Revista Claror Sports nº33

Entrevista: Jordi Segura路 Societat: Katy Carreras-Moysi . Salut: Sauna o bany de vapor

Gaudir d'una boca sana i un atractiu somriure requereix unes cures mínimes: • I

· Raspallar-se les dents després de cada àpat · Una revisió periòdica al dentista · Una higiene bucal (quan el professional ho indiqui)

Als Instituts Odontològics Associats trobarà tots els serveis especialitzats en tractaments dentals:

Odontologia general i conservadora Periodòncia Pròtesi fixa i extraïble Ortodòncia

Estètica dental Cirurgia maxil·lo-facial Implantologia

Sedació

ATM

La més alta tecnologia i un quadre mèdic qualificat ens permeten oferir un servei ràpid i totalment garantit.

avan(atges finançament _ _ _ _ _ _ _ _---'____.....,.o.IL___.......,..,______.................,___ aSistema la sevade mida

- 1a visita, consulta i revisió

-1 a visita d 'ortodòncia (aparell corrector) -

Radiografies intrabucals Extraccions simples Higiene bucal-neteja + revisió (per sessió) Urgències * Resta dels tractaments

Gratuïta Gratulla Gratulles 20 Euros.

20 Euros .

20 Euros.

20% Dte.

* Gratuïtes en cas de realitzar tat el tractament en qualsevol dels nostres centres

Preus especials als abonats i familiars FUNDACiÓ CLAROR

!!

institutsodontològics

http: //www.ioa.es E-mail-: ioa@ioa. es I

s u M A

R I

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 33, III època Febrer- març 2002

II·lustració portada: Francisco Agras, pintor

Les altres portades JORDI SEGURA

OPINiÓ 2. Articles de Daniel Giralt-Miracle, Grup

Thmaia, Ramon Casanoves i Núria Borràs 4. Entrevista curta: Héctor Gravina, membre de la Xarxa Ciutadana de Consum Solidari ENTREVISTA

6. Jordi Segura, secretari de la Subcomissió de Dopatge i Bioquímica de l'Esport del COI SALUT

10. Sauna i bany de vapor: consells d'ús

Segura és un dels màxims responsables de la Subcomissió de Dopatge i Bioquímica de l'Esport del Comité Olímpic Internacional i dirigeix també el Laboratori de Control Antidopatge de Barcelona . Per les seves mans han passat anàlisis de "tots els colors" i casos realment sorprenents . La seva experiència i coneixements ens permeten endisarnos una mica més en el món del dopatge a l'esport.

II...

U _ , _ ~' ''f

Jordi Segura, secretari de la Subcomissió de Dopatge i Bioqulmica de l'espOf"t del COI R4!pott ~tge

Any Gaud i Olotdlc3 Fibra Pit i Ol tlHltrfJnylment

DIETÈTICA

12. Combatre el restrenyiment MENSSANA

14. Estudi del rostre ENFORMA

16. Psicomotricitat: un joc per aprendre REPORTATGE

19. Un any per a Gaudí SOCIETAT

KATY CARRERAS-MOYSI Com a regidora del Districte de Ciutat Vella i també com a regidora de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Barcelona, Katy Carreras-Moysi ens parla amb entusiame de Ciutat Vella, dels principals problemes a vèncer i de la resposta que el Districte dóna a determinades crítiques, com per exemple la inseguretat.

22. Katy Carreras-Moysi, regidora del Districte de Ciutat Vella 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA...

28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 30. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR

30. 25 anys de les Escoles Esportives 33. Marítim 34. Miscel'lània instal'lacions 36. Entrevista a Eduard franco, Director General de la FUndació Claror 39. L'escola Sagrada Fanúlia celebra el centenari 40. FETS I GENT

40. Comissió Ciutadana Barcelona-l'Havana

Katy CarrerasMoysi REGIDORA DEL DISTRICTE DE CIUTAT VEUlA RepQltJtge AnyGaud

25 ANYS FOMENTANT L'ESPORT Fa 25 anys, els alumnes de l'escola Sagrada Família van començar a practicar el voleibol i el bàsquet al pati de l'escola . Era l'embrió de les ¡¡duals Escoles Esportives que apleguen centenars de nois i noies i que han evolucionat amb els anys, amb el ferm objectiu de fomentar la pràctica de l'esport com a eina de formació de tots els joves.

Me'lS sana Estu(!!

d~1 roSlr~

&!Hi

eTOT CLAROR {.. _ _ Io r_ca..

• ...

u

_

.

~

~

Temp 1976·1977 Temp 2001-2002 Reportatge Any Gaudi tions san3 Estudi d~1 rostre

_ ()p~in=io ~ ~

____________________________________

\ )TOT CLAROR Tercera època Número 33 Febrer - Març 2002 Tiratge : 17.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:

Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.claror.org E-mail : totclaror@claror.org CONSELL eDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes , Núria Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu, Nèstor Vilella, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa, Ester Benach .

OIRECTOR:

Sergi Larrlpa COORDINACiÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT:

Ester Benach REDACCiÓ:

Daniel Gómez Albert Giménez (Salut) M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (Cultura i Cooperació) Miquel Garcia (Passatemps) COL ' LAbORADORS:

Carme Giménez (Mens sana) CORRECCiÓ LlNGOISTICA:

Ariadna Viñas

Coneixem realment Gaudí?

Daniel Giralt-Miracle Comissari GeDeral de l'Any iDleroacional Caudí

Sov in t e m preg unten

te ressa r-se pe r e ll i, en

quin sentit té celebrar el

conseqü ència, per Barce-

2002 un Any Intern acional

lo na.

Gaudí i quins són els seus

Per això, Barcelo na i els

obj ectius.

A molts els pot se mblar

barce lonin s estem mo ralment obligats a ho menat-

innecessari que Barcelona,

j ar Gaudí i la form a més

en ocasió del 150è aniver-

adequada de fer-h o és es-

sa ri d el naixe ment d' en

timant la seva obra i par-

Gaudí, organitzi un progra-

lar-n e amb co neixe ment

ma tan dens d'esdeve ni-

de causa . Per això us ani-

ce lebrac io ns,

mem a vi sitar els seus ed i-

Teresa Blanch

qu an prec isa ment aqu est

ficis, a con èixer els habi -

PUBLICITAT:

arquitecte és qui ha fet

SEORETARIA I DOCUMeNTAOló .

Josep Lluls Vide

me nts

fins i tot, durant la guerra,

Barcelona i els se us símbols

el seu estudi de la Sagrad a

passejar pels terrats i pati s, a fi car-vos en els soterranis

SPM

só n les ico nes més recone-

Família va ser crem at i du-

i a perdre-us en els jardins;

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor.

gudes de la ciutat. Però no

rant la llarga nit franquista

a més, a desco brir les for-

sempre ha estat així.

va se r suspecte de catala-

mes i colors insòlits que ca-

ni sme i heterod òxia. Déu

racteritzen la seva arquitec-

n' hi do !

t ura, però t ambé a ga udir

FOTOMEOANIOA I IMPRESSiÓ:

PcGralic - IMGESA DISTRIBUCIÓ:

Durant molts anys, Gaudí ha estat menyspreat, ig-

Entitat editora

FUNDACiÓ 'CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 95 E-mail : comunicacio@claror.org Web: www.claror.org PAI!SI~BNTA

Joana Céspedes 8ECAE1AAI

Jordi Cabanes PATRONe:

Montserrat Bastida, Consol Martl, Basili Pérez, Àngel Garcia , Héctor C. Silveïra, Gemma Vilaró, Jordi Alonso i Julieta Riberas.

DIREC10A GENeRAL:

Eduard Franco DIRECTORS

D'INSTAL'~ACIO:

ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:

Manel Cercms POLIESPORTIU MARITIM :

Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU: Néstor Vilella

2

tatges qu e va project ar, a

més universal la im atge de

TOT CLAROR

del reperto ri d 'arts i ofi cis

norat i oblidat pels barcelo-

Veiem, doncs, que Gau-

nin s. El s prim ers a fer-h o

dí per una raó o altra no va

prese nts en qualsevol racó

van se r els ninotaires d e

co mença r a se r recon egut

de la seva obra i, sobretot, us co nvid em a descobrir la

l'è poca, d es prés els no u-

fin s als anys se ixanta, qu an

ce ntistes, gent d 'ordre i de

d'una form a creixent els es-

lò gi ca, la ra c ionalitat i la

vocació greco llatina, i, més

tudi osos del país i de l'es-

fun cionalitat inherent en el

tard, els avantguardistes. I,

trange r van començar a in-

se u mó n co nstru ctiu .

_ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Oplnió

Ramon Casanoves

La paradoxa de Harry Potter en arribar a Catalunya

Assessor Cul/ural de la Fuadació Clarvr

LA FI DE LA

VIOLÈNCIA DOMÈST1CA: UN OBJECTIU QUE CAL COMPARTIR

Grup Tamaia Associació de Dones conlra Ja Violència Familiar

L'adreça e lectrònica de la co mp a nyi a Warn e r Bro s (customersservice@harrypotter)

lícula doblad a e n català. Podríe m pe nsar sagaçme nt que les lle is de l me rcat a les quals

ja no podia suportar tanta càrrega. Mile rs i milers de correus arribaven d'Europa, d'un ll oc anomenat ja fa molts

d'aquelles te rres havien ll e-

estan sotmeses les e mpreses dels EUA no necessite n fi la r tan prim, pe rò e l qu e rea lme nt e ns ha d e sorpre ndre

anys Cata lun ya o n diuen que encara es pa rl a un a ll e ngua que ve del llatí, com altres

git la hi storieta traduïd a a aquesta llengua: Hores més tard, Barbara

llengües germanes d'aquella zo na.

Brogilatti, portaveu d e l'ofici na Ed . Ad le r, demanava per-

ràpidament que les maquinàries pesad es de les administracions de cultura.

De qui deu ser aq uest d iari electrònic tan impertinent

dó molt diplomàticam e nt, "perquè als EUA a ra e ns aca-

Potser, ta mbé, el que va fer canvia r d'opinió l'editori-

anomenat Vilaweb? D'alguna in stitució representativa

bem d' assa bentar d'aquest

al Adler és e l fet que aquests

d'aquelles te rres? No! Sembla ser que és una campanya promoguda per particula rs per demanar que Harry Potter arribi doblada en cata-

problema ... i ja hi estem buscant una solució amb la nostra filial espanyola".

Realme nt, la normalització

és que les pressions po pulars puguin ca nviar e ls fets, més

mile rs d e correus e ls recordessin qu e e l catal à e ra la ll e ng ua d e Dalí, Pi casso,

lingüística no arribarà al cine-

Miró, Ga udí o Pau Casals, i de molts i mo lts nens que,

ma fins que sigui possible

sense voler-ho, hau ran visc ut

là, ja que des de feia temps

que, tots e ls que ho desitgin,

mil e rs i mil e rs de ne ns

puguin veure qualsevol pel'-

inte ns ame nt la parad oxa Harry Potter.

Núria Borràs, Oiret/ora de l'Esportiu Claror i 8XCoon/inadora de Sala-Claror

Safa-Claror: 25 anys d'iniciació esportiva Ha estat inevitable durant les darreres setmanes, mentre parlàvem de com celebrar aquest 25è aniversari, recuperar imatges del que per a mi han estat les escoles esportives dels últims 20 anys. De les persones, com el Juanjo Folqué, el professor d'educació física de l'escola Sagrada Faml1ia, que va ser qui va engegar tota aquesta història amb les competicions interclasses de bàsquet i voleibol. L'Eva Caminal, amb qui vam començar la nostra tasca com a responsables. El Xavier de Pablo, que va donar un impuls important al bàsquet. .. i tota una colla de monitors i monitores, entrenadors i entrenadores que amb la seva feina i la seva i!'lusió han contribuït a fer créixer "la criatura". l totes les "criatures" que s'han iniciat en l'esport als nostres patis, alguns dels quals encara continuen. Hi ha tants noms i tantes cares que em vénen a la memòria .. .

De com ha anat canviant la insta¡'¡ació. Us recordeu del sorral? l de com patinaven les pistes per la pols del sorral? l dels escalfaments que s'hi feien ... l de la construcció del pavelló? Tot un any entrenant-se i jugant en una pista, fent els escalfaments al passadís de l'escola, començant els partits a les 8.30 del dissabte i acabant-los pràcticament el diumenge al migdia. l moltes altres imatges i records entranyables que espero poder compartir, especialment durant aquest curs, amb tots els que d 'una manera o altra també heu gaudit (o patit) de les nostres escoles esportives.

En les últimes setmanes hem pogut veure la darrera campanya de sensibilització dirigida a dones maltractades. Hi podem veure una dona, agredida físicament, que no s'atreveix a parlar. La campanya li recomana que no guardi silenci, que parl i, que no es trobarà sola.

Des de l'Associació Tamaia constate m que un pas important per posa r fre a les situ acio ns d'abús és efectiva ment parl ar-ne, trencar el silenci, però aquest pas és només el primer d'un camí ple de dificu ltats per a la víctima.

Haurà d'enfrontar-se a les amenaces, a la por, a la lentitud i inefi càcia de les mesures de protecció pe r a ella i els seus fill s i filies, a l'empobrime nt derivat de l'abús i de l procés legat, a l'aïllame nt social, a la recuperació del dany patit. .. En aquest camí és bàs ic e l compromís social de persones, professionals i institucions que també tenen, tenim, una responsabilitat vers aquestes situacio ns, tant e n les causes com e n les conseqüències. La violència domèstica és una problemàtica soci al i cu ltural compartida i, per tant, les solucions o les sortides han de ser també compartides; si pose m l'èmfasi en l'única res ponsabilitat de les víctimes podem reproduir l'aïllament i la culpabilització de les dones maltractades i la no responsabilització social.

De la mateixa manera, constatem que els recursos disponibles de suport i acompanyament per a dones maltractades són clarament insuficients per cobrir les seves necessitats al llarg del procés. Insuficie nts en quantitat, però també e n especificitat de ls ajuts oferts, obviant la diversitat de les situacions i les necessitats de les dones durant e l procés de recuperació.

TOT CLAROR

3

_ ()p= iru =ó~

I!I

_____________________________

ENTREVISTA CURTA

HÉCTOR GRAVINA, MEMBRE DE LA XARXA CIUTADANA DE CONSUM SOLIDARI

«El model agn'cola actual està en crisi» Sap de què parla i no li importa enfrontar-se a qui sigui. Des de fa anys qu e ge nun cia les irregul ar ita ts que s'estan produin t en la cadena del co nsum alim entari .

Podem estar segurs del que mengem?

Si prové de l'agricultura ecològica i porta eti queta, això ens garanteix una més gran seguretat. Si prové d 'algun agri cu ltor que nosalt res co neixe m i sa bem qu e no utilitza res qu ímic, t am bé pode m estar-ne segurs. El mill o r és co nèixe r qui ho produeix, co nèixer el ci rcuit entre el productor i el consum idor, i qu e aqu est ci rcui t sigui tan curt co m es

pugu i. Això és el que dóna seguretat, i no pas l'Ad mi-

pel medi ambient i no tant pels beneficis?

Sí. El mercat alim ent¡!¡ri

ni stració.

Vostè desconfia de l'Administració? És qu e hi ha moltes pressions . El s co nsumid ors no este m organi tzats, no posseïm meca ni smes de lobby com els que tenen les grans empreses alimentàri es. Pensi que, només a Brussel'les, hi ha 22.000 lobbys i que aqu ests te nen un pod er enorme a l' hora de defi nir

que més està creixent en els darrers deu anys és el d'aliments eco lògics . És utòpi c pensa r qu e l'actu al model d 'agricultura es podrà soste-

és que morin entre 200.000 i 300.000 treballadors agríco les cada any per culp a d' intoxicacions per insecticides. Això sí que és preocupant, i no es denuncia.

nir. No, perqu è dest rui rà l'ésse r hum à, però ta mbé

Quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació en aquesta problemàtica?

una gran qu antitat d 'espècies anim als. L'úni ca soste-

Han de divulgar la informac ió, però han de fer-h o

nibilitat del medi agrícola és un canvi rad ical cap a estruc-

des d' una perspecti va com més àmplia millor i no quedar-se en uns quants interes-

tu res més res pectu oses amb el medi ambient i els

les polítiqu es. L'Administració hauria de representar els

consu midors.

sos. Per això, a vegades els interessa treure alguna cosa

ci utada ns i no dobl egar-se davant els interessos de les

Hem de témer noves malalties del bestiar?

per provocar. És a d ir, si jo faig entrar el sector ramader

multinacionals.

Seguramen t en podran aparèixer més, però, per a

en crisi, qui en sortirà refor-

És possible que els agricultors apostin més

mi , el fet més preocupant

çat són les grans granges ramaderes. D .G.

ENQUESTA

Creus que és lícita l'eutanàsia?

., JOSEP M. CANTERa

MONTSE LLaPIS

NOEMí NAVARRO

ROSA VENTÓS

JOAN PAU HUEZ

71 anys

22 anys

40 anys

49 anys

14 anys

Jo ho veig molt malamer;¡t. Hi estic en contra perquè sóc creient, cristiana i practicant. Penso que és Déu qui ens dóma la vida i qui ens l'ha de treure, tot i que comprenc les persones que passen per això.

Tothom té dret a morir dignament. Entenc que hi hagi gent que tingui creences religi oses o temi que hi hagi interessos al darrere, però penso que hem de respectar la idea de l'individu.

Si aquella persona és major d'edat i diu que no vol patir més, i demana morir, crec que se li ha de permetre.

No ens podem oposar a la voluntat d'una persona.

Sí, perquè quan una Depèn dels casos. En el persona ja no serve ix . cas de malalts termi per res val més que ho nais que estan patint, permetin, perquè no crec que sí, però no ho hagi de patir més ella i permetria quan el matampoc les pers0 nes lalt no estigués conscique la cuiden . Si a mi ent i no pogués decidir em passés, ho dema- per ell mateix i ho hanaria. gués de fer la família.

4

TOT CLAROR

II

@dinsa Compañfa de Instalaclones Integrales COOINSA SA

•

t.

4

_ Entrevista

JORDI SEGURA DIRECTOR DEL LABORATORI .DE CONTROL ANTI DOPATGE DE BARCELONA

" 'EN TOTS ELS CASOS DE DOPATGE .QUE ES JUTGEN HI HA MO~TA IMPARCIALITAT" ...J

« z

~

(§ >z

~

o

Entrevista:

Dani Gómez

Jordi Segura és Doctor en Ciències Químiques i tota una eminència pel que fa als assumptes de dopatge. Des de l'any 1985 dirigeix el Laboratori de Control Antidopatge de Barcelona.

