Revista Claror Sports nº22

Re ortat e: El cas l/e la "IUa

llf rur

~a"路 Entrevista:

Ferran itlascareU

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

rems

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA

especials

als socis i familiars

PVi sita, consulta i revisions

,...

l Q Vis ita Ortodòncia (aparells correctors) ,...

Urgèn cies Revisions periòdiques

,...

Fluori tz<:,cions Radiografies intrabucals I

I

I

•

~

Higie ne bucal (neteja) + Revisió I

I

I

•

_

Extraccions simples I

un 20% de descompte a la resta de tractaments

no tanquem per vacances Barcelona

sardenya, 319, Baixos Tel. 93 457 04 53 Iluro, 90, bai xos M.J.Verdaguer, 6, 2n 3' Sant Joan 23-31, 1r, l' Av.S.Esteve, 86, Av.Martí Pujol 254, M.J.Verdaguer 15, Sor Angela Cruz 35, Ronda de Atocha 7, Gran V.M.Turia 37,

3r, 4' bai xos bai xos bai xos bai xos bai xos

E-mail: ioa@ioa.es

calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 A5 00 Te l .

Te l • Te lo Te l .

Te l • Te l • Tel. Te l • Te l •

93.757.71.8 1 93.474.19.32 93.727.53.96 93.879.32.28 93.389.43.31 93.877.45.97 91.571.00.02 91.467.06.00 96.351.73.50

Mataro' Cornellà Sabadell Grano l lers Badalona Manresa Madrid Madrid València

Web: http://www.ioa.es

s u M A R

I

LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 22 , III època , Desembre de 1999-gener del 2000

Les altres portades OPINiÓ · 2. Articles d'opinió de Montserrat Bastida, Salvador Motos i Joana Céspedes 4. Enquesta: "Creus que hi ha suficients equipaments públics al barri de la Sagrada Família?"

ENTREVISTA 6. Jordi Arcarons, motociclista SALUT 10. Compte amb la grip!

12. Els cruiximents DIETÈTICA 14. Cuina vegetariana SOCIETAT 17. Veïns i entitats de la Sagrada Família formen la plataforma "Salvem Myrurgia" 21. Entrevista al president de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, Antoni Viñas 23. Entrevista a Ferran Mascarell, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i del Districte de Gràcia 26. CULTURA: LLIBRES, DISCS I WEBS D'INTERÈS

EL BARRI VOL EQUIPAMENTS PÚBLICS A L'ILLA MYRURGIA Veïns i entitats del barri de la Sagrada Família han format una plataforma cívica per reivindicar equipaments públics a l'illa que ocupa la fàbrica Myrurgia, tancada des de fa anys. La zona, catalogada com a equipament, ha estat sorprenentment requalificada, i el Districte de l'Eixample vol fer-hi habitatges i un gimnàs privat d'elit.

AQUEST HIVERN, PREPARAT PER COMBATRE LA GRIP El virus de la grip va afectar l'any passat més de tres milions d'espanyols, i ara, amb l'arribada del ·fred, se n'espera un nou brot.

Una bona prevenció pot evitarne el contagi, però per si de cas cal conéixer les actuacions més correctes per passar el tràngol de la millor manera possible .

28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES 31. CONCURS i PASSATEMPS NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 32. Activitats de Nadal 33. Revetlla de Cap d'A nyal Poliesportiu Sagrada Família 34. Miscel-lània 35. VI Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal 36. L'Esportiu Claror va ser l'escenari escollit per La Vanguardia per a "la foto dels candidats" a la Presidència de la Generalitat 38. Nou Can Caralleu FETS I GENT 40.Un soci del Claror, pioner en la tècnica d'auto-trasplantament d'ovaris

FERRAN MASCARELL, REGIDOR DE CULTURA I DE GRÀCIA El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Ferran Mascarell, és també el regidor del districte de Gràcia des de fa quatre mesos. Va rebre la revista Tot C/arorper expliéar-nos les 'seves prioritats de govern, tant en matèria cultural com respecte del districte.

_ ()p1=·tU=·~ Ó

_______________________________________

Tercera època Número 22 desembre 1999-gener 2000 Tiratge : 13.000 exemplars Imprès eh paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

Solidaritat: moda o compromís Montse Bastida Representant del Patrona t de la Fundació Claror i de la Plataforma 0,7 Claror

REDACCiÓ I ADMINISTRACiÓ:

Sardenya, 333, baixos 08025- Barcelona Tel. 934761390 Fax 93 476 13 91 CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes , Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa.

DIRECTOR:

Sergi Larripa REDACCIÓ :

Ester Benach DISSENY PORTADA:

Emma Cervera CORRECCiÓ LINGüíSTICA:

Ariadna Viñas PUBLICITAT:

Josep Lluís Vide FOTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ:

PC Gràfic IMGESA DISTRIBUCIÓ :

Mencor TOT OLARORés una revísta oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de I:autor.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 934761390 Fax 93 4761391 E-mail: claror@mx2 .redestb.es Web: www.claror.org PRESIDENTA

Joana Céspedes SECRETARI

Jordi Cabanes PATRONS:

Montserrat Bastida, Consol Martí, Basili Pérez, Dolors Rodríguez, Héctor C. Silveïra, Josep Tablada, Jordi Alonso i Julieta Riberas.

DIRECTOR GENERAL

Joan Itxaso Paternain DIRECTORA ESPORTIU CLAROR:

Nú ~ia

Borràs

DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMiLIA:

Eduard Franco

2

TOT CLAROR

En la proximitat de les festes nadalenques surten, de tot arreu , ofertes i propostes per solidaritzar-se amb multitud de causes, com si "el mercat" de la solidaritat fos una cursa com?etitlva on es tracta de gu anyar prestigi o de vendre imatge.

El fenomen de les "telemaratons" no és cap novetat, són un p lat fix a totes les cadenes de televisió. Potser ja ha arribat el moment de donar més serietat a la solidaritat i treure-li tota la càrrega de xou i espectacle que, moltes vegades, desvirtua la causa per la qual es vol cridar la consciència solidària del ciutadà.

Tampoc és nou el fenomen que ofereixen, cada cop més, les grans corporacions i multinacionals, que incorporen a les seves estratègies de màrqueting el factor solidari per consolidar el poder en el mercat o, dit de manera

més planera, per incrementar les seves vendes, encara que sigui a costa de l'explotació més ferotge d'infants o de poblacions senceres de països del Tercer Món.

La solidaritat és quelcom més seriós que un xou o un producte de màrqueting, per deixar-la en mans dels qui no hi creuen; solidaritat vol dir compromís p e rsonaJ.i denúncia social de les injustícies i desigualtats que es pro-

dueixen, tant al nostre costat com arreu del món.

Ara que arriba Nadal també hem de ser solidaris, perquè això forma part de les nostres conviccions personals, per refermar un compromís i no pas una moda, una acció permanent i no pas una imatge, que es dilueix quan, després de les vacances nadalenques', tot torna a l'aparent normalitat comencen les rebaixes.

Com ja sabeu, la Plataforma 0,7 Claror agrupa un bon col , lectiu d'individus que viuen

Q.CLAROR

PLATAFOR ~ tat Solidan

I

~

cooperaciÓ

la solidaritat com un compromís, i ap lega diversitat de persones -manobres, administratius, mestres, tècnics... - la gran majoria vinculats al Claror. Aquest any hem engegat dos projectes a Llatinoamèrica, i aviat ens trobarem per decidir les accions de l'any 2000. Tots els qui vulgueu fer camí al nostre 0,7, hi teniu un lloc. Us hi esperem!

M_B.

_ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Opinió

Barcelona, cap a on vas?

Salvador Matas i Dalmases Arquitecte i urhanis/a

Veus crítiques a la política urbanística municipal s'estan deL'{ant sentir dalTerament per paIt dels "pesos pesats" de l'arquitectura i de l'urbanisme de la ciutat. Debats i forums organitzats pels col·legis professionals d'arquitectes, d'econoinistes, el CCCB, mostren una preocupació pel futur de la ciutat. Mobilitzacions d'entitats de barri i creació de plataf01mes de veïns opositores a les diferents actuacions urbanístiques expressen el desconcelt de la ciutat amb la planificació urbanística actual.

A què ve tant enrenou urbanístic ? Recordem que el prestigiós Royal Institute of British Architects (RIBA) , la passada primavera, va guardonar la ciutat de Barcelona amb la medalla d'or per la qualitat de la seva transformació iniciada a la dècada dels 80. Però ara les coses estan canviant.

Què està passant a Barcelona? Cap a on va ? Actuacions urbanístiques com Barça 2000 o Diagonal Mar són motiu de polèmica dins l'àmbit professional i ciutadà. La

sobreedificació davant del moll de Barcelona, amb els complexos del Maremagnum i del \Vorld Trade Centre , quan semblava que la ciutat s'obria definitivament al mar amb l'enderroc d'aquells "tinglados".

Darrerament, operacions de pe¡muta de qualificacions, com les del Pla de l'illa Myrurgia o la del Corte Inglés a la plaça de Francesc Macià, se sumen a la llista de les polèmiques.

Tot plegat, sembla apuntar que avui el planejament de la

Bon Nadal i feliç 2000 per

Joana Céspedes, presidenta de la Fundació Claror

Se'ns acaba el 99 i això, com cada any, ens porta a la reflexió d'on. estem i cap a on anem.

Amb el grup d'amics o els companys més propers trobem el moment per pensar en veu alta sobre els fets que hem viscut i les novetats del futur.

Recordem Kosovo, Txetxènia, Timor. .. i tants altres llocs on, desgraciadament, la irracion.alitat ha vençut el sentit comú.

Recordem les agressions que contínuament patim en el nostre planeta i la incapacitat de la comunitat internacional davant dels interessos de les grans multinacionals per fer operatius els acords de la cimera de Rio de Janeiro.

Mentrestant, Bill Gates es baralla pel monopoli de la informàtica, Telefónica i els polítics estatals per les stock opcions i a tot arreu ens envolta el bombardeig "consumista" de canvi de segle o de mil·lenni (qualsevol excusa és bona).

La ciutat discuteix cap a on va el seu urbanisme, amb un govern municipal un pèl desorientat. Les eleccions catalan.es han situat el Parlament al centre de la vida social i política del país. Ja era hora!

Aquest és el panorama que ens tocarà viure i al qual haurem d'enfrontar-n.os sense complexos. Paraules com amistat, solidaritat, i, per què no, llibertat i participació, han de formar, cada cop més, part indestmctible de la nostra cultura i de la nostra acció de futur.

Amb aquest veritable esperit esportiu, a la Fundació Claror hem decidit acomiadar el 1999 i rebre el 2000 amb un sopar-festa de germanor.

Entre tots hem de consolidar aquest projecte social, de barri i -de ciutat, que representa Claror. Alguns pensen que el rellotge s'aturarà a les zero hOfes de l'últim dia del 99. Cap de nosaltres té la síndrome del 2000 perquè és un any que volem viure intensament.

ciutat està més controlat pels promotors i propietaris dels terrenys que per la col·lectivitat. És a dir, que prevalen més els interessos particulars que l'interès general de la ciutat.

Continuar per aquest camí resulta preocupant.

Es troba a faltar el crite ri de quin és e l model de ciutat que es vol, es troba a faltar aquella sensibilitat en e l tractament de l disseny urbà. En el desenvolupament del planejament es necessita decisió unitària global en l' àmbit de la ciutat, per evitar que cada districte pugui decidir d'endegar peticions de paJticulars que acaben en modifi cacions importants del Pla general (PGM).

Amb tot això, per poder "encaixar"aquestes propostes, proliferen les modificacions puntuals del PGM, una de les quals és la denúncia de la Fundació Claror de l'illa Myrurgia. Aquests documents s'han convertit en "alta engi-· nyeria urbanística". Realment el grau de complexitat a què s'ha arribat per poder justificar el que és injustificable im-, pressiona. Amb el joc de mans que es fa en el Pla Myrurgia resulta una pèrdua de gairebé 9.000 m2 de sostre previstos per a nous equipaments de la ciutat, això sense que , aparentment, se'n perdi ni un.

Tant sobrats anem d'aquestes dotacions, i sobretot públiques, per pl~pificar les necessitats d'equipaments presents i futurs.

TOT CLAROR

3

_ ()p1=·n1=·~ Ó~

J ________________________________________ _

I)ENQUESTA

Hi ha suficients equipaments públics al barri de la Sagrada Famz1ia?

ROSA GARCIA 30 anys

TONI QUESADA 37 anys

FRANCESC SEGÚ 67 anys

VíCTOR RIVERO 16 anys

MAllE FARRÉS 50 anys

No. Visc a l'Hospital de Sant Pau i tinc vint minuts fins a ls dos poliesportius del barri.

Pel que fa a altres equ ipaments no ho sé perquè no en faig ús.

Sí. Penso que hi ha de tot, està força comp let.

N o. En podria haver més, per exemple a l'antiga Myrurgia en podrien fer un, per exemple un casal on em deixessin connectar a lntern et sense pagar, mentre altres juguen a cartes o a escacs.

No. Crec que hi hauria d'haver més escoles bressol i escoles públiques. Últimament hi ha molts joves al barri que treballen amb quinze anys en lloc d'estudiar.

Em sembla que no, sobretot per a la gent gran. Hi ha residències per a gent gran però són privades.

R ES

e

LECTORS Envieu-nos les vostres opinions!

C~J

I)ENTREVISTA CURTA A~ma

Furul/, cap de premsa de la Fundaci6 Amics de la Ge-f it Gran

amics de la gent gran

«Cada vegada hi haurà més gent gran que necessitarà espais on relacionar-se i l'Administració ha d'estar preparada»

També per E-mail:

totdaror@daror.org Animeu-vos-hi!

Qualsevol lector pot publicar el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu un article d'interès general sobre algun fet esportiu, social o cultura l que us interessi i apareixerà publicat en aquesta pàgina.

Eis textos no han d'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el DNI o núm. de soci i un telèfon de contacte. Tot· Claror es reserva el dret de publ icar les col.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

4

TOT CLAROR

La Fundació Amics de la Gent Gran va nèixer al barri de la Sagrada Fallli1ia el 1987 i té la seu al número 3 del carrer d'en Grassot (tel. 93 207 67 73). És una organització no governamental de voluntariat que es dedica a donar SUpOlt afectiu a les persone~ grflns que viuen soles a casa seva.

Quins serveis ofereix Amics de la Gent Gran?

Oferim diversos serveis, com l'atenció personalitzada a domicili, l'acompanyament puntual perquè puguin realitzar gestions i activitats complementàries, dinars de Nadal, les acollides (que són berenars

que reuneixen els avis del mateix ban'i) o la Festa de Primavera.

La majoria d'avis que ateneu són del barri de la Sagrada Familia?

Sí, el nombre de demandes en aquest barri és molt gran, potser perquè nosaltres vam nèixer aquí. Ara cobrim tots els districtes de Barcelona, però la demanda de la Sagrada Fallli1ia és molt important.

I a l'hora d'organitzar activitats conjuntes que apleguin molta gent, trobeu espais adequats?

En un dinar de Nadal reunim unes ·350 persones, entre

avis i voluntaris, i això requereix un lloc gran. Fins ara ho hem fet al rebedor de l' estació del Nord. Per a l~s acollides tampoc teníem cap espai, i al fillal un dels voluntaris ens va ce?ir la seva cafeteria. És clar q1\Ie necessitaríem un espai m9s gran, tant per a la seu com p r r a les trobades.

I, des de la vostra experiència, com veieu el futur de la gent gran?

En el futur cada vegada hi haurà més gent gran que necessitarà assistèn cia, espais perquè puguin relacionar-se, i l'Administració ha d'estar preE.B. parada.

~

prepa

o NOMBRE

O O O O O

APELLlDOS

DOMICILIO

O CP

TELÉFONO

POBLACIÓN

Masaje Vltal-Corporal y Deportlvo Masaje Terapéutlco Técnlc,as Manuales Reftexologia Podal Drenaje Llnfàtlco Monitor de Aeróblc.

Nivell

o O O O

Monitor de F1tness

Preparador Físlco y Deportlvo

O O O O O

O

Monitor de Musculaclón y Culturlsmo

o

Monitor de Aeróblc.

Nlvelll Glmnasla Postural

Nutrlclón Deportlva

O

Monitor de Balles de Salón. Avanzado

O

Curso de Aslstencla Sanltarla

Monitor de Jazz Monitor de Funky Monitor de Hlp-Hop Dance Professional Instructor Monitor de Balles de Salón

Diploma atorgat per:

mm Institut Català de

Generalitat de Catalunya

Noves Professions

Deseo reclblr, sln compromlso, el nuevo PROGRAMA GENERAL DE LOS CURSOS SI estas Interesado en reclblr Informació" sobre atfos cursos, señalalos y remlte este CUPÓ" a:

EDAD

ORTHOS Córcega 371 08037 Barcelona Tel. 93 207 73 03 Fax 93 207 79 67 E-Mail: orthosbcn@arrakls.es

_ Entrevista

JORDI ARCARONS )

Vol guanyar el Dakar i tancar la millor temporada del motociclisme català Entrevista: Sergi Larripa Fotos: Sport

Aquesta temporada ha estat, sense dubte, la millor en la història del motociclisme català. A l'alegria de Crivillé i Alzamora es vol sumar ara Jordi Arcarons, un vigatà de 37 anys que aspira a guanyar, d'una vegada per totes, el més fort de tots els ral·lis: el Dakar. Fa temps, va afirmar que el del 2000 seria el seu últim Dakar, però ara explica que no vol pensar en una possible retirada, sinó en la victòria que des de fa dotze anys se li resisteix. Potser la tretzena serà la bona per al pilot de Vic. Les dunes del desert l'esperen . es retiri, ja volen succeir-lo. Va començar per afició, i a poc a poc va anar pujant esglaons fins arribar on és ara.

Jordi Arcarons va néixer l'any 1962 a Vic, ciutat on resideix amb la seva esposa i els seus dos fills, i de la qual molts conciutadans consideren el màxim representant. Visitar-lo al taller on té les motos, enmig del camp i al costat d'una granja, és entendre perquè a Vic l'idolatren, no solament per les gestes esportives, sinó perla seva manera de ser. Ell mateix es defineix com "una persona de pagès, que va néixer al camp, tímida, molt normal". L'única diferència respecte de la resta de vigatans és que ell és un dels millors motociclistes del món sobre superfícies no asfaltades.

