Issuu

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

fems

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA

esneeiats

als socis i familiars

19 Visita, consulta i revisions 1g Visita Ortodòncia (aparells correctors) l <: ·

,..

Urgències Revisions periòdiques Fluoritzacions Radiografies intrabucals Higiene bucal (neteja) + Revisió Extraccions simples i un 20% de descompte a la resta de tractaments

no tanquem per vacances Barcelona calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 4500

sardenya, 319, Baixos Tel. 93 457 04 53 ILuro, 90, bai xos M.J.Verdaguer, 6, 2n 3" Sant Joan 23-31, 1r, 1" Av.S.Esteve, 86, Av.Martí PujoL 254, M.J.Verdaguer 15, Sor AngeLa Cruz 35, Ronda de Atocha 7, Gran V.M.Turia 37,

3r, 4" baixos baixos bai xos baixos bai xos

E-mail: ioa@ioa.es

Te Te Te Te Te Te Te Te Te

L. L• L• L• L. L• L. L. L.

93.757.71 .81 93.474.19.32 93.727.53.96 93.879.32.28 93.389.43.31 93.877.45.97 91.571.00.02 91.467.06.00 96.351.73.50

Mataro' CorneLLà SabadeLL GranoLLers BadaLona Manresa Madrid Madrid VaLència

Web: http://www . ioa.es

s u M A R LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 23 , III època Febrer-març de 2000

Les altres portades OPINiÓ 2. Articles d'opinió d'Ignasi Casacuberta, Pedro Andreu i Graciel'la Inness 4. Enquesta: "Els governs dels districtes, han de ser formats per l'Ajuntament, o haurien de ser escollits en eleccions?" ENTREVISTA 6. Conrad Blanch, alpinista, economista i enginyer químic SALUT 10. La cel'lulitis: per què apareix i com tractar-la DIETÈTICA 12. La dieta depurativa: l'enemiga de la ce¡'¡ulitis REPORTATGE 15. La plataforma "Salvem l'Illa Myrurgia" ja té més de tres mil adhesions de veïns i entitats SOCIETAT 21. Entrevista al vicepresident de la Federació d'A ssociacions de Veïns de Barcelona, AndrésNaya

ENTREVISTA A CONRAD BLANCH Conrad Blanch és l'alpinista que va dirigir l'expedició catalana que va fer el cim de l'Everest el 1985. Durant quatre anys va ser president del Centre Excursionista de Catalunya i, actualment, és director de l'empresa gestora de les pistes d'esquí de Soldeu-EI Tarter. La muntanya ha centrat bona part de la seva vida i trajectòria professional i, per això, Te l'ha volgut conèixer.

PLATAFORMA IISALVEM Lli LLA MYRURGIAII La plataforma de ve1ns i entitats "Salvem l'Illa Myrurgia" ha començat les primeres accions "d'informació i reivindicació d'equipaments públics a Myrurgia. A finals de gener, més de 3.000 veïns i disset entitats s'hi havien adherit amb la signatura del manifest.

24. CULTURA: LLIBRES, DISCS I WEBS D'INTERÈS 27. CONCURS i PASSATEMPS 28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 31. Plataforma 0'7 Claror: cooperació i solidaritat per a l'any 2000 32. Miscel'lània 36. El Poliesportiu Marítim entra en la segona fase de construcció, assumida per la Fundació Claror 38. Nou Can Caralleu gaudirà de la piscina coberta abans de Setmana Santa FETS I GENT 40. El judoca candidat a l'or dels Paralímpics de Sydney s'entrena al Claror

LA CEL·LULlTIS I LA DIETA DEPURATIVA La cel·lulitits apareix quan hi ha un trastorn en el metabolisme que provoca l'acumulació d'impureses i líquids en les cèl·lules de greix. N'hi ha de diferents tipus, però tots es poden tractar per fer-la desparèixer: el drenatgelimfàtié, l'exercici i la dieta són els principals ali:ts per vèncer-la.

_ ()p=iru=o~.

____________________________________

O TOTCLAROR Tercera època Número 23 Febrer-Març de 2000 Tiratge: 13.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:

Sardenya, 333, baixos 08025- Barcelona Tel. 93 476 1390. Fax 93 476 13 91 www.claror.org E-mail: totclaror @claror.org CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs , Eduard Franco , Albert Giménez, Àngels Güell , Sergi Larripa. DIRECTOA:

Sergi Larripa COORDINACiÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT:

Ester Benach REDACCiÓ:

Sandra Martln, Albert Giménez, Ma. Dolors Villanueva COL·LABQRAOQRS:

Miquel Garcia , Ignasi Casacuberta, Pedro Andreu , Txel·la Inness DISSENY:

Emma Cervera CORRECCiÓ LlNGüfSTICA:

Ariadna Viñas SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

Teresa Blanch PUBLICITAT:

Josep Lluls Vide DISSENY PORTADA, MAQUETACiÓ, FOTOMECANICA I IMPRESSIÓ:

PcGrafic - IMGESA DISTRIBUCIÓ:

Mencor TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als'articles signats, que s6n responsabilitat de l'autor.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR

Ignasi Casacuherla Advoco!

L'àrea d'Urbanisme de Barcelona ha estat en el punt de mira dels mitjans de co mu ni cació, d e debats professionals i de les reivindicacio ns veïnals més impoltants dels últims mesos . Projectes com el Barça 2000, Diagonal Mar, Poblenou, Can Batlió o Myrurgia, per citar-ne alguns, han mostrat un divorci clar e ntre els res p onsa bles d'Urbanisme de l'Ajuntament i la voluntat dels ciutadans, amb el perill d'aïllament que això sup osa p er a l' ac tu a l equip de govern. Sembla que aquesta sintació ha fet reflexionar l'entorn de l' alcaldia. Recentment, hem vist com s' han creat la figura de l' arquitecte Cap d'Urbanisme, en la persona de Josep Anton Acebillo, i el Consell Assessor de l' alcaldia per l'Ur-

Alguna cosa es mou en l'urbanisme de Barcelona

banisme de la ciutat, amb la incorporació de professionals de renom, alguns amb una visió crítica de l'urbanisme actual , com l'arquitecte Orio l Bohigas. Fa pocs dies, el mateix alcalde anunciava la congelació de Barça 2000 fins a la redacció d'un projecte urbanístic molt més ampli Ci sembla que racional) de tota la zona universitària, al sud de la Diagonal. La pregunta que cal fer-se ara és si aquestes mesures, que sem b le n apuntar en la

bo n a direcció , o b eeixe n a un plantejament de fo n s pe r re conduir l' Ll1-ba nisme, amb l'interès públic com a motor fonamental, o són , més aviat, una operació d'imatge amb l'objectiu de donar llargues a la multiplicitat de veus crítiques, amb projectes de planejament inspirats pels interessos privats, dels propietaris del sòl. La resposta la tindrem ben aviat, quan constatem el rumb que han pres els projectes que ara són al damunt de la taula dels resp onsables de l'urbanisme barcelonès. Rectificar és de savis. Com va dir l'alcalde de la ciutat fa uns mesos, en relació al projecte Barça 2000: "No es pot tirar endavant un projecte sense la complicitat dels veïns".

Sardenya , 337, entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 934761390. Fax 93 476 1391 E-mail: sistemes @claror.org Web: www .claror.org PRESIDENTA

Joana Céspedes SECRETARI

Jordi Cabanes PATRONS:

Montserrat Bastida; Consol Martí, Basili Pérez, Dolors Rodríguez, Héctor C. Silveïra, Josep Tablada, Jordi Alonso i Julieta Riberas. DIRECTOR GENERAL

Joan !txaso Paternain DIRECTORS D'INSTAL'LACIÓ:

TOT CLAROR

., ;;¡

~ >

Oí x

VENTURA & El BURLADERC

______________________________________________________________________________

Esportiu Claror: Núria Borràs Poliesportiu Municipal Sagrada Família: Eduard Franco Poliesportiu Marítim: Pedro Andreu Nou Can Caralleu: Néstor Vilella

_ _ _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Opinió

Pedro Andreu

Cas Kluivert: un fet i tres oPinions

Psicòleg de l'esport

El fet. En el paItit Rayo Vallecano-Barça i en relació amb la circumstància que provoca la sanció de cinc partits al jugador del Barcelona Patrick Kluivert, hi ha l'acció del senyor Kluivert: la podem anomenar

cop de puny, intent d'agressió, patacada a l'aire, manotada al contrari o reacció instintiva i automàtica en resposta a tocaments deshonestos . Anomena-la X, però existeix. l ' opinió. Trobem una màxima en la psicologia de l'esport que diu a l'espoltista: "Preocupa't del que depèn de tu i prescindeix dels aspectes

que no pots controlar per a la teva actuació esportiva". El senyor Kluivelt pot controlar la seva mà, els seus diàlegs amb l'àrbitre i les reaccions que té envers els contraris, però no pot controlar l'actuació arbitral, els intents de provocació del seus marcadors (que cada vegada seran més, veient la seva manca de control), les campanyes orquestrades perquè se sancionin les seves actuacions encara que no les vegi l'àrbitre ni el comitè de competició. Resumint: Si no vols problemes n'i sentir-te v(ctima

d 'una injust(cia (la qual cosa és oPinable segons com es miri) no posis la pota (ni la mà, ni la llengua, etc.). 2' opinió. Des de la psicologia de l'espü1t es pretén aconseguir per a qua lsevol tipus cie pràctica esportiva nivells elevats de "joc net" , especialment en aquells esports que per la seva condició d'espectacles de masses i de gran impacte mediàtic tenen el poder de crear models a seguir per a la població en general i per als joves esportistes en particular. Cada acció vio lenta del

Dona i esport per

GracieHa Inness,

Responsaó/e de molins de l'Area de Manlenimenl Físic del'Esporlill Claror

Parlar de dona i esport avui dia és fer-ho dins una normalitat que, fins fa poc, no existia. Les dones d'ara tenim la sort cie poder escollir qualsevol esport, ja des de petites; no sols ens limitem a les gimnàstiques, sinó que també podem moure'ns per una pista de bàsquet, jugar un parit de futbol amb qualitat, competir en esports de contacte com el judo o bé escalar muntanyes. A la pròpia evolució de la societat s'ha d'afegir la unanimitat dels metges a l'hora de recomanar l'activitat física a les dones: la pràctica continuada regula el cicle menstrual, afavoreix la lluita contra l'osteoporosi i l'artrosi, millora la qualitat de vida i comporta hàbits de conducta més sans. Així, ens trobem en un moment únic en la relació dona-esport. Cada cop hi ha més dones als gimnasos que practiquen esports fins fa poc exolusivament mascu[,¡ns. A més a més, ara tenim els nostres propis models en esportistes d 'elit: tennistes, atletes, judoques i, fins i tot, futbolistes. I si a tot això afegim que esportistes afectades per greus malalties (com l'atleta Ludmila Engguist, operada d'un tumor al pit) ens demostren que no hi ha barreres per a l'esport, podem afirmar que anem pel bon camí. Amb tot, no resulta fàcil. Encara tenim més dificultats que els homes a l'hora d'entrenarnos i l'accés a segons quins esports és complicat. Excepte en grans campionats o en el tennis, no hi ha gaire atenció mediàtica vers l'esport femení. Malgrat tot, és un luxe poder viure aquesta època on, ser dona, ja no és un obstacle, sinó una infinitat de possibilitats i oportunitats. No ens les perdem.

partit cie la tele, cada comportament antiesportiu i totes les accions negatives que es produeixen tan sovint en els partits de l' esport rei, configuren un mode l negatiu a segu ir contra el qual difícilme nt es pot lluitar des de l'esport d'iniciació amb discursos ètics , complica,ts d'entendre i infinitament menys motivadors que l'exempl e de ls seu s "ídols" . Resumi"t : Si l'ús del v(dea ha de comportar conductes més esportives, encara que sigu-i per temor dels protagonistes a ser descoberts amb posterioritat, benvingut sigui! 3' opinió. La justícia esportiva, com qualsevol altra, necessita molts requisits per se r apl icada amb equitat. Sense cap dubte, hem de trobar-n e una per ap li ca r-la d'igual forma en condicions similars, independentment de l'autor o autors dels fets. Encara que no puc deixar d'opinar que sense l'acció de Kluivert no hi hauria cas. Per què s' inicien aquesta mena de sancions amb ell? Per què es desestimen al ' legacions de precedents exculpatoris de casos similars? Per qu~ no s' ha realitzat un procés informatiu previ, en el qual es comuniqui que s'intervindrà d'ofici e n aquest tipus d'accions? Per què .. .? Resumi"t: El 'comitè de competició no sols ha de ser just sinó que també ha de semblar-ho.

TOT CLAROR

_ ()p~ iru ~·~ ó~

______________________________________

I)ENQUESTA

Els governs dels districtes de Barcelona han de ser formats per l'Ajuntament, o haurien de ser escollits en eleccions?

LLUís FERRERES 48 anys

NARCís COLOMER 47 anys

CARLOS ROSÓN

22 anys

SANDRA .lETrERWALL 34 anys

ESTHER RASA 41 anys

Seria millor que el govern dels districtes fos escollit directament pels ciutadans en unes eleccions, perquè és més democràtic.

Millor si fossin escollits pels ciutadans perquè representarien millor les necessitats del districte. Potser hi hauria més desordre, però així no se seguiria tant la política de partit i sí més les opinions dels veïns.

És millor que l'Ajuntament formi l'equip de govern, perquè si no e staríem contínuament amb eleccions : ara el barri, ara el districte, ara liAjuntament.. . s'abusaria massa de les eleccions.

Seria millor que l'escollissin els cil!ltadans de cada districte, perquè els problemes del districte i les possibles solucions les saben més la gent, els ciutadans que hi viuen, que els de fora.

Depèn. Per un cantó està bé que els anomeni l'Ajuntament perquè, de fet, nosaltres el votem i l'escollim, però per assumptes més concrets sí que haurien de demanar l'opinió dels veïns.

ENTREVISTA CURTA Am""da Sanz, cap de premsa de Metges Sense Fronteres

Envieu-nos les vostres opinions! També per E-mail: Iotdaror@:jarcw.org

Animeu-vos-hi! Qualsevol lector pot publicar el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu un article d'inter'ès general sobre algun fet esportiu, social o cultural que us interessi i apareixerà publicat en aquesta pàgina. Els textos no han d'excedi r les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el DNL o núm. de soci i un telèfon de contacte. Tot Claror es reserva el dret de publicar les col·laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

TOT CLAROR

«El premiNobe1 de la Pau significa el reconeixement dels drets humans de qualsevol persona» Metges Sense Fronteres (MSF) és lma Organització No Governamental apolítica i aconfessional compromesa des dels anys 70 amb l'ajuda humanitària sota els principis de la independència, la imparcialitat, l'ètica mèdica i el dret internacional. Actualmept compta amb ...' clos milions cie socis en l'àmbit internacional, clels quals més cie 30.000 són catalans, i més de 2.500 professionals que treballen en diversos països. Per la seva tasca i trajectòria se li ha concedit recentment el premi Nobel de la Pau. Què significa per MSF la concessió del premi Nobel? És un reconeixement al dret que té qualsevol persona

a rebre ajuda i assistència humanitària. Un reconeixement que arriba en un moment en què els clrets humans de les persones estan molt atacats i violats. Què és el que diferencia MSF d'altres organitzacions? Doncs que no solament portem l'ajuda humanitària allà on és necesssària, sinó que també clonem testimoni i denunciem el que veiem, cosa que altres organitzacions no poden fer. En quines àrees o problemàtiques actua? Les àrees d'actuació són molt concretes: es basen en situacions d'emergència produïdes per conflictes armats,

catàstrofes naturals, epidèmies o fam. A més de les situacions d'emergència, desenvolupa projectes de durada més llarga? Sí. En alguns casos engeguem programes a mitjà termini, sobretot en situacions de postconflicte o postemergència. La delegació a Espanya desenvolupa projectes en divuit països, entre Amèrica Llatina, Àfrica i la conca mediterrània.

E.B. Metges Sense Fronteres CI Nou de la Rambla, 26 Tel. 93 304 61 00 www.barèelona.msf.org

ORTHOS

pre

o Ma.aje Vltal·Corporal

O Monitor de

Aeróblc.

Monitor de Musculaclón y Culturlsmo

O Masajl' Terapéutlco O Técnl.c a. Manuales O Reflexologia Podal

O Monitor de

Aeróblc.

Nutrlclón deportlva

Monitor de Jazz

Dance Professional Instructor

Monitor de Balles de Saló". Avanzado

y Deportlvo

NOMBR E

APELLI DOS

DOMIC ILI O

O Drenaje LlnfMlco

NiveLl

Nivell!

O Monitor de O Glmnasla

Fltness

Postural

O Preparador Fislco y Deportlvo

Monitor de Balle. de Salón

Monitor de Funky y Hlp-Hop

Curso de Asl.tencla Sanltarla Diploma

l1li

iltor~at

por:

Genol3litatd9CQtalunYiI

InllllutCalatillde

NO"8, Prol."rona

O CP

TELÉFONO

POBLACIÓN

Deseo reclblr, sln compromiso, el nuevo PROGRAMA GENERAL DE LOS CURSOS SI estas lnteresado en reclbir informació" sobre otro5 cursos, señalalos y remlte este cUPÓ" a:

EDAD

ORTHOS Córcega 371 08037 Barcelona Tel. 93 207 73 03 Fax 93 207 79 67 E-Mall: orthosbcn@arrakis.es

_ Entrevista

Entrevista: Sandra Martín i Guillén

anch Alpinista, economista i engi. nyer químic de 48 anys, Conrad Blanch i Fors lidera equips de gent amb una capacitat ga irebé innata, en la feina i en el temps lliure. Quan el 1993 ocupà la direcció d'Ensisa, l'empresa gestora de Soldeu-el Tarter, va canviar l'orientació de l'estació andorrana transformant-la en una de les més dinàmiques. Com a president del Centre Excursionista de Catalunya va demostrar que una entitat centenària no lucrativa també podia ser capdavantera. Aquest estiu farà quinze anys que va dirigir la primera expedició catalana que assolí el cim de l'Everest. Com s'aconsegueix diri gir una empresa, una entitat o un grup d'amics amb èxit?

mar a dirigir una empresa, en aquell moment en clar desavantatge? Vaig veure que podia ser perfectament

diferència ha de ven ir pel serve i i la

Primer, ca l teni r una idea molt clara

viable canviant l'e.structura de les instal·-

qu alitat. El creixeme nt quantitatiu vé

d'on vas, marcar un objectiu . En segon

lacions i el posicionament de l'estació, i

darrere sens dubte.

IIloc, escollir les persones que, pel seu

amb un equip de persones que veiessin

perfil humà, professional i tècnic poden

clar el projecte. Aq uest és el fet que em

encaixar en el projecte. Per últim, cohe-

va animar i, com no, el d'unir dos parts

De totes les inversions que heu fet aquest any, de quina se'n sent més orgullós?

