Revista Claror Sports nº25

• 25 Juny-Juliol de 2000

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA .,.

PVi sita, consulta i revisions

.,.

l <:

1Q Vis ita Ortodòncia (aparells corredors) Urgèn cies Revisions periòdiques · 1[1

'11

Fluori tzacions Radiografies intrabucals , ., .

:..

Higie ne bucal (neteja) + Revisió ."

.

:""

no tanqueDl per vacances

Extraccions simples 1

un 20% de descompte a la resta de tractaments

~

Barcelona sardenya, 319, Baixos Tel. 93 457 04 53 I.Luro, 90, bai xos M. J . Verdaguer, 6, 2n 3" Sant Joan 23 - 31, Av . S . Este ve, 86, Av.Martí Pu j oL 254, M. J. Ve r daguer 1 5 , Sor AngeLa Cr uz 35 , Ronda de Atocha 7 , Gran V.M . Turia 37, P' Saga s ta 76,

,

l.

1 r, 1 " 3r, 4" baixos baixos ba i xos ba i xos bai xos bai xos

• @'loa.es lOa

Calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 4500 Te L. Te L. Te L. Te L. Te L. Te L. Te L. Te L. TeL .

TeL .

93 . 757 . 71 . 8 1 93 . 474.19 . 32 93 . 727.53 . 96 93 . 879 . 32 . 28 93 . 389 . 43.31 93 . 877 . 45 . 97 91 . 571.00 . 02 91.467 . 06.00 96.351 . 73.50 97 . 637 . 61 . 69

I l"' , . '

Mataró Corne LLà SabadeLL GranoLLers BadaLona Manresa Madrid Madrid VaLència Zaragoz a

h ttp: II www.loa.es .

s u M A R

I

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 25 , III època Juny-juliol de 2000

Les altres portades OPINiÓ 2. Articles de Joan Itxaso i Pedro Andreu 4. Enquesta: "Els joves d'avui són més violents que els d'abans?"

ENTREVISTA 6. Antonio Franco, director del diari El Periódico de Catalunya SALUT 10. La fibromiàlgia: quan ens fa mal tot DIETÈTICA 12. Els gelats, un remei per a l'estiu ME NS SANA 14. L'expressivitat frustrada ENFORMA 16. Gent gran: a l'aigua!

COOPERACiÓ 18. Augmenta la sensibilitat social respecte del deute extern SOCIETAT 21. illa Myrurgia: el projecte de la Plataforma 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA...

DIETÈTICA: ELS GELATS, PER A L'ESTIU Els gelats són ideals per refrescar-nos i recuperar forces, ja que són un aliment ric en calci, sucres, greixos saturats i colesterol. Tot Claror descobreix les seves característiques i us explica trucs que us permetran elaborarlos a casa i, si en canviem algun ingredient, convertir-los en unes postres fredes ideals per a una dieta d'aprimament.

SENSIBILITAT SOCIAL RESPECTE DEL DEUTE EXTERN La Consulta Social que es va fer el passat 1 2 de març, coincidint amb les eleccions generals, va obtenir una important resposta a tot Catalunya : més de mig milió de persones van manifestar el seu desig que s'aboleixi el deute extern. Un problema nascut fa més de tres dècades i que ara ha tornat al primer pla de l'actualitat.

27. CONCURS i PASSATEMPS 28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 30. Dissabte 17 de juny, festa de fi de curs 32. Obres de millora a l'Esportiu Claror 34. Balanç de la temporada de les seccions de la Fundació Claror 36. Revetlla de Sant Joan, Festa de l'Esport i Marató d'aeròbic a Nou Can Caralleu 38. Una Milla rodona FETS I GENT 40. L'Escola Sagrada Família, protagonista d'una novel'lo del periodista Eugenio Madueño

I)

LA MILLA, TOT UN ÈXIT La XVI Milla de la Sagrada Família, organit~ada per la Fundació Claror el passat 7 de maig, va assolir molt bons resultats, tant d~ participació com de qualitat dels atletes. En la categoria sènior, els guanyadors van ser Jacqueline Martin, que va guanyar la cursa per quart cop, i Víctor Morente. Les curses de 50 metres també van ser·tot un èxit, perquè es va aconseguir el rècord estatal de participació.

8 TOTCLAROR

Els catalans van pronunciar-se a La Consulta Social del 12 de Març ¡.!AfiI.M

§MM

ei

_ ()p=in=i~ ó

~)TOT

____________________________________

CLAROR

Els 25 números de

Tercera època Número 25 Juny-juliol-agosl-selembre de 2000 Tiratge: 13.oooexemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:

Tot Claror

Joan Itxaso Oirec!or Cenerol de Iu Fundució Clorar i Edi!orde Tol Cl aror

Sardenya, 333, baixos · 08025 Barcelona Tel. 934761390· Fax934761391 www.claror.org e-mail: totclaror@claror.org CONSEll EDITORIAL:

Joan Uxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard ~ranco, Pedro Andreu, Nestor Vilella, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa.

DIRECTOR:

Sergi Larripa COORDINACiÓ REDACCIÓ I TANCAMENT :

Ester Benach DISSENY PORTADA :

Emma Cervera MAQUETACiÓ, FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:

PC Gràlic -Imgesa SECRETARIA I DOC UMENTACIÓ:

Teresa Blanch COl-lABORADORS:

Carme Giménez, M' Dolors Villanueva, Miquel Garcia CORRECCiÓ lINGüISTICA:

Ariadna Viñas PUBLICITAT:

Josep Lluís Vide DISTRIBUCIÓ:

Mencor

TOT CLAROR és "na revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que s\ln responsabilitat de l'autor.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardecya, 337, entresòl2a.

08025 Barcelona Tel. ~34761390 · Fax934761391 E-mail: sistemes@claror.org Web: www.claror.org

Sembla que va ser a hir quan, fa cinc anys, TOTCLAR OR, la revista de la Funelació, va iniciar una nova etapa plena d' il'lusions i amb un repte molt clar: fer una bona publicació d'informació i divulgació en l'àmbit social de la Fundació i del barri de la Sagrada Farru1ia.

La valoració d'una revista l'han de fer fonamentalment els seus lectors i el món social a qui s'adreça. Així, com a lector de TOT CLAROR, crec que podem estar satisfets de la trajectòria ascendent de la revista i, sobretot, perquè s'ha consolidat com a una eina útil per a les p ersones que la llegeixen.

TOT CLAROR ens ha mostrat, amb realisme, el creixement de la Fundació Claror i

l'evolució social del barri de la Sagrada Faml1ia i del món de l'espoI1.

Ta mb é e ns h a obert nous camins, en el mó n de la cooperació i l' acció social i cultural, que a bans e re n més lluny de nosa ltres i qu e, a mb l'empenta del col'lectiu social que representa la Fundació, estan cobrant un rigor impoltant.

Cal conside rar qu e la rev ista d'una entitat té el peli]] de caure en l'autocomplaença i perdre la visió de la realitat que ens envolta, p erò TOT CLA ROR no ho ha fet: probablement aquest sigui el seu majormèrit.

En el segle XXI, en plena

societat de la informació, resta molta feina per fer i la revista haurà d'estar atenta a les demandes elels lectors.

TOTS ELS LECTORS esperem que continueu informant, amb fermesa, de l'espoI1, la cultura i el lleure. Que ens feu ressò de les inquietuds socials que ens envolten i que la nova era de la informació sigui una frase qu e, per a l'equip cie redacció, signifiqui l' oportunitat d 'apropar el món del coneixement a tota la massa social que ens envolta.

D'aquía cinc anys celebrarem el número 50 i tomarem a parlar cie TOT CLAROR; menu'estant, sigueu fidels als vostres lectors i puntuals a la cita que cada clos mesos tenim amb vosalu·es.

PRESIDENTA

cUI.-ERS .. ,

JoaAa Céspedes SECRETARI

Jordi Cabanes PATRONS:

Montserrat Bastida, Cocsol Martl, Basili Pérez, Dolors Rodríguez, Héctor C. Silveïra, Josep rabiada, Jprdi Alonso i Julieta Riberas.

qUé CON .sl l'

q uE I\¡\

~i

IE S11MEU

EM Q0é:Do I NO PLEGO

DIRECTOR GENERAL

Joan Itxas0 Patemain

-'

lli

3

DIRECTORS D'INSTAl'lACIÓ

~

ESPORTIU CLAROR:

« !;¡

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMiliA:

ü

::¡

Eduard Franco

ro

:J

"-

POLIESPORTIU MARíTIM:

a:

Pedro An<1lreu

lli

NOU CAN CARAlLEr:J:

lli

"-

o x 3

Néstor \lilella ~~~~am~Lll~~"Lu~-lJ~_~

2

TOT CLAROR

ro

__~__J _________~o

______________________________________ ()piruó

Pedro Andreu Terren

Violència ... en l'esport?

Sergi Larripa Periodisla. OireclordeTol Claror

Psicòle!l de l'espari

És tan difícil?

"

Recordo, i recordaré sempre, la sentència en forma de frase que un vell intel ·lectual, retirat voluntàriament en un poble solitari, deia a un jove admirador que el visitava: 'Tot el que fa un home o una dona pot fer-ho un altre home o dona ': La frase és una més de les abocades en una conversa sobre la violència, que el desenganyat professor manté amb el seu pupil, en la ficció d'una novel · la-assaig situada en els anys vuitanta que m'hauria agradat escriure. La frase justifica o condemna la violència?

Què pretén dir el vell professor? Que jo mateix o qualsevol lector/ lectora que ara mateix llegeix aquestes ratlles pot cometre alguna de les accions violentes, que desa fortunadament ens assalten des dels mitjans de comunicació, com a successos noticiables de la nostra societat.

Això vol dir que qualsevol de nosaltres pot propinar una pallissa mortal, sol o en companyia d'altres, a un consemblant per motius que ni es poden establir d'una forma precisa?

Que tots podem arribar a ser igualment violents en determinades condicions i/o circumstàncies?

Són els joves d'avui més violents que els de generacions anteriors? Són més violents que nosaltres a la seva edat?

Davant les preguntes els nivells de les nostres respostes poden ser diferents; podem afrontar la resposta des d'un punt de vista personal: cadascú parla de la fIra segons li va.

També podem realitzar una aproximació sociològica: són e ls grans números , aquells que de vegades ens costen d'entenclJ·e a la vegada que se'ns escapa la realitat que sens dubte representen.

I, fmalment, encara que no s'esgotin les possibilitats, podem apropar-nos des del punt de vista psicològic, en un intent de comprendre els processos mentals que configuren el compoltament de la persona com a individu i a la vegada com a membre d'un detelminat gmp social.

No obstant, en la meva opinió la frase del professor sols pretén que ens enfrontem a totes aquestes preguntes, i a moltes altres que entre tots podríem formu lar, com a única manera de resoldre els pro~lemes que ens generen. Perquè , per fer-ho, haurem d'analitzar la incidència que tenen en els comportaments. violents factors, com ara: - El fet de pertànyer a un estament social determinat i, per tant, l'educació rebuda.

- La incidència mediàtica de certs fenòmens socials que la nostra societat no té interès

per canalitzar per aJtres camins que significarien menys rendibilitat per a determinats interessos.

- La coincidència fonamental en els valors d'independència, autoafirmació i celt grau de rebel · lia, que han caracteritzat totes les generacions de jovent vers els seus grans.

- El valor establert per a l'esport-espectacle-de-masses de vàlvula d'escapament, t'unció catàrtica i pretesa sublimació de valors superiors d'una societat fonamenta lment injusta.

Podria continuar, però no deixen de ser opinions personals, que sense cap dubte el lector/ lectora completarà, ratificant-ne unes, negant-ne unes altres i sobretot afegintne de noves.

Si jo fos el vell i desenganyat p,rofessor, diria al jove amic meu: 'La diferència entre l'insult a l'àrbitre en una competició esportiva d'iniciació esportiva i les agressions multitudinàries en els espectacles esportius de masses és la seva magnitud, la similitud és que ambdós són mostres de la mateixa violència gratuïta. " PD: L'any 1996 hi havia 54 persones a les pressons catalanes acomplint condemna per assassinat d'una poersona. Avui n'hi ha 245. En quatre anys la xifra s'ha multiplicat gairebé per cinc.

Com diu el mestre Antonio Franco, no ens fa més ràbia l'últim atemptat d'ETA que els anteriors pel fet que la víctima sigui un periodista. Ens fa la mateixa ràbia que sempre, però ens fa pensar. l ens preguntem ¿com deuen pensar (Si pensen) els que veuen els perioclistes com els seus enemics?

Ens preguntem què hem fet entre tots per distorsionar el paper dels mitjans de comunicació fins a arribar on hem arribat.

Ens preguntem per què Telefónica inverteix milers de milions en la compra de televisions, ràdios i diaris e n comptes d'invertir-los en millores de les xarxes telefòniques, o en investigació i desenvolu pament.

Ens preguntem qui és e l culpable que la política hagi abandonat els parlaments per instal· lar-se a les planes dels diaris. ¿Què es pensen que som e ls periodistes? I nosa ltres, ¿qui ens pensem que som?

Ens preguntem, ens preguntem ... i trobem poques respostes a tanta irracionalitat que ens envolta.

En un exercici de cordura i autocrítica, diu Antonio Franco que "els periodistes hem de tomar a les redaccions'. Femho tots: Que tornin els periodistes a les redaccions i els polítics als parlaments, els empresaris de telefonia a les seves xarxes,els futbolistes al camp i els espectadors a la grada, els militars a les casernes i els ciutadans al carrer. ..

Fem que torni tot al seu lloc.

Només es tracta de saber qui som i què ens toca fer. O és tan difícil?

TOT CLAROR

3

_ ()pi~ n~ io ~ ~

_____________________________________

ENQUESTA

La gent jove d'avui és més violenta que la d'abans?

,'~.'.1 ,~

. "', '-

•

- 7' ..

-

;'«

,.

'

•

-

JOAQUIM SANCHEZ 51 anys

ENRIC GALIANA

ÀNGELS MANYÀ

IGNACIO AtONSO

28 anys

44 anys

27 anys

No, però penso que ara la joventut té uns enfocaments, unes energies, a les quals no poden donar sortida, i tenen una punta de rebel·lia amb un sentit molt diferent al d'abans.

Sí, perquè els pares passelJ més d'ells, l'escola educa diferent i per televisió fan pel'lícules i dibuixos violents que inciten a la violència.

No ho sé, però sí crec que els mitjans de comunicació difonen més els fets, i això influeix perquè pensem que hi ha més vi0lèl1cia .

Quant a l'educació, depèn de cada casa.

Rosa Naudi; responsable de l'entitat '~rnics de la Llar"

Envieu-nos les vostres opinions!

També per E-mail : ~gg

Animeu-vos-hi!

Qualsevol lector pot publicar el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu un article d'interès general sobre algun fet esportiu, social o cultural que us interessi i apareixerà publicat en aquesta pàgina.

Els textos no han d'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el DNI o núm. de soci' i un telèfon de contacte. Tot Claror es reserva el dret de publicar les col·laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

4

TOT CLAROR

sr,

MARTA PARICIO 17 anys

probablement. A la gent jove d'avui, li falten valors i, açtualment, estan més mal educats. Crec que en part es pot .deu re a l'educació que reben i a la televisió.

Sí. En comparació amb els nostres pares quan eren joves crec que sí. Hi ha més moviments radicals ...

Abans tot era més moderat i ara, com més lliures som, més violents ens tornem.

1 lM MIes de la LLAR

«S'estableix una bonica relació d'amistat i convivència entre la gent gran i els joves» El progressiu envelliment de la població és un fet de rellevància a la ciutat de Barcelona. Molta gent gran viu sola O necessita la companyia i ajuda dels joves; prenent consciència de la situació, han nascut molts programes i entitats que faciliten el contacte entre totes dues generacions.

Amics de la Llar és una d'aquestes entitats: fa quatre anys que treballa en aquest sentit i té la seu al barri de la Sagrada FamIlia.

Quina és la tasca d'Amics de la Dar? Posem en contacte gent gran amb joves que vénen a estudiar a Barcelona. Així, els

avis ofereixen allotjament a canvi de tenir companyia a la nit i també, si cal, algunes hores del dia.

Quin és el perfil de les

persones que sol, liciten els vostres serveis?

Pel que fa a la gent gran, normalment és soltera o vídua, entre 65 i 90 anys, i són persones que es valen per si mateixes. Els joves són majpritàriament noies entre 20 i 35 anys que, des de diferents indrets, vénen a Barcelona a estudiar.

Quina relació es crea entre les dues generacions?

Veiem amb satisfacció com s'estableix una bonica relació d'amistat i convivència. L'ex-

periència i coneixements de la gent gran poden ser de gran .ajuda per als estudiants. l als avis, el fet de tenir algun jove a casa , els contagia ganes de viure.

Us centreu només en l'àmbit del barri de la Sagrada Família?

Al barri hi tenim la seu, però hem connectat amb joves estudiants en gairebé tots els barris de Barcelona ciutat i rodalies.

E. B.

Amics de la Llar

ci

Indústria, 218, 4t la

TeL 934369651

ORTHOS

pre"0.

o Masaje Vltal-Corporal

O Monitor de Aeróblc.

O Masaje Terapéutlco

O Monitor de

y Deportlvo

NOM BRE

O Técnlcas

APE LLI DOS

Aeróblc.

Nlvelll

Manuales

O Reflexología Podal DOM ICI LI O

Nlvel ·1

O Drenaje Llnfatlco

O Monitor de Fltness

O Glmnasla Postural O Preparador Físlco y Deportlvo

O Monitor de Musculaclón y Culturlsmo

O Nutrlclón deportlva O Monitor de Jazz O Dance Professional

O Monitor de Balles de Salón

O

Monitor de Funk y Hlp-Hop

O ·Curso

de Aslstencla Sanltarla

Instructor DIploma atorgat per:

O Monitor de Balles

de Salón. Avanzado

lIII aenerallt8ldecatil'Un Yil Insmut Catallll de

Nove, Proleulons

O CP

TELÉFONO

POBLAC IÓN

Deseo reclblr, sln compromlso, el nuevo PROGRAMA GENERAL DE LOS CURSOS SI estas Interesado en reclbl, Informaclón sobre otros cursos, señalalos y remlte este CUPÓ" a:

ED AD

ORTHOS Córcega 371 08037 Barcelona Tel. 93 207 73 03 Fax 93 207 79 67 E·Mall: orthosbcn@arrakls.es

_ Entrevista És preocupant, preocupant perq uè ve ig qu e la ciu tat viu amb una se nsació de malaltia profunda l'evo lució del Ba rça els darrers temps.

Ahir es va perdre més que una eliminatòria?

