Revista Claror Sports nº11

Aepc>rtatge:

~D&1@~~®~ 0o~D@&1 [?)®[? §J ~§J ~®üill5 ~[?§J[Ji] , , 11

tJ~-

97

S a l u t i Espc»rts:

SILVIA

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Preus especials als socis de l'Esportiu Claror I

la Visita, consulta i revisions I a Visita Ortodòncia (aparells correctors) Urgències / revisions periòdiques Fluoritzacions Radiografies intrabucals Higiene bucal (neteja)+Revisió Extraccions simples

"Gratuïta " "Gratuïta " "Gratuïta" "Gratuïta " "Gratuïta" 3.000 Ptes.

2.000 Ptes.

i un 20% de descompte a la resta de tractaments!

Cada dia més a prop seu

O~C ROSSELLÓ

CI CALÀBRIA 251 baixos 08024 . BARCELON'A Tel. 439.45.00

O~c

GRANOLLERS Av. Sant Esteve, 86 , 3r 4a . Tel. 879.32.28

MATARÓ ellluro, 52-54 baixos ' Tel. 757.71 ,81

BADALONA e/Del Temple, 29 . Tel. 389.43.31

CORNELLÀ e/Mossèn J.Verdaguer, 6 2n, 3a · Tel. 474.19.32

SABADELL e/Sant Joan , 23-31, 1 r 1a . Tel. 727.53 .96

MANRESA e/ Mossen J. Verdaguer, 15 baixos ' Tel. 877.45.97

MADRID e/Sor Angela de la Cruz, 35 . Tel (91) 759 .38.55

Oficines: CI Sardenya, 319 baixos - Tel. 459.33.39 - Fax 459.30.25

EMPRESA COL-LABORADORA AMB L'ESPORTltJ CLAROR

OPINIÓ Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35 Dipòsit legal: B 28124-84 Tirada: 8.000 exemplars

2. L'opinió dels lectors.

L'Enquesta 3. Puja i Baixa

TEMES DE PORTADA

Fundació Claror

el. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40

Director-gerent: Joan Itxaso Paternain

Claror Fundació Claror Ajuntament

La nedadora Sílvia Parem remem.ora els millors moments de la seva carrera

4. Entrevista amb Sílvia Parera 8. L'esport i la gent gran

PÀGINES CENTRALS

de Barcelona

16. Els joves tornen a l'escola des prés d'un estiu molt esportiu

Coordinació: Sergi Larripa

Redacció: Sergi Larripa Ester Benaeh

SALUT I ESPORT

Muntatge: David Fernóndez

Fotografia: David Fernandez .

Col.laboradors: M. Àngels GOell (català) Albert Giménez (medicina) Pedro Andreu (psicologia)

Publicitat: Josep Lluís Vi de Co.mpo~ició

i Impressió

La gent gran té clars els avantatges que comportafer esport

PC GRAFIC Cardenal Reig, 23 8è 1o 08028 . Barcelona IMGESA Alarcón, 138 Sant Adrià del Besòs

.;

NOTICIES DEL CLAROR 26. Fòrum Claror, es consolida com a taula de debat i idees 27. L'Esportiu Claror a Internet

Distribució: Mencor Encarnació, 19 08012 . Barcelona

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això, no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats. que s6n sen- • cera responsabilitat del. seu all-

tor.

19. L'administració de líquids 20. Els problemes d'esquena 22. .La motivació, element clau per aconseguir objectius físics i esportius

SOCIETAT Les obres del Polieportiu Municipal Sagrada Família, a tota màquina

30.. Avancen les obres del nou poliesportiu Sagrada Família 31. Districte, entitats i veïns debaten el futur del barri Sagrada Família

/

OPINIO 4'.1:~"s.1.'t~~f·~( ¡~;.""

'.I.

.~'

~

,'{.

, .. ~k;(ï;'id:J~~rAl~~..:)

Sergi Larripa Coordinador Tot Claror

El cas Maradona Probablement, cap futbolista ha estat més mundialment famós que l'argentí Diego Armando Maradona. I és que els gols i les errades del "pelusa", els futbolístics i els "altres", fa anys que donen la volta al món gràcies a els avantatges i desaventatges d'una televisió global que ni Pelé ni Di Stéfano ni tan sols Cruyff van poder gaudir/patir.

La televisió va fer de Maradona un ídol mundial que transgredia les fronteres del futbol. A Argentina i Europa els nanos emulaben la seva manera de fer. Fins i tot la Generalitat de Catalunya, conscient de la seva influència social va utilitzar-lo com a reclam en una campanya anti-drogues. Quina gran ironia!

Maradona va ser el millor jugador del món. Era capaç de tot i ha acabat aconseguint l'impossible: que les seves accions fora del camp prevalguin en la història per sobre de les seves accions al camp.

Recentment l'argentí va tornar a donar positiu en un control antidopatge per consum de cocaïna ... per tercera vegada en la seva carrera.

Culpable o innocent?

Potser, a aquestes alçades, és massa ingenu formular aquesta pregunta. Potser és, fins i tot, injust per a la resta d'esportistes que competeixen amb més honestedat i humilitat a canvi de molts menys diners.

I és que Maradona, a més de

... ~

•

~ .,]~¡\"'\

<'

futbolista és, sobretot, un negoci. Un negoci per als clubs, un negoci per a certa premsa i, el què és més greu, un negoci per al seu entorn. Fins i tot ha estat un negoci per al govern del seu país en qüestions d'imatge. Un negoci que ja no funciona, és cIar. Però Maradona segueix donant a parlar. Perquè el seu cas és vàlid per analitzar i qüestionar moltes coses que envolten el "show-business" en què es poden convertir certs esports professionals: fama, diners, cotxes, fills secrets, mafia, drogues, dopatge ... Un autèntic "cul ebrón". Massa pes per a un noi sense formació nascut a una humil farm1ia argentina.

Maradona és sobretot un malalt que necessita ajut. Però, ¿és just que se li permeti jugar essent un esportista que continua prenent drogues? ¿Se li permetria a un altre esportista? Els lectors de TC ho tenen cIar. L'enquesta, aleatòria, dona una resposta contundent.

També per E-mail:

claror@mx2.redestb.es Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies mecanografiades. Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resumir-les o extracta r-les quan es consideri oportú.

Trobes bé que no s 'hagi sancionat Maradorta després de tornar a fer positiu perdopÇltge?

BesoñaAlvarez No. Ho trobo mol t 'm,alament, jana hauria de jugar. Si es tractés d'una altra persona se~ gur que Ja l'haguessin fet fora però .cúm ,que és molt famós i dóna molta pulicHat contie nua jug~nt. ~_~· ~~

2

67anys

t6anys

26 anys

37 anys

No. L'haurien de susNo. Ja ha fet massa dispendr:e. Hauria de deibarats. Elque passa és xardejugarperprúvar que a Argentina és:un de desenganxar-se i si, ídol, una autoritat i té alcap del temps encara ' moltes influències. De no ho ha . aconseguit, totes maneres no ,créc que deixésde '9 ugar que continuï jugant. professionalment " __

~,~

__

~

______

~

________

~,=-~oo

___

"N o.Peròhi ha molts diners pell mig, molts in- v te.ressoseconòmÏ:Cs. Crec que aC31ba,rà reti~ . rar¡.FseeJI mateix percquèla seva forma físicajano ésb6na,men-' tres~ant, pèrò, ell vaju. ganti cobrant..

~~ ;~ _~

____

,,\

Envieu-llos les vostres opilliolls!

ENQUESTA ~~~.:w.-9{IJïjif.I,5ttr..m1:;...'

;

~~

OPINIO" •

'

,

~"t;.

.e" •

.

·*·"'\.¡'~·k... ""-!.,:-:rt~~~m-,,,,-!d:~~~~l..,\i.i.>tJ:i~~t.t..... • ••• iW*Y~:.tl~~~.,;;.¡~1'J>.,-ft~a~~~~ddL~~ohZ~~

-

Núria Borràs Directora Tècnica de l'Esportiu Claror

LA FRASE ... r---,.,....~~ ~ ~- ~,,.,..-

-

- •

--

«Estar a Barcelona és com estar enamorat» BONO canta1lt del grup ¡rlalldes U2

Temps d'objectius Cada any, el final de l'estiu i el començament de la tardor ens situen a les acaballes d'un curs , quan finalitza el programa d'estiu, i a l'inici d'una altra temporada, plena de projectes i noves il·h.isions.

U na entitat de serveis com la nostra, necessàriament ha de tenir objectius i il-lusions i, a més, ha de saber transmetre-les als nostres abonats i usuaris.

N o es tracta de fer promeses que després no s' assoleixen , com passa, malhauradament massa sovint, en molts àmbits de la nostra vida quotidiana.

N o es tracta tampoc d'oferir cossos perfectes ( ?) de models de passare].la ni serveis de 5 estrelles buits de contingut. ka, a l'Esportiu Claror, és

-'T"~

un moment de renovació d'objectius i d' i].Jusions a l'entorn del nostre ideari i dels nostres compromisos de servei amb els abonats i usuaris.

Així, volem que aquesta temporada 97-98 que tot just engega sigui en la que: 1. La canalla i el jovent millori els seus hàbits d'ordre, de higiene, de respecte envers els altres i la instal·lació, de sociabilitat...entenent l' activitat física i esportiva com un element important de la seva formació com a persones; 2. Els abonat adults i la gent gran puguin gaudir de la major implantació dels programes d'atenció al soci com un mitjà important de millorar la seva qualitat de vida gràcies a l'assessorament dels nostres professionals;

3. Tots plegats, abonats i usuaris, menuts i grans, trobin una instal-lació cada vegada més confortable; una atenció cada vegada més acurada i dinàmica .. . i que això es pugui percebre tant en les grans actuacions com en els detalls del dia a dia.

...

_ SABíEU ........,.

QUÈ?

.....'-"- ............ " ..................."... "'.,_..... _~

~

Fa tan sols un segle l'esport no era a ¡'abast de tothom. Bàsicament era practicat per els fills de la burgesia i les elites.

Entre 1890 i 1945, treballadors afiliats a sindicats i partits de classe van organitzar les seves pròpies associacions per practicar esport.

Més enllà dels interessos de l'empresa, que així podia controlar el lleure dels treballadors, existien interessos polítics que motivaven l'impuls a l'esport. Per les societats properes a la socialdemocràcia l'esport constituïa una manera de crear joves sans, forts i amb lligams de fraternitat i solidaritat entre ells. Per als comunistes, l'esport tenia un caràcter de lluita de classes, de revolució social.

l, finalment, una temporadà en la que el col· lectiu de professionals que formem part d'aquesta entitat volem coordinar els esforços de tots plegats per a garantir que tot això que s'ha esmentat (i tot el que no s ' ha esmentat !) veritablement tiri endavant.

El que no volem de cap manera és que aquests objectius de principi de temporada acabin com molts d'aquells desitjos que fem a final d'any i que després d' un parell de setmanes ja hem oblidat.

. . .... . . . . . . . . . . .... . . . . . .. .. . ... . . . . . . . ........ . ... . . . . . . . . . . ..

PUJA... .

Ala Revista "Tot Claror" núm. 10, corresponent al mes de juny de 1997, cal corregir: En el titular del quadre de la pàgina 18 caldria dir que són més de 80 persones les que van participar en l'organització de la Milla.

-~

- ...

,.

".

.

~

.

-

--

._--

-~-

------

i ... BAIXA ----..........

-~-

..,~.~".".".

Els maratonians

Abraham Olano

Martín Fiz , Abel Antón, Alberto Juzdado, Diego Garcia, Fabian Roncero i Jose Manuel Garcia ja tenen el seu lloc al llibre d'or de l'esport espanyol.

L'equip estatal de marathó va ser premiat amb el prestigiós premi Príncep d'Astúries en reconeixement a la seva gran tasca. Abans, Antón i Fiz havien fet una demostració al Mundial d'Atenes.

Discreta, molt discreta ha estat la temporada d'OIano.

Va decebre al Tour de França, evidenciant una gran baixa forma, i va retirar-se de la Vuelta a Espanya deixant molt mal gust de boca.

L'etiqueta de successor d'Indurain pot acabar perjudicant a un home del qual s'espera més que un Campionat del Món.

3

ENTREVISTA ~ -4\;;.;,

• • 1;».:

r..

~~'

"'-.

(~~

~'.

•

•

,.

•

'

Sílvia Parera ANUNCIA EL SEU ADÉU A LA NATACIÓ

Entrevista: Sergi Larripa Fotos: David Fermíndez

la millor nedadora espanyola de tots els temps ja no és a l'aigua. Després de dedicar tota la seva joventut a la natació, ser 31 vegades campiona d'Espanya i participar a tres locs Olímpics i guanyar una medalla de bronze a uns europeus de natació, S¡lvia Parera va haver de veure els passats campionats d'Europa de Sevilla per la televisió. Un cúmul de sensacions deurien còrrer pel cap d'una noia que, amb 28 anys, té ja inscrit el seu nom en la història de l'esport espanyol.

cap» Tot Claror va voler conèixer quines eren les sensacions d'una noia que, tot i anzmciar la seva retirada, segueix nedant cada dia a una instaz.lació matarnina. És clar que la Si/via no està cremada amb les piscines. Li agrada l'aigua, ésjové ... però ho ha deixat. Preguntar-li el perquè assegura un somriure com a primera resposta.

Desprès arriba la reflexió. l/ Ja tocava. Són molts anys i ...tot i que sé que ho trobaré a faltar, tard o d' hora això arriba. Crec que he acomplert el meu cicle i 4

he fet el que havia de fer. De fet l'últim any havia estat ja una mica de transició: vaig reduir el ritme d' entrenaments, vaig començar a buscar feina, i em vaig anar mentalitzant per a retirar-me. " P- Ara que tot s'ha acabat, com recordes els teus inicis en la natació?

R- Va ser tot molt casual. A casa meva sempre m' havien impulsat afer esport. Van apuntar-me a nedar amb cinc anys sense més propòsit que el d' aprendre a defensarme dins l'aigua i passar les tardes fent un

esport sa. Al principi no m'agradava gens.

Vaig estar a punt de deixar-ho quan tenia dotze anys, però va donar la casualitat que aquell mateix any vaig guanyar la meva primera medalla en un torneig, i allò em va animar a seguir.. .fins ara.

P- En quin moment et vas plantejar prendre't la natació seriosament?