Nosaltres tenim una màxima: ferho bé a la primera. A partir d'aquí, la

sio nar l'equip segons la participació per

del meu perfil: desenvolupar una gestió

Aquest any seria difícil esco llir-n e

tal que cadascú assumei!<i responsabi-

en un àmbit que m'estimo molt: la mun-

una. Hem ampliat el domini esqu iab le, hem modernitzat les instal·lacions amb

litats i el grup funcioni. El més impor-

tanya. L'altre concepte que vaig valorar

tant d'un projecte és que un se' n sen-

molt és que se'm va donar responsabili-

nous remuntadors i" en tercer ll oc,

ti part.

tat per portar-ho endavant.

hem co l·locat neu automàtica en una

Com a directiu de Soldeu-el Tarter ha fet una tasca intensa de renovació i millora de l'estació. Què el va ani-

Quin és el factor diferencial de Soldeu -EI Tarter respecte de la resta d'estacions del Pirineu?

s'acompanyés amb una millora dels ser-

TOT CLAROR

part important de pistes. Si tot això no

veis de resta uració, escola i jardí d'in-

________________ __ _ _ Entrevista fants, tindríem una pota desequilibrada. Si ca l destacar algun punt, jo diria que l'accés des de Canillo i la remodelació de la zona de debutants i serveis del Pla dels Espiolets. En aquests moments són poques les estacions que prescindeixen dels canons de neu ... Jo crec que són necessaris per garantir un producte, en aquest cas unes pistes. És evid ent que sense innivació natural hauríem de tancar, però amb una innivació, diguem-ne, no excessiva, l'artifi cia l ajuda a comp lementar zones d'enllaç, que tenen un desgast més important. Sobretot, permet garantir els retorns als punts més baixos de l'estació, per a nosaltres fonamental. És molt agradable poder acabar la jorn ada amb els esquís o el surf als peus. La unió d'estacions està de moda, al Pirineu. Quan podrem esquiar des del Pas fins a Soldeu? Esquiar des de Pas de la Casa passant per Grau Roig fins a Soldeu-el Tarter ha de ser possible en un termini de temps curt. Vull dir que amb una temporada hauria d'estar resolt. De fet, això forma part d'un procés llarg d'aproximació que va començar l'octubre del 1998 amb el conveni signat

Muntanya & Empresa Nascut a Barcelona l'any 1950, casat i 'pare de tres fills , Conrad Blanch sempre ha alternat la vida professional amb els espolts de muntanya. Enginyer químic per l'Institut Químic de Sarrià i llicenciat en Ciències Químiques enu'e el 1972 i el 1974, es va decantar cap a l'activitat empresarial a partir dels 80, després d'un màster en Administració i Direcció d'Empreses a ESADE. Des d'aleshores, Blanch va saber combinar la tasca docent en aquest cenu'e amb els diferents projectes professionals i alpinístics que l' ocupaven. L'estiu de 1985 va dirigir la primera expedició catalana que el 28 d'agost assolia l'Everest després de dos intents desafortunats (1982 i 1983). A la foto veiem Conrad Blanch a la recepció que li va oferir el a les hores ja President de la Generalitat Jordi Pujol. L'Himàlaia era conseqüència de tot un seguit d'expedicions des de l'any 1976 CKilimanjaro i Mont Kenya, Noshag -7.492m- , Andes de Bolívia i Gasherbrum lI, de 8.035m), a més de nombroses escalades i travessies pels Alps, Pirineus, Pedraforca, Montserrat i Pics d'Europa. Soci fundador de diverses empreses, Sotsdirector General d'Operacions del COOB'92 enU'e 1989 i 1990, conseller d'empreses i Director General adjunt de CASA TARRADELLAS, Blanch va trobar la feina ideal el 1993. Com a director general d'ENSISA, l'empresa gestora de l'estació d'esquí andorrana Soldeu-ei Talter, ha pogut desenvolupar la seva capacitat d'aclminisu'ació d'empresa en contacte directe amb la muntanya.

pels municipis d'Encamp i Canillo. La següent decisió va ser donar l'autorització a les dues societats gestores per construir un telecadira. L'últim pas se-

ria poder oferir un forfet conjunt. Hi ha qui defensa les ampliacions amb el lema "el que és bo per a l'estació és bo per a la comarca" ... Primer de tot cal dir que, en el des-

Lbmpliacióduna estació desquí ha de comptar amb estudis dimpacte ben fets i amb una sèrie daccions correctores

ajudat, hi ajuden i hi ajudaran molt. Ara, aquest creixement no es pot fer a qualsevol preu , sinó de forma sostenible amb l'entorn. I amb això no descobreixo res. L'am'pliació d'una estació d'esquí ha de comptar amb uns estudis d'impacte ben fets i amb una sèrie d'accions correctores que mini-

L'esquí del futur: no imagino com però es tractarà, cada vegada més, de buscar eines que facilitin lbprenentatge Il

ha suficients llocs explotats com per deixar zones totalment preservades.

ser pioners, en això) i tenir un servei de replantament permanent durant tot l'estiu (invertim bastants milions en recuperació del sòl i del paisatge), fins a altres aspectes en què treballem amb El nombre d'esquiadors s'ha doblat en els últims deu anys. L'esquí ha assolit l'estatus d'esport "popular"? A la gent li agrada sortir i estar en contacte amb la natura, i l'esquí comporta sociabilitat. És cert que hi ha maneres de fer-lo més econòmic, amb ofertes, però no deixa de ser un esport amb una barrera d'entrada: l'equip, els

mitzin l'impacte. Però tampoc no es poden obrir estacions per tot arreu, hi

dables en totes les màquines (som pot-

les normes més avançades.

envolupament de les comarques de muntanya, els esports d'hivern hi han

ambiental: des d'utilitzar olis biodegra-

Quin és el "mètode" mediambiental de Soldeu? Tenim tot un pla d'actuació medi-

desplaçaments, l'allotjament i el forfet. Tot i això, un estudi demostra que, en els últims set anys, el nombre de

TOT CLAROR

_ Entrevista tivitat: em penso que això és al ca p de tots els disse nyadors.

Va se r pres id e nt del Ce ntre Excursioni sta de Cata lunya (CEC) du rant qu atre anys (1993-199 7) . Què va re presentar per a vostè? Una gran ex periència, perqu è va ig' tenir la sort de se r al capdava nt d'una entita t molt reco negud a a l'exterior i d 'estar amb un equip de ju nta mo lt ben ~vi ngut. A més, gràcies al bon cl ima soc ial i eco nòmic q ue hi havia a l'entitat, va m poder tirar endava nt una pil a de projectes. Si hagués hagut de ded ica r-m e a reso ldre prob lemes de tipus intern o eco nò mi cs, difícil ment s' haurien pogut in iciar nous projectes.

Sobreviuran les associ acions basades e n e l volunta riat?

A Can Caralleu, li tinc una estima especial perquè fa vint anys el vam escollir com a centre d'operacions practica nts ha augmentat d'u n 40% a

term inades estratègies co mercials.

Sí. Les persones fem coses a la vida

I Andorra, en quin nivell se situa?

perqu è ens agraden, se nse q ue tin -

And orra crec que es troba en un seg-

guin un valor econòmi c, i això forma

ment mitj à-alt dels preus dels fo rfets,

part d e les motivac io ns de la prò pia

però, si valorem tota la despesa que un

persona. M algrat tot, si l'e ntitat arriba

esquiador pot fer, la relació qualitat-preu

a determ inats co mpromisos de volum

és molt bona. Per exemple, So ldeu-EI

o de se rve is, necess ita rà aj ud es pro-

Tarter ha obtingut el reconeixement de

fess io nals. El qu e no pot ser és que el

l'Ski Club de Gran Bretanya com l'esta-

voluntariat quedi absorbit pel d ia a dia

ció d 'Europa amb la mi llor relació quali-

de les tasqu es de gestió perq uè d re-

l' Estat Espanyol. L'expl icació és que el

tat-preu. Comparada amb les destinaci-

na energies: qu e sigui un a associac ió

mercat cre ix, q ue la societ at té més

ons intern acionals, And orra ofereix un

de vo luntari s no signi fica q ue no pu -

temps lli ure i molt més d istri buït.

valor afegit molt interessant: és un gran

gui dotar-se de criteris d'eficàc ia o de

Així, allò d'esport d'elit s'ha perdut.. .

centre comercial per a totes les butxa-

viabil itat eco nòmi ca .

ques, cosa que difícil ment ocorreria en

El CEC, la Fundació Claror i la Universitat Ramon Llull gestionen el complex es portiu Nou Can Caralleu. Què opina d'aquesta iniciativa?

Si era un esport d 'elit vol dir que tenia un merca t força reduït. Des del moment en què les estacions es modern it-

un altre lloc.

Com s'imagin a els es ports d'hivern del futur?

ze n, s'e ntén que aq uest segment d e

Cada vegad a es fa més d ifíci l pre-

A Can Ca ralleu, li tin c una estima

clientela s'obre moltíssim. Com en qual-

veure l'evolució en determ inades d is-

especial perqu è fa vint anys, q uan vam

sevol mercat, hi ha una tipologia de des-

cipl ines o estri s perqu è el canvi és molt

comença r a preparar-nos per a les pri-

ti nacions i, dins del Pi rineu, també s' han

ràpi d . La bicicl eta de muntanya o el

meres ex pedi c ion s, el va m esco lli r

marca t d iferències segons el preu i de-

su rf són exemples de produ ctes q ue

co m a ce ntre d'operacions. Va m es-

no han estat mod es passatgeres. N o

tablir un conveni amb l'Aju ntament de

imagi no "co m" però sí qu e ve ig q ue

Barce lona, qu e ens deixava les instal·-

es tractarà, cada vegada més, de bus-

lac io ns per entrenar-nos. En aqu ests

car eines que facilitin, co m més ràp id

mom e nts, q ue està perfectam e nt

millor, l'aprenentatge i el flui r de l'ac-

equipat, l'ava ntatge de Ca n Ca ral leu és qu e tens la se rra de Co ll se ro la al

Everest1985:recordoles hores d'angoixa viscudes i l'emoció final de saber que tots estaven bé 8

TOT CLAROR

costat, un es pai d 'e ntrename nt fan tàsti c. I a més, ben comu nicat, un aspecte bàsi c a la ciutat de Barcelona.

Aquest e stiu es compliran quinze anys de la primera ascen sió catal a na a l'Everest. Quin é s el re-

____________________ _

Entrevista

Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi? Ba rcelona • Un lloc per anar de viatge? El l epal • Un plat? Paella • Un llibre per llegir? Et Perfum, de Patrick Süskincl • Una pel· HeuIa de cinema? Batlando con tobos

La m untanya és m és que un esport, perquè practiques en un entorn que has de preservar

vita ts de gran va lor i d ifi cultat tècni ca.

Ha tornat més vegades a l'Himàlaia a fer treekings durant les vacances d'estiu. Tornaria a l'Everest? De mo ment, pe r a l'a ny 2000 he pl anifi ca t anar al Nepal per asce ndi r un cim dels An apurnas.

cord més viu que en guarda? Aquell en qu è l'Ò sca r Cadi ach diu qu e assoleix el sostre del món és tan in oblid abl e co m totes les emoc io ns

Què recomanaria a les persones que volen practicar esports de muntanya? La tècni ca i els co neixements, co m·

qu e es va n desencadenar a co ntinu a-

en qualsevol espo rt, só n bàsics, però,

ció, fin s que ens vam retrobar tots al

això a banda, hi ha l'experi ència. Per

ca mp ament núm ero qu atre. Tamb é

anar a la muntanya, un entorn difícil de

reco rd o les hores d 'a ngoixa viscudes i

preve ure en mo lts casos, ca l un a ma-

l'emoció fin al de saber qu e tots esta-

duresa personal i un equilibri notables.

ven bé. Aqu est lapsus va ser el qu e jo

És bo iniciar-se en la muntanya amb per-

vaig viure amb més angoixa: des de la

sones que et puguin comuni car aques-

• Un mitjà per estar informat? La premsa • Mar o muntanya? Obligat, la muntanya • Un cantant o grup musical? Phil Collins • Un esportista? Reinold Meissner • Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Ga ndhi • Què valora més de les persones? La sinceritat • Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Crearia un fons de solidaritat • Dretes o esquerres? Progressista tolerant • Què s'enduria a una illa deserta? Un kit de supelv ivència • Un desig confessable? Fer la volta al món

una etapa olímpica ... Aquell boom internacional de Barcelona es podria tornar a repetir?

matin ada del di a 29 fin s a les qu atre

ta experi ència i que els obj ectius qu e

de la tard a d 'aquell mate ix di a.

et marqu es tinguin una progressió.

nes, les orga ni tzacions i les ciutats e~

Ha canviat gaire, l'alpinisme, en aquests anys?

Però el muntanyisme va més enllà de l'esport pur, oi?

mo uen pe r grans projectes. O rgani tzar uns Jocs té un a repercussió med i-

S' ha adaptat a les tendències, com

Hi ha una se nsibilitat: la muntanya

àti ca universa l, i això se sabi a. De ve-

tots els es po rts d 'avui di a, per aco n-

és més q ue un es po rt perq uè practi-

ga d es, si no es marca un o bj ect iu

seguir fites cada vegada més ex igents

ques en un ento rn que has de preser-

co m ú, co m el Fò rum del 2004, d ifí-

amb materi als i co muni cac ions q ue ho

va r, és primordi al saber on vas. Si a la

cilment es ca nali tze n amb la mate ixa

perm eten i una mentalitat diferent. El

muntanya som capaços de descobrir al-

energia i qu antita t els recursos d 'insti-

fet d 'have r de posseir un a diferencia-

tres coses, segu r que en podrem torn ar

tuc io ns, d 'e mpreses pri vades, etc.

ció per trobar patrocini ha ocasion at

molt més plens. I això sense ca ure en

qu e cada co p es busquin fites més sin-

cap folclorisme sinó, sitiTÍplement, apro-

gulars. Ara bé, el ressò d 'aqu ell pri-

f itant un a o po rtuni ta t merave ll osa

Les carreres d'alpinista i d'economista les ha sabudes explotar. I de la química, què n'ha fet?

mer Everest català no ha torn at a re-

d'aprendre' n més.

petir-se, tot i que s' han rea litza t acti-

En el seu palmarès hi ha també

El q ue és evident és qu e les pe rso-

Diuen que tinc una fó rmul a secreta per fer neva r a Soldeu-EI Tarter.

TOT CLAROR

_ Sa=lu=t-=-------_ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __

LA CEL·LULITIS PER QUÈ APAREIX I COM LA PODEM TRACTAR Per: Albert Giménez, llicenciat en Medicina i Cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror

Són moltes les persones, sobretot dones, a les quals preocupa l'aparició de la cel·lulitis en parts del cos com els glutis, les cuixes o la panxa. Independentment del pes, si el sistema limfàtic no funciona correctament els greixos s'acumulen en aquestes zones. Però la cel·lulitis es pot combatre amb massatge i exercici físic, no sols per evitar-ne l'augmentsinó també per eradicar-la de manera definitiva. En l'àmbit corpora l hi ha tres tipus

fiant-se. Ales hores, el teixit conjuntiu

de ci rcu lac ió : la sa nguíni a, la venosa i la limfàtica. Aquesta última és l'en-

no pot ser nodrit correctament, es debi li ta, perd firmesa i es torna fl àccid .

carregada de reco ll ir els residus ce l·lul ars que s'acu mul en als teixits pe r vehicu lar-los ca p al sistema venós.

El s ca nvis es perceben a nivell de la superfície de la pell, sobretot en glutis i abdo men: hi apareix la ce l·lulitis.

Quan la circu lació limfàtica no funciona correctament, es genera un trastorn en el metabolisme amb retenció d'aigua i impureses que es dipositen en les cèl- Iu les ad ip oses o de greix que, com a co nseqü ència, acaben in-

Més propensió en les dones S'ha co mprovat que la dona té més pred ispos ició a tenir-ne (50%) que els homes (2%) per causa d'un factor hor-

. mona l, conc retament pel funcionament de dues horm ones femenines: els estrògens i la progeste rona. Els estròge ns, responsab les de la maduresa sexual en la dona, i la progesterona, que col·labora amb els primers en els processos biològics femenins, possibil iten el repartiment i co ndi cionen l'estru ctura del te ixit ad ipós. La progesterona també s'e ncarrega de mantenir l'elasti ci tat en l'espessa xa rxa formada pe ls co l' làgens rígids i les fibres d'elastina de l'abdomen. Així, la capacitat d'expansió del te ixit co njuntiu augmen ta de form a consid erabl e en dete rm in ades circumstàncies co m l'e mbaràs i la pubertat, generalment en les zones de les natges, gluti s, bust i braços. Precisa ment aq uesta fl ex ibilitat del teixit conjuntiu és la que predisposa a la formació de ce l·luliti s, perquè les cèl·lules de greix o adiposes es multipliqu en, s' internen en el teixit subcutani i s'infle n.

On anar a fer-se un drenatge? L'Àrea de Salut de la Fundació Claror va incorporar, recentment, el servei de drenatge limfàtic a l'Esportiu Claror i al Poliespoltiu Municipal Sagrada Faml1ia. A més del tractament de la cel'lulitis, el drenatge és també indicat per tractar l'acne , tot tipus d'edemes (facials, de l'embaràs, d'insuficiència venosa. o els causats per traumatismes), les cicatrius o els trastorns d'origen reumàtic o pulmonar. Per fer ús del selvei cal tmcar a la recepció de la insta! 'lació, on us prendran nota del nom i el telèfon. L'especialista serà qui us tmcarà per concertar hora de visita i tractament.

TOT CLAROR

Altres factors d'influ ència en l'apari ció de la ce l·luliti s só n la hi perco lestero lèmia, la hipertrilicirèmia, l'Obesitat o sobrepès, la d iabetis, l'estrenyi ment cròn ic, la man ca d 'exe rcici o l'alimentac ió in co rrecta.

L'aparició de la cel'lulitis es deu a l'acumulació d'impureses i líquids en les cèl'lules greix quan el sistema limfàtic no funciona prou bé per conduirlos cap al sistema venós

__________________________________________ Salut Amb l'exercici, aconseguirem que les cè1·1u1es estiguin més nodrides, enfortirem els teixits i estim u1arem el sistema limfàtic

Exercicis pràctics Per atacar la cel , lulitits podem nedar o anar en bi icleta, do ' dels e ports més recomanats. Amb tot, també hi ha alguns exercicis pràctics i fàci ls per rea litza r al gimnàs, amb l'ajuda d'una màquina, o a casa.

1. Abdominals: ens aju laran a enfortir el teixit i músculs de la zona.

Les conseqüències qu e acompa nyen la cel·lulitis són la insufi ciència venosa,

2. Glutis i malucs : en pos ició quadrupèdica (és a dir, de quatre potes), aixequem una cama cap enrere fi ns a l'horitzontal marcada pel cos. Cal que la cama estigu i una mica fl exionada . Podem fe r el matel,,,< exercici però aixecant la ca ma lateralment.

les variu s o la trombosi venosa.

El drenatge limfàtic Un dels tractaments més reco manats per co mbatre la ce l·luli tis és el massa tge, co ncretam ent el drenatge limfàti c, perqu è perm et l'acti vació de la circulació sa nguína dels líquids que

Tipus d. c.I·lulllls

estan retinguts en els teixits superfi ci-

com les du txes fredes en se ntit ascen-

als. lLEU: és la cel·lulitis en la fase inicial. Encara no són visibles les alteracions característiques dels teixits en la supelfície de la pell, però la prova del pessic pelmet obsetvar-hi lleus prominències i ondulacions.

