Issuu

REVISTA D'ESPORTS, SALUT, CULTURA i LLEURE

INSTITUTS ODONTOLOGICS ASSOCIATS

disposem d'un finançament a la seva mida: Preus especials als socis de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Municipal Sagrada Família 1a Visita, consulta i revisions "Gratuïta" la Visita Ortodòncia (aparells correctors) "Gratuïta" Urgències / revisions periòdiques "Gratuïta" Fluoritzacions "Gratuïta" Radiografies intrabucals "Gratuïta" 3.000 Ptes. Higiene bucal (neteja)+Revisió Extraccions simples 2.000 Ptes. i un 20% de descompte en la resta de tractaments! Cada dia més a prop seu

NO TANQUEM PER

GRANOLLERS Av. Sant Esteve 86, 3r 4a . Tel. 879 32 28 MATARÓ ci lIuro90, 'baixos ' Tel. 93.757.71.81 ItADALONA (nova adreça) Av. Martl Pujol 254, baixos' Tel. 93.389.43.31 CORNELLA ci MossènJ. Verdaguer, 6. 2n 3a' Tel. 93.474.19.32

EMPRESA COL·LABORADORA AMB LA FUNDACiÓ CLAROR

s u M A R I LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 16 Illa Època Octubre-Novembre de 1998

Les altres portades OPINiÓ 2. Articles d'opinió de Francesc Fern6ndez, Eduard Franco i Sergi Larripa. La Vinyeta, per Eduard Teixidó. 4. Enquesta: "Existeix dopatge encobert en l'esport professional?" ENTREVISTA 6. David Meca, campió del món de natació de fons. SALUT 10. Les lesions musculars DIETÈTICA 12. L'alimentació és una gran ajuda per a les malalties tumorals. ENFORMA! 15. Posa't a punt per començar la temporada. POLIESPORTIU 19. Anar en bici per la ciutat. 22. Reflexions d'una monitora d'esplai. 24. GUIA DE SERVEIS SOCIETAT 27. Hi ha prou biblioteques a Barcelona? 28. L'Eixample lluita contra el mal de les façanes . 30. LLIBRES 30. INTERNET ESPORTIU 31. AGENDA D'ACTIVITATS 32. PASSATEMPS 32. CONCURS NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 34. L'Esportiu Claror remodela part de les seves instaHacions 36. Entrevista a Joan Itxaso, Director General de la Fundació Claror 38. MisceHània 40. Tot Claror inicia una nova època

ENTREVISTA A DAVID MECA David Meca s'ha proclamat recentment campió .del món de natació de fons , En l'entrevista, Meca repassa la seva trajectòria com a nedador, explica experiències viscudes entre taurons i piranyes, parla de la seva vida als Estats Units i medita sobre les possibilitats d'assolir uns dels seus grans objectiUS: ser actor de cinema,

LESIONS MUSCULARS Les I~sions musculars generalment no resulten greus, però, en canvi, afecten força esportistes, De fet, al voltant del 3 O per cent de les lesions que aquests sofreixen són musculars, En alguns casos, com el d'en Pep Guardiola, poden provocar llargs períodes de recuperació, AI reportatge fem cinc cèntims de la tipologia d'aquestes lesions,

LESIONS MUSCULARS EL CALVARI DE MOLTS ESPORT1STt:S

ANAR EN BICI PER LA CIUTAT Ara que s'acaba l'estiu i que molts de nosaltres hem recuperat el gust per la bicicleta, tenim la gran oportunitat de no desar-la al lloc dels mals endreços, Moure's en biai p'",r la ciutat té indubtables avantatges, i el nombre de carrils-bici ha augmentat, tot i que encara ' és lluny de la quantitat desitjable.

d?o d?o d?o ANAR EH BICI PER LA CIUTAT

MISSiÓ POSSIBLE? ~ DA.VlDME:tA campió del món

<k natació dt fons ~

LES LESIONS MUSCULARS

________________________________________

_ ()p= i01 =·~ Ó

L'èxit de la selecció

Revista Tot Claror Tercera època Número 16 octubre-novembre de 1998 Tirada : 13.000 exemplars Paper reciclat Dipòsit legal: B 28124-84 Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 93 207 06 40 FAX 9320777 35

espanyola de bàsquet al Francesc Fernandez Periodistl1 esportiu de COMRàdio

Mundial d'Atenes

Entitat editora

pro fi tem l 'oportun itat

Sardenya 337 Entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 932070640 Fax 93 207 77 35 E-mail: claror @mx2.redestb.es Web: www.bcn.es/claror PRESIDENTA

Joana Céspedes SECRETARI

Jordi Cabanes DIRECTOR GENERAL

Joan Itxaso Paternain DIRECTORA ESPORTIU CLAROR :

Núria Borràs DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMILIA:

Eduard Franco

Revista Tot Claror CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco , Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa. DIRECTOR:

Sergi Larripa REDACCIÓ :

Ester Benach TRACTAMENT INFORMÀTIC:

David Ferm\ndez COL . LABORADORS:

Arialllna Viñas Eduard Teixidó Miquel Garcia Núria Cubells David Soriano PUBLICITAT:

Josep Llurs Vide COMPOSICiÓ I IMPRESSIÓ:

PCGràfic Bertran, 40. 08023 Barcelona IMGESA Sant Adrià de Besòs DISTRiBUCIÓ:

Mencor TOT CLAROR és u~a revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor.

rOl CLAROR

i fem que el cinquè Ioc aco n segui t a l Mundial de bàsquet d'Atenes sigui el punt de partida d'una nova etapa. De moment, s'ha recuperat la il · lusió per una selecció que estava "desapareguda en combat" , just quan tenim en l'horitzó la desaparició del tercer estranger a l'ACB a fina ls de temporada, fe t qu e obre una porta per tal que els joves comencin a ser importants. No podem desaprofitar la fornada de júnio rs que s'han proclamat campions d 'Europa a Turquia i, oficiosament, campions del Món a Alemanya. Els López, Dramec, Ga-

sol, Navarro i altres (per esmentar n omés els qu e juguen a la Penya i al Barça), formen potser la millor generació de basquetbolistes des d'aquella nascu da el 1959, amb els Epi, Llorente i companyia. Afegim a aquesta situació el nou contracte televisiu, que farà augmentar els diners que rebrà el bàsquet, i administrem-ho tot bé. En l'actual situació de dic-

tadura fu tbolística serà molt difícil qu e hi hagi un segon "boom" a l'estil del de 1982. Però ja posats, demanem als entrenadors un joc compromès amb l'espectacle; als àrbitres, qu e deixin jugar dintre del qu e permet el reglament; als clu bs, que facin assequible el preu de les entrades i que cuidin la pedrera; a la televisió, que pensi que el bàsquet segu eix sent el segon esport a nivell estatal, i a casa nostra, a molts llocs el primer; i nosaltres, els periodistes, donem-li l'atenció que es mereix. Aleshores serem més a prop del desitjat segon "boom".

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Opinió

La sortida d e Clemente Eduard Franco

a tarda del 10 de setem bre es van produir una cadena d'esdeveniments de fort impacte informatiu, uns d'actualitat extrema i d'altres de context històric, que són difícilment assimilables donada la seva quasi simultaneïtat. L'entrada a la presó de Guadalajara de José Barrionuevo i Rafael Vera; la baixada veltiginosa de la borsa; l'autorització per l'excarcelació, els caps de setmana, de Mario Conde (per què tal fet no genera alarma social?); la claudicació de Boris Ieltsin en el seu desig d'imposar a Viktor Chernomirdin com a primer ministre rus; el 25è aniversari del cop feixista a Xile que va enderrocar al president constitucional Salvador Allende; el missatge de 1'11 de setembre del president Jordi Pujol, en un moment en què s'enfronta amb el dilema matemàtic de passar de 1'1 al 3, sense considerar el 2; l'enèsim capítol de ''l'affaire" sexi de l'any entre Clinton, Levinsky i Starr; i... la "dimicessació" de Javier Clemente com a seleccionador nacional de futbol. Si fossim mal pensats podríem rumiar que la quasi coincidència horària de l'entrada a la presó de Barrionuevo i Vera i la roda de premsa de Javier Clemente tenia unes certes reminiscències a les

Esladella

demostracions florals, profundament difoses per la TV única d'aquella època, amb les quals ens obsequiava el general Franco 1'1 de maig de cada any coincidint amb les manifestacions sindicals lògiques del dia. Coneixent el tarannà de Javier Clemente aquesta interrelació sembla quasi impossible. No obstant, és sorprenent que la televisió estatal, TV1 , donés la roda de premsa de Clemente al mateix temps que la majoria de les altres cadenes mostraven les emocionants escenes que s'estaven produint a l'entrada de la presó de Guadalajara. Però, què ha passat per què la situació de la selecció

espanyola en general, i la de Javier Clemente en particular, hagi mobilitzat les més altes personalitats del govern fins el punt d'analitzar públicament l'assumpte, i durant actes de contingut objectivament més importants, i fer recomanacions molt concretes, més quan afirmen repetidament que no són intervencionistes?

Crec que, bàsicament, les raons d'aquest comportament són dues diferents, però molt complementàries. En primer lloc, l'es logan comunicatiu més repetit pel govern estatal és que "ESPAÑA VA BIEN". Després de l'actuació decepcionant de la nostra selecció en el Mundial de França i, sobretot, de la darrera derrota davant la selecció de Xipre, formada per uns jugadors amb sous i primes infe riors a les del "Gratallops FC", es començava a impregnar a la societat espanyola la idea que "ESPAÑA NO VA BIEN",perquè: com pot anar bé Espanya si la seva selecció futbolística, mi-

Honor Sergi Larripa. Director Tot Claror 'honor és l'estima qtle cadascún de nosaltres sentim per nosaltres mateixos. L'honradesa és l'estima que tenim a ulls dels altres . Sovint alguns esportistes cauen en la trampa de pensar que l'única manera de mesurar l'éxit o fracàs de les seves accions depèn del seu grau d'honradesa, del reconeixement social que obtenen. I persegueixen l'honradesa a costa de la seva honor. .. i de la inocència de la societat. Sembla que no tinguin prou amb la satisfacció personal que poden tenir si han fet bé la feina, hagin quedat primers, segons o últims. En els últims mesos ens hem fartat de sentir a parlar de casos de "pressurnpte" dopatge. "Pressumpte" dopatge al ciclisme, a la natació, al futbol, a l'atletisme ... No valIa pena concretar. Tots sabem el què s'ha elit i escrit: que si s'han de canviar les lleis, fer més controls, unificar llistes, bla, bla, bla ... Però, la veritat. per moltes llistes i controls, la solució només arribarà per la via de l'autoreflexió. ¿Perquè no convidem els esportistes, metges, directors .. .a que ells mateixos li donin la volta a la situació, partint de la $eva voluntat? ¿Perquè no reflexionen i decideixen, un per un, competir sincerament, sense trampes? Potser no faran tants bons temps, no quedaran primers ... no seran tant honrats, però sí més honestos. I se sentiran millor amb sí mateixos.

lOl CLAR R

_ ()p~ int ~·= ó

______________________________________

I)ENQUESTA

Creus que existei~ dopatge encobert en l'esport professional?

SEBASTIAN TUÑÓ

ÀLEX SINTES

RIBERA GARCIA

CÈLlA ABAD

MERCÈ ANDRÉS

62 anys

25 anys

12 anys

24 anys

53 anys

Sí. M ai s'h avi a parl at d'aquest tema i en canvi ara se'n parla molt. Sempre ha existit. Hi ha esportistes que fan uns res ul ta ts d ifí c i ls d e creure si no és perqu è han pres alguna cosa.

Sí. Penso que el tema d el To ur d e França l'han tret de mare però de dopatge n'hi ha, en el cicl isme igual que en el futbol o en l'esport profess io nal en ge neral.

Sí. Prenen alguna cosa però penso que no és tan fo rta com es d iu. Si fan bon s res ultats deu se r perqu è fan un du r entrenament, no perquè prenguin res.

Sí. Penso que n'hi ha hagut i que n'hi ha. H i ha molts interessos que deixen de banda l'esperi t espo rt iu. Hi ha molta gent que té altres fites que no són es portives.

Sí. No sé si en determinats esports existeix més dopatge que en d'a ltres però esti c convençuda que hi ha esporti stes, no t o ts, q ue pre ne n su bstàncies.

rall màgic on es miren les virtuts principals de la nació, està fracassant estrepitosament? És evident que no es podia p ermetre que la idea anés penetrant als pensaments dels espanyols i, per això, es deuen haver produït llargues i agobiants sessions dels més alts estaments per decidir la solució que, en el futbol, quasi sempre és la mateixa: s'ha de canviar l'entrenador. En segon lloc, aquest estiu , a més de mantenir l'eslogan "ESPAÑA VA BIEN" h a sorgit un complement des del govern central indicant "HEMOS DE IR HACIA EL CENTRO". I, vés per on , la tàctica de la fracassada selecció de Clemente és no fer cas del centre . El seu joc es basa en una defensa ferotge i p ilotes llargues llançades a les bandes o projectils ae ris que obliguen

a estilistes com Raul, Kiko, AJfonso , etc. a passar-se el partit mirant cap el cel per veure si cau alguna pilota.

Clemente ha menyspreat el .centre i que en aquest centre estigui el seny i el cap del joc. Ara es lamenta que Guardiola, el millor jugador per fe r aquesta tasca, estigui lesionat i quan ha estat en condicions l'ha aprofitat poquíssimes vegades en la seva millor posició. Evidentment, i am b això coincideix amb Van Gaal, un

altre entre nador de pe nsamen t rígid , no compta amb Ivan de la Peña, un dels futbolistes amb mes capacitat del món per fer rutllar un equip i per donar espectacle . l ho fan perquè d iuen que perd pilotes i, enlloc de pensar una estratègia que solventi el problema quan es produeix, és més fàci l enviar-lo o no tenir-lo en compte "fins que maduri". Clemente ha tingut mala SOlt, ha despreciat el centre i la seva actuació estava conduint a pensar a u na part impOltant de la societat espanyola que Espanya no va bé, i això no ho pot permetre el paltit que ostenta el poder i el govern actual i que està predicant exactament el contrari. Si, a més, aquests fe ts es produeixen en un moment on és molt oportuna l'ap arició d'una cortina de fu m, les conseqüències no tenen remei.

Envieu-nos les vostres opinions! També per E-mail: cIaror@mx2.rede.es Anim eu-vos-hi! Q ualsevol lecto r pot publicar el seu texte a la Revista Tot Cl aror. Escriviu algCm article d'in te rès general, sobre algún fet esportiu, social o cultura l que us interess i, i el ve ureu pu bl icat a aqu es ta pàgina. Els textos destinats a aquesta secció no han d'exced ir les 15 línies. Han d'anar signats amb el nom complet de l'auto r, el seu DNI o núm . de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publi car les col.laboracions, així co m de res umir-les o ex tractar- les q uan es consideri oportú .

especialistes en complements pUl' lu pl'àttitu

iJe ta natació

15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS , SOCIS FUNDACIO CLAROR Si practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc..

~IXAMPL~

C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu Sagrada Família)

_ Entrevista

DAVID MECA: II IIEL TITÀ David Meca va començar a nedar gairebé per necessitat. Tenia els peus plans, dèbil constitució i altes febres quan es posava malalt. fI metge va aconsellar-li que fes natació per fer madurar la constitució. Tenia cinc anys i ningú hauria pensat que vint anys després es convertiria en el millor fondista del món. Ja t'agradava la piscina, amb cinc anys? Sí. De fet parti cipava en campion ats escolars i vaig rebre una petita beca, D'aqu ell temps reco rd o un a entrenadora qu e em lli gava les ca mes amb cord es perqu è millorés la tècnica i quan feia les competicions era l'únic nen que anava amb les ca mes lligad es , A ixò se'm va quedar clavat.

Una experiència que podria fer abandonar la natació a molts nens. Sí, però vaig seguir nedant. A sisè d'EGB va ig entrar a l'escola Santa Cia-

Entrevista: Ester Benach

David Meca posseeix des del19 de setembre e l títol de campió de la Copa del Món de natació de llarga distància. Des de la plata del Mundial de Perth" l'acumu lació de victòries en travesses en mar obert li han co mportat e l just reconeixement per dinou anys dlintens tre ball. Pe rò pe r a molts Meca és encara un desconegut, ja que la nataci6 de llarga distància és u'n esport amb poca base al nostre país.. la revis1:a Tot Claror ha volgut conèixer les seves experièndes en aigües de tot el món i I:a seva vocació, quan toca, Itteralment~ de peus a terra" Ita d1actor. 6

ra, qu e és no més per nedadors, És quan vaig fer el primer salt guanya nt ca mpionats de Catalunya i d'Espanya per edats, L'estiu del 1992, justament per les Olimpíad es, vaig guanya r el prim er títo l de ca mpi ó d'Espanya en ca tegori a absoluta,

Però aquest títol el vas aconseguir quan ja estaves al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR). Sí. Durant el BUP i el COU vaig estar al CAR, Aqu est va ser el segon salt perqu è et converteixes en un nedad or pro fess ional. Ja em ju gava el sou , entrenava amb medalli stes .. , El Club Natació Sabadell va fer-m e ca mpi ó d'Espanya d'edats i el CAR em va procla mar campió d'Espanya abso lut. Aleshores és quan vaig decidir dedi -

________________________________________ 1Ent~vista Revalidar el títol de la Copa del Món és un dels gran reptes perquè diuen que és més difícil aguantar que no pujar.

ca r-m e se riosam e nt a la nata c ió. I quan vas decicir passar a la llarga distància? Des de l 1992 fins el 1996 vaig guanyar, com a mínim, una prova cada any dels campionats d'Espanya absoluts. El 1 996 l'e ntrenador ja em va recomanar que, per les meves condicions físiques, e l millor seria que em dediqués a la natació de llarga distància.