Ell supervisa totes les analítiques que es fan per detectar el possible consum de substàncies prohibides. Però ell és també qui supervisa el funcionament dels 26 laboratoris que s'encarreguen de fer aquesta feina arreu del món. I és que també és secretari de la Subcomissió de Dopatge i Bioquímica de l'Esport del Comité Olímpic Internacional (COI)

Tenir un càrrec així significa rebre moltes pressions?

No gaires, perquè una de les coses que fem als laboratoris és treballar amb codis numèrics. El laboratori que rep una mostra no sap de quin esportista es tracta, el que fem és analitzar-les i enviar-les a una comissió que és l'en~gada de jutjar el cas. Tractem d'evitar que els laboratoris rebin qualsevol mena de pressió. Jo he jutjat casos de gent força important i no he viscut cap pressió, per això penso que en tots els casos de dopatge que es jutgen hi ha molta imparcialitat.

6

TOT CLAROR

És possible avui ser esportista d'elit sense consumir suplements alimentaris o determinats medicaments?

Jo crec que sí! És possible, perquè hi ha moltes eines d'entrenament físic i psicològic que possibiliten que un esportista pugui ser d'alt nivell sense acudir a productes considerats prohibits. Hi ha molts aliments i vitamines que poden ser útils; moltes vegades, més perquè l'esportista pensa que això l'ajuda i això el fa competir millor, però crec que sense aquests productes una persona que té una complexió i unes

característiques fisiològiques determinades pot ser un atleta d'elit sense problemes.

Els casos de dopatge es produeixen perquè els metges esportius porten al límit el consum d'aquestes substàncies?

I perquè la competició d'avui dia és molt dura. Hi ha esports que tenen partits dos o tres cops per setmana, que fan entrenaments gairebé diaris, hi ha molts desplaçaments ... I tot això fa que la càrrega que un esportista suporta actualment sigui bastant més pesada que la que suporta-

_ _ _ _ __ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ Entrevista va anys enre re. A ixò fa que molts entrenadors portin les coses al lím it, però penso que és culpa de l'espo rt actual.

És a dir, se'ls està demanant més del compte?

A vegades sí. En co mpensació, la societat els col·loca en un estatus social molt alt, els dóna di ners. Però, per altra bandà, els demana més. I per mantenir aq uest estatus molts esportistes de vegades utilitzen mitjans que no seri en del tot legals.

Per què se succeeixen any rere any els positius per dopatge si els esportistes són conscients de l'existència de controls?

A la societat hi ha molta ge nt que comet actes que no serien lícits amb l'esperança que no l'enxampin ! El fet que un espo rti sta hagi de passar un control depèn d'un sorteig o d ' una situació determinada. Suposo que esperen que no els toqui a ells.

I els esportistes que consumeixen substàncies prohibides deuen patirne les conseqüències, després dels anys ...

Un laboratori de referència al món Quan l'Ajuntament de Barcelona va decidir presentar la candidatura de la ciutat per als Jocs Olímpics va pensar que crear el Laboratori de Control Antidopatge podria ser un punt a favor per ser l'escollida pel COI. Van suposar que el Doctor Jordi Segura podria ser la persona ideal per dirigir-lo.

Ell, fins aleshores, havia treballat en una empresa dedicada al desenvolupament de productes farmacèutics i va considerar l'oferta interessant. Des de l'any 1985, any en què va ser edificat el laboratori, n'ha estat al capdavant. Ocupar aquest càrrec va possibilitar que mantingués una estreta col , laboració amb el COI i el 1991 va passar a ser membre de la Subcomissió Mèdica de Dopatge i Bioquúnica de l'Esport.

Des del 1995, n'ocupa la secretaria, però sap que la seva principal responsabilitat es troba al despatx de Barcelona. 'Vam fer els controls antidopatge per als Jocs Olímpics del 1992 i després ens hem consolidat com un dels laboratoris més importants que hi ha al món '; explica satisfet.

"S'ha descobert que prop d'un 15% dels laboratoris d'EUA fabriquen productes que a vegades introdueixen substàncies que no expliciten les e tique tes 11

Se suposa que sí. A llarg termini sem-

tar l'efecte que ja prod ueixen les hormones normals en el nostre cos. Essent substàncies que j a tenim en el nostre cos, només detectem qu e n'hi ha més quantitat. I amb això no es pot dir segu r que això sigui dopatge, perquè a vegades el flux d'hormones en el nostre cos varia en circu mstàncies determ in ades.

Aquest és el cas de la nandrolona?

bla que sí, que tenen efectes, però no

observa l'orin a. La mostra es diposita i

hi ha estudis concloents que ho demos-

es precinta en dues ampolles diferents.

En certa manera. La nandrolona és

trin . De tota manera, els casos de càn-

La primera s'anali tza en el labo ratori

un compost que té una fórmula quí-

cer detectats en els

I

es troben en el nostre organisme. Els esportistes les prenen per incremen-

espo rti stes dels

imm ed iatament i la segona es guard a

mica gairebé igual que la de la testos-

anys setanta, l'època en què es consu-

en co ndi cio ns fredes perquè el pro-

terona i, des de fa uns pocs anys, sa-

mien més anabolitzants, fan preveure,

ducte estigui estable. Si la primera dóna

bem q ue el propi cos també la pro-

efectivament, efectes indesitjables.

resultat positiu, es fa el contranà lisi ,

dueix. Però la fabrica en quantitats

Com és un control antidopatge?

és a dir, s'analitza la segona ampoll a

mo lt petites. El que s' ha decidit (des-

Do ncs, perquè l'atleta guanya una

en presència de l'esportista i dels ex-

prés d'estudis rea litzats a centenars de

competició o per sorte ig, li toca pas-

perts que facin falta per ga rantir que

persones) és que, per sota d ' un de-

sar el control. Quan acaba la competi-

el resultat és positiu .

terminat nivell, no es co nsid era do-

ció, o per sorpresa, se l'avisa i ha de

Quines són les substàncies més freqüents entre els positius de dopatge?

patge . I per sob re d'un d etermi nat

prod uir l'orin a en presència d'un testimoni del mateix sexe. Aquest testimoni

Sobretot els esteroides anabo lit-

"Mo1tes vegades, un esportista, tot i saber els perills d'una droga, prefereix córrer el risc si així pot aconseguir una medalla d'or en uns Jocs 11

za nts, un es substà ncies que imiten l ' acc ió de la testosterona , que és l' hormona sex ual masculina. Perme-

nive ll queda c lar que prové d'una ad mini stració externa.

En el cas del positiu de Josep Guardiola, opina que és possible que el seu cos hagi produït 4 nanograms per miHilitre?

ten augmen tar la massa mu scu lar.

Per les evidè ncies que tenim fins

D esp rés hi ha les sub stà nc ies més

ara, sembla que no. S'han fet bastants

estimulants, que aj ud en a tenir més

expe rim ents, s' ha recollit mo lta infor-

agress ivitat i més ganes de lluitar en

mació, i tot se mbl a indicar que l'or-

el moment de la competició. Hi ha

ganisme humà produeix molt menys

un altre grup composat per les hor-

de dos nanograms per mil ·lilitre. Tan

mo nes, que só n substà ncies que ja

so ls sabe m que, en sit uacion s d'es-

TOT CLAROR

7

_ Entrevista lIL'organisme humà produeix molt menys de dos nanograns de nandrolona per mil'lilitre. Penso que aquest nivell segueix ll essent adequat

• Una ciutat per viure-hi?

Barcelona

• Un lloc per anar de viatge?

El Canadà

.Unp1at?

Un bon bistec, al punt

• Un llibre per llegir?

Cien años de soledad, de Gabriel García Marquez

. forç, aquesta producció augmenta una mica. Amb el que sé avui dia, penso que el nivell de dos nanograms segueix essent adequat.

Els esportistes poden tenir problemes amb els medicaments fabricats als Estats Units?

Sí, perquè les substàncies que donen nandrolona no estan prohibides en les lligues professionals, la qual cosa fa que allà hi hagi un mercat de laboratoris que elaboren aquests productes. S'ha descobert que prop d'un 15% d'aquests laboratoris fabriquen productes en què a vegades introdueixen substàncies dopants que no expliciten les etiquetes. No se sap si és perquè les hi. afegeixen expressament o perquè no netegen els estris que han fet servir per fabricar el producte anterior, i queda barrejat. És possible que algun dels casos que han donat positiu per nandrolona es pugui haver produït per aquest motiu.

Quin és el cas de dopatge que més l'ha marcat?

• Una pel'lícula de cinema?

Barry lindon • Un mitjà per estar infonnat?

La ràdio

• Mar o muntanya?

Muntanya

• Un cantant o grup musical? ]ohnLennon

• Un esportista?

Michael] ordan

substància que havia pres i va ser sancionada.

I el cas de Ben Johnson, l'any 1988, el recorda?

Sí, ês clar, perquè va fer que el tema del dopatge passés a ser de domini públic. Era un assumpte del qual, fins aleshores, ningú n'era massa conscient.

També va causar un boom dels positius de dopatge. És que va originar un augment dels controls. Es va decidir començar a fer aquests controls fora de competició, per sorpresa. Realitzant controls d'aquesta mena es van trobar molts

És un cas que es va descobrir a Barcelona. El de la millor nedadora irlandesa que hi ha hagut, Mishelle Degree, que va batre tres o quatre rècords i va aconseguir una medalla

més casos, però també es va atraure l'atenció dels mitjans de comunicació.

Si es miren les estadístiques, en els

d'or als Jocs d'Atlanta. En un control pGlsterior, en una mostra que ens va arribar a Barcelona, es va descobrir que

duït una davallada molt lenta: actualment hi ha 1,5% positius entre tots els

hi havia barrejada orina amb whisky. . Va ser un fet sorprenent, i així es va explicar. Vam saber que.el control se li havia practicat per sorpresa a casa seva i que, intentant amagar la ingesta d'un producte prohibit, havia aconseguit la barreja. La seva esperança era que, en afegir alcohol, els mètodes no funcionessin. Vam descobrir igualment la

8

TOT CLAROR

últims anys no hi ha hagut un increment dels casos. Més aviat s'ha pro-

controls que es fan i fa deu anys, el percentatge era del ~% .

Per què, segons quin sigui l'esport, les llistes de medicaments prohibits són completament diferents?

• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer?

Albert Einstein

• Què valora més de les persones?

La sinceritat

• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria?

No aspiro a ser-ho

• Dretes o esquerres?

Esquerres mesurades

• Què s'enduria a una illa deserta?

Llibres

• Un desig confessable?

Mantenir-me jove d'esperit i físicament

diferents federacions s'hi acollissin.

L'Agència Mundial .contra el Dopatge té com un dels seus principals objectius harmonitzar aquestes llistes. Jo també estic d'acord que la situació actual no té massa sentit i, a sobre, crea confusió. Sobretot en com es sancionen els casos. A vegades, les llistes són relativament semblants, els productes són força similars, però potser una persona sancionada amb un producte fent un esport és sancionada diferent que en un altre esport. I això no s'entén.

Com s'acabarà, el dopatge, amb més sancions o amb més educació?

El més probable és que no s'acabi.

Ara, com s'ha de lluitar? Possiblement de les dues maneres. En un món ideal, amb l'educació i amb la informació sembla que ja seria suficient, però a la pràctica, en el món real, queda demostrat que això no és suficient. Moltes vegades un esportista, i d'això s'han fet enquestes, sabent tots els perills que pot comportar una droga, si pensa que aquella substància el pot permetre aconseguir una medalla d'or en uns Jocs Olím-

Canvis molt grans no hi ha, però sí

pics, prefereix córrer el risc. La glòria

que aquesta és una de les preocupacions que tenim des de fa molts anys. El COI sempre ha mirat de donar unes

d'un dia pot més que pensar en el fu-

pautes generals, de manera que les

tur. Per aquest motiu, no crec que es pugui afluixar amb el tema dels controls i de les sancions.

PUBLI-REPORTATGE

La Quiropràctica La seva columna vertebral, la seva salut GLOBAL CHIROPRACTIC ROGER DE LLÚRIA, 93, 3r 20 TEL. 93 215 89 07 La Quiropràctica es basa en el poder inherent del cos per recuperar i mantenir la salut.

Busquem les causes de la falta de salut i les corregim amb ajustaments quiropràctics.

La Quiropràctica utilitza diferents tècniques que s'apliquen sobre la columna vertebral per mantenir sa el sistema nerviós.

El sistema nerviós controla cada part i cada òrgan del cos . Si el mantenim lliure d'interferències, aconseguim millorar la xarxa de comunicació de tot l'organisme; llavors, cada òrgan , cada múscul, cada cèl ·lula, pot realitzar la seva funció correctament. Si la columna vertebral funciona perfectament, el cos s'ocuparà de mantenir-nos sans, i gaudirem de qualitat de vida i benestar.

La Quiropràctica procura millorar la funció del sistema nerviós, amb la finalitat que la intel-ligència innata pugui interpretar adequadament els reptes de la vida i respondre-hi.

És una filosofia vitalista: la salut o la falta de salut procedeixen de dins de cada individu. Per això pretenem que la seva salut s'expressi al màxim mitjançant un sistema nerviós lliure d'interferències i una columna vertebral lliure de subluxacions vertebrals .

Què és una subluxació?

Quan una o més vèrtebres es desplacen de la seva posició natural en la columna, diem que es troben subluxades .

La subluxació provoca la pressió del nervi que flueix pel seu interior, i un nervi pinçat entre dues vèrtebres mal encaixades és un nervi irritat que no transmet amb normalitat la informació entre

el cervell i el cos.

Està comprovat que una subluxació i el consegüent pinçament del nervi dificulten la transmissió nerviosa a tots els òrgans i teixits del cos . Poden ser causa del mal funcionament del nervi i repercutir en el deteriorament de la nostra salut.

L'objectiu del Quiropràctic és corregir les subluxacions (les interferències en el seu sistema nerviós) i, d'aquesta forma , millorar la capacitat curativa (la intel 'ligència innata) que tenim dins de cadascun de nosaltres.

Com pot Vostè saber que té una subluxació?

A GLOBAL CHIROPRÀCTIC, mitjançant exàmens computaritzats de la columna vertebral a través d' Electromiografia Superficial (EMGS) escàner, examen postural i reconeixement quiropràctic.

500/0 DE DESCOMPTE SI PRESENTA, AQUEST CUPO z

-

O CI)

~

ELS ALTS NIVELLS DE TENSiÓ MUSCULAR S'ASSOCIEN A SUBLUXACIONS

A) MYOVISIÓ ESCÀNER B) EXAMEN POSTURAL C) RECONEIXEMENT QUIROPRÀCTIC D) INFORME

TOTES LES CLAUS PER FER-NE UN BON ÚS per Albert Giménez, metge i cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror

La sauna és, en essència, un ba ny d'aire calent sec amb un grau baix d'humi tat relativa que, en els països nòrdics, especia lment a Finlàndia, se solen alternar amb aplicacions fredes.

Les saunes actuals consten d' un reci nte amb una fusta especial que permet absorbir la humitat i que no condueix la calor, la qual cosa fa que ens hi puguem estar asseguts o estirats sense cre mar-n os. També co nsta de la presa una, un espai destinat a vestidor i sala de repòs que acostuma a incorporar dutxes.

Els usuaris de la sa un a han de romand re asseguts o estirats so bre e ls ba ncs de fu sta al damunt d'una tovall ola.

La sauna i el bany de vapor, dos dels sistemes d'aplicació de calor superficial més estesos, són els que trobem habitualment a les instal·lacions esportives, tot i que no sempre sabem quina és la millor manera de treure1n el màxim profit broncodilatació i la fluidificació de les secrec ions.

na que l'ambi ent qu e hi trobem estigui satu rat de vapor d'aigua.

Freqü e ntm e nt, a l bany de va por s'afegeix un siste ma dosifi cador d'essè ncies o aromes.

La manera com hem de prendre una sauna o un bany de vapor, les precaucions, indi cacions i co ntraindi cacions só n practica ment les mate ixes, si bé cal destacar els notabl es beneficis del bany de vapor sobre les afeccions respiratòri es, co m el refredat i la bronquiti s crò ni ca, ja qu e faci lita la

Com preparar una sessió?

Un bon resultat en l'ús de la sauna obliga l'usuari a disposar del temps sufi cie nt per ta l qu e l'o rganisme pu gu i adaptar-se als canvis tèrmics als quals se sotm et.

També l'aprofitarem millor si gaudim d'un estat de relaxació física i mental.

Un massa tge suau , sed a nt i desco ntracturant, és un bon mètode per aconseguir aquesta relaxació i afavorirà una bona resposta de l'orga nisme quan prenguem la sauna.

Be ure un o dos gots d'aigua abans d'entrar-hi ens ajudarà a hidratar-nos, i no oblidem que cal esperar unes dues hores després dels àpats per no interfe rir en la digestió.

El bany de vapor Els ba nys de va por, ta mbé anomenats banys turcs o ham m ans, co nsisteixen en una aplicació ge neral de vapor d'aigua a una temperatura entre 40 i 45 graus centígrads. La gran diferència amb la sauna és l'alt percentatge d'humitat, el 100%, cosa que ori gi-

Per obtenir bons resultats de la sessió, cal dedicar-hi prou temps perquè lorganisme sladapti als canvis tèrmics

OFERTA

Montura +Vidres

53,50 E Montura +Vidres antireflexants

84,00 E Sardenya, 365 • TelJFax 93 458 39 33

est. +-6.00. cil. +-2.00 vidre mineral

Lío Revisió Optomètrica Gratuïta

de'

lents de ' , ,. I~,c::ontaète,1¡oves , i semirígièles ~ ~ úO,Ulleres ,graduades 'per a tot ,t ipus d'esports Fins a un 30% de dte. a tot. els socis de '-Esportiu c;'arò¡'

{TO Adaptació l

' ,

..

..

"',

I Poliesportiu Sa~da Famila ~

No acumuloble amb altres oferteS-

Salut EFECTES Principals contraindicacions A pesar que l'edat no suposa cap característica especial en l'ús de la sauna o el bany de vapor, les persones grans han d'extremar les precaucions i ajustar el temps. Per això, és reconamable consultar el metge a fi que ens indiqui el temps que hi podem dedicar i les possibles contraindicacions.

En general, però, les persones que hagin patit algun dels problemes següents poden sofrir riscos si prenen una sauna: e Resposta inadequada dels mecanismes de termoregulació e Cardiopaties greus descompensades e Trastorns circulatoris greus e Insuficiència respiratòria restrictiva greu e Insuficiència renal greu e Hipertensió arterial greu e Arterioesclerosi avançada e Diabetis e Epilèpsia e Glaucoma e Afeccions que cursen amb debilitat important...