R- Va ser quan tenia catorze anys. La meva entrenadora em va dir que tenia condicions i que, si m'ho prenia seriosament, tenia possibilitats d' anar a les olimpíades

. ~

ENTREVISTA ~

«L'hora de la retirada havia arribat. Crec que he acomplert el meu cicle I he fet el que havia de fer»

de Seül. Clar, jo em vaig quedar molt parada; era molt gros parlar de participar en una olimpíada. Però bé, vaig confiar en ella, i vaig començar a entrenar en serio a veure què tal. I sí, sí, va anar tot molt bé, molt millor del que mai podia haver imaginat. p- Hi ha hagut alguna persona determinant en la teva carrera?

R- Sí, la meva entrenadora de sempre, Dolors Jané, que va ser qui , com et comento, va proposar-me de dedicar-me a això seriosament, i sempre ha confiat en mi al llarg de la meva carrera. A part d' ella, la meva farrulia també m' ha recolzat sempre.

P- Quan vas decidir ''professionalitzarte", vas haver de deixar els estudis?

R- No, no, no. Els estudis els vaig deixar un any abans d' anar a Seül. Fins aleshores vaig compaginar els estudis de Formació Professional amb els entrenaments sense cap problema. M'ho anava traient tot. La incompatibilitat va arribar quan , abans d'anar a Seül, vaig anar a entrenar al Sant Andreu, a BarcelQna, per tal d' intensificar els entrenamets. Després de Seül, però, encara vaig estudiar un any més. Després vaig dedicar-me a entrenar i estudiar anglès, perquè no vaig plantejar-me estudiar cap carre-

ra.

P- Has hagut de sacrificar moltes coses en benefici de la natació?

R- Bastantes. No he pogut gaudir de

.

.'

M.

i~...

_

moltes de les coses que viu la majori a del jovent. Però això tampoc no em va suposar cap patiment perquè, de fet, sempre he gaudit en el món de la natació. Aquí teni a el meu ambient. El pitjor ha estat no poder SOftir amb els amics ni estar amb la família sempre que he volgut, ni practicar altres esports que sempre m' han agradat.

P- I suposo que, ara que t'has retirat, podràs acomplir moltes assignatures pendents?

R- Sí, anar a esquiar. Ja ho estic esperant.

Fins ara no hi havi a pogut anar pel ri sc de lesionar-me. p- Després dels Europeus del 88, va arribar el teu repte sommiat, els Jocs de Seül.

Quins records tens d'aquella experiència?

R- Molt macos. Els primers quinze dies que vaig estar a la Vil a Olímpica estava en un núvol. No trepitj ava de peus a terra. Va ser una experiència única. Estava com flotant de veure tants esportistes de diferents

j,:

,

països i disciplines, tots junts. Me ' n recordo perfectament de tot el que vaig viure.

P- Després, en canvi, t'acabaries convertint en tota una experta quant a olim-' píades. Quines diferències vas veure entre cadascuna de les olimpíades de Seül, Barcelona i Atlanta?

R- La que més em va agradar i més vaig gaudir va ser la de Barcelona, va ser la més

-~~'

", -,

-'-'1'

';.:-;:::U~l-·~-:

I -'-¡"-;' "i-:.\I";-.1il

CURRíCULUM VITAE

Sílvia Parera

• •

«Els Jocs de Barcelona van ser els millors organitzats, els més recolzats socialment... els millors»

11,.

•

•

• • • •

•

Sílvia Parera va néixer a Mataró, el 5/9/69.

Va estudiar Formació Professional (Administratiu).

Com a nedadora ha format part del CN Premià, CN Mataró, CN Sant Andreu, CN Catalunya i CN Mediterrani.

Especialitzada en braça, estils i esquena, ha destacat en la distància de 200 metres.

31 vegades campiona d' Espanya Ha batut 39 rècords d' Espanya Medalla de bronze als Campionats d'Europa de Sheffield, l'any 1993 Ha participat en 3 Jocs Olímpics: Seül, Barcelona (on va participar en dues finals B) i Atlanta.

Va posar un dels 10 primers maons del Poliespotiu Municipal Sagrada Família.

ben organitzada, a la ciutat més maca, amb la millor Vila Olimpica ... no hi havia color. A més, en ser per a mi la segona olimpíada, ho vaig notar molt. L'experiència anterior em va permetre gaudir molt més de totes les coses. El fet d'estar a casa, amb el recolzament del públic, familiaritzada amb l'ambient va ser determinant. I els Jocs d'Atlanta em van decebre. Jo anava amb molta il·lusió perquè no havia estat mai als Estats Units.

Pensava que els americans organitzarien el més gran espectacle del món, i vaig trobarme amb una olimpíada més apagadeta, perquè els americans, per sobre de tot, volien fer negoci . Com els Jocs de Barcelona, cap.

P- D'alguna manera tots vam viure els

5

ENTREVISTA .....,~M;tf,;¡jj¡;~ü'l!!;:.;);.;.,.. ::.~!)~j.,1'.!\ .....k';t\;~¡I.\.ls..',J:~,.l,#-"

•

~.'t< .:.!t\;,¿~;c~~......,1:'1ò.{m·;!5j~..

1 .. ~,¡

\.. .. \..

"

..

;.

,I;.

.,,'

,

,

•

Jocs de Barcelona. Però tu que vas viure 'ls des de dins, quin és el detall que més recordes?

R- E l recolzament de la gent. El suport de la gent envers e ls Jocs i e ls esportistes .. Ja gent que pujava a la muntanya de Montjuïc sense entrades, només a participar d'aquell ambient festi u. Allò va ser maquÍss im. Els esportistes vam notar molt el caliu d' una gent que es va volcm' com no ho va fer ni a Seül ni a Atlanta.

P- Tens alguna espina clavada d'aquells Jocs?

R- No poder pmticipar a la Cerimònia d'Inauguració. Em va fer molta ràbia. Però és que em tocava nedar el primer dia, l'endemà de la Inauguració, i haver pmticipat a la Cerimònia hauria suposat un desgast. Jo havia desfilat als Jocs de Seül, i em va impressionar. Només pensar què hauria estat fer la desfilada a Barcelona ... no vu ll ni pensar-ho.

Ara bé, a la Cloenda sí que hi vaig participar.

P- Jocs Olímpics a banda, quin ha estat el millor moment de la teva carrera?

he portat bé perquè la primera que m'he exigit sempre el màxim he estat jo mateixa. Dins l'aigua sempre he sabut que havia de donar el màxim, però fora de l'aigua sóc una persona més .

«No entenc com la natació, tan important en uns Jocs Olímpics, després deixa d'aixecar expectació»

P- Has notat popularitat?

R- Home, sens dubte, els Campionats d'Europa de Sheffjeld, l'any 93 , quan vaig guanyar la medalla de bronze als 200 metres estils. Mai no m' havia imaginat la possibilitat d'estar en el pòdium d' una competició així d'important. Sempre havia vist les cerimònies de lliurement de medalles per la tele.

El dia que vaig veure'm allà dalt...va ser una experiència única.

P- Això no comporta més responsabilitat?

P- I com es porta això d'estar conside-

R- La gent sempre t'exigeix més, però ho

rada una de les millors nedadores espanyoles de la història?

R- No sé si n'hi ha per tant però, bé ... es porta bé. Molt contenta perquè significa molt més del que mai m'hauria imaginat.

Celebracions

R- No, no. En natació no hi ha popularitat. Per ser famós has de guanyar una medalla d' or olímpica o fer un rècord del món .

Aleshores encara et coneixen, et poden aturar pel carrer i pots notar la popularitat, però sinó, no ets famós sent nedador. És un esport que no es difon massa. A més, el fet de portar gorro i ulleres fa més difícil el reconeixement per part del públic. T'han de fer moltes entrevistes per poder ser conegut.

Buffet lliure

per a grups de 15 a 40 persones

Tots els divendres de 9 a 11 de la nit

1.800 pies nens i nenes més petits de 12 anys 1.000 ptes

,

I a més a més: Tasteu els nostres

menus

Us volem oferir una gran varietat de plats amb la nostra qualitat habitual i el servei d'antics alumnes que tomen per a treballar amb nosaltres

especials de dilluns.a divendres per només ,

975 ptes.

Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda

6

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepant)

ENTREVISTA ,

,

«Hauríem de trobar la fórmula perquè els nedadors I els socis dels clubs poguéssim conviure millor))

p- Com t'expliques que la natació sigui un dels esports més seguits en uns Jocs Olímpics, però després no se li presti la mateixa atenció social?

R- Sí, és una cosa .que no entenc però realment passa. Quan arriben els Jocs la natació és, junt amb l'atletisme, l'esport més important, però quan passen els Jocs se n'obliden . És un enigma. p- O el producte no és bo, o no se sap vendre el producte?

R- Jo suposo que no se sap vendre el producte. Si no es difon un esport no s'entén, i el que no s'entén és difícil que agradi.

La gent no acaba de conèixer les regles, els nedadors, les estratègies, les marques .. .i aleshores és difícil poder valorar una carrera i dir si ha estat bona o dolenta. p- No serà perquè la pràctica de la natació és considerada avorrida a diferència d'altres esports individuals com l'esquí o els esports d'equip?

R- Home, puc entendre que hi hagi qui s'avorreixi neda~t sol una bona estona. Hi ha gent que sempre m' ho diu : com pots estar entrenant tanta estona tota sola amunt i avall? l a aquesta pregunta mai no he sabut trobar-li una resposta. La natació, o t'agrada o no t'agrada. p- En canvi ningú no dubta que és l'espont més complet i saludable?

R- Sí, sí. És l'esport més equilibrat. Treballes totes les parts del cos alhora. Qualsevol metge la recomana com a exercici de rehabilitació de lesions.

P- També hi ha qui diu que la natació és incompatible amb altres esports.

R- Jo diria que no. Qualsevol esportista pot fer natació. A l'inrevés potser sí és una mica incompatible. Si fas natació de manera seriosa i després te' n vas a còrrer per asfalt, a esquiar o a fer bicicleta pots endurir molt la musculatura. l això, després, provocar-te rampes nedant. Això és,perjudicial perquè per nedar, si nedes molt, necessites la musculatura tova. Però, fins i tot en aquest cas, si nedes suau, tampoc no passa res.

P- Quina nota li posaries a la natació espanyola en general?

R- Hem viscut els millors anys de la història de la natació espanyola entre els Jocs

•

•

•

~

de Barcelona i els d'Atlanta. Han estat quatre grans anys amb bons equips, nedadors que han disputat fi nal s A i B a campionats importants. Actualment li posaria entre un set i un vu it.

P- Seguim molt lluny de les primeres potències?

R- Home, una mica sí. Però bé,jo recordo que en els meus primers anys amb la selecció no veia mai cap espanyol a una final , i això ha canviat. S'han vist pòdiums i s' han fet marques que abans no es feien .

P- És obligatori anar als Estats Units per afer una bona preparació?

R- No , no és obligatori. L'avantatge d'anar-hi és que allà t'ajuden molt si vols compaginar els entrenaments amb l'estudi d'alguna carrera. Aquí, en canvi, compaginar-ho és molt difícil. Pots passar-te deu anys per fer una carrera que allà pots acabar en tres anys. A més , sempre va bé aprendre anglès.

P- I dins la natació espanyola, quin paper té actualment la natació catalana?

R- Estem en el millor lloc. Ara potser hem baixat una mica i s'hauria de treballar per tornar a estar més amunt, però sempre hem tingut el millor nivell d'Espanya i encara som l'Autonomia amb més potència.

P- Hi deuen haver coses que es podrien millorar, no?

R- Sí, sí, es podria millorar l'organització.

El problema de sempre és que, als clubs, els nedadors molestem als socis quan entrenem, i viceversa. Hauríem de trobar la manera perquè tots estiguéssim contents: clubs, socis, entrenadors i nedadors, que haurien de tenir facilitats per a poder entrenar als seus propis clubs.

P- A nivell de subvencions esteu contents?

R- Jo he viscut el millor moment. No em puc queixar. No he guanyat ni la miHèsima part del què guanya un tennista o un futbolista, però ens han donat el suficient com per a poder entrenar sense preocupar-nos de guanyar diners treballant. El problema seria que decaigués aquest esperit col·laborador de les empreses, ja que s'ha demostrat que, quan s'han posat diners, han augmentat els resultats a tots els esports. p- És just que una de les millors nedadores espanyoles de tots els temps no tingui la vida resolta quan sí la té un futbolista de mig pèl?

R- No ho trobo just perquè tots ens esforcem el mateix , però el tema està muntat així. Uns esports tenen més difusió que altres i, per tant, mouen més diners que altres.

S'ha d'acceptar.

•

•

lO!:

o,;"~... ¡:¡.t',.w.),I,~

'¡\',~.j ....hll~l~""~"~.~J,;l,1o.""""~:¡·~f, ... ~~A(j3~

PREGUNTES MOLT PERSONALS •..

Sílvia Parera 1. Una ciutat per viure-hi?

Sant Cugat.

Un lloc a on anar de viatge?

Praga.

3. Mar o muntanya?

Mar. 4. Un llibre per llegir?

"EIOcho".

5. Una pel'lícula?

"El Cartero", de Pablo Neruda.

6. Un grup o cantant musical?

U2.

7. Un miljà per estar informat?

Internet.

8. Hi ha massa futbol a la tele?

Sí.

9. Què valores més de les persones?

La sinceritat.

10. Pragmatisme o idealisme?

Idealisme.

11. Quin personatge històric t'hagués agradat conèixer?

John Fitgeral~ Kennedy.

12. Els polítics són ...

Persones públiques.

13. Què és el que més detestes?

La violència.

14. La pregunta que menys t'agrada que et faci un periodista?

Que em preguntin què faré en una competició abans de fer-la.

15. Quin és el teu plat preferit?

El marisc.

16. Lletres o ciències?

Ciències.

17. Matrimoni o solteria?

Matrimoni.

18. Una bandera?

La catalana.

19. Què t'enduries a una illa deserta?

A la meva parella i un aparell de música.

20. Un desig confessable?

Formar una família.

2.

7

I

REPORTATGE "

. . ,

,

"

,

Gent gran i esport, termes compatibles?

Fer-se gran suposa, a totes les edats, una experiència important i enriquidora. Tot i que molts cops anem mirant com passen els anys lamentant-nos que cada cop som una miqueta més vells, i sense adonar-nos que cada etapa de la vida es pot gaudir de moltes maneres. Fer esport n'és una.

Hi ha etapes crítiques on l'angoixa de créixer és més rellevant i, sovint, passada certa edat hom pensa que ja està de tornada de tot i de qualsevol experiència nova.

