Revista Claror Sports nº21

,

REVISTA D'ESPORTS, SALUT, CULTURA I LLEURE

ditada per la Fundació Claror ,.

Núm. 21 Octubre-Novembre de 1999

•

•

l' , t

Festes Majors ' a Barcelona que cada dia sigui festa!

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA :-w

]9 Vi sita, consulta i revisions

1!1l Vis ita Ortodòncia (aparells correctors)

,...

Urgèn cies Revisions periòdiques :-w

Fluoritzacions Radiografies intrabucals .

' "

Higiene bucal (neteja) + Revisió "

,

Extraccions simples I

no tanquem per vacances -

un 20% de descompte a la resta de tractaments

Barcelona sardenya, 319, Baixos Tel. 93 457 04 53 ILuro, 90, baixos M.J .Verdaguer, 6, 2n 3"

\

l

Sant Joan 23-31, 1 r, 1 " 3r, 4" baixos baixos ba ix os bai xos bai xos

Av.S.Esteve, 86, Av.Martí PujoL 254, M.J.Verdaguer 1 5, Sor AngeLa Cruz 35, Ronda de Atocha 7, Gran V.M.Turia 37,

"<I

ioa@ioa.es

calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 45 00 Te L. Te L• Te L. Te L. Te L• Te L• Te L. Te L. Te L.

93.757.71.81 93.474.19.32 93.727.53.96 93.879.32.28 93.389.43.31 93.877.45.97 91.571.00.02 91.467.06.00 96.351.73.50

'

Mataro' CorneLlà SabadeLL GranolLers BadaLona Manresa Madrid Madrid VaLència

http://www.ioa.es

l'

s u M A R LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 21 , III època Octubre-novembre de 1999

Les altres portades OPINiÓ 2. Articles d'opinió de Pere Massanet, Joan Itxaso i Sergi Larripa 4. Enquesta: "Creus necessari canviar el nom a l'estadi del Camp Nou?" ENTREVISTA 6. Antoni Bassas, periodista SALUT 14. Escull correctament el calçat DIETÈTICA 16. Reforça el teu cos amb minerals i plantes terapèutiques EN FORMA! 18. La prepàració específica per practicar esports de muntanya SOCIETAT 21. Reportatge sobre les Festes Majors 26. Entrevista a la Regidora del Districte de l'Eixample, Carme San Miguel 29. CONCURS i PASSATEMPS 30. CULTURA: LLIBRES, DISCS I WEBS D'INTERÈS

ENTREVISTA A ANTONI BASSAS El periodista Antoni Bassas lidera des de fa cinc anys les audiències radiofòniques del nostre país amb el programa "El matí de Catalunya Ràdio". Bassas, que durant quinze anys va exercir de periodista esportiu formant part de l'equip de Joaquim Maria Puyal, reflexiona sobre molts dels aspectes que ha pogut conèixer des de la seva posició professional.

LA PREPARACiÓ ESPECíFICA PER PRACTICAR ESPORTS DE MUNTANYA Cada vegada són més les persones que practiquen .esports de muntanya. En la majoria dels casos, però, els esportistes rea litzen una preparació autodidacta sense conèixer els avantatges d'un pla d'entrenament específic dirigit.

31. AGENDA D'ACTIVITATS 32. GUIA DE SERVEIS i COMPRES NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 34. Comença la nova temporada a les instal'lacions 36. Millores a les instal-lacions 37. El Poliesportiu del Marítim inicia la segona fase de les obres 38. Nou Can Caralleu conclou la primera fase de les obres FETS I GENT 40. Enric Corominas, primer president de l'Associació d'Entitats per a la Gestió de Can Caralleu

ENTREVISTA AMB LA REGIDORA DE L'EIXAMPLE Carme San Miguel, Regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona , és ta(11bé, des d e les passades eleccions municipals, la nova Regidora del Districte de l'Eixample . En una entrevista concedida a la revista Tot Claro~ San Miguel reflexiona sobre l'estat actual del di stricte i els seus projectes de futur.

I

_ ()p1= ·=·~d ~ ~

___________________________________________

O TOTCLAROR Tercera època Número 21 octubre-novembre de 1999 Tiratge: 13.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

Esportistes en campanya electoral

Sergi Larripa Direclor TotClwor

REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ :

Sardenya, 333, baixos 08025- Barcelona Tel. 934761390 Fax 93 47613 91 CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núri a Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa.

DIRECTOR:

Sergi Larripa REDACCIÓ :

Ester Benach DISSENY:

Emma Cerve ra COL'LABORADORS :

Sandra Martín Carles Targa CORRECCiÓ LlNGúlsTICA:

Ariadna Viñas PUBLICITAT:

Josep Lluís Vide COMPOSICiÓ I IMPRESSIÓ:

PC Gràfic IMGESA DISTRIBUCIÓ:

Mencor TOT CLARORés una revista oberta

a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93476 1390 Fax 93 476 1391 E-mail: claror @mx2 .redestb .es Web: www. bcn.es/claror PRESIDENTA

Joana Céspedes SECRETARI

Jordi Cabanes PATRONS:

Montserrat Bastida, Consol Martí, Basili Pérez, Dolors Rodríguez, Héctor C. Silveïra , Josep Tablada, Jordi Alonso i Julieta Riberas.

DIRECTOR GENERAL

Joan Itxaso Paternain DIRECTORA ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMiLIA:

Eduard Franco

2

TOT CLAROR

Vivim mo me nts d'alta activitat po lítica. El passat 13 de juny vam viure unes eleccions municipals, i el proper 17 d'octubre, q uan els ciutadans a pe n es he m tingut temps d'apre ndre'ns el no m dels nous regidors, som novam ent convocats a d ipositar el nostre vot en una urna.

En el lapse de només 4 mesos i 4 dies, e ns sentim més útils que mai a la democràcia. I els polítics es mostren sorprenentme nt més assequibles que mai, més simpàtics, més humans .. . Saben que la seva elecció o continuïtat depè n en bona mesura de la quantitat de sensacions positives que siguin capaços de transmetre'ns. I utilitzen tots els recursos al seu abast per aconseguir-ho, En uns temps en què la forma guanya cada cop més terreny al fons, i la imatge a la paraula, els pa11its po lítics semblen cada vegada més preocupats de presentar davant el públic una nò mina el més gran possible de famosos que els donen suport. Famosos de tota mena: d'arquitectes a folclòrics,

passant per pintors i.. . esportistes.

Probable me nt són aquests últims els qui actualment estan més cotitzats política ment parlant. A quin líde r no li agradaria rebre el suport ex plícit d'en Pe p Gua rdio la, per exemple?

L'actual prestigi dels es po rtistes compe nsa la manca de popularitat de bo na part de la classe política .

Amb motiu de les eleccio ns municipals del passat mes de juny, vam veure desfilar una bona quantitat d'espOltistes pels escenaris on polítics de tots els colors feie n mítings i calçotades.

a terme la seva feina. No va ser difícil veure candidats a alcaldes o a regidors asseguts en llotges d'estadis que no havien trepitjat en la seva vida.

Se ria bo que en la pro pe ra campanya no es repetissin aquestes esce nes. Que la presè ncia d'un esportista al costat d'un polític, o viceversa, sigui entesa com una resposta social, no com una pura acció de màrqueting. Seria positiu que els polítics inte ntessin guanyar-se el vot mitj ança nt la raó dels arguments, dels bons p ro jec tes , qu e vis itess in les instal ' lacio ns més sovint, no so-

Pe rson a tges co m J o rdi Villacampa o Urruti ... van donar suport públicament a Convergència i Unió. Altres com Carlos Checa o Marc Gené han fet el mateix amb el Partido Popu lar. Pasqual

lament quan s'apropen eleccions.

En cas contrari, donaria la sensa-

Maragall va declarar recentment q ue donaria un càrrec de responsabilitat a l'excampió del món Sito Pons.

En altres casos, els més, eren els p olítics els qui desfil aven pels escenaris on els esportistes duien

l'1JCHAEL JoHNSON CAMR:ÓN 1E. MUNOO L€ LoSLfCO MHRoS LI.'X?5-

ció qu e els partits po lítics, e n comptes de selvir l'espo11, se'n serveixen. I tornaríem a veure escenes com la viscuda a Sevilla amb mo tiu dels Campionats del Món d'Atl etisme, quan l'estadi sencer va dedica r un sonor esbronc al preside nt Aznar.

I és que els ciutadans, a pesar de trobar-nos en l'època de la imatge, ja no ens deixem enlluernar.

SL GUERRQOJ'

JESúS GIL

CAHPEON 'L'f.L t.1lJtUl::l C€ LOS 1.5:xl M[fROS LISOS'_

CA MPEÓ¡¡ 'DEL MUNtO tt' LDS 2O.(XX) MEr¡:¿oS CuADRADOS-

_________________________________________ ()pinió

El racisme també fa esport Pere Massanet Porlweu sos Rocisme

L'esport és a la societat con-

nal, racism e quotidià, rac isme

Els joves que practiquen l'esport

grat que hagin nascut a Espanya.

temporània un important element

cultural...) i totes estan entrellaça-

i que no tenen la nacio nalitat es-

Prejudici quotidià. Trobaríem

de socialització. La seva pràctica,

des. A SOS Racisme ens preocupa

panyola, tenen dificultats a l'ho-

unes quantes actituds, molt sub-

els esportistes professiona ls, els

que un espai fonamenta l com l'es-

ra de federar-se en algunes di sci-

ti ls, que cal analitza r detinguda-

directius dels clubs, etc., ocupen

po rt pugui contam inar-se amb

plines esportives. L'aspecte més

ment. Quan e ns queL'{em perquè

una bona part del nostre temps i

continguts xenòfobs.

surrea lista el trobem quan aquests

els jugadors sud-america ns juguen

de les notícies en els mitjans de comunicació.

El racisme té moltes cares (racisme violent, racisme instiulcio-

Donem un cop d'ull a algunes

joves són campions de Catalunya

a la seva selecció nacional ma l-

manifestacions dels prejudicis

o Es panya de la seva especialitat,

grat els diners que ha costat el seu

racistes en el mó n de l'esport:

ja qu e no poden rebre els títols

fiL'{atge, ¿no alimentem un cert

perquè no só n es panyols, mal-

menyspreu cap a ells? ¿no els U'ac-

Discriminació institucional.

tem com si foss in mercade ries?

Quan en algunes curses de fons els orga nitzadors no deixen participar corredors africans amb l'ar-

L'illa Myntrgia, una oportunitat que no s'ha de perdre

gument que sempre s'emporten els premis, ¿s'està discriminant un determinat col, lectiu?

Racisme violent. En el món del futbo l la màxima express ió de la

per

Joan Itxaso, DireclorCeneruldeluFunducióCluror

violència racista té com a protagonistes els grups més radicals, ja siguin dels equips de Madrid com

Fa quinze anys, aproximadament, va tancar portes l'antiga fabrica de Myrurgia; situada entre els carrers de Provença, Nàpols i Mallorca, al bell mig del barri de la Sagrada Faml1ia.

El solar de la fabrica , qualificat com a equipament, va ser adquirit per una promotora immobiliària privada. A mitjans d'aquesta dècada, que ara finalitza, els promotors van presentar una proposta per constmir-hi una benzinera i un equipament esportiu privat.

Aquesta iniciativa va generar el rebuig dels veïns del barri, i la Fundació Claror va manifestar, també, en diferents instàncies, l'oposició al projecte. L'Ajuntament va desestimar-lo. És una pena que quatre anys després una nova iniciativa, en aquest cas amb el SUp01t de determinades instàncies municipals, plantegi un projecte al marge de les necessitats del barri i jo m'atreviria a dir que també de la ciutat.

Constmir habitatges de 30 a 40 milions de pessetes i un equipament esportiu privat, amb certes pretensions elitistes, ens ¡¡embla que és perdre l'oportunitat de donar resposta a necessitats com poden ser habitatges assequibles per a gent jove i equipaments, veritablement necessaris, per a les persones que viuen al barri. Estem parlant d'actuacions encaminades a cobrir dèficits tan importants com residències per a la gent gran, escoles bressol per als nens de O a 3 anys, equipaments culturals o un centre d'iniciatives orientat, bàsicament, cap a la gent jove.

La Fundació Claror ha manifestat formalment la seva oposició a aquest projecte en el tràmit d 'aprovació provisional. Esperem i desitgem, com molts veïns i entitats del barri, que en el tràmit d'aprovació definitiva es reconsideri per part de l'Ajuntament la proposta inicial i que la definitiva reculli les veritables necessitats del barri. No podem perdre aquesta oportunitat, tots plegats hem de fer un esforç per tirar endavant un projecte útil i engrescador per al barri. La Fundació està disposada a fer-ho.

dels de Barcelona. Aquests grups atemoreL'{en i agredeixen menU'e les directives miren cap a un altre lloc ¿Sabeu que el 20 de desembre de 1997 el Ca mp Nou va fer un minut de sile nci per la mort d'un conegut neonazi, amb l'autorització de la directiva i el desconeixement del públic?

Aquesta és una aprox imació a les possibilitats de penetració de les doctrines racistes en el món de l'esport. També hem de dir que hi ha un gran potencial positiu que cal estimular al màxim. Estic pensa nt en la imatge d'esportistes holandesos, francesos, anglesos .. . que amb els seus di';'ersos colors de pell evidencien la realitat d'una societat multicultural, que aquí a Espanya i Catalunya ja es comença a manifestar.

TOT CLAROR

3

_ ()pi = ru =o ~ #

_____________________________________

I)ENQUESTA

Creus convenient canviar el nom al Camp Nou?

LOURDES PÉREZ 39 anys

ANTÒNIA JIMÉNEZ

No . Sempre s'ha dit igual i j o sóc molt clàssica per a aquestes coses. Per mi està bé que se segueixi di ent Camp Nou.

No. El ca mp del Ba rça se mpre ha esta t el Camp N o u . Però si hagués de tri ar algun altre nom potser triaria e l de Cruyff perq uè m'agradava molt.

R ES

e LECTORS Envieu-nos les vostres opinions!

JOAN CARLES PEÑA

anys

34 anys No. Suposo que és el costum però no el ca nviaria, i encara menys per un dels tres noms que es proposen: Joan Camper, Johan Cruyff o Josep Lluís Núñez.

NATÀLIA GALVEZ 12 anys

RAÜL DíAZ

No. Si sempre s'ha dit així trobo ,que s'ha de mantenir. Es típi c el seu nom, tradicional , i el Camp Nou és de tots.

Si li po se n e l nom d'algun perso natge és com si fos d'ell .

No. Dir-li Camp Nou està molt bé. Potser si hagués de ca nv iar-li triaria el nom de Joan Camper però no crec que sigui necessari.

Albert Batlle, Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona A1belt Batlle . 46 anys. Regi-

gran capitallnternacional de l'es-

dol' d'EspOltS de l'Ajuntament de

port. En aquest sentit tenim un

darot@mx2.redesIb.es

Barcelona des de 1995. Ha estat

repte impOItant: l'organització del

Animeu-vos-hi!

reelegit. A més, és, des de fa qua-

Mundial de Natació del 2003.

TOT CLAROR

13 anys

I)ENTREVISTA CURTA

També per E-mail:

Qualsevol lector pot publicar el se u text a la revista Tot Claror. Esc ri viu un articl e d'inte rès ge neral sob re algun fet esportiu, socia l o cul tural qu e us interessi i apareixerà publicat en àq uesta pàgina .

Els tex tos no han d'exced ir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'a utor, el DNI o núm. de soó i un telèfon de contacte. Tot Claror es rese rva el dret de publicar les col.l aborac ions, així co m ci e res umir-l es o extractar-les qu an es co nsideri oportú.

4

73

tre mesos, responsable d'espolts de la Diputació de Barcelona.

Qué caracteritzarà la po-

De quina manera s'incentivarà la pràctica esportiva?

Lligat a l Mundial de l 2003,

lítica esportiva de la ciutat

engegarem el programa escolar

els propers quatre anys?

"Nadem cap al 2003", amb el qual

Farem una política de conti-

pretenem que tots els nens de

nuïtat. Consolidar la xarxa d'equi-

Barcelona sàpiguen nedar als 6

temps que es fan, com la Marató .

paments existents millorant-los si

anys.

de Barcelona o la Milla Urbana de

potenciar molts d'altres que ja fa

A més del Mundial de

la Sagrada Familia que organitza la

tadans (representaria e l 10% de

Natació, hi haurà algun al-

Fundació Claror. Si, a més de man-

la població barcelonina) abonats

tre gran projecte?

cal. Volem arribar als 150.000 ciu-

a les instal ·!acions municipals.

Estem estucliant la possibilitat

tenir la quantitat de participants, aconseguim que vinguin atletes de

Ara en tenim 120.000. 1 pel que

de presentar candidatures per a

qualitat, poden prestigiar molt la

fa al vessant més compe titiu, vo-

grans esdeveniments de caràcter

nostra ciutat com succeeix amb la

lem consolidar Barcelona com a

puntual. l, d'altra banda, en volem

Marató de Nova York.

FRECUENCIA

Su Especialista en electrodomésticos

BLANQ

BOSCH

Mallorca, 487 - Tel. 93 435 24 65 - Fax: 93 450 23 07

Lavadora Capacidad 6Kg. Lavavajillas Carga variable

Precios especia/es en Aire Acondicionado

COTA

Consultar otras ofertas para los socios de la Fundació Claror

Prec los I.V.A Incluido

AL TEU SERVEI A: Padilla, 308 i Provença, 455-457 i també a tots aquests punts:

Permís de:

moto cotxe ., tràiler carnlo autocar

Bisbe, 2

Tel.: 93.315.04.04

BARCELONA

Rocafort, 67-69

Tel. : 93.424.00.67

BARCELONA

Joan Güell, 153 ent. A

Tel.: 93.330.32.50

BARCELONA

Cantàbria, 42 bis

Tel.: 93.305.23.23

BARCELONA

Ronda Sant Antoni, 102 ent. 1a. Tel.: 93.302.11.40

BARCELONA

Torrent de l'Olla, 157

Tel.: 93.218.01 .86

BARCELONA

Carmen Amaya, 35-37

Tel. : 93.335.63.14

HOSPITALET DE LL.

Passeig Zona Franca, 142

Tel.: 93.332.81.62

BARCELONA

And'~eu, 4~

Tel.: 93.345.52.99

BARCELONA

Mossén Andreu, 40

Tel.: 93.375.21.05

CORNELLÀ DE LL.

Pi i Margall, 24

Tel.: 93.658.92.34

VILADECANS

Gran Via, 1019

Tel.: 93.307.85.91

BARCELONA

Sants, 46 pral

Tel.: 93.421.79.47

BARCELONA

Rosas, 11

Tel.: 93.437.23.71

HOSPITALET DE LL.

Gran de Sant

Si tens menys de dos anys

d'antiguitat en el pennís de cotxe, pregunta pel nostre curs de perfeccionament i seguretat en la conducció.

_ Entrevista

ANTONI BASSAS "Amb el Dream Team anàvem pel món com si fóssim els Beatles" Entrevista: Sergi Larripa Fotos: Emma Cervera ,

És el locuto r amb el qu al es ll eve n, dutxe n i afaite n la maj o ri a de cata lans. A lm enys, és q ui lidera les audi ènci es, des de llEI matí de Catalunya Ràdio" . A nto ni Bassas Oni eva, "cu lé" de naixeme nt, és u n perio dista vocac io nal qu e ha sab ut passar d 'estar-se q uinze anys ent revi stant j oves i milio naris fu tbo listes a pre ndre el po ls als m és rell evants personatges de la v ida política, social i cult ural d el nostre país.

