Issuu

ENTREVISTA AMB LA PRIMERA CATALANA QUE HA TREPITJAT EL CIM

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Preus especials als socis de l'Esportiu Claror la Visita, consulta y revisions "Gratuïta" 1a Visita Ortodòncia (aparells correctors) "Gratuïta" Urgències / revisions periòdiques "Gratuïta" Fluoritzacions "Gratuïta" R adiografies intrabucals "Gratuïta" Higiene bucal (neteja)+Revisió 3.000 Ptes. 2.000 Ptes. Extraccions simples i un 200/0 de descompte a la resta de tractaments!

Cada dia més a prop seu GRANOLLERS

CÒRSEGA

I. O. SAGRADA FAMILIA CI SARDENYA 319 baixos 08025 . BARCELONA Tel. 457.04.53

O~o O~O

CI CALÀBRIA 251 baixos 08024 . BARCELONA Tel. 439.45.00

O ~ O ~ MONUMENT ¡¡:z" '2 '"

Av. Sant Esteve, 86, 3r 4a . Tel. 879 .32 .28

MATARÓ ellluro, 52-54 baixos ' Tel. 757.71.81

ROSSELlÓ

BADALONA e/Del Temple, 29 . Tel. 389.43.31

PROVENÇA

:¡

. U>

MALLORCA

~ ~

SAGRADA FAMILIA

CORNELLÀ e/Mossèn J.Verdaguer, 6 2n , 3a' Tel. 474.19.32

SABADELL e/Sant Joan, 23-31,1 r 1a . Tel. 727.53.96

EMPRESA COL·LABORADORA AMB L'ESPORTIU CLAROR

OPINiÓ Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 207.06.40

2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta 3. PujaiBaixa

FAX 207.77 .35 Dipòsit legal: B 28124-84 Tirada: 7.000 exemplars

TEMA DE PORTADA

Fundació C/arar e/. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40

Director-Gerent: Joan Itxaso Paternain

Claror Ajuntame nt

La primera dona a Espanya que hafet el cim de l'Everest Pàgina 4

·i "

de Ba rcelona

4. Entrevista amb l'alpinista catalana Araceli Segarra. 10. La dona i l'esport

PÀGINES CENTRALS 15. Especial Poliesportiu Tabor

Coordinació: Sergi Larripa

Redacció : Sergi Larripa Ester Benach

SALUT I ESPORT

Muntatge: David Fernóndez

Fotografia: David Fernandez

Co/./aboradors: M. Àngels Güell (català) Albert Giménez (medicina) Eduard Teixidó i Pep Olivé (fitness i musculació) Òscar Alarcón Manel Carmona

El director de l'Esportiu Claror parla de l'Esportiu Tabor en una entrevista Pàgina 16

19. Qué fer en cas d'epixtasi? 20. L'activitat física en la dona embarassada

POLIESPORTIU

Publicitat: Josep I!luís Vide

22. Reportatge sobre els balls de saló

Composició i Impressió PCGràfic Cardenal Reig, 23 8è 1a 08028 . Barcelona IMGESA Alarcón, 138 Sant Adrià del Besòs

NOTíCIES DEL CLAROR

Distribució: Mencor Encarnació, 19 08012· Barcelona TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això, no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són sencera responsabilitat del seu autor.

Reportatge sobre una classe de balls de saló Pàgina 22

24. Agenda d'activitats 25. Operació-2000 26. Bona resposta a la campanya de solidaritat amb els zairenys 27 . Acord de col·laboració amb les piscines Picornell i el Poliesportiu de l'Espanya Industrial 28. Guia de compres 29. Línia Directa 30. Concurs Tot Claror 32. Fets i Gent

OPINiÓ ~~~Jtf~!"_or~

,',

,.\'

\".,( ..... ~f~~'

....

Com cada any, l'àrea d'activitats aquàtiques celebrem el Nadal. Del portal només hem escolLit la figura femenina "Macarena", la resta del pessebre l'hem format entre tots: grups de nens, adults, gent gran, socis, treballadors, i tota figura vivent que fos capaç

ENQUESTA ~

'Ilt'~.~~.

Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies mecanografiades. Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

CAR "Macarena Water"

~r.

de desplaçar-se rninimament. Segurament, entre tots els partici pants hi havien Joseps, Maries, nens Jesús, àngels, dimoniets i algun que altre caganer, però tots junts hem gaudit d'aquest ball universal dins d'un mitjà diferent com és l'aigua.

Monitors matí de l'E.Claror

Volem més pedrera Gairebé s'ha jugat la primera part de la lliga espanyola de futbol, i alguns aficionats encara no reconeixem els nostres equips. Mai haviem vist tants estrangers jugant als camps espanyols. No és que sigui contrari a jugadors com Ronaldo,

Mijatovic, Suker o Stoichkov, que milloren el nivell del nostre futbol. Però és que el què estan fent equips com el Deportivo o l'Hèrcules, amb 14 i 15 estrangers per club, no té nom. A més, el què està passant no té res a veure amb la "llei Bosman" . Aquesta llei permetia que jugadors de l'Europa unida no ocupin plaça d'estrangers. Però, pel que estem veient, els europeus , signifiquen una part molt monoritaria en quant al fitxatge de j ugadors no espanyols. L'autentic problema és que j ugadors argentins, brasilers , etc .. .juguin com a nacionalitzats espanyo ls i, alhora, viatgin constantment als seus paissos per a defendre a les seleccions dels seus autèntics païssos. És increible. Mentrestant, on són j ugadors com De la Peña, Roger, Òscar, Celades, etc ... ? A la banq ueta. I no per la llei Bosman. Sinó per l'aplicació que es fa d'aquesta llei per part dels dirigents.

Sergi Gonzalez

Ha fet bé Indurain deixant el ciclisme professional?

Francesc Cuenca 29 anys

Santiago Merino 16 anys

Alexandra Rodríguez 11 anys

Maria tuz Flores 42 anys

Joaquim Chico 16 anys

Sí Si ha estat per raons

Sí. Si és la seva decisió

Sí. És un home que, amb No. En el seu lloc no ho

No, perquè encara po-

personals crec que ha fet bé. Suposo que tothom, per raons personaIs, deixaria allò que més li agrada.

suposo que ha fet bé. Diuen que la família el pressionava una mica i ell deu haver preferit el matrimoni que el ciclisme. És una decisió molt personal.

5 to urs seguits, s'ha consolidat com un crac, com un dels millors esportistes d'èlite a nivell mundial. Tenia molta pressió amb el sisè tour i estava molt cansat. Així podrà descansar. S'ho mereix.

dia competir i guanyar el sisè tour, i més. Si ho ha deixat per raons personals suposo que s'ha adonat que el ciclisme li treia massa temps.

hauria fet. No acabo de creure'm que hagi deixat el ciclisme, només, per raons personals. Crec que Banesto l'ha pressionat molt i no l'ha tractat massa bé.

OPINIO • Albert Batlle i Bastardas

LA FRASE...

Regidor de Relacions Ciutadanes i Esports de l'Ajuntament de Barcelona

Felicitats Claror! L'adjudicació de la concessió per a l'acabament de les obres i per la gestió, durant els propers 25 anys, del Poliesportiu Municipal Tabor feta a la Fundació Claror, és un motiu de satisfacció per a l'Ajuntament de Barcelona i molt especialment per a la seva Àrea d'Esports. Aquesta concessió fou aprovada, per unanimitat, pel Ple de l'Ajuntament del passat 22 de novembre. A l'anàlisi objectiva del contingut de la proposta presentada per la Fundació, cal afegirhi la valoració de la tasca realitzada fins ara al Poliesportiu del carrer Sardenya. El model de gestió e les instal·lacions esportives municipals que s'ha implantat a Barcelona ha merescut l'atenció del sector esportiu municipal arreu d'Europa. Fa poques setmanes, en el "Congrès Europeu d'Esport per a tothom" celebrat a Roma, vàrem tenir ocasió de

comprovar fins a quin punt el model barceloní és un referent per a moltes ciutats, algunes de les quals semblaven un model inabastable per a Barcelona fins fa tot just pocs anys . Aquest model de gestió, consistent en la renúncia per part de l'Administració a la gestió directa dels eq uip aments, substituint-ho per l'acord de cessió amb el ric teixit associatiu, que en el món de l'espOlt existeix a Barcelona, ha estat possible per dos factors. El primer, la decidida voluntat municipal de crear una relació de complicitat amb el món de l'esport, en la línia de donar a la societat civil el protagonisme en la gestió d'uns serveis que cada vegada tenen una major demanda ciutadana. El segon ha estat l'existència d'un sector esportiu que ha treballat amb rigor, que formula propostes que garanteixen la pràctica esportiva dels ciutadans i a la vegada, una cosa tan impor-

tant com és el rigor en la ge tió econòmica de recursos públics que es posen en mans d'aquestes entitats. La Fundació Claror ha estat capdavantera en aquest procés de consolidació d'iniciatives que pretenen garantir el millor servei públic des de les organitzacions esportives que sorgeixen de la in iciativa desinteressada dels elements més dinàmics de l'esport popular a la nostra ciutat. Estic segur que la Fundació Claror sabrà honorar la confiança que l'Ajuntament li ha atorgat en encarregar-l i la gestió del Poliesportiu Municipal Tabor i que la inversió que per a l'acabament de les obres la Fundació farà, convertirà aquesta instal·lació en un gran equipament al servei del barri, del Districte i de la ciutat. Com a Regidor d'Esports de Barcelona vull encoratjar-vos en aquesta nova i apassionant etapa de la vostra Fundació .

"Els futbolistes són un mal exemple per a la societat" 1. L. Núñez, president del FC Barcelona.

I els dirigents, senyor Nútïez, són tots lln bon exemple?

SABíEU QUÈ? El Real Madrid ha fitxat fa pocs dies al jugador italià Christian Panucci. No sabem si portarà molta sort al Madrid però el que sí podem assegurar és que és un home afortun at. ¿Us enrecordeu de l'avió, de la TWA, que va explotar poc després de sortir de l'aeroport de Nova York durant es Jocs d'Atlanta? Doncs Panucci, que no va participar en els Jocs a causa d'un lesió, havia d'agafar-lo per tornar a Itàlia. Afortunadament per ell, pocs minuts abans d'embarcar va decidir no fer-ho. Havia perdut la seva maleta.

•••• • • •• •• • • •••• • • •• ••• • •• • •• • •• • •• • • •• •• ••• •• •• ••• •• • • •• • • •• • ••••• FE D'ERRADES

PUJA...

i ... BAIXA

AI núm. 6 de la revista corresponent al mes de desembre de 1996, cal corregir:

MIGUEL INDURAIN

ELS CLUBS DE FUTBOL

Pàg. 17, on diu "recollida de joguines" hauria de dir "recaptació econòmica" . Pàg. 24, les xifres corresponents als pressupostos del Claror estan en milers de pessetes.

El millor esportista espanyol de tots els temps ens ha deixat. Les sobre taules de juliol no seran el mateix sense "Miguelón". Un home que, també en l'hora de l'adéu, ha sabut mantenir les formes. Gràcies per tot Indun'iin.

Diuen que la lliga espanyola de futbol és la "lliga de les estrelles". Per què no dir la lliga dels disbarats? Els clubs s'han gastat, entre l'agost i desembre, 37 mil milions de pessetes en fitxatges. Algú hi troba la lògica?

TEMA DE PORTADA ~~\~n.:i:.~t~·~~~a.!~'fj~~~;-P;~~~(;!.&t~.~r,.¡v./

.0'

·.,c..~~'L''\>''''~I'1",l~~:..,:.'/j~~I~/.l,;lllítíI'..h~l~t-'llit. .. ~'IJI·

.:j""',~"",

,,,t

•

l."\;

r'3celi egarra ÚNICA ESPANYOLA Q U E HA TREPITJAT E L CIM DEL MONT v E R E s T E Definir una persona en quatre línies és una de les coses més injustes que hi ha. L'Araceli Segarra, no només és l'única dona espanyola que ha fet el cim a l'Everest. Perquè com a alpinista hauriem de destacar també els seus èxits a tants altres cims del nostre planeta. Però és que l'Araceli no és nomès una alpinista. És una esportista integral...i encantadora. Una dona d'altura. "Passin i vegin".

Entrevista: Sergi Larripa Fotos: David Fermíndez

Pregunta- Saps qui va escriure «Així va parlar Zaratrustra»? Resposta- Kafka?

P- No, va ser Niezschte. R- Veus, què et deia ... per què m'ho preguntes?

P- Tracta d'un home que puja al' cim d'una muntanya per retrobar-se a si mateix i que, quan baixa, pregona la seva experiència intentant canviar el món. A tu què t'impulsa a pujar al cim d'una muntanya? R- Uf! què m'impulsa? .. no t'ho sabria dir. No és res en concret sinó un conjunt de 4

coses. D'alguna manera ho portes a la sang. A mi m'agrada anar a la muntanya perquè hi ha tranquil·litat; no m'agraden les ciutats, hi ha molta gent. En el meu cas, la muntanya és, sobretot, el lloc on comparteixo experiències, on m'ho passo bé amb els amics .. .! és que, sense el grup de gent amb qui vaig, segurament no faria muntanya.

P- I per què l'Everest? R- Hi ha molts tipus d'alpinistes i cadascun té les seves motivacions. En el nostre cas, quan vam plantejar-nos anar a l'Everest a la tardor del 95, el que ens atreia era fer la

ruta nord. El cim només era la conseqüència: el que volíem era gaudir fent aquella ruta, aquells corredors, aquella inclinació, volíem un repte difícil... anar a l'Everest per anar no ens atreia. Buscàvem alguna cosa més.

