Revista Claror Sports

"ala les

r=r

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Preus especials als socis de l'Esportiu Claror la Visita, consulta y revisions la Visita Ortodòncia (aparells correctors) Urgències / revisions periòdiques Fluoritzacions Radiografies intrabucals Higiene bucal (neteja)+Revisió Extraccions simples

"Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" 3.000 Ptes.

2.000 Ptes.

i un 200/0 de descompte a la resta de tractaments!

Cada dia més a prop seu I. O. SAGRADA FAMILIA CI SARDENYA 319 baixos 08025 . BARCELONA

l'el. 457.04.53 CI CALÀBRIA 251 baixos 08024 . BARCELONA Tel. 439.45.00

D~c D~o

GRANOLLERS Av. Sant Esteve, 86, 3r 4a . Tel. 879.32.28

MATARÓ e/lluro, 52-54 baixos' Tel. 757.71.81

BADALONA e/Del Temple, 29 . Tel. 389.43.31

CORNELLÀ e/Mossèn J.Verdaguer, 6 2n, 3a' Tel. 474.19.32

SABADELL e/Sant Joan, 23-31, 1r 1a . Tel. 727.53.96

EMPRESA COL·lABORADORA AMB L'ESPORTIU CLAROR

,l:'<;.J,]..:~Y.'':'

p,".·r'i'A""l

_-."

1 g:a

f!IJj

SUMARI

.". ~""'t

; ,i'-~-;'::;'~'i"":',d:tl,~~:U:J..~j

':.

'1 . \

'.

. ~~" r:.:: ,.... .......

",i....--.-

,~.=::

-,,:

OPINiÓ Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35 Dipòsit legal: B 28124-84 Tirada: 8.000 exemplars

Fundació Claror el. Sardenya, 333 Tel. 207 .06.40

Director-gerent: Joan Itxaso Paternain

CI;;;o~

2. L'opinió dels lectors.

L'Enquesta 3. Puja i Baixa

TEMA DE PORTADA FidelSust, Secretari General d'Esports, parla per a "Tot Claror" Pàgina 4

Fundació Claror Ajuntament

4. Entrevista amb Fidel Sust 10. L'esport català: present i futur

PÀGINES CENTRALS

4l) de Barcelona

15. Especial Festes de la Sagrada Família, amb informació de la Milla'97

Coordinació: Sergi Larripa

Redacció: Sergi Larripa Ester Benach

SALUT I ESPORT

Muntatge: David Fernóndez Fotografia: David Fernandez Col.laboradors: M . Àngels Güell (català) Albert Giménez (medicina) Pedro Andreu (psicologia) Eduard Teixidó (il'lustració) Publicitat: Josep Lluís Vide Composició i Impressió I?C Gràfic Cardenal Reig, 23 8è 1a 08028 . Barcelona IMGESA Alarcón, 138 Sant Adrià del Besòs

Amb les Festes de la Sagrada Família, arriba una nova edició de la Mil/a Pàgina 16

NOTÍCIES DEL CLAROR 22.

24.

25.

26.

28.

Distribució: Mencor Encarnació, 19 08012 . Barcelona

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions.

Per això, no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que s6n sencera responsabilitat del seu autor.

19. L'anorexia, el perill de voler . ., .. apnmar SIgUI com SIgUI

Pro-Eixample ajuda a rehabilitar els habitatges del districte Pàgina 31

Concurs Tot Claror Línia Directa i Guia de Compres Agenda d'activitats Activitats d'estiu al Claror XIn Campionat de natació escolar a l'Esportiu Claror 29. Han començat les obres d'acabament de Tabor

SOCIETAT 31. L'Ajuntament promou la rehabilitació de l'Eixample 32. Fets.i Gent

L'lES SAGRADA FAMÍLIA DIU: PROU!

S ' imag inen un institut al que, d ' un any per a l'altre, li ca nviess in a la meitat de ls seus professors? Se mbla una broma, oi? Doncs no. Això és el que li passarà d 'aquí pocs mesos a un centre situat en ple co r de la modern a Barcelona, l' lES Sag rada Família.

Qu an e llS de se te mbre comenc i e l curs escolar, 10 dels 2] professors que tindrà l'Institu t seran no us. I ho seran per decisió de la Conselleria d 'E nse ny a me nt d 'aquest país, l'organi sme que (se suposa) vetll a per la fo rmació dels joves ciutadans de Catalunya.

I és que la Conselleri a ha decidit substituir 5 professors que ocupen plaça en "comissió de serveis" des de fa 8 anys, just alhora que incorpo-

ENQUESTA

Xavier Gomila 22 an)ls Depèn, a nivell internacional no. Ens agradi o no estem en un Estat plurinacional. Catalunya pot conserv ar la seva identitat en qüestion s més int erne s, quan no són competicions fora del país.

2

Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les J 5 línies m eca no g r afi a d es .

Han d 'anar signats amb el nom complet de l'a utor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèf on de contacte. "Tot Claror" es rese rva el dret de publicar les co l.labo ra cions, aix í com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

CAR LECTORS rarà quatre no us mestres i un ll icenciat per a donar c lasses d 'ES ~ . És això pl ani ficació?

Beneficiarà la decisió e l projecte pedagòg ic de l'Institut?

O més aviat incrementarà la sensació de provision alitat i incertesa en què es troba un institut que, des de fa anys, es tà pe nd e nt d ' un ca nvi

d ' ubic ac ió? No se ri a més lóg ic afrontar la substitució dels professors en "comissió de se rv e is" d ' una mane ra més gradual?

Són no més algunes de les moltes preguntes que aquests dies ens formulem els alumnes i l'APA de l' lES Sagrada Família davant ''l' exhibi -

ció de se ny" que està fent "Can Hernandez". Algú ens pot do nar la resposta? .. .La Delegació Territorial d'Ensenyament, de moment, no sap, no contesta.

Montserrat Bastida (Presidenta APA lES Sagrada Família).

T'agradaria que Catalunya tingués seleccions pròpies?

Núria Rincón 36 an)ls

Maria Lloveras 20 an)ls S~

perquè Catalunya ha demostrat sempre tenir una identitat, una personalitat i una cultura pròpia.

S~

perquè som una nació. M'agradaria mo lt que Catalunya tingués seleccions catalanes, independentment que això sigui una tasca difícil.

Núria Serra 60 an)ls

Juan Pérez SS an)ls SíiNo. Sí perquè som una nació. No perquè fer seleccions catalanes en moltes modalitats esportives significaria un gran esforç de reorganització.

S~

perquè som un a nació. Ens plantegen la solució molt malament però diuen que mentre hi ha vida hi ha esperan ça. Hem de lluitar començant per potenciar i preparar bé al jovent català.

7(3

;'

OPINIO ~_"~.,~_!S.'>'-"-1~._"¡;''\'''' ..

, ' . . .

,:\I,,,....

Jo.,.¡,f~\ ...~~

Joan Itxaso PaternaÍn

LA FRASE•••

Director-gerent de l'Esportiu Claror

-------------------

L'escola i la Universitat de l'esport L'eclosió de la pràctica esportiva com a fenòmen popular ha configurat, ràpidament, un sector econòmic generador de riquesa i de llocs de treball. Més de 100.000 barcelonins són socis/abonats de les installacions esportives municipals.

En podríem parlar d'exemples similars arreu de Catalunya.

Les entitats i gestors esportius que ens esforcem en donar una resposta positiva i de qualitat a aquesta demanda social trobem que, hem de fer un important esforç, addicional, en adaptar i millorar la formació de les persones que treballen en aquest món.

Ja està bé que es faci aquest esforç. Seria molt més productiu, però, si anés acompanyat d'una estructura de for-

mació específica. Totes les branques de l'economia es nodreixen de dones i homes amb una formació concreta.

Nosaltres també demanem, perquè ho necessitem, aquesta pedrera.

El món de l'ensenyament d'aquest país està en un procés de crisi i de canvi. Segurament una de les raons d'aquesta situació és la manca d'adaptació o de previsió, davant dels canvis socials.

L'esport n'és un exemple clar.

M'imagino que els responsables polítics "s'adonaran aviat" que l'activitat física i l'esport només té estructurada la formació superior (amb deficiències d' especialització) i que hi ha una manca total de definició, pel que fa a la formació professional les carreres de grau mig.

És cert que les federacions cobreixen determi nats aspectes d'aquest buit normatiu. Cal dir, però, que els seus títols, en la majoria dels casos, són basats en un disseny curricular parcial amb les mancances que comporten no tenir plans d'estudis ben estructurats i en concordança amb la realitat del món laboral.

Malgrat això, algunes entitats (i crec amb orgull que l'Esportiu Claror és una d' elles) aconsegueixen articular un equip professional capaç i potent.

El problema, però, hi és, i no pot ajornar-se més. La societat demana professionals capaços a tots els àmbits .

Seria imperdonable que l'esport fos l'excepció .

"El Barça ha perdut la seva opció de renovar Ronaldo".

Gio vanni Branchini, el mànager del brasiler. És una amenaça o un fcu'ol? Ho veurem al juny.

SABÍEU QUÈ?

--------------------La major altitud a la qual s'ha realitzat un menjcu'formal ha estat de 6.768 metres. Es va fer en el cim del Huascanín a Perú el 28 de juny de 1989. La fita la van realitzar nou persones , tots ells membres del Ansett Social Cli mbers, de Sydney (Australia).

Abans de menjcu' van posar-se els barrets de copa, les sabates negres però tèrmiques i els respectius vestits d'etiqueta.

Tot plegat va ser un gran banquet. En el cim: els convidats, una taula, cadires, tres plats diferents que formaven el menú i vi per fer passar el fred . Llàstima que aquest últim objectiu no es va poder aconseguir en adonar-se que el vi s'havia glaçat.

• • • • ••• • ••• •• •• • • •• ••••• • •• • • • •• • • •• •• • • • ••• ••• •••• •• • •• • •• • • •• •••• FE D'ERRADES AI "Tot Claror" núm. 8, corresponent al mes de febrer de 1997, cal corregir: A la pàgina 9, al peu de foto on diu "L'Òscar Cadiach, en Toni Sors i el Carles Vallès, els primers catalans en fer el cim" hauria de dir "Sir Edmund Hillary, el primer home que va fer el cim a l'Everest".

i ... BAIXA

PUJA... ...., -

- ---

~~-

~-

-

-~

........

-.=~

-----------------------------------

CB Joventut

RCD Espanyol

La Penya toma a ser entre els grans del bàsquet espanyol. Després de dos anys lamentables, enguany ha guanyat ja la Copa del Rei i, a la lliga ACB, està fent resultats més que meritoris. Per cert, César Sanmartín, format als equips del Safa-Claror, es confirma com un dels jugadors més importants de l'equip.

Després de tres anys d'ex its, el club blanquiblau torna a veure's immers en un círcol molt negatiu. Ha despatxat ja a dos entrenadors en pocs mesos, i veu cada cop més a prop el fantasma del descens just un any trascendental en què el club de Smrià es juga més que qüestions esportives.

Molta sort!

""

~ vg

3

Fidel Sust SECRETARI GENERAL DE L'ESPORT DE LA GENERALITAT

Entrevista: Sergi Larripa Fotos: David Fermíndez

Abril de 1997. Aviat farà 5 anys que Barcelona va convertir-se en la capital mundial de l'esport. Barcelona, com altres ciutats catalanes, va renovar les seves infraestructures esportives per acollir "els millors jocs Oliínpics de la Història ". Però ara, cinc anys després, en quin estat es troba l'esport català? Quin és el nostre nivell actual? Existeix una bona formació esportiva? Quins esportistes, clubs i dirigents governen el nostre esport? Cap a on camina l'esport català? Les seleccions catalanes són un projecte o una utopia? El Secretari Ceneral de l'Esport de la Ceneralitat respon.

«L'esport català està en un moment de canvi» L'esport català ha donat, a més de grans esportistes, importants dirigents de talla internacional. A Catalunya, l'home que dirigeix la política esportiva del nostre país és el Secretari General de l'Esport.

La Revista Tot Claror el va voler conèixer Que ens expliqués què pensa, com viu i gaudeix l'esport des de la seva privilegiada talaia.

I vam trobar-nos a un home senzill, amable, culte. Un home que, després de dedicar 17 anys a l'empresa SEAT i 18 a donar c1 as4

ses de matemàtiques, treballa entre gols i reunions, cistelles i informes, curses i ponències per a posar l'esport català al màxim nivell europeu.

Pregunta- Què és un Secretari General de l'Esport català, quines funcions fa?

Resposta- És una figura creada per la Llei de l'Esport Català, aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1988. La seva funció és pla,nificar i executar la política esportiva del Govern de la Generalitat en el camp de l'Esport. Nosaltres sempre hem plantejat aques-

ta política esportiva en base al suport; suport a les entitats esportives, al món associatiu, les federacions i les entitats locals. Som conscients que l'esport català té una força de més de 100 anys, i per tant nosaltres no hem inventat res de nou. La meva tasca és de continu contacte amb la gent del món de l'esport.

Estar-me dissabtes, diumenges ... tots els dies de la setmana amb gent de l'esport per a conèixer la realitat de l'esport català.

P- Com s'ha concretat aquesta tasca els darrers anys?

.

TEMA DE PORTADA

,i.!:&.~...,."¡',¡'~,,"~i.:'l~.;a:~'i-t~t~

CURRíCULUM VITAE A l'esport català 11 posaria una nota molt alta, tot I que queda molta feina a fer.