Co nsisteix en un massa tge suau i rítmi c que comença a la zona inguinal (on es troben les cadenes ganglio nars més pròx im es) i aca ba a la di stal de l'extremitat inferi or (e ls turm ells). El movim ent és ce ntrípet, és a dir,

GRAU MITJÀ: en tensar els músculs del l'abdomen, de les natges o dels glutis, hi apareixen clarament ondulacions i esquerdes.

de l'a rrel de l'extremitat (zo na in guinal) a la zona distal (turmells), i a mesura que es va desce ndint de la zona

dent i els banys d'algues.

Lluitar contra la vida sen dentària L'activita t sede ntà ri a pot ocasionar trastorn s ci rcul atori s des dels turm ell s fin s la zo na de la pelvis. Per enfortir el te ixit co njuntiu , tensa r els músc ul s i estimul ar el sistema limfàti c, és im presc indibl e practi ca r

superi o r a la inferior de la ca ma es re-

SEVERA: les ondulacions i esquerdes de la pell apareixen en qualsevol posició. Sol estar relacionada amb l'obesitat i pot afectar altres zones corporals, com ara els braços i la regió lumbar.

alitze n manipulac ion s asce nd ent A "

Un co mpl ement del drenatge lim fàti c só n les tècniqu es d'hidrote ràpi a,

aqu es ts mov iments, se'l s ano me na dadors, i es repeteixe n diverses vegades sobre la mateixa zo na, amb pauses perqu è els vasos limfàti cs s'omplin

exe rcici per estimular la irrigació sa nguín ia, acti va r el metabo lisme i reforça r el siste ma ve nós i lim fà ti c. Les cè l·lul es i els te ixits estaran més be n nodri ts, i rec upe rarem de nou la mobilitat arti cul ar qu e amb els anys es

i la limfa pugi ca p als gangli s inguinals. Mitj ança nt aquesta t èc ni ca s'ac -

pe rd .

tiva la reabsorció de les sub stàn-

natge són necessà ri es e ntr e se t i

La gimn às ti ca co ntra la ce l·lulitis

c ies so brants que d es pr és dr é na-

d e u sess io ns, t ot i qu e la se nsac ió

està especialm ent ori entada a estimu-

ran e l sist e ma ve nós.

d e pesa d esa i ca nsa me nt d e les ca -

lar les d ive rses zo nes del cos en què

d esa pare ix ràpid am ent, amb

acostuma a aparèixer: abdo men, glu-

Pe r o bse rv ar can v is con sid e rabl es gràc ies a la t èc ni ca d e l dr e-

mes

poque s.

PROMOCiÓ MUNTURA +VIDRES

8.900

Ptes. MUNTURA + VIDRES + ANTIREFLEXANT

13.900 Ptes.

ti s i nalgues.

_ Dietètica

DIETA DEPURATIVA ...

L1ENEMIGA DE LA CEL-LULITIS per Maria Dolors Villanueva, dietista

La cel· lu litis és un problema d 'origen hormonal que apareix sobretot en les dones, independentment de l'edat i del pes. Hi ha molts productes cosmètics i tractaments estètics per combatre-la, i també aconseguirem red ui r-la amb exercici i una alimentació adequada. La ce l·luli tis apareix per l'acumu la-

tic, el iogurt (se nse lactosa), que pot

c ió de greixos en dete rm i nades zo-

res ultar idea l pe r d esp rés de d in ar,

nes de l cos. Pe r co mbatre- la mi tjan-

enca ra que se mpre és pre feri ble des-

ça nt l'a lim entac ió, és prim ordia l repar-

natat.

tir les ca lori es al ll arg del d ia i evitar

Si els hidrats de ca rbo ni d 'absorc ió

els àpats co piosos. Ta mbé ca l vigil ar

ràp ida no só n reco manab les, sí q ue

la in ges ti ó d' hidr ats d e ca r bo ni i

ho só n els d 'abso rció lenta, ja que la

alimen ts és millo r evi tar el pa per no

d 'aque lls aliments q ue evitin la reten-

seva metaboli tzació és ll arga i esdevé

exced ir-n os en la quantitat de ca lori-

ció de líq uids.

un a energia di spo nible en la sang du -

es d'un àpa t.

Pe l q ue fa als hi d rats de ca rbo ni,

rant un temps ll arg: d'aq uesta mane-

Un a bona manera d'introd uir el pa

els d'a,bsorció ràpida co m la fru ctosa,

ra, resul ta fàc il consumir-la durant tot

en la di eta és fer-h o a l'hora de l'es-

la lactosa i la saca rosa só n els qu e han

el d ia.

morza r o en un sopar ll euge r amb cin c

de vigilar-se especialm ent per la ràpi -

La pa tata, la pas ta, els ll egum s o

o sis torrades (e ntre 50-60 grams d iari s).

da meta bolització en greixos.

els arrossos co nte nen hidrats de ca rbo ni co m p lexos o d 'abso rció lenta.

En resum, hem de moderar el co n-

Vigilar els hidrats de carboni

També en conté el pa. Per això, si la

sum d'oli s, suprimi r les ca rn s greixo-

dieta incl ou algun dels quatre primers

ses i els seus de ri vats -co m els em bo-

La f rui ta (fru ctosa) no pot co nsu-

tits- o bé consumir-l os de fo rm a oca-

mir- se e n excés. L'id ea l és me nj ar-

Per evitar la ce1-1u1itis hem de vigilar la ingestió d'aliments rics en greixos saturats i els sucres d'absorció ràpida

sional, igual qu e els produ ctes de pas-

ne d ues peces di àri es repartides entre l'es mo rza r, a mig matí o en el so par. I és qu e la fr uita, igual co m la ve rd ura, èls tubercles, els ll egum s i els f ru its secs (sob retot el ca rb assó, la patata, els pl àtans i l'ametll a), só n

ti sse ri a. També hem de co ntro lar les sa lses i co nse rves en sa l o els pl ats prec uin ats. Tant en un a di eta equil ibrada co m en un a di eta de purati va aqu ests produ ctes no han de form ar part a d iari dels nostres àpats.

bàs ics per a un a d ieta diCl rètica perq uè es tracta d 'a lim ents ri cs en potass i i po bres en sod i. De lactosa, un altre suue ràpid, en co nté la ll et; si en prene,m, per exe mpl e per es morza r, és co nve ni ent q ue sigui se mi p,~s n a tada perqu è no ens ,,'

apo rti tant de greix com la se nce ra i, e n ca nvi, n'obtin guem vitamin es saturades ¡'ip()so lubles qu e la desnatada no ofe reix. Hi ha un altre tipus de làc-

'..'

La ce1·1ulitis sovint va acompanyada dun nivell baix de ferro o d'una petita anèmia. Cal que recuperem aquest ferro per poder cremar bé l'energia

La retenció de líquids Preve nir els trasto rn s circulato ri s, evitar els pro bl emes in flamat o ri s i de ret e nc ió d e líquid s t amb é és mo lt impo rtant per combatre la ce l·lulit is. Per això ca l mod erar el co nsum de sa l o directament suprimir-l o . Ai xí no sol ament ens acostum arem al sa bor natural d els alim ents sin ó que pre-

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Dietètica

Esport i homeopatia

El carbassó, la patata, el plàtan i l'ametlla són bàsics per a una dieta diürètica perquè són aliments rics en potassi i pobres en sodi Els problemes circulatoris i, especialment la retenció de líquids són els principals factors que motiven l'aparició de la ce1'lulitis vindre m problemes d ' hip ertensió i cardiovascu lars . També és preferible menjar peix que carn: quatre vegades per setmana peix, dues vegades pollastre o aus i una vegada, carn de vedella. La ca rn vermella no he m d'excloure-la, men-

Per prevenir l'aparició de la cel'lulitis, no podem oblidar la importància de practicar espolt de manera regular. Si afegim l'exercici a una bona dieta tindrem una bona musculatura que ens ajudarà a evitar la manca de ferro. I és que la pràctica espoltiva produeix més glòbuls vermells, afavoreix la circulació sanguínia i mobilitza els greixos. També podem recórrer als suplements dietètics i homeopàtics, sobretot la sàlvia i el te verd. La sàlvia evita la retenció de líquids, afavoreix la circulació sanguínia i la producció d'estrògens, i equilibra el sistema nelviós i neurovegetatiu . Per obtenir un notable benefici en la circulació perifèrica i un potent efecte diürètic, cal prendre'n una o dues infusions al dia (fins a un litre i mig) o de vuit a dotze comprimits. Una altra planta interessant és el te verd: diürètic, estimulant, antimicrobià, antioxidant i molt indicat per a la obesitat i la cel , Iu litis, la hiperlipènia (augment de greixos en la sang) i els nivells alts de colesterol. El més recomanable és prendre'n d'una a tres infusions diàries, preferentment després dels àpats. Els massatges a les zones amb cel'lulitis també estan molt indicats; per ferIos podem utilitzar oli essencial de sàlvia mesclat amb oli d'alvocat per afavorir el drenatge limfàtic.

jar-ne un o dos co ps pe r setman a és bo perqu è e ns a porta ferro de fàc il absorció. I és que la ce l·lulitis, moltes vegades, va aco mpa nyada d'un nive ll baix de fe rro en la sang o d ' un a petita anèmia; ca l recuperar-lo pe r tal que les cè l·lul es d e l'o rga nisme estigu in suficientment ox ige nad es i es c remi bé l'e nergia. Si és necessar i, s'ha de prendre un sup le me nt de fe rro, que també s'a bso rbe ix bé a l 'in~ testí. Un a dieta ri ca e n fibra és imprescindible per e limin ar e ls greixos de la digestió i pe r a una co rrecta evacua-

c ió que eviti proble mes de rete nc ió. Fo na me nta lm e nt e ls productes integrals, e ls llegums i e ls fruits secs. Les a lgues ta mbé són un a ajuda per tenir e n co mpte, e n a ma nides o e n forma d e com primits. Com a recoma nacio ns ge ne rals, no he m de salta r-nos ca p àpat ni esta lvia r-nos e l segon plat o la proteïna que tant necess ita e l nostre o rga nisme pe r a les diverses funcions de rege ne ració, mante nim e nt de la mu sc ul atura, me taboli sme ce l·lul a r i produ cció de cè l·lul es sa nguíni es importants per ma nte nir e l cos e n condi cions.

20%130% l

els mesos de febrer

març

de fins acabar les existencies, no t' ho perdis

NIKE - ADIDAS - UMBRO COMPLEMENTS DE BANY LUANVI - FILA

dpte.

de temporada

I~IXAMPL~ I .4tt4}ifk*

CI Cartagena, 227

Tel. 93 23295 68

, GAU DI ÒPTICS

QUAN DE TEMPS FA QUE ND ET GRADUES LA VISTA? POSEM A

LA TEVA OISPOSICIÓ DE F "ORMA GRATUïTA L'ÚLTIMA TECNOLOGIA PER A

UN COMPLET EXAMEN VISUAL I, A

PER LA COMPRA D'UNES ULLERES, TE ' N

MÉS ,

REGALEM UNES ALTRES *

HAS DUT LENTS DE CONTACTE ALGUNA VEGADA? SÓN LA SOLUCiÓ IDEAL PER A

UN ESPORTISTA COM TU:

PRÀCTIQUES, CÒMODES I MOLT F À CILS D ' USAR

[V,NE

I PROVA-LES DE FRANC A GAUDí ÒPTICS

* E STOC

L I M I TAT

C / MAL L ORC A, 4 37 (C A NTO NADA PADILLA) TEL. 93 436 72 4 0

Hipotecas CAJA MADRID

Quítese un peso Ofrecer la maxima flexibilidad y la maxima financiación , has ta el 100% del valor de tasación de su vivienda , nos ha convertido en un líder del mercado hipotecario . Por eSQ, antes de firmar una hipoteca, consúltenos. Con cruA MADRID comprara su casa, sin hipotecar su vida .

902 246 8 10 www.cajamadrid.es/hipotecas

CAJA MADRID

_ _ _....~eportat~ S.L. La plataforma "Salvem l'Illa Myrurgia", form ada el novembre de l'a ny passat, aplegava, a fin als d'aquest gener, disset entitats i uns tres mil veïns de la Sagrada Família. La tasca in form ativa de la plataforma, desenvolupada durant els primers dos mesos, ha arribat ja a la majori a dels veïns del barri que, coneixedors de les intencions de l'Ajuntament, no han dubtat a adherir-se a les reivindicacions. La primera acció de la plataforma va consistir a sol· licitar una entrevista amb la regidora del Districte de l'Eixa mple, Ca rm e Sa n Miguel, a qui el president de l'Associació de Veïns de la Sagrada Famíli a, Antoni Viñas, va fer saber les inquietuds de les entitats i els veïns del barri . Amb això i tot, la regidora va expressa r la intenció del Di stri cte i de l'Ajun ta ment de seguir end avant amb el projecte, que consideren positiu per a la ciutat. Després d'una sè ri e de reuni ons al loca l de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, i dava nt la postura del Di stri cte de l'Eixampl e de no voler revisa r o di scutir el projecte amb els veïn s, la pl ataforma va ini ciar diferents accions per ta l d'aturar-l o, ja fos per la vi a admini strativa o per la press ió po pul ar qu e pog uess in exe rcir els veïns.

Accions administratives La prim era actu ació admini strativa es pot dir qu e va se r l'a l ' legac ió presentad a per la Fundació Claro r, el passa t mes d 'a bril , al proj ecte del Distri cte de l'Eix ampl e.

El cas de IllIIa Myrurgia ha fet impacte entre els veïns de la Sagrada Família. A penes un mes després de la creació de la plataforma IISalvem Myrurgiall, tres mil veïns slhan adherit a la causa amb la signatura del manifest. En les diferents assemblees i actes al carrer realitzats durant el mes de gener, els veïns i les entitats del barri han deixat clar el seu rebuig al projecte de IIAjuntamentde privatitzar un solar històricament reivindicat per a la construcció dequipaments públics: escola bressol, casals de joves i residència de gent gran.

A aqu esta al ' legació es va sum ar la prese ntad a per l'Associació de Veïn s de la Sagrada Famíli a i l' escrit d e la pl ataform a adreça t a la subco mi ssió d'Urb ani sme de Barce lona.

Estat actual de la situació El cas de l'Illa Myrurgia es trobava, en el moment del tancament d'aquesta edi ció, a l'espera de ser di scutid a per la subcomissió d'Urbanisme, inte-

TOT CLAROR

La plataforma de veïns i entitats diu que el barri de la Sagrada Familia encara necessita equipaments públics bàsics, i. volen que a Myrurgia es faci una escola bressoL un casal de joves i una residència de gent gran

Què demana la plataforma? L'objectiu de la plataforma és aconseguir que l'Ajuntament de Barce lona co nstru eixi equipaments públics (escola bressol, casal de joves i residència per a gent gran, que el barri de la Sagrada FamJ1ia necessita i fa vint anys que reivindica) al solar ocupat per l'antiga fàbrica Myrurgia, .a l'illa compresa entre els carrers Provença, Nàpols, Mallorca i Sicl1ia. Per tal que això sigui possible, però, és necessari que el Districte de l'Eixample rectifiqui la recent proposta de modificació que ha fet del Pla General Metropolità (PGM), segons la quall"'Illa Myrurgia" deixaria de ser qualificada com a "equipament" per ser qualificada de manera que s'hi poguessin construir habitatges d'alt standing i un poliesportiu privat de caràcter elitista, equipaments privats i que no són prioritaris al barri. El solar de l'Illa Myrurgia estava qualificat d'equipament comunitari des de 1976 (PGM), i si el projecte de l'Ajuntament tira endavant el barri perdria 10.200 metres quadrats d'eql.1Ïpaments comunitaris. Tot i així, el barri de la Sagrada Faml1ia no és l'únic de l'Eixample pe~udicat per l'operació (vegeu pàgina 18).

han considerat necessari intensifica r la

dies després, el 27 de gener, a l'esco-

tasca info rm ativa amb els veïns. Fins

la Sagrada Família: un a asse mbl ea

ara s'han fet asse mblees i s'han penj at

inform ativa,a la qual va n assistir prop

ca rtells i pancartes per diferents punts

d'un centenar de veïns del barri, en

del barri; el resultat és qu e tres mil

què es va explicar el cas Myrurgia amb

veïns s'hi han adherit mitjançant la sig-

detall .

natura del manifest. La prim era acc ió pública va tenir

Els ponents, per part de la plataforma, van ser el president de l'Associa-

ll oc el mi gd ia del dissabte 22 de ge-

c ió d e Veïn s de la Sagrada Famíli a,

ner, quan Un grup d'aproximadament

Antoni Viñas; l'arquitecte-assessor tèc-

trenta membres de la platafo rm a es

nic de la plataforma, Salvador Matas, i

van reunir a l'avi nguda Gaudí per co l·-

el portaveu de la plataforma, Joan Ba-

loca r cinc panca rtes en diversos punts

lañach.

del barri i recollir signatures en un es

Però l'assemblea no solament va ser-

taules info rm atives. L'acc ió, que va

vir perquè la plataforma informés als

durar dues hores, va ca usar un gran

veïns de l'estat de la situació, sinó que

impacte social, va reco llir prop de

també va permetre que aqu ests po-

tres-centes signatures i va aparèixer

guessin expressar lliurement opinions

als prin cipals mitj ans de comunicació

i suggeri ments. Entre el públi c hi havia tota mena

del país. El següent acte va tenir lloc cinc

de veïns: veterans i nouvinguts, jubi-

grada per representants d e l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. En cas qu e aquesta su bco missió aprovés el projecte de l'Ajuntament se nse modifica,cions, quedaria el re-

Disset entitats slhan adherit ja a la plataforma

c urs per la via del co ntenciós-administratiu . Alhora, la pl ataform a té du es vies d'actuació més: el recurs al projecte de d escata logar una part d e la finca Myrurgia del Patrimoni Històri c i Artístic, i el recurs al pla especial que s'h aurà d'elaborar en el cas d';:¡questa illa.

La veu dels veïns Paral·lelament a la via jurídica, els diferents integrants de la pl ataforma

TOT CLAROR

A finals de gener de 2000, la plataforma "Salvem l'Illa Myrurgia" aglutinava ja tretze entitats del barri de la Sagrada Faml1ia que s'hi havien adherit: Associació de Veïns de la Sagrada Faml1ia, Agrupació Escolta Antoni Gaudí, Agrupació Artistes-Pintors de la Sagrada Faml1ia, AMPA CEIP Sagrada Faml1ia, AMPA lES Seçretari Coloma, AMPA Patronat Social Obrer, Col, lectiu de Joves Can Canadell, Col ' lectiu de Joves Comunistes, Esbart Gaudí, Esquerra Unida i Alternativa, Fundació Claror, Grup de Veïns del Barçalles i Unió Esportiva Gaudí. A més, s'ha rebut l'adhesió de l'AV Esquerra de l'Eixample, l'AV Fort Pienc, la Coordinadora d'Associacions de Veïns de l'Eixample i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). L'adhesió d'entitats i veïns continua oberta: les interessades han de posar-se en contacte amb l'Associació de Veïns de la Sagrada Faml1ia (TeL 93 246 5319) o amb qualsevol de les entitats ja adherides.

