I
Europa entra al segle XXI
.,
Gaudir d'una boca sana i un atractiu somriure requereix unes cures minimes:
· Raspallar-se les dents després de cada àpat · Una revisió periòdica al dentista · Una higiene bucal (quan el professional ho indiqui)
Als Instituts Odontològics Associats trobarà tots els serveis especialitzats en tractaments dentals: Odontologia general i conservadora Periodòncia Pròtesi fixa i extraïble Ortodòncia
Estètica dental Cirurgia maxil·lo-facial Implantologia ATM
Sedació
La més alta tecnologia i un quadre mèdic qualificat ens permeten oferir un servei ràpid i totalment garantit.
avant,atges _ _ _ _ _ _ _ _---"____........_..___.-.....:_______..................._
- 1a visita, consulta i revisió - 1a visita d'ortodòncia (aparell corrector) - Radiografies intrabucals - Extraccions simples - Higiene bucal-neteja + revisió (per sessió) - Urgències* - Resta dels tractaments
finançament aSistema la sevade mida
* Graturtes en cas de realitzar tot el tractament en qualsevol dels nostres centres
Gratu'ita Gratuïta Gratuïtes 3.000 Ptes. 3.000 Ptes. 3.000 Ptes. 20% Dte.
Preus especials als abonats i familiars
FUNDACiÓ CLAROR
http://www.ioa.es E-mail: ioa@ioa.es
s u M A
R I
LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 32, III època Desembre 2001- gener 2002
Les altres portades RAFAEL JOFRESA OPINiÓ
2. Articles de Xavier Montagut, Jordi Armadans i Rita Grané 4. Entrevista curta: Chris Nicol. cofundador de Pangea-Internet Solidari ENTREVISTA
6. Rafael Jofresa, jugador de bàsquet SALUT
10. Els beneficis de la hidroteràpia
Té trenta-cinc anys i és l'esportista en actiu més veterà . També és el que més vegades ha defensat la samarreta verda i negra del Joventut de Badalona. En la seva vintena temporada com a jugador professional de bàsquet, no es planteja deixar les pistes i lluita a cada partit per aconseguir més títols amb el club on es va iniciar amb tan sols catorze anys.
DIETÈTICA
12. Avantatges i desavantatges del cafè ME NS SANA 14. El control dels estats d'ansietat ENFORMA
16. Aeròbic: exercici i diversió REPORTATGE \I
19. Tot el que cal saber sobre l'euro SOCIETAT
HIDROTERÀPIA Per què ens sembla que a l'aigua pesem menys? Per què alguns moviments ens costen més de fer, però no notem tant do Ior? Les característiques del medi aquàtic li atorguen molts beneficis per a la salut, d'aquí que a la majoria d'instal ·lacions esportives es doni un pes rellevant als programes d'activitats a l'aigua .
22. Jordi Iigüerre, president de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA... 28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 31 . NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 31. Esplai, Stage i Campus de Nadal 32. Tornejos de Nadal: futbol sala i bàsquet 34. El Marítim a ple rendiment 36. Nou Can Caralleu 38. Nous projectes culturals i de cooperació 40. FETS I GENT
40. lES Secretaria Coloma.
EL MARíTIM JA ÉS OBERT El Poliesportiu Marítim, el primer centre de talassoteràpia de Catalunya, va obrir les portes el passat 1 5 d'octubre. Des d'aleshores, més de 4.000 persones han utilitzat aquestes instal ·lacions i han gaudit dels beneficis de les piscines amb aigua de mar, dels primers serveis de salut i també de l'esport al gimnàs i a les piscines destinades a la natació i a les activitats.
_ ()pi= ru=o ~ ;
________________________________
Tercera època Número 32 Desembre 2001-Gener 2002 Tiratge: 17.000 exemplars Imprès en paper ecolOglc DlpOslt legal: B 28124-84 REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:
Xavier Montagut Guix,
Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.claror.org E-mall: totclaror@claror.org CONSELL EDITORIAL:
Joan Itxaso, Jordi Cabanes , Núria Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu, Nèstor Vilella, Albert Glménez, Àngels GOell, Sergi Larrlpa, Ester Benach . DIRECTOR:
Sergi Larrlpa COORDINACIÓ, REDACCIÓ I TANCAMI!NT:
Ester Benach REDACCIÓ:
Daniel Gómez Albert Glménez (Salut) M. Dolors Villanueva (Dietètica) laia Franco (Cultura I Cooperació) Miquel Garcia (Passatemps) COL·UBOAAOORS:
Carme Glménez (Mens sana) MaFlona Vlolan (Salut) CORRECCIÓ UNGOIsTICA:
Ariadna Vli\as SECRETARIA I DOCUMENTACIÓ
Teresa Blanch PUBLICITAT:
Josep Lluls Vide FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:
PcGraflc - IMGESA DISTRIBUCIÓ:
Mencor TOT CLAROR és une revista oberta a lotes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabllltet de l'autor.
Entitat editora
FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresOl 2a. 08025 Barcelona Tel. 93476 1390 Fax 93 476 13 95 E-mall: comunlcacio@claror.org Web: www.claror.org
Aquest Nadal, apropem-nos al comerç J·ust
XOIXO
de ConSum Solidari
El Nada l és una època en què augmenta el co nsum: regals, reunions familiars, etc. És, doncs, un bon moment per reflex ionar sobre el nostre consum . En primer lloc, caldria recordar que el planeta no té prou recursos ni pot absorbir la quantitat de res idus que generen societats com la nostra. Des dels embolcalls innecessaris fins als productes tòxics, hi ha un ampli ventall d'accions que podem corregir per ser més respectuosos amb la natura. El nostre consum també té importants repercu ssions socials.Darrere d'afa mades marques sovint s'amaguen unes condicions de sobreexplotació de treballadores en les maquiles dels països del sud, d'explotació infantil o d ' immigrants il ·legals que treballen en condicions inhumanes en els cinturons de les nostres ciutats . Un
consumidor responsable ha de valorar també aquests aspectes a l' hora de comprar un o altre producte. Els productes de comerç just ens garanteixen que no han estat fabricats en condicions abusives, i el seu valor social afegit va molt més enllà del mínim que hauríem de reclamar a qualsevol article. Les diverses organitzacions que importen aquests productes han pactat un preu amb els/les productors/es del sud que garanteix costos reals de la Droducció i Der-
i QIIÉ ~AUAS ~N60 Pf- QVE ACIISE LA MItA $AG." Pe QII( y~ !
PRESIDENTA
met un treball digne. L'estabilitat dels contractes, el funcionament cooperatiu de les organitzacions del sud, les garanties mediambientals i altres condicions garanteixen que, quan adquirim un producte de comerç just, estem donant suport al desenvolupament socialment just i ecològicament sostenible de les comunitats del sud.· A més, moltes vegades la col·laboració entre les organitzacions d'aquí i els productors del sud supera el comerç i inclou projectes comuns de desenvolupament i altres formes de col·laboració solidària. Semblen raons de pes per fer un petit pas i aquest Nadal participar d'alguna forma en les incitaves de comerç just. A Barcelona hi ha tres botigues obertes d'Jntermón i Sodepau, el Nadal pot ser una bona oportunitat per aproDar-s'hi.
~tleI'RA
Jeana Céspedes SECRETARI
Jordi Cabanes PATRONS:
Montserrat Bastida, Censol Martl, Basili Pérez, Àngel Garcia, Hécter C. SIIveira, Gemma Vllaró, Jordi Alonso I Julleta Rlberas. DIRECTOR GENERAL:
Eduard Franco DIRECTORS D'INSTAL·UCIÓ: EsPoRTIU CUADA:
Núria Borràs SAGRADA FAMlUA: Manel CercOs
POLIESPORTIU
~
POLIESPORTIU MARInM:
Pedro Andreu Nou CAN CAAALLEu: Néstor Vilella
¡¡j w
o x
~
2
TOT CLAROR
______________
~
_ _ _ _- L_ _ _ _
~
__________
~-L
____________
~~L-
________
5
~
'" O
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Opinió
Jordi Armadans Direc/or de la Fundació per la Pau
Construir la pau o resignar-se a la guerra
Altre cop som en guerra. Se'ns diu que és una acció justificada pel que va passar 1'11 de setembre, però la indignació pels brutals atemptats comesos als EUA no ens hauria de fer perdre la lucidesa en la reflexió ni el senyen la reacció, Bombardejar l'Afganistan com a resposta als atemptats comesos per una xarxa terrorista mundial no es pot qualificar, precisament, de resposta intel'ligent i adequada, sobretot si tenim en compte que probablement l'escenari de la guerra és el que buscaven els que van cometre els atemptats. La guerra, a més, és inacceptable des d'un puntde vista humanitari i ètic. Sempre hi ha qui troba alguna Justificació per a la guerra de torn, però, en el fons, tota
guerra suposa la mort de persones indefenses, l'increment espectacular de refugiats i desplaçats, la destrucció de pobles i ciutats, el reforçament dels odis i tensions existents, la radicalització de les postures i, sobretot, la legitimació de la violència com a eina per a resoldre els conflictes. Els atemptats i la guerra (i tantes altres coses que ara semblen oblidades) són un signe clar que el món no va bé: hi ha massa problemes pendents, hi ha massa situacions que es van podrint, hi ha massa indiferència quan no complicitat- amb el dolor i sofriment de milions de persones. Les vulneracions dels drets humans, els profunds desequilibris, la inexistència d ' institucions mundials democràtiques
que vetllin per la pau i la justícia, la cultura de la violència, el fanatisme, etc., són receptes que no ens duen enlloc. O optem per construir la pau, i canviem de prioritats tant en l'àmbit individual com en el col ·lectiu, o ens haurem de resignar a patir el caos, la violència i la guerra avui, demà i demà passat. L'opció per la pau, certament, no és fàcil ni ens assegura un món perfecte, però pretendre que anem bé mantenint l'actual estat de coses és, a més de terriblement ingenu, irresponsable. L'11 de setembre tothom va entendre, de cop, que la seguretat no passava pel militarisme. Ara, hem d'entendre que només la pau i la justícia ens permetran un món segur.
LA
BULíMIA I L'ANORÈXIA, MALALTIES DE TOTA
LA SOCIETAT
Rita Grané Coorrlinadora de l'Associació Con/ra l'Anorèxia i la Bulímia UCAR)
Els objectius principals de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) són co nscienciar la societat, les autoritats sanitàries i els mitjans de comuni cac ió socials dels greus perjudicis que sofreix la joventut (especialment les dones, com a conseqüència de les malalties per causa de trastorns del compo rtament alim entari , sobretot l'a norèxia i la bulímia) i ajudar malalts i familiars a superar aquestes malalties. Per assolir els objectius anteriors, les activitats que porta a terme l'ACAB són informació i ajuda telefònica , atenció a consultes per lnternet mitjança nt el correu electrònic, orientació en entrevistes confidencials i gratuïtes, grups d'ajuda mútua, conferències, xerrades i tallers de prevenció, i campanyes de difusió
"
als mitjans de comunicació .
Sergi Larripa, Cap de Comunicació de la FUndació Claror I Director d. Tol Cloror
Motius de celebració Tot i que el context iIltemacional no ens animi gaire a l'optimisme, o precisament per això, és important que a escala local, i en l'àmbit personal, tfobem motivacions que ens aj\!ldin a llevar-nos cada dia amb il'lusi6 i que celebrem que, en la mesura de les nostres possibilitats, contribuïm a construir un m6n millor. És per això que, ara que s'acaba el 2001, volem emfatitzar els motius de celebraci6 que tenim, i els que tindrem en un futur inmediat. Motiu de celebraci6 actual és la inauguraci6 de la quarta instal'laci6 gestionada per la Fundaci6 Claror: un Poliesportiu Marítim que, convertit en el primer centre de talassoteràpia de Catalunya, ja contribueix a fi que milers de persones puguin incorporar-se a la pràctica i gaudir de l'esport, la salut i el lleure. I si el present ens d6na motius de satisfacci6,' més ens en proporcionarà ,;!l futur immediat. I és que el 2002 pot ser un gran any de celebracions. D'entrada, ja celebrem el 25è aniversari de les Escoles Esportives Safa-Claror, que tant han contribuït a la iniciaci6 esportiva de petits i ¡ov:es. També celebrarem el 20è aniversari de la Fundació Claror, él centenari de l'Escola Sagrada Farrulia (bressol de la Fundaci6) i, ja posats, ens afegirem als actes de l'Any Gaudí: El 2002 pot ser un gran any: preparem-nos per gaudir-lo.
En conjunt és una activitat modesta, però segur que per a algú haurà estat positiva. Tenim la certesa que algunes de les tasques desenvolupades per l'ACAB han resultat molt importants per a alguna persona afectada i per a alguns dels seus familiars, que coneixem, i tenim l'esperança que també ho hàgin estat per a moltes altres persones que desconeixem . Per a una associació com l'ACAB, els voluntaris i els socis són c1au¡ de fet, en són la base i la raó de ser.
Tel. ACAB: 902 116 986
TOT CLAROR
3
_ ()p= iru ~~o ~ ~
I!J
____________________________________
ENTREVISTA CURTA
CHRIS NICOL, COFUNDADOR DE PANGEA-INTERNET SOLIDARI
«No crec que s'hagin de controlar més els continguts d'Internet del que ja es controlen» Dani Gómez És australi à i des de l'any 1986 q ue viu pe r lntern et. Està vinculat a diferents movime nts so li daris, assegura qu e la xarxa és un in strument cl au pe r a la mobilització social i, com a exe mple, posa la marxa zapatista qu e es va fe r a M èx ic. En ca nv i, els se us pl anteja ments no són ge ns utòpics.
Vostè diu que lnternet és un reflex de la societat. És una virtut o un defecte? La societat està plena de vi rtuts i de defectes. I nternet és una eina i tot depèn de la fin alitat amb què la utilitz is. Hi ha coses molt bones d ' Intern et : qu e és ràpid, .barat, desce nt ral itzat, qu e perm et a una perso na
amb pocs mi tjans entrar-hi i partici par ... Si ho com parem amb la te lev isió, qu e és un id ireccio nal, necessi tes se r un a gra n em presa amb molt de capi tal per poder c' ea r algun a cosa .
Vol dir que hi ha més igualtat? El problema és que In te rnet va en aquesta direcció i que fan fa lta moltes sumes de ca pital pe r fer un canvi . Per exe mpl e, si necess ites info rm ac ió has -d 'e ntrar en un buscador; allà et surten un a lli sta d'adreces d' Internet i pots escollir entre totes. Però algunes surten primer i só n les qu e la ge nt mira primer. Avui di a, les empreses que paguen més diners als buscadors són les
q ue tenen les adreces qu e surten prim er a la llista.
tit dir que els mòbils són un endarreriment.. .
S'han de controlar més els continguts d'Internet?
I ara! És una broma: perqu è els odi o, senzill ament. Estic fart d'anar a reunions i qu e soni el maleït telèfon. Jo visc perfectament bé sense ell .
No crec qu e s' hagi n de controlar més els continguts del que ja es co ntrolen. En el cas de la porn ografi a, si és il· lega l enviar-ne per correu el més lògic és qu e sigui il'legal també a lntern et. Si no és il 'legal enviar-la per correu postal, per què ha de ser-h o a lntern et? El que no es pot fer a lntern et és censurar, co m pretén fer el gove rn amb la ll ei de regulació d el co merç electrò ni c, per impedir coses que sí estan permeses fora de la xarxa.
Jo creia que ei futur d'Internet passava pel telèfon mòbil, però li he sen-
Així, com s'imagina l'Internet dels pròxims anys? Portàtil. Jo no tinc un ordinador d'aquests de butxaca amb agenda, però qu an hi hagi un ordin ador de la mida de la meva cartera que s'o bri i tin gui una pantall a dece nt per mirar, aleshores m'ho pensa ré. Per aqu í va l ' I ntern et d el futu r, però també per la mo nopolització. Cada dia: es concentren més les empreses i aquest és el mercat que domina.
ENQUESTA
Tems l'arribada de l'euro?
RICARD CALVO 25 anys Amb el procés d'acomQdament, crec <:jue tots estarem preparats. M'hi aniré adaptant i no em suposarà cap proble ma ni cap trauma a l'hora de comprar o de rebre la nòmina.
4
TOT CLAROR
Ull
ANDREU
40
anys
No és que el temi, el que fa és mandra. Però sé que seran dos o tres dies i ja està. Serà qüestió d'acostumar-s'hi . L'única cosa que temo és que arrodoneixin els preus i que vagin cap amunt.
NILDAFOLCH 64
anys
Per què l'haig de témer? Si és l!m canvi que es farà a tot Europa! Serà un problema de dos o tres dies i res més. També havia de ser un proble ma l'ordinador i tots el fem anar.
FRANCESC GAI 44
anys
No em preocupa gaire, però imagino que hi haurà més d'un enrenou i una mica de desconfian ça .. . Tothom anirà amb la calculadora. Costarà més o menys, però ens hi habituarem .
CRISTÓBAL ACUÑAS 55 anys H i ha molta gent, sobretot els més grans, que pensen que els enganyaran, però jo no crec que passi res. Jo vaig viure l'època dels cèntims i després ens hi vam adaptar. Serà el mateix.
siguis on siguis No importa ni el dia ni l'hora . Si ets a la
Amb www.cam .es pots fer totes les teves
platja o a la muntanya o si ets de vacances
operacions de manera ràpida, fàcil, i
a París, Boston o Tailàndia.
immediata. Amb la seguretat i la
Siguis on siguis, amb www.cam .es. tens
confidencialitat de la teva Oficina
la CAM les 24 hores del dia, 365
CAM.
dies de
l'any.
