Issuu

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Preus especials als socis de l'Esportiu Claror la Visita, consulta y revisions la Visita Ortodòncia(aparells correctors) Urgències / revisions periòdiques Fluoritzacions Radiografies intrabucals Higiene bucal (neteja)+Revisió Extraccions simples

"Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" 3.000 Ptes. 2.000 Ptes.

i un 200/0 de descompte a la resta de tractaments! Cada dia més a prop seu

CI SARDENYA 319 baixos 08025 • BARCELONA · Tel. 457.04.53

CI CALÀBRIA 251 baixos 08024 . BARCELONA Tel. 439.45.00

GRANOLLERS

CÒRSEGA

I. O. SAGRADA FAMILIA

O~o O~O

Av. Sant Esteve, 86, 3r 4a . Tel. 879.32.28

MATARÓ ellluro, 52-54 baixos' Tel. 757.71.81

ROSSELLÓ

¡.

PROVENÇA

MALLORCA

~ o g~

::J

MONUMENT SAGRADA FAMILIA

BADALONA e/Del Temple, 29 . Tel. 389.43.31

CORNELLÀ z~

¡¡:

e/Mossèn J.Verdaguer, 6 2n, 3a . Tel. 474.19.32

SABADELL e/Sant Joan, 23-31, 1r 1a . Tel. 727.53 .96

EMPRESA COL·lABORADORA AMB L'ESPORTIU CLAROR

OPINiÓ Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35 Dipòsit legal: B 28124-84 Tirada: 8 .000 exemplars

2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta 3. Puja i Baixa

TEMA DE PORTADA

Fundadó Claror e/. Sardenya, 333 Tel. 207 .06.40

Director-gerent: Jaan l!xaso Paternain

e/aror

eSportiU

Fundació Claror Ajuntament

Francesc Buscató rememora els millors m.oments de la seva carrera

4. Entrevista amb Nino Buscató 8. 75 anys de bàsquet català

PÀGINES CENTRALS

de8arcelona

16. Reportatge i resultats de la XIII Milla de la Sagrada Família Coordlnadó: Sergi Larripa

Redacció: Sergi Larripa Ester Benach

SALUT I ESPORT

Muntatge: David Fernóndez

fotografia: David Fernandez

Col.laboradors: M. Àngels Güell (català) Albert Giménez (medicina) Pedro Andreu (psicologia) Joan Borràs (fotos Milla) Agraïm la col'laboració de la Federació catalana de Bàsquet i de la Fundació del Bàsquet Català.

El bàsquet acompleix el 75è. Aniversari . CI Catalunya

21. L'orella de nedador 22. Les lesions més freqüents del bàsquet

NOTÍCIES DEL CLAROR

Putilicitat: Josep Lluís Vi de

24. ·26. 27. 29.

Composició I Impressió PC Gràfic Cardenal Reig, 23 Bè 1a 08028 . Barcelona IMGESA Alarcón, 138 Sant Adrià del Besòs

Concurs Tot Claror Festa de cloenda de curs Festa dels 10 maons Enquesta dels socis

Distribució: Mencor Encarnació, 19 08012 . Barcelona

TOT CLAROR és una revista obena a totes les opinions. Per això, no necessàriament comparteix les opinions expressades als aflicles signats, que són sencera responsabilitat del seu au-

La Milla de la Sagrada Família va tornar CI batre el rècord d'isncripcions

SOCIETAT 30. Illa Montserrat Roig 31. Nou Centre de Serveis Socials a la Sagrada FaIll11ia 32. Fets i Gent: Antoni Viñas

OPINIO'"

Els textos destinats a aquesta secció 110 han d'excedir les J5 línies mecanog TClfiades. Han d 'ana r signats amb el nom complet de l'mlto/; el seu DNI o nlÍm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les co l.laboraciofls, així com de resumirIes o extracta r-les quall es consideri opo rtú .

Sergi Larripa Periodista. Coordinador "Tot Cla ror"

Carpe'Diem! El passat 2 1 de maig, co m fa cinc anys, e ls mitj ans de com unicació (esportius i generali stes) van dedicar les seves portades al Barça. Però no al Barça de futbol, si nó al Barça de bàsquet, que el dia abans hav ia guanyat una nova lliga ACB, a la pi sta del Reial Madrid. Per veure aq uell mateix partit en directe s'hav ien produït cues de més de 10 hores i una demanda, sego ns el club blanc, de 75.000 entrades. Les audiències televisives del bàsq uet ta mbé han augmentat: els partits de la final els van veure prop de tres milions de persones. No hi ha dubte, amb aquestes dades tang ibles, qu e e l bàsqu et s'es tà apropant de nou als índexs de

ENQUESTA

Sònia Bajo

Els equipaments del barri Sempre m'han dit que visc a un gran bard, la Sagrada Família. I és cert, és un gran barri: maco, agradable, tranquil, turístic .. .en canvi, no és un barri gaire dotat d'equipaments públics. No tenim biblioteques públiques, ni hemeroteques (al menys, deuen estar tant amagades que no sé on són). Per això, la notícia de la construcció d'un nou poliesportiu ha estat rebut com una gran notícia. Que la gestió la porti la Fundació Claror, millor notícia encara. Però espero que la política d'equipaments continuï. Encara falten coses. David Pujol. Barcelona

Creus que s 'ha de considerar la boxa com un esport?

Daniel Balada

Manuel Gonzalez

Gemma Castellví

Maria Carrera

33ahys

25 anys

52 anys

11 anys

23 anys

Sí Perquè no deixa de

No. Perquè és una agressió física cap a una altra persona. L'esport ha de ser una activitat que en cap moment faci un mal , mínimament intencionat, al del costat.

No. Crec que no és pot considerar un esport aquell on la gent es mata a cops o sinó acaben mig bojos. El veritable esport es troba al gimnàs, corrent...

Sí. A diferència d'altres

No. Perquè si conceps l'esport com una activitat física t'adones que la boxa és molt més que un esport.Implica massa violència i a més una vessant lú-. dica i d'interessos econòmics.

ser una activitat física que desenvolupa el cos. No es pot negar que és violent però per això hi ha un àrbitre i s'utilitzen proteccions.

popul aritat que va gaudir a mitjans dels 80. Ara, doncs, és hora d'aprofitar el moment. E ls clubs i les federacions han d'aprofitar per a millorar as pectes reg lament a ri s qu e afa voreixin l'es pec tacul aritat del bàsquet primant la creativitat, i reorganitzant la fase regular de la lliga ACB. La cojuntura actual és inmillorab1e per als canvis. El bàsq uet català celebra el 75è.Aniversari amb més vitalitat qu e mai . La ce lebració de l'Eurobàsquet a Catalunya és una prova més. Una prova que ha de servir per a consolidar la força d'aquest esport al nostre país. Tenim una gran oportunitat. Aprofitem-la!

esports corren molts riscs, fins i tot alguns moren, però és una decisió personal. No deixa de ser una activitat física molt dura.

OPINIO

LA FRASE... Enric Piquet President de la Federació Catalana de Basquetbol

"Renovem il·lusions i empenta" No hi ha cap mena de dubte que, el bàsq uet català, ha anat escalant posicions en el rànking esporti u del nostre país de manera que la seva preferent posició de practicants, ex-aquo amb el fu tbol, li dóna un caràcter de popul ari tat evidentment important. Si haguéssim de fer una anàlisi de la seva salut en arribar als 75 anys, caldria distingir dos aspectes diferencials: el que es deriva Cartell oficial del Col·loqui Jurídic Internaciollal FIBA d'un bàsquet professional supeditat a la situació econòmica dels possibles ció econòmica de gran part sponsors o el que es produ- de les marques patrocinadoeix espontàniament en raó als res, el segon, el del practiafeccionats que el practiquen. cant, segueix un a trajectòria Mentre que el primer es man- més optimi s ta , donc s el té estable i sense alegries, basquet segueix essent l'esdoncs així es també la posi- port ideal degut a què és com-

plet, creati u, em inentment de conjunt, e mocio nant i que conti nu a tenint les seves arrels en els patis de l'escola, esce nari del se u naixement. Així, hem arrib at, a Catalunya, a les més de 80.000 llicè ncies, que represe nten aproximadament un 37% de tot ¡'estat. Ara, amb moti u del 75è. Aniversari, tenim l'oportunitat de, tot recordant el passat, renovar il·lusions i empenta vers un futur que estimem molt positiu . Així ho esperem i, és per això que, no regategem esforços per tal que els actes de l'aniversari i l'espectacle de la competició europea a casa nostra, refermi l'afecció al nostre esport.

"El futbol em sembla menys esport que els escacs, ja que en ell acaben intervenint una sèrie de valors antiesportius, com la guerra a les llotges, que poc tenen a veure amb la pràctica esportiva". Miguel IIIescas, mestre dels eS'cacs.

Hi ha persones que utilitzen les "trampes" per aconseguir fites i al món de l'espOlt no li'n falte n. Un exemple n'és l'atleta rus Yuri Stepanov que va empescar-se-les per millorar la seva qualitat de salt. La idea la va treure d'uns guerrers cie la tribu "watutsi" que saltaven molt alt trep itjant petites piles de terra, que feie n la f unció de trampolí. Per aconsegu ir- ho, sense necess itat cie fer piles a la terra abans de cada competició, va crear unes sabatilles elevades a la part dels dits i més baixes del taló que produ'ien el mateix efecte. La "trampa" la va posar en pràctica el 1957 , batent el rècord del món, tot i que la Federació Internacional el va invalidar.

FE D'ERRADES

PUJA...

i ... BAIXA

AI "Tot Claror" núm. 9, corresponent al mes d'abril de 1997, cal corregir:

L'handbol

A la pàgina 29 on diu que el Poliesportiu Sagrada Família és situat a la cruïlla dels carrers Mallorca amb Castil- • lejos hauria de dir a la cruïlla Mallorca i Cartagena. A la pàgina 3 (La Frase) s'esmenta Giovanni Branchinni com a mànager de Ronaldo quan el mànager del jugador i autor de la frase és Reinaldo Pita.

Sembla que l'handbol s'ha posat de moda. Bona notícia que aquest esport, que tants èxits està donant darrerament a clubs catalans (especialment el Barça, actualment e l millor equip del món) i a la selecció espanyola (medalla de bronze a Atlanta), comenci a guanyar espai als mitjans de comunicació del nostre país.

Mo ltes persones han co negut aquest any l'handbo l, no gràcies als èxits esportius, sinó a l' a nunci de boda entre Urdangarín i l'Infanta. l pensem que ni els èxits de l'handbol ni la trajectòria del propi U rdangarín mereixen que el reconeix eme nt social els arribi més per qüestions "roses" que per mèrits esportius. No és just.

TEMA DE PORTADA j ...~'~~1i~~1"

,.,~,I<

~',

·,".'

...... ~~_'H~;rj'·\:.,·i.t.:u"'..1~

"Nino" Buscató MITE VIVENT DEL BÀSQUET CATALÀ Entrevista: Sergi Larripa J

Fotos: David Fermindez

Ara fa 24 anys va tenir lloc a Barcelona el ja mític Eurobàsquet del 73. Un Campionat d'Europa que va estar marcat per dos fets: Espanya va aconseguir la medalla de plata, i Francesc "Nino" Buscató va culminar una de les més brillants trajectòries d 'u n esportista català. Ara que tornem a tenir el Campionat d'Europa a casa i que el bàsquet celebra el 75è.Aniversari a Catalunya, hem volgut parlar amb Nino Buscató. La seva nova vida, els records de la seva carrera i les diferències entre el bàsquet d'avui i el que ell va conèixer són dibuixats en aquestes pàgines per tot un mite.

" P- A què es dedica Nino Buscató actualment? R- Home, jo visc molt bé! el màxim que puc ... Ja fa vint anys que treballo de professor a l'Institut Nacional d'Educació Físic a de Barcelona, i a més faig collaboracions periodístiques a Ràdio Barcelona. És a dir, segueixo totalment lligat al món del bàsquet fent allò que més m'agrada ... i sóc feliç. poÉs un dels pocs jugadors que, després de retirar-se del bàsquet actiu, segueix vi4

vint relacionat al bàsquet. Mai s 'ha plantejat canviar de vida? R- Sí. Pensa que jo m'he dedicat tota la vida al bàsquet però, quan era jugador, a1ternaba el bàsquet amb el meu ofici. Jo era d'una família de forners i, com era freqüent en la majoria de jugadors, alternava el bàsquet amb la feinade casa meva. Vaig treballar durant 16 o 17 anys de forner. I quan va arribar l'hora de retirar-me em vaig plantejar si establir-me definitivament com a forner o continuar lligat al món del bàsquet...i vaig

triar aquesta última opció perquè em permetia fer bàsquet de formació i, alhora, seguir establert a Barcelona. p- Mite del bàsquet català? R- Jo vaig tenir sort per partida doble. Primer, perquè els últims anys de la meva carrera, amb l'Europeu del 73, van coincidir amb un "boom" del bàsquet. I segon, perquè en els meus anys el Joventut era el gran rival del Real Madrid, i això va fer que a mi se'm pengés una mica l'etiqueta de "líder" del bàsquet català. D'alguna manera era el

. • ..,..".(.... '-"'"o2t'

... ~ .. ~

.",~.