Abans d'entrar a la sauna, també és convenient prendre una dutxa d'aigua tèbia o calenta a la presauna per accionar la circulació superficial, però sense utilitzar cremes ni olis, ja que obstrueixen els porus.

Després, cal que ens eixuguem bé, perquè si moltes persones entressin mullades dins del recinte podria desestabilitzar-se la temperatura interior de la sauna, i que ens desprenguem de tots els objectes metàl ·lics (rellotges, polseres, cadenes, arracades ... ). Només cal dur la tovallola, un element imprescindible ja que, per molta cura que es tingui de la higiene de la instal·lació, l'alt grau d'humitat afavoreix el risc de contagis .

Principals recomanacions L'alçada a la qual se situa l'usuari és molt important. Encara que la circulació de l'aire per l'interior del recinte tendeix a igualar les temperatures, poden haver-hi diferències majors de 40 graus entre el terra i el sostre de l'estança: mentre que prop del terra la temperatura pot ser de 50-60 graus, en els bancs més elevats pot ser de 90 a 120 graus i, en un lloc mitjà, de 80-90 graus.

Com a mitjana, es considera que l'ambient de la sauna és perfectament tolerable quan la temperatura és de 80-100 graus i la humitat relativa d'aproximadament el 20%.

A l'inici, és recomanable situar-se en el banc inferior, preferiblement ajagut, per evitar el pas de gran quantitat de sang als vasos dilatats de les extremitats inferiors.

AI cap de pocs minuts, començarà la sudoració. El temps recomanable no ha de sobrepassar els 10-15 minuts i, si hi hem estat estirats, és convenient que, abans de sortir, ens incorporem i estiguem asseguts els darrers minuts.

Així permetrem que l'organisme s'adapti a la nova posició.

Les persones que estan acostumades a la sauna poden entrar-hi una o dues vegades més com a màxim, però sempre tenint en compte que les estades han de ser més curtes i que serà necessari dedicar més temps a la relaxació posterior.

Un cop n'haguem sortit, cal deixar que el cos es refredi i torni a la seva temperatura normal. Per aconseguir-ho només cal restar a la presauna uns 2 o 3 minuts. Exercir posteriorment una dutxa d'aigua freda -o tèbia, en el cas de les persones que suporten malament

e Augment de la temperatura de la pell i les mucoses i, en menor grau , d'estructures més profundes. e Estúnul de la secreció sudoral. e Millora de la circulació perifèrica. e Acció relaxant muscular i general. e Augment de l'elasticitat i de la capacitat funcional del teixit muscular i les estructures articulars i periarticulars. e Augment de la capacitat de resposta de l'organisme a eSlÚnuls externs. e Acció reguladora de les distònies neurovegetatives. e ESlÚnulació de l'activitat neuroendocrina. e Activació de les inmunoreaccions orgàniques. e Acció equilibradora de les respostes neuropsíquiques.

INDICACIONS e Com a estímul de la capacitat dc::fensiva natural de l'organisme. e En la recuperació de l'esforç físic. e En la recuperació funcional de processos de l'aparell locomotor. e En la recuperació de processos respiratoris lleus. e En els trastorns funcionals de la circulació.

el fred- també és molt beneficiós, però és important tenir en compte que ha de ser curta i que s'ha de començar pels peus i acabar pel cap. l, per tancar la sessió, res millor que beure una mica i dedicar un temps a la relaxació o a practicar algun exercici d'estirament suau, abrigats amb un barnús per no agafar fred.

_Dietètica

PER AL RESTRENYIMENT per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

Les presses, les preocupacions i les mancances en la ingestió d'aliments rics en fibra vegetal són les principals, causes del restrenyiment, un problema que sofreix un índex elevat deia població i que pot comportar problemes de salut

bilis i evita que se saturi de colesterol. També actua sobre els lípids de la sang

(que són poc saludables) per

reduir-ne el colesterol i sobre el metabolisme de la glucosa per minimitzar el risc de diabetis.

Patir restrenyiment pot causar, a la llarga, diverses malalties (com els diverticles) i és un factor de risc en relació al càncer de còlon, Per evitar-lo, és important l'hàbit higiènic d'anar a~ lavabo, cosa que per-

presenten quan els nens i nenes comencen a anar a l'escola.

També resulta molt comú alterar el

Hi ha diferents tipus de fibra alimen-

ritme de les deposicions en un viatge

tària, però les fibres dels cereals són

o quan es produeix un canvi de resi-

de les més eficaces, ja que absorbei-

dència.

xe'n i eliminen les toxines alhora que

met aconseguir un ritme natural de l'intestí a fi de mantenir-lo en bon estat

Els aliments més rics en fibra

mantenen sa l'intestí. Els productes

La fibra

integrals conserven el segó del gra

És fonamental introduir aquestes

(l'embolcal!), la qual cosa facilita l'exUna de les maneres més decisives

creció dels · contaminants que poden

sobretot dels més petits, ja que en

de prevenir i combatre els problemes

representar risc de càncer i evita el

molts casos els primers problemes es

de restrenyiment és afegir fibra a l'ali-

restrenyiment.

pautes com a elements de l'educació,

mentació,

Patir sovint problemes de restrenyiment pot causar, a la lla,rga, diverses malalties.

Una alimentació rica en fibra ens pot ajudar a prevenir-lo 12

TOT CLAROR

Com que el nostre organisme no

Amb el pas a l'anomenada "alimen-

el pot digerir, el segó acaba conver-

tació urbana", els aliments rics en fi-

tint-se en una part destacada de la fi-

bra, que havien estat bàsics en altres

bra que ingerim a diari, Tot i així, cal

èpoques, s'han reduït molt. Actual-

ajustar-ne el consum, posat que si és

ment ha augmentat el consum dels

elevat pot impedir l'absorció de mi-

productes càrnics, de les farines blan-

nerals.

lípids en detriment dels

La resta de la fibra que ingerim pro-

cereals integrals, els llegums, les frui-

vé de les verdures, les hortalisses fres-

tes i les verdures ,

ques, els llegums -que contenen cel,-

ques i els

La ingestió d'aliments rics en fibra produeix un efecte positiu sobre la

luloses i hemicel·luloses-, la fruita i els fru its secs . .

Dietètica El kiwi afavoreix la mobilitat intestinal i també és una font de vitamina C. Dos o tres kiwis representen una peça grossa de fruita adq uirir la dosi di ària necessà ria i assegurar-n os l'a portac ió de vitam ina C, ca ld ri a menj ar- ne dos o tres al d ia, qu antitat que rep rese nta un a peça de f rui ta grossa . Les pr un es, ta nt f resqu es com seques, els dàtils o el raïm ta mbé só n f ru ites es pecia lm ent riAlgun es fruites, co m la poma, só n riqu es en pectines i en lignin es. Aquestes substàncies, qu e es tro ben a la pell de la fruita, possee ixe n prop ietats hidròfil es, o sigui, abso rbeixen l'aigua. Per això, és positiu menj ar-la amb pell un co p l'haguem rentada bé submergint- la una estona en aigua tèbia i fregant-la a co nsciència per dissoldre'n els poss ibl es produ ctes quími cs. Ca l te nir en co mpte, ta mbé, qu e la pell

ques en fi bra.

De la mateixa manera, els fruits secs ens poden proporcionar fibra, alhora que incrementen el colesterol positiu i ajud en a co mbatre el negatiu . Vint grams al di a substitu eixe n un a fruita com a postres habituals.

En l'actualitat es considera que, amb un mínim de 35 grams i un màxim de 70, s'estableix un equil ibri fi siològic sat isfactori . I aquesta proporció de 35

de la poma és imperm eable; per ta nt, qu e hi ha produ ctes q ue no abso rbeix i qu e no passen a l'interi or.

Alt res fr uites, co m el kiw i, ta mbé afavo reixe n la mobili tat intestin al. Per

grams només es pot assolir amb la ingestió diàri a de 150 -200 grams d'horta lisses cuites, 150 -200 grams d' hortalisses cru es i 150-200 grams de fruita al dia.

:! l~limp

Q

'lres, S.l.

~

IfIINfSACEI11fIUDA

ISO 9002

(C · . lIIf2 fZOOO

o Neteja i Manteniment o Netegem verticals (T.escalada) o Neteja de poliesportius o Neteja de col'legis o Neteja de vidres o Abrillantat de paviments Ptge. Borrell 11 baixos - Barcelona 08005 Tel. 93 303 54 00 - Fax 93 308 63 95 limptres@jet.es - www.limptres.com

...........................

~~

Pau Claris 85 E-08010 Barcelona Llibreria 93 318 17 39 Cafè 93 302 73 10 Fax 93 412 02 50 cafe@laie.es WWN.laie .es

Pautes contra el restrenyi ment 1. Beure aigua

És molt recomanable beure un got d'aigua en dejú. Si l'acompanyem amb una cullerada de mel,millor, ja que és un regulador intestinal.

També podem prendre una infusió o un suc de fruites per afavorir la hidratació.

Durant el dia és aconsellable beure un litre i mig d'aigua o d'infusions, però fora dels àpats.

2. Prendre fibra Consumir a diari dos o tres iogurts amb bífidus farà que l'intestí recuperi una qualitat interior hidratada.

Els podem afegir una o dues cullerades de llavors de lli, que són pura fibra.

En la dieta habitual també és aconsellable ingeJ1ir cada dia 3 o 4 cullerades d'oli d'oliva.

No oblideu que en cada menjar hi ha d'haver un o dos plats rics en verdures, llegums, fruites i productes vegetals o integrals.

3. Fer exercici físic diàriament

MÉS INFORMACiÓ:

Servei Dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim

_Mens sana

·EL

RQSTRE: ,

QUE ENS COMUNICA? per Carme

Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i tècnica en Psicoestètica

Per molt que avancin els mitjans de comunicació entre les persones -telèfons mòbils, lnternet, etc.- el rostre serà, per sobre de tot, el nostre centre d'expressivitat més important.

Per això, és molt necessari que sapiguem interpretar què diu de nosaltres mateixos, i també dels altres

se "no té dos dits de front" respon a aq uesta intencionalitat. Els grans pintors han reflectit en les seves obres uns fronts amples i brillants quan volien donar un cert aire d'idealitat, santedat o intel·lectualitat al personatge retratat. També és al front on es col ·loquen les joies destinades a donar un aire d'excelsitud, per exemple, les corones dels monarques que indiquen la

Totes les zones del rostre tenen una equivalència psíquica i ens presenten d'una determinada manera davant dels altres i de nosaltres mateixos. Aques-

principis del segle XIX, època en què es portava una cella fina i acurada, A la zo na de l'entrecella hi trobe m les marques de la co nce ntrac ió , A

superi oritat de les jerarq uies com més grosses i va lu oses só n.

tes són les principals:

moltes persones se' ls fa un plec, a causa dels esforços físics i mentals; això

Els ulls

La cella i la zona d'entrecella Denota el grau de sensibi litat de la persona. Una cella excessivament fina fa impressió de feblesa i resta profun,,' ditat intel·lectiva a la mirada, mentre . que una cell a gruixuda i acu rada dóna vit~litat a l'expressió i, en la dona, se nsació de personalitat forta. Tanmateix, si '.'la ce lla és espessa i descuidada ens fa l'efecte d'un personatge rudimentari, poc cultivat i tosc.

Les ce ll es molt arquejades fan l'efecte de donar-se importància, així que maquillar-les amb aquesta forma pot repercutir pòsitiva ment en persones anímicame nt decaigudes.

L'home, al llarg de la històri a, també ha tirigut cura de les seves celles, la qual cosa podem observar en retrats de

14

TOT CLAROR

indica que es tracta d'una personaiitatx co nce ntrada, enèrgica i amb propensió a irritar-se fàcilment.

Són la maxlma represe ntació de l'expressivitat ja que, essent un òrgan

El front

a la vegada intern i extern, ens posa en contacte amb la nostra ànima,

Històri cament, per proximitat amb el cervell, el front s' ha associat amb la intel'ligència i ha esdevingut la pantalla de la intensitat de les idees. La fra-

Cada sentiment contrau un grup del centenar de músculs de la cara. Així, les expressions més utilitzades acaben impreses en el rostre

A partir de la creença tan estesa que la mirada és el mirall de l'ànima, hi ha la tendència a equiparar la bellesa amb la bondat. Uns ulls grossos tradicionalment han estat sinònim d'una gran ànima, d'espiritualitat, de bons sentiments... i una mirada apagada deixa el rostre insípid i sense vida anímica.

Un ulls vius són sinònim de joventut, perquè les emocions fan augmentar les secrec ions lacri mals i són les causants que els ulls brillin. A mesu ra que passa el temps, la mirad a es pot anar apagant si a la persona li falten incentius. Per ta nt, el fet de conservar

__________________________________________ ]v.[ens sana una mirada intensa i lluent és un dels signes que evide ncien l'a utèntica j oventut de l'individ u, qu e, malgrat els anys, ha conservat un espe ri t j ove.

Fer ulleres indica falta de vigor físi c, ja sigui per excés de feina, malalties o penes. Avu i dia se'ns fa difícil entendre que va existir una moda que accentuava les ulleres per donar a entendre que es portava una vida dissoluta i que es dormia poc a les nits.

Les orelles Co nfi guren un a de les zo nes més primitives del rostre. Són les parts que en major mesura ens recorden els altres mamífers. D'aq uí que tenir les orelles grosses o separad es del crani sigui moti u de burles. De fet, mentre que els animals hi tenen expressivitat i poden moure-les per expressar gran quantitat de matisos, en l'ésser humà estan buides d'expressivitat i immòbils.

Les arracades i l'enginy de cobri rIes total o parcialment amb els cabells han est at mètodes utilitzats des de l'antigu itat per disminuir-ne el primitivisme .

El nas i la boca

de l'àguila: estaven per sobre dels altres, sabien manar i tenien majestuositat. Els nassos petits, en canvi, eren mal vistos i, per remarcar que algú era poca cosa, es deia: "Si no té ni nas a la cara".

L'envà nasal ens indica la raça a la qual pertany la perso na, co m el nas ampl e en el cas de la negra. I també representa el sege ll de famíli a, ja qu e el seu perfil marca els llaços entre pares, fills i germ ans.

Pel que fa a la línia de la comissu ra

prims i amb la co missura tensa poden significar crue ltat.

La com issu ra labial és el punt de referència de l'emotivitat, fins i tot en els dibuixos dels infants es representa l'ale-

nasal, cal explicar que si està molt marcada perjudi ca força l'expressivitat del rostre. És el gest que fem quan arrufem

Coll i cabells

el nas, que psicològicament denota incomod itat i molèstia per l'ambient social que ens envolta i és un indici d'escep-

reposa el ro stre . La major o menor amp lada de la base donarà sensació de seguretat, fortal esa i estabilitat a tot

ticisme i de manca d'adaptació social.

Des de la infantesa, la boca és el ce ntre dels instints més prim ari s i de

el rostre . A més, un coll prim serà un signe feme ní i de fragilitat.

Per altra banda, els cabells actuen

les sensacions se nsitives del gust, co m a font de pl ae r. A més, co nfi gura un

com a marc de l'oval del rostre i, amb

dels símbols més clarament sexuals del rostre. És per això que uns llavis massa prominents ens fan intuir que es tracta d'una persona massa insti ntiva, infanti l o, fins i tot, que "fa morros", expressió que utilitzem quan algú està enfadat.

En l'home, uns llavis grui xuts i prominents denoten falta de caràcte r i im-

gri a o la tristesa amb les comissures del llavis: mig cercle cap amunt o cap avall.

L'home pot utilitzar el bigoti per amagar-la en un afany de voler dissimular les emocions, per timidesa o per donar un aire de distanciament i fredor.

Fan l'efecte de pedestal o tarima on

el repartiment de volums, podem harmonitzar, equilibrar i donar rell eu al co ntorn de la cara. Són l'enquadrame nt del nostre ce ntre d'expressivitat.

Com hem vist, doncs, en un ràpid anàlisi del rostre, cada sentiment té la virtut de contraure un determinat grup dels ce ntena rs de petits mú sc uls que es troben al rostre. Així, les exp ressi ons utilitzades amb més freqüència aca-

El nas ha estat subjecte a les més

pulsos instintius; en canvi, en la dona reforce n la sensualitat, la sed ucció. Per

diverses mitologies. Per exe mpl e, es

contra, uns llavis prims só n indi catiu s

considerava que les persones que tenien el nas agu ilenc tenien les qualitats

d'espiritualitat, de co ntrol dels instints

mi cs emergissin i s'instal·lessin definiti-

i de dots de comandament, però molt

vament a la superfície del rostre.

ben imprimint la seva estru ctura en el nostre semblant, com si els estats aní-

Especialistes en neteja

DD[gm©&[K] ®®©(1 Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius

Bar

Restaurant

T'agradaria Conèixer.. . aJ'~~

B rase ria Menjars i sopars per a grups i empreses.

Propostes de menú a la seva mida

Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família, Nou Can Caralleu , Marítim (Espai de Platja).

HERSAN 98 SL CI Ebro , 11 Tel. 926823594 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

SI T'AGRADA MENJAR BÉ ...

REPETIRÀS! VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

- En forma

r ..- ..- .-..-11 .-. T r ...-. TnT

r =*, '_'_l' , "_I I r\. ,_, I n

I

UN JOC PER APRENDRE. La psicomotricitat ~s una activitat adreçada als nens entre tres i cinc anys perquè puguin desenvolupar-se com a persones, tant en l'àmbit cognitiu com en el físic, a través del joc. En el transcurs dels seixanta minuts que dura cada classe tenen temps per córrer, ri u re, com parti r, escoltar, aprendre i parlar amb l'única ajuda de material tou, com pugui ser un disc de goma D.G.

lupi en l'àmbit intel·lectual, físic, emo-

vars en Marc pregunta als nens si en

Des de fa uns anys, els experts han

cional i social. Marc Joan és un del

consta.tat que els nens que, en la franja

mestres que imparteix les classes de psicomotricitat i explica que un dels

aquella classe es poden donar cops.

