Issuu

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

disposem d'una financiació a la seva mida: Preus especials als socis de l'Esportiu Claror la Visita, consulta i revisions "Gratuïta" "Gratuïta" 1~ Visita Ortodòncia (aparells correctors) Urgències / revisions periòdiques "Gratuïta" Fluoritzacions "Gratuïta" Radiografies intrabucals "Gratuïta" 3.000 Ptes. Higiene bucal (neteja)+Revisió 2.000 Ptes. Extraccions simples i un 20% de descompte a la resta de tractaments!

Cada dia més a prop seu

I. O. SAGRADA FAMILIA CI SARDENYA 319 baixos 08025 . BARCELÇ)NA Tel. 457.04.53

GRANOLLERS Av. Sent Esteve 86, 3r 40 ' ifel. 87932 28 MATARÓ ci lIurl'l 9(1), moixos ' Tel. 757 71 81 .

BAD~LONA fhovoed~eçG)

Àv. Martí P\!Jia1254, bGixl'ls . Tel. 389 43 31 CORNELLÀ ci Mossèn J. Verdqg\!Jer, 6, 2n 30 . Tel. 47 4 ~ 9 3~

OPINiÓ 2. L'opinió dels lectors L'Enquesta 3. EIBaròmetre

Revista Tot Claror Segona època Número 13 Febrer-març'98 Tirada: 8.000 exemplars Paper reciclat Dipòsit legal: B 28124-84 Sardenya, 333 . 08025- Barcelona Tel. (93) 207.06.40 FAX (93) 207.77.35 Correu electrònic: cia rar@mx2.redestb.es Web: www.bcn.es/claror

Entitat editora

4. Entrevista amb Jordi Tarrés Jordi Tarrés explica els sentiments que li produeix la seva retirada del trial.

Presidenta Joana Céspedes Director General Joan l!xaso Paternain

TOT ClAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això, no neces5ÒrÍQment comP,Clrteix les opinions expressades als articles signats, que són sencera responsabilitat del seu outor.

8. La dieta mediterrània 11. Les varices: què són, com s'originen i com tractar-les

REPORTATGE

Redacció Consell de redacció: Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa. Coordinació general: Sergi Larripa Redacció: Sergi Larripa Ester Benach Muntatge: David Fernóndez Fotografia: David Fernóndez Col·laboradors: M. Àngels Güell (català) Albert Giménez (medicina) Pedro Andreu (psicologia) Publicitat: Josep Lluís Vide Compo~ició i Impressió: PC GRAFIC Cardenal Reig, 23, 8è, 1a 08028 . Barcelona IMGESA Alarcón, 138 Sant Adrià del Besòs Distribució: Mencor Encarnació, 19 08012 . Barcelona

SALUT I ESPORT

L'activitatfísica és cada vegada més important en la rehabilitació de persones amb discapacitats.

13. Reportatge sobre l'esport i l'activitat física en les persones amb discapacitats

, NOTICIES DEL CLAROR 24. La Fundació Claror ja prepara la inauguració del nou Poliesportiu Sagrada Família

SOCIETAT L'Hospital de Sant Pauja forma part dels edificis protegits per l'UNESCO per la seva qualitat.

31. L'hospital de Sant Pau, declarat Patrimoni Universal

fETS I GENT 32. Jordi Yuste entra al club dels sisens dans

OPINIO

Àngel Martí Aparicio Àrbitre de bàsquel

L'arbitratge en el bàsquet modern de base Com sou de dolents! No sabeu arbitrar! Aquests són algun s de ls retrets sua us qu e he m d e se ntir. J o sóc un d'aquests àrbitres dolents a qui la ge nt no e nté n. Crec qu e això és degut a la manca de fo rm ació de força perso nes . Algunes de les quals no coneixen ni tant sols les regles bàsiques del bàsquet, reduint la tasc a de l'à rbitre a un mer mm'catge de faltes, etc. La gent què espera de l' àrbitre? Probabl eme nt, voldria

L'ENQUESTA

Hl/l'iCU - I/O\

h' ,

I"lI\lre.\ opil/iol1\!

També per E-mail : claror @mx2. redestb.es Els textos destinats a aquesta secció no han d 'excedir les 15 línies mecanografiades. Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col·laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

Són j ustes les crítiques que acostumen a rebre els àrbitres ?

Cri'stian López

Pere Plassa

Xavier Casals

Pilar Del Moral

17 anys

63 anys Normalment no. Com a normals persones s'equivoquen, no crec qué vagin amb mala fe . Però tampoc estic a favor que demanin fer vaga perquè això no soluciona res.

34 anys No es pot generalitzar. Hi ha ocasions que sí i d'altres que no. La crÍtica ha de ser-hi sempre però ha de trobar el to. No es pot insultar per això som un país civilitzat.

31 anys

17 anys

No. L'ésser humà uns cops l'encerta i d'altres s'equivoca. A més, no crec que quan s'equivoquen ho facin expressament per beneficiar un equip o un altre.

Sí. Crec que han de rebre crítiques, no es pot evitar perquè és normal que s'equivoquin. S'ha de pensar que fan el que poden, a no ser que utilitzin el mètode dels Estats Units

Sí. Si no segueix el seu criteri arbitral, el canvia, o afavoreix un dels dos equips és normal que se'ls critiqui. Tot i així, la gent sempre els dóna la culpa quan el seu equip perd.

que co neg ués la se va fei na, que fos neutral i gens afectat per la situac ió externa. Tot ai xò em porta a una reflex ió. Hi ha certa ignorància sobre la nostra preparaci ó. Ja que tot àrbitre ha de passa r un munt d'exàmens durant la temporada, mitjançant els quals demostra la condició física i el cone ixement de les reg les, tot pl egat ha de demostrar que té una formació completa i actualitzada. No vull pas dir que tots els col·legiats siguin per-

sones exempl ars . N ' hi ha de bons i de dolents, sobretot pel que fa a l'aspecte tècni c; pel que fa a l'humà, la gent en pot pensar e l que vulgui . A més, les dificu ltats no es tro ben només en l' arbitratge. C rec qu e la res po nsabilitat també l'han de compartir pares i entrenadors, alguns dels qu a ls pense n que po rten' un equip NBA en comptes d ' un de nens petits. De tant en tant, es ve ue n es pec tac les reprobabl es i tristos: pares que escridassen els fill s, que insulten e ls contrari s, o, fins i tot, públic q ue voldria agredir els jugadors oponents o l' àrbitre. Per acabar, considero que l'educació d' infants i de grans és essencial per a la pràctica de l'esport. Educació entesa en el seu sentit més ampli , i no sols reduïda al simple coneixement d' unes regles i unes tècniques de joc.

Natàlia Calvo

OPINIO .

~ ~

S..giL...ip. Periodista

El dopatge d'esportistes xinesos i altres interessos L'any 98 no ha començat bé per als detractors de l dopatge. La Federac ió Internac ional de N a tació Am a te ur (FINA) va veure co m li esclatava un altre escàndol relatiu al dopatge just al que havia de ser el gran espot publicitari de la natació davant el món: e ls Mundi a ls d e P erth , a A ustràlia. L'escàndo l, un cop més, va tenir com a protagonistes a esporti stes de la República Popular Xina, que en els últims sis anys han batut tots els rècords pe l que fa a casos de dopatge. En tota l, els Mundi als de Perth s'han saldat per a la delegació xinesa amb 18 medalles ... i S nedadores i un entrenador expulsats per donar positiu en contro ls antidòping. Quatre de les nedadores, de només 17 anys, havien ingerit diurètics. La c inquena, de 22 anys, va ser detinguda amb el seu entrenador quan intenta-

ven passar la du ana de l'aeroport de Perth amb ] 3 ampolles d'hormona de creixement amb les que (se suposa) pensava "alimentar-se" durant els ca mpi onats. E l cas és que l'episodi de Pe rth , per desg ràci a, no és més que el penúltim capíto l d'un ll arg "culebró" xinès. Cenyint-nos estrictament a la natació (què deu passar amb la resta d'esports?), els esportistes xinesos han protagonitzat, només en l'última dècada, 27 casos de dopatge que han suposat una acumulació de 40 anys de suspensió per a diferents esportistes, a banda de dos casos de tràfi c de s ubstàncies prohibides. Aquest currículum, per a la FINA, no ha estat causa suficient com per a expulsar en bloc a tota la delegació xinesa dels campionats (com clamaven les federacions nacionals més valentes, cas de Suècia). No, va expulsar els cinc ne-

dadors . I és q ue se mpre és . més fàc il sancionar c inc persone que a segons quin país, per precedents que tingui . És més, la FIN A va confirmar la celebració de la propera prova de la Copa del Món a Pequín, avalada per les fe licitac io ns d'un Joan A nto ni Sa maranc h qu e va ll oar la FINA dient que "si totes lesfederacionsfessin corn la F INA , el problema del dòping desapareixeria". Això sí, e l president de l COI va afeg ir que "si Xina vol presentar la seva candida tu ra als Jocs del 2008, tindrà problemes". No és tot plegat un pèl contradictori ? Si les autoritats esportives vo len realment acabar amb el dopatge han de, primer, deixar be n clar davant l' o pini ó pública on és la frontera entre allò permès, allò tolerat i allò prohibit en cadascun de ls esports. l , segon, prendre decisions valentes, sense coartarse pel potenc ial eco nòmic o polític dels països a sancionar. El contrari seria polititzar l'esport. I no oblidem que el principal afectat en tot cas de dopatge sempre acaba sent el cos d'un ado lescent que s'ha hagut de drogar, per la glòria de la pàtria.

LA FRASE. .. «Si totes les federacions fessin com la FINA, el problema del dòping desapareixeria» J OAN ANTONI SAMARAN Cfl

SABíEU QUÈ? La darrera gran esportista que va tenir l'extinta RDA (A lemanya Oriental) va ser als anys 80 la nedadora Petra Schneider. Va guanyar una medalla d'or i una de plata als Jocs de Moscou'80, a més de batre di versos rècords del món considerats, a principi s dels 80, propis clel segleXXl. Petra Schneider té actualment 34 anys i està greument malalta del cor i del fetge. E l motiu? Les inhumanes dosis de drogues que, en la seva etapa de nedadora, ingeria per a mi llorar els seus resultats, Ha reconegut que va començar a dopar-se als 14 anys. Schneider té moltes medalles a la vitrina, però probablement no les podrà mostrar als seus néts. VaJia la pena?

EL BARÒMETRE

L'esport xinès

Els waterpolistes La selecció es panyo la de waterpolo, dirigida per Joan Jané, va guanyar la medalla d'or als Mundials de Perth, a Austràlia. No ens cansarem d'elogiar'la trajectòria d' un equip format pràcticament per jugadors catalans que els darrers anys han situat el waterpolo estatal al primer lloc de l'escena mundial. Jané, Estiarte, Roll an i companyia, felicitats!

i. .. BAIXA

PUJA ...

Els mund ials de natac ió celebrats a Pe rth el mes passat han deixat una llarga ombra de dubtes sobre els esportistes xinesos. Perquè sis casos de dopatge pesen més que 18 medalles. Estem davant casos aïllats d'esportistes amb mala fe? O davant una xarxa de dopatge organitzada per les pròpies autoritats es portives xineses? Certament, s' hauria de fer una refl ex ió profunda en els màxi ms organismes internacionals de l'esport.

ENTREVISTA

Jordi Tarrés Entrevista: Sergi Larripa Fotos: David Fermíndez

No hi ha dubte que anar a Rellinars és anar a casa de Jordi Tarrés. No és l'alcalde, el capellà ni l'amo del poble; Jordi Tarrés és molt més. És la persona que ha situat la petita població del Vallès Occidental (uns 200 habitants) com a capital mundial del trial durant tota una dècada. No és difícil deduir que Jordi Tarrés és l'ídol del poble. Per això, la revista Tot Claror va voler-se apropar a un poble que ha vist de prop el procés de creixement i maduració de Jordi Tarrés com a persona i com a campió. Voliem veure-ho i que ens ho expliqués el propi Jordi, ara que ha decidit deixar el trial.

JORDI TARRES El millor "trialero" de tots els temps

Diuen els teus veïns que abans de tenir edat per anar en moto ja eres un eXpert pilot. Bé, en moto no hi anava encara que m' agradava molt. Vaig començar anant en bicicleta, fent trial-sin. Quan vaig ser un pèl més gran sí vaig començar a agafar~ li la moto al meu germà. Quantes multes t'havien posat en aquella època? Multes? No, no -riu-, no van posar-me multes, pero sí em va costar que m'aturés la policia alguna vegada. 4

Vas tenir problemes amb els teus pares per la teva afició, de petit, per les motos? El meu germà, quatre anys més gran que jo, va ser qui va obrir el carni. Ell anava en moto, així que els meus pares no van patir tant amb mi . No em van inculcar l'afició per les motos, però tampoc van posar-me obstacles. Si avui dia t'aturessin uns pares i et demanessin consell sobre si comprar-li o no una moto al seu fill, què els diries? Depèn molt de la moto que vulguessin comprar. Jo considero que és molt més peri-

llós anar en moto per la ciutat que fer trial a la muntanya. Penso que el trial és un esport molt poc perillós. Jo, per exemple, mai m'he trencat un os en la meva carrera. Com que anem a poc a poc, el perill és mínim. A banda de per afer equilibris, t'agrada anar en moto de carretera, córrer? No massa, no. No sóc amant de la velocitat, precisament perquè crec que és molt perillós. A mi m'agrada treure-li el màxim suc a les motos; com que això no puc fer-ho corrent per la ci utat o a la carretera, per això no en tinc.

ENTREVISTA --------------~------------

Tot i aix~ el teu primer esport va ser el trial-sin, amb bici. Com i quan vas decidir canviar els pedals pel motor?

Aleshores compaginaves la moto amb la feina de paleta. Seguiries sent paleta de no ser pel trial?

-- - - -

- - -

és començar tard, però quan jo vaig fe r-ho no, perquè aleshores no hi havien motos de trial de ci lindrada infe ri or als 350cc, i agafar una moto d'aquelles amb tretze o catorze anys era molt difíc il.

A mi ,j a de petit, el que realment m'agradava era el trial. El meu germà e l prac ti cava, te ni a amics ... com que, per l' edat «Després de i els mitjans econòmics no deixar els estudis podia tenir moto, vaig optar vaig estar per la bicicleta, amb la que treballant de vaig competir durant tres o manobre, feina quatre an ys fe nt trial- sin . que encara faria Quan vaig tenir l' edat de probablement si portar moto vaig fer el canVI.