",<

<~~,.:..

...

" ~

TEMA DE PORTADA .... '

"Quan era Jugador alternava el bàsquet amb l'oflcl de forner... ara les coses han canviat tant... "

contra-pes de l'Emiliano en qüestions de lideratge. És potser per això que a mi se'm coneix més que a altres grans jugadors catalans , que han tingut tanta categoria com jo, o que fins i tot poden haver-me superat. p- A vostè se'l va considerar el gran rival de l'Emiliano. I en canvi entre vostès sempre hi ha hagut una amistat que encara perdura. Això no és gaire habitual, oi? R- Tenim una gran amistat. Vam coincidir molts anys a la selecció nacional fins que vam arribar a ser els dos veterans de l'equip. I, tot i que erem vistos com a grans rivals, vam saber mantenir sempre la nostra amistat. P- Això demostra que l'UNESCO no va equivocar-se quan va atorgar-li el "Premi Fair-play" aljoc net. R- És un premi que van atorgar-me l'any 1970. Normalment ho donaven com a premi a un gest concret. I en el meu cas, el gest valorat va succeir a Madrid, en un partit contra el Real corresponent a un Torneig de Nadal. Era la final i el partit estava molt anivellat. Vaig iniciar un contra-atac amb la pilota controlada. Em perseguia Vicente Ramos (un gran amic amb qui compartia habitació a la selecció), i quan anava a fer bàsquet, vaig veure que en Vicente es torçava el peu i feia un gran crit de dolor. I en comptes de seguir corrent cap a la cistella

vaig aturar-me perquè pogues in entrar les assistències. Va ser una cosa que em va sortir de la manera més natural. Però, de fet, i sent sincer, penso que em van donar aquell premi perquè, en aquell moment, encara no se li havia atorgat a cap representant del bàsquet. P- És aquest premi el que més valora? R- Avui és més boni c que en aquellmoment. El valoro com un reconeixeme nt a la meva trajactòri a. Pensa que, com aj ugador no van expulsar-me mai d'un camp. Van xiular-me una sola tècnica en tota la carrera, i se mpre vaig portar-me bé amb els àrbitres. Jo, als àrbitres els di scutia coses però mai els posava el públic e n contra, i això sempre ho agraeixen. p- Avui se ria possible un gest com aquell ? R- L'esport ha canviat tanL.tants milions, la televisió .. .tot està massa press ionat. És evident que és important guanyar, però s'hauria de valorar més les formes: si s'ha guanyat amb honestedat, si se sap guanyar, si se sap perdre ... els qui hem fet esport ens agrada veure els partits d'una altra manera. A mÍ m'agrada veure que hi ha respecte entre els equips, que hi ha esportivitat, i que es valori l'esforç de tots els esporti stes , encara que perdin. I això s'ha perdut bastant. Moltes coses de l'esport actual no em van.

"No estic en contra del que guanyen els Jugadors, però els clubs haurien de mesurar millor les seves inversions"

l°,

"t~-l"~",;i,oo .. · , _....."·'..s.o;J>.I..~"" .. ".l'~.ii• .:..ï:l!~

CURRíCULUM VITAE

Nino Buscató

• Francesc Buscató va néixer a Pi nedadeMarel21 d'abril de 1940. • L'any 1958 va ser elegitmiLlorjuvenil català i l'any següent, núIlor júnior. • Va desenvolupar la major part de la seva carrera al Joventut de Badalona tot i que, durant 3 temporades (entre 1956 i 1959) va jugar al FC Barcelona. • Amb la Selecció Espanyola va ser 222 vegades internacional. • Va participar en els Jocs Olímpics de Roma (1960), a l'Olimpíada de Mèxic (1968) i en els Campionats Europeus de Belgrad, Wroclaw i Moscou. • Va participar en els Mundial s d'Istambul i Xile. • El 1973, a Barcelona, es proclama sots-campió d'Europa, culminant una brillant trajectòria en el món del bàsquet. • Ha estat integrant del 5 ideal europeu el 1970 a Nàpols, any en què la Unesco li atorga el Trofeig Fair Play a París. • Té dues Medalles al Mèrit Esportiu de la Diputació -plata i or- i una Medalla d'Or al Mèrit en Bàsquet de la Federación Española. • Actualment, és professor de bàsquet a l'INEF i comentarista a la cadena SER.

TEMA DE PORTADA

"Mai no vaig voler fitxar pel Madrid" Francesc Buscató ha passat a la història com a un dels mites del bàsquet català. L'afició catalana dels anys 70 va convertir-lo en un símbol, no només pel seu gran joc, sinó també per la seva fidelitat als equips catalans. Quan se li pregunta si alguna vegada va voler-lo fitxar el Real Madrid, la seva resposta és clara:"Sempre. Cada any intentaven fitxar-me. Cada temporada em trucaven de Madrid amb la mateixa intenció: fitxar-me. Però mai vaig voler. Jo era molt amic dels jugadors i directius del Madrid. Em respectaven molt. Però, primer: em sentia bé on estava. Segon, jo ajudava a casa meva. I tercer, el Joventut sempre va ser molt senyor i es va portar molt bé cada vegada que rebia una oferta madridista. Mai no vaig voler fitxar pel Madrid perquè em sentia bé aquí".

p- Quines són les diferències bàsiques en~ fre el bàsquet actual i el de la seva època? B- Bàsicament n'hi ha dues. La primera és que l'aspecte fís ic ha millorat d'una manera gairebé inimaginabl e. I la segona, la importància que en el bàsquet actual tenen els conceptes defensius. p- lles fitxes dels jugadors també han canviat molt. Quantes vegades ha lamentat no haver nascut quinze anys m és tard? R- Home, ja ho he pensat vegades, ja! Perquè penses, ostres tu, el que guanyen ara els jugadors! Però també hem de veure que la dedicació dels jugadors d'ara és del

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (ca ntonad a Lepant)

cent per cent. Cosa que a mi no m'agrada, eh! sempre he pensat que el bàsquet podria ser semi-professional, i que els jugadors, com en el meu cas, haurien de poder compaginar el bàsquet amb una altra cosa que Li pugui servir per el dia de demà. I això penso que seria bo per al futur professional del jugador un cop es retira, i per la mateixa estabilitat psicològica del jugador en actiu que, si té alguna altra ocupació, pot treure's una mica la pressió que pateix al món del bàsquet. P- Quina va ser la seva primera nòmina com a jugador professional? R- Cinc mil pessetes anuals, per tota la

"El bàsquet no és tan maco com abans perquè s'atura molt. I això només ho pot canviar el reglament" temporada. Amb això ho dic tot. P- Pensa que és excessiu el volum econòmic, que mou el bàsquet actualment? R- Crec que és desmesurat. Jo no estic en contra del que guanyen els jugadors, perquè ells no demanen res. Són els directius els qui posen els diners sobre la taula i fan l'oferta. Els jugadors el que han de fer és agafar què els ofereixen. Ara bé, penso que els clubs de bàsquet estaven desmesurats quant a les inversions que feien. Ara sembla que estan normalitzant la situació i comencen a portar la comptabilitat millor del que la portaven. P- I és que, tot i el bon nivell esportiu del bàsquet català, la majoria de clubs pateixen greus problemes econòmics. R- La veritat és que si em demanes e l no m d'un club que hagi tancat els números bé les últimes deu temporades, no sabria quin dir-te. Sembla que el TDK Manresa és l'únic club que ha gastat segons què ha ingressat i ha fet moltes coses bones. El Joventut, un club històric que vam crear entre tots, i que tenia un gran patrimoni , ha estirat més el braç que la màniga i ha passat grans problemes econòmics. I del Barcelona

.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. .

Us volem oferir una gran varietatt de plats amb la nostra qualitat habitual i el servei . d'antics alumnes que tornen per a treballar amb nosaltres

Tasteu els nostres ~

menus especials

I a més a més:

Celebracions per a grups de 15 a 40 persones

de dilluns a divendres per només 975 ptes. Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda

7 (3

TEMA DE PORTADA PREGUNTES MOLT PERSONALS •..

Nino Buscató 1.

Bt/scató, amb ia resta de compol/ ents de ia selecció espal/yoia de l'Et/opeu del 73.

més val que no en parlem: és un club de futbol que fa bàsquet i té unes possibilitats incomparables. P- També és unfet que el bàsquet ha perdut audiència i espectadors els últims anys. No pensa que la crisi econòmica també ha estat provocada per una crisi esportiva? R- Hi ha moltes causes. A les escoles, quinze anys enrera, el bàsquet era l'esport rei, i ara ja no és aixÍ. Qué passa? Que la societat evoluciona i multiplica l'oferta a la canalla. Que ha augmentat el nombre de famílies que surten els caps de setmana (fet que impedeix als nens participar en partits de bàsquet), etc. i això només a nivell escolar. l' si sumes la quantitat de petites coses com aquesta ... Déu meu Senyor! P- I els partits d'avui són més avorrits que els defa IS anys? R- El bàsquet no és tan maco com abans perquè s'atura molt. No hi ha ritme. I això només ho pot canviar el reglament. Els entrenadors no tenen la culpa: ells, com a professionals, només busquen guanyar. L'arrel del problema està en el reglament. No ha evolucionat. I un altre gran problema: les millors figures europees juguen als Estats Units. P- Què canviaria del reglament? R- Penalitzaria més les faltes personals. Si no n'hi haguessin tantes no s'aturaria tant el joc, hi hauria més ritme i més espectacle. Hi ha una cosa, per exemple, que fa rendible fer faltes: l'equip que les comet sap que només pot encaixar, com a màxim, dos punts, i no tr~s. No lliga. Ens podríem estendre cinc hores amb exemples com aquest. El que està

Foto: Fundació del Bàsquet Cata l"

"El bàsquet català està a bon nivell. Tenim bons Jugadors, és evident. El problema és que no tenim ídols"

clar és que el reglament ha d'evolucionar. P- S 'han perdut els jugadors creatius? R- Sí. Perquè, al primar els resultats, els · entrenadors busquen jugadors que ataquin però, sobretot, que defensin molt bé. La força física s'ha imposat a la creativitat. I els àrbitres, el reglament, tampoc protegeixen prou els jugadors creatius. Jo acuso el reglament. I acuso que la gent que fa les regles no demani l'opinió dels entrenadors i jugadors. P- En resum, com definiria la situació del bàsquet català? R- El bàsquet català està a bon nivell. El Barça, el Joventut i el TDK Manresa, ho demostren amb els seus resultats. El que passa és que no hi ha ídols. Les figures actualment són jugadors estrangers, i els jugadors estrangers no arrelen gaire entre l'afició perquè duren pocs anys als seus clubs. És evident que a Catalunya tenim grans jugadors de bàsquet, però ídols, no n'hi han actualment. I veurem què passa ara que tots els europeus , fins i tot els no comunitaris, seran considerats no estrangers. (Agraïm la coHaboració especial de Núria Borràs i de la Fundació del Bàsquet Català)

Ulla ciutat per viure-hi? Barcelona i ... 2. Un lloc a 01l anar de viatge? Nova Zelanda o Zanzíbar. 3. Un bon llibre per a llegir? Un de Si}' Edmund Hillary en què narra una travessia a l'Indi a pel Ganges. 4. Una peHícula que tornaria a veure? "Meditern'íneo" . 5. Un miijà per a estar informat? El diari fra ncès "L'Equipe". 6. Què t'enduries a una illa deserta? Aigua, menj ar i una amiga. 7. Què valora més de les persones? La sinceritat. 8. Esquerres o dretes? Centre 9. Mar o muntanya? Les dues coses. I O. Paella o botifarra amb mongetes? Ni una cosa ni l'altre, foie d'ànec. 11. Michael Jordan o Màgic johnson? LarryBird. 12. Futbol: Barça o Espanyol? Barça. 13. Bàsquet: Barça o Joventut? Dos fills . 14. Un programa de TV? Els documentals de "La 2" i "C33" . I 5. Què prefereix veure, una mala pez.lícula o un mal partit de bàsquet? Una mala peÚícula. 16. Pragmatime o Idealisme? Una barreja. 17. Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Gandhi. 18. Si durant un dia fos president del govern i pogués prendre una decisió, quina prendria? Alguna que afavorís els interessos de la gent gran . 19. Un desig confesable? Conviure un mes amb l' actriu Susan Sarandon.