"Noooooo", responen els altres vuit alumnes. "Què s'ha de fer en una clas-

objectius és "aconseguir el desenvolupament integral del nen" amb "¡;I joc i el diàleg constant".

se?", interpel 'la de nou en Marc. "Hi ha un temps pèr jugar i un temps per escoltar", respon un dels alumnes. És

d'edat que va dels O als 6 anys, fan exercicis de psicomotricitat posseeixen una molt millor coordinació de moviments en el futur. La Fundació Claror ofereix aquesta possibilitat als alumnes de P3, P4 i PS . Amb la psicomotricitat, "e/..(Jen va descobrint què

Un temps per jugar i un temps per escoltar

un dels molts exercicis que es preparen per aconseguir aquest creixement també com a persones.

pot fer amb el seu cos i amb la seva ment, com pot coordinar el moviment i estructurar els pensaments, i viu totes aquestes experiències amb altres companys iguals que ell", explica el

En una de les sessions, el Marc veu

altres coses. Un dels jocs preferits dels

com en Lorenzo i l'Helena es barallen

alumnes és el de l'estàtua, en el qual

partit per realitzar les diferents activi-

ça a fer-lo girar. Els nens han de donar

Director Tècnic del Poliesportiu Mu-

tats del dia. En Lorenzo diu que l'He-

voltes en el mateix sentit que el mata-

A les classes, però, es fan moltes

per un disc de goma dels que ha re- . en Marc agafa un matalasset i comen-

lena li ha canviat el disc i que vol recu-

làs portant l'objecte que aquell dia se'ls

., Amb els exercicis de psicomotrici-

perar el seu. Es barallen i en Lorenzo

ha lliurat, tal com ha proposat un dels

tat es busca que el nen aprengui a fer

acaba donant un cop a l'Helena. Lla-

alumnes (en el cas del disc tou, per

nicipal Sagrada Família, Alfons Font

exemple, el porten com si ,fos un bar-

ús del seu cos i a saber coordinar diversos moviments alhora. Des de jugar a l'estàtua -córrer i quedar-se immòbil quan el monitor fa un senyalfins a imaginar que un disc de goma és una safata en la qual

es porten els

menjars més deliciosos són algunes de les accions que es poden organitzar en una classe perquè el nen es desenvo-

16

TOT CLAROR

En els últims anys, ha deixat de ser una activitat desconeguda i s'ha convertit en una de les que es troba en més expansió

ret, com si fos una safata ... ). Quan en Marc fa aturar el matalasset, tots s'han de quedar completament quiets.

Aquest exercici els permet conèixer el seu cos i aprendre a coordinar els moviments. Sempre es fa en totes les classes, però "a pesar de ser repetitiu el nen no disminueix l'atenció, sinó que

____________________________________ 1Enfonma La iniciació esportiva La psicomotricitat no es pot considerar com una activitat esportiva, ja que allò que pretén és el desenvolupament integral de l'alumne com a persona i no tant esdevenir un primer contacte amb el món de l'esport. Això, en canvi, sí que és el que pretén la iniciació esportiva, que busca introduir l'alumne en aquest terrenya partir d'experiències lúdiques i esportives. Aquesta activitat persegueix millorar la disponibilitat motriu de l'alumne mitjançant la màxima quantitat possible d'experiències. Es tracta d'activitats preesportives que es presenten com a jocs.

aquesta repetició fa que ja sàpiga de què va l'activitat", destaca el monitor.

A banda, al principi de la sessió els alumnes ja tene n clar que han de se ure amb les ca mes creuades al voltant del professor, el qual els exp li carà en què cons isteix l'activitat d'aquell dia.

Primer de tot, però, se salude n e ntre ells i sa lud en el monitor (desenvolu pament social). AI final, el procediment és a l'inrevés; el mestre pregunta als alumnes què s' ha fet a la classe i els demana si els ha agradat o no. Aquest

darrer exercici pretén reforçar la capacitat cognitiva del nen. Després, s'acom iaden . La classe s'ha acabat.

Una activitat en plena expansió

\

El Director Tècnic del PMSF, Alfons Font, comenta que en els últims cinc anys la psicomotricitat ha passat de ser una activitat comp leta me nt desconeguda a ser una de les que es troba en més expansió en la majoria de centres amb alumn es entre tres i cinc anys .

"Abans -afi rma- només es feia en algunes escoles que tenien un tarannà innovador, però actualment hi ha molts més centres que la imparteixen".

Font destaca que un altre dels avantatges d'aquesta activitat és que predisposa l'alumne per a la pràctica esportiva futura. En aquest sentit, assegura que "el nen pot arribar a veure que està fent una activitat extraescolar que li genera plaer i, després dels cinc anys, no tindrà cap dubte a continuar fent iniciació esportiva i després a practicar algun esport".

ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. CI Costa Brava, 3 - 08940 Cornellà - Tel. 93 475 08 00 - Fax 93 475 08 01

REHABILITACIÓN - INSTALACIÓN - MANTENIMIENTO Y CONSERVACIÓN ';1,.

REHABILlTACIÓN EDIFICIO ANTIGUO

l proceso de rehabilitación exige unos amplio s conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y Ja mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las caracterís.ticas propias del edificio .

E

CENTRES ASSISTENCIALS:

Asepeyo.

BARCELONA-HORTA

Un bon número de Serveis.

Manig ua. 13-15 Tel. 93 243 59 10 Fax 93 408 37 61

o

CONTINGÈNCIES LABORALS. o o o

o o

o

Assistència Sanitària.

Rehabilitació i Readaptació.

Prestacions Econòmiques.

Assist ència Social.

Medicina Preventiva.

Seguretat i Higiene.

G¿¡;ç-] QjJ I.T. EN CONTINGÈNCIES COMUNES .

• Servei Integral.

Seguiment dels processos Mèdics. o Prestacions Econòmiques. o Informació i Assessorament. o

BARCELONA-BRUC Gran Via de les Corts Catalanes, 645 Tel. 93 342 93 40 Fax 93 302 26 86

BARCELONA-SANTS Avgda. de Roma, 12 Tel. 93 226 15 85 Fax 93 2269457

BARCELONA-ANGLÍ Anglí,38-40 Tel. 93 204 18 00 Fax 93 204 64 50

Q SERVEI DE PREVENCIÓ. o o o

o

Seguretat en el Treball.

Higiene Industrial.

Ergonomia i Psicosociologia Aplicada.

Medicina del Treball.

http : // www. asepeyo . es e-mail: asepeyo@asepeyo.es

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ Reportatge

BARCELONA COMMEMORA EL 150 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL SEU ARQUITECTE MÉS CÈLEBRE AMB DESENES D'ACTIVITATS I EXPOSICIONS

Més d'un centenar d'entitats s'han sumat als actes de celebració de l'Any Internacional Gaudí, el gruix d'activitats del qual es posaran en marxa a mitjans del mes de març. Des d'exposicions i conferències fins a un bus que permetrà visitar, una darrera de l'altra, les seves obres arquitectòniques, conformen aquest esdeveniment que provarà de projectar de nou la ciutat de Barcelona en l'àmbit internacional D.G. El dia 25 de Juñy es compliran 150 anys del naixe ment d'Antoni Gaudí i Co rnet, el cread or de les obres moderni stes que atrauen cada any milers de vi sitants al nostre país. AI ll arg de tot el 2002 se celebra l'Any Internacional Gaudí, però la majoria d'activitats es concentren entre la Setmana Santa i les festes de la M ercè. Expos icions,

conferències, edició de nous llibres i jorn ades especials 'de visita a les obres arqu itectòniques del geni català co nfo rmen el co njunt d'esdeve nim ents qu e l'Ajuntament de Barce lona i d'altres muni cipis de Catalunya duran a term e al llarg d'aquests dies.

La ini ciativa de l'Any Internacional Gaudí va sorgir del consistori de la capital catalana, ja que es va veure una

o po rtunitat per proj ect ar Barce lo na en l'à mbit intern ac io nal.

L'esdeve niment, a més, possee ix alguns paral'lelismes amb el Fòrum Universa l de les Cult ures que se celebrarà d'aquí a dos anys. Aquestes similitud s les podem troba r en el període de temps en qu è es co nce nt ren els actes i també en la tipologia d'activi tats qu e es pre pararan. Però un dels pilars bàsics de la co mmemoració del naixe ment d'Antoni Gaudí és mostrar la cultura catalana a escala internacional i col·locar l'arquitecte moderni sta en el mateix graó on es troben arti stes com Miró, Picasso o Dalí. Òbvi ament, l'An y Gaudí també és una oportunitat excel·lent per al turi sme. Cada any, més de dos milions de persones visiten la ciutat de Barcelona atrets per la Ped rera, la Sagrada Família, el Parc Güell o la Casa Batlló, i les no v a

TOT CLAROR

19

_Reportatge 365 dies d'exposicions Són més d'una vintena les exposicions que confonnaran els actes de commemoració del 150 aniversari del naixement d'Antoni Gaudí. A1gunes, però, seran d'especial rellevància per l'excepcionalitat de la mostra o per les seves dimensions. Algunes de les més importants seran les següents: "Gaudí. Entorns". Aquesta exposició mostrarà una visió del món de Gaudítenint en compte les tendències culturals i artístiques de la seva època, les seves relacions amb d'altres arquitectes i la valoració que en van fer els seus contemporanis. Al CCCB. D'octubre a desembre.

"La ceràmica en l'obra de Gaudí". Sense cap mena de dubte, un dels materials més expressius utilitzats per l'arquitecte català és la ceràmica. Aquesta mostra ens aproparà a un material sempre present en la seva arquitectura. Es podrà visitar fins al 15 de febrer al Col'legi d'Aparelladors.

"Gaudí. Art i disseny'. L'arquitecte dissenyà tota mena de mobles que dotà de caràcter propi.

El seu mobiliari va ser tan radical com la seva arquitectura. Una exposició dels millors dissenys.

Del 17 de juny al 24 de setembre. La Pedrera.

"Gaudí. Experiències". Aquesta mostra, de caràcter tècnic i didàctic, pennetrà conèixer la rica geometria de la seva arquitectura. Museu d'Història. Del 20 de març al 27 de setembre.

agències de viatges porten força temps promocionant aquest esdeveniment.

En aquest sentit, l'Ajuntament de la ciutat ha creat el Bus Gaudí, un germà del Bus Turístic que transportarà els turistes a tots els edificis i les exposicions que es poden veure de l'arquitecte. A més, s'ha posat a la venda un tiquet d'entrada per visitar totes les activitats programades per a l'Any Internacional Gaudí.

germans Marià i Emili Canosa van fer sobre els edificis d'en Gaudí i que actualment són propietat de l'Escola de Fotografia de la Fundació Politècnica de Catalunya.

Seran molts els espais habilitats a la capital catalana per acollir diverses exposicions, mostres i conferències sobre Antoni Gaudí. Els dos muntatges centrals es faran al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a la Pedrera. AI CCCB s'oferirà l'ex-

Coses mai vistes

posició 'Gàudí i el seu temps', dedicada a explicar l'entorn local i internacio-

La celebració d'aquest esdeveniment permetrà veure espais de les obres arquitectòniques a les quals no es pot accedir habitualment perquè són d'ús privat. És el cas, per exemple, del jardí interior de la Casa Vicens, de l'interior de la Casa Calvet o bé de

nal de l'arquitecte i de la seva obra. A la Casa Milà, en canvi, s'oferirà un reculi dels seus dissenys. Per la seva banda, la Fundació Miró acollirà aiguaforts

la primera planta de la Casa Batlló. De fet, aquesta última reunirà en aquest pis les fotografies excepcionals que els

20

TOT CLAROR

que el pintor va fer l'any 1979 com a homenatge a Gaudí, el Castell de Púbol de Girona .explotarà les relacions entre l'arquitecte i Salvador Dalí, el Temple de la Sagrada Família intentarà acostar els visitants al seu mètode de tre-

La celebració d'aquest esdevenimentpermetrà veure espais de les obres arquitectòniques a les quals no es pot accedir habitualment perquè són d'ús privat , ball, i el Col'legi d'Arquitectes oferirà una mostra sobre les influències de Gaudí en l'arquitectura moderna.

Les mencionades són només algunes de les exposicions que es podran veure. També se'n faran al Museu Nacional d'Art de Catalunya, al Centre d'Estudis Gaudinistes, al Palau Güell o a la Fundació GÒdia.

La commemoració dels 150 anys del naixement de Gaudí també arribarà fins a Madrid, on a finals d'any el Centre d'Art Reina Sofía acollirà una mostra fruit de la unió de les exposicions del CCCB i de la Pedrera.

Reus 2002 Antoni Gaudí va néixer el 1852 a la ciutat de Reus i, per aquest motiu , l'ajuntament de la capital del Baix Camp també ha volgut afegir-se a l'homenatge . AI llarg de tot aquest any s'hi faran desenes d'activitats per recordar aquell qui consideren el seu ciutadà més cèlebre de tots els temps.

L'oficina Reus 2002, creada pel consistori, és l'encarregada de coordinar totes aquestes iniciatives. Concretament, seran una dotzena d'exposici-

A més de Barcelona, altres ciutats com Reus, on va néixer larquitecte, Madrid, Mataró i Astorga (Lleó) on hi va fer obres, celebraran l'Any Internacional Gaudí

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ReportatgL La Fundació Claror, amb l'Any Gaudí

Les Tres Bessones explicaran l'obra de Gaudí Amb l'objectiu d'apropar als més menuts la vida i l'obra d'Antoni Gaudí, l'Ajuntament de Barcelona ha contractat l'empresa Cromosoma perquè les tres germanes barcelonines passegin, amb la mestra i els amics, pels edificis i escenaris més emblemàtics de l'arquitecte. Amb el seu llenguatge planer, i en cinc idiomes diferents, Les Tres Bessones explicaran les caracteóstiques de les constmcaions arquitectòniques i del Modernisme.

D'altra banda, la sèrie de televJsió ideada per Roser Capdevila com.ptarà amb un nou capítol en què l'argument estarà relacionat amb els monuments més emblemàtics que Gaudí va constmir a la ciutat de Barcelona. Aq\!lest episodi s'emetrà primer per Televisió de Catalunya i, postedorment, pels canals dels 174 països on actualment se segueix la sèrie, que està doblada ja a 3¡ llengües diferents.

ons, dos cicles de xerrades i de conferències i diverses accions d'homenatge en el terreny del teatre, la mú-

deveniment. És el cas de Mataró, on

sica, el cinema i la dansa.

Hi ha, però, d'altres municipis que

aquestmunicipi de Lleó, Gaudíva projectar una de les poques obres que no ha fet a Catalunya: el Palau Epis-

han volgut implicar-se en aquest es-

"

Gaudí va deixar part de la seva obra, o fins i tot l'ajuntament d'Astorga. En

La ;Fundació Claror per la seva vinculació, des dels seus orígens, al barri de' la Sagrada Fam11ia s'ha afegit a la celebració de l'Any Internacional Gaudí. Mitjançant la revista Tot Claror es publicaran, a cadascun dels cinc números de l'any 2002, una sèrie d'elements per acostar l'obra de l'arquitecte als nostres lectors, sobretot l'emblemàtic Temple de la Sagrada Faml1ia.

Amb aquest número encetem el nostre particular homenatge a l'arquitecte que recorrerà els següents aspectes: Gl

2002, un any per a Gaudí

6>

Gaudí, l'home i l'obra

Josep Maria Subirachs, escultor de la façana de La Passió del Temple de la Sagrada Faml1ia

II

e La Sagrada Faml1ia: present i futur Etsuro Sotoo, escultor de la façana del Naixement del Temple de la Sagrada FamJ1ia

fi)

copal. Les altres dues construccions que hi ha de l'arquitecte a la resta de l'Estat són l'edifici Botines (també .a Lleó) i el Capricho de Comillas (a Santander).

Espectacle musical La iniciativa privada teatral també s'ha afegit a la celebració d'aquest aniversari. L'empresa Focus prepara un sonat espectacle musical que narrarà el més destacat de la vida i de l'obra del geni reusenc. Es tracta d'un espectacle que es podrà veure al Palau d'Esports de Barcelona a partir del 23 d'abril, la diada de Sant Jordi. El dramaturg Jordi Galceran, el director de cinema Manuel Huerga i el músic Albert Cuinovart porten temps treballant en aquest muntatge.

TOT CLAROR

21

_Societat KATY CARRERAS-MOYSI, REGIDORA DEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

«CIUTAT VELLA S·HA CONVERTIT EN LA CIUTAT DELS JOVES» Katy Carreras-Moysi és, des de 1 999, regidora del Districte de Ciutat Vella i regidora ponent de Relacions Ciutadanes, càrrecs que combina amb més d1una trentena de tasques de representació en organismes d1àmbit polític i social. Des de la Plaça Bonsuccés, al cor de Ciutat Vella, ens parla de com és, de les seves inquietuds i de la situació a Ciutat Vella Ester Benach Afirma que treballar per als altres és "el que més la satisfà" i que la política "és una bona manera de fer-ho". No en va, hi està vinculada des dels anys setanta. Es considera una persona "oberta, entregada i apassionada" a qui agrada "sobretot, treballar amb objectius

clars i sempre comptant amb l'equip".

Parl a de Ciutat Vella amb un so mriure i canvia l'ex pressió -fins i tot s'e nfada- qu an considera que algunes de les crítiques que se'n fan són injustes.

Es mostra s in c~ra i, sego ns ella, l'actitud en un a fei na co m la políti ca o la vida mun ici pal és cla ra: "o ho vius com una cosa que t'emociona i et motiva o val més retirar-te a temps perquè realment, jo, una altra actitud no sabria tenir-la".

Quin paper té Ciutat Vella en el de la ciutat?

cc;~ njunt

A Ciutat Vella la històri a li ha donat un paper protago ni sta. Té tot aq uell valor que li atorga have r estat la mare, el gè rm en, de l qu e av ui di a és la Barce lona real, que va més enll à dels deu distri ctes. AI ser la més antiga, ha mirat de superar allò que potser la històri a li havi a deixat adormit: s'h a hagut de treba ll ar amb més esforç per revital itzar el ce ntre de la ci utat , que necessitava una gran atenció en molts

22

TOT CLAROR

sentits. L'aposta era que si volíem que la gent continu és vi vint a Ciutat Vella havíe m de fe r qu e aq uesta gent vi squ és amb d ignitat. Pe r t ant, ca li en

vist al Raval. S'està actuant molt al nucl i antic i ara ens queda una assignatu ra pendent que és la Barceloneta.

equipaments.

Des d'ord enar un a pl aça co m Vill a M adrid fins a fer un nou equipament com una biblioteca, el nou M ercat de Sa nta Cater in a, la Uni ve rsitat de

I quina és la situació actual del Districte, quant a equipaments?

Després de catorze anys de fer una fei na de co mplicitat abso luta entre els responsables polítics, els socia ls i els líders veïn als, això s'ha anat fent i som un exe mpl e per _a d'altres ciutats qu e vé nen a veure com ho hem tirat endavant. Jo di ria que actualm ent és el qu e té més equipaments per quil ò-

Quin tipus de dificultats?

