Revista Claror Sports nº19

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA PVi sita, consulta i revisions

,... 19 Vis ita Ortodòncia (aparells corredors)

,... Urgèn cies Revisions periòdiques

,... Fluori tzÇtcions Radiografies intrabucals l

"

•

~

Higie ne bucal (neteja) + Revisió 'l ' . _

Extraccions simples I

no tanquem per vacances

un 20% de descompte a la resta de tractaments

~

Barcelona calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 45 00

sardenya, 319, Baixos Tel. 93 457 04 53 ILuro, 90, baixos M.J.Verdaguer, 6, 2n 3"

I

Sant Joan 23-31, 1r, 1" Av.S.Esteve, 86, Av.Martí PujoL 254, M.J.Verdaguer 15, Sor AngeLa Cruz 35, Ronda de Atocha 7, Gran V.M.Turia 37,

f: " m (J

3r, 4" baixos baixos baixos baixos bai xos

i l; i O a@i o a • e s

Te Te Te Te Te Te Te Te Te

L• L. L• L• L. L• L. L• L•

93.757.71.81 93.474.19.32 93.727.53.96 93.879.32.28 93.389.43.31 93.877.45.97 91.571.00.02 91.467.06.00 96.351.73.50

Mataro' Corne LLà SabadeLL Grano LLers BadaLona Manre sa Madrid Madrid VaLència

\N ' ' 1), http://www.ioa.es

s u M A R LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 19 , III època

Abril-maig de 1999

Les altres portades OPINiÓ 2. Articles d'opinió de Teresa Sandoval i Pedro Andreu 4. Enquesta: "Estàs d'acord a pagar per veure per televisió les millors competicions esportives?" ENTREVISTA 6. Toni Jiménez, porter del RCD Espanyol SALUT 10. Doctor, què tinc, lumbago o ciàtica? DIETÈTICA .12. Píndoles per aprimar-se, a examen ENFORMA! 14. Iniciar-se en la natació a edat avançada SOCIETAT 19. Restringiries l'ús del cotxe a la ciutat? 20. l a tu, també et preocupa el medi ambient? 22. LLIBRES, INTERNET, DISCS 23. AGENDA D'ACTIVITATS 24.GUIA DE SERVEIS i COMPRES NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 26. Arriba la XV Milla de la Sagrada Família 28. La Fundació Claror gestionarà el Poliesportiu Marítim, a la Barceloneta 30. Les obres de remodelació de Can Caralleu, a punt de començar 33. Entre 40 i 45 nenes de León (Nicaragua) ja tenen una nova casa perviure 34. Entrevista a Albert Batlle, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona 36. Torneig de bàsquet i futbol sala 3 x 3 el 25 d'abril 37. Campus, esplais, estades esportives i activitats dirigides per a l'estiu 38. La higiene, cosa de tots 39. CONCURS i PASSATEMPS FETS I GENT 40. Paco Moran i Joan Pera, adéu a la "Extraña Pareja"

ENTREVISTA A TONI JIMÉNEZ Toni Jiménez està de moda . El porter del RCD Espanyol ha estat notícia darrerament per diverses raons. Primer, per la possibilitat que a finals de temporada abandoni el club blanc-i-blau i se'n vagi, probablement, a l'Atlètic de Madrid; segon, perquè Camacho l'ha fet debutar en la Selecció espanyola, i tercer, perquè és el porter de la reivindicada Selecció catalana. D'això i més parla a l'entrevista amb Tot Claror.

ENTREVISTA A ALBERT BATLLE El regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, va concedir una entrevista a Tot Claror per valorar la concessió a la Fundació Claror dels poliesportius del Marítim i Can Caralleu. Batlle també analitza el primer any de funcionament del Poliesportiu Sagrada Família i les inversions que s'estan realitzant en instal ·lacions esportives a la ciutat.

LA MILLA DE LA ,SAGRADA FAMILIA, EL 18 D'ABRIL La Milla de la Sagrada Família que organitza la Fundació Claror celebrarà el proper 1 8 d'abril la quinzena edició. Tot és a punt perquè sigui una autèntica jornada ludicoesportiva . Per incentivar la participació s'ha incrementat la quantia econòmica dels premis .

participa-hi!

I

_ ()pUll = · = ·Ó~

_____________________________

(jTOT CLAROR Tercera època Número 19 abril-maig de 1999 Tiratge: 13.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 REDACCiÓ I ADMINISTRACiÓ :

Qualitat al seroei de tothom

Teresa Sandoval i Roig Regidora presiden/n de la Comissió Ciula/ Amiga i f/uali/a/ de l'Ajun/amen/ de Barcelona

Sardenya, 333, baixos 08025- Barcelona Tel. 93 207 06 40 FAX 9320777 35 CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, NJúria Borràs, Ed ~ard Franco, Albert GiméAez, Àngels Güell, Sergi Larrlpa. DIRECTOR :

Sergi Larripa REDACCIÓ :

Ester Benach COL'LABORADORS :

Raquel Mateos Albert Benet TRACTAMENl

INFORMÀTIC:

David Fernandez CORRECCiÓ L1NGÜ[STICA:

Ariadna Viñas PUBLICITAT:

Josep Lluís Vide COMPOSICiÓ I IMPRESSiÓ:

PCGràfic IMGESA DISTRIBUCiÓ :

Mencor TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats. que són responsabilitat de l'autor.

Entitat editora

Els socis i usuaris de l'Es-

primera fase d'un p la de qua-

citat amb les empreses i amb

I

portiu Claror heu estat els pri-

Iitat que pretén que l'Ajunta-

mers en gaudir dels resultats

ment estigui veltaderament al

i ca l fer que e ls ciutadans

de l'aplicació de la Carta de

servei de les persones, vetllant

apost in pe l manteniment

Serveis d'una instal'lació mu-

per l'interès comú i fomentant

d'actituds cíviques que els

la proximitat ¡ la confiança

facin partícips dels processos

mútua. És una aposta contun-

de millora.

nici pal

e sport iva

de

Barcelona.

les institucions barcelonines

Aquest instrument respon

dent a favor d'una prestació

Entre tots , hem d'aconse-

al compromís que ha adquirit

més eficient dels serveis pú-

guir que Barcelona es consolidi com una ciutat de quali-

el poliespoltiu amb els usua-

blics locals, concretada en el

ris i posa de relleu els aspec-

fet que l'usuari rebi la millor

tat, una comunitat competiti-

tes de confort, de mante ni-

qualitat i la millor atenció. En

va internacionalment amb

ment, d'higiene i d'atenció a

aquest sentit, l'ESpOltiu Claror

qualitat de vida i de selveis,

l'usuari. Es tracta d'un objec-

ha estat p ioner i per això vull

tant públics com privats.

tiu que s'emmarca en el Pla

felicitar els seus responsables

Aquesta és la clau de l'èxit del

de Qualitat que l'Ajuntament

i tots aquells ciutadans que

Model Barcelona i, per aquest

de Barcelona va endegar l'any

utilitzen les seves instal·-

motiu, la Qualitat ha esdevin-

1996 per tal d'oferir uns ser-

lacions .

gut l'eix director del disseny,

veis adequats per satisfer les

Ara bé, aquest sistema de

necessitats dels ciutadans en

qualitat no es pot entendre si

l'acció municipal i, sens dub-

les millors condicions.

es limita als selveis munici-

te, ho serà encarà més en els

pals. Cal treballar en compli-

propers anys.

Les cartes de selveis són la

LA

la coordinació i la gestió de

VINYETA

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 93207 06 40 Fax 93 207 77 35 E-mail: claror@mx2.redestb.es Web: www.bcn.es/claror

VISCA EL.. 6ARÇA " ' ..."' "

PRESIDENTA

.'Joana Céspedes SECRETARI

Jordi CabaRes PATRONS:

Montserrat Bastida, Consol Martí, Basili Pérez, Dolors Rodríguez, Héctor C. Silveïra , Josep Tablada, Jordi Alonso i Julieta Riberas. DIRECTOR GENERAL

Joal'1 Itxaso Paternain oil

;;¡

DIRECTORA ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs

:>

~

DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMiLIA:

>

ox

Eduard Franco ~------------------------------------

2

TOT CLAROR

____________________________________

~

~o

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Opinió

La Unió de l'Esport per a Tothom de Catalunya: un part amb dolor Pedro Andreu Director del Servei d'Esports de la Universilal de Barcelona

Ha nascut una nova organització, una federació d'entitats jurídiques, i la Fundació Claror n'és membre fundador. Altres institucions significatives en activitats es portives d'allò que s'ha denominat EspOlt per a tothom, també han estat des de finals de 1977 col, laborant en la seva creació, i es compten entre aquestes la que tinc l'honor de dirigir. El propassat 19 de desembre va tenir lloc l'Assemblea Constituent de la Unió de l'EspOlt per a Tothom a Catalunya (UETC) . Després d'un procés d'acord per iniciar la singladura de la UETC, les entitats

(una OPinió personal sobre un procés viscut des de dins)

de la Unió Barcelonina d'Associacions ESpoltives (UBAE) van formar un grup de pressió qu e, de manera formalment democràtica però èticament dubtosa, van imposar les tesis de la UBAE. Aquesta entitat no havia aconseguit ferles prevaldre durant totes les discussions relatives a l'elaboració dels Estatuts i de l'Assemblea Constituent. Sóc conscient que aquestes línies puguin resultar incomprensibles i fins estranyes (en el sentit que algú alci la veu perquè en una Assemblea Constituent s'imposi l'o pinió de la majoria) per a persones alienes al que ha significat el

El medi ambient

naixement final de la UETC. Però es tracta únicament de ma nifes tar el punt de vista del responsable d'una de les entitats fundadores, que constata que havia estat una participació en igualtat de condicions i, en el darrer moment, de cop i volta, es convocà un grup d'entitats dependents per imposa r el que en un marc unitari no s' havia aconseguit. En l'Assemblea es va aconseguir, no sense abans p alesar l'amenaça late nt que, si no es feia, es trencaria la baralla, ja que en dates anteriors a l'Assemblea Constituent, la UBAE va promocionar ostensiblement la Federació de l'Es-

. nosaltres

t

Sergi Larripa. Director de Ta/ Claror Hem decidit dedicar la portada d'aquest número de Tot Claror a la temàtica del medi ambient. I és que la creixent sensibilitat social que des de fa temps existeix entorn d'aquest tema s'ha plasmat en unes accions concretes que ens duen a l'optimisme. A finals del mes de març va tenir lloc a Barcelona la primera fira dedicada al medi ambient, Ecomed Pollutec, amb gran èxit d'assistència i interessants propostes de futur. És molt positiu que en un recinte com la Fira de Barcelona, forum de negocis per excel'lència, les principals empreses del país es trobin per tractar temes mediambientals. Un altre fet per tenir en compte és la possibilitat que el proper 29 d'abril sigui un dia sense cotxes a Barcelona i l'àrea metropolitana. Tot i que la jornada sembla no haver generat la unitat desitjable, cal destacar que és la primera experiència d'aquest estil que es pensa dur a terme a 'l'Estat. I, per últim, hem de subratllar amb èmfasi l'esforç encomiable que diverses entitats de la Sagrada Famt1ia estan fent per tal de millorar les condicions del barri, amb l'adopció de mesures que facilitin l'estalvi d'energia i el reciclatge. Cal, però, que totes aquestes iniciatives no caiguin en l'anècdota. Cal que arrelin entre nosaltres i realment tinguin continuïtat. I perquè això sigui possible, tots hem de variar algun dels nostres costums. Assumir, definitivament, que quan parlem de medi ambient, estem parlant de nosaltres i del nostre futur.

pOlt per a Tothom a Catalunya, que tenia -i té- regisu·ada. Amb això i tot, la UETC ja és un fet i un moviment unitari (paradoxa lment, gràcies al u'iomf de la UBAE, perquè els que vam "perdre" sí que seguim jugant amb la mateixa baralla), té uns Estatuts, unes n ormes de fu ncioname nt i esperem també que una llarga vida per davant. Ha de propicia r que els grans esforços i ave nços de l'Espo1t per a Tothom a Catalunya es consolidin, amb sinergies q ue remarquin la impoltància que ja té. Les decisions seran de tots, i espero que aquest "tots" sigui cada vegada major fins convertir en anècdota la composició de l'Assemblea Constitllent. El Servei d'Esports de la Universitat de Barcelona, per acord .dels òrgans de govern, particip arà en aquest procés, com ja ha fet des de l' inici, amb voluntat de servei a la causa fundacional, respecte a les decisions majoritàries i conformitat amb unes pautes de conducta ètica. Es tracta de la relació entre les persones implicades que, si no es produeix, fa de la paraula DEMOCRÀCIA un concepte buit i sense sentit per utilitzar com a moneda de canvi, de gran va lo r "legal ", e n m ans d'aquells que imposen el seu poder en la més estricta aplicació que el fi (el seu fi) justifica els mitjans.

TOT CLAROR

3

_ ()phrl ==·o ~ '

_____________________________________

ENQUESTA

Estàs d'acord a pagar per veure per televisió les millors competicions esportives?

ÀLEX MORENO 16

anys

No. Ho veig molt malament perquè arribarà un moment que només la gent amb diners podrà veure les millors competicions. Cada cop l' esport semb la menys esport. Cada dia se'n fa més negoci.

R ES

e LECTORS Envieu-nos les vostres opinions! També per E-mail: ~redestb_es

Animeu-vos-hil Qu alsevol lector pot publica r el seu text a la revi sta Tot Claror. Escri viu un articl e d'interès general sobre algun fet esportiu, social o cultural qu e us interess i i el veureu publi cat en aquesta pàgina. Els textos destinats a aquesta secció no han cI'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom co mplet de l'autor, el DNI o núm. de soci i . un telèfon de co ntacte. Tot Claror es reserva el dret de publi car les co l.laboracions, ail< í co m de res umir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

4

TOT CLAROR

VíCTOR ALONSO 34 anys

JOANNA HERNANDEZ

No. Totes les com petioio ns s'haurien de donar en obeJt. Si es traca de televisions públiques sobretot i, pel que fa a les privades, pagant una quota mensu al o an u al ja n'hi hauria prou.

No. L'esport ha d'arribar a tothom. L'esport és cultura i, per tant, si volem un país culte i una gent preparada cal saber quines són les millors competicions i els millors esportistes.

44

Els pares en el món del bàsquet Una de les coses més gratificants per als pares és tornar a veure les coses amb els ulls dels fills . Quan ens diuen que volen practicar un espOJt, en el nostre cas el bàsquet, sabem que en el moment d'apuntarlos indirectament també ho fem nosaltres. És primordial que, com a pares, no deleguem responsabilitats que només són nostres. Els nostres fills i filles s'entrenen, aprenen els fonaments de l'espOJt, però el més important és entendre que és un mitjà més en el procés educatiu i una forma d'ajudar-los a comprendre el món que els envolta. No els "hem de fer" competitius, els hem d'ajudar "a ser competents", i això en el bàsquet s'hauria de reflectir

anys

RICARD CORTÉS 47

ANNA MERCADER

anys

11

No. Penso que és molt negatiu perquè les competicions bones i, sobreto t si genere n molt interès, no s'haurien de pagar. És el cas, per exemple, del partit del Barça contra el Madrid.

en el sentiment de pertinença a un grup de companys/ es amb uns mateixos interessos i objectius. Ser respectuosos amb els nois i noies dels altres equips, amb l'àrbitre, treballar per aprendre, treballar en benefici del col -lectiu ... , no voler guanyar a qualsevol preu! Els nostres fills i filles, no ho oblidem, es troben en període de formació personal i en el moment en què realitzen l'activitat esportiva tres agents edu catius hi formen part , cadascun des d'una parcel'la ben delimitada i difere nciada: els entrenadors, els àrbitres i els pares i mares convertits en espectadors. És indignant escoltar, i tots ho hem sentit alguna vegada, comentaris despectius d'adults sobre membres de l propi equip, del contrari o sobre l'àrbitre. Acabar amb aquestes actituds és prioritari. En can-

anys

No. Penso que un partit de futbol , de bàsquet o qualsevol altra competició esportiva hauria de poder-la veure qualsevol persona i quantes més millor.

vi, resulta molt gratificant quan els dos equips "juguen", en el sentit més ampli de la paraula jugar, i quan els entrenadors , àrbitres, pares i mares ass umeixe n e l rol d'educadors que els pertoca i al qual estan obligats per la seva condició. Si tots treballem en el mateix sentit aconseguirem que els nostres fills i filles siguin veritables "campions", no del bàsquet, perquè al cap i a la fi això no és important, sinó de la tolerància, de l'educació, que en definitiva és el que compta. Quan això es dóna és quan ens sentim satisfets de la feina feta i veiem com els nostres fills , gràcies a la seva activitat, també ens ajuden a formar-nos com a pares.