Ja feia dos anys que estaves als Estats Units. Què et va fer marxar? Quan el COU es va acabar vaig fer un curs d'Art Dramàtic a Barcelona. Te nia una beca de la Federació Espanyola, volia participar en el meu primer Campionat d'Europa ... Però aquí era molt difícil compaginar entrenaments, estudis, feines que sorgien de publicitat, fins i tot em van oferir participar en una pel·lícula. Vaig renunciarhi perquè l'entrenador volia que em concentrés en la natació. I te'n vas anar.

Sí, d'un dia per l'altre vaig fer les maletes i vaig anar a l'aventura sense , saber on acabaria. Només vaig trucar un entrenador de Santa Bàrbara i em va buscar una família . Vaig estar-hi tres mesos, vaig participar a l'USA Open i vaig aconseguir el bronze. Aleshores és quan em van oferir beques i vaig triar anar a la universitat de Califòrnia.

Perquè quan vas arribar no favalava ningú. No. Quan vaig arribar als Estats U nits no tenia cap beca ni cap universitat. Ni l'anglès sabia! Havia parlat amb alguns entrenadors americans però quan ets estranger i arribes de nou no se'n refien prou per donar-te una beca o agafar-te per l'equip. Primer volen veure't nedar. I és tanta la diferència en el trac-

te que reben els esportistes que, a més, volen estudiar? Sí. Pel que fa als entrenaments ja és diferent, és com una competició cada dia. Entreno amb campions de l món, olímpics ... , hi ha un nivell molt alt, i això et fa millorar. Depèn també de les unive rsitats però e n general és alt. Pel que fa a les ajudes per seguir estudiant també és molt diferent. Tenim tutors, et fac iliten els exà mens perquè els facis a l'avió sota el control de l'entrenador o t'envien un tutor a l'hotel.

La decisió va ser encertada, perquè des daleshores fins avui has acumulat moltíssimes victòries. Aquest any ha estat importantíssim per a tu, sobretot des del Campionat del Món celebrat a Perth (Austràlia). Sí, però no m'ho vaig passar gaire bé. Just abans de començar el Mundial, al mes d'octubre, em van fer una revisió i em van trobar força anèmic. En esports de resistència no pots estar-ho perquè necessites molts glòbuls vermells. Em van comentar que aconseguir un nivell normal demanaria tres o quatre mesos i que si el volia alt podia passar més temps. Faltaven només dos mesos i mig pel Mundial, estava classificat i desitjava fer-ho bé. Tota la meva família va venir cap als ' Estats Units i em van ajudar amb una alimentació rica en ferro, a més de la medicació.

Però finalment les coses van sortir-te molt bé. Sí. En la prova que no havia preparat bé vaig aconseguir una cinquena posició, molt a prop de l'or, i això em va donar ales per a la dels 25 km. Vaig començar molt endarrerit. A mitja carrera, quan faltaven dues hores i mitja, vaig començar a picar peus i a moure braços com si fos un esprint. Pensava "o peles o ho fas millor". Vaig pensar en positiu, en aquestes proves val més la mentalització, el "coco", que cap altra cosa i, finalment, vaig guanyar la plata. Va ser la primera medalla espanyola de la història en aquesta especialitat i l'única espanyola de natació al campionat del món. Un cop aconseguida, la gent

CURRíCULUM VITAE • .David Meca i Medina va néixer a Sabadell 1'1 de febrer de 1974. • Graduat en Art Dramàtic per la University Southem Califomia.

MECA NEDADOR • 9 cops guanyador del Descenso lntemacional a la ria de avia (Espanya), del 1990 al 1998. • Rècord de .Ia Travessa al Port de Barcelona. • 2 cops campió de la Copa d'Europa a Sardenya (1996 i 1997). • 3 cops campió de la Copa del Món a Macedònia 09')6, 1997 i 19')8).

• Campió Ciudad del Rosario (Argentina) el 1997. • 2 cops campió al riu Nil 09')6 i 1997). • Campió al can,al de Suez el 1997. • Segon al Mundial de Perth (Austràlia) el 1998. • Guanyador a la platja de Copacahana (Brasil) el 1998. • Segon a Tapes (Brasil) el 1998. • Guanyador de la Marató SantaféCoronda (Argentina) el 1998. • Guanyador de l'HendariasParanà (Argentina) el 1998. • Guanyador de Ciudad del Rosario (Argentina) el 1998. • Medalla de plata Copa Europa a Starigrad (Croàcia) el 1998. • Campió de la Copa del Món, el 19')8.

s'hi va abocar i em vaig sentir molt satisfet. Et

va sortir tot forgul/!

Home, m'havia entrenat molt fort. L'entrenador em feia fer una marató

_ Entrevista de 25 km cada dissabte perqu è m'acos-

nedant. No és qu e di gui frasses però

tumés a l'esfo rç. Pensava qu e no podi a conform ar-me amb una ca torze na

m'agrada passa r un a bona estona. Que et facin riure durant un sego n no et fa

pos ició.

perdre la cursa i, en canvi, et fa gua-

I en lloc d'anar-te'n a casa a assaborir la victòria vas tornar als Estats Units.

ja hora més. També em motiva l'ajud a de l'en-

nyar mentalment i t'ajuda a seguir mit-

Vaig pensa r que el millor era torn ar

trenador o de la persona que va al meu

per preparar-m e per les proves d e

cos tat. Necess ito mo lta info rm ac ió,

l'Amèri ca del Sud de la Co pa del M ón.

que em mantingui constantment infor-

No només vas guanyar la majoria de curses sinó que et vas estrenar amb un rècord a Rio de Janeiro (25 Km). També vas guanyar les proves més llargues, com la de 60 km i la de 88 km, organitzades a l'Argentina amb només set dies de diferència entre elles.

mat del temps qu e po rto, qu an em falta, a quina distància vaig del primer,

Però després de tres hores nedant amb prou feines deus sentir braços i cames. Encara pots vigilar la tècnica?

perqu è hi ha paràsits qu e pod en ser perillosos. Has de vacun ar-te bé i vigi-

Les vaig guanyar però per poc. Són

La tècni ca no la pots perdre mai.

lar amb les piranyes i les meduses. Tot

a qu an temps va el del darrere, la tècnica, la braçada... món, has de tenir la boca ben tan cada

ca rreres qu e duren entre 5 i 9 hores i

Has de tenir sempre la sensació d'aga-

i ai xí ja es busquen llocs més o menys

gu anyar-l es per un minut tampoc és

far l'aigua bé, de no fer bomboll es,

controlats o zones en què no ri'hi hagi

gaire.

d'acabar les braçades, de fer-l es el més

gaires. La possibilitat que et passi algu-

I nedant entre 5 i 9 hores, en què penses?

econòmiques possibl e per no cansar-

na cosa és mínima, però si veus unes

Molts co ps penses que j a no pots més i cauries en la temptació d'agafarte a la barca. Jo enca ra no he abandonat ca p cursa. Diu en qu e un cop ho proves tornar-ho a fer no costa gens.

I què ,e t motiva per seguir?

te, vigilar de no fer un mal gest per

condi cions pèssimes sempre pots triar

evitar lesions. Són moltes coses.

no parti cipar a la cursa.

Les condicions que deus trobar en segons quins mars tampoc deuen ser les més adeqüades. La gent només pensa en els taurons blancs de Perth però deveu trobar de tot.

Sobretot a l'Amèrica del Sud, on es fan la majoria de curses de la Copa del Món i on la natació de llarga distància és molt més coneguda, deus ser tot un heroi.

Diu en per l'Amèri ca del Sud que sóc

Hi ha aigües molt brutes. A Egipte,

Bé, les curses allà m'han anat molt

l'únic nedador que parlo mentre estic

al riu Nil, un dels més contaminats del

bé aquest any i l'esport és molt important, fan un gran muntatge a les proves. Quan hi ha una competició trobes gent a banda i banda del riu que

La carrera a la gran pantalla

t'anima i aplaudeix. Ho admiren més i per això ets com un heroi. Seria com el futbol a Espanya.

David Meca ja ha començat a veure com la popularitat gràcies als seus èxits com a nedador repercuteix en la seva carrera d'actor. Fa poc li van oferir rodar durant tres mesos per la sèrie Los vigilantes de la playa . Va rebutjar-ho perquè, com ell diu, "de moment per a mi és més important guanyar una medalla d'or que potser només passa un cop a la vida. fa tindré temps d'acceptar altres oportunitats", Es va llicenciar en Art Dramàtic per la Universitat de CaliFornia i ja ha fet obres de teatre i una sèrie televisiva americana. Era l'amic de El joven Indiana fones, dirigida per Steven Spielberg i amb George Lucas com a productor. "La sèrie no és com la pel' lícula i no va tenir gaire èxit però treballar amb ells i en una superproducCió ha resultat molt positiu per a la meva carrera". Es va iniciar en el món de la petita pantalla fent anuncis de publicitat. Més endavant li van oferir de participar en una pel'lícula que es rodava a Barcelona: 'Wo .la vaig fer perquè tenia el Campionat d'Europa, però la idea em va agradar i llavors vaig decidir estudiar seriosament Art Dramàtic". Volcl.fia dedicar-s'hi quan acabi la seva etapa com a nedador professional però admet que "m'agradaria qualsevol tipus de paper però que no tingués res a veure amb l'esport o la natació, ja que és més fàcil quedar-te encasellat".

Quin àlies t'han posat? Home, em diuen "El Titan". Aquí a Espanya algun cop he llegit que em deien "el tauró nacional", "l'home amfibi" i coses així.

Per què creus que aquí pràcticament ni es coneix la natació de llarga distància? Crec que en part és perquè els pocs espanyols que hi ha en aquesta disciplina no han aconseguit els resultats esperats ni tampoc han rebut el suport necessari ,

Quin tipus de suport? A mi mateix em va passar. Vaig haver-me de buscar la vida sol per partici-

ro r l.LAROR

______________________________________ ~ntrevista La Federació Espanyola no m 'inscrivia als Campionats dEuropa o del Món que feia una pila danys

com als Estats Units, on la Universitat ho vigila molt per cuidar la seva imatge, et persegueixen i poden demanarte en qualsevol moment que passis un control. També quan guanyes una cursa és obligatori que al cap de mitja hora te'n facin un . Si tens una bona temporada imagina la de controls que arribes a passar.

par en els circuits internacionals. La Federació Espanyola no m'inscrivia als Cam-

Què en penses de la situació actual del dopatge?

pionats d'Europa o del Món que feia una

Em sembla bé que es vigili però

pila d'anys que es realitzaven. Fins i tot

penso que de vegades els que gua-

em deien que era massa prim, massa

nyen estan molt perseguits i els que

jove i que no seria bo per a la natació de

no tenen bons resultats no passen tants

llarga distància. Suposo que això també

controls .

els ha passat a altres nedadors.

Quina alimentació i preparació física fas abans d'una competició?

Tot just ara, com el Campionat d'Europa es va fer aquí l'any passat i s'han

El meu tipus d'entrenament és força

adonat que necessiten medallistes, co-

diferent que el d'altres espo rti stes.

mencen a crear-se escoles de gent jove

Quan arriba una competició en comp-

i es comença a conèixer.

tes d'abaixar el volum i descansar el que

En això alguna cosa deu tenir a veure el teu èxit.

faig és intensificar, nedar enca ra més que durant l'any. És com una piràmide,

Suposo que sí -reconeix tímidament-

on dalt de tot hi hauria la competició.

Per mi és una satisfacció veure que

Aqu est sistema em va bé perquè, per

el meu treball serveix per alguna cosa.

ara, com no tinc gaire múscul, no so-

Hi ha molts esportistes que s'entrenen

freixo gairebé lesions i, en canvi, m'aju-

durament però que no reben cap ti-

da molt mentalment. L'alimentació es

pus de reconeixement a canvi.

basa en carbohidrats (pasta, espague-

Esportistes com tu, que feu un gran esforç de resistència, sempre deveu estar sota la sospita d'un possible dopatge?

tis) per aportar molta energia, en begudes isotòniques ben preparades .. .

Quins projectes tens a curt termi- · ni?

Sí, és veritat. Però ens tenen les 24

No ho sé, hi ha tantes coses ... ! Cre-

hores del dia controlats. Saben on vius,

uar l'estret de Gibraltar n'és un però

on t'entrenes, on estudies. Tant aquí

Presuntes molt personals

potser el més important és revalidar el

• Una ciut.at per viure-hi? Barcelona • Un lloc on anar de viatge? San Francisco • Un llibre per llegir? La Tapadem, de John Grisham • Una pel'lícula de cinema? Titàn'i c

• Un mitjà per estar infonnat? La televisió • Mar o muntanya? Mar • Un plat per dinar? La paella • Un cantant o grup musical? Celine Dion • Un esportista? No vull dir noms, tots tenen el seu mèIit • Quin personatge històric t'hagués agradat conèixer? Cristòfol Colom • Què valores, més de les persones? Que sàpiguen pOltar l'èxit, la senzillesa • Si un dia fossis president del govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries? Ajudaria més els esportist~s • Dretes o esquerres? Centre • Què t'enduries a una illa deserta? La xicota • Un desig confesable? La migdiada

títol de la Copa del Món . És un dels grans reptes perquè diuen que és més

El CN Sabadell va fer-me campió dEspanya dedats i el CAR em va proclamar campió dEspanya absolut

INFORMÀTICA CI Rosselló, 427 (Sardenya-Marina)

Tel. 93455 56 84 Fax 93 458 57 48

difícil aguantar que no pujar.

Què sents amb la Copa del Món a les teves mans?

veuen recompensats. No és una vida

Encara no m'ho crec. No sé explicar

fàcil però una cosa així et compensa

normal d'un jove de la meva edat, es

la sensació. Veus com l'esforç, el sacri-

molt, i més encara quan veus esportis-

. fici, llevar-te a les cinc de la matinada i

tes que també s'esforcen molt i es sa-

anar a dormir a les vuit del vespre, no

crifiquen i potser no aconsegueixen els

sortir, no beure, no fumar, no fer la vida

mateixos resultats.

Ordenadores PC YHp VECTRA a la carta. Terminales de venta y programas para tiendas. Distribuidor oficial COMPAQ (pago en 6 meses sin intereses) y BROTHER. Ordenadores Portàtiles . Impresoras, accesorios, consumibles. Juegos, programas educativos. Reparación y actualización de ordenadores. Precios especiales para estudiantes, profesores, escuelas, en programas COREL y MICROSOFT.

4% de descuento a los socios del Claror y P.M. Sagrada Família

_ Sa~ lu =t~

______________________________________

LESIONS MUSCULARS, «L1INFERN» DE MOLTS ESPORTISTES

A It.VJJIIh,_

Per: Albert Giménez, llicenciat en Medicina

Qui no ha tingut o, almenys, ha sentit parlar de les lesi ·l'h'·H~+' Segons alguns estudis, les lesions musculars representen er les dels esportistes. Tot i així, encara no donem suficient importància a aquest tipus de lesions. Solen ser benignes, però amb freqüència perjudiquen l'atleta perquè un tractament inadequat pot produir llargues absències en l'activitat esportiva.

Les lesions musculars són aquelles

les sofreix pot continuar l'activitat de

total que requereixi tractament quirúr-

que afecten el component contràctil

la vida quotidiana immediatament des-

gic i, en canvi, sovintegen les ruptures

i/o el component tendinós dels mús-

prés de la lesió.

fibrilars de major o menor intensitat.

culs.

Segons alguns estudis, el 10-30% de

Acostumen a produir-se quan s'inicia

Són I~s lesions de la patologia es" portiva més comunes però també les

les lesions esportives són musculars.

o s'acaba

El 65% dels casos es donen en la mas-

majoritàriament les cames; en primer

menys conegudes i les que es tracten

sa muscular i amb molta freqüència en

lloc els isquiotibials i, en segon lloc, el

més inadequadament. S'acostumen a

la unió múscul-tendó.

quad ríceps.

menysprear perquè habitualment qui

l'activitat esportiva. Afecten

És estrany que aparegui una ruptura Principals lesions

Un bon escalfament pot evitar moltes lesions Les lesions musculars poden tenir origen en forces externes (cops, contusions, microtraumatismes repetits ... ) o bé internes, que acostBmen a ser la coordinació defectuosa en la contracció muscular. Aquestes causes, espeoialment les internes, poden veure's afavorides per una sèrie de factors com la predisposició individual a l'hora de fer l'exercici físic, el tipus de material utilitzat, el terreny on es realitzi, la modalitat eSportiva practicada i l'aplicació de la tècnica individual, i el sobreentrenament, que produeix fatiga muscular. Per tot això, cal que tinguem en compte tots aquests elements abans de començar l'activitat espo~iva. Un punt que val la pena destacar és la importància de l'escalfament per evitar les lesions musculars. Encara que no elimina del tot el risc de lesió, sí que en redueix molt les probabilitats. Per tant, abans de fer qualsevol activitat, és imprescindible un mínim de deu minuts d'escalfament, amb una petita cursa suau i estiraments de braços i cames.

