Issuu

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA ,..

PVi sita, consulta i revisions PVi sita Ortodòncia (aparells correctors) Urgències Revisions periòdiques l<JT

Fluori tz~cions Radiografies intrabucals ' 1!.·· ·I : ; ~

Higie ne bucal (neteja) + Revisió

... . .

no tanquelO per vacances

Extra ccions simples I

un 20% de descompte a la resta de tractaments

Barcelona sardenya, 319, Baixos Tel. 93 457 04 53 ILuro, 90, baixos M.J.Verdaguer, 6, 2n 3" Sant Joan 23-31, 1r, 1" Av.S.Esteve, 86, Av.Martí PujoL 254, M.J.Verdaguer 15, Sor AngeLa Cruz 35, Ronda de Atocha 7, Gran V.M.Turia 37, P' Sagasta 76,

,¡ i

'::

3r, 4" baixos baixos baixos baixos baixos bai xos

i o a@i o a • e s

calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 45 00 TeL. 93.757.71.81

Mata ró

TeL. 93.474.19.32 TeL. 93.727.53.96

CorneLLà SabadeLL

TeL. 93.879.32.28

GranoLLers

TeL. 93.389.43.31

BadaLona

Te L. 93.877.45.97 TeL. 91.571.00.02

Manresa Madrid

TeL. 91.467.06.00

Madrid

TeL. 96.351.73.50

VaLència Zaragoz a

http://www.ioa.es

s u M A R

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 24 , III època Abril-maig de 2000

Les altres portades MENS SANA: OPINIÓ 2. Articles d'opinió de Dani José i Pedro Andreu 4. Enquesta: "Fem prou per millorar el medi ambient ?" ENTREVISTA 6. Aito García Reneses, entrenador de bàsquet del FCBarcelona DIETÈTICA 10. Aliments que provoquen al·lèrgies

COM POTENCIAR lA FORÇA DE VOLUNTAT?

L.~'"

VOLUNTAT

Tot Claror inicia en aquest número una nova secció sobre psicologia amb el títol Mens Sana. Per començar, publiquem a la pàgina 1 2 un article de la psicòloga Carme Giménez titulat "Com potenciar la força de voluntat".

MENSSANA 12. Com potenciar la força de voluntat? ENFORMA 14. Les rutines, la millor manera de posar-se en forma a la sala de fitness SOCIETAT 17. Cas Myrurgia: la Plataforma de veïns i entitats prepara un projecte alternatiu al municipal REPORTATGE 20. Entitats de la Sagrada Família duen a terme la segona campanya mediambiental, "al barri, naturalment" 24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA .. . 27. CONCURS i PASSATEMPS 28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES NOTíCIES DE LA FUNDACIÓ CLAROR 30. Creada la figura del Soci Benefactor 32. Torna la Milla de la Sagrada Família 36. Així serà el Centre de Talassoteràpia del Poliesportiu Marítim 38. Nou Can Caralleu amplia l'oferta amb unes piscines cobertes i el rocòdrom més gran de Barcelona FETS I GENT 40. La Campiona de Catalunya d'Aeròbic s'entrena al Poliesportiu Sagrada Família

¡¡''VHm l-'f!fiii!Hi"i!ij.f"ii!l .¡

CAMPANYA MEDIAMBIENTAL A lA SAGRADA FAMíLIA Un grapat d'entitats de la Sagrada Família van aplegar: se l'any passat per estudiar accions que milloressin l'entorn mediambiental del barri . Tot Claror repassa les accions que s'han dut a terme i les que es faran, especialment amb motiu de les properes festes del barri.

EL.

BARRI DE

LA SAGRADA FAMíLIA PIONER EN EL MEDI AMBIENT

""!!li!"."'. NOVA EDICiÓ DE lA MillA SAGRADA FAMíliA

8TOT CLAROR '

Els atletes de la ciutat tenen una cita a la Sagrada Família el diumenge 7 de maig . Torna la Milla, que enguany arribarà a la setzena edició, amb l'objectiu de tornar a batre el r~cord de participants establert l'any passat . Per/aconseguir-ho, l'organització ha previst una gran festa . Tornaran les curses de 50 metres per a menors de 1 4 anys: les

Nike Running Series.

--nop~''"'<lO

(

, ¡

~-_.~_

/, ,J

,,¡

I J

..,

I I

_ ()p= iru =·~ d

_____________________________________

n TOTCLAROR

Planificar la competició

Tercera època Número 24 Abril-maig de 2000 Tiratge: 13,000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòs~legal : B28124-64 REDACCiÓ I ADMINISTRACiÓ : Sardenya, 333, baixos , 08025 Barcelona Tel. 934781390,Fax934781391 www,claror,org e-mail: totclaror@claror,org CONSELL EDITORIAL: Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Bcrràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa, DIRECTOR: Sergi Larrlpa COORDINACiÓ REDACCiÓ I TANCAMENT: Ester Benach DISSENY PORTADA: Emma Cervera MAQUETACiÓ, FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ: PC Gràfic IMGESA, SECRETARIA I DOCUMENTACIÓ : Teresa Blanch COL-LABORADORS: Carme Glménez, M' Dolors Villanueva, Miquel Garcia, Danl José, Eduard Telxld6, Eugeni Madueño CORRECCiÓ LINGOfSTICA: Ariadna Vlñas PUBLICITAT: Josep Llufs Vide DISTRIBUCIÓ: Mencor

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions, Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són respoosabllltat de l'autor,

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl2a, 08025 Barcelona Tel. 934761390 , Fax934761391 E-mail: sistemes@claror,org Web: www,claror,org PRESIDENTA Joana Céspedes SECRETARI Jordi Cabanes PATRONS: Montserrat Bastida, Consol Martf, Basili Pérez, Dolors Rodrfguez, Héctor C, SlIveïra, Josep Tablada, Jordi Alonso i Julleta Rlberas, DIRECTOR GENERAL Joan Itxaso Patemain DIRECTORS D'INSTAL-LACIÓ ESPORTIU CLARÇlR: Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMfLIA: Eduard Franco POLIESPORTIU MARfTIM: Pedro Andreu NOU CAN CARALLEU: Néstor Vilella

TOT CLAROR

Dani José Coordinador d'Escoles Esporlives de Sala-Claror i memóre deIa Comissió de fromoció de la Federació Calalana de Dlrsquel,

El bàsquet és un esport col -lectiu que, practicat regularment, incideL'C en el desenvolupament de la personalitat cie tot nen/ a que hagi triat aquesta opció cie cliveniment. Precisament, el fet que el nen! a s'ho passi bé durant els primers anys d'iniciació en l'espOlt pot resultar determinant perquè no el deixi fins a la jubilació espOltiva. A banda de gaudir-ne al màxim, un element que l'enganxarà del tot serà la competició. El paltidet dels dissabtes esdevindrà l' element educatiu i motivador més impoltant, i qualsevol entrenador hauria de saber utilitzar-lo per transmetre els valors fonamentals d'un espolt d'equip. Fins aquí la teoria resulta molt maca, però: què passa quan la competició esdevé perjudicial per al procés educatiu i d'aprenentatge? Què succeeix quan un equip perd o guanya la gran majoria dels

partits de més de setanta, vuitanta o cent punts? a) Els jugadors d'un equ ip es pensen que són "Miquel's ] ordan" i que ja e ls queden molt poques coses per aprendre. Digui el que digui l'entrenador, jo sé que sóc el millor. b) Els jugadors de l'altre equip estan convençuts que s'han equivocat d'esport. No

I I

i LOCAL _li

t. __ ,

-, ,PERIOOO

VISITANTE ,

n -::-r

"_I_I

val la p ena ap rendre coses noves, ja que la setmana vinent tornarem a rebre una altra pallissa. Digui el que digui l'entrenador, jo sé que sóc dolentíssim. c) Per un equip, la competició, a la llarga, equivaldrà a avorriment i, per l'altre, a patiment. No ta : Aquesta situ ació

s'agreuja quan l'entre nador no veu nens/es, sinó jugadors de l'ACB en miniatura. Vist e l panorama d'altres temporades, la Federació Catalana de Bàsquet ha començat a prendre mesures per evitar aquests resultats d'escàndol. Mitjançant una comissió fOlmada per representants de la F.C.B. i d'alguns clubs de bàsquet, aquesta temporada s'han aplicat mesures correctores que eviten, força, la desmotivació de tots plegats. La més destacable és, sens dubte, que el reglament ara permet canviar un equip de nivell un cop començada la competició, és a dir, se'l treu d'una lliga i se'l posa en una altra de més o menys nivell i aquí no passa res. I és que planificar la competició significa vetllar pel futur del n ostre bàsquet, cosa que , per sort, la Federació Catalana de Bàsquet té molt clara.

________________________________ ()piruó

Qui mana a Barcelona? Eugeni Madueño Periodisla. Redaclor de La Vanguardia i lJireclor de la revisla Nova Ciutat Vella

Fa uns mesos vaig preguntar al prestigiós arquitecte Manuel Ribas Piera qui manava a Barcelona. El senyor Ribas Piera, que té un gran sentit ètic i moral, em va contestar que a Barcelona mana qui posa els diners sobre la taula. Bé, era una manera de dir el que tots sabíem, i en especial els col, legues arquitectes del senyor Ribas Piera, que des de fa una temporada no deixen d'advertir a la població que el prestigiós "model Barcelona" s'ha diluït, i que l'urbanisme que es fa des dels Jocs Olímpics ja no mira tant els interessos de la ciutadania o de la ciutat com els dels inversors que els promouen. En relació a les continuades crítiques dels arquitectes rebels, l'Ajuntament ha reac' cionat d'una manera molt rà, pida i neutralitzadora. Ha nomenat José Antonio Acebillo arquitecte municipal -centralitzant d'aquesta manera la dispersió de càrrecs que ficaven cullerada als plans urbanístics-, i ha creat un "consell de savis" perquè assessorin l'alcalde sobre aquestes qüestions. Des d'aleshores les crítiques s'han diluït, jo no sé si perquè els problemes s'han reconduït per a bé dels interessos públics, o perquè el senyor Bohigas -que s'havia destacat com un dels arquitectes més crítics- ha recuperat la influència que havia perdut i ara ja no considera la si-

tuació tan extrema. El cas és que els plans de creixement urbà continuen com estaven, més o menys. És a dir, dirigits en teoria pels polítics, però en la pràctica decidits i planificats pels grans grups inversors, siguin locals -com la totpoderosa Inmobiliaria Colonial, propietat de "La Caixa", que està repoblant de blocs de pisos tots els racons alliberats a Sant Andreu per La Maquinista Terrestre i Marítima-, o estrangers, com el nord-americà Hynes, que està creant a Diagonal Mar un barri "privat" a imatge dels que proliferen als Estats Units, i en els quals els espais públics seran pràcticament d'ús exclusiu dels propietaris dels pisos. La tradicional dialèctica entre l'espai públic - que possibilita les relacions de ciutadania i, per tant, la creació de ciutat- i l'espai privat -que és el que possibilita el negoci, les plusvàlues i l'especulació- fa anys que s'ha decantat a favor del segon a Barcelona. Només cal donar un tomb per aquestes zones que fa uns anys eren indústries, i sobre les quals ara es veuen veritables boscos de gmes, per adonar-se de qui mana sobre la ciutat. El vell somni d'aprofitar el sòl alliberat per les fabriques per fer de Barcelona una ciutat una mica semblant a les grans capitals europees, en què el

creixement urbanístic es barreja amb harmonia a mb l'existència de grans parcs urbans -com el Hyde Park londinenc, el Boi de Boulogne parisenc o el Retiro madrileny- no sols s'ha esvaït, sinó que només plantej;u-lo sembla una estupidesa. Els nostres regidors han desca¡tat la possibilitat que hi hagi una altra forma de fer ciutat que no sigui la que resulta del pacte amb els inversors i constmctors privats. l el sarcasme és que ho justifiquen dient que no hi ha altra manera de créixer -que és l'única via que ells entenen per fer ciutat- que donant ales a la iniciativa privada. D'aquesta manera, succeeixen casos com el de l'Illa Mymrgia, el darrer lamentable exemple del que el govern municipal ha batejat com "urbanisme concertat" concertat amb la iniciativa privada. Una operació -una de tantes que s'han fet- que,

un cop acabada, i com ha demostrat l' arquitecte Salvador Matas, beneficiarà escandalosament els propietaris dels terrenys en detriment dels interessos públics, és a dir, de tota la ciutat. Arribats a aquest punt, el que cal preguntar-se és què cal fer per redreçar la situació i aconseguir que les decisions municipals siguin més sensibles als interessos de la població que als dels especula- . dors. l en aquest sentit l'única recepta que conec és la que han portat a terme els veïns de Sagrada Faml1ia: organitzarse, negociar amb les autoritats ' i, si no entren en raó, mobilitzar-se i sortir al carrer per forçar-los a prendre una solució positiva. Estic convençut que, si a tots els barris hi hagués un nucli de veïns tan c.onscients i enèrgics com els que hi ha a Sagrada Faml1ia, moltes destrosses ara ja inevitables no les haurien pogut portar a terme.

TOT CLAROR

_ ()pl = ·01 =·~ Ó

_______________________________________

ENQUESTA

Creieu que cadascú de nosaltres fem prou per preservar el medi ambient?

ROSA BANÚS

40 anys N o, c rec qu e h i ha molta gent que no fa res, ni el sol fet de separar les escombraries. Jo faig el que puc, faig recollida selectiva d'escombrari es i miro de no embrutar el carrers, els espais verds...

MARIA DE OCHOA 21 anys

MIQUEL PITARQUE

No, suposo que podria fer més, però preservar el med i ambi ent és una qüestió que hem de fer entre tots. Jo miro de mantenir net l'entorn i separar les escombrari es.

No ho sé. Penso que, sobretot pel que fa a indústries, hi ha més cansciència. Jo intento no poHucionar i fer recal·lecció selectiva, però també faig servir moltes cases que són destructives per al medi ambient.

48 anys

ANNA NOVELLA 31

ENRIC FUSTER

60 anys

anys

Ho intento. Jo fa ig el que pu c: per exe mple, vaig en bici a tot arreu i faig recollida se lectiva d e les escombrari es.

Suposo qu e sí. Faig un a vida norm al intentant ser respectu ós amb el medi ambient i sobretot en el negoci inte nte m qu e les deixa lles es llenci n al lloc que toca.

Elisenda Roca, periodi sta, s erà la pregonera d e les Festes d e la Sag rada Familia d 'aques t any

Envieu-nos les vostres opinions! També per E-mail: ~.ag

Animeu-vos-hi! Q ualsevol lector pot publicar el seu text a la revista Tot Claror. Escri vi u un arti cle d'interès general sobre algun fet esportiu, social o cultural que us interessi i apareixerà publicat en aquesta pàgina. Els textos no han d'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el DNI o núm. de soci . i un telèfon de contacte. Tot Claror es reserva el dret de publicar les col·laboracions, ai xí co m de resumir-les o extractar-les quan es co nsideri oportú .

TOT CLAROR

«Estic encantada de fer el pregó del barri que em va acollir des que tenia sis anys» Elisenda Roca és periodista: Va néixer a Barcelona i es considera "filla de Gràcia i de l 'Eixamp le a parts iguals". Veïn a del barri des que tenia sis anys, enguany serà la pregonerà de la Festa Major de la Sagrada FamJ1ia. Com valora el fet de ser pregonera de la Festa Major? Am b molta ¡¡ ' lusió, no m'ho esperava. Estic encantada de fer el pregó del barri que em va acollir des que tenia sis anys, on vaig viu re, créixer, estudiar i fer amics. Com a veïna, quins trets positius en destacaria? És un dels barris més aco-

llidors que conec, amb molta vitalitat, i on pots trobar de tot. I negatius? Potser faltarien més equipaments per al barri ... Paster a la Myrurgia? Fa vint anys que Elisenda Roca es dedica al p eriodisme. Molts la recordaran com a presentadora del programa de televisió Xifres i Lletres o com a membre de les tertúlies en el de Jordi Gonzalez, Les mil i una. Actualment condueix e l p rograma de COMRàdio Les tardes amb Elisenda Roca. Què és el que l'omple, del periodisme? L'oportunitat de conéixer

gent interessant i de debatre temes d'actualitat. Amb quin mitjà es queda: ràdio, premsa o televisió? En l'actualitat... llegeixo la premsa, visc la ràdio i preparo nous projectes de televisió. I a què li agrada dedicar el temps lliure? A vagarejar pels carrers de Barcelona, fer el turista per la meva ciutat, conéixer nous racons, anar al cinema, al teatre ... Podrem veure Elisenda Roca en acció el diumenge 30 d'abril a la plaça Gaudí amb Marina.

E.B.

ORTHOS

pre '. "

o MasaJe Vltal-Corporal y Deportlvo

O Monitor de

Aeróblc,

NOMBRE

O MasaJe Terapéutlco O Técnlcas Manuales

O Monitor de

Aeróblc,

APE LLI DOS

O Reflexologia DOMICILIO

Podal

O DrenaJe Unflítlco

Nivell

Nlvelll

O Monitor de Fltness O Glmnasla Postural O Preparador Físlco y Deportlvo

o CP

TELÉFONO

Monitor de Musculaclón

y Culturtsmo Nutrlclón deportlva

O Monitor de Jazz O Dance Professional Instructor

Monitor de Balles de Salón, Avanzado

Monitor de Balles de Sal6n

Monitor de Funk y Hlp-Hop

O Curso de AIlstencla Sanltarla

Diploma atorgat per:

l1li G_ra~tal

de Catalunya lmtltllt CM8UI di No\IHProfeuloM

Deseo reclblr, sln compromlso, el nuevo PROGRAMA GENERAL DE LOS CURSOS SI estas Interesado en reclblr Informació" sobre otros cursos, señalalos y remlte este cuPÓ" a:

PO BlACIÓN

EDAD

ORTHOS Córcega 371 08037 Barcelona Tel. 93 207 73 03 Fax 93 207 79 67 E·Mail: orthosbcn@arrakis.es

_ Entrevista AlTO GARCíA RENESES, ENTRENADOR DEL BARÇA DE BAsQUET

IISEMPRE ASPIRAREM A II GUANYAR LA FINAL FOUR Entrevista: Sergi Larripa i Doni José (coordinador secció bàsquet Safa-Claror)

Fa uns mesos una legió de crítics acusaven Aito de descapitalitzar el Barça en desfer-se de figures com Esteller o Djorjevic. Ara, els crítics coincideixen a assenyalar el seu equ ip com el màxim aspirant a guanyar totes les competicions, Lliga Europea inclosa. Després de dotze anys com a entrenador del Barça, part de l'afició segueix negant els mèrits a un Aito que ha hagut d'aprendre a conviure amb la crítica, tot i tenir un dels palmarès més brillants de què pugui pressumir cap entrenador. Li agrada concedir entrevistes? Concedir-les està bé. El problema és després com es reprodueixen , perquè de vegades hi ha periodistes que tene n un a id ea preconcebuda i només utilitzen les respostes que reforcen aqu esta idea. I això és el que no m' agrada.