____________________________________Iteportat~ L'Ajuntament de Barcelona, en canvi, vol privatitzar el solar, tot i que es perdrien 10.200 m 2 d'equipaments. Diu que ja ha fet molt pel barri i que no calen més equipa'ments públics lats i joves, mestresses de casa,

co-

merciants i profess ion als liberals... Hi havia representants de les entitats adherid es a la plataforma. Fins i tot hi van assistir membres de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample per explicar co m els afecta l'operació prevista per l'Ajuntament. Les intervencions van insistir majoritàriament en la necessitat d'apujar el to de veu de les reivindicacions : van sol·licitar que els veïns pengessin llençols als balcons amb inscripcions al·lusives a la demanda d'quipaments públics, van proposar fer concentracions

El patrimoni historicoartístic de la ciutat, en perill L'operació prevista per l'Ajuntament de Barcelona respecte del solar de l'Illa Myrurgia tindrà també notables repercussions per al patrimoni attístic de la ciutat. l és que, a la pèrdua dels 10.200 metres quadrats d'equipaments públics que reclamen els veïns de la Sagrada Familia, s'haur~l de sumar la d'un clels pocs edificis existents d'estil Art-Decà. La fàbrica Myrurgia va ser edificada el 1929, any en què va rebre el Premi d'Arquitectura cie l'Aju ntamen t de Barcelona per la seva qualitat attística, fins i tot superant altres edificis construïts amb motiu de l'Exposició de 1929. Obra de l'arquitecte Puig Gairalt, l'edifici Myrurgia combina un vocabulari formal derivat clel protoracionalisme de Perret i Garnier amb la depuració classicista i l'exaltació mecliterrània clel Noucentisme. Aquesta f.:'lbrica és la creació de Puig Gairalt que millor il·lustra aquestes influències: s' hi poden advertir un tractament nu clel ferro de l' estructura, e l desenvolupament de la plàstica funcionalista aconseguida en la nau industrial mitjançant la solució de grans cavitats/fornícu les horitzontals i un recolzament en la simetria com a base compositiva d'elements parcials, per exemple en l'esca la i altres espais representatius. L'immoble és una de les relíquies de l'arquitectura inclustrial que s'han conservat, al costat de la Central Elèctrica de Roger de Flor, les Tres Xemeneies, La Farinera del Clot o Casaramona. L'edifici Myrurgia forma patt clel patrimoni historicoartístic de Barcelona i amb l'aprovació cie l'Ajuntament es percl una part important d'aquest patrimoni.

davant l'Illa Myrurgia i organitzar actes al carrer de to reivindicatiu-festiu per arribar al major nombre de persones possible. Molts van recordar que aquesta no és la primera ocasió en què els veïns i I I

La plataforma ha demanat a tots els veïns que facin sentir la seva veu signant el manifest assistint a assemblees i a concentracions i penjant llençols als balcons per reivindicar equipaments públics a PIlla Myrurgia

Els veïns de la Sagrada Familia volen que el solar de PIlla Myrurgia, ca1ificat com a equipament comunita.:. ri des de 1976, no sigui privatitzat per a la construcció d'habitatges d'alt standing i d'un poliesportiu privat

les entitats s'han hagut de moure en

de la plaça, la pressió exercida l'any

defensa dels interessos del barri. Van

1996 perquè no s'instal·lés una ben-

recordar la reivindicació de construir

zinera i un gimnàs privat a .l'llIa Myrur-

un poliesportiu al solar de la fàbrica

gia ... En tots aquells casos, la força dels

SAFA, la lluita pel tancament de la dis-

veïns va fer reorientar els objectius de

coteca Barçalles, per evitar que la

l'Ajuntament. Com va dir una veïna,

construcció d'un pàrquing a la plaça

"si ens tornem a unir, per què no ho

Sagrada Família acabés amb els arbres

podem tornar a aconseguir?"

TOT CLAROR · ,,

_ Reportatge TOTS ELS MITJANS DE COMUNICACiÓ S·HAN FET RESSÒ DEL CAS El "cas M yrurgia" no és només obj ecte de tractament a la revista Tot Claror, sinó que els prin cipals mitj ans de comuni cació del país (premsa, ràd io i te levisió) han co mentat àmpli ament l'ass umpte. Les reivindicacions dels veïns de la Sagrada Família han arribat als lectors de dia-

INDIGNACiÓ A L'AsSOCIACIÓ DE VEïNS DE L'EsQUERRA DE L'EIXAMPLE

EL "CAS MYRURGIA" ESQUITXA ALTRES BARRIS DE L1ElXAMPLE L'Associac ió de Veïns de l'Esq uerra de l' Eixa mpl e també ha aixecat la seva ve u disconforme respecte l'operació de l' Illa M yrurgia. A banda d'adherir-se a la platafo rm a "Sa lve m l' Illa Myrurgi a", ha end egat acc ions pròpies: d es d e presentar formalment queixes al ge rent del Di stri cte de l' Eixa mpl e fins a mirar d'aglutinar les entitats i veïn s del se u barri amb l'obj etiu de paralitzar l'ope ració de l'Ajuntament. L'Assoc iac ió de Veïn s de l'E sq uerra d e l'Eixamp le se se nt, sego ns el

una de les qu als és públi ca (lE S

xa mpl e se nse ate ndr e les necess itats del barri ni infor mar els veïns

rebutj ada pe ls veïn s de l' Esqu err a

ni les entitats d'aqu esta zo na.

de l ' Ei xa mpl e, qu e p erdr an equi-

Quan , a mitj ans del mes d'a bril de

que fa a mitjans audi ovisuals, cal destaca r el seg uim ent qu e n' est à fent Barce lona Televisió, encara que és dig-

gia, va fer un pla disco ntinu qu e afecta cin c illes de l' Eixampl e: en co nèret,

ne destacar que Televisió Espanyola i

les finqu es dels ca rrers Provença 408

TV3-Televisió de Catalunya també ha-

(l ' Illa M yrurgia, a la Sagrada Famíli a),

gin fet arribar les seves càmeres fin s al

Rosse lló 191 (a l'a lçada d ' Enri c Gra-

barri per reflectir el se ntir dels veïn s.

nados, a l' Esqu erra d e l' Ei xa mpl e) ,

Els mitjans de comunicació s'han in-

Comte Bo rr e ll 243 i 212 (e ntr e

teressat per les dem and es d'eq uipaments públics per part d'un dels barris

M all orca i Provença, ta mbé a l'Esqu er-

més densament poblats de Barcelona

19 (es tracta de l' In sti tut d ' En se nya-

ra de l'Eixa mpl e) i Rond a Sant Antoni

i amb menys equipaments, i també

ment Secund ari Lluïsa Cura, situ at al

han mostrat gra n ex pectac ió per co-

costat del M ercat de Sant Antoni). L'obj ectiu era un joc de req ualif icacions de sò l i sostre ed ifi cat per tal

El cas M yrurgi a està ga udint d'una

de vestir l'ope rac ió de manera que

especial re ll evà ncia medi àti ca en un

se mbl és qu e els 14.000 metres qua-

moment en qu è casos co m el Projec-

drats d'equipaments qu e es perdi en

te Barça-2000 i les reivindicacions a

a dos punts del di stri cte (10.200 a la

difere nts barris qü esti onen la pl anifi-

Sagrada Família i 3.800 a l'Esquerra),

cació urbanística de Barce lona.

es guanyave n en un s altres punts.

TOT CLAROR

bitatges i qu e passa ri en a se r qu alificades co m a equip ament, es va n esco llir les abans es mentades, Són

Lluïsa Cura), i qu e esta n qu ali ficades co m a " 13a", és a dir, susce ptibl es de co nstruir-hi hab itat ges.

1999, l'Aj u ntament va prop osa r la modifi cac ió del PGM a l' Illa M yr ur-

pl e, finqu es qu alifi cades co m a ha-

xa mpl e en el cas Myrurgi a, ja que

levisions també han tractat el cas. Pel

valor artístic i històri c a la ciutat.

tatges passar ien a se r qualificades co m a eq uipaments. A l' hora de buscar, dins l' Ei xa m-

tres finqu es actualment oc up ad es per t res esco les en funcionament,

Catalunya, E/ País o Avui, i ràdi os i te-

nèixer el futur d'un edifici amb gran

per ta l que l'o perac ió quadri, finqu es actu alm ent qual ifi cades co m a hab i-

se u pres id ent Cos m e Sa ló, "enganyada i utilitza da" per l'actuac ió de l'Ajuntament i el Di st ri cte de l'Eis' han incl òs en l'operació "suposat s eq uipaments" d e l'E squ er ra de l'Ei-

ri s com La Vanguardia , El Periódico de

Així, en finques qua li ficades co m a equipaments (és el cas de M yrurgia ~ de la finca de l ca rr er Rosselló , 191, a l'E sque rra) es podri en co nstruir hab ita tges. I, en co mpensac ió,

Però l ' o p erac ió també ha est at

paments; els "e quip aments" no es faran ni a la Sagra d a Famíli a ni a l'Esqu err a de l ' Ei xa mpl e: en rea litat no es guan ya rà r'es. El s " nou s eq uip aments" só n uns qu e j a ex isteixe n : les tres esco les qu e des d e fa molts anys fun cio nen.

En el passat número de la revista Tot Clamr, corresponent al mes de desembre de 1999, vam donar dues informacions errònies, referides al cas Myrurgia. A la pàgina 18 vam dir que el Districte de l'Eixample, a l'hora de buscar finques qualificades com a habitatges que passarien a ser qualificades com a equipaments, va escoliir "quatre finques actualment ocupades per tres escoles". En realitat, es tracta de tres finques ocupades per tres escoles. Us preguem que clisculpeu les molèsties,

_____________________________________Iteportatge ,

Ultima hora: s'obren vies de negociació L'Ajuntament de Barcelo na ha refet la proposta urbanística que afecta a l'Illa Myrurgia, segons va informar el Districte de l'Eixample en una noúcia d'última hora anunciada el clijous 3 de febrer, en el moment del tancament de Tot Claror. Segons les primeres infolmacions, comunicades pel Districte de l'Eixample, l'Ajuntament va presentar a la subcomissió d'Urbanisme (que es va re unir el mateix 3 de febrer per tractar el tema) diferents modificacions que incideixen en tres de les finques afectades pel seu pla. En el cas de l'illa Myrurgia, les modificacions plantejades per l'Ajuntament (fruit d'un acord entre el consistori i els promotors privats) consiteixen en què els baixos de la pa¡t on es construiran habitatges, aproximadament uns mil metres quadrats, seran cedits pels promotors a l'Ajuntame nt per fer-hi equipaments públics, a definir. D'altra banda, hi haurà una residència d'espo¡tistes a una pa¡t del poliespoltiu privat que es vol construir. Aquesta proposta de l'Ajuntament, incloses les recents modificacions , va ser aprovat per la subcomissió d'Urbanisme el passat 3 de febrer. El gerent del distIicte de l'Eixample, Jordi Carbonell, va comunicar el 4 de febrer a membres de la Plataforma "Salvem l?ilIa Myrurgia" aquestes novetats . La Plataforma, al tancament de la revista Tot Claror, encara no s'havia reunit per valorar la nova proposta. Tot i així, membres de la Plataforma consideren que "és positiu que l'Ajuntament hagi obert una via de diàleg i negociació".

EL 28 DE FEBRER, DEBAT AL COL-LEGI O-ARQUITECTES La polèmica urbanísti ca qu e es viu al barri de la Sagrada Famíli a no és un a novetat a Barcelona . El cas M yrurgia no ha estat sin ó l'última d'un a sè ri e de polèmiqu es que els darrers mesos han qt.i estio nat la po lítica urbanísti ca de l'Ajuntament. En aquest debat, en qu è participen partits po lítics, mitj ans de co muni cació, entitats, associac ion s i ciutadans en genera l, també hi han dit la seva prestigiosos professiona ls del món de l'arqu itectura i l'urbanisme loca l i intern ac io na l. Per tot això, el Col' legi d'Arquitectes de Catalunya ha organitzat un debat qu e tindrà ll oc el di ll un s 28 de febrer a la sa la d'actes del Co l'legi, a la p laça Nova de Barcelona, davant de la Catedral. L'acte serà obert a tothom qu e hi vu lgu i assistir.

Esquerra de l'Eixample

AI debat, qu e co mença rà a les 7 de la tarda, hi són co nvidats els arqui-

Entre les modificacions presentades per l'Ajuntament també hi ha altres que incideixen en les illes de l'Esquerra de l'Eixample afectades. Així, en la finca de Comte Borrell 243 , ocupada per l'escola IPSI es construiria un equipament soterrat obe¡t al barri fora de l'horari escolar i un interior d'illa d'aproximadament 1.200 metres quadrats. Pel que fa a finca situada al carrer Rosselló 191 , s'ampliarà en tres metres l'accés al interior d'illa, per tal de fer-lo més accesible als veïns del barri. Les entitats i els veïns de l'Esquerra de l'Eixample tampoc han fet valoracions a la nova proposta de l'Ajuntament. 1i

tectes Ribas Riera, Ferran Nava rro i Salvador M atas . De l'àmbit de l'Admistració s'espera la presè ncia de Ri ca rd Fayos i Quim Espanyo l. El tema de debat serà els usos de t err enys d'equipament a la ciutat de Barcelona, ana litzant casos com el de Can Batl ló (Sants-Montjuïc) o Myrurgia (Eixamp le).

horas

Recorta esta inscripción y entrégala con todos los datos en cualquiera de las maquinas arriba indicadas o bien envíala por correo a HOLLYWOOD BOULEVARDTM, c/Guitard, 43,5-3 , 08014 Barcelona. Si lo prefieres puedes hacerte soci o lIamando al teléfonp 93 409 88 00 y te enviaremos el carnet por correo. Nombre y Apellidos: ................................................................................................. . Dirección: ...................................................................................................................... Código Postal: .............................................. Teléfono: .............................................. N° Tarjeta Visa ..............................................................................................~.;r

... .·.· ··

Maquina de la que quieres ser socio: ..............................;/..''¡" ........ . y.~

PROMOCIÓN VALIDA HASTA EL 31 DE DICIEMBRE DEL 2000 .

..'

Societat ANDRÉS NAYA, VICEPRESIDENT DE LA FEDERACiÓ D'AsSOCIACIONS DE VEïNS DE BARCELONA (FAVB)

LIASSOCIACION ISME VIU UN GRAN II MOMENT

Trenta anys després d'arribar a Barcelona des de la seva Osca natal, Andrés Naya desprèn optimisme quan parla de l'associacionisme barceloní, ja que aquests trenta anys de lluita per alçar la veu dels veïns estan donant els seus fruits. La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), de la qual és vicepresident, és una realitat a la ciutat, i la seva opinió es té cada cop més en compte. I és que els ciutadans no volen perdre el dret de manifestar les seves opi n ions davant dels canvis que està havent a Barcelona. Els veïns demanen la paraula.

, I

Va ser als anys seixanta quan el moviment associatiu va viure, tot i les restriccions del règim franquista, el moment de màxim creixement. Després, amb l'arribada de la democràcia, va arribar la crisi; els líders de les associacions de veïns van incorporar-se als nous partits per lluitar des del camp polític i van deixar molt afeblides les entitats de barri. Ara sembla que l'associacionisme torna a viure moments d'esplendor. "Ara la ge nt torna a acudir a les associacion s, totes es re un eixe n setmanalm e nt, treba ll e n pel ba rri .. ." L'associacionisme, fa la puja o bé va de baixa? Fa la puj a, clarame nt; passe m un a època dolça, d'ex plosió assoc iativa. Al gun a cosa s'està move nt e n aqu est país, vivim uns temps de crisi e n què es pa rla molt d'individu alisme, materialism e, ego isme i in co muni cac ió, pe rò és qu an més assoc iacions, e ntitats sense ànim de lucre i organitzacions no governa mentals s' han creat. I

la rea litat és que la societat és cada co p més viva. La gent s'associa ara més que abans, se ns d ubte. Això vol dir que la gent es compromet més? Hi pot haver e ntitats (associac ions de veïns, gru ps eco logistes, assoc i ad~ ons de dones ... ) qu e tinguin una cl ara voluntat de co mpro mís i de transfo rmació de la rea litat, pe rò no he m de desme rèixer les e ntitats amb altres finalitats. El co nce pte d' agrupar-se és molt ampli i se mpre pos itiu ; e n un s te mps e n qu è les noves tec no logies ens porte n a ta nca r-nos a casa és importa ntíss im qu e la ge nt e n surti pe r anar e n gru p al cine, a un co ncert o a juga r als escacs. Ta n positiu és qu e hi hagi una associació de veïns en un barri com un clu b d'escacs, pe rqu è les dues llui te n co ntr a e ls do s pi tjo rs ma ls d'avui di a: l'individ ualisme i l'aïllame nt social. I les associacions de veïns, no . s'haurien de relacienar més amb aquestes entitats? És cla r, és mo lt importa nt qu e les associacio ns de veïns ens relacione m

més sovint, i de tu a tu, no des d' un a pos ició de pres ump ta sup e ri or itat, amb la resta d'e ntitats dels ba rris. Pe r exe mple, pe r parlar de la situació dels ba rris; ja s' ha acabat allò qu e una associació podi a, per si so la, diagnostica r l'estat i les necessitats de l seu barri. Les associacions de veïns representen, en general, el sentir dels veïns i les entitats d'un barri? L'expressió del barri ve donada pe r la su ma viva de cada barri . Les associacions de veïn s re prese nte n els asso-

S'ha d'acabar allò que , les associacions de veins representem el barri. Les solucions als problemes d'un barri no les pot discutir sola la Junta d'una assoCiació. S'ha de buscar el diàleg amb la resta d'entitats del territori TOT CLAROR

_ Societat ons d' igua ltat. Si un a assoc iació de veïns s'a llunya dels veïn s, ja no té raó d'existir.

L'Ajuntament de Barcelona és sensible a les demandes de les associacions de veïns? Als po lítics i in sti tu cions en ge neral no els agrada ni q ue els co ntro lin ni que els demanin informació; a qui és al pode r, sigui de l co lor q ue si gui , li agrada exerc ir-l o. És co mpliciats i la feina qu e fan, pe rò s' ha d'acabar all ò que represente m el barri. Les so lu cions als problemes d'un barri no les pot discuti r so la la Junta d'un a assoc iac ió, sinó que ha d'impulsa r plataformes, llocs, pun ts de trobada, on puguin parl ar el màx im nombre d'entitats i veïns del ba rri .

Com es pot aconseguir que els veïns d ' un barri participin més en les activitats i la dinàmica de les associacions de veïns? Estimul ant-l os, promove nt la participació i el diàleg entre els seus membres, fent asse mblees més àgils i atraients, tenint en com pte l'o pini ó de la gent, no només dels diri gents.

