Revista Claror Sports nº6

El Claror ofereix més de 30 activitats dirigides pàg.26

Dansa Jazz, sentir el moviment pàg.20

LA FUNDACiÓ CLAROR PRESENTA UN PROJECTE PER AGESTIONAR EL POLIESPORTIU TABOR

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Preus especials als socis de l'Esportiu Claror 1a Visita, consulta y revisiones "Gratuita" 1a Visita Ortodoncia (aparatos correctores) "Gratuita" Urgencias / revisiones periódicas "Gratuïta" Fluorizaciones "Gratuïta" Radiografías interbucales "Gratuita" Higiene bucal (limpieza)+Revisión 3.000 Ptes. Extracciones simples 2.000 Ptes. , i un 20% de descompte a la resta de tractaments!

Cada dia més a prop seu I. O. SAGRADA FAMILIA CI SARDENYA 319 baixos 08025 . BARCELONA Tel. 457.04.53 CI CALÀBRIA 251 baixos 08024 . BARCELONA Tel. 439.45.00

GRANOLLERS

CÒRSEGA

090

Avda. Sant Esteve, 86, 3r 4a . Tel. 879.32.28

MATARÓ Llauró, 52-54 baixos ' Tel. 757.71.81

ROSSELLÓ

O~O

O~o MALLORCA

MONUMENT SAGRAOA fAMilIA

BADALONA Del Temple, 29 . Tel. 389 .43.31

CORNELLÀ z

'"

Mossèn J.Verdaguer, 6 2n , 3a· Tel. 474.19.32

''""

SantJoan , 23-31, 1r 1a · Tel. 727.53.96

¡¡:

SABADELL

Sard enya, 333 08025- Barcelon a Tel. 20 7. 06. 40 FAX 20 7.77.3 5 Dipòsit leg al : B 28 124-8 4 Ti rada: 7.000 exempla rs

OPINIÓ 2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta 3. Puja i Baixa

Fu ndació Cl aro r e/. Sardenya, 333 Tel. 207. 0 6.40

TEMA DE PORTADA

Di rec tor-Gere nt : Joan Itxaso Patern ain

Ajuntamen t

"i "

de Barcelona

4. Entrevista amb Enric Truñó,regidor d'Educació. 8. L'Ensenyament de l'esport en l'escola primària

SALUT I ESPORT· Coo rdina ció: Serg i Larripa

Re da cció: Sergi.Larripa Ester Benach

13. Ortodòncia 14. Sobre les cardiopaties

Munt atge: David Fern ón dez Fot og rafio: David Fernan dez Joan Borrà s

Col.lab o ra dors: M . Àn gels Güell (català) Albert Giménez (medicina) Pedro Andreu (psicologia) Eduard Teixidó i Pep Olivé (fitn ess i mu sculació)

PÀGINES CENTRALS 16. La Fundació Claror presenta un projecte per gestionar ' l'Esportiu Tabor

Publi cita t: Josep Lluís Yide 'Com pos ició i Impressió PC Gràfic Ca rdena l Reig, 23 8è l a 08028 . Ba rcelona Gróficas Torres M ora les, 17 Barcelona

Di st ribu c ió: M encor Encarnació, 19 0801 2 . Barcelona

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opi nions. Per això, no necessàriament compm1eix les opinions expressades als m1icles signats, que són sencera responsabilitat del seu autor.

POLIESPORTIU 18. La sauna 20. DansaJazz 22. Fitness i musculació

NOTíCIES DEL CLAROR 25. El Claror ja té saunes i hidromassatge 26. Demana la Guia d'Activitats 28. Concurs Tot Claror 29. Línia Directa 30. Guia de compres 32. Fets i gent

OPINiÓ

\

'.

Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies m eca n og rafi a d es . Ha n d'anar s ign ats amb el nom complet de l 'autor, el se u DNI o núm. de soc i, i un te lèfon de c onta c te. "Tot Claror" es rese r.! va el dret de publicar ' les c ol.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

e LEC Mantente en forma

Sobre l'esquaix

Si gue este consejo si quieres mante ne rte e n fo rm a: "poc a cama, poca plata, poca televisión y mucho zapato" Balbina Dios

Som dos amics que ens hem engrescat bojame nt d'aquest espo rt ta nt f a nt às ti c qu e és l'esquaix. Pe r ta nt , se ntim la necess itat d' esc riure unes líni es expressa nt e l nos tre desac ord

(la sòc ia, amb 86 anys, més gran de l C laror)

ENQUESTA

pe r la rec on struc c ió de no us es pa is, pe r la pràctica de l'es port , e n e l Uoc de les pi s tes d' esqu aix. Si més no, demanem que ens deixin dues pi stes perquè amb una no n'hi prou. Oriol Masclans Badia

He rebut amb alegri a la notícia de la construcció d'una zona de saunes i hidromassatge a l'Esportiu Claror. Ja estic impacient de poder anar-hi a utilitzar-les. Són dos serveis que, sens dubte, mill oraran l'oferta es portiv a del poliespOltiu i satisfaran a una gran part dels socis. Moltes felicitats! Elvira Gutiérrez M'agradaria que a la rev ista "Tot Claror" es publiquess in entrevistes amb esportistes co neguts: jugadors de bàsqu et, de futbol, o atletes espanyols que hagin aconseguit al guna medall a als Jocs Olímpics d'Atlanta. Pe nso que hi ha moltes persones esperant que surtin entrevistes amb persones com Ivan De la Peña, Ronaldo, Figa, Jordi Villacampa, etc. Per últim, us vull dir que em va agradar molt el reportatge sobre el futbol-am ericà. Ivan Garcia Montero

Triomfarà el nou Barça de Bobby Robson? ~I

rrft"'"

-:1.·6·'··. .·-.·.: . . . . ~ . .'. '.'

''"

.

,

~.

~. Jordi Munnè Sí. Crec que sí perquè han fitxat gent que diuen que és força bona i si saben funcionar bé tots junts els resultats estan garantits. Tot i així, abans no coneixia el Bobby Robson i pel que he sentit no era molt bon tècnic.

2

Gemma Molero

David Margalef

Laia Prat

Sí. M'agrada bastant el nou Barça que estan fe nt. No conec mass a el Bobby Robson com a entrenador però si tots hi posen ganes poden fer un bon equip.

Sí. Perquè té un s bons fitxatges i perquè s'ha d'esperar que el canvi d'entrenador vagi bé. Sembla que, per ara, el que se sent de l'entrenador és positiu.

No ho sé, és un Barça molt car i potser no donarà els resultats que espera tothom. Han fitxat molts estrangers i, en canvi, hi ha jugadors de la cantera que donarien millors resultats.

Joan Ortanobes Sí. Els fitxatges estan molt encertats. Els jugadors tenen molta experiència . Han fitxat l'Stòitxkov i en Blanc que són veterans i en Ronaldo i en Giovanni que són joves, cosa que dóna una bona barreja.

. "l'"

'''<t,.'' ' .•,..í .. ~

' I ... ~"'J!'<!J" ... ,~

" , . . , ' ;_ _

OPINiÓ •

~·_,'!_~ll.l.,' ... -'-'J;.J..~~~ ... :>.b!.."'"~....".M.,;,_òij ... <..... _~;.t.~ ..

<'&I;>,·:\.........'~us.;~JI.Jj;~~~

LA FRASE •••

Sergi Larripa Coordinador "Tot Claror"

" Odio f e r esport. Prefere ixo saber que m'atrofio

I tu, on eres aquell matí del 86?

u.na miqueta cada dia. "

Woody Alien, director de cinema.

Ara que fa 10 anys ... recordo qu e era un matí asso le llat. Te níe m c lasse de física, però ning ú no es tava pe r les fó r'mul es ni les teori es de la "pro fe ". I pe nso

SABíEU QUÈ?

qu e ella tampoc n'estava massa . Tots teníem e l cap a Lausana. Així que, e ns vam ai xecar i, gràc ies a ls ulls grossos de la "profe" , vam marxar a la plaça Catalun ya. Va se r impress ionant (ho dic per la descarada ma ne ra de fe r campana) .

Espo rti va me nt parlant, les co-

Sabíem que a lgun a cosa important anava a passar. [ va passa r.

No va m tri gar a tranquil·litzar~

ses n o anaven ga ir e bé pe r

nos. El centre de BCN era literal-

Ba rce lona. El Re ial Madrid anava

"A la vil le d e 'Barçalona"',

ment oc upat per milers de joves

camí de guanyar la seva sego na lli-

Samaranch dixit. No ca l dir co m

com nosaltres que tèien campana. I

ga consec utiva mentre el Barça se-

vam reaccio nar to ts. Ni e l que va

no c rè ie m que a l'escola tinguess in

guia inmerg it e n una "depress ió de

ve nir des prés.

va lor d'expedientar tants estudiants

cavall" : e ls noms de Sevilla i Steaua

a lhora. No. [ me nys, essent un dia

e ncara vo ltave n pe l cap del s c u-

ce lona'92. He m v is t e ls J ocs

com aquell , el 17 d'octubre de 1986.

lés. La Copa d'Europa era fru ita

d'Atlanta. [ potse r ara e ncara

Fe ia sis di es que Reagan i

prohibid a. S emblava que e l des tí

val o re m més aquell s j ocs , e ls

Va m

ga udir

amb

Bar -

Gorbat xov s' h avie n trobat a

negava e l reconeixement públic a

nostr es. Pe r les difer è n c ies

Reijkiavi c, i 35 que ETA ha via

tot all ò que fo s de casa nost ra.

organ itzatives , la vibració de ls

assassinat "Yoyes". Era l'any de

Pe rò aque ll matí del 86 tot

l'entrada es panyola a la CEE, del

se rnblava diferent. L'aire desp re-

portiu

referènd um de l'OTAN, del nou

nia un altra aroma i e l so l lluïa es-

(para límpi cs in c lo sos) té molt a

triomf

les

plendorós. Molts del s barce lon ins

veure amb e ls no s tre s Joc s. Pe r

Generals .. temps en què el Prín-

vam anar a la Plaça Catalunya amb

tot pl ega t, va l la pena reco rd ar.

cep Carles i Lady Di est iuejaven

e l cos, però tots ere m a Laussanna

[ aquella campana ... va va-

plegats a Mallorca.

ambe l cor.

de l

PSOE

a

c iutadan s, ... i perqu è l'èx it esespanyo l d'Atlanta

ler la pe na , o i?

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• PUJA

Ja que aquest esti u hem tornat a tenir olimpíades , dedicarem aq ues ta columna a recordar quines es van fer a la nostra ci utat el 1992. Per què sabíeu que el 17 d'octubre d'enguany farà 10 any del famós "a la ville de Barcelona"? Segur que hi haurà festa! Un altre fet a saber és que Bcu'ce[ona passarà a la hi stòria per ser la primera ciutat que sol·licitava l'orga nit zació d'uns Jocs Olímpics vuit anys abans de la data prevista, el gener de 1981. Abans d'acabar el 1986, més de 100.000 voluntari s es van posar a disposició del COB. Tot i que, el número va haver de reduirse a 35.000.

..-- BAIXA

El motociclisme català

El "Cas Kanu"

Pel sots-campionat del món d'À/ex Crivillé, el triomf de Carles Cluca a Montmeló, la recuperació d'Albert Puig; la gran afició que hi ha ... algú dubta que el motociclisme català és un dels mil/ors del món? Barce lona és la ciutat europea amb major proporció de motos per habitant. Existeix una gran pedrera de futurs motoristes. De ben segur que els éxits continuaran.

Kanu, unfittbolista nigerià de 20 anys, era una de les màximes figures del futbol mundial. Després de guanyar la medalla d 'o r als Jocs d'Atlanta, s'ha vist obligat a deixar la pràctica del futbol. Li han trobat una hipe rtr~fïa valva/CIf' aL cor. Com és possible que els metges de l'[nter de Milà només veiessin la lesió després que el club italià pagués 2.000 milions de pessetes a l'Ajax d'Amsterdam ?

UN APUNT L'estadi de Montjuïc és únic en el seu gènere, ja que va ser contruït i dissenyat per allotjar uns Jocs Olímpics d'estiu. El20 de maig de 1929, coincidint amb l'Exposició Universal de Barcelona, es va inaugurar i no es va tornar a utilitzar fins el25 de juliol de 1992.