Per a la completa comoditat teva, opera
Accedeix a la nostra web i consulla l'esfal
amb
dels teus comptes, els últims moviments
servei per telèfon o des del teu
de les teves fargetes, fes transferències o
mòbil GSM. Telefono al
CAM Directe. També estem al teu 901 2090 20.
compra accions en borsa.
LA
CA~
EW DiRECTE· LA
CRM DIRECTE 901 20 90 20
CA~
A iWTERWET·
CRIII Caia d. Ahorros d.1 Mediterraneo
JUGADOR DE BÀSQUET, ÉS L'ESPORTISTA EN ACTIU MÉS VETERÀ D'ESPANYA
Rafael Jofresa. Jugador de bàsquet i, actualment, base del Joventut de Badalona, "la Penya". És notícia perquè, als seus 35 anys, compleix la vintena temporada consecutiva com a esportista professional. És l'únic jugador que fins ara ha participat en totes les lligues de l'AeB i el que més vegades ha defensat la samarreta verda i negra. Després del seu controvertit fitxatge pel Barça, i de jugar al Girona, ha tornat al club de la seva vida. Assegura que encara s'ho passa molt bé, jugant a bàsquet, i que no vol pensar a retirar-se de les pistes Entrevista i foto: Dani
Ets el jugador que, si no m'equivoco, en més ocasions ha defensat la samarret,a de la Penya. Això et converteix en una institució a Badalona? Home, segurament no sóc un qualsevol, però també és ve ritat que aquestes estadístiques són des que va néixer l'AC B, Hi deu haver altres jugadors més antics, quan tot això no estava computat, que .han fet molts partits i que han estat més importants. També ets l'únic jugador que ha estat en totes les //igues ACB que hi ha hagut. Això com et fa sentir? Em fa sentir bé. Jo he gaudit molt amb el bàsquet, he tingut moltes ale-
6
TOT CLAROR
gries, i també decepcions. Em produeix alegria, perquè porto dinou anys jugant i sempre he pogut estar gairebé al màxim nivell. Però hi ha una part de nostàlgia, perquè ja queda molt menys del que porto jugant. La vida és així i, tard o d'hora, arribarà el moment. Més aviat tard o més aviat d'hora? La veritat és que no ho sé. Em trobo bé físicament, encara em diverteixo molt jugant, estic envoltat de xicots de 20 i 25 anys que em fan sentir jove ... El que ara més m'importa és poder aportar el màxim individualment, perquè l'equip pugui estar com més amunt millor.
Gómez
Un dels principals problemes de ser veterà deu ser que tothom et pregunta quan et retiraràs. És bastant inevitable. Ara tinc 35 anys, però a partir dels 30 normalment ja t'ho pregunten. AI començament sí que et quedes sorprès, ara ja és una pregunta inevitable i no passa res. I sempre contesto que quan arribi el dia ja ho diré. Què significa per a tu la Penya? Molt! Vaig entrar aquí amb catorze o quinze anys i d'això ja en fa vint, a banda dels tres que he estat fora del club. Aquí m'he format com a persona, com a jugador, he vist passar moltíssims jugadors, m'ha donat l'oportu-
__________________________________ ]Enueflsm nitat de conèixer molta gent, de guanyar-m e la vida .. . Només puc dir que estic molt agraït. Com ha canviat el bàsquet en
aquests vint anys? Abans hi havia clarament dos únics equips que podien guanyar la lliga i que eren el Barça i el Madrid, i actualment n'hi ha quatre o cinc que ho poden fer. Individualment, els ju gadors tècnicament són tan bons com aba ns, però s' ha produït un canvi en l'aspecte físic. Es fa el mateix que aba ns, però molt més ràpid, amb molta força. La gent és molt més alta, pesa més quilos i això fa que tot el joc sigui molt més dur.
I ara et cal un traductor per poder parlar amb els companys als vestidors? (Riu). La veritat és que abans gairebé tots els equips, excepte el Barça i el M ad rid , es nodrien del planter. El Barça i el Madrid miraven de fer fitxatges nacionals i intern acionals, però la resta de clubs tenien el planter i dos americans. Ara, amb l'obertura de fronteres que perm et jugar tots els co munitari s a tots els eq uips, fa que les coses siguin diferents. Però penso que hem de ser moderns i no tancar-nos en nosaltres mateixos. Si tenim l'oportunitat que a dins d'un vestidor convisquin diferents cultures, també és bo aprendre d'ells. II
Quin dia de la teva vida decideixes que vols ser jugador de bàsquet? Mai! Va ser una evolució. El meu pare era jugador de bàsquet, de sempre havia vist jugar a bàsquet. Hi jugava a casa, a l'escola on anava, i després vaig fitxar per la Penya. No m'ho vaig plantejar, si era jugador per guanyar- me la vida o si era un jugador i
"A la Penya m'he format com a persona, com a jugadoT¡ m 'ha donat l'oportunitat de conèixer molta gent de guanyarme la vida... Només puc dir que estic molt agraït"
,
20 anys com a professional El currículum de Rafael ]ofresa, tot i haver estat lligat molts anys a la Penya, és d'admirar. A banda d'haver estat 75 vegades internacionals, té el privilegi d'haver jugat en l'única final en què un equip català ha aconseguit el titol de la Lliga d'Europa. Va ser a Tel-A-Viv el 21 d'abril de 1994 contra l'Olimpiakos. Amb la Penya ha aconseguit també dos titols de la lliga ACB 0990-1991 i 1991-1992), una Copa Korac 0989-1990) i tres del Príncep d'Astúries 0986-1987, 1988-1989 i 1990-1991). Durant la seva estada al Barça, també va aconseguir un titol de lliga 09961997) i amb el Girona va poder viure una de les millors temporades d'aquest club. Es van aconseguir classificar per als play-ojf, cosa que no havia succeït mai en la història de l'equip, i que avui encara no s'ha tornat a repetir. El seu debut a la lliga ACB va ser el 18 de setembre de 1983 i, des d'aleshores, no s'ha perdut cap temporada.
prou . Va ser tot molt esglaonat i molt a poc a poc. M ai tampoc no em vaig plantejar si volia jugar en el primer equip o si voli a jugar a la Selecció, sinó que vaig treballar molt. No va ser res premed itat.
Com recordes aquella final de l'any 94 a Te/-A-Viv, quan vau aconseguir el títol europeu? Va ser un a temporada duríssi ma. Fèiem un joc co mpletament d iferent al que havíe m estat acostumats amb en Lolo Sainz. Teníe m un entrenador molt dur, però alh ora molt afectuós: Zelco Obradovic. Ell també havia estat un gran jugador, entenia molt bé la dinàmi ca de l'equip i la psicologia de grup. Ens vam classificar per a la final four molt de biaix, anàvem de tontets. La semifinal va ser co ntra el Barça, i després la gran final contra l'Olimpiakos. De deu juguesq ues, nou eren per a ells. Vam estar tot el partit amb el marcador per sota i al final vam tenir un cop de fortuna. Va ser una cosa increïble, són mom ents en qu è tots els sacrificis que has passat valen la pena.
Paradoxalment, després d'aquest gran títol va venir una llarga crisi. Sí, va ser un ca nvi es pectac ular. Després del títol no van seguir alguns jugadors molt importants per a nosaltres. L'entrenador tampoc. El següent entrenador va ser cessat, no ens vam classificar per als play-off. .. Va ser un
"En els temps bons els aficionats sempre ens van donar tot el suport cosa que no ha succel't en els temps do1ents" canvi molt brusc en menys d'un any. La temporada següent també va ser molt dolenta i van empitjorar molt les coses.
Què se sent quan la gent no ve al pavelló? Frustració. Nosaltres juguem perquè ens agrada, però també jugues per al públic i per a la gent de Badalona. El fet que no vinguin vol dir que no estàs fent la teva feina de la manera qu e la gent voldria . Encara que la culpa no se mpre és dels mateixos.
Com és l'afició de la Penya? És la menys emotiva, a la que costa més d'escalfar, que t'animin ... I no és una crítica! Les coses són així! En els temps bons sempre ens van donar molt de suport, cosa que no ha succeït en els temps dolents potser perquè s' han allargat massa.
Vas passant temporades a la Penya fins que arriba l'any 1997 i fitxes pel Barça. Alguns aficionats no s'ho van prendre gaire bé. Home, va haver-hi algú que no ho va entendre, però crec que la gran
TOT CLAROR
7
_ Entrevista "Estic content dhaver donat el pas de fitxar pel Barça. Vaig ser molt feliç, vam guanyar una lliga... i penso que els aficionats de la Penya ho van en tendre 11
majoria sí. En el seu moment ja es va exp licar, que no vaig se r jo qu e me n'anava, sinó que al club no li va interessar que co ntinu és. Vaig reb re una sè ri e d'ofertes i una va ser la del Barcelona, el gran rival de la Penya. Però és que a mi em van dir que no e m renovaven i em vaig buscar la vida. I el Barcelona va se r el mill or club que vaig trobar.
Vas ser feliç al Barça? Molt. Estic co ntent d'haver donat aquell pas. Evidentment, quan vaig rebre l'oferta del Barça vaig analitzar què representava. Però, una vegada em vaig decidir, vaig estar molt co ntent. Tothom em va tractar molt bé. És un club increïble i, a més, vam tenir la sort de poder guanyar una lliga i ser sotscampions de lliga europea. També ha estat tan positiu el teu pas pel Girona? Sí. Vam fer molts sacrificis, perquè és un club modest i amb poques possibilitats econòmiques de fitxar grans jugadors. Vam'aconseguir fer una plantilla molt equi librada, amb molt d'esc forç per part de tots els estaments del club, jugadors i entrenadors. I vam fer una temporada extraordinària, molt per sobre de les nostres possibilitats. Ens vam oIassificar per al play-off per primera vegada en la història del Girona. Va ser un any molt bo. I com acabes tornant a la Penya? Curiosament, el mateix entrenador i el mateix president que em van dir que no continués van considerar que en aquell moment sortia una generació de jugadors joves i que jo podia, d'alguna manera, ajudar el club a estar a dalt i al mateix temps a fer una transició perquè aquests jugadors maduressin més. Però les coses, mala u-
8
TOT CLAROR
-• Una ciutat per viure-W?
Barcelona
• Un lloc per anar de viatge?
Menorca • Unp1at?
Paella d'arròs
• Quin personatge Wstòric t'hauria agradat conèixer?
Jesucrist, per veure què deia • Què valores més de les persones?
La sinceritat
• Un llibre per llegir? Los pilares de la tierra, de Ken Follet • Una pel'líeuIa de cinema? Tomates verdes¡ritos
• Si un dia fossis president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries?
• Un mitjà per estar informat?
• Dretes o esquerres?
El diari • Mar o muntanya?
Tots dos
• Un cantant o grup musical?
Bruce Springsteen • Un esportista?
Michael]ordan
Intentaria crear infraestructures al Tercer Món perquè no necessitessin ajuda. Centre • Què t'enduries a una illa deserta?
La meva famt1ia • Un desig confessable?
Tornar a guanyar algun títol amb la Penya
tes coses que havíem compartit queden en stand by perquè políticament potser no són correctes. Però mantenim l'a mistat de sempre.
radament, no van sortir com s'havien plantejat.
Com ho portes, que sigui president del club qui tants anys ha compartit la pista amb tu? Positivament, perquè m'alegro molt que el Jordi Villacampa hagi pogut arribar a aquest càrrec que a ell li agradava. Pel que fa a la nostra relació, al principi és una mica estrany, perquè mol-
T'agradaria acabar amb un càrrec al club com el/? No descarto res, però .... el que sí sé és que només entenc de bàsquet. Vaig fer un curs i mig d'Econòmiques i no he estudiat res més. Suposo que allò que faci després haurà d'estar lligat amb el bàsquet, però tampoc m'ho ' he plantejat gaire. Després de tota aquesta mala època, com està ara el club? Està intentant sortir deia crisi econòmica i esportiva. En els últims anys han passat molts entrenadors, cadascú amb el seu estil, i jugadors diferents. Ara no hi ha ningú que estigués fa quatre anys. Hem d'agafar estabilitat i treballar pel present, però sobretot pensant a mitjà o llarg ter~ mini. S'ha de fer un equip per a jugadors del planter. Com veus la temporada actual? La veig difícil per diversos motius. Tot i així, ara és molt important entrenar-se fort i intentar guanyar els màxims partits possibles per anar agafant confiança. Sobretot, treballar pel present per poder sostenir un equip amb certes garanties.
Escuela de Fitness
.. Preparador Físico Deportivo Monitor de Musculación y Culturlsmo
Master Personal Trainer Nutrici6n Deportiva Monitor de Aer6bic. Nivel • Monitor de Aer6bic. Nivel 11 Monitor de Step Monitor de Gimnasia Postural Monitor de Actividad Física para 3a edad Monitor de Clclo .ndoor Monitor de Aqua Gym
Escuela de Terapias
li
C6rcega 371 08037 Barcelona T 93 207 73 03 . F 93207 79 67
per Albert Giménez, metge i cap de rÀrea de Salut de la Fundació Claror
Fer exercici a l'aigua pot ser la millor manera de mantenir el siste.ma cardiovascular en una condició física òptima, de millorar la flexibilitat i la força, de rehabilitar els músculs i de perdre pes. És per aquests i per molts altres beneficis que, cada cop més, augmenta el nombre de programes que usen el medi aquàtic amb fins terapèutics
14% més que la que ens oposa l'aire) i, d'aquesta manera, fem ex~ rcici sense l'esforç ni el dolor que implicaria realitzar el mateix moviment fora de l'aigua. Aquests factors converteixe n l'exercici dins l'aigua en especialment indicat per tractar determin ats probl emes de salut o lesions.
Les activitats a l'aigua, ja siguin la na-
xats després d' una sessió a la piscina?
tació o les gimnàstiques tipus aiguagim
Les respostes a totes aquestes preguntes les trobem en les característiques
o aiguaeròbic, resulten ideals per aconseguir un bon estat de forma física.
La funció terapèutica La pràcti ca d 'exe rcici din s l'a igu a
Freqü entm ent, les perso nes qu e practiqu en aquestes activitats formu-
pròpies del medi. La pèrdua de pes corporal un cop ens hem ficat dins l'aigua -
s'aplicava, ori gin àri ament, a persones
un 60% aproximadament, per la manca
amb disminucions importants, tant físi-
len als professionals preguntes de l'es-
de gravetat- redueix el pes que supor-
ques com psíquiques, així com a paci-
til: Per qu è ens sentim tan bé a l'a i-
ten les extremitats i les arti culacions i,
ents amb problemes neurològics. En l'ac-
gua?, per què els movi ments són més
per tant, els músculs es relaxen.
tualitat, però, la utilització terapèutica
fàci ls i ens resulten menys dolorosos?, co m és qu e se ntim un a sensació de
Tot i així, quan executem qualsevol
s'està estenent a altres terrenys, com
moviment, estem vencent la resistència
ara als tractaments de les persones amb
ll eugeresa ?, per qu è sortim tan rela-
que hi oposa l'aigua (entre un 12% i un
dolor crònic, a la millora de les seqüe-
l'est
60 Revisió Optomètrica Gratuïta
e~/ W Adaptació de lents de
flRTiVER OPT.eS
Sardenya, 365 -Tel./Fax 93 458 39 33
contacte toves i semi~ígides lll) Ulleres graduades per a tot tipus d'esports Fins o un 30% de dte. o tots
els socis de I·Esportiu Claror ; Poliesportiu Sagrada Fomilo - No acumulable amb altres ofer:tes-
Salut L'exercici dins l'aigua es recomana per tractar lesions i després d'una operació o d'un període d'immobilització les en pacients mastectoritzades i a la rehabilitació de problemes cardiovasculars o traumatològics. Aquesta ampliació del punt de mira quant als beneficis que suposa l'exercici a l'aigua per a la salut ha contribuït a fer créixer l'interès per idear programes d'exercici aquàtic no només de lleure, sinó també terapèutics. De fet,
També les persones que tinguin contraindicat l'exercici amb peses poden començar a rehabilitar-se de manera ràpida a la piscina. Gràcies a les forces de compressió de poca intensitat i a la flotació, podem executar els mateixos moviments sense que les articulacions involucrades pateixin. En un primer moment, l'aigua proporciona un suport i, progressivament, pot ofe rir resistència al moviment. La pressió hidroestàtica contribueix a estabi litzar les articu lacions dèbils, ajuda a reduir l'edema inflamatori i afavoreix la circu lació.
El fador tèrmic Un altre element que afavoreix la
Beneficis
• Millora de l'aspecte f[sic. • • • • • •
Balanç muscular. Millora de la higiene postura!. Augment de la mobilitat articular. Millora de la flexibilitat. Major eficàcia cardiorespiratòria. Canvis favorables en la composició corporal (pèrdua de greix).
avui dia no es pot entendre una instal·-
circu lació sanguínia és la ca lor, com
lació esportiva sense que una part de la activitat aquàtica es destini a l'assessorament en la gimnàstica aquàtica
succeeix quan l'aigua de la piscina està entre 31 i 33 Q C. Aquesta aigua tèbia tendeix a afluixar els músculs tensos
terapèutica, a més d'ensenyar la tècnica d'estils pel que fa a la natació.
per afavorir la relaxació dels teixits tous i reduir el dolor.