Tot, des d e la mesu ra, la reflexió, la c ríti ca i el ri go r, i, sobretot, sense perdre m ai el se nt it de l'hum o r.

Entrevistar-lo és no saber massa bé com centrar l'entrevista. Periodista, expert en ràdio, en televisió, en política, en societat, en esports, en el Barça ... quin és el tema en què se sent més fort, o especialitzat, o sobre el qual més li agrada parlar?

d 'aq uest país que ha buscat i ha tingut

tat a mesura qu e ha anat passa nt el

A mi m'agrada parl ar de la vida, de

la sort de treballar en all ò qu e li agrada

temps. Jo cre c que la meva evo lu ció

Em costaria, sí. Difícilment em veigtre-

i més cabells, i a mesura que ha anat

ballant només en políti ca, o només en

cre ixe nt una cosa ha anat baixa nt l'a l-

economia, o només en esports.

tra. i, tret d'a ixò, jo diria qu e res més,

Qui diria que és Antoni Bassas?

Creu que és com la gent el veu?

ser peri odista, l'he mantingut inalte ra-

Ai xò no se sap mai. Sóc un ciutadà

bl e, fin s i tot diri a qu e l'he in cremen-

perqu è la força vocacional, el desig de

les

i qu e entèn la seva fe ina com un pro-

ha estat esse ncialment biol ògica; m'ha

fru strac ions, les il ·lu sions de la ge nt:

grés perso nal, mat eri al, pe rò també

passat el qu e passa a tothom quan fa

la ge nt,

de les es pe rances,

tinc una curi ositat bastant universal en

co m un se rve i a la societat. Sóc dels

anys: qu e es fa més vell i més "savi ",

aquest se ntit. Estic bastant interessat a

qui cre uen que la vida m' ha donat molt

entre co met es .

desco brir q uè interessa a la ge nt, per

més del que jo li demanava, i crec que

El pas dels anys, l'experiència, no han fet minvar la fe en la professió periodística?

q uè pate ix, amb què disfru ta ... inevi-

estic dotat d 'un sentit de l'humor que

tablement això ha de qu edar reduït en

em perm et ve ure les coses amb la dis-

algun s àmbits: el fu t bo l és un a gran

tància suficient per tal qu e els cops no

fo nt de distracció i de generació d 'il·-

em facin molt de mal.

lu sió; ha o mpl ert moltes ho res de la meva vid a de di stracc ió i fein a, i de pass ió, des qu e era petit. El peri odi sm e, el co ntacte amb res po nsa bl es políti cs de tota mena.. . só n co ntactes qu e enriqu eixe n extrao rdin àri ament.

Em se nto cò mod e amb les perso nes, la ve ritat. .

És a dir, que a vostè ja li va bé ser un periodista multitemàtic i tenir la possibilitat de parlar de temes molt variats, en comptes d'estar més especialitzat.

6

TOTClAROR

No, la fe en la professió peri odística no. En tot cas, m' han ensenyat molt sobre la misèria hum ana, però no per

La vida m 'ha donat molt més del que jo li demanava

I

les mi sèri es peri odístiqu es sin ó perqu è, des del periodi sme, ets en co ntacte amb tot tipus de mi sè ri es, tàmbé les de la professi ó, i això t'ensenya ' molt. Estar en contacte amb la misèria

Hi ha diferències entre el Bassas de Ràdio Joventut, de Ràdio Barcelona, el Bassas d'informació esportiva, el de la tele o el dels "matins" de Catalunya Ràdio?

Rigor, credibilitat, agressivitat, naturalitat. .. quins són els elements que més valora com a periodista?

Esse ncialm ent l' ex peri ènc ia i els

La credibilitat. És a dir, que quan jo

ca bells! Abans tenia menys experi ència

escolti o vegi un periodista tin gui la

human a és molt edifi cant, enca ra qu e pugui se mblar una paradoxa.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Entrevista convicció que m'està di ent el qu e ho-

d els prin c ipi s periodísti cs per l ' as-

nestament es pot dir sobre una cosa,

sumpció dels principi s empresarials.

que no m'està amagant res importa nt i que si s'eq uivoca rectifi carà.

A les empreses periodístiqu es es pre-

L'ha avergonyit alguna vegada dir

des en la co mpetència empresa ri al,

nen decisions essenc ialm ent enfoca-

La competitivitat condiciona el contingut de les informacions?

No se mpre ni ca da dia, però pot co ndicionar-l a.

Si vostè tingués 20 o 50.000

que era periodista? Ha sentit ver-

oients treballaria de la mateixa ma-

gonya aliena de la professió?

nera que ho fa ara? Creu que po-

Són exp ressions que no faig servir mai . Un passa per episod is de vergonya aliena, segur, però això no ha de significar un descrèdit global de la professió. Hi ha molts motius per se ntir vergonya ali ena del comporta ment de la hum anitat, però no per això estic

El desig de ser periodista, l'he incrementat a mesura que ha anat passant el temps

dria fer-ho?

Sí, crec qu e sí. El que passa és qu e si tingu és 20 o 50. 000 oients segurament no estari a en una emisso ra tan importa nt co m aqu esta, i per tant no tindria tants mitj ans, i això limitari a la meva ca pacitat de treballar.

Quins avantatges suposa treballar

avegonyit de se r hom e. AI co ntrari, crec que la vergonya com a estat per-

entesa co m a destrucció de l'a dver-

en

man ent és es puri , improductiu , no

sa ri o, senzi llame nt, pel més pur be-

Catalunya Ràdio, o a TV3?

porta enlloc. La vergonya ali ena, en canvi, em sembla una manera sana de

nefici econòmi c. I s'estan abandonant

Els ciutadans ex igeixen més a les

els prin cipi s del rigor, el se rvei a la

ràdi os i television s públiqu es .qu e a

reaccionar, o de demostrar que un re-

notícia, la credibilitat, la necess itat de

les pri va des. Entenen qu e en deter-

acciona davant del que no ens pot dei-

co nfirm ar les inform ac io ns.. . Cada

min ats mom ents hem de fer se rvei, i

xar indiferents.

vegada més les nostres empreses ens

es peren de nosaltres un rigor i una

demanen que tinguem més pre-

objectivitat qu e potser no esperen tant

sents els co nceptes empresari-

de les privad es . I aq ues ta ex igència

Quins

són

els

principals mals

una emissora pública com

als, a vegades eco nòmi cs, a

m' agrada. Després, les inform ac ion s

pressa.

vegades polítics. I els princi-

dels mitjans públi cs són molt més dis-

L'aband o nament

pis periodístics semb len de

cutides, ana li tzades, ava lu ades ... qu e

del periodisme?

La

sego na.

no pas les dels mitjans privats; els privats es poden perm etre el luxe de dir el que vulgu in . Un mitj à pClbli c està control at pels partits polítics a la Comissió de Control Parlamentari, pel Conse ll d'Administració de la Corpo-

Ami mbgrada parlar de la vida, de la gent de les esperances, de les frustracions, les il'lusions de la gent ració Catalana de Ràdio i Televisió ... i só n jutjats també pels mitj ans privats.

Per tant són mitj ans sobre els quals hi ha més vigilància, més atenció. I això fa la feina més excitant, és clar.

Quina diferència creu que hi ha entre el periodisme que es fa a Catalunya i el periodisme que es fa a Madrid?

Jo crec que el periodisme qu e es fa a Madrid és més irreflexiu, és més de

TOTClAROR

7

-E ntrevista CURRICULUM VITAE

se nt it estri cte de co nforma r maj o ries, d 'es tablir ali ances, ni pe r d es co mptat de donar suport a determi-

Antoni Bassas i Onieva va néixer al barceloní bar-

nades opcions polítiques. Però fer rà-

ri de Gràcia l'any 1961, està casat i té dos fills. Llicen-

dio és fer po líti ca. Jo co mparteixo la

ciat en Ciències de la Informació per la Unive rsitat

preocupac ió de determinades perso-

Autònoma de Barcelona, va iniciar la seva carrera

nes qu e ve uen co m la paraula " políti-

periodística a Ràdio Joventut amb només 16 anys.

ca" ha perdut tot el prestigi. Jo crec

Amb 20 anys va retransmetre l'assalt al Banc Central

qu e la política és necessà ri a perquè

de la Plaça Catalunya.

si no enca ra viuríem a les cave rn es.

Jo créè: qu e el pacte és necessa ri , el

L'any 1981 va comen çar a treballar per la Cadena . SER dirigint e ls programes "Àrea de Go l" i "E l

diàleg és necessa ri ... i això hem deci-

Contestador". Aquell any va inco1'porar-se a l' equi p

dit dipositar-ho en mans dels políti cs .

de Joaquim Maria Puyal per a les retrapsmissions de "Futbol en català". Amb en Puyal va estar-se fins l'any 1985 a la SER, i fins 1995 a Catalunya Ràdio.

Durant 14 temporades va seguir els partits del Barça per tot el món. El seu llibre "A un pam de la Glò ria"

Sóc jove però al mateix temps j a prou Antoni Bassas va resumir les seves experiències seguint l'actualitat del Barça durant onze anys amb la publicació d'aquest llibre, "A un pam de la glòria".

(Edicions La Magrana, 1994) recull les experiències i anècdotes viscudes al costat d'en Pt¡yal i dels jugadors del Barça.

gran per reco rd ar l'e norm e esperança que la soc ietat h.?vi a dipositat en la classe políti ca quan la Transició. I no sóc dels qu e disfruten amb el "cuanto peo r mejor" ; e ls fenòm e ns d e descrèdit qu e han afectat els políti cs a mi no em fan feliç. Jo sóc molt exi-

Des de 1995 dirigeix i presenta "El Matí de Catalunya Ràdio" , líder d 'audiència els anys 1996, 97 i 98, i gràcies al qual ha guanyat un Premi Ondas.

A TV3 ha presentat diversos programes , com "Tres Pics i Repicó" o "Polèmic", i ha estat guionista de "El joc del segle", "La Lloll" i "El show de la Diana" . Actualment codirigeix (amb Eduard Boet i Xavier Bosch) el programa "Aquest any Cent!" sobre la història del Barça, mitjançant la seva productora, "Royal Box". Va posar-li el nom de la llotja presidencial de l'estadi de Wembley, el lloç on estava treballant quan va viure, el 20 de maig de 1992, un dels millors moments de la seva vida: veure com el capità del Barça recollia la

Des del periodisme ets en contacte amb tot tipus de misèries, també les de la professi6 i això t'ensenya molt

Copa d'Europa. gent amb ells, però al mateix temps cre c que sense els polítics la societat

Un dels principals problemes del periodisme és l'abandonament dels principis periodistics per l'assumpció dels principis empresarials

El periodisme és el "quart poder"? És el "contrapoder"? O ambdues són expressions inadequades?

Creu que els polítics tenen la fama o mala fama que es mereixen?

Els mitjans de comunicació són un

Sí, sí, sí. És injust, perquè hi ha molts

pode r, però em temo qu e són un po-

polítics que no han protagonitzat mai

der poc independent. En alguns ca-

cap cas de corrupció i que treballen

sos, els mitjans de co municació són

honestament a les seves àrees, però

el braç periodístic d ' interessos empre-

el problema dels polítics és que han

sarials o polítics. I des d'aquest punt

decebut massa vegades la gent.

de vista, serveixen al poder però no

Quina sensació té vostè quan entrevista un polític i s'adona que desconeix el seu propi programa electoral?

só n poder.

per a la crisi i l'e mergènci.a nacional,

Incidir, participar ... en la política, encara que des del vessant periodístic, és fer política?

per arribar finalm ent a una catarsi i po-

Sí, en general tot és fer política .

patacada, és més de buscar un motiu

no es podria governar.

Bé, això només m'ha passat una vegada. Vaig tenir la impressió que era

der tornar a començar l'e ndemà al

Quan un té una responsabilitat públi-

un candidat amb massa presses.

matí. Jo crec que la premsa a Catalunya

ca com pugui ser jo fent el programa,

mesura els adjectius que fa servir, i en

és evident que tin c una incidència so-

Quin tracte té amb els polítics amb qui es relaciona?

aquest sentit em sembla més respon-

bre la vida del país, i també sobre la

Intento tenir una relació cordial,

sable.

vida política . No és fer política en un

educada, però distant. Procuro no bar-

8

TOTCl.AROR

_____________________ Entrevista Estar en contacte amb la misèria humana és molt edificant encara que pugui semblar una paradoxa

Què eradicaria del periodi s me esportiu? I qu è exportaria a altres camps?

rejar els dos mó ns, pe rquè aixa em podria fer pe rd re espo nta neïtat i se n-

sabut gua nya r-se un lloc, en general a tot el món. Erad ica ri a la fri vo li tat i la

tit pe riodístic. És difícil "ap reta r"u n

imprecis ió.

amic, i jo busco estar bé amb tothom,

Com a professional de la informació, creu justificada la informació que es publica del futbol, i en especial del Barça, en relació a altres activitats esportives?

Exportaria la capacitat comunicativa que té. El peri od isme esportiu es planteja a qui di ri ge ix els se us missatges i com els dirigeix. I entra pe ls ulls i per les ore ll es. El period isme esportiu ha

però no busco te nir am ics entre els po lítics. I no perq uè em se mblin una casta poc reco manab le; senz ill ame nt, són d'u n altre àmbi t.

Creu que avui dia es pot dir tot als mitjans de comunicació, o queden tabús?

És probable que hi hagi una desproporció, però és la societat qu i ha co nfo rm at aq uest gust majoritari .

Hi ha tabús. Tot allò que molesta el pode r és delicat, i tot all ò que fa mal al poder és tabCI.

I qui té la responsabilitat que hi hagi tabús? Els mitjans de comunicació, que són complaents, o el poder, que s'encarrega de recordarlos el que els molesta que es digui?

Jo crec que se mpre hi haurà tabCls, i

Si mirem amb perspectiva històrica, el Barça va bé. l la unitat social no és en perill, hi ha hagut èpoques pitjors

que la seva existència no ens fa necessà-

Vostè va viure molts anys "a un pam de la glòria". Com reco rda aquella època? Què enyora?

Enyoro viatjar, co nèixe r esce nari s, ge nt, països, ciutats... i el contacte amb els meus co l·legues. La resta va ser bon ic mentre va durar. I enyoro, però, ja és una enyorança de ve ll, d 'allò que mai més no tornarà, el contacte amb el Dream Team.

Era màgic, anàve m pel món co m si fóssim els Beatles. Dic fóss im perquè els pe-

riament menys lliures. La societat evolu-

no rm es soc ial s. És la soc ietat la qu e

ri od istes baixàvem del mateix avió. El

ciona. Li posaré un exemple. Fa 30 o 35

aca ba determin ant què és tab ú i qu è

Barça tenia aleshores un glam our i un

anys la societat nord -americana va per-

no, ho decid im entre tots.

prestigi, ge nerava un es pass ions... se ns

donar els excessos extra-conju ga ls del

dubte un a de les millors èpoq ues cie

viscut fascinada un a relació de sexe oral

Com valora la situació de la llengua catalana als mitjans de comunicació?

del president Clinton. I ha generat un

Jo crec que estem millo r qu e mai,

presid ent Kennedy. I ara, en ca nvi, ha

debat, no nacional, internacional. Per

per coneixe ment, per ús, per prestigi

què? Perquè la societat avança, tolera,

social. .. , però tenim els problemes pro-

adm et deteminades coses. I coses que

pi s d ' un país petit i un mercat petit,

fa un temps eren tabús ara no ho són.

envo ltat d e ll engües co m l' angl ès o

I això qui ho fa? Els mitjans? És [?ossi-

el cast ell à molt poderoses c ultural-

ble. Els polítics? És possibl e. Però què

ment i num èri ca ment parl ant. I crec

ho determin a? Doncs el mateix ave nç

qu e mai no haurem d 'aba nd o nar la

de la societat. Per contra, fa 30 o 35

vigilància, perqu è si nosa ltres no vet-

anys era perfectament adm issible que

ll em per la supervivènc ia del ca talà,

un po líti c fum és dava nt les cà meres

no ho farà ningú .

de televisió, ara no n'hi ha cap a qui se l'evolució del temps passen a se r mal

La iniciativa de crear una nova cadena de ràdio i televisió priva,des en català és una bona notícia?

vistes, que es pen alitzen. I els mitj ans

Seg ur, segur. Totes les ini c iatives

li acudeixi fer- ho. Hi ha coses qu e amb

de co muni cac ió o els políti cs no més

pri vades en aquest se nti t só n bones.

só n un a part d 'aquesta soc ietat que

El periodisme esportiu és ...

deter min a l' imaginari co l·lectiu i les

Llums i ombres.

De l'època de periodista esportiu enyoro els anys de contacte amb el Dream Team. Era màgic, anàvem pel món com si ' fóssim els Beatles.

Sens dubte, una de les millors èpoques de la meva vida professional la meva vida professio nal.

Quin era l'ingredient principal que va generar el Dream Team? Era Cruyff, els jugadors ... ?

Hi ha una cosa prèvia que és l'exis-

TOTCLAROR

9

_ Entrevista generar tot el que genera, i es podria tornar a donar, sí, per què no?

Es pot ser periodista esportiu sense ser d'un equip?

Sí, naturalment. I es pot se r periodista espo rtiu esse nt d'un equ ip .

Vostè és culé?

Jo sóc culé, el Barça form a part del meu pa isatge infantil. A mi em portaven 11 camp del Barça quan era tant petit que ni ho recordo . Jo era a l' Estadi fa 29 anys, el juny del 70, quan la policia va ca rregar contra la gent que va sa ltar, en un Barça-Madrid. Jo ho he vist, això; la prim era vegada que vaig veure la policia carregar co ntra la gent va ser al ca mp del Barça . Per tant, es pot imaginar el que significa el Barça per a la meva vida. Ara bé, sóc un ciutadà crític amb les coses, i també sóc un ciutadà críti c amb el Barça. Amb el se u preside nt, amb els seus ju ga dors, amb la seva massa social, i no concebo la vida sense crítica. Tan constructiva i sana co m vulguin, però no sóc una persona acríti ca. Li diré un a

El periodisme que es fa a Madrid és més irreflexiu, més de patacada. La premsa a Catalunya mesura més els adjectius que fa servir cosa: adm iro profundament Jo han

Els mitjans de com unicació són un poder, però em temo que un poder poc independent

plica que a Madrid et diguessin l/ no

Cruyff, però semp re li he assenyalat els mateixos defectes i, fins i tot, he

soy del Barça, pero que envidi a que

tingut ocasió de dir-li personalm ent les

nos dais ".

coses del se u co mportament amb les

Des de l'època del Dream Team,

El Barça va bé?

anys, el món del futbol ha canviat

Sí. Sí, sí.

moltíssim. Creu que actualment podria tornar a repetir-se una situa-

tència mate ixa del Barça. La hi stòria del Barça co mença el 1899, convé no

quals jo no estava d 'acord .

tot i que no han passat més que cinc

ció com aquella?

