Issuu

Fer esport als

40 anys com ho veus?

"Chichi"

Creu Enm

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Preus especials als socis de l'Esportiu Claror la Visita, consulta y revisions "Gratuïta" la Visita Ortodòncia (aparells correctors) "Gratuïta" Urgències / revisions periòdiques "Gratuïta" Fluoritzacions "Gratuïta" Radiografies interbucals . "Gratuïta" Higiene bucal (neteja)+Revisió 3.000 Ptes. 2.000 Ptes. Extraccions simples i un 200/0 de descompte a la resta de tractaments!

Cada dia més a prop seu

I. O. SAGRADA F;AMILIA CI SARDENYA 319 baixos 08025 . BARCELONA rel. 457.94.53 CI CALÀBRIA 251 baixos 08024 . BARCELONA Tel. 439.45.00

O~C D~o

OIO MALLORCA

GRANOLLERS Av. Sant Esteve, 86, 3r 4a . Tel. 879 .32.28

MATARÓ e/Llauró, 52-54 baixos' Tel. 757.71 .81

BADALONA e/Del Temple, 29 . Tel. 389.43 .31

CORNELLÀ e/Mossèn J.Verdaguer, 6 2n, 3a· Tel. 474.19.32

SABADELL e/Sant Joan, 23-31,1 r 1a . Tel. 727.53 .96

OPINIÓ

Sardenya, 333 08025- 8arcelana Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35 Dipòsit legal: B 28124-84 Tirada: 7.000 exemplars

Fundació Claror ' cI. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40 Di recto r- Geren t: Joan Itxaso Paterna in

Fundació Claror Ajuntamen t

"1"

2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta 3. Puja i Baixa Joan Creus parla de la seva trajectòria esportiva Pàgina 4

TEMA DE PORTADA 4. Entrevista amb Joan Creus, jugador de bàsquet 8. Fer esport als 40 anys

de Barcelona

SALUT I ESPORT Coordinació: Sergi Larripa Redacció : Sergi Larripa Ester Benach Muntatge: David Fernóndez Fotografia: David Femandez Joan Borràs

Col./aboradors: M. Àngels Güell (català)

Albert Giménez (medicina) Eduard Teixidó i Pep Olivé (fitness i musculació) Publicitat: Josep Lluís Vide ComposÍ"ció i Impressió PC Gràfic Cardenal Reig, 23 8è 1a 08028 . Barcelona IMGESA Alarcón, 138 Sant Adrià del Besòs Distribució:

13. Saber nedar pot ser-te útil 14. No deixis que els fongs et toquin els peus La Fundació Claror se solidaritza amb els refugiats del Zaire Pàgina 16

PÀGINES CENTRALS 16. Campanya de solidaritat amb èIs refugiats del Zaire POLIESPORTIU 18. L'Hidromassatge 20. Comença la temporada d'esquí. Estàs preparat? 22. "Fitness" i musculació

Mencor

Encarnació, 19 08012 . Barcelona

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això, no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són sencera responsabiJitatdel seu autor.

Estas a punt per anar a esquiar? Pàgina 20

NOTíCIES DEL CLAROR 25. El Claror presenta els pressupostos del 97 26. Demana la Guia d'Activitats 28. Guia de compres 29. Línia Directa 30. Concurs Tot Claror 32. Fets i gent

OPINiÓ ~

CAR 6

LECTORS L'Estadi de Montjuïc A la pàg ina 3 del número 6 (octubre 96) es fa un comentari , sota el titular "Un Apunt" , del tot incorrecte. Es diu que l'Estadi de MontjuÏc no es va utilitzar, després de la seva inauguració,

fins al 2S de juliol de 1992. L'Estadi va ser utilitzat sov int després de la Guerra Civil. S'hi va disputar l'Olimpíada Popular i va ser l'escenari de nombrosos encontres d'atletisme i rugbi fins a finals dels anys 70 o primers dels 80. A més, es va inaugurar molt aban s dels Jocs del 92,

~"'t .."'" ~~

"'''l'i:

Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies mec a n o g r a.fï a d e s . Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les co l.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

