Issuu

Entrevista amb Antoni Marcet, regidor del Districte de l'Eixample

"EI barri de la Sagrada Família tindrà nous equipaments a curt termini" Pàgines centrals

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

INST. ODONT. SAGRADA FAMILIA C/CERDEÑA 319 BAJOS BARCELONA Tel. 457.04.53

INST. ODONT. CALABRIA C/CALABRIA 251 BAJOS BARCELONA Tel. 439.45.00 Cada dia estamos mas cerca de V d. es por ello que queremos recordar a todos los asociados y familiares de:

ESPORTIU CLAROR el acuerdo de colaboración con nuestras clínicas dentales y beneficiarse de las siguientes tarifas totalmente preferenciales. 1a Visita, consulta y revisiones 1a Visita Ortodoncia (aparatos correctores) Urgencias / revisiones periódicas Fluorizaciones Radiografías interbucales Higiene bucal (limpieza)+Revisión Extracciones simples

"Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" 3.000 Ptas. 2.000 Ptas.

Para el resto de t.ratamientos no referenciados se le efectuara un Descuento del 20% TAMBIEN NOS PUEDE ENCONTRAR EN: GRANOLLERS- cf. Avgda . Sant Esteve, 86, 3r, 4a- tel. 879.32 .28 MATARÓ- cf. lIuro, 52-54 baixos- tel. 757.71.81 BADALONA- cf. Del Temple, 29 -tel. 389.43 .31 CORNELLÀ- cf. Mossèn J. Verdaguer, 6, 2n, 3a - tel. 474.19.32 SABADELL- cf. Sant Joan , 23-31, 1er, 1a - tel. 727 .53.96

OPINiÓ el.

Sa rdenya, 33 3 08025- Barcelana Tel. 207 .06 .40 FAX 207.77.35

Coordinació : Sergi Larripa Redacció : S.L., Ester Benach Informàtica : David Fernóndez Col .laboració lingüística : M . Àngels Güell Publicitat : Josep Lluís Vide Rev i sta "Tat CIÇlror " Dipòsit legal : B 28124-84 Ti ra da : 6.500 exemplars Comp osició i Impressió PC Gràfic (BNA) IMGE SA Sant Adri à del Besós

~~ Fundació Claro r e/. Sardenya, 333

2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta 3 . La "Final four" de París 4 . Ètica i esport

REPORTATGES 6. Barcelona Dragons 1 O. Especial Milla'96

L'ENTREVISTA

16 . Antoni Marcet, regidor del districte de l'Eixample ESPORT I SALUT

18 . L'obesitat 20 . Esport sense fum 21 . Dermatosi estivals

Tel. 207.06.40 Dir ec t o r - Ger e nt : Joan Itxaso Paternain

Claror Fundació Claror ..

~.,

Ajuntament ,

POLIESPORTIU

22 . 24 . 25 . 26 .

L'aeròbic Fitness i musculació Taekwondo El Concurs del Tot Claror

de Barcelona

TOT CLAROR és una rev ista oberta a totes les opinions. Per això, no necessàriament comparo teix les opinions expressades als articles signats, que són sencera responsabilitat del seu autor.

NOTICIES DEL CLAROR

27 . El 15 de juny, festa fí de curs . 28 . Breus 29 . El Claror tindrà sauna i hidromassatge 30 . Línia Directa 31 . Agenda d'activitats 32 . Fets i gent

OPINiÓ •

Una ta rda feliç

Per proposar, q ue no quedi Sóc una sòcia recent del Claror i m'agradaria proposar, per les activitats d'estiu, una de nova. Durant mo lts anys he competit i he fet exhibicions de natació sincronitzada (ballet aquàtic) en un club dedicat, íntegrament, a aquest esport. Crec que de cara als cursets d'estiu, es podria fer un curs d'iniciació per a nenes, i fins i tot per a nens, ja que és un esport que engloba molts en un i que aporta molts avantatges als que la practiquen . Els beneficis de la natació, la potenciació de la força, de la resistència, de l'equilibri i l'aprenen-

ENQUESTA -----------------

Manuel Gil No. El resultat del terreny de joc no s'ha de canviar. Mirar el video per veure si una juga.da arbitral és bona o no fa perdre l'emoció del moment. Seria una excepció els casos extrems o que impliquin violència

Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les IS línies mecanografiades. Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

tatge del sentit del ritme són algunes de les qua litats que ofel'eix la pràctica de la sincron itzada. A més, sempre és atractiu, tant pels joves com pels pares, muntar coreografies i ensenyarIes a la fi del curs. La sincronitzada és un esport olímpic i els que l'hem practicat sabem la desconeixen-

ça que hi ha i la marginació que se' n fa, tant en els mitjans de com unicació com en els centres esporti us, tot i ser un esport atractiu per molta gent. Seria una llàstima que un club tan preocupat per l'esport com és l'Esportiu Claror no la inclogués en els seus projectes. Bea Díaz

Una festeta tots plegats amb harmonia farem per acomiadar-nos, per les vacances i pensà quan ens retrobarem. Unes quantes hores junts amb rem ull hem passat, quan un s'enfonsava, l'altre no sabia com surar. La monitora m'ensenyà com moure els braços ... més e ls peus em queden quiets ... això és un galimaties, però jo me'n sortiré. A tots ells amb lo cor diré, amb tot l'agraïment i sinceritat, que per aguantar-nos .. . un guardó han g uanyat. Ara hi haurà una pausa, més vindrem aviat per gaud ir d'això que ens agrada i en remul tornarem a estar.

Rosa Esteve (Dedicada als monitors cie piscina)

Creus que s'ha d'aplicar el video en els partits de bàsket?

Ivan Mata

Anna Rodríguez

Sí. Tot i que el bàsquet és un esport que implica molt contacte entre els jugadors, crec que seria important l'utilització del video per corregir decisions arbitrals errònies o jugades que l'arbrit no ha vist.

Sí. Perquè hi ha coses que es nota que són eq ui voca des i el víideo ajudaria a que no hi haguessin tantes errades ni discussions. A més en el bàsquet hi ha moltes jugades dubtoses entre jugadors.

Sara Figueres Sí. Per l'experiència del futbol americà que s'utilitza per veure si ' hi ha hagut contacte. Crec que es faria més justícia ja que l'àrbitre es humà i es pot equivocar. No penso que afectés l'espectacie ni l'emoció.

Pau Català Sí. Perquè si un dels equips reclama alguna jugada important el video pot ajudar a aclarir-ho. S'ha d'inten tar ser el més just possible.

OPINiÓ

David Bernabeu

LA fRASE...

Periodista esportiu de COM-Ràdio

La final de París L

'exemple dels últims segons de la final de la Lliga Europea a París va suposar la culminació, primer, d'una organització pèssima i deplorable en l'entorn de la competic ió, amb dos eixos bàsics que demostren àmpliament la declarada incapacitat de la FIBA actual per gestionar amb brillantor esdeveniments d'alt nivell: el deficient control sobre el comportament dels seguidors grecs, només millorat el dia de la final arran de la intervenció providencial del Barça; i el permetre el tancament del pavelló a les vuit del vespre de cada jornada, coincidint amb l'entrenament d' alguns equips . Senzillament, perquè aquell era l'horari laboral del personal del París-Bercy. A tots els qui vam tenir l'oportunitat, l'any 91, de viure la celebració de l' Open McDonalds (organitzat per l'NBA) a la capital francesa, se'ns posen els cabells de punta quan sen-

tim dir a la FIBA que el seu objectiu és la creació d ' una competició paralel·la a la millor lliga del món. Poques comparacions són tant odioses com aq uesta. En segon lloc, l'aturada del cronòmetre en els instants finals del Panathinaikos-Barça només aj uda a completar la llista de negres episodis que, en aq uesta línia, ha escrit la Federació Internacion al durant les últimes temporades. Les experiènc ies vi sc udes pel propi eq uip blaugrana a Salònica, davant l' Aris, perla Penyaa Tel·Aviv '94 contra l'Olimpiakos (on el rellotge va c lavar-se en els vuit segons) o pel mateix Reial Madrid, il.lustren un seguit de despropòs its lamentable s, curiosament, sempre amb equips grecs com a beneficiaris de les irregularitats. Plou sobre mullat. Aquest és el problema. És per això que tots, sense excepció, hem donat suport a la ferma actitut del

Barcelona d'alçar la veu davant la FIBA, amb qui el club ha acabat signant un document en què la Fedaració Internacional reconeix les errades comeses a la final. Un fet se nse precedents a la hi stòria, plena de pre potència, de la FIBA. Tot i amb això, era un desenllaç cantat i, segurament, el més aconse ll ab le . La repetició dels 4 segons i 9 dèc imes ja estava contemp lat, des del primer dia, com una autènticaquimera. Abans de tancar l'article em queda una ob ligació. La de fer constar que les circumstàncies de la final han conduït a parlar molt poc de bàsquet. l no vindria malament recordar que, en general, el conjunt barceloni sta no va fer una bona "Final Four" , amb moltes dificultats el primer dia contra e l Madrid i sense saber atacar la zona de Maljkovic en el partit decisiu. Encara que això no elimina la raó blaugrana en e ls despatxos.

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

"Cap video millorarà la pOl; la incompetència o la corrup ció" Santi Nolla, director d 'El Mundo Deportivo

SABIES QUÈ? .

. .

E l què va passar a la final de París va ser molt estrany, però no era el primer cop que hi havia un problema amb el cronòmetre. La història recorda que l'any 1972, a la final de bàsquet dels Jocs Olímpics de Múnic, va succeir una cosa similar. S' enfrontaven els Estats Units , guanyador fins aleshores de totes les final s olímpiques, i la URSS . El partit va acabar amb avantatge dels americans (50-49). Els rusos van protestar dient que quedaven 3 segons de partit. Es van jugar els 3 sego ns i va g uan yar l'URSS (50-51) amb una cistella de Sergei Bélov.

BAIXA

PUJA -------

Tennis català

La FIBA

El tennis català viu els millors moments de la seva història. D'uns anys ençà, tennistes com Sergi Bruguera, Jordi Arrese o Arantxa Sanchez Vicarlo han aconseguit èxits internacionals rellevants. El millor, però, és que la pedrera no s' esgota. Jugadors com el ll eidatà Albert Costa (foto superior) han demostrat enguany que, en menys temps del que pensem,estaran en condicions de plantar cara als grans monstres del tennis mundial.

Què hem de dir sobre la FIBA que no s'hagi dit ja? Segurament la Federació Internacional de Bàsquet Associat ha rebut en una setmana més desqua-lificatius que en tota la seva història. Però és que, algú dubta que la "Final Four" de París no va ser irregular? La FIBA que, des de fa dècades, presideix el senyor Stankovic (foto inferior) està sota sospita. I això, deixant de banda que el Barça guanyi o no un partit determinat, fa molt mal al bàsquet. Quan s' acabaran els escàndols?

EL RÈCORD L'actual entrenador del Panathinaikos, Bozidar Maljkovic, és el tècnic amb més títols de la "Final-Four" de bàsquet: 4, aconseguits amb 3 equips diferents (dos cops amb la J ugoplàstika, Llemotges i Panathinaikos). Curiosament, l'únic equip amb el qual no va ser campió va ser amb el Barça.

