Revista Claror Sports nº18 by Fundació Claror

REVISTA D'ESPORTS, SALUT, CULTURA i LLEURE

Editada per la Fundació Claror

Núm. 18 Febrer-Març de 1999

Entrevista a Valero Rivera, entrenador del Barça d1handbol

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA ,... PVi sita, consulta i revisions ,... 1~ [ <1

Vis ita OrrfodòlIlcia (aparellis corliectors)

,...

•

Urgèn cies Revisions periòdiques 'li

Fluorit~acions Radiografies intrabucals ,

lHigielí1 e buoal (neteja) I

•

-t

Revisi6

Extrac cions simples I

no tanquem per vacances

20% de descompte a la resta de tractaments

Barcelona calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 45 00

sardenya, 319, Baixos Tel. 93 457 04 53 ILuro, 90, baixos M.J .Verdaguer, 6, 2n 3'

Sant Joan 23-31, 1 r, 1' Av.S.Esteve, 86, 3r, 4' Av.Martí PujoL 254, baixos M.J .Verdaguer 15, baixos Sor AngeLa Cruz 35, baixos Ronda de Atocha 7, bai xos Gran V.M.Turia 37, bai xos

ioa@ioa.es

Te Te Te Te Te Te Te Te Te

L. L. L. L. L. L. L. L. L.

93.757.71 .81 93.474.19.32 93.727.53.96 93.879.32.28 93.389.43.31 93.877.45.97 91.571.00.02 91.467.06.00 96.351.73.50

Mataro' CorneLLà SabadeLL GranoLLers BadaLona Manresa Madrid Madrid VaLència

http://www.ioa.es

s u M A R

'UG6"A,,' "."11,,;;';;1 ,;,,';;.;*+

.TOTC~OR ~--------------------------------------~

LA PORTADA

..._---

Revista Tot CkJror Núm. 18 , III època Febrer-març de 1999

"'''

OPINiÓ 2. Articles d'opinió de Jordi Basté i Toni Sans. La Vinyeta, per Òscar. 4. Enquesta: "Fins a quin punt un entrenador és responsable dels èxits i fracassos de l'equip?" ENTREVISTA 6. Valero Rivero, entrenador de l'equip d'handbol del FC Barcelona. SALUT 10. Per què es produeixen les rampes? DIETÈTICA 12. La teràpia antiestrès de la bona taula. ENFORMA! 15. La informatització dE? les sales de musculació. REPORTATGE 18. Els castellers, una tradició en alça. 22. GUIA DE SERVEIS i COMPRES

SOCIETAT 25. És gran ser gran? 26. Entrevista a Ernest Sena, Director de l'Institut Català de Finances. 28. LLIBRES, INTERNET, DISCS 29. AGENDA D'ACTIVITATS 30. CONCURS i PASSATEMPS NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 32. La Fundació Claror gestionarà el complex esportiu de Can Caralleu 35. 'Q,7 Claror': un projecte de cooperació 36. La Milla de la Sagrada Família ja té data: el 18 d'abril 37. Nous grups d'activitats dirigides per 1999 38. El Poliesportiu Sagrada Família participa en el Pla d'Educació Ambiental 39. El Torneig de Bàsquet de Nadal guanya prestigi FETS I GENT 40. L'esport català ja està representat per un campió del món: Xavi Moya

Les altres portades ENTREVISTA A VALERO RIVERA L'equip d'handbol del Barça és actualment el millor del món en aquest esport. Els últims anys ha guanyat pràcticament tots els títols possibles : I els ha aconseguit amb una superiorit~lt, un estil i un fair-playque no han fet més que augmentar el valor d'un equip que avui dia ja és llegenda. Tot Claror ha pogut parlar amb Valero Rivera, alguna cosa més que el seu entrenador. Ell és el forjador d'un autèntic Dream Team.

ENTREVISTA A ERNEST SENA, DIRECTOR . DE L'ICF Tretze anys després de la seva creació, l'Institut Català de Finances comença a ser socialment valorat com es mereix . Aquesta és una de les reflexions del seu director, Ernest Sena, que també opina sobre altres qüestions de l'economia catalana .

LA FUNDACiÓ CLARO~

GESTIONARA CAN CARELLEU El proper mes de març la Fundació Claror ja gestionarà el complex esportiu de Can Caràlleu, juntament amb la Universitat Ramon Llull i el Centre Excursionista de Catalunya. Des d'aleshores fins a la primavera de l'any 2001 Can Caralleu serà totalment remodelat segons un projecte que preveu una inversió de 700 milions de pessetes.

8TOTCLAROR

VALERO RIVERA l'entrenador dels somnis

8TOTCLAROR

ER....EST SE....A

8TOTCLAROR ~7'

---

-----...Iiiiii \~

~ ------

-------

."......

------~ -...::.;;. "

~-'-------------

CAM CARELLEU la tercera instal·lêfció de la FunClacló Claror

_ ()pl=·ni~Ó

_______________________________________

Q TOTCLAROR Tercera època Número 18 febrer-març de 1999 Tiratge: 13.000 exemplars Paper reciclat Dipòsit legal: B 28124-84 REDACCiÓ I ADM INISTRACIÓ:

Sardenya, 333, baixos 08025- Barcelona Tel. 93 207 06 40 FAX 9320777 35 CON SELL ED ITORIAL :

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa . DIRECTOR:

Sergi Larripa REDACCIÓ :

Ester Benach TRACTAMENT INFORMÀTIC:

David Fernandez CORRECCiÓ LlNGÜrSTICA:

Ariadna Viñas PUB LICITAT:

Josep Lluís Vide COMPOSICIÓ I IMPRESSIÓ:

PCGràfic Bertran, 40. 08023 Barcelona IMGESA Sant Adrià de Besòs DISTRIBUCIÓ:

Mencor TOT CLAROR és na revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de I·autor.

Entitat editora

Jordan Forever Jordi Baslé Periodista espor/iu. JJirec/or delprograma "No ho diguis a J1inglÍ ';· de Catalunya Ràdio

Em vaig comprar les primeres AIR JORDAN a Nova York. Tenia vint anys i les vaig veure exposades a la botiga del Madison Square Gat·den. Era el 1986 i costaven 29 dòlars amb 95 (unes quatre mil pessetes d'ara); guardo la factura de la Jerry Cosby Store, i a casa els pares hi ha un lloc preferencial per a aquelles botes altes, "horteres", de color vermell i negre. Evidentment, van servir per ensenyar-les, perquè mai no vaig notar els efectes secundaris de portar aquelles botes de Déu quan jugava amb e ls Salessians d'Horta. No volava, ni treia la llengua. Res: tot ho vaig convertir en una farsa . Jordan ha gaudit d'un lloc

ces ni de sexe; només es recomana moderació. l el bon mitòman té el seu idolatrat lluny, inassequible. Com ha de ser. Jordan, com els grans, s'ha sabut retirar a temps. l a partir d'avui continuarem imaginant-nos un número 23 volant, amb la llengua fora, esmaixant la pilota, farcint els parquets dels pavellons nord-ame rican s de baba a granel. Mentrestant, a casa els pares, al meu Hali ofFame amb forma de calaix, continuen amagades les botes "horteres" , velmelles i negres de 29 dòlars amb 95 amb el logotip deJorclan. Allà quedaran amb el record del més gran. Jordan forever.

preferencial en la meva història de mitòman. Com totes les criatures, la qüestió era tenir un ídol per situar dalt d'un pedestal. És la mitomania una malaltia recomanable per a tothom, sense distinció de ra-

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, eJi1t~esòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 93 207 06 40 Fax 93 207 77 35 E-mail: claror@mx2.redestb .es Web: www.bcn.es/claror PRES IDENTA

Joana Céspedes SECRETARI

Jordi Cabanes P ATRONS:

Montserrat Basiida, Consol Martí, Basili Pérez, Dolors Rodríguez, Héctor C. Silveïra, Josep Tablada, Jordi Alonso i Julieta Filiberas.

-_.....""~. 2 :-

G(Uè EN 6(VEl)A, 'DE TV, SAI«fA ESTiMAT?

,EN El.. DiA 'D'AVUi, CAPTiU i DESARMAT I.. EXèRCIT CUI..ER, ~ES TROPES I-\O!..ANDESES KAN OCUPAT EI..S a.TIMS OBcJECTIUS Mil..iTARS. E(... BARÇ-A S'KA ACABAT

:::J

FiRMAT: FRANC.iSc.O VAN 4AA~ BAHAMON'DE

¡:¡

2N ANY TRiOMFAl..

iS ·0

DIRECTOR GENERAL

6 ¡¡¡

Joan Itxaso Paternain

;r '"es

DIRECTORA ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMiLIA:

o x

Eduard Franco - - - - - - - - - - - --

TOT CLAROR

- -- -_

_ __

_ _ _ __ _ _ _~

_ _ _ _ _ __ __ __ _ __ _ __ _ Opinió

Ciutadans o ''súbditos'' Toni Sants

La policia antiavalots va reprimir amb una duresa innecessària un grup d'estucUants que pretenia manifestar-se en contra de la presència del senyor Aznar al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. De fet, la resposta de les forces de seguretat, atès el que s'ha pogut veure per te levisió, va ser desproporcionada en relació a l'actuació dels manifestants. Tal vegada es tractava d'un assaig de la seva actuació una vegada s'aprovi la nova llei de policia. Potser els agents ja cobraven a tant el mastegot o la diana. Tant la Delegada del Gobiem o a Barcelona com el Ministro del Interior van defensar l'actuació de les forces de l'ordre, negant l'evidència i mani-

pulant la informació amb un clar propòsit d'intoxicació de l'opinió pública . Tampoc té res d'estrany: un llunyà Rector de la Universitat de Barcelona, homònim de la Delegada, va expulsar els estudiants que havien faltat a classe durant una vaga i els va obliga r a jurar adhesions en fals per tal de tornar a admetre'ls a la Unive rsitat. I la sensibilitat del Min istro és ben coneguda. No resulten, doncs, estranyes, ni la interpretació ni la manipu lació dels fets. Poc després, en una conferè ncia, el Vice-presidente del Gobiem o va qualificar els manifestants de l'Autònoma d' independentistes violents i els va equiparar al proletariat de la Rússia prerevolucionària, a les jo-

"Comp~o,

ventuts hitlerianes dellIl Reich, alsJarrai d'Eta i als grups de caps rapats que actuen als diferents camps de futb ol. Aquest raonament justifica Cascos sensu- l'esbatussada que va n rebre els manifestants, però no explica per què no hi va have r la mateixa eficiència policial el dia del pattit Atlético de Madrid-Real Sociedad que a Bellaterra. Són igual de dolents, però els tracten diferent. Més preocupant que els propis fets és el context e n què es produeixe n, i la reacció que hi ha hagut. Per posar uns exemples d'actituds força esteses actualment al nosu'e país, en una tettúlia racUofonica es qualifica de proseparatista el senyor Herrero del Mi-

luego existo"

Sergi Larripa. Director de Tot Claror i ha una cUta repugnant que cUu que per Nadal qui res no estrena res no val. Així que, arribat el Nadal, va tomar a succeir. No, no em refereixo a la febre de compres nadalenques en les quals tots els mortals vam caure un cop més, sinó a les d'uns personatges que, cfeient que estaven per sobre del bé i del mal, no esperava que fossin afectats pel vims de la compra: els presidents de futbol. Quina decepció!Jo, que sec a general, a tercera clase, pensava que ells, que ho fan a la llotja, allunyats de la meva vulgaritat, dirigien els clubs dotats d'una superioritat intel . lecnlal que els situava prop de la més pura essència de la raó. Però no. Com jo, han estat incapaços de contenir-se davant l'encant dels venedors, intermediaris de les mercaderies futbolístiques. Va arribar el Nadal i tots els presidents, imbuïts de l'esperit dels Reis Mags, van encarregar joguines noves. I van fer-ho gastant-se (un altre cop) diversos milers de milions de pessetes en nous jugadors. Uns van portar joguines del Brasil, uns altres d'Anglaterra, de Nigèria ...Aquívan repetir de país proveïdor..., però aquesta vegada ens van portar uns bessons. Per què els Déus de la llotja es comporten com vulgars mortals? Compren per demostrar que existeixen? Pensen que tirar de talonari és el gest resolutiu que d'ells s'espera? Jo, i la portera de casa meva, esperàvem que reivindiquessin la seva existència pensant, com va dir el filòsof. Veig que no. Per a ells, Descartes no és més que el nom amb què es refereixen als nois del planter... I jo a general!

ñón (!) i es canten les lloances del senyor Gil. Alguns milers de persones es manifesten demanant l'alliberament del president de l'Atlético en nom de la democràcia i fins i tot s'orga nitza un acte al Vicente Calderón. D'altra banda, dava nt d'un compo rtame nt po licial propi d'èpoqu es anteriors, només els estaments universitaris han pres alguna mesura i més av iat testimonial. Tant els partits polítics com els mitjans de comunicació, els sindicats i la ciutadania en general s' han limitat a protestar fo rmalment i a deixar-ho estar tant aviat com han pogut, amb comptades excepcions. El col'lectiu estudiantil , normalment molt actiu , no ha fet ni un dia de vaga, ara que es pot fer legalment. La Ge neralitat i el Gqvern de Catalunya han passat de puntetes per damunt de l'assumpte . La qüestió és si aquesta indiferència és motivada per la por, l'oporntnisme po lític -en el sentit de si és o no és OpOltú badar boca- o, simplement, perquè en aquests moments l'autoritarisme torna a vendre. Dóna la impressió que un segment significatiu de la societat espanyola no és capaç de diferenciar l'ordre defensat amb fermesa de l'autoritarisme arbitrari, i que aquest últim és políticament rendible, si més no segons les enquestes. No és greu però pot arribar a ser-ho. En qualsevol cas, caldrà qu e estiguem atents, no sigui que el pròxim Delegado del Gobiemo en Catalunya torni a ser ¡ef e Local i deixem de ser ciutadans per tornar a ser súbdüos.

TOT CLAROR _I

_ ()p= iru =ó~

_____________________________

ENQUESTA

Fins a quin punt un entrenador és responsable dels èxits o fracassos d'un equip esportiu?

ALBERT ORELLANA

26 anys Penso que potser l'entrenador té més responsabilitat però la repartiria meitat i meitat , perqu è si els jugadors no volen jugar ell no pot fer-hi gaire cosa.

RAFI MAYA 49 anys

POL FERRER 13 anys

BERTA SOLÉ 14 anys

MIQUEL GIL

Ha de ser responsable però no crec que en tingui tota la cu lpa. Els jugadors també hi tenen molt a veu re, tant si l'eq uip guanya com si perd . La responsabilitat és repartida al cinquanta per cent.

L'entrenador és responsable dels resultats de l'equip però els jugadors també hi tenen mo lta importància, perquè si no li fan cas l'estratègia de joc no serveix de res.

La responsabilitat é~ de tot l'equip. De l'entrenador per no haver vist el que anava malament i dels jugadors per haver jugat malament.

Crec que la responsabilitat és de l'entrenador en un 70%. Ell és qui els ha d'inculcar la manera de comportarse a la pista i ser com petitius, i més quan es tracta d'equips infantils.

Departament d'Ensenyament,

més baixa, és un dels barris

entre les construccions encar-

amb més densitat de pobla-

L'edifici de l'lES Secretari

regades per als anys 1998 i

ció de Barcelona, i que està

Coloma, que ha d'ubicar-se

1999, aquest institut no hi

mancada d'instituts públics.

On és l'institut?

Envieu-nos les vostres opinions! També per E-mail: darot@m2redesIb Animeu-vos-hi!

Qualsevol lector pot publicar el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu un a rtic le d'interès gene ra l sobre algun fet esportiu, social o cu ltura l que us interessi i e l veureu publicat en aquesta pàgina. Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, e l DNI o núm. de soci i un telèfon de contacte. Tot Claror es reserva e l dret de publicar les col. laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es co nsideri oportú.

TOT CLAROR

62 anys

en el solar situat al carrer Se-

constava. Efectivament, no

D'altra banda, els alumnes

cretari Coloma, entre Romans

s'ha mogut cap pedra i el so-

de l'IES Secretari Coloma es

i Pare LaÚ1ez, havia estat clas-

lar resta sol i abandonat des

troben provisionalment a l'edi-

sificat com a institut de prio-

de fa sis anys, quan van treu-

fici de l'escola Sagrada Famí-

ritat preferent en el Mapa Es-

re els barracons de l'institut

lia. A part dels inconvenients

colar presentat l'any 1996, pel

que constituïa una extensió de

que això comporta, es preveu

Departament d'Ensenya-

la Sedeta per traslladar~lo a la

per a l'any vinent que l'espai

ment.

Riera de Sant Miquel, on es tro-

serà insuficient.

En l'acte d'inauguració del

ba l'actual lES Vila de Gràcia.