P- En aquella ocasió no vau fer el cim, però tu vas fer-lo l'any passat. Has trobat ja tot el que buscabes a les muntanyes? R- Home, no. Si deixés de cercar, la vida perdria bastant sentit. A mi m'agrada fer i buscar coses noves . Potser d'aquí a un temps deixo de fer muntanya perquè penso que ja ho he trobat tot, i me'n vaig a fer una

TEMA DE PORTADA "

,,,~~,(O,,d.·,,~..J·.,,¡~;;.:<

:t!1',;_··.;.¡,,';:.j;;i'.:r... t\;;,$~;,{t'J.;II':'~ .. ~li~

CURRíCULUM VITAE • • • •

altra cosa. Però de moment seguiré fent muntanya. Seguiré buscant no sé què, perquè, de fet, el di a que sàpiga què busco serà el dia que, probablement, ja ho hauré trobat. P- Vaja que, tot i tocar el cim del món, no has tocat encara el cim de la teva vida? R- Què dius home! (riu ... ) P- La senyora Segarra no ha aconseguit el que la nena Araceli somniava? R- No, no. Com que no sóc una senyora, sinó que encara sóc una nena .. .la resposta és «no». P- Quins són els teus reptes de futur? R- A mi realment m'agradaria trobar una feina on m'ho passés bé treballant. És difícil passar-s'ho bé treballant. Jo, per exemple, veig a artistes que s'ho passen pipa treballant dotze hores al dia, fan hores extres, i s'ho passen «teta» .. .i em fan enveja, no? El que busco bàsicament és això. No vull ferme rica econòmicament, sinó senzillament guanyar-me la vida i passar-m'ho bé, i que

"Personalment va ser més satisfactori fer el cim del Xlxa Pangma l'any 92 que fer el cim de l'Everest»

la feina em permeti seguir dedicant temps a la muntanya. P- Vols treballar en alguna cosa relacionada amb l'esport, o la fisioteràpia? R- No, en principi no busco res relacionat amb l'esport. Respecte a la fisioteràpia, de moment em decanto per la part infantil, treballar amb nens amb discapacitats. Una feina que m'agrada però és bastant dura. I no sé si aquesta seria la feina on m'ho passés bé. P- Com va néixer l'alpinista que portes dins? R- Tot és una mica progressiu. Vas ficante en aqbJest món a poc a poc. Després se't

Araceli Segarra va néixer el 26 de març de 1970 a Lleida. Actualment té 26 anys i resideix a Barcelona Llice~ciada en Fisioteràpia per la Universitat Politècnica de Catalunya Va iniciar la seva relació amb la natura practicant espeleologia des dels 15 anys. Amb disset va baixar la sima GESM (-1.037m.) Com a alpinista, destaquen les següents ascensions: • 1990: Mont Kenya (5.215 m.), a l'Àfrica. • 1991: Broad Peak (va assolir els 7.200 m.), a l'Himalaia. • 1992: Xixa Pangma Central (8.008 m.), a l'Himalaia. • 1993: Via «Albinoni-Gabarrou», als Alps. • 1993: Via Nord de les Courtes, als Alps. • 1994: Walker (Grandes Jorasses), als Alps. • 1994: «Bonatti» del Dru, als Alps. • 1994: Integral de Peuterey, als Alps. • 1995: Mount Everest (8.546 m. -es va quedar a 300 m. del cim) • 1996: Mount Everest (8.846 m.)

presenten certes oportunitats, i tu decideixes agafar-les o no, cosa que després condiciona el teu futur. I una d'elles va ser conèixer al Ferran, que és la persona que em va posar en contacte amb el grup que vam fer l'expedició del 92. Si no hagués entrat en aquest grup, probablement mai no m'hauria dedicat tant a fons a l'alpinisme. Penso que mai hauria pujat a l'Everest. P- Has fet ja dos 8.000: t'agradariaferne una coz.Lecció? R- No, no, col·leccionar-los no. Passo d'anar a pel s catorze «8.000» com fa altra gent. Però tampoc és una cosa que tingui planificada: com he dit abans, les oportunitats es presenten. Si em proposen fer un altre «8.000» i la idea em sedueix, ho faré. Jo continuaré fent muntanya, però puc passar-m'ho millor en cims més baixos i atractius qtie en un «8.000». P- Va ser més satisfactori ascendir el Xixa Pangma Central l'any 92 que fer el cim a l'Everest l'any passat? R- I tant! Mira, per a un alpinista, hi ha dos tipus de satisfacció. Pots estar satisfet per haver escalat amb un estil, una tècnica i una manera determinada. I l'escalada al Xixa Pangma correspondria a aquest cas. A més, erem un grup que, en aquell moment, va trencar molts esquemes: la mitjana d'edat era de 23 anys, un fet sense precedents tractant-se d'un «8.000» a l'Hima1aia. Vam demostrar que, tot i la nostra joventut, erem capaços de fer el cim per una ruta molt difícil que ningú no havia repetit. Allò va ser molt satisfactori . Fer el cim a l'Everest, en canvi, va ser molt diferent. Vam fer la ruta de l'any 53, am b oxi-

gen, amb portadors ... Entre cometes podríem tenir l'excusa de dir que, si ho fèiem així, era per exigències de la filmac ió de la pel·lícula. I vaja, sempre és meritori fer el cim a l'Everest, i no vull ser hipòcri ta, no és menyspreable haver fet el cim més alt del món però, per a mi , que m'agrada fer coses difícils, no és que s igui el motiu de la meva màxima satisfacció. Per això, encara em plantejo el dubte de si he fet el màxim ... sí i no. P- No et preguntaré què se sent al cim de l'Everest, però sí vull saber quina és la cançó que, en sentir-la, etfa reviure aquell moment? R- Primer vull dir-te una cosa. Per a mi, "el cim de l'Everest» no és un punt físic concret; per a mi «fer el cim» és el conjunt de totes les experiències que vam vi ure durant els dies anteriors i posteriors al veritable «cim». Tota l'expedició, tots els dies ... són el cim de l'Everest. Perquè a l'autèntic cim vam estar no més d'una hora, i només guardo quatre imatges fragmentades en la memòria. I el que em fa reviure els moments de l'expedició és la música, ben cert. I el que sí recordo perfectament és que la música em va aj udar molt a superar «La Vall del Silenci»: una conca molt llarga i dura quan, si fa sol i no bufa el vent, fa molta calor. P- I quina música senties allà? R- Portava sempre dues cintes de música: una era dels «Um-Pah-Pah» i l'altre dels «Waterboys» . I el que sí puc dir-te és que, fa poc, vaig anar a entrenar a un «bulder» (escalada en roca) del Parc Güell amb la mateixa cinta dels «Waterboys». I la veritat és que, tot i ser físicament al Parc Güell, en re5

TEMA DE PORTADA • L'alpinista lleidatanaja havia estat, l'any 95, a punt de fer el cim en una expedició de l'Universitat Politècnica de Barcelona: aleshores van haver de retira-se a només 300 metres del cim, a causa de la mort d'un dels integrants de l'equip, el metge de l'expedició Xavier Lamas.

alitat estava caminant per «La Vall del Silenci». Puc dir, per tant, que, el que em fa reviure allò del «cim de l'Everest>> és la música dels «Waterboys». p- Quan eres al cim, en algun moment vas sentir una lleugera sensació de decepció? R- No, perquè ja sabia més o menys com era. Però el que sí em va decepcionar va ser no poder veure, des del cim, com era la cara nord (l a cara per la qual havia intentat fer el cim a la tardor del 95). Em feia ¡¡·lusió veurela, perquè és la cara que a mi m'agrada, però entre els núvols i un repetjó que hi havia, em vaig quedar amb les ganes. P- Diuen que l'estat ecològic de l'Everest està cada cop més degradat. Quina lectura en tens d'aquest tema? R- Des del punt de vista d'un alpinista està molt malament, però des del punt de vista d'una persona «normal» , no està tant 6

«La mort em fa molta por, però penso que, reduint al màxim el marge de l'atzar, tinc molt poques possibilitats de morir a la muntanya»

malament. No hem de ser exagerats en aquest sentit, perquè tampoc no hem de fer creure que la situació és catastròfica. Al camp base hi han deixalles, però ja les estan treient. També n'hi ha als campaments d'altura i, home, és trist. Que hi hagi brossa fins i tot allà on l'home gairebé no pot arribar.. .. ho veus com a alpinista i penses que és una marraneria. Si ho veiés algu del carrer pensaria que no n'hi ha per tant, però per a nosaltres és bastant greu. El que sí és molt penós és l'estat del coll sud, on hi ha

entre 1.400 i 1.600 ampolles d'oxigen . Però aquest és un problema amb solució: les ampolles són físicament tangibles , no és com el petroli al mar, i s'acabaran traient. En aquest sentit, està ajudant molt la nova llei segons la qual els alpinistes han de tornar amb les mateixes ampolles amb què han entrat. Nosaltres el que fèiem era pagar als portadors per treure les ampolles de la muntanya, fins i tot aquelles que no eren nostres. P- Ets especialment ecologista? R- No sóc extremista. No sóc ecologista radical. En aquest sentit sóc, bàsicament, una persona neta: detesto que la gent embruti, i m'emporto de la muntanya tot allò que porto. Penso que si he estat capaç de carregar-ho, he de ser capaç de baixar-ho, entre d'altres coses perquè tot pesa menys. En l'última expedició a l'Everest, quan vam deixar el camp base, vam dedicar un dia sencer a netejar la porqueria deixada per altres expedicions, cinc o sis sacs en total. P- La setmana abans que fessis el cim van morir 17 alpinistes a l'Everest. Has viscut de prop la mort d'algun companya la muntanya. Quina relació té un alpinista amb la mort? R- Jo crec que cadascú té una relació diferent. Jo tinc molta por, però penso que és la relació normal que pot tenir qualsevol persona. P- Els alpinistes sou una mica com els toreros, toqueu la mort de més a prop, li feu un repte, no? R- Sí, però aleshores intervé el factor cerebral. Quan era a l'Everest i vaig veure morir a tota aquella gent em va afectar perquè no m'agrada que la gent es mori a la muntanya. No m'agrada que ningú es mori en cap circumstància, però clar, si ets allà i els estas veient, encara et fa menys gràcia. Però d'altra banda penses, aquella gent per què s'ha mort? per causes incontrolables? o per causes que entren en el terreny de la lògica? I aquelles morts eren evitables: eren expedicions comercials, no eren experimentats a la

TEMA DE PORTADA ~~~~!'JU.:f..",."~.~l:iif~"'~.-:.t..!;.~~~~i&~tAt~

muntanya, van fer cim massa tard, se'ls va fer fosc ... I penso que jo, ev itant totes aquestes circumstàncies, tinc un percentatge molt, molt petit de morir a la muntanya. Fent una comparació: una persona pot morir al semàfor d'una ciutat? Si el creues en vermell tens moltes més possibilitats que si el creues en verd. Ara, si el creues en verd i el semàfor et cau al cap, és un fet incontrolabl e; aq uÍ està el teu petit percentatge. A la muntanya és un a mica el mateix. I si la mort m'ha d'arribar per qüestions d'atzar, em pot arribar tant a la muntanya com a Barce lona. p- Així, doncs, el millor alpinista és ... R- Qui sap prendre les millors decisions reduint al màxim el marge de l'atzar. En aquest sentit el millor alpinista, com diu la dita, no és el que més muntanyes puja, sinó quin de més muntanyes baixa: has fet tres cims, però has baixat de 15 muntanyes , formidable! P- Vaja, com al món casteller, on té tant de mèrit descarregar com carregar un castell? R- És clar. De fet, la part més difícil d'una asceIl¡sió és tot el descens ; estàs més cansat, no estàs tant tens, tant atent. .. és el moment on hi ha més morts. P- Què has·après dels «sherpes» i la gent del Tibet en general durant el temps que has estat a l'Himalaia? R- M'agrada molt el concepte que tenen de la vida, del temps, de la matèria ... és completament diferent al nostre. És gent que, encara que visquin amb uns mitjans materials molt pobres, són feliços. Tenen una capacitat de creença que aquÍ no veus enlloc. Això els dóna capacitat de convicció per tot el que fan ... viuen sense dubtes, viuen feliços. En canvi aquí no parem de fer-nos preguntes: Déu existeix o no? Què hi ha després de la mort? .. aquesta gent no tenen tants dubtes i a mi em fa enveja veure algú que no perd el temps plantejant-se si és feliç o infeliç. Ells són pobres, però feliços amb les seves creences.

P- Per què series capaç de deixar-ho tot? R- Deixar-ho tot per a mi seria deixar la muntanya i això mai, mai, penso deixar-ho perquè tot el que he fet en la meva vida està

relacionat amb la muntanya. Si pogués l'únic que fa ri a se ri a vi taj ar, anar a la muntanya ... quan treballi no ho faré per a ferme ri ca, sinó per a permetre'm el poder seg uir anant a la muntany a. 1 quan dic «anar a la muntanya» no em refere ixo al fet d'esca lar les 24 hores; em refereixo a tot e l que això suposa: co nèixer altres cultures , menjar, nova ge nt, i compartir experiències amb els companys. I això , no ho de ixari a mai. En el remot i suposat cas que algun dia em vei és obligada a fer-ho, hauri a de ser per alguna persona a qui estimés mo lt, mai ho faria per raons econòmiques o materials .

20 PREGUNTES MOLT PERSONALS... 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17 18.

19. 20.

Una ciutat per viure-hi? No m'agraden les ciutats, hi ha massa gent. Un lloc on anar de viatge? L'Himalaia Mar o muntanya? Depèn del moment, però per anar de vacances la muntanya. Un bon llibre per llegir? "La conjura de los necios", de John Kennedy Toole Una pel'lícula per veure? Et diré Ul1a que s'estrenarà d'aquí a poc: "Set anys al Tibet" . Un mitjà per estar informat? Internet Què penses quan veus imatges del que passa a Ruanda o al Zaire? No ho entenc; l'ésser humà, que es considera civilitzat, fa coses que no s'entenen. Penses que hi ha massa futbol a la tele? Sí, el7s per cent de les vegades que . miro la tele fan alguna cosa relacionada amb el futbol. Què valores més de les persones? La sinceritat. Pragmatisme o idealisme? Una barreja de totes dues coses. Quin personatge històric t'agradaria haver conegut? Antoni Gaudí. També m'agradaria conèixer Subirachs. Els polítics són ... ? Ningú no sap què són els polítics .... Què és el que més detestes? Que em preguntin "què se sent al cim de l'Everest", perquè no sé mai què contestar! El teu plat preferit? El plat gran. Qué prefereixes, casset o Compact Disc? CD-ROM. Lletres o ciències? Ciències Matrimoni o solteria? Convivència Una bandera... Una bandera vol dir tancar-te, ijo no em tanco. M'agrada anar d'un cantó a l'altre i no marcar fronteres: jo sóc de tot arreu. En tot cas, si he d'escollir una bandera, em quedo amb la que representa la llengua que parlo. Hi ha alguna relació entre Carol Wojtyla, Pedrag Mijatovic i un cuiner? Qui són aq uests? Un desig confesable? Que algun dia les motxilles pesades caminessin soles.

TEMA DE PORTADA ~"'""""").";¡"~~;'hV~_~~:lrl.~~ ..~";!ii.~,~~~(l;1-r"¡"

.l.'}.o.

'{:

"',

•

A l'esquerra, A raceli Segarra; a dalt, El Mont Everest i el Mont Lhotse; a la dreta, esquema de la ruta Sud-est..