OPINIO

Etica i Esport per Joan Itxaso, director-gerent de l'Esportiu Claror

A l'Esportiu Claror tenim un codi ètic que, segurament, no es prou co neg ut per tots els qui en formen part. Tot i així ens hem de plantejar, tots plegats, de familiaritzar-nos amb la seva ex istènc ia perquè constitueix un dels pi lars de la nostra història i de la tasca de cada dia. El món de l' esport és un mirall dels comportaments socials, una escola a on , cada dia, hem d'actualitzar els coneixements que tenim de nosaltres mateixos i de la societat que ens envo lta. La tasca d' una en titat que ag lutina, sense d iscriminac io ns , moltes persones és contribuir a què la seva convivènc ia sigu i "plaent" i que pertànyer a un col·lecti u sigui un valor afegit de la nostra convivència amb els altres i de la nostra pròpia realització com a persones. Fins ara, e l camí que hem après per aconsegui r-ho ha estat el de dotar-nos d'una línia de conducta, amb els deures i les ob ligacions que comporta la pertinença al C laror. Tenir un ideari sign ifica bàsicament assolir lliurement uns compromisos que ens permetran fer millor les coses, en un ambient on es respiri el caliu per viure la vida amb la màxima plenitud. L'esperit esportiu de la Milla és un exemple de l'ètica que vol difondre el Claror

El Baró Pierre de Coubertain va impulsar el moviment olímpic a partir del primer codi ètic internacional de l'esport

Hauríem de parlar, però, d'exemples concrets que siguin vàlids per a definir el comportament ètic d'una entitat i dels seus membres. Podríem parlar del Baró Pien·e de Coubertain, impulsor del primer codi ètic internacional de l'esport que va ser capaç de generar tot un moviment olímpic. És cert que determinats aspectes de l'esport olímpic són criticables però encara és més cert que les olimpíades (i a Barcelona les hem sentit de prop) són un fenomen mundial que

referma la convivència i la tolerància entre les persones i els pobles. Podríem parlar de Blume, Picornell i tants altres, com a pioners de l'Esport al nostre país, que amb una ètica de tenacitat i confiança van obrir camí i ser capaços d'aglutinar esforços, fent realitat el que avui és l'esport a Catalunya. També podríem parlar, negativament, de comportaments anti-ètics de "personatges" (Gil i Gil, Ruiz Mateos, etc.) que volen portar a l'esport la llei del campi qui pugui o la llei

OPINIO

El Codi étic del Claror

El diàleg, respecte, la comunicació, la solidaritat i l'esperit esportiu són els fonaments del codi ètic del Claror

del més fo rt, segurament per amagar interessos poc fiables. Aquests no es mereixen ni el ressò dels mitj ans, ni que nosaltres riem les seves (gràcies) desgràcies. Afortunadament tenim molts esportistes i moltes entitats que amb el seu tarannà i la

seva traj ectòria ens parlen que l'ètica i l' esport estan tan lligats com els pedals i cames de l Mi guel Indurain , la pilota i les mans de l' Epi o la porteria de futbol i en Ramallets. Aquests exemples, i d'altres com el comportament de l'afecc ió de l Barça a la final de Wembley, com l'ambie nt fes tiu de la Milla de la Sagrada Família, defineixe n mill or el concepte que nosaltres tenim de què ha de ser l'esport. Claror s'està fe nt adult, tot i que els nens i nenes són part esse ncial de la nostra tasca. A tots nosaltres ens agradaria tenir la sav iesa d' un a persona tan admirada com José Luís Aranguren per explicar a la canalla, amb senzillesa, la importància d' un codi ètic. Encara que l' Aranguren ens ha deixat, segurament ens diria que hi ha una manera fàcil de fer entendre què és el nostre codi ètic: DEMOSTRAR-HO, DIA A DIA, AMB LA NOSTRA CONDUCTA.

Tots els qui integrem l'Esportiu C laror: socis, treball adors, usuaris, entitats i grups, convivi m en un espai i teni m uns objectius similars. Tots estem interessats a conviure i a mantenir una relació com més agradable i emiquidora millor. I tots, com a persones, ciutadans, socis o usuaris de l' entitat, te ni m uns drets i unes obligac io ns mutus. Per això, pensem que la nostra convivència i re lac ió han de basar-se en: El respecte a les persones i a les idees. E l diàleg i la comunicació, com a inco mpatibles amb els crits i la indiferència. El respecte i la neteja de les insta l.l ac io ns pe rquè tots pug ue m frui r- ne al màxim. La nostra co l·laboració en aquest aspecte és imprescindible a l' hora d'evitar qualsevol mena de comportament que les petjudiqui, ni que sigui de manera inconscient. Saber compartir l'ú s d 'es pais i d 'elements, tenint present també l'interès i les necessitats dels altres. L'esperit esportiu i participatiu en les competicions, respectant sempre el contrari i ass umint amb correcció la victòria o el resultat advers. L'ajut i la solidaritat vers la persona del costat que tingui dificultats . La crítica constructiva i l' exigència d' una solució a les coses que no funcionin de manera adequada. E l respecte i l'atenció al nostre entorn i a la natura. El fo ment de l' amistat i de les relacions socials, en la nostra relació diària i en els actes socials de l'entitat. L' estima per la vitalitat, per l'optimisme i pel sentit lúdic de l'activitat que fe m di ns de l' entitat.

La cerimònia d 'apertura dels Jocs de Barcelona va sintetitzar tots els ideals de l'esport

REPORTATGE

Fa 10 anys ningú no s'ho hauria imaginat: els Barcelona Dragons, un equip de futbol-americà aleshores inexistent, congrega 20.000 persones a l'Estadi Olímpic de Montjuïc cada cop que juga. Que tenen els Dragons? Qué té aquest esport, el número 1 als Estats Units, que gairebé desconeixem?

Uns desconeguts a Europa Només fa 24 anys que el futbol-americà va arribar a Europa. Va ser l'any 72 quan els militars de quatre bases europees de l'OTAN van organitzar entre ells el primer torneig d'aquest esport que es recorda a Europa. No va ser fins a finals dels anys 80' que el futbol -americà va començar a ser practicat a Catalunya per equips com els Barcelona Boxers o els Badalona Dracs. A poc a poc, practicants de tots els esports, principalment del rugby, van començar a provar sort en un esport genuïnament americà que barrejava l'esport, la música i les "cheerleaders".

Els Dragons ataquen denou 6

1991, neixen els Dragons L'esclat defini tiu del futbol-americà a Catalunya va arribar de la mà dels Dragons, el primer equip professional radicat a Catalunya. La història dels Barcelona Dragons neix el 1991, l'any de creació de la Lliga Mundial ("World League") en què l'equip, després d'una gran temporada, va arribar a jugar la Final de la lliga al mític estadi de Wembley, a Londres. La final es va perdre enfront els Frankfurt Galaxy, l'autèntica bèstia negra de l'equip. Però el balanç de la temporada va ser més que positiu: 28.000 persones van marcar la mitjana d' assistència a l'estadi de Montjuïc.

REPORTATGE

Jack Bicknell, l' alma mater de l' equip Un dels fe ts més sorprenents dels equips de futbol-americà és la quantitat de personal que tenen. A més dels 42 jugadors que disputen la Lliga Mundial, els Barcelona Dragons tenen 7 entrenadors, un especialista en cadascuna de les situac ions de j oc. Per sobre d'ells, però, hi ha el "Head Coach" o E ntrenador Principal. En el cas dels Dragons, aquest càrrec l'ocupa Jack Bicknell , l'únic entrenador de la Lliga que ha dirigit el mateix equip totes les temporades. Bicknell, amb una trajectòria de 35 anys com a entrenador, va començar la seva carrera a la lliga universitària nord-americana. Allà, conegut com a "cowboy Jack", va ser l'entrenador pli ncipal dels Eagles, de Maine i del Boston College, amb el qual va aconseguir el títol de campió de la Cotton Bowll 'any 84. Ja a Barcelona dirigint als Dragons, B ickneU va aconseguir el mi llor resultat l'any 91, quan l' equip barceloní va quedar sots-campió de la World Bowl.

L a mill o r ass istè nc ia de públi c, però , es va aco nseg uir la segona te mporada: era l'any de ls Jocs i e l públi c va es tabli r un rèco rd d 'assistència e ncara no superat: 49 .5 67 perso nes van ass ist ir a un partit. U na xifra no més assolible pe ls millors equips de futbol d'Es panya. E n co nj unt , es pot afirmar que, co m a mitj a na, més de 20.000 perso nes va n a Mo ntjuÏc a ga udir l'espectacl e dels D rago ns sempre q ue jugue n.

Un espectacle diferent El futbol-americà no té res a veure a mb el concepte d'esport a què estem acostumats a Europa. No s'assembla al futbol, ni al bàsquet, ni tant sols al rugby. És una

PREU DE LES ENTRADES

barreja d'esport i espectacle. L' espectado r que assisteix per primer cop a un parti t dels Drago ns, té di verses sensac ions: en ocas ions la se nsació d' ass istir a un partit de futbol, e n ocasions la sensac ió d' estar a una discoteca o a un macro-co ncert. El partit que inicialme nt hauria de durar una hora, en dura tres. I és que les aturades del joc són constants. Però l' organitzac ió, que ho té tot preparat, se les enginya perquè els "temps morts" siguin d'allò més entre ti guts . E ntre les ac tu ac io ns de les "Cheerleaders", la música que constantment sona pels altaveus, els locutors que amenitzen l 'espera ... l'es pectador no té te mps d' avorrir-se. En ocasions, fin s i tot hi ha actuacions d'algun grup musical o exhibicions d 'algun traçut malabartista.

Cinc espanyols en un equip ple d'americans La plantilla dels Barcelona Dragons compta amb 42 jugadors dels quals, la g ra n maj o ría só n no rd-a meri cans. Només 5 jugadors són espanyols: Xisco M a rco s, Pedro G a ra u , Di eg o Martos i, els dos únics catalans, Ivan Imbernón i Pau Coll. E l protagoni sme d' aquests jugadors ha anat a més amb el pas dels anys. Les dues primeres temporades només hi havia dos j ugadors espanyols a l'equip i, a més, gairebé no participaven en el joc. L' any passat el nombre d' espanyols no només va arribar a qu atre (M arcos, Coll , Imbe rnó n i G a ra u) , s in ó qu e va n g ua nyar pro tagonisme en l' equip. Enguany hi ha cinc espanyols a l' equip (s' hi ha afegit Diego Ma¡tos), cosa que ret1ecte ix l' augment de nivell dels futbolistes d'aquí, que cada cop reben més confiança per part de l' entre nador.

Un esport en expansió L'èx it dels Drago ns, i e l co nseqü e nt "boom" del futbol-americà és ret1ectit, no només pel nombre d'espectadors que cada partit acudeixen a MontjUÏc, sinó també per l' augment de practicants d'aquest esport. Actualment més de 2. 000 jugadors de futbol-americà estan federats a Espanya; més de 1.000 són catalans.! és que Catalunya és, amb diferència, la comunitat amb més federats de tota Espanya. De ls 12 equips q ue juguen a la primera di visió de la lliga es panyola, c inc són catalans (Pioners de l'Hospitalet, Dracs de Badalona, Boxers de Barcelona, Eagles de Vilaffanca i Búfals del Poble Nou). A la segona di visió hi juguen 12 equips catalans. Tot un èxit per a un esport que fa uns anys gairebé no coneixia ningú.

CALENDARI DELS PARTITS QUE RESTEN

Tribuna

2.200 ptes.

Diumenge, 2 de juny

BeN Dragons- London Monarchs

18h

Lateral

1.800 ptes.

Dissabte, 8 de juny

frankfurt Galaxy- BeN Dragons

19 h

Gols

1.100 ptes.