Domènec Anguera Pare d'un jugador del Mini "C" del Safa- Claror

especialistes en complements par la pràctica

iJe ta natació

. 15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS , SOCIS FUNDACIO ,CLAROR Si practiques: . aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc..

~IXAMPL~

C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu Sagrada Família)

_ Entrevista

TONI JIMÉNEZ

Toni Jiménez, amb 28 anys, es troba en el millor moment de la seva carrera esportiva. És un d'aquells jugadors que agrada a l'afició, que connecta amb la graderia. Sobre el terreny de joc celebra, mana, somriu i viu els partits al límit. ~a seva personalitat ja l'ha portat a formar part de la història blanc-i-blava, junt amb altres porters com Zamora, N'Kono, Trías, Urruti o el Gato Fernandez, i aquesta és una de les claus del seu èxit. De petit, es quedava em badal it veient les esti rades d 'Arconada per televisió ... Ara té un estil propi i una premissa com a regla general: el treball i l'esfo.rç diari.

Entrevista: Raquel Mateos

Vaig despertar sota un cel gri s i amb un lleuger vent fred. La pluja vestia el sol de la ci utat, però les inclemències meteorològiques no van ésser cap obstacle per a les nostres pretension s. Havíem qu edat a l'Estadi Olímpi c de M ontjui c a les deu del matí i, amb puntualitat anglesa, abans de l'e ntrenament, en Toni va tenir la deferència d'atendre les nostres preguntes. I, com que no te níem un lloc on posar-nos, ell mateix va improvisar el set d'entrevistes.

A quina edat va començar a jugar al futbol? Als vuit anys, als benjamins de La Garriga, el meu poble.

Caràcter a la porteria de l'Espanyol

6

TOT ClAROR

Per què es va decidir precisament pel futbol i no per un altre esport? Perquè era per a mi una espècie de joc i esport. En aquell temps el futbol era el que ho acaparava tot i, a més, hi havia moltíssims carrers al poble que

______________________________________ ]Enuevista no estave n asfa ltats i era el qu e es podia practica r. Jo crec que totes les generacions per aq uell temps se n'anaven cap al futbol.

Sempre ha jugat de porter? Sí, excepte a l'esco la, on se mpre voli a ser jugador perquè pensava que ja tenia prou amb el meu equip: volia participar més en el joc. Són les frustracions que a vegades te nim els porters, qu e volem ju gar amb els peu s però el nostre ll oc a l'eq uip ens ho imp edeix. El meu pare havia estat porter amateur.

Quin és el millor record que té de quan era petit? Va

have r

una

època, a Granollers, que se mpre ha estat un bon planter del futbol català, en la qual quasi cada any érem campions. guardo Tamb é molts bons records de l'etapa a La Garri ga. Érem un equip que, ja de ben petits, anàvem a fora, a jugar a l'estranger. Per Setmana Santa i a l'estiu disputàvem trofeus fora d'Espanya ... , en una època que em pensava que era com un professional perquè anava per a tot arreu.

I el disgust més gran? He tingut la sort que quasi sempre, he jugat però, al principi , em costava molt assi milar que em marquessi n gols.

Ara suposo que també. Sí, encara que ara sé que són coses del joc i què no es pot parar tot el que

Si he de marxar de l'Espanyol haura de ser a un equip amb ambicions esportives, per optar a títols. Si no, no val la pena

arriba. Abans, cada gol era posar-me a plorar perquè no ho entenia.

Com a jugador professional, què ha estat el millor per a vostè? Aconseguir la meda lla d'or amb la Selecció espanyola a les O limpíades, l'ascens de Segona a Primera, perquè no és gens fàcil, i la classificació per a la UEFA d'un eq uip modest com el nostre. I el pitjor.. .? Les derrotes són els pitjors records que pot tenir qualsevo l ju gador perqu è també ho són per a l'afició, i em saben sempre molt de greu.

Però bé, suposo que l'or olímpic amb la Selecció deu ser la fita més important de la seva carrera esportiva? Sí, d e mom ent. Però el que succeeix és que el valor real d'allò anirà creixe nt o esse nt més rea l a mes ura que vagi passant el temps. En aq uell moment va suposar molta alegri a. Penses en les perso nes que t'estimen i que t'han ajudat, penses que gràcies a tu, al teu ajut, s'ha pogut guanyar i aconseguir una fita històri ca, penses en tot allò bo i en el que t'ha costat i li dónes valor. Però per saber el que realment significa probablement han de passar moltes més olimpíad es.

I parlant de seleccions ... espanyola o catalana? Jo em sento identificat amb la Selecció espanyola, per a mi ha estat un gran somni poder arribar-hi . El que passa és que també sóc català. Sem-

PREGUNTES MOLT PERSONALS • Una ciutat per viure-hi? Granollers • Un lloc on anar de viatge? El Canadà. Encara no hi he anat, però vull fer-ho. • Un llibre per llegir? El nombre de la rosa • Una pel'lícula de cinema? Braveheart, és un "peliculón" bastant sentimental. • Un mitjà per estar informat? La televisió • Mar o muntanya? Mar • Un plat per dinar? Espaguetis ... , amb una mica de fonnatge i sense cap salsa. (Per cert, vostè cuina? Cuino perfectament ... De debò? (riu) Bé, paro taula perfectament.) • Un cantant o gn¡p musical? M'agrada la música espanyola però no tinc cap grup o cantant preferit. • Un esportista? Àlex Corretja • Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Els tsars de Rússia, seria "l'hòstia". • Què valora més de les persones? Que no siguin falses. • Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? La pau és molt dif(cil d'aconseguir, una obsessió per a mi seria buscar-la. • Dretes o esquerres? Esquerres • Què s'enduria a una illa deserta? Els meus nanos, un bon hotel, una pilota de futbol... • Un desig confessable? Que l'Espanyol sigui campió en un futur pròxim. .

espanyola? Amb nervis?

pre que puguin ser compatibles no hnc

Van ser uns minuts molt intensos. Passes molts anys de la teva carrera

cap problema però el dia que s'especuli que el jugador professional ha de

esportiva per arribar a jugar només deu minuts, però só n molt valuosos i no

decidir serà injust. En cara que jo no

qualsevol hi pot arribar. Jo he estat un

tindré cap problema per fer-ho.

dels porters que entren en la històri a de la Selecció espanyola i això és suficient per sentir-me orgullós.

I ja que som en el tema, com va viure el seu debut amb la Selecció

TOT CLAROR

7

_ Entrevista L'actual entrenador de la Selecció, José Antonio Camacho, ha tingut molt a veure en la seva carrera com a jugador professional de futbol. Potser és una de les persones a la qual estic més agraït. Tothom sap qui és, co m és, la política que té per escollir jugadors, i hi ha molta gent que ,hi està d 'acord , Jugadors que potse r amb altres entrenadors no tindrien opcio ns ara hem vist, en ca nvi, que poden resultar una bona tria.

Per cert, l'últim Mundial què li va semblar?

Hem sento identificat amb la Selecció espanyola encara que també sóc català. Ha estat un gran somni arribar-hi. El dia que s'especuli que el jugador professional ha de decidir, serà injust

mer record que té com a jugador d'aquest club? Un deb ut bastant dolent. Va se r al Ciutat de Barcelona, jo portava aquí només una setmana i vam perdre contra els brasilers del Vasco da Gama per zero gols a tres.

Després de dues temporades a Montjuïc, Sarrià ja s'ha oblidat? Per molt temps que passi, Sarrià no s'oblidarà, mai . Aquell camp va vibrar i viure moltes tardes de glòri a: Sarrià ja és un mite.

La vida esportiva d'un porter, di-

En la tònica dels últims anys, que tot està molt igualat i qu e pot guanyar qu alsevo l equip . Que qualsevol selecció, si s'hi dedica i hi posa molta

no surt. concentració, pot complicar la vida a un altre rival que la subestimi. Que el guanyador va ser un dels millors equips del Mundial i que tothom esperava que Espanya fes millor paper.

La imatge que dóna en Toni és la d'una persona a la qual sembla que no afectin les coses, que no s'immuti... A vegades, en aquest món, hem de se r així, que sembli que no ens passa res ... , però "la processó va per dins". És cl ar que no em co mporto igual a casa, en el meu cercle íntim, qu e quan estic jugant o treballant. Són Tonis diferents, pel meu bé.

Defineixi, doncs, el "Tóni jugador". Emocional, que es dedica de ple al que fa i sap el que és representar un equip, i qu e li sap molt de greu quan sa p que el seu equip "pot fer-ho "

8

TOT CLAROR

I el "Toni pare", el que la gent normalment no veu? El Toni de casa és un hom e molt famili ar que tot el que fa sempre és pensant en la família . Una persona molt oberta i qu e pot dialogar amb tothom però que no suporta la manca de respecte cap a la seva persona i cap aquells que més estima.

Un partit de futbol es veu diferent des de la porteria? Sí, el jugador, encara que no li surtin bé les coses, està tranquil perqu è sap que, potser, es poden arreglar en

uen, potser és més llarga que la d'un jugador de camp. Ara, amb 28 anys, en plena maduresa, què li passa pel cap quan es mira al mirall i compara el viscut anys enrere? ; Ja em vaig fent gran. Quan em mi ~o cada dia em veig igual que se mpr~: i penso que potser abans deia "què jove que sóc amb aquesta cara!" i ara no. Però sóc conscient de tot el qu e h'e fet a la vida, i n'estic content, i de tot el que encara em queda per fer, si D~u vol. A més a més, els joves cada v~­ gada són més bons. És molt fàcil afirmar que la carrera d' un porter és m ~s

el decurs d'un partit. I el porter, en canvi, de vegades veu coses que no fun cionen bé i no hi pot fer res. Jo

llarga, però si no té nivell no aguanta la pressió de la Primera Divisió.

faig la meva feina i confio que l'equip

Sí, sempre que siguin justes, Una críti ca bona o dolenta, si és justa, l'accepto bé. Fins i tot, si penso que no

faci la seva . Així anirem bé, perquè quan he volgut fer més del que havia de fer, no ha anat tot com esperava.

Aquesta és la seva sisena temporada a l'Espanyol. Quin és el pri-

Accepta les crítiques?

he estat bé un dia i rebo una bona crítica, tampoc no l'accepto. Porto molt de temps aquí i la gent està acostuma-

_ ___________________ Entrevista da que estiguis a un nivell molt alt, el lloc del porter ha de ser el més segur. Si en un parti t no estàs gaire bé ja pense n qu e no ets el mateix, però està cla'ríssim que totes les regles tenen l'exce pció i és molt norm al qu e en un a temporada tan ll arga i forta co m la nostra hi hagi algun partit en què no estiguis fi . Però el nivell qu e porto de fa molts anys és per sentir-te bé. Se sent "perico"? Sí, jo ja he fet de l'Espanyol un sentiment. Depèn de com em vagi en el futur hi haurà partits que ho hauré de deixar de banda, però és norm al que un jugador que porti molts anys en un equip i s'hi senti tan bé reservi un racó de cor per a aquest eq uip. Què és més important per a vostè a la vida? Hi ha molt valors. Crec que moltes vegades has de ser força egoista i pensar que el qu e et donen no t' ho regalen, que t'ho has de guanya r. Una de

Per molt temps que passi, Sarrià no s'oblidarà mai. Aquell camp va vibrar i viure moltes tardes de glòria: Sarrià ja és un mite

CURRICULUM VITAE

Toni Jiménez Sislachs va néixer l'a ny 1970 a La Garri ga, on va viure fin s als 19 anys. Després, i pel futbol, va estar-se a Fi gueres i a M adrid. Ara viu a Granollers, població de la seva dona, està casat i té dos fill s. Va estudiar Delineació FP 11 i afirma que sempre ha tingut la mà trencada per dibu ixar. Va començar a jugar a futbol als benjamins de La Garri ga. Posteri orm ent, va passar pel Granollers per passar-hi cinc anys i va ser jugador del FC Barcelona durant dos anys. M entre feia el servei militar, va jugar al Jacetano, i més tard la seva carrera va continuar al Figueres. Ja com a professional, va estar al Rayo Vall eca no, on José Antoni o Ca macho va ser-n e el principal valedor i el va dur a l'Espanyol, cl ub al qual pertany des de la temporada 93 -94 . Aqu esta és, doncs, la sisena ca mpanya co m a blanc-i-blau ... i potser serà, de moment, l'última. Com a jugador de la Selecció espanyola olímpica va guanyar la medalla d'or a les Olimpíades de Barcelona el 1992. Com a jugador de l' Espanyol té un campionat de Segona Divisió (temporada 93-94) i dos trofeus Zamora com a porter menys golejat a Primera (temporada 97-98) i a Segona (93-94).

les coses més importants és la famíli a i crec que tot el que fas per ella és pel se u bé. Un esportista professional com vostè ha de portar una vida més sacrificada que la resta de la gent ... Sí, la porto des que era juvenil, quan els meus amics pod ien sortir cada setmana i jo sa bia que teni a un partit i me n'havia d'estar. Ara és igual. Hi ha moltes conce ntracions i deixes la fa míli a.

Tot té la contraprestació, el sacrifi ci val la pena si la feina la fas bé. Una pregunta obligada, encara que la resposta no la vulgui donar. On jugarà Toni la propera temporada? Només et dic que no està decid it, que si he de marxar de l' Espanyol ha 'urà de ser a un eq ui p amb ambicions esportives, per optar a títols. Si no, no val la pena.

Celebra el teú onivers ori a /'1cDonald sr,., 5agrada Familia .. Et regaleh> el PA.5rÍ.5 I

_Sa=l=u~t

_________________________________________ "

DOCTOR, QUE TINC, LUMBAGO O CIÀTICA? Per: Albert Giménez, llicenciat en Medicina

Sovi nt, quan pati m u n dolor que afecta o té origen a la regió lumbar, utilitzem indistintament els termes lumbago o ciàtica. Tots dos es refereixen a entitats patològiques que, molts cops, tenen un origen comú, però clínicament presenten alguns aspectes clarament diferenciats.

El dolor de la ciàtica es pot estendre cap a les extremitats inferiors, ja que s'origina per l'opressió del nervi ciàtic, el m és llarg i voluminós del cos

a conseqüè ncia, un increment del dolor. El més probable és que el lumbago aparegui després d' haver rea litzat una activitat que ha requerit un esforç important o durant la qual hem fet algun movim ent brusc d'adreçament o torsió del tronc. Però, sobretot en persones qu e tenen la co lumn a ve rtebra l fràgil, també el pot produir qualsevol dels gests de la vida quotidiana, un simple moviment de flexió del tronc per reco ll ir un objecte, després d' un esternut o un accés de tos. La ciàtica Les molèsties de la ciàtica, igual que en el cas del lumbago, neixen a la regió lumbar. La principal diferència, però, és que aq uest mal pot irradiarse a les extremitats inferiors : ca mes, cuixa i, fins i tot, peus. El tipus de dolor pot ser sord, és a dir, suau, o agut, i pot anar aco mpanyat de punxades fulgurants i molt vi olentes. També es pot se ntir un adormiment o un formigueig en determinades zo nes. L'explicació de l'extensió del mal més en llà de la regió lumbar rau en

Tant e11umbago com la ciàtica tenen l'origen en la part més inferior de l'esquena, lCr regió lumbar 10

TOT CLAROR

l'opressió del nervi ciàtic en algun punt de sortid a d'aquesta zona lumbar, causada, per exemp le, per una hèrnia disca l. Altres causes més estranyes poden ser els tumors, les infecc ions al nervi o els dipòsits ossis provocats per l'artrosi o el desgast de la vèrtebra. El nervi ciàtic és el més llarg i voluminós de tots els que tenim al cos. És per això que, si es troba compromès a la zona de naixeme nt, el mal s'estèn i

________________________________________ salut La fotografia mostra una de les millors p osicions q ue podem a doptar si ens agafa lumbago o ciàtica.