Motocròs, raids, enduro, ho ha guanyat pràcticament tot i en reiterades ocasions, però és conegut popularment pel paper que des de fa dotze anys desenvolupa al Ral·li París-Dakar, paradoxalment l'únic que encara no ha assolit.

La seva trajectòria és un exemple per als qui comencen i, abans que

6

TOT CLAROR

litza com a mitjà de transport.

No. De fet, a mi mai m'ha agradat la moto de carretera perquè la veig com un perill, no m'ha agradat mai depen-

"La v eritat és que no hi va haver un

dre del moviment de la resta de vehi-

moment clau en què em digués "Vull de-

cles que hi circulen. Per carretera em

dicar-me a això". Potser va ser quan

moc molt poc en moto, ho faig més

vaig anar a córrer el Dakar per primer

en cotxe.

cop, pel meu compte i sense l'ajuda de cap patrocinador; vaig fer una in-

Com a pilot, com es considera? Cerebral?

versió, llençant la casa per la finestra.

He experimentat una transformació,

Fins aleshores tot ho havia fet per afi-

vaig començar molt agressiu i espontani i

ció, perquè m'agradava."

he anat canviant. L'edat i l'experiència et

Fins i tot treballava per mantenir les despeses de la moto, oi?

fan canviar.

Sí. És un esport car, córrer en moto!

Quin percentatge té de pilot de motos i quin d'aventurer?

Vaig començar gràcies a l'ajuda dels

Pilot de motos cent per cent, perquè

meus pares, però després em vaig

és el que sempre m'he plantejat, i m'hi

posar a treballar de pagès, després de

he dedicat.

paleta ... i vaig tenir la sort de sortir-me'n,

És a dir, que es planteja les curses com una competició i no com una aventura?

que és el que molts no aconsegueixen. I així anava fent, pujant cada any un esglaó fins que vaig arribar a un punt en

Jo, personalment, afronto les curses

què, tenint un cert nom en el món del

com una competició, però em sento a

motor, comences a tenir ajudes ... , i quan

gust quan arriba el component aventura.

te n'adones, ja ets professional . Una cosa

M'hi sento a gust i capaç d'afrontar-ho bé.

va darrera l'altra, el fet important és cada

Ral ·lis com el Dakar, com el d'Egipte ... , si

any pujar un nou esglaó.

no tinguessin el component aventurer"si

La seva vida són les motos, però, curiosament, pràcticament no la uti-

fossin només cursa, serien com un mundial de velocitat on tot és matemàtic i són

______________________ Entrevista perfectament previsibles tots els problemes amb què et pots trobar. En canvi, les co mpeticio ns on jo participo tenen un alt compo nent ave nturer; si et perds al desert és imprevis ibl e el que pot passar. I aquest compo nent m'agrada, però tot i així em plantejo les cu rses com una competici ó. No hi vaig a fer turisme.

A què es dedica Arcarons entre ral·li i ral·li?

Sempre estic molt actiu, faig cu rses de motocròs o d'enduro. Quan arriba el mes d'abril ca nvio d'especialitat i em fico a l'aigua amb moto aquàtica, participo al ca mpionat d'Espanya de raids amb motos aq uàtiqu es, que és molt similar a les curses que fem al desert, amb la diferència qu e es fan en mitj à aquàtic. Així que entre l'abril i el setembre em mantinc en forma amb la moto aquàtica.

I a partir del setembre torna a pensar en el Dakar?

Sí. Començo a preparar-me tres me-

Un Dakar especial per celebrar l'arribada del 2000 El primer Dakar del 2000 havia de ser especial. Per aquest motiu, l'organització ha previst un nou i original recorregut que començarà a Dakar i acabarà a Egipte, travessant tot el desen del Sàhara dloest a est.

S'ha anunciat que la competició d'enguany tindrà 16 etapes amb 9.022 quilòmetres (5.800 cronometrats), menys dunes, més trams plans ...

Com comenta el pilot de Vic, "el recorregut no el sabem. És completament secret, però crec que la segona part del ral, li serà molt dura, passarem molts quilòmetres al més pur desert, on no trobarem absolutament ningú, i on farà una calor molt falta". Aquestes dificultats diu que el motiven i el fan feliç.

Serà la segona vegada en què Dakar, en comptes d'arribada, sigui sGrtida.

Aquest fet, que per Arcarons "serà com començar un llibre a l'inrevés", també afegirà atractiu. "Començarem en un país càlid i acabarem en un altre també càlid. l això farà més dura la prova".

El repte d'Arcarons serà, un cop més, "ser el primer".

Què farà després del Dakar? Es retirarà? Diu que guanyi o perdi, ho decidirà quan s'acabi, ara només es vol concentrar en la victòria.

Que tingui molta sort!

sos abans, entrenant-me, muntant l'equip i fent les curses de pre-Dakar: Egipte, Argentina, Emirats Àrabs ... El Dakar és la "prova mare" que determina qui és el millor: qui el guanya és el número 1.

Parlem del Dakar. Què té aquest ral·li que no tingui un altre? És el raid més dur que existeix, els altres volen imitar-lo, però el Dakar segueix sent el més fort. Una persona capaç de " lluitar per les primeres posicions del Da" kar demostra ser molt completa sobre una

Mai m'h a agradat la moto de carretera perquè la veig com un perill. Nombgrada dependre del moviment de la resta de vehicles que hi circulen

moto : has de ser ràpid, bon navegant, bon mecànic per arreglar-te-la sol, i has de saber dominar-te psicològicament.

Com ha evolucionat el Dakar en els darrers anys? En quin moment es troba?

La cursa va tenir un moment diftéil

persones que no van ser capaces de mantenir-ne l'esperit original. Des que la dirigeix l'Aubert Oriol, que havia competit tant en cotxes com en motos, ha tornat a revifar en tots els sentits, i ara està en un

Afronto les curses com una competició, però em sento a gust quan arriba el component aventura

preparació per al Dakar?

La preparació més i m portant és la físi-

que durant els mesos previs vagi agafant la consistè ncia psicològicanecessà ria. Però en l'aspecte físic sí que he . de fer una planificació d'entrenaments mo lt important per poder arr ibar al màx im. Això signifi ca passar-me tres ho res diàries al gimnàs durant els tres mesos previs. ralització ... , què és ~el que s'ha de dominar més, psicològicament?

Jo diria que una mica tot. Cada situació provoca diferents sensacions, i allò important és tenir un domini global d'un mateix, i no desesperar-se mai enca ra que et perdis al desert.

El Dakar és el raid més dur; els altres volen imitar-lo, però segueix sent el més fort

Quin és el pitjor moment que recorda?

De pitjors moments n'hi ha bastants.

Cada any, i he co rregut dotze ed icions, hi ha hagut un moment dolent~ , El primer Dakar, l'any 1987, va ser el més dur?

bon moment.

En què consisteix l'entrenament de

sé fins a on puc arribar... , i tot això fa

Angoixa, ansietat, nervis, desmo-

quan, després de la mort del seu creador Thierry Sabine, la van agafar una sèrie de

tot l'any, conec les meves possibilitats,

ca, la psíquica és una qüestió més per-

Sí, ho vaig passar molt malament. Vaig

sonal. Jo pràcticament no la necessito

participar-hi sense mitjans, no tenia no-

mentalitzant durant

cions d'orientació i a penes sabia com

perquè em vaig

TOT CLAROR

7

_ Entrevista A l'Àfrica aprens a valorar molt més tot el que tenim aquí.

Allà no tenen res, viuen amb les coses justes i semblen més feliços que nosaltres

tenien a canvi de res. Sobretot les persones que viuen al dese rt, els tuaregs, són molt hospita làri es. Però en els últims anys la situació ha canviat perqu è ens han vist passar massa vegades i molts han pensat que no n'han tret res fun cionava una brúixola. M olts dies vaig

fer segon, a un minu t i esca ig del pri-

de profitós, i la situació s'ha anat com-

estar a punt d'abando nar, un dia vaig

mer, quan a du es jo rn ades del fin al

plicant fins al punt de patir robatori s i assa lts.

caure i em vaig fer mal enmig del de-

te ni a pràctica ment la vi ctò ri a a les

sert, sol, i quan ja es feia de nit, vaig

mans. Ja diuen que el primer s'empor-

Què ha après de l'Àfrica?

espanta r-me molt i fins i tot vaig té-

ta la glòri a i el segon és el primer dels

Totho m qui hi ha anat n'h a après

mer per la meva vida. Vaig voler aban-

perdedors... , i aqu esta és la se nsació

mo lt, no més anant-hi un a vegada j a

donar, però no em va fun cionar l'emis-

que vaig tenir.

t'ado nes del que és. Crec qu e s'hi ha

I el millor moment?

d'anar,

vaig tenir m és remei que arribar sol al

Qu an vaig fer sego n per prim era

el qu e tenim aquí. Allà no tenen res,

campament. Allà em van animar per-

vegada. Després, quan vaig repetir tres

viu en amb les coses justes i se mbl en

què acabés la cursa. D esprès,

l'any

vegades més aquesta posició ja no em

més feli ços qu e nosa ltres. Hi aprens

1996, vaig haver de deixar la cursa en

va fer il ·lusió, p erò la primera va ser

moltes coses de la vida.

helicòpter, lesionat i insconcient, per-

com un somni .

què se m'havia creuat un gos quan anava

Hi ha bona relació entre els pilots?

En relació a mb la repercussió mediàtica, als mitjans econòmics ... , l'Enduro i els Raids són els germans pobres de la família del motociclisme?

sora de busca; fent les

mil i una, no

a 140. És una manera dura d'acabar.

El moment més trist?

El pitjor, potser, va ser l'any que vaig

El primer Dakar en què vaig participar va ser el més dur; hi vaig anar soL sense mitjans ni nocions dorientaci6 a penes sabia com funcionava una brúixola

En general sí. Fas més amistat segons la nacionalitat dels corredors; amb els es-

aprens a valorar molt més tot

panyols hi ha amistat, encara que tam-

Desgraciadament, l'esport no es me-

bé hi ha una espècie de competitivitat

sura per la intensitat físi ca o de ri sc, sinó

per veure qui és el millor cl assifi cat,

per uns altres factors: les audiències. Hi

amb els itali ans, po rtugu esos i sud-

ha esdeveniments esportius espectaculars

ameri cans ens portem molt bé, i amb

i que diu en molt del valor i les qu alitats

els francesos no tant.

de les persones que els practiquen, i que

Quina relació teniu amb les persones dels països per on passeu?

en canvi no tenen el seguiment que es

Jo recordo fa anys que la gent dels

molt important, la velocitat és un produc-

països per on passàvem era molt ama-

te o n les telev isio ns pod en col·locar

ble, ens haguessin don at el poc qu e

perfectament les seves càmeres i ofe-

C6rcega, 537 (entre Marina y Cerdeña) 08025 Barcelona Tel. 93 435 8048

mereixen. I és que el factor televisió és

Xarcuteria Vins i Caves. Extens assortiment de licors i maltes Cava de Puros Servei de cuina de 10h a 24h ininterrompudament

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Entrevista Hi deu haver qui cregui que guanyem molts diners, però em penso que pel risc que tenim no estem ben pagats, especialment si ens comparem amb altres esportistes metre, tot i que la Televisi ó Fran cesa està aco nseguint unes audiències espectaculars, amb el Dakar, però a ca nvi d'un esforç d'infraestructures extraordinari.

A Espanya, en ca nvi, les te-

levisions mai s'han interessat a fer -ne ca p retransmi ssió, si mpl ement s' han dedicat a obtenir unes imatges i a pas-

Desgraciadament Pesport no es mesura per la intensitat física, el risc o les qualitats de Pesportista, sinó per altres factors, com les audiències

sa r-l es, a pesar de la gran afició que hi ha. I com que no hi ha televi sió, tampoc estem ben pagats, una cosa porta l'a ltra. Però bé ... les coses són així.

Us sentiu injustament valorats?

Sí. Hi ha esports on el practicant no req uereix les nostres qualitats i va lor, i estan mo lt més ben pagats. Hi deu have r qui cregui qu e nosaltres guanye m molts diners, però em penso que pel risc que tenim no este m ben pa-

ri r un espectacle d'hora i mitj a que

gats, especialm ent si ens compare m

s'ada pta a les seves necessitats. El Da-

amb altres espo rti stes, fins i tot d'al-

kar, en canvi, és compli cat de retrans-

tres especialitats del motor.

e/MaIIora, 490.

Avila. GaudI, 8Ida. (DavanI Temple Sgda. Famlla)

(Cantonada Cartagena)

93/456-57-75

93/247-19-64

+.

Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-W? Vic • Un lloc per anar de viatge?

El Brasil, Santa Domingo, Cuba ...

• Un llibre per llegir?

Qualsevol d'entrenament físic i esportiu, alimentació ...

• Una pel'lícula de cinema?

Una comèdia • Un mitjà pe.r estar infonnat?

La ràdio • Mar o muntanya?

Muntanya • Un cantant o grup musical?

John Lennon • Un esportista?

Indurain • Quin personatge històric li hauria agradat conèixer?

Jesucrist • Què valora més de les persones?

La sinceritat • Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria?

Buscaria que hi hagués més transparència en tot • Dretes o esquerres?

Els qui ho facin millor • Què s'enduria a una illa deserta?

Tot allò que em fes falta per estarhi bé. Amb una cosa sola no n'hi hauria prou • Un desig confessable?

Un món perfecte sense guerres de races o ètnies

+.

FINQUES SAFA LA IMMOBILIÀRIA DEL BARRI DE LA SGDA. FAMILIA

de Entrega este vale en tu Restaurante McDonald's" de Sagrada Familia cuando compres un BIG MAC'"

15 ANYS AL SEU SERVEI

Y Jlé vate otro ¡GRATIS!

FINANCEM EL 100% HIPOTEQUES DES DEL 3,5%

,

PROFESSIONALS DMlBILIARIS AGRUPATS

~ I.¡rad.famllia

COMPRA - VENDA - LLOGUERS - TRASPASOS - INVERSIONS.

OBSEQUI ESPECIAL D'UN TELEVISOR EN LA COMPRA O LA VENDA D'UN IMMOBLE A LA NOSTRA EMPRESA MJLENI. * AVANTS D'ACABAR EL *Presentant aquest anunci a l 'iniciar la rel.lació comercial

T.93 456.57.75 Srta. Dolors

Provença, 427-431 (esquin a Sardenya)

_ Sa ~l~ u~ t

__________________________

AQUEST HIVERN TINGUES COMPTE AMB LA GRIP! Ha arribat l'hivern i, amb la baixada de les temperatures, han aflorat virus com el de la grip, que l'any passat va afectar més de tres milions d'espanyols. Aquest any, Sanitat ja ha advertit que pot tornar a fer estralls, a pesar de la propera comercialització d'un nou antigripal. Estem preparats per combatre- la? Prenem les prevencions necessàries?

Toth om, qui més qui menys, ha sofrit més d'un a vegad a les co nseqü ències de la grip . En ca nvi, en massa ocas io ns en parl em amb desco neixe ment perqu è la co nfo nem amb un refredat co mú . És important, per tant, co mença r per di stin gir qu è és ben bé la grip .

M és qu e co m un a m alalti a, podem co nsid erar-l a co m un a síndrom e (és a dir, un no mbre va ri at de si gnes i símptomes, co m febre, tos, ca lfreds, dolors arti cul ars, qu e es prese nten junts).

Aqu es ta sínd ro me es tà ca usa d a per un tipu s de viru s qu e pot va ri ar ca da any, la qu al cosa fa més difícil tractar-l a i, so bretot, preve nir-la.

La grip acostum a a aparèixe r en època hi ve rn al, amb l' arrib ada del fred, qu an els virus s'intensifiqu en. A més, és molt fàc il de co ntagiar, j a qu e es transmet a través de la res pirac ió o de la tos, i un simpl e este rnu t, per exe mpl e, pot pro paga r el viru s mitj ança nt un es go tes de sali va mi croscò piqu es anomenades Pfli.igge .

Tots hi estem exposats, però qu an

La millor prevenció davant qualsevol virus, i la grip no és una excepció, és dur una vida sana, fer exercici i controlar la dieta parl em de grups de ri sc ens referim al conjunt de perso nes a les quals el viru s pot ca usa r més difi cultats. Es tracta dels nens petits, ge nt gran, adults amb problemes immunol ògics, malalti es cardi ovasculars o respiratòri es, diabèti cs .. . Són els qui han de dotar el se u organi sme del màx im d'immuni-

El nou fàrmac contra la grip Les falmacioles espanyoles tindran aviat un nou farmac contra la grip; es tracta d'un inhalador que pot escurçar el procés més de dos dies i frenar-ne la gravetat. Es comercialitzarà amb el nom de Relenza, al preu de 7.800 pessetes.

Els metges, però, tot i valorar l'apo11ació del nou antigripal, són prudents al respecte. Diuen que no pot administrar-se de manera indiscriminada, que s'ha de prendre amb moderació i que sempre és convenient un diagnòstic de cada cas.

tatper prevenir la possible arribada del virus.

Com prevenir-la?

La millor prevenció qu e hi ha co ntra els viru s, i la grip no és un a excepció, és dur un a vida san a. Practi ca r exe rci ci habitu alment, controlar

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE: @studis de ctlimatitza Encarnació, 140 . Tel. 932851227· Fax: 932851252·08025 Barcelona

•

AIRE CONDICIONAT

•

CALEFACCIÓ

•

VENTILACIÓ

•

FREDINDUSTRIAL

__________________________________________ salut la d ieta i no fumar enfo rteixen l'o rganis me dava nt qu alsevo l malaltia in -

Sanitat preveu una grip virulenta

fecc iosa.

Podem estimular les nostres defenses mitj ançant infusions o decoccions, amb alim ents frescos o amb supl emen ts di etèti cs.

L'equinàcia és el millor tractament natural contra la grip, ja que augmenta l'activitat dels facocits, que són les cèl-lul es qu e devoren els cossos estranys.