Les lesions musculars poden dividirse en dos grans grups, segons afectin el component contràctil o muscular o bé el tendinós. Les ruptures fibrilars en el múscul són més freqüents que les tendinoses. Aquestes últimes afecten més les persones per sobre dels 40 anys. En aquest article ens centrarem a les lesions englobades al primer grup. Les lesions que afecten el component tendinós (tendinitis, entesitis i tenosenovitis) les tractarem en propers articles. AI primer grup, el de les lesions del component contràctil o muscular, hi ha set tipus diferents de lesions : la contusió muscular, la rampa, la contractu-

TOT CLARO R

_ _ _ _ _ _ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ __

Què fer en cada cas Una de les normes comunes aplicables en tots els casos de lesió muscular és el repòs. S'ha d'interrompre l'aotivitat per evitar que la lesió no empitjori. L'embenatge i l'aplicació de gel també són adequades per a totes les lesions. En una situació de contractura i distensió, a més d'un repòs funcional i d'aplicar gel durant dos o tres dies, el metge pot recomanar activitat física progressiva al llarg dels elies següents, sempre sense sobrepassar el llindar del dolor, aplicació de calor en qualsevol de les seves formes i pomades antiinflamatòries. A més, en la oontractura (no en la distensió) és recomanable fer estiraments suaus. Pel que fa a l'estrebada i a la mptura o esquinçament muscular, el tractament va encaminat a limitar l'hematoma i l'esquinçament. Repòs, embenatge i ge l poden anar acompanyats d'antiinfhmatoris, aplicació de calor i massatges, sempre sota la supelvisió d'un especialista. Una vegada cicatritzada la lesió s'ha de remuscular la regió, perquè es produeix una atròfia notable. En la ruptura, el període de curació serà més llarg. Per tant, també ho seran l'atròfia i la posterior rehabilitació. En qualsevol cas, el retorn a l'activitat física s'ha de fer suaument, de manera

El cos humà té més de 300 músculs clarament definits que constitueixen aproximadament el 40% del pes total del cos.

TOLDOS

ra, la distensió, l'estrebada mu scu la r, la ruptura o esq uinçada muscular i la mi oge los i. Cadascun a d'aq uestes lesio ns, que represe nte n diferents graus de gravetat, té les seves simptomato logies i tractaments propis. No es poden tractar igual totes les les ions mu scu lars. Per això és importa nt co nsu lta r el metge desp rés dels primers símptomes i posar en les seves mans el procés de teràpia i recupe rac ió.

SAGRADA FAMILIA

salut

Lesions que afecten el component muscular Contusió muscular. La gravetat de la contusió està en relació directa amb la intensitat de contracció del múscul i la força agressora. Rampa. És la contracció espontània del múscul per causa de la fatiga. És un avís que el múscul ha de deixar de funcionar perquè una exigència més gran d'aquest pot originar una lesió més greu. Contractura. És l'escurçament e1el múscul en un punt determinat, mentre que en la rampa es dóna en tota la seva extensió. Distensió. És un estirament o elongació violenta de les fibres musculars que produeix extravasació. El múscul veu sobrepassats els seus límits d'elasticitat de forma homogènia. És el primer 'pas cap a l'esquinçament muscular. Estrebada. És un grau superior a la distensió muscular. El mecanisme d'acció és el mateix però aquí sí que hi ha lesió anatòmica. Hi ha ruptura de miofibril ·les. Ruptura o esquinçament muscular. Si l'estirament del múscul és molt important es produeix la mptura d'alguns fascicles. És un esquinçament parcial de les fibres musculars. Es parla de mptura muscular quan és un esquinçament total. La ruptura muscular se sol donar com a conseqüència de la força externa sobre un múscul en contracció. Miogelosi. És un enduriment per inflamació del múscul. Passa per un sobreesforç del múscul quan se sotmet a càrregues de resistència molt elevades. S'ha de distingir entre la gelosi, que requerirà un massatge enèrgic i profund, i el mioespasme, que requerirà un massatge i exercicis d'estirament suaus de cara a la rehabilitació.

(fUUfU TAPISSERIA I CORTINES

Fabricació, instal·lació i reparació. PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís Tendals elèctrics i automàtics. Rossell ó, 380 08025 BARCELONA Te I. 93.456·07·18 I

_Dietètica

Val més curar-se en salut. Una dita que fem servir molt sovint referint-nos a molts i diversos aspectes de la vida però que, en aquest cas concret, funciona a la perfecció, perquè parlem de malalties que no sempre tenen remei i que, en canvi, podem prevenir. Només cal saber quins aliments són perjudicials, quins són protectors i seguir una dieta en conseqüència.

L1ALIMENTACIÓ ÉS UNA GRAN AJUDA PER A LES MALALTIES TUMORALS per Maria Dolors Villanueva, dietista

Els hàbits alimentaris, de vegades, poden perjudicar la nostra salut. Si hi sumem que parlar de determinades malalties, per exemple de càncer, ens causa objeccions i por encara resulta més difícil que coneguem la realitat i la manera de cuidar-nos per prevenirles . Tots podem produir cèl·lules malignes, però això no ha de ser alarmant perquè el propi cos produeix unes defenses que les destrueixen. El tipus d'alimentació també ens pot ajudar a

TOT CLAROR

eliminar aquestes cèl·lules cancerígenes i a enfortir les defenses.

L'excés de greixos Alguns estudis han observat que l'alt contingut de greix en l'intestí modifica la flora intestinal i canvia el metabolisme dels àcids biliars, que es transformen en peròxids reactiús i potencialment metagens, és a dir, en agents potencialment cancerígens. Per tant, la ingesta elevada de greix i co-

Els' aliments que escollim han de constituir una dieta. Per això cal que continguin una elevada proporció de: 1. Fibra. La fibra és beneficiosa perquè segresta el greix i evita l'estrenyiment. N'aporta els llegums, les fruites, les verdures i el pa integral 2. Sofre. El sofre és un mineral que ajuda a netejar l'intestí. Per això, almenys una vegada per setmana, hauríem de menjar cols (coliflor, bròquil, cols de Brussel'les, col llombarda). 3. Carotens. Els carotens o la provitamina A actua com a protectora per la pell i l'organisme. En porta, per exemple, la pastanaga. 4. Llegums. Els llegums són importants pel contingut en coure i altres minerals, a part de la proteïna vegetal. 5. Vitamines i minerals. Com ja hem comentat, són antioxidants. 6. Oli d'oliva verge. Per la seva vitamina i àcids grassos insaturats. 5. Poc greix d'origen animal. 6. Líquids. Hem de beure dos litres de líquids al dia per eliminar bé les toxines. 7. Evitar l'obesitat. Hi ha força relació entre l'obesitat o el sobrepès i el càncer de mama. 8. Evitar l'estrenyiment. Està relacionat amb el càncer de colon. 9. Evitar les margarines. Pels olis saturats i altres tipus d'olis que perden la seva naturalesa en el procés de fabricació.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __ Dietètica Els greixos, el colesterol o l'abús de carn incideixen en la formació d'agents potencialment cancerigens, tot i que no causen una iniciació tumoral directa.

leste ro l té efectes de promoció de tumors, e n especial de mama i de colon, tot i que no ca usa una iniciació tumoral de manera directa . També els gre ixos satu rats anima ls, com la carn o els e mbotits, augmenten el nivell de certes hormones que poden estimu lar e ls processos cancerígens en la dona. És e l cas de la prolacti na, una hormona segregada durant e l cicle menstrual. Menjar d'una manera ab usiva carn també afavo re ix la inc idència del càncer de mama, d'endometri- la paret interna de la matriu -i de co lon . Alguns estud is demostren que disminuir e l consum de carn -si és abusiu- ajuda a equ ilibrar e l metabolisme de les cèJ. lules i, per tant, evita formacions tumorals. Prevenir el càncer

Un exemple de dieta preventiva del càncer 2 racions de làctics. (1 got de llet i 2 iOgUlts, per exemple) 2 racions de carn o equivalents. (No més de 120-150 g al dia) 2 racions de fruita 2 racions de verdures (600 g de verdures: amanides, verdures, sofregits, etc.) 3 o 5 racions de farinacis (patates, llegums, arròs, pa)

Els minerals com el seleni inhibeixen la iniciació tumoral perquè tenen factors antioxidants que fan que la cèl'lula no envelleixi ni emrnalalteL'<i. En trobem en els cereals integrals, la carn, el peix, el marisc i les algues. Tots aquests aliments també ap01ten vitamines C, A i E. El coure és un mineral citotòxic per les cèl'lules tumorals i n'impedeix la formació. Es troba en el fetge, els xampinyons, el marisc i els llegums. La dieta preventiva del càncer és una dieta educativa per evitar hàbits erronis o no saludables en el futur. És bàsicament una dieta mediterrània, equilibrada, amb Hn 55-60% d'hidrats de carboni, un 30-35% de greixos i un 12-15% de proteïnes.

de feina. Aconseguir aquest eq uilibri retarda l'aparició i redueix la incidènc ia global de neoplàsies espo ntànies, I I és a dir, la produ li gnes i induïdes per age nts

Les últimes investigacions pel que fa a l càncer i a l'a lim e ntació demostren una co rre lació positiva entre la ingestió calò rica e levada i e ls diversos tipus de cà nce r, com e l de vies biliars, el de pròstata, colon, mama i en dometri. Per tant, entre els factors més rellevants que prevenen la malaltia es troba la ingestió equilibrada de ca lories, en relació amb e l pes i e l tipus

Els minerals tenen factors antioxidants que ajuden per tal que la cè1-1u1a no envelleixi ni emmalalteixi.

ta, en conseqüència, les expectatives de vida. També la fibra, les vitamines i els oligoelements- o minerals -pod en jugar papers protectors. La fibra, segons diversos anà lisis, pot exercir un paper protector contra e l desenvolupament del càncer colorectal.

Eines Material elêctrle Aixetes Sanitaris

RIA

Cristalleries Bateries Coberteries

Electrodomêstics~ ete~

-Jardineria. -Aire Condicionat.

EMPRESA CONSTRUCTORA DEL POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMíLIA

u.J

> -

o a.. V) :

u.J

pidec,s.a.

-u : U '

::> . ~

1-- . V)

Les Corts, 12-14, baixos 08028 Barcelona Tel. 93.330.00.11

_ _ __ _ __ _ __ _ _ _ _ _ _ __ _ _ En forma!

POSA-T A PUNT PER COMENÇAR LA TEMPORADA L'estiu ha quedat enrere i amb la tardor arriba la competició o l'entrenament quasi diari per a la majoria d'esportistes. És un moment de promeses i propòsits. Però cal tenir un aspecte present: per assolir els objectius proposats primer cal posar a punt el cos. No es pot començar amb la màxima intensitat si es vol acabar la temporada amb una forma física envejable. Després de l'estiu , d el relaxa ment

Abans d'entrenar-se cal fer l'escalfament. Primer generaL sobre els grans grups musculars, després més específic, sobre els músculs que més es treballaran.

dedi ca r-lo a l'espo rt el més im portant

i del canvi d'hàbits, torn ar a l'act ivitat

és ca nviar el xip. H em de ser consci-

quotidi ana hivern al requereix un nou

ents qu e el cos necessita readaptar-

període d'adaptació. Co mença r a es-

se a l'es fo rç. Ai xí co m els futb oli stes

tudi ar o a treball ar, compaginar-h o amb

pro fessionals han de fer la prete mpo-

les tasqu es de la casa o els d eures,

rada, qu alsevo l es po rti sta, sigui o no

f er els pl ans de la nova tempo rada,

profess io nal, també la necess ita per

co mpatibili tzar els horari s dels pares

evitar les ions o un desgast prematur.

amb els dels fill s, i, a més, trobar un

Sigui qu in sigui l'esport tri at, no ca l

rec uperar la fo rm a físi ca .

tenir pressa per recuperar la fo rm a fí-

En ca ra qu e no més hagin estat quinze

sica . Haurem de co mençar entrenant-

forat per

di es sense fer espo rt, el cos ha per-

nos a un nivell més baix qu e l'h abitu -

dut en gran mesura les adaptacio ns a'

al. És més avantatj ós entrenar-nos tren-

l'esforç acon seguid es.

ta minuts cada di a qu e qu atre ho res

Un cop fi xa t un fo rat a l'h orari per

un sol di a. Sempre es pot augmentar

Celebra el teC/aniversari a ('1cf)onalds f ,..,

.5agrada Familia .. .

Et regale/n el PA.5fÍ.5 I

-En forma! DEU PRINCIPIS BÀSI~S DE LA PREPARACIO l Escalfament 2 Gradua litat: incrementar l'esforç una mica cada dia. 3. CalendaJi: evitar l'excés. Un esportista cansat és propens a les lesions. 4. Inte nsitat: insistir en la intensitat més que en la quantitat. 5. Nivell de capacitat: entrenar-se segons les condicions personals, en funció de la salut i la seguretat. 6. Força: desenvolupar-la com a mitjà per aconseguir més resistència i velocitat. 7. Motivació 8. Especialització 9. Relaxació: aprendre els exercicis que permetran recuperarnos després de l'esforç. 10. Rutina: establir un exercici mtinari que podria ser de 3 a 4 cops per setmana durant tot l'any.

La prim era són les activitats d irigides, o n el ritm e de l'entrenament el marca el professo r, que augmenta la in tensitat dels exe rcicis en fun ció de tot el grup. Aquesta és un bona modalitat, se mpre que es pugui adapta r l'horari al de les classes. La sego na és entrenar- se un mate ix i per lliure al gimnàs i/o a la piscina. En aquest cas, el més reco mana-

Cal recuperar la forma física amb un entrenament constant i augmentar la intensitat de l'esforç de manera progressiva.

ble és demanar als monitors de cada es pai

un program a d'entrenament

sego ns la ca pacitat i la forma física de

hora). Qua nt a musculació, si anem

cadascú. D' aquesta manera es pot

al gimn às i fem servi r peses o màqu i-

controlar l'evolució de l'esforç i evita r

nes ca l co mença r amb poc pes i mol-

exced ir-se en un període en què el

tes repeticions (3 o 4 sè ri es de 20 re-

més important és la preparació física

peticions per exe rcici).

del cos.

És important que, acabada la sessió, dediquem un s deu

minuts a l'estira-

ment, perquè els primers dies els mús-

Consells de pretemporada

culs es ca rreguen amb més facilitat. Amb un tipus d'entrenament co m

Abans de co mençar qualsevol acti-

aq uest realitzat durant 2 o 3 setmanes

vitat és bàsic l'esca lfament. En primer

podrem afrontar amb garanti es un en-

ll oc, ca l fer-ne un de ge ne ral amb

trenament d'intensitat mitjana-alta.

exe rc icis que actuïn sobre els grans

Pel que fa a la piscin a, és co nveni-

grups musc ul ars. En segon ll oc, l'es-

ent co me nça r amb uns estiraments

el temps dedicat diàriament a l'activi-

ca lfament pot ser específic, amb exer-

fora de l'aigua. Un cop dins els movi-

tat física. Pel que fa a la intensitat de

cicis que preparin els músculs co ncrets

ments han de se r suaus i prefe rent-

l'esforç, ~a mbé ca l seguir un ritm e pro-

que s'utilitzaran en l'activitat.

ment de cro l i esq uena.

gressiu proporcional a les ho res dedica des.

Prio ritàri ament, haurem de co men-

Des prés ja es pode n rea litzar sèri-

ça r a treballar a nivell cardiovascular,

es de diversos estils, però tenint sem-

A l'hora d'escollir co m començar la

amb una intensitat molt suau (40-50%

pre en co mpte que no es produeixin

temporada podem triar entre du es

Freq üència Cardíaca M àx ima) i amb un

canvis i mpo rtants en el ritm e respi-

opcions.

vo lum alt (de trenta minuts a un a

ratori.

Tens problemes d'aparcament al barri de la Sagrada Família?

Tenim la solució! I si ets soci o usuari de l'Esportiu Claror, gaudeix la tarifa especial de 100 ptes/hora PÀRQUING-CONCESIONARIA DE EXPLOTACIONES Doble entrada i sortida: Nàpols, 274 (entre Rosselló i Provença) Sicília, 257 (entre Rosselló i Provença) Telèfon 93-457·37·06S

A 100 metres de la Sagrada Família

(C\ ~;) ~IEEJftI~S. L

PARKING

Rotex>M Xt, el Movimiento hacia el

Natural

Wellness™ La gama mas completa de equipamiento cardiovascular con control de frequencia cardíaca, presenta al miembro mas nuevo de su familia. El Rotex™ Xt. Con Rotex ™ Xt , tu trabajo cardiovascular sera mas facil que nunca al no tener practicamente curva de aprendizaje .Su movimientC!l elíptico , de trayectoria biomecanicamente segura, reduce cualquier tipo de estrés articular y simula ur;¡a carrera sin impacto. El CPR y los ~ ® perfiles y .tests de " J\;~~~ entrenamlento confirman las características de la completa familia de productos Xt. Rotex™ Xt, permite tanto un trabajo cardiovascular como muscular del tren inferior, adaptable a cada nivel de entrenamiento. -S e g u ro . F a c i I d e u s a r . E fe c t i v o . El Rotex™ Xt. iEmpieza tu propia revolución!