3

TEMA DE PORTADA

Enric Truñó Regidor d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona

Reflexions Entrevlstd: Sergi Larripa Fotos: David Fernandez

P. Com va començar a implicar-se en el món de la política? R. Tot va ~omençar a la universitat, a través dels comitès de curs i moviments . cristians compromesos en el camp CÍvicosocial i d'oposició al franquisme. P. Fer política aleshores deuria ser una heroi citat? R. NO ... hi havia gent que ho fèiem des de diversos llocs, en favor dels drets socials, o del teu país, o lluitant pel teu barri ... hi havia molta gent lluitant, però no per això

erem herois. Intentàvem defugir situacions de risc encara que anàvem a manifestacions, i una manifestació eren dos anys de presó, era una altra situació. P. Ha conegut directament la lluita antifranquista, la Transició i el naixement de la democràcia. Quin és el període que recorda amb més nostàlgia? R. N'hi ha dos, i suposo que mai es repetiran. Un és el moment de la Transició política quan, entre tots, vam construir un espai polític on hi va cabre tothom, cosa que no és gens fàcil de fer. Vam tenir la sort de no buscar el que ens separava i buscar un règim de consens absolutament homologable al de qualsevol país de l'Europa democràtica. Això va ser molt interessant i molt apassionant. I d' altra banda, és clar, el període dels Jocs Olimpics de Barcelona. Un fet d'una altra dimensió, molt arrelat a la ciutat, però realment apassionant tant des del punt de vista personal com col.lectiu . Encara tinc sobre la taula un article del "Herald Tribune" en què explicava als organitzadors dels Jocs d'Atlanta (abans de la seva celebració), que si tenien dubtes d'organització s'inspiressin en Barcelona,

CURRíCULUM VITAE • Enric Truñó va néixer l'onze d'agost de 1949 a Barcelona. És casat i pare de dues noies, la María i la Marta, que van estudiar a l'Escola Sagrada Família i van jugar a bàsquet en els equips de l'Esportiu Claror. • Es considera una persona esportista, va jugar a futbol j handbol de jove i, quan pot, s'apropa al Claror per jugar un partidet de futbol-sala • Llicenciat en Enginyeria Química per l'Institut Químic de Sarrià, està vinculat a la política des de fa 22 anys, quan l'any 1974 va ingressar a les files de Convergència Socialista de Catalunya. Des- de l'any 79, quan van ser escollits els primers ajuntaments democràtics té, com eH diu, "la sort i l'honor" de ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Primer com a responsable de l'àrea de Joventut i després, durant 14 anys, com a regidor d'Esports des de l'octubre de 1981 fins al juliol de 1995. Durant aquest període va erigir-se en un dels principals artífexs de l'èxit .organitzatiu dels jocs Olímpics de Barcelona'92. • Des de juliol de 1995 és regidor d'Educació i Thrisme del consistori barceloní.

4

que quatre anys després encara està recollint els rèdits d'aquell esdeveniment. P. ¿Esmenta la Transició i els Jocs Olímpics perquè han estat els dos moments en què la societat i els polítics han lluitat, de la mà i sens dubte, per un mateix objectiu? R. Probablement sí, i l':l' agrada aquest elogi. A Barcelona es va aconseguir un grau de complicitat i proximitat molt elevada. Recordo una enquesta del diari "El Periódico" d'ara fa 10 anys, el16 d'octubre de 1986, quan presentavemla candidatura de la ciutat, en què el 91 per cent dels barcelonins estaven a favor d'acollir els Jocs Olímpics. A la Transició democràtica també hi va haver aquesta sintonia entre les propostes dels polítics i els desitjos del poble. P. Normalment es diu que els Jocs de Barcelona van ser un èxit per tres raons: la perfecció organitzativa, la participació dels ciutadans i l'èxit esportiu dels atletes espanyols. Afegiria alguna altre raó? R. No, són les tres claus. P. Els Jocs de Barcelona són irrepetibles? R. Estic convençut, tot i que no hi han lleis escrites, per la generació actual dels ciutadans de Barcelona sí es irrepetible. Tenint en compte la universalitat dels Jocs, és molt difícil que tornin al menys en 50 anys. Després dels nostres Jocs moltes ciutats han descobert que organitzar uns Jocs és bon negoci. P. Té possibilitats Sevilla? R. Els hi desitgem el millor, però, potser el fet que Barcelona sigui tant recent els suposa una dificultat vista la lògica de distribució mundial. En tot cas, no s'han de desanimar i fa molt bé Sevilla de ser-hi present. I només això, ja li és positiu. P. Barcelona, com a ciutat, com pot tor-

· ,

'",.;{c'.c&.!:l;,t.~,'t1f!'..':t~'l1::;~':..{iI.~~Ja';:!1.;'!1\",;1'!,.;':,;) ~~. ,,;~.:i;..,,(=

·TEMA DE PORTADA ",.:1

10\

~r.?',~,fi)¡;"-,,••.,~'Y~lEt#oi(1t"L~:it~t',!lItly',,¡·~J.ft'1~

Enric Truñó, dmblodnd Céspedes, presldentd del Pdtrondt de 1.1 FunddcJó C/dror, I IOdn ItxdSO, director-gerent de l'Esportiu C/dror

per Pedro Andreu, Director del Servei d 'Esports U.B.

El meu amic i regidor E. T. Parl ar -esc riure- públicament sobre un amic sempre és difíci l; o et pl anteges ser objectiu (i no pots), o bé deixes lliure l' impuls de la teva subj ectivitat (i llavors escriu s allò que no és) . Ales hores, ¿per què no parl ar sobre un ciutadà, políti c, ve í, company d 'estudis, pare d'ami gues de les meves f illes i persona relac ionada amb e l meu àmbit de treball a qui co nec? En prim.er lloc, voldria rescatar de la rneva memòria obj ecti va un pensament subjectiu sobre el primer consistori democràtic que vaig conèixe r: "l'Enri c en formava part, i teni a res ponsabilitats polítiques sobre la meva ciutat. Si la resta del s seus companys compartia els mate ixos mèrits per ser-hi .. duiem bon camí! I l' aptitud ? Ai xò és be n difere nt. Podriem entendre-l a com la competència per realitzar correctame nt una determinada tasca, on els mèrits i la capacitat personal apunten vers un a determinada tendència i inciten a l'aposta guanyadora. Ara bé, sovint el favorit també perd. I la política? Diu la "saviesa popular" (?) que genera actituds tals com el gregarisme, el sectarisme, l' exclusivisme i la parcialitat. A més, l' opinió comuna apunta tradicionalment que tots el s polítics són iguals. ¿Això és sempre així i val igualment per a tots aquells que fan política? I l' ànima? Jo no n' he vista mai cap; però ja que li són associades virtuts com l' intel.ligència, la imaginació, l'instint, la memòria, el judici, la voluntat, el sentiment, la sensibilitat, la comprensió i la reflexió, dedueixo que es troba més a prop del cap que dels peus. Com encaixa el Sr. Truñó en aquest petit mosaic de preguntes? Mai totes les qüestions tenen resposta; però intueixo el que diria un espectador atent i amb coneixement de causa, que intentès ser objectiu: en nombroses ocasions (totes, diria l'amic) les fites proposades pel Sr. Truñó -algunes de molt importants- han arribat a bon termini , la defensa del seu ideari ha estat entusiasta i honesta, utilitzant més la suma que la divisió, i el joc net en lloc de la llagoteria. Sens dubte, aquest observador ideal entendria aleshores que hi ha persones que confirmen l' existència de l'ànima i els seus valors sense H .

nar a viure aquell ambient d'entusiasme social que va generar els Jocs? R. Jo no sé si aquell ambient el podrem tornar a viure, ni sé si cal. El s ciutadans saben que hi ha moments excepcionals a la vida de les persones i de les ciutats. En què en s hem d ' engrescar ? Hi ha molts projectes per endavant. Un d ' ells és la possibilitat que Barcelona pugui ser escollida capital cultural d'Europa, la qual cosa pot ser un gran projecte, tot i que

no hem de pensar que seran els Jocs Olímpics bi s. La Capitalitat Cultural seria un gran esdeveniment, es faria en estreta relació amb el s ciutadans, però pen sem que duraria un any, no quinze dies . No hi haurien cerimònies d'inauguració ni final s de 1.500 metres ...Tot i així, el que hem de fer és aprofitar la maduresa guanyada amb els Jocs per superar els reptes de cada dia, per exemple, fer anar bé l'Esportiu Claror.

«El Claror és un esportiu model» Enric Truñó és un vell conegut de l' Esportiu Claror. Com a soci fundador, va ser una de les persones que, des del principi, van fer possible que l'Esportiu Claror fos una realitat. Ara, des de la seva posició a l'Ajuntament, veu amb orgull l'evolució d'un esportiu que sent proper. La situació del Claror «la veig molt bé. L'acord a què la Fundació va arribar amb l'Ajuntament i la Generalitat va ser un salt endavant molt arriscat, però molt imaginatiu i profitós. s'està fent una política popular en el sentit d'arribar a molta gent i a mí, em sembla que és un dels bons models de gestió a la ciutat de Barcelona. Els més de 7.000 socis que té així ho demostra. Els preus, el pressupost, la rigurositat de la gestió, la diversitàt de les ofertes esportives ho demostren. I això no ho dic perquè jo em senti a prop d'aquest poliesportiu. AI contrari. Precisament per això, jo sempre he sigut molt seriòs i rigurós a aquest respecte. Perquè ningú no pogués dir mai que determinades decisions s'han pres perquè jo hi pogués tenir una determinada implicació. Tècnics municipals, tècnics que coneixen la instaHació valoren el Claror com un model molt positiu. Això no vol dir que ens aturem per posar-nos medalles, sinó que s'ha de seguir evolucionant i adaptant-se a les noves demandes. Estic satisfet i tranquil respecte el futur del poliesportiu».

necessitat d'haver-ne vista mai cap.

5

TEMA DE PORTADA '¡JI¡i(f'~\"'Úl!.l"'>'·~ ,~ \ ,./:;'-I2¡ '·.~71<1

...

.~

~~

_ J,~ j~

''''-

,

"",t!.,.

L

\,

..

~

I

r

'

•

-

«Un 20% de les escoles públiques de Barcelona no tenen instal·lacions esportives adequades» P. Com a regidor d'Educació, l'esport segueix jugant un paper cabdal en el seu projecte'? R. Sí. Catorze anys com a regidor d'esports, i amb la vivència directa del s Jocs, no passen en va. Em sento molt compromès amb l'esport de la meva ciutat i vull seguir cooperant. En aq uest aspecte, i des de la

"Les escoles han de considerar l'educació física i l'esport com a elements que fomenten el coneixement del propi cos i promocionen la salut»

meva responsabilitat actual, existeix avui tot el tema de l'educació física i l'esport a l'escola i, de comú acord amb el regidor d'esports, hem creat un grup de treball mixt per impusarlo al màxim. Una de les propostes que llençarem a l'opinió pública, seguint una proposta feta pel propi alcalde, serà l'organit-

6

zació a Barcelona d'un «Congrés per a l'educació física i l'esport a l'escola» on hi hagi molta participació per part de totes les persones i entitats que treballen en aquest sector, per tal de saber com es pot enfocar millor l'educació física i l'esport a l'escola.

P. Quina importància hauria de tenir

l'esport en el programa pedagògic d'una escola'? R. Jo crec que hauríem de parlar de] binomi <d'educació física» i «l'esport» dins el programa educatiu. Amb la LOGSE guanya presència, deixa de ser una assignatura «maria» i té el nombre d'hores i l'especialització docent necessària perquè sigui una assignatura important, que es desenvolupi perfectament bé. És evident que cada assignatura és diferent, però crec que ara, des del punt de vista legal, curricular, i a nivell de professorat...ja no tenim excusa. Ara tenim una molt bona base jurídica i legal i ens queda fer realitat el desenvolupament de la llei a tots els nostres centres públics i privats. Que el claustre consideri en la seva dimensió justa l'educació física i l'esport com un a element de coneixement del propi cos, de promoció de la salut. l faig una crida als consells escolars, als professionals, als pares i als claustres perquè siguin responsables i estiguin a l'alçada de les circumstàncies. Tinc la impressió que a

. •

J

'

\.

TEMA DE PORTADA J

~,

,

~', . . ,

-;7

"La competició en l'infància ha de ser feta en un entorn educatiu"

Barcelona, avui dia, a dos terceres parts dels centres, tant públics com privats , això s'està fent amb rigor. Tot i això encara queden assignatures pendents. A un 20 per cent de les escoles públiques de Barcelona encara no hi ha la dotació d'espai físic, d'instal.lació esportiva prou adequada perquè les classes d'educació física puguin ferse amb el rigor que es mereixen . Són aquelles escoles antigues, situades als cascs vells dels antics municipis, i que es van construir responent uns altres models. No són pas les escoles construïdes en els últims 1S 020 anys. Això ho sabem, i puc dir que tant l'Ajuntament comla Generalitat ens sentim responsables d'això i, per tant, hem de garantir que, en el marc de la pròpia escol a o en una instal·lació esportiva municipaJ propera a l'escola, aquesta classe d'educació física podrà ser feta correctament i per un bón professional.

«Caldria fer una 'escola de pares' per als qui projecten sobre els seus fills els valors de l'esport professional.»