Una de les etapes que més costa assimilar és la vellesa. Tot i que no es pot considerar a una persona de 65 anys una persona vella, nosaltres partirem d'aquesta edat basant-nos en la convenció legal de la jubilació, fixada en aquesta edat en la majoria dels

8

països occidentals, ja que acostuma a tenir força repercussió social i emotiva per les persones que la pateixen.

La vellesa és viscuda per cadascú de manera diferent. Hi ha persones a qui els agrada quedar-se a casa amb els records del passat o aprofitant per fer aquelles activitats que sempre havien volgut realitzar i mai havien tingut temps, fos pels fills, fos per la feina o per totes dues coses. Segurament a

aquestes persones no els caldrà buscar un centre on esplaiar-se, on mantenir o fer noves amistats, on ballar, xerrar o fer esport.

Però, també hi ha persones a qui la casa els cau a sobre o aquelles que, pel seu estat de salut, se'ls fa més difícil sortir sols al carrer. Sovint, aquestes persones necessiten una empenta per llançar-se al carrer, amics que els acompanyin o saber ben bé a on adreçar-se per participar activament en alguna activitat.

Val a dir que lajubilació, tot i que significa l'acabament d'una etapa en el sistema productiu, no suposa la condemna a la inactivitat si un no vol. És per això que moltes institucions i entitats ofereixen un ampli ventall d'activitats per a la gent gran.

Apuntar-se a un centre d'esbarjo per passar l'estona, jugar a cartes, ballar, fer activitats manuals ... formar part d'algun col·lectiu amb el qual anar a fer excursions o passejades són algunes de les propostes que hi ha actualment a la nostra societat. Però, també hi podem trobar molts centres esportius que promouen l'activitat física com a una alternativa per a la gent gran que disposa de més temps lliure per cuidar-se i per relacionar-se amb els altres.

Cal tenir en compte que l'esport a la tercera edat no serveix només per a mantenir la bona condició física o per prevenir les xacres de l'edat, també és un element socialitzador perquè la majoria d'activitats esportives es practiquen en grup. A més, la vessant lúdica de l'activitat física està cada cop més integrada en els programes orientats, sobretot, a la gent gran. D'aquesta manera, l'esport es fa de manera suau i divertida mitjançant jocs i material de suport per tal que les sessions siguin més amenes.

En definitiva, podríem dir que l'esport a la tercera edat ja no constitueix un esforç sinó que, sobretot en els últims anys, ha esdevingut un nou joc per adults.

Per això, cal que us preguntem: teniu ganes de tornar a jugar?

REPORTATGE "

\

•

El procés vital que segueix qualsevol persona significa un progressiu envelliment La pell d'un nadó es torna més dura i curtida als 16 anys, als 25 pot aparèixer alguna arnlga o, fins i tot, algun cabell blanc. Als 30 la panxeta comença a perfilar-se, les caderes s'eixamplen. La maternitat, per les dones, també significa un canvi del seu cos i, perquè no, de la manera de concebre les coses.

Poc a poc ens anem fent grans i, per molt que de vegades ens en volguem amagar, també ens anem fem vells.

Però, tot i que l'envelliment és un concepte biològic en el qual all ò vital perd força i energia, podem afirmar que la ve llesa serà per cadascú com vulgui que sigui en funció de la manera com sigui acceptada i portada.

Per la vivència psicològica de l'enve ll iment és molt important mantenir un bon equilibri entre el concepte del passat i del futur. Hi ha persones que, potser, sense ser velles estan anclades en el passat i posen poques esperances en el futur, mentre que, poden haver-hi persones velles físicame nt que tenen ganes de viure, tenen projectes i guarden un bon equilibri amb l'anyorança del passat.

Bó per a la gent gran L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha confirmat, en moltes ocasions, que és important per a les persones grans practicar activitat física o, en cas que sempre n'hagin fet, el seguir practicant-la, ja que és una bona manera de preservar les capacitats funcionals.

Com podeu veure en el quadre, els beneficis de l'activitat física també són aplicables a l'activitat física dirigida als joves o als adults. Tot i així, les característiques pròpies de l'envelliment les fan més rellevants, doncs és una etapa on els problemes de salut, la pèrdua de vitalitat i els canvis morfològics són més evidents.

~~

' , ....

-I..~

'"'.~• • r".\lI. •• 1J·"~'"'-1t:H"~~"I(1~":.~~-

BENEfiCIS DE L'ACTIVITAT FíSICA EN LA GENT GRAN 1. Rehabilitació i prevencióde l'enfermetat.

Obtenció de plaer i benestar corporal i mental , aconseguint, mantenir un equilibri emocional sa.

3. Proporcionar autonomia mitjançant una millor condició física.

4. Coneixement del propi cos.

S. Domini del cos.

6. Iniciació a les tècniques de l'exercici físic.

7. Millora de la capacitat d'adaptació a situacions noves.

8. Potenciació de la sociabilitat i la vessant més lúdica de l'esport.

2.

Segons un estudi del doctor PM Ramos Calvo que és titulat "Ejercicio jlsico en las personas mayores. Recomendaciones practicas para mejorar la salud" l'exercici físic per les persones grans ha de contemplar tres coordenades ben definides: el tipus d'exercici, la intensitat i la durac ió.

Tipus d'exercici Pel que fa a aquest primer paràmetre Ramos Calvo assenyala que el més idoni per a les persones grans és l'exercici que implica una activitat aeròbica.

Concretament, recomana esports com la gimnàstica de manteniment, el golf, la natació, les bitlles, el tir amb arc, els estiraments, les carreres de mitja i llarga distància, la caça, la petanca, les caminades .. . Totes són pràctiques encaminades a millorar la salut i, específicament, aspectes com la resistència cardio-respiratòria, la resistència i la força muscular, la composició corporal, la flexibilitat, l'equilibri i la coordinació.

Intensitat i duració Aquest segon paràmetre fa referència a la relació que s'establei x entre l'exercici i la freqüència cardíaca. En aq uest sentit, s'estableix que la intensitat ha de ser equivalent

al 60-70% de la freqüència card íaca, establint, en qualsevol cas, com a límit, el dolor.

El monitor és qui millor pot organitzar la intensitat adeq uada a cada persona en fu nció de l'exercici mitjançant un es proves in dividuals a cada membre del grup .

Depèn del tipus d'exercici tri at però, de manera general, qui practica algun esport, l'ideal és que ho faci de 3 a4 cops per setmana i en di es alternatius. La durada idòni a de les sess ions és e ntre 30 i 45 minuts.

Conclusions Per acabar, és també important que a part d'aquests tres paràmetres se' n considerin d'altres com els hàbits higiènics i dietètics, els reconeixements mèdics amb certa freqüència, el combinar difere nts disc iplines en un mateix programa, i, sobretot, el ser conscients que cadascú és diferent i que, per ta nt, és l'activitat física la que s' ha d'aco plar a cadascun de nosaltres i no a l'inrevés Citant al doctor Ramos Calvo, "l'activitat física per a la gent gran persegueix el dotar de més vida als anys i no pas de més anys a la vida ", tot i que, quan més cuidem el nostre cos millor portarem l'envelliment i més satisfactori serà el nostre estat d'ànim, de salut i mental.

•

. ...... . ... . .. . ... . . ... .... ... . . . ..... . . . ... ...... ... . . . . . . . . . . . . ted-t','4 :i 111111111' \.

Preus a l'abast de tothom.

I per a celebrar l'aniversari:

CENTRE D'ESTÈTICA I BELLESA el Sicília, 352 . Barcelona Tel 207.69.94

No Tanquem al migdia Dissabtes matí obert

15 % de descompte a tots els socis

• Tractaments de la pell (acné, pell arrugada i desvitalitzada, etc .) .

• Sol UVA· Liposucció.

• Depilació.

• Reflexologia.

• Neteja cutis.

• Reductors facials.

• I molt més. Truqui'ns i veurà.

9

REPORTATGE • «Les persones grans que practiquen esport es reforcen molt psicològicament»

Divertir-se i D1illorar: l'única opció a l'esport en la Tercera Edat

l'autoconfiança, trobar-se amb amics i fer noves amistats, i establir nous sistemes de relació i convivènc ia. É8 evident que les vivències no tindran . res a veure amb les que experimenta el/l'adolescent, però no convé oblidar que, com a tota època de canvi profund en la vida de les persones, són necessàries fortes dosis d'autoafirmació, recolzament social i motivacions de tot tipus. És en aquest sentit que alguns aspectes psicològics, lligats a l'autoeficiència i a mm ores subjectives associades a aspectes afectius de la pràctica esportiva en grup, tenen una gran importància en la qualitat de vida de la persona gran. Sense oblidar, òbviament, la millora física que ha d'aconseguir-se i que reforça els aspectes psicològics referits.

per Pedro Andreu, psicòleg de l'esport Per aquestes dates s'acompliran dos anys de la publicació a "Tot Claror" d'un article sobre esport infantil el títol del qual era "divertir-se i millorar única victòria possible en la iniciació esportiva" . No he pogut resistir la temptació de repetir els conceptes de divertir-se i millorar en aquestes línees sobre l'esport en la tercera edat.

Tot i així, òbviament, són necessàries algunes matitzacions. Els/les practicants d'esport o activitat física en la Tercera Edat poden ser agrupats, entre d'altres, d'aquesta manera prèvia.

A. Persones de la Tercera Edat que han realitzat de manera habitual pràctica esportiva durant tota la vida. Són els "esportistes veterans" .

B. Persones que inicien la seva activitat esportiva precisament en la Tercera Edat.

Podem anomenar-los "veterans esportistes principiants" .

Esportistes veterans En el primer grup ens trobem a aquelles persones que han fet un hàbit de la pràctica esportiva i que han anat adaptant aquesta pràctica a les condicions vitals i als canvis que en les mateixes han anat introduint el pas del temps. Ens trobem amb l'esport com 10

a valor arrelat, i amb els seus beneficis i, perquè no dir-ho, perjudicis (les lesions!) que la pràctica esportiva comporta.

Veterans principiants El segon grup hem de situar-lo en el marc de referència de la societat del benestar i l'explosió associada d'oferta sobre el temps d'oci de les persones. S'inicia l'activitat esportivajust en el moment que finalitza l'activitat productiva, bé per jubilació laboral o per l'alliberament dels lligams familiars i domèstics, especialment en el cas de la dona.

En ambdós grups, però més acusadament en el segon, podem i hem de parlar d'una veritable iniciació esportiva, en què hem de contemplar conceptes com la millora de la condició física, l'aprenentatge de noves habilitats tècniques, l' auto di sciplina i

«Trobar -se amb amics, fer noves amistats, I establir nous sistemes de relació I convivència, són altres conseqüències positives de la pràctica esportiva»

La nostra conclusió no pot ser una altra.

Tots dos grups, els "esportistes veterans" i els "veterans esportistes principiants", uns com a continuació d'una norma de vida establerta i uns altres com a partíceps d'una nova activitat de la que esperen beneficis, han de plantejar-se "divertir-se i millorar" com una continuació d'allò que, en la iniciació esportiva infantil, eren victòries a aconseguir per a una formació integral, i ara són victòries afegides als beneficiosos resultats obtinguts de la realització de la pràctica esportiva.

•

REPORTATGE ..... ,.. ;<I,.!,.-t'-"';.-'r ),~~;{ • .I.-',_I.'j"~"\-¿}~;~",,~~~,,,~,,~,,,,~'J""

....::"~

.'i,

,'_ ~,~~,

•

I,

e,.

>, ... ~",<,.. ~ ~

;¡,.

-l'" '\;-'J'","-<~~U.r~~'t.J:::.'l~;d.¡,.;.I'~"~~~.t;;,]K",,I'~~~

Esperit juvenil La gent gran que practica esport afirma experimentar millores físiques i morals Amb 78 anys, W E Pattimore va participar amb l'eq uip Galés en els Jocs de la Commonwealth (Edimburg, 1970) sent l'esportista de més edat que ha participat en competicions internacionals. L'home amb més edat que va acabar una marató va ser D Yordanidis que tenia 98 anys i, pel que fa a la mateixa disciplina, T Pitt-Turner va establ ir el rècord femení l'agost de 1985 acabant la marató de Hastings (Nova Zelanda) amb 82 anys. Són tres exemples que a qualsevol edat es pot tenir un estat de salut i una vitalitat envejable.

Però no cal que anem tan lluny per trobar gent gran a qui li agrada l'esport i el converteix en una part important del seu quefer quotidià. Nosaltres vam voler parlar amb un grup d'aquestes persones per tenir una petita mostra del que pensa la gent gran que decideix fer esport.

El passat estiu vuit senyores es reunien a la piscina petita de l'Esportiu Claror dos dies a la setmana durant 45 minuts. L'objectiu de les classes no era perfeccionar un estil, ni tan sols fer metres nedant braça, sinó aconseguir la millora de l'estat físic rnitjançantjocs i material de suport. Enfonsar-se tot subjectant un objecte que sura, desplaçar-se a l'aigua, aixecar les cames ... constituïen els exercicis que feien passar volant els tres quarts d'hora de classe.

Acabada la sess ió, totes sortien de la pi sc in a sat isfetes per haver aco nseg uit bussejar uns segons més o moure el braç sense patir el dolor que les perseguia dia rere dia.

L'Araceli té 73 anys i en sortir de la piscina ens explicava que "mai havia fet cap tipus d'esport. Des del mes de febrer que faig les classes i la millora l'he notada tan físicament com moralment".

D'altra banda, la M aria fa tres anys que va començar a fer esport. Aleshores en tenia 75. Tot i així, els dos darrers no va poder fer exercic i per una malaltia als genolls .

Ara, amb 78 ha tornat a capbussar-se a la piscina. Segons la Maria "l'única cosa que he notat -de millora- és que tots els doctors hem diuen que no estigui gens dreta. No cal que m 'ho diguin perquè, abans, quan hi estiva una f!s tona ja tambalejava. Però des que vinc a la piscina, vaig a la cuina i em fai g el menjar jo, abans no podia estar dreta ni dos minuts". Bona millora de salut i també de qualitat de vida, ja que actualment, la Maria agafa el metro per venir al Claror i per tornar a casa sense necessitat d'ajuda.

I és que si una cosa cal aprendre d'elles és la seva força de voluntat i les seves ganes de viure.

. . . . . .. . . . . . . . . . . .. . . .. . . .. . . . . . . . ... . .. . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . .. . . . .

1--- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - I

: I

I I I

_

,

Ferreteria

EDIFESA CI Còrsega 527 Tel. 457.52.49

.-

OFERTES

:

Im I Caefacció:

I I

I I 08025-BARCEWNA I I L _______________________________________ ~

7e

11

REPORTATGE ••

•

•

'"

I

I '

.

~

, .