Barcelona o un pàrquing: té una complexitat tremenda. Costa molt més en temps i din ers. Aquest és un districte en què el territori és molt compacte i és molt complicat comprar una finca que acostuma a tenir diversos propietari s, herències no resoltes ... - per alliberar-la per fer una placeta, o la suma

metre qu ad rat, perqu è a més els té en molt poc espai. Els qu atre barri s del distri cte te nen equipaments educatius, sanitaris, culturals, esportiu s, de

d'algunes finques per fer la Rambla del Raval. A més, quan vols crear una nova construcció, sigui quin a sigui, i neces-

lleure .. . És a dir, tot.

També és cert qu e en projectes de

sites fer uns fonaments, vas una mica avall i tens tot el fons arqueològic de la

gran enve rgadura se mpre hi ha mancances, dificultats, inquietuds i molèsties, però el resultat és molt vàlid . S'ha

ciutat. També s' ha de tenir en compte que estàs actuant al centre, amb tota una vida comercial i d'activitat tremen-

"Ciutat Vella té tot aquell valor que li dóna haver estat la mare, el gèrmen, del que avui dia és la Barcelona real"

da que no et perm et ni tan sols tancar un carrer. És molt més complex qu e en d'altres zo nes.

Quins temes ocupen actualment el Districte?

Avui di a som pioners de tenir equipaments de tot tipu s, però també en els carrers de vianants, en la recollida pneumàti ca d'escombraries en molts

Societat "En aquests moments, pel que fa a inseguretat, Ciutat Vella no és el principal districte.

Ara el problema s'ha traslladat"

"

parl en és ... A veure, Ciutat Vell a, com

A mi no m'agrada co ntesta r se m-

Barce lona, Cata lunya, Espa nya o Europa, des de fa dos anys està rebe nt

pre el mate ix, però en aquests moments, en el te ma de la in seguretat,

onades d'immigrac ió i mportants.

Ciutat Vell a no és el principal distric-

Aquest és el primer títo l del prim er

te. La in seguretat és un tema de la

ca píto l. Estem dava nt d'un a situac ió

ciutat, del país. Amb tot això no vull

qu e és un a rea litat al món i segura-

dir que a Ciu tat Vell a no n'hi hagi, ja qu e es donen un es co ndi cio ns, co m

ment, per tal co m s' ha portat l'eco no-

carrers del Raval i del nucli antic. ..

mia i la políti ca internacional al segle

un a pob lac ió turística importa nt o la

Estem in sta l·l ant un a xarxa nova per

XX, hi ha conseqüències. Però la gent

co nfiguració dels ca rrers, qu e perm e-

al clavegueram, per a la fibra, per a

que ve no rm alm ent és la gent més

ten que el delinqü ent pugui sortir co r-

l'e nllumenat, per a la telefonia ... Tot

emprenedora del seu país, co m ho va

rents per ca rreron s estrets i petits.

això dóna qualitat de vid a.

ser la gent d'Espanya qu e va marxar a

A més, a través de l'aposta de les universitats, Ciutat Vella s' ha co nver-

Europa o qu e va ve nir a Catalunya per

De moment, però, les mobilitzacions veïnals han minvat.

situ ar- se millor a la vid a. Per tant,

La pr ess ió qu e durant bast ant

tit en la ciutat dels joves.

El flux de

aquest model d' immi gració j a el co-

temps han exe rcit els se rveis po li ci-

gent jove que abans hi havia, per dir-

neixem, tot i qu e ara arriba amb uns

als en aqu est distri cte, a recla m evi-

ho d'alguna manera, Diagonal amu nt,

fenòmens de mestissatge diferents.

dentment d'un a inqui etud qu e hi ha-

ha recuperat Ciutat Vella com a punt

Així, no és bona, l'afirmació?

via al barri, què ha fet? Ha trasll adat el probl ema. I qua n tu el probl ema

d'encontre i, fins i tot, hi han acabat

No nom és vénen a Ciutat Vell a.

obrint locals de trobada, tot barrejant-

La radiografia perm anent qu e fem de

no el so lu cion es, sinó qu e el traslla-

se amb el teixit tradicional que ja hi

la situació de la immi gració a

des, deixa de se r mol èstia aquí però

havi a. A més, la gent jove també ha

Barcelon a ens dón a dades molt sig-

passa a ser-h o all à.

trobat aquest punt de mestissatge que

nificatives i és que avu i dia, en nom-

I com es pot solucionar?

té Ciutat Vella i que en altres barris

bre d'immigrants, n'hi ha tants a l'Ei -

El dia qu e la justícia actuï, que el

potser no es detecta, i això té aq uell

xa mpl e com a Ciutat Vella·. El que

Cod i Penal estigui aj ustat... Les lleis que

interès d'innovació que potser, a ve-

passa és que l'Ei xamp le, en territori i

tenim avui di a i el sistema judicial no

gades, els de la nostra ge neració anà-

en població, és tres vegades més gran

dónen resposta a les necessitats de la

vem a buscar a ciutats com París, Lon-

que Ciutat Vella i, per tant, qu eden

rea litat. Això és el més greu. El Cod i

dres o Nova York.

més dispersats.

Penal no pot dir que robar menys de

Parlant de mestissatge, Ciutat Vella és uns dels districtes on es fan més evidents les noves onades d'immigració.

Un dels temes més candents dels darrers mesos ha estat la reinvindicació veïnal per causa dels problemes d'inseguretat ciutadana que es vivien, sobretot, al nucli antic.

S'han resolt?

Sí, això és del que parlen els titulars de la premsa i després del que no

·, ·, f

()~&VIeCEaIJfl ,

,

GRAN VARlEDAD

<.

_----=1!.

..-.- -

~

burbujita®

€ €

ESPECIALlDADES: • iapo5 variadas • Ensaladas • Bocadi llo5 fríos y calientes • Torradas variadas • MontQditos • Hamburguesas

Y mucho ma5 a la di5po5idón del cliente •••

I Av. Gaudi, 11

fent patir aquests problemes.

Soluciones para su instalación de piscina Olympica y SemiOlympica Equipamientos natación y material didactico; Aqua Gym

MENU DIARIO: De lunes a viemes . . 6,50 € Sóbados . . . . . . . . 7,80 Domingos . . . .. .. 7,80

menys . I coses tan absurdes com aquestes són la realitat que ens està

EOUIPAMIENTO$- NATACION

IMPORTACION

~eIR-TA'P)\.

ll adres sempre diuen que n'han robat

p

CERVEZAS DE

,

50 .000 pessetes és una falta i no un de li cte perquè, mentre ho digui, els

Tel. 93 435 43 83

~it ology,s.l. burbuj a

C/.Energia, 16 Polig. Famades Te I. 93 377 72 52 - Fax 93377 71 56 08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT (Barcelona) E-mail: burbujita@ology.es http://www.ology.es

__ ~Ie~i

<:~ ==,ir l.I~ ~ _________________________________________________

INTERNET

LLIBRES

_._ _

_.-.. .... "-,......... ,.....

... . ..... ....... "' ... .-.. ', ...... ......

-,,""""" ............ . . . ,~

~

I>OM(.STICS I SALVATGES

UM8 10

DOMÈSTICS I SALVATGES DIVERSOS AUTORS EDITORIAL PLANETA Han estat els aliats impresc indi bles dels herois d'ahir i l'objecte de tendresa dels personatges de les nove l·les d'avui. Poden aj ud ar a trobar el desllorigador d'un crim abominable o bé serv ir-nos de pont cap a la fa ntas ia. De vegades els animals donen cos a la més terrible de les amenaces o, ben al contrari, s'erigeixen en la nostra taula de salvació. Els animals més diversos han cobrat vida i s' han infiltrat en els contes de deu narradors catalans per protagonit-zar un llibre inoblidable.

Troba qualsevol carrer http://callejero.lanetro.com

Si les guies de la ciutat no són el nostre fort, lnternet e ns ofereix la possibi litat de trobar amb rapidesa i comoditat el carrer, número inclòs, al qual ens volem desplaçar, per no perdre'ns. Són molts els portals que ens ofereixen aquesta possibi li tat, però el de Lanetro és un dels que disposa de més in formació (metro, busos, restaurants, pàrquings. teatres, hospitals, etc). Tan sols cal dirli la ciutat i l'adreça.

L'ESTRATÈGIA DE LA GALLINA MIQUEL MARTíN COLUMNA EDICIONS Una navei· la en què present, passat i futur s'entrelliguen magistralment per oferir-nos una festa dels sentits i les emocions, els amors i les intri gues . L'inquietant joc entre ficció i realitat força el lector a viure una perpètua endevina ll a.

Amb l' ús d'uns prismàtics emocionals, Miquel Martín converteix cada capítol en una font de sensibilitat, en una rialla lúcida, en un gir inesperat que obliga el lector a co ntinu ar endavant.

¿QU/ÉN SE HA LLEVADO MI QUESO? SPENCER j OHNSON EDITORIAL URANO Aquest llibre ens ensenya com tot canvia, i que les fórmules que van servir en el se u moment pode n quedar obsoletes. Les seves ensenyances s'apliquen a tots els àmbit s de la vida: e l 'formatge' d'aquest relat represen ta qualsevol cosa que vulguem aconseguir - la felicitat, la feina, els diners, l'amor- i el laberint és el món real , amb zones desconegudes i peri lloses, carrerons sense sortida, llocs obscurs ... i habitacions plenes de forma tge.

J"'i~oItJW .. -

- . -.. ....-

el tMlUi,J~k'f.b, "

FEUPE GONZÀLEZ / JG. CEBR1ÀN

EL TEMPS DE LES CIRERES MONTSERRAT ROIG EDICIONS 62 (REEDICIÓ)

EL TRANSIT DE LES FADES J ULIÀ DE jÒDAR QUADERNS CREMA

EL PAÍS AGUILAR Una conversa sobre el futur entre dos protagonistes de la transic ió espa nyo la, e ls qual s ressalten aspectes de l nostre passat poc co neg uts, descobreixen claus inèdites i deslliguen opinions que fart d'aquest llibre una provocació per al debat: des de la situació de la monarquia fins a la globalització, passant pel paper de l'exèrcit, el ·patriotisme, el cop d'Estat del 23F o la guerra bruta antiterrorista.

Natàlia, la protagonista, retorna a la seva ciutat, a la Barcelona dels anys setanta, després de dotze anys d'haver viscut a Franç a i Anglaterra. Des de l'inici fins al fi nal de la història només transcorre una setmana, durant la qual Natàlia retroba el passat i el present de la seva família: uns personatges que busquen desesperadament el sentit de les seves vides.

Una de les navei·les més brillants de Montserrat Roig .

Són temp s de canvi. Una nova ge neració intenta viure la seva educació sentimental desafiant les sòrdides imposicions dels vencedors de la guerra i les pors dels vençuts. El trànsit de les fades, continuació de L'àngel de la segona mort i represa de la trilogia L'atzar i les ombres, ens trasllada nova ment al barri de Guifré i Cervantes, on una galeria de personatge s di spars però entrellaçats protagonitzen aquesta història.

EL FUTURO YA NO ES LO QUE ERA: UNA CONVERSACI6N Processons en directe http://www.semanasanta.tv

Ara que el Nadal ha quedat enrere i que ja només pensem en l'arribada de la Setmana Santa, aquesta pàgina we b ens ofereix totes les possibilitats per no perdre'ns ni un detall de totes les processons que es fan , sobretot, a Andalusia. A banda de proporcionar amplis resums de leg pro-cesso ns, també ens dóna l'oportunitat de seguir e n directe les més destacades. Tan sols cal estar alerta.

MÚSICA

THE BEST or THE CORRS THECORRS

WHATEVER MAKÈS YOU THROUGH THE DAY

2001

LlGHTHOUSE FAMILY

CARPED/EM

ALL TH/S T/ME

PEP SALA

STING

2001

2001

Tercer disc en solitari del músic i cantant d'Osona. El treball és ple de guitarrres acústiques que sonen bé, de ritmes folk i rock americans, de la veu ben particular d'en Pep Sala (qui fou e1500f0 del desaparegut SAU) i també d'aquella manera de fer tan casolana que el .c aracteritza.

:Conze de setembre, Sting i el seu grup oferien un concert únic per a un selecte grup de dos-cents convidats. :Cesdeveniment va ser a la Toscana italiana, on Sting té una casa. EL cantant va fer un repàs al seu repertori amb The Police i a la seva carrera en solitari.

2001 El grup irlandès del moment sembla haver aconseguit un nou èxit. En la primera setmana, ja havien venut un milió de còpies d'aquest recull de les seves miliors cançons. Cal comentar que , tot i ser un recopilatori, inclou alguns temes nous com "Would you be

happier?".

El nou disc de Ughthouse Family és un producte de sentiments trobats.

La mort de la mare del vocalista, Thnde, i el naixement del tercer fill del compositor marquen un treball que no s'allunya de l'exitós sou! de trebalis anteriors.

leure i Cultura

ESQuí ALPí

3 DE MARÇ: SANT MEDIR Cada 3 de març el barri de Gràcia es despe rta amb trons i gralles pe r celebrar la festivitat de Sant Medir. De bon matí, les co ll es de rome us surten a repartir dolços entre la ge nt del barri , com ho fe ia e l forn e r de l carrer Gran el segle passat.

Després, el romi atge a l'e rmita del sa nt i el dinar de les colles, on les faves i les vio le tes só n e ls sí mb o ls d 'un a festa molt arrelada. I al vespre el carrer Gran de Gràcia és testimoni d' una de les pluges de caramels més impressionants del país.

Una llarga tradició Sant Medir era pagès i vi vi a e n un a mas ia a Sa nt Cu gat. Dura nt la pe rsec ució dels cri stians decretada pe r l'e mpe rador Di oclecià (303-310), el bisbe Sever de Barcelona, quan s'assabe ntà de les rigoroses o rd res " Roma co ntra e ls cristide ans, va decidir marxar de la ciutat.

16 117 de febrer Sortida d'Esquí Alpí O rganir¿a: Unió Escursio nista de Gràcia Més info nnació: www.uecgracia.o rg

tià i que Dé u havia ob rat en e ll el mi racle de fe r florir i granar les faves en un a curta estona. I, ta nt pe r si e ra d' un a mane ra o altra, el va n matar. Sa nt Med ir esdevi ngué el patró de la pages ia catalana.

MOTOCICLISME 3 de m arç XXV Trial Indoor Solo MOlO AI Pala u SantJo rdi Preu: per delenninar Més info ml3ció: 934 262 089

BARRANQU ISME 3 dem...rç Descens cl' en go~a ts al Canal Roja de Montserrat Més infonnació : 636 911 727 (Ramon)

L'origen de les "colles"

Am b uns quants cristians més va fugir en direcció Sant Cugat. En passa r davant de la masia d'en Medir, el va n ve ure co m se mbrava faves i e l va n sa lud ar. Dac ià va enviar els seus homes a perseg uir e l bi sbe Se ve r i aqu ests va n posa r-se ca mí de Sant Cugat.

En passar per davant de la masia d'en Medir van preguntar-li si havia vist passar el bisbe i ell va co ntesta r qu e sí, qu e havi e n passat pe l camí mentre se mbrava les faves que aleshores colli a. Els esbirros van cre ure qu e aqu ell pagès es burlava d'e lls o bé que e ra cris-

Troba nt-se gre um e nt malalt, un forne r que vivi a al ca rrer Gran de Gràcia va fe r promete nça al seu pat ró sa nt Med ir qu e si arrivaba a cura r-se aniri a a d o na r-li les gràc ies a la seva e rmita, a l'altra ba nda de la Rabassada. I això va pro metre fer- ho cada any muntat a cavall, toca nt un timbal i un sac d e gemecs, alte rn ativa me nt, e l mateix di a de sant Medir, el 3 de març. El prim er any, un co p curat, fou el 1830, i e ls a nys seg üe nts va n aco mp a nya r-lo un bo n nombre de famili ars i veïns fe nt molta gatzara i formant un a bo na "coll a" .

ATLESTISME 24 de març Caminada popular pe r celebrar e l XXV

aniversari cie la Marat6 de Barcelona Av. Reina Maria Cristina Més infonnació : 932 680 114

CICLISME 24 de març V Peda lejada popula r amb BTr Sa nt Vicenç de ls HortS Més infonnació: cesv .de lshorts®terra.es

CINEMA

JOYR/DE

DESDE EL /NF/ERNO

EN T/ERRA DE NAD/E

DIR .: PETER DOCTER

DIR .: JOHN DAHL

DIRS.: ALBERT HUGUES ALL EN HUGUES

DIR: DANISTANOBIC

Monstruos S.A. és l'empresa més gran de por que hi ha al món i James P. Sullivan és un dels seus millors espantadors . Boo, una nena molt petita, penetra en un món on encara cap ésser humà s'havia atrevit a entrar fins ara, i aquí comença el caos.

Són vacances d'estiu i l'estudiant universitari de primer any Lewis Thomas està a punt per iniciar un viatge pel país amb Venna, la dona dels seus somnis. Però ' els seus plans es veuen truncats quan ha de r e scatar el seu germà d 'un embolic.

Cinc pros titutes empobrides comparteixen una desesperada amistat que es fa més intensa a mesura que se senten atemorides per un assassí. "Des de l'infern", l'adreça del remitent d 'una carta escrita pel Destripador, s 'apropa a gent que prova de sobreviure.

El film, e nregistrat a cinc països diferents, es situa a Bòsnia durant la guerra de l'ex Iugoslàvia. Dos bosnis i un servi es troben atrapats en una trinxera que no pertanya cap dels dos bàndols. El ro tracta de narrar l'instint de supervivència de l'ésser humà.

MONSTRUOS 5.A.

rL

Jeure j¡

CuJ

= l=t u = Ir=...= 1 3! :=-.

I ------------.--------

DESMINORlTZAR LES CUIJTURES: EL SUD DEL SÀHARA ATENEU BARCELONÈS FEBRER I MARÇ .

"Conjunt monumental representatiu de l'Art Gòtic Català", Es tracta d'un ex posici ó, també de ca ràcte r perm anent, que permet conè ixer el claustre gòtic més gran del món i altres joi es arquitectòniques gòtiqu es, les pintures murals de Ferrer Bassa i el sepu lcre Reina Elisenda. Es pot veu re al Monestir de Pedralbes (Baixa-

Es tracta d'un cicle de conferències que es duu a terme a l'Ateneu Barcelonès (C/Canuda, 6) per tal de contribuir al coneixement del sud del Sàhara.

da del M onestir, 9). El cost de l'entrada és de 600 pessetes .per a adults, de 300 pessetes per a menors de 25 anys i gratuïta per a menors de 12 .