PRIMERS AUXILIS • El lumbago o la ciàtica poden aparèixer en qualsevol moment i sense avís previ. Per això és important posseir els coneixements necessaris per sortir del mal pas abans de poder visitar el metge. • Adoptar una posició antiàlgica, és a dir, una posició amb la qual ens trobem còmodes, s'alleugereixi el mal i la tensió lumbar. • Fer repòs al llit d'un a tres dies, o mentre duri el dolor. • Aplicar calor local mitjançant un calefactor, un escalfallits elèctric, una bossa d'aigua calenta o banys. • Evitar els gests que impliquin flexió o gir de la colum.na. • Anar al metge.

afecta el llarg del recorregut. Si aquest dolor s'escampa des de la part lumbar per la de l'engonal i descendeix per la banda

La prova de Lassague permet observar amb claredat el grau i el tipus de dolor de la ciàtica. Si no es pot aixecar la cama més de trenta graus es tracta d'un cas de ciàtica aguda

davantera de la cui xa, no es tracta de ciàtica sinó d 'una al-

A mesura q ue la va apujant fins a la

tra patologia anomenada cruralgia. Tot i el mateix origen , a la

posició vertical, un dolor intens frena el moviment en una determin ada pos-

zona lumbar, afecta un altre

tura. Si la ca ma no puja més de trenta

nervi, el crural.

graus es tracta d 'un cas de ciàtica agu-

La Prova de Lassague permet

da; en aqu estes ocasio ns el mal és

reconèixer i analitzar el tipus de dolor de la ¿¡àtica. Consisteix a

tan intens qu e resulta in va lid ant per

ajeure el pacient ca ra amunt,

vitat. Per a les perso nes que la patei-

amb les cames estirades, i fer-

xe n no existeix cap posició d'alleuj a-

li aixecar la cama que li fa mal.

ment.

co mplet i impede ix tota mena d'acti -

o

cdb Especialitats en: sarsueles (per encàrrec), rap a la marinera, lluç a la donostiarra, musclos a la cervesa, fideuàs, arrossos, etc. Cava propi.

Menú migdia 1.100 pte s (cafè inclòs). de dilluns a divendres

LEPANT, 280 Barcelona 08013 telèfon: 93.435.63.41

_ Dietètica

xenical· 120 rn9 cApsu'as duras Or!istat

La píndola per a l'aprimament actua anu1'lant el 30% del total de greixos que consumim en la nostra dieta

.,

LES PINDOLES PER APRIMAR-SE, A EXAMEN

pode m sintetitza r co mpostos co m el co lestero l i deri vats, àcids bili ars, hormones sex uals, co rti co id es, etc. Per això, cal anar en co mpte i no abusar

per Maria Dolors Villanueva, dietista amh la coHahoració de la doctora María José Rosselló

d'aq uesta medi cac ió. A més, perqu è les pastill es siguin efectives ca l qu e actuïn so bre el1 00% dels aliments grassos, però també so-

Per tal de combatre la lluita juvenil i social per una imatge publicitària sense "michelines", surten al mercat productes cars per perdre pes. A lnternet hi ha més de 600 pàgines per vendre píndoles que aprimen, però, són realment la panacea per aconseguir-ho?

bre els hidrats de ca rb oni i les proteïn es . Per exe mpl e, si menge m molts sucres (hidrats de ca rboni ) i mo lta carn (proteïnes) i no cremem les calories qu e ens aporten, igualm ent ens engreixa rem, enca ra qu e prenguem la pínd o la (qu e només elimin a greixos) .

Rece ntm ent, els laborato ri s Roche han tret al mercat un a pín dola ano-

30% els greixos (també anomenats lípids) que ingerim en la di eta. La manera d'actu ar del medi ca-

Per tant, a l'hora de plantejar-n os la necess itat d 'in gerir un a pastill a pe r aprimar-nos, ca l anar al metge. Els perill s d' un a dos ificació no prescrita po-

menada Xeni cal, que ha fet parl ar molt i ha estat motiu de nombrosos articles als mitjans de co muni cació ..

ment, a nive ll del bud ell, encara no està del tot cla ra i ex iste ix ce rt her-

Es tracta d'un inhibidor de la lipasa

metisme pel qu e fa a la composició,

liposolubles i, per tant, un dèfici t nutri cional, a band a dels problemes di-

pancreòti ca, un enzim seg regat pel pàncrees qu e t ransfo rm a els greixos

potse r perqu è no estan estud iats els efectes sec undaris a ll arg termini . Se

gestiu s qu e pot co mportar, co m fortes di arrees i vò mits.

en àci ds perqu è les cèl- Iules els puguin abso rbir. Actu a anul ·lant en un

suposa que impedeix l'absorció d'àcids

Aqu esta mena d e medi ca ments

grassos esse ncia ls a partir dels qu als

poden rece ptar- se a perso nes m o lt

12

TOT CLAROR

den signifi ca r un dèfi cit de vitamines

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ _ _ Dietètica És important consultar un especialista que ens assessori sobre el tipus de dieta que podem fer per tal de fer un bon ús dels productes per aprimar-se

COM MODERAR ELS GREIXOS EN LA DIETA Actualment es tendeL,< a reduir la quantitat total de greix animal ingerida i a utilitzar preferentment els greixos vegetals. En aquest entit, és recomanable que el consum constitueixi el 30% de la nosu'a dieta , amb u n 10% d'origen animal i un 20% de vegetal (oli d'oliva, preferentment, i d llavors). Per moderar els greixos en una dJeta equilibrada é ' preferible u'ial' peix i no carn, ja que els àcids gras os del primer són ponadors de substàncies antiinflamatòries, al contrari que la carn, principalment compo 'ada per greixos saturats. Abans d'escollir una marga rina és millor la mantega, més natural. La manera de fabricar la margarina fa que els àcid grassos vegetals se saturin i perdin tots els avantatges sobre els de tipus animal, que no han estat sotmesos al procés químic. Naturalment, la dieta mediterrània, per l'oli d'oliva, és garantia d'una correcta aportació de nutrients lípids, i així està reconeguda mundialment per les autoritats sanitàries.

obeses qu e han de seguir un a dieta mo lt estri cta. Norma lm ent es tracta de dietes insípid es i avo rrid es, per això, si prenen la pínd ola, poden augmentar una mi ca els greixos i fer- les més gustoses.

Els greixos en la nutrició La dietètica ofereix co neixe ments científi cs so bre els greixos o lípids . És veritat qu e abusar-ne res ulta

Si no regulem la quantitat d'hidrats de carboni i proteïnes que ingerim, a la vegada que els greixos, podem guanyar pes tot i prendre aquesta píndola

co ntraprodu ent, perqu è rep rese nta greus ri scs per a la sa lut. Un co nsum elevat pot derivar en un augment de pes i un excès de colesterol que pot ca usar malalties cardiovasculars co m infart de mioca rdi i, a la ll arga, arterioesclerosi. El s lípid s constitue ixen el 25 -30% de la nostra dieta i, està demostrat que

lei c i el lin o lèni c. Aquesta m ena d'àcids no els fabrica el propi cos, sinó qu e es constitu eixen a partir de la dieta i só n indispensab les perquè el metabolisme func ioni . El lin olèni c, per exe mpl e, és precursor de les prostaglandin es i d'altres co mpostos que permete n crea r la memb ra na ce l·lul ar i l'embolca ll dels teixits nervi osos. Pel qu e fa a l'àcid linoleic, o l'àcid

per les seves caracte rístiques són substàn cies biològicament indispensa bl es

de formar àcids grassos, com el lino-

de ca rboni , un a vegada co nsumit el greix de reserva, moren (com succe-

acètic activat, perm et sintetitza r substàncies tan indispe nsab les com el co-

eix en el dejú absolut).

lestero l, els àcids bili ars, les horm ones co rti co ides i les sexuals.

En segon lloc, els greixos són un exce l·lent materi al co nsta nt d e les

ments d'aquest tipus, per la co mpl e-

estats de dejú està en relació amb el

pèrdues de ca lor i un sistema protec-

xitat del se u ús i per l'equilibri qu e

dipòsit de greix de què disposem. Per

tor o de reforç per a les vísceres.

demana el nostre cos, ca l co nsultar

exe mple, algu ns experiments de laboratori amb animals han provat, bio-

En tercer lloc, són el vehicle de les vitamines liposolubles (A,D,E,K).

ció mèdi ca i se nse segui r una dieta

lògicament, que si se' ls dóna una di e-

Per últim , ingerir dete rmin ad es

ta mancada de lípids i ri ca en hidrats

quantitats de greix és l'única manera

per a la vida. Primerament, són la reserva energètica més important de l'organisme. La supervivència animal durant els

Abans de decidir-se per med ica -

un especia lista. Fer-ho sense prescripplantejada per un professional és un ri sc inn ecessa ri.

~ Revisió optomètrica gratuïta ~ Muntures primeres marques ~ Vidres correctors primeres marques: INOO, ESSILOR, ZEISS, HOYA ... ~ Tot tipus de lents de contacte ~ Líquids manteniment lents contacte ~ Primeres marques en ulleres de sol SOCIS ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA

FINS 30% de DESCOMPTE* "excepte en productes ofertats

València, 539 Tel. 93 232 67 65

-En forma!

INICIAR-SE EN LA ,

NATACIO A EDAT AVANÇADA

"La primera cosa que

cal en començar un curs és que els alumnes perdin la por, que es familiaritzin amb l'aigua a poc a poc i es motivin per aprendre a nedar" ,

E.B. Els nens i nenes de fa uns quants anys no acostumaven a assistir a classes de natació, no hi havia tantes piscines ni cursos orientats. Per això, s'han anat fent grans sense l'oportunitat d'aprendre a nedar. L'aigua és un mitjà diferent, més per a les persones que no hi estan familiaritzades, i la por a enfonsar-se o a no tocar amb els peus el terra poden jugar males passades. Els cursos d'iniciació i familiarització es converteixen

Actualment hi ha moltes persones adultes i grans que comencen 'a fer esport. La majoria d'elles, si saben nedar, trien la piscina perquè la natació és un dels esports més recomanables i que més treballen totes les parts del cos. Però, què passa quan la por a ficar-se dins d'una piscina frena el desig més fort de practicar l'esport?

en una bona solució per tal que els adults puguin aprendre a nedar i a considerar el medi aquàtic com un espai idoni per realitzar activitat física i divertir-se. Marta Sastre, una de les coordinadores de l'Àrea d'Activitats Aquàtiques

- - -- - - -- - - - - - -- - - - -En forma!

De cap a la piscina amb més de 50 anys

"Molta gent gran fa cursets diniciació a la natació per trobar-se amb daltres persones i combatre la so1-litud"

de l'Esportiu Claror, explica que "la primera cosa que cal en començar un curs és que els alumnes perdin la por, que aprenguin a respirar, a moure's ,.. , en definitiva, que es familiaritzin amb l'aigua a poc a poc i es motivin per aprendre a nedar". Els primers dies, els exercicis es realitzen a la piscina petita però, com • explica la Marta, "al cap de poques setmanes intentem que vagin a la gran perquè és on realment es demostra si una persona se'n surt i on aprenen a defensar-se per arribar a la paret o a la

corda". Un dels avantatges d'i IT1partir cursos d'iniciació per a adults o ge'~t gran és, segons la Mercè Bel, professora de l'Esportiu Claror, "que, al contrari

En José Repollés (a la foto de la pàgina anterior) té 51 anys i en fa tres que va començar a nedar. No li va recomanar el metge, ni es trobava malament, la decisió la va prendre per una qüestió totalment personal: ''Tinc un jm de deu anys que em U! dir un dia que nedaU! millor que jo. Wl ser un repte per a n'l'i i l-i U!ig comentar que en pocs dies en sabria jo més que ell". Es va apuntar al curset d'iniciació i ara està "en competic'ió amb el fill". Com qualsevol persona que no ha nedat mai, al principi l'aigua li feia por: ''Era com una pedra, em ficaU! a la p'iscina 'i m'enfonsaU! sense cap tipus de solució. Ara, després de tres anys, he aconsegu'it sortir-me'n i al mateix temps gaudil'-ne". La confiança en un mateix i els consells dels professors són els elements principals que han propiciat que aprendre a nedar hagi passat de ser un repte personal per conveltir-se en una necessitat física i l'única manera de practicar exercici. Pilar Oncins té 78 anys i el primer cop que va ficar-se clins d'u na piscina va ser als 72 anys: "Sóc gran, estic sola i tenia ganes d'ompl-ir-me la vida. Em U! semblar' que la natació podia ser una bona manera i ho ha estat, perquè he fet moltes coneixences i estic encantada amb tothom". El camí no ha estat fàc il: ''A l princip'i em f eia por, estaU! a la paret i veia el suro molt lluny. PensaU! que ho havia de f er, U!ig posar-hi voluntat i, a poc a poc, m'ha anat agradant. He après mott i, ara, recomano a tothom que faci el mateix". N'ha après tant que, ara, només sis anys després de començar, competeix amb la secció de Màsters veterans i ha guanyat set copes i unes vint medalles.

dels nens, entenen el que s'ha de fer i com ho han de fer. Això fa que perdin més la por i aga fin confiança en ells mateixos. A més, al principi, es treballa molt amb suros perquè donen més seguretat". Els passos següents ja són co me nçar a apre ndre els diversos estils, combinant-los amb les tècniques de gir, flotabilitat, equilibris, busseig i, sobretot, fe r de l'aigua un espai per passar-ho bé i trobar companys amb qui, després, anar a esmorzar o berenar. I és que, com expliquen la Marta i la

Comença l'estiu i

flRTIVER OPTICS

fiRTIVER

OPTI ·C.S

vol ajudar-te a cuidar els teus ulls. AI comprar-te unes ulleres de sol et Regalem els vidres graduats,