Exigim, per tant, la cons-

nou edifici del CEIP PAU CA-

Preguntat el Departament

trucció immediata del nou

SALS-GRÀCIA, el gener de

d'Ensenyament pel comença-

edifici. Estem tips de sentir a

1997, el Conseller d'Ensenya-

ment de les obres, no hem re-

parlar de grans obres i que,' per altres costats, s'escatimin

ment va prometre la construc-

but cap resposta, fet que fa

ció immediata de l'lES. Tot-

augmentar la nostra incertesa

diners per crear escoles, un

hom creia, per tant, que seria

sobre la construcció de l'edi-

servei bàsic per als ciutadans.

imminent, un cop que l'Ajun-

fici. No hi ha dubte que és ne-

Núria Boixaderas Saez

La sorpresa va arribar

cessari, si es té en compte que

Francesc X. Erruz Seall

quan, al pla d'inversions del

Gràcia, sobretot en la seva part

Montserrat Bastida Vilà

tament cedís el terreny.

Truca al

607 80 39 59 610 5116 86

FAX RESPOSTA Nom i Cognoms _ __________ ______ _____________ ____ ___ NIF ______ ____ __________ _ _ Càrrec _______________ _____ _____ ________ ___ _ Antiguitat a la feina - - - - - - - - - - - - - Dades Bancàries ____ /____ /__ / ____ ~ ____ _ Entitat

Oficina

Control

Compte

Telèfon de Contacte __ ___ - - - - - - - - _____ _ - - - - - Model de telèfon escollit- _____ __ _________ _ Tipus d'abonament- ___ ___ ____ _ __ __ ____ __ .

Signatura

_ Entrevista

VALERO

RIVERA,

EL DRENA TRAlHER Entrevista: Sergi Larripa

A Valero Rivera li agrada la paraula èxit. Però nomé~ quan el substantiu ve precedit dels verbs t reball ar, entregar-se i concentrar-se, i acompanyat d'adjectius com esportiu, net, seriós o merescut. Diuen que el seu és !'autèntic "dream team", i que e" és l'entrenador dels somnis de tot j ugador, president i aficionat.

i;:

TOT CLAROR

Li vam de mana r una entrevista i e ns la va concedir a la primera sense fe rse prega r. Va m a rriba r al Pa la u Bla ugrana, e l punt de trobada, i va precipitar e l fina l d'una re unió amb lña ki Urda ngarín pe r no fe r espe ra r més d'un minu t e l pe riodi sta a mb qui s'h avi a compro mès. Dins e l seu despatx, senzill, com és e ll, va d isposar d ues cadires e nm ig de la sala, una dava nt de l'altra, va despe njar e l te lèfon pe rquè ningú no e ns molestés i es va dedicar a l'e ntrevista amb la concentració i dedicació que tant de ma na a ls seus jugado rs. La resposta a la prime ra pre gunta de l pe ri odista va se r tota una de mostració de gene rositat. "De qua nt te mps pode m disposar?" "De tot e l que necessiti ." De seguida vaig ve ure que és l'e ntre nador d e ls so mnis .. .ta mbé per a un pe riodista. Pe r què no dir-li, do ncs, e l dream trainer?

Sí, sí. La veritat és que va ig arribar mo lt jove pe rò e m va n ana r molt bé les coses. Em van re bre molt bé i als pocs mesos ja e ra titula r. Aque ll a ny vam gua nyar la Lliga i la Copa de l Rei, a ixí qu e tin c un m o lt bo n reco rd d'aque lls inicis.

Com va començar la relació de Valero Rivera amb l'han~bol?

Quin és el seu primer record com a jugador del Barça?

Do ncs va se r d 'un a ma ne ra mo lt estra nya. A l'escola o n anava, La Salle Gràcia, jugava a futbol , l' úni c espo rt qu e e n principi m'agradava. Després va a rriba r e l minibàsquet, i vaig combin a r tots dos es po rts . I, més ta rd , l' handbo l. De mane ra qu e, a mb tretze a nys, jugava e ls dissabtes un pa rtit de minibàsquet i un d ' ha ndbo l i e ls diumenges, un de futbo l. Qua n només havia jugat tres part its d ' ha nd-

Recordo a mb "carinyo" un pa rtit ju-

bo l, i jo e ra infa ntil, e m va n pro posar fe r una prova a mb l'equip juve nil de l Ba rça. Després de fe r qu atre e ntrena me nts de prova e m van fitxar, co m a infa ntil , pe r jugar al juvenil.

Aleshores tenia tretze anys, i devia ser un jove físicament desenvolupat. Fe ia 1,84 metres, que era una a lçada no rmal e n aque ll context, pe rò e ra molt prim, és a dir, que ta mpoc e ra massa cosa físicame nt.

I amb dinou anys va arribar al primer equip, amb el qual en passaria onze com a jugador...

L'únic que demano a un jugador és que s'entregui al màxim, que ho doni tot. Només així estarà satisfet amb si mateix.

___________________________________ 1Entre~sm Des de ben jove vaig preferir ser entrenador que jugador. Tenia clar que com a entrenador podia fer-ho millor.

treba llar, fent-ho tot en el camp de l'esport, però va ig haver d'esperar fins als 21 anys per poder començar la carrera d' IN EF. No va ig poder fer-la aba ns perquè no es fe ia a Ba rcelona, i no vaig voler anar a M adrid . Així que, fins ales-

hores, va ig aprofitar per fer la "mili", i per entrenar l'eq uip d' handbol de l' Escola Sagrada Famíli a d' Horta.

gat al Pi cadero, contra el Fil omatic, que aleshores era el nostre rival a la Lliga. La lesió d'un company em va perm e-

Res. AI con trari, ara tinc més possi-

tre entrar a l'equip, i la ve ritat és qu e

bilitats que abans. No trobo a faltar res.

aq uell partit em va sortir molt bé. Vam

Sempre va tenir clar que entre jugar i entrenar preferia entrenar?

acabar 7 a 7 (aleshores no es feien tants gols co m ara) i jo va ig fe r dos d 'aqu ells

Sí, sí. Fin s al punt que, amb 17

go ls. La veritat és que després d'aquell

anys, a més de ju ga r amb el sego n

partit ja em va ig quedar a la titularitat

equip del Ba rça els dium enges, va ig

de l'equ ip.

juga r els dissabtes amb l'equip esco-

Com es considerava com a jugador?

ta. Però vaig entrar- hi amb la co ndi-

Tècni cament ho feia bastant bé, fí-

ció de qu e, a més de jugar, havi a de

lar del col' legi Sagrada Famíli a d'Hor-

sica ment no era massa fort, però la

se r l'e ntrenador de l'equip. Vaig dir

meva entrega en els partits era sem -

que si no em deixaven se r-ho, no ju-

pre la màxima.

gava. Em van donar el ll oc i la ve ritat

Vostè era dels que, a banda de jugar, estudiava i, fins i tot, treballava?

és qu e ens va n anar mo lt bé les co-

Sí, bé, sempre va ig te nir clar que

Barce lo na, d e Cata lun ya, i terce rs

vo lia compaginar jugar amb estudiar i

Què troba a faltar de l'època de jugador que no tingui ara com a entrenador?

ses j a qu e, a més de passa r-n as-h o b é,

vam

d ' Espanya.

qu eda r

ca mpion s

CURRíCULUM VITAE • Valero Rivera López va néixer a Saragossa l'any 1952, però amb tres mesos d'edat va venir a viure a Barcelona, així que diu sentirse "plenament català". Tota la vida ha viscut al barri de Les Corts. • Lli cenciat e n Educació Física per l'INEFC. • Amb 14 anys, l'any 1966 va fitxar per l'equip juvenil del Barça d'handbol. • Amb 19 anys, CopacfEuropa l'any 71, va debutar com a jugador d e l primer equ ip de l Barça, on va jugar 11 temporades, i en va ser e l capità. • Com a jugador del Barça va guanyar 8 títols: 3 Lligues (72173 , 79/ 80, 81/82), 3 Copes del Rei (71/ 72, 72173, 82/83), 2 Lligues Catalanes (81/82, 82/83). • Va retirar-se com a jugador en actiu l'any 1983, amb 31 anys. • El mateix any 83 . és anomenat primer entrenador del primer equip d'handbol del Barça . Des d'aleshores ha dirigit l'equip lliga a la consecució de 50 títols: - 4 Copes d'Europa (90/91, 95/96, 96/97, 97/98) - 5 Recopes d'Europa (83/84, 84/ 85, 85/86, 93/94, 94/95) - 2 Supercopes d'Europa (96/97, 97/98) - 9 Lligues Espanyoles (85/86, 87/ 88,88/89,89/90,90/91,92/92,95/ 96, 96/97, 97/98). - 8 Copes del Rei (83/84,84/85,87/ 88,89/90,92/93,93/94,96/97,97/ 98). - 8 Supercopes d'Espanya (86/87, 88/89,89/90,90/91,91/92,93/94, 96/97,97/98). - 2 Copes ASOBAL (94/95,95/96). 11 Lligues Catalanes (83/84, 84/ 85,87/88,89/90,92/93,93/94,96/ 97,97/98).

TOT CLAROR I

_ Entrevista

Què el va motivar, ja des de tant jove, a ser entrenador? Jo creia que ho podia fer millor que com a jugador. Sempre e m veia amb més capacitat per a pensar i per a manar que per a fer o executar. He de dir que la meva experiència com a jugador m'ha ajudat moltíssim per a ser entrenador, tant dins com fora de la pista. M'ha ajudat a saber què pensa, què li preocupa, què necessita un jugador o un vestidor. I amb trenta anys per fi va poder fer realitat el seu somni. Va acabar la seva carrera com a jugador i, sense haver d'esperar gens, el president Núñez li va oferir la possibilitat de ser l'entrenador del primer equip del Barça. Sí. Tenia 30 anys, era.la temporada 82/83, i en l'últim partit vaig jugar tots els minuts de la final de la Copa del Rei, que vam guanyar. I tot i que era titular, i relativament jove, vaig parlar amb l'e ntrenador d'aleshores, Sergi

TOT CLAROR

Petit, i va ig dir-li que preferia ser e l seu segon entre nador que jugar un, dos o tres a nys més. Així que la temporada següent vaig viure- la ja com a segon entrenado r fins al febrer, moment en què, a causa d'una cri si, e l president em va proposar com a primer entrenador fins a final de temporada. M'oferia cinc mesos per demostrar si va lia o no. Tinc molt bon record d'aquells moments. Per mi no només e ra e ntre nar e l primer eq uip del Barça, era dirigir jugadors que, fins ci nc mesos abans, havie n estat e ls meus companys. I la veritat és que em van reb re i ajudar moltíssim. Ta nt, que vam guanyar tot allò e n què encara teníem possibilitats: la Copa del Rei i la Recopa d'Europa . Com recorda l'escena en què li van oferir ser el primer entrenador? M' ho va comu ni car el senyor Ventura, a l cotxe, venint del seu despatx, i me ntre circulàvem al voltant de la rotonda que hi ha a la Plaça Francesc Macià, a leshores Plaça Calvo Sotelo, e n direcció al Pa la u Blaugrana. No oblidaré mai aquell moment, ni la forma, ni el lloc on va succeir: va ser l'aco mplim e nt de la meva il·lusió. Què li va fer més il·lusió, debutar com a jugador del Barça o com a entrenador? Com a entrenador (respon sense dubtar-ho). Com a jugador el que em va fer il·lusió va ser debutar amb tretze anys. D'aleshores recordo el moment en què, per primera vegada, aquell nano que era jo es posava la samarreta del Barça . Però les millors sensacions les vaig viure el dia que vaig debutar com a entrenador. Recorda el resultat del primer partit en què vostè dirigia el primer equip del Barça? Sí, vam guanyar a Canàries 22 a 38. Des d'aleshores han passat quinze anys, que han estat els més importants de la història del Barça d'handbol. Com els definiria? Meravellosos. Hi ha hagut moments difícils, però la valoració global és immillorable.

No crec en la sort ni en la loteria. Només crec en la força de voluntat, en el treball, en l'entrega, en la

concentració i dedicació. . Diuen que ha arribat a fer d 'aquest equip el millor del món. Està d'acord amb aquesta valoració? Jo ma i ho he dit, això. El que sí dic, inte ntant ser objectiu, és que cap eq uip havia guanyat tres Copes d'Europa consec utives. Això demostra que "es pecia ls " sí que so m. Per a alguns serem els millors, per a uns altres no, però "especials " sí. Fem un exercici d'imaginaéió: si aquest grup de jugadors més' entrenador el trasplantéssim per jugar a handbol en un altre club que no fos el Barça, seria capaç d'aconseguir el mateix? No ho sé. A mi m'és molt difícil pensar que jo seria capaç de fer i donar a un altre club el que he fet i donat pel Barça. Jo porto tota la vida al Barça, i visc el Barça no només com un professional. Ho visc com si fos part de la meva vida. I, si jo penso així, crec que també pensarien igual jugadors que porten dotze o tretze anys al club. Els sentiments no es poden trasplantar. Abans de fer un fitxatge, vostè es fixa també molt en la manera de ser dels jugadors fora de la pista? Intento fitxar jugadors que, a banda de ser bons tècnicament, s'integrin ràpidament al club i a l'equip. Per això en busco primer del planter, i després de la resta de Catalunya, d'Es-

Més molt difícil pensar que podria fer i donar per un altre club el que he fet i donat pel Barça. No em veig en un altre lloc.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Entrevista No es pot fer tot per guanyar: La fi no justifica els mitjans. S'ha de guanya~ però amb fair-plQ}0 de forma exemplar. panya i d'Europa, per aquest ordre . Després .observo com s'expressen dins la pi sta. Si , enca ra qu e un sigui molt bon jugador, no té una bona connexió amb els companys, no té un bon fair-play, ja no miro més. També m'interesso per com és fora de la pista; si estudia o no, si treballa ... Ser al Barça és més complicat que fer-ho a qualsevol altre lloc, i vull estar sempre segur que els jugadors que tinc entre mans són person es responsables que, en cas de problemes, no perdran el cap.

S'ha de fer qualsevol cosa per guanyar? No, no; la fi no justifica els mitjans. Representar el Barça no només obliga a guanyar, sinó a fer-ho de manera exemplar. Significa tenir un comportament que enorgulleixi les persones a qui representem. A mi, per exemple, mai m' han ensenyat una targeta vermella ni m'han sancionat en quinze

del resultat, hem d'estar satisfets amb nosaltres mateixos. I això nom és ho podem aconsegu ir si ho donem tot. I de fet penso qu e, si en un a cosa és exemplar el nostre equ ip, és en l'entrega absoluta. I això la gent ho veu, perquè sap que encara que en un partit estiguem guanyant de deu, lluitarem per tractar de guanyar d'onze.

Vostè creu que voler és poder? No, però ajuda molt.

Creu en la sort o en el destí? No, no, la sort és la loteria. Tu pots comprar un núm ero, i que et toqui o no, però quan parlem de la professió, l'èxit està directament relacionat amb l'entrega que hi posis. Sempre dic que arribarà més lluny un treballador amb un nivell mitjà que una persona amb nivell alt però que no treballi. Jo con sidero que, independentment de les meves qualitats com a entrenador, sóc un treballador. I vull que els meus jugadors siguin i es cons iderin treballadors.

l'afecten les crítiques? Sí, sí, sóc emotiu, m'afecten les coses. Molt. Tant quan són elogis positius com crítiques injustes, m'afecte n molt, més del que la gent pugui pensar.

Un entrenador pot ser amic dels seus jugadors?

anys com a entrenador. I el nostre equip no només és el primer en punts, sinó també en joc net. La nostra banqueta mai protesta. Jo no podria fitxar

S'ha de tenir bona relació, però l'amistat és molt difícil. Si ho és fora de la feina, imagina't quan has de manar sobre el teu amic: és molt difícil.

un jugador que no sabés comportarse.

El jugador sempre vol jugar i l'entrenador ha de mirar per l'interès de l'equip; de vegades no coincideixen els desitjos i les lectures de l'un i de l'altre. Tot i així, la relació ha de ser

la força de voluntat és el que més valora d'un esportista? Sí. L'únic que demano a un jugador és que s'entregui al màxim. Sempre els dic que allò important és que, quan acabi el partit, independentment

bona, i l'entrenador de vegades ha d'ajudar el jugador, fins i tot fora de la pista.

Ha de ser pare?

Els quinze anys que porto com a entrenador del Barça, tot i els moments difícils, han estat meravellosos.