Sí, sí. La història del Ba rça està ple-' na de partits que s'han perdut, però el que reflecteix l'elimin ació d'enguany és l'evid ència de la cr isi social profunda de l'entitat. El que s'ha perdut és l'esperit que tenia el club fa uns anys, la sintonia intern a entre l'afició i l'equip ... , i això és molt més greu que perdre un partit. I ara hi ha l'a ngoixa de veure quin a so rtid a té, perqu è per a molts barcelonistes no n'hi ha d'altra que un ca nvi en la direcció del club.

Quina sortida creu que hi ha?

En una situació democràtica normal,

ANTONIO FRANCO, DIRECTOR DE

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

la so rtid a en una situació així demana sempre la mateixa fórmula: urn es, En

IIEL BARÇA DEL FUTUR HA DE S,ER MÉS PLURAL"

aquest cas no es tractari a de convocar un es elecc ions entre co metes "a traïció", co m s'ha fet altres vegades, sinó que s'hauria d'obrir un procés i un debat no ga ire llarg, però tampoc improvisat. L'actu al directiva hauria d'expressar la seva voluntat de no continuar i s'hauria d'aclarir la foscor actual sobre el ce ns electoral del Barça,

I els grups de l'oposició?

Entrevista: Sergi Larripa

Fotos: El Periódico de Catalunya

Haurien d'expressar els seus projectes de manera clara i entenedora, i

Diu que el cos li demana "més marxa informativa". I és que, a pesar de dirigir un dels mitjans de comunicació més importants d'aquest país, El Periódico de Catalunya, a Antonio Franco li agradaria poder dedicar més temps a escriure directament sobre els temes que l'apassionen, que no son pocs. És un periodista vocacional i tot terreny, però sobretot és una persona compromesa que reivindica la necessitat de no perdrede vista els valors i les idees. Amb ell vam conversar una bona estona: el Barça, la soCietat, la política, el periodisme ... tot un màster.

afrontar el repte electoral amb valentia, sense la por d'última hora que en els últims anys han mostrat quan han arribat les eleccions.

Com creu que hauria de ser el Barça del futur?

Un club d'alt nivell en tots els esports, com ara, però també molt més parti cipatiu, portat no d'una manera assemblearia i sí d'una manera consegüent amb les expressions populars dels seus 100.000 associats. El que no pot ser és que el president, com ha fet el senyor Núñez, cregui que gua-

Tot i que l'entrevista 'estava sol·licitada amb antelació, la casualitat va propiciar que la trobada amb Antonio Franco, culé confès, l'haguéssim de fer l'endemà de l'eliminació del Barça a la Champions League.

6

TOTCLAROR

Un dijous 11 de maig que no passarà precisament a la història del Barça. El tema era aquell dia portada i editorial de El Periódico, així que la primera pregunta era obligada.

Què opina de la situació del Barça?

nyar les eleccions dona dret a governar de manera absoluta, personal i intransferible l'entitat. La gent que coneix la història del Barça en profunditat explica que mai no havia estat més reduït, simbòlic i poc operatiu el pa-

1------- -

Entrevista

"Em fa ràbia que sembli que quan ETA mata un periodista per a nosaltres és més important que quan mata qualsevol altra persono"

per dels directius. Són possibles diversos models, però no aqu est en què el gove rn reca u en mans del president i el seu fill. És irrenunciable que el .Barça del futur tingui un ca ire assoc iatiu profund , participatiu , represe ntatiu ... i ens hem trobat qu e, en els últim s anys, el Barça ha estat dirigit com les empreses, qu e són estri ctament producti ves però que no te nen va lors sentimental s, social ni co l·lectiu s.

Què pensa quan llegeix o sent que el problema de l'agitació social del club és que grups mediàtics, com el propi Grupo Z, volen fer-se amb el Barça?

No, jo diria que no. Això del periodisme és una feina mo lt apass ionant, difícil ... , però a mi em far ia vergonya d ir a altres professionals que la nostra

No tinc la impressió qu e darrera de

fein a és més d ifíci l o trasce nd ent. El

cada mocado r h i hagi u na person a

qu e costa és mantenir amb un cert

estúpid a; so lame nt aq uestes perso nes

és qu e hi ha aqu esta co nnotació que,

o rd re les idees al cap, tenint en co mpte

es deixen influir i manipul ar, co m in-

en el tema d'Euskad i, per la manera

el món ca nviant en què vivim, la qual

sinu a la directiva del Barça . In sinu ar

modern a de fer po lítica més als mit-

cosa res ulta difícil per a totho m, tre-

això és mostrar una visió molt reduc-

jans de comuni cació qu e al parl ament,

ba lli en què treballi .

cion ista. Jo diri a que, afortunadament,

la funció del món de la co muni cació

ni els mitj ans de co muni cació no te-

s'ha co nvertit en un a cosa més deli ca-

nen tant poder ni tenim una massa

da del qu e hau ri a de se r en un a situa-

Està ben dim ensionat el paper dels periodistes i dels mitjans de comunicació?

social estú pida. L'estupidesa només és

ció de norm alitat. I, des d'aqu est punt

El period isme ha arribat a ten ir un

en les person es qu e pensen que a la

de vista, sí qu e té un a es pecial mala

pes excessiu din s del qu e hauri a de

gent se la pot manipul ar.

ll et l'assass in at d'un peri od ista.

ser l'equ ilibri instituc ional i de la vida

Si avui no és un bon dia per parlar del Barça, tampoc no és gaire bon dia per parlar de periodisme. I és que, recentment, s'ha produït el primer atemptat mortal contra un periodista per part d'ETA en molts anys. Com se sent? ¡ ¡

És difícil ser periodista avui dia?

A mi em fa ràb ia que se mbli que quan mate n un periodista per a nosaltres és més important que quan maten una persona de qualsevol altra activitat. Jo crec qu e la viol ència o la mort provocada d'aquesta manera és exactament id ènti ca i decebedora, sigui qui sigui la víctima. El que passa

"Només les persones estúpides es deixen manipular pels diaris. l crec que ni els mitjans de comunicació tenen tant poder ni els socis del Barça són estúpids"

Fill d'una família amb antecedents · polítics d'esquerres i barcelonistes Amania Franco i Estadella va néixer a Barcelona l'any 1947 al si d'una faml1ia lleidatana amb sis fills, i antecedents polítics. Lleida, on va viure de petit, va marcar-lo molt per la duresa dels primers anys de franquisme. Llavi matern va ser el primer alcalde de Lleida durant la República, i la mare havia estat madrina de la primera bandera republicana que va lluir la ciutat. En relació a aquells anys, Antonio Franco afirma que "vaig néixer després de la guerra, però vaig perdre una guerra abans de néixer". I és que educar-se i créixer en la societat franquista ' no va ser facil a una person.a que explica "haver nascut amb el cor a ['esquerra".

De petit li ve la passió pel fu ~bol i pel Barça; també en això pesen els antecedents familiars, i és que un dels seus tiets, de nom Antonio FraÇlco, va ser jugador i capità del club durant els anys cinquanta. Tot i l'amor pel Barcelona, al seu cor hi ha lloc per dos equips més: el Lleida, de la seva ciutat natal, i l'Elx, equip pel qual sent simpaties des que va fitxar l'exblaugrana César. A més, diuen que la seva dona encara no li ha perdonat que durant el viatge de noces no s'oblidés del futbol: van anar a veure un entrenament de l'Elx i un partit del Barça a Madrid.

Amb tot, la seva vocació de sempre ha estat.eJ periodisme. Ja l'any' 1969 va començar a escriure .a la secció d'esport6 del Diari de Barcelona, de la mà del mestre Josep Pemau. Després passaria pe~ Destino i Papus, i més tard formaria part dels equips fundacionals de la revista Barrabàs, de El Periódico de Catalunya i de l'edició catalana de El País.

Des de 1988 dirigeix El Periódico.

TOTClAROR

7

_ Entrevista "co ntrolar democràtica ment" l'exe rcici d'aquests poders. Això ho ha de fe r ge nèri ca ment la justícia, la societat, i, dins la societat, els mitj ans de co mu ni cació. El que succee ix és qu e aquí a Espanya hem atravessat un a eta pa en la qu al els tribunals de justícia no han esta t pro u ac urats ni actiu s a fer la

"EI periodisme ha de ser contrapoder, però ha arribat a tenir un pes excessiu dins del que hauria de ser la vida política del país"

fein a, la poli cia de vega des tampoc no ha es tat prou viva per seguir alguns te mes, i ha qu edat instal·lat ce rt

públiqu es . Jo tin c la vo luntat de se r peri o'd ista fin s al fin al i penso qu e la

principi segons el qual la funció de la

po líti ca és per a un altre perfil de per-

premsa és aixeca r els t emes de co r-

so na.

rup ció dels polítics, etcè tera .. . Està bé

Exercint de director de diari, què troba a faltar de l'exercici de reporter que sempre havia fet?

qu e la premsa exe rce ixi la fun ció d e contrapoder, perqu è li pertoca, però ho hauríem de fe r d'una manera més

"Seria bo que els periodistes tornessin a les redaccions, i que el centre de gravetat de la política tornessin a ser els parlaments"

sec und àri a res pecte d'altres in stitu c i-

Jo va ig entrar en això del peri odisme perqu è m'agrada escriure, i cada

o ns.

vegada trobo més difícil trobar l'opo r-

Vostè no té antecedents periodístics, i en canvi sí que en té de polítics. No es va plantejar mai exercir la política?

tun itat d 'escri u re di rectam ent. M 'he

qu e cada di a publiquem, però em se m-

Jo sóc un pe ri odi sta qu e tin c e l

bla un a contradi cció qu e els peri odis-

posa t l'hàbit, l'o bli gació, de red actar perso nalm ent un dels dos edito ri als

des ig d e mo rir co m a peri odi sta. El

tes que com jo acabem dirigint un di-

peri odisme no és una activitat de pas;

ari ens pogu em acabar conve rtint més

hi ha co mpanys qu e pense n qu e és

en gesto rs qu e en redactors. Jo, per

política d'un país. La causa és que ac-

una eina en la seva ca rrera profess io-

exe mpl e, com a director, sóc ca p de

tualmel]t es fa molta políti ca de ca ra

nal, i diu en obertament qu e es tracta

perso nal de la redacció, i ho exerce i-

a la galeri a, més basada en les decl a-

de fer-se un nom i després obrir una

xo amb tota la bona vo luntat, enca ra

racions o aparicions als mitjans de co-

assessori a o una agè ncia de relacions

qu e no sóc un ex pert en rel acio ns la-

muni cac ió qu e als parl aments. I opino que, de la mateixa manera que fa un s an ys va se r positiu per a aqu est país qu e els militars to rn essin a les casern es, se ri a bo que ara els periodi stes torn éss im a les redaccio ns, i qu e el centre de gravetat de la política tornessin a se r els parl aments i no les planes dels diari s.

Els mitjans de comunicació han de ser o exercir de quart poder, de contrapoder, o de cap de les dues coses?

En la política democràtica hi ha moltes institucions, en un sentit obert de la paraula, qu e fan o han de fer la funció de contrapoder, i el peri odi sme n'és una. Els ciutadans donem responsabilitats, mitjançant l'urn a, a uns professionals de la política perqu è facin de gestors dels béns públi cs i administradors dels poders col ·lectius, i un a de les coses qu e necessita la soc ietat és

8

TOTClAROR

"Quan vaig començar, al periodisme esportiu hi anaven els tontos" Una de les anècdotes de l'entrevista que Antonio Franco va concedir a Tot Claror va ser que va haver de respondre una pregunta formulada per un deIs seus germans, l'Eduard Franco, director del Poliesportiu Sagrada Famt1ia. Com a persona especialitzada en eI món de l'esport, la salut i el lleure, l'Eduard va voler conèixer l'opinió del seu germà sobre l'evolució que ha experimentat el món de l'esport des deIs anys en què començava eI periodisme esportiu fins ara. Antonio Franco va respondre que "des del punt de vista de la informació, puc consta-

tar que p er.fi s'ha reconegut a l'esport la seva importància com a fenomen social, vital i com a eina de salut i forma ció. En aquest sentit, hi ha una dada molt significativa: quan jo vaig començar es considerava que al periodisme esportiu s'hi dedicaven els tontos .. Ara, en canvi, els periodistes esportius estan molt valorats i reconeguts públicament, .fins i tot hi ha grans .fitxatges entre mitjans. D'altra banda, penso que només som a la meitat del viatge d'aquest reconeixement, perquè de moment sols parlem de l'esport d'elit, i estic segur que encara ha d 'explotar com a objecte informatiu l'esportpràctica individual."

El millor va ser l'escena viscuda entre dos germans que han tingut infinitat d'experiències comunes, però no la de veure's mútuament en els papers d'entrevistador i entrevistat.

1-------

Entrevista

Preguntes molt personals

borals. En el futur, els directors de diari hauran de tenir una concepció periodística molt clara de la seva fein a, però hauran d'estar molt ben preparats en qüestions de gestió.

Va començar la seva carrera en el periodisme esportiu. Què n'exportaria al d'informació general, i què n'eradicaria?

.,

"No vull convertir-me en assessor quan deixi de ser director del diari.

Magradaria tornar a ser redactor desports: el cos em demana marxo"

Normalment, el periodista esportiu

sego ns el qual, quan un ha diri git un

és molt vital, viu molt in te nsa ment i

diari, té l'ob li gac ió d'asce ndir. A mi,

profundament la seva feina. Són peri-

en ca nvi, quan arr ibi el moment de

od istes acostumats a treballar en equip

d eixar la dire cc ió de El Periódico,

i a compa rtir feines, i en el periodis-

m'agradaria més to rn ar a ser redactor

me d'informació general, en ca nvi, só n

abans qu e conve rt ir-me en un asses-

més ll ops so litaris, els costa més tre-

sor. I respecte de l'Em ili o, que té vir-

ba llar en equip. En canvi, els periodis-

tuts i defectes com tothom, he de dir

tes esportius de vegades ado leixe n de

que és un a persona entra nyab le que

falta de preparació quant a les regla-

aconsegueix que tothom qui treba lla

mentacions i els marcs jurídics en què

amb ell visq ui l'activitat quotidia na

es mou l'esport. De vegades ca uen en

d'una manera molt viva. I a mi, des-

el parany de pensar qu e, si han jugat

prés d'una ll arga etapa en posicions -

a futbol , ja estan habilitats per fer-n e

de res po nsab ilitat, el qu e em dema-

críti ca. En ca nvi, els period istes d'in-

na el cos és una mica més de "marxa

formac ió general tenen més vo lun tat

informativa" . I això, a esports i amb

per formar-se i mill orar la seva co m-

l'Emilio Pérez de Rozas, està ga rantit.

petència.

Quina seria la portada o el titular que més li agradaria redactar personalment?

Vostè ha declarat en més d'una ocasió que voldria acabar la seva carrera periodística com a redactor esportiu a les ordres d'Emilio Pérez de Rozas. Ho segueix mantenint? _

Terce r Món, la curació de la SIDA o el

Sí, sí. Hi ha una cosa horrorosa en

cà nce r... hi ha moltes notícies que em

la nostra profess ió: és el pensament

L'arrib ada de la pau a Eu skad i, la millora de la situació dels països del

satisfa ri a donar.

TEMPORADA

SOL 2000

I 5% DTE. EN TOTES LES

• Una ciutat per viure-hi?

Barcelona • Un lloc per anar de viatge?

París • Un plat?

Macarrons • Un llibre per llegir?

Qualsevol novel'la de Vazquez Montalban '" U"a pel'li:ula de ci"ema?

Shakespeare in love '" U" mitjà per estar itiformat?

A mi m'agrada El Periódico cie Catalunya.

• Mar o muntanya?

Muntanya • Un cantant o grup musical?

Pepino di Capri. Sóc un enamorat cie la música italiana dels anys seixanta, sóc un retro total.

• Un esportista?

Guardiola • Quin personatge històric li hauria agradat conèixer o, en el seu cas, entrevistar?

Pablo 19lesias • Què valora més de les persones?

La seva bona voluntat • Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió preadria?

Aboliria la pena cie mort • Dretes o esquerres?

Jo vaig néixer amb el cor a Ilesquerra • Què s'enduria a una illa deserta?

Una col'lecció de bons llibres i discos • Un desig confessable?

Que Núñez ens deixi en pau cI'una vegada

_Salut "-

FIBROMIALGIA: QUAN ENS FA MAL TOT per Albert Giménez, , llicenciat en Medicina

Pe r co mença r, la f ib ro m ià lgia és un a malalt ia, els o ríge ns d e la q ual enca ra só n poc co neguts, qu e afecta fo namenta lm ent els te ixits fibrosos del cos, so bretot músculs, tend ons i lli ga ments.

Així, la majori a de pacients es qu eixe n qu e "els fa mal tot"; note n els músculs adolorits, a més d' un a se nsació de cre mor o ca nsa ment muscular.

Quan ens afecta la fibromià1gia, les àrees més doloroses són la cervicodorsa1, l'espatlla, les lumbars, els glutis, els braços i la part interna dels músculs

Cal ex plica r que aqu est dolor mu scular s'assembl a a les miàlgies que aco m-

mú sc ul s. En tot es aqu estes àrees es

panye n la grip .

Hab itu alm ent, els afectats só n do-

zo nes nodul ars o " punts ga ll et ", se n-

nes d'un s trenta anys, amb alterac i-

sibl es i do lorosos, loca litzats en les bei-

ons psico lògiqu es més o menys mar-

nes apo neuròtiqu es qu e envo lten el

cades i perso nalitat ansiosa, les quals

múscul.

poden notar, si es palpen els t eixits,

tendeixe n a so matitzar qu alsevo l problema o angoixa.

Cansament mental

Tot i que no hi ha signes es pecífics

Quants cops hem sentit dir a algú "és que em fa mal tOt!", "a les nits no descanso" , "em llevo entumit" ... ? Fins i tot és probable que aq uestes frases hagin estat pronunciades per nosaltres mateixos. Quan aquests símptomes' i d 'altres apareixen i perduren en el temps, possiblement patim fibromiàlgia, una malaltia que afecta els teixits fibrosos.

