Revista Claror Sports nº30

Gaudir d'una boca sana i un atractiu somriure requereix unes cures mínimes: • I

· Raspallar-se les dents després de cada àpat · Una revisió periòdica al dentista · Una higiene bucal (quan el professional ho indiqui)

Als Instituts Odontològics Associats trobarà tots els serveis especialitzats en tractaments dentals: Odontologia general i conservadora Periodòncia Pròtesi fixa i extraïble . Ortodòncia

Estètica dental .

Cirurgia maxil·lo-facial Implantologia

Sedació

ATM

La més alta tecnologia i un quadre mèdic qualificat ens permeten oferir un servei ràpid i totalment garantit.

avant,atges _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _. _......""--II......._ _IE......IIl..-..&__&.....a-_ _ _

- 1a visita, consulta i revisió - 1a visita d'ortodòncia (aparell corrector) - Radiografies intrabucals - Extraccions simples - Higiene bucal-neteja + revisió (per sessió) - Urgències* - Resta dels tractaments

finançament aSistema la sevade mida

* Gratuïtes en cas de realitzar tot el tractament en qualsevol dels nostres centres

Preus especials als abonats i familiars FUNDACiÓ CLAROR

Gratuïta Gratuïta Gratulles 3.000 Ptes.

3.000 Ptes.

3.000 Ptes.

20% Dte.

INSTITUTS, ,.-...._ _ J• ASSOCIATS ODONTOLOGICS http://www.ioa.es E-mail: ioa@ioa.es

s u M A R -T~~tttP..Il l

!.:J'i.rIf~ ~ . -!/

,l~r" -

I

LA PORTADA Revista Ibt Claror Núm. 30, III època Juny- Setembre 2001

MELCIOR MAURI Contra . el~ellot~.e

Les altres portades

S~ l ut /(.11' ·'''''·' ''1''''1,,,,1•• / En f o,m a: "r-''''''''~' '''''

OPINiÓ 2. Articles d'Ernest Cañada i Jordi Segura 4. Entrevista curta: Josep M. Masjuém, membre del moviment de renovació pedagògioa ENTREVISTA 6. Melcior Mauri, ciclista SALUT 10. La reflexoteràpia podal

REFLEXOTERÀPIA PODAl Els massatges als peus són coneguts i utilitzats d~s de l'antiguitat. Des d'aleshores, han estat molts els estudis que han permès aprofundir en una tècnica que pot pal ' liar força problemes de salut mitjançant la pressió suau i el massatge en determinades zones reflexes dels peus .

Massatges als peus

DIETÈTICA 12. Ai9ua i begudes isotòniques ENFORMA 14. La importància de la preparació prenatal .

POLIESPORTIU 16. Judo i Taekwondo, arts formatives MENSSANA 18. Grafologia, l'estudi de l'escriptura SOCIETAT 21. Els lES La Sedeta i Secretari Coloma aturen la fusió 22. Myrurgia: a l'espera d'una resposta del Districte 23. Antoni Viñas, president de l'Associació de Veïns Sagrada Farrúlia, deixa el càrrec 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA...

28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 32. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 31. El dissabte 16 de juny, Festa del Soci 32. Poliesportiu Maritim 34. Nou Can Caralleu 35. Les seccions aoaben la temporada 36. L'èxit de la XVII Milla Sagrada Familia 38. Assemblea de Socis Benefactors 39. El 28 de juny, últim Fòrum de la temporada 40. FETS I GENT 40. Intercanvis veïnals al barri

GRAFOLOGIA: l'ESTUDI DE lA NOSTRA llETRA La manera com escrivim, la lletra i, fins i tot, la signatura, són elements que ens defineixen i que descobreixen com som . A través de la grafoteràpia podem arribar a canviar-ne els trets negatius, cosa que influirà de manera positiva en la nostra personalitat.

El MARíTIM COMENÇA lES INSCRIPCIONS El Poliesportiu Marítim enfila la recta final per a la inauguració .

El període d'inscripcions per a totes aquelles persones que ja hi estiguin preinscrites començarà el 1 5 de juny. 'A més, el 25 de juny es reobrirà l'espai de platja i el 30 del mateix mes es farà la festa de presentació, amb activitats esportives a la platja .

~ o,

==-

grafologia

" r .~ .,' ''"1\

"u r

W L ru~.

,,'"o ,

TOT CLAROR

I,", L'I" I, f.,.',, '<>(I,,"'

Ilo."

,Q 1.,,, I~ ~ ol

In i

El Marítim comença

la recta final E n t n.'VI 5t ;¡

_ ()p= iru =o ~ ~

______________ _________________

()TOT CLAROR Tercera època Número 30 Juny-Setembre 2001 Tiratge: 13.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

El procés de reconstrucció de Nicaragua després del Mitch Ernest Cañada

REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:

Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.clarer.org E-mail : totclaror@clarer.org CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borr.às, Eduard Franco, Pedro Andreu , Nèstor Vilella, Albert Giménez, Àngels GOell, Sergi Larripa, Ester Benach.

DIRECTOR:

Sergi Larripa COORDINACiÓ, REDACCIÓ I TANCAMENT:

Ester Benach REDACCIÓ:

DaRiel Gomez Albert Glménez (Salut) M. Dolors Villa~ueva (Dietètica) Laia Firanco (Cultura i Cooperació) Miquel Garcia (Passatemps) COL'lABORAOORS:

Carme Glménez (Ment sana) CORRECCiÓ lINGufsTICA :

Ariadna Vlñas SECRETARIA 1 DOCUMENTACiÓ

Teresa Blanch PUBLICITAT:

Josep Llufs Vlde DISSENY PORTADA, MAQUETACiÓ,

FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:

PcGraflc - IMGESA DISTRIBUCIÓ :

Mencor TOT CUlRORés una revIsta.OOerta a totes les opim/ans. Per això no necessàriament cemparte/x les ep/n/ons expressades als articles s/gmats, que s6n responsabilitat del'autor. .

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, emtFesòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 91 E-mail : comunicacio@claror.org Web: www.claror.org PRESIDENTA

Joana Céspedes SECRETARI

Jerdi Cabanes PATRONS:

Montserrat Bastida, Consol ·Martf, Basili Pérez, Arigel Garcia, Héctor C. SlIveïra, Gemma Vilaró, Jordi Alonse i Julieta Riberas .

DIRECTOR GENERAL

Joan Itl(ase Patem aim DIRECTOR DIVISiÓ INSTAL· LACIONS

Ed~ar(;j

Franco

DIRECTORS OIINSTAL ~ LACIÓ:

ESPORTIU CLAROR:

Núria' Bonràs POLlEspeRTIU SAGRADA FAMf~IA:

Pedra Andreu POLIESPORTIU MARITIM:

Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU: Néstor ~ilella

2

TOT CLAROR

Coordinador de projeeles o Cenlreometieo de IVNG Sodepou

Des prés qu e l' huracà Mi tc h asso lés la regió centrea me ricana a finals d'octubre de 1998, s'obrí un procés fo name ntal pe r a l futur d e ls països de la regió: la reco nstrucció.

En e l cas co nc ret d e Ni ca rag ua, tot i e ls impo rta nts esfo rços qu e s' han du t a te rme (entre e ls q uals cal d estaca r la solidaritat de la po bl ac ió cata la na), e l balanç no de ixa de presentar e le me nts contrad ictoris: la le ntitud , la insuficiè ncia e n la resolució de les necess ita ts d e ls afectats, la pri o rit a t d o na d a e n les gra ns o br e s d ' infrast ru c tura o, pe r últim , e l d esa pro fi tame nt d e l'o po rt un itat qu e la reconstru cci ó ofe ri a pe r tra nsfo rm ar les condi cio ns d e vuln e rabilitat ex iste nts.

El mod e l de reconstru cc ió qu e fina lm e nt s' hi ha dut a te rme es .ca racte ritza per le s tres gra ns te nd è nci es segÜe nts.

Prime ra: una e no rme des-

ate nció pe r part de l gove rn libe ral d 'Arno ldo Ale man de les principals necessitats de ls afectats. D'exe mpl es no e n fa lte n: la ce ntra litzac ió de l'ajut internacio nal re but, la prio ritat e n la construcció de grans infraestructures al serve i d e l ca pita l estra nge r i d e ls inte ressos pa rti c ul a rs de ls grups de poder afins al go ve rn , l' ús d e ls fo ns d e l'ajut inte rn ac io nal co m a botí pe r a ls se us inte ressos privats i la instrumentalització política d 'aquests recursos a la recerca de clie ntela electoral (úecord e u l'eslògan "Obras, no palabras" distribuït arre u d e l país, qu e fe ia publicitat d e projectes

govername ntals que, e n ocasio ns, te ni e n me nys va lo r que e l carte ll anuncia nt?).

Segona : la poca capacitat d 'actuació de les municipalitats. Com a conseqüè nci a d 'un model d 'estat a ltame nt centralista, la ma nca de recursos dels governs locals ha dificultat e no rm e ment l' ate nció a les fa mílies afectades, així com e l disseny i capacitat d 'aplicació de polítiqu es d e re co nstru cc ió be n planificades.

Te rce ra:. la satisfacci ó de les necess itats bàsiques de les famílies afectades s' ha dut a te rme a través d 'organismes re ligiosos i ONC. Se nse entra r a valora r el pape r que han jugat aquestes ONC sembl a evid e nt qu e, sense d e satendre el nostre compromís amb le s persones afectades, cal denunciar també les pólítiques locals i internacionals que afavore ixen la desaten c ió dels organismes públics de les seves fLJ ncions.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ÜPinió

Una opció més per ser llicenciat en Educació Física

La unió

fa la força

Jordi Segura Coordinador Generol del esludis de la lIicencialuro en Ciències de l'Aclivilal Física i l'Esporl de la Universilal Ramon /Jull

Ens trobem davant d'un a generació preocupada per la qualitat de vida i per la salut, en la qual l'activitat física i l'esport, en totes les seves manifestacions, té cada cop més una paper destacat.

Competició esportiva, recreació, esport per a tothom, natura, turisme .. . lQui no té relació directa o indirecta amb algun d'aquests camps?

Si més no, lquanta gent no participa co m a actor o espectador en algun dels nombrosos events o espectacles esportius que veiem a les nostres poblacions?

Així, la societat demana cada vegada més la formació de professionals capaços d 'actuar responsablem ent en tots aquells àmbits qu e necess iten experts en activitats físiques i esportives. I qualsevol model de formació integral mai no pot deixar de banda l'estudi dels aspectes vinculats al cos i el moviment: un concepte de desenvolupament i de salut que no es preocupi pel "soma" serà limitat.

Fins ara, els joves que volien estudiar la llicenciatura en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a Catalunya només podien fer-ho a l'Institut Nacional d'Educació Física (lNEFC), a Barcelona o Lleida. A partir del proper curs, però, s'obren noves vies, com els estudis de la Universitat de Vic o de la Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Ramon Llull (URL).

El pl antejament, des de la URL, és donar continuïtat a estudis de primer cicle j a co nso lidats eixa mplant l'oferta formativa als joves universitaris, tant als que inicien ca rrera universitàri a com als procedents de primers cicles de diplomatura.

Evid entm ent, també es té en compte que els alumnes puguin iniciar els estudis a partir del primer cicle.

El nostre objectiu és formar bons professionals i co ntribuir al desenvolupament de coneixements sobre activitat física i esport. L'aportaci ó universitària sempre ha de moure's en dos àmbits: el de la docència i el de la investigació.

Amb el desplegament del segon cicle es volen desenvolupar línies de formació i d'innovació configurades en tres itineraris: el socioeducatiu, el sociosanitari i el del lleure i la natura, amb una

transversalitat caracte ritzada pels valors antropològics i ètics, els co neixe ments esportius, les bases de gesti ó i les habilitats perso nals per a la profess ion alitzac ió i la rece rca.

M és endava nt, en un tercer cicl e, podrem aprofun dir en l'especialització, mitjança nt una major co ncreció en àmb its de treba ll o del co neixement i un a estreta co l·laboració amb la societat, les seves institucions i d'altres institucions universitàries, en es pecial les que treballen en els àmbits de refe rència (educació, salut o lleure).

L'esport innova constantment i, per tant, ca l donar fac ilitats al futur profess ional que es pugui moure en l'avantguarda d'aquest món apassionant per tal que aporti als altres i a la comunitat el millor d'ell mateix i dels seus co neixements.

Fem Cooperació!

Eduard fhmco, Olroclor Genero/en funcions de/a Fundació Claror Des dels sews inicis, la Fundació Claror ha mostrat una clara i COBstant sensibilitat per la Cooperació i la Solidaritat. La participació en campanyes puntuals (Claror per Bòsnia, Ajudem el Zaire ... ) va donar pas a una acci6 d'ajuda als més necessitats -tant en l'àmbit local com intemacional- continuada, rigorosa i plural amb la creació, l'any 1999, de la Plataforma 0'7 Claror.

La Fundació s'ha compromès a destinar una part del seu pressupost als projectes solidaris de la Plataforma: ara s'hi està destinant el 0'4, i d'aquí a tres anys arribarem al 0'7%.

El més important, però, és que, a banda de les aportacions directes de la fundació, tots ens comprometem personalment a col· laborar en aquests projectes solidaris, fent-nos Socis Benefactors de la Fundació.

La totalitat de les apoNaoions econòmiques deis Socis Benefactors es des~inen als projectes de Solidaritat i Gooperaci6, i per \!Ina simbòlica aportació fIlÚ;tima de 1.200 pessetes l'any pot ajudar molt a moltes persones. Si molts donem poc, farem molt. Uniu-vos a nosaltres i, junts, fem Cooperació!

Sergi Larripa Oireclor de Tol Claror

Els mestres, alumn es i pares i mares dels instituts d'educació secundàri a Secretari Coloma i La Sedeta, al Di stri cte de Gràcia, esta n d'enhorabona. I és. que, de vegades, després d'un gran ensurt arriba una gran alegria.

L'ensurt se' l van end ur quan es van assabentar (pels mitj ans de co muni cac ió!) que la Generalitat havia decidit (unilateral ment) fusionar els dos centres (els dos claustres, les dues AMPA, els dos alumnats ... ) en un de sol. El pretext era la disminució de matriculacions experim entada a La Sedeta i la constru cció del nou edifi ci que, per fi, tindrà el Secretari Coloma el curs vinent.

L'alegri a els va arrib ar quan, després de di es de reivindi cacions i negociaci ons, la Generalitat es va veure obligada a rectificar: seguiran existint els dos centres.

La satisfacció, però, que avui es respira als dos instituts (i al barri), no sols l'ha generada el fet que l'Administració hagi rectificat. S'ha produït un fet tan important o més: la solidaritat, la generositat i l'acció que, durant un s dies, ha unit mestres, alumnes i pares d'alumnes de dos instituts compromesos per una matei xa causa. S'ha tornat a demostrar que, a pesar de tot, avui dia encara és possible somiar. I que amb la força, la unió i el compromís de les persones tot és possible. No ho perdem.

TOT CLAROR

3

_ ()pi= ru ~o ~ ~

IJ

_______________________________

ENTREVISTA CURTA

JOSEP MARIA MASJUAN, MEMBRE DEL MOVIMENT DE RE NOVACiÓ PEDAGÒGICA

''És més important saber fer anar un caixer que aprendre's un clàssic" Té les idees molt clares: l'escola no acaba de rutllar.

Creu que l'actual model educatiu està en crisi perquè la societat d'avui s'està transformant. La seva llarga experiència com a educador ens pot ajudar a conèixer què ha de canviar.

Digui'm una cosa que no li agradi gens de l'ensenyament actlial.

La relació entre l'escola pública i la privada, perquè és una relació molt perversa. Va generant cada vegada més diferències i més enfrontaments, quan la idea de la LOGSE era confluir en una escola pública per a la majoria. Aquesta llei volia que una part de l'ensenyament fos privat, però que el model s'acostés més avi-

ENQUESTA

MANEL DEVEAS 64 anys

at cap al de la pública. I cada vegada són dos models més distants.

De quines diferències m'està parlant?

De diferències de tot tipus: ideològiques, manera de contractar els mestres, horaris, classes socials .. . És més que evident que aquest projecte de fer-la confluir en una escola més igual per a tothom no s'ha realitzat. En absolut.

A l'hora de dissenyar l'escola s'ha de pensar en el present o en el futur?

En el present, perquè les criatures les tenim ara. Els mestres hem d'educar els alumnes d'avui per a avui, perquè no sabem com serà el futur. Se'ls ha d'educar per al present, però també

TOT CLAROR

Una altra cosa són els joves de divuit anys que van a l'escola, que ho fan per poder treballar. No podem dir que han d'estudiar no sé què, sinó que han d'estudiar allò que els pugui servir. Però a l'escola tampoc no se la pot obligar a fer-ho tot.

Els pares també han de posar de la seva part?

Sí. L'escola, fonamentalment, ensenya. També educa sobre el coneixement, la racionalitat, el treball ... En canvi, la família és una mica al revés. També ensenyen coses els pares als fills, però la seva funció principal és estimar-los, donar-los suD.G. port.

Els mitjans de comunicació influeixen negativament en la formació dels joves?

ÀFRICA FREIXES 22

anys

AI contrari. Trobo que És fein¡:¡ dels pares deés més aviat positiu el cidir què poden veure ql:le la televisió els ï què no poden veure aporta. És ceft que hi els sel:ls fills. ~o opino ha imatges violentes, que hi ha coses bones i però tampoc crec que n'hi ha de dolentes per haguem de d0nar-hi als petits. Per tant, són excessiva importàn- ells qui man de seleccionar~les. cia.

4

vol dir tenir al cap una idea de futur.

Aleshores, l'escola ha de preparar per a la vida o per al treball?

Per a totes dues coses, ja que el treball és una part de la vida.

I com es pot fer?