Preguntes molt personals • Una ciutat per viure-hi? Barcelona, sens dubte. • Un lloc on anar de viatge? Lanzarote. • Un llibre per llegir? La biografia d'un esportista. • Una pel'1ícula de cinema? Justicia para todos, d'Al Pacino, o Mejor imposible. • Un mitjà per estar informat? Prefereixo la televisió, encara que cada matí escolto la ràdio. • Mar o muntanya? Mar. • Un plat per dinar? Te'n diré dos: cargols i gambes. • Un cantant o grup musical? Joan Manuel Serrat i Alejandro Sanz. • Un esportista? Michael Jordan. • Quin personatge històric li .h auria agradat conèixer? Michael Jordan. • Què valora més de les persones? La sinceritat. • Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Jo estic absoluta'm ent en contra del terrorisme. • Dretes o esquerres? No em situo. Crec que cada vegada es dóna menys aquesta dicotomia. • Què s'enduria a una illa deserta? La faml1ia. • Un desig confessable? Salut per a la meva faml1ia.

doldrà molt; ho faria com a professional però, veure-m'hi, no m'hi veig.

I d'entrenar en aquest club amb un altre president que no fos Núñez, amb qui sembla que té una excel·· lent relació? AI president Núñez l'admiro i li es-

A vegades sí, ha de ser pare, ha de

tic molt agraït per la confiança que

ser mare i el que sigui. Perquè l'entrenador, de la mateixa manera que ha d'exigir, ha de donar i ajudar.

m'ha demostrat tots aquests anys, però crec que sí podria seguir al club amb un altre president. Lògicament seria

Es veuria capaç d'entrenar un altre club que no fos el Barça?

una altra situació a la qual m'hauria d'acostumar, encara que em seria més

No m'hi veig. Si algun dia he de marxar per anar a un altre club, em

fàcil que haver de marxar a un altre club.

TOT CLAROR

_ Sa=lu=t~

______________________________________

PER QUÈ ES PRODUEIXEN LES RAMPES? Per: Albert Giménez, jjkencjul en Medkjnu

Les rampes són contraccions musculars que patim tots, amb més o menys regularitat. Són molestes i sovint no en sabem les causes ni com frenar el mal que produeixen. Tot i que no hi ha una única raó ni un sol remei per evitar-les sí que podem trobar pautes generals que defineixen la seva aparició i alguns consells per prevenirles i tractar-les.

"Els bessons són un dels músculs més susceptibles de patir una rampa per sobrecàrrega»

que, entre els possibles factors, destaquem els següents: • Dèficit d'alguns minerals (potasi, calci, magnesi) si la rampa apareix en situacions de calor intensa o quan fem exercici prolongat amb sudoració abundant. Les rampes són contraccions brus-

Diagnòstic diferencial

ques, intenses i doloroses del múscul

la deshidratació i els esforços prolon-

produïdes de manera involuntària i

gats o de gran intensitat.

amb un efecte passatger. La raó del

• Manca d'entrenament.

mal intens es deu a que, amb la con-

• Escalfament insuficient, que fa que

RAMPA

tracció, es dóna un efecte d'isquèmia

les condicions amb què es desenvolu-

• • • • •

o dèficit d'aportació sanguínia.

Contracció involuntària Instauració brusca Resolució espontània Dolor localitzat Incapacitat funcional

CONTRACTURA

• • • • •

Contracció involunt~ria Instauració progressiva Resolució amb tractament Dolor local o difús Permet continuar l'activitat

Moltes vegades notem que es produirà la rampa i tenim temps d'es-

TOT CLAROR

pa l'exercici no siguin les òptimes: més viscositat intramuscular, menys temperatura, menys aportació sanguínia .. .

tirar la musculatura contreta per evi-

• Gest tècnic defectuós, amb el qual

tar-la, però, en d'altres ocasions, com

es disminueix l'eficàcia de la contrac-

acostúma a ocórrer amb les rampes

ció muscular i es requereix més esforç

nocturnes, apareixen sense que les

muscular del que seria necessari si

puguem controlar interrompent el son.

s'apliqués el gest tècnic correcte.

Causes de les rampes

• Desequilibris musculars guan treballem excessivament una determinada zona -grup agonista- i deixem pràc-

És difícil conèixer amb exactitud la causa que provoca les rampes, encara

• Fatiga muscular causada o afavorida pel dèficit o l'excés d'entrenament,

ticament inactiu un altre grup muscular -grup antagonista.

Tant les rampes com les contractures apareixen de manera involuntària i es produeixen per sobrecàrrega o .cansament muscular.

Per prevenir les rampes cal una rehidratació contínua i un entrenament adequat, progressiu i seguit.

En les contractures la instauració del dolor apareix de manera progressiva i, generalment, difusa.

• Exe rcici de caraterístiques anaeròbiques o de gran intensitat, que origi na l'esgota ment d'algunes substàncies energètiqu es i, en co nseqü ència, l'augment de l'àcid làctic i altres modificacions que afavoreixen l'apari ció de

rampes. De fet, tenen algunes coses en co mú . Totes du es apareixe n de manera involuntàri a, poden afectar un

endurit i, tot i patir-la, ens perm et con-

mú scul en concret i solen prod uir-se pe r sob recà rrega o ca nsa ment mu scul ar. Les prin ci pals d iferències só n qu e la instauració del dolor es produeix, en

fa n pate nts -clíni c.ament- quan, en palpar la zona afectada, es nota un dolor mu scul ar, j a sigui local, si afecta un múscul co ncret, o difús, si afecta un gru p mu sc ular.

les contractures, de manera progressiva. A més, la desaparició d'aquest dolor no és espontània, com succeeix en el cas de les rampes. En la contractu-

També produeix dolor quan es reali tza una contracció amb una fo rça que exerce ix resistència al movim ent qUe vo lem fer. En ca nvi , no més es

ra, el múscul es nota co m un co rdo

nota un a molèstia to lerable qu an es fa un estirament. Amb un tracta ment adeq uat acos-

rampes.

Tractament i prevenció En la fase aguda cal estirar el múscul co ntret i fe r un massatge suau. Posteriorm ent podem fer movim ents ampli s fin s a assegurar la superació d'episodi . , ¡

Ens ajudaran a evitar les rampes la rehidratació co ntínu a i l'entrenament adequat, progressiu i continu at. També cal que record em fer l'escalfament previ a qualsevo l activi tat esportiva i mill orar la tècnica i els desequilibris musculars.

Diferència amb les contractures Sovint podem caure en l'error de confo ndre les cOt:ltractures amb les

Si patim rampes en situacions de calor intensa o quan fem exercici prolongat amb sudoració abundant vol dir que estem deficitaris dalguns minerals

tinuar l'activitat esportiva. Els sím ptomes de la contractura es

t uma a desa parèixe r en 4 o 6 d ies. Aqu est tractament consisteix a fer estiraments mi ote nsiu s (a mb res istè ncia), prendre medica ments o analgèsics que relaxin el mú scul, massatge, hi droteràpi a (ba nys d'aigua ca lenta) o apli cació d'altres elements qu e produ eixin calor local. Per preve nir-l es és important una preparació prèvia i poste ri or a l'entrenament i la pote nciació progressiva de la muscul atura.

i Especialitats en: sarsueles (per encàrrec), rap a la marinera, lluç a la donostiarra, musclos a la cervesa, fideuàs, arrossos, etc. Cava propi.

Menú migdia 1.100 ptes (cafè inclòs). de dilluns a divendres

LEPANT, 280 Barcelona 08013 telèfon: 93.435.63.41

_ Dietètica

TERÀPIA ANTI ESTRÈS DE LA BONA TAULA per Maria Dolors Villanueva, dietista

U n dels problemes més candents de la societat moderna és l'estrès. El remeis tot just han començat a aparèixer: massatges, cursos de relaxació, ioga, etc, es posen de moda per combatre una nova malaltia. Però no tothom és conscient que el tipus d'alimentació i la manera de menjar és tan o més important que prendre una sauna després d 'una intensa jornada laboral.

Combateu ' ... II estres 1. Variant els aliments. 2. Cuidant la presentació dels plats per fer-los més apetitosos. 3. No saltant-vos àpats. 4. Menjant pausadament. Maste" gar i ensalivar bé els aliments millorarà la digestió. 5. Quedant amb altres persones per menjar. 6. Preparant-vos plats atractius si heu de menjar sols. 7. l, per últim, ~enseu que, amb un coneixement de l'alimentació , es pot aconseguir un major equilibri personal, millorar la salut i el desenvolupament físic i intel·lectual. En definitiva: es pot viure millor.

menjar, ja des del bressolo fins i tot abans, a través de la mare. Menjar representa el cordó umbilical, un dels fils màgics entre la naturalesa i la cultura. Per això és un plaer que hem de tenir present; saber menjar actualment és fàcil, ja que la cuina moderna ens permet alimentar-nos bé sense un excés de calories.

El cercle viciós de menjar malament El frenètic ritme de vida ens obliga, més d'un cop, a dirigir-nos a l'ham-

Uns estudis recents fets a Europa demostren que un de cada tres europeus sofreix estrès a la feina, una dada que ha portat la Comissió Europea d'Assumptes Socials a prioritzar aquest tema dins el programa de salut i seguretat laboral. Un estudi britànic difós per la BBC proposa una solució: fer un dinar tranquil. I és que la directora d'aquest estudi, Pam Sparr, assegura que "prendre's una hora de descans al llarg de la jornada és la mi-

TOT CLAROR

llor manera per no patir estrès". Retrocedint en la història veiem

que, des que l'ésser humà va descobrir el foc i va aprendre a cuinar -i amb la cuina a evitar moltes malalties- els coneixements necessaris per a la supervivència s'han transmès a les diverses cultures i gastronomies. L'alimentació també ha complert funcions centrals com la sociabilitat i la comunicació. Les emocions més profundes neixen i es reflecteixen en l'acte de

burgueseria més propera per dinar o sopar ràpid i, massa sovint, sols. És una opció còmoda però gens saludable, perquè oblida detalls que ens ajuden a viure millor. La monotonia i les tensions emocionals també provoquen que, de vegades, mengem de manera compulsiva buscant el plaer de menjar, un plaer que curiosament perdem amb aquesta actitud quan ens sentim culpables . Les societats modernes han superat la fam i les malalties infeccio-

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Dietètica Un estudi europeu ha demostrat que un de cada tres treballadors pateix estrès a la feina. Preparar el dinar cada dia i menjar re1axadament ajuda a pa1-liar-10. ses qu e va n delm ar l'Antic M ón però ara tenen un cava ll de batalla dur, qu e és l'estrès. Caiem en un cercle viciós on estrès, alimentació deficient i malalti es co m l'o bes itat, l'a norèxia i la bulímia interactuen. Segons alguns estudi s, els pares obesos tenen més possibilitats de tenir fill s també obesos i aq uest efecte és igual d'intens per als fills adoptats, la qual cosa signifi ca qu e no se mpre la genètica n'és la culpable. L'eq uilibri en la natura és un a assegurança de vida . Durant la hi stò ri a els siste mes de vida se mpre impliqu en les acti vitats i els co neixe ments necessa ri s per sobreviure alim entantse . Perqu è els human s no naixe m

Un sac de nervis, jo? Un dels remeis més utilitzats per calmar un moment de molt nerviosisme són les infusions: Una til'la abans d'un examen o un poliol-menta després d'una intensa jornada laboral són soludons oportunes i que donen bons resultats. Però si el vostre problema és de nervis constants el millor és que seguiu un tractament d'infusions. Us recomanem, per exemple , prendre d'una a tres infusions al dia d'espfgol, espf blanc, hipèric o herba foradada , helisa, menta o p assionera. La valeriana i la berbena van molt bé, i les podeu trobar també en comprimits. Pel que fa a la rosella, la sàlvia i la til'la, el millor és una o dues al dia. I una altra coneguda , l'avena, la podem prendre en un vas d'aigua o infusió (15-30 gotes) d'una a tres vegades al dia.

Dinar o sopar a l'hamburgueseria més propera és una opció còmoda però gens saludable.

dia, co m pasta, ll egum s, amanid es i verdu res a punt per consumir. Si els co mbin em amb sego ns plats ens resu lta bo i eco nòmi c. També per a la dona treballadora la cuina és més gratifi ca nt i moti vadora si es co mparteix

en cada nou protagoni sta, i din s la famíli a i l'esco la s'ensenyen les normes i les lleis bàsiqu es per a aq uesta su pervi vè ncia .

La poesia a la cuina Cada cop és necessari un nombre més gran d'adeptes a la bona cuina perqu è el bon menj ar sigui un dret . legítim reco negut. Seria bo co mprometre'ns, com Pablo Neruda, a fer de cada menjada un poema : "q ue el fet de saber molt no és el que atipa i sa tis-

M oltes vegades és més fàcil anar al superm ercat i comprar productes precuinats. Ens estalviem temps, però surt més ca r i no ens satisfà tant co m pense m . El mercat és més tranquil i tradicional, alh ora qu e perso nal ; a més, hi pode m trobar també plats cuinats del

amb aquesta qualitat in cru stada a la pell, sinó qu e cal crear-la i recrea r-la

ca usa pl aer i, a més, és un a mostra d'amor, i alhora un detall. És ve ritat que, per a la dona, la feina i la casa supose n totes les hores del di a i que res ulta difícil cuidar-se.

Cuinar creativament i amb fantasia, tot i que es tracti de plats senzills, és important per desconnectar de les preocupacions.

fà l'ànima, sinó el de sentir i assaborir

les coses intensament". Ai xò vol dir que

ens avorreix i ens ca nsa, i evitar els

no hem de conformar-nos a saber les coses sin ó que hem de posar-les en

mals hàbits, és vital per a la salut física i psíqui ca. També ho és la bona

pràcti ca. Relaxar-nos,

sense ca ure en l' er-

taula, i un bon exemple és quan utilitzem la imaginació, la fantasia i des-

ror co mú d'escollir el més fàcil, com

connectem de les preocupacions fent

el típi c entrepà a l' hora de sopar que

uns panellets. Aquest acte creatiu ens

amb la pare lla; la seva co l·l abo rac ió in cre menta els vi ncles afectius i amistosos . La necessitat i obligació de menjar i la bona taula no han d'estar renyid es en la nostra cultura. És important no renunciar a aquest "bon pl aer" i gaudir dels mo ments es pec ial s del dia qu an prepare m el menjar i se iem a taula. M enj ar a po c a po c, amb tranquil·litat, co mpanyia i un entorn agradab le ens ajud arà a variar, de manera espo ntà ni a, els aliments, a cuidar-n e més la presentació i a menjar pausada ment. Aquesta és la millor teràpia per co mbatre l'estrès : saber estimar-nos.

TOT CLAROR

(j)

-r-> ~

a a.

(j)

a -

pldec,s.a.

端

g Empresa constructora ~ del Poliesportiu ~ Municipal 端 Sagrada Famz1ia C!:

Les Corts, 12-14, baixos 08028 Barcelona Tel. 93 330 00 11

___________________________________

LES SALES DE FITNESS S·INFORMATITZEN

1Enfo~

En l'era de la informàtica i les noves tecnologies, les saIes de fitness no es podien quedar enrera. Per això, d'un temps ençà els millors gimnasos han afegit a les tradicionals peses unes sofisticades màquines informatitzades que multipliquen les possibilitats d'entrenament optimitzant el rendiment i fent més lúdica la tasca de posar-se en forma.

E.B. Fer una excursió per la muntanya, competir amb un adversari virtual en una ca rrera ciclista o parti cipar en una cursa de rems só n activitats que ja es poden fer a diari des del gimn às. La progressiva i cada cop més perfeccionada integració de la tecnologia més mode rn a a les màq uin es de fit-

ness i musculació perm et la pràctica esportiva com si d'un joc es tractés i i amb total garanti a. Quan parlem d'informatització, ·no nom és ca l tenir en co mpte aquell es màq uin es amb un a pantalla en qu è apareixe n esce naris virtuals. Actualment, també n'hi ha d'altres de muscul ació que han deixat enrere les pi-

I¡

les de pesos que cada usuari gradua manu alment per aconseguir la resistència desitjada. Algunes ja ofereixen la possibilitat d'introduir el pes pitjant un botó, amb l'avantatge afegit qu e és la pròpi a màquin a qui calcula la resta de valors que necessitem saber per aconseguir un bon resultat en l'entrenam ent.

Aprofita-ho!

E1RTIVER OPllCS

.a,rd.,.v,. 365 - Tel. 93 458 39 33

6.900 Pies. Muntura

Vidres FINS AL

DE MARÇ

Rellf.s16 Optomètrlea ",.atuïta Adaptaél6 de lents de eontacte tOlies I semlrt,ldes Vileres ",.ad...des per a tot tipus d'esports

Fins a un 30% de dte. a tots els socis de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Faml1ia - - no acumulable amb altres ofertes -

- En forma Ho pot anar controlant a mesura que fent l'exercici; si passa de pulsacions, baixa el ritme, i si no hi arriba, l'in crementa".

