Revista Claror Sports nº3

7tJ7 eLA'R();r多

ADEBAT: EL DOPATGE EN L'ESPORT

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS INST. ODONT. SAGRADA FAMILIA C/CERDEÑA 319 BAJOS BARCELONA Tel. 457.04.53

INST. ODONT. CALABRIA C/CALABRIA 251 BAJOS BARCELONA Tel. 439.45.00 Cada dia estamos mas cerca de V d. es por ello que queremos recordar a todos los asociados y familiares de:

ESPORTIU CLAROR el acuerdo de colaboración con nuestras clínicas dentales y beneficiarse de las siguientes tarifas totalmente preferenciales. 1a Visita, consulta y revisiones 1a Visita Ort.o doncia ( aparatos correctores) U rgencias / revisiones periódicas Fluorizaciones Radiografías interbucales Higiene bucal (limpieza)+Revisión Extracciones simples

"Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" 3.000 Ptas. 2.000 Ptas .

.Para el resto de tratamientos no referenciados se le efectuara un Descuento del 20% TAMBIEN NOS PUEDE ENCONTRAR ENGRANOLLERS- cI. Avgda . Sant Esteve, 86, 3r, 4a- tel. 879.32 .28 MATARÓ- cI. lIure, 52-54 baixos- tel. 757 .71.81 BADALONA- cI. Del Temple, 29 -tel. 389.43.31 CORNELLÀ- cI. Mossèn J. Verdaguer, 6, 2n , 3a - tel. 474.19.32 SABADELL- cI. Sant Joan , 23-31 , 1er,1a - tel. 727 .53.96

SUMARI

~6I

~'~

¿~ el. Sardenya, 333

4

Albert Batlle

..L V

AAVV S: gralÚl F amaia

08025- Barcelona Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35

Coordinació general i redacció: Sergi Larripa Coordinació tècnica i infonnàtica:

David Fernóndez Col.laboració lingüística:

7l~

El "cas Bòsman"

Maria Àngels Güell Publkilat

Josep Lluís Vide Dipòsit legal : B 28124-84 Tirada : 6.500 exemplars Impremto : Sprint Copy Còrsega ,546 08025-BCN

Fundació Claror

el. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40 Director-Gerent: Joan Itxaso Poterna in

Claro~ I

Sl

¿ofJútiii-~

91

ritMat:

~¿

e~ El dopatge en l'esport

.~.

de Barcelona

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinons. Per això, no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són sencera responsabilitat del seu autor.

/

num.

3

Orígens del Taekwondo ~¿ ~

p~

El Ioga

i2lLúM~

231~~ El Quiromassatge

13 1~rneig

241~~ 24 Els supleTnents

Fundació Claror Ajuntament ,

191 201 211

~~

de

alimentaris

Nadal, un èxit

ï4l~¿~

14

La campanya "ClarorXBòsnia"

30

7eú¿tj&tt Mercè Bel

4

L1ENTREVISTA

No fa encara un any que Albert Batlle, tot un veterà de la política municipal ocupa la regïdoria d'Esports de l'Ajuntament. Què és, què fa, com viu un regidor d'Esports? Ser regidor d'Esports en una ciutat com Barcelona és un privilegi extraordinari. Quan l'alcalde em va proposar el nomenament em va donar la iLlusió més grossa des que sóc regidor. Perquè és un bombó. La ciutat ha sigut olímpica, està ben equipada esportivament, està molt oberta a l'esport .. . i a mi, agradant-me com m'agrada l'esport és un tema . molt engrescador. Però ara sóc conscient de que sóc el regidor en una fase no decreixement sinó / . de consolidació, i això ho ha de tenir molt present la ciutat. Estem en una fase en què, d'una etapa de creixement extraordinàri a quant a instal.lacions esportives, passem a una etapa en què prima garantir que es mantingui la

qualitat de les instal.lacions construïdes en els darrers anys. D'altra banda, hem de continuar empnyent els barcelonins a participar 11 en activitats esportives i, per descomptat, consolidar que Barcelona, després dels Jocs, es mantingui com una de les capitals mundials quant a grans esdeveniments esportius.

estat extraordinari. Tenim més de 100.000 ciutadans que són usuaris de les instal.lacions esportives municipals .. .i tenim una ciutat amb un nou urbanisme que 11 permet una utilització esportiva de la ciutat. Les platges, les avingudes, els parcs ... espais oberts que conviden a la pràctica esportiva a la ciutat de Barcelona.

Els Jocs van promoure un creixement de II activitat esportiva

Què queda de la Barcelona olímpica tres anys i mg després dels Jocs?

IIEstem en una fase de consolidació . no de creixement

Queden les i ns tal.lacions que vam construïr amb motiu dels Jocs amb un grau de '11 conservació i utilització òptim, que ja és important. Un dels reptes que teniem era, no només fer bé els Jocs, sinó fer bé el Post-Jocs. Des de] punt de vista de l'increment de l'activitat esportiva, el creixement ha

Continuaran les inversions? Tenint en compte que estem a un període de consolidació més que de creixement, el programa d'inversions que tenim és força raonable. Destinarem al voltant de 2.000 milions de pessetes com a inversió en noves instal.lacions esportives.