Sardenya, 365 - Tel. 93 458 39 33

(P.Y.r. mínim 10.000 ptas)

~~~~~~~-

Me rcè, mo ltes pe rso nes ap re ne n a nedar de gra ns no nom és per un a qüestió de salut o pe r recoma nació mèdi ca sinó perquè, "molta gent, so-

bretot la gent gran, troben un lloc per trobar-se amb altres persones de la seva eda t i combatre la solitud". Aquest estiu co me nce n a l'Esportiu Claror i al Pol iesportiu Muni cipal Sagrada Família nous cursos d'iniciació a la natació, pe nsats per a aqu elles person es que mai s'han fi cat dins d'un a piscina. Us atreviu a donar e l pas?

Revisió Optomètrlea ",.atuïta Adaptael6 de lents de eontaete .... toves I semlrieldes Vileres ",.aduades per a tot tipus d'esports

Fins a un 30% de dte. a tots els socis de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Famz1ia - -'"' no acumulable amb altres ofertes'- -

• FP Tècnico-pràctica

• Mòdul professional de grau mig (*) • Formació Ocupacional • Programes de Garantial Social • Gabinet psicològic

ESCOLA SINAí L'escola Sinaí, fundada l'any 1972, té una àmplia experiènéia en la formació de professionals de l'hosteleria

• Orientació a pares (*) en tràmit

d'hoste/elia

Pràctiques servei de catering

~staurant

'Rgstaurant de la '6antonada

~ou

CI CÒRSEGA, 562

CI PADILLA, 327

if 93 450 00 57

tir 934366846

~ Menú del dia

~

Esmorzars

~

Tapes variades

~

Menú casolà

(amb 4 opcions 1.050 ptes.)

~ Carta ~ Celebracions amb caliu i sopars

(850 ptes.)

~

Celebracions (fins a 80 persones)

(fins a 40 persones)

Tot amb un ambient tranquil i agradable Obert tots els dies d'I a 4 de la tarda (mssabtes tancat)

Tot de qualitat amb un servei ràpid i econòmic Obert de dilluns a dissabte de 7 del matí a 4 de la tarda i diumenges d'I a 4

Servei de ceaterings ~odes

• ~ateigs "8onvencions 'Inauguracions

Atenció al client de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda al tel. 455 77 71

TOT

[RJ o V

Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 436.84.57

Servei d'hostelería en general per a:

Pintor Fusteria Caixes fortes Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

Neteja i manteniment Oficines i locals comercials

Col·legiats

Especialista en poliesportius

Residències Empreses

J!1fIL(ÇltJlr;r¡@@lfJ¡_t~ rdL@ ~@ 1fIL@t~@ rdL@ ~"lflsJP@7f1li&t f;~((J¡Jf(fJ1l fi rdL@~ B}(();1ói~sJP@7f1l~1¡J¿ S@g;1f@rd!.@ F@mii~1i@

Centres \Iospitalaris

'if

Hosteleria de SeNicios

S~!~~~i~~~;I S.A.

HOSTESA® Tel. 934551307 - Fax: 435 23 74 08025 Barcelona

\í

PARC INFANTIL CoNSElL DE CENT. 461 TEl. 93 232 97 OS 080/3 BARCElONA

Festes d'aniversari, o dates especials. Hores de joc amb piscines de boles, tobogans ... HORARI: de dilluns a divendres: de 17 a 21 h dissabtes, diumenges i festius de 11 a 21 h

VAL 50%

Menjadors escolars j Càtering

dte. la 1 a h.

Valid per a un nen *És obligatori l'ús qe mitjons *No compatible amb cap altre tipus prom. Val per persona i dia - Caduca el 31-5-99

Carrer del Sol, 179, entresol Sa. Tel. 93 726 99 77 - Fax: 93 726 98 56 08210 SABADELL

Societat Tot i que ningú no qüestiona la utilitat de cotxes i motos, sí que se'n censura l'abús. El Dia sense Cotxes pretèn ser, precisament, una crítica constructiva que generi debat i augmenti, al mateix temps, la qualitat de vida dels ciutadans. Sigui per motius ecològics o per les molèsties causades als vianants, el cotxe ti ndrà força detractors que vodran fer un reA. B. A tots plegats ens resulta difícil d' imaginar una ciutat gairebé buida de cotxes. De fet, és poc menys que una utopia. No obstant, el 29 d'abril ha de ser un dia per a la reflexió sobre l'ús correcte del cotxe. La plataforma promotora d'aquesta diada educativa i de sensibi lització s'ha fixat com a objectiu princip al apostar per un canvi en la mentalitat i la cultura actu als, dominades per una excessiva utilització de l'automòbil. La prioritat de la plataforma és fer emprar racionalment els vehicles i mi-

El 29 d'abril es celebra un «Dia Sense Cotxes»

RESTRINGIRIES L1ÚS DEL COTXE A LA CIUTAT? llorar el transport públic. En aquest sentit, val a dir que els usuaris del cotx e só n minoria a la ciutat respecte dels vianants però, en canvi, se serveixen d'un tant per cent molt elevat d 'e spai urbà. A més, queda clar que contaminen l'atmosfera, fan soroll , envaeixen les voreres... El Dia sense Cotxes vol d eixar constància qu e s'aconseguiria una millor salut ciutadana si es disminuís el trànsit rodat. Les entitats promotores destaquen que aquesta jornada ha de servir per gaudir de la ciutat com una alternativa al poc ús que es podrà fer del cotxe. En qualsevol cas, ha de produir un clar efecte pedagògic per a la ciutadania, a la qual es vol explicar que l'automòbil està molt justi ficat en cas de desp laçaments llargs, però no tant a la ciutat. El Dia sense Cotxes no

ENTITATS PROMOTO RES La platafonna promotora del Dia Sense Cotxes està formada per una comissió institucional: Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat • Ajuntament de Barcelona • Diputació de Barcelona • RACC • xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat d'entitats de Barcelona (integrada per l'Associació per a la Promoció del Transport Públic, Amics de la Bici, Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Barcelona Camina i Prevenció d'Accidents de Trànsit).

només es portarà a term e a Barcelona, sinó també a altr es c iutats i pobl es d e Catalunya. Si bé es prendran mes ures de re stri cc ió d e trànsit, com a contrapartida s' incrementarà el transport públi c, amb una màxima

fr eqü ència d e pas i un a major dotació de serveis. En relació a aqu esta intenció, hi ha qui es planteja un a qüesti ó: el que més preocupa és l'ecologia urbana o primen el s interessos econ òmics?

Restringiria l'ús del cotxe a la ciutat?

Carme San Miguel Regidora de Mobilitat i Seguretat La ciutat és un espai comú de relació en què s'han de fer compatibles tots els usos de forma cívica. En zones com cascs antics i de gran atracció comercial es realitzen actuacions per tal de donar preferència als vianants. És evident que els cotxes han de circular però, a vegades, caldria plantejar-nos si els utilitzem de forma racional i desplaçar-nos amb més freqüència amb transports públics.

Jer6nimo Pellin Taxista No del tot. Potser sí que faria zones de vianants però el cotxe cal per moure's ... Restringiria alguns indrets, encara que no pas tots. Per poder prescindir del cotxe hauria de millorar moltíssim l'ús públic. Anar amb el vehicle propi ofereix més avantatges: més comoditat, més econòmic, més ràpid ... Això sí, s'hauria de controlar una mica pel trànsit.

Òscar Navarro Usuari de bicicleta Actualment no, la ciutat no està preparada per als desplaçaments en bicicleta, com és el meu cas, tot i que a la llarga seria una bona solució. En primer lloc, per la no contaminació de l'ambient; en segon lloc, per utilitzar més els transports públics, que per això hi són. Tot plegat ajudaria la gent a relacionar-se. Per arribar a aquest pumt, s'haurien de crear més carrils bici, conscienciar tothom del transport públic i de la bicicleta i a la llarga imposar-ho, ¡Derò crec que trigaríem.

TOT CLAROR

19

_ Societat La superfície de les ciutats equival al 2% de la del planeta, però els ciutadans que hi viuen en consumeixen el 75% dels recursos

Plantades d'arbres, ce leb ració d'un d ia se nse cotx es, la festa de l'aigua, campanyes institucionals i empresarials de conscienciació ciutadana, con-

Augmenta la sensibilitat ciutadana

I

,

A TU, TAMBE ET

gressos medi ambientals .. .. diferents esd evenim ents als que estem assistin t semblen indi car que la preocupac ió pe l medi amb ient ha deixat de se r la reivindicació d'una minori a ecolog ista i ha estat assumida amb rotu ndi tat pel conjunt de ciutada ns, em preses i institucions barcelonines.

PREOCUPA EL MEDI AMBIENT?

Ecomed¡ la sensibilitat empresarial en alça El passat mes de març va celebra r-

"Barcelona pensa en verd". Aquesta podria ser la conclusió a que arribaria un observador que fes un tomb per la ciutat qualsevol d 'aquests dies. I és que, amb l'arribada de la primavera, Barcelona sembla haver-se convertit en l'escenari desitjat per qualsevol ciutadà sensibilitzat pel medi ambient.

se a Barcelona el Sa ló Ecomed-Pollutec que, amb la presència de 615 empreses procedents de 24 països, va conve rtir- se en el primer saló de l'e ne rgia

i

el

medi

ambi ent

d'Espanya . El Sa ló va posar de manifest la cre ixent preocupació de les empreses pel medi amb ien t, entenent que un desenvolupament sos-

QUÈ PODEM FER A CASA NOSTRA?

tenible i respectuós amb l'entorn no dóna més que beneficis a les empre -

Una bona manera de contribuir personalment al manteniment del medi ambient passa per variar algun dels nostres hàbits quotidians. Hem d'acostumar-nos a separar la brossa en funció de la seva naturalesa i distribuir-la als diferents containers existents per tal de facilitar-ne el reciclatge. També podem economitzar el consum d'energia elèctrica mesurant l'ús de la llum, la calefacció, l'aire condicionat ... Un dels capítols on més podem contribuir és el relatiu a l'ús diari de l'aigua, un bé escàs que hem de saber-nos repartir. Hem de tenir en compte, per exemple, que una aixeta oberta gasta de 12 a 20 litres d'aigua per minut, que cada cop que es buida la cisterna del wc es llencen 15 litres d'aigua, que una dutxa pot consumir 100 litres d'aigua mentre un bany consumeix 300. Hauriem d'utilitzar la rentadora i el rentavaixelles quan siguin ben plens, ja que una rentadora consumeix 170 litres d'aigua, i el rentavaixelles, 50. Si, a més, reguem les plantes amb mesura, perfecte.

ses. El sa ló va estar centrat en el medi am bient urbà j a que, com va dir el president d 'Ecomed Joan Ras, "la su-

perfície de les ciutats equival al 2% de la del planeta, però els ciutadans que hi viuen en consumeixen el 75% dels recursos". Aquesta realitat, unida al fet que el 50% de la població mundial viu en zones urbanes, crea una infinitat de problemes amb els recursos energètics, els residus, l'aigu a, l'a ire i l'entorn.

20

TOT CLAROR

Societat Canviar alguns hàbits quotidians pot ajudar molt a economitzar els recursos i millorar el medi ambient

Sensibilitat ciutadana

Les accio ns e mpresa ri als, si bé són impo rtants pe r millorar e l medi ambie nt, no ser ie n sufi c ie nts pe r mill o ra r e l nostre e nto rn ambie ntal si no anessin acompanyades pe r les accio ns individuals de tots i cadascCm dels ciu tadans. Per això és d igne destaca r l'éxit de participac ió qu e ha n e nregistrat ini ciatives c iutada nes com les di ve rses pla ntades d'arb res qu e hi ha hag ut a la ciutat o la ce lebració del Dia de l'Aigua que va tenir lloc rece ntme nt. El més important, però, és que la preocupació pel medi amb ie nt no es qu edi només en participar e n activitats ludico-festives de cap de setmana. Sinó que cada dia i e n tot moment, tingue m en com pte la problemàtica mediambie ntal a lhora d'executar les nostres accions més quotidianes. No és una tasca difícil , només ca l conscie nciar-nos i fer cada dia pe tites accions com separar la brossa en funció de la seva natural esa per facilitarne el reciclatge i llençar-la als conte nid o rs específics, mirar d'estalviar a igua, utilitzar mitjans de transport "ecològics" tan com sigui possible, economi tza r l'ús d'energia .. .. En d efi nitiva, només cal "pensar en verd".

INFORMÀTICA Cl Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 Fax 93 458 57 48

"AL BARRI, NATURALMENT", LEMA D'UNA EXEMPLAR CAMPANYA AL BARRI DE LA SAGRADA FAMILIA Al barri de la Sagrada FamJ1ia, un col, lectiu de 22 entitats del barri, juntament amb l'Adminisu'ació Municipal, el Districte de l'Eixample i l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona, estan treballant en un projeote d'acció comunitària cies cie I passat 12 de novembre . Es tracta de la campa nya d'Educació Ambiental, un projecte de barri, únic a Barcelona, que amb el lema "al barri, naturalment" , pretèn conscienciar els ciutadans sobre diversos aspectes relacionats amb el medi ambient Entre les entitats del barri que hi participen hi ha les principals entitats esportives i docents clel barri, associacions de comerciants i agrupacions diverses de caire ludic i cultural . Aquest Pla d'Educació Ambiental s' inclou en e l Projecte Educatiu de la Ciutat que s'està acomplint a Barcelona des de fa un temps amb l'objectiu d'implicar en el procés d'educació i formació el màxim nombre d'entitats i instàncies possibles. El projecte serà presentat a tots els veïns el proper 19 d'abril, a les 19'30 hores, a la carpa que s'instal'larà a la Plaça Sagrada Famüia amb motiu de les festes del barri. Si assistiu a l'acte cie presentació podreu assabentar-vos de projectes que es realitzaran a mig i llarg termini com el Camí Escolar a l'Escola Tabor, el projecte de peatonialització de l'Illa Gaudí o la instal'lació d'un contenidor de compostatge a la Plaça Sagrada Faml1ia. Però, no caldrà esperar gaire per començar a veure altres accions incloses en la campanya. Aprofitant les festes, s'han organitzat activitats puntuals a diversos punts del barri com la plantada d'arbres, sortides en bicicleta pel barri, una cercavila infantil ecològica o mostres de jocs i joguines fetes amb material de rebuig o de maquetes reciclades que podreu visitar al Centre Cívic Sagrada Faml1ia. Els interessats a participar-hi podeu consultar el calendari d'aotes al programa de la Festa Major, o posar-vos en contacte amb l'Associació de Veïns de la Sagrada Faml1ia (Tel. 93 246 5319).

La contribució de la Fundació Claror

Ventitat està realitzant una auditoria interna a clos nivells: d'una banda dels residus per tal separar-los i reciclar al màxim les deixalles i, d'altra banda, de la gestió d'energies per disminuir el consum d'aigua, electricitat i gas. A més, cadascuna de les instal'lacions estan estudiant la possibilitat de realitzar accions puntuals, com la instal'lació de captadors d'energia solar al pati del Poliesportiu Municipal Sagrada Faml1ia i de l'Escola Tabor, per tal de disminuir el consum d'energies.

Actualización de ordenadores. Ordenadores PC, Hewlett Packard, Compaq, portatiles, iMac. Impresoras Brother, Epson, Hewlett Packard. Cartuchos de tinta. Módem. Escaner... Precios especiales estudiantes, escudas, tercera edad, en COREL y MICROSOFf

4 % de descuento a los socios del Claror y P.M. Sagrada Família

VOLEU AMPLIAR LA INFORMACIÓ SOBRE CUATR.O AMIGOS DAVID TRUEBA ANAGRAMA 259 PÀGINES

ALGUN TEMA TRACTAT EN AQUESTA REVISTA? CONSULTEU INTERNET

El guionista cinematogràfic David Trueba acaba de publicar la seva segona novela, Cuatro amigos, que ha estat rebuda amb les millors crítiques. I és que l'obra descriu de manera a amena les vivències de quatre joves a la frontera dels trenta amb iguals dosis d'humor i de drama.

EL MODELO POÚl1CO

ITAIJANO HÉCTOR C.SILVElRA EDICIONS U. BARCELONA 161 PÀGINES

Fundació Claror http://www.bcn.es/c1aror

Centre Excursionista de Catalunya

Universitat Ramon llull http://www.url.es

La web de la Fundació Claror ha es tat ampliada i actualitzada per oferir-vos tota la informac ió relativa a la Milla o als torneigs de bàsquet i de futbol sala que es faran e n el marc de la XXI Fes ta Major de la Sagrada Família. També hi trobareu una relació de tots els actes de la Festa Major.

http://www.bcn.esltjussana/cec

Tro bare u e n aq uesta adreça les activi tats que organitza el Centre (excursions, conc ursos ...) i també els serveis que ofereix, com assessorament tècnic, cursos de formació, assegurances, lloguer de mate rial, etc.

Aquestes pàgines agrupen tots els estudis que es poden realitzar a la URL. Des d'aqu í podre m saltar a les webs de l'Institut Químic de Sarrià, La Salle ... , i e n cadascuna trobarem plans d'estudi, normatives d'accés o processos d'ad missió.

' --_ _ _ o;ç

Itàlia afronta avui una profunda crisi de sistema. Aquest llibre pretèn aportar una mica de llum al moment crític del laboratori polític italià, caracteritzat per la dialèctica entre la defensa d'una tercera via sociopolítica defensada pel partit comunista més poderós d'Occident i el procés de modernització capitalista, que té les seves ó1times manifestacions en la fallida de l'estat social i en la globalització econòmica.

CENI'R.E EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: 120 ANYS D'HISTÒRIA EDITAT PEL CEC 447 PÀGINES

Conèixer la història del centre esportiu més antic de Catalunya és bàsic per a conèixer la història de l'excursionisme i dels millors alpinistes catalans. Obra de gran nivell pel rigor històric i la qualitat tan de la forma com del fons.

o ••••

-

El trànsit a Barcelona http://www.transit.bcn.es

http://www.ecomedpollutec.com

Solidaritat amb Centreamèrica http://www.ub.es

Aquesta web informa sobre el congrés Ecomed Pollutec que organitza la Fira de Barcelona, on podrem trobar, a més dels expositors participants, una guia d'activitats i fòrums sobre el medi ambient.

A les pàgines de la web de la Universitat de Barcelona podreu trobar informació sobre les acc ions de solidaritat que realitza, j untament amb d iverses entitats catalanes, a pobles de centreamèrica, entre ell s Nicaragua i, concretament a León.

Web mo lt c uriosa i interessa nt sobre l' estat del trà nsi t als carrers i entrades de Barcelona. També podrem observar-hi imatges de les càmeres que Trànsit té instal·lades arre u. Totes les dades són en temps real i s'actualitzen cada cinc mi nuts.

Congrés del Medi Ambient a Barcelona

tLTAR••• PARTICIPAR!

I ~

De cap al 200~

festa major

'99

"DE CAP AL

de I,

SAGRADA

'

~~~(~.• ,' ) '

l

.'

•

.

TORNA LA FESTA MAJOR

AL BARRI DE LA SAGRADA

,oI.\"

.""""

>',11',!,,' '...t<

'p"

d,, 18';", ,il ,12 dem,ig

2000",

'

'.

\otna la fe\\~ El proper 18 d'abril comença la XXI Festa Major de la Sagrada Família, que acabarà el diumenge 2 de maig. Durant quinze dies podreu gaudir d'actes de tot tipus: lúdics, culturals, esportius i musicals. Des de cercaviles, xocolatades, pallassos, titelles o gimcanes per als més petits fins a mostres, xerrades i balls de nit per als grans. A més dels actes organitzats en el marc de la

Campanya d'Educació Ambiental i dels organitzats per la Fundació Claror (trobareu informació a les pàgines 21 i 26, respectivament), en destaquem altres que val la pena no perdre's durant la Festa.

tots els grups polítics del nostre entorn ara que s'apropen les eleccions municipals), "Les dones maltractades" o "Què és el Fòrum 2004" en són algunes.