•

~

~

Qualsevol moment és bo Si ens ho proposem, durant qualsevol moment del dia, podem practicar exercicis senzills que, fets amb constància, ens poden resultar molt beneficiosos. Us recomenem una rutina d'exercicis que es poden fer sense perdre molt temps i que ens poden ajudar a tots.

tirades, moure els peus cap enfora i després cap endins. També ens podem posar de puntetes o de talons alternativament.

Amb aquests exercicis s'eviten els anqujlosaments articulars de malucs, genolls i turmells.

Abans d'anar al llit Quan ens llevem, encara estirats al llit, podem fer els següents exercicis: l. Canvis posturals al llit: estirar-se, badallar, emetre un so ... això en ajuda a eliminar les secrecions acumulades durant la nit, la qual cosa tonifica l'organisme.

2. Un cop incorporats, asseguts a la vora del llit, podem moure el coll a dreta i esquerra (com si diguéssim que no) i amunt i avall (fent el moviment del sí). Aquests exercicis ens poden estalviar molts dolors de cervicals.

Per estimular la circulació sanguínia i tonificar tot el cos podem fer-nos una suau percussió ascendent i descendent als bra-

«Adquirir l'hàbit de fer diàriament uns senzills exercicis ens pot ajudar molt a mantenir l'agilitat»

ços, a les cames, al ventre, a la cara i al cap amb els nusos del puny i el tou dels dits.

També podem utilitzar els palmeHs de les mans per fer-nos fregues.

Exercicis per al migdia Al migdia per mantenir la mobilitat i l'elasticitat de les extremitats podem fer una sèrie d'exercicis, més gimnàstics, com per exemple: 1. Passar la mà dreta per damunt del cap fins a tocar l'orella esquerra, després fer el mateix amb l'altre mà, tocant l'orella dreta.

2. Agafar les mans per darrera la nuca i intentar ajuntar i separar els colzes el màxim possible.

3. Asseguts en un a cadira, estirar i flexionar les cames. En la mateixa posició també podem pedalejar, com si anéssim en bicicleta, primer amb una cama i després amb l'altra. Seguint asseguts i amb les cames es-

A l'anar a dormir també podem treure una mica de temps per seguir amb la rutina i tenir el son ben relaxat: l. Ajaguts al llit, ens posem les mans al ventre i intetem observar el ritme de la respiració. Quan traiem l'aire podem fer un so suau i llarg. A mida que les respiracions siguin més llargues i profundes anirem notant una agradable sensació de relaxació. D'aquesta sensació a la concili ació de la son hi ha pocs passos més .

Cal realitzar cadascun dels exercicis unes deu vegades i fer-los suaument sense cansar-nos ni forçar el cos.

També cal tenir en compte que per aconseguir una bona respiració és tant important expirar com inspirar. Per això, cal deixar anar en l'expiració tot l'aire perquè la inspiració pugui ser plena.

Per últim, només ens cal recomanar, no dormir després dels àpats.

•

.. . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. . . . . . . . . . .. . . . .... . .... . . . . . . . . . . ... .... . .

EL HARO OISCOUNT DE ARTICULOS OEPORTIVOS Cada prpcio

PS

AdemaslO % Dto.

una ofprta

Sport Wear

Zapatillas

..,..

Fitness ·

SPEEDO elletse adldas

Natación

Chandals

.,U:. ..c:-Uuu. ~

~os socios· del polideportivo tendran un 10 % de descuento, presentando el carnet del Esportiu Claror.

Loreto, 15 - 08029 Barcelona - n. 419 50 97 12

REPORTATGE .

•

.

'J

Els barcelonins som cada cop més grans Força ciutats europees ja compten amb un 20% de població més gran de 65 anys. A Espanya, en 25 anys, s'ha passat de la famÍlia nombrosa que tan proclamava el règim franquista, a un índex de fecunditat de 1,4 fills per parella. Això, sumat a un augment de l'esperança de vida (74 anys de mitjana per els homes i 82 per les dones) i un futur que augura l'estancament de la taxa de natalitat, provocarà d'aquí a no massa anys que la població gran augmenti considerablement.

A Barcelona en el 1991, segons les dades més recents facilitades per l'Ajuntament de Barcelona, hi havia 285.481 persones més grans de 65' anys el que representava un 17,4% de la població. D'altra banda, en el conjunt de Catalunya, el nombre de persones de

més de 65 anys, el mateix any, ascendia a unes 920.000, un 16% de la població total .

Però deixant de banda les feixugoses xifres, caldria valorar les conseqüències que pot suposar, per alguns països, l'increment de l'índex d'envelliment. A part de les econòmiques (relleu generacional deficitari, pagament de pensions ... ) hi ha altres conseqüències tant o més importants que aquestes: les socials i emocionals. Quan s'arriba als 65 anys, molts ciutadans experimenten una espècie de desarrelament social acompanyat d'una pèrdua, real o no, d'estatus social. A més, disposar de més temps Uiure potser, de vegades, una càrrega, per això, en els últims anys han proliferat les iniciatives socials, culturals i esportives.

LA GENT GRAN A BARCELONA Districte

Núm. habitants

Gent gran

90.612 274.282 179.465 89.750 128.608 184.557 188.781 144.998 214.252

23.921 60.890 31.047 11.488 26.236 26.576 26.429 20.299 32.994

Ciutat Vella Eixample Sants-MontjuÏc Les Corts Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí

Percentatge

Dades facilitades per l'Ajuntament de Barcelona a la seva pàgina d'lnternet. (http://www.bcn.es)

26,4% 22,2% 17,3% 12,8% 20,4% 14,4% 14,0% 14,0% 15,4%

.

.

'

Què podeu fer a l'Esportiu Claror?

A l'Esportiu Claror hi ha una sèrie d'activitats dirigides específiques per la gent gran. Bàsicament, els programes se centren en la gimnàstica i la natació i estan oberts a totes les persones que tinguin 60 anys o més. L'únic requisit que es demana és la revisió mèdica. Només així es podran orientar els programes a l'estat físic dels grups de persones, i de cada persona individualment.

Tant pel que fa a la natació com a la gimnàstica l'objectiu és treballar el cos de manera suau i relaxada, utilitzant material de suport i els jocs per tal de fer les classes més amenes i els exercicis més lleugers.

Però, a més, tot aquell que vingui pel seu compte també pot assistir a les classes de gimnàstica dolça que es fan a l'aigua.

D'aquesta manera es combinen els exercicis gimnàstics i un medi tan idoni com és l'aigua per tal que els moviments siguin lents i s'aconsegueixi una bona hru-monia amb el ritme respiratori.

Actualment, al Claror hi ha un 4% de socis més grans de 65 anys. Però, a més, també hi vénen a practicru- esport grups de persones lligades a casals, cosa que significa que l'esport no només té un caràcter preventiu o de millora de la salut sinó que també serveix com a element lúdic i socialitzador.

Tots tres elements són indispensables per a mantenir una bona qualitat de vida.

. . . . .. . . . . .. . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ORTOPÈDIA

Q~4dLl

Sense al-Ièrgies!

Estudi baropodomètric del peu i de la marxa humana per a millorar el rendiment esportiu • • • • •

Plantilles ortopèdiques a mida.

Faixes i cotil.les per a la columna.

Cadires de rodes, bastons, llits especials.

Adaptaciof,s de la llar a minusvàlids.

Ajudes a la 3aedat.

Atenció especial als associats de la Fundació Claror als nostres dos centres

Seguim fent l'ortopèdia més còmoda i moderna d'Espanya

Tallers propis

e

Confecció personalitzada 13

!7IIIG~ 1mp d~...{80-~~

Relacionar-se És per això que el nostre objectiu és relacionar persones que en l'actualitat estiguin lliures legalment i desitgin formar una parella estable

seriositat, confidencial itat i una actitud estricte, en el moment de la selecció , són les característiques que ens han permès arribar "a ésser el gabinet de relacions matrimonials i de parella líder en el sector '

• • • • • •

Seriositat absoluta.

PRIMIRA VISITA Una àmplia base de dades.

GRATulTA Tracte personalitzat.

Confidencialitat.

Contracte per escrit.

Expert equip professional amb psicòleg col·legiat.

Els socis de l'Esportiu Claror, només presentant el carnet que els acrediti com a tal, . gaudiran d'un 15 % de descompte en els honoraris

Nimeri Gabinet de relacions matrimonials i de parella Adherit núm. 1.808 a la junta arbitral de Consum de la Generalitat de Catalunya.

CI Sant Antoni M. Claret, 63 bis, pral. 1a 08025 . Barcelona Per a sol ·licitar hora de visita podeu trucar al:

207.34.19

AGENDA

.

. -

Exposició permanent 'Jocs Olímpics' a la Galeria Olímpica

Reviure la màgia d'aquell estiu del 92 Si voleu rememorar els dies màgics que Barcelona va viure l'estiu del 92, res millor que visitar, a la Galeria Olímpica (pg. Olímpic, 17), una exposició permanent on hi podem trobar fotografies, medalles, obj ectes dels atletes, els uniformes uitlitzats, productes relacionats amb el Cobi i audio-visuals on s' explica la tasca de l'organització, les competicions, les instaHacions esportives, el recorregut de la flama, curiositats del públic i, fins i tot, una pel ·lícula de dibuixos animats del Cobi i els seus amics. A més, també es poden veure imatges dels esports que trïi l'usuari i les marques dels esportistes mitjançant ordinadors a l'abast de tothom. També es projecta una pel·lícula de 4 hores que resumeix els Jocs d'Atlanta.

Barcelona'92

~Q5)

EXPOSICiÓ

«La música i els seus instruments» Durant tot l'any es pot vi sitar al Museu de la Música una exposició que pretén aproximar-se a la història de la música a través dels instruments.

L'exposició compta amb una representativa mostra d'instruments de diferents cultures del món i d'una col·lecció molt diversa d'instruments europeus com guitarre s , llaüts , clavicembals i orgues barrocs.

Els dies de visita són els dimarts i els diumenges de 10:00 a 14:00h i els dimecres de 17:00 a 20:00h.

L'entrada costa 300 pts, excepte els dimecres no festius (150 pts) i el primer diumenge de mes (gratuït).

El Museu de la Música és a l'Avinguda Diagonal, 373.

Telèfon d'informació: 416.1157.

EXPOSICiÓ

«Avantguardes fotogràfiques a Espanya» «4a Festa de patins» 'l!.loc: PI. Catalunya Data: 5 d'octubre Organitza: El Corte Inglès i Aj.BCN Informació: 402.30.10

«Cursa de l'Amistat Memorial Francesc Mates)) Lloc: Sortida: Castell Montjuïc Data: 1 de novembre Organitza: Marathó Catalunya Informació: 268.01.14

«III pedalada ecològica popular Barcelona-Sitges» Lloc: PI. Catalunya (sortida) Data: 12 d'octubre Organitza: Fed. Cat. de Ciclisme Informació: 301.24.44

«Ciutat de Barcelona de Taekwondo)) Lloc: Palau d'Esports Data: 8 i 9 de novembre Organitza: Fed. Cat. Tae Kwon-do Informació: 226.21 .25

\

«Campionat Internacional Ciutat de BCN de Taekwondo. » Lloc: Palau Mpal d'Esports de Bcn Data: 25 i 26 d'octubre Organitza: Fed. Cat. TKD Informació: 226.21.25

«Amics de la bici)) Lloc: Esportiu Claror Data: 16 de novembre Organitza: Esportiu Claror Informació: 207.06.40

Una mostra de 150 fotografies és el fil conductor d'una exposició que vol oferir una àmplia visió de la renovació que va viure la fotografia espanyola els anys 20 i 30. Aquest període va ser un dels moments més rics des del punt de vista de la innovació i l'experimentació.

L'exposició romandrà fins el 9 de novembre al Centre Cultural de la Fundació 'La Caixa' i es pot visitar els dimarts i els dissabtes d'lI :00 a 20:00h i els diumenges i els dies :festius d'lI :00 a 15:00h.

El Centre Cultural de la Fundació 'La Caixa' és al Passeig Sant Joan, número 108 Telèfon d'informació: 458.89.07 El preu de l'entrada és de 300 pts, excepte els dissabtes que és gratuïta.

15

PLANES CENTRALS ~~~.. ~v:.""Il;"l:\!l'!A\"'J~"JJw.·A·... ~ •• ~'l~

f;'; 'i.

•

~

,!

"

.. '" .. ~

...

_

>.

!

•

~'\

'

~

•

extrae~

Torna l'esport

«Colònies d'estiu, Campus Olímpla o Esplai són les tres alternatives que ha ofert a l'estiu -el Claror»

Tots recordem aquells primers dies d'escola quan els professors cridaven per fernos callar. I és que de retorn a les classes, la novetat que representa començar un curs nou (novetat que, per molts estudiants, sovint es transforma en rutina), es mescla amb una sensació d'enyorança d'un estiu ple d'experiències i nous amics.

El període escolar divideix l'any d'una altra manera i el mes d'octubre esdevé, per a molts, com un desembre sense neu, ideal per fer balanç i donar un cop d'ull a com han gaudit de les vacances un nombre important de joves de la nostra ciutat.

Molts mesos de lleure Tot comença quan arriba el juny. L'estiu dels estudiants és llarg i poques vegades es pot combinar perquè algun dels pares pugui fer vacances per estar al costat dels fills. L'avorriment per part dels joves, que han de quedar-se a casa, i la preocupació dels pares que temen deixar-los sols si encara són massa petits, que no volen que 16

estiguin pel carrer si ja són més grandets o que, simplement, no els agrada que passin les hores enganxats a la televisió o als videojocs, conflueixen per arribar a una solució: els esplais d'estiu .

Durant els mesos de j uliol i agost han estat moltes les instal·lacions esportives que han ofert un ampli ventall d'opcions per omplir els dies d'estiu.

A l'Esportiu Claror, els joves han pogut triar entre tres alternatives molt diferents: les colònies, l'esplai i el Campus Olímpia.

Les colònies són, com ens explica l'Alfons Font, coordinador de l'esplai, "mixtes entre les colònies esportives, que és el que més es porta ara, i les colònies tradicionals amb tallers, excursions a peu ... " Pel que fa a les altres dues modalitats allò que les diferencia és l'edat dels nois i noies, de 8 a 14 anys el Campus Olímpia i de 3 a 14 l'esplai, i el tipus d'activitat que s'hi duu a terme.