A més, el tractament terapèutic a l'aigua és molt indicat en casos de le-
Les conseqüències de la millora de la circu lació sanguínia es tradueixen en
sions i després d'una operació o d'un període d'immobilització. Quan ens
l'estat de la pell, ja que augmenta l'aportació de nutrients als teixits. És
tar l'aparició d'atròfies musculars i la
submergim en el medi aquàtic, l'efecte de les forces gravitatòries, co mbi-
per això que es fa molt recomanable
formació de teixit cicatricial de mala
en els casos en què la pell es troba
qualitat a la piscina. Quant a tipus d'exercicis, els aeròbics són els menys
nat amb
la flotació,
la
pressió
hidroestàtica i la temperatura de l'aigua, fan que l'execució dels moviments resulti molt més fàcil.
alterada per una operació quirúrgica o una immobilització. Per una altra banda, la mobilització precoç és un factor imperant a fi d'evi-
• Eliminació de sobrecàrregues articulars, gràcies a la flotació. • Relaxació muscular, a causa dels efectes calmants i relaxants de l'aigua. • Afavoriment del retorn venós per la pressió i la menor gravetat, de manera que les cames no s'inflen.
molestos i els més atractius per als pacients amb sobrepès, d'una certa edat o poc entrenats.
_Dietètica
~ ?'
un
ca e o.
per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror
El cafè estimula el nostre sistema nerviós i ens deixa una sensació d'energia i d 'augment de la resistència a la son. També afavoreix la circulació cerebral, alleuja el dolor i és diurètic, encara que si en prenem en excés podem afavorir l'insomni, les palpitacions, l'ansietat i, fins i tot, els tremolors a les mans
El cafè és la llavor d'una planta originària del sud-oest d'Etiòpia, en concret de la zona selvàtica anomenada Kaffa, que el) produeix una de les varietats més esteses i apreciades: l'aràbica. En el segle XV, la degustació de cafè ja s'havia escampat pels països àrabs, però no va ser fins al segle XVII (1630) que uns mercaders venecians que feien la ruta d'Orient el van dur a la seva ciutat. • Actualment, aquesta espècie es
mitjana i allargats; el sabor, fi i suau; l'aroma, intensa, i perquè conté només un 1% de cafeïna. La varietat robusta, la següent en importància, conté un 2% de cafeïna i és més rústica tant en necessitats de conreu com en sabor.
l, finalment, es renta i es torna a deixar assecar per treure'n la pellofa que descobreix, a l'últim, la llavor. El resultat és el cafè pergamí, uns grans de color verd que es comercialitzen al mercat internacional sense torrar, ja que, d'aquesta manera, es conserven molt més temps sense perdre sabor.
La torrefacció Un cop seleccionades i mesclades diferents varietats de cafè, se sotmeten a la torrefacció, un procediment
Les plantes del cafè só n arbustos que desenvolupen unes flors sem-
essencial en què apareixen el sabor i l'aroma. Segons la temperatura i el temps de torrada, es transformen més o menys tant color com sabor.
cultiva sobretot als indrets on té l'origen, l'Aràbia i Etiòpia, però també al Brasil, Mèxic, Colòmbia i en algunes regions muntanyoses d'Àsia i Àfrica, en
blants a estrelles blanques. La primera floració apareix als tres anys de vida de la planta; quan han passat entre vuit i dotze mesos, dóna
Si es torra poc, el color és clar, i el sabor propi del cafè amb aquell punt amarg queda esmorteït per una forta acidesa. També esdevé més intens el
especial a Kènia . Quant a la varietat aràbica, es caracteritza perquè els grans són de mida
els primers fruits que, com que maduren de manera irregular, cal collir sempre a mà. El fruit és molt semblant a la cirera, amb una textura carnosa que envolta
contingut en cafeïna. Si es torra en excés, l'oli del cafè s'evapora; com que és eteri, soluble en l'aigua i volàtil, passa ala superfície i dóna al gra un aspecte oliós i
els dos grans que protegeixen la llavor: el gra de cafè. Així, per obtenir-
brillant. També se n'evaporen l'àcid i la cafeïna.
En situacions normals, la cafeïna pot apujar la pressió entre 5 a 15 mil'límetres, valors que s'agreugen en situacions d'estrès 12
TOT CLAROR
Com es cultiva el cafè
la, es deixen assecar els fruits al sol per tal que la carn se'n desprengui fàcilment. Un cop obtingut el gra, se sotmet a un procés de ·fermentació entre 12 i 24 hores- per suavitzar-ne el sabor amarg.
El cafè descafeïnat En situacions normals, sense tensions, la ingestió de cafeïna pot representar un augment de la pressió entre
Dietètica 5 a 15 mil·límetres. En casos d'estrès,
de d isso lvent aba ns de la torrefac-
benzopirè, una substància co nsid e-
l'efecte es multiplica; la pressió arteri-
ció (tot i qu e després de la torrefac-
rada ca ncerígena.
al pot sofrir un augment perillós i su-
ció
en desaparegui la major part).
posar un risc per a les ppr~()-
;> l'llJestes begud es sigu in de bona qualitat, a fi
nes hipertenses o amb pr
d e ga rantir una bona
blemes de cor. Te nin t
en
És reco manabl e assegurar-se que
digestió i d'evitar irri -
co mpte
tacions esto m aca ls.
aquests factors, i que er les persones consu midore:
El cafè instantani i el torrefacte
de cafè els efectes sór més duradors, els amant~ d'aquesta substància qUE no es puguin permetrE
El cafè in stantan i pro-
ab usos haura n de conso·
vé, en la majori a de ls
lar- se amb su cce d ani s,
casos, de la varietat
com la xicoira i si milars.
robusta, i de vegades
Així, les persones qu e segueixen una dieta natu-
Il·lustració: RosarioGuardiola
ce n t rat.
ral i que volen conservar aq uest plaer, però sense cafeïna, re-
Pe l que fa al tor refacte , e l tret
corren al cafè descafeïnat. L'i nconvenie nt d'aquest tipus de
positiu és que prec isame n t per ser
Els cafès basats en cereals
m és tor rat no co nté ca feïna ni restes de dissolv e nt. També és un a
cafè és que, si bé se n'aco nsegueix extreu re fins a un 97% de la cafeï-
Altres succeda ni s só n e ls cafès
exce l'l ent fo nt de niacina, una vita-
na, el procediment inclou una ope-
basats en cerea ls, com e l de malta,
mina (PP) que també es troba als
rac ió que es repeteix fi ns a 24 ve-
que s'obté coe nt
ce rea ls integra ls, als ll eg um s, a les
gades i que co nsi ste ix a l'aplicació
La torrefacció és un procediment essencial que dóna al cafè el sabor i l'aroma característics
/
s'a romatitza amb un ex tr et de cafè co n-
o els q ue barregen la civada i el sè-
horta li sses fresques, a la patata, als
gol, que fins i tot poden co mbin ar-
caca uets, a la soj a, a les çarns i als
se amb x icoi ra o d'altres productes
peixos, i que ajud a a ev itar la vita-
natura ls.
minosi i la pel·lagra.
El principal inconvenient d'aquestes varietats és que, per imitar al m à-
o o o
MÉS INFORMACiÓ:
xim e l sabor del cafè autèntic, se sotm et e n a processos de torrefacció
Servei dietètic dels poUesportlu8 Claror, Sagrada Famllla i Marítim
d'intensitat forta que poden generar
~ I~limp tres, s.l. i o o o
civada m altejada,
Neteja i Manteniment Netegem verticals (T.escalada) Neteja de poliesportius Neteja de col'legis Neteja de vidres Abrillantat de paviments
Ptge. Borrell 11 baixos - Barcelona 08005 Tel. 93 303 54 00 - Fax 93 308 63 95 limptres@jet.es - www.limptres.com
\
Especialistes en neteja fXJ@m@&~
®®
@[S
Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família, Nou Can Caralleu , Marítim (Espai de Platja).
HERSAN 98 SL . CI Ebro, 11 Tel. 926823594 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA
_Mens sana
LA RELACiÓ ENTRE LA PARAULA EL PENSAMENT per Carme Giménez i Camins, llicencilIdlI en PsicologilI i GrufòloglI
La majoria de patiments psicològics relacionats amb l'ansietat i l'estrès es deuen al desconeixement de la psicologia humana per part de la nostra societat, que es reflecteix, en l'àmbit individual, en una adquisició progressiva d'hàbits mentals que limiten les nostres expectatives en lloc d'ampliar-les. És com si la nostra ment fos un cotxe molt potent, però sense el volant per dirigir-lo Està demostrat que per molt desenvolupades que es tinguin les facultats intel·lectives, no és aquest el factor decisiu per tenir una vida plena d'èxits. Altres factors, co m per exemple el co ntrol mental, són crucials . És per això que els petits o grans problemes de la vida quotidian a poden esdevenir detonants per desenvolupar estats d'ansietat i estrès, que s'arrelaran cada vegada més a la nostra ment si no aprenem els mètodes adequats per invertir el procés i, en definitiva,
i, en canvi, ens sentim més febles davant les pressions i les dificu ltats. Creure en les pròpies possibilitats i dese nvolupar-les és essencial, ja que la persona que se sent ferm ament segura d'ella mateixa i està convençuda de la seva missió persona l no viu mai neguitejada. Observant tan sols dos fenòmens soc ials ens podem adonar d'aquesta necessitat: d'u na banda, l'espectacular èxit dels llibres anomenats "d'autoajuda", on es busca una so lució ur-
per conduir-nos millor a la vida.
Una societat que ens empeny Avui dia es fa més necessari que mai aprendre aquests mètodes, ja que qualsevol societat desenvolupada pot sofrir un procés de decadència si no éS' capaç d'igualar el desenvolupament tecnològic amb el reforçament del caràcter dels seus individus . . La nostra societat té avantatges que fan la vida més còmoda,· però, en canvi, implica una major necessitat de fortalesa psíquica per compensar el major grau de desorientació i dispersió del nostre pensament. I sembla un contrasentit que cada vegada tinguem més recursos materials per afrontar la vida
14
TOT CLAROR
La persona que se sent fermament segura della mateixa i que és conscient de la seva missió . personal no viu mai neguitejada El pensament està format per imatges i paraules en flux continu que poden incloure idees parasitàries i negatives que causen ansietat
gent per afrontar els problem es qu e ens desborden; de l'altra, l'in crement progress iu de la venda de productes farmacèutics com ansiolítics, relaxants musculars i tranquil·litzants (que en moments determinats poden ser necessa ris, però que en molts casos denoten la recerca d'u na sortida fàcil, gairebé màgica i amb poc esforç personal).
El diàleg entre ment i cos El fet de patir un estat d'ansietat genera unes conseqüències físiques (problemes digestius, alteracions de la son i alimentàries, dolors musculars ... ) i també trastorns psicològics (apatia, depressió, manca de concentració, pèrdua de memòria,irritabilitat, etc.). Aquestes conseqüències es donen perquè la ment i el cos formen una unitat en permanent diàleg i amb una estreta relació. En realitat, podem comprovar-ho en situacions quotidianes. Per exe.mple, si en el moment que estem aixecant un gran pes i tot el nostre cos està rígid per aconseguir mantenir l'objecte pesant en lairat intentem a la vegada resoldre mentalment una operació aritmètica, notarem que no ens és possible. Igual que el cos, la ment està tensa i, per tant, bloquejada. També ens adonem que, si ens concentre.m en una idea que ens preocupa o ens fa por, tot el nostre cos reacciona i ens canvien les constants vitals: el cor s'accelera, la respiració es fa més ràpida, s'apuja la pressió, es tensen els músculs, etc. Tot això per causa de l'acció de substàncies com
____________________________________ ~enssana l'adrenalina, que les glàndules deixen anar al corrent sa nguini. La nostra ment no pot di stingir si aquella idea que pensem correspon a una situació rea l o imaginàri a, i la persona amb ansietat pot deformar la realitat i co nve rtir fets norm als de cada dia en situacions angoixants. Per exemple, en el cas de les fòbies, situacions com la de pujar en un ascensor poden ser viscudes com acti vitats molt perill oses i per tant el cos hi reacc iona bioquímicament per actuar co m si realment hagués de defensa r-se . Esclaus dels nostres pensaments El no stre pensa ment està fo rm at per im atges i paraul es en circul ació contínu a: ens imagin em situacions futures, ens parl em a nosa ltres mateixos, parlem amb els altres, record em
ri es i negatives (de fracàs, de fru stracions, d'impotè ncia... ) qu e, si no aconseguim co ntrarestar ràp idament, poden instal·lar-se' ns, afectar el nostre estat d'ànim i predisposa r-n os a estats cròni cs d'ansietat. Ai xí, doncs, la paraula té una influència tan gran en la nostra vida qu e, a la frase de Di srae li qu e diu "Amb les paraul es govern em els homes", el psi-
La higiene mental suposa suprimir o contrarestar els pensaments que ens limiten i ens angoixen a fi d ocupar la ment en idees positives
còleg Carl es Muñoz Espinalt hi afegia: "I amb més motiu podríe m dir : amb
guem i més amunt estiguem dintre de l'organigrama de l'e mpresa, més seran els problemes que ens arribin alhora i, per ta nt, més preparats haurem d'esta r per afrontar la pressió que compor-
les paraul es ens govern em a nosaltres mateixos ." I és que la nostra vida és el fruit dels nostres pensa ments, i só n aqu ests els que dominen el nostre cos i les nostres actuacions. Per tant, controlar la qualitat del nostre raonament és essencia l per dominar la vida i per poder suprimir les pors i preocupacions ta n bon punt comencin a neguitejar-n os.
esce nes passad es, et c. És un fluir constant qu e en moltes ocasions, sen-
És per això que veiem co m esportistes d'elit, molt ben preparats tècni-
se voler-ho, ens porta idees parasità-
cament, poden no estar a l'alçada de les circumstàn cies per no sa ber co ntrolar amb efi càci a la seva ment.
Hi ha persones més predisposades que daltres a patir ansietat però ningú està lliure de sofrir-la en - situacions destrès o de pressió ambiental forta
Donar la volta a les idees negatives Hi ha perso nes més predisposades que d'altres a patir ansietat, però nin-
te n els nostres reptes. Aqu ests rec ursos estan a l'abast de qualsevol persona i tothom té la possibilitat de desenvolupar-l os: només cal exercitar-se en l'art de dominar la pròpia ment. De la mateixa manera qu e te nim cura del nostre cos, hi ha el conce pte d'hi giene menta l. Ai xí co m cada di a amb la dutxa elimin em els bacte ri s qu e pode n ocas ionar malalt ies en el nostre orga ni sme, cal analitza r amb freqü ència el co ntin gut dels nostres pensa ments, i suprimir aqu ell s qu e ens limiten, ens angoixe n i ens aboquen a no creure en nosalt res mateixos. Per tant, hem de . procúrar d'ocu-
gú està lliure de sofrir-la en situacions
par la ment amb id ees positives qu e eixa mplin els nostres ho ri tzo ns, qu e
d 'estrès o de pressió ambiental forta. L'èxit comporta dificultats, abans que
estimulin per afrontar els probl emes
res, i qu anta més respon sa bilitat tin-
amb efi càc ia.
P:-""2'!. ~ EOUIPAMIENTOS- NATACION ~-
burbujita® Soluciones para su instalación de piscina Olympica y SemiOlympica Equipamientos natación y material didactico; Aqua Gym
:!! ology,s.l. CI. Energia, 16 Polig. Famades Tel.93 377 72 52 - Fax 93377 71 56 08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT (Barcelona) E-mail: burbujjta@ology.es http: //www.ology.es
•
Ila ie Llibreria Cafè
Pau Claris 85 E-08010 Barcelona Llibreria 93 318 17 39 Cafè 93 302 73 1 O Fax 93 412 02 50 cafe@laie.es www.laie.es
reforci n la pròpia autoestima i que ens
- En fonna
exercici i diversió
L'aeròbic s'ha convertit, en els últims anys, en una de les activitats més famoses dels gimnasos. La música i la diversitat de moviments el fan atractiu per als qui desitgen passarho bé fent €sport
tat canvis. Els monitors són conscients que cal dedicar uns minuts a fer estiraments, vigilen com es fan els exercicis i divideixen les classes en diferents nivells, perquè no tothom pot seguir un mateix ritme.
D.G. l'aeròbic és un dels esports que ha guanyat més seguidors en els últims anys, tot i ser recent en comparació amb d'altres pràctiques esportives. En trobem l'origen als anys setanta, en qúè la dansa-jazz vívia una època daurada. La dificultat per incorporar-se a les classes, la complexitat d'alguns moviments i la importància de la coreografia van propiciar el naixement de l'aeròbic, un esport que blllsca po.sar-se en forma d'una manera divertida, al ritme de la música. Tot i que, vist des de fora, sembla que hi hagi una gran dedicació al darrere d'una classe, els moviments són
16
TOT CLAROR
senzills i els passos fàcils de seguir, la qual cosa és fruit d'una llarga evolució . Si bé, en un principi, es concedia gran importància a la coreografia i es deixaven de banda l'escalfament o la correcció postural, les necessitats dels usuaris i l'aparició de lesions han apor-
Els exercicis s'estructuren d'acord amb les cançons que sonen durant la classe, peces generalment mogudes i de moda.