doncs s'hi va celebrar diferents competicions a mena de prova, així com un Campionat del Món d'atletisme. En una d'aquestes ocasions, la pluja va produir unes goteres escandaloses, que de ben segur encara recordareu. Miquel Mallafré. Soci n° 29613

~~~,\.".!,~\

~ ~'!:~ <;.)'

'"'.

.... ','" --'-

Hol a, amics! Sóc un soci del Claror asidu lector de la revista "Tot C laror" , i m'adreço a vosa ltres per a proposar-vos un parell d'idees que podrien completar l'oferta que actualment fa la rev ista. La primera idea consisteix en crear un espai per als passatemps. Penso que molts lectors estarien contents: a més de ll eg ir les entrevistes, els r'eportatges, les notícies del C laror... podríem distreure'ns una estona fent una sopa de lletres, uns mots encreuats, etc. A més, els jocs podrien tractar temes esportius per a no trencar amb la línia de la revista. La segona idea consisteix a entrevistar, en una petita secció, a socis "normals" del Claror. Seria una bona manera de reflectir les motivacions , pensaments, etc. que tenen les persones que acudeixen a fer esport al Claror. De tota manera, us felicito pel bon nivell que la revista té actualment. Josep Sanz. Barcelona.

Obligaries els ciclistes a portar casc?

David Sanmartín 24 anys No. Crec qúe cadascú és responsable de la seva vida, no se'ls ha d'obligar. El fet de portar-lo pot influir en la comoditat però és un problema petit, tenint en compte allò que un s'hi juga.

Joan Escoda 9 anys

Marta Altarriba 19 anys

Sí. Perquè si porten

Sí. Perquè tot el que ser-

casc poden evitar que Les ferides siguin tant greus. Si no el porten ara és perquè els ciclistes no volen. És una qüestió de comoditat.

veixi per prevenir accidents és vàlid. Segurament no els deu ser massa còmode però l'han de portar.

Carles Olmedillas 29 anys Sí,

sobretot aquells que surten en pista descoberta perquè els accidents poden ser més perillosos. De fet, els que corren en pista coberta ja el porten, perquè no tenen hàbits agafats.

Joan Alemany 41 anys No. Als ciclistes amateurs no els obligaria però sí que intentaria conscienciar-los. Pels professionals del ciclisme és diferent perquè agafen grans velocitats i corren més riscos.

. '0

' __,

~''',

OPINiÓ ",,',",

......

~'i400"'C_.~~6'\'iii1:!li!"-U.~~

LA FRASE...

Sobre el progreso del futbol

----------------------

pel' Ricard Vicente Periodista esportiu de la Cadena COPE

El tiempo avanza inexorable hacia el año dos mil , y el fútbol , inmerso en mil y una poléinicas que le dan vida, también. Con el traspaso de esa frontera temporal el deporte rey habn:'í pisado ya tres centenarios y dos rnilenios. Como es ley de vida el entorno del fútbol profesional ha evolucionado al ritmo que mat'Can las nuevas tecnologías pero, sin embargo, el santuario del rito permanece inaccesible al progreso. En el rectangulo de juego, al igual que a finales del siglo pas ado , una serie de hombre s ataviados en ropa cada vez mas cómoda y mejor diseñada siguen golpeando el balón para delicia de las masas. Hoy en dia la televisión es capaz de mostrarnos en camara super-Ienta la trayectoria de la escupinada de un jugador a otro, los lectores ópticos leen los códigos de barras de los carnets de socio y las actas de los colegiados son auténticas epístolas del CD-ROM, pero el fútbol parece seguir alimentandose de los escandalos que

genera. La última verdad fut- y el bote daría pa so a la bolística se ri a el resultado de polémica. un encu entro sin ningún error La so lu c ión es facil, la arbitral. Llegar a esa perfección "Taske Force" también la apunes imposibl e pel'o antes cabe ta: el juez de gol, situado junto preguntarse si el espectador lo al poste sería el encargado de advertir al colegiado de si el desea. Recientemente se ha reunido balón traspasa o no la Iínea de en Zurich la "TASKE FORCE gol. La expulsión de un jugador 2.000", una comisión de la FIFA que estudia la posibilidad de ac arrea uminime el cliterio de que introducir cambios en el futuro resta espectaculo. El equipo que del fútboL Algunas de sus se queda en inferioridad se derra propue sta s no supondrían atras y practica el anti-futbol en ningún atentado al desarrollo de la mayoría de las ocasiones. la historia del balompié y Solución: el expulsado es ayudaría a reducir los errores y sustituido por otro jugador. De en definitiva a obtener este modo siempre once contra resultados mas acordes con lo once. El público ha pagado por sucedido sobre el terrena de ver una igualdad en la lucha. En definitiva, el progreso en juego. ¿Recuerdan el gol de Figo en el mundo del futbol debe ir Sevilla? El balón botó dentro y encaminado a conseguir que lo muchos ac usaron al juez de que ven los colegiados sobre el línea de no verlo . Si se ha terreno de juego se parezca a lo jugado mínimamente al fútbol que ven los espectadores en la hay que saber que es imposible grada o en la televisión. Só[o así que un juez de Iínea atento en podremos hablar del mismo el momento dellanzamiento a partido y de un resultado mas po sibles posiciones de fuera . acorde a lo desarrollado por los de juego pudiera siquiera intuir protagonistas en el santuario del que el balón golpearía en el palo rito.

"Per aturar a Ronaldo només hi ha una opció: que algun aficionat li dispari un tret des de la graderia. " Patxi FeITeira, jugador del València, fent boma, és clar.

SABÍEU QUÈ?

----------------------Jamaica ha estat, des de sempre, una terra de grans velocistes. El seu millor moment va ser en els Jocs OLímpics d'Helsinki (1952) quan quatre dels seus homes van aconseguir el rècord del món en la carrera de4x400 m, davant d'EUA. La victòria va provocar que els jamaiquesos incondicionals sortissin al carrer. El governador va decretar festa nacional , però després de la festa va arribar la ressaca. Moltes persones van ser posades sota disposició judicial per haver infringit la legislació relativa al consum de begudes alcohòliques. l sonava ... : "Alguna cosa que al·legar en la seva defensa? Helsinki, senyoria:'

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

PUJA ..

-" ..

R ONA LDINHO

Cal justificar-ho?

BAIXA MIKETYSON Ha caigut un mite. Tyson va perdre, el passat 8 de novembre, el segon combat de la seva vida. El nou rei del ring és Evander HQlyfield. Serà capaç Tyson de recuperar la corona de Campió del Món?

UN APUNT Ayrton Senna (Brasil) conduint un Lotus va guanyar per només 0'014 segons a Nigel Mansel1 (AnglatelTa), en una prova de Grand Prix d'Automobilisme. Va passar el 13 d'abril de 1986, en la inauguració del circuit de Jerez. Va ser el final més disputat en una prova d'aquestes caracterísitques.

3 \

TEMA DE PORTADA .::.'

•

Joan «Chichi» Creus, JUGADOR DE BÀSQUET DEL «TDK MANRESA»

Entrev ista: Sergi Larripa Fotos: David Fermíndez

Cada minut que juga un senyor de Ripollet bat un nou rècord a la lliga espanyola de bàsquet (ACB) i a l'esport espanyol: en Joan «Chichi» Creus. L'home més veterà de l'esport professional espanyol que, acabats de fer els 40, segueix demostrant partit rera partit que l'esportista no té data de caducitat si a la seva qualitat tècnica hi afegeix la professionalitat, dedicació i modèstia de què fa gala l'actual capità del TDK Manresa. Fa pocs dies, en «Chichi» va començar a escriure amb un quatre els seus anys d 'edat. La revista «Tot Claror» va voler passar una estona amb un dels esportistes més emblemàtics del nostre país. La nostra visita a la capital del Bages no va poder ser més projïtosa.

La plenitud als 40 anys P. Què pensa quan sent que algú diu que vostè és una institució del bàsquet espanyol? R. Jo ho relaciono molt amb el temps, els anys que fa que jugo. Fa 22 temporades que sóc a primera divi sió i, clar, el fet de dur-hi tants anys i mantenir el nivell és el qne la gent més valora. Això, d'altra banda, m' ha permès batre alguns rècords, haver acumulat molts minuts a la lliga AeB, i tenir molt bones estadístiques. P. De tota manera, la figura de «Chichi» Creus transcendeix les estadístiques. A vos4

tè se'l reconeix més per l'actitud, per la professionalitat... que no pas per tenir aquest o aquell rècord de la lliga. R. Penso que tot va junt. Tot el que puguis imaginar de dedicació, hores d'entrenament, treballar minuciosament, tot es resumeix en la quantitat d'anys que pugui durar la carrera d'un professional. P. Quan va començar, s'imaginava que arribaria ajugar fïns als quaranta anys, o més? R. No, mai , mai .. Ja des de petit mai no m' imaginava o pensava més enllà del mo-

ment present en què em trobava. Només he pensat, a cada moment, en intentar ajudar [' equip on jugava ...jugar minuts, fer-me un lloc a l'equip, ser titular, però mai pensant

Per a mantenir-se en forma, el secret és ser el més normal possible, tant dins com fora de la pista

TEMA DE PORTADA ,

•

..,:

més lluny de la temporada en què em trobava. I d' aquesta manera, doncs, mira ... vas fent. p. Suposo que allò que més li hauran demanat és el secret per a mantenir-se en forma tants anys? R. Sí, m'ho han preguntat moltes vegades . Jo crec que el secret rau en: primer, ser el més normal possible en totes les teves facetes tant com a jugador com fora de la pista. Tret això, penso que no hi ha cap més secret. p. Què ha estat el millor de la seva carrera? R. És difícil saber què valores més de la . teva carrera. Quant a forma de jugar, n' estic - gaudint molt més ara que no pas abans . L' etapa que va dels 35 als 40 anys ha estat la que més m'ha complagut, potser perquè m' he pres les coses d'una altra manera. Quan vaig fer els 35 vaig dir-me allò de, «bé, tens 35 anys, ja has fet i demostrat molt, i a partir d'ara el que has de fer és jugar per divertir-te i perquè t'agrada» . P. Quina diferència hi ha entre el Creus jove i el Creus d'aquesta darrera etapa, a partir dels 35 anys? R. El cert és que ara, des que m'ho vaig prendre així, jugo molt més tranquil. Potser jugo sense tanta explosibilitat com abans, sense tantes ganes (ganes vull dir a nivell «d'entrega») ... arajugo amb més f'redor, amb més cap, i la cosa crec que em va molt bé, no? Abans em recordo que jugava els par-

• • •

•

)

~~¡.

,'lo

~,l \t~'oJ"

,1~. ~~.'

'¡:'H~1~'

" ..'< ...·.~'.!'Jh""( ~.!'~~\.,

Joan Creus va néixer el 24/11/1956 a Ripollet. Jugador de bàsquet del TDK Manresa des de fa 4 anys, acompleix la seva 23ena. temporada al bàsquet d'élit. Juga de base i fa 1'76 m d'alçada. AI llarg de la seva carrera esportiva ha jugat a 5 equips: Ripollet (equips inferiors), Hospitalet (1975-77), Granollers (1977 -80), F.C.Barcelona (1980-82), Granollers (198293), TDK Manresa (des de 1993 tins a l'actualitat). AI seu palmarès hi tiguren: • 1 títol de Lliga (amb el Barça, la temporada 80-81) • 3 Copes del Rei (dues amb el Barça, temporades 80-81 i 81-82) i una amb el TDK Manresa (temporada 95-96) • Ha estat 28 vegades internacional amb la Selecció espanyola, amb qui va obtenir la medalla d'argent a l'Europeu de Nantes de 1.983 • Té tres marques històriques a la Lliga ACB: 12.000 minuts jugats, 6.000 punts anotats i 750 pilotes recuperades.

tits sencers i em donava al cent per cent des del minut 1 fins al minut 40, amb ganes sempre de fer coses noves , no m'agradava perdre ... acabava mort tots els partits. AIlò va ser una etapa que la recordo molt bona des del punt de vista «d ' entrega», però aquesta etapa, que la considero molt més relaxada, m' ha donat més èxits que no pas abans. P. Li queda alguna assignatura pendent al món del bàsquet? R. Més o menys ... no. M'hagués agradat estar més vegades a la selecció, a on penso