En Daniel José, coordinador del Campus Olímpia ens explica que "el Campus se centre en temes esportius. L'esport bàsic és el bàsquet però també se'nfan d'altres com el

judo, la natació, elfutbol, elfutbol-sala, el ping-pong i una adaptació de l'esport americà anomenat futbol flag ". Els torns de Campus Olímpia també duren 15 dies i, tot i centrar-se en l'esport, els dos dimecres són aprofitats per trencar la setmana i organitzar dues sortides, una al Parc de la Ciutadella i l'altre a la platja.

L'Alfons Font, per la seva banda, matitza la diferència: "la línia conductual de l'Esplai no és l'esport, tot i que també se'nfa. A l'esplai es fem més jocs, tallers, gimcanes, i sortides. A més, tot gira entorn d'un centre d'interés, una idea, com, per exemple, el gran pirata".

Però com que són els més joves els protagonistes de l'estiu, vam voler que fossin ells qui ens expliquessin què feien i perquè.

Un passeig d'observador AI terrat de l'escola Sagrada Família hi trobem els més petits de la casa. Sota el sol, poden gaudir d'una piscina desmuntable força gran, a l'hora que es submergeixen en una història de pirates.

••

.despré,

.

PLANES CENTRALS 1

•

l

_

'"

,~,'

,,-"r.

.',

t

lt?"A

scolar. • •

~s

Tot comença amb dos german s : en Barbaverda i en Rodamón i els missatges que els deixen. La missió d'aquests joves aventurers és trobar i fer totes les coses que els pirates els demanin. I és que en Barbaverda i en Rodamón van en busca del tresor, l'àncora, el . vaixell, la bandera i fins i tot el lloro.

Quan només manca un dia per acabar el seu torn de Parc Esplai, entre tots han aconseguit trobar tot allò que els pirates havien perdut i, per tant aquests han marxat, rumb a un nou destí deixant com a únic record un peix i la visita que un bon dia els hi van fer.

Però a més de la tasca encarregada per els dos homes del mar, els menuts fan altres coses com pintar, jugar a bàsquet, banyarse, prendre el sol, o posar-se crema protectora, una activitat que es converteix en un autèntic joc tant o més divertit que el Cocodrilo Dorm.ilon, l'aranya o el Mar, terra i aire.

Després d'una bona estona xerrant un d'ells pren la iniciativa i s'enfila a les escales per entrar a la piscina. Tots hi van darrera però, per acomiadar-se, què millor que cantar. Llàstima que aquesta revista encara no pot/reproduir el so.

Ara, toca baixar al pavelló on es troben un grup de joves del Campus Olímpia jugant a bàsquet. Però, de sobte, se senten uns crits provinents de la sala de correctiva. És inevitable entrar a veure de què es tracta el joc o l'esport que desperta tanta emoció. Veiem un grup de nois i noies, el grup de Mitjans 2 de l'Esplai, esperant davant d'una porta una mica esbalotats. De cop, surt el monitor que els pregunta si hi

han entrat tots. Porta dos espelmes a les mans i per les respostes que rep diríem que el joc que els té tan apassionats és el túnel del terror. Però, com que la tasca de ser un polícia que ha d'enxampar a dos lladres en una habitació fosca no és fàcil per a molts i d'altres ja han esgotat les possibilitats de repetir l'experiència convidem a la Sarai, la Marta, la Mariona, l'Rector, l'Ona, l'Albert i la Marta a què ens expliquin per què han decidit apuntar-se a l'esplai.

La causa principal és la feina dels pares i, en conseqüència, el gran nombre d'hores que tots ells passen sols a casa. Per tant, ja sigui per iniciativa dels pares o per ells mateixos la proposta d'apuntar-se a un esplai és sempre vàlida.

La majoria d'ells, però,ja són veterans en aquest tipus d'activitats i afirmen que a més de passar-s'ho bé i fer moltes activitats sempre aconsegueixen fer algun amic nou.

En part es prenen els quinze dies que dura l'esplai com si fossin unes vacances tot i que, quan els vam preguntar sobre les vacances de veritat tots ens van dir que marxaven només acabar l'esplai.

«Els esplais combinen l'esport amb els tallers, les sortides ... tot, entorn a un centre d'lnterés»

Aquest és l'estiu que han passat els més joves, si més no entretingut per les diferents activitats que han pogut realitzar. Activitats que ells mateixos ens apunten " hem fet sortides a diferents llocs. Ahir vam anar a la platja d'Arenys i al parc de Nostra Senyora de Lourdes -un altre afegeix- i allaberint i al Parc de les Aigües" Un cop allà els monitors s'empesquen algun joc o gimcana a fer. Si es queden al Claror combinen els moments per fer esport amb els tallers i els treballs manuals.

I com que l'energia d'aquests joves costa d'esgotar, quan comencin l'escola la majoria d'ells seguiran enganxats a l'esport ja sigui dins el programa escolar ja sigui amb activitats extraescolars.

•

de l'estiu més esportiu 17

línia directa

Anuncieu-vos en aquesta secció. L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la bústia del TC deixant les vostres dades . Els an uncis no poden excedir les 15 paraules.

Es fa n treball s molt econòmics d'obra , de lampisteria i d'electricitat. També es fantinestres d'alumini . Antonio. Tel. 564.48.48

Venc apareU d'stepper amb manual d'instruccions. Espai reduït, Preu negoc iable.

Laura. Tel. 348.13.82

Ven c amplificador de guitarra H.& Kettner sixty 65 watt. (Clean!f.Overdrive) + Reverb.

Preu: 55.000 pts. Jordi. Tel. 436.83.63

Classes de resta uració. Si voleu aprendre a conservar i restaurar mob les, quadres , escult ures ... truque u-me. Si lvi na. Tel.

Expo-venda de quadres. Classes individuals i col·lectives de pi ntura i dibuix. Galeria tallerd'art. Carme Alberola Tel. 435.11 .50

Classes particulars de dibuix, pi ntura i modelatge a nens/es. Marisa Ramón. Tel. 457.95.62

265·75·90 S'ofereix ca ngur. Noia de 19 anys. Responsable. Laura. Tel. 348.13.82

Universitària de 20 anys s'ofereix per fer de cangur els divendres i els dissabtes a la ni t.

Zona Sagrada Família. Món ica Pérez. Tel. 455.36.63

guia de serveis i cOlDpres ALIMENTACiÓ

CUINA

REGALS

JACINTO Y MARIBEL

BARRIBEIRA

GlRBAU REGALS

Fruites i verdures

Entrepans, tapes i vins gallecs

Sicília, 326 i Rosselló 397

Rosselló, 411 . Tel. 458 ·63·85

Còrsega, 511 Tel. 207-45·22 Rosselló, 396. Tel. 456·76·07

BELLESSA

ELECTRICITAT

SALUT

MAI TONI ESTÈTICA Tot per a estar molt més maca

LAMPARAS MARINA Condicions especials socis Claror Marina, 271 (cant. Rosselló) .

Tel. 436·77·15

ELECTRICITAT

Còrsega, 529 bis Barcelona 08025 Tel. 457·07-45 BELLESSA

MAI TONI PERRUQUERIA Atreveix-te!

Canvia la teva imatge Còrsega, 529 bis Barcelona 08025

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS Ben a prop teu Calàbria 251 , tel. 439.45.00

ELECTRICITAT CANALS Cuines i banys Rosselló, 396. Tel. 456·76·07

Molt a prop teu Sardenya 319 (baixos), tel. 457.04.53

ESPORTS

TELEFONIA

SPORTSALP

LA BOUTIQUE DEL MÒBIL

Esquí i muntanya

Telefonia Mòbil i accesoris

Avda.Gaudí, 36

Sardenya, 342 (en front E.Claror)

ESPORTS

PUBLICITAT

SPORTS BÀSIC Snowboard, body, esquí i patins

18

Tota mena d'objectes de regal

Tel. 457·07·45

Rosselló, 370

CUINA

PAPERERIA

LA YAYA AMELlA

PUNT GRÀFIC

La cuina del bacallà

Papereria tècnica i arts gràfiques

Sardenya 364, tel. 456.45.73

Sicília 336. Tel. 207·70·20

Voleu anunciar-vos a la revista Tot Claror?

Truque-nos al telèfon

207-06-40 E-mail: claror@mx2.redestb.es

L'administració de líquids en la persona esportista Abans, durant i després de l'exercici, és important que un esportista begui. La pèrdua d'aigua durant l'esforç físic, per sudoració, pot arribar a provocar greus problemes de salut.

Per María Dolors Villanueva

L'abstinència de líquids durant la realització d'un esforç físic que en comporta pèrdues és una pràctica errònia, històrica i, av ui , desterrada. És aconsellable beure de 500 cc a 700 cc abans de l'esforç, a temperatura ambient i en petites quantitats per evitar possibles molèsties. Un líquid ingerit durant l'esforç o en els descans, observant les precaucions per evitar possibles molèsties, no només no peljudica, sinó que pot ser fonamental per ev itar una baixa sensible en el rendiment provocat per deshidratació o manca de metabòlits.

L'esportista ha de beure durant els entrenaments, tot i que no tingui sedo Aquest antic costum de l'abstinència de líquids estava basat moltes vegades en la ignorància i d'altres vegades era conseqüència d'experiències negatives per l'administració de líquids no adequats en ple esforç, la qual cosa produïa molèsties estomacals o intestinals.

Una de les facetes més importants de l'entrenament n'és l'assimilació i en aquest sentit beure adequadament propicia el bon funcionament bioenergètic i pot complir un efecte profilàctic en lesions musculars.

Considerant la pèrdua de líquids per sudoració, tindrem present que la suor té la tercera part de la concentració de sodi corresponent al líquid extraceJ.lular i també quantitats menors de potasi. En conseqüència no s'ha de reposar el líquid perdut amb

concentracions de líquid altes en sodi , clor o potasi. Si no es disposa d'un líquid adequat, amb proporció correcta d'electrolits, la podem elaborar nosaltres mateixos de la forma següent: -3'5 gro de sal (una cullera de postres rasa són 5 gr.).

-20 gr. de glucosa (una cullerada de sucre).

-Un litre d'aigua (quatre gots).

-Una mica de suc de llimona.

«L'esportista ha de beure durant els entrenaments, encara que no tingui sed»

Després d'importants esforços físics és aconsellable beure mitja hora més tard i començar a menjar després d'hora i mitja. Després de l'esforç, començar amb un suc de fruita -que és d'absorció ràpida- ens ajuda a equilibrar el metabolisme.

Les aigües gasoses i les que tenen un alt percentatge de mineralització (Perrier, Vichy, etc.) després d'haver fet exercici serveix per reconstituir la reserva alcalina i per lluitar contra l'acidosi provocada pel cansament.

Totes les begudes gasoses no són acon-

se llables abans o durant l'exercici ja que poden provocar molèsties. Les begudes isotòniques tenen minerals que són basificants i equilibren el metaboli sme igual que ho fan els sucs de fruites, als quals l'única cosa que els manca és el sod i.

Es pot perdre fins a 3 litres/hora per sudoració. L'esportista entrenat pot tolerar certa pèrdua de líquid sense que el deteriorament es manifesti en el seu rendiment. E l metabolisme metabolitza de 2.500 cc a 3.000 cc d'aig ua diàriament. Aquesta quantitat es perd durant la competició en molts esports, depenen de l treball fet i de la temperatura ambient.

La pèrdua d'aigua per sobre del4% del pes corporal (2'8 litres en una persona de 70 Kg.) alterarà el rendiment de quasi tots els subjectes en la competició. Amb la pèrdua d'un 6% el problema s'agreuja precipitadament. Les rampes musculars es presenten en quasi tots els casos amb molta freqüència. Una pèrdua del 12% del pes corpora l pot ser molt greu. D'aqUÍ la importànci a d'un bon costum i d'un bon hàbit a l'hora de beure durant l'esport i després de grans esforços per evitar efectes indesitjables.

•

. . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FilIN .

I ~

'ASTISIERIA

C¡' SARDENYA, 3157

TEL. 457 04 39

el. PADILLA, 31'6 TEL. 436 79 67

BARCELONA

19

SALUT .¡ !-,'

• (" , ~ 0\

I.....·

•

l

'.

_

'

•

J

•

'

...

•

~

~

Solucions pràctiques per prevenir el mal d'esquena No són poques les persones que s'apunten a un poliesportiu buscant pal·liar, mitjançant l'activitat física, el mal d'esquena. La natació o la gimnàstica correctiva poden ser bones teràpies, sempre que es practiquin sota la supervisió d'un especialista. Tot i així, corregir alguna de les nostres postures, ens pot ajudar molt.

Per Albert Glménez, Responsable del Servei Mèdic de l'Esportiu Claror

I és que, de vegades, el mal d'esquena no és sinó conseqüència de les males postures que adoptem al llarg del dia, i amb què castiguem, sense adonar-nos, el nostre cos.

Una bona postura, mantenir la columna alineada en una posició correcta i còmoda, demana un equilibri cuidadós entre els molts ossos, articulacions i músculs de l'esquena, i ens permet mantenir la configuració desitjada de les tres corbes de l'esquena.

U na mala postura, sovint condueix a una exageració de les corbes normals de l'esquena.

Especialment la lordosi, una corba excessiva de la regió lumbar, contribueix d'una manera significativa als problemes d'esquena en treure de la seva alineació a les vèrtebres de la zona lumbar. Això contreu les carilles articulars de la part posterior de les vèrtebres provocant el seu desgastament.

Una alineació espinal anormal també provoca una major exigència als lligaments de recolzament i a la musculatura de l'esquena, forçant a què alguns músculs ho compensin, i per tant, a que altres s'utilitzin menys.

La positura no és només dinàmica, sinó que és interdependent ja que involucra el cap, les espatlles, els malucs, les cames i també la mateixa columna vertebral.

Per exemple, una corbatlÍra exagerada en una zona de l'esquena pot conduir a unes males alineacions de compensació de la resta de l'esquena. D'aquesta manera, qui pateix lordosi, potser també té hipercifo~i o esquena superior i espatlles encorbats, a més d'una hiperlordosi en el coll.

De la mateixa manera, agafar de terra alguna cosa i aixecar-la inadequadament, és a dir, utilitzar el músculs de l'esquena enlloc del quadríceps de les cuixes, pot forçar els extensors de l'esquena, cosa que redueix la

20

seva efectivitat a l'hora de sustentar la columna.

A causa d'aquesta interdependència, molts especialistes de l'esquena tracten tot el cos, fins i tot el coll, les espatlles i les articulacions de la cadera.

La musculatura de l'esquena Hi ha una relació recíproca entre la postura i la musculatura que suporta l'esquena: és necessària una bona tonificació muscu-

«Millorar el to dels músculs que suporten la columna ajudarà a reduir l'excés de curvatures»

lar per una postura adequada i, al mateix temps, aquesta capacita els músculs a funcionar apropiadament.