La llim ona i la taro nj a, pel se u alt

El ministeri de Sa nitat preveu que aquest hive rn la gri p se rà ta n vi rulenta com l'any passat, e n q uè va afectar més de tres milio ns d' spanyols i va col ' lapsar els hospita ls. Els experts comparteL,<en aquesta opini6 (El Periódico, 4 de novembre) i aco nsellen als gru ps de risc que es vac un in, encara que aL,<ò no garanteL,<i una immunitat del cent per cent." o hi cap cap ind ici que vingui una grip encara més virulenta aquest any, però hem d'estar prepa rats davant una possible pandè mia, per una mu taci6 inesperada del virus, que podria afectar entre el 25 i el 400/0 de la poblaci6" , va indicar el cap del servei de microbiologia de l'Hospita l de Basurto (Bil bao) , Ram6 n Cisterna.

co ntin gut en vitamin a C, res ulten també de gran ajuda, i l'a ll, per la seva acció antibacteri ana, es pot co nsid erar un autènti c antibi òti c, ca paç de difi cultar l'e ntrad a dels gè rm ens qu e ca usen les infecc ion s res piratò ri es.

A banda d'això, no podem descartar les vacunes antigripals, que són també un bon mètode preventiu, si bé no garanteixen al ce nt per cent la immunitat, especialment pel fet que les classes de viru s canvien cada any.

Les farmacioles vendran un inhalador antigripal que escurçarà el procés, però s'haurà de prendre amb molta moderació

Símptomes Com a regla general, el primer símpto ma és la presència de ca lfreds, als quals de vegades no don em la importància necessàri a. Una errada co muna, en aq uests casos, és recó rr er al conyac o a altres remeis casolans amb la falsa presumpció qu e "matarem el mi crobi ". I així només debilitem l'or" gani sme, l'únic que pot lluitar contra

La llimona, la taronja, Tall i Tequinàcia són aliments aconsellables per prevenir la grip.

Les vacunes hi ajuden molt però no són una garantia total

l'abatim ent moral.

Ca l dir que ens pot afectar l'a parell respirato ri (és el més freq üent), el d igestiu (les molèsties se ce ntren en l'estòmac i els in testins) o el siste ma nerviós. Amb això i tot, en ocasions aq uestes

tres form es poden mani festa r-se

alh ora.

Primera reacció davant els símptomes Un cop hem co ntret la grip, el mi ll or és adopta r un a actitud positiva per superar el trà ngol; obsessionar-n os en un a rec uperació ràpida no pot més qu e generar co mpli cac io ns co m la pn eumòni a o la bronquitis. La grip és un a malaltia be ni gna, i es cura so la si el nostre cos ga ud eix de bona sa lu t. Gregorio M arañón deia que es cura en

un virus que ja hem contret.

set d ies amb tractament, i en un a set-

Si no prenem les mesures adequades, des prés dels calfreds vindran la

dolor de ronyons, molèsties a la gola,

mana se nse. El qu e he m d e fe r és

resta de símptomes: febres, do lors a

la boca seca o pastosa, molta set i mal-

co l·labora r amb el nostre cos perqu è

les arti cul acions i l'esqu ena, neuràlgi-

estar gen eral d'ossos.

pugui fer fro nt al viru s.

es, cefàlies, refredat de la faringe i dels

un malestar ge neral qu e ens fa esta r

bronquis, i dolors a les clavícul es i

tres di es al llit.

ala

En defi n iti va,

La grip genera dos símptomes prin-

tusionat. També podem notar un cert

cipals : la profund a debilitat mu scular,

Lents de contacte de color + liquid de neteja + adaptació

flRTIVER .O PTICS Sardenya, 385 - Tel, 93 458 39 33 '

3.990 Ptes.

És fonamental, per tant, actuar en po-' sitiu, i pensar que passar la grip pot servir-

nuca, com si tot el cos estigués con-

Aquestesfestes canvia el color dels teus ulls

l

no justificada per ca p lesió orgà ni ca, i

nos per desintoxicar el nostre organisme i estimular la nostra immunitat. S,L.

Revisl6 Optomètrica gratuïta Adaptadó de lents de contacte toves I semlrigides , , UUeres graduades per a tot tipus d'esports ~

Fins a un 300/0 de dte. a tots els socis de l'Esportiu Claror i P~liesportiu Sagrada Família - - no acumulable amb altres ofertes - -

_____________________________________

_Sa~lu ~_t

CRUIXIMENT: EL IlMALII DE TOTS ELS ESPORTISTES Per: Albert Giménez, llicenciat en Medicina i Cap de l'Àrea de Salut de la Fundació C!(fJ'(}T

Tant l'esportista habitual com el que s'inicia solen tenir una experiència comuna: l'aparició del dolor muscular 24-48 hores després d'haver realitzat un exercici intens o prolongat. És l'adoloriment, en castellà anomenatagujetas. Encara que estem acostumats a aquestes molèsties, sabem per què apareixen i com les podem tractar?

ri ció tard ana, a les poq ues hores d'have r fin ali tzat l'exercici. Aquesta mena de dolor dura uns quants dies, tot i que té el punt àlgid entre les 24-72 hores i després disminueix fins a desaparéixer.

Es troba més localitzat en la unió múscul-tendinosa del múscul, encara qu e

ceptors nerviosos del dolor provocarien contraccions tòniques de les fi bres muscul ars, un a nova isquèmia i l'alli be rac ió de substàncies nocives q ue tancari en el cercle viciós.

Encara una altra teoria les justifica per l'augment de la temperatura, que afec-

també pot ser generalitzat.

tari a algunes estructures del múscul.

Per últim, la teori a que té més adep-

Teories sobre l'origen del dolor muscular

tes i més va li desa científi cament és la qu e les atrib ueix a una lesió mú sc ul tendinosa per esqueixament qu e alteraria a nivell de la miofibril ·la.

Hi ha diverses teori es que han intentat explicar el motiu de l'apari ció tar-

En el transc urs del temps, el cruixim ent, qu e en termin ologia mèdi ca anomenem dolor muscular després de l'esforç, s'h a atribuït a diferents ca uses i per això ha rebut diferents tracta ments . A grans trets, hi ha dues menes de molèsti es doloroses un co p realitzat l'esforç. El primer tipus de dolor mu scular és d'apari ció ràpida i de poq ues hores de duradai es pe nsa que és ca usat per l'acumulació de de ixa ll es del metab o li sme ce l·lul ar mu scul ar produïd es durant l'esforç.

Aqu est dolor acostum a a ser generalitzat en tota la massa muscular.

El segon tipus és el cruiximent d'apa-

12

TOT CLAROR

dana d'aquest dolor.

N'hi ha una, que gaudeix de poca

Tractament del cruiximent

credi bilitat actu alm ent, qu e les atri bu eix a l'ac umul ac ió d 'àc id lacti .

L'adolorim ent és una patologia limitada quant a duració en el temps i no causa danys posteri orm ent.

Segons aqu esta explicació, l'a ugment de l'acidesa local actuari a com a estímul noci u de les termin acions nervioses sensibles al dolor i, encara que amb dubte, per m ic ro les io ns que produirien sobre el múscul petits cri stalls de lactat.

Una sego na interpretació és la de l'espasme muscular, basada en tres afirmacions: les contraccions intenses fan disminuir l'aportació sanguínia al múscul (isquèmia); la disminució d'oxigen afavoreix la difusió de substà ncies a l'espai intesticial (que són les causants del dolor en estimular directament o indirecta les fibres nervioses), i els re-

L'aparició del cruiximent pot ser immediat o al cap de 24 o 72 hores d'haver practicat esport. El temps que triga a manifestar -se i la durada són dos factors que determinen el tipus i les causes' que el produeixen

_ __ _ __ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ salut Després d'un esforç intens i prolongat solen aparèixer tiretes en aquells músculs que m és han p atit

Quadre de tractament • Prevenir la lesió, avaluant bé les sessions d'entrenament evitant sobrecàrregues innecessàries.

El tractament hauria de ser simptomàtic i ad reçat a d isminuir el dolor; es poden prend re analgèsics habituals o d'ús comú, com el Paracetamol 500-

• Repetició del mateix exercici que les va produir.

600 mg o l'Àcid Aceti lè Salicílic 0,5-1

• Aplicació de gel després de cada sessió d'entrenament sobre les zones més dèbils o que més han treballat com a mesura d' "higiene esp01tiva".

mg, dos o tres co ps al dia, i ta mbé els AlNES (a ntiinflamatoris, no estero ides).

Els esportistes sabe n que l'adolo ri ment només apareix després de la pri-

• Analgèsics per via oral sï les molèsties són intenses: Paracetamol 500-600 mg. cada 8-12h., Àcid Acetilè Salicl1ic 0,5-1 mg. cada 812h.

me ra o segona sessió d' un no u pro-

La millor manera de tractar l'adoloriment és continuar amb el mateix exercici que l'ha produït, perquè el múscul dhi adapti progressivament

grama d'entrenament, cosa que ha afavori t la creença que l'entrenament prevé o disminueix la lesió muscular i les co nsegüents mo lèsties.

Per això, la

millor manera de rebaixar el dolor es la rea lització del mateix exercici q ue les va p rod uir. Tot i q ue després de

en menor intensi tat i el múscul s'adap-

descansar rea paregui el dolor, ho farà

ta rà poc a poc a l'exe rcici.

, GAU O I Ò PT I C S

fi

(¡IUAN DE TEMPS FA (¡IUE NO ET GRADUES LA VISTA? POSEM A

LA TEVA DISPOSICiÓ DE FORMA GRATuïTA L'ÚLTIMA TECNOLOGIA PER A

UN COMPLET EXAMEN VISUAL I, A

MÉS,

PER LA COMPRA D'UNES ULLERES ET REGALEM UNES ALTRES* [

HAS DUT LENTS DE CONTACTE ALGUNA VEGADA? SÓN LA SOLUCiÓ IDEAL PER A

UN ESPORTISTA COM TU:

PRÀCTI~UES, CÒMODES I MOLT FÀCILS D ' U S AR. , I

,

,

VINE I PROVA-LES DE FRANC A GAUDI OPTICS

'* E STOC L IMITAT

C / MA L LORCA 437 (CANTONADA PADILLA) TEL. 93 436 72 40

_ Dietètica

COMPLEMENTAR LA DIETA VEGETARIANA per Maria Dolors Villanueva, dietista

La cu i na vegeta riana cada co p té més ad eptes en aqu ells qu e rebutge n els alim ents p rovinents d'anim als. I és bo na si es programa correctament, de manera que aporti tots els nutrients necessa ri s a l n os tr e o r ga ni sm e, especialment les proteïn es, les m és co mplicades a l'ho ra d e seguir aq uest ti pu s de règim .

La dieta vegeta riana no és un tipus de dieta establerta i co nsensuada, sinó que cadascú l'adapta en fu nció de ls seus gustos culinaris sempre amb el respecte a unes pre mises bàsiq ues: eliminar la ca rn i el peix. Els vege tari ans més pu rs va n més enllà en la restri cció d'aliments, i reb utgen molts derivats de produ ctes anim als, co m els ous o els làctics .

La manca de certs aliments en la dieta pot produir dèficit de nu tri ents ne-

melassa , el caca u, el suc de po ma, els espin acs, la ca rbassa, les mores, els llevats, la pe la dels cereals, els llegu min osos (soja, mongetes, ll enties, faves i cigrons), el rovell de l'o u, la tonyin a, els musclos i les algues.

Si la dieta és estri ctament vegetari ana, s'ha de te nir molt en compte l'aporta ment de ll egum s, ll eva ts i suc d e poma en els àpats per tal d'arribar a la dosi diària de fe rro.

La fibra ta mbé és garanti da en altes quantitats en aq uestes di etes, per la

cessa ri s per a l'o rganisme, per això ca l te nir la màx im a cura a l'hora de buscar

qual cosa moltes vegades es correge ix

aqu ell s alim ents que ens apo rtin els

l 'estrenyi ment.

tre altres co mpli cacions.

Dos dels aliments més ri cs en proteïn es só n la soja i els llevats, i ta mbé els fo rm atges, la ll et, la ll et en pols, els frui ts secs (a metll es, avell anes, caca uets i nous) i els ll egums secs. En proporció menor, però també notab le, en conte nen els cerea ls (de 1'1 al 2% de proteïn es) i les fruites i verdures fresq ues (0,5 a 1'1 %) .

Si seguim una dieta vegetariana, cal tenir cura per tal que no ens manquin proteí'nes i vitamines

mateixos benefi cis que tenen els que hem deixa t de co nsumir. I és qu e l'organisme humà, pe r mantenir la salut i la pl ena activitat intel·lectual i física,

Les proteïnes, principal problema

El co nsum d'aquests productes es pot com bin ar de manera qu e, encara qu e és necessa ri un plat de llegums di-

necess ita hidrats de ca rboni, greixos,

Perqu è les cè l·lules es formin i rege-

ari per a l'aporta ment proteic, si un dia

prot eïn es, vita m ines, min erals, ce l·-

nerin, la ració diàri a de proteïnes ne-

es mengen ous no cal que es prengu i el llegum.

lulosa i aigua.

Si so m vegetari ans, no hem de pati r, per exemple, pels hi drats de carboni,

cessà ri a per a l'organisme és de 120 grams.

Els principals proveïd ors de proteï-

També podem menj ar carn vegetal preparada a base de soja, llevat i amet-

ja que en trobem en quantitat elevada en les frui tes, la mel, la fècula o patata,

nes són la ca rn i el peix, dos aliments

lles; aqu esta carn es prese nta en for-

que els vegetari ans no co nsumeixen;

ma d'hamburgueses o paté i la podem

les farin es i els ce reals. Tampoc pels mi-

aqu esta manca nça és un dels prin ci-

comprar al mercat o preparar-l a fàcil-

nerals, principalment fe rro, perqu è n'hi

ment a casa (vegeu el quadre).

ha en productes d'origen animal com

pals probl emes, pe rqu è pot produir augment de l'a rtros i o desgast arti cu-

la carn verm ella, la sang i el fetge, i tam-

lar, envellim ent de la pell i disminució

o granulat i es pot afegir als cerea ls i

bé en altres d'origen vegeta l, co m la

de l'acti vitat intel·lectual i sex ual, en-

als sofregits de to màqu et.

14

TOT CLAROR

La proteïna de soja es troba en po,ls

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Dietètica PREPARA HAMBURGUESES VEGETARIANES A CASA Les hamburgueses fetes amb productes vegeta ls són productes rics en proteïnes, lliures de colesterol i amb gra n potencial nutritiu. AI mercat en trobem de diverses marques, sobretot a les botigues de dietètica, però si volem ga udir d'una variada oferta no hi ha res millor que preparar-les a casa i al nostre gust. Podem fer servir molts productes diferents, tants com la nostra imaginació sigui capaç de concebre. Alguns consells que cal tenir en compte són aquests:

Cal tenir molt en compte l'aportament diari de llegums, llevats i sucs de poma per arribar a la dosi necessària de ferro

1. La massa no ha de ser molt consistent 2. Per això, els ingredients han d'estar molt escorreguts, siguin lle gums, cereals o verdu res 3. Si no aconseguim la consistènca desitjada, podem afegir-hi pa ratllat, tenint en compte que restarà sabor a l'hamburguesa 4. Pode m variar les receptes si afegim abans de la cocció algun pro ducte que hi contrasti, per exemple formatge o pasta d'olives 5. Si la massa és de patata, és aconsellable bullir-la amb pell 6. També en podem potenciar el sabor amb herbes aromàtiques i espècies 7. Per cuinar-les, la solució més pràctica és fer selvir una paella an tiadherent 8. Podem guardar-les un o dos dies a la nevera, dins d'un recipient hermètic o bé entre dos plats de porcellana

d'origen vegeta l, en trobem en el llevat, el ge rm en de blat, les fruites i la pela dels cereals complets en forma de fl ocs, pa o arròs integral. Per cob rir aq uesta mancança, podem prendre suplements d'espirilina i derivats de la soja enriquits amb ca lci, un suplement de

Vigilar les vitamines i el calci

els derivats de la soja (com ara la llet de

vitamina B12, i complementar la dieta

soja) poden substituir la llet animal; i

amb llevat de cervesa.

De la mateixa manera que la vitami-

de vitamines del grup B, sobretot la B12,

Si la dieta permet la ingestió d'ou o llet, ja inclou greixos de tota mena perquè es tracta d'aliments ri cs en vitami-

que només es troba en els productes d'origen animal.

nes A i D, però un vegetarià pur no consumeix ous i làctics. L' elimina ció

El complex de vitamines del grup B abunda sobretot en alim ents d'origen

d'aquests dos productes de la dieta pot

animal, com fetge, vísceres, carn s ver-

la pastanaga; i la vitamina D, amb una

ocasionar carència de calci, encara que

melles, peixos, llet i ous. Pel que fa als

discreta exposició del cos al sol.

~IXAMPL~

na E s'adquireix amb l'oli d'oliva i les llavors, caldrà que busq uem les vitamines A i O: la A podem obtenir-la del carotè, provitamina A que es troba sobretot en

especialistes en complements l1er la I1ràctíca

tJe la natació 15 % DESCOMPTE ESPEClAL PER ALS SOCIS FUNDACIÓ CLAROR Si practiques: aeròbic, natació

futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc ..

C.Cartagena,227 Tel. 93 232 95 68

( Davant del poliesportiu Sagrada Família)

Llibreta 1 Plus CAJA MADRID

De

Toyota a Tayota

; cada setmana

toca.

FELICITATS !!!

Amb la Llibreta 1 PLUS e, podrà guanyar un fabulós TOYOTA RAV-4VX 5 p. cada divendres.

'FELICITATS! al Sr. ÀNGEL VILLORIA SIMÓN, client de la sucursal SAGRADA FAMILIA e/PROVENÇA, 427-431 de BARCELONA, darrer guanyador d'un dels TOYOTA RAV-4VX 5p. ,

També al seu servei al barri: .Pg. Sant Joan, 135 .Castillejos, 248 .Sant Antoni Maria Claret, 139

El Sr. Àngel Villoria Sim6n rep el premi lliurat pel Sr. Pedro Ansa, Director de Zona de CAJA MADRID

~";~¡¡,:',

~n",w ,

¡

. ~<M"""'<N.l

AI.,mlt'••,

n.,.

Doble

•.

,

S.L.