REPORTATGE ~~~. .,atI;.~~~¡.; •.ç.llW<~"':.~1'.Jth~~",~"", '1 ·"fJ.L~

,,- .. ~~_3"'_~

Bàsquet català: 75 anys d'història per: Sergi Larripa i Ester Benach El bàsquet català celebra aquest any els seus tres quarts de segle. 75 anys al llarg dels quals milions de joves catalans han gaudit, en una pista de 28x 15 metres, a voltes de sorra, a voltes sota la pluja, amb unjoc semblant al que 700 anys abans de Crist distreia als asteques. 15 lustres donen per a molt. Molts somnis, molts personatges, molts clubs, molts aficionats que han contribuït a fer gran aquest esport i, en canvi, no gaudiran de cap línia als llibres que resumeixin la història d'un esport que ha passat per tota mena de vicissituts abans no ha entrat en el "privilegiat" grup dels "esports de masses".

Els orígens Hi ha diferents teories que intenten explicar els orígens del bàsquet a Catalunya. Una d'elles data el seu origen el 1913 gràcies al descobriment a l'Arxiu Tobella de Terrassa d'una nota al diari Crónica social (4 de març de 1913) que deia: "Bàsket-ball. Al camp Vallparadís, d'aquí poc, els petits alumnes de l'escola del mateix nom, practicaran

El Pare Eusebi MlIIan va ser qui, l'any .922, va començar a organitzar les primeres competicions entre clubs

A tots els qui cada dia contribuïu a fer gran el bàsquet

Gràcies 8

Fundació Claror l'Esport per a tothom

REPORTATGE

• A la pàgina 8, foto del CD Patríe, l'any 1931, un dels primers clubs catalans. A la dreta, imatge del primer partit de bàsquet dè la selecció catalana en front l'Hindú Buenos Aíres, l'any 1928. .

aquest nou esport; desconegut fins avui per nosaltres". Sembla, doncs, que el bàsquet va ser fomentat a Terrassa pel sots-director de l'escola Vall paradís , Alexandre Galí, qui el 1986 va corroborar aquesta primera hipòtesi. N'hi ha, però, d'altres que daten el seu origen abans de 1913. Segons afirma l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte,el bàsquet el va importar l'any 1911 el pedagog català i secretari del Consell de Cultura de la Mancomunitat, Eladi Homs , després d'haver viatjat a Estats Units en busca d'esports nous . Ainaud de Lasarte manifesta que un cop a Catalunya, Homs va parla amb el seu amic Alexandre Galí per implantar-lo a l'escola, la qual cosa fa que totes dues teories estiguin estretament lligades. Però quan es parla dels orígens del bàsquet a Catalunya cal destacar la importància d'un home com el pare Eusebi Milhín que l'any 1922 va donar al bàsquet una dimensió oficial amb la disputa de competicions en què participaren els clubs més importants d'aquella època.

Cre,ació dels grans clubs Va ser aquell any 1922 quan va fundar~e el primer club de bàsquet català: el Laietà Basket Club. El8 de desembre d'aquell any, en camp de sorra, va disputar el seu primer partit contra l'Europa. El resultat, eloqüent, va ser de 8 a 2 en favor de l'Europa. Eren els orígens del bàsquet català, moment en què van fundar-se clubs com el Patrie, l'Atlètic Bricall o el Sants. Els grans clubs que avui dia coneixem també van ser creats a finals dels anys 20' i principis dels 30'. L'any 26, el Futbol Club Barcelona va crear la seva secció de bas'quet. Després, els anys 30 i 31, van crear-se el Joventut i el Manresa. L'activitat del bàsquet català durant els anys 30' va estar marcada per l'efervescència social que vivia Catalunya, i Espanya en general, durant l'època de la República.

Fund ació del Bàsquet Cata là

L'any 1934, per exemple no es va celebrar el Segon Campionat d'Espanya a causa de les males relacions entre Catalunya i Castella. El primer campionat, celebrat l'any 33, el Iuro i el Juventus hav ien quèdat molt descontents del tracte rebut en els partits contra el Madrid i el Rayo, que va quedar campió. Desprès del parèntesi de la guerra, les activitats es van reemprendre amb torneigs locals molt marcats per les mancances de la societat de post-guerra. Val la pena destacar que l'any 1940, l'Hospitalet va proclamar-se doble campió de Catalunya i d'Espanya.

La lliga espanyola La lliga espanyola de bàsquet (comptant tant l'actual format ACB com l'anterior) va fer la seva primera edició l'any 1956. Els inicis, realment, van ser bastant negatius per al bàsquet català. Durant els 24 primers anys la lliga espanyola va ser netament dominada pel Real Madrid, que va guanyar 21edicionso Només el Barça (temporada 58/59) i el Joventut (66/67 i 77/78) van trencar l'hegemonia blanca. Eren anys molt diferents als actuals en què les sospites de favoritisme governamental vers l'equip de la capital estaven més que justificades. Un exemple és l'escàndol que va afectar el Barça la tempo-

Els grans clubs catalans van ser creats a finals dels anys vint I principis dels trenta

Durant la dictadura franquista, els clubs catalans van restar en un segon terme, en benefici del Real Madrid

rada 64/65, quan una polèmica decisió federativa (reduir la Primera Divisió de cop, de 16 a 8 equips), va fer que el Barça baixés a segona divisió. La situació va canviar a partir de la dècada dels 80', quan la democràcia va arribar al bàsquet. Aleshores el nou president del Barça, Josep Lluís Núñez, va donar un fort impuls a la secció. El resultat va ser que el Barça, amb carismàtics jugadors com Solozabal, Epi, Sibilio o Norris va guanyar 6 de les 10 lligues de la dècada dels 80. Els 90' han resultat ser els millors anys del bàsquet català en tota la seva història.

La dècada prodigiosa Encara no ha acabat la dècada dels 90', però ja estem en condicions d'afirmar que els darrers set anys han estat els més exitosos del bàsquet català. A nivell europeu s'ha conseguit l'èxit més important de la història: la Copa d'Europa que la "Penya" va aconseguir l'any 94 a Tel·Aviv. El Barça, per la seva banda, ha estat sots-campió en quatre de les 8 darreres edicions. A nivell estatal s'han aconseguit 5 lligues sobre 7 possibles (3 el Barça i 2 el Joventut, per dues el Real Madrid). 9

REPORTATGE ~~,,~1.:~~I~".L~Jiíii; ..... .¡;r'J_I"

.,'

•

_ _ ),;:J .....J"~~1:.~U1>~~~íIIIlW:.

Els tres grans clubs

El Pok-ta-pox, precursor del bàsquet actual

rMl

Els historiadors es remunten setcents anys abans de JC després d'haver esbrinat que els maies i els asteques jugaven a un joc que tenia la base de l'actual bàsquet. Es tractava del Poxta-pox nom que, posteriorment, els asteques van canviar per l'Ichlachil. El bàsquet d'aquella època tenia un clar component ritual. Es practicava en patis de murs alts decorats amb figures mitològiques. El parquet tenia forma de L i a una alçada de tres metres es co¡'¡ocaven uns discs de pedra foradats que feien la funció de la cistella. Les poblacions asteques van arribar a construir nombrosos camps de joc, els quals van ser anomenats pels indis Tlachtli (camps per al joc de pilota). El joc el començava un sacerdot, després de beneir la pilota, llençant-la quatre vegades al camp. El "partit"el disputaven dos equips i estava consagrat a una divinitat en concret. La "pilota" no es podia tocar amb les mans. Només podien utilitzar l'espatlla, els malucs, els colzes, les cames i el cap. El què encara no se sap és: ¿què aconseguia l'equip que guanyava?

síntesi

FC Barcelona: Crea la secció de bàsquet l'any 1926. Ha guanyat 10 títols de lliga espanyola (7 lligues ACB), 17 Copes d'Espanya, 2 Recopes d'Europa, 1 Copa Korac i 1 Mundial de clubs. La Copa d'Europa és la seva gran assignatura pendent: ha estat 5 vegades sots-campió. CB Joventut de Badalona: Creat l'any 1930. Ha guanyat una Copa d'Europa, l'any 1994, a la "Final Four" de Tel·Aviv. A més, té 4 lligues espanyoles, set Copes del Rei, i dues Copes Korac, entre d'altres. ' TDKManresa: Fundat l'any 1931. Va assolir la Divisió d'Honor espanyola l'any 1968, categoria en què ha quedat 3 vegades quart classificat. En la Copa del Rei, té un títol (1996) i un sots-campionat (1980). A més, va ser sots-campió de la Copa Príncipe de Asturias l'any 1987.

A més, el TDK Manresa ha guanyat una Copa del Rei i s'ha consolidat com un dels sis millors equips d'Espanya. A banda d'això, aquesta dècada ens ha deixat una nota positiva i una altra negati va. Primer, la consolidació del Valvi Girona. Segon, la de saparició del CB Granollers.

Bàsquet femení Actualment és absolutament normal veure noies jugant un partit de bàsquet. Tot i això, en el món del bàsquet les noies encara

GRAF.e: assessorament d'arts gràfiques

no tenen el reconeixement social que sí tenen altres esportistes, com per exemple, les que es dediquen al tennis. I això es deu, probablement, a la creença social de què aquest era un esport "masculí". Res més lluny de la realitat. A Catalunya els clubs femenins són tan antics com els masculins: l'any 1929 van donar-se d'alta a la Federació Catalana equips femenins del FC Barcelona, el Laietà o el Club Femení d'esports, l'autèntic pioner. Després, jugadores com Maria Plan as, Anna Junyent, i clubs com el Comans i o l'Universitari, han demostrat el bon nivell del basquet femení català ..

SERVEI_

Serveis Infonnàtlosl Experts professionals de les Arts Gràfiques planificaran i plantejaran les seves necessitats informàtfques a .b les m 7 ' Jors solucions. DissenYI Dissenyadots de ampli prestigi dint e d'aquest sector, aconSeguiran la milla presentació'als seus treballs. Fotogravatsl Equips informàtics competitius r saldra gravats, imatges, colors, et

,Les vostres idees mereixen la nostra qualitat

... QUALITAT

Impressió: Impressors per a cada necessitat, per q~alselJol tipus de material, fins a tiratges gra s mitjançant l'utilització de Rotatives.

pe gr • •lc CI Cardenal Reig , 23, 82 1§

08028 Barcelona Tel. 44812 98

08021 - BARCElONA Travessera de Gràcia, 12 (amb plaça Francesc Macià) Tel. 200.57.07 Fax. 200.58.02

REPORTATGE ~~~.#_·ld)ll.~~'Ji~:.L~#.,,¡S;, •• """<¡\~{/.J'f~~~

NOMS PER A LA HISTÒRIA •

•

• ----..".-

Imatge d'un partit de bàsquet disputat als anys 30' a la plaça de braus "Las Arenas ". •

Bàsquet: els escacs en moviment per Pedro Andreu, Psicòleg de l'esport Pocs esports com el bàsquet plantegen la possibilitat de tantes variants tàctiques i estratègiques, fonamentades en les possibilitats tècniques, físiques i psicològiques dels components del grup . Si has tingut la sort de participar des del camp de la psicologia de l'esport, en les vivències i la marxa habitual d'un equip de bàsquet, pots plantejar infinitat de similituds entre un partit de bàsquet i una partida d'escacs. L'entrenador (gran mestre) amb el seu equip tècnic prepara un plantejament inicial del partit (obertura), en funció de les anàlisis fetes als videos del contrari en partits i circumstàncies similars (en els escacs s'estudien les partides del contrari amb l'equip d'analistes del gran mestre). En un equip existeixen diferents papers a assignar als jugadors en funció del conjunt de les seves característiques: jugadors d'equip, jugador decisiu , jugador defensor, jugador fort mentalment, jugador inestable, etc. Paral·lelament, ha de realitzar-se la mateixa anàlisi de l'equip contrari. (En els escacs hi ha les diferents peces i el seu valor específic en el joc, així com el seu valor estratègic en funció de la marxa de la partida, situació en el tauler ilo valor de canvi. Les semblances poden seguir amb el partit en joc (partida iniciada), en la interacció que es produeix amb e1joc de l'equip contrari (variant a la nostra obertura que pot fer l'altre jugador) i així els successius canvis produïts per les situacions canviants (desenvolupament de la partida) fins les decisions en segons finals amb accions a executar molt ràpidament en un partit de bàsquet (preses de temps en els finals de partida). És obvi que en molts esports d'equip amb oposició i contacte podrien efectuar-se comparacions similars, però és difícil trobar-ne algun que no sigui el bàsquet que generi tanta infinitat de jugades, variants i sistemes amb possibilitats de ser analitzades estadísticament i a on, a més de la confiança en un mateix, tinguin una importància tan rellevant la capacitat de concentració i atenció. Per acabar, i com a fet diferencial evident i potser amb dificultat afegida per l'entrenador de bàsquet, apuntar que les funcions assignades als jugadors en funció de les seves capacitats i circumstàncies no són realitzades amb la lògica cega amb la qual compleixen les seva funció les diferents peces dels escacs. I a més tenim la pilota.