Creu que l'opinió pública coneix realment Aito Carcía Reneses? No. Hi ha molta gent que se sorprèn quan em coneix en directe, en relació a la imatge que ofereixo a través dels mitjans de comunicació. I és que, sovint, quan co ncede ixes entrevistes abans, durant o just després d'un partit,

Fonamentalment crec que sóc una persona molt dedicada.

Hi ha diferència entre Aito, l'entrenador, i Alejandro, la persona? Sempre hi pot have r una mi ca de diferència, però qu an et d edi qu es d'aquesta manera a una tasca arribes a adaptar el teu ca ràcter co nvenientment per desenvolupar-la. Resu lta difícil abstreure's d'aquest caràcter en un altre tipus de situacions al marge del bàsquet.

Quim era jugador ja pensava a ser entrenador? Sí, ja quan era jugador tenia una mica mentalitat d'entrenador. De tots els

la tensió i la concentració fan que donis

entrenadors que teni a, com a infantil,

una aparen ça de seriositat, a partir de la qual es tendeix a generalitzar.

juvenil o sè ni o r, intentava se mpre aprendre des del punt de vista d 'en-

Quina consideració té de vostè mateix? Com es definiria?

trenador, no només com a jugador.

Un dels dèficits de l'època actual és que els jugadors no estudien. Dedicar-se només a jugar és un perjudici, fins i tot per arribar a ser millor jugador 6

TOT CLAROR

El bàsquet ha canviat molt des que vostè va començar. Aito també ha canviat molt? Sí. El bàsquet, i tots els qu e som en aquest món, hem canviat molt en 27 anys, encara que no ens n'haguem adonat. És una mica com el nen que va creixent a poc a poc sense adonar-se i un dia arriba la tieta que fa temps que no el veu i diu: "Ostres, com ha crescut, el nen!" Així és una mi ca com ho veig.

______________________________________ 1Entrevista No mesuro la meva satisfacció per una classificació, sinó pel rendiment que aconseguim a partir del que tenim i les dificultats que trobem I com valora aquesta evolució? Penso que l'evolu ció ha estat en un noranta per cent positiva.

Com veu el bàsquet espanyol? Creu que hi ha hagut un retrocés passat el boom dels anys vuitanta? Jo no crec que hi hagués retrocés. Pot ser que n'hi hagués quant a ls resu ltats de la Selecció durant una època, però en general no penso que n'hi hagués. Crec que el bàsquet espanyol sempre ha anat cap amu nt, tot i que és cert que en un moment donat va semblar que estava més amunt, la qual cosa es va produir per dos fets. Primer perquè, partint d'una posició molt baixa, es valora molt més l'èx it. I segon, perquè va co incidir tempora lment amb una davallada del futbol. Encara que crec que, tant aleshores com a ra, és e l segon esport d'equip d ' Espanya amb claredat.

Quina diferència hi ha entre els . joves que arriben actualment al pri, mer equip i els que arribaven fa quinze anys? Actualment hi ha un grup de jugadors amb més talent que els de llavors, a banda que tenen millors condicions físiques i naturals. Però abans arribave n, e n general, amb més esperit de sacrifici que ara. La gra n majnria dels que pugen es creuen a mb dret a moltes coses mentre que, e n la meva època, quan ar ribàvem ho fe iem amb més prudència.

Vostè era dels jugadors que compatibilitzava esport i estudis, fet no gaire habitual avui dia. Sí, a pesar que en aquel l mome nt ho fè ie m ga irebé tots . Aquest és un dels dèficits de l'època actua l: dedicar-se només a jugar és un perjudici ,

Madrileny de naixement, català d1adopció Alejandro García Reneses va néixer a Madrid el 20 de desembre de 1946, tot i que, com ell mateix ens diu , "això de madrileny ja és més anècdota que no pas una altra cosa, perquè si de 53 anys en fa 33 que visc aquí. .. ga'irebé s6c més català que madrileny, a pesar que sempre dic que tinc triple nacional'itat: s6c basc per part de pare, madrileny de na';xement i formaci6, i català d'adopci6". Va estudiar al Colegio Ramiro de Maeztu , fet que, com diu, "pràcticament em va obligar a iniciar-me en el bàsquet". De l'escola madrilenya va passar a formar patt de l'Estudiantes, club en què va jugar durant cinc temporades. Amb 22 anys va arribar a Bat'celona per fitxar pel Barça i va jugar-hi cinc temporades, fins a la seva retirada en qualitat de jugador en actiu la temporada 72/73. Es defineix a si mateix com a "mal llançador, lent, ·intel· Ugent a l'hora d 'escoll-ir les opcions de joc, fort en les penetracions, bo en les passades, una bdrreja de tot això ..." Mentre jugava amb el Barça va tenir temps d'estudiar fins al tercer curs de dues carreres universitàries (Físiques i Telecomunicacions) i concebre el primer model de marcador electrònic que s'instal· laJÍa en més de trenta pavellons de tot Espanya. La temporada següent a la retirada va iniciar la seva trajectòria com a entrenador professional dirigint el Círcol Catòlic de Santa Coloma. Més endavant entrenaria el Cotonifjcio (sis anys) i el Joventut de Badalona (dos anys) fins el retorn al Barça com a enu'enador la temporada 85/ 86. Ha estat al primer equip del Barça dotze temporades -inclosa la presentdividides en tres etapes, ja que entre els anys 90 i 92 va ser el mànager general de l'equip, i la temporada 97/ 98 es va prendre un any de descans. Amb ell com a entrenador, la secció de bàsquet del Barça ha viscut els millors anys. No en va acumula en el seu palmarès com a enu'enador 12 grans títols : 8 Lligues ACB, 3 Copes del Rei, 1 Copa Príncep d'Astúries, 1 Recopa d'Europa i 2 Copes Korac. La Copa d'Europa és l'únic títol que no ha pogut aconseguir, a pesar que l'equip sempre ha arribat molt lluny en aquesta competició: n'ha estat U'es cops sotscampió. Ha estat nomenat millor entrenadQr espanyol en diverses ocasions, i està considerat un dels millors enu'enadors de bàsquet d'Europa.

fins i tot per arribar a millor jugador.

Que Espanya derroti els Estats Units en la final del Mundial Júnior significa que s'escurcen distàncies entre el bàsquet d'Europa i el d'Estats Units? S'estan escurça nt distàncies, però encara hi ha diferències quant a la concepció del joc. Nosa ltres, en categories base som molt més tàctics que e ls a me ri cans, que exp lote n més e ls fonaments individuals que e ls col·lectius. Això signifi ca que, si féssim trenta partits entre equ ips europeus i americans de diferents categories base, i e ls e uropeus utili tzess in e ls seus recursos tàctics, en la majo ri a dels casos guanyarien. Però això va e n detriment que aquests jugadors estiguin més fo rmats

individualment quan tinguin 22 o 23 anys. Així que, per una banda, s'està escurçant la distància, però, per l'altra, ex isteix e ncara aquest aspecte formatiu que farà que e ls jugadors americans, de gra ns, sempre estigui n més formats individ ua lme nt.

Mitjans de comunicació, afició, directiva ... Com conviu amb l'entorn? De la directiva només puc dir que és millor impossible, sobretot te nin t e n compte que e ls mitj ans de comu ni cació tene n una gran influència sobre l'afic ió, com és lògic. Jo, pel que fa a les . coses que no e nte nc gai re, em de ixo portar per la publicitat i l'opi ni ó dels mitjans ... L'afició i e ls mitjans de comunicació van units en un gran percentatge. I aquí ~robe m la gran dificul-

TOT CLAROR

_ Entrevista Norris a Djorjevic passant per Ferran o Epi. El qu e passa és qu e n'hi ha mo lt pocs qu e es fixin en aquesta resposta com tu et vas fixa r, perqu è la majori a segueix pensa nt que això és veritat. És evident que el millor jugador de la Lli ga i en ocasio ns d ' Europa, des d ' Epi fin s a Xavi Fern and ez, Roberto Dueñas, N orri s.. . tots han estat amb mi . El que succee ix és qu e, de vegades, per crid ar l'atenció, ve n més dir que no vols el que el gran públic vol, i així any rere any, però no pots fer res més que aguantar. El que em preocupa no és que em donin la raó o no, sin ó que tot això no ocasioni un ambient negatiu per als jugadors com algun cop ha succeït.

tat per als entrenadors, i també per als jugadors, so bretot per als futbo li stes, qu e gaudeixen d'una atenció més elevada qu e els de bàsquet.

En quin sentit? Quan, per exe mple, la premsa lloa un jugador qu e l'e ntrenador no fa juga r, l'es po rti sta pensa qu e és un a in-

sat de carregar-se les estrelles, els ídols de l'afició. Les controvèrsies més recents han estat les dels casos Esteller i Djorjevic. El dia que Djorjevic es va acomiadar, vostè va dir en roda de premsa que no el podien acusar de no voler estrelles, perquè les ha tingudes totes, des de

La secció de bàsquet del Barça ha viscut els millors anys amb vostè al front de l'equip. Com valora globalment tots aquests anys? Crec qu e he tingut la gran so rt d'estar en un club co m el Barce lona tots aqu ests anys. Tot això ha estat una feina d 'equip en qu è s' han de reconèi xe r els mèrits de toth o m: jo no pu c ass ignar-m e e l paper prin c ipal d els

justícia: tothom el lloa i li diu qu e és molt bo, però l'entrenado r no el treu. Res ulta que arriba un nou entrenador, i un altre, i un altre, i amb cap d'ell s ju ga, però els mitj ans de comuni ca -

«En el bàsquet de formació, el més important no és guanyar sinó millorar»

ció segueixen di ent qu e és molt bo i dedi ca nt-li du es portad es setmanal s. A aqu es t jugador els mitj ans de comuni cac ió l'estan perjudi ca nt, perqu è si no l'h aguess in "elevat als altars", no se li hagués creat aquest entorn, probabl e ment hauria progressat molt i hauri a arribat a ser molt més jugador del qu e ara és sense aqu esta influ ència. Jo, per tant, no e m qu eixo tant de les crítiqu es qu e els mitj ans d e comunicació poden vessa r sobre Robson , Cruyff o Van Ca al, per posa r l'exempl e d el futbol , sin ó per la influ ència negativa qu e exe rce ixe n sobre aqu est tipus de jugad ors que es creuen el qu e els diu en els que els

volten. És una problemàtica coneguda per vostè, que sempre ha estat acu-

TOT CLAROR

Moltes de les persones que treballen en el bàsquet de base pensen que la fonnació de jugadors aniria millor si els grans clubs com el Barça o la Penya no tinguessin equips fins a categoria júnior i deixessin que els joves d'edat Jnfantil o cadet seguissin fonnant-se i competint amb els equips de les seves escoles. Pensen que aixíles lligues serien més competitives i els jugadors no surtirien del seu entorn natural. El coordinador d'Escoles Esportives de Safa-Claror, Dani José, va plantejar la qüestió a Aito, que va opinar el següent: "L'esport escolar ha baixat, i probablement una de les causes sigui aquesta, encara que n'hi ha cl'altres: és un tema de difícil solució. Estic d'acord que treure els jugadors del seu entorn natural, com pugui ser l'escola, és perjudicial, però també penso que la competitivitat pennanent tampoc no esdevé positiva per a la fonnació: no és bo per a un noi de catorze anys jugar seixanta partits competitius en una temporada. És millor que en jugui trenta de més espaiats i tingui temps per millorar les condicions tèoniques i físiques, per a l'estudi... D'altra banda, en fonnació, s'ha de restar importància al resultat. Quan jo entrenava els infantils de l'AES de Sarrià perdíem de 80 contra la Salle Bonanova, i al partit de tornada perdíem de 40, i estàvem contentíssims. Perquè no és important guanyar o no, sinó millorar, idea que l'entrenador ha d'inculcar als jugadors. Es fa complicat perquè l'entorn, els "papes", només pregunten en la majoria dels casos si s'ha guanyat o no. Hauríem d'educar els jugadors perquè responguessin: "Papa, el que és important no és guanyar als catorze anys, sinó millorar als catorze per guanyar als vint".

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ __ Entrevista èx its i dir: "Amb mi s' ha fet tot això". No. S' ha fet amb mi, però també amb Núñ ez, Alemany, Trumbo, Costa, M ontes, M anolo Fl ores ... i penso qu e entre tots ho hem fet basta nt bé, enca ra qu e algun s diguin que ho hem fet malament perqu è no hem guanyat la Co pa d'Europa.

Guanyar la lliga Europea seria un èxit però un altre èxit és estar tants anys en primera línia del bàsquet europeu La Copa d 'Europa, la gran assignatura pendent per a molts, i per a vostè el primer, oi? Sí, però s' ha de tenir en co mpte que

co nsiderar un fracàs, jo ho considero un èx it.

Una de les finals, la del famós tap a Montero, no es va guanyar per autèntica injustícia. És igual; el que ven és dir el que diuen. Bé, doncs qu e vengu in . Això no significa que compartim els se us criteris. La reali tat és que no l'hem guanyada mai, i seri a un èxit aconseguir-la. Però un altre èxit és estar com nosa ltres durant tants anys en primera línia del bàsquet europeu. I tan a aprop, tantes vegades, amb els mitj ans dels quals dispose m en co mp arac ió amb altres clubs ..., aquest és un altre tema de què tampoc es parl a!

Aquest any els crítics coincideixen a assenyalar el seu Barça com el màxim favorit per guanyar la Final Four. Hi coincideix? No, perqu è aquests mateixos crítics

un tipus de co mpeti ció co m aq uesta és molt difícil de guanyar; hi ha un

són els qu e l'estiu passat deien qu e érem idiotes perqu è deixàve m marxa r els bon s i fitxàvem els dolents. Ara,

component de sort molt gran. Engu any, per exe mpl e, després d ' una gran lli ga en què qu ede m prim ers, juntament

aqu ests mate ixos críti cs afirm en qu e so m els candidats, així que no puc estar-hi d'acord de ca p manera.

amb el Panathinaikos, que en dos par-

A banda de la Copa d'Europa, falta alguna cosa en el currículum d'Aito? Això del currículum ja no ho veig igual que abans. Quan era jove sí que aspira- ,. va a guanyar una Lliga o una Copa del Rei ... , però amb els anys he deixat de quantifi ca r les satisfaccions per títols. I és que, de l'any del qual estic més orgu llós d 'haver treballat millor, és de l'any en què vam aconseguir la pitjor classificació: vam ser tercers a la Lliga ACB, ens van eliminar de la Copa Korac. .. En canvi, aquell any penso que vam treure millor rendiment en relació a les difi-

tits (els quarts de final) puguem q-ue-

cultats qu e teníem. Jo ara estic en

dar-ne fora, denota fins a quin punt

aquesta líni a, mesuro la satisfacció pel

resulta difícil guanyar la co mpetició i

rendiment que aconseguim a partir del

fins a quin punt hi pot tenir a veure el

que tenim i les dificl,lltats que trobem, no per una classificació concreta.

co mponent sort. Nòsaltres, ev id entment, aqu est any aspirem a guanyarIa, però no és que hi aspirem ara, és que hi aspirarem sempre. D'altra banda, també ca l dir que, des qu e ex isteix la Final Four, el club d'Europa que més cops l' ha disputada ha estat el Barcelona. I això, que algun s poden

Preguntes molt personals

Llegiu aquesta entrevista, ampliada amb qüestions tècniques, a la web d'internet de la Fundació Claror: www.claror.org

• Una ciutat per viure-hi? Barcelona, on visc. Fantàstica! • Un lloc per anar de viatge? M'agraden els països on hi ha molta humanitat , que és una mica e l que ca da cop tenim m e nys aquC Pe r exe mple , Portugal, Sud-Amèrica, CentreAmèrica ... • Un plat? Des d'uns ous ferrats fins a unes ostres. • Un llibre per llegir? La alternativa del diablo . • Una pel'lícula de cinema? El expreso de medianoche. • Un mitjà per estar informat? Tots, per veure el diferent tractament que té una notícia i després treure'n les pròpies conclusions. • Mar o muntanya? Potser m'inclino més per la muntanya, per la tranquil·litat. • Un cantant o grup musical? Melòdics, com Mocedades. • Un esportista? Michael ]ordan. • Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Més que conèixer, m'agradaria poder aprofundir amb moltes persones interessants. • Què valora més de les persones? Que siguin elles mateixes, tant en els defectes com en les virtuts. • Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Com que no estaria preparat, dimitiria perquè hi posessin un altre. • Dretes o esquerres? Crec que és una dicotomia una mica superada. • Què s'enduria a una illa deserta? No ho sé. Probablement trobaria coses interessants a la pròpia illa. • Un desig confessable? No tinc ni idea.

TOT CLAROR

_ Dietètica "-

LES AL-LERGIES Quina incidència hi tenen els aliments? per Maria Dolors Villanueva, dietista

Erupcions cutànies, picors, cansament, decaïment... símptomes que no sempre tenen una causa fàcil de trobar, però que poden ser ocasionats pel rebuig de l'organisme a determinades substàncies dels aliments que ingerim. És per això que cal controlar la dieta i no abusar d'alguns productes que, per la seva composició, solen originar reaccions negatives en el nostre cos. Entre les moltes al·lèrgies que podem sofrir hi ha les causades per la ingestió de determin ats aliments, la freqüència de les quals s'ha xifrat entre el 0.2 i el 3% de la població. I és qu e les alimentàries són les més controvertides, ja que presenten més dificultat a · l'hora de trobar-ne l'origen. Els símptomes solen presentar-se al cap de dues hores aproximadament d'haver pres l'aliment, en forma d'urticària, dermatitis, rinitis, asma, nàusees, vòmits, diarrea o dolors abdominals.

Els additius, els conservants i els colorants són potencialment causants da1-1èrgies Per pal ·liar aquestes al· lèrgies el més aconsellab le és seguir una dieta que elimini els aliments in.gerits amb més freqüència, encara que alguns productes, per la seva composició, són més propensos a originar-les. Es tracta del blat, la llet i derivats, l'ou, el peix, els alim ents rics en greixos (com la xocolata) i algunes fruites

TOT CLAROR

co m les maduixes, els préssecs i els plàtans, totes tres molt riques en sali cilats, unes sals qu e acost um en a ca usar al·lèrgies, sobretot a la pell, i que també trobem en les verdures. En canvi, la pera i la poma no només no en so len provoca r sinó que, per exemple, la fibra de la poma possee ix propietats que ajuden a depurar l'intestí i eliminen les substàncies perjudicials. Un altre ori gen dels sa li ci lats és l'àcid acetilè sa licílic, que es troba en l'as pirina i en els medicaments que en conte nen .