Una cosa és l'escola obligatòria, que ha de donar el màxim de formació per a tot el que és la vida. L'ensenyament obligatori ha d'intentar que totes aquelles persones apreguin el màxim dins del context on han de viure: tothom ha d'aprendre a fer servir allò que necessita. Per tant, és més important aprendre a fer anar un caixer automàtic que no pas saber-se un clàssic, encara que sigui molt important.

FLORENCI LOZANO 71 anys

sr.

Els meus néts tenen sis i nOl:l anys i les pel'lfcules bèl'liques són el que més els agrada, més que els dibuixos. El que se'ls enseAya ho apremen, i si veuen violència els pot ser negatiu.

JOSÉ

A. GARdA :50 anys

No, perquè Cfec que abans d'emetre segons ql:lè, les telellisions tenen els seus psicòlegs i especialistes que ho estudien. Pef0 a vegades patinen en algunes coses per culpa de la lluita per l'audiència.

PATRíCIA ARREDONOO 46 a¡;¡ys

És evident. Començant perql:lè hi ha molta violèAcia, molts mals exemples die tota mena. Mals exemples per a l'educació moral, emocior:lal, etc.

No s6A gens positil:ls.

siguis on siguis No importa ni el dia ni l'hora. Si ets a la

Amb www.cam.es pots fer totes les teves

platja o a la muntanya o si ets de vacances

operacions de manera ràpida, fàcil, i

a París, Boston o Tailàndia.

immediata. Amb la seguretat i la

Siguis on siguis, amb www.cam.es. tens

confidencialitat de la teva Oficina CAM.

la CAM les 24 hores del

dia, ;J6S dies de

l'any.

Per a la completa comoditat teva, operà

Accedeix a la nostra web i consulta l'estat

amb CAM Directe. També estem al teu

dels leus comptes, els últims movimenls cie les tews targetes, les transferències o compra accions en &orsa.

servei per telèfon o des del teu

LA

CA~

mòbil GSM. Telefona al 901 20 90 20.

EW DiRECTE· LA CA"1 A iWTERWET·

CRM DIRECTE 901 20 90 20

CRin Caja de Ahorros d.1 MeclltelT6n_

Deu anys després d'haver guanyat la Vuelta a Espanya, el ciclista català Melcior Mauri se sent amb prou energia com per intentar batre el rècord de l'hora.

Aquesta entrevista es va realitzar el dia abans que marxés ' cap a Burdeus per al repte. En el moment de tancar aquesta edició, però, encara no se sabia si ho havia aconseguit. Tot i així, quinze anys com a professional de la bicicleta el converteixen en tota una institució amb qui val la pena parlar sobre tot el que envolta el món del ciclisme ..

Per què vas decidir intentar el rècord de l'hora?

Quan vaig aconseguir la victòria de la Yuelta Ciclista, vaig veure que se m'havia escapat una oportunitat d'intentar-ho. Després va haver-hi un

boom, i el rècord de l'hora es va anar batent successivament fins que Boardman el va deixar en un rècord increïble de 56.375 quilòmetres l'hora. Aleshores, quan vaig veure que la UCI havia decidit, amb una normativa nova, considerar com a rècord vàlid el d'Eddy Merck, se'm va tornar a encendre una mica aquella il ·lusió.

Demà marxes cap a Burdeus per intentar batre el rècord. Estàs nerviós?

Nerviós no, estic una mica intrigat per veure com sortiran les proves. He dedicat molt de temps a entrenar-me, i aquests dos dies que em resten seran claus per decidir si ho tiro endavant o ho aparco. Tinc una mica aquells dubtes i aquelles ganes de saber com aniran aquests dos dies d'entrenament.

/I/1guo ln yor carreres cada COlP costa Imés/l/l

En un moment decisiu com aquest, qui t'ajuda més?

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Entrevista "Menjant només espaguetis no es pot guanyaruntou~La

medicina esportiva existeix i ha d'existir en un esport tan dur com el ciclisme, però sempre dins de la legalitat" Els amics, els pares, els companys, tothom. La gent que està a prop teu sempre t'anima, sobretot quan passes moments difícils. Quan vius moments dolços, pràcticament no necessites el suport de la gent; és més complicat quan hi ha altres moments en què no aconsegueixes victòries, llavors és quan necessites més suport.

Et sents reconegut?

Sí, potser no tant com podria ser-ho pels triomfs que he aconseguit, però em penso que sí, que la gent, en general, em té bastant ben considerat.

En alguna ocasió has dit que Miguel Indurain va ser l'arbre que no deixava veure el bosc.

Bé, vulguis o no la gran figura de Miguel Indurain va eclipsar una mica els que érem darrere d'ell. I potser jo en vaig sortir una mica perjudicat, d'aquesta situació.

Què succeeix perquè Melcior Mauri, amb una carrera plena d'èxits, hagi de marxar a Portugal?

60 minuts per fer història Melcior Mauri té un nom 1una xifra gravats a la ment: Boardman i 56.375, és a dir, qui actualment posseeix el rècord de l'hora i els quilòmetres que va córrer en aquest temps. Mauri, però, està convençut que en seixanta minuts encara pot fer alguns metres més que Boardman.

Per aconseguir-ho, ha estat entrenant-se al velòdrom Uu(s Puig de València des que va participar en la dan-era edició de la Setmana Catalana de Ciclisme.

Poder-se entrenar en aquest velòdrom l'ha ajudat: "Per a la preparació fi'sica que necessitava, era molt Important poder disposar d'un velòdrom cobert com aquest" .

Fins i tot Alfredo Gios li ha construït una bicicleta especfica que li permeti entrenar-se amb comoditat i que compleixi les norma1iives establertes. La VCI ja va ser benevolent quan va acceptar com a vàlid el rècord d'Eddy Merck amb una bicicleta cie material especial i, per aquest motiu, Mauri va descartar l\ús del fOtor (un sistema que elimina el punt mort de les bieles de la bicicleta): "La VCI vol que les mides i el material de la bicicleta sig\!lin bastant similars als utilitzats per Eddy Merck en la seva tentativa i, si jo hagués proposat treure'n un element tan innovador com el rotor, segurament me i'haurien tirat eru:ere".

El mateix dia que vam fer aquesta entrevista, Melcior Mauri marxava cap al velòdrom de BUlrdeus per a la prova: "És un velòdrom ràpid, i és el que tinc més a prop de casa que sigui cobert i amb fusta" . Mauri ja pensa què farà després d'intentar batre el rècolrd de l'hora: "la Volta a Portugal i la Vuelta a Espanya, I també m'agradaria participar en els Mundials".

em penso que el ciclisme espanyol està actualment en un nivell molt bo, amb corredors joves en els quals s'ha dipositat molta confiança.

I el català?

Que els equips actuals espanyols o no em motivaven o no em sabien motivar suficient, i no sols econòmicament, sinó també esportivament.

Sempre envoltat de grans figures, sem-

El ciclisme català no està pas malament del tot. Penso que actualment han pujat nois joves, i això fa que torni a reviure una mica. Va passar uns , anys de sequera, però actualmént Flet-

pre pendent dels altres ... Quan vaig tenir l'opció de marxar a Portugal vaig veure l'oportunitat, per primer cop, de poder esdevenir ,el cap de files d'un

xa o Rodríguez són dos corredors que poden tenir una trajectòria important i il ·lusionar els corredors amateurs catalans, un fet important.

equip. I, en aquells moments, èra una motivació extra que necessitava.

Què ha canviat més del ciclisme professional des que vas començar?

Com veus el ciclisme espanyol ,actualment?

E'I ciclisme és espectacle, el ni\i.lterial ha anat evolucionant, les bicide-

Després d'lndurain semblava que ens quedaríem una mica orfes, per-

tes són cada vegada millors i guanyar carreres cada cop costa més. Els ciclistes cada cop es preparen més i qualsevol victòria costa molt d'acon-

què ell va deixar el llistó molt alt.

D'lndurain no n'ha sortit cap altre, però

seguir, la qual cosa li dóna un valor especial. Coses dolentes? Evi.dentment, l'escàndol del dopatge que va sortir al Tour de França del 98 és un dels records més dolents que en aquests moments guardo.

Creus que el Tour de França ha quedat tocat després dels escàndols pel dopatge? És evident que no l'han afavorit.

"S'h an de construir carreteres condi-

cionades perquè el ciclista pugui circular conjuntament amb els automòbils, amb tranquil·litat i espaI" TOT CLAROR

7

"Miguel Indurmn va eclipsar una mica els que érem darrere dell"

I

Com es poden evitar aquests es- . càndols?

Jo penso que actualment s'ha posat ~à en tot això, i que la UCI està preparant unes normes perquè aquest tema no vagi a més.

És possible avui dia quedar ben classificat en un tour només menjant espaguetis?

U na vida encadenada a la bicicleta Melcior Mauri va néixer a Vic (Osona) el 8 d'agost de 1966, està casat i té dues mies. Si ens poséssim a comptar les hores que s'ha passat damunt d'una bicicleta, segurament descobriríem que ha estat més temps sobre dues rodes que no pas dempeus.

Mauri va aprendre a anar amb bicicleta, amb el seu pare, quan tenia quatre anys, com molts altres catalans. A partir dels deu anys es va començar a apassionar per aquell esport, sobretot perquè el seu germà gran n'era un gran aficionat i el va introduir en aquest món.

La passió pe¡l ciclisme, però, també el va obligar a renunciar a certes coses: "Potser en la meva infantesa no he pogut gaudir del que gaudeix tot jovent, de les excursions de final de curs, de sortides, de convivències ... perquè jo havia d'anar a córrer els diumenges". Un sacrifici, però, que va fer amb molt de gust.

"Reconec que me n'he hagut d'estar, però en cap moment ell guardo un record dolent, d'haver-ho fet, perquè m'ho he passat molt bé amb aquest esport".

Va tenir la gran sort que la seva faml1ia el va animar sempre perquè ho intentés amb el ciclisme. Va veure feta realitat la seva il· lusió de guanyar-se la vida amb la bicicleta quan va entrar a formar part de la Selecció Espanyola. Ara que han passat els anys, els sacrificis són uns altres: "Haver d'estar fora de casa t'obliga a estar lluny de les teves filles, i ho porto malalment".

En les quinze temporades com a ciclista professional, ha treballat en diversos equips. On més anys va passar-se va ser a l'ONCE, i ara en fa tres que va marxar a Portugal per ser el cap de mes del Benfica, un equip que es va veure a les portes de la desaparició ~ causa dels problemes econòmics que va tenir quall els espònsors es van fer enrere. Aquest any ha signat per dues temporades amb el Maia, un dels equips portuguesos més importants.

La carrera esportiva de Mauri serà recordada, sobretot, per la victòria de l'any 1991 a la Vuelta a Espanya, per haver estat sotscampió mundial de contrarellotge o bé per haver obtingut un sisè lloc en el Tour de França. Però també se'l recordarà com un dels millors ciclistes catalans.

8

TOT CLAROR

Menjant només espaguetis no . La medicina esportiva existeix i ha d'existir, sobretot en un esport tan dur com és e l ciclisme. Però e l que està clar és que ha d'existir sempre dins de la lega litat.

Un altre gran problema suposo que és el de la inseguretat a la carretera. És una de les coses amb què ens podem trobar tots cada dia, sortint a entrenar-n os com sortim diàriament.

Hi estem exposats contínuament.

Quan sents que un company teu, el coneguis o no, ha perdut la vida a la carretera, t'entristeix molt.

Què ha de canviar?

S'han de construir carreteres condicionades perquè el ciclista pugui circular conjuntament amb els automòbils amb tranquil'litat i espai. Se n'han de mill orar els vorals, que siguin amples i nets, perquè la majoria o estan asfaltats només la meitat o estan plens de pedres.

Creus que l'accident dels germans Ochoa ha marcat un precedent perquè les coses comencin a canviar?

Espero que sí. És molt trist que hagi de passar una cosa així, una desgràcia així, perquè realment es posi fil a l'agu lla. Però, dins de la desgràcia que hi ha hagut, que alme nys la gent o les auto ritats se n'adonin i siguin una mica més seriosos en la seguretat vial del ciclista.

Però encara hi ha ciclistes que circulen sense casc.

Jo aconsello a tothom que, tant entre nant-se com competint, el du-

_ _ _ _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ ___ Entrevista Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi?

De ciutat, cap • Un lloc per anar de viatge?

El Carib • Un plat?

Pasta • Un llibre per llegir?

7Uareg

• Una pel'lícula de cinema?

Llegendes de Passió • Un mitjà per estar infonnat?

La televisió • Mar o muntanya?

Totes dues coses guino El casc és molt important, ja que el cap és la part més vulnerable i qualsevol cop pot ser fatal.

Amb 35 anys, et sents un privile-

giat pel fet de poder seguir practicant aquest esport?

Sí, perquè no tots els ciclistes poden arribar a aquesta edat. Pocs hi arriben, però els que ho fan tenen, a part d'un físic important, un bon cap a l'hora de mentalitzar-se, a l'hora d'entrenar-se i a l'hora de seguir patint a la bicicleta.

Et sents amb les mateixes ganes que quan vas començar?

Amb menys ganes, és clar, però encara en tinc moltes, perquè si no ja no seguiria en aquest món. Quan et vas fent veterà el que perds és això.

T'emportes molts deseganys al llarg de la carrera esportiva, en diferents àmbits: personals, econòmics, esportius ... de tot. I això va minvant una mica aquesta moral, aquestes ganes de seguir patint i lluitant. A mi m'ha passat, però per sort segueixo amb aquelles ganes i aquella ambició necessària per entrenar-te i sacrificar-te contínuament.

Estàs fart que t'insinuïn la retirada?

Sí; perquè quan arribi ja arribarà, però mentre jo m'ho passi bé, rendeixi bé i gaudeixi, és igual que al carnet d'identitat posi 35 o 37 anys. Quan no m'ho passi bé a sobre de la bicicleta, seré el primer a dir que això s'ha acabat.

Dísfruta de los juegos en red con amíg@s Dísfruta de lnternet a alta velocidad Dísfruta Barn@polis 11/

AIrA •• ••CIl• • • • rlls

HORARIO Ot> Luncs

Oc 11

.1

<I

Domingo

23 Horas

93,341. 63, 08

'-~t~\a~

• Un cantant o grup musical?

Phil Collins • Un esportista?

Perico Delgado • Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer?

Cap • Què valores més de les persones?

Que siguin sinceres i clares • Si un dia fossis president del Govern o de !ONU, quina primera decisió pren.dries?

Intentar aconseguir la pau • Un artista que admiris?

Robert de Niro • Què t'enduries a una illa deserta?

Una dona • Un desig confessable?

Batre el rècord de l'nora

_ Sa=lu.==t-=--_ _ _ __

REYITALIT

EL TEU

ea per Albert Giménez, metge, Cap de l'Àrea de Salut deia fUndació Claror

Nombrosos estudis i anys d 'experiència han demos,.. trat que exercir una certa pressió o massatge en determinats punts dels nostres peus genera una reacció positiva en altres àrees del cos. No en va, la reflexologia podal és una tècnica utilitzada fa segles per pal'liar molts i diversos problemes de salut.

El massatge als peus com a mèto~ de terapèutic per alleujar nombrosos mals ha estat utilitzat, des de l'antiguitat, per cultures com la xinesa, l'índia o l'egípcia.

En el món occidental, és a principis del segle XX quan pren una importància especial fruit de les investigacions i el treball del doctor americà William Fitzgerald . .

Aquest investigador va observar que l'aplicació de pressió en determinats

El massatge reflexològic és una tècnica segura que permet fer diagnòstics precisos d'afeccions i símptomes 10

TOT CLAROR

llocs del cos produïa un efecte anestèsic, una teoria que anomenà "teoria de les zones".

Tal com Fitzgerald relata en el seu llibre Zona Therapy, "el cos humà és re-

corregut per deu meridians energètics, en un trajecte que es realitza des de la punta dels peus fins al cap, iniciant el seu recorregut des dels radis interdigita/s".

Així doncs, Fitzgerald va descobrir que hi havia un vincle d'energia entre totes les parts del cos, de manera que quan s'aplicava pressió en una àrea concreta del peu ~s podia reduir el dolor en altres àrees dins de la mateixa zona. Naixia la teràpia podal, que posteriorment es desenvoluparia é!mb les contribucions d'altres metges americans com George Starr White o els germans Joe i Elisabeta Riley.

La reflexologia, tal com es coneix avui, es deu a les aportacions d'Eunice Ingham, alumna del doctor Joe Riley, que va perfeccionar la tècnica de la reflexologia podal tal com es practica actualment.

Els principis de la reflexologia podal La reflexologia es basa en quatre lleis o principis bàsics: 1. La circulació en el cos d ' una energia cíclica.

2. L'existència d'una polaritat positiva-negativa 3. Projeccions perifèriques dels òrgéj.ns profunds sobre la pell .

4. Circulació de l'energia a nivell de la pell sobre trajectes precisos.

Salut Una de les lleis de la reflexologia podal es basa en la circulació en el cos humà duna energia cíclica Mitjança nt la reflexologia posem en acció el sistema complex de relacions, gràcies al qual tot estímul va seguit d'una resposta orgànica.

Així, el manteniment de l' harmonia en el cos només és possible si la comunicació entre els òrgans, la circulació sanguínia i el corrent energètic o vital es fa lliureme nt i sense interferències.

Per tant, el massatge re.flexològic és una tècnica segura i senzilla, amb considerable efecte terapèutic, i que realitzada per un terapeuta expert no té contraindicacions ni efectes secundaris. A més, es pot combinar amb altres teràpies manuals com el massatge terapèutic, el shiatsu o la acupuntura.