Objectiu: el cor Els objectius de la pràctica d'aquest esport són "el treball cardiovascular, la millora en la coordinació de moviments, la tonificació dels músculs i l'alliberament de tensió", segons que explica Argia de la Peña, monitora d'aeròbic a l'Esportiu Claror. "Qui estigui sa es trobarà molt millor, més actiu, capaç de fer més coses i de bon humor, mentre que les persones no tan sanes ° amb alguna lesió es recuperaran millor", afegeix. La classe d'aeròbic s'inicia amb un escalfament per tal d'elevar de for-
- - - - - - - - - - - - - -El calçat és un factor important quant a la prevenció de lesions. Per l'aeròbic l'idoni és el que ofereix amortiment i absorció de l'impacte ma gradual les pulsacions cardíaques. Consisteix en un ball a ritme moderat que, a mesura que transcorrin els minuts, anirà augmentant d'intensitat amb aixecament de braços i cames, moviments ràpids i flexions. De la mateixa manera, la intensitat s'anirà reduint a fi que disminueixin les pulsacions. Després, es treballarà la tonificació del músculs amb exercicis de tríceps, pectorals, glutis i abdominals. Un cop realitzats els estiraments final.s hi haurà temps per al descans i la relaxació .
Esport amb ritme No hi ha cap element de les sessions que sigui fonamental, però un dels components bàsics és la música, ja que els exercicis i els passos s'estructuren d'acord amb les característiques de les cançons que sonen durant la classe . SÓn peces generalment mogudes i que solen estar de moda. "És música que, II
després, quan surts de nit, la tornes a sentir", explica De la Peña. Segons ella, "la música t'anima en la pràctica de l'exercici, et fa venir ganes de moure't i de desfogar-te". L'ús del calçat adequat és un factor important quant a la prevenció de lesions en tots els esports. En aquest cas, el més apropiat és utilitzar sabatilles dissenyades especialment per a la pràc-
-
En forma
Aeròbic + steps + funky A la pràctica de l'aeròbic més tradicional s'estant afegint d'un temps ença nous conceptes com els steps, elfimky, el bip-bop, etc. En algunes instal'lacions esportives s'ofereixen com a cursos a part però en els poliesportius Claror i Sagrada Famt1ia s'incorporen al mateix curs d 'aeròbic no només perquè les classessiguin més variades sinó, a més , per donar una preparació física molt més completa als alumnes. Aquestes són algunes d'aquestes varietats: Steps: els exercicis es fan en unes taules que es col, laquen a terra i que poden tenir diverses alçades. Tot i que bàsicament s'hi treballen les cames, també s'hi poden incorporar altres exercicis i coreografies. Un dels avantages d'aquesta pràctica és que
+
el ritme cardíac no minva ja que encara que només baixem i pugem l' step continuem movent-nos. Funky, hip-hop i jazz: per a les persones més amants del ball, l'aeròbic incorpora l'estil i els moviments propis d 'aquests balls creant coreografies. Amb tot, l' aprenetatge no resulta dificultós perquè es fa de mica en mica. Karateròbic i aeroboxing: incorporen moviments simplicats de les diverses disciplines d'arts marcials. TBC el 1btal Body Condition permet un condicionament físic complet i ràpid. A pesar que les classes són força dures es treballa tant a nivell cardiovascular com muscular i s'hi utilitzen materials de suport com peses o tubs de goma.
tica de l'aeròbic o bé per treballar amb
directora de l'Esportiu Claror, Núria
step. Aquest tipus de calçat ofereix
Borràs.
amortiment i absorció de l'impacte gràcies a una càmera d'aire allotjada a l'interior de la sola, a l'hora que protegeix
Pocs homes
els turmells. Pel que fa a la roba que cal dur a la
De moment, les dones es mostren més predisposades per a la pràctica
classe, la majoria de marques disposen d'una línia exclusiva per a la pràctica d'aquest esport. Encara que al principi ens costi se-
d'aquest esport, però aquesta tendència està canviant. Molts homes es comencen a interessar per l'aeròbic a pesar que alguns encara consideren "que
guir el monitor, amb unes quantes sessions aconseguirem mantenir el ritme i la coordinació. "És molt im-
es fan coreografies complicades, es balia, i que això del ball és per a les noies", diu convençuda De la Peña, i afegeix: "per canviar aquesta tendència estem treballant per desenvolupar continguts nous en les classes, sobretot exercicis de tonificació".
portant que l'a lumne tingui clar que el primer dia no podrà seguir el ritme, tot i que els monitors l'ajudaran en aquesta progressió ", adverteix la
DEPILACIÓ DEFINITIVA Tècnica sense risc, sense dolor i sense que deixi marques Amb resultats garantits sota contracte Amb total garantia de satisfacció, o li retornem els diners - CENTRE D'ESTÈTICA CRISTINA
Sicília, 200, 1r 4à . 08013 Barcelona . Telèfon 93 245 02 47 Cal 'demanar hora. No tanquem als migdies.
CENTRO DE SALVO Y ESTÉTICA
NATURES TE TIC Centro especializado en el cuidado de la salud y la imagen Naturopatía Homeopatía Reflexologia Flores de bach Auriculopuntura
Quiromasaje Cyriax Dietética y nutrición Infiltraciones Podologia
•
Tratamientos Faciales y corporales Depilación Ma nieu ra/Ped icu ra Drenaje limfatico
Tratamiento de contracturas y esguinces musculares, transtornos de obesidad, cardiopatias, triglicéridos, tratamientos faciales y corporal es, limpiezas de cutis, dietas personalizadas, podologia, depilación masculina y femenina ... TODO NUESTRO PERSONAL ES
LlCENCIADO Y DIPLOMADO
Castillejos, 265, entlo.6a D Tel. 93 436 28 44 (horas concertadas)
INFORMÀTICA TUTORIES
SAGRADA FAMíLIA Provença, 463 08025 · Barcelona Tel. 902 I 7 I 5 17
_ _ _ _ _ _~----------- Reportat~
,
ADEU PESSETA,
Ester Benach
Manquen pocs dies perquè una moneda nova, comuna a dotze països, comenci a circular. A partir de 1'1 de gener de 2002, podrem utilitzar les monedes i els bitllets d'euro per pagar qualsevol cosa. Tot i així, la pesseta no desapareixerà de manera sobtada . El Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea va acordar, el 8 de novembre de 1999, que el període de convivència entre les dues monedes podia oscil·lar entre les quatre setmanes i els dos mesos, a criteri de cada estat membre. I en el cas de l'Estat Espanyol, el període triat és el màxim, és a dir, dos mesos (de 1'1 de gener al 28 de febrer de 2002). II
A partir de 1'1 de març de . 2002, però, la pesseta i la resta de monedes nacionals dels països que formen la Unió Monetària deixaran de tenir curs legal. Ja no es podran fer servir. I, en aquest sentit, també els segells s'hauran de canviar abans no venci aquest termini.
Com podrem obtenir els euros? Des del 15 de .desembre podrem comprar a les entitats financeres -caixes i bancs- un paquet de 43 monedes que sumaran 12,02 euros (2.000 pessetes). Aquest paquet, l'euromoneder, encara que ens pot ser útil per anar-nos-hi familiaritzant, no podrem . utilitzar-lo fins a 1'1 de gener. A més, aquest euromoneder no inclou els bit-
D'aquí a poc temps deixarem enrere la moneda que ens ha acompanyat des del 1868, la pesseta. Ens introduïm en un nou món, el de l'euro, per a molts desconegut, feixuc, ple d'enigmes i preguntes: quin període de convivència hi haurà entre la moneda nacional i l'euro?, quins països l'adopten?, hi ha algun truc per calcular els euros en pessetes? llets, que podrem obtenir a partir de 1'1 de gener. Una altra cosa és el canvi de les pessetes per euros, que des de 1'1 de gener fins al 30 de juny de 2002 es podrà realitzar en qualsevol entitat financera. A partir del 30 de juny, només podrem acudir al Banc d'Espanya. En tot dos casos, el canvi és gratuït; per tant, no ens poden cobrar cap càrrega per canvi de divisa. Pel que fa als caixers automàtics, les previsions apunten que, en la seva majoria, distribuiran bitllets d'euros abans del 6 de gener. La data màxima fixada és, en tot cas, el 15 de gener.
Anar a comprar Encara que fins al 28 de febrer podrem pagar amb pessetes o euros, els comerços tenen l'ordre de retornar-nos el canvi en euros sempre que els sigui possible quant a liquidesa. D'altra banda, convé saber que la comissió especial Observatori Consum-Empreses, en q~è participen l'Administració pública, les associacions de comerciants i les de consumidors i usuaris, entre d'altres, han elaborat un
acord amb cinc compromisos que hauran d'assumir els comerciants . S'anomena Codi de Bones Pràctiques (vegeu quadre 1) i tots aquells comerços que s'hi adhereixin podran exhibir en els seus productes establiments l'Euroetiqueta, un segell indicador que el comerç mantindrà una línia de transparència i servei d'acord amb el Codi.
Pagaments sense metàHic De fet, des de 1'1 de gener de 1999, són moltes les persones que estan fent servir l'euro en els pagaments que no requereixen metàl·lic: xecs, transferències, targetes de crèdit... I, pel que fa a aquest tipus de transaccions, la data límit per utilitzar la pesseta és el 31 de desembre de 2001 .
El Codi de Bones Pràctiques recull els compromisos adquirits pels comerços per tal de garantir una con du da de .transparència TOT CLAROR
19
_Reportatge 8 MONEDES I 7 BITLLETS
El Codi O de Bones Pròctiques
O
€UR(*:.. '
• Proporcionar tota la informació al client. • Formació del personal, en especial del que treballa de cara al públic. • Compromís d'utilitzar el tipus de conversió, d'aplicar l'arrodoniment a l'import fillal i d'indicar els preus de les dues monedes en els cartells, llistes de preus, publicitat, ofertes promocionals, etc. fins a la implantació definitiva de l'euro.
5
5np8
• Compromís de mantenir el mateix nivell de preus en euros que tenia en pessetes, i de no discriminar eIs qui facin efectius eIs pagaments ~n una moneda o en una altra.
5
10fY
• Canvis tornats en euros des de l'I de gener de 2002.
SOH També des de l'inici de 1999 es poden fer servir els euros en relació als impostos, a les cotitzacions de la Seguretat Social i a les declaracions de l'Impost de Societats i de l'IVA. Quant a les declaracions de l'IRPF i dels impostos locals, es podran efectuar en euros a partir de 1'1 de gener.
A l'hora de viatjar La Unió Europea està formada per quinze països, dels quals dotze tindran l'euro com a moneda única .. Aquests dotze composen el que s'anomena la Zona Euro o la Unió Monetària. A més d'Espanya, adopten l'euro Alemanya, Àustria, Bèlgica, Finlandia, França, Holanda, Irland a, Itàlia, Luxemburg, Portugal i Grècia (aquest últim des de 1'1 de gener de 2001). Així, queden exclosos de la Unió Monetària Dinamarca, Gran Bretanya i Suècia. Cal dir que el Principat d'Andorra
20
TOT CLAROR
EQUIVALÈNCIES VALOR EURO
Monedes
1 2 5 10 20 50 1 2
VALOR PESSETA
cèntim 1,7 ptes. cèntims 3,3 ptes. cèntims 8 ptes. cèntims 17 ptes. cèntims 33 ptes. cèntims 83 ptes. euro 166,386 ptes. . 333 ptes. euros
VALOR EURO
Bitllets
5 10 20 50 100 200 500
euros euros euros euro s euros euros euros
VALOR PESSETA
832 ptes. 1.664 ptes. 3.328 ptes. 8.319 ptes. 16.639 ptes. 33.277 ptes. 83.193 ptes.
//
____________________________________ Iteportat~ Lo reglo de l'arrodoniment
o
Un preu en euros ha de presentar com a molt dos decimals, que es tradueixen en cèntims. Per aconseguir-ho s'utilitza la regla de l'arrodoniment: Si el tercer decimal és menor de 5, el segon decimal no es modifica. Si el tercer decimal és un 5, 6, 7, 8 o 9 cal sumar un cèntim al segon decimal. Un cop obtingut el resultat, s'eliminen els decimals a partir del tercer. EXEMPLES:
Conversió en euros de 1.000 pessetes
Conversió en euros de 1. 500 pessetes
1.000 dividit entre 166,386= 6,010121 El tercer decimal (en blau) és O Per tant, inferior a 5 Deixem el segon decimal igual
1.500 dividit entre 166,386= 9,015181 El tercer decimal (en blau) és 5 Per tant, en casos d'igualo superior sumem un cèntim al segon decimal
El preu en euros és de 6,01
El preu en euros és de 9,02
Un truc: repassar la taula del 6 Valorar si unes sabates, una camisa, un pot de llet o un viatge tenen un preu raonable un cop apareixi la quantitat només en euros, serà per a molts una de les qüestions més difícils. Les calculadores de butxaca ens hi ajudaran, sens dubte, però un altre dels trucs es basa en la taula de multiplicar del 6. Memoritzant que 1.000 pessetes són 6 euros podrem saber de manera força ràpida que 3 euros són 500 pessetes, que 12 euros són 2.000 ptes. o que 60 equivalen a 10.000 pessetes. Per a quantitats no tan rodones, el truc és el següent: EXEMPLES:
Quantes pessetes són 25 euros? 6 x 4= 24 (i ens en sobra 1) Ens ftxem en el 4 i hi afegim els 3 zeros Sumem l'euro que ens sobra
Quantes pessetes són 80 euros? 6 x 13= 78 (i ens en sobren 2) Agafem el 13 i hi afegim els 3 zeros Sumem els 2 euros sobrants (166x2)
El preu en ptes. és de 4.166 (aprox.)
El preu en ptes. és de 13.332 (aprox.)
utilitzarà l'euro tot i no formar part de la Un ió Europea.
La moneda nova i el tipus de conversió Hi ha 8 monedes i 7 bitllets.
(ve-
geLJ quadre 2). Els bitllets seran iguals per a tots els països de la Zona Euro, però en el cas de les monedes només serà comuna una de les ca res . L'a ltra estarà personalitzada per cada un del país, una peculiaritat que no tindrà cap repercussió a l'hora d'utilitzar-les en qualsevol indret de la Zona Euro. El tipus de conversió significa el valor en pessetes que té un euro. L'1 de gener de 1999 es va establir que 166,386 pessetes equivaldrien a 1 euro i una de les seves qualitats és que és
irrevocable; és a dir, ja no es pot canviar, és definitiu. Per tant, per saber el que val una cosa en euros ca l dividir l'import en pessetes entre 166,386. Si fem la prova, el més probable és que el resultat de la divisió tingui una cua llarga de decimals. És en aquest moment quan entra en joc el que s'anomena la regla de l'arrodoniment (quadre 3).
La protecció als ciutadans A fi de proporcionar a tots els ci utadans cobertura i segu retat jurídiques, s'ha elaborat una llei que es fonamenta en els principis següents:
Principi de neutralitat: per motiu de la substitució de la pesseta per l'euro, ni augmenta ni es redueix l'import dels crèdits o dels deutes.
L'adaptació de la Fundació Claror A principis de l mes de novembre, la Fundació Claror va engegar la campanya "Estem preparats" _CST€M PRt,PARATS! per donar a coper donar lo bemllnguda a I Euro nèixer el funcionament dels tràmits administratius i e ls p aga ments que entraran en vigor a partir de l'I de gener de 2002:
•
IUOIOAOOCLAACIt
• Pagaments: - Es poc1ran fer eri euros o pessetes. - El canvi es tornarà sempre en euros . - Es poc1rà pagar amb targeta magnètica (Poliesportiu Marítim i Nou Can Caralleu). - Només s'acceptaran pagaments en xecs emesos en euros (Esportiu Claror, Poliesportiu Sagrada Família i Poliesportiu Marítim). • Conversió i arrodoniment: - El valor d'un euro és irrevocablement de 166,389 pessetes. - Durant el període transitori de coexistència entre les dues monedes (ftns al 28 de febrer) es produiran operacions de conversió i arrodoniment entre les dues divises. - La Fundació Claror segueix els criteris establerts per les normatives comunitàries i estatals (Reglaments C.E. 1103/97, Llei 46/1998 BOE 302 de 18/ 12) • Armariets dels vestidors - Els armariets, que fins al 31 de desembre funcionaran amb una moneda de 100 pessetes, ho faran a partir de l'I de gener de 2002 amb monedes d'I euro.
Principi de gratuïtat: la substitució de la pesseta per l'euro és gratuïta per a tots els consumidors. Principi d'equivalència nominal: un import monetari expressat en pessetes és equivalent a l'import en euros que resulti de l'aplicació del tipus de conversió i de les regles d'arrodoniment.
Principi de continuïtat dels contractes: la substitució no afecta el compliment de les obligacions dels co ntractes ni el contingut d'aquestes obligacions, que no podran modifi car-se unilateral ment.