Vas ser el primer en guanyar un campionat del món tenint més de 25 anys. Una altra casualitat o coincidència, o té m és a veure amb qüestion s com la professionalitat, la concentració, saber-se cuidar... ?

L' últim títol que vaig guanyar va ser amb 28 anys, lluitant contra rivals de 17. Però pe nso qu e això de pè n de l'experiència, la concentració i el treball , més que d' una altra cosa. Els campions que em van precedir no es prenien la carrera amb la seriositat que es mere ixi a. Jo vaig ser, potser, el primer, en seguir un règim de concentracions i pl anifi cacions com cal.

no hagués estat pilot de trial professional»

Sí, sí. Després de deixar els estudis vaig estar un any treballant de paleta al meu poble, a Rellinars. El meu objectiu no era ser paleta tota la vida, però aquell període em va anar bé per guanyar alguns diners i pagar-me el que m'agradava, anar en moto. Va ser una fe ina dura que em va servir per a valorar el que costa guanyar diners. T'imagines com hauria estat la teva vida

si no t'haguessis obert camí en el món del trial? Hauries treballat de paleta tota la vida? M ' imagino que m' hauria dedicat a la mecànica. Hauria treballat a algun taller de motos, probablement. Però com que a Rellinars tampoc hi ha massa oportunitats, és fàcil que hagués acabat treballant de manobre .

Diuen els entesos que tu vas començar molt tard en això del trial, un esport en el que, sembla ser, començar als 16 anys com tu, és començar massa tard. Començar actualment amb 16 o 17 anys

Els motociclistes tenen fama d'excèntrics, de ser una mica "bojos" ? T'ho han dit alguna vegada? Sí, bé, la veritat és que és un tòpic dir-ho, especialment quan es refereixen als motoristes de veloc itat. Però rea lment, aquell s que arribem a aconseguir bons resultats, en la categoria que sigui , este m molt poc bojos. Perquè sabem fin s a on podem arribar, i ass umim els riscos amb un gran autocontrol.

En què ha canviat la vida d 'en Jordi Tarrés des de l'última cursa? Intento descansar una mica més, perquè ara és quan m' ha sortit el cansament acumulat durant tants anys. La veritat és que, des que vaig disputar la darrera cursa, no he tornat a tocar la moto. Ara mi ro de gaudir

CURRíCULUM VITAE • Jordi Tarrés va néixer el 10 de setembre de 1966, a Manresa. • Medeix L' 78 i pesa 73 kilos. • Actualment viu a Rellinars (Bages) • Durant 10 anys ha dominat totalment el món del trial a nivell mundial, convertint-se en e l millor pilot de la història del trial.

PALMARÈSESPOR'TIU • 7 Ca mpi onats del M ó n de trial: 1987, 89, 90, 91,93, 94 i 95. • 2 Sots-campionats del Món: 1988 i

92. • 9 Campionats d'Espanya: 1986, 87, 88,89,90, 91,92,93 i 94 • 7 Campionats del Món per nacions: 1989,9 L, 92, 93, 94, 95 i 96. • 60 victòries e n pro ves del Mundi al. • En total, entre 1987 i 1996, en 9 anys, aconsegueix 23 Campionats Mundials o d' Espanya.

més de les coses petites de la vida quotidiana; estar per casa amb la famíli a .. .tot i que, al mateix temps, segueixo estudiant projectes de futur i preparant-me f ísicament per no perdre el bon nivell de for ma que tant temps em va costar aconseguir.

Portes bé la retirada? Sí, perquè em retiro amb la satisfacció de saber que he aco nseguit tots els reptes que em vaig marcar. Ara, és aquell altre tòpic que es diu , "ja em puc morir". En el món del trial j a no podia dir res més.

I elfutur? La meva intenció és seguir lligat a aquest món, que en el fo ns és el que més conec. De fet, amb tants anys, molt poques persones sabem què és ser campió del món de trial, així que m'agradaria poder transmetre tots els meus coneixements a la gent jove fo rmant algun equip.

En total, entre 1987 i 1996, en 9 anys, vas aconseguir 23 campionats mundials o d'Espanya. No t'aburries de la falta de rivalitat? No, jo crec que, tot i que pugui semblar el contrari, no m' ha faltat rivalitat. Vist ara, sem5

ENTREVISTA La imatge de Jordi Tarrés al costat d'una moto ha passat a la història. Retirat del trial, és possible que a partir d 'ara veiem CI Tarrés al volant d'un cotxe. I és que el pilot de Rellinars té la intenció de debutar el proper mes de març en el Campionat d 'Espanya de Ral·lis. Tindrà Carlos Sainz un nou rival?

bla com si ho hagués tingut fàcil però, j a diuen que és més dif íc il mantenir-se que arribar-hi , i és ben cert. Revalidar els títols era sempre un repte que em donava pressió.

Entre tant títol, quin és el moment que ara recordes amb més emoció? Allò que et va fer més alegria? Esportivament, el que més m' ha marcat va ser la consecució de l primer títol mundial i tot el que ho va envoltar; la il·lusió, la rebuda que van fer-me a Rellinars ... Després sempre te ns més fac ilita ts pe r aco nseg uir espónsors, teni r la moto que vols i tot això. Però el primer títol que aconsegueixes té realment molt de mèrit. A més, només tenia 20 anys, imagina' t quina alegria !

Un dels pocs anys que no guanyes el campionat del món és l'any 92; quedes se-

el pitjor moment de la teva carrera? gon per darrera de Tommi Ahvala. JustaS í, e l 92 va se r molt dur. Va ig ser ment l'any del Jocs de Barcelona, de la s ubc a mpió perd e nt e l Copa d'Europa del Barça, campion at e n la darrera no vas poder-te sumar a la cursa. Però, tot i així, la premfesta. «Em retiro amb la Sí, sí. Si et fixes, no vaig guanyar mai el títol els anys olímpics, ni e188, ni el 92 ni e196. Aleshores, l'any 92, vas

sa va dir que havia arribat e l meu declivi esportiu, i les c rítique s van marca r- me molt interiorment. Perquè jo no em sentia acabat. A més, aquell any havia tingut problemes amb la moto, amb l'equip ... Així que vaig decidir buscar una marca amb motivació que realme nt cregués en mi . I vaig decidir-me per una marca catalana, un altre repte. La veritat és que vaig rebre moltes crítiques per tot allò. Crec que l'opinió pública no tenia un

satisfacció de saber que he aconseguit tots els reptes que em vaig marcar»

prendre una decisió criticada: deixar la firma italiana Beta, amb qui havies guanyat quatre mundials, tres d 'ells seguits, i signar per l'empresa gironina Gas Gas. Aleshores vas rebre moltes crítiques: van dir que hipotecaves el teu futur esportiu i que ho feies només per diners. Va ser

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . .

CelebraciDns

Buffet lliure

per a grups de 15 a 40 persones

Tots els divendres de 9 a 11 de la nit

1.800 ptes nens i nenes més petits de 12 anys 1. 000 ptes ~

I a més a més: Tasteu els nostres

menus

Us volem oferir una gran varietat de plats amb la nostra qualitat habitual i el servei d'antics alumnes que tornen per a treballar amb nosaltres

especials de dilluns a divendres per només

975 ptes. Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonad a Lepant)

7 ft

ENTREVISTA I

coneixement real de què passava, per això m' acusaven d' hipotecar-me per diners.

En canvi, els resultats posteriors van demostrar el contrari.

Una de les preguntes qlle més dells haver respost és qllè en penses d'en Marc Colomer?

És un pil ot que ha seguit molt les meves passes. AI principi va fer una progres«Tot i que pugui sió gairebé idèntica a la que semblar el En definitiva, va ser el havia fet jo, tenint fins i tot contrari no m'ha pitjor episodi de la teva les mateixes motos i mecàfaltat rivalitat_ No carrera. És cert que vas nics que jo havi a tingut. Era ha estat fàcil arribar a perdre la motivacom si es tornés a repetir un aconseguir tants ció per guanyar? a ltre Jordi Tarrés. Però títols» No, al contrari. El fet que després va trobar-se amb la se'm giressin en contra meva rivalitat i, durant tres anys, vaig trencar-li la protants elements em va gressió. Però la veritat és que és un pilot motivar molt. Va ser un repte. l de fet, penso que , en la meva carrera, l' haver estat molt complet tant esportiva com subcampió un parell de vegades m'ha servit psicològicament. La veritat és que lluitar per tornar a plantejar-me els reptes cada contra ell ha estat una mica com lluitar contra vegada amb més ganes. mi mateix. Moltes vegades m' he vist reflectit en ell. Guanyes tres nous títols mundials fins Sí, vaig guanyar tres títols mundial s consecutius amb Gas-Gas.

que arriben uns nous Jocs Olímpics. L'any 1996 no només perds el mundial sinó que veus com el guanyador és un compatriota, Marc Colomer. L'afició catalana, la teva afició, es divideix en seguidors d'un i seguidors de l'altre. Què sents en aquell moment?

«Lluitar contra Marc Colomer ha estat una mica lluitar contra mi mateix_ M'he vist reflectit en ell moltes vegades»

Bé, realment va començar a ser diferent als anys precedents. Però, en el fons, com a esportista no canvia massa que el teu rival sigui d'aquí o d'allà. De fet, a mi m' ha agradat més competir contra un rival d'aquí que no pas contra un estranger, perquè la rivalitat no és tan forta . AI ser tots dqs d'aquí, la pressió periodística també es va repartir.

Nadal de 1997. Estàs retirat. Què et queda de tants anys dedicat en cos i ànima al triat? A nivell personal em queda la satisfacció, que molts pocs tenen, de saber que has estat el millor en alguna cosa, i a més, durant tants anys, trencant els motllos que hi havia establerts.

Has gaudit la joventut, o penses que se t'han escapat algunes coses per culpa del trial? Sí, per suposat que he deixat de fer coses que per a moltes persone s só n molt normals . Però tampoc sóc una persona que m' hagi hagut de sacrificar, perquè realment m'agradava i disfrutava amb el que feia.

PREGUNTES MOLT PERSONALS ••• 1.

Una ciutat per viure-hi? Barcelona

Un lloc a on anar de viatge? E l Carib

Mar o muntanya? Muntanya

Un llibre per llegir?

Una peHícula?

Un grup o cantant musical?

No acostumo a lleg ir massa «Mentiras Arriesgadas» No en tinc cap de preferit

Un mitjà per estar informat? La televisió

Hi ha massa futbol a la tele? Sí.

Què valores més de les persones? La humilitat.

10. Pragmatisme o idealisme? Idealisme.

11. Quin personatge històric t'hagués agradat conèixer? Gorbatxov.

12. Els polítics són... ?... 13. Què és el que més detestes? El desordre.

14. La pregunta que menys t'agrada que et faci un periodista? Abans em molestava que em preguntessin quan pensava retirar-me.

15. Quin és el teu plat preferit? La pasta.

16. Lletres o ciències? Ni una ni l'altre.

17. Matrimoni o solteria? Matrimoni.

18. Una bandera? La dels Estats Units.

19. Què t'enduries a una illa deserta? La meva nòvia, una moto de trial i una nevera plena.

20. Un desig confessable? Tinc molta debilitat pel.s dolços.

Penses que l'esport català, l'esport espanyol t'ha reconegut els teus mèrits com mereixes? Sóc conscient que el trial és un esport minoritari que no mou masses i, en aquest sentit, penso que he estat reconegut fins i tot més del compte. Però si ho comparem a nivell de títols mundials aconseguits per un esportista, està clar que no estic valorat com un Indun:ÍÍn. Tot i així, em sento realment bé del reconeixement que he tingut. 7

SALUT .

La dieta mediterrània, la dieta més equilibrada

les nostres costes productes tan bàs ics com l' oli ver, arbre OIiginari del Mediterrani oriental, el transport del qual cap a la Península Ibèrica s' atribueix als Fenicis abans de JC, i els llegums com la llentia i el cigró, també provine nts del Mediterrani oriental.

per Maria Dolors Villanueva, Dietista

Aliments d'ahir i d'avui

La paraula grega "dieta" la definien els antics com "pla pel manteniment de l'harmonia d'un sistema". Aprofitant aquesta antiga definició entenem que una dieta alimentària és aquella que manté la salut i potencia la qualitat de vida dels individus i els pobles. Científicament, la Dieta Mediterrània s'ha arribat a valorar així ja que es va arribar a comprovar el bon estat de salut i la baixa incidència de malaties que tenien els pobles mediterranis al voltant dels "anys 60" .

Actualment, ha augmentat l'índex de determinades enfermetats i això és paral·lel al canvi del s hàbits alimentari s des de la decada dels "ànys 70". Tot i així, seguim sent els hereus d' una cultura i una manera de viure i menjar savi, plaent i saludable, i el "saber menjar" és una assignatura per a tots que hauríem de potenciar i no oblidar pel nostre benefici . És important valorar els aliments en els quals els nostres avantpassats basaven la seva alimentació: cereals, llegums, peix, ver-

«El saber menjar és una assignatura que tots hauríem de potenciar i no oblidar pel nostre benefici»

dura, fruita, fruits secs i oli d' oliva. Ells van aprendre, al llarg dels segles, a combinar sàviament els aliments per no tenir carències nutricionals com ho demostre n els antics pobles egipcis, grecs i romans i les proves fefaents de la seva plenitud física.