• • • •

R- L'any 81 vam donar a les federacions esportives personalitat jurídica pròpia,ja que fins aleshores eren delegacions de les federacions espanyoles. Allò va ser un pas important per a començar a donar un segell propi a l'esport català. Un altre fet important va ser la recuperació d'una figura que s'havia instaurat a la Catalunya republicana de l'any 33 : la "Unió de Federacions Esportives Catalanes", i que havia tingut com a primer president a una figura de la talla d'en Pompeu Fabra. D'altra banda, la Secretaria General de l' Esport ha intervingut allà a on no ha pogut arribar la societat civil, per exemple, en la construcció d'instal ·lacions mitjançant entitats esportives o ajuntaments, o

Està a punt de sortir un nou títol universitari de grau mig que reforçarà la formació dels professionals de l'esport.

en la implantació de plans de tecnificació esportiva. L'any 87, per exemple, vam inaugu ~ar el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. p- La docència de l'esport, especialment en edat escolar, és una de les grans tasques de la Secretaria. Com la treballen?

R- El tema de la docència en l'esport ha estat un aspecte molt treballat. D'una banda hem potenciat la formació de llicenciats en Educació Física. L'any 80 teníem un centre d'INEFC a Esplugues; actualment tenim l'INEFC de Montjuïc, una obra emblemàtica construïda amb motiu dels Jocs, i l'INEFC de Lleida, construït l'any 83. D 'altra banda hem potenciat l'Escola Catalana de l'Esport, que forma tècnics especialitzats en esports concrets, tennis, bàsquet, futbol...en col·laboració amb les federacions catalanes.

P- Sempre han valorat la competició com un element important que havia d'estar present en la formació dels esportistes?

R- Sí. Una de les grans preocupacions de

• •

• •

•

Fidel Sust i Mitjans va néixer a Barcelona 1'11 de novembre de 1943. És casat i té 4 fills És enginyer tècnic especialitzat en planificació Industrial, Control de Qualitat i Tècniques Empresarials.

Va treballar a l'empresa SEAT durant 17 anys, amb responsabilitats de Planificació i Control de Qualitat.

Va ser professor titular de matemàtiques a l'Escola Industrial i del Treball de la Diputació de Barcelona durant 18 anys. És membre de Convergència Democràtica de Catalunya.

L'any 1980 va ocupar el seu primer càrrec públic com a Cap de Gabinet de la Direcció General de l'Esport, entitat en la que posteriorment ocuparia els càrrecs de Subdirector i Director General.

Amb motiu dels Jocs del 92 va formar part del COOB. El 30 de juliol de 1996 va ser anomenat Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupa en l'actualitat. A més, és President del Consell d'Administració del CAR de Sant Cugat.

Té, entre d'altres distincions, l'Ordre olímpica en la categoria d'argent concedida pel CIO.

la Secretaria ha estat la difusió de l' esport en l'edat escolar. Vam plantejar una estructura per a planificar les competicions de caràcter extraescolar entorn els Consells Esportius de l'Esport Comarcals; entitats privades formades per clubs, escoles, associacions de pares, ajuntaments .. .i que van qjudar a fer un gran salt quantitatiu quant a la pràctica esportiva extraescolar: dels 50.000 practicants que hi havia l'any 80 als 200.000 de fa un parell d'anys.

P- Quina nota li posaria actualment a l'esport català?

R- Una nota molt alta. Es veu de forma palesa en la participació individual o col·lectiva que hi ha en competicions estatals o internacionals. Hi ha esports que tenen un segell eminentment català com el Waterpolo, l' hoquei, la marxa, .. .I penso que en això hi té molt a veure el Pla de Tecnificació que s'està fent a Catalunya. Però, a més, penso que actualment vivim un moment trascendental, de canvi a l'esport català, ja que estan canviant els hàbits de la població en relació a l'esport. s'està potenciant molt la pràctica especialitzada. La construcció de noves insta].lacions amb motiu dels Jocs va propiciar que la gent s'apropés a l'activitat física. La gent és conscient que la pràctica esportiva comporta molts beneficis per a la salut, per a les relacions inter-personals, per a la convivència social. Això fa que als dubs se'ls plantegi un repte important, ja que s'està passant del soci passiu al soci actiu. p- Què vol dir?

R- Que fa uns anys molta gent anava a un club buscant més la relació social que la

pràctica de l'esport. Era el que anomenem "soci passiu" . Ara, en canvi, la gent fa més esport, i demana millors serveis. I això representa un canvi en la mentalitat dels clubs que han de fer front a un triple objecti u: facilitar la pràctica de l'esport, saber ensenyarlo ... però també han de fer competició, perquè si no hi ha competició s'anirà diluint la participació esportiva.

P- Què més pot significar aquest canvi?

R- El canvi comporta una major implicació en la gestió de les entitats esportives. És necessària una major formac ió dels tècnics, i una millor formac ió dels dirigents, perquè els dirigents han de ser conscients

Volem que la "ley del Deporte" reconegui el paper de les autonomies en la promoció de l'esport.

que dirigir un club esporti u va més enllà de les qüestions purament empresarials. I el canvi suposa això, implementar els temes de la formació i de la gestió d'una manera important.

P- Com és que, tenint en compte la creixent professionalització i especialització del món de l'esport, no existeix cap títol acadèmic que faculti els professionals de l'esport, a banda de la llicenciatura en Educació Física?

5

TEMA DE PORTADA ~"m:iliiilii~\I,"»+1ij:,:!:~::'.f4'

.... 10

i,,,

.

,

< ......

,"_'t'i

~'

..

",,,,.~

,.

'"

.

,

,

La "llei Bosman" pot perjudicar-nos molt, Ja que Catalunya és una gran pedrera d'esportistes.

aglutinador i soc ialitzador, i alhora de capacitat competitiva, té un segell molt català.

1'- Quins són els principals problemes de l'esport català?

R- Sí, és cert. Actualment te nim als ll icenciats en INEF, que han comp lert molt bé el seu paper fins i tot més en llà de la docència. Però fa anys que demanem la creac ió d' un títol acadèmic de tipus intermig que estig ui avalat des del pun t de vista docent.

I penso, que després de moltes converses amb e l Co nsejo S üperio r de Deportes a Madrid , estem en e l punt final del procés. És a punt de sortir un nou títol d'àmbit estatal, que aquí correspondrà al Departament d 'E nse nyament d e la Gen erali tat de Catalunya, amb una formac ió de grau mig, i que permetrà l'accés a la titulatura universitàri a de grau superior. Respecte al camp de

la gestió, penso que ja existeixen carreres de grau mi g i superior que donen una bona formació econòmica i empresarial, i el que cal fer és una especialització en la gestió esportiva mitjançant cursos específics de post-grau o "màsters".

P- Pensa que l'esport català té un fet diferencial?

R- Sí, sí, això és palès. Recordo fa pocs anys quan sorprenia tant fora de Catalunya que aq uf existis una estructura esportiva tant fortament basada en la societat civil. I això és un fet diferencial molt important. El concepte de "club", entès en e l seu sentit no elitista sinó popular, entès com a element

Celebracions per a grups de 15 a 40 persones

R- Més que problemes a reso ldre són plantejaments a fer. En aq uests moments tenim, per exemple en el camp de l'esporten edat escolar, la implantació de la LOGSE. I és que, sobretot en el món rural, pot afectar la formació del jove esportista que vol fer competició en horari extraescolar. Un altre dels grans reptes de futur és el ja esmentat tema de la fo rmació reglada de l'esport, tant pel que fa als tècnics com als girigents o gestors de clubs. l un altre tema important és el de l' esponsorització. Els recursos de les administracions cada vegada són més limitats, o si més no es congelen, no augmenten en la mesura que creix l'activitat esportiva. I per tant l'esponsorització pot ajudar els clubs que han de reconvertir-se, fer noves instal·lacions i créixer esportivament.

I un altre tema és acabar d'arrodonir el Pla Director d'Equipaments Esportius que treballem des de fa anys, i que ha de preveure les necessitats que en el futur tindrà

Buffet lliure Tots els divendres de 9 a 11 de la nit

1.800 ptes nens i nenes més petits de 12 anys 1.000 ptes

I a més a més: Tasteu els nostres

Us volem oferir una gran varietatt de plats amb la nostra qualitat habitual i el servei d'antics alumnes que tornen · per a treballar amb nosaltres

~

menus

especials de dilluns a

divendres per només 975 ptes.

Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda 6

RESTAURANT -ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepant)

7e

TEMA DE PORTADA • Catalunya quant a instal·lacions esportives.

Encara no estern en el punt òptim. Per bé que hem fet molta fe ina, a Catalunya encara falten instal·lacions esportives, i moltes de les que hi ha s' han de readaptar a les noves demandes del s usuaris . A més, també hem de desenvolupar normatives relatives a la Llei de l'Esport Català, que encara no s' han posat en marxa. I finalment ens interessa la renovació de la " Ley del Deporte" estatal , que pensem s' ha de renovar en una sèrie d'aspectes.

P- Què és el que no li agrada de l'actual "Ley del Deporte"?

R- La llei és de l' any 90, pensem que en el seu moment va avançar en aspectes autonòmics, però no amb la profunditat que hauríem desi tjat. Un d'ells l'encaix que han de tenir les federacions territorials o autonòmiques amb les federacions espanyoles.

Perquè és clar que el pes específic de l'esport espanyol, el pes de l'esport de base, està en la feina de les autonomies, però això no es trasllueix després en les assemblees

R- Personalment sempre vaig tenir els meus dubtes sobre la necess itat de les societats anònimes corn a solució als problemes del futbol i l' esport professional en general.

P- I de la "Llei Bosman" què en pensa?

Creu que pot afectar l'esport català?

R- Ja abans de la sentènci a pensàvem que era una mala so lució en e l món de l'esport, que no es podi a considerar a l' esportista corn un treballador més. 1 la llei ens preocupa perquè Catalunya és una pedrera d'esportistes. AI futbol mateix ho podem veure, si comptem e l nombre de jugadors catalans que hi ha a diferents equips de la lliga espanyola, que Catalunya és una pedrera. A més, penso que molts jugadors que han arribat com a conseqüència de l'aplicació de la llei no han millorat el nivell dels jugadors que tenim a casa. Però penso que després de l'efervescència que hem viscut

aquest any, la ituació s' e tabilitzarà. I els joves que es preparen amb il ·lu sió per a ser professionals no han de desanimar-se, perquè les entitats esportives acabaran adonant-se que a casa hi ha tant bon nivell com a fora .

P- Li agradaria que hi hagués a Cata-

lunya qui apliqués la política que al País Basc aplica l'Athlètic de Bilbao, és a dÏl; que només jugués amb gent del país?

R- Sentimentalment és un a cosa que sempre pot agradar, no? Però els models de vegades no són exportables . Ara bé, ja que em parl es del Bilbao, cal dir que enguany està demostrant que pot aconseguir els seus objectius mantenint la fidelitat als seus principis. T que pot aconseguir e ls seus objectius amb gent de casa, sense haver de fitxar jugadors estrangers. Això és un fet que pot fer reflexionar a molts clubs.

Volem que les seleccions nacionals de Catalunya puguin participar en competicions Internacionals del màxim nivell, tot I que ens queda un llarg camí per recórrer.

PREGUNTES MOLT PERSONALS... de les diferents federacions espanyoles. Cal, per tant, que les federacions autonòmiques tir¡.guin el pes que es mereixen en les federacions espanyoles i els seus òrgans de representació.

P- Canviant de tema, li preocupa que, a l'esport professional, l'economia i altres interessos eclipsin el protagonisme de l'esport en si mateix?

R- Sí, és cert. Al futbol, per exemple, sovint es parla més de fitxatges, traspassos, interessos televisius, etcètera, que d'esport pròpiament dit. Però el problema no crec que sigui exclusivament esportiu. És una qüestió social de la qual no pot escapar el futbol.

En pocs anys hi ha hagut canvis a l'esport professional que han alterat la seva fisonomia: han arribat les societats anònimes, hi ha hagut e l "boom" dels mitjans de comunicació i, aquest any, hem viscut l'aplicació de la llei Bosman".

P- Què pensa de l'arribada de les societats anònimes?

.

1.

2.

3.

4.

5.

Una ciutat per viure-hi? Barcelona Un lloc a on anar d~ viatge? Itàlia Un bon llibre per a llegir? "L'Agulla Daurada" Una pez.zicula que tornaria a veure? "Un tranvia lIamado deseo" Un mitjà per a estar informat? Qualsevol que et doni una informació ràpida,

6.

Creu que hi ha massa futbol a la TV? Sí, m'agradaria que hi haguessin també altres esports, però això ho mana la llei de l'oferta i la demanda.

Què valora més de les persones? La sinceritat i l'honestedat.

Pragmatime o Idealisme? M 'agradaria poder combinar les dues coses.

Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? AI Baró Pi erre de

'

puntual i objectiva.

7.

8.

9.

Coubertain.

10. Què pensa de la política? En la mesura que estern en democràcia li hem de donar la importància que es mereix .

11 . Quin és el seu plat preferit? La fideuà.

12. Lletres o ciències? Ciències.

13. Jordi Pujol? Un personatge extraordinari de la vida política catalana per a qui Catalunya ho ha estat tot.

14. Josep Lluís Vilaseca? Un mestre i un company.

15. Josep Lluís Núñez? Un home dedicat al seu club en cor i ànima.

16. Un desig confesable? Que el futur depari el millor per a la meva faffillia i que els meus fills puguin ser persones de bé per als altres.

7

TEMA DE PORTADA l>~d......",.

,~ ..... ~~. . .,.:..",-

0'.,',

J,I

-'-,

__

••

~.

~

.....

J"' . .

~.'..

La polèmica de les seleccions El passat 6 de novembre va esclatar la polèmica: el diputat de CIU Ricard Burballa va demanar, al Congrés dels Diputats, una modificació de l'actual "Ley del Deporte" amb la finalitat de "permetre que les seleccions catalanes puguin participar en competicions internacionals de caràcter oficial, cosa que, en aquest moment és imposs ible".