10

TOT CLAROR

que perm etin di agnosti car la malalti a

De la mateixa manera, res ulta fre-

(les anàli sis surte n no rm als), cl íni ca-

qü ent la se nsac ió de ca nsa ment men-

ment els símptomes són dolor, ca nsa-

tal (e n ocas io ns lligada a la difi cultat

ment, ri gid esa, alteracio ns del so n, sín-

per afro ntar les acti vitats d e la vid a

dro me de co lo n irritabl e i di sfun ció

qu otidi ana) se nse qu e, a prio ri, cap

tem poro-m andibu lar.

ca usa, co m exercici físi c o esforç, no

El dolor, principal símptoma

qu e al matí j a s'a ixeca cansat.

l'o ri gini . De fet, el pac iènt manifesta També es pot donar el cas qu e, un Qui sofreix fib ro mi àlgia desc riu la

co p ll evat, l'afect at ex perim enti ri gi-

se nsac ió "com si li clavessin agulles o

desa, o sigui, qu e tin gui difi cultat per

cremessin", enca ra qu e el do lo r no pot

moure les arti cul acions.

concretar-se en una zon a del cos per-

I és que a les perso nes qu e sofrei-

qu è norm alm ent és difús o mal deli-

xe n fibro mi àlgia els costa desca nsa r;

mitat i acostum a a ser migratori , és a

si bé és ce rt qu e s'adormen sense pro-

dir, qu e es desplaça d ' una loca lització

bl emes, el so n profund és interrom-

a una altra.

put com si tinguessin malsons.

Qu ant a àrees, les més d o loroses

A més, la t ensi ó mu scul oesqu elè-

só n la ce rvicodorsa l (e n relació als tra-

ti ca i de postura acumulada pel dolor

pez is), el mú scul supraes pin ós (espat-

pot afectar altres arti culacions del cos,

lla), la zo na lumbar, els glutis, el terç

co m és el cas de la mand íbul a (dis-

mitjà dels braços i la part intern a dels

fun ció temporo-m andibular) . El mal es

_ _ _ _ __ __ __ _ salut d e ls casos pr ese n te n mi granyes o mals de ca p de tipu s te nsional.

Altres símptomes de la fibromiàlgia

Com es tracta la fibromiàlgia?

Fonamentalm ent, el se u tractament va dirigit a millorar la qu alitat del son i a reduir el dolor.

A fi de pal'li ar el dolor, s'acostumen a prescriure analgès ics com el paracetamol i també antiinfl amato ri s, però no esteroides. No ca l dir qu e aquests medi ca ments han de se r utili tza ts intermitentm ent i amb prud ència.

• Alteracions de memòria.

• Rampes musculars.

• Sensació d'inflament en les extre mitats.

• Pu nxades a les mans.

• Mareig.

• Sequedat d'ulls i boca.

• Dolor p remenStru al i menstruacions doloroses.

• Do lor toràcic.

En cas qu e la fibro mi àlgia co mporti trastorn s d'ansietat o depress ió,

pot

se r necessà ri a l' aju da psico lòg ica i, com a medi ca ment, els antid epress ius tri cícli cs i els mi o relaxa nts en baixes percep per davant de l'oïd a i es rela-

dosis, ja que augmenten la qu ali tat del

cion a amb les accions de mastega r:

so n i l'à nim ge neral.

en o bri r i t anca r la boca, mastega r,

Un exe rc ic i fí sic mo d e rat pe rò

mossega r. .. També, en els movim ents

consta nt norm alm ent millora el to mus-

rotatoris laterals de la mandíbula i en

cul ar d 'aqu ests malalts i actu a co m a

obrir la boca, sovint se se nt un soroll

ansiolíti c.

ll euge r de la mandíbula.

M algrat to t, l'exe rcic i ha d e se r su au i de curta duració, d'uns vint o

Síndrome de colon irritable

trenta minuts di ari s, per tal d e no ca nsa r excess ivam ent un a mu sc ul a-

Entre un 40 i un 70 per ce nt dels

, I

tura se nsibl e.

pacients aporten dades qu e suggerei-

També hem de con sid erar el mas -

xen un colon irritabl e: restrenyiment

satge suau i relaxant i el tra ctament

alternat amb di arrea, dol o r abdomi-

amb amassa ment profund de les zo-

nal fr eqü ent, fl atul ènci es i vò mits,

nes co ntracturad es i qu e prese nten

mals d e cap cròni cs ... I en el 50 %

nòduls com a ajud es valuoses.

MILAR

SI PASSES CALOR ES PERQUE VOLS e¡ Secretari eoloma,48 qJ Tel. 93 21 O 30 56 I 08025 Barcelona

I

e¡ Rosellón 448 Tel.93 45604 71 08025 Barcelona

Factors agreujants • Ca nvis de símptomes segons el dia.

• Ca nv is de símp tomes amb les flu ctuacions hormonals.

• Canvis de símptomes amb l'ansietat, l'estrès i la depressió .

• Canvis de símptomes amb l' activitat física.

A p esar q u e les cau ses d e la fibromiàlgia són desconegudes, se saben alguns factors que poden precipitar-la. Es tracta de malalties que no l'originen, però que poden facilitar que es manifesti: • • • •

Infeccions (virals o bacterianes) Artritis reumatoide Lupus eritematós disseminat Hipoti roidisme

_Dietètica Si preparem els gelats a casa podem canviar-ne els ingredients per convertir-los en les postres ideals per a · una dieta dàprimament

PER REFRESCAR-SE A per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

Passarem els mesos bojos primaverals i, a poc a poc, els graus aniran augmentant fins endinsar-nos en els més calorosos de l'estiu. Per tal de combatre la calor, un dels remeis és el gelat: de tota mena, colors i formes, ha deixat de ser caprid de criatures per convertir-se en un producte que agrada assaborir a qualsevol.

D'entrada, direm que els gelats, aliment ric en calci, sucres, greixos saturats i colesterol, són ideals per carregar les piles; sobretot les dels infants, que gasten elevades quantitats energètiques jugant i movent-se.

Si es tracta d'una persona adulta que vulgui mantenir el pes o que tingui colesterol, no ha d 'a busar-ne, però tampoc cal que se n'estigui . Hi ha tipus de gelats que no engreixen gaire i, a més, nosaltres mateixos en podem preparar a casa controlant-ne els ingredients segons les necessitats.

Hem d'explicar que el valor calòric de les postres fredes és c!irectament proporcional a la quantitat de nata i sucre utilitzada en la preparació. Així, els gelats que contenen nata com a element principal presenten l'aportació calòrica més alta. Per altra banda, els sorbets i els gelats de cafè es ca-

12

TOT CLAROR

racteritzen per un nivell calòric més baix, i els gelats convencionals, de diversos sabors, són en una posició intermèdia entre les dues categories.

Combinar ingredients i textures Per tal d'elaborar gelats, trobem receptes i ingredients de tota mena .

A grans trets, podem diferenciar tres tipus de postres fredes: els gelats de nata, que tenen com a ingredients bàsics la ¡Iet i el sucre; els sorbets, que es fan amb fruites, sucre i, de vegades, vi o licor, i els gelats més convencionals, que es poden fer amb ous, llet, sucre i altres productes com xocolata, avellanes o pistatxos.

Una altra classificació possible dels gelats es basa en la seva consistència i la manera de fer-los . Els de crema o espumosos són de consistència tova,

les bombes són gelats durs (formats per un envoltori molt compacte de fruita confitada i amb un farcit a base de nata muntada i fruita confitada) i els pastissos gelats són de consistència variable.

A més a més, poden estar formats per diverses capes de gelat de sabors diferents, o per una base de bescuit sobre el qual es reparteixen les capes.

Gelats que no engreixin Posat que el pes, el colesterol o els greixos siguin qüestions que ens preocupin, sobretot ara que s'acosta ['estiu, una de les recomanacions és que preparem els gelats nosaltres mateixos a casa.

Per causa dels productes que s'utilitzen en l'elaboració (llet sencera, rovell d'ou i nata, que contenen elevades quantitats de greixos saturats i colesterol), la millor cosa que podem fer és preparar-los amb ingredients més lleugers: llet descremada, nata sense sucre, edulcorants i lecitina.

Així, aquests canvis rebaixaran de manera considerable l'aportació energètica i la quantitat de greixos saturats i colesterol i, fins i tot, poden servir

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ Dietètica co m a postres en un a di eta d 'a pri-

se rvave n en cave rn es profun des, per

mam ent.

uti li tza r-les durant tot l'estiu.

Després, a l' Ed at Mitjana es va per-

la història dels gelats

dre de form a ge nerali tzada l' hàbit de

Fer un sorbet de síndria

beure sorb ets. Amb tot, a Sicíli a la traSi fem un a mi ca d' hi stòri a, desco-

dició no es va perdi-e; per ca usa de la

brirem qu e el ge lat prové del so rb et,

ca lor i l'escassedat d 'a igua, els sicili -

el qu al pot co nsid erar-se' n el pal-e nt

ans no pod ien renun ciar al sa lu dable

més directe (e l term e "so rbet" deri va

refresc del gel a la boca.

del mot tu rc serbet, q ue signifi ca begud a fresca).

Així, la trad ició dels sorbets va continuar du rant el segle XIX, i va conqu e-

Segons alguns estudi osos, el so rb et

rir ràpidam ent els nobles i in tel·lectuals

va se r in troduït pels corsa ri s àrabs a

de l'è poca. En els menel s dels gra ns

Sicíli a en el segle VII. I prec isa ment a

banquets de ls segles XV III i XIX, el sor-

un nobl e sicili à, anome nat Francesco

bet se se rvia a la meitat de la ll arga

Porco pio dei Co ltelli , co rr es pon el

carta, després dels primers pl ats de peix

mèri t de difondre' l a França alguns se-

i ca rn , per refresca r el pa ladar i pl-ed is-

gles més tard (163 1), qu an in augurà a

posa r-lo pe l- assaborir altres plats. Tam-

París el famós Café Procope. Aq uest

bé les classes socials mitjanes i baixes

seu cafè, situ at davant de la Comédie

s'a band onaven al pl ae r del so rbet sen-

França ise, va ser freqü entat prim er per actors de teatre i després per nobles i

se dil ac ions, sob retot durant les festes

Iiterats.

popu lars estiu enqu es .

Les parad es ambul ants de so rb ets

L' or igin al espec ialitat del loca l de

s'estac ion ave n en totes les pl aces i,

Co ltelli era prec isa ment fe sorbet, pre-

entre els segles XVI I i XV III, molts dels

parat amb sucs de totes les varietats

se us propi etaris es van estab lir defini ti-

de fruites i perfumat amb aro mes de

vament per tot el món . Algun s van cre-

violeta, rosa, gessamí o pistatxo . L'èxit

ar un petit imperi : les anti gues sorbe-

va se r rotund, ningCl més no sabia ela-

teres -qu e s'o mpli en amb gel triturat i

borar un refresc igua l i tan gustós.

sal grui xuda- es co nvertiren en màqui-

De tota manera, la tradi ció de pre-

ven tot l'a ny, ge lant el líquid per a la .

molt aba ns. Ja a l' Imperi romà els cal/-

produ cció de tot tipus de ge lats, fins

.pons (tave rn ers) de Pompeia, H ercu-

arribar a la creac ió dels pastissos ge-

" qu antitats sufi cients de ge l, que co n-

Ingredients : 500 grams de síndria 500 grams de sucre

1. Pelem la síndJia i n'eliminem les llavors 2. Introduïm a la bate lora la po lpa de la síndria trossejada i el sucre 3. Ho batem fins a obtenir una barreja cremosa i homogè nia 4. Aboquem aquesta barreja en recipients individuals de poca p rofunditat o, si en te nim , a la geladera. Ho hem de fer remenant una mica.

5. Posem la barreja al congelador.

6. Al cap d'una hora, la traiem i tornem a batre els sorbets per desfer els trossos de gel.

7. Tornem a deixar el sorbet durant una hora al congelador.

8. El servim amb l' ajuda d' una cullera.

nes amb més cilin dres qu e fun ciona-

parar beg ud es per refrescar-se neix

la no i Ostia sabien com procurar-s e

Si es tracta cI'una diera cI'a primament, po Ie m fe r servir saca rina o algun altre edulcorant en lloc de sucre.

lats, qu e són els Clltims descobriments

Bibliografia: Com f er gelats a cclSa amb o sense geladera. Laura i Margherita Lanche. Editorial Vecchi.

dels artesans.

Servei d'hostelería en general per a:

Te gustaría conocer ...

8?

Col.legis

e/ff~ukJ'?"CV-#?,CY

Ven ... y prueba Questras especialidades

Residències Empreses

Comídas y cenas para grupos yempresas.

Propuestas de menú a su medída.

Centres Hospitalaris Tel CI. Indústria, 124

Hosteleria de Servicios . Colectivos, S.A. Indústria , 180, entl.

934551307 - Fax: 435 23 74 08025 Barcelona

HOSTESA® Tel.

08025 BARCELONA

Sl TE GUSTA COMER BIEN ... iREPETIJV\S!

QUEREMOS HACER UN AMIGO DE CADA CLIENTE

_ Mens sana

LIEXPRESSIVITAT FRUSTADA per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i logopeda

que l'educa-, va quedant dominat per una fo;ta frustració expressiva. És com si de cop i vo lta tingués una impotència a les cordes voca ls.

La importància de la comunicació Es comenta molt que som a l'època de la comunicac ió, i cada dia resulta més difícil que es pugui asso lir de persona a persona. Si ja s'ha establert l'ofici de I/comunicadorl/, en bona part es deu al fet que hi hagi tanta gent que necessita un professional perquè faci per ell allò que hauria de ser patrimoni de tothom: comunicar-se correctament.

En relació a això, el desembre pas-

La parla és una eina molt important per a nosaltres i un bon equilibri entre el fons i la forma en la nostra expressivitat és el que farà que tinguem èxit en les nostres relacions interpersonals i professionals. La veu és una part fonamental de la nostra imatge personal i un instrument que ens humanitza.

sat es va publicar un inform e del Ministeri d'Educació francès en què es reflectien les mancances en matèria d'expressió oral dels alumn es de secundària; sego ns l'i nforme "només e130% dels

alumnes d'una classe, gairebé sempre els mateixos, intervé durant les lliçons".

Més tard, en el moment d'entrar

Després de demanar-me amb neguit i alarma "què podem fer?", com

expressivitat fos la millor manera de distingir-se. "

sats: "Tenim un fill de tretze o catorze anys que gairebé no parla. Abans, amb nou deu anys, s'expressava molt miliar que no pas ara. No sap com ens fa posar, de nerviosos; sembla talment com si, amb pinces i una a una, li haguéss im de treure les paraules de la boca. Té mandra d'explicar qualsevol cosa. De tant en tant, alguna en deixa anar; però amb prou feines si passa de sorolls guturals. Ens. fa la sensació que, més que pronunciar els mots, se'ls empassa . I, com més el renyem, més callat es queda. Si l'an imem, en lloc d'enraonar, riu i riu satisfet d'ell mateix, com si tornar-se un misteri d'in-

°

14

TOTCLAROR

baran amb grans limitacions, perquè per a la majoria de les professions es-

qui no sap on recórrer, cada dia hi ha més pares que em declaren trasbal-

en el món laboral, aquests nois es tro-

La frustració expressiva

devé necessari un ni vell d'expressivitat elevat que possibiliti una adequa-

Els pares tenen ben apamat el pro-

da comun icació interpe rsonal. El s em-

cedir del noi, però se senten impo-

presaris es queixen que els estudiants

tents quan volen esmenar-lo . No se'n

no surten de la Universitat formats per

surten, tot i que només amb la satis-

a la feina que després hauran de fer, i

facció que demostren quan indiquen

sobretot que els graduats no saben

el nom de l'esco la on el porten ja deixen entendre que no els ve de mil pessetes, posats a donar-li una notable formació.

No obstant això, els resultats no estan pas d'acord amb el que paguen.

Noten que el seu fill va començar a parlar amb tota normalitat i, a mesura _que s' ha fet gran -sense que hi hagi posat cap remei la distingida escola

Un informe del Ministeri dEducació francès afirma que només el 30% dels alumnes duna classe intervé durant les lliçons

__________________________________________ ]v.[ens sana Una expressivitat fluïda no és una capacitat que dadquireixi dun dia per l'altre: cal entrenar-la de manera persistent i metòdica escriure ni relacionar-se amb la ge nt.

Amb tot, un a expressivitat fluïda no és un a ca pacitat que s'adquireixi d' un dia per l'a ltre.

Com podem desenvolupar una bona capacitat d'expressió?

El reco negut psicòleg i pedagog catal à, Carles M. Espin alt, ja afirm ava:

"Saber què pot dir-se, a qui, com s'ha d'expressar; quan és el moment, i quina força sugges tiva reclama, constitueix el do més des itjat dels humans; qui no ho sent així, és un esmaperdut que mai podrà ésser bon promotor ni directiu de res."

Així don cs, un cop descartada qu al-

Consells pràctics per millorar la nostra expressivitat Per tal de desenvolupar la nostra expressivitat, hem de con ·tatar la importà ncia d'u n aparell que normalment és a totes les llars: el casset, amb I qual podem gravar-nos la veu . De la mateb::a mane ra que identifiquem la nostra imatge a través del mirall, instrument també utilitzat pel logopeda 11 les reedu cacion de la parla, l'única manera que tenim d'identificar-nos amb la p ròpia ve u és sentint-la un cop gravada.

S'ha comprovat també qu e, en problemes com tim.idesa, man ca d'autoestima i, fins i tot, en persones que volien acabar amb la seva vida, el fet de canviar el to de la veu era un factor que n'afavoria la recuperació, ja qu e la pròpia veu és una "música" que afecta el nostl·e estat d'ànim de forma constant. La veu u·ansmet de forma fidel la situació anímica: per això quan u·uque m per telèfon a un amic o a un familiar, només pel to de la veu percebem si està animat, enfadat, cansat, alegre, etc. És per aL,<ò que, després de gravar-la, haure m d'escoltar-la i preguntar-nos: Parlem molt ràpid o molt lent? La nOStl"a dicció és clara i s'entene n bé les paraules que pronunciem? Sabem mantenir el to fins al final de la frase o els finals "cauen"? Tenim riquesa de vocabulari o repetim sempre les mateixes paraules?

Al final de les frases repetim constantment "no?" , "eh?", "bueno?", "vale?", etc.?

Utilitzem un to de veu massa greu o agut?

A partir d'aquesta anàlisi, la valoració serà prou objectiva per començar a modificar els aspectes de la nostra veu que no trobem adequats.

Per exemple, en cas que no tinguem una bona dicció es necessari exercitar tot l' aparell fonatori -sobretot els llavis i la llengu a- a través de l'exercici "del llapis", que consisteix a col· lacar-nos un llapis entre les dents i intentar parlar el més clar que puguem. Així veurem que, quan ens el traiem, pronunciem les paraules amb molta més claredat.

sevol patologia que pugui afectar l'a parell fonatori, ca l entrena r de manera persistent i metòdica la nostra expres-

entorn sil enciós, fer arri bar la seva veu

sivitat. Algu ns dels exe rcicis bàsics es

a uns 17 quilòm etres de distància.

