ens evoca sobretaules de fa temps, en què la televisió oferia dibuixos animats de qualitat. El seu triomf: aconseguir desvetllar-nos l'interès per la música. La nostra esperança: que entre aquest boom desorbitat de vendes almenys un euro serà dedicat a una causa justa: la lluita contra la drogadicció.

Amb ritmes festius i melodies que neixen de la confluència entre estils musicals diferents, el darrer treball de Nacho Mastretta és un viatge sonor que, a través dels paisatges més suggerents, es converteix en una banda sonora excel' lent per a qualsevol road movie. Un disc per ser escoltat amb els ulls.

Gitano Cubano presumeix de ser

Tiersen ofereix un vestit invisible que s'escau sinuosament als llocs, a les situacions i a les expressions de la darrera pel·lícula de Jeunet. Les melodies d 'estil francès, amb acordions d'una altra època i veus errants, fan del compositor bretó un dels autors de bandes sonores més interessants, al costat de Bregovic, Nyman o Mertens.

WALTDISNEY

MÚSICA DEAUTOMÓVlL

el primer' experiment en què la guitarra o les palmes espanyoles s'apropen als sons més tradicionals de Cuba. El resultat es una revisió de clàssics cubans des del punt de vista de Manzanita, un -dels músics gitanos més reconeguts de tots els temps.

leure i CULTURA POPULAR

La música i la festa D e la mate ixa manera que en les últim es edi cions, la bo na músi ca m arca rà l'ini ci de la Festa. Les grall es, els timbals, les sa rd anes, les havaneres i els co nce rts de ro ck, de reggae o de músi ca clàs si ca se ran protago nistes durant un s di es. Sense oblid ar l'esperat Ball de Festa M ajor, que es farà a co ntinu ació del Sop ar d'Enti tats al ca rr er Cartagen a, entre M all orca i Proven ça . El prim er co nce rt de la Festa tindrà ll oc a la pl aça Gaudí el divenAres 19 d ' abril , a les 22 .ooh . Però el programa incl ou balls i con ce rts de tota mena i per a totes les

13 d'abrU VU Trofeu Internacio nal Ciutat de Barcelo na

de Rem al Port.de Barcelona Organitza: Reial Club Man1im Més infonnaci6: 93 221 7394

CICLISME

edats, amb l' obj ectiu qu e nin gú busqui exc uses per no mo ure l'esqu elet.

14 d'abrU SorucL, dels Amics de la bici Cardedeu-Corr6 d'Amunt Organitza: Fundaci6 Claror Més infonnaci6: 934761390

Les activitats culturals A més de la música, hi haurà el lliurament de premis del V Certamen literari en llengua cata lana, xe rrades i ta ules rodones. Durant les jorn ades de debat es tractaran te mes d'actu alitat de gran interès. En volem destaca r un a xerrada so bre la imm igrac ió i els nous veïns i veïnes del barri i un co l ' loqui so bre les noves fo rm es de famíli a, organitzat pel Fòrum Claror.

L'esport i la festa L'esport també ocu pa un ll oc de privil egi din s de la prog ramac ió d e la Festa ' M aj or del barri . A més de la ja tradicional Milla Sagrada Famíli a, engu any s' ha orga nitzat la Mill a Gaudí, que el dia 21 sortirà de la Pedrera a les 13.00h per aca bar al ca rrer M all o rca

ESPORTS REM

ARRIBA lA FESTA MAJOR DE lA SAGRADA FAMíliA D es d el divendres 19 fin s al dim arts 30 d'a bril, el barri de la Sagrada Famíli a prese nta un a age nd a d e Festa M ajor atapeïd a d'actes. Co m cada any, l'esport, la mú sica, el medi ambi ent, la cultura i el ll eure se ran els convid ats d'h onor de la festa.

Cultura

TENNIS TAULA I BÀSQUET Del 15 d'abrU al 15 de malg V Festa de tennis taula i de bàsquet Organitz.': Fecleraci6 Catalana cie Tennis Taula, Direcci6 Esports Més infonnaci6: 9340230 00 (Àrea cI'EspOlts de l'Ajuntament)

TENNIS Del 20 al 28 d'abrU Trofeu Comte de Gocl6 cie Tennis

(entre M arin a i Lepant) . En aqu esta Mill a Gaudí, qu e festej a el desè ani ve rsa ri dels Jocs O límpi cs i l'An y Intern acional Gaudí 2002, parti ciparan atl etes d'elit. I com en qualsevol Festa Major, no podi a oblidarse el pregó, qu e tindrà lloc al carrer M arin a el diumenge 21 d'a bril. En definitiva, seran onze j orn ades de gresca i xe rinola amb acti vitats per a tots els gustos i edats . Això sí, us reco manem que, a fi d' aprofi ta r-l es al màx im , consulteu el programa oficial de la Festa editat per la Fundació Claror. Que us divert iu!

.----------------------

. ::

Organitza: Reial Club de Tennis de Barcelona Més infonnaci6: 93 206 35 83

ATLESTISME 12 de malg 24' Cursa d'EI Corte lnglés Organitza: El Corte lnglés Més infonnaci6: 93 306 38 00

FUTBOL AMERICÀ 1 de juny

Barcelona Dragons contra Rheim Fire Estadi Oliínpic de Montjuïc Lluís Companys Més infonnaci6: 93 426 20 89 URL: http://www.dragons.es

CINEMA

-------P/EDRAS

TODa MENOS LA CH/CA

AGUA T/O/A ONa ...

ALMAS PERD/DAS EN ..

DIR . RAMÓN SALAZAR

DIR . JESÚSDELGADO

DIR . SHOHEIIMAMURA

DIR . HANNU SALONEN

Piedras ens mostra la vida de cinc dones a través dels secrets que desvelen els seus peus. Tot i que les sabates són testimoni de les seves diferències de caràcter, la manera com caminen anirà teixint una xarxa comuna: totes se senten princeses a la recerca de noves oportunitats a la vida.

Toda menos la cbica és una comèdia d'amor i pistoles que gira al voltant de tres personatges i una nit. La baralla entre un jove i la seva xicota serà el preludi d'una trama gairebé ridícula que deixa en evidència la suposada maduresa del cinema espanyol.

Aquest cineasta veterà narra la vida d 'un arquitecte que, abandonat per la seva dona i sense feina, fuig de la tecnològica Tokio per emprendre un viatge a la recerca d 'un tresor. Agua tibia bajo un puente rojo és una pel ' lícula 'tenyida del to fresc i fantasiós al qual ens té acostumats la ficció japonesa.

Escenes nocturnes, moviments rapidíssims de càmera i.colors saturats són els ingredients de Hannu Salonen per refiectir la vida berlinesa de sis personatges. Almas perdtdas en la ciudad és un document impactant sobre l'Alemanya deprimida a causa de l'alienació i la indigència.

~lce~

i

4C:1lI ~'~~~~ '~

________________________________________- . r -______

R_e_do_c_C_i Ó_:_A9_n_è_s _G_o_rri_ fo

"Espai/Concepte". L'exposició planteja diferents processos creatius a l'hora d'interpretar l'espai, tant en el ca mp dels elements co nstitutiu s (mate ri als, models de co mposició, refe rències, etc) com en el de les estratègies d'interpretació, fruit de contextos culturals i histò ri cs diferents. La mostra, que es podrà visitar entre el 15 de març i el 12 de maig a la Fundàció Joan Miró, inclou escultures, instal,lacions i fotografies de quinze arti stes contemporani s amb con cepcions diverses de l'e~ pa i .

Es tracta d'un simposi internacional, organitzat per l'Associació Una Sola Te,rra, que tindrà lloc al Centre de Cu ltura Contemporà ni a de Barcelona (CI Montalegre, 5). Per a més iqformació cal trucar al telèfon 93 2,2 1 18 49 ,

..................................................... "

"GAUDí - GÜELL VERDAGUER" INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS DE L'lI AL 13 D'ABRIL

"David Goldblatt". Entre el 8 de febrer i el 14 d'abril, el MACBA presenta una col·lecció de duescentes f.otografies de l' autor sud-afri cà Dav id Goldblatt, El s documents fotogràfics, obtinguts a partir d'una observació meticulosa des del 1948 fins al 1999, só n un testimoni magnífic de la realitat

El cic le de conferè ncies "Gaud í Güell - Verdaguer" és inclòs dins dels actes que l'Institut d'Estudis Catalans (CI Carme, 47) organ itza per celebrar l'Any Verdaguer. Per a més informació cal visitar la URL http:/ Iwww.anyverdaguer.com.

sud-africa na. Per a Goldblatt, doncs, la fotografia és una eina capaç de reflectir i analitzar les estructures socials i culturals de la co ntemporaneïtat.