Des d'aleshores ençà no s'ha deixat de parlar, als àmbits politics, esportius i socials, de la possibilitat que Catalunya pugui tenir, a mig o Ll arg termini , unes seleccions pròpies que la representin internacional ment.

El Secretari d'Estat de la Comunicació, Miguel Angel Rodríguez, va protagonitzar una roda de premsa qualificada d"'esperpèntica " per sectors catalanistes, on va arribar a dir que el projecte de les seleccions catalanes "es una sandez".

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va reafirmar els seus desitjos proclamant el passat 13 de novembre "Ens agradaria tenir una selecció catalana", tot i que afegiria que "en aquests moments no és un tema prioritari per a nosaltres".

Les reaccions a la polèmica no es van fer esperar. Deixant de banda les expressions desafortunades que es van sentir (com les de Miguel Angel Rodriguez), més guiades per la passió personal que per una altra cosa, si és cert que en aquest debat s'han sentit coses que no s'ajusten del tot a la realitat.

Algunes veus han comparat el cas català a casos com l'escocès, per exemple, quan són casos incomparables tant des del punt de vista polític, com jurídic i esportiu. Però deixant de banda comparacions concretes, sí és important dir que una decisió com aquesta (que Catalunya pugui tenir seleccions internacionals oficials) no depèn de la voluntat d'una sola persona, ni de la de quaranta. Suposa un procés complex els resultats qel qual no es podrien veure a curt termini.

Per a que es pogués donar aquesta possibilitat s'hauria de reformar l'actual "Ley del Deporte" estatal, que no preveu que les comunitats autònomes puguin tenir representativitat esportiva internacional al marge de les seleccions espanyoles. I al marge de l'aprovació al Parlament de Catalunya, caldria que les federacions esportives catalanes depenguessin directament de les federacions internacionals, i no de les espanyoles. Això no significaria necessàriament que el Barça no pogués jugar la lliga espanyola i, com va dir M.A.Rodriguez, hagués de jugar una lliga contra "l'Hospitalet i el Terrassa".

Al contrari. Els temps estan canviant molt i, com va dir el president Pujol arran de la polèmica, "potser dins de quatre dies pot disputar-se una lliga europea i el Barçajuga contra el Milan cada dos per tres".

C()rac 8

.

\,

•

,

«Volem una sele participi al màxim

p- Què pensa del debat generat per l'assumpte de les seleccions catalanes?

R- Primer cal dir que seleccions catalanes ja n'hi han, i que, sobretot en categories júniors, juvenils i cadets, ja estan competint a nivell internacional. I són fruit de l'aposta que des de fa molts anys han fet moltes federacions i entitats catalanes per tal que hi hagués una representació internacional de l'esport català, a més de les reiterades manifestacions que hi ha hagut al Parlament de Catalunya en aquest sentit. I aquesta és una línia de treball que no hem de deixar. Però hem de ser conscients de les passes que hem d' anar donant. Quan es parla de competicions oficials interpre-

«Seleccions catalanes ja n'hi

han, I en categories Inferiors ja competeixen a nivell Internacional»

tem la idea que una selecció catalana participi a un campionat del món o d'Europa. I això, evidentment, no depèn dels governs. Depèn fonamentalment de la societat civil i dels estatuts de les federacions nacionals. Per tant, això suposa un llarg camí a seguir.

Ferreteria

OFERTES

EDIFESA

Jardineria Pintures Aire Condicionat

CI Còrsega 527 Tel. 457.52.49 08025-BARCEWNA

~.

•

í'ció catalana que ivell internacional» «La participació d'una selecció no estatal en competicions Internacionals augmentaria la pràctica esportiva» P-I com creu que s 'ha d'anar fent aquest camí?

R- Nosaltres volem una selecció catalana que participi en competicions internacionals de màxim nivell, i més si això ajuda, mitjançant competicions prèvies estatals, a què hi hagi una major participació esportiva a tots els països. l aquest és un bon camí que no només multiplica la pràctica esportiva a cada estat, relaciona seleccions de diferents autonomies, sinó que permet que la selecc ió nacional de Catalunya pugui participar en competicions oficials internacionals de màxim nivell. És qüestió de demostrar que l'objectiu d'una selecció no estatal de voler participar en competicions internacionals pot benefic iar l'augment de la pràctica esportiva.

P- Això ja s 'ha demostrat

amb alguns exemples, oi?

R- Sí. Per exemple, m'agradaria destacar la participació de la

selecció de tennis sub-l4 en un Campionats d' Europa de regions que va disputar-se l' any passat. La Federac ió Europea de tennis va demanar, com a condició per què tingués lloc el torneig, que s'organitzés un campionat a cada estat de manera que e l campió de cada estat assistís a les fina ls europees. Què va succei r? Que la selecció sub14 no només vam poder participar als Campionats d'Europa en representació de Cataluny a, sinó que, amb el sistema que es va seguir, es va promoure i multiplicar la participació esportiva a totes les comunitats per tal de di sputar les fases prèvies.

P- Es comprèn, fora de

Catalunya, aquest desig de competir amb la "senyera" com a única bandera?

R- Hi ha moltes coses que no s ' entene n des de fora de Catalunya. Però crec que les coses en aquest sentit també estan canviant.

«Que una selecció catalana participi a un campionat del món o d'Europa no depèn dels governs»

TEMA DE PORTADA e

Q,

\

,.:'~l':;',_'¡'

':L• •

,'".,¡..~.lI<

','1:

t~~",Jl..1(.¡:. -.;tn~~~.;.l~"~~~

Pedro Andreu Psicòleg de l'esport

..

OPINIÓ

Seleccions catalanes, sentiment o raó?

Una de les teories que pretenen dona r resposta a les conductes col· lectives en els fenòmens de masses és la teoria de la Convergènc ia (no confondre amb Ci U) , qu e centra la seva atenció en la composició de la col·lectivitat objecte d'estudi , sobre la base que en aquesta "convergeixen" un cert nombre d'individus que comparteixen les mateixes predisposicions i que participen de models mentals simi lars . De la mateixa manera, en la descripció teòrica dels fenòmens de masses trobem termes com : objectius compartits, liberació emocional i de sentiments reprimits, amor al grup i odi als contraris junt amb la necessitat d'identificació i pertinença a determinats sectors i valors.

En el tema de les seleccions catalanes, tot això e ns pot donar pist~s i idees confirmant la frase q ue ap unta que no hi ha res més pràctic que una bona teoria. No obstant -i segons la meva opiniódifícilment podrem fer un a aproximació en profunditat sobre aq uest assumpte, si no analitzem la incidència i les possibles contradiccions que es generen entre sentiments i roans al abordar-lo.

En aquest punt, i des de ls postulats de la inte l·ligència emocional (Daniel Goleman) que propugnen la importància dels se ntim e nts pe r la presa racional de decisions-, és on he m de trobar la mes ura justa entre d ues posture s extremes i igualment perilloses : A. - L'actuació irreflex iva i impulsiva basada en reacci ons emoc ionals pures que no són sotmeses a l'anàlisi de la raó.

B.- L'actuac ió cerebra l i freda amb la qual, únicament, les entrades i sortides de pres i contres, són objectius que no tenen en compte els nostres sentiments, les emocions i els estats d'ànim que comporten.

Tot i així, i suposant la capacitat d'actuar de manera emocionalment intel·ligent, la situació actual comporta serioses dificultats per trobar una única postura amb validesa general per un col· lecti u -no oblidem que una creença . poc discutida diu que és català tot aquell que viu ¡treballa a Catalunya- en el qual el punt de partida en relació als seus sentiments de i sobre allò català són tan diferenciats .

Roba, calçat i complements esportius

esqui-mallots-piscina Descomptes als socis del Claror

Horari: De 10 a 14 i de 17 a 20:30 h Dissabtes: de 10 a 14 i de 17:30 a 20:30 h

C/Rosselló, 398 (entre Sardenya i Marina) 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53 9

REPORTATGE ~~i;ïuuièiiÜjii!;&i.a""r~f't~r~

Esportistes d' èlite, cada cop n 'hi ha més i millors ELS DOTZE DE L'OLIMP

Pep Guardiola Futbol

Sergi Barjuan Futbol

Àlex Crivillé Motociclista

Valentí Massana Atletisme

Arantxa Sanchez Tennis

Sergi Bruguera Tennis

Marc Colomer . Trial

Jordi Tarrés Trial

Manel Estiarte Waterpolo

Carles Checa Motociclisme

Ferran Martínez Bàsquet

Araceli Segarra Alpinime

Catalunya sempre ha estat una bona pedrera d'esporti stes. Però actualment és quan probablement tenim el ventall més gran i divers d'esportistes co neguts internacionalment.

Una dada a tenir en compte és que a Atlanta van aconseguir medalla 9 esportistes catalans a títol individual. l és probablement en aquest apartat, el de l'esport individual , a on més destaca l'aportació catalana a l'esport espanyol.

Exemples? Tennis, motociclisme, atletisme o v~la.

El cas del tennis és el més espectacular dels darrers anys. Catalunya té una de les millors escoles de tennistes del món . No en va, tres del s millors tennistes del món són catalans (Sergi Bruguera, Albert Costa i Arantxa Sanchez Vicario), mentre un bon grapat (Con xita Martínez, Carles Moyà, Alberto Berasategui), si bé no són catalans de naixement, sí ho són de formació. El fenomen no és nou al tennis (no podem oblidar jugadors com Arilla, Gimeno, Orantes, etc.), però sí és cert que els últims anys ha crescut molt.

E l cas del motociclisme té molt a veure la gran tradició automobilística de Catalunya que ha fet del nostre país líder en la fabricació de vehícles de motor (empreses com SEAT, Derbi o la mítica Bultaco tenen o han tingut les seves factories a Catalunya), l' afició dels catalans per les motocicletes, així com l'existència de circuits com els de Calafat, a Tarragona, i ara a Montmeló.

Un altre de les fonts generadores de grans esportistes ha estat l'atletisme. A Catalunya van néixer o es van formar esportistes com José Manuel AbascaI, Javier García Chico, Javier Moracho, Carles Sala,....

Menció apart mereix el cas de la "marxa", que té e n la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat el "vívero" d'on han sorgit estrelles com Jordi Llopart, Josep Marín, Dani Plaza, Valentí Massana, Mari Cruz Díaz o Reyes Sobrino.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

SAGRADA FAMILIA Fabricació, instal·lació i reparació.

Toldos elèctrics i automàtics.

Rosselló, 10

380

o8

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

025

BARCELONA

Tel.

TAPISSERIA I CORTINES

456·07·18

·

REPORTATGE

~~",;¿,t"'~\*.t1.i>\~\'àl;~~~~1;'

El CAR de Sant Cugat, autèntica fàbrica de campions

Waterpolo i hoquei, l'aportació catalana en esports d'equip

El paper dels centres tecnifï cadors ha jugat molt a favo r de la capac itació dels nostres esporti stes. L'exemple més clar el representa el Centre d'A lt Rendiment (CA R) de Sant Cugat.

Ocupa un a superfíc ie de 18 hec tàrees , amb 32.000 metres quadrats edificats. Compta amb 23 instal·lac ions es portives de d iferents di sciplines, i està estructurat en quatre grans unitats dotades de la més moderna tecno log ía: tècnica, investi gac ió, acadèmica i admini strati va.

Va inaugurar-se l'any 87: ara ce lebra e l desè ani versari . En aquest te mps e ls esporti stes del CAR han aco nseguit 16 campi onats de l món, 25 campionats d'Europa, 576 campi onats d' Espanya i 7 medalles olímpiqu es .

AI CAR hi res ide ixen actualment esportistes de la ta ll a de Valentí Massa na, que tenen al seu abast tots els e lements necessari s per a aconseguir un a bona preparac ió esportiva, psicològica, mèdica i tècnica. L'actual director del CAR és Francesc de Puig.

Foro: FilI/dació OlílllpiCC/

Pot afirmar-se sense risc d'equivocar-se que hi ha dos esports amb un segell eminentment català: el Waterpolo i l 'hoquei, tant en l'especialitat d 'hoquei patins com en l 'hoquei herba.

Són esports practicats a Catalunya gairebé de forma exclusiva, raó per la qual els catalans representen en un percentatge altíssim les respectives seleccions espanyoles. I, a més, amb un gran nivell esportiu. Als Jocs d'Atlanta del passat mes d'agost la selecció espanyola de Waterpolo va aconseguir la medalla d'or, amb 7 catalans a l'equip. La selecció espanyola masculina d'hoquei herba, formada per 11 catalans, va aconseguir la medalla de plata.

CINC CATALANS DE PES

J.A.Samaranch

e.Ferrer Salat

Fidel Sust

Albert Batlle

J.L.Núñez

President del Comité Olímpic Internacional

President del Comité Olímpic Espanvol

Regidor d Esports Ajuntament BCN

President F.C.Barcelona

És el català més universal d'avui dia. Com a màxim responsable del moviment olímpic mundial, va tenir un paper decisiu per a que els Jocs del 92 tinguessin lloc a la seva ciutat: Barcelona.

Corn a màxim responsable del Comité OHmpic Espanyol (COE), Carles Ferrer Salat és, entre d'altres coses, el màxim responsable del programa ADO, que subvenciona la formació d'esporti stes.

Secretari General d Esports de la Generalitat Responsable d'aplicar i coordinar la política de la Ge nerali tat de Catalunya en matèria esportiva. Té gran pes en l'estructuració de la formació, la competició i la creació de noves instal·lacions.

7(3

Des del seu lloc de regidor d'esports de l'Ajuntament de B arcelona dirigeix la planificació esportiva d'una ciutat olímpica que segueix sent seu d'importants e sdev e nime nts esportius .