Congelats i colorants Avui dia el progrés de la tecnologia alim entària ha introduït en el mercat productes de molt bona qualitat, però que necessiten additius, conservants i colora nts (causants d'al·lèrgies en potència) per a la seva preparació i conservació. No es tracta de suprimirlos totalment de la dieta : el que cal és controlar-ne la quantitat. Com a exemple podem citar la tartracina, un colorant utilitzat en alguns aliments, fàrmacs i cosmètics. També certs productes conge lats poden produir al·lèrgies causades pels

Als productes congelats, com per exemple les patates, se'ls afegeixen antioxidants que poden originar al·lèrgies de tipus asmàtic conservants . Per posar un cas, a les patates congelades se' ls afegeixen sulfits perquè no es tornin negres, i aquests antiox id ants poden originar reaccions immunològiques, sobretot de tipus asmàtic. Els productes envasats en llau na són susceptibl es de provocar-ne, ja que porten níquel, un mineral que hem de contro lar i que també és present en algu ns vegetals co m els espàrrecs, les cebes i els bolets. De la mateixa manera, són molt rics en níquel els cereals integrals, motiu pel qual el pa i el cereals refinats són els més recomanables perquè el procés de refinament els empobreix en minerals. Les lIevadures poden produir urticària crò ni ca i en moltes persones el pa, si no està ben cuit, pot provocar gasos perquè co nté lIevadures vives que fermenten en l'intestí. Quant a

_ _ _ _ _ _ _ _ _ __ __ __ _ _ _ _ Dietètica Els llevats, la penici1-lina o el florit són substàncies tòxiques que poden ocasionar reaccions d'intolerància si se1n sobrepassa la dosi recomanable. ll egum s, se'n po d e n me nj a r de to ts me nys d e pèso ls.

Altres causes de les al-Ièrgies Les malalties al · lèrgiques són molt freqüents i es deuen a reaccions d'hipersensibilitat immunològica a alguna panícula que respirem, a la substància que deixa anar un animal quan ens pica o a un aliment que mengem. Algunes estadístiques realitzades en diferents països apunten que la in cidència de les al·lèrgies correspon a un 15-20% de les patologies. Cal dir que vénen determinades pels mecanismes immunològics de cada persona, però també per altres factors tant o més importants, com l'hereditari o l'edat. Alguns estudis han demostrat que un 40% dels afectats te nen antecedents fa miliars i que moltes al ' lèrgies solen aparèixer habitualment en els primers anys de vida i l'adolescència. Altres factors com el nivell socioeconòmic, la contaminació ambiental i els hàbits alimentaris també són elements impoltants per tenir en compte.

Intolerància alimentària

No to tes les reacc io ns pro duïd es pe r la in ges ta d 'a lim e nts só n a l·lè rgiqu es, sin ó qu e a lgun es es de ue n a into le rà ncia alim e ntà ri a i no impliqu e n meca ni smes immun o lògics. Un exe mpl e co mú d ' into le rà nc ia se ria e l de la ll et, pe r ca usa d 'una defi ciè ncia de lactasa, un e nz im que meta bo litza la lactosa. Aqu esta me na d ' into le rà nc ia é s mo lt ha bitu a l e n l'edat a dulta, ja qu e s' ha d e ixat d e pre ndre ll e t dura nt un te mps i s'h a perdut aqu est e nzim . Ta mbé resulta freqü e nt la intole rà ncia a l glute n o ma lalti a celi àti ca, qu e té a ve ure, prin cipalme nt, a mb la proteïna de ls ce reals com e l bl at, l'ordi i la civad a. Un a ltre cas, e l d e l gluta mat monosòdic d e sa lses, pastill es de bro u i

so pes pre pa rad es, po t ocas io na r e n pe rso nes se nsibl es una reacc ió d ' into le rà ncia qu e a fecta e l siste ma ne rviós. Aqu est ad d itiu , qu e pote ncia e l sa bo r, es fa se rvir de vegades e n excés e n la cuina o ri e ntal i ja es cone ix la síndro me d e l resta ura nt xin ès, caracte ritzada pe r o pressió to ràcica, sensació d e ca lo r, for mi gue ig i rigidesa i/ o d e bilitat.

Control alimentari El s a lim e nts qu e provoqu e n me nys a l'l è rg ies só n la pa ta ta, l'a rr òs, la po ma i la pasta naga. Pe r a ixò, la di e - .. ta d'e limin ac ió pe r a d esca rta r l'a l·lè rgia se rà ri ca e n aqu ests pro du ctes, a ixí com e n ve rd ura de poc consum i ce ba bullid a. Cal te nir e n co mp-

te qu e qu a lsevo l ca rn e n po t provo ca r, to t qu e la d e me nys risc és la de xa i, i q ue no co nvé excedir-n os amb e l te, e l ca fè, la xoco lata i e ls fruits secs. Ta mbé caldrà contro lar la qua ntitat d e ce rtes substà nc ies tòx iqu es, co m e ls ll evats, la pe ni cil ' lin a (mo lt prese nt e n e ls produ ctes làcti cs) o e l fl o ri t, que pode n o ri gin ar reaccio ns d ' into le rà ncia e n cas que se'n sobre passi la dosi idò nia. El fl o rit, pe r exe mple, es tro ba e n e ls bo lets, e l fo rm atge, la qu all ad a, la mantega, la ca nsa lada, e l xoriço o e l pe rnil , als quals n'afegim pe r aco nseguir un sa bo r pa rti cul a r. Altres a lime nts, co m la me lm e lada, la ge latina, e l te i les es pèc ies, e n po d e n p roduir o són la base de l seu d ese nvo lupa me nt.

20% 130% l els mesos de febrer

març

de fins acabar les existencies, no t' ho perdis i NIKE - ADIDAS - UMBRO COMPLEMENTS DE BANY LUANVI - FILA

dpte.

de temporQda

I~IXAMPL~ I 4tiW*

CI Cartagena, 227 Tel. 93 23295 68

- Mens sana

COM POTENCIAR LA FORÇA DE VOLUNTAT? per Carme Giménez i Camins, llicenciada en psicologia

Com podem adquirir una voluntat ferma que doni aplom, resolució i ordre al nostre caràcter? En la societat abúlica i hedonista en què vivim -cada dia augmenta el nombre de persones plenes de contradiccions i febleses-la voluntat no està de moda, i això no ens aj uda. El primer que hem de saber és

tendre-la co m un factor que ordena

que la voluntat és una facultat

el conscient humà i que aconsegueix

humana, ja que la resta d'éssers vius

que no siguin els instints els que do-

es regeixen només pels instints. Per

minin la personalitat.

exemple, ens semblaria un acudit

Si ens adonem del valor que té

imaginar un gos o gat amb una agen-

pe r a nosaltres aquest factor, po-

da pensant què faran demà passat o

drem potenciar-lo tenint en comp-

el mes proper; només nosaltres po-

te que està íntimament lligat amb

dem dirigir i planificar de forma cons-

l'automotiv ac ió i la programació .

cient la vida.

Un a vegad a plantejat l'objectiu que

Actualment donem molta impor-

volem assolir, hem de cultivar els

tànci a a la intel'ligència perquè su-

motius que ens hi impulsen i pre-

posem que ens allibera de l'esforç

parar u na programació que ens mar-

que comporta qualsevol objectiu de-

qui el camí per arribar-hi . És com

sitjat. Sovint em trobo estudiants que

aquells amics que sempre que es

es pensen , ingènuament, que qui

troben pel carrer es diuen "Hem

necessita passar-se moltes hores

de quedar per anar a prendre un

"fent colzes" és perquè li falla

cafè", però fins que no agafen

l'intel·lecte ,

creuen

rucs

comparats amb els companys que es

l'agenda i concreten el dia i l'hora mai no ho fan .

vanaglorien de treure bones notes

En el cas d'una persona que vul-

sense estudiar, com si adquirissin els

gui participar en una cursa i guanyar-

coneixements per osmosi .

Ia, és fonamental que abans planifiqui les hores diàries que vol dedicar

Concretar els objectius i els motius

Voler és poder, sempre que entenguem aquest "voler" com la facultat volitiva que ens mou a actuar i a portar a terme els projectes personals

a l'entrenament i quins exercicis ne-

cer les distraccions que s'interposen a l'estudi .

cessita per preparar-se bé. Si no té

Qualsevol facultat que vulguem

en compte aquesta programació, li

desenvolupar requereix exercitar-la

La força de voluntat no està ben

resultarà molt difícil ser persistent.

de forma constant; fem cas de la dita

vista . En part, la mala premsa que té

De la mateixa manera, un estudiant

"una flor no fa estiu", perquè només

ve perquè, segons Freud, la volun-

sense una organització diària de les

allò que siguem capaços de realitzar

tat (que va anomenar "s uperjo") era

hores que li calen per aconseguir

amb constància ens donarà fruits sig-

un factor repressiu del "jo", cosa que

bons resultats acadèmics i que no

nificatius. Però la persistència i

va originar l'antipatia; se la veia com

renovi sovi nt les seves motivacions

l'esforç tenen pocs adeptes, i fi ns i

un fre, quan en realitat hem d'en-

personals, tindrà dificultats per vèn-

tot la publicitat ens mostra que po-

TOT CLAROR

________________________ Mens sana dem aprend re o m ill ora r fàc ilm en t amb poca ded icac i ó, ga ir ebé d'un a manera màgica.

Com podem saber si hem desenvolupat la força de voluntat? Si en les nostres actu acions a la vid a pred omin en les decisio ns i in iciati ves i so m metòdi cs i pe rseve -

rants, la nostra puntu ac ió se rà alta en aqu est as pecte; en ca nvi, si ens

Una vegada plantejat l'objectiu que volem assolir, és important cultivar els motius que ens hi impulsen

sego ns d 'o n bufa e l ve nt. Pe r això

move m pe r ca pri cis, ramp ell s, im -

2000 és un moment pl e de no us pro-

provi sac io ns i ava nce m a ba tzega -

jectes qu e, si no vo lem qu e q ued in

co nfor mar-n os am b " l' ana r fe nt", a

o blid ats, hem de pl anifi car ac urada-

sabe r rea litza r proj ectes perso nals i

Roussea u en les seves M emò ries afirmava qu e " Úni ca ment la feb lesa de la nostra vo luntat co nstitu eix la nostra debili tat".

Hem de planificar acuradament els nous objectius si no volem que quedin oblidats

Co m ca d a Ca p d 'A ny, l'ini ci d e l

des, sign ifica rà poc po der so bre la

vo li tiva qu e ens mo u a actu ar, a no

pròpi a vida i qu e ens cos ta do min ar

ment. És un a ocas ió id òni a pe r po-

po rta r-l os a te rm e amb co nstà ncia i

les c ircumstàncies qu e ens envo lten.

tenciar la vo luntat, si so m ca paços

d isciplin a. Co m deia el psicò leg ca-

Qu alsevo l pe rso na d es pr oveïd a

d 'o rga nitza r-n os la vid a d e manera

ta l ~ Ca rl es M . Espin alt, " La perso na

de fo rça de vo luntat és vuln erabl e, es torn a un ésse r desvalgut i d eso rie ntat , in ca paç d e retr o bar e l se u

qu e no té proj ectes és un pro jecte d iferent i ca nviar aqu ells hàb its qu e sabe m qu e limiten les nos tres as pi- . de persona", ja q ue no hi ha res que ens sa ti sfac i més qu e sa ber qu e terac io ns perso nals.

nord ; se nse aqu esta co nsistència in -

Vo ler és poder, se mpre que enten-

-terior és co m una full a qu e es mo u

guem aqu est "vo ler" co m la fac ultat

nim a les mans el tim ó de la nostra vida.

- En fonna

LES RUTINES A LA SALA DE FITHESS El .treball cardiovascular és bàsic en el nivell d'iniciació, i esdevé el complement ideal d'aparells i màquines de to muscular pe rso na qu e no ha fet mai es port o qu e fa temps que no en practica ha de co mença r amb la pauta d'un a rutin a d'iniciació. Segons Eduard Teixidó, un dels coordin adors de la Sa la de Fitness i Mu sculació de l'Esportiu Claror, " l'objectiu

Una de les paraules clau en una sala de fitness i muscu lació és la "rutina". Rutina bàsica, específica, per a lumbàlgies, per recuperar un genoll. .. n'hi poden haver moltes segons els objectius que cadascú persegue ixi, encara que hi ha trets característics que les d iferencien .

de la rutina d'iniciació se centra a aconseguir una armonia i equilibri en el treball de tots els grups musculars, i els exercicis s'orienten a aprendre els elements bàsics per aconseguir una coordin ació general en l'ús dels aparells i de la preparació física general". Els grups m uscul ars qu e es treball en en la ini ciac ió só n generals per asso lir l'equilibri entre totes les parts del cos però en aqu est nive ll en qu è la form a física és precà ri a pren molta

E.B .

i tots els elements tèc ni cs que ca lgui

importà ncia l'entrenament ca rdi ovas-

Les rutin es són els programes d'e n-

especifi ca r, així co m la represe ntació

cular "que pot ocupar entre el 30 i el

trenament, el te mari on es co nstata

gràfica de l'exe rcici. En les de fitn ess o modelatge s'acos-

40 per cent d'una sessió d'una hora". I

obj ectiva ment la progress ió de cad a usuari i els exe rcicis 'i indicacions qu e

tumen a utilitzar uns dos-cents exerci-

esdevenen primordi als per a tot aquell qu e co menci a posa r-se en forma, só n

és q ue els exe rcicis ca rdi ovascu lars

ca l seguir. Es t racta de la mill or ajud a

cis, que es combin en per preparar ru-

qu e podem trobar per planifica r i aprofitar bé l'ent renament, tant si baixe m

tines de tota mena, tot i que en gene-

molt se nzills de practi car i es poden

ral podem distingir tres nivells de ruti-

per p rim er co p al gimn à~ co m si en so m ass idu s.

nes o programes d'entrenament.

anar adaptant a mesura qu e la form a física millora.

En cad a ru t in a es d efin eix el número de repeti cions de cada exe rcici

La pràctica de la rutina en el nivell d'ini-

Rutines segons els nivells d'entrenament

i la qu antitat de sè ri es, els minuts de desca ns ent re exe rcicis, la fre qü ència d'entrenament durant la setm ana

TOT CLAROR

ciació sol allargar-se uns dos mesos, encara que depèn de la freqüència de l'entrenament, que hauria de ser de tres cops

Les rutines no poden ser igual per a

per setmana, i dels objectius de cadascú.

cada usuari , cosa que implica qu e un a

Un cop assolit aquest primer nivell es

_____________________________________ 1Enfonooa Qualsevol rutina ha dinc10ure una secció amb exercicis de mobilitat articular i estiraments per evitar problemes musculars

pot canviar de rutina per passar a la de nivell intermedi. Com que la forma física i la coordinació de l'usuari ja és més elevada, la rutina intermèdia afegeix elements més elaborats, exe rcicis d'un component tècnic més alt i vari acions en les indi cacions : augmenta la càrrega de tre-

o modelatge. Es tractaria de potenciar i in tensificar l'entrenament d'u nes zones con cretes, basant-se en més repeticions i menys descans: en definitiva, una preparació física elevada.

Rutines específiques

Per exemple, el més comú en no-

Dins la generalitat, cada rutina pot ori entar-se a les necessitats de cadas-

ies o dones és treballar especialm ent

cú, sobretot en les patologies. En

És ara quan es comença a treballar

el tren inferior, és a d ir, malucs, glutis i

aquests casos, l'usuari treballa un pro-

amb pesos lliures, perquè el movi-

abdominals, mentre que en nois o ho-

grama complementari d 'acord amb la

ball (pes) i la intensitat de les sèries, i disminueix el temps de descans o restitució entre exercicis.

ment gu iat que ens permet la mà-

mes el més hab itu al és incid ir en el

q uin a té unes limitac ions . Segons

tre n superi or de bíceps, tríceps, dor-

patologia en concret per co mpl emetar el programa de fitness genera l i

l'Edua rd Teixidó "es fa necessari, per seguir millorant l'equilibri i la coordinació, utilitzar les peses que ens exigeixen atenció, més autopercepció del propi cos i un treball més acurat del sistema nerviós".

sa ls, pectorals ...

alh ora mitigar el problema . Les ru tines específiques poden resoldre infi-

metrà especifica r més segons les ne-

"El 60% de les persones que visiten la sala de fitness i musculació es mantenen en aquest segon nivell, tot i que n'hi ha un tercer en què el sistema d'entrenament és molt més competitiu i enfocat cap a la musculació, el culturisme o un alt nivell muscular", comen-

cessitats i objectiu s de cadascú inci-

ta Teixid ó . Requereix, doncs, ~ I eva

tiraments i exercicis de mobilitat arti-

dint en el treball d'un grup muscular

des dosis d'exercicis de muscu lació, i

cul ar per evitar problemes de sob re-

o d'una zo na co rporal concreta.

esdevé un pas més després del fitness

càrrega i relaxar la musculatura.

La rutin a intermèdia també ens per-

nitat de compli cacio ns com els cervicodorsa ls, la rehabilitació de genoll, la hipelordosi, cervicals, lumbàlgies ... El que ca l tenir cla r, però, és que en qualsevol rutina, sigui del nivell que sigui, és fo namental incloure es-

, GAU DI Ò PT I e s

•

P'ROFESSIONALITAT

•

AMPLIA GAMMA DE PRODUCTES

•

EXAMEN VISUAL

•

PROVA GRATuïTA

•

GARANTIA DE QUALITAT

•

PREUS ESPECIALS PER A

•

TALLER PROPI

DE LENTS DE CONTACTE ABONATS

I FAMILIARS DE LA FUNDACiÓ CLAROR

LA MODA SOL AL MILLOR PREU

VIDRES PROGRESSIUS

PARELLA VIDRES SOL GRADUAT

DES DE

1 9.500 PTES*

4.900 PTES*

29,5

1 17 EURDS

EURDS +/-

E 9F.

+/-

e lL.

ESF.

+/- 2 elL .

.. ...~ ...................: ... ......................... ........................ .... ...... ............................. .............. ................................................................. ; .... ......................... .

PRESENTA AQUEST VAL

EMPDRTA'T

~ 1 S PARELLS DE LENTS DE CONTACTE DIÀRIES, O • UN PRÀCTI C

RE GAL

GAUDí ÒPTICS C / MALLORCA, 437 (CANTONADA PADILLA) TEL. 93 436 7 2 4 0

•

C. ROSSELL

~ ~ I<3 ~ ::í C. PROVENÇA

,~q,A;.1

~,!I,\ I

I~ J . <3

C. MALLORCA "

~~ ~ ~

C. VALÈNCIA

----/

FRECUENCIA

BLANQ

Mallorca, 487 - Tel. 93 435 24 65 - Fax: 93 450 23 07

Su Especialista en electrodomésticos

BOSCH •

Lavavajillas Carga variable

Mod. WFL1600EE

Precios especia/es en Secadoras

••

Consultar ofertas Aire acondicionado con bomba de calor

Precios I,V.A Incluldo

LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.243.16.60 Fax93.243.16.61

REHABILlTACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

l proceso de rehabilitación exige unos amplio s conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propi as del edificio.