GAUDí, UNA MIRADA INTERDISCIPUNAR PALAU DE LA VIRREINA DE L'lI D'ABRIL AL 16 DE MAIG

ESCENA

Aquest cicle de conferències organitzat dins dels actes de l'Any Gaudí al Palau de la Virreina (La Rambla, 99) pretén donar una visió interdisciplinar de la figura de l'arquitecte (U RL: http ://www.bcn .es/ icub),

Macbeth, al Romea Des del 19 de febrer i fins al 30 d'abril el Teatre Ro mea ofe reix Macbeth . Aquesta posada en esce na del clàssic shakespearià, polèmica, va estrenar-se al darrer Festival de Salzburg. Calixto Bieito presenta la gran tragèdia sobre l'ambi ció i la natura violenta del poder interpretada de forma transgressora, trepidant i visceral. D'aquesta manera, allunya nt-se dels referents històrics de l'obra, el Macbeth de Bieito es desenvol.upa entre els me mbres d'un clan mafiós, en un món conte mporani i sòrdid. El director pr ese nta aquest es pectacle com la histò ri a de la dest ru cció d'una família, en la grotesca absurditat d'un món que

SIMPOSI INTERNACIONAL "UNA SOLA TERRA" CCCB DEL 8 AL 10 D'ABRIL

REVISTES no creu en la justícia, ni en els polítics, ni en les relacions humanes, ni en l'amor, ni en Déu. Assenyala qu e el se u atrevi ment és presentar un Macbeth passat per les vísceres i per les sensacions, i no pas per la clau de la raó, com succeeix amb altres muntatges d'obres cabdals de Shakespeare.

Fedra, al Teatre Lliure Durant el mes d'abril el Teatre Lliure de Gràcia també ens proposa una relectura

contem porània d'un clàssic En la línia dels seus últims treballs sob re els mites femenins, Magda Puyo prese nta un a nova versió de Fedra. Fedra explica la històri a d ' un amor impossible, j a que, per a l' heroïna, estimar el seu amant, saber-lo seu i tenir-lo significaria matar-lo, La tragèdia de no pod er aconseguir l'amor la portarà a voler-lo anihilar. Per la seva part, Hipòlit, l'amant, es deixarà destruir amb plaer i viurà el propi extermini com un acte de suprema veritat i bellesa,

ROJO Entre les moltes revistes noves de distrib uci ó gratuïta a Barcelona destaca Rojo , recent Es presenta com una plataforma de difusió de l'obra gràfica d'artistes, fotògrafs, dissenyadors i arquitectes, El seu espectacular disseny, desde ia seva inusual portada, és una aposta per la qualitat Per mirar i gaudir de les bones idees d'avantguarda.

_______________________________ Lkmrei<:~ PASSATEMPS

CONCURS

PARTICIPA-HI I GUANYA!

SOPA DE LLETRES Troba el nom de 8 jugadors del Barça d'hoquei patins

Un magnífic II pac k Claror ll format per motxilla, samarreta, ronyonera i gorra

E R S M E O N Z U R Z B Z TM A T E I

E L E H E El concurs del passat

D T D N N U R P U O

número el va guanyar ...

N R O I A

I

A

E Q A T D J U N A S E L I

PABLO PECINO

N S S G A U T M U A

ABONAT DE

R U L E T O A R O B

L'EsPORTIU

E O

CLAROR

e

A

r-----------------------¡

d:

I I I I

I I I

I II I IL

Nom Adreço __

I

R O I

O A

F L A M A S U O K G

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a revista Tot Claror (Sardenya 335, baixos, 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim o Nou Can Caralleu.

~

e

L

R A KN

Cognoms _______________________________

TEST

Demostra la teva cultura esportiva

~----------------- Telèfon ________________

Ciutot ______________________ Edo_t___________________

1.

Què penses de la revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2.

2. I què t'ha agradat menys? 3. 4.

3. Quina secció t'agrada més?

5.

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

Qu antes medalles ha aco nseguit la Selecc ió Espany ola d' atle ti sme e n el darrer mundial de pi sta co berta? Quin ju gad o r s'h a procl a ma t pichichi de la copa d'Europa de futbol sa la? I quin equip n'ha es tat el campi ó? En quin equip juga l'exespanyolista Jordi Lardín ? Pe r a quin equip de c iclisme corre l' ale many Jan Ullrich ?

5. Què creus que li falta, a la revista? · Ul O ~O I O.L

_______________________

~

Bar e

Restaurant • Brasería

T'agradaria Conèixer...

*FABRICANTES E IMPORTADORES DE: -ENCUADERNADORAS DE ESPIRAL, CANUTILLO, WIRE Y TERMICAS. -I NSERTADORAS DE ESPIRAL, PLASTIFICADORAS, CIZALLAS, GRAPADORAS Y CONSUMIBLES. -DESTRUCTORAS DE DOCUMENTOS DE TODO TIPO. Mustang Products, SL CI Mallorca, 37 (Pol. Ind. S.O.) 08t-e2 - Sant Quirze del Valies (Barcelona) Tel. 93-721.46.13 Fax.93-721 .00.61 e-mail: mustang@mustang-products.com .www.mustang-products.com "VISITA NUESTRA WEB"

OljJS lnoa (ç 'd::> zO.IOX (t ' U9 110Iso::> ' S~W3ll !"1 UI:or. (z I [ ( I :s;n sOdsaH

'Jp SU¡{Uld ü:

6. Globalment, quina nota posaries a la revista, entre l'I i el l(1)?

&f¿'~

Menjars i sopars per a grups i empreses. Propostes de menú a la seva mida Descomptes especials per els abonats del Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família

Sl T'AGRADA MENJAR BÉ... REPETIRÀ SI VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

Guia de Serveis i Compres JOIERIA-RELLOTGERIA ORIGINAL· DlSTINTIVO ·MODERNO

GARCíA - JIMÉNEZ • Dretcivil • Separacions - Divorcis • Accidents • Acomiadaments • Invalidesa Còrsega, 528, esc. esq. 1r 3a 08025 Barcelona Tel. 93 347 93 77 - Fax 93 347 99 39

EspaRTS • Hacemos equipaciones para clubs y colegios. • Fabricación propia • Sudaderas-Batas-CMndals-PolosCanguros .. . • Serigrafía-Bordados-Transfer Casals y Cuberó, 216 . 08031 BCN Tel. Fax 933505016

XARCUTERIA NEBOT • La millor qualitat al millor preu

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

PASTISSERIA FUSTER • Una dolça especialitat de crocant i xocol ata • Pedres Sagrada Família

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente .. .;) 24PCs-19" -ADSL512kSomosL33T Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)

RElLOTGES : - Dkny - Fossil- Spoon - Guees - Akteo - Radiant - Philippe Starck- Creo - Nike - Pulsar - Radiant Oro JOIERlA: - Dissenys exclusius en plata i or. Provença, 548-2 de Maig· 08025 BCN Tel. 93 450 35 11 www.miescaparate.comlodm-sl

e

CLARÍNIA

Psicologia· Psiquiatria · Psicoanàlisi. Nens, adolescents i adults

CI Pare Claret, 79, 1r la Tel.: 933478492 i Mòbil: 636 53 77 36

FARMÀCIA BENEDICTO

BAR LA PEDRETA BARCRYKET • Dinars i sopars casolans • Assortiment de tapes • Ambient agradable Marina,271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21 i Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01

• • • •

Loteria Nacional Travesses Bonoloto Primitiva

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

~ins

• Homeopatia • Dermofarmàcia • Dietètica

Rosselló, 437 (entre Marina i Lepant) 08025 Barcelona Tel. 93 436 75 18

FARMÀCIA SRICIO

BAR RIBEIRA • Entrepans, tapes i

gallecs

Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85

LA YAYA AMELlA • La cuina del bacallà

EDIFESA- COFAC • Ferreteria professional i parament

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49 correu: EDIFE@eresmas.com

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

CENTRE

De 9 a 22 hores Tots els dies de l'any

XANA MODA íNTIMA • Tot en roba interior per a home i dona. • Especialistes en talles grans Muntanya, 49 . Tel.: 93 436 47 94 ' 08026 Barcelona

GIRBAU REGALS • Mil detalls per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família

Còrsega, 511. Rosselló, 396

JOIERIA

ALMOR

• Taller propi , • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

Sardenya,334 Tel. 93 436 77 34

I!

institutsodontològics

• Ben a prop teu

Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00 • Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

GABINET TERÀPIA PSICOCORPORAL • Depressió, ansietat, pèrdues ". • Teràpia per a joves i adults Tel.93 325 55 70 - Hores convingudes www.terapiabioenergetica.com

ACUPUNTURAHOMEOPATIA • Consultas y tratamientos • Masajes terapéuticos. Shiatsu. Fitoterapia • Horas convenidas Córcega, 462, pral. 3a . 08025 BCN Tel. 93 207 37 83 . Móvil 619 36 62 30

LEJIAS PONS ANTONIO MANEN

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Soci a!. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en general. Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

MICROLASER OCULAR

e,peclallatas en clrugla retractlva

"Libera tu mirada de gafas y lentes de contacto" Condiciones esp.socios y fam. Claror. • Visita diagnóstica y gratuita. • 20% dto. en el tratarniento. • Sistema personalizado financiación ¡Desde 49 euros al mes! Teléfono información: 93 215 22 18

• Especialistas en redes para deportes.