Per ta nt, un bo n equilibri entre el

paraul es però amb tanta pruïj a per co-

dre) i d'altres, com en el cas de la

fons i la forma en la nostra expressivi-

muni ca r-se co m els ve al damunt, hau-

quequesa, o de la d ifi cu ltat per pro-

tat és el que farà que tingu em èxit en

ran d 'a nar amb un tambor penjat al

nunciar algunes ll etres -com per exem-

les nostres relac ions interp erso nals i

co ll pe r expressar -se: "Pom, pom,

ple la "r"- cal fer-los sota la supervisió

profess ionals . Per aqu est motiu , des

pim,pam,pam,pam. "

d'un logopeda.

qu e l' infant comença a pa rl ar fin s a

És per això qu e ca l no desc uid ar la

Una respiració adeq uada també aju -

l'edat ad ul ta, no hem d'oblid ar mai

nostra exp ress ivitat i exe rci tar- la d e

darà a fi que el nostre parlar sigui més

que la parla és l' instrum ent qu e ens

forma co nsta nt, ja que la veu és un a

potent i amb menys desgast de les cor-

hum an itza i ens di stingeix dels altres

ein a úni ca i co mpl exa, i un a part molt

des voca ls; amb aquesta idea és fona-

mamífers.

.... "

important de la nostra im atge perso- ,

mental que practiquem la respira çió

Així, haurem de començar a pen-

nal, qu e indi ca el nostre estat de sa-

diafragmàtica, o sigui , que respirem

sa r que, si les noves generacio ns so-

lut (tabac, alco ho l, ca nsam ent ... ), la

inflant l'estò mac. Pensem que l'ésser

freixen una forta frustració expressiva

nostra cultura i, fins i tot, el nostre

humà ha aconseguit, de nit i en un

i no sabem oferir- los so lu cions per su-

estat anímic.

._E5PDRT5 .. ,

les persones, cada dia més ò rfenes de

poden rea litza r a casa (vegeu el qu a-

II

~

perar aquesta manca nça, voldrà di r qu e

.. ...'-- ...... '""

' . ~" -,~ -~

~

,.,<,,,--~,*-

~,-

""","",,,,"

Cas~ls y Cuberó, 216 Tel/Fax 93 350 50 16 - 08031 BARCELONA

_En fonna

GENT GRAN:

en l'aigua, el nostre pes co rpo ral es redu eix deu co ps. Així, un a perso na qu e pesi vuitanta quilos no més en pesarà vui t d ins la pisc in a.

Aqu est fet es produ eix pe rqu è el cos no està sotmès a la ll ei de la gravetat i, al contrari , hi ha una força que el fa flotar.

Aqu esta ca racte rís ti ca co ndue ix a mill ores notab les a ni ve ll art icul ar, de la mat e i xa m an e ra qu e pr od ue ix efect es pos it iu s en la mu sc ul at ura.

Co m que pese m menys, la mu sc u-

La natació és un dels esports més recomanables per a la gent gran, perq uè les característiques del medi aquàtic perm eten fer moviments i treba llar parts del cos q ue, quan so m fo ra de l'aigua, ens fan mal o movem amb dificultat. Conèixe r els beneficis d'entrar en una piscina i els pros i contres de cada esti l és el primer pas per decidir-nos aquest estiu .

lat ura es relaxa i, per bé qu e e ns costa mo ure' ns per la res istència de l'aigua, és prec isa me nt això e l q ue fa qu e, se nse pràctica ment ad o narnos-en, treba ll em tots els grups mu scul ars.

Amb la pràctica, a mesura que domin em la nostra pos ició i estabilitat a l'a igua, veu rem qu e podrem treball ar

E.B. D 'e ntrad a, dire m qu e en algun s

ció neuromuscul ar i afavo ri r el desen-

aqu ell s m úsculs, extremitats i art icu-

vo lu pa ment arm ò ni c del cos.

Si pa-

lacio ns q ue ta nt de mal ens fan fora

països la natació és un a pràcti ca obli -

rem atenció, tots els benefi cis qu e ens

de l'a igua, i qu e aqu ell s movim ents

gad a durant la jove ntut; es considera

apo rta la natació resulten mo lt sa lu-

imposs ibl es de fer en sec es to rn en

una activitat edu ca ti va i higiènica sa-

dables i totalment reco manables per

possib les en l'e nto rn aqUàti c i millo-

lud abl e per enfortir la mu scu latura,

a la ge nt gran.

estimul ar la fun ció respiratò ri a a tots

Tot i així, un a de les po rs més fre-

nivells, millorar les fun cions ca rd íaca i

qü ents en adults i ge nt gran qu e no

circulatòri a, perfeccion ar la coo rdin a-

han après a ned ar qu an ere n j oves

ren co nsid erabl ement la nostra vid a qu oti d iana.

De terra a aigua

és, prec isa ment, fi ca r-se a la pi sc ina

La pressió de l'aigua fa que els líquids orgànics es redistribueixin per l'organisme, des de les zones m és baixes cap al tronc i el tòrax 16

TOTCLAROR

en una edat j a ava nçada. Però, al co n-

Practi car natació, ja sigui a la pi sci -

trari del qu e es pot pensa r, la nata -

na o al mar, co mporta canvis conside-

ció és un dels pocs es po rts qu e per-

rables en la fi siologia del nostre orga-

met com ença r d e ze ro a qu alsevol

ni sme.

ed at.

D'una band a, la pressió que l'aigua exerce ix fa qu e els líquids orgà nics -

El cos dins l'aigua

sang i limfa - es redi stribuei xin per l'orga ni sme, di rigint-se de les zo nes més

Un d els ava ntat ges d e l'e ntorn aqu àtic és qu e, qu an ens submergim

baixes ca p al tronc i el tòrax.

Les perso nes qu e sofr eixe n mala

_____________________________________ 1Enfonna A nivell articular, la reducció del pes corporal dins l'aigua relaxa la musculatura i treballa els grups musculars sense dolor

Els beneficis de cada estil En la cUsciplina de la natació es practiquen, bàsicament, quatre estils diferents: braça, papallona, crol i esquena.

Cal dir que els més indicats per a les persones grans són la braça i l'esquena, però tots quatre tenen indicacions i contraindicacions.

circul ació o ede mes a les extre mitats infe riors pod e n mill o l'a r no table me nt la sa lut. En aqu est cas, no ca l neda r, sin ó que so ls ca l esta r d e mpe us a mb l'aigua fins a la c intura pe rqu è la sa ng es di stribu e ixi pe l nostre organ isme de man e ra simil a r a qu a n este m ajaguts.

La musculatura impli cada e n la respiració ta mbé su rt be nefi ciada qu a n fiqu em e l cap dins l'a igua. De fet, s'e nforteix per la ma teixa press ió qu e exerce ix l'a igua i augmenta la ca pac itat pulmon ar.

Braça

Papallona

Bona ... per millorar la mobilitat d'espatlles, colzes, ma lucs i genolls i la coordinació de moviments. L'esforç és moderat.

No recomanable ... e n cas de contractures cervicals, dorsals i lum bars, cià ti ca , pinçaments vertebrals o artrosi a la columna vertebral.

Bona ... per al desenvolupament muscular, la coordinació de moviments i l'augment de la capacitat respiratòria.

No recomanable ... en cas d'artrosi a la columna, osteoporosi, pinçaments o lesions vertebrals, lumbàlgia i contractures , ja que els moviments són més violents.

Esquena

Crol

Bo... per a mal d'esquena, contractures musculars, artrosi de la columna, ciàtica, pinçaments vertebrals o la rehabilitació d'espatlles.

No recomanable ... en cas d'estats de debilitat o ansietat.

Bona ... per al mal d'esquena, la rehabilitació d'espatlles, la millora de la capacitat respiratòria o l'enfortiment de la musculatura de l'esquena i els braços.

No recomanable .. . en cas d'estats de debilitat o ansietat.

, GAU DI ÒPTICS

•

PROFESSIONALITAT

•

AMPLIA GAMMA DE PRODUCTES

•

EXAMEN

•

PROVA GRATUïTA

•

GARANTIA DE QUALITAT

•

PREUS ESPECIALS PER A

•

TALLER PROPI

VISUAL

I FAMILIARS DE LA

DE LENTS DE CONTACTE ABONATS

FUNDACiÓ

CLAROR

LA MODA SOL AL MI LLOR PREU

VIDRES PROGRESSIUS

PARELLA VIDRES

DES

fo

f

t

i

SOL GRADUAT

DE

4.900 PTES*

1 9.500 PTES*

29,S EURes

1 17 EURDS

+1-

4

ESF.

+/-

2

elL.

-1- /- 4

ESF". -1-/- 2

elL.

·········x············································. . .... ........ .. ............................................................................. ....... ~ ... . ... ... .. .. ............ ...... : ...... .. .. . .... .. ... ............. .. .. ..... .

l

'" o

R

PRESENTA AI¡IUEST VAL

I EMPDRTA'T

~

'"O>

."

S

PARELLS DE LENTS DE CONTACTE DIÀRIE'S, O

• UN PRÀCTIC REGAL GAUDí ÒPTICS C / MALLORCA, 437 (CANTONADA PADILLA) TEL. 93 436 72 40

_ Cooperació

AUGMENTA LA SENSIBILITAT SOCIAL RESPECTE DEL DEUTE EXTERN Més de mig milió de catalans es van prónunciar a favor de l'aboliment del deute extern en la Consulta Social du ta a terme el passat 12 de març

El concepte "deute extern" està des de fa uns mesos en primera plana de tots els mitjans de comunicació. Tot i que fa trenta anys que el problema existeix, no ha estat fins ara que ha començat a sensibilitzar l'opinió pública. La tasca que a Catalunya duu a terme la Xarxa Ciutadana per a l'Abolició del Deute Extern (Xcade) i l'èxit aconseguit amb la Consulta Social feta el12 de març ha omplert d'optimisme els qui aspiren a abolir el deute extern per construir un món més just.

Per co mença r, quan parle m de deute extern ens referim als diners qu e els països del Sud deuen als del Nord, a orga ni smes financers internacionals i a la banca co me rcial internacional. Ens refe rim al deute que es va co me nça r a contraure als anys setanta, quan els bancs privats occidentals tenien un excedent de dò lars i els va n prestar indiscriminadament, sovint a governs no de mocràtics que en feren mal ús.

Per exe mpl e, e l gove rn espanyo l és cred ito r d'l .6 bili ons de pessetes

(e l qu e gasta l'exè rcit espa nyo l e n dos anys). Els bancs privats espa nyo ls só n cred itors d'l.7 bilions i, sego ns denuncia la XCADE , "ha n ga udit d'importants desgravacions fiscals decla rant e ls retards de ls pagaments co m a pèrdues, i e ncara reclamen la totali tat de l deute".

Segons dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el 38 per cent del deute cred itor espa nyo l -sum at el de l'estat i les e ntitats privades- cor res-

pon als països d'Amèrica Ll ati na, el 25 per cent als de l nord d'Àfrica, el 14 per cent als de l'Àfrica Subsahariana, i 1'11 a països as iàtics.

Evolució del deute

Avui dia, el deute exte rn acumulat pels països de l Sud se situa al vo ltant dels 1.7 bilions de dòlars, un a xifra desorb itada que no ha parat de créixe r per diferents motiu s i que dificulta mo lt e l c re ixeme nt d e ls països pobres, ja que, e n co mptes d'invertir e n desenvolupament, han de destinar grans parts dels se us pressupostos a pagar e l deute exte rn .

L'a ny 1970 el deute era de 68.000 milions de dòlars i els països es trobaven en ple desenvolupament. A fina ls de la dècada de ls setanta, e l de ute havia crescut fins a 577.000 milions i era e nca ra soste nibl e si s'hag uess in ma ntingut e ls te rm es en què hav ia estat co ntractat.

Els anys vuitanta só n coneguts com la dècada perduda per al desenvolu-

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:

@studis de <tlimatitza Encarnació, 140 . Tel. 932851227 . Fax: 932851252 . 08025 Barcelona

•

AIRE CONDICIONAT

•

CALEFACCIÓ

•

VENTILACIÓ

•

FRED INDUSTRIAL

______________________________________ <:ooperació pament. El de ute es co nvertí en im pagab le i abastà ta ls proporcions qu e es co nvertí en un dels principals obs-

EVOLUCiÓ DEL DEUTE 68.000 milions $

(es multipli ca ren per qu atre a fin als del seta nta i a prim ers del vuitanta),

577.000 milions $

fet que precip ità la cri si del deute de

1990

1.300.000 milions $

l'any 1982. Es va n adquirir nous prés-

2000

1.420.000 milions $

1970

tacles per al desenvolu pam ent.

Durant aq uesta dècada, els països en vies de desenvolupament va n pa-

1980 .......

ga r un a factura de l'o rd re d'l .3 bi li ons de dòlars en co ncepte de pagament de l se rve i de l deute i, malgrat tot, el deute al fin al de la dècada (a l 1990) hav ia cresc ut fins a 1.42 bilio ns. Avu i dia j a se situ a en 2. 17 bilio ns de dolars .

En aq uest segon bloc, hem de citar també els ca nvi s de ls tipus d ' in terès

tecs per fer front al paga ment de deutes im pagables, i a partir d 'aq uell moment es prop icià la ca tàstrofe eco nò-

Per a més informació: Web consulta deute: www.consultadeuda.org Telèfon: 93 739 83 07

Causes

mi ca d'aquesta dèca da i la mu ltipli cació del deute.

Fuga de capitals De la mate ixa manera, no pod em

cost econòmi c i social es pot multipliLes prin cipa ls causes del deute po-

car fins a la para li tzació del país.

dri en se r classificades en tres grups: les despeses i mprod uctives efectuades pe ls països, les ca uses externes

pèrdu es.

les ca uses fonam enta ls del deute. Els recursos ge nerats en aquests països bus-

Causes externes als països endeutats

o no co ntrolab les pels països endeu tats i les polítiques de socialitzac ió de

oblidar la fuga de ca pitals com una de

qu en normalm ent la solvència i la seguretat de ba ncs estrange rs on rendi bilitza r-se. Així, aquests països es ve-

Dins el segon conjunt de ca uses ali -

uen privats d'un a font d'estalvi intern a

enes al país, ca l es mentar en prim er

imprescindi ble per a l'a utofinança ment

Qu an t al prim er b loc, hauríem

ll oc les pujades del preu del petroli

del propi dese nvolupament, fet que im-

d'enumerar els consums de luxe de les

de 1973 i 1979. El 1973 el se u preu

pli ca que qualsevo l inversió haurà de

elits d'aquests països -genera lment de

es multipli cà per qu atre i, el 1979, per

se r finançada amb el suport exteri or.

productes importats- que desequilibren

1.7. La factura del petroli que havien

Ca l dir que aq uesta fuga es mu ltip li-

les seves balances co mercials i que han

de paga r els països es multiplicà igu al-

ca amb la inestabi li tat eco nòmica i so-

de cob rir-se amb préstecs internacio-

ment, i hagueren d'optar entre la pa-

cial, és a dir, amb la pobresa, enca ra

nals. El mateix succeeix amb les inver-

ralitza ció o l'end eutament exterior. La

que aquestes no só n totes les ca uses.

sions improd uctives en compra d'arm a-

multipli cac ió del preu del petroli va

. Socialització de pèrdues

ment; la situació s'agreuj a si els I/gene-

reve rtir en un profund deteriorament

ralsl/ es decideixen a utilitzar l/ les se-

dels anom enats term es de l' interca n-

ves joguinesl/, ja que en aquest cas el

vi; els produ ctes manufacturats (per a

La soc iali tzació de pèrdu es és un

la majori a d'aquests països, els impor-

factor mo lt importa nt per exp li ca r la

tats) van entrar en un procés de cre i-

magnitud del deute. És una pràctica ha-

Els països en vies de desenvolupament no poden fer inversions socials, ja que destinen la major part del seu pressupost a pagar els interessos del deute

xement continuat dels preus, mentre

bitua l -j a ho era a la dècada dels sei-

que els productes bàsics i les matèri-

xa nta i dels seta nta- q ue l'estat figuri

es primeres es trobaven en un procés

com a ava lador de les concessions ex-

de descens de preus. La necessitat de

teriors de préstec a age nts privats, si -

fer front a pagaments de deute més

gu i per a inversi o ns productives o per

elevats els portava a ex portar tot el

a transaccions co mercials. Així, les in-

que podien (matèries primeres i pro-

vers io ns f allid es o la in so lvènc ia

ductes bàsics), per la qu al cosa els

d'aquests agents farà que el deute re-

preus baixaven precipitadament.

verteix i en deute públic.

SI VOLS ATURAR LA PENA DE MORT, COMENÇA PER AGAFAR EL TELÈFON.I!IIP.JiIl!ljfê·jê]

Amnistía Internacional

Sección Espat\ola

_ Cooperació MIG MILiÓ DE CATALANS VAN VOTAR PER ABOLIR EL DEUTE form ada pe r les 1.400 o rga ni tzac ions

d e pessetes, pr odu ct e d e d ive rses

cív iqu es, reli gioses, cult urals i ONC

donacions, dada qu e co ntrasta amb els 13.000 mili ons inve rtits en les elecci-

qu e va n convocar la Co nsulta.

M és de 20.000 volun ta ri s (9 .000 a

o ns ge nerals.

El s cata lans i les ca talanes só n els

Cata lun ya) va n treball ar a l'Estat per-

Així, els res ponsa bl es d e la Xarxa Ciutadarl a creuen que aqu estes dades

ciutadans es panyo ls més sensibilitzats

qu è la co nsulta fos poss ible a tots els

amb la qLi estió de l'abolim ent del deu-

raco ns d'Espanya. I, a pesa r de la pro-

pose n de manifest la resposta dels ciu-

te ex tern qu e els països de l'anome-

hibi ció per part de la Junta Electora l i

tadans d ava nt qLl esti o ns soc ials i la

nat "Terce r M ó n" te nen am b els d e

l'acc ió de les fo rces de seguretat en

necess itat de la ge nt de parti cipar més

l'ano menat "Prim er M ó n". Ai xò és el

algun s muni cipis, els ciutadans de 488

acti va ment en les decisions po líti ques,

qu e es d es prèn d els res ultats de la

muni cipis espanyols, incloses les prin-

se nse qu e aqu esta parti cipació es re-

Co nsult a Social so li dàri a qu e va tenir

cipals ciu tats de l'Estat, van poder ex-

du eixi a votar els partits convencio-

ll oc el passat 12 de març, co in cidint

pressa r- se lliureme nt. Un d e ca d a

nals a les elecc ions qu e tenen ll oc ca da

amb les elecc io ns ge nerals es panyo -

qu atre elect o rs a les elecc ions gene-

les al Co ngrés dels Diputat s: ga irebé

rals va tenir l'oportunitat de vo tar a la

qu atre anys .