•

• •

•

Badalona: Els badalonins acostumen a dir que "Badalona és el bressol del basquetbol" . El cert és que Badal ona és la ciutat catalana amb més tradició de bàsquet, i seu de clubs com el Joventut, el Cotonificio o Sant Josep que han marcat la històri a del bàsquet català. Barça: El FC Barcelona té, especialment els darrers 15 anys, un dels millors equips de bàsquet d'Europa. En 71 anys d'existència, la secció ha guanyat 3 1 títols de primera fil a. L'ass igna tura pendent és la Lliga Europea. Buscató: Base del Joventut i la selecció es panyo la dels anys 60 i 70, va aconseguir un munt de títols. Vegeu el seu curríc ulum a la pàgina 5. "Chichi" Creus: L'actual jugador del TDK Manresa passarà a la hi stòri a com el jugador que més temporades hajugat a la lliga espanyo la de bàsquet. Vajugar al Barça i al Granollers. Amb 40 anys, és ja un mi te més del bàsquet català. Epi: El mite dels mites . Tot i que no és català de nai xement, si ho és de formació i adopció. "SuperEpi ", elmillorjugador europeu de tota la dècada dels 80, va estar lli gat al Barça des dels 15 anys fin s que es va retirar. Més de 150 vegades intern acional amb la selecc ió espanyola, amb el Barça va guanyarho tot, excepte la Lliga Europea. Ferran: Ex-jugador de Barça i Joventut, ha gunyat la lliga amb tots dos equips. Va ser el primer català en emigrar a l'estranger per ajugar a bàsquet al Panathinaikós de Grècia. Jofresa: Cognom de la parella de germans formada per Rafael i Tomàs, que amb el Joventut van guanyar la "Final Four" del 94. Joventut: Conegut com "La Penya" i radicat a Badalona, és l'únic club català que ha guanyat la Lliga Europea. Va aconseguir-ho a la "Final-Four" celebrada a Tel ·Aviv l'any 1994. Manresa, Girona i Granollers: Representen el contrapes a l'hegemoni a que tenen Barcelona i Badalona en el Basquet català. Margall: Cognom d'una de les sagues de germans, lligats al Joventut, que han fet història al bàsquet català. Solozabal: Base del FC Barcelona de la década dels 80, va form ar part,junt amb Epi , Sibilio, De la Cruz o Norris, del millor Barça de la història. Molts seguidors "culés" encara reclamen el seu homenatge. Universitari: És actualment l'únic club català que juga a la Divisió d'honor femenina del bàsquet espanyol. Aquest any ha disputat la final de la lliga. Digne successor de clubs com el Comansi.

Podria fer-se un llibre amb la quantitat de noms il·lustres que han fet hi stòria al bàsquet català. Aquí només hem pretès citarne 15 que, probablement, coneixeran tots el s lectors.

REPORTATGE ~io~L!;,;~tiG"&~~~.w.liiII.iI!:W~~~.:;:;,;,,,,,,,""'~iI'I'Ilii:k&.·:;a~:,~i)..afii.;:..,("u;~:.i.~~~'"

L'esport preferit dels jov

Milers de nois i noies catalans gaudeixen amb el bàsquet calJa s L'any 1960 el preLA PRÀCTICA DE L'ESPORT ESCOLAR sident de la Federa'Bàsquet Futbol-sala Futbol ció Espanyola de Bàsquet, el general Entitats 157 195 63 Jesús Querejeta Pavón, va manifesEquips 812 535 183 tar que "el balonTotal de jugadors 5.871 8.013 3.326 cesto es un deporte netamente amaMitjana d'equips per escola 4 3 3 teur". Imperava, en Mitjana de jugadors per esc.ola 37 41 53 aquella època un sentit romàntic d'un Dades facilitades pel Consell de l'Esport Escolar de Barcelona (CEEB) esport que molts no es prenien seriosanen equips de tots dos sexes en la majoria ment. D'aleshores ençà, eljoc de la cistella de categories. ha canviat molt. Existeixen autèntics professionals que s'hi guanyen la vida i els clubs Les xifres de les Federacions mouen centenars de milions cada any. Però, tot i que aquest sentit romàntic Les últimes dades de la Federació Catapodia ser perjudicial pel bàsquet com a eslana de Bàsquet, ens donen prou informaport d'èlite, continua encara avui força viu ció per constatar que el bàsquet és, després per a tots aquells que, lluny de guanyar-s'hi del futbol, l'esport més practicat a Catalunya. la vida, el practiquen com a esport. Actualment hi ha 266 entitats afiliades a Actualment, són molts els joves que han la Federació que aporten 81.705 jugadors i jugat al bàsquet en algun moment de la seva jugadores i 2.973 entrenadors/es. etapa escolar, i un fet destacat, és que la Pel que fa als àrbitres, 823 pertanyen al diferència entre sexes pel que fa al nombre Comitè i 510 a escoles. de jugadors/es va decreixent any rere any. Si en els seus primers anys, el bàsquet masculí va ser motejat com a "joc de nenes" Tot I la crisi patida els últims ens podem fer una idea dels adjectius que anys, el bàsquet segueix havien de suportar les primeres noies jugasent, després del futbol, dores de bàsquet. Ara, però, van quedant enrera els tabús sobre les noies que practil'esport més practicat pels quen esports considerats · masculins i la Joves de Catalunya majoria d'escoles i entitats d'avui en dia te-

.. ............. .... ..... . . . . . . ... .

., C<1fac 12

... . ... . .

Ferreteria

OFERTES

EDIFESA

Jardineria Plntures Aire Condicionat

CI Còrsega 527 Tel 457.52.49 08025-BARCEWNA

REPORTATGE ~~~'!~...."t....-..'-...r'¡¡ .....

t.·'~~",·~,¡;,"!.~~~)._~ ..... ¡¡_~~~·!l";~~U-•.li~~~

. 15 anys de bàsquet al Claror

Comparant aq uestes dades amb les que tenen actualment enregistrades a la Federació Catalana de Futbol, podem veure com en aquest últim esport, tot i que hi consten més entitats i jugadors federats, la diferència quant a jugadors no és tan gran com en principi podríem suposar. Segons el cap de premsa de la Federació Catalana de Futbol, Miguel Segura, actualment hi ha 1.728 clubs federats. Pel que fa als jugadors, el nombre supera els 85.000 la qual cosa significa que, probablement, cada club aporti un o dos equips mentre que en el bàsquet les entitats federades tenen més d'un equip. La participació dels més joves en el bàsquet català ja ha començat a recollir el seu fruit. Aquesta temporada, les Seleccions Catalanes dels més petits, han aconseguit diversos títols en diferents categories. Els equips Mini i Cadet han aconseguit el Campionat d'Espanya, tant en la categoria masculina com en la femenina. La Selecció Infantil també ha guanyat el màxim guardó estatal en categoria femenina.

El bàsquet ha estat sempre un dels esports més representatius de l'Esportiu Claror. La secció de bàsquet, coordinada per Daniel José des de fa tres anys, té per objectiu principa1la formació de jugadors en edat escolar. Actualment, practiq uen aquest esport al Claror un total de 260 nois i noies d'entre 8 i 26 anys, agrupats en 24 equips (14 masculins i 10 femenins), de totes les categories, des d'alevins fins a sèniors. Abans de la competició, però, els més peti ts fan iniciació esportiva i passen per l'Escola de Bàsquet del Claror. La tasca del Claror durant aquests 15 anys ha donat els seus fruits. Cada any equips com el Joventut de Badalona o el FC Barcelona s'interessa per alguns dels seus jugadors. El cas més espectacular és el de César Sanmartín, format als equips del Claror, i que actualment juga al primer equip del Joventut de Badalona.

Títols aconseguits - un campionat de Barcelona escolar infantil masculí (1985, vegeu foto) - un campionat de Barcelona escolar aleví femení (1988) - un sots-campionat d'Espanya infantil femení (Claror-Universitari, 1991) - un campionat d'Espanya infantil femení (Claror-Universitari, 1992) - un campionat de Barcelona escolar benjamí femení (1992) - un campionat de Catalunya pre-infantil masculí (1995) - un campionat provincial de Barcelona cadet masculí (1995) - un campionat provincial de Barcelonajuvenil masculí (1995) - Tres ascensos consecutius del sènior femení, de 1a Regional a 2" Nacional (1997)

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

renCQamb la monotonia de cada dia ¡ne aconèixer un món nou amb nosaltres

..... I

• Cursos de busseig esportiu a tots els nivells a partir de 2 anys. • Iniciació al busseig amb bateig en piscina completament gratuïts: Informa't a la secretaria.

• Si ho desitjes podem equipar-te amb les millors marques del mercat: Pregunta per les nostres ofertes del mercat.

Descomptes especials per als socis del Claror Vine a coneix er-nos, estelD a CI del Clot 131. Tel. 265 90 74 13

<i> DIMAM •

S.L.

DIVISIONES DESPACHOS CARPINTERIA DE ALUMINIO TECHOS REGISTRABLES SUElOS ElEVADOS Y DE PVC ALTILLOS METAlICOS

Ctra. d e Barce lon a, 278-280 • Tel. 580 44 09 . Fax 580 83 00 . 08291 RIPOLLET (Barcelona)

CARPINTERIA DE ALUMINIO DIMAM desarrolla una línea de diseño propio en carpinteria teniendo 'como base a los Sistemas Europeos mas modernos. Su signo de distinción y elegancia radica principalmente en los diferentes acabados.

GRANDES INSTALACIONES La carpinteria de aluminio DIMAM se ajusta de forma pluridimensional a las grandes instalaciones que precisan de una buena imagen ante el mercado.

TABIQUES DIVISORIOS DIMAM dispone de una amplia gama de tabiques divisorios incorporando soluciones técnicas fundamentales como: respuesta acústica, sencillez, estética y diseño.

• DISEÑOS EXCLUSIVOS YCREACIONES PERSONALlZADAS CON TERMINADOS DE ALTA ELEGANCIA • • INSTALAMOS EN TODO EL TERRITORIO NACIONAL • • PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO •

AGENDA .~

"~, ..... ,,:>"

~ ~~1.'íJ.i::':li1~1k;'.r.c. ..... :c'l.~...:.:<tt~ ~·u~, ¿''!.~ctl·''.?t'l¡~i:,¡!~-'~'~~~~';''~

L'Eurobàsquet es disputa a Catalunya fins el 6 de juliol

Bàsquet de primer nivell al Palau Sant Jordi i a Badalona Els milers d'amants del bàsquet de casa nostra estan d'enhorabona. L'Eurobàsquet'97, que aplega les mi llors seleccions del continent, començarà el dia 24 de juny fins el6 de juliol i se celebrarà a cavall de tres parquets de diferents localitats: Girona, Badalona i Barcelona. Una oportunitat única per gaudir, al Palau Sant Jordi i al Pavelló Olímpic de Badalona, del joc d'homes com Djorjevic, Karnishovas, Bodiroga, o la nova sensació del bàsquet espanyol Roberto Dueñas. La selecció espanyola, entrenada per "Lolo" Sainz, espera tornar a situar-se entre les cinc millors del continent, i treure's l'espina clavada pels fracassos als Jocs Olímpics del 92, i l'absència als Jocs d'Atlanta.

«Les cases de l'ànima», al CCCB Amb el títol "Les Cases de l'Ànima" es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, una mostra de l'arquitectura que es feia a l'antiguitat, en concret, del 5500 a.C. al 300 d.e. L'exposició romandrà oberta fins el 15 de juny. CI Montalegre, 5 Telèfon d'informació: 412.07.81

EXPOSICiÓ

"La gràcia de Gràcia" Amb motiu del centenari de l'annexió de la Vila de Gràcia a la ciutat de Barcelona, la sala d'exposicions "El Vienès" (Passeig de Gràcia, 132), ha organitzat una mostra sobre la història de Gràcia. A la mostra es poden veure tot tipus de fotos i objectes relacionats amb les vicissituts de la Vila. A més, s'hi emeten documentals històrics entre els que destaquen "Festa Major de Gràcia"(1933) , "Barcelona en tramvía"(1909) o "Vaga general d'agost"(1917). L'exposició finalitzarà el 12 de juliol, i l'entrada és lliure.