Diumenge, 16 de juny

BeN Dragons- Scottish Claymores

18 h

REPORTATGE

Les claus per entendre un partit de futbol-americà

ESQUEMA DE COL "LOCACIÓ DELS' JUGADORS ALS CAMP equip ofensiu

amb la col.laboració de J.A.Gomariz, jugador dels "Badalona Dracs" ~

equip defensiu

Qui és qui al futbol-americà Equip Ofensiu 1. Central (center) 2. Conductor de joc (quaterback) 3. Corredor (running back) 4. Guàrdia (guard) 5. Placador (tackle) 6. Receptor (widw receive) 7. Receptor exterior (split end) 8. Receptor interior (tight end) • Cada partit té una durada de 60 minuts dividits en quatre parts de 15. • El joc es disputa sobre un terreny de 100 iardes, dividit per línies que delimiten zones de 10 iardes. • Els equips estan formats per 11 jugadors, cadascun d'ells especialitzat en una posic ió específica. L'especialització és tal que cada equip canvia els 11 jugadors en funció de si li toca atacar o defensar. • El partit és jutjat per 6 àrbitres. Quan un d'ells veu una penalització llença un mocador a l'aire, es reuneixen tots els àrbi tres i prenen la decisió pertinent. • L' objectiu dels equips és avançar !fnies de 10 iardes. Per això té4 oportunitats (downs). Si no aconsegueix pasar les 10 iardes, l'equip atacat perd la possessió

Touchdown Extra Game Extra Point Field Goal

6 punts 2 punts 1 punt 3 punts

• Quan l'equip atacant arriba a la zona de "Touc hdown "aconsegueix 6 punts i l'oportunitat d'aconseguir 1 punt addiciona I mitjançant l'acció del xutador (kicker) o 2 punts amb un Extra-Game. • Si l'equip atacant es queda a prop de la zona d'anotació (End Zone) amb la quarta oportunitat, el xutador pot intentar aconseguir un "Field Goal" que val 3 punts.

Equip defensiu 9. Defensor lateral (cornerback) 10. Plac ador central (nose tackle) 11. Placador exterior (defensive end) 12. Plantador (holder) o refusador (punter) 13. Reraguarda (linebacker) 14. Saguer o home de seguretat (Safety)

Vocabulari bàsic Partit ........................... (Game) Bloqueig ............ .. ....... (blocking) Correguda .... .......... .. ... (run) Esprintada ................... (rush) Gol de camp .............. , (field goal) Intercepció .................. (interception) Interferència ............... (interference) Jugada addicional ...... . (extra game) Mà a mà ...................... (hand off) Ofensiva .............. .. ...... (drive) Oportunitat ................. (down)

Passada...................... ...... Passada incompleta ......... Penetració ...................... . Pèrdua de pilota .............. Pèrdua de possessió ........ Placatge ........................... Porta ............................... Punt addicionaL .............. Touchdown ..................... Xut de sortida .................

(pass) (incomplete) (dive) (fumble) (turnover) (tackling) (door) (extra point) (touchdown) (kickoff)

REPORTATGE

Ivan Imbernón, line-backer dels Barcelona Dragons

"El Futbol-americà és una oportunitat d'esbarjo per a tota la família" Pregunta: Quí és Ivan Imbernón? Resposta: És un noi que jugava a futbol fins als 18 anys, va tenir una lesió, es va engreixar 30 quilos i va haver de deixar el futbol perquè ja estava massa pesat. Vaig acompanyar a un amic a fer una prova a un equip local de futbol-americà, els Boxers, i em van agafar. Als Boxers vaig estar jugant els cinc últims anys, vaig anar millorant, fins que fa un parell d'anys em van fer una prova per entrar als Dragons i vaig tenir la sort de què m'agafessin. Perquè hi ha gent molt bona a Espanya. P: Com és que vas començar jugant a futbol, a quin equip jugaves? R: Vaigjugar a l'Europa, al Sant Andreu, als Escolapis de Sarrià ... tenia un bon nivell, era el meu esport de tota la vida. El futbolamericà no el coneixia gens. De fet, quan vaig fer les proves d'entrada als Boxers, no sabia res d'aquest esport. Va ser després que em va començar a agradar. P: Mai t'hauries imaginat que acabaries vivint del futbol-americà i jugant a un equip com els Dragons? R: Fa sis anys no m'imaginava ni que tant sols jugaria a futbol-americà. Tot va ser com una sorpresa ... i arribar a estar als Dragons és un somni que té qualsevol jugador espanyol d'aquest esport. Pensa que els Barcelona Dragons són l'oportunitat més gran que té qualsevol jugador espanyol de jugar a futbol-americà. Apart, és una gran experiència per conèixer un altre tipus de cultura com és l'americana, i conèixer Europa gràcies als viatges. És un bonic somni. P: A vosaltres us sorpren el "boom" dels Dragons en una ciutat on, fa uns anys, ningú no coneixia aquest esport? R: Sí, pot sorprendre. Però és que el futbol-americà és un esport molt espectacular il'únic que falta és que la gent s'acabi d'adonar d'allò què veritablement té a la mà: venir a l'Estadi és més que veure un partit, és una

oportunitat d' esbatjo per a tota la família . Una oportunitat perquè el pare, la mare, els fills .. passin una tarda veient les "cheerleaders" , el muntatge que envolta el partit...tot l'entorn, com diria en Cruyff. P: El gran "hàndicap" segueix sent el desconeixement que hi ha entorn el reglament d'aquest esport? R: Sí, és que les normes són realment difícils. Jo mateix puc dir que no conec totes les regles del futbol-americà i dubto que hi hagi moltes persones que se les sàpiguen. De tota manera, això no és tant problema. Qui ve a veure un partit ve a veure l'espectacle, ve a veure com 40 paios es foten canya per portar la pilota d ' un costat a l' altre del camp. És un esport violent, divertit, cerebral...un esport on tot està controlat i planificat, on gairebé no hi ha improvisació. P: Si parléssim de percentatges, quant té d'esport i quant d'espectacle? R: 50 per cent de cada cosa. Els jugadors som esportistes però, als Estats Units, la gent concep aquest esport com l'oportunitat que tota la família passi la tarda divertint-se. P: Creus que aquest esport arribarà a arrelar-se del tot a Catalunya? Se'l podrà comparar amb el bàsquet o elfutbol?

R: Home, ara ja està més arrelat que el bàsquet en el sentit que, a nivell de públic, els Dragons conciten més espectadors que qualsevol equip de bàsquet d' Espanya. Arrelar ha d' arrelar, el que nosaltres desitgem és que no nomès siguin 18 o 20.000 sinó 35 o 40.000 els qui vinguin a veure' ns a l' Estadi cada setmana. P: Aquí a Catalunya està més arrelat, però a la resta d'Espanya sembla que encara falta molta feina per fer? R: Sí però estem a Barcelona, i a mi m'ha de preocupar què pensa la gent de Barcelona i Catalunya, no què pensen a Madrid, al País Basc o a Cadis. P: Quants anys et veus jugant als Dragons? R: Tots els que pugui. M'agradaria jllgar fins als 28 o als 30 i després, si l' esport ha arrelat definitivamnet, preparar-me per ser entrenador.

Currículum vitae (van Imbernón és un dels dos jugadors catalans que juga als Barcelona Dragons. Va néixer a Cornellà el 27 de novembre de 1972. Amb el seu l '89 d'alçada i els seus 120 kg de pes, el seu cap rapat i la seva perilla, representa estèticament l'essència del jugador de futbol americà. Conegut com a "Champion", des que juga als Dragons és un autèntic ídol a la Zona Franca, el barri barceloní on resideix. I és que el seu caràcter obert i extrovertit han fet d'ell un punt de referència per a tots els seguidors dels Dragons. És membre de l'Associació d'Esportistes contra la Droga, i ha participat a diverses campanyes de solidaritat social. Per cert, sabieu que va treballar durant un temps com a guàrdia jurat? Devia fer impressió ...

MILLA'96

•

La Milla' 96 bat el rècord de participació Còrsega, travessant elbarri de la Sagrada Família, que aquells dies celebrava la seva Festa Major.

Rècord femení Des del punt de vista competitiu, el més destacat va ser el triomf de J aqueline Martin en la sèrie de sèniors femenina, que amb un temps de 4' 43" va establir un nou rècord de la Milla, guanyant així el premi extraordinari de 100.000 pessetes establertes a aquest efecte. L'atleta barcelonina, pertanyent al club madrileny Canal Isabel 11, està considerada com la segona millor migfondista espanyola en categoria promesa. I és que, als seus 22 anys d'edat, és a les portes d'aconseguir la classificació per a disputar els propers Jocs Olímpics a Atlanta. L'anterior rècord femení de la Milla era en poses sió de Cristina Nogué, que va establir-lo l'any 1990 amb un temps de 4'55".

Els homes, a un bon nivell Jabour Braim, el segon per l'esquerra, va guanyar la sèrie sènior masculina

La Milla'96 ja és història, i mai millor dit. Perquè l'edició de la Milla Urbana de laSagrada Família d'enguany passarà a la història per dos fets cabdals: el rècord d'inscripcions, que per primer cop va superar les mil persones, i el nou rècord femení establert per una atleta, Jaqueline Martín, a qui possiblement veurem a Atlanta aquest estiu.

Rècord de participació El més destacat de tot va ser, sens dubte, la gran participació en una Milla que, any 10

rera any, destaca pel sèu caràcter popular. 1042 persones de totes les edats van posarse les bambes el passat 21 d'abril i van córrer la Milla' 96. Tot un rècord; fins ara la màxima participació s' havia xifrat en 904 corredors' els que van participar l'any passat. Un dels elements que, sense dubte, van contribuir a l' éxit participatiu va ser la bona climatologia que va haver durant tot el matí del dia 21. La Milla, que enguany ha celebrat la dotzena edició, es va desenvolupar sense incidents i entre un gran ambient festiu pels carrers de Rosselló, Cartagena i

No nomès va ser bona la sèrie sènior femenina. A la sèrie sènior masculina vam poder veure una de les millors curses dels darrers anys. Tal com passa a les grans cites atlètiques, la cursa va ser dominada per atletes d'origen magrebí. Finalment, després d'uns intensos 1.610 metres, el guanyador va ser Jabour Braim que, amb un temps de 4' 18", va fer la sisena millor marca de la història de la Milla; es va quedar a 13 segons del rècord. El segon classificat va ser ElkahouyaAli-Mustapha (4'20"), mentre Jordi Buergo va aconseguir el tercer lloc, amb un temps de 4'22.

MILLA'96

• L'Associació de Veïns va premiar el Claror per l'èxit organitzatiu L'Esportiu Claror no només va repartir premis, també en va rebre. En concret, de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família que, mitjançant el seu president Joan Sardà, va lliurar un trofeu al Director del Claror, Joan Itxaso, en mostra del reconeixement a la tasca de promoció de l'esport que, dia a dia, fa el Claror en el barri de la Sagrada Família. Els joves van participar massivament a la Milla

Una cursa per·a totes les edats La XII edició de la Milla va reflectir un cop més el seu caràcter plenament popular. Deixant de banda el minoritari grup d'atletes professionals que hi van participar, la Milla va destacar per la inscripció de corredors de totes les edats. Des de banjamins fins a veterans, els 1042 atletes inscrits van omplir la línia de sortida de totes i cadascuna de les set sèries. Com podeu observar en el gràfic, la participació va estar molt repartida quant a categories. Totes les sèries van comptar amb un percentatge d'inscripció d'entre el 12 i el 20 per cent. Només a la sèrie de veterans (homes majors de 40 anys i dones més grans de 35), aquest percentatge va baixar fins a 1 per cent. Una de les participants més Joves de la Milla va ser Núria Casas, una • nena de 9 anys nascuda el 26 de desembre de 1986 i que corria la Milla per segon any consecutiu. La Núria, que estudia quart d 'EGB a l'Escola Sagrada Família, va participar a la sèrie benjamí amb el dorsal 121: va correr els 1.610 metres en 7'25", aconseguint la 31 ena. posició de la sèrie. La Núria, consultada per la revista TC, va mostrar-se molt contenta del seu resultat. "Em va anar molt bé. És el segon cop que corro la Milla i he millorat.Amb el meu pare sempre corro curses; he arribat a còrrer 3 quilòmetres i mi!/, . La Núria, que també juga a bàsquet al benjamí femení del SaFa-Claror, afirma que l'any que ve tornarà a còrrer la Milla. És una apassionada de l'esport. El participant més veterà de la Milla va ser en Joan Alaez, tot un habitual d'aquesta cursa. Nascut el 18 de gener de 1933, Joan Alaez rebossa salut i bon humor als seus 66 anys. I és que, amb les ganes d'un júnior, Joan Alaez va inscriure's a la Milla amb un únic objectiu: participar i divertir-se. Va fer la cursa en 8 ' 11" , tot i que la classificació, en el seu cas, és el de menys. "M'agrada molt l'esport. Tota la vida he fet futbol, natació. .. i de fet, encara ara surto cada ma t/al carrer a còrrer una estona. A la Milla, com a la cursa del Corte Inglés, m 'hi apunto cada any. De fet ho fem tota la faml1ia, i ens ho pasem molt bé." Sens dubte, tot un exemple d'esportista.