Per exemple, uns músculs abdominals forts permeten mantenir la curva òptima en la regió lumbar, mentre que uns abdominals dèbils fan que la columna es curvi cap afora, creant una hiperlordosi lumbar, que escurça els músculs de l'esquena i comprimeix les vèrtebres.

Millorar el to dels músculs que suporten la columna ajudarà a reduir l'excés de curvatures .

Tot i així, un bon to muscular no garanteix, en si mateix, una bona postura. Encara que el tó muscular sigui l'adequat, al llarg dels anys poden desenvolupar-se hàbits negatius com asseure's de manera desgarbada o estar de peu encorbat amb les espatlles caigudes endavant, hàbits que, amb freqüència, comencen a l'adolescència.

Normes d'higiene postural en cas de patir mal d'esquena •

Quan es produeix un espasme muscular heu d'evitar les posicions que produeixen més dolor; heu d'aprendre a mantenir l'esquena protegida per evitar sobrecàrregues en una zona que no està preparada per acceptar càrregues.

• • •

Canvieu de posició amb freqüència No esteu de peu, o asseguts, ni camineu més de 30 minuts No feu equilibris sobre un sol peu, millor us asseieu (com, per exemple, per posarvos o treure'us els pantalons) Si heu d'estar dempeus, cal que eleveu el peu del costat que us faci mal mitjançant un tamburet.

No feu extensions de columna No transporteu objectes pesats Ajupiu-vos doblegant els genolls No feu viatjes llargs ni utilitzeu qualsevol mitjà de transport que faci moviments bruscs.

Eviteu situacions tenses Eviteu l'acte sexual durant els espasmes aguts En les lumbàlgies cròniques heu de valorar, en l'acte sexual, la possibilitat que l'individu sa adopti la postura superior No utilitzeu (les dones), sabates de tacó alt És aconsellable que els homes que tinguin problemes d'obessitat utilitzin tirants enlloc de cinturó.

• • • • • • • • • •

Per acabar, cal recordar, que qualsevol moviment dolorós allarga el tractament.

SALUT •

"

AJUPIR-SE I AIXECAR-SE S'ha d'evitar perdre l'equilibri de la columna. Per ajupir-nos hem de doblegar els genolls i les caderes mantenint l'esquena recta.

N" _.

,.,.

~

-.

;i

.~I

'"

•

AIXECAR PESOS

AIXECAR·SE DE LA CADIRA

No s'han d'arrossegar mai pesos (carret de la compra) ja que augmenta la lordosi lumbar. Els pesos s'han d'empènyer.

S'ha d'evitar portar un objecte pesat en un sol braç. És molt mi llor repartir el pes agafant-lo amb els dos braços.

Col· locar els peus sota de la cadira i incl inar el cos cap endavant (rodant sobre els isquis -part inferior i superior de l'os coxal-). Traslladar el pes del cos als peus i aixecar.se impu lsant amb els membres inferiors manteni nt el ventre enfonsat (retroversiópèlvica).

;¡_

..... . . . . . . . . . .. . . . ................. .. .. . . . . . . . . .. . .. .... . . . . . . . . . .

~asaments, ~omuníons, i d'altres ~elebracíons amb la Granja-Escola Sinaí " Posem a la vostra disposició:

*

. d e "e a t e'ttU9 . "

~e 4-e'tel-et c;;,

(~dd4~~).

* &e (fte't

4-

UfJ4-t'te 'te4-tau'taut ~ de IS

4-

SO ~).

* Sewa a dom¿c,¿e¿ (4i, ~ ea ~ de ea ~ tfaIt).

Les voleu fer amb nosaltres?

Us oferim qualitat de professionals i preus d'escola Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepant)

21

SALUT ~~,~~"~;;l.,,,\.\~\~ .. 'n.

"L __ '"

lo....:~>

,.

. '

,

La motivació, element clau per aconseguir objectius físics i esportius Reduir una mica el greix acumulat als malucs, rebaixar una mica de "panxeta" o guanyar un partit de bàsquet requereixen una preparació i uns mitjans .. .i motivació. Una actitud positiva i uns objectius definits poden ajudar-nos a aconseguir els nostres objectiús. Voler és poder.. . sempre que ens haguem marcat unes fites realistes.

Per Laura Ferré qlménez, llicenciada en Psicologia i Eduard Telxldó, entrenador de fitness

Des de la Psicologia moderna i, en concret, des de la psicologia de l'esport, s'entén l'ésser humà com una entitat bio-psico-social, és a dir, com un tot en què els aspectes biològics, psicològics i socials tenen la mateixa importància i estan relacionats. En cadascuna d'aquestes dimensions experimentem una sèrie de necessitats que han de ser cobertes harmònicament per optimitzar un desenvolupament integral.

Arribat en aquest punt, és on s'ha de parlar de la motivació entesa com aquells procés que sosté i dirigeix l'activitat de l'organisme i el comportament dels individus.

La motivació està regulada pels motius (allò que condiciona o determina la conducta o

"La motivació és el procés que sosté I dirigeix l'activitat de l'organisme I el comportament dels Individus»

inclina o mou la voluntat en un sentit o altre). Així, una persona està motivada perquè té un motiu, és a dir, una persona actua segons una fita que es proposa. Aquest propòsit és, sovint, difícil de definir per a les persones, perquè en general un acte neix d'un conjunt de motius. Tanmateix, el motiu pel qual es fa una activitat pot canviar amb el temps. Així, es pot començar a fer per qüestions de salut i, més endavant, es fa per qüestions lúdiques.

Es poden distingir tres tipus de motivacions basades en els punts de vista psicològic, social i biològic.

Motivació intrínseca El primer tipus és el que s'anomena motivació intrínseca i està relacionada amb el pensament i els processos mentals. Perquè aquesta augmenti necessitem bàsicament dos punts de referència: els altres i nosaltres mateixos. De manera que, d'una banda, s'ha de parlar de la motivació de competència. La introducció d'un element de desafiament dóna l'oportunitat de comparar les ha-

"El principal és fixar un I

objectiu a aconseguir I que aquest s'adapti a les nostres possibilitats»

bilitats pròpies amb les de les altres persones i tenir una sensació de guany personal.

D'altra banda, quan l'individu cada cop que assoleix una fita se'n posa de noves i les va superant de mica en mica (superació de marques atlètiques, superació de la resistència ... ), fa que la seva motivació de guany personal augmenti i, conseqüentment, la seva autoestima.

Motivació extrínseca És aquella que està regulada per l'ambient. Es pren com a models els personatges dels anuncis, es para atenció als comentaris de les altres persones ... Si ens guiem per factors externs és molt possible que mai arribem a assolir el que volem, ni que estiguem satisfets amb la nostra pràctica esportiva i abandonem l'esport amb sensació de frustació.

Motivació a nivell fisiològic Finalment, la motivació a nivell fisiològic representa el punt de vista biològic, és a dir, com el cos es prepara per a l'acció, com es produeix sensacions de dolor, plaer i com regula els sistemes interns per preservar la

... . . . ... . . . . . .. .... ..

Tapissat de canapès, capçals de llit, parets i portes

RESTAURACiÓ DE SOFÀS, CADIRES, BUTAQUES I CONFORTABLES Rosselló 22

380

08025

CORTINES I TOLDOS PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís BARCELONA

Tel.

456·07·18

SALUT ~~",&;l..:'~~~à~

""/;,,,_

'~¡..,y\¡. ~.;;

.... '

,,,.0........ ". ~

..

,

,\:'hM . ,

",

r"

~~

.

'I

,

~.,,;,!J',~,-,,¿'

•• '''''''iL"J', ... r;-A\::~,~''~,:r¡l.'':'{/!,~~1ld~,j¡:')~,~,):tj<;,,,,t'P.~LzU"

salut i la supervivència. En aquest sentit, s'ha de parar atenció a l'estat de l'organisme, ja que el seu bon o mal estat pot determinar o influenciar l'activitat espOltiva i, conseqüentment, els resultats. Per exemple, estar descansat fa que el cos es trobi en millor forma i, per tant, el rendiment augmenti.

"Hem de ser realistes alhora de proposar-nos obJectius. Sl no, podem acabar per abandonar»

Tres preguntes claus àdequat a les nostres característiques físiques és el que permetrà aconseguir el nostre objectiu .

Per últim, l'avaluació dels resultats, aq uells canvis que notem en el nostre cos (augment o disminució de masssa muscular), mi llora la resistència física, de la flexibilitat... són els que motiven a continuar (quan s'aj usten a all ò que esperàvem), o bé, a dei xar-ho (si no s'aj usten als nostres desitj os). És per això, i com ja s'ha dit que les nostres fites han de ser el màx im de realistes,ja que si no es podri a a bandon ar la pràctica.

Aquest fet impediria millorar altres aspectes que, per la nostra constitució, sí que es podrien superar.

Amb tot el que s'ha dit fins ara, es pot veure que hi ha un cúmul de coses que ens empenyen a fer una activ itat. El principal és fixar un objectiu a aconseguir i que aquest s'adapti a les nostres possibilitats i, a la vegada, que sigui gratificant (perquè ens ho passem bé, perquè coneixem gent, perquè ens oblidem de lajornada laboraL). Tot això són factors que contribueixen a què la pràctica de l'esport sigui més constant i eficaç.

•

La motivació com procés, segueix tres fases que responen a tres preguntes: 1. Què vull aconseguir?

2. Com ho vull aconseguir?

3. Què he aconseguit?

L'anticipació o espectativa, respon a què esperem acónseguir quan es realitza una certa activitat. És important que ens aturem una 'mica en aquest punt, ja que en certa manera condiciona totes les conductes que es realitzaran. S'ha de ser el màxim de realista a l'hora d'establir una fita i, per això, s'han de considerar una sèrie d'elements. Així, per exemple, una persona que vol arribar a tenir un cos de model o de culturista, ha de ser conscient de les seves possibilitats genètiques i estructurals, la disponibilitat horària per fer exercici, el temps posat com a data límit per tenir "un cos deu"... S'han de tenir totes aquestes limitacions i, sobretot, que no hi ha dues persones iguals.

L'activació i direcció es refereix a aquelles activitats orientades a aconseguir la fita proposada. La constància i l'entrenament

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

"eley

Limpieza y mantenimiento

eme

[OCA[ES ESCA[ERAS OFICINAS VIVIENDAS

Presupuesto-

Precios especia/es

. para soci os yamigos del Claror .

Sardenya 366, . (entre còrs~ga i Indústria) Tel. 455.41.40.

08025 Barcelona.

15 ANIVERSARI 30 % Dte. en revelats per als socis de l'Esportiu Claror degudament acreditats preu total per carret

mida revelat + 12 fotos

Lo nuestro es la limpieza Nilo Fabra, 36 ent. 2" B 08012-BARCELONA Tel. 217.60 .55/217 .75 .67 FAX 237.86.31

7e

revelat + 24 fotos revelat + 36 fotos

10X15

preu soci Claror

13X18

~;:;..., ~ 1 . 14~

~4

<i.386

1 .~

10X15 13X18 559

643

802

970

1.046

1.298

* IVA no inclós.

23

• Ma José Fio Petri, se'n va a Grècia! ~1"1

~ ~ ~

,

"

~:"

,~

~-

ï ,;~

I és que, com a guanyador del concurs del mes de juny, Viatges Iltrida i la revista "Tot Claror" l'han premiada amb un viatge per a dues persones a Grècia. Voleu emular-la ? Feu com ella, envieuuna butlleta i...potser vosaltres aneu a Mallorca!

- - - - - - - -

¡~~:~ • .• • . .•. .• .•.•. ~~~~O~'

~- -

••••••• •. •••••••••

- -

--"-~-·~---,i

~~Iè;~~p ••••••••••••••••••••••

I Edat .. ... ........ Ets soci/a del Claror ... .. ........ ..... ....... ....... ....... ...... ... .... .

1'1a PART I 1. A on va guanyar Silvia Parera una medalla a uns europeus?

I . . ( 2. A quina categoria jugarà enguany el Sènior femení de bàsquet del Claror ?

I I

[ 3. Qui ha rebut recentment del Claror el Carnet d'Or?

¡2a PART

.

[ 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

[ 2. I què t'ha ag radat menys?

I

f3. Quina secció t'agrada més?.

I r 4.

L'e s per em

A qui t'agradaria que entrevistéssim?

[

I 5. Què creus que li falta a la revista?

I I 6. Globalment, quina nota li posaries a la revista entre 1'1 i el

10?

1____ _ _____________

-

a:

,,¡.t4l~1i iltri~~lia

G.C.47 MD - - - - - - - - - -

L'A g è n e i a d e l'esportiu

Sopa de lletres Troba al cognom la 10 ténnistès.. UagEtndans M B

o

L

B

o

R

G

J

L

e

E

R

D

U

E

P

D

L

E

E

e o

R

A

N

T

E

S

N

N

K

A

L

L

I

T

N

A

D

R

E

M

P

R

A

R

R

N

N

E

N

R

o o

S R

L

o

S R

A

N

N

o o e

B I

B

E

S K

S

M

I

T

H

M

L

S

K

U

A

N

A

T

N

A

S

D

E

A

G

A

S

S

I

o

P

·'00·

1. Qui és l'entrenador de l Barça de bàsquet?

2. Quants mundials de futbol va guanyar Gento amb la selecció d'Espanya?

3. Quants Roland Garros va guanyar el tennista suec Bjorn Borg?

4. A on tindran lloc els Jocs Olímpics de 2.004?

5. Quants anys porta Núñez com a president del Fe Barcelona?

6. Quin motociclista és l'actual campió en 500 centrímetres cúbics?

UCl¡OOa

portiu

ror

EN ELS 'SEUS ESTALVIAR'FINS EL

(9 '

nOll!a

(ç S;)U;)I V (\7 'S!S

«( 'de:) (z 'SUlllO:) Id ll C ~ ( I :sJJsodsall

Lo pelat Alfredo Di Stefano La núvia de Montreal Mike Tyson El "flaco"

Emilio Butragueño

El fill del vent Ivan de la Peña L'home de ferro

Nadia Comaneci

"La saeta rubia" El "buitre"

Johan Cruyff CarI Lewis

Solució: Lo pelat, Ivan de la Peña; La olivia de Montreal, Nadin Comaneci; El

g a , 493 (xamfrà Nàpols) • Telèfon : 457 16 44

"flaco". Johan Cruyff; El fill del vent, Cari Lewis; L'home de ferro, Mike Tyson; "La saela rubia", Alfredo Di Stcra no; El bui tre, Emilio Butragueño.