Les màquines informatitzades fan més lúdic el treball de l'usuari, però no li eviten l'esforç personal que han de fer per aconseguir els objectius

A més, la co nn exió de les màqui nes a im pressores perm et valorar, ju nta ment amb el prepa rador fís ic, tots. els resultats pe r ta l d'aju star el programa d'e ntre nament. A lgu n es, per exe mple, te nen més d'un nive ll de j oc. Per ~xe m p l e, les cin tes roda nts o les . bi cicletes perm eten fe r curses a peu pla, pujar muntanyes petites o afro nta r el repte de pujar fins al cim d'una gran muntanya. L'usuari només ca l que ca nviï les marxes, si es tracta d'un a bi cicleta, o qu e incre menti o d is minu eixi el ri t me i la intensitat si corre.

Amb això i tot, no hi ha dubte qu e, de totes les màquines, les més atract ives só n les qu e pe rm ete n rea li tza r exe rcici i "ju ga r" a la vegada. En un a gran maj oria són les de treball cardi ovascular, ja que requ ereixe n exe rcicis més ruti nari s. Puj ar esca les am b la m àqu i na

d'steps, fe r bicicleta estàtica vertical o hori tzo nta l, treba ll de moviment circular amb els braços, rem o có rre r per la cinta rodant, s'acostum ava a fer amb el walkman al costat per fer més entretinguda l'estona d'e ntrenament. Ara, a la música s'afege ix el joc qu e, fi ns i tot, perm et co mpetir, ja sigui amb un adversari "virtu al" o amb companys del

!in t els fabri ca nts perm et qu e l'usuari aprofiti millor l'e ntrenament i obtin gui uns resultats fiab les per a dese nvo lupar un bon programa. Co ntrolar el temps, la distància de reco rregut, la ve locitat, les ca lori es consumides, la potència, só n alguns dels

gi mn às.

va lors qu e pro porcio nen. Txela Inn ess, monitora de la sa la de mu scul ació de

Optimitzar l'entrenament

l'Esportiu Claro r, comenta qu e "es pot dirigir molt millor l'entrenament en funció de l'objectiu de l'usuari. Per exemple, si el que vol és aprimar-se, s'haurà de mirar la freqüència cardíaca per veure a quantes pulsacions ca l treballar.

Però aqu esta mena de màquines no han estat pe nsades només per divertir; l'esforç físic no minva, al contrari . El grau de tecnificació qu e estan asso-

"És la màquina la que et posa la resistència, no has d'anar posant-la' tu com passava, per exemple, amb les' bicicletes estàtiques d'abans. Ara hi ha marxes i només cal posar-les en funció del nivell i el terreny. Realment tens la mateixa sensació, com si ho fessis de veritat", afirma la Txe la, i afege ix qu e "a ques tes màquines són idea ls, però tenen un problema: hi ha el risc que la gent més gran, si es van tecnificant i són més rebuscades, no sàpiguen ferIes servir tan bé. Quan t'acostumes és simple, però fins que no s'aprenen a utilitzar pot costar més que no pas les que no incorporen programes informàtics. Potser per això el millor és tenirne de les dues menes".

especialistes en complements pu, Iu p,àctitu iJe tu "ututió

15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS , SOCIS FUNDACIO CLAROR Si practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc..

~IXAMPL~

C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu Sagrada Família)

La tradició castellera situa els seus orígens més immediats en els Balls dels Valencians, dels quals trobem una primera referència el 1687. l

"Entre tots ho farem tot ". Aquesta és la insigne empremta que envolta la cultura dels castellers. Quan s'aixeca un castell, tothom qui hi vol participar hi té cabuda. Cadascun dels braços que s'uneixen per a la pinya són necessaris per formar una bona base i , no només carregarel castell, sinó també descarregar-lo amb èxit. En paraules del músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé, per fer i desfer un castell es necessita "força, equilibri, valor i seny", postulats que formen part de la seva composició musical Los Xiquets de Valls , datada el 1867. I és que els castells humans constitueixen una de les expressions més originals i genuïnes de la cultura popular catalana, i deixen bocabadats els estrangers sense deixar de sorprendre mai els de casa .

D'on neix la febre dels castellers?

CASTELLERS, LA TRADICiÓ EN ALÇA per Ester Benach

Actualment a Catalunya hi ha 58 colles castelleres, 41 de les quals han estat creades des de 1990. Una xifra que, ajudada per les fites dels últims anys, la popularització -gràcies als mitjans de comunicació- i el bon estat de forma de les principals colles, fa pensar que la tradició castellera viu la seva segona època daurada.

TOT CLAROR

Trobar una data que situï el començament de la tradició castellera al nostre país és una tasca difícil. Els orígens es basen en la documentació que s'ha anat compilant any rere any, però segurament ja abans de la primera dada històrica trobada ja existien els castellers. Sembla demostrat que la procedència més immediata va lligada al Ball dels Valencians, una sèrie de quadres de dansa, amb força càrrega religiosa, que finalitzaven amb l'aixecament d'una petita torre humana de no gaire alçada. La referència més antiga d'aquest ball és del 1687. A poc a poc, però, el fet d'aixecar una torre humana va anar agafant sentit propi. Lligar els orígens més remots dels

portatB~ castell e rs a mb el Ball dels Valencia ns co ndi ciona, e n part, e ls o ríge ns geogràfics. Segurament, l'ar ribada a les comarques de Tarragona i del Penedès devia se r gràcies a l'actuació dels Balls dels Valencians e n aquestes terres .

Un castell «1 Q. per a la història

Valls, ciutat bressol

Però e ls castells humans que es fe ien a l Ball dels Valencians poc te nien a veure amb e ls que coneixem actualme nt, pel que fa a la tècnica i a l'estructu ra. Per aq uest motiu deu ser que és la ca pita l de l'A lt Camp, Valls, la que gaude ix del recone ixement unànime de tot el mó n castel ler, co nsiderada ciutat bressol i element vertebrador i irradiado r de la cultura castellera. De Valls provenen les primeres referències, ja e l 1805, de l'existèn cia de colles castelleres i, actua lme nt, compta amb dues de les més importants i co negudes de Cata lun ya: la Col la Vella dels Xiquets Valls, la més antiga, ja que e ls seus inicis es remunten a l segle XIX tot i que va ser reorga nitzada e l 1946; i la Colla Joves Xiquets de Valls, creada e l 1971 . La ri valitat i la coexistència de dues colles vallenques alhora ha estat e l tret distintiu de la història dels caste llers a la ciutat. Un altre fet que ratifi ca aq uesta importància de Valls co m a ci utat bressol és la iniciativa del Muse u de Valls de posar en marxa el Museu Casteller

El passat 22 de novembre es va escriure una de les pàgines que passaran a la història de la cultura dels castellers i de Catalunya. Els Minyons de Terrassa van completar el primer castell de 10 pisos de la història: els tres de deu amb folre i manilles. També van descarregar un dels castells més dif{dls: el dnc de nou amb folre. Quan cada cop sovintegen més els castells de nou perfectament descarregats, el repte de pujar un pis va prenent força . La setmana anterior ja l'ha-

de Catalunya, a mb l'objectiu d'aplegar, conse rva r i estudi a r tots e ls e leme nts re lac io nats amb e ls caste lls i difondre'n l'origen i l'evolució, a ixí com les diverses tipologies i constru ccio ns, la tèc ni ca o les fites més signifi catives. La primera època d'or

Valls té el reconeixement unànime de tot el món casteller com a ciutat bressol de la cultura castellera.

La història dels castells, les èpoq ues d'or i les d e decadència, han estat se mpre marcades pels èxits assolits i per les condicions socia ls i econò miques del país. Així, trobem la primera è poca d 'or a mitja ns del segle XIX, el

vien coronat, tot i que no van aconseguir descarregar-lo, els Castellers de Vilafranca.

1851, quan es descarrega a Tarragona e l primer caste ll de la hi stò ri a dels castells: e l tres de no u amb folre. Després d ' unes dècades d'èxit i de proliferació de l'activitat, la plaga de la fil ·loxera, la Guerra de Cuba i la Primera G ue rra Mundial van representar una davallada estrepitosa, patent a mb la impossibilitat de carregar i descarrega r caste ll s més importants que e ls aco nseg uits fins a les hores . Pe rò, a partir dels anys vint, a les dues coll es vallenques s'hi van su ma r una primerenca colla a Tarragona i e ls Ne ns del Vendrell (1926). Potser va ser la ri valitat de les quatre colles la que va revi-

~ Revisió optomètrica gratuïta ~ Muntures primeres marques ~ Vidres correctors primeres marques: INDO, ESSILOR, ZEISS, HOYA ... ~ Tot tipus de lents de contacte ~ Líquids manteniment lents contacte ~ Primeres marques en ulleres de sol SOCIS ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA

FINS 30% de DESCOMPTE* ' excepte en productes ofertats

València, 539 Tel. 93 232 67 65

_ Reportatge

far altre cop la tradició castellera. S'entrava a una renaixen ça dels castellers.

de nou amb folre de la Vella dels Xi-

La segona època d'or començaria el 1981 , concretament la Diada de Santa Úrsula, celebrada a la plaça del

quets de Valls . Des d'aleshores l'evolució dels castells ha fet un tomb impressionant. Tres factors en donen fe.En primer

Blat de Valls. En aquel la actuació es van aconseguir dos caste ll s nous

ll oc, els caste lls de més envergadura cada cop sovintegen més i són a l'abast

d 'aquest segle: el cinc de vuit completat per la Jove de Valls i el quatre

de col les que no són les de sempre, és a dir, les de Valls i les de Vilafranca.

El cinc de set és un dels castells amb més dificultat ja que té una doble estructura, la de tres i la de dos. Els Xiquets de Tarragona el van descarregar per primer cop l'any 1972.

En segon ll oc, l'aparició de noves

Llau o la gallina?

col les a zones sense tradició . Fins i tot, actualment, n'existeix una a la Catalunya Nord i dues a les Illes Bale-

Agustí Forné, Delegat de TV3 a Tarragona

Hi ha algú disposat encara a perdre el temps en un debat tan inútil per saber què va ser primer, si l'ou o la gallina? És en aquest debat que em fa pensar quan algú em pregunta la influència dels mitjans de comunicació en el boom dels castells. El fet objectiu és que la qualitat i la quantitat han augmentat de manera espectacular els últims anys, i és per això que tots plegats ens n'hem de felicitar. Més enllà, mai no sabrem si és la difusió als mitjans de comunicació de masses el que ha esperonat els castellers, o al revés, si els mitjans s'han vist obligats a fer-se ressò del fenomen per una necessitat del mercat. Del que estic convençut és que els mitjans de comunicació de masses, especialment la televisió, han ajudat, i molt, a fer conèixer i divulgar, més enllà de les comarques anomenades "tradicionals", el món casteller.

ars. I, en tercer lloc, la popularització, en fer-se ressò de les diades caste ll e~ res els diaris d'àmbit nacional i la televisió . La rivalitat creada pel sol fet que hi hagi tantes colles té més conseqüènci es positives que negatives. L'afany per descarregar caste lls insòlits i per batre rècords motiva els caste llers i dóna vida a aquesta tradició centenària. Res de negatiu pot haver-hi en una activitat en què la co l·laboració entre d'èxit.

INFORMÀTICA e/Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 Fax 93 458 57 48

Ordenadores PC YHp VECTRA a la carta. Terminales de venta y programas para tiendas. Distribuidor oficial COMPAQ (pago en 6 meses sin intereses) y BROTHER. Ordenadores Portatiles. Impresoras, accesorios, consumibles. Juegos, programas educativos. Reparación y actualización de ordenadores. Precios especiales para estudiantes, ·profesores, escuelas, en programas COREL y MICROSOFT.

4 % de descuento a los socios del Claror y P.M. Sagrada Família

les perso-

nes i l'esforç conju nt és l'única garantia

eportat~

QUATRE DE VUIT, TRES DE NOU, FOLRE, MANILLER TIPUS DE CASTELLS El castell pot ser de diferents tipus en funció del nombre de persones i la manera com es carrega: Pilar: a cada pis un casteller. A la foto en podeu veure un de set amb folre . El primer es descarregà l'any 96. Torre: cada pis format per dues persones, és a dir, dos pilars. Castell: tres o més persones per pis. Per designar-los s'utilitzen dues xifres: la primera indica el número de castellers per pis i la segona el número de pisos. Per exemple, un tres de vuit és un castell de vuit pisos amb tres castellers per pis. Tot i així, quan es tracta d'un pilar o d'una torre només s'anomena el número de pisos (pilar de quatre o torre de set, enlloc de dir 'un de quatre' o 'dos de set').

ESTRUCTURA La pinya. És la base. Tot el cos de castellers i

persones alienes a la colla s'agrupen al voltant del tronc del castell per donar-li suport. Quan més gent hi participa, més compacte i segur resulta. El tronc. Estructura des dels baixos fins al pis immediatament inferior als dosos, excloent la pinya i e! pom de dalt. El peu del castell. Part més interior de la base on cadascú, a diferència de la pinya, té una funció específica. -Els baixos: Ben travats i fent rotlle formen el primer pis. Compten amb un equip que els dóna suport: -Les crosses: col'loquen l'espatlla sota l'aixella de! baix i l'ajuden a aguantar e! pes de! castell. -Els contraforts o contracordó: se situen darrera de! baix, pit contra esquena, per evitar que s'obri, s'ensorri o es

desquadri el castell. S'agafen els braços i, en cas que no hi hagi crosses, passen els braços per sota del baix per fermar- lo. -Les agu lles: a l'interior del castell, de cara als baixos i amb els braços alçats. Fermen els segons. -L'equip de mans: és format pels primers cordons de mans altes, els laterals i els vents. Tots ells ajuden els baixos a suportar els segons. Les primeres mans n'aguanten les natges des de darrere de cada contrafort. Els laterals, a cada costat de les primeres mans i darrere les crosses, els agafen per les cuixes. Els vents, entre crossa i crossa, obren els braços en creu i amb cada mà en subjecten un de diferent. Els pisos. Un cop feta la base, ja poden començar a pujar segons, terços, quarts ... Si el castell és de molta envergadura s'acostuma a afegir: -El folre: segona pinya al pis dels segons que dóna suport als terços. -Les manilles: tercera pinya col · locada al pis dels terços, a sobre del folre , que sustenta els quarts. El pom de dalt. És format per les tres últimes parts del castell i va a càrrec de l'equip de "canalla" de la colla: - Els dosos: parella d'infants que pugen sobre l'últim pis del tronc. -L'aixecador, acotxador o cassoleta: es col'loca eixarrancat sobre les espatlles dels dosos. -L'enxaneta: és el nen o nena que culmina e! castell. Normalment hi puja per un cantó i en baixa per l'altre després de traspassar l'aixecador tot fent un gest amb el braç, l'aleta, que indica que e! castell ha estat carregat. Grallers: Ells són els que marquen les fases de construcció del castell tota la colla, per tant, no hi poden faltar mai. Les melodies més típiques són el toc de matinades, el toc de castells, el toc de pilar i el toc de vermut.

" Celebra el teL/oniversori a f'lJcDonalds rf'1 5agrada Familia .. Et rego/e/n el PA..5rÍ..5 I

Servei d'hostelería en general per a:

Col.legiats Residències Empreses Centres Hospitalaris

Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A. Indústria , 180, entl.

HOSTESA® Tel. 93 4551307 - Fax: 4352374 08025 Barcelona

Gui. cie Serveis i C_.pres

...

LfJó' :14!!ft·_

GRANJA L'ESTONETA

PlMARC

Tractaments facials, ce res i massatges Provença, 522 Tel. 93.435.11 .17

• Esmorzars, menú qu atre opcions de dilluns a divendres 975 ptes. , i di ssabtes I.J 00 ptes. Mallorca, 469 Tel. 93.455.33.15

• Marcs a mida • Obra gràfica original , pintu res i pósters Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i fax: 93.436.77.58

PERRUQUERIA ESTÈTICA TOT ART

XARCUTERIA NEBOT

EDIFESA- COFAC

Serveis de qualitat a preus molt raonables Dos de Maig, 200, entl. 3" Tel. 93.265.82.83

• La millor qualitat al millor preu Còrsega, 510 • Tel. 93.207.39.18 Mallorca, 160 • Tel. 93.453.05.59

• Ferreteria professional i parament Corsega 527 Tel. 93 457 52 49

CENTRO DE ESTÉTICAY SALUD ASUNCION FERRER

FERRETERIA

ELECTRICITAT SLENDERYOU SAGRADA FAMILIA • UVA, quiromassatge, teràpies alternatives, reflexologia, flors de Bach , pedicura, manicura, ungles porcellana, depilació tèbia i elèctrica sense dolor, estètica, maquillatge, dietètica, control mèdic, gimnàstica pass iva. • També obrim dissabtes al matí. • Atenció especial als socis (excepte promocions). Sardenya, 362 - Tel. 93.433.08.81

iU'ê[IJI:r.DELIRIUM BAR-CAFETERIA • Esmorzars especials. • Menú de 975 ptes. i servei a la carta. Especialitzats en carns a la brasa. • Obert de 7h a Ih de la matinada.