La pre sidència de l Barça és considerada el càrrec civil de major pes a Catalunya. No en va gestiona una entitat amb 108.000 socis i un pressupost anual de més de 10 mil milions de pessetes.

11

REPORTATGE l~~~~5.it.~~",,~l(~..v:~

"v~

."

'

".

'"

,

,,_

-

.

'

l

•

'

Cada any milers de j oves catalans participen en campus de tecnificació esportiva. A la foto, alguns dels participants en el Campus Olímpia que va organitzar l'Esportiu Claror l'any passat.

Segons algunes enquestes, els catalans som més esportistes que els francesos o anglesos, però menys que alemanys o holandesos

Els catalans som gent esportista?

Com podem respondre aquesta pregunta? Només comptant el nombre d'esportistes d'èlite que té un país? Comptant les medalles guanyades en unes olimpiades? ...

Hi ha altres maneres de saber l'estat de salut esportiva d'una societat? Sí. Per exemple sabent el grau de participació esportiva dels dels seus membres, és a dir, quina proporció de ciutadans formen part d'un club o entitat esportiva. I d'acord amb aq uest concepte, podem afimar que sí, que els catalans som gent esportista.

El paper dels clubs La Direcció General de l'Esport va fer una enquesta l'any 1990 a 2.500 persones d'entre 15 i 60 anys: el 22 per cent dels enquestats declaraven pertànyer a algún cl ub esportiu.

Aquesta dada confirmava la idea que 1 de cada 5 catalans pertanyia a una associació esportiva, una proporció molt alta comparada al conjunt d'associats de la resta de l'Estat Espanyol (el 12'2 %), o als índexs d'altres estats europeus (Regne Unit, 11 %; França,

19'4%), tot i que encara estava per sota de la pertinença d'alemanys (29' 1%) o holandesos (26%) a clubs esportius.

L'esport és el principal motiu que els catalans tenen alhora d'associar-se a una entitat. Darrera de les associacions esporti ves vénen les entitats culturals (8'8 %) o els esplais (4'9%). I és que, per als catalans, els avantatges d'associar-se a un club esportiu són molts: facilita la pràctica esportiva (43'8%), permet relacionar-se (22'6 %), es pot participar en com-

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Serveis infonnàtios: Experts professionals de les Arts Gràfiques planificaran i plantejaran les seves necessitats informàtiques amb les millors solucions.

Disseny: Dissenyadors de ampli prestigi dintFe d'aquest sector, aconsegui ran la mi llor presentaci 6 als seus treballs.

Fotogravats: Equij3s informàtics oompetitius esoldran qualsevol prolJlema de gravats, imatges, colors, etc.

Impressió: Impressors per a cada necessitat, per qualsevol tipus de material , fi ns a tiratges grans mitjançant l'utilització de Rotatives.

Alta bijuteria

1\/1 oda Complements Regals

pe grà .. ¡c CI Cardenal Reig, 23, 8 9 1 ~ - 08028 Barcelona Tel. 448 12 98

12

C/Lepant, 343-34508025-BARCELONA

REPORTATGE ...

Nombre d'entitats

Catalunya 2'8 9'3 11 '9 12'5 27'1 257 10'8

229 7(fJ .

978 1.022 2.221 2.106 885

Es bona la salut dels clubs d'èlite?

22%

Regne U nit

12'2% 11 %

França

19'4%

Alemanya

29'1 %

Holanda

26%

Font: Gui a de l'es port a Cata lunya, Secretari a general de l'Esport. Barce lo na, 1994.

Fo nt: Gui a de l'esport a Catalunya, Secretari a general de l'Espo rt. Barce lona, 1994.

petici ons (7'6%), i assistir a esdeveniments esportius (7 %).

Hi ha una relació directa entre l'afiliació a un club i la pràctica esporti va? Sembla que sí. La gran majoria de les persones que declaren pertànyer a una entitat esportiva diuen fer regularment esport de manera activa (un 92%) i regular (un 86'2%, fa esport, almenys, un cop per setmana) .

sociacionisme no és un fe nomen nou al nostre país; ben al contrari , és un fe nomen ampli i complex amb més de 150 anys d'històri a. L'entitat es po rti va reg istrada més a ntiga es va constituir l'any 1.838 . Tot i així, sí és cert qu e no ha estat f in s a ls darrers vint any s qua n s'h a produït l'esc lat definitiu de ls clubs es po rtius: el 70'6 % de les entitats esporti ves que av ui di a hi ha e nregistrades van crear-se des prés de 1975 .

El Regi stre d'Entitats Esporti ves de la Direcció General de l'Esport (l'òrgan admini stratiu de la Ge ne ralitat respo nsable de la inscripció d'entitats es portives a mb seu a Catalun ya) ha e nreg istrat e ls darrers anys una mitj ana de 500 noves e ntitats es portives l' any.

150 anys d'història No cal insistir en la importància que tenen els clubs en la promoció de l'esport a Catalunya. Avui dia existeixen més de 10.000 entitats esportives al nostre país. Però l'as-

":!J>:';h.'i...~,~~~iòt:ft;~

,-

% Resta d'Espanya

1838-1925 1926-1965 1966-1975 1976-1980 1981-1985 1986-1990 1991-1994

\\.,~

Percentatge d 'associacionisme esportiu segons pa·.·sos

Entitats registrades segons la seva data de constitució Període

"-., "",',<

No hi ha dubte que el club català de major dimensió és el FC Barcelona.

Amb un pressupost anual de 10.000 milions de pessetes és capaç de lluitar per les màximes competicions espanyoles i europees no només en futbol, sinó també en esports com el bàsquet, l'handbol, l'hoquei patis o el futbol-sala.

El Barça és el granestandart de l' esport català. Però, és el Barça un cas aïllat? Representa la bona salut de l'esport català? El Barça és l'arbre que no deixa veure el bosc? O és l'arbre que oculta el desert?

A Catalunya, certament, hi ha altres clubs de dimensió espanyola i internacional. Clubs com l'Espanyol en futbol, el Joventut o el Manresa en bàsquet, o el Granollers en handbol.

Tots ells, però, han patit recentment greus problemes econòmics que, en algun cas, fins i tot ha arribat a posar en qüestió el futur del propi club.

A que es deuen tants problemes?

A la direcció empresarial del club?

Als límits del mercat que consumeix esport en directe? A problemes de patrocini? A la manca d'ajudes públiques? A tot plegat?

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

renCaamb la monotonia de cada dia

¡ne aconèixer un món nou amb !""""II...... -

nosaltres

• Cursos de busseig esportiu a tots els nivells a partir de 2 anys.

• Iniciació al busseig amb bateig en piscina completament gratuïts:

I

Informa't a la secretaria.

• Si ho desitjes podem equipar-te amb les millors marques del mercat:

Pregunta per les nostres ofertes del mercat.

Descomptes especials per als socis del Claror Vine a coneixer-nos, estern a CI del Clot 131. Tel. 265 9074 13

OVI

@studis de 8 1imatitza ic5' INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:

• Empresa constructora (classificada per a obra pública) • Falsos sostres • Aïllaments

Aire Condicionat

•

Calefacció

•

Ventilació , Fred Industrial

•

Comptes de Bell'lIoch, 87 bis Telèfon (93) 490 90 22 - FAX (93) 490 21 86 08014 Barcelona

Encarnació, 140 • Tel. 285 12 27 • Fax 285 12 52 • 08025 Barcelona

• Climatització industrial i domèstica.

•

Instal'lacions especials (hospitalàries i laboratoris).

• Calefacció industrial i domèstica.

VETAFUSTA, S.L. Ctra. de Cela, 22 -03830 MURO DE ALCOY (Alicante) Ap. 75 - Tel. (96) 553.10.52 - FAX: (96) 553.18.08

• Ventilació industrial.

CI

San Quintí, 29 08026 - BARCELONA Tel.: 456.78.07 - FAX: 347.11.79

REPARACIONS EN GENERAL I OBRES MAJORS

CONSTRUCCIONS J.T.2002 SL. CI Provença, 556 . Tel. 455.41.29

08026 BARCELONA

Travessera de Gràcia, 12 08021 - BARCELONA Tel. 200.57.07 Fax. 200.58.02

_

ESPECIAL FESTES

~~,t;*~&tUi~4.~~j~

Dinou anys i tornem a viure la Festa

La Sagrada FaDlília celebrarà les seves festes del 18 al 27 d'abril El director de l'Esportiu Claror, Joan Itxaso, farà el pregó d'Inici de les festes el diumenge dia 20

El barri de la Sagrada Família serà, durant 10 dies, la capital de l'esbarjo.

"Vivim la Festa". Aquest és el lema de la Festa Major de la Sagrada Família 1997.

Seran 1Odies viscuts al màxim per la gent del barri, tant per aquells que hi participen com per aquells que només en són espectadors.

Si fem una mica d'història ens adonarem que ja fa 19 anys que les festes se celebren.

Aquells que les heu vist créixer des de pe-

tits recordareu que sempre han estat lligades a reivindicacions. Una de les filosofies que sempre han presidit l'esperit de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família és que "un barri que no és reivindicatiu, és un barri sense futur". Aquest any de problemes i manifestacions no n'han faltat, l'exemple més evident són les movilitzacions setmanals d'alguns veïns i veïnes del barri pel tanca-

ment de la discoteca Barçalles.

Però enguany les festes tenen un altre tret que les fa diferents: e l senyor Joan Sardà, després de més de deu anys, ja no viurà les festes des de la presidènci a de l'Associació de veïns de la Sagrada Família. En el seu lloc, el senyor Antoni Viñas ocupa el càrrec vacant fins la propera Junta General de Socis. Viñas segur que no tindrà cap problema en afrontar els problemes de la Festa Major ja que pel que fa a aquest tema n'és coordinador des de fa 13 anys .

Ja podeu anar preparant-vos bé i agafar forces per viure intensament del 18 al 27 d'abril. Perquè aquest any, més que cap altra hem de sortir al carrer i cridar "Vivim la Festa".

• • • • • • • •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • "

EL HARO DISCOUNT DE ARTICULOS DEPORTIVOS Cada prl'cio

1'<'

Adema510 %Oto.

una oferta

Sport Wear

..,.

Zapatilla5

SPEEDO' elletse

Fitne55

Natación

Chandal5

adldas

- Els socis del poliesportiu gaudiràn d'un 10 % de desconte, presentant el carnet del Esportiu Claro.

Loreto, 15 - 08029 Barcelona - T1. 419 50 97

ESPECIAL FESTES 1i'))¡iiii~'Jj~~~~ ~,~ií¡Jb."'':~'"ÜI'''

' ..~... < .

,(

'f' ~ •

_

-I

'<

-••• '\

lo:)l.

'

~

\

,

,

.

La Milla de la Sagrada Família acomplirà, el proper 27 (

El 27 d'abril,

tot~

'~ La Milla tornarà a ser l'esdeveniment esportiu més important de les Festes de la Sagrada Família, tant pel seu índex de participaci\S com pels premis econòmics que hi haurà en joc.

El primer objectiu dels organitzadors és batre, un cop més, el rècord de participació aconseguit l'any passat. I és que una de les coses més destacades de la Milla i que és motiu d'orgull per a tots és que des del 1984, cada any hem superat el rècord d'inscripcions.

Des de la revista Tot Claror volem animar-vos a participar-hi per tal d'aconseguir entre tots un nou èx it de participació. I si a més, es poden batre els rècords - els 4'05" d'en Joan Viudes i els 4'43" de la Jaqueline Martin- els afortunats s'enduran 100.000 pessetes de premi .

Perquè els que ja hi són asidus no perdin els papers, el recorregut de les curses serà el mateix que l'any passat. A nivell d'organització. tampoc hi ha hagut massa canvis però cal destacar una novetat en el número de curses, ja que les categories cadet i infantils s'han dividit en dos, masculí i femeni, a causa de l'abundànci a de participants en aquestes dues categories i la necessitat p lantejada per alguns corredors de buscar una solució per tal que el gran nombre de participants, lluny de ser un incentiu, es converteixi en un obstac le.

Enguany as s istiran nombrosos clubs d'atletisme i esco les que podran gaudir de premis especials si acompleixen dues condicions: ser l'entitat que més atletes aporti i que aquests atletes acabin correctament la cursa. El club o entitat classificada en primer lloc, segons els esmentats conceptes, s'endurà SO.OOOptes ., la segona 2S.000ptes i la tercera IS.OOOptes.

Ja ho veieu , any rere any, s'intenten corregir els inconvenients per fer que la Milla sigui millor. No obstant, no podem oblidar l'ingredient més important: la participació de tots vosaltres i les ganes de passar-s'ho bé per crear un ambient festiu, a to amb el tancament de la Festa Major de la Sagrada Família.

El 27 d'abril , participeu-hi!

La Milla tornarà a ser l'esdeveniment esportiu més destacat de les F estes de la Sagrada F amz1ia

Tot i que es · mantindrà el seu caràcter popular, hi haurà importants . . premis en JOC

'll

.

ESPECIAL FESTES I

.

d'abril, la seva tretzena'edició

No oblideu la preparació física

Horari de les curses

l~

~

Categoria

Edat

1 2 3

Cadet femení Cadet masculí Veterans

4 5 6 7 8 9

Infantil femení Infantil masculí Júniors Alevins Benjamins Promeses i Sèniors

nascuts els anys 81-82 nascuts els anys 81-82 homes majors de 40, dones majors de 35 nascuts els anys 83-84 nascuts els anys 83-84 nascuts els anys 78-79-80 nascuts els anys 85-86 nascuts els anys 87-88 nascuts els anys 75-76-77 nascuts l'any 74 o abans

~

~ ........

s:::

~

~

a

Claror *

Horari

de Barcelona

10:30 10:45 11:00 11:00 11 :15 11 :30 11:45 12:00 12:15 12:30

Un cop més, com cada any, l'Esporti u C laror organitza aquesta gran festa de l'esport que és la Milla de la Sagrada Família.