Conservar les tradicions Fomentar el debat La Festa Major sempre s'ha destacat per combinar els actes més lúdics i divertits amb activitats que pretenen donar a conèixer nous projectes, reivindicacions o parlar dels problemes socials més actuals . En aquest sentit, s'han organitzat diverses xerrades: "Com volem el nostre barri i Barcelona" (un debat amb l'assistència de

Els gegants tomaran a sortir al carrer, ben acompanyats per altres colles geganteres catalanes, en la cercavila que tindrà lloc el diumenge 25 d'abril. A més, podreu gaudir d'un autèntic espectacle el cap de setmana següent, concretament l' 1 de maig. Per celebrar el primer aniversari del drac de foc del barri, Farfolla, s'ha organitzat tota una tarda i

FAMÍLIA nit de foc i bruixes. Des de les cinc de la tarda podreu visitar a la plaça Gaudí la I Fira Esotèrica Artesana, amb més de 25 estands amb productes de tota mena, tarots i vidència. Però la Festa continuarà quan, al voltant de les vuit del vespre, dracs, bruixes i dimonis engeguin la Nit de Foc i Bruixes que acabarà amb el ball de la Nit Màgica. Tampoc deixeu de passar pel Centre Cívic Sagrada Família per visitar qualsevol de les mostres que s'hi organitzaran. Trobareu més informació sobre els actes al Programa de Festa Major editat per la Fundació Claror.

ACTIVITATS ESPORTIVES nWIN"TERÈS - - MAR I ESPORT Trofeu Compte de Codó

Si voleu veure en acció els millors tennistes del moment, els tindrem a Barcelona des del 10 fins al 18 d'abril, en una nova edició d'aquest torneig tan tradicional. La competició es durà a terme al Reial Club de Tennis Barcelona. El preu de les entrades d'un dia oscil·la entre les 2.000 i les 9.000 pessetes, però també podeu adquirir un abonament per 42.200 pessetes. Informació: 93 203 78 52

Festa de la Platja

EL 26 d'abril, si us apropeu a les platges de la Nova Icària, podreu gaudir d'un matí ple d'activitat amb partits de voleibol i de futbol sorra, a més de winsurfing. Informació: 934023000

(.

ATLETISME I Cursa dels Bombers de Barcelona

El 25 d'abril els bombers de Barcelona us conviden

a córrer un total ~ de 10 Km pel Districte de Ciutat Vella. S'hi poden apuntar totes les persones majors de 14 anys. El preu és de 800 pessetes (fins al21 d'abril) o de 1.500 si formalitzeu la inscripció els dies 22 o 23 d'abril. La cursa començarà al carrer Marquès d'Argentera i el recorregut seguirà pel Monument a Colom, La Rambla, plaça Catalunya, ronda Universitat, Sepúlveda, Entença, Paral ·lel, passeig de Colom, Marquès d'Argentera, passeig Circumval·lació,Wellington,

passeig Pujades i parc de la Ciutadella. Informació: 900 10 10 15

-

TENMS TAUlA

11 Festa del pingpong

El 15 de maig tots els afeccionats al tennis de taula no us podeu perdre la festa organitzada per la Federació Catalana d'aquesta disciplina i Agrupació Mútua. L'entrada i la participació és oberta a tothom.

!t~

Informació: 932800300

Guia de Serveis i Compres

MO' :J4!!U' _

:

GRANJA L'ESTONETA

fai

• Tractaments fac ials, ceres i massatges.

• Es morzars, menú q uatre opcions de dilluns a divendres 975 ptes., i di ssa btes 1. 100 ptes .

Provença, 522 Tel. 93 435 11 17

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 IS

PERRUQUERIA ESTÈTICA TOT ART

XARCUTERIA NEBOT

• Serveis de qu alitat a preu s molt raonables.

• La 'mill or qualitat al millor preu .

CENTRO DE ESTÉTICAY SALUD ASUNCION FERRER

f]i útoj.,.

ESTÈTICA I SALUT Cons ul ta de Nat uropatia-Ce ntre d ' Estètica . Dietètica, Plantes Medicinal s, Flors de Bach , Homeopatia. Tractaments integral s person a li zats. Drenatge Limfàtic Vodder, Modeling, Quiromassatge, Reflexologia Podal. Fac ial s, Depilacions, Micropigmentació. OBSEQUI: un tractame nt grat uït a ls socis de la Fundació C laror.

APLICACIONES ELECTRICAS ENE, S.A. • Equipament de telecomunicacions.

[91',IJI:,.-

DELIRIUM BAR-CAFETERIA Esmorzars especials. o Menú de 975 ptes. i servei a la carta. Especialitzats en carns a la brasa. o Obert de 7b a lh de la matinada. Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93 459 38 60

• La botiga més barata del barri. • On trobaràs ca mi ses a 1.000 ptes.?

MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS

Sicília, 402, 2n 2a . Tel. 93 207 58 73

[¡JI 1~1¡.j ; n"\H'"

-

BEEP INFORMATICA • Ordinadors -Venda -Reparació • Xarxes locals -Instal·lació -Manteniment • Telefonia mòbil Provença, 485 - Tel. 93 436 51 38 Roger de Flor, 125 - Tel. 93 265 11 07

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

MÉSxMENYS

MURAL COLOR

• Ampli s salons, llargues estades. Hab. ind. i comp. Cuin a pròp ia, centre de dia.

LA YAYA AMELIA LA CUINA DEL BACALLA

Gèneres de punt i confecc ió de se nyora .

Mallorca, 477 . Tel. 93 348 19 56 Roger de Flor, 123 . Tel. 93 231 74 18

Sardenya, 338 Tel. 93 436 77 44

RESIDÈNCIA ARCO IRIS

o

JERSEY

Cos ta, 16 . 18, local 2 - Tel. 93 254 15 51

• Labo ratoris co lor, revelatges i còpies norma l 6 hores sense recàrrec . • Màx im a qualitat. Mallorca, 502 • Tel. 93 265 72 70

Bailén, 152, baixos. Tel. 93 457 50 45 Som a prop teu.Vine a visitar-nos. Descomptes per als socis.

• Lote ria nacion a l, travessa, bono loto, primitiva.

Castillejos, 268 (ca nt. Provença ) Tel. i fax 93 436 34 19

Cò rsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 . Tel. 93 453 05 59

Dos de Maig, 200, entl. 3" Tel. 93 265 82 83

DIAZ

• Darreres novetats en sabates i complements .

Castillejos, 290 (Rosse lló) Tel. 93 347 Ol 44

PELETERIA DEZER TARDOR- HIVERN Gran assortiment de peces de pell. Jaquetes d'ant, napa i pelleteria fi na. o Arranjaments, transformacions i peces de roba a mida. Mallorca, 483 TeI.93 435 05 88 Fax 93 347 9111 08013 Barcelona o o

BEECHCRAFT Moda esport i vestir unisex. Per la compra de 10.000 ptes. en productes Beechcraft, un regal (s i presenteu aq uest anunci).

Preus de fabrica. Marina, 294 . Tel. 93 455 10 24

•

PACO SANCHEZ MOBILIARI I DECORACIÓ

BAR RESTAURANT LA MORENETA

• Som professionals: Tenim una so lució per a cada espa i.

Especialitat en xai rostit, mariscada i embotits ibèrics. o Sala per a empreses i grups. o Dtes. als socis de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Farru1ia en dinars i sopars. Cartagena, 234 Tel. 93 347 63 04 08013 Barcelona o

Rosselló, 412 • Av. Gaudí, 21. Tel. i fax. 93 347 57 25

Tel. 93 458 63 85

Sicília, 334 Tel. 93 457 19 13

51 J" :J~ ; l~;l"­

• Rosselló, 411

• Roba esporti va - llenceri a. • 30 anys al vostre servei .

PIMARC • Marcs a mida. • Obra gràfica original, pintures i pósters.

TÈCNIC GRAF

Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i fax: 93 436 77 58

• Taller i articles per a manualitats. • 20% dte. socis Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Família . València, 524 - Tel. 93 245 54 28

~~ ; lJ:¡i~J"_

BARRIBEIRA • Entrepans , tapes i vins gall ecs.

EMILIA

EDIFESA- COFAC • Ferreteria professional i parament.

Còrsega 527 Tel. 93 457 52 49

TÈCNIC GRAF • Oficina, dibuix, escriptura, belles arts i consumibles informàtica. València, 524 - Tel. 93 245 54 28

XEITO • Llibreri a i objectes de regal. • Fotocòpies i servei de fax. • La teva botiga. Obert dissabtes tard a. Rosselló, 384 I Tel. i fax: 93 456 56 17 (Sardenya - Marina)

UTISAN

FARMACIA BRICIO

Di stribució de material elèctric. Aire condicionat, calefacció, fontaneria. Xarxes informàtiques. Automatismes, il·luminació.

o

o

o o

GIRBAU REGALS

NOU HORARI ANY 1999

• Mil detalls per a tu , 10% de descompte als socis de la Fundació Claror. Còrsega, 511 Rosselló, 396

Perú, 140-142 Tel. 93 307 31 54 Fax 93 266 08 15 08018 Barcelona

DE 9 A 22 HORES

PIRULETA

TOT L'ANY

NACANCO

• Llaminadures, regal s, articles de festes. • Bateigs, comunions, noces. Sardenya, 331 - Tel. 93 207 02 34

TOTS ELS DIES

o

JOIERIA CONXITA Especialitat en joies de platí. Joies amb disseny. o Diamants amb. certificat HRD (IGl). o Taller propi. Mallorca, 494 Tel. 93 231 5670 Fax_93 24618 90

Sardenya,334 Tel. 93 436 77 34

o o

IDAR JOIERIA JOIES EXCLUSIVES I DE QUALITAT o Gemmòleg especialista en diamant. o Diamants per a lluir i invertir. o Pedres precioses, sempre naturals. • Gran assortiment de perles cultivades. RELLOTGERIA • Servei tècnic. Grans marques. Provença,443 (Marina) Tel. 93 436'74 63

CENTRE ORTOPÈDIC MAROBA • Plantilles a mida. • Proteccions esportí ves. Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS • Ben a prop teu. Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00 • Molt a prop teu. Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMíLIA Gabinet de psicologia o Tractaments de fòbies, ansietat, depressió, pors, estrès. o Grups de ludopaties i addiccions. • Mediació en relació matrimonial. • Elaboració d'informes pericials. Castillejos, 259 - Tel. 93 232 34 17 (Hores convingudes)

CENTRE DE SALUT MENTAL • Jordi Riera i Jofre, psicò leg clínic. Adolescents i adults. Hores convingudes. Tel. 93 218 49 08 i 93 430 98 15 Verntallat, 17-19 - 08024 Barcelona

Lloguer i venda de pl ataforme s aèries

Ctra. Ca L'Alaiao,2 (Autov. Castelldefells, Km. 5,6) 08820 El Prat de Llobregat Barcelona Tel. 93 479 85 07 Fax 93 479 85 02

ALTERRA Les vostres idees mereixen qualitat. o MOQUETES-PAVIMENTS. o CATIFES-PARQUETS. o FIBRES NATURALS. Trav. de Gràcia, 12 (F.-ancesc Macià) Tel. 93 200 57 07 Fax 93 200 58 02 08021 Barcelona

LA BOUTIQUE DEL MOVIL o Telefonia mòbil. • Accessoris . o Descomptes especials als socis de l'Esportiu Claror i Sagrada Família.

Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona

GESCAT - S.C.C.L. o

o

o

MYSORE • Consulta naturòpata. Reflexologia poda!. Quiromassatge. Flors de Bach. • Consulta de tarot. Ajuda humanística. RosseJlò, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

MUDANCES ANGEL LLEÓ A qualsevol punt d'Europa i guardamobles. Roger de Flor, 277 - Tel. 93 457 12 25 o

Assessorament fiscal, laboral i comptable. Assessoria jurídica. Dtes. especials als socis de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

Rosselló, 431, baixos int. Tel. i fax: 93 455 39 41 08025 Barcelona

_ FUNDACiÓ CLAROR TINDRÀ LLOC EL PROPER DIUMENGE

18

D'ABRIL

TOT PREPARAT PER A lA QUINZENA EDICiÓ DE lA MillA DE lA SAGRADA FAMíliA Torna la primavera i, amb ella, la Milla de la Sagrada Família. Consolidada ja com la més important de la ciutat comtal, s'espera que el proper 18 d'abril torni a superar el llistó de participació. Per això, enguany s'han doblat esforços en difusió i organització, i s'ha incrementat la quantia dels premis en tots els aspectes.

La Festa Major de la Sagrada Família (del 18 d'abril al 2 de maig), tindrà aquest any un inici molt esportiu. I és que el primer acte de les festes serà la Milla de la Sagrada Família, que aquest any arribarà a la quinzena edició amb encara més novetats que l'any passat. Les principals són que s'ha duplicat' la difusió de la cursa, s'ha incrementat la quantia dels premis en tots els conceptes i s'han preparat un seguit d'actes ludi coesportius paral ' lels que tindran lloc a la plaça Gaudí el matí del diumenge 18 d'abril.

çarà a les 10.00h, i la resta aniran sortint en intervals d'un quart d'hora . A "les 12.00 hores es farà el lliurament de premis i el sorteig de dues bicicletes entre tots els participants.

Recorregut i sèries

El recorregut, de 1.609 metres, serà igual que l'any passat (vegeu quadre) i la cursa constarà de vuit sèries de set categories, des dels més petis als més grans: cadets, veterans, infantils, júniors, alevins i promesessèniors. Aquests últims, ' per l'elevat nombre d'inscrits, correran en dues sèries separades, una masculina i l'altra femenina . La primera cursa, la de cadets, comen-

26

TOT CLAROR

Cronometratge informàtic

També com l'any passat, s'utilitzarà el sistema de cronometratge informàtic que garanteix l'obtenció del temps de cada participant

de manera ràpida i molt fiable. El mateix dia de la Milla l'organització lliurarà als corredors (a tots, excepte als de la categoria benjamí) un xip de cronometratge per tal que se'l lliguin als

HORARIS I SÈRIES SÈRIE 1 2 3 4 5 6 7 8

CATEGORIA

ANY NAIXEMENT

HORA

Cadets Veterans Dones: + 35 anys Infantil Júniors Alevins Benjamins Promeses i Sèniors femenins Promeses i Sèniors masculins

83-84 Homes:

10.00 10.15

lliURAMENT DE PREMIS

+ 40 anys

85-86 80-81-82 87-88 89-90 Promeses: 77-78-79 Sèniors: 76 i anteriors Promeses: 77-78-79 Sèniors: 76 i anteriors

10.30 10.45 11.00 11 .15 11.30 11.45

12.00

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FUNDACI6 CLAROR Més de 150 persones participaran en l'organització

Activitats lúdiques durant tot el matf

La XV edició de la Milla mobilitzarà més de 150 persones, entre professionals i voluntaris, que treballaran des de la matinada per tal que tot estigui a punt a les deu del matí, quan es doni la primera sortida. L'organització està esforçant-se des de fa mesos perquè tot surti a la perfecció.

Tothom qui s'apropi a la plaça Gaudí durant el matí de diumenge 18, així com els participants que hagin acabat les curses, podran gaudir dels jocs que s'instal·laran a la plaça i de les activitats organitzades per la Fundació Claror amb la col·laboració del centre d'estudis Silvan. Les activitats s'adrecen especialment als més petits.

Les inscripcions per participar en la XV Milla de la Sagrada Família seran gratuïtes, i es podran formalitzar des del 22 de març fins al 17 d'abril a les 20.00 hores, a les oficines d'atenció al públic de: Esportiu Claror Sardenya, 333 (entre Còrsega i Rosselló) Tel. 93 207 06 40 Fax 93 207 77 35 Poliesportiu Municipal Sagrada Família CI Cartagena, 231-239 (cantonada amb Mallorca) Tel. 93 435 05 66 Fax 93 436 74 55

CI

En el moment de formalitzar la inscripció, l'organització lliurarà als participants el dorsal de la cursa i el butlletí oficial de la Milla, que recull el reglament i altres aspectes d'interès.

pot suposar l'exclusió del corredor.