"Els ocells urbans", Es t racta d'una expos ició , permanent que ofereix el Museu de Zoo logi a (parc de la Ciutadella) sobre les diferents tipologies d 'oce lls de la ci utat. Les ciutats allotgen moltes espèc ies d'aus que es poden observar millor si els oferim aliment i llocs on criar i protegir-se . L'exposició mostra menj adores i ca ixesniu adequades a les necessitats d'aquestes espècies i explica el que podem fer per ajudar els oce ll s a viure millor en el medi urbà. L'entrada al Museu de Zoologia és de 500 pessetes, però per als menors de 16 anys és gratuïta.

En aquest cicle es presenten els estudis més recents i innovadors que s'han impulsat des de la Mesa per la Renda Bàsica. Els organitzadors creuen que és fonamental desenvolupar i divulgar estudis rigorosos per donar a conèixer la proposta de la Renda Bàsica i elaborar models de finançament que es puguin aplicar de forma efectiva.

EL TAST DE VINS CLUB DE LA BONA TAULA 20 DE MARÇ· 19.00h

ESCÉNA

Las Criadas, al

IMMIGRACIÓ I RENDA BÀSICA LOCAL D'ECOCONCER CI VERGE DEL PILAR, 15 26 DE FEBRER · 19.30h

Borràs

Coneixement de les diferents particularitats i qualitats dels vins.

RecoJ.[ecció, anyades, vins blancs, rosats i negres. Característiques basiques. Denominacions d'origen. Entrada lliure. Aforament limitat. Gran Via, 491 .

seus vestits i intercanviaran contínuament els papers, en un lluït i dolorós joc d'iden-

Las Criadas és un drama en un únic acte del novel·-

titats. Des d el principi, la

lista i dramaturg .francès j ean

peça és teatre en el teatre i

Genet que va ser ofert al

l'espectador queda captiu

públic per primera vegada l'any 1947, sota la direcció

en la seva xarxa.

de les germanes Papil, cria-

Borràs de Barcelona. Està

una Rússia nocturna i gela-

des d'una família burgesa de

protagonitzat per les cone-

da, plena de lirisme. L'obra,

M ans, les quals en una nit

gudes actrius Emma Suarez

prohibida l'any 1885 per la

de deliri lucifèric van muti-

i Aitana Sanchez Gijón .

censura russa, mai fins ara

El muntatge, dirigit per de jouvet. L'argument es Mario Gas, es podrà veure basa en l'assumpte criminal ' fins al 3 de març al Teatre

lar i van assassinar els seus senyors.

La intel'ligènci a de I.es dues acusades, el seu orgull,

REVISTES pietada alhora. Ran del camí, una de les primeres obres de Txèk hov, mostra

no havia estat estrenada en

Ran del Camí, al TNC

llengua catalana.

Francesc Albiol, j au me

Els personatges de Txèkhov

Bernet, Ernest Collado, Xus

sat, així com la tendresa que

sempre viuen del record, s'aïllen en la solitud i la nos-

Estruch, judit Farrés, Genís Hernandez i Tono Saló són

existia entre elles, van ser-

tàlgia, renuncien a la felici-

els actors integrants d'aquest

vir a Genet per descriure

tat,. es refugien en el somni

espectacle dirigit per joan

Solange i Claire, les dues

'd'un futur impossible. La

Castells que acollirà el Tea-

criades que en absència de

mirada de Txèkhov sobre la seva societat és tendra i des-

tre Nacional de Catalunya

la seva solitud, el seu pas-

la senyora es posaran els

fins al 24 de març.

SUPERJUEGOS És una revi sta especialitzada en tota mena de jocs, tant per a vídeoconsoles com per a ordinadors. En les seves planes explica les principals novetats que van apareixent en el mercat ·dels vídeojocs, així com els petits trucs per poder superar els videojocs més tradicionals . Superjuegos s'adreça al públic jove, és mensual i costa 400 pessetes.

- - - - -- -- - -- - - - - - - - Lleure i PASSATEMPS

CONCURS

PARTICIPA-HI I GUANYA!

SOPA DE LLETRES Troba el nom de 8 seleccionadors nacionals

Un magnífic " pac k Claror" format per motxilla, samarreta, ronyonera i gorra

E R IME O N S U Z

El concurs del passat número el va guanyar . ..

T R O I

E I A

L

R E K S

E H L A T O

J S E A O E R

V S S R A U Z M R A

ABONAT DE

e

L'E s PORTIU

E U X E T O A L O

CL A ROR

z

O E G U I N

e

L A M A S U O K A

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a revista Tot Claror (Sardenya 335, baixos , 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim o Nou Can Caralleu.

r-----------------------, Adreça _______________ __

Telèfon _ _ _ __ _ _ __

Ciutat

Edat

I

K R

TEST

Cognom s _________________________________

------ - - - -------

e e

S T D A N A P S U N

ROGER LÓPEZ

Nom

I U R

I M A T R I

E L A H

~

Cultura

Demostra la teva cultura esportiva

- - - - - - -- - - - -

1.

Què penses de la revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2.

2. I què t'ha agradat menys?

3.

3. Quina secció t'agrada més?

4.

5.

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

Quin jugador té el rècord d'anotació d'aques ta temporada a l'ACB, amb 35 punts?

Com es diu l'entrenador del Barça d'hoquei patins?

On se celebrarà el M undial de Natació del 2003?

De quina escuderia de F. l és el pil ot de proves M arc Gené?

On se ce leb ra l 'Europeu 2002 d'handbol?

5. Què creus que li falta. a la revista? '"p~ n s

"

L _______________________

ZEJ~T

(ç 'SlUU!II'M (v ·UIIOI.OJ"g

«( 'eOJ <) Il~ !tI (z ·.I ~'if U\!JD O!U0 1UV ( I :sal S0d S3H

6. Globalment. quina nota posaries a la revista. entre l'I i el lO? ~

•••••••••••••••••••••••••••••••• • •

El centre del carrer Indústria 162 et regala 8 minuts de sol , presentant aquest tícket

X

(caduca el 28 de febrer de 2002)

ARA TAMBÉ, ESTÈTICA I MASSATGE.

800Ptas.

AI centre del carrer Indústria cuidem la teva imatge!

TURÓ ~~

;.~.., BYBARDOU CENTROS DE BRONCEADO

• • • •• • •

•

Aquesta oferta només és vàlida fins el 30 d'abril de 2002 al teu Restaurant McDonald's Sagrada Família presentant aquest cupó en el moment de fer la teva comanda.

Guia de Serveis i Compres FERRETERIA PABLOS-COFAC

GARCiA - JIMÉNEZ • Dretcivil • Separacions - Divorcis • Accidents • Acomiadaments • Invalidesa Còrsega, 528, esc. esq. 1r 3a 08025 Barcelona Tel. 93 347 93 77 - Fax 93 347 99 39

XARCUTERIA NEBOT • La millor qualitat al millor preu Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

• Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

• Mobiliari i decoració • Som professionals: tenim una solució per a cada espai.

Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

(J ~fja3:¡;H'

-

XANA MODA íNTIMA

EspaRTS • Hacemos equipaciones para clubs y colegios.

• Fabricación propia • Sudaderas-Batas-Chéíndals-PolosCanguros ...

• Serigrafía-Bordados-Transfer Casals y Cuberó, 216 . 08031 BCN Tel. Fax 933505016

• Tot en roba interior per a home i dona.

• Especialistes en talles grans Muntanya, 49 . Tel.: 93 436 47 94 Barcelona 08026 ,

GIRBAU REGALS • Mil detalls per a tu , 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família Còrsega, 511. Rosselló, 396

PASTISSERIA FUSTER

BICICLOT

JOIERIA

• Una dolça especialitat de crocant i xoco lata • Pedres Sagrada Família

• Lloguer, venda i reparació • Bicicletes de la. i 2a mà, accessoris Marítim: sota Passeig Marítim ' Te l. 93 221 97 78 Clot: St. Joan de Malta, 1 Tel. 933077475

• Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

ALMOR

JOI ERIA-RELLOTGERIA • Brasseria - Pizzeria • Esmorzars especials - Menú:7,20 € • Especialitzats en carns a la brasa Sicília, 263 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93 459 38 60

BAR LA PEDRETA BARCRYKET • Dinars i sopars casolans • Assortiment de tapes • Ambient agradable

AM INFORMATICA Venta, actualizaci6n y reparaci6n de ordenadores. Ordenadores portatiles IBM, Acer,Compaq,Toshiba. Estudiantes/ Profés ores: • Windows 98-ME 10.318 Ptas • Office 2000 Prernium 15.995 Ptas

Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 - 08025 Barcelona

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21 i.

Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01

BAR RIBEIRA • Entrepans, tapes i vins gallecs

Rosselló, 411 Tel. 9.3 458 63 85

Juègos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente ... ;) 24PCs -19" -ADSL512kSomosL33T Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicília y Cerdeña)

LA YAYA AMELlA

ORIGINAL· DISTINTIU· MODERN REI.LarGES : - Dkny - Fossil- Spoon - Guees - Akteo - Radiant - Philippe Starck - Creo - Nike - Pulsar - Radiant Oro

JOIERIA: - Dissenys exclusius en plata i or.

Provença, 548-2 de Maig' 08025 BCN Tel. 93 450 35 11 www.miescaparate.com/odm-sl

e

CENTRE

CLARÍNIA

Psicologia · Psiquiatria · Psicoanàlisi.

Nens, adolescents i adults

CI Pare Claret, 79, 1r la Tel.: 93 347 84 92 i Mòbil: 636 53 77 36

FARMÀCIA BENEDICTO

• La cuina del bacallà

Sardenya,364 Tel. 93 456 45 73

• Ferreteria profess ional i parament

• • • •

Loteria Nacional Travesses Bonoloto Primitiva

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49 correu: EDIFE@eresmas.com

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Homeopatia • Dermofarmàcia • Dietètica Rosselló, 437 (entre Marina i Lepant) 08025 Barcelona Tel. 93 436 75 18

FARMÀCIA BRICIO De 9 a 22 hores

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA·FORTUNY Especialistes en planti lles Cotilles a mida, fèrules o Genu-valgo o Pròtesis mamàries o Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguritat Social o o

Tots els dies de l'any

Sardenya,334 Tel. 93 436 77 34

Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

GABINET TERÀPIA PSICOCORPORAL • Depressió, ansietat, pèrdues ...

• Teràpia per a joves i adu lts TeI.93 325 55 70 - Hores convingudes www.terap iab ioenerge tic a .com

m

institutsodontològics

o

Ben a prop teu

Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00 o

Molt a prop teu

Sardenya,319,baixos Tel. 93 457 04 53

ACUPUNTURAHOMEOPATIA • Cons ultas y tratamientos • Masajes terapéulÍcos. Shiatsu. Fitoterapia • Horas convenidas Córcega, 462, praI. 3a . 08025 BCN Tel. 93 207 37 83 . Móvil 619 36 62 30

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO • 20 años de experiencia . Especialista en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas.

JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Familia.

Tel. 93 457 93 73 (hora s convenidas)

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari avançar els diners . Ortopèdia en general.

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

ALRAVASA InstaHació integral de: o Oficines o Biblioteques o Col.legis

Sant Quintí, 29 08026 Barcelona Tel. 93 456 78 07 - Fax 93 347 11 79 Correu: ferzam@cconIine.es

Fem: Piscines Descalcificació domèstica i industrial o Osmosis inverses o Tractaments generals d'aigua o Accessoris o

Marina, 297 . 08025 BCN Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 TeI.lFax 93 217 03 64

B.E.H.Q.

SATAGUA

o o

Tractament d'aigües i piscines.

Pressupostos sense compromís.

CI Holanda, 41 Polígon Industrial Pla de L1erona

08520 - Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 Fax 93 846 52 11

BCM, S.L. o o

Tratamiento de aguas Instalaciones industriales o Piscinas, descalcificación o Desmineralización o Esteli!ización o

Pasaje Porta,29 08016 Barcelona Tel. 93 340 42 54 Fax 93 352 15 59

D1 i~~~;C·]:I' ¡ ­

Serveis finques urbanes i industrials.

Consergeria. Neteges. Manteniment.

Nàpols, 268· TeI.lFax 932073074 Tel. 93 531 6873

SPEAK DIGITAL o o o o

CONSTRUCCIONES FRANCISCO PALMA • Construcciones o Reformas

o

Telefonia mòbil Telefonia fixa Telefonia lliure Accessoris Canal +, Canal Satélite Digital i Quiero

Sardenya, 342 08025 Barcelona Tel. 93 456 59 33

Patología del hormigón

• Cons ulta naturòpata. Reflexologi a podal. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

L1eida,13, 1018 Sant Boi de L1ob. 08830 BCN Tel. y Fax. 93 654 57 97

~

o

o

o

PSICOLOGIA CLíNICA

Climatització industrial i domèstica lnstaHacions especials (hospitalàries i laboratoris) o Calefacció industrial i domèstica o Ventilació industrial

o

SATA

MYSORE

MONTSE VALLS : Psicóloga esp.en depl'esiones y problemas sexuales.

JUAN GENOVES: hipnólogo especialista en fobias y estrés.

Tel. 93 457 93 73 www.montsevaIls.com correo: info@montsevaIls.com

FERZAM, S.A.

LEJIAS PONS Tànger, 35 - 08016 Barcelona Tel. 93 300 42 58 Fax 93 485 26 09

Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres

• Entrevistes, reportatges i notícies sobre el món de l'esport, la salut i la cultura catalana. Amb els temes de societat que més interessen. o 17.000 exemplars. o Disttibució per correu a tots els abonats i cursetistes. o El millor mitjà per anunciar-vos • Amb les millors tarifes publicitàries. e/Sardenya, 335 baixos Tel. 93 476 13 90 com unicacio@claror.org

FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

2S

SAFA-CLAROR: ANYS FORMANT ESPORTISTES Va néixer el 1977 en el marc de les Escoles Esportives del col·legi Sagrada Família. Avui, Safa-Claror és l'entitat amb més equips de bàsquet de Catalunya El bàsquet català està de festa, perquè l'entitat del país amb més eq uips federats ce lebra el seu vint-i-cinquè an iversari. Es tracta de Safa -Claror, la secció de bàsq uet de la Fundació Claror.

Els orígens de Safa-Claror estan lligats a l'escola Sagrada Família. El 1977 van organ itzar-s' hi les primeres Esco les Esportives: els alumnes de l'escola podien practicar diversos esports (bàsquet i volei principalment) en horari extraescolar.

Dos anys després, els pares d'alumnes i el claustre del · centre va n crear la Cooperativa Claror (bresso l de la Fundació), que es va fer càrrec de la propietat i gestió de l'Escola, i va construir l'Esportiu Claror.

Això va fer que, indirectament, les Escolès Esportives. en sortissin reforçades.

El nom de Safa-Claror reflecteix aquesta col· laboració entre l'escola Sagrada Família i la Cooperativa Claror.

Durant els primers anys, el vo leibol va ser .l'esport amb més acceptació, fins i tot un equip va proclamarse campió de Barcelona. A partir de la meitat dels anys vuitanta, però, el bàsquet ·va acabar imposant~se com la principal secció esportiva.

L'evolució del club ha estat gradual i progressiva: el nombre d'equips ha anat creixent segons l'augment i

30

TOT CLAROR

FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS EL CLUB AMB MÉS EQUIPS DE CATALUNYA

UNA FORMACiÓ COMPLEMENTADA AMB ÈXITS

Safa-Claror és, actualment, el club català amb més equips federats en competicions esportives. En té 27, 18 de masculins i 9 de femenins, i de totes les categories, des de preminis fins a sèniors, els quals participen en lliguetes organitzades per la Federació Catalana de Bàsquet. Aquesta fita va ser reconeguda pel Comité Olúnpic Català el juny de 2000, quan va premiar l'entitat per la seva contribució a l'esport del pafs. Actualment, Safa-Claror té als seus equips més de 320 nois i noies de totes les edats i 26 entrenadors, coordinats per Dani José.

Durant aquests vint-i-cinc anys es calcula que han vestit la samarreta de Safa-Claror més de 700 nois i noies, alguns dels quals porten vint anys a l'entitat, i al voltant de 80 entrenadors. La secció ha estat dirigida, al llarg de la seva història, per 5 coordinadors en diferents etapes: Juanjo Folqué, Eva Caminal, Núria Borràs, Xavier De Pablo i Daniel José.

Tot i que, per a Safa-Claror, la competició no és l'objectiu principal, sinó un complement de la formació, la secció de bàsquet ha aconseguit importants títols que avalen el nivell formatiu dels jugadors. Aquests són els més rellevants en competicions federades, a nivell provincial, autonòmic i estatal:

la disponibilitat de les pistes

tant: hi havia una pista més

de l'Esportiu Claror.

per entrenar-se i jugar (divisi-

Els primers anys només hi

ble en dues minis) i, a més,

havia dues pistes, una de gran

coberta. Això va donar un gran

i una de petita, les de l'escola

impuls: va augmentar la quan-

Sagrada Família. Tot i així, els

titat i el nivell dels equips. Els

1985 1988 1991 1992 1992 1994 1995 1995 1997 1997 2000 2001 2001

Infantil Masc.

A1ev(Fem. Infantil Fem. Infantil Fem. BenjamfFem. Preinf. Masc.

Cadet Masc.

Juvenil Masc.

Cadet Masc.

Sènior Fem. Sènior Masc.

Sènior Masc.

Sènior Masc.

Camp. Barcelona (CEEB) Camp. de Barcelona (CEEB) Camp. d'Espanya Camp. d'Espanya Camp. de Barcelona (CEEB) Camp. de Catalunya Camp. Provincial Barcelona Camp. Provincial Barcelona Copa Federació Ascens a Segona Naciona l Ascens a Tercera Catalana Camp. Catalunya 3' Catalana Ascens a Segona Catalana

Campió Campió Sotscampió Campió Campió Campió Campió Campió Sotscampió

Campió

L'entitat convoca tots els exjugadors als actes de celebració

pocs equips en competició

èxits van seguir acompanyant

El 25è aniversari de les Es-

confirmar, l'objectiu és aple-

van aconseguir els prim ers

durant la dècada dels noranta

coles Esportives serà objecte

gar en una mateixa festa a

èxits: l'any 1984 un equip va

(vegeu quadre).

de diferents actes co mme-

totes les persones (jugadors,

arribar a la final del campio-

L'any 1998, amb la inau-

moratius. Els dos primers ja

entrenadors, etc.) que han

nat de Barcelona, encara que

guració del Poliesportiu Sa-

van tenir lloc el passat Nadal,

format part de la secció els

va perdre la final al Palau d'Es-

grada Família, es va guanyar

amb el torneig de bàsquet in-

últims vint-i-cinc anys. L'en-

ports. L'any següent, l'infantil

un segon pavelló on entre-

fantil i un clínic d'entrenadors

titat està fent un esforç per

masculí van donar el primer

nar-se i disputar partits.

organitzat per la Federació

reunir el màxim nombre de

Catalana a l'Esportiu Claror.

d ades d' exjugadors, però

títol a Safa-Claror en guanyar

Els últims anys, l'entitat

el campionat provincial de

s'ha consolidat com un dels

Barcelona del Consell de l'Es-

millors planters del bàsquet

port Escolar.

català. En les categories de

demana a tothom qui co-

Exposició fotogràfica

L'any 1986, amb la recu-

formació, ja no és estrany

Per als propers mesos hi

peració de l'interior d'illa del

veure el Safa-Claror guanyar

ha previstos més actes. AI

carrer Sardenya, es van gua-

clubs com el Barça, el Jo-

març s'inaugurarà una ex-

nyar dues pistes més d'en-

ventut o el Manresa. I re-

posició fotogràfica que reco-

trenaments i partits, i es va

flex d'això és la consolida-

llirà els moments més signi-

ampliar el nombre d'equips.

ció del torneig de bàsquet

ficatius dels vint-i-cinc anys.