Nuricas Casas va ser una de les participants més joves a la Milla '96

Joan Alaez, amb 66 anys d 'e dat, va ser el participant més veterà

MILLA'96 .......

(

~ ~ ~<~

' ••!'.

" , _ '>~_j

_J.k

"",,, .. ',,,

• • ";;'_1 a~.t~:U"""~''f~r.'"lor.~;oo.¡ ... ~~~l~~¡I,J¡¡'';:i¡;~...J:.,,1:tt;<>t,~~at.PiJl~~

Els Sèniors MASCULÍ 1 Jabour Braim 2 E. Ali Mustapha 3 Jordi Buergo

4' 18" 4' 20" 4' 22"

FEMENÍ 1 Jacqueline Martín 2 Irene Rodríguez 3 Ruth Navarro

4'43" 5' 10" 5' 32"

Premis a entitats Tal com estava previst, l'Esporti u Claror va premiar les escoles, clubs o entitats que més corredors van aportar a la Mi lla. Les entitats premiades van ser l' Escola Sagrada Família, que va inscriure a 242 atletes, l'escola Inmaculada Concepción, que en va inscriure 95, i l'Institut Menendez Pidal, que va aportar 89 corredors. Com a pre mi, les escoles van rebre 50.000, 25.000 i 15.000 pessetes respectivarnent.

Sorteig'de 2 'bicis' Un cop lliurats els trofeus als tres primers de cada sèrie, l'organització va procedir al sorteig de dues bicicletes de muntanya: una per a totes les participants feme nines que van acabar la cursa, i una altre pels partici pants masculins. La sort, en aquest cas, va somriure a l'Emic Martí Ramírez i a l'Eva Hernandez Torns.

El pòdium de cada sèrie BENJAMINS Carlos Dosouto

6'04"

Maria Hernandez

6 '23"

2 Abel Nogués

6 ' 17"

2 Maria Duran

6 '24"

3 Albert Gamper

6 '25"

3 Ana Marín

6 '25"

ALEVINS 1 Joaquim Cari us

5'31 "

2 Adrià Ferrer

5'38"

2 Lolita Nieto

S'56"

3 Dani Galvez

5'39"

3 Clara Carnero

S' 58"

Elena Arévalo

S' 55"

INfANTILS l

Esteve Arimón

5'07"

2 Oriol Itxaso

5' 11 "

3 Fco. Javier Plaza

5' 13"

Cristina Anglada 2 Carmen Gomez 3

Jesús Galan

5'27" 5'30"01 5'30"06

CADETS 1 Ivan Lima

4 '40"

2 César Hernandez

4 '53"

2 Rosario Garcia

5'20"

3 Gregorio Jurada

4'56"

3 Marta Martín

5'23"

5'41 "

júlia Estevez

5' 18"

JÚNIORS 4 '32"

1 Elisabet Ruz

2 Raúl Alvarez

4'35"

2 Elena Sanchez

S'51 "

3 jesús Rodríguez

4 '39"

3 Teresa Oliver

6 ' 19"

Remei Gil

5'40"

David Alvarado

VETERANS

1 Fabian Campo

4'50"

2 Quino Gonzalez

4 '53"

2 María Parkinson

6 '20"

3 Miguel Nieto

4 '57"

3 Angeles Gonzalez

6 '50"

MILLA'96

___<ll¡¡¡¡¡"j1~_!l'

~;rait\~W~~'li1i~

Les institucions recolzen la Milla degana

Més de 40 empreses van col.laborar

Les sèries van ser molt ràpides

A l' acte de lliurament de premis hi van assistir el Regidor d'Esports de l' Aj untament de Barcelona, Albert Batlle, el President de l'Associació de Veïns de la Sagrada Fmrulia, Joan Sardà, així com diferents representants del Districte de Gràcia i de la Generalitat de Catalunya. La Milla Urbana de la Sagrada Família és la degana de les que tenen lloc a Barcelona.

Un acte tant complex com la Milla no és fàci l ni barat d'organitzar. És per això que cal agrair el suport donat per les més de 40 empreses privades que van col.l aborar per tal que la Milla'96 pogués ser una realitat. Els dos principals patrocinadors van ser "MH" i "Instituts Odontològics Associats". A tots ells, moltes gràcies.

Un dels fets més positius de la Milla d' enguany va ser la competitivitat que hi va haver a quasi totes les sèries, i l'alt ritme que van emprar els corredors. Això va permeU'e, a més de batre el rècord femení en la categoria sènior, que es fessin bones marques a totes les sèries. En la sèrie sènior masculina, els tres primers classificats van millorar la marca feta pels guanyadors dels dos últims anys.

AiXí QUEDA L'HISTORIAL DE LA MILLA Guanyadors Edició Data Masculins

Temps

Femenins

Temps

28-4-85

Miquel Farreras

4' 24"

M. del Remei Gil

5' 18"

27-4-86

Francisco Alvarez

4' 21 "

M . del Remei Gil

5' 24"

III

26-4-87

Juan A. Martinez

4' 26"

Anna Maria Pardo

5' 24"

24-4-88

Antonio Fernandez

4' 27"

Núria Pastor

5' 16"

23-4-89

Ramón Moya

4' 14"

Núria Pastor

5' 08"

22-4-90

Joan Viudes *

4' 05"

Cristina Nogué

4' 55"

VII

21-4-91

Joan Viudes

4' 12"

Núria Pastor

4 ' 56"

VIII

26-4-92

Jose A. Prieto

4' 16"

Rosa M. Rubio

6' 02"

24-4-93

David Pujola

4' 16"

Anna Maria Pardo

5' 03"

24-4-94

Carlos Casero

4' 27"

Maria C. Toscano

5' 23"

23-4-95

Àlex Cerdà

4 ' 25"

Mireia Teixidó

6' 55"

XII

21-4-96

JabourBraim

4' 18"

Jaqueline Martín **

4' 43"

------------82 persones van treballar en l'organització

* Rècord Mascul(** Rècord Femen(

Que la Milla va ser un èxit organitzatiu és un fet que no passa desapercebut. Això, però, no és fruit de l'atzar. El mateix dia de la Milla, més de 80 persones, entre voluntaris, Guàrdia Urbana, Creu Roja, jutges i empleats de l'Esportiu Claror, estaven vetllan per la bona marxa de la cursa. Des de mesos enrera una vi ntena de persones van estar preparant la Milla sota la coordinació de la Núria Borràs.

MILLA'96 Jaqueline Martín, la nova "record-woman" de la Milla busca ara la classificació pels propers Jocs Olímpics d'Atlanta

I desprès de la Milla, Atlanta? Ho tenia clar: si batia el rècord de la MilIa' 96, s'enduria 100.000 pessetes de premi. Va venir, va escalfar una estona, va córrer, i va batre el rècord. El premi, les 100.000 pessetes promeses. Així de fàci l. Jaqueline Martín, atleta de 22 anys pertanyent al club madrileny Canal Isabel 11, no amaga que el seu objectiu a la Milla era el premi econò-

Gràcies! rtu

Fundació CI r r l'

.~.

Ajuntament

de Barcelona

Districte de Gràcia Guàrdia Urbana de Barcelona AV Sagrada Família Generalitat de Catalunya Fed. Cat. d'Atletisme El Periódico de Catalunya

:::a

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

MH OBRAS E INSTALACIONES

mico És una atleta professional que es dedica única i exclusivament a l'atletisme i, en un esport on els ajuts econòmics no són fàcils de trobar. S'ha d' aprofitar l'ocasió que ofereixen curses com la Milla de la Sagrada Família. Ara l'objectiu esportiu immediat, és aconseguir la classificació per als Jocs d'Atlanta.

A totes les institucions, entitats i empreses que han fet possible la XII Milla de la Sagrada Família Coca-Cola la Caixa Cervezas DAMM Aigua Mineral Viladrau Banco Pastor BEHQ Cofac Ferreteria Condal, Constuccions Esportives Deumar, lIuminación Ferzam Gilabert Julio Moreno lacer Utisan Winterthur

Albert, perruqueria Alravasa Antonio Manen Autocares Duran Capdevila Cercacer Cresa Deter Foto Gilma Magial Menjador Col.lectius Olimpex Ibérica Salvador Escoda Salvador Matas Sondika Suarep i l1adó Tot Haro Vidrios Benedicto

MILLA'96 jaqueline Martih es prepara diàriament per assolir un objectiu: poder participar als jocs d 'Atlanta

Pregunta: Què et va semblar la Milla Urbana de la Sagrada Família? Resposta: Molt bé, molt bé. Era el primer cop que hi participava, tot i que ja la coneixia. Companys meus del club me n' havien parlat i jo, fins i tot, vaig venir l'any passat a veure-la i comprovar com era. La veritat és que em va agradar molt l' organització. P: Què és el que et va motivar a participar-hi, l'aspecte esportiu o l'econòmic? R: L' econòmic. Perquè t'he d'enganyar? 100.000 pessetes no es donen a totes les curses. Normalment jo, que sóc professional, rebo un f ix de la federació per cada cursa en què participo, però no tinc gaires oportunitats de guanyar premis econòmics tant importants. I la veritat és que em va sorprendre molt com, essent un premi tant important, no hi haguessin més corredors professional s. P: Va ser fàcil batre el rècord?

5.300 m2 d'instal·lacions esportives 2 piscines Pavelló cobert Pistes exteriors Pistes d'esquaix.. Sala de "fitness" Musculació Mur d'escalada 15 vestidors I molt més ...

R: Molt fàcil. Almenys per a mi , és cl ar. Aquest any he fet els 1.500 metres en 4' 17" , i el rècord de la Milla estava en 4' 55 ". Tenint això en compta, i que tenia poca competència, em va ser fàcil batre el rècord . I amb el premi que hi havia pel mig, no m' ho vaig pensar gaire. P: Quin és el teu objectiu esportiu immediat? R: Classificar-me per anar als Jocs Olímpics d' Atlanta. Per aconseguir-ho he de fer els 1.500 metres en 4' 10" a qualsevol de les curses en què participi. Hi ha tres places en joc ; una ja la té la Maite Zúñiga, i jo lluito per aconseguir una de les altres dues. Ara estic a set segons de l'objectiu. És difícil, però ho intento. P: Et dediques únicament a l'atletisme? R: Sí, totalment. Ni estudio ni treballo. De fet, la meva feina és l'atletisme. Tinc una beca de la Federació Espanyol a d' Atletisme, i m'hi dedico en cos i ànima.

P: Quina posició ocupes al rànking espanyol de 1.500 metres? R: En categoria promeses sóc segona, i en sènior sete na. P: Tornaràs l'any que ve a la Milla de la Sagrada Família? R: Espero que sí, però tot dependrà del calendari que tingui l' any vinent. De moment he quedat molt contenta. I nosaltres. Molta sort Jaqueline, i que et veiem a Atlanta.

Si vol

•

gau lr de l'esport Sardenya, 333 08025 . Barcelona Tel. 207.06.40

Claror I I

Ajuntament de Barcelona

ENTREVISTA • ANTONI MARCET, REGIDOR DEL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE

"L'Escola Tàbor estarà inaugurada el setembre" P. Com li explicaria a un ciutadà barceloní què és un regidor de districte?