PINTURA I ESCULTURA

«v, Meeting Internacional d'atletisme» Lloc: Estadi Ol ímpic de Montjuïc Data: 11 de juny Organitza: Fed. Cat. d'Atletisme i Ajuntament de Barcelona.bàsquet Informació: 318.75.94 «Festa de Cloenda del curs» Lloc: Esportiu Claror Data: 14 de juny Organitza: Esportiu CI~ror Informació: 207.06.40 «Final de la lliga Mundial de Futbol Americà» Lloc: Estadi Olímpic de Montjuïc Data: 22 de juny Organitza: NFL

«Criterium Josep Capmany» Lloc: Estadi d'atletisme Serrahima Data: 2 i 9 de juliol Organitza: Fed. Cat. d'atletisme Informació: 318.75.94 «Trofeu Nemesi Ponsati» Lloc: Estadi d'atletisme Serrahima Data: 12, 13, 19 i 20 de juliol Organitza: Fed. Cat. d'atletisme Informació: 318.75.94 «Festival infantil i adult de tècnica de Taekwondo» Lloc: A determinar Data: 20 de juliol Organitza: Fed. Cat. de Taekwondo Informació: 226 .21.25

"I Certamen Internacional del Basquetbol en les Arts Plàstiques'97" La "Fundació del Bàsquet Català" exposarà les obres guanyadores d'un concurs, de caràcter artistico-esportiu, on hi han participat artistes de tot el món. Els únics requisits eren presentar obres d'escultura o de pintura relacionades amb el món del bàsquet. L'exposició tindrà lloc a Barcelona els mesos de juny i juliol. Per a més informació podeu adreçar-vos a la Fundació del Bàsquet Català (CI Casanova,55-57 4t. Tel. 454.13.52) o al Comissariat del Certamen Internacional en les Arts Plàstiques'97. 15

ESPECIAL FESTES Nou éxit d'inscripcions amb 1.129 atletes

La Milla de la Sagrada F va tornar a ser una festa

)acquellne Mamn va establir un nou rècord femení amb- una marca gairebé Insuperable.

La XIII Milla Sagrada Família ha tor- d'inscripcions: 1129 atletes de totes les nat a superar les dues gran fites aconse- edats i repartits en set categories, des de guides l'any passat. En primer lloc el rè- benjamins fins a veterans. Cal recordar cord de participació i, en segon lloc, el que l'any passat van ser 1042 persones rècord femení establert, altre cop, per les que es van inscriure, i a la Milla'95 la xifra no arribava al miler. Jaqueline Martín. La Milla, que enguany ha celebrat la Tot i que el temps era insegur, i el pronòstic metereològic no augurava sol, els . tretzena edició, es va desenvolupar sense núvols van anar passant sense deixar cau- incidents i entre un gran ambient festiu re la pluja. El més important, però, és que pels carrers de Rosselló, Cartagena i quasi ningú es 'va quedar a casa, la qual Còrsega, travessant el barri de la Sagracosa va contribuir a assolir el nou rècord da Família, que aquells dies celebrava la

seva Festa Major. Jaqueline Martín, l'atleta que va batre el rècord de la Milla l'any passat, va tornar a ser protagonista amb una nova marca. Amb molt de mèrit, va endur-se el premi de 150.000 pessetes per haver batut el seu temps (4'43") i rebaixar-lo en un segon, establint el nou rècord de la prova en 4 minuts i 42 segons. Aquesta nova marca serà difícilment batible en properes edicions de la Milla. I és que, al contrari del que pot semblar, per rebaixar un segon un temps tan bo com el que ja hi havia, s'ha d'anar al cent per cent tota la cursa, la qual cosa es complica tenint en compte que per els atletes, el mes d'abril és el principi de la temporada, i per tant, dels entrenaments. I això, tractant-se d'un circuit urbà, és una fita que només està a l'abast de les millors atletes d'Espanya. Jacqueline Martín, l'atleta barcelonina

..................................... -,............................. F'RN I

PASTISIEIIA

e¡. SARDENYA, 387 TEL. 451 04 39

cI. PADILLA, 315 TEL. 436 1961

BARCELONA

ESPECIAL FESTES ~~iir",~~!ll'-i;M\:¡~f'H'{.aru-~t'..:~t2~'t-;:,:z.h\ilifi..;:::¡ji~~;w;~:,;.~ld~~+.tJt.,.;;:-J~~~~":c""~

'amília del club Reebock, ha fet bones, d'aquesta manera, les afirmacions que la cataloguen com a una de les dues millors migfondistes espanyoles en categoria sènior, juntament amb Maite Zuñiga. Jacqueline, que l'any passat va quedar a només tres segons de la classificació per als Jocs Olímpics d'Atlanta, té gairebé assegurada la participació aquest any als Mundials d'Atletisme que tindran lloc a Atenes. Pel que fa a la categoria de sèniors masculins, els dos primers classificats, Víctor Vinyals i José Prieto, van fer millors temps que en l'edició de l'any passat. Tot i això, Vinyals i Prieto van quedar lluny del rècord establert per Joan Viudes el 1990 (4'05").

J""':. ..tJl<~ ...",,.tl~JiGlt,'.}.;.~~~~~~

Ja cqueline Martín i Jordi Vinyals (a les fotos de la dreta), van inscriure el seu nom a l'historial de la Milla de la Sagrada Família, com a guanyadors de les curses sèniors femenina i masculina, respectivament.

AiXí QUEDA L'HISTORIAL DE LA MILLA Guanyadors

E.cIdó lWa Masculins

Temps

Femenins

Temps

28-4-85

Miquel Farreras

4' 24"

M. del Remei Gil

S' 18"

27-4-86

Francisco Alvarez

4' 21"

M. del Remei Gil

5' 24"

III

26-4-87

Juan A. Martinez

4' 26"

Anna Maria Pardo

5' 24"

24-4-88

Antonio Fernandez

4' 27"

Núria Pastor

S' 16"

23-4-89

Ramón Moya

4' 14"

Núria Pastor

5' 08"

22-4-90

Joan Viudes *

4' 05"

Cristina Nogué

4' 55"

VII

21-4-91

Joan Viudes

4' 12"

Núr.ia Pastor

4' 56"

VIII

26-4-92

Jose A . Prieto

4' 16"

Rosa M. Rubio

6' 02"

24-4-93

David Pujola

4' 16"

Anna Maria Pardo

S' 03"

24-4-94

Carlos Casero

4' 27"

Maria C. Toscano

5' 23"

23-4-95

Àlex Cerdà

4' 25"

Mireia Teixidó

6' 55"

XII

21-4-96

Jabour Braim

4' 18"

Jaqueline Martín

4' 43"

XIII

27-4-97

Victor Vinyals

4' 12"

Jaqueline Martín **

4' 42"

• Rècord Masculí

•• Rècord Femení 17

ESPECIAL FESTES ~~~h:.!t~~t...,~;:u¡~ ....i.'lD'I'it:"",'¡).."-1b~1i\ ...¡u,.a,,"c:r,I"'A<¡ ,~,."

Ràdio Gràcia, distingida com el mitjà de la Milla L'Associació de Veïns de la Sagrada Família, de la mà del seu president Antoni Viñas, va lliurar un premi especial a Ràdio Gràc ia, per agrair i constatar el seguiment que, any rera any, ha fet de la Milla. D'altra banda, un segon premi va ser lliurat al Director de l'Esportiu Claror, Joan Itxaso, en mostra del reconeixement a la tasca de promoció de l'esport que, dia a dia, fae l Claror en el barri de la Sagrada Família.

El CEIP Sagrada Família va aportar 154 corredors El CEIP Sagrada Família va guanyar, per enèsima vegada, el primer premi per a les entitats que més atletes aporten a la Milla amb la participació de 154 corredors. El segon premi, el va guanyar l'escola Maristes-La Immaculada amb 127 atletes i el tercer el va rebre el CEIP Rius i Taulet pels seus 44 esportistes. En tota l l 'E ~ portiu C laror va repartir 90.000 pessetes en concepte de premis a les entitats.

Gràcies

per creure en la Milla Als quatre patrocinadors:

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOC IATS

OYI 18

•

~... ,

<:t<.... '>.4,

¡..

t':""'.~"'I-"~~ À';;.:u.~&o\.' .. '~'Jl~,"I:OJoA'!:l!>~~kti..::W~jI~

Més de 100 persones van participar en l'organització de la cursa

El jittur alcalde de Barcelona, Joan CLos, va assistir a l'acte de lliurament de premis en companyia del regidor d'Esports Albert Batlle

Per aconseguir que una cursa rutlli calla participació dels ciutadans, ja sigui corrent o animant, però també és necessari el recolzament de professionals, institucions i empreses. En aquesta edició de la Milla van ser més de 80 persones, entre voluntaris, Guàrdia Urbana, Creu Roja, jutges i treballadors del Claror els qui van vetllar perquè tot surtís el millor possible, sota la coordinació de Núria Borràs. A més, cal destacar la presència dels membres de la comparsa de música Gaztelu -Tolosa, que van venir des de Guipúscoa per amenitzar les curses i donar un ambient més festiu. Pel que fa a les institucions, el recolzament de l'Ajuntament de Barcelona i del districte de Gràcia es va veure patent amb l'assistència al lliurament de premis de la regidora del districte de Gràcia, Teresa Sandoval, del president de l'Associació de Veïns, Antoni Viñas, del primer tinent d'alcalde, Joan Clos i del regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle.

I a les entitats que hi van donar suport: Deumar Julio Moreno Ble y Eme Utisan E.M.D. Jufran Menjadors Banco Pastor BEHQ Ferreteria Edifesa Suarep y Lladó ECM Salvador Matas Tot Baro Gi1abert Aqua Clot Sanues Antal

Lacer Winterthur Const. esp. Condal Salvador Escoda Inst. Ferzam Alterra Hersan PcGràfic Aigua Mineral Viladrau Alravasa Antonio Manen Autocares Durà Clinica Veterinària Coca Cola Danone

DAMM Deter El Periódico de Catalunya Foto Gilma Gas Natural Henkel Ibérica [sgar Esports "La Caixa" Lacer La Tenda Magial PL Sports Sondika Vidrios Benedicto

ESPECIAL FESTES ~.~

El pòdium de cada sèrie BENJAMINS Ferran Pastor

5 ' 54"

Helena Saigi

6 ' 51 "

Ana Paula Prat

6 ' 57"

3 Montse Marsa

6 ' 59"

2 Xavi Puntes

6 '05" .

3 Jordi Navarro

6 ' 14"

1 Jordi Galvez

5 ' 24"

Núria Puig

5 ' 52"

2 Marc Edo

5 '40"

Laura Rangel

5'54"

3 Sergio Gomez

5 '46"

3 Silvia Lopez

5'55"

1 Roger Vila

5'05"

Isabel Gil

5 '41 "

2 Christian Santamaria

5' 12"

Patrícia Daugil

5'52"

3 Joaquin Carlús

5' 23"

Laia Torrent

6 '08"

Mireia Torrent

5'34"

ALEVINS

INFANTILS

CADETS 1 Albert Sanchez

4'51 "

2 Paco Plaza

5'00"

2 Maria Vila

5 ' 38"

3 Oriol Itxaso

5'06"

3 Vinyet Noguero

5 '43"

4'24"

Júlia Estevez

5' 18"

2 Raúl Alvarez

4'28"

2 Chus Pesqueira

5'52"

3 Miguel Parreño

4 ' 33 "

JÚNIORS David Alvarado

Esther Rodriguez

5' 56"

Margarida Izquierdo

5 ' 57"

VETERANS 1 Adolf Dieste

4 '48"

2 Federico Dominguez

4 ' 52"

2 Maria Parkinson

3 Diaguinio Gonzalez

4 ' 55 "

6 ' 13"

Antonia Martinez

6' 17"

Raquel Parrado

5' 10"

Irene Rodriguez

5'12"

PROMESES 1 Jordi Buergo

4 '18"

2 David Hernandez

4 '50"

3 Jordi Pina

4 '51 "

3 Elisabet Ruz

Fabricació, instal·lació i reparació. Tendals elèctrics i automàtics.

Rosselló,

380

5'24"

SAGRADA FAMILIA PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

08025

BARCELONA

Tel.

TAPISSERIA I CORTINES

456·07·18 19

lí ••

Venc patins del número 33 . Bota blanca, seminous. Marie-Therese Heck Te I. 207 .56.3 1 De 21 :00 a 23 :00h.

i..

tlire~f••

Venc amp l ifi cador de guitarra H.& Kettn er sixty 65 watt. (C lean/T. Overdrive) + Reverb. Preu: 55 .000 pts. Jordi Te l. 436 .83 .63

S'o fere i xe n sess ions d'ac upuntura , trac tament energèti c de les mala lti es: do lor, ansie tat, obess itat , refredats, de bi litat, e tc .

Si voleu anunciar les vostres ofertes, demandes, si voleu intercanviar qualsevol tipus d'article, o simplement voleu oferir-vos per qualsevol tipus de feina, anuncieu-vos en aquesta secció. L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la bústia del Te deixant les vostres dades. Els anuncis no poden excedir les 15 paraules.