La dieta romana La divulgació de les magnífiques tècniques de cultiu dels Romans en tota la zona mediterrània va aconseguir un dels més alts estats de benestar. Gràcies a què les nostres terres van ser l' escenari on es van trobar diverses cultures (àrabs, jueus), rebem d'elles nous aliments i noves preparacions culinàries que van enriquir la nostra cultura i gastronomia popular. L'últim gran impuls va ser el descobriment d'Amèrica que ens va proporcionar nous aliments entre ells la patata, el tomàquet i el pebre. Gràcies al mar Mediterrani van arribar a

El pèsol és un magnífic llegum ric en proteïnes i sals minerals. El s homes primitius en el mediterrani ja consumien pèsols i va ser'el primer llegum que van apre ndre a deshidratar. Així podie n consumir-ne durant el s llargs mesos d' hivern quan no podien di sposar d ' altres vegetal s. Fins a l'Edat Mitj ana no va co mençar el consum de l pèsol fresc. La llentia, d' un gran valor nutritiu, és un llegum de fàc il digestió i el contingut en fi bra vegetal és d' uns 11 grams per cada 100 grams de llenties seques. Un contingut més baix que el dels cigrons (uns 16 gr.) i el de les mongetes (uns 25 gr.). La flora mediterrània conté un gran nombre de llenties salvatges entre les quals, els primers cultivadors neolítics, van anar seleccionant varietats fins arribar a l'actual llenti a cuiti vada que no existeix en el seu estat natural. El cigró va ser molt apreciat per la medicina des de temps remots a la conca del Mediterrani . El seu nombre llatí és "cicer" i indica que és una planta de gran importància. El cigró, d' ampli cultiu només a Rumania, a Espanya i a Mèxic (els espanyols el van portar a Amèrica) és una magnífica font de proteïnes amb les que els mediterrani s han elaborat sàviament plats tradicionals d' un gran valor nutritiu , aconseguint així obtenir una proteïna de gran qualitat per un gran nombre de persones, amb petites quantitats de producte d' origen animal. El blat, i d' ell el pa, ha estat un dels pilars de l' alimentació, des d'èpoques antigues fins les més recents. Conté un 8% de proteïna i, si el pa es menja integral, aporta, a més, una important quantitat de fibra(uns 8 grams de fibra per cada 100 grams). La seva història la podem remuntar fa uns 8.000 anys quan es va començar a cultivar a la conca mediterrània. Va ser un dels cereals més apreciats no només pels egipcis sinó també pels grecs.

L'aportació dels àrabs Amb l'arribada dels àrabs a la Península Ibèrica es va rebre l'impacte d'una de les civilitzacions més refinades que van existir en els segles passats. Els àrab s van introduir, cap el segle IX, excel·lents mèto-

SALUT ,

"~",,

'''''

, , " ' ..

~".~

AO'

•

Jo.: "

«Una dieta alimentària és aquella que manté la salut i potencia la qualitat de vida dels individus i els pobles»

des de cultiu i importants aliments com els espinacs que, originaris de Pèrsia, van ser ignorats tant pels grecs com pels romans. La carxofa, coneguda pels antics egipc is, també té origen àrab tal i com el nom en castellà Cillcachofa) revela; com l' albergí nia, d'origen indi ; les palmeres de dàtils i la introd ucció de la reposteria dolça a base d' ametlles, avellanes i nous . Altres productes introduïts pels àrabs en el segle XV al nord d'Àfrica i a la Península Ibèrica van ser les llimones, d'origen indi, i les taronges, originàries de l'Índia i de la Xina.

L'Amèrica pre-colombina Tot aquest panorama que ja pertanyia a la nostra cuina es va ampli ar increïblement amb els productes que els colon itzadors d' Amèrica van portar al Vell Continent. Entre aq uests productes consta la patata, de Perú; la mongeta, d' Amèrica Central ; els tomàquets mexicans i els pebrots del centre i el sud d' Amèrica. Aquests i més productes com el blat de moro, la carbassa i el cacau es van incorporar a la nostra alimentació fa molts pocs segles provinents d'Amèrica.

El segle XX

" A mitjans dels segle XX, amb una població eminentment rural, arribem a un equilibri amb la nostra terra que bé podríem classificar de bon equilibri ecològic: amb una bona abundància i varietat d'aliments, es menjava el que produ~a la terra i s'anaven canvi-

nais, augment del nombre de casos cie càncer, ~xcés d' àcid úric, etc. Mentrestant, descobrien per estudi s estadístics que països menys desenvolupats gaudien d'un excel·lent estat de salut, entre ells destacava Japó i els països mediterranis , i relacionaven aquesta manca d'enfermetats amb la seva manera de menjar. La ciència va reconèixer la sav iesa popul ar i culinària d'aquests pobles.

«És important valorar els aliments en els quals els nostres avantpassats basaven la seva alimentació: cereals, llegums, peix, verdura, fruita, fruits secs i oli d'oliva»

La societat actual ant els productes al llarg de l'any, segons les temporades. La base de l'alimentació tórnava a ser: cereals, llegums i ara patates, fruites de la temporada, oli d'oliva, érem el poble europeu de més consum de peix , el porc decorava amb moderació la cuina familiar i el resultat de tot això era un bon estat de salut de la nostra població. Els països econòmicament més desenvolupats van començar a preocupar-se pels creixents problemes d'excés de colesterol, malalties cardio-vasculars, malalties intesti-

Davant la gran oferta de la qual disposem en l'actualitat, s' ha perdut el concepte de l'organització de la nostra ali mentació diària i hem caigut en la improvització, la qual cosa ens pot portar a molts errors dietètics. No fa mo lts anys, les famílies anaven combinant els aliments al llarg de la setmana. D'aquí costums com: els dijous arròs, sopar verdura amb patata o amb llegums ... ; i no caure tan sovint en el famós bistec amb patates o el pa amb embotits.

. . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . .. . . . .. . .. . . . . . . . . .. . . .. . . . .. . .. . . . ... . . .. ,

;

OPTICA SAGRADA FAMILIA

S~342 (~&~~)

- Revisió optomètrica gratuïta - Muntures primeres marques - Lents progressives - Lents de contacte i líquids - Ulleres de sol - Ulleres de piscina i d'esquaix graduades

7et. 436.25. 77

35 anys oferint la millor qualitat SOCIS 200/0 DESCOMPTE I

, •

SALUT Hem de tornar CI recuperar el gust pels llegums ja que és un aliment molt ric tant en proteïnes com en hidrats de carboni

Com recuperar els bons costums alimentaris?

«L'autèntic secret de la dieta mediterrània és cuinar amb oli d'oliva i regar els menjars amb els bons vins de la nostra terra, sempre amb moderació»

ten les mateixes calories que un got de llet o qUt; una poma de 200 grams, però la composició de cadascun d'aquests aliments és molt diferent i variada. L'autèntic secret de la dieta mediterrània és cuinar amb l'oli d'oliva i regar els menjars amb els bons vins de la nostra terra, sempre amb moderació. Pel que fa a l'oli és un dels productes més importants, recomanat pels experts per l'efecte beneficiós per a la salut, ja que combat el colesterol.

El vi és bo, amb moderació Tots hem de fer un esforç per rectificar el canvi d'hàbits de consum que s' ha patit en les últimes dècades. Per això podem tornar a recuperar el gust pels llegums, ja que és un aliment molt ric tant en proteïnes com en hidrats de carboni complexos, és a dir energia, i combinar-los amb verdures, amanides i escalivades tot afegint petites proporcions de, per exemple, tonyina, bacallà o porc. Mai , però, hem d'afegir una gran ració de carns. Així no ens engreixarem, perquè farem uns menús molt baixos en greix i, a més, econòmics. També hem de seguir consumint

«Actualment s'ha perdut l'organització alimentària i hem caigut en l'improvització, la qual cosa ens pot podar a molts errolis dietètics»

importans proporcions de peix, ric en minerals i pobre en greixos saturats. Fer uns sopars on predominin els productes d'origen vegetal com verdures, amanides, patates, arròs, llegums ... , tots ells aliments pràcticament sense greixos. No hem d'oblidar-nos d'aliments tan típicament mediterranis com les cols que antigament, a la medicina grega i romana, es tenien com un dels millors remeis per una infintat de malalties. Recentment la medicina moderna ha descobert en la col substàncies anti-cancerígenes i les recomanacions internacionals per la prevenció del càncer aconsellen el consum habitual d'aquestes plantes. El blat és el cereal típic del mediterrani i és bo consumir-lo si és de forn ja que s'elabora sense greixos. Si és integral ens aporta fibra i més vitamina B. També cal aprofitar els productes de la temporada i no renunciar a les nostres ametlles, avellanes i nous, aquestes últimes riques en minerals com el ferro i el magnesi. Vint grams d'ametlles apor-

Pel que fa al vi és conegut l'efecte beneficiós que té per l'aparell circulatori, especialment el negre i begut amb moderació. Certs estudis han demostrat que el bebedor moderat de vi té menys risc de patir un infart que el abstemi total. També sabem que les substàncies més beneficioses del vi són els colorants naturals del raïm per les seves importants propietats, entre elles les anti-oxidants i les anti-radicals, lliures en el nostre organisme. Al contrari passa amb les begudes destilades d'alta graduació alcohòlica, que poden perjudicar serio-

«Ser mediterrani és un privilegi que hem de valorar i gaudir perquè el bon menjar mai ha estat renyit amb el plaer de la taula i la bona salut»

. . .. . . .... .... . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ........ . . . . ........

Ferreteria

EDIFESA CI Còrsega 527 Tel. 457.52.49 08025-BARCEWNA 10

SALUT

Les varices: què són, com s'originen, com tractar-les

Com tractar-les

Per Albert Giménez, Responsable del Servei Mèdic de l'Esportiu Claror

Les varices són una malaltia que afecta a les venes augment ant-les de volum i produint una deformació. Aquesta dolència altera i lesiona la paret del vas fent-li perdre l'elasticitat i atrofiant les vàlvules. La vena augmenta de volum perquè s'eixampla i s'allarga produint flexiositats en forma de serp que ocasionen e ls visibles paquets varicosos a les extremitats inferiors. La síndrome varicosa comença d'una manera progressiva. En una primera fase no dóna cap simptomatolog ia clínica i només s'aprecien, en la part inferior de les cames, unes venes més marcades i blavoses. A poc a poc, i en una segona fase, es fan més visibles i comencen a augmentar de vo lum extenent-se cap e ls músculs. És aleshores quan apareixen les clàssiques molèsties varicoses com feix uguesa de cames, cansament fàcil, formigues a la planta dels peus, rampa muscular, dermatitis en els dits ... A mida que avancen les varices, la pell de la cara interna del ventre de la cama comença a tenir un as pecte escamós i brillant per trastorns del seu trofisme que poden

«Les persones que passen moltes hores dempeus i les embarassades tenen més possibilitats de patir varices» abocar a la formació de l'úlcera varicosa que té difícil curació.

Causes Hi ha diverses causes que afavoreixen l'aparició de varices . La principal és l'ex istència d'un hàbit constitucional hereditari com ho demostra el fet que en el 50% dels casos de persones que pateixen varices troben antecedents familiars. Una altra causa desencadenant de varices són els oficis que ob liguen a estar moltes hores drets (dependents, perruquers ... ). L'embaràs és una altra causa important i es deu més a l'alteració hormonal que modifica la paret de les venes que no pas a l'ocupació pèlvica. Els processos que produeixen compr~s sió en el baix ventre com l'estreny iment, in-

t!Ve6o! \

Hi ha nou regles d'or que ens poden aj udar a preveni r o aliviar les varices: 1. Evitar qualsevol compressió local a les cuixes i les cames i portar sabates còmodes. 2. Practicar exercicis físics adequats com, per exemple, caminar per la sorra de la platj a, fer exercici s gimnàstics amb les cames enlairades o la natació. 3. Si ens dutxem amb aig ua calenta, cal que la temperatura de l'aigua no superi e ls 38°C i que l'acabem amb una dutxa freda a les cames, en sentit ascendent i alternant uns minuts de calor i vint segons de fred. 4. Evitar temperatures am bientals e levades, sobretot si van directes a les cames, i els banys d'aigua calenta prolongats. És recomanable realitzar la higiene personal diària només amb la dutxa. 5. Controlar l'excés de pes i la pressió arterial. Evitar l'estrenyiment. 6. Evitar estar molt temps dempeus i sense moure's. No aixecar pesos pesats i ev itar traumatismes a les cames. 7. Seure recolzant-se sobre l'esquena i no sobre l'abdomen. 8. Aixecar les cames durant uns trenta minuts, al migdia o durant una estona lliure. 9. Prendre el sol amb protecció.

Passeig Sant Joan

Tf: 458 18 86.Fax: 45812 www.everypc.com

CXarcu1eria go~eria MALLORCA. 160 · TEL . 4530559 08036 BARCELONA

flamacions gen itals, etc. dificulten el retorn venós i, per tant, afavoreixen l'aparició de varices amb les complicacions que es deriven com la trombotlebitis i el perill d'embolisme pulmonar.

CÒ RSEGA. 510· TEL. 207 39 18 08025 BAR CELONA

ORDINADORS PERIFÈRICS SOFTWARE SERVEI TÈCNIC

Proveïdor Oficial d'Esportiu i Fundació D Claror aL. E

S C

A TOTS ELS SOCIS

La millor qualitat al millor preu

PRODUCTE RECOMANAT 11

[1J ~ ,

I/¡·~I

~/ ,

'I ' ,

.... ,

•

,•

Comuniquem-nos

Fa 10 anys que ens dediquem a la senyal ètica d'empreses. hospitals. instaHacions esportives. botigues i tot tipus d'espais. Ara hem renovat la senyalètica de l'Esportiu Claror. Demà esperem comunicar-nos amb tÚ. Truca'ns. Segur que ens entendrem.

CONTROL GRÀFIC. s.a. Aragó. 338 . 08009 Barcelona Tel. (93) 232 49 Sl Fax (93) 2324971

REPORTATGE -----------------~---------- --

Esport i discapacitats

. ----- .,

En molts reportatges escrits fins ara, hem parlat sovint dels beneficis que té pel nostre cos i per la millora de la qualitat de vida el realitzar una activitat física. També hem parlat dels orígens d'alguns esports, uns nascuts fruits de rituals, d'altres importats d'altres cultures, etc. Sovint, sembla que sigui ara que es descobreixi que fer esport pot curar o aliviar determinats mals. Mites de Hollywood ens han ensenyat a fer aeròbic, han posat de moda les arts marcials ... , tot mostrant-nos una millora en la seva qualitat de vida, en l'aspecte físic amb marca de iogUIt i en l'aspecte mental d' una quasi revelació metafísica. L'admiració cap els esportistes professionals, el ressò de competicions internacionals, la reivindicació cie grups obrers que volien ocupar el seu temps lliure d'una manera tan digna i "vip" com els de la classe burgesa, etc. ha fet que en molts casos, els "ciutadans de peu", ens apuntem i aprenguem a fer esport. D'alguna manera, de l'esport d'elit s' ha passat a l' esport per a tothom amb el que això significa de progressiu aprenentatge dels beneficis físics i psíquics que té l'activitat física, ja sigui com a mètode preventiu ja sigui com a rehabilitació. Hi ha, però, un sector de la població que veu l'esport d'una manera diferent. Són les persones discapacitades que, de manera general, podem englobar en quatre grans grups: físiques, psíquiques, sensorials i persones que pateixen malalties mentals. La diferència entre els quatre grups no sempre és ben definida. La discapacitat sensorial és aquella que afecta a qualsevol dels cinc sentits, la física, com per exemple la paràlisi cerebral, afecta a l'activitat motora. Un exemple clar de la discapacitat psíquica seria la Síndrome de Down i de la mental la paranoia o l'esquizofrènia, malaties conseqüència d'alteracions en la ment. En tot Catalunya hi ha actualment 190.796 persones discapacitades. En el quadre 1 podem veure aquesta xifra desglossada segons els quatre tipus de discapacitat.

per Ester Benach

A Catalunya hi ha 190.796 persones que pateixen algun tipus de discapacitat ja sigui física, psíquica, sensorial o mental. Per a elles, practicar esport és tant una eina per a la rehabilitació corn la possibilitat de gaudir d'una estona per compartir amb els altres i passar-s'ho bé. El Doctor Ludwing Guttmann va ser un dels pioners en introduir a persones discapacitades en el món de l'esport. Avui en dia, però, institucions, insta¡'¡acions esportives i cadascun de nosaltres .. sorn prou consèients dels problemes i els interessos que tenen els discapacitats?