D es prés de la con sulta, la Xca de

el 50 p er ce nt de ls 1.0 75 .886 vot s

consulta; a Barce lona va poder fer-ho

anirà, amb la força dels vots ciutadans

reco llits a tot Espanya va n se r ca talans.

el 100

% del cens.

reco llits, a totes les in stàncies de go-

Aqu ests resultats, tot i no tenir ca p

Una de les dades qu e fa enca ra més

vern (ajuntaments, diputac io ns, par-

val idesa lega l, han estat co nsid erats tot

merito ri l'èx it de la convocatòria és que

laments i exec utiu s ce ntral i autonò-

un èx it per la Xarxa Ciutad ana per a

la co nsulta es va dur a term e amb un

mi cs) p er tal qu e ass um eixin la d e-

l'Abo li ció del D eute Ext ern (Xca de),

press upost inferior als qu atre milions

manda popul ar res ulta nt.

PLATAfORM~

CLARO~

COoperaCl0

SoLidarltat

Apunta't a la Plataforma 0'7 i participa directament en els nostres projectes.

Col· laboraràs en el manteniment de 55 nenes del"Hogar La Recolección", a León, Nicaragua, amb una aportació trimestral de només 1.000 pessetes.

Què és la Plataforma 0'7 Claror?

"0'7 Claror" és una plataforma de solidaritat creada per la Fundació Claror. El seu objectiu és desenvolupar projectes de cooperació, ja sigui d'àmbit internacional o de l'entorn més proper.

"0'7 Claror i Nicaragua" La Plataforma "0'7 Claror" va assumir, el febrer de 1999, el manteniment de 55 nenes en situació d'alt risc que ara viuen en un centre escolar i internat anomenat "Hogar La Recolección" a Nicaragua. De manera indefinida, "0'7 Claror" hi destina 180.000 pessetes mensuals que inclouen la contractació de dues educadores que se'n fan càrrec de la bona aplicació del programa.

Com podeu col·laborar·hi?

La coHaboració econòmica amb la plataforma és voluntària i oberta a tothom.

Podeu fer· ho amb un mínim de 1 .000 pessetes trimestrals.

A més, podreu participar en l'avaluació, selecció i seguiment dels projectes en què es decideixi actuar, començant pel de Nicaragua.

Si esteu interessats: Fundació Claror: Sardenya, 337, entresòl, 2a.

Telèfon: 93 476 1390 . Fax: 93 47613 91

FUNDACiÓ CLAROR

____________________________________ Iteportat~ I LLA MVRURGIA:

PROJECTE ALTERNATIU DE LA PLATAFORMA

ELS vEïNS VOLEN HABITAGES SOCIALS I EQUIPAMENTS PÚBLICS

S.l.

La Pl ataforma de Veïn s i Entitats de la Sagrada Famíli a "Salvem l'Illa Myrurgia" ha donat un important pas endavant en les seves aspiracions per tal que a l'Illa es construeixin els equipaments públics qu e des de fa anys reivindiquen: una esco la bressol, un casa l per a gent jove i una residèn cia per a gent gran.

I va donar aquest pas endavant en presentar

a

l'Ajuntament

de

Barcelona una detallada proposta alternativa al projecte municipal , qu e va fer pública a l'Administració i a totes les forces polítiques en el transcurs del debat sobre política urbanís-

dí interior qu e es guanyar ia a l'Ill a.

de l'edifici Myrurgia qu e esta n catalo-

tica que el 3 de maig va tenir lloc a la

A més, l'alternativa prese ntada pre-

gades pel Patrimoni histori coa rtísti c de

carpa situ ada a la plaça de la Sagra-

veu respectar íntegrament les faça nes

la ciutat.

da Família, amb motiu de la Festa Major.

La proposta presentada per la Pla,taforma constava d'un estudi econò-

ILLA MYRURGIA. QUADRE COMPARATIU Proposta Ajuntament

Alternativa plataforma

• Edifici d'habitatges 4.346 m' d'habitatges d'alt standing i cessió de 858 m 2 de la planta baixa al municipi.

• Edifici d'habitatges 4.346 m' d'habitatges socials i 858 m' de baixos comercials.

mic i arquitectònic que demostrava la viabilitat de les seves pretensions.

Així, segons la Plataforma, a l'Il la Myrurgia podrien construir-se els anhelats equipaments públics (residència de gent gran, escola bressol i casal de gent jove), en l'espai de 5.1 7-8 metres quadrats on l'Ajuntament pretèn edificar un poliesportiu privat.

Habitatges socials També, una de les rei vindicacions

• Edifici d'equipaments Solar de 1.141 m' , amb un volum per 5.178 m' de centre esporti"1 d'alt standing de propietat privada.

• Aprofitament del subsòl Tot privat. Una part es destina al centre esportiu i la resta, a pàrquing.

de la Plataforma és que els nous habitatges sigu i n de cai re "social", per a joves, a preu taxat o mitjançant una altra fórmula.

Una altra proposta de la Platafor-

• Jardí interior 1.788 m' , dels quals 999 se cedeixen a l'A!juntament en plena propietat i 789, només en relació al dret de vol.

• Edifici d'equipaments 1.141 m' de solar cedit a l'Ajuntament per construir 5.178 m' ,de residència de gent gran, escola bressol i casal de gent jove.

• Aprofitament del subsòl Pàrquing privat a sota de l'edifici d'habitatges socials i en concessió, a 50 anys, a sota de l'interior d'illa.

• Jardí interior 1.788 m' de cessió total a l'Ajuntament amb la contrapartida de la concessió d'una part de subsòl.

Incorporació de 800 m' nous, per donar coherència plena al planejament urbanístic.

ma és ~ampliació en 800 m2 del jar-

TOT CLAROR

21

_ Reportatge PSC, CIU I IC RECONEIXEN QUE ES VAN EQUIVOCAR EN EL "CAS MYRURGIA" Tots els partits van afirmar el3 de maigque donaran suport al projecte alternatiu presentat per la Plataforma si es demostra que és tècnicament viable.

Represe ntants de l PSC, C iU i IC van adm etre el passat 3 de maig, davant un ce nten ar de veïns del ba rri de la Sagrada Famíli a, qu e es van "equivocar" qu an el juliol de 1999 l'Ajuntamerit de Barce lona va ap rovar per unanimitat la Modificació del PGM que afectava la qu alificació de la fin ca situ ada al ca rrer Provença 408, co ne-

la Sagrada Família fa lten eq uipaments públics i que, des de fa temps, hi ha reivindicacions veïna ls" i que "potser ens vam equivocar quan vam aprovar el projecte relatiu a 1't1la Myrurgia ", co m va dir el represeflta nt d ' IC, Toni Co ll.

El represe ntant del PSC, Ramon Nicolau, vi explicar que "potser l'error

va ser un plantejament en clau de Dis-

Tots els grups presents al debat (PSC, CiU, IC i EUiA) van co in cidir a

tricte i no de barri, ja que amb el projecte que vam aprovar, el Districte no perd metres quadrats d'equipaments, però sí el barri de la Sagrada Família. En endavant, els equipaments s'han de planificar en clau de barri. És possible que en el cas Myrurgia ens equivoquéssim, i és possible que la proposta que avui ens presenta la Plataforma sigui millor.

Amb tot, en el seu dia vam aprovar el projecte que aleshores consideràvem millor. " Ni co lau va preguntar en veu

afirmar que "és evident que al barri de

alta que, si es demostra que la propos-

guda co m a Illa Myrurgi a. Aquesta afirmació va fer-se en el transcurs del debat organitzat a la carpa, situ ada a la plaça de la Sagrada Famíli a amb motiu de la Festa M ajor del barri , i al qual van ass isti r represe ntants de les disset entitats qu e formen la Plataforma "Sa lvem l'Illa Myrurgia" per debatre el cas Myrurgia i la política d 'equipaments del Districte de l' Eixample.

ta de la Plataforma és millor, "com és

El PSC va assumir que Perrada va ser fer un plantejament global i no de barri, i reconegué que el barri sortia perdent quant a equipaments

El representant de Ci U va dir que "la Plataforma ha demostrat seny en les seves reivindicacions, i prova d'aquest seny ha estat la presentació d'un projecte" obert de paraul es per defensar la seva acció de govern.

Si la proposta és viable, els partits hi donaran suport En definitiva, tots els representants dels partits presents va n manifesta r la intenció d'estudiar a fons el projecte presentat per la Plataforma. "Si el projecte és tècnicament i econòmicament viable, ens l'haurem de plantejar seriosament",

possible que a ningú no se'ns acudís?"

va afirm ar el PSc. El representant de CiU, Antoni Cubells, va elogiar l'actitud

Per altra banda, els represe ntants

constructiva de les entitats que formen

del PSC i IC van co mentar que el cas

la Plataforma: "Si la proposta és viable,

Myrurgia havi a posat de manifest la

CiU donarà suport a la Plataforma, la qual ha demostrat senyen les seves reivindicacions, prova del qual ha estat la presentació del projecte".

manca de com unicació entre l'Ad ministració i les entitats veïnals en anteriors mandats, afirmació que va ser refusada per l'exregido ra del Districte

Tota la informació relativa al cas

de l' Eixample, Joana Ortega, que va intervenir des del públic en el torn

Myrurgi a es pot consultar al web: go.to/ myrurgia.

horas \

strenos desde

-~-------------------------------Recorta esta inscripción y entrégala con todos los datos en cualquiera de las maquinas arriba indicadas o bien envíala por correo a HOLLYWOOD BOULEVARDTM, c/Guitard, 43, 5-3, 08014 Barcelona. Si lo prefieres puedes hacerte socio lIamando al teléfonp 93 409 88 00 Y te enviaremos el carnet por correo.

No';!'bre y Apellidos: ................................................................................................. .

Dirección: ............................................,. ........................................................................ .

Código Postal: .............................................. Teléfono: ............................................. .

N° Tarjeta Visa .............................................................................................................

Mciquina ' de la que qui eres ser socio: .............................................

PROMOCIÓN VALIDA HASTA EL 31 DE DICIEMBRE DEL 2000

--~ '~-

:\¡¡¡JSAPIENS: EL LLARG CAMÍ DELS HOMÍNIDS ...

VIAJE AL CORAZÓN DE CUBA

EL ANTIGUO EGIPTO

JOSEP CORBELLA ...

EDlCTONS62

CARLOS A.MONTANER PLAZA Y jA¡\fÉS

CHRlSTIA¡\ fjACQ PLANETA

162 pAG INES

287 pAG INES

273 pAG INES

C uba és cada d ia notícia, i per això és recomanabl e ll eg ir llibres que ens ajudin a ente ndre la s ituació actual del país a través de la seva hi stòria: el descobriment, la co lonitzac ió es panyola, les dictadures que va n portar a la revo lu c ió cast ri sta i e ls últims c inqu a nta a nys, fins av ui.

Ch ri stian Jacq , un dels més prestigiosos egiptòlegs del mó n, en 1'(11tim llibre narra la vida quotidi ana a l'antic Egipte: com eren i com vivien e ls habitants del que va ser l'imperi més ric i poderós del món, co m es va n fer les piràmides , les obres públiques, com vivien els faraon s ...

MOMENTOS DECISIVOS

AMPHITRYON

ESTUPIDIARIO

FELIX DE AZÚA ANAGRAMA

IGNACIO PADILLA ESPASA

RAMON GABILONDO AGUILAR

36 1 pAG INES

219 pAGINES

264 pAGINES

Anagrama torna a publicar una nova obra de Félix de Azua.

Momentos Decisivos ret rata les diferents si tu ac ion s en què , a la canviant soc ietat de la Barce lona dels any s sei xa nta , moltes persones van haver de prendre dec is ions que condicionarien la resta de les seves vides .

Padilla ha estat un de ls triomfadors del darrer Sant Jordi. Avalat pel premi Primavera de Novel·la 2000, Amphiuyon no és la primera obra del mexicà, però sí la de més èx it. Està centrada en els escenaris de la primera i segona guerres mundials i és d'una gran intriga i originalitat.

Els amants de la ràdio fa temps que esperaven un llibre com aquest. l és que Estupidiario: antología del disparate radiofónico recull en les seves pàgines les anècdotes i situac io ns més g rac ioses i inversemblants viscudes en la història de la ràdio espanyola. A més, el llibre va acompanyat d'una casset.

BLUE TOUCHES BLUE

AMER/CAN BEAUTY BSO

A M/S N/ÑOS DE 30AÑOS

M/NAGE

NOA UNIVERSAL MUSIC HISPANIA 2000

THOMAS NEWMAN UNIVERSAL MUSIC HISPANIA. 1999

MILlKI ARNEDO DISCOS. 1999

MÓN ICA NARANJO SONY MUSIC 2000

Noa és una artista israeliana que triomfa a tot el món amb les seves modernes i melòdiques cançons. El seu gran èxit "Blue touches blue" l'ha convertida en upa de les grans estrelles de la música amb més futur.

Si us va agradar Americall Beauty, la pel'lícula que va triomfar la nit dels Oscar de Hollywood, no us perdeu la seva banda sonora. Escoltar totes les cançons que acompanyen el fl1m sempre és una bona manera de reviure les millors escenes.

És un dels discos més venuts de l'any. I és que hi ha molts "nens de 30 anys", com diu Mlliki, que encara s'emocionen sentint himnes de la seva infantesa com "la gallina Thruleta". Si a això afegim les col'laboracions d'artistes com Miguel Bosé o Cella Cruz, el resultat és un autèntic "best seller".

Mónica Naranjo, després de vendre un milió de còpies de Palabras de mujer, torna a sorprendre amb el disc Millage.

Tot el repertori, excepte dos temes, són adaptacions al castellà de les cançons de la gran ídol de Naranjo, la cantant italiana Mina.

Bàs quet català www.basquetcatalà.com

Els amants del bàsquet cie base estan de Sari, ja que per fi poden cons ult ar a lnternet els resultats i classíficHcia ns de les co mpe tic ions organ itzades per la Federació Catalana de Bàsquet en totes les categories i gru ps.

La web, anomenada Bàsquet català, també inclou un apartat amb la relació i dades de tots els clu bs cata lans

afiliats a la Federació, així com altres dades d'interès.

--...... -_ ... ,::

Sapiens: el llarg camí dels homínids cap a la intef.ligència és una breu, amena, interessant i ri gorosa obra amb què els seus autors, Josep Corbe ll a i e ls reputats in vestigadors de la pre hi s tòria Euda ld Carbo ne ll , Robert Sa la i Salvador Moyà , recorren la preh istòria de l'home e n una amena conversa.

,.uxo.~

,

¡¡;g:l fl

pP»

La web de l'esport català

Momenttn decl.jvoa

http://www.enjoc.com

En un moment en què proliferen tot tipus de portal s, genèrics i temàtics, és digne destacar la tasca info rmati va de l' "Enjoc.com". Es tracta d'un portal d' es ports en català que ofereix in formació, des de la més general a la més detallada , de tot allò que es mou en l'esport ca ta là. Inclou agenda d'activitats i competic ions i també notícies relati ves fi totes les di sc iplines i federacion s.

•

MOTOCICLISME Del 9 ~ 1'11 de juoy GI'n n Premi cic atalunya del Mundial

Mals d'a mor d'una gata francesa, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Aquesta comèdia musica l és una adap-

Ci r~'lIit

tació teatral, de René de Ceccatty i Alfredo Arias, a partir

de Catn lllny" CM ntmcl6)

d'una novel·la de PJ Stahl escrita al segle XIX. Ma ls d 'am ors

FUTBOL

d 'una gata francesa entra de ple en sin tonia amb el món

11 d e juoy Ba rcelona Dragons - Fr-:lI1kfult GaIaÀ")' Estacli Oliíl1pic

d'avui, a través de l'a mbigüitat d ' uns personatges amb veu i cos humans, però amb màsca ra d 'a nim al.

AMERICÀ

BÀSQUET

Cacao, de Dagoll Dagom, al Teatre Victòria El nou espectacle de Dagoll Dagom, Cacao, és una co mèdia musical trepidant, àcida i divertid a, per la qual passegen executius esgotats, immigrants sense papers, adolescents desencantats, don es frustrades a dieta permanent, domini ca nes en el se rvei domèstic arruïn ades pel telèfon i cubanes que desperten apetències adormid es. Tot, amb ritm es i ca nçons tan variats com aquest gran nombre de

17 de juny Torneig cie Bàsquet 3x3 Espo rtiu Claror

TAEKWONDO

personatges qu e ca min en cada d ia al nostre costa t en qualsevol semàfor. Co m la vid a mateixa.

Buñuel, Lorca i Dalí, al teatre Goya Es tracta d'un espectacle q ue expli ca la històri a d'una llarga, sinuosa, trencada, perversa i si ncera amistat, atrapada pel joc dramà-

17 de Jun y Campionat cie Taekwo ndo Esportiu Claror

tic, en un univers oníri c que transcorre amb un a premeditada naturalitat entre la irrea litat somiada i la irrea li tat viscuda.

La proposta escèni ca que es planteja ve determin ada pe r les

ACTIVITATS 17 de juny

diferents adscripcio ns artístiques qu e s' infereixen dels personat-

AQUÀTIQUES

11 Festa Recreativa Aquàtica

ges principa ls.

Poliespottiu Municipal Sagrada Faml1ia

L'obra es construeix sobre tres actes: El co nvidat de pedra, La ATLETISME 26 i 27 de juUol

mel és més dolça qu e la sang i Prohibit aboca r-se a l'exte rior.

D'aq uesta manera, l'obra es desplaça per tres ca mps: teatre, plàsti ca

imatge en movi-

• ment, és a dir, Lorca, Dalí i Buñuel.

Meeting Intemacional d'Atletisme Ciutat

cie Barcelona

PRESA DEL PANlCO

MISIÓN A MARrE

EL GLADIADOR

UNA RELAClÓN PRIVADA

DIR . DICK MAAS

DIR . BRIAN DE PA LMA

DIR .: RIDLEYSCOn

DI R.: FRÉDERIC FONTEYNE

Es tracta d'una producció holandesa amb intèrprets nordamericans, a l'estil de Úrl'ico testigo però amb més sentit de l'hwnor i acció. Una nena muda és testimoni d 'iln assassinat i, en Ser descoberta, fuig pels carrers d'~sterda(Il, on comença un autèntic malson per a ella i els seus pares.

Un grup d'astronautes és enviat a Mart amb l'objectiu de rescatar la primera nau tripulada que va aconseguir plantar-se en el planeta vermell. La primera missió havia perdut qualsevol contacte amb la Terra, i aquesta segona descobrirà que la humanitat s'havia equivocat buscant a la Terra l'origen de la vida.