Aproximadament un centenar de persones entre Guàrdia Urbana, Creu Roja, vo lu ntaris i gent de la casa, ens preocupem que aquell dia tot funcioni a la perfecció i pogueu gaudir d'un a jornada inoblidable.

Com a responsable del Servei Mèdic de l'Esportiu Claror, penso que els esportistes que participeu en un esport organitzat teniu tot el dret a esperar que la vostra salut i seguretat tinguin la màxima prioritat en tot moment. És per això que, un any més, i per vetll ar per la vostra seguretat, podreu comptar amb dues ambulàncies de la Creu Roja i un equip humà format per dos metges i quatre socorristes que actuaran davant qualsevol circumstància que pugui esdevenir.

Finalment, només us demano la vostra col ·laboració, i que tingueu en compte els consells mèdics per a abans, durant i després de la cursa, que publiquem al "Tot Mi1la'97" la revista oficial de la cursa.

Patrocinen:

C·)

I MIJ¡rhUtlfI• • ltl.U ..

Ajuntament

-- ' ,

Albert Giménez Lli cenciat en Medicina

Recorregut de la Milla'97

II

-

OPINIÓ

a córrer!

Sèrie

'

INSTI TUTS OOONTOLÒG ICS ASSOC IATS

CAJA DE IV\ADRlD

OVI

I)

-

•

ESPECIAL FESTES

Moltes activitats per a gaudir del barri intensannent

Divendres J8

19:00

CI Mallorca, 425

Inauguració dels nous equipaments de serveis socials.

Dissabte J9

lL :00

Parc de la Indústria

"Avui és el dia per als joves". . Ja ho hem esmentat més d'un cop, el barri de la Sagrada Família és un barri reivindicatiu conscient de les mancances que sap qué té en relació amb d'altres barri s de Barcelona. És per això que a lguns del s actes de la Festa Major estan estretament relac ionats amb aq uest aspecte. N'hi ha d'altres que ja s'han fet tradicionals de les festes. Us en fem cinc cèntims.

El di ssabte 19 durant tot el matí torna el VII Campionat Social de Petanca. A les 11 :00 hi haurà la Tradicional Trobada-Intercanvi d'adhesius. Una hora més tard , tots e ls co l·leccionistes hauran de córrer cap a la VIII Cursa de llits.

A la tarda, el Correfoc es passejarà pels carrers València i Dos de Majg entre d'altres amb els diables del Clot i el Tolc.

La plantada de gegants es

repeteix, un any més, e l diumenge al matí en la que serà la IX Trobada. També repeteix el Concurs Fotogràfic per segon any consec utiu . Altres actes són el III Concert de música clàss ica (divendres 25) , el IV Joc del Barri e l dissabte 26 per a tota la família, e l XIII Campionat de Natació Escolar a les 17:00h del mateix dissabte a l'Esportiu Claror i la XIII Milla Urbana Popul ar a 2/4 d' LI del matí de diumenge .

També hi ha tardes dedicades als petits, moments per a la reflexió amb misses, concerts musicals a les nits per a tots els gustos i actes esportius com el bàsquet 3X3 o e ls campionats de petanca.

Però si voleu saber fil per randa tot el que es courà a la festa demaneu e l programa a l'Associació de Veïns de la Sagrada Famili a.

Sardenya 366, (entre Córsega i Indílstria) Tel. 455.41.40.

08025 Barcelona.

15 ANIVERSARI 30% Dte. en revelats per als socis de l'Esportiu Claror degudament acreditats preu total per carret

mida revelat + 12 fotos revelat + 24 fotos

10X15

~ 1.14y

revelat + 36 fotos 1)494

preu soci Claror

13X18

~

!(t. 386

1 .~

10X15 13X18 559

643

802

970

1.046

1.298

* IVA no ¡nc/ós.

L2:00

Av. Gaudí- Provença

la Marató d'Aeròbic.

Diumenge 20

10:00

~icí1ia-PI. Sagrada Família

Plantada de gegants 13.00

Marina-PI. Gaudí

Pregó de Festa Major amb Joan Itxaso, director-gerent de l'Esportiu Claror Nomenament del geganter d'honor Ballada de gegants Dimecres 23

Tot e l dia a Sardenya-PI. Sagrada Fanulia

D(jous 24

20:00

Venda de roses i llibres Sala d'actes de l'Hospital de Sant Pau

Taula Rodona amb motiu del Centenari de l'Annexió a Barcelona Divendres 25

18:30

Camp d'Esports Pont de Marina

Torneig Triangular Futbol A7 21 :00

Teatre de l'EscoLa Ramon Llull

Teatre amb la Companyia Tatremol i l'obra "Ara, Monòlegs" Dissabte 26

12:00

Xamfr~

Mallorca i Castillejos

Col'locació dels primers maons del Poliesportiu Sagrada Família Diumenge 27

12:00

PI. Gaudí- Provença

Danses del nostre país amb l'esbart Gaudí Tómbola gegant. Cloenda de la Festa.

Clínica veterinària

Sagrada Família Còrsega 537 (Entre Marina i Sardenya)

Telèfons 435.88.67 43595.04

u .

.

24 h Servei Permanent

L'AGENDA , "'.

,

.'.

•

,

f"

Cultura "

...

'"

_

~

,

.,~,

'.1.

~ t;"

;},~t->'!

W

tL" .~:

........ :.....~"

;

~',

~u.'7'# ;1 ..../

.i·~·~

..\( ..

fj~.c:f.:-",-':lH1t'_~

Diumenge 27 d'abril, a l'Estadi Olímpic de Montjuic TEATRE

Partit d'estrelles del futbol en l'homenatge a Bosman Diego Armando Maradona , Eric Cantona, George Weah " ,una constel,lació d'estrelles del futbol europeu i mundial es citaran a Barcelona el diumenge 27 de febrer per a jugar un partit de futbol en homenatge a Jean Marc Bosman.

El matx es disputarà a l'estadi Olímpic de Montjuïc i enfrontarà a una selecció europea amb una selecció de futbolistes de la resta del món, afiliats al Sindicat Mundial de futbolistes que presideix l'ex-barce lonista Diego Mat'adona.

L'objectiu és homenatjar el francès Bosman, l'home que, amb la seva lluita als tribunals d'Estrasburg, va donar nom a la ja famosa "Sentència Bosman" , i què ha

«XIII Milla Sagrada Família»

"Lloc:

Esportiu Claror Data: 27 d'abril Organitza: Fundació Claror

Informació: 207.06.40

TAMBÉ RECOMANEM ••• «Trofeu Compte de Godó de Tennis»

Lloc: RCT Barcelona Data: 14 al 20 d'abril

«XVI Campionat de ,Catalunya de marxa per clubs. "V memorial Raimon Lozano"» Lloc: F.C.Barcelona Data: 6 d'abril Organitza: F:C:Barcelona Informació: 496.36.00

L'espectacle d'Àngel Pavlovsky ha rebut una de les millors crítiques i dos premis molt importants: el Premi FAD Sebastià Guasch 1996 i el Premi Especial de la Crítica 1996.

Teatre de l'Eixample (Aragó, 140).

Horaris: dijous, divendres , dissabtes i vigílies a les 22h. Diumenge a les 19h.

Per més informació podeu trucar al telèfon: 45 1.34.62

Organitza: RCT Barcelona Informació: 203.78.52

permès que qualsevol futbolista pertanyent a qualsevol país de la Unió Europea pugui jugar a qualsevol club europeu.

«Festa de la platja» Lloc: Platges de Barcelona Data: 11 de maig Organitza: Ajuntament de Barcelona.

Direcció d'Esports.

Informació: 402.30.00 «Mostra flotant del vaixell d'ocasió» Lloc: Fira de Barcelona Data: del 5 al 13 d'abril Organitza: Fira de Barcelona Informació: 233.20.00

«Orgullosamente humilde»

«Gran Premi d'Espanya Fórmula-1» Lloc: Circuit de Catalunya (Montmeló) Data: Del 23 al 25 de maig Organitza: RACC Informació: 495.50.35 «Marxa nocturna GràciaMontserrat» Lloc: Pça.Rius i Taulet Data: 24 i 25 de maig Organitza: Unió Excursionista de Catalunya (Gràcia)

Informació: 217.56.50

MÚSICA

Capella de Música de Santa Maria del Mar El dia 9 d'abril tindrà lloc a l'esglèsia del Monestir de Pedralbes (21 :30h) un concert extraordinari.

La direcció del concert anirà a càrrec de Lluís Vilamajó i el programa consta de música medieval catalana, del l'Europa del Renaixement, músiques negres espirituals i tradicionals catalanes. El Rossinyol, l'Hereu Riera i el Cant dels Ocells.

Els guanys aniran en benefici de la Fundació Catalana Privada de Uat'S Residencials per a Disminuïts PSÍquics.

Entrades anticipades al Tel-Entrades: 902.10.12.12 (250 entrades).

FESTA NACIONAL

"Diada de Sant Jordi" El23 d'abril el cavaller tornarà a sortir al carrer per salvar la nostra donzella del drac . Aquesta és la llegenda que s'ha convertit en tota una tradició pels catalans. Fins i tot, la Generalitat de Catalunya ha utilitzat el seu simbolisme per exportat'la imatge de Catalunya i les seves tradicions a pai'sos com el Japó. És per això que Tot Claror us anima a que regaleu el llibre i/o la rosa a la o les persones a qui us estimeu.

Al Japó, la diada va tenir molt èxit.

A veure si aquest any es repeteix.

19

lí ••

i..

tlire~ •••

Cla sses particula rs de dibui x, pintura i modelatge a nens/es.

Marisa Ramón Tel. 457.95.62

Estudia nt de Quím iques, dóna cl asses a nens/es d'EGB, ESa , BUP, i COU. Mercè Tel. 458.4 1. 13

500 C D's, discs, K-7's nouS.. venc baratíss ims! Tots els est.ils. Envi a'm 5 sege ll s de 19.

Rosa. Apt. 97.038 Barna 08080.

Som e l club d'a mics dels arbres.

Organitzem sortides al bosc.

Venc esqu ís Muntanya. Kastle. fixsilvretta i bastons.

30.000pts Fons. Kastle (205 microescates). fix. Profi le i bastons de fibra. 10.000pts Jesús Ru iz.García Tel. 457. 15.58

Venda de marcs per a fo tog rafi e~ Gran vari etat i dife re nts mides. A bon preU. Mar go t.

Te l. 2 19 ·89·2 7

M'ofereixo per a cuidar ge nt gran. Sóc gerecultor. Experiència i major d'edat. Preu a convenir.

Josep.

Tel. 245. 7 1. 10

Tor tugues de terra Des itj aria que me'n rega less in Seran perfectament ateses Joan Català Cabane llas Te l. 204.97.27

Treballs de ca rpinteria d'a lumini , pintura decorativa i pladur, lampi steri a i decorac ió.

Antonio.

Tel. 564.48.48

S'ofe reix senyora amb experènc ia per cuida r, porta r o recollir nens a l'escola.

Conso l Te l. 45 8.76.34

Fotógr a t'a fa retrats a bon preu B/N o color. iRegala una fotografi a !No ho oblidaran.

Món ica.

Tel. 435.29.05

Estudia nt de COU dóna classes d'EGB , BUP, FP i ESa. Mire ia Tel. 456.30.48

S'ofe reix neteja d'entapi ssats i interiors d'automòbi ls.

Serve i a domic ili Joan Manue l Tel. 909.26.62.88

Més informació: Te l. 45 8. 15.40

t••• i •• tle

Si voleu anunciar les vostres ofertes, demandes, si voleu intercanviar qualsevol tipus d'article, o simplement voleu oferir-vos per qualsevol tipus de feina, anuncieu-vos en aquesta secció.

L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la bústia del Te deixant les vostres dades.

Els anuncis no poden excedir les 15 paraules.

~tt ••lltre"

Ser soci del Claror també té molts avantatges comercials Relació de centre s, com e r ç os i emprese s qu e s' han compromè s a fer preu s es pecials a tot s el s socis i u s u a ri s de l 'Es p o rtiu Claror:

SALUT

CUINA

ALTRES

INSTITUTS ODONTOLÒGICS

LA YAYA AMELlA

TINTORERIA WORLD ECOLÒGIC SEC

ASSOCIATS Ben a prop teu Calà bria 251, tel. 439.45.00

La cuina del bacallà Sa rdenya 364 , tel. 456.45.73

INSTITUTS ODONTOLÒGICS

JUFRAN MENJADORS COL

ASSOCIATS Molt a prop teu Sa rdenya 319 (ba ixos), tel. 457 .04. 53

CENTRE ORTOPÈDIC MAROBA Plantilles a mida , proteccions espo rtives Sardenya 375 , tel. 457 .12 .76

Col ' lectivitats a les escol es Les Garrigues l , tel. 375 .13.78

BAR RIBEIRA Entrepans, tapes i vins gall ecs Rosselló,4 11 Tel. 458 ·63 ·85

Condicions especials per als socis

Provença, 538, tel. 450. 13.61

VOLEU ANUNCIAR-VOS A LA REVISTA "TOT CLAROR"?

DEMANEU-NOS INFORMACiÓ TEL. 207 ·06·40

VOLEU ANUNCIAR-VOS A LA REVISTA "TOT CLAROR"?

DEMANEU-NOS INFORMACiÓ TEL. 207 ·06·40

,

SALUT .

~,

,

, .