Una de les qualitats més grans i impressionants és la capacitat d'efectuar diagnòstics precisos d'afeccions i símptomes. Moltes vegades, el pacient arriba a la sessió de tractament amb un símptoma específic en la seva ment, però, amb freqüència, el reflexòleg podrà reconèixer altres àrees

~~

RADIO

-.::: COSTA

•••

Zones reflexes de les plantes dels peus (basat en el llibre liLa respuesta està en los pies· del Doctor Frederic Vlñas)

1 Dentadura (a Incisius, b Canins, c Premolars, d Molars) . 2 Hipòfisi ' 3 Oïda · 4 Ull 5 Amrgdala . 6 Pulmó ' 7 ifràquea . 8 Tiroide ' 9 Fetge ' 10 Bronquis ' 11 Vesfcula biliar 12 Plexe solar ' 13 Suprarenal ' 14 Ronyó ' 15 prior ' 16 Estómac ' 17 Pàncrees 18 Còlol'l ascendent · 19 Còlon transvers' 20 Urèter ' 21 Intestí prim ' 22 Apèndix 23 Àrea del baix vel'ltre . 24 Volta del crani, 25 Base craneal . 26 Esòfag ' 27 Càrdies 28 Cor' 29 Melsa ' 30 Còlol'l descendent · 31 Sigma

-

~

que poden tenir desequilibris durant el tractament.

Quant a la durada, les sessions poden oscil·lar, habitualment, entre

mitja hora a c inqu a nta minuts i el nombre de sessions varia sego ns e l motiu que cal tractar i la resposta al tractament.

CI Mallorca, 435 . 08013 . Barcelona PàrquiDg: Mallorca, 433 (mercat) 1èl. 93 455 62 00 . Fax 93 347 84 00

i ofertes especials en totes les marques!

_Dietètica

Tots som ...

aigua ! per Maria Dolors Villanueva,

dielisla d. I'Esportiu Claror

Entre el 50 i el 65% de l nostre o rganism e és aigua. N omés amb la res piració en perd em uns 0 13 lit res/ dia, si fe m esport nlarribe m a perdre 0 18 lit res/hora, i cada d ia seln va n 2 15 litres am b Ilo rin a, Ilexcreció i la salivació. Dades prou im portants co m per co nèixe r co m reaccio na el cos q uan li manca aquest líquid i com podem hidratar-n os L'aigua és el nutrient més abundant del cos i el més important, ja que està implicada en gairebé tots els processos corporals i és necessària per a totes les fun cions de construcció de l'organisme. Intervé en la digestió, l'absorció, la circulació, l'excreció i l'expulsió del materi al de rebui g del cos, és la principal transportadora de nutrients i la responsable que es mantingui la temperatura corporal.

Segons la seva qu alitat, l'aigua co nté determinad es q uantitats de minerals, so luts i ion s, tots compostos necessaris per al correcte funcionam e nt d els pro cess os mentals i físics.

I el nostre orga nisme, que fun ciona amb uns processos fisiol ògics extremadament coo rd i nats, s'e ncarrega de mantenir l'equilibri entre tots ells mitjan-

ça nt un procés anomenat homeostasi. Ai xí, quan es produ eix una desviació o anorm alitat, co m en el cas de la deshidratació, l'organisme perd aigua, min eral s i ions i, per tal de posa r-hi remei, ini cia tot un mecani sme compensatori . Per exe mpl e, si patim un procés diarreic el nostre intestí perd líquids i electròlits . A fi de mantenir aquest equilibri, anomenat osmolaritat, pren del nostre líquid extrace l·lul ar els ano menats co mp ostos, en detriment de les cèl·lules que perden els ions i es deshidraten.

Tipus de deshidratació La deshidratació es produ eix quan la pèrdu a d 'aigua represe nta un 5% del pes corporal, i pot ser hipertònica o hipotòni ca sego ns la co nce ntració d'ions fora de les nostres cèl·lules, que també poden quedar-n e afectades.

Si el líquid que ingerim per pal·liarla és ric en aigua però baix en ions i sa ls, la des hidratac ió (e n aqu est cas hipotònica) continuarà, ja que el medi extracel·lular seguirà amb mancances.

Els símptomes de la deshidratació són set intensa, cansa ment i rampes musculars. D'altres són cos sec i calent, vòmits, desori entació, orin a escassa, glo-

bus oculars enfonsats o taquicàrdi a i, si la deshidratació és greu, hipotensió.

En qu alsevol cas, el qu e ca l tenir en compte és que ql,Jan perdem gran quantitat de líquid -ja sigui per la pràctica d'esport o esforç físic o per algun procés diarreic- no tan sols és necessa ri reposar el líqu id perdut amb aigua, sinó que són necessaris els ions i sals minerals que també ens fan falta per a l'equilibri del nostre medi intern.

Per tant, l'abstinència de líquids durant l'activitat física és una pràctica errònia, motivada, potser, perquè prendre líquids no adequats pot ocasionar molèsti es estomacals o intestin als.

L'esportista ha de beure durant els entre naments enca ra qu e no tingui se nsaci ó de sed o Un procés co m la sudoració, per exemple, comporta que es perdi una tercera part de la sal concentrad a en el líquid extracel·lular, així com quantitats menors de potassi.

Si afegim sal, glucosa i llimona a lbigua elaborarem una beguda isotònica casolana ideal per hidratar-nos

Dietètica Quina quantitat d'aigua necessitem?

Tots nosaltres necessitem una quantitat d'aigua diària que oscil·la entre els 35 i els 45 mil·lilitres (ml) per quilogram (Kg) de pes corporal, tot i que pot variar segons el clima i el tipus d'activitat: pot augmentar si fa molta calor o si la persona realitza un treball muscular intens.

Per exemple, una persona que pesa 60 kg necessita 2.400 ml d'aigua per dia.

Generalment, la meitat d'aquests 2.400 ml els ingerim mitjançant els aliments i l'aigua prodtiida per l'organisme durant els processos metabòlics. L'altra meitat, però, l'hem d'aconseguir bevent líquids.

Per això, és fonamental beure aigua durant el dla encara que no sentim sensació de set i tenir en compte que les verdures, la fnJita, els sucs, la fmctosa i els minerals són bones fonts d'aigua quúnicament pura.

Què podem beure?

Les begudes isotòniques ens proporcionen una major hidratació després d'un esforç físic en el qual s'ha perdut una quantitat notable d'aigua i altres substàncies.

A grans trets, les que trobem al mercat contenen un 94% d'aigua, com les sals que s'eliminen mitjan-

ça nt la suor (sodi, potassi, calci i magnesi). Les seves propietats les fan especialment indicades per als esportistes i, en concret, el fet de contenir sodi fa que bevem més enllà del punt en què la boca detecta que ja hem saciat la set.

Un element a considerar és no confondre les begudes isotòniques amb les anomenades energètiques, perquè

aquestes últimes no tenen com a obj ectiu principal evitar o pal·liar la set conte nen un 89% d'aigua-, sinó elimi nar els símptomes del ca nsament. La cafeïna, si bé té efectes diürètics i afavoreix l'eliminació de líquid s, no ens gara nteix una apo rtació de min erals i sa ls adeq uada.

Una manera d'elaborar begudes isotòniques caso lanes és afegir a un litre d'aigua 3'5 grams de sal, 29 grams de glucosa i una mi ca de llimon a.

I si la causa de la deshidratació és la diarrea, pod em elaborar a casa el líquid recomanat per l'Organitzac ió Mundial de la Salut durant l'epidèmia de còlera dels anys seixanta: 3'5 grams de clorur sòdic, 2'5 grams de bicarbonat sòdic, "5 grams de clorur potàssic i 20 grams de glucosa.

Per a més Informad6, podeu consultar cI servei dietètic dt'ls poliesportius Claror I Sagrada I anlllla

CENTRES ASSISTENCIALS:

Asepeyo.

BARCELONA-HORTA

,Un bon número de Serveis.

Tel. 93 243 59 10 Fax 93 408 37 61

CONTINGÈNCIES LABORALS. o o o o o o

~

Assistència Sanitària.

Rehabilitació i Readaptació.

Prestacions Econòmiques.

Assistència Social.

Medicina Preventiva.

Seguretat i Higiene.

Manigua, 13-15

BARCELONA-BRUC Gran Via de les Corts Catalanes, 645 Tel. 93 342 93 40 Fax 93 302 26 86

BARCELONA-SANTS Avgda. de Roma, 12

Tel. 93 226 15 85 Fax 93 226 94 57

1.T. EN CONTINGÈNCIES COMUNES. o o

o o

Servei Integral.

Seguiment dels processos Mèdics.

Prestacions Econòmiques.

Informació i Assessorament.

Q SERVEI DE PREVENCIÓ. o o

o o

Seguretat en el Treball.

Higiene Industrial.

Ergonomia i Psicos0ciologia Aplicada.

Medicina del Treball.

BARCELONA-ANGLÍ Anglí, 38-40 Tel. 93 204 18 00 Fax 93 204 64 50

- En forma

P epca:ra:r-se PER AL

per Albert Giménez, metge. Cap de l'Àrea de Salut de la fUndació Claror

Avui dia, encara són poques les futures mares que busquen i reben un entrenament adequat per al part i les seves conseqüències, tot i que els exercicis de preparació prenatal han de considerar-se com una acció sanitària integrada dins la medicina preventiva.

Fer exe rcici físic durant l'embaràs és molt reco manable, i aporta nombrosos beneficis sempre qu e esti gui autoritzat, ben planificat i controlat per l'o bstreta. Evidentment, cal adaptar-l o als canvis evolutius que sofreix la dona durant aqu est període tan important de la seva vida.

A banda d'ajudar a mantenir el condicionament físi c de la dona i a controlar el pes, la pràcti ca d'activitat física .di sminu eix el mal d'esqu ena i l'a parici ó ' de venes varicoses. També

afavoreix la mill ora del son, l'augment de l'a utoestima i faci lita tant la fe in a a l'hora del part co m la recuperació posteri or.

Les característiques de l'exercici La prescripció de l'exercici físic durant l'embaràs ha de ser individualitzada i tenir en compte el nivell de condicionament físic anteri or de la mare, el se u estat mèdic i la disponibilitat de temps per realitzar-lo.

Una de les premises més importants a tenir en compte és que el tipus d'entrenament indicat per a l'embarassada és de mante niment, la qu al cosa significa qu e l'activitat s'ha de suspendre quan se senti cansada o tingui mareigs, cefalees, nàusees, debilitat muscul ar o en el cas qu e, mentre faci l'exercici , se nti dolor a l'esqu ena, als malucs o al pubis.

La intensitat de l'activitat física ha de ser ba ixa o moderada, segons el ni ve ll de fitn ess i l'evolu ció de l'e mb aràs . La f reqü ència ca rdíaca màxi ma no hauri a d e sup erar els 140-1 60 batecs per minut, és a dir, un 70-8 0% de la freqü ència cardíaca màxim a de les dones en edat reprodu ctiva, A més, cal evitar la realització prolongada d'exercicis en decubito supino després del primer trimestre, ja que

Entre els beneficis de l'exercici per a la dona embarassada destaquen la disminució del mal d'esquena i la prevenció de les venes varicoses

tTêl ' Re~is¡Ó OptQ~~tri~a Gratuïta', AL COMPRAR UNES ULLERES DE SOL ET REGALEM ELS VIDRES GRADUATS

~ardenya, 365 •Tel./~ax 93 458.39 33

A partir de 10.000 ptes. esf. +-6.00, cil. +-2.00 vidre organic cat. 3

(10 Ad~tació de lents de

,

" toyes i semir,ígidès ¿ \ \'" -. .tJL) 'Ulleres graduades . per 'a tot tipus d'esports f/n.s ,a un 30% d~ 'dte. a tots Cion~cte

.:' ~/I 'S9c1s' de l'&p'ortlu C/amr I Polles:portlu Sàgrada famllèJ

, '-, No acumulable amb altre. ojerte.~ , l')

' !

_____________________________________ ]Enfonma pod ri a afectar la co rrecta aportació de sa ng a l'úter.

Quines són les millors activitats La natació i la gimnàstica aquàtica, més encara si són desti nades a embarassades, són les millors activitats i les qu e prese nten menys ri scos. De la mateixa manera, són molt indicats els exe rcicis d'estiraments i respi rato ri s.

Si s'opta per anar a la sala de fitness, els exercicis de tonificació amb peses han de limitar-se a la utilització de molt poc pes i moltes repeticions aco mpanyades d' un a respiració adequada, sense contenir l'aire i fent l'espi ració mentre s'a ixeca el pes.

Com a elements no recomanables, cal assenyalar els ambients excessivament hum its i ca lorosos, per la qu al cosa és millor prescindir de l'hid romassatge, el bany de vapor i la sauna.

Els estudis sobre la preparació prenatal

Uns anys més tard, el 1913, Ali ce M adza r insisteix en, la respiració, el paper dels abdominals i la musculatura respiratòri a en l'expulsió, el treball de la columna vertebral i la posició de la pelvis.

Després d'aquests primers estudi s, es té constància que el1 926 ja es practicava la gimnàstica prenatal i postnatal en el servei de Kobl anck berlin ès.

La importància de la preparació de la dona embarassada per al part pren una rellevància especial a la Unió Sovi ètica de l'any 193 1, quan el Ministeri de protecció de la salut emet un dec ret qu e obli ga totes les maternitats a utilitzar el mètode psicoprofilàctic, preparat per Velvoski i Nicolaiev, d'acord amb el co nce pte so bre els refl exos co ndicionats de Paul ov.

El mètode psico profil àctic es basa en la preparació psicològica i física per al part i arriba a europa amb la publicació del IliQre Natural child birth (Grantly- Di ckread . Londres, 1933 ),

El ini cis de la preparació prenatal es remunten a principis de segle, quan Bess M . Mensendiek publica en el se u llibre Korporkultur des Weibes (Alemanya, 1907) el primer tractat veritablement especialitzat en tècni ca respiratòria, de self-control, de rel axació i de treball muscular localitzat.

ct.i\f~ !CIeIU~ l'

,

~

, ~~~.."lrA'f~

Si s'opta per fer exercici cal que estigui supervisat per Pobstreta, que s'adapti als canvis evolutius de Pembaràs i que no forci Pestat de conchció física

GRAN VARlEDAD CERVUASDE IMPORTACION

preparació per al part 1. Augmentar el benestar I fer agafar confiança a través del coneixement i del domini del propi cos.

2. Reforçar tota la musculatura del cos i, especialment, tots aqueUs músculs Implicats directament en l'embaràs I el part: musculatura abdominal, esquena, pelvis i abductors.

3. Augmentar la flexibilitat de totes les articulacions.

4. Dominar la respiració.

S. Dominar la relaxació muscular.

6. MUlorar la circulació sanguíhla , afavorint el retorn venós, i evitar l'aparició de varius o altres alteracions.

7. Millorar la condició física en general i l'adaptació a l'esforç.

que gaud eix de molta difu sió als països anglosaxo ns.

M és o menys per aqu esta època M argaret M orri s publi ca Maternity and post-operative exercices, on s' insisteix de manera específica en els exe rci cis de gimn àsti ca respiratòri a, el treball dels glutis i del perin è, la retroversió pèlvica i la preparació pel treball d 'ex pulsió.

Ja a la dècada dels ci nqu anta, els francesos Harlin i Lamaze propose n i adopten mètodes kinesiterapèutics de preparació al part.

Bar e

Restaurant

T'agradaria conèixer... ? af¿'~

Vine ... i tasta les nostres especialitats

MENU DIARIO: De lunes a viernes ... 975 Ptas.

Sóbados . .. . . . . .1.200 Ptas.

Domingos .. . ... .1.300 Ptas.

ESPECIALlDADES: • Tapas va~iadas • Ensaladas • Bocadillos fríos y calientes • Torradas variadas • Montaditos , Hamburguesos

Y mucho mas a la disposición del cliente•••

Av. Gaudi, 11

Objectius bàsics de la

Tel. 93 435 43 83

e

Braseria

Menjars i sopars per a grups i empreses.

Propostes de menú a la seva mida Descomptes especials per als abonats de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Sagrada Família

SI T 'A G RADA MENJAR BÉ.. .

REPETIRÀS! VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

_ }JQliesportiu guren qu e els individus que els han practicat posseeixen un major autocontrol i molta més facilitat per co nce ntrar-se.

Les sessions d'entrenament duren una hora, un temps suficient per realitzar un escalfament que permet estar en forma, aprendre tècniques i posar-les en pràctica amb els companys de classe .

•• 1

•

1 tae

0 \i oh

Quina és la diferència?

O

I

\..

/-

arts ormatIves Les arts marcials són grans desconegudes, tot i que la majoria de nosaltres n'hem sentit a parlar més d'una vegada.

Pel·lícules d'èxit, dibuixos animats i sèries televisives han mostrat una imatge equivocada -gairebé sempre relacionada amb la violència- d'un esport que busca l'autocontrol i la formació de l'individu D.G. Els professors de judo i taekwondo, dues de les arts marcials més populars, assenyalen que la majoria dels seus alumnes s'apunten a les classes perqu è volen aprendre defensa personal, i això és un error. "Hi ha un gran desconeixement del que són les arts marcials", diu Manel Sanchez, professor de taekwondo al Claror. "No és un esport violent. És més, està demostrat que és molt més agressiu un partit de futbol o de bàsquet i que els infants que practiquen arts marcials són molt més tranquils que la resta" .

gran ajuda per als nens introvertits. La directora de l'Esportiu Claror, Núria Borràs, assegura que "en aquells casos en què el nen té un excés de timidesa o una manca d'autoestima, és recomanable la pràctica de judo o ta-

16

TOT CLAROR

ció . Pel que fa als graus, tots dos esports fan servir els mateixos colors de cinturons, però el taekwondo -a diferència del judo- no fa distincions quan

ekwondo, ja que és una barreja de l'esport individual i del treball en equip".

ja se n'ha obtingut el negre.

Jordi Yuste, professor de judo al Claror, també considera que les arts marcials "van molt bé per als nens que són hiperactius, perquè aquest esport

Judo: vèncer amb la força mínima

els relaxa".