Xifres de ~pacitats a Catalunya Discapacitats físics: Discapacitats psíquics: Discapacitats sensorials: Malalts mentals:

Total:

106.856

34.764 25.771 23.405

190.796

Font: Depautament de Benestar Social de la GeneraliQuadre 1 tat de Catalunya.

REPORTATGE

«Els objectius dels programes per a discapacitats poden variar segons les necessitats de cada persona»

En casos on la part del cervell afectada és petita o una àrea determinada (la motora, la del llenguatge, la visuaL), l'evolució de la lesió pot ser diferent. Se sap que tenim una part del cervell que no fem servir i és aquí on entra la solució per als nens i nenes que pateixen aquest tipus de malalties.

L'estimulació precoç

En Guillem té 3 anys i pateix una discapacitat física. Un cop per setmana fa exercicis a la piscina petita amb la Pilar Sanchez, monitora de l' Àrea d'Activitats Aquàtiques de l'Esportiu Claror (foto superior). No és autònom a l'aigua però, en canvi, no té cap por a cabbussar-se o a passar per sota la corxera. Amb cara de sorpresa descobreix, quan treu el cap de sota l'aigua, que es troba en una carril diferent del de la Pilar. Hi ara què farem Guillem? Però ell, que sent encara unes mans que l'agafen, mira a la mare fora de la piscina i després d'un somriure descobreix que en pot tornar a sortir amb una altra cabbussada. Aquest tipus d'exercicis són, entre d'altres més complexos, segons les necessitats dels nens/es, els que practiquen el grup for-

mat pel Miquel (foto de la pàgina 19), la Paula, la Laura, laJúlia, el Dani i en Guillem. Tots ells estan afectats de paràlisi cerebral en diferents graus. Són poquets perquè cadascú necessita una atenció individual. Marta Sastre, monitora de l'Àrea d'Activitats Aquàtiques de l'Esportiu Claror, ens explica que "és difícil parlar d'una manera genèrica. Cada persona, en aquest cas cada nen, pot evolucionar per diferents camins i els objectius dels programes depenen de les seves necessitats. N'hi ha que necessiten potenciar la força muscular, altres necessiten relaxació, altres poden adquirir més autonomia ... ". Cada nen té les seves necessitats precisament perquè cadascú té, per dir-ho d'alguna manera, una malaltia diferent. És anomenada de manera global paràlisi cerebral perquè són malalties conseqüència d'una lesió, qualsevol lesió al cervell, sigui una part petita i molt concreta, sigui una part més àmplia. Hi ha qui degut ala lesió no pot moure una cama, d'altres no poden girar bé el cap, hi ha qui té dificultats per parlar, a la vista i un gran etcètera fins arribar a casos on la paràlisi fa que la persona no pugui moure's i acumuli una tensió tan gran que la pot portar a la mort.

«L'estimulació del nen/a discapacitat, entre els O i els 6 anys, juga un paper important per a la recuperació de la malatia»

. . ........ . . ..

. .. .. . . ...... . . . . ..... I(JIN I

'ASTISSEIIA

~ 14

La importància de l'esport per a les perSOijes amb discapacitats és precisament l'estimulació. Però perquè realment s'aconsegueixi despertar la part del cervell no utilitzada, perquè substitueixi les funcions que hauria de fer la part lesionada, és important que aquesta estimulació es faci entre els O i els 6 anys quan el nen encara creix i la seva inteHigència s'està desenvolupant. L'Anna Ruiz és la mare del Guillem (a la foto de la pàgina següent) i, com molts altres pares i mares de nens afectats de qualsevol tipus de disminució, ha pogut experimentar la manca d'informació i d'ajuts perquè els seus fills puguin tirar endavant i curar-se. "L'estimulació precoç en els nens afectats per qualsevol tipus de discapacitat -diu L'Anna Ruiz- és una part poc subvencionada i també desinformada, tot i que és en els primers anys del nen quan és més fàcil modelar el cervell i quan es poden intentar solucionar els problemes. Més endavant la discapacitat ja està del tot adquirida i és difícil solventar-la ". En el cas del Guillem fa 2 anys que va a la piscina i 3 que fa fisioteràpia al' escola. Els beneficis que ha notat l'Anna amb les sessions al' aigua d'en Guillem han estat molts, entre ells ens comenta que "en primer lloc, en Guillem ja no té tanta dependència de mi. Ha aprés que pot confiar en altres persones. En segon lloc, he notat que la malaltia ha evolucionat de diferent manera a l'esperada. Ha anat normalitzant els moviments i,fins i tot, buscafer-los ell mateix. Crec que el combinat de la fisioterapia i l'esport és molt important".

c¡. SARDENYA, 367 TEL. 457 04 39

el. PADILLA, 315 TEL. 436 79 67

BARCELONA

REPORTATGE ,

Espais Adaptats L'adaptació de l'espai públic per a persones discapacitades és una feina necessària si tenim en compte que podem considerar discapacitades aquelles persones grans que, per exemple, tenen dificultats per caminar o per veure o aquelles que temporalment porten una cama o un braç enguixat Fins i tot aquelles que porten el nadó en cotxet o el carret de la compra, tot i no ser discapacitades poden necessitar, en qualsevol moment, una rampa o un ascensor, Però, parlem d'activitat física i esport Per això volem posar especial èmfasi en l'adaptació de les instaHacions esportives, L'Esportiu Claror per exemple ha anat adaptant els seus espais progressivament Durant els primers deu anys arreu hi havia escales, No va ser fins el 1990 i la primera ampliació que es van contemplar alguns elements per facilitar l'accés i la circulació per la instal 'lació, especialment per la zona nova que s'anava a construir, Un ascensor permetia arribar a les tres plantes del pavelló i als espais annexos des d'on s'accedia a la piscina i a una part dels vestidors de la zona antiga i es va dotar la piscina petita d'una cadira hidràulica per poder-hi accedir amb major comoditat L'any 1995, amb la remodelació del gimnàs i les zones del voltant, es van substituir tres trams d'escales per una rampa al final del passadís. Així es podia accedir a peu pla a una part important de la zona antiga: la sala de musculació i tres vestidors. L'estiu del 1997 es va adaptar un vestidor (conegut com Annex), situat a la planta del mig del pavelló (-2), per a casos molt especials i es va aconseguir la concessió per part del Districte de Gràcia, d'una zona reservada d'aparcament per a discapacitats, just davant de l'accés a la instal·lació.

Com peixos a l'aigua Per les persones que tenen alguna discapacitat, sobretot si és física, un dels millors exercicis són aquells practicats a l'aigua i, concretament la natació ja que és un dels esports més complets i restablidors. Tot i la dificultat (cada cop menys agreujada degut al gran nombre d'instal·lacions adapta-

des) que pot suposar entrar a la piscina, un cop a dins els seus moviments es tornen més fàcils sense necessitar massa força per a fer-los . Al contrari del que passa amb les persones no discapacitades, a qui els moviments a l'aigua se'ls fan pesats i densos, els discapacitats físics poden aprofitar aquest medi per gaudir de més 1libertatde moviment, la qual cosa exercita la musculatura de la zona afectada. En Victor Mascaró té 26 anys (foto de la pàgina 16), Pateix una malatia que afecta la musculatura, provocant una contractura permanent de les articulacions. Per agafar força per caminar amb crosses va al gimnàs i a la piscina de l'Esportiu Claror. Segons la seva experiència "quan estic a l'aigua em sento lliure com qualsevol altra persona. Fins i tot em puc moure millor perquè hi ha gent sense cap discapacitat que els costa nedar o moure 's. Jo, en canvi, em sento com peix a l'aigua".

El paper de les institucions Patir qualsevol tipus de discapacitació ja ha deixat de significar renunciar a aquelles activitats que sempre s'han sommiat o que, ja sigui per accident o per malaltia, s'han deixat de practicar durant un temps. Actualment hi ha persones que, pioners en iniciar noves activitats fins i tot amb instruments

Núria Borràs Directora de l'Esportiu Claror

Fa poques setmanes, l'Es portiu Claror va celebrar el seu quinzè aniversari. Quinze anys dm'ant els quals la nostra entitat ha fet verdaders esforços per adaptar-se a una realitat social que s' ha anat transformant a una velocitat de vegades vertiginosa, Aquest ritme accelerat també s'ha observat en la implantació de l'esport per a tothom, especialment a partir dels Jocs Olímpics de Barcelona: major nombre d' insta).]acions a la ciutat, amb preus força assequibles; l'empenta que aquell gran esdeveniment va donar a la pràctica d'activitat física en una ciutat tradic ionalment molt sensible a tota mena d'esports; l'accés generalitzat de grups socials que fins aleshores practicaven activitat física de forma minoritària .. . Entre aquests últims trobem un col·lectiu, com és el de les persones amb discapacitats, que ha incrementat considerablement la seva presència a les instal·lacions esportives. Les raons d'aquest increment, a part de les esmentades anteriorment, també s'haurien de buscar en la progressiva adaptació de les instal ·lacions esportives a les necessitats d'aquest i d'altres col·lectius, tant des d'un punt de vista d'eliminació de barreres arquitectòniques com per un major coneixement per part dels tècnics sobre les peculiars condicions amb què han de practicar l'activitat física les persones que pateixen alguna mena de discapacitat. L'Esportiu Claror, en aquest sentit, no és cap excepció: ha hagut d'adaptar-se a tots nivells i encara queda una part del camí per a recórrer. Encara resten algunes actuacions pendents; en som conscients. Com hem de ser conscients que no sempre estarem en condicions d'atendre les persones que es dirigeixen a la nostra instal·lació perquè les necessitats són molt diverses i no disposem de tots els mitjans possibles per a satisfer-les. Anem, però, treballant per millorar.

REPORTATGE

«El nostre esport no crida l'atenció, no produeix el mateix xoc que l'esport practicat per gent 'normal'», Victor Mascaró

adaptats per elles mateixes, han començat o han seguit practicant "el seu esport". Entre aquests hi ha amants d'esports d'aventura cQm el submarinisme, les motos aq uàtiques, la vela adaptada, l'esquí aquàtic ... Però també h'i ha altres esports fora de l'aigua que, cada cop més, es posen ,de moda com l'esquÍ en cadira, els escacs, el tennis, l'hípica, el bàsquet, l'atletisme ... Possiblement realitzar aquest tipus d'esports encara no està a l'abast de tothom pel cost que suposa l'adaptació dels mitjans necessaris per a practicar-los. En Victor afirma que "qualsevol adaptació costa molts diners. Necessites ajudes i el nostre esport no crida massa l'atenció, no produeix el mateix xoc que els esports practicats per la gent 'normal"'.

En Vic/or Mascaró va represen.tar als socis de l'Esportiu Claror posant un maó en l'acte de col·locació dels deu primers maons del Poliesportiu Sag rada Família, A lafoto, el veiem arnb l'ex-alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall.

La realitat de l'esport per a tothom serà cada cop més propera si entre la iniciativa d'aquests pioners, molts d'ells competeixen en competicions oficials, l'ajut d'associacions i entitats dedicades a l'esport per a discapacitats i als nous monitors esportius especialitzats, s'aconsegueix fer canv iar determinats pensaments: "hi ha qui pensa que nosaltres practiquem esport per passar l'estona, que no ens ho prenem seriosament i que l'esport que nosaltres fem no pot arri-

bar a ser tan professional com els dels altres ", diu el Victor Mascaró. Des d'algunes associacions, com la Federació Catalana d'Esports i Lleure o l'Associació Special Olympics, es treballa per intentar corregir aquest punt de vista, tan arrelat a la nostra societat, que distingeix entre l'esport d'uns i l'esport d'altres. En aquest sentit sorgeix l'esport unificat, una de les propostes de normalització menys desenvolupades al nostre país. Es tracta d'organitzar proves o jornades esportives on hi participin persones discapacitades amb persones que no ho són. Aquest tipus d'iniciatives poden aportar experiències positives tant a le s persone s que no pateixen cap problema i que coneixen i comparteixen una realitat sovint llunyana, com per les persones discapacitades que se senten més motivades i integrades en el entorn social. Tot i així, s'ha de tenir en compte que normalitzar o unificar no vol dir deixar d'adaptar espais o mitjans per practicar activitat física. Algunes veus afirmen que l'adaptació pot ser sinònim de marginació, però, en Victor té clar que "és normal que es facin coses, competicions o espais, especialment per a nosaltres. Valguem o no, som diferents i tenim altres necessitats ".

. . . . . . . . . . . ..................................................... . -

TAPISSERIA

SAGRADA FAMILIA

RESTAURACIÓ DE SOFÀS,CADIRES, BUTAQUES I CONFORTABLES. TAPISSAT DE CANAPÈS, CAPÇALS DE LLIT, PARETS I PORTES~

Rosselló, 16

380

08025

«<UU« CORTINES I TOLDOS PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

BARCELONA

Te I .