L'any 1991 va arribar un

infantil, que s'organitza cada

Per aquest motiu, Safa-Cla-

dels millors moments de la

Nadal des de fa set anys. Ja

ror demana a totes les per-

secció: l'infantil femení (vin-

té una estructura forta, té

sones qu e hagin estat vin-

culat al CB Universitari i en-

més d'un equip en totes .les

culades a la secció que por-

trenat per Xavi De Pablo i Dani

categories (tant masculins

tin fotografies o vídeos per

José) va disputar els campio-

com femenin s) i els equips

a l'arxiu.

nats d'Espanya i en va quedar

sèniors pugen de categoria

sotscampió. L'any següent,

des de fa tres temporades.

l'equip va tornar a la final i va quedar campió d'Espanya.

Bàsquetfarra

faci arribar.

Samarreta commemorativa

Finalment, per co mmemorar l'aniversari, Safa-Claror

Milers de persones han escrit els 25 primers anys

negui d ades de co mpanys de promoció que també les

AI mes d'abril hi ha pre-

ha posat a la venda una sa-

L'any 1993, la inauguració

d'història. Ara toca celebrar-

vista l'organització d'una

marreta. El preu és de 9 el.Jros

del pavelló de l'Esportiu Cla-

los per encarar amb força els

"Bàsquetfarra". Tot i que la

i la recaptació servirà per fi-

ror va significar un salt impor-

propers vint-i-cinc. Felicitats!

data i el lloc encara s'ha de

nançar despeses de la secció.

TOT CLAROR

31

FUNDACiÓ CLAROR L1INFANTIL MASCULí DEL SAFA, GUANYADOR DEL TORNEIG DE NADAL Vequip es va imposar al Joventut de Badalona, amb avantatge ampli (62-40), en una final amb gran assistència de públic L'equip infantil masculí del Safa-Claror va proclamar.se campió de la VIII edició del Torneig de Bàsquet de Nadal davant del CB Joventut de Badalona per 62 a 40.

El Safa-Claror es va imposar al llarg de tot el partit per un ampli marge que va saber mantenir fins al darrer minut de l'encontre.

En l'edició d'enguany, que es va celebrar els dies 27 i 28 de desembre, es va repetir la gran presència de públic a les grades de l'Esportiu Claror. Els seguidors fidels del Safa-Claror no es van deixar perdre uns partits qu.e presentaven equips de luxe, com en la catego-

CLASSIFICACiÓ Infantil masculí lr Safa-Claror 20 Joventut de Badalona 3r Adecco Estudiantes 4t Pamesa València Infantil femení lr Universitari "B" 20 CB Cornellà "B" 3r Bàsquet Llor 4t Safa-Claror

Preinfantil femení lr Bàsquet Llor 2n Safa-Claror 3r UE Claret 4t Tecla Sala ·

Organitza:

L'infantil del Safa-Claror moments després de recollir la copa de primers classificats

ria infantil masculina on participaven, a més de la Penya, el Pamesa València i l'Adecco Estudiantes.

Pel que fa als preinfantils masculins, el Sant Josep de Badalona es va imposar al Safa-Claror en la final (6559). El Siemens Cornellà i el CB Betsaida van ocupar el tercer i quart lloc, respecti-

vament.

Espectacle en categoria femenina

Preinfantil masculí lr Sant Josep Badalona 20 Safa-Claror 3r Siemens Cornellà 4t CB Betsaida

De la mateixa manera, les noies van jugar uns partits molt emocionants i de qualitat, com la final entre l'Universitari el CB Cornellà que es va resoldre en els darrers segons amb un sol punt d'avantatge per l'Universitari . En categoria

ESPORT ' SALUT · CULTURA ' UEUR.E

preinfantil, el Bàsquet Llor

va aconseguir el primer lloc davant el Safa-Claror.

Com en l'edició anterior, el Torneig de Nadal va acollir el concurs de tirs lliures, en què van participar dos jugadors de cada equip. Els guanyadors van ser Marc Vi"agrassa, preinfantil del Safa-Claror, amb 10 tirs consecutius Ariadna Munné, del CB Cornellà, que en va anotar 7 de consecutius .

Pel que fa als millors jugadors, en aquesta edició el premi va recaure en Albert Durban, del Sant Josep de Badalona, i en Rosa Montserrate de l'Universitari. L'entrenador del Tecla Sala, Jordi Gonzalez, va ser premiat amb el Tro-

WALL STREET INSTITUTE SCHOOl OF ENGlISH

25 anys d'iniciació esportiva L'edat de 25 anys la relacionem generalment amb la de l'estabilitat després d'haver viscut múltiples vivències que ens han anat formant com a persones. Ja hem passat la infància i la joventut, ja hem crescut eI que tocava, hem creat la nostra personalitat després d'haver- après de tothom, sabem allò que volem i cap a on anem.

Aquest símil amb una persona de 25 anys es podria aplicar perfectament a les Escoles Esportives dels Sagrada Famt1ia-Claror.

Unes escoles on l'esport rei és el bàsquet i on s'ha passat de tenir un parell d'equips que no competien a tenir-ne 28 de federats, tres classes d'iniciació esportiva i una escola de bàsquet. Som conscients que hem tocat sostre a nivell estructural, tot i que ens encantaria tenir molts més equips. Però també som conscients que, a pesar que tenim una edat, encara ens queda molt per aprendre i per viure.

La meitat de la meva vida l'h.e passada al Safa i estimo aquesta entitat forjada a través de l'esforç de mollissirna gent. Per al futur espero que la Fundació Claror ens doni el suport que ens ha ofert fins ara i que tots -entrenadors, jugadors i pares- sapiguem utilitzar les "Escoles" per ensenyar i aprendre, a través de l'esport, aspectes molt difícils d'ensenyar i d'adquirir en la formació reglada. Felicitats a tots.

feu Fair-play.

Patrocinen:

~

FUNDACiÓ CLAROR

_

SECCIONS

Col.laboren:

A V U I

I!

institutsodontològlcs

1( "la Cai.xa"

es!

h~STAL·LACIONS

FUNDACiÓ CLAROR

EL MARíTIM OFEREIX ENTRADES I BONUS A PREUS PROMOCIONALS El Poliesportiu Marítim continua completant l'oferta dels seus serveis de sa lut i circuits de talassoteràpia.

A més de les promocions en forma d'entrades puntuals per fer ús de la i nstal ·lació, s' han creat una sèrie de ci rcuits (antiestrès, bàsic i plus) que permeten combinar la talassoteràpia amb determinats serveis de salut.

Entrades a la instaHació La promoció d'entrades per fer ús puntual de les instal·lacions ha incre-mentat l'oferta amb la introducció de ls bonus de 5 i 10 entrades, que rep resenten un estalvi considerable.

Circuits i e.acks

H

En tots tres circuits es poden uti litzar les piscines, el bany de vapor, la sauna, el marbre càlid i el gimnàs, però cadascun inclou serveis de sa lut.

El circuit antiestrès inclou un massatge i el circuit bàsic, una sessió de sol UVA i un servei de salut (a triar entre un massatge teràpeutic, una dutxa de pressió o una aplicació parcial de fangs).

Pel que fa al Circuit Plus, amplia encara més el venta ll de possib il itats; a més de l'ús de les instal·lacions i de la sessió d'UVA, l'usuari pot gaudir d'una sessió del servei de salut que escolleixi (massatge sota dutxa, drenatge limfàtic, reflexoteràpia podal o aplicació completa d'algues o fangs).

Respecte als packs , les condicions d'ús i els serveis de sa lut que es poden elegir són els mateixos, amb la diferència que el pack és de tres dies i q ue, si es vo l, poden adquirir-se dies addicionals.

Els abonats de la resta d'instal·lacions de la Fundació Claror gaudeixen d'u n 20% de descompte en tots els preus.

Bonus 10 entrades Circuits

89,00 "

€

Preu

Circuit Marítim Antiestrès (laborables)

24,50

€

Circuit Marítim Bàsic (laborables)

30,00

€

Circuit Marítim Plus (laborables)

45,00

€

Packs Pack Marítim Antiestrès (laborables)

1 dia addicional Pack Marítim Bàsic (laborables)

1 dia addicional Pack Marítim Plus (laborables)

¡ dia addicional

Preu

70,00

€

22,00

€

85,00

€

27,00

€

128,00

€

40,50

€

CONTROL GRÀFIC SA

,FANGS DES DE 10'40 €

Sistemes d'aplicacions visuals

1.730 ptes/sessi6

IALGUES I

DES DE 14'40 € 2.396 ptes/sessi6

Promocions vàlides fins 1'1 de juny de 2002

MARíTIM

POLlESPORT1U • CENTRE DE TALASSOTERÀPIA

I Pg. Marítim,I 33 . 08003 BeN· Tel. 93 224 04 40

Aragó, 338 • 08009 Barcelona • Tel. 93 232 49 61

FUNDACiÓ CLAROR

INSTAL-LAC'ONS

LIESPORTIU CLAROR REFORMARÀ LA PISCINA EL PROPER ESTIU La reforma pretén millorar els nivells de comfort, fer més operatiu i senzill el manteniment i millorar la lluminositat de l'espai.

El proper estiu l'Esportiu Claror reformarà totalment la piscina, una de les poques parts de la instal·lació que s'ha mantingut inalterable durant els vint anys de funcionament, si bé s'hi han dut a terme actuacions per mantenir-la en les millors condicions possibles.

A gran trets, els aspectes fonamentals de la reforma tenen a veure amb la modificació del sistema de recirculació de l'aigua, que serà per sobreeixidor perimetral, com en la pisciria petita. També es renovarà el sistema de filtració de I¡aigua i el sistema de renovació de l'aire.

Aquestes actuacions tenen objectius diversos : millorar els nivells de comfort del recinte, fer més operatiu i senzill el s~u manteni-

ment, permetre determinats nivells d'estalvi energètic i, finalment, intentar millorarne la lluminositat.

També hi ha altres aspectes que s'han anat recollint, gràcies a l'experiència dels professionals que hi treballen cada dia i dels usuaris, i que s'estan analitzant per incorporar-los en aquest programa de millores.

Les obres de reforma, d'una gran complexitat, es realitzaran durant els mesos d'estiu. Actualment, s'està elaborant el pla de treball per tal de concretar la durada de les obres i les alternatives que la Fundació Claror pot oferir, a fi que els usuaris de la piscina mentrestant puguin utilitzar altres instal·lacions.

lA.

PISCINA

DEL SAGRADA

FAMíLIA JA ESTÀ EN PERFECTE ESTAT La piscina gran del Sagrada Família torna a estar en òptimes condicions després de les obres de reforma que s'hi van dur a terme del 10 de novembre al 10 de desembre . El motiu de l'avaria va ser el trencament d'unes llosetes de gres, per causa de l'aixecament d'una part del terra . El procés d'arranjament ha consistit en una nova impermeabilització i en la col· locació de llosetes noves .

Durant el període de tancament, tant els usuaris com els cursets de natació es van derivar cap a les instal·lacions dels pol iesportius Claror i Marítim i, en aquest sentit, cal destacar la bona col·laboració per part de tots els abonats, cursetistes i escoles que normalment fan ús d'aquest servei.

I~STAL·LACIO~S

FUNDACiÓ CLAROR

LES OBRES COMENÇARAN A LES ACABALLES DEL PRIMER TRIMESTRE DE

LIANy 2003 Nou

2002

CAN CARALLEU

TINDRÀ UN ALTRE EDIFICI DE

5.800

M2

Hi haurà piscines noves, saunes, hidromassatges, gimnàs, sales polivalents, vestidors, aparcament, cinc pistes de tennis de gespa artificial i dues de pàdel D'aquí a molt poc es comença rà a treba ll ar en la segona fase del projecte previst per l'Associació d'Entitats per a la gestió de Nou Can Caralleu, i que preveu la construcció d'un edifici en una zona propera a les pistes d,e ten nis.

Les ob res començaran a finals del mes de març de 2002 i està pensat enllestir- les a finals del 2003. La invers ió prevista oscil·la entre 500 i 600 milions de pessetes.

35.000m 2 d'esport i salut Amb una superfície aproximada d'uns 5.800 metres quadrats, el nou edifici convertirà Nou Can Caralleu en una de les instal ·lacions esportives més grans i millor dotades de la ciutat, amb un total de 35.000 metres quadrats per practicar esport en plena natura.

En el poliesportiu nou hi haurà una gran zona aquàtica, i també potenciarà les sales per dur-hi a terme de manera còmoda i comfortable les activitats dirigides

Amb ledifici, . Nou Can Caralleu serà una de les instal'lacions més grans de la ciutat

(vegeu el quadre dels espais). L'ampli ació de l'espai també permetrà crear un a nova sala de fitness i musculació, així com augmentar els serveis relacion ats amb la salut i l'oferta dels programes d'activitats.

Com a conseqüència de la construcció de l'edifici es remodelarà la zona de les pistes de tennis que, fina lment, tindrà cinc pistes de tennis de gespa artificial i dues de pàdel.

El projecte ha estat disse nyat per l'arquitecte Sa lvador Matas, el qual té molta exper iènc ia en la construcció d'instal·lacions: s'ha encarregat de les obres dels poliesportius Cla ror, Sagrada Família i Marítim.

MÉs ESPAIS I SERVEIS

UNA INSTAL-LACIÓ QUE NO HA DEIXAT DE CRÉIXER

L'edifici nou que completarà les instal· lacions actuals inclourà els espais següents: • • • • • • • • • • • • •

Piscina de 20 x 10 m Hidromassatges Saunes i banys de vapor Sales polivalents d'activitats dirigides Pistes poliesportives exteriors Gimnàs amb aparells de musculació i cardiovasC\!llar Sol UVA Vestidors d'abonats i grups Àrea de salut Botiga Guarderia Local de lloguer i manteniment de bicicletes Aparcament per a cotxes i motos

Des del mes de maig de 1999, la inversió per remodelar i crear espais nous a Nou Can Caralleu ha suposat una inversió de 300 milions de pessetes. Aquestes són algunes de les accions: • Creació d'un gimnàs i remodelació del bar-cafeteria • Remodelació del camp de futbol, de gespa artificial, i creació d'una pista d'atletisme • Reforma de les piscines i de la platja de l'entorn. Creació de vestidors annexos. Aclimatació, mitjançant un globus, per als mesos d'hivern • Instal'lació de tendals per a les activitats • Reforma dels vestidors • Canvi del paviment i instal · Iació del rocòdrom de més superfície de Barcelona

TOT CLAROR

35

FUNDACiÓ CLAROR

ENTREVISTA

EDUARD FRANCO, DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACiÓ CLAROR

"AQUEST ANY ÉS EL DE LA CONSOLIDACIÓ" El creixement de la Fundació Claror els últims 4 anys ha estat molt important: ha passat de gestionar 1 instal'lació a gestionar-ne 4, de tenir 10.000 usuaris a tenir-ne 50.000 ... Bon moment, doncs, per entrevistar el Director General, fer balanç de la situació actual de l'entitat i parlar de les perspectives de futur a principis d'aquest any, el 2002, en què Claror compleix 20 anys Sergi Larripa

Com veu la situació actual de la Fundació?

La Fundació Claror, ara, ~ principis de l'any 2002, ha culminat un procés que es va iniciar fa 3 o 4 anys, i que ha estat de clar creixement.

Hem multiplicat per quatre el nombre d'instal·lacions i d'abonats, i ha crescut molt en el de treballadors. Aquest procés s'ha culminat amb èxit gràcies a l'esforç de moltes persones, però ara som en un moment molt important en què cal reflexionar per afrontar amb força el futur. És aquesta la primera prioritat d'aquest àny?

Sí. Qualsevol entitat, empresa o fundació, que tingui un creixement d'aquest tipus multiplica, no de forma lineal sino exponencial, la complexitat de la seva gestió. Això ha estat així, i ara és el moment de fer una reflexió general en relació a tots els estaments de l'organització de l'entitat per veure si la nostra estructura respon a ~es necessitats actuals de les instal·lacions i dels projectes de tipus cultural que tenim entre mans.

Per tant, jo diria que la prioritat màxima que té l'enti-

36

TOT CLAROR

tat aquest any és enrobustir les arrels i el tronc per adequar-lo a les necessitats de la gestió, complexa més que complicada, que tenim entre mans.

Parlem d'altres objectius: quins serien els tres següents?

Arribar al punt òptim de funcionament del Poliesportiu Marítim, desenvolupar a fons el projecte cultural i iniciar la segona fase de les obres de Nou Can Caralleu.

Anem a pams i comencem pel Poliesportiu Marítim. Com valora la posada en marxa?

El fet d'haver pogut posar

DE 1 0.000

en marxa la instal·lació, en les dates i el nivell com s'ha inaugurat, es podria dir que, segons com, hem fet realitat un petit miracle, un miracle de tipus tècnic i de gestió. Hem de pensar que, si bé el projecte inicial ja era complicat, la complexitat es va accentuar quan l'Ajuntament ens va demanar refer el projecte perquè es pogués construir als terrenys annexos el Parc de Recerca Biomèdica. Vam haver de simultanejar l'execució dels projectes amb les obres i coordinar-nos amb altres entitats, institucions i empreses de serveis públics, cadascuna amb' els

A

50.000

USUARIS EN QUATRE ANYS

"Inaugurar el Marítim fa quatre mesos va ser un petit miracle. Ara dhem d'aconseguir el funcionament òptim" seus objectius. AI final s'ha pogut fer, i la realitat la tenim a la vista.

Canviant d'instaJ.Jació, en quin punt està el projecte de gestió de Nou Can Cara(/eu?