P. D'entre les qualificacions escolars d'un nen de 10 anys, quina nota cal valorar més, la de matemàtiques o la d'Educació física? R . S'ha de fer una valoració integral de l'educació de les persones. Tot és important. Volem una educació del cos, en el seu aspecte físic i en el psíquic, i volem educar persones que comprenguin el món on viuen , que tinguin instruments tècnics-ci-

entífics i culturals per poder-se relac ionar amb les altres persones. Per tant, hem de fer un esforç per valorar-ho tot, cada cosa en la seva dimensió . l no només valorar les notes, sinó valorar globalment el grau de desenvolupament d'aquell noi o aquella noia. T dit això, crec que és important que hi hag i un diàleg professòrs-pares i que hi hagi un bon entorn educatiu , i que tothom entengui que l'educació d'una persona va més enllà del que s'ensenya a l'escola i del que es valora amb unes notes. P. Pensa que els pares acompleixen correctament la funció educativa que se'ls suposa? R. Els pares fan el que poden ... P. Estic pensant en els comportaments que es veuen, de tant en tant, a certs partits de futbol o bàsquet infantil, amb pares que insulten els àrbitres, els entrenadors o fins i tot els nens de l'equip contrari... R . Un dels perills és que els pares vulguin projectar en els seus fills allò que ells no han pogut fer: les seves il·lusions, somnis .. .tant si va bé com si no. El s pares que quan el fill té tres anys decideixen que el nen ha de tocar el piano sense més explicacions, i això no ha d'anar així. S'ha de tenir un diàleg amb el fill. Però això és fàcil de dir i després, si mires cas per cas, és fàcil d'entendre perquè aquell pare es comporta d'aquella manera i, entre cometes, no en sap més. En concret, és evident que sobre el sistema esportiu, i atès algun dels models exagerats de l'esport d'alt nivell, alguns pares els volen projectar en els seus fills de deu anys. És quan els pares esbronquen l'entrenador si el seu fill no juga, rec or-

de n la ma re de l' à rbitre s i no hi es ta n d' aco rd .. . vo le n qu e e l se u nen guanyi co m s ig ui i aqH es t és un ma l mode l. Ca ldri a fe r, e n aqu es t se ntit , «esco la de pares» pe r a to ts aqu e ll s qu e no ha n desco be rt aqu ests valo rs de l'es po rt i que veue n com e ls se us fill s, que s'es tan formant amb l'esport , e ls ex igei xe n un es coses que no toqu e n. P. La competició té la culpa d'aquests fets? R. Jo no hi estic en contra de la lògica de l'esport de competic ió en l'infància i l'adolescència, però la competició ha de ser feta en un entorn educatiu. Tot i així, tampoc no hem d'idealitzar l'esport ni demanar-li més coses de les que demanem a altres sectors de la vida social. P. Les deficiències educatives són culpables deIa violència qlleenvolta l'esport?

R. La violència i l'agressivitat formen part de la naturalesa humana, i no només es reflecteix en l'esport. També hi ha violència a la política, i al món dels negocis, i a les famílies ... pel que fa a l'esport, insisteixo, el que hem d'evitar és d'introduir mimèticament els comportaments de l'esport d'alt nivell , on aprofitem per alleugerir-nos i fer allò que no faríem en cap altra context. l respecte a la violència física i l'agressió, a aquesta ni l'hem de comprendre ni l'hem de tolerar, l'hem de combatre. 7

·

REPORTATGE

.

::_.

L'ensenyament de l'esport a l'escola, aprovat o suspès? per Ester Benach, redactora d e To t Claror

Molts · profess iona ls no es ca nsen de repetir un i altre cop que fer esport és una bona manera d'exercitar l'intel·l ecte, les habilitats psico motrius, l'ag ilitat, la condici ó física, la salut... L'esport, no cal dir-ho, és necessari a totes les edats però cal pote nciar- lo al màxim en el període de creixement i maduració del s nens/es. Per aq uest motiu he m volgut acostar-nos a les esco les, j a que só n un dels medi s on el ne n/a hi resta més temps i es desenvolupa. ¿Quina importància es dóna a l'esport a les escoles?, ¿Cóm ha afectat la Reforma Educativa?, ¿Quins problemes es poden trobar les esco les?

Els canvis de la Reforma Abans de la Reforma Educativa, l'ass ignatura d'Educació Física estava una mica descuidada a les escoles que no teni e n prou mitjans per invertir en ella. Aquesta assignatura ha estat se mpre una mica oblidada o presa incoscientment. És més, se so l considenu· l'esport com una activitat de temps lliure, és l'assignatura impossible de suspendre, la que més sorpreses dóna als nens/es i, sobretot als pares, si apareix en el butlletí de notes per sota del cinc. Però qui pot assegurar que l'esport es practica tant adequadament que tothom ha d'aprovar-lo al juny? El problema de fons és, doncs, qué tot i que l'Educació Física sempre ha estat obligatòria, les condicions no se mpre han estat idònees per impartir-la. Sovint, els mestres de qual sevol altre assignatura es dedicave n a fer també l'assignatura d'Educació Física. Estiguess in o no preparats havien de fer-ho i molts cops acabaven fent passar la pilota als alumnes . Ara, amb la Reforma , l'Educació Física ocupa un lloc important. Sobretot, ja s' inclou en els·programes educatius i es planteja amb un

8

projecte, uns objectius i uns continguts específics. D'aquesta manera, es necess ita una millora important en la qualitat de l'Educació Física i en els professionals.

¿Cal reciclar mestres d'altres assignatures o cal fer pressió perquè les escoles tinguin

Els primers probl emes Un dels objectiu més importants - que l'esport fos con siderat com un altre assignatura més- ja està integrat en els projectes·educatius, però, realment s'aconsegueix ? Manel Lozano, director de l'escola Sagrada Família ens explica que el prob lema més important, ara per ara, és aconseguir bons profess ional s. Una queixa important per plantejar a l'admini stració, en el cas de les escoles públiques, és que «es demanen pro-

professionals de l'esport?

fessionals especialitzats però no s'ofereix una plantilla, per exemple de llicenciats en educació física ». La solució, per tant, és que els mestres de sempre es reciclin i passin a impartir una nova assignatura si no volen perdre e l seu ll oc de treball. És el cas de l'escola Sagrada Família on, amb la Reforma Educativa, s'han assignat dos professors d'Educaci ó Física a primària.

. .

!

REPORTATGE '~"" -,-- :.~.

El bàsquet és l'esport mes practicat a les escoles

Com pot ser l'esport a l'escola?

«La nova distribució deL professorat suposava perdre dos deLs nostres professors. Per això L'Associació d e Pares d'ALumnes (APA) va accedir a mantenir eLs dos professors si es recicLaven»- ens explica Manel Lozano. Conclusió: un dels professors de Ciències Socials i una professora de Matemàtiques hauran de canviar la seva orientació si no volen deixar de treballar. L'ideal seria que l'Administració aportés nous professors, llicenciats en Educació física per exemple, si el que es vol és millorar la

qualitat i mantenir els mestres en aquelles assign'atures que, veritablement, e ls interessa. En el cas de les esco les privades aquest aspecte és diferent perquè tenir professors ben qualificats només depèn d'un contracte. Un segon problema, sí que afecta a escoles tant públiques com privades, és la manca d'instal·lacions i de material, Les escoles públiques poden rebre alguna concessió per utilitzar instal·lacions municipals però si això no és així, la pràctica de l'esport pot sign ificar un autèntic problema d'espai , de condicions higièniques i de cost econòmic.

Segons Man e l Loza no , tot i qu e es tig uin so lv e ntats e ls probl e mes que j a he m es me ntat, l'Educ ac ió Física té mo lts trets qu e s' hauri e n de tenir en compte, j a qu e pot edu ca r a l nen/a en moltes vessants diferents. «Sempre hern entès L'Educac ió Físi ca com La g imnàstica pura i dura , L'edu cac ió motriu deLs aLumnes, p erò seria important introduir-hi La vessant artística, més intimista. Nom és així aconseguirem L'educació integraL de La quaL tant es parLa ». Aquest aspecte està contemplat en e l nou projecte educatiu però cal pensar s i la importància que se li atorga és prou interessant com per tenir-l a en compte a partir d'ara . Sens dubte és una molt bona proposta .

• • • • •• • • •• • • • •• • ••• ••• • •• ••••• •• • • ••• • •• • •• • •• • • • • •• • • • •• •• • • •• • • • •

"'

AEROBIC També dissabtes al matí

Demana informació a la Secretaria de l'Esportiu Claror

Sardenya, 333 08025 . Barcelona Tel. 207 ·06·40 Fundació Claror Fax 207·77·35 _ A_;U",_.m."_'*_d._..",_ .~"._ _ L I .

9

REPORTATGE ~_~....~';oM'~~~'I:)i~'!o\¡;:¡¡;:~h'G:;\::.ü:,~~~~\~u••""t.c.± ~-.

¡

('>.,~,.,;. J! •• \ ~ '~~~..w,.~!!.l!,,"". >.

1.

Cóm valores la funció que acompleix l'esport en l'educació integral d'una persona?

2.

L'Educació Física està prou valorada en els programes pedagògics de les escoles?

'3

D'entre les qualificacions d'un nen/a menor d' 11 anys, • quina nota és més important, la de matemàtiques o la . d'Educació Física? Per què?

4.

Els pares acompleixen correctament la funció que se' ls suposa en l'educació esportiva dels seus fills?

5.

Ets partidari de la competició en l'educació esportiva dels menors d' 11 anys?

6.

La violència de l'esport és fruit d'una deficient educació esportiva?

~ ••

>;¡'

,0,.:'

,,'

~",~\''::'\,.. "í<f~

".:'...",,:.""~'''''''''

.t¡;f:'~,I,'i ,~J"Çb'-:."

l'à mbit de l'Educació Física i de l'esport. 4. No sempre. En la majoria dels casos ex isteix una manca de vivències esportives del s pares i moltes vegades es considera guanyar i fer mès punts com a sinònim d' èx it, quan l'èxit en les categoriesinferiors és gaudir de la pràctica de l'esport, aprenent i millorant en tots els sentits. 5. Sí perquè els éssers humans portem arrelat el fet competitiu des de ben petits. En qualsevol cas, la competició s'ha d'adaptar se'mpre a les possibilitats psicobiològiques de cada franja d'edat i l'objectiu fonamental ha de ser sempre treure el màxim rendiment a les possibilitats pedagògiques de la competició. 6. Sí, perquè una educació esportiva òptima ajudaria a evitar i a relativitzar aquelles situacions que provoquen violència. No es pot oblidar, però, el mimetisme que es produeix amb ['esport-espectacle, amb situacions que s'interpreten de la mateixa manera quan són àmbits de l'esport totalment diferents.

"Poques persones tenen coneixement de les

Núria Borràs, Directora Tècnica de l'Esportiu Claror

1. Per a mi és molt important perquè és una de les poques situac ions en què el cos i l' intel·lecte treballen plegats (a l' esport també cal pensar!) . D'altra banda, el moviment, l'esport, col·laboren a que els qui la practiquen prenguin consciència del seu cos, conèixer les seves possibilitats i conèixer-se millor a si mateixos . A més, cal no oblidar les possibilitats pedagògiques i lúdiques que tenen l'Educació Física i l'esport, difícils de trobar en altres àmbits de l'ensenyament. 2. Encara no, per diversos motjus: horaris limitats, manca d'instal·lacions i de professionals que sàpiguen treure el màxim suc a les possibilitats educatives de l'Educació Física. A poc a poc es van superant aquestes mancances però han de passar un s quants anys perquè l'Educació Física assolei xi la seva maduresa com assignatura. 10

3. En la gran majoria dels casos es valora amb major importància la de matemàtiques perquè s' associa a l 'èxit intel ·lectual i a la garantia d'èxit professional. Poques persones tenen coneixement de les possibilitats professionals que ofereix

'{.,.<¡p.,u"

possibilitats professionals que ofereix l 'esport" Núria Borràs

.

REPORTATGE "

.

'

¡

,..~

./':1°

, "

O!"

'\,.N.~_

'~' .. ';.;

I

t1'.a.

'-,~('::'¡']:.:~'ft.':J:~~·'IiJ1\~j'.tik'\U:..x.!ll!'i"i!..-:]jt~

Alfons Font, professor d 'Educació Física de l 'esco la Sag rada FamIlia

1. Fo namental i imprescindible. No oblidem mai que l' adqu isició progressiva de continguts formals cada cop més complexos és pmal·lela al procés maduratiu del nostre cos. Per tant l'Educació Física serà l'ein a perquè aquest procés es desenvolupi correcta i sò lidame nt. L'esport a través de l'Educació Física enriquirà i possibilitarà l'estructuració del nostre cervell. 2. Està contemplada i prou. La valoració vindrà donada per la dimensió que l'especialista sigui capaç de donar-li dins del programa. 3. P rioritzar alguns continguts per sobre d'uns altres és mutilar el mateix procés, deixar-lo orfe i mancat d ' una realitat necessària. S ' equ ivoquen doncs e ls que consideren la creativitat de la plàstica, la sensibilitat de la música i la capacitat de treball de l'Educació Física, sego ns plats. 4. En general no. Crec que la funció dels pmes és estar en perfecta si ntonia amb l'especialista, els continguts i el grau mínim d'exigència; i sobtadament van sorgint excuses per justificm diverses situacions. 5. Si volem educar esportivament, la competició serà l'autèntica pedra de toc , l'eina fonamental per inculem valors com la cooperació,.l'esperit de sacrifici, la solid'aritat, el respecte ... I l'interacció amb altres nens, amb situacions canviants, els fmà mentalment més àgils, més autònoms, més determinants, més creatius i més intel·ligents . Si els objectius van en aquesta línia, endavant amb la competició .