En quines zones i en quin tipus d'instal.lacions es concentrarà la inversió? A les zones més necessitades d'infraestructures. Les instal.lacions

L1ENTREVISTA

olímpiques es van rep artir de fo rma bastant uniforme però so m conscients que algunes zones van quedar mancades. Es faran inversions també en obres de acondicionament d'instal.lacions que van comp lir el seu paper, però que han de ser adaptades a les noves necess itats de la pràctica esport iv a. És e l cas del poliesportiu de l'Estació del Nord, que gestionarà la Unió de Federacion s Esportives de Catalunya. O la Piscina de Salts de MontjuÏc, que va complir el seu paper durant e ls Jocs , i que ara cedirem a la Federació Cata lana de Natació i l' adaptarem a les nove s necess itats.

5

Claror també tindrà alguna cosa a dir so bre e l tema.

Algunes persones, grups de veiilS hall demanat a Claror que es presentill al collcurs i gestioni aqllest poliesportiu. Com creu vosté qlle ha de ser aqllest nOli espai ?, ha de ser similar a l'Esportiu Claror o, donada la proximitat que hi haurà elltre les dues instal.laciolls haurà de ser Ull model diferellt i complemelltari?

Crec qu e ha de ser un mixte entre les dues coses. Primer perquè la gesti ó de C laror és una gesti ó d'una instal.laci ó polivalent i, per tant, comp leix totes les condicions d'un a instal.lac ió d'aquestes característiq ues, i des prés, naturalment, I a la zona dreta de l'Eixample quins M . FILLAT si en e l sector ja hi ha una determinada projectes hi ha? en procés de construcció. És un projecte oferta o hi ha un a oferta molt potent, E l projecte Tàbor està tirant endavant, que dotarà a aquell sector d'una nova probabl ement e ls e lements més dèbi ls instal.lació esportiva aprofitant la d'aquesta oferta seran els que s'hauran constr ucció de de treball ar a Tàbor. l'e sco l a. Aquí En qualsevol dels canosaltres bàsicament "SUpOSO sos, en el moment en farem el continent i el què s'hagi de fer e l contingut vindrà una concurs haurem de miqueta marcat per fer-ho, tal com marles característiques de ca la ll e i, amb tots la concessió que en e l e ls criteris d e seu moment realitzem. publicit a t , Aquesta serà una qualitat... i llavors serà el moment de instal.lació gestionada per una entitat parlar-ne. e s portiva , com gairebé totes le s Canviant una mica de tema, com valoinstal.lacions municipals. Hi ha entitats ra el nivell de l'educació esportiva que i empreses esportives que ja han hi ha a Barcelona? manifestat el seu interès, i suposo que Una de les assignatures que e n aquest país hem tingut pendents durant molt de temps ha sigut l'esport en edat escolar. L'esport era considerada com a una de les "Maries" a l'escola, una assignatura Albert Batlle és actualment regidor d'Esports i Relacions Ciutadanes de poc treballada. L'Ajuntament va ser un l'Ajuntament de Barcelona. motor, durant molts anys, per tirar Té 43 anys (va néixer el 29 de gener de 1953 a Barcelona), és casat i té endavant un programa d'educació tres fills. esportiva. Va fer- se la campanya "A És advocat, professió que va exercir des de l'any 76 fins al 83, any en què l'escola, més esport que mai" o el prova incorporar-se al segon govern democràtic de l'Ajuntament per dedicargrama dels "dimecres olímpics". l se íntegrament a la Política. aquest, precisament el reprenem ara. Des Des de l'any 83 és regidor del districte d'Horta-Guinardó, càrrec que encacI'aquest febrer s'ha engegat un prograra ocupa. Ha estat responsable de DescentralitzaciÓ i, des del 91, regidor ma cie "dimecres esportius". Amb l'àrea de Relacions Ciutadanes. Després de les eleccions municipals del 28 de maig de 1995, l'alcalde d'eclucació cie l'Ajuntament estem Maragall va proposar-li d'ocupar-se, a més, de la regidoria d'Esports que treballant perquè la Generalitat presti Enric Truñó, l'actual regidor d'educació, deixava vacant. l'atenció que es mereix l'esport en horari

que el Claror tindrà alguna cosa a dir sobre el tema Tàbor"

Currículum vitae

I

6

llENTREVISTA

lectiu . T pe l que fa a l'esport infantil fora de l'escola jo crec que hem avançat pe rqu è l'oferta és molt més plural de la que hi havi a fa uns anys i, per tant, la possibi litat de triar és molt major. Crec qu e l'oferta per a totes les edats és prou vadada i tothom pot trobar l'esport que li va a la mida. L'alcalde em diu una cosa, amb la que hi estic d'acord; tot nano pot triomfar en un esport, del què es tracta és de trobar l'esport en què cada nano s'hi troba a gust.

formació , però no contraposar l'esport de formació a l'esport de competició, perquè hi ha una gran part de l'esport que no s'explica se nse l'aspecte competitiu. l fins i tot, l'esport que va més lligat a la (segueix pàgina 6) sa lut també té un Aquest és un tema que component és objecte de competiti u. reflexió per part · llEI dilema Per exemple, de tothom . jo sóc un Però, a veure, entre esport de entusista el dilema enformació o de deljogging tre esport de de la bicii competició competició i ll cleta de esport de està superat fi tness formació és cardiovascular, i una qüestió ja sucada dia em perada. Aquesta és una hi stòria de fa quinze cronometro per veure si estic anys. El que hem més bé, si milloro la meva d'aconseguir és que l'esport de marca ... és a dir que fins i tot competició sigui esport de en aquest cas també

Li preocupa que hi hagi excés de competició en l'esport de formació? Creu que la competició és la causa de la violència que de vegades es veu en l'esport?