4S· Monligalà. 08917 Badalona

Tel. 93 465 77 47 - Fax: 93 465 79 11

Societat

VEïNS I ENTITATS DE lA SAGRADA FAMíliA CREEN lA PLATAFORMA "SALVEM L'IllA MYRURGIA" TOTHOM POT ADHERIR-SE A LA PLATAFORMA SIGNANT EL MANIFEST

Veïns i entitats del barri de la Sagrada Família han format la plataforma cívica "Salvem 1'lIIa Myrurgia" per tal de tornar a demanar, un cop més, que es facin equipaments públics que el barri necessita al solar on hi havia l'antiga fàbrica Myrurgia, a l'illa compresa pels carrers Provença, Nàpols, Mallorca i Roger de Flor. Un solar històricament reivindivicat pels veïns, i que el Districte vol requalificar per a ús privat.

S.L. La plataforma "Salvem l'Illa Myrurgia" es va formar el passat 10 de " nove mbre en una reuni ó celebrada al local de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família.

L'acta fund acional va ser un M anifest (qu e reproduïm íntegrament a la pàgin a 19) en qu è els veïns i entitats ad herid es demanen qu e el Di stri cte de l'Eixa mpl e rectifiqui la proposta de modifi caci ó que (a instàncies de Pro-

El Districte, que diu que el barri no reclama equipaments públics, beneficiarà els interessos privats en detriment dels col'lectius

El xamfrà Nàpols-Mallorca de l'antiga fàbrica Myrur gia. en una foto d 'arxiu cedida per La Vanguardia.

Eixample) ha fet del Pla General M etropolità (pGM), segons la qual l'espai ocupat per l'anti ga fàbrica M yrurgia deixari a de se r qu alificat' ~om a "equipament" per se r qu alificat de man era qu e es poguessin con struir habitatges i un poli esportiu privat.

Espai reivindicat històricament L'espai ocupat per l'antiga fàbrica de l'émpresa Myrurgia ha estat reclamat pèls veïns de la Sagrada Família des de fa 15 a:,,~ys, quan va tancar la fàbrica.

De'S" d e 1976, qu an es va fer el PGM, el., so lar està definit co m a rese rva d'éq'u.i pament. Des d'a les hores èls veïns del barri han recl amat l'enderrocam ent d ~ la inutil'itzada fàbri ca, i la con stru cció d'algun s dels equipaments públi cs qu e necessita el barri , especialment un geriàtri c públi c, una

escola bressol i un espai de dinamització per a joves.

L'ú ltima mobili tzació veïnal respecte a l'Illa Myrurgia va tenir lloc fa tres anys, quan el barri es va o posa r al . projecte d'insta l·lar-hi una benzinera i un gimnàs privat. Es va aconseguir aturar el proj ecte, però l'epi sodi va servi r perqu è el barri intuís les in te nc i o ns d e ls pr o mo to rs res pecte a • aquest espai.

En els últims tres anys, el barri ha seguit demanant qu e, d'un a vegada per totes, es donés a l'Illa M yrurgia la fun ció per a la qual en definitiva estava catalogada: com a equi pa ment al servei del barri .

El Districte modifica el PGM L'ú ltim capítol de la història va comença r a mi tj ans del passat mes d'ab ri l

TOT· CLAROR

17

_ Societat Segons la plataforma, l'operació prevista pel Districte farà que la ciutat perdi 8.800 m2 de sostre destinat a nous equipaments

El Districte ha promogut la requalificació del solar per poder fer-hi habitatges dalt nivell i un gimnàs elitista en benefici dels interessos privats i no dels públics.

I

definiti va ment l'o portunitat de ve ure quan l'Ajuntament, se nse informar l'Associació de Veïns ni altres entitats del barri , va pro posa r la modificació del PGM per poder-hi construir habitatges i un poliesportiu priva t.

Per tal de vestir l'operaci ó, el Districte de l'Eixa mpl e va fer un pla discontinu que afecta cinc illes de l'Eixample, en co ncret les finqu es dels carrers Provença 408 (l'Illa M yrurgia, a la Sagrada Famíli a)), Rosselló 191 (a l'alçada d'Enric Granados, a l'Esquerra de l'Eixample), Comte Borrell 243 i 212 (entre M allorca i Provença, també a l'Esqu erra de l'Ei xa mpl e), i Rond a Sant Antoni 19 (es tracta de l'Institut d'Ensenyament Secundari Lluïsa Cura, situat al costat del M ercat de Sant An toni).

L'o bj ectiu és un j oc de requ alificacions de sò l i sostre edifi ca t de ma-

s'h an esco llit les finqu es abans esmentad es. Só n qu atre finqu es actualm ent ocupades per tres esco les en fun cio nament, un a de les qu als és pública (lES L1uisa Cura), i qu e estan ca talogades co m a "13a", és dir, susce ptible de co nstruir-hi habitatges.

qu e ja ex iste ixe n: les esco les qu e des de fa molts anys j a estan en fun cionament.

I, mentrestant, els veïn s de la Sagrada Famíli a ve uran co m, en comp-

Conseqüències

tes dels reivindi cats geri àtri cs públi cs, ce ntres de joves o escol a bresso l, a

L'o perac ió té diverses co nseqü èn-

M yrurgia es faran hqbitatges i, en una demostrac ió de pl ani ficac ió urbanís-

cies. La prim era és qu e els veïns del barri de la Sagrada Famíli a perdran

ti ca, un poli esportiu privat qu e estarà situ at a només tres ill es d'un dels

nera qu e en finqu es ca talogades co m a equipaments (és el cas de M yrurgia) es puguin co nstruir habi tatges. I en compensac ió, per tal qu e l'o peració qu adri, finqu es actu alm ent cata-

d os po li es portiu s públi cs del barr i, l'Esport iu Claror, que tot i ser municipal, no ha estat tingut en co mpte pel Distri cte de l'Eixa mpl e perqu è admini strativament no està ad sc rit al seu districte, sin ó al de Gràcia.

logades co m a habitatges passa ri en a se r catalogades co m a equipaments.

L'úni c qu e guanya rà el barri és un es pai enj ardinat a l'interi or de l'Ill a M yrurgia. Un espai qu e, d'a ltra banda, també s' hauria guanyat si no s'hagués modifi cat el PGM i es fessin els equipaments públ ics.

A l'hora de bu scar, dins el di stricte de l'Ei xa mpl e, finqu es qu alifi cades co m a habitatges i qu e passa ri en a se r qu alifi cades co m a equipament,

El solar de l1lla Myrurgia ha estat històricament reivindicat pels veïns, que volen equipaments públics per a la gent gran i els joves 18

TOT CLAROR

co m es fan equ ipaments per al barri a l'Illa M yrurgia. Els "equipaments" qu e no es faran a la Sagrada Famíl ia "es guanya ri en" a altres ba rri s del di stri cte: Sant Antoni i Esqu erra de l'Ei xa mpl e. Però ni ai xò, j a qu e aqu ests barri s suposadament "benefi ciats" tampoc guanya ran nous equipaments. Els "nous equipaments" só n equipaments

La façana de la fàbrica Myrurgia reflecteix des de fa mesos el sentir del barri.

Si la reforma del Pla General Metropolità tira endavant el barri perdrà per sempre un dels pocs llocs que queden on es poden fer els reclamats equipaments públics

Societat

MANIFEST EN DEFENSA D'UN EQUIPAMENT PÚBLIC A L'ILLA MYRURGIA

Els propietaris privats de les finques requa1ificades obtindran unes plusvàlues de més de 800 milions de pessetes.

A canvi, el barri només guanyarà un espai enjardinat a Pinterior de l'Illa Myrurgia El Districte no recorda que fa tres anys el barri ja es va mobilitzar demanant un equipament públic a l'Illa Myrurgia, quan es volia construir una benzinera i un gimnàs privat.

L'any 1996, els veYns i les entitats del bani en và r mmobilitza r en conU<l del projecte de consuuir una benzinera i un poliesportiu privat d' èlit als terr nys de l'antiga fàbrica de Myrurgia.

La reivindicadó veïnal va quedar ben palesa en la lemanda que el solar de Myrurgia es destinés a equipament públic.

Tres anys després, els especuladors immobiliaris tornen a la càrrega i demanen una requalificadó de la meitat del solar per consu'uir-hi pisos de 40 milions i un equipament esportiu elitista (que el barri no necessita) a l'a lu'a meitat.

El fet més gre u és que l'Ajuntament de Barcelona, ignorant les entitats del barri, ha promogut una operadó on la d utat perd 9000m2 d'equ ipaments, qu es requalifiquen com a habitatges, per tal de recuperar com a zona ve rda 2 interiors d'illa que, segons el plan ejament vigent, ja es contemplen com a espa is enjardinats.

L'Ajuntament justifica aquesta actuadó argumentant que, d'aquesta manera, és més ràpida la recuperadó dels espais enjarclinats de l'interior d'illa i perquè no existeixen demandes d'equipament públic.

La realitat és que els promotors privats s'empon en una Plus-vàlua de 800 milions de pessetes i que es perden 9000m2 d'equipament, que són molt necessaris per a la du tat.

Els veïns i entitats signants d'aqu est document volen expressar l'opinió del barri de la Sagrada FamIlia.

MANIFESTANT,

1. El rebuig a la modificadó del Pla General Meu'opolità que afecta l'illa Myrurgia i l'illa del carrer de Rosselló 191.

2. Demanen a l'Ajuntament que la recuperadó dels espais Lnteriors de les illes no es fad a qualsevol preu i per sobre dels interessos privats dels propietaris del sòl, es defensi l'interès de la d utat.

3, Ens reiterem en la reivindicació històrica del barri perquè el solar de Myrurgia es destini als equipaments públics, que el barri necessita: • Residènda de gent gran.

• Escola Bressol de O a 3 anys.

• Centre d'inidatives per a joves.

PLATAFORMA DE VEÏNS l ENTITATS EN DEFENSA D'UN EQUIPAMENT PÚBLIC A L'ILLA MYRURGIA

i com diu l'a rquitecte i urban ista Sa lvado r M atas en el se u info rm e tèc-

pla han demostrat qu e els propi etari s de les fin ques de l'i lla de Rossel ló 191 .

ni c), el resultat fin al de l'o peració és

guanyaran 384 mi li ons de pessetes en l'ope rac ió, mentre qu e a l'Illa M yrurgia les plusvà lues arribari en a 54 2 mili ons. Entre les du es finqu es, els pro-

qu e Barce lona "perdrà 8.8 71 metres qu ad rats de sostre desti nat a no us equipa ments, i que la. compensació de

Els interessos privats, prioritaris L'operació del Di stri cte de l'Eixam-

l'ope ra ció en aportar escoles qu alificades co m co nstru ïb les és fi ctíc ia i perjudi ca clarament els in teressos genera ls" .

pi etaris privats tenen un es plu svà lu es de més de 800 mi li ons de pessetes.

La ju stifi cac ió qu e fan el.s redac-

ple, promoguda per Pro-Eixamp le, beneficiarà els in te ressos privats i no els públics, tant des del punt de vista ur-

Des del punt de vista econòm ic, ca lculant les plu svà lu es qu e previsibl e-

defensa és qu e al barri de la Sagrada

to rs muni cipals del projecte en la seva

banístic co m eco nòmic.

Des del punt de vista urbanístic (ta l

ment es produiran tenint en co mpte els preus de mercat, els opos itors al

a equ ip aments p Clbl ics. Veure per creure.

Famíli a no hi ha demanda de sò l per

TOT CLAROR

19

SANT ANTONI MARIA CLARET

_ Societat SAGRADA FAMíliA, EL BARRI MÉS DENS I AMB MENYS EQUIPAMENTS

o~o n o~

0000]1 O ~

El barri de la Sagrada Família és un dels més densament poblats de Barcelona. Té (co mptant no més les ill es co rr espo nents a l'Ei xa mpl e) 48.931 habita nts en una su perfície de 1'04 km2 , el que el converteix en el més poblat dels cinc barris de l'Eixa mple, amb 47 .049 habitants per quilòmetre quadrat.

Aquestes dades, però, no es co rres ponen amb el nombre d'equipaments públics del barri . Fent la lectura més optimi sta, és a dir, sumant els eq uip aments situats ad mini strativament a ill es qu e pertanyen al di stricte de Gràcia (illes de co lor groc) però que geogràfica ment formen part de la Sagrada Família, pod em veure que el barri té 9 eq uipam ents públics dels que només ci nc corresponen a l'Ei xa mpl e.

En total hi ha dos poliesportius municipals: l'Esportiu Claror (punt 5 del plànol) i el Poliesportiu Sagrada Família (2); dos Centres d'Ensenyament I nfantil i Primari : CEIP Sagrada Família (6) i el CEIP Tabor (1) ; un Institut de Secundària: lES Secretari Coloma (6), una Escola Bressol: Barrufets (7); un mercat (4); el Centre Cívic de la Sedeta (8); i el Centre de Serveis Personals (3) que concentra sis espais diferents.

De geriàtrics o resid ènci es de dia per a gent gran no n'hi ha cap pública.

Sí hi ha una oferta de petits ce ntres privats als que, properam ent, s'afegi-

El Districte de IIEixamplediu que a la Sagrada Família ningú reclama equipaments El gerent del Districte de l'Eixample, Jordi Carbonell, en unes declaracions efectuades a La Vanguardia (LV, 11/ 11/ 99), va dir que al Districte no ha arribat cap queixa veïnal relativa al projecte actual de l'Illa Myrurgia, excepte la de la Fundació Claror. Carbonell, que va dir que el projecte era "positiu per a la ciutat', va ~puntar que el pla "aconseguirà urbanitzar uns terrenys en desúS' , afegint que no generarà plusvàlues especulatives. També va dir que el pla

"es va plantejar des d'un primer moment amb llums i taquígrafs i obert a totes les parts'.

En declaracions fetes a Barcelona Televisió, el mateix Carbonell va ampliar les seves declaracions dient que l'única al· legació que hi ha hagut contra el pla "ha estat la formulada per una fundaci(J' (sic) ''ja que ells tenen por que el

poliesportiu privat que es vol fer a Myrurgia afecti en el funcionament del Poliesportiu de la Sagrad({l Famt7ia que està a prop ... a prop vull dir a cinc mansanes. l nosaltres pensem que no serà així, ja que el projecte que és previst fer a Myrurgia és un projecte d'àmbit de ciutat i seran unes instal·lacions netament més cares d'utilitzar que les d'un poliesportiu municipal'.

Carbonell va obviar que, a banda del Poliesportiu Municipal Sagrada Família, al barri hi ha un altre poliesportiu Municipal, el Claror, que tot i pertànyer administrativament al Districte de Gràcia, està a dues illes de cases de l'Illa Myrurgia. S.L.

20

TOT CLAROR

La Sagrada Família no té geriàtric ni centre de dia pe a gent gran públic.

Tampoc casals de gent jove ni biblioteca. rà el geriàtri c privat que es constru eix al ca rrer Castillejos. L'oferta privada d'aquests ce ntres, però, no és capaç d'atendre la demanda de la gent gran del barri , ni pel nombre de places ofertades, ni per un es tarifes econòmiques que no tothom pot assumir. Per això, els veïns recl amen un equipament públic, de ca ra a un futur (que ja és prese nt) on cada di a creix el nombre de gent gran del barri .

Casals de gent jove?, Biblioteca?, Hemeroteca?, InterneU, Teatre?

En el panorama d'equipaments públics de la Sagrada Família no hi ha ni un sol centre per a la gent jove, a banda, és clar, dels dos poliesportius municipals i els gimnasos privats. Els .joves no amants de l'esport tenen l'opció de petar la xerrada al carrer o a la plaça, a algun dels "fast-foods" del barri o anar al cine Niza (la sala del barri). I els inquiets per la cultura poden observar la meravellosa grandessa de la Sagrada Família.

Si no, els queda l'opció de dirigirse a un dels sis accessos al'estació de metro i anar a altres barris. S.L.

Societat ANTONI VIÑAS, president de l'AssociaCió de Veïns Sagrada Família

"HEM DE LLUITAR PERQUÈ A LI.LLA MYRURGIA ES FACIN EQUIPAMENTS PÚBLICS" Els problemes s'acumulen sobre la taula del president de l'Associació de Veïns. Violència d'algunes tribus urbanes, l'aparcament dels autocars de turistes, el futur de l'antiga discoteca Barçalles ...

I, per acabar-ho d'adobar, la nova i inesperada problemàtica sorgida amb el cas de l'illa Myrurgia. Un espai històricament reclamat pels veïns per a la construcció d'equipaments, i que ara veuen que poden perdre en benefici dels interessos privats.

"L'espai antigament ocupat per la fàbrica Myrurgia fa molts anys que és reivindicat per l'Associació de Veïns com a espa i d'ús públic per al barri . Fa un temps ja s'hi va voler instal·lar una ben-

del principi, els projectes qu e teni en respecte a aquest espai, el projecte que tenien de modificar el Pla General Metropolità. Nin gú ens va dir res, hem estat m argin ats. No podem estar d'acord amb aq uest projecte.

Han fet saber al Districte la seva disconformitat sobre el fons i la forma del projecte?

Nosa ltres hem demanat al Districte explicacions del que es pensa fer amb aq uest espai, i segons la seva resposta actuarem .

Quines actuacions farien?

Evidentment reivindicatives . Totes les entitats del barri estan d'acord a fer una reivindi cació d'aquest espai per a ús públic.

zinera i el rebuig dels veïns va aconseguir aturar el projecte. I ara ens consta que s'està estudiant la ubi cació d'un poliesportiu privat, quan ja en tenim un molt a la vora, a més de la construcció d'habitatges. I això no pot ser.

No pot ser perquè, nosaltres com a . veïns, com a Associació de Veïns, igual • que les entitats del barri, ho hem manifestat en diverses ocasions, estem disposats a reivindicar aquest espai com un espai d'ús públic i a discutir les se-

Ens calen tants espais que queda fora de tota lògica pensar en fer un nou esportiu, i privat.

privada Els arquitectes Oriol Bohigas, Eduard Bru, Manuel de SolaMorales i Jordi Borja, van denunciar l'actual política de l'Ajuntament de Barcelona en materia urbanística en un debat celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el passat 29 d'octubre.

En el transcurs del debat (veure "La Vanguardia" del 31/10199), els quatre experts van coincidir a as~enyaJar que "l'equip de govern de la ciutat va a remolc de la iniciativa privada", afegint expressions com que "l'Ajuntament de Barcelona fa

el "Don Tancredo" en materia urbanística" o que "Barcelona era fins ara com una cuina de' mercat que vigilava cada plat i ara és un "fastfood"".