CI Balmes, 243 6è 2a Tel. 93 218 36 62 . Fax 93 237 58 79 E-mail: redexport@es.inter.net www.reprosa.net • Tractament d'aigües i piscines. • Pressupostos sense compromís.

CI Holanda, 41 Polígon Industrial Pla de Llerona08520 - Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 . Fax 93 846 52 11

BCM, S.L. • Serveis finques urbanes i industrials. • Consergeria. Neteges. Manteniment.

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA·FORTUNY • Especialistes en plantilles • Cotilles a mida, fèrules • Genu-valgo • Pròtesis mamàries • Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguritat Social Provença, 506 (xamfrà CastiUejos) Tel. 93 455 35 02 • 93 436 66 88

~

SATA Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris

Nàpols, 268 . Tel.lFax 93 207 30 74 Tel. 93 531 68 73

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 Tel./Fax 93 217 03 64

SECODIPSA

SATAGUA

• Servicios para congresos. • Publicidad directa.

Tratamiento de aguas • InstaJaciones industriales • Piscinas, descalcificación • Desmineralización • Esterilización

Av. Frederic Rahola, 12-14 . 08032 BCN Tel. 93 407 00 50 . Fax 93 407 00 18

MYSORE

MONTSE VALLS: Psicóloga esp.en depresiones y problemas sexuales. JUAN GENOVES : hipnólogo especialista en fobias y estrés. Tel. 93 457 93 73 www.montsevalls.com correo: info@montsevalls.com

REPROSA REDES PROTECTORAS

CI Pere IV, 297-299 08020 Barcelona Tel.lFax 93 307 26 42

Pasaje Porta,29 08016 Barcelona Tel. 93 3404254 Fax 93 352 15 59

\. Consulta naturòpata. Reflexologia poda!. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

PSICOLOGIA CLíNICA

Tel. 93 300 42 58 Fax 93 485 26 09

• Majorista de productes químics.

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO • 20 años de experiencia . Especialista en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas. JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Familia. Tel. 93 457 93 73 (horas convenidas)

Tànger, 35 - 08016 Bal'celona

• Transport en autocar Santa Carolina, 40 08025 Barcelona Tel. 93 4501427

FERZAM, S.A. • Climatització industrial. • Instal·lacions especials (hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial Sant Quintí, 29 08026 Barcelona Tel. 93 456 78 07 • Fax 93 347 11 79 Correu: ferzam@cconline.es

Descompte als socis cic la Fundació Claror i dels seus centres

~~.:

sPeak ..,tK digital • Telefonia mòbil • Telefonia f!Xa • Telefonia lliure • Accessoris • Canal +, Canal Satélite Digital i Quiero Sardenya, 342 08025 Barcelona Tel. 93 456 59 33

• Llibreria i objectes de regal. • Fotocòpies i servei de fax. • La teva botiga. Obert dissabtes tarda. Rosselló, 384 Tel. i Fax 93 456 56 17 E-mail: xeito-olga@teleline.es

• FUNDACiÓ CLAROR

MILLA

LA MILLA, AMB LA PARTICIPACiÓ DELS MILLORS ATLETES, ES CONSOLIDA COM LA DE MÉS PRESTIGI A BARCELONA

UNA GRAN MILLA PER

1O BARCELONA 92

RECORDAR GAUDí I ELS ANYS DE

Amb motiu de l'Any Internacional Gaudí i del desè aniversari dels Jocs Olímpics ,de Barcelona 92, la Fundació Claror organitza un esdeveniment únic a la ciutat: la Mill a Gaudí- XVIII Milla Sagrada Família, una cita ineludible per als amants de l'esport urbà. Enguany, a les tradicionals curses de la Milla Sagrada Família s'hi afegiran dues més. I en la Milla Gaudí participaran atletes d'elit, que correran des de la Pedrera fins a la Sagrada Família ' E.B.

finid a: fomentar l'esport per

Diumenge 21 d'abril, el barri de la Sagrada Família viurà una autèntica festa de l'atletisme , com ja és tradició dins de la Festa Major.

a tothom. Gau?im, doncs, d,'una autèntica festa de l'atletis-

Aquest any, però, la Festa s'estén més enllà dels lím its del barri . Per pri mera vegada s'organitza la Milla Gaudí, una cursa ideada per la Fundació Claror en què participen molts dels millors migfondistes nacionals i internacionals, ' I si la preparació de la Milla Gaudí és una novetat important, la Milla Sagrada Família també afegeix nous al'licients d'acord amb la filosofia que sempre l'ha de-

Tothom qui vulgui pot inscriurels, de franc, a la Milla Sagrada Família. L'últim dia per fer-ho és el divendres 19 dabril, fins a les

15.00h 30

TOT CLAROR

me, perqu è a més de fomentar la participació de tothom, joves i grans, podrem viure l'espectacle que oferirà l'elit de l'atletisme,

XVIII Milla Sagrada Família La Milla és una cursa de 1.609 metres que transcorre pels carrers del barri de la Sagrada Família i que amb el temps ha esdevingut la cursa d'aquesta distància més popular de la ciutat de Barcelona. S'organitza cada any en el marc de la Festa M ajor del barri i des de la primera edició, l'any 1985, ha introduït canvis. Aq uestes novetats l'han feta créixer, tant qualitativament (superació dels rècords de les curses, atletes d'alt nivell, millor organització .. .)com quantitativament (per la participació de centenars de persones de totes les edats, professionals i amateurs).

En la divuitena edició, la Milla torna a se r una festa. Onze sèries de 8 categories, de benjamins a veterans, activitats lúdiques a la plaça Gaudí i dues novetats destacables: la cursa en cad ira de rodes i la Milla dels 1.609 euros (veure pàgina 32),

Inscripcions Tothom qui vulgui pot inscriure's de franc a les sèries de la Milla Sagrad a Família. Per fer-ho, només cal omplir la butlleta que hi ha als quatre pu nts d'i nscri pció (poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim o Nou Can Caral leu) i recollir el dorsal corresponent. Les

_

rlI ~

••r l .!!.~.~I?~!. :

!l

La Milla Sagrada Família mantindrà el recorregut habitual. La Milla Gaudi, amb atletes professionals, anirà de la Pedrera a la Sagrada Família dates per a les inscripcions són del 2 al divendres 19 d'abril, fins a les 15 .00h o fins que s'exhaureixin els dorsals.

Premis per a tothom Com cada any, tots els

La Milla a

lnternet A www.claror.org podreu llegir tota la informació de la Milla Sagrada Família i Gaudí. I a partir del dimecres 24 d'abril també hi podreu consultar les classificacions de totes les curses.

atletes que acab in la XVIII Milla Sagrada Famíl ia rebran un obsequi. Però també hi haurà trofeus, medalles i premis en metàl'lic per a les millors marques. Els rècords actuals de la Milla Sagrada Família són 4'02" en categoria masculina (establert per José Blas

I

I

FU~DACI6 CLAROR.

MILLA Enguan~la

Milla ha aixecat tanta expectació que TVE n'ha confirmat la retransmissió, per primer cop i per a tot testat Serrano el 1999) i 4'42" en catego ri a femenina (esta blert per Jaqueline M artin el 1997) .