S'ha consolidat amb un nombre d'abonats superior als 5.000, que són els necessaris per al funcionament de la instal·lació actual. Això s'ha aconseguit amb una reforma pràcticament total i un esforç molt superior al

El cfeixement de la Fundació ClaFor durant els darrers quatre anys ha estat molt important. Les dades ho diuen tot. A principis de 1998, l'entitat gestionava una sola instal' lació, l'Esportiu Claror, amb 8.000 abonats i 10.000 usuaris. Avui en gestiona quatre, amb més de 30.000 abonats i més de 50.000 usuaris habituals. La raó del creixement ha estat la gestió de tres nous equipaments: el poliesportiu Sagrada Faml1ia (inaugurat el maig de 1998), Nou Can Caralleu (gestionat des de 1999 en associació amb el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull::> i el Poliespor1(iu Marítim (inaugurat el setembre de 2001J que, a més, és el primer centre de talassoteràpia de Catalunya.

que estava previst.

El repte ara és l'inici de la segona fase del projecte, que preveu la construcció d'un _ nou edifici esportiu d'uns 5.800 m2 que pretenem inaugurar l'últim trimestre de l'any 2003. Possiblement, abans d'acabar el mes de març d'aquest any podrem fer la festa de col·locació de la primera pedra.

FU~DACIÓ CLAROR

ENTREVISTA

"Ei projecte de Nou Can Caralleu s'ha consolidat: ara hem d'engegar la segona fase amb la construcció de l'edifici deS.800m 211

mantenir els nivells de qualitat que ens demanen els abonats, anar fent les modificacions en els equipaments i espais que requereixin les noves tècniques i funcions esportives i mantenir-les en l'estat òptim possible de funcionament, per estar ben preparades enfront de l'increment de competència que es preveu en el sector.

Respecte als poliesportius Claror i Sagrada família, quina és la situació actual i quines les perspectives de futur?

Es farà alguna mil/ora destacable en aquests espais?

Són dues instal ·lacions amb un nivell d'abonats pràcticament al límit i sense

El Poliesportiu Sagrada Família només té tres anys de vida i, per tant, les modificacions a curt termini no són de caràcter important. En canvi, l'Esportiu Claror és

UN DELS FUNDADORS DE LA COOPERATIVA CLAROR Eduard Franco Estadella (Barcelona, 1944) és una de les persones que millor coneix la història i desenvolupament de la fundació Claror. Enginyer Industrial de professió, va formar part del grup de pares d'alumnes i mestres de l'escola Sagrada Fanu1ia que, ara fa vint anys, van crear la Cooperativa Claror per tal de ferse càrrec de la propietat i la gestió de l'Escola i, a més, construir un poliesportiu (l'Esportiu Claror) on poguessin fer activitat física els seus alumnes en particular, i els veïns del barri en general. Quan la cooperativa es va transformar en Fundació (1989), ell va ser el primer president del Patronat (1989-1994).

L'any 1998 va incorporar-se professionalment a Ilentitat per dirigir el Poliesportiu Sagrada Fanu1ia. El 1999 va ser anomenat director de la divisió d'instal'lacions de la Fundació. Des de novembre de 2000 exerceix com a Director General. A la foto, un moment de la inauguració de l'Esportiu Claror, el 1982 (Eduard Franco, el quart per l'esquerra).

possibilitats d'augmentar l'espai disponible.

Per tant, els objectius són

una instal ·lació més antiga que necessitarà esforços im-

"No tenim pre-

perpectiva és que l'estiu d'aquest any es pugui dur a terme una remodelació com-

aquest exercici 2002 no tenim previst gestionar cap nova instal ·lació. Aquest any

gestió com de tipus econò-

pleta de totes les seves instal·lacions aquàtiques.

Després del creixement dels últims anys, la fundació es planteja la gestió de nous equipaments?

és l'any de la consolidació.

Ara bé, això no treu el fet de valorar algunes possibilitats que estan sorgint al nostre entorn. Per ara descartem les que precisen imme-

ne incorporar alguna, en el futur, a la nostra entitat. En aquest sentit, tenim plantejaments d'altres entitats per

Com he comentat abans, entre les prioritats per a

diates decisions i d'aportacions de recursos, tant de

vist gestionar una nova instal'lació de forma immediata, però estem a l'aguait de les possibilitats que es presentin"

portants per millorar la seva infraestructura. En concret, la mic, però estarem i estem molt a l'aguait per poder-

coparticipar, conjuntament, en algun projecte que, en el futur, podria tenir alguna consolidació.

;Ç/~Q@'I.!~tç;a.~:~Q5· 08013 . Barcelona .i~~l~q:U1Jï19tIM.Jlorca, 433 (mercat)

00 . Fax 93 347 84 00

·_r..'r-T>e Cinema Equips Hifi Minicadenes . mé' ... 1 s.

E....TREVISTA

• FUNDACiÓ CLAROR ; "

liLes prioritats d'enguany seran concretar la participació al Fòrum del 2004, el Centenari de l'Escola i el Projecte Joves 11

IIENFORTIREM EN'CARA MÉS II EL PROJECTE SOCIOCULTURAL Deixant de banda l'aspecte purament esportiu, els últims anys la Fundació ha crescut també en el camp sociocultural. Com valora l'evolució del Fòrum Claror, de la Coral i de la Colla Cas.tellera?

que es desenvoluparan en l'àmbit del Fòrum 2004.

Segon, l'any 2003 l'escola Sagrada Família, que va estar en l'origen de la creació de la Cooperativa Claror, fa cent anys. S'estan ini-

per fer rea litat la celebració del centenari.

I el tercer projecte? És el que nosaltres anomenem "Projecte Joves". Tenim la preocupació de poder incorporar als joves al moviment cultural dels nostres barris i el nostre Districte. Per tant, el "Projecte Joves" és un projecte ambici-

vitats desenvolupades fins ara, tant el Fòrum com la

ciant els plantejaments de l'organització dels actes del Centenari de PEscola; nosaltres hi ' participem tant

Coral i la Colla Castellera, és totalment positiva. En

com a entitat en el desenvolupament de les activitats

ós on pretenem crear un espai de participació de la joventut a mida del que ells vulguin fer. Des de la Fundació Claror i des del projecte cultural sortiran algunes iniciatives per a la seva

que es puguin fer i, a més, com a suport de tot tipus

participació, però el que és fonamental és que surti la

La valoració de les acti-

aquests moments, a la Fundació Claror ja se la comença a conèixer dins la ciutat de Barcelona pN les seves activitats culturals i no només per les seves activitats esportives.

I quin és el futur del Projecte Cultural?

En aquest moment, els objectius per al 2002 són molt clars. D'una banda, la consolidació de les tres activitats, mantenint el nivell de prestigi i de qualitat. I d'altra banda, iniciar-nos en els dos o tres projectes bàsics que tenim en aquest sector per a aquest curs.

Quins projectes són?

Primer, participar en algun dels projectes educatius

IIEns plantegem gestionar directament una infraestructura cultural, a mig termini. El 2003 o el 2004 afrontarem la qüestió 11 capacitat de recepció i suport a inic:iatives que puguin generar-se en el si dels joves del nostre barri.

S'ha plantejat la possibilitat de gestionar algun equipament cultural?

Sí. Ens plantegem a mig termini la possibilitat de gestionar directament una infraestructura cultural que sigui complementària a les que l'Ajuntament i altres entitats públiques facin en el nostre entorn. Això no pot ser una realitat l'any 2002, però estem atents perquè en el 2003 o el 2004 puguem afrontar seriosament aquesta possibilitat.

IIEL PAPER DELS SOCIS BENEFACTORS ÉS CABDAL

II

QlI,ina importància tenen els Socis Benefactors en el desenvolupament de la Fundació en els camps de la cultura i la cooperació?

Els ' Socis Benefactors són els hereus en persona i en esperit de les persones que 'Van crear primer la Cooperativa i després la Fundació Claror. És fonamental que ptlguem incrementar al màxim el nombre de persones que integrin el grup de Socis Benefactors i que, per tant, siguin els que mantinguin les il 'lusions i els objectius per als quals es va crear la Fundació Clar0f.

Fer això, fa dos o tres.anys que es y:a crear aquesta figura. Anteriorment només hi p.avia la Plataforma 0'7 Claror per al camp de la cooperació, que després es va modificar com a Socis Benefactors. És fonamental que sapiguem transmetre al nostre entorn l'existència d'aquesta figura que ha de complir la funció de motor de l'entitat en el camp cultural i solidari. Per tant, farem esforços importants per incrementat el nombre de persones qtle fmIDin part d'aquest estament, de manera que aquest grup quedi diferenciat del d'abonats a les instal'lacions esportives. Aquests últims tenen com a objectiu bàsic practicar activitats esportives però, si a més comulguep amb la ideologia de la Fundació, molt millor. En can'Vi, existeix l'altre grup, que té com a objectiu bàsic el de fomentar i anar generant idees i activitats coincidents amb els objectius fixats pels creadors de la Fundació en el seu moment.

FUNDACiÓ CLAROR.

PROJECTE CULTURAL

LIESCOlA SAGRADA FAMíliA PREPARA El SEU CENTENARI laia Franco L'escola Sagrada Família celebrarà el seu centenari el proper curs 2002-2003.

El centre, situat al carrer Sardenya 337, va ser el bressol on va néixer la Fundació Claror. És per això que, des de ja fa mesos, diversos mestres, pares, mares i exalumnes es reuneixen periòdicament per dissenyar el programa d'actes i per idear la manera d'atraure totes aque ll es persones, entitats i institucions que han estat lligades a la història de l'escola.

A partir de l'ú ltima setmana de ge ne r s' ini ciarà una campanya que, amb el nom de "E nse nya'ns els teus reco rd s" (foto adj unta), té com a objectiu recopilar materi al -fotos, docu ments

escrits, vídeos, etcètera- per ta l de recuperar imatges, anècdotes i esdeveniments de la història del centre.

Presentació oficial

Com a acte central de l'ini ci dels preparatius de la celebració del centenari, es co nvoca una assemb lea e l dilluns 4 de març, a les 20.00 hores, al menjador de l'escola. En aquesta trobada, la Comissió del Centenari presentarà el ca lendari d'actes i demanarà que el màxim nombre de perso nes possible participi en les activitats programades.

S'han pensat actes com una exposició de fotografies, un sopar d' exalumnes, un concurs infantil de mascotes, la Milla del Centena-

ri, la publicació d'un llibre (per a infants i per a adults) que reflecteixi la trajectòria d'aquests cent anys i un debat sobre el futur de l'escola pública.

LA

CORAL INFANTil DEBUTA A lA CRIPTA DE lA SAGRADA FAMíliA

En el marc del concert de Nadal de la Coral Claror, els assistents van poder gaudir del debut de la Coral Infantil Claror, creada fa poc. El cor, format per 34 joves cantaires, va captivar el públic amb cinc nadales i una peça interpretada conjuntame nt amb la Coral d'Adults.

CRro

GRAN ÈXIT DE LA CAMPANYA DE NADAL SOLIDARI La campanya de Nadal organ itzada per la Plataforma de Solidaritat i Cooperació 0'7 Claror ha tingut molt bona resposta.

La donació de targetes de metro i d'autobús, realitzada a l'Esportiu Claror, al Sagrada Família i al Poliesportiu Marítim, ha permès recollir 240 viatges per als nens i nenes del Raval.

Pel que fa a la recol lida de material per a l' esco la del Municipi del Cerro de L'Havana (Cuba), s'han omp lert 6 caixes, que seran enviades mitjançant el Poder Popular (Ajuntament) de la capital cubana. En volem destacar, entre la quantitat de material recollit, les 150 llibretes, els 342 bolígrafs i e ls 70 estoigs de llapis de colors.

Les targetes de Nadal també han funcionat força bé.

La Fundació Claror va col·laborar amb la compra de 350 unitats, amb les quals es va felicitar el Nadal a e ntitats, e mp reses i persones col·laboradores. Aquesta iniciativa és fruit de la co l·laborac ió amb l'ONGD Coopera cció, que destin arà els diners recaptats al finançament dels se us projectes a Centre Amèrica.

La Plataforma 0'7 Claror agraeix la generositat de les persones que han col·laborat amb aq uesta campanya.

Caia de Ahorros del Mediterraneo

OSRAS SOCIALES

col.labora amb el

FÒRUM CLAROR

_Fets i gent

Solidaritat entre ciutats germanes L'Havana-Barcelona, Barcelona-L'Havana. Dues ciutats agermanades des de l'octubre de 1993, any en què els seus alcaldes van signar un conveni de col·laboració que dG>nava forma institucional a molts anys de relació basada en el treball de moltes entitats ciutadanes i empreses de diversos sectors. És d'aquest conveni que, al desembre de 1993, va néixer la Comissió Ciutadana BarcelonaL'Havana de la qual és president Albert Batlle L.F. En temps de tanta i tan diversa solidaritat no és estrany trobar-nos una entitat que barreja la col ·laboració institucional amb iniciatives solidàries nascudes de la societat civil: associacions de veïns i veïnes, fundacions, casals de so lid aritat, empreses ...

25 empreses i entitats (entre les quals hi ha la Fundació Claror) que, al costat de l'Ajuntament de Barcelon a, conformen la Comissió Ciu-

res té signat u n protoco l d'agerm anam e nt amb la Central de Treba llad ors de

Des de l'Aj untament de Barce lona , impulsor d'aquest agermanament i gestor d'altres projectes, es valora molt positivament el

I quan el destí d'aquesta so lidaritat és un país co m Cuba, enca ra ens és més fàcil comprendre-ho. Els lligams històri cs i culturals amb la més gran de les Antilles, units al romanticisme, lligat

Cadascuna de les enti-

Cuba.

Els Casals d'Amistat amb Cuba (Hostafrancs, Sarrià i Nou Barris) , també a través d'agerma naments amb municipi s hava ners, rec ullen mate ri al per a guarderies infantils i recursos per fer-hi reparac ion s, i organ itzen activitats de se nsibilització. O el Port de

tats gestiona els seus propis proj ectes, la temàti ca dels quals se sol emmarcar en el sector al qual perta-

Barce lo na - Autoritat Portuària que, des de 1997, col·labora amb el Ministeri del Transport de Cuba.

a la Revolució C~bana, fan que tant les administracions com la societat civil se sen-

nye n. D 'exe mples, no en falten: D efe nsem Cuba, constituïda el 1991 , és una

Entre aqu este s entitats trobem la Fundació Claror, que va col·laborar l'any 1999

tin co mpromeses en la mill o ra de les co ndicion s de

plataforma d'entitats de solidaritat amb Cuba que centra la seva tasca en la lluita

en el finançament d'habitatges de baix cost i que, aquest Nadal, ha reco llit material

contra el bloqueig nordamericà. Comissions Obre-

per a una escola de la capital cubana.

vida de la seva població.

Un exem ple d'aq uest compromís el veiem en les

tadana. Promou en co l·laboracions i iniciatives solidàries amb diversos sectors de la societat i l'eco nomia cubana.

Solidaritat molt diversa

URGÈNcms Urgències mèdiques ... .. ................ .. ..... .. ............... . 061 Ambulàncies Creu Roja .......... ............. 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ......................... .......... ..... ..... O10 Bombers Generalitat .............. ..............: 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat .. ................... ......... ................ 0 80 Bombers BCN comarques .:................ .. .. .. ....... ....... 085 Mossos d ' Esquadra .............. ... ... ......... 93 300-22-96 Policia .................... ............................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ........................................... . 092

Ferrocarrils Generalitat ...... .................

Informació carreteres .............................

Aeroport del Prat .................................

Serveis Socials ... .. .. ... ............ .. ... ..........

Correus ..................................................

93 205-15-15 93 204-22-47 93 301-39-93 900.30-90-30 93 318-38-31

HOSPITALS

SERVEIS

H. de Sant Pau ................ .. ............ .. ...... 93 291-90-00 H. del Mar .. ........ .. ................................. 93 221-10-10 H. Clínic ......... ... ....................... .. ......... .. 93 m- 54 - 00 H. L'Esperança ..................................... 93 285-02-00 H. VaU d'Hebron ....... ...... ............ ......... 93418-34-00 H. Sant Joan de Déu ... .......................... 93 203-40-00

Inf.Metropolitana ... ... ...................... ................ .. .... OI O Protecció Civil .... .. ......... .......... .. ... ... .... 93 319-25-00 Accidents en carretera .................. ........ 93 352-61-61 RENFE ...... .. .................................... ...... 93 490-02-02

Ajuntament BCN .................................. 93 402-70-00 Generalitat .......................................... .. 93 3 15-13-13

CENTRES OFICIALS

camí que va prenent aquesta iniciativa. El President de la Comissió Ciutadana Bar ce lo na L'H ava na, Albert Batlle, després d'una visita recent a la capital cubana, co menta que "s'ha

constatat l'important grau de compliment dels projectes i s'obre la porta a altres iniciatives per desenvolupar els propers anys. El problema més important que té la ciutat és la necessitat de rehabilitació del Parc d'Habitatges, i és probable que la futura coUaboració vagi en aquest sentit. També es vol treballar en la formació de gestors municipals en diferents àrees".

Diputació BCN ............... ........ .. .. .. ..... .. . 93 402-22-22 ESPORTS Esportiu Claror .............. ...................... 93 476- 13-90 Poliesportiu Sagrada Famflia ............... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu .. ..... ............. .. ........... ....93 203 78 74 Servei d'Informació Esporti va ......................................... ... .. 93 432-19-92 Agenda d'Activitats ................. .. ......... 93481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .................................. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ..................... .................. 93 318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica ............................. 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .. ................................ 93 301-82-70 Fed. Cat. Futbol ....... ............................. 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ............................. ...... 93 200-53-55 ConseU Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ..... ....... .............. .93 219-32-16

siguis on siguis I

No importa ni el dia ni l' hora . Si ets a la

Amb www.cam .es pots fer totes les teves

platja o a la muntanya o si ets de vacances

operacions de manera ràpida , fàcil, i

a París, Boston o Tailàndia .

immediata. Amb la seguretat i la

Siguis on siguis, amb www.cam.es. tens

confidencialitat de la teva Oficina CAM.

I

la CAM les 24 hores del dia, 365 dies de

l'any.

Per a la completa comoditat teva, opera

Accedeix a la nostra web i consulta l'estat

amb CAM Directe. També estem al teu

dels teus comptes, els últims moviments

servei per telèfon o des del teu

de les teves targetes, fes transferències o

mòbil GSM . Telefona al

901 209020.

compra accions en borsa.

LA

CA~

EW DiRECTE· LA

CRM DIRECTE 901 20 90 20

CA~

A iWTERWET·

eRPI Caia de Ahorros del Mediterróneo

~ Ciutadella-Vila Olfmpica (L4)

Ajuntament de Barcelona

@

10, 14,39,45,57,59,64,71

Districte de Ciutat Vella