GYMSPORT,S.A. Buenos Aires 11-13, 1°4 08029 Barcelona Tel.93 419 43 60 Fax.93 4191916

Les escoles Sinaí us oferim els nostres Serveis de professionals amb preus d'escola

CAFETERIA CENTRE CULTURAL «PALAU MACAIA» Passeig de Sant Joan, 108 Tel 93.458.18.01

'. Servei de cafeteria Menú del dia: 950 ptes. • Gaudiu de tota l'oferta cultural del centre: exposicions, concerts ... i descanseu a la cafeteria del Palau, on podreu trobar totes les elaboracions de qualitat de les Escoles Sinaí • Obert de dimarts a dissabte de 10 a 8 i els diumenges de 10 a 3 (dilluns tancat)

RESTAURANT NOU

RESTAURANT DE LA CANTONADA Còrsega, 562 Tel 93.450.00.57

• Menú del dia (amb 4 opcions) : 975 ptes. • Carta· Celebracions amb caliu i sopars • Tot amb un ambient tranquil i agradable. • Obert tots els dies d'i a 4 de la tarda (dissabtes tancat)

SERVEI DE CATERING

Padilla, 327 Tel 93.436.68.46

• Esmorzars· Tapes variades· Menú casolà • Bufet lliure · Celebracions (fins a 80 , persones) • Tot de qualitat· amb un servei ràpid i econòmic. • Obert tots els dies de 7 del matí a 4 de la tarda (diumenge tancat)

• Casaments· Bateigs· Convencions · Inauguracions • El nostre servei es desplaça a on els nostres clients demanin. • Les celebracions s'elaboren d'una forma molt personalitzada. • Atenció al client de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda, al telèfon 93.455.77.71

____________________________________ Iteportatge Probablen ent mol de l105a tre- hem aprofita l'estiu per treure del racó del mal endreço a bicicleta i emular les ge tes de Perico Delaado i iguellndurain. En hem rerobat amb el plaer q me (J era el transport sobre aquest ehicle de due rode. molts, po ¡ble ent, haurem pen at en egt ir uti itza t la bici per la ciutat dura t e tardor que ara començ . Per què no? olte vegade en ~ ho hem pla tejat per mai ens hem acabat de decidir, tot i aber el avantatge de moure's en bici per la ciutat.

Avantatges de moure's en bici per la ciutat • Movem el cos fent espolt • És el mitjà de transpolt més barat, tret del d'anar a peu • • • • • •

No contamina No fa soroll Redueix el volum de trànsit Evitem els embussos Facilitat d'aparcament Gaudim més de la passejada

POSSIBLE

ANAR EN BICI PER LA CIUTAT? per Sergi Larripa

La ciutat co mtal ha increme ntat els darrers anys el nomb re de ca rrils bici, e n un intent d'afavorir l' ús de la bicicleta, un mitj à de transport que fa minvar molt el volum de trànsit, la contamin ació i els soro ll s, a més d'afavorir l'estat de sa lut dels ciutada ns. Amb això i tot, l'ús de la bicicleta per part dels barcelonins encara és lluny del que e n fan els parisencs o e ls habitants d'Amsterdam. 22 carrils bici a BeN

La ci utat de Barcelona té actualment 22 carrils bici, una xifra que, tot

i l'esforç dels últims anys, segueix sent molt baixa co mparada amb la d'a ltres gra ns ciutats europees, sobretot si tenim en compte l'afició per la bicicleta i el bon clima del nostre país. I és que, tant per la xarxa de carri ls de la ciutat com pels hàbits dels ciutadans, a Barcelona l'ús de la bici està més pensat per a les passejades de diumenge que per al transport diari. La majoria de circu its ciclistes existents són ara com ara als parcs o a les grans av ingud es. La muntanya de Montjuïc, el Parc de Co llsero la, el Parc Güello la Vila Olímpica en só n els millors exe mpl es. Són els punts més

alliberats del trànsit i, per tant, on els ciclistes es troben més bé amb la bici. El resultat és qu e, precisament en aquests indrets, és on s' han dibuixat la majoria dels ca rrils bici de la ciutat. I el fet no ha deixat d'aixecar protestes per part de ls qui pensen que aquests carril s s'haurien de dibuixar als carre rs de difícil o perillós accés, i no a ls parcs, o n e ls cicli stes es mouen sense problemes . A banda de tota la franja litora l (Montjui c, Barceloneta, Vila Olímpica), el punt més concorregut pels ciclistes és el Parc de Collsero la (e l Tibidabo, Vallvidrera ... ).

1 CLAROR

_ Reportatge

Els carrils bici per districtes Ciu tat Vella

Eixample

Sants-Montjuïc

Les Corts

Sarrià-Sant Gervasi

Gràcia

Horta

Nou Barris

Sant Andreu

Sant Martí

El Parc de Co llsero la, l'espa i natural més prope r a ls ha bita nts, té set itin eraris per gaudir de la geografia e n bicicleta. Es poden fe r privada i lliureme nt, o e n grup, a mb un guia . El Ce ntre d ' Info rmació de l pa rc orga ni tza passeja d es gui ad es un dium e n ge a l mes. Nor:nés es pot circular pe ls itine raris senyalitzats i no es pode n sobre passar e ls 20 km/ho ra. La riquesa vegeta l de l parc i les vistes que dó na de la ciutat fa que els dies festius ce nte nars de ciclistes rod in pe ls dife re nts itin e ra ri s.

Rodar pel centre de la ciutat Tot i qu e e l ce nt re és e nca ra "p ro pi etat" d e ls ve hicl es moto ritzats, cada co p són més e ls ca rre rs ad e qu ats a les necessitats d e ls cici istes . L'Ajunta me nt ha estab le rt un a xa rxa d e carrils di sse nyada de mane ra qu e qu a lsevo l ci utadà es pugui desplaça r e n bici a ga ire bé qu a lsevo l punt de la c iutat se l")se probl e mes. Així, e n se nt it tra nsve rsa l, s' ha n posat ca rrils bi ci a la Di agona l, des de la Zo na Unive rsità ri a fins ga ire bé a la Ra mbl a Prim , e n di ve rsos tra ms d e la Me ridi a na , i a l

TOl ClAROR

Recomanacions de seguretat • Quan circuleu amb bicicleta, feu-ho amb pmdència i respecteu les normes generals de trànsit. • Quan circuleu per la calçada, utilitzeu el carril més proper a la vorera. Si aquest fos reservat (bus-taxO, circuleu pel següent més proper a la vorera. Circuleu sempre pel centre del vostre carril. • Si no hi ha senyalització que indiqui el contrari, circu leu per la dreta. • Feu-vos veure i sentir amb llums i senyals acústics. De nit, utilitzeu material reflectant. • Si heu de fer un avançament, feu-ho respect¡mt les normes de circulació. • Respecteu el pas de vianants, ja que sempre tenen prioritat, especialment en voreres, andanes, illes de vianants, passejos, etc. • Estacioneu la bicicleta als llocs adequats i amb mesures de seguretat per evitar robatoris. • Per la vostra tranquil ' litat, fe u-vos una assegurança. La Federació Catalana de Ciclisme posa a la vostra disposició la "Llicència Ecològica Temps Lliure". • Manteniu la bicicleta en bon estat d'ús. • Circuleu amb civisme i respecte . • Utilitzeu sempre el casc. En cas d'accident, no toqueu el ferit ni li tragueu el casc i demaneu ajuda a persones experimentades.

~ Tot i els esforços fets els últims anys,

o ro .,..Yj

Barcelona encara té un important dèficit de carrils bici. Hi ha distric-tes que no en tenen cap. Pa ra l·le l, e nt re les Drassa nes i la Plaça Espanya . En sen ti t ho ritzo nta l, pràcti ca me nt tots e ls carril s existe nts es con ce ntre n a carre rs de l' Eixa mpl e, e l distri cte qu e, a mb set, més ca rrils bi c i té . En se ntit verti ca l, d estaca bàs ica me nt e l ca rril que hi ha a l ca rre r de Ma rin a, de la Di ago na l a les to rres d e la Vila Olímpi ca, i e l que hi ha a la Rambla Prim .

Les mancances principals La zona no rd , e ntre la Diago nal i la Me ridi a na, és la més ma ncad a d e ca rrils bi ci. De fet, e ls ha bitants d e d os di str ict es t a n impo rta nts co m Gràc ia i Horta-Guin a rd ó no te ne n cap ca rril bi ci a l se u a bast. En aqu est cas, si vol e n ci rc ula r e n bi c icl eta ha n d e fe r-h o co mpa rtint .Ies vo re res a mb e ls tra nse ünts i la ca lçad a a mb e ls cotxes i busos, o

____________________________________ Iteportatge

Ordenança municipal de circulació de vianants i vehicles

Normes per al transport de bicicletes en altres mitjans

Art. 48.1 Les bicicletes poden circular per les voreres, anda nes i passeigs si tenen un ca rril especialment reservat per a aquesta finalitat, però els vianants tenen preferència de pas. Art. 48.2 Si no circulen pels carrils reservats, ho faran per la calçada, tan a prop de la vorera com sigui possible, excepte on hi hagi carrils rese¡vats a altres vehicles. En aquest cas, circularan pel carril contigu al reservat. Art. 48.3 En les vies amb diverses calçades, circularan pels laterals. Art. 48.3 En els parcs públics, illes de viana nts i zones de prioritat invertida, ho faran pels camins indicats. Si no n'hi ha, no excediran la velocitat norma l d'un vianant. En qualsevol cas, aquest tindrà preferència.

agafar un mitj à de transport púb li c i traslladar la bi cicleta fin s a algun dels punts adeq uats, ja sigu i la zona sud o el Parc de Collse rola. Aquest probl ema, de tota manera, és prev ist qu e t in gui soluc ió. De fet, l'Ajuntament ja ha di sse nyat la xa rxa .. de ca rrers que tindran ca rril bici a curt termini en aquesta zo na. Els més destacats són la Ronda de Dalt en tota la seva exte nsió, la Ronda del Gu in ardó, Fabra i Pu ig o Tuset.

Al metro està permès el t1'anspOlt de bicicletes els dissabtes, diumenges i festius, des de l'inici del selvei fins a les 16 hores, i des les 21 hores fins a la finalització del servei. A la RENFE, dissabtes, diumenges i festius, tot el dia. De dilluns a divendres, de 10 a 15 hores. Als Ferrocarrils de la Generalitat, dissabtes, diumenges i festius, tot el dia, sempre en trens de tracció e lèctrica. En queda exclosa, per tant, la línia Barcelona (plaça Espanya)-Igualada.

!" Lamajoriade

rt.~ circuits ciclistes \.J

.fa

existents a Barcelona són als parcs o a les grans avingudes . Collserola o la Vila Olímpica són els millors exemples.

DEPILA CIO DECISIVA • NO CAL DEMANAR HORA • • • • •

Dempeus, amb cera de baixa temperatura Notable disminució de la molèstia Extracció total de l'arrel del pèl Maior duració de la depilació Servei ràpid, higiènic i econòmic Ex. Mitges cames, 7O min., 7.500 pIes. Cames senceres, 15 min., 2.000 pies.

• obert 12 a 19h. de dilluns a divendres SISTfMA

~ÑIONltERI® ~ Cartagena, 214, cant. Mallorca •

L1,L2,L5 - BeN

PUJA D~~I~q 41,1~ lll~~mT

TELÈFON 93.232.28.68

REFLEXIONS D-UNA MONITORA D-ESPLAI EstÏ'lI, di ve rsió, moviment, crea ti vitat, es po r t, ami st at, coo pe rac ió, amor... , són paraul es cl au que form en pa rt del pe nsa ment d ' un monitor d 'esplai. Ja fa quinze anys qu e l' Esport iu Claror va crea r l' ESPLAI. res

D es d 'ales ho-

mo ltes coses han ca nviat: les

i nsta l·l ac io ns, els coo rd i nad o rs, els monito rs, les programac ions,

no més

un a cosa co nt inu a al mateix ll oc, se nse dege nerar-se i in ca paç de perdre ni un a mi ca de la seva força: este m parl ant de l'es perit. La vid a i l'activitat de l'es pl ai gira al vo ltant d ' un s pil ars bàsics; só n els fo naments qu e l' impul se n a seguir end ava nt. Com

a eix fonamental hi

ha el nen; partin t d 'e ll neix la resta de l'estru ctura qu e d e manera defini t iva co mp osa rà l'es pl ai . Qu an e l grup de monito rs rea litze m les reunio ns per

Cada vegada són més els nens i nenes menors de catorze anys que, en els períodes de vacances escolars, s'apunten a algun centre esportiu per divertir-se als esplais. L'estiu passat més de 200 nois i noies van gaudir dels organitzats per l'Esportiu Claror. La revista Tot C laror va voler saber com pensen les persones responsables del seu funcionament, els responsables que els participants s'ho passin bé durant els dies que dura cada torn de l'esplai . Parlem, és clar, dels monitors. Vam encarregar a un d 'ells, l'Anna Rodríguez, un article i aquest és el resultat: les seves reflexions.

~ Revisió optomètrica gratuïta

a les pl anifi cac io ns, tenim

mo lts fact o rs en co mpte, però din s d 'aqu est co nglo merat

mai o blid em

q ue l'o bj ectiu fin al qu e perseguim és la dive rsi ó i el desenvo lupament int egral del nen com a perso na i com a me mbre actiu d ' un a soc ietat de la qu al fo rm a part. De

po rtes enfora,

aqu esta tasca

fo rj adora i integradora pot qu edar una mi ca di fuminada per les activitats lúdiques, però ca l te nir present qu e mitjançant aquest treball diari (tall ers, acti vitats, j ocs .. ,) el nen i t ot s els que

~ Montures primeres marques ~

Vidres correctors primeres marques: INOO, ESSILOR, ZEISS, HOYA ... ~ Tot tipus de lents de contacte ~ Líquids manteniment lents contacte ~ Primeres marques en ulleres de sol SOCIS ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMílIA

FI~S

30% de DESCOMPTE*

' excepte en productes ofertats

València, 539 Tel. 93 232 67 65

Què són els esplais? form em part de l'espl ai ane m creixe nt

aq uest tracte però fa ig co nsta r que ca p

com a persones. Jo, co m a monitora, tinc el luxe de

petó, una xe rrada o una abraçada quan

ve ure des de d in s co m és rea lm ent

ho ha necessitat. És fàci l veure q ual-

l'activitat d iàri a de l'esplai , i molt ago-

sevo l monitor córrer pel passadís amb

sarada ment voldri a

materia l, o d isfressat; cuqu es, dracs,

mostrar l'a tmos-

nen de l'espl ai s' ha qu edat sense un

les expe ri ències hum anes entre

feres, pri nceses, extraterr·estres, pops,

els diferents treba ll adors de l'esplai i

personatges de cò mi c, inve ntors i mil

fera,

la relació quotid iana entre els nens i

persona li tats més han passat per aq uí.

els monitors.

Tots ell s neixe n de la im agin ació del

L'equ ip de l'espla i és d 'a ll ò més he-

grup de monitors, però creixen gràci-

terogeni , perquè no podem ob li dar

es a les vivè ncies de ls nens. El ls els

qu e, tot i se r e ls més vis ibl es, e ls

ve uen, els se nte n, els fa n pensar i fin s

monito rs ten im al darrere un a in fraes-

i tot actuar. El s in fants só n els (mics

tructura hum ana més qu e co nsid era-

ca pa ços de donar vid a a aq uests és-

ble: el persona l de mantenim ent de

se rs in anim ats, ja que si ell s no hi cre-

l'esportiu, els soco rri st es de la pisc i-

uen els personatges no ten en raó de

na, els nostres estim ats cuin ers (e n-

ser. El pape r de l mon itor aq uí és el

capa rrats a fer-nos augmentar un pa-

d'invo lu cra r el nen dins la hi stò ri a,

re ll de q uil os per torn ), el coord in a-

aco nseguir qu e faci seva l'ave ntura i

dor de monitors... En la difícil tasca

qu e per tant la visqui de manera acti-

d'aconsegu ir qu e l'e ngranatge

sigui

va amb els se us co mpanys i mo nitors.

fluït tenim l'Alfons Font. Què podem

L'a ltre d ia, una nena de l'esp lai em

d ir de l'Alfons! Profess io nal al cent per

reco rd ava el personatge protagon ista

ce nt que se mpre ens gestiona les sor-

de l'estiu passat: el famós Papague -

tid es, les activitats i ens supervisa la

no. Si he de dir la ve ri tat, em va fer

fei na, enca ra qu e jo crec que la seva

se ntir rea lm ent feli ç qu e desp rés d'un ·

tasca a l'esp lai no es limita no més a

any la nena em preguntés pe l Papa-

supervisa r professionalm ent els moni -

gueno co m aquell qui pregu nta per la

tors. Amb la seva manera de fer dóna

famíli a. Fou la satisfacció que se se nt

confi ança al monitor i aconsegue ix un

pel treball ben reali tzat.

clima de companyo nia difícil de tro-

M 'agrada parlar de l'esplai no no-

bar avui dia en una societat on es pro-

més com d'un ll oc on els nens va n a

moc iona la co mpetitivitat entre co m-

divertir-se, es tracta d'un ll oc on s'es-

panys de feina.

tab leixen vin cles i lli ga ms impo rtants,

Molts dels monitors passe m di àri a-

i no únicam ent entre els infants, sin ó

ment més de vu it hores junts, per la

també entre els nens i els monitors.

qual cosa la nostra relac ió sob repassa

Les rel acions hum anes só n imprevisi-

la profess iona l. La brom a, la co mpa-

bles, i tot i qu e tracte m els nens per

nyonia, la so lidaritat, la gresca, la res-

un igua l, se mpre n' hi ha algun qu e

ponsabi litat, l'afecte, es barrege n i es

marca d'una manera especial la tra-

poden respi rar en l'am bi ent; és la

jectò ri a del monitor. Aquestes expe ri-

mane ra més directa qu e t enim de

ències qu e viu no se mpre són positi-

co ntagia r als nostres nens el positivis-

ves però qu an això es dóna semp re hi

me vita l, intentem que ex press in el

ha la resta de companys o el coo rdi-

qu e se nten i q ue s'ob rin als altres. Pot se mblar que amb tots els nens qu e té un monitor és imp oss ibl e

Coincidint amb els períodes de vacances escolars- Nadal, Setmana Santa i estiu -la Fundació Claror organitza els anomenats "esplais", cursos destinats als nois i noies entre set i deu anys on els jocs i la diversió són el comú denominador. Tallers d'activitats manuals, activitats esportives, visites guiades i excursions són només algunes de les activitats que s' hi duen a terme. Els esplais són organitzats en torns de 5 o 10 dies, i en grups d'un màxim de 15 nois i noies coorclinats per monitors i monitores titulats. Fins ara es realitzaven a l'Esportiu Claror, però a partir del proper Nada l s'organ itzara n també al Poliesportiu Municipal Sagrada Fam11ia.

nador per donar alè o el coneixement qu e proporc iona l 'ex per iènc ia de molts anys.