6. No. La violència en l'esport no la practica, ni la promou l' esporti sta en línies general s . Sorgeix de l ' e nt or n viciós i pressionat, i que la majoria dels casos és egoista i prepotent. El violent és maleducat per naturalesa, irracional i primmi i per tant un mal educat en el se ntit més ampli de la paraula.

Manel Lozano, director de l'escola Sagrada Família

1. És un aspec te més d'aquest tipus d 'educació perquè treballa, fomenta, ordena i potencia aspectes que no tenen altres assignatures. També és important perquè potencia i reforça as pectes comuns entre àrees. 2. Actualment sí, però cont inuen havent-hi problemes d'espai, de material i de

personal qual ificat. 3. Les dues pe r igual. Tot és part de l' ed ucac ió integra l de l' alumne. 4. Pel que fa als mitjans, és a dir, a ap untar e ls nens a ls cursets , portar-los am un t i avall , tenir contac te amb les associacio ns, sÍ. Tot i a ixí, aspectes com la violència en l'esport o el foment de la competitivitat insana, molts cops també la fome nten ell s. 5. No si aq uesta competic ió fa que e ls nens creguin que han de ser millors que ningú. És ev ide nt que qualsevol esport comporta una co mpetició però aquesta ha d ' estar fo mentada e n la superac ió personal no en la comparac ió amb els altres. 6. No. La violència està per tot arreu, en la família, els carrers, els mitjans de comunicació, etc.

"L"esport treballa, fomenta, ordena ¡ potencia aspectes que no tenen altre ass¡gnatures". Manel Louno

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••• •••••••

ealçnCi

HlltlJNl

SABATES HOME-DONA 10% DE DESCOMPTE als socis del ESPORTIU CLAROR (excepte en rebaixes) Rosselló, 477 (cant. Padilla) Telf. 436.83.20 BARCELONA

11

Comptes de BelHloch, 87 bis. Telèfon (93) 490.90.22. FAX (93) 490.21 .86. 08014 Barcelona.

• Empresa constructora (classificada per a obra pública) • Falsos sostres • Aïllaments

SAUNAS

GIJON (ASTURIAS) e/Aguado 33 - Tel. (98) 537 .07.47 MADRID Tel. (91) 564.59.05 - 563.69.03

Empresa executora dels paviments sintètics de l'Esportiu Claror

Travessera de Gràcia, 12 08021 - BARCELONA

Tel. 200.57.07 Fax. 200.58.02

SALVADOR MATA S INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:

Estudi d'arquitectura Projecte i direCció d'obres de les reformes a l 'Esportiu Claror Còrsega, 27J 20n la. 08008 - BARCELONA Tel. 238.24.45.

Aire Condicionat

• • Ventilació • Fred Industrial Calefacció

Encarnació, 140 • Tel. 285 12 27 • Fax 285 12 52 • 08025 Barcelona

(

U

SALUT I ESPORT

Cuides suficientment la teva boca? l'er: Dodor Ramon Costa Adorna, Ortodoncista de l'l. o. Sagrada Faml7ia

Aspecte de la boca, abans del tractament.

L'objec tiu d'aquest article és donar-vos una informaci ó concreta de què és l'ortodònc ia i dels diferents tipus de tractaments que es poden fer. Cada tractament té una sèrie d'ojectius però tots ell s poden ser complementari s i es podri en res umir només en un: correg ir la mala-oclusió, és a dir laposic ió anòmala de les de nts que pot afectar a la funció de masticació, de deg luc ió o a la parla. Però la correcc ió de la posició de les dents també té altres objecti us i beneficis com la millor estètica facial i e l bon funcionament del con-

junt max il ·lo-fac ial. Tot això co mporta que les dents tinguin una vida més sana i que per tant perdurin durant més temps a la boca de l pac ient. Existeixen molts tipus d'apare ll s que serveixen per corregir la mala-oclusió. Cadasc un d'ell s té unes indicacions segons l'edat i el problema concret del pacient, però, en general es class ifiquen en dos grans grups: Aparells mòbils: són aquell s que e ls pacients es poden posar i tre ure. Aparells tïxos: són aquells que no es poden treure. N'hi ha de met à l· li cs, de

3 CONSELLS PER MANTENIR LA BOCA EN BON ESTAT 1. Feu-vos una bona neteja de boca després de cada àpat 2. Visiteu el vostre odontòleg periòdicament (cada 12 mesos)

Aspecte de la boca, després del tractament.

traspa rents, inclús hi ha la poss ibilitat de co l·locar-I os per darrera les dents (tècnica lingual ) de manera que no es noti res. Aquesta última és la so luc ió més estètica. L'edat per come nçar un tractame nt d'ortodòncia és va riable. Cada cas ha cie ser valorat individualme nt, però, malgrat tot, és reco manable fer-se rev isions periòdiques d'ortodòncia a partir de ls 5 o 6 anys ja que un tractam e nt a te mps pot so lu c ionar problemas que esdev indran molt més greus en el futur.

................................................-.................... 3. Un tractament previ sempre evita complicacions posteriors

CICLE DE CURSETS ~

GRANJA·ESCOLA Sina!

LA CUINA DE BOLETS

RESTAURANT-ESCOLA e/Còrsega 562 (cant. Lepant) Tel: 450.00.57 (d'1 a 4) i 455.77.71

15, 17, 22 i 24 d'octubre de 18 a 20 h. Característiques

Cursets del cicle 96/97

Informació i inscripcions

Tot el material necessari per a les elaboracions (ingredients, estris i maquinària) els posa l'escola. Podreu endur-vos a casa una mostra de les elaboracions fetes al llarg del curset.

"Cuina de bolets ", a mitjans d'octubre. "Cuina de les festes" , a .principis de desembre. "Cuina econòmica ", a principis de febrer. "Cuina de primavera ", a principis d'abril. "Cuina d'estiu", a principis de juliol.

Fins al divendres 11 d'octubre (el primer curset). De dilluns a divendres de 8 a 14 h. Lloc: Secretaria de l'Escola Indústria, 137-141 (entre Av. Gaudí i Padilla) Tel.: 455.77.71

I a ms a ms: Tasleu els noslres mens especials de dilluns a divendres per noms 975 pIes.

13

I1-21 .PM5

13

2/10/96. 10:58

SALUT I ESPORT i~----~------,,--.---~-~

-, - , --

-

.

,

Si vols fer esport, tingues cura del teu cor L'examen cardio-vascular evita riscos en la pràctica esportiva Per: Albert Giménez, Llicenciat en Medicina

La pràctica esportiva imposa una supervisió mèdica general en què cal prestar una atenció especial a l'aparell cardio-vascular per la seva contribució, juntament amb l'aparell respü'atori, a l'activitat corporal durant l'exercici esporti u. El bon funcionament i la qualitat de les prestacions de l'aparell cardio-vascular constitueixen la base de qualsevol èxit esportiu, ja que el volum minuto-cardíac és un dels factors determinants de la potència aeròbica màxima.

mínima sospita d"'organicitat", s'ha de remetre e l nen al cardiòleg que, en la majoria dels casos, confirmarà l'''anorganicitat'' dels bufos tot i que, en alguns casos, també pot descobrir una comunicació interauricular, una cardiopatia obstructiva o altres afeccions orgàniques. En resum, a part de descobrir dolències cardíaques (com cardiopaties o hipertensió arterial) en alg uns casos, l'examen mèdic anual permet determinar el grau d'aptitud física del pacient.

El nen en l'ambient escolar

Adults d'entre 18 i 40 anys

A moltes escoles es realitza anualment un examen d'aptitud per a l'educació física i l'esport. Per desgràcia, molts estab liments d'ensenyament obliden aquesta necessitat. Això, subratlla l'important paper del pediatra o del metge de família. L'objectiu d'aquest examen de salut no contempla el fre de la pràctica esportiva; la seva funció és descobrir qualsevol tipus d'anomalia que contraindiqui la pràctica de l'esport, ja sigui durant un temps determinat (que acostuma a ser el més habitual) o de per vida. Per això, l'examen mèdic ha d'investigar: a) Els signes funcionals anormals: molèsties, lipotímies, palpitacions, ofec exces-

siu o dispnea. b) Els signes físics: pressió arterial excessivament elevada, buf sistòlic ... En el cas dels bufos sistòlics, si bé en el 90 per cent dels casos són d'origen funcional, no per això no valIa pena que el metge faci una exploració profunda. I davant la més

L'examen d 'aptitud esportiva hauria de ser obligatori també per a les persones

Les persones adultes d'entre 18 i 40 anys constitueixen un grup que, normalment, no presenta riscos de malaltia cardiaca. Les anomalies cardio-vasculars, en la gran majoria dels casos, són descobertes a l'infantessa. Per això, una persona pertanyent a la franja d'edat compresa entre els 18 i els 40 té un risc de malaltia cardio-vascular mínim. En qualsevol cas, tot signe funcional anormal, el descobriment d'un buf cardíac o una hipertensió arterial justifiquen la consulta de l'esportista al cardiòleg.

Adults d'entre 40 i 60 anys

d'entre 40 i 60 anys. L'etapa més perillosa és, sens dubte, la

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

IfJIN I

PASTISIIIIA

e¡. SARDENYA, 3157 TEL. 457 04 39

ct PADILLA, 315 TEL. 436 79 67

BARCELONA

14

. ,

......

SALUT I ESPORT

,...~,.

~

DIJOUS

7 NOVEMBRE

de les persones que tenen entre 40 i 60 anys. Segons les estadístiques habitu als, cada any moren sú bitame nt als paisos desenvolupats decenes d'indi vidus a instal.l ac ions esporti ves . La causa acostuma a ser que, aquestes persones, reprenen l'acti vitat esportiva de for ma repentina, després d'una llarga etapa (poden ser anys) d' inac ti vitat, i sense cap preparació prèv ia.

A totes les escoles s'hauria .

,\t

'v~~1:t."';.¡:¡.)"'i'.';;"",-w'1$...'~t:1\Ú'~~'tl~f~;4!t:~"'\;:;.,f~~,'i".\'U.~~oI<\&Hh4iL~~~.:o..~MlQI.¡¡,·L':L'.~~

["El cor i l'activitat física"l a les 19'30 h, a l'Esportiu Claror A càrrec de: Dr. Albert G iménez, cap Servei Mèdic C laror Dra. Caro lina Gerónimo, espec iali sta en med ic ina de l'esport

CAMINA, ET SENTIRÀS MILLOR 1. Caminar és un exercici físic moderat que mill ora el condicionament cardio-vascular i l'aparell locomotor, i que us farà sentir millor. 2. Es pot ca minar a qua lsevo l edat, i no són necessàries instal.lac ions ni materi als espec ials. 3. Caminar és e l mill or q ue podeu fer si porteu una vid a sedentàri a i vo le u canviar a mi llor, sense riscos ni lesions. 4. Caminar us ajuda a prevenir o a contro lar malalties i problemes molt freq üents co m e l tabaqui sme, l'infart, la di abeti s, l'excés de pes ...

de realitzar un examen d'aptitud esportiva als nens És el cas d'una persona que, després d'estar 10 anys sense fe r esport, di sputa un partit de f utbol de "velles glòries", s'apunta irreflexivéilllent a la moda del "jogging", a un curset de tennis o esquaix, corre una cursa popul ar o participa en una marathó multitudinàri a. Cap exa men cardi o lògic pot predir amb seguretat l'existència d' un risc cardio-vasc ular. De to ta manera, l'examen d'aptitud esP91ti va ha uria de ser obligatori també per a les persones d'entre 40 i 60 anys. Perquè no més fe nt-se un examen clínic minuciós un cop l'any, am b electrocardiograma de repòs i d'esforç inclòs, les persones d'aq uesta franj a d'edat podríen fe r esport amb la tranquil ·litat de no patir una cardiopati a inesperada .

5. Si voleu sentir-vos millor no esculLiu entre dieta, exerc ici i canvi d'actitud. Selecc ione u-l os tots ! 6. C uideu la vostra alimentac ió. Incloeu més verdures, amanides, fruites i llegums, i disminuiu els gre ixos, dolços i begudes alcohòliques. 7. Feu una dieta segons la vos tra des pesa calòrica i edat. Distribuiu-Ia en 5 menj ades al dia. M as tegueu bé. M engeu a poc a poc. Bebeu una mitjana de dos litres d'aigua al dia i re nteu- vos les dents després de cada menj ar. 8. Camineu am b una marxa més ràpida de la que uti litzeu hab itualme nt, durant una hora al di a, te nint en compte que, per a què us serveixi d'entrenament el ritme cardíac heu de situar-lo sobre les 120 pul sacions per minut. 9. Esc ulliu terrenys plans, amb terra reg ular i sense inclin ac ions laterals, prefe rentme nt llocs amplis amb arbrat i poc trànsit. Utilitzeu roba que afavoreixi la transpiració, que no us oprime ixi, i sabates flexibles i còmodes.