S'ha incrementat la dotació econòmica de tots els premis, especialment dels destinats a promoure la participació d'escoles

Més premis que mai

cordons de les sabatilles. Amb el xip, l'organització podrà controlar els temps amb la màxima fiabilitat. És molt important que se segueixi~ les indicacions establertes al reglament, ja que l'incompliment dels articles referits a l'ús del xip

Una de les novetats d'aquest any és que s'han incrementat les quantitats dels premis en metàl·lic amb l'objectiu de promoure la participació. S'ha ampliat considerablement la dotació destinada a premiar la participació d'escoles i clubs: enguany hi haurà un premi en metàl ·lic per a les cinc primeres escoles, clubs o entitats que més atletes aportin. Les quantitats són de 50.000, 30.000 i 20.000 per a la primera, segona i tercera clas-

xv MILLA DE ORGANITZA

Les inscripcions, fins al 17 d'abril

El recorregut de 1.609 metres, serà igual que el de Pany passat, amb arribada al carrer Mallorca cantonada Marina sificada, respectivament, i de 15.000 per a la quarta i la cinquena. Però, a banda d'estimularia participació d'escoles i clubs per fer de la Milla una cursa molt popular, s'han augmentat les xifres dels premis destinats a les cur-

ses sèniors, per tal que la participació en aquestes sèries sigui de la màxima qualitat. Així, els guanyadors de la sènior-promeses, tant en categoria masculina com femenina, s'enduran 50.000 pessetes el primer, 30.000 el segon i 25.000 el tercer. Si, a més, el vencedor de la prova bat el rècord, sumarà 75.000 pessetes més. El rècord actual en categoria masculina és el de Rachad Hicham, aconseguit l'any passat amb 4'04". En categoria femenina Jaqueline Martín va aconseguir, l'any 1997, rebaixar d'un segon el seu propi rècord, i va fixar la millor marca femenina en 4'42".

LA SAGRADA FAMíLIA

PATROCINEN

COL· LABOREN

1 ~ t:::::a Ib.IXAMPLb. ii&iI.Yh"

WAll !TRHT INSTITUT!

FU .... DACIÓ CLAROR

'''l''''iE '¡"M'HI'

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

THUNAR ESPORTS. S.L.

TOT CLAROR

27

_ FUNDACiÓ CLAROR

LA FUNDACiÓ CLAROR TAMBÉ GESTIONARÀ L1EsPORTIU MARíTIM, A LA BARCELQNETA Serà una nova instaHació ludicotermal de 4.000 m2 situada al costat de l'Hospital del Mar que s'inaugurarà la primavera del 2000. La Fundació hi invertirà 350 milions de pessetes. Tal com vàrem informar en l'últim número de la revista, la Fundació Claror va presentar el desembre passat u n projecte al co ncu rs convocat per l'Ajuntament per gestionar el Complex Esportiu Marítim, a la Barce loneta. Després de valorar-lo, l'Ajun tament de Barcelona va decidir, en el Plenari del 19 de febrer, conced ir l'acabament de les obres i la gestió a la Fundació Claror per un període de 25 anys. La decisió del co nsistori va comptar amb el vot favorable de tots els grups municipals, excepte del Partit

La Fundació prepara una festa popular per al dissabte 22 de maig La Fundació Claror celebrarà amb un acte lúdic de caire popular l'inici de la segona fase de les obres del PoliespOltiu Marítim. La data fixada és el dissabte 22 de maig, a les 11.00 hores, i el lloc serà el mateix passeig Marítim de la Barceloneta, just davant del poliesportiu. Hi haurà música, més d'una sorpresa, i es preveu l'assistència d'un bon nombre de gent: un excel ·lent motiu per apropar-se a la platja.

maríti ma. Molts socis de l'Esportiu Claror exalumnes de l'esco-

rant els darrers anys de la dècada dels setanta i abans de la inauguració de l'Espor-

la Sagrada Família recordaran l'eq uipame nt, ja que du-

tiu Claror, en aquesta piscina apre ni en a nedar. Eren

Popular, que es va abstenir. El projecte

El Complex Esportiu Marítim està situat al passeig Marítim de la Barceloneta, entre l'H osp itàl del Mar i l'Hotel Arts. La seva ubi cació, a primera línia de mar, el converte ix en una instal·lació amb plena vocac ió

28

TOT CLAROR

els anys daurats d'una instal ·lació aleshores co nduïda pel Club Natació Barceloneta, i que, per diverses raons, va haver de tancar les portes fa uns anys. El vinent any, després de llarg temps d'inactivitat, serà inaugurada de nou sota la gestió de la Fundació Claror, que realitzarà una invers ió de 350 milions de pessetes per fer del Marítim uh poliesportiu de barri i una de les millors instal· lac ions ludi coesportives de' la ciutat. Les obres ja estan en marxa

La primera fase de les obres de remodelació i am-

El complex, de més de 4.000 m2, tindrà una de les zones 1udicoaquàtiques més modernes de Barcelona

El Plenari de l'Ajuntament va concedir a la Fundació Claror la gestió de l'equipament fins a12024

pliació de l'edifici de l'antiga piscina de la Barceloneta va començar fa uns mesos amb finançament assumit per l 'Ajunta m ent de Barcelona, que inverteix 150 milions de pessetes en una operació que comprèn la constru cc ió de la nova estructura de l'ed ifici, la co-

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FUNDACIÓ CLAROR LA BARCELONETA ESTÀ EN

PROCÉS DE PROFUNDA REFORMA

La Fundació assumirà la direcció de les obres a mitjans destiu, i es preveu que durin deu mesos

MÉS DE

4.000

El Marítim, que va ser gestionat pel Club Natació Barceloneta, fa uns anys que està fora de servei

El passeig Marítim de la Barceloneta viu dies de reformes. I és que, a la construcció de! nou poliesportiu Marítim, cal afegir les nombroses obres urbanístiques, que pretenen convertir el passeig en una cie les vies més moclernes cie la ciutat. Les millores van començar l'octubre passat, i s'estan realitzant a clos nivells: el passeig superior tinc\rà nova pavimentació, amb palmeres, i es col· lacarà una barana cI'acer inoxidable al llarg cie tot el recorregut; a l'inferior, el vial s'ampliarà fins a una amplada de més de cinc metres. A més, la remodelació inclourà la neteja i condicionament dels "xiringl.1itos" que hi ha a la zona baixa del passeig. Els clos nivells, enjarclinats i dotats cie nou mobiliari urbà, estaran connectats amb escales exteriors i accessos per a disminuïts.

METRES QUADRATS AMB

UNES INSTAL'LACIONS DE PRIMERA FILA Quan el Poliesportiu Marítim obri les portes, la primavera del 2000, comptarà amb una superfície de més de 4.000 m2 distribuïts de la següent manera: Planta soterrani: Dedicada a la zona d'aig~ies , amb serveis ludicoterapèutics i de felaxació. Hi haurà una gran àrea aquàtica de forma irregular articulada en diferents zones, amb seients, contracorrents, hidrojets... , amb impulsors d'aire i/o aigua. En aquesta planta també trobarem una piscina convencional i una per als infants, hidromassatges, saunes i bany de vapor, sales de massatge, serveis de salut i vestidors. Des de la mateixa planta hi haurà connexió amb la platja, amb accés directe al nivell inferim del passeig (veure foto adjunta); per això s'ha previst col·locar-hi casetes de vestidors, cabines guarda-roba, dutxes i serveis complementaris. Planta baixa: S'hi construirà un pavelló de 44x20m i vestidors per a socis i grups. També hi haurà les oficines d'administració i una cafeteria. Planta primera: Un espai d'uns 475m2 englobarà e! gimnàs, amb les zones d'aparells: àrea de musoulació, àrea cardiovascular i sales polivalents per a diverses activitats dirigides. En aquesta planta hi haurà també e! servei mèdic i la infermeria.

berta i les façanes. Es preveu que el consistori tingui enllestida aquesta primera etapa a mitjans del proper estiu . Així, segons les previsions, la Fundació Claror podria dirigir una segona etapa al voltant del mes de juliol. La Fundació invertirà més de 350 milions de pessetes en l'acabament les obres

iniciades per l'Ajuntament de Barcelona i per dotar la instal·lació, que pretèn ser una de les més modernes de la ciutat, de l'equipament necessari. La idea és que les obres s'enllesteixin en deu mesos, de manera que el nou Complex Esportiu Marítim pugui obrir les portes la primavera del 2000.

TOT CLAROR

29

_ FUNDACiÓ CLAROR COMPLEX ESPORTIU CAN CARALLEU

LIINICI DE LES OBRES DE REMODELACiÓ DE CAN CARALLEU, A PUNT DE COMENÇAR L'associació d'entitats (Centre Ex cursionista de Cata lun ya, Universitat Ramon Llull i Fundació Cla. ror) que gestionarà el complex esportiu Can Caralleu, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, ja té a punt el pla d'execució de les ob res de remodelació que es duran a terme, en la primera fase, entre els mesos d'abril i octu bre d'enguany. Entre el 15 d'abril i el 12 de juny es portarà a terme la reforma del bar, el gimnàs d'abonats de les piscines d'estiu, del gimnàs i dels vestidors dels abonats. Això permetrà encetar la campanya d'estiu amb totes aquestes instal· lacio ns a punt. El 25 d'abril, un cop fina-

Lapiscina serà remodelada i estarà a puntper a l'estiu.

La primera fase de les obres representarà una inversió de aproximada de 120 milions de pessetes

••••••••••••••••••••

Entre l'abril i l'octubre es remodelaran a fons tots els espais de les instal'lacions actuals

litzat el campus d'estiu, s'iniciarà la renovació del camp de futbo l, que actua lm ent és de sorra. S'instal·larà gespa artificial. També es remodelaran els vest idors de grups, el paviment de les pistes exteriors de futbol sa la i tennis. Finalment, es millorarà l'estat general del pavelló on, a més, es preveu ubicar el primer rockòdrom. Tot i la magnitut de les reformes, la i nstal·lació no serà tancada al públic en cap moment. Les obres d'aquesta primera etapa signifi caran una inversió aproxi mada de 120 milions de pessetes.

•• •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

EL NOU CAN CARALLEU ViURÀ LA PRIMERA FESTA ESPORTIVA EL

17 D'ABRIL

L'arribada de la nova associació d'entitats que gesti onarà el nou Can Caralleu es deixarà notar ben aviat al

de futbol-7 (6 hores), un de bàsquet 3x3 (4 hores), un de vo leibol (4 hores), exhibicions i classes d'aeròbic,

complex esporti u. I és que, per al dissabte 17 d'abril, ja hi ha programada una primera gran festa: la III Festa de

ta i-txi, etc. A més, hi haurà la possibilitat de fer una passejada en bicicleta, una patinada en línia, o provar l'habilitat en el tir amb arc. Respecte de les activitats cu lturals, s'oferiran ex hibi ci-

l'Esport i del Lleure, que organitzarà el Servei d'Activi tats Esportives i de Ll eure (SAEL) d e la Univer~itat Ramon Llull (UR L).

ons i classes de balls de saló, de dansa creativa, i una iniciac ió al tast dels vins. Els

La jornada inclourà tota mena d'activitats esportives, lúdiqu es i cu lturals.

integrants de l'Aula de Teatre de la URL s'e ncar rega-

Pel que fa a les esporti ves, se celebrarà un torneig

ran d'animar la jornada amb les seves actuacio ns.

30

TOT CLAROR

AI migdia es prepararà una gran botifarrada perquè tots els assistents puguin dinar de la manera més lúdica. Tercera edició de la Festa

La d'enguany serà la tercera edició de la Festa de l'Esport i el Lleure que organitza el SAEL de la Universitat Ramon Llull. La novetat fonamental és que, per primera vegada, es durà a terme al co mpl ex esportiu de Can Caralleu. L'objectiu principal és difondre les activitats esportives organitzades des del SAEL

i fomentar l'intercanvi entre els diferents membres de la URL. Aquest any, però, hi ha un objecti u afegit, el d'estimular la participació dels col·lectius que formen les altres entitats gestores de la instal ·lació: el Centre Excursionista de Catalunya i la Fundació Claror. Per això, us convidem a aquesta gran jornada lúd ica per participar en la primera festa a Can Caralleu.

_ _ __ _ _ _ __ __ FUHDACIÓ CLAROR ELS SOCIS DE L'ESPORTIU CLAROR I EL POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA TINDRAN AVANTATGES EN L'ÚS DE LA INSTALoLACIÓ Els eq uips tècnics de la Fund ació estan treballant de va lent per concretar les possibilitats que les noves in sta l·lacions, Can Caralleu i el Marítim, ofe riran als socis de les in sta l·-

Els accessos es remodelaran il'entrada principal guanyarà en imatge

L'aspede actual dels vestidors és molt deficient: es renovaran a fons.

lacio ns qu e actua lment ja gestiona la Fundació: l'Espo rtiu Claror i el Poliesportiu Sagrada Famíli a. Segons el Directo r General de la Fundació, Joan Itxaso, encara és aviat per a arribar a conclusions i determinar amb co ncreció quines ava ntatges tindran els socis respecte a l'ús de les noves instal ·lac ions. La base de partida, però, és molt clara: tant Can Caralleu co m el Marítim han de fer una ofe rta complemen-

tària i enriquidora a les activitats i serveis que rebin els abonats de l'Espo rtiu Claror i el Poliesportiu Sagrada Família . L'altre idea és que aquestes activitats i se rveis s'ofe riran als abonats, des dels més petits fins a la gent gran, en unes condicions ava ntatjoses i atractives. El te rce r component fonamental d'aquesta ofe rta serà que la Fundació Claror podrà incorporar amb força el factor de la natura com a nou element d'oferta en l'e nfoc que dona a l'activitat de les seves in sta l·lac ions, basades actua lment en la promoció de l'esport, la salut i el ll eure.

Joana Céspedes, Presidenta del Patronat de la Fundació Claror

Es millorarà elpaviment de les quatre pistes de tennis existents.

l',

A l'edifici principal es modernitzarà la cafeteria i s'adequarà la planta superiorper instaHar-hi una sala de fitness i musculació.

Al camp de futbol es coHocarà gespa artificial.

Els nous projectes de lo Fundació: Mor i Muntanya Can Caralleu i el Poliesportiu Marítim són dos projectes engrescadors en què serà present la Fundació Claror. Can Caralleu és un lloc preciós tocant al parc de l'Oreneta, amb. un important espai esportiu, que s'ha de regenerar i potenciar. A Can Caralleu no només s'hi farà esport i activitat física per a tothom; serà, sens dubte, una instal'lació emblemàtica d'esport a la natura que fomentarà el respecte i l'estima per aquesta natura, perquè és una necessitat vital de la nostra societat i forma part de la cultura de les entitats que gestionarem el projecte: la Universitat Ramon Llull, el Centre Excursionista de Catalunya i la Fundació Claror. El Marítim està a tocar de la platja, al costat de les "Torres" de la Vila Olímpica. Sobre l'antiga estmctura de la piscina on fa molts anys portàvem el nens de l'escola a nedar, farem un poliesportiu i una zona termal amb aigua del mar. Serà, també, \!In equipament per gaudir de la natura, en aquest cas del mar, tant per les propietats terapèutiques de l'aigua marina, a la zona termal, com per la connexió que, per sota del passeig Marítim, unirà la instal'lació amb la platja. Dos projectes i moltes il'lusions que requeriran de l'esforç de tot el col'lectiu de la Fundació i de la col'laboració estreta amb l'AdministraCió, entitats financeres, industrials i proveïdors. Les experiències viscudes tant al Claror com al Sagrada Faml1ia són una base molt ferma per tirar endavant; l'altra base, sens dubte, és la unió d'esforços amb la Universitat i el Centre. L'horitzó de l'esport, la natura i el lleure és al davant nostre. Fem un esforç, tots plegats, per gaudir-lo.

TOT CLAROR

31

_ FUNDACiÓ CLAROR

AMB

QUI COGESTIONEM EL NOU COMPLEX ESPORTIU CAN CARALLEU? Tal com s'ha anat informant, la Fundació Claror gestionarà el complex esportiu de Can Caralleu en un projecte conjunt amb dues entitats més, el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull. Tot Claror n'anirà donant a conèixer les característiques. De moment, comencem fent-vos cinc cèntims de cadascuna. Universitat Ramon Llull

Centre EX(Jursionista de Catalunya El CEC és la insti tució es porti va més antiga de Catalunya. Va ser fun dada l'any 1876, fa

123 anys. Té al vol tant de 5.500 socis qu e participen en les diferents activitats organitzades per les seves vuit seccions: muntanya, esquí, càmping, fotografia, geografia i ciències naturals, ciè ncies i arts, cinema amateur i equ ip de recerqu es es peleo lògiques. A la se l!l (carrer Paradís, 10, de Barcelona1, els socis gaudeixe n de dive rsos serveis entre els quals destaquen la bi blioteca (a mb més de 25 .000 volu ms), el laboratori, l'arxi u fo-

...._ _...1

perior amb una llarga tradició a Catall!mya: Institut Químic de Sar~ià, Escola d'EflIginyeri a i Arquitectura La Salle, Fu ndació Blanquerna, ESADE, Escola de Turisme Sant Ignasi-ESADE, Filosofia, Treball Sooial i Escola Superior de Disseny. Posseeix una massa est udiantil que supera les 15 .000 persones. Promou una formació integral de la persona, fonamentada en una concepció cnistiana de l'home, de la vida i del món, a imatge del mestre Ramon Llu ll i el seu emblemàtic arbre de la ciència, q ue co nf igura alh o ra la imatge corporativa de la URL.

togràfic o l'arxiu ca~togràfic. A més, el .CEC d isposa d'u na xarxa de xalets i refugis de muntanya per als associats, i edita algun es publicacions, com la revista Munta-

nya. És presid it actualment per En ric Nosas, i entre els socis hi ha els més prestigiosos a lpi nistes catalans.