Sí, sí, podri a repetir-se. N'hi hau-

Guanya títols, però sembla que gran part de la massa social no està satisfeta amb la manera com es fan les coses.

ob lid ar-ho; per tant hi ha un dipòsit

ri a prou amb t rob ar un entrenador

se ntim enta l qu e fa possible eclos ions

capaç de generar al se u voltant vibra-

Jo, per la deformació pròpia de qui ha fet un programa televisiu sobre els

d'aquest tipus. I després hi ha un en-

cions positives, que ence rtés am b els

cent anys d'història del Barça, tendei-

trenado r i uns jugadors ca rismàtics, i

fitxatges, i natura lm ent, que el club

xo a mirar-me les coses amb una mica

que j uguen molt bé a futbol. Això ex-

con tinu és esse nt potent i ca paç de

més de perspectiva. Si vivim només el

10

TOTClAROR

___________________________________________ ~ntrevista Hi ha tabús als mitjans de com unicació, tot allò que fa mal al poder és tabú. Però Pexistència de tabús no ens fa necessàriament menys lliures: sempre n'hihaurà

cl ub. H o co mprenc perfec tament, però jo crec qu e ens hi acostumarem.

En tot cas el Barça ja no se rà el qu e era, però vull pensa r que serà una altra cosa . Tampoc el Barça d'a ra és el Barça dels anys 50, afo rtun ada ment.

Quan el Barça es va fund ar hi hav ia gent qu e es posava les man s al ca p quan pensava que algun dia els futbolistes podi en arri bar a se r professionals!

Què vo li a d ir que algC¡ visqués de juga r a futbol! Ara tot això ens fa riure.

Els politics tenen la fama que es mereixen. .. però el seu descrèdit no em fa feliç. Sense ells la societat no es podria governar di a a dia, estem davant d'un Barça tensionat. Aix equem e l zoom i mirem

Al s anys 20 ningú pensava qu e pogués have r un ca mpi onat de lliga espa nyol .

Aviat, en 10 o 15 anys, desapareixeran les lligues espanyo les i arribara n les lligu es europees. Est em en co nsta nt evo lució, i em se mbl a que l'ClI1i c posat raonabl e dava nt de les coses és entendre la seva evolució.

Però el Barça, pel seu pes en l'ordre futbolístic mundial, pot incidir molt decisivament en la direcció que prengui aquesta evolució.

amb una mi ca més de perspec tiva .

És prob ab le, però també d epè n

Som dava nt d' un panorama que ha can-

molt, en cada moment, qu e, qui diri-

viat molt el futbol professional a Euro-

geixi el Barça, sigui ca paç de mante-

pa , amb l' entrada de més din ers la

nir senyes d'identitat co mpatibl es amb

gestió empresaria l s' imposa per da-

les exigències de la co mpetició.

munt de la purament esportiva . Es ve-

La unitat de la massa social del Barça pot perillar?

nen i es compren jugad ors per motius de tresoreria, no per motius de neces-

No. El Barce lona ha estat ten sionat

sitats de la plantilla. Això ha de tenir

moltes altres vegades. El fenomen d'ara

un impacte molt gran en la manera

em sembla important però no em se m-

com la ge nt entén la seva afició pel

bla el més greu que ha viscut.

Preguntes molt penonals • Una ciutat per viure-hi?

Barcelona • Un lloc per anar de viatge?

El Brasil • Un llibre per llegir?

El quadern gris, de j osep Pla Una pel'lícula de cinema?

Un, dos, tres, de Billy Wilder • Un mitjà per estar informat?

La ràdio • Mar o muntanya?

Muntanya • Un plat per dinar?

Unes gambes a la planxa • Un cantant o grup musical?

Elton john i Lluís Llach • Un esportista? johan Cruyff • Quin personatge històric li hauria agradat conè.i xer? j esucrist • Què valora més de les persones?

La honestedat • Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria?

Acabar amb l'escàndol que ,essent tècnicame nt possible que tothom mengi, hi hagi gent que es mori de gana • Què s'enduria a una illa deserta?

Amb tota seguretat, un te lèfon mòbil • Un desig confessable?

Ser feliç

sense'prob

TM

E I

Mètode KUMON va néixer amb la finalitat de solu cionar els prob lemes d els nens i de le s nenes amb les matemàtiques. Des de llavors, 9 milions d' alumnes de tot el món han utilitzat el Mètode KUMON per desenvo lupa r al màxim possible les seves capaci tats.

L

a seva aplicació continuada ha demostrat, a més a més, que amb un s quants minuts al dia, i sense interferir en el proç:¡rama escalar, proporciona:

Un.a base sòlida en matemàtiques. o Hàbit d'estudi. o Autoconfian,a. o Capacitatde concentraciò. o Una actitud autodidacta. o I, com a conseqüència, una gran millora en totes les assignatures. o

Entrega este vale en tu Restaurante McDonald's" de Sagrada Familia cuando compres un BIG MAC" Y lIévate otro ¡GRATIS!

Tots els socis de l'Esportiu Claror que s'informin sobre el Mètode KUMON rebran un regal sorpresa :

932080049 - 932458849 Aquest mes, 1 S DIES GRATlfllS per provar el Mètode KUMON

~KUMON

ItllMnN

In <fi'u'n fil'! F.rlur.;,¡:lón de Esoar'la . s . a .

~

¡a¡"dafamilia Provença, 427·431 (esqulna Sardenya)

• FP Tècnico-pràctica

• Mòdul professional de grau mig (*) • Formació Ocupacional • Programes de Garantial Social • Gabinet psicològic • Orientació a pares (*) en tràmit

L'escola Sinaí, fundada l'any 1'972, té una àmplia experiència en la formació de professionals de l'hosteleria

Pràctiques servei de catering

'Rgstaurant de la C6antonada

~staurant

CI CÒRSEGA, 562

CI PADILLA, 327

if 93 450 00 57

if 93 436 68 46

~ Menú del dia

~

Esmorzars

~

Tapes variades

~

Menú .casolà

~ou

(amb 4 opcions 1.050 ptes.)

~ Carta ~ Celebracions amb caliu i sopars

(850 ptes.)

~

(fins a 80 persones)

(fins a 40 persones)

Tot amb un ambient tranquil i agradable Obert tots els dies d'I a 4 de la tarda (dissabtes tancat)

Celebracions

. Tot de qualitat amb un servei ràpid i econòmic Obert de dilluns a dissabte de 7 del matí a 4 de la tarda i diumenges d'I a 4

Servei de '6aterings «Bodes • «Bateigs c:eonvencions 'Inauguracions Atenció al client de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda al tel. 455 77 71

_ Sa~lu ~t ~

________________________________________

,

, ESCULL BÉ ;

EL CALÇAT! Per: Albert Giménez, Uicenciat en Medicina i Cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror

Equipar-se de manera adequada quan decidim practicar alguna activitat física és tant o més important que treballar bé els exercicis o jugar amb una tècnica acurada. El calçat és un dels elements que més hem de vigilar per evitar lesions i executar amb comoditat i seguretat els moviments.

La ma nca d'una bon a se lecc ió i un a ad e quada adaptació d e l'equipa me nt es portiu és la ca usa d'un gra n no'mbre d e lesion s es po rtives.

Pe r exe mpl e, el co lze d e tennista, si no tri e m una bon a ra qu eta d' es -

qu aix, o pro ble mes de pe ll , si la roba no és pro u transpirable.

Però un de ls e le me nts de més importà nc ia és e l ca lçat, ja que si no trie~ un es sabatill es adequades a la pràctica esportiva co rre m e l risc de

Com cuidar les teves bambes Per ca lça r- se bé no única ment ca l co mprar-se unes bon es sabatilles. La cura que en tinguem co ndi cionarà qu e sem pre ens facin el mateix bon serve i. Aquestes só n algun es reco manacio ns pràctiq ues: • Han de netejar-se amb un detergent suau, aigua tèbia i un raspall no massa dur.

• No han de sotmetre's a elevades temperatures, ja que la sola mitja podria enco ngir-se i separar-se de la so la extern a.

• Quan estiguin molles el millor és deixar que s'assequin a l'aire lliure sense que els toqui el sól. Mai en un rad iador o amb un assecador de cabe lls.

• Quan no les utilitzeu, deseu-les descordades i poseu-hi dins pólvores de talc perquè absorbeix in la humit~t.

sofrir les io ns al tendó d 'Aquil ' les o dolor~ a la base dels dits d el peu.

Quan e nt re m e n una botiga per co m prar ca lçat es porti u, h i trobem multitud de sabatill es d e tots co lo rs, de diverses ma rqu es, sofisticats materials i in corpo rac ions d 'e le me nts de d isse ny que les fan més atractives .

Aquest extraord inari desenvolupame nt aco nseguit e n la fabricació de ca lçat espo rtiu és fruit d e l'a plicac ió de les més ava nçades tècniqu es so rgid es en e ls diversos à mbits de la investigac ió.

No so la me nt es tracta d e ls profund s co ne ixe me nts d'anatomia i biomecàni ca a rti cula r, que indubtable me nt han de p osse ir e ls qui es dediquen a aquesta tasca, sin ó ta mbé d e ls ave nços de la fís ica, les tècniques d 'o btenció d'imatges, la res istè nc ia de mate ri a ls, etc.

Tots aq uests progressos s'han aplicat e n la investigac ió i e l desenvolupa me nt d e l ca lçat esportiu i han desencad e nat un ca nvi de co ncepte.

L'objectiu prin cipa l ja no és la durada i res istè nc ia -tot i que só n e nca ra ca racterístiques desitjables- sinó l'índex de protecció que proporciona al peu i e l re ndim e nt esportiu qu e s'aconsegue ix a mb la seva utilització.

Cada espo rt requereix una tècnica diferent d' exec ució ; e ls movime nts del cos humà varien segons la pràctica es po rti va, i també canvia se ns ibl e m e nt e l treball del peu .

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:

studis de <tlimatitza Encarnació, 140 . Tel. 932851227 . Fax: 93285 12 52 . 08025 Barcelona

•

AIRE CONDICIONAT

•

CALEFACCIÓ

•

VENTILACIÓ

•

FRED INDUSTRIAL

Salut Tingues en compte que ...

,

••• PARTS DEL CALÇAT ESPORTIU

Contratacó: cal que sigui de material dur, que cobreixi la totalitat de l'àrea del tacó i que s'hi adeqüi bé. L'interior cal que sigui llis, tou i cobert de pell per prevenir butllofes i pressions al peu. Mi llorarà l'estabilitat late ra l limitant e ls moviments de les articu l acions

-------

pe r sota del f ., tu rme ll.

,

, ,

,, ,

Rem untes: la majoria de les sabates de ixen poc espa i per als dits, e nca ra que seria desitjable qu e foss in amples a la punta pe r poder- los moure ll iurement. Així mateix, han d' esta r protegits de cops; ca l reemplaçar la sola de la puntera de la saba ta per un a cà psu la que s'acomodi als dits amb un e mbuatat inte rio r.

Sola: determina la quantitat de xoc que absorbeix la sabatilla. Per aquest motiu, ha de constar de diverses capes: • Sola externa: ha d'aïllar del fred, repel ·lir l'aigua i ser resistent, ja que és la superfície la que determina la durada de la sabata.

També ha de permetre que a l'inici d'una carrera els dits dels peus

es dobleguin amb facilitat.

• Sola mitja: el material cal que sigui tou per absorbir el xoc. N'hi ha moltes que incorporen coixinets d 'aire a l'interior dels tacons.

• Sola inte rna: ha de ser de material dur perquè SUp011i els arcs longitudinal i transversal anterior. Ca l que sigu i recoberta d'un material tou , elàstic i absorbent per impedir la formació de duríci-

es i butllofes.

A més, no tots e ls espo rts es rea li tze n so bre e l mate ix ti pus de p.av ime nt o te rra, algun s es practiq ue n so bre te rra dur, d'a lt res sob re he rba, pa rq uet, pi stes sintèti q ues; ..

00 EiRTIVER OP-TICS ~ardenya, 365 - Tel. 93 458 39 33

Pales: fl exib les però fermes pe r evitar torsions de l peu. La llengüeta i la vora de la pala cal . que estiguin embuatades.

La sabata ha de cordar-se per sobre de la part superior del peu sense afectar als moviments de les articu lacions del turme ll i e ls dits del peu.

És lògic, pe r ta nt, ada pta r e l ca lçat a totes aqu estes var iab les amb la fita d 'obte nir el màx im re nd im e nt de l'esforç a mb la majo r co mod itat i el mínim ri sc de les ions.

Comença l'estiu i

flRTIVER OPTICS vol ajudar-te a cuidar els teus ulls.

AI comprar-te unes ulleres de sol et Regalem els vidres graduats.

(P. V.P. míni m 10.000 ptas) ~~~~~~,,~,

Si bé les sabatilles de les marques esportives més conegudes són de bona qualitat, n'hi ha pe més assequibles i que garanteixen un bon calçat. Només cal que us fixeu que compleixin els requisits bàsics segons les vost.res necessitats.

Com a criteris generals, cal que compleixin les següents funcions: 1. Protegir contra les possibles lesions directes causades per xocs, cops, talls o macadures.

2. Complementar l'estabilitat de l'articu lació su perior i inferior del turmell, d'acord amb les exigències específicament espoltives.

3 . Afavorir la mobilitat normal i oferir una ferma subjecció als talons.

4. Disposar d' un interior estable fins al metatars i d'un pis compacte per al recolzament del taló.

5. Tenir una configuració de la sola adequada per transmetre al terra, de manera òptima i segons les exigències, l'energia corporal derivada tant del moviment com de la frenada.

6 . Ajustar-se de manera apropiada al peu mitjançant la incorporació d'un embuatat, longitudinal o transversal, o bé d'una plantilla per evitar el cansament i mantenir el reg sangui¡:i adequat.

7. No ser estretes, per evitar punts de compressió, i deixar llibertat de moviment a la part anterior del peu .

S. Garantir una bona durabilitat, que pot allargar-se si es cuiden correctament.

Relllsl6 optomètrica "..atuïta Adaptacf6 de lents de contacte tOlies f semlri,fdes VIleres "..ad""des per a tot tipus d'esports

Fins a lm 30% de dte. a to.ts els socis de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Famz1ia - - no acumulable amb altres ofertes - -

_ Dietètica

REFORÇA EL TEU COS ABANS NO ARRIBI EL FRED

El mineral més important: el ferro El cos d'un home adu lt conté uns 4 grams de ferro, aproximadament. L'organisme en processa uns 35 . mil ·ligrams (mg) al dia, una quantitat molt més gran que la que podem

per Maria Dolors Villanueva, dÏelisl{[

ass imilar mitjançant la dieta (de ls aliments ingerits n'absorbim el 10%, tot i que ex isteixen factors que

Carregar les piles abans que acabi l'estiu per estimular el sistema immunitari i enfortir l'organisme de cara a la tardor ens permetrà combatre eficaçment els refredats i les grips que el posen a prova en aquesta època. Per aconseguir-ho podem recórrer a mitjans naturals com l'oligoteràpia, a la ingestió de determinats aliments i a la fitoteràpia, la utilització de plantes amb propietats terapèutiques.

poden augme ntar-n e l'absorc ió, co m l'àcid ascòrbic o vitamina C i la presència adequada de calci).

El paper que juga el ferro en el nostre organ isme és primordial, perquè forma part de l'hemoglobina, les ferroproteïnes que actue n com a transportadores d'oxige n molecu lar. També ajuda en el mecanisme d'oxidació, necessari per a la síntesi de grans molècules en totes les cè lules del cos.

L'o li go-

part de l'organisme tot i que el seu paper

Un a suplementació de fosfat de fer-

teràpia

encara no és del tot clar. Els anome nats

ro, que és fàci lment absorbible, pot cu-

una

oligoe lements esse ncials són en tots els

rar una infecció resp iratò ri a en les pri-

branca

éssers vius en una co ncentració constant

meres fases.

de

per sota del 0,01 % del pes del cos en

és

la

med ici na

sec, és a dir, se nse co mptar els líquids.

que co nsiste ix a

Tots ells contribu eixen positivament,

potenciar la in-

en major o menor grau, a reforçar el sis-

gestió de min era ls

tema immunitari . Compleixen dues fun-

que el cos té en petites quantitats. AI cos

cions importa nts: una de bioquímica,

n'hi ha una gran va rietat i alguns són nu-

com a part de l'estructu ra de les cèl·lules,

trients esse ncials, co mponents de molts

i un a de metabò lica, perquè perm eten i

sistemes enzimàtics de l'orga nisme. En-

acceleren les reacc ions químiques (ca-

tre els que formen les reserves corporals

talitzadores) . Per exemp le, el se leni és

hi ha alguns que es troben en grans quan-

un poderós antioxidant que afavoreix les

titats, co m el ca lci, el magnesi, el fòsfor,

reaccions enzimàtiqu es amb l'augment

el potasi i el sodi . D'altres hi són presents

de les defenses, co m també ho fan el

El ferro és el mineral més important perquè forma part de les ferroprotei"nes que transporten oxigen molecular Els símptomes de deficiència de fer-

en petites quantitats que só n necessàri-

iode i el níqu el. El zin c també és impor-

ro ab race n l'anèmi a, la fatiga, la debili-

es per al bon funcionament de la cèl·-

tant perquè si ens en manca, disminu-'

tat, la disminució dels limfòcits i, so bre-

lul a, co m el ferro, el zinc, el cobre, el

eix l'activitat en el tim, la glàndula de la

tot, un baix nivell d 'hematies i hemoglo-

iode, el fluor, el se leni i el cro m. Alguns

tiroides, i per tant hi ha una baixada de

bina a la sang.

altres minerals com el manganesi, el mo-

defenses.

libdè, el sili ci i el vanadi també formen

El ferro es troba en una gran varietat

Aquests mineral s pode m obtenir-los

de fruits secs, en les carns vermelles (bou,

amb el peix, els ce rea ls integrals, els ve-

xa i i pollastre) i co ncreta ment en les vís-

geta ls verds frescs, els fru its secs, la

ce res, en els rovells d'ou, en el peix, el

fruita i la carn .

marisc, la mongeta verd a, els pèsols, les full es ve rd es, la patata, els cereals en flocs, el pa blanc i l'a rròs.

_ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Dietètica CONFIA EN LES PLANTES MEDICINALS L'ú s de de terminades p lantes am b contrastades propie tats terap è utiques au gm e nta la immunita t i ajuda a e liminar e ls bacteris i certs virus. Tene n, a més, un ava ntatge, i és que alleugen e ls e fectes secundaris dels antibiòtics i prevenen e l creixement d'altres microorganismes perjudicials que apareixen quan els antibiòtics eliminen els bacteris prote tors. Tot i així, cal consultar un especialista abans d'usar aquesta mena de productes, sobretot en cas d'embaràs o si es pre ne n altres m edicaments.

Eucaliptus o farigola

-

All

Olis essencials

Una infusió després de menjar ajuda a nete-

És un producte natural amb

jar el sistem a respiratoli. Amb la fatigola tam bé

Es consideren antibacte ris.

propi e ta ts nutricional s i

podem prepat-ar sop a, un remei centenati que

Amb unes gotes e n el bany

medicinals notables atribuï-

el nostre cos agrairà quan arribi el fred.

calent combatrem refredats

de s al s seu s co mp os tos

i grips. Les inhalacion s de

su lfurosos. És antioxidant,

bafs afavoriran la correcta

antiinfla matori, re dueix els nivells de colesterol i millora la circulació sanguínia.

p en e tració de l'oli als p u l-

Equinacea angustifolia

mo ns infecta ts i a les vies n asals.

Combat la infecció del siste ma respiratori supe rior i u rogenital, les infeccions cau sades per paràsits i els fongs.

La ingestió de vitamines i la fitoteràpia

o ns de repetició és necessa ri pren-

I

e té

Un co p més ve iem qu e un a d ieta

dre- la, perqu è segur qu e ens aj ud arà

va riada és fo namenta l per ev ita r ca -

a mi ll o rar.