10. Procure u anar a cam inar acom panyats i proposeu-vos metes per a caminar cada dia més ràpid i més temps. El dia menys pensat us trobareu trotant sense havervos-en adonat.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

RRIBA EL FRED. Tenim la millor calefacció per

a tÚ .

Ferreteria

o-"f E-Ñ

EDIFESA

-"f -CALEFACCIÓ-

C/Còrsega 527 Tel. 457.52.49 08025-BARCELONA

-AIRE CONDICIONAT-JARDINERIA-PETITEIECfROD.-

-MENATGE-BRICOLATGE15

PÀGINES CENTRALS ,

,

La Fundació Claror preser concurs per a gestionar el ~

Perspectlvd de Id plsc/nd de l'Esportiu Tdbor segons el projecte de C/dror

Informació facilitada pel Patronat de la Fundació Claror

I

PerspectíVd del Pdvelló de l'Esportíu Tdbor segons el projecte de CJdror

d

.

PÀGINES CENTRALS ~

_'

J.

!

~

I

_

, ,

~.

L·

,

~

_ ~ ..

nta ·el seu projecte al oliesportiu Tabor LES RAONS D'UN GRAN PROJECTE Quatre han estat les raons fonamen _ tals perquè la Fundació Claror presenti el seu projecte: la El seu model de gestió basat en oferir, sense ànim de lucre, un servei de qualitat al barri i al món escolar, amb un model econòmica social , generador de riquesa i de treball , plenament integrat en la realitat social del barri de la Sagrada Família. Aquest és el model de gestió de Claror i creiem fermament que és el model més adient per al Poliesportiu Tabor. 2a La nostra concepció de l'esport i l'activitat física com a un dret i no pas com a un privilegi. Un poliesportiu de barri no pot ser d' élite ans al contrari ha d' inspirar-se clarament en un projecte d'ESPORT PER A TOTHOM.

-Per a totes les edats, des dels més petits (nadons) fins a la gent gran, amb programes específics per a cadascun d' ells. -Sense discriminació de sexes i amb igualtat de condicions. -Facilitant als disminuïts l'accés a l'activitat física i esportiva com a element vertebrador de la seva integració social. 3a L'experiència de coHaboració entre l'administració i la nostra entitat. La recuperació de J'inte.rior de l'illa del Passatge Com'adí i la posterior construcció d'un equipament esportiu municipal cofinançat per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Claror, ha estat una experiència i un exemple d' actuació positiva, envers la ciutat i dels interessos generals. Un exemple en definitiva d'entesa i col·laboració entre l'administració i la societat civil.

El fruit d' aquesta entesa és ben palpable. El Poliesportiu Municipal Claror és una instal ·lació capdavantera quan a nombre d'associats i la instal·lació amb més usos del ventaU d'installacions esportives municipals de la ciutat. 4a La nostra experiència en portar a terme projectes de l'envergadura i les característiques que té TABOR en totes les seves vessants: programa, contractació, construcció, instaH acions, seguiment de les obres i dels terminis d'execució, finançament, posada en marxa, etc. Aquesta experiència, unida a la experiència de gestors esportius durant més de 13 anys, la considerem fonamental perquè la inversió sigui eficaç en tots el s àmbits, esportiu , social , econòmic, etc .

•• ••• •••••••••••• •• •• • • ••• • ••• • ••••••• • •• ••• ••••••• • • •• • • • ••• • • • •••

!~

L'Escola Taborja e.s en marxa ~

fl

Amb esforços i força enrenou, l'escola Tabal' ja ha començat a impartir les classes a les noves instal·lacions que es troben al carrer Cartagena, cantonada amb Provença. Quan vam anar a parlar amb la directora del centre, Conxita Braulio, encara retocaven detalls i traslladaven el material d'un lloc a l'altre. Van començar les classes puntualment com totes les escoles però, aplicant la dita castellana "Mama, vísteme despacio que tengo prisa", ho van fer paulatinament, durant tota la primera setmana. L'augment quantitatiu de nois i noies inscrits ha estat considerable. Gràcies a l'ampliació de l'escola ara hi ha

dos cursos. per classes, enlloc d'un. De ben segur que la mancança de places públiques al barri, i més en el sector on es troba, ha contribuït a l'èxit que ha aconseguit la Tabor, però la millora en els equipaments i la qualitat que garanteix una nova construcció fa que l'escola Tabor púgui ser sinònim de bona ensenyança.

POLIESPORTIU «~}

J

¡ .. ,

l

,',"

_

(

"

.

'

I

La Sauna, plena de salut per a tots Es pot considerar la sauna co m la manera més antiga de banyar-se. E ls se us orígens se situe n al s països nòrdi cs de ls quals forma part de la seva cultura popular i de la cura perso nal de la se va gent. Aq uest hàbit adquirit pe ls països nòrdi cs des de fa centenars d'anys es tà tant arre lat i els és tant benefic iós que només ca l mirar la contex tura f ísica dels ho mes i les dones i la gran qualitat de ls seus atletes . Gràc ies als benefic is que aporta, l'ú s de la sauna s' ha extès per tot e l món i cada cop és més fàc il trobar gent que la practica amb ass iduïtat.

La sauna millora notablement la salut psíquica, ja que potencia l'estat de relaxació corporal ¡ mental

tre cos, aportant-li aliment i ox igen i fac ilitant l'alliberament de toxines mitjançant la suor. A més, també és un bon mecani sme per netejar la pe ll d'impureses. Tot plegat constitueix un excel·lent procediment per entrenar i activar la circulació sanguínia de ls te ixits de forma pass i va, sense necess itat de fe r exerc ic i fís ic ac tiu (tot i que tampoc cal descuidar-l o) i sense pèrdua de forces. La sauna també exerce ix una mo lt bona influència sobre la salut psíquica ja que potenc ia l'estat de relaxac ió corporal i mental. L'acc ió anti -estrés contribueix a mante nir l'equ ili bri emocional que tant sovint patim a causa de l'ag itac ió pròpi a de la societat en què vivim. S i vo leu més arguments a fa vor de la sauna, us di rem que un es tu d i realitza t a He idelberg, en e l qual hi van parti cipar més de mil perso nes que van ser co ntro lades durant més de 10 anys, va arribar a la co nclusió que els q ui prenien sauna a mb regul aritat vi vien més anys.

cos a que di sminu e ix tra ns itò ri a me nt e l nostre pes corpora l. Per reposa r aq ues ts líquids hi ha mo ltes maneres de fe r-ho. Si es fa bé seg ura me nt ajudarà a perdre quilos. Si és fa malame nt, la sauna contribuirà pos iti va me nt en tots e ls as pec tes qu e hem ex plicat abans, pe rò no prec isament a apr imar-se. S i obteu per la primera opc ió us recomanem que per reposar e ls líquids bebeu tanta aigua, s ucs de fr uita i infusions com el cos us de mani . Així no només apagme u la sed sino que, a més, co ntribuireu a millorar e l vos tre estat de salut.

Serveix per aprimar?

Sense por a l'edat

Mo lts diuen que la saun a aprima. Podríem dir que s í però tot depèn de la manera co m es fac i. Quan es pren la sauna s'e liminen líquids

Pe l que fa a la ge nt gran no ex isteix cap mo tiu pel qu al no puguin prendra saunes, és m és, presa amb co nsciènc ia pot ser un bon incentiu per cuidm-se .

Els beneficis L'efecte pos itiu de la sauna es tà comprovat perquè l'alta temperatura i e l grau d'humitat adient actua fa vorab lement sobre l'organism e. La vasodil atac ió permet que la sang accedeixi fin s l'última cel·lul a del nos-

••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••• •••• •••••••••••••••

SOCIS DEL CLAROR!

ÒPTICA

sagrada família

20 % dte Ulleres de sol i líquids lents de contacte: 15 % dte

OQ

Ulleres graduades i lents de contacte:

Podeu pagar amb 3 mesos, sense recàrrec. Sardenya , 342 (enfront Claror) tel. 436.25.77 18

També ulleres d'esquaix i piscina

GRADUADES!

-

POLIESPORTIU •

,

'

.,

J1

, -. ¡~

,~"}'"

J.'''J~

~:

}.

',.,."I~"'~

," "

'!;'JJ..~

ÉS ACONSELLABLE UTILITZAR LA SAUNA ••• La sauna és particularment aconsellable en alguns d'aquets casos:

1. Si voleu perdre greix i reduir el volum sense debilitar-vos. 2. Si us trobeu cansats per excés de treba ll intel·lectual. 3. Si vo leu do nar més tonicitat i e lasticitat a la mu scul atura. 4. Si mengeu molt o bebeu amb excés. S. Si patiu dolors reumàtics. 6. Si voleu des intoxicar- vos o viure millor. A l'esquerra, sauna fabricada per Antal, l'empresa que ha proveYt l'Esportiu Claror

7. Si teniu una gran te nsió afectiv a amb estats d'a nsietat. 8. Si no dormiu bé. 9. Si voleu que el vostre entrenament esportiu sigui perfec te, i voleu millorar i mantenir la vostra condició física. 10. Si la vostra circulació perifèr ica és defectuosa. 11. Si vo leu evitar els problemes de la vellesa.

Passos a seguir per prendre correctament la sauna

~

?p~.::~ ,

2. La temperatura dins la sauna ha d'osciHar entre els 80 i els 100 oC. Un cop dins cal posar-se còmode i estar-s'hi fins que la tranpiració sigui continuada (de 10 a 15 minuts) .

1. Una primera dutxa d'aigua calenta obra els , poros de la pell i neteja les primeres impureses.

l

,

'

I

/

3. Pendre un bany d'aigua freda, ja sigui a la dutxa, a la piscina o a una banyera d'hidromassatge.

4. Un altre cop a la sauna es pot pujar el grau d'humitat. Aquesta segona vegada és obtativa però si es fa, cal que la duració sigui més curta.

5. És aconsellable un nou bany d'aigua freda. Desprès es pot aprofitar per seguir relaxant-se en un ambient distès.

••••••••••••••• •••••••••••••••••• ••••••••••••• •••• •••••• ••• •••• •••• TOT

Hr.J[RJ S

E

R

V

I

Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general Pintor Fusteria Caixes fortes

ROSSELLÓ, 427 bis

GIRONA, 99 Ptge. Pià

Sardenya, 408

450.49.70

459.21.23

436.84.57

Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

19

POLIESPORTIU

Gemma Vilalta en el festival de dansa del passat mes de juny

motrius, La Gimnàstica-Jazz neix amb l'aportaci ó d'un suport motivacional i d'excitac ió emocional del sistema nerviós per part del Jazz, ja que utilitza la música com a potenciador dels moviments gimnàstics, D'altra banda, la Dansa-Jazz es fonamenta en un valor tècnico-artístic i la seva finalitat és el desenvolupament de l'acc ió dansa ire i les dimensions de com i què desenvolupar vers l'espectacle, En conclusió podríem dir que la Gimnàstica-Jazz és el resultat d'un tipus de gimnàstica tradicional que ha absorbit algun s trets de la Dansa-Jazz.

Una forma d'expressió étnico-social

Dansa-Jazz, sentir elmoviment Molts de vosaltres que rondeu sovi nt pel Claror haureu sentit parlar de les classes de Dansa-Jazz. És possible que inclús practiqueu aquesta activitat. Però, ¿sabeu realment qué és la Dansa-Jazz?, ¿sabeu d'on prové, coneixeu els seus oríge'ns i la seva evolució? Per si no ho sabeu i us interessa, aquí us en fem cinc cèntims que respondran els interrogants, La primera qüestió important és aprendre a diferenciar la Dansa-Jazz de la Gim-

nàstica o la Gimnàstica-Jazz, Degut a la semblança en els seus objectius, s'ha tendit a associar-les i a donar-los-hi multitud de noms (Modern Jazz Dance, Rock Jazz, Di sco-Jazz. ,,), Aquests objectius en comú són el coneixement del propi cos i el tipus de sol ,licitud físic-motor, però potser el més important és establir-ne la diferència principaL Podem dir que la Gimnàstica es fonamenta en un valor gímnico-utilitari on el més important són els resultats físico-

Fent una mica d'història podem veure com el Jazz, abans de ser música instrumental o traduir-se en dansa, era essencialment un instrument vocal. Podríem remontar-nos dos segles enrera per veure'n els orígens però el període realment impOltant va ser quan, després de l'abolició de l'esclavatge, la comunitat negra va iniciar una gran llibertat d'interpretació instrumental del jazz, ja dins de la comunitat americana, D'aquesta manera trobem que les arrels dansaires del jazz són els gestos ancestrals que acompanyaven els ritus i les cerimònies i que canalitzaven els sentiments i les emocions del moment. Posteriorment, en mesclar-se amb la cultura americana, esdevé el modus d'expressió de la vida urbana i moderna, Una fusió entre la dansa africana (la dansa negra) i la dansa moderna americana (la dansa folk) va donar lloc al que s'anomena la Dansa Tap. Alvin Ailey, un dels millors coreògrafs d'aquest art, va saber aprofitar la mescla de cultures per traduir en expressió j azzística la misèria, la violència, la prostitució ",en definitiva temes amb

20 11 -2 1.PM5

20

2/10/96 . 11 :00

. ~

POLIESPORTIU ~

,

•

¡;,

~

,

..