La pelolícula s'estrenarà al febrer de l'any que ve L'expedició en què l'Araceli Segarra va fer el cim a l'Everest tenia com a objectiu l'enregistrament d'una pel'Hcula a la muntanya més alta del món, l'estrena d.e la qual es preveu per al febrer de l'any vinent. El procés de post-producció de la pel" Hcula està sent molt llarg i laboriós. I és que no es tracta d'una pel'Hcula qualsevol, és una pel'Hcula enregistrada per a emetre en cinemes de format IMAX. És per això que l'objectiu no va ser fàcil: no només s'havia de fer el cim, s'havia de grabar com es feia el cim, així com tots i cadascun dels moments importants de l'aventura. I la grabació, lògicament, va condicionar totalment l'expedició. Per imperatius tècnics es van haver d'optar per fed'ascensió amb oxigen i per la ruta sud de la muntanya, la mateixa utilitzada l'any 53 per Sir Edmun!l Hillary.Dues solucions que l'Araceli no hauria escollit mai si l'ascensió l'hagués fet en unes altres condicions. El director de la pel'lícula és el nord-americà David Breasl].ers, un alpinista que ja havia fet dos cops el cim de l'Everest. Per a l'expedició de l'any passat va comptar amb un gran desplegament humà i tècnic. El pressupost total va voltar els 450 milions de pessetes.

«La dona comença a equiparar-se a l'home en l'esport perquè també ho fa en les qüestions socials» P- Ha trigat molt la dona espanyola en fer el cim? R- Sí. Es podia haver fet molt abans. No sé perquè no hi ha dones que facin alpinisme, no tinc "la fuente del saber" , però és cert, no sé perquè cap dona espanyola havia fet el cim abans. P- El que és cert és que la dona ha entrat amb força al món de l'esport les últimes dècades? R- Sí, Déu n'hi do el canvi que ha fet. A nivell de marques mai podrà equiparar-se a l'esport masculí per qüestions físiques, però a ni vell dè participació i pràctica de l'esport la dona comença a equiparar-se a l'home perquè, socialment també comença a equiparar-se: a nivell de feina, de lleure, de qüestions domèstiques ... P- Segons diverses estadístiques la dona d'entre 25 i 40 anys fa més esport que l'home d'aquesta edat. Per què penses que es produeix aquest fet? R- Primer, crec que la dona s' ha adonat

que fent esport es troba millor, tant física co m psicològ ica i estèticament, i ara que té més temps lliure, hi dedica una estona a fer esport. Apart, penso que el món de la publicitat hi fa molt. Als mitjans de comunicació apareixen moltes noies maques que esdevenen models a imitar. I aquests mitjans diuen a la dona "t'has de cuidar, has d'estar maca, etc.". Hi ha molta imatge, i aquesta imatge sempre ha afectat més a les dones que no pas als homes . Això, d'altra banda, provoca, en alguns casos, problemes com el d'anorèxia, que afecta més a les dones que als homes.

Si voleu més informació sobre l'expedició amb que l'Araceli va fer el cim a l'Everest, podeu consultar la següent pàgina d'Internet: Http://www.pbs.org/ nova/ everest

TEMA DE PORTADA Espanyols que han fet el dm a ,'Everest 14 maig 1980 Martín Zabaleta 28 juliol 1985 Òscar Cadiach Toni Sors Carles Vallès 14 octubre 1988 Nil Bohigas Lluís Giner Jerónimo López 6 octubre 1991 José Antonio Garcés Fco.José P.Laf/ont Antonio Ubieto Rafael Vidaurre 15 maig 1992 Ramón Portilla Alfonso Juez Francisco Gan 25 setembre 1992 Juan Mari Egillor

Patxi Fernandez Alberto lñurrategui Félix lñu rrategui 1 octubre 1992 Josu Bereciartua 3 octubre 1992 Mikel Raparaz Pedro Tous Joan Tomàs 16 maig 1993 Alberto Zerain Joxe Mari Oñate José Ramón Agirre Josep A. Pujante 17 maig 1993 Òscar Cadiach 17 octubre 1993 Ju an Oiarzabal Ramon Blanco 23 maig 1996 Araceli Segarra

Tots sabem que el primer home en posar els peus al cim de l'Everest va ser el neozelandés Edmund Hillary que, acompanyat pel "sherpa" Norgay Tenzing, va fer el cim el 29 de maig de 1953. Però sabeu qui va ser la primera dona en fer el cim ? De fet no va ser una, en va ser dues: lajaponesa Junko Tabei i la tibetana Phantog, que van fer el cim l'any 1975 des d'expedicions diferents. Van haver de passar 22 anys perquè la dona aconseguís arribar allà on ja ho havia fet l'home. Però els darrers anys la presència de la dona ha estat més habitual a les parets de la gran joia de l'Himalaia. Els últims anys han intentat fer e l cim de l'Everest 6 dones espanyoles, de les que

Nou catalans han seguit ja les passes de Sir Edmund Hillary a l'Everest dues eren catalanes. La Mery Puig va intentar fer el cim l' any 88 amb l' expedició Everest-Epson de Lluís Be lvÍs. La M agda Nos, l'única catalana que Uuntament amb l'Araceli) ha fet dos "vui t mils", va intentar fer el cim l'any 93 amb l'expedició de gas Natural de Josep Antoni Pujante. Cap de les dues ho van aconseguir. 8 catalans al cim Des de 1953 han estat molts els alpinistes que han em ul at l'experiència de Hillary i el seu soci. Dels molts que ho han intentat, només han fet el cim de l'Everest 29 espanyols, dels quals 9, l'Araceli inclosa, són catalans (vegeu quadre adj unt). Els primers catalans en aconseguir-ho va n ser (q ui no ho recorda ?) l'Òscar Cadiach, en Toni Sors i el Carles Vallès, que van fer el cim el 28 de j uliol de 1985. Toni Sors moriria dos anys més tard, quan intentava de nou fer el cim.

L'Òsear Cadiaeh, en Toni Sors i eL Carles VaLlès, eLs primers cataLans enfer eL cim.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

L'últim material al millor preu! O

Equipacion<; Xandall<; Sport Wl'ar Material d'l'<;quí

Sabatilll'<; Futbol Fitnl'<;<; Lloguer de Snow

Taekwondo Judo Natació

Financiació

Que l'<; GROSSPORT? - Som un magatzem d'article':> l'<;portiu<; dirigit<; a col.lectiu<;.

~10%

Dl' quinl'<; vl'ntatgl'<; gaudiu? - El':> ':>oci':> del polil'':>portiu gaudiran d'un 10 % de dl'':>co mptl' , prl'':>l'ntant el carnet de l'E':>portiu Claror.

Loreto, 15 - 08029 Barcelona - n. 419 50 97 9

REPORTATGE ~:ill/l,!:.,:ru""~;:.<;.".",,,,,",, ... ",~,,!.~~.

't,."~.'~ó!!l.''''b~¡i''\~,,\;I:.·~'~J-''<'''''\"\''''¡~"''I!

~'"'")t; _'.~

, ' , <,'

''':J'i.",-A1.1'J",,,1>"'¡';N ..

,~,,,,,,};~

_c.

'""'.~"

"1"',

)",

,,-.;',

~-~~~

"-",,,_,>., ~k

Les dones guanyen terreny al món de l'esport Per Sergi larrlpa I Ester Benach

En els últims 3.000 anys, la cultura occidental ens ha ensenyat que les dones són diferents del s homes, inferiors, dependents. Segons explica el catedràtic de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense, Manuel Garcia Ferrando, en ell1ibreMujer y Deporte la dicotomia home fort/dona dèbil ha funcionat gairebé com una"Uei de la naturalesa" que ha determinat les expectatives de conducta de la dona. Un d'aquests límits, per exemple, ha estat la norma cultural que li ha negat a la dona l'oportunitat d'aconseguir l'òptim desenvolupament físic , fins i tot, tractant aquest desenvolupament necessari per a totes les persones de sexe no femení. A l'Antiguitat la participació de la dona en activitats esportives era prohibida. De fet l'única preparació física que tenia era per assolir un úniç objectiu: donar a llum varans ben forts. A l'Edat Mitjana les dones feien treballs tan o més durs que els homes fins l'arribada de l'ideal d'amor cortès i el prototip de dona delicada. U na peça tan senzilla com la cotilla deixava patent el concepte de la dona in-

compatible amb l'exercici físic i l'esport. En el segle XIX, el segle de la industrialització, del desenvolupament científic és l'home qui absorbeix tot el protagonisme.

El món de l'esport reflecteix la creixent emancipació, participació i reconeixement de la dona en la societat

LA DONA I L'ESPORT: DADES QUANTIFICABLES Un dels últims estudis realitzats sobre la dona i l'esport és el que Enrica Mata va fer l'any 1992 basant-se en dades del 1988. De l'estadística cal destacat la incidència de l'esport a l'escola (franja de 15 a 19 anys) i el progressiu abandonament de l'esport a mida que la dona es va fent gran. Tot i així, actualment, trobaríem força diferències i els percentatges de la dona que té més de 25 anys i que practica esport creixerien considerablement.

15-19

20-24

25-34

35-44

45-49

Total

Pràctica regular

68.4

48.1

34.9

30.2

19.6

35.5

Poca pràctica

24.2

34.7

36.1

37.2

26.7

31.7

7.4

17.1

29.0

32.6

53.7

32.8

No practica 10

La burgesia introdueix el concepte d'oci i els homes l'omplen sovint amb esports refinats. Les dones es limiten a mirar perquè segons la concepció de l'època l'esport era contrari a la condició femenina tant des del punt de vista fisiològic com el de la decència. A Espanya no va ser fins els anys 20 i 30 que les dones van começar a experimentar en esports com el tennis, la natació i algunes modalitats atlètiques. De totes maneres el franquisme va suposar un retrocés de tres dècades en molts avenços socials, entre ells la incipient emancipació de la dona i en conseqüència la introducció a l'esport.

REPORTATGE ,>~

;

",'

> '

,,'~

;~WJ1i..'h':\o

,,("1

,·~k~.J.~~..z:'

Opinió

Les dones, són iguals als homes? Igualtat de sexes. Una afirmació que ha estat centre de moltes discussions. La revista Tot Claror ha intentat esbrinar quines són les causes de l'eterna discussió. És veritat que pel que fa a la capacitat intel·lectualla dona ha arribat als mateixos càrrecs de responsabilitat en els centres de decisió que els homes. Amb relativament poc temps, hem vist com la dona s'incorporava a àmbits que abans dominaven els homes. Des del món de la política, als negocis o a la Administració fins a àmbits de la cultura i de l'esport. Tot i així sí que hi ha diferències biològiques i fisiològiques entre homes i dones i no cal amagar-ho. En ressaltarem principalment tres, d'aquesta manera sabrem de què parlem quan es tracta de defensar la igualtat o ~~ desigualtat entre sexes. 1. Les dones tenen menys proporció de múscul esquelètic sobre el total de l'organisme. En canvi tenen més percentatge de greix corporal, acumulada en determinades zones com el glutis i les caderes per tal de facilitar l'aïllament en cas d'embaràs. Aquesta diferència afecta a la força muscular. 2. Fins la menopausa, les dones tenen més percentatge de lipoproteïnes d'alta densitat (HDL) -que són les encarregades de transportar el colesterol cap'el fetge- en front de les de baixa densitat (LDL) que transporta el colesterol cap els teixits perifèrics. Quant més gran sigui la relació HDL/LDL menys risc hi ha de patir arterosclerosi. Per tant, la circulació sanguínia és més fluïda. U na bona manera d'agmentar l'HDL és mitjançant exercicis aeròbics, però en canvi, l'ús d'anticonceptíus orals frena el creixemnent de l'HDL.

És per això que moltes esportistes d'èlite no en prenen. 3. El volum pulmonar és un 10% menys en dones que en homes del mateix tamany i edat. Aquesta diferència afecta a la menor capacitat de consum d'oxigen. Aquestes tres diferències ens han ajudat a distingir entre tots dos sexes. Però hi ha problemes que pot patir la dona esportista i que constitueixen una diferència no comparable amb l'home.

Problemes menstruals Si la dona fa exercici, sobretot si segueix un entrenament dur, o si combina l'exercici amb un règim per perdre pes, els cicles menstruals poden .veure's afectats. L'amenorrea (falta de menstruació) o la oligomenorrea (retard o escassetat) són problemes que tot i ser típics de l'esportista d'èlite o de competició, també poden afectar la dona que fa esport quasi diàriament. Les causes que motiven aquestes anomalies poden ser diverses però poden estar estretament lligades a la pràctica de l'esport, és per això que és necessari consultar un metge en cas de detectar-ne. D'altra banda, i segons alguns estudis que s'han fet a esportistes d'èlite, el fet d'estar en període de menstruació no té perquè afectar l'activitat física de la dona a no ser que les molèsties físiques siguin rellevants. Encara més, algunes esportistes van aconseguir bones marques embarassades de pocs mesos o durant el període de menstruació. Pel que fa a l'alimentació, no hi ha cap diferència entre un i altre sexe tret que una

L'esport no es pot considerar com una activitat susceptible de ser analitzada ai1Iadament de la resta de comportaments socials, sinó com una cosa que sobretot -i cada cop més- identifica i realitza personalment, permetentnos "presentar-nos en societat i ser allò que volem ser" El canvi experimentat en la manera de viure de la dona, entès com un conjunt d'activitats que regulen la seva vida quotidiana, ha configurat en la societat actual un panorama diferent. La dona que fa esport l'integra en el seu nou estil de vida i, com en el cas de l'home, que també en fa, adquireix una importància rellevant la gestió i la previsió del temps i les decisions personals sobre el temps lliure (oci). La recerca i l'anàlisi de les motivacions i posteriors recompenses de la pràctica esportiva, es fan imprescindibles en qualsevol aproximació sèria a la pràctica esportiva de la dona. Malgrat les grans transformacions efectuades, tant des del punt de vista quantitatiu com del qualitatiu, és evident que, tal com apunta vern a l'inici d'aquesta petita reflexió, i degut als comportaments socials encara imperants, queda una llarg camí per arribar a la iguaItat d'oportunitats, en la pràctica esportiva, entre l'home i la dona.