que hi he estat poc, però tampoc és una cosa que m' hagi tret el son. Quant a assignatures pendents, més o menys al ll arg de la teva carrera vas cobrint les diferents etapes. I potser el que em faltava i vam aconseguir era un títol com la Copa del Rei que vam guanyar l'any passat aquí a Manresa. Va ser una d' aquelles coses que no t' esperes i et deixen molt satisfet. P. Per cert, respecte al tema de la Selecció, és cert que fa poc, amb 39 anys, ha estat a punt de tornar a la Selecció? R. Sí, sí, sÍ. He parlat amb el seleccionador i, bé, vam deixar les coses clares. Ell estava interessat en convocar a unjugador amb experiència, però vaja .. .és també una cosa arriscada, que entre cometes, no queda bé (convocar a la selecció a un home d39 anys) i jo crec que hi ha bons jugadors joves, que necessiten jugar per arribar a ser vàlids per a la selecció. És molt més positiu que jugui . gent que en un futur pugui pujar el bàsquet que no jugadors molt veterans. P. Seria possible veure encara, amb 40 anys, a Joan Creus a la Selecció? R. No, araja no és possible. Per la meva part és ja una etapa acabada. P. A la pista, als vestidors ... què pensa un jugador més gran que els seus entrenadors i que podria ser el pare d.els seus companys?

El bàsquet europeu no s'equipararà a l'americà perquè la raça negra té, en aquest esport, molts avantatges.

TEMA DE PORTADA ~t~'t'1,:.t

'':::l'../!':~\1~;,;J.?~;iS;!.i:~,,: ...... I,¡;fl¡.:...,..JL,"''_L

".l'!~'

..~~-

U ': ....

.<......

.)"

•

L'etapa que va dels 35 als 40 •anys ha estat la més gratif1cant per a 'm l. Ja ho he demostrat tot i ara només jugo per a divertir -me

R. Jo m' ho miro a l' inrevés. Fora de la pista intento ser jove com ell s, adaptar-me. Home, hi ha coses que no m' hi puc adaptar. Si n'hi ha un que diu que li agrada «Metall ica» doncs, home, em costa acostumar-m' hi. Però, e n línies ge nerals intento segui r el ri tme d'ells. l pel que fa a l' entrenador no hi ha cap tipus de problema. Si un entrenador fa bé la seva fe in a, porta e ls e ntrena me nts be n programats .. .l'edat no significa cap ti pus de proble ma. En aquest sentit, jo sóc un treball ador que fa què li diuen, ija està. p. Pensa que el bàsquet espanyol li ha fet justícia ? R. Per a mi, quant a la gent vincul ada al bàsq uet, sí que se m' ha fet justícia. Pel públic en general potser no. No he estat mai un Indurai n ni un Epi. No he estat mai en una pri mera línia fixa. Potser fi ns a l' any passat, quan vam guanyar la Copa del Rei, el gran públic no em va conèixer. Però, vaja, per a la gent que sempre ha seguit el bàsquet, penso que sí se m' ha fet justícia. P. Quina és la millor anècdota de la seva vida esportiva? R. Home, anècdotes n' he tingudes moltes al llarg de la meva carrera. Però no en recordo cap d 'especial que sobres urti. P. Li molesta que li preguntin quan es retirarà del basquet? R. No, la veritat és que ja no em molesta perquè fa 10 anys, des que en tenia 30, que m'estan fent la mateixa pregunta. Aleshores, sí que m'emprenyava que m' ho preguntessin perquè no veia la retirada a prop. Des dels 34-3 5 anys és un tema que tinc assimilat, i ara tinc la resposta totalment apresa, sempre dic el mateix: jo jugo pensant només

Quan em retiri voldria seguir relacionat al bàsquet. I si pogués ser entrenador d'ACB, millor.

en la temporada present. l si jugues bé, et trobes físicament bé i a l' equip on estàs li interessa, s' arriba a un acord i es continua. l així, aniré fent. P. En qualsevol cas, el dia que es retiri,

Va ser entrenador a l'Escola Sagrada Família En Joan Creus no oblida els seus anys d'estudiant quan, a finals dels anys 70, dividia la jornada entre Esplugues, on s'esfórçava per acabar la carrera d'Educació Física a l'INEFC, i Granollers, on feia les primeres passes al bàsquet professional. La seva passió pel bàsquet li permetia desplaçar-se, dimarts i dijous, al carrer de Sardenya de Barcelona i entrenar a l'equip aleví de l'Escola Sagrada Família. Actuals entrenadors del Safa-Claror com l'Àngel Martí van rebre les seves primeres lliçons de bàsquet de qui avui és un dels mites vius del bàsquet català.

sigui als 45, als 50... seguirà vinculat al bàsquet? R. Sí. M'agradaria fer alguna cosa relacionada amb el bàsquet.Si pogués entrenar a un equip de la lliga ACB , millor, és el que m'agradaria més. Si no, entrenaria nanos o faria alguna altra cosa. En qualsevol cas és fer alguna cosa a peu de pista, no m' agradaria massa fer coses de despatx. P. Per què el bàsquet espanyol ha perdut pes els darrers anys? R. Hi ha diverses raons. Potser el «boom» del bàsquet va ser massa «boom». Va coincidir amb un moment en què el futbol estava molt baix. Ara passa a l'inrevés. El futbol és molt amunt, i a un país on el futbol és l' esport número l , evidentment el bàsquet se' n resent. Després, a nivell de selecció, la cosa tampoc ha anat gaire bé, i això afecta perquè la gent perd interès. Altres raons: han donat molts partits per la tele, sobretot de la NBA, fe t que subratlla, per la comparació, elbaix nivell del nostre bàsquet. P. Per què actualment costa tant que surtin joves Epis, joves Solozabals o joves Creus? R. També hi ha diverses raons. Tingues en compte que del cinc inicial, tres places

. a

.. '

TEMA DE PORTADA ~.~" ~.

,_,

"'¿!.~J!""'~~"'I.,..._b~"':~&f:;!;i:':'~,~w.IiS-.~'Io

M'hagués agradat jugar més a la Selecció. Fa uns mesos el seleccionador em volia convocar, però s'ha de donar oportunitats als joves.

estan ocupades per estrangers. Els clubs són sotmesos a molta pressió, i les dues places que queden per a jugadors d'aquí, només ~ s'atorguen a jugadors amb experiència. És difícil donar una plaça a un jove, o que entri en la rotació de canvis. Els entrenadors, en general, no s'arrisquen , i això provoca que fins i tot jugadors contrastats i amb categori a es quedin sense equips. Hi ha la base, la idea, que a un equip han de jugar tres nordamericans i dos qualsevols .. I això fa que, sovi nt, veiem jugar americans que no s' ho mereixen i altres que, en canvi, mereixenjugar, estan perduts per lligues inferiors. Tot plegat fa que no vagi bé la cosa. P. El bàsquet europeu s'equipararà a

l'americà algun dia? R. No. És ja per una qüestió de raça. El bàsquet és un esport on la raça negra té molts avantatges. I allà n'hi ha molts i molt bons jugadors de raça negra. Tenen molt avantatge i, a partir d'aquí, és difícil pensar que ens hi poguem igualar. P. Què canviaria del bàsquet actual? R. En qüestió de regles de joc podríem canviar dues coses: una, rebaixar el temps de possess ió de la pilota, de 30 a 24 segons, per fer un bàsquet més dinàmic. L'altre, que considero gairebé impossible d'aplicar, seria prohibir la defensa zonal, tal i com fan a l'NBA. Penso que canviant aquestes dues regles, el gran públic veuria un bàsquet més ràpid, amb marcadors més alts, i jugades més espectaculars. Tot i això, he de dir que a mi m' agrada molt el bàsquet europeu: és un bàsquet més tàctic, més cerebral...gairebé com una partida d'escacs. P. I de l'esport en general, què canvia-

ria? R. No canviaria gran cosa. Ens hem d'adaptar als temps que corren. I si hi ha d'haver tant «marqueting», si les coses s'han de fer com es fan en bé de l'esport, ja m'està bé. Fins i tot, la qüestió del fanatisme en l'esport, penso que és lògic que existeixi i, en certa manera, li dóna salsa a l'esport, tot i que hem d'evitar que es produeixin certes reaccions.

L'SARD GONZALEZ

SALVA MALDONADO

(JUGADOR MANRESA)

(ENTREN ADOR)

«És admirable, tant com ajugador com a persona, i hem d'aprendre molt d'ell»

«És un exemple per al bàsquet en general, un model. Sóc un privilegiat d'entrenar-lo»

20 PREGUNTES Molt personals ... a

«Chichi» Creus I. Una ciutat per viure-hi? París.

2. I un país? Catalunya.

3. Un bon llibre per llegir? «La Conjura de los necios», de John Kennedy Toole.

4. Una peHícula que recordi? «La muerte de un ciclista».

5. Un diari per estar informat? «El Periódico de Catalunya» o «La Vanguardia». 6. Un lloc on anar de viatge? Menorca.

7. Què te n'enduries a una illa deserta? A la meva dona.

8. Què valores més de les persones? La inteHigència que tinguin per a resoldre problemes afectius o quotidians.

9. Esquerres o dretes? Esquerres. lO. Mar o muntanya? Muntanya.

Paella o botifarra amb mongetes? Botifarra amb mongetes.

12. La nit o el dia? Dia

13. Michael Jordan o Magic Johnson? Michael Jordan

14. Barça o Espanyol? Barça.

15. Un programa de TV? Els documentals o algun programa esportiu.

16. «Quién sabe dónde» o «Sorpresa, Sorpresa»? Cap dels dos.

17. Matrimoni o solteria? Matrimoni, tot i que també s'ha de saber gaudir de la solteria.

18. Pragmatisme o Idealisme? No sabria dir-t'ho.

19. Un personatge històric? El tennista Bjorn BOIj .

20. Un desig confesable? N'hi hauria prou amb dir-lo perquè no es complís, així que no confesaré que desitjaria guanyar la Lliga ACB.

REPORTATGE ~~~~~;;.~~,

~>¡~

,...;:Sl

'b~.

1:-'

•

Amb 40 anys, per què U Per Ester Benach, redactora de Tot Claror

El mèrit d'en Joan «Chichi» Creus és realment lloable. Quants de vosaltres, que us acosteu o passeu dels 40, us estareu preguntant ara, si teniu edat per fer esport. La pràctica de l'esport en aquesta franja d'edat és una qüestió que ha estat poc estudiada per les ciències socials. Alguns estudis sobre la psicologia del desenvolupament de la capacitat de

L'esport com a alternativa d'oci Molts autors parlen d'oci únicament com a sinònim de no-treball. Aquesta definició, però, simplifica molt la definició d'oci i les seves tres característiques bàsiques: descans, diversió i desenvolupament personal. És bo diferenciar una cosa de l'altre perquè, de vegades, no sempre utilitzem el temps lliure per fer activitats que ens enriqueixin física, psíquica i inteHectualment. Podríem dir que la societat actual i les circumstàncies conjunturals que estem patint han dividit en tres grans grups a les persones que tenen entre 40 i 50 anys: 1. Aquells que treballen i que poden gaudir d~un lloc de treball mínimament estable, en molts casos ocupant llocs de responsabilitat, després d'una escalada que els ha costat anys i sacrificis. 2. Aquells que després de treballar una sèrie d'anys han perdut el lloc de treball i que els costa poder-ne trobar un altre. Aquesta situació la pateixen més tots aquells que voregen els 50. 3. Un grup de dones, força nombrós, que es dediquen a les tasques de la llar. Per al primer grup, saber utilitzar el temps lliure pot ser una molt bona manera d'evitar trastorns tant físics com mentals. Saber robar temps al temps, i desconnectar de la feina quotidiana és una tasca difícil. I diem tasca perquè tot i qU,e no hi hagi un guany econòmic és una activitat necessària, que només comporta compromís i responsabilitat amb un mateix. Ocupar aquest temps amb activitats relacionades amb la cultura alimenta i enriqueix l'inteHecte. Però, tant o més important és fer esport perquè ajuda a despendre's de l'agressivitat que es va acumulant durant tot el dia, perquè el cansament físic que provoca quedar baixos de forces, ajuda a dormir molt millor i recuperar energia per la pròxima jornada. Per al segon grup, és més que idoni emprar el temps en alguna

d'aquestes activitats. És, dit d'una altre manera, terapèutic. Sovint el buit que provoca no tenir una feina remunerada pot ser causa de depressions, de complexos d'inferioritat o de baixa autoestima, més quan la situació s'ha donat després de dedicar gran part d'una vida a treballar o a aconseguir uns objectius i unes fites que, al fInal, se n'han anat en orris. Assumir l'atur és molt dur, sobretot si les perspectives laborals no són gens clares. Mentre una situació així no canvia és millor que, entre entrevista i entrevista de feina, entre pàgina i pàgina de diari buscant treball, s'intentin buscar activitats que omplin el buit i que facin sentir-se bé. Molts es dediquen al bricolatge i, sens dubte és una bona proposta perquè a part de col, laborar en la feina de la casa es rep la congratulació dels teus. Però el sentiment de frustració que pot sorgir en alguns casos també pot ser alliberat fent esport. És evident que, donat el baix poder adquisitiu, no es poden practicar esports que comportin una despesa econòmica considerable però hi ha esports que suposen un cost molt petit i centres, com els Poliesportius Municipals, on 'les quotes són accesibles per tot tipus de gent. Pel que fa al tercer grup, sovint moltes dones deixen de treballar al tenir fills, altres ja tenen clar que es volen dedicar a les feines de casa abans de treballar. Ser mestressa de casa pot ser, per a moltes dones, gratificant, però, quan els fills es fan grans i comencen a emancipar-se la dona pot patir, igual que en el segon cas, un buit important. A més la poca valoració que les mestresses de casa reben, per part dels seus i de la societat, envers la seva tasca diària pot provocar que, a voltes es trobin soles, a voltes pensin que la seva feina no és prou important. Per tot això, sortir de casa per aprendre alguna cosa nova o anar a fer esport ajuda a sentir-se bé amb una mateixa i sentir que també agraden a les persones que tenen més a prop.