'_'

,.(

•

~.

...

,~"J<,S

~l}1

Crup de nenes en "pose. formant coreografia

un e levat mi ssatge humà. E l llenguatge occ idental també va fer que la terminologia relac ionada amb el Jazz s'especifiqués i ho va fer sota e ls seus esquemes analítics i lògics. D'aquesta manera, va passar a denominar-se Jazz, pròpi ament dit, a l'estil musical; el B lues o Gospels als cants primitius i la Dansa-Jazz al moviment corporal , l'aspecte que ens interessa . L'adaptació contínua a les diverses cul tures amb les que ha entrat en contacte e l Jazz ha evolucionat cap a dues tendències ben diferenc iades: D'una banda, el "Jazz Cool" denomin a tots e ls estil s mu s ic a ls de ritme lent i melancò lic . El tipus de moviment és continuat i ondulatori de manera que el centre d'acció sigui en els moviments pèlvics. El caire d'aquesta tendència és ancestral, és a dir , que prové d e la dan sa que s'exec utava durant l'època de l''abolici ó de l'esclavatge. És per això que la sensació que experimenta el ballarí és de vinculació, inclús "fusió", amb e l terra degut al consta ~ t contacte que els peus hi mantenen. D 'altra banda, el "Jazz Hoot" respon a uns esquemes rítmics ràpids i trepidants. Correspon al sentit ètnic africà i, en aquest cas, el moviment del cos té una acció percudida i d'accentuació constant.

«La Dansa-Jazz es

caracteritza sempre pel ritme, de fet no es pot diferenciar la vibració sonora de la vibració corporal o energètica». Hélène l'isard.

L'esquema tribal i e l ritme més accelerat es pot aplicar també a l'ag itació de la vida moderna de la urbs americana. És ev ident que cadascuna de les tendències ev idencien les dues grans arrels de la Dansa-Jazz.

El treball tècnic E l Jazz genera un tre ba ll físic mo lt diferent de l que pot generar la dan sa clàss ica o acadèmica.

Un cop n'hem dibuixat les líni es co m a forma d'express ió ètnico-soc ial , cal fer-ho en la form a d'express ió tècnico-artística. A co ntinuació us dibui xe m a lgun s del s seus e le ments distintius i ident ificadors. - La verticalitat baixa, és a dir, la gran re lac ió i ide ntificac ió am b e l sò l gràc ies al treball a pe u pla és una gran diferènci a respecte la dansa clàssica que es carac teritza pel se ntit aer i (t reba ll a mb punte s, "pirouettes", salts ... ). -Els canvis de pes mitj ança nt desplaçaments ràpids d'un peu a l' altre permeten els canvis de direcc ió. -El caràcter sens ual d e la dan sa s'aconsegueix per mitjà dels moviments provinents del maluc. - La naturalitat dels moviments en base a la marxa natural de l cos. - La improvització depè n de la capac ita t de sabe r combinar la ten s ió de ls mo vime nts e nèrg ics a mb un re laxa me nt informal .

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••• ••

Roba, calçat i complements esportius

esqui-mallots-piscina Descomptes als socis del Claror

Horari: De 10 a 14 i de 17 a 20:30 h Dissabtes: de 10 a 14 i de 17:30 a 20:30 h

C/Rosselló, 398 (entre Sardenya i Marina) 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53 21

POLIESPORTIU .' •

¡

-,

.

,

~

,

ll

IIFitness i musculació

Tipus de material de musculació Pep Ollvé i Eduard Teixidó, monitors de musculació d el Claror

La sa la de fitness i mu sc ul ac ió ofereix mo ltes possibilitats a les persones busque n Ull bon estat de forma f ísica. A la sa la podem veure persones a les màq uin es, treball a nt am b llasts, amb pesos lliures o, fins i tot, exercitant s imple me nt amb el propi cos. E n aquest núme ro de la revista e ns centrem a mb dues de les poss ibilita ts de tre ball a un g imnàs: els exerc ici s amb el propi cos i amb e ls ll as ts. E l prope r núme ro del "Tot C lcu'or" trac tare m el treball amb pes lliure i amb màquines.

pot ser e l millor es tri. Si tenim e ls coneixeme nts i les bases tècniq ues s ufi cie nts, pode m aprofitar al màx im totes les poss ibilitats de treball que e ns ofereix l'orga ni sme humà. Sempre hem d'apli car e ls principi s de cà rrega a la va ri e tat d'exerci c is de ca ire mu sc ular i amb la im ag inació suficient podre m obtenir un e ntrename nt motivant i efec tiu . Un exemp le d'exercicis amb e l propi cos són e ls exercic is pliomètrics (multi-salts).

Beneficis:

I. El propi cos 1. Ens permet un millor coneixement del En l'entrenament de la mu sc ul ac ió o "fitness" no és necesscu'i cap apare llmaterial per obten ir una preparació fís ica i un nivell de rendime nt acce ptable. El nostre cos

nostre propi cos i les seves poss ibilitats. 2. L 'ex igència tèc nica i coordinativa és més important que e n altres mitj ans d'entrenament.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

pe.

GRAFIC

Limpieza y mantenimiento

eJey eme

iOCAiES ESCAiERAS OFICINAS VIVIENDAS

assessorament d'arts gràfiques

Serveis informàtios:

Experts professionals de les Arts Gràfiques planificaran i plantejaran les seves necessitats informàtiques amb les mil lors solucions. Disseny:

Dissenyadors de ampli prestigi dintre d'aquest sector, aconseguiran la mi llor presentació als seus treballs. Fotogravats:

Presupuesto

Precios especia/es

Equips informàtics competitius resoldran qualsevol problema de gravats, imatges, colors, etc. Impressió:

Impressors per a cada necessitat, per qualsevol tipus de mater ial , fins a tiratges grans mitjançant l'utilització de Rotatives.

Lo nuestro es la limpieza

pe grà.,¡c CI Cardenal Reig, 23, 8 1~ - 08028 Barcelona Tel. 448 12 98 Q

Nilo Fabra, 36 ent. 2" B Tel.

22

08012-BARCELONA

. .:,

POLIESPORTIU

_.

,.

'_

~· ...... iI

.... !.\6t.fI ... "'~~¡,.'_;}·~i~~

Inconvenients: 1. És dif íc il mes ura r la càrrega i l'inte nsitat de treball general, i la q ue re p cada músc ul e n co ncret. 2. La mi llo ra és més le nta. Hi ha múscul s que són més d if íc ils de treballar. 3. No pode m dese nvolupa r la muscul atura més enllà de certs límits. Pode m arr ibar a te nir un cos atlètic, pe rò mai el d'un culturi sta.

2. Llasts 3. Els pode m realitzar en qualsevol lloc (a casa nostra) sense necessitat d'a nar a un gimnàs. En cas de fer-los a l'aire lliure (platja, muntanya ... ), ens permet obte nir un a mi lia r relació amb el medi.

Aquest tipus d'entre name nt es fa a mb el suport de dife re nts materials: pil otes medic inals, piques, sacs de sorra, gomes elàsti ques, turmelle res ll as tades, sabates ll as tades, etc .

Tot això ho pode m aplicar tant en l'àmbit de la pre parac ió fís ica com e n e l de la re habil itac ió.

Beneficis: 1. Són e le me nts que do ne n va rie tat i major mativac ió d'entre name nt. 2 . Són exercicis que es pode n fer servir per inc rementar les qualitats físiques bàs iques. 3. Són e le me nts que apart de mi llo ra r e l to muscul ar , es pode n combin ar pe r tre ball ar la coord in ac ió gene ral i específi ca. 4. En l'àmbitde la rehabili tac ió pode m treball ar a mb mu ltiplicitat d'ang les (pe r exempl e a mb unes gomes) que a mb pes lliu re o màquines no podríe m.

Inconvenients: 1. És limitat per a un nive ll de treball d'incre ment muscular elevat. No és el mi llor ni el més rà pid dels siste mes d'entre na me nt.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

'~

Sardenya33 6, entre Córsega i Indústri a. Tel. 45 5.4 1.40. 08025 B a rcelona.

: . FOTO CiNE

15 ANIVERSARI 30 % Dte. en revelats per als socis de l'Esportiu Claror degudament acreditats preu total per carret

mida revelat + 12 fotos revelat + 24 fotos revelat + 36 fotos

10X15

~

~

1 . 14~

~4

preu soci Esportiu

13X18

~

<1.386

1 .~

10X15

13X18

559

643

802

970

1.046

1.298

PAPERERIA - LLIBRERIA

Xcii o

II~

OBJECTES DE REGAL

Rosselló 384- Tel. 456.56.17' (entre Sardenya i Marina)

OBERT DISSABTES TARDA

*/ VA no inc/ós.

23

"

NOTICIES DEL CLAROR l

,, '

".

•

~

, ' "

.

Està en funcionament des del l' 1 d'octubre

El Claror aprova la Carta de Serveis per als seus usuaris

La carta de se rv e is sintetitza e l c onting ut de l pla de qua li tat de la instal·lació, e n e l q ual s ' implica a tota la plantilla del C laror. Els seu seguime nt es fa pe r mitj à d ' indicadors de qu a litat que mes uren el grau d 'acomplime nt

A partir de l' I d ' octubre d 'en-

dels compromi sos definits a la carta.

g uany e l Po lies portiu Munic ipa l C laror'impl antarà ofi c ialme nt la

Amb aque sta iniciativ a la Fundac ió Claror, gestora de les

ca rta de se rv e is pe r al s se us usuari s i abo nats.

in sta l·lacions, vo l donar un pas

L a fin a litat d ' aqu esta carta és la d ' es ta blir fo rm a lme nt un s

e nda v ant e n la seva ta sc a d 'aconseg uir que l' es port per a

co mpromi sos de qu a litat e n el

tothom sig ui de qualitat, po te n-

fun c io name nt i la prestació de ls

ciant

serveis als usuari s de les instal·laci o ns . Fina lme nt, la carta invita al s

L'atenció i la informació a l'usuari, un dels punts forts de la Carta de serveis

usuaris a col · labo ra r acti vament en

aco n seg uir

plenament

aqu ests co mpromi sos .

• Compromís amb l'atenció i la informació a l'usuari. • Compromís amb la neteja i la higiene.

forma c ió

la

seva tasca amb il·lusió pe rqu è usuaris i socis rebin un bon servei i es trobin a gust a les nostres instal·lacions.

Compromís amb l'atenció i la informació a l'usuari:

Els compromisos de la Carta de Serveis Aquests compromisos s' estructuren en 6 capítols:

la

professionalitat i la cohes ió de l'equip humà que, di a a dia, fa la

• Permanentment l'usuari rebrà informació sobre les activitats, programes, horaris i preus. Aquesta es farà de forma planera i entenedora. El centre donarà publicitat a les seves activitats a través d' una revista bimensual i diferents materials impresos .

• Compromís amb el confort de les instal·lacions. • Compromís amb el nivell tècnic de preparació del personal.

• El personal de les instal·lacions atorgarà un tracte amable, cordial i respectuós a tots els usuaris i portarà un signe d'identificació personal. • Un cop l' any l'entitat realitzarà una enquesta per tal d' avaluar el

• Compromís amb el manteniment i la conservació de les instal-lacions. • Compromís per atendre les queixes i suggeriments.

grau de satisfacció dels usuaris en relació amb els diferents serveis prestats. Els resultats de l'enquesta seran publicats. • En cada espai de les instal ·lac ions constaran les normes d' ús que hi regeixen així com els horaris d' utilització. • Les senyalitzacions seran suficients, clares i visibles per a tothom .

.................................................................. . '

Clínica veterinària Sagrada Família ~

Servei Permanent 24

Còrsega 537 (Entre Marina i Sardenya) Tels. 435.88.67 - 43595.04

.