Guia de Serveis i PERRUQUERIA LEAM Extensions i metxes de color. Tatuatges i micropigmentació. Sardenya, 325 Tel. 93.207.52.23

TALLER D'lNICIACIÓ AL MAQUILLATGE Particulars o grups redu'its 4 sessions 60 minuts, per dones totes les edats Aprèn trucs, correccions, games de colors, etc. Preus especials als socis.

Coznpres

GRANJA L'ESTONETA

PI MARC

Esmorzars, Menú quatre opcions de dilluns adivendres 975 ptes, i dissabtes 1100 ptes.

• Marcs a mida Obra gràfica original, pintures i posters

Mallorca, 469 Tel. 93.455.33.15

Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i Fax 93.436.77.58

RESTAURANTE VILARET Pizzeria-brasseria Pizzes j plats del dia per emportar Passeig Vilaret, 54 (cant. Provença) Tel. 93.456.35.34

::¡!::to¡ ¡;) [3 iB.

APLICACIONES ELECTRICAS ENE S.A. Equipament de telecomunicacions.

Esther .TeI.93.458.86.47

Costa, 16 - 18 local 2 - Tel. 93.254.15.51

CENTRO DE ESTETICA YSALUD

DOBLER

Tractaments facials,ceres, i massatges

• Electricitat industrial

Provença, 522 Tel. 93.435.11 .17

• Automatismes

LA YAYA AMÈLIA LA CUINA DEL BACALLÀ. Sardenya, 364 Tel. 93.456.45.73

• Esmorzars especials. • Menú de 975 ptes. i servei a la carta. Especialitzats en carns a la brasa. • Obert de 7h a 1h de la matinada. Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93.459.38.60

BAR RESTAURANT LA MORENETA • Especialitat en xai rostit, mariscada i embotits ibèrics. • Sala per a empreses i grups. • Dtes. als socis de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Família en dinars i sopars.

• Instal·lació integral d'oficines, biblioteques i col.legis. Marina, 297 Tel. 93.348.07.77 Fax 93.347.03.25 08025 Barcelona

BAROKE Bar musical. Mallorca 492 Tel. 93.232.42.67 08013 Barcelona

• Bobinatge de motor

!·¡i::¡;)t·.

DIAZ Loteria nacional, travessa, bonoloto, primitiva. Es reserva loteria de Nadal.

Instal·lacions Doble R, SL. Alemania, nau 5 - Montigalà 08917 Badalona (Barcelona) Tel 93.465.77.47 Fax 93.465.79.11

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i Fax 93.436.34.19

MURAL COLOR

JERSEY

Laboratoris color, revelats i còpies normal 6 hores sense recàrrec. Màxima qualitat

Generes de punt i confecció de senyora

Mallorca, 502 Tel. 93.26572.70

Mallorca, 477 Tel. 93.348.19.56 Rogerde Flor, 123 Tel. 93.231.74.18

;e-i ¡et€) ;,.':j p·W

DELIRIUM BAR-CA.FETERIA

ALRAVASA

êj::¡;Jt·'ji;)t·.

RESIDÈNCIA ARCO IRIS Amplis salons, llargues estances. Hab. ind. i comp.Cuina pròpia, centre de dia. Sicília, 402 2n 2a Tel. 93.207.58.73

YAIZA Moda infantil i complements. Tot per al nadó. Rosselló, 378 Tel. 93.436.77.49

I: I ¡(.] ¡ji'¡ P-j j [!f .•

BEEP INFORMÀTICA • Ordinadors Venda Reparació • Xarxes locals Instal·lació Manteniment • Telefonia mòbil

Cartagena, 234 Tel. 93.347.63.04 08013 Barcelona

Provença, 485 Tel. 93.436.51 .38 Roger de Flor, 125 Tel. 93.265.11 .07

BARRIBEIRA

MOBLES CÒRSEGA

Entrepans, tapes i vins gallecs.

Mobles juvenils. Armaris a mida.

Rosselló, 411 Tel. 93.458.63.85

Còrsega, 509 Tel. 93.457.79.57 08025 - Barcelona

:/.1 ¡;¡::¡;)::¡;) t·.

TÈCNIC GRAF Taller i articles per manualitats 20% dte . socis Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Família València 524 Tel. 93.245.54.28

TÈCNIC GRAF Oficina, dibuix, escriptura, belles arts, i consumibles informàtica. València 524 Tel. 93.245.54.28 REGALS

GIRBAU REGALS Mil detalls per a tu 10% de descompte als socis de l'E. Claror. Còrsega, 51 - Rosselló, 396

PIRULETA Llaminadures, regals, articles de festes Bateigs,.comunions, noces. Sardenya, 331 Tel. 93.207.02.34

JOIERIA CONXITA • Especialitat en joies de platí • Joies amb disseny • Diamants amb certificat HRD (IGI) • Taller propi Mallorca, 494 Tel. 93.231.56.70 Fax. 93.246.18.90

XAUXA Articles de regal 5% dte. als socis. Material de papereria Còrsega, 567 Tel. 93.436.28.61

INSTITUTS ODONTOlÒGICS ASSOCIATS • Ben a prop teu

SONIBER ElECTROMEDICINA

OlOGY S.l.

• Equipament per a cardiologia. • ECG, Holter, prova d'esforç, espirometria, accesoris, i no reutilitzables. • Doppler. Digitalització i arxiu d'imatge mèdica. Sardenya, 337 Tel. 93.458.19.04

MUDANCES ÀNGEL LLEÓ

• Plantilles a mida. • Proteccions esportives.

A qualsevol punt d'Europa i guardamobles

Sardenya, 375 Tel. 93.457.12.76

Roger de Flor, 277 Tel. 93.457.12.25

CENTRE DE PSICOLOGIA

VIDRIOS BENEDICTO

• Ajuda psicològica en situacions d'ansietat, estrès, depressió, fòbies, dificultats de relació amb l'entorn. Adults infantils i adolescents.

• Vidres, cristalls, marcs, biselades i gravats • Portes "Securit", finestres "Gravenf'. • Especialitat en vidreres emplomad~s i tallades.

• Assessorament matrimonial. Tel. 93.207.34.19 (Hores convingudes) Tel. 93.237.72.22

Oficines i vendes PI. Sagrada Fam ília, 14 Tel. 93.457.85.60 Exposició i magatzem Provença 393-395

í1::¡! 3 :t.]: I P·W

• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos, Tel. 93.457.04.53

Tel. 93.207.34.19 (Hores convingudes) Tel. 93.237.72.22

FARMÀCIA BRICIO

CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMíLIA

Gavinet de psicologia • Tractaments de fobies, ansietat, depressió, pors, estrés. • Grups de ludopaties i adiccions. • Mediació en relació matrimonial • EI·laboració d'informes pericials.

Sardenya, 334 Tel. 93.436.77.34

08940 Comellà de Llobregat

CENTRE ORTOPÈDIC MAROBA

Ajuda psicològica en les dificultats de relació de parella.

18 i dI. 26

Energia, 14-16 Polígon Famades

Fax 93.377.71 .56

Calàbria, 251 Tel. 439.45.00

• Dies de octubre:dv. 2, ds. 10 ,dg.

• Burbuj~a.

Tel. 93.377.72.52

CENTRE DE PSICOLOGIA

Servei de guàrdia de 9 a 22h

• Equipaments per a piscines.

LA BOUTIQUE DEL MOVll • Telefonia mòbil i accessoris • Descomptes especials als socis de l'Esportiu Claror

Castillejos, 259 Tel. 93.232.26.51 (Hores convingudes)

Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. (93) 456.59 .33 - 08025 - Barcelona

VIATGES QUATRO 87 Tot tipus de viatge. Atencions especials als socis Còrsega, 545 Tel. 93.456.85.00

FARMÀCIA BR.CIO

ANUNCIS LíNIA DIRECTA

• Dies de novembre: dm. 3, dc.

Classes de música. Nens a partir de 18 mesos i fem tota la carrera. Exconservatoris . Piano, violí, viola, clarinet, guitarra, orgue, flauta. Ref: M' Núria. Tel. 93 457 70 36.

Busco persona alemanya per a classes i conversa. Ref: Nemesia. Tel. 93 435 36 08.

Llenguatge musical i piano. Professora amb experiència, nens i adults. Ref:Mercè. Tel. 93 456 78 51. Estudiant de química dona classes particulars de qualsevol assignatura. Preus eonòmics. Ref: Mercè. Tel. 93 458 41 13.

Venc Peugeot 306 Style Sedan. Nou de setembre de 1997. Un any, 9.000 km. Blanc. Ref: Alícia. Tel. 93 458 74 43 . Nits.

Venc amplificador de guitarra H&Kettner Sixty 65 watt (Cleanl T.Overdrive)+Reberb. Preu 55.000 (negociable). Ref: Jordi. Tel. 93 436 83 63 .

Es lloga pàrquing el Castillejos, 298-300. l' planta. Preu econòmic. Ref: Jaume Plans. Tel. 93 210 30 96.

S'ofereix cangur pels matins. Molta experiència. Ref: Mercè. Tel. 93 458 41 13.

11,dj.19idv.27 • Dies de desembre: ds. 5, dg. 13, dI. 21 , dm. 29. S,ardenya, 334 Tel. 93.436.77.34

Venc Seat 600 , Clàssic, motor perfecte estat, ITV, 175 .000 ptes. Ref: Esther. Tel. 93 458 52 Ol.

Virrei Amat. Pis en lloguer, 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany reformats, ascensor, exterior, aire oondicionat. 60.000 ptes. Ref: M' Carmeno Tel. 93 435 04 36.

Ens trobarà molt a prop seu: Provença, 427 - 431 Pg. Sant Joan, 135 Castillejos, 248 St. Antoni M. Claret, 139

CAJA MADRID I tots els avantatges de les hipoteques Caja Madrid • C3ja Madrid és líder en el mercat hipotecari. • A Caja Madrid trobarà la més àmplia oferta hipotecària, els imports més elevats de finançament, i els preus més competitius del mercat. • Els nostres professionals l'assessoraran sobre el producte que millor s'adapti a les seves necessitats i li resoldran tots els dubtes sobre els tràmits per adquirir el seu habitatge . • l, a més, podrà escollir el tipus d'interès que més li convingui: fix, variable o mixt.

-A

LA HIPOTECA Fins al 85% del valor de taxació de l'habitatge, i fins a 25 anys per amortitzar-lo. A interès fix, variable o mixt.

•

HIPOTECA MAXI 100: Fins al 100% del valor de taxació, per al seu primer habitatge. A interès fix, variable o mixt, i fins a 30 anys per pagar-lo.

•

HIPOTECA QUOTA FIXA Per als qui prefereixin pagar la mateixa quota cada mes, pugin o baixin els tipus d'interès. Fins a un 85% del valor de taxació de l'habitatge .

•

Hipoteques Caja Madrid. Pensades per cobrir totes les seves necessitats

PRÉSTECAUTO-PROMOTOR Per la construcció o rehabilitació de l'habitatge de propietat, amb un tipus d'interès fix, variable o mixt, i fins al 85% del valor de taxsació del projecte.

902.24.68.10 http:/ /www.cajamadrid.es

LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGA~ S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67

REHABILlTACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

l proceso de rehabilitación exige uno s amplio s conocimientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.

Societat NEIX UNA NOVA REVISTA AL DISTRICTE DE GRÀCIA

HI HA SUFICIENTS BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES PERA TOTHOM?

Un a nova

S. L.

bliq ues, se nse co m ptar les

Gràcia 6,

Q uan arri ba e l te m ps dels exà mens no és d ifíc il

privades qu e pe rta nyen a

ha nasc ut

rev i sta,

esco les, fun dacions, fac ul -

ve u re a pri mera ho ra del

tats, en titats fin ance res o

al distri cte

matí dese nes d'estud iants

co l' legis professio nals.

de Gràcia.

fe nt cua a la po rta d'un a bi-

Als d istri ctes de Gràcia i

El p r i mer

blioteca. És un a escena que

núm ero d'aqu esta publica-

l'Ei xa m ple, pe r posa r d os exe m p les , hi ha

ció, d'inform ació ge neral del

u n tota l de vu it bi-

d istri cte, va veure la ll um al

bliote qu es pClbli -

mes de jun y. L'o bj ec ti u és

q ues. D'aq uestes,

el de ser prese nt als qui os-

no més d ues han

cos cada quinze d ies.

obe rt dura nt l'es-

El no m, Gràcia 6, fa re-

tiu , la biblioteca

fe rència als sis barri s- dels

Lo la Anglada de

qu als inform a àmpli ament-

l'Ei xa mple i la de

qu e conform en el distri cte:

Gràc ia. A banda d'a ixò,

Ca mp d'e n Grassot, El Co ll,

Gràc ia, La Salut, Peni tents i

s' ha repetit aqu est mes de

cal dir que, tot i que alguna

Vall ca rca .

setembre. I és q ue el nom-

s'ha esfo rçat per adapta r-se

AI preu de 190 pessetes,

bre d'estudi ants qu e hi ha

a les noves necess ita ts, la

Gràcia 6 va sortir al mercat

act ualm e n t a Ba rce lo na

majo ri a só n llun y d'oferir

amb un a portada dedi cada

està molt per so bre d e la

l'es pai, el fons doê um enta l

als d isturbis ocas ionats pel

ca pac i tat d e les bi bli o te-

o el mate ri al tecnològic re-

desall otjament, per part de

q ues ex istents.

qu eri ts pe ls estudiants d'avui

les fo rces d'ordre públic, del

A Barcelo na podem tro-

ce ntre social de Ca n Caca u,

ba r avui 45 bibli otequ es pú -

"o kupat". Altres temes

d ia. Són necessàri es més bi bliotequ es?

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES PER A TOTHOM (5): Biblioteca de Gelida (Gran de Gràcia, 140) B/bl. Pop. A. JulL'I de Capm.'U1.y (To rrent de l'O lla, 219) B/bl. Pop. Verdi (Verd i, 240) B/bl. Sant Jordi (Torre nt de l'Olla, 104) C.Cívlc L'I Sedeta (S icíl ia, 321) D ISTRlC Ill DE GRÀCIA

Dls TRlc m DE l' E IXAMPLE ( 3): B/bl. Pop. Joan Miró (Vila marí, 61) B/bl. Pop. Sofi.'1 Barat (D iputac ió , 328) B/bl. Pop. LoL'I Anglada (Roca fon , 236)

Al:rRl!S DISTRlC rES: Ciutat Vella (6) Sants-Montjuïc (3) Les Corts (2) Sa rrià-Sant Gelvasi (3) Horta-Gu inardó (5) Nou Barris (7) Sant Andreu (6) Sant Maltí(5)

les 42 pàg ines del pri mer núm ero van se r les mo bilit-

Enquesta

zacio ns po pulars que dema-

Hi ha suficients biblioteques públiques a la ciutat?

naven desbl oqu ej ar el pla d'a mpli ació de l'esco la Reina Vi olant-Co mas i So là, i una entrevi sta al peri od ista Anton i Bassas.

Gràcia 6 és ed itada per Am ics de Gràcia Telev isió, dirigid a per Xavi er Pereira i redactada per joves peri odistes prov in ents, maj oritàri ament, de Gràc ia Telev isió. Des de Tot Claror, els donem la més co rdi al be nvinguda.

Marta Solé

Teresa Sandoval

Ester Fernandez

Biblioteca Popular Xavier Benguerel

Regidora de Gràcia

Estudiant d'Història

No. Només cal mirar u n plànol de Barcelona i sinlar les biblioteques existents. Hi ha grans territoris sense biblioteca. Tot i això, cal dir que l'Ajuntame nt tre balla un Pià de Biblioteques i l'any vine nt és previst obrirn e alguna a la ciutat.

No. Per això, l'Ajunta me nt h a aprovat un pla qu e pe rmetrà dup licar e l n om bre de b iblioteques a l'any 2010. A Gràcia, se'n construiran dues de noves i s'a mpliarà la biblio teca de Catalunya.

No. Crec qu e és indignant haver de fer hores de cua en u na biblioteca pe r tal de poder esnld iar. Ja és hora que les admin istracio ns actuin en aquest sentit, i no deixin aquesta respo nsabilitat a les e mpreses privades, ja qu e la formació d'un esn lcliant no és u n negoci.

_ Societat

L1ElXAMPLE LLUITA CONTRA

Aspecte d'un edifici

EL MAL DE LES FAÇAN ES 11 II

LlEixam ple té edificis considerats autèntiques joies, però tot i la seva bellesa, el districte 11 de la ciutat és un dels més castigats pel mar e5tat de les façanes. Llalarma social es va disparar després de la mort de tres persones en menys dlun any i mig. Però hi ha més despreniments que, per sort, no causen pèrdues tan lamentables. Tot Claror ha volgut saber què slestà fent per combatre-ho i quin és Ilestat real dels edificis del nostre entorn. E. B. B de cada 10 faça nes de Barce lona tenen problemes de deteriorament i en 4 de cada 10 aquests problemes

es co mplica, ja qu e és un dels di stri ctes més densos d e Barce lo na i a més té edificis modern istes qu e necess iten un manteniment

só n molt perill osos, sego ns un estudi elaborat pel Co l·legi d 'Aparell adors i Arqui Tèc ni cs de t ec t es Barcelona. I és qu e a l'a lta densitat de la ciutat ca l su-

molt específi c per ca usa de la deco ració de les faça nes. Aprox im adament un 30% dels edifici s del districte tenen entre 90 i 100 anys i els barri s qu e pateixe n més

mar-hi el fet que la meitat dels edifi cis es van co nstruir abans del 1900. A l' Eixa mple la situ ac ió

el deteri o rament del se u pa rc d'habitatges són el de la Sagrada Família, el de Fort Pienc i el de Sant An toni .