Esport per a tothom Si un aspecte ha caracteritzat la Milla Sagrada Família ha estat l'elevat índ ex d'i nscri pcions i parti ci pació

d'Antoni Gaudí, un dels arquitectes més il ·lustres de Catalunya. Per això, la Mill a Gaudí transcorre entre dos de les seves obres més emblemàtiques, la Casa Milà, co neguda co m la Ped rera, i la Sagrada Família. Però enca ra hi ha més motius d'al egr ia, j a qu e aquest 2002 la ciutat de Barcelona ce lebra un altre aniversari: al juliol farà deu anys que la ciutat va vibrar amb els Jocs Olímpics. La Milla Gaudí-Gran Premi Sport co nstarà de dues sèri es, la femenina (13.00h) i la masculina (13.15h). En totes dues hi parti ciparan com a màxim 15 atletes pro-

fessionals de primera líni a nacional i internacional convidats per la Fundació Claror.

que, any rere any, ha anat augmentant. En l'edició passada es van batre tots els rècords, amb 1.800 inscrits, la qual cosa suposa un autèntic repte per a la Milla del 2002.

Recomanem qu e totes aquelles perso nes que vulgueu veure la Milla Caudí us situeu al llarg del recorregut (carrer M allorca) i eviteu les aglom eracions, sobretot en la zona d'arribada.

Els millors atletes d'elit A la Milla Gaudí se ran prese nts, per exe mpl e, atletes de la categori a de Juan Carlos Higuero, subcampió de 1.500 en els últims Cam-

Milla Gaudí La Fundació Claror organitza per primera vegada la Milla Gaudí-Gran Premi Sport, coincidint amb la commemoració del 150è

pionats d'Europa celebrats a Vi ena. També el kenià Wi-

aniversari del naixem ent

e n la pr ova de 800, o

lli am Tanui , or en el Jocs Olímpics de Barcelona 92

_

Recorregut Milla Gaudí:

_

Recorregut XVIII Milla Sagrada Família: Sortida: Rosselló (entre Sardenya i Marina) Arribada : Mallorca (cantonada Marina)

Sortida: Passeig de Gràcia (entre Provença i Mallorca)

Arribada: Mallorca (cantonada Marina)

TOT CLAROR

31

MILLA

• FUNDACiÓ CLAROR

UNA

Miguel Quesada, subcampió d'Espanya en 800. També podrem veu re Pol Guillen, el guanyador de l'ú ltima edició de la Milla Sagrada Família, que a més es va quedar a 3 segons de batre el rècord de la prova. I pel que fa a les fèmines, la cursa tambe promet espectacle. La campiona d'Es' panya, Iri s Fuentes-Pila, competirà amb una altra atleta arxiconeguda de la Milla Sagrada Família, Jaqueline Martin. Aquesta última hi ha participat en quatre edicions i ha batut rècords: el 1996 i el 1997, aquest darrer enca ra vigent (4'42"). Tots ell s seran presents en la Milla, a més d'altres atletes d'alt nivell els noms dels quals encara no podem ava nça r, ja que en el moment del tancame nt de la revista no havien confirmat la seva assistència.

MILLA MÉS GRAN: UNA MILLA MÉS SOl.IDÀRIA La Milla d'enguany incorporà també una cursa per a persones en ' cadira de rodes, i una campanya solidària amb els nens del Raval Amb la voluntat d'introduir cada any novetats que facin de la Milla una cursa per a tot hom, en aq uesta edició hi haurà, per primer cop, la cursa per a persones discapacitades que vagin en cadira de rodes. La sortida d'aquesta cu rsa serà a les 9.45 hores.

MILLA SOLIDÀRIA 1.609 EUROS FH UNA pnlTA APORTACiÓ PILS INFANTI DEL RAVAL

FEM UNA GRAN MARCAI

COL.LABORA-HI! Milla 1.609 euros

Així és com anomenem l'ingredient solidari que en geguem amb la Milla 2002. No es tracta d'una nova cursa, sinó més aviat d'una fita: aconsegu ir entre totes

les persones que s'inscriguin a la Milla o que hi participin d'alguna manera, encara que sigui com a espectadors, la quantitat de 1.609 euros. La suma que s'aco nsegueixi serà destinada ínte-

gra ment a la Plataforma de Solidaritat i Coope ració 0'7 Claror. Conc reta ment, al projecte Marhaba que duu a terme e l Casal d'I nfa nts del Raval i que té com a objectiu facilitar l'acollida en ll ars de joves immigrants (més informació a l web www.c1aror.org i als poliesportius Claror i Sagrada Família). Les aportacions econòm iques a la Milla Solidària són voluntàries i es poden fer efectives e n e l moment d'inscriure's o el mateix diumenge 21 d'abril a la carpa de la Fundació Claror.

El 27 d'abril, per TVE

XVIII CAMPIONAT DE NATACiÓ ESCOLAR La presència d'aquests atletes i el fet que la Milla s'inclogui en la celebració de l'Any Gaudí, ha aixecat molta expectàció. Televisió Espanyola ha confimat que retransmetrà la cursa per a tot Espanya e n un programa de deu minuts que s'emetrà e n diferit sis dies després, e l dissabte 27 d'abril, al programa Estadio 2, de La 2. Un altre mostra que reflecteix fins a quin punt creix la Milla.

La tarda del 20 d'abril tancarem la piscina del Claror als abonats Com és tradició des de fa divuit anys, el dia abans de la Milla la Fundació Claror organitza un altre esdeveniment esportiu : el campionat de natació escolar. Aquest cop es farà a la piscina de l'Esportiu Claror el dissabte 20 d'abril, a partir de les 16.00 hores. Hi participaran més d'un centenar de nois i noies entre 6 i 18 anys, en represen-

tació de deu esco les dels districtes de Gràcia i l'Eixample: Sagrada Família, Tabor, Jovellanos, Carlit, Escola del Mar, Inm acu lad a Vedruna, Santa Anna, La Sedeta i els nois i noies inscrits als cursets de natació dels poliesportius Claror i Sagrada Famíli a. Per aquest motiu, les piscines, les saunes i els hidromassatges de l'Esportiu Cla-

XVIII MILLA SAGRADA FAMíLIA Organitza:

Col-laboren:

Diari oficial

ror estaran tancats durant tota la tarda de dissabte, des de les 14.30 hores. Si ho desitgen , durant aq uest interval de temps, els abonats de l'Esportiu Claror que presentin e l ca rn et corresponent podran utilitzar les instal·l acions del Poliesportiu Sagrada Família. Els serveis es reprendran amb tota no rm a li tat diumenge al matí.

millagaudí2'OD2 ' Patrocinen:

COMRàdio 1(lI'I¡Ji~ plÍhlird

FUNDACI6 CLAROR

CAIXA CATALUNYA

í

~~ ; I!

FUNDACiÓ CLAROR.

ACTIVITATS

EL 20 OIABRIL MASTER CLASS D1AERÒBIC I TAI-TXI Dues sessions obertes a tothom, experts i novells, al Sagrada Família En el marc de la Festa Major del barri de la Sagrada família, el Poliesportiu Municipal Sagrada Família organitzarà una Master Class de Tai-txi i d'Aeròbic el dissabte 20 d'abril, a les 10.00h i a les 12 .00 hores, respectivament.

modalitats. La sessió d'aeròbic serà conduïda per Jordi de Mateo (del PM Sagrada Família), Jonathan Molina (Poliesportiu M arítim) i Eva Alvarez (de l'Esportiu Claror). Salvador Carcía (del II

Poliesportiu M arítim) dirigirà la sessió de Tai-txi .

El Poliesportiu Municipal Sagrada Família i l'Espo rt iu Claro r ap rofitara n la Festa M ajor per organitza r una jornada de portes obertes els dies 20 i 27 d'abril, respectivament. L'objectiu serà que els més curiosos tinguin una bona oportu nitat per tafanejar i descobrir co m són les instal·lacio ns.

Com en els anys anteriors, la sessió d'enguany serà oberta a tothom. Tant els més experts com aquells que volen practicar aquests esports per primera vegada hi són convidats. En les dues sessions, de tai-txi i d'aeròbic, es realitzaran exercicis en diferents

JORNADES DE PORTES OBERTES

TORNEIG DE FUTBOL SALA CONTRA 3

BALL DE FESTA MAJOR, EL

27

D'ABRIL

El dissabte 27 d'abril s'organitzarà el sopar d'entitats de la Festa Major al Poliesporniu Municipal Sagrada Faml1ia. Aquest fet no alterarà la marxa nOffiilal de la instal·lació, excepte pel que fa a l'ús del pavelló, que quedarà tancat per a la pràctica espo111:iva el dissabte a la ta,rda i el diumenge al matí. 'El Sopar d'Entitats oomençarà a les 21.30 hores i acabarà, com és costum, amb el ball de Festa Major, a càrrec de l'orquestra Bossanova. Per donar cabuda a molts més veïns, el ball es farà al carrer Cartagena, entre Mallorca i Provença.