Societat

CAS MVRURGIA: LA PLATAFORMA DE VEïNS PLANTEJARÀ UN PROJECTE ALTERNATIU A LA PROPOSTA MUNICIPAL

El cas de 1'llIa Myrurgia segueix d'actualitat al barri de la Sagrada Família. I és que els dos darrers mesos han generat una intensa activitat entre els veïns i entitats membres de la Plataforma "Sal vem l'llla Myrurgia" i el Districte de l'Eixample. Després de les primeres mobilitzacions el Districte va refer el seu projecte, però la Plataforma el va rebutjar per insuficient i va convocar noves mobilitzacions. Ara, ambdues parts estan pendents de la celebració d'un Ple Extraordinari al Districte per debatre la qüestió. Per la seva banda, la Plataforma està elaborant un projecte propi per a l'aprofitament just de l'espai Myrurgia. S.L.

tres quadrats per a equipaments públics. La resta de l projecte no sofri a modificacions destacables, a excepció de la insta l' lació d'una residència per

febrer, i els veïns i les entitats presents van acordar per unanimitat re-

Tal com anunciàvem en l'ú ltim número de Tot Claror ep una informació de darre ra ho ra, l'Aj u n ta me nt de Barcelona va presentar davant la sub-

a esporti stes, erò se seguia mantenint la idea de construi r habitatges d'alt estànd ing i un po liesportiu privat.

va. Així ho van fer saber a l'opinió pública mitjançant un comunicat de

comissió d'urbanisme unes modifica-

la Sagrada Família, un cop esco ltat el nou projecte municipal de boca del gerent del Districte de l'Eixample, Jordi Carbonell, es va reunir a la seu de l'Associació de Veïns per valo rar la nova situació. La reunió va fer-se el 10 de

Els dos darrers mesos han estat especialment intensos tant al barri com a l'Adm ini stració municipal.

cions respecte del seu projecte inicial. En el cas concret de l'Illa Myrurgia, aquestes modificacions, aprovades per la subcomissió, consistien a preveure un espai d'aproximadament 1.000 me-

La Plataforma de veïns i entitats de

butjar la proposta de l'Ajuntament i continu ar la seva activitat re ivindicati -

premsa adreçat a tots els mitjans de comunicació. . La Plataforma, tot i considerar positiva l'obertu ra d'una via de diàleg i negociació amb l'Administració, va argumentar que la concessió de 1.000 metres quadrats era totalment insufcient perquè no donaven cabuda a la

TOT CLAROR

_ Societat construcció de cap dels tres eq uipaments públics demanats: la residència per a gent gran, l'escola bressol i el casal de gent jove.

El Districte es compromet a convocar un Ple extraordinari

27 de febrer, la cadena humana una taula rodona organitzada al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya sota el títol "Nous usos entorn del concepte equipament? De Piscines i esports a l'Illa Myrurgia". Els ponents de la xerrada van ser Josep Maria Guillumet, vocal Director de Formació; Daniel Navas, Director de l'Àmbit d'Urbanisme, i els arqui-

Rebutjada la proposta municipal, el següent pas de la Plataforma va ser organitzar una festa ludicoreivindicativa el diumenge 27 de febrer. Prop de 600 veïns es van manifestar pels carrers del barri i van aconseguir envoltar l'Illa Myrurgia amb una cadena humana. La Festa va començar a l'avinguda Gaudí cantonada Provença amb una animada cercavila. Després de recórr.er els carrers de Provença, Sardenya i Mallorca, tots els veïns i representants de les entitats adherides van col· laborar a pintar un mural festiu-reivindicatiu . La jornada també va servir per recollir 300 signatures més que, sumades a les anteriors, fan que la Plataforma de veïns i entitats de la Sagrada Família tingui el suport de pràcticament 4.000 veïns del barri .

tectes Salvador Matas, Josep Maria Vilanova, Manuel Ribas , Ferran Navarro i Albert Puigdomènech. Tots van coincidir a criticar l'actual política urbanísti ca executada per l'Aj untament de Barcelona. Albert Puigdomènech va expressar una de les afirmacions més co ntundents de la xerrada: "/a ciutat s'acaba". Entorn aquest tema tampoc va haver-hi polèmica, al contrari; tots els col ' legues van coincidir que a Barcelona s'acaben els solars verges on es pugui construir de nou, la qual cosa ocasiona que els espais reservats per a equipaments, els més febles segons els arquitectes, sucumbeixin davant dels interessos privats . En aquesta línia, tots els ponents van evidenciar el perill que, si segueix aquesta dinàmica, quan s'acabin els equipaments es comencin a privatitzar els espais reservats o definits per a zones verdes.

Taula rodona al Col·legi d'Arquitectes El dilluns 28 de febrer un grup de set arquitectes va debatre el usos dels equipaments i el futur de la ciutat en

Si voleu més informaciÓ sobre el cas Myrurgia, podeu êonsultar el web d'internet elaborat per la Plataforma d'Entitats i Veïns deia Sagrada Família. l'adreça és: go.to/myrurgia

Paral . lelament a les accions de divulgació i reivindicació al carrer, la Plataforma de veïns i entitats de la Sagrada Faml1ia ha iniciat una altra via de treball basada en la presència d'una representació de la Plataforma als plenaris del Districte de l'Eixample. La Plataforma va assistir al darrer plenari el passat 14 de març amb pancartes i fulls informatius per demanar la concessió d'un Ple extraordinari per tractar el cas concret de PIlla Myrurgia. Tot i començar amb tres quarts d'hora de retard i una tensió inapropiada dels plenaris del Districte, els membres de la Plataforma van esperar el tom de precs i preguntes per formular la proposta. La regidora del Districte de l'Eixample, Carme San Miguel, va respondre afirmativament a la petició. Tot i que des de la regidoria encara no s'ha concretat el dia i hora del Ple extraordinari, Carme San Miguel va manifestar a Barcelona Televisió: "em sembla molt bona idea la celebració d'un Ple extraordinari i que els veins de la Sagrada Famt1ia puguin i vulguin col· laborar a la planificació dels equipaments al seu barri" .

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:

@studis de 8 1imatitza Encarnació, 140 . Te/. 932851227 . Fax: 93 285 12 52 . 08025 Barcelona

•

AIRE CONDICIONAT

•

CALEFACCIÓ

•

VENTILACIÓ

•

FRED INDUSTRIAL

horas ,.

strenos desde

uchas copias a, tu

DIS~OSICION Recorta esta inscripción y entrégala con todos los datos e cualquiera de las maquinas arriba indicadas o bien envíala por correo a HOLLYWOOD BOULEVARDTM, c/Guitard, 43, 5·3, 08014 Barcelona. Si lo prefieres puedes hacerte socio lIamando al teléfonp 93 409 88 00 Y te enviaremos el carnet por correo. Nombre y Apellidos: :................................................................................................ .

Dirección: ........................'............................................................................................. .

Código Postal: .............................................. Teléfono: ............................................ .

N° Tarjeta Visa ............................................................................................................. Maquin~

de la que quieres ser socio: ............................................

PROMOCIÓN VALIDA HASTA El 31 DE DICIEMBRE DEl 2000

_ Reportatge EL BARRI DE LA SAGRADA FAMíLIA, CAPDAVANTER EN MEDI AMBIENT

LES ENTITATS DEL BARRI, UNIDES PER MILLORAR L1ENTORN opcio ns que facili te n als ci utada ns el reciclatge: conte nidors es pecífics per a' paper, v idre i plàstic; recollida porta a porta de mob les i trastos ve ll s, i pun ts verd s o deixa ll eri es (equipaments per a deixa ll es qu e no tene n cab ud a als co nte ni dors de reco lli da se lecti va) . AI barri de la Sagrada Famíli a, el reciclatge i la reco lli da se lectiva han estat punts cla u, ja que, paral·lelament a l'augment progress iu dels co nte nidors, s' han endegat altres vies de reco llida que, a poc a poc, va n guanyant

El novembre de 1998 naixia al barri de la Sagrada Família un projec~e de sensibilització ciutadana vers el medi ambient. La campanya "A I barri, naturalment" ha posat en marxa moltes accions i segueix en la mateixa línia d'actuació per fer de la Sagrada Família un barri sostenible. E.B.

La tasca intensa de la comissió me-

La ca mpanya "AI bar r i, naturalment", fruit del treball co njunt d'un col ·lectiu de 22 entitats del barri i de l'Admin istrac ió muni cipal, va néixe r co m un proj ecte d e barri , úni c a Barce lona, que pretenia consc ienciar

di ambi ental ha perm ès asso lir molts dels obj ectiu s i, tant ciutadans co m di fere nts estaments de l'Admini stració muni cipal (Districte de l'Eixa mple, Institut Muni c ip al d'Edu cac ió de Ba rce lo na) s'h an in vo lu crat en les moltes i diverses accions a curt, mitj à i ll arg termini .

els veïn s sobre qüesti ons relacionades amb el medi ambient. Mitj ança nt accio ns inte rn es de cada entitat i altres d'extern es i co nj untes, e l proj ecte d'Educació Ambiental persegueix quatre fin alitats bàs iqu es: millorar el medi ambient al barri , potenciar. l'edu cació pel qu e fa a l'adquisició i/o modificació d'hàbits saludables, conscienciar en la co rr es po nsa bilitat els d ife rents age nts socials i avançar en la líni a de col·laboració entre el món associatiu i l'Administració.

TOT CLAROR

El reciclatge, punt de partida La qu antitat de residu s qu e generen les ciutats s' ha fi xat especialm ent en la reco lli da se lecti va per ta l de reduir l'impacte de les deixa lles sobre el medi ambient i estalviar energia i matèri es prim eres gràc ies als tractaments posteriors de rec iclatge. A Barce lo na cada co p hi ha més

ade ptes. Pe r exe mpl e, l'Associació de Veïns de la Sagrada Família fa dos anys qu e rec ull ampoll es de cava bui des per rec icla r-n e el v idre, i també elabo ra sabó a parti r de l'o li domèsti c usat.

Contenidor de compostatge M és de qu aranta famíli es s'han inscrit per fer ús del contenid or de co mpostatge in stal·lat a la pl aça Sagrada Família que perm et la recollida select iva de matèri a orgàni ca. El co nte nidor accepta tant restes de menj ar com de jardin eri a (full es, branqu es, gespa tallada ... ) i en el seu interi or es realitza el procés de co mpostatge per ta l que el produ cte resultant pugui se r utilitzat co m a adob orgànic als parcs .

"Fem compost al Parcs" és una de les accions de més èxit al barrL i molts vel'ns ja han demanat la instanació d'un altre contenidor de compostatge a la plaça Gaudi

____________________________________ Iteportatge Entitats i equipaments que participen en el projecte dlEducació Ambiental

A la plaça Sagrada Família ja fa temps que hi ha un contenidor de compostatge que permet la recollida selectiva de matèria orgànica

Aquesta acció forma part de la campanya de Parcs i Jardins "Fem com -

grar-Ios als barris com un conten idor més d'escombraries.

post als parcs", que també s' ha dut a terme en altres parcs de Barcelona,

La presència d'espais verds

tot i que no amb tanta acceptació per part dels veïns com en el barr i de la Sagrada Família. L'èxit del contenidor de compostat-

Segons dades de l'Aj untament de Barcelona (1998), la ciutat co mpta

ge -hi ha persones que espe ren per

amb 105 5.1 hectà rees de zona verda (sense incloure les 1.795 del Parc de

fer-ne ús- ha ocasionat que se n'hagi demanat un altre a la plaça Caudí.

Collserola), de les quals 457.400 m2 pertanyen al Districte de l'Eixa mple.

En relac ió a accions pendents, la instal·lació d'un punt verd o deixalleri a veurà la llum de manera puntual per la Festa Major (dissabte 6 i diumenge 7 de maig). La deixalleria ser-

Els espa is verds, a banda d'oferir ser-

Centre Cívic Sagrada Famaia Pista Poliesportiva Municipa l Jardins de la Indústria (DE GaudO . Poliesportiu Municipa l Sagrada FamJ1ia . Fundació Claror' AMPA i CEIP Tabor . Escola Bressol Barrufets . Llar Sant Ignasi' Escola La Immaculada . APA i Patronat Socia l Escolar' AV Sagrada Familia ' Amics de la plaça Sagrada Família . Junta del Temple de la Sagrada Família . Unió de Comerciants i Botigu ers Sant Pau-Gaudí . Mercat de la Sagrada Faml1ia . Associació de Come rciants Av. GaudlTemple . Associació de Comerciants Av. Gaudí Centre . Esbart Gaudí . Esplai Sagrada Família . AE Antoni Gaudí . Casal de Joves Kasal i Pebre ' Colla Drapaire Sagrada Família Qoves) . Club Petanca p laça Gaudí . Club Petanca Poblet Sagrada Familia . Serveis Personals Districte de l'Eixample . Institut Municipal d'Educació de Barcelona . Sector de Mobilitat i Via Pública . Regidoria de Ciutat Sostenible . Sector de Manteniment i Serveis.

veis de ll eure als ciu tada ns, com pl eixe n funcions mediambientals com higien itzar l'ambi ent, purificar l'ai re, protegir del vent, disminuir la densitat de

veïn s esta n molt co nscienciats quant al respecte de zones verdes, sobretot

so roll. .. Vetllar per la bona conse rva-

pel que fa a les "joies de la corona",

veix per reciclar aquells productes que no tenen ca buda en els co ntenidors

ció d'aquests espa is és una de les ac-

les places Gaudí i Sagrada Família, en-

co nvencion als de recollid a selectiva,

cions més fàcils de dur a terme: no-

cara que hi ha altres iniciatives per-

co m olis, fluorescents, pintures, me-

més ca l respecta r les se nyalitzacions,

què joves i grans siguin co nscients de

no llençar esco mbrari es, netejar el

la importà ncia de cuidar la natura.

que embruta el gos, respectar al màxim els jardins i l'arbrat, no embrutar

L'hort al terrat i el Jove jardiner

di ca ments o bateri es de cotxe . Actualment a Barcelona -concretament al voltant de les rond es- ja hi ha persones pensen que són massa lluny

uns quants punts verds, però algun es

la sorra de la platja ni emprar sabons o detergents a les dutxes instal·lades.

AI Centre Cívic Sagrada Famíli a s'ha

del centre de la ciutat i que ca l inte-

AI barri de la Sagrada Família, els

id eat el projecte "Hort al terrat", en

E5PDR.,.5 Casals y Cu beró, 216 Tel/Fax 93 350 50 16 - 08031 BARCELONA

_ Reportatge La recollida selectiva de deixalles permet reduir-ne 1ïmpade sobre el medi ambient i l'estalvi denergia i de matèries primeres

El mapa verd de Barcelona Una de les accions que vol dur a terme la Comissi6 Mediambiental és la d'elaborar el mapa verd, una guia on es visualitzi gràficament el barri i la ubicaci6 geogràfica de zones verdes, contenidors de deixalles, carrils de circulaci6, carrils bici, zones de vianants, semàfors ... De moment es tracta d'un projecte, però el que sí que podem obtenir és el mapa verd de la ciutat, una guia on apareixen les organitzacions, assooiacions i entitats ciutadanes relacionades amb el medi ambient. L'elaboraci6 del mapa verd de Barcelona s'emmarca en el projecte internacional Green Map, del qual podeu trobar informaci6 en l'adreça d'Internet www.greenmap.com. Només 29 ciutats han elaborat el mapa verd, com per exemple Nova York, Sydney, Buenos Aires, Mont-real, Santiago de Xile, Liverpool o Kyoto. A Espanya Barcelona ha estat la primera i, de moment, l'única.

van sorgir- ne les principals vies que

ca li a protegir: ca rrer Provença (entre Lepant i Dos de Maig), Mallorca (entre Padilla i Dos de Maig), Cartagena (e ntre Cò rsega i Aragó) i Castill ejos (entre Rosselló i Valè ncia).

Aqu es t projecte ha e ngrescat ta nt

De moment, el projecte ja ha mar-

de gent gran s'encarreguen de man-

alumn es com professors i ja es plan-

cat les principals vies i ha dibuixat en

tenir un ho rt. La iniciativa, a més, fo-

teja repetir l'expe ri ència l'any vi nent.

què un gr up de persones de l'espa i

menta la relació intergenerac iona l, ja que els joves de l'Espai infantil aprenen dels grans les principals premi-

El Camí escolar, un projecte pioner a Barcelona

cara hi ha alguns aspectes prin cipals no reso lts : l'in crement de la protecció mitjançant se màfors, l'amp li ació

ses que ca l te nir en compte a l'hora de tracta r la natura.

les cruïlles grans senya ls d'atenció per pas d'escolars. N o obsta nt això, en-

Una de les experiències pilot que

d'algunes vo reres, la transforma c ió

s'esta n treballant amb més intensitat

d'a lgu ns trams de carrer en zo na de

j ardin er, un a activitat endegada per

és la del Camí Escolar a l'esco la Ta-

vianants i les millores en senya li tza-

l'esco la Tabor en què els alumn es de

bor, que s'espe ra totalment en ll estit

cions vials, sob retot davant dels pàr-

quart de .Primària converte ixe n una

entre els mesos de sete mbre i octu-

quings.

classe setma nal en un a sess ió pràcti-

bre. Es tracta d'una via de ci rculació

El projecte del Ca mí Escolar j a ha

ca a l'interior d'illa M o ntse rrat Ro ig.

per a vianats que s'activaria durant les

aconseguit tenir èx it abans d'implan-

La sessió s'orienta a aprendre les ei-

hores de màx ima afluè ncia d'escolars

tar-se definitivament, perquè després

També s'ha creat la figura del Jove

nes bàsiqu es per treballar la terra i

al ce ntre. Per triar el ca mí, es va rea-

de l'expe ri ència pi lot al barri de la Sa-

permet que els joves p lantin ll avors

litza r un estudi sobre els carrers més

grada Família es vol introduir en altres

que e n po c temps se ran plantes.

utilitzats pels estud iants del centre, i

indrets de la ciutat.