Sicília, 463-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93.459.38.60

LA YAYAAMELIA LA CUINA DEL BACALLÀ. Sardenya,364 Tel. 93.456.45.73

BAR RESTAURANT LA MORENETA • Especialitat en xai rostit, mariscada i embotits ibèrics. • Sala per a empreses i grups . • Dtes. als socis de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Família en dinars i sopars.

Cartagena, 234 Tel. 93.347.63.04 08013 Barcelona BARRIBEIRA • Entrepans, tapes i vins gallecs.

Rosselló, 411 Tel. 93.458.63.85

A.PLlCACIONES ELECTRICAS ENE, S.A. • Equipament de telecomunicacions. Costa, 16 • 18, local 2 • Tel. 93.254.15.51

FOTOGRAFIA MURAL COLOR • Laboratoris color, revelatges i còpies norma l 6 hores sense recàrrec. • Màxima qu alitat Mallorca, 502 • Tel. 93.265.72.70

•

_ _.1

DIAZ • Loteria nacional, travessa, bonoloto, primitiva. Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel . i fax 93.436.34.19

MODA JERSEY Gèneres de punt i confecció de senyora Mallorca, 477 • Tel. 93.348.19.56 Roger de Flor, 123 - Tel. 93.231.74.18

GERIATRIA YAIZA

RESIDÈNCIA ARCO IRIS

• Amplis salons, llargues estades. Hab. ind. i comp. Cuina pròpia, centre de dia. Sicília, 402, 2n 2a . Tel. 93.207.58.73

COMPANYA 3 a EDAT AMICS DE LA LLAR posa en contacte persones grans que viuen soles i necessiten companyia, amb joves que vénen a estudiar a Barcelona i busquen allotjament, per fer un intercanvi. Si voleu més informació truqueu al: Tel. 93 436 96 51. Entitat reconeguda per la Genera litat de Catalunya na SO 3030 Industria, 218, 4° 1" - 08026 Barcelona

[i]

.11(.ji~ ; }r '

• Moda infantil i co mplements. • Tot per al nadó. Tenim bany adors, ulleres, gorres ... Rosselló, 378 Tel. 93.436.77.49

MÉSxMENYS • La botiga més barata del barri • On trobaràs camises a 1.000 ptes. ? Sardenya, 338 Tel. 93.436.77.44

MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS Darreres novetats en sabates i complements. Castillejos, 290 (Rosselló). TeI.93.347.01.44

INFORMATICA

BEEP INFORMÀTICA • Ordinadors -Venda - Reparació • Xarxes locals -Instal ·lació - Manteniment • Telefonia mòbil Provença, 485 - Tel. 93.436.51.38 Roger de Flor, 125 - Tel. 93.265.11.07

PACO SANCHEZ MOBILIARI I DECORACIÓ • Som professionals: Tenim una solució per a cada espai. Rosselló, 412 • Av. Gaudí, 21. Tel. i fax. 93.347.5725

PELETERIA DEZER TARDOR- HIVERN • Gran assortiment de peces de pell • Jaquetes d'ant, napa i pelleteria fina • Arranjaments, transformacions i peces de roba a mida

Mallorca,483 Tel.93.435.05.88 Fax 93.347.91.11 08013 Barcelona

BEECHCRAFT Moda esport i vestir unisex. Per la compra de 10.000 ptes. en productes Beechcraft, un regal (si presenteu aquest anunci). Preus de fabric!!. Marina, 294 • Tel. 93.455.10.24

r ~ ; ¡'J~f_• • • •

EMILIA • Roba esporti va - ll enceri a • 30 anys al vostre servei Sicília 334 Tel . 93.457 .19.13

TÈCNIC GRAF • Taller i articles per a manualitats • 20% dte. soci s Es poltiu Claror i Poliesportiu Sagrada FamOia València, 524 - Tel. 93.245.54.28

FARMACIA BRICIO NOU HORARI ANY 1999 DE 9 A 22 HORES

TÈCNIC GRAF

TOT L 'ANY

• Oficina, dibuix, escriptura, belles arts i consumibles informàtica. València, 524 - Tel. 93.245.54.28

TOTS ELS DIES

GIRBA.U REGALS • Mil detall s per a tu , 10% de descompte als socis de l'Esportiu Cl aror. Còrsega, Sl Rosselló, 396

PIRULETA. • Ll aminadures, regals, articles de festes • Bateigs, comunions, noces. Sardenya, 331 - Tel . 93.207.02.34

JOIERIA CONXITA • Especialitat enjoies de platí • Joies amb disseny • Diamants amb certificat HRD (IGI) • Taller propi Mallorca,494 Tel. 93.231.56.70 " Fax. 93.246.18.90

WELCOME FIESTA.S • Nadal i cotillons, fe stes infantils i populars; globu s, carnestoltes, hoteleria i bromes València, 508 Tel. 93.245.99.85

Sardenya,334 Tel. 93.436.77.34

CENTRE ORTOPÈDIC MAROBA. • Plantilles a mida. • Pro tecc ions es porti ves. Sardenya, 388 - Tel. 93.456.76.30

CENTRE DE PSICOLOGIA. • Ajuda psico lòg ica i.tractaments. • Adults, infants i adolescents Tel . 93.237.72.22 (hores convingudes)

Nn]DANCESÀNGELLLEÓ • A qualsevol punt d' Euro pa i guardamobl es Roger d e Flor, 277 - Tel. 93.457.12.25

UTISAN • Distribució de material elèctric • Aire condicionat, calefacció , fo ntaneria • Xarxes informàtiques • Automatismes, il·luminació Perú, 140-142 Tel. 93.307.31.54 Fax 93.266.08.15 08018 Barcelona

ALTERRA Les vostres idees mereixen qualitat. • MOQUETES-PAVIMENTS • CATIFES-PARQUETS • FIBRESNATURALS 'frav. de Gràcia, 12 (Francesc Macià) Tel. 93.200.57.07 Fax 93.200.58.02 08021 Barcelona

VlA.JES CUA.TRO 87 • Tot tipus de viatges • Atencions es pec ials als socis Còrsega, 545 - Tel. 93.456.85.00

DJ' H~~¡·]~It ·

CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMÍLIA Gabinet de psicologia • Tractaments de fòbies, ansietat, depressió, pors, estrès. • Grups de ludopaties i addiccions. • Mediació en relació matrimonial • Elaboració d' informes pericials. CastiIIejos, 259· Tel. 93.232.34.17 (Hores convingudes)

LA BOUTIQUE DEL MOVIL • Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials • Als socis de l'Esportiu Claror Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93.456.59.33 08025 ·Barcelona

CENTRE DE SALUT MENTAL

INSTITUTS . ODONTOLÒGICS ASSOCIATS • Ben a prop teu Calàbria, 251 • Tel. 439.45.00 • Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93.457.04.53

Jordi Riera i Jofre, psicòleg clínic. Adolescents i adults. Hores convingudes. Tel. 93.218.49.08 i 93.430.98.15 Verntallat, 17-19 - 08024 Barcelona

MYSORE • Consulta naturòpata. Ref1exologi a podal. Quiromassatge . Flors de Bach. • Consulta de tarot. Ajuda humanística. Rossellò, 431 (cantonada Marina) Tel. 93.435.23.40

GESCAT - S.C.C.L. Assessorament fiscal, laboral i comptable. • Assessoria jurídica. • Dtes. Especials als socis de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Municipal Sagrada Família Rosselló, 431, baixos int. Tel. i fax: 93.455.39.41 08025 Barcelona

Menú diari

Menjadors escolars j Càtering

Carre r de l Sol, 179, e ntresol Sa. Tel. 9 3 726 99 77 - Fax : 93 72 6 9 8 56

082 10

SA BA DELL

[RJ

Neteja i manteniment Oficines i locals comercials

Especialista en poliesportius

lEJtt¿CCf&l}f1J'@@/&l1t$; @L@ ~@ 7fIJ.@1t~@ @L@ . ~J)lE.$;.p@1J'1tm <C~@1f@1t i¡ dL@Q JP(Q}¡;¡@$;lfJ@1f1t~'7¡J¿ S@@j1J'@dL@ JlI'@}flí/ti¡7¡j¡@

Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 436.84.57

Pintor Fusteria Caixes fortes Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

\í

PARC INFANTIL 461 TEL. 93 23297 OS

CoNSELL DE CENT.

08013 BARCELONA

Festes d'aniversari, o dates especials. Hores de joc amb piscines de boles, tobogans ... HORARI: de dilluns a divendres: de 17 a 21 h dissabtes, diumenges i festius de 11 a 21 h

VAL 500/0 dte. la 1 a h. VéÍlid per a un nen *És obligatori l'ús de mitjons *No compatible amb cap altre tipus prom. Val per persona i dia· Caduca el 31 -3-99

Societat

, L'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l'any 1999 "Any Internaci onal de les Persones Grans", per tal de promoure la partici pació de la gent gran en les societats i per al recon eixe ment d e les seves necessitats i interessos. En aqu est context, el citat col ·lecti u de Barcelona va debatre la seva situació en un congrés el passat gener, que va tenir com a lema "ÉSgran ser gran!".

GRAN SER GRAN?

imatge de la ve llesa en un a

se'n pot mill orar la imatge i

Ca l, per tant, qu e siguem

soc ietat canviant", i "Vers

la presència en els mi tj ans

ca paços de do nar resposta

una ciutat compromesa: in-

de co muni caci ó?.. .

novació i qu alitat dels serveis per a la gent gran".

a les necess itats de la gent

I és q ue, com va q uedar

gra n, i la fem més partíce p

palès en el congrés, el grup

de la marxa de la societat. Cal fer, en definitiva, q ue

En co njunt, l'o bj ec tiu

soc ial que confo rm a la gent

era, sego ns paraules de la

gran no deixa de c rèixe r i

"És gran se r gran!" no només

pres ide nta del Consell As-

les seve s pro blemàtiqu es

sesso r de la Gent Gran de

necessitats só n canviants.

sigui un es lòga n, sina un a rea litat.

Barce lo na, Eu làli a Vin tró, " fer prese nt la gent gran en

El Co ngrés va te nir lloc

el present i futur de la ciu-

al Palau de Co ngressos de

tat, i fer un a recl amació de

M ontjuïc els dies 20 i 21 de

respecte co m a perso nes,

ge ner. M és de 1500 perso-

perqu è la gent gran vo l ser

nes majors de 65 anys va n

valorada per all ò qu e fa i per

ap lega r-se per t rac tar els

all ò qu e vo l fer. "

pro blemes co mun s de les

No va n va lo rar- se espe-

més de 300 .000 perso nes

cífi ca ment pro blemes qu e

qu e a Barce lona co nform en

afecten la gent gran, co m

aquest grup social.

la jub ilac ió, les pensions o

"Era el terce r congrés que,

els se rve is qu e els dona l'Ad-

en deu anys, tenia ll oc a la

mini straci ó, sin ó qu e va n

ci utat co mptal per trac tar

afro ntar- se qü est ion s més

aqu ests assumptes. El d'en-

gl obals. ¿Com fer qu e la so-

guany va girar entorn a tres

ci etat va lori el paper qu e pot

ponències : "Cicle vital i en -

ju ga r la gent gran avui di a

ve ll iment sati sf actori ", "La

se nse m argin a r- la?, Co m

Quin és el principal problema de la gent gran?

Dr. Antoni Maria Badia i Margarit Catedràtic i president del III Congrés de la Gent Gran de Barcelona

És molt difícil dir quin és el principal problema de la gent gran. Crec que es traota d'una qüestió molt personal que cadascú interpreta a la seva manera. ] 0 sóc mestre catedràtic de la Universitat, estic jubilat, però tinc més feina ara que abans. I, entre els que eren els meus companys, veig sinlacions tan diverses, que no m'atreveixo a assenyalar un problema principal. La qualitat de vida, per exemple: què entenem per qualitat de vida? l, quant al reconeixement social que hi ha respecte del paper de la gent gran, és una qüestió que s'està corregint. Cada vegada estem més va lorats ..

Juan Manuel Velasco President de lo Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya

QUATRE DADES Un de cada cinc barcelonins té més de 65 anys. L'índex d'envelliment de la població ciutadana és actualment del 174 %. El Districte de Ciutat Vella, amb un 281 %, és el que té un índex d'envelliment demogràfic més alt, i el de Les Corts, amb un 125%, el que el té més baix. L'índex de solitud entre la gent gran és del 21'2%. Font: pàgina d'Internet www.bcn.es.

Quan parlem de gent gran no podem parlar de problema, sinó de problemes. En tenim molts en relació als serveis, moltes carències, perquè les administracions no són capaces de dotar la societat d'allò que necessita un col, lectiu que no para de créixer: per això sempre tenim dèficit. I a banda que aquest grup augmenti, el seu nivell d'exigència també creix quant a la qualitat i humanitat dels serveis que sol' licitem. Per això, més que parlar d'un problema concret, hem oregut oportú fer un congrés que abordés en la seva totalitat les problemàtiques de la gent gran, els afers de serveis i la qüestió del reconeixement social.

TOT CLAROR

_ Societat Entrevista a Ernest Sena, Director de l'Institut Català de Finances

LI ECONOMIA DE

LIESPORT I EL

LLEURE ESTÀ CLARAMENT EN ALÇAII,

S.L. Ern est Sena és el Director de l'Institut Català de Finances (ICF) , l' entitat pública concebuda per la Genera-

que no està en la ment del Parlam ent, si demà es tanqu és l' Institut, encara donari a un petit benefi ci. En aquest se ntit ca l valorar molt positivament la seva tasca.

litat l'any 85 per promoure les inversions de la petita i mitjan a empresa a Catalunya . Una de les operacions de l'Institut va fer possibl e l'acabament de les obres de l'actual Pol iesporti u Mu n icipal Sagrada Família. I és que l'I CF va finançar la Fundació amb un crèdit de 180 milions a un termini de 10 anys . . Tot Claror ha vo lgut conèixer i donar a conèixer una mica més l'ICF, una de les entitats més importants del país, i probablement, no gaire coneguda.

Creu que socialment és prou reconeguda la tasca que fa l'/CF? R- Per sort, crec Slue la tasca de l' Institut co mença a estar socia lment reconeguda. Pensi que és una entitat que, amb dotze anys de fu ncionament; ha reali tzat operacio ns per va lor de 120.000 milions de pessetes amb més de mil préstecs i avals, que ha crescut de l'o rdre d'un 20 per cent anual, que té un capital públic -però que no ha perdut mai ni una pesseta dels contribuents- i que, tot i

TOT CLAROR

El món econòmic utilitza un llenguatgemo1t tècnic i de vegades no és fàcil comparar ofertes. . Per sort, crec que la tasca de l1nstitut comença a estar socialment reconeguda. En el 90% dels casos se'ns adrecen empreses de menys de 50 treballadors.

ce n PIMES, que en el 90 per ce nt dels casos tenen menys de 50 treba ll adors, amb una certa trajectòria, i per a les quals la inversió

Quina diferència hi ha entre una entitat pública com l'/CF i un banc privat?

que es proposen suposa un punt important en l'evo lu ció de l'e mpresa . Norma lment les ope racions de l'ICF que més transcendeixen són les que fa amb

Formalment, l ' In stitut no té fitxa bancària, però

empreses grans però, en ca nvi , e l m aj or nombr e

aquest és un fet que no té transce ndència en les se-

d 'a qu estes operac ions és amb empreses petites. Se' n realitzen moltes de 50 mili ons, però acost um en a transcendir als mitjans de

ves activ itats, ja que de la mateixa manera fa préstecs i ava ls. Què no tenim ? No tenim llibretes, no tenim dipòsits de particulars. Ens dediquem bàsicament als préstecs a empreses, i donem uns diners que s' han de tornar amb interessos, com qualsevol banc. Una diferèn cia és que normalment fem e ls préstecs a molt llarg termini , on les empreses poden trobar-se amb més problemes a l'hora de trobar finançament. Hi ha més diferències, entre el tracte que pot donar un banc a una empresa i el que pot donar -li l' ICF. Una és l'espec ialització; mirem de fer un préstec a mida de cada inversió i de cada empresa.

Qui s'acostuma a adreçar a l'/CH Normalment se ' ns ad re-

co municació le s poques que fem de 500, per dirho gràficament.

/ això evita que es facin més operacions a P/MES? Potser sí. El que costa als empresaris és orientar-se davant el vo lum d 'oferta ex istent. El món eco nòmi c utilitza un ll engu atge molt tècnic i de vegades no és fàcil comparar ofertes. Penso que les co ndicio ns que l' Institut ofere ix a les em preses só n millors que les que pugui oferir qualsevol banc, i en la majoria de casos molt millors. El valor afegit de l' ICF és que ens podem ajustar molt al cicle de l'e mpresa. Per exemple, a les empreses turístiques, que tenen el cicl e anua l

Societat mo lt m arca t , e ls ofe rim adaptar les amortitzacio ns de l'o peració al pro pi cicl e de fac turació d e l'e mpresa. Ai xò, qu e pot se mbl ar sup e rfi c ial, és rea lm e nt mo lt important.