3

Per a tots aquells nois i noies nascuts entre el 1990 i el 1993, la Fundació Claror organitza un Torneig de Futbol a 3 el dissabte 25 de maig. Per participar-hi, només cal qu e form eu eq uips d'entre cinc i set jugadors, qu e poden ser mixtos. Les inscripcions poden formalitzar-se fins al 17 de maig, tot i que només s'acceptaran 8 equips per categoria. El preu és d'1,5 euros per jugador.

INSTAL-LACIONS

• FUNDACiÓ CLAROR LES INSTAL-LACIONS ORGANITZEN ACTlVfTATS PER A JOVES

CURSOS INTENSIUS ALS POLIESPORTIUS CLAROR I SAGRADA FAMíLIA

Casals, Esplai, Campus Olímpia o Campus Verd són algunes de les activitats que s'organitzen a les diverses instal·lacions gestionades per la Fundació Claror. Tot pensat perquè els infants i els joves passin les vacances d'estiu divertint-se i fent esport Tot és a punt per començar les inscripcions a les activitats de lleure que aq uest esti u es d uran a te rm e als poliesportiu s Claror, Sagrada Família i Nou Ca n Carall eu.

L'Esplai del Claror Començarà el 25 de juny en d ive rsos to rn s d'u na o dues setmanes, que s'allargaran fins al 13 de sete mbre.

nis -per als nascuts entre el 1986 i el 1992- i el Casal Fem Nit, una nova proposta adreçada als alumnes de Primària. Fem Nit permetrà passar una setmana sencera a la

pu s O límpi a, q ue també s'ofe reix a les t res in stal·lacions. S'hi practicaran diver-

instal·lació, dormir en tendes de campanya i incorporar-se durant el dia als casals.

sos es ports, tot i que cada in sta l·lac ió in cidi rà en un d 'específi c. Ai xí, el Sagrada Família farà un campus poli-

Campus de tot tipus

esportiu, Nou Can Ca ralleu se centrarà més en el futbol,

Un any m és, tots els amants de la natura i les

S'ad reça a nens/ es nasc uts entre el1 988 i el1 998 i com-

colòni es podran ga udir amb

binarà els jocs amb els tallers i les activitats recreatives.

el Ca mpus Verd, una activitat q ue co mbin a un a set-

Els éasals de NCC

mana d'esport a la in stal·lació i una setm ana de co-

Per a aq uest estiu, Nou Can Caralleu organitza molts

míli a i Nou Ca n Ca rall eu. Una altra opció és el Cam-

lòni es a la casa d e Gualba, o n co in ci diran els in sc rits d el Claror, el Sagrad a Fa-

i l'Esportiu Claror, en el bàsqu et. I per a aqu ells nois i noies que j uguin a bàsquet durant el curs, el Claror organitza el Campus de Tecnificació del 25 al 28 de juny. S'adreça als nascuts entre el

1998 - passa nt pel Casa l Poliesportiu, que combina les activitats esportives i aquàtiques amb els tallers. AI mes de juliol en aquest Casal podrem triar entre quatre modalitats: muntanya, art, esports d'equip o tenn is. Altres activitats que es podran p ractica r a Nou Can Caralleu són l'Stage de Ten-

amb els cursos d'estiu qu e s'organitze n als poli esportius Claror i Sagrada Família. El Po li es po rt iu Sagrad a Família impartirà cursets de natació per a totes les edats el mes de juli ol. A l'agost els cursos se ran només per a infa nts i adults i al setembre per a adults i gent gran. Cal tenir en compte que les obres de reforma que es fa ran a la piscina de l'Esportiu Claror, durant els mesos d'estiu, afectaran al programa d'activitats aqu àtiqu es. Per això, els abonats del Claror podran inscriure's al Sagrada Família i al M arítim si

1989 i el 1992 i, en aquest

hi ha places vacants (un cop

cas, els grups seran força re-

acabat el torn per als propis abonats).

duïts perqu è l'a prenentatge sigui més profitós.

Activitats en sec

casals i variats. Des del Casa l d' Infants pensat pe r als més petits -na~cuts el 1997 i

Les persones que vulguin seguir practica nt espo rt un cop acabin les activi tats de tempo rada pod ran fer-h o

Inscripcions a les activitats 02-03 El mes de maig comença el per(ode d'inscripcions a les activitats dirigides o cursos de natació de la temporada 2002-2003. El torn d'abonats s'obrirà el 28 de maig i a partir del 10 de juny s'iniciarà el torn per a no abonats. Pel que fa a les renovacions de plaça, el procés és automàtic per a tots els inscrits en aquesta temporacla. Les persones que vulguin anul'lar la seva plaça ho hauran de comunicar a l'administració de la instal ' lació abans del 17 cle maig i qui necessiti canviar l'activitat per edat, nivell, horari o qualsevol altra raó ho podrà fer durant els dies 22, 23 i 24 de maig.

Pel que fa a les acti vitats en sec, tant el mes de juliol co m el sete m b re (sego na quinzena) s'ofereixen a totes du es instal'l ac ions ae ròb ic, ioga, gimn àstica de manteniment, i gimnàstica postural. El Sagrada Famíli a també compta amb el curs de taitxí i amb el monogràfi c de balls de sa ló dedicat als ritmes cal ents.

MARrT'M

FUNDACiÓ CLAROR

EL POLIESPORTIU MARíTIM S'OBRE AL MAR AMB ACTIVITATS VARIADES

ACTIVITATS A LA PLATJA PER PREPARAR L1ARRIBADA DE L1ESTIU

L1ESPAI DE LLOGUER DE BICICLETES, OBERT TOTS ELS DIES DE

LA SETMANA El Poliesportiu Marítim ja ofereix un de ls seus grans atractius: l'accés directe a la platja de la Barceloneta. I és que el 21 de març va obrirse el túnel que connecta directam e nt l'inte rior de la insta l·lació amb la platja, per sota de l passe ig Marítim . I el trobareu obert fins al 12 d'octubre. El 25 de juny també es posa ran e n marxa (i se rà la tercera temporada) els vestidors de l'es pai de platja del poliesportiu. Així, amb l'obertura de l'a ccés directe, s' han sumat possibi litats d'esport i lleure per als abonats i usuaris del Marítim. Durant el mes de març s'hi van organitzar di ve rses activitats, però n'hi ha més de prepa rades.

llera de la Sagrada Família. Dissabte 27 d'abril. "Matinal de vo/ei-platja". Iniciació a aquest esport per a joves i adu lts, amb partits a la sorra. Dissabte 25 de maig. "Esportsalternatius: rUltimate" . Activitats d'iniciació a

1'Ultimate per a joves i adults,

amb partits a la sorra. Dissabte 1 de juny. "Chikun g, mobilitza l'energia". Classe oberta de Chikung pe r a totes les persones que vulgu in conèixer i practicar aquesta discip lina or ienta l.

El Poliesportiu Marítim té obert tots els dies de la setma na, de 10 .00 a 20.00 hores, l'Espai de Bicicletes. Biciclot gestiona aquest Espai, qu e ofereix els se rveis de lloguer i ve nda de bicicl etes, accessoris, reca nvi s, re pa ració ràpida, tàndems, tric icles i patinets. El ll oguer d'una biccleta durant una ho ra costa 5 e uros, o 3'75 per als abonats d e qu alsevo l in sta l·lació de la Fundació Claror. Tamb é hi po deu trobar moltes ofertes, co mbin acions de serveis i activitats, co m les targetes de ll oguer per als dies laborables de S, 10 o 20 usos a un s pre us molt atractius.