Neteja i manteniment Oficines i locals comercials Especialista en poliesportius lS:ríIJftIP1JfTifl@@f1S rd!@

U@ 1fl¿~f1flj/41¿ @1@ ~''JB:sIQl!))rtf1iiJ¡¡¡ .rc.~@r;€)ili,)

d!.@O P(f)líii€>S1!Z(f))1ifJiilJJl SJt1i[tjfl@@kt1J P;(Z(¿TffilJfík~@ ~ lM@;l!1J {;@7í/! fècarf?eZ~e:/ú¡

_________________________________ ]leportMge

Activitats de Festa Major per al medi ambient do rs, que e nguany tractarà e l medi a mbi e nt. A la ta rd a, e ls més joves podra n ga udir a mb la cercavil a qu e reco rre rà e ls ca rre rs de l Camí Esco lar i que co me nçarà a les 5 d e la ta rd a a la pl aça Ga udí. Aca ba rà a la Ca rp a de Festa Majo r, insta l·l ada a la pl aça Sag rad a Fa mfli a, pe r e nll aça r a mb la xoco latada i l'espectacle infa ntil a cà rrec de Noè Rivas . Qu an hagi fin a litzat l'es pectacle es lliurara n e ls pre mi s de la 11/ Mos tra d'Art a les Esco les : els colors de la festa, basada e n mosa ics re lacio nats amb e l ba rri o la Festa Major. Hi pa rti cipe n cinc escoles (Tabor, Ramon llull, Patronat Socia l Escol ar, La Immaculad a i escol a Sagrada Famíli a). Podre u ve ure aqu ests mosaics exposats a l'Espai Infantil de l Ce ntre Cívi c de l 26 d'abril a l 15 de ma ig.

De l gri s al ve rd Dissabte 29 d'abril Sortida: 9.30 h, de la plaça Gaudí Es tracta d'una marxa esportiva que anirà des de ls carre rs tra nsitats i grisos de l barri fins a Collserola, e l pulmó ve rd de la ciutat. La caminada és gratuïta i dura rà unes 4 hores.

Jo rn a da de po rtes obe rtes al Ce nt re Cívic de la Sagrada Famíli a Dissabte 29 d'abril, de 10 a 20 h S'hi organitzaran activitats de ludoteca i espectacl e infantil.

Ta ll ers de recicl atge Dijous 4 de maig, de 9. 30 a 12. 30h Espai Infantil de l Ce ntre Cívic S'hi faran tallers de pa pe r reciclat i fabricació de sabó a mb oli d e cuin a usat.

Fem fe sta al carrer

Carril bici al carrer Prove nça

Dijous, 4 de maig, de 16.30 a 19h Activitats de ludoteca al carre r Prove nça (entre Le pant i Padilla) i activitats esportives (entre Padilla i Cartagena) .

(e ntre Sa rdenya i Ma rina) Del dijous 4 al dima rts 7 de ma ig

Punt verd/deixall e ria mòbil Cantonada de Le pa nt amb Prove nça Es tracta d'un punt d'informació, recollida i reciclatge d e residus obert e l dissabte 6, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, i el diumenge 7 de maig, de 10 a 14 hores. També s'aprofitarà per recollir ampolles de cava buid es.

Festa de l Medi Ambient Dissabte 6 de maig, durant tot e l matí Plaça Gaudí Regal de plantes i repartiment de compost, lloguer de bicicletes per fer itineraris, parada de comerç just i lliurament de pre mis del concurs d'apara-

Av. Gaudi, 8tda. (Davant Temple Sgda. Familia) 93/ 456·57-75

C. Mallorca, 490 (Cantonada Cartagena) 93/247-19·64

FIN QUE S S AFA LA IMMOBILIÀRIA DEL BARRI DE LA SGDA FAMíLIA ~

.inunaIn¡o1Un 15 ANYS AL SEU SERVEI FINANCEM EL 100% HIPOTEQUES DES DEL 3,5%

@ PROFESSIONALS IMMOBILI ARISAGRUPATS

COMPRA - VENDA - LLOGUERS - TRASPASSOS - INVERSIONS OBSEQUI ESPECIAL D' UN TELEVISOR EN LA COMPRA O LA VENDA D'UN IMMOBLE A LA NOSTRA EMPRESA *

*Presenlant aquest anunci en iniciar relació comercial ,

Visita la nostra web.www.immoinforn.com

I T.

93 456 57 75 Srta. Dolors

L'aigua: un bé que cal preservar No es p ot parlar de medi ambient sense fer referència a una de les preocupacio ns actu als m és evidents: l'escassetat d'aigua, una problemàtica que no és exclusiva de Barcelo na. Un informe elaborat per la Corn'issió Mundial de l 'Aigua davant el segle XXI destaca com a principals

dificultats el malbaratament, la contam.inaci6, la defo restaci6 i la degradaci6 dels sòls. La soluci6 per prevenir o p al, Hal' les mancances d'aigu a que pode m sofrir en un futur no gaire llunyà passen per un estalv i en e l consum. Per intentar-ho, resulta mo lt útil instal ' lar dispo sitius d'esta lv i d' a ig ua o dosificadors a les aixetes i als electrodo mèstics. Encara hi ha una altra qüesti6 tant o més impoltant: la de mante nir l'aigua en bon estat i reduir-ne la contaminaci6. En aquest sentit, també p od em ajudar des de casa, per exemple, evitant llençar p er l'aigüera o pel vàter detergents, cUssolvents, olis, pintures ... Els detergents i sabons més recomanables s6n e ls que no contenen fosfats i, a més, p er a la neteja d el vàter pode m utilitzar una barreja casolana de vinagre i detergent suau. No hem d'oblidar que llençar-hi materials sòlids com taps de plàstic o bastonets de cot6 dificulta la posterior de puraci6 i tractament d'aigües residuals.

Enciclopèdia del bàs quet

LA CARTA ESFÉRICA

LAS ESQUINAS DEL AIRE

UN ESPAÑOL ANTE EL HOLOCAUSTO

ARTURO P.ÉREZREVERTE ALFAGUARA EDICI0 NES

JUAl'i MANUEL DE PRADA ED. PLANETA

DlEGO CARCEDO ED. TEMAS DE HOY

600 pA G INES

580 pAG INES

278 pAGINES

Després de qu atre anys sense publica r una 110ve l·la ll arga, l'a utor de La tab/a de Flandes, El Club Dumas i La piel del tambor torna amb una obra 011 l'eni gma, la investi gac ió històrica i les referències a la li teratura nàutica marq uen la història d' Ull mariner sense vaixell , desterrat del mar, que és rescatat per una dona que Ii torna

Un jove aprenen.t d'esc riptor descobreix en un llibre d'entrevistes la figura cl'Ana Martínez Sagi, l'estudi de la q ua l es convertirà aviat en l'obsessió i motor espiritual de l'autor. Es tracta d'una biografia de la poetessa i periodista (1907-2000) fi ll a de la burgesia catalana, anarquista i republicana.

Carcedo relata en aquest lli bre la hi stòri a, e ls sentiments i dilemes d'un jove diplomàtic que es troba sol a l'ambaixada de l'Espanya franq uista a Hongria, mentre contempla l'horrorós espec tac le de l'Holocaust amb la deportació i matança mass iva dels j ueus pels nazis.

http : zon a 13 1 .hyperrnart.net/ se le ccio n

La Selecc ió Espa nyo la de bàsquet és la primera qu e disposa d'un web, presentat oficialment el 15 de març passat. L'han ideat e ls period istes del diar i El MI/lleia Depor¡iva Jo rd i Roman i Julian Felipo, i ha es tat patroc inat pel' la Federació Espa nyola de Bàsquet. Hi podreu trobar tots els protagonistes, resultats, rècords i les anècdotes més interessants de l'equi p de la Selecció.

,'aventura marina. Endll Teix idor

(;11./1/1,,,

Ma.flIUI"!'

":,'''':''::.:;:;-'::::.''.:

;:, :::~:f;:S·if~},~

." ...

... "".

EL LLIBRE DE LES MOSQUES

PRESIDENTES

DIGA 33 ANECDOTARIO MÉDICO

EMILI TEIXIDOR PROA BETA COLUMNA

VICTORIA PREGO ED. PLAZA &JANES

'~25 pAGINES

JOSE IGNACIO DE ARANA ED. ESPASA-CALPE

382 pAGINES

250 pAGINES

El llibre de les mosques és el nom d'un controvertit llibre secret que arriba a les mans d'una jove mestra q ue tot ju st fa les primeres passes professionals i sen tim e ntal s. Teixidor ha guanya t a mb aq uesta intri ga nt novel· la e l premi Sant J.ordi.

E l ll ibre de Victoria Prego és un compend i del que han visc ut e ls quatre caps de govern de la democràcia espanyo la (Adolfo Suarez ,

d'un altre punt de vista el decurs de vi nt-i -cinc anys de democràcia.

Aqu es t llibre reuneix un munt d 'anècdotes mèdiques , algunes visc udes pe l propi autor al ll arg de vi nt-i-cinc any s de professió i d'altres recollides per amics, company s de professió o dels pocs anecdotar is publicats sob re e l tema.

RELOAD

MRHAMBRE

SU PERNATU RAL

BLOODFLOWERS

TOM JONES ARNEDO DISCOS. 1999

JUAN PERRO DRO, SA. 2000

SANTANA BMG AR IOLA, SA. 1999

THECURE UNIVERSAL HISPANIA. 2000

El miner de Gal' les torna a sorprendre amb Re1aad, un disc en què col, laboren The Cardigans, Robbie Williams, James Dean Bradfield, Van Morrison i The Pretenders. Jones vindrà en concert el divendres 12 de maig al Palau d'Esports de Barcelona.

Santiago Auserón, excantant del grup Radio Futura, treu el tercer disc en solitari. Auserón o el seu alter ego, Juan Perro, que ha canviat de companyia i músics, retorna al so del rock tradicional sense abandonar alguns ritmes caribenys.

Assaborint l'èxit del nou treball, el veterà guitarrista Santana visitarà Barcelona el 20 de maig per actuar al Palau SantJordi. Una cita que no us podeu perdre si us agraden els temes vocals i instrumentals amb altes dosis de blues , rumba, soul ifunky.

El grup anglès que en la dècada dels 80 va crear tota un corrent musical i estètic amb molts seguidors, torna al primer pla de l'actualitat 20 anys després del seu naixement amb la publicació de Bloodflowers, un disc amb el que recuperen els seus sons de sempre.

La primera novel' la a Internet http://www.s Unonsays.com Si domineu l'a nglès, us agrada llegir i

SO LI

internautes... esteu d'en ho-

rabona. L'escriptor Stephen King ha estat pioner en publ icar una nave l·la qu e només pot ll eg ir- se per lnte rn et. Es trac ta de Riding ¡he Bullet, una obra que només LI S costarà 430 pessetes. Això s í, no podre u copiar-la ni imprimir-la des de l'ordinador.

Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe Gonzalez i José Maria Aznar) i ells mostra des

FUTBOL

"Alberto Gi aco metti ", al Centre Cultural Caixa de Catalunya, La Pedrera

18 d 'abril Qunl1 ' de fina l de la Lligtl de nmpio ns FC Barcelona - hclsea

Camp i

L' exposició proposa un recorregut a través de l' obra i la t1'ajectò ri a vital de l' arti sta, en totes les seves facetes creatives, i se centra especialment en la temàtica de l'ésser humà, en el retrat, en la cara i la mirada de les persones que li eren més properes. S' hi presenten pintures, esc ultu res i gravats.

Oli

VELA 20 d 'abril n.na de la snl: regata d'altlllCl Mc..:diter-

11 1...1

l-ñnialt Sortida: Pon

ltÍnpic cic 13mcelona

TENNIS 22 - 30 d 'abril XL VIII Trofeu Comi e dc God6 Heial Club de Tennis l3a rce lo l1a

FUTBOL AMERICÀ 24 d 'abril Barcelo na Dragons - Berlin '[hunder Eswdi O llíl1pic

FUTBOL SALA 29 d 'abr il

"Tresors de la Natura", al Museu de Zoologia Per mitj à d' un a mos tra de peces de va lo r natura lísti c i tradi c ió c ient ífi ca , procedents de di fe re nts muse us i col·l ecc io ns pa rti cul ars de Catalun ya, l'ex pos ic ió ens desco bre ix les apo rtac ions més notables i sovint desco neg udes de les c iènci es natura ls. Mostra e l mètode e mprat pe ls c ie nt ífics , e ls fac to rs que rege ixe n la rece rca natura li sta, i posa de manifes t e l din a mi sme de la natura i de la c iènc ia. A I vo ltant de l'ex posició s' han organi tzat d iverses act ivitats re lac ion ades amb la natura, co m la lec tura de co ntes pe r a j oves sobre les ba le nes ( 12 d'abril ), la co nfe rè ncia "B es ti a ri s" ( L7 d'abril ), la lec tura de poe mes sobre la natura (23 de maig) o les taul es rodo nes "Natu ra li sme i vi atge : Antàrtida, Medite rrà ni a, A mè ri ca de l S ud i Àfri ca" i "Naturalisme i aventura: La bioespeologia", que tindran lloc el 14 i el 21 de juny, respecti vament.

To rneig 3x3 de futbo l sa la Poliespo rtiu Municipal Sagrada Faml1ia

"Steinlen i l'època 1900", al Museu Picasso Théo phil e Al exa ndre Steinle n (La usa na, L859-París, 1923) va se r un c reado r de tale nts múltiples: pinto r, hum ori sta, il·lu strado r, caricat uri sta, polític i, so breto t, tes tim o ni de l se u te mps. L' ex pos ic ió reve la l'o bra d'aqu es t po li facè ti c artista co ntex tu a li tzada hi stò rica ment , e n un a mos tra que reflec te ix l'es pe rit de l'è poca. Es pod rà vi s it a r a l Mu se u Picasso f in s a l 28 de ma ig, i l'e ntrada cos ta 800 pesse tes.

NATACiÓ 6 de m aig XVII Camionat de Nataci6 Escolar Esportiu Claror

ATLETISME 7 de m alg XVI Milla Sagmda Familia

50ltida: Rossell6 (Sardenya-Marina) Inscripcions a partir del 10 d 'abril

21 de maig 22a Cursa Adètica cleI CGlte Inglés · SOltida: PI. Catalunya

HAN,Ci.(f:'IG UP

YOYES

SÉ OU/ÉN ERES

PITCHBLACK

DIR . DIANE KEATON

DIR: HELENA TABERNA

DIR .: PATR ICIA FERREIRA

DIR . DAVI D N. TWOHY

L'exmusa de Woody AlIen, Diane Keaton, ha abandonat el seu any sabàtic per dirigir i protagonitzar, al costat de Meg Ryan i Lisa Kudrow, aquesta comèdia romàntica que explica la vida de tres germanes que han de conviure an¡b el seu p.are, interpretat per Walter Matthau, alcohòlic i a punt de morir.

La dire ctora pamplones a Helena Taberna retrata la vida de l'exdirigent etarra Dolores Gonz:ílez Cataraín, "Yoyes". Quan, des prés d'exiliar-se a Mèxic, torna per començar una nova vida, es troba immersa en la persecució d 'excompanys d 'armes.Un film biogràfic i amb molta intriga.

Es tracta d 'un thriller polític que explica la història fictícia d'una psiquiatra amb afany per conèixer que descobreix un complot polític, gestat dura nt la transició espanyola, en què va esta r implicat un dels seus pacients, Mario, que sofreix amnèsia par~ial.

En consonància amb la moda actual de cintes sobre al'lierugenes i viatges espacials, Pitch Black narra com una nau que viatja a una colònia extraterrestre cau e n un planeta perdut a causa d'una pluja de meteorits. L'acció, la condueix un dels passatgers: un perillós criminal que intentarà escapar.

No us

PERDEU ELS PRINCIPALS ACTES DE lA FESTA MAJOR DE lA SAGRADA FAMíliA

. El proper 25 d'abril comença la Festa Major del barri de la Sagrada Família, que s'allargarà fins al diumenge 7 de maig. Durant tretze dies s'organitzaran actes de tota mena i per a totes les edats: des de xocolatades i espectacles infantils fins a exposicions, un certamen literari, xerrades i balls. "Ja som al 2000" és el lema de la xxn edició de la Festa Major de la Sagrada Família, que arriba plena d'energia i multitud de propostes per tal que, durant més de deu dies, gaudim plenament del carrer i del clima de convivència i relació veïnal que comporta tota Festa Major. A més dels actes emmarcats dins la Campanya d'Educació Ambiental i dels organitzats per la Fundació Claror (més informació en les pàgines 23, 32, 33 i 35) cal destacar-ne altres que val la pena no perdre's.

Música i ballaruca Els caps de setmana de Festa

Major seran molt intensos per als amants de la música i el ball. Dos dels actes més rellevants de la Festa i que més veïns apleguen , el Sopar i Ball de Festa Major i el Gran Ball de Festa Major, arriben el dissabte 29 d'abri I i el di vendres 5 de maig, respecti vament. Per assistir al Sopar i Ball de Festa Major, en què actuarà l'orquestra Club Mediterrani, cal comprar el tiquet abans del 25 d'abril al local de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família (carrer de València, 558). En el Gran Ball de Festa Major serà l'orquestra Swing Latino la que ens farà moure l'esquelet. Aquest ball, organitzat

TRADICIONS DE LA FESTA Un dels actes centrals de la Festa Major és la cercavila de gegants, gegantans, cap-grossos i bestiari. Si voleu compartir amb ells un matí festiu, apropeuvos a la plaça Gaudí el diumenge 30 d'abril. La cercavila començarà a les dotze del migdia i, en cas que us agradi anar en bici, no dubteu a portar-la i acompanyar els gegants en la que serà la Passejada . Popular amb Bicicleta. A la una del migdia, després del pregó de la periodista Elisenda Roca, començarà el Gran Ball de Gegants precedit per la presentació d'un nou membre de la família gegantera del barri: un gegantó que en Pere, l'Home dels Coloms, i la Pepa, la Peixatera, han afillat. L'altre cap de setmana de Festa Major, concretament el dissabte 6 de maig, seran els dracs i diables els que tornaran a sorprendre'ns amb l'espectacle de foc; el correfoc, a les vuit del vespre, començarà a la plaça Sagrada Família i acabarà a la plaça Gaudí.

per la Fundació Claror per celebrar el segon aniversari del Poliesportiu Municipal Sagrada Família, serà obert a tothom i es farà al carrer Cartagena, entre Provença i Mallorca. Altres cites musicals passaran per les havaneres i la cançó de taverna de la Colla Jacomet de Sant Feliu de Guíxols (28 d'abril), per la música clàssica del VI Concert de Música Clàssica (28 d'abril) i del duet de flauta travessera i guitarra a la cripta del Temple (4 de maig), a més del concert de gralles (29 d'abril) i de rock o el Festival Concert del grup Opció K95 (6 de maig).