-PARAMENT-FERRETERIA-EINES-JARDINERIA-CALEFACCIÓ-BRICOLATGE-ETC-

Això és un tema molt important que estem impulsant: consolidar Barce-. lona com la capital internacional de l'esport. De fet, després dels Jocs ha.continuat havent-hi grans esdeveniments esportius. L'any passat vam tenir el Campionat del Món d'Atletisme en pista coberta, fa un s dies vem tenir el PreOlímpic de Hockei herba, l'any que ve tindrem l'Europeu de bàsquet, tenim competeixes contra tu mateix. etapes de la "Vuelta" ciclista El que hem d'aconseguir és a Espanya i, tot i així, tenim que l'e s port de un programa per concompetició sigui vertir Barcelona formatiu, i en en la capi tal això e ls mundial de "Gran part de educadors i l'esport i així Ilesport no els pares captar d e I s alguns dels slexplica sense jugadors més grans la competició" tenen un a esdeveniments fu nció molt esportius. l important. De quan diem Barcèvegades et sap greu lona, en aquest cas ens anar a un partit de futbol in- referim a la ciutat i tota la fantil i veure, no el seva àrea d'influència. comportament dels nanos, L'objectiu és consolidar el sinó e l dels pares , dels bon programa d'esdeentrenadors .. .i això és una veniments que ja tenim i, a ser cosa que entre tots plegats possible, augmentar-lo. • hem d'anar corregint.

Tornaran a haver grans esdeveniments esportius a Barcelona?

Entrevista: Sergi Larripa Fotos: Marta FilIat

Ferreteria EDIFESA Si ets manetes

c<)fac

tenim la millor oferta per tu C/Còrse a 527- Tel. 457.52.49 08025-BARCELONA

OPINiÓ

-

7

Sergi Lanipa

La frasse ...

Coordinador "Tot Claror"

Por a la llibertat? No sé si Oli ver Stone li dedicarà un a pe l.líc ul a a J ea n M arc Bosman, però la veritat és que el personatge la mereix. Mai un futbo li sta de la segona divi sió be lga havi a aco nseg uit tanta fama sense fe r un so l gol. Tant estimat com odiat, l'home s' ha convertit en una mena de Robin Hood lluitador pels drets de ls f utb o li s tes e uro pe us. Pe ls futb o l istes i per a tota me na d'espo rtistes . Bos man va aco nseguir amb la seva perseverància el que alg uns so mniaven i mo lts temíe n: que e ls es portistes de qualsevo l estat pertanyent a la U nió E uro pea pu g uin jugar, co mpetir, treballar a qualsevol club d e la U ni ó se nse se r considerats estrangers. L a se ntè nci a qu e e l passat 15 de desembre va dictar e l Tribunal de Ju stícia de Luxemburg, que no era més que

PUJA Nacho i el Súper Nacho Solo zabal i Juan Antonio San Epifanio, el Nacho i en Súper, han rebut recentment la medalla al m è rit e sporti u de l'Ajuntament de Barcelona. S'ho mereixien. La carrera e s portiv a d'aquest s dos "monstres" de l'esport és digna de figurar a le s millors pàgines de l'esport. Fidels tota la vida al seu esport i al seu club , han estat g uardonats per la ciutat el nom de la qual han pa ssej at arreu del m~n. Felicitats al s dos i a l'Ajuntament per tant bona elecció.

l' a pli cac ió e n l' es po rt de l Tractat de Maastritch, va caure com una bo mba en determinats estaments esportius. Mo ltes coses ca nvi aran des d'ara. Pe r co me nça r, e ls es porti stes es panyol s o francesos són abans europeus que espanyo ls o francessos. O dit d'un a a ltra m a ne ra, e ls es porti stes són j a co ns ide rats treballadors normals i corrents, amb els mateixos deures i drets que un j ardine r, un metge, un info rmàtic o un fo rner. Ai xò té e le me nt s pos itiu s i neg atiu s però, en general, és mo lt més pos itu que negatiu . Un jove de 18 anys que vulgui estudi ar un curs a Lo ndres, per exemple, podrà seguir fent es port sense aturar la seva formac ió ni ve ure's discriminat respecte als companys de classe. Si des de fa anys funci o na el programa E ras mus, que permet

qu e es tudi a nts a ng lesos o francesos estudiïn a les nostres fac ultats, i nosaltres a les seves, pe r què no pot l'esport o fe rir avantages d'aq uesta mena? Respecte a l'esport d'èlit, ca nvi a rà mo lt e l pa nora ma? Se ns dubte. Ara els esportistes tindr a n més co mp e tè nc ia. Augme ntarà la qualitat (i, per ex te ns ió, l' es pec tac le) ba ixaran els sous de ls "cracks" nac ionals e l que, dit d'una altra manera, signif icarà un be nefici per l'econo mia dels clubs. Hi ha urà un a ll a u de futbo li stes "estrangers"? Cal dir que la pe rmi ssió no sig nif ica o bli gac ió . E n cas af irmatiu , però, a ixò no sig nifi carà menys sintoni a jugado r-club- afecc ionats. Preg unta: ¿quí d'aquests europe us va arribar més al cor de ls cul és, Lineker, Koeman, Escaich o Sanchez Jara? Som europeus. O no?