En definitiva, tant el judo com el taekwondo poden ajudar molt en la formació de la persona i és per aquest motiu que resulten especialment recomanables per als més petits. Amb tot, es tracta de dos esports que no tenen edat, i que poden practicar tant nens petits com persones d'edat avançada. Els experts en la matèria asse-.

Treball físic i mental alhora El que també està comprovat és que les arts marcials esdevenen una

El tret fonamental que diferencia el judo del taekwondo és la proximitat amb l'adversari. El judo busca més el contacte físic i el control del rival, mentre que en el taekwondo l'atac es produeix des de la distància. A banda d'això, en el taekwondo els esportistes es protegeixen el cap i altres parts del cos.

Les diferències també s'evidencien quant als espais on es practiquen els combats i en els sistemes de puntua-

Tots dos esports poden ajudar nens introvertits o hiperactius, i també milloren la capacitat de concentració i dautocontrol

El judo té com a principi aprofitar la força del contrari per desequilibrarlo i vèncer-lo amb un esforç mínim.

Les tècniques bàsiques són projeccions dempeus, immobilitzacions a terra, estrangulacions, luxacions i claus de braç. Es practica en una sala que rep el nom de "dojo" i damunt d'un terra més o menys tou, batejat com a "tatami".

El judoca es vesteix amb un uniforme blanc o quimono format per pantalons i jaqueta, per facilitar els moviments. La jaqueta es lliga amb un cinturó d'un color determinat, que generalment indica l'antiguitat i el grau de coneixements del judoka. El primer cinturó és el blanc, i el negre és el que demostra uns coneixements més elevats. El canvi d'un grau a un altre es produeix mitjançant un examen de l'entrenador.

___________________________________ ]?Qllesportiu El judo busca més el contacte fisic i el control del rivaL mentre que en el taekwondo 1'atac es produeix des de la distància

Taekwondo: ser el més hàbil Com ja hem dit, en el taekwondo els graus o co lors són exactament els mateixos. Aquest esport cons isteix a atacar i defensar-se de l'adversari amb les extremitats inferiors i superio rs mitjançant les tècniques apreses i que figuren en el reglament. Generalment, aquestes tècniques s'executen de forma explosiva, de manera que la velocitat esdevé un element important.

Els combats s'han de disputar en un

Per als més petits: judo parc El judo parc són classes setmanals d'aquest esport que l'Esportiu Claror programa per a nens entre quatre i sis anys. La directora del centre, Núria Borràs, explica que aquesta inclativa pretén "aprofitar els recursos formatius del judo en benefici dels més petits i alhora introduirlos en la pràctica d'aquest esport". En les sessions, els alumnes aprenen exercicis d'equilibri, de resistència i, sobretot, aprenen a caure i a no tenir por d'aquesta caiguda. També es treballa la psicomotricitat, la coordinació de moviments i s'aprenen a fer algunes immobilitzacions.

pavelló que disposi d'una pista lli sa .

L'àrea de combat ha de ser una zona

zon a de combat i cadascun duu un co lor diferent d'uniforme . El qu e es

de 8 per 8 metres, al voltant de la qual es col' loq uen els jutges. Els lluitadors se situen a un metre del centre de la

troba a l'esquerra de l'àrbitre sempre es representa amb el vermell, i el de la dreta porta el blau .

Recuperació escolar

Informàtica Anglès Divertida

Refrescant

A SYL VAN EL TEU FILL APRÈN I ES DIVERTEIX RESERVA ARA LA TEVA PLAÇA

PROVENÇA, 463

902 171517

_Mens sana

•

l A t) O lA eNSeNYA-M COM eSCRIUS I ET DIRÉ COM eTS per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i·Grafòloga

Si llegim elsanuncis d'ofertes laborals, observarem que és molt freqüent que ens demanin una carta manuscrita que acompanyi el currículum . L'anàlisi de la lletra és una pràctica cada cop més estesa en els processos de selecció de personal, ja que permet conèixer molt bé el caràcter del candidat que ha d'ocupar el lloc de treball.

A França, prop del 90% dels processos de selecció de personal inclouen una anàlisi grafològica i a Alemanya també és una pràctica molt habitual, ja que aporta informació clau sobre la personalitat i les característiques intel·lectuals del candidat.

L'estudi de la grafologia es va iniciar a França al segle passat, i pertoca a

Com ens descobreix la lletra?

zació que ens ajuda a modificar positivament l'estreta relació entre escriptura i ment i, per tant, a millorar la nostra personalitat.

Per exemple, si fem el punt de la lletra "i" en forma de cercle significa que, de manera reiterativa, donem massa voltes als petits obstacles de la vida i que ens obsessionem per detalls sense importància fins a fer-los un

La lletra és un moviment motriu i la

gran problema que ens angoixa. És necessari, doncs, que el modifiquem

mà, que és l'òrgan de l'escriptura, està governada pel sistema nerviós central,

conscientment perquè, en el moment que aconseguim fer el punt de la "i"

la qual cosa implica que el procés d'escriptura és inconscient i, per tant, molt

automàticament de forma adequada (és a dir, que sigui un veritable pur¡t),

revelador.

L'estudi de la lletra permet un co-

haurem escurçat el camí per resoldre

Hélène de Gobineau el mèrit d'haver

neixement de les actituds i motivaci-

el nostre problema.

En definitiva, el desenvOlupamept

donat nivell científic a l'anàlisi de l'es" criptura. Des d'aleshores, hi ha hagut

ons de. l'escriptor i la informació que

de la grafologia ens ha permès com-

ens dóna, com a prova projectiva, és

provar que eA els trets Wpics i irrepetibles de la nostra escriptura s'ex-

molts estudiosos que han aportat aspectes nous a aquesta ciència que es basa en l'estadística.

"L'escriptura és la pintura de la veu",

molt ~mplia , Cada vegadq que comencem a escriure imagillem que el full efJ blanc

deia Voltaire, o sigui que és un regis-

és la nostra yidél, IFI societqt que ellS envolta i que, amb cadq moviment del

tre gràfic dels nostres gestos i movi-

bolígraf, estem reafirmar¡t les actituds

ments que queden impreso~ en el

amb les quals construïm !¡:¡ fJostr¡:¡ pere ~onaljtat .i le~ relFlcions SOciélls, ~s · per això que, 9UafJ repetim

paper i plasmen simbòlicament elll nostres impulsos i tendències,

La grafoteràpia és un poderós instrument dautorealització que ens permet modificar conscientment els trets negatius de la lletra 18

TOT CLAROR

constélntmefJt!J1l gest, si " gui o fJO positiu, élquest acaba per ir¡fluir ell la nostra ment.

A través d'una tècnica anomenada grafoteràpia, s'intenten modificar conscientment els trets no positius de la nostra lletra; es tracta d'un poderós instrument d'autorealit-

pressa la pròpia indiviaualitat.

La nostra escriptura ens idefJtificq, igual que les empremtes digio

_________________________________________ ]v.[ens sana Vescriptura ens identifica, igual que les empremtes digitals, i és gairebé impossible trobar dues lletres idèntiques tals, de manera que és gairebé impossible trobar du es lletres manuscrites idèntiques, i molt difícil copiar la lletra d'una altra persona. Per molt que vulguem imitar-la, trets com la pressió del bolígraf sobre el paper o la velocitat de la lletra ens indicarien que no en som els autèntics autors.

La signatura també és reveladora Com deia l'eminent grafòleg Max Pulver, "La firma es una biografía abreviada". I és que té un gran simbo-

lisme i una singular revelació psicològica que ens parla de la nostra forma d'e ncarar la vida.

Com a exercici d'a utoanàlisi , podem observar si la nostra firma posseeix els trets que caracteritzen una firma grafològicament positiva: que hi figurin el nom i el cognom de forma llegible, que s'eviti posar-hi només el nom de pila (és correcte posar-hi no-

I

mes el cognom solo amb la inicial del nom), que la rúbrica sigui senzilla i no ratlli ni encercli el nom, que la

Els trets principals de la signatura Cada signe de la nostra escripnlfa ha de ser interpretat sempre en relació a! conjunt, ja que la seva valoració individua! pot variar segons la naturalesa de les altres característiques de l'escrit. Amb tot, es poden observar una sèrie de caracteóstiques que reflecteixen uns trets generals:

Respecte d'una imaginària línia recta: • Si la signatura és descendent: la persona té un estat d'ànim molt baix, es troba desmoralitzada i deprimida.

• Sl té una lleugera tendència a pujar sobre la línia: l'autor és una persona amb un gran desig d'autosuperació, combatiu i optimista davant les dificultats.

Respecte de la níbrica: • Si encercla el nom: l'autor tendeix: a la introversió. És molt difícil conèixer la seva intimitat, és desconfiat i té necessitat de sentir-se protegit.

• Sl ratlla o cobreix el nom: implica l'acció d1ocultar-se davant dels altres per timidesa o perquè l'autor no se sent content amb ell mateix. És un desig inconscient d'eliminar-se per sentiments intensos de culpabilitat.

Respecte del nom i els cognoms: • Si només hi apareix el nom: la persona tendeix a la inseguretat més enllà del nucli familiar, ja que el nom és la nostra identificació dlntre de la faml1ia.

• Si hi apareix el cognom: l'autor té 1!In marcat desig de projecció vers la societat i una major estabilitat entre la seva vida íntima i sacia\. El cognom ens singularitza fora de l'ambient protector o del nucli familiar.

inclinació de la líni a de la base no si-

ar-Ia definitivament en tots els docu-

gui mai descendent (perquè la inclinació idònia és l'horitzontal o amb

ments of,icials.

Un altre exercici que ens aportarà molta seguretat en situacions difícils

una lleugera pujada ascendent) i que totes les paraules estiguin en una sola línia (vegeu quadre).

Si a la nostra firma li manca un d'aquest trets positius, cal que intentem modificar-la i que la practiquem fins que notem que ja l'hem feta nostra: aleshores és el moment de canvi-

és el de signar unes qu antes vegades seguides en un full de paper, o en l'aire si no disposem de materi al en aquell moment, j a que el fet d 'escriure el nostre nom reforça el nostre ànim i ajuda a identificar~nos amb nosaltres mateixos.

F-5

EQUIPOS Y PRODUCTOS PARA TRATAMIENTOS DE AGUA A Cajamar, el nostre interès és el

PISCINAS DE ACERO, LA MEJOR ELECCIÓN

teu i la nostra experiència, la teva

confiança. Per això, en cada una de les més de 2.500 persones que componen la nostra or9ani tzació trobaràs el consell sincer, la col·laboroció i l'assessorament adequa! perquè, sigui on siguis, puguis sentir-te sempre recolzat.

CI Holanda, 41 .

- Pol. Ind. plo de Llerona - 08520 LES FRANQUESES Tel. 93 846 53 36 - Fax 93 846 52 11 e-mail: behqsl@airtel.net

..

Ceuta

GRUPO CAIA.U.AL

585 oficines a la teva dI.sposId6 a tot el país.

MÉS DII 75 A BARCBioNA.

e

NTRO DE SALUD Y ESTÉTICA

NA

RIESTETIC

Centro especializado en el cuidado de la salud y la imagen Naturopatía Homeopatia Reflexologia Flores de bach Auriculopuntura

Ouiromasaje Cyriax Dietética y nutrición Infiltraciones Podologia

Trata mientos Faciales y corporales , Depilación Manicura/Pedicura Drenaje limfcítico

Tratamie nto de contracturas y esguinces musculares, transtornos de obesidad, cardiopatías, triglicéridos, tratamientos fa cia les y corporales, limpie~as de cutis, dietas personalizadas, podología, depilación masculina y femenina ...

OFERTA ESPECIAL

10% DE DESCUENTO

TODO NUESTRO PERSONAL ES

LlCENCIADO Y DIPLOMADO

SOCIOS FUNDACiÓ CLAROR

25% DE DESCUENTO EN LA PRIMERA VISITA

Castillejos, 265, entlo.6a D Tel. 93 436 28 44 (horas concertada s)

•• ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Costa Brava, 3 '08940 Cornellà Tel. 93.475.08.00 Fax 93.475.08.01

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

l proceso de rehabilitación exige unos amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propi as del edificio.

E

Societat ,

ELS PARES ATUREN LA FUSIO DE LA SEDETA I SECRETARI COLOMA Les protestes de les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de tots dos centres han paralitzat el projecte de la Generalitat de convertir els dos instituts en un de sol Finalment, tot ha quedat en un ensurt. Els Instituts d ' Ensenyament Secundari (I ES) La Sedeta i Secretari

torial, Carme Esplugas, qu e va prometre qu e estudiari a les queixes dels pares . Però la tancada din s de la se u de CDC "va ser clau", segons la membre de l'AMPA del

Coloma no es fusionaran en un de sol, tal i com el Departament d'Ensenyament va comunicar a tots dos centres el mes d'abril passat.

Després d'una tancada el dia 30 d'abril a la seu nacional de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), representants de les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) van reunir-se amb la delegada territorial d'Ensenyament, Mari Carme Esplugas, i van acordar "mantenir l'estructura de dues línies" dels dos lES.

Una tancada a la seu de CDC va ser clau perquè la conselleria negociés amb els pares

Secretari Coloma, M o ntse Bastida. "Es van adonar que

la decisió que havien pres era incorrecta - relata Bastida-, sob retot després de tota la polèmica pels concerts a centres privats". El Imatge d'una de les manifestacions que pares, professors i alumnes van fer pels carrers de Barcelona.

"ha considerat oportú iniciar els tràmits" perquè els dos centres "facin oferta conjunta per al curs 2001-02", se,gons el comunicat signat per Carme Espl ugas . "Creiem

que aquesta decisió -afegeix el text- s'ajusta a la demanda actual, afavoreix l'equilibri de la zona i preveiem que evitarà greus problemes a mig termini".

Rebuig unànime

El director del Secretari Coloma, Eduard Guarch, va sentir rumors el mes de setembre sobre una possible fusió, aprofitant que el. centre es traslladarà el curs vinent a un nou edifici encara en construcció. "Sempre

A penes quatres dies després que la conselleria comuniqués aquesta decisió, professors, pares i alumnes de tots dos centres van començar amb les

El 19 d'abril, en ple període de preinscripció, la con-

protestes i les mobilitzacions. Acusaven el govern català d'actuar amb precipitació i s'oposaven a la reducció de places d'ense-

selleria li va comunicar que

nyament públic que s'hau-

s'havia dit que no hi hauria fusió", explica.

rien perdut en cas de fusió .

Guasch creu que "s'hauria

produït una massificació ".

"El nou edifici no està preparat per acollir més de setcents alumnes", assegura.

dirigent de CDC, Lluís Corominas, es va enca rregar de convocar una nova reunió de la delegada d'ensenyament amb els pares per a aqu ell mateix d ia. Des prés de sis hores de reunió, la co nselleria va acce ptar fer marxa enrere.

Justo Domínguez, membre de l'AMPA de La Sedeta,

Vetllar per la demanda

considera que la conselleria volia "afavorir les escoles pri-

"A mb aquesta decisió s'ha confirmat que una mesura així no tenia cap raó de ser", comenta Justo 00-

vades concertades de la zona" .

L1ES Secretari Coloma creu que, fusionant els dos centres, s'hauria produït una massificació

mínguez. El document signat per les AMPA i la conselleria estableix qUe les dues parts vetllaran "per-

què tots dos lES assoleixin la demanda de places suficients per garantir la seva continuïtat". Els pares d 'a lumnes ja han anunciat

Les tancades als centres, les caravanes de cotxes i les manifestacions van anar donant els seus fruits i van

que es posaran a treballar per evitar que caigui la demanda i impedir, d'aquesta manera, que la conselleria

aconseguir una primera trobada amb la delegada terrio

es replantegi la fusió durant el curs vinent. D.G.

TOT CLAROR

21

_Societat LA PLATAFORMA "SALVEM L'ILLA MYRURGIA" ES PLANTEJA LA CONTINUïTAT PER FER UN SEGUIMENT DE LA MYRURGIA I DEFENSAR ALTRES PROBLEMES DEL BARRI

MYRURGIA: A L1ESPERA DELS SERVEIS TÈCNICS DEL DISTRICTE Ester Benach

La plataforma de veïns i entitats "Salvem l'Illa Myrurgia" va reunir-se el 15 de maig passat després de dos mesos sense trobar-se ni fer actes al ca rrer.

Aquest "descans" ha estat motivat pel fet que la Plataforma ha esperat que els serveis tècnics del Districte acabessin de definir el . projecte del centre de dia públic, que s'ubicarà damunt de l'escola bressol ja decidida a l'Illa Myrurgia.

De fet, el Districte va acceptar al Consell de Barri del 4 de febrer la proposta de veïn~ i entitats pel que fa fil centre de dia, i va adoptar el compromís d'adquirir sòl públic en aquest mandat per edificar-hi en un futur ,equipaments nous.

Passats dos mesos, el

Distri cte n'ha formalitzat per carta l'acceptació, 'però encara no ha elaborat en concret cap projecte . La Plataforma es reunirà aviat amb el Districte i, segons quina sigui la resposta, es plantejarà iniciar noves accio,ns.

Nova orientació

Si els dos punts en relació a les reivindicacions de la Myrurgia queden acordats i en vies de concreció (centre de dia i compra de sòl públic), la Plataforma es planteja seguir vigent per, defensar altres problemes del barri, en dues línies d'actuació: Una, la de l'urbanisme, perquè si bé s'han anat aconseguint equipaments públics,Ià."mancança al barri de la Sagrada Família -un

dels més densos de Barcelona- és evident. Jordi Ligüerre, membre de la Plataforma i de la Vocalia d'Urbanisme de l'Associació de Veïns, així ho afirma: "Hem aconseguit una escola bressol pública, però a ningú escapa que les places que s'hi poden ofertar no cobreixen ni de lluny la demanda" -i afegeix- "a més, encara hem de seguir lluitant per altres equipaments com, per

exemple, la construcció d'una residència per a gent gran, per la qual cosa és necessari que el Districte compri i reservi sòl públic per construir-la" . .