TOT CLAROR
21
_Societat JORDI LlGÜERRE, PRESIDENT DE L1ASSOCIACIÓ DE VEïNS DE LA SAGRADA FAMíLIA
«No
TINC CAP POR A DIR EL QUE PENSO DAVANT L1ADMINISTRACIÓ»
Des del passat mes de juny, Jordi Ligüerre és el president de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família després d'haver estat durant un parell d'anys el vocal d'urbanisme. Amb un to calmat però contundent ens descobreix com és, què pensa de les relacions amb l'Administració, del barri i dels nous projectes de l'Associació poble on la gent passeja i fa l'aperitiu".
pectes que en els estatuts de l'any Si d'alguna manera desitjaria que el 1973 no es tenien en compte. definissin per la feina al capdavant de . la participació ciutadana és sempre el cavall de batalla de les assol'AV és com una persona "integradora, reivindicativa i dialogant". I quan ciacions ... se li recorda que és el president de Sí, perquè el sentit de participació en els nostres veïns és mínim . En una l'AV de la Sagrada Família, Ligüerre s'apressa a respondre: ''jo no sóc presocietat competitiva i de co nsum la
E.B. Jordi Ligüerre posseeix un ampli bagatge en qüestions veïnals. Nascut a l'Eixample ara fa seixanta-dos anys, va formar part del grup fundador de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample, l'any 1973, i també es va estar durant dos anys a la Junta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). , Després d'una temporada desvinculat, va topar-se amb un moviment veïnal en plena ebullició, el tem a Myrurgia, que el va decidir a incorporar-se a les files d'una 'associació de veïns (AV), la de la Sagrada Família. Ara fa set anys que viu al barri, del qual destaca el conjunt que formen les places Sagrada Família i Gaudí, el temple i l'avinguda Gaudí per ser un indret molt semblant "a una rambla de
22
TOT CLAROR
sident, faig de president. No és una possessió d'un càrrec i penso que si bé he de fer una tasca de representació, de signatura de documents ... , la feina l'hem de fer entre tots i hem de formar un equip capaç de debatre-ho tota fons per adoptar una idea comuna que ens permeti expressar-nos amb una sola veu". la reestructuració de l'Associació, fins i tot en els estatuts, ha obert noves línies de treball?
gent mira per ella i el del costat que s'arregli. I això es trasllada a tots els àmbits de la vida. És una tasca complicada, però personalment tinc molta esperança en la gent jove, ja que estan molt conscienciats, molt lluitadors i amb ganes de canviar coses. Crec que la clau és donar un gir a la inèrcia que durant uns anys ha dut l'AV i intentar
Sí, la finalitat actual de l'Associació és treballar per crear un teixit de barri amb les altres entitats, perquè la gent hi participi. També per donar resposta
Durant dos anys va ser vocal d'urbanisme de l'AV, una etapa marcada per un fort component reivindicatiu i d'estires i arronses amb l'Administració pel cas de l'Illa Myrurgia. Ara, com a president, ha de deixar més de banda el to reivindicatiu?
a una sèrie de problemes, tan socials com d'urbanisme o medi ambient, as-
liLa tasca de l'Associació és fer una feina d'equip, capaç de debatre les coses per expressar-se amb una sola veu"
que la gent jove participi d'una manera decisiva en l'entitat i el barri.
No. El gran avantatge de formar part d'una entitat on no cobres ni una pesseta i no hi ha interessos polítics és que ets lliure per dir el que vulguis, a qui sigui i quan calgui. I jo amb això no tinc cap problema. Ho tinc molt clar i no tinc cap por a dir el que calgui davant l'Administració.
Societat "En les Administracions públiques hi ha una certa prepotència. Han après a parlar de diàleg, però no el fan a fons" Només tindria por si la meva actitud comprometés l'entitat que represento. Però si les opinions estan consensuades i tothom hi està d'acord, segu iré reivindicant i enfrontant-m e a l'Administració per seguir millorant el nostre barri.
Com veu les relacions entre les administracions i les entitats veïnals? Penso que en les administracions públiques hi ha una certa prepotència. Han après a parlar de diàleg, però no fan diàleg. Crec que en el fons pensen: "Com que a nosaltres ens ha
escollit el poble, en tenim la representació". S'obliden que les entitats que estem treballant amb els ci utadans, per petites que siguem, també tenim la nostra representativitat i el dret de saber quins usos es fan dels nostres diners, exigir i reivindicar.
Vol dir que no escolten prou ... Home ... , sí que ens convoquen a reunions on expressem les nostres inquietuds, però el principal problema és que no sempre serveixen per crear un diàleg a fons. T'expliqu en què volen fer i, d'entrada, no semblen dispo-
sats a canviar-ho. Només ho fan després de moltes pressions. Per part nostra, tenim ganes de col·labo rar i de parlar a fons dels temes que ens afecten. El diàleg és el punt més important.
I
a aconsegui r espais per a equipa-
Una de les reivindicacions més ments públics i soc ials, mentre que reiterades de les associacions de potser en dedica molts a campanyes veïns és la dels equipaments pú- com "Barcelona, . posa't guapa", o el blics. I la Sagrada Família n'ha esFòrum 2004. I cal pensar que la tat un bon exemple. Encara segueix Barcelona autènticament guapa sesent tan forta, la mancança? . ria la que tingués equipaments sociSí, i és una línia de treball fonamental, per causa de la quantitat de gent gran que hi ha al barri, el nombre d'infants que no tenen places en escoles bressol i la manca de centres on la gent jove pugui trobar-se i realitzar activitats. Pel que hem vist en els darrers anys, l'Aju ntame nt dedica pocs diners
GRAN VARlEDAD CEIVEZAS DE IMPORTACION MENU DIARIO: De lunes a viernes . .. 975 Ptas. Sóbados .. . . ... .1.200 Plas. Dornililgos . .. . .. .1.300 Plas.
ESPECIALlDADES: • Tapas variada s • Ensaladas • Bocadillos fríos y calientes . Torradas variada s • Montaditos • Hamburguesos Y mucho mas a la disposición del cliente ...
Av. Gaudi, 11
liLa Barcelona guapa seria la que tingués equipaments socia1s"
Tel. 93 435 43 83
Bar •
als, i en la qual la gent estigués ben atesa. Aquesta seria la Barcelona Guapa. I el pitjor és que s'està perdent el tren, perquè els espais s'esgoten i els interessos privats ho saben . Estan dedicant molts diners a comp rarlos . I si, a més, l'Administrac ió els ho facilita, encara pitjor.
Restaurant • Braseria
T'agradaria Conèixer... 8¿'~
Menjars i sopars per a grups i empreses. Propostes de menú a la seva mida Descomptes especials per els abonats del Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família
SI T'AGRADA MENJAR BÉ... REPETIRÀS! VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT
_ Lleure i Cul ==-::"tura r=-::-:=----- - - - - - - - - - - - - - - INTERNET
LLIBRES
LA CIUTAT DEL FUM Per publicar a Internet bttp:/ /'YWW.autoewtor.net
Si
SOli
aficionals a l'escriptura, ten-
iu escrit algun relat o conte i teniu ganes que a lgú e l llege ixi i us e n doni l'opinió, en aques ta web te niu la possi bilitat de publicar els vostres treba ll s de forma gra tuït a. Autoedi tor.net és una pàgina creada per aman ts de l'escriptura, en espec ia l de nave l·la curta, i hi podreu trobar webs d'interès i sugge rimen ts literaris q ue, d e be n seg ur , us atrcuran.
Acudits de tota .nena www.chistes.com
..
Com és ben sabut, a lnternet es pot trobar de tot i , òbviament, els acudits també formen part de l'univers de la xarxa. En aquesta adreça electrònica trobare u acudits de tota mena, de molt bons i de mo lt dolents, ordenats per temàtica i pe r països. Entre els serveis que ofereix, ,hi ha un buscador d'acudits, i s'ofereix la poss ibilitat de re bre'n per correu periòdicament.
EN BEN ESTIMA L'ANNA PETER HARTLING ED. LA MAGRANA De vegades els grans diuen als petits: "Encara no podeu saber què és l'amor. Això s'aprèn quan ets gran". I no és veritat. També els petits saben què és l'amor. Aquest és el cas d'en Ben i l' Anna, que s'estim e n mo lt. En aquesta novel ·la s'explica la hi stòri a del seu amor, una història plena de coses boniques però també de di. ficultats. En Ben és a punt de fe r deu anys quan l' Anna, una nena que ve de Polòn ia, arriba a la seva classe, i tothom la rebutja.
LA CANCI6N DE DOROTEA ROSA REGÀS ED. PLANETA (PREMI 200 1) Aurelia Fontana, professora un iversitària a Madrid, es veu obligada a buscar algú que cuidi del seu pare que està malalt i tancat en una casa de camp. Adelita, petita, parladora i eficient, semmbla ser la persona indicada per fer-ho. Un cop mor l'avi, Adelita continua fent-se càrrec de la casa. La mestressa, que és a la casa en poques ocasions al llarg de l'any, assisteix fascinada a les explicacions d' Adelita fins que desapareix un anell de valor.
BAUDOLINO UMBER.TO ECO EDICIONS DESTINO
EL CAZADOR DE SUEÑOS
Amb Baudol ino, Umberto Eco torna al món medieval vist des del vessant laic. Es tracta d'una obça lúdica i sorneguera que combina magistralment les aventures, la intriga i l'amor, i que ens proposa una veritable apologi a de la fantasia. BaudoLino és la història imaginària del fill espavilat i mentider d'uns pobres camperols nascut en un poblet del Piemont, on més tard es fundarà Alexandria.
La nova novel·l a del rei del terror reprèn la tradició d'/t i Un saco de huesos. Es una història ll arga i complexa, poblada per una extensa galeria de personatges i amb nombroses branques argumentals. Tot això a través d ' un únic fil conductor, el terror més terrífic i innombrable. En aquesta ocasió parlem de la invasió d'unes criatures extraterrestres que s'apropien de la ment humana.
L'HOME QUE VA CONFONDRE LA SEVA DONA AMB UN BARRET OLIVER SACKS EDICIONS PROA Sacks ens presenta una colla de personatges rars: un home que camina inclinat i es fa fer unes ulleres amb un nivell de bombolla per poder mantenir-se recte, una dona que no té cap sentit del propi cos i que acaba caient desplomada, un prestigiós músic que té agnòsia visual i arriba a confondre la seva dona amb un barret, etc.
V ICENÇ VlLLATORO EDl Cl ONS 62
Ramon Cardona és un vocalista que canta tangos i boleros als envelats i a les festes majors. Però no sempre ha estat així. Vint anys enrere, abans de la guerra, som iava que tot seria una altra cosa: un . futur fe li ç e n un món fe li ç. La guerra el va fer marxar de Terrassa, la seva ci utat. T també el va allunyar de la Bruna. Ella es va quedar i va patir. Durant vint anys ha fet tot el que ha pogut per oblidar moltes coses. Ara és casada i no ha vist mai més en Ramon.
STEPHEN KING ED. PLAZA I jANÉS
...
--------------~~~~~~------------------------------------------------------
DESTRANGIS
WAKE UP AND SMELL THECOFFEE
HERO
INVlNC/BLE
ESTOPA
ENRIQUE IGLESIAS
MICHAEL JACKSON
2001
THE CRANBERRIES
2001
2001
Aquest és l'esperadíssim segon treball del gennans de Cornellà, que en un temps rècord s'han convertit en el duet JJ.lés famós de tot l'Estat. Poc s'esperaven tots dos, quan treballaven en una fàbrica de Seat, que vendrien tants exemplars del seu primer disc i que les seves lletres serien corejades arreu on punxessin les cançons.
2001
Cinquè àlbum d'un dels cantants llatinoamericans que més llistes de supervendes encapçala arreu del món. Enrique Iglesias, aquesta vegada, presenta un àlbum amb cançons pl~nes de ritme, però ara la majoria són cantades en anglès.
L'exrei del pop ha editat un nou cd amb cançons completament noves per primera vegada des del 1991. La resta d'aparicions havien estat recopllacions i reedicions. Jackson ha apostat fort, aquesta vegada, i mostra d'això és que la producció d'aquest àlbum, Invtctble, li ha costat 4.000 milions de pessetes.
1he Cranberries ha tornat amb força després de la interrupció de dos anys després de la sortida del seu tercer àlbum, Salvation. Amb Bury Hatchet va quedar demostrat que havien recuperat la nonna1itat, i ara ho confinnen amb un nou treball.
· leure i Cultura CULTURA POPULAR
ESPORTS FUTBOL
UN NADAL PER NO PARAR A CASA
SALA
Del 24 de desembre al 4 de gener VlI Torneig de Ftllbol Sala Infamll A l'Espoltiu Claror i al Poliespottiu Mu-
nicipal agrada Família Més infonnaci6 a la pàgina 32
Vénen de lluny, de molt lluny, de països exòtics i miste ri osos, cà lids i llun ya ns. Arri ben amb els seus camells i les seves corones, després d'haver fet un llarg viatge per terres molt diverses. La cavalcada de Reis és, sens dubte, un dels actes més importants que pod rem veure a la ciutat de Barcelona durant les festes de Nadal. Se rà, co m cada any, la nit del dia 5 de gener a partir de les vuit del vespre. Les fires, que no falten
A banda, per més temps, podre m gaudir de dife re nts fires a punts diversos de la ciutat. Un a de les q ue té un a tradició més llarga és la fira de Santa Llúcia als voltants de la Catedral. Començarà el dia 1 de desembre i romandrà obe rta fins al dia 22. Una altra d'aquestes fires és la de la pl aça de la Sagrada Fam ília. La d ata d' inici és el 5 de desembre
BÀSQUET 27 I 28 de desembre VIII Torneig de Bàsquet de Nadal, en categoria infa nul A l'Esportiu Claror Més infonnaci6 a la pàgin:t 33
27 de desembre Torneig de l'Escola de Bàsquet Amb jugadors de l'Espottiu Claror i el
Poliesportiu Sagrada Faml1ia Més info nnaci6 a la pàgina 33
i la de finalització, el dia 23 de l mateix mes. Benvingut 2002
Ja ha passat no e ns n' he m adonat. L'A ny No u ja és aquí. Com és trad ició, e l Ca p d'An y se ce le bra una vegada més a la ciutat de Barce lona a mb ofe rtes de to ta me na: d es d e macrofestes fin s a petits espectacl es qu e s'e ri ge ixe n com a alte rn ativa per a men-
jar-se el raïm . Un ritua l repetit cada 31 de desem bre qu e omple els carre rs de gent, d' homes i dones que vo le n viure en primera pe rso na les pr im eres ho res d e l'a ny. Un a ny més, la pl aça de Catalunya se rà l'indret de la ciutat on pod rem ballar me ntre admire m e ls focs d'a rti fic i qu e te nye ixe n de colors el ce l de la ciutat aq uí i all à, co m una gran mani festació de joia, d'a legri a.
f ". .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .
NATACiÓ 13 de gener T rofe u Terrassa d'Estils Club Nataci6 Terrassa
25 de desembre Travessa de Nadal
Port de Ba rcelona Més infonnaci6 a la pàgina 32
ESCACS Del 1 al 31 de desembre Trofeu Ciutat de Barcelona d'Escacs Organitzat per la Federaci6 Catal:tna
d'Escacs. Més informaci6: www.fcde.net
CINEMA
jUANA LA LOCA
AMELlE
NI UNA PALABRA
DIR.: VICENTE ARANDA
DI R: JEAN PIERRE JEU NET
DIR. GARY FLEDER
Història d'amor ambientada en el segle XVI que Aranda enfoca des del seu peculiar punt de vista. Protagonitzat per Pilar López de Aya la, és un d e l s títols més ardscats de la filmografia d e l director, que per primera vegada s'enfronta a un flim d'època b asat en un personatge històric.
Amelie (Audrey Tautou) és una persona que s 'ha creat la se va pròpia vida. Nascuda en un entorn hostil a la felicitat, ha suplert la manca d 'amor i de diners amb una imaglnació que converteix la seva existència e n una faula. Ella fa de fada i mira de facilitar la vida dels altres.
Tres eixos narratius qu e des prés es connecten composen aquesta història. El primer parla d 'un p siquiatre a qui segresten la filla; el segon, del líder d'una banda de lladres, i el te rcer, de la Investigació del cas. Michael Douglas n 'és el protagonista.
EL SEÑOR DE LOSANlLLOs. LA COMUNlDAD DELAN/LLO DIR .: PETER JACKSON Prime r flim de la triologia que Jackson ha preparat sobre el famós món imaginari de l'escriptor J .R. Tolkie n . Elprimeriliurame nt, que s 'estre na aquest Nada l, explica l'origen dels dinou anells que concedie n pode rs es p ecials a aquells que els aconseguie n porta r.
]Lleure i
_______________________~__________
<=w==nua ~.~
NEW ART Barcelona 2001 és una fira de galeri es d'art co ntemp o rani en la qual arti stes, galeristes, co l-lecc ionistes, críti cs i públic en general podran . intercanviar inqu ietuds, comprar, vendre i reflexionar sobre l'art contemporani. Torn a després de l'èxit de participació i de públic aconseguit en la ci nquena ed ició del 2000, i es reafirma amb periodicitat anual per engrescar els futurs col·leccionistes i el públic en gen@ral, per ta l que segueixin les noves tendències de l'art co ntempo rani. Hotel Barceló Sants, del 13 al 16 de desembre 'Barcelona, mosaic de cultures'. Organitzada pel Museu Etnològic, aq uesta mos~~ pretén ense nyar com la ciutat s'ha construït sempre amb la\ participació de col·lectius socials vin. guts d'altres espais geogràfics i culturals. Barcelona és també un espa i de relació entre cu ltures, on es construeix conjuntament el teixit social de futur. La inauguració de l'exposici ó serà el proper 22 de desembre, a les dotze, i hi haurà actuacions musicals. Restarà obe rta, fins al mes de març, al Convent dels Àngels.
SIMPOSI SOBRE L'OBRA DE MONTSERRAT ROIG FACULTAT DE LLETRES UNNERSITAT BARCELONA GENER Simposi organitzat per la Universitat de Barcelona amb motiu del desè aniversari de la mort de l'escriptora Montserrat Roig.
CONFERÈNCIA SOBRE PillG I CADAFALCH MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA 11 DE DESEMBRE · 17.30h El MNAC organitza aquesta conferència amb els següents temes: 'El Josep Puig i Cadafalch que vaig conèixer', a càrrec de Frederic Pau Verrié, i 'Tres historiadors i els orígens de la col ·lecció d' art romànic del MNAC: Josep Puig i Cadafalch, Josep Pijoan i Joaquim Folch i Torres ' a càrrec d'Andrea A. Garcia i Eduard Carbonell.