Analitza nt l'e volució econòmica del país, com valora la situació econòmica del sector de l'esport i el lleure? És un secto r cla rament en alça, sense cap mena de dubte. És cl ar q ue un a de les co nseqü ències de l'estat del benestar és una maj o r se nsibi litat soc ia l pe r qüestions com la salut i l'oci i, en aq uest cas, hi ha enti tats com la Fundació Claror qu e co br e ix e n aq uestes d o b les nece ssitats , i q ue

IIHi hauria d'haver una major coordinació amb l'ICO a Catalunya ll El Govern central va concedir l'any passat a l'lnstituto de Crédito Oficial (ICO) una línia de crèdit de 300.000 milions de pessetes per ajudar a les petites i mitjanes empreses. I:ICF rep alguna part d'aquest suport? No, no. Una de les reclamacions de l'ICF és que considerem que hauria d'haver -hi major coordinació amb les actuacions de l'ICO a Catalunya, perquè no hi ha hagut ocasió de posar-se d'acord en la forma de fer-ho. Quina és la fonna de coordinació que creuria més convenient? Sempre és millor que actuïn sobre el territori les entitats instal·lades en aquest territori, encara que no amb exclusivitat. L'ICO actua aquí a Catalunya, i a més és una de les zones on dóna més préstecs pel fet que és una de les zones amb més Pimes, però funciona a través d'intermediaris bancaris que no apliquen estrictament els criteris de l'ICO. Seria bo que l'ICF asumís les funcions de l'ICO, de manera que només hi hagués una institució pública, catalana, que fes la funció actual d 'ambdues entitats? No seria descabellat pensar-ho, però no és una decisió que ens pertoqui. El que podem fer i seguirem fent és insistir a fi que hi hagi una major coordinació entfe ambdues entitats.

esta n en alça .

COTA

...

AL TEU SERVEI A:

..J

Padilla, 308 i Provença, 455-457 í també a tots aquests punts:

CI)

" Bisbe, 2

Tel: 93.315.04.04

BARCELONA

Rocafort, 67 ~9

Tel.: 93.424.00.67

BARCELONA

Joan Güell, 153 ent A

Tel.: 93.330.32.50

BARCELONA

Cantàbria, 42 bis

Tel.: 93.305.23.23

BARCELONA

Ronda Sant Antoni, 102 enl1a.

Tel.: 93.302.11 .40

BARCELONA

Torrent de l'Olla, 157

Tel. : 93.218.01.86

BARCELONA

Carmen Amaya, 35-37

Tel.: 93.335.63.14

HOSPITALET DE LL

Passeig Zona Franca, 142

Tel.: 93.332.81.62

BARCELONA

Gran de Sant Andreu, 450

Tel.: 93.345.52.99

BARCELONA

Muntaner, 430

Tel.: 93.201 .69.70

BARCELONA

Pi i Margall, 24

Tel.: 93.658.92.34

VILADECANS

Gran Via, 1019

Tel.: 93.307.85.91

BARCELONA

Sants, 46 pral

Tel.: 93.421.79.47

BARCELONA

Rosas, 11

Tel.: 93.437.23.71

HOSPITALET DE LL

Permís de:

moto cotxe ., tràiler camlo autocar I

Si tems menys de dos Clnys d'antiguitat en el permís de cotxe,

pregunta pel nostre curs de perfeccionament i seguretat en la conducció.

YDlOSENTRÓ ENLAHABANA MANUEL VAZQUEZ MONTALBAN EL PAÍS-AGUILAR 281 PÀGINES

Montalban ens torna a seduir amb un retrat actual de La Habana (Cuba), segons les pròpies experiències. Una obra el1 un doble pla d'escriptura: d'una banda, la consciència revolucionària del castrisme i, de l'altra, la societat real que experimenta les vibracions causades per l'arribada a La Habana de papa Joan Pau Il.

INFORMACIÓ MÉS PROPERA TAMBÉ LA PODEM TROBAR A LA XARXA

Vila de Gràcia http://www.gracianet.org

Vilaweh http://www.vilaweb.com

Gracianet és un projecte associatiu que vol estendre i difondre Internet en el territori de Gràcia. Podeu consultar-hi l'últim número de Gràcia 6, la revista del Districte, i informació sobre les entitats gracienques.

Es tracta d'un diari electrònic independent amb tota mena d'informacions , per accedir a l'actualitat del Districte de Gràcia. Té enllaços als buscadors yahoo i a ltavista.

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya http://www.xtec.es Una bona web amb multitud d'enllaços que us portaran a indrets relacionats amb l'educació, des de les últimes novetats en literatura infantil fins a la formació tècnica, e ls recursos educatius o l'educació ambiental.

EL ORDEN ALFABÉTICO JUAN JOSÉ MILLAS EDITORIAL ALFAGUARA 267 PÀGINES

'u.

BTV http://www.~arcelonatv.COIll

Et valencià MiIl4s, guanyador del premi Nadal l'any 1990 amb La soledad era esta, juga, en aquesta publicació amb el sentit de les paraules i el valor de les lletres.

EL VIATGE D'EN THÉO . CATHERINE CLÉMENT BARCANOVA-SIRUELA 573 pAGINES

De Jel1.lsalem a Benarès, passant per Rio de Janeiro, Djilkarta, Nova York, Kyoto o El Caire, el jove Théo i la seva excèntrica tia Marthe fan un viatge per conèixer el món i les religions buscant la resposta a la pregunta de si existeix Déu.

La web de Barcelona Televisió és de gran utilitat per consu ltar-ne la programació. les notícies o l' agenda. En procés de construcció es troba l'arxiu de BTV També hi podeu xatejar amb a lt res persones.

Entitats http://www.gencat.es/ entitats / index.htrn

AV Sagrada Familia http://www.gencat.es/ entitats/ avsfarnÏ.htrn

Trobareu un llarg llistat d'entitats culturals, de serveis socials, ambienta ls, de cooperació internacional, recreatives , d'emergència i socors, entre d'altres.

Amb aquesta adreça us podeu dirigi r directament a la web de l'Associacó de Veïns del barri, on hi trobareu les principals dades i les activitats que duu a terme.

~. LTAR••• ~

PARTICIPAR!

"Made in USA: art nord-axn.ericà de postguerra" al Centre Cultural de la Fundació la Caixa:fins al 28 de Illarç.

Amb 1'arribada dels nazis a París durant la Segona Guerra Mundial , Nova York es va convertir en la capital internacional de l'art. Els principals artistes de la capital francesa, molts d' ells surrealistes, van fugir cap als Estats Units. La consciència de trobar-se en el centre de l'escena artística internacional va donar confiança als artistes nord-americans, que ben aviat van deixar d'imi-

tar els estils importats. L'exposició "Made in USA: art nord-americà de postguerra" fa un recorregut per un dels períodes més importants de la pintura dels Estats Units, a través del treball de tres grans generacions: des de l'expressionisme abstracte dels anys quaranta, amb Arshile Gorky, Willem de Koonig o Jackson Pollock, fins a la pintura pop d'Andy Warhol, Roy Lichten stein o Tom Wesselmann, als setanta, passant per la generació intermèdia dels anys cinquanta i seixanta, en què destaquen els canvis radicals introduïts per Robert Rau schenberg i J asp er Johns.

Mesuraper7neS1tra, de WilliaI11 Shakespeare, al Teatre Nacional de Catalunya fins al 20 de I11arç.

"No judiqueu, a fi de no ser judicats, perquè amb el mateix judici amb què judiqueu , sere u judicats, i amb la mateixa mesura a mb què

"Muecas". Dibuixos, escultures, instal.lacions i fotografies de Susana Solano al Museu d'Art ConteIIlporani de Barcelona, fins al5 d'abril.

"Muecas" ofereix una

mesureu, se re u mesurat ." Eva ngeli ego ns Sant Mateu, 7.1. Una dona demana c lemència a un jutge per a un condemnat a mort. E l jutge la hi concedeix a canvi de po se ir-la. Després , però , no respectarà la seva paraula i vo ldrà executar la entència. A par tir d 'aq ues ta situac ió, àmpliament tractada per la literatura uni versal, Shakespeare mo tra una vegada més a Mesura per_mesu ra desconfi a nça i re bui g davant de la naturalesa moral de l' home.

àmpli a revisió del treball rea litzat pe r Susana Solano durant els últims anys i inc lou obres e n s uports tan diferents com l' escultura, el dibuix o la fotografia. La mostra inclo u unes 25 escultures, més d ' un a vintena d 'obres tridimens ionals, diverses sèries fotogràfiques, un s 100 dibuix os i due s i nstal.l acio ns i nèdi tes produïdes pe l MACBA: "New York" i "A dalt i a baix" .

ACTIVITATS ESP<>R.TIVES I>·IN"TER.ÈS El Dream Team es tornarà a reunir en l'homenatge a Johan Cruyff

Els amants del futbol tenen una cita ineludible el proper 10 de març al Nou Camp. El motiu, el tan discutit homenatge a Johan Cruyff, que permetrà veure un interessantíssim partit entre l'actual equip del FC Barcelona i la selecció de jug~dors que en el seu dia van formar part dellegendari Dream Team. El partit promet ser de la màxima qualitat, atès que jugadors com Koeman, Stoichkov, Zubizarreta, Eusebio, Bakero o Txiki han assegurat la seva presència. Fins i tot el brasiler Romario ha promès viatjar des del Brasil per participar en la vetllada. Les localitats, a preus populars, de ben segur que s'esgotaran ràpidament. l és que ningú no es voldrà perdre el duel de banquetes Van Gaal-Cruyff.

JUDO Campionat d'Espanya júnior masculí i femení El 20 de febrer els afeccionats al judo podreu assistir a la fase del campionat d'Espanya, la prèvia a la final. Els participants seran de Catalunya, Balears, Múrcia i València. El campionat començarà entre les 9.00 i les 9.30 a les instal·lacions esportives de les Llars Mundet. L'entrada és gratuïta.

RAL'LI X Ral·li internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges El Foment de Turisme de Sitges torna a organitzar el ral·li de cotxes d'època, que sortirà de la plaça de Sant Jaume el dia 7 de març a les 11 .00h. A més, el dissabte 6 podreu contemplar els cotxes al Palau de Pedralbes, on , a partir de les 10.45, hi haurà un concert de la Banda Municipal de Barcelona. A les 13.00 hores tots els participants engegaran motors per Iniciar un recorregut per Barcelona: Palaude Pedralbes,Diagonal, Pg.deGràcia,PI. Catalunya, Rambles, Pg. de Colom, Port de Barcelona.

per Miquel Garcia

3 lIlesos de quota gratuïta a l'Esportiu Claror o al Poliesportiu Municipal Sagrada Fanúlia

Sopa de lletres Troba 10 tipus de balls de saló B P

E Y R O C K P

B C L R F G L D E A

O T H U N O E N I

A X U G D

L R E A

E O T

C D U G S O

R E T E A H S L F B O S O B U R A T E L E T M O Z V L C O E

U A P O L K S E H A

S S W

Oferta vàlida fins al 31 de lDarç de 1999

El concurs del passat nÚln.ero el va guanyar•••

Rosa Maria Aldea

Participeu-hi enviant-nos la butlleta acljuJil ta p er correu (Revista Tot Claror, Sardenya 333, 08025 Barcelona), o dipositant-la a les urnes situ ades al co ntrol d'accés de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Munioipal Sagrada Família.

r~ ~ - - -----------------ï Nom ... .... .. ...... ... .. .. ... Cognoms ....... ... .... ........ .... .... .... .... .... .. ... .... .... .. ..

Edat.. .. Ets soci/a ....... ..... Esportiu Claror D . PM Sagrada Família O

Demostra la teva cultura 1. 2. 3. 4. 5.

Quants campionats d e l'NBA ha guanyat Michael Jordan al llarg de la seva carrera? Quin futbolista ha estat escollit el millor jugador europeu del segle? Quin tennista va guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics de Barcelona 92? Qui ha estat el darrer guanyador del Mundial de ra1-lis? . Amb quina marca de motocicletes correrà Carles Checa la propera temporada? 'UlIP.lU 13A

Qüestionari per al concurs

Test

Adreça .... .. .. .. ..... ... .... .. .... .. ..... ... .. ..... ..... .. ... .... Te lèfo n .. ...... .. ... .. ...... .. .. Ciutat. ....... ..... ... .... ....... .. ....... ...... ... .... ..... .. ......... .. .. OP .......... .. .. ........ ..

N G A M I

(ç 'U;;)UPPlllJAI '.L

(p '¡OSSOll .~ (t 'jJ,(n.lJ " Oliar (l 'SiS ( I

:s,¡sodSOH

1. Quants tftols va guanyar Valero Rivera com a jugador d'handbol? 2. Quin nom rep el grup de "canalla" que forma els tres últims pisos d'un caste ll?

Troba la

pare~!a

Relaciona les dues columnes ...

I I I I I I

I I I I I I I

3. Quina serà la tercera instal·lació que gestionarà la Fundació Claror?

Què penses de la Revista Tot Claror? 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? 2. I què t'ha agradat menys? 3. Quina secció t'agrada més? 4. A qui t'agradari a que entrevistéssim?

Los Àngeles Moscou Mèxic DF París Berlín Montreal Munic

1976 1968 1920 1980 1936 1972 1984 'U6 1

'o!"n~ ~9L6 1 ' IUOJ¡"O~ ~ 9¡;61 'UJI·IOS ~ m:6 1 'S).md ~ 8961 'da ,.x~~ :086 1 ' nooso~ :P86 1 'SOI.3uy Sal '9poloS

5. Què creus que li falta, a la revista?

6. Globalment, quina nota posari es a la revista entre 1'1 i el 10?

............................., ...................................... , ..................................................

Ens trobarà molt a prop seu: Provença, 427 - 431 . Pg. Sant Joan, 135 Castillejos, 248 St. Antoni M. Claret, 139

CAJA MADRID

A I tots els avantatges de les hipoteques Caja Madrid • Caja Madrid és líder en el mercat hipotecari. • A Caja Madrid trobarà la més àmplia oferta hipotecària, els imports més elevats de finançament, i els preus més competitius del mercat. • Els nostres professionals l'assessoraran sobre el producte que millor s'adapti a les seves necessitats i li resoldran tots els dubtes sobre els tràmits per adquirir el seu habitatge. • l, a més, podrà escollir el tipus d'interès que més li convingui: fix, variable o mixt. Hipoteques Caja Madrid. Pensades per cobrir totes les seves necessitats

LA HIPOTECA Fins al 85% del valor de taxació de l'habitatge, i fins a 25 anys per amortitzar-lo. A interès fix, variable o mixt.

••

HIPOTECA MAXI 100: Fins al 100% del valor de taxació, per al seu primer habitatge. A interès fix, variable o mixt, i fins a 30 anys per pagar-lo.

HIPOTECA QUOTA FIXA

~ PRÉSTEC AUTO-PROMO-

Per als qui prefereixin pagar la mateixa quota cada mes, pugin o baixin els tipus d'interès. Fins a un 85% del valor de taxació de l'habitatge.

TOR Per a la construcció o rehabilitació de l'habitatge de propietat, amb un tipus d'Interès fix, variable o mixt, i fins al 85% del valor de taxació del projecte.

.. ;.:

LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67

REHABILlTACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

l proceso de rehabilitación exige unos amplios conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente lo s medios con las necesidades del usuario, respetando las características propi as del edificio.

_ FUNDACiÓ CLAROR

LA FUNDACiÓ CLAROR PARTICIPARÀ EN LA GESTiÓ DEL COMPLEX DE CAN CARELLEU La instaHació serà cogestionada amb el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull en un projecte conjunt

A les reunions dels mesos d'octubre i novembre, el Patronat va acordar que la Fundació presentés un projecte de gestió de dues instal· lacions municipals que havien sortit a concurs recentment: el complex esportiu de Can Carelleu, situat a Sarrià, i el complex esportiu Marítim, a la Barceloneta. L'Ajuntament ja s'ha pronunciat sobre el concurs relatiu a Can Carelleu.

La Fundació Claror participarà a partir del proper mes d'abril e n la gestió d'una tercera i nstal·lació esportiva, el co mpl ex esportiu muni cipal de Can Ca-

rell~~, SitJ..?~t al Di~tri~t~ de Sarna-Sa!tfGervasl. Alxl ho

TOT CLAROR

va resoldre el Plenari de l'Aju ntament de Barce lona el passat 22 de dese mbre, en fer públic el resultat del concurs de gestió d'aquesta instal ·lac ió, al qual el Patronat de la Fundació Claror havia resolt presentar-se.