Currículum Vitae Antoni Marcet té 48 anys, és casat I té dos fills. llicenciat en Clencles Empresariids, és membre de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1977, partit del qual és actualment conseller nacional. Entre els anys 87 I 92 va ser membre de l'executiu del partit com a responsable de Comunicació. Col.laborador de Miquel Roca, té una llarga experiència en la política municipal, on hi ha desenvolupat diferents càrrecs. Actualment és regidor del Districte de l'Eixample, càrrec que ocupa des de fa 6 anys.

R. Un regidor de districte, com és el meu cas, té la responsabilitat política de traslladar el millor possible els serveis de l'Ajuntament al ciutadà, i alhora traslladar a l'administració les preocupacions, problemes o mancances que puguin tenir els ciutadans que viuen al territori en qüestió. Per simplificar-ho: l' administració municipal és la més propera al ciutadà, i dins l'administració municipal, els regidors de districte som els qui estem més a prop. La nostra feina és estar en contacte amb la gent i escoltar-la. P. És vostè una persona esportista? R. Sóc una persona que vull ser esportista, però no sempre tinc el temps ni la voluntat suficient com per a fer esport de la manera sistemàtica que voldria.Sóc un enamorat de l'esport i aconsello fer esport perquè és necessari no només per la salut físi ca, sinó també per la mental. Faig alguns esports perÒ tots malament. Sóc dels que intento posar-me el xandall dos o tres cops a la setmana i anar a córrer mitja horeta. De vegade? jugo a tennis, i a l'estiu faig una mica de natació i bicicleta. En definitiva, què faig tot l'esport que puc però no d'una manera seriosa. P. Com veu, des de la seva posició, la situació de l'Eixample? R. El veig amb molta esperança. L'Ajuntament ara considera l'Eixample com un objectiu prioritari dins el conjunt de la ciutat, i aquest és un canvi de mentalitat del qual me n'enorgulleixo. Tot i això existeixen alguns indicadors que ens obliguen a posar unes mesures correctores adequades: hi ha una certa degeneració en el manteniment del centre de la ciutat, un envelliment i pèrdua de la població, terciarització de l'economia ... i per tant, hem de buscar fòrmules correctores necessàries i dissenyar l'Eixample del futur. P. Dins el districte, quin paper juga el barri de la Sagrada Família? Com veu la situació del barri? R. És un barri amb qualitats importants que, en el futur, anirà a més . No té els índexs de terciarització

ENTREVISTA

Un nou poliesportiu al barri Un de ls equip aments previstos més importants per al barri serà l a co ns trucció d' un nou poliesportiu municipal, que s'anomenarà Tàbor. Estarà situat a la croïlla dels carrers M a ll orca i Cartagena i tin drà 3.500 m2 amb piscina, pavelló cobert i gi mn às. Sego ns Anto ni Marcet, "la construcció del poliesportiu Tàbor està en la fas e d 'acabar de concretar el plec de condicions. Un ple municipal, als propers m esos de juny o juliol, farà la convocatòria del concurs, i l'adjudicació es farà relativament aviat. " Pel regidor del districte de l' Eixample, "el poliesportiu ha de donar compliment a l'escola i al barri. Es tracta de fer un equipament esportiu obert a les necessitats del barri, i funcionarà com totes les instal.lacions que són gestionades per concessió administrativa com l'Esportiu Claror o l'Aiguajoc." Si el procés acompleix els terminis establerts, el nou poliesportiu podria inaugurar-se la tardor de 1997. AI Mercat hi haurà nous equipaments

que poden tenir altres zones de l' Eixample. Encara té un dinami sme important, però cal posar l'accent en una política d'equipaments de futur i en la millora i manteniment de l'estat de la via pública. P. Quins són els equipaments previstos d'instal.lar a la Sagrada Famz1ia ? R. Hi ha una sèrie d'equipaments previstos pel barri de ljl Sagrada Família. De tota manera, cal dir una cosa, no podem crear falses expectatives. Les administracions, no només la municipal, tenen uns greus, gravíssims dèficits i les expectatives de realitzacions de futur són modestes. Estem en una època d'auste-

"Estem en època d'austeritat i no podrem fer tots els equipaments que voldríem"

ritat, i això cal tindre- ho present. Seria molt fàcil vendre que fare m un casal de joves i un altre d'avis a cada cantonada .. .però això després ho hauríem de pagar. I el que no pode m és engreixar els pressupostos i augmentar la despesa pública en una situac ió de dèficit terrible. Ara bé, dit això, hem de dir que, com que al barri de la Sagrada Familia hi ha un déficit d'eq uipaments important, hem fe t un programa d'actuac ions, previst a curt term ini, que resoldrà els problemes més importants del barri.

NOUS EQUIPAMENTS PREVISTOS PEL BARRI DE LA SAGRADA FAMíLIA • Nou complex social de t .400 ml que s'instal.larà a un edifici de tres plantes del carrer Mallorca, al costat del Mercat de la Sagrada familia,on hi haurà un casal infantil, un punt d 'atenció i informació al ciutadà, un centre de serveis socials i un casal de gent gran amb sala polivalent. Serà un equipament molt important pel barri , dels que no se n'obren cada dia. • Nou parvulari als jardins del carrer de la Indústria, entre Marina i Lepant, on es mantindrà la pista esportiva ara existent.

• Nova Escola Tabor, al carrer Provença/Cartagena, que estarà inaugurada al setembre, de cara al proper curs . • Nou Poliesportiu Municipal Tabor, lligat a la construcció de l'escola Tabor. • Nova escola de secundària al carrer Marina/ Consell de Cent, a l'antic solar de la Talbot. • Nous jardins, ja inaugurats, a l'interior de l'illa de la Damm. • Renovació i ampliació de les pistes de petanca a la plaça Gaudí.

•

SALUT

L'obesitat, un problema amb necessitat de solució diabetis

hipertensió

El sobrepes centra molts dels nostres problemes

L'obesitat constitueix un veritab le proble ma de salut pública en molts països desenvolupats. L'excés de greix corporal és un factor de risc de patologies com les hipercolesterolèmies (xifres elevades de co les terol), les hipertriglicerinèmies (xifres elevades de triglicèrids), la diabetis del tipus II

(alt nivell de sucre a la sang) i alguns tipus de càncer, sense oblidar els problemes articulars i psicològics que disminueixen greument la qualitat de vida de la persona obesa. La reducció de greix corporal d'una persona només és possible si s'aconsegueix

un desequilibri energètic, de manera que la ingestió d'energia a través dels aliments sigui inferior al consum d'energia necessari per a la vida i per al desenvolupament de les activitats quotidianes. Les necessitats d' energia d'una persona (tret de situacions excepcionals com el crei-

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• TOT

Ht)[RJ

Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general Pintor Fusteria Caixes fortes

ROSSELLÓ, 427 bis

GIRONA, 99 Ptge. Pià

Sardenya, 408

450.49.70

459.21.23

436.84.57

Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

SALUT

•

xement, l'embaràs, o la lactància) són lasuma del consum metabòlic basal (e l nombre de calories que cons umim en estat de repòs), la termogènesi induïda per els aliments (la despesa calòrica del metaboli sme dels ali ments) i l' activitat física . Per tant, per aconseguir un balanç energètic negatiu (és a dir, per a gastar més calories de les que consumim) no n' hi ha prou amb red uir la ingestió d 'energia menj ant menys. És necessari , a més, no reduir la despesa d'energia a través d'aquests tre s components. Com se sap, el seguiment d' una dieta hipocalòrica (baixa en calories), té com a conseqüència, entre d'altres, la disminució del metabolisme basal. També decreix la termogènesi induïda pels aliments e n disminuir la ingestió d 'aquests. Fi ns i tot la despesa d'energia mitjançant l'activitat física es veu reduïda, ja que la persona es torna més apàtica i lenta en els seus moviments. L'utilització d' una dieta hipocalòrica com a mètode per a aprimar-se té, a més, l'inconvenient que provoca pèrdues considerables de massa no grassa (teixit muscular). És per això que la pràctica habitual de l'exercici físic comporta una sèrie de beneficis no tant evidents, però no per això menys importants. Ens referim a la prevenció de malalties cardio-vasculars, a la conservac ió de la massa òssia, a l'augment de la sensibilitat a la insulina, a la millora de la imatge corporal i a la gènesi d ' una satisfacció psicològica que disminueix el risc d'abandonament del programa d'aprimament. La combinació d'exercici i una dieta hipocalòrica és considerada el mètode més adecuat per a obtenir una reducció de la grasa. Entre les avantatges més importants aconseguirem evitar la pèrdua de massa corporal i contrarestar el descens de la tas a metabòlica de repòs provocat per la dieta.

L 'obesitat és la causa d e molts problemes per a la salut; la fatiga, diabetis, l 'artrosi o l'hipertensió només són els m és coneguts

PROGRAMA PER REDUIR GREIX CORPORAL

Els aspectes bàsics d'un programa tipus de reducció de greix corporal han estat definits per l'Amerlcan College of Sports Medeclne. Són els següents: •

Aporta no menys de 1200 Kcal/dla en el cas de persones adultes amb activitat normal.

•

Inclou aliments que són de consum habitual pel seu sabor, cost I facilitat d'adquisició i preparació.

•

No restringeix l'aportament calòric en unes 500 -1000 Kcal/dia provocant una pèrdua gradual de massa que no ha d'exedir el quilogram per setmana.

•

Inclou l'ús de tècniques de modificació de conducta, destinades a eliminar els aspectes negatius del règim habitual.

•

Inclou un programa de resistència d'almenys tres dies a la setmana, 20-30 minuts per sessió, a un 60% de la freqüència cardíaca màxima.

•

Permet que els nous hàbits d'alimentació i exercici físic puguin ser mantinguts al llarg de la vida quasi amb la finalitat de conservar una menor massa corporal. \ 19

SALUT ~llIiiÍIJ..tl;i ~';..JJi:_~~~,t.~H..w-ll'~r ~}h~'..:I.i.>"."."!l.!i."',-"!.. ~~~r.\ ....V""-.~:t'.:.'!;·¡ '.~~ 'rX1..""""i_ï;!t.~

L'esport amb el dia mundial sense tabac Sota el lema "Esports i arts sense fum i promoció de la salut" es va celebrar, un any més, el Dia Mundial Sense Tabac amb]' objectiu de controlar el fum en els llocs on es practica l'exercici físic. La diada es va fer el dia 31 de maig i per tal d'incentivar la participació i, sobretot, la pèrdua de l'hàbit per part dels fumadors, es van donar uns estímuls més que positius. Entre tots aquells que es comprometessin a deixar el tabac a partir del 18 de maig es va sortejar un viatge per a dues persones a les Illes Seychelles, tres bicicletes tot terreny i cinc maletins de viatge.

Actualment, ningú no posa en dubte que la pràctica regular de l'exercici desenvolupa l'elasticitat, la força i la resistència del cos, tot afavorint la salut i el benestar de les persones. L'activitat física és en general saludable per a tots, tant joves com gent gran, dones i homes, afectats per minusvàlids o aquells que n'estan lliures. Com l'esport, hi ha molts altres factors relacionats amb comportaments quotidians, que tenen una importància creixent en la nostra salut. Entre els comportaments que tenen a veure arn la salut, fumar és un dels aspectes de

LA NORMATIVA DEL CLAROR SOBRE ELS FUMADORS

És prohibit fumar a les Instal.laclons de l'Esportiu Claror.

Els fumadors disposen d'uns llocs determinats, que són els únics on s'hi pot fumar. Aquests llocs són: el bar-cafeteria i la sala de lectura.

A tota la Instal.lacló s'Informa de la prohibició de fumar.

A l'entrada del Claror hi ha un cartell Informatiu sobre la

prohibició de fumar.