MALALTIES NEUROLÒGIQUES BIBLIOTECA POPULAR D'HORTA
, ESCI;NA La dama enamorada Fins al proper 30 de desembre, el Teatre Nac ional de Catalunya (Sala Petita) ofereix La dama enamorada, una història creada per Joan Puig i Ferrete'r el 1908.
18 DE DESEMBRE · 19h
aqu esta ocasió, el muntatge ha estat dirigit per Rafel Duran. Carme Elías n'és la protagonista, i hi act ua , acompanyada d'un repartiment exce l·lent , co m ara Lurdes Barba, Pepo Blasco o Montse Esteve. Durant.el Nadal, el TNC també ofereix Fa mi Re, un espectacle dirigit per Tortell Poltrona i Josep Maria Perea ad reçat als més petits. En aquesta ocasió, la música és la protagonista.
L'Associació Catalana d'Esclerosi Múltiple ofereix la conferència 'Malalties neurològiques i resposta social' dins de la campanya l'Aventura de llegir.
bàcia. Parl em del muntatge
Bi: dos móns, dues mirades , que restarà en escena fins al proper dia 6 de gener. El Lliure, atapeït El Lliure de Gràcia ens ofereix un a programació
Bi, dels Comediants
molt bona durant aquests m esos de Nadal . Fins al
L'obra, que en el seu mo-
Paral·l elament, el Mercat deies Flors ens ofereix
gener, ens propos a que coneguem Unes polaroids
ment va suposar un decidit intent de renovació dramà-
una trobada festiva entre Orient i Occident. Come-
explícites, de M ark Ravenhill,
tica, presenta -en paraules del mateix autor- ili 'amor de
diants es fa acompanyar per
un muntatge que intercalarà funcions amb els tradicionals
un dels aspectes eterns i
la Companyia Acrobàtica de la Xina per fusionar tècniques de músi ca, dansa,
pallasos de Nadal. D'altra banda, . a la sala Fabià Puigserver podrem veure
dolorosos de l'amor " . En
clown, circ, plàstica i acro-
L'adéu de Lucrècia Borja.
la matrona a l'adolescent,
ARQUEO És una revista cultural especialitzada en l' antiguitat i en la recuperació de monuments històrics. Arqueo està adreçada al públic en genera! i no sols als estudiosos de l'arqueologia. Presenta l'actualitat del passat, explica l'estat de les investigacions arqueològiques i para especial atenció al patrimoni espanyol. Es publica cada dos mesos i costa 750 pessetes.
_ _ _ _ _ _ __ __ _ _ __ _ _ Lleure i Cultura PASSATEMPS
CONCURS
PARTICIPA-HI I GUANYA!
SOPA DE LLETRES Troba el nom de 8 selecionadors nacionals
Un magnífic "pack Claror" format per motxilla, samarreta, ronyonera i gorra
A S E L V I
O E L L E R V
P O I
A E A R O A G
L
El concurs del passat número el va guanyar . ..
L OM N R T M Y O
I
S A S R E G Z T N H T R S M L S A U G e B I E L sl A R A L A
LLORENÇ E STEVE
I
ABONAT DE L'ESPORTIU CLA ROR
U L LM I
A S O LM
I
e
r--- ------------ --- -----¡ Nom
di
Adreço
Telèfon
Ciutat
Edat
I I
Cognoms
-------------------------
N O S S
I
R E A
M A T U R A ,N A U
Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a Revista Tot Claror (Sardenya, 335, baixos, 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim o Nou Can Caralleu .
~
O N U R
e v
----------------------
TEST
Demostra la teva cultura esportiva 1.
Què penses de la revista Tot Claror?
2.
1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?
3.
2. I què t'ha agradat menys? 4.
3. Quina secció t'agrada més? 5.
4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?
e
Com s'a nomena l' e ntre nador de Pau Gasol als Me mphis Grizzlies? En quin equip juga l'exespanyo lista Poch e ttino ? Quin tennista ha guanyat el darre r torne ig d'Stuugart? Quin ciclista ha estat el primer català e n g ua nyar l'esca lad a a Montjuïc ? Quina gimnasta ha aconseguit cinc medalles d'or e n el darrer mundial de gimnàstica rítmica de Madrid ?
5. Què creus que li falta, a la revista? .Ut\~\lqt!)f uU!l V (ç 'zanSJJpoM Ul!nbuor (p ' SUU H ,(Ullll0.L ([ ' lI! U lll.I ~D lll!llS S!JUd (z ';)M01 ,\QUP!S ( I :St)lsodsaN
6. Globalment, quina nota posaries a la revista, entre 1'1 i el lO? L __________________ _
____
~
.- .............................. .
•• NSTALACIONES
DEPORTIVAS
esquaix' racquetball . sou-ball' paddle-tennis . saunes' banys de vapor' solariums UVA· banyeres spa (hidroteràpia) . material esportiu . fitness . aparatologia cardiovascular' cobertes telescòpiques· carpes i pèrgoles· complements
• •
•..
X
80 OPtas .
~
CI del Prat, 24 Tel: 93 871 43 54 I 93 843 24 25 Fax 93 871 85 91 08480 L'Ametlla del Vallès (Barcelona)
Aquesta ofertà només és vàlida fins el 29 de febrer de 2002 al teu Restaurant McDonald's Sagrada Família presentant . aquest cupó en el moment de fer la teva comanda.
Guia de Serveis i Compres ~
ADVOCATS
6J FERRETERIA
LOTERIA
"DIAZ"
GARCiA - JIMÉNEZ
EDIFESA- COFAC
• DretcivÏl • Separacions - Divorcis • Accidents • Comiats • Invalidesa Còrsega, 528 esc. esq. 1r 3a 08025 Barcelona Tel. 93 347 93 77 - Fax 93 347 99 39
• Ferreteria professional i parament Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49
Adm6n. Loteria , 122
FERRETERIA PABLOS-COFAC Sempre al servei del barri Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56 o o
li ALIMENTACIO PASTISSERIA FUSTER • Per Nadal, especialitats en torrons artesanals i obsequis amb personalitat. Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 SS 49 . 93 456 SS 29
Concertar hora - Tel. 609 80 83 35
CAFÈ CRYKET BAR Assortiment de tape.s Ambient agradable Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01 o o
BAR RESTAURANT LA PEDRETA Dinars i sopars casolans També aquí ambient agradable Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21
o
• Hacernos equipaciones para clubs y colegios. '. Fabricación propia • S udaderas-B atas-Chandals-PolosCanguros .. . • Serigrafia-Bordados-Transfer Casals y Cuberó, 216 . 08031 BCN Tel. Fax 9335050 16
15 %
Lloguer, venda i reparació Bicicletes de la i 2a mà, accessoris Marítim:sota P.Marítim.Tel. 932219778 Clot:S!. Joan de Malta, I Tel. 933077475 o o
• Entrepans, tapes i vins gallecs Rosselló,411 Tel. 93 458 63 85
JOIERIA
Venta, actuaHzaci6n y reparaci6n de ordenadores. Ordenadores portatiles mM, Acer,Compaq,Toshiba. Estudiantes/ Profesores: • Windows 98-ME 10.318 Plas • Office 2000 Premiuill 15.995 Ptas Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 - 08025 Barcelona
INTERNET
ALMOR
10 %
Taller propi Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família o o
Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona
SALUT
CENTRE
INFORMATICA
CLARÍNIA Psicologia· Psiquiatria· Psicoanàlisi Nens, adolescents i adults
CI Pare Claret, 79, tr la Tel. 93 347 84 92 , i Mòbil 636 53 77 36
ACUPUNTURA HOMEOPATIA Consultas y tratamientos Masajes terapéuticos. Shiatsu. Fitoterapia o Horas conveni das Córcega, 462 pral. 3a . 08025 BCN Tel. 93 207 37 83 . Movíl 619 36 62 30 o
o
Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente ... ;) 24PCs -19" -ADSL512kSomosL33T Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)
LA YAYA AMELlA • La cuina del bacallà Sardenya,364 Tel. 93 456 45 73
GIRBAU REGALS • Mil detalls per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família Còrsega, 511. Rosselló, 396
~ AM
o
BAR RIBEIRA
I11III REGALS lII.I
INFORMATICA
o
'1
Tot en roba interior per a home i dona. Especialistes en talles grans Muntanya, 49 . Tel.: 93 436 47 94 08026 Barcelona o
E5paRTS
BICICLOT • Realce su bel1eza asistiendo a una clase de maquiIlaje.Le fascinaran los resultados. • Presentando este anuncio regalo de una liPlpieza de cutis. • Primera marca de cosmética internacional.
LLENCERIA
XANA MODA íNTIMA
BELLESA
BELLEZA E IMAGEN
[iJ [i] !li] . ~ . ~.
• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva • Es fan reserves de la Grossa de ' Nadal i Reis CastiJlejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19
~
ESPORTS
XARCUTERIA NEBOT o La millor qualitat al millor preu Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59
(::}l;!
f
• Mobiliari i decoració o Som professionals: tenim una solució per a cada espaj. Rosselló, 412 • Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25
FARMÀCIA BENEDICTO • Homeopatia • Dermofarmàcia • Dietètica Rosselló, 437 (entre Marina i Lepant) 08025 Barcelona Tel. 93 436 75 18
FARMÀCIA BRICIO
FERZAM, S.A.
ANTISOLARS CASC S.L. SCREEN
• Climatització industrial i domèstica • Instal·lacions especials (ho pitalàrie i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial
• Cort.inas exterior/interior • Toldos • Paneles conedores • Opacos-Venecianas • MotOlizados-Automatismos Eduard Toda, 64 sIs 4" ·08031· BCN Tel. 93 428 12 43 Fax 93 428 69 25
De 9 a 22 hores Tots els dies de l'any
Sardenya,334 Tel. 93 436 77 34
Sant Quintí, 29 08026 Barcelona Tel. 93 456 78 07 - Fax 93 347 11 79
I
ATG CONSTRUCCIONS, S.C.P.
INSTITUTS 11--11 ODONTOLÒGICS d'_ ASSOCIATS
_.t.:: __...
Calàbria, 251 . Tel. 9343945 00 Diputació, 238 bxs· Tel.93 342 64 00
• Remodelació de piscines a normativa vigent. • Treball paleta • Instal-lacions esportives
• Molt a prop teu Sardenya,319,baixos Tel. 93 457 04 53
Eduard Gibert, 8, 1r. 08940 Cornellà (Barcelona) Tel. i Fax. 93 474 44 81
• Ben a prop teu
QUIROMASAJISTA DIPLOMADO
Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 Tel.lFax 93 217 03 64
I.----------------------------~
•r Consulta naturòpata. Reflexologia
I
• Serveis finques urbanes i industrials . • Consergeria. Neteges. Manteniment. Nàpols, 268· Tel.lFax 932073074 Tel. 93 531 68 73
podal. QUlromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40
ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA·FORTUNY
CONSTRUCCIONES FRANCISCO PALMA
• Especialistes en plantilles • Cotilles a mida, fèrules • Genu-valgo • Pròtesis mamàries • Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguritat Social Provença, 506 (xamfrà CastiUejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88
• Construcciones • Reformas • Patología del hormigón Lleida,13 1° 1a Sant Boi Llob. 08830 BCN Tel. y Fax. 93 654 57 97
PSICOLOGIA CLíNICA
~
SATA Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris
08520 - Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 Fax 93 846 52 11
BCM, S.L.
.--------------------~,
• Bancos y estanterías de plastico • Suelos, carros y elementos de vestuario. Raimón Casellas, 154 08205 Sabadell Tel. 93 71118 62 - Fax 93 711 56 60 E-mail: logirac@jet.es
C/Holanda,41 Polígon Industrial Pla de Llerona
MYSORE
MONTSE VALLS: Psic6loga esp.en depresiones y problemas sexuales. IUAN GENOVES: hipn6logo especialista en fobias y estrés. Tel. 93 457 93 73 www.montsevalls.com email: info@montsevalls.com
Rac
Slstemas apllcados del plastlco,S.L.
• Tractament d'aigües i piscines. • Pressupostos sense compromis.
MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC
____________________________~.'
~
) B.E.H.Q.
• 20 años de experiencia ·Espec.en dolorese espalcla . Tardes de 16 a 20 horas. IUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Familia. Tel. 93 457 93 73 (horas convenidas)
Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en general. Sardenya, 388 • Tel. 93 456 76 30
' .Logi
LEJIAS PONS Tanger, 35 - 08016 Barcelona .
I
Tel. 93 300 42 58 Fax 93 485 26 09
,----------------------
Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres
SATAGUA Tratamiento de aguas • Instalaciones industriales • Piscinas descalcificación • Desmineralización • Esterilización Pasaje Porta,29 08016 Barcelona Tel. 93 340 42 54 Fax 93 352 15 59
D1 i~~4l.]:I" SPEAK DIGITAL • • • • •
Telefonia mòbil Telefonia fixa Telefonia lliure Accessoris Canal +, Canal Satélite Digital i Quiero Sardenya, 342 08025 Barcelona Tel. 93 456 59 33
CENTRES ASSISTENCIALS:
Asepeyo.
BARCELONA-HORTA
Un bon número de Serveis.
Manigua, 13-15 Tel. 93 243 59 10 Fax 93 408 37 61
er
CONTINGÈNCIES LABORALS. o o
o o o o
Assistència Sanitària. Rehabilitació i Readaptació. Prestacions Econòmiques. Assistència Social. Medicina Preventiva. Seguretat i Higiene.
BARCELONA-BRUC Gran Via de les Corts Catalanes, 645 Tel. 93 342 93 40 Fax 93 302 26 86
BARCELONA-SANTS Avgda. de Roma, 12 Tel. 93 226 15 85 Fax 93 2269457
I. T. EN CONTINGÈNCIES COMUNES. o o o
o
Q
Servei Integral. Seguiment dels processos Mèdics . Prestacions Econòmiques. Informació i Assessorament.
SERVEI DE PREVENCIÓ. o o
o o
Seguretat en el Treball. Higiene Industrial. Ergonomia i Psicosociologia Aplicada. Medicina del Treball.
BARCELONA-ANGLÍ Angli,38-40 Tel. 93 204 18 00 Fax 93 204 64 50
h.. STAL·LACIONS
FUNDACiÓ CLAROR
ACTIVITATS DE NADAL , PER ALS MES JOVES Els Poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim preparen els programes de lleure per a les vacances de Nadal
Esplai, Stage o Campus: opcions per aprofitar molt bé el Nadal
Durant els períodes de les vacances escolars, els poliesportius gestionats per la Fundació Claro r orga nitzen activitats per tal que els més joves dediquin una part del dia a aprendre i divertir-se, sota la supervisió de monitors especialitzats en activitats de ll eure. Enguany, a l'oferta dels poliesportius Claror i Sagrada Família, s'hi afegeix la del Marítim.
Els trets comuns En tots tres casos, l'activitat comprè n un únic torn de set dies: 24, 27, 28 i 31 de desembre i 2, 3 i 4 de gener. Pel que fa als horaris, es
'I
pot triar entre dues opcions: horari de matí (de 9 a 13.30 hores) o tot el dia (de 9 a 17 hores, dinar inclòs). L'Esportiu Cla ror també ofereix l'horari de matí i dinar (de 9 a 15 hores). Per als més matiners, hi ha un servei de guarderia gratuït de 8 a 9 del matí.
Aquesta activitat combina la pràctica esportiva (bàdminton, beisbol, futbol sala o escalada) amb d'altres com les
Esplai a l'Esportiu Claror L'Esplai es basa en els tall ers i les activitats aquàtiques, recreatives i esportives. S'adreça a nens i nenes nascuts entre 1988 i 1997, dividits en 4 grups d'edats: petits (1996 i 1997), mitjans 1 (1994 i 1995), mitjans 2 (1992 i 1993) i grans (del 1988 al 1991).
Stage al Sagrada Família L'5tage s'adreça a nois i noies nascuts entre 1988 i 1993, i també es formaran grups segons l' edat: grans (del 1988 al 1990) i mitjans (del 1991 al 1993).
sortides, els tallers, els jocs trad icionals i els de taula.
L'estrena del Marítim En el seu primer Nadal, el Poliesportiu Marítim organitza el Ca mpu s de Nadal per a nois i noies entre 8 i 14 anys. Els grups d'edat, en aq uest cas, quedaran distribuïts en dos: un grup per als que tinguin entre 8 i 10 anys i un altre per als que estigui n entre 11 i 14 anys. El Campus combi na activitats a la platja, com el beisbol o el futbol, amb sortides per anar a patinar i excursions a Collserola i a Nou Can Caralleu, entre d'altres.
És OBLIGATORI DUR TOVALLOLA A LA SALA DE
FITNESS Tothom qui accedeixi a la sala de fitness i musculació haurà de portar, a partir de 1'1 de gener de 2002, una tovallola d'ús personal. Aquesta norma, que s'aplicarà a les quatre instal ·lacions de la Fundació, "pretèn mil/orar la higiene de la pràctica de l'activitat física a la sa la de fitness", segons Núria Borràs, Directora Tècnica de la Fundació. 'L'objectiu és que s'uti litzi la tovallola per no deixar suor a les màquines, de manera que estiguin sempre a punt per als altres usuaris. Aquesta mesura, fixada a Nou Can Caralleu i al Marítim des que es van inaugu rar, no ha generat cap problema, sinó ben el contrari: ha millorat el confort dels usuaris.