La vitamin a

p r e ndr e d efe nses p e r a l ' i nt est í .

un efecte imme-

La ri boflavin a o vitam ina B, qu e

rències i refo rça r el nos tre o rga ni s-

d iat sobre la imm uni tat, ja que si ens

tro bem e n ca rn s i ce rea ls so breto t

me. Però, a més d e l' ali m e ntac ió,

en manca, dismin ueix la mob ili tat de

integrals, té la seva impo rtà ncia din s

l'ho meopa ti a i la fito teràpi a o ferei-

les cèl- Iul es fagoc itàri es, qu e só n de-

la immunitat. Tamb é pod e m pren-

xe n m o lt s a l tr es re m e is i t a mb é

fe nses d el sistema immun itari , i en

dre-l a amb sup lementac ió de Il eva -

mes ur es anti sè pt iqu es preve ntives

els processos infecc iosos s'ox id a més

dura de ce rv esa en po ls qu e afeg i-

(vege u el qu adre de plantes medi ci-

vita mi na C. Qu an es do nen infecci-

rem al iog urt, un a altra manera de

nals).

AYda. Gaudf, 8bga.

(Davant Temple Sgda. Famnla)

934565775

C/MaIlora, 490.

(Cantonada Cartagena) 932471964

+.

+.

FINQUES SAFA L A IMMOBILIÀRIA DEL BARRI DE LA SGDA. F AMILI A

Tegustaría conocer .. .

Comidas y cenas para grupos yempresas.

Propuestas de menú a su medida.

15 ANYS AL SEU SERVEI FINANCEM EL 100% HIPOTEQUES DES DEL 3,5%

PROFESSIONALS IMMOBILIARIS AGRUPATS

COMPRA - VENDA - LLOGUERS - TRASPASSOS - INVERSIONS.

OBSEQUI ESPECIAL D'UNA TELEVISIO EN LA CO MPRA O LA VENDA D' UN I MMOBLE A LA NO STRA EMPRESA MIL.LENI. • ABANS D'ACABAR EL *Presentanl aquest anunci a l'iniciar la relació comercial

SI TE GUSTA COMER B/EN .. _.

R E PET/RAS .. !!

I

QUEREMOS HACER UN AMIGO DE CADA CLIENTE.

T.93 456.57.75 Srta. Dolors

ESPORTS DE MUNTANYA: TOTHOM A ENTRENAR-SE! Nou Can Caralleu inaugura la temporada 1999-2000 amb un programa d'activitats de muntanya que inclou entrenament específic per a esquiadors, ciclistes, barranquistes i muntanyencs de tots els nivells. Una iniciativa única en l'àmbit dels poliesportius municipals i privats.

Sandra Martín

El s es po rts d e muntanya necess iten el suport d ' un a preparac ió físi ca

muntanya

fin s als alpinistes i co rre-

dors de curses d'alt nivell, passant pels

adequ ada qu e perm eti ga udir se nse

excursioni stes i esca lado rs afi cionats.

ris cos d e les io ns o acc id e nts. Però

Supervi sades pel Centre Exc ursionista

aquesta afirm ació tan bàsica en altres

d e Catalunya i coo rdin ades per l'en-

esports passa desa percebuda quan es

trenad o r pro fess io nal Ri ca rd Vil a i

parl a d 'esquí, excursionisme, desce ns

M o ntoliu , aqu estes sess io ns fo rm en

d e barrancs, esca lada o bi cicl eta de

part d ' un prog rama d 'activitat s de

muntanya .

Sens·ibl e a aquesta necess itat, l'esportiu No u Can Caralle u ha previ st,

muntanya qu e incl ou, també, l' Escola Espo rti va per a Infants i l' Espl ai d e Natura.

en el programa 1999-2000, un bl oc

Per entendre aquesta inicitativa cal fer

de mantenim ent i millora de la condi-

una ullada a l'evolució del muntanyisme.

El muntanyisme, en els inicis, era una activitat realitzada per autodidactes. Aquesta cultura de Tautoaprenentatge encara perdura

ció físi ca per a la pràctica d'esports de

Ens els ini cis, era una acti vitat realit-

muntanya . Les sessions estan dirigides

zada per autodidactes que amb prou

a tot tipus de gent, des de practicants

feines podi en sortir cada cap de set-

nentatge va durar fin s a l'apari ció dels

habitu als de l'esquí o la bicicleta de

mana. Aqu esta cultura de l'autoapre-

grups d 'alta muntanya i els cursets espec ialitzats d els cl ubs excursio ni stes com els del Centre Acadèmic d ' Escalada (CADE) del Ce ntre Excursio nista de Catalunya. Ai xí, se solu cionava la qü esti ó de la fo rm ac ió tècni ca d'esca lad o rs i muntanyencs però es deixava de banda la metodologia d ' un bo n entrenament.

El s anys 80 es van caract e ritza r per la millora d el materi al i la ro ba d e muntan ya , avenços qu e als 90 es van multipli ca r. L' augm e nt d e practi ca nts i de proves competitives d els últims anys ha propiciat la inco rpora c ió d e nov es gen e rac io ns d ' esp o rtiste s a mb una cultura d e l'e ntre nament tutelat. Mal grat t o t,

18

TOTClAROR

_____________________________________ ]EnfQMnft Hi ha un desconeixement general de les

en l'actu alitat, hi ha un desco neixe ment ge neral d e les poss ibilitats qu e o fe re ix un a pr e parac ió fí sica

possibilitats que ofereix una preparació específica guiada. Els beneficis són diversos: evita lesions, redueix riscos, permet objectius més ambiciosos i fa gaudir més de l'activitat

gui ada de ca ra a rendir més en esports de muntanya.

Ri ca rd Vil a afirm a qu e "ca l un a tas ca de mentalit zació del co l·lec tiu

muntanyenc". Des prés d' entrenar alpini stes i esca ladors de reno m nac ion al i intern ac io nal com Ann a Ibàñez (6~

Copa del M ó n 1991 d 'esca lad a

es po rtiv a), Ar ace li Sega rra (Eve rest 1996) o Ferran Lato rre (Piol et d ' Or 1994), Vila és un gran d efensor de l'e ntren ament per a gent "norm al", sense aspiracion s a guanyar títols. El s

nal i test de co ndi ció fís ica. L'e ntre-

benefi cis d 'a qu esta preparac ió só n diversos : evita les ion s, redu eix ri s-

vista i el test marca ran el perfil i el pr ograma d 'e ntrenament més ad e-

cos, perm et obj ectiu s més ambi cio-

Fin s ara, el sistema més utilitza t

qu at a cada perso na sego ns l' in te rès

sos i fa gaudir més d e l' activitat. A

és el mantenim ent físic en gimn as-

es po rtiu i les poss ibilitats físiqu es. A

més, Ri ca rd Vil a afegeix qu e "l'en-

sos i ce ntres ge nerali stes, ll ocs qu e

tot això, Ri ca rd Vil a hi afege ix un a

trenam ent ajuda a recuperar-te quan has finalit za t l'escalada, l'excursió o l'es quiada ".

aglutin en gent amb afi cio ns diverses.

co ndi c ió imp resc indibl e, "e l grau

La intenció de No u Can Ca ral leu és

d'implicació de l'es portista". A més,

ben diferent, es tracta de fo mentar

la fl ex ibilitat ho ràri a perm etrà qu e,

Núria Tria i Miqu el Pintado só n un

la id ea de punt de trobada, "un lloc

tant si es vo l entrenar en grup o de

exempl e de practicants d 'es ports de

on es fan amistats i es crea un ambient social entre gent amb les mateixes aficions", apunta Ri ca rd Vil a.

te mps necessa ri .

muntanya "bàsi cs" que s'e ntren e n per gaudir més de les seve s sortides. "Ho faig per anar més preparat a la muntanya", expli ca el Miqu el,

"em sento més fort, àgil i resistent, a part del bon ambient qu e hi ha".

fo rm a indivi d ual, to th o m tr o bi e l

"L'es port és sa lut ben fet". Amb aqu esta frase, Ri ca rd Vil a res um la fi-

Seguiment personalitzat

losofi a d' aqu est programa d 'e ntrenam ent i mantenim ent físic per a es-

El procés qu e seguiran els interes-.

ports de muntanya. El tècni c argum en-

que des qu e

sats en el programa d e preparac ió

s'entrenen valoren més "què pots fer

físic a constarà d e tres fases: revi sió

ta qu e el cos està dissenyat per mo ure's, "el sedentarisme és dolent físi-

i què no".

mèd ico- es portiva, entrevi sta perso-

ca ment i també mentalment".

Tots dos coincideixen

~IXAMPL~

especialistes en complements

vet ta t'fàctica Ïle ta natació

15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS SOCIS FUNDACIÓ CLAROR Si practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc..

C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68

( Davant del poliesportiu 'sagrada Famflia)

Switzerland Baskervllle

OT CI àpols, 285

~

(enh'e Cor cega i R osselló) Tel. 93 458 73 03 F ax: 93 '159 lL1 15

V

Autoedició Fotocomposició Disseny

CatS/egs Llibres Revistes · Cartells Tríptics Díptics Adhesius Sobres i cartes .

Imatge corporativa Servei d 'escsnner Grabació CD-ROM Plataformes Pc & Mac

Filmació Multimèdia Publicitat

Servei d'hostelería en general per a:

Aigua , gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general

ROSSELLÓ, 4~7 bis

450.49.70 436.84.57

E

Pintor Fusteria Caixes fortes .

Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

Neteja i manteniment Oficines i locals comercials

Col·legis

Especialista en poliesportius

Residències Empreses Centres Hospitalaris

]j¡r¡/JJ~Jt]J.1l1í~91Ji1ts;

di@ ~@ 1flift:1te:i@ di@ fCV@l!(!);r{ fi rd1flJ:~ P'@1iiiflJ:Si[a@1ffiiÍIIJJ. SXrJWJJIl@di@ ffi@1ílí1J.iikii@. ~J)1E-'sFZq)jr¡fJil/!JJ.

Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A. HOSTESA-'

Indústria , 180, entl.

Tel. 93 45 5 13 07 - Fax: 435 23 74 08 025 Barcelona

~IC C/ Córcega, 612 (esq. cartagena) Tel./fax. 93 435 30 17

J.

I

II

El teu "Cau"

Revisiones gratuitas Adaptaciones lentes de contacto Terapias visuales (ambliopia, estrabismos, etc) Audifonos

Vine amb els amics i amigues després de fer esport .

El dia 8 d'octubre recull el teu regal Sardenya, 333 baixos (a l'interior de l'Esportiu Claror)

Tel. 93 457 26 41

35 % DTO. en monturas 30 % DTO. resto productos a los socios de la Fundació Claror

Societat

BARCELONA QUE CADA DIA SIGUI FESTA per Sergi Larripa i Ester Benach

D'aquí a pocs dies comença La Mercè, la Festa Major de Barcelona. El nucli antic es vestirà de festa, com també ho faran altres barris de la ciutat al cap de pocs dies. I és que, al marge de La Mercè, hi ha gairebé vuitanta festes majors dels diversos barris que conformen un calendari força atapeït. D'on neix l'organització de les festes majors? Són totes iguals? Quan costen? Per a qui s'organitzen? Viuen un bon moment o pateixen una tendència a la baixa?

Durant quatre dies, del

El concert de Lluís Llach

23 al 26 de setembre, molts

al Liceu (1979), l'estrena

escenaris de la ciutat s'om-

del correfoc com a ele-

pliran de gent i festa: co-

ment festiu (1980), la uti-

mençarà La Mercè, consi-

lització del Moll de la Fus-

derada la Festa Major de

ta per a activitats infantils

Barcelona.

i el naixement del primer

És organitzada per l'lns-

espectacle integral de foc,

'titut de Cultura de l'Ajunta-

música i aigua a les fonts

ment de Barcelona i té lloc,

de Montjuïc (1981), els

bàsicament, a l'entorn del

primers balls de gegants

centre de la ciutat.

acompanyats per imatge-

La Festa de la ciutat

d'actes que barrejaven el

ria festiva .. . Es tractava to reivindicatiu d'una culLa Mercè celebrarà en-

tura -malmesa amb les ga-

guany la 22a edició. I és

nes de demostrar el gran

que, tal com la coneixem

potencial de la ci utat.

avui, és fruit de la tasca

Als anys 90, activitats

dels primers ajuntaments

com la gimcana, l'especta-

democràtics. Des de la

cle piromusical o els con-

recuperació de la festa

certs de grups de primera

l'any 1978 fins al 1982, i

fila han fet que,

després de molts tombs i

poc, La Mercè es convertei-

a poc a

èpoques de decadència,

xi en una festa molt plural i

La Mercè va experimentar

completa, a l'alçada de les

una transformació radical.

exigències d'una gran ciutat.

TOT CLAROR

21

_ Societat El s orígens de les

Amb la Transició ini cia-

festes de La M e rcè, p e rò, só n m o lt m és

da l'any 19 75, el prim er Aj u ntam ent d emo cràtic

anteriors a 1978.

va proposa r-se definitivament recuperar les Fes-

Orígens de la Festa

tes. L'any 19 78 es va fer la primera edi ció de la

Pod em remuntar-nos

nova època i es va ini ciar l'evolució descri-

fin s al segle XVII per veu-

ta anteri orm ent.

re qu e, des que el 1680 la Verge de la M ercè va se r nomenada Patron a de

Les altres Festes Majors

Barce lona, per les dates del se u sant ja s'organ itzava algun acte qu e hi te-

La M e rcè, però, no és

nia rela ció. Hi ha constàn-

Ta u-

cia que, a mitj an del segle XIX, els carrers de les roda-

ter religiós. Durant els anys

qu e se celebren a Barcelona

"sección de festejos", i Milà

20, alguns ca rrers de la ciu-

amb arrels històriques .

li es de l'esglés ia de la M er-

i Fontanals, co m a res pon-

tat, sobretot del barri de La

cè (carrer Mercè, Amp le i

sable de la secció artística.

M ercè, van continuar ce le-

Ca l tenir en compte que els actual s barris de Sarrià,

Enca nts)

es guarn ien amb

let, co m a president de la

Aqu ella M ercè del 1871

dri en ca ràc-

l'ú ni ca de les festes majors

brant mod estes festes. Des-

Horta, Gràcia o Sant Andreu

elements festius.

va destacar per l'organ itza-

prés arribari e n e ls agitats

eren fins a finals del segle

La primera festa popular, pe rò, no arrib aria fin s e l

ció de molts i val'i ats actes,

anys de la RepClbli ca i la

XIX i principis del XX (segons

però sego ns les crò niqu es

Guerra Civil.

el cas) viles ind epe nd ents

1871 , amb l'Ajuntament pre-

de l'època va ser Rius i Tau-

Deu anys in iciada la post-

de Barcelona i, co m a tals,

sidi t per l'advocat republi cà

let qui, durant els períod es

guerra, e l 1949 , el ca rr er

teni en festa pròpia. Un cop annex io nad es a la c iutat,

Fran cesc Sol er i Mates. En

com a alcalde, va donar un

Petritxol va intentar recupe-

aq uella època també forma-

autèntic impuls a la Festa.

rar les festes de man era lo-

van mantenir les seves fes-

ven part del consistori Rius i

De fet, són les festes del

cal, no sense el vistiplau de

tes donat el pes històri c que

1872 , 1874, 1877,1881 i 1884 les qu e es reco rd en

les autoritats. El 195 1, l'al-

posseïen. El resu ltat és que

ca lde falangi sta Antoni Maria

actualm ent a Barce lona hi

més lluïdes i les que han fet

Sima rro rec uperà la Festa

ha una t rente na de festes

identificar Rius i Taulet com

amb dim e nsió d e c iutat,

majors.

"l'alcalde que es va inventar la Festa ".

força precàri es.

Temps de crisi

TOT CLAROR

Des del gener, quan té ll oc la Festa Major de Sant

Seria amb l'arr ibada de

Antoni, fin s al novembre,

Jose Maria de Porcioles a l'al-

amb la de Sant Andreu , el

caidia (entre 1957 i 1973)

calendari apunta cada mes

El 1904 se celebrava l'úl-

quan es donaria un decidit

algun lloc de la ciutat on Un

tima Mercè orga nitzada per

impuls a la celeb rac ió de les

barri està de festa. El punt

l'Ajunta ment. Els anys pos-

festes de La Mercè, amb

més àlgid el trobem el mes

teriors les festes només tin-

noves activitats teatrals ,

d'agost, quan se ce lebren

musicals i esce nogràfiques.

dues de les festes amb més

Els últims anys del fran-

notorietat, la de Gràcia i la

Rius i Taulet va ser considerat "l'alcalde que va inventar la Festd' per l'impuls que va donar aLa Mercè 22

però en un es cond ic ion s

quisme es co nsid eren anys

d e Sants. L'e ngalanat d els

de decadèn cia de La Mer-

carrers d'aquests dos barris

cè. El 1974 va ser el darrer

és un dels trets més pecu li-

any en qu è es va incloure

ars, que atreu tant turistes

en el programa ofici al el Dia

com ciutadans de Barcelona.

del Caudillo i la Fiesta de la Hispanidad co m a elements d'un programa de Festivales de Otoño ini c iat amb les Festes de La Mercè.

Elements comuns Totes les festes majors, tinguin més o menys tradi-

Societat L'arrel que identifica tota Festa Major acostuma a ser la celebració del sant o patró del poble, la ciutat o el barri El correfoc guanya cada any nombre de participants . S'està conertint en un dels més prestigiosos del país.

Dissabte 25, a les 20. 45h., amb sortida a l'Avda. de la Catedral. ció, co mparte ixe n un tret:

míli a, per exe mple, va ce-

una arrel que les id entifica i

lebrar durant molts anys la

que dóna motiu a la ce le-

seva festa per Sant Pere, al

bració, ja es tracti d'un sa nt

mes de jun y. L'any 1977,

o patró a qui fer ho no r o

amb l'arribada de la Demo-

d'un fet concret per celebrar

cràc ia,

viar de data i organitza r-la

Per això, la majori a tenen

e l mes d'abril, co in c idint

ll oc a l'entorn de les dates

a mb e ls dos pat ro ns de

del sant o patró qu e dóna

Cata lunya, Sant Jo rd i i la

nom al barri, co m és el cas

Verge de Montserrat.

Santa

Eul àli a,

Sant

Una m os tr a d 'a quest

Cristòfol, Sant Josep Oriol. ..

co mpon ent re li gi ós que

Les arrels litúrgiqu es,

si

envo lta tota Festa M ajo r és

bé só n d ifíci ls de ca nvi ar

la ce lebrac ió, indi spe nsa -

- perquè són les que des d'an-

ble, de la mi ssa. En mo lts

tuvi o rigin en una Festa M a-

pobles i ci utats, com tam-

I

jo r, no són in amovibl es. El

bé a La M ercè, la mi ssa és,

motiu per celebrar pot vari-

juntament amb e l pregó,

ar, però sempre manté, d'al-

l' acte més imp o rtant que

guna manera, un ce rt ca ire

ob re el programa .

reli giós .

El barri de la Sagrada Fa-

1. Toc d'inici i Seguici Popular de Barcelona Dijous, 23 de setembre (19.45 h - Pl. Sant Jaume). A continuació, passejada de dracs i bèsties de foc (21.30 h) i Xambanga de gegants (22.00h - Pl. Urquinaona).

es va decidir ca n-

i que uneix veïns i veïn es.

de

Principals actes de la Mercè '99

2. La cavalcada de La Mercè "La porta del mll'lenni" Divendres 24, a partir de les 17.00 h (punt de concentració: Passeig de Gràcia-Casp)

3.