BAIXA La violència a l'esport La imatge de Paco Roi g, president del Valencia CF., parla per sí mateixa . El blau evident del seu ull dret és l'única conseqüència de la brutal pallisa que va rebre als voltants de l'estadi Santi ago Bernabeu per part d'un grup de vàndals massa frequent s al s camp s de futbol. La pallissa va quedar en un blau, però podia haver estat molt pitjor. Qu a n de sapareixeran el s ultres dels e stadi s espanyols? Quan els clubs voldran que desapareguin?

"En el mundo del futbol todo esta muy sucio. Lo único limpio es la pelota, y todo el mundo le da patadas" J.M.Rui z Mateos P e rqu è serà, Mateos?

se nyor

Sabies que? El g rec Dimitrion Yordanidis és l'home amb més edat que ha acabat una marató. Yordanidi s teni a 98 anys (!!!) ell Od'octubre de 1976, dia en qu è va completar la ma rató d'Atenes en 7 hores i 33 minuts. La dóna més gran que ha fet una marató és Thelma Pitt-Turner, una ne oze landesa que va fer la marató de Hastings amb 82 anys d'edat invertint un temp s de 7 hores i 58 minuts.

El rècord Jesse Owens (EUA, 19131980) és l'esportista que més rècords ha batut en menor distància temporal. El cèlebre atleta americà va aconseguir batre ni més ni meny s que 6 rècords mundials d'atletisme en menys de 45 minuts. La fita va tenir lloc a Ann Arbor, Michigan, el 25 de maig de 1935, i els rècords batuts per Owens van ser els de 100 iardes (en dues ocasions consecutives), 220 iardes, 220 iardes en tanques baixes, salt de llargada (també en dues ocasions consecutives).

8

OPINiÓ

Els torneigs del Claror

Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les lS línies Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu ON! o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resumir-Ics o extractar-les quan es consideri oportú. mec~lnografiades.

Sobre Bòsnia Vull f e li c it a r a l'Esportiu C laror, des de les pàg ines de l Tot C la ror, pe r la se va inici ativa d'ajudar al pobl e d e B òs nia. C rec que , to t i que s'hag i acabat la g ue-

ENQUESTA

l'ra, els habitants de B òs ni a seg ue ix e n necess ita nt ajud a. Ta l co m dè ieu e n e l segon núme ro de la revista , la postg uerra pot ser tant dura o més que la mateixa g ue rr a . P e r ai xò

ini c iativ es com la ca mpa nya "Claro r per Bòs ni a " sempre só n di g nes d'elog i. No o blide m Bònia!

Joan Aguilar

Sóc un soci i us ua ri de l'Es po rtiu Cl a ro r des de fa mo lts a nys, vull f e li c it a r l' Es p o rtiu p e r la mi llora que es tà fe nt e ls últim s anys qu'ant a instal.l ac io ns i oferta d'activitats. Un a de les coses qu e m és m'ag rade n, i crec que molts soc is es ta ran d' a cord a mb mi , és qu e d e ta nt e n tant orga nit za to rn e i gs d' es qu a ix, de te nni s de ta ul a, e tc .. . P e rò crec qu e l'Es portiu hauri a d' o rga nitz ar un tipu s d e tornei g que e nc ar a no h a

o rga nit za t: un 24 h o res . C rec qu e tindri a m o lt èx it, pe r exempl e un 24 ho res d e f utb o ls ala , d' es quaix o fins i tot de bàsq uet. M olts c lubs ho fan i la ve ritat és qu e só n torn e ig s qu e es ta n molt bé . Es co nc e ntr a to ta la co mpeti vitat e n un so l dia, co ne ixes a to ts el s te us riva ls i es c rea un g ra n ambient. Sé que és difíc il orga nit za r coses així, però animo al Cl a ror a què ho faci .

Sergio Gonzalez

" Es positiva la lliure circulació

d'esportistes europeus?

,

.fI I

....... ......

,

' .

\., ,. •.

!:.

~

" "

~I

Farreres

,.'

.

~

Oscar Alarcón

Teresa

Vazquez

Juan Arias

Carme

Professor

Administrati va

Monitor esportiu

Secretària mèdica

Mariluz lolo

Llda. Dret

Sí. Si ens considerem e uropeus ha de ser amb tote s les conseqüències. Fins i tot en el cas que altres vinguts de fora, enjusta comp etitivitat , ocupin els nostres llocs de treball.

No. Han de ser d'aquí. Prefereixo que la base de qualsevol selecció, equip .o club esportiu sig ui catalana o espanyola. El que sí permetria serien dos o tres forani s, com fins ara.

Sí. Pérquè no m'agradaria anar a estudiar a l'estranger i no poder practicar el meu esport favorit per no tenir la mateixa nacionalitat que els meus companys.

No. S'ha de potenciar els esportistes nacionals , si no sempre estaríem fent fitxatges . Crec que cada esportista ha de desenvolupar la seva activitat al seu país d'origen .

No. Prefereixo els esportistes de casa. Sempre pensem que el millor està fora i a casa tenim gent que, encara que no sigui tant famosa , està donant tant bon joc com un estranger.

A DEBAT

.