LES QUOTES S'INCREMENTEN UN 3,5% L'l DE GENER DE 2002 Els poliesportius Claror i Sagrada Famíli a incrementaran les tarifes d'abonament i els preus de les activitats dirigides a partir de 1'1 de gener de 2002. L'increment se rà d'un 3,5% de promig, d'aco rd amb l'augment de l'IPC, i
Esportiu Claror
també afectarà els preus de les inscripcions i d'algunes de les activitats dirigides exclu13.285 ptes.
9.035ptes.
Pol. Sgda. Fanu1ia
45,68 euro
Poliesportiu Marítim
45,68 euro
56,50 eur.
7.600ptes.
9.400 ptes.
15.075 ptes.
17.400 ptes.
115;39 euro
7.600ptes.
-
16.600 ptes.
73,02 euro
88,05 euro
-
12.150 ptes.
14.650 ptes.
19.200
sives per a abonats. El Po li espo rtiu M aríti m manti ndrà les quotes d'abonament i cursets amb què ha obert la instal·lació.
TOT CLAROR
31
FUNDACiÓ CLAROR FUTBOLSALA
ATLETISME
NOVA EDICiÓ DEL TORNEIG DE NADAL Durant el període de vancan ces escolars, els poliesportius Claror i Sagrada Família acolliran la setena edició del Torneig de Futbol Sala Infantil. S'hi poden inscriure tots els nois i noies, de 3r de Primària a 4t d'ESO, de les escoles CEIP Sagrada Família, CEIP Tabor i lES Secretari Coloma. També és obert als abonats de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Municipal Sagrada Família, encara que pertanyin a alguna altra escola. La competició es durà a terme, de 16 .00 a 19 .00 hores, els dies 24, 27 i 28 de desembre i els dies 2, 3 i 4 de gener de 2002. A l'Esportiu Claror jugaran els alumnes de Primària i al Sagrada Família els que cursen l'ESa.
MISCEL.LÀNIA
Per formalitzar les inscripcions (s'hi han d'inscriure tots els integrants de l'equip), cal omplir la butlleta que s'adjunta en el tríptic informatiu i lliurar-la a la recepció de la instal ·lació on correspongui jugar els partits. El període per lliurar la butlleta d'inscripció és del 26 de novembre al 1 7 de desembre . Pel que fa al calendari de competició, es podrà recollir el 20 i el 21 de desembre. Hi haurà entrada lliure per veure els partits.
LA MillA SAGRADA FAMíliA, El21 D-ABRll La divuitena edició de la Milla Sagrada Família ja té data : diumenge 21 d'abril. Així ho va decidir la comissió formada per la Fundé\ció Claror, el districte de l'Eixample i el departament de Via Pública de l'Ajuntament de Barcelona. La Milla Sagrada Família és la degana de les curses que tenen lloc a Barcelona en aquesta distància (1.609 metres). La Milla discorre per un circuit urbà comprès pels carrers Rosselló, Cartagena i Mallorca, amb meta davant del Temple de la Sagrada Família.
Gran Premi Gaudí? Coincidint amb el fet que el 2002 és l'Any Internacional Gaudí, la Fundació
Claror s'ha plantejat la possibilitat d'incorporar algunes novetats de cara a la propera edició. S'estan estudiant diverses possibilitats per tal de potenciar la prova, com la presència d'alguns corredors d'elit. En aquest sentit, podem recordar que a les sis primeres edicions de la Milla els va concedir el Gran Premi Gaudí a les categories sènior.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. '. . . . ELS AMICS DE LA
COMPETICIONS
TOT CLAROR JA
BICI CULMINEN EL
MÀSTERS DE
FA
2001
NATACiÓ
EXEMPLARS
SAGRADA FAMíLIA
La secció de ciclistes del Claror ja ha definit destins nous per a les properes cites dels diumenges.
Els propers campionats de màsters són el Trofeu de Terrassa Estils, el 13 de gener, i
Amb l'obertura del Poliesportiu Marítim, la revista Tot Claror va incrementar, al
collida la nova Junta de l'Associació de Mares i Pares
el VIII Campionat d'Espanya Open d'Hivern, que s'orga-
mes de setembre, el tiratge i la difusió. Amb motiu
Montgat i Tiana.
nitzarà a Mijas (Màlaga) els dies 25, 26 i 27 de gener. D'altra banda, la secció
de la publicació del núme, ro 31, el tiratge va passar de 13.000 a 17.000 exem-
temps fixat pels estatuts, el fet que dimitís va avançar
En la següent, del 16 de desembre, es desplaçaran
de màsters de la Fundació Claror us anima a participar
plars. Tot Claror es distribueix gratuïtament (una revis-
aquestes eleccions. En l'assemblea celebra-
fins al Delta del L1obreg~lt, i el 13 de gener es quedaran a Barcelona per fer una vol-
en la Travessa de Nadal que cada 25 de desembre té
ta per llar) als abonats dels
da posteriorment van ser aprovats tots els membres escollits. Ara, el nou President de l'AMPA del cen-
La sortida programada per al 25 de novembre recorrer~ les platges de Badalona,
ta pels carrils bici de la ciutat. Totes tres sortides són recomanables per al grup A, el de menys intensitat.
32
TOT CLAROR
17.000
lloc al Port de Barcelona. Les inscripcions s'han de
poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim, i als Socis Benefactors de la Fun-
formalitzar al Club Natació Barcelona abans del 20 de
dació, a més d'un miler d'entitats i empreses cata-
desembre.
lanes.
ELECCIONS A LlAMPA DEL CEIP
El 4 d'octubre va ser es-
d'alumnes del CEIP Sagrada Família. Encara que la Junta anterior no havia exhaurit el
tre escolar és en Pere Batet, en substitució d'Ana Frago.
FUNDACiÓ CLAROR .
SECCIONS
VUITÈ TORNEIG DE BÀSQUET DE NADAL, AMB ELS MILLORS INFANTILS L'Esportiu Claror tornarà a aplegar, el 27 i 28 de desembre, els infantils de l'Estudiantes, Pamesa València i Joventut. entre di altres El Torneig de Bàsquet de Nadal en categoria infantil ja té data per a la vuitena edició. Els dies 27 i 28 de desembre, 16 equips es re trobaran a les pistes de l'Esportiu Claror per tornar a convertir el Torneig en el millor que s'organitza, en aquesta categoria, en l'àmbit estatal. Com en els darrers anys, el Torneig s'articula en quatre trofeus, els corresponents a les quatre categories: preinfantil (feme ní i masculí) i infanti l (masculí i fe mení).
Els millors equips Si considerem els equips que ja ha n co nf irmat la seva assistència, el Torneig serà en tots q uatre grups u n plat fort. Els i nfallti ls mascu l ins compartiran quad rant amb 1\
els mateixos eq uips que en l'ed ició passada: els tres fi lials de clubs d'ACB Joventut de Badalona, el Pamesa València i l'Adecco Estudiantes. Per l'experiència de l'any passat, podem assegu rar que oferiran un espectacle únic en el món del bàsq uet in-
i
fantil. En categoria fe meni na, destaca la presència de dos clubs de la Divisió d'Honor Femenina, el CE Universitari i el Santa Rosa de Lima.
Organitza:
CALENDARI
B\RTlI'
09.00 10.30 12.00 13.30 15.30 17.00 18.30 20.00
Grup Barna"~UE Claret Safa-Claror/Tecla Sala" Safa-Claror/ CB Betsaida" St. Josep Badalona"/ Siemens Cornellà" Sta. Rosa Lima Horta B"/ Tecla Sala" Safa-Claror/ CB Universitari B Safa-Claror/ Adecco Estudiantes Joventut Badalona/ Pamesa València
Preinfantil femení Preinfantil femení Preinfantil masculí Preinfantil masculí Infantil femení Infantil femení Infantil masculí Infantil masculí
28 DE DESEMBRE HORA
CATEGORIA
B\RTlI'
09.00 10.30 12.00 13.30 15.30 17.00 18.30 20.00
Preinfantil femení Preinfantll masculí Infantil femení Infantil femení Preinfantil femení Infantil masculí Infantil masculí Preinfantil masculí
Tercer Tercer Firnal Tercer Final Tercer Final Final
ESPORT · SALUT · CULTURA · LLEURE
i quart lloc i quart lloc i quart lloc i quart lloc
• Pendent de conf1fffiaci6 en el moment del tancament de la revista
CELEBRA EL
25è
ANIVERSARI La secció de bàsquet SafaClaror va iniciar les seves activitats la temporada 197677. Això significa que, aquesta temporada, compleix 25 anys. I, per celebrar-ho com es mereix, la Comissió 25è Aniversari està preparant una sèrie d'activitats, algunes de les quals ja s'han concretat. Com a prèvia del Torneig de Nadal, els dies 17 i 18 de desembre tindrà ll oc al pavelló de l'Esportiu Claror el Clínic d'Entrenadors, organitzat conjuntament amb l'Associació Cata lana d'Entrenadors de Bàsquet. La instal·lació també acolli rà una exposició sobre la secció Safra-Claror. La primera part s' in augurarà coincidint amb el Clínic d'Entrenadors, i la sego na, la podrem veure a partir del mes de març. També per al mes de març es prepa rarà la "Bàsquetfarra", que mirarà d'aplegar el màxim nomb re de persones que hagin estat vi ncu lades a la secció al ll arg dels 25 anys. I, per tal de reforçar encara més els vincles,
Més aHicients
A més, el dia 27 es disputarà al Claror el Torn eig
El di j ous, q uan fina litzi cada partit, es farà el co ncurs de ti rs lliures entre dos ju gado rs de cada equip. Com en les darreres edicions, es co mptarà el número d'e nce rts co nsecut ius i,
de l'Esco la de Bàsq uet, en què participaran nois i noies (e ntre 8 i 11 anys) de
s'o rganitzarà un torneig entre exjugadors de la secció i jugadors actuals. Aquestes són per ara algunes de les iniciatives, de
l'Escola de Bàsq uet dels poliesport ius Claror i Sagrada Famíl ia i dels grups d'In iciació Esportiva de te rcer de Pri mària de l'escola Sagra-
les quals us ani rem in forma nt. D e mo ment, però, tot indica que l'any 2002 se rà una autè ntica festa de l'esport i, sobretot, del bàs-
da Fa míli a.
q uet.
en cas d'empat,
el resultat
es decidi rà el divendres.
Patrocinen:
WALL STREET INSTITU1E _
PARTITS
HORA CATEGORIA
~
,FUNDACiÓ CLAROR
DELS
SAFA-CLAROR
SCHOOL OF ENGLlSH
Col. laboren:
INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS
•.,
~
Gd. ..
A V U I ro
"} c'atxa"
~ ¡f' a
FUNDACiÓ CLAROR
MARíTIM
4.000
PERSONES GAUDEIXEN DE LA TALASSOTERÀPIA DEL MARíTIM El Poliesportiu Marítim va obrir les portes a mitjans d10ctubre com a primer centre de talassoteràpia de Catalunya. És la quarta instaHació gestionada per la Fundació Claror
El Poliesportiu Marítim és una realitat. Inaugurat el 29 de sete mbre, va obrir les seves portes a abonats i usuaris el 15 d'octubre . Des d'al es hores, més de 4.000 persones ja han gaudit d'aq uestes instal ·lacions. El Marítim , la quarta instal·lació gestionada per la Fundació Claror, s'ha convertit, a més, en el primer centre de talassoteràpia de Catalunya. I el fet no ha passat desapercebut gairebé per ningú. Les seves piscines amb aigua de mar, dotades d'efectes lúdico-terapèutics (contracorrents, impulsors d'aigua i aire, ~tc.) han estat objecte de reportatges periodístics als principals mitjans de comunicació del país, tant pel que fa a ràdio com a premsa i televisió. L'interès mediàtic ha reflectit l'admiració de les persones que ja han utilitzat la instal·lació. "És magnífica .
Bany Central, amb la cascada Niàgara i la piscina Talassa
Ara ja no caldrà agafar el cot-Piscina Natatio xe i fer centenars de quilòmetres per gaudir dels beneficis d'un balneari", deia la Rosa,
Piscina Atenea
Piscina Iglú
Piscina Oasi
Piscina Carib
Piscina Dofí
Sala d'acondicionament físic
Marbre càlid
Saunes i Bany de vapor
una de les primeres usuàries. "Hi vindré cada dia. Això és·el millor per combatre l'estrès diari", deia l'Anton i.
A banda de les vuit piscines, els usuaris també s'han mostrat molt satisfets de la resta de l'equipament: de la sala d'acondicionament físic, dels serveis de salut i de l'espai de platja, que permet gaudir de la Barceloneta amb tota comoditat.
34
TOT CLAROR
FUNDACiÓ CLAROR
MARíTIM
20%
LA FESTA
D'INAUGURACiÓ, EL
VA APLEGAR MÉS DE
29
1 .500
DE SETEMBRE, PERSONES
El Marítim va ser inaugurat oficialment amb una gran festa el dissabte 29 de setembre amb motiu de la diada de Sant Miquel, patró del barri de la Barceloneta. La festa va constar de diverses activitats. Durant tot el dia van organitzar-s'hi visites guiades, de manera que tothom qui va voler va poder veure les instal·lacions acabades. A la una del migdia, l'equipament va ser oficialment inaugurat pel Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Casas, acompanyat del Regidor d'Esports, Albert Batlle, la Regidora de Ciutat Vella, Katty Carreras-Moysi i la Presidenta de la Fundació Claror, Joana Céspedes. L'assistència de públic va ser notable i es va superar la xifra de 1.500 persones al llarg de tota la jornada. A les fotos podem observar alguns moments dels aetes: les visites guiades, els parlaments, la benvinguda als regidors, els descobridors de la placa commemorativa (Xavier Casas i Joan Itxaso) i l'animació musical. La festa va acabar amb un piscolabis popular.
DE DESCOMPTE ALS SOCIS DE LA FUNDACiÓ
Els socis de la Fundació Claror i els abonats dels poliesportius Claror, Sagrada Família i Nou Can Cara lleu gaudeixen d'un 20% de descompte sobre els preus dels diferents abonaments i serveis del Marítim. Per exemple, una entrada puntual, que té per al públic un preu de 1.900 pessetes (1-1,42 euros) els dies laborables i de 2.300 pessetes (13,82 euros) els dissabtes i festius, tindrà un cost de 1.520 pessetes (9,14 euros) i 1.840 (11,06 euros), respectivament, per als abonats de qualsevol instal·lació gestionada per la Fundació Claror. Per aprofitar aquests descomptes caldrà presentar el carnet d'abonat.
INICIATS ELS CURSETS DE NATACiÓ I
AMPLI VENTALL DE SERVEIS DE SALUT
LES ACTIVITATS DIRIGIDES
PER SATISFER ELS MÉS EXIGENTS
Ja s'han posat en marxa alguns dels cursets de natació i de les activitats dirigides per tècnics i monitors especialitzats que ofereix el Marítim. Es practiquen en grup, en unes hores predeterminades, i un, dos o tres cops per setmana, segons els casos. S'ha preparat una gran varietat de cursets, amb diferents franges horàries. Quant a activitats aquàtiques, hi ha cursets de natació per a totes les edats, des de nadons fins a gent gran, i de tots els nivells: iniciació, manteniment i perfeccionament. D'activitats no aquàtiques, també se'n fan. Hi ha cursets d'aeròbic, gimnàstica, etc. Demaneu-ne més informació.
El Poliesportiu Marítim ofereix un ampli ventall de serveis de salut als seus abonats i a les persones que adquireixen una entrada puntual. A banda dels serveis bàsics (consulta i revisió mèdica), hi ha diferents serveis de massatge (quiromassatge, massatge sota dutxa, reflexoteràpia podal o drenatge limfàtic), serveis de tractament d'algues i de fangs i assessorament dietètic. Els serveis poden contractar-se individualment o bé adquirint uns abonaments de salut que ofereixen la possibilitat de contractar diversos serveis amb descomptes. Demaneu més informació a la instal·lació o a la web "claror.org".