_ •

REPORTATGE .~"

le de fer esport?

«L'esport a partir dels quaranta no és la quantitat

( . , " ' . . . . .,

.}o~,~

;,",,~u.. _-J:,~~

L'OPINIÓ DEL METGE

Dr.AIbertGiménez

un aspecte més del procés de desenvolupament, el qual hem de tenir clar que dura tota la vida. Per això és important, també als 40, fer -esport.

«¿De los cuarenta para arriba no te mojesla barriga?»

Hi ha una dita castellana que cliu: "de los cuarenta para arriba no te mojes la barriga" _Crec que és del tot equivocada. En aquesta mitja edat de la vida és un bon moment per seguir o iniciar una activitat física no competitiva com podria ser la combinació de la natació i la gimnàstica o el "fitness" amb un marcat component aeròbic, amb la qual cosa milloraríem el sistema càrdio-respiratori. Els exercicis d'enfortiment muscular contribueixen a què els músculs protegeixin les articulacions i òrgans, evitin les males postures i, en definitiva, fan que els músculs siguin prou forts per què desenvolupin una activitat adequada. Els exercicis de flexibilitat asseguren que els principals músculs i articulacions desenvolupin una àmplia sèrie de moviments i habilitats que permeten que es mantinguin uns nivells òptims en eficàcia motriu. Aquest entrenament amb una periodicitat d'una hora, tres dies a la setmana, ens permetrà mantenir un estat satisfactori de forma física.

sinó la constància», Roser Castillo (coordinadora

6 noms propis que han fet història

d'activitats aquàtiques)

• •

rendiment han demostrat que, tot i que, el punt màxim de la capacitat sensomotriu per a l'aprenentatge s'aconsegueix a l'adolescència, és en l'època adulta quan es mostra més interès per practicar l'esport. Això, segons aquests estudis, és a causa de la por a l'envelliment o a perdre massa ràpid la vitalitat, la flexibilitat, la rapidesa de quan s'és jove. En arribar als 40 és important que es consideri l'ocupació del temps lliure com

• • •

•

Gerhard Weidner, va establir el rècord en la prova de marxa de 20 milles el 25 cie maig de 1974. Tenia 41 anys i 71 clies. Patrick J. "Babe" McDonald, va obtenir un títol olímpic en guanyar la prova cie llançament de pes (25,4Kg.) a Amberes (Bélgica), el21 d'agost de 1920. Tenia 42 anys i 26 dies. Tebbs Lloyd Johnson va quedar tercer en la prova marxa de 50.000 m el 1948. Tenia 48 anys i 115 dies. El jugador regular més veterà del bàsquet va ser Kareem Abdul-Jabbar que va fer l'última aparició amb Los Angeles Lakers, amb 42 anys i 59 elies, el 1989. Juan Manuel Fangio va aconseguir un rècord en guanyar 5 cops el Campionat Mundial de Pilots. Va ser el 1951, el 1954 i el 1957 quan tenia 40,43 i 46 anys, respectivament. Es va retirar el 1958 quan en tenia 47, després de guanyar el 24 GrandPrix_ William PeHenry "Billiy" Meredith, dels equips de Manchester City i del Manchester United, vajugar amb l'equip de Gales contra Anglaterra a Highbury (Londres) el15 de març de 1920, amb 45 anys i 229 dies. Durant 20 anys i fins aleshores, va disputar encontres internacionals. 9

REPORTATGE ~.~~~t;i:L¡.;:;~¡z~:,):.,.;,t.>.

,'""¡,,l., ;)

_.'

. '"

Quins esports ofereix el Claror per als qui teniu 40 anys? ¿Heu patit alguna patologia (articu lar, tendinosa, muscular, estructural... ) o patiu alguna malaltia? Si és així, cap problema, perquè només arribar a l'Esportiu Claror i si la vo stra salut ho requereix , un inform e mèdic (del servei mèdic del mateix esportiu), assessorarà el s coordinadors de les diferents àrees esportives perquè, si convé, prenguin precaucion s i us preparin un programa adient. Si no és així, tampoc hi ha problema. Tam-

bé podreu gaudir d'un programa esporti u adequat i fet a la vostra mida .

Les activitats més adequades L'esportiu Claror ofereix moltes activitats dirigides, és a dir amb monitors, i adreçades als ad ults. N'hi ha de tots tipus i per a totes les necessitats. En posem uns quants exemples :

L'equip aquàtic de Màsters-veterans del Claror;

Sedentarisme i socialització: Dos conceptes que cal tenir presents a la pràctica de l'activitat física i esportiva Per: Núria Borrils, Directora Tècnica de l'Esportiu Claror

La tasca diària de la major part de les persones que voregem bona opció per trobar-nos millor amb nosaltres mateixos, combaels 40, tant per dalt com per baix, porta íntimament associats els tre el sedentarisme (que pot provocar, conj untament amb altres conceptes de sedentarisme i socialització. factors, alteracions en la nostra salut) , i donar-li al nostre cos la Des del punt de vista professional i personal i, especia lment a possibilitat de moure's. Ben segur que ens ho agrairà! les grans ciutats, només cal fer una reflexió entorn a les condiciI què hi té a veure el concepte de socialització? La pràctica d'ac ons en què treballem o com anem resolent els petits problemes tivitat física i esportiva en grup o en un entorn que faciliti la relació quotidians per adonar-nos que el nostre cos, que està . amb els altres coJ.labora a potenciar i a gaudir del component social especi alment preparat per a moure's, cada vegada es mou menys del ser humà (cal no ser xovinistes, però: hi ha moltes altres opcions). Quantes persones no ens hem plantejat alguna vegada fer per causes naturals. Treballar en una oficina, en una empresa de serveis, comporta, una activitat, totalment diferent a les que fem habitualment, amb habitualment, estar assegut la major part del dia; actituds posturals l'objectiu de conèixer altra gent, d'enriquir el nostre marc de relaciincorrectes; quan cal desplaçar-se per a fer qualsevol mena d'en- ons, de sortir momentàniament del nostre entorn? càITecs, s'acostuma a anar en cotxe (asseguts); si anem en transAfegiria, com a element a considerar en un futur immediat, port públic, pocs fem servir les escales no-mecàniques; quan arri- el nombre creixent de persones que, aprofitant els recursos bem a casa agafem l'ascensor...Ben segur que es poden trobar una tecnològics al nostre abast, tenen (i tindran en major proporbona pila d'altres exemples que confirmin aquesta realitat. ció) el seu lloc de treball a casa seva: connexió informàtica Una realitat en la que també cal contemplar el nivell constant- amb la seu central de l'empresa, correu electrònic, internet .. . ment creixent d'exigència del nostre temps. Cada vegada tenim menys contactes personals. Els especialistes en l'estudi del menys temps per a fer allò que ens ve de gust o simplement per comportament humàja estan analitzant les modificacions de "perdre'I". Això afegeix un element que condiciona els aspectes cond ucta que aq uests canvis poden provocar, alguns del s abans esmentats. Quantes persones caminaríem més si no fos per- quals tenen a veure amb la soHitud. què el nostre temps està condicionat per les necessitats professioLa pràctica de l'activitat física i l'esport, sense ser-ne l'únic, pot nals? ser un recurs valuós per a combatre el sedentarisme i fomentar les On vull anar a parar amb tot això? Doncs a la importància que relacions amb els altres; en definitiva, per a trobar-nos millor amb té saber "robar temps al temps" per al nostre propi benefici per- nosaltres mateixos gràcies als beneficis que proporciona en molts sonal, i dedicar-lo a la pràctica de l'activitat física i l'esport és una aspectes .

REPORTATGE -

~--

•

---

sigui ball ant o fen t una petita excursió un matí de cap de setmana, Podeu tri ar alguna d'aquestes acti vitats o fe r-ne més d'una ¿per què no? Però, potser hi ha qui vul gui aprofitar aquell a estoneta que queda lliure, sense necess itat de seg uir sempre el mateix horari . També hi ha sortides per aquestes necess itats.

Gimnàs i piscina

na bona opció per als qui tenen 40 anys

1. Aeròbic: ideal si us agrada el moviment, voleu perdre pes o, en definitiva, voleu exercir alguna activitat més dinàmica i animada. 2. "Tai-chi " o ioga: si el que voleu és trobar un moment per a relaxar- vos i trobar-vos amb vosaltres mateixos. 3. Ball s de saló o amics de la bici : potencia l'aspecte més lúdic i soc ial de l'esport. Per a disfrutar en grup o amb la parell a ja

Tant si s'ha practicat esport anteriorment com si no, només trepitjar el g imnàs o la piscina per primer cop s'obre una fit xa personal perquè els espec iali stes puguin fe r un seguiment conscient. Ens referim al programa d'assesso rament al soc i, e l qual es porta a terme tant a la pisc ina com al gimnàs i sempre s'adequa a les necess itats i poss ibilitats de l'usuar i. E n e l cas del g imnàs, un programa d'ini c iac ió con siste ix e n aug me ntar e l to mu sc ul ar i la mobilitat artic ular. Per tal d'assolir aquests obj ec tiu s es tre ba ll a a mb aparell s, un bon ava ntatge pe rq uè, a ixí, no és necessari un a pre ne ntatge previ , ni molta coo rdin aci ó i es redue ixe n quantitativ ame nt els riscos de les ió , El més ideal és que aquest primer programa es faci durant 2 mesos i s'assisteixi al gimnàs 3 dies a la setmana, almenys 1 hora. Un cop superat és pot seguir igual , per a mantenir-se, o es pot indi vidualitzar e ncara més segons els obj ectius de cadasc ú. Pel que fa a la pi sc ina també hi ha opci-

ons per aque ll s que tenen certa autonomi a dins l'aigua. Els primers programes ensenye n les tèc ni ques de ls estil s de cro l, braça i esquena. U n cop asso lits e ls objectius només cal anar perfeccionant i mill orant la condició física. l si sou atrev its, us pode u apuntar, fins i tot, a l'equip de M as ters de Natac ió (per a maj ors de 25 an ys). E ls requisits: teni r noc io ns bàs iques, ganes de parti c ipar, entrenar-se amb mo lta motivació.

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

RESTA URANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepan t)

•• • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Buffet lliure Tots els divendres de 9 a 11 de la nit Us volem oferir una gran varietat de plats amb la nostra qualitat habitual i el servei d'antics alumnes que tornen per a treballar amb nosaltres

Celebracions per a grups de 15 a 40 persones Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda

1.800 ptes nens i nenes més petits de 12 anys 1. 000 ptes

I a més a més: tasteu els nostres menús especials de dilluns a divendres per només 975 ptes. 11

ROMBAR 95 Alumini, acer, vidre, reforma de pisos, cuines, banys Ctra. Hospitalet 23 baixos. tel 377.01.02

NETEJA

HERSAN,

s.c.p.

INDUSTRIAL Neteja i manteniment Oficines i locals comercials Especialitat en poliesportius

C/Dr. Fleming, 37 Tel.: 682.35.94 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

- Climatització industrial i domèstica. - Instal·lacions especials (hospitalàries i laboratoris). - Calefacció industrial i domèstica. - Ventilació industrial. CI San Quintí, 29 08026 - BARCELONA Tel.: 456.78.07 - FAX: 347.11.79

AIRCONFER, S.L.

Conductes d1aire condicionat i ventilació Tel. i FAX 331.14.43 ClBuenos Aires, 29 baixos. 08902 LHOSPITALEf DE LLOBREGAT (Bama)

Ctra. de Cela, 22 - 03830 MURO DE ALCOY (Alicante) Ap. 75 - Tel. (96) 55 3.10.52 - FAX : (96) 553 .18.08

. ¡

SALUT I ESPORT

•

.~.

\oC'

•

,~~~ ~~'\'''' ~"!!\..~~,ur t~~~~~.Ji¡I;r~~

Saber nedar pot ser-te útil Per Glòrld jOdnlquet, monitora de natació del Claror