'

~~

Augmenten els casos d'anorèxia

Preocupació per l'augment de casos d'anorèxia Una de les cau ses que molts ex perts apunten per justificar l'augment dels casos d'anorèxia és l'actual patró estètic de la nostra societat. La moda o la publicitat acostumen a associar l'estar prim amb la joventut, i l'èxit social i sexual.

L'etapa de l'adolescència és delicada. Els joves es troben, amb molta freqüència, sota situacions d'estrés i d'alteracions emocionals . És l'e'tapa on el s joves comencen a prendre consciència de qui són , comencen a socialitzar-se i a observar la manera com es presenten davant dels altres.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar fa poc un estudi on es van fer enquestes a estudiants de 72 països. El resultat reflecteix que la proporció de noies que feien règim per perdre pes era força més elevada que la dels nois.

Una dada rellevant és que la preocupació pel pes creix a mesura que les noies es fan grans: un 22-44% de les noies d' 11 anys; un 30-40% de les noies de 13 anys i als 15 el percentatge creix del 37 al 61 %.

A Espanya, alguns estudis constaten que l'anorèxia ja afecta a un 3-5% de la població jove, amb un índex de mortalitat a l'alça que se situa entre el 5 i el 8%. El més important és que aquest últim percentatge pot arribar al 20% quan l'edat oscil·la entre els 20 i els 30 anys. lLa hipòtesi que afirma que la cultura i la societat són causes importants de la malaltia troba un bon argument en el fet que es dóna sobretot en els països occidentals.

Al contrari que nosaltres, països com l'Àsi a i l'Àfrica consideren l'obesitat com a sinò-

Aspecte co rporal d'una persona amb ano rèxia

nim de bona salut i de riquesa, potser sigui perquè en països menys desenvolupats l'estar prim no és una qüestió que depengui de la seva voluntat. (continua a les pàgines següents)

A Espanya l'anorèxia afecta al 3-5% de la població jove, amb un índex de mortalitat a l'alça del 5-8% dels casos.

El problema arriba al Congrés dels Diputats El tema de l'anorèxia està adquirint tant relleu que ja ha arribat a mans del poder legislatiu perquè sigui regulat.

La iniciativa ha sorgit del Grup Parlamentari Popular en forma de proposició no de llei que insta al govern a que adopti mesures per afrontar "la creixent problemàtica associada als trastorns de l'alimentació i l'augment de la demanda d'atenció de malalts d'anorèxia nerviosa i de bulímia". El passat 25 de febrer, el Congrès dels Diputats va aprovar-la per unanimitat.

La proposició no de llei fixa la necessitat d'estimular una coordinació millor entre els nivells d'assitència sanitària. Aquesta tasca correspondrà al govern juntament amb les Comunitats Autònomes. També es demana la creació d'unitats específiques en alguns hospitals. Una altra de les exigències patents en la proposició és que es profunditzi en els programes d'educació sanitària perquè promocionin uns hàbits de dieta saludables, l'elaboració d'un protocol terapèutic i la restricció publicitària de productes que prometen rebaixar el pes.

Tots els grups parlamentaris del Congrés s'han posat d'acord en otorgar al Govern un termini de sis mesos perquè presenti un informe amb les accions preses sobre la matèria.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

r

H l

-,

T

!tl[RJ

'S E- R

V

U

•

•I

Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general Pintor Fusteria

Caixes fortes Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial

Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

ROSSELLÓ, 427 bis. Tels. 450.49.70 436.84.57 21

SALUT ~'J""-"i:".~ ••.\o.~""'~''''<

,

•

\ .

'~,.'~4. ..,.'~_

. . '.~!

t-'à

'0.

."~.

l"

~>'¿

Anorèxia, el perill de voler • • • • • aprImar SIgUI com SIgUI per Albert Gimenez, Llicenciat en Medicina

Podem definir l'anorèxia com "l'irrefrenable desig d'aprimar-se, amb resistència a menjar o a retenir allò ingerit" . És un trastorn que afecta fonamentalment, però no exclusivament, a dones d'entre 10 i 30 anys.

La incidència de l'anorèx ia nerviosa ha experimentat un incre ment notable les dues darreres dècades.

Les causes de l'anorèxi a nerviosa són desconegudes, tot i que la majoria dels autors creuen que es deu al resultat d'una interacció de factors individuals, familiars i socio-cult urals. Podem diagnosticar-la quan hi ha una història important de pèrdua de pes (més del 25 per cent sobre e l pes corporal original), hi ha absència de malaltia orgànica o psiquiàtrica que justifiqui la pèrdua de pes, quan existeix una restricció important en la ingestió d'aliments (amb o· sense inducció al vòmit), i

::::=.-.-::::::

~

'1/ I

I , \1

,

( I

li L'anorèxia ((tecta especialment a noies menors de 25 anys que pateixen el complex de veure's "massa "grases, i volen aprimar-se ràpidament.

j

II (f)

I I{i

I

I

Jl.lustra ció: Eduard Teixieló. L-____________________________________

~

La persona que pateix

anorèxia desplega una hiperactivitat sorprenent

quan el/la pacient nega, de manera reiterada, la fam i té conductes estranyes davant dels aliments.

El quadres clínics presenten, normalment, descripcions similars. El prototip d'adole sce nt acostuma a- tenir un cert sobrepès -que no vol dir obesitat-, i a mostrar-se insatisfet/a amb, tot o part, del seu cos. A nivell familiar i acadèmic tothom el/la qualifica com a no problemàtic/a, fins i tot com a model.

L'enfermetat comença, amb o sense causa, quan varia la conducta alimentària amb la reducció autoimposada i selectiva de la ingestió d'aliments que "engreixen": hidrats de carboni i greixos. En alguns casos, el motiu que addueixen és el desig d'aprimar-

22

CRITERIS DIAGNÒSTICS D'ANOREXIA NERVIOSA • • •

• • •

Començament abans dels 25 anys.

Pèrdua d'almenys el 25% del pes original.

Distorsió en l'actitud cap al menjar, els aliments o el pes, que sobrepassa la gana, les advertències, les promeses tranquiHitzadores i les amenaces.

Absència d'enfermetat clínica coneguda que pugui justificar la pèrdua de pes.

Absència de qualsevol altre transtorn psiquiàtric conegut.

Almenys dues de les manifestacions següents: • Amenorrea (Manca de fluix menstrual) • Pèl lanuginós (Pél cobert de borrisol o molt fi) • Bradicardia (Pols en repòs persistent de 60 batecs per minut o menys) . , Períodes d'hiperactivitat • Vòmits, que poden ser autoinduïts

7e

. ~<i-._'!(j.~~"~'''~

SALUT

:,~:,'1".u:'1.jr~""')<.n..if.ict~kk>~W~;i'I''t;!1.M-A;~~.\'l..':tl'Q::~.

se, però és més normal que l'excusa sigui simplement que no tenen gana, ja que és més tolerat per la familia.

De fet, en principi , no ex isteix una autèntica anorèxia i la conducta de rebuig alimentari va acompanyada de gana conlI'olada de manera cada cop més rígida. E n alguns casos aquest control cedeix i és quan apareixen els episod is bulímics. Però, després d'una etapa bulímica, la culpab ilitat és tan gran que l'única opció és autoi nduirse el vòm it.

A mida que la quantitat de menj ar es va reduint i les excuses segueixen sent la manca de gana, que l'estómac se li omple molt ràpid i li fa mal etc., la persona que pateix anorèx ia desplega una hiperactivitat sorprenent augmentant el seu horari acadèm ic, laboral o l'activitat física.

En un .0% dels casos l'anorèxia nerviosa condueix a la caquèxia mortal

La reacció familiar davant la pèrdua ponderal de pes-de vegades ràpida i d'altres vegades lenta i amb períodes d'estabilitzacióno aco nsegueix variar la línia de conducta, és més, davant la insistència dels familiars apareixen reaccions d'irritabilitat, dissimulació i engany. Paradoxalment, acostumen a interessar-se per la cuina, les dietes dels altres i per si els seus fa miliars no mengen el suficient. En aquesta etapa del procés l'ús de I~xants i diurètics és freqüent. Pel que fa a les noies les irregularitats menstruals es presenten precoçment, normalment amb la manca de fluix menstrual (amenorrea) que la pacient tolera sense cap angoixa.

Cal destacar una característica important de la malaltia: la pèrdua de pes no fa variar la

Els símptomes de l'anorèxia acostumen a presentar -se abans de la pubertat

~

OPINIÓ Sergi Larripa Coord inador "Tot Claror"

«Cossos Sarajevo» conv icció d'estar grassa.

En alguns casos, a partir del 30-40% del pes inicial la hiperactivitat pot cedi r, donant pas a una certa apatia i un humor depress iu .

No obsta nt , e n d' a lt res , seg ue ix la hiperactivitat que no deixa de sorprendre per l'ev ide nt aspecte amaciat, d'aflaquiment.

En aq uesta etapa del procés la pèrdua de la sensació de gana és habitual , tot i que e n alguns casos i sobre tot en pacients de més edat, pot haver-hi alternança d'episodis de dejuni i de bulímia.

La negac ió de la malatia, el desig irrefre nable d'estar prim, la intensa por a engreixar-se i la resistència a qual sevol intent fam ili ar que li fac i variar les seves pautes alimentàries cada cop més estravagants, són característiques d'aquesta fase de la malaltia.

Quan no s' ha fet un diagnòstic de la situació clínica ni s' ha instaurat un tractament adeq uat, la/el pacient -excepte a lguns casos de remissió espontània- pateix caquèxia -estat patològic que comporta una alterac ió profunda de l'organ isme- amb pèrdua ponderal de més del 60% respecte el seti pes idoni, la qual cosa comporta risc de mort (10% dels casos), inclús, tractant els pacients en unitats mèdiques especialitzades.

Una història com la que he descrit pot ser el prototip d'un cas d'anorèxia mental.

No obstant no tots els casos són com aq uest.

Hi ha anorèxies amb quadres més lleus.

Per resumi r, podem dir que l'anorèxia és un trastorn de la conducta alimentària

Cada any per aquestes dates, amb l'arribada de la primavera i la proximitat de l'estiu, la publicitat aturdeix el nostre cervell amb l'imatge de nois i noies més perfectes que la Venus de Milo.

El nostre desig d e bellesa, potenciat pel desig comercial de vendre iogurts, cotxes o perfums, fa que gran part dels joves menors de 25 anys, es pecialment noies, s'obsesionin a tenir una figura escultural. Certa publicitat els ha fet creure que sense el cos de la Clàudia Schiffer no tenen res a pelar en aquesta vida. I no és això.

Potenciar la imatge de persones saludables no només és bó, és una obligació. I més per als qui estem relacionats amb els mitjans de comunicació o centres esportius.

Però sempre tenint en compte els efectes que poden generar certs missatges. Si no, podem ser responsables de generar cossos anorèxies, més propis d'un refugiat de guerra que de qualsevol ciutat occidental. I això no ho vol ningú, oi?

que acom panya a altres malalties psíquiques com la depressió o la hipocondria i que ens ha de preocupar per l'augment de freq üència entre la població femenina adolescent.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Fabricació, instal-Iació i reparació.

Toldos elèctrics i automàtics.

Rosselló,

7e

380

SAGRADA FAMILIA PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

08025

BARCELONA

TAPISSERIA I CORTINES

T e I _ 456-07-18 23

ún viatg

Alba Gallifa, la guanyadora de l'últim concurs

• Per a dues persones.

Té 15 anys, i li agradaria que entrevistessim al cantant Carles Sabater o el futbolista Sergi Barjuan. L'Alba Gallifa, guanyadora del concurs anterior, té, de moment, com a premi 6 mesos de quota gratui~a com a sòcia de l'Esportiu Claror.

• Amb trasllat en avió xarter.

• Estada en hotel

** I *** o apart

• Consulteu les condicions del I concurs al Control d'accés de l'Esportiu Claror.

¡-}{------------------, Nom ... .. ... ... .. ....... ..... Cognoms .... .... .................... ............. .. .......... .... ..

Adreça ..... .. ...... .. ... .. ... .. .. ......... .. ... ............. .. ... Telèfon ......... .. .......... ...

Ciutat. ................ ......... ..... .. ...... ... .. ... .... ... ...... .... .... . DP ...... ...... .... .... .

Edat .... .. ...... Ets socila del Claror .... .. ............ .. .. ...... .... .. ..... .... .... ...... .

Participeu-hi enviant-nos la butlleta de l'esquerra (també podeu enviar-nos una fotocòpia de la butlleta), o enviant-nos cartes per la secció de "L'Opinió del Lector" o anuncis per a la secció «Línia Directa» .

1a PART 1. A quina empresa de cotxes va treballar Fidel Sust?

2.Qui és el president del Comité Olímpic Espanyol?

3. Quin tema tracten les pàgines 22 i 23 de la revista?

2a PART 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

CI.

TOTS ELS SOCIS DEL VIATGES I VACANCES, PODE

2. I què t'ha ag radat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

L'esperem

"iar~~S

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta a la revista?

-

6. Globalment, quina nota li posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

a:

iltri~~S~

Còr

G.C.47 MD - - - - - - - - -

L'A g è n e i a d e l' esporti u

~

Troba el cognom de 10 esportistes espanyols que van obtenir medalla als JJOO d'Atlanta

a Mallorca

B

A

L

L

E

S

T

E

R

A

I

E

Z

P

o

L

A

M

B

C

K

A

M

L

R

C

L

L

E

H

H

A

E

E

N

M

R A

T

A

o

U

R

N

o

A

N

L

J

S

G

D

D

o

E

S

N

D

U

R

A

l

N

L

S

A

R

J

L

M

U

A

E

A

B

E

Z

A

B

E

L

L

N

C

L

E

o

N

o

S

A

Demostra la teva cultura esportiva ...