La segona via se centraria en el medi ambient i les accions impulsades fins ara en relació amb aquest àmbit: el projecte de pacificació del trànsit, el de l'Illa Gaudí i la campanya contra els sorolls.

Societat DESPRÉS DE

4

ANYS COM A PRESIDENT I DE

24 A

L'ASSOCIACiÓ

L1ASSOCIACIÓ ESCOLLIRÀ

ANTONI VIÑAS DEIXA lA PRESIDÈNCIA PRESIDENT DE llASSOCIACIÓ DE VEïNS DE lA AQUEST MES SAGRADA FAMíliA 20

ANYS D'ORGANITZACiÓ DE LA FESTA MAJOR

En el sopar de veïns i entitats de la Festa Majo r, Antoni Viñas anunciava que no es tornaria a presentar a la presidència de l'Associació de Veïns Sagrada Família. Ho feia en un to entre emotiu i co ntunde nt, mentre donava les gràcies a tots aquell s que durant aqu ests darrers qu atre anys co m a president li havien donat suport per dur a te rme projectes nous.

El motiu de la seva d ecisió "sempre difícil" ha estat, principalme nt, els prop de 24 anys qu e porta a l'AssoCiació: "Després de tants anys, he cregut oportú deixar pas a gent nova perquè pugui treballar per al barri".

projectes . f I més important és que qualsevol president tingui un bon eq uip de suport, i jo )"he tingut durant molts anys" .

Un dels te mes que més l'e norgull e ix és l'evo lu ció de l barri qu ant a equip aments: "Fa 24 anys teníem unes necessitats molt grans i en aquests darrers 5 anys hem aconseguit l'escola Tabor; el poliesportiu Sagrada Família, un mercat reconstruït, un centre cívic. ..

I estem ara treballant amb tot el tema de /'llIa Ca udí i el medi ambient. Hem guanyat un 80% de barri en els últims vin t anys, i això per mi és molt positiu ".

PUNT I FINAL A

Un veí de carrer

A més del càrrec de president, abandona també la . seva tasca com a responsa. ble de l'organització des de fa vint anys de la Festa Major, una de les seves passions: "Vint festes majors són ¡;n númerQ molt rodó, fn el nostre pafs, moltes persones que portem vint anys i escaig als cà rrecs es tem tots deixant-los. Per tant, a mi també em toca".

I si bé deixa d'orga nitzar Iii festa Major, el qu e ~é clar és qu e "s eguiré lligat per moltes vies a la cultura popular, mitjançant altres entitats del país a què ja fa

temps que em dedico. Seguiré treballant-hi perquè a aques ta .part de la cultura li fa lta molta empenta".

Des prés de l'asse mbl ea anual de l'Associaci ó de Veïns, Antoni Viñas tampoc no es planteja seguir vinculat a l'Assoc iació co m un me mbre més de la Junta: "Seré un veí de peu, de carrer, que aniré als actes i que gaudiré de les festes ... , però no fo rmaré part de la junta".

El futur de l'Associació Des del seu punt de vista, el futur de l'Associaci ó de Veïns està en molts pones mans: "Hi ha algun es persones de la junta actual amb les q uals porto vint anys treballant-hi, amb d'altres deu, amb d'altres tres ...

Qualsevol d'elles és capaç de poder tirar endavant nous

"Deixonous projectes en molt bonesmansi que en un parell danys es poden resoldre 11 En re lac ió als projectes que deixa pendents, afirm a que "vaiS impulsar la petició al nostre Districte de fer 1'Jl/a Ca udí de vianants, un projecte ambiciós que ara tot just es comença a treballar.

També els temes relatius al medi ambient, la fi de la lluita per la Myrurgia, la biblioteca, etc. Tots són projectes que estan en bones mans i que en un parell d'anys es poden resoldre." E. B.

L'Associació de Veïns de la Sagrada Famíli a convocarà, d urant la sego na quinze na de ju ny, l'asse mbl ea anual de socis, sego ns exige ixe n e ls estatuts.

En guany, l'asse mb lea té elements d'extraordin ària, ja que el fins ara preside nt de l'Associació, Anto ni Vi ñas, deixa el càrrec. Aquest fet, anunciat pe r Viñ as e n e l marc d' un de ls actes més e mbl e màtics de la Festa Major, e l so par de v,eïns i entitats, ob li ga rà a esco llir un no u preside nt i altres membres de la Junta.

La reestructuració in te rna a l'Associació de Veïns s'aprofitarà per obrir un període de reflex ió sob re e l present i el futur de l'enti tat. En l'asse mblea del mes de juny es prese ntaran noves propostes, co m la renovac ió d e ls Estatuts d e l'Associac ió de Veïn s, qu e daten del 197 0 i q ue, sego ns Joan Balañach, membre de l'actu al Junta, "encara conserven elements típics de l'època franquista".

Tot i qu e l'asse mbl ea és nQmés per als socis ge l'Assoc iac ió, poste ri o rm e nt s'obrirà un període a fi que tots e ls veïn s qu e vul guin pprticipar a la Junta o, fin s i tot, que vulguin optar al càrre c d e pres id e nt, pu guin fe r-h o. E. B.

TOT CLAROR

23

lA GRANJA Aprèn a cuinar sa, http://W'WW.lacocinasana.coID

Aq uesta web ens ofe re ix una llarga lli sta de receptes và li des ta nt per a ls amants de la cuina com pe r a aq uells que amb prou feines saben fer un fregit. En aquesta adreça d' Internet podreu trobar ben explicades receptes tradic ionals (sota e l nom de Les receples de l'àvia), enll aços amb a ltres webs de c uin a, receptes innovadores i una petita guia gastronòmica.

JOHN GRISHAM EDIGIONES B A partir de l'evocació de la pròpia infantesa li l'Arkansas dels anys cinquanta, en aquesta novel·la John Grisham ~ras ll ada la tensió dels seus thrillers a l'àmbit rural. A través dels ull s de Luke Chandler coneixem el destí de la comunitat de Black Oak, on les dures condicions laborals i les diferències en tre els diversos grups faran que la convivència esdevingui gairebé impossible.

ETS lA MEVA VIDA, ETS lA MEVA MORT MARIA DE LA PAU ]ANER COLUMNA · Quan l'Albert Font, acompanyat del se u fill ado lescen t, va dir al taxista que e ls hav ia recollit a l' hosp ital de Be llvitge que e ls portés a Madrid, no sospitava que en tre c li ent i con ductor sorgiri a una com plicitat que els duria a descabde ll ar els aspec tes més íntims i més rellevants de les seves vides ...

DE QUÉ VA ESO DEL AMOR Y. GARCÍA / V FERNÀNDEZ EDITORIAL DESTINO

Di vertida comèdia sobre les sempre difícils, complexes i a vegades incompre nsi bles relacions de parella, A l'Eva acaba de deixar-la el Fernando, i aq uest trencament fa que ella decideixi posar terra per mig i accepti una feina a Cuba. Des d'allà, l'Eva envia cartes plenes de retrets al seu excompany, sense saber que aquest s'ha venut el pis.

A partir d'aquí, co mençarà a escriure's amb el nou propietari.

• J'iIuIdII~""

... .".....~4I:I,1tlIo.. .

"'-'---~I

PrograIlla't les vacances www.acarnpa.com .

Aq uesta adreça e lectròn ica és ideal per a aq uelles persones que trien viatjar am b estades a albergs, campaments, càmpings o en contacte amb la natura. Ofereix adreces i telèfons de contacte d'albergs, cases rurals i llocs d'acampada d'arreu de l'Estat, expl ica sortides organitzades i inclou in formació detallada de ca"a comunitat autònoma.

lA TRAMPA DE lA GLOBALIZACI6N

lA AVENTURA DEL TOCADOR DE SEÑORAS

HANS-PETER MARTÍN EDITORIAL TAURUS

EDUARDO MENDOZA ED. SEIX BARRAL

La globalització tendeix a unir el món, però al mateix temps el disgrega. Anem cap a un planeta amb gustos per a rics i grans ciutats per als pobres. Els polítics actuen com si només pensess in a donar carta blanca a les grans forces econòmiques. Un llibre que inquieta i prepara el lector per trobar la salvació en el nou món que ens espera.

L'inoblidable protago ni sta de El misterio de la cripta embrujada surt del manicomi i comença una nova vida com a perruquer al renovat barri barceloní del Raval.

Es· veurà involucrat en un cas d'assassinat i haurà ·de convertir-se en un improvisat detectiu per no ser acusat del crim, e n una aventura que el portarà a relacionar-se amb l'alta societat.

EL MILLOR DELS MONS QUIM MONZÓ QUADERNS CREMA Aquest és el nou llibre de relats de Quim Monzó, qu e con té tretze contes i una nouvel/e tenyits d' una incitant comicitat negra. Es tracta d'històries cruels travessades per la fe li c itat, la violència i el s in ferns pri vat s, i po bl ades per personatges obsessius amb la rialla a contrapeu . Monzó suma noves estratèg ies narratives, i fa serv ir un a gam ma de ton s que ens el mostren com un pas e ndavant.

RESPIRA

ELSALMÓN

ROOM SERVlCE

EVOLUClÓN

ELS PETS 2001

ANDRÉS CALAMARO

ROXETTE

2001

2001

LUIS ENRIOUE 2001

El grup més conegut de Constantí torna als escenaris amb un disc nou en què ha recuperat el seu so més tradicional. Cançons com "Estupidament feliç" o "El teu nom em fa mal", incloses en el vuitè disc des que van començar, seran bis melodies del conjunt que més sonarà aquest estiu.

El genuí sabor llatí del cantant argentí Andrés Calamaro ha tornat amb aquest disc, El Salmón.

Un total de 25 cançons omplen aquest nou àlbum, en què podrem trobar melodies composades per ell i també peces escrites conjuntament amb d'altres autors del gènere.

El duo més famós de Suècia ha editat nou disc. "The center of the heart" és el tema que més està sonant, i sembla continuar amb el ritme melòdic iniciat amb 'Have a nice day'. Tan sols cal sentir la resta de cançons per descobrir que Per Gessle i Marie Fredickson no han abandonat l'estil que els va donar fama.

El cantautor de Nicara,gua, Luis Enrique, ens ha sorprès amb un inesperat retorn a la música tropical. 'El Príncep de la Salsa' ens presenta ara una dosi perfecta de ritmes que barreja sabor i swtng. Són un total d'onze temes que trobem tant en versió salsa com en versió pop.

NO ET PERDIS UNA REVETLLA DE SANT JOAN ••• INOBLIDABLE! La majoria de barris de Barcelona han preparat actes al carrer La revetll a de Sa nt Joa n

tals del term e municipal de

de ben segur que torn arà a

Barcelona i en la franja de

ser sonada. Per a la propera

500 metres que els envol-

nit del 23 de juny, la ciutat

ta, està prohibit ence nd re

de Barce lo na j a té a punt

fog ueres, ll ençar obj ectes

una gran quantitat d 'actes,

encesos o coets .

BÀSQUET 16 dej\my IV Diada clel bàsquet amb Torneig 3x3 Espoltiu Claror

FUTBOL SALA 16 dej.my Torneig3x3

Poliesportiu Sagrada Famrtia

JORNADA ESPORTIVA

co nce rts i es pect acl es d e

Per què la festa?

pirotècnia per donar la benvinguda a l'estiu .

Per començar, els districtes de Les Corts, Nou Bar-

La festa del 24 de juny està ded icada a celebrar el

ri s i Ciutat Ve ll a t e ne n a

naixe men t d e Sa nt Joa n

30 de jtmy Torneig cie futbol 3<3, màster c1ass d'aeròbic, torneig cie pàclel-platJa... en motiu ci e la fes ta cie presentaci6 d el Poliesportiu M,m'tim Platja de la Barceloneta, en front clel PoIies(Xlltiu M'Ul!im (passeig Man!im 33-35)

punt actes als se us carrers.

Baptista, el profeta pre-

TENNIS

Hi haurà activitats qu e in-

dència. M antin gueu la d is-

cursor de Jesús. És una de

clouran des de petards fins

tància amb els petard s q ue

les festes més antigues del

Campionat d'Europa Reial Club cie Tennis cie Bmcelona Més informació: 93 203 78 52

a músi ca d ' orqu estr a o

hagueu encès perqu è fac in

santora l cristià i, a d ife rèn-

balls. Per la seva banda, Nou

explosió i, en el cas que no

cia de la majo ri a, co mm e-

Can Caral leu també ha pre-

es prod ueixi l'efecte es pe-

mo ra un naixe ment i no

parat un revetlla per a la nit

rat, no us acosteu fin s qu e

una mort. El fet de co in ci-

més c urta d e l'a ny (vege u

hagi passat un a bona esto-

dir amb el so lstici d'estiu

PETANCA

pàg. 34) .

na. Intenteu evitar qu e els

va se rvir perqu è adquirís

Del 16 al 18 de juny Trofe u Ciutat de Barcelo na

un es d imensions eminent-

Més informació: 93 268 00 48

aqu est t ipus de produ ctes,

ment po pul ars i fo lkl ò ri-

TIR AMB ARC

i si es tra ct a d e mat e ri al

ques ( focs d 'artifi ci, coca

xx Trofeu Internacional

apte per al se u ús, se mpre

i ba ll ), cosa qu e li ha fet

petards i fer ús del materi al

han de manipular-l o acom-

perd re el co mponent re-

SALT

pirotè.cnic que hagueu com-

panyats d ' un adult.

li giós per co nvert ir-l a en

Julio l, clia per determinar

més

Compte amb els petards A l ' ho ra d 'a dquirir e ls

prat, ca l extrem ar la pru-

p etits

s'acostin

a

En tots els terrenys fores-

un a festa profana.

De 1'1 de juliol al 30 de setembre

ATLETISME 28 i 29 de julio l Meeting cI'Arletisme Estadi Olúnpic cie Montjuïc Més informació: 93 426 20 89

17 de juny

Més informació: 93 439 93 47

Trofeu Ciutat cie Barcelona de SallS Organitza: Fecleració Cat. cie Nataci6 .

Més informació: 93 488 18 54

BLOW

MARUJASASES/NAS

CÓMO MOLA SER JEFE

THED/SH

DIR : TED DEMME

DIR. JAVIER REBOLLO

DIR : JOAN POTAU

DIR .: ROB SITCH

Neus Asensi, Karra Elejalde,

Segon lliurament de Manolito Gafotas, de l'heroi creat per Elvira Lindo. Manolito aquest cop serà interpretat per un actor diferent, Doro Berenguer, i tindrà un altre pare: el Gran Wyoming. L'aventura trimscorre en l'època de Nadal.

La pel'lícula està basada en les especulacions i els rumors que corrien l'any 1969 sobre la possibilitat que l'arribada de l'home a la Lluna h agués estat un muntatge e n un plató de televisió.

El film compta amb les interpretacions de Sam NeU, Patrick Warburton, Kevin Harrington i Tom Long.

És la segona pel ' lícu1a que interpreta Pene1.ope Cruz en la seva prometedora carrera als Estats Units, com en el seu dia ja va fer Antonio Banderas.

BIow ens explica la història d'un traficant de cocaïna Oohnny Depp) que ha fet fortuna gràcies a la venda de drogues.

Inma del Moral i paz Padilla són

alguns dels intèrprets d'aquesta sagnant comèdia. És una història d'humor negre barre jat amb terror, en què unes persones aparentment normals aniran p erde nt el seny per culpa dels problemes amorosos.

/

Joan Miró: Desfilada d'obsessions

Barcelona Art Report 2001. Experiències

Més de 300 creadors de 30 països d'arreu del món participen a "ExpeLa Fundació Joan Miró es va inaugurar oficialment el dia 18 de juny de 1976 amb l'exposició "Joan Miró. Pir¡tures, escultures i dibuixos de les col ·leccions de la Fundació". Quan es compleixin 25 anys d'aquesta data, es presentarà de nou una exposició de Miró, amb obres provinents de la col ·lecció del museu i comissariada per Carme Escudero i Teresa Montaner, conservadores de la Fundació Joan Miró. La perspectiva, però, serà diferent, ja que mirarà d'analitzar els símbols més recorrents en l'obra de l'artista i de desxifrar-ne llenguatge artístic. Fundació Joan Miró (Av. Miramar, 71).

Del 15 de juny al 2 de setembre de 2001.

riències", una iniciativa que en diferents museus la ciutat prepara exposicions i debats per mostrar tradicions i cultures d'arreu del món.

Fins al proper mes d'octubre.

Informació: www.bcn .es

passat pel seu director, Borja Sitjà, de proposar un format més reduït, delimitant un festival que aposta per una oferta concentrada i de

luntat' de fer una programació ambiciosa, que acosti el treball dels artistes a un públic ampli i curiós.

Música, teatre i dansa Don Juan, dirigit per Ariel Carda Valdés i amb Lluís Homar en el paper principal, inaugurarà el Festival el 25 de juny. Altres títols des-

CONGRÉS DE NENS SUPERDOTATS AMB TALENT 31 DE JULIOL DE 2001 HORARI A DETERMINAR HOTEL BARCELÓ SANTS

Aquesta és la XIV edició d'un congrés que se celebra cada dos anys a diferents ciutats d'arreu del món i que enguany ha escollit Barcelona.

En aquesta ocasió, el tema central del congrés serà "El món de la informació: oportunitats i desafiaments per a superdotats i amb talent".