En aq uest projecte la Fundació participa conjuntament amb la Uni versitat Ramon Llull i el Centre Exc ursionista de Catalunya. La gestió l' assumiran co njuntam ent les tres entitats.

El complex, de 22.400 m2, té piscina a Paire lliure, camp de futbol i pistes de tennis, entre altres espais. El Director General de la Fund ació Claror, Joan Itxaso, exp li ca les raons per les quals la Fundació va presentar el projecte de la mà de les altres dues entitats . "El nostre obj ectiu en presentar-lo era abo rdar, bàsicament, tres grans àmbits d ' actuac ió. D'una banda, fer una instal·lació veritablement de districte i, fins i tot, pér a tota la zona nord de la "ciu~at. De l'altra, pensem que representarà un gran servei també com a camp us uni vers itari de la com unitat universitària de la Ramon Llull. Volíem també que fos una instal·laci<5 de natura i de muntanya i per això el CEC, co m a entitat pionera i degana de esport iv es de les Catalunya, té un a gran aportació per fer."

22.400 m 2 d'instaHació Les instal·lacions de Can Carelleu disposen actualment d'una superfície de 22.400 m 2, amb piscines d'estiu, camp de futbol, pistes de tennis, pista polivalent, frontó cobert i un barrestaurant amb zona social. El seu estat actual de co nse rvació, però, és deficie nt, i requerirà importants inve rsions per millorar els espais ja existents i fer-ne

_ _ _ _ _ __ __ __

FYNDÀCIÓ CLAROR

Hi ha previst invertir 700 milionsen3anys per tal de remodelar la insta1-1ació.

~ '·%..·[rrtr..,

...-

. i.lI!I!I! . [.f t. 1 P : '

"\ ',', , ".

. /

]:¡:¡

_.. .',w,tm .,' .~I !i •... ;:!hl -. .- '. .'.

I~~

Seu social amb bar-cafeteria

Aquest estiu es farà una inversió de 120 milions per remodelar

les insta1-1acions actuals. Es construirà un nou edifici poliesportiu de tres plantes amb una important zona d'aigües. de nous, perquè en el termini de dos anys sigui un dels com pl exos esportius més mod ern s i potents de Barcelona. El projecte presentat per les tres entitats cogestores té prev ist aplicar un pla en du es fases, entre l'a ny en curs i el 2001 , que significa rà una inversió global de 720 milions de pessetes. Primera fase: estiu del 1999

re , fina lització de la tasca perimetral del reci nte, co ndicionament de l'ed ifi ci del

zació d' un nou equipament

bar-cafeteria i de la zo na d'administració provisional,

zo na d'hidromassatges, saunes i banys de vapor, una gran sa la de fitnes s i muscul ac ió, sa les polivalents, servei mèd ic, sala de massatges i vestid ors. En el soterrani de l'edifici es construirà un pàrquing de 150 places. Pel que fa a les quatre pistes de tennis actua ls, en desapareixeran dues per construir-hi quatre pistes de

on s'ubicarà el control d'accessos, mill ores als vestidors ex istents i renovac ió del paviment de la pista poli valent i del ca mp de futbol , i de les quatre pistes de tennis. També està prevista la in sta l·lació d'un rocòd rom i un circu it de fit -

La primera, que suposarà un a inversi ó de 120 mili-

ness a l'aire lliure.

ons de pessetes, s'e ngegarà entre els mesos d'abril i

Segona fase: 1999·2001

setembre de 1999 i co m-

nifi carà una inversió de 600 mili ons de pessetes, es pensa iniciar entre els mesos d'octubre i desembre de

prendrà les següe nts actuacions: Renovació de ' la depuració i desinfecció de l'aigua de les piscines a l'a ire Iliu-

1999 fins al maig-juny del 2001. Comportarà la realit-

Camp de futbol

Pista de tennis

espo rtiu de 3 plantes amb 2 piscines cobe rtes , una

Pistes de futbol sala

Pavelló-Frontó cobert

ment el seu tancament ni

paddle.

la interrupció dels se rveis.

Continuïtat del servei

Així, les ob res en cap cas perjudicaran els actua ls

La segona fase, que sigLa realitzac ió d'aquest

il,

usuaris de l'eq uipame nt, ni les entitats (esco les públi-

projecte, si bé rep rese ntarà la rem odelació de pràcticament tota la in stal· lació,

ques, clubs del Districte ... ) que hi duen a terme pro-

no supos arà en cap m o-

grames esporti us.

TOT CLAROR

_ FUNDACiÓ CLAROR UNA ALTRA OPCiÓ: L1EsPORTIU MARíTIM Paral·lelament al projecte presentat per a Can Carelleu, la Fundació Claror va pr ese ntar-n e un altr e per 'gestionar el complex esportiu Marítim, situat al barri de la Barceloneta, al costat de l'Hospital del M ar. El co ncurs de gesti ó del CE M arítim no es reso ldrà fins al.ple muni cipal del proper 19 de febrer. El proj ecte, de 300 milions de pessetes, inclouria la finalitz ació de les obres i la gestió de la instal·lació per 25 anys.

Co nstari a d'un pavell ó co bert de 40x2 0 m, d'un a pi sc in a de 19x7 m, d'un a sa la de fitn ess, d'un a gran zo na term al amb tot tipu s de se rveis, vestidors i cafeteri a. A més, preveu qu e hi hagi un accés directe de la in stal'lació a la platja per a les ac tivitats de mar. En qualsevol cas, i si fin alment l'Ajuntament de Barcelon a, aprovés el proj ec te de la Fund ac ió, aqu esta in stal ·lac ió entrari a en fun cion ament a la primavera de l'a ny 2.000.

Joan Itxaso Patemaio, Direc/or General de la Fundació Claror

la Fundació i el mapa esportiu de la ciutat El mapa de futur de les instal ·lacions esportives de la ciutat està rebent un impuls decisiu, el més gran des dels Jocs Olímpics de 1992. S'està plasmant, especialment, en el gran nombre d'instal·lacions de titularitat municipal que, malgrat les seves potencialitats futures, han quedat obsoletes i requereixen una profunda transformació i un enfocament de gestió diferent.

••••••••••••••••••••••••••••••

L'any 1998 ha estat significatiu pel gran nombre de concursos que l'Ajuntament ha convocat, per a

EL CAS FALLIT DE L1EsPORTIU

la gestió indirecta d'entitats, segons el model ja establert en el període olímpic. Aquest fenomen, junt a l'eclosió de l' Esport per a Tothom ha propiciat que els gestors esportius es plantegessin l'estratègia de futur, que indubtable-

VINTRÓ

ment marcarà de manera decisiva la

seva presència

en el mapa de gestors de la ciutat. Prèviament als con cursos de gestió dels complexos esportiu s de Can Carell eu i del M arítim , la Fundació Claror n'havia present at un altr e. Va ser amb motiu del co ncurs públi c de gestió del complex Esportiu Vintró, situat al passatge Vintró, molt a prop de la plaça de .Ies Glòries, al districte de Sant Martí. La proximitat d 'aquest equipament respecte del Poli esportiu Sagrada Família i la llista d'espera existent en aqu est últim, van ser dos dels diversos mo-

TOT CLAROR

tiu s que van impuls ar la Fundació a presentar un projecte d'inversió de 190 milion s de pessetes. A banda del projecte de la Fundació s'hi van presentar du es entitats més: UBAE i l'Associació Esportiva Sant M artí (ASME) . Finalment, l'Ajuntament va adjudi car el concurs al proj ecte d'ASME, entitat del Di stricte , pe r un marge mo lt reduït de puntuació: 51 punts per a l'ASME i 49 punts per a la Fundació Cl aror, que havia .presentat la millor proposta d'inversi ó.

La Fundació Claror ha decidit estar present de manera

activa en tot aquest moviment, perquè en-

tén que el seu projecte i model de gestió s'insereix plenament en les demandes dels ciutadans de Barcelona. És per això que, després d'una anàlisi dels diferents concursos, ha decidit presentar una proposta a tres que,

consideràvem, reunien els requisits ne-

cessaris en tots els àmbits de gestió: esportiu, social i econòmic. En poc temps coneixerem els resultats d'aquest esforç. Som optimistes, perquè confiem de ple en el nostre projecte. Independentment del resultat, però, creiem que valia la pena tirar endavant aquesta feina, malgrat que algun resultat no sigui el que esperem o mereixem .

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FYNDACI6 CLAROR AQUEST ANY PARTICIPARÀ EN UN PROJECTE DE SOLIDARITAT A NICARAGUA

LA FUNDACiÓ

IMPULSA UNA PLATAFORMA

DE TREBALL DEDICADA A LA SOLIDARITAT Tothom qui vulgui podrà participar activament en els projectes de la Plataforma, aportació trimestral voluntària i participant activament en els projectes que es duran a terme

La Fund ac ió Claror ha

La parti cipac ió és obe rta

te ri ali tza en tres àmbi ts.

decidit crear una platafor-

quin qu e s'impliquin e n aquest projecte a dos ni-

a tothom i, és per això, que

En primer ll oc, aporta nt

ma de treball dedicada a la

ve ll s. Amb una apo rtac ió

s' h an estab le rt diverses

dine rs als projectes de la

cooperació i la so l idaritat amb la ferm a voluntat

vo luntàri a tr im estra l i parti-

quotes en funció de la dis-

plataforma (es vo l ar ribar E!n

cipant amb l'ava lu ac ió, se-

po nibilitat de ca dascCI.

pocs anys a l' objectiu de l

d'aglutinar l'esperit de col'-

lecció i seguiment dels pro-

Pel que fa a la Fund ac ió

laboració internacional i ciu-

j ectes en qu e es dec ideix i

Claror, la impli cac ió se rà

En segon ll oc, donant

tadana entre els seus mem-

actuar.

també im portant i es m a-

suport logístic i adm inistra -

0'7% de l pressupost).

bres . Aquesta iniciativa,

t iu a la platafo rm a per ta l

anomenada "0,7 Claror", va

que tots e ls in gressos es

ser ratificada el passat 27

destinin íntegrament als pro-

de gener pel Patronat de la Fundació.

Pimer objectiu: Nicaragua

Montse Bastida, membre del Patronat, explica que "la

Fundació Claror fa anys que creu en la necessitat de crear aquesta plataforma de treball". No es tracta tant de crear una ONC, sinó un espai que ens permeti fer tro-o bades entre la Fundació i els membres co¡'¡aboradors, seguir projectes i, fins i tot, col·laborar amb determinades iniciatives a través d'organitzacions ja creades". El plantejament inicial és aconsegu ir un bon nombre

La primera acció que realitzarà la Fundació Claror serà la del manteniment d'unes 40 o 45 nenes majors de deu anys a la ciutat de León (Nicaragua). D'entrada, aquest projecte és indefinit fins que s'hagin assolit els objectius. Montse Bastida afirma que '!31 que ha rev'ifat la 'idea d'adquirir un compromís sostenible i permanent ha estat el plantejament concret que ens van fer t'a Un'iversitat de Barcelona i la de León, a Nicaragua ': En concret es durà a terme a l'Hogar La Recolección, un centre de tres plantes que compta amb un internat per a 80 nenes i una escola a la qual n'assisteixen 1.500. En una primera fase s'ha rehabilitat el tercer pis per poder encabir-hi les nenes que hi entrin de nou. El paper de la Fundació Claror serà aportar els recursos econòmics necessaris per al seu manteniment. El cost és de 180.000 pessetes mensuals.

de persones que s'impli-

j ectes. En tercer ll oc, estab lint meca ni smes de trasparència i ga ranti a per assegurar que l'esforç de tot un col'lectiu tin gui el destí desitj at. En el sí de l Patro nat s'ha des ign at un responsable per coo rdinar les actuac io n s amb la plataforma. El fet de tenir un prim er proj ecte co ncret ha estat un impul s decisiu per organitzar aq uest treba ll co l·lectiu qu e, ben segur, tindrà cont inuïtat en d'altres proj ect es, tant en l'àmbit nacional com interna cional.

"PLATAFORMA 0'7 CLAROR" Nom Adreça

. l"~

BUTLLETA DE COL·LABORACIO INDIVIDUAL

Cognoms

Telèfon Ciutat

Ets soci d'alguna instal'lació gestior:lada per la Fundació Clarór? No Sí Quina? Vull ser membre de la plataforma de solidaritat i cooperació fent una aportació* trimestral de:

0 1.000 ptes. 0 2.000 ptes. 0 3.000 ptes. I Iptes.(posa la qualíltitat) que la FUlíldació Claror cobrarà els dies 1 dels mesos de gener, abril, juliol, octubre de cada any. Dades bancaries**Entitat Oficina Compte Data

Signatura

FUr:ldaci6 Claror. Sardenya 337 entresoL2a . 08025 Barcelol'1a,

, Les aportaciorls desg~aven un 20% de la Renda . "Les dades bancànies nomès SÓ til necessaries en cas de tilO ser soci.

_ FUNDACiÓ CLAROR JA HI HA DATA PER A LA MILLA DE LA SAGRADA fAMíLlA'99: EL 18 D'ABRIL

La Milla de la Sagrada Família, que organitza la Fundació Claror, arribarà a la quinzena edició el diumenge 18 d'abril. Serà molt similar a la de l'any passat. El recorregut serà el mateix, amb sortida al carrer Rosselló, entre Sar-

denya i Marina, i arribada al carrer Mallorca, entre Marina i Lepant, davant de la Plaça Gaudí. Si voleu participar-hi , tingueu l'edat que tingueu, aneu-vos preparant. Les inscripcions comen-

CANVIS AL PATRONAT DE LA FUNDACiÓ

El Patronat de la Fundació Claror ha iniciat l'any 1999 amb nous membres. I és que el passat 3 de desembre van haver eleccions per renovar el patró representant dels treballadors, i l'elecció rel ativa a una de les tres places en representació dels socis de l'Esportiu Claror. Com a resultat d'aquestes eleccions, Julieta Riberas s'hi ha incorporat en representació dels treballadors, en substitució de Núria Borràs que havia presentat la seva renúncia . La plaç~ relativa al representant dels socis l'ocupa Jordi Alonso, soci número 30 de l'Esportiu Claror, a causa de la renúncia de Josep Edo. Així, la composició actual del Patronat és la següent: Presidenta : Joana Céspedes i Martí Secretari: Jordi Cabanes i Orri ols Vocals: Montserrat Bastida i Vilà, Consol Martí i Soto, Basili Pérez i Garda, Dolors Rodríguez i Sanchez, Héctor C. Silveïra Gorski, Josep Tablada i Rodríguez, Jordi Alonso i Julieta Riberas.

••••••••••••••

LA FUNDACiÓ RECULL 148.500

DISTINCiÓ DE L'AssOCIACIÓ DE GESTORS ESPORTIUS DE CATALUNYA

ça ran el 22 de març.

••••••••••••••••••••••••••••••

LA FUNDACiÓ CLAROR, MEMBRE FUNDADOR DE LA UNiÓ DE L'EsPORT PER A TOTHOM DE CATALUNYA

PESSETES EN LA CAMPANYA PER A CENTREAMÈRICA La campanya "Esport amb Centreamèrica" que es va dur a terme durant el mes de desembre a l'Esportiu Claror i al Poliesportiu

La Fundació Claror és membre fundador de la Unió de l'Esport per a Tothom de Catalunya (UETC), que va néixer formalment · el passat 19 de desembre en l'assemblea constituent celebrada a la Galeria Olímpica. La UETC és formada per 58 entitats d'arreu de Catalunya que treballen per a la promoció de l'Esport per

TOT CLAROR

L'Associació de Gestors Esportius de Catalunya va _ distingir la Fundació Claror amb el premi a la millor trajectòria en la gestió, en el

Municipal Sagrada Família va aconseguir 148.500 pessetes, que la Direcció d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona destinarà, juntament amb els diners aportats per altres entitats esportives, a les regions de Centreamèrica més afectades

transcurs de la segona edició dels Premis Catalunya a la Gestió en l' Esport, que va tenir lloc el 3 de desembre

per l'huracà Mitch. La campanya consistia a comprar una entrada solidària per 500 pessetes. A ban-

premi de mans del Secretari General de l'Esport de la Generalitat, Pere Sust. A la cerimònia, on eren presents

Ploms, Josep Casanovas (a la foto), com a president. El Director General de la

da de les adquirides pels socis i usuaris cadascuna de les instal·lacions va col·-

les principals entitats esportives catalanes, es van lliurar els premis Catalunya a

Fundació Claror, Joan Itxaso, va ser escollit membre de la Junta.

laborar amb la iniciativa amb l'aportació de 80.000 pessetes entre totes dues.

la millor gestió esportiva a entitats com el TDK Manresa o el FC Barcelona.

a Tothom a casa nostra, i aglutinen més de 200.000 persones. En l'assemblea es va escollir la primera Junta Directiva de l'entitat, amb el president del CN Reus

a l'Hotel Alimara de Barcelona. El Director General de la Fundació, Joan Itxaso, va recollir el trofeu i un diploma acreditatiu del

_ _ _ _ __

_ _ _ FUNDACIÓ CLAROR

NOVES ACTIVITATS DIRIGIDES A LES INSTALoLACIONS

HI HAuRÀ MULT111QUETS

JOCS A LIAIGUA, BÀDMINTON I

D'ENTRADA PUNTUALS AL POUESPORTlU

BALLS DE SALÓ, BASE DE LIOFERTA

SAGRADA

FAMíUA

A partir del mes de març totes les persones que utilitzen assídu ament el Poli esportiu Muni ci pal Sagrada Família pagant l'entrada puntual podran comprar un multitiquet, amb descomptes. Hi haurà du es opcion s, el multitiquet de cin c sessions i el qu e don arà dret a accedir-hi en deu ocasions. Pel qu e fa a l'entrad a de cinc usos, costarà 2.000 pessetes per als usuari s menors de 16 anys i 3.750 per als adults. El preu del tiquet de deu usos serà de 3.400 pessetes l'infantil i 6.375 el Donar la benvinguda al nou any no significa variar l'oferta d'activitats dirigides de les instal ·lacions, ja que el programa es defineix segons el calendari del curs escolar. L'oferta, però, s'ha ampliat al Poliesportiu Sagrada Família pel que fa a alguns cursos d'activitats aquàtiques. S'han afegit noves franges horàries a la natació infantil (els dissabtes a primera hora del matí) i d'adultS (els divendres a les

sat 16 de gener, una nova activitat anomenada Jocs a l'Aigua. Va destinada als nois i noies entre 9 i 14 anys que siguin socis de la instal ·lació. Com que és gratuïta, no cal inscripció prèvia ni assistirhi tots els dies. Es realitza els dissabtes de 18.00 a 18.45 i tothom qui hi estigui interessat cal que recu-

per a socis i de 3.375 per a no socis. A l'Esportiu Claror va dirigit a socis majors de catorze anys i fins al mes de juny resulta gratuïta per als socis. Les classes es fan els dilluns de 19.39 a 21 .00 hores.