Matinals a la platja

Des del 13 d'abri l i fins a l'estiu, el Marítim organitza mo ltes act ivitats gratuïtes d'esport i lle ure, els dissabtes <lI matí, a la platja de la Barcelonet:J . L'horar i var ia segons l'activitat esco ll ida, però se rà entre les 9.00 i les 14.00 hores. Per inscriure-s' hi , només caldrà adreçar-se a la recepció del Marítim, o bé trucar-hi per telèfon (93 224 04 40). El ca lendar i d'a ct ivitats previst, de moment, és e l següent. Dissabte 13 d'abril. "Castellers a la platja". Hi haurà un tal ler de caste llers, ad reçat a petits i ad ults, organitzat per la co lla caste-

AQUAFíSIC: TALASSOTERÀPIA, RELAX I EXERCICIS A LA PLATJA

I NCREMENT DE LES QUOTES DEL

El Poliesportiu Marítim ha posat en marxa una activitat nova ideal per combinar el relax, la talasoteràpia i els exeroicis físics a la platja: j'aquafísic. Es traota d'una pràctica dividida en tres nivells, dirigida per tècnics especialitzats, organitzada en grups i adreçada a persones entre 18 i 60 anys. El nivell Bàsic s'ofereix els divendres, de 10.00 a 11.30h del matí. És un nivell suau, de baixa intensitat, ideal per a persones que vulguin iniciar-se en la pràotica esportiva amb una proposta variada i divertida. El nivell Bàsic Plus s'ofereix els dissabtes de 10.00 a 11.30 h. És d'intensitat mitjana-alta, adaptada a la condició física personal. S'adreça als qui volen dedicar-se a mi!llorar l'estat físic durant el cap de setmana. El nivell Total s'ofereix els dijous de 20.30 a 22.00 h. És d'intensitat alta, adreçat a iniciats en la pràctica esportiva que volen completar l'entrenament personal. El preu de l'aquafísic, independentment del nivell, és de 9 euros mensuals per a tots els abonats de qualsevol instal ' lació de la Fundació Claror, i de 12 euros per als no abonats. Els inte¡¡essats han de dirigir-se al Marítim (93 2240440).

MARíTIMA PARTIR DE L1l

DE JUNY Les tarifes d'abonament del Poliesportiu Marítim tindra n un ll euger in crement del dos per cent a partir de 1'1 de juny. Aquest incre ment, acordat el 23 de novembre en una re unió de la comissió de seguiment amb l'Ajuntame nt de Barcelona, s'ap lica ara e n comptes de 1'1 de gener, data hab itua l en totes les instal·lacions muni cipals.

TOT CLAROR

35

• FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

Nou

CAN CARALLEU ESTRENA ÀREA DE SALUT

DISSABTE

25

DE MAIG, GRAN FESTA PEL

25

ANIVERSARI DEL SAFA-CLAROR

OFEREIX ELS SERVEIS DE RECONEIXEMENT MÈDIC, CONSULTA I MASSATGES

Nou Can Caralleu segueix ampliant els serveis per als abonats. Tres anys després que l'Associació d'Entitats per a la Gestió de Nou Can Caralleu (formada pel Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Claror i la Universitat Ramon Llull) assumís la gestió de la instal·lació i a punt d'iniciarse la segona fase de remodelació de les obres, el complex esportiu ha estrenat Àrea de Salut. L'Àrea, ubicada en un espai annex als vestidors del camp de futbol, inclou diversos serveis per a abonats i usuaris. To~s ells hi poden rebre els primers auxilis en cas de

lesió durant la p!ràctica d'ac-

tivitat físi ca. Tant poden fer-s'hi revisions com rebre assessorament i atenció individualitzada, perquè els metges del servei poden elaborar programes d' exerc icis segons els antecendents patològics i interessos dels abonats. Un cop obtingudes les

dades, l'Àrea s'encarrega de fer arribar les fitxes de cada persona als tècnics que imparteixen les activitats. Així, poden dur a terme un seguiment detallat de cada persona. A més a més, l'Àrea de Salut ofereix serveis de massatge, drenatge i reflexoteràpia podal.

LA

JUDOCA MARTA TORT, TERCERA ALS CAMPIONATS D'ESPANYA JÚNIOR DISPUTATS A MADRID EL DE MARÇ

2

més, van assegurar-se la participació a la lliga de primera divisió l'any vinent. L'equip sènior masculí també participa a la lliga, però a tercera divisió. Ha disputat les 2 primeres jornades i ja prepara la tercera, al maig, per ascendir a segona divisió. A l'equip hi

Marta TOrt Merino,. judoca del Claror, va aconseguir una meritòria tercera posició (en la categoria de menys de 78 kg) en la fase final del Campionat d'Espanya Júnior Sots-20, organitzat a Madrid el 2 de març. Marta (en la fotol participarà aquest mes amb la Selecció Espanyola als campionats internacionals de Fuengirola, Brussel·les i Gènova. . L'equip sènior femení del Claror, format per Alicia Piñero, Rebeca Garda i Conchi Gómez, a més de Marta Tort, va participar per primer cop a la lliga oberta

36

TOT CLAROR

de clubs de segona divisió. Aquesta lliga, que va tenir lloc a Madrid, va deixar excel·lents resultats: van guanyar les 2 primeres jor'nades i es van classificar per a la final del 14 d'abril. A

ha set judoques: Jordi Vidal, Lluís Serra, Raúl Cuartilla, David Soriano, Raúl Fernandez, Alfonso Garda i Gustavo Eguia. Jordi Yuste entrena els

Aquesta temporada les Escoles Esportives del Sagrada Família-Claror celebren el vint-i-cinquè aniversari, ja que van començar a funcionar la temporada 76-77. S'han preparat dos actes centrals per intentar reunir tots els jugadors i exjugadors que han passat pel Safa-Claror. Un d'aquests actes serà una gran festa oberta a tothom qui ha estat vinculat, d'alguna manera, a la secció. Es farà al pavelló de l'Esportiu Claror (Sardenya, 333, baixos) el dissabte 25 de maig, entre les 22.00 hores i les 3.00 de la matinada. Fins i tot hi haurà música per moure el cos! Aquest esdeveniment tindrà un preu de sis euros, consumició inclosa. Durant la festa, els exjugadors podran recrearse mentre observin una exposició fotogràfica dels vinti-cinc anys.

1r Torneig de Veterans El cap de setmana del 8 i 9 de juny està previst que es faci el 1 r Torneig de Sèniors i Veterans Safa-Claror, pensat sobretot per a exjugadors i exjugadores de l'entitat. El Torneig acollirà diferents categories segons l'edat i la generació més jove que s'hi podrà apuntar serà la del 82.

dos equips i l'acadèmia d'an-

Per participar-hi, caldrà inscriure's a la recepció de

glès Opening patrocina la secció.

de juny.

l'Esportiu Claror abans del 5

INSTAL-LACIONS

FUNDACiÓ CLAROR.

LA

FUNDACiÓ CLAROR APOSTA FORT PER MANTENIR UNES INSTAL-LACIONS SEGURES Paràmetres estructurals, com el disseny dels espais i els materials de construcció, es combinen amb els humans, és a dir, uns tècnics qualificats i un bon servei mèdic Un dels aspectes fonamentals per als gestors esportius és garantir la seguretat dels usuaris. En aquest sentit, la Fundació Claror ha apostat sempre per tenir cura dels centres. S'ha esforçat perquè funcionessin bé, tant en el dia a dia com a l'hora de planificar-ne de nous Assolir un grau elevat de seguretat en les instal·lacions esportives és un procés llarg. Comença amb un bon estudi previ a la construcció, segueix amb una supervisió meticulosa durant l'execució i acaba amb una anàlisi continuada, que perdura al llarg de la vida de l'equipament.

Planificar tots els detalls Quan una instal·lació existeix només sobre el paper cal esforçar-se en la planificació i en el disseny perquè s'adapti a les activitats que s'hi duran a terme. Un cop s'entra en la fase d'execució o construcció del projecte, un dels factors més importants és l'elecció dels materials més adequats i segurs segons les característiques dels espais i les activitats, així com la supervisió durant la construcció i també un cop finalitzada l'obra. L'anàlisi, en aquesta fase, ens permetrà saber si s'ha aconseguit el nivell de qualitat que s'havia previst en la fase inicial del projecte. Però, tot i que, a priori, sembla que amb urla bona planificació i amb molta cura

a l'hora de la construcció ja podem garantir que la instal·lació és segura, l'experiència ens demostra que aquest objectiu només s'aconsegueix amb un manteniment constant.

segons els models de seguretat. De manera estructural, almenys, la instal·lació no ha de tenir mancances. A més, tots els equipaments es deterioren amb

El manteniment Un cop la instal ·lació es posa en marxa, cal tenir la capacitat de modificar aquells punts crítics que el projecte no va afinar prou o que poden millorar-se

l'ús i, per tant, elaborar un bon pla de manteniment pot evitar accidents. Un altre aspecte que cal tenir en compte és l'elecció del material per equipar els espais esportius. El mercat ofereix una gran varietat de models i qualitats i, en el moment de fer

l'elecció, s'ha de valorar no solament el preu i les faci litats de pagament, sinó també el disseny, l'ergonomia, la fiabilitat i el servei postvenda .

Les normatives d'ús Les normatives d'ús, suficients i clares, són una peça clau, ja que són les pautes per garantir a tots els abonats seguretat i salut. Així, doncs, podem afirmar que en la seguretat de les instal·lacions entren en joc molts paràmetres i, en la mesura que els atenguem, ens trobarem no solament segurs sinó també més ben atesos.