CONFERÈNCIA SOBRE L'ONZE DE SETEMBRE 9 DE SETEMBRE DE 2001 HORARI A DETERMINAR SALÓ DE CENT AJUNTAMENT DE BARCELONA

El Festival Crec 2001 segueix la línia, iniciada l'any

el 1976. Aquella primera edició i la que ara es presenta tenen en comú la vo-

Ponents: Carles Duarte, Secretari General de la presidència de Generalitat de Catalunya; Jaume Sodupe, conseller delegat del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004; Josep Maria Montaner, doctor arquitecte i catedràtic de l'Escola d' Arquitectura de Barcelona; Kees Eeda, director general de cultura de l'Ajuntament de Rotterdam. Moderador: Ferran Mascarell, regidor de cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

i centres de cu Itu ra de

Un estiu Grec

gran qualitat.

L'edició d'enguany marca els primers 25 anys de vida d'un festival que va néixer

"LA CULTURA, EL GRAN TEMA DEL SEGLE XXI" DijOUS, 14 DE JUNY DE 2001 19.00 HORES, PALAU DE LA VIRREINA

Organitza l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Bacelona.

tacats de l'apartat teatral són Sabatés, Lluís Vidal, Agustí Bodas de Sangre, dirigida per Fernandez i Chano DomínFerran Madico, el Tríptic del guez.

El capítol de la dansa inteatre Zíngaro, una Medea . amb Michael Cacoyannis clou la col·laboració entre la dirigint a Núria Espert, i la companyia IT Dansa i l'Orpossibilitat de veure les tres questra de Cambra Teatre obres que configuren la Tri- Lliure, i la presentació a Barcelona dels últims trelogia 70 de Roger Bernat.

Una de les produccions balls de la Nederlands Dans més interessants del Crec Theatre 2 i 3.

Pel que fa a la música, el 2001 és l'òpera Eurídice, Festival tindrà un marcat saamb música de Joan Albert Amargós a càrrec de bor argentí, amb artistes que Barcelona 216, i el concert ompliran les nits de ritmes conjunt que oferiran Jordi de tango.

ASTRONOMiA Y UNIVERSO Es tracta d'una revista especialitzada en el que el nom indica. A l'interior podreu observar les millors imatges que els satèJ.lits espaials envien a la terra i també articles sobre els darrers descobriments .

El preu és de 700 ptes.

PARTICIPA-HI I GUANYA!

SOPA DE LLETRES

Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra

Troba els pilots espanyols de F 1 que han guanyat algun gran premi al llarg de la història D E P O R T A G O A

Oferta vàlida fms al 30 de juliol de 2001

OM L R.P A T S S

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per con'eu a:

Revista Tot Claror Sardenya, 335, baixos 08025 Barcelona

o dipositant-la a les urnes situades a la recepció de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Farrulla.

R L O E G I R OM A A L O N S O R N OM

X L ZM A A D O T P E R O R LMT I

JORDI PONS ADÀN

r-~-------- - ----------I I Nom Cognoms ____________~·______________________

A S O L E R R O

. Edat _ _ _ _ Ets saci/a

OP - - - - - - - - - - -

Esportiu Claror

D

I

V G

Z OM E R I G E N E

TEST

1.

Qúi ha guanyat la darrera Copa d'Europa d'hoquei patins?

2.

Quin equip s'ha proclamat Campió de la L.1iga Grega de futbol?

3.

Quin tennista ha ' guanyat el Godó 2001?

4.

Qui ha vençut en el Gran Premi de motociclisme de Jerez en 500 c.c.?

5.

I en l'últim Gran Premi de Fórmula 1 de Montmeló?

6,

Com es diu l'actual entrenador dels Barcelona Dragons?

Adreço -------------------------- Telèfon ----------------- - Ciutat ____ __ _ _ _ __ __

L D A T O L L I

Demostra la teva cultura esportiva

el va guanyar...

I l' I I I I I I I I I I I I I I II

I Z O

P E R E Z S A L A S

concurs del passat número

l

e

PM Sagrada Família

D

Qüestionari per al concurs 1. Quin any va guanyar la ''Vuelta'' el ciclista Melció Mauri?

2.

Quins dos instituts d'Educació Secundòria han estat a punt de fusionar-se?

3.

Quin dia es celebra la Festa del Soci?

¡¡ .U~OI¡¡ ~O.l

(9

'J'Jq::reLUnqos'W (ç '!sso'H OU!lU'J¡U¡\ (p 'OJ')J.I'Jd'.:r f (€ ' SO~ !.U!4,.u.d (z '. uo(.OJeS';)'d «( :so¡sodSOH

TROBA LA PARELLA Relaciona les dues columnes ...

Què penses de la revista Tot Claror? \

l.

Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2.

I què t'ha agradat menys?

3.

Quina secció t'agrada més?

4. A qui f'agradaria que entrevistéssim?

Ezugwu Markovic

Gijón

Fox

Girona

Roe

C.S.Femando

Stewart Komegay

Estudiantes Joventut

5. Què creus que li falta, a la revista? 'opueUJOd'S';) 'Au3~ uJo)J :uUOJ!D 'lJr.M'J1S :u9 f!D ' ';JoM :'JIUUJ!IV

6. Globalment, quina nota pasaries a la revista, entre l'I i el lO?

,

Alicante

'xOd :s';J)uu!pmsg 'O!!\o>pcw :lTl.lu<Ji\Of 'M\3nz3' :91;>nlos

LA. YAYA AMELIA • La millor qu alitat al mill or preu

• La cui na del bacallà

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente... ; ) 24 PCs -1 9" - ADSL512k - Somosi.33T

PASTISSERIA. FUSTER • Un a dolça es pecialitat de crocant i xoco lata • Pedres Sagrada Família

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

EDIFESA- COFAC • Ferreteri a profess ional i paramen t

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49

Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)

FERRETERIA. PABLOS-COFAC 13~

•

~~ST~U~T

~V IVlCO• • • •

J

I

Provença, 504 (a l costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

Menj ars casolans Menú diari Tapes variades Menj ars per encàrrec

Provença, 534 (cantonada Cartagena) Tel. 93 348 07 62

cAFÈ CRYKET BAR • Assortiment de tapes • Ambient agradable

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01

BARRESTAURANT LA. PEDRETA • Dinars i sopars casolans • També aqu í ambient agradable

I

• Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21

BAR RIBElRA • Entrepans, tapes i vins gallecs Rosselló, 411 - Tel. 93 458 63 85

GRANJA L'ESTONETA • Es morzars , menú quatre opcions de dilluns a divendres, 975 ptes., i dissabtes 1.1 00 ptes.

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15 .,

DELIRIUM BAR-CAFETERIA • Esmorzars especials • Menú de 1.100 ptes. i servei a la carta • Especialitzats en carns a la brasa • Obert de 7 a 1 h de la matinada Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93 459 38 60

• Hacemos equipaciones para clubs y colegios.

• Fabricación propia • Sudaderas-Batas-Chandals-PolosCanguros ...

• Serigrafía-Bordados-Transfer Casals y Cuberó, 216 . 08031 BCN Tel. Fax 93 350 50 16

• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Mobiliari i decorac ió • Som professionals: Tenim una solució per a cada espai

Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

.......

f~~~!~~~a~3~~¡JU"~ [3p , .;

ESPORTS

.< ~. piol,.. t • Roba esportiva • Sportwear home, dona i nen,

Cartagena, 234-238 (davant del Pol. Sagrada Família) Tel. 93 347 71 12 Mallorca, 451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56

[lJI 1:I;Ce]iUJ,·,n.,._ AM INFORMATICA Venta, actualización y reparación de ordenadores. Ordenadores portatiles IBM, Acer,Compaq,Toshiba EstudianteslProfesores Windows 10.318 Ptas Office 2000 Premium 15.995 Ptas Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 - 08025 Barcelona

GESMICRO, SL • Ordinadors . components . Software • TPV Multimèdia . xarxes • Internet . Servei tèc nic

Còrsega, 603 Tel. 93 347 63 08 08026 Barcelona

XANA MODA INTIMA • Tot en roba in terior per a home i dona.

• Espec ialistes en talles grans

Muntanya, 49 tel.: 93 436 47 94 08026 Barcelona '

l I '¡lI1¡, Ç 10%

GIRBAU REGALS • Mil detalls per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Farrulia

Còrsega, 511. Rosselló, 396

JOIERIA. ALMOR

10%

• Taller pro pi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada FamJ1ia

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 0802'5 Barcelona

CENTRE

CLARÍNIA Psicologia · Psiquiatria· Psicoanàlisi Nens, adolescents i adults

CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i Mòbil 636 53 77 36

FARMACI1\

BCM,S.L.

BRICIO

ANTISOLARS CASC S.L. SCREEN

De 9 a 22 hores Tots els dies de l'any Sardenya,334 Tel. 93 436 77 34

I IC ••-"' _ _

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

• Cortinas exterior/interior • Toldos • Paneles corredores • Opacos-Venecianas • Motorizados-Automatismos Eduard Toda, 64 sIs 4" . 08031 . BCN Tel. 93 428 12 43 Fax 93 428 69 25

ATG CONSTRUCCIONS,S.C.P.

• Ben a prop teu

• Remodelació de piscines a normativa vigent.

Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00

• Treball paleta • InstaJ.lacions esportives

• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

Eduard Gibert, 8 1r.

08940 Cornellà (Barcelona) Tel. i Fax. 93 474 44 81

QUIROMA.SAJISTA DIPLOMADO

CONSTRUCCIONES FRANCISCO PALMA

· 20 años de experiencia ·Espec.en dolores de espaI da . Tardes de 16 a 20 horas JUAN GENOVÉS

- Zona Sagrada Familia-

Tel. 93 457 93 73 (boras convenidas)

MA.ROBA CENTRE ORTOPÈDIC • Plantilles a mida • Proteccions esportives

• Construcciones • Reforrnas • Patología del horrnigón

FER ZAM , S.A.

, • Consulta naturòpata. Reflexologia podal. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanística

Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

TFORTUNY V~llm

ORTOPÈDIA FARMÀCIA SERRA·FORTUNY

Plantilles, faixes Cotilles a mida, fèrules Genu-valgo Pròtesis mamàries Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 • 93 436 66 88

PSICOLOGIA CLÍNICA MONTSE VALLS: psic610ga esp. en depresiones y problemas sexuales. JUAN GENOVÉS: hipn61ogo esp.en fobias y estrés.

Tel. 93 457 93 73 www.montsevalls.com email: info@montsevalls.com

Nàpols , 268 TeI.fFnx 93 207 30 74 . Tel. 93 531 68 73

SATAGUA • Tratarniento de aguas • Instalaciones industriales • Piscinas descalcificación • Desrnineralización • Esterilízación Pasaje Porta,29 08016 Barcelona Tel. 93 340 42 54 • Fax 93 352 15 59

Abro pue~~ierropuertas

TOT ~HARO • Colocación y reparación de cerraduras de todo tipo • Puertas blindadas, rejas fijas giratorias y de ballesta • Extintores, cajas de seguridad, buzones, candados, manetas

LIeida,13 10 18 Sant Boi LIob. 08830 BCN Tel.y Fax. 93 654 57 97

Sardenya, 388 • Tel. 93 456 76 30

MYSORE

• Serveis finques urbanes i industrials.

• Consergeri a. Neteges. Manteniment.

• Climatització industrial i domèstica •Instal·lacions especials (hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial Sant Quintí,29 08026 Barcelona Tel. 93 456 78 07 Fax 93 347 11 79

SATA

• Todo tipo de copds de llaves especiales • Mantenimiento de comunidades, parking, locales comerciales, garages.

Rosselló, 427 bis • 08025 BCN Tel. 93 450 33 55

SPEAK DIGITAL • Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als abonats de l'Esportiu Claror i Sagrada Farru1ia

Fem: Piscines Descalcificació domèstica i industrial Osmosis inverses Tractaments generals d'aigua Accessoris

Sardenya, 342 08025 Barcelona Tel. 93 456 59 33

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 Tel.lFax 93 217 03 64

• Bitllets avi6/vaixe\lltren' • Viatges a mida .' Viatges empreses Còrsega, 533 08025 BeN .

Tel. 93 436 61 70 Fax 93 435 59 08

I 5 % I Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres

Especialistes en neteja [}Q~~~&~

®®

SERVE!. .......................... .

....................... QUALITAT

@[1

Neteja i manteniment Oficines i locals Especialista en poliesportius

LES VOSTRES IDEES MEREIXEN QUALITAT

CATIFES

Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família, Nou Can Caralleu , Marftim (Espai de Pla~a) .

. HERSAN 98 SL CI Ebro, 11 Tel. 926823594 Tel. Mòbil 607 26 98 03 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

INSTALACIONES

DEPORTIVAS

esquaix· racquetball . sou-ball' paddle-tennis . saunes· banys de vapor' solariums UVA· banyeres spa (hidroteràpia) . material esportiu . fitness . aparatologia cardiovascular' cobertes telescòpiques· carpes i pèrgoles· complements

11

CI del Prat, 24 Tel: 93 871 4354/938432425 Fax 93 871 85 91 " 08480 l'Ametlla del Vallès (Barcelona)

Travessera de Gràcia, 12 (al costat de la pI. Francesc Macià) 08021 Barcelona V 93 200 57 07 . Fax 93 200 58 02

LEcJIAS

1ltns

S.A.

Tànger,35 08016 Barcelona Tel. 93 300 42 58 Fax 93 485 26 09

,~

POLIGRAS IBÉRICA, S.A INSTALACIONES DEPORTIVAS CÉSPED ARTIFICIAL CI Campoamor, s/n. Nave 7 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona)

Tels. 972 64 0953/972 64 06 28 Fax 972 64 26 21 E-mail: gisgraf@lix.intercom.es

Apdo. Correos 182 Tel. 93 589 85 32 . Fax 93 675 34 64

h~STAL·LACIONS

FUNDACiÓ CLAROR

ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA

DISSABTE 16 DE JUNY CELEBREM LA FESTA DEL SOCI El mes de juny acaba la temporada 2000-2001, i no només per als cursetistes que participen en activitats dirigides, sinó també per a les seccions esportives de la Fundació, per als alumnes que realitzen esport extraescolar als poliesportius Claror i Sagrada Família i per a alguns abonats, que faran una pausa per gaudir de les vacances estiuenques.

Per aquest motiu, i per acomiadar-nos fins la temporada vinent, la. Fundació Claror organitza la Festa del Soci, que enguany arriDa el dissabte 16 de juny amb activitats lúdiques i esportives des de primera hora del matí fins ben entrada la nit.

Diada del bàsquet 11

La secció Safa-Claror de bàsquet, una de les que compta amb més equips federats de Catalunya, tanca la temporada amb un seguit d'activitats, que es desenvoluparan des de primera hora del matí fins a la nit.

D'una banda, s'organitza ~ l'tsp,0IT,iH Claror el ja ~r?q¡­ cional Tqrneig de ~àsquet a 3, on es poden inscriure tots els jugadors/es de la secció (fins al 13 de juny). A més del Torneig, la secció ha preparat un partit d'entrenadors a les 18.00 hores, un concurs de tirs lliures per a la

categoria mini i un concurs de triples i de tirs per parelles en què podran participar tots els jugadors a partir de la categoria infantil.

La Diada del bàsquet acabarà amb el sopar de germanor que reuneix, a tots els jugadors/es de la secció, a pares, mares i entrenadors/es. En el decurs del sopar, a les pistes exteriors de l'Esportiu Claror, es farà el lliurament de premis als millors jugadors de cada equip.

Taekwondo i Judo

El mateix dissabte dia 16 al matí, a l'Esportiu Claror es farà el Torneig Social de Taekwondo, amb una competició entre els esportistes de la secció i una exhibició dels més menuts.

La secció de Judo organitzarà la seva cloenda el dilluns 18 de juny, a la tarda, al pavelló de l'Esportiu Claror, amb una exhibició de tots els components, des dels més menuts als més veterans.

Festival de dansa

També els grups de dansa clàssica i dansa jazz oganitzen el seu festival, que tindrà lloc a la Sala Calassanç, el 17 de juny a les 11.00 h.

Hi interpretaran peces molt variades, des d'E/ Uac

EL BALL TANCARÀ LA FESTA DEL SOCI

Després d'lm dia ple d'activitats, el ball serà el colof6 de la Festa del SocI. L'encarregada d'amenitzar-lo serà l'orquestra Bagdad Cafè Band, que començarà a tOCll, a les pistes exteriors de l'Esportiu Claror, a les 22.30 hores.

Les entrades es podran adquirir per avançat, des del dia 4 de juny fins al mateix dissabte. El preu de la venda anticipada és, com en els darrers dos anys, de 500 pessetes l'entrada d'adults (a partir de 15 anys) i de 250 la d'infantils (de 6 a 14 anys).

Si les entrades s'adquireixen a última hora del dissabte (de les 21.00 a les 22.30 hores), els preus seran de 700 pessetes per als adults i de 500 per als infantils.

dels Cignes fins a Grease, passant per La Bamba, New York, New York o Les Quatre Estacions, de Vivaldi.

natge, a càrrec d'un conjunt de patinadors de Sant Celoni.

Festa Aquàtica

Escoles Esportives

AI Poliesportiu Sagrada Família tindrà lloc durant tot el matí el Festival d'Escoles Esportives, on tots els alumnes mostraran als pares el que han après durant el curs.

AI Festival participaran tots els grups de Psicomotricitat, Iniciació Esportiva, Escola de Bàsquet, Judo, Gimnàstica Rítmica i Patinatge.

AI llarg del matí també es farà una exhibició de pati-

Les àrees d'activitats aquàtiques de tots dos poliesportius organitzen la III Festa Recreativa Aquàtica al Sagrada Família.

Així, tots aquells que han gaudit de la piscina durant tota la temporada tindran l'oportunitat de participar en els jocs i les gimcanes aquàtiques, fins i tot els més petits que, en companyia dels pares, jugaran a la piscina petita.