Qui és l'entrenador del Barça d'handbol?

Quants mundials cie futbol va guanyar Johan Cruyff amb la selecc ió holandesa?

Quants Ro lancl GaJTOS ha guanyat el tennista català Sergi Bruguera?

A on van tenir ll oc els Jocs Olímpics cie 1.980?

Quantes medalles olímpiques ha guanyat l'ex-atleta José Manuel Abascal?

Quants "Tour" de França ha guanyat el francès Bernard Hinau lt?

Per gentilessa de ...

partiu

ro,! EN ELS SEUS ESTAL\nAR FINS ,EL ~"

ga, 493 (xamfrà Nàpols) • Telèfon : 457 16 44

Oli' ::> (9

'm'n (ç ' nooso w (l' 'SO(I (E 'ci ,,::> (z '''.Ioq!ll 0.101"1\ ( I :s,)sodSOll

Janet Evans Michael Johnson Michael Schumacher Chema Olazabal Shaquille O'Neal Emmanuel Amunike Manuel Estiarte Araceli Segarra Enric Massip Martina Hingis ~O[Od.l;)¡nM

Waterpolo Alpinisme Handbol Futbol Tennis Natació Automobilisme Atletisme Golf Bàsquet

·S!UU;}) '~q íï U!l-rlAI :10qpllBl\ 'c!!SSIlIAJ"3 ~d lUS!ll!dIB 'tu.míJ::>s·v 'al.m!lS':l'W ~ l oqtnJ ';;¡>!!UI1UlV'3 :\dnbsçq '¡UaN,Q'S ~J[o tl '¡\)qH'ZI)lO':J

NOTíCIES DEL CLAROR ,

'~1-

"-: -

;

~

~

' - /-' ,

r -

~

- ;--:;:-1-'- - -

-7.z.,~· -~~-

--~ ,~, - '-~~

Entre el 30 de juny i el S de setembre

Cinc torns de Campus Olímpia al Claror per als joves Enguany, i per cinq uè any consec utiu, torna el Campus Olímpia al Claror.

Pels que sou iniciats en el tema us direm que el Campus Olímpia és una àcti vi tat que l'Ajuntament de Barcelona proposa a les instal·lacions esportives municipals. Un dels objectius principals és impulsar la pràctica de l'esport entre els infants i els joves en l'època estiuenca i aconseguir que les vacances no signifiquin un trencament amb l'esport per aquells que en fan dmant tot l'any escolar.

Pels joves apuntar-se a una activitat com aquesta és positiu

perquè tot fent esport no perden el contacte amb els seus amics de l'escola, o en fan de nous. Això constitueix un bon element educatiu i socialitzador pels nens i nenes que aprenen a relacionarse, ajugar i a competir de manera positiva amb la resta de companys.

D'altra banda, també constitueix un benefici pels adults, més si han de passar la major part de l'estiu treballant, perquè poden deixar els fil ls durant tot el matí en bones mans i, a més, fent esport. Una garantia és que tots els monitors del Campus són tècnics especialistes de les di-

ferents activitats programades, per tal d'aconseguir un alt nivell d'aprenentatge i tecnificació .

Enguany el Campus OlímtlÏa al Claror començarà el· dia 30 de juny fins eIS de setembre. Aquest període serà dividit en cinc torns.

El període d'inscripció s'obrirà a tothom el dissabte 31 de maig.

El Campus Olímpla és una opció perquè els Joves segueixin fent esport durant l'estiu.

Canvis a la zona cardio-vascular i al rocòdrom L'Esportiu Claror ha modificat la ubicació del rocòdrom (mur d'escalada) dins les instaHacions.

Ara, en comptes de ser al costat de la sala de fitness i musculació, és situat al pati de llum de l'escala principal, amb accés a la planta (-3).

El motiu del canvi ha estat l'ampliació de la zona cardio-vascular de la sala de "fitness", per tal de descongestionar-la i, alhora, dotar-la de més aparells: bicicletes, cintes rodants, "steps" ...

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

saunes

GIJON (ASTURIAS) e/Aguado 33 - Tel. (98) 537.07.47 MADRID Tel. (91) 564.59.05 - 563.69.03

26

.

NOTíCIES DEL CLAROR ,

'

Varietat d'oferta per a totes les edats

S'obre el període d'inscripcions per a les activitats d'estiu Quan arriba l'estiu l'oferta de lleure i activitats esportives s'amplia al Claror perquè tots els joves pogueu gaudir intensament dels mesos sense escola, A l'Esplai d'estiu tots aquells que tenen entre 6 i 14 anys realitzen durant deu dies tallers, jocs lúdics, activitats aquàtiques, sortides a la ciutat, entre d'altres coses. Per tal de donar cabuda al major número de gent l'esplai es divideix en sis toms. Els més petits -4 i 5 anys- poden gaudir de les mateixes activitats apuntantse al Parc Espai que es farà en els mateixos torns que l'esplai. Les colònies d'estiu són també una bona opció. Deu dies per gaudir de l'aire lliure i la convivència entre companys. S'hi poden apuntar tots els que tinguin de 9 a 14 anys.

El taller d'expressió corporal s'ofereix als' joves que tinguin entre 6 i 12 anys i que es vulguin quedar a la ciutat.

ACTIVITATS PER A TOTHOM Infantils • • • •

Esplai d'estiu Parc espai Colònies Taller d'expressió corporal • CampusOlímpia • Cursets de natació

Adults de natació • Cursets Gimnàsticamanteniment •• Gimnàstica correctiva Ioga • Dansa-Jazz • Aeròbic •• Balls de saló

Tots els monitors són tècnics especialistes en les activitats programades

Per a totes les ac ti vitats de lle ure (Parc espai, Esplai d'estiu, colònies i taller d'ex press ió corporal) s'obrirà un torn preferencial d'inscripció pels socis el trenta- u de maig a les nou del matí.

Fins aquí hem parlat de les ac tivi tats per els joves de les cases però e ls adults també poden fer-ne moltes els mesos de vacances . E ntre elles, els cursets intensiu s de natac ió, tant per infa nts co m per adults, la gimnàstica de manteniment, la g imnàstica correctiva, el ioga, la dansaj azz, l'aeròbic i e ls balls de saló.

El període d'inscripcions, per al s cursets de natac ió i les activitats diri gides, s'obrirà amb un torn preferenc ial pels socis e l dimecres 14 de maig, amb un torn preferencial per als socis.

Si voleu una informació més específica de cadascuna de les activitats demane u el programa d'estiu a les oficines de l'Esportiu Claror. El tindran a rnitians d'abril.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

"eley

Limpieza y mantenimiento

eme

iOCAiES ESCAiERAS OFICINAS VIVIENDAS

Precios especia/es Lo nuestro es la limpieza Nilo Fabra, 36 ent. 28 B 08012-BARCElONA Tel. 217.60 .55/217.75 .67 FAX 237.86.31

11·luminació de:

Disseny Comercial Esportiva Decorativa Residencial PI. Guinardó, 6 - 08041 - Barcelona 27

'" NOTICIES DEL CLAROR \

¡'"

.

"

.

.

'

I

Nou campionat de natació escolar al Claror Co m cada any, e l di a abans de la Mill a Urba na Popul ar, és a dir, e l 26 d'abril , tindrà ll oc a la pi scin a de l'Es portiu C laror el Ca mpi o nat de Natac ió Es colar que c umpl e ix la mate ixa edat q ue la cursa, tretze edi c io ns.

El Campionat començarà a les 17 :00 hores i congregarà a 108 nedad o rs prov in e nts bàs icament de quatre esco les: el Col·legi Públic Sagrada FamJ1ia, l'Escola Ro ig Tesàlia, l'Esco la del

• .

'

~

'I: .. l ••

Els màsters baten tres nous rècords d'Espanya

Mar i el CE IP Jovellanos. Un grup fo rmat pels cursetistes del Claror formaran el cinquè grup participant.

L'edat dels participants oscil·la entre els 7 i e ls 14 anys. Cada promoc ió integra dues categories, la fe menina i la masculina, i hauran de nedar una sèrie cadasc un a.

Els nascuts el 1988,1989 i 1990 nedaran sèries de 25 metres. El participants per cada sèrie seran 6 i, en total, hi haurà 3 sèries

de nois i 3 de noies.

Pe l que fa als nasc uts entre el 1983 i el 1987 es disputaran 12 sèries (6 de nois i 6 de noies) de 50 metres. A cada sèrie també hi haurà 6 nedadors.

Hi hauran obsequi s i medalles per a totho m, medall a de bro nze pels tercers, d'argent per als segons i la medalla d'or i un trofeu per als primers.

Recordeu que la pi scina romandrà tancada de les 15:00 a les 19:00 hores.

Els dies 22 i 23 de fe brçr es va celebrar a Barcelona el I Open Màsters Sant AndreuTrofeu Speedo on e ls nedadors de l'Esportiu Claror van obtenir ni més ni menys que 3 no us rèco rds d 'Es panya: Montserrat Mique l amb els SOm lliures, Pilar Oncins amb e ls SOm esquena i l'equip de re lleus fo rmat per Mont-serrat Mique l, Pil a r Onc in s, Roser Miquel i Rosa Rodrigo.

A Mijas (Màlaga) es va celebrar, el 2S i 26 de gener, e l IV Es pa ña Op e n o n M o nse rrat Miqu e l, R oser Miquel i Roser Castillo van proc la ma r- se ca mpi o nes d'Es panya en dife rents modalitats.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

~

..

.

~

'".

"" '"

.

'--"-

-

-

Equipaments i materials esportius Delegació aBarcelona.

Tel. 418.53.04

28

" ....

NOTíCIES DEL CLAROR ~.

J'~

',:

, c,'

( ,.

,

•

_ •

. '

_

•

~ e _

,'l-

""'

_..

k'

J

1

r

....

,(

"

.';

.'

~"!

•

(

~11

El 26 d'abril es cololocarà el «primer maó»

Comença el compte enrera de les obres del nou poliesportiu Les gestions per tirar endavant les obres d'acabament de Tabor, són a la recta fina l. El dia 26 d'abri l, a les 12 del migdia, en plenes festes del barri, tindrà lloc l'acte oficial per col·locar el "primer maó" del nou equ ipament esportiu, al qua l hi sou tots convidats.

Per tal d'arrodonir l'àmplia informació publicada a la revista TOT CLAROR en el darrer número, hem obtingut de la gerència de la Fundació la informació següent:

Eulàlia Vintró

Definitiu: la nova instalolació es nomenarà «Sagrada Família»

Permisos d'obra Els permisos d'obres i activitats es van presentar aI Districte de l'Eixample a principis de març, després d'analitzar el projecte amb el Cos de Bombers de l'Ajuntament de Barcelona.

En el Ple del Consell del Districte del dia 18 de febrer, es va aprovar el nom oficial del nou equipament que acabarà i gestionarà la Fundació Claror: POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMÍLIA. Així, queda definitivament descartat el nom de Poliesportiu Tabor, que inicialment era el proposat per a la instaHació.

Constructores Diferents empreses constructores i instal·ladors estan estudiant el projecte per presentar les seves ofertes a la Fundació. En el mes d'abril és previst de contractar les obres i les instal·lacions, per a començar la construcció immediatament.

FESTA POPULAR "10 MAONS PER AL POLIESPORTIU DEL BARRI"

26 d'abril - 12 hores al Poliesportiu Municipal Sagrada Família xamfrà carrers Mallorca i Castillejos

Operació 2.000 Pel que fa a l'Operació 2.000 s' han rebut, fins al dia IOde març, peticions per un import global de 32 milions de pessetes, .és a dir, el 65 per cent dels 50 milions de pessetes previstos. , L'oferta de peticions acaba el 15 d'abril d'enguany. Els interessats han d'adreçar-se a les oficines de l'Esportiu Claror, al carrer de Sardenya 333, entre les 9 i les 13 h del matí, o les 16 i les 20 hores de la tarda.

OPINIÓ

11.00 a 11.45 hores

Cercavila amb música i gegants.

11.45 a 12 hores

Tots al Poliesportiu Sagrada Família Xamfrà Castillejos/Mallorca 12.00 a 12.30 hores

Recepció d'autoritats i acte dels "10 maons" 12.30 a 14.00 hores

Exposició del projecte Piscolabis popular

2(/ Tin enta d'alcalde Aj. de Barcelona

Voldria expressar-vos la mev a fe li citació per l'atorgament de la concessió, per part del Ple de l'Aj untament, de la gestió del nou equipament Poliesportiu Tabor a la vostra fundació. La solidesa de la proposta per l'acabament de les obres, així com la demostrada experiència en la gestió d'equipaments esportius, han estat elements determinants per aquest atorgament.

Els catorze anys de vida de Claror, dedicats inicialment als serveis educatius i més tard a l'esport, entès com a eina de formació, de solidaritat, de participació i obert a tota la ciutadania, són una garantia per al nou projecte que inicieu amb aquesta concessió.

Espero que ben aviat aquesta nova instal·lació començarà la seva activitat, donant servei al barri i al districte i que alhora serveixi per incorporar nous ciutadans a la pràctica esportiva i consolidi, tant el vostre projecte d'esport per a tothom, com la base de la Fundació Claror.

29

SOCIETAT L'Aliança tanca el servei d'urgències

L 'lES Sagrada Família protesta per la situació dels professors

L'Hospital Central de l'Ali ança va tancar l' l de febrer el Servei d'Urgències situat al carrer Sant Antoni Maria Claret, 135 .

Ara, els pacients que requereixin tractament urgent hauran d'adreçar-se al Servei d'Urgències de l'Hospital del Sagrat Cor, al carrer Viladomat, 288.