Sense oblidar la cultura La Festa Major sempre s'ha caracteri tzat per combinar els actes més lúdics i divertits amb activitats que pretenel} donar a conéixer la cultura, nous projectes i reivindicacions o els problemes socials més actuals. En aquest sentit, una xerrada i el lliurament de premis del III Certamen Literari en llengua catalana seran dos dels pri mers actes de la Festa Major. La xerrada sobre l'alzheimer, dimecres 26 d'abril a les 18.30 hores, es farà a la sa la d'actes de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Altres xerrades programades són "La llei d'estrangeria" (2 de maig), "El Perú: la cultura inca" i "La política urbanística" (3 de maig). A més, el dissabte 6 de maig a partir de les 18.30 hores es muntarà a la p laça Sagrada Família la II Carpa Solidària Internacionalista. Sota la premisa "Per la Pau, el Diàleg i la Solidaritat entre els Pobles" s'organitzaran xerrades i debats entorn el conflicte dels Balcans o la situació del deute extern després de la consulta del 12 de març.

I per als més menuts Pallassos, cercaviles infantils, concerts, xocolatades ... es concentren el dissabte 6 de maig. A les 12 del migdia, els pallassos Kiko i Yoli faran de les seves a la Carpa de Festa Major i a partir de les 5 de la tarda començarà, a la plaça Gaudí, la cercavila infantil que acabarà a la carpa amb ball i xoco latada per a tots els assistents.

Trobareu més informació sobre els actes al Programa de Festa Major editat per la Fundació Claror

PARTICIPA-HI I GUANYA! Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra. Oferta vàlida fins a 1'1 de maig de 2000

T S A O A B E D T

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a:

A R Y A O B L

A T U I D E R I

A B e

Revista Tot Claror

O R

o dipositant-la a les urnes situades a la recepció de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

O L

A p

R R H S

A I

e A B A I

R O S

H I

K E N R O S T A

TEST Demostra la teva cultura

el va guanyar... BEGOÑA ZAPATA VIDAL

r-~----- - -------------I

Nom

Adreça

Telèfon _ _ _ __ _ _ __

Ciutat

DP _ _ __ _ _ _ _ _ __

Com es diu el mític jugador de futbol a me ri cà retirat rece ntm e nt ?

Quin cic li sta és l'ac tu a l camp ió de l món e n ruta?

Quin és l'actual líder de la Cop del Món d'esquí?

Per quin eq uip ha fitxat e l futbolista Lothar Matthali s?

En quin equip ha jugat 12 partits De nni s R odman aquesta temporada?

Quin és el torneig d'escacs més mós del món ?

Cognoms _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ __ _ __

N L O N e

A l

S R E R A G I

passat numero

Esportiu Claror

S R G

K O T V S E E G O B

Sardenya 333 08025 Barcelona

Edat _ _~_ Ets socila

S H S E S G

PM Sagrada Família

Qüestionari per al concurs

fa~

."S~.mll!1 <>p pt)pn!:)" 13 (9 's>F'!.I>")¡\U W sUllua (ç ' s.ml so.Il ~ l!\! AaS.lJ r 'N (17 ',IJ!tlW lIlIUlUJJH (t '<>.I !J.I.:I .1110:-;0 (z ·0l ,!.l1J~1J llUC! ( I :síl)sodsllll

1. Quantes temporades va jugar Aito Garda Reneses di FC Barcelona? 2. Esmenta tres dels projectes de la lOompanya "AI barri, naturalment"?

TROBA LA PARELLA 3. Quin dia es farà la festa d'inauguració de la piscina de Nou Can Caralleu?

Relaciona les dues columnes ...

Què penses de la revista Tot Claror? Middleton 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest númera? 2. I què t'ha agradat menys? 3. Quina secció t'agrada més?

Racca Bennett Nickerson Markovic Scott

Pamesa Fomm

C. Girona es Fernando eanarias TAU

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? 5. Què creus que li folta, a la revista?

'OPUUlIJOd

SJ ' 11005

:r,SJUlUd 'O!i\0'i.lUV.J ~llI1lJ 0.:l ' UOSJJ>t:l!N ~nV.L ' lIJ UUOH ~S I3!JUllU:J ' U:)::H.l }l ~UUO ,I!O ':J ' l1 010 I PP!~'IJ

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i ellO?

:9!JnIOS

. --_ ._-

II ~ · ~~ ..

Guia de Serveis i Coftlpres LAVINOTECA

ALONSO, AUDITOR-CONSULTOR, SL AGENTE BANKINTER (S/ Real Decreto 1245/1995)

• Asesoramiento FinancieroFiscal Gratuito . Calidad despacho • Economistas - Auditores . Garantía Bankinter • Hipotecas: nuevas y reestructuración antiguas

• Vins Fabregat, SL • Vins de totes les denominacions d'origen cI'Espanya (Penedès, Rioja, Ribera del Duero .. .)

Enamorats, 31 (cantonada Padma) Tel. i fax 93 265 45 89

LA YAYAAMELIA • La cuina del bacallà

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

alonsoau@ra.bankinter.es Rbla. Catalunya, 120,2° 2a 08008 BCN (<M> Diagonal L3/LS)

mo' :l#!!ft·_ IAI

PERRUQUER1A ESTÈTICA TOT ART

• Fe rreteria profe ss ional i parament

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes

Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

[iJ FOTOGRAFIA

MURAL COLOR

• Laboratoris co lor, revelatges i còpies normal 6 hores sense recàrrec • Màxima qualitat

Mallorca, 502 - Tel. 93 265 72 70

IP <·li4 :1f.DIAZ • Assortiment de tapes • Ambient ag rad ab le

• Loteria Nacional, travesses , Bonoloto, Primitiva ...

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01

Castillejos, 268 (cant. Pl'ovença) Tel. i fax 93 436 34 19

GRANJA L 'ESTONETA • Esmorzars, menú quatre opcions de dilluns a divendres , 975 ptes., i dissabtes 1.100 ptes.

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15

DELIRIUM BAR-CAFETERIA • Esmorzars especials • Menú de 1.000 ptes. i servei a la carta. • Especialitzats en carns a la brasa • Obert de 7 a Ih de la matinada Sicília, 263-273 (elJ.tre Rosse~ló i Còrsega) Tel. 93 '459 38 60

XARCUTER1A NEBOT • La millor qualitat al millor preu

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 OS 59

• Precios especiales estudiantes y tercera edad en Microsoft y CoreI • Consumibles • Telefonía móvil: Amena Pack. Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84

BEEP INFORMÀTICA

ALONSO, AUDITOR-CONSULTOR, SL AGENTE BANKINTER

• Ahorro-Inversión: gestión patrimonios • Sin comisiones, internet y banca telefónica Tel. 934 156 500

AM INFORMA.TICA

• Ordinadors - Venda - Reparació • Xarxes locals - Instal·lació - Manteniment • Telefonia mòbil Provença, 485 Tel. 93 436 Sl 38 Roger de Flor, 125 Tel. 93 265 11 07

GESMICRO, SL • • • • • • • •

Ordinadors Components Software TPV Multimèdia Programació Xarxes Internet Servei tècnic

Mallorca, 470 Tel. 93 247 34 90 08013 Barcelona

IMPREMTA I!!BARCELONA DIGITAL,SL • • • • • • •

Impressió digital blanc i negre Impressió digital color Impressió offset PloUer digital - grans formats Disseny gràfic Manipulats - taller propi Filmacions i scanners

Mallorca, 367, baixos / Rosselló, 77 Tel. 93 458 86 58 Fax 93 458 97 13

[1JII ~ .Iil·]. :,&,.\ ~ ter·._ RI AM INFORMÀTICA • Venta, actualización y reparación de ordenadores • Ordenadores portatiles • Periféricos: impresoras, monitores, escaner, DVD, CD-ROM, módem fax, tarjeta TV, fax papel normal

• Armaris i llibreries a mida • 17 anys donant solucions

Rosselló, 398 Tel. 93 456 49 64

PACO SA.NCHEZ MOBILIARI I DECORACIÓ • Som professionals: Tenim una solució per a cada espai

Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

PARQUETS VALLFER • • • •

Especialistes en restauració Col·locació de tot tipus de parquets Encolats, tlotants, tarim a, etc. ' Col· locació de tot tipus de sòcols

CastiIIejos, 265 Tel. 93 435 66 62 Mòbil 670 054 728

LLEURE EMBOLIC

• Parc infant il • Festes d'aniversari o dates especials • Hores de joc amb piscines de boles, tobogans ...

Consell de Cent, 461. Tel. 93 232 97 05

SALÓN CIBELES • Sala de ball • Promoció especial abonats de Claror i Sagrada Família: - Dijous nit: entrada gratuna (excepte fes tes especials) - Dissabte nit: 2xl Còrsega, 363 . 08037 . Barcelona Tel. 93 317 79 94

MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS • Darreres novetats en sabates i com pl eme nts

Castillejos, 290 (Rosselló) Tel. 93 347 01 44

1&c:t.[~ l:.·!~J¡ITI~~ lJI~.1:1O ~'·)L.G.A• • • •I (1990-2000) • Llibreria i objectes de regal • Fotocòpies i servei de fax 10è aniversari, ho celebrem! 5 % de descompte en tots els llibres de lectura a partir de 1'1 de maig • La teva botiga. T'hi esperem • Obert dissabtes tarda Rosselló, 384 / TeL/fax: 93 456 56 17 E-mail: xeito-olga@teleline.es

PIRULETA • Llaminadures, rega ls, artic les de festes • Bateigs, comunion , noces

Sardenya, 331 - Tel. 93 207 02 34 Rosselló, 415

~ . ,~Ii BUF LOGOPEDIA Afàsia · Disàrtria· Disl èx ia· Dislàlia Disglòsia . Disfèmia· Di sfoni a· Veu Retcord Simple· Deglució atípica

Provença, 385-387, 6è E Tel. 93 457 12 76 . bufbcn @hotmail.com

FARMACIA BRICIO

• Regals i decoració • Novetats i exclusives • Complements de la ll ar

Còrsega, 504 - Tel. 93 458 93 81 08025 Barcelona

GEMMA AMORÓS JOIERS II

• Dissenyi la seva pròpia joia • Dissenys i taller popi • Grans descomptes als abonats de Claror i Sagrada Família

SERVEI DE PSICOLOGIA CLÍNICA I PEDAGOGIA

FARMACIA BRICIO .ALRAVASA Tot l'any Cada dia

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS • Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00 • Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

GIRBAU REGALS

MAROBA CENTRE ORTOptDIC

Còrsega, 511 . Rosselló, 396

Còrsega, 504 (Sardenya-Sicília) Tel. 93 457 87 27 Fax 93 458 55 29

De 9 a 22 hores

Mallorca, 482 (entre Cartagena i Castillejos) Tel. 93 232 84 54 E-mail: gamoros@net-way.net

• Mil detalls per a tu , 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família

• Alimentació biològ ica, macrobiòtica i integral • Productes dietètics i frescos • Sala d'activitats: ioga, tai-txi (matins, tardes i migdies) • 5% dte. al abonats de Claror i Sagrada Famíli a (tres primers mesos)

Nou horarj de llany 2000:

. :~ {ê1 . '(_ ES MASSA

L'OLIVERA "espai natural"

• Plantilles a mida • Protecc ion s es portiv es

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

JOIERIA SANT PAU

MYSORE

• Taller propi • Desco mptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família

• Consulta naturòpata. Reflexologia poda\. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humaníst ica

Cartagena, 311 - Tel. 93 436 48 10 08025 B¡¡.rcelona

Rosselló , 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

• Instal ·lac ió integral d'oficines, biblioteques i col·legis. . Marina,297 Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25 08025 Barcelona

BCM,SL • Serveis finques urbanes i industrials • Con se rgeria . Neteges. M an te nimen t.

Nàpols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70

MUDANCES ÀNGEL LLEÓ, SL • A qual se vol punt d'Europa • Guardamobles , muntatges i desmuntatges

Roger de Flor, 277 - Tel. 93 457 12 25

DJ' i~~~ií·]~I' . LA BOUTIQUE DEL MÓVIL • Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als abonats de l'Esportiu Claror i Sagrada Família Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona

_ FUNDACiÓ CLAROR CANVIS ALS ESTATUTS DE LA FUNDACiÓ CLAROR

CREADA LA FIGURA DEL SOCI BENEFACTOR PER IMPULSAR LES ACTIVITATS SOCIALS Tothom qui slidentifiqui amb els objectius de la Fundació podrà ser-ne Soci Benefactor t amb una aportació mínima de 1.200 pessetes anuals, ajudar a impulsar projectes socials El Patronat de la Fund ació Claror va aprovar, en la reunió del 8 de març passat, unes modificacions dels estatuts. Es tractava d'adequar-los a la realitat actua l i a la projeccció futura de l'entitat i, alh o ra, pretenia potenciar les actuacions socia ls, cu lturals, de soHdaritat i cooperació. Creació del Soci Benefactor

La novetat més rellevant de la revisió dels estatuts és la creació de la figura del Soci Benefactor de la Fundació. La pretensió és que l'entitat posseeixi una base social més ferma en què les persones s'identifiquin amb l'objecte social de la Fundació i, de manera especia l, amb la promoció de les activitats de tipus social, cu ltural o so lidàries. Així, les aportacio ns dels socis permetra n a la Fundació tirar endavant nous projectes en els ca mps de la cultura, la

L'objectiu és crear una base social ferma que permeti impulsar activitats socials, culturals i de solidaritat 30

TOT CLAROR

cooperació i la solidaritat. Com afi rm a li tera lm ent l'article 28 ara introduït als estatuts, "podran ésse r Socis Benefactors totes aquelles persones, especialment però no de manera exclusiva els usuaris de les insta l·lacions de la Fundació que, identificant-se amb l'ideari i molt especia lm ent amb els objectius de caràcter social i solidari, així ho desitgin". Per fer-se Soci Benefactor s'haurà d'abonar la quota mínima an ual de 1.200 pessetes, que constit uirà una apo rtac ió desinteressada a favor de les activitats socials de la Fundació.

com a Patrons de la Fundació, tal com ha quedat reflectit en la modificació feta de l'article 14è dels esta tuts. En endava nt, els tres patrons, que fins ara corresponien a abonats de l'Esportiu Claror, seran progressivament subst ituïts per representants dels Socis Benefactors de la Fundació, a mesura que finalitzin els mandats dels Patrons actuals. Caldrà, doncs, no confondre les figures de Soci (Benefacto r) de la Fundació Claror amb les d'abonat o usuari de les diferents instal·lacions esportives que gestiona l'entitat.

Presència al Patronat Fer-se Soci Benefactor

Un punt important és que els Socis Benefactors

Des d'ara, j a es podran

podran elegir i ser elegits

inscriure com a Socis Bene-

El 8 de juny hi haurà les primeres eleccions al Patronat dels nous Socis Benefactors El propvinent dijous 8 de juny finalitza el mandat de dos dels Patrons, representants actuals dels abonats de l'Esportiu Claror, i que ja hauran de ser substituïts per dos Socis Benefactors de la Fundació. Per aquest motiu, el mateix dia es faran eleccions per renovar les dues places. Podran participar-hi totes les persones majors de divuit anys que siguin Socis Benefactors. Les eleccions s'organitzaran d'acord amb el reglament aprovat pel Patronat, que es lliurarà personalment a tots els Socis ·Benefactors.

Els abonats dels poliesportius Claror i Sagrada Família rebran informació personalitzada per facilitar la seva inscripció com a Socis Benefactors factors de la Fundació totes les persones que ho desitgin; hauran d'adreçar-se als punts d'informació de les in sta l·lacions que gestiona Claror i omp lir la butlleta d'inscripció. La Fundació adreçarà properament als abonats de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Sagrada Família majors de divuit anys una carta personalitzada amb la informació i els fu lls necessaris per tramitar la inscripció. Cal expli car que totes les persones actua lm ent adherides a la Plataforma de Solidaritat i Cooperació 0,7 Claror sera n inscrites automàticament com a Soci Benefactor de la Fundació. La voluntat és que el mà xim nombre de ciutadans esdevinguin Socis Benefactors i, de manera especial, els abonats de les i nstal·lacions gestionades per la Fundació.