TOT CLAROR

31

• FUNDACiÓ CLAROR

EL

MARfTIM

15 DE JUNY S·OBREN

LES INSCRIPCIONS , PER ABONAR-SE AL MARíTIM

El Poliesportiu Marítim. podria obrir al públic a finals del proper setembre La inauguració del Polies-

instal·lacions dels poliespor-

portiu' Marítim és cada cop

tius Claror i Sagrada Família,

més a prop. La Fundació

a més del Marítim. Les pre-

Claror treballa amb la idea

inscripcions sUJ)osen un dret

, d'inaugurar la instal ·lació a

preferent d'inscripció.

finals de setembre, i obrir-

A mitjans de juliol, s'obri-

Ia als abonats, de manera

rà el torn d'inscripció (obert

gradual, a l'octubre.

a tot el públic).

Per això, el proper diven-

Les inscripcions es trami-

dres 15 de juny començarà

taran a les oficines del ma-

ja el procés d'inscripcions de

teix poliesportiu, situades a

les persones G]ue han forma-

l'Espai de Platja (sota del

litzat la sol· licitud de preins-

passeig Marítim, al final de

cripció. Aquestes persones,

la ramJ)a d'accés a la platja

prop de 3,000" seran con-

de la Barceloneta).

vocades per l'entitat mitjan-

Per apuntar-s'hi caldrà es-

çant una carta per procedir

collir la modalitat d'abona-

a la inscripció definitiva, Les persones interessades

Modalitats d1abonament INFANTIL • MATRíCULA: 80GO ptes. MENSUALITAT: 3100 ptes.

ment desitjada (vegeu qua-

~DULT

dre adjunt) i pagar-ne la

• MATRíCULA: 8000 ptes. MENSUALITAT: 5300 ptes.

• Les persones majors de 60 anys .tenen un 50% de descompte en els drets d'inscripció.

a assegurar-se una plaça al

matrícula. Les mensualitats

nou poliesportiu encara hi

no e's cobraran fins que

MODAUTAT "TOT EL DIA"

són a' temps. Els formularis

l'abonat no hagi començat

FAMILIARS D'UN ABONAT ADULT "TOT EL DIA"

per fer-ho es troben a les

a utilitzar les instal ·lacions.

• MATRíCULA: 5000 ptes. MENSUALITAT: 3900 ptes,

ADULTS MODALITAT "MATINAL" • MATRíCULA:' 5000 ptes. M ENSUALITAT: 3300 ptes.

ADULTS MODAlJlTAT "MIGDIA" • MAlRíCULA: 5000 ptes. MENSUALITAT: 3300 ptes.

LES OBRES ENFILEN JA . LA RECTA FINAL

ADULTS MODALITAT "NOCTURN" • MATRíCULA: 5000 ptes, MENSUALITAT: 3900 ptes,

ADULTS MODALITAT "CAP DE SETMANA" • MAliRíClJLA:5GOO ptes. MENSUAlITAT:3900 ptesJmes

PERSONES AMB TARGETA ROSA DE L'AJUNTAMENT • MATRíOULA: Gratuïta MENSUALITAT: 3100 ptes.

Abonaments de Temporada El PoliesJ)ortiu Marítim oferirà la possibilitat d'abonarse en períodes concrets de l'al'1Y. El màxim permès de contractació temporal de forma ininterrompuda és de 9 mesos. Passis: Setmanal: 5.000 ptes.

Trimestral: 30.000 ptes.

Mensual: 12.000 ptes.

Semestral: 54,000 ptes.

Entrades Puntuals S'ha iniciat ja l'última fase

sales d'activit ats dirigides i

de les obres del Marítim,

les oficil'iles d'administració.

que és la construcció de

La primera fase de la

l'edifici de dues plantes on

instal ·lació, i ·Ia piscina de

hi haurà l'accés principal a

natació, estan molt

l'equipament, el gimnàs, les

çades.

32

TOT CLAROR

avan-

Les entrades pUl'1tuals estaran a disposició del públic mo abonat sempre que la instal·lació no estigui saturada.

Dies feiners: 1900 ptes.

Cap de setmana i festiu: 2300 ptes, NOTA: Totes aquestes tarifes, i les dels Serveis de Salut, estan pendents d'aprovació definitiva per part de l'Ajuntament.

FUNDACiÓ CLAROR

MARíTIM

GRAN OFERTA EN TOTA MENA DE SERVEIS DE SALUT Els serveis de salut seran, a banda del circuit de talassoteràpia, un dels grans atractius del Poliesportiu Marítim .

La Fundació Claror ja ha definit el programa inicial de salut de la instal·lació, que inclourà disset serveis.

Com es pot observar al quadre adjunt, l'oferta és força variada, i abraça des de les revisions mèdiques bàsiques fins als tractaments de fangs, d'algues o les diferents modalitats de massatge: el terapèutic, el drenatge limfàtic, sota l'aigua o la reflexologia podal.

A banda dels . preus per tractament unitari, el Marítim ha concebut dues modalitats de Bonus, que poden representar un gran estalvi per als usuaris.

A més a més dels serveis de salut, al Marítim hi haurà un saló d'estètica, que oferirà serveis de perruqueria, depilacions, neteges de cutis i manicures.

MARhlM

Serveis de salut: preus dlun ús Revisió Mèdica General * Revisió Mèdica + electrocard.

Programa Dietètic Massatge Terapèutic Drenatge Limfàtic Reflexologia Podal Massatge sota dutxa Massatge HidroJet Dutxa a pressió Algues cames i glutis Algues esquena i abdomen Algues tot els cos Fangs malucs, gemol'ls, peus Fangs espatlles, colzes, mans Fangs esquena + altra zona Fangs tot el cos Sol UVA

1000 ptes.

2000 ptes.

2000 ptes.

2200 ptes.

4400 ptes.

4400 ptes.

5000 ptes.

1700 ptes. . 2500 ptes.

3300 ptes.

3300 ptes.

5500 ptes.

22'00 ptes.

2200 ptes.

2750 ptes.

4400 ptes.

625 ptes.

ELS ABONATS TINDRAN UN 20% DE DESCOMPTE SOBRE ELS PREUS DELS SERVEIS DE SALUT.

Bonus multiusos • Bonus mensual de 5.000 ptes. (només abonats Marítim)

Els abonats de la instal·lació també tindran la possibilitat de contractar, per 3.600 pessetes mensuals, l'abOllament esp'ecífic del Servei de Salut, que representa un Bonus de 5.000 ptes./me.nsuals en serveis de salut. Això suposa un estalvi del 28% en els preus d'aquests serveis .

• Bonus 10.000 ptes. 'abonats Marítim i no abonats) Contractació, a preu reduït, de l'equivalent a 10.000 pessetes en serveis de salut.

- Abonat: 7600 ptes. (24% de descompte) - No Abonat: 8600 ptes. (14% de desC0mpte) ' GRATUITA PER A ABONATS

EL 25 DE JUNY ES REOBRIRÀ L1ESPAI DE . PLATJA, AMB SERVEIS PER ALS BANYISTES El dilluns 25 de juny s'obrirà al públic, per segon estiu consecutiu, l'Espai de Platja del Poliesportiu Marítim.

Aquest espai, situat a la mateixa platja (sota del passeig Marítim), ofereix diversos serveis als platgistes: lloguer de vestidors, armariets, gandules i venda de productes de platja.