Castillejos, 270 (cant. ProYet'lça) 08025 Barcelona Telèfon I fax 93.455.29.62 Http://www.sucdebytes.comlaquama~lna

E-mail: aquamarlna@dragonet.es

• Cursos de busseig (tots els mesos) • Bateig de busseig 'Cursos teorlcopràclics de submarlmlsme FEDAS 1CMAS/SSI Edat mfnima: t 2/14 aAys Persana I docent: ¡~structors FEDAS 1 CMAS ISSI

• • • •

Venda i IIQguer de material de submarinisme Sortides col·lectives durant tot l'any, dissabtes i diumenges Socis del poliesportiu preus especials Bateigs gratu'its si posteriorment s'efectua el curs

SSI Titol Nacional FEDAS

Tftollntemaclomal CMAS

Instructors de la Federació Catalama FECDAS A partir de ~4 anys

'l'ftol Nacional i rntemacl0nal. A partir de 14 anys

La URL és lma universitat privada artiou lada com a fundació sense ànim de lucre q ue va començar les activitats l'octub re de 1991. Integra fe derativament centres d'ensenyament su-

La FUl1ldació de la U RL és presidida pel Sr. Er:lric Corominas i Vi,la i el Rector és el Dr. M iquel Gassiot i M atas.

sense prob

El

Mèlode KUMON va néixer amb la finali tat de solucionar els problemes de l s nens i de les nenes amb les matemàtiques , Des de llavors, 9 milions d ' alumn es de tot el món han utilitzat el Mètode KUMON per desenvo l upar al màxim possi ble les seves capacitats.

L

a seva a plica c ió continuada ha demostrat, a més a més , que amb uns quants minuts al dia, i sense interferir en el programa escolar, proporciona :

• Una base sòlida en matemàtiques. • Hàbit d'estudi. • Autoconfian~a. • Capacitat de concentraciò. • Una actitud autodidacta. • I, com a conseqüència, IIha ,ran millora en totes les assi,natllr •••

Aquest mes, 15 DIES GRATlillS per provar èl Mètode KUMON

f&KUMON

KUMON

lns t l t u to de Educ a c l ó n de Espafla. s . a .

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FYNDACI6 CLAROR LA PRIMERA ACCiÓ DE LA PLATAFORMA

07 CLAROR JA ESTÀ EN

MARXA

MÉs

DE 40 NENES DE NICARAGUA JA TENEN UNA NOVA CASA PER VIURE-HI AI passat número d e Tot Claror anunciàvem la creació d una nova p lataforma de treba ll de la Fundaci ó Cl aror nascuda amb l'obj ectiu d e dur a te rm e acci o ns d e cooperació i solidaritat ciutadana i internacional. El primer projecte ja s'està realitzant a León, N icaragua, i depend rà de l'ajut de tots plegats que es puguin engegar altres accio ns solidàries. D'on neix el projecte?

Entre 40 i 45 nenes en situació d'alt risc de Leó n (Nicaragua) viuen, des del 15

La iniciativa de participar-

de febrer, en un pis rehabi-

hi va sorgir de la Universitat

litat del Hogar La Recolec-

de Barcelona, que té, des de

ción. Es tracta d'un centre amb

fa anys, molta relació amb la Unive rsitat de Leó n

molts anys d'experiència en

(Nicaragua). Teresa Virgi li ,

atendre les necessitats de la

professo ra del departam ent

població que posseeix un in-

de Po lítica Eco nòmi ca i Es-

ternat amb més de 80 nenes

tructura Econòmica Mundial,

i una escola amb tallers de

és la persona que va vehicu-

costura i meca nografia on

lar la problemàtica i s'ha de-

estudien unes 1.500 al umnes

dicat a fons per intentar solucionar-la. "L'huracà va provo-

És un ed ifici de construcció moderna, tot i que el tercer pis, on viuen ja les 40

Algunes de les nenes que viuran al pis reconstruil del Hogar La Recolección

nenes, tenia el sostre molt buït amb l'equipa ment ini-

0'7", i del pressupost de co-

reco nstru cció

cia l (lli ts, matalassos, ll en-

operació i so li daritat de la

d'aquesta tercera planta l'ha

çols, etc.), i la Fundació Cla-

Fundació.

malmès i no disposava d'aigua .

La

ca r en determinades zones, sobretot a León i a la zona nord, efectes devas tae/ors. Aquesta situa ció va de ixar més e/e 400 nens i nenes en situació cl'alt risc.".

realitzat el Fons d'Inversions

ror, que s'ha comp ro mès a

Segons una de les mon-

De tots, la situació més

Socials d'Emergència, que es

env iar 180.000 pessetes

ges del ce ntre, el futur de

preocupant era la de les ne-

proveeix d'aportacions de di-

mensua ls pel manteniment de les nenes i la contracta-

les nen es co nsisteix a "formar-les per tal que el dia de demà puguin subsistir per elles mateix es i, paral 'lelament, buscar algun vin cle fami liar perquè algunes puguin tornar amb els seus".

nes majors de deu anys, ja

verses ONG via govern. Un co p arranjat el pis,

c ió de dues ed ucadores.

dues entitats catalan es han

Aquests din ers so rtiran de

aportat l'aj ud a resta nt: el

les apo rtac ions voluntàries

Col ' leg i

de

de les persones que co l ·-

Granollers, que hi ha contri-

laborin amb la "Platafo rm a

d'Advocats

que dels més petits es podia fe r càrrec Ald eas Infantil es SOS i per als nens més grans de deu anys, l' esglèsia va engegar un projecte per crear una nova llar per a nois.

. ,

"PLATAFORMA 0'7 CLAROR"

Telèfon Ciutat

Adreça

'

BUTLLETA DE COL·LABORACIO INDIVIDUAL

Cognoms

Nom

l'

CP

Ets soci d'alguna irnstal'lació gestionada per la Furndació Olaror?

No

Sí

Quina? Vull ser membre de la plataforma de solidaliitat i cooperació fernt una aportació* trimestral de:

0

1.000 ptes.

0

2.000 ptes.

0

3.000 ptes.

I

Iptes.(posa la quantitat)

que la Fundació Claror cobrarà els dies 1 dels mesos de gener, abril, juliol, octubre de cada any. Dades bancaries**Entitat

Oficina

Data

Signatura

Fundació Olaror. Sardenya 337 entresol.2a . 08025 Barcelona.

Compte , Les aportacions desgraven un 20% de la Renda . " Les dades bancàries nomès són

_ FUNDACiÓ CLAROR ALBERT BATLLE, REGIDOR D'EsPORTS DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

liLA FUNDACiÓ

CLAROR HA

DEMOSTRAT EXPERIÈNCIA I RIGOR EN LA GESTiÓ DIINSTAL.LACIONS ESPORTIVES Per Sergi Larripa

tuació geogràfica pròxima a la platja?

Com valora la decisió del Plenari de l'Ajuntament de Barcelona de concedir la gestió del Poliesportiu Marítim a la Fundació Claror?

N osa lt res el q ue es perem és qu e es pu gui tirar endava nt tot el progra ma que es fe ia constar al plec

Crec qu e el proj ecte de la Fu ndació Claror és ambiciós, molt positiu, i qu e ens perm etrà recuperar per a la ci utat un espai esporti u que havia deixat de tenir aquest ús en els darre rs anys. El concurs ha estat prou obert i amb un pl ec de co nd ici ons que pe rm eti a diferents possib ilitats i aportacions. En aqu est se ntit, estem m o lt sati sfets de l'oferta de Claror que, per altra banda, no suposa cap sorpresa, tenint en co mpte l'experiència i el rigor amb q uè ha treball at en la gest ió dels equip am ents es p o rtiu s qu e en aq uests moments té encomanats, l'Esportiu Claror i el Poliesportiu Sagrada Família. D 'acord amb això, esperem q ue sigui un èx it la gesti ó tant del Polisportiu M arítim com la del Complex de Can Caralleu, que va ser concedit a una uni ó de tres entitats entre les qu als hi ha la Fundació Claror.

En el cas del Poliesportiu Marítim, quin model d'instaJ.lació espera que es faci, considerant la si-

34

TOT CLAROR

IIDESPRÉS DEL

de cond icions del concurs. En aquest as pecte, la pli ca que ha prese ntat la Fundació Claror és molt detallada respecte de les actuacions i activitats esporti ves que s' hi

92 LA INVERSiÓ

ESPORTIVA S·HA MULTIPLICAT· Barcelona està vivint una efervescència en relació a la remodelació i creació de nous equipaments esportius només comparable a l'etapa preolímpica. Continuarà la política actual de concedir a entitats privades la gestió d'instaJ.lacions municipals? Sí, hem presentat un inform e molt complet al Plenari de l'Ajuntament so bre la situació actual de les in stal·lacions esportives a la ci utat de Barcelona qu e ens demostra que no s'ha produït la contracció en la inve rsió es portiva que algú podia preveure per després de 1992. No només no ha disminuït la inversió, sin ó qu e s' ha multipl icat. Per una banda, l'Ajunta~ent en els últims quatre anys ha aportat 1.800 milions de pessetes per a la constru cció de noves instal ·lacions. A més, a través dels convenis que hem establert amb diferents entitats esportives de la ciutat, hem estat capaços de generar gairebé 6.000 milions de pessetes més, que són els que permetran un enriquiment de l'oferta esportiva de la ci utat, amb uns equipaments d 'una qualitat altíssima.

II

vo len rea li tza r. N at ur alm ent, és un poli es po rtiu molt ll igat a la zona geogràfi ca de la ciutat on es troba. Per ta nt, haurà d'oferir un serve i molt concret al barri de la Barceloneta, però també respondre a la vocac ió marítima que el conjunt de la ciu tat té. També he de mani festar el desig que pugu i have r-h i bona entesa amb el Club Atlèti c Barceloneta, una entitat es portiva molt arrelada en el sector i que estic segur que pot se r un e lem ent d e co l·laborac ió i de potenciació de la pràctica esporti va i del fun cionament del Poli esport iu M arítim . Per tant, esti c convençut que l'oferta de la Fundació Claror és àmpliament sati sfactòria respecte de les necessitats esportives de la zo na, i qu e prestarà un bo n se rve i, en prim er ll oc, a la Barceloneta i, en segon lloc, perqu è completa rà l'oferta esportiva en la franja de mar de la ciutat de Barce lona.

Un cas ben diferent serà el del Complex Esportiu de Can Caralleu, que la Fundació Claror gestionarà en un projecte conjunt amb el Centre Excursionistà de Catalunya i la Universitat Ramon Llull. Can Caralleu s' ha de plantejar com un

.,L1---

-

FUNDACiÓ CLAROR

El projecte del Poliesportiu Marítim ens permetrà recuperar per a la ciutat un gran espai esportiu

m o lt sati sfets d e la uni ó d'e ntitats qu e s' ha posat en marxa per a la gesti ó. Pense u que tenim l'enti tat espo rti va m és anti ga de Catalun ya, qu e és el Ce ntre Excursionista; un ce ntre universitari , la Uni ve rsitat

El Poliesportiu Sagrada Família és un exemple de bona gestió. El nombre dabonats i el seu grau de satisfacció ho demostren

Ramon Llull , ga ranti a d'un im portant nombre d 'a bonats, i el ri gor en la gesti ó de la Fund ació Claror. El proj ecte possibi li tarà mill orar un a in stal·lac ió qu e estava mancada d'un procés d e mod ernitzac ió co m el qu e ara es planteja. I penso qu e, més enll à del se rve i que ofereixi, en prim er lloc als veïns del barri de Sarri à,

Respecte de Can Carelleu, estem molt satisfets de la Unió dEntitats que s'ha creat

equipament de ciutat? Can Caral le u és un a instal ·lacio situada pràcticament a la frontissa qu e uneix la ciutat amb la serr a de Collserol a. Nosaltres este m

afeg ir-hi ... Estem co nve n-

per comp letar l'oferta esportiva per al co njunt dels ciutadans de Barce lona.

çuts qu e el Poli esportiu de la Sag rad a Famíli a és un exe mp le de la bona gesti ó de les in stal·lacions.

El proper 10 de maig

W

>

I~

O

o..

(J)

w

(J)

z

Ü Ü

pldcc,s.a.

~

~

Empresa constructora Z del Poliesportiu Municipal O Sagrada Famz1ià Ü I-

(J)

Les Corts, 12-14, baixos 08028 Barcelona Tel. 93 330 00 11

Em sembla que les xifres só n prou eloqü ents, oi? El nombre d'a bonats qu e té el Poli es portiu de la Sagrada Famíli a d emostra qu e era un a aposta qu e s' havi a de fer, i en aquest sector de la ciutat. El nive ll de sati sfacció dels usuari s, a més, confirm a qu e les coses s'estan fent bé, i no tin c res més a

Can Caral leu se rvirà també

(J)

O

se celebrarà el primer aniversari de la inauguració del Poliesportiu Muni cipal Sagrada Família. Com valora l'ex periència que ha viscut aquesta instaHació, que en menys d'un any ha aconseguit prop de 9.000 abonats?

_ FUNDACiÓ CLAROR L'EsPORTIU CLAROR I EL POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA ORGANITZEN UNA GRAN JORNADA ESPORTIVA PER A TOTHOM

25, TORNEIGS OBERTS DE BÀSQUET I FUTBOL SALA 3x3 EL DIA

L'Esportiu Claror i el Poliesportiu Municipal Sagrada Família ho tenen tot preparat perquè el proper dissabte 25 d'abril, i amb motiu de les Festes del barri, hi hagi una gran jorn ada esportiva a les seves instal ·lacions. Ambdues in sta l·lacio ns faran una jornada de portes obertes. Però, a més, cada insta l' lació ha organitzat un torneig obert a tothom de tres contra tres. A l'Esporti u Claror tindrà

ll oc el to rn eig obert de bàsquet tres co ntra tres, en el qual poden participar, gratuïtament, totes les persones nascudes el 1989 i anys anteriors. Els interessats hauran de passar a reco llir la informació i les bases del torneig per la recepció de la insta l·lació. El torneig de futbol sa la 3 x 3 tindrà lloc al Poliesportiu Sagrada Família a partir de les 10.00h del matí. Hi haurà tres categories: su-

Dissabte 24, Campionat de Natació Escolar a PEsportiu Claror . Dissabte 24 d'abril, a les 17'00 hores, tindrà lloc a la piscina de l'Esportiu Claror el XV Campionat de Natació Escolar. Començarà a les 17.00 hores i hi participaran més de cent nois i noies de diverses escoles dels districtes de Gràcia i l'Eixample. l'entrada serà oberta a tots els espectadors que vulguin viure el Campionat

perminis (nascuts els anys 89 i 90), maxijoves (nrscuts el 87 i el 88) i megaadults (nascuts el 85 i el 86). La inscripció és gratuïta i ca l fer-la a les oficin es del Poliesportiu fins al 21 d'abril.

BREUS El 26 de febrer va jubilar-se als 65 anys en llibert Caminal, treballador de l'Esportiu _ --:l..... Claror des de la seva inauguració, l'any 1982. Caminal va ser un dels fundadors de la revista Tot Claror i es va responsabilitzar de la coordinació durant els anys de la primera època. Felicitats!

Bateig subaquàtic A més, però, al Poliesportiu Sagrada Família també s' hi farà un bateig subaquàtic. Serà una bona oportunitat perquè totes les persones majors de 18 anys interessades en el submarinisme puguin practicar-lo durant mitja hora a la piscina de la instal·lació. Es farà entre les 10 i les 13 hores i per apuntar-s'hi només cal passar prèviament per la recepció del Poliesportiu i reco llir-ne el tiquet ja que, tot i que l'activitat és gratuïta, les places són limitades.