TOT CLAROR
35
Nou
• FUNDACiÓ CLAROR
30.000 M 2
D1INSTAL·LACIÓ
A L1ABAST DE TOTHOM
CAN CARALLEU S'ESTUDIA LA INCORPORACiÓ DE SERVEIS DE SALUT A NCC
Nou Can Caralleu ofereix un 20% de descompte als abonats dels poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim Jugar un partit de futbol en un camp de gespa artificial, divertir-se amb el tennis, fer esca lada al rocòdrom cobert més gran de Barcelona, córrer per una pista d'atletisme ... Són només algunes de les activitats que es poden practicar a Nou Can Caralleu, unes modernes instal·lacions de 30.000 m 2 situades a la sortida 9 de la RonD'aquesta manera, han mida de Dalt, i que ofereixen rir a les seves respectives l'oportunitat de practicar instal ·lacior'ls. llorat considerablement la comunicació i els accessos esport al lloc més natural de Millora als accesos la ciutat. de la instal·lació amb la Ronda . El fet que la Fundació L'Ajuntament de Un dels atractius de Nou Claror en sigui una de les Can Carallel!J és la seva ubientitats gestores (juntament Barcelona ha acabat aquest amb el Centre Excursionisnovembre la remodelació cació, al costat del Parc de ta de Catalunya i la Univerdel carrer dels Esports, on l'Oreneta, a la falda de la sitat Ramon Llull) ofereix, a hi ha l'accés principal a Nou Serra de Collserola, que permet gaudir d'un entorn namés, altres avantatges als Can Caralleu. La conseabonats dels poliesportius qüència principal de les tural, respirar d'un aire pur i Claror, Sagrada Família i obres ha estat. l'obertura del gaudir d'unes vistes especvial fins a la Ronda de Dalt. Marítim: un 20% de destaculars de Barcelona. compte en ei preu dels abonaments, en el lloguer d'espais i en les entrades JOANA CÉSPEDES, NOVA puntuals. PRESIDENTA DE L1ASSOCIACIÓ Així, una entrada d'un dia (que permet l'ús lliure de la La Presidenta de la Fundació Claror, Joana Céspedes, major part de les instal·va assumir el passat 13 de juny la presidència de l'Assolacions durant tot un dia) . ciació d'Entitats per a la gestió de Nou Can Caralleu, en substitució d'Enric Corominas, president del Patronat C0sta només 680 pessetes de la Universitat Ramon Llull (URL). El canvi estava pre(4,09 euros), en comptes de vist als estatuts de l'Associació, que estableixen que cales 850 pessetes (5,11 dascuna de les entitats associades assumirà la presidèneuros) que costa al públic. cia per un període de dos anys, i de manera rotativa. Això permet que els aboEnric . Corominas ha fet una gran tasca durant els seus dos anys de presidència, els corresponents al naixenats dels poliesportius Clament de l'Associació i la remodelació i posada de marxa ror, Sagrada Família i Maríde Nou Can Caralleu. D'altra banda, Corominas va retim tinguin l'oportunitat de bre el 14 de novembre la Medalla diOr de la URL en complementar la seva pràcreconeixement a la seva tasca com a president de la tica d'esport i lleure amb universitat entre 1994 i 2001. serveis que no es poden ofe-
36
TOT CLAROR
Nou Can Caralleu està estudiant seriosament les possibilitats d'incorporar, durant l'any 2002, alguns serveis de salut a la instal·lació. En principi, l'estudi se centra a oferir serveis de consulta i revisió mèdica bàsica, primers auxilis, massatges i servei d'assessorament dietètic.
EL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA FA 125 ANYS
El Centre Excursionista de Catalunya celebra aquest any el 125è Aniversari de la seva fundació, l'any 1876. Des d'aquestes pàgines volem felicitar aquesta entitat, una de les més antigues de Catalunya, que des de l'any 1999 és sòcia de la Fund,ació Claror en l 'Associació d'Entitats per a la Gestió de Nou Can Caralleu. Si voleu més informació sobre els actes que el CEC ha preparat amb motiu de l'efemèride, : podeu consultar la seva web : www.cec-centre.org
ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. C/ Costa Brava, 3 - 08940 Cornellà - Tel. 93 475 08 00 - Fax 93 475 08 01
REHABILITACIÓN - INSTALACIÓN - MANTENIMIENTO Y CONSERVACIÓN REHABILlTACIÓN EDIFICIO ANTIGUO
l proceso de rehabilitación exige uno s amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.
E
COTA
.
AL TEU SERVEI A:
"C +ol
..J
Padilla, 308 i Provença, 455-457
i també a tots aquests punts:
www.cota.es
Permís de:
moto cotxe ., tràiler camlo autocar
Rocafort, 67-89
Tel.: 93.424.00.67
BARCELONA
Joan Güell, 153 ent A
Tel.: 93.330.32.50
BARCELONA
Cantàbria, 42 bis
Tel.: 93.305.23.23
BARCELONA
Ronda Sant Antoni, 102 ent 1a.
Tel.: 93.302.11.40
BARCELONA
Torrent de l'Olla, 157
Tel.: 93.218.01.86
BARCELONA
Carmen Amaya, 35-37
Tel.: 93.335.63.14
HOSPITALET DE LL.
Passeig Zona Franca, 142
Tel.: 93.332.81.62
BARCELONA
Gran de Sant Andreu, 450
Tel.: 93.345.52.99
BARCELONA
Pi i Margall, 24
Tel.: 93.658.92.34
VILADECANS
Rosas,11
Tel.: 93.437.23.71
HOSPITALET DE LL
Motors, sln (zona de pràctiques)
Tel.: 93.223.31.45
BARCELONA
• FUNDACiÓ CLAROR
1
07
PLATAFORMA
LA PLATAFORMA 0 17
CLAROR COL-LABORA
AMB ELS PETITS CAMPEROLS DE COSTA RICA Les aportacions dels Socis Benefactors es destinen a la promoció de l'agricultura biològica . . NADAL SOLIDARI
Laia Franco La Plataforma 0'7 Claror
A LA FUNDACiÓ CLAROR
està formada ja per 147 donants particulars provinents
_.,.,
una recaptació de 700.000 pessetes per a aquest any
2001. Aquest fons es desti-
- - 01 93043
na al finançament dels pro-
A part del finançament de l' Hogar La Recolección de Nicaragua i del Casal dels Infants del Raval , la Fundaci ó Claror ha decidit
objectiu l'e nfortiment dels
Limón, a Costa Rica.
tius Claror, Sagrada Família,
mercialización Organica. Per
Nou Can Caralleu i Marítim
una banda, els permet des-
unes urnes on dipositar tar-
envolupar-se ·com a campe-
getes de metro que encara
rols fent tallers de formació,
tinguin alguns viatges. Les tar-
comprant i distribuint els ma-
getes es lliuraran al Casal d'In-
terials a un cost menor i essent més competitius en el
Projecte arrelat al Comerç Just
multinacionals. D'altra banda,
solidàries, dissenyades de
El projecte treballa per
lita que no es faci un abús
millorar la capacitat d'orga-
dels recursos naturals que posi en perill l'ecosistema.
nització i l'enfortiment soci-
També es busca que les
forma 0'7 Claror, són diver-
petits productors de bananes
cooperatives de producció
ses les àrees socials i econò-
orgàniques a Costa Rica ,
siguin veritablement partici-
miques en les quals es vol in-
agrupats sota el nom d'Unión
patives.
Fundació Claror i responsable de l'àrea de solidaritat, "es-
les quals anirà destinat íntegrament als projectes que l'ONG Cooperacció gestiona a Centreamèrica. de la voluntat, per part de la
tén continuar amb el compro-
Montse Bastida, Patrona de la
manera desinteressada per Mariscal i Mayu, l'import de
Aquesta iniciativa parteix
cidi r des de l'entitat. Es pre-
Com apunta
D'altra banda, es posaran a
cultura orgànica, que possibi-
oeconòmic d'una unió de
del.:; projectes.
puguin facilitar el transport dels nens i nenes del Casal. la venda targetes de Nadal
Mantenint l'esperit que va
amb les entitats responsables
fants del Raval per tal que
enforteix el comerç de l'agri-
portar a la creació de la Plata-
mís, a mitjà i a llarg termini,
:r.=:..
Talamanqueña para la Co-
mercat davant de les grans
petits agricultors i ca mperols de la província de
uo
tes s'instal·laran als poliespor-
tem intentant treballar en diferents vessants, i és per això que hem cregut oportú donar suport a petites organitzacions camperoles, que són unes de les principals víctimes de l'actual procés de globalització".
atorgar. 500 .000 pessetes a un projecte que té com a
_-,--
passat, durant aquestes fes-
què està compromesa (que
Fundació).
._
Com es va fer el Nadal
jectes de solidaritat amb
milions del pressupost de la
__
lS"ar:l~
nefactors, cosa que suposa
se su men als més de tres
-_.
~~~~~~ . . ........ !!~~~ . .....
de l'esta ment de Socis Be-
El proper estiu, un grup de joves tindran l'oportunitat de participar en un camp de treball solidari, per a nens i nenes, en algun dels països d'Amèrica llatina en què la Fundació Claror col' labora. Per portar a terme aquest projecte, al llarg de tot el curs es realitzaran activitats diverses de recollida de material escolar, medecines, etc, així com actes de sensibilització i informació sobre la realitat social que aquests joves coneixeran.
Fundació, d'obrir noves vies de col·laboració amb altres entitats solidàries. Un altre exemple va ser la participació, el passat 23 de novembre, en el Dia de L'Havana a Barcelona.
DEFEN
La pressió de socis i col'laboradors, persones corrents, aconsegueix preservar la vida i la llibertat de moltes víctimes d'injustícies. Un 30% de les nostres accions urgents assoleixen el seu objectiu. Ajuda'ns a ser encara més eficaços. Associa'!.
Nom ____________________________________________________ Adreça __________________________________________________
",Amnistía . , Internacional Junts pels Drets Humans
Població ______ _ __ _ _ ep _________ Província _ _ __ _
Fernando VI, 8-1 0
. 28004 Madrid www.a-i.es
Anunci gentilesa de la Plataforma 0'7 Claror
FU~DACI6 CLAROR.
PROJECTE CULTURAL
EL 20 DE DESEMBRE, PRIMERA ACTUACiÓ CONJUNTA DE LES CORALS La Coral Infantil Claror debuta aquest Nadal amb el suport de rexperiència de la Coral d'Adults, que ja té un any
DIADA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMíLIA El proppassat 2 de desembre, els Castellers de la Sagrada Família van celebrar la seva diada, coincidint amb el primer aniversa ri . La jove colla castellera, formada per 120 membres, va aprofitar el dia per organitzar un dinar per als castellers i realitzar diverses activitats de lleure per
L.F. La Coral Claror i la Coral Infantil Claror han programat la seva primera actuació d'aquest nou curs per al proper dijous 20 de desembre, a les 21.30 hores. El concert, en el marc de les festes nadalenques, tindrà lloc a la Cripta de la Sagrada Família, i serà la primera actuació conjunta des de l' inici dels assajos per part del grup infantil.
Coral Infantil La Coral Infantil Claror, que assaja cada divendres a la tarda des del passat 5 d'octubre, està formada per 34 membres, entre els quals hi ha 10 nens i 24 nenes. L'èxit obtingut en les inscripcions també queda reflectit en l'heterogeneïtat d'edats dels joves cantaires, que oscil·len entre els 6 i els 12 anys. La Coral Infantil també és dirigida pel professor Josep Maria Mas, director
La Coral Claror consolida el grup D'altra banda, la Coral Claror, amb més de 60 cantaires, ja té un any de vida i ha evolucionat notablement des dels seus inicis. El seu director i dinamitzador, Josep Maria Mas, ha realitzat una gran tasca tenint en
d'integrants, el director considera que el grup està consolidat i que les places estan cobertes. En relació al disseny del programa musical per a aquest nou curs, totes dues corals han inclòs temes clàssics i peces més actuals. L'objecti u és, per un a banda, la motivació dels
compte que els nivells, quant a coneixements mu-
cantaires (amb preferències diverses) i, d'altra ban -
sicals i domini de la veu, al principi eren molt diversos. Per causa del nivell aconseguit i per l'e levat nombre
da, que el programa sigui atractiu per al públic de diferents edats i gustos que acudeix a les actuacions.
Fòrum Claror: okupes, nacionalisme i eutanàsia, els tres propers debats Amb la idea de mantenir l'objectiu de debatre temes de màxima actualitat, i després de l'èxit del primer trimestre, el Fòrum Claror ha programat els següents temes per als propers mesos:
• Dimarts, 22 de gener
Okupes: transgredir per sobreviure? • Dimarts, 19 de febrer:
Nacionalisme i dret d'autodeterminació?
de la d'adults, cosa que suposarà una molt bona rela-
• Dimarts, 12 de març:
ció musical entre les dues formacions . Augurem un gran èxit a la nova Coral
La Sala Claret (al carrer Sant Antoni Maria Claret, 47) continua acollint els debats, a les 19.3 0 hores. L'entrada és lliure.
Infantil Claror.
Eutanàsia: dret a morir lliurement
a la colla . Va ser una oportunitat de compartir entre els membres de la colla fora dels assajos i les actuacions.
Loteria dels castellers D 'altra banda, per tal de recaptar fons per finançar les seves activitats, la colla està venent loteria de Nadal, que podeu adquirir posant-vos-hi en contacte per telèfon : 670 44 7 713.
ELS 100 ANYS DE eESCOLA SGDA. FAMíLIA L'esco la Sagrada Família celebrarà el seu centenari durant el curs 2002-03. AI llarg d'aquests dotze mesos s'hi organitzaran activitats diverses, en les quals participaran pares, mares, mestres, alumnes i totes aquelles persones que han estat lligades a la història del centre. A partir de gener s'iniciarà una campanya de recolida de fotos, de docum ents i d'altres tipus de materials històrics de l'escola.
TOT CLAROR
39
_ F ets i gent
Una nova vida en solitari L'Institut d'Ensenya- per als laboratoris, les aules ment Secundari (I ES) d'informàtica, el menjador i els tallers, i en les tres planSecretari Coloma ha tes restants conviuen aules i començat el cursa les despatxos per als mestres. noves instal·lacions, que s'esperaven des Opinions per a tots els gustos de feia temps. Per fi, el nom de l'escola Però no tothom està concorrespon al del car- tent amb els canvis. "És una rer on es troba ubi- presó", diu la Meritxell, una cada. Han passat de noia de la classe de 31 alumnes del grup B de 4t d'ESQ. compartir les aules, Són els que estan més enels patis i també la fadats amb el canvi, perquè vorera amb els alum- l'any passat, quan feien ternes del col'legi Sagra- cer al SA-FA, podien sortir al carrer a les hores d'esbarda Família a disposar jo i ara s'han de quedar tand'un edifici de qua- cats al pati. En Lluís es queitre plantes per a ells xa perquè les finestres essols. Ara tenen més tan tancades amb clau: "No espai, però alguns som animals", remuga . "El millor és l'espai -raona alum'nes enyoren el l'Albert-, exceptuant-ne el .carrer Sardenya pati, que és molt petit. Però D.C. El número 25 del carrer Secretari Coloma fa olor de nou . Els alumnes d'aquest institut són uns privilegiats, perquè el dia de demà podran dir que ells van ser els qui van estrenar les aules, els pupitres, les pissarres o els armariets. El nou ce ntre té quatre pisos: el soterrani és
els vestidors són el pitjor de tot: s'inunden". El Xavi és dels més prudents: "No podem opinar gaire, perquè encara no està tot acabat". Entre les coses que encara tenen pendents, hi ha la instal ·lació del laboratori i la col·locació del parquet al gimnàs. Això últim, però, s'ha endarrerit per "problemes tècnics", segons el di-
URGÈNCIES Urgències mèdiques .............................................. 061 Ambulàncies Creu Roja ....................... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ............................................. O1O Bombers Generalitat ....................... " .... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat .............................................. 080 Bombers BCN comarques ...................................... 085 Mossos d'Esquadra ............................. 93 300-22-96 Policia ................................................................... 091 Guàrdia Urbana BON ............................................ 092 SERVEIS Inf.Metropolitana ....................................... .. ......... OI O Protecció Civil ..................................... 93 319-25-00 Accidents en carretera .......................... 93 352-61-61 RENFE .................................................. 93 490-02-02
rector de l'institut, Eduard Guarch. Ell treu importància a tots els petits problemes que han anat arrossegant des que se'ls va lliurar l'edifici el 15 de juny. "Engegar
les coses sempre és complicat", assegura. "Tot va funcionant bé". Enrere queden les protestes que van haver de fer a finals del curs passat quan la Generalitat els va comunicar que en aquest nou edifici haurien de conviure els alumnes del Secretari Coloma amb els de l'lES La Sedeta, ja que aquest últim no cobria tota l'oferta de places. La Conselleria d'Ensenyament va rectificar gràcies a les accions de protesta dels dos centres. Eduard Guarch afirma que haurien estat molt estrets, tots dos centres en les instal ·lacions actuals,
Ferrocarrils Generalitat ....................... 93 205-15- j 5 Informació carreteres ............................. 93 204-22-47 Aeroport del Prat ................................. 93 301-39-93 Serveis Socials ..................................... 900.30-90-30 Correus ....... ........................................... 93 318-38-31 HOSPITALS H. de Sant Pau ...................................... 93 H. del Mar ............................................. 93 H. Clínic ................................................ 93 H. L'Esperança ..................................... 93 H. Vall d'Hebron .................................. 93 H. San! Joan de Déu ............................. 93
291-90-00 221-10-10 227-54-00 285-ID2-00 418-34-00 203-40-00
CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN .................................. 93 402-70-00 Generalitat ............. ............................... 93 315-)3-13
"però que si ens ho diuen per al curs vinent, haurem de ferho ... ". Cal una tercera línia La presidenta de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes, Montse Bastida, reconeix que tenen por que la Conselleria els ho proposi ja l'any vinent, a pesar de les manifestacions del mes de maig. Les protestes van servir per unir els pares i per planejar noves reivindicacions. ';q partir del gener co-
mençarem a rec/amar una tercera línia (tres grups per curs), perquè fa molta falta al Districte", avança Bastida. ''Actualment ' -argumentas'omplen tots els grups al màxim i no es dóna opció a altres nois perquè puguin accedir a la pública".
Diputació BCN ..................................... 93 402-22-22 ESPORTS Esportiu Claror .................................... 93 476-)3-90 Poliesportiu Sagrada FamHia ............... 93 435 05 66 Nou Can Cara11eu ..................................... 93 203 78 74 Servei d' Informació Esportiva .. ............................................ 93 432-19-92 Agenda d'Activitats ............................ 93 481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .................................. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ....................................... 93 318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica ............................. 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .................................. 93 301-82-70 Fed. Cat. Futbol ....................... :............ 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ................................... 93 200-5.3-55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ........................... 93 219-32-16
condicions especials pe r a Qe venda a Enric Granados 125
.
SOCIS
. entre París i Còrsega
La teva botiga SALTER FITNESS a Barcelona
fitness . spart wear
~@@ 41
waman & man
SALTER FITNESS
WALL STREET INSTlTUTE SCHOOl
OF
E NGLISH