L'incompliment de la normativa és considerat com a falta menys greu I, en cas de reincidència, es considera com a falta greu.

logotip utilitzat a la campanya

l'estil de vida personal més negatius. El fum de tabac irrita les mucoses respiratòries per on s' absorveix, essent causa de infeccions, malalties respiratòries cròniques i càncer de pulmó. A més, amb el fum del tabac passen a la sang substàncies tòxiques que dificulten el transport de l'oxigen i produeixen oclusió de les artèries, i d'altres substàncies irritatives que poden originar el creixement de tumors en altres zones del cos, com ara els ronyons o la bufeta de l'orina. El problema principal del tabac és que conté una substància (la nicotina) d'enorme poder d'addicció, comparable al de les drogues ¡\.legals com l'heroïna o la cocaïna. Com a conseqüència, aquest hàbit s'adquireix a l'adolescència, gairebé com a ritual de pas a la vida adulta, i es manté després durant 25 o 30 anys, degut a la dificultat de trencar amb l'addicció .

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Roba, calçat i complements esportius

esqui-mallots-piscina Descomptes als socis del Claror

Horari: De 10 a 14 i de 17 a 20:30 h Dissabtes: de 10 a 14 i de 17:30 a 20:30 h

C/Rosselló, 398 (entre Sardenya i Marina) 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53 20

l.:,;e "'"

f~",,~ ..

,""'~,.

,".";i!:!~,·""_~'~li.",~;)-'\.r,,~~, .... ''''''':t.!:~

SALUT ...1t.,~~

Les radiacions solars de l'estiu poden provocar malalties a la pell

El problema de les dermatosis estivals Amb l 'arribada de la primavera , i especialment de l 'estiu, qualsevol de les nostres activitats quotidianes es caracteritzen per una major exposició a l'ambient exterior. Les activitats esportives i de lleure es caracteritzen , especialment, per una major exposició a les radiacions solars . El cos, que combina l'exercici físic amb una gran exposició al sol, pot presentar en aq uesta época de l'any, entre d'altres coses, l'aparició d'una patologia dermatològica característica o, com a mínim, una major incidència de dermatosi (malaltia de la pell).

Altres patologies de la pell freqüents a l'estiu són: • • • • • • ., • • •

Molluscum Contagiosum Berrugues plantars Herpes simple tipus l o labial Tinea Pedis (peu d'atleta) Tine Cruris Pitiriasi Versicolor Foliculitis per Pseu-domones Tricomicosi Palmellina o axilar Impetigen Picades de artròpodes, in sectes, o aràcnids • Dermatitis de contacte amb orugues, meduses o anèmones.

D ' en tre les diferents dermatosis estivals, cal destacar certes patologies infeccioses cutànies produïdes per di versos agents físics i mecànics, i determinades zoonosis (malalties produïdes per animals paràsits) .

que es modifica pel sol i provoca una resposta de tipus èczematoide que pot afectar, fins i tot, a àrees no exposades al sol. El símptoma és l' intensa picor.

Per agents físics

Entre les afeccions de la pell per agents mecànics cal destacar l'erupció liquènica friccional, també anomenada "dermatitis del tobogan", que apareix en els co lzes i els geno lls dels nens per la fricció amb superfíc ies abrasives (terra de les piscines, sorra de la platja ... ).

Les dermatosis per agents físics com les fotollumíniques (produïdes per radiacions solars) i fitofotodermatitis (al.lèrgies provocades per determinades plantes) es produeixen per la sudamina causada per la combinació de l' acció de la calor i la humitat. Es manifesta especia lment a les zones de fregament com els plecs del coll i l'àrea del bolquer en els nadons. Les lesions per radiac ions lumíniques poden ser les típiques cremades solars, o la fotòxia on l'agent desencadenant actua sobre la pell potenciant la radiació i fa aparèixer un quadre cutani semblant a la cremada solar. Les principals substàncies que produeixen la fotòxia són l' alquitrà, les plantes, els olis essencials, els colorants i alguns medicaments (Sulfamides, Tiazides, Tetraciclina ... ). En la fotoalèrgia l'agent desencadenant actua com al.lèrgic (es diu de qualsevol substància que pot provocar al.lèrgia)

Per agents mecànics

6 consells per no patir problemes de pell • Preneu el sol de forma progressi va • Utilitzeu un protector solar adequat a la sensibilitat de la pell • Rehidrateu la pell constantment • Utilitzeu roba lleugera que permeti una fàcil transpiració • No feu servir el mateix vestit de bany sense rentar-lo amb sabó i secar-Io • Acudiu a un dermatòleg si apareixen signes de lesions a la pell.

Clínica veterinària Sagrada Família Ur ènc"es 24 h Servei Permanent

Còrsega 537 (Entre Marina i Sardenya) Tels. 435.88.67 - 43595.04 21

POLIESPORTIU ._~~

Posar-se en forma amb l'aeròbic CÓM DETERMINAR EL RITME CARDíAC ÒPTIM En primer lloc caLrestar la vostra edat a 180 i modificar-la segons pertanyeu a alguna d'aquestes quatre categories:

1. Si us esteu recuperant d'una enfermetat important o encara esteu malalts. Resteu-ne 10.

2. Si fa poc que practiqueu esport o patiu refredats o

L'aeròbic és un dels esports que més adeptes ha guanyat e/s últims anys

L'aeròbic és un dels esports de moda en els últims anys. Tothom, mes o menys, ha practicat en algun moment exercicis aeròbics perquè hi ha multitud d' activ itats que, realitzades seguint una sèrie de requisits, esdevenen aeròbiques.

Vivim en una societat que ens obliga a assumir les responsabilitats quotidianes.

Els orígens de l'aeròbic, tal i com s'entén en l' actualitat, els trobem l'any 1968 quan el doctor Kenneth, metge de les Forces Armades dels Estats Units, va publicar un llibre amb el programa d'entrenament de les Forces Aèries. El programa consistia en fer esforços durant períodes de temps més llags que els habituals. Així s'augmentava el rendiment i la resistència i s' aconseguia disminuir el percentatge de risc a patir enfermetats cardíaques o circulatòries.

La necessitat de l'exercici

Sens dubte, ho fem, però molts cops és en detriment del temps de lleure qu~ podríem dedicar a l'esport. Cal conscienciar - nos que l'exercici ens pot ajudar a millorar la qualitat de vida.

Des d'aleshores fins ara, els costums de l'home han variat molt: ens hem tornat més sedentaris, la manca de temps, sovint, no ens permet poder fer l'exercici que voldríem, l'alimentació és més irregular i certs hàbits com el tabac, el cafè, les drogues, l'alcohol, etc. han provocat l'aparició de noves patologies que fan perillar la qualitat de vida. Aquestes patologies es presenten de diferents

alèrgies freqüents. Resteu-ne 5

3. Si heu practicat exercici durant més de 2 anys i progresseu sense lesions. Afegiu-ne 5.

4. Si teniu bon estat de salut I practiqueu exercici sovint no cal modificar el número.

maneres. Entre elles podem destacar l'obesitat o el sobrepès, les disfuncions musculars i problemes ossis (dolors d'esquena i artrosi), l'ansietat, la depressió, els trastorns emocionals i psíquics, les enfermetats cardio-vasculars ... Totes aquestes patologies s'engloben amb el nom de síndrome hipocinètic (baix rendiment) que es defineix com el progressiu deteriorament dels sistemes orgànics del cos al no fer-los funcionar de la manera per la qual van ser concebuts.

POLIESPORTIU Carmen VaJderas és l'actual campiona del món d'aeròbic

REQUADRE DE RECOMANACIONS • 12 minuts de salt a corda, de córrer en el mateix lloc o de pujar escales.

• IS minuts de jogging, d'esquí de fons, de rem o de ball.

...;,

• 20 minuts de ciclisme, de natació, de patinatge o de caminar.

,y.

:ê

e .;: <:;

L -_ __ __ _~_ _L __ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _~

Esports aeròbics Quan es parla d'aeròbic sovint s'acostuma ~ pensar amb les classes d' exercicis gimnàstics amb música i mallot inclosos. És cert que aquesta és l'activitat que rep el nom però hi ha altres esports que, realitzats durant un període llarg i una intensitat baixa poden convertir-se en aeròbics.

Alguns d'aquests són el "jogging", la natació, el ciclisme, el salt a corda, el rem, les carreres de fons, la marcha, l'esquí de fons o el patinatge. Per als que podeu practicar algun d'aquests esports us direm les condicions per a treure' n més profit i convertir-los en aeròbics (vegeu el requadre de recomanacions). De totes maneres, a l'hora de plantejarnos un entrenament que pugui aportar-nos els mateixos avantatges que l'aeròbic 110-

més cal pensar en el ritme cardíac i respectar les fases de calentament i refredament. Sobre aquest últim punt, heu de tenir en compte que l'escalfament no només és fer estiraments. La raó de fer un escalfament té molt a veure amb la localització de la sang dins del cos . En el requadre «Com determinar el ritme cardíac òptim», podeu veure quines són les bases per esbrinar el ritme cardíac òptim segons les vostres peculiaritats.

...........'........................................................ AMB LIESTIU!!! Novetats en,'

roba, samarretes, complements, i regal informal. .. VINE!!!

CÓRSEGA, 567 (entre Marina i Lepant) Dissabte tarda tancat - Tel. 455.98.56 23

----POLIESPORTIU

...........""""_...,~~~

abdominals

estiraments

Vocabulari bàsic del "fitness" Les mancuernes són un element imprescindible a qualsevol g imnàs

MANCUERNA: pes individual fix REPETICIONS: número de vegades que executen un exercici.

Per a un a persona que entra per primer cop a un gimnàs, de vegades no resulta fàc il entend re la termin ología emprada pels moni to rs. Però hi ha un a sè ri e de co nce ptes bàsics que tot usuari ha de conèixer. Per a ixò Tot Claror us ofereix, des d'aquest número, una sèrie de definicions acompanyades de 'mostres gràfiques. Perquè anar a fer peses sigui menys pesat.

SÈRIES: conjunt determinat de repeticions . PAUSA: recuperació entre exercici i exercici o entre sèrie i sèrie. ESTIRAMENTS: la seva finalitat és estirar la beina de teixit connectiu que encercla la fibra muscular per evitar lesions i per facilitar el creixement muscular.

CONTRACCIONS ABDOMINALS: exercici de treball abdominal. Des de la posició supina, cames flexionades , fer una contracció abdominal.

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• Limpiezay mantenimiento

eJey eme

iOCAiES ESCAiERAS OFICINAS VIVIENDAS

Precios especia/es "npra.sió: Impressor per a cada necessitat, per qualse ol tipus de material, fins a tiratges gr ns mitjançant l'utilització de Rotati .

Lo nuestro es la limpieza pe Nilo Fabra , 36 ent. 2" B 08012-BARCELONA Tel. 217.60 .55/217.75 .67 FAX 237.86.31

CI Cardenal Reig, 23, 8Q

gràt:ic

- 08028 Barcelona Tel. 448 1298

POLIESPORTIU

• t

El camí cap a la . . compet1clo /

Després dels nivells i els colors del Judo cal reemprendre el tema, però amb una altra art marcial, el Taekwondo. Pel que fa als graus (Kyus) i als colors, en totes dues arts són iguals. L'únic aspecte diferent és que, en Taekwondo, a partir del primer dan, el color del cinturó és sempre el negre. Per això avancem en el tema i us parlem dels aspectes a tenir en compte per fer un bon camí cap a la competició.