• •••••••••••••••••••• dona que faci força esport és convenient que introdueixi en la seva dieta més aliments rics en calci i ferro. Aquestes són, doncs, les principals diferències. Ara, davant la pregunta ¿l'home i la dona són iguals? podríem dir que no . De totes maneres hem de tenir en compte que les últimes diferències exposades tenen solució per la qual cosa si encara no som iguals no estem lluny de semblar-ho. 11

REPORTATGE Esport de competició

L'esport femení és cada cop mes a prop del masculí ~

És veritat que l'esport d'è lite femení porta anys d'endarreriment en comparació amb l'esport masc ulí. La causa d'aquesta situació, tot i que no hi ha estudis que ho afirmin explícitament, pot ser evident si mirem l'evolució de la dona en la disciplina esportiva. La incorporació de la dona en el món de la competició ha estat relativament recent, és per això que és ara quan algunes de les millors esportistes mundials estan aconseguint assolir i sobrepassar marques i rècords que fa 30 o 40 anys havien aconseguit els homes. Anem a refrescar-vos la memòria, perquè trobem just dedicar un petit racó a anomenar, tan sols, unes quantes esportistes que han aconseguit grans fites en l'esport contemporani . El tennis va ser un dels primers esports on la dona va.començar a fer-se notar. Tothom recordarà a la mítica Martina Navratilova que va donar cos i ànima per fer que el tennis femení sortís del lloc secundari que ocupava. Més tard de la seva arribada a les pistes, tennistes de la talla de Chris Evert, Steffi Graf, Mónica SeIes o la mateixa Arantxa Sanchez Vicario consolidarien el tennis femení en una posició equiparable al masculí. Pel que fa a la natació, cal esmentar noms com el de Mary T. Meagher que va aconseguir el rècord mundial de 100 i 200 metres

Les dones són majoria al Claror L'Esportiu Claror és un bon exemple que demostra la introducció de la dona en el món de l'esport. Segons dades del passat mes de novembre, el 51'25 per cent dels socis del Claror són dones, una dada que trenca totalment amb el tòpic segons el qual els gimnasos i els poliesportius en general són espais de concentració bàsicament masculina. Analitzant a les sòcies del Claror per segments d'edat, observem que el 24'75 de les sòcies tenen entre 26 i 35 anys; dones treballadores que dediquen una part del seu temps lliure a mantenir la seva forma física. Curiosament, els socis (homes) que tenen entre 26 i 35 anys només representen el2l % del total de socis masculins del Claror. Si analitzem els segments d'edat de les persones majors de 36 anys, en tots els casos les dones superen els homes en nombre d'inscrits. Només entre els segments més joves de socis, els que tenen entre 7 i 25 anys, els nois superen a les noies en pràctica esportiva. La presència de la dona al Claror no només es reflecteix entre els usuaris de l'entitat; també es nota en el personal de l'esportiu. Les dones ocupen càrrecs de rellevància dins l'organigrama de l'entitat. La Presidència del Patronat de la Fundació l'ocupa una dona (Joana Céspedes), una altra és Directora Tècnica de l'Esportiu Claror (Núria Borràs), i també elles ocupen diversos càrrecs de coordinació com el de Vigilància i Supervisió (Maria Àngels Güell) o el de les Activitats Aquàtiques (Roser Castillo). Entre la resta del personal del poliesportiu destaca especialment l'àrea de piscina, on el 85% dels monitors són dones.

papallona el 1981en els campionats nacionals de Milwaukee. Rècords que, d'altra banda, encara estan intactes 15 anys més tard. Es considera a aquesta nedadora com l'esportista que més s'ha acostat a les marques

dels homes -menys de 20 anys de diferència- ja que ho va aconseguir en distàncies curtes on, degut a la major capacitat explosi va masculina, batre el temps és més difícil. També va aconseguir un molt bon resultat

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• Tapissat de canapès, capçals de llit, parets i portes

RESTAURACiÓ DE SOFÀS, CADIRES, SILLONS I CONFORTABLES Rosselló 12

380

08025

CORTINES I TOLDOS PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

BARCELONA

Tel.

456·07·18

Janet Evans, que amb els seus 4.03.85 minuts en els 400 metres lliures -un dels seus triomfs olímpics a Seül 88- també va aconseguir superar els homes en menys de 20 anys . Pel que fa a l'atletisme, una altra pràctica comuna entre les dones, Florence Griffith , Marita Koch o Qu J unxia han hagut de cedir terminis superiors als 60 anys. De fet només s'han retallat els terminis de temps de superació entre homes i dones en distàncies llargues o en el salt d'alçada. En la modalitat de la marató, Ingrid Kristiansen delTotaria alllegendari Emil Zatopek 33 anys després. Per últim mereix un paràgraf a part, la ciclista francesa Jeannie Longo, que ha estat la primera dona que ha superat els 48 quilòmetres per hora, una marca que li permet quedar-se a 29 anys dels millors homes ciclistes. Són una molt bona presència pel ciclisme femení la medalla d'or i les dues de plata en els Jocs Olímpics, 11 títols en Mundials i tres victòries consecutives en el Tolll' (entre 1987 i 1989) aconseguits per aquesta clona que amb 38 anys lluita per fe r-se un nom en un esport que, a diferència del tennis, la natació o l'atletisme, encara està dominat per homes. Quedarien molts noms en el tinter, molts d'ells espanyols. Seria bo que, tot llegint, us hagin vingut a la memòria desenes d'esportistes que també merexerien tenir una línia. Només així prendrem consciència que l'esport femení ha de ser tan o més valorat que el masculí.

La dona, ara, es cuida més? Si comparem l'activitat física que desenvolupa la dona actualment amb quina duia a terme tan sols fa deu anys podem afirmar que la dona sí que es cuida més. En un llibre publicat el 1986 (Mujer y Deporte) i basat en unes ponències presentades en un seminari sobre aq uest tema s'afirmava" La investigació sobre la pràctica esportiva femenina -i més encara la de les mestresses de casa- és en certa manera una tasca impossible: com que no hi ha hagut i apenes hi ha actualment dones que participin en aquest tipus d'activitat social, la investigació no deu (lirigir-se tant a estudiar aquest objete inexistent quan a les condicions de la seva inexistència (... Després de llegir una cosa com aquesta ens podem adonar que la situació ha canviat radicalment i que la dona, més que mai , ha sortit de la cuina, ha sabut abandonar, ni que sigui uns minuts al dia, el fregall i les sabatilles del senyor per sortir cie casa a cuidar-se. I potser el més important és això últim. S'ha acabat allò de posar-se, mentre fan un llit i tre uen la pols, davant cie la televisió perquè alguna noia, com l'Eva N as sarre en el seu dia, ens ensenyi a estar en forma. Ara la dona surt de casa. La vessant socialitzaclora és un tret molt important a tenir en compte perquè són moltes les dones que troben en la pràctica esportiva un motiu cI'oci i cie distracció. A més, també s'ha potenciat en els últims anys un cu lte al cos i si bé aquest aspecte pot ser perillós en alguns casos és molt positiu en cI'altres. La dona ja no només compta amb la perruqueria i la manicura per estar maca sinó que sap que cuidar el seu cos l' aj ucla a potenciar la seguretat e n e lla mateixa i la imatge q ue dóna envers els altres .

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• Sardenya 366, (entre Córsega i Indústria) Tel. 455.41.40. 08025 Barcelona.

G.C47 MD

15 ANIVERSARI

Claror

30 % Dte. en revelats per als socis de l'Esportiu Claror degudament acreditats preu total per carret

mida revelat + 12 fotos revelat + 24 fotos

Córsega, 493 xamfrà Nàpols Telèfon: 457 16 44

-------------------------------------------------

10X15

preu soci Claror

13X18

9)?

1.14~ Ki·386

revelat + 36 fotos j1Í94

10X15 13X18 559

643

802

970

1.046

1.298

* IVA

no ¡nc/ós.

OVI • Empresa constructora (classificada per a obra pública) • Falsos sostres • Aïllaments Comptes de BelHloch , 87 bis. Telèfon (93) 490.90.22. FAX (93) 490.21 .86. 08014 Barcelona.

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE: Aire Condicionat

• • Ventilació

Calefacció

Fred Industrial I

•

Encarnació, 140 • Tel. 285 12 27 • Fax 285 12 52 • 08025 Barcelona

SALVADOR MATA S Estudi d'arquitectura Projecte, i direcció d'Qbres-de )les reformes a l'Esportiu Claror

Còrsega, 271 l r 2a. 08008 - BA RCELONA Tel. 237. 70.94.

• Climatització industrial i domèstica. • Instal·lacions especials (hospitalàries i laboratòris) . • Calefacció industrial i domèstica. • Ventilació industrial.

CI San Quintí,

2908026 - BARCELONA Tel. : 456.78 .07 - FAX: 347. 11.79

REPARACIONS EN GENERAL I OBRES MAJORS

CONSTRUCCIONS J.T.2002 SL. CI Provença, 556 · Tel. 455.41. 29

08026 BARCELONA

Travessera de Gràcia, 12 08021 - BARCELONA Tel. 200.57.07 Fax. 200.58.02

LIEsportiu Tabor completarà Iloferta esportiva de la Fundació Claror

3.700 metres quadrats per a fer més esport al barri de la Sagrada Família Els barcelonins disposaran, a principis de 1998 , d'un nou poliesportiu municipal : l'Esportiu Tabor. Un nou equipament de 3.700 metres quadrats que completarà l'oferta d'espais esportius al barri de la Sagrada Familia. El nou esportiu estarà situat al xamfrà on conflueixen els carrers València i Cartagena (vegeu quadre adjunt), molt a prop del mercat, i al costat de l'Escola Tabor, inaugurada fa quatre mesos. Actualment el poliesportiu té construïda l'estructura i els tancaments d'obra, que van executar-se paral·lelament als projectes de l'escola i al pàrquing de les plantes soterrànies. L'acabament de les obres s'iniciarà a principis del proper mes d'abril, just després de Setmana Santa. Aquesta última fase de construcció serà executada per la F~l) dac i ó Claror que, en el ple municipal del passat 22 de novembre, va rebre la concessió per a la gestió del futur esportiu per als propers 25 anys. Tenint en compte que les obres d'acabament poden durar al voltant de 9 mesos, cal pensar que l'Esportiu Tabor podria ser inaugurat durant el primer trimestre de 1998. La construcció del nou equipament, així com la concessÍó de la gestió a la Fundació Claror, han estat notícies molt ben rebudes entre els veïns del barri. L'AV de la Sagrada familia va donar suport, des del primer moment, al projecte d'un poliesportiu de barri on tothom pogués fer esport.

UNA UBICACiÓ ENVEJABLE, PER A DONAR SERVEI A UNA GRAN DEMANDA SOCIAL

Claror

~oooo

Rosse lló

0000

Provença

Mallorca

0 00 0

' ~

....:¡o...

ANTONI MARCET Regidor del Districte de l'Eixample

La meva satisfacció és doble pel fet que el proppassat 22 de novembre el Consell Plenari de l'Ajuntament, a proposta del Districte de l'Eixample, va adjudicar a la Fundació Claror la gestió i acabament d'o-bres del Poliesportiu Municipal Sagrada Família. En primer lloc, perquè així completarem, juntament amb la magnífica escola Tabor ja inaugurada, un equipament de molta necessitat pel barri de Sagrada Família. En segon lloc, perquè la Fundació Claror com adjudicatària ens dóna a priori totes les garanties de bon servei al ciutadà, per la seva ja provada experiència i eficàcia en el terreny esportiu. Moltes felicitats a tots per aquesta notícia, que suposa una milllora pels nostres ciutadans.

'~ OE l: abor

~ u

.5 u

MIQUEL ROCA IJUNYENT Portaveu de CiU a l'Ajuntament de Barcelona

Moltes felicitats! Cal expressar-vos, en primer lloc, la meva més sincera felicitació a la Fundació Claror, per l'atorgament de la gestió del Poliesportiu Municipal Tabor. Amb aquesta resolució queda, doncs, garantit que aquest important equipament, tan necessari pel barri de Sagrada Família, serà gestionat amb tota professionalitat, i amb tots els coneixements tècnics adequats. És també el meu desig que tots els veïns i veïnes de la nostra ciutat, en aquest cas els de la Sagrada Família, puguin anar disposant de nous serveis i equipaments, i que ha d'ésser objectiu prioritari en tot moment de l'Ajunta-ment de Barcelona.

ESPECIAL TABOR • Entrevista a Joan Itxaso, director-gerent de l'Esportiu Claror

«Tabor serà un poliesportiu de barri i al servei del barri»

Pregunta- Com va sorgir la iniciativa del projecte Tabor? Resposta- Un grup de pares i veïns de l'escola Tabor, socis de Claror, ens van i.nformar de la construcció d'un nou equipament esportiu i ens van animar a presentar-nos al concurs per a gestionar-lo, ja que consideraven que pel tipus d'instaJ.lació la Fundació Claror era l'entitat idònia per a fer-ho. P- Quin procés es va seguir? R-El procés es va iniciar amb una anàlisi en profunditat de les raons que ens portaven a plantejar-nos aquesta operació i de la seva viabilitat. En aquesta discussió, no només hi va participar el Patronat, sinó que es va fer extensiva a membres significats de l'entitat i al col·lectiu de treballadors. Un cop aconseguit un suport ampli intern vàrem demanar i obtenir, un element que nosaltres valoràvem molt: el suport social de l'Escola Tabor, de l'Associació de Veïns i de moltes persones residents a l'en16

torn del futur poliesportiu. Finalment, es va desenvolupar tot el Projecte i les gestions per a obtenir el finançament. P- Qui més es va presentar a concurs? R- A més de la Fundació es va presentar l'Associació Esportiva de l'Eixample a la qual considerem una digna competidora.

«Tabor I Claror tindran un funcionament autònom, però els socis obtindran avantatges mutus»

p- I les expectatives de guanyar van ser sempre positives? R- És difícil, en un concurs d'aquestes característiques, tenir la seguretat de guanyar. Sempre hi ha moments de més neguit. En tot cas sempre hem

tingut molta confiança en el nostre projecte i en la transparència del procés, que al final s'ha vist confirmada. P- Quines han estat les claus de la victòria? R- Bàsicament 3: -El prestigi de la Fundació com a entitat social i la seva capacitat de gestió. -El projecte que vàrem presentar en totes les seves vessants: tècnica, econòmica i esportiva. -El suport social que aglutina la Fundació. P- Quina inversió hi ha prevista? R- 250 milions. P- Com s'afrontarà elfinançament? R- 200 milions amb crèdits d'entitats financeres i els 50 restants amb finançament "popular" de treballadors, socis i col·laboradors de l'entitat. P- Pot explicar una mica més com es farà aquest finançament popular? R- Mitjançant aportacions de petits inversors, a partir de 250.000 pessetes, a un tipus d'interès que pot arribar fins a un 8%. D'aquesta manera la Fundació vol fer participar d'aquest projecte a socis, col·laboradors i treballadors oferint unes condicions atractives. P- Com serà el Tabor. Quines instaz.tacions hi haurà, quins esports s'hi podran practicar? R- Tabor serà un poliesportiu de barri i al servei del barri, amb la mateixa filosofia d'esport per a tothom que Claror. Les instal·lacions bàsiques seran 2 pisci-

nes (l gran i 1 petita) 1 gran gimnàs d'aparells (cardio-vascular, musculació i programes de salut) 1 zona d'hidromassatge i sauna, pavelló cobert, servei mèdic, cafeteria-zona social i tots els serveis complementaris. Les acti vitats i esports a practicar seran amplis: natació (amb totes les seves modalitats), gimnàstica, aeròbic, bàsquet, voleibol, etc. sense deixar de banda temes tan importants com les escoles esportives, les activitats de lleure per a nens, els campus esportius d'estiu o els programes per a grups específics (nadons, gent gran, persones amb discapacitats, etc.). P- Quin serà elperfil de l'usuari de la nova instaHació? R- El nostre usuari té més un perfil familiar que individual. A Tabor pensem que aquest perfil es mantindrà i, per tant, els nens, els joves, els pares i els avis vindran a fer esport. Pensem, igualment, que hi haurà un percentatge molt gran de dones. A la vora del 50%. P- Els preus i les quotes seran similars a les del Claror? R- En principi volem que siguin iguals que al Claror. P- Quan començarà el període d'inscripció? R-Encara és difícil avançar una data. Depèn molt de quan comencin les obres. Hem previst una durada d'obres d'uns 9 mesos . Com preveiem una forta demanda i volem evitar aglomeracions de darrera hora, el període d'inscripció començarà amb prou antelació perquè sigui ordenat i còmode per a l'usuari. P- Es parla de 40 nous llocs

ESPECIAL TABOR ~ ._',

",'~-""

...