La importància de triar una bona empresa de rehabilitació Els ültims accidents ocorreguts han fet sorgir un gran nombre d'empreses dedicades a la rehabilitació. Tot i així, no totes són de fiar, ja que s'han donat casos d'empreses que amb pressupostos molt més baixos han fet reformes d'escassa qualitat. Una garantia per als propietaris és que l'empresa estigui associada al Gremi de Const1Uctors. Una altra manera d'identificar-les és mitjançant els pressupostos. Les diferències entre uns i altres giren entorn les 200.000 pessetes. Una diferència per sobre' del mig milió ja ens pot fer sospitar. Un cop triada l'empresa, és important que a l'hora de formalitzar el pagament s'exigeixi factura i es pagui l'IVA corresponent.

Mantenir i rehabilitar M olts d 'aqu ests probl emes podrien solucionar-se si Espanya tingués una cultura de la rehabi litació ben implantada. Només el 20% del tota l de les operac ions en habitatge só n de rehabilitació (un 21% a Catalun ya), mentre qu e a Fran ça só n d'un 50% i la mitjana de la Unió Europea és d'un 35%. Davant d'això, els organi smes públics volen co nscien ciar els propietari s que el mantenim ent de la part exterior de l'edific i és tant o més important qu e la dels pisos. Una ordenança munici pal aprovada el febrer passat obl iga els propietaris de tots els immobles de Barce lona a revisar-los periòdi cament i a obtenir, en un període de te mps determinat, el certi ficat de solidesa que garanteix el bon estat de l'edifici. Però, so m prou conscients de la necessitat de vetllar pel bon estat de l'edifici on vivim ? Són el propietaris els qu e han d'ass umi r

el total del cost de la rehabi li tac ió?, Quin es ajud es dón a l'Administració? Quin s in ce ntius hi ha? Quin a feina s'està fent?

El cost de la re habilitació Una de les qüestions qu e es plantege n molts propi etaris és la del cost de la rehabil itació i aquest aspecte és un impediment per tal que les operacions de mantenim ent i arranjament dels edificis es faci d'una manera ràpid a i eficaç . Segons Xavier Casas, primer tinent d'alcalde i pres id ent de l consell d'adm inistració de ProEixample, l/hi ha una responsabili-

tat del propietari però mentre les desgravacions fiscals, per exemple a l 'I RP~ no tinguin el mateix valor a la rehabilitació que a la compra, hi haurà pocs estímuls". Una de les mesu res previstes a la rev isió del Pla d ' Habitatge és incorp orar més ajud es per rehabi litació, qu e actualment són del 15% sobre el total dels pressupostos de l' Estat. A més,

Societat En els últims dos anys s'ha duplicat la inversió en rehabilitació d'habitatges a l'Eixample

d ' engua ny se n' han atès 3825 . Aq uest espectacul ar augment de demand a d' inform ació s' ha trad uït en un alt nomb re d 'exped ients: 3 14 entre gener i ju ny, mentre qu e en tot el 199 7 va n se r 348.

Seguretat a l'Eixample el Conso rci ba rceloní té la Pro Eixa mple és una em-

intenció de signar un acord amb la Ge ne ralitat de Catalunya per obtenir nous recu rsos eco nòmi cs a fons co mú pe r subve ncionar la rehabi l itac ió d 'ed ific is en mal estat.

presa mi xta c rea d a pe r l'Ajun ta ment de Barce lona pe r fomentar la rehabil itació a l'Eixa mple. Amb aquest obj ectiu i per conèixer mi llor l'estat del pa rc d'edificis del districte ha engegat tres

Els ciutadans prenen consciència

estu dis. L'objectiu del primer és anali tzar la qualitat i les condicions de les pedres dels edi fi cis, sob retot dels mode rni stes, per sabe r-n e

El grau de co nscienciació ha augmentat consid erab lement res pecte d'a nys passats. El 1995 la inve rsió privada en rehabilitació a l' Ei-

l'estat de conservació. El segon estudia l'estat de co nse rvac ió ge neral d els

Jordi Villarroya i Tarrés Direclor flerenl de ProEixample

A l'Eixample rehabilitar esdevé, a més d'una activitat que defmitivament ha de convertir-se en periòdica i indiscutible , la millor de les po lítiques d 'habitatge . Amb un sòl que quasi no permet el creixement, mantenir i millorar el nostre parc d' habitatges és fonamental per augmentar la qualitat cie vida i convenir l'Eixample en un espai atractiu perviure. ProEixample, SA, empresa creada per l'Ajuntament de Barcelona, ha apostat per la rehabilitació des del seu naixement, ara fa any i mig. Aquest és, juntament amb la millora i l'obtenció d'espai per a l'ús pú blic al districte, un dels eixos foname ntals per impulsar la revitalització dels barris de l'Eixample. La tasca que realitzem en l'àmbit de la rehabilitació és clara: fer-la més fàcil, ràpida i econòmica. Per això des de l'Oficina de Rehabilitació de ProEi:xample s'ofereix un servei integral, que inclou tots els tràmits i ajuts necessaris i possibles. Cal tenir molt present que un manteniment continuat i correcte dels edificis no només evita problemes majors i situacions perilloses sinó que resulta econòmic i fa que a la llarga no ens veiem obligats a fer grans inversions per posar-hi solució. Ara és, sens dubte, el moment de pensar en l'estat i les necessitats del seu edifici, per garantirne la qualitat. Si viu a l'Eixample , des de ProEixample li posem fàcil.

ed i fi cis. La m os tr a s' ha efectu at en un a zona on

xa mple va se r de 1957 milions de pessetes; el 1997 va se r de 383 1 milions. Du ra nt l'any passat, l'Oficina de Rehabil itació de ProEixampl e va atendre 40 90

hi ha vari etat de ti pologies per tal d'establir criteris co m-

El terce r estudi s'ha ce ntrat en la defini ció d'una re-

co nclusions s'aco nsegui rà un

pa ratiu s co m l'ex pos ició o no al so l, i ha afectat entre

lac ió acurada de costos i ac-

p ro moto rs i pro pi eta ri s a l'hora de plantejar- se tant la co nstru cció co m la rehabili-

150 i 200 cases de divero-

co nsultes; en ca nvi, només durant el prim er se mestre

sos ca rrers.

tu ac io ns d e mantenim ent d'un edi fici sego ns el materi al de co nstru cció. Amb les

[j] o Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general

ROSSELLÓ, 427 bis

93.450.49.70 93.436.84.57

tació d'un edifi ci.

ce n t r e d e s u b mar i n i s m e

CastllleJos, 270 (cant. Provença) 08025 Barcelona Telèfon I fax 93.455.29.62 Http://www.sucdebytes.com/aquamarlna E-mall: aquamarlna@dragonet.es

• Cursos de busseig (tots els mesos) • Bateig de busseig Pintor Fusteria Caixes fortes Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

els

AQUAMARINA

formul ari qu e ajudarà

Cursos teòrico·pràctics de submarinisme FEDAS 1 CMAS/SSI. Edat mlnima: 12/14 anys. Personal docent: instructors FEDAS 1 CMAS ISSI.

• • • •

r...

'-''':J I

U ..Q

~¡.

Venda i lloguer de material de submarinisme .~ Sortides col ·lectives durant tot l'any, dissabtes i diumenges Socis del poliesportiu preus especials Bateigs gnatuïts si posteriorment s'efectua el curs

Titol Nacional FEDAS

Tltol lntemacional CMAS

Instructors de la Federació Catalana FECDAS A partir de 14 anys

srI Titol Nacienal i Internacional. A partir de 14 anys

LA TECA IGNASI DOMÈNECH Manue l Company editors 279 pàgines

LaTeca és IIn llibre de sempre, editat any rere any, 011 podem trobar des de receptes d'àpats ben senzills a plats d'etiqueta. També inclou consells pràctics per comportar-se elegantment a tau la. DEL TOT INDEFENS DAVANT DELS HOSTILS IMPERIS ALIENÍGENES QUIM MONZÚ Quaderns Crema 2 18 pàgines

La Fundació Claror té un web amb tota la informació relativa a activitats i als poliesportius Claror i Sagrada Família. L'adreça és .. www.bcn.es/c1aror".

L'esport també té el seu lloc a lnternet Cada vegada són més i millors els webs que podem trobar a lnternet relatives al món de l'esport. D'entrada us hem seleccionat alguns de les més interessants.

IIU.MMON'l.O ·········· m i ' IUr INVI:I'/'.VS ".H\I,Vr ¡)F.l.r l/(Ums - - .~

-,.. ....,--

.."" ....,. --

J"'''';RI$Af.I'!'\"((:Ii.,\·~.' ···-

- ..

~ ."

,',

a,',','','

Quim Monzó torna a l'atac amb UT! recull dels millors articles pub1icats els últims anys a La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i l'Avui. Aquest és el sisè llibre tipus recuI'l després d'El dia del Senyor, Zzzzzzzz, La maleta turca, Hotel Intercontinental i No plantaré cap arbre. GIMNASIA PARA PROBLEMAS DE ESPALDA HELMUT REICHARDT Hispallo Europea 80 pàgil1es

Una guia molt pràctica amb programes i ellerdcis per prevenir i alleujar el mal d'esquena i millorar la posició corporal. Inclou ¡J.lustracions dels exercicis. Llibres cedits per Papereria Xeito

.2. A!) ..1l I!:!:. •

_1oI--_1l-~ ..

- -

~--II-

SJ _ _ .. _

SZJ _ ....-_,..

51 - . _ _ .. SJ ....... _ _ . _ _ _ SJ _ _ _ s:J _ _

_:_---- --_.-

SIJ __ _ ,_ .... ,. s:J

.. http://www.fcbarcelona.es El web oficial del. FC Barcelona és de visita obligada per a tots els culés. Conté informació de totes les seccions del club, de la història i de l'actualitat de l'entitat.

http://www.ufec.org La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) també té un lloc a internet. El seu web informa sobre l'activitat de les federacions catalanes .

http://personal.redestb.es/ cioxet Per als amants del ciclisme català , aquest web ofereix dades sobre les principals curses, els equips i els professionals catalans .

tLTAR••• -PARTICIPAR! «Amics de la Bici» Aquest és el calendari per tots els Amics de la Bici de la Fundaci6 Claror: 4 d'octubre Passejada conjunta del grup A -Introducci6 i Passeig- i el grup B -Esforç i consolidaci6 . Reco rreg ut: p la tges d e Barcelo na arribant fins a la de Badalo na. Punt de sortida: Esportiu Claror. Hora: 9'00 del matí. 1 de n ovembre So rtida del grup A. Reco rregut : Carril bici de l'Avinguda Diagonal/Infanta Carlota/carrer Tarragona/ Plaça Es p a nya/ Marqu és de l Duero.

15 de novembre SOltida del grup B. Recorregut: Barcelona-Corbera del Llobregat.

«IV Pedalada ecològica popular Barcelona-Sitges»

«Internacional Ciutat de Barcelona de Taekwondo»

PARC DE COLLSEROLA

»l'I •

Però si el qu e us agrada s6n les rodes grans, us pode u apuntar a aquesta coneguda pedalada. Un any més, la Federaci6 Catalana de Ciclisme o rga nitza, el 4 d'octubre, la sortida a Sitges. La inscripci6 és gratuïta i l'heu de fo rmalitza r el mateix diumenge a palt ir de les 8'30 del matí a la Plaça Catalunya . A les 10'00 es do narà el u'et de sortida a tots els ciclistes. Des de la Plaça Catalunya fin s a Sitges per les costes del Garraf. Us atreviu?

Per a finals de novembre, el cap de setmana del 28 i 29, us proposem una activitat menys mogucleta: gaudir d'aquest torneig de taekwon lo amb els millo rs taekwo ndistes euro peus i americans. L'entrada costa 1.000 pessetes el dissabte i 800 el diumenge. Però si vole u ass istir-h i to ts dos dies pode u comprar l' abonament de 1. 500 pessetes. Per tots aquells qu e tingue u la llicència cie la Federaci6 1'entrada és gratuïta.

Barcelona acollirà el IV Congrés Nacional de Ioga El Ioga és una activitat amb cada vegada més practicants. Tants que, des de fa uns anys , l'Associació Espanyola de Practi cants de Ioga (AEPY) organitza un congrés nacionaL El quart congrés repetirà seu a Barcelona, que ja ha acollit tres dels precedents, donat l'elevat nombre de practicants a Catalunya. La cita serà el cap de setmana del 24 i 25 d'octubre, al centre de convencions Winterthur (Av. Diagonal , 547) . El Congrés tindrà com a eix central el tema "Ioga i Salut"i constarà d'onze ponències, dues taules rodones i set sessions pràcti ques . Un dels plats forts serà la presència del francés T.K.

El 25 d'octubre, VIII Cursa i caminada popular de muntanya a Collserola

Sribhashyam , que impartirà dues de les ponències. Dissabte 24, a les 9.30h , es farà la primera ponència, "Ayu rveda" , i diumenge 25 , "Espi ritualitat i Ioga". A més , el mestre francès di rigirà una sessió pràctica el diumenge a les 8 del matí. També hi haurà altres ponències interessants. José Antonio Sha parlarà de "Naturopatia" , Magda Sole r de "La psicolog ia transpersonal: herència de les tradicions espirituals" i Rosa Ma rí a Marcos de "L'estrès i el ioga". Altres ponents seran Manuel Morata , Vicente Merlo i Daniel Bonet. L'objectiu de ' l'Associació Espanyola de Ioga és divulgar el ioga, vetllar per la qualitat de la seva ense-

El Congrés tindràlloca Barcelona per tercer cop, donat el gran nombre de practicants de ioga de la ciutat. nyança i esdevenir punt de trobada de practicants . Els interessaJs a assi stirhi han de formalitzar la inscripció a l' AEPY (Tel. 976 560 493) . El preu de les inscripcions és de 9000 pessetes per als socis de l'AEPY i 14000 per al públic en general.

VIII CURSA POPULAR DE

CAMINADA MUNTANYA

ACOUSEROLA _

Barcelona 25 d'octubre'98 orQlmlu fI :

í~ ~p

Ajuntament de Barcelona

El Centre Excursionista de Catalunya-C lub Alpí Català organitza un any més la Cursa popular de muntanya i caminada a la serra de Collserola. La prova consistirà en una cursa (es pot fer camin ant) de I S quilòmetres per la geografia de Collserola. La sortida tindrà lloc al pa rc de Cervantes a les 9.30 hores, i l'arribada serà al recinte del Ve lòdrom d'Horta. L'activitat és oberta a tothom, sense discriminacions per edat o sexe, tot i que, per a les c lassificacions, s'han establert tres categories: Cursa Atlètica, Caminants i Esport Adaptat. La prova s'ha inclòs al calendari oficial de la Federació Catalana d'At letisme, en la modali tat de cursa de mu ntanya. Una a ltra de les novetats d'aquest any és que s'ha li mitat a 4000 el nombre de participants, per causa del vo lum dels últims anys. Les inscripcions, gratuïtes , s'han ¡:te forma litzar abans de les 2 1 hores del 23 d'octubre, al Centre Exc urs ionista de Catalu nya, amb seu al carrer Paradís 10, al costat de la plaça de Sant Jaume. El ~elèfon de l Centre és el 93 3 1523 11.

---- r--------~~-----------¡,------

CONCURS

PASSATEMPS per Miquel Garcia

Participa-hi i guanya ... 3 mesos de quota gratuïta a l'Esportiu Claror o al Poliesportiu Municipal Sagrada Família

B E R Z

L N L S TM

A L T L A A

B E H A U U L A E B J A N R L N RM L D I

T E

Partic ipeu enviant-nos la butlleta adjunta per correu (Revista Tot Claror, Sardenya 333, 08025 Barcelona), o dipositant-la a les urnes situades al co ntrol d'accés de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

El concurs del passat número el va guanyar... Mari Carme Juste Solé r?E-~---- ---- ---~------1 Nom .. " ..... . "" .. ,,, .,,., Cognoms. ", ., .. ,.. "."" ... ",."" ." ." .. ."" ... ... . "." .. . . Adreça ... " "."" """ ,,, ,, ,, .,,. ,, .. ,,, ,,. ,,,,,,, .,, ... ,, .... Telèfon ...... " .. ,,, ... ,, ' ...,, .

Edat.. ... Ets soci/a ."" ." .. . Esportiu Claror O PM Sagrada Família O

Z P

B E H A H E I K T N A L 0- C R C O E

Oferta vàlida fins al 31 de novembre de 1998

Ciutat. " ... "" ... . "". " "."" .... ,.. ..,........ " .." ..... """ .... ' OP " ."".", ,, .,,,,,,,.,.

Quin ciclista és conegut amb el sobrenom de "el Pirata "? Qui va ser el màxim golejador del Mundial de futbol de França? Com es diu l'actual entrenador del RCD Espanyol? Quin jugador del TDK Manresa ha fitxat el FC Barcelona? Quina selecció ha guanyat el Mundial de Bàsquet? 'U !AIl [SOan¡ (ç 'uOISIV >[:J pJ'JO ('17 'USP!8 0 1 ~:)Juw

Qüestionari per al concurs

'J~n(ns JOAUa

(Z; ,

!UUIUUd O:JJU II\I ( [

:S<Jlsods1JlI

1, En quina sèrie televisiva americana va participar David Meca? 2, Quants carrils bici hi ha actualment a Barcelona? 3, Quin equip del Safa-Claror va procl amar-se Campió de Barce lona?