Actualment, és molt normal i comprensible que hi hagi gent gran que no sàpiga nedar. Abans no hi havia tantes facilitats per aprendre: no hi havia tantes piscines, no existia la natació escolar, etc). Ara bé , avui en dia les condic ions han canviat i els nens poden aprendre a nedar des de molt petits, tant en programes extraescolars com en programes de natació escolar.

vell de natació i domini del medi aquàtic, tant per raons de seguretat com per raons de salut i terapèutiques (desviació de la columna, problemes cervicals, hernies , etc .. ) o de recuperació traumatològica. Per tot plegat, és molt recomenable la pràctica de la natació. I així ho demostra el fet de que, cada vegada més sovint, l'especialista recomana als seus pacients que nedin.

Natació terapèutica La natació és molt beneficiosa per a persones amb problemes d'esquena. Així i tot, encara hi ha molts pares que no s'aprofiten d'aquestes facilitats i creuen que és suficient que el nen faci un curset per aprendre a aguantar-se a l 'aigua i prou. L'ideal és que el nen adquireixi un bon ni-

Si aquest pacient té un bon nivell aquàtic ( neda bé els estils,croll, esquena i braça, i té un domini de l'aigua en general) aquesta activitat li serà molt beneficiosa per la seva esquena, ja que podrà fer els exercicis adients pel tipus de problema que pugui tenir, de forma armònica i relaxada. Ara bé, moltes vegades el pacient no sap nedar o bé no té un bon nivell aquàtic, dificultant així l'assoliment del seu objectiu,

que no és altre que intentar reduir el mal d'esquena . A aquestes perso nes se' l ha d'ensenyar a nedar; patiran i realitzaran moviments no armònics i descoordinats que els provocarà tensió muscular i encara més dolor a les zones afectades. Es per això que moltes vegades s'ha de recòrrer a fer exercicis d 'estirament i gi mnàstica aq uàtica, que també li seran beneficiosos per al seu problema. Tot i així es recomana que el pacient vag i aprenent a nedarja que, d'aquesta manera, augmentarà els seus recursos i podrà real itzar més exercicis variats, beneficiant-se de la pràctica de la natació. Amb el pas del temps és probable que ens podem trobar que el metge ens recomani anar a la piscina per a benefici de la nostra salut. I en arribar el primer dia, tenint ja un bon nivell aq uàtic, gaudir molts avantatges i poder començar abans i millor la nostra recuperació.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

() CAJA DE IY\ADRID

S'agrairà la visita amb un obsequi

Agència Sagrada Familia

Llibreta Uno Plus Llibreta Uno Plus està pensada per als qui busquen una alta rendibilitat i una liquidesa immediata per als seus estalvis. Així podrà obtenir una alta remuneració des de la primera pesseta.

Sense saldos mínims ni comissions

Aprofiti més el seu sou

Provença 427-431 08025 - BARCELONA Tels. 436.84.61 - 436.84.29 13

SALUT I ESPORT

, , •

""".

ro}"

No deixis que els fongs et toquin els peus Per Fructado Ilmenez Munera, podòleg

els fo ngs són inn ocus per a l'ésser humà, però alguns d'ell s poden ser causa de malalti es d'ori gen fún gic (causada per fo ngs) transmissibles de di verses maneres (piscines, dutxes públiques, tovall oles o calçat compartit per di verses persones) . Per això, és necessari dur una estricta hi giene preventiva.

Les infeccions més freqüents

Sap que els fo ngs poden causar-li trasto rns als pe us, arribant fin s i tot a restringir la seva mo bili tat? Sap com reco nèixer els símptomes d'una infecció fún gica? Sap com preve nir les infecc io ns de fongs en els seus pe us i en els de la seva familia? Els fo ngs són organi smes primitius i sumament abundants a la natura (se n'han ide ntifi cat més d'un quart de mili ó de varietats), i afl oren en qualsevol medi on puguin tro bar aliment i suport. Són especialme nt actius en medi s càlids i humits com les piscines i els gimnasos públics. Gairebé tots

Les dolències més comunes causades per fongs que es dese nvolupen als peus són el «Pe u d'atleta» i «l'Onicomicosi», que afecten e ls espai s interdigitals i les ungles, respectivame nt. Les ungles són especialment vulnerables j a que són riques en queratina, una substància de què s'alimenten els fongs . Quan un fo ng patogen afecta les ungles dels peus produint la onicomicosi ens enfrontem, no només a un problema estètic sinó que pot anibar a causar dificultats de mobilitat i molèsties en l'ús del calçat normal.

Per evitar els fongs és necessari dur una estricta higiene preventiva

ribar a una to nalitat terrossa .. Ai xò indica que el fong ha penetrat a l'ungla, fe nt avançar el procés que la torna trencadissa i que la deforma. En ocasions, l'onicomicosi està associa-

Com reconèixer l'onicomicosi? El primer símptoma és el canvi de coloració de les ungles, generalment la del dit gros del peu. L'ungla agafa un to blanc-groguenc que s'enfosqueix progressivament fins a ar-

,..,"S fEl reS ., Passeu a recollir catàleg

c(]fac

Ferreteria

EDIFESA C/Còrsega 527 Tel. 457.52.49 08025-BARCELONA

. >

SALUT I ESPORT '

•

':I

'1;,'-,

",":

.~~J'l';\J:.,...~.:::.~<,~.......'r"t'.'e~~»:'!'•.:~:_1r~"'

COM PREVENIR LES INfECCIONS fÚNGIQUES DELS PEUS? 1.

Eviteu la utilització de mitjons de fibres artificiaJs. Els de cotó o llana permeten una millor transpiració. 2. No calceu excessivament tancat o cenyit (botes, calçat esportiu ... ) més temps del necessari. Un cop acabeu l'activitat que requereix aquell calçat, canvieu de sabates : 3. Renteu-vos bé els peus amb sabó a la dutxa o lli bany. Feu que el sabó arribi als espais interdigitals, especialment després d'haver fet esport. Useu sabó que respecti el PH de la pell. 4. Eixugueu-vos bé els peus , especialment entre els dits. Si teniu problemes per arribar amb la tovallola als peus, feu servir un eixugador de cabells. 5. No compartiu la tovallola amb ningú més, ni tant sols a casa vostra. 6. Utilitzeu xancles de goma a les dutxes de piscines o gimnasos públics i eviteu caminar descalços. Els fongs es poden trobar als llocs més insospitats. 7. Si patiu diabetis o problemes immonulògics, extremeu les mesures de prevenció.

da al «peu d'atleta», que és la malaltia d'origen fúngic que afecta la pell dels espais que separen cada dit del peu, clivellant-la i causant serioses molèsties com: picors, descamació de la pell, etc. Què hem de fer quan detectem una onicomicosi? Si detectem els símptomes descrits o sospitem que les nostres ungles

són víctimes d'aquesta patologia, hem de consultar el podòleg, el professional especialista en afeccions i deformacions dels peus. Si la mala~tia és en les seves primeres fases , serà més fàcil controlar-la amb un tractament destinat a el.liminar la infecció i evitar, així, que es propagui o es faci crònica.

.. . . . . . . ...... . . . . ....... . . . .............. ......... . . .. ......... ... L'Agència de

Claror Fundació Claror

Ajuntament cie Barcelona

G.C.47 MD

Còrsega, 493 xamfrà Nàpols. Telèfon: 457 16 44

Per En totes

les nostres programacions di

ESQUI PIRINEUS En

ALPS

els nostres programes de

VIATGES COMBINATS TRANSPORT + ESTADA 15

PÀGINES CENTRALS 1I8iI......iiiíi»ii5.~'ii,&¡lí:ljA~~I ... Lfl....§~t'~c..,if:jj_··l"'_".;;J

Z~~.." ..1.

~Lj

l>'

'."

j '

'I.

.,.'

~,'

•

...

•

"~<,

Aquest Nadal, apunta't a l,

Ajudem els refugJ

INTERNACIONAL / 3

La UE alerta del peligro de muerte de un millón de personas REUTER. G inebra La crisis del Zaire ha 1110viJiza do ~ I los responsables de la Un ión Europea (UE) y de varias organizadones humani tll rias internaciona-

"Mort i desesperació al Zaire", "Els refugiats de Zaire moren com a mosques", "Catifa de runes i cadàvers" ... són només tres de l'incontable nombre de titulars que hem pogut llegir als mitjans de comunicació les últimes setmanes. I és que la tragèdia que actualment viuen milions de persones al centre d'Àfrica ha esgotat els qualificatius que qualsevol persona pugui emprar per qualificar la realitat. La intolerància, l'odi tribal, els interessos econòmics ... han condemnat .. centenars de milers de persones a protagonitzar la més horrible de les escenes que Dante hagués pogut imaginar. Quan falten, tan sols, qu~tre anys pel segle XXI, més d'un milió de persones, dones, homes, nens i grans, són à una passa de la mort al Zaire. La guerra (les raons d'hutus, tutsis i l'exèrcit zairès resten en segon terme davaI),.t la situació humanitària), i la impassibilitat dels governs i les organitzacions internacionals d'Occident està fent viure al Zaire escenes esgarrifoses. Mares que moren de fam amb els seus nadons als braços, nens que xuclen les arrels dels arbres per alimentar-se ... davant centenars de voluntaris d'Organitzacions No-Governamentals (ONG's) que res no poden fer davant la falta de recolzament i protecció internacional i la creixent manca de recursos que pateixen. Milions de persones necessiten ajuda humanitària al Zaire. Necessiten aliments, aigua, medicaments ... els més elementals dels productes que poguem imaginar. Per això, des de les pàgines de "Tot Claror" volem animar-vos a què us apunteu a la campanya que ha engegat la Fundació Claror. Una campanya

PÀGINES CENTRALS ,.

1.I

solidaritat

ats del Zaire

~ solidària que consisteix a recaptar el màxim possible de recursos econòmics, que la Fundació farà arribar a les ONG's destacades a la zona del conflicte. A conseqüència d'aquest motiu , l'Esportiu Claror ha instal·lat una urna on tothom qui vulgui, i fins al proper 10 de gener, podrà fer les aportacions econòmiques que consideri oportunes. A més, a l'Esportiu Claror podreu trobar un manifest en què s'exigeix la més ràpida i enèrgica actuació dels governs i instituc ions internacionals a fí de resoldre un conflicte que ha de trobar una solució inajornable. El manifest serà lliurat a la presidència del govern juntament amb les signatures de totes aquelles persones que hagin volgut expressar la seva protesta.

Com participar a la campanya? 1. Aportacions econòmiques a l'urna instaHada a l'Esportiu Claror (carrer de Sardenya, 333), fins al 10 de gener de 1997. 2. Ingressant aportacions econòmiques als comptes de les següents Organitzacions No Governamentals: Metges Sense Fronteres Bilbao-Vizcaya (BB V) 0182-5734-0000748701 üíritas CajaMadrid 2038-0603-20-6005870007 InterMón La Caixa 2100-0765-81-0200111128

Mans Unides 3291-2200109437 Creu Roja Caixa de Catalunya 500-202677751 Moviment per la Pau Banco Popular Español 0075-0446-49-600043680

La campanya "ClarorXBòsnia" va ser tot un èxit

Per als nens, nenes i adults de Bòsnia

•

· rr~e~~~w

. "POI1 ..Io<>.din>o'.. a IO OO""tIóoI.o "'I·!_"I~CI .. "

• llapis

.bollg.afs

e llogumlt, ~erdutes . enUlIunQ t !l

elllt"relos

_gomes

en o tetrabrlkl

Recollida fins al dia 6 de gener del 96 "Mi;iI:1Q i!tfêFn 'EsporÚu é':laror Sardenya. 333 OX025- Barcelona Tel. 207.06.40

WI!lt!!iIili'iW "i" iif! !'hi'"''

elaror

esportiu

--1'---

'MmtM1fbJjttmt:l

INSTITUT OOONTOLOOIC SAGRADA FAt...1fllA

La campanya d'ajut als refugiats zairenys no és la primera, ni serà la darrera, que organitza la Fundació Claror. L'any passat, per aquestes dates, la Fundació va organitzar una campanya en benefici de les víctimes bosnianes a la guerra dels Balcans. I la resposta social no va poder ser millor. La campanya "Claror per Bòsnia", gràcies a l'esforç dels socis i usuaris de l'esportiu Claror, va aplegar més de 40 caixes d'aliments i material escolar i més de 400.000 pessetes que la plataforma "Catalunya per Bòsnia-Europa per Bòsnia" que presidia José María Mendiluce" es va encarregar de fer arribar a les famílies bosnianes.

Una d'elles va ser la de Dagac Mersiha, un nen de 9 anys natural de Tuzla, que va escriure a un dels socis del Claror per agrair-li la llibreta que havia rebut gràcies a la campanya. Dagac explicava a la carta la difícil situació en què es trobaven tots e ls bosnians en general i la seva família en particular. Dagac, que havia perdut a la guerra el seu germà Mersudin, vivia amb els seus pares (ambdòs malalts a causa del conflicte) i dos germans més. Esperem que molts nens com el Dagac tinguin enguany motius per alegrar-se amb la campanya de recollida de joguines.