9

El "Doping", l'assignatura pendent de l'esport per Daniel José, LlI. en Educació Física Parlar de dopatge és parlar de joc brut, dopar-se és jugar amb avantatge respecte els rivals, és pensar que la finalitat justifica els mitjans, i podem afirmar sense por a equivocar-nos que èticament és inadmissible i injustificable el fet que un esportista s'emporti una medalla o un triomf davant un altre que només utilitzi l'esforç, el sacrifici i la constància per augmentar el seu rendiment esportiu. Deixant de banda l'ètica esportiva i mirant el problema del dopatge des del punt de vista sociològic, ens podem preguntar; socialment és injustificable? Ho és dins una societat que exerceix una gran pressió sobre l'esportista i l'entrenador? És injustificable en una societat que abusa dels fàrmacs? Respecte a la primera pregunta plantejada, és sabut que l'esportista rep grans pressions de l'entrenador (que a la vegada també en rep), de la premsa que no paren d'atabalar-lo, de la família .si l'esportista té la mala sort de tenir uns pares «mànager», de les institucions que li retiraran la beca si no fa les marques desitjades (beca que en molts casos és el seu únic ingrés i que sense aquesta deixarà enrera un status forjat

Mats Wilander ha es tat recentment aClIsat de dopar-se al darrer Roland Garros

a base de molts esforços molta suor). Per altra banda, i contestant la segona qüestió, estem en una societat on és general i tzat recorre al fàrmac, no només per a combatre enfermetats, si no també per a eliminar situacions de cansament, de dolor, ens els prenem per a poder permanèixer en vigília o pel contrari per agafar la son, per a fer baixar l'ansietat, per obrir o disminuir la gana, com a ajut per a superar depressions ... És per tot això que no ens ha de sorprendre del tot que determinats esportistes trobin relativament «normal» fer servir medicaments per aconseguir efectes estimulants o sedants, per augmentar o disminuir el seu pes, per incrementar la seva força i massa muscular, per

millorar la seva concentració, o per lluitar contra la tensió nerviosa i fatiga psicofísica que provoca el seu sacrificat entrenament immers constantment a un nivell d'exigència continuat i a vegades exagerat per a un atleta jove.

El dopatge però, a part d' atentar contra l' ètica, atenta contra la salut, i aquest aspecte si que és injustificable en tots els casos i sota qualsevol punt de vista , sobretot en el s casos on l' atleta és dopat sense saberho o sense saber els riscs reals que comporta el que està prenent. Traspassar el límit de l ' esforç enganyant a l'organisme pot portar a desmais , alteracions funcionals cardíaques, pot deixar seqüeles que al principi poden passar inadvertides però que amb el pas del temps es manifestaran i en alguns casos poden portar fins i tot a l'atleta a la mort súbita.

definició de dopatge Hi ha moltes definicions de dopatge, però la primera i de la que van partir totes les altres és la que es va crear el 1.963 dins una reunió del Consell d'Europa celebrada a Estrasburg i que deia: "Dopatge és l'administració a una persona sana d'una substància extranya a l'organisme de substàncies o fisiològiques (ex:

hormones), utilitzades en grans quantitats o per vies anormals, amb l'única finalitat d'augmentar artificialment i de forma il.legal el rendiment esportiu. També pot considerarse com a pràctica del dopatge, determinats procediments psicològics destinats a potenciar la forma física de l'esportista».

10

A DEBAT

Les substàncies dopants Anabolitzants : Hi ha div e rsos tipu s d 'a nabolitzants, els més co neguts són els a ndróge ns qu e só n hor m o nes sex ua ls masc ulines., Aquests tenen mo ltes variants i tenen co m a objectiu augmentar la massa musc ul ar i l'agressivitat. Els efectes de ls anabolitzants són a mi g i ll arg termini , això s ignif ica qu e si e ls pre ne m en pre- tempo rada, durant la competic ió seran molt difíc ils de detectar. Ri scs: En els ho mes pot pro vocar efectes de masc ulinitat excess iva i càncer de fetge . Amb aquest sistema de dopatge el músc ul es desenvolupa mo lt però no el siste ma te ndin ós, j a que e ls andròge ns no desenvo lupe n el te ixit co njuntiu . E n e ls nens els andrògens provoquen una soldadura prematura de l' epíf isi de l'os, això significa que l' a lçada quedarà reduïda. En les dones perturba de fo rma més greu la seva f isio logia degut a la virilització, també pot ocasionar càncer de pit i a lterar les funcio ns sex uals. E n a qu es t g rup tro be m ta mb é I' Hormona del Cre ixement que, entre altres coses, po te nc ia e l co ns um de greixos i a ug m e nta e l c o mp o ne nt co njuntiu de l mú sc ul. Actualment per labo ratori es pot fa bricar aquesta hormona igual que la humana qu e no produe ix al.lèrg ies i no és detec table. E l dopatge actual serveix per a ugmentar el temps de vida de l'Hormo na de Creixement dins la sang. Dins aquest grup trobem també la Gonadotrofina Coriò nica humana que es troba en les dones embarassades i té com a o bj ectiu preparar la do na per l' embaràs,