_ _ __ _ __

_ _ FUNDACIÓ CLAROR

S-IMPULSARAN LES ACTIVITATS

LA PLATAFORMA 0,7 CLAROR SE

CULTURALS I ES CREARÀ UNA CORAL

SOLIDARITZA AMB

MOÇAMBIC Fomentar la vida social al barri , impul sa r la creac ió d'una coral, defensar el patrim oni hi stòri c i artísti c o organitzar unes jorn ades de debat i refl ex ió sobre temes ca nd ents de la societat en

La PI ~tafo rm a OJ Claror ha iniciat un a ca mpanya de se nsibili tzació per ince ntiva r les donacions a les víctim es de la ca tàstro fe humanitàri a qu e afecta els habitants d e M oça mbi c, un

qu è vivim , só n actua cions co ncretes qu e la Fundació Claro r porta rà a term e durant l'any 2000. Una de les fites qu e s'ha pro posat és impli car la joventut en el se u proj ecte cultural, i per aquest motiu f o mentarà trob ades amb grups de joves dels instituts i ce ntres del barri per re collir les seves inquietuds i fer-

dels països més pobres de l'À fri ca. Arran de les inund acions de fin als d e feb rer, més

La Fundació prepara l'organització d'un interessant cicle de xerrades per al mes de novembre

del coneixe ment i democratitzar-l es al màxim ; per això, la Fundació Claror vol impul-

Ios protagonistes del project e. Un altre dels objectius és

sa r el projecte "Internet per a toth om" .

posar les noves tecnologies de la comunicació al servei

en la preparació del centenari de l'escola Sagrada Fa-

Finalment, es col ·laborarà

mília, qu e ce lebrarà l'any vinent. I és qu e el ce ntre, molt vinculat a la històri a de Claror, també estarà prese nt

d ' un m i li ó d e perso n es s' han qu edat se nse casa ni alim ents, els ca mps de conreu han qu edat destruïts i enca ra no s' ha pogut dete rmin ar el nombre de morts. Però, passad es les plu ges, el país s' ha vist afectat per malalti es co m la malàri a, el

en el programa cultural que la Fundac ió té previst des-

cò lera o la di se nteri a, qu e

envolup ar durant els pro-

s' han propagat a gran escala. A més, les plu ges han

pers dos anys.

posat al descobert mil ers de min es anti perso na, que han in crementat enca ra més la virul ència de la tragèdi a. La Pl ataforma

Cl aro r

Joan Itxaso PatemaÍn

ha d es tin at un a d o nac ió

Dkeclor Cenerul de lu Fundució Cluror

eco nòmi ca a les ONC qu e actuen a la zona i, alhora,

Fent Fundació, fem Claror!

d emana a tothom qu e col·labori a través dels co mp-

Fa deu anys que la Fundació Claror està desenvolupant una tasca important a la ciutat de Barcelona en general i, d'una manera més intensa, al barri de la Sagrada Faml1ia. Recollint l'herència i l'ideari q¡,¡e fa vint anys va establir la Cooperativa Claror, hem anat fent camí perquè l'esport i la salut estiguin a l'abast de tothom. En e! tarannà de la Fundació sempre ha estat present que esport i salut han de complementar-se fermament amb cultura i solidaritat perquè, amb aquestes eines, serem capaços de treballar per una societat més justa i participativa, capaç d'.e ngrescar les noves generacions en la construcció d'una societat més sana i equilibrada. L'any 1999 va néixer la plataforma de solidaritat 0,7 Claror, i fa pocs dies hem decidit impulsar e! primer programa d'acnlacions en l'àmbit cultural, encara modest, però que sorgeix amb la voluntat de fer camí i d'implicar activament la gent del nostre entorn. La creació de la figura de! Soci Benefactor té com a objectiu eixamplar la base so~ial de la Fundació per dinamitzar la tasca social, cultural i solidària que porta a terme, recQllint així les inquietuds i energies de moltes persones disposades a posar el seu gra de sorra personal per millorar l'esport, la cultura i la solidaritat alhora al nostre barri i a la nostra ciutat.

tes co rrents solidaris oberts en diverses entitats fin aríce res :

BANESTO 0030155033 CXXXJ281 271

BBV 01 825906 810010033337

CAJA MADRID 20381148866000400040

LA CAIXA 2100810200111128

TOT CLAROR

_ FUNDACiÓ CLAROR LA XVI XVI MillA SAGRADA FAMiliA

Mi l lA SAGRADA FAMí liA ARRIBA El

DE MAIG

TOT PREPARAT PER VIURE UN MATí ESPORTIU AMB LA MILLA La Milla, organitzada per la Fundació Cl aror i co nsolidada j a co m la m és important de la ci utat co mtal, té com a objectius to rn ar a batre rècord d'inscripcions i, si pot ser, no u rècord de la cursa. Pre mis per a tothom, més sèries, Nike Running Series i activitats ludicoesportives a la plaça Gaudí completaran Iloferta de Ilúlt im matí de Festa M ajor del barri de la Sagrada Família

· eporl1uCllmJf . Pol/t$pOfcIllSiI(Jn'diJ filmlllil . Nou (¡In Cltfllllru

L'ú lti m matí d e Fes ta M aj o r, el dium enge 7 de maig, tin drà ll oc la setze na edi ció de la Milla de la Sagrada Famíli a am b n o us reptes i il ·lu sions. Un, el de to rn ar a su perar el lli stó d'in sc ripcions qu e en l'edi ció passada va arr iba r als 1.59 1 atletes. Aqoest any, la Mill a també incorpora algun es nove-

tats. Les pr in cipa ls só n el desdob lament de les categori es amb més nombre de part icipants (a levins i be nj amin s) e n du es sè ri es,

de ba rres im près al dorsa l.

masc uli na i fe menin a, pe r ta l de fac ili tar la cursa als partici pants. També ha ca n-

metres, serà igual qu e l'a ny passat (vege u qu ad re), i la cursa consta rà de dotze sè-

v iat el sistema de cronometratge qu e, si bé continu arà esse nt info rm àti c, es farà mitj ançant un lecto r de codi

ri es de v ui t categories, des d e ls més pet is als m és

Recorregut i sèries El reco rregut, de 1.609

grans: cadets, vetera ns, in fa ntils, júni ors, alevins, be n-

RECORRECUT

PLAÇA GAUDí SERÀ EL CENTRE NEURÀLGIC

jami ns, promeses i sè ni ors. Aq uestes dues últimes catego ri es, per l'elevat no mbre d' in sc ri ts, correran per primer cop en la histò ri a de la M ill a pe r sepa rat i, co m en els darrers anys, en dues sè ries di fe rents, un a pe r a homes i l'altra per a dones. La prim era cu rsa, la de cadets, co m ença rà a les 9.45 h, i la resta aniran sort int en in te rva ls d'un quart d'hora. A les 13 .00 hores es fa rà el lliurament de premi s i el so rteig de dos lots de mate rial es porti u entre tots els participa nts.

Premis als guanyadors Com cada any, hi haurà un premi en metà l·lic per a les ci ne pri meres esco les,

Sortida: caner de Rosselló, entre Sardenya i Marina

Arribada: carrer de Mallorca, entre Marina i Lepant

Punts d 'interès: 1. Organització i reclamacions.

TOT CLAROR

Total metres: 1.610 2. Selvei mèdic

_ _ __ __ __ _ _ _ FYNDACI6 CLAROR Aquest any la Milla constarà de dotze curses de vuit categories diferents pel desdoblament dalgunes sèries clubs o entitats qu e més atletes aportin . Les qu antitats só n d e 50.000, 30.000 i 20.000 per a la prim era, segon a i terce ra cl assificada. Els guanyadors de la cursa sè nior, tant en ca tegori a ma sc ulin a co m femenina, s'enduran 50.000 pesse tes el primer, 30.000 el segon i 25 .000 el terce r. Si, a més, el vencedor de la prova bat el rèco rd, sumarà 75.000 pessetes més. El rècord actua l en ca tegori a mascul ina és el de José Blas Serrano, aconseg u it l'any passat amb 4'02" . En categori a fem enina Jaqu elin e Martín va aconseguir, l'any 1997, rebaixar d'un segon el seu propi rècord , i va fix ar la mi llor marca fe -

TORNEN LES NIKE RUNNING SERIES PER ALS MENORS DE 1 4 ANYS Repetint l'exitosa ex periència de l'any passat, la firma esporti va Ni ke i la Fundac ió Claro r o rga nitza ran co njuntament les Nike Running Series (NRS). Es tr ac ta de cu rses de velocitat, de 50 metres, diri gides a nois i noies de les catego ri es benj amí, aleví i infanti l. Per prendre-hi part no ca l inscripció prèvia, ja que tots els at letes de la Mi lla qu edaran auto màtica ment incri ts a les NRS, tot i que la parti cipació és voluntària.

aco nse ll ab le qu e e ls qui vulguin intervenir-hi ho facin abans de di sputar la prova de la Milla.

HORARIS MILLA: CURSES DE

1.609

METRES

ANY NAIXEMENT

09.45 10.00

Cad ets Veterans

10.15 10.30

Infant il s Júniors Alevi ns masc. Alevins fem. Benjam ins masc. Benjami ns fem. Promeses fe m . Pro meses masc. Sèni ors fem. Sè ni o rs masc.

84-85 Homes: + 40 anys Dones: + 35 anys 86-87 81 -82-83 88-89 88-89 90-91 90-91 78-79-80 78-79-80

10.45 11.00 11 .15

Activitats recreatives

11 .30 11 .45 12.00 12.1 5 12.30

Tothom qui s'aprop i a la plaça Gaudí du rant el matí del diumenge 7 de maig, i sobretot els me nu ts que

CURSES DE

77 i anteriors 77 i anteriors

METRES DE LES

NRS

De 9.00 a 12.30 hores Infanti ls, alevin s, benj amins i menors de 9 anys

ció Claro r, ad reçades especia lment als més petits.

13.00

Les Nike Running Se ri es va n enregistrar l'any passat més de 800 pa rt icipacions i els guanyadors van poder ass istir als Ca mpi onats d'Atlet ism e o rga nitzats a Sevill a.

Inscri pcions,

CATEGO RI A

HORA

me ni na en 4'42" .

encara no poden participa r a la Mi lla, podran gaudir de ls jocs que s' in sta l·laran a la plaça i de les .activitats organ itzades pe r la Funda-

Les curses de 50 metres es faran al ca rrer Provença, entre Lepant i M arin a, i és

LLIURAMENT DE PREMIS

fins al 6

de maig Les inscripcions per palticipar en la XVI Milla de la Sagrada Fanulia seran gratuïtes, i es podran fOlmaIitzar des del dilluns 10 d'abril fillS al 6 de maig a les 14.00 hores, a les oficines d'atenció al públic de: Esportiu Claror CI Sardenya, 333 Poliesportiu Municipal Sagrada Família CI Cartagena, 231-239 Nou Can Caralleu Carrer dels EspoRs, sln

En el moment de fOlmaIitzarla inscripció, l'organització lliurarà als participants el do rsal de la cursa i el butlletí oficial de la Milla, que recull el reglament i altres aspectes d'interès.

(

XVI MILLA DE LA SAGRADA FAMíLIA ORGANITZA

FUNDACiÓ ClAROR

PATROCINEN

COL.LABOREN

L2 ::a

.".'.. $POllI"

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

--- ..

_ FUNDACiÓ CLAROR ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA

ACTIVITATS ESPORTIVES I DE LLEURE PER GAUDIR DE L1ESTIU L'Esportiu Claror i el Polies portiu Muni cipal Sagrada Famíl ia han elaborat un ca l end ari de pro p ostes d'estiu per ta l que l'esport i el lleure no s'aturin durant les vaca nces esco lars, i ta nt j oves co m més grans tr iïn co m in ve rtir el se u temps de ll eure. Per als més joves, l'ofe rta se ce ntra en els cursets de natac ió, els es pl ais, el Campu s Olímpi a, el Ca mpus Verd i una novetat: el Campu s Jove . L'espl ai, qu e es farà únicam ent a l'Esportiu Claror, es basa rà en tall ers, j ocs, activitats aquàtiqu es i sortides. Va diri git a tots els nascuts en.tre el 1986 i el 1995. Els més menuts, nascuts el 1996, podran inscriure's al Parc Espl ai.

co mbin a el bàsquet amb esports d'aventura. Tindrà ll oc íntegrament en una casa de co lòni es, entre el 3 i er 7 de juliol. Activitats per a adults

xa per a tots els in sc rits) . El Ca mpu s Olímpi a se centra més en l'àmbit de l'esport, i es durà a term e als dos poli es portiu s; al Cl aror la pràctica principal serà el bàsquet i al Sagrada Família, el futbol sala. El Campus Olímpia va dirigit a joves nascuts entre el 1986 i el 1991 .

Els adul ts podran inscriu re's a partir del dilluns 8 de maig (to rn preferencial per a socis) als cursets d'estiu de natac ió, aiguagim, gimn àsti ca de manteniment, escola d'esquena, ioga i ae ròb ic. El torn obert com ençarà el 15 de maig. A m és, en to t es du es instal·lacions es faran nous cursos de balls de sa ló basats en els ritm es ll atins.

A l'Esportiu Claror s'o rganitzaran du es acti vitats pro-

Un altre tipus de campus serà el Campus Verd , l'any pa ssa t ano menat Esta des mi xtes, qu e con sisteix a combin ar un a setm ana de

tago n itza des pel bàsq uet. Parl em del Campu s de Tecnifi cac ió, del 26 al 30 de juny (dirigit a nois i noies nascuts entre 1986 i 1991) i del

pràctica esportiva a la instal·lació amb un a de col òni es (qu e, a diferènci a de l'edi-

Campu s Jove, un a novetat (adreçat a jugadors nascuts entr e 1 98 2 i 1985 ) qu e

TOT CLAROR

El període de renovació. dels cursets de natació i activitats diri gides per a la propera temp o rada (octubre 2000-juny 2001 ) co mençarà a fin als d'abril. Per a tots aquells que ja estan realitza nt algun curs la renovació se rà automàti ca, si no és que es co munica el contrari a les ofi cines de la instal·lació entre el 24 d'abril i el 12 de maig . Aquells qui vulguin co nt i nu ar però qu e hag i n de canvi ar-se de grup (per edat o altres motius) podran ferho entre el 16 i el 19 de maig.

I NSCRIPCIÓ CURS 2000-2001

Inscripcions

Els torn s d'inscripció preferencial per a abonats comença ran per a totes les activitats el di ssabte 13 d e maig (la inscripció del Campus Olímpi a és oberta a tothom a partir d'aqu esta data), i el torn obert com ença rà el dim ec res 17 de maig. Cal form alitzar la inscripció a la instal'lació on es vulgui realitzar l'activitat.

ció passada, serà la matei-

DE CURSETS

El períod e d'inscripcions Campus dedicats al bàsquet

Campus per a tothom

El Campus Jove és una activitat. nova que combina el bàsquet amb els esports d'aventura

RENOVACiÓ

LES OFICINES DE L'EsPORTIU CLAROR CANVIEN DE LLOC A partir del dilluns 8 de maig les oficines d'atenció al públic estaran ubicades, de manera temporal, als baixos del carrer Sardenya 335, molt a prop de les actuals oficines. Al nou local es duran a telme tots els tràmits administratius, consultes i inscripcions d'estiu, d'abonats o activitats. El canvi d'ubicació es deu a les obres de remodelació de les oficines i el control d'accés de l'Esportiu Claror.

per als abonats que vulguin ini ciar alguna activitat dirigid a o cur se t d e natació s'obrirà el 22 de maig, i a partir de 1'1 de juny començarà el torn obert per a no abon ats .

NOVA QUOTA MIGDIES AL CLAROR L'Esportiu Claror ha posat en fun cionament la quota migdi es, una nova modalitat horària que perm et accedir a la instal ·lació els dies fein ers de 13 a 16 hores i els dissabtes de 15 a 21 hores. La matrícu la costa 3 .000 pessetes i la quota mensu al, 2.300.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FUNDACIÓ CLAROR

DE MAIG, CAMPIONAT DE

NATACiÓ ESCOLAR AL CLAROR

D'ABRIL,

TORNEIG OBERT DE FUTBOL SALA

CONTRA

El dissabte 6 de maig tindrà lloc a la piscina d e l'Es-

La Fundació Claro r orga-

portiu Claror la disset e na

nitzarà, a banda de la Mi-

edició d e l Camp ionat d e

ll a, a ltr es esdeve nim e nts

Natació Escolar.

esportiu s durant la Festa M aj or de l barri de la Sagra-

Començarà a les 17.00

da Famíli a.

hores i hi pa rticiparan prop

Di ssabte 29 d'abril

de 150 no is i noies, des de

tin -

drà lloc al Po li esportiu Mu-

primer de Primària fins a

nicipal Sagrada Famíli a un

Batxi Il erat.

Torne ig d e Futbo l Sa la tres contra tres en dues catego-

Escoles convidades

ri es: max iminis (nascuts els A I camp ionat participen

anys 1990 i 199 1) i super-

a lumn es d'onze esco les: Escola Jovellanos, Escola del M ar, escola Sagrada Família, esco la Tabor, esco la Carlit, Immaculada Vedrun a, escola Santa Anna, CEIP La Sedeta, Roig Tesalia i els no is i noies que practiquen natació al Poliesportiu Municipal Sagrada Família i a l'Esportiu Claror. Entremig de les curses de grans i petits, tots els assistents podran contemp lar una exhibició de salvament i socorrisme en el vessant •

gran s (el 1988 i 1989). El sistema de competició

Carnestoltes va passar pels poliesportius

limitarà el no mbre d'inscrits a vuit eq uips per categori a, i tant els m ax imini s co m els supergrans es dividiran en dos grups per disputar una

El 3 de març passat es va viure un dia de festa a l'Esportiu Claror i al Poliesportiu Municipal Sagrada Famt1ia. Entre Sant Medir i Carnestoltes nens i nenes de l'escola Sagrada Famt1ia i l'escola Tabor van sortir al carrer engrescats per la música i les disfresses. Com cada any, l'àrea d'activitats aquàtiques també va organitzar el Carnestoltes, aquesta vegada amb la temàtica del segle XX.

més esportiu .

Ili gueta de tots co ntra tots, semifina ls creuades i final. La dur ada de ls p artits osci l·larà entre els 9 i els 12 minuts, sego ns e l nombre d'equips inscrits. Les i nscri pcions es podran formalitzar fins al 14 d'abril als poliesportiu Sagrada Família i Claror. .

------- L-------~~

Servei d'hostelería en general per a:

sessió gratuHa aquest ticket

BYBARDOU

Juny de 20(0)

CENTROS DE BRONCEADO

Col.legis Residències Empreses

:1,.

CERTIFICAT DE GARANTIA

:0,.

MORMAl1VA EUROPEA CE

:0,.

OBERT DIUMENGES I FESTIUS

Centres Hospitalaris

Hosteleria de Servicios . Colectivos, S.A. HOSTESA®

Indústria , 180, entl. Tel. 934551307 - Fax: 435 23 74 08025 Barcelona

62 (Avda. Gaudí) 08025 Barcelona Tel. 93 455 66 77

De dilluns a dissabte de B,OOh a 22,30h · dlumenges I festius de 11 a 20h

_ FUNDACiÓ CLAROR Definits els serveis de salut que s'hi oferiran El Poliesportiu Marítim oferirà un ampli ventall de serveis de salut des del moment de la seva obertura, a principis d'octubre. D'entrada , proposarà els mateixos selveis de què gaudeixen e ls abonats dels poliesportius Claror i Sagrada Faml1ia. Així, n'hi haurà de consulta, primers auxilis, revisions mèdiques , electrocardiogrames , assessOI'ament dietètic i anàlisi de la composició corporal. A més, hi haurà servei de massatges i drenatges limfàtics. El Poliespol1iu Marítim també oferirà nous serveis de salut i bellesa. Els més destacats seran e l tractament d'a lg u es i fangs, la dutxa escocesa i el de. bronzejat artificial mitjançant màquines verticals de raigs UVA. A banda d'això, al centre es podran realitzar diferents circuits preparats per als qui vulguin fer-ne ús terapèutic.

Així SERÀ EL CENTRE

TALASSOTERÀPIA DEL MARíTIM

El plànol reprodueix la composició del Centre de Talassoteràpia del Marítim

El gran fet diferencial del Po li esportiu Marítim respecte de la resta d'instal ·lacions catalan es és que di sposarà d'un centre de ta lassote ràpia, ubicat a la planta baixa. Les propietats terapèutiques de l'aigua de mar faran del

- - - - - - - - - - - - - -

ce ntre un espai idoni per a usuaris amb dolències ll eus i per a aq uells que vulgu in estar en forma, relaxar-se i suportar l'estrès di ari a què este m sotmesos e ls ci utada ns que vivim i treballem en ambients urbans amb un

--,,--

alt perce ntatge de tensió. 900 m2 de talassoteràpia

El Centre de Talassoteràpia tindrà una superfície total de 900 metres quadrats dividits e n diferents espais.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - -- - - -

TURÓ sessió gratuYta aquest ticket Juny de 20(0)

:\,.-

BYBARDOU

Comidas y cenas para grupos yempresas. Propuestas de menú a su medida.

CENTROS DE BRONCEADO

:( CERTIFICAT DE G AJRA~IA :': NORMATIVA 8UROPEA CE :': OBERT DIUMENGES I FESTIUS CI. Indústria, 124 08025 BARCELONA (Roger de Flor) - 08037 Barcelona Tel. 93 207 60 82

S/ TE GUSTA COMER B/EN__ _

iREPET/R..AS!