POLIESPORTIU

L'Hidromassatge, bombolles per a relaxar-se

Tan de bo quan estigueu llegint aquest article ja sigueu molts els qui heu gaudit de les sales d'hidromassatge. Si és així, no passeu pàgina perquè, tot i que potser ja heu comprovat la millora en el vostre cos, aquí us oferim més informació. ¿ Us interessa, per començar, saber- ne una mica la història? Banyeres d'hidromassatge, Jacuzzi, whirlpool , hot-tub, banyera d'hidroteràpia , minipiscina ... tot plegat són noms que es refereixen a la mateixa cosa. Però en realitat

és el nom d"'Spa" el que denomina aquestes "banyeres amb bombolles" que s'han fet tan famoses en el s darrers anys. El nom d"'Spa" prové de la població belga d'Spa, pròxima a Lieja. És molt coneguda pels seus balnearis amb aigi.ies ferruginoses (que contenen ferro) bicarbonatades fredes i pels seus banys de iodes ferruginosos. Tot i així cal tenir present que la tradició ens remonta als romans , grans especialistes i coneixedors dels beneficis d'aquest tipus de banys, que si bé no utilitzaven una tecnologia tan elevada com la d'avui, podien gaudir d'uns efectes igual de beneficiosos . L'ús quotidià dels "Spas" va començar als Estats Units amb la creació per part de la marca americana Jacuzzi- Whirl Pool Bathd'aquí prové un dels noms més utilitzatsd'un primer model. Els primers llocs on es van fer servir va ser en els hospitals, en els centres de rehabilitació i en els balnearis. El primer model per a ús domèstic es va crear el.1956. La necessitat de fer-ho va venir donada sobretot per la gran quantitat d'usuaris que en feien ús a les piscines o gimnasos. A partir d'aquí la proliferació de diferents models de banyeres d'hidromassatge comença com una carrera imparable. El 1973, els nous models fabricats eren cada cop més sofisticats. S'incorporaven

Un dels grans avantatges que el moviment de l'aigua provoca en el cos és la millora en la circulació sanguínia.

més sortidors per aconseguir que fos la totalitat del cos, l'exposada als efectes terapèutics de les bombolles. Neixien, aleshores, els "Spas" per a dos persones. Els inventors deien que "socialit;z:ar" el bany podia obrir noves perpectives i possibilitats. No s'equivocaven perquè més tard, el número de places va anar augmentant a 3, a 4, a 5, a 6 .. . tot i que la recomanació dels especialistes és que siguin 4 les persones que utilitzin juntes les piscines d'hidromassatge, per qi.iestions de comoditat i d'higiene. La tecnologia, que mai troba límits, va afegir els sistemes de calefacció de l'aigua. També es van incorporar sistemes de fi ltració per tal de mantenir l'aigua neta, higiènica i químicament.

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ~

OPTICA SOCIS DEL CLAROR!

sagrada família

20 % dte Ulleres de sol i líquids lents de contacte: 15 % dte

Ulleres graduades i lents de contacte:

Podeu pagar amb 3 mesos, sense recàrrec. Sardenya, 342 (enfront Claror) tel. 436.25.77

També ulleres d'esquaix i piscina

GRADUADFS!

POLIESPORTIU ,

J , ' ,

•

PER A UTILITZAR L'HIDROMASSATGE CAL SABER QUE •.. 1.

Heu d'anar amb vestit de bany i es recomana portar el banet de bany.

2. No heu de ficar el cap dins l'aigua.

3. Dut4íeu-vos abans d'entrar a la piscina d'hidromassatge. 4. És recomenable prendre un bany d'hidromassatge després d'una sessió de sauna. 5.

El temps d'una sessió d'hidromassatge oscil·la entre els 10 i 15 minuts.

L'hidromassatge proporciona relaxament mitjançant: • El massatge muscular. • L'estimulació de la circulació.

No existeixen contra-indicacions.

Per a qué serveix? Les millores d'aleshores ençà han estat moltíssimes i ara és estranya la persona que, en fer-se el quartet de bany nou, no pensa en la possibilitat de tenir una banyera amb bombolletes a casa. ~erò, un avís important: si sou d'aquestes persones "privi legiades" que en podeu gaudir a casa no deixeu d'utilitzar després de fer exercici, la sauna i l'hidromassatge del Claror.

En primer lloc, perquè un "Spa" estigui funcionant adequadament cal que tingui una temperatura de 37°C (99°F). Els nombrosos foradets del fons del vas serveixen perquè surti l'aire. Això fa que ]'aigua es remogui, la qual cosa produeix una cuidadosa acció terapèutica. Els principals beneficis que ressaltem són que afirma i consolida els músculs, calma els dolors físics i estimula la circulació de la sang. Tot això

comporta, sen dubte, una sensació estimulant i de relax ac ió. Per tots aq uests motius us serà molt útil que la prengueu després de fer exercici.

Sauna i Spa es complementen a la perfec~ió per a poder' mantenir un envejable estat de salut. :.

VENDA DE JOGUINES CONDICIONS ESPECIALS PER ALS SOCIS DE L'ESPORTIU CLAROR CI Rosselló, 421 (entre Sardenya i Marina) Tel.: 455.81.36 i 456.03.90

19 11

POLIESPORTIU .

Estas a punt per anar a esquiar? Per: Pep Olivé, llicenciat en Educació fisica i Albert Giménez, llicenciat en Medecina

Com cada any quan arriben aquestes dates de novembre i desembre, aquells que són aficionats a la neu comencen a repassar els equips, porten a arreglar les soles i els cantons dels esquís, lubòquen les fixacions, repasen el vestuari i, si és necessari, compren aquelles peces que la temporada passada es van deteriorar. Sovint, també s'augmenta el vestuari esportiu amb aquella peça que ha sortit de moda. Però, ¿que hi ha de la nostra forma física?, ¿no es mereix el cos un repàs i una posta a punt perquè aquesta temporada, que es presenta tan prometedora per la quantitat i la qualitat de la neu, també es recordi com aquella en què es va aconseguir una notable millora en el nivell d'esquí? Les patologies esportives poden derivar de totes les lesions agudes i de les lesions repetides i patides en la mateixa zona del cos. Aquest perill amb les simptomatologies subagudes, per exemple microtraumatismes repetitius , al principi només molesten a l'esportista sense obligar-lo a parar. Però, si no se'ls fa cas i no es curen poden desembocar en un estadi crònic i imparable. Un bon nivell d'entrenament (nivell general de característiques motrius bàsiques) constitueix una base preventiva per les lesions i garanteix el control actiu dels moviments.

FiliN I

PASTISIIRIA

e¡. SARDENVA, 357 TEL. 457 04 39

e/. PADILLA, 315 TEL. 436 79 67

BARCELONA

POLIESPORTIU

PROGRAMA DE PREPARACiÓ FíSICA DE L'ESQuí lr nivell: per gent poc entrenada. 3 dies/setmana (2 dies més I opcional) lr dia: Treball resistència cardio-vascular. Es fa al gimnàs . 2n dia: Treball força/resistè ncia. Es fa al gi mnàs. , 3r di a: Resistència aeròbica + coordinació + patins en línia + carrera contínua. 2n nivell: per a gent entrenada. 5 dies/setmana (4 dies més 1 opcional) 1l' i 31' dia: Treball de força/resistència al gimnàs . 2n i 4t dia: Treball de resistència cardio-vasc ular al g imnàs. 5è dia: Resistènci a aeròbica + coordinació + patins en línia + carrera contínua.

característiques motrius bàsiques com factor preventiu: • • • • •

Força Velocitat i capacitat de reacció Resistència Coordinació Flexibilitat

L'aplicaci ó conseqüent de principi s de metodologia i de continguts d'entrenament té efectes de prevenció, d'economia d'entrenament i d'increment de rendiment.

L'estru cturac ió te mpo ra l de ls co nting uts d'entrena me nt no no més s' ha de co ns iderar sota e ls as pectes de l' aug ment de re ndim ent, sin ó qu e, ta mbé , s' ha de te nir e n co mpte qu e a mb e ll també s'aco mpl e ixin les ex igè nci es d'un di sseny pre ve ntiu de l'entre name nt. És per això que, per encarar la propera tempo rada plena d'emoc io ns i lliure de ri scos, i conscients que una adequada preparació física no és l'únic però sí un factor molt important i sovint oblidat, l'Esportiu Cl aro r ha preparat pels "bojos de l'esquí" un programa d'entrenament dividit en dos ni vell s.

Amb e ll es perem que obtingueu no només una forma fís ica ò ptim a sino un major grau de seg ure tat dava nt les les ion s pròpi es d'aquest esport.

·. . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . ................ . . . . . . . . . . . . ................ L'últim material al millor preu! Ofertas Pretemporada, Financiació Equipacions

Sabatilles

Taekwondo

Xandalls

Futbol

Judo

Sport Wear

Fitness

Nataciò

Material d'esqUI

Lloguer de Snow

1O % Dta.

Que es GROSSPORT? - Som un magatzem d'articles esportius dirigits a col.lectius.

De quines ventatges gaudiu. - Els socis del poliesportiu gaudiràn d'un 10 % de desconte, presentant el carnet del Esportiu Claro.

Loreto, 15 - 08029 Barcelona - TI. 419 50 97 21

POLIESPORTIU .

«Fitness» i musculació

La utilització del pes lliure i les màquines en la musculació Per: Pep Ollvé I Eduard Telxldó, monitors de m usculació del Claror

BENEFICIS:

PES LLIURE E n l'entrenament de musc ul ació aquest és el mate rial bàs ic i tradicional per al desenvolupament muscul ar. Ens permet treballar tota la musculatura fins arribar al màx im de les nostres possibilitats de rendiment. El pes lliure el composen peses fixes i barres de di scs intercanviables, barres fixes i reclinables. Tota aquesta gama de material ens permet gairebé pràc ticament totes les varietats poss ibles de mov iments amb càrregues.

Permet un treball de desenvolupament òptim

Treballem, a més de la tècnica, la coordinació i l'equilibri.

Podem utilitzar diverses tècniques d'entrenament.

Podem mesurar exactament el volum i la intensitat de treball de cada grup muscular.

Per aconseguir el màxim

INCONVENIENTS:

rendiment és important saber treballar bé amb les

màquines i els pesos lliures

Si no tenim una adequada tècnica podem adquirir «vicis» d'execució.

eJey

Limpieza y mantenimiento

eme

iOCAiES ESCAiERAS OFICINAS VIVIENDAS

Serveis informàtic .: Experts professionals de les Arts Gràfiques planificaran i plantejaran les seves Qecessitats informàtiques aH\b les m110rs solucions.

DI.sen

Dissenyad fi prestigi dlnt ed'aquest sector, aODn eguiran la millor presentació als se treballs.

Fotogravat.:

Precios especia/es

Equips informàtics competitius esoldran qualsevol problema de gravats, imatges, colors, etc

Impressió:

Impr.essors!per acada necessitat, per qualsevol tipus de.l!1aterial, fins a tira s mitjançant l'utilització deRotati es.

Lo nuestro es la limpieza Nilo Fabra, 36 ent. 2" B 08012-BARCELONA FAX 237.86.31 Tel. 217.60 .551 217.75.67

pe grà*lc CI Cardenal Reig, 23, 8Q 1" - 08028 Barcelona .

Tel. 448 1298

POLIESPORTIU

MÀQUINES Actualment les màquines substitueixen e l pes lliure per rao ns pràcti came nt func io nals i co mercials. No és necessari un apre ne ntatge co mpl ex i es poden fe r servir des d'un ni ve ll d'iniciació. En un g imn às modern , a part de les màquin es de treball cardi o-vascul ars i de pes lliure, hi ha màquin es específiqu es per a cada grup mu scul ar : pe r a pecto ra l, dorsa l, cames, gluti s, etc. Permete n un entrenament co mpl e t, r àpid i sense co mpli cac ions que és, e n gran mes ura, la g ran demanda de la maj ori a dels usuari s d'una in stal·l aci ó es portiv a.

BENEfiCIS: a) b) e) cI) e)

Permeten guiar el moviment reduint el risc de les ió. No cal tenir gaires fon aments tèc nics per a utilitzar-les. Permeten , en algún cas especial, augmentar la intensitat sense risc. No és tan fàcil adquirir "vicis" d'execució. Es poden utilitzar en l'àmbit de la rehabilitaci ó.

INCONVENIENTS a) b) e)

No treballem tan exhaustivament la tèc nica, la coordinació ni l'equilibri. Ens adaptem a la màquina, no la màquina a nosaltres . Algunes màquines no són gaire correctes bio mecànicament.

Clínica veterinària Sagrada Família Còrsega 537 (Entre Marina i Sardenya)

Alto bijuteria Modo

Telèfons

Perfumeria/ cosmètica

435.88.67 43595.04

Complements Regals CILepant, 343-345 08025-BARCELONA

7e 'I

Urgències 24 h Servei Permanent 23

NOTíCIES DEL CLAROR