El lloc de combat En primera instància, és important triar el lloc adequat. Els combats s'han de diputar en un pavelló que tingui una pista, de lona o de parquet, llisa. L'àrea de competició (zona on s'executa el combat) és una superfície de lona elàstica que fa 8x8 metres. Aquesta superfície està envoltada per una segona àrea de seguretat. En total el quadre fa 12x12 metres. Totes dues zones es divideixen mitjançant una línia blanca, 'en el cas que tot sigui d'un mateix color. És al voltant de l'àrea de competició on se situen tots els jutges. Quatre d'ells, jutges de cadira, observen a 50cm de distància de cada cantonada de l'àrea. Un cinquè, cap de zona, presideix la taula, situada a 1

metre fora de la zona, i controla el combat just davant de l' àrbritre i dels competidors. Altres personatges a tenir en compte són el controlador del temps i el metge de la Comissió. Pel que fa als competidors, tots dos lluitadors es col.loquen a 1 metre a cada cantó del punt central de l'àrea de combat. Cadascun d'ells porta un color diferent en l' uniforme (Do Bok) per tal de poder diferenciar-los més facilment: el que es troba a ['esquerra de l'àrbritre sempre és representat amb el vermell i el de la dreta porta el blau. Pes

Les categories Un cop ja tenim el lloc on es farà el combat, hem de pensar que cada competidor s' ha d'englobar en una categoria. Com que el torneig de Taekwondo és una competició basada en el contacte físic, el sistema de divisions per categories i per sexes, garanteix la seguretat i crea igualtat de condicions per l'intercanvi de técniques. Les diferents categories i el pes de cadascuna d'elles i segons els sexes, s'estableixen al recuadre d'abaixo El tercer pas és l'inici del combat. Però del protocol que se segueix i les regles basiques us en parlarem més endavant.

Masculí

Femení (en Kg)

- de 50

-de 43

Mosca

50-54

43-46

Gall

54-58

47-51

Ploma

58-64

51-55

Lleuger

64-70

55-60

Super lleuger

70-76

60-65

Mig

76-83

65-70

+ de 83

+ de 70

Minimosca

Pesat

eaIçats IiJltl'J1C

SABATES HOME-DONA 10% DE DESCOMPTE als socis del ESPORTIU CLAROR (excepte en rebaixes) Rosselló, 477 (cant. Padilla) Telf. 436.83.20

BARCELONA 25

• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • •• • • • • • • • • • • • • • • Vols guanyar una fantàstica TV en •• color, de 14 polsades, amb • •• comandament a distància, • •• memòria per a 30 programes i • • euroconnector? • • •• Anima 't-hi. Per aconseguir-ho només • •• has d'enviar una carta per la secció • "l'opinió dels lectors", un anunci per • • la "Línia Directa", o omplir la • • butlleta de participació al concurs Te. • •

Guanya una TV

amb el Concurs del "Tot Claror "

•• FeS-llOS arribar les cartes, anuncis o butlletes • •• abans de les 15 hores del proper 30 dejuny. • El 2 de juliol farem públic el nom de la perso• na guanyadora. • • • ELECTRODOMÈSTICS •• I si aquest cop no guanyes, no perdis la il·lusió. Video mesos • El proper desembre farem el sorteig •• Telefonia sense extraordinari: sortejarem un viatge entre tots • interessos TV els qui hàgiu participat al concurs els mesos •• HiFi de juny, octubre i desembre. •• Aire condicionat Flinlel • •• Nota: AI concurs pot participar qualsevol lector de la revista,. Rosselló, 431 (entre Sardenya i Marina) Tel. 456.56.58 sigu i o no soci de l'Esportiu Claror, excepte els treballadors i • patrons de l'Esporti u Claror, i els seus fami liars directes (fills, • pares i germans) •• .---------------- ------------------------- • •• Nom .......... ............. Cognoms .......................................... . Butlleta de participació Adreça ...... ...... ...... ........ .. .................. Telèfon .................. . ••• Ciutat. .... .... ............... .. ..... ... ..... .. ..DP. .... .... ........ ... .... , .... . • Edat.. ........... Ets soci/a del Claror.. ............ .............. .... .... . Concurs "Tot Claror" • •• • 2aPART • la PART •• 1. Quans anys té el regidor de l'Eixample, Antoni Marcet? 1. Qué és el que més t'ha agradat d'aquest número de la revista? • •• 2. Quin és el número de telèfon de l'Esportiu Claror? 2. I què t'ha agradat menys ? • ---------------------------------------

La Perla 3..,--

·• ·• ·• •

•

3. Quin dia es farà la Festa de fi de curs del Claror?

---------------------------------------

4. Quin equip català juga la lliga mundial de futbol-americà?

---------------------------------------5. Qui té l'actual rècord femení de la Milla?

•• •• •

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistessim? 5. Què creus que li falta a la revista?

• • •• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

NOTíCIES DEL CLAROR

~"kW~.a.'~8~J~~,"'~~RF~A!!~

A LES 22 HORES, GRAN BALL AMB L'ORQUESTAA

"BOSSANOV~'

Ell5 de juny, gran festa de cloenda de curs al Claror Jugadors dels Barcelona Dragons signaran autògrafs a la tarda El proper diss a bte 15 de juny, tindrà lloc a le s instaLlacions de l'Esportiu Claror la festa de cloenda de la temporada 95/96. Serà una jornada plenament esportiva en què tots els socis i usuaris del Claror podran participar en diferents actes pensats per a l' ocasió. Un dels atractius de la jornada serà la presència de jugadors i "cheerleaders" dels Barcelona Dragons. Vindran per la tarda i sortejaran diversos productes de l'equip.

activitats estel· lars de la jornada. Durant el matí i la tarda del dia I 5 es disputarà un torneig de "Bàsquet a 3" al qual s'hi podran inscriure tots els socis des de la categoría mini fins a la sènior. Els equips, formats per quatre jugadors (tres titulars i un reserva) , s'agruparan per categories i jugaran 2 partits de 8 minuts en la fase prèvia. Els primers classificats disputaran la fase final a partir de les 16' 30 hores del mateix dissabte.

Bàsquet a tres

Tots a l'aigua

El bàsquet serà una de les

L'any passat els afortunats amb el viatge a Port Aventura van ser els membres de la faml7ia Prat Lecha.

Un altre dels actes oberts a

Festival de Dansa , La Festa de cloenda de curs tindrà també la seva vessant artística: el Festival de Dansa que tindrà lloc al Teatre dels Lluïsos de Gràcia. L'acte consistirà en una exhibició a càrrec dels nois i noies que, sota la direcció de Dolors Escriche i Blanca Valls, han practicat Dansa Clàssica i Danda Jazz durant aquesta temporada a l'Esportiu Claror.

tots els socis és el "Tots a l' aigua"; una fòrmula perquè tothom pugui nedar 25 metres a la piscina del Claror. L'objectiu és aconseguir un rècord de participació. Tothom qui participi rebrà un obsequi de record.

I a la nit, tots a ballar Lajornada es tancarà amb un

gran ball amenitzat per l' orquestra "Bossanova". L'entrada, oberta a tothom, tindrà un preu de 200 ptes. per als nens i de 400 per als grans. A més, entre tots els assistents al ball es sortejarà un cap de setmana a Port Aventura per a quatre persones. Per a participar al sorteig caldrà conservar el ticket d'entrada a la festa .

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ~ - - -----I

11 \

VAL .

:Descompte : 'Ob +. c()fac : sequI I

I I

(PIN) :

I Caduca 10 setembre 1996 I L VAL~T~excepte ofertes. ~

Ferreteria

EDIFESA C/Còrsega 527 Tel. 457.52.49 08025-BARCELONA

-AIRE CONDICIONAT-JARDINERIA-VENTILACIÓ-

I TOT TIPUS DE MATERIAL PER A LES VACANCES 27

NOTíCIES DEL CLAROR <lk2'_,~:r

104 nedadors al campionat escolar del Claror 104 nois i noies van pmticipar el passat 20 d'abril als XII Campionats de Natació Escolar organitzats per l' Esportiu Claror. En un ambient més festiu que competitiu, i amb la piscina abarrotada d'espectadors, els nois , d' entre 7 i 16 anys, van representar cadascuna de les escoles que desenvolupen habitualment les classes de natació a l'Esportiu Claror: el CP Sagrada Família, CP Puríssima Concepció, Escola Roig Tesàlia, Escola del Mar i Escola Almi.

ílllilN~

Quatre màsters del Claror, campions de Catalunya

El passat 11 i 12 de maig es va celebrar a Sabadell el XII Campionat de Catalunya de Na-

tació Obert per a Màsters amb la participació de 280 nedadors. D' aquests, 10 dones i 7 homes

eren del Claror i van aconseguir ni més ni menys que SO medalles repartides entre les sèries indi viduals i els relleus . El total de les medalles de bronze van ser 22, les d' argent van ser 24 i les d'or 4. Acompanyat amb l'or, els 4 campions de Catalunya van ser la Rosa Rodrigo en SO metres lliures , la Mercè Bel en SO metres d' esquena i l'Ignasi Candela per partida doble : els SO metres d'esquena i els 100 metres lliures.

Mulla't per l'esclerosi múltiple

El Sènior femení del Claror puja a primera catalana, i el masculí a segona divisió

El proper dissabte 29 de juny tindrà lloc a la piscina de l'Esportiu Claror una nova edició de la jornada "Mulla"t per l'esclerosi múltiple". L' acte, que organitza la Fundació Esclerosi Múltiple amb la coJ.laboració de diverses institucions, té per objectiu sensibilitzar la societat dels problemes que tenen els afectats per aquesta malaltia, i recaptar diners per a combatre-la. La campanya es farà simultàniament a més del 140 piscines de tota Catalunya .

L' equip sènior femení del Safa-Claror Ca la foto) jugarà la propera temporada a primera catalana gràcies a l'ascens que, després de fer una gran temporada, ha aconseguit l'equip que entrenen Alfons Font i Fede Ruiz. El sènior masculí (equip creat aquest any) també compta amb possibilitats d' ascens, tot i que haurà de disputar unes fases prèvies. La temporada 95/96 ha estat molt positiva per la secció de bàsquet del Claror. El més destacat ha estat la creació d' una

Escola de Bàsquet que, més endavant , complementarà els equips de l'escola i els farà pujar de nivell, i l' esmentada creació d'un equip sèiüor masculí. Un altre

L=~~_ _ _ _ _ _ _ _~_~=

aspecte positiu ha estat que, per primer cop, l'infantil masculí ha jugat a la màxima categoria, fet que ha permès veure al pavelló del Claror equips com al F.C.Barcelona o el Joventut de

Badalona. U na altra novetat ha estat el díptic setmanal que s'ha publicat cada dissabte, on s'informava dels aspectes més destacats de cada jornada

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

FfJRN I

PASTISIERIA

C¡' SARDENYA, 357

TEL. 457 04 39

ej. PADILLA, 315 TEL. 436 79 61

BARCELONA

NOTíCIES DEL CLAROR taekwondo

L'Esportiu Claror tindrà sauna i hidromassatge L'Esportiu Claror no s'atura. E l proper estiu farà unes noves reformes a l' instal.lació que suposaran la creació d' una zona de saunes i hidromassatge, espais que fins ara no tenia el poliesportiu. Les reformes es realitzaran a la planta in fe rior de le s in stal.l ac ions, on actualment hi ha la zona d'esquaixos. De les tres pistes d'esquaix que hi ha, només en quedarà una. Les dues pistes més properes a la zona de pisc ines seran reestructurades per donar cabuda a dues saunes (una masculina i una femenina) i una zona d' hidromassatge mixte de 18 metres quadrats. L'entrada a ls nous espais es farà des de la zona de piscines. Així, quedaran integrats dins una gran zona que comprendrà dues piscihes, una sala d'hidromassatge i dues saunes. Paral ·lelament, a sobre de les dues saunes i l'hidromassatge es construirà una nova sala polivalent (de lOx13 m) destinada a la pràctica de l'aeròbic, la gimnàs-

Aspecte actual de la façana de l'Esportiu Claror

tica correctiva i les activitats de gent gran. Les obres, amb un pressupost d'entre 25 i 30 milions de pessetes, començaran el mes d'agost i estaran enllestides a principi s d ' octubre. Amb les reformes del proper estiu culminarà el pla d' actuacions previst per a la temporada 95/96. Durant aquest curs s' han dut a terme altres obres en relació a la millora de la imatge i els

elements comunicatius de l' entitat. Un exemple ha estat la reordenació de la façana exterior de l poli es portiu , amb la instal.lació de nous rèto ls, banderoles i nova il·luminac ió. A més s' ha n co l.locat plafons ide ntifi cati us a diversos espais de la instal.1 ació, per tal de millorar la imatge corporati va de l'entitat. Per l'any vinent és previst remodelar la zona de rítmica de l' Esportiu Claror.