És una de les pel'lícules més cares de la història i recrea l'esplendor de l'antiga Roma a l'hora que homenatja el cinema sobre gladiadors dels anys cinquanta i seixanta. Tracta d'un general de l'exèrcit imperial de Roma que · s'enfronta a un nou emperador que ha arribat al poder després d'assassinar el seu pare.

En el segon fllm d 'aquest realitzador belga, el prot\lgonista és l'actor català Sergi López. La pel · lícula gira entorn dos personatges que decideixe n citar-se per viure una relació pornogràfica i fer realitat les seves fantasies sexuals. Al final, la trama acaba desety.bocant en tina autèntica història d'amor.

"Els nens de la guerra", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. " Darrere de cada confli cte bèl·li c modern hi ha obscurs estrategs, freds i ca lcul adors, que juguen a escacs en una partid a mortal. Mai no hi manquen armes ni assesso rs, ni potències occ identals qu e so len invertir en el vessament de sang i eludir les seves responsabilitats quan es tracta d' imposa r la pau.. .", expli ca Gervasio Sanchez.

Gervas io Sé:Í nchez mostra un rec ull de fotografi es rea litzades entre 1989 i 1999 en diversos països co m El Salvador, Afga nistan, Angola o Kosovo. Els protagonistes d 'aquestes im atges só n nens i nenes : els infants de la guerra no parl en, no riu en, no pl oren.

"Miquel Barceló, ceràmiques 1.995-1998", al Museu de Ceràmica. Barceló experim enta amb el seu llengu atge propi , espontani i de gran expressivitat, les tècniqu es tradicionals i artesa nals de la terracota, creant form es que responen a la seva iconografia habitual: plats amb fruites, verdures, peixos, animals i crani s apilats en torres, fruit d'una exploració constant, d'un interès per l'organicitat,

EUGENI MADUEÑO PRESENTA LA SEVA NOVEL'LA 15 DE]UNY, A LES VUIT DEL VESPRE, AL CEIP SAGRAD A FAMÍLI A

El periodista Eugeni Madueño farà la presentació pública de la seva primera naveI ·la, Emili a la ciutat de la gent, al menj ador de l'escola Sagrada Família. El lloc escollit no és una cas ualitat, j a que el centre és l'escenari on es desenvolupen les accions. E n l'acte hi haurà l'autor i altres convidats. L'entrada és lliure .

el canvi continu, el procés de degradació, l'empremta de l'home, el pas del temps i la mort.

LA

FLAMA DEL CANIGÓ ARRIBARÀ AMB SANT JOAN EL 23 DE JUNY La Fundació Claror farà arribar la Flama al barri de la Sagrada Família. Tothom qui vulgui podrà ser portador de la torxa i participaren una tradició molt simbòlica La Flama del Canigó arribarà el 23 de juny, la vigília de Sant Joan , a tots el s pobles dels Països Catalans . El 22 de juny, com cada any, un grup d'excursionistes agafarà el foc encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i pujarà al cim del Canigó (França), on passarà la nit vetllant la Flama per, a trenc d'alba, iniciar el descens perquè arribi a totes les viles de Catalunya, País, Valencià i Illes Balears el vespre del 23 , a temps per encendre totes les fogueres.

La Flama del Canigó té un profund simbolisme per a la cul-

tura catalana, ja que representa la flama que manté encesos l'esperit de la llengua, la cultura i la identitat per sobreviure.

MUNTANYA És una de les revistes preferides pels . amants de 'la natura i el muntanyisme, ja que ofereix articles d'interès sobre itineraris, excursions' refugis , tècniques ... És editada pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i es pot trobar en diferents quioscos i llibreries seleccionats al preu de xx ptes. També us hi podeu subscriure al telèfon del CEC 93 315 23 11.

Claror porta la Flama a la Sagrada Família Un cop la Flama del Canigó arriba a Barcelona, és.distribuïda als diferents barris des de la plaça de Sant Jàume. Des del 1998, la Fundació Claror s'encarrega de fer arribar la Flama al barri de la Sagrada Família; diferents voluntaris fan relleus per transportar, a peu , dues torxes fins a la plaça Gaudí.

LA VEU DEL CARRER Publicació bimestral editada per la Federació d'Associacions de Veïns de B arcelona (FAVB ). Recull reportatges, cròniques i articles d'opinió de tot allò que succeeix als barris de la ciutat i que, sovint, no té cabuda als "grans" mitjans de comunicació. És de distribució gratuïta.

Allà, a les 20 hores i després d'un acte breu de benvinguda, encendran la foguera que il·luminarà la nit de Sant Joan.

Totes les persones que ho desitgin poden ser portadores de la Flama, només cal que ho facin saber a l'Esportiu Claror o al Poliesportiu Sagrada Família.

ESPAIS Acaba de sortir al mercat el segon número d'Espais. Si diem que és una revista bimensual d'interiorisme i decoració de qualitat no faI tarem a la veritat, però el motiu pel qual la destaquem és pel fet de ser la primera i única en el seu sector redactada íntegrament en català. Editada per Enciclopèdia Catalana, és dirigida per Jordi Folch, i costa 600 pessetes.

PARTICIPA-HI I GUANYA! Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra Oferta vàlida fins el 30 de juliol de 2000 Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a:

R V G L A S G O W A O E G l

F H S E N G

S R T A O B L D R S D E R S N L E N P O

MB C A E R R O S

Revista Tot Claror

G O T V L H R G O Z

Sardeny a 33 3 08025 Barcelona

J R N E L T C B A A

o dipositant-la a les urnes situades a la recepció de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Muni cipal Sagrada Família.

S R C A l

G l

N l

C H P N C O S T

l

L

S A G

G E N O B N T M

El concurs del passat número

TEST Demostra la teva cultura

el va guanyar...

MARIA EUGÈNIA CAMPS

r-~-------------------I

I Nom Cognoms I I Adreça I" ------------------------ Telèfon _ _ _ _ _ _ __ __ DP ____________________ I Ciutat __________________ I Edat ______ Ets soci/a Esportiu Claror D PM Sagrada Família D Qüestionari per al concurs

1.

Quin ha es tat el jugaclor més va luós (MVP) cie la fase regul ar cie la NB A?

2.

Quin te nni sta ha es tat e l campi ó clel clarrer Torneig Co mte Gocló?

3.

Quin equip ha guanyat la Co pa cie la UEFA 2000?

4.

En quin equip cI'ACB juga Nac ho Azo fra ?

5.

Quin pi lot ci e Fòrmu la I va guany ar el Gran Premi cie Catalunya?

6.

Qu in motoc iclista cie SOOcc va guanyar el Gran Premi cie França? ;>IIIAUJ'V (9 ' lI'JuPP¡UH '¡.AJ (ç 'smue!p nls3 (17 ',(U.l I3SIHP.IUQ (t 'll UCS ¡c.mlN (l '¡l?<)u,Q " 1!nbllllS ( I : S~llSo d s ;)l.I

1. Què faria Antonio Franco si fos president de l'ONU 2. Quan i on farà Eugenio Madueño la presentació de la seva navei,la?

3. Quin dia tindrà lloc la Festa del Soci de la Fundació Claror?

TROBA LA PARELLA Relaciona les dues columnes ...

Què penses de la revista Tot Claror?

Anoeta

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

Sardinero 2. I què t'ha agradat menys?

Riazor Mendizorroza

3. Quina secció t'agrada més?

Mestalla Los Pajaritos

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Qpè creus que li falta, a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre l' 1 i el lO?

'.

València Santander Vitoria San Sebastian A Coruña Soria

'CPQS 'sol pufud sOl ~u! J u ~ l e¡\ 'UII'H S'JV\j ~-e!l O I! i\ ' l!zo.UOZ !PUd(i\[ ~ e!J n .l0J V ' J oze ! ~ ~ .Id p U U lL ms

'OJdU!P.lUS :UU!lsuq;)S lleS ' U\~o u V :9!JOIOS

Guia de Serveis i Compres

I1 :J3!!ft ,PERRUQUERIA. ESTÈTICA TOT ART Dos de Maig, 200, entl. 3" Tel. 93 265 82 83

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01

BAR RESTAURANT LA PEDRETA

- -DIAZ

• Sempre al serve i de l barri • Ofertes noves cada mes Provença, S04 (al costat del mercat) Tel. i fa x 93 436 66 S6

• Serveis de qu alitat a preus molt raonab les

• Assortiment de tapes • Ambient agradab le

rp l(·ji3 : ~"_

FERRETERIA. PABLOS-COFAC

f. •

• Laboratoris co lo r, reve latges i còp ies normal 6 hores se nse recàrrec • Màx ima qua litat

Mallorca, 502 - Tel. 93 265 72 70

[JJI 1~1i(.j:'M , \H" ,

-

• Loteria Nac io nal, travesses , Bonoloto, Primiti va .. .

Cas tillejos, 268 (ca nt. Proven ça) Tel. i fax 93 436 34 19

PACO SA.NCHEZ MOBILIARI I DECORACIÓ Som professional s: Te nim una so lució per a cada espai Rosse lló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. t fax . 93 347 57 25

. PARQUETS VALLFER

• Venta, actualización y reparación de ordenadores

• Espec ialistes en resta uració • Co l·locac ió de tot tipu s de parqu ets • Encolats, fl otants, tarima , e tc.

• Co l· locació de tot tipus de sòcols Cas tillejos, 265 Tel. 93 435 66 62 Mòbil 670 054 728

Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85

• Ordenadores portatiles • Periféricos: impresoras, monitores, escaner, DVD, CD-ROM, módem fax, tarjeta TV, fax papel normal

• Parc in fa ntil • Festes d'aniversa ri o dates especia ls • Hores de joc amb pisc ines de boles, tobogans ...

Co nsell de Ce nt, 461. Tel . 93 232 97 05

GRANjA L 'ESTONETA

AMINFORM1iTlCA

SALÓN CIBELES

• Esmorzars, menú quatre opc ions de dilluns a divendres, 975 ptes. , i dissabtes 1..100 ptes.

• Precios especiales estudiantes y tercera edad en Microsoft y CoreI

• Sala de ball • Promoció especial abonats de Claror i Sagrada Família: - Dijous nit: entrada gratuïta (excepte festes especials) - Dissabte nit: 2xl Còrsega, 363 08037 . Barcelona Tel. 93 317 79 94

• Di nars i so pars casolans • També aquf ambient agradab le

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 455 70 01

BARRIBElRA • Entrepans, tapes i vins gall ecs

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15

AM INFORMÀTICA

• Consumibles

DELIRIUM BAR-CAFETERIA • Esmorzars especials • Menú de 1.000 ptes. i servei a la carta.

• Especialitzats en carns a la brasa • Obert de 7 a lh de la matinada

Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 4SS S6 84

f]* ¡~t.j., , -

BEEP INFORMÀTICA

M1UTE SAN1UIUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS

• La millor qualitat al millor preu

• Ordinadors - Venda - Reparació • Xarxes locals - Instal·lació - Manteniment • Telefonia mòbil

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 Q5 59

Provença, 485 Tel. 93 436 51 38 Roger de Flor, 125 Tel. 93 265 11 07

LA YAYA AMELIA

GESMICRO, SL

GIRBAU REGALS

• • • • • • • •

• Mi l detalls per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família

Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93 459 38 60 XARCUTERIA. NEBOT

• La cu ina del bacallà

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

tif ¡~JJ:¡i3J"EDlFESA- COFAC • Ferreter ia professiona l i parament

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49

Ordinadors Components Software TPV Multimèdia Programació Xarxes Internet Servei tècnic

Mallorca, 470 Tel. 93 247 34 90 08013 Barcelona

Darreres novetats en sabates i complements Castillejos, 290 (Rosselló) Tel. 93 347 01 44

, ,:!I1,1 t _ ES MASSA • Regals i decorac ió • Novetats i excl usives • Complements de la llar Còrsega, 504 - Tel. 93 458 93 81 08025 Barcelona

Còrsega, 511.

Rosse lló, 396

JOIERIA. SANT PAU • Ta ll er propi • Descomptes especia ls als abonats de Claror i Sagrada Fam ília Cartagena, 311 - Tel. 93 436 48 10 08025 Barcelona

PffiULETA • Llaminadures , regal s, artic les de festes • Bateigs , co muni ons, noces

Sardenya, 331 - Tel. 93 207 02 34 Rosselló, 415

CONSTRUCCIONES

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

PEÑA MA.TEOS, SL Empresa proveïdora

• Ben a prop teu

de l'Esportiu Claror

Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00 • Rev isions de la vista gratuïtes • Adaptació de le nts de contacte • Especia listes en vidres progress ius

Sardenya, 365 . Tel.lFax 93 458 39 33

Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

BUF LOGOPÈDIA

MYSORE

Afàsia· Di sàrtria · Dislèx ia· Di slàlia Disg lòs ia . Disfèm ia· D isfonia· Veu · Retard simp le· Degluc ió atíp ica

• Co nsulta naturòpa ta . Refl exo log ia podal. Quiromassatge . Flors de Bach • Consulta de tarot. Aj uda humanística

Provença, 385-387, 6è E Tel. 93 457 12 76 . bufbcn @hotmail.com

Rosselló, 431 (ca ntonad a Mal'ina ) Tel. 93 435 23 40

CLA.RÍNIA,

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO

• Tractament de: conflictes afectius,

• • • •

C e ntre d'orienta ció i tracta m e nt p sic ològic

de parella, familiars. Dificultats de relació social. Estats d'ansietat, estrès i depressió. Transtorns del caràcter i d'agressivitat. Trastoms de l'alimentació i psicosomàtics. Dificultats de la vida sexual. Idees i sensacions estranyes.

Dificu ltats de l'aprenentatge.

CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i 636 53 77 36

FARMACIA BRICIO Nou horari de l'any 2000: De 9 a 22 hores

BRICIO

Cada dia

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34 MARORA CENTRE ORTOPÈDIC • Planti lles a mida • Pro teccion s esportives

Sardenya, 388 • Tel. 93 456 76 30

Proj ectes i instal·lac ions • Climatització industrial i domèstica • Instal ·lacions especials (hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial

CI Sant Quintí, 29 08026 Barcelona Tel. 93 456 78 07 Fax 93 347 11 79

Tel. 93 457 93 73 (horas convenidas) Zona Sagrada Familia

SALIGOYBCN, SL Construccions • Instal-lació integral d'oficines, biblioteques i col ·legis.

CI Laureano Miró, 153 08950 Esplugues de Llobregat Barcelona

Marina,297 Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25 08025 Barcelona

Tel. 93 473 07 37 Fax 93 473 59 19 .

BCM,SL • Serveis finques urbanes i industrials • Co nse rge ri a. Ne teges . Mantenime nt .

BEHQ Bonet Especialitats Hidroquímiques, SL • Tractaments d'aigües

Tot l'any

FERZAM,SA

20 años cie ex perienc ia Espec ialista e n do lores de espalda Tardes de 16 a 20 horas JUAN GENOVÉS

Nàpols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70

FARMA.CIA.

CI Vila marí, 78 bis, entresòl la 08015 Barcelona Tel. 93 325 05 32 Fax 93 425 14 88

• Molt a prop teu

TOLDOSVALLIRANA • InstaJ.lació de tota mena de tendals i cobertes inflables

CI Violant d'Hongria, 125 08028 Barcelona Tel. 93 490 69 10 Fax 93 490 3:2 76

• Descalcificació domèstica • Piscines • Servei de manteniment

Polígon Industrial Pla de Llerona CI Holanda, 41 08520 Les Franqueses (Barcelona) Tel. 93 846 53 36 . Fax 93 846 52 11 MUDANCES ÀNGEL LLEÓ, SL • A qualsevol punt d'Europa • Guardamobles , muntatges i desmuntatges

Roger de Flor, 277 - Tel. 93 457 12 25

D1' i~~~;C·]~I',­ LA BOUTIQUE DEL MÓVIL • Telefonia mòbil • Accessoris ' . Descomptes especials als abonats de l'Esportiu Claror i Sagrada Fmmlia

Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona

_ FUNDACiÓ CLAROR

DISSABTE

17

DE JU~Y,

FESTA DE FI DE CURS La Fundació Claror organitza la Festa del Soci amb activitats esportives per passar un bon dia. A més, la jorn,ada es rematarà a la nit amb un gran ball amenitzat per l'orquestra Blanes.

Bàsquet taekwondo i jocs aquàtics centren el programa d'activitats de la festa de cloenda del curs 99-2000

Co m cada any, el mes de juny signifi ca l'aca bament de la temporada per al programa d'acti vitats di rigid es del cu rs, per a les seccions esportives de la Fundació i també per a molts abonats que fa ran un a pausa per ga udir de les vaca nces est iu e nques. Per ta l d'acomi adar-l a, la Fundació Claro r orga nitza la Festa del Soci el dissa bte

categori a mini i un concurs

17 de jun y.

de triples i de tirs per pare-

El progra ma, co m és ha-

lles en què podran participar

bitu al, es di vidirà en les ac-

tots els jugadors/es a parti r de

ti v itats es po rti ves qu e es faran durant el d ia i el ball

Imatge del sopar de cloenda de la temporada de bàsquet el juny de l'anypassat

la categori a infantil.

tres act es: un to rn eig d e

ror i va diri git a tots els nois

de juny.

3x3, un partit dels entrena-

no ies qu e fo rm en part d e

dors i el sopar de famíli a.

la secció Safa-C laror.

El període d'inscripcions

amb orqu estra, de la nit.

Secció de bàsquet

per al torn eig aca barà el 14 A la tarda, a les cinc, tindrà lloc el segon acte: el partit

La festa de la secció de

El torn eig de bàsquet 3x3

També hi haurà un co n-

ent re els entrenad o rs d e l

bàsqu et estarà dividid a en

tindrà ll oc a l'Es portiu Cla-

curs de tirs lli ures per a la

Safa-Claror i els de la UE Cla-

Neteja i manteniment Oficines i locals comercials Especialista en poliesportius

117tli.vxtJJJf11€-gpdiS; rdLe ~@ 7tli.@1i~/t/[ rdL@ U'1E:SjplòJ1f1tm <CI!rtJJlf'({)¡11;, rdL@~ P@Ziíi@SJ!l@rrtLiÍ1Yl S@f!J1'Irt1JJel1rt1J JF!@JímJ.fi[4iftll

fi l!If@1!JJ <O'tJl71li

(C'@1f@UUe'l#l

_ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ FUNDACI6 CLAROR II

Les entrades per al ball de nit es podran adquirir a partir de Pl de juny ales oficines de les instal'lacions

Gran Ball amb l'orquestra Blanes

FESTA

AQUÀTICA AL POLIESPORTIU

SAGRADA FAMíLIA

ret, al pavelló del Claror.