L'ex-regidor de Cultura Oriol Bohigas va dir que Barcelona passava per "un moment de depressió urbanística" ja que "els plans d'urbanisme es caracteritzen per ser fmit

En concret, que li agradaria a l'Associació de Veïns que hi hagués a l'espai de l'Illa Myrurgia?

de les propostes de la iniciativa privada i no per suggeriment de l'Ajun-

Nosaltres el que no entenem és que

que, al seu judici, avalen les seves paraules el Front Marítim, Diago-

ves necessitats per al barri. Sabem que

es vulgui posar un poliesportiu privat,

no tenim un centre de gent gran, no

elitista, quan tenim al barri dos polies-

tenim biblioteca, no tenim un espai per

portius municipals, un d'ells molt nou,

a gent jove ... 1 aquí és on em preguñto si els capítols de violència que estem

de fa un any i mig, que donen un ser-

vivint al barri poden estar motivats per-

econòmic municipal ... No tindria sen-

què el barri no tingui espais adequats

tit posar un esportiu privat a dos-cents

vei als veïns, que estan en un concert

per a la gent jove. En definitiva, el tema

metres de l'Esportiu Claror. I, sobretot,

de Myrurgia s'ha de replantejar de nou .

perquè al nostre barri ens caldria una

li ha agradat com el Districte de l'Eixample ha portat el tema?

teca, ens caldria un espai de gent jove,

No. No, per una senzilla raó : si sa-

ens caldria un centre per a gent gran,

ben que nosaltres des de fa temps es-

un ateneu ... ens calen tants espais que

tem damunt d'aquest tema, hauríem

queda fora de tota lògica pensar a fer

d'haver sabut directament per ells, des

Prestigiosos arquitectes diuen que l'urbanisme barceloní afavoreix l'iniciativa

escola bressol, ens caldria una biblio-

un nou esportiu, i privat." S.L.

tament". Va posar com a exemples

nal Mar, el Marmàgnum o el Fòrum 2004, la construcció d'un gran ho- . tel a la bocana del port, i el projecte Barça-2000.

Els arquitectes van coincidir a assenyalar la mancança d'idees que ' hi ha a l'Ajuntament. Manuel de Sola-Morales va dir que "Barcelona és una ciutat que té energies per a qüestions relacionades amb. les infraestructures, com l'aeroport, el port o l'AVE, però no les té per a les actuacions als barris." S.L.

TOT CLAROR

21 .

FRECUENCIA

BLANQ

Mallorca,. 487 - Tel. 93 435 24 65 - Fax: 93 450 23 07

BOSCH

Consultar ofertas Aire acondlcionado con bomba de calor

Precios especio/es en Secodoros

••

Su Especialista en electrodomésticos

Preclos I.V.A Incluido

LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.243.16.60 Fax 93.243.16.61

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

l proceso de rehabilitación exige uno s amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solucÍón mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.

E

Societat FERRAN MASCARELL, REGIDOR DEL DISTRICTE DE GRÀCIA I REGIDOR DE CULTURA DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

«LIADMINISTRACIÓ HA , DE CREAR UNA DENSITAT CONSIDERABLE D1EQUIPAMENTS PÚBLICS» Entrevista: Ester Benach

Ferran Mascarell és una persona vinculada, de fa molts anys, a l'Administració pública i al món de la cultura. Actualment combina dues regidories, la de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i la del Districte de Gràcia, un càrrec que ocupa des de fa poc més de quatre mesos en substitució de Teresa Sandoval AI cor de la Vila de Gràcia, a la plaça Rius i Taulet, és on hi ha la seu del

de la ciutat?

Districte. Davant la torre del rell otge,

més equipaments públi cs . Crec qu e

Ferra n M ascarell dese nvo lupa la seva tasca de reg ido r d 'un di stri cte q ue defin eix co m "un espai divers, històric, molt cívic i on la gent encara saluda pel carrer". Com a t ret positiu, en destaca "la densitat cívica" i cri tica el fet qu e "hi ha massa soroll". Si algu na •cosa hagués d'afegir-hi, seri en "alguns arbres a la Vila de Gràcia històrica" , però si pogués ex portar una característi ca a altres indrets de Barce lona seri a "la trama associativa" .

En te rm es genera ls hi ha d ' have r

En concret, a les conclusions del Congrés es reivindica, per exem ple, una biblioteca pública .. .

l'obli gació pú bli ca és justament la de

Si pa rl em de bibli oteq ues .. . sí, de

densificar el vo lum d'espais públi cs perqu è d 'a qu es ta d ensitat n'acaba

bibli oteq ues en aq uesta ciutat n'hi ha

so rtint creati vitat, di fusió, co nsum ...

Bàs ica ment, si algun a fun ció té l'Ad-

poq ues, n' hi ha hagut poques hi stòri .. ca ment. Els ini cis, fin s als anys 20, va n se r bons, però per rao ns lli gades a les

mini stració és aqu esta, posa r en el

viss icituds hi stòriqu es no van te nir

t errito ri un a d ensita t co nsid era bl e

co ntinuïtat i no s' ha reaccionat fins a

d 'equipaments de ca ràcter públi c.

la dècada dels 90. Se mpre ho di c i ho

Però hi ha reivindicacions que s'arrosseguen en el temps i no es resolen .. .

dic amb tota contundència perqu è és

Hi ha coses que tinc clares, que la den-

s' hagin produït ta ntes inaugurac ions

així, no hi ha hagut en la hi st òri a d 'aq uesta ciu tat un tri enni en qu è

Precisa ment aquesta últim a ca rac-

sitat és petita i s' ha d 'e nfortir, però hi ha

de bo nes bib li otequ es.

terísti ca apuntada per M asca rell és !Sl que ens perm et fer referència al Con-

d'a ltres que a poc a poc s' han anat convertint en un a mena de latiguillos que

grés "Gràcia cap al 2000", un espai

utilitzem i no sabem massa bé el que vo-

l'elaboració del pla de biblioteques és el resultat de la .reacció? En què consisteix?

de refl exió de les entitats gracienqu es

lem dir.

per fomentar noves propostes de fu tu r qu e va tenir ll oc a princi pis d'octubre i del qual ja s'han publi cat les conclu sions.

Una va ser ments que és

de les demandes plasmades la creació de nous equipapúblics. Una reivindicació extensible a molts districtes

Sí, nosaltres va m fer un pla de bibli otequ es que es considera modèlic per reso ldre en una dècada tots els endarreri-

"De la densificació del volum d'espais públics n'acaba sortint creativitat difusi6 consum ... 11

ments hi stò ri cs . Pense m que la bibli oteca està mal cata logada en el co njunt del qu e só n les din àmiqu es de recuperació cultural de la ciutat i tots plegats fem grans esforços perqu è es deixi de pensar qu e és un eq uipament del passat, perqu è se sà pi ga t ècn ica ment qu e és un equi-

TOT CLAROR

23

II I

_Societat Principals eixos com a regidor de Gràcia 1. Entreteixirem la Vila de Gràcia amb els barris de la part de dalt del Districte.

2. Cooperarem, dialogarem i farem el Districte conjuntament amb el món associatiu.

3. Millorarem el transport transversal.

4. Crearem aquells equipaments, juntament amb les administracions a les quals penoqui, que afectin sobretot dos grans col· lectius: la gent jove i la gent gran.

Principals eixos com a regidor de Cultura 1. Fer de Barcelona una ciutat essencialment de continguts culturals, on la cultura s'identifiqui amb la capacitat de produir continguts nous.

2. Desenvolupar un procés de major connexió entre la iniciativa pública i tot eis sectors professionals d'iniciativa privada.

3. Acabar els grans equipaments culturals històrics, i consolidar la capacitat de produir cultura dels grans equipaments (MACBA; MNAC, CCCc. .. ).

4. Dotar la ciutat d'una xarxa de biblioteques modèlica.

5. Millorar ¡'encaix entre tot això i eis districtes i els barris.

iniciativa públi ca, soc ial, ca p discurs pri vat qu e l'acabi d'e ntendre o explica r co m a fe nomen ...

Com es poden combinar els interessos públics d'una coHectivitat amb els privats ?

Amb se ntit co mú i sabent qu è és el qu e costa cada cosa. Crec qu e l'Ajuntame nt de Barce lona ha administrat qmb moltíss ima cura aquesta co mpl exa relac ió entre l'espai públi c i l 'equipam ent privat, partint d ' una ciutat on els espais són escassos. Since rame nt, en term es generals, sempre es primen, i de llarg, els interessos públics i no és per casua litat que ens col·loq uen com una ciutat modèlica en la seva gestió i la seva transició entre el que era una ciutat de l'a ny 1979, predemocràtica, i una ci utat democràtica .

I, tot i així, proliferen les plata-

formes veïnals a Barcelona en contra d'alguns projectes que s'hi han de dur a terme. pament essencialm ent de futur.

I com va el desenvolupament del pla?

El pla està ben ori entat i va endavant.

Entre les reivindicacions, també hi ha la de creació de més equipaments per a joves?

Els joves circulen per llocs molt amplis de la geografia i hem de reformu·· lar una mica quan parlem d'a ixò. Que no és per a joves una biblioteca, un teatre o el cinema? AI Districte, d'equipam ents culturals per a joves i per a grans n' hi ha molts; problamement el que hauríe m de veure és co m fem

"No hi ha hagut en la història d'aquesta ciutat un trienni en què s1Jagin inaugurat tantes bones biblioteques.

El pla de biblioteques està ben orientat i va endavant.

II

24

TOT CLAROR

perquè els històri cs revitalitzin la seva presència en el territori i si aleshores falten coses, quines hi hem d 'afegi r.

Sembla que hi ha joves que no troben resposta en els equipaments tradicionals i busquen espais adequats a les seves necessitats on desenvolupar tota mena d'activitats culturals.

Hi ha joves que a partir d'actituds vitals, que en diem okupes, o altres, conformen un tipus d'actuació respecte alguns locals i un tipus d'espai on s'expressa una determinada mirada sobre la realitat. Però no podem parlar en temes absoluts dels joves que estan en aq uell indret a aq uell altre perquè no és així, els joves estan a tot arreu.

Que no siguin tots els joves els que busquen espais nous i altenatius no vol dir que aquest fet no existeixi?

Sí, això és un fenomen universal de grups qu e busquen uns espais propis no contam inats, entre cometes, amb la resta de la societat. És un fenomen apass ionant, interessa nt, qu e j o respecto molt, però no he vist encara cap

La gent que està ad minstrant aq uesta ciutat ha pensat sempre en term es d'interessos públics, d'interessos co l·lectiu s. També és veritat que sob re això també hi ha algun tòpic. Per exemp le, quan de vegades em parIen dels interessos públics i. privats respecte el món teatral. .. , bé, una bona xarxa de teatres privats és un interès públic notable perquè vol dir llocs de treball , més llocs o n entretenir-se i convertir Barcelona en un referent cultural. Si només haguéssim fet una defensa a l'antiga d'a llò públic a hores d'ara nom és tindríem el Mercat de les Flors i el Poli ora ma.

D'això que diu es desprèn que no està gens d'acord amb les declaracions que va fer l'exregidor de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Oriol Bohigas?

No, no hi estic d'acord. L'Oriol Bohigas és un dels publicistes... , a banda d' un magnífic arquitecte i un instigador activista cultural extraordi[1ari, a banda

d e tot això l' Oriol és una

persona que es caracteritza per tenir l' habilitat de posar, de tant en tant, tem es so bre la taula, sempre amb

Societat "Hi ha un debat que condueix a la idea que no s'està prestant prou atenció a Barcelona i de la qual sortirà algun element profitós per als arquitectes, no en tinc cap dubte. 11 mo lta claredat de titular i no sempre a mb mo lta claredat conceptua l. És a dir, que per vostè Barcelona no està canviant la seva política quant a urbanisme, cultura ...

Jo crec que a Barce lo na e l mode l que s'està seguint és si milar o ga irebé igual al que hi havia fa ci nc anys. Aquí hi ha un debat de fons o n d'una mane ra més o me nys simpl e es co ndu e ix cap a la idea que a Barcelona no s' està prestant prou ate nci ó, que a ixò servirà perquè es dinamitzi e l debat i e n surti algun e le ment profitós per a ls arquitectes, no e n tinc cap dubte. Ho

liLa previsió del Districte és que nES Secretari Coloma tiri endavant i en els terminis previstos. 11

sabe n fer i quan toca saben posar damunt la taula les coses, i l'O rio l és un magnífic portantveu d'aq uest tip us d'inquietuds, ca l escolta r-lo, mirar-lo i respectar totes les opi ni o ns, però globalment no hi estic d 'acord.

Un altre dels temes que preocupen tant veïns de Gràcia com del barri de la Sagrada Família és el futur del solar del carrer Secretari Coloma-Romans, on s'ha de fer l'lES Secretari Coloma.

Si t'he de ser franc, dels 200 temes que e m pots plantejar, em semb la que m'has agafat amb aquell que segura me nt, si no ho co nsul to, et diria una frivolitat i no te la vu ll dir. Jo no tinc notíc ia que hi hagi per part del Districte cap idea diferent a la de l'escola, ningú me l'ha posada al davant com un problema si nó com un cosa apamada. Des d 'aq uest punt de vista la previsió del Distri cte és que l'escola tiri e nd ava nt i e n e ls te rmini s previstos.

Cap al 2000 havia d'estar enllestida.

No ho conec. He de pregunta r-ho, si no vo ls que et digui me nt id es o coses que no sé. (S'aixeca i pregunta sobre al tema). Si he de donar-te una resposta segons e l que e m diuen és que aquest Districte e l que vol és que la Generalitat comenc i les ob res.

Per últim, com a regidor de Cul-

tura de l'Ajuntament, com és que molts museus són tancats els diumenges a la tarda? És una pregun ta que no sols me la qüestiono sin ó que, si puc, la reso ldré . Però, si he de dir la veritat, e ls museus estan tancats e l diume nge a la tarda per una sola raó: perquè les persones que hi treballen i e ls propis sindi cats no ho fan fàcil, ho fan tan e no rmement co mpli cat i costós que resulta impossible .

39 ~~.uuuYU

Monogràfic d ' esquí

EL MEU SEGLE

EL ANIMAL PÚBLIC O

39 VECES LA PRIMERA VEZ

GÜNTER GRASS EDICIONS 62

MANUEL DELGADO EDITORIAL ANAGRAMA

MAGDA BANDERA ED. ACTUAL ETERNO

357 PÀGINES

210 PÀGINES

151 PÀGINES

Günter Grass, guardonat fa poc amb el premi Nobel de literatura, ens ofereix una crònica del segle vi nt mitjançant cent narracions , cadascuna dedicada a un any, des de l 1900 al 1999. Els re lats ens acosten als moments més significati us del segle des de punts de vista diferents i perso natges que tant poden ser històrics com imagi naris.

L'antropòleg i professor de la Un iversitat de Barcelona Manuel Delgada va re bre el premi Anagrama d'Assaig amb aquesta ag ud a visió de la societat conte mporània que vo l analitzar, des de la seva discip lin a, les carac terístiqu es de la societat urba na.

Magda Bandera és una autora cata lana que ha vo lgut re fl ectir en aq uest llibre les primeres experiènc ies sexuals de trenta-nou persones, gràcies al relat si ncer de les quals es descobreix un món de sensacions ple de pors , esperances, tabús i el coneixement del propi cos i del de la parella.

LOS HOMBRES SON DE MARTE Y LAS MUJERES DE VENUS

MELOCOTONES HELADOS

MICHAEL HOW ARD¡W. ROGER LOUIS EDITORIAL PLANETA

JOHN GRAY EDITORIAL GRIJALB O

328 PÀGINES

677 PÀGINES

351 PÀGINES

Un bon nombre d'escriptors han col·laborat a escriure en aquesta obra la història del segle vint, didgida per la Uni versitat d'Oxford. Combina temes com la demografia, la ciència, l'econom ia, la cultura i l'art amb les princ ipals fités cronològiques.

Els codis de comportame nt, els valors i la manera d'ex pressar-se d'homes i dones és diferent. Així ho demostra John Gray, que ens ofereix una guia per millorar la comunicac ió i la comprensió entre les parelles.

Freire ha estat, amb 2S anys, la guanyadora del premi Planeta amb una obra on la protagonista, Eisa, es veu ob li gad a a abandonar casa seva davant d'unes amenaces de mort i s'e nfronta a la seva fragilitat, als errors, a la barreja d'identitats, i a viure una v ida equivocada sense saber-ho .

UN MAR DE CONFIANZA

CWULA

HOURS ...

EURYTHMICS BMG ARIOlA. 1999

lUZCASAl HISPAVOX. 1999

NEl·lO Y LA BANDA DElZOCO EDEl MUSIC 1999

DAVID BOWIE VIRGIN. 1999

Després de deu anys d'intentar carreres en solitari, Annie Lennox i Dave Stewart tornen plegats en un disc on trobem una bona càrrega de balades sense oblidar alguna cançó més rockera a l 'estil d'Stèwart, com "I want it all" .

Luz Casal treu un nou treball on queda lluny l'estil rocker que la va llançar a la fama. Amb Un mar de confianza, ens submergeix en un mÓn intimista gràcies a balades interpretades amb la mateixa força i sentiment de sempre.

Dani Nel'lo, antic membre de Los Rebeldes, va formar banda pròpia amb la qual, des de fa dos anys, no deixa d 'assolir èxits. Hi ha qui troba, no sense raó, una gran similitud amb eIs sons que van fer triomfar Ràdio Futura fa una dècada.

El camaleònic David Bome torna a satisfer eIs desitjos deIs seus incondicionals amb la publicació d'un nou CD que ha estat moh ben rebut per la crítica. Conté deu peces i, tot i haver estat titllat de "comercial", valIa pena escoltar-lo.

~ l""",teIepolis.comlmonografico

El buscadorTelepolis ofereix una bona quant itat de m~nogràfics de diversos espo rts. Si trie u el d'esq uf, trobareu informació de tota mena, des de l'estat de les millors pistes fins a ¡¡ .. ks que LIS portaran el

les pàgines amb el currí-

culum i la història dels mi llors esquiadors. També podreu consullar les no-

vetats en material esportiu , les principals associacions i federacions i un xal per conversar amb altres aman ts

de la ncu.