'.-

"".'

' .....¡~

'.:~'

.. ;;jf',JG

«L'1 d'abril començaran les obres del nou poliesportiu, i poden estar acabades en 9 mesos» mitat, a l'hora d'escollir. No anirem en contra d'aquesta realitat ni del desig d' un soci, si vol traslladar-se a l' altre instaHació. En aquests casos tampoc ha d' ex istir cap despesa addicional , com no sigui la de renovar el carnet.

P- Què representa aquest projecte per la Fundació Claror?

de treball. Quan i cóm es farà el procés de selecció? R- Els 40 llocs de treball es preveuen a partir del2n o 3r any de funcionament. Inicialment en seran alguns menys. En qualsevol cas els llocs que s'hagin de cobrir es faran mitjançant un proqés rigorós i transparent de selecció, a partir de definir les funcions a desenvolupar i el perfil dels candidats en les diferents àrees (esportiva, de serveis, d'administració, etc.).

P- Com repercutirà la gestió de Tabor amb els treballadors de l'Esportiu Claror? R- Jo crec que a nivell de tot

"El nostre Ideari I objectius són molt clars I definits en el sentit de promoure l'esport, la cultura I el lleure"

va de cap de les maneres. S'ha de dir que les 2 instal·lacions tindran un funcionament autònom . Nosaltres dins d'aquesta autonomia pensem que han de ser instal·lacions germanes que es complementin en l'oferta d 'activitats i de serveis. En aquest sentit, sí que penso que els socis de les dues instal·lacions obtindran avantatges mutus.

el col·lectiu tindrà una repercussió positiva en el sentit que consolidarà, encara més, la seva'estabilitat laboral. En alguns casos, també possibilitarà la promoció a llocs de major responsabilitat i en d'altres l' ampliació de la jornada laboral.

P- I si algú decideix canviar-se de Poliesportiu, què pot passar? R- No ha de passar res de do-

P- Tindrà alguna repercussió per als socis del Claror? R- Home,jo diria que negati-

lent. La realitat geogràfica en aquest tipus d'instal·lacions és determinant, en termes de proxi-

R- És un repte en la nostra tasca de consolidar l' ideari i els objectius de la Fundació i així, enfortir el nostre projecte d'economia social i d'esport per a tothom. Sens dubte, és també, un gran repte per a demostrar que som capaços de fer rendir social i econòmicament una inversió tan important, com la que farem al Tabor.

P- Això és un començament per què la Fundació segueixi gestionant noves instal'lacions? R- En principi no. La Fundació no té cap plantejament d 'expansió. El nostre ideari i objectius són molt clars i definits en el sentit de promome l' espOtt, la cultma i el lleure. Només ens podríem plantejar nous projectes en aquesta direcció.

P- Quins són els futurs projectes de la Fundació Claror, a part del tema Tabor? R- Com a projectes d 'envergadura en tenim dos a l' àmbit del Poliesportiu Claror: D'una banda, acabar de modernitzar les instal·lacions, amb la remodelació de la piscina gran i de la zona de la sala de rítmica. L'altre projecte té relació amb el desig de potenciar més l'element socio-cultmal de la nostra entitat.

En tot cas el nostre projecte més immediat per a l'any 97, és millorar el que ja tenim i donar, en aq uest senti t, un salt important en la millora de la qualitat dels nostres programes i serveis.

p- Recentment en ulla entrevista per Gràcia Televisió va anunciar la construcció de l'Ateneu del Claror, quan serà realitat? R- Precisament, el que nosaltres nomenem «l'Ateneu Claror» té relac ió amb el projecte de potenciar l'element socio-cultural. En principi la seva viabilitat la relacionaríem amb el desenvolupament del PERI del Passatge Conradf i, en aquesta direcció, hem elaborat un estudi previ que tenim confiança en què sortirà endavant. És prematur, però, avançar dates de quan podrà ser realitat, perquè la materialització és complexa i req uereix el seu temps. AI Patronat de la Fundació li agradaria iniciar el segle amb aquest tema, com a mínim, engegat.

P- Tindrà alguna relació l'Esportiu Tabor amb l'escola Tabor? R- Partint de la base que són 2 entitats independents, estem segurs que hi haurà, com a mínim, una bona relació de veïnat i mútua col·laboració. Per la relació cordial que fins ara hem mantingut, d'això, n'estem ja convençuts. Per aquest motiu i pel mutu respecte que les dues entitats ens tenim, estic seg ur que podrem establir acords de col·laboració més amplis, com tenim al Claror amb l'escola Sagrada Família. Aquest és el nostre desig . 17

ESPECIAL lABOR ~~~~1it1.o,:,"ïi~~~~.,

:-,.",

~ ~ r } '"

'.!

', - 1 . "

- , ~r

•

- ~-

- -

-~---- --- -

Unanimitat d'opinió a l'Ajuntament Tots els grups municipals van donar suport al projecte de la Fundació Claror El Ple Muni cipal del passat 22 de novembre no va te nir cap dubte qu an va arribar e l 17è punt de l'ordre de l di a. Tots els grups va n votar, per un a ni mitat, e n favo r del proj ecte de la F undac ió C laror a l'hora d'adj udicar la ges ti ó de l'Es portiu Ta bo r. La rev ista «Tot Claror» ha vo lgut conè ixer l'opinió de tots e ls grup s muni c ipa ls so bre aques ta dec isió. Tot seg uit reproduïm el s articles que, alhora de tanc ar la re vi sta, havi e n arribat a la nos tra redacció.

ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Regidor d'Educació i Turisme

Joan CLos, PasquaLMaragall i EuLàlia Vintró, durant eL PLé municipaL de Lpassat 22 de novembre, on va adjudicar-se La gestió de Tabo /'

TERESA SANDOVAL

ALBERTO FERNANDEZ

JOAN MANEL ROVIRA

I ROIG

DíAZ

Regidora dél Distri ct e de Grà cia

President del PP de Catalu nya i president del Grup Municipal Popular a l'Ajuntament

Conselle r del Distri ct e de l' Ei xample pel Parti t de la Ind ependència

Un cop més, la Fundació Claror torna a ser notícia en ser-li atorgada la gestió del nou Poliesportiu Tabor. Això demostra que una de les claus de l'èxit de l'entitat és la bona gestió que està fent en l'Esportiu Claror. Tots sabem que la Fundació Claror, molt arrelada al barri, ha fomentat la participació dels veïns a les diverses activitats i serveis esportius i que, ha mantingut un compromís d'alta qualitat. Vull felicitar, doncs, la labor d'aquesta Fundació que ara, més que mai, té el repte d'impulsar un nou poliesportiu en el barri i desitjar-los un futur esportiu ple d'èxits, que ben segur serà així.

El Partit Popular de Catalunya va expresar, amb el seu vot favorable, la seva satisfacció per tal que pogués assegurar-se la finalització de les obres del Poliesportiu Municipal Tabor, les quals s'havien vist afectades per una polèmica i uns retards, que també van afectar al Centre Escolar Tabor. Aquesta polèmica va afectar, fins i tot, la seva viabilitat, encara que afortunadament s'ha pogut portar a bon terme. Amb aquesta decisió municipal s'assegura un equipament esportiu que considerem imprescindible i pel qual tots ens sentim molt il·lusionats.

Com a Conseller de Districte de l'Eixample pel Partit per la Independència em plau felicitar l'Esportiu Claror per haver-li estat atorgada, en concurs públic, la gestió del nou poliesportiu Tabor. Espero que la gestió del poliesportiu sigui positiva, clara i profitosa per a tots, que permeti de tenir un equipament accesible a tothom i no només a una petita èlite de privilegiats, i que l'esperit de tolerància i respecte hi siguin presents entre tots els usuaris. Repeteixo un cop més la meva felicitació i resto a la disposició tant dels gestors com dels usuaris per a qualsevol cosa que us caIgui.

Com a soci fundador de la Fundació Claror, i al mateix temps regidor de l'Ajuntament de Barcelona, sempre he procurat portar amb la màxima correcció els assumptes que es relacionen entre aquestes dues institucions. Fins i tot, a la darrera reunió de la Comissió de Govern de l'Ajuntament, en la que es va prendre l'acord de l'adjudicació del Poliesportiu Tabor a la Fundació Claror, vaig demanar d'absentarme de la deliberació per tal d'evitar possibles incompatibilitats. Dit això, haig de dir que comparteixo la decisió unànime que allí es va prendre al respecte. Crec que és molt encertat encomanar a la Fundació Claror la gestió del Poliesportiu Tabor, i ho penso basant-me en la bona gestió feta fins ara al Poliesportiu Claror, Això, tant pel que fa als continguts esportius i educatius, com als de manteniment i de gestió econòmica de la instaHació. Valoro molt positivament la vocació i l'actitud de servei a la comunitat exercida per la Fundació, i crec, per tant, que és un encert que l'Ajuntament de Barcelona li encomani la gestió d'un nou equipament públic de la ciutat. Espero que el nou repte que afronta ara la Fundació el resoldrà amb el mateix èxit com fins ara ho ha fet, i que els dos poliesportius es distingiran per la seva obertura al barri i per la seva qualitat com equipament esportiu.

. ~-

'~ "

-----,-

SALUT •

Sí. POSAR GEL A LA NUCA

--;rf-çr.;_~;~:<"~-:-::---.- r:--,i-~""""€'~'-:;-::;;.,l'~-'t:~·~-.-~-::Q'Ç,

Sí. PRESSIONAR EL NAS AMB UN DIT

NO. TIRAR EL CAP ENRERA

Què fer en cas d'hemorràgia nasal? Per: Albert Glménez LLict. M edicina

SIS CONSELLS PER TALLAR L'HEMORRÀGIA •• Seure el lesionat, sl és possible.

Col.locar el dit polgar I l'índex sobre el nas I pinçar les ales durant deu minuts. En nou de cada deu casos l'hemorràgia es deté acopmpllnt aquests dos primers punts.

Inclinar el cap endavant, no enrera, per evitar deglutir sang, fet que pot provocar nàusies i vòmits.

Col.locar una compresa freda sobre el nas o bé sobre la regió de la nuca per produir una vaso-constrlccló dels vasos de la regió nasal. Això és possible perquè a la nuca hi ha el centre vaso-regulador del cap.

Col.locar sobre el nas una compresa de 5 cm. d'amplada, doblegada en quatre plecs Iguals, I empapada amb aigua oxigenada o altres productes d'efecte vaso-constrlctor (eplstaxol).

Sol.licltar l'atenció d'un metge especialitzat si perdura l'hemorràgia després d'haver aplicat totes les mesures anteriors.

A l'esport, les hemorràgies nasals só n generalme nt co nseqüènc ia cie cops cli rectes que causen graus vari ables cie contusió al tabic nasa l. Les hemorràgies s'originen amb freqüència a la porc ió anterior, molt vasalaritzacla, clel tabic.

L'hemorràgia nasal, mèdicament anomenada epistaxi, és una de les lesions més freqüents en esports de contacte. A la majoria cie les situacions l'hemorràgia nasal només representa un problema menor i es cleté espo ntàni ame nt al cap d'un c urt període de temps. Però hi han difere nts tipus cI'he morràgies persistents que necessiten atenció mèdica i, probablement, cauterització .

Paviments i equipaments esportius

Delegació aBarcelona. Tel. 4.18.53.04

SALUT :r¡f~~.ò"~M:lo~~llti~~~,.... ,,

,:,' 1:"·"'.·~ ~

,,,

...

,..!í-"1::1iil):.,~~¡.~\~":y'.¿.í~.·~~~L~

Beneficis i prejudicis de l'esport i l'embaràs

La bona forma física és un element cabdal a tenir en compte per la dona embarassada Per: Pep Ollvé, Llicenciat en Educació Ffsica, i Eduard Telxldó, entrenador nacional de Fitness

Tant homes com dones ja no estan d'acord amb una sèrie de tòpics que temps enrere estaven molt arrelats a la nostra societat. Per exemple: 1. L'esport és cosa d'homes. 2. La dona no està naturalment dotada per fer esport. 3. La pràctica esportiva intensa masculinitza la dona. En el reportatge, aquests tres tòpics ja han estat desmuntats però ara falta un quart: la pràctica esportiva de les dones perjudica la maternitat. És per això que en Pep Olivé, llicenciat en Educació Física, l'Eduard Teixidó, entrenador nacional de musculació i l'Albert Giménez, metge del Claror, ens aporten el seu punt de vista sobre rexercici físic en la dona embarassada.

Una qüestió que acostuma a preocupar a les dones és l'embaràs. Està demostrat que la repercussió de l'exercici físic controlat i racional no és necessàriament negatiu, al contrari. Els parts prematurs es deuen fonamentalment a causes genètiques, hormonals, traumàtiques o patològiques. Les precaucions a tenir en compte són les següents: 1. Assessorament mèdic i informació de la pràctica esportiva des del començament. 2. Des del primer trimestre cal evitar aquella pràctica esportiva que pugui tenir risc d'accidents . Per exemple l'escalada, les arts marcials, etc. 3. Durant el segon trimestre s'evidencia una certa limitació en la capacitat de moviment, per tant, cal evitar esports d'alt impacte, esforços submàxims i màxims i, sobretot, esports que siguin violents i de duració prolongada. Es poden practicar, en canvi, esports com la marxa, la natació i exercicis de to musculéirque posin una atenció especial a la faixa abdominal. 4. Al final del segon trimestre els exercicis.més indicats són els de flexibilitat, mobilitat articular i control i coordinació respiratòria. Convé saber que a partir del vuitè mes es recomana repòs i preparació específica pel part. Els beneficis del treball muscular són: evitar i prevenir el deteriorament físic de la

inactivitat i aconseguir que durant l'etapa del post-part la recuperació sigui millor. En qualsevol cas és el metge qui ha d'aconsellar els límits de la pràctica. 5. Després del part i durant els primers quinze dies l'activitat física general es redueix a passejar i a incentivar la mobilitat. Més tard l'únic objectiu ha de ser recuperar, a poc a poc i amb progressiva intensitat, les capacitats físiques bàsiques fins, més o menys, el dia 45. L'activitat física sistemàtica no hauria de començar fins que hagin passat de tres a cinc mesos, sobretot si la mare alleta el nadó, i ha de seguir sent controlada. 6. A partir del cinquè o sisè mes, seguint amb la supervisió mèdica ja es pot accedir a una activitat d'intensitat elevada.

ots-plSClna Descomptes als socis del Claror

Horari: De 10 a 14 i de 17 a 20:30 h Dissabtes: de 10 a 14 i de 17:30 a 20:30 h

e/Rosselló, 398 (entre Sardenya i Marina) 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53 20

SALUT ~~~,,"iJ,~~"I:..,M)0!it.~~~~A".r&~~~·1Jii..\i,¡¡

Exercicis que et beneficiaran Per: Albert Glmenez, llicenciat en Medicina Entre els objectius que els programes d'exercicis intenten assolir hi ha el de millorar el benestar durant l'embaràs i aconseguir una confiança a través del coneixement i del domini del propi cos davant d'un esdeveniment tan impottant com el de la maternitat. Reforçar tota la musculatura, augmentar la flexibilitat, dominar la respiració i la relaxació i, sobretot, millorar la circulació de la sang afavOtint el retorn venós, evitant l'aparició de varices o altres alteracions en són els principals.