DISSABTE 30 DE JUNY, GRAN FESTA DE PRESENTACiÓ

30 JUNY GRAN FESTA

PRESENTACiÓ IIXPO.~CIOOU,,"C)J'CTll

y,aIT"OU'''''II. . ,ttl·IHa(:lU'(;IOHI!I

ACTIVITATS ES PORTIVES 0\ U.'UoT JA 011 LA IUIRcnO NUA

TQMHI!IU \",,"I

!IU

~~~::c";:~,:"~~~J.1a .. •• MOI,.TNI...nl

El Poliesportiu Marítim serà presentat als veïns amb una gran festa el proper dissabte 30 de juny. La celebració tindrà lloc a les platges de la Barceloneta, da. vant de les instal ·lacions del Marítim , entre les 10 del matí i les 2 del migdia .

Hi ~aurà preparades diversesactivitats ludicoesportíves, obertes a tothom.

AI matí, a partir de les 10, hi haurà un torneig obert de futbol 3x3 a la platja. Per aquest motiu, la Fundació Claror hi instal ·larà dos camps de futbol inflables.

A les 12 del migdia, hi haurà una màster-c1ass d'aeròbic a la platja, dirigida pels tècnics de fitness de la Fundació .

Entre altres atraccions, també s'organitzarà un torneig de pàdel-platja.

Lapartici pació en totes les activitats esportives serà gratuïta, oberta a tothom.

A banda de les activitats esportives, hi haurà una exposició amb plànols i fotos "·r t .. de l'equipament, i visites guiades a la instal·lació.

També. s'hi podran formalitzar preinscripcions.

TOT CLAROR

33

Nou

• FUNDACiÓ CLAROR

CAN CARALLEU DESCOBRIRÀ LA PISCINA EL 18 DE JUNY De 1'11 al 17 de juny, ambdós inclosos, la piscina restarà tancada per poder treure'n el globus i condicionar-la per al seu ús estiuenc.

Així, a partir de les 8.30 hores del dilluns 18 de juny ja podreu gaudir de la piscina descoberta de la instal·lació.

Cal recordar que la setmana del 25 de juny comencen els Casals d'Estiu, que fan ús diari de la piscina. Enguany, però, i a causa de l'increment del nombre d'abonats, les activitats aquàtiques per als infants es reàlitzaran en una zona restringida i no hi haurà ús lliure de la piscina, sinó que seran activitats dirigides per monitbrs.

Els abonats dels poliesportius Claror i Sagrada Família poden adquirir-ne entrades puntuals a preus reduïts.

HORARI D'ESTIU DE LA INSrAL'LACIÓ Del 18 de juny al 29 de juliol (ambdós incl.osos): DE DILLUNS A DIVENDRES:

Horari instal·lació Sala de fitness Piscina

de 08.00 a 24.00 hores de 08.00 a 23.00 hores de 08.30 a 22.00 hores

Del 30 de juliol al ,. de seb!mbre (ambdós Inclesos): Horari instal'lació Sala de fitness Piscina

de 08.00 a 21.00 Rores de 08 .00 a 20.00 hores de 09.00 a 20.00 hores

.

Del 18 de juny al 7 de setembre (ambdós Inclosos):

Piscina

.: e 08.00 a 21.00 ores de 09.(i)0 a 19.00 hores de (i)9.(i)0 a :20.00 hores

Horari instal·lació Sala de fitness Piscina

de 09.00 a 18.00 hores de 09 .00 a 15 ,00 hores de 09.00 a 17.00 hores

.)l!ijii§(iifji'Siii'bi

CAN CARALLEU

HI

HAURÀ

REFORMES ALS VESTIDORS

Nou Can Caralleu s~gueix la línia de millora de les instal·lacions, per millorar el seu confort. Un dels espais mes antics de la instal.lacio son els vestidors que hi ha davant del camp de futbol, construits fa mes de 30 anys.

Tot i les millores fetes el darrer any, queda alguna millora pendent. Una d'elles son les males olors, causades per la deficiencia del clavegueram que en el seu dia es va fer al barri de Can Caralleu : Per resoldre l'assumpte de forma definitiva, el proper agost es canviaràn les canonades dels desguassos. Per aquest motiu, els vestidors estaran uns dies tancats. Disculpeu les molesti es.

EL'23 DE JUNY, REVETLLA DE SANT JOAN AMB SOPAR I BALL El proper 23 de juny, Nou Can Caralleu tornarà a organitzar una revetlla per als seus abonats. Com l'any passat, la festa constarà de dues parts, sopar i ball.

El sopar, a les 21.30 hores, serà preparat pel restaurant Laie. Constarà d'un aperitiu, l'amanida Nou Can Caralleu, fideuà, pastís de nous i xocolàta, vi blanc i negre i cafè. Per als més petits hi haurà un menú in-

34

TOT CLAROR

fantil amb espagueti napolitana', escalopa amb patates, refresc i una bola de gelat de postres.

A pantir de les 22 .00 hores començarà el ball a l'aire lliure, amenitzat per un disc-jòquei.

A més, la piscina d'estiu estarà oberta per a tots els qui vulguin banyar-se, al ritme de la música.

Les entrades es posaran a la venda a les instal·lacions

de Nou Can Caralleu.

El preu conjunt del so. par i del ball serà de 2.160 pessetes per als menors de 14 anys, i de 3.750 per als majors de 14, sempre que s'adquireixin abans de les 20.00 hores del dia 20 de juny. Si s'adquireixen els dies 21, 22 o 23 de jUl1y, el preu serà de 3.000 per als menors de 14 anys i de 4.800 pessetes per als grans.

Els qui només vulguin assistir al ball, hauran de pagar 1.250 pte s per l'entrada (fins al 20 de juny), o 1.800 si es compra un dels tres últims dies.

FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

ELS DOS SÈNIORS DE BÀSQUET DE SAFA-CLAROR PUGEN DE CATEGORIA La secció de bàsquet Safa-Claror tanca una de les seves temporades més brillants. D'una banda, per l'ascens del sènior masculí a Segona Catalana i del femení a la Copa Catalunya (abans Segona Nacional).

Tots dos equips jugaran les fases de campions per mirar d'aconseguir el Campionat de Catalunya de la categoria.

També cal destacar el bon paper del cadet i el júnior A masculins a la Copa Federació i l'alta probabilitat que quedin classificats entre els deu millors de Catalunya.

D'altra banda, el júnior

anar a fases, tot i que si no ho aconsegueix quedaria classificat en una meritòria tercera posició.

La temporada, però, també ha estat brillant per altres raons : la primera, per l'èxit del Torneig de Nadal (en què, per primer cop, van participar equips de fora de Catalunya com el Pamesa de València i l'Estudiantes de Madrid); la segona, pel ressò de què ha gaudit la secció als mitjans de comunicació (que van destacar-la com el major planter del país), i la tercera, per l'estrena de la seva web d'Internet (www.claror.org.).

femení, que es troba al nivell A de la Federació Cata-

La secció de bàsquet és patrocinada per Wall Street Institute i Instituts Odonto-

A la foto superior. el Sènior femení de Safa-Claror. Sobre

lana de Bàsquet, lluita per

lògics Associats.

aquestes línies. el masculí.

EL CAMPIONAT DE NATACiÓ ESCOLAR VA SER UNA FESTA

MÉs MEDALLES EN L'ÚLTIM

EL FUTBOL SALA

CAMPIONAT DE

REUNEIX

L'HIVERN

JUGADORS

75

ELS CICLISTES .

BATEN RÈCORDS

La secció de futbol sala segueix endavant amb els

Tot i que aquest any ha costat d'engegar la secció i que el mal temps ha fet sus-

El Campionat de Natació Escolar, celebrat el 21 d'abril

64 nens que participen en la lliga del CEEB (equip ben-

pendre alguna sortida, el balanç de la secció és posi-

a la piscina de l'Esportiu Claror, va reunir 116 partici-

onat de Catalunya que es va organitzar a principi de maig a la piscina Sant Jordi de Barcelona. A més, van guanyar-ne set d'argent i set de

jamí, aleví, infantil i cadet) i

tiu. S'hi han' incorporat una

pants de diferents escoles.

els 11 jugadors del sènior que ha estat durant tota la temporada entre els 5 primers llocs de la Segona Di-

vintena d~ person~s i s'han batut rècords de participació en algunes sortides, com les

La competició es va dividir en dos torns (nascuts del 85 al 91 i del 92 i 44) i va aco-

bronze.

visió A.

55 persones de la ruta del "Feliuet".

llir una gran afluència de públic (180 persones)

Els veterans de natació tanquen la temporada amb vuit medalles d'or més, aconseguides en el XVII Campi-

TOT CLAROR

35

• FUNDACiÓ CLAROR

SECCIONS

LA MILLA SUPERA AMB

ESCREIX TOTES LES EXPECTATIVES La participació dè170%de1s inscrits va significar que més de 1.200 persones es calcessin les sabatilles

La XVII Milla Sagrada Família, celebrada el passat 22 d1abril, va assolir unes xifres insòlites en la seva història: 1.821 inscrits, un dels índexs de participació més elevats de les últimes edicions i uns temps que, tot i no batre rècords, cal remarcar.

La Milla Sagrada Família va tornar a superar-se en la dissetena edició. La idea era celebrar el nou segle amb un èxit de participació que, entre tots, es va aconseguir.

Superant les expectatives més optimistes, va assolir , la increïble xifra dels 1.800 atletes i rlscrits, u n i ncrement respecte l'edició passada (1.509 inscrits) sense precedents. ·Quant a nombre de participants, el p~rcentatge

Les vuit categories, excepte la de promeses, van superar els 100 atletes inscrits 36

TOT ,CLAROR

també va augmentar, amb un dels índexs més elevats dels darrers anys: un 70%, cosa que suposa que un total de 1.279 atletes es van calçar"les sabatilles.

Èxit en categol1ia infantil El nombre elevat d'infantils inscrits -un total de 350 atletes- va obligar l'organització a desdoblar la categoria en dos sèries, masculina i femenina.

Aquest fet va endarrerir les curses següents fins a la sèrie de les promeses femelilines, que van córrer amb les sèniors (així es va recuperar l'horari establert).

La decisió, però, presa el mateix diumenge, no va significar cap obstacle.

Una altra .de les catego-

ries més nombroses va ser la dels més petits, els ben-

jamins, amb un total de 369 joves, i la dels alevins, amb 438. Totes dues ja fa uns anys que corren desdoblades per sexes.

Pel que fa a al resta de categories, de veterans hi havia 217 persones; de cadets, 180; de sèniors, 144, i de júniors, 105.

La categoria promesa, de nois i noies entre 20 i 22

NATALlA RUIZ, L1ATLETA MÉS VETERANA, SIENTRENA AMB LA MILLA ' Natalia Ruiz,a punt de complir els 85 anys, va ser l'atleta més veterana de la XVII Milla.

Xino xano, va sortir de les últimes amb l'objectiu de poder anar al seu pas i acabar en bon estat la cursa. Un cop traspassada 1,\ línia de meta, no va necessitar gaire temps per recuperarse de l'esforç: "Em trobo bé, tampoc be forçat molt perquè tinc por, però ja estic recuperada com per tornar a córrer" i -el més sorprenent- "La MiNa m'ha servit per entrenar-me per a la Cursa d'El Corte Inglés".

Fa cinc anys que participa en proves: "WJig al gimnàs i allà ens animem els uns als altres". Li agrada córrer i caminar, tot i que "ara no camino més, perquè he estat dos mesos maZalta, però cada dia intento caminar dues hores i si és per la muntanya millor".

FUNDACiÓ CLAROR.

SECCIONS

LA MILLA AFRONTA

EL FUTUR AMB NOUS REPTES: MILLA GAUDí

A la foto superior, els tres primers classificats de la cursa sènior masculina: d'esquerra a dreta Sergi Silvero (tercer), David Posada (segon) i Pol Guillén (primer). El Tinent d'Alcalde, Jordi Portabella, els va lliurar els premis.

A l'esquerra, la guanyadora sènior, Sílvia Montané.

"

anys, només va comptar amb 18 inscrits.

Més de mil participants a les NRS

Molt a prop dels rècords

Les Nike Running Series van recollir un total de 1.391 inscripcions, de les quals 797 eren provinents de la Milla.

Els guanyadors de les curses de 50 metres van ser Lluís Llinas Truchero (amb 6'770 segons) i Paula Prat Lecha (amb 7'186 segons).

L'escola Maristes Imma-

Els rècords de la Milla, establerts ,el 1997 per Jaqueline Martin (4'42") i el 1999 per José Blas Serrano (4'02"), segueixen imbatuts un any més.

No obstant, els guanyadors sèniors van estar a punt de superar-los: a tres segons Pol Guillén (4'05") i a dos segons Sílvia Montané (4'44"), la qual cosa fa pensar que la Milla no trigarà gaire a recuperar els millors temps.

culada va ser la que més atletes va aportar a les curses de 50 metres (199 participants).

Un any més, la Milla va rebre molts elogis per part de les institucions del barri i de la ciutat. El regidor d'esports de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, va ratificarse en les declaracions dels darrers anys: "Aquesta és la Milla de Barcelona, i hem de plantejar-nos de quina manera la podem fer més gran". Entre les opcions, Batlle va comentar que, en l'edició 2002 (l'Any GaudO "hem d'intentar convertir-la en la Milla del Modernisme, .fins i tot crear la Milla Gaudí, que podria transcórrer, en el cas de la cursa sènior, entre dos de les obres més emblemàtiques de l'arquitecte català, la Pedrera i la Sagrada Famt1ia". Tot i que és un projecte que s'hauria de parlar i del qual depenen temes com el patrooinl i, per tant, el pressupost, el que té clar el regidor d'esports és que "aquesta idea suposa un gran atractiu i permetria donar-li gran ressò internacional".

PRINCIPALS DADES DE LA

XVII

Nombre d'inscrits: Nombre de participants: Participant més veterà:

1.821 1.279 Natalia Ruiz

MIl':LA

GUAI'\IYADORS

5'51"

JQrdana COl'1gil

6'18" .

5'14"

Laura Consentino

5'38"

4'57"

Zaraida Luzón

5'45

4'33"

Núria Puig

5'12"

4'24"

Miriam Ortiz

5'03"

4'41"

Pietat Salazar

6'09"

4'41"

Laura Rebollal

5'10"

4'05"

Sílvia Montané

4'44"

XVII MILLA DE LA SAGRADA FAMíLIA ORGANITZA

PATROCINEN

COL.LABOREN

L: ;a FUNDACiÓ CLAROR

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

COMRàdlo R·t ................... a i• • l"rWopúhflr,¡

• FUNDACiÓ CLAROR LES APORTACIONS DELS SOCIS BENEFACTORS ES DESTINEN íNTEGRAMENT A SOLIDARITAT Els Socis Benefactors van organitzar la seva assemblea anual, en la qual es va plasmar el compromís dels membres per difondre el projecte cultural i social de la Fundació Laia Franco

La Fundació Claror va remar ca r la importància de potenciar la solidaritat dins la nostra entitat a l'assemblea de Socis Benefactors del 8 de maig passat.

D'aquesta manera, s'augmenta el pressupost destinat als projectes de cooperació (Nicaragua i Casal del Raval) per a aquest any. La Fundació va informar que actualment es dedica un 0'4% del pressupost total a aquests projectes, amb la intenció d ' arribar al 0'7% 'en tres anys . Juntament amb les 600.000 pessetes recaptades per les aportacions anuals dels.Socis Benefactors, es destinaran, al llarg d'aquest any 2001, quatre milions de pessetes a solidaritat I cooperació.'

D'altra banda, a l'Assemblea es va fer un repàs dels projectes culturais i es va remarc¡:¡.r la necessitat d'arribar a -S 00 socis benefactors abans de finals d'any.

Fem Cultura! . Fem Cooperació! . Fem Societat!

.11.• , COOPERACIO

Vols fer

CoHabora amb la Plataforma 0'7 Claror, donant suport als projec tes de solida ritat i cooperació al

Casal del Raval (Barcelona) I a l'Hogar La Recolecc lón Nicaragua, all!tí com altres in iciatives del barri l la ciutat en les que també pots apo rt ar el teu gra de sorra.

Uneix-te a nosaltres!

Fes-te

S CI que es destinen a aquests dos projectes.

Pel que,fa al Projecte Màrhaba del Casal d'Infants del Raval, la Fundació Claror hi va convidar el seu responsa-

ble,l'lsmael Pàlacín, que va agrair l'ajuda que reben de la Fundació. Segons va explicar l'Ismael, l'aportació d'1.300.000 pessetes durant aquest any 2001 està possi-

Compromís amb Nicaragua i El Raval

del seu naixement, la plataforma 0'7 Claror s'ha compromès amb projectes que requerissin alguna cosa més que una aportació econòmica. Per aquesta raó, continuarà col 'laborant amb l'Hogar La Recolección de Nicaragua i am b el Casal d'Infants del Raval; augmentarà les aportacions anuals Des

38

TOT CLAROR

Compromís de la Fundació amb els Socis Benefactors: • Informar i convocar a totes les actMtats de solidaritat i cultura, així com garantir-hi la participació preferent • Dedicar íntegrament totes les aportaoions dels socis benefactors i ademés el 0'4% del pressupost de la Fundació als projectes de solidaritat • Transparència i garantia per complir els Qbjectius marcats • Facilitar la participació en l'avaluació, selecció i seguiment dels projectes • Finançar ú:itegrament amb pressupost de la Fundació els ·costos dels projectes culturals

La Fundació

Claror destinarà aquest any quatre milions de pessetes a solidaritat bilitant un millor seguiment dels avenços dels nois implicats en el projecte, ja que han pogut contractar un educador per atendre més de prop les ' necessitats dels xicots i les famílies que els acullen.

Des de Nicaragua, la plataforma 0'7 Claror rep regularment informes del desenvolupament i la millora del grup de nenes i adolescents que estan vivint a l'Hogar.

Entre els documents, sempre hi ha cartes de les noies, en què parlen dels seus estudis, dels tallers que realitzen a la casa (costura, cuina, cosir a màquina, mecanografia ....) i de com agraeixen la solidaritat.

Les últimes notícies rebudes fan referència a la festa de Nadal que els van organitzar, on se'ls va preparar un diriar especial i se'ls van poder regalar béns de primera necessitat per a totes elles (xampú, sabó, desodorant, roba interior ... ) i, per a les més petites, alguna nina.

Quant a la gestió, les persones encarregades de l'Hogar puntualment fan arribar l'estat de comptes dels 1.000 dòlars enviats mensualment, aoompanyat de factures de totes les despeses.

FU~DACIÓ CLAROR

PROJECTE CULTURAL

NOVA ACTUACiÓ DE LA CORAL, DUOUS 21 DE JUNY

GRAN DEBAT SOBRE EL PAPER DELS MITJANS EN LA FORMACiÓ DELS 'JOVES El Fòrum Claror reunirà el dijous 28 de juny a periodistes de la talla de Joaquim Maria Puyal, Joan Barril i Antonio Franco El dijous 28 de juny el Fòrum Claror es vestirà de gala.

I és que, sota el títol "Els mitjans de comunicació i la form ació dels joves", reuni rà periodistes de prestigi per tractar aquest tema.

Hi participaran Joaquim M aria Puyal, lo cutor de Catalunya Ràdio; Antonio Franco, director d'EI Periódico de Catalunya, i Joan Barril, de COM Ràdio i BTV. El debat serà moderat per un periodista que, al tancament del Tot Claror, encara no estava confirmat.

Aquest serà el darrer debat de la primera temporada, que va començar al mes de novembre amb un cicle d'un debat setmanal, i que va continuar amb l'organització d'un debat al mes.

Fins ara s'hi han tractat temes tan diversos i actuals com • la globalització i la solidaritat, el problema de l'habitatge per als joves, el genoma humà, la salut i l'esport, la violència contra les dones o l'alimentació i el consum .

Com a ponents hi ha hagut personalitats de prestigi professional i social, que han aportat diferents visions i experiències referents a les qüestions tractades . .

a "molt positiu . S'ha aconseguit l'objectiu de crear un espai de coneixement i d'intercanvi d'idees al barri i a la ciutat de Barcelona. El Fòrum Claror és ja un referent i està rebent molt bona resposta, amb un a alta ass istència de públic".

COlIlI!irtment

Cullm,

Deba.t

FÒRUM CLAROR

CORI/er..

f_I'QIIII._.uI ""..JIIK:.,.. . I>· IIQ~

Oialcg PartlcIPd~i¡)

Societat

Dubte

Cada mes, l debat tem es de rnàlllma actualltat ponenh de primera fila

lml Salut

Un dels responsables del Fòrum, Pedra Andreu, valora aquest primer any com

D es pr és del debat d e juny, el Fòrum reapare ixerà al setembre. Ja es treballa en la planificació de dates i continguts, a partir de les pro postes rebudes durant aquesta temporada. l.F.

Primera aparició pública dels Castellers de la Sagrada Família Els Castellers de la Sagrada FamIlia van realitzar el primer assaig al carrer el passat 1 de maig davant del Temple de la Sagrada Família. Moltes persones s'hi van aplegar per donar supOIit a la jove colla, jove tant per la seva edat com a associació com per la joventut de la majoria dels seus integrants.

Es van fer dos pilars de 4 i un 4 de 5 net, acabat amb una torre amb la canalla pujada a sobre d'un. adult "en fO!1IiIJ.a de 12".

En la seva presentació, els Castellers de la Sagrada FamJ1ia van lluir el color de la seva camisa, el verd, i l'es. cut, el disseny del qual ha sorgit a partir d'un concurs entre tots els membres.

La Coral Claror prepara el comi at del se u prim er curs co m a grup ca ntaire amb un concert qu e tindrà ll oc, el proper 21 de juny a les 21 .00 hores, a la Parròquia Cor de Maria, dels Clareti ans. Amb aqu est co nce rt, la Coral Claror desped e ix el curs amb un a bona valoraci ó tant de parti c ip ac ió co m p el niv ell aco nseguit.

La foto superi or co rrespon a l'actuació que la coral va fer el 20 d'abril, a les Festes de la Sagrada Família.

ES PREPARA UN PROJ ECTE DE I PER A JOVES A partir del curs vinent, la Fundació Claror organitzarà un seguit d 'actes i activitats en les quals els joves seran els protagonistes.

La intenció és crear espais on joves de 13 a 18 anys del barri puguin tractar temes del seu interès i ser motor de les activitats que de les seves propostes sorgeixin .

DEPILACIÓ DEFINITIVA Tècnica sense risc, sense dolor i sense que deixi marques Amb resultats garantits sota contracte Amb total garantia de satisfacció, o li retornem els diners CENTRE D'ESTÈTICA CRIST/NA Sicília, 200, 1r4a· 08013Barcelona . Telèfon 932450247

Cal demanar hora. No tanquem als migdies.

_ Fets i gent UN GRUP DE VEïNS HA CREAT UN SERVEI PER DONAR I REBRE SENSE DINERS PEL MIG

fern UN canvi ?

Des de planxar, cosir o regar les plantes fins a fer traduccions, mirar l'oli del cotxe o petites fei nes de bri colatge. Així és el Punt d'Intercanvi que ha creat un grup de veïns de la Sagrada Família. "A vegades

"Tots sabem fer alguna cosa, i n'hi ha d'altres que no les sabem fer o' que no podem". Aquesta és la filosofia del Punt d'Intercanvi creat per una quinzena de veïns del barri de la Sagrada Família, que consisteix a fer favors a canvi de favors. Adverteixen que ni és una ONC ni es vol substituir la feina de cap professional. L'objectiu final és que els veïns es coneguin entre ells, un fet insòlit avui dia a Barcelona.

tens problemes per trobar un professional que et faci segons què, però en cap cas volem treure la feina a ningú", explica Glòria Arribas,

dels promotors. Ell ha estat un dels pocs afortunats qu e ja ha fet un servei: ha sintonitzat el vídeo i el televisor a una parella que pateix incompatibilitat amb l'electrònica. En Miquel creu que "serà cosa dels

una de les mares del projecte .

Tot va començar fa dos anys, quan un grup de veïns va assistir a una conferència del Centre Cívic de la Sagrada Família en què es va explicar l'experiència d'un grup de gent de Les Corts, Horta i L'Eixample que es 'dedicaven a fer intercanvis entre ells . "Vam pensar -afirma la Glòria- que

estaria bé muntar alguna cosa similar al barri".

Sintonitzar el televisor, cosir o fer traduccions són alguns dels serveis que donen i reben

primers dies". "Ara tots oferim, però ningú no s'atreveix nar", explica, ells estan molt il ·-

prés d'uns mesos la iniciativa no ha prosperat "mala

sort". "Nosaltres ho in te/') tarem i si no tira endavant.. què hi farem!", assegura M ercè Cadena. "Sabem que és difícil confiar les claus de casa teva a algú que no coneixes perquè et regui les plantes -afegeix la' Glòria-, però per això volem fer sopars i petites festes per anarnos coneixent".

ixen que si des-

Servei les 24 hores

què s'ha de trencar el gel",

Per accedir al Punt d'Intercanvi tan sols cal superar una entrevista en què cal explicar quins serveis s'està disposat a oferir i quin s s'està interessat de rebre. Per a cada servei cal lliurar un taló, i per concertar-lo tan sols és necessari posar-se en contacte amb qui l'ofereix. "Pot ser a qualsevol hora, sempre que va

diu Miquel García, un altre

bé als dos". D.G.

però mai eren perquè una iniciativa d'aq uestes .característiques prosperés. El mes d'octubre van . ser molts els qui van acudir a la convocatòria, i aleshores va començar a arrelar el projecte.

"Ara estem en l'etapa en

URGÈNCIES Urgències mèdiques .............................................. 061 Ambulàncies Creu Roja ....................... 93 300-20-20 Fannàcies de guàrdia ....................................... :..... OI O Bombers Generalitat ......................... :... 93 692-80-80 Bombers BCN ciut.a t .............................................. 080 Bombers BCN comarques ...................................... 085 Mossos d' Esquadra ............................. 93 300-22-96 Policia ................................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ...... ...................................... 092 SERVEIS

Inf.Metropolitana .. ................................................ OI O Protecció Civil ..................................... 93 319-25-00 Accidents en carretera .......................... 93 352-61-61

RENFE .................................................. 93 490.02-02

Ferrocarrils Generalitat .......................

Infonnació carreteres .............................

Aeroport del Prat .......... .. .....................

Serveis Socials ..... ................................

Correus ..... ................... ..........................

93 205-15-15 93 204-22-47 93 301-39-93 900.30-90-30 93318-38-31.

HOSPITALS H. de Sant Pau ... .... ............. .................. 93 291-90-00 H. del Mar ............................................. 93 221-10-10 H. Clínic ..... ........................................... 93 '227- 54 - 00 H. L' Esperança ............... .. .................... 93 285-02-00 H. Vall d'Hebron .................................. 93418-34-00 H. Sant Joan de Déu ............................. 93 203-40-00 CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN ....................... ........... 93 402-70-00 Generalitat ............................................ 93315-13-13

Diputació BCN ..................................... 93 402-22-22 ESPORTS Esportiu Claror .................................... 93 476-13-90 Poliesportiu Sagrada Família ............... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu ................................... .. 93 203 78 74 Servei d' Infonnació Esportiva .............................................. 93 432-19-92 Agenda d'Activitats ............................ 93 481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .................................. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo .................................... ;.. 93 318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica ... .......................... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .................................. 93 301-82-70 Fed. Cat. Futbol .............. ,..................... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ................................... 93 200-53-55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) .. ... :.............. ....... 93 219-32-16

lIisfruti del seu grogi

Balneoterapia: • Ansietat * Artritis • Sistema Cardiovascular • CeHulitis • Trastorns del son * Zona reflexa dels peus • Fitness • Mal de cap • Banys d'inhalació * Lesions • Discos intervertebrals • Dolor d'articulacions • Sistema nerviós * Problemes Psíquics

fà4illn~tafatl'¡f

Seo,se O&le~f

• Reumatisme * Inactivitat dels intestins * Inflamació de músculs * Columna vertebral * Musculatura tensa * Trombosis * Varius

• Melisa • Fitness • Refrescant • Camamilla • Algues Marines • Relax, etc ...

• Herbes • Calèndules • Equinàcea • Algues Marines • Sals del Mar Mort

CI. Cardener, 20, Baixos 08024 - BARCELONA Tel.: 93.284.45.56 Tel. i Fax: 93.213.88.08 e-mail: byomedic@byomedic.com www.byomedic.com Assistència Permanent 607.278.398