"_= . =_-

".

HISTORIA OXFORD SI GLOXX

Preparar-se per a la teInporada d'hivern http://www.infonieve.com

Si LI S interessa anar a esq ui ar, aquest hive rn [n fon ieve us dóna tota la informaci ó sobre l'es tat de les 28 estac ions espa nyoles i les millors europees i nord-americanes, a més de les novetats més rellevants pel que Fa a les tendències i no us espo rts der iva ts de l'esquí, consells, competicions i ofertes de viatges.

Tot plegat en un es pà gin es mo lt edulcorades per la coneguda Firma de xocolata qu e fig ura com a patrocinadora.

PEACE

HISTORIA OXFORD DEL SIGLO XX

ESPIDO FREIRE EDITORIAL PLANETA

;I

TAEKWONDO

¿QUiérl teme a Virgillia Woolf? d'Edward Albee, al Teatre Tívoli

18 de desembre Campionat de Catalunya sènio r i jl1nior Palau d'Espons

FUTBOL 19 de desembre

"Temps de Ràdio", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona El 14 de novembre de 1924 Ràdio Barcelona va emetre de fo rma oficial , amb l' indicatiu EAJI, les primeres paraules de ràdio de l' Estat Espanyol. Setanta -cinc anys després , R àdio Barcelona-Cadena Ser i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona presenten "Temps de ràdio", una exposició que proposa un recorregut per la història contemporània d' Espanya a través de la de la ràdio. La mostra recopila prop d'un miler de documents sonors seleccionats a partir d ' una minuciosa recerca en els arx ius de les principals emissores de l'Estat, en la reunió de documentació so nora més exhaustiva i sistematitzada feta mai fins avui.

El preu de les entrades és de 600 Ressetes; en cas de jubilats, atur¡llS, estudiants i dimecres no festius, costa 400 pessetes, i és gratuït per a menors de 16 anys.

La tempestuosa relació matrimonial e ntre M artha i George s' ha convertit en el revulsiu que necess ita va Adolfo Marsil1ach per prendre la decisió de tornar a actuar en un esce nari després de més de quinze anys d'absència. L'autor de la versió i també director ha escollit co m a co mpanya de repartiment Núria Espert, una altra figura de l'escena espanyo la.

La vers ió de ¿ Quién feme a Virginia Woolf? que fi rma Ado lfo Marsillach busca allunyar-se dels e lements més americans dels diàlegs de l' obra. El preu cie les entrades oscil ·la entre les 1.800 i les 3.500 pessetes segons e ls clies.

Pa nit de Lliga FC Barcelo na·Atl è tlc de Madrid Camp Noti

BÀSQUET 22 de desembre Lli!l'IACB FC Barcelona-Pamesa València Palau Blaugrana

23 I 24 de desembre VI To rne ig de Bàsque t Infamil Esponiu Claro r

FUTBOL 25 de desembre

L'estiueig, de Cario Goldoni, al Teatre Nacional de Catalunya Amb L'estiueig , el TNC planteja una nova dramatúrgia sob re la famosa trilogia de Cario Goldoni, que retrata la passió pel luxe, ·Ja frivolitat i el món d'aparences cie la societat de l'època.

L'obra presenta un seguit de perso natges que convertei xen l'obsessió per l'estiueig en un objectiu vital. L' acció, divertida i colorista, té lloc en esplèndides viles, rel ativament a prop de Venècia, i en les cases nobles i burgeses dels camps veïns.

El preu de les entrades oscil·la entre les 2.500 i les 3.000 pessetes.

Diada de veterans del Barça Organitzada pel FC Barcelona Miniestadi

NATACiÓ 25 de desembre Copa cie Nada l Pon de Barce lona Moll d'Espanya)

FUTBOL 30 de gener El derbi arriba a la Lliga RCD Espanyol-FC Barcelona Estadi O límpic

DEEP BLUE SEA

SEXTa SENTIDa

ATAQUE VERBAL

WONDERLAND

DIR .: RENNY HARLlN

DIR .: M. NIGHTSHYAMALAN

DIR . MIGUELALBALADE..IO

El director de la segona part de laJut/gla de crlstal i p'esadilla en Elm Street 4, torna a l'escena cinematogràfica amb una nova ¡w.l·lícula de suspens i terror hereva de l'angoixós Tiburó1I d'Stevel} Spielberg i on juguen un paper molt important els efectes especials.

Bruce willIs interpreta un psicòleg infantil emocionalment destruït obsessionat pel seu passat i pel diagnòstic d'un nen de vuit an)'!> que pateix al·lucinaclons. Es tracta d'un thrlUer que juga amb el terror piscològic a l'estil de fihns com The Hau1lti1lg o The Blair Witch Project

El film consta de set vinyetes en què dos personatges parlen i discuteixen sobre una qüestió. Per tant, set temes diferents entre els quals destaca l'episodi interpre· tat per Elvira Lindo i Geli Albaladejo sobre dos escombri· aires que troben un nadó en un contenidor.

DIR . MICHAEL WINTERBOTTOM Melodrama sob~ la soledat de les persones en 'tfla gran ciutat a tra· vés de la trajectòria dels membres d'l,ma família de classe mitjana· baixa del sud dt; Londres. Una pel'lícula filmada amb poc equip tècnic per aconseguir imatges versemblants.

Guia de Serveis i COlllpres

tIr: . J4 ! ! f J . ~

INSTITUT DE BELLESA PRESTIGI • Especialitats: . Acne . Taques . Regeneració • Obesitat i reflexologia • Terapeutes i quiromassatgistes titulats INSTITUT DE BELLESA PRESTIGI • Grans descomptes a socis i familiars de la Fundació Claror • No tanquem als migdies Sicília, 352, baixos Tel. 93 207 69 94

LA YAYA AMELIA

AM INFORM1iTICA

• La cuina del bacallà

• Precios especiales estudiantes y tercera edad en Microsoft y CoreI • Consumibles • Telefonía móvil: Amena Pack

Sardenya, 364. Tel. 93 456 45 73

!LIZARRAN TABERNASSELECTAS • Molt a prop de la Sagrada Familia pots tastar més de 300 tapes i pinchos del Nord, per escollir directament de la barra. Tots a 110 pessetes.

• També cassoletes de revoltims variats, pochas a la basca, costelles de bou, bacallà al pil-pi l i mo ltes coses més.

On quedem després del partit?

AI LIZARRAN, com sempre!

Sardenya, 324 Tel. 93 446 20 03

XARCUTERIA NEBOT • La millor qualitat al millor preu

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

6*,1)1:'.-

EDIFESA- COFAC • Ferreteria professional i parament

Rosselló, 411. Tel. 93 458 63 85

Còrsega 527. Tel. 93 457 52 49

DELIRIUM BAR-CAFETERIA

FERRETERIA PABLOS-COFAC

I

GRANJA L 'ESTONETA • Esmorzars, menú quatre opcions de dilluns a divendres, 975 ptes., i dissabtes LlOO ptes.

Mallorca, 469. Tel. 93 455 33 15

LA VINOTECA • Vins Fabregat, SL • Vins de totes les denominacions d'origen d'Espanya (Penedès, Rioja, Ribe"ra del Duero .. .)

Enamorats, 31 (cantonada 'Padilla) Tel. i fax 93 265 45 89

LLEURE : e

• Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

mt l.jl.lê1 ; '.'~'.

• Marcs a mida • Obra gràfica original , pintures i pòsters Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i fax: 93 436 77 58

t

Consell de Cent, 461. Tel. 93 232 97 05

-

DEZER PELETERÍA

• Laboratoris color, revelatges i còpies normal 6 hores sense recàrrec • Màxima qualitat

Mallorca, 502 - Tel. 93 265 72 70

[1JI 1~ll.] ; n, . \~[., .

• Parc infantil • Festes d'aniversari o dates especials • Hores de joc amb piscines de boles, tobogans ...

f2t' ~¡ t.]."

-

MURAL COLOR Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93 459 38 60

• Som profess ionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax . 93 347 57 25

PlMARC

• Entrepans, tapes i vins gallecs

• Obert de 7 a I h de la matinada

DIAZ • Loteria Nacional, travesses , Bonoloto, Primitiva, la Grossa de Nadal.

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Especialistes en restauració • Col· locació de tot tipus de parquets • Encolats , flotants , tarima, etc.

• Col ·locació de tot tipus de sòcols Castillejos, 265 Tel. 93 435 66 62 Mòbil 670 054 728

• Serveis de qualitat a preus molt raonables

• Menú de 1.000 ptes. i servei a la carta.

Especialitzats en carns a la brasa

,.

PARQUETS VALLFER

Dos de Maig, 200 entl 3" Tel. 93 265 8283

• Esmorzars especials

i

. I(.~ ~:1

PACO SA.NCHEZ MOBILIARI I DECORACIÓ

PERRUQUERIA ESTÈTICA TOT ART

BAR RIBEIRA

Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84

-

AM INFORMÀTICA • Venta, actualización y reparación de ordenadores

• Temporada tardor-hivern • Gran assortiment de peces de pell • Jaquetes, ant, napa, nobuk i peces de pelleteria, astracan, visó, renard, xinxilles ...

• Arranjaments, transformacions i peces a mida • Finançament total de la compra • Targeta (Financi a o Cofigasa)

Mallorca, 483 08013 Barcelona Tel. 93 435 05 88 Fax 93 347 9111

• Ordenadores portatiles • Periféricos: impresoras, monitores, escaner, DVD, CD-ROM, módem fax, tarjeta TV, fax papel normal

EMILIA • Roba esportiva - llenceria • 30 anys al vostre servei Sicília, 334 Tel. 93 457 19 13

L'OLIVERA "espai natural"

INSTITUTO TÉXTIL • Representants des de 1970 • Moda dona actual (cada setmana nous models)

• Revisions de la vista gratuïtes • Adaptació de lents de contacte • Especiali stes en vidres progressius Sard enya, 365. Tel.lFax 93 458 39 33

• Alimentació biològica, macrobiòtica i integral • Productes dietètics i frescos • Sala d'activitats: ioga i tai-txi (matins, tardes i migdies) • 5% dte. als socis de la Fundació Claror (tres primers mesos) CÒ.·sega, 504 (Sardenya-Sicília) Tel. 93 457 87 27 Fax 93 458 55 29

• Regalem fu lards • Descobreix la qualitat-preu

Rosselló, 400 (tocant a Marina)

MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS • Darreres novetats en sabates i compleme nts Castillejos, 290 (Rosse lló) Tel. 93 347 01 44

• Lli breria i objectes de regal • Fotocòpies i se rvei de fax • La teva botiga. Obert dissabtes tarda Rossel1ó, 3S4 / Tel. i fax: 93 456 56 17 (Sa rden ya - Marina)

. ;~:C€1.'{_

CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMÍLIA Gabinet de psicologia • Tractaments de fòbies, ansietat, depressió, pors, estrès • Grups de ludopaties i addiccions • Mediació en relació matrimonial • Elaboració d' informes pericials Castillejos, 259 - Tel. 93 232 34 17 (Hores convingudes)

FARMACIA BRICIO

MYSORE • Co nsulta naturò pata. Refl exo log ia poda!. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanísti ca Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

I

PSICÓLOGO CUNlCO • Danie l Ce na Reido, p ' ic oana lista • Co nsulta (homs conveni das) Sant Antoni Maria Claret, 79, 11' la 08025 Barcelona Tel. 93 347 84 92

Nou horari de l'any 1999:

ES MASSA • Regals i decoració • Novetats i exc lusi ves • Complements de la ll ar Còr sega, 504 - Tel. 93 45S 93 Sl 08025 Barcelona

GEMMA AMORÓS JOIERS • Dissenyi la seva pròpia joia • Dissenys i taller propi • Grans descomptes als socis de la Fundació Claror

. Mallorca, 482 (entre Cartagena i "Castillejos) Tel. 93 232 84 54 E-mail: gamoros@net-way.net

GIRBAU REGALS • Mil detalls per a tu , 10% de descompte als socis de la Fundació Claror Cò rsega, 511. Rosselló, 396

JOIERIA SANT PAU • Taller propi • Descomptes especials als socis de la Fundació Claror Car·tagena, 311 - Tel. 93 436 48 10 08025 Barcelona

PIRULETA • Llaminadures, regals, articles de t'estes • Bateigs, comunions, noces Sardenya, 331 . Tel. 93 207 02 34 Ro sse lló, 415

De 9 a 22 hores

FARMACIA BRI CIO Tot l'any Cada dia

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS • Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00 • Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC • Plantilles a mida • Proteccions esportives Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

• Serveis finques urbanes i industri als • Conse rgeria . Neteges. Mantenim ent .

Nà pols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70

MUDANCES ÀNGEL LLEÓ, SL • A qualsevol punt d 'Europa • Guardamobles, muntatges i desmuntatges

Roger de Flor, 277 - Tel. 93 457 12 25

UTISAN • Distribució de material elèctric • Aire condicionat, calefacció, fonta neri a • Xarxes informàtiques • Automatismes, il·luminació Perú, 140-142 Tel. 93 307 31 54 Fax 93 266 08 15 08018 Barcelona

D1' i~~~¡.]~I' . ­

LA BOUTIQUE DEL MÓVIL • Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als socis de l'Esportiu Claror i Sagrada Família

Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona

Nàpols, 285 98925 8arcelona

rel. 93 458 73 93 Fax : 93 459 14 15

Servei d'hosteleria en general per a:

Col.legis

publicitat disseny gràfic proves de color impressió digital impressió off-set grans formilts fotolits

Residències Empreses Centres Hospitalaris

CÇ'

Hosteleria de Servicios

HOSTESA"'

Tel. 93 4551 307 - Fax: 435 23 74 08025 Barcelona

~ ~d~~~:~;:O;;, S.A

') ~ rlv1ste, cAtàlegs ,cartél1s. tanques pub11c1 Ur1es . illpressos ,papereria oficina .etc... "

"

~

',l ' ·

,:;

~,~'

,

-

Portes Finestres Persianes

Neteja i manteniment

Mpmp<m~s

Oficines i locals comercials

a ta e.\ oer r

~~ ~?J,'(

Especialista en poliesportius

.....C? ,,~,

E1j/¿<f;@11f!~~(fJ[fts; @L@ ~@ 1j/¿@~€j;@ @L@

~'1flsp@r¡1[i1y¿ C~@}¡@1t #. @L@~

P@W@sp@m1iJl SXtJl9jf'@d!.@ F@mi~~@

Ñ~

de Bany

Sostres d'Alumini Tendals

Reformes de Banys i Cuines

~lJ

Pintura de Pisos

QU'l>

CI Nàpols 292 - 08025 Barcelona Tel. i Fax. 93 459 Ol 25

gesmlcro Te gustaría conocer .. .

Comidas y cenas para grupos yempresas.

Propuestas de menú a su medida.

SI TE GUSTA COMER BIEN ___ _ REPETIRAS .. ff

QUEREMOS HACER UN AMIGO DE CADA CLlENTE.

Ordinadors - Components- Software- T. V. P Multimèdia - Programació a mida- Xarxes Internet - Comunicacions - Servei Tècnic

allorca, 470 08013 Barcelona Tel.93 2473490 e·mail:mallorca@gesmicro.com http://www.gesmicro.com

./

Concurs

et>--

Passatem

Sopa de lletres Troba el nom de 8 golfistes en actiu

et

G F N A T O A L I U A L E T M E A E L S

::I

ca

R

--..c

D S A T

E R T Z E L L V S A T L

I

AM DW E S C

O O R D E N O V L R

G I M E N I Z O I A Z E N E M I J LW G

a.

El concurs del passat número el va guanyar•..

et -------------1 Esther Fernandez

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu (Revista Tot Claror, Sard enya 333, 08025 Barce lona), o dipositant-la a les urnes situades al control d'accés de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

Test Demostra la teva cultura 1.

2.

r~ - - ------------- - ----, Ó

3.

: ~:r:ç·~·::::::::::::::::::::: :.~.~. ~~~.~.~.:: : ::: : ::::::::::'~~'I~~~~':::::::: : : : ::::::::::: :

4.

I

L E X B E R U L

A U A R S F U G O I

•

A.

I

C O A S A I

et

.....

per Miquel Garcia

Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra.

e

--u --

S

'-

Ciutat. ........ .. .... ... ............. .................................. ... .. DP ...................... . .

Edat .. ... Ets soci/a ........ .... . Esportiu Claror D PM Sagrada Família D

Qüestionari per al concurs

5.

6.

Quina selecció ha estat la guanyadora del Mundi a l de rugby ?

En qui n equip milita l'ex-jugador del Sagrada Família-Claror César Sanmartín?

Quin pi lot català ha guanyat la Fòrmula Indy Lights?

Quina escuderia de la Fòrmula 1 ha estat la campiona del Mundial de marques?

Quin tennista és l'actual número 1 del món?

Com es diu l'actual seleccionador de futbol d'Anglaterra? 'uul:1aa)l U!'\;» )l (9 '!ssu3V 9.1 PUV (ç 'IJU1.IO,1 (t '~ ! ".lOs ¡O!JO <I: ' ~pUp ! SJ'J¡\! U n uy'ZfoO.18 (z 'u!Hplsny ( I :salsodsaU

1. A quin país acabarà el Ral·1i Dakar del 2000?

2. Quants espanyols van patir la grip l'any passat?

3. A quin teatre s'està representant l'obra "L'estiueig"?

Troba la parena Relaciono les dues columnes ...

Què penses de la revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. I què t'ha agradat menys?

S. Pippen

L.A. Lak:ers

T. Duncan K. Bryant

H. Rockets P. 76Ers P. S uns N.Y. Knicks

L. Sprewell 3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta . a la revista?

'6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

A. Hardaway

C. Barkley

S.A. Spurs

A. Iverson

P.T. Blazers

·S.l39L ,I 'H '¡(opp ug 'J :suns 'd 'AU,\\U p.mH ·v :S~' !U )I'A 'N '1I0h\O.lcl s '"I :s.tO~l!l """1 ·um,(.t ¡¡ ' )1 ~s.lnd s ·v·s ' UIJ;)UI1O ] . !S.IJ7.\!18 ·..L·d 'lI;)dd!d ·S :9P"IOS

' uos.laJ\ ( ·v

~Sl~r:po ~

_ FUNDACiÓ CLAROR LA WEB D'INTERNET TÉ NOVA ADREÇA I MÉS INFORMACiÓ La Fund ac ió Claror ha co ntractat un domini propi per a la seva web d'I nternet, a ca usa de l'ampliac ió de conti nguts i se rveis previstos. Així, l a nov a ad reça de la web és, des de principis de desembre, www.claror.org.