I ~

:,jj¡j)t¡~1o

~

•

:;.Il, t'k

"

NOTíCIES DEL CLAROR ~~~

•

Les dues saunes,

l'hidromassatge, i la nova sala polivalent, a punt El dia 29 de juliol es van iniciar les obres de reforma i a mpli ac ió a l' Es portiu Claro r. Tal com informàve m al darrer número del TOT CLAROR, amb aquesta refo rm a l'Espo rtiu di sposarà de servei de Sauna i hidro massatge i comptarà, a més, amb una nova sala poli valent de 130m2. La zona de lectura gua nya, ta mbé, un espa i cons ide rable. Pe r la info rm ac ió que e ns ha fac ilitat la gerència de C laror, les o bres van a l ritme pre vi st de manera que, l' I d 'octubre, e ntraran e n fun cio name nt els espais q ue s' ha n vi st afec tats pe r les o bres (pi sc ina petita i sala de gimnàstica correctiva, a més de la nova sal a pol ivalent) . La no va zo na d ' hidro massa tge i s aun a, a ixí com la f us ta d'es qu ai x estaran e n ll es tides e ntre el l S i el 20 d 'octubre. Segons la informació aconseguida pe r TOT CLAROR, e ls no.u s serve is q ued a ra n e ng loba ts e n la quota me nsual dels soc is amb un petit inc re me nt addicion al (a la vora de 75ptes/ mes per al soci individual adult) a partir del mes de gener. La utilit z ació d e la sa una

Nova modalitat de soci nocturn L'Esportiu Claror ha obert, des cie principi s cI'aquesta te mporada, una no va modalitat d'abo name nt: la de soc i-nocturn . Aquesta modalitat, a la qual s'hi poclen in scriure tots e ls socis majo rs de 18 anys , pe rmet l'ús de les instal.lacions e ntre les 2 1 i les 24 hores dels clies laborab les. El pre u cie l'abo name nt nocturn és de 2. I 00 ptes./mes .

La loteria de nadal ja és preparada Espais afectats per les obres de reforma Saunes: inastaH ació de dues sales, una masculina i una femenina Hidromassatge: instal-lació de dues banyeres

A partir del 20 d'oc tubre tots e ls soc is i usuari s que ho des itg in podra n adquirir les participac ions de la lo te ri a cie Nadal a la Secre ta ri a i al Control d'accés cie l'espo rtiu . El número esco llit és el 56.494.

Sala d'aeròbic : nova sala Esquaixos: Hi ha una pista en servei. S'han eli mi nat dues.

l' hid ro massatge serà lliure només pe r als soc is maj o rs de 18 a ny s . El s c urseti stes adults que no s iguin soc is di s posara n d ' una o pc ió mul t itiqu e t pe r fe r ús d 'aqu es ts serv e is, a un pre u atrac tiu . Pel que fa a la no va sala polivale nt, s' hi ha pre vist tras lladar

les ac tivitats d ' ae rò bic i da nsaj azz adults, co m ta mbé alg unes c lasses de g imn às ti ca correcti va. Aqu es t no u espa i es ta rà c limatitzat tant a l'estiu com a l' hi vern i pe r la seva imatge es conve rtirà, a l'i g ual que la sala de sauna i d ' hidromassatge, e n un ll oc mo lt atractiu de l' Esportiu Cl aror.

Nou èxit dels masters de natació Me rcè Bel, Rosa Rodrigo i Jordi Corbella van proclamar-se campi o ns d'Espa nya de 50 papall ona, 100 lliures i 100 esquena, respecti vame nt, als Ca mpio na ts de Na taci ó ce le bra ts a Manresa el passat mes de juliol.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

TAP 'I SSE RIA SAGRADA FAMILIA

RESTAURACiÓ DE SOFÀS, CADIRES, SILLONS I CONFORTABLES

Tapissot de cana pès, capçals de llit, pa rets y portes

CORTINES I TOLDOS PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

Roselló , 380 . 08025 BARCELONA Tel. 456 ·07·18 25

"

NOTICIES DEL CLAROR '..

'_

f

....

~<:

....

_

,

•

~------------------

Demana la Guia d'Activitats especialment enriquidor pel que fa al sentit de l'equili bri , la percepció del cos en l'espai i la millora de la co nd ic ió fí s ic a . E l taekwondo, que es pot practicar des de ls 6 anys d'edat, és molt vàlid per a treball ar la precisió, la concentrac ió i l'e lastic itat, ta nt dels petits com dels adults.

Activitats infantils

A er ò bi c, nataci ó, jud o, taekw o nd o, ioga, "ta i-chi" , dansa .. .l'Esportiü Claror ofereix enguany més de 30 activitats dirigides per aquells que vulguin fer esports específics en grup. Prog ramades per als més petits, per als més grans i per a totes les edats, les acti vitats es desenvo lupen e n un s horari s determinats i són dirigides per tècnics especia litzats. Són activitats que es practiquen en grup, amb places limitades, i es duen a terme sempre que hi hagi un mínim d'inscrits. Les activitats aquàtiques són

les que ofereixen més possibilitats. Hi ha cursets per a nadons (d'entre 6 mesos i 2 anys d'edat), per a infantils, gent jove i gent gran. Per als adults s'ofere ix fins a 15 cursets diferents de dos dies setmanals, class ificats en tres nivells en funció dels coneixements de l'alumne, i e ls preus oscil.1en entre les 2.200 ptes: per als socis i les 3.250 per als no socis. Una altra de les ac ti vitats ofe rtades a ge nt de to tes les edats són les arts marcials: judo i taekwondo. El judo, que es pot practicar al Claror des dels 4 anys d'edat Uudo-parc), és un esport

L'oferta d'acti vi tats infa nti ls se centra en l'iniciació espOltiva, l'escola de bàsquet i els cursets de dansa-clàss ica i dansa j azz . La iniciació espOlt iva, adreçada a nens i nenes de primer a tercer d'EGB , és el primer pas per a introduir-se al món de l'esport. S'hi treballa, especialment, les coordin acions general s i específiqu es, les perce pc io ns es pa ite mps i e ls j ocs pre-esportius d'una manera molt divertida i motivant. L'Escola de Dansa, d'altra banda, és el mitjà ideal perquè els nens i nenes potenciïn el sentit expressiu i estètic del moviment corporal. La música es convelteix en un recurs perquè la dansa sigui una forma divertida de millorar la condició física i artística.

Activitats per adults Els adults tenen una àmplia

El Claror ofereix més de 30 activitats dirigides oferta d'ac ti vitats dirig ides. A més de les que poden practicar les persones de qu alsevo l edat (acti vitats aquàtiques, arts marcials, co ndi cioname nt fís ic i esports i e l basquetbo l), els adults gaudeixen d'una oferta exc lusiva : la g imnàstica de manteni ment, l'aeròbi c, e l ioga, el "taichi ". A més, l'esportiu organitza programes específics de preparació d'accés a l'INEFC i a ltres col.lectius (Mossos d'Esquadra, cos de bombers, etc .)

Programes de Salut Ja fa molts anys que a la nostra entitat s'hi va incorporar e l concepte "salut" a la pràctica d'activitat física i esportiva, amb la creac ió d'un Servei Mèdic, asse sso ra nt el s tèc nic s i e ls usuaris sobre la millor manera de practicar qualsevol acti vitat. E l Servei M èdic és el responsable directe del Programa de Salut, constituït de manera específica per la Natació Correctiva infantil, la natació correctiva per a adults, i la gimnàstica correctiva, adreçades especialment a persones amb problemes d'actitud postural.

• • • • • • • • • • • • • • • • • •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

26

-

NOTíCIES DEL CLAROR \

S'amplia l'oferta als cursets de nadons, "tai~chi", i a la gimnàstica per a gent gran L'any 96 es va iniciar al Claror l'ac ti vitat aquàtica per a nadons. Després d'una ex periènc ia mo lt pos iti va i una forta demanda, el programa del curs 96/ 97 contempl a una maj or oferta de grups i horaris en què es practica aques ta activitat. Els nadons (d'entre 6 mesos i 2 anys d'edat) prenen els primers contactes amb l'ai gua d'un a pisc ina, amb la co mpanyia de la mare o del pare. El "tai-chi" és una altra de les ac tivitats en les què encara queden pl aces lliures. Considerada com una gimnàstica psicofísica, el "tai-chi" desenvolupa la respiració, la concentraci ó i la re laxació mitjançant moviments lents, suaus i circulars. Les c1as-

ses, imp a rti des p e r J osé Zaragoza, tenen lloc al Claror els dilluns i dijous, de 16 a 17 hores . E l pre u del curset és de 2.400 pessetes al mes per als soc is i 3.375 per als no soc is. Respecte a la gimnàstica per a gent gran (majors de 60 anys), hi ha pl aces lliures tan al grup de migdia (dm . i dj ., de 12: 10 a 13 h.) co m al de tarda (dm . i dj ., de 16: 10 a 17 :00 h.). El c urset val 1.500 ptes . al s socis.

Balls de Saló L'acti vitat que està més de moda són e ls balls de saló, la millor manera d'aprendre ràpidament a moure's al ritme del rock, el pas-doble, el "cha-cha-cha" ...

l

'I

Bàsquet Edu Torres imparteix classe als entrenadors del Claror

Els cursets per a nadons, els que han tingut m és demanda

E l C laror ofere ix dos cursets, un d'iniciac ió i un altra de ni vell ava nçat. E l d'iniciac ió tindrà lloc entre el 24 d'octubre i el 13 de febrer, i l'av ançat, entre e l 27 de febrer i el12 de juny.

Una imatge val més que mil paraules L'Esportiu Claror ha editat enguany més de 10.000 tríptics publicitari s i una gllía d'activitats dirigides de l'entitat, amb la voluntat de millorar la comunicació amb e ls socis i usuari s de les instal.lacions. Per això, el passat mes de setembre, un grup de socis clel Claror van sotmetre's a una sessió foto gràfica a la plaça Gaudí. I s'ho van passar d' allò més bé. Només cal veure la foto .

Eduard Torres va ser el gran protago ni sta de les segones jornades tèc niques de bàsquet organitzades, e l passat setembre, per l'Esportiu C laror. Torres, exe ntre nado r de l'equip d'ACB F es tin a Andorra, va fe r un a cl asse mag istra l a tots els entrenadors de bàsquet de l'entitat sobre el tema "Exercicis ci' I contra l, com a element bàs ic d'una defensa d'equi p.".

Vols jugar a bàsquet al Safa-Claror?

Busquem: Nois nascuts els anys 1985 i 1986 Noies de l'any 1987

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

27

El premi d'aquest mes és:

El guanyador del mes de juny va ser...

10.000 pessetes per a material esportiu

Adrià Castellví

Anima't-hi . Per aconseguir-ho només has d'enviar una carta per la secció "l'opinió dels lectors" , un anunci per la "Línia Directa" , o omplir la butlleta de participació al concurs TC . Fes-nos arribar les cartes, anuncis o butlletes abans de les 15 hores del proper 30 de novembre. EI2 de desembre farem públic el nom de la persona guanyadora. I si aquest cop no guanyes, no perdis la il·lusió. El proper desembre farem el sorteig extraordinari: sortejarem un viatge entre tots els qui hàgiu participat al concurs els mesos de juny, octubre i desembre.

Adrià Castel/vl; mostra un exemplar de la revista 'Tot Claror" i la butl/eta guanyadora del concurs. AI costat, la representant de "Electrodomèstics La Perla '; amb la TV que se li va I/iurar.

Butlleta de participació Concurs "Tot Claror" Nom ................ .. ..... Cognoms .. ... ,................................. .. .. Adreça ....... .. .... ................................. Telèfon .................... Ciutat. .......................................... DP............................. . Edat. ............ Ets soci/a del Claror................................... ..

Nota: AI concurs hi pot participar qual sevo l lector de la revista, sigui o no soc i de l'Esportiu Claror, exce pte els treballadors i patron s de l'Esportiu Claror, i els seus familiars directes (fills , pares i germans)

1a PART

2a PART

1. Quans anys té el regidor d'Educació, Enric Truñó?

1. Qué és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. Quin és el número de telèfon de l'Esportiu Claror?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quin tema tracten les pàgines 20 i 21 de la revista?

3. Quina secció t'agrada més?

4. Qui va impartir classes als entrenadors del Claror?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Qui presenta un projecte per gestionar l'Esportiu Tabor?

5. Què creus que li falta a la revista?

_____________________________________ ~

L~

Estudiant de Química dóna classes particulars de matemàtiques, física i química (E.G.B., B.u.P., C.O.u., i E.S.O.) Marta. Tel. 348.12.08

Llicenciada en pedagogia (amb experiència) dóna classes d'E.G.B., B.U.P., i aleman. Àngels. Tel. 456.10.24 Professor nadiu s'ofereix per donar classes d'anglès. Molta experiència. Tots els nivells. També traduccions. Brian. Tel. 491. 18.45

Treball s de carpinteria d'alumin i, pintura decorativa i pladul'. Antonio. Tel. 564.48.48

S'ofereix pintor. Molt econòmic. José Luís. Tel. 455.44.95

Estudiant de Química (UB) s'ofereix per donar classes d'EGB, BUP, COU i Selectivitat. Jordi . Tel. 207.32.95

Venc Body Board per 2500 pts. Està nou i no és gaire gran. Oriol Tel. 450.22.05

Línia Directa Si voleu anunciar les vostres ofertes, demandes, si voleu intercanviar qualsevol tipus d'article, o simp lement voleu oferir-vos per qualsevol tipus de feina, anuncieu-vos en aquesta secció. L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la bústia del Te deixant les vostres dades. Els anuncis no poden excedir les 15 paraules .