Les associacion s de veïns actualment funcionen? No hi ha cap associació igual. Cadasc un a depè n de ls se us membres, diri ge nts, barri i hi stò ri a. En ge neral, vi uen un moment dolç, molt millor al v iscut fa quinze anys, cosa qu e no vo l dir qu e no hi hagi associacions de veïns qu e hagin de repl antejar-se molts as pectes. En ca ra hi ha assoc iac io ns que es creuen "e ls reis del mambo", els reis del barri , i això és un erro r. Estem cri dats a obrir-n os i treball ar amb alt res ent itats en un es co ndi ci-

Les relacions amb l'Ajuntament han retrocedit en els últims tres anys. Encara no tenim veu als plens, per exemple, a diferència del que succeeix a Madrid o Saragossa 22

TOT CLAROR

Als polítics i institucions en general no els agrada ni que els controlin ni que els demanin informació; a qui és al poder, . sigui del color que sigui, li agrada exercir-lo

cat qu e et permetin pa rticipar, t' in- . els havie n pres. La postura d'Ajun tafo rmin , et demanin o pini ó, es lim iment i veï ns era ta n oposada qu e ten a de ixa r- te vota r un cop ca da aq uests últims va n aca bar per demaquatre anys, De vega d es, encara ens nar un refe rèndum . Q uan j a te nien hem de ba rall ar per aco nseg uir un reco lli des les firm es pe r so l·licita r-l o, plàno l, pe r saber q uè vo le n fer en l'Aj un ta ment va rea li tza r un so ndeig un a dete rmin ada pl aça ... telefò ni c amb d ues mil tru cades, i

Quina relació tenen actualment les associacions amb l'Ajuntament de Barcelona i amb els districtes? Hi ha hagut un retrocés en els últim s tr es anys. L' Ajuntam ent d e Ba rce lo na és de ls pocs on no hem aco nseg uit la ve u als pl ens, co m sí succee ix a Madri d o Saragossa. Penso qu e els pl ens de di stri cte só n menys v iu s qu e no pas abans, però és que el problema de la pa rticipació depèn de la voluntat de qui gove rn a. No és sufi cient tenir un reglament de parti cipac ió perfecte: s' ha d' utilitza r.

A què es refereix? Et posaré un exe mple. Aquí, el reglament de participació de Ba rcelo na reconeix el dret al referèndum . L'exa lcald e Porcio les va ca rregar- se l'a nt iga ra mbl a de Sant Andreu, durant la dictadura; hi havia un a rambl a amb arbres centenari s fins que va arribar Porcioles i va fer '' l'a rbri cidi '' d'a rrenca r els arbres de soca-rel. Això va quedar pro fund ament gravat en la memò ri a dels ve'in s de Sant Andreu i, quan va arrib ar la democ ràc ia, els veïn s va n demanar al gove rn restituir la rambl a.

Ho van aconseguir? L'Ajuntament de Pasqu al M araga ll, seguint la dinàmi ca dels anys vuitanta, no era partidari de fer rambla, sinó un s bul eva rd s amb voreres ampl es i circul ac ió pel mig. El s veïn s no vo lien ni parl ar-n e: només desitj ave n rec uperar la rambl a qu e dècades enrere

qu an el so nde ig els va avisa r q ue el co nsistori perd ri a el refe rènd um, va n decidir tirar endava nt la rambla.

Bé, el que volien els veïns? Sí, però, home, un ajuntament progressista i participatiu hauria fet el referèndum, encara que l' hagués perdut, i hauri a aco nseguit un impacte més gran, una major dim ensió pa rti cipativa. No passa res per perdre un referèndum : al contrari, la gent ho hauri a va lorat! Però no, assumeixo el qu e la gent diu, per no perdre. Fer la rambla perdent una votac ió t'enforteix com a Ajuntament participatiu, i fer-l a per no perdre la votació et debilita, encara que l'acab is fent. Per això, quan es tracta de parti cipació, no només co mpta el que fas sinó també co m ho fas.

Com es veu Barcelona des del carrer Obradors, on hi ha la seu de la FAVB? Home, des del carrer Obradors veig qu e aqu esta ciutat se rà molt ri ca cul-

Barcelona resulta dura per als que hi vivim. És una ciutat on el cotxe és el rei i on hi ha una gran mancança dequipaments públics, especialment per als més petits i la gent gran

Societat turalm ent. El s co lo rs, les mú siqu es i els ll enguatges que se se nten aquí, al centre de la ciu tat, só n molt rics. En ca nvi, la situació de les persones que ens aporten aquesta mul ti cul turalitat i

_ _ _ _ _ _. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

o~u/ I","'"

CARRER

diversitat és molt precària. Hem d'esfo rça r-n os per diluir la xenofòbia amb el recon eixement dels drets po líti cs, socials i hu mans de les perso nes q ue arri be n de fo ra. El dret a l' habitatge, a la feina, a viure d ignament, no es re-

L'habitatge i la mobilitat són els dos problemes més greus de Barcelona. Falten habitatges per a joves. Quant a mobilitat, cal més inversió i un bitllet únic de transport públic

coneix a moltíssim a d 'aquesta gent, i aq uesta és un a manera de semb rar into lerància.

Què li preocupa mé s, de la Barcelona actual? L'h abitatge i la mob ili tat.

Per què li preocupa l'habitatge? Perqu è no n' hi ha, per als joves d 'a qu est a ciutat. Ens preocupa q ue s' hagi d eixat d e co nstruir hab itatge púb li c i hag uem de depe nd re d el merca t. Perq uè qu an un dret soc ial de pèn del mercat no es reco neix a

La FAVB és formada p er cent associa cions de veïns de Barcelona ciutat, i aglutina m és de 55.000 a ssociats. La Veu del Carrer, la publicació bimestral que edita l'entitat, sempre recull el parer d els veïns i les a ssociacions respecte els problemes de la ciutat

tothom per igual, sin ó segons la ca pamés habi ta tge per a joves en règim

Quina opinió tenen del comerç de la ciutat?

de ll oguer co nstruït per les Admini s-

És un ho rro r veure la pro li fera ció

citat ad qui siti va . Per això, recl amem

t rac io ns.

de zo nes lú d iqu es, pa rcs temàt ics i

A més, ens esca nd alitza qu e des-

co mercials se nse estud i ni plani fica-

prés de deu anys d'alumin os i encara

ció, q ue fa n d isminuir la qu alitat de

hi hagi 6.000 habitatges se nse repa-

vid a als ba rri s. S'esta n ta nca nt mo ltes

rar, qu e més de mil fa míli es visquin a

botigues petites, amb tot el q ue aixÒ

Ba rce lona amb les cases apuntalades .

represe nta des del pun t de vista eco-

I la mobilitat?

nòmi c i social. Ara hi ha un a moratò-

El cotxe és el rei i enca ra no s' ha

ri a res pecte de la co ncess ió de més

donat al transport pú blic tot el qu e ne-

superfícies, pe rò hauri a de donar ll oc

cessita. Hem aco nseguit qu e el pla de

a un estudi i a la suspensió de co n-

tra nsport de 2000-201 0 prevegi q ue

cess ió de més lli cè ncies .

arribi als barri s, però enca ra estem barallant-n os perqu è es defineixin les in-

Com veu la xarxa d'equipaments de la ciutat?

versi ons i el calendari. El transport pú-

N'hi ha un gran dèficit, es pec ial-

bli c és un a de les ass ignatures fle nd ents.

','

Reconeguts arquitectes i urbani stes com Oriol Bohigas han alçat la ve u recentment per criticar la política urbanísti ca que s'es tà fent a Ba rcelona. S'ha comentat qu e l'urbanisme està sotmès a la dictadura del s intere ss o s priv at s . Es tà d'acord amb aque stes crítiques? N o so ls hi es tem d' aco rd , es tem co ntents perq uè érem els úni cs q ue des de fa anys denun ciàvem aquesta situació. Aq uí s'està practica nt un urbanisme qu e jo ano meno " co nfabulat" i qu e ells anomenen "consensuat o co nce rtat", q ue consisteix a f er in tercanvi de cro mos. I es deixen constr uir habitatges d' alt standing al so lar del ca mp de Sa rri à, s' in tenta per metre un pa rc temàtic al ca mp del Barça, un barri d in s d ' un pa rc com és Di ago na l M ar, o pri vat itza r el mar o el port per co nstrui r- hi una determin ada instal·l ació. Sembla que hi ha un a psicosi pe r mantenir Ba rce lona al capda-

vant al preu q ue sigui , i el preu qu e estem paga nt és qu e planif iqu en els inve rsors privats i no les Ad ministracio ns. És el q ue ta mbé ha succeït a l' illa Myrurgia, a la Sagrada Famíli a.

ment d els desti nats als dos extrems de la piràmide de la pob lac ió, peti ts i

Què proposen, vostès?

ge nt gran: esco les bressol i res id ènci-

M és invers io ns, i la creac ió d ' un

es ge ri àtri q ues . Cada co p hi ha més

bitll et úni c qu e perm eti viatjar de casa

ge nt gran a la ciutat, aconsegu im viu-

a la feina per l' import d 'un de sol. No

re més anys, però si no ho acom pa-

pot se r qu e, a sobre que vius a Torre

nye m d ' una qualita t de vida ... . Ca len

Baró, hagis d 'agafar tres mi tj ans de

resid ències pú bliqu es, ce ntres de di a,

transport públi c diferents per anar de

casa ls.. . Hi ha un dèficit impress io-

casa a la fei na, perdent un a hora i mitja

nant, i si no ens pose m a construi r ja,

o du es hores, i a més hagis de paga r

arribarem tard . La ge nt gran ha estat

tres vegades.

la més oblidada dels últims cinc anys .

A Barcelon,a es practica un urbanisme de "confabulació", que consisteix a canviar cromos. Planifiquen els inversors privats i no les Administracions. És el cas de l'Illa Myrurgia TOT CLAROR · 23

':.;¡,~_.-

TE("NOCII.:SS 11' ... .. .

r,:::.

l W g: i§.!:..

..!!,.

Juga als e s cacs http : //www. t sc.es / aj e dre z Tec hnoc~es s

és un c lu b d'escacs interacti u que posa al vostre abast la pos~ sibil itat dc j ugar- hi des de casa competint amb els millors jugado rs de la discip lina. Les partides es poden dur a terme en temps rea l o en diferi t. i només cal pagar la quota per poder fe r-ne l iS. Val 2.000 pessetes al trimestre, o 6.500 si el pagament és anu nl.

Adetisllle a Internet http: //www.ad e tis m e .com Si sou ass idus a lnternet i, a més, us agrada o practiqueu l'atletisme, us pO l interessar aq uesta web. Hi t ro~ barcu in for mac ió de co mpeti cions solament per a internautes. Apun tar~se a l club és una bona excusa per formar part d' un grup que no únicame nt corre, ja q ue s'organitzen sortides i a lt res ac ti vita ts.

CELEBRAR EL MILENIO CON ARZAK & ADRIÀ

CÓMO CANVIAR TU VIDA CON PROUST ALAIN DE BROTION EDICIONES B

ARZAK I F ADRIÀ PENí NSULA 173 PÀGINES

2 17 PÀGINES

La trobada de dos cuiners de prestigi ha fet possible un ll ibre per tal que cada dia de l'any 2000 sigui una festa, amb la qualitat de la bona cuina i il·lustracions que, per si soles, ja obren la gana. Hi trobareu el secret dels aliments, les millors receptes i, fi ns i tot, una úti l guia per introduir-se fàcilment en el món del vi.

Di uen' que Proust no va tenir gaire sort a la seva vida. Tot i així, com ell mateix reconeixia, sabia aconsellar i trobar solucions pràctiques als problemes de la gent que l'envoltava. Alain de Brotton planteja en aquest lli bre una sèrie de qüestions i problemes i les seves so lucions segons la tïlosofia proustiana.

LIDERAZGO

HISTORIA DE LA DEMOCRACIA

JUANMATEO ] ORGEVALDANO EL pAís AGUILAR

FRANCISCO RODRíGUEZ EDICIONES TEMAS DE H OY

677 PÀGINES

456 PÀGINES

Es tracta d'un lli bre molt pràctic que ens aporta les principals claus per for mar equi ps d'alt rendi ment que obting ui n bo ns res ultats am b la màx ima eficiència: Hi trobarem referències i cap íto ls dedicats a l'esport, com a exemple clar de funcionament d'equips d'alt rendiment.

Un de ls pocs llibres qu e exp li ca la hi stòria de la de mocràcia des d e la Grèc ia c làss ica fins a ls nostres d ies , passan t per Ro ma o la Revo lu c ió Fra ncesa. Un lli bre sobre e l s ig nif icat i l'evo luc ió de l co nce pt e d e de moc rà-

c ia.

BREVIARIO DE IDIOTAS ERMANNO CAVAZZONI ED. PLANETA 179 PÀGINES

"Quan la idiòcia és tan perfecta que hauria de servir d'exemple als nens". Aquesta és la primera cita del ll ibre. Amb exemples com l'intent de volar amb cotxe, piròmans desafortunats am b el foc o marits obsess ionats amb el cosmos, Cavazzoni fa un retrat molt especial i crític de la idiotesa universal que acompanya el gènere humà durant tota la seva existència.

EL LIBRO DE ORO DEL CINE MUNDIAL. LAS PELÍCULAS EDMOND ORTS EDICIONES B 26 1 PÀGINES

Un reco rregut per les pe l·l íc ul es que m ~s ha n marcat la histò ri a de l c ine ma, on, a més de les sinopsis, trobare u a nècdotes sobre e l rodatge i informac ió co mpleme ntària de les es trenes, les fi txes tècni ques o les artísti sq ues.

UNPLUGGED

ESTOPA

CHRONICLES

HONESTIDAD BRUTAL

MANA WARNER MUSIC. MÉXICO.1 999

ESTOPA BMG MUSIC SPAIN . 1999

ERIC CLA PTON WARNER MUSIC. 1999

A NDRÉS CALAMARO WARNER MUSIC 1999

El veterà grup mexicà Mamí es consolida a Es panya amb el disc Ullplugged, que recull els seus millors temes : c a nçons melòdiques a mb gus t de ranxera entre les quals destaquen "Vivir sin Aire" o "Rayando el sol" .

Estopa és un nou grup format per dos germans de Cornellà , extreballadors de la factoria Seat, que ha entrat amb força en el panorama musical espanyol. El seu primer disc, eclèctic com ells mateixos diuen, és una fusió de rap, rumba, rock, i pop.

Eric Clapton, la "mà lenta" del rock britànic, recopila, per enèssima vegada, els seus èxits. La diferència e ntre Chrollicles i anteriors recopilacions és que el nou compacte afegeix els darrers èxits, com "Tears in Heaven" i "My father eyes", i té un ritme més melòdic que els treballs d'abans.

L'autor argentí, exmembre de Tequila i Los Rodríguez, està assolint un gran èxit des que va apostar per la seva carrera en solitari. HOllestidad Brutal és un doble CD amb 37 temes molt personals i espontanis escrits durant la gira del primer disc.

BÀSQUET

"Equipatge per al 2000" , de La Cubana, al Centre de Cultura Contemporània

19 de febrer Lliga AC8 FC 8 :lrcelo na - TDK Manresa

Palau Blaugraml

"Equipatge per a l 2000. Més de pressa, més de pressa" és un a ex posic ió-es pectac le diri gida per La C uba na on s'a nalitza amb críti ca i iro ni a la vivència de l te mps, l' obsess ió per la veloc itat i e ls co nce ptes d ' estal vi, d ' ap rofitame nt o pè rdu a de te mps tan propis de ls ciutadans d 'aquest fina l de segle. Una mos tra en fo rmat d ' es pectac le dramàti c sobre la condu cta hum ana i les seves ango ixes i ans ietats en qu è entren en joc la sorpresa i la improv isació, i on l'es pec tador i e l seu te mp só n, en aq ues t cas, abso lutame nt determin ants.

Quídam

Cirque du Solei

Quidam, paraula francesa que defineix un vianant anònim, representa uns números únics en què les acrobàcies de gran qualitat es combinen amb la dansa, e l teatre, el vestuari extravagant i la llum. L'espectacle inclou les sensacions, l'emoció i la màgia que el públic de tot el món espera de Cirque du Solei, encara que aquesta vegada presentades d' una manera completament diferent, amb la intenció de mostrar una producció més humana. l és que, a pesar que en , , tots els espectacles trobem un tret comú, a Quidam les emocions , , són més intenses, dramàtiques i persona ls.

ATLETISME 5dc març Cursa Mo ntjuïc 2000 ortida: Av. de l'Estadi ( Piscines Bernat Picornell)

CICLISME 5de març Prova cleliosta Mo ntjuïc 2000 Sortida : Av. d e l'Estadi

16 de març

"Ombres i Senyals" , a la Fundació Antoni Tàpies

La Biclcle tacla 2000 per a escola rs Sortida: Plaça Sa nt J aume

L'exposició de Renée Green presenta dos projectes en què ha estat treballant aqu ests últims anys. Les propostes es materialitzen e n unes insta l·l ac ions co nstruïdes per elements visuals (c inema, vídeo, fotog rafia) i sonors (música, àudios ... ). També hi ha objectes, mobili ari i intervenc ions de color sobre estructura fo rmada per passadi ssos i cambres que remeten a la voluntat de percebre la realitat no d' un a manera linial, sinó des d ' una experiènci a frag mentada.

ATLETISME 19 de març XXI Marató cie Catalun ya O rga nitza Maratho n Ca ta lunya

AUTOMOVILISME XL Ra l 'li Inte rnado na l d e Cotxes d' Època Btu celo na-S irges

25 de març 9.30h: exposició al Pa lau Reia l 11.30h.: conce rt 8 a nda Mun icipal 13.00h: passejada per Barcelo na cap a l l'ort O límpic

"Les formes del món . La Nova Objecti vitat alemanya a la col·lecció Wilde", al Centre de Cultura de la Fundació "La Caixa" El matrim oni form at pe r Ann i Jürge n Wilde ha creat un a de les co l·lecc ions de fotografies al e ma ny a co ntem porà nia més impo rtants del món. Quan el 1972 van obrir la gal eri a Album a Ehrenfe ld (Co lò ni a) va n co me nça r a dese nv o lupar un paper mo lt ac tiu en la dif usió de la fotog rafia co m a ga le ri stes, co missari s, editors, col·lecc ioni stes, c ie ntíf ics i arxive rs. A l'ex pos ic ió podre u ve ure un a selecció de 20 8 fotografi es de c inc a utors c lau de la hi stò ri a de la fo tog rafi a ale manya de ls anys vint i tre nta.

26 de març 1O.00h: conce ntració Plaça SantJaume 11.00h. : Sortida ( 1' Iç. Sant J a ume/ Fe rra n/ La Rambla/ Plç . Catalunya/ Rda. Un iversitat! Sepúlveda/ Av l'aral 'lel! PIç. Espanya/ Ctra. La Bordeta/ l'Hos pitalet/Sitges)

THE8EACH

SWEET& LOWDOWN

MAGNOLIA

ANY G/VEN SUNDAY

DIR .: DANNY BOYlE

DIR .: WOODY AllEN

DI R.: PAUL THOMAS ANDERSON

DI R. OLIVERSTONE

El director de 1rainspotting Utla historia diferente ens presenta un nou treball, protagonitzat per Leonardo DiCaprio. Ell i un grup d 'amics seguiran un estrany mapa que eis conduirà a un paradís asiàtic mentre creen una p;u-ticular idea del Nirvana.

La producció més cara d'AlIen

ens acosta a l'Amèrica deis anys 30 i al món del jazz. Com el títol suggereix, és un fllrn en to suau i b aix que mostra la falsa biografia d'un dels ml1lors guitarristes de jazz d 'aquella època, Enunet Ray, que interpreta Sean Peno.