Joan Campolier, tercer als Campionats d'Espanya Els dies 26, 27 i 28 d' abril van tenir ll oc a Madrid els III Campionats d' Espanya lnter-uni versitaris de Taekwondo. Joan Campo lier Bonet, estudiant d'Educació Física a l' INEFC i alumne de l' Esportiu C laror, va aco nseguir la medall a de bronze dins la categoria de "fins a 68 kg". El seu co ncurs va ser mo lt regu lar durant tot e l camp ionat; no més va perdre un combat, a les se mifin a ls, en front del qui , poste ri o rm e nt , acabaria g uanyant la medall a d'or. E l ni ve ll dels Ca mpi o nats lnte runi versitaris d'enguany va ser mo lt alt.

Campionat social de Taekwondo El passat 18 de maig va tenir lloc a les in stal ·lacions de l'Esportiu Cla- . ror el XII Campionat Social de Taekwondo. Al torneig hi van participar representants de 90 clubs

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 90CI9 DEL CLAROR

ÒPTICA

sagrada família

20 % dte Ulleres de sol i líquids Lents de contacte: 15 % dte

Ulleres graduades i Lents de contacte:

Podeu pagar amb 3 mesos, sense recàrrec.

També ulleres d'esquaix i piscina

GRADUADES!

Sardenya, 342 (enfront Claror) telèfon 436.25.77 29

LINIA DIRECTA . < I i _ " . ' l ü C B _....

_~.II!

Se ofrece pintor económico. Tel. 455.44.95 José Luis

Venc placa base i processador 38640MHZ256k "catxé", co-processador 387. Preu: 12.000 ptes, negociables. Roser. Tel. 458.61.98

Licenciada en Filología Inglesa y en Geografía e Historia imparte clases particulru'es de Inglés yE.G.B. Ana: Tlf. 458.42.27

Estudiant de tercer de químiques amb experiència dona classes a l'estiu d'EGB, ESO, Bup, FP i COu. Sònia.TeI.351.8 1.36

Professora d'uni versitat dona classes de repas i de francés. Truque~¡ al telèfon 457.80.63 i demaneu per susana

Estudiant de Química (UB) s'ofereix per donar d'EGB, BUP, COU i Selec.Truqueu al telèfon 207.32.95 i pregunteu per Jordi

Inglés. Profesor nativo. Con mucha experiencia. Todos los ni veles. También traducciones. Brian. 491.18.45

Filòloga i logopeda s'ofereix per reeducacions de veu, parIa i llenguatge (nens i adults). Tel. 247.09.54. Imma

Es donen classes de BUP de matemàtiques, física i química. Tel. 347.02.60. Carles.

Estudiant de psicologia s'ofereix per donru' classes particulars o per fer de cangur: Durant tot l'estiu. Lama: 457.87.36

Profesora de inglés. Filóloga con mucha experiencia. También traducciones. Àngels. 201.13.93

Filòleg, professor en actiu, dóna classes de català, castellà i anglès. Preus econòmics. Daniel Luque Tel. 435.44.43

Si vo leu anunciar les vostres ofertes, demandes, si voleu intercanviar qua lsevol tip u s d'article, o simp lement vo leu ofer i r - vos per qua l sevol ti pus de feina, anuncieu-vos en aquesta secció. L'an u nci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la búst ia del Te deixant les vostres dades. El s anunc is no poden exce dir les 15 parau les .

llibres

MANUAL PRACTICO DE DIETÉTICA Y NUTRICIÓN

GUÍA PARA ADELGAZAR CORRECfAMENTE..CONSERVANDO LA SALUD

COMO ADELGAZAR SIN HAMBRE Y SIN FRUSTRACIÓN

RAMÓN CORONAS Editorial HMS 250 pàgines

DR. JACQUES FRICKER Editorial Paidotribo 352 pàgines

DR. GÉRARD VlET Libros Cúpula

El doctor Ramón Coronas analitza tots els conceptes bàsics que intervenen en qualsevol procès dietètic, amb consells per dur a terme una bona nutrició.

Aprimar no sempre comporta una millora per la salut. El llibre de Fricker adverteix dels problemes que pot generar un mal règim.

350 pàgines

U n llibre amb el que cada persona, en funció de la seva constitució, pot trobar el seu règim d'aprimament ideal.

HISTORIA DEL ATLETISMO MUNDIAL ROBERTO QUERCETANI Ed itorial Debate 338 pàgines

L'italià Roberto Quercetani fa un repàs a la història moderna de l'atletisme, des del 1860, en un llibre de gran riquesa gràfica.

AGENDA D'ACTIVITATS

Juny Com podeu . comprovar Sl US mireu l'agenda d'activitats, aquest estiu no hi haurà qui s'avorreixi. Durant tot el juny teniu torneigs de tot tipus, des del ciclisme a l 'hípica. L 'Esportiu Claror tampoc s'oblida dels que fan festa i poden gaudir de temps de lleure i us ofereix moltíssimes . activitats: Campus Olímpia per iniciar-se en l'esport d'una manera entretinguda, colònies d'estiu per aprendre a conviure amb els altres i amb la natura i esplais per . a nens l nenes que vulguin passar-s 'ho bé sense sortir massa de casa.

li 2 Bàsquet

2 Fórmula 1

2 Atletisme

6 Aeròbic

Converse NBA 3 on 3 Tour

Gran premi d'Espanya.

18° Cursa "El Corte lnglès".

Mataró d'Aeròbic Barcelona

Arc del Triomf

Montmeló

PI. Catalunya

Almogàvers --------

6 a19 Hípica

13 Ciclisme

15 Festa

21 al 24 Festival

85° Edició del Concurs de salts internac ional

LXXVI Volta Cicli sta a Catalunya

C loenda de temporada al Claror

l er Festi val uropeu d'es port per a tothom

R. C. de Polo

Riego,2

Esportiu Claror

Can Dragó

24 al 30 Taekwondo

25 al 30 Futbol base

28 al 30 Hoquei base

Cpnat del món junior masculí i femení

vm setmana esportiva internacional

28 a130 Pentatló xx Premi

Palau d'Esports

F.C. Martinenc

internacional Ciutat de BCN osep arra e as,

XUTorne ig internac ional U. E. Horta

Juliol 6i7 Tir amb arc

1 a130 Salts

1 a131 Futbol Sala

1 al 11 alls de sal'

XIV Trofeu Internacional Ciutat de BCN

IX Torneig Int. de Salts de trampolí/palanca

Superbowl

De dilluns a dijous de 2 L'30 a . 23'00 hores

J. Tarradelles,40

Diputació, 237

Av. Estatus s/n

Esportiu Claror

1 al12 Esplai

1 al 12 Colònies

1 al12 Campus

l er torn pels nascuts entre el 1982 i el 1990

12 dies a Gualba

l er torn del Campus Olimpia

l er to rn pe ls nascuts el 199 1 i el 1992

Esportiu Claror

1 al 26 Natació

15 al 26 Esplai

15 al 26 Campus

15 al 26 Parc Espai

Curset de natacióper a nado ns

20n torn pels nascuts del 1982 al 1990

20n torn del campus Olimpia

20n torn pels nascuts el 199 1 i el 1992

Esportiu Claror

1 al12 Parc Espai

TELEFONS

FETS I GENT

URGÈNCIES Urgències Mèdiques ................. ... 061 Ambulàncies Creu Roja ...... 300.20.20 Farmàcies de guàrdia ........... ........ 010 Bombers Generalitat .......... 692.80.80 Bombers BCN ciutat ............ .. ...... 080 Bombers BCN comarques ............ 085

Importa l'edat?

Mossos d'Esquadra ........... 300.22.96 Polícia .......................................... 091 Guàrdia Urbana BCN.................... 092

Inf. Metropolitana

..... ... . 010

Informació Telefònica ................. 003 Protecció Civil .. ................. 319.25.00 Accidents en carretera ....... 352.61 .61 RENFE ........................... .... 490.02.02 Ferrocarrils Generalitat ...... 205.15.15 Informació Carreteres ........ 204.22.47 Aeroport El Prat .... ... .......... 301 .39.93 Serveis Socials ............. 900.30.90.30

HOSPITALS H. Sant Pau......................... 291 .90.00 H. Del Mar .... ...................... 221 .10.10 H. Clínic ...... .. ..................... 454.70.00 H. L'Esperança ..... .. ............. 285.02.00 H. Vall d'Hebrón .. ....... :........ 418.34.00 H. Sant Joan de Déu ........ .. 203.40.00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN .......... 402 .70.00 Generalitat .. .............. ... 315. 13.13 Diputació BCN ............. 402.22.22 Correus . ......... ............ 318.38.31

ESPORTS Esportiu Claror .. . ........ 207.06.40 Servei d'Inf. Esportiva. 432.19.92 Fed . Cat. Bàsquet ........ 254.90.62 Fed. Cat. Judo ............. 318.26.16 Fed . Cat. Gimnàstica ... 426.94 .78 Fed. Cat. Natació ......... 301.82.70 Fed. Cat. Futbol .... ....... 302 .56.42 Fed . Cat. Esports per a Disminuïts Físics ...... 211 .43.73 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEE B) ... 219.32.16 Agenda d'Activitats ...... 481 .00.21

La Balbina va nèixer el31 de març de 1910. Té, ni més ni menys, que 86 anys. Però no ho semb la. Baixa i puja les escales com una joveneta, fa els passos curts però ràpids. Diu que camina molt, que de tant en tant va als banys termals i que, si fa bo, s'afegeix a alguna excursió amb els amics. La Balbina D ios Artemir se sent jove, tot i sent la persona de més edat apuntada al Claror. És dinàmica, sempre ho ha estat, i una de les coses que no li agraden és "estar a casa fent mitja o veient la televisió ". Això sÍ, afirma que "si fan reportatges d'animals o de paissatges gaudeixo moltíssim i recordo molts dels viatges que he fet durant tota la meva vida ". Espanya, Viena, Suïssa, Itàlia, Austria i Mall orca. Sempre li ha agradat viatjar, conèixer altres cultures i ho ha fet fins allà on li ha permès la butxaca. AI Claror la podem trobar tres tardes a la setmana. Malgrat tot, com que per ara viu sola, els compromisos i les moltes coses que ha de fer no sempre la deixen ser fidel a la cita amb l'esport. Tot i no saber nedar, es fica a la piscina i fa exercici : camina endavant, enrera, mou les cames, els braços ... , fa gimnàs a casa i ioga. Segons ens explica ella ma-

Balbina Dios segueix fen t esport als seus 86 anys

teixa "quan surto de l 'aigua molts cops em sento com si tornés a tenir 20 anys" . Parlant amb ella es nota. No vol estar aturada i un dels consells que proposa als seus amics, o a la gent de la seva edat, és que facin el mateix. Fa ja 4 anys que està a l' Esportiu i la millora en la salut ha estat molt notable. A causa de moltes caigudes té la columna força aixafada però els metges se'n fan creus que pugui caminar tan recta. I és que no hi ha res millor com practicar l'esport a l'edat que sigui. AqUÍ mateix, al Claror, hi tenim un bon exemple.

No para mal, fer exercici i menjar sa I sense greixos són els millors consells d'una dona que, tot I tenir 86 anys, sap utilitzar l'exercici per aconseguir millorar el seu estat de salut, tant físic com mental.

winterthur

La companyia d'assegurances

.de l'Esportiu Claror

OBRAS E INSTALACIONES CI Mce de Déu del Coll, 41 Baixos

MH S.A.

08023 - BARcaONA

TeI.415.82.15 FAX415.79B2

Projectes, interiorisme, rehabilitació, i obra nova

Instal.lacions esportives Agències bancàries Tendes i locals comercials Xalets i vivendes