Què penses de la Revista Tot Claror? 1, Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? 2. I què t'ha agradat menys? 3. Quina secció t'agrada més? 4, A qui t'agradaria que entrevistéssi m?

Tennis Bàsquet Futbol Hoquei Atletisme Waterpolo Golf

Estiarte Olazaba1 Santi Carda Jofre R. de la Fuente F. Mantilla V. Massana

ï uquzulO 'l lOO :dl.lB!IS3 '" W ·oIOW"d)UM.

5. Què creus que li falta , a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

:uuussuW '1\ ' ;:RUS!l'J[IV :upJU;) !lues ' ! ~mbo H :'JJJO[ '¡oQlnd ~dlu ~md uI 'Jp ''M ' 1 ~mbsç8 :ull!luuW 'd 'S!U llal :9pn(os

BARCELONA (central) Avd a . D iag onal , 484 princip a l 2 T e l 93 .32 6 .5 0 .60 Escocla , 134-138 (Esq. Felipa 11) T e l. 9 3 .34 9 .26 . 26 Clot , 123 T e l. 9 3 .265 .4 8 .4 9 Ros e l1 6 n , 372 T e l. 93.2 07 .64 ,9 4 Ctra. de Sant s, 365 T e l. 93 .440. 0 9 .0 9 D a nte AlIgherl , 2-4 (Esq . Maragall) T e l. 93.429.37. 00

Le vendemos su piso en 21 dias o.se lo compramos al contado

BARCELONES BADALONA

Tel. Atención al Cliente

Al fo nso XIII , 608 T e l. 93. 4 6 0 .3 3.22

900.70.80.90

SANTA COLOMA DE GRAMANET SlcOla , 11

COMPRE SU PISO AL PRECIO DE UN ALQUILER

www.expofinques.com E-miI:~@~

Te l. 93. 3 92 .81 .6 1

VALLES

jl L1NEA PREFERENTE

SABADELL Avda. Barbera , 363

Te l. 9 3. 71 2. 41 .22 Avd a Francesc M acià , 54-bis

DE FINANCIACION

T e l. 93. 71 6 .01 .00 Avd a. Matadepe ra . 59 T e l. 9 3 .72 3.23 .22

TERRASSA

ESTUDIO DE FINANCIACION GRATUITOY PERSONALlZADO

Tra nsversal. 2-4 T e l. 93 .78 9.2 8 . 11 Gutenberg , 30 T e l./Fa x 9 3. 7 33.2 0 .70

CERDANYOLA R els, 24 T e l. 93. 594 .0 2. 0 2

~_ ADMINISTRACION

RUBI

\.7

Maxlml Fornés , 12 T e l. 93 .699 .3 9.39

MOLLET Jaume l, 144 T e l. 9 3 .570 .7 7 .88

CASTELLAR DEL VALLÈS Sala Boadella , 10

TRANSPARENCIA GARANTIZADA

DE FINCAS: COMPRA-VENTA, VALORACIONES, ASESORIA JURIDICA YFISCAL

Artículo 47: Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada ...

T e l. 93. 7 1 5 .86 .00

ILLES BALEARS

r:::ir'

PALMA DE MALLORCA Avda. Alemanla , 4

FINANCIACION A PARTIR DEL 3,5 %

T e ls . 971.75 .89 .00 - 971 .75 . 11 .88

Aragón , 56 T e l. 971.25 .0 5. 50 Llibertat , 25 T e l. 9 71.45 . 15 .2 5

COTA

GRAN DIFUSION PU8L1CITARIA

PERMís DE

. ....

"C ...J

MOTO COTXE CAMiÓ

TRÀILER AUTOCAR

APadilla, L TEU SERVEI A: 308 i Provença, 455-457

I TAMBÉ"\' I-

SI TENS MENYS DE DOS ANYS D'ANTIGUITAT EN EL PERMís DE COTXE, i PREGUNTA PEL NOSTRE CURS DE PERFECCIO. NAMENT I SEGURETAT EN LA CONDUCCiÓ. I !

LA NOSTRA XARXA\ 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Bisbe, 2 Rocafort, 67-69 Joan Güell, 153 ent. A Cantàbria, 42 bis Ronda Sant Antoni, 102 ent. 1a. Padilla, 308 esc. Dent. 2a. Torrent de l'Olla, 157 Carmen Amaya, 35-37 Passeig Zona Franca, 142 Gran de Sant Andreu, 450 Provença, 455 ent. Muntaner, 430 Pi i Margall, 24 Gran Via, 1019 Sants, 46 pral Rosas,11

Tel.: 93.315.04.04 Tel.: 93.424.00.67 Tel. : 93.330.32.50 Tel.: 93.305.23.23 Tel.: 93.302.11.40 Tel. : 93.455.68.71 Tel.: 93.218.01 .86 Tel.: 93.335.63.14 Tel.: 93.332.81.62 Tel.: 93.345.52.99 Tel.: 93.436.76.49 Tel. : 93.201.69.70 Tel.: 93.658.92.34 Tel.: 93.307.85.91 Tel.: 93.421.79.47 Tel.: 93.437.23.71

BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA L'HOSPITALET DE LL. BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA VILADECANS BARCELONA BARCELONA L'HOSPITALET DE LL.

_ PJndació ClAROR JOAN ITXASO, DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACiÓ CLAROR

\',~

. . ..

IISEGUIREM TREBALLANT PER MILLORAR LA QUALITAT EN EL SERVEI A TOTS 11 ELS ABONATS

Entrevista: Sergi Larripa/Ester Benach

Com valora la situació actual de la Fundació Claror i l'evolució que ha viscut aquest últim any amb el canvi d'imatge, l'impuls de la Milla, la inauguració d'un segon equipament ... ? La va loro molt pos itivame nt. Di.ri a qu e la històri a de la Fundació es pot dividir en tres fases. La prim era va se r la del se u naixe ment, el 1989, quan va m reco llir l'he rència de la Coo pe rati va Claror. La sego na fase, de cre ixe me nt, a niri a des de l'aca bame nt de les obres de l'Esportiu Claror l'any 1992 fin s aqu est any, a mb l'acabament de les del Polies portiu Sagrada Famíli a. Ha estat l'eta pa e n què la presè ncia de la Fundac ió socialme nt ha donat un sa lt qu ali tatiu més importa nt. I la te rce ra fase és la qu e come nce m ara. Més de conso lidació, de proj ecc ió sOo cial i de nous projectes. Quin balanç fa de la posada en marxa del Po,Iiesportiu Municipal Sagrada Família quatre me-

"No descartem ampliar alguna de les nostres instal'lacions" La resposta dels veïns envers el Poliesportiu Sagrada Família és un element destacat per Joan Itxaso.

liLa Fundació Claror està en plena fase de consolidació" sos després de la seva inauguració? Molt pos itiu quant a la res posta de l ba rri. S' ha n tre ncat les prevision s més optimistes. Nosa ltres prevèiem qu e entre el segon i el te rce r any arribaríe m al sostr e d 'abo na ts qu e té la instal·lac ió, i hi he m a rribat pràctica me nt nom és co mença r. Pel que fa al rodatge de l'equip humà , tot i qu e e nca ra s' han d 'asse nta r tant les àrees de serveis co m les tèc niqu es, la res-

posta ha estat bona. Toth om ha treba llat amb un a dedicac ió i una motivac ió molt imp orta nt qu e ha pe rm ès tirar e nd avant i fe r rea litat un projecte que pe nse m qu e ja arriba una mica al seu sostre. He m arribat al sostre quantitatiu , i ara és necessa ri arribar al sostre qualitatiu . De quina manera ha afectat a l'Esportiu Claror l'obertura del nou equipament? Abans d'inaugurar el Poli es po rtiu Sagrada Fa míli a va m fe r un es prevision s qu ant al nombre d'abonats qu e podien tr aslladar- se d 'in stal·lac ió. Prevèiem qu e podi e n marxar de l'Esportiu Cl aror unes 1000 pe rson es

i qu e podíe m donar e ntrada a un es 500. Els resultats han estat en la línia previ sta, la qual cosa ha facilitat du es coses: d ' un a band a desco ngestionar una mi ca l' Espo rtiu Claror, i d 'a ltra banda, pode r obrir les portes a ge nt que portava força te mps esperant fer-se sòci a. En aqu ests mom e nts l'Esportiu Claror té uns nivell s d 'oc upació una mica més baixos que els que teníe m l'any passat, però no substancialment. Quines accions concretes hi ha pensades per millorar la qualitat en el servei als abonats de les dues instaHacions? AI Poliesportiu Sagrada Família l'objectiu fonamen-

_ _ _ _ _ _ _ _ __ _ __ _ _ F!!ndació CLAROR

"TENIM LA FERMA VOLUNTAT D'EIXAMPLAR LA NOSTRA ACTIVITAT AL CAMP CULTURAL" El lema de la Fudació és "Esport, Cu1nu-a i Lleure". En algunes ocasions ha mostrat interès per tal que la Fundació s'obri al camp sociocultural. Quins són els projectes que, ara, tenen més possibilitats de dur-se a terme a curt o mig termini? Penso que la Fundació Claror no només ha pres consciència del lema sinó que té una voluntat molt fe rma de desenvolupar i tirar e ndava nt l'element sociocultural. AI marge de projectes lligats a llocs o equipaments, hem de fer avançar la idea, e n el sentit que tenim una realitat social en el marc de la qual ens movem molt, i e n què la Fundació Claror ha de ser un eleme nt dinamitzador i emprenedor d'aspectes culturals. Creiem que hi ha un dèficit imponant pel que fa, no tant a la gran cultura, sinó a la cultura més prope ra al ciutadà. En aquest sentit hem d'estar molt vinculats a aquestes demandes. La pròpia Associació de Veïns de la Sagrada Faml1ia reivindica i reclama equipaments culturals al barri, i la Fundació Claror s' ha d'implicar per promoure aquestes iniciatives. Com es pot traduir aquesta voluntat en fets reals? Hem manifestat a l'Ajuntament i al Districte de l'Eixample el nostre desig de fer un estudi pe r promoure un equipament cultural, per exemple, a l'annex del me rcat de la Sagrada Famt1ia. I no ens referim només a la cultura tradicional, que també s' ha de considerar, sinó a noves realitats culturals de les quals ja hi ha força experiència a altres països com França o Anglaterra. Parlem, per posar un exemple, de les mediateques. Finalment, l'element cultural el veiem com un mitjà per incorporar la gent jove a activitats actives i creatives. Hi ha multitud de propostes però molt més passives. Ens agradaria un equipament on la joventut trobés resposta a les seves necessitats, cosa que actualment, en molts casos, no es dóna.

tal és posar en marx a la

liLa posada en marxa del Poliesportiu Sagrada Familia ha trencat les previsions més optimistes" als d e procedi me nts, etcète ra. Ja hi treba llem.

Existeix la possibilitat d'ampliar alguna de les dues instaJ.lacions? Home, no és fàcil. Sempre co nsidere m qu alsevo l acc ió que pugui donar resposta a un a demanda social. Quant a l' Espo rtiu Claror, penso que les reform es que estem fent co breixe n un a part important de les necessitats. Segurament, on pot ser més necessa ri investigar possibilitats d'a mpliació sigui en el cas del Poliesportiu Sagrada Famíli a, donat els nivell s d'ocupació que té. Ara, s'ha d'esperar una mi ca,

rodatge, més temps perquè l'equip hum à s'imp liqui en els processos de qua li tat.

Com de finiria aquest segell, el fet diferencial de la Fundació Claror? Diria que té tres o quatre co mp one nts fonamentals. Prim er, tenim molt cla r que donem serve is a persones i que ell es són el més important cie la nostra tasca. Segon, clonem molta importància al paper de l'equip humà. Tercer, pensem que no només ca l ten ir un bon eq ui p professiona l sin ó fer tasca en eq uip. I qu art, un a co nstant inqui etud per mill orar les coses. Som un a entitat emprenedora qu e no ens co nformem amb el fet qu e els elements hi siguin, volem que co nstatm ent millorin . Co m el nostre ca mp és molt ampli , en l'espo rt, la cultura i el lleure, coses a emprendre n' hi ha moltes.

ja qu e no tind ri a se ntit pensa r en crè ixer si disminu eix

Quina projecció creu que té aquest segell Claror en els cercles esportius i socials de la ciutat?

la demanda. En q ualsevo l cas, arrib at el moment, se-

En els ce rcl es es porti us som, com a mínim, una en-

ri a un element que s'hauria

titat res pectad a. I, a més,

d'estudi ar, par lar i pactar amb l'Ajuntam ent.

diria que admirada pel pro-

S'ha aconseguit que les dues instaJ.lacions reflecteixin el segell de gestió de la Fundació Claror?

cés evolutiu qu e hem tingut. . Vam partir d' una cosa petita i, amb pocs recursos, hem arri bat a ser una entitat d'una dimesió im portant, amb un

H o este m aco nsegu in t

aprec iable volum de recur-

Carta de Serveis. Això com -

ror, on ja tenim la Carta, hem d'asse ntar l'estru ctura

molt partint de la base que

porta la definició del Pla de

de qualitat, i jo diria que ara

l'estratègia i els criter is de

sos. Socialment crec que els nostres abonats tenen un alt

Qualitat, en el que es co-

és el mom ent de posar en

gestió són els mateixos. Pro-

men ça rà a treballar av iat.

marxa el Manual de Qu ali-

bablement, al Sagrada Famí-

grau de fid elitat perqu è ja ens co nside ren la seva enti -

Pel qu e fa a l'Esportiu Cla-

tat que comporta els manu-

lia falta, co m és lògic, més

tat esportiva.

OPTICA SAGRADA FAMILIA 7et 93.436.25.77 - Revisió optomètrica gratuïta - Muntures de primeres marques ~ - Lents progressives - Lents de contacte i líquids \.......l''-'C. - Ulleres de sol - Ulleres de piscina i d'esquaix graduades

SOCIS CLAROR I SAGRADA FAMILI~ 20% DE DESCOMPTE!

_ F'!ndació CLAROR

L1EsPORTIU CLAROR ,

RENOVA MES DE

650

M2 D'INSTAL-LACIONS

Les obres d'aquest estiu a l'Esportiu Claror han eliminatdefinitivament les barreres arquitectòniques encara existents per adaptar la instal·lació a les persones amb discapacitats, ampliar el gimnàs i crear un nou servei: el bany de vapor. Les obres han estat les més importants fetes a l'equipament des de 1992. Millorar les instal ·lacions és un dels objectius que la Fundació Claror té presents. constantment per tal de millorar el servei que ofereix als seus socis i usuaris. Aquest estiu, hem pogut comprovar com, transcorre-

'LAROR

guts dos anys de les últimes obres que van permetre crear una nova zona amb saunes i hidromassatges, l'Esportiu Claror ha sofert una renovació considerable que ha afectat a més de 650 m2. Gran part de les obres s'han dut a terme a la part més antiga de la instal ·lació, aquella que va formar part del soterrani de l'escola Sagrada Família i que el col·lectiu de pares i mestres va decidir convertir en un gimnàs i una piscina. Era l'any 1982. Després de l'ampliació de l'Esportiu Claror, el 1993, amb la recuperació de l'interior de l'illa, es van dur a terme, l'any 94, 95 i 96, les primeres obres de remodelació de la part antiga amb la creació de nous serveis. El 1997 va ser un any de repòs fins aquest estiu. Les obres han tingut un triple objectiu: distribuir millor els espais, eliminar les barreres arquitectòniques encara existents i ampliar el gimnàs i la zona de salut. Les obres van començar amb la nova pavimentació del túnel d'accés a la instal ·lació (foto 4). El proper trimestre es preveu millorar el paviment del tram dels patis exteriors, entre el túnel i l'interior de la instal·lació.

Més metres de gimnàs ·

Després de la remodelació, les escales d'accés a la sala de rítmica, de massatge i de tennis taula ja són història. Una rampa, connectada amb el passadís del gimnàs (foto 1), ens porta directament al nou gimnàs dedicat a aquelles activitats que requereixen poc esforç físic. A més del gimnàs, en aquesta zona també hi ha la zona de salut. D'aquesta part antiga s'han renovat totalment la sala de rítmica, la de tennis taula i els serveis. L'Àrea de Salut

Una novetat important és la centralització de l'Àrea de Salut i dels serveis que ofereix en una mateixa zona. Així, aprofitant la ubicació de la sala de massatge, s'ha creat nous espais per al Servei Mèdic i pel servei d'assessorament dietètic. Nou vestidor de grups

A la planta del pavelló també s'han fet obres (foto 2). L'antiga sa la de correctiva ha desaparegut per construir-hi un gran vestidor per a grups que, conjuntament amb els dos existents, reso l la manca d'espai de

El nou gimnàs es dedicarà a aquelles activitats que requereixen poc esforç físic les escoles i els grups d'alumnes que fan activitats a l'Esportiu Claror. Aquesta redistribució de vestidors ha permès que els altres dos que es troben al soterrani es conectessin a la pisci na petita per tal d'adaptar-los a les persones amb discapacitats. Desapareix una sala, la de correctiva, però les activitats que s'hi feien passaran a fer-se a la sala d'aeròbic, al pavelló i al tatami. Zona de saunes

La zona de saunes (foto 3) també s'ha renovat totalment incorporant un sistema de dosificació automàtica de l'aigua i els aromes. Completa l'oferta actual de la zona humida -saunes i hidromassatges-la instal·lació del bany de vapor. El bany de vapor és, en comparació amb la sauna, més humit i amb menys temperatura (40 o 45 QC). Això fa que la transpiració sigui diferent a la de la sauna, tot i que els beneficis són comuns.