QUEREMOS HACER UN AMIGO DE CADA CLIENTE I

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FUNDACiÓ CLAROR

AI centre de la pl anta hi hatJrà un bany central (al plànol , el número 1) de forma irregular de 24xll.5m, i d'una profunditat de 130cm. Aquest bany central estarà equipat amb raigs d'impulsió d'aigu a, 148 boqueres bufadores pe rmetran tractament de bombolles per a 6 lliteres i 8 seients. També hi haurà tractament d'hidrojets en du es zones. Annexa al bany central hi haurà una piscina de 10.5x4m (2), situada en un nivell 80cm superior, de manera que farà cascada sobre el bany. La seva característica més destacable és que s'hi podr à nedar contracorrent. Hi haurà una piscina convencional de 15x6 (3), amb l'úni~a diferència que estarà provista d'aigua de mar. L'espai marcat amb el punt 4 serà una piscina d'aigua freda de 4x4 i una profunditat mitjana d'1 m. El punt 5 del plàno l és una piscina circular d'hidromassatges . La piscina de forma irregular 6, de 8x4 .3 m, d'una profunditat mitjana de O.8m, tindrà boqueres d'aire per a tractament d'hidrojets en bancs. El punt 7 indica una font ornamental, i el 8, una piscina infantil de 8x4m. A aquesta planta també hi haurà dues saunes i dos banys de vapor, així com el centre de salut.

FESTA LUDICOESPORTIVA I INICI DE PREINSCRIPCIONS EL 13 DE MAIG Les preinscripcions pe r a bo nar-se al Po li espo rtiu Marítim podran form alitzarse a partir del dissa bte 13 de maig, amb l'obe rtura de les oficines d'aten ció al públic situades davant d e l'equipament, sota e l passeig Marítim i a peu de platja. Formalitzar-ne la preinscripció no significarà ca p obligació eco nòmi ca ni compromís d'abonam e nt per part del sol·licitant; e n canvi, totes les pe rso nes que l'hagin formalitzada tindran dret a una plaça d'abonament reserv ad a en el moment de les inscripcions definitives, el proper estiu .

L'obertura de les oficin es d'atenció al soci se ce lebrarà amb un a gran festa ludicoes portiva, amb activitats per a tothom, durant tot el matí del dia 13. Activitats lúdiques

A les nou del matí co mença rà la jornada amb un torn eig de futbol tres co ntra tres, que es disputarà e n dues pistes inflables insta l·lades a la sorra de la pl atja de la Barceloneta. Els interessats a participar-hi hauran d'informar-se i inscriure's als poliesportius Claror o Sagrada Família.

Paral·lelament al torneig de futbol tres contra tres, es disputarà a la platja un campionat de tacatà. I e ntre les onze i les dotze del migd ia hi haurà una màster-class d'aeròbic oberta a la parti cipació de tothom , dirigida per monitors dels poli es portiu s Claror i Sagrada Famíli a. Durant la jorn ada, els visitants podran obse rva r l'estat de les obres mitjan ça nt un a expos ició inform ativa situada al costat de l'ofici na de preinscri pci ons. La Festa, amenitzada amb música, acabarà a quarts de dues amb un pisco labis popul ar.

LES OBRES VAN A BON RITME Les obres de construcció del Poliesportiu Marítim avancen a bon ritme, acomplint el calendari previst segons el qual han d'acabarse a finals d'estiu. Actualment, ja hi estan treballant les tres empreses adjudicatàries de la construcció i instal·lació. Copisa ha avançat molt la construcció del nivell soterrani, on hi haurà el centre de talassotê ràpia, i s'han acabat els forjats de les piscines, que h i instal ·la Construccions Conda!' S'està treballant el

que serà la planta baixa, on hi haurà el pavelló, els vestidors individuals i d'equips i les àrees d'administració i . atenció al públic.

A mé s, des del 15 d é març, Codinsa ja fa la seva feina com a adjudicatària de les instal ·lacions generals elèctriques i mecàniques.

_ FUNDACiÓ CLAROR

Nou

CAN CARALLEU AMPLIA L10FERTA AMB LA NOVA PISCINA COBERTA A finals dJabril ja es podrà utilitzar la piscina, coberta amb un globus presostàtic, i el dissabte 6 de maig tindrà lloc lJacte dJinauguració oficial amb rorganització de diferents activitats Els abonats i usuaris de Nou Can Caralleu podran g<;l udir dels serveis de la piscina durant tot l'a ny, a parti r de fi nais d'aq uest mes d'abril. I és que les dues piscines d'estiu de la instal ·lació estaran ci i matitzades per poder ser utilitzades fins a l'arribada d'aquesta estació. La climatització s'ha dut a terme mitjançant la instal ·lació d'un globus presostàtic que cobreix les due s piscines, i s'hi han construït uns nous vestidors

a: w > a: w

'"::;;::;;

annexos que permetran passar d'un espai a l'altre sense canvis de temperatura . Les obres han tingut una durada de dos mesos. Inauguració el 6 de maig La inauguració oficial de les noves piscines tindrà lloc durant el matí del dissabte 6 de maig, entre les 10 i les 13 hores, en una jornada de portes oGertes. Tothom qui vulgui podrà accedir lliurement a la piscina per a un bany lliure, o participar en alguna deies activitats dirigides que s'hi programaran. No caldrà inscripció prèvia, fet que facilitarà l'accés de tothom en el moment desitjat. A mé~, s'ha previst que ningú marxi amb les mans buides: tots aquells que es banyin rebran com a regal un casquet de bany de record .

TOT CLAROR

Dibuix del globus presostàtic que cubrira les dues piscines, vist des de l'exterior

DEFINIDES LES ACTIVITATS O-ESTIU Nou Can Caralleu ha definit ja els continguts del programa d'aotivitats per al proper estiu. Seguint la línia iniciada l'any passat, s'oferiran actiV'itats dirigides per a totes les edats, tot i que hi predominen les infantils. En aquest capítol destaquen tres activitats: el casal esportiu, el Campus Olimpia i els cursos de tennis. El casal esportiu Nou Can Caralleu presentarà tres modalitats per triar: casal de muntanya, esports d'equip i taNers. En tots els casos estaran dirigides als nois i noies entre 3 i 12 anys, i es faran en diferents torns d'una setmana. El primer torn començarà el 26 de juny i l'últim, e! 8 de setembre, i no n'hi haurà entre l'lI i el 28 d'agost. L'horari serà intensiu, entre les 9 i les 17 hores. El Campus Olímpia de futbol, pensat per a nois i noies entre 8 i 14 anys, tindrà lloc en torns d'una setmana, entre e! 26 de juny i e! 28 de juliol. Quant a tennis, hi haurà cursos setmanals, amb dues opcions: la primera oferirà la possibilitat de realitzar un curset d'una hora al dia, i la segona consistirà en cinc hores diàries, de 9 a 14 , en què e! tennis es combinarà amb altres activitats d'exercici físic i natació. Respecte de les propostes per a aduLts, Nou Can CaraJlleu està programant la realització de cursos d'aeròbic, spinning, balls de saló, ioga, tennis ... Les inscfipcions de! Campus Olímpia començaran e! dissabte·'13 de maig. Per a la resta d'activitats hi haurà dos torns: entre e!2 i el12 de maig per a aboJats i usuaris, i a pa1i1:il' del 13 de maig per al púbLic en general.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FUNDACIÓ CLAROR INAUGURAT EL ROCÒDROM AMB

AQUEST ABRIL,

MÉS SUPERFíCIE DE BARCELONA

INFANTIL DE

quad rats: 13 metres d'alçada i 12 d'amplada. Té 1.600 preses i està dividit en quatre espa is: una zona d'iniciac ió amb pla ve rti ca l de

NOVES MÀQUINES A LA SALA DE

FITNESS

quart grau, una de dificultat mitjana amb pla inclinat (611 i 611 +), una de dificultat alta amb desplom (6b i 6c) i una

tiu Sagrada Família gaudeixen d'un 20 per ce nt de descompte pel fet que la Fundació Claror és una de les entitats gestores de la instal·lació, juntament amb el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull .

El rocòd.rom, de 150 m2, és cobert té 1,600 preses i està chvicht en quatre zones de chficultats chferents

del Conse ll Municipal del Districte, j aume Ciurana. Durant tot el matí, els petits van poder ini ciar-se en el món de l'esca lada

Barcelona, A lbe rt Batlle;

ció d'escalada del Centre Excursionista de Catalunya j oa n jover, Xavi Ll a nos, Raquel Xacobo i Roger Xi-

del regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Ca rl es Martí, i de l'ex regido r del Districte i actua l Presid ent

participant en activitats com el pont de mico, la tirolina o l'escalada. AI mi gd ia hi va haver una exhibi ció d'escalada a càrrec dels membres de la sec-

menis.

Inauguració El ro còdrom es va in au gu rar oficialment el dissabte 11 de març. La jorn ada va transcórrer . en un ambi ent festiu en què petits i gran s van gaudir de les activitats relacionade s amb la muntanya. L'acte va co mptar amb la presència del re gidor de Relacions Ciutadanes i Esport ?e l'Ajuntament de

TENNIS Nou Can Cara ll eu organitza un Torneig Infantil de Tennis que es disputarà durant els dies 17,18 i 19 d'abril. S'hi podran inscriure, fins al 10 d'abri l, tots els nois i noies entre 8 i 14 anys.

Nou Can Ca rall eu ja té el rocòdrom cobert de més superfície de Barcelona. Situat a l'interior del pavellófrontó, ocupa un a de les parets laterals amb una superfície total de 150 metres

de baixa amb boulder fix. El rocòdrom és obe rt a tothom que disposi d'una assegurança que cobreixi en cas d'accid ent. La utilització és lliure per als abonats de Nou Can Carall eu, i els de l'Esportiu Claror i Poliespor-

TORNEIG

La sa la de fitness ha incorporat noves màquines i material per tal d'augmenta r progressivament l'eq uipament i oferir millor servei als usuaris. Es tracta d'una nova cinta de có rrer i de tres màqui nes de mu scu lació que permeten treballar específicament els bessons, els pectorals i els quàdriceps. També s' ha dotat el gimnàs de barra de flexions i d'altres eleme nts co mplementaris.

ÈXIT DE LA PRIMERA FESTA DE L10RIENTACIÓ

PRIMER OPEN D1ESCALADA La tarda de 1'11 de març va tenir lloc al rocòdrom de Nou Can Caralleu el I Op en d'Escalada, que duu el nom de la instal·lació. Van competir-hi catorze escaladors sota l'atenta mirada d'un centenar d'espectadors. Marc Milhín, Dani Ferrer i David Macià van resultar-ne els tres primers classificats després d'una final molt ajustada. Malgrat que només hi havia una categoria única, l'organització va lliurar un premi especial a la primera noia classificada, Glòria Vilaseca, i també a l'escalador més jove, Arnau Boronat, de 15 anys. Nou Can Caralleu té previst organitzar noves edicions anuals de l'Open d'Escalada en el futur.

Més de 200 persones van participar el proppassat 25 de març en la Primera Festa de l'Orientació, orga n itzada per Nou Can Caralleu. La Festa va constar de dues activitats, la Ca min ada d'Orientació per Collserola i el Campionat de Catalunya de Curses d'Orientació en categories d'alevins, juvenils i universitaris.

TOT CLAROR

U NA

CAMPIONA

D-AERÒBIC AL POLIESPORTIU SAGRADA FAMíliA

"L'aeròbic m'està fent oblidar el que havia fet en gimnàstica esportiva, perquè estic aconseguint méstito1s"

Sònia Anton és una jove de 25 anys relacionada amb el món de l'esport des que en tenia 7. Després de 12 anys ficada de ple en la gimnàstica esportiva, una lesió la va fer canviar de rumb i ara assoleix els èxits que perseguia amb l'aeròbic E. B.

pe rs mundials que tindran

perdut part de la mobilitat en

Sò nia Antón és abo nada

ll oc a Tòquio, Aleman ya i

del Po li esportiu Muni cipa l

Sa n Franci sco entre maig i

el turmell; a poc a poc "m'he anat recuperant fins al punt de poder competir en una altra disciplina. taeròbic ha estat com treure'm una espina que portava clavada ".

Sagrada Famíl ia. L'any pas-

juny.

sat va aco nseguir la novena

sultats és primordial de cara

pos ició del Ca mpi o nat del

a satisfer un dels seus som-

M ó n d 'Aeròbic en moda li -

ca mpiona de Cata lunya. Ara

ni s: "Si tot va bé, és possible que en els Jocs Olímpics hi hagi aeròbic d'exhibició i estic pendent de poder fo rmar part de l'equip . Tot dependrà dels resLÍltats en els mundials".

comença a recollir els frui ts

El somni de la Sòni a, nor-

tat ind ividual ANACH, va ser cin q uena en el Ca m pionat d'Espa nya en modalitat ind ivid ual FI C i el passat mes de març es va procla mar

Aconseguir bo ns re-

després d e set anys d ed i-

mal en q ualsevo l esporti sta

ca ts a l'ae ròb ic.

d'e lit, s'i m pregna de més

S'entrena de du es a ci nc hores diàri es, més les hores de classe com a monitora, i

M'ho vaig passar molt malament, perq uè ja tenia els papers damunt la taula per firmar contracte amb la Selecció Espanyola i va ser com llença r la meva carrera en qües tió de minuts".

Sota les ord res de Fern an-

signif icat qu an exp li ca q ue

do M ani ega, monitor de fitness del Poli esportiu Mun i-

ja el 1992 va estar a punt

La les ió va o bli ga r-l a a

de fo rm ar part de l'equip

abandonar la gimnàstica es-

cipa l Sagrada Famíli a -q ue

olímpi c, això sí, en una al-

portiva i alguns metges va n

també prepara el campió del

tra d isciplina: la gi mn àstica

co mentar-li qu e hauri a de

mó n d 'aqu esta di sc iplin a,

esportiva. "Una ruptura dels lligaments en el turmell em va de ixa r fo ra de l'eq uip.

deixar de practi ca r esport.

Jo nath an Ca ñadas- s'entrena a consciència per als pro-

URGÈNCIES U rgències mèdiq ues .......................... ......... 06 1 Ambulàncies Creu Roja .......... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ................................. O1O Bombers Genera litat ............... 93 692-80-80 Bombers BCN ci utat ................ .. .. ; ............ 080 Bombers BCN co marques .. ....................... 085 Mossos d'Esquadra ...... ............ 93 300-22-96 Po licia .................. .. ........ .. .. ................ ......... 09 1 Guàrd ia Urbana BCN .............. ...... .. ........... 092

SERVEIS I nf.Metropo l ita na ........... ......... .. .. .. ........... 010 Proteoció Civi l ........................ 93 319-25-00 Accidents en carretera ....... .. ... 93 352-6 1-61 RENFE ...................................·.. . 93 490-02-02

Encara arrossega algunes seqüeles de la lesió, ja que ha

Ferrocarri ls Generalitat .......... 93 205-15-15 Informació carreteres ............. 93 204-22-47 Aeroport del P rat .. .. ... ..... .. .. ... 9330 1-39-93 Serveis Socials ......................... 900.30-90-30 Correus ... ...... .. ..... .. .... .. .......... ... 93 318-38 -31

HOSPITALS H. Sant Pau .............................. 93 H. Del Mar .................. .. ......... .. 93 H. C línic .... .... .. .. ....................... 93 H. L'Esperança .................... .... 93 H. Vall d1 Hebron ..................... 93 H. Sant Joan de Déu ................ 93

29 1-90-00 221 -1 0-10 227- 54 - 00 285-02-0(i) 4 18-34-00 203-40-00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN .. .. ................. 93 402-70-00 Generalitat ................... :................. 93 315-1 3-\3

ho fa sati sfeta, perqu è "l'aeròbic m'omple igual que la gimnàstica, fin s i tot més, perquè estic aconseguint miliars res ultats. M'es tà fent oblidar el que havia fet en gimnàstica esportiva perquè estic viatjant molt i assolint molts títols en Campionats d'Es panya, mundials, europeus.. . És el que buscava en l'esportiva, però ' no vaig poder aconseguir-ho i ho he cercat per un altre camí."

Diputac ió BCN ........................ 93 402-22-22

ESPORTS Esportiu C laror ........................ 93 476-13 -90 Poliesportiu Sagrada Família. 93 435 05 66 Nou Can Caralleu .. .... .... .. .. .. .... 93 203 78 74 Servei d' Info rmac ió Esportiva ............... ................... 93 432- 19-92 Agenda d ' Activitats ....... ... .. .... 93 48 1- 00-2 1 Fed. Cat. Bàsquet.. .. .. .. ............. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ........................... 93 318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica ............... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació ....... ............ . 93 301-82-70 Fed. Cat. Fut bol ........... .. .. .. ...... 93 302-56-42 Fed. Esp . Tenn is ........... .. ......... 93 200-53-55 Consell Esport Esco lar de Barcelona (CEEB) .......... . . 932 19-32- 16

t;:,;;~.dnGMnota Llar d'infants Tel, 93 245 10 29 CI València , 500 0801 3 Barcelona

F a vint anys que som la Llar d'Infants del barri perquè confieu en la nostra tasca professional i en els nostres mètodes d'ensenyança basats, principalment, a oferir al nen una estada feliç en

••• •••

Centre durant les diferents

Co rsegcl

etapes del seu creixement

Rosse ll ó

~.g

• i nç. f !

GRANOTA és una escola oberta on ens podeu venir a c

conèixer i informar-vos de 9 a 19:30h

Ma ll o rca

'1 .lIIt ¡rl' • Valèn cia

DESCONFIEU de les escoles infantils

. ~ . A ra g ó

que no us permetin l'entrada a qualsevol hora. Assegureu-vos que els vostres fills no hagin de passar per altres aules per arribar a la seva, que agrupin nens de la

, ~. granota avoléncia 500

Nens de 0-6 anys Anglès, psicomotricitat, piscina Seguiment de lectura individualitzada Convivències escolars i colònies d'estiu Educadors titulats i en permanent reciclatge Continuïtat amb altres escoles Transport escolar a les escoles Maristes i Infant Jesús Servei pediàtric i cuina pròpia 710m He patis assolellats Totes les aules exteriors i adequades a cada nivell

mateixa edat, i pregunteu per l'ideari de l'escola.

Convivències i estades esportives Crèdits de natura Estades d'estiu Caps de setmana rurals per a grups i famílics Rutes amb mountain bike pd Montnegrc-Corredor Camp de futbol reglamcntari i camp de bàsquet Piscina, cavalls i granja,

Casa de colònies pròpia Matrícula oberta tot l'any Escola oberta als parcs

Un paratge impressionant al mig d'un parc natural a 50 km de Barcelona