Per últim , la f es ta de l bàsquet fin alitzarà amb el so par a les pistes exte ri ors del Claror, que ap legarà els integrants dels 26 equips de la secció, amb els entrena-

A la tarda, tocarà descans a fi de recuperar forces per a la nit, que serà quan l'orquestra Blanes començarà la seva marató per fer-nos ballar a tots.

El ball començarà a les 22.30 hores a les pistes exteriors de l'Esportiu Claror.

Els tiquets podran adquirir-se per avançat, des de l'I de juny fms a les 14.30 hores del dissabte clia 17. Els preus seran, com l'any passat, de 500 pessetes l'entrada d'adults (majors de 15 anys) i 250 la d'infantils (de 6 a 14 anys).

Si les entrades s'adquireixen a última hora (de les 21 a les 22.30 hores del mateix dissabte), els preus seran de 700 pessetes els adults i 500 els infantils.

dors i les famílies.

Un dels atractius del sopar és que serà l'escenari en el qual l'entitat atorga rà els premis als millors de cada eq uip, premis especialment va lorats pels jugadors perquè no so ls es co nsideren

passa rà per la piscina, amb l'organització d'una sè ri e de jocs per a tothom. Els més petits, de 2 a 4 anys, els ga udiran amb els pares a la pi sc in a petita; la resta, juga ran a la pi scina gran, tot i que els menors de 9 anys hauran d'anar· aco mpanyats

els aspectes tècnics i el ren-

els propis integrants de ca-

nal torn eig de fina l de tem-

diment espo rtiu , sin ó que es duu a terme una valora-

dascuna de les pl antilles, jugadors i entrenado rs.

porada, que tindrà lloc al pa-

d'un ad ult.

La festa recreativa s'orga-

ve ll ó de l'Esportiu Claro r de

nitza al Poli esportiu Sagrada

Torneig de Taekwondo

9 a 14.3 0 hores.

Durant la co mpetici ó, un

Famíli a i per parti cipar-hi ca l forma litza r-n e la inscrip ció

ció global del co mportament del jugador vers els co mpanys: co mp anyo nia, e.nt rega, punt~lalitat. .. A més, les votacions per es-

El s alumn es d'aquesta secc ió de la Fund ació Cla-

'collir el millor jugador les fan

ro r participaran al tradicio-

Av. Caud~ I Ida.

C. MaIIJl'C8, 410

(18m f_e lUda. FlMllilla) 11/451·57-75

(CMlol18da C8I'Iagem¡)

•

•

• • ----------------~SAFA FINQUES II/Z47-1U4

LA IMMOBILIÀRIA DEL BARRI DE LA SGDA FAMILIA

9't«P inunJJ/n#JJlú1t 15 ANYS AL SEU SERVEI FINANCEM EL 100% HIPOTEQUES DES DEL 3,5%

@

PROFESSIONALS IMMOBILIARIS AGRUPATS

COMPRA - VENDA - LLOGUERS - TRASPASSOS - INV ERSIONS

OBSEQUI ESPECIAL D'UN TELEVISOR EN LA COMPRA O LA VENDA D'UN IMMOBLE A LA NOSTRA EMPRESA *

*Presenlant aquest anunci (¡n iniciar relació comercial

I

La Festa del Soc i també

Visita la nostra web.www.immoinl"orn.com

T. 93 456 57 75 Srta. Dolors

grup dels més petits faran una exhibi ció dels principals moviments i t èc niqu es d'aquesta art marcial.

entre el 29 de maig i el 10 de juny a les oficines de qua lsevol de les dues i nstal ·lacions.

_ FUNDACiÓ CLAROR EL POLIESPORTIU SAGRADA FAMílIA TANCARÀ ENTRE EL 6 I El 13 O-AGOST PER MILLORES A LA INSTAL-LACIÓ Els abonats podran fer ús gratuït de l'Esportiu Claror i Nou Can Caralleu El Poliesportiu Municipal . Sagrada Família restarà tan-

PROTECCiÓ SOLAR AL PATI

cat als socis i usuaris des del diumenge 6 fins al diumenge 13 d'agost, ambdós inclosos, per tal d'efectuar treballs de manten iment que no es poden realitzar quan està en f un cio nam ent.

Dur ant

aq uests dies, els abo nats del Poliesportiu Sagrada Família

ció del dipòsit de compen-

podran fer ús de les insta l·-

sació de la piscina gran, efec-

Franco, ha dit a TC que "la-

lacio ns de l'Espo rtiu Claror

tuar reparacions en la xarxa

mentem molt les molèsties

(Sa rd enya, 333, ca nto nada

del c1avagueram d'aigües plu-

que la rea lització d'aquestes

Rosselló) i Can Cara lleu (Esports, s/n), prèvia prese nta-

vials que passen per sota de l'edifici i dur a terme algu-

tres abonats i usuari s, però

ció del carn et d'abonat.

nes modifi cacio ns als lava-

el resultat se rà tenir, el se-

bos de la planta baixa.

tembre, la in sta l ·lac ió en

L'objectiu de les obres és millorar la imperm eabilitza-

••

El director del Poli espor-

tiu Sagrada Família, Eduard

obres poden produir als nos-

Una altra de les obres que el Poliespoltiu Sagrada Faml1ia realitzarà aqu est estiu serà la instal·lació d'un toldo retractI1 solar a les pistes exteriors, que coincideixen amb part del pati de l'escola Tabor.

L'obj ecte d'aquest toldo és aconseguir una zona d 'ombra perqu e els nens de l'escola i del que fan espolt puguin protegir-se del sol.

molt millors condi cions."

LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. el Alella, 2 - 4 Tel. 93.243.16.60 Fax 93.243.16.61

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

l proceso de rehabilitación exigeunos amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propi as del edificio.

E

_ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ FUNDACI6 CLAROR

L1EsPORTIU CLAROR CANVIA EL SISTEMA OIACCÉS I ASSIGNACiÓ DE VESTIDORS Hi haurà dos torns mecànics d'accés. La clau de l'armariet es trobarà a l'armariet mateix

Des de fin als de juli ol fin s a mitj ans de se tembre es duran a term e les obres de reform a de la zo na de rece pció i control d'accés de l' Esportiu Claror.

Torns mecànics d'accés Aqu esta reform a tind rà dos vessa nts: d ' una banda, s' in stal·laran dos torn s mecànics d'accés per tal de fe r més fluid es les ent rad es i

Un a co nseqü ència deriva da d e la in stal·lac ió del

durets. Pel qu e fa a la distribu ció dels vestidors, serà

de paciència mentre s'estiguin portant a terme".

la m atei xa qu e la d 'a ra,

sortid es, i també per disposa r de més inform ació sobre el moviment diari d' usu-

to rn i que ca l tenir molt en co mpte és la mod ifi cac ió

però ca ldrà estar atent pe r sa ber q uin s só n els dispo nibles en cada franj a horà-

aris. Així, els abonats de la i n st a 1·1a c i ó h a u ra n d 'i n-

en el sistema d' ass ignac ió d 'a rm ari ets d els ves tidors.

ri a. Aqu esta inform ació esta rà co nve ni entment expo-

traduir el ca rn et al torn , que

Fins ara, s' ha proveït la cl au de l'a rm ariet des d e la re-

sa d a a la rece pció de la i nstal ·lac ió.

farà la lectura de la band a

I

La cIa u de ls armariets

Ofici nes d'atenció al soci A mi tj ans d e maig va n iniciar-se les obres de remodelació i mil lora de les ofici nes d'atenció al soci, qu e a prin cipi s de jul iol ja estaran enllesti des; per tant, les

magnètica. Cal ex plicar que aqu ests torn s, similars als de

ce pció i s' ha ori entat cada

La directora de l'Esportiu

usu ari a un ves tidor deter-

Claror, Núri a Borràs, ha ex-

oficines torn aran a l'e mpla-

les estacions de metro, estan fun cionant al Poli espor-

m inat.

A pa rtir

plicat a Tot Claror qu e "amb

ça ment habitu al . A més, s'està actu ant a la zona del

tiu Sagrada Família amb bons res u Itats.

d 'agost, la cl au se rà a l'a r-

D'a ltra band a, amb la re-

amb el sist ema d els v i nt

de

mitja ns

mari et mateix i fun cionarà

aques tes modificacions millorarem l'accés a la nostra in sta/·/ac ió. En qu alsevo l cas, ca ldrà tenir un a mica

túnel d'accés, amb l'o bj ectiu de donar-h i més ll uminositat i atractiu .

modelac ió es guanyarà ampli tud al vestíbul. També es poliran alguns aspectes relacionats amb el paviment i el prim er tram de les esca les, entre les plantes baixa i -1 .

Accés provisional M entre s' estigu i rea l itzant la reform a, entre fin als d e juli o l i m itjans d e se -

LES ELECCIONS AL PATRONAT DE SOCIS BENEFACTORS, DIJOUS 15 DE JUNY EI- prop er dijous 15 de

Plataforma só n consid erats

responen als Socis Benefac-

juny t indran ll oc les primeres elecc ions de Socis Be-

Socis Benefa ctors per la prò-

t ors, i qu e subst ituiran els

pi a Fundació) .

dos patrons so rtints, Jose p

nefact ors al Patron at de la

Les votacions tindran lloc

Tabl ad a i H éct or Si lvei ra ,

a la seu de l'Esportiu Claror

que han exhaurit el mandat.

En aqu es t es e lecc ion s

(Sard enya, 333) , i po d ran

En el moment de tanca r

Fundació Claror.

t embre, ca ldrà acce dir i

podran votar totes les per-

efectuar-se e ntr~ les 8 i les

aqu esta edi ció de Tot Cla-

so rtir de la instal·lació per

sones majors de divuit anys

ror encara no es coneixien

l'esca la 2, passant pel con -

qu e hagin formal itzat la ins-

14 hores del matí i entre les 16 i les 20 hores de la tard a.

tro l provi sion al que es col '-

c ripció com a Socis Bene-

Els electors hauran d'es-

El res ultat de les votac i-

loca rà al porxo del pati , el

factors o bé qu e pertanyin

co llir du es de les tres pla-

ons es farà púb lic el mateix

qu al est arà co nv en ie nt-

a la Plataform a 0,7 Claror (ja

ces de patró que, sego ns els

di a 15, d esprés de l'escru-

ment se nya litzat.

qu e els col·l abo rado rs de la

estatuts de la Fundació, cor-

ti ni.

ca ndid atures .

TOT CLAROR

33

_ FUNDACiÓ CLAROR

LA

SECCiÓ DE BÀSQUET ÉS L1ENTITAT CATALANA QUE MÉS EQUIPS FEDERATS HA TINGUT AQUESTA TEMPORADA

EL CAMPIONAT DE NATACiÓ ESCOLAR VA APLEGAR MÉS DE

1 00

La Fund ac ió Claro r és . l'entitat esportiva qu e forma

NEDADORS

més nois i noies en l'esport del bàsqu et a Catalun ya.

Això· és el que es desprèn de les dades fa cilitades per la Fede ració Cata lana de Bàsquet, segons les quals la secció Safa-Claror ha estat l'entitat que ha tingut aq uesta temporada més equips federats, amb un tota l de 26, des de be nj amins fins a sè niors.

Ten in t en co mpte que en cada equ ip hi ha dotze jugadors, en tota l són al voltant de 280 els joves esportistes qu e es formen i competeixen en els eq uips de l'ent itat.

Quant a co mp eticio ns, els primers equ ips masc ulin s de la categori a infantil, cadet, júnior i sots-20 i l'in-

El primer equip de l'infantil del Safa-Claror manté la categoria al nivell A de la Preferent la temporada vinent tornarà a la Prim era Catalana. I

fantil femení han disputat la temporada a la ll iga preferent, tot i que els resu ltats no han estat tan bons co m l'any passat. Tot i així, l'in fanti l mascu lí i el júnior mantindran el ni ve ll per a la propera temporada.

En re lació als res ultats dels més grans de la secció,

el sè nior masculí segu irà a la Terce ra Preferent.

A més, la tasca formativa dels ju gadors de bàsquet no s'aturarà amb l'acaba ment de la temporada. Durant l'estiu, molts d'ells participaran als campus de tec-

els sè ni ors, l'equip femení deixa la Segona Nacional i

nifi cació i mill ora organitzats per l'e ntitat.

M és de 120 nens i nenes van participar en el XVI Camp ionat de Natació Esco lar organitzat e l 6 de maig a la piscina de l'Esportiu Claror.

Als alumnes dels po li esportiu s Claror i Sagrada Famíli a es van afegir els de l' esco la Jove ll anos, Esco la del Mar, esco la Sagrada Famíli a, escola Carlit, esco la Imm ac ul ada Vedruna, es co la Santa Anna, CE IP La Sedeta i I ES Secretari Coloma .

60

JUGADORS VAN PARTICIPAR AL TORNEIG

DE FUTBOL

3

DEL SAGRADA FAMíLIA

L'edició d'e ngu any va incorpo rar una nove tat en l'organ ització: el Campionat es va dividir en dos torn s

. El Torne ig de Futb o l 3

per ev itar la mass ificació

co ntra 3 o rga n itzat per la Fundació Claror al Poliesportiu Muni cipal Sagrada Famí-

d'altres anys. En el prim er torn van

participar-hi els

ned ado rs més grans, de 4t

lia va aplega r prop de 200 person es, entre participants i espectadors.

La inscripció va ser de 10

de Primària a Batxillerat, i en el segon torn , els alumnes de 1 r a 3r de Primàri a.

A l'acabqrnent de cadas-

eq uips, 6 de la catego ri a de . . gran s (nascuts el .1 988 i

cun dels torns, tots els espectadors del Campionat de

1989) i 4 de la categori a de petits (nascuts el 1990 i el 1991); en tota l, una seixantena de joves que van gaud ir d'al lò més amb la co m-

Els dos ca mps de futbo l in fab les qu e es van co l·locar al pavel ló per a l'oca-

gar amb tota seguretat.

L' eq uip de guanyadors dels més grans va ser el "Yo

N atac ió van contemp lar

sió van fer la delícia de ls

nedadors del Club Natació

petició .

més petits, qu e podi en ju-

soy tonto" i el de petits, "Los Búfalos" .

34

TOT CLAROR

un a exhibi ció de salvament i socorri sme a cà rrec dels Kallipolis .

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FUNDACI6 CLAROR

Nous ÈXITS DELS JUDOQUES ALS CAMPIONATs D-ESPANYA

••• 1 DELS MÀSTERS DE NATACiÓ ALS CAMPIONATS DE CATALUNYA

La secció de jud o de la Fund ac ió Claror seg uei x aco nseguin t bons resu ltats en els ca mpi onats.

L'ú ltim , el d e la M arta

de Cata lun ya disputats els dies 13 i 14 de maig a les

Tort, una judoca de 14 anys qu e va procl amar- se Cam -

pi sc in es de l Clu b Natac ió Sabade ll.

piona d'Espanya el proppassat 13 de maig a Madrid.

La nota més destacada va se r l' or, aco nseguit per

La M arta fa cinc anys que s'e ntrena i va se r subcampiona de Cata lunya en fa dos.

l'equip de rell eus format per Paquita Esteban, Roser Casti ll o, M ercè Be l i Joa na Berto lín (a la foto) en els

Els màsters de natació de la Fund ació Claro r va n tornar a brillar als Ca mpionats

Per equ ips, el grup d e noies fo rm at per Sílvia Díaz, Alícia Piñedo, Co nxita Gó-

Marta Tort, campiona d'Espanya de judo

mez i Maria Lluïsa López van quedar camp io nes d e

Aguilar, Jordi Vidal i Ped ra Gómez) van obten ir mo lt bon s resu ltats.

Catalunya en el torneig organ itzat el 18 de març al Complex Esportiu de Ll ars Mundet.

El mateix cap de setma-

Ca l afegir qu e els judoques més petits van estrenar-se en una co mp eti ció oficial el 18 i 19 de març, en el Campionat de Promo-

na, un grup de set judoques va asso lir la tercera posició

ció Ben jamí de la Fede ra-

en l'Internacional d'Andorra, després de la Polícia france-

ció Cata lana de Judo .

I en el Campio nat Pro-

sa (primera class ifi cada) i

vin cial de Barce lon a de ca-

d'un club de Portugal. Indi-

tegoria sub-ll i sub-13, dos

vidualment, tots els mem-

rep resenta nts del Claror, Laura Alvarez i Víctor Ferre-

bres de l'eq uip Uordi Graje,ra, Raúl Cuartilla, Raúl Fernandez, Jordi Maya, Jesús

4x50 estil s, amb un temps de 2'50"04.

A més, un a de les in tegrants de l' equip, Paquita

.

.,

~ Esteban, va estab lir dos nous rècords d'Espanya, en 50 i 100 metres esq uena, en la catego ri a "H" .

En total, van se r 19 els nedadors que van partticipar en represe ntació de la Fundació Claror. L'eq uip de màsters és patroci nat per I nstituts Odonto lògics Associats.

ELS AMICS DE LA BICI, A HOLANDA El fin al de temporada tindrà per als ciclistes del Claror un repte fin al, ja que entre el 15 i el 22 de juli ol s'ha previst preparar l'última sortida: a Holanda .

Seran vuit di es de molta bicicleta, però també de vaixell, perqu è es preveu una ru ta pels ca nals. Arribats a Am sterdam en avió, els ci ~ listes visitaran les ciutats d'Utrecht, Leiden i Haarlen, i la ruta acabarà -altre co p- a Amsterd am, per torn ar a Barcelona.

La secció dels Ami cs de la Bici ha agrupat, aqu esta tem-

res, van asso lir la te rcera i

porada, al vo ltant de cinqu anta perso nes que, dos diu-

sego na posició.

menges al mes, agafe n la bicicleta per anar a fer rutes.

_ FUNDACiÓ CLAROR LIA.JUNTAMENT I LA FUNDACiÓ NEGOCIEN LA INTEGRACiÓ DEL MARíTIM AMB EL PARC BIOMÈDIC La construcció del gran . Parc de Recerca Biomèdica, al costat del Poliesportiu del Marítim, planteja la conveniènçia d'harmonitzar dos d'equipaments de la ciutat, limítrofs l' un de l'a ltre.

Amb aquest objectiu, l'Ajuntament de Barce lona ha demanat a la Fundació Claror revisar el projecte del Marítim per tal d'integrar-lo amb el projecte del Centre Biomèdic.

El projecte del Parc de Recerca

La creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barce-

lona està impulsat per l'Aj untament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra.

Es tracta, segons paraules de l'a lcalde, Joan Clos, de crea r un gran equipa ment perquè Barce lona ti ngui un centre d'i nvestigació en genètica capdavanter a Europa.