Es tracta d'un drama narrat a través de nou trames paral ' leles, que ocorren amb trets comuns: la ubicació a la Vall de San Fernando i en un dia de pluja però sense cap núvol. Del director nominat als ÒSCar per lJoog~e Nights.

Stone torna després de dos anys amb un fllrn que pretén remoure els ciments d'un dels pilars de la societat americana: el futbol. El protagonista, interpretat per Al Padno, és una persona simple sotmesa a pressions que acaben per tornar-lo boig.

TORNA EL CARNESTOLTES Passat e l Nada l i ja començat l' any 2000, e ntrem de ple en e l cicle pasqual , que co mença amb les celebracions es boj arrades del Carnestoltes, que tenen lloc du rant els tres di es a nteri ors a l Dimec res de Cendra (aques t any, el 8 de març), la mateixa setmana del Diume nge de Pasqua.

Davant dels ac tes reli giosos i cerim ònies ofici als de l'Església o els Estats Feudals, les Saturnalia proclamave n la universalitat, la llibertat, l' igualitarisme i l'abundància, capgirant durant uns dies l'ordre es tablert amb l'abolici ó de les relacions jeràrquiques, els privilegi s, les regles i els tabús. Avui en dia, el Carnestoltes encara conserva molts d 'aquests trets i són dies on tot es tà permès: les paròdies, el transvesti sme, la disfressa, les rues, e ls ball s de màscares, l'eroti sme .. .

El rei dels poca-soltes?

Les rues de Carnestoltes sortiran al carrer entre el 3 i el 8 de març. A Barcelona trabem moltes entitats que organitzen rues i cercaviles pels barris: escoles, casals de joves i grans i associacions de veïns aglutinen la seva gent per sortir al ca rrer amb comparses i disfresses. AI barri de la Sagrada Família, l'escala Sagrada Famíli a i l'esco la Tabor sortiran amb els alumnes a fer la cercavila- pels carrers del barri. Serà el divendres 3 de març, al voltant de les 10 del matí l'escola Tabar i a partir de les 15 hores l'escola Sagrada Família. Com ja es tradició a l'escola Sagrada Família, tots els grups d'a lumnes faran l'exhibició del ball als pati s exteriors de l'Esportiu Claror.

Origen del Carnestoltes Des del Renaixement, la creença gem,ralitzada és que el Carnestoltes té el seu origen en les Saturnalia romanes, festes celebrades pels esclaus i les classes econòmicame nt més dèbils.

El se nyor Carnestoltes és representat popularment per un ninot alegre i rodonet en consonànci a amb els dies durant els qual s es converteix amb e l " re i dels poca-soltes". El se u gran enemic és la Quaresma, caracteritzada com una vella xaruga, alta, desnerida i antipàtica. Vestida de negre, porta un bacallà a la mà i un cistell de verdures a l'altra i té set cames. Representa la serietat, la tri stesa, el recolliment, l'oració i el dejú d 'aquests dies de Pasqua.

Com si es tractés d ' una representació teatral , els dies de Carne s tolte s segueixen un fi l argumental amb un clar inici, nus i desenllaç. Comencen e l diumenge, quan arriba el " rei dels poca-so ltes" i pronuncia un pregó satíric i burlesc on es revisa críticament tant la vida social i política com la més íntima de la gent del seu entorn. Acabat el pregó, proclama un ideal de vida esbojarrat i sense cap norma .

••• 1 SANT MEDIR

I I

La Festa de Sant Medir, e l 3 de març , és sens dubte una de les més • dolces de les que tenen lloc a Barcelona. Una dolçor guanyada ¡ a pols, ja que les 29 colles que surten al carrer amb carruatges i cavall s reparteixen més de cent mil quilos de caramels. La rua és l'acte més important i conegut de la festivitat, però cal esmentar la tasca prèvia que fan les colles, agermanades en la Federació de Colles, amb l'organitzac ió de concursos, cursets de sardanes , ba-

lIades o el pregó. Actualment, hi ha 29 colles, i la més antiga és l'Antiga de Sant Medir (1861). Tot i així, va ser en Jo se p Vidal i Granés qui es considera el fundador de les colles cap a l'any 1830.

L'origen Cap al 1828, Josep Vidal era propietari d'un forn a l carrer Gran de Gràcia . Com que no gau dia de molt bona salut , va prometre a Sant Medir que si es curav a aniria a la seva ermita , situada a la serra de

Coll se rola, cada 3 de març. Ho faria a cavall i tocant un sac de gemecs després d'haver passejat pel barri tot anunciant la seva promesa. L'any 1830, més recuperat , va fer la primera peregrinació , i els anys següents s'hi van afegir familiars i amics que van formar la Colla del Vidal, i posteriorment s'hi van su mar d'altres de Sant Gervasi, Sarrià i Sants.

La segona fase correspon al judici i el destronament públic del carnestoltes poc abans d' iniciar-se el període ascètic de la Quaresma. El Carnestoltes llegeix e l testament i és declarat comdemnat a mort, enmig de plors i alegries dels seus seguidors. La condemna del ninot i la seva mort genera l'última de les fases: l'enterrament de la sardina, on després del segui ci fúnebre es penja el peix en un context simbòlic.

El 3 de març, 30 colles sortiran pels carrers de Gràcia . 23 són D'aquestes, gracienques, 5 de Sarrià-Sant Gervasi, 1 de Lo Bordeta i 1 de Sant Cugot. 8.00h: les Colles aniran ols seus locals i després es trobaran per recórrer els carrers de Gràcia. 10.00-12.00h: trobada a la Plaça de Sant Jaume. 13.00h: Missa a l'Ermita de Sant Medir, prop de la Carretera de l'Arrabassada en direcció a Sant Cugat. 20.00h: Cercavila. Del carrer Nil i Fabra amb Torrent de 1'0110 a Gran de Gràcia i els Jardinets de Gran de Gràcia. La rua acabarà amb un castell de focs. La Festa de Sant Medir a Gràcia és patrocinada des de l'any passat per la Fundació Claror.

PARTICIPA-HI I GUANYA! Un "pack Claro"" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra. Oferta vàlida fins allS de març de 2000 Participeu-hi env iant-nos la butlleta adjunta per correu a:

H F A D L U A D T U

A O E S E G A L V A

R A A B X B e R R N e M G J A A D E A T

Revista Tot Claror

E I

Sardenya 333 08025 Barcelona

D S T A S G A G O I

dipositant-la a les urnes situades a la recepció de l' Es portiu C laror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

E Z V L U V S A

T L R A L RW I

S Z

O O O O R N O V

E Z

G I

F O N I

K L U I M I

Z A

P X W G

El concurs del passat numero el va guanyar... JOSEP MARIA FERRES JORDA

r-3E-------- --- --------,

I I Adreça _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Telèfon _ _ _ __ _ __ __ I Ciutat _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ DP _ _ __ _ _ _ _ _ _ __ I Edat _ _ _ _ Ets soci/a Esportiu Claror O PM Sagrada Família O I I Qüestionari per al concurs I I 1. De quina empresa és Director General Conrad Blanch? I 2. Com es diu el vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona? I I Nom

TEST Demostra la teva cultura 1.

Qui ha estat e l guanyador del ral·li Dakar e n motos?

En quin eq uip juga e l futbo li sta José Mari?

Quin jugador de bàsquet és e l màxim anotador de la lli ga AeB?

Q uin a fam osa marca de cotxes ha e ntrat a la F6rmula-l ?

Quin a tl e ta masc ulí ha estat escollit millor esporti s ta es pany o l del

Cognoms

3. Quins dos equips del Safa-Claror van guanyar el VI Torneig de Bàsquet?

1999? 6.

I quina h a es tat la mill o r en fèm in es? 'o '\ l ln UO W C!1-I11!N (9 'u9 luV loqV (ç '.Iun5u[ ( p ';)!AOSIUJd .i!lll!!O¡\«( '\i \!l/'IJ (t ' IJ U! US pJ m¡:,!}:! ( 1 :s;:l)sodsall

TROBA LA PARELLA Relaciona, les dues columnes ...

Què penses de la revista Tot Claror? 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? 2. I què t'ha agradat menys? 3. Quina secció t'agrada més? 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? 5. Què creus que li falta, a la revista? 6.

Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el lO?

1. Barrichello 1. Alesi M.Gené E. Irvine P.M .de la Rosa M. Salo R. Schumacher

Sauber Arrows Prost/Peugeot Will.iams/BMW Minardi Jaguar Ferrari

'i'<\ 1"1 H/S lU \! I 111 i'<\ 'JJtpUlunqos '}( :.loqncS 'olns ' lA.! :s,\\o·I.I V 'uso}'1 UI op ·'....r d :.lIm'à¡: r ';)ll! tdl ·3 :WlUlI!W ';m:l!) ·W ~ loJíi n :ld fl so.ld ' !SO IV ·r : ! .Il~J.I J.:I · Ol l o ll J !J J n 8 . }I :9P1\IOS

Guia de Serveis i Coftlpres

[jjll

ASSESSORIA

UJl U1lo] ;n,·\a.,. _

DELIRIUM BAR-CAFETERIA

ALONSO, AUDITOR-CONSULTOR, SL AGENTEBANKINTER

AM INFORMÀTICA

• Es morzars especials

(5/ Real Decreto 124511995)

• Menú cie 1.000 ptes. i se rve i a la carta. Especialitzats en carns a la brasa

• Asesoramiento FinancieroFiscal Gratuito . Ca]jdad despacho . EconomistasAuditores · Garantía Bankinter • Hipotecas: nuevas y reestructuración antiguas

• Obert cie 7 a I h cie la matin acla

SicíIià, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93 459 38 60

XARCUTERIA NEBOT

• Ahorro-Inversión: gestión pat:rimonios • Sin comisiones, internet y banca telefónica Tel. 934 156 500

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

LAVINOTECA • Vins Fabregat, SL • Vins de totes les denominacions d'origen d'Espanya (Penedès, Rioja, Ribera del Duero .. .)

Enamorats, 31 (cantonada Padilla) Tel. i fax 93 265 45 89

LAYAYAAMELlA.

INSTITUT DE BELLESA PRESTIGI • Massatges esportius i espinals, fibromiàlgies, drenatge, etc. • Oferta Claror:

• La cuina del b acallà

Sardenya, 364. Tel. 93 456 45 73

• Massatges a 1.000 • Sol UVA a 500 • Neteja de cutis a 2.500

APLICACIONES ELECTR1CAS ENE, S.A.

Sicília, 352 Tel. 93 207 69 94 Obrim de 9 a 20h

PERRUQUERIA ESTÈTICA TOT ART

• Equipament de te lecomunicac ions

Costa, 16 - 18, local 2 - Tel. 93 254 15 51

t!f ~~JJ:¡i~Jt . EDIFESA- COFAC

• Serveis de qua litat a preus mo lt raonables

• Ferreteri a professional i parament

Dos de Maig, 200 entI 3" Tel. 93 265 82 83

Còrsega 527, Tel. 93 457 52 49

mJ',i J1 : t. _

FERRETERIA PABLOS-COFAC

BAR RIBEIRA • E ntrepans , tapes i vins ga ll ecs

• Sempre al serve i clel barri • Ofertes no ves cada mes

Rosselló, 411. Tel. 93 458 63 85

Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

CAFÈ CRYKET BAR

WíI' ;Co}í.lê1;I " ~t .

• La boratori s c,o lor, re vel atges i còpi es norm al 6 hores sense recàrrec • Màxima qualitat

• Ambient agradabl e

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025· Tel. 93 455 70 01

GRANJA L'ESTONETA

Mallorca, 502 - Tel. 93 265 72 70

•

!·}i~Jt . _ DIAl

• Precios especiales estudiantes y tercera edad en Microsoft y CoreI • Consumibles • TeIeforua móvil: Amena Pack Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84

BEEP INFORMÀTICA • Ordinadors - Venda - Reparació • Xarxes locals - InstaJ.lació - Manteniment • Telefonia mòbil Provença, 485 Tel. 93 436 Sl 38 Roger de Flor, 125 Tel. 93 265 11 07

GESMICRO, SL • • • • • • • •

Ordinadors Components Software TPV Multimèdia Programació Xarxes Internet Servei tècnic

Mallorca, 470 Tel. 93 247 34 90 08013 Barcelona

MURAL COLOR

• Assortiment de tapes

AM INFORMATICA

• La mill o r qu ali ta t a l mill or preu

MO' :!3!!ft·_ fai

• Ordenadores portatiles • Periféricos: irnpresoras, monitores, escaner, DVD, CD-ROM, módem fax, tarjeta TV, fax papel normal

ALONSO, AUDITOR-CONSULTOR, SL AGENTE BANKINTER

alonsoau @ra.bankinter.es Rbla. Catalunya, 120, 2° 2" 08008 BCN «M> Diagonal L31L5)

• Venta, actualización y reparación de ordenadores

• Esmorzars, menú quatre opcions de dilluns a divendres, 97 5 ptes .• i dissabtes 1.100 ptes.

• Loteria Nacional, travesses, Bonoloto. Primitiva ...

Mallorca, 469. Tel. 93 455 33 15

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

ALRAVASA • Instal·lació integral d' oficines, biblioteques i col·legis . Marina,297 Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25 08025 Barcelona

PIRULETA

PACO S1iNCHEZ MOBILIARI I DECORACIÓ

• Llaminad ures. regals, articles de festes • Bnteigs, comunions, noces Sard enya, 331 . Tel. 93 207 02 34 Rosselló, 415

• Som profess iona ls: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 . Av.Gaudí, 21 Tel. i fax . 93 347 57 25

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC • Plantilles a mido • Proteccions esportives Sardenya, 388 • Tel. 93 456 76 30

PARQUETS VALLFER

MYSORE

• Es pecialistes en restauració • Col· locació de tot tipus de parquets • Enco lats, flot an ts, tari ma, etc. • Col· locació de tot tipus de sòcols Castillejos, 265 Tel. 93 435 66 62 Mòbil 670 054 728

LLEURE

GIRBAU REGALS

: e • Parc infanti l • Festes d'an iversari o dates es pecials • Hores de joc amb piscines de boles, tobogans...

• Mil detal ls pe r u tu . 10% de descom pte als socis de la Fundació Claror Còrsega, 511. Rosselló, 396

Consell de Cent, 461. Tel. 93 232 97 05

SALÓN CIBELES e

JOIERIA SANT PAU

Sala de ball Promoció especial socis de la Fundació Claror: - Dijous nit: entrada gratuïta (excepte festes especials) - Dissabte nit: 2x l

Còrsega, 363 . 08037 . Barcelona Tel. 93 3177994

lJ!Me).'..

• COll ulta Ilatur<pam. Refl exo log ia podal. Quil'Ol1ll\ssatge. Flors cie Bac h • COllsu lrn de ta rot. Ajuda humanrs ti cn Rosselló,431 (cllntonudll Marinll) Tel. 93 435 23 40

• Regals i decoració • Novetats i exc lusives • Comp lements de la llar Cò rsega, 504 . Tel. 93 458 93 81 08025 Burcclon a

• Tal ler propi • Descomptes es pecials als socis cie la Fun dació Claror Carta ge na , 311 • Tel. 93 436 48 10 08025 BIII'celona

FARMACIA BRICIO

Nou horari de t'any 1999:

MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS • Darreres novetats en sabHtes i co mp lements

De 9 a 22 hores

SERVEI DE PSICOLOGIA CLÍNICA I PEDAGOGIA Tractament de: conflictes afectius, de parella, fami liars. Dificultats de relació social. E tats d'ansietat, estrès i depressió. Transtorns del caràcter i d'agressivitat. Trastorns de l'alimentació i psicosomàtics. Dificultats de la vida sexual. Idees i sensacions estranyes. Dificultats de l'aprenentatge. Hores convingudes Tel. 93 347 84 92 i 93 436 25 91

• Serveis l'inques urbanes i industrinls • Consergeri a. Neteges. Mantenim ent. Nàpols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70

ESTUDIS DE CLIMATITZACIÓ I MANTENIMENT, SL o o o

FARMACIA BRICIO

Tot l'any

Aire condicionat Calefacció Ventilació Fred industrial

Encarnació, 140 08025 Barcelona Tel. 93 285 12 27 Fax 93 285 12 52 MUDANCES ÀNGEL LLEÓ, SL

Cada dia

REVISTA TOT CLAROR • Entrevistes. reportatges i notícies so bre el món de l'esport, la po1ftica i la cultura cata lana. Amb els temes cie soc ietat que méS' t'interessen.

REVISTA TOT CLAROR o

13.000 exemplars

o Distribució per correu a les cases de socis i cursetistes de l'Esportiu Claror i el PoliespOltiu Municipal Sagrada Família

El millor mitjà de comunicació per anunciar la vostra empresa o botiga. " . o

o Amb

les millors tarifes publicitàries Sardenya, 333 Tel. 93 476 13 90

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

A qualsevol punt d' Europa • Guardamobles, muntatges i desmuntatges' o

Roger de Flor, 277 • Tel. 93 457 12 25

DJ' iB~iCe]~H ' INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

LA BOUTIQUE DEL MÓVIL o

Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00 o

oi«Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

o o

Telefonia mòbil Accessoris Descomptes especials als socis de l'Esportiu Claror i Sagrada Família

Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona

Servei d'hosteleria en general per a:

Te gustaría conocer ... G".? ~kuhp/",a~ o-

Col·legis Residències

Ven ... y prueba nuestras especialidades

Empreses Centres Hospitalaris

Comidas y cenas para grupos yempresas. Propuestas de menú a su me dida.

Tel. 93 3474696 CI. Indústria, 124 08025 BARCELONA

Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A.

•

SI TE GUSTA COMER BIEN __ _ . iREPETIRAs !

Indústria. 180, entl.

HOSTESA® Tel. 93 4551 307 - Fax: 435 23 74 08025 Barcelona

QUEREMOS HACER UN AMIGO DE CADA CLlENTE

Neteja i manteniment Oficines i locals comercials Especialista en poliesportius

J!i'1;l¿~(!J[/ff!ft;@¡rt1¿1¡;s;

die: Q@ 1fI¡f:tejj@ dif:

Q"JB:s;p@~~1y¿ C~@1l@rt ~ rdL@P !p({)}jj¡@S;lP@lf 1J}/)Y¡ S@ÇfJfirt1¿d!rt1¿ F@mi¡l~@

•

V,ilIPalau . I l. h. 1;1 kl(nl>~ 2 1 ~ (JI kl 111(\1>11 h0 7 2(, (JX O; 1'-' l '\ NllIU l 'I li I 11\11(( 1 1'.I1C

.......