L'Escola Sagrada Família renova el menjador L'Escola Sagrada Família ha renovat totalment el menjador i la cuina del centre. Aquests espais són utilitzats pels joves que s'apunten als esplais i campus de l'Esportiu Claror.

Les reformes, finançades per l'Ajuntament, han estat impulsades per la direcció i l'APA de l'escola, i per JufranMenjadors, l'entitat responsable del servei de menjador al centre.

Canvi de president a l' AV Sagrada Família L'Associació de Veïns de la Sagrada Família va anunci~r el pass at 14 de gener a Antoni Viñas com a nou president fins la propera Junta General de Socis . Viñas substitueix en el càrrec a Joan Sardà que, després de 14 anys com a president, passarà a exercir tasques d'assessoranent per decisió personal.

L'Institut d'Ensenyament Secundari Sagrada Família, situat al carrer Sardenya al costat de l'Esportiu Claror, viu moments d'incertesa.

La causa és l'aplicaci ó d'unes mesures de la Conselleria d'Ensenyament, que suposarien la renovació de la meitat dels professors el curs vinent.

Actualment l'institut imparteixen classes de BUP, i primer d'ES~ . Per a l'any que ve és previst que el centre també imparteixi classes de segon d'ES~. Això suposarà l'arribada al centre de 4 nous mestres .

La raó del conflicte, però, se centra en el futur dels professors que ja són a l'institut, la majoria en règim de "comissió de serveis". l és que la Conselleria ha decidit substituir 5 d'aquests professors per uns altres que guanyin plaça en un concurs de trasllats.

La direcció del centre, així com els alumnes i l'Associació de Pares d'Alumnes (APA), demanen que s'ajorni per a un altre curs aquesta substitució. Si no, dels 21 professors que tindrà l'institut el proper curs, 10 seran nous .

Polèmica veïnal per la discoteca Barçalles Els veïns de la Sagrada Família continuen les seves movilitzacions de rebuig a la discoteca Barçalles , situada a la cruïlla dels carrers Mallorca i Castillejos. Els veïns reclamen la immediata clausura, j a aprovada per l'Ajuntament, d'un local que, segons els veïns, els provoca problemes de convivència.

Ililtreflli Joan Corbella

Viure cada dia ElptlJ ,MUIIIPf/1 l'f$fllld,)nim

30

ALFONS XIV. UN CRIM D'ESTAT LLUÍS ·ANTON BAULENAS Columna ed icions 366 pàgines

VIURE CADA DIA JOAN CORBELLA Columna edicions 298 pàg ines

EL SASTRE DE PANAMA. JOHN LE CARRÉ Edicions 62 366 pàgines

EL MISTERI DE BERLÍN JORDI MATA Columna edicions 342 pàgines

L'àmbit polític torna a l'espai dels llibres amb l'obra d'aquest autor, que ens transporta a una realitat propera a la nostra història, l'època franqu ista on se situa una trama d'intriga en què es fa palesa la manca d'escrúpols per assolir el poder.

Un nou llibre d'unes de les persoones més conegudes a Catalunya. Un llibre que, segons el mateix autor, "vol referir-se més al fenomen personal d'adonar-nos que envellim, que no al fenomen específic de la vellesa".

John Le Carré publica una nova novel·la que s'afegeix a la seva ja llarga i exitosa bibliografia. De ben segur serà un dels llibres més venuts el proper 23 d'abril, la Diada de Sant Jordi.

La noveI ·la guanyadora del premi Sant Jordi 1996 reflecteix un temps de preguerra on personatges històrics i de ficció es barregen en una trama que s'ha considerat "digna de les millors pel:lícules del gènere negre"

. ~

_","",

""

~

l

, . . . .

SOCIETAT ~

L

,

\

r

'.

Pro-Eixample ofereix avantatges per millorar els habitatges

L'Ajuntament promou la rehabilitació de l'Eixample Des de fin als de l'any passat, el districte segon està en plena rehabilitació. A l'Eixàmple hi ha zones molt afectades que necess iten una actuació urgent. L'e mpresa Pro-Eixample S.A. ha qualifi c at tres ba rris com a prioritaris. Són el barri de Sant Antoni, el de la Sagrada Família i el de FOIt Pienc, on un 65 % dels edifici s tenen més de 60 anys i d'aquests el 38% acumulen més de cinc deficiències que aconsellen accions urgents de rehabilitació.

Es concediran ajuts i descomptes per Incorporar o renovar determinats serveis comunitaris

Què fa Pro-Eixample?

L'empresa Pro-Eixample S.A. va néixer fa un any per resoldre els principals problemes del districte. Si la façana del vostre edi-

OBJECTIUS ESPEcíncs DE L'AJUNfAMENf SOBRE L'HABITATG • • • • •

Fomentar i facilitar la divisió d'habitatges.

Impulsar actuacions en finques poc ocupades o buides.

Dinamitzar iniciati ves per crear mercat de pisos de lloguer per ajoves.

Dinamitzar iniciatives per crear residències d'estudiants.

Promoció d'edificis per a gent gran.

fici està molt deteriorada, si no teniu ascensor o les canonades d'aigua o de gas són molt velles, us podeu acollir als avantatges que ofereix aquest nou projecte i demanar ajuts per dur a terme la rehabilitació.

Però aquests són només una part dels objectius que Pro-Eixample ha establert. Entre les principals fites hi ha: la millora

de la qualitat dels edifici s i dels habitatges, la recuperació dels patis interiors d'illa, la remodelació dels grans eixos urbans, la millora de la qualitat urbana del di str icte, l'estesa d'una xarxa telemàtica, la promoció i dinamització econòmi ca i la dotació d'una xarx a bàsica d' equipaments.

Pel que fa al primer punt es-

«

..

S'oferiran crèdits de compra a baix interès per a menors de 30 anys

mentat- la millora de la qualitat dels edificis i dels habitatges- cal destacar que s'oferiran crèdits a tothom qui vulgui rehabilitar ed ifici s i loca ls. També es concediran ajuts i descomptes per incorporar o renovar determinats serveis comunitari s i individuals com, per exemple, la instal·lació o renovació d'ascensors, de la xarxa elèctrica o de ls dipòsits i les conduccions d'aigua.

Una altra de les actuacions programades és l'oferta de crèdits de compra a baix interès a menors de 30 anys amb l'objectiu de fe r front a una de les amenaces que viu l'Eixample: el creixent envelliment de la població.

El s préstecs i e ls ajuts que es concediran són fruit dels convenis signats e ntre Pro-Eixample i 17 entitats, associacions, empreses financeres i col·leg is profess ionals.

PER A MÉS INFORMACiÓ: Pro-Eixample S.A. València, 307.

Telèfon: 457.05.22, Fax: 457.51.48, E-mail: Info@proeixample.es

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

IfJltH I

PASTISIEIIA

c¡' SARDENYA, 357 ITL. 457 04 39

cj. PADILLA, 315 ITL. 436 79 67

BARCELONA

31

FETS I GENT Urgències Mèdiques .... ................. 061 Ambulàncies Creu Roja ....... 300.20.20 Farmàcies de guàrdia .................... 010 Bombers Generalitat ............ 692.80.80 Bombers BCN ciutat ..................... 080 Bombers BCN comarques ............. 085 Mossos d'Esquadra ............ 300.22.96 Polícia ..... ..................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ...

Intermón promou una jornada de festa i solidaritat

Barcelona construirà el 27 d'abril el «mural de l'esperança»

.. 092

L'acte vol denunciar les condicions d'explotació que viuen els pa'l'sos del Tercer Món

SERVEIS Inf. Metropolitana ...... .... ................ 010 Informació Telefònica ...... .......... .... 003 Protecció Civil ..................... 319.25.00 Accidents en carretera ......... 352.61 .61 RENFE .... .. ........................... 490.02.02 Ferrocarrils Generalitat .. ...... . 205.1 5.15 Informació Carreteres .......... 204.22.47 Aeroport El Prat .................. . 301.39.93 Serveis Socials .............. 900.30.90.30

Intermón prornou el desenvolupament econòmic del Tercer Món.

HOSPITALS H. Sant Pau ..... ..................... 291 .90.00 H. Del Mar

............. .. . 221 .10.10

H. Clínic .............. ........ .. ........ 454.70.00 H. L'Esperança .. . ...... .... ....... 285.02.00 H. Vall d'Hebrón ................ 418.34.00 H. Sant Joan de Déu ............. 203.40.00

CENTRES

OFICIALS

Ajuntament BCN ...... 402.70 .00 General itat ................ 315 .13.13 Diputació BCN .......... 402.22.22 Correus ................... 318.38.31

E S

POR

T

S

Esportiu Claror ............ 207.06.40 Servei d'Inf. Esportiva .... 432.19.92 Fed. Cat. Bàsquet ....... . 454.90.62 Fed. Cat. Judo ............. 318.26.16 .

Fed. Cat. Gimnàstica .... 426.94.78 Fed. Cat. Natació .. ... .... 301.82.70 Fed. Cat. Futbol .. ......... 302.56.42 Fed. Cat. Esports per a Disminuïts Físics ..... .211.43.73 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ... .219.32.16 Agenda d'Activitats ..... 481.00.21

32

"Un dia per a l'esperança" és l'acte que Intermón organitza dins el marc de la campanya "Per la seva dignitat. Comerç just, consum responsable". Es farà el dia 27 d'abril, durant tot el dia, i de forma simultània a 21 ciutats d'Espanya. A Barcelona el lloc triat, per tercer any consecutiu, és el Moll de Marina.

L'objectiu d'Internnón és aconseguir que sigui un acte de caire festiu, de participació ciutadana i obert a tothom.

Des de 15 dies abans del 27 d'abril, centenars de voluntaris de cada ciutat informaran sobre la finalitat de la campanya, però serà el dia 27 quan participants, voluntaris i col·laboradors es reuniran per construir co l·lectivament i físicament "Un dia per a l'esperança", el símbol en el qual Intermón concreta la solidaritat.

Entre la participació de tots els assistents es construirà el "mural de l'esperança", un mural gegant, amb fotos que l'organització ha triat per denunciar les condicions d'explotació que es pateixen en alguns països del Tercer Món. En aquesta iniciativa hi pot participar tota la famíliaja que el mural s'anirà

cobrint amb tants petits adhesius verds com persones hi assisteixin. A més hi haurà actuacions musicals en directe i animació, jocs d'arreu del món per als petits, estands amb articles de comerç just, el gran joc de la cooperació, una gimcama per a tota la fanulia i la lectura d'un manifest final.

La campanya L'objectiu d'Intermón amb la campanya "Per la seva dignitat.

Comerç Just, consum responsable" és sensibilitzar a la població dels problemes que viuen els pal'sos del Tercer Món pel que fa a la producció i comercialització dels seus productes, consumits majoritàriament pels països desenvolupats.

Pel que fa al "Comerç Just", el 1969 es va inaugurar la primera "tenda solidària". El 1990 va començar l'actual "Moviment de Comerç Just" que actualment compta amb més de 3.000 tendes a Europa i que, segons Intermón, té com a principal objectiu "garantir als productors del Sud una compensació justa per la seva feina". Per aconseguir-ho, aquests establiments

compren els productes directament als camperols i artesans.

U ns productes que respecten unes garanties socials: que siguin elaborats sense treball esclavitzant, ni abús del medi ambient. I és que segons l'organització Intermón molts del productes consumits per nosaltres els podem comprar a baix preu perquè "han estat fets pagant salaris ridículs a canvi de treballar un nombre d'hores exagerat, o amb l'abús de la feina de nens que cobren menys, no protesten i se'ls acomiada amb facilitat" .

Per tot això, Intermón vol sensibilitzar la societat de la importància que té consumir de manera responsable. Segons l'organització "el consumidor responsable sap perquè compra i què hi ha darrera d'un producte. És qui té l'última paraula en el mercat i qui pot rebutjar o acceptar un producte. Ha de valorar el "cost social" de cada producte".

Per això, a Europa ja hi ha productes amb la "garantia social" avalant que no hi ha hagut explotació de menors, i que el treballador ha rebut una remuneració justa.

Intermón és una Fundació independent i sense ànim de lucre creada el 1956 per eradicar la pobresa de les poblacions del Tercer Món i per proporcionarlos els mitjans perquè puguin assolir el seu propi desenvolupament. E.B.

<!>DIMAM •

S.L.

DIVISIONES DESPACHOS CARPINTERIA DE ALUMINIO TECHOS REGISTRABlES SUElOS ElEVADOS Y DE PVC AlTlllOS METÀUCOS

Ctra . de Barcelona, 278-280 . Tel. 580 44 09 . Fax 580 8 3 00 . 08291 RIPOllET (Barcelona)

CARPINTERIA DE ALUMINIO DIMAM desarrolla una línea de diseño propio en carpinteria teniendo como base a los Sistemas Europeos mas modernos.

Su signo de distinción y elegancia radica principalmente en los diferentes acabados.

GRANDES INSTALACIONES La carpinteria de aluminio DIMAM se ajusta de forma pluridimensional a las grandes instalaciones que precisan de una buena imagen ante el mercado.

TABIQUES DIVISORIOS DIMAM dispone de una amplia gama de tabiques divisorios incorporando soluciones técnicas fundamentales como: respuesta acústica, sencillez, estética y diseño.

• DISEÑOS EXCLUSIVOS YCREACIONES PERSONALlZADAS CON TERMINADOS DE ALTA ELEGANCIA • • INSTALAMOS EN TODO EL TERRITORIO NACIONAL • • PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO •

ProEixample S.A. Passió per L'Eixample \

457 05 22 Ajuts a la rehabilitació d'edificis E-mail= info@ proeixample.es

•

Audiotex en català, 481 02 10. En cas tellà , 481 12 10.

I