Piromusical: cent anys Diumenge 26, a les 22.00h, a l'Av inguda de la Reina Maria Cristina

4.

Concerts 40 Principales "La música de la Mercè 99" Al Palau Sant Jo rdi: Dissabte 18, a partir de les 18.00 h, podreu veure Marc Martínez, Pedro Guerra , Andrés Calamaro i ]arabe dePa lo .

Diumenge 19, a partir de les 20.00 h, tocara n Jarana , Javier Garcia, SBS, Sargento Garcia, Lou Bega i el Chaval de la Peca.

5.

Festa al Cel: Festival Aeri de Barcelona Un dels actes destacables en el marc de la Festa al Celés la Trobada Internacional d'Estels (dissabte 25, cie 10.00 a 20.00 h i diumenge 26, cie 10.00 a 15.00 h, a la Platja del Bogatell , Pg. cie la Nova Icària , Platja Nova Icària, Pg. Marítim i Pg. cie la Marina).

6.

Gimcana 1MB de la Mercè Diumenge 26, cie 10.00 a 17.00h pels carrers i places ci Barce lona

Altres festes es preparen ..il l voltant de les dates que simb o litze n l ' acaba-

La primera meitat del segle XX La Mercè va patir una època de decadència i precarietat, sense apenes actes lúdics

ment d'una fe in a de tempo rada, co m la Festa M aj or de La Vinya (di stri cte de Sants-Montjuïc), qu e se celeb ra al sete mbre un co p acabada la verema.

Aquest vessa nt litúrgic o tradicional de les festes es manté, però no és el que els d óna més vivacitat. Per

e

7. IV Mostra d'Associacions de Barcelona: Que gran és ser granI A la Plaça Catalunya, entre el 23 i el 26 cie setembre.

bé o per mal, experimen-

TOT CLAROR

23

_ Societat dels ciutada ns. A les Festes

laborac ió és mo lt estreta,

Majors, que han deixat de se r l'ú ni ca font de dive rsió,

co m en la majo ri a de pobles cata lans.

cada co p els és més difícil oferir es pectacles de prim e-

A Barce lona el cas és diferent: l'Ajuntam ent o r-

ra fil a. Això és el qu e fa qu e

ga nitza i dirige ix les festes

m o ltes

de La M ercè, co nsid erades

p erso nes,

co m

Antoni Viñ as, afirmin qu e

les festes de Barcelona (tot

"les Festes Majors van a la baixa. ".

i qu e aq uest punt enca ra despe rta controvèrsia per la

Les Festes M aj o rs ja no són tan importants pe ls se us

Festes Majors a la baixa?

L'evolu ció del temps i de la soc ietat ha fet qu e les

ce ntralitzac ió qu e t enen ' res pecte un so l di stri cte).

L'organització d'una Festa Major té un alt component de participació ciutadana, moltes neixen de la base del poble litat d els act es. Les fo nts

co ntinguts co m per eri gir-se

En ca nvi, és difícil qu e un

en punt de trobada, no no-

ciutadà de Barce lona pugui

per fin ança r els cos tos, si-

més dels veïns i veïn es, sinó

assa bentar- se de totes les

gu in quin s siguin , pod en

de gent d'a ltres barri s qu e

festes que s'a rrib en a orga-

se r diverses: apo rtacions de

busca passa r "nit de festa d i-

ni tza r a la ciutat, fruit de la

les entitats que les organ it-

ferent".

d esce n tr a I i tzac i ó

q ue

zen, subvencions d e l'Ad-

l'Ajuntament ha fet ca p als

mini stració i els patrocin a-

di stri ctes.

dors.

Aqu es ta és una no va

festes majors d'avui dia poc

tendència que també té els

tinguin a veure amb les de

se us d etr ac to rs, so bret o t

Cadacun co ntrola l'orga-

El qu e es rec ulli de les

fa dècades: han ca nviat de

aqu ell s que pensen qu e la

nitzac ió de les festes popu -

aportacions eco nòm iqu es

co nce pte.

raó de se r d'una Festa M a-

lars i tradi cionals en ca da

dels veïn s i entitats dependrà del teix it associatiu del

ca

Per exe mple, co m ex pli-

jor és qu e els veïns hi par-

barri i deixa que la ini ciati-

Antoni Viñas, "a ls anys

ticipin, s' involu crin i, sobre-

va i la direcc ió partei xi de

barri i de la força de les en-

tot, s'hi trob in cò mod es.

les entitats i ciutada ns de

titats; passa una cosa se m-

50 la gent assistia a la festa i la vivia perquè era un a de les poques oportunitats de veure un grup musica l, cinema a l'aire lliure, veure els cas tellers o els gegants ...

Ara, pel que fa a contingut han baixat molt" La presè ncia dels mitjans

Un d'aqu es ts casos es

la zona. Amb això i tot, sí

blant amb les subvenc ions

viu al barri de Gràcia. El res-

qu e des de l'Ad mini strac ió

provinents de l'Admini stra-

sò qu e han asso lit les fes-

s' inte nten unificar zones

ció local, qu e també depe-

tes, en ple mes d'agost, i la

prop eres perquè f ac in les

nen del grau d'implicació de

desmes urada assistència de

festes co njuntam e nt, pe r

l'ajuntament i del nombre

públic no satisfà algu ns dels

abaratir els costos i dedi ca r

veïns; m o lts c reu e n que

més esfor ços i diners a la

l'aportació lúdi ca

prepara ció dels actes, se m-

no com-

de comunicació i la prolife-

pensa els talls de trànsit, la

pre res pectant les arrels i

ració de ce ntres d'esbarjo ha

brutícia , les all aus de gent

els motius de cada ce lebra-

multipli cat l' ofe rta lúdi ca

o els soro ll s nocturns.

ció .

Qui organitza una Festa Major?

d'aquestes festes parteixi de

El fet qu e l'organ itzac ió les entitats també té els seus probl emes. Si són poqu es o L'organització d'una Fes-

aglutin en grups reduïts és fà-

ta Major té un alt co mpo-

ci l qu e la festa es fa c i un

nent de participació ciuta-

any però no el següent, com

dana, ja que moltes neixen

el cas del barri de La Salut,

de la base del poble, dels

a Gràcia.

veïns i veïn es o de les entitats .

El grau d ' implicació dels

Com es financien les festes?

aju ntaments loca ls és tam-

24

TOT CLAROR

bé un factor a considerar. A

El cost que suposa una

Sabadell o a Santa Coloma

Festa M ajo r pot variar se -

de Gramenet, per exem-

go ns e l nombre de dies

ple, la impli cac ió i la col·-

que duri i la quantitat i qua-

Societat de festes de cada di str icte, entre les q uals, l'admi nistració fa una distribució equ i-

Calendari de Festes Majors a Barcelona

tati va .

Sobre el grau d'imp li ca ció de l'Admi nistració en les

J].!JlO

Ba rri de l Ca li/Ca rm e II Ravai/Po bl e Sec/ Sa nt Cri ·tòfol/FM allbona i Vila O límpica.

Sa nt Anto ni

fes tes de barri, Antoni Viñas creu que "sempre és millor que la part icip ació de l 'Ajun-

tament se centri a faci litar in-

Santa Eulàlia Gràcia/ Sa nts/ ant Ramo n i Sa nt Roc.

~ç~~==========~

Ba rri de l Pi i Sa nt Josep O riol

fraestructura m és que a p rendre el p rotagonism e o imposa r o nega r les iniciatives ve-

Guinardó i Sagrada Faml1ia

ïn als".

Davant les du es prim eres vies de finança ment, el

Ca n Ca ralleu/ Ca n Clos/ Baix Guinardó/ Pa raguaiPe rú/ Pe nite nts-Texo ne ra/ P ros pe ritat i Sa nta Rosa lia

patrocin i esdevé la desitjada perqu è permet que empreses pri vades assumeixin el cost d ' un bo n grup musica l, un so pa r de Festa M ajor ben ll uït o un espectacl e pirotèc ni c amb més o

Baró de Viver/ Besós/ Bon Pastor/ Ca n Baró/ Casc Antic/ Ciutat Me ridiana/ Coll/ Estre lles Altes/ Font d'en Fargues/ GuineuetaILa Font de l GoslLa Paul Pa rc Va ll d 'H e bro n/ La Po rta/ Ra mó n Al bó/ Roquetes/ Sa nt Genís d' Agudells/ Torre Ba ró/ Tres Torres/ Trin itat Nova/ Trin itat Ve lla/ Turó de la Peira i Zona Universitària.

SETEMBRE........

~

__

Ant.ic Barri Indi ans/ Ba rcelo neta/ Ba rri de la Me rcè/ Ca mp d'e n Grassot/Ga la ny/ HortalLa BordetalLa ClotalLa Ri beraILa Sa lut/La VInya/ Les Planes/ Montba u/ Poble Nou/ Sa rde nya/ Va ll ca rca/ Va llvid re ra/Ve rdum i Via Traja na.

Ca nye ll es/ Co ng rès, Es qu e rra Eixa m p le / Hostafrancs/ La Rambla/ Les Corts/ sa nt Ge rvasV Sa rrià i To rre L1obeta.

O~

Clot-Cam p de l'ArpaILa SagreraILa Verneda i Sa nt Andre u.

Q~~L-==============~

(no hi ha cap festa majo r)

menys petard s.

, GAU DI Ò PTI C S

QUAN DE TEMPS FA QUE NO ET GRADUES LA VISTA? POSEM A

LA TEVA DISPOSICiÓ DE FORMA GRATUïTA L ' ÚLTIMA TECNOLOGIA PER A

I PER

UN COMPLET EXAMEN VISUAL I , A

MÉS ,

LA COMPRA D'UNES ULLERES ET REGALEM UNES ALTRES * I

HAS DUT LENTS DE CONTACTE ALGUNA VEGADA? SÓN LA SOLUCiÓ IDEAL PER A

UN ESPORTISTA COM TU :

PRÀCTI~UES , CÒMODES I MOLT FÀCILS D'USAR.

VINE I PROVA-LES DE FRANC A GAUDí ÒPTICS

" ESTOC LIMITAT

C / MALLORCA 4 37 ( C AN T ONADA PAD ILLA ) TEL. 93 4 36 72 40

_ Societat CARME SAN MIGUEL, NOVA REGIDORA DEL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE

"CAL POTENCIAR lA VEU DE CADA BARRI I FER UN ESFORÇ DE DISSENY CAP Al POLICENTRISME" per Ester Benach

Es defineix com "una ciutadana de Barcelona que ha tingut la sort de treballar sempre per la ciutat dins l'Administració pública 11 i com una persona que prefereix "treballar que figurar". Es tracta de Carme San Miguel que, des de les passades eleccions municipals, és la nova regidora del Districte de llEixam ple.

Fin als de juliol. La ciutat co me nça a paralitza r-se i a so mi a r e n les v aca n ces d'agost. A la se u del Distri cte de l'E ixa mpl e es nota la ca lm a. Espe re m la nova regid ora, un a barce lonina de 44 a nys lli ce nciada e n Ciències Físiqu es i Tècni ca de siste mes informàtics, casada i amb dues fill es.

Des pr és d 'un a esto na d'espera ens convid a al seu despatx per parl ar de la nova etapa co m a regidora de l'Eixa mpl e, un distri cte qu e no

26

TOT CLAROR

li és desco negut ja qu e, a més de se r regidora-presidenta de la Co missió de Mobilitat i Seguretat de l'Ajun ta ment de Barce lona des de 1995, dura nt l'últim a ny i mig ha estat la pres id e nta del Co nse ll Muni cipal de l Distri cte .

Com es planteja aquesta nova etapa com a regidora?

L'Eixampl e és un distri cte qu e co nec molt bé. Tota la m eva fa míli a és d'aquí, hi he viscut des de petita ...

A més, aqu est a ny i mi g co m a pres id e nta del Co nse ll Muni cipal ha estat molt important pe rquè he con egut as pectes concrets de dife re nts ba rri s. Pe r exe mpl e qu e, e n co ntra de l qu e es diu , hi ha molt teixit associatiu i qu e l'úni c qu e passa és qu e és un di stri cte mo lt gra n, que t é c in c gra ns ba rri s a mb un a es tru ctura asso ciativa difere nt.

Potser és un teixit asso. ciatiu poc cohesionat?

Sí, està poc co hes ionat.

Com qu e és un d istri cte tan gran la co hesió s' ha de fe r e n cadascun dels cinc barri s. De la mate ixa mane ra qu e s'ha fet un a descentrali tzac ió de la ciutat ca p als di stri ctes, és molt possi bl e que es fac i des d'aqu ests als ba rris. Haure m de pote nciar la seva ve u pe rqu è la ve u dels di strictes està bé pe rò, pe r a mi , és un a mi ca artificial.

Artificial?

Sí, pe rqu è la ge nt o se se nt del se u barri o del se u e nto rn més imm edi at o ja se se nt de Ba rce lo na. Les coses qu e vo le n les vo le n al se u barri. Pe r això, ca l mirar a cada barri , qu è li falta, fe r un esforç de di sse ny qu e és el qu e l'Ajuntame nt de Ba rce lona porta fe nt fa molt te mps, el poli ce ntri sme. Aqu esta ciutat ha decidi t qu e ha de te nir molts ce ntres. Hi ha el ce ntre pe r anto nomàsi a que és la pl aça Catalunya i el passe ig de Gràc ia pe rò, a més, cad a barri de la ciutat ha de tenir sufi cie nt activitat i ofe rta pe rqu è sigu i ell sol molt ca paç i pe rq uè la ge nt es des placi pe rquè vol no pe r necess itat.

!lÉs un districte que conec,molt bé. Hi he viscut des de petita i ser presidenta del Consell Municipal m 'ha fet conéixer aspectes més concreis 11

Societat

La regidora confirma que el barri de la Sagrada Família tindrà més equipaments socials i culturals Tot i que el Pla d'Actuació Municipal per als propers anys s'està definint, Carme San Miguel ens va avançar alguns dels projectes que es preveuen al barri de la Sagrada Faml1ia: ''De moment està en marxa el projecte de la bibUoteca dins del mercat de la Sagrada Família, una residència per a gent gran al carrer Castillejos, entre Mallot'ca i Provença, un institut al carrer Marina a l'illa coneguda com a Talbot 'i una instal · lació pendent d'acabar de decidir al que és l'illa Mirúrgia, on s'obrirà l'interior d'illa pels veïns".

Entre els projectes que ja s'han desenvolupat al barri com a proves p ilot Carme San Miguel va destacar l'assaig del Dia Sense Cotxes fent el tram del carrer Provença, entre Lepant i Dos de maig, cie vianants. San Miguel va assegurar que "s'ha d'acabar d'estudiar el que pot impUcar convertir aquest tram en una zona de vianants, pel que f a a l'aparcament i als serveis on necessitin arribar els cotxes, però ens p lantegem fer-ho". També es va mostrar satisfeta de l'experiència del camí escolar engegat per l'escola Tabor i altres enti-

Però per a un districte tan gran com l'Eixample, tres biblioteques o quatre poliesportius municipals són insuficients. Dotar els barris perquè siguin prou capaços es tradueix en un augment dels -equipaments públics?

I La llista de l que s' ha fet és im po rtant, però qu ant a te mes de poli es portiu s, bibli ote qu es ... és ev id e nt qu e s' ha de seguir ava nça nt pe rquè el di stri cte és molt d e ns. Pe rò ta mb é s' ha n d'utilitza r aqu e ll s equip ame nts privats amb els qu al? es pugu i arri bar a co nve n is pe r do na r més fl exi bilitat se mpre qu e es vigili un a di stri b ució co rrecta qu e no crei probl e mes als e quip a~ me nts ja existe nts, equ ilibrant l'oferta i la de manda.

Aquest model de ciutat policentrista ajudarà a planificar una ciutat amb

menys problemes de mobilitat, una de les seves responsabilitats actuals com a regidora de Mobilitat i Seguretat?

Sí, el transport púb li c estava di sse nyat ini cialm e nt, aquí i a totes les ciutats del món, de mane ra radi al amb un centre des d'o n el tra nsport anava a tot arre u. L'esfo rç qu e s'~stà fe nt ara a la ciutat és qu e no només existe ixi aquest transport radi al ~ u e se mpre obliga a passar pel ce_ntre sinó que ex isteixi un sistema de xarxa. La línia 9, qu e fa poc que' s'ha ap rovat, lliga punts de la ciutat se nse que ca lgui passar pe l ce ntre. En aqu est se ntit tota m ill o ra de l tra nspo rt públi c qu e no sigui radi al també redun da rà e n pe neflci de l tram ce ntral: .

Com valora la dotació actual pel que fa al transport públic?

tats clel ba rri: "Ha anat molt bé i, segurament, ens serf/irà pel' expandir-la a altt'es escoles de la ciutat. En aquest sentit, el barri de la Sagrada Famíha hel estat el pianet· gràcies a l'interès i l'associacionisme actiu".

Pel que fa als problemes d'autoca rs al voltant cie la Sagracia Família i a alguns problemes de violència a la plaça , la regidora va afirmar que "el tema dels autocars s'ha arreglat fm·ça. Comencen a aparcar als jardins de Marina, excepte alguns que s'aturen cinc minuts per fet· la foto 'i tornen a engegar. La situació ha millorat però hi ha coses que,." si volem que Barcelona es convertei.:'r:i en una c'i utat turística i que es visiti la Sagrada Família, hi han de podet· arribar; si tants entrebancs els posem no vindran, i ai:xò tampoc és bo, Hem de mirar que hi accedeixin, però de la manera menys molesta possible per als veïns. L'assumpte d'alguns actes de violència a la p laça no és preocupant, són coses que passen puntualment i la Guàrdia Urbana no ens les presenta com un dels punts delicats".

"En contra del que es chu, l'Eixample té molt teixit associatiu.

Llúnica cosa és que és un chstricte extens amb cinc grans barris d'estructures associatives chferents 11

Crec q ue te nim un a dotació boníss im a. En el pe ríode del 2000 al 201 0 e ns propose m mill orar la inte rco nn ectivi tat e ntre els di, ): 11 (.1,>';' ,'n U" , . fe re nts siste mes ge tra nsYhlC) r: port i e ntre les di fe re nts líni es de metro , Pe r exe m-

ple, a la plaça Urquin ao na pots passa r d'un a líni a de metro a un a altra¡ a ra, el co m és de poca qu alitat, puj a nt passa di ssos, ba ixa nt... Hi ha un projécte de mill ora r tots els intercaviadors f?e rqu è siguin més fà~ii;\' pèF t~rít;' p~rq' u è siI gui més ag rad a bl e a na r amb transport públi c. ,

I

(~

f

•

TOT CLAROR

27

_ Societat I la relació entre els diversos siste mes de transport públic?

També hem de fer un esfor ç perqu è la parada del metro i la de l'autobús esti-

"Hem de mantenir Ilesperit mediterrani que demana poder viure al carrer gaudir-Io"

pen a la via pública, com les terrasses i les paradetes , deu obeir a aquesta mateixa idea?

Sí. S'ha de vigilar perquè si fem un parc o ampliem unes

guin de costat i en aquestes

voreres perquè la gent hi pu-

noves línies ja ho procurem. És el cas de la línia 10 d'au-

gu i passejar, el que no pot ser

tobe,s, que ba ixa de la mun-

"S'està produint un flux de gent que torna a la ciutat i el que hem de donar-los són els metres de jardí en espai públic"

tanya i passa per Lepant, M arin a... i qu e té parada al cos tat de totes les estacions de metro per on passa .