::r::::

O~ 7 10 s

Av. Gaud( Stda. (Dawnl Tample Sgda. FamHla) 83/ 451-57-75

C. Malorca, 4"

•I

(Cantonada Cartagena)

83/Z4J.11·84

FINQUES SAFA LA IMMOBILIÀRIA DEL BARRI DE LA SGDA. FAMíLIA

9/Utfo

15 ANYS AL SEU SERVEI FINANCEM EL 100% WPOTEQUES DES DEL 3,5%

imnw!ntoJun

PROFESSIONALS IMMOBILIARIS AGRUPATS

COMPRA - VENDA - LLOGUERS - TRASPASSOS - INVERSIONS OBSEQ UI ESP ECIAL D'UN TELEVrSOR EN LA C OMPRA O LA VEN DA D 'UN rMMOBLE A LA NOST RA EMPR ESA'

*Presen(au( aquest all/mci en inicial' relació cQmercial

Visita la nQstra web.www.immoinforn.com

T. 93 456 57 75 Srta. Dolors

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FUNDACiÓ CLAROR Es

CREARÀ UN COS DE VOLUNTARIS FORMAT PER JOVES ENTRE

lA. PLATAFORMA 0,7

16 I 25

ANYS

CLAROR ES PLANTEJA

ACTUAR A BARCELONA I AL SEU ENTORN La plataforma 07

La plataforma 0,7 Claror, secció de solidaritat i coope-

Oaror invertirà aquest any més de 3milions de pessetes en projectes solidaris

ració impulsada per la Fundació Claror, es plantejarà se ri osame nt la partici pació en projectes de cooperació a la ci utat de Barcelona i rodalies. Aquesta és un a de les co nclusions a què van arribar els seus membres, reunits el passat 3 de febrer per

la c iutat de l'H avana, a

valorar les accions en cu rs i

Cuba, en un projecte pro-

les futu res.

mogut per l'Aj un tament de

Pensen que, si bé és pri-

0'7 Claror seguirà cooperant ambles nenes nicaragüenques

mordial seguir amb les accions intern ac ion als com la

Barcelona. La campanya, co neguda amb l'es lògan

grup de professors de la

ma, i 2.190.000

van ser

"dona un punt per Cuba",

que es duu a terme a

Uni ve rsitat de Barcelona

aportats directament per la

va gene rar la so li daritat de

Nicaragua, s'han de co mbi-

que també participen en el

Fundació Claror.

molts abonats de ls po l ies-

nar amb d'altres que es pu-

projecte.

La plataforma 0,7 Claror

Dels 1,8 milions destinats

ta mbé va participar en un

per la plataforma durant l'any

altre projecte durant l' any

Barcelona o voltants, on

1999, 110.000 pessetes les

1999: la contr ibu ció amb

també hi ha situacions que

van proporcionar les quotes

500.000 pessetes a la cons-

requ e re ix e n l'a cc ió de la

dels membres de la platafor-

trucció de 80 habitatges a

guin desenvolupar d'una ma nera

sosti ngud a

portius Claror i Sagrada Família. Objectius per a l'any 2000

El pressupost de la plataforma per a l'any 2000 serà

cooperació i la solidaritat.

de 3,2 milions de pessetes, Balanç del primer any

dels quals 2,6 seran aportats

Els membres de 0,7 Claror van valorar de manera po-

Durant l'any passat, 0,7 Claror va invertir 2,3 milions de pessetes en accions de cooperació. 1,8 milions es van invertir en el manteniment del "Hogar la Reco lección", a la ciutat nicaragüenca de León, on 55 nenes en situació d'alt risc reben sosteniment i educació gràcies a les 180.000 pessetes que mensualment tramet la plataforma, i al suport d'un

per la Fund ac ió Claror, i

PER A LA PARTICIPACiÓ EN

600.000 pessetes, dels mem-

PROJECTES

sitiva les accions de 1999, el primer de la plataforma.

CRITERIS DE LA PLATAFORMA

Participar en projectes sostenibles que pelmetin uns resultats ferms a llarg termini, per sobre de campanyes puntuals. _e Que els projectes siguin tutelats i organitzats per entitats sense ànim de lucre i de reconegut prestigi. e No partioipar en projectes govem.amentals. e Que les actuacions estiguin orientades a la solució de les arrels dels problemes, més enllà de les causes aparents. e Prioritzar els projectes que tinguin reladó amb la infantesa i amb els col, lectius més desprotegits. e Participar com a plataforma en campanyes impulsades per organitzacions de re/conegut prestigi, d'àmbit nacional o internacional. e Tenir plenes garanties i informació puntual de la participació de la plataforma en els projectes.

bres ad h ~rits. Ten in t en compte que segU ir a

projecte

Nicaragua (amb una aportació total de 2,3 milions), es disposarà de 900.000 pessetes per actuar en d'altres. Cal dir, d'altra banda, que la plataforma s'ha proposat la creació d'un cos de voluntaris per col·laborar en l'organització i difusió de campanyes. Es preveu que els joves entre 16 i 25 anys que es ·fessin voluntaris podrien formar part de la plataforma sense l'obligació de l'aportació econòmica.

TOT CLAROR

_ FUNDACiÓ CLAROR

LA MillA SAGRADA FAMíliA TINDRÀ llOC El 7 DE MAIG La Milla de la Sagrada Família, que organitza la Fundació Claror, arribarà a la setzena ed ició el diumenge 7 de ma ig en el marc de la Festa Major del barri. Un dels reptes de la Milla 2000 és superar el rècord d'inscripció de la XV Mill a (1.59 1 atletes). Les inscripcions co mença ran el dilluns

Nous CURSOS DE BALLS DE SALÓ Als pol iesportius Claror i . Sagrada Famíli a s'està desenvolu pant el programa de balls de sa ló amb un bon nomb re de pare ll es qu e, un cop per setma na, ga udeixen de la mLlsica i el ball. A l'Esportiu Claror, co-

un temps de 4'02", i l'èxit de les Nike Running Series, or-

10 d'abril. Els altres rècords de l'edició passada só n de ca ràcter esportiu: l'estab lert

ganitzades conjuntament per la Fund ació Claror i la firma

per José Blas Serrano, amb

esportiva Nike, que van en-

registrar més de 800 participacions. Aquest any es tornarà a repetir l'experi ència de les NRS, les curses per a menors de catorze anys.

, EXIT O-ASSISTÈNCIA A LA REVETLLA OE CAP O-ANY La revetlla, organitzada per la Fundació Claror, va celebrar-se al Poliesportiu Municipal Sagrada Família

mencen dos cu rsos nous el pro per bim es tr e : l'un, el sego n ni ve ll del programa genèric, s'i nicia el 1 7 de febrer; l'altre és un monogràfic de sevill anes de sis session s, repartid es entre el 8 de març i el 12 d'abril. AI Poli esportiu Muni cipal Sagrada Família co mença també el sego n ni ve ll del curs, amb classes cada d imarts del 21 de març al 27 de juny.

INSCRIPCIONS PER ALS ESPLAIS DE SETMANA SANTA

La festa organitzada el 31 de dese mbre per reb re l'any 2000 va aco nseguir un ple d 'ass istè ncia al pavell ó del Poliesportiu Sagrada Família. El sopar va començar a

Entre el 17 i el 20 d'abril

les deu de la nit, amb totes les t aul es pl enes; tres-ce n-

es fara n a les instal ' lacions activitats esportives i de ll eu-

tes persones va n gaudir del

re per als més joves.

menú servit co njuntam ent

A l'Esportiu Claror l'esplai comprat l'e ntrada del ba ll .

La parti cipació de la gent

va dirigit a nens i nenes nas-

Des prés de les ca mp a-

Durant 5 hores, tothom

del barri en aq uesta prim e-

cuts del 1986 al 1995 i al

nades, que els assistents

va divertir-se amb la música

Sagrada Família a als nascuts

per La Banqueta i Laie.

van poc/er seguir gràcies a

de l'orquestra Impacto fin s

ra revetll a de Cap d'Any ha il ·lusio nat la Fundació Cla-

una pantall a gegant, es van

que, ben entrada la matina-

ror, que ja pensa a torn ar a

El 27 de març comença-

obr ir les portes a les 200

da, es van servir els tradici-

repeti r l'expe ri ència per re-

rà el tor n d'inscrip cions a

person es

onals xurros amb xocolata.

bre el nou mil ·len ni .

totes du es in sta l·lacions.

que

h av i e n

entre el 1986 i el 1991.

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:

Encarnació, 140 . Tel. 932851227 . Fax: 932851252 . 08025 Barcelona

•

AIRE CONDICIONAT

•

CALEFACCIÓ

•

VENTILACIÓ

•

FRED INDUSTRIAL

'I "I l ''

~. ~':.,J,.,.

1.:"""'-;'

'~;~

•

vesteix

CAMPIONATS D'ESPANYA DE NATACiÓ MÀSTERS

ELS NEDADORS DEL CLAROR GUANYEN 8 MEDALLES DIOR

laror Motxilla-petate amb dues nanses reforçades Butxaca fro nta l Sabati ll er inferior Color: blau ma rí Preu : 1.700 ptes/u .

L'equip de màsters-veterans de natació de la Fundac ió Claror va partici par amb èxit en els Camp ionats d'Espanya de Natació, organitzats a Saragossa el 21, 22 i 23 de gener. Van viatjar-h i 14 nedadors i entre tots van guanyar 16

Bossa senyora

medalles : 8 d'or, 5 d'argent

amb dues nanses Butxaca fronta l Preu: 1.200 ptes/u.

i 3 de bronze. La nedadora de Claror que més va destacar va ser

Samarreta Màniga curta

Paquita Esteban, que va proclamar-se camp iona d'Espanya en 50, 100 i 200 metres esquena, en la catego-

Roser Casti ll o, Mercè Be l i

ria de més de 60 anys. A

Joana Berto lin.

Camp ionats d'Espanya, que

va establ ir en totes

Les meda ll es d'argent se

es van disputar a la piscina

tres sèries el rècord d'Espa-

les van endur Mercè Be l,

de l Club de Natació H eli-

nya de la categoria.

Josep Maria Casas, Ànge ls

os, van parti c ipar-h i 571

Cantero i Roser Cast ill o,

nedadors .

més,

La resta de meda lles d'or

Colors: blanc/blau ma rí Tall es: L /XL / XXL 100 % Cotó Preu: 600 ptes/u .

En la sisena ed ició d els

les van aconsegui r Mercè

mentre que les de bronze

La secció Màsters d e la

Be l, Ànge ls Cantero, Rosa

van guanya r- les Joana Ber-

Fundació Claror té el patro-

Rodrigo i l'equip de relleus

to lin, Jord i Co rbe lla i Josep

ci n i de ls I nstituts Odonto-

format per Paquita Esteban,

Maria Casas.

lògics Assoc iats.

Gorres Colors: blau marí Preu : 250 ptes/u.

Ronyonera VTORNEIG DE

ELS AMICS DE LA BICI SEGUEIXEN

FUTBOL SALA DE

PROGRAMANT SORTIDES

NADAL

La secció ciclista de la Fundació Claror organitzarà quatre sOltides els propers mesos de febrer i març. La primera és la programada pel grup B, que anirà el 1. 3 de febrer a La Granada del Penedès. Quinze dies després, el 27 de febrer, el grup A passejarà per la carretera de les Aigües i Can Caralleu. A mitjans del mes de març, concretament el dia 12, tornarà a sOltir el grup dels més atrevits per anar fins a Llinars i Sant Celoni. L'última sortida d'aquests dos mesos serà el 26 de març, en què el grup A s'acostarà a Castelldefels. Qualsevol persona pot afegir-se a les sortides, ja que no cal inscripció prèvia, només estar atent als anuncis dels plafons informatius de les instal' lacions i ser puntual a la cita dels diumenges.

90 nens i nenes dels poli esportius Claror i Sagrada Família va n participa r en la cinquena edició del Torn eig Infanti l de Futbo l Sa la, d isputada entre el 27 de desembre i el 5 de gener. L'equ ip guanyador va ser el "Tabo r", en la catego ria dels grans, de 1 r a 4t d'ESO, i l'equip "Sombs pequeños pero mato nes", en la categori a dels petits, de 3r a 6è.

Amb dues butxaques Color: Bl au marí Preu: ·700 ptes/u.

A la venda a: ESPORTIU CLAROR POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMíLIA

FRECUENCIA

BLANQ

Mallorca, 487 - Tel. 93 435 24 65 - Fax: 93 450 23 07

Su Especialista en electrodomésticos

BOSCH Lavadora Capacidad 6Kg.

Lavavajillas Carga variable

.,¡¡¡¡. -~ - .

Mod . WFL 1600EE

Consultar ofertas Aire acondicionado con bomba de calor

Precios especia/es en Secadoras

•••

Preclos I.V.A Incluida

LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGA~ S.L. e/ Alella, 2 - 4 Tel. 93.243.16.60 Fax 93.243.16.61

REHABILlTACION -INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

l proceso de rehabilitación exige uno s amplio s conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propi as del edificio.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FYNDACI6 CLAROR Nou ÈXIT ESPORTIU I SOCIAL DEL VI TORNEIG DE BÀSQUET INFANTIL DE NADAL

LA CONSOLIDACiÓ

DEL TORNEIG JA FA PENSAR A POTENCIAR-LO L1ANY VINENT El torneig va tenir lloc el 23 i 24 de desembre a l'Esportiu Claror El VI torneig de Nadal de

Llnfantil masculí i el preinfantil femeni del SafaClaror van guanyar el Torneig

bàsquet en categoria preinfanti I i i nfanti l, organ itzat per la Fundació Claror, s'ha conso lid at aqu est any co m un dels millors en bàsquet de formació a Catalunya.

CLASSIFICACiÓ Infantil masculí

Safa-C laror

2n FC Barce lo na 3r 4t

CB Jove ntut Uni ó M anresa na

Tots els eq uips va n demostrar la seva entrega i bona

Preinfantil masculí

qu alitat de joc en els setze

partits que es va n disputar.

SESE

(70-46). Aquesta v ictò ri a

2n UE Claret

Safa-Claror Crup Barna

trastoca l'hi stor ial del tor-

cats d'aquesta sise na ed ició

neig, ja qu e, de les cin c edi-

va ser el triomf en du es de

c io ns ante ri o rs, e l Barça

les catego ri es de ls equip s

Infantil femení

n'havia guanyades quatre.

Un dels trets més desta-

Crup Barna

del Safa-C laror: l'in fanti l

culí, entrenat per Fed e Ruiz,

El preinfanti l femení, en-

masc ulí i el preinfantil fe-

va aconseguir guanya r a les

trenat per Àlex Forn ós, tam-

mení.

fi nais al FC Barce lona per

SESE

bé va afegir un nou ingred i-

una diferèn cia de 24 punts

Safa-Claror

ent a l'historia l en vèncer el

Pel que fa a l'infantil mas-

CB Vedrun a per 35 a 20

2n Tecl a Sa la

Preinfantil femení

punts. En aq uesta categori a,

el Safa-Claror només va gua-

2n CB Vedrun a

Safa-Claror

nyar en la primera edició del

UE M ataró

torneig.

SES E

Com en els darrers anys, el públic, que en tot moment va animar els parti ci-

al torneig i la bona predispo-

pants, va contribuir a l'èx it

sició pel que fa a empreses

de la jornada esportiva.

col·laboradores ha estat un al·licient per a la propera edi-

Ànims per a la setena edició

ció: l'organització ja pensa en la possibilitat de convidar al-

Els jugadors del Safa-Claror i del Barça van fer-se una foto tot just acabat el partit en una mostra d'esportivitat i bon joc

Organitza:

Patrocina:

WALL STREET INSTITUTE

FUNDACiÓ CLAROR

SCHOOL OF ENGLlSH

L'interès mostrat per molts clubs de bàsquet per assistir

~ .

gun

equip

fo ra d e

Cata lunya.

A V U I

.·.·NH...

BARCELONA TELEVISiÓ

TOT CLAROR

_ FUNDACiÓ CLAROR POLIESPORTIU MARíTIM

FUNDACiÓ CLAROR ASSUMEIX L1ACABAMENT DE LES OBRES

El proper mes d'abril començarà el procés de pre-inscripcions. La inauguració és prevista per l'octubre. El Poliesportiu Marítim serà el primer centre talassolúdic de Catalunya Les obres de co nstrucc ió

Des de la mateixa plan-

del Poliesportiu Marítim ja

ta hi haurà connexió amb

han entrat en la segona fase d'execució, un cop acaba-

la platja, amb accés directe al nivell inferior del pas-

da la primera, gestionada i

se ig, mo tiu pel qual s' ha

assum ida financerament

previst la co l ·locac ió de

per

vestidors, cab i nes guarda-

l'Ajunt ame nt

Barcelo na.

roba, dutxes i serve is co m-

La segona fase, dirigida i

plementaris .

ass umid a econò mi came nt

A la planta baixa es cons-

per la Fundació Claror, va co-

truiran

mençar a mitjans de desem-

44x22m, vestido rs per a so-

bre, i serà duta a terme du-

pavelló

cis i grups, les oficin es d'ad-

Aspecte del poliesportiu, vist des de la platja

ministració i una cafeteria.

sa (Con structora Pi rena ica

diferents zones, amb se -

veis de sa lu t i vest id ors .

també hi haurà e l se rv ei

SA), contractada per la Fundació . .

ients, contracorrents, hidro-

Aquesta planta co nstitui -

mèd ic i la infermeria, serà

rant ap roximadament vuit mesos per l'emp resa Cop i-

Les instal'lacions generals i específiques de l'à rea

La planta primera, on

jets .. ., amb impulsors d'aire

rà el gran fet diferencial del

un espai d'uns 475m2 des-

i/o aigua.

Poliesportiu M arítim respec-

tinat al gimnàs, amb les zo-

te altres in sta l·lacions cata-

n es d'aparells: à re a de

En aquesta planta tam-

aq uàtica s' ini ciaran els pri-

bé hi trobarem una pisci-

lanes : tots els espais de la

mu sc ul ac ió, àrea ca rdio-

mers dies de març.

na co nvenciona l i una per

zo na d'aigües tindran aigua

vascular i sales polivalents

La Fund ac ió invertirà al

als infants, hidrom assat-

de mar. Això farà del Marí-

per CI diverses activitats di-

va-

tim el prim er centre de ta-

rigid es.

voltant de 500 milions de

ges, sau nes, banys de

pessetes en l'acaba ment de

por, sa les de massatge, se r-

lassoteràpia de Catalunya.

Inscripcions

les ob res i l'eq uipament de les in sta l·l ac ions, que pretenen ser unes de les més modernes de la ciutat.

InstaHacions El Poliesportiu Marítim compta rà amb una supe rfície d'uns 4.500 m2 distribu'its en tres plantes. La planta soterrani estarà dedicada a la zona d'aigües, amb se rveis ludi cotera pèutics i de relaxació; hi haurà una gran àrea aq uàtica de forma irregular articulada en

TOT CLAROR

Paral·lelament a les ob res

ESPORT I SALUT A PEU DE MAR per Joana Céspedes, Presidenta de la Fundació Claror De les cultures grega i romana i des de temps ancestrals hem après els grans beneficis que l'aigua del mar i la hidroteràpia proporcionen a la salut i al benestar de totes les persones. Barcelona, una ciutat que des de fa deu anys treballa intensament per obrir-se al mar, necessitava un centre talassolúdic que ben aviat serà una realitat. El Poliesportiu Marítim es configura com a centre de referència de la ciutat amb una oferta molt àmplia de serveis i a uns preus ben assequibles. No us perdeu l'oportunitat i sigueu-hi tots benvinguts!

de la instal·lació, la Fundació Claror està treballant de valent per co mençar el procés d'inscripcions el proper abril. Per a tal efecte, s'activaran al màxim les obres dels espais situats a peu de platja (a sota del passeig Marítim), on se situ aran unes oficines d'informació i inscripcions. Les persones interessades a obtenir informació han de trucar al telèfon 93 435 05 66.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FUNDACiÓ CLAROR El segon tipu s serà el Bàsic-2. Podrà fer (IS lliu re-

HI HAuRÀ MODALITATS D'ABONAMENT PER A TOTHOM Les inscripcions per ferse soci del Poli esportiu Marítim podran tramitar-se a partir del mes d'abril, i les taifes d'abonament se ran molt variades. Amb el Poliesportiu Marítim haurem de distingir entre les "moda litats d'abonament" i el "tipu s d'abonat". De modalitats d'abonament n'hi haurà diferents sego ns l'edat de l'u suari (infantil o ad ult), l'ús ho rari (matins, migdies, nocturn, tot el dia o cap de setmana).