456·07·18

REPORTATGE L'origen de l'esport d'alta competició practicat per persones amb discapacitats

De la rehabilitació a l'esport d'elit Actualment, tothom coneix els Jocs Paralímpics o els Special 01ympics i ningú s' extranya que la seva organització sigui tant o més acurada que la dels Jocs Olímpics. Però, de fet, fa relativament pocs anys que es porten a terme iel seu origen no va ser gens fàci l. Per trobar l' origen de l'esport per a persones discapac itades ens hem de s ituar a principis de seg le i en el marc de la rehabili tació. Les conseqüències derivades de la Gran G uerra van ser nefastes a molts nive ll s. Moltes perso nes van patir el traumati sme que suposava començar una nova vida amb alguna part del seu cos mutilada. Per passar millor el temps a l' hosp ital un grup de malalts va decidir practicar esport. Aq ue ll inici va quedar troncat quan, per sort, tots e ll s van tornar a casa. Alguns anys més tard , e l 1932, es produïa un segon intent a A lemanya i a Escòcia al crear-se 1'" Associació de Golfistes d' un sol braç" i el "Club del Motor". Aq uest cop, però, la desco neixença per part de la població i el poc nombre de socis van fer que totes dues es dissolguess in . Tots e ls intents per fer néixer l'esport per

a discapacitats, adaptat a les circumstàncies de cada grup si es donava el cas, havien fracassat fins que va arribar la Segona Guerra Mundial amb les mate ixes conseqüències que la Primera.

d Stokè Mandevi lle (Anglaterra). Guttmann contemplava l' home en la seva totalitat i va creure adient introduir l'activitat fís ica entre els seu. pacients parap lèg ics , a causa de les ions medul ars, per intentar substituir les pesades i llargues hores que passaven al gimnàs. L'objectiu que perseguia amb, en aq ue ll a època, innovadora idea el resumia dient "elfi més estable de l'esport per als minusvàlids és afavorir la conexi6 amb el m6n que els envolta ". Guttmann utilitzà l'esport per accelerar la rehabilitació gràcies a l'alicient que suposava per als malalts la pròpia superació de les marques, però també sabia que era una bona manera de faci li tar la integració soc ial. A partir d'aq uesta idea va començar a moure els fils perquè l'esport per a di scapacitats es convertís en una realitat.

El camí cap a l'alta competició Sir Ludwing Guttmann Aparegué en aq uest moment una f igura cabdal de l'esport per a di scapacitats, el doctor Ludwing Guttmann , que va ser director del servei de neurologia de I ' hospital

«Els danys físics i psíquics derivats de les guerres van motivar la integració de les persones que els patien al món de l'esport»

El 28 de juliol de 1948 es van inaugurar e ls Jocs Olímpics de Londres, els primers després de la Segona Guerra Mundial. Començava la 14a Olimpíada i, coi nc id int amb eUa, Guttmann va organitzar la primera competició esportiva entre 16 arquers amb cadira de rodes. Fent-ho coinc idir el mateix dia Guttmann volia impregnar a aquella competició una vocac ió olímpica i, per això, no es va aturar aquí i, des del Centre de Parap lègics d'Stoke Mandeville, va crear la Federació Internacional del Jocs d' Stoke M andeville per tal de realitzar aquests jocs anualment i e n concret, perquè en els anys

. . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ........... . . . . . . . . .

ORTOPÈDIA

q~~Ll

Sense al-Ièrgies

•

Estudi baropodomètric del peu i de la marxa humana per a millorar el rendiment esportiu • • • • •

Plantilles ortopèdiques a mida. Faixes i cotilles per a la columna. Cadires de rodes, bastons, llits especials. Adaptacions de la llar a minusvàlids. Ajudes per a la 3a edat. Seguim fent l'ortopèdia més còmoda i moderna d'espanya

Atenció especial als associats de la Fundació Claror als nostres dos centres CI Indústria 189 (davant Creu Roja) 08025 . Barcelona - TellFAX 450.23.23

Tallers pròpis . Confecció personalitzada

7 ft

REPORTATGE

«L'esport unificat és una proposta de normalització perquè persones discapacitades facin esport amb persones sense problemes»

olímpics, tinguess in lloc a la mateixa seu dels Jocs. Començava un moviment esportiu i competitiu que amb els anys acabaria tenint una projecció mundial. La fita es va aconseguir el 1960 en la 17a Olimpíada celebrada a Roma.

Aqu eU any van ser 400 atletes amb discapacitat, provinents de 23 països diferents, els que van participar en els que podríem anomenru' els "Jocs de Guttmann". Des d'aleshores, aquests pre-Jocs Paralímpics van celebrar-se sempre cada 4 anys, tot i

que en alguns casos no van coincidir amb la seu del s Jocs Olímpics. Gràcies a la perseverància del doctor Ludwing Guttmann aêtualment podem parlar d 'es port per a discapacitats d'alta competició. Fins i tot, el Papa Joan XXIII va anomenar a Guttmann "el Coubertin dels minusvàlids" fent referència al fundador del Comité Olímpic Internacional i autor de la frase "allò important no és guanyar sinó participar". El nivell, la dedicació i la professionalitat dels atletes va ser més que demostrada en els Jocs de Seül'88 i superada en els de Barcelona'92. Els Jocs Paralímpics són, avui en dia, el màxim exponent mundial de l'esport d'elit per a persones amb disminucions físiques o sensorials.

Els Special Olympics Pedro Andreu Psicòleg de l'esport

Esportistes capacitats i competents L'esportista amb disfuncions físiques i/o psíquiques en plena pràctica esportiva suggereix algunes emocions i molts pensaments. En primer lloc, des de la teòrica "normalitat", hom no pot deixar de sentir admiració per !'esforç, ?f?!!)' de superació, contïança i autoafirmació que comporten per a ells moltes de les pràctiques esportives realitzades. Després, i en un exercici que sol·licito des d'aquestes línies el lector faci, no hauríem de veure més que una manifestació més de normalitat d'unes determinades persones amb unes determinades característiques que aconsegueixen, amb alguna dificultat afegida, portar endavant aquesta difícil aventura que s'anomena Vida. En la nostra vida, actualment, hi ha un component cada cop més present que és l'esport, bé com a fenomen social i espectacle al qual un gran nombre de persones s'entreguen apassionadament (algunes en demesia!), bé com a pràctica esportiva en la qual bàsicament busquem compensacions en el nostre temps lliure i millores en la nostra qualitat de vida tant física com psíquica. És en el mru'c conceptual de l'esport com a pràctica per a tothom, adaptat a les diverses necessitats i realitzat en funció de les capacitats i exigències de cada persona, on l'esport aporta el vincle d' implicació i cohesió social que li és totalment inherent i comú a tota persona que el practica. Viure conjuntament i en positiu els valors aglutinadors que comporta l'esport i intentar valorar, des de l'acceptació de les diferències, l'esforç que realitzen aquests esportistes capacitats i competents que les pateixen, i fer tot allò que sigui possible per disminuir-les i no pas augmentar-les, hauria de ser l'objectiu per tots els qui participem en el, cada cop més ampli, món de l'esport.

Amb menys anys d'història però amb la mateixa import ància que els Jocs Paralímpics, cal esmentar la competició anomenada Special Olympics. Una de les diferències més evidents dels Special Olympics, respecte als Jocs Paralímpics, és que els esportistes que hi competeixen tenen algun tipus de discapacitat psíquica, mentre que en les Paralímpics els atletes que hi participen tenen discapacitats físiques o sensorials. El fet d'agrupar persones amb discapacitats psíquiques permet que el sistema de puntuació i l'organització de les proves es faci segons l'habilitat de cada persona i no segons la seva capacitat psíquica, criteri que tant l'associació d'àmbit estatal Special Olympics Espanya com les delegacions autonòmiques han adoptat de l'assoc iació "mare", Special Olympics Internacional. Les competicions poden ser d'àmbit local, regional o nacional i poden centrar-se en una disciplina o en vàries.

«El Doctor Ludwing Gutlmann va ser una de les persones que més va lluitar per portar l'esport al món de les persones discapacitades»

REPORTATGE

L'exemple dels Jocs Paralímpics de Barcelona'92 Qui no recorda l'èxit dels Jocs Paralímpics de Barcelona'92? 3.000 atletes de 92 països van participar-hi. Entre tots ells, els atletes espanyols van aconseguir un total de 107 medalles (34 d'or, 31 de plata i 42 de bronze). Aquests resultats van consolidar als atletes de l' Estat en cinquè lloc darrere d' Estats Units (176 medalles), Alemanya (169), Gran Bretanya (126) i França (l 03). Quatre anys més tard, els X Jocs Paralimpics d' At1anta'96 van congregar 3.500 atletes de 127 països. Amb 17 esports oficials (14 esports olímpics, 3 específicament paralímpics) i dos de demostració l'equip espanyol format per 189 atletes va aconseguir un total de 106 medalles (39 d' or, 31 de plata i 36 de bronze).

En general, els Special Olympics pretenen donar a conèixer les activitats esportives que, durant anys, han fet i fa n les entitats locals. A Catalunya, la majoria d'aquestes entitats estan adherides a l' Assoc iació Catalana d'Esports i Lleure (ACELL) que l'any 1996 es va reconvertir en la Federació Catalana. L'ACELL va ser fundada l'any 1982 i és una entitat sense ànim de lucre que sobreviu gràcies a les subvencions de

les admini strac ions, al patroci ni i a les quotes dels seus afilats, més de cent entitats i de 5.000 pe rso nes, e ntre co l·lectiu s i particulars. L'ACELL organitza els Campionats de Catalunya de futbol sala, de natac ió i d'atletisme. Tant l'Associació Special Olympics Espanya com l'ACELL comparteixen la seu i els criteris d'organització de les di verses competicions.

.. . . . . . .. . . . .... . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . . . . . ...

Segur

_ •• adrid

Comenci

•

pLaer

EL d'aconsegu

aVUl a sembrar eL seu futur •

Desgravi invertint 9205 Provença 427-431 9925 P. Santjoan 135

en 08025 08037

ExceL·~e ndibi Litat Màxima

finance ro fiscaL.

seguretat. "

vast e

mateix.

9217 Castillejos 248 9223 S. Antoni M. Claret 139

08013 08025 19

LI N lA DI RECTA

.\nunl"Íl'U-\ liS l'n :Ulul'sta Sl'lTiú. I : anunl"Í los gratuït . i IHlIllloS hl'u dl' deixar-III a la hústia del '1'( ' deixant Il's \lIstrl'S dadl's. Els anllnl"Ís nil p"dl'nl'xlTdir llos 13 parallll's.

Mare i filla busquem pis de particular. Màxim lloguer de 50.000 ptes. Pepa. Tel. 436.86.63 0457.26.41

Quiromassatgista i reflexoterapeuta. Dolors musculars, massatge esportiu, estrés. Maria Teresa. Tel. 436.28.09

Venc Mountain-bike nova. Preu: 15.000 ptes. Daniel José. Tel. 636.01.85

Reformes en general. Cuina, bany, aigua, gas, electricitat, pintura... Jose Querol. Tel. 939. 36.99.40

Estudiant de 3r d'Economia s'ofereix per donar classes de Matemàtiques i Anglès. . Irene. Tel. 456.61.81

Dibuix, pintura i modelatge. Classes particulars per a nens. Marisa Ramón. Tel. 457.95.62

No sap on deixar els nens quan és fora de casa? Vol una cangur de confiança a qui li agradin els nens? Tinc referències. Maria José. Tel. 436.91.18

Pedagoga amb experiència s'ofereix per donar classes de repàs i d ' Alemany. Àngels. Tel. 456.10.24

Quiromassatgista i reflexòloga podal diplomada. També a domicili. Carmefl. Tel. 436.21.71

Noi amb carnet d'instaHador autoritzat s'ofereix per fer instaJ.lacions de fontaneria, gas, electricitat, tramitació de butlletins ... Preus econòmics a socis del Claror i pressupostos sense cap compromís. Josep. Tel. 427.52.02 o 939.63.26.64

Auxiliar geriatria. Preu assequible. Josep Vidal. Tel. 245.71.10

SOCIS I USUARIS DE L'ESPORTIU CLAROR

Teniu fotos o videos d'interès sobre algun esdeveniment relacionat amb l'entitat? Partits de bàsquet, exhibicions de judo, taekwondo, aeròbic ... Deixeu-nos fer una còpia. No perdreu el vostre original i ajudareu a augmentar el fons documental de la Fundació Claror. Adreceu-vos a les oficines d'administració de l'Esportiu Claror, o truqueu al telèfon (93) 207·06·40

Gràcies!

~asaments, ~omuníons, í d'altres ~elebracíons amb la Granja-Escola Sínaí Posem a la vostra disposició:

* Ee 6e,,~e, fie e.,ee,,'"' (~deú~~),

*Ee II06e"e (fte't

~ de

~e6e".",,"e

15 a 50 ~),

*.t elle"e,., ., fio"",e,e, I

(4i ~

ea ~ de ea ~ tiM),

Les voleu fer amb nosaltres? Us oferim qualitat de professionals i preus d'escola Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepant)

7 ft

~ li

EMBOLIC

XARCUTERIA NEBOT

LA YAYA AMÈLIA

La millor qualitat al millor preu

La cuina del bacallà

Parc infantil. Festes, aniversaris.