Albert Giménez, cap de l'Area de SaM de la Fundació Claror

Vetllar per la salut també garanteix la seguretat Des dels inicis, la Fundació Claror ha tingut clar que la millor garamia per mantenir les instal'lacions segures no es basa només a disposar d'un bon equipament, amb els millors materials, i a realitzar una tasca constant de manteniment. Treballar amb tècnics ben quailificats també és bàsic. Ells són, en gran mesma, els responsables de planificar les activitats, de vigilar que se'n segueixi una co¡;recta progressió, de vetllar perquè cada persona practiqui la Qtue li pot anar més bé, etc. !En deE1nitiva, els tècnics són els encar11egats de dur a terme amb garanties els programes d'aotivltats. I un altve faotor que hi contribueix de maneta decisiva és que totes les instal . lacions disposin d'un servei mèdic <que aconselli i col, labori amb els tècnics de les diverses àvees a fi que l'aotivitat sigui la més adient, segons l'estat de salut i els objectius de cadascú. Per una altra banda, tant el metge del centre com els socorristes si ell no hi és, garanteixen la seguretat dds usuaris. En el cas de molèsties, determinen si són causa de la pràctica esportiva o conseqüència del nostre estat de salut, n'indiquen el grau d'importància i les solucions que hi veuen. l si la lesió és deguda a l'activitat física que es duu a terme als centres i la gravetat ho requereix, poden ser atesos en un hospitall per rebre diagnòstic i, si cal, traotament.

TOT CLAROR

37

• FUNDACiÓ CLAROR

COOPERACiÓ

L1ASSEMBLEA ANUAL DE SOCIS BENEFACTORS ANALITZARÀ NOUS PROJECTES SOLIDARIS El dimarts 28 de maig es reuniran¡ a l'escola Sagrada Família¡ per analitzar tant els projectes actuals com els que es poden dur a terme en el futur EL CENTENARI

Laia Franco L'assemblea anual de So.cis Benefactors s'ha convo-

DE eESCOLA PREN FORMA

cat el dimarts 28 de maig, a les 18.30 hores.

El proppassat 4 de març es va convocar l'assemblea

Versarà sobre l'actualitat i el futur dels temes que s'estàn desenvolupant, tant de solidaritat com cu ltural, per tal d'intercanviar reflexions i punts de vista.

que mar.cava l'inici de la celebració del centenari de l'escola Sagrada Família. L'assemblea va significar la presentació dels actes del centenari als 40 pares, ma-

Les persones que estigui n interessades en aquestes iniciatives i encara no siguin Sòcies Benefactores de la Fundació només han d'omplir la butlleta que trobaran en totes les instal·lacions de la Fundació i fer efectiva una aportqció econòmica mínima de 7,25 euros per any.

Reunida la. Comissió de Solidaritat A diferència d'anys anteriors, l'ass emb lea anua l ha estat precedida per la Comissió de Solidaritat, que es va reunir el 15 de març. Hi van ser convocats tots els Socis Benefactors. Aquest nou organisme té com a objectiu debatre les diverses propostes de col·laboració que arriben a la Fundació per presentar-les posteriorment a l'assemblea. La Comissió respon també a la necessitat d'atemdre la importància que estan agafant els temes de solidaritat i que, per tant, han de ser analitzats cada cop amb més atenció.

,

38

TOT CLAROR

CANVIS EN LA COMPOSICiÓ DEL PATRONAT DE LA FUNDACiÓ El Patronat de la Fundació CIarar, màxim organisme directiu de l'entitat, va a¡provar en la reuni6 del 13 de febrer el relleu de tres dels seus membres, que havien finalitzat els mandats de <,!uatFe anys establerts als estatuts de la Fundació. S'hi han incorporat com a nous patFons, en representació dels Socis Benefaotors, Carles Riera i Xavier Truñ6, en subst~tució de Jordi Cabanes i Montserrat Bastida. En representaoió del claustre de l'escola Sagrada FAmu1ia, Laura Ponce h.a substituït Bastli Pérez. La Fundació Claror agraeix pJ10fundament la tasca realitzada pels patrons sortints durant els últims anys, i espera que continuin col . laborant amb l'entitat des d'alt1;es àmbits. El Patronat és format per deu persones: tI:esrepresentams dels Socis Benefactors, fres de l'AMPA de Jlescola Sagrada Familia, tres del claustre de la mateixa escdla i \!In representant dels treballadors de la fundació Claror. Els Estatuts preveuen un onzè patró, representant de l'Ajuntament de Barcelona, que està pedent de nominació. Així, la composició actual del patronat és la següent:

N° ---Càrrec -

Nom - Joana Céspedes 4 Vicepresid. Àngel Garoía 7 Secretari Jordi Alonso 2 Vicesecret. Consol Martí LauraPonce 3 Vocal Xavier Truñó 5 Vocal 6 Vocal Carles Riera 8 Vocal Hector C. Silveira GemmaVilaró 9 Vocal 10 Vocal ]ulieta Riberas

Estament

~

res, mestres i exal u m nes que van assistir-hi, a pesar que la co nvocatòria s'havia fet extensiva a més de 2.000 famílies. De tot el es va plantejar remarquem la decisió de recopilar adreces, noms i dades de contacte dels alumnes de generacions passades. També, la idea d'introduir la temàtica del centenari en les activitats que els nens i nenes facin a l'escola al llarg del proper curs, i la de participar en els actes que se celebrin (com els vint-i-cinc anys del Bàsquet Safa-Claror, la Milla Sagrada Família i la Festa Major del barri). Aviat es prepararan les reu n ions de les diferents comissions de treball, i s'avi-

1 Presidenta

Socis Benefactors Claustre CEl'!' S.Faml1ia Claustre CElP S.Faml1ia AMPA CElP S.iFamilia AMPA CEIP S.Famtília Socis !Benefactors Socis Benefactors Treballadors fundació

sarà totes aquel,les persones que en l'assemblea van mostrar-se interessades a col·laborar-hi. Si voleu formar part de l'organització del centenari podeu posar-vos en contacte . amb l'Àrea de Cultura de la Fundació (Tel. 93 476 13 90).

FUNDACiÓ CLAROR.

PROJECTE CULTURAL

VíDEO FÒRUMS PER PROMOURE LA REFLEXiÓ ENTRE ELS JOVES Slha engegat la primera activitat del Projecte Jove, que busca el debat entre el jovent a partir d1una peHícula de vídeo L.F.

lA FUNDACIO CLAROR PRESENTA ...

La Fundació Claror ha iniciat una nova activitat dins del projecte soc iocu ltural, concretament en el marc del Projecte Jove. Es tracta del Vídeo Fòrum, ad reçat a joves entre els 13 i els 18 anys. Aquesta ini ciativa pretén l'interca nvi de reflexions i opinions que puguin sorgir entre els participants a partir del tema plantejat i il ·lustrat pel passi previ d'una pel ·lícu la. En principi , s'ha previst que els vídeo fòru ms es facin un dissabte de cada mes, a les 17.00 hores, per buscar la màxima assistència. AI mes de març, sobre les relacion s personals, ~es va

II

projectar l'exitosa pel ' lícula Billy Elliot (Quiero bai/ar), a partir de la qual es va iniciar un debat. Els dos professionals que el dirigien van promoure l'intercanvi de reflexions a partir del film.

Els propers vídeo fòrums Dissabte 27 d'abril, es projectarà American History X, que pretén debatre i reflexionar sobre la violència i la

de Peter, sobre un tema que no sempre és fàcil abordar: la bulímia i l'anorèxia.

Activitat gratuïta PER'" JOVE! D'ENTRE 13 I 18 "'N'VI

UN DI//ABTE AL MEl ACTIVITAT GRATIIITA

nf'~lLaNI ...

1l'-"*R.A04 0PtN.M... NO T' HO PIADtn ... ..... 1.'0.,1\,1 <16. _N UGc1A..,..OII.

omplir les butlletes que trobareu a les instal·lacions gestionades per la Fundació Cla-

•

ror (Claror, Sagrada Família i Marítim).

El 25 de maig, la pel'lícu la prevista és Los amigos

LA

Per participar en aquesta activitat gratuïta nom és ca l

Les places per a cada projecció són limitades.

ACTUACIONS DE LES CORALS INFANTIL I D-ADULTS EL 28 D-ABRIL Les corals infantil i d'adults de la Fundació participaran a les festes del barri de la Sagrada Família, que se celebraran del 19 al 30 d'abril (vegeu pàgina 26). L'actuació serà el dium enge 28 d'abril, a les 11 .30 hores, a l'escola del Patronat Socia l Obrer (al carrer Sicília 249, entre Rosselló i Provença) .A més de les actuacions de la coral, hi haurà un reci tal de guitarra, casta nyoles i instru ments de percussió mediterranis . L'accés a la sa la serà lliure.