El Claror presenta els pressupostos del 97

Joan Itxaso Director-gerent de l'Esportiu Claror

REFLEXIONS SOBRE LA GESTIO DEL CLAROR

DESPESES

INGRESSOS

Prestació de serveis Venda mat. Esportiu Abonaments i drets inscripció Entrades puntuals Lloguer d'espais Activitats dirigides (cursos) Pub licitat i propaganda Altres ingressos S ubvencions a l'explotació

309.650 1.300 2 17.000 1.650 3.000 79.000 5.000 2.700 500

Altres ingressos de gestió Arrendaments

1.800 1.800

Ingressos financers Dipòsits a curt termini

1.550 1.550

TOTAL INGímssòs '

313.550

1.950 1.950

Compres Compres de mat. esportiu Serveis exteriors Arrendaments Repar., neteja, conservo Professionals Transport Assegurances Serveis bancaris PubIicitat i propaganda Subministraments Altres despeses Tributs Despeses de personal Sous i salaris Seguretat social Altres despeses personal Altres despeses de gestió Pèrdues crèdits comerc. Inc.obrables _'o Despeses financeres .•:,pesp eses extraordin~ries ·Do.~cions per amorto .. ,. '. Dotaèió,f~m..& 4s:r,.eversió,_ Romanent pel"' in:versions

TOTAL DESPESES

76.800 2.150 31.800 7.900 1.500 1.500 2.500 6.800 19.800 2.850 250 175.500 131.400 39.000 5.100 3.000 3.000 9.500 3.000 27.500 4.500

~ 1ti5~·9. .';~

313.550

El 17 de desembre, Assemblea anual de socis El Patronat de la Fundació Claror convoca els socis de l'Esportiu Claror a l'Assemblea anual que tindrà lloc el dia 17 de desembre de 1996, a les 21'00 hQres, a la Seu Social. A l'Assemblea es tractarà la Memòria de l'any 96, els objectius i projectes per a l'any 1997, les propostes dels socis per a millorar el funcionament de l'Esportiu Claror, i els projectes de futur de la Fundació Claror.

'.l~'

La Comissió de Seguiment i el Patronat de Ia.Fundació hem aprovat els pressupostos i les tarifes de l'exercici 97. De vegades la fredor dels números ens fa difícil captar tot el caliu social que hi ha al darrera de les xifres i dels conceptes. En qualsevol cas seria molt difícil fer realitat una tasca social sense un pressupost que doni coherència a l'esforç d'una entitat per fer realitat uns objectius. El pressupost de l'any 97 respon a un objectiu fonamental: consolidar l'Esportiu Claror després de l'esforç inversor fet en els últims 4 anys. Aquesta consolidació ha de plasmar-se en 4 àmbits molt concrets. - Consolidació social, que es materialitzi en una més gran identitat entre els associats i l'entitat en torn al nostre programa d'esport per a tothom i de qualitat. - Consolidació de les instal·lacions, que s'ha de traduir en una millora del servei, del confort i de l'organització dels recursos materia ls. - Consolidació de l'equip humà que treballa a l'entitat potenciant la seva professionalitat i formació. - 'Finalment" hem d'acabar de consolidar l'economia per ser capaços de portar a terme e l nostre programa social, renovar les instalxlacions i afrontar, amb modèstia, però amb decisió, els reptes del futuI. Fent aquestes reflexions m'adono que encara no hem parlat de números, Només ressenyaré l1na xifra que em sembla significativa i que resumeix aq uests objectius de gestió: els ingressos han de ser un 3% superiors a les despeses. A les societats anònimes a això, li'n diuen benefici. A casa nostra, li'n diem romanent per a inversions.

SABATES HOME-DONA

Rosselló, 477 (cant. Padillal Telf.436,83,20 BARCELONA 24

NOTíCIES DEL CLAROR "

...

Les noves tarifes a partir de gener del 97 TARIFES ANY .997

ls criteris que s'han tingut presents per formu lar les tarifes de l'exercici 97 , són els següents:

Abonats. Prenent la modalitat indiv idual adu lt de tot e l dia, hem aplicat l'IPC

previst i li hem afeg it 75 pts/mes com a conseqüènc ia de l'ampli ac ió cie serveis (sauna i hidromassatge fonamentalment). D'aquesta manera, l'import cie la quota individual se situa al voltant cI'instal·lacions equiparabl es a l'Esporti u C laror. Aquest mateix criteri s' ha aplicat a les moclalitats Fami liar i cI'abonats amb horari limitat (matins i caps cie setmana). Pe l que fa a l'abonat nocturn es manté la quota cie 2.100 pessetes que regeix des cie l'octubre de 1996. E ls abonats infantils i amb targeta rosa se' ls hi apl ica l'incre ment cie l'IPC previst. Drets d'inscripció i lloguer d'espai. Es mantenen les mateixes tarifes que l'any 96, és a clir, no es produeix cap increment. Activitats dirigides. En aquest apartat hem utilitzat com a criteri general l'increment de l'IPC afegint la correcció clel quadrimestre setembre 96-desembre 96 . D'aquesta manera la variac ió cie preus es procluirà sempre un cop a l'any coincidint amb l'inici de l'any natural.

Concepte Abon. famili ar Abon. indi vidual Abon. infantil Des p. inscripció Abonats matins Abonats nC)cturn s Abon. caps de etmana Des p. ins. cap de setm ana Desp. ins. matins Desp. ins. nocturns Targeta rosa . Desp. ins. targ. rosa Des p. ins. gent g ran Ent. puntual adult Ent. puntual infantil Lloguer pavelló Ll og uer pista ex teri or Lloguer tatami Esq. abon : hora normal Esq. abon o hora punta Esq. no abonoh/normal Esq. no abon oh/punta Mu ltq. Saul)a/hidro. CUl'.

An y 96 4.650 2.875 1.900 6.000 2.200 2. 100 1.500 1.500 3.000 1.500 1.900

I mes Imes I mes

1 mes

Imes

Any 97 4.950 3.050 1.975 6.000 2.325 2. 100 1.600 1.500 3.000 l.500 1. 975

3.000 650 475 5.000 2.000 2.000 400 600 600 800 1.500

3.000 800 500 5.000 2.000 2.000 400 600 600 800

1 ús 1 ús 1h 1h 1h 130' 130' 130' 130' 15 usos

Aigua , gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 SARDENYA, 408

436.84.57 GIRONA, 99 Ptge. Pià

459.21.23

Construcció general Pintor Fusteria Caixes fortes Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

Els seus regals

a preu de fàbrica Perfums - Roba interior Bijuteria - Plata Goldfilled

Tel. 347.81.01 25

NOTíCIES DEL CLAROR "

•

"'_

j"~'""

~~,

.. :-.'~

_'_

El Torneig Infantil de Nadal torna a reunir els millors clubs de Catalunya Els propers 23 i 24 de dese mbre tindrà lloc a l'Esportiu Claror el III Torneig Infantil de Bàsquet de Nadal. El torn e ig es disputarà en quatre categories (Pre-Infanti l, masculí i femení, i Infantil , masculí i feme ní) , amb la participació de 16 de ls millors equips de Catalunya. Han confirmat la seva participació els represe ntants de clubs tant prestigiosos com el F.C.Barcelona, el Joventut de Badalona o el SESE, i és poss ible que també hi siguin clubs com la Unió Manresana (filial del TDK M anresa), el CN Sabadell, l'UE Horta, el Bosco Horta, Valldemia; Meroil, o el Club Bàsquet Minguella.

CALENDARI DE PARTITS DILLUNS, 23 DE DESEMBRE Matí Semifinals pre-infantils, masculina i femenina Tarda Semifinals infantils, masculina i femenina

Vols jugar a bàsquet al Safa-Claror?

DIMARTS, 24 DE DESEMBRE Matí

Si ets una noia nascuda l'any 1985 01987

Tercer i quart lloc, masculí i femení, pre-infantil i infantil

Tarda

Vine!

Finals pre-infantil i infantil, masculina i femenina

.,~ • •

\,"1'

_~¡¿:o~

_,,'~~'

;"·M,;:i

Obertes les inscripcions de l'Esplai Els socis que ho desitgin poden ja, des del passat 25 de novembre, formalitzar la inscripció per a l'Esplai de Nadal que organitza, un any més, l'Esportiu Claror. L'Esplai d'enguany, adreçat als nois i noies nascuts entre els anys 1983 i 1992, constarà d'un torn únic de 7 dies, que tindrà lloc els dies 23,24,27,30 i 31 de desembre, i el 2 i 3 de gener. L'Esplai constarà de diferents tallers, jocs lúdics, activitats aquàtiques i esports diversos, així com sortides d'interès a diferents llocs de Barcelona. L'horari de l'Esplai serà de 8 a 15'30 hores. Entre les 8 i 9h, hi haurà servei de guarderia, de 9 a 13'30h s'hi duran a terme les diverses activitats, i de 13'30 a 15'30h hi haurà servei, opcional, de menjador i guarderia. El preu de l'Esplai serà de 6.300 ptes. per als socis del Claror i de 7.875 per als no socis. La utilització del servei de menjador tindrà un suplement en el preu de 700 ptes/dia (fixos) o 750 (passavolants. Els no-socis podran inscriure's a partir del proper 9 de desembre.

TAPISSERIA

SAGRADA FAMILIA

RESTAURACiÓ DE SOFÀS, CADIRES, SILLONS I CONFORTABLES

Tapissat de canapès, capçals de llit, parets i portes

CORTINES I TOlDOS PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

Rosselló, 380 . 0802 5 BARCELONA Tel. 456 ·07·18 26

NOTíCIES DEL CLAROR ,

\""

Ja funcionen les dues saunes, d'hidromassatge, i la nova sala polivalent

Els socis i usuaris de l'Esporti u Claror poden gaudir, des de principis de novembre dels nous serveis de sauna i hidromassatge. Aquests nous espais s'afegeixen a la ja estrenada sala d'aeròbic, completant així el projecte de reformes dut a terme des del passat mes d'agost. Amb l'intenció de facilitar a tots els soc is la utilitzac ió dels nous espais, l'Esportiu Claror ha establert un mecanisme de funcionament que tot seguit reproduïm.

NORMATIVA: SAUNA I HIDROMASSATGE Q ui té dret a accedir-hi: l.Tots els socis majors de 18 anys. 2.Els cursetistes no-soc is, majors de 18 anys, que hagin adquirit el multitiquet de sauna i hidromassatge. Quan vulguin fer LISde la saun a i l' hidromassatge els dies de curset, donaran un dels tiquets adquirits a la persona de control i e ls serà lliurat un distintiu que hauran de portar, conjuntament amb la clau de l' armariet, quan accedeixin a la zona corresponent. M ecanisme:

1'. És farà servir el vestidor ass ignat. 2. Els usuaris es desplaçaran fins la zona de sauna i hidromassatge passant per la pisci na petita. Cal anar amb vestit de bany i-o barnlls i calçats amb sabatilles de goma. 3. Caldrà dutxar-se al túnel de dutxes, especialment els usuaris de l'hidromassatge. Els usuaris de la sauna, poden fer servir les dutxes de la pre-sauna.

4. L'hidromassatge s' haurà de fer amb vestit de bany. Recomenem portar el casquet de bany. 5. La sauna es podrà fer despullat. E l vestit de bany i-o barnlls es de ixarà als penjarrobes que hi ha a la zo na de pre-sauna .. 6. Per gaud ir de la sau na cada usuari haurà de portar la seva tovallola. 7. És terminantment prohibit deixar la tovallola o qualsevol altra cosa damunt l'escalfador de la sauna. És perill ós!. 8. No es pode n llençar essè ncies aromàtiqu es a l'escalfado r de la sauna. 9. És facultat exclussiva de l'entitat regular la temperatura de la sauna o manipular els comandaments de l'hidromassatge. 10. Cal seg uir les recomanacions ge neral s que só n publicades a la zona corresponent. E ls moni tors d 'activitats aq uàt iques que es fan càrrec del programa d'assessorament al soc i, e n les franges horàries determinades, orientaran les persones que necessitin algun aclariment. 11. Durant tot el dia, el personal de l'àrea de Vigilància i Supervisió farà el control i neteja d'aquest espai amb un a periodicitat de cada hora. Cal seguir les seves indicacions.

•••• •••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••• ••

Roba, calçat i complements esportius

esqui-mallots-piscina Descomptes als socis del Claror

Horari: De 10 a 14 i de 17 a 20:30 h Dissabtes: de 10 a 14 i de 17:30 a 20:30 h

C/Rosselló, 398 (entre Sardenya i Marina) 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53 27

GUíA DE COMPRES

Ser soci del Claror també té molts avantatges comercials Relació de centres, comerços i empreses que s 'han compromès a fer preus especials a tots els socis i usuaris de l'Esportiu Claror:

ESPORTS MANUR SPORTS Rosselló 398

ALlMENTACIO

ROBA I CALÇAT

....•.•.•••.•..•.....•••..•.•.•••.•.........

...............................•......•..••

JUFRAN MENJADORS COL

CALÇATS RIMINI Rosselló 477

Col·lectivitats a les escoles

SALUT

Les Garrigues J, tel. 375.13.78

LLIBRES I REGALS .......•......•............................

LA YAYA AMELIA

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS Ben a prop teu

XEITO (Papereria) Rosselló 384

La cuina del bacallà Sardenya 364, tel. 456.45.73

MÓN MÀGIC (Joguines) Rosselló, 421

Calàbria 251, tel. 439.45.00

INSTITUTS 'ODONTOLÒGICS ASSOCIATS Molt a prop teu

RESTAURANT ESCOLA Córsega562 FORN I PASTISSERIA SARDENYA Sardenya 357