L'Ei xa mple és un di stricte que va patir les conseqüències de la terciarització i de la marxa de molta gent jove ...

Sí. És ce rt qu e la ge nt ha marxat fora per tenir la caseta i l'h o rtet i és ce rt que

Carme San Migl/el conversa amb la seva antecessora al Districte de l'Eixample, Joana Ortega, en el llil/rament dels premis de la Milla de la Sagrada Família 1998

pot ten ir cases de més me-

què hi ha un bar que n'ocupa

llor. S'està produ int un mo-

ca de zones verdes, és un .dels capítols que més inversions ha significat?

vime nt, un flux de gent que

Sí. És l'aposta de la ciutat,

torna a la ciu tat i el que

millorar els espais públics per-

capaços de reaccionar ehtre

hem de fer és donar-lo s

què siguin espais de convivèn-

tots. I és que en la complexi-

tres al mateix preu però la

"L'esforç que s'està fent a la ciutat és que no només existeixi un sistema de transport radial sinó també de xarxa"

és que s'acabi privatitzant per-

qualitat de vida no és mi-

un bon tros. Hem d'aconseguir un equilibri, viure en una ciutat ha de comportar un nivell de tolerància ampl i i

Sd

aquests metres que no te-

cia i mantenir l'esperit med i-

tat d'una ciutat com la nostra

nen co m a propi etat priva-

terrani, l'àgora que deien els

s'han d'equilibrar els drets de

da. Els hem de donar un jar-

grecs, que demana poder viu -

cadacun dels ciutadans amb

dí però en es pai públ ic.

re al carrer i gaudir-lo.

els seus deures o les necessi-

Per això, la rehabilitació d'interiors d'illa i la recer-

El Pla per reordenar els negocis que esdesenvolu-

tats en moments de problemes .

Concurs ••

-

Passatem Sopa de lletres

Troba el nom de 10 participants del mundial de Sevilla'99

e

a

J B N A T O H C A C

::I

O O L A M

en

E

--

E

N S

E N O

J Z

E N

G O R V A

E

V

C E C D R N U S E p R E O E A D N T

I

O R U S K A

KM G O P

A.

--U

El concurs del passat número el va guanyar...

Alexandra Blanco

Edat .... . Ets soci/a ......... .... Esportiu Claror D PM Sag rada Família D

Qüestionari per al concurs 1. Com es diu el programa que presenta Antoni Bassas a TV3?

2. Amb quin càrrec combina Carme San Miguel la regidoria del Districte de

l'Eixample?

3. Quin tema tracta la pàgina 29 de la revista?

Què penses de la revista Tot Claror?

l.

2. I què t'ha agradat menys?

I I I I I I I I I I I I

3.

4.

5.

6.

' I! !.).lna o !,ij.l~S

:> !l ~ Il V (ç , "O lll~N"

5. Què creus que li falta , a la revista?

(9

'C¡<lUOI;);')·II: g

0 PU l!ll.l J.:1 {p

'6L.6

:S<l Jsod SJ U

Troba la parella ' Relaciona les dues columnes ...

L. Casimiro S. Scariolo M. V ukovic

1. Imbroda 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

Op<lJ1WoJ

«( ' l~ !.I Q 1!¡\ 1lI!,L (l ·OA. II: JU0 J¡\J lDtJn !N (I

M. Comas 3. Quina secció t'agrada més?

E

Quina ha estat la pri mera dona espanyola q ue ha aconsegu it l'or en un munçlial d'atleti sme?

En quin equip de bàsq uet juga Roger Esteller ?

Quin temps rècord tenen els 100 metres ll isos mascul ins?

Quin f utbolista en l a història del FC Barcelona va ser el més j ove a debutar en un partit oficial ?

E n q u in equip ju ga e l waterpolista Manel Estiarte?

Quin es porti sta es panyo l es coneix com "El Niño"?

B . Maljkovic 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

E S

Demostra la teva cultura

2.

Ciutat. ..... ........... ... ..... ... ... .. .. ...... .......... ..... .......... .... OP .... ........ ............

E

S E Z

Test

Pa rticipeu-hi env iant- nos la butlleta adjunta per correu (Revista Tot Claror, Sa rd enya 333 , 08025 Barcelona), o dipositant-la a les urn es situ ades al contro l d'accés de l'Esportiu Claror o del Pol iesportiu Mun icipa l Sagrad a Fam íli a.

I~------------------~ ~ I : ~:r:~Cog"omS~el~;~~ : I I I~ I I

l

o T

K

a•

A.

L A C S

T L E E S MW U T E

..I:

.....a

E

H U R E A H

R A

---

per Miquel Garcia

Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra.

a>- .

S

Aranzana - UClUJ ::I

SJ ' lJpo.lq u q 'r >l G.L ' SIJlUO:)

: IJSJ,Hl l! ~\J

Caceres

TDK Manresa F. Valladolid CS Fernando Unicaja Real Madrid Pamesa V al ència 'P!IOPC ¡¡l!t\ 'd 'UllI!'l Ul!.lV :o p : 1! ! :l1l ~ 11JJ\ e S~ U1 r.d 'J!AO){Il¡\ '~ ' ~\J ~ P ! .Ipq,\J. Ir.JM 'OIO!.IIJJS

's

:SJ.!::lJ!f:) ·O.l !IU! SI::) '~I :cfl!J!un ';}!h.O){fllJ Y\J ' Y\J :9P" IOS

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

Universal Studios hJp:llwww.universalstudios.com

BARÇA, LA PASSIÓ D'UN POBLE

LA VIDA ES BELLA

MEMORIAS DE UNA GEISHA

JIMMY BURNS ANAC RAMA-EM PÚRI ES

RO BER1'O BEN IC NI/ VIC ENZO CERAM I C RUALBO

AR.T HUR COLDEN ALFAGUARA

429 pAG IN E '

240 pAG IN ES

55 1 pAG IN ES

El peri odi sta anglès Jimm y Bul'l1s (a ut o r ta m bé de la biog rafia de Marado na La mà de Déu) fa un e ntre tin g ut i c ríti c re pà s a la hi stò ria de l Barç a . Co m b in a e l ri go r i le s a nècdo te s a m b la perspecti va de l "cul é" qu e viu en la di stà nc ia. Una de les mill ors o bres qu e e ns ha d e par a t e l Ce nte nari .

Els que va n gaudir amb "La vida es be lla", una de les pel·lícules tri omfadores de la darrera cerim òni a de ls Òscar, te nen ara l'oportu nitat de rev iure la hi s tòri a d e Gui do , Dora i e l seu fill G ios ué , a mb e l llibre e s c rit pe l mat e ix Ro be rto Be ni g ni , a mb la co l ·laboraci ó de Vi cenzo Cera mi.

Ha estat un dels llibres més venuts dels últim s mesos. El tex t, narrat e n prim era pe rso na (a uto bi og rafi a fictícia) , desc riu les ex peri ènc ies d'un a ge isha ll ege nd àri a a l Ja pó, e ntre 192 9 i e ls a ny s de postguerra, i descriu amb detall la soc ie tat tr adi c io na l ja po nesa .

L'o bra ha rebut molt bones crítiques .

EL DOLOR DE ESPALDA

EL LIBRO PARA DEJAR DE FUMAR

COMER, ADELGAZAR

d 'A lfred Hitchcoc k no podi a fa ltar

ALEXIS Al\ ilZIEV EDIT ORIAL RO BIN BOOK

Rf\¡\ilÓN SANCH EZ O CAÑA ED ITO RIAL ALBA

MICH EL M O NTICNAC MUCH NIK

una web dedicada al gran mestre del

238 pAG IN ES

172 pAG lNES

267 pAGIN ES

Les formes de vida actuals i el sede ntari s me acos tum e n a c au sa r g ra n qu a ntit a t d e prob le m es d'esquena que poden con vertir-se en a utè ntiqu es tortures pe r a qui e ls pate ixe n. L' autor ex pli c a en aquest llibre les causes princ ipals de l mal d'esque na i dó na consells per e radicar-lo.

El televisiu Ramón Sanchez Ocaña acaba de prese ntar un llibre amb co nse ll s pe r de ixa r d e fum a r, es pec ialme nt dirig it a aquell s que ho han intentat algllna vegada i no ho han ac onseguit. Un de ls consell s que dóna és practi car esport, ja que això fac ilita e l procés per e liminar l'addicc ió a la nicotina.

Michel Mo nti g nac va publicar l'a ny 19 87 e l llibre Co rne r para ade/gazar i va apo rtar la que seria una de les dietes més seguides dels anys 90. Ara torna a insistir en la id ea qu e és poss ibl e aprimar-se menj ant bé i que les dietes no tenen per què ser pobres en calories.

Els amants del c inema cnda vegada

poden gaud ir de més i millors webs a

la xarxa. UnHcie les més interessants, tot i ser redactada en anglès, és la corresponent a Uni ve rsal Picturcs, una

de les més g rans prod uctores del mó n.

La web o fereix info rmac ió detallada tant cie les últimes es trenes COI11 cie les pel·lícul es en procés de producc ió i dels grans c làssics de sempre.

Centenari d'Alfred Hitchcock http://www.hitch.cocklOO.com

En l'any del centenari del naixement

suspe ns . La we b, ta.mbé e n ang lès, aporta una entretinguda i detall ada biografi a cie Hitchcock aco mpanyada de tota mena d 'anècdo tes. A més, o fereix un exhaustiu re pàs a la seva obra, ta nt c inematog rà fi ca co m televisiva. Una bona manera de rememo rar les millo rs e scenes de pe l·lícul es co m "Els ocells" o "Vert igen ".

ANUNGIQS TU

SYNCRONIZED

ALLYMCBEAL

LASMEJORES CANCIONES DEL CINE

EL MEJOR ALBUM DE MÚSICA DE ANUNCIOS TV

JAMIROQUAI SONY MUSIC 1999

VONDA SHEPARD SONY MUSIC 1999

AUTORS DIVERSOS SONY MUSIC 1999

AUTORS DIVERSOS HISPAVOX. 1999

Per quarta vegada, la banda britànicaJ amiroquai, liderada pel carismàtic Jay Kay ("l'home búfal"), publica un CD on compagina la passió pels ritmes negres amb "àcidjazz",.fullk i pop, en peces de caràcter evasiu i futurista. Inclou l'exitós sitlgle "Canned heat".

Cada cop és més gran el grup de seguidors de la sèrie televisiva Ally Mcbea~ en la qual la música té un protagonisme notable. De Vonda Shepard, encarregada de posar veu a les cançons, diuen que té una veu viva, molt negra, tant soul com

Els amants del cinema tenen l'oportunitat de rememorar la música de les pel 'llcuIes que han fet més fortuna a la gran pantalla.

Les empreses i les agències de publicitat cada vegada donen més importància al paper de la música en els espots. Alguns, fins i tot han servit de llançament de molts grups. Aquest àlbum recull la música dels espots més marxosos dels darrers temps.

COUtltry.

"La Ciutat de K. Franz Kafka i Praga" al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona "La Ciutat d e K. Fra n z Kafk a i Praga!! és la te rce ra ex p os ic ió d e l c ic le "Les ciutats i e ls seus esc ripto rs" qu e CCCB va ini c ia r amb "EL Dub lín de ] oyce" (1996) i "Les Lisboes de Pessoa" (997).

El cicle investiga la visió qu e e ls escriptors d o ne n de les ciutats a través de la seva o bra lite rà ri a; un a vis ió, d 'altra banda , molt rica, ja que abasta tots els àmbits de la cultura urbana.

"La Ciutat de K. Franz Kafka i Praga" exp lora una altra pare lla indissoluble : Franz Kafka i Praga . Com l'univers de l narra d o r, un d e ls més e mble màtics de l segle, l'exposició té moments inqui e ta nts . El comissari d e la ]uan mos tra, [ns úa , la d e fineix , mé s que com una exposi~

ció, com una ex-

• periè ncia de plaer i coneixement. És una proposta mé s immaterial que les anteriors, on la imatge, la ll um i la mús ica adquire ixen un

"Tresors del Museu de Tervuren. Obres mestres de l'Àfrica Central" ol Centre Cultural Coixa de Catalunya, Lo Pedrera

FUTBOL 22 de sete mbre Lli ga cic Campions F On rcclona- fò'i orc ntinn Camp Nou

29 de setembre Lliga dc Campions

Les 125 peces exposades a "Tresors de l Museu de Te!v ure n. Obres mestres de l'Àfrica Central" provene n de la regió congolesa, a l'Àfrica Central. Aquesta zona de limita el te rritori de la cultura bantú: una regió cultural formada per mú lti ples poble ' que han desenvolupat diversos costums socials i re ligiosos, amb fo rmes d'expressió mo lt di fe renciades.

S'hi inclouen, e ntre mo lts d'altres, els

kuba, luba, pene/e, songye, kele, hemba, luluwet, kongo, txokwe, zane/e i lega .

To tes les peces són propieta t de l Musée Roya l de l'Afrique Ce ntral de Tervuren, prop de Brussel 'les, funda t e l 1897 pel re i Leopold li de Bè lgica a fi que l'antiga colònia del Congo Be lga fos més coneguda i tingués, ai.xí, més inte rès per a l'economia.

La presentació de la col ' lecció d'art està dividida e n tres parts: Estadis en e l cicle de la vida; Dé us, espe rits i asce nde nts, i Sobirania i re prese ntació .

"El jardí d'Eros. Obres eròtiques de col'leccions europees" ol Palau de lo Virreina i ol Centre Cultural Tecla Solo "El jardí d'Eros" és una expos ició destinada a mostra r la recurrè ncia de ls fanta smes e rò tics a l ll a rg d 'èpoques i civilitzac io ns diverses. La pregunta inicia l qu e inspira la mostra és si existeLxen o no unes constants en els somnis i comportame nts humans en l'esfe ra de la sexualitat.

"El jardí d'Eros" és un indret de memòries comparatives no censurades, una zona de passejada med itativa. Pe r damunt de tot, no és convencional i no és un sex-shop.

No pretén ser una selecció represe ntativa de tot l'a rt d'insp irac ió e rò tica , s inó u na se lecc ió o rie nta da. El ma te rial exposa t es tà fo rmat pe r 400 obres e ntre pintures, escul tures, dibuixos, gravats, fo tog rafi es, vídeos i diversos objectes, majoritàriame nt inèdits, la qua l cosa iniciativa museogràfica me nt excepci-

FC

Barce l o n :l-Ar~e n a l

Cam p Nou

10 d'ocn.bre Pa... i! del Centen:ori dd RCI) Espanyol RCI) Espa nyol-Sd. Argent ina ESladi O l!íll pic

13 d 'ocn.bre Lli ga FC Barcelo na- Hea l Madrid Cam p NOli

CICLISME 24 de sete mbre Vuelta Ciclista a Espanya Etapa pels c~lI1'e rs de Barcelona

AUTOMOBILISME 25 I 26 d e setembre 24 ho res de Barcelona dlAutom obilism e Circuit de Ca talunya) Montmeló

NATACiÓ 26 de setembre T ravessa al Pon de l3arcclo na ATLETISME 24 d'ocn.bre VIII Cursa i Caminada Popular per Collserola Parc de Collserola

BÀSQUET 2d'ocntbre VI T o rn eig Ciu ta t de Ba rcelo n a de Bàsquet en ca dira d ~ rodes Po liesportiu cie l' Espanya I ndu~ tri a l

TENNIS TAULA 15 d 'octubre IlLa nit del ping-jJong lf Casal de Joves clel Carmel

'VOLAVERUNT'

"EYES WIDE SHUT'

"LA HIJA DEL GENERAL"

"THE LOVE LETTER"

DIR . BIGAS LUNA

DIR . STAN LEY KUBRICK

DIR . SIMON WEST

DIR. : PETER CHAN

El català Bigas Luna torna a dirigir Aitana Sanchez-Gijón, que interpreta en aquesta cinta la duquessa d 'Alba. També hi intervenen Jorge Perugorría, en el paper de Goya, i Penelope Cruz, que és -la "Maja". La cinta promet ser una de les pel'lícules espanyoles més exitoses del nou curs.

L'.íltima pel' HeuIa produïda, coescrita i dirigida pel desaparegut Kubrick és l'adaptació de la novela d'ArthurSchnitzler Tarumllovelle. El film, protagonitzat per la parella real Tom Cruise-Nicole Kidman, és un thriller sobre la gelosia i les obsessions sexuals d'un matrimoni.

Pel·.Hcula d'acció i suspens dirigida per Simon West, el director de "Con-Air", amb un gran repartiment d'actors: John Travolta, Madeleine Stowe, James Cromwell, Timothy Hutton, Clarence Williams i James Woods. Tracta de les dificultats i intrigues que envolten la investigació d'un assassinat.

Comèdia romàntica interpreta<1.... per Tom Selleck i Tom Everett Scott. A una petita ciutat anglesa arriba una carta d'amor, ardent i sensual però sense signatura.

Tots els h a bitants del poble la llegeixen intentant descobrir a qui va dirigida i qui l'ha escrita, fet que altera la vida normal de tots ells.

Guia de Serveis i Compres GRANJA L'ESTONETA

GESCAT - S.C.C.L. • Assessorame nt fiscal, laboral i comptable • Assessori.a jurídica • Dtes. especial s als socis de l' Esportiu Claror i Poliesportiu M unie ipal Sagrada Familia Rosselló, 431, baixos int.

Tel. i fax: 93 455 39 41 08Ò25 Barcelona

...

MO' :J4!!U' _ ESTÈTICA I SALUT

Co nsulta de Naturopatia-Ce ntre d ' Es tèt ica D ietètica, Plantes M ed ic in a ls, F lors de Bac h, Ho meo pati a T rac ta ments integ ra ls perso na li za ts Dre natge Limfà tic Vodde r, Modelil'J.g, Quiromassa tge, Re fl exo log ia Podal Fac ia ls, De pil ac io ns, Mi cro pi gme ntac ió OBSEQ UJ: un trac ta me nt g ratuït a ls soc is de la Fundac ió C laror

Bailèn, 152, baixos. Tel. 93 457 50 45 Som a prop teu. Vine a visitar-nos.

Descomptes per als socis.

INSTITUT DE BELLESA PRESTIGI

• Especialitats: . Acnè . Taques . . Regeneració

• Es morzars, menú qu atre opc io ns de di lluns a divendres , 975 ptes., i d issab tes 1. 100 ptes.

[ili I ~ I¡·l ;7M ,\ i ter, AM INFORMÀTICA

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15

• Venta, actualización y reparación de ordenadores

LAVINOTECA

• Ordenadores p011atiles

• Vi ns Fabregat, S.L. • Vins de totes les denomi nac ions d'origen d'Espanya (Penedès, Rioja, Ribera del Duero ... )

Enamorats, 31 (cantonada Padilla) Tel. i fa x 93 265 45 89

• Periféricos: impresoras, monitores, escaner, DVD, CD-ROM, modern fax , tarjeta TV, fax papel normal

LA YAYAAMELIA

AM INFORMÀTICA

• La cuina de l baca ll à

• Precios especiales estudiantes y tercera edad en Microsoft y Corel

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

• Consumibles

XARCUTERIA NEBOT • La mill or qua litat al mill or pre u

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

APLICACIONES ELECTRICAS ENE, S.A. • Equipam e nt de te leco municaci o ns

Costa, 16 - 18, local 2 - Tel. 93 254 15 51

. ~~0~~"' , nl:¡~'

• Obessitat i reflexologia

CETUC

• Terapeutes i quiromassatgistes titulats

• Ac cés a tots el s títol s ofici a ls de pre parador es portiu de l D e partame nt d 'E nse nyame nt.