De tota manera, i durant

ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA

ACTIVITATS DE NADAL PER ALS MÉS JOVES A LES INSTAL-LACIONS L'Esportiu Claror i el Polies portiu Muni cipal Sagrada Famíli a han programat dive rses activitats perqu è els més joves puguin practicar esport i activitats també durant els dies festius de Nadal (del 27 al 31 de dese mbre i del3

un temps, tothom qui utilitzi l'a ntiga adreça, per error o desconeixement, se-

al 5 de gener).

L'Esportiu Claror organitarà l'esplai, per a tots aqu ells nascuts entre el 1986 i el

guirà acced int-hi.

La web ha ampli at les se-

1995, i el Polies portiu Sagrada Família durà a terme l'sta-

ves pàgin es per afegir-hi informació d e la secció de bàsqu et Safa-Claror, dels

ge, per als nascuts entre el

mà ste rs de natac ió i dels Amics de la Bici de Claror,

Sis nenes fan manualitats a l'esplai de l'estiu passat qu e en l'esplai es combina l'activitat esportiva amb tallers d'activitats manuals i re-

novembre (esplai) i el 22 de novembre (stage); el torn obert s'iniciarà 1'1 de desem-

dues activitats radi ca en el fet que la darrera està més cen-

creatives, com els jocs de taula.

El torn d'inscripcions per a

bre. Les inscripcions s'han de formalitzar a les instal·-

entre d'altres.

trada en l' es port, m entre

socis va començar el 16 de

tivitat.

LES QUOTES

"LA

S'INCREMENTARAN UN TRES PER CENT

L'l DE GENER Les tarifes d 'a bonament

1986 i e11991.

La diferència entre totes

lacions que organitzen l'ac-

HIGIENE ÉS COSA DE TOTS", UNA CAMPANYA PER TENIR EN COMPTE

com a soci de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Sagrada Famíla s'incrementaran

La higiene és un dels as-

bé de la resta de treball a-

pectes més importants que cal tenir en compte en

dors de la instal·lació.

un tres per cent de promig a partir de 1'1 de gener de

instal ·lacions com l'Esportiu

Campanya de comunicació

l'any 2000.

En les activitats dirigides,

grada Família, on cada dia

Claror o el Poliesportiu SaLa Fundació Claror va ini-

Reproducció del pòster general de la campanya

s'aplica el mateix criteri d'in-

milers de persones compar-

ciar a mitjans d'octubre una

crement que per als abonats,

teixen diferents espais. Les

campanya comunicativa en

excepte en les de gimnàstica

enquestes de percepció de la satisfació dels nostres usu-

tots els eq u i paments que

i aeròbic per a socis en què,

gestiona per tal d'involucrar

mental: vestidors, pisci nes,

seguint la pauta dels tres úl;

aris van reflectir l'alt grau de

a tothom en la preservació

hidromassatges, saunes i

ti ms anys, no h i ha i ncre -

sensibilitat que tenen res-

de la higiene de les instal·-

bany de vapor.

ment. A l'Esportiu Claror es

pecte d'aquests temes.

lacions.

La campanya es completa amb unes falques infor-

rebaixa 100 ptes. la tarifa de l'esquaix.

El preu dels drets d'inscripció no s'incrementa.

32

TOT CLAROR

I el manteniment de la hi-

Amb aquest motiu, s'han

de la higiene resulta fona-

giene, encara que una -àrea

editat uns pòsters genèrics i

matives de quinze segons

específica se n'ocupi, és cosa

uns d'específics per a cadas-

que, cada hora en punt,

de tots: dels usuaris i tam-

cun dels espais on la cura

s'emetran per la megafonia.

El POLIESPORTIU SAGRADA FAMíliA REBRÀ llANY 2000 AMB UNA GRAN FESTA Hi haurà un sopar per a 300 persones, i un ball per a 500. Els tiquets, que ja són a la venda a la recepció dels poliesportius, s'han de comprar anticipadament. Podran accedir-hi els no socis.

L'arribada de l'any 2000 (que no és la del nou mil ·lenni) serà sonada. Això, almenys, és el que preté n la Fundació Claror, qu e organitzarà un a gran revetll a al poliesportiu Sagrada Famíli a per donar la benvinguda al

fer els qui vu lguin una festa completa (sopar i ball) i els qui desitgin venir només al ball,

tes persones, que es disposaran en trenta taule s de

D es pr és d e seg uir les ca mp anad es mitj ança nt una pantalla gegant instal·lada per a l'ocasió, arribarà el ba ll.

per tal de pod er se ure en

deu p ersones, amb un menú d' all ò més atra ctiu , amb cotilló i, evidentment, el raïm de la so rt.

una mateixa taula, ja qu e els tiquets só n num erats.

Les entrad es del so par només es vend ran anticipadament fins al 27 de desembre, a l'administració del Poli es portiu Sagrada Família,

Ball amb orquestra A les 0.15 hores co mença rà el ba ll , amenitzat per l'orquestra Impacto, que toca rà fin s a quarts de cinc.

L'entrada per al ball se rà limi tada a les 200 perso nes

, ULTIMS BITLLETS DE LOTERIA DE NADAL

qu e hagin adquirit el tiquet al preu de 5.000 pessetes, qu e inclourà tres co nsumi-

Els bitllets de la Grossa de Nadal de la Fundació Claro r són a la venda a les instal·lacions. Enguany, el número triat per la Fundació és e l 64.603, i el preu de ve nda al públic és de 250 pessetes per bitllet.

co latada . Les condic ions de

Sopar i ball

vist un sopar per a tres-cen-

quarta per a la xocolata amb xurros.

Les persones que vu lguin

quan ja sigui Any Nou.

Per a aque ll s qui vu lguin la festa co mpleta, s'ha pre-

l'Esportiu Claror i Nou Can Caralleu, i es lliuraran previ paga ment sense admissió de rese rves te lefò niqu es.

sopar en grup ca l qu e comprin totes les entrades alhora

nou any.

La festa, que tindrà ll oc al pavelló de la instal ·lació, es dividirà en dos actes: el sopar i el ball .

I s'ha previst una organització en dos actes per satis-

El preu dels tiqu ets del sopar és de 10.000 pessetes, i inclou l'entrada al bal l amb tres co nsumicions i una

cions i una altra per a la xovenda són les mateixes que les referents al ba ll , però aquestes es vendran fins al 29 de dese mbre.

~IC C/ Córcega, 612 (esq. cartagena) Tel./fax. 93 435 30 17

Revisiones gratuitas Adaptaciones lentes de contacto Terapias visuales (ambliopia, estrabismos, etc) Audifonos

PROGRESIVOS 19.900.- Pts .

35 % DTO'. en monturas 30 % DTO. resto productos a los socios de la Fundació Claror

. Gaudiràs d'un 15% dte. en presentar aquest anunci en totes les teves comandes al KFC de Sagrada Família

Av. Gaudí, num . 2

• O, si ho desitges, t 'ho portem a casa trucant al telèfon del nostre selVei a domicili 93 435 71 00 (servei exempt del 15% dte.

Horari limitat)

_ FUNDACiÓ ClAROR

V

TORNEIG DE FUTBOL SALA

INFANTIL A LES INSTAL-LACIONS Tindrà lloc als poliesportius Claror i Sagrada Família entre el27 de desembre i el5 de gener. Participaran nois i noies d'edat infantil.

Els poliesportius Claror i Sagrada Família acolliran, entre el 27 de desembre i el 5 de gener, la cinquena ed ició d el Torneig Infantil de Futbol Sala que organitza la Fundació Claror.

Poden apuntar-s'hi tant els socis de les dues instal·laions co m els alumnes del CE IP Sagrada Família, l'lES Secretari Coloma i el CEIP Tabor.

El torneig de ls més petits, de 3r a 6è de Primària, es disputarà a l'Esportiu

nois i noies de 1 r a 4t d'ESO. Les inscripcions es faran

Claror, i al Poliesportiu

del 29 de novembre al 17 de desembre i costaran

Sagrada Família jugaran els

1.2 00 pessetes per persona, preu que inclou la samarreta del torneig i una medalla.

ELS AMICS DE LA BICI CONTINUEN LES SORTIDES Els Amics de la Bici de la Fundació Claror han començat amb bon peu la temporada. Comptant els dos nivells, ja formen part de la secció 48 persones, 11 de les quals s'han incorporat aquest any.

De moment, els Amics de la Bici s'han reunit tres vegades. El grup A, de nivell suau , va fer una primera sortida pels carrils bici de Barcelona i una segona per la platja de Badalona.El grup B, per als qui agrada fer sortides més fortes, va pedalejar fins a Sitges en una sortida que va agradar molt a tots els participants.

Properes sortides

ELS MÀSTERS OE NATACiÓ ES PREPAREN PER ALS CAMPIONATS O-ESPANYA O-HIVERN pre ha assolit grans re-

L'equip de màstersveterans de natació de

su ltats.

la Fwndació Claror

Entre la travessia de Nadal i els campio-

s'està preparant de valent per als campionats d 'Espanya d 'hivern ,

nats d'Espanya hi hau-

que tindran ll oc a la

totes a Sitges.

rà tres competicions,

seu del Club Natació

L'equip màsters-

Helios, a Saragossa,

veterans està format

entre el 21 i el 23 de

aq uesta temporada

gener.

per 34 membres: 22

Els màsters arribaran

dones i 1 3 homes

als campionats havent dispu-

d'Espanya hi haurà quatre

entre 25 i 79 anys que són

tat sis competicions. El IV Màsters Atlètic Barcelone-

competicions més. La pri-

socis de l'Esportiu Claror o

mera serà la III Competició . de Fons i Estils que organit-

del Poliesportiu Sagrada Fa-

ta, el 23 d'octubre, va ser la primera de la temporada, i.

za el CN Sabadell, que tin-

terana és Pilar Oncins, que amb 79 anys segue ix do-

mília . La nedadora més ve-

l'equip va aconseguir bons

drà lloc el 13 de desembre.

resultats individuals i d'equip.

El dia 25 arribarà la clàssica

nant exemp le de voluntat i

Després hi va have r el VII

Copa Nadal, amb una tra-

espo rtivitat.

Gran Premi de velocitat del

vessia al port de Barcelona

L'entrenadora de l'eq uip

CN Igualada.

en què s'espera la participa-

és enguany l'E lena Mora, i el

ció de Mercè Bel, que sem-

delegat, Emilio José Brieva.

Abans dels campionats

34

TOT CLAROR

Per als propers mesos, els Amics de la Bici han previst quatre sortides més.

El 12 de desembre s'uniran els dos grups, l'A i el B, per anar plegats al Delta del Llobregat.

Començat el nou any, el grup B s'escaparà fins a Corbera el16 de gener, i el grup A farà un tomb per Montjuïc el 30 del mateix mes.

A principis de febrer, concretament el dia 13, el grup dels més atrevits podrà apuntar-se a la sortida de La Granada -del Penedès.

Els interessats a participar-hi només hauran d'estar atents als cartells informatius que els dies previs a les sortides hi haurà als plafons' informatius de l'Esportiu Cla-, ror i al Poliesportiu Sagrada Faml1ia.

TINDRÀ LLOC A L'EsPORTIU CLAROR EL

23 I 24

DE DESEMBRE

TORNA EL TORNEIG DE BÀSQUET INFANTIL DE NADAL Més de 240 nens i nenes i les seves respectives famílies convertira n l'Esportiu Claror, els propers dies 23 i 24 de desembre, en la

se rà el de la clàssica final a quatre (fina l (our): dues se-

L'infantil masculí del Safa-Claror s'enfrontarà amb el FC Barcelona, el Joventut de Badalona i la Unió Manresana.

mi finals, que es disputaran el d ia 23, i la fin al i el tercer i qu art lloc, que es jugaran el dia 24.

nització ha preparat una altra sèrie d'al·licients.

tres tirs cadascun. Es comptarà el nClm ero d'en ce rts

neig de Bàsquet de Nada l Infantil, que s'a rticularà en quatre trofeus: els correspo-

Actes durant el torneig

El dijous, quan finalitzi cada partit, es farà un co ncurs de tirs lliures entre dos

consecutiu s i, en cas d'empat, es deci dirà el res ul tat

nents a les categories Preinfantil, femení i masculí, i

trínsec de ls partits, l'orga -

capital del bàsquet barceloní. El motiu serà el VI Tor-

A banda de l' interès in-

Infanti l, femení i masculí.

En cada categoria hi haurà quatre parti cipa nts, tres eq uips co nvid ats i l'equip del Safa-Claror (la secció de bàsquet de la Fundació Cl aror).

En total es disputaran 16 partits al llarg de les dues jornades i durant 12 hores diàries ininterrompudes.

jugadors de cada eq uip, i hauran de provar sort amb

El ca rtell de participants, un cop més, és de luxe. En categori a Preinfantil masculina els equips co nvidats són el Grup Barna, la UE Claret

to rn eig al jugador més jove.

L'entrada a l' Esportiu Claror per veure aq uests partits se rà gratuïta.

CALENDARI DELS PARTITS 23 de desembre

Torneig de l'Escola de Bàsquet

HORA

CATEGORIA

B\R1Tf

09.00 10.30 12.00 13.30 15.30 17.00 18.30 20.00

Preinfantil masculí Preinfantil femení Preinfantil masculí Preinfantil femení Infantil femení Infantil mascu lí Infantil femení Infantil masculí

Grup Barna/SESE Safa-Claror/UE Mataró Safa-Claror/ UE Claret CB Vedruna/SESE Grup Barna/SESE Safa-Claror/Joventut de Badalona Safa-Claror/Tecla Sala Unió Manresana/FC Barcelona

24 de desembre

Participació de luxe

el divendres; si es torn és a empatar, s'adju dicaria el

de desembre ,

para l' lelame nt a la ce leb ració del VI Torn eig de Bàsquet, tindrà ll oc a l'Espo rtiu Claror el Torn eig de l'Esparticipació de nens i ne-

CATEGORIA

PAR1Tr

09.00 10.30 12.00 13.30 15.30 17.00

Preinfantil femení Infantil masculí Infantil masculí Preinfantil masculí Infantil femení Preinfantil femení Preinfantil masculí Infantil femení

Tercer Tercer Final Tercer Tercer Final Final Final

18~30

23

co la de Bàsquet, amb la .

HORA

20.00

El

i quart lloc i quart lloc

nes entre 8 i 10 anys. Les escoles co nvidades só n l'Esco la de Bàsq uet Nacho So-

i quart lloc i quart lloc

lozaba l, l'Escola de Bàsquet · Safa-C laro r i l'Esco la de Bàsqu et del Poliespo rtiu Muni-

i el SESE, i en la femenina,

ci pal Sagrada Família.

la UE M ataró, el CB Vedruna i el SESE.

HISTORIAL DEL TORNEIG

En categori a Infanti l parti ciparan el FC Barcelona B, la Unió M anresana (fi lial del TD K Manresa) i el Joventut de Bad alona (mascu lí), i el Tecla Sala, el Grup Barna i el SESE (fe mení).

El sistema de co mpetició

94-95 95-96 96-97 97-98 98-99

Preinfantil masc.

Preinfantil fem.

Infantil m asc.

Infantil fem.

Safa-Claror 7 Up Joventut AE Minguella Maristes Ademar SESE

Safa-Claror BBC Badalona UE Horta Ado Barcelona Bàsquet Llor

FC Barcelona Safa-Claror FC Barcelona FC Barcelona FC Barcelona

Safa-Claror Gmp Barna Safa-Claror Safa-C laror CN Sabadell

_ FUNDACiÓ CLAROR

L1EsPORTIU CLAROR VA TORNAR A SER PUNT DE TROBADA, TAMBÉ EN L1ÀMBIT POLíTIC Va ser l'escenari triat per Lo Vonguordioper a la foto dels set principals candidats a les eleccions al Parlament de Catalunya del proppassat 17 d'octubre

~

~t~-----

Un president para el

Els candidats dels set partits principals a les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 17 d'octubre van visitar l'Esportiu Claror, el dia de la jornada de reflexió, per fer-se la tradicional fotografia de portada que publica en aquestes ocasions el diari La Vanguar-

dia.

Prop de 250 nens i nen~s van envoltar els presidenciables durant la sessió fotogràfica; la majoria eren alumnes del CEIP Sagrada Família, tot i que la secció de bàsquet Safa-Claror també va

36

TOT CLAROR

aconseguir que tant .els seus jugadors com els dels equips que aquell dissabte visitaven el Claror baixessin al pavelló per augmentar el nombre de nens.

L'únic requisit de La Vanguardia va ser que els joves tinguessin entre 7 i 17 anys, per poder reflectir de manera més plural la Catalunya del futur amb persones que encara no tinguess in edat per votar. Així ho expressava el director de La Vanguar-

dia, Joan Tapia : "Volíem reflectir la Catalunya del futur i vam pensar que amb una foto dels candidats envoltats

de nens podíem aconseguirho. Coneixíem l'Esportiu Claror; una insta/·/ació pública, i la seva vinculació amb l'escola, també pública, Sagrada Família".

Una festa per als petits Abans de l'esperat moment de la fotografia, que va fer Pedro Madueño, tots els nens i nenes van romandre asseguts al pavelló atenent les instruccions del subdirector de La Vanguardia, Carlos Pérez de Rozas, qui va assajar amb ells les indicacions i els moviments que calia re-

al itzar durant els quinze minuts que va durar la sessió, amb la incorporació d'alguna sorpresa. Així, l'espera no va ser gaire llarga, sobretot per als nens, gràcies també a l'anim ac ió de l'Asun i la Marta, dues monitores de l'Esporti u Claror.

Però, a més dels infants, l'acte també va aplegar molts pares i curiosos que van omplir les grades del pavelló i que no volien perdre's un acte únic i, segurament, irrepetible.