"

NOTICIES DEL CLAROR l

J,',

~..

."

•

•

"

,"'~

El projecte del nou esportiu, objecte de la mostra al CSP

•

¡

El FòruD1 Claror es consolida COD1 a taula de debat d'idees El passat mes de juliol va organitzar 8 actes oberts a tothom

"Sagrada Família, un nou poliesportiu per al barri. Fun. dació Clarot; 15 anys al servei de l'esport". Així és com es va titular l'exposic ió organitzada per la Fundació Claror, que durant tot el mes de juliol va romandJ'e al Centre de Serveis Personals de la Sagrada Família.

Amb l'ex posic ió, la Fu ndació Claror va voler acostar a totes aquelles persones interessades la informació necessària per conèixer el projecte de construcció del nou Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

Mitjançant plafons gràfics, els visitants van poder veure els plànols de la nova instal·lació esportiva, actualment en fase d'acabament de les obres, així com un res um de l'acte de col·locació dels deu primers maons.

U n altre apmtat recorria la història de la Fundació Claror, i les activitats dtites a terme per tal de fomentar l'esport, la cultura i la cooperació envers els altres.

Per últim, una sèrie de plafons il·lustraven els espais i les activitats esportives que es fan a l'Esportiu Claror, de moment, l'única instal· lació que gestiona la Fundació.

L'exposició va comptm' amb el patrocini de Instituts Odontològics Associats, ProEixample i Winterthur.

Imatge dels ponents que van participar a la taula rodona que va debatre el present ifutur del Barça

El Fòrum Claror, taula per al debat d'idees de la Fundació, tira endavant. El passat mes de juliol va aprofitar l'exposició relativa al projecte del nou esportiu per a organitzar, al Centre de Serveis Personals de la Sagrada Família, fins a nou xerradesdebat sobre diferents aspectes de l'esport, la salut o la ciutat.

El primer acte del Fòrum va ser un · audiovi s ual projectat sobre l' asce ns a l'Everest de l' alpini sta ll eidatana Araceli Segarra.

L'acte va consistir en la projecció de diferents diapositives que eren comentades per la pròpia Araceli, qui després va res-

pondre a les preguntes dels més encuriosits.

La majoria de xerrades van estar centrades en temeS'relatius a la salut. Una d'elles va tractar sobre l'activitat física i la gent gran, a càlTec del responsable del Servei Mèdic de l'Esportiu Claror, Albelt Giménez, i de l'ajudant de coordinació de l'àrea aquàtica, Núria Cubells.

El futur del Barça Una de les xerrades més animades va ser la tractada sobre el futur del Barça. l és que va tenir lloc tres dies abans de les eleccions presidencials del passat estiu convertint-se, de fet,

en l'única taula rodona independent que va organitzar-se a Barcelona, al marge dels actes propis de les candidatures que s'hi presentaven.

La taula rodona era formada pel sots-director d'El Periódico de Catalunya, Emilio Pérez de Rozas; el president de la Penya Barcelonista Cinc Copes , Antoni Sanjuan; el professor d'Història de la UAB , Ramón Alquezar; i el psicòleg de l'esport i col·laborador de la revista "Tot Claror" , Pedro Andreu .

La xelTada va donar lloc a parlar de les més diverses qüestions relatives al club blaugrana, especialment de les eleccions.

. . . . . . . . . .. . .. . . . . .. . . .. .. .. . . .. . . .. . .. . . . . .. . . . . .. . . . . . .. . . . . .. . ..

CE NTR O

MÉDICO OU IRLJRG tCO

Córcega, 537 entre Marina y Cerdeíla - Tel. 435 88 67 - 08025 BARCELO NA

Horario Consulta: de 9 a 21 h. de Lunes a Sabados.

URGENCIAS 24 h. Tels. 435 88 67 435 95 04 URGENCIA$ Domicilio, Tel. 908 89 89 54 Dr. Fernando Femandez - Dr. Ignacio Farras - Dr. Alexandre Tarragó

r;'1 PARKlNG gratuito

I..JIII fren ta a nuestra Clinica

26

.;

-

NOTICIES DEL CLAROR

~

•

" '

" ] ,

~-,

•

~~

h

¡

••HI?'

~'"",>

.,

if, ...

"~•• ,~'~ '!i;'_~,f ,¡:h'f~li;~i\.P'~'::"'f~"'\;h.~"'J~~;~%:}'~f;I1~~W~

El Claror, printer poliesportiu de BCN en oferir inforntació ntitjançant Internet El web ofereix tota la informació sobre els serveis i activitats que ofereix l'entitat La Fundació Clarorja té el seu espai a les superautopistes de la informació. Des del passat 16 de juliol, els socis i usuari s de l'Esportiu Claror poden fer des de casa qual sevo l tipu s de consulta referent als serveis i activitats que ofereix l'entitat. És la primera experiència mitjançant la qual un poliesportiu barceloní ofereix informació als seus usuaris mitjançant Internet.

adreça pàgina web: www.bcn.es/daror adreça correu: daror@mx2.redestb.es

Benvinguts al web de la Fundació Claror POIIOjp()l#u Mumcl".,l

Fmufl/cM CII1I'OI'

Tota la informació El web de la Fundació Claror està di vidida en tres apartats. Un dedicat a l'Esportiu Claror, un al nou Poliesportiu Municipal Sagrada Família, i un relatiu a les activitats de la Fundació en sí mateixa.

En l'apartat dedicat a l'Esportiu Claror s'hi engloba tota la informació que fa referència a les instal·lacions, les activitats que s'hi fan , els drets i deures dels socis i usuaris, la Carta de Serveis, els horaris, i les tarifes per fer-se soci o simplement per a utilitzar les instal·lacions puntualment.

En l'apartat corresponent a la Fundació Claror, el visitant pot informar-se sobre els temes relatius a la seva història, als criteris de gestió, a l'estructura, a l'Ideari , i a totes les

Sagrada Familia

fMMtdJiMiM# .",,,,-,,.~

Internet?

El dia de la presentació del web de la Fundació Claror hi havia entre els assistents gent gran que buscava una pausa per marxar. La responsable del Servei d'informació Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona, Núria Fradera, va captar l'atenció de les senyores i després d'un breu diàleg entre elles va aconseguir fer-les quedar. "Ja veuran com ho entenen, l'única cosa que s'ha d'intentar és explicar-ho amb paraules planeres".

Internet no és més que una gran xarxa d'ordinadors interconnectats. Per aquesta xarxa hi circula informació que es pot consultar des de qualsevol ordinador. Però, la diferència amb altres serveis és que la informació "navega" bidireccionalment, és a dir, qualsevol pot rebre i també donar informació que cadascú pot gravar, imprimir o canviar.

Una altra característica és la interactivitat. Hi ha diferents espais de debats, xerrades ... on els usuaris s'escriuen amb respostes entre ells quasi simultànies. La tecnologia ajuda a millorar aquesta comunicació mitjançant càmeres digitals i els micròfons. No és tan difícil, oi?

activitats que duu a terme per promocionar l'es port (Mi ll a de la Sagrada Família, Fòrum Claror), la comunicació amb el nostre entorn (Revista Tot Claror) o per fomentar la cooperació social (campanyes de solidaritat) .

Finalme nt, el web té un espai dedicat al nou Poliesportiu Municipal Sagrada Famíli a.

Actua lm ent, s'hi pot consu ltar la marxa de les obres i la informació necessària per fer la preinscripció.

Correu electrònic Un altra dels serveis que s'ofereix aquesta temporada és la possibilitat de contactar amb l'entitat mitjançant el correu electrònic (en anglès, "e-mail").

El correu electrònic possibilita la transmissió d'informacions entre ordinadors situats a qualsevol indret del món, amb gran rapidesa i costos baixos .

L'adreça de correu electrònic de l'Esportiu Claror és "claror@mx2.redestb.es" .

................... . . . . . . . . . . . . . . . ..... . . . . . . . . . . . .

Fabricació, instal·lació i reparació.

Tendals elèctrics i automàtics.

Rosselló

380

08025

SAGRADA FAMILIA PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

BARCELONA

Tel.

TAPISSERIA I CORTINES

456·07·18 27

" NOTICIES DEL CLAROR '..

L'escola Tabor inicia les escoles esportives

CODlença la teDlporada per als equips de bàsquet del Claror

La Fundació Cl aror és l'entitat que, a partir de 1'1 d'octubre, g'estionarà l'esport extraescolar dels alumnes de l'Escola Tabor mitjançant les Esco les Esportives, Les activitats que s'hi faran seran la iniciació esportiva, la psicomotricitat, el futbol-sala, el judo, la gimnàstica rítmica i el patinatge, E ls alumnes realitzaran les activitats a les instal,lacions de l'Escola Tabor, situada al ia cruïlla de ls carrers Cartagena i Provença.

El centre és colindant a les instal ·lacions del nou poliesportiu municipal que gestionarà la Fundació Claror.

El Sènior femení jugarà per primer cop a Segona Nacional mentre el masculí ho farà a Tercera Regional com l'any passat Un any mes, l'a.lTibada del mes d'octubre significa per a centenars de joves l'inici de les competicions de la lliga de bàsquet.

Aquest és el cas dels integrants del s 24 equips de bàsquet del Claror, que, en la seva majoria, han començat ja la competició.

Aquest any, la novetat més important la representa l'equip Sènior Femení que, desprès de l'ascens aconseguit la passada temporada (el tercer consecutiu) , jugarà a la Segona Divisió Nacional. L'equip, entrenat per Alfons Font, segueix format pel mateix bloc de jugadores de la passada temporada.

El Sènior Masculí, per la seva banda, seg uirà di sputant e ls seus partits en la lliga de T~rce­ ra Regional.

Els cadets "A" juguen a Preferent Una altra de les atraccions de la temporada la protagonitzarà l'equip Cadet masculí "A".

I és que els nanos q ue entrena Daniel José van aconseguir l' última setmana d'agost classificar-se per a jugar la lliga de Preferent, gràcies al gran paper fet en les fases de promoció.

Això permetrà veure com pas-

sen pel pavelló del Claror els millors jugadors cadets de Catalunya, aquell s que juguen en equips com el FC Barcelona, e l Joventut de Badalona o l'Hospitalet.

Les noies del Cadet femení, per cert, també van aconseguir l'ascens a la lliga Preferent.

Futbol Sala i voleibol D'altra banda, cal dir que, també durant aquest mes d'octubre, comencen la temporada competitiva els eq uip de voleibol i bàsquet del Claror formats per socis de l'e ntitat.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Comenci a

Pensions de Madrid

desgravar •

aVU1.

Plans intel·ligents.

• • • •

Avantatges fiscals excepcionals i lliures d'impostos fins al moment de la jubilació.

Rendibilitat excel·lent.

Flexibilitat total en les seves aportacions.

I, en cas de necessitat, li avancem fins al 80% de l'estalvi acumulat.

Si li preocupa el seu futur, comenci a fer plans.

PLA DE PENSIONS CAJAMADRID PLA DE PENSIONS CAJAMADRID RENT PLA DE PENSIONS CAJAMADRID BORSA

28

9205 Provença 427 -431 9217 Castillejos 248 9925 P. Sant J òan 135 9223 S. AntoniM. Claret 139

08025 08013 08037 08025

.

NOTICIES DEL CLAROR ¡

, ,

Més mòduls d'aeròbic, balls de saló a preus reduïts

II

Alumnes d'una classe de balls de saló apren.en els passos d'un ball

sos ball s. Pel que fa a aq uest tipu s de curs hi ha tres ni vell s segons els coneixements.

D 'altra banda, una bona alternati va és apuntar-se a algun de ls cursos monogràfic s de Rock'n Roll , Cha-cha-cha, Sevillanes o Tango argentí.

Però, a part de les noves activitats que s' incorporen s'han establert una sèrie de modifica-

~,

• , ...... .:,

Nou servei de guarderia

Nova oferta d'activitats dirigides a preus Inés baixos Per aquesta temporada 97'-98' l'Esportiu Claror ha ampliat el ventall d'acti vi tats que oferi a fins ara.

Durant la temporada passada, hi havia dues activitats adreçades als socis de l'Esportiu Claror: l'aigua-gim i a l'aigua aeròbic. De cara a aquest curs s'han incorporat dues activitats noves que són l'aeròbic i la gimnàstica-estiraments.

Pel que fa a les activitats diri g ides obertes a tothom , tant soc is com no soc is, es mantenen sense modificacions l'escola de bàsquet, la de dansa, la iniciació esportiva, el ioga, el taekwondo, el judo i les activitats aquàtiques .

Una activitat que ha ampliat la seva oferta ha estat els balls de saló. D'unabanda, hi podem trobar els cursets l'objectiu dels qual és aprendre a ballar diver-

,,,

cions e n a lg un s horari s. E n aq uest sentit, cal destacar l'ampliac ió de l'horari d'atenció al soci, en e ls períodes de cap de setmana i festi us.

L'horari de la piscina petita també s'allarga fins a les 15 :00h e ls dissabtes i a l'esquaix l'hora punta acabarà a les 22:00h i, des d'aquesta ho ra, es cobrarà e l preu reduït (400 pts/30 min).

Per als soci de l'Esporti u Claror s'ha posat en funcionament un nou servei de guarderia, a la pròpia instal·lació, que funcionarà els dilluns, els dimecres i els divendres de 15'00 a I7'OOh. La guarderia funcionarà tots e l me 'os d'octubre a jun y, excepte les vacances de Nadal i de Setmana Santa i està oberta a tots els nens i nenes d'entre 6 mesos i 2 anys.

Xerrada sobre l'esport i la

gent gran El Fòrum Claror té previst, per a l dij ous 23 d'octubre, una xerrada info rmativa relativa a l'esport i la gent gran.

L'exposició anirà a càrrec del responsable del Servei Mèdic de l' Esportiu Claror, Albert i Giménez, i l'ajudant de COQl'dinac ió de l' Àrea d'Activitats Aquàtiques, Núria Cubells.

Tindrà lloc a les 19'30h, a l'Esportiu C laror, amb entrada lliure.

TOT

Hm[RJ SERVE

Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 436.84.57

Construcció general Pintor Fusteria Caixes fortes Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

Serveis Infonnàtiosl Ex!,erls professionals de les Arts Gr~f iques planificaran i plantejaran les seves necessitats inf orm~tiques amb les millors solucions.

Disseny: Dissenyadors de ampli prestigi dintre d'aquest seotor, aconseguiran la millor presentaoió als se s treballs.

Fotogravats: Equips informàtics competitius resoldran qualsevol problema de gravats, imatges, colors, etc.