Te l. 450.23 .82

C lasses particulars de dibui x, pintura i modelatge a nens/es. Marisa Ramón Tel. 457.95.62

Expo-venda de quadres. Classes indi viduals i col·lecti ves de pintura i dibui x. Galeria tall er d'art. Carme Albero la Tel. 435..1l.50

S'ofe r eix pi nt or. Press upos tos sense co mpromís. Pre us espec ials a pa relles. De man ar per Yuri . Te lè fo n 353 -4 3· 0 1

Estudia nt de Q uím iques, dóna classes a nens/es d'EGB , ESO, BUP, i COu. Mercè Tel. 458.4 1. 13

Tre ba lls de carpinteria d'alu mi ni, pintura decorativa i pladur, lampisteria i decoraci ó. Antonio. Tel. 564.48.48

t•••

S'ofereix senyora amb experència percuidar, porta r o recollir nens a l'escola. Consol Te l. 458.76.34

i..

tle

Cases pa rticula rs de lloguer a Ci utadella (Menorca).Casa: 4.500pts/ dia (4 persones). Torre: 90.000pts/2 setm . (6 pers.). Demanar al C laror per Rita (2 1:30h a 22h) o trucar al 302.23 .02 (9h a I I :30h)

S'ofereix neteja d'entapissats i interiors d'automòbils. Servei a domicil i Joan Manuel Tel. 909.26.62. 88

Estudiant de COU dóna classes d'EGB , BUP, FP i ESO. Mire ia Tel. 456.30.48

M 'ofer eixo per a cuidar gent gran . Sóc gerecul tor. Experiència i major d'edat. Preu a convenir. Josep. Tel. 245.71.10

~t •••II.reM

Ser soci del Claror també té molts avantatges comercials Relació de centre s, comerço s i empre s es que s'han compromè s a fer preus especials a tot s els socis i usuaris de l'Esportiu Claror:

SALUT

CUINA

ALTRES

INSTITUTS ODONTOLòGICS ASSOCIATS Ben a prop teu

LA YAYA AMELlA La cuina del bacallà

. TINtORERIA WORLD ·ECOLÒGICSEC Condicions e,specials p~r als socis

Ca làbria 251, tel. 439.45.00

Sa rdenya 364, tel. 456.45.73

Provença, 538, tel. 450. 13.61

INSTITUTSODONIOLÒGICS ASSOCIATS Molt a prop teu Sardenya 3 19 (baíxos); tel. 457.04.53

Ci:

JUFRANMENJADORS COL '

VOLEU ANUNCIAR-VOS A LA REVISTA "TOT CLAROR"?

Col 'lectivitats a les escoles LesGa ~rigues

a, tel. 375J.3 .78

DEMANEU-NOS JNFORMACIÓ

TEL 207·06'40

CENTRE ORtOPÈDIC MAROBA Plantilles a mida, proteçcions esportives

Entr'èpons, tapes ') vins ·gdlecs

VOLEU ANUNCIAR-VOS ALA REVISTA "TOT CLAROR"? DEMANEU-NOS INFORMACiÓ

Sardenya 37?, tel. 457. 12.76

TEL 207·06·40

. dlo.~

.:. ........~~~iJ.i!i.¡,'1!:f...,<;.'Ii,,)1.lí(íik~lia'k~¡¡~

SALUT

~n:.!o-lkf.....J!\}¡~'f¡'I" •• ~#ii)!J~'f)f&\'t~::sjltl~if~'W~~I~~""'·~~~~~~

Què hem de fer per a no patir "orella de nedador"? Mai no s 'ha d.e netejar l'aiaa externa amb palets a escuradents

L "'Otitis externa", més coneguda com a "orella de nedador", és la inflamació, aguda o crònica, de l'orella. Segons en quina part de l'orella es troba la inflamació parlem d'Otitis externa, mitjana o interna. Símptomes: Dolor en el canal mateix i en la seva obertura. Mal al mastegar. Sensació d'oïda taponada. Supuració o secreció cerosa.

Causes: Normalment es deu al fet de sotmetre l'orella a la humitat const~nt o al clor de les piscines.

L'orella és l'òrgan de l'equilibri adaptat per a l'oïda. És per això que aquells que tenen símptomes de sordesa, pateixen marejos i vertígens. Es divideix en tres parts: l'orella externa, la mitjana i la interna. L'orella externa consta del pavelló i del conducte auditiu extern. La funció del pavelló, una superfície en gran part cartilaginosa és la de dirigir els sons cap el conducte, que consta de dues meitats de diferents característiques i acaba a la membrana del timpà. L'orella mitjana és una cavitat estreta i irregular que comença després de la membrana timpànica i que comunica directament amb la faringe mitjançant la trompa d'Eustaqui. Dins d'aquesta part hi ha una cadena d'ossets que assegura l'exacta transmissió, ampliada, de les vibracions timpàniques a l'orella interna. Per últim l'orella interna, comprèn el laberint ossi (vestíbul, canals semicirculars -òrgan de l'equilibri- i el cargol-òrgan de l'audició-). En aquesta part es transforma l'energia mecànica en elèctrica, la qual cosa estimula la transmissió nerviosa al cervell.

Per evitar riscos: Cal eixugar-se bé les oïdes després d'haver fet qualsevol activitat que impliqui un contacte directe de l'orella amb l'aigua.

Tractament: Els antibiòtics amb gotes acostumen a ser molt eficaços. Tot i així, si sentiu els primers símptomes podeu posar-Vos unes gotes d'alcohol diluït o oli d'oliva calent per evitar la maceració. En cas que la infecció continuï cal visitar el metge. Convé, de totes maneres, no nedar fins que la infecció s'hagi curat.

H LS

TOT

r;][ru E

• I

Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general Pintor Fusteria

Caixes fortes Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial

Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

ROSSELLÓ, 427 bis. Tels. 450.49.70 436.84.57 21

Els turmells i genolls, les articulacions més castigades per la pràctica del bàsqu per Albert Glménez, responsable del servei Mèdic de l'Esportiu Clarior

Tots els metges que ens dediquem a cuidar dels esporti stes partim d'un principi que afirm a "l'esport de competi ció o de rendiment com a tal, provoca modificacions patològiques". Abans de fer un breu repàs de les lesions que són més freqüents en el bàsquet m'agradaria qüestionar aquest principi . Sembla més cert que "les càrreg ues in correctes, la mobilitat insuficient, els micro i macrotraumatismes acumulatius i reincidents, els descansos insuficients entre els entrenaments o les competicions, coincidint amb l'absència de mesures de rehabilitació, tenen una influència més considerable sobre l'aparell locomotor que el moviment esportiu en sí".

característiques del bàsquet En el bàsquet, com a tots els es ports on existeix una possibilitat de xoc, les lesions de turmell i de genoll són molt freqüents. Podem afirmar, sense risc d'equivocar-nos, que aquestes són les dues articul acions del cos més castigades per la pràctica del bàsquet. Causes? N'hi ha moltes i diverses. Intentarem resumir-les en cinc punts. Primer. Hi ha molts salts amb caiguda al terra que, si es produeix desequilibrí, poden produir torsions de genoll. Segon. Es juga en terrenys durs, la qual

DISTRIBUCiÓ DE LESIONS fREQÜENTS DELS GENOLLS • Contusions I hematomes • Tendinitis rotullana I de quadríceps • Lesió del cartllag que protegeix l'articulació femoro-patelar o rotullana • Esquinç lateral • Trencaments de menisc • Trencaments de lligaments creuats, sobre tot de l'anterior.

cosa obliga a un treball forçat de músculs i tendons. L'adherència del terra pot afavorir la torcement de genoll si el peu queda "enganxat" mentre el genoll segueix avançant. Tercer. La pròpia naturalesa del joc, amb acceleracions i aturades brusques, reforça encara més l'acció exigent del terreny.

És preferible prevenir un problema de salut que atendre'l quan ja s'ha produït, I un bon escalfament previ als entrenaments o partits podria evitar moltes lesions.

Quart. El xoc amb el contrari afavoreix les les ions per traumatisme directe, les contusions i els hematomes. Cinquè. L'efecte de la pilota sobre les petites articulacions dels dits, la mà i els canells poden produir contusions i torçades lleus però repetitives. No entraré, en aquest article, a aprofundir sobre els mecanismes de producció d'aquestes lesions (vegeu quadre), el seu tractament i, el que és més important, la rehabilitació i la prevenció, perquè crec que aquestes dues articulacions -turmell i genoll- són prou importants com per merèixer un monogràfic cadascuna d'elles. Futures revistes "Tot Claror" permetran tractar com cal aque ste s i altres lesions que tan freqüentment patim els esportistes.

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• Tapissat de canapès, capçals de llit, parets i portes

RESTAURACiÓ DE SOFÀS, CADIRES, SILLONS I CONFORTABLES Rosse"ó 22

3 8 O

08025

CORTINES I TOLDOS PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís BARCELONA

Tel.

456·07·18

Congrés In ternacional de Medicina del Bàsquet

et No m'agradaria acabar sense dir una cosa amb la qual penso que tots estarem d'acord: els esportistes que participen en un esport de competició organitzat tenen tot el dret a esperar que la seva salut i seguretat tinguin la màxima priori tat en tot moment. Els professionals que treballem amb esportistes -més els qui ho fem en la inici ació esportiva- hem de tenir en compte la regla principal que diu que és preferible prevenir un problema de salut que atendre'l quan ja s'ha produït. Les tres persones que tenen una relació més estreta amb els esportistes són els entrenadors, els preparadors físics i els metges de l'equip o del club. L'entrenador ha de millorar els sistemes d'entrenament, el preparador físic ha de posar a punt i mantenir als esportistes mitjançant una dosificació de l'entrenament correcta i una forma física específica i el metge ha d'aportar tots els seus coneixements sobre la prevenció, el tractament i la rehabilitació de les lesions esportives. El més idoni és que tots tres treballem en equip per aconseguir allargar al màxim la vida de l'esportista.

Mecanisme de producció de la lesió del lligament creuat anteriol: Un jugador inicia la cursa en una direcció tenint el cos orientat en direcció oposada.

Mecanisme de producció de la lesió del lligament lateral extern del turmell. Un jugador trepitja involuntàriament el peu d'un altre jugador

Coinc idi nt amb la ce lebració a Catalunya de l'E urobàsquet de seleccions, Barcelona acollirà el dies 2,3 i 4 de j uliol un "Congrés Internacional de Medicina del Bàsquet". Hi haurà conferències i taules rodones on participaran professionals de la medicina tant prestigiosos com els doctors Albanell , Guillén, Cugat o Eugenio D íaz, a més d'importants metges americans i europeus. La Seu del congrés serà la Clínica Teknon, i les inscripcions osci l·len entre les 30 i les 60.000 pessetes. Podeu demanar més infor mac ió a la Fedaració Catalana de Bàsquet.

·C línica veterinària

Sardenya 366, (entre Córsega i Indústria) Tel. 455.41.40. 08025 Barcelona.

Sagrada Família Còrsega 537 (Entre Marina i Sardenya)

Telèfons 435.88.67 43595.04

15 ANIVERSARI 30 % Dte. en revelats per als socis de l'Esportiu Claror degudament acreditats preu total per carret

mida revelat + 12 fotos

~ Servei Permanent

revelat + 24 fotos revelat + 36 fotos

10X15

preu soci Claror

13X18

1 . 14~ ~.386 1.~ r!94

10X15 13X18 559

643

802

970

1.046

1.298

* IVA no ¡nc/ós. 23

• un viatg

Marc Mendioroz, se'n va a Mallorca! I és que, com a guanyador del concurs del mes d'abril, Viatges Iltrida i la revista "Tot Claror" l'han premiat amb un ,viatge per a dues persones a l'illa més gran de les Balears. Voleu emular-lo? Feu com ell, envieu una butlleta i...potser vosaltres aneu a Grècia!

a dues persones: ' trasllat en avió xarter. 1t"PIIUi:I en hotel ** I *** o apart-hotel. u les condicions del concurs ftftt~f'ftl d'accés de l'Esportiu Claror.

Nom ............ .. ... ,.. ... . Cognoms .. .. .... ,....... .,........... .. .... .. .................... . Adreça .. ....................... ........ ....... ......... ,.. ,..... Telèfon ..... ,........ ,......... . Ciutat. .... ,.... ,................... ,....... " ........................... OP .. ... ......... ......... . Edat.. ........ ... Ets socila del Claror ............................... :...... .... .... .. .... .

1a PART 1.A quin any va guanyar el premi Fair-play Nino Buscató? 2.Quines són les lesions més freqüents del bàsquet? 3. Quan se celebra l'eurobàsquet i a quines ciutats?

2a PART 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? 2. I què t'ha agradat menys? 3. Quina secció t'agrada més?

L'e s per e

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? 5. Què creus que li falta a la revista? -

6. Globalment, quina nota li posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

a,:

"¡ar ••• ilrrill~sa

Cò

G,C.47 MD - - - - - - -,

L'A g è n e i a d e l'esportiu

a Grècia

w s o

O H

A N

o o

Test Demostra la teva cultura 'IPot1iva ... 1. 2.