Alguns exemples Pel que fa a l'activitat física a l'aigua, un dels programes més utilitzats és e l següent: 1. Escalfament. Durant uns 10 minuts es tracta de nedar suament els estils de crol, braça i esquena. A més, també es recomana fer alguns exercicis gimnàstics generals. 2. Exercicis específics. Es fan exercicis de gimnàstica però amb l'objectiu de treballar el màxim nombre de músculs i articul acions equilibradament. Altres exercicis són aquells que ens aj uden en la respiració. Després de cadascun dels exercicis es treballa la relaxació, tot relacionant la intensitat i la duració de l'activitat realitzada .

Tot plegat dura uns 30 minuts, els qual s s'acaben nedant altre cop. 3. Relaxació. Un cop acabat el programa es dediquen de 3 a 5 minuts a relaxar-se totalment.

Els avantatges de fer esport a l'aigua En podríem dir molts però en destacarem 4 per ser els més rellevants: I. La flotació dins de l' aigua fa q ue es tingui una sensac ió de menys pes. Per això la don a es veu alliberada, per un s moments, del pes que a terra ferma ha de s u portar. 2. Aquesta lleugeresa fa que la clona tingui una més gran amplitud de moviments cosa que facilita la potenciació muscular i la mobilització articular. 3. La millora de la circulació i la irrigació sanguínia es potencia amb la temperatura de l'aigua, a prop dels 27 graus C. 4. La relació social entre dones embararassades permet que es puguin comentar i solventar problemes i alteracions de l'embaràs que, sobretot si és el primer cop, poden arribar a preocupar.

La bona forma ilSica de la dona és un factor que afectarà positivament tant a l'experiència de la gestació com a la del part. Molts pobles primitius ja tenien aquesta idea de manera intuïtiva i les dones embarassades realitzaven diferents tipus d'activitat física. Actualment diversos estudis han demostrat que les dones esportistes solen preo sentar menys trastorns físics durant la gestació i que, en general, tenen parts més curts. Hi ha uns exercicis que si es fan durant l'embaràs tenen un efecte molt positiu. Alguns d'aquests exercicis són efectius per compensar determinats transtorns propis de la dona embarassada, com per exemple, els exercicis de mobilitat dels membres inferiors que col'laboren a millorar la circulació venosa de les cames. També són importants els exercies que ajuden a reduir el pes excessiu que ha de suportar la columna vertebral i els dolors d'esquena que se'n deriven. Altres exercicis de pelvis, de relaxació i fonamentalment aquells que afavorei· xen el control respiratori durant el part. ¿Quan es pot començar un programa d'exercicis de preparació per al part? El programa d'exercicis de preparació, si la dona no presenta contraindicacions i el ginecòleg ho autoritza, es pot comen· çar el primer trimestre fins al vuitè mes.

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••

Equipaments i materials esportius

VETAFUSTA¡ S. L.

Delegació aBarcelona.

Ctra. de Cela, 22 -03830 MURO DE ALCOY (Alicante) Ap. 75 - Tel. (96) 553.10.52 - FAX: (96) 553.18.08

Tel. 418.53.04

POLIESPORTIU ~.~~~~.1,~...tI..'I/i'.~~~,,,,,~.~~.,.~.·-t"""'i:ftf'..t~~òc'·'~,I"'"'~<I.~

"-,,

~!_":il.il_.~~¡o;;y~l<:l·,,~'-.J:>:--iu'"

.""

•

Í!

L'alternativa neix amb els balls de saló Crònica d'una classe

Moure els peus al ritme de ...

El ba ll dc saló és una de les acti vita ts qu e més empenta ha so fert en els últims a nys, don cs, moltes entita ts es portives i socia ls incorporen cursets co m un 1)l a t indispensa ble del gra n menú d' activita ts, Pa rt del se u èxi t es deu a la gra n qua ntita t d'adeptes que s'hi a pun te n, i és qu e, els balls de sa ló só n idonis i r ccom a na bles per a to tes les cdats, D'una ba nda, els adults han tl'Obat en aqu cs tes cites setm a na ls un mo ti u per sor tir una es toneta de casa i l'etrobarsc a soles aIñb la pm'ella, L 'as pecte socialitzado r, la vessa nt lúdica i l'aprendl'c a ba lla l' els " seus balls de sempl'c" són, sens dubte, un dels gra ns a tractius, D'altra ba nda hi ha els joves q ue, norm a lment, voregen els 25, Ca nsa ts de les discotequ es amb música " amatrelladora " sa ben fel' cas dels seus avis i pa res i ga udeixe n dels ba lls " aga l'raos" en el que es convertei x en una no va i atracti va altel'l1ativa d'oci.

A les LO de la nit van arribant els dansaires. Per a moltes parelles el punt de trobada, després d'un dia treballant, és la sala de ball. Un petó, un petit descans, quatre comentaris de com ha anat el dia i cap a dins: toca divertir-se tot ballant. Mentre el Carles prepara el "pingüino" (com anomenen familiarment l'aparell de música) la Dolors Escriche i el Cristian Giró fan concentrar als balladors. Avui, toca repàs. Intentaran ballar tots els balls i comencen amb un de força mogudet: el rock & roll. Primer ho assagen sense música, després sonen els primers compassos. Hi ha parelles que, sigui per ella o per ell, no passen del primer giravolt. En aquest cas, es miren mig en broma mig en serio i després d'un breu sospir tornen a començar. D'altres, en canvi, ho porten molt bé. Dues cançons i per ara ningú descansa, A la tercera el Cristian atura la música i pregunta: "¿Ja està?" -tots criden- "No, no" Sona un tercer rock a veure si aconsegueixen entre tots agafar

el ritme i poder ballar-lo sencer. 20 minuts de classe i arriba un nou repte. Ara el gir l'han de fer tots dos. La Dolors explica:

"Primer la noia fa la volta a contra corrent". Algú es queixa perquè tot fent voltes ha sentit una tibantor al braç. Haurieu de veure com seriosos metges, impl acables caps d'Administració i rigorosos monitors es converteixen, per una estona, en grans ballarins. Però n'hi ha per tots els gustos: l'Albert i la paretia sembla que no acaben de sortir-se'n, el Manel amb la Consol no només se'n surten molt bé sinó que a més va cantant i fent carones simpàtiques a la parella. El Pep, deixem-lo córrer també ... quasi no es mou d'un cantonet de la sala però el ritme que porta no passa desapercebut. 50 minuts. Les primeres suors comencen a aparèixer. Per això ara canvien de ball i assagen el bolero, Amb la cançó "Los años que me quedan por vivir" de Gloria Stefan la falta d'entesa entre algunes parelles alhora de ballar desapareix i dóna pas a la complicitat de les

mirades. Aquells que només mirem no podem evitar entendrirnos una mica. Acaba la cançó i de fet tothom ha ballat a l seu gust. Diríem que són quatre temps i que s'ha d'anar traçant una espècie de quadrat però si ens hem de fixar del que veiem ... Tan se val, amb una melodia tan romàntica com la del bolero cada parella es pot permetre ballar-ho al seu estil. 60 minuts de classe i comença a sortir el cansament. En Manel es queixa de mal a la cadera amb les primeres notes i la veu d'Antonio Machín. I quan acaba la música d'aquest gran mestre toca ballar el "Cha Cha Cha" amb Gabinete Caligari. Tots es freguen les mans fins que escolten que el Cristian ordena "canvi de parella ", Potser el canvi farà variar la sintonia que s'havia aconseguit si més no perquè tot són rialles. L'única estràtegia amb la qual la Dolors i el Cristian aconsegueixen posar-los mínimament seriosos és fer-los tornar amb les parelles respectives. Ep! Ara l'Eduardo aixeca les mans. Potser és que ara ballen els

"RN I

PASTISIERIA

e¡. SARDENYA, 367 TEL. 457 04 39

cJ, PADILLA, 316 TEL. 436 79 67

BARCELONA

"pajmitos" . Buf! quin ensurt! només demanava aj uda. Al cap d'una estoneta comencen amb el Fox Trot i segur que serà el més divertit de veure. Com que es tracta d'anar fent passets petits tots van passant per davant nostre, ni el més tímid s'escapa m'a de l'objectiu de la nostre càmara i de ser motiu de comentaris en aq uest article. "No aneu saltant, arrossegueu més els peus "-diu la Dolors- però sembl a que portin molles als genolls, tots van botant. 75 minuts. A un quart d'hora del final de la classe encara quede n energies per estrenar- se amb el tango. Per assajar el pri-

mer pas es col·loquen noies a un cantó i nois a un altre. Un, dos, tres i peus junts, un, dos, tres i peus junts. Sembla tot un musical de Broadway. Diuen que el tango és sensual , els dos professors insisteixen que s'arrambin bé, però tots tenen vergonya. 90 minuts. Per acabar un últim bolero. A aq uestes hores de la nit i després de ballar i ballar les parelles es comencen a posar me lancòliques. Corren sentiments e ntre ells, les mirades amb ullets no paren de creuarse .. . però ... nosaltres ho deixem aquí no sigui que desvetllem massa secrets. E.Benach

Els cursets de balls d e saló de l'Esportiu Claror con ten de 14 sess ions que vénen a durar tres me. os i mig. En aquest període de temps s'ensenyen quasi tots els balls: Fox, Vals, Pas dob le, «Cha, cha, cha», Rock & Roll , Rumba, Tango ... Els cursets són dirigits pe r la professora Dolor Escriche i en Cristian Giró. Segons aq uest últim , l'objecti u d'aquests curset és «aconseguir unes mínimes nocions perquè la gen.I es pugui defensar ballant qualsevol ¡ipus de ball». Els cursets són molt progressius i s'adeqüen al nivell de totes les persones que hi són apuntades.EI més important és «que s'aprengui a portar bé el ritm.e». El que difereix les classes del Claror amb les que pot fer qualsevol academi a de ball és que no s'és tan ex igent. Tot i que és difícil pels professors mantenir l'equ ilibri i no coll ar massa als seus alumnes, la Dolors i e l Cristian ho aco nsegueixen força , ja que tenen clar que e l més important és que els dansaires s' ho pass in bé . Cóm són els alumnes? A aquesta pregunta en Cristian ens respon que «la maj oria tenen ganes d'aprendre però també de passars'ho bé. !VIolts d'ells arriben Cl/'nb un nivell nul, sense haver fet res prèviament i, pel quefa a les persones de m.és edat, hi ha el handicap que tenen vicis ja que estan més acostumades a ballar amb parella. És més fàc il ensenyar el jovent». Tots però són molt sociables i fo rça agosarats i, és que per aprendre balls de saló s'ha de deixar la timidesa enrera perquè en un moment donat pot haver-hi gent mirant o un canvi de parella que t'obliga a entendre't amb un a altra persona. Milloren les relacions cie parella? «Fer balls de saló no és una fórmula màgica per la relació de la parella però ajuda a posar-te una mica en el lloc de l'altre. Per exemple el senyor no només ha d'aprendre's els passos sinó que, a més, ha de moure's i donar les marques a la senyora i això és un exercici de parella. Has d'intentar acomodar-te. » Per últim el Cristian ens dóna tres bones rao ns perquè us convenceu de cara al pròxim curset: I . «Que no us deixeu portar per la timidesa perquè de vegades un mateix es descubreix en un altre personw>. 2. «Que és molt bonic ballar perquè es gaudeix de la música d'una altra manera. És molt gratijïcant». 3. «Perquè a nivell de parella, ballar és un exercici que t'ajuda a entendre 't-hi millo!'» .

eley

Limpieza y mantenimiento

eme

iOCAiES ESCAiERAS OFICINAS VIVIENDAS

Presupuesto

Precios especia/es

GRAF.e assesso rament d'a rts gràfiques

Serveis informàtios: Experts professionals de les Arts Gràfiques planificaran i plantejaran les seves necessitats informàtiques amb les millors solucions. Disseny: Dissenyadors de ampli prestigi dintre d'aquest sector, aconseguiran la millor presentació als seus treballs. Fotogravats: Equips informàtics competitius reso ldran qualsevol problema de gravats, imatges, colors, etc. Impressió: Impressors per a cada necessitat. per qualsevol tipus de material, fins a tirat: e: 9] s mitjançant l'utilització de Rotatives.

Lo nuestro es la limpieza pe gràfi¡c Nilo Fabra, 36 ent. 2" B 08012-BARCELONA Tel . 217.60 .55/217 .75 .67 FAX 237.86.31

CI Cardenal Reig , 23,

1 ~ - 08028 Barcelona Tel. 448 12 98

L'AGENDA

Noves activitats esportives al febrer i març

Torna el «Ral·lie de cotxes d'època Barcelona-Sitges» Si us agraden els cotxes, i especialment els antics, no us podeu perdre la nova edició del "Ral·lie Internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges". Tot un clàssic del motor que enguany celebrarà, entre 1'1 i el3 de març, la seva trenta-novena edició. Organitzat pel Foment de Turisme de Sitges, el ral ·lie tindrà la sortida a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. És per això que, tots els amants dels cotxes, podran gaudir amb l'espectacle de veure en marxa autèntiques rel·liquies de l'automobilisme. El ral ·lie, de caràcter total ment festiu , convoca des de l'any 1958 als més importants col·lectionistes de cotxes de l'estat que, vestits d'acord amb l'antiguitat dels Seus móbils,

TAMBÉ RECOMANEM ... «Saló Internacional de l'Esport» Lloc: Fira de Barcelona-2, Polígon Pedrosa de l'Hospitalet Data: 15 al17 de febrer Organitza: Fira de Barcelona Informació: 233.20.00 ofereixen la possibilitat de mostrar públicament autèntiques obres de mUSell. No us el perdeu!