Còrsega, 510 - Mallorca, 160

Sardenya, 364 Tel. 456.45.73

Consell de Cent, 461 Tel. 232.97.05

MAI TONI ESTÈTICA

BAR RIBEIRA

Tot per estar

Entrepans, tapes i vins gallecs

Llibreria i objectes de regal La teva botiga: t'esperem!

molt més maca

Rosselló, 411 Tel. 458.63.85

Rosselló, 384 Tel. 456.56 .17

Còrsega, 529 bis Barcelona 08025

RESTAURANT CAPITOL III

GIRBAU REGALS

Restaurant vietnamita

Tota mena d'objectes de regal

Nàpols, 266 Tel. 459 .39.16 (entre Rosselló i Provença)

Còrsega, 511 Tel. 207.45.22 Rosselló, 396 Tel. 456.76 .07

;

Tel. 457.07.45

MAI TONI PERRUQUERIA Atreveix-te! Canvia la teva imatge

CUINATS MEDITERRÀNIA Menjadors escolars i Catering Carrer del Sol , 179 (Ent. 5a.) 08201 Sabadell Tel. 726.99.77

XEITO

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 439.45 .00

Còrsega, 529 bis

ELECTRICITAT CANALS

Barcelona 08025

Instal·lacions. Cuines i banys

Tel. 457.07.45

Rosselló, 399 Tel. 458 .09.53 08025 Barcelona

Molt a prop teu Sardenya, 319 (baixos) , Tel. 457.04.53

PERRUQUERIA LEAM

FOTO GILMA

Tatuatges i maquillatge permanent

Qualitat i bon preu

Sardenya, 325 Tel. 207.52.23

Rosselló, 417 Tel. 436.03.46

ECG, Holter, prova d'esforç, espirometria, accesoris, i no reutilitzables

LOS COLORES DE VENEClA

Doppler. Digitalització i arxiu d'imatge mèdica

"La teva boutique"

Sardenya, 337 Tel. 458 .19.04

Emporta't les millors marques

MUDANCES ÀNGEL LLEÓ

en moda Pret-à-Porter, Alta bijuteria, i complements

A qualsevol punt d'Europa i guardamobles

EUGENIO MAGLlANESI PERRUQUERS· PELUQUEROS La Qualitat en Servei i Producte, al mínim Preu

Equipament per a cardiologia

Rentar-Brushing ta5a 890 ptes Rentar-tallar

Tallar-Homes

t500 1275 ptes

1020 ptes

Indústria; 106 Tel. 455.97.04

EUGENIO MAGLlANESI PERRUQUERS· PELUQUEROS Color+PH àcid f915 1675 ptes Moldejat 2300 1955 pte s Presenti aquest anunci i li aplicarem els preus indicats (15% dte. com a soci) Indústria, 106 Tel. 455.97.04 Barcelona

7ft

SON IBER ELECTROMEDICINA

LOS COLORES DE VENECIA "La teva boutique" Descomptes importants als socis de l'Esportiu Claror Lepant, 343-345 Botiga núm. 2 (entre Indústria i Pare Claret) Tel. 455.20.87 08025 - Barcelona

Roger de Flor, 277 Tel. 457 .12.25

LA BOUTIQUE DEL MOVIL Telefonia mòbil i accessoris Descomptes especials als socis de l'Esportiu Claror Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. (93) 456.59.33 08025 - Barcelona 21

PASSATEMPS Sopa de lletres

B K

L A

',\

Carles Gonzalez Font ja té mòbil

Com a guanyador del concurs corresponent al darrer número de la revista, Speak Digital va obsequiar-lo amb un telèfon Nokia de la màxima qualitat. Felicitats!

Test

Com es diu el porter de la selecció es panyola

de waterpolo? Quin nedador català va guanyar medall a de

r~--- - ----- - -- ~ - - -- - -l I

plata en els 25 Km en aigües oberles dels Mundials de Perth? Quina nacionalitat té Pete Sampras?

Quin nom rep el movimenld'oposició a Núñez

que es v iu a Can Barça? O n ha començat el Mundial de Ral ·lis?

Q uin és el punt més dèbil de Djordjevic? 'S I~ tI

"r.UI! J !.lJ ltlV

p.lON

I Nom .. ......... .. .... ....... Cognoms .... ... .. ... .. .... .. ... .. ...... .. .. .... .. ... .... ... .... .. .

IlIlJ.I;)F\ l ( t>

P (9

'o l·m J~ IU O lAl

Adreça ..... .. ... .. ... ..... ...... .... .. ... ...... .. ..... .. .... ... . Telèfon ..... .. ... ..... .. .... ... . Ciutat. ........ .. ....... ... ... ..... .. ..... ..... .... .. ..... .. .... ... .... ... OP ... .... .... .... .. .... . .. Edat.. .... ...... . Ets soci/a del Claror ... .. .. .. .. .. .... .... ... .. ... .. ..... ..... .. .. ... .... .

(ç "nI!¡q

«( '1!;l:;l1N P! I\l!O (l ' UY Il O~1 "1<';:>f( I :saJsodsaH

1a PART

1. A quina població viu Jordi Tarrés? ..... ... ...... ...... ..... ... .... ...... ...... ......... ...... .. ... ..... .. ... .... ... ... ....... ... ...... .. ...

Troba la parella Relaciona ,les 'dues còlu~~es... "t ,.,,'

2. En quins quatre grans grups podem classificar les discapacitats?

t,., "

¡ot'"'

y.,

;;",,,*

¡fi

,t\\~~)'

:;J;

f:¡/'~~~

Jocs de Tel-Hashomer (Israel)

1964

Jocs dè Heidelberg (A lemanya) Jocs de Seül (Corea)

1972

Jocs de Roma (Itàlia)

1976

Jocs de Toronto (Canadà)

1980

Jocs d'ArheÍn (Holanda)

1988

Jocs de Tokio (Japó)

3. Quins dies se celebra la Festa Major de la Sagrada Família?

,"';,' ," ""

1960 1968

",l\:

'HFIS '886 1 ~ llI :J lpV '086 1 ~O IU O.l0.L ' 9L6 1 :'à.laq\:lp! Jl-! '(;L6 1 :.I;}llIOlISUH-FU. '896 1 :o!"lo.l "V96 1 : 1! lU()~ "096 1 :9P" ¡OS

~ 1

I I I,

.... .. .... ... ....... ... ... ... ........ ... ... .... ........ .... .... .... .. ......... ..... .. ....... .... ........ .

2a PART 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? ...... ...... .... .... .... ...... ..... .... ...... ........... .... ..... ........ ... ..... .......... ...... .... ... . 2. I què t'ha agradat menys? ..... .... ..... ..... ...... .. .... .......... ...... ......... ...... ... ..... ...... .... ...... ... ... ............. 3. Quina secció t'agrada més? ..... .... ... ... .... .. ...... ...... .... ...... ..... .... ....... ... ... .... ....... ... ........ .... .... ... ... .... 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? ...... ..... ..... .... .. ............ .. ...... ... ..... ... ...... ........ ........ ..... ... .. ...... .... .. ...... .. 5. Què creus que li falta a la revista? ... ... ......... ..... .. ........ .... .. .... .... ... ......... .. ....... ......... ......... ... ..... ..... ... ..... .

6. Globalment, quina nota li posaries a la revista entre 1'1 i el 10? .... ........ .. .. ..... .. .... ....... ... ... ....... ...... ...... ... .. ... ......... ..... .. .......... .... .. .. ....

RS DE PARAPENT, DE 2 CAPS DE MANA (DE 10 A 15 VOLS)

PARAPENTE PIRENAIC Cursos d1iniciació i vols biplaça. Atenció especial a tots els socis del Claror

Alberg Santa Fe Tel. (973) 38.22.08 (909) 71.88.81 (908) 99.51.33 ORGANYÀ (Alt Urgell)

10% descompte

--I~ o ., r+CC

OCD

-:l Ol r+ _.

..., o -CD .,

UJ _. Ol

•

CCD

NOTíCIES DEL CLAROR

La Fundació Claror adapta el seu organigraJna a la nova realitat La Fundació Claror és una entitat en creixement. D'aquí poc temps entrarà en funcionament la segona instal·lació que gestionarà. És per això que el Patronat va decidir, el passat 26 de novembre, aprovar una . remodelació de l'organigrama de l'entitat per tal de potenciar els recursos humans i el treball en equip.

D'esquerra a dreta, Núria Borràs, Directora de l'Esportiu Claror; Joan ltxaso, Director General de la Fundació; Joana Céspedes, Presidenta del Patronat de la Fundació; i Eduard Franco, Director del nou Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

Un equip de set persones, amb Joan Itxaso com a Director general, porta la direcció operativa de l'entitat des de ITde gener, sota la supervisió del Patronat de la Fundació que presideix Joana Céspedes. Al front de cada instaHació hi haurà un director. En el cas de l'Esportiu Claror serà la Núria Borràs Comajuncosa, llicenciada per l'INEFC, que treballa a l'Esportiu Claror des de fa 15 anys desenvolupant diferents tasques relacionades amb les àrees tècniques i esportives. Des de fa tres anys desenvolupava la direcció tècnica. El director del Poliesportiu Sagrada Familia serà l'Eduard Franco Estadella. L'Eduard, enginyer de professió, va ser un dels impulsors fonamentals, l'any 82, de la creació del Claror. Igualment, de manera desinteressada, entre 1989 i 1993, va exercir com a primer president del Patronat de la Fundació. Durant el seu mandat es van portar a terme 24

les obres d'ampliació de l'Esportiu Claror. Ara, des d'una perspectiva professional, l'Eduard Franco torna a l'entitat per a dirigir la posada en marxa i la consolidació del nou poliesportiu.

«Un equip de set persones, dirigit per Joan Itxaso, porta la direcció operativa de l'entitat, sota la supervisió del Patronat de la Fundació»

Les persones que completen l'equip dirigit per Joan Itxaso (gerent de l'entitat des de 1983) són Albert Gimenez (Àrea de Salut), Manel Carmona (Àrea d'Administració), Sergi Larripa (Àrea de Comunicació) i Àngels Güell com a Secretària de Direcció.

Joan Itxaso Director General de la Fundació Claror

Un nou impuls en la consolidació dels Recursos Humans Les decisions del Patronat de la Fundació Claror del 26 de novembre de 1997, tenen una trascendència i mportant per al futur de l'entitat. Aquesta trascendència ve donada, no només pel fet d'haver definit un nou organigrama que ens permeti fer front amb èxit a la gestió d'una nova instal·lació, el Poliesportiu Municipal de la Sagrada Farrulia. La lectura de fons de les decisions preses pel Patronat ha d'interpretar-se com una aposta decidida i ferma per a la consolidació de tot l'equip humà de la Fundació. Sens dubte és una aposta de treball en equip. En el sector de les entitats o empreses que gestionen instal·lacions esportives, la Fundació Claror és un punt de referència, pel que fa a la gestió dels seus Recursos Humans. Aquest fet diferencial important, rep ara un nou impuls amb la incorporació de nous professionals que, de ben segur, faran una aportació valuosa, i amb la incorporació de nous treballadors i treballadores a noves responsabilitats en la fase que haurem d'afrontar amb decisió i empenta. Nosaltres, l'equip de professionals de la Fundació Claror, estem orgullosos de la qualitat de la nostra clientela. Ben aviat, la nostra base social s'eixamplarà de manera significativa. No podem defraudar les expectatives dels actuals i dels futurs socis i, és per això, que hem decidit crear, a cada instal·lació, equips potents i coordinats, capaços d'oferir una resposta de qualitat a la important demanda social dels serveis que ofereix la Fundació Claror.

NOTíCIES DEL CLAROR -

~- ------

--------------------------------

L'Esportiu Claror conlllelllora el seu quinzè aniversari L'Esportiu Clarorja té 15 anys. E ls va fer el 18 de desembre i, com molts de vosaltres ja sabeu, es van organitzar un seguit d'actes per a celebrar-ho . El dijous dia 18, es va presentar el nou logotip de la Fundació Claror, di ssenyat per Fè li x Jodar, i que ja podeu veure implementat en diversos impresos i suports de l'entitat. La mateixa tarda es va fer una xerrada on treballadors de l C laror i persones vi nculades a l'entitat des del seu naixement van ex pli car anècdotes passades durant aq uests 15 a ny s d'història . Quinze són rel ativament pocs a nys però donen pe r explicar moltes coses viscudes . Per refrescar les go les seques , l'acte va acabar amb cava per tots e ls ass istents . El divendres 19, la celebració va seguir. L'Esportiu Claror no podia oblidar-se d'una part important de gent que també li ha donat vida des del seu inici : e ls

El Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, contempla la mostrafotogràjïca rela/iva a la història del ClarOl:

ne ns, nen es i joves , que van gaudir d'una tarda de jocs i gresca amb un grup d'animadors . Entrada la tarda, però, ca li a posar-se una mica més seri osos. En un pavelló on es respirava un amb ient molt familiar, el secretari de la Fundació Claro r, Jordi Cabanes, va fer la introducció dels parlaments. Albert Batll e, regidor d'esports , i Joa na Céspedes, presidenta de la Fun-

Reforma d'ambients Cuines banys

daci ó Claror, cadascú des de la seva perpectiva, van tenir paraules de recone ixe ment a la tasca desenvolupada per l'entitat i van animar e ls soc is de l'Es portiu C laror a continuar amb empenta aquesta tasca en favor de l'esport per a tothom . Dins l'acte es va presentar la Guia del Soci de l'Esportiu Claror. Lajornada va acabar amb un piscolabis po pular.

CONCESIONARIA DE EXPLOTACIONES, S. A.

Mercè Bel guanya la Copa de Nadal L'ú ltima edició de la Copa de Nada l, la travessa que es fa cada 25 de desembre a l Port de Barce lona, va tornar a teni r un protagonista de l'Esportiu Cla·ror. Mercè Bel, monitora de l' Àrea Aquàtica, va quedar primera en la categoria veterana femenina. La distància a nedar eren 200 metres, des del Maremag num f ins a Colom, però com ella mateixa diu "en aquestes travesses tan curtes no valen tan els metres com saber nedar-les bé. Normall'I1.ent, l'aigua és molljr'eda i després del primer contacte cal saber adequar la velocitat amb el ritme respiratori perquè no es produeixi cap insujïciència ". Mercè Bel és j a tota una experta en la Copa de Nadal. L'any 1962 va ser la guanyadora en la categori a absoluta femenina. 33 anys després, el 1995, va guanyar en la categoria veterana. Aquesta, per tant, és la tercera vegada que Mercè Be l guanya la Copa de Nadal.

Televigilància. Circuit tancat T.v. Servei mimlsvàlids.

PARKING Industria

E.M.A.

&e~ Som una botiga diferent a les altres Vingui i comprovi-ho

Rosselló 439

18 anys fent llar

100

ptes/hora

Per als usuaris de l'EsportiU Claror

- - -- - - - -

Tel. 436.03.39

Nàpols, 274 i Sicília, 257 - Tel. 457.37.06 25

NOTICIES DEL CLAROR -

En marxa el servei de dietètica i el d'electrocardiografia

Bon bàsquet en el IV Torneig de Nadal

L'Àrea de Sa lu t de l'Esportiu C laror ofereix a tots els seus socis dos nous serveis: el de control dietètic i e l servei d'electrocardiografia. E l control dietètic permet saber la composic ió corporal de cada persona per establir una dieta adaptada segons . el cons um ca lòric. E l servei d'electrocardiografia permet adeq uar els programes esportius a les característiques de cadascú. Tots dos serveis tenen una tarifa especial de 1.500 ptes i són atesos per personal especialitzat.

El judo torna a donar alegries Tres judoques del Claror s'han proclamat recentment campiones de Catalunya en categoria Sènior. Són la sn via Díaz (menys de 52 Kg.), Dolors A ig ües (menys de 66 Kg.) i Maria Lluïsa López (menys de 78 Kg.). A més, Mireia Estruga va quedar segona classificada i David Soriano va obtenir el tercer lloc.