INSTITUT DE BELLESA PRESTIGI

• Se nse titulac ió prè via, COU o sel ectivita t.

• Grans descomptes a socis i familiars de la Fundació Claror

Almogàvers, 68 (Metro: Marina) Tel. 93 300 98 79

• Telefonia móvil: Amena Pack Mallorca, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84

GESMICRO, S.L. • • • • • • • •

Ordinadors C o mpon e nts Sof tware T,P.V. Multimèdia Prog ram ació X arxes Inte rne t Se rvei tèçnic

Mallorca, 470 - Tel. 93 247 34 90 08013 Barcelona

• Lo teri a nac iona l, travessa, bo no loto , primiti va

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• No tanquem als migdies Sicília, 352, baixos.

Tel. 93 207 69 94 PE~UQUERIA

ESTETICA TOT ART

EDIFESA- COFAC • Fe rreteria profess io na l i param ent.

Còrsega 527 Tel. 93 457 52 49

Rosselló, 412 - Av. Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

FERRETERIA PABLOS-COFAC

• Serveis de qualitat a preus molt raonables

• Sempre al servei del barri .

• Ofe rtes noves cada mes

Dos de Maig, 200, entl. 3a Tel. 93 265 82 83

Provença, 504 (al costat del mercat).

Tel. i fax 93 436 66 56

M r 3IJ': , . BARRIBElRA

• E ntre pan s, tapes i vins gall ecs

Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85

& ¡.jí.ICj;I , '~' ,

• Som professionals: Te nim un a solució per a cada espai

PARQUETSVALLFER • • • •

E spec iali stes en restaurac ió Col· locació de tot tipus de parquets E nc olat s, tl o tants, tarima , etc.

Col · locac ió de tot tipu s de sòcols

Castillejos, 265 Tel. 93 43566 62 Mov. 670 054 728

_ PlMARC

MURAL COLOR • Laboratoris color, revel atges i còpies normal 6 hores sen se recàrrec • Màxima qualitat

Mallorca, 502 - Tel. 93 265 72 70

• Marcs a micla • Obra gràfi ca original, pintures i pós ters

Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i fax: 93 436 77 58

II _ ~~:{IJJ

1_ _ __

" - EMBOLlC • Parc infan til • Festes d'a ni ve rsari o dates e pecia ls.

• Hores de joc amb piscines de boles. tobogans...

Consell de Cent, 461 Tel. 93 232 97 OS

Moda esport i vestir uni sex. Per la com pra de 10.000 ptes. en producte Beechcrafl, un regal (s i presen teu aq ues t anunc i).

Preus de fabrica Marina, 294 - Tel. 93 455 10 24

JOIERIA SANT PAU

• Pl an tille a mida • Protecc ion ' es porti ves Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

PIRULETA

MYSORE

• Llaminadures, rega ls. articles de festes • Bateigs. co munions, noces Sa rdenya , 331 - Tel. 93 207 02 34 Rosse ll ó, 415

MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS • Darreres novetats en sabates i comp le ments Castillejos, 290 (Rosselló) Tel. 93 347 Ol 44 .

• Llibreria i objectes de regal • Fotocòpies i se rvei de fa x • La teva botiga. Obert dissabtes tard a Rosselló, 384 / Tel. i fax: 93 4S6 S6 17 (Sardenya - Marina)

W I

PUD"I"'I lA'

CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMÍLIA Gabinet de psicolog ia • Tractaments de fò bies, ansietat, depress ió, pors, estrès • Grups de ludopaties i addiccions • Mediació en relació matri mon iai • E laboració d' informes pericials Castillejos, 259 - Tel. 93 232 34 17 (Hores convingudes)

FARMACIA BRICIO

Nou horari de l'any 1999:

1Cf :}:(ê!. j t ES MASSA • Re ¡¡ls i decoració • Novetats i excl usives • Com pl ements de la llar Còrsega, 504 - Tel. 93 458 93 81 08025 Barcelona

GEMMA AMORÓS JOIERS • Dissenyi la seva pròpia joia • Dissenys i taller propi • Grans descomptes als socis de la Fundació Claror Mallorca, 482 (entre Cartagena i Castillejos) Tel. 93 232 84 54 E-mail: gamoros@net.way-net

GIRBAU REGALS • Mil detalls per a tu , 10% de descompte als socis de la Fundació Claror Còrsega, Sll Rosselló, 396

• Daniel Cena R eido, psicoa nali sta • Co nsulta (horas conve nid as) Sant Antoni Maria C laret, 79, lI' la.

08025 Barce lona Tel. 93 347 84 92

JUAN GIMENEZ E HIJOS, S.L. • Corte y dobl ado de chapa • Estampac i6n metalica en prensas • Soldaduras autogena, puntos de hilo contínuo y tig. metaliste ría y planchistería Av. Bellvitge, 314, bajos Tel. i Fax 93 338 19 38 08907 L'Hospitalet del Llobregat

MUDANCES ÀNGEL LLEÓ, S.L. • A qu alsevo l punt d'Europa • Guardamob les, Illuntatges i desmuntatges

REVISTA TOT CLAROR • El millor mitjà de comunicació per anu nciar la teva empresa Sardenya, 333 Tel. 93 476 13 90

• Consult a naturòpata . Reflexo log ia podal. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda hum anística Rossell ò, 431 (ca ntonada Marina) Tel. 93 435 23 40

PSICÓLOGO CLÍNIC O

EMILIA • Roba esport iva - ll enceri a • 30 anys al vostre servei Sicília, 334 Tel. 93 457 19 13

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC

• Ta ll er propi • De compt es espec ials als soc is de la Fundació Claror Ca rt age na , 311 - Tel. 93 436 48 10 08025 Bm'celona

De 9 a 22 hores

FARMACIA BRICIO Tot l'any Cada dia - Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

Roger de F lor, 277 - Tel. 93 457 12 25

UTISAN • Distribució de material elèctric • Aire condicionat, calefacció, fontaneria • Xarxes informàtiques • Automatismes, iJ.luminació Perú, 140-142 Tel. 93 307 31 54 Fax 93 266 08 15 08018 Barcelona

D1' i~~~ií·]~I' . ­ INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

LA. BOUTIQUE DEL MOVIL

• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00

• Teleforua mòbil • Accessoris • Descomptes especials als socis de l'Esportiu Claror i Sagrada Famil ia

• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona

_ FUNDACiÓ CLAROR Passat l'estiu, torna l'escola, la feina ... i els cursets d'activitats esportives dirigides que organitzen tant l'Esportiu Claror com el Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

Divendres 1 d'octubre començaran a les dues instal·lacions 184 cursets que permetran, a tothom qui vulgui, iniciar-se, millorar o mantenir el nivell d'algun dels esports oferits: natació, aeròbic, bàsquet, futbol sala, judo ...

ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA OFEREIXEN

J

ge ner de l 2000 se n' a ugmentaran les ta rifes d'acord a mb l'IPC.

Més de 4 .000 pe rso nes S'ofe re ixe n 40 c urse ts participaran als cursets d'activitats dirigid es qu e s' impard'activitats aqu àtiqu es, de tiran a l'Esp.o rtiu Claror (90 totes les tipologies i pe r a cursets) i al Poliesportiu Sa- totes les edats. H i ha, pe r grada Famíli a (94). I és que, exe mp le, vuit poss ibi litats a band a de la possibilitat diferents de cursets de nade ga udir ll iure me nt de ls dons, i vuit més de natació es pais, aqu es ts cursets re- infantil , amb va rietat de dies prese nte n pe r a molts la i horaris. mi ll or opció pe r mante nir Hi ha cursos pe r a ge nt una regularitat e n la pràcti- jove (un o dos di es) i pe r a ca es po rti va, a més d e ls ge nt gra n, de 60 a nys e n avantatges de fer esport en endavant, (dos dies per setco mpanyia i de manera di - mana, e n horari de matí o rigida pe r tècni cs especialit- ta rd a).

Qu a nt a natac ió per a zats.

L'oferta d'activitats de l'Es- adu lts, hi ha 17 cursets di po rtiu Claror i del Poli es por- fer e nts amb d ive rsos ni tiu Sagrada Famíl ia és molt vells: iniciació, domin i i pe ràmpli a; hi ha cursets pe r a fe cc ionam e nt. La majori a dels cursos són de dos di es, perso nes de totes les edats, gustos i nivells, tant d'acti- . i n'hi ha pràcti ca me nt e n vitats aqu àtiqu es co m d'al - tots els hora ris.

A més, hi ha 50 cursets tra me na. d'activitats no aqu àtiq ues: El preu dels cursets serà, 19 d 'infa nti ls i 3 1 pe r a d'e ntrada, el mateix que van tenir e ntre 1'1 de ge ner i el adu lts. Entre les activ itats infanti ls hi ha iniciació espassat mes de juny; 1'1 de

TOT CLAROR

CU~

ARRIBA ELCURS 1999-2000

Esportiu Claror

34

184

portiva, escola de bàsqu et, bàsqu et, dansa j azz i clàssica, ta ll e r de tea tre, judo i taekwondo; la majoria es porte n a te rme dos d ies a la setmana, a les tardes.

Pol íesportí u Sagrada Família

S'han preparat un total de 55 cursets d'activitats aquàtiqu es: 24 infa nti ls (nadons, infantils i ge nt jove) i 31 per a adu lts i gent gran. Com el Claror, el Poliesportiu Sagrada Família ofe reix un amp li ve nta ll d'horaris, amb cursets de qu aranta-c inc minuts a prim e ra hora del matí (des de les 7,3 0 hores) fi ns a cl asses a última hora del vespre (de 21,45 a 22,3 0 h).

Cal d estaca r les activitats aqu àtiqu es exclusives per a socis (aigu agim i aigua-ae ròbic), amb una o du es classes pe r setm a na, i al pre u de 250 o 500 pessetes al mes, segons e l cas.

A banda d'això, el Poliesportiu Sagrada Família ofereix 39 cursets d'activitats no aquàtiq ues, i n'hi ha 20 d'ac-

tivitats infanti ls (ps ico motricitat, in iciac ió, esco les de futb ol sa la i bàsqu et, pati na tge, bàdm into n, jud o i gimnàstica rítmi ca).

La novetat més re marcabl e en relació al progra ma del curs passat és qu e s'h a dob lat l'o fe rta de c urse ts d'in iciació i esco les esportives pe r als més petits. Tant pe l que fa a l'iniciació esporti va co m al judo, el futbol sa la, la gimn àsti ca rítmica i l'E sco la de bàs qu e t (aqu esta és una nova activitat al poli es portiu) es presenta un a nova franja horàri a, e ntre les 1 7 ,4 5 i les 18,45, (l més de la ja establ e rta, de 16 ,45 a 1 7,4 : , qu e tamb é es mant indrà.

Això signifi ca doblar les places d isponib les d'in iciac ió esportiva, per tal que puguin participar-hi els joves de les esco les més all un yades del poliespo rtiu .

Entre les activitats pe r a adults, d es taqu e n e ls set cursets d'aeròbi c amb cl asses de dos dies a la setm ana i amb horari s tant de matí co m de tarda-vespre . També hi ha un curset amb un a sola cl asse e ls di ssa btes al migdia.

A més, n' hi ha de gim nàsti ca de ma nte nim e nt, gim nàstica per a gent gran, ioga i escola d'esque na.

Si vole u més in form ac ió o a pu ntar-vos a algun de ls cursets, ca l que us adreceu a la rece pció de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Sagr ada Fa mília , se gon s e l cas.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ FYNDACI6 CLAROR ETS PER A TOTHOM

PLE DIACTIVITATS

ELS EQUIPS DE BÀSQUET, FUTBOL SALA I VOLEI TORNEN A L1ACTIVITAT

CURSETS AMB PLACES DISPONIBLES

Esportiu Claror INFANTILS

ADULTS

• Nadons (fein ers mi gd ies) • Iniciació esp ortiva (tardes) • Escola de bàsq uet (ta rd es) • Taekwondo (tardes) • Dansa clàssic a (ta rd es)

• Ae ròb ic • Natació (matin s)

Po li esportiu

• Gimnàstica (matin s)

Sagrada Família

INFAN TILS

ADULTS

• Natació (di vendres tarda i di ssa bte) • Esco les d 'I n ic iaci ó (d e 17,45 a 18,4 5) • Bàdminton

• Natació (mati ns) • AigLl agim i aigua- ae ròb ic (d ive ndres) • Gimn àstica (matin s) • Gimnàstica gent gran • Ioga (d issabtes) • Aerò bi c (di ve ndres tarda, i dilluns i dimecres matí)

La temporada 1999 2000 també co mença rà per

Poliesportiu Sagrada Famíli a.

Tindrà un equ ip sè ni or mas-

als eq uips de les secc io ns esportives el primer cap de setman a d'octubre amb la

culí qu e, d esp rés d e l' as-

disputa dels primers partits oficials.

Bàsquet Safa-Cl aror

EL

3

D'OCTUBRE, PRIMERA

SORTIDA DELS AMICS DE LA BICI

trim estre .

El grup A (format per aquells disposats a fer les sortides més fortes) participarà el 3 d'octubre a la V Pedalada Eco lògica Popu lar Barce lona-Sitges, organitzada per la Fede ració Catalana de Ciclisme.

El 17 d'octubre debutarà el grup- B (sortides més suaus) amb una passejada pels carrers de Barce lona .

sada, enguany ju ga rà a la Segona Divisió B de la Federació Catalana .

A més, l'Escola d'Ini ciació estarà constituïda per uns 45 nens d e 3r, 4t, 5è, 6è d e

La secc ió de bàs qu e t Safa-C laror esta rà formada per més de 300 nois i noies

- Els Amics de la Bici de la Fundació Claror ja te•nen el ca len dari de les sortides qu e faran aquest

ce ns de la temporada pas-

agrupats en 27 equips, 18 de masculins i 11 de femenins.

Tots els eq uips parti ciparan en co mpeti cion s organitzades per la Federac ió

Prim àri a, i 1 r d'ES~. Els grup s d e 4t, 5è, 6è i 1 r d'ESO participaran en les co mp eticions organ itzades pel Co nse ll de l'Espo rt Esco lar de Barce lona (CEEB).

Vol eibol

Cata lana de Bàsqu et.

El 25 d e setembre co -

També ini ciarà la co mpe-

mença ran la ll iga els equips

tició a princip is d'o ctubre

i nscrits en categories de pre-

l'eq uip de vo leibol Safa-C la-

El 7 de novembre el grup A pedal ejarà pe r l'à rea del Montsen y, entre Sant Celoni i Cardedeu.

ferent i els equips sèniors,

ror. És un equip sènior mas-

i el 9 d'octubre els de ca te-

culí form at per socis de l'Es-

El 21 de novembre el grup B es desplaçarà fin s a la platja de Badalona.

goria promoció.

po rtiu Claror aficionats a

Futbol Sala Safa-labor

ci dir formar un equip, a mb

El 12 de desembre s'uniran els dos grups, A i B, per fer p lega ts una sortida al De lta del Llobregat.

Els interessats a participar-hi so lament hauran d'estar atents als carte lls informatius que els dies previs a les so rtides h i hau rà a l'Esportiu Claror i al Po liesportiu Sagrada Famíl ia.

aqu est esport qu e va n deel suport de l'e ntitat, per tal La secció de futbol sa la Safa-Tabor, fru it de l'acord

divertir-se i mantenir-se en

entre la Fundació Cl aror i

amb pl ena regularitat i par-

l'Escola Tabor, tornarà a en-

ti cipen en les competi cion s de la federac ió.

trenar i a jugar els partits al

form a. Tot i així, entrenen

,

I

TOT CLAROR

35

_ FUNDACiÓ CLAROR REVETLLA DE

CLAROR I SAGRADA FAMíliA MillOREN lES INSTAl-lACIONS Els mesos d'estiu han estat aprofitats pe ,' l'Esportiu

taven la sa la de lect ura. ' S'ha

re nova t

to t a la

CAP D'ANY AL POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA

qu alsevo l irr eg ul a rit at.

També s' ha co l·locat un

Claror i el Poli espo rtiu Sa-

in sta l·lació elèctrica del po-

equip cl im atitza dor d'aire

La Fu ndació Claro r està

grada Família per millorar les

li esportiu i s' ha adquirit un

co ndi cionat a la sala d'aerò-

instal·l acions.

ge ne rado r qu e pe rm et rà

bic de la pl anta terce ra. Res-

est udi ant seriosament la poss ibi litat d'orga nitza r una

mantenir el 50% de la il·-

pecte aquesta planta, a les

lumin ac ió de l'equipament

pistes exteri ors (pati de l'es-

la nit del proper 31 de de-

en cas de ta lls d'electri citat.

co la Tabo r) s' han finalitzat

sembre al pave lló del Poli-

els projectes per a la insta l·-

esportiu Sagrada Famíli a.

Esportiu Claror

S'ha renovat tota lm ent la pista d'esquaix: l'a nti c enta-

Pol. Sagrada Família

rim at de fusta s' ha ca nviat per un de no u de molt bona

La instal·lac ió d'un c ir-

I

gran revetlla de Cap d'Any

lació de la marqu esina que

La idea és fer un so par

sup ortarà les plaqu es per

obert a totho m, amb raïm

ca ptar energi a so lar.

inclòs , aco mp anyat d'un

qualitat, la paret frontal s'ha

c uit tancat d e t e lev isió

A mitjan s de setembre es

sa nejat i co ndi cionat, i s' ha

amb vuit cà meres situ ades

va co l·loca r un ex pos ito r,

gran ball.

pintat tot de nou.

en diferents es pais per me-

amb els d iferents articl es de

zació de la revet ll a,

La junta de di latació de

trà mill o ra r la seguretat

merx andising a la venda,

e ntrades es ve ndri en per

Si es co nfirm és l'organ itles

les pi stes exte riors s' ha ar-

d els usu ari s, co nèixer l' es-

que es troba a l'entrada del

antic ipat al Poliesportiu Sa-

reglat per tal d'evitar les go-

tat d'oc u pac ió dels es pai s

poli es portiu , davant del ba r

grada Família i a l'Espo rtiu

teres qu e en ocasio ns afec-

i advertir a mb rapidesa

"La Banqu eta" .

Claror.

••

-

LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO V CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

l proceso de rehabilitación exige uno s amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características . as del edificio.

E

_ __ __ _ _ _ _ _ _ FYNDACI6 CLAROR

AVANCEN LES OBRES DEL MARíTIM Ja s'ha construït el pou que permetrà captar 11 aigua del fons del mar per omplir les piscines Els tècnics i les màq uin es

omplir les piscines del ce n-

han treballat de va lent tot

tre; les anà lisis de les mos-

l'esti u per tal qu e les ob res de co nstru cc ió del Polies-

tres d'aigua capta d es pel pou han donat resu ltats molt

po rtiu del M arítim avanc in

satisfactoris.

sego ns el ca lend ari previst, tot i la seva co mp lex itat.

La Fund ació Claror, que ges ti o narà el Po li espo rt iu

A prin cipi s de setembre

M arítim els propers 25 anys,

ja s' hav ien executat les llo-

co nve rtirà aqu est eq uipa-

ses o n es reco lza ran totes

ment situat al passeig M a-

les pi scines del centre, s'ha-

rítim de la Barce lo neta en

via sa nejat tota l'estru ctura

el primer ce ntre de talasso-

i co mpl etat la ci mentac ió i

teràpia de Cata lun ya.

els murs del cos nou de l'edifi ci (foto 2).