Cultura ~~Jt~..l.:ï"A1~L.yh)~ ...~{~~ ~~~ ..~~,i~~""'~

FESTES POPULARS

El 12 de febrer, Diada de Santa Eulàlia Barcelona té dues festes importants. Una d'elles la Mercè i l'altra la diada de Santa Eulàlia que, juntament amb la primera, és copatrona de la ciutat. Santa Eulàlia se celebra el 12 de febreri l'Ajuntament de Barcelonaja està preparant moltes activitats perquè poguem gaudir-la al màxim. Una d'elles és la tradicional cercavila que recorrerà Ciutat Vella fins a la plaça Sant Jaume. Les altres activitats de carrer es duran a terme durant el cap de setmana, els dies 14, 15 i 16 i cal destacar-ne l'actuació dels castellers, els gegants, els diables, el bestiari i les danses i música tradicional.

MÚSICA

El «MacBeth» de Verdi al Palau de la Música

«Trofeu promoció senior de Taekwondo» Lloc: Palau Mpal d'Esports Data: 9 de febrer Organitza: Fed. Cat, de Taekwondo Informació: 226.21.25

«Gran premi de ciclisme. Inauguració» Lloc: Barcelona Data: 2 de març Organitza: Esport ciclista Informació: 325.69.48

«VII Mitja Marató de BCN» Lloc: Vila Olímpica Data: 9 de febrer Organitza: C.N. Catalunya Informació: 213.43.44

«Bicicletada» Lloc: Districtes Data: 12 de març Organitza: IMEB, Direcció d'esports, Districtes Informació: 402.30.00

«Campionat d'Espanya de cross,

per clubs» Lloc: Circuit Montanyà Data: 17 de febrer Organitza: Fed. Cat. Atletisme Informació: 318.75.94

«XX Marató de Catalunya» Lloc: Sortida: Marató. Arribada: BCN Data: 16 de març Organitza: Marathon Catalunya Informació: 268.01 .14

«Macbeth» de Giuseppe Verdi amb l'Orquestra Simfònica i Cor del Liceu estarà al Palau de la Música del 27 de febrer alS de març. Hi podeu anar els dimecres o els dijous a les 21 :00 h. o els diumenges a les 17:00h. Recordeu que el Palau de la Música està al carrer Sant Francesc Paula, 2. Si voleu més informació podeu trucar al telèfon 268.10.00.

TEATRE

Titelles pels més petits al Teatre Tantarantana "Gulliver al País de Li¡'¡iput" és una molt bona cita que no es poden perdre els més petits de les cases. La companyia de Titelles Delleida actuarà al Teatre Tantarantana del dia 1 al 23 de febrer. L'horari de les representacions és el següent: els dissabtes a les 18:00h i els diumenges a les 12:00h. El Tantarantana és al carrer Flors, 22. El telèfon d'informació és 441.70.22.

NOTíCIES DEL CLAROR I

",~'

".''1~~''';'~

·,·¡\"-~~",C\i"1

"",f.

L~'~

,~'\'

... ~_l'tj;j;:J~V,,~')fZl!~'t;"~""~.<h1:. .... 'f.~.,.'-

Condicions de la subscripció a l'OPERACIÓ-2000 • • •

• • • •

Volum total de la subscripció: 50 milions de pessetes. Import individual de cada subscripció: Mínim, 250.000 ptes. Màxim, 5.000.000 ptes. (quantitats múltiples deSO.OOOptes.) Tipus d'interés: (Interès nominal brut, fix durant tot el període): 7 %: entre 250.000 i 750.000 ptes. 8%: entre 800.000 i 5.000.000 de ptes. Pagament d'interessos: Semestral: l' 1 de gener i l' 1 de juliol, per domiciliació bancària. Durada: De 3 a 5 anys. A partir del 3r any, a e lecció del subscriptor. Formalització: Mitjançant contracte amb la intervenció d ' un agent de canvi. Període subscripció: De l' 1 de febrer al 15 d'abril de 1997.

e',\

ment els dies 1 de gener i de juliol respectivament. (vegeu quadre adjunt).

Pla estratègic 2000 La FUNDACIÓ ha definit un pla estratègic fins a 1'any 2000 que contempla 2 actuacions fonamentals: la- L'acabament de les obres i la gestió del nou Poliesportiu Municipal Tabor a la cruïlla dels carrers de Cartagena i Mallorca de Barcelona, obres que s'iniciaran a la primavera de 1997 i que

~,'Ij,;'·\LI~-,t~~I2~;;«~~~,:}§:t}'i%1?~';¡~.wi!h~~··'~liiii~il~i¡t~t¿~~a

La Fundació Claror engega l'Operació.2000 o

La Fundació Claror, davant els importants reptes que s'ha traçat de cara a l'any 2000, ha fet pública una novedosa fórmula de finançament: ofereix a tothom la possibilitat d'invertir econòmicament en els seus projectes a canvi d'uns interessos que poden arribar fins al 8 per cent annual. L'oferta, batejada com a "Operació-2000", consisteix en un volum total de subscripció de 50 milions de pessetes. Els interessos oscil·len entre el 7 i el 8 per cent, en funció de la quantitat invertida, i es pagaran semestral-

Ofereix la possibilitat d'invertir econòmicament en els seus projectes amb interessos de fins alS %

finalitzaran en 9 mesos. 2a- La modernització de les instal·lacions del Poliesportiu Municipal Claror on es preveu la creació d'una nova zona de caràcter cultural i recreatiu. Una part substancial d'aquests projectes (200 milions) seran finançats per entitats bancàries, públiques i privades, que ja han clonat la seva conformitat a l'operació i als estudis de viabilitat. La resta del finançament serà popular de manera que associats, treballadors i col·laboradors de l' entitat puguin participar en la re-

alització d' aquests projectes. La FUNDACIÓ compta actualment amb un patrimoni propi valorat (a un preu de mercat) en 400 milions de pessetes i amb les concessions administratives del Poliesportiu Municipal Claror i del PoliespOltiu Municipal Tabor, per 50 i 25 anys, respectivament.

Les subscripcions es faran segons l'ordre de lIurement de les sol 'licituds, El termini acaba el .5 d'abril,

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • •••••••••••••••••• T

Hr.il[ru Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 436.84.57

Construcció general Pintor Fusteria Caixes fortes Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

Els seus regals

a preu de fàbrica Perfums - Roba interior Bijuteria - Plata Cosmètics Goldfílled

Tel. 347.81.01 25

'" NOTICIES DEL CLAROR

Bon nivell de bàsquet al III Torneig de Nadal del Claror

Excel·lent resposta a la campanya de solidaritat amb els refugiats del Zaire Els soc is i usuari s del Cl aror han respost, un cop més, de manera.excel ·lent a la campanya de soli daritat que cada nada l posa en marxa la Fundació. Aquest any l'objecte de la campanya eren els refugiats de la zona dels Grans Llacs, a centreÀfrica.

Plataforma per a la Solució del Conflicte als Grans Llacs La Fundació va centrar la campanya en tres punts: l'adhesió a la "Plataforma per a la Solució del Conflicte als Grans Llacs" , que aglutinava a les principals enti-

tats i ONG's que operen a la zona, la recollida de signatures en recolzament a un manifest de protesta per la pasivitat dels governs occidentals, i la recollida d'aportacions econòmiques per tal de fer- les arribar als perj udicats pel conflicte. La recollida de signatures, que es va dur a terme dins les pròpies instal ·lacions del Claror, va ap legar unes 400 firmes de soc is i usuaris d'aquesta entitat. La recaptació econòm ica, mo lt important, va ser lliurada a la organització no governamental "Metges Sense Fronteres" . A tots els qui van participar, moltes gràcies!

C.B .Tarragona. La c loenda de l'any] 996 va En el Pre infantil femení la tenir com a protagonista, un any cJass ificació va q uedar més, e l torneig de bàsquet de encapcelada per l'V.E. Horta, el Nadal a l'Esp01tiu Claror. El campionat es va celebrar e ls dies 23 • Safa-Claror va ser segon, C.N. Sabadell tercer i lequip de l'V.E. i 24 de desembre i tots els equips Mataró el quart. van deixar patent que les ganes de jugar i l'esportivitat són els El F.C.Barcelona va ser el pliingredients més importants permer classificat de la categoria d'infanti l masculina. El va seguir què un torneig d'aqueste s el C.B.Joventut, el S.E.S .E. i el caracterísitques triomfi . Safa-Claror. Els resultats en cadasc una Per ültim, l'infantil femení va de les categories van ser e ls seser l'únic que va donar un prigüents: mer lloc al Safa-Claror. La segoEn Pre infantil masculí el venna posició la va ocupar l'equip cedor va ser l'equip de l'A. E .. M inguella. Els següents llocs de de l Bàsquet Llor, la tercera el Bosco Horta i la quarta l'U. E . la classificació els van ocupar el Bàsquet Llor, els Safa-Claror i el Mataró .

L'Esportiu Claror estableix els paràmetres de confort de les instal·lacions . Espai

Tempemtura ambient

Humitat rel.

Temp. aigua

Espai

Piscina gran

29-30"

50-70%

27-28°

Vestuaris (zona seca)

22-2r

Piscina petita

30-31°

29-32°

Gimnàs

15 -20°

50-70 %

Hidromassatge

30-31°

33-37°

Sales polivalents

15-20"

50-70%

Sauna

70-90"

Espais interiors (despatxos)

17-22°

50-70%

Vestuaris (zona humida)

22-27°

36-38° (*) Bar-cafetetia

17_22°

50-70%

Presauna

30-35°

36-38° (*)

0-10%

Tempemtura ambient

Humitat . Temp. ._, rel. aigua '. 36-38 (*)

* Temperatura de servei a les dutxes

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ~-------------------------------------I

¡ ".

Ferreteria : CI Còrsega 527

I Tel. 457.52.49 I IL _______________________________________ Vàlidjins el 31 de març. Excepte ofertes existents 08025-BARCEW NA I ~

. '1..r.. ,

•

.. ~~"',

{:.~':-~

NOTíCIES DEL CLAROR :;;--"""':'

}_..,,:~~._.:,""

-::,,~,:-J~~~~

L'Esportiu Claror fa un acord de col·laboració amb les Piscines Picornell i el Poliesportiu de l'Espanya Industrial Tres instal·lacions esportives municipals -Les Piscines Picornell, El PoliespOltiu de l'Espanya Industrial i el Poliesportiu Claror- han pres la decisió, des del mes de novembre del 1996, d' establir de manera estable mecanismes de coordinació i col·laboració amb 1'objectiu de millorar la qualitat del servei que ofereixen als seus usuaris, mitjançant una gestió eficaç i transparent dels recursos que generen les respectives explotacions. Les tres instaJ.lacions han estat pioneres en engegar un procés de millora contínua de la qualitat que s' ha materialitzat, com a primer pas, en una carta de serveis pels abonats i usuaris de cadascuna de les instal·lacions. Aquest compromís concret

Joan Itxaso

Jordi Clausell

Ramón Pallejà

Coincidència d'objectius i una mateixa cultura de gestió: filosofia que es resumeix en 3 punts: 1.

Cadascuna al seu entorn, duu a terme una tasca soc ial important en l' àmbi t de l'Esport per a tothom, una tasca que es pretén enfortir i potenciar amb la mútua col ·Iaboració de les tres entitats.

Els criteris que inspiren la seva gestió són basats en una cultura ferma d'eficàcia, rigor i transparència, al servei dels abonats i usuaris de la ci utat que utilitzen les instal·lacions.

La qualitat del servei, el confort, la conservació i la millora de les instal-lacions són prioritats permanents de la tasca diària com a gestors.

runduvif) Claror

~ -

POLISPORTI U MUNIC IPAL l 'ESPANYA INDUSTRIAL

està servint per a enfortir la col·laboració i coordinació entre aquestes entitats . Totes tres estan convençudes que amb l'intercanvi d'experiències diferents i amb uns objectius comuns, faran més efectiva la seva tasca diària en benefici dels ciutadans de Barcelona. Les Piscines Picornell estan gestionades per SEAE, e l

Poliesportiu de l'Espanya Industrial pel Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta i el Poliesportiu Claror està gestionat per la Fundació Claror. Al requadre superior veiem els directors de cadascún dels poliesportius. Tres entitats que sumen, en total , un genys menyspreable número de 25.000 abonats.

Clínica veterinària Sagrada Família Còrsega 537 (Entre Marina i Sardenya)

Telèfons

435.88.67 43595.04

u ' ·

24 h Servei Permanent

Ito bijuteria Moda

Complements Regals C/Lepant, 343-345 08025-BARCELONA 27

Ser soci del Claror també té molts avantatges comercials Relació de centres, comerços i empreses que s'han compromès a fer preus especials a tots els socis i usuaris de l'Esportiu Claror: '

ESPORTS

ALIMENTACiÓ

MANUR SPORTS JUFRAN MENJADORS COL

Rosselló,398

ROBA I CALÇAT CALÇATS RIMINI Rosselló, 477

CoI.1ec:tivitats a les escoles

SALUT

Les Garrigues 1, tel. 375.13.78

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

LA YAYA AMELlA

Ben a prop teu

La cuina del bacallà

Calàbria 251, tel. 439.45.00

Sardenya 364, tel. 456.45.73

LLlSRES I REGALS XEITO (Papereria) Rosselló,384

MÓN MÀGIC (Joguines) Rosselló,421

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSQCIATS Molt a prop teu

RESTAURANT ESCOLA

ALTRES

Córsega, 562 Sardenya 319 (baixos), tel. 457.04.53

FORN I PASTISSERIA SARDENYA Sardenya, 357

CENTRE ORTOPÈDIC MAROBA

Condicions especialS per als socis

Plantilles a mida, proteccions esportives Sardenya 375, tel. 457.12.76

Provença, 538, fel. 450.13.61

ELECTRODOMÈSTICS COFAC (Ferreteria)

ARTROMÈDIC (Ortopeda)

TINTORERIA WORLD ECOLÒGIC SEC

Còrsega, 527

LLENCERIA COTILLERIA BANY IRENE Especialitat en talles grans

Sardenya, 311

LA PERLA CLlNICA VETERINARIA SGA. FAM.

Rosselló,431

Còrsega 537

ELE Y EME (Neteja i manteniment) Milo Fabra, 36

ÒPTICA SGA. FAMíLIA Sardenya, 342

FOTOGRAFIA

PC GRÀFIC (Arts Gràfiques) Cardenal Reig, 23

BAR RIBEIRA

FOTO GILMA

TOT HARO

Rosselló,417

Rosselló, 427 bis

FOTOCINE SPOT

TALLER D'ART BARCENA

Sardenya, 366

PI. Osca, 1·3

Entrepans, tapes i vins gallecs Rosselló 411, tel. 458.63.85

lí ••

i..