Seguint amb el programa establert, cal recordar que el 16 de març comença al Poliesportiu Sagrada Família el segon nivell de Balls de

20.15h) i als cursos d'aiguagim exclusius per als socis. També s'ha incorporat al pro-

ton, un esport poc conegut però que conté tots els ingredients perquè nens i ne-

saló, on podreu aprendre i millorar el Fox, el Pasdoble, el Rock, el Txa-txa-txa,el

grama un nou dia per al ioga (dissabtes a les 12.30h), un

nes s'ho passin d'allò més bé alhora que desenvolupen les habilitats motrius i les ca-

Bolero, el Vals anglès i el Tango europeu . Pel que fa

gimnàstica per a gent gran.

Jocs a l'aigua El Poliesportiu Sagrada Família ofereix, des del pas-

pacitats físiques.

•••••••••••••• TOTS ELS SOCIS REBRAN LA GUIA DEL SOCI AQUEST

MES A CASA SEVA

Balls de saló

lli el tiquet el mateix dia a les oficines. Les places són limitades. Una altra activitat dirigida als joves és el Bàdmin-

nou grup d'aeròbic (dilluns i dimecres a les 9.30h) i de

d'adults.

al rock, si voleu perfeccionar-ne la tècnica, podeu

Tant els socis de l'Esportiu Claror com els del Poliesportiu Municipal Sagrada Família rebran aquest mes a casa la Guia del Soci de la seva instal·lació. Cadascuna

AI Sagrada Família el Bàdminton va dirigit als joves entre 8 i 12 anys. Les classes es fan els dimarts i di-

apuntar-vos al monogràfic de Rock and Roll que començara el 19 de març. A l'Esportiu Claror el se-

consta de 24 planes amb els compromisos de qualitat en el servei de la instal·lació,

jous de 17.45 a 19.00 i el preu és de 2.650 pessetes

gon nivell de Balls de saló començarà el 18 de febrer.

així com els reglaments d'ús, entre altres coses.

TOT CLAROR

_ FUNDACiÓ CLAROR

El POLIESPORTIU SAGRADA FAMíliA PARTICIPA EN El PLA D-EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL L'ús de la bici pot ajudar a millorar el trànsit i el medi ambient.

te mps amb l'obj ectiu d'implicar en el procés d'educació i formac ió e l màx im nomb re d'entitats i instà nc ies possib les. Entenent, d'una ba nda, que aquesta responsabi litat no és exclu El Po liesportiu Mu nicipa l

mació o el med i ambient,

sivame nt de les escoles i fa-

Sagrada Famíli a co l·l abora

mitj ança nt acc ions in te rn es

mílies sinó de tota la com u-

des de fa tres mesos, junta-

i individ uals que d ura n a ter-

ni tat en ge nera l i, de l'a ltra,

me nt amb altres entitats del

me cadascu na de les enti-

q ue els destin ata ris no són

barri , amb l'Institut d'Educa-

tats, i acc io ns externes i

només els nens i nenes en

ció de l'Aj untament i el D is-

co njun tes d iri gides més d i-

edat esco lar, sinó tots els ciu -

tricte de l'Eixample en la de-

rectame nt als ci utada ns.

tadans que al llarg de la vida

Projecte Educatiu de la Ciutat

co neixeme nts en una acti-

han d'anar ampli ant els seus

finició del programa de treba ll i actes a desenvo lu par d'u n nou projecte: el Pla

t ud de for mació pe rm anent.

d'Ed uca'ció A mbie nta l.

Així, es vo l aco nseg u i r

Aq uest Pla preté n co ns-

El Pla d'Ed ucac ió Amb i-

q ue Barcelona arribi a se r la

cienciar els ciutadans sob re

ental s'i nclo u en el Projecte

Ciutat del Coneixe ment, és

d ive rsos aspectes relac io-

Ed ucatiu de la Ciu tat, que

a d ir, una ciutat més convi-

nats amb l'escola, el trànsit,

s'està dese nvo lu pant

ve ncial, sa lu dable i agrada-

la neteja, l'energia, la infor-

Ba rce l o na des de fa un

Castillejas, 270 (cant. Provençal 08025 Barcelana Telèfon i fax 93.455.29.62 Http://www.sucdebytes.com/aquamarina E-mail: aquamarlna@dragonet.es

• Cursos de busseig (tots els mesos) • Bateig de busseig

Cursos teòrico-pràctics de submari nisme FEDAS 1 CM AS/SSI. Edat minima: 12/14anys. Personal docent: instructors FEDAS 1 CMAS ISS I.

• • • •

'J':J,

~j-

Venda i lloguer de mate~ial de submarinisme .~ Sortides col· lectives du r.ant tot l'any, dissabtes i diumenges Socis del poliesportiu preus especials Bateigs gratuïts si posteriorment s'efectua el curs

Titol Nacional FEDAS

Titol Internacional CMAS

Instructors de la Federació Catalana FECDAS A partir de 14 anys

Titol Nacional i Internacional. A partir de 14 anys

Direc/or Poliesportiu Sagrada FamJ1ia La Fundació Claror ha estat implicada des de l començament en aquest projecte, que encaixa totalment en els seus principis bàsics fundacionals de promoure la salut, la cultura, el lleure i l'esport a l'abast de tothom, amb una tasca tota lment compromesa amb els veïns i e l barri on es troba. D'aquesta forma, hem estat a totes les reunions, ten im presència a la comissió que defineix el programa, i les nostres instal'lacions s'ofereixen per a qualsevol acte que es pugui plantejar. Esperem el suport de tots els nostres associats en les activitats que es convoquin, i des d'ara posem a disposició les pàgines de la revista Ibt Claror per mantenir viva la informació del projecte i per tal que qualsevol soci que ho desitgi pugui fer-nos arribar inquietuds i suggeriments.

ble per viure i visita r.

sense prob

Mètode KUMON va néixer amb la final itat de sol ucionar els p rob lemes dels nens i de l es nenes amb les ma temàtiques. Des de llavors, 9 milions d'a lu mnes de to t el món han uti litzat el Mètode KUMON per de,erlvo l upar a l màxim possible les seves capacitats.

a seva ap l icac i ó cont in uada ha demostrat, a més a més, que amb uns quants minuts a l dia, i sense interferi r en el proç¡rama escola r, proporciona:

Una base sòlida en matemàtiques. Hàbit d'estudi. o Autoconflanla. o Capacitat de concentraciò. o Una actitud autodidacta. o I, com a conseqüència, una gran . millora en totes les assignatures. o o

SS'I

Eduard Franco

Tots els socis de l' Esportiu Claror que s'i nformin sobre e l Mètode KUMON rebran un regal sorpresa :

93 208 00 49 • 93 245 88 49 Aquest mes, 15 DIES GRATlfllS per provar el Mètode KUMON

~K.UMON KUMON

Instituto de Educaci6n de Espal"la, s.a .

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ FUNDACIÓ CLAROR

EL TORNEIG DE BÀSQUET DE NADAL GUANYA PRESTIGI Va tenir lloc a fEsportiu Claror els dies 7 i 8 de gener

ELS AMICS DE LA BICI MARXEN A OLOT El proper dium enge 14 de març tots els Amics de la Bi ci marx n a la ca pital de la Garrotxa, Olot, per passejar pel car ril et de la

Els passats 7 i 8 de gener es va orga ni tza r a l' Espo rtiu

ciutat i passar-hi tot el dia.

Claror el V Torn eig de Nada l

furgoneta amb xofe r que

de bàsqu et preinfantil i in-

permetrà traslladar totes les

fantil, qu e va asso lir grans

bi cicl etes i, a més, que pe-

èx its en molts aspectes.

tits i gra ns es puguin organitzar la pedalada a la seva

Per ana l'- hi es ll ogarà una

Socialment, per la gran afluència de pClbli c durant

mid a pujant al cotxe si es

e ls dos di es i, esportiva-

troben molt ca nsats.

ment, per la qualitat dels

La sorticl a està organitza-

parti ci pants, qu e va n oferir

da amb el supo rt tècnic cie

emoció i igualtat a ga irebé

Biciclot i el preu, incloent-hi

tots els partits.

el clinar, és cie 4.500 pesse-

Una nov eta t resp ecte edicions anteriors va ser el concurs de tirs lliures i els premis al millor jugador del torneig , tant en categoria masculina com femenina. (veure quadre adjunt). Entre els espectadors ca l destacar la presència del President de la Federació Catalana de Bàsquet, Enric Piquet; el representant territorial de la Secretaria General -de l' Esport de la Ge-

QUADRE DE RESULTATS Infantil masculí 1 l' FC Barcelona (foto 1) 2n UE Claret 3 1' Safa-Claror

Infantil femení 1 l' CN Sabadel l 2n Safa-Claror 31' SESE

4t CB Joventut

4t CB Tarragona

Pre-infantil masculí 1 l' SESE 2n Escola Thau 3 1' IPSI 4t Safa-Claror

Pre-infantil femení 1 l' Bàsquet Ll or 2 n Safa-C laror

31' SESE 4t Tecla Sala

neralitat, Josep Maria Asen-

tes. Els me ny s agosarats, però, pocleu apuntar-vos a la so rticl a del 21 cie feb rer al Port de Barcelona i l' Escull era.

••••••••••••••

Nous

ÉXITS DELS

JUDOQUES Du es judoqu es de l'Esportiu Claror van proclamarse ca mpiones de Catalunya

sio, i el Conseller d'Esports

abso lutes en el campionat

del Districte de Gràcia ,

ce lebrat a les Ll ars Mund et

Albert Mussons.

el passat 12 de desembre.

El torneig va estar patro-

Conchita M artín ez va gua-

cinat per Wall Street Insti-

nyar en ca tegoria menys 66

tute i hi van co l·l aborar les

Millor jugador torneig: Sergi Perez, UE Claret.

entitats següents: In stituts

Mil lor jugadora torneig: Marta Ginest, CN Sabadell.

la catego ri a meny s 78.

Odontològics Associats, Ei-

Guanyador concu rs tirs lliures: Oriol Comas, Safa-Claror. (f. 2)

David Carl os Soriano va que-

xample Esports, diari Sport i

Guanyadora co ncurs tirs lliures: JCilia Vern iol, Safa-C laror. (f. 3)

clar tercer en categor ia

Barcelona Televisió.

Instalaciones Doble R, S.L. Alemania, nave 5 - Montigalà 08917 Badalona (Barcelona) Tel. 93 465 77 47 - Fax: 93 465 79 11

kilos i Maria L1uisa Lopez en

menys 73.

_ Fets i gent El Full Contact i el Korfoll són les dues úniques disciplines que competeixen sota la bandera catalana

XAVI MOYA, CAMPiÓ DEL MÓN DE FULL CONTACT AMB CATALUNYA

L1ESPORT CATALÀ JA ESTÀ REPRESENTAT PER UN CAMPiÓ DEL MÓN: XAVI MOYA E.B.

el cap de premsa de la Pla-

ha estat diferent,"vaig demanar permís a l'organització internacional del campionat per participar-hi representant Catalunya. Hi havia gent vinculada que em donava suport i vaig veure clar que es podia convertir en una realitat" , explica. La gestió la va

taforma, Xavi Torres, "tot i

realitzar la Federació Cata-

El proper 5 de març finalitza el període de recollida de signatures a favor de les Seleccions Catalanes, i el suport popular a la ini ciativa ha estat molt positiu. Un dels indicis és que, segons

que el recompte no ha acabat, la xifra aconseguida fins ara pot superar el que ens demana la llei". Però el moviment Proseleccions no es cenyeix només a la recollida de signatures . Algunes federac ions cata lanes ja han demanat a les respectives federac ions

lana de Boxa, a la qual estan lligades les competici-

El moviment engegat per la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes perquè siguin reconegudes de manera oficial està assolint els seus objectius i aconseguint els primers fruits d1una intensa activitat de conscienciació ciutadana.

ons de Full Contacto Després del doble èxit aconseguit, tant pel Xavi com pels partidaris de les Seleccions Catalanes, la intenció de Moya és "continuar competint com a català, ja que el Full Contact ja està oficialitzat". A part del Full Contact,

internacionals que se les reconegui amb ca ràcter ofici-

El cas Xavi Moya

al, fins i tot ja hi ha espor-

que han donat a conèixer

només el Korfoll té el reco-

actors com Chuck Norris o

neixement internacional per

tistes que han aconseguit

En Xavi, un barceloní de

Jean Claude Van Damme.

competir oficialment amb

defensar, per primer cop, els

. 31 anys, va proclamar-se el

Des dels 17, que va co-

Catalunya. És una disciplina

colors de la bandera catala-

passat 20 de desembre

mençar a competir, sempre

olímpica on equips mixtos

na en una competició inter-

campió del món de Full

havia defensat la Selecció

formats per dues persones

nacional.

Contact, u na art marcial

Espanyola. Però aquest any

han de fer cistella ..

URGÈNCIES Urgències Mèdiques .................................. 061 Ambulàncies Creu Roja .. .. ...... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia .......................... .. ..... O1 O Bombers Generalitat ........ .. ..... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ................................. 080 Bombers BCN comarques ....... 085 Mossos d'Esq uadra .: ................ 93 300-22-96 Po lícia ......................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ................................. 092

Ferrocarrils General it at .......... 93 205-15-15 Informació Carreteres ............ 93 204-22-47 Aeroport El Prat.. ................... 93 301-39-93 Serveis Socials ........... .............. 900.30-90-30 Correus ..................................... 93 3 18-38-31

HOSPITALS

1 . . . . . . . . . . . . ... ..

Sant Pau .......... .................... 93 Del Mar ............ ................... 93 Clínic ................................... 93 L'Esperança ........................ 93 Vall d'Hebrón ..................... 93 Sant Joan de Déu ................ 93

291-90-00 221- 10-10 454-70-00 285-02-00 4 18-34-00 203-40-00

SERVEIS

H. H. H. H. H. H.

Inf. Metropolitana ..... .. ............................. OI O Protecció Civil ............ ... .. ....... 93 319-25 -00 Acc idents en carretera ............ 93 352-61-61 RENFE ........ .. ............................ 93 490-02-02

Ajuntament BCN ..................... 93 402-70-00 Generalita t ............... .. .............. 933 15-13- 13

CENTRES OFICIALS

Diputació BCN ........................ 93 402-22-22

ESPORTS Esport iu Claror ................ .. ...... 93 207 -06-40 Poliesportiu Sagrada Familia. 93 435 05 66 Servei d'Informació Esport i va .............................. 93 432-19-92 Fed. Cat. Bàsquet .... .. ............... 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ........................... 93 318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica ............... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .................... 93 301-82-70 Fed. Cat. Futbol ....................... 93 302-56-42 Fed. Cat. Esports per a Dism inuïts Físics ............. 93 211-43-73 Co¡¡sell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ........ 93219-32- 16 Agenda d ~ Activitats ................ 93 481-00-21