Qui és l'entrenador del Barça de bàsquet? Quants mundial s de futbol ha guanyat Ronaldo amb la selecció de Brasil? 3. Quants Roland Garros ha guanyat el tennista Emilio Sanchez Vicaria? 4 . A on van tenir lloc els Jocs Olímpics de 1.984? 5. Quants gols ha fet enguany el jugador del Barça Vitor Baia? 6. Quantes Copes d'Europa de bàsquet ha guanyat el Joventut de Badalona? uun

(9 ·de::> (ç ·so,o8uy sOl

rtiu

ror EN ELS SEUS ESTALVIAR FINS EL

ego , 493 (xamfrà Nàpols) • Tel è fon : 457 16 44

( ~ ' d u::>

( 'un (¡: 'sosouoll epJeo O ¡'v (, :solsodSOll

Bobby Robson Luis Fernandez Fabio Capell o Serra Ferrer Valdano Paca Flores Cantatore Radomir Antic Josu Ortuondo

Valladolid Betis At.Madrid Barcelona Espanyol Extremadura Valencia Athletic Bilbao Real Madrid

·u.mpmU;)JIX3 'opuOnJ.lUf ~ P!.IpU l"'rl V ':> !JU V' ~ ~ P!I O PU IIl~A 'aJOICJtlU:J :¡Oh¡mds3 'sal ol::l 'd :C!::IlI 'J¡CA 'ouep¡CA :5!1;)8 'J<1J.I'J!:I \ill<)S :P!JpeVf'M 'O Il ~h:!J 'd :ocql!S'qlV 'zapuClLlo::fl :'BlIOIJJJc9 'uosqoM:9P"¡OS

'" NOTICIES DEL CLAROR

Dissabte 14 de juny, gran Festa de Cloenda del curs al Claror A mitjans de juny, s'organitzarà una nova festa a l'Esportiu Claror. Cal acomiadar la temporada 96-97 i aquest any se'n muntarà una de ben grossa. Per què? Doncs, perquè aquest any l'Esportiu Claror celebra els seus 15 anys fent esport al costat dels socis, usuaris i treballadors . Per aquets dos motius, la festa de cloenda serà especial. La música serà un ingredient indispensable. A les l3:00h hi haurà el concert del migdia amb l'orquestra Blanes i un piscolabis per tots aquells que, cansats de ballar, necessitin reposar forces. A la nit, el gran ball a partir de les 22:30h amb música de sempre i per a tothom. Es farà, a més , un sorteig d'un viatge per

. ...

a dues persones amb el número d'entrada. Però, durant tot el dia també es faran nombroses activitats esportives. Pel matí, al mateix Claror, hi haurà el bàsquet a 3

. . . . . . . .. . . .. . . . .. .

adreçat als jugadors del Claror i a tots els socis "bojos pel bàsquet". Per participar-hi només cal que feu un equip de tres i que formalitzeu la inscripció al Control d'accés del Claror.

També podreu veure el torc neig social de Taekwondo (9:00h) on els nostres competidors en arts marcials ens demostraran les seves habilitats. A les 11 :00, el festival de dansa es farà al Club Helena, al carrer Ros de Olano, 6 (entre el Carrer Gran de Gràcia i Pere Serafí) i si voleu assistir-hi cal que us afanyeu a demanar invitacions perquè l'aforament es limitat. A les 12:30, començarà el "Tots a l'aigua" on tothom que es remulli, i nedi 25 metres, rebrà un diploma. A la tarda, la festa continua amb la final de la lliga social de futbol-sala (16:30h) i amb el partit d'entrenadors de bàsquet a les 18:30h).

.......................................... descomptes importants als socis de l'Esportiu Claror

Lepant, 343-345 Bot. 2 (entre Indústria i Pare Claret) Tel. 455.20.87 80825-BARCELONA 26

'" NOTICIES DEL CLAROR

Primera festa al Poliesportiu Municipal de la Sagrada Família

L'acte de col·locació dels 10 primers maons va reunir més de 1.500 persones El Poliesportiu Municipal Sagrada Familiaja ha estat Seu d'una festa popular: l'acte de col·locació dels 10 primers maons, celebratel26 d'abril. I és que la Fundació Claror va organitzar una festa perquè els veïns del barri tinguéssin el primer contacte amb la nova instaHació. La col· locació dels maons va ser d'allò més original. 10 persones, representants del món de l'esport, la política i les entitats del barri van encarregar-se, una per una, d'anar col-locant un maó, cadascun dels quals portava inscrit una lletra, representativa d'un concepte i que, en conjunt, va acabar formant la paraula "Benvinguts". La lletra "B" (de Barcelona) va ser col·locada per l'alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, que va destacar el paper que la Fundació Claror ha jugat al barri de la Sagrada Familia en la promoció de l'esport per a tothom, i el servei que el nou poliesportiu oferirà a la ciutat. El Primer Tinent d'Alcalde, Joan Clos, i el Regidor del Districte de l'Eixample, Antoni Marcet, també van assistir a l'acte. En representació del món de l'esport van col·locar maons el jugador de bàsquet "Chichi" Creus, l'alpinista Araceli Segarra i la nedadora Silvia Parera, a més de Víctor Mascaró, un disminuït que cada dia ve a la piscina i al gimnàs de l'Esportiu Claror, malgrat la seva discapacitat. A més de la col· locació dels primers maons, la Fundació Claror va aprofitar per a fer una exposició relativa al nou poliesportiu i als 15 anys de gestió de l'Esportiu Claror. L'acte va ser patrocinat per Instituts Odontològics Associats (lOA), Pro-Eixample, Banco Pastor i el diari Sport.

OPINIÓ

Joan Itxaso Paternaín Director-gerent de l'Esportiu Claror

Pocs dies després del 26 d'abril (dia de la festa) , em varen demanar, en una reunió oficial, que expliqués de manera molt resumida el nostre projecte de gestió per al Poliesportiu Municipal Sagrada FamI1ia. Observant els assistents, més de 15 persones, vaig com~ provar que la majoria d'ells havien assistit a la Festa dels 10 maons, que la Fundació Claror va organitzar aquell dia. La sort era la meva aliada perquè, per primer cop a la vida, vaig ser capaç d'explicar tot un projecte (complex i en&rescador) en una sola frase: EL NOSTRE PROJECTE EL VAREM EXPLICAR AMB L'ACTE DELS 10 MAONS.

B E N V I N

G U

T S

Barcelona Eixample Noblesa Victòria Inversió Nens Gestió Unitat Tots Servei

IIJIN I

PASTISIIIIA

C¡. SARDENYA, 3157

TEL. 457 04 39

cj. PADILLA, 315 TEL. 436 79 67

BARCELONA

'" NOTICIES DEL CLAROR ~_>,.,.w

El 12 de juny, la higiene dels esportius a debat E ls poliesportius tenen prou cura de la higiene? Aquesta serà una de les preguntes que es plantejaran els ponents del debat que, el proper dijous 12 de juny, tindrà lloc a l'Esportiu Claror. L'acte, enquadrat dins el cicle de conferències del "Fòrum Claror", serà moderat per Albert Giménez, llicenciat en Medicina i responsable del Servei Mèdic de l'Esportiu Claror. A més, participaran diferents representants del món de l'esport. El debat començarà a les 19'30 hores, i tindrà una durada aproximada d'una hora i quart. Si hi esteu interessats, podeu demanar més informació al Claror.

El sènior femení de bàsquet puja a Segona Nacional després d'una gran temporada Potser el fet més destacable d'aquesta temporada que està a punt de finalitzar és l'inesperat ascens del nostre sènior femení (a la foto) a 2a nacional. l dic inesperat ja que aquest any estrenàvem categoria a la catalana, i ni els més optimistes pensàvem amb un altre ascens,ja que el sènior entrenat per l'Alfons Font, porta tres anys consecutius pujant de categoria. Un altre aspecte destacat d'aquest curs és el gran nombre d'equips classificats per "Fases" (això significa haver quedat classificat el primer o segon a la lliga regular). A "Fases" aquest any aniran en categoria masculina; el mini "A", l'infantil "B",el Cadet "A",el Cadet "C", el Júnior i el Sots-22. En categoria femenina,

El sènior femení ha tornat a pujar de categoria

en canvi, cap equip s'ha classificat en els llocs capdavanters del seu grup. Segurament això és perquè la majoria d'equips femenins estan inscrits en categOlies d'alt nivell competitiu. En definitiva aquest any ha estat bo per a tots; vàrem començar l'any amb unes jornades tècniques destinades als entrenadors

totalment profitoses des de tots els punts de vista, vàrem realitzar un Torneig de Nadal amb la patticipació d'equips de primera fila, i esperem acabar la temporada com cada any; torneig de 3x3, partit d'entrenadors, bal1aruca ... i l'any que ve torne'm-hi amb les piles recarregades i amb la il.lusió renovada. Daniel José (Coord. EE)

6)C)C)C)C)C)C ()C) ()() C) C) ~C)()C)C)C)( ~·)C)C)C)C)C ( ~ () C) () () () (. )()()()()(

C/\IA DE IV\ADRlD

C)()()()()(

'" NOTICIES DEL CLAROR

•

Els socis valoren l'Esportiu Claror amb un notable Aproveu el preu de les quotes?

OPINIÓ Joan Itxaso PatemaÍn Director-gerent de l'E. Claror

Amb quina nota valoreu l'Esportiu Claror en el seu conjunt?

Notable 30%

Notable 47%

ExceHent 16%

Ns/Nc 4%

Ns/Nc

Insuficient 1%

14% Bé

21% Suficient

Insuficient 3%

Bé

Suficient 3%

29%

L 'enquesta feta el passat mes de desembre per l'Esportiu Claror als seus socis ha reflectit l'alt grau de satisfacció existent entre e ls abonats a l'entitat. Segons l'enquesta, el 95 % dels socis aproven l'Esportiu Claror en una valoració global. D'entre el cinc per cent que no l'aprova, només l'} per ce nt el suspèn ; l'altre 4 per cent respon que "no sapl no contesta". A la pregunta "Quina valoració global li posarieu a l'Esportiu Claror?", el 29% dels enquestats li posa un "bé" , el 47 %

un "notable" i el 16% un "excel ·lent". Només el 3% es queda en un "suficient" . U ns resultats molt positius que reflecteixen un alt grau d'adhesió entre els socis i l'entitat. Sobre el preu de les quotes també es reflecteix un alt grau d'aprovació. Només el 3% les considera excessivament altes, mentre el 56% els posa un "notable" o un "excel·lent". Per últim, cal destacar l'alt grau d'acceptació de la revista "TC" : la pràctica unanimitat considera molt positiva la seva tasca.

L'Esportiu Claror té una ferma voluntat de treballar per obtenir la satisfacció dels seus socis i ususaris. Per aconseguir-ho no hi ha altre camí que, recollir el seu parer i la seva opinió. La bústia de suggeriments que vàrem implantar, fa uns mesos, paral·lelament amb la carta de serveis, ens està donant un bon exemple de participació constructiva dels socis . A prop d'un centenar d'escrits hem contestat des de la seva instauració. L'enquesta que ara publiquem és, també, una font important d'opinió que incideix positivament en la gestió de les insta1·lacions. Ens reconforta saber que la majoria dels nostres usuaris estan bastant satisfets. Encara, però, ens anima més que ens digui n que encara queden coses a fer i a millorar i que hem de continuar, sense parar mai, el camí iniciat, fa uns quants anys, de millorar les instaHacions i els serveis que oferim. No ho podrem fer tot de oop. Crec, però, que a la nostra entitat està molt arrelada la cultura: "DE MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA". Gràcies a tots per anar omplint-la.

eley

Limpieza y mantenimiento

eme

REPARACIONS EN GENERAL I OBRES MAJORS

tOCAtES ESCAtERAS OFICINAS VIVIENDAS

Precios especia/es Lo nuestro es la limpieza Nilo Fabra, 36 ent. 2° B 08012-BARCELONA Te l. 217 .60 .55 /2 17.75 .67 FAX 237.86.31

CONSTRUCCIONS J.T.2002 SL. CI Provença, 556· Tel. 455.41.29

08026 BARCELONA 29

SOCIETAT

Nou projecte per a Sant Pau La revista "Tot Claror" va informar, fa alguns números, sobre la problemàtica que es vivia a l'hospital de Sant Pau. Tornem a reemprendre el tema a causa d'un nou projecte de construcció que podria començar el proper any. Aquest nou projecte redueix la superfície afectada de 110.000 m2, proposta del projecte anterior, a 66.000 m2. Aquest espai comptaria amb una hospitalització de 500 llits convencionals, a més de 50 per a malalts greus i 100 per a hospitalitzacions de dia. També hi hauria 65 boxes per a gabinets d'exploració, 140 per a consultes externes, 70 per a urgències i 20 per a quiròfans, a més de la·boratoris èentralitzats, de radiodiagnòstic i de medicina nuclear. La utilització del terreny que, en principi queda fora del nou projecte, podria ser, segons algunes hipòtesis, per a serveis externs: Oncologia, Radioteràpia, Banc de Sang, Psiquiatria, Institut de Recerca, Droga-adicció o un Centre d'atenció primària ...