Grups de substàncies dopants a} Anabolitzants b} Anfetamines e} Digitàlics o nitrits d} Narcòtics i analgèsics potents e} Beta-bloquejants f} Diurètics g} Dopatge en sang h} Altres d o ta nt-l a de ,més fo rça. Si e n les competi cions i mitj ançant l'anàlisi d'orina es detec ta l' horm o na i l'atl e ta no es tà embarassada, vo l di r que ha pres I' ho rmona d' una forma externa. E l que si que pot fer és enbarassar-se voluntàriament abans de la co mpe ti c ió i abOl·tar un co p acabada aquesta. Això, però, des del meu punt de vista ètic és injustificable. B. Anfetamines : Dins aquest grup trobe m la cocaïna, benzeclina, cafeïna, teofi lina ... A qu estes s ub s tà nc ies te ne n e fec tes estimulants sobre el sistema nerviós i sobre el cardi o~ v asc ular. A part estimulen el rendiment intel.lectual i di sminueixen la son i la fati ga. Aquestes substànc ies són perill oses i creen hàbit. C. Digitàlics i nitrits : Din s aquest grup es taria la nitroglicerin a qu e és un gran

OT

HmrID R

V

vasodil atador coronari , això condiciona una millor ox igenac ió. Actu alment no es fa serV l r.

.

D. Narcótics i analgèsics : Dins aquest grup tro be m la mo rfin a, l'o pi .. , Aqu es tes s ub stà nc ies só n molt pe ri ll oses j a que disminue ixen mo lt la sensac ió de fa tiga. Es imp o rt a nt sa be r qu e la fa ti ga és un a sensació de defensa que t' av isa que el teu cos no es tà bé. A mb e ls na rcòt ics i analgès ics, pots estar a punt de l'atac de cor i no adonar-te' n. E. Beta-bloquejants : Di s minu eix e n e l ritme cardíac i serenen molt l' indi vidu, Es fa n servir en esports que necess iten molta concentrac ió i poca acti vitat física (ex: tir). Són també perillosos. F. Diurétics : Se r ve ix e n pe r a ta pa r substànc ies dopants i per aco nsegui r un determinat pes en una categori a, Eliminen substànc ies per l' orina. G. Dopatge en sang : Co ns is te ix e n subministrar sang concentrada en hematies. E l que es fa actualment és anar a entrenar a llocs d'alçada durant un temps, i en els últims dies treure's sang, co nserv ar-la i injectàr-se-la vint-i-quatre hores abans de la competició. Co m es po t o b se rv ar, la g ra n m ajori a de s ub s tà ncie s do pa nt s só n peljudicia ls per a la salut, i co m he dit a nteri orm e nt , jugar amb la salut d 'un esportis ta jove i amb tota una vid a per davan t és inju stificable des de qualsevol punt de vista, malgrat que visquem en una societ a t que c ondicioni aqu es ts comportaments DJ.

Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general Pintor Fusteria Caixes fortes

ROSSELLÓ, 427 bis

GIRONA, 99 Ptge. Pià

Sardenya, 408

450.49.70

459.21.23

436.84.57

Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

A DEBAT

11

El dopatge a debat per Emilio Sanchez, entrenador cu/turisme g ui dest in at. Pe rò de l què sí H o nes ta me nt , j o proposar ia ping" són els qui de sobres sadues Fede rac ions o Co mitès be n qu e ex is te ixe n ce rtes esti c totalment en contra és de la mentida i la hipoc res ia. es po rtiu s inte mac io nal s de ls espec ialitats i certs ni ve ll s e n qu è, un fos unl ca i qu è, se nse ce rts ajuts, és E l dopatge no és el prinimposs ibl e arribar. E l que es exclusivament amateur i que la c ipal probl e ma , sinó la sev a filosofia de la pràctica esporti va pretèn és e l màx im resultat en arbitràri a admini strac ió sense f os e l d ese nvolup a me nt i e l meno r te mps, ja que vivim controls mèdics. benestar dels hom es sense que e n la soc ietat del "tot val mentre P e r a qu es t mo tiu ex isti s in inte ressos s uggeriri a l'ex istènc ia de dos no t'enxampin" . Es ti c fa rt comites amb dife rents filosofies c reats de cap tipu s . El dopatge D 'a ltra band a, un d 'esco lta r i ll eg ir i, e l profess io nal que volgués és la crua i altre Co mit è se r a tès pe r me tges qu e ta ntes coses dura realitat es po rtiu Intern arefe re nts a l "d o l'ajudess in i assessoress in pe r preservar la se va salut, o qui c io nal de caràc ter pin g" a legant que dels atletes profess i o na l que és immoral , que és no més volgués practicm es port d'elít o r ga nit zé s una tr a mpa , qu e és "amateur" amb els seus aports competi c ions e l principal anti es po rtiu i bla , bla , físics i psíquics, ho poguess in obj ec tiu d e les qual s fo s fe r. E nd a va nt. P e rò qu e no bl a ... Pe rò e l que realm e nt fa g uanya r. pena és que molts dels qui diuen s'enganyi més a ningú. Ni als Sé de sobres que això és a tl e tes al s qu e, e n e ls se us aquestes coses són els ue més utopi a i demagògia perqu è la hauri e n de ca ll ar, j a s ig ui co mençaments, no se' ls ex plir e alitat n' és una altra , i e l pe rqu è ha n fe t ca la realitat dels fe ts, ni dopatge és la crua i dura realitat importants sumes de al s afici o na ts qu e Molts del que del s atl e tes d' è lit. S'han de pe nse n qu e l'úni c din ers g ràc ies als diuen "No al reconè ixer les coses com són i, se us co rlJpetidors dopat a les dòping" si no s 'ass umeixen amb dopats, o bé perquè Olimpíades de Seül pro moc ione n i pahonra de sa i valentia , no va ser el pobre Ben haurien de troc inen es po rts de e stare m s in ó corrompent el John son , no més callar millor i més sa ambient que jo co mp e ti c ió e n què , pe rqu è el s a ltres no hagi conegut i format part: el sense l'utilització del "dovan ser descoberts. col.lectu d'espo rtistes, ja siguin pin g ", se ria totalm e nt Els cicles dels siste mes impossible assolir certs ni vell s. d 'una o a ltra es pecialit a t de dopatge van a va nguardi a Personalment no esti c esportiva. sobre els controls anti-dopatge, Actualment, els metges ni a fa vor ni en contra ja que per això nomès es detecta a una i entrenadors esportius que aleun producte no és dolent per si min o ri a del s atl etes do pats. guen tantes vegades "No al doÒbvi a m e nt, surt mo lt m és mateix si no per l'ús al que sire ndibl e invertir e n la investigació de nous sistemes de doptage que en sistemes de control anti-dopatge. Amb aqu es tes decl aracions , basades e n les me ves pròpies experi ències, només vull trencar una ll ança I 19'00 h e n pro del bon esport i la seva pràc tica des de l'honestedat. Intervindran: organitza: Dem ano per endev ant • Albert Giménez, metge esportiu di sculpes per si ofenc algú, però · Daniel José, Llt. Educació Física j a ho diu el rodolí: "qui es · Emilio Sanchez, entrenador cuIturisme Fundació Claror pica .. . ".