}ill!!dació CLAROR POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMíliA

Els socis i cursetistes del Claror tindran nou carnet Els nous socis i cursetistes q u e s'inscriguinal'entitat el pro- ~,~-"'" per trimestre rebran un nou model de carnet de l'Esponiu Claror. El nou model de carnet, dissenyat d'acord a la nova imatge corporativa de l'entitat, incorporarà la foto digitalitzada de l'abonat, i el nom i número d 'assoc iat. El revers del carnet tindrà una banda magnètica similar a les que tenen les targetes de crèdit. El canvi de carnet es produeix com a conseqUència de la implantació del nou programa infOlmàtic de gestió de socis, elaborat per la Fundació, i que substitueix l'antic, ja desfasat. Amb la implantació del nou programa s'aconseguiran tres elements fonamentals: a) una major agilitat en els tràmits administratius, b) ,u na major seguretat en el control d'accés, c) una informació molt més detallada dels nivells d'ocupació de la instal ' lació. Amb les dades derivades d'aquesta infonnació, l'entitat podrà conèixer millor els hàbits d'utilització de la instal' lació, fet que facilitarà una millor gestió de tots els espais. El canvi de carnet no significarà cap cost per als socis. A més, en principi no hauran de fer cap tràmit administratiu, ja que les fotos del nou carnet es digitalitzaran a partir de l'arxiu fotogràfic de l'entitat. Només està previst sol, licitar-ne de noves si són antigues o estan en mal estat per tal que la digitalització sigui de la màxima fiabilitat i acn¡alitat.

, ULTIMS RETOCS A LA

INSTAL-LACIÓ PER MILLORAR EL SERVEI A TOTS ELS USUARIS Aprof itant el període d'estiu el Poliesportiu Municipal Sagrada Família ha reforçat diversos aspectes de

Obre liLa Banqueta", la cafeteria del Poliesportiu Sagrada Família

l'equipament. Entre les pri ncipals novetats destaqu en la instal·l ació d'una graderia i proteccions de pilars a la zona del pavell ó, i la mi llora de les bara nes de l'esca la per facilitarne la utili tzació a les persones amb d iscapacitats. També s'ha comp letat la dotació d'equipament de manteniment i s'ha mi llorat tota l'equ ipament de mega-

A principis d'ocmbre obrirà les seves portes "La Banqueta", la cafeteria del Poliesportiu Municipal Sagrada Família. El concurs de gesti6 i explotació per 5 anys de la cafeteria va ser convocat a finals de juliol i l'empresa adjucata ria ha estat Garbasa SC dirigida pels senyors Pedro Martínez i]uan Quirante. D'acord amb e l programa presentat la cafeteria se rvirà, ¡¡ més d'esmorzars, un menú diari de 875 pessetes amb tres p rimers, tres segons i 3 tercers plats. També hi haurà una éxtensa llista de plats combinats. Pel que fa a l'horari de la cafeteria , e n principi es preveu que sigui e l més coincident possible amb l'hora ri de la insta l · laci6.

fon ia per adaptar- la a les necessitats de determ in ades activitats .

Més màquines al gimnàs

lar. Per això, i d'acord a les

total), i dos màqu ines d'es-

previs ions ja ex istents, s'ha

glaons o "steps", qu e incre-

incrementat el nombre de

menten el nombre a set.

màqu ines d'aquest espai.

Pel que fa al gimnàs tam-

Ta l i com era de preveu -

A les vuit bicicletes està-

bé cal afegir la creació d'una nova rutina per als nens i ne-

re, un dels espais més con-

tiques que hi havia s'han afe-

correguts de la insta l·lació

git quatre, deixant en dotze

nes menors de setze anys

dura nt e ls primers quatre

el nombre tota l de "bicis".

qu e, acompanyats d'un soci

mesos ha estat la sa la de

S'ha instal·lat una nova cinta

adu lt, vu lguin fer exercicis a

muscu lació i card io-vascu -

rodant (a ra hi ha quatre, en

la sala de muscu lació.

La Fundació Claror estrena seu social La Fundació Claror comença la nova temporada estrenant seu social. El local es troba al carrer Sardenya, 337, entresol 2a, a una escala situada entre l'Esportiu Claror i l'Escola Sagrada Faml1ia. Segons el Director General de la Fundació Claror, Joan Itxaso, el principal motiu que ha clut a la Fundació Claror a tenir seu pròpia ha estat l/la necessitat de donar suport a les instal- lacions en aspectes tant importants com la formació del personal o la trobada d'equips de qualitat. El fet de disposar de la seu ens permet també comptar amb un lloc més apropiat per als òrgans de la Fundació com el Patronat o la Direcció General, que podran treballar sense interferir en els espaïs de les instal· lacions. l/. Un element que també ha impulsat la Fundació a tenir la seva seu ha estat, segons Joan Itxaso l/aprofitar aquest moment de reformes a l'Esportiu Claror, ja que ai.:>:ípodem incorporar nous espais per als usuaris i traslladar al personal intern d'aquests espais a la zona alliberada per la direcció i la secretaria generall/,

lOI t:lAROK

_ pmdacló

ClAROR

ACTIVITATS DIRIGIDES: COMENÇA EL CURS

98-99

Ja podem començar a escalfar motors perquè a partir de l'octubre comencen, tant a '·Esportiu Claror com al Poliesportiu Sagrada Família, totes les activitats dirigides del curs 98-99.

Hores d'ara ja han comen çat a les dues instal'lacions les inscripcions per les activitats dirigides del cu rs 9899. Pensades per tots aq ue lls que vo le n fer esport en horaris i dies co ncrets, amb grups reduïts i di ri gits per tècn ics especia litzats. Ca l tenir en compte q ue tant els sqcis de l'E spo rtiu Claror co m e ls del Poliesportiu Municipal Sagrada Famíli a poden apuntar-se a les activitats dirigides de qualsevol dels dos centres paga nt preu de soci.

60 anys hi ha la gimnàstica de manteniment i cursos de natació. Altres activitats són les que ofereix l'Àrea de Salut com la natació correctiva infanti l i per a adu lts i l'escola d'esquena. També a tots dos poliesportius es faran ba ll s de sa ló. EI15 d'octubre comen çaran amb e l primer nivell. A partir de febrer començarà el sego n nivell. Però, a més, durant tot l'any es faran diversos cursos monogràfics centrats en e l rock, e l cha-cha-cha, les sev ill anes, e l tango argentí i ritmes ca lents . Oferta espefica

A més de totes activitats n'hi ha d'altres que nom és es realitzen a un a de les Activitats a totes dues dues instal·lacions. instaHacions A l'Esportiu Claror hi trobareu l'esco la de bàsquet, e l Activitats infantils: inicibàsquet, e l taekwondo, la dansa clàssica i la dansa-jazz, ació esportiva, judo i cursos totes activitats infantils. Per de natació, des de nado ns a adults també hi ha grups de tres mesos fins a ne ns/ de dansa-jazz i taekwondo, es nascuts e l 1987. a més del tai-chi Gent jove i adu lts: ae ròEn e l cas del Poliesportiu bic, ioga, judo, gimnàstica Municipal Sagrada Famíli a de manteniment, cursos de natació i l'aigu ae ròbic i l'ai- . les activitats que difereixen de l'Esportiu Claror es basen guagim. Aquestes dues úlen les dirigides als més petimes activitats són exclusitits: psicomotricitat, escola ves per a socis. de futbol-sala, gimnàstica rítGent gran: pensades esmica, patinatge i bàdminton. pecialment per a majors de

Ior t.LAROR

ics de la Bici re re en es sortides Els Amics de la Bid reemprenen l'activitat i ho fan amb una novetat imponant: la fOlmació de clos grups diferents degut a l'increment de palticipants i als diferents objectius que cadascú té a l'hora de plantejar-se sortir en bicicleta. La diferència entre tots dos gntpS és basa en el recorregut i, per tant, en l'esforç que requereix . El grup A,"d'Introducció i passeig", sonirà pels carrils bici de Barcelona o per les rodalies més properes a la ciutat, per exemple, Badalona. El segon grup, el B o "d'Esforç i consolidació", requerirà més esforç però sempre tenint en compte el caràcter lúdic de les sOltides. Cada grup tindrà un calendari diferenciat de les sOltides i, trimestralment, s'organitzarà una sOltida conjunta a tots dos. Per participar-hi no cal fer cap inscripció prèvia. Exceptuant les sortides especials que es fan amb el SUpOlt tècnic i logístic de Biciclot, per afegir-se a les sonides no cal fer cap inscripció prèvia. Només cal ser a l'hora i al lloc indicat pels posters publicitaris que podreu llegir periódicament en els taulells d'anuncis de totes dues instal·lacions. Tampoc cal ser soci/a ni estar inscrit a cap activitat. Qualsevol persona s'hi pot afegir sense problemes. Si voleu saber les sOltides organitzades per els propers mesos d'octubre i novembre consulteu l'agenda d'actes esportius a la pàgina 31.

NETEJA

HERSAN, S.C.p. INDUSTRIAL Neteja i manteniment Oficines i locals comercials Especialitat en poliesportius Encarregats de la neteja de l'Esportiu Claror

Parc Vall Palau, 13 7è 4a. Tel. 93 682 35 94 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

pmdació CLAROR

TRES EQUIPS DEL SAFA-CLAROR JUGARAN A PREFERENT El cadet Cmasculí va guanyar el campionat de Barcelona del CEEB el passat mes de juny, en partit disputat contra el Sant Ignasi Els equips del Safa-Claror ja han començat a entrenar folt per començar, a mitjans d'octubre, una nova temporada que, aquest any, incOl·pora algunes novetats. Una d'elles és la formació d'un nou equip en categoria cadet. El Cadet D masculí incre menta rà e l número d'equips del Safa-Claror, que ja compta amb 25 equips, sent una de les escoles de bàsquet amb més base de jugadors. Una altra novetat és el nou repte per alJúnior masculí que jugarà, per primera vegada, a la preferent. Per ara, també juguen la lliga pre fe rent e l Cadet A masculí i l'Infantil masculí. El Sènior masculí jugarà a tercera preferent, després de l'ascens la passada temporada. Aquest any set dels equips del Safa-Claror faran els entre naments a l pavelló del Poliesportiu Municipal Sagrada Fa ml1ia . Seran l'Infantil masculí A, el Cadet masculí A, el Júnior femení i el masculí

A, e l Sènior femení i mascu lí i e l Sots-20 masculf. Jornades Tècniques

Com ja és tradiciona l, la Fundació Claror va organitzar les Jornades Tècniques de Bàsquet el passat 19 de setembre. Les Jornades són una eina de formació per a tots els en-

trenadors de ls eq uip s de l Safa-Claror. Enguan y van participar-hi e l Director Tècnic de la Federació Catalana de Bàsquet, Joan Junoy, que va parlar de l'aplicació del fonament tècnic de l b¡¡squet, i e l psicòleg de l'espo rt , Ca d os Berlanga, que va centra r la seva ponència en la manera de tractar l'esportista jove.

El Cadet C masculí, que la temporada passada va ser ent.renat per Àngel Maní, és l'actual campió de Barcelona de la lliga organitzada pel Consell de l'Esport Escolar de Barcelona (CEEB). La victòria la va aconseguir el 6 de junyen un panit disputat al Pavelló del Raval davant el Sant Ignasi. El resultat va ser de 62 a 55.

Wall Street Institute patrocina la secci6 de bàsquet Safa Claror

Wall St.reet Institute, l'acadèmia d'anglès líder a Catalu nya, patrodnarà Safa-Claror, la secció de bàsquet de la Fundació Claror durant la temporada 98/ 99. L'acord preveu l'esponsorització de diversos equips de Safa-Claror, i el patrocini dels principa ls esdeven iments: e l torneig de bàsquet P¡·einfantil i Infantil de Nadal, un torneig de bàsquet a tres i la Diada del bàsquet, que tindrà lloc durant el mes de maig. Wall Street Tnstitute, entit.at que col· labora amb la Fundadó Claror des de fa dos anys, amplia aL'<:í el suport a les inidatives de la Fundació, com la Revista Tbt Claror o la Milla de la Sagrada Famt1ia. A la foto superio r, Jaume Vilardell, director de Wall Street, i Joan Itxaso, Director General de la Fundació Claror.

PARC INFANTIL 461 TEL. 93 232 97 os 08013 BARCELONA

CoNSELL DE CENT.

cuinQts mediterràniQ Menjadors escolars i catering

Festes d'aniversari, o dates especials. Hores de JQC amb piscines de boles, tobogans ... HORARI: de dilluns a divendres: de 17 a 21 h dissabtes, diumenges i festius de 11 a 21 h

VAL 50% Carrer del Sol, 179 entresol 5a. 08201 Sabadell Tel. 93.726.99.77· FAX 93.726.98.56

dte. la 1 a h.

Valid per a un nen *És obligatÇ>ri l'ús de mitjons *No compatible amb cap altre tipus prom. Val per persona i dia - Caduca 31-12-98

_ Ftlndació CLAROR Si heu arribat a aquesta pàgina seguint l'ordre lògic de lectura de la revista, us haureu ja adonat dels canvis que presenta aquest número respecte dels anteriors. Color, canvi de capçalera, més pàgines i algun canvi quant als continguts. Tot un esforç per tal de millorar la qualitat d'un producte que ha ampliat considerablement la seva família de lectors. I és que amb els canvis que tots estem vivint actualment, Tot Claror també ha volgut apuntar-se al futur. Hem iniciat una nova època: la tercera.

TOT CLAROR INICIA UNA NOVA 'ÈPOCA APOSTANT PEL COLOR I NOUS CONTINGUTS

a Revista Tot Claror va ser publicada per primer cop el febrer de 1982. Era el número zero: un petit butlletí de 12 pàgines grapades, en blanc i negre, format A-S, que informava exclusivament de l'activitat mensual que generava un .Esportiu Claror acabat de néixer. Llibel1 Caminal i Àngels Güell eren els encarregats de confeccionar una publicació que arribava de manera gratuïta als prop de 2.000 associats que aleshores tenia la instal · lació. En aquest format es van publicar 10 números de Tot Claror durant cinc anys. El 1987, Tot Claror va experimentar el seu primer canvi d'imatge. Hi havia motius més que suficients: el naixement de la Fundació Claror, el cinquè aniversari de l'Esportiu i la inauguració de l'interior d'illa, el 85è aniversari de l'Escola Sagrada Faml1ia ...eren les informacions de què tractava el número 11. La revista tenia ja format A-4, i constava de 16 pàgines en blanc i negre. El color no arribaria a la pOl1ada fins al número 21, al març de 1991. El punt àlgid de la primera època va tenir lloc el juny de

l'o r

lLAROR

1992. I és que les obres de construcció del pavelló i un especial sobre les escoles esportives van fer que Tot Claror arribés a les 28 pàgines. Els dos anys posteriors, de gran creixement per a la Fundació i l'EsP01tiu Claror, van ser, en canvi, de recessió per a la Revista. Entre juny del 92 i el Nadal del 94 només es van publicar tres números que van sumar, en total, 16 pàgines. I és que la càrrega de feina que generava el funcionament del poliesportiu apenes deixava temps per a elaborar la revista. Informatització i nous aires

L'any 1995, l'Espoltiu Claror comptava ja amb una massa social propera als 6.000 socis. I la direcció de la Fundació va decidir revitalitzar la revista amb l'objectiu d'estabilitzar-ne la periodicitat i ampliar-ne els continguts. Era ja l'etapa dels ordinadors i els processos editorials havien evolucionat considerablement des de la publicació del primer número de Tot Claror. Així, la Fundació va fer un impoltant esforç per dotar-se de tot el necessari per produïr la revista: eqllips in-

formàtics, un Consell de Redacció i un jove equip de producció integrat per Sergi Larripa, David Fernandez, Ester Benach i Josep Lluís Vide, i un Consell Editorial. " epoca, , La segona entre octubre de 1996 i juny de 1998, ha estat de creixement. Tot Claror s'ha distribuit puntualment cada dos mesos entre una massa social que ha arribat enguany fins les 20.000 persones amb l'apertura del Poliesportiu Sagrada Faml1ia. Tant la forma com els continguts van canviar respecte de la primera època. Quant a la forma , ha crescut de les 28 a les 44 pàgines impreses a tres tintes, amb les cobeltes a color. En relació als continguts, Tot Claror va ampliar el seu tractament informatiu amb articles de salut, esports i societat, a més dels propis de l'entitat. A més, per Tot Claror han passat els millors esportistes catalans. S'han entrevistat personatges com Valentí Massana, Araceli Segarra, "Chichi" Creus, Sílvia Parera, Enric Massip, "Nino" Buscató, Jordi Villacampa, Jordi Tarrés i Ladislao Kubala, i també destacats dirigents de l'espol1 i la societat catalana.

La segona època ha estat també la de l'aparició de la publicitat, amb els avantatges que ha comportat a la revista i, amb l'oferta de centenars de comerços i empreses, als lectors de la revista. Les col · laboracions periodístiques tampoc no han faltat, a la recerca sempre de la màxima pluralitat d'opinió. Impagables han estat les aportacions dels col· la boradors; anomenar-los resultaria interminable. Com impagable ha estat l'aportació dels membres del Consell de Redacció i de la Fundació. Tot Claror ha estat testimoni del naixement, creixement i consolidació de la Fundació Claror. Del creixement de totes aquelles persones que, amb els seus somnis i esforços, han fet possible que "l'esperit Claror" sigui avui un segell socialment reconegut com a sinònim de qualitat i professionalitat. Ara, 16 anys després de la publicació del primer Tot Claror, comença una nova època. Esperem que sigui de l'agrat de tots els lectors que, sense dubte són, al capdavall, els més impoltants d'aquesta història.