D 'aco rd amb el conven i signat entre les diferents

Aquest estiu es farà la presentació pública del nou projecte

institucion s el proppassat 15 d'abri l, la idea és iniciar les obres a finals d'enguany per fina litzar- les l'a ny 2002.

pai en superfície, connectat al Passeig Marítim, que es configurarà com una gran plaça pública.

Integració del

Modificació del calendari

Per tal d' integrar els dos projectes, els equips tècnics respectius esta n revisant l'actual proj ecte del Marítim en dues direccions. D ' una banda, es tracta de potenciar la zona de talassoteràpia del subsòl, dotant-la d'i l·Iu mi-nació natural i incorporant-hi un nou vas de piscina. D'altra banda, col'loca nt el pavelló poliesportiu dins del Parc Biomèdic, de manera que es respecti tot el programa previst en el projecte inicia l.

Aquesta proposta persegueix alliberar un gran es-

FRECUENCIA

BLANQ Mallorca, 487 -080 I JBarcelona

Tel. 93 455 72 93 Y 93 435 24 65

El fet de replantejar el pro-

projecte del Marítim

I

jecte, en la línia abans descrita, implica una demora en l'entrada en fun cionament de les instal·lacions del Marítim, que estava prevista per al proper mes d'octubre.

Si , com és previsible, l'A-juntament i la Fundació tanquen un acord durant el mes de maig, les obres del Marítim estaran acabades per a la primavera de l'a ny 2001.

Segons fonts del Patronat de la Fundació, es preveu poder fer la presentació pública de l nou projecte durant aquest estiu.

Su Especialista en electrodomèsticos

BOSCH

[]

http://pagina.de/frecuenciblanca

Mitsubishi Roca Daewoo Bosch

este folleto en la compra de productos de la gama blanca.

--

Frigorificos, Secadoras, Lavadoras, e~c ..

Ofertas en Tvc,Video, Hifi yTelefonia Movil.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FUNDACiÓ CLAROR

EL 23

DE JUNY, GRAN REVETLLA DE SANT JOAN A Nou CAN CARALLEU

A la tarda hi haurà activitats esportives i, a la nit, un gran ball amb sopar opcional.

La piscina d'estiu estarà oberta per als qui vulguin banyar-se la nit de Sant Joan El proper 23 de juny, Nou Can Cara lleu ce leb ra-

esportives, arribaran els plats forts de la revetlla: el sopar i

rà el Santjoan ambuna gran festa ludi coesportiva a les seves instal·lacions.

el gran ball de Sant Joa n que s'organitzarà a la nit.

de la instal·lació, que romandrà oberta fins al final de la festa .

El preu de les entra-

SANí /~ '

~.~ ;~ ~:;!~

des encara no estava confirmat a l'hora del tanca-

Activitats esportives El sopar començarà a les A la tarda, s' hi organ itzaran activitats espo rti ves orientades a la participació

21.00 hores, i se rà serv it per l'empresa Laie, gestora del restaurant de la instal·-

dels adu lts, i concebudes amb un objectiu més lúdi c

lació.

que competitiu . Hi haurà un torneig de futbol t res

Ball de Sant Joan

co ntra tres i un de Korfpball ( un joc simil ar al bàs-

El ball començarà a les 22.30 hores. A més de ba-

quet amb eq uips mixtos).

Acabades les activitats

llar, els assiste nts podran banyar-se a la piscina d'estiu

ment d'aquesta edic ió, però segons l'organització seran assequib les a tothom . A més, si els tiquets s'adquireixen abans de les 20 hores del dimecres

A

I REVETLLA A

Nou Can Caralleu

~

~ ~

,.

GRAN BALL flMUOnQUU1IIA

grada Família pagaran preu reduït en la compra de les entrades.

Dissabte 3 de juny torna la Festa de l'Esport per als més joves

fI!!"

,,"

"

.~ DANY UIURl .\ lA

-

.

~

_.~ f;:," / ~';!

rl5<1Ni\I) 'UTIU

21 de juny hi haurà descompte.

Els abonats de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Sa-

:. '

¡;" • .-..:

MES1N~OnMfI(IO:

.",

~.

'

'; ~

Tcl . 'JllOI1A74 .!!~r:;r

Les entrades podran adquirir-se a Nou Can Carall eu, Esportiu Claro r i Poliesportiu Sagrada Família.

EL 4

DE JUNY,

MARATÓ D'AERÒBIC

El dissabte 3 de juny, tots els nens i nenes inscrits a les Escoles Esportives, concretament a les activitats d'iniciació espoltiva, bàsquet, futbol, futbol sala, tennis i voleibol, viuran un matí ple d'activitat per acomiadar la temporada 1999-2000.

Els actes organitzats tenen dos components bàsics: ensenyar als pares la millora i evolució dels seus fills durant el curs i fer passar una bona estona a grans i petits amb la implicació en diverses aotivitats recreatives.

Tot això es dmà a terme mitjançant cirouits d'habilitats motrius o competició, segons l'edat. Així, cada men/a participarà en l'activitat organitzada per al seu grup de treball i dirigida pel mcmitor, i després tindrà l'oportunitat de jugar i experimentar.

Les activitats recreatives començaran a les deu del matí amb Un circuit de bicicletes (no cal portar-ne), escalada al rocòdrom i camps de futbol 3x3 inflables, a les onze del matí començaran les aquàtiqHes a la piscina i, a partir de les dotze del migdia, hi hau,rà jocs de tennis per a tothom.

SOLIDÀRIA Nou Can ' Ca rall eu serà l'escenari d'una marató d'aeròbic, en la moda litat hip

hop, oberta a la participació de tothom.

El preu de la inscripció per poder-hi participar és de 500 pessetes, que aniran destin ades a .Àmbits Esport, una entitat que es dedica a la rein se rció social mitjançant la pràctica de l'activitat

Activitats d'elllhibició

, Les activitats d'exhibioió tenen l'objectiu de mostrar el tipus d'activitat que han estat practicant els alumnes: classes d'exhibició de tennis per als alumnes de l'Escola de Tennis (10.0012.00 mores), partits amistosos dels equips de futbol 7, futbol sala, bàsquet i voleibol (9.0014.30 hores) i classes exhibició dels grups d'Iniciació Esportiva a partir de les 12.00 hores, al pavelló. .

física. El pagament de la in scripció ca ldrà formalitzar-lo aba ns de co mença r la marató a Nou Can Caralleu.

Coorgan itzarà la marató l'escola de fit ness Orthos.

TOT CLAROR

37

_ FUNDACiÓ CLAROR La plaça Gaudí

MILLA RODONA

va tornar a ser Pescenari duna gran festa, amb la presència de milers de persones, entre atletes i espectadors ries. I és que gairebé tots els guanyadors van superar els temps de la Milla de 1999, alguns d'ells amb força diferència, com en el cas dels més petits, els benjamins, que van acabar la curs\,! amb uns temps molt bons (v.egeu quadre).

La XVI Milla Sagrada Família celebrada el 7 de maig va ser rodona. I és que, tot i el seu recorregut rectangular, tot va sortir rodó: participació, resultats, ambient als carrers ... Fins i tot el sol, que slhavia amagat els dies previs, va sortir per presidir la gran festa esportiva.

L'únic que va faltar-li, a la Milla, va ser que es batessin els rècords de la prova. La resta va superar posit ivament les expectatives dels organitzadors, tal i com va reconèixer la directora de l'esdeveniment, Núria Borràs . L'esforç de més d'u n centenar de vo luntar is distribuïts per tots els punts del recorregut des de primera hora del matí va fer-ho possib le.

Participació Un any més, la Milla va convocar atletes de totes les .

edats, des de la categoria benjamina fins als veterans.

La inscripció va assolir les 1.509 persones i l'índex de participació va ser del 65 per cent.

38

TOT ClAROR

La categoria amb més partipants va ser l'a lev in a (261), seguida per la infan-

niors van participar-hi 97 atletes.

ti l (198), la benjamina (190) i la de veterans (120) . La

Gran qualitat dels atletes

resta van quedar per sota del centenar de corredors, tot i que en el cas dels sè-

D'aquesta edic ió,

cal

destacar la gran qualitat dels atletes en totes les catego-

Jacqueline Martín va guanyar per quarta vegada Les curses sèniors van ser, com és habitual, les que van aixecar més expectació, davant la possibilitat que es poguessin batre els rècords de la prova. En el cas de la cursa femenina hi havia especial expectació per saber si l'atleta del Fila Team jacqueline Martín era capaç de guanyar la seva quarta Milla Sagrada Família, ja que havia gua nyat les tres anteri-

Rossend Muñoz, la il'lusió per tornar a . córrer la Milla L'atleta més veterà d'aquesta edició de la Milla ha tornat a ser, per segon cop consecutiu, Rossend Muñoz. L'any passat, Muñoz declarava que "vaig aixecar la copa com si fos una gran gesta. Per a mi, ho era" , i aquest any ho tornà a ser, ja que feia poc que havia patit un infart. Recuperat dels problemes de salut, aquest home que el prop'er mes d'agost farà vuitanta anys no ha volgut perdre's la 'Milla trepitjant la línia cie meta amb poc menys d'onze minuts.

ors en què havia participat (96, 97 i 98).

I ho va aco nseguir fent tota una demostració de força . No va batre el rècord (h avia manifestat que no pretenia batre'l), però va supera r clarament les seves rivals.

En la cursa sènior mascul in a tampoc es va batre el rècord. El guanyador va ser Victor Morente (4'10"), que va superar Raji Abdelmoujib (4'12") i Ju an Lui s

_ _ _ _ _ _ _ __

Pérez Cru z (4'19").

Entre els gua nyado rs de la resta de sèries cal destaca r Laura Rebollal que, tot i pertànyer a la catego ri a de promeses, va participar, per falta d'inscrits en la seva ca t ego ri a, amb les sè ni ors.

Rebollal va fer un temps de 5'02" i va trepitjar la líni a de meta en tercera posició.

Rècord a les NRS

La Milla 2000 va estab lir un rècord en l'àm bit esta tal: el de la participació a les Nike Running Series.

La firma espo rtiva Nike

_ _ _ FUNDACIÓ CLAROR

En la majoria de les categories, els guanyadors van rebaixar els temps de les Milles anteriors vist que en total va n haverhi 1.712 participacions a les curses de 50 metres, més del doble que l'any passat (800 participacions).

De les dues proves, Lídia Rodríguez va se r la guanyadora del Nike Chall en-

l'havia aco nseguit el mes de febrer a Sevilla i. el seu ob-

ge Trop hy, en quedar primera en la prova de la Mill a en catego ri a infantil

jectiu de ca ra a la prova de Barcelona era superar-lo.

Es va assolir amb escreix,

(5' 14") i fer el sego n mill or temps de les cu rses de 50 met res.

..

PRINCIPALS DADES DE LA XVI MILLA NOMBRE D'INSCRITS: 1509 persones NOMBRE DE PARTICIPANTS: 1009 atletes PARTICIPANT MÉS VETERÀ:

Rossend Muñoz Farrés (80 anys)

GUANYADORS

Benjamins: Isaac Ni eb la

5'34"

Esther Guerrero

5'48"

5'10"

Zoraida Luzon

5'46"

4'39"

Lídia Rodríguez

5'14"

4'28"

Núria Puig

5'07"

4'23"

M arisa Casanueva

5'13"

4'49"

Rosa Maria Rubio

S'59"

4'14"

Laura Rebollal

5'02"

Jacqueline Martin

4'49"

Alevins: Alain Gay

Infantils: Daniel Ló pez

Cadets: Marc Roig

Júniors: Fernando M artín ez

Veterans: Adolf Dieste

Promeses: Sergi Silvero

Sèniors: Víctor Morente

. 4'1 O"

XVI MILLA DE LA SAGRADA FAMíLIA PATROCINEN

ORGANITZA

FUNDACiÓ CLAROR

~

L2

::a

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

COL. LABOREN

.,.. .. '. .

$PORf'

. " . I ,M

_ Fets i gent EUGENI MADUEÑO, PERIODISTA I SOCI DEL CLAROR, PUBLICA EMILI A LA CIUTAT DE LA GENT

L1ESCOlA SAGRADA FAMíliA I ELS SEUS A~UMNES, PROTAGONISTES D1UNA NOVEl-lA DE MADUEÑO ves els problemes i les realitats urbanes. No era fà-

S.L. Eugeni M adu eño és, co m resa la solapa del seu últim llibre, "un cata là de El Garabato (Còrdova)", ll oc on va

cil , l'e mpresa, i més per a , un escriptor que no estava

davant de l primer llibre, però sí davant la primera nove l·la. Per això, M ad ueño

néixer el 1952, encara que cies dels no u any s v iu a Barcelona i hi ha fet les ar-

va redactar el lli bre basantse en personatges, escenari s i hi stò ri es que li eren co-

rels.

Després de més de vint anys escrivi nt cròniques i reportatges periodístics (és l'actua l cap de la secció "Vivir en Barce lona", de La Vanguarcli a), i d'uns quants com a professor de periodi sme (a la Blanqu erna), ha pub licat Em ili a la ciutat de la gent, que no és el seu 'primer llibre però sí la primera novel·la.

Els lectors de La Vanguardia fa anys que coneixen la signatura d'Eugeni Madueño, sempre lligada a temàtiques urbanes i socials. Ara ha donat el pas del periodisme a la literatura amb la novel·la Emili a la ciutat de la gent, que té com a escenari i protagonistes l'escola Sagrada Família i els seus alumnes.

I vet aqu í que els paisatges de l llibr e ens sone n mo lt. Un a esco la, el nom

les descripcions- ehs fa pensar el que ens confirma l'au-

de la qual no hi apareix,

tor: l'esce nari de la novel·la

però que -per la ubicació i

és l'escola Sagrada Família i els protagonistes, els se us

La novena serà presentada a

l'escola Sagrada Família el proper dijous 15 de juny a les 20 hores

alumn es.

"Sí -diu Madueño-, l'edi-

torial em va recomanar que no digués el nom de l'escola, però és la Sagrada Família. Va ig voler fer un homenatge a una escola de la qual estic orgullós i agraït, per l'educació que ha donat a les

URGÈNCIES

Urgències mèdiques ............................................ .. 061 Ambulàncies Creu Roja ....................... 93 300··20-20 Farmàcies de guàrdia ............................................. OI O Bombers Genera litat ............................. 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat .. .. ............................ .:............ 080 "Bombers BCN comarques ...................................... 085 Mossos d'Esquadra .. .......... ................. 93 300-22-96 Polic ia ............................................. ...................... 091 Guàrdia Urbana BCN ............................................ 092

meves filles, l'Anna i la Ciara: una educació cívica, laica i d'una gran qualitat. I és que penso que l'escola té uns professors i professores, com per exemple la Rosa Casademont, amb unes qualitats humanes i professionals excepcionals".

De l'article a la novel·la

Emili a la ciutat de la gent pretén explicar als jo-

Ferrocarrils Generalitat ............. ......... . 93 205- 15- 15 Informació carreteres ............................. 93 204-22-47 Aeroport del Prat ................................. 93 301-39-93 Serveis Socials .......... ........................... 900.30-90-30 Correus ................................................ 93 3 18-38-31 HOSPITALS

SERVEIS

H. Sant Pau ........................................... 93 291-90-00 H. Del Mar ............................................ 93221-10-10 H. Clínic ........... ............................... ... ... 93 227-54-00 H. L'Esperança ........... .... ...................... 93 285-02-00 H. Vall d'Hebron ........................ .......... 93 418-34-00 H. Sant Joao 'de Déu ............................. 93 203-40-00

In f.Metropolitana ................................................. OIO Protecció Civil ..................................... 93 319-25-00 Accidents en carretera .......................... 93 352-61-6 1 RENFE .................................................. 93 490-02-02

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN.................................. 93 402-70-00 Generalitat ............................................ 93315-13-13

neguts, i "pensant que ho estava explicant a la meva filla Clara. De fet, l'Em ili és la meva filla Clara, i l'Anna, l'a ltra filla meva, és la Clara del llibre. Els pares som la meva dona i jo, tot i que de vegades he creuat els papers, per sorprendre".

Quin és el rerefo ns del lli bre? Que "els nous mitjans

de comunicació, sob retot ln ternet, es poden utilitzar també en favor de la comunicació entre les persones ... per a agitació cívica, cultural i política" .

El se us vin cles amb l'escola Sagrada Famíli a l'han apropat també -per extensióa l'Esportiu Claror, del qual és soci "des de fa un murit

d'anys, per bé que no hi vaig mai per mandra, excepte per veure jugar les meves filles a bàsquet."

Diputació BCN ..................................... 93 402-22-22 ESPORTS

Esport iu Claror .................................... 93 476-1 3-90 Poliesportiu Sagrada Famíl ia ............... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu.............................. .... 93 203 78 74 Servei d' In formació Esportiva .............................................. 93 432- 19-92 Agenda d'Activitats ........ .. .................. 9348 1-00-2 1 Fed. Cat. Bàsquet .................................. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ....................................... 93318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica ............................. 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .................................. 93 30 1-82-70 Fed. Cat. Futbol .................................... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ...... ............................. 93 200-53-55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ........................... 93219-32- 16

~n Ql-anota Llar d'infants Tel. 93 245 1029 CI València, 500 0801 3 Barcelona

Fa vint anys que som la Llar d 'Infants del barri perquè confieu

CD

la nostra

tasca professional i en els nostres mètodes d'ensenyança basats, principalment, a oferir al nen una estada feliç en el Centre durant les diferents etapes

Corsega

del seu creixement ~

GRANOTA és una

~

•

Nens de 0-6 anys Anglès, psicomotricitat, piscina Seguiment de lectura individualitzada Convivències esco lars j colònies d'estiu Educadors titulats i en permanent reciclatge

.]

escola oberta on ens podeu venir a

o Mall ;.'ca

conèixer i informar-vos de 9 a 19:30h

~ ¡r ,

Va lència

DESCONFIEU de les escoles infantils

~ •

• A ragó

que no us permetin l'entrada a qualsevol hora, Assegureu-vos que

els vostres fills no

hagin de passar per altres aules per arribar a la seva, que agrupin nens de la

,a granota

~Valéncia 500

'

Continuïtat amb altres escoles Transport escolar a les escoles Maristes i Infant Jesús Servei pediàtric j cuina pròpia 7lOm 'de patis assolellats Totes les aules exteriors i adequades a cada nivell

mateixa edat, i pregunteu per l'ideari de l'escola, '

Casa de colònies pròpia Matrícula oberta tot l'any Escola oberta als pares

"

Convivències i estades esportives .

Crèdits de natura Estades d'estiu Caps de setmana rurals per a grups i famílies Rutes amb mountain bike pel Montnegre-Corredor Camp de futbol reglamentari i camp de bàsquet Piscina. cavalls i granja.

Un paratge , JmpreSSlOnant al mig d'un parc natural a 50 km de Barcelona ,