.Iire~'••

Venc esquís Muntanya. Kastle. fixsi lvretta i bastons. 30.000pts Fons. Kastle (205 microescates). fi x. Profile i bastons de fibra. 10.ooopts Jesús Ruiz.Garcla Tel. 457. 15.58

Venc Opel Vectra- I,6. Any 89 B-5857-KH Color blau 595.000 ptes. Fernando Grau Coll. Tel. 23 1.82.56 Trucar a les nits

Tortugues de terra Des itj ari a que me' n rega less in Seran perfectament ateses Joan Català Cabanella Tel. 204.97.27

500 CD's, discs, K-7's nou s .. venc baratíssims! Tots els estils. Envia'm 5 segells de 19. Rosa. Apt.97.038 Bama08080.

Som el club d'amics dels arbres. Organitzem sortides al bosc.

Processador de textos Amstrad+Tec lat+ impresora+ 6 disquets per 8.000 ptes. Julià. Tel. 457 ·87·36

Venc Vespa 75cc. color negre. Bon estat. Falta passar [TV. 80.000 ptes. Trucar matins. Silvia. Tel. 232·66·25

M'ofereixo per a cuidar gent gran. Sóc gerecultor. Experiència i major d'edat. Preu a convenir. Jose p. Tel. 245.71. 10

S'ofereix pintor. Molt econòmic.

Treballs de carpinteri a d'alumini, pintura decorati va i pladur, lampisteria i decoració. Antonio . Tel. 564.48.48

S'ofere ix senyora amb eperè nc ia per cuidar, portar o recollir nens a l'esco la. Conso l Tel. 458.76.34

Fotógrnfa fa retrats a bon preu B/N o color. ¡Regala una fotografia! No ho oblidaran. Mónica. Tel. 435.29.05

Estudiant de COU dóna classes d'EGB , BUP, FP i ESO. Mirei a Te l. 456.30.48

ATS, Fil. anglesa i Ccatalà t'ajuda amb l'anglès, fa correccions i tradueix. Rosa. Tel. 456·23·21

Estudiant de tercer de químiques amb experiència dóna classes d'EGB , ESO, BUP, FP iCOU. Sònia. Tel. 35 1.81.36

Professor nadiu s'ofereix per donar cl asses d'anglès. Molta experiència. Tots e ls ni vell s. També traduccions. Brian. Tel. 49 1. 18.45

Estudiant de quart d'econòmiques dóna c lasses de comptabilitat, matemàtiques i anglès (EGB,BUP, FP). Ana. Tel. 458·82·77

José Luís. Tel. 455.44.95

Estudiant de Química dóna c lasses particulars de matemàtiques, física i química (EGB, Bup, COU,iESO) Marta. Tel. 348. 12.08

Més informació: Tel. 458. 15.40

Si voleu anunciar les vostres ofertes, demandes, si voleu intercanviar qualsevol tipus d'article, o simplement voleu oferir-vos per qualsevol tipus de feina, anuncieu-vos en aquesta secció. L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la bústia del Te deixant les vostres dades. Els anuncis no poden excedir les 15 paraules.

IliltreN Terenci Moix

Q.UIM MONZÓ ---

El amargo don de la belleza

GUADALA JARA

GUADALAJARA QUIM MONZÓ Quaderns Crema [97 pàgines

L'humor i la ironia de Monzó tomen amb els catorze relats de Guadalajara, un llibre vibrant i rigorós que mostra, un cop més, la gran maduresa literària i la gran ja consolidada trajectòria del seu autor.

ELMÓNDESOF1A

lOSTEIN GAARDER L'OdisseaJEmpúries 492 pàgines

Una obra que està a punt de convertir-se en clàssic i que ha estat comoparada amb El nom de la rosa d'Umberto Eco. Mescla d'intriga i filosofia, promet un final imprevisible.

EL AMARGO DON DELABELLEZA TERENCI MOIX Editorial Planeta 503 pàgines

L'actual Premi de Nov~la Fernando Lara ens ensenya un fascinant retrat de la vida del Nil, tretze segles abans de Crist. Una novela que ens empenta a pensar sobre grans temes que freguen la trascendència.

Fernando Schwartz El desencuentro

ELDESENCUENIRO

FERNANDO SCHWARTZ Editorial Planeta 289 pàgines

El conugut presentador d'un programa de Canal + ens relata la vida d'una dona que, abandonada pel seu marit, ha de sobreviure amb la seva filla en la post-guerra espanyola. És el premi Planeta d'aquest any.

6 mesos de quota Nom ...... ..... .... ... ... .... Cognoms .. ...... .... ........... ... ..... ... ............... .... .. ... . Adreça .. ... .... .. .. ...... ... ......... ... ..... .... ... ... .. ........ Telèfon .. .. ..... .... .... .. ..... . Ciutat. ..... ... .. ... ...... ... .... .... ... ... ................ ...... ..... .. ... OP ....... .... .... .. ... ... .

gratuïta

Edat .. .. .. .. .. .. Ets soci/a del Claror ................................................... .. .

com a soci de

1a PART

l'Esportiu Claror,

1. Què escoltava Araceli Segarra al pujar al cim de l'Everest?

en la modalitat que es desitgi

2. Quina inversió es' farà a l'Esportiu Tabor? 3. Quin tema tracten les pàgines 22 i 23 de la revista? 4. Com s'anomena l'hemorràgia nasal mèdicament? 5. Qui és el regidor del districte de l'Eixample?

2a PART

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepant)

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? 2. I què t'ha agradat menys? 3. Quina secció t'agrada més? 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? .

Celebracions per a grups de 15 a 40 persones

5. Què creus que li falta a la revista?

Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda Nota : AI concurs hi pot partic ipar qualsevol lector de la revista, sigu i o no soc i de l'Esportiu Claror, excepte els treballadors i patrons de l'Esportiu Claror, i els 'seus fami liars directes (fills, pares i germans)

I a més a més: Tasteu els nostres menús

Sopa de lletres Troba el nom de 10 esports olímpics B W A

N A

R S A S O ,,

David Cabedo

O C X A

Van ser molts els lectors que van adreçarnos les seves butlletes de participació en ['últim concurs. El guanyador, aquí el teniu, va ser David Cabedo. Un amant de la fotografía que va rebre la càmara com "el millor regal de reis". Que la gaudeixi!

A T C

S M E C

J N

R A

U P

C Y

C K U

N N

O B

M M S

O C

O Y

Test Demostra la teva cultura esportiva ... 1.

Qui va ser el primer home en fer el cim de l'Everest? 2. Quants mundials de futbol va guanyar Pelé? 3, Quin any va arribar Núñez a la presidència del Barça? 4, A on van tenir lloc els Jocs Olímpics de 1.972? S, Quants mundials de motociclisme ha guanyat Angel Nieto? 6, Quin és el nom de l'últim català que ha guanyat la "Vuelta" ciclista a Espanya?

jOlOla~ (9 '( 1 (ç 'o JU~~ (~ '8L6' 1 (E

Buffet lliure Tots els divendres de 9 a 11 de la nit Us volem oferir una gran varietalt de plats ambla nostra qualitat habitual i el servei d'antics alumnes que tornen per a treballar amb nosaltres

1.800 ptes nens i nenes més petits de 12 anys 1.000 ptes

de dinuns a divendres per només 975 ptes.

",nulti 'so." (l ',(JC II'H pumup3 ( I :solsodsOll

Troba la parella Relaciona els futbolistes amb els clubs Julen Guerrera Angel Cuellar Kiko Narvaez Clarence Seedorf Roberto Ríos Eusebio Sacristan Bebeto Renaldo Karpin Jordi Lardín

R.C .D.Espanyol Real Betis València Sevilla F.C.Barcelona Real Madrid Deportivo Atlético de Madrid Celta de Vigo Athlétic de Bilbao

ï OAueds3 ' UJPJR'l ~U ! :J u ~ l el\ 'lI!d.lU)l :S!la 8 'sonr'M :P!JpUW''M 'jl0pdaS :P!lpUIN'lV 'O){!)I !ulIOlaJJug ',lUlldn: )'v !oUQI!8'l¡lV ·OJdJ.ldnO'f :9pn10S

:Oi\ !l.Iod;;,a 11-''''..1<11:01

O B

'O Pl uu~ 'M :CII!¡\dS 'olaq;> 8 :Ul(dJ 'O !Qdsn3

FETS I GENT l''

Urgències Mèdiques .. .................. 061

- .....

!S'I'

-: "~~~_~,¡',.,

•

6;¡"

"':t_1,:.I

~¡,

{

•

¡..

& ..

~_-'".:

~~~

.'.

Crisi a l'Hospital de Sant Pau

Ambulàncies Creu Roja ...... 300.20.20 Farmàcies de guàrdia .... ............... 010 Bombers Generalitat ........... 692.80.80 Bombers BCN ciutat ...................... 080 Bombers BCN comarques ............ 085 Mossos d'Esquadra ........... 300.22.96 Polícia .......... .. ............................. 091 Guàrdia Urbana BCN ..................... 092

SE , R V E I S ' Inf. Metropolitana ......................... 010 Informació Telefònica ................... 003 Protecció Civil ................... 319.25.00 Accidents en carretera ........ 352.61 .61 RENFE ............................... 490.02.02 Ferrocarrils Generalitat ..... ,.. 205.15.15 Informació Carreteres ......... 204.22.47 Aeroport El Prat ................. 301.39.93 Serveis Socials ............. 900.30.90.30

HOSPITALS H. Sant Pau ......... ..... ..... ... .... 291.90.00 H.DelMar .............. ........ 221.10.10 H. Clínic .................. ,............ 454.70.00 H. L'Esperança ..................... 285.02.00 H, Valld'Hebrón .. ........ , 418.34.00 H. Santjoan de Déu ...... ·... 203.40.00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN .. .... 402.70 .00

Els treballadors de Sant Pau temen pel futur de l'Hospital El futur de l'emblemàtic hospital de Sant Pau és, hores d'ara, força incert. Molts soc is i usuaris del Claror s'han solidaritzat amb la situació que viu l'hospital afegint-se a la recollida de signatures que van engegar els treballadors de Sant Pau . I és que la polèmica ja fa mesos que dura i la Comissió Negociadora té encara molts assumptes per resoldre. Tot i que a l'hospital s'estan fent algunes obres de remodelació, hi ha prevista la construcció d'un nou hospital però la data de començament es prolonga. De fet fa j a 15 anys que es parla d'aquest nou hospital. Els treballadors, per la seva banda, pateixen per l'Expedient de Regulació presentat a finals de novembre que preveu reduir la plantilla, despatxant a: 597 persones en cinc anys . Els acomiadaments ja s'han començat a produir i, segons algunes fonts , aquest any 1997 ja es

reduiran 286 llocs de treball. La disminució de 100 llits també és una causa d'enfrontament. Pel que sembla les parts en conflicte no acaben de posarse d'acord amb la finalitat i els objectius que s'han de perseguir. Els treballadors volen que el nou hospital compti amb una extensió de 66.00bm2, amb 650 llits, 140 consultes externes, 20 quiròfans, laboratoris centralitzats i ràdio-diagnòstic. Per les zones externes al nou

edifici també reivindiquen serveis de psiquiatria, banc de sang, centres d'atenció primària,etc. En canvi, la Fundació Sanitària de l'hospital ubica els serveis de psiquiatria i de consultes externes a la part vella de Sant Pau. La mateixa Fundació va descartar les hipòtesis que algunes persones feien sobre el fet que la Generalitat tingués l'objectiu de passar algunes de les conselleries a aquesta zona catalogada com a patrimoni.

Generalitat ................ 315.13.13 Diputació BCN .......... 402.22.22 Correus .................... 318.38 .31

Continua la mobilització veïnal contra la discoteca «Barçalles»

ESPORTS Esportiu Claror ............ 207.06.40 Servei d'Inf. Esportiva .... 432 .19.92 Fed, Cat. Bàsquet ........ 454.90.62 Fed. Cat. Judo ............. 318 .26.16 Fed . Cat. Gimnàstica .... 426 .94 .78 Fed . Cat. Natació ......... 301.82.70 Fed. Cat. Futbol ........... 302.56.42 Fed. Cat. Esports per a Disminuïts Físics ...... 211.43.73 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) .... 219.32.16 Agenda d'Activitats ..... 481.00.21

La discoteca "Barçalles", a la confluència dels carrers Mallorca i Casti11ejos, continua causant mais de cap als veïns de la Sagrada Família. Cada dijous, dés de fa més de dos mesos, els residents a la zona mostren el seu rebuig a la discoteca amb manifestacions, a les vuit del vespre, en què reclamen el tancament de "Barçalles". Segons els veïns, la discoteca és una font de sOl;'ol1s, brutícia, baralles i aldefulls

públics.que degrada la vida del barri. VAjuntament, i en concret el districte de l'Eixample, han manifestat la intenció de tancar la discoteca abans del final d'aquest any. De fet, seg'ons el Pla Especial aprovat pel consistori, l'any passat, s'hauria de procedir al tancament abans del mes de novembre. El propietari de "Barçalles", Martín Ferrer, assegura ql!le la discoteca acompleix amb totes les normatives i que el problema

Joan Sardà, president AV de la Sagradafamília

es genera als bars pròxims, on els joves compren begudes alcohòliques.

5.300 m2 al teu servei per a gaudir de l'esport

Amb més de

30activitats dirigideSJ¡er a totes les e ats

Cllrsets de natació

Dansa hlzz

Natació correctiva

Dansa Clàssica

Nlltllció nadons

Balls de Saló

Mésde

I amb els

pre.us

OProfession~ls

al teu servei perque ...

m ~s popu ars Infantil

Gimnàstica

Judo

Aeròbic

Taekwondo

Escolli de Bllsllllet

"Tai-Chi"

InicÍllció esportiva

Jogll

1 .975 ptes/mes

Tot el dia

Adults

Més de

1se0tOhor~s mana s

Tol el dia Matin al Nocturn Cap de setman a

Laborables de 7 a 24h Dissabtes de 8 a 21h Di umenges de 8 a 14h

Tot el dia

Familiar 4 .950 ptes/mes TARIFES 1,997

esportiu

Cl' aror .'

, /

Sardenya 333 · 08025 Barcelona · Tel. 201 06 40 ~ Fax<'207 77 35

InverteiX amb la Fundació Claror

~ Si vols un a rendzbzlitat d o

lns a un 8% d'omteres , e fix przmera líniu.

. treballoIn segurs ~ ESivols que els teus dOzners

17 n un pro'}'ec t e pera m'lI I orar la lO 'fil Amb l' ., qua ltat de vid expenencia d' ' a que porta 15 a nys generant' un llllerrzquessa en la gestlO de l'esport i II"ocs de treball ,, \

-----------------

Tenim projectes amb molt d'interès!

D~mana més in oficines de l'E for":,ació a les sportlu Claror

undació Cia sEsport, Cultura i LIe~ ardenya 333 Tel. 2070Ei40 . ~ 08025 Barcelon ax 2077735 a