Taula Rodona

"Són necessaris els suplements alimenticis en l'esport? El dopatge"

Dijous

22 Febrer

CIaror

rtiiffiI L!1

Dr. Albert

Giménez Sanz

La pràctica del "doping" és tan ve lla co rn la humanitat. E ls ho mes se mpre han es pe rat, i seg ueix e n f ent-h o, d' aconseguir potenciar les seves possibilitats ...sense un esforç per part seva. La farmacopea moderna ha pres el relleu als beuratges i als misteriosos filtres d' antany i, corn a fruit dels seus esforços, el dopat ha pres "carta de natural ez a" al món de l'es port i ocupa un lloc privilegiat , sovint ca ricaturesc, entre les malalties terapèutiques i en la potologia toxica. L 'empre mta de greus accidents, fin s i tot mortals, provocats per la seva pràctica ha obligat, fin s i tot, a intervenir alleg islador. Corn a conseqüència de la seva tasca el control antidòping ha entrat als reglaments, no sense queixe s ni oposicions, de la majoria de les federacion s esportives i dels Jocs Oümpics. Dopar-se és jugar amb avantatge i é s èticament inadmi s ible. Però a més, des del punt de vista mèdic, hem d'explicar als esportistes, entrenadors i directius que no es tracta d'aplicar mesures represives, si no de defensar la salut dels esportistes.

12

LíNIA DIRECTA

Licenciada en Fil ología lnglesa y en Geografía e Hi stori a im parte c1ases particul ares de Inglés y E.G.B. Ana: Tlf. 458.42.27

Fil ò loga i logopeda s'ofe reix p er reed ucacio ns cie veu, parla i ll eng uatge (ne ns i ad ults). Te l. 247.09.54. Imma

Ing lés. Profesor nativa. Co n mucha experiencia. Todos los ni ve les. Tall1bié n traducciones. Brian . 49 1. 18.45

Venc barats: Suports altaveus (paret), crosses (ferro), cofre (moto). Canvio TV 14" per 21". Tel. 450. 14.81

Desea ria co nta cta r co n muj eres soc ias del CLAROR, que les in terese hacer parti das de ping-pong (no campeonas). Isa bel. Tel. 435.04.29 mañanas

Estudi ant de te rcer de químiqu es amb ex pe ri è ncia dona c lasses d'EGB , BUP i COU. Sò.nia. Te l. 35 1.81.36

P l' o f e s s o r a

Venc patins de gel , co lor bl a nc,

d ' uni versitat don a classes cie repas i de fra ncés . Truqueu a l tel èfo n 457 .80.63 i demaneu per s usana

Venc: rad io-despertador "Pa nason ic", model RC-6090, nou 5.000 ptes. Màquina esc riure semi-portàtil "O ly ll1ipa" , bon estat, 4.000 ptes Tel. 410.39.67,

Profeso ra de inglés. Filóloga con ll1ucha experi encia. También traducciones. Àngels. 201.13.93

Lín ,a

Directa

número 36. 3000 ptes. Laura. Tel. 265. 17.62

Es don e n classes de BUP de m a te m àtiques, física i química.

Tel. 347.02.60. Carles.