L'Esportiu Claror va organitzar els dies 22 i 23 de desembre el Torneig de Bàsquet Pre-Infantil i Infantil de Nadal, amb la participació dels millors eq uips de Catalunya. El torneig va mostrar un bon nivell de joc, que va agradar als espectadors que pràcticament van omplir el pavelló de j oc les dues jornades. Quant als resultats, en categoria pre-infantil, els guanyadors van ser l'ADO Barcelona (femení) i els Maristes Ademar

(masculí). En categoria infantil, els guanyadors van ser e l FC Barcelona (mascuH) i el Santa Caterina de Siena (femení). E l Torneig de bàsquet de Nadal va ser patrocinat per Instituts Odontològics Associats. També cal destacar la celebració de la segona edició del torneig de l'Escola de Bàsquet, que va enfrontar els nois i noies de l'Escola de Bàsquet del Claror amb els de l'Escola de Bàsquet Nacho Solozabal.

Nou servei de pàrquing per als usuaris del Claror L'Esportiu Claror i l'empresa Concesionaria de Explotaciones SA han signat un conveni segons el qual tots els usuaris del poliesportiu gaudeixen, des de principis d'any, d'un descompte del 50 per cent de la tarifa horària quan deixin el cotxe a l'aparcament d'aquesta entitat. El pàrking, a 100 metres de l' Espo~ti u Claror, té una doble entrada i sortida; una al carrer S icília i una altra a Nàpols, ambdues al tram situat entre Rosselló i Provença. Per a gaudir dels descomptes és imprescindible presentar el tiquet del pàrquing al control d'accés de l'Esp0l1iu Claror, on s'hi posarà el segell.

Campanya per a la formació d'un fons fotogràfic L'Esportiu Claror ha iniciat una campanya entre els seus socis i usuaris per tal de fer còpies de fo tos i videos relatius a l'entitat i així augmentar el seu fons fotogràfic i videogràfic.

. . . . . . .. . ... . .

Serveis Infonnàtios:

Ex;perts professionals de les Arts Gràfiques planificaran i plantejaran les seves necessitats informàtiques amb les millors solucions. D~~~

Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 436.84.57 26

Construcció general Pintor Fusteria Caixes fortes Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

Dissenyadors de ampli prestigi din re d'aquest sector, aconSegui ran la mil lor presentació als seus treballs. Fotogravats:

Equips informàtics competitius resoldran qualsevol problema de gravats, imatges, colors, etc. Impr.ss~ó:

Impressors per a cada necessitat, per qualsevol tipus de material, fins a tiratges grans mitjançant l'utilització de Rotatives. [P@@~Ofk3

CI Cardenal Reig, 23, 8 2 1ê - 08028 Barcelona Tel. 448 12 98 - Fax: 449 72 43 Adreça de correu: pcgrafic@mx3.redes1b.es

NOTICIES DEL CLAROR ,

Instituts Odontològics Associats potencia la coHaboració amb la Fundació

La inauguració es preveu el 25 d'abril

El Poliesportiu Sagrada Família ja és a la recta final de les obres Aquest mes comencen les inscripcions «L'acte d'inauguració formarà part del programa de les Festes de la Sagrada Família»

Vista del pavelló de la nova instal·lació.

Pe r terce r a ny consecutiu , Instituts Odontològ ics Assoc iats i la Fundac ió Claror van signar un conveni de co l·laboració per a l'any 1998. Així, Instituts Odontològics Associats seguirà oferint importants descomptes als socis del Claror a tots els seus centres, el més pro per, s ituat al carre r Sardenya, 31 9. A més, Instituts Odontològ ic s Assoc ia ts seg uirà col ·laborant econòmicament amb la Fundació patrocinant tota mena d'actes esportius i socials de l'entitat, com la Milla de la Sagrada Família. En la foto superior, Joan Solé, Director Ge ne ral d'Instituts Odontològics Associats , amb Joan Itxaso, Director General de la Fundació Claror.

Les obres d'acabame nt de l Po li es po rtiu Sagrada Fa mília e ntre n e n la fase dec is iva de finalització. Ara és el moment d'intensif icar esforços de coordinac ió i direcc ió de les obres pe rqu è instal ·ladors, industri als i paletes vagin tots a l'hora per ta l d'aconseguir acomplir els termini s fixats per la F undació Claror. Tot fa pe nsar que aquest termini s'acomplirà i que amb tota probabilitat el dia 25 d'abril (just

«La Fundació ha habilitat un local per a facilitar la formalització d'inscripcions»

un any després de l'acte de ls 10 mao ns) es farà l'acte d' in augurac ió d'aquest nou equipament. L'acte estarà emmarcat di ns el programa de les fes tes del barri de la Sagrada Família, que se celebraran entre el 23 d'abril i el 3 de maig. E l proper número de la revista Tot Claror informarà amb detall de les característiques de l'acte d'inauguració, així com de la resta d'actes relacionats amb les Festes que seran organitzats per la Fundació Claror.

Inscripcions El procés per form alitzar les in sc ripc io ns de les person es que han fet la sol·licitud començarà l'última setmana de febrer, segons ens informa la direcció

de l'entitat. La Fundació Claror ha hab ilitat un local molt a prop del nou po liesportiu per tal de fac ilitar el despl açament de ls veïns i ag ili tar els tràmits d'inscripc ió.

Gran expectació L'obertura del nou poliesportiu ha creat una fo rta expectati va al barri . La Fundació ha rebut pro p de 6.000 so l· li c ituds de persones que volen abonar-se a la nova instal·lac ió. Per tal de do nar una resposta ordenada i àgil a l'important volum de sol·licituds rebudes, es co nvocarà als so l·licitants per setmanes fin s e l mes de maig.

«Més de sis mil persones han fet la sol·licitud per a ser sòcies de la nova instal-lació»

CLíNICA VETERINARIA

SAG RADA FAM I LI CENTRO MÉDICO QUIRÚRGICa

.:::;..:=!:==:-

Córcega, 537 entre Marina y Cerdeí'\a - Tel. 435 88 67 - 08025 BARCELONA Horarlo Consulta: de 9 a 21 h. de LUnE!S a Sabados.

URGENCIAS 24 h. Tels. 435 88 67 435 95 04 URGENCIAS Domicilio, Tel. 908 89 89 54 Dr. Fernando Fernandez - Dr. Ignaclo Farras - Dr. Alexandre Tarrag6 ,,~'..... )\

1":'1

PARKING gratulto . . . . trente a nuestra Cllnlca

$EF.s>Vï-e-ï--.'.~~ BE PELu<i.uEF.s>ï~ ~

AGENDA -

- -

-~-~-

ACTIVITATS D'INTERÈS

ESPORTS

El Museu de l'Esport, una bO~ de conèixer la història de l' esp

«XXI Trial Indoor Solo Moto de Barcelona» Torna la cita anual entre el trial i els seus milers d'aficionats. El Trial Indoor Solo Moto, que enguany celebra la seva vint-i-unena edició, tornarà a tenir com a escenari el Palau Sant Jordi. La cita serà el 7 de febrer.

«Torneig Internacional d'Esgrima» Els amants de l'art de les espases poden gaudir de tot un cap de setmana de campionat. El XXII Torneig Internacional d'Esgrima "Ciutat de Barcelona" tindrà lloc al Poliesportiu Municipal de l'Espanya Industrial, els dies 14 i 15 de febrer.

«Walt Disney sobre gel» Un any més podem veure els personatges de Walt Disney patinant sobre gel. Arriben al Palau Sant Jordi el dia 4 de març fins al dia 8.

«Mini Marató» El dia 15 de març Marathon Catalunya organitza una prova de marató, d'uns 3 o 4 km, al voltant de la muntanya de Montjuïc.

«Setmana Catalana de Ciclisme» El Ciclisme professional arriba el 23 de març per deleitar-nos durant cinc dies. El recorregut començarà a Lloret de Mar i acabarà el dia 27 de març al circuit del Pé3;rc de Montjuïc.

«Campionat de Judo» Llars Mundet aplegarà, el 28 de març, els millors judoques del país a un nou Campionat "Ciutat de Barcelona" que promet un alt nivell.

El Museu de l'Esport va néixer el 1986 omplint la necessitat dels esportistes i estudiosos de l'esport de gaudir d'un fons important d'objectes i informació gràfica sobre la història de l'esport a Catalunya. El llegat del passat, l'evidència del present i un espai, per ara imaginari, reservat per al futur podria ser una manera de resumir de què es tracta i què hi podem trobar. Tot caminant per l'Avinguda Diagonal i de l'Esport, també conegut com el Centre endinsant-nos cap a l'esquerra de l'Eixamd'Estudis de l'Esport Dr. Melcior Colet. La . ple, crida l'atenció una casa a l'estil de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya hi instal·là la seva seu i des caseta de xocolata de Hansel i Gretel. d'aleshores vetlla perquè tingui una vida L'edifici, que combina el noucentisme activa i perquè les activitats que s'hi desenamb l'Art Deco, és de Puig i Cadafalch i rovolupin creïn un ambient cultural que dóni man inamobible i a l'expectativa dels canvis resposta a la tradició esporti va de Catalunya. en el seu entorn des de 1911. La casa, situada concretament al carrer D'aquesta manera, es reafirma un dels proCasanova cantonada Buenos Aires, va perpòsits de la Secretaria General de l'Esport i tànyer a Pere Companys del Doctor Colet com a donant de l'edifici a la Gefins el 1940 quan el Doctor «AI recinte de la Melcior Colet hi instal·là un neralitat de Catalunya: casa Colet també impulsar els aspectes culconsultori mèdic. La vocació turals de l'esport, o dit de Colet per l'esport va pros'hi troba la seu de d'una altra manera, crear vocar que, el 1982, fes dola Secretaria un binomi "esport i cultunació de l'edifici a la GeneGeneral de ra". ralitat de Catalunya amb l'Esport» l'objectiu de crear un fons El Museu compta amb una part estàtica, on s'exesportiu, recullint objectes posen objectes del passat i el present de de tota mena relacionats amb la història esl'esport català, i una part dinàmica destinaportiva de Catalunya. da a exposicions monogràfiques i itinerants El maig de 1986, i després d'algunes resobre temes d'interès actual. formes a l'edifici, es va inaugurar el Museu

AGENDA

a Inanera rt català

Una efígie del Baró de Coubertin presideix l 'entrada al museu

«En el Museu també s'hi fan exposicions itinerants sobre temes actuals»

Passejar-se per tots els racons de la casa sign ifica revi ure i aprendre nombrosos capíto ls de la història de l'esport català. Petits pilars sostenen escultures de bronze i de guix. Des d'atletes nus fins a fig ures d'esportistes de les més diverses disciplines i èpoques diferents. Eljudo, l'halterofília, l'escalada, el pentatló, el bàsquet, la boxa, l'esgrima, la gimnàstica ... per tot podem trobar peces d'artistes com Rosa Serra, Lemoyne, Ruffony, Lanfranch. Vestint les parets, les millors gales. Dibuixos sobre paper, d'altres fets amb tinta xina mineral, olis sobre tela, fotografies, pàgines de vells diaris .. . Nombrosos punts de vista sobre l'esport i els esportistes plasmats per autors com Xavier Cugat, Eduard Arranz-Bravo, Mario Bedini, Teresa Vilamatas, Manel Rubio,

7 ft

QUADERN D'ARAM M . À NG ELS ANGLADA Co lumn a 127 pàg in es

De 'prés d'El violí d 'A uscwitz. que evocav a l'holocaust jueu, An glada torna amb una obra colpido ra i sensible. Aram descriu les seves vivències i les del seu po ble -l'arm eni- en l'èxode mass iu per fu gir de la mort quan , e l 19 15, el govern turc decreta el seu extermini.

i una ll arga lli sta difícil de reproduir en aq uest espai. I a mida que seguim passejant, sembla que la nostàlgia impregni l'amb ient. No és sentimentalisme o, si ho és, pèrtany a aq uell s que hi han deixat objectes valiosos de la seva carrera esporti va i, per extensió, de la història de l'esport a Catalunya. Estem parlant, per exemple, de la moto Beta model TR34 de 260cc cedida per Jordi Tarrés. De la bicicleta amb la qual Marià Cañardo va assolir el títol de Campió de la Volta a Catalunya l'any 1928. Dels diplomes i trofeus que cataloguen a aq uest ciclista com un dels millors esportistes de la història catalana. De la moto Derbi de 50cc, que el seu pilot Angel Nieto, va fer Campiona del Món el 1969. També parlem de la reproducció de la pilota d'or europea concedida pel diari Football a Hristo Stoichkov i de la samarreta original, brodada amb fi l d'or que el Joventut de Badalona va donar, en l'homenatge al seu número 10, a Nino Buscató. De Buscató també hi trobem la reproducció de la medalla al Fair Play concedida per l'UNESCO el 1969. Altres objectes destaquen per la seva antiguitat. És l'exemple del joc de bitlles Pallarès tallat a mà i fet amb fusta dels boscos de Tírvia, o els esquís Miret amb botes i pals fabricats, probablement, a Barcelona entre els anys

1930 i 1935. Peces insòlites com l'espiròmetre de començaments de segle utilitzat per mesurar la capac itat pulmonar dels esportistes. En una segona planta, dedicada als Jocs Olímpics, hi podem veure des de les torxes i les mascotes olímpiques fins a objectes personals de diferents esportistes. Fins i tot hi trobarem una reproducció de la taula de treball de Pierre de Freidy, Baró de Coubertin, la seva fotografia i el seu títol de Cavaller de l'Ordre de Carles III otorgat pel Rei Alfons XIII el 1903. L'Oda a l'esport, la còpia dels escrutinis de les votacions que van proclamar a Barcelona seu dels Jocs Olímpics de 1992, etc. Si voleu veure com vestien les jugadores de tennis a principis de seg le, alg uns utensi lis personals de prestigiosos esportistes o rememorar trocets de vida esportiva que guarde u a la memòria, no dubteu a visitar el Museu de l'Esport. Tot això i més és el que guarda amb candidesa aq uesta caseta de xocolata noucentista.

El Museu de. l'Esport té l'objectiu de fomentar el binomi esport i cultura

EL COS HUMÀ SARAH BR EW ER Editori a l Mo lin o 127 pàg ines

Una miniguia de butxaca que ens permetrà trobar tota la inform aci ó necessària sobre com és i com actua cadascuna de les parts del nostre cos. Conté il·lustracions, fotog rafi es, mapes, taules i un glossari de conceptes científics.