Sardenya 319 (baixos), tel. 457.04.53

CENTRE ORTOPÈDIC MA ROBA Plantilles a mida, proteècions esportives

BAR RIBEIRA

TINTORERIA WORLD ECOLÒGIC SEC

ELECTRODOMÈSTICS

Provença, 538, tel. 450.13.61

......•....•.•..•••.•....................... COFAC (Ferreteria) Còrsega 527 LA PERLA Rosselló 431

CLlNICA VETERINARIA SGA. FAM. Còrsega 537 ÒPTICA SGA. FAMíLIA Sardenya, 342

.••••••.•••.......................•.••.•••••

Condicions especials per als socis

Sardenya 375, tel. 457.12.76

ARTROMÈDIC (Ortopeda) Sardenya 311

ALTRES

LLENCERIA COTILLERIA BANY IRENE Espeecialitat en talles grans Córsega, 464, tel. 457·15·67

ELE Y EME (Neteja i manteniment) Milo Fabra 36

FOTOGRAFIA ••.•.•••••••.....•..........................

PC GRÀFIC (Arts Gràfiques) Cardenal Reig 23

FOTOGILMA Rosselló 417

TOT HARO Rosselló 427 bis

FOTOCINE SPOT Sardenya 366

TALLER D'ART BARCENA PI. Osca 1-3

Entrepans, tapes i vins gallecs Rosselló 411, tel. 458.63.85

Comença el fred però no deixeu que això us paralitzi perquè no podeu oblidar les activitats que organitza l'Esportiu Claror: el Torneig infantil de bàsquet de nadal, la millor cita que té el bàsquet infantil per aquestes dates. Participaran equips com el F.C. Barcelona o el Joventut de Badalona. L'esplai de Nadal i la xerrada de gener són activitats que tampoc us podeu perdre. Per sortir de Barcelona ... la tradicional cursa de trineus Pirena '97, que començarà a la localitat de IratiSalazar i acabarà a La Molina. Per cert, Bon Nadal! 7 (3

AGENDA D'ACTIVITATS

Desembre 10

20 i 21

Natació

Bàsquet

Torneig d'hi vern a l'UE Horta

III Torne ig le Nadal de Minibàsquet SESE CI Joan Alcover, 6

CI Feliu i Codina, 27

-~----~---

----

23 i 24

Bàsquet

Natació

Cursa

Torne ig Infantil de Nadal a l' Esportiu Claror

Campionat Vila d'Horta

XV Cursa , popul ar SantsLes Corts

Esportiu Claror, Sardenya 333

Feliu i Codina, 27

CIRiera Blanca

23 a13

26 a14

28 i 29

Fira

Waterpolo

Esplai Esplai de Nadal a l'Esportiu Claror Esportiu Claror, Sardenya 333

XXIII Saló de la Infància i la Jove ntut

Torneig, Memori al Joan Roig CI Andrade , 179

Fira de Barcelona

Gener 2,3 i 4

Waterpolo

Cursa

Copa de Barcelona

XIX Cursa Popul ar barri de Sant Antoni

Feliu i Codina, 27

Pau Claris, 94

26 Taekwondo Campionat de Catalunya masculí i femení junior ClValència, 7

Dijous 30 Xerrada

26 a18

Pirena '97

Gala

Fòrum sobre l'ensenyament de l'esport a l'escola, a l'Esportiu Claror

Cursa de trineus tirats per gossos

Gran Gala de l'Esport

Esportiu Claror, Sardenya, 333

París, 164

~I Mundo Deportivo

LíNIA DIRECTA .

Estudiant de quart d'econò miques dó na classes de comptabilitat, matemàtiques i anglès (EGB , BUP, FP). Ana. Tel. 458·82·77

Som el cl ub d'amics dels arbres. Organitzem sortides al bosc. Més info rmac ió: Tel. 458.15.40

Fotógrafa fa retrats a bon preu B/N o col or. ¡Regala una fotografi a!No ho oblida ran. Móni ca. Tel. 435.29.05

Estudiant de Química dó na cl asses particulars de matemàtiques, física i química (EGB, Bup, COU, i ESO) Marta.

Treballs de carpinteria d'alumi ni, pintura decorativa i pladur, lampisteria i decoració. Anto ni o. Tel. 564.48.48

ATS, Fil.anglesa i C-català t'ajuda amb l'anglès, fa correccions i tradueix . Rosa. Tel. 456·23·21

500 CD's, discs, K7's nous .. venc baratíssi ms ! Tots els estils. Envia'm 5 segell s de 19. Rosa. Apt.97.038 Barna 08080.

M'ofereixo per a cuidar gent gran. Sóc gerecultor. Experiència i maj or d'edat. Preu a conveni r. Josep. Te1.245·7¡'¡0

Estudiant de tercer de químiques amb experiència dóna classes d'EGB, ESO, BUP, FP i COu. Sònia. Tel. 351.81.36

Professor nadiu s'ofere ix per donar classes d'a nglès. Molta experiència. Tots els nivells. També traduccio ns. Brian. Tel. 491. 18.45

Estudiant de Química (UB) s'ofereix per do nar cl asses d'EGB, Bup, COU i Selectivitat. Jordi . Tel. 207.32.95

Venc Vespa 75cc. color negre. Bon estat. Falta passar ITV. 80.000 ptes. Trucar matins.

Si voleu anunciar les vostres ofertes, demandes, si voleu intercanviar qualsevol ti pus d'article , o simplement voleu oferir-vos per qualsevol tipus de fe ina , anuncieu-vos en aquesta secció. L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la bústia del Te deixant les vostres dades . Els anuncis no poden excedir les 15 paraules.

S'ofereix pintor. M olt econòmic. José Lu ís. Tel. 455.44.95

Llicenciada en pedagogia (amb experiència) dóna classes d'EGB , BUP, i alemany. Àngels. Tel. 456. 10.24

Te1.348. l 2.08

Silvia.

Tel. 232·66·25

Processador de textos Amstrad+ Teclat+ impresora+ 6 disquets per 8.000 ptes. Julià. Tel. 457·87·36

Llicenciada dóna classes d'econòmiques i a domicili d'anglés (tots els ni vells). Natalie. Tel. 347·54·15 0290-42·62

Es necessita personal per pro mocióventa. Opció mitja jornada. Cobrament diari. Imprescindible formalitat, bona presència. Teresa. Tel. 450·32·84

Llicenciada en Filologia Anglesa i Geografia i Historia dóna classes particulars d'Anglés i d'E.G.B. Ana. Tel. 458.42.27

PAPERERIA . LLIBRERIA

Xcii o

• Empresa constructora (classificada per a obra pública) • Falsos sostres • Ai1laments

II~

OBJECTES DE REGAL

Rosselló 384- Tel. 456.56.17' (entre Sardenya i Marina)

OBERT DISSABTES TARDA Comptes de BelHloch , 87 bis. Telèfon (93) 490.90 .22. FAX (93) 490.21.86. 08014 Barcelona.

El guanyador del mes d'octubre va ser...

Egara Tena

INST. ODONTOLÒGICS ASSOCIATS BARGANDI ARTROMÈDIC PC GRÀFIC CLíNICA VETERINÀRIA SAGRADA FAMíLIA ELECTRODOMÈSTICS LA PERLA TOT HARO MANUR ESPORTS PAPERERIA XEITO RESTARURANT ESCOLA RESTAURANT LA YAYAAMÈLlA COFAC FERRETERIA PASTISSERIA SARDENYA ELEY EME BAR RIBEIRA MÓN MÀGIC JOGUINES CAIXA DE CATALUNYA

1 càmera fotogràfica valorada en 60.000 pessetes

Anima't-hi. Per aconseguir- ho només has d'enviar una carta per la secció "l'opinió dels lectors" , un anunci per la "Línia Directa", o omplir la butll eta de pa rticipació al concurs Te . Fes-nos arribar les cartes, anuncis o butlletes abans de les 15 hores del proper 30 de desembre. El 2 de gener farem públic el nom del guanyador.

Butlleta de participació Concurs "Tot Claror" Nom ..................... .. Cognoms ..... .... ...... .. .. .... ..... .... ... ..... .. . Adreça ....... ........................ .. ........... .. Telèfon .................. . Ciutat. .. ....... ............. .. ............ ... ... DP.. .. ....... .... .............. . Edat.. ........... Ets soci/a del Claror................................... ..

Nota : AI co nc urs hi pot partic ipar qu alsevol lector de la rev ista, sigui o no soc i de l'Es port iu C laror, excepte e ls treball adors i patrons de l'Esportiu C laror, i els seus fa mi liars directes (fi ll s, pares i germ ans)

1aPART

2aPART

1. Quans anys té el jugador de bàsquet "Chichi" Creus?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. Quin és el número de telèfon de l'Esportiu Claror?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quin tema tracten les pàgines 16 i 17 de la revista?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A quin equip va jugar "Chichi" Creus l'any 1981?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Qui protagonitza la pàgina 32 de la revista?

5. Què creus que li falta a la revista?

_____________________________________

TElEFONS

FETS I GENT

URGÈNCIES

Reflexions a l'hora de la jubilació

Urgències Mèdiques .................... 061 Ambulàncies Creu Roja . .... 300.20.20 Farmàcies de guàrdia ... ... .. ........ ... 010 Bombers Generalitat ......... .. 692.80.80 Bombers BCN ciutat .. .. ................ .. 080 Bombers BCN comarques ......... ... 085 Mossos d'Esquadra .... .... ... 300.22.96 Policia ......................................... 091 Guàrdia Urbana BeN ..................... 092

SERVEIS InI. Metropolitana .... .... ................. 010

PacoPeruga

Informació Telefònica .. ........ ......... 003 Protecció Civil .......... ......... 319.25.00 Accidents en carretera ........ 352.61 .61 RENFE ............................... 490.02.02 Ferrocarrils Generalitat .. ...... 205.15.15 InformacióCarreteres ......... 204.22.47 Aeroport El Prat ................. 301.39.93 Serveis Socials .. .. ...... .. .. 900.30.90.30

HOSPITALS H. Sant Pau .. ........................ 291 .90.00 H. Del Mar ................ " ......... 221 .10.10 H. Clínic ............ .. .. " ............. 454.70.00 H. L'Esperança ..................... 285.02.00 H. Vall d'Hebrón .... .. .......... ... 418.34.00 H. SantJoan de Déu ... :......... 203.40.00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN ...... 402.70.00 Generalitat ........... .. ... 315.13.13 Diputació BCN .......... 402.22.22 Correus .................... 318.38.31

ESPORTS Esportiu Claror ...... .. 207.06.40 Servei d'Inf. Esportiva 432.19.92 Fed . Cat. Bàsquet.. ... 254.90.62 Fed. Cat. Judo .. ....... 318 .26.16 Fed . Cat. Gimnàstica 426.94.78 Fed. Cat. Natació ...... 301.82.70 Fed. Cat. Futbo!. ....... 302.56.42 Fed . Cat. Esports per a Disminuïts Físics ... 211.43.73 Consel l Esport Escolar de Barcelona (CEEB) 219.32.16 Agenda d'Activitats .. 481 .00.21

aca Peruga va nèixer el 22 de desembre de 1931. Fa, doncs, 65 anys d'aquí a molt poquet. És casat i té un fiU. El motiu pel qual ocupa aquesta secció és el voler retre un homenatge a un home que, lligat a l'escola Sagrada Família i a l'Esportiu Claror des de fa molt de temps, li ha arribat l'hora de jubilar-se. No és que sigui gran. L'energia encara no se li ha acabat però és hora de descansar de tanta quitxalla, tot i que en Paca sap que "no m'he cansat mai de fer la mevafeina. Sé que ho trobaré a faltar molt. " Les seves ulleres, el seu bigoti, i les ganes de fer les coses ben fetes són trets característics de la seva personalitat. Va entrat· a l'escola Sagrada Família per fer les tasques de manteniment quan l'escola encara era dels jesuïtes. Amb el segon canvi de l'escola, de Cooperativa a escola pública, ell va passar a desenvolupar les tasques de consergeria. El professor de sisè de primària i ex-director de l'escola, ÀlexGarcia, ens explica que els petits li diuen "dire". Però, ell ho·té molt clar: "als nanos els has de saber portar. Posar-te a la seva altura i intentar que et vegin com un company". La teoria que ha posat en pràctica durant molt de temps, sens dubte, li ha funcionat.

En Paca ens ho explicava "si els renyes sempre s 'ho prenen com un costum. En canvi si ho fas de tant en tant ells prenen consciència que és perquè han fet una cosa més important". Un altre tret característic d'en Paca és la seva voluntat per fer tot allò que li demanen. La seva tasca com a conserge és clara, però, no és estrany veure'l encarregant-se del dinar d'un nen o arreglant alguna cosa que no funciona bé. Això sí, l'Àlex Garcia ens explica que" li agradafer les coses benfetes, és per això que necessitafer-ho tot pas a pas. Tenir temps per a cada una de les tasques que li demanen". Veure'l a última hora és divertit. Fa fotocòpies als nois que li ho

demanen: passa pàgina i prem el botó, passa pàgina i prem el botó ... , marxa un moment a obrir una porta i torna, segueix fent les fotocòpies envoltat de nois que envaeixen el seu despatxet. Truca el telèfon i contesta atentament, algú el crida i respon sol·lícit. En cap moment se'l nota atabalat, no perd la calma si el deixen treballar donant-li aire. Un altre dels trets que ressalta l'Àlex Garcia és que "té un cor molt gran i és una persona entranyable". En Paca Peruga és molt sentimental i romàntic, cosa que tindran molt en compte els seus companys a l'hora de donar-li alguna sorpresa. Des de l'Esportiu Claror només et podem desitjar una molt bona jubilació.

British Life EDINBURGH 1837

Companyia d'assegurances de vida Diagonal,514-4a· 08006 Barcelona· Tel. 415·55·51 . Fax 416·09·79

Recaptació econòmica a l'Esportiu Claror

British Life EDIÏ'JBURGH 1837

Dóna suport a la campanya

Companyia d'assegurances de vida

Diagonal, 514-4a· 08006 Barcelona· Tel. 415·55·51 . Fax 416·09·79