ImpMssió: Impressors per a cada necessitat, per qualsevol tipus de material, fins a tiratge~ graps mitjançant l'utilització de Rotative .

[P@ @~{}fj(S CI Cardenal Reig , 23, 8Q 19 • 08028 Barcelona Tel. 448 12 98 - Fax: 449 72 43 Adreça de correu: pcgrafic @mx3.redeslb .es

29

SOCIETAT ~~·tt:~~:.:.o~'>1Oj",~#~,l~~

l_""""-·'~'

\".

,\..~.~

~

~

,

l

Quatre mil persones han fet la pre-inscripció Els veïns del barri de la Sagrada Família esperen amb impaciència l' obertura del nou poliesportiu. Això és, almenys, e·1 que es pot concloure en funció del nombre de persones que han formalitzat ja la seva pre-inscripció com a abonats del nou equipament.

Quatre mil persones, han passat per les oficines de la Fundació Claror per a omplir el form ulari de pre-inscripció.

La gran majoria son residents al districte de l'Eixample i, en concret, al propi barri de la Sagrada Familia.

Per fer la pre-inscripció com a soci del nou poliesportiu no cal pagar res . Tan sols és necessari omplir un formulari indicant les dades personals i la modalitat de soci esco llida. Aquest formulari pot omp lir-se a la pàgina d'Internet del Claror (www.bcn.es/claror). De cara a la inauguració de la instal·lació caldrà confirmar la reserva amb el pagament de la matrícula.

Polieportiu Municipal Sagrada Família

Avancen les obres al nou poliesportiu Les obres d'acabament del nou Poliesportiu Municipal Sagrada Familia marxen al ritme previst.

Les màquines van entrar a l'instaJ·lació el14 de juliol i el 30 de setembre, després de gairebé tres mesos de feina va acabar la primera fase. S'han fet totes les divi sions d'espais , les escales, el forjat de la segona planta, la carpinteria d'alumini

dels carrers C a rtagena i Mallorca, la pintura de les façanes i el lluïment de la mitjera que dóna al pati interior.

«És previst que les obres acabin l'abril del 98, d'acord amb el calendari establert»

'

\

La Fundació Claror va contractar l'execució de les obres a l'empresa Construccions Esportives Pidec SA, amb domicili social a Barcelona. Pidec té una acreditada experiència en la construcció d'instal ·lacions esportives a l'àrea metropolitana de Barcelona.

El nou Poliesportiu Municipal Sagrada Familia és situat a la cruïll a dels carrers Mallorca i Cartagena, prop del mercat de la Sagrada Família. La zona, una de les més denses de l'Eixample barceloní, cobrirà amb el nou equipament una de les mancances que patia.

Les obres d'acabament del poliesportiu són finançades per la Fundació Claror, l'entitat adjudicatària de la gestió de l'equipament els propers 25 anys, segons ressolució de l'Ajuntament de Barcelona.

La instal·lació comptarà amb dues piscines i pavelló coberts, un a gran sa la de fitness i musculació, saunes i hidromassatge, a més de Servei Mèdic i una varietat de serveis diversos que completaran l'oferta. En total , el polieportiu tindrà 3.700 metres quadrats al servei de l'esport.

IliltreM

EL CAÇA ZERO

LA CLAROR DEL JULIOL

EXPLORADORES DEL MAR

PASCALE ROZE Columna - lO5 pàgines

VICENÇ VILLATORO Edicions 62 - 443 pàgines

CLlVE CUSSLER Y CRATG DIRGO Plaza & Janes 413 pàgines

Laura Carlson és la protagonista de la noveI·la de Roze, que tot i ser la primeraja ha aconseguit el prestigiós premi Goncourt 1996.

La recerca d'una pare no conegut en un ambient fami liar que vol amagar el passat és la trama d'una obra plena de sensibilitat.

30

El record d'un personatge sobre els anys viscuts al costat dels seus arnies. Uns anys, els trenta, que evoquen dos paisatges diferents: un de tràgic envoltat de guerra i morts i un de plàcid, els estius i les tardes de juliol a una illa mediterrània.

La història verídica dels naufragis dels vaixeUs més famosos (la fragata Cumberland, Lusitània, Léopoldville ... ) ha inspirat als autors a crear històries de ficció protagonitzades pel personatge Dirk Piu.

CON RABIA Y ESPERANZAS RETOS Y LÍMITES DE LA ACCIÓN HUMANITARIA JOSÉ MARÍA MENDILUCE Planeta - 283 pàgines

Mendiluce és una de les persones més apropiades per parlar i reflexionar, des de l'òptica que li aporta la seva experiència professional, sobre les causes, les conseqüències i l'acció política davant les tragèdies humanes

SOCIETAT "

•

~

",<

El futur del barri de la Sagrada Família, a debat

Districte, entitats i veïns van discutir la situació del barri

El barri de la Sagrada Falw1ia ha millorat els darrers anys, però encara queden qüestions per resoldre.

Aquesta és una de les conclusions que es poden extreure de la taula rodona organitzada pel Fòrum Claror al Centre de Serveis Personals de la Sagrada Farm1ia el passat 22 de juliol.

A l'acte hi van participar re-

presentants de dife rents entitats i institucions relacionades amb el barri , a més d'un centenar de veïns que, com a públic , van tenir també l'oportunitat d'expressar les seves idees sobre l'estat del barri.

Joan Albert Dalmau, gerent del Districte de l'Eixample, va fer balanç de les accions dutes a terme pel districte en els darrers mesos:

inauguració de l'ill a M ontserrat Ro ig, del nou Centre de Serveis Personals, construcc ió de l nou po li es po rtiu , i resso lu c ió de l contenciós relatiu a la di scoteca BaI'çalles, entre d'a ltres .

Antoni Viñas , preside nt de l'Associació de Veïns de la sagrada Famíli a va pOSal' énfas i en la necess itat d' assoc iar- se pe r mantenir viu el barri , i va mostrar la seva preocupac ió de què el barri acabi co nvertin t-se en una zona d'oficines sense per. sonalitat pròpia.

Jordi Vill arroya, director-gerent de ProE ixample va ex plicar la tasca que l'empresa està duent a terme en la re modelació d'h abitatges i l'atorgament de crèdits als més joves.

Xavier Fungairiño, representa nt d e C a bl e Te le vi s ió d e Catalunya, va explicar les acc ions que s'estan fent respecte a l'estesa de cable a l barri.

. . . . . . ....... .... ....... . .. . . . . . .. . . ... . . . . .. . .

1

•

"

• '.

L

-!.

Els veïns protesten per l'aparcament d'autocars Una de les protestes fo rmulades pels veïns durant el debat re latiu a la situ ació de l balTi de la Sagrada Família va ser la defi ciènc ia de llocs d'aparca ment qu e ex is te ixe n a l b a rri , espec ialment per a ls autocar.

La mass iva aflu ènc ia de turistes, especialment en èpoques estivals, provoca una ac umul ació d'autocar s e n l'entorn de l temple que, a més de dific ultar considerabl ement el trànsit de vehicles, augmenten la contaminació tan ambi ental com ac ústica .

Els representants de l districte van reconèixer la importància del tema, explicant les dificultats amb què es troba l'Ajuntament a l'hora de trobar nous espais pe r a l'aparc a me nt d' aques ts bu sos . Amb tot, el gere nt del di stricte \ra recordar les accions fe tes a la plaça Gaudí per tal que la parada dels autocars entorpeixi el mínim poss ible la circulac ió de vehicles .

. .. .. .. . .

Els problemes són una realitat en el dia a dia i sovint ens aniria bé una mica d'ajuda.

Probablement la MEDIACiÓ sigui una sortida.

Truqui'ns sense compromís.

Tindrà tota la nostra atenció.

La leva boulique descomptes importants als socis de l'Esportiu Claror

Conflictes de pares i fills, matrimonis, nuvis, avis, sogres, ex-cònjuges, veïns; conflictes laborals, escolars, veïnals, de comunitat.

Emportal les millors marques en

........".

\t:::::u4

mod4 ''fmet-4-~''

att4d¿~ t~,

Lepant, 343-345 Botiga núm. 2 (entre Indústria i Pare Claret) Tel. 455.20.87 . 80825-BARCELONA

Av. Diagonal, 586, 2n 2a . Barcelona 08021 . Tel. 209.17.00

31

FETS I GENT .

.

Urgències Mèdiques .................... 061 Ambulàncies Creu Roja ...... 300.20.20 Farmàcies de guàrdia ................... 010 Bombers Generalitat ........... 692.80.80 Bombers BCN ciutat .... .................. 080 Bombers BCN comarques ............ 085 Mossos d'Esquadra ........... 300.22.96 Policia ......................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ..................... 092

SERVEIS InI. Metrdpolitana ........... ....... ... 010 Informació Telefònica ................... 003 Protecció Civil .................... 319.25.00 Accidents en carretera .. ...... 352.61.61 RENFE ............................. 490.02.02 Ferrocarrils Generalitat .. ...... 205.15.15

Eduard Franco

Enric Truñó i Pedro Andreu, reconeguts amb el carnet d'or del Claror

Informació Carreteres ......... 204.22.47 Aeroport El Prat ................. 301.39.93 Serveis Socials .............. 900.30.90.30

HOSPITALS H. Sant Pau ....... ................ 291 .90.00 H.DelMar ............................ 221 .10.10

La Fundació Claror ha lliurat els carnets d'or de l'entitat a Enric Truñó i Pedro Andreu, dues de les persones que, al llarg dels anys, s'han mostrat més compromeses amb l'Esportiu Claror. El carnet d'or només el tenia, fins ara, el primer president de la Fundació, Eduard Franco.

H. Clínic ............................... 454.70.00 H. L'Esperança .. .... ..... ..... 285.02.00 H. Vall d'Hebrón ................... 418.34 .00 H. Sant Joan de Déú ............. 203.40.00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN ...... 402 .70 .00 Generalitat .. .............. 315.13 .13 Diputació BCN .......... 402 .22.22 Correus .................... 318 .38 .31

ESPORTS Esportiu Claror ........ 207 .06.40 Servei d'Inf. Esportiva 432.19 .92 Fed . Cat. Bàsquet... .. 454.90.62 Fed . Cat. Judo ......... 318 .26.1 è Fed. Cat. Gimnàstica 426 .94.78 Fed . Cat. Natació ...... 301.82.70 Fed . Cat. Futbol ........ 302 .56.42 Fed . Cat. Esports per a Disminuïts Físics ... 211.43 .73 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) .219 .32 .16 Agenda d'Activitats .. 481 .00.21

32

Són autèntics forjadors del Claror. Persones que, des dels inicis, des d'aquells temps (allà pel 79) en què l'Esportiu Claror era només un somni, han estat fidels a l'entitat.

Ara el Claror, amb el retard amb què arriba tot reconeixement, els ha donat el carnet d'or.

nos a gestionar amb eficàcia i afer l'entitat més gran sense cap mena de favoritisme, ans al contrari, demostrant-nos que el millor camí d'una bona gestió és compatibilitzar-la amb una tasca social cap al barri i la ciutat. En el nostre cas, cap a les persones queformen el Claror".

Enric Truñó

Pedro Andreu Casat i pare de tres filles, és un habitual col·laborador de la revista "Tot Claror".

Va ser secretari i president de la Cooperati va Claror i president de l'Associació de Pares d'Alumnes de l'escola Sagrada Família.

Entre 1989 i 1993 va ser el primer secretari de la Fundació Claror. Actualment és el director d'esports de la Universitat de Barcelona. La seva experiència ha significat una aportació valuosa en l'enfoc de l'entitat i de la seva funció social. És un col·laborador infatigable en totes les iniciatives de divulgació de l'esport des de la

Soci fundador de l'Esportiu Claror ha estat sempre un exemple de col·laboració amb una entitat esportiva de la qual va ser impulsor.

Fa més de 20 anys que està lligat a tasques de govern a l'Ajuntament de Barcelona però la seva professió i, el càrrec actual com a regidor del consistori barceloní,ha estat sempre sepa'rat del sentiment que el pot unir a la Fundació Claror. És casat i pare de dues filles.

El director-gerent de l'Esportiu Claror, Joan Itxaso, ens explica que "una de les seves grans virtuds ha estat el saber ajudar-

seva perpectiva de psicòleg de l'esport, la seva veritable vocació.

Eduard Pranco Era, fins ara, l'(¡nica persona que havia estat reconeguda amb el carnet d'or de la Fundació.

Va ser membre de la direcció de la Cooperativa Claror fins l'any 1983, la qual cosa el fa un dels principals impulsors en la creació de l'Esportiu Claror i de la realització de les primeres obres l'any 1982.

«El Carnet d'Or vol premiar la fidelitat d'aquelles persones properes a la Fundació Claror»

Des d'aquest mateix any fins el 1989 va col·laborar com assessor de l'entitat passant a ser, després, el primer president de la Fundació Claror, càrrec que va ocupar des de 1989 fins a 1993.

Durant aquest període es va fer l'ampliació de l'Esportiu Claror.

Al deixar el carrec com a president va rebre el carnet d'or i, d'aleshores ençà, ha continuat aportant els seus coneixements com a assessor de la Fundació Claror.

5.300m2 al teu servei per a gaudir de l'esport

Amb més de

activitats

3 O totes les eaats

dirigides per a

Cursets de natació

DanzaJazz

Natació correctiva

Dansa Clàssica

Natació nadons

Balls de Saló

Gimnàstica

Judo

Aeròbic

Taekwondo

Escola de Bàsquet

«Tai-Chi»

Iniciació esportiva

Ioga

Més de professionals

8O

al teu servei perquè ...

popu ars

.. .Iillguis e/mil/or assessoramelll ... Irobis so/uciolls a les leves Ilecessi/als .. .els monitors siguin els tells amics ...fer esport 110 sigui Ull esforç

Infantil Tot el dia

1.975 ptes/mes

Adults

Més de

10 Ohores se t manals Laborables Di ssabtes Diumenges

p' reU~ m S

Tot el dia Matinal Nocturn Cap de setmana

de 7 a 24 h de 8 a 21 h de 8 a 14 h

3.050 ptes/mes 2.325 ptes/mes 2.100 ptesJmes 1.600 ptes/mes

Familiar Tot el dia

4.950 ptes/mes TAR IFES 1997

Fundació Claror

ProEixample S.A. Passió per L'Eixample

457 05 22 Ajuts a la rehabilitació d'edificis http://www.proeixample.e s

•

A u d i o tex e n e a¡t\a I à, 48 1 O2 1 O. E n e a s t e II à, 4 8 1 1 2 1 O .