PRINCIPALS TARIFES D'ABONAMENT Bàsic Infantil Adu lt 2n. Adu lt· Targeta rosa Matin al Migdia Nocturn Cap de setmana

2.3 00 3. 600 3.000 2. 500 2.200 2.200 2.900 3 .000

Bàsic-2

Aquafit

2.900 4.500 3.900 3.000 2.900 2.900 3. 600 3.700

3.500 5.000 4.400 3. 500 3 .400 3.400 4.100 4.200

6 .000 6.000 4 .900 O 3 .000 3.000 3.000 3 .000

d'aigües-centre de talassote-

re de la instal·lació en qual-

ràpia.

sevol de les modalitats, i tindrà dret a quatre usos de la

Tipus d'abonat

zona d'aigües al mes. Quan superi els usos, gaudirà d'en-

El primer tipus ser l'abo-

que vu lgu in fer de la zona

nat Bàsic. Disposarà d'ús lIiu-

amic de la Fundació Claror,

l'Associació

Hi haurà entrades puntuals, d'infanti ls o d'adults, per accedir al gimnàs o bé al gimn às i a la zona d'aigües. El Poliesportiu Marítim tam-

trades p un tua ls a la zo na d'aigü es a preus reduïts.

porada (estiu i hivern).

S'INCORPORA COM A DIRECTOR DEL MARíTIM

la dreta de la foto), un vell

Entrades puntuals

bé ofe rirà abo naments setmanals, mensuals i de tem-

PEDRO ANDREU, UN DELS FUNDADORS DE CLAROR,

dro Andreu Terre n (situ at a

gües al mes que, un cop superats, inclouran la possibilitat d' ntrad es puntuals a la zona a preus reduïts. Per últim, l'Abonat Aquafit disposarà d'ús lliu re de les instal ·lacion s en qual sevo l de les modalitats sense limitació d'ús de la zona d'aigües.

* Segon adult: persona vinculada al nucli fami liar del primer adult

De Tipus d'Abonat n'hi haurà tres, en funció de l'ús

El Poliesportiu Marítim ja té director d'instal·lació: Pe-

ment d e l'equipam ent en qualsevo l de les modalitats, amb vuit usos de la zona d'ai-

revista, espec ialm ent amb articles relacionats amb la psicologia de l'esport, vessant de la qual és especialista, o amb el Barça, vessant de la

Pares

d'Alumnes de l'Escola Sagra-

qual és "peculiar patidor".

da Família que posteriorment presidiria.

IHusionat pel repte

Després, com a secretari i president de la Coope-

Pedro Andreu ini cia ara

1'1 de gener. Així ho va decid ir el Patronat de la Fun-

rativa Claror, va tenir un

un a nova etapa de la seva

paper rellevant en la trans-

vida al front del Marítim

dació després de considerar la seva vàlua, experièn-

formació de la Cooperativa

cia personal i professional i

qual va se r el primer secre-

lligam històri c amb l'entitat.

tart, entre 1989 i 1993.

desenvolupa la tasca des de

una de les tres úniques per-

. densa expe ri ència co m a

Pedro Andreu és se ns

so nes distingides per la Fun-

gestor d'instal·lacions espor-

dubte un a de les persones

dació Claror amb el Carnet

tives, ja que els últims dot-

que més han participat en

d'Or de l'entitat. Casat i pare

ze anys havia estat director

el naixeme nt i desenvolu-

de tres filles, acostuma a dir

del Servei d'Esports de la

"amb l'il·lusió- afirm a- de tornar a treballar en un projecte sentit com a propi al costat de moltes persones amb les que tinc uns forts llaços d'amistat i recíproca consideració professional". Això, i el fet "d'afrontar el repte d'una insta¡'¡ació única en t en torn esportiu i de lleure de Catalunya" ha estat el que

pament de la Fundació. Ja

que té tres filles i un fill , re-

Universitat de Barcelona.

va possibilitar qu è deixés

l'any 1979 va intervenir ac-

ferint-se a Claror i donada

en l'actua l Fundació, de la

amb

A m és del lli ga m am b Claror, en el nom enament

Eduard Franco i Enric Truñó,

d'Andreu va pesar la seva

És, Forjador de Claror

Experiència com a gestor

juntam ent

Els lectors de Tot Claror el

enrera una feina "igualment

tivament en el nai xeme nt

la seva històri ca vinculació

co neixe ran per les sov inte-

estimada i gratificant" com la

de l'Esportiu Claror, des de

amb l'entitat.

jades col·laboracions amb la

que desenvolupava a la UB.

TOT CLAROR

_ FUNDACiÓ CLAROR

CAN CARALLEU TINDRÀ PISCINA COBERTA ABANS DE L1ABRIL S'instaHarà una coberta mòbil climatitzada que permetrà usar la piscina els mesos d'hivern i al costat es faran nous vestidors per als abonats Els abonats de Nou Can Caralleu pod ran gaudir dels serveis de la piscina durant tot l'any, a partir del prope r abril. I és que l'actual piscina d'estiu de Nou Can Caralleu serà coberta durant el prim e r trimestre d e l'any 2000, tal com va decidir l'Associació d'Entitats gestores amb l'objectiu d'oferir a tots els abonats la possibilitat d'utilitzar-la durant el període hivernal. Es cobrirà amb una estructura mòbil que permetrà fer servir les dues piscines durant tot l'any. Així, entre els mesos d'octubre i maig estaran cobertes i climatitzé\des, i entre els mesos de juny i setembre estaran descobertes per tal que tothom pugui fer ús de l'espai sense perdre l'encant que presenta sempre una piscina d'estiu a l'aire lliure. Nous vestidors

L'operació inclou la remodelació i ampliació de l'edifici annex a les piscines, on es construirà un cos de vestidors per a abonats. L'edifici, que actualment acull la sala de màquines de la piscina, un magatzem i una sala d'infermeria, serà ampliat. El nou cos de v~s tidors comptarà amb 90 armariets. A més, s'ampliarà la sala de màquines de les piscines per instal·lar-hi les calderes i el climatitzador.

TOT CLAROR

Els nous vestidors permetran l'accés directe a la piscina sense patir: canvis de temperatura

Reproducció de1plànol on es pot veure l'àrea en què s'instaHarà l'estructura mòbil que cobrirà les piscines. A la part superior del nou edifici de vestidors hi haurà una terrassa-solàrium

Aquest cos de vestidors permetrà que els abonats puguin accedir directament

DISSABTE

a les piscines amb tota comoditat, sense patir el canvi de temperatures entre els

espais climatitzats i l'aire lliure . A més, aquests vestidors també serviran per accedir a la sala de fitness i musculació i a la carpa d'activitats dirigides . Les obres començaran a principis de febrer, i és previst que estiguin enllestides abans de Setmana Santa. Aquesta actuació suposa un pas endavant en el projecte de dotar Can Caralleu d'unes instal ·lacions capdavanteres a la ciutat.

DE MARÇ ES CELEBRARÀ UNA GRAN FESTA

AMB MOTIU DE LA INAUGURACiÓ DEL ROCÒDROM Nou Can Caralleu organitzarà una festa esportiva el segon cap de setmana de març per inaugurar el rocòdrom instal · lat dins del pavelló. Tothom està convidat a participar-hi ja es tracti de nens i nenes que vulguin aventurarse en el món de l'escalada o d'escaladors tant d'elit com amateurs. l és que hi ha programades activitats per a tothom i per a totes les edats. Les activitats començaran a les 10 del matí del dissabte dia 11 de maig amb ~n programa d'activitats dirigides. Durant dues hores nois i noies d'entre 7 i 12 anys podran estrenar el rocòdrom com una de les proves del circuit d'activitats programades. A les 12 del migdia, escaladors d'elit faran una demostr<ició d'escalada a la que seguirà un bon aperitiu qlie servirà per reposar forces. A la tarda començarà la c~mpetició on es preveu que hi participin un nombre elevat d'escaladors. L'inici de l'Open es preveu cap a les 4 de la tarda. El diumenge dia 12, a partir de les 10 del matí, seguirà la competició fins que a les 12 del migdia es disputin les finals. Ellliurame'p.t de premis i la clausura de la gran festa esportiva serà a la 1 del migdia.

_ __ _ _ __ __ _ _ FUNDACiÓ CLAROR EL

DE FEBRER FINALITZA

L10FERTA ALS SOCIS DE CLAROR

Èxrr D'AssISTÈNCIA A LA PRIMERA XERRADA DE LA INSTAL-LAOÓ

El s abonats dels poli esportiu s Claror i Sagrada Famíli a tenen temps fin s al

•

•••

renovades insta"'acions... CAMP DE

GESPA ARTIFICIAL '

PISCINA ·

PISTA

D 'ATLETISME

SALA DE FITNESS • SALA POLIVALENT' PAVELLÓ' CAFETERIA

proper dilluns 28 de febrer per abonar-se a les in stal·lac ion s de Nou Can Carall eu amb un es co ndi cions molt interessants. El s avantatges, pel fet qu e la Fundació Cl aror n'és una de les tres entitats gestores, sign ifiquen un a redu cció impor-

sat 14 de gener a la prim era xe rrada orga nitza d a a Nou Ca n CaMés de 50

t..t4ft'ftfflti dirigides TENNIS ' AERÒBIC' MUSCULACIÓ' EBCALADA • FUTBOL .. .

dació que vulguin abonar-se a Nou Can Caralleu només

nya . Hi va n part icipar dos prestigiosos atl etes, Q u ico Soler i Joan Card ona, corredors de la Selecció Catala-

hauran de paga r 1.500 pessetes al mes per gaudir-ne

Per a les perso nes interessades en un abonament famili ar (matrimoni i tots els

rigir-se a la recepció dels poli esport ius Claror o Sagrada Família i comunicar-h o, sense necessitat d'adjuntar cap

Les instal·lacions de NOLI Can Ca ral leu só n, per les característiques i serve is que ofere ixe n, un compl ement

na de Curses d'Al ta M untanya (FEEC), i primer i sego n cl ass ificats, respectiva ment, a l'Aneto X-Treme M arath on

documentació, ja que valdrà la que tenen les administra-

ideal per a les persones abo-

cions del poliesportiu al qual

ror i Sagrada Família. Perme-

est an actu al ment abonats. Les sol· licituds s'atendran per

ten practi car esports com el tennis, el futbol, el fi tness a l'aire lliure i les activitats de

parti cipació a la M arath ó de

nen molt fàcil per tramitar la

ordre de petició, per la qual cosa res ulta co nveni ent no

inscripci ó. Només han de di-

esperar a l'últim di a.

muntanya en un magnífi c entorn de natura.

l'Everest 2000 (a més d e 5.400 metres d'altitud).

fill s menors de 16 anys), la tarifa se rà de 3. 000 pessetes mensuals. Els qui desitgin benefi ciar-se d'aquesta oferta, ho te"

rall eu. Sota el títol "Es pot fer un 8.000 corrent?" es va organi tzar una taula rodona sobre les curses d'a lta mun ta-

tant a les quotes. Ai xí, els socis de la Fun-

els matins, ca ps de setmana i festius durant tot l'any.

Un a v u ita ntena d e perso nes va n assistir el pas-

nades als poli esportiu s Cl a-

de 1999 . Soler i Ca rd ona van expli ca r el se u proj ecte d'asce nsió ràpid a al Shi sha Pangma (de 8.103 metres) i la

LIZARRAN Tabernas Selectas

olt aprop del Poliesportiu Claror hi trobareu el L1ZARRAN de Sagrada Família, un local on quedar després d'una jornada esportiva i gaudir del caliu del seu ambient. Us ofereix una varietat de més de 300 tapes i "montaçitos" que us sorprendran per la seva vistositat i bon gust, així com els plats tradicionals elaborats amb productes de la terra. Podreu disfrutar del ,"Txakolí". Un vi blanc molt propi per acompanyar tots aquests plats.

Us hi esperem !!

Sardenya, 324

-ea 93 446 20 03

_ Fets i gent

EL JUDOCA CANDIDAT A LlOR

DELS

PARALíMPICS DE SYDNEY

SIENTRENAAL CLAROR Els dies previs a Nadal, la sala de judo de l'Esportiu Claror va tenir, durant deu dies, un convidat molt especial: Ray Dunmayer, un judoca nord-americà que participarà als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 E. B. Ray Dunmayer és un nord-a mericà de trenta-s is anys que practica el judo des que en tenia deu. La

te nta escapa r-se de la ciu tat de Nova York per passar un es cu rt es vacances a Barce lona. A Barce lona'92 Dunmayer no va aco nseguir ca p medalla i sí, en ca nvi, als Jocs de Seü l'88: la pl ata. Ara, el més important

seva discapacitat -és cec- no li dificu lta el ca mí per assolir les fites que més desitja en el món de l'esport, i per aix ò s'e ntrena durament: som ni a l'o r als Jocs Para límpics de Sydney 2000. En aquest ca mí d'entrenament, Ray va passar uns dies a Barcelona per entre-

per a ell enca ra ha d'arribar. Quan fa lten pocs mesos per als Jocs Olímpics, té totes les es perances dipos itades en la consec ució de la medall a d'o r, i més

nar-se a l'Esportiu Claror. La proposta va sorgir de Lluïsa Brugada, voluntària olímpi-

perquè acaba de procla mar- se ca mpió en el procés de se lecc ió dels Para-

ca molt amiga de Dunmayer i que coneix també Jordi Yuste. I és que Dunmayer

límpi cs de Sydney. Una il· lu sió co mpartida per molta gent de l seu entorn, fins i

considera que "en Jordi Yus te és el millor instructor tècnic de judo en terra". Ho va

tot per l'empresa on treballa co m a tècnic informàtic, que l'anima i li fa ci lita l'en-

p ode r co mprovar fa dos anys, quan el va conèixe r, i des d'aleshores cada any in-

bé tota la vida. I és que p er a Dunmaye r el judo és m és que un es port. Com ell mate ix ex pli ca, significa "a way of life ", és a dir, una manera de viure; hi tro-

«El judo és una manera de viure i reflecteix el camfqueun tria a la vida»

ba gran paral'l elisme amb la vida: ')\ la vida, quan un

empeny l'altre se'n va i viceversa. En el judo passa exactament el mateix". Un altre aspecte que destaca del judo és que "no

trenament eco nòmi ca ment i quant a hora ri.

serveix per lluitar, sinó per saber defensar-se", una teori a que "és el camí que un tria a la vida". Una teori a

com moltes altres persones que co m ell són discapaci-

Aconsegu ir la m eda ll a

que, malauradament, Dun-

tades.

URGÈNCIES Urgències mèdiques ................................ .. . 061 Ambulàncies Creu Roja .......... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ...... ........................... O I O Bombers Generalitat .............. . 93 692-80-80 Bombers BCN ci utat ................................. 080 Bombers BCN comarq ues .................. .. ...... 085 Mossos d'Esquadra .... ........ .. .... 93 300-22-96 Policia ..... ,................................................... 09 I Guàrd ia Urbana BCN .......... ....................... 092

SERVEIS Inf,Metropolitana ..................................... Ol O Protecció Civil ........................ 93 3 19-25-00 Accidents en carretera .... .. ...... 93 352-61-6 1 RENFE .......... .. .......................... 93 490-02-02 ~

d'or és "un som ni. Sempre he volgut ser or, és el repte de qualsevol esportista i jo porto vint-i-sis anys practicant judo". Gaire-

Ferrocarri ls Generalitat .......... 93 205-15-15 Informació carreteres ............. 93 204-22-47 Aeroport del Prat ............. ..... . 93 30 1-39-93 Serveis Socials ........................ , 900 .30-90-30 Correus ..................................... 93 3 18-38-3 1

HOSPITALS H. Sant Pau ...... ...... .. .............. .. 93 29 1-90-00 H. H. H. H.

Del Mar .. .. ....... ........ ............ 93 Clínic .. .... .... .... ..................... 93 L'Esperança ........................ 93 Vall d'Hebron ..................... 93 H. Sant Joan de Déu .. .............. 93

22 1-10-10 227-54-00 285-02-00 418-34-00 203-40-00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN ..................... 93 402-70-00 Generalitat ............................... 93 3 15-1 3-13

mayer ha hagut de posar en pràctica més d'una vegada,

Diputació BCN ........................ 93 402- 22-22

ESPORTS Esportiu Claror .......... .. ............ 93 476-13-90 Poliesportiu Sagrada Família. 93 435 05 66 Nou Can Caralleu .................... 93 203 78 74 Servei d ' Informació Esportiva ................................. . 93 432-19-92 Agenda d'Activitats ................ 93 481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .................... . 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo .......................... . 93 3 18-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica ............... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació ...... .... .......... 93 301 -82-70 Fed. Cat. Futbo l ....................... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ...... .. .............. 93 200-53-55 Conse ll Esport Escolar cie Barcelona (CEEB) ............ 93219-32-16

~..o<16'1o granota Llar d'infants Tel. 93 245 10 29 CI València , 500 0801 3 Barcelona Fa vint anys que som la Llar d'Infants del barri perquè confic:u en la nostra tasca professional i c:n els nostres mètodc:s d'cnscnyança basats, principalment, a oferir al nen una estada feliç en el Centre durant les diferents etapes del seu crc:ixement

••• Co rse ga

GRANOTA és una escola oberta on ens podeu venir a conèixer i informar-vos de 9 a 19:30h DESCONFIEU de les escoles infantils que no us permetin l'entrada a qualsevol hora, Assegureu-vos que els vostres fills no hagin de passar per altres aules per arribar a la seva. que, agrupin nens de la mateixa edat. i pregunteu per l'ideari de l'escoJ,a,

Nens de 0-6 anys Anglès. psicomotricitat. piscina Seguiment de lectura individualitzada Convivències escolars i colònies d'estiu , Educadors titulats i en permanent reciclatge • ' Continuïtat amb altres escoles Aragó Transport escolar a 1c:s esco1c:s Maristes i Infant Jesús Servei pediàtric i cuina pròpia 710m He patis assolc:11ats ".\a granota Totes les aules exteriors i adequades a cada niveJJ ~Valéncia 500 Casa de colònies pròpia Matrícula oberta tot rany Escola oberta als pares

Convivències i estades esportives Crèdits de natura Estades d'estiu Caps de setmana rurals per a grups i famílies Rutes amb mountain bike pd Montnegre-Corredor Camp de futbol reglamentari i camp de bàsquet Piscina. cavalls i granja.

Un paratge impressionant al mig d'un parc natural a 50 km de Barcelona