QUALITAT DELS DEBATS DEL FÒRUM CLAROR ATRAU CADA' COP MÉS ASSISTENTS

l'actualitat dels temes plantejats i l'alt nivell dels ponents convidats estan consolidant el Fòrum Claror, que cada mes rep més assistents als debats. l'últim exemple va ser el del 19 de març, sobre el nacionalisme i el dret d'autodeterminació. Al voltant de 200 persones van omplir la Sala Claret. Els ponents (a la foto), van ser d'autèntic luxe: monsenyor José María Setien, exbisbe de Sant Sebastià; Marc Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional de la UPF; Jordi Solé-Tura, senador i redactor de la Constitució, i J.A. Ortega Díaz-Ambrona, lletrat major de l'Estat i exministre. l'escriptor Jordi Sarsanedas va exercir de moderador. Els tres propers debats tractaran la família, els joves i la crisi argentina Els tres propers fòrums seran el dijous 25 d'abril (Noves formes de famJ1ia: està la societat preparada?), el dimal1s 21 die maig (Donem la paraula als joves) i el dima1'ts 18 de juny (Reflexions sobre la crisi de l'Argentina). Tots els debats tenen lloc a la Sala Claret, a les 19.30 hores, i l'entrada és lliure. Més informació a www.c1aror.org. El Fòrum Claror és organitzat per la Fundació Claror, amb la col'laboració de Caja de Ahorros del Mediterraneo-Obras Sociales.

i ntercu Itu ral itat.

CAro

Caia de Ahorros del Mediterrémeo

OBRAS SOCIALES

col.labora amb el

FÒRUM CLAROR

_ Fets i gent

Els joves del barri Sagrada FaIllília SUIllen esforços per a la Festa Major La Festa Major d'enguany s'ha convertit en el viver per a una participació conjunta entre diverses entitats juvenils, que cada any havien organ itzat els seus actes de manera separada. Fruit de la suma d 'esforços, neix liLa Festassa del Barri", que pretén convertir-se en un primer pas per promoure la col·laboració entre associacions.

mília, l'Agrupament Escolta

ens dediquem a fer de monitors, sinó que també fem animació i muntem activitats al barri", diu en Xavi, de la Colla El Drapaire. "Potser l'esplai i el cau es dediquen als infants i el Kasal i Pebre es dedica més als joves. La Vocalia de Solidaritat i Pau de

Antoni Gaudí, l'Agrupament

l'Associació de Veïns -en

Escolta Terranova i l'Associ-

l'Esplai Sagrada Família i

canvi- tracta temes de conscienciació social, com la pau, la solidaritat o la globalització", explica en Jou, mem-

l'Agrupament Escolta Antoni

bre del Kasali Pebre.

A.G. AI barri de la Sagrada Família hi ha diverses associacions juvenils que treballen per apropar la cultura a tots els àmbits de la societat. Són el Kasal i Pebre, la Colla El Drapaire, l'Esplai Sagrada Fa-

ació Cristians de Sant Ignasi. Tant el Kasal i Pebre com

Gaudí treballen en l'educa-

La feina no sempre és

vista i des de la seva

que es duu a terme a cavall

afegeix en Xavi . "La Festassa" també els ha

entre l'activitat professional i els estudis. Tot i així, tant

servit per adonar-se que tots tenen dificultats semblants

en Xavi com en Jou afirmen

a l'hora de tirar endavant els

estar engrescats perquè la

projectes. Coincideixen a

feina els agrada. "I després,

apuntar la manca de diners

també, per il·lusió -afegei-

i d'infraestructura i en la ne-

xen-, per canviar una mi-

cessitat d'habilitar un espai

queta el seu entorn".

comú per als joves, en el

"La Festassa del Barri"

tivitats de tota mena.

qual puguin organitzar-se acActualment es financien Durant la Festa Major

gràcies a l'Associació de Ve-

d'aquest any les entitats del

ïns i a les subvencions del

barri han decidit sumar es-

Districte. A més, cobren

forços per organitzar "La Fes-

una petita quota a la gent

tassa del Barri". El motiu bà-

que participa en les seves

sic d'aquest treball conjunt és

activitats. Tot i així, tant en

sincronitzar millor les activi-

Xavi com en Jou coincidei-

tats. Com explica en Jou:

xen quan afirmen que "amb

"Cada any ens trepitjàvem els uns als altres i ara ens coordinem". "La idea és unir esforços i anar tots a una, però cadascú des del seu punt de

això no n'hi ha prou". Per al futur, el seu objectiu serà continuar treballant en comú. Des de les pàgines de la revista Tot Claror, els agradaria convidar a la par-

ció en el lleure. "No només

ADRECES DE CONTACTE

La idea'és unir esforços, però cadascú des del seu punt de vista i des de la seva entitat

entitat'~

fàcil. I més, tenint en compte que no és remunerada i

ticipació qualsevol entitat o

Esplai Sagrada Famz1ia: esplaisafa@1l'lentamail.net Kasal i Pebre: ksalipebre®hotmail.com Associació de Véïns-UJcalia de Solidaritat i Pau: solidaritatipausl@yahoo.es

URGÈNCIES Urgències mèdiques ............. ................................. 061 Ambulàncies Creu Roja ....................... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ............................................. O1O Bombers Generalitat .......... ........... :....... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat .............................................. 080 Bombers BCN comarques ...................................... 085 Mossos d'Esquadra .................... ......... 93 300-22-96 Policia ................................ ................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ....................... ..................... 092

Ferrocarrils Generalitat ....................... 93 205-15-15 Informació carreteres ............................. 93 204-22-47 Aeroport del Prat ....... ,......................... 93 361-39-93 Serveis Socials ..................................... 900.30-90-30 Correus .................................................. 93318-38-31

SERVEIS

HOSPITALS H. de Sant Pau ...................................... 93 291-90-00 H. del Mar ............................................. 93 221-10-10 H. Clínic ................................................ 93 227-54-00 H. L'Esperança ..................................... 93 285-02-00 H. Vall d'Hebron .......... ........................ 93 418-34-00 H. Sant Joan de Déu ............................. 93 203-40-00

lof.Metropolitana ............... ................................... OI O Protecció Civil ..................................... 93 319-25-00 Accidents en carretera .......................... 93 352-61-61 RENFE ........................ .......................... 93 490-02-02

Ajuntament BCN ........... ....................... 93 402-70-00 Generalitat .......... .................... .............. 93 315-13-13

CENTRES OFICIALS

persona , interessada: "Segur que al barri hi ha grups de gent que no estan reconeguts com a entitat, però que fan coses. I, a nosaltres, ens agradaria donar-los la benvinguda i animar-los a participar amb nosaltres".

Diputació BCN ..................................... 93 402-22-22

,

ESPORTS Esportiu Clator ................................. ... 93 476-13-90 Poliesportiu Sagrada FamHia ............... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu ..................................... 93 203 78 74 Poliesportiu Marítim .. .......................... 93 224 04 40 Servei d'Informació Esportiva ................... ........................... 93 432-19-92 Agenda d'Activitats ............................ 93 481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .................................. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ....................................... 93 318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica ............................. 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .................... .............. 93 301-82-70 Fed. Cat. Futbol .. ..................... ............. 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ................................... 93 200-53-55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ........................... 93 219-32-16

rainlMotre Automàtic (30 memòries)

46

€

7.655,-- Ptas. I.V.A. inclòs

CI. Telègraf, 4 - Local 08041 - BARCELONA Telf.: 93:284.45.56 Fax: 93.213.88.08 byomedic@byomedic.com

Assistència Permanent 607.278.398

MICROLASER OCULAR especialistas en

cirugía refractiva

Soluciones laser para la ·miopía, la hipermetropía y el astigmatismo ./ en apenas 10 minutos ./ indoloro ./ sin ingreso en clínica

I

./ con anestesia en colirios ./vida normal en 24 horas sin baja laboral ./

CONDICIONES ESPECIALES PARA SOCIOS Y FA MILlA RES DEL ESPORTIU CLAROR . Visita informativa gratuita . • Descuento del

20%

en pruebas pre-operatorias y cirugía .

• Post-operatorio gratuito, hasta alta médica . • Estudio de financiación personalizado (desde 49 euros al mes)

TELÉFONO DE INFORMACIÓN

93 215 22 18