LA CIUDAD DE LA BOMBAS MIGUEL ÀNGEL SERRANO Edic ions Temas de Hoy 247 pàgines

Una obra que relata els fets històrics i dramàtics d'una Barcelona de principis de segle en plena lluita de classes. Una classe obrera que es revolta i reivindica e ls seus drets just abans cie la Dictadura de Miguel Primo de Rivera.

llibres cedits per la Papereria Xelto

SOCIETAT .

Les Festes de la Sagrada Família, entre el 23 d'abril i el3 de maig

Treballar uo hort eODlig de la ciutat

La XX Festa Major del barri de la Sagrada Família comença per Sant Jordi amb un compendi d'actes ja tradicionals i noves activitats proposades per diferents entitats del barri. Entre les primeres destaquem, el dia 26, la plantada i passejada de gegants que, enguany, té un ingredient afegit: la celebració del X aniversari dels gegants del barri. El mateix dia tindrà lloc el pregó de la Festa M~or i la jornada de portes obertes a les obres del Temple de la Sagrada Farru1ia. També destaquem els sopars de germanor, els concerts de música clàssica i de rock i mostres de fotografia, artesania, art...

L'Hort de l'Avi és com s'anomena una petita zona situada al darrera del Parc Güell de Barcelona. També és un projecte dels Serveis Socials del Districte de Gràcia perquè en gaudeixin els avis i àvies. I

E.B.

La Fundació Claror Una de les novetats d'aquest any la incorpora la Fundació Claror que, per primer any, serà l'encarregada de fer el programa oficial de la Festa Major. A més, amplia el seu ventall d'acti vitats esportives afegint a la XIV Milla Urbana Popular i el XITI Campionat de Natació Escolar, l'organització d'una jornada d'esport al carrer amb bàsquet, aeròbic, futbol.. . També serà l'encarregada de muntar la ballaruca del sopar popular que, en principi, serà el dia 24. L'endemà al matí, farà l'acte d'inauguració del nou poliesportiu" Sagrada Família".

Fa 12 anys, es va reorganitzar una part de la muntanya, on a lgunes persones conreaven lliurement, per crear el que ara anomenenl"'Hort de l'Avi". Es va dividir la zona en 21 parcel·les i es va acondiciar amb la caseta per als estris, el rec, i tanques per evitar el vandalisme. El principal objectiu ens l'explica la directora del Centre Cívic d'el Coll, Carme Segura, "volíem que els avis i àvies de la part nord del districte -La Salut, Penitents, Vall carca i E l Colltinguessin un espai per trobarse i relacionar-se". Per poder conrear alguna parcel·la cal tenir més de 60

anys, ser jubilat o pensionista, no realitzar cap acti vitat remunerada i "tenir ganes de col·laborar, conrear la terra i assistir a les reunions que fem un cop al mes ", afegeix Carme Segura. També han d'acceptar ser responsables del manteniment de l'espai i els estris comuns, i portaveus del grup en torns d'un mes.

Objectius exitosos Si l'objectiu proposat era aconseguir una bona relació entre els avis i àvies, aquest ha estat aconseguit amb escreix. Només cal travessar la porta de l'Hort i veure'ls asseguts als bancs, fent-la petar. Les jorna-

«Un espai comú perquè els jubilats puguin treballar la terra i tenir un punt de trobada»

des de treball són relaxades com ens explica Aris López "de ganes de treballar n'hi ha poques però ens ho passem molt bé. Cada diumenge esmorzem aquí tots". L'Aris cultiva bledes, ·faves, alls, tres classes d'enciams, cols, cards ... Aprofiten bé l'espai, fins i tot, pensen en els nens de les escoles que de març ajuny els visiten i, per a ells, han plantat pastanagues. En Ramon Barrero és una de les persones que pensen més en la visita dels alumnes. Fa tres anys que té la parcel·la i hi va quasi cada dia, fins i tot ,el cap de setmana: "em serveix per entretenir-me i com hi ha moltes hores per endavant i m'agrada, cuidar l'hort no em suposa feina". Un dels avis més veterans és en Francisco Casino. Porta 11 anys a l'Hort i afirma amb satisfacció que "tenir un hort enmig de la ciutat és una meravella, un relax total". Dedica els seus dies a anar de casa a l'hort i de l'hort a passejar amb la seva dona a qui, per cert, li agraden molt les verdures "portar la collita a casa no és que sigui molta ajuda però es nota perquè és fresca i, sobretot, quan va cara ". Tots plegats se senten tan identificats que, a finals de març, organitzen un dinar-berenar amb ballaruca en honor del patró dels llauradors.

... . . . .. . . .. . . .. . . . . ... . . ........... .. . .... ...... .... . . . ...... ..... INFORMÀTICA Rosselló

e~_ ~

OO 30

Ordinadors PC a mida: escolar, professional, multimèdia. Ordinadors: Compaq, IBM, Hewlet Packard, ... Impressores: Epson, Hewlet Packard, ... Reparació i actualització d'ordinadors.

Software per a estudiants, professionals, mèdic. Títols Multimèdia: educatius, jocs, ... Llibres, accesoris, altes de connexió a Internet.

Rosselló, 427 - 08025 Barcelona - Tel. 455.56.84

SOCIETAT

Dues obres de Domènech i Montaner protegides per l'UNESCO

L 'Hospital de Sant Pau, declarat PatriDloni Mundial . «Cinc obres modernistes de Barcelona formen part del Patrimoni Mundial»

L'Hospital de Sant Pau, obra de Lluís Domènech i Montaner, va ser declarat patrimoni mundial per la UNESCO, en e l marc de la 2l a sessió anual del Comitè del Patrimoni Mundial que va te nir lloc a Nàpols (Itàlia). Aquesta consideració suposa beneficis respecte a la protecc ió, la co nser vació i la valorització j a que, des delS de dese mb re, re p ajuts del Fons Econòmic del Patrimoni Mundial, l'instrument financer per in-

tervenir en restauracions en e ls ll ocs sota la protecció ·de la UNESCO.

Una obra modernista L'Hospital de Sant Pau va ser construït entre e ls anys 1902 i 19 11. En ple mov ime nt moderni sta, la cl asse burgesa domina nt va impul sar la creac ió d'aquest gran equipament hospital ari, concebut com una ciutat jardí amb una sèrie de pave-

Ilo ns di stribuïts a l'entorn d'un pave ll ó centra l coronat per la torre del rellotge . A més de Sant Pau, també s'ha incorporat a la lli sta el Palau de la Música, un altre edific i m ode rni sta de D o mè nec h i Montaner. E l criteri seguit per la convenció avaluadora per escollir els conjunts arquitectònics aprecia, cada cop més, aquells que englo ben els as pectes arquitectònics amb medi s naturals i cul turals, més que no pas edific is singul ars. Altres monuments de Barcelo na qu e j a só n patrim o ni mundial, són e l Parc Güell, el Palau Güell i la Pedrera, obres modernistes de Gaudí.

. . ..... . . . . .. .. . . . ....... . . . . . . . . ..

Campanya a l'Eixample per mantenir net l'espai públic El Districte de l'Eixample està promovent una campanya CÍv ica de sensibilitzac ió dirig ida als . prop ieta ri s de gossos, per ta l que recullin els excrements de ls cans i així, mantenir net l'espai públic. Un grup de persones reparteixen fulletons informatiu a les persones que passegen gossos pels carrers del districte.

L'AV de la Sagrada Família promou la construcció d'un drac de foc L'Assoc iació de Veïns de la Sagrada Família ha inic iat una campanya entre e ls botiguers i els veïns del barri per tal de finançar la construcc ió d'un espectac ular drac de foc, inspirat e n una de les esc ul tures presents al templ e de la Sag rada Família. El Drac serà presentat a tots e ls veïns el dia 25 d'abril , durant les Festes del barri.

Escoles Sinaí

Els problemes són una realitat en el dia a dia i sovint ens aniria bé una mica d'ajuda . Probablement la MEDIACiÓ sigui una sortida.

Restau rant nou

Truqui'ns sense compromís. Tindrà tota la nostra atenció.

Dinareu com a casa per només

Conflictes de pares i fills, matrimonis, nuvis, avis, sogres, ex-cònjuges, veïns; conflictes laborals, escolars, veïnals, de comunitat.

750

ptes.

Ambient agradable, Rapidesa, i la nostra habitual Qualitat.

RES TAURANT-ESCO LA C/ Pad ill a 327 - Te l. 436.68.46

Av. Diagonal, 586, 2n 2a . Barcelona 08021 . Tel. 209.17.00

...

TELEFONS

FETS I GENT

U R. G È N C I ES Urgències Mèdiques .................... 061

Jordi Yuste ja cinc anys que dóna classes de judo a l'Esportiu Claror.

AmbulànciesCreu Roja ...... 300.20.20 Farmàciesde guàrdia ................... 010 Bombers Generalitat ........... 692.80.80 Bombers BCNciutat ...................... 080 Bombers BCN comarques ............ 085 Mossos d'Esquadra ........... 300.22.96 Policia ......................................... 091 Guàrdia UrbanaBCN ..................... 092

dans o Han pass at vint-i-cinc anys fins que ha pogut tornar a canviar de cinturó. Per a optar al sisè dan s'han de tenir 40 anys i fer-ne més de cinc que téns el cinquè dan.

Inf. Metropolitana ................ ......... 010 Informació Telefònica ........ ........... 003 Protecció Civil .................... 319.25.00 Accidentsencarretera .. ...... 352.61 .61 RENFE ........ ....... ...... . ..... 490.02.02

Una vida dedicada al judo

Ferrocarrils Generalitat ........ 205.15.15 InformacióCarreteres ......... 204.22.47 Aeroport El Prat .. .. ............. 301 .39.93 ServeisSocials .............. 900.30.90.30

HOSPITALS H. Sant Pau .......................... 291 .90.00 H. Del Mar .......... ................ .. 221.10.10 H. Clínic .. ......... ..... .. ............. 454.70.00 H. L'E sperança ..................... 285.02.00 H. Vall d'Hebrón ................... 418.34.00

H'. Santjoande Déu ............. 203.40.00

CENTRES

OFICIALS

Ajuntament BCN ...... 402 .70 .00 Generalitat ................ 315 .13.13 Diputació BCN .......... 402 .22 .22 Correu s .................... 318 .38 .3 1

ESPORTS

Jordi Yuste entra al club dels sisens dans La secció de judo de l'Esportiu Claror és en bones mans. Jordi Yuste, el professor de la secció des de fa cinc anys, va ingressar el passat 12 de desembre en el privilegiat "club dels sisens dans", un reconeixement que només gaudeixen al voltant de cinquanta persones en tot l'estat.

Esportiu Claror ........ 207 .06.40 Servei d'Inf. Esportiva 432 .19.92 Fed. Cat. Bàsquet .... 454.90.62 Fed . Cat. Judo ......... 318 .26 .1 6 Fed . Cat. Gimnàstica 426.94.78 Fed. Cat. Natació ...... 301 .82.70 Fed . Cat. Futbol ....... 302.56 .42 Fed. Cat. Esports per • a DlsmlnuIts Físics .. .211.43 .73 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB).219.32.16 Agenda d'Activitats .. 481 .00.21

No hi ha dubte que les festes de Nadal d'enguany van ser especials per en Jordi Yuste (Barcelona, 1954). La raó és que el passat 12 de desembre va superar, al CAR de Sant Cugat, i davant el Tribunal de la Fedaració Espanyola, l'examen necessari per a obtenir el sisè dan, un reconeixement que només tenen al voltant de 50 persones a tota Espanya. Yuste, després de 35 anys de dedicació ininterrompuda al judo, ha

vist com li arribava als 43 allò que tota la vida havia anhelat: vestir-se amb el cinturó blanc-ivermell que només l'elit deljudo estatal pot lluir. Ell mateix reconeix el fet com "el recon(!ixement a tota una vida de dedicació al judo ". I és que aconseguir el sisè dan no és gens fàcil. Amb el cinturó negre va aconseguir el primer dan. Tenia aleshores 17 anys. Després, va iniciar la cursa per a aconseguir anar sumant

La vida de Jordi Yuste va lligar-se molt ràpidament al judo. Ja de petit va adonar-se que volia dedicar-se tota la vida a aquest esport, i amb 17 anys va fer una estada de dos mesos a Tenri (Japó), per tal de perfeccionar la seva tècnica personal. De ben jove va començar a acumular títols que van situarlo entre els millors judoques de l'estat. Va ser 3 vegades Campió d'Espanya Júnior, 7 vegades Campió de Catalunya Júnior i Sènior guanyant-se per mèrits propis la seva presència en la Selecció Espanyola. Amb la selecció va participar en 4 Campionats d'Europa i 1 Campionat del Món Júnior (Río de Janeiro, 1975), en el que va aconseguir una destacada quarta posició. El seu prestigi en el món del judo va dur-lo, entre els anys 86 i 88, a ser el seleccionador espanyol Júnior. Actualment viu professionalment del judo. Dóna classes al Claror, des dels més petits als més grans i, a més, és el responsable de docència de la Federació Catalana de Judo, de la qual és el tercer vice-president. I és que, com ell mateix afirma amb rotunditat, "el judo és la meva vida. M'ho ha donat tot. No m'imagino fent una altra cosa".

A FABRA I PUIG

CI Desfar, 34

A~HOSPITAL

DESANT PAU

CI Ind~pendència, 367-369

ABAC DE RODA

CI Huelva, 34

A Wall Street Institute et garantim que parlaràs anglès més ràpid del que et penses, amb el nostre mètode exclusiu Multimethod ®.

MÉS DE 100 CENTRE S A TOTA ESPANYA

Multimethod®: El mètode que combina el paper del professor amb l'eficàcia dels recursos pedagògics i tecnològics més avançats. Un mètode l'eficàcia del qual ha estat comprovada arreu del món. ELS

o 8 ~

AVANTATGES

Horaris veritablement lliures. Sense pèrdua de classes Sense límit d'hores.

o o

Amb el millor ambient. Resultats garantits.

Sessions gratuïtes de demostració: Wall Street Institute ofereix, a tots els seus centres, sessions gratuïtes de demostració per a comprovar l'eficàcia de Multimethod®.

WALL STREET INSTITUTE Anglès Líder

Parla amb el líder

ProEixample S.A. Passió per L'Eixample

457 05 22 Ajuts a la rehabilitació d'edificis http: // www.proeixample.es

•

Audiotex en català, 481 02 10 . En castel l à, 48112 1 0.