Un cop feta la fotografia, molts dels joves van aprofitar el tiquet per obtenir un

EL PROJECTE DEL POLIESPORTIU

UNA

FOTOGRAFIA POC CONVENCIONAL

Qui recordi fotografies anteriors de La Vanguardia la vigl1ia d'eleccions evocarà imatges del Liceu , la Pedrera, la plaça de Sant Jaume o estudis de fotografia amb decorats diferents , Potser per això, molts dels assistents van coincidir que la fotografia a l'Esportiu Claror era de les més originals i fresques; tots els candidats en van destacar també aquesta originalitat, Jordi Pujol, aleshores candidat pel' CiU, va afirmar que "em sembla molt bé, 'i a més estic content de fer-ho aquí", fent referència als inicis de l'Esportiu Claror i a la trajectòria de la Fundació en aquests disset anys, i va afegir: "És un cas bonic", Pasqual Maragall, de PSC-CPC, va trobar la idea "una novetat" i va recordar el dia qu e es va inaugurar l'ampliació de l'equipament, el 1993, en un acte al qual va assistir com a alcalde de Barcelona: "Va ser molt emotiu, estava ple de gom a gom i, a més, Claror significava una fórmula novedosa de gestió privada d'instal'lacions municipals".

A Alberto Fermíndez Diaz, del PP, li va semblar "una idea excel·lent ,perquè la feina que realitza la Fundació Claror crec que ratifica la funció social de l'esport".

Josep Lluís Carod-Rovira, d'ERC, ho va trobar "molt divertit, perquè s'allunya dels escenaris estàtics i convencials. La canalla sempre dóna alegria, i fer la fotografia en una instal'lació esportiva fa que ens ho prenguem tots d'una manera més relaxada, més olímpica".

Rafael Ribó, d'IC, va afirmar que "és original, i segurament la foto més participativa i dinàmica de les que hem f et, en un ambient de futur i a més amb una cultura que jo crec imprescindible, que és la de l'esplai, l'esport i la formació".

Antoni Lucchetti, d'EUiA, també va considerar-la una molt bona idea "per sortir de l'encarcarament d'aquest tipus de fotos ". Amb ajxò i tot, va afirmar que "no sóc partidari d'aquestes cerimònies, em sembla massa forçat i artificial", I per Elisenda Forés, cap de llista per Els Verds, "la foto fuig qel tema institucional i-:fo, personalment, em sento més!còmoda en llocs com aquest, al costat de la gentil

refrigeri , per ¡fer constar el seu nom a Iai notícia de La,

del PSC, 0 ;?C, Pasqual Marag~IL

Vanguardia i perquè els polí-

ies, un cop aconseguit l'au-

tics els signessi n autògrafs.

Els que més èxit van tenir

tògraf, van preferir guardar aqu est "document històri c" en comptes de canviar-lo per la cola i les patates.

van ser l'aleshores candidat de CiU, Jordi Pujol, i el candidat

DE LA BARCELONETA DURANT LA FESTA MAJOR

M entr e co ntinu e n les ob res de co nst ru cc ió de l'equipament, la Fundació Claror està desenvolupant una tasca inform ativa per tal de donar a conèixe r el seu projecte respecte del poli esportiu M arítim . Així, en els últims mesos s'han intensifi cat de manera considerable els contactes amb les diferents enti tats del districte de Ciutat Vella i, en concret, del barri de la Barce loneta. " Un exemple és la participació de la Fundació en la Diadeta d'Entitats de la Barceloneta que es va fer amb motiu de la Festa M ajor del barri , una bona ocasió per entrar en co ntacte amb els

veïns, exposa r-l os el projecte i recollir un bon grapat de butlletes de so l·li citud d'informació. Aquestes butll etes, qu e es poden trobar en qu alsevo l de les insta l·lacions que gestiona Claror, permetran estar puntualment informats del procés d'inscripció definitiva, per no tenir cap problema en abonar-se al M arítim des del primer dia.

La Fund ació Claror, que gestionarà el poliesportiu M arítim els propers 25 anys, convertirà l'equipament situat al passe ig Marítim de la .

Barceloneta en el primer ce ntre de talassoteràpia de Barcelona.

ÈXIT DE L'OPERACiÓ MARíTIM

2000

L'operació de finançament M arítim 2000, amb socis i treballadors de là Fundació Claror, ha obtingut una

, I

MARíTIM, PRESENTAT ALS VEïNS

. . \"1\ deIs nOIs I no, Gran P;¡¡rt , i ,

positiva, resposta ~ocia l; no solament s'ha cobert del \ tot la previsió inicial de contractació, de 60 milions de pessetes, s'inó que s'ha hagut d'ampliar fins d 84 milions per cobrir la demanda . En aquest sentit també cal remarcar la resposta dels treballadors d~ la Fundació, gràcies als quals s'ha cobert el vint per cent de la contractació.

_ FUNDACiÓ CLAROR LA

INSTALoLACIÓ VA INAUGURAR ELS ESPAIS REMODELATS EN LA PRIMERA FASE

OFERTA ESPECIAL DE

Nou

CAN CARALLEU

ALS SOCIS DE LA FUNDACiÓ CLAROR Els abonats a l'Esportiu Claror i al Poliesportiu Sagrada Família poden fer-ho ja a Nou Can Caralleu per 1.500 pessetes mensuals, o 3.000 si volen un abonament fqmiliar La Fundació Claror ha arribat a un acord amb l'Associació d'En t itats per a la Gestió de Nou Can Carall eu (de la qual form a part, junta ment amb el Ce ntre Excursio nista de Cata lunya i la U n ive rsitat Ram o n Llull )

Més informació: Nou Can Caralleu Carrer dels Esports, s/n 08017 Barcelona Tel. 93 203 78 74 Fax 932800210 Http://www.claror.org

per tal que els socis de l'Esportiu Claror i del Poliesport iu Sagrada Família puguin gaudir de les in sta l'l acions de No u Ca n Ca rall eu en un es co ndi cions ava ntatj oses .

L'aco rd fa co nstar qu e els prim ers 500 soc is de la Fundació 'Claror qu e vulguin abona r- se a Nou Ca n Caralleu només hauran de pa-

Imatge actual de les ins ta1'lacions de Can Caralleu vistes des de la carretera de les Aigües

menors de 16 anys), la tarifa se rà de no més 3.000 pessetes al mes.

de petició, per la qual cosa és convenient qu e no espereu a l'últim dia per fer-l a.

gar 1. 500 pessetes mensuals per gaudir de tots els

Facilitats en els tràmits

Serveis complementaris

avantatges i se rv e is qu e ofereix la renovada in sta l·lac ió. En el cas de les perso nes interessades a te nir un ab o n am e nt famili ar (matrim o ni i t ot s els fill s

La Fundació Claror ha establert un mecanisme d'ins-

Les instal·lacions de Nou Ca n Ca rall eu só n, per les

cri pció cò mode per als abonats; els soc is interessats

seves ca racterístiqu es i se rve is, un co mpl ement idea l

no hauran de des plaçar-se fin s a Ca n Caralleu, n'h i haurà prou que ho comuniquin a les ofi cin es de l'Esporti u Claror o del Poliesportiu Sa-

per a les perso nes abonades a l'Esportiu Claror. Ca n Carall eu, situ at al peu de la serra de Co llse rola (so rtid a 9 de la Rond a de Dalt),

grada Famíli a. A més, no hauran d'adjuntar cap documentac ió, ja qu e va ldrà la qu e tenen les administracions del polies portiu del qual

té 30 .000 metres qu adrats ideals per gaudi r de l'es port a l'aire lliure i la natura.

La remodelació acabada fa

són actualment abonats, L'oferta es mantin drà fin s

d'un magnífic ca mp de futbol de gespa arti ficial (divisibl e en dos camps de futbol sala i futbol 7), una pi sta perimetral d'e ntrenament, quatre de te nnis, un a altra de

Les insta1'lacions de Can Caralleu complementen Poferta que els socis poden trobar als poliesportius Claror i Sagrada Familia 38

TOT CLAROR

a arribar a la xifra de 500 socis, o fin s al proper 28 de fe br e r, i les so l· li c it ud s s'ate ndran per ri gorós ordre

poc poss ibilita qu e dispos i

polivalent a l'aire lliure i un circuit de fitn ess exterior, a més d'un a reform ada pi scina a l'ai re lliure idea l per remullar-se a l'estiu .

L'equ ipament ofereix activitats diri gides pe r a totes les edats, o ri entad es a les pe rsones que volen practi car esport en grup. Cal destaca r, en aq uest se nt it, les acti vitats di rigid es de mun tanya (vegeu Tòt Claror, 21) i el te nni s per a petits i grans.

Ca l remarca r q ue el fet de se r abo nats co mp o rta importants descomptes en totes les acti vitats i se rvéis.

Podran gquclir de Pofertae1s primers 500 socis que form ulin, abans de128 de febrer, la inscripció com a abonats de Nou Can Caralleu

LA PISCINA ES COBRIRÀ DURANT EL PRIMER TRIMESTRE DEL

2000

INFORMACiÓ, A INTERNET Tota la in formació relativa al Nou Can Carall eu és j a prese nt a la xarxa d'Internet, ja que la Fundació Claror ha desenvolupat un a web amb totes les dades de la instal·lació. Hi ha informació sobre les dife-

La piscina d'estiu de Nou Can Cara l leu se rà cobe rta durant el primer trim estre de' l'any 2000, tal co m va decidi r l'Associació d'Entitats gestores amb l'objecti u d'oferir a tots els abo nats la possibilitat d'utilitzar la piscina durant el període hiverna l.

Aquesta actuació suposa un pas endavant en el projecte de dotar Can Caral leu d'unes instal·lacions i serveis

TOTA LA

Aspecte actual de la piscina d'estiu, on es coJ.locarà una coberta mòbil

a l'a lçada dels capdavanters de la ciutàt.

vir les dues piscines durant tot l'any, se nse perdre l'en -

re, ja que entre els mesos de juny i sete mbre es treu-

Amb el. siste ma de coberta mòbil es podra n fer ser-

ca nt qu e prese nta se mpre una piscin a d'estiu a l'aire Iliu-

rà la cobe rta mòbil per tal que qued i l'espa i obe rt.

rents moda litats d'abonament, horaris i preus de les d iferents Ç\cti vitats dirigides, i sobre les obres de remode laci ó.

L'ad reça de la web és: www.claror.org

LA 'FESTA O-INAUGURACIÓ VA SER UN ÈXIT L'alcalde de Barcelona va presidir el 9 d'octubre una jornada festiva amb gimcana esportiva inclosa i emmarcada en la Festa Major de Sarrià

I

L'acabame nt de la prim era fase de les obres de re -

va en què petits i grans van

modelació de Nou Can Ca-

proves de tennis, futbol, piragüi sme a la pis cin a, tir

ra lleu va ser rematada el 9 d'octubre amb la celebració d'una festa socioesportiva.

La jornada va començar amb un a gimcana esporti-

haver de sup era r diferents

amb arc i bàsquet, de manera i nd ivid ual o formant equip amb membres de la família .

Albert Batlle, i el regidor de Sarrià, Carles M artí, així co m representants de les tres enVan parti cipar-hi prop de 400 perso nes.

t itats gestores, enca pça lades per Enric Nosàs, presi-

Poste ri orment es \;a dur

dent del Centre Excursionis-

a terme l'acte oficial d'inau-

ta de Catalunya; Joana Cés-

guració de l'equipament re-

ped es, presidenta de la Fun-

novat.

Van se r-hi prese nts

dació Claro r, i Miquel Gas-

l'alcalde de Barcelona, Joan

siot, rector de la Uni ve rsi-

Clos; el regidor d'Esports,

tat Ramon Llull.

_ Fets i gent UN SOCI DEL CLAROR, PIONER EN LA TÈCNICA OIAUTO-TRASPLANTAMENT OIOVARIS E. B. Justo Ca ll ejo viu mo lt a prop de l'Esportiu Claror, la seva fa mília i e ll hi esta n vi nçulats de fa molts anys. És e l Cap de Gi neco logia de l'H ospi ta l Sa nt Joa n de Dé u i, d es d e fa d os mesos, mo lts mitj a ns de comunicació l'han entrevistat per haver e ncapçalat un no u projecte e n medicin a: l'a uto-trasplanta me nt d'ovaris . L'ave nç consisteix a extreure te ixit de l'ovari ment re duri un tracta ment que e l pugui pe rjudi car pe r ta l d' im pla nta r-l o més ta rd , qu a n la ma la lti a ja esti gui curada.

L'auto-trasplantament aplicat a nénes

La notícia s'h a publi cat fa poc pe rqu è vo li en espe rar e ls resultats, pe rò e l ce rt és qu e la prim e ra ope ració es va d ur a terme fa un a ny.

Ara, Justo Call ejo ha practi cat tres o pe raci on s a senyo res de 45 anys amb resultats mo lt positius.

L' objectiu principal de la

"El meu somni és que funcionin totes les idees que tinc en la meva línia d'investigació" pect e d e la pr ofess ió :

"M'agrada tot. La meva profess ió té tres branques, l'assistencial, la docent i la de la investigació, i m'apassionen totes tres".

Fa dos mesos, els principals mitjans de comunicació del país es van fer ressò d'un nou avenç en medicina: l'auto-trasplantament d'ovaris.

El "capità" del projecte és Justo Callejo, una persona lligada a l'Esportiu Claror des de fa més de 10 anys. investigac ió i el somn i d e Ca ll ejo és a pli ca r aqu ests avenços als casos que afectin nenes: "El 70 o 80% de les malalties es poden cu-

ta r-los perquè més endavant puguin exercir les seves dues principals fun cions: la reproductora i l'endocrina" .

rar, però els tractaments són altament agressius i poden afectar els ovaris i incapaci-

Justo Cal lejo és un entusiasta de la feina que realitza, li costa triar un úni c as-

URGÈNCIES Urgènc ies mèdiques .. .. .................. .. ........... 061 Ambu làncies Creu Roja ...... .. .. 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia .. .. ........................ .. ... O1 O Bombers General itat ............... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat .... .. ........................... 080 Bombers BCN comarques ......................... 085 Mossos d'Esquadra .... .. ............ 93 300-22-96 Pol icia .......................... ... ........... .. ............... 09 1 Guàrdia Urbana BCN ......... .. .. .. ...... .. .... .. .. .. 0 92

SERVEIS Inf.Metropolitana .............................. .. ..... OI O Protecció Civi l .. ...................... 93 319-25-00 Accidents en carretera .... ......... 93 352-61-61 RENFE .. .......... .. ............... ......... 93 490-02-02

Ferrocarrils General it at .......... 93 205-15-15 Informació carreteres ............. 9.3 204~22-47 Aeroport del Prat ................... 93 301 -39-93 Serveis Socials ...... ...... .... .. ...... . 900 .30-90-30 Correus .. .............. ............ ......... 93 318-38-3 1

HOSPITALS H. H. H. H. H. H.

Sant Pau .......... .. .......... .. ...... 93 Del Mar ............ ................... 93 Clínic .. .............................. .. . 93 L'Esperança ........................ 93 Vall d ' Hebron ..................... 93 Sant Joan de Déu .......... .. .... 93

291 -90-00 22 1-10-10 454-70-00 285 -02-00 4] 8-34-00 203-40-00

CENTRES OFICIALS Aj untame nt BCN .. .. ............... .. 93 402-70-00 Ge ner.ali tat .... ......... .. ... ........ ..... 93 315 -13-13

Pe r a ixò, co mbin a les classes com a professor, des de 1985, de la Unive rsitat de Barce lona amb el desig d'ate ndre amb qua litat tots els seus pacients.

I si e n e l vessa nt pro fe ssi onal és un ho me qu e lluita per complir e ls se us somni s, e n e l pe rson a l potse r al gun di a aco ns eguirà resoldre una assign atura pend e nt: a pre ndre a jugar a bàsqu et, un espo rt que va descobrir gràci e s a ls mo lts partits qu e els seu s fills van disputa r a mb e l Safa-Cl a ro r.

Diputació BCN ...................... .. 93

4 0 2-~2-22

ESPORTS Esporti u Claror .... .. .. .. ...... .. ...... 93 Poliesportiu Sagrada Família. 93 Nou Can Caralleu .......... .. .... .. .. 93 Servei d'Info rmació Esportiva .... .. ............ .. .... ........ .. 93 Agenda d'Activitats .............. .. 93 Fed. Cat. Bàsq uet.. ...... .. .......... . 93 Fed. Cat. Judo .................... ....... 93 Fed. Cat. Gimnàstica .... ...... ..... 93 Fed. Cat. Natació ........ .. ...... .... 93 Fed. Cat. Futból ...... .. ............ .. . 93 Fed. Esp. Tenn is .... .. ................ 93 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) .... ....... . 93

476-13-90 435 05 66 203 78 74 432- 19-92 481 -00-21 454-90-62 318-26-1,6 426-94-78 30 1-82-70 302-56-42 200-53 -55 .

219-32- 16

PLATAfORM{'

CLARO~

COoperaC10

Solidar1tat

Apunta't a la Plataforma 0'7 i participa directament en els nostres projectes.

Col· laboraràs en el manteniment de 55 nenes del "Hogar La Reco/ección ", a León, Nicaragua, amb una aportació trimestral de només 1.000 pessetes.

11

Què és la Plataforma 0'7 Claror?

Com podeu col·laborar-hi?

"0'7 Claror" és una plataforma de solidaritat creada

La coHaboració econòmica amb la plataforma és

per la Fundació Claror. El seu objectiu és

voluntària i oberta a tothom. Podeu fer-ho amb un

desenvolupar projectes de cooperació, ja sigui

mínim de 1.000 pessetes trimestrals.

d'àmbit internacional o de l'entorn "!:1és proper.

A més, podreu participar en l'avaluació, selecció i

"0'7 Claror i Nicaragua"

seguiment dels projectes en què es decideixi

La Plataforma "0'7 Claror" va assumir, el passat mes

.actuar, començant pel de Nicaragua.

de febrer, el manteniment de 55 nenes en situació d'alt risc

que ara viuen en un centre escolar i

internat anomenat "Hogar La Recolección" a

Si esteu interessats:

Nicaragua. De manera indefinida, "0'7 Claror" hi

Fundació Claror Sardenya, 337, entresòl, 2a.

Telèfon: 93 47613 90 Fax: 93 47613 91

destina 180.000 pessetes mensuals que inclouen la contractació de dues educadores que se'n fan càrrec de la bona,aplicació del programa.

FUNDACiÓ CLAROR