Licenciada en Filología Inglesa y en Geografía e Historia imparte clases particulares de Inglés yE.G.B. Ana. Tel. 458.42.27

Estudiant de tercer de químiques amb experiència dóna classes a l'estiu d'EGB , ESO,BUP,FP iCOU. Sònia. Tel. 351.81.36

llibres

Ministres catalans a Madrid Ot Fermn VII

Q .J0'i~ M¡¡fi~

Alnar

JO SE P MARIA AINAUD DE LASART E

LA FOLLA JORNADA

COLESTEROL Y DIETA

MINISTRES CATALANS A MADRID. DE FERRAN VII A JOSÉ MARIA AZNAR

NÈSTOR LUJAN Editorial Columna 16 1 pàgines

J. CLAPÉS! A. MIRALPETX Editorial P&J 280 pàgines

JOSEP M" AINAUD DE LASARTE Editoria! Planeta 277 pàgines

MANUEL V AZQUEZ MONTALBAN Editorial Extra Alfaguara 544 pàgines

El desaparegut i any orat Nèstor Lujan ens acosta en aquesta obra al món de w.A. Mozart i als dies precedents a l'estrena de Les Noces de Fígaro a Viena.

Bona guia per prevenir i controlar el colesterol. També hi trobarem una variada llista de receptes que no perjudiquen la salut.

Per conèixer l'actuació dels catalans en el govern espanyol, des dels llocs claus: els Ministeris. Perfil biogràfic dels protagonistes

Una visió d'aqoest "polaco", en condició de català, sobre el panorama polític més recent, ambientat en la més "medieval" de les històries.

UN POLACO EN LA CORTE DEL REY JUAN CARLOS

29

/

GUIA DE COMPRES n.

.'

"

~

•

"

•

,

•

-

Ser soci del Claror també té molts

avantatges comercials Relació de centres, comerços i empreses que s'han compromès a fer preus especials a tots els socis i usuaris de l'Esportiu Claror:

ESPORTS MANUR SPORTS Rosselló 398

SALTER FITNESS Juan Obiols 11-13

RESTAURANT ESCOLA Córsega562 FORN I PASTISSERIA SARDENYA Sardenya 357

JUFRAN MENJADORS COL

LLIBRES I REGALS XEITO Papereria) Rosselló 384 LES LLUNES (Regals informals) Còrsega 567 VIP TOYS (Joguines) Rosselló 421

Col·lec ti vitats a les escoles

SALUT

Les Garrigues / , teL. 375.13.78

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

LA YAYA AMELIA

Ben a prop teu

La cuin a de l baca llà

CaLàbria 251, tel. 439.45.00

Sardenya 364, teL. 456.45.73

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

SIDRERIA TEMPLE

M olt a prop teu

Sardenya 319 (ba ixos), tel. 457.04.53

CENTRO ORTOPEDICO MAROBA Pl anti1l as a medida, protecciones deporti vas

Sa rdenya 375, teL. 457. 12.76

ARTROMÈDIC (Ortopeda) Sardenya 311 CLIN ICA VETERINARIA SGA. FAM. C, òrsega 537 O PTICA SGA. FAMíLIA S ardenya, 342

Sardenya 342, teL. 455. 44.95

ELECTRODOMÈSTICS COFAC (Ferreteria) Còrsega 527 . LA PERLA Rosselló 431

R osseLLó 4 11, teL. 458.63.85

30

TINTORERIA WORLD ECOLÒGIC SEC Condic ions es pecials per als socis

Provença, 538, teL. 450.13.61

LOTERIA NÚM. 59

FOTOGRAFIA FOTOGILMA Rosselló 417 FOTOCINE SPOT Sardenya 366

ROBA I CALÇAT Bocadillos, tapas y vinos gallegos

ELE Y EME (Neteja i manteniment) Milo Fabra 36 FALCÓ (Perfumeria) Sardenya 360 PC GRÀFIC (Arts Gràfiques) Cardenal Reig 23 TOT HARO Rosselló 427 bis TALLER D'ART BARCENA PI. Osca, 1-3

Es pec i.alitat en tapes as turia~ es

ALlMENTACIÓ BARRIBElRA

ALTRES

CALÇATS RIMINI Rosselló 477 DONTEJANO Marina 279

Marina 255, tel. 436.87.91

Vol arribar a més de 7.000 persones? Aquests espais poden ser seus

TRUQUI'NS

207.06.40 Publicitat

.

AGENDA D'ACTIVITATS

Octubre Retornant de les vacances cal recuperar l'esport. Ja sabem que no es gaire fàcil reemprendre la disciplina i el ritme de l 'hivern, és per això que hem triat les millors activitats perquè les pogueu gaudir . sense que us SUpOSl un sacrifici. Aquests dos mesos vinents, podreu observar i gaudir de molts torneigs inte rnacionals, però també d'actes on podreu participar activament. D'aquesta manera, mirant a àquells que competeixen, potser us tornaran a agafar les ganes de fer esport.

1 Inauguració

5 Triatlò

6 Cursa

Inauguració de la sauna i l'hi dromassatge

IV Triatló Club Natació Catalunya

3a Festa de patins "El Corte Inglés"

Esportiu Claror

Vila Olímpica

PI. Catalunya

20 Ciclisme

20 Ciclisme

popular SantsLes Corts

XXXIII Escalada Ciclista a MontjuÏc

Sortida del s amics de la bici

CIRiera Blanca

Av. Mistral, 20 bis

Esportiu Claror

13 Cursa xv Cursa

24 Ball

26 Beisbol

27

Comença e l curs de balls de saló. Els dijous de 22: 15 a 23:45

Torneig Intern . Ci utat de BCN

VI Diada esportiva a Collserola

Esportiu Claror

Vilamarí,28

Av de l'Estadi, 30

3 al6

cursionism

Novembre 1 Atletisme

1,2 i 3 Hípica

2i3 Bàsquet

AutmloIiIHne

XVI Cursa de l'Amistat.

IX Gran Premi Intern. Ciutat de BCN de Polo

Trofeu Ciutat de BCN en cadira de rodes

32èRal·Jj CatalunyaCosta Brava'9S

Marató Catalunya

Dr. Marañón , 17

Fraderic Soler, 9

Trav. Gràcia, 30

9 Natació

10 Ciclisme

15,16i17 Esquí

16 al 24 Fira

IV Trofeu Sant Martí de Natació

11 Pedalada ecològica

Nivalia Ski Show

C.E. Júpiter

CI Fontanella,11

Palau Sant Jordi

Fira de Barcelona

Dijous 7, a les 19:30h Xerrada

24 Atletisme

20 al8 Hoquei

Fòrum sobre el cor i l'activitat física A càrrec del Dr. Albelt Giménez i la Dra. CaroJjna Gerónimo

47è Trofeu Intern. Ciutat de BCN dAtletisme

VIII Torneig ntern . de Hoquei de la Immaculada

Esportiu Claror

Elisabets, 5

Dr. Marañon, 17

3Sè Saló Nàutic Intern. de Barcelona

31

FETS I GENT ---.-......-.-..---. URGÈNCIES

co m psíqui ca. Últimament estic animant amics meus amb defi ciè nc ies v is ua ls pe rq uè fa c in Judo.

Urgències Mèdiques .................... 061 Ambulàncies Creu Roja .. ... 300.20.20 Farmàcies de guàrdia

.............. 01 0

És molt diferent el Judo que practiquen els vidents del que practiqueu vosaltres?

Bombers Generalitat ........... 692.80.80 Bombers BCN ciutat.

... 080

Bombers BCN comarques ............ 085 Mossos d'Esquadra

No. Ga irebé és igua l i prova d'això és que entrenem plegats. En el Judo a terra no hi ha cap d iferència i en el Judo a peu l'ú nic tret dife rent és que llui te m més agafats per tenir més co ntac te amb e l cos.

..... 300.22.96

Polícia ...... .. .......................... ..... . 091 Guàrdia UrbanaBeN .. ... . ... ..

092

SERVEIS Inf. Metropolitana .... .. .....

...... 010

InformacióTelefònica ............. ..... 003 ProteccióCivil

.. .... 319.25.00

Accidents encarretera ........ 352.61.61 RENFE .............. ..

490.02.02

Ferrocarrils Generalitat .. .. .. 205.15.15 Informació Carreteres .... .... 204 .22.47 Aeroport El Prat

....... 301.39.93

Serveis Socials ............. . 900.30.90.30

HOSPITALS H. Sant Pau

291 .90.00

H. Del Mar .

.. .. 221 .10.10

H. Clínic ...... .

.. .. 454.70.00

H. L'Esperança .. ......

.. .. . 285.02.00

H. Vall d'Hebrón

...... 418.34.00

H. Sant Joande Déu ... ......... 203.40.00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN ...... 40 2. 70 .00 Generalitat .. ........... .. . 315.13.1 3 Diputació BCN .......... 402 .22 .22 Correus.

E S

.. .. 318.38 .31

POR

T

S

Esportiu Claror ........ 207.06.40 Serve i d'Inf. Esporti va43 2. 19.92 Fed. Cat. Bàsquet.. .. 254 .90 .62 Fed. Cat. Judo .

.. 318 .26 .16

Fed. Cat. Gimnàsti ca 426 .94 :78 Fed. Cat. Natació ...... 301 .82 .70 Fed. Cat. Futbol. ...... 302.56 .42 Fed. Cat. Esports pe r a Disminuits Físics ... 211.4 3.73 Consell Esport Esco lar de Barcelona (CEEB) 219.32 .16 Agenda d'Activitats .. 481.00 .21

32

Dani Robert, judoca del Claror, bronze en el Campionat d'Espanya per a invidents En Dani Robert és relativam ent nou a la casa. De fet només hi porta Ull any però ja ha aconseguit llIUl jïta important dins de l'esport que practica: el Judo. Sota les ordres d'en Jordi Yllste, l'entrenador de Judo de l'Esportiu Claror, el Dani ha treballat fort des que va entrar i el seu fruit ha estat un meritori tercer lloc en el Campionat d'Espanya que es va celebrar els dies 15 i 16 de Juny a Madrid. E n Dani té 28 anys i és invident parcial. Dani, et va costar molt trobar un centre on poguessis entrenar? A mi no perquè vaig conè ixer el Claror g ràc ies a l'E li sa bet . G utiélTez que j a hi venia a entrenar feia te mps. -L'Elisabet va ser sub-campi o na de l món de Judo l'any 1995 a Colorado (EUA) .- A ell a sí li va costar força trobar un centre i sobretot un entrenado r que vo lgués i pogués e ntre-

nar a invidents . Amb e l Jordi Yuste no hi ha hagut cap problema i, a més, a l'Esportiu C laror he m trobat un mo lt bon ambient tant e ntre els companys com amb la gent que hi tre ball a.

Fa un any que vas començar i ja has aconseguit un tercer lloc al Campionat d'Espanya que, d'altra banda, ha estat el teu primer campionat. Cóm t'ho expliques? És ve ritat, vaig co mençar fa un any de zero i només ha estat qüestió d'anar aprenent i avançant mica en mica.

Perquè vas triar el Judo? Se mpre he practicat esport, des de ben petit. Vaig començar amb l'atletis me, he fet esqu í alpí i durant tres anys vaig estar en un eq uip de futbol-sala. Ara, a més del Judo, com que sóc soc i de l'Esportiu C laro r també vaig a la pi sc in a i a la sala de màquines . Crec q ue l'esport ajuda molt tant a estar en bona forma física

Quins benejïcis aporta el Judo que, potser, no aporten altres esports? El Judo ajuda mo lt, sobretot a l'hora de situar-te a l'espai. Pels vidents això no és cap problema perquè hi veieu però, per a nosa ltres, saber mesurar i ubicarte en l'espa i, saber-ne e ls límits, és una tasca que s'ha d' aprendre i dominar. El Judo, en aquest sentit, aporta molts beneficis.

Explica 'ns m és concretament cóm va anar el Campionat? E l primer dia d'estar a Madrid ens van pesar a tots per englobar-nos en categories. El segon dia es van disputar e ls combats. Jo vaig haver de disputar-ne dos i, la veritat, és que tots dos rivals van ser molt durs. Tot i així, la sort i les ganes de guanyar va n do nar-me la me d a lla de bronze.

Quins són els teus projectes de cara al futur? Continuaré entrenant i preparant-me, sempre que la feina de l'ONCE m'ho permeti. A veure si puc es tar a punt pels possibles campio nats que sorge ixin.

Vejam si és veritat i en Dani Robert pot seguir endavant i ens porta d'aquí a no gaire la medalla d'or i, qui sap, potser la satisfacció de participar en algun campionat europeu o internacional, seguint els passos de la seva companya Elisabet Gutiérrez. A tots dos els desitgem molta sort.

e O PROVENÇA

::i

~~

'§ w

w

«

MALLORCA

~

MONUMENT SAGRADA FAMiLIA

« Z

~ ~

Adreça

Com venir-hi?

Sardenya, 333 08025 . Barcelona Tel. 207·06·40 Fax 207· 77·35

Metro Sagrada Família Línies 2 i 5

Bus 10,15,19,20,34,45

SALTER

I._MIMMM'