El projecte de la Fund ació preveu qu e la in sta l·lac ió, d e m és d e 4.500

S'ha construït el pou

metres quad rats, tingui una pl anta se nce ra (la p lanta

Un element de staca b le

sote rrània) dedicada al trac-

és qu e j a s'h a construït el

tament d'aigües, amb se r-

pou que perm etrà captar l'a i-

ve is ludi co terapèuti cs i de

gua d el fons de l mar per

relaxac ió (tal asso teràpia) .

EL PROJECTE SERÀ PRESENTAT EN PÚBLIC A LA MOSTRA D'ENTITATS DE LA FESTA MAJOR DE LA BARCELONETA La Fundació Claror presentarà el proj ecte del futur Poliesportiu del Marítim als veïns i entitats de la Barce loneta en la Mostra d'Entitats que es farà amb motiu de la Festa Major del barri , i qu e tindrà ll oc entre el 25 de setembre i el 4 d'octubre.

La Mostra, també coneguda com a Diadeta, tindrà lloc el dissabte 2 d'octubre a la plaça Poeta Boscà.

Més d'u na vintena d'e ntitats soci~ l s, cu ltura ls i esportives de la Ba rce loneta donaran a conèixer les seves activitats en uns estands informatius insta l·lats per a l'ocasió. A més, durant el dia hi haurà activitats lúdiques de tota mena.

La Diadeta se rvirà perqu è el projecte del Po lies-. portiu del Marítim vagi esse nt més conegut entre els veïns del barri.

La Fundació Claror estud ia la possib il itat que, a més d'informar sobre el proj ecte, la Mostra se rveixi per reco ll ir les primeres preinscripcions de les persones interessades.

ACABADES LES OBRES DE REMODELACIÓ" DEL PASSEIG QUE PERMETRAN ACCEDIR AL POLIESPORTIU El passe ig M arítim de la Barce lo neta pr ese nta un no u aspecte perq uè, després de deu mesos d'obres, l'Ajuntament l'ha acabat de renova r. La remodelació s' ha fet en dos nive ll s: el passe ig superior s' ha tornat a pavime ntar, s'h i han in stal ·lat

ors i accessos per a di smi-

pa lmeres i una baran a d'ace r

nuïts.

inox idable al llarg de tot el

Les obres perm etran ac-

recorregut; a la part inferior

cedir directament des de la

s'ha amp liat el vial fin s a una

planta sote rrània del polies-

ampl ada d e cinc metres i

portiu a la platja, on el ce n-

s'han co ndicionat els "x irin-

tre organitzarà activitats lu-

guitos" . Els dos nive lls, en-

di coes portives. A més, hi

jardin ats i dotats d e nou

haurà espais de lloguer per

mobiliari urbà, estan co n-

guardar les planxes de surf

nectats amb escales exteri-

dels usuari s.

TOT CLAROR

37

_ FUNDACiÓ CLAROR LA PISCINA

D'ESTIU VA ENREGISTRAR MÉS DE

10.000 usos

Nou

CAN CARALLEU FA UN BALANÇ

ENTRE JULIOL I AGOST

POSITIU DEL PRIMER ESTIU DE LA NOVA ÈPOCA S'ha enllestit la primera fase de les obres amb la remodelació de la piscina d'estiu, els . vestidors, el camp de futbot la sala de lítnessi la cafeteria com a accions més destacables. d'activi tats diri gides. A més, es va renovar la ta nca perimetral de l recinte i se' n va n mill orar els accessos .

Edifici principal

La remodelada piscina d 'estiu ha estat molt utilitzada

Els efectes de la remodelació de Nou Can Cara lleu ja es de ixen sentir. A ba nda del progressiu ca nv i d'imatge que produeix l'ava nç de les obres, les instal·lacions han rebut durant l'esti u la visita d' una gran qu antitat de pe rso nes. Un a dada ho diu tot: en només dos mesos, juliol i agost, la remodelada piscina d'estiu ha e nregistrat més de 10. 000

usos, co mpta nt l' Cls fet pe ls abo nats, pe r les pe rso nes que han adqui rit una entrada pun tual, els col·lectiu de casals d'estiu externs i els dels casa ls d'estiu propis.

La piscin a d'estiu va se r in a ugurada el 28 de juny després d'una profund a renovac ió.

Acabada la primera fase de les obres

E19 d'octubre està prevista la inauguració dels espais remodelats en la primera fase de les obres, coincidint amb les festes del districte de Sarrià-Sant G€rvasi 38

TOT CLAROR

A banda de les obres a la pi sc in a, durant l'estiu s' ha treballat de va lent pe r actualitza r a fons la globalitat de les in sta l·lac ions ex iste nts.

El mes de juli ol es va n re nova r fo rça els dos vestid o rs ex iste nts i s' hi v a n instal·l ar arm a riets guard arobà; tambées 'va col ·loca r , 'I ~~a ca rpa sobre' l'edifi Ci de vestidors pe r a la pràcti ca I

¡

L'ed ifi ci prin cipal ta mbé ha estat sotmès a profundes reform es, amb la re modelac ió de l ba r-resta urant a la pla nta ba ixa i l'e mplaçame nt d'un a sa la de fitn ess i mu scul ació a la supe rior.

El ba r-ca fete ri a prese nta a ra un a mode rn a i re novad a im atge o n, a més d'es morza rs i be re nars, trobe m un a va ri ada ofe rta de pl ats per a din ars i so pa rs.

Cada di a s'ofe re ix un me nú di fe re nt al pre u d e 1. 200 pessetes. La gestió va ser adjudi cada, des prés de v alo ra r les dife re nts ofe rtes prese ntades al co ncurs, a l' e mpresa La ie, a mb un a à mpli a ex pe ri è nc ia e n e l secto r de la resta urac ió.

A la pl a nta supe ri or, la nova sa la de fitn ess, amb una supe rfíc ie de 250 metres qu adrats, està equipada de ma ne ra equilibrada a mb màquin es de t re ball

La cafeteria presenta ara una moderna imatge.

Gestionada peri 'empresa , Laie, ofereix una gran varietat de plats.

aeròb ic (4 bicicletes, 1cinta de có rrer, 2 steps i 1 rem), de musculac ió (n'hi ha pe r treba ll ar tots els grups musculars), i pes lliure (ba rres, discos, corretges, etc.) .

Altres espais En el moment del ta ncame nt d'aqu esta ed ició se segui a treba ll ant per instal·lar la gespa artificial al camp de futbol i construir una pista amb tres ca rrers d'e ntrpna ment al voltant, alhora que es fe in ejava per remode lar les pistes de te nnis. A principis d'octubre es preveu que aqu estes acc io ns est ig uin enllestides per ta l d'ini ciar les activitats dirigides de temporada. Aleshores s'iniciarà la segona fase de les obres de re modelació.

_ _ _ _ _ _ _ __ _ _ FYNDACI6 CLAROR ACTIVITATS DIRIGIDES DE TEMPORADA A CAN CARALLEU

però, també podran o ptar

TENNIS I ACTIVITATS DE

als, o en grups de 2 o 3 per-

p r reb r

cl asses indi vidu -

so nes .

MUNTANYA PER A TOTHOM

La in stal·l ació té qu atre pistes de quick que han estat mod ernitza des aqu es t

Els socis de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Sagrada Família gaudeixen d'un 20 per cent de descompte en totes les tarifes

estiu .

Escoles esportives infantils

El proper dilluns 4 d'oc-

Els petits i j oves podl'a n

tubre serà un a data impor-

triar entre un ampli ve nta ll

tant en la hi stòria de No u

d'activitats per ini ciar- se o

Can Ca ralleu: se rà el dia en

perfeccionar- se en diferents

qu è s' ini ciaran les classes co rresponents als c ursets

es po rts.

Per tal qu e els més pe-

d'activitats d iri gides de la

tits s' ini ciïn de manera pro-

temporada 1999-2000.

gress iva en el món de l'es-

Després de les activitats

port, s'h an organi tza t

l'Es-

d' aquest est iu , Nou Ca n

co la d'Ini cia ció, les Escoles

Ca rall eu ofe reix més de xx

espo rtives de bàsqu et , fut-

cursets dirigits per tècnics

bol, fu tbo l sa la i vo leibo l.

espec ialitzats: xx activitats

L'Esco la de Futbol se rà co -

per a infants i joves i xx per

o rdin ad a tèc ni cam ent pel exemple, d'Araceli Segarra

d'altres grups per a treballs

o Ferran Lator rel, els cur-

persona li tzats i per a vete-

En tots els ca sos hi haurà

nya i el tennis es perfi len

se ts

ran s.

d os entre naments se tm a-

a adults.

Les activitats de munta-

estan

ad reçats als

Centre Parroquial de Sarrià.

com l'ofe rta més especia lit-

amants de la muntanya ,

D epenent d el grup d e

nals i la di sputa d'un partit

zada de la in sta l·l ac ió . A

practiquin l'espo rt que prac-

treball hi haurà d iversos cur-

o rga nitza t pel Co ns ell de

més, Nou Can Cara lleu ofe-

t iq uin, i ind epende ntm ent

sos de dos d ies per setma-

l'E sport

rirà una gran varietat d'acti-

de l nivell de co neixe ments

na, i altres que farah neces-

Barce lona .

vitats espo rtiv es infantil s,

o propòsits.

sària l'ass istènc ia cada d ia.

Es co lar

ci e

A més, hi hauran les es-

Per aq uest motiu hi hau -

El treba ll es durà a term e al

mentades esco les de mun-

gran.

rà deu gr up s diferents de

gimnàs, a la sa la de fi tn ess

tanya i de tenni s per als més

treball segons el nivell i ob-

i en diferents espa is a l'a ire

petits.

Activitats de muntanya

j ect iu s dels cu rsetistes: hi

lliu re .

per als adu lts i per a la gent

Activitats per a adults

haurà grups d'iniciació, de Rep rese ntaran l'aposta

perfeccionament, d'alt ren-

més innovado ra de l'equ ipa-

diment i competició, a més

Tennis Es faran cursets de con-

ment. I és que Nou Can

Una altra de les grans

di cionam ent físic, ae ròbi c,

Cara ll eu esdevi ndrà, des del

apostes de No u Can Cara-

ta i- tx i, ioga, actitud postu-

ll eu pe r a aq uesta tempo-

ral i activitat física per a gent

rada seran els cu rsets d e

gran. A més, s'organitzaran

tennis. N'hi haurà per a tot-

c urso s quadrimestrals de

hom , petits i joves, iniciats

ba lls de sa ló.

4 d'octubre, l'úni ca in sta l·lac ió de Barcelona a oferir un s cu rsets d'entrenament i preparació específica per als practicants d'esports de muntanya. (vege u repo rtatge de les pàgines 18 i 19).

Amb la supervisió d'un equip de professionals del Ce nt re Excursionista de Catalunya i la direcció de Ri card Vila (entrenad or, per

A-banda dels cursets d'activitats dirigides, Nou Can Caralleu organitzarà lligues internes de futbol, futbol sala, futbol 7, bàsquet i tennis

i no iniciats.

Per a infants s' ha previst una Escola d'Iniciació.

Les c lasses en tots e ls casós se ran de vuit persones com a màx im en el cas dels infants i de quatre en e l de ls adults. Els ad ults,

Més informació: Nou Can Caralleu Carrer dels Esports, s/n 08017 Barcelona Tel. 93 203 78 74 Fax 932800210 Http://www.bcn.es/c1aror

TOT CLAROR

39

_ Fets i gent ENRIC COROMINAS, PRIMER PRESIDENT DE L~SOCIACIÓ DIENTITATS PER A LA GESTiÓ DE Nou CAN CARALLEU Carles Targa

Enric Corominas és un esportista veterà que ha practicat molts esports, però especialment ve la .i muntanya. Aquest esperit fa que es mostri entusiasmat pel projecte del Nou Can Caralleu. Està mo lt satisfet q ue s'hagin recuperat aquestes velles instal· lacio ns tan arrelades al barri de Sarri à i q ue es proj ectin en el futur com un co mplex modèlic.

"Espero que la Comunitat Universitària de la URL trobi a Can Caralleu un espai idoni perfer universitat"

És una tarda ca lorosa del

exemp le: va ser president del

Aquest espe rit fa qu e estigui

pa i comel se rvi rà per fer uni -

mes d'agost. Ens trobem amb

Ce rcl e d ' Eco no mi a, i de la

entusiasmat pe l projecte del

versitat.

Enric Co ro min as, pres ident

seva Fund ació, i president de

Nou Ca n Ca ra ll eu des de ls

de l'Associació d ' Entitats per

la Co miss ió de Control de la

ini cis. Coro min as

a la Gestió de Can Ca ralleu.

Ca ixa d'Esta lvis i Pensions de

tent que s' hagin rec up erat

Uni vers itat Ramo n Llull , es

Presenta un aspecte molt sa-

Barce lona. Des de 1994 és

aq uestes ve ll es i nsta l·lac io ns

mostra satisfet de la marxa de

ludable, colrat pel sol del mar

president de l patronat de la

tan a rr e lad es al barri de

la Universitat perqu è respo n a un es ex pectati ves ga irebé

està co n-

Després de cinc anys al ca pd ava nt de l patronat de la

i la muntanya, dues de les se-

Fund ació de la Univers itat

Sarr ià i qu e es transformin

ves grans passions. Tot just fa

Ramon Llull i des

de maig

en un co mp lex modern i mo-

imp e n sa b les fa n ou anys

no massa hores era a Zermatt

presideix l'Assoc iació d ' Enti-

dèlic per a la pràcti ca espo r-

quan es va crea r, tant pel que

(S uïssa), davant per davan t de

tats per a la Gestió de Ca n Ca-

ti va de ls socis del Centre Ex-

fa a no mbre d 'estud iants (ac-

la paret del Cervin, al qu al no

rall eu.

cursion ista de Cata lun ya, la

tualment 13.500) co m de ti-

ha pogut ascend ir per ca usa d'una lesió.

Enric Co ro minas i Vi la va

Enric Coromin as ha estat i

Fundac ió Claro r,

la Comu-

tu lac io ns

(39). Considera

és un esportista consumat. Ha

nitat Universitàri a de la URL i

qu e la URL ha de segu ir tre-

practicat molts espo rts,

so-

de ls ciutadans en general. Està

ball ant ri gorosa ment per fa-

néixer a Barcelona l 'a ny

bretot ve la (va se r ca mp ió

co nveçut que els membres de

cili ta r una fo rmació prestigi-

1936. És ll icenciat en Ciènci-

d' Espa nya de ve la en la clas-

la URL disposaran d'un ll oc

osa i de la màxi ma qualitat,

es Econòmiques per la Uni -

se va uri ent ) i muntanya (ha

ido ni per trobar-se. D iu que,

estreta r enca ra més les relaci-

versitat de Barcelona i treba-

puj at tots els mass issos d e

ja qu e es tracta d'un a univer-

o ns entre la unive rsitat i l'em -

ll a com a em presa ri en diver-

3000 metres dels Pirin eus de l

sita t qu e no té un ca mpu s

presa i mantenir un alt grau

sos sectors. Ha ocupat diver-

vessant espa nyol des del Ba-

unive rsitari co njunt, el fet de

de co mpromís en el se rvei a

sos cà rrecs i nstitu cionals, per

lai tus fins a la Pica d ' Estats) .

poder d isposa r d 'aqu es t es-

la societat.

URGÈNCIES ' Urgències mèdiques ................................... 061 Amb ul ànc ies Cre u Roja .......... 93 300-20-20 Farmàc ies de guàrd ia ................................. O I O Bombers General itat .......... .. ... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ...... :.......................... 080 Bombers BCN comarques ......................... 085 Mossos d'Esquadra .......... ...... .. 93 300-22-96 Po l ic ia .. .. ................................ ..................... 09 I Guàrdi a Urbana BCN ............... ................ . 0 92

SERVEIS In f.Me tropo litana ........................ .. ........... O10 Protecc ió C ivi l ...... .. ........ .... .. .. 93 3 19-25-00 Accidents en carretera ............ 93 352-6 1-6 1 RENFE .............................. ........ 93 490-02-02

Ferrocarril s Genera litat .......... 93 205- 15- 15 In fo rm ac ió carre teres ............. 93 204-22-47 Ae ropo rt del Prat ................... 93 30 1 -39~93 Serveis Socials ............ ............ 900.30 -90-30 Corre us ...... .. .. .. ........ ......... ....... 93 3 18-38-3 1

HOSPITALS H. H. H. H. H. H.

Sant Pau .............. ................ 93 Del Mar ...................... ......... 93 Clínic ................................... 93 L'Esperança ..... ........ .... .. ..... 93 Vall d'Hebron ..................... 93 Sant Joan de Déu ................ 93

291-90-00 22 1-.10-10 454-70-00 285-02-00 418-34-00 203-40-00

CENTRES OFICIALS Ajuntame nt BCN ..................... 93 402-70-00 Generalitat ..................... .. ........ 93 3 15- 13- 13

Diputació BCN .............. ....... ... 9.3 402 -22-22

ESPORTS Es port iu C laro r .... .. ........ .. ........ 93 476- 13-90 Poliesportiu Sagrada Fam ília. 93 435 05 66 Nou Ca n Caraneu .................... 93 203 78 74 Servei d' Informació Esportiva ................................ .. 93 432- I 9-92 Agenda d'Activitats .... ...... ...... 93 48 I -0 0- 2 1 Fed. Cat. Bàsquet ............ .. ...... . 93 454-90-6 2 Fed. Cat. Judo ........................... 93 318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica ............... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .................... 93 301- 82-70 Fed. Cat. Futbol ........ .. .. ...... ..... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ...................... 93 200-53-55 Consell Esport Esco lar de Barcelona (CEEB) .... .... .... 93219-32-16 1\

PLATAfORM~

ClARO~

COoperaCl0

Solidarltat

Apunta't a la Plataforma 0'7 i participa directament en els nostres projectes.

Col· laboraràs en el manteniment de 55 nenes del "Hogar La Reco/ección ", a León, Nicaragua, amb una aportació trimestral de només 1.000 pessetes.

Què és la Plataforma 0 7 Claror?

Com podeu col'laborar-hi?

"0'7 Claror" és una plataforma de solidaritat creada

La coHaboració econòmica amb la plataforma és

per la Fundació Claror. El seu objectiu és

voluntària i oberta a tothom. Podeu fer-ho amb un

desenvolupar projectes de cooperació, ja sigui

mínim de 1.000 pessetes trimestrals.

1

d'àmbit internacional o de l'entorn més proper.

A més, podreu participar en l'avaluació, selecció i

"0 7 Claror i Nicaragua" 1

La Plataforma "0'7 Claror" va assumir, el passat meS

seguiment dels projectes en què es decideixi actuar, començant pel de Nicaragua.

de febrer, el manteniment de 55 nenes en situació d'alt risc

que ara viuen en un centre escolar i

internat anomenat "Hogar La Recolección" a

Si esteu interessats:

Nicaragua. De manera indefinida, "0'7 Claror" hi destina 180.000 pessetes mensuals que inclouen la

Fundació Claror Sardenya, 337, entresòl, 2a.

Telèfon: 93 4761390 Fax: 93 47613 91

contractació de dues educadores que se'n fan càrrec de Ja bona api icació del programa.

FUNDACiÓ CLAROR