Nova illa al barri amb el nom de l'escriptora Montserrat Roig 4.000 metres quadrats de patis i jardins a l'antiga Illa Damm Una de les novetats que va acompanyar les Festes de la Sagrada Famí! ia va ser la inauguració d'una nova illa , la de Montserrat Roig, compresa entre els carrers Rosselló, Provença, Cartagena i Dos de Maig. Ara, tots els ciutadans poden gaudir de quasi 4.000 m2 de patijardí dividits en dues zo nes . La primera es va inaugurar el maig de 1996. La segona fase, inaugurada el passat mes d'abril , és una zona ajardinada, s ituada en una cota inferior, per on s'hi accedeix mitjançant una rampa esgraonada. L'accés al pati només es podrà fer per dos carrers Rosselló i Provença- la qual cosa possibilitarà que a la nit el j ardí quedi tancat, fi ns i tot pels veïns dels edificis de l'illa.

Montserrat Roig L'illa rep el nom de Motserrat Roig, la famosa escriptora que

L'Eixample guanya zones d'esbat jo a l'aire lliure

va morir el 10 de novembre de 1991 i que sempre va viure a l'Eixample anyorant els patis interiors on havia jugat durant la seva infantesa. L'illa era coneguda com l'illa Damm perquè des de 1905 fins al 1992 la famosa casa cervesera tenia una planta embotelladora i distribuïdora, que ocupava aproximadament dos terços de l'illa.

Quan l'empresa cervesera Damm va deixar el solar per instal·lar-se a les rodalies de Barcelona, una sèrie d'arquitectes es van posar en marxa amb un projecte que volia fer realitat el somni del pare de l'Eixample, l'Ildefons Cerdà. Un somni que consistia en deixar espais verds i oberts a tothom en l'interior de les illes quaclriculades de l'Eixample.

IliltreM

EL LIBRO DE LAS VITAMINAS SALES MINERALES Y OLIGOELEMENT OS JOSSETTE LYON Ediciones Martínez Roca 299 pàgines

EL LIBRO PARA DEJAR DE FUMAR RAMÓN SANCHEZ-OCAÑA Alba Editorial L72 pàgines

NEANDERTAL JOHN DARNTON Planeta 389 pàgines

TERRITORIO COMANCHE ARTURO PÉREZ-REVERTE Ollero & Ramos 125 pàgines

Tot allò que necessitem saber sobre un tema tan confús com el de les vitamines, ho podem trobar en aquest llibre basat en les més recents investigacions. Perquè quan haguem de prendre-les puguem saber com i perquè.

La "dictadura.de la nicotina" és un dels problemes claus de la nostra societat. El conegut periodista científic Sanchez-Ocaña ens ofereix una sèrie de mètodes efectius per vèncer l'addicció al tabac.

És l'última novetat de Planeta en català i ens trasllada a un món d'aventures on la fita a aconseguir és trobar a uns éssers de la prehistòria, que, amb poders poc imaginables pels humans, poden canviar el curs de la història.

Pérez-Reverte aconsegueix amb aquesta obra portada al cinema, descriure, mitjançant el conflicte dels Balcans,les seves experiències com a periodista, durant més de 21 anys, en' els conflictes internacionals.

SOCIETAT

N ou Centre de S'e rveis Socials a la Sagrada Faffillia El barri de la Sagrada Família estrena equipaments Realitzar tot un ventall d'activitats culturals (tallers , seminaris, cinema, espectacles infantils ...), llegir, fer petar la xerrada o passejar-se per la Sala d'Exposicions són algunes de les activitats que es poden fe r en un Centre de Serveis Socials. Des de fa dos mesos, el barri de la Sagrada Familia en disposa d'un que ocupa tres plantes i que es troba a unes dependències contigües al Mercat de la Sagrada Farru1ia, entre els carrers Lepant i Padilla. El Centre és pensat per a tothom. Els més petits, d'entre 3 i 12 anys, compten amb un espai on hi podran realitzar activitats conduïdes per animadors i professors . La gent més gran també té els seus àmbits per fer tertúlies, tallers, jocs .. . A més, a partir del setembre, hi haurà un punt d'informació on s'hi podran realitzar els tràmits més usuals com el padró o la targeta rosa.

Resolt l'afer Barçalles L'associació de Veïns de la Sagrada Família, l'Ajuntament de Barcelona i Barçalles ja han arribat a un acord sobre el futur de la discoteca. L'empresa que l'explota va retirar, a mitjans d'abril, e l recurs Contenciós Administratiu que havia presentat la qual cosa significa un pas endavant per la fi de la seva activitat, abans de final d'any. Això és el que preveia, des d'un principi , e l Pla Especial aprovat el novembre a ['Ajuntament de Barcelona i que va ser ratificat per la Generalitat de Catalunya.

Inaugurada una mediateca a la Sedeta El Centre Cívic La Sedeta, al carrer Sicflia, entre Sant Antoni Maria Claret i Indústria, ha inaugurat fa molt poquet un nou servei per al barri. Es tracta de la Mediateca de la Mediterrània, un espai on es podran consultar tot tipus de coneixements sobre els pobles (jue formen part del "Mare Nostrum". La difel·ència amb un servei de biblioteca comú és que en una mediateca, a més de llibres i publicacions periòdiques, també hi ha registres d'imatges en vídeo, discs, cd rom, catàlegs informàtics i un llarg etcètera. La Mediateca de la Mediterrània és un centre multimèdia a l'alçada de la nova era de la informació, on la tecnologia té moltes coses a ensenyar-nos. I per tal de no perdre'ns entremig de tanta tecnologia .i saber buscar allò que realment ens interessa, La Sedeta posa al nostre abast la informació que disposa, així com moltes facilitats per atendre a tot tipus de peticions.

EL HARO OISCOUNT OE ARTI CULOS OEPORTIVOS Ademas

Cada precio es una oferta Sport Wear

SPEEDO'

..,...

Zapatillas

Fitness

ellefte adidas

Natación

l O % Dto. Chandals

41,iil1. ....._~ ~

~Los socios del polideportivo tendran un 10 % de descuento, presentando el carnet del Esportiu Claror.

Loreto, 15 - 08029 Barcelona - n. 419 50 97 31

FETS I GENT l

•

"""

Antoni Vinyas ajuda a traslladar un dels "gegants" a les Festes del barri.

Urgències Mèdiques " .. " .." ... "."" 061 Ambulàncies Creu Roja """ 300.20.20 Farmàciesde guàrdia "" "." """"" 010 Bombers Generalitat """"", 692.80.80 BombersBCN ciutat """ " """""". 080 Bombers BCN comarques """""" 085 Mossos d'Esquadra """"". 300.22.96 Polfcia """ .. "."" .. """""""",,,,,,,. 091 Guàrdia UrbanaBCN """"""" """. 092

SERVEIS Inf. Metropolitana """"""" .. """." 010 Informació Telefònica .."""""""". 003 Protecció Civil .""""""""" 319.25.00 Accidents en carretera """" 352.61 .61 RENFE """"""" ...."" ..". ",, 490.02.02 Ferrocarrils Generalitat """" 205.15.15 Informació Carreteres "" "". 204.22.47 Aeroport El Prat """ """ "". 301.39.93 Serveis Socials "" .. """ .. 900.30.90.30

HOSPITALS H. Sant Pau """".". ". """. 291 .90.00 H. Del Mar """ ." " .. """". """ 221 .10.10 H. Clínic """"'"'''' ''''' ''''''''''' 454.70.00 H. L'Esperança """"""" "" '" 285.02.00 H. Vall d'Hebrón "".""""""" 418.34.00 ' H. Santjoan de Déu ".:"" ..".203.40.00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN .... " 402.70.00 Generalitat ........ "" .. .. 315 .13.13 Diputació BCN .. "" .. .. 402 .22 .22 Correus ...... " .. .. """ .. 318.38 .31

ESPORTS Esportiu Claror " "" .... " 207.06.40 Servei d'Inf. Esportiva .. " 432.1 9.92 Fed. Cat. Bàsquet .... " .. 454.90 .62 Fed. Cat. Judo .. .. " ....... 318.26.16 Fed. Cat. Gimnàstica " .. 426.94 .78 Fed. Cat. Natació .. " ..... 301 .82 .70 Fed . Cat. Futbol .... "" ... 302.56.42 Fed. Cat. Esports per a Disminuïts Físics ..." .211.43.73 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) " . .219.32.16 Agenda d'Activitats .... .481.00.21

.Anto'ni Viñas, el nou president de l'AV de la Sagrada Família Unes ulleres de vidre fumat, el cabeU pentinat enrera i un pin, a la solapa de l'americana, d'un dels monuments més famosos de Barcelona, la Sagrada Família. Parlem d'Antoni Viñas, el nou president de l'Associació de Veïns del barri de la Sagrada Familia. Va nèixer a Barcelona el 19 d'agost de 1940 i des de sempre ha estat vinculat al barri de la Sagrada Farm1ia. Sota la mirada i el posat d'home tranquil s'amaga una persona enèrgica que no para mai i que treballa com a cap de producció d'una empresa. De petit, segons ell mateix ens explica "era tímid, reservat i no parlava massa" -i afegeix amb un somriure- "no com ara! ". Va ser de més gran quan, en incorporar-se a tasques de relacions socials i culturals, va anar vencent la timidesa. Té dos fills (noi i noia) de 23 i 25 anys i és casat fa 31 anys. Ho diu amb satisfacció però abans dé contestar s'ha pres una petita pausa per comptar bé els anys. "No és que no em recor c di, acostumo a ser força detallista i per a mi és molt important saber bé les dates i, sobretot, els fets importants de la

meva vida". Bé, de fet, la pausa no ha estat tan llarga!. F a més de 15 anys que Antoni Viñas és a l'Associació de Veïns. "Vaig començar organitzant activitats en el barri per diferents escoles, fin s que un dia vam contactar amb l'Associació de Veïns arrel de la Festa Major del barri. Totes les activitats que l'APA havia organitzat es van incloure a la F esta i després de dos anys fent de pont entre l'Associació i l'es-

"El meu defecte és ser massa exigent a la feina I la meva virtud Intentar fer coses al servei de la gent."

cola vaig entrar definitivament a f'Associació". D'aleshores ençà porta 14 anys com a responsable de la festa . Però, Antoni Viñas fa moltes altres tasques, relacionades amb el món de la cultura. Compagina la presidència de l'Associació amb l'organització d'actes que se celebren arreu de

Catalunya i ,també, fora de les nostres fronteres tot i que totes tenen com a objectiu fer conèixer la nació i la cultura catalana. El temps per fer totes aquestes ocupacions el treu del seu temps lliure. Per arribar a tot, Antoni Viñas considera que "és molt important l'entorn familiar. He tingut molta sort de tenir una família que em comprèn i m'ajuda molt" . Un defecte que ell mateix s'atribueix és que li agrada molt la perfecció. "A la gent que treballa amb mi, en tasques que només depenen del compromís d'un mateix perquè tirin endavant, els demano que s'ho prenguin igual com sifos una feina. Quan algú col·labora en alguna activitat. m'agrada que prenguin consciència que tot s'ha defer benfet. Això pot ser, molts cops, un defecte". La seva virtud considera que és "el fer coses sense cap més voluntad que la del servei als altres i les ganes de f'er país per posar-lo a l'alçada que es mereix fent arribar a la gent més propera, i també fora de les nostres fronteres, el nostre sentit de país i de persones ". Com a president de l'Associació, els pròxims projectes són, a curt termini, crear una escola d'adults, solucionar el tema de Barçalles, i potenciar l'entorn de la Sagrada Família pel que fa al turisme fent-lo més habitable i més lúdic. Això vol dir, ens explica, "millorar aspectes com la circulació, l'aparcament i les zones dels vianants, de cara a la gent que pot venir a visitar el monument de Gaudí". La filosofia d'Antoni Viñas com a nou president és clara: "només treballant amb projectes a curt termini, podrem anar assolint objectius nous". E.B.

winterthur

La ~ompanyia d'assegurances

de l'Esportiu Claror

HAS PENSAT ALGUNA VEGADA , EN MILLORAR ESTETICAMENT ? ,

ET PROPOSEM LA SOLUCIO - ---- ..

-----

" ",

I I

-----------~----------I I I I I

.... ----

-- ---

CONSULTA'NS I VEURÀS COM ÉS DE FÀCIL'

estètica Pg. Maragall, 25 - 27 baixos • Tel. 436 09 89 . ATENCIÓ ESPECIAL PER ALS SOCIS DE L'ESPORTIU CLAROR