Els Amics de la Bici tenen prevista la propera sortida per als dies 1 i 2 de Maig . El grup amb més capacitació i que no inclou nens menors de 14 anys farà un recorregut pels monestirs de Poblet i Vallbona de les Monges.

La Fundació Claror va patrocinar les Festes de Sant Medir que el passat 3 de març van tenir lloc a Gràcia. La col· laboració de la Fundació va permetre que Ràdio Gràcia pogués emetre una programació especial durant tot el dia.

DIJOUS

"DIA DE LA DONA"

ACTIVITATS D'EsTIU PER A TOTHOM A LES INSTALoLACIONS

AQUEST ESTIU, GAUDEIX

• • vesteix laror

L1ESPORT AMB NOSALTRES Motxilla-petate L'estiu és època de vacances, de gaudir del temps lliure i de fer activitats noves i distretes. És per això, que l'Esportiu Claror i el Poli esportiu Municipal Sagrada Família han elaborat un programa d'activitats per tal que grans i petits puguin passar uns dies practicant l'esport i les activitats que més els agrade n. L'oferta per als més joves se centra en els esplais, el Campus Olímpia i les estades esportives.

Esplais i campus La principal diferència entre les dues activitats rau en el protagonisme de l'esport. El Campus Olímpia, una

,"

activitat promoguda per l'Ajuntam ent de Barcelona, incideix molt en la pràctica de l'esport. El Campus es farà a totes dues instal·lacions amb la diferència que a l'Esportiu Claror l'esport principal serà el bàsquet i al Poliesportiu Sagrada Família el futbol sala. Aquesta activitat va dirigida a nens i nenes nascuts entre el 1985 i el 1990 i es farà en torns de cinc o deu dies. Als esplais es fan jocs, sortides, tallers i activitats

més petits, per als nascuts el 1995, també hi ha un esplai, el Parc Esplai .

Estades esportives És una nova activitat que combina les colòn ies amb una setmana d'activitat a la i nstal·lació. L'objectiu principal és millorar i treballar de manera intensiva durant dues setmanes la tècnica d'una esport concret. Hi ha dues opcions per triar: les estades esportives de bàsquet, on la primera setmana es passarà a la casa de colòde Gualba (al nies Montseny) i la segona a l'Esportiu Claror, o les estades esportives de futbol sa la, on la primera setmana es treballarà al Poliesportiu Municipal Sagrada Família i la segona a la casa de co lònies.

Activitats per a adults Per als adults s'ofereixen cursets específics d'activitats dirigides com, per exemple, els de gimnàstica de manteniment, ioga, escola d'esquena i aeròbic. També cal destacar els cursos intensius de balls de saló amb ritmes calents i els diversos cursos de natació

ses. Estan pensats per a nens i nenes nascuts entre

per a totes les edats. A més, l'Esporti u Claror també n'ofereix d'aiguagim

el 1985 i el 1994. Per als

i de gimnàstica dolça.

aquàtiques, entre altres co-

Si voleu més informació, demaneu-la a les oficines de les instanacians.

amb dues nanses reforçades Butxaca frontal Sabatiller inferior color: blau mar! Preu: 1.700 ptes/u .

Bossa senyora amb dues nanses Butxaca frontal Preu: 1.200 ptes/u.

INSCRIPCIONS PER A LES ACTIVITATS D'ESTIU

• Esplais i Parc Esplai: Lloc: Esportiu Claror (Sardenya, 333). Dates: A partir del 3 de maig per als socis de l'Esportiu Claror i del 10 de maig per a no socis o socis del Poliesportiu Municipal Sagrada Família. • Estades esportives: Lloc: A totes dues instal'lacions sigui quina sigui l'estada triada. Dates: a partir del 3 de maig. • Campus Olímpia: Lloc: A la mateixa instal·lació on es vulgui dur a terme l'activitat. Dates: A partir del 29 de maig. • Cursets de natació i activitats dirigides: Lloc: A la mateixa instal'lació on es vulgui realitzar l'activitat. Dates: A partir del 6 de maig per als socis de la instal . lació i del 17 de maig per als no socis.

Samarreta maniga curta Colors: blanc/blau marí 100 % Cotó Preu: 600 ptes/u.

Gorres Colors: blau marí Talles : L/XL / XXL Preu: 250 ptes/u.

Ronyonera

Amb dues butxaques Color: Blau marí Preu: 700 ptes/u .

A la venda a: ESPORTIU CLAROR POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMfLlA

Claror

cfd'alitat

_ FUNDACiÓ CLAROR

LA HIGIENE,

COSA DE TOTS

L'Esportiu Claror i el Poliesportiu Sagrada Família duran a terme una campanya de conscienciació duranttot el mes de maig. La coHaboració dels usuaris és cabdal per mantenir netes les instaHacions. El proper mes de maig se rà e l "mes de la higiene" a l'Esportiu Claror i al Poliesportiu Municipal Sagrada . Família. I és que, malgrat l'elevat índex de satisfacció reflectit a la majoria de les e nqu estes realitzad es a ls abonats d'ambdues instal ·lacions, e ls suggeriments dels socis fan pensar que hi ha detalls que es poden millorar. La campa nya d'hi gie ne tindrà per objectiu difondre les accions preventives que han d'adoptar els socis i usuaris de les instal'lacions, així com subratllar els aspectes de les normatives d'ús i higiene fonamenta ls per tal de mantenir un alt nivell de netedat.

Passarperla dlitxa abans d'entrar a un hidromassatge pot millorar moltl'estat higiènic d'aquest espaí

junt), que s'acomp le i,xen esc rupolosame nt. Com afirm a el responsable de salut de la Fundació Claror, Albert Giménez, "no és fàcil mantenir higiènica una instal·lació per la qual passen al vo ltant de 2.000 persones diàriament. Per això, és necessari un

bon pla de neteja que en ga ranteixi l'ús amb el mínim risc de contagis." El paper dels usuaris

A més de l'ap licació del programa de neteja i de la difusió de les normatives en fulls impresos o mitjan ça nt

Programa d'higiene

Tant l'Esportiu Claror com el Poliesportiu Sagrada Famíli a compten amb un detallat programa d'higiene. I és que aquesta és una de les co ndi cions que en tota instal·lació esportiva ha de ser prioritària. Aquest programa, inclòs a les Guies del Soci i a les Ca rtes de Serveis, es concreta en quatre punts bàsics (q uadre ad -

Pla de neteja de les instaHacions 1. Es fan cada dia sis revisions puntuals de vestidors i lavabos. 2. Cada nit es netegen i desinfecten a fons tots els es-

pais, especialment les zones humides.

3. Trimestralment es fa un tractament especial de desinfecció, desinsectació i desratització.

4. Trimestralment es fa una anàlisi bacteriològica dels punts més sensibles i es fan públics els resultats.

EL 13

DE MAIG, XERRADA AL

CENTRE CíVIC SAGRADA FAMíLIA Dins el marc de l'esmentada campanya d'higiene, la Fundació Claror ha programat una xerrada-coI 'I oqui que analitzarà els principals aspectes relacionats amb l'higiene de les instal'lacions esportives. Tindrà lloc al Centre Cívic Sagrada Família (carrer Mallorca 425433, al costat del mercat) el dijous 13 de maig, a les 19.30, i serà moderada pel responsable de Salut de la Fundació Claror, el metge Albert Giménez.

cartel ls, "és imprescind ible la comprensió i l'acceptació de les normes d'ús i higiene dels diferents espais per part dels usuaris, així com la seva col·laboració activa", afegeix Albert Giménez. L'ús de roba i calçat adequat a les característiques de cada espai, l'utilització de la tovallola, el fet de passar per la dutxa abans d'entrar a un hidromassatge o senzi llament fixar-se en les normatives de cada espai, són peticions senzi ll es que qualsevol usuari pot acomplir, i que, en canvi, poden millorar molt l'estat higiènic d'una instal·lació esportiva.

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:

@studis de ctlimatitza

Encarnació, 140 o Tel.: 93285 1227 . Fax: 932851252 O 08025 Barcelona

•

AIRE CONDICIONAT

•

CALEFACCIÓ

•

VENTILACIÓ

•

FRED INDUSTRIAL

• • •

pel' Miquel Garcia

Tres mesos de quota gratuïta a l'Esportiu Claror o al Poliesportiu Municipal Sagrada Familia

Sopa de lletres Troba el nom de 9 pistes d'esquí catalanes B B O T T A U L L U M T L N U R l A P S O A H U R O E A O D L V S A E A N R R R

E A T E T

I U

J T A

R S T E L H S E A T O C O O L L A U I

U

E A M O A V A Q N O U N P O V K S A E A

S S T O P S E V I

Oferta vàlida fins al 31 de maig de 1999

El concurs del passat número el va guanyar...

Sílvia Radigales

Participeu-hi enviant-AOS la butlleta adjunta pe r co rre u (R evi sta Tot CiarO/; Sardenya 333, 08025 Barcelona), o dipositant-la a les urnes sit ua des a l control d' accés de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

Test Demostra la teva cultura 1. 2.

3.

r~-------- - ----------- , I ó '-

: ~:r:ç·~· : : : ::: : : :::: ::::. ~.~.~~~.~.~.:::::::::::: :::: ::: '~~'i~';~~'::: : : ::: : :::: ::::: : : : I I

Ci utat. .. ...... .. .... ........ .. ...... .. .... .... ...... .. .. .. .. .. .... .... .... OP .. .... .. .. .... .. .... .. ..

:

Qüestionari per al concurs

I I

1. Quantes temporades fa que Toni Jiménez és porter de l'Espanyol?

D

4. 5.

A quin equip de l'NBA juga Dennis Rodman? Quin tennista espanyol ha estat número 1 de l'ATP? Qui és el mi llor atleta espanyol en salt de longitud? Qui ha estat el jugador de futbol que més cops ha vestit la sa marreta blaugrana? Quin equip va eliminar el Real Madrid de la Lliga de Campions d'aquest any?

Edat .. .. Ets soci/a .... .... .... Esportiu Claror D PM Sagrada Família D

li

2. Quin és el lema de la Campanya d'Educació Am biental que s'està duent a terme al barri de la Sagrada Família?

'AJ!)f ~ p Olll llU!O (ç ' !«1 n ~ ! lAl (p 'u¡:ml1q

oaCA (E ·' ,(0IN so pu::> (l 'SJO~"-¡ 'V'1 ( I :SO,sodSOll

Troba la parella Relaciona

les

dues

columnes ...

3. Quin dia la Fundació Claror celebrarà l'inici de la segona fase de les obres del Poliesportiu Marítim?

I. Santos Què penses de la revista Tot Claror? 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? 2. I què t'ha agradat menys? 3. Qui na secció t'agrada més? 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? 5. Què cre us que li falta, a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

Paraiso C. Jimé nez

TD KManresa Estudiantes Tau Vitoria

N. Biota

PB Joventut

N. Rodilla

Real Madrid

L. Angulo

Caceres

Capdevila

Pamesa València

t"!S;)JU ll W )iOl. ' U I ! ¡\;)pch~J :U!.I01!A nul. 'O¡níJuV '1 :u!Ou~luA US;)lUUd 'UII!PO}:( 'N :IOlU'JAOr ad 'nIO!H 'N :S;))UC!PnJS3 ''Z;;IU?llI!r ':J :s~)J;)oy:::> 'OS!r.JUd ~ P !JpC W IC;)1( 'so:¡UCS 'I :9PRloS

_Fets i gent PACO MORAN I JOAN PERA, ADÉU A LA II

IIEXTRAÑA PAREJA

Més d'un milió d'espectadors, testimonis de l'èxit al Teatre Borràs

Fins i tot parelles tan peculiars necessiten reposar ifer coses noves. Després de cinc anys d'èxits, "La Extraña Pareja" no semblava tenir data de caducitat. No obstant, l'onze d'abril es preveu l'última representació d'una obra a la qual han quedat pocs rècords per batre. A.B. De pare lles n' hi ha de tot tipus i de tots colors. Les que surten a la premsa rosa, ens agradi o no, són les més populars. Ara bé, entre les estranyes, només la form ada per Paco Moran i joan Pera ha assolit tant d'èxit en els últims cinc anys. Sovint 9iuenels actors que cada obra arh'b èxit és com guanyar una batalla, però amb "La Extraña Pareja" els protagonistes han "guanyat la

guerra". Moran i Pera coincideixen a dir-nos que "és un triomf molt gran per a un actor batre tants rècords de tota mena durant aquest temps". D'entrada, "enlloc una comèdia l'han interpretada cinc anys els mateixos actors". Precisament per això, Paco Moran i joan Pera han estat insubstituïbles en l'obra: "si un dels dos s'ha trobat malament, hem hagut de suspendre la funció" . El miracle de "La Extraña

URGÈNCIES Urgències Mèdiques ..... .... ..... ... ........ .... ..... 061 Ambulàncies Creu Roja .... .... .. 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ................................. O1 O Bombers Generalitat .... ..... ...... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ........................ .... ..... 080 Bombers BCN comarques ...... ..... ......... .. ... 085 Mossos d'Esquadra .................. 93 300-22-96 Policia ............. ...... ...................................... 091 Guàfdia Urbana BCN .. .......... ............ ....... .. 092

SERVEIS Inf.Metropolitana .... ... ...... .... ..... .... .. .. ....... O10 Protecció Civil ...... .. .... ........ .... 93 319-25-00 Accidents en carretera .... ... .. ... 93 352-61-61 RENFE ..................... ................. 93 490-02-02

Pareja" no hauria estat possible sense una total compenetració entre els dos actors. L'obra els ha permès viure "moltíssimes experiències noves; han estat ci nc anys i moltes coses les que hem viscut plegats en escena". Vivències compartides, ja que l'obra ha estat com una mena de "joc a tres bandes: Paco Moran, joan Pera i el públic. Hem pretès començar un joc que pot haver resultat divertidíssim". Això és així perquè tant l'un com l'altre actuen amb molta consciència del públic al qual es dirigeixen, del qual n'estan molt satisfets.

IIHa estat un joc a tres bandes entre nosaltres i el públic, en el qual també hem aconseguit guarir malalties.

Ferrocarrils Generalitat .......... 93 205-15-15 Info rmació Carreteres ............ 93 204-~2-4 7 Aeroport del Prat ................... 93 301-39-93 Serveis Socials .......... ... ............ 900 .30-90-30 Correus ... ... ... .... ........................ 93 318-38-31

HOSPITALS H. Sant Pau ....... .......... ...... ....... 93 291-90-00 H. Del Mar ........ .. ............. ........ 93 221-10-10 H. Clínic ...... ....... .. .... .. ....... ..... .. 93 454-70-00

H. L'Esperança ....... ... ...... .. ...... 93 285-02-00 H. Vall d'Hebrón ... ... .. .. ..... ...... 93 418-34-00 H. Sant Joan de Déu ............... . 93 203-40-00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN ........... ........ .. 93 402-70-00 Generalitat .... .... ......... .. ........ .... 93 315-13-13

11

Aquesta satisfacció la plasmen quan, lluny de destacar cap anècdota entre les moltes qu e han pogut viure , afir:..men que "la gran anècdota, el millor, ha estat l'agraïment constant del públic. És molt bonic constatar que, com aquell qui diu, hem fet una comèdia per guarir malalties ... ". Tot plegat ho han fet possible dos actors que es consideren atípics i que han pogut palpar l'èxit de molt a prop. Potser per això "hi ha hagut sempre bon rotllo; l'èxit comporta que res no sigui desagradable ni insuportable. Si això hagués estat un fracàs, potser ens hauríem barallat ... ". Ara, la parella espera continuar amb aquesta línia triomfant amb "La jaula de las locas", una comèdia de situació sobre la qual ja treballen . Sigui com sigui, esperen il ·lusionats aquesta gran història i el que els pugui passar dalt de l'escena. Un nou repte. Un nou rècord?

Diputació BCN ............... ......... 93 402-22-22

ESPORTS Esportiu Claror ... ... ....... ........... 93 Poliesportill Sagrada Família. 93 Servei d'Informació Esportiva ... ..................... ... ...... . 93 Fed. Cat. Bàsqllet .... ................. 93 Fed. Cat. Judo ....... ........ .. .......... 93 Fed. Cat. Gimnàstica ............ ... 93 Fed. Cat. Natació ...... .............. 93 Fed. Cat. Futbol ....................... 93 Fed. Cat. Esports per a Disminuïts Físics ................. 93 .Consell Esport Escolar de Barcelona CCEEB) ..... .. ..... 93 Agenda d'Activitats .......... ...... CJl3

207-06-40 435 05 66 432-19-92 454-90-62 318-26-16 426-94-78 301-82-70 302-56-42 211-43-73 219-32-16 481-00-21