Si voleu anunciar les vostres ofertes, demandes , si vo le u intercanviar qualsevol tipu s d'article, o simpl e ment vo leu per o fe rir-vos qualsevol tipu s de feina , anuncieu-vos en aquesta secc ió . L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la bústia del deixant les vostres dades. El s anuncis no poden excedir les 15 paraules.

re

F i lòleg, professor en acti u , dóna c lasses cie català, castellà i anglès. Preus econòmi cs. Daniel Luque Te l. 435.44.43

LLIBRES

NEGOCIO REDONDO

CALDERA DE PASIONES

SQUASH PARA VENCER

MIGUE L ANGEL NLETO Edi ciones Temas de Hoy

CA RLOSTORO Editoria l Te mas de Hoy 254 pàg ines

PREVENCIÓN Y RE H ABILITA CIÓN EN E L DEPORTE

JAHA NGlR KHAN

JÜRGEN FREIWALO

E diiori al Hi spano Europea 11 5 pàgines

Hispano Europea 252 pàgi nes

Jahangir Khan és un dels grans ídols de l'esquaix. E n aquest llibre dóna els conse ll s d 'un ex pert guanyador d'incantables campionats mundials.

Jürgen Freiwald, especialista en el camp de la prevenció i la recuperació en l'esport, explica el que s'ha de fer per prevenir i rehabilitar les lesions.

243 pàgines

Un llibre valent que explica amb detall les trames ocultes dels preside nts de cI u b qu e utilitzen el futbol com a plataforma d'asce ns social i econòmic personal.

El periodista Carlos Toro analitza el futbol des del punt de vista sociològic. Com i perq uè s' ha convertit en un fenomen de masses que iguala rics i pobres.

BÀSQUET

.

.

13

EL III TORNEIG DE NADAL DEL CLAROR VA REUNIR ELS MILLORS EQUIPS PRE-INFANTILS I INFANTILS DE CATALUNYA

El Claror exhibeix les perles de la seva pedrera L'Esportiu Claror va convertir-se en la capital del bàsquet infanti I català durant dos di es: e l 27 i 28 deL passat mes de desembre. 10 equips del re nom de l F.C.Barcelona, e l Joventut i el Sant Josep de Badalon a o el C.B. Moll et va n visitar l'e s portiu pe r enfrontar-se als quatre equips pre-infa ntils i infantils de l Claror. I el res ultat va se r molt bo pels equips locals, tal i com es pot veure al quadre adjunt. El millor, però no va ser això, sinó el resultat global del torneig. El p ave lló de l poliesportiu va enregistrar gran assistència de públic tant el primer com el segon dia del torneig. I és que la qualitat dels participants ho mereixia. Va ser la millor edició d'un torneig qu e enguany s'organitzava per tercer cop i que promet consolidar-se com un dels millors torneigs de bàsquet de base nadalencs de Catalunya.

L'Infantil masculí "A" va guanya r un torne ig en què participava el Barça

El Medaller

I

• • •

Pre-Infantils masculí 1 2 3 4

7 UP Joventut Sant Josep Badalona IPS I SaFa-Claror

femení 1 2 3 4

BBC Badalona AEJ Ri era Grup Barna SaFa-Claror

emçms lUltlJRl

• • •

• • • • • • • •

• • • • • •

Infantils masculí 1 SaFa-Claror 2 C.B. Mollet 3 F.C. Barcelona 4 S .E.S.E.

femení 1 Grup Barna 2 SaFa-Claror 3 Valls-Lledó 4 U.E. Horta

Xavie r De Pablo en frenador de bàsquet

Ara fa cinc anys a tots els qui ens agrada l'esport i en especial el bàsqu et ens vam quedar parats mira nt les notíc ies. "Màgic" Johnso n exp licava la seva retirada en roda de premsa. La causa, tenia el virus de la SIDA. L'impacte cie la noticia va ser molt gran. Tot el món estava tra sva lsat. Fins aleshores només agafave n la SIDA clrogad ictes o homosex uals (Freddy M erc ury , Rock Hudson ...). Un ju gaclo r cie bàsquet americà, que havi a jugat molts anys a la nostra ll iga, va clir l' e ndemà cie veure ju gar al "Dream Team" als Jocs Olímpics, ens va clir: "Tot ai xò és un muntatge. Johnson era l'únic personatge conegut a nivell mundial amb capacitat de fer reflexionar tothom: la SIDA ]a pot agafar qualsevol" . Ara la seva tornada, motiu d'alegria per a tots, fa qu e aquelles pa raul es ressonin més fortes dins del cap. Hi ha hagut una manipulació ? potser. De fet, coses més rares hem vist.

SABATES HOME-DONA 10% DE DESCOMPTE als socis del ESPORTIU CLAROR (excepte en re baixes) Rosselló, 477 (cant. Padilla) Te1f. 436.83.20

BARCELONA

14

CLAROR I SOCIETAT

LA CAMPANYA IICLAROR PER BÒSNIA I VA SER UN ÈXIT

El Claror recull mitja tona d'aliments i material per a Bòsnia

Per als nens, nenes i adults de Bòsnia

Diners •

Material Escolar

comp ta c orrenl EUROPAxBÒSNIA"

2100-13-0343-0200204004 de "l,li ('aLfil"

•

aportacions di rectes a la guardiola de l'Esportiu Claror

• llapis .bolfgrafs • llibret es • gomes

Aliments •

llegums, verdures

• enllaunats • no caducables • no t etrabriks

Recollida fins al dia 6 de gener del 96 lloc de recollida

or anitza

,.,....,.

elaror

......

Esportiu Claror Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 207. 06.40

esportiu

Fundació Claror

Ajuntament

~

U ck ear(elona

Els habitants de BòsniaHerzego vina estan una mica menys sols ara que fa un mes. Tot i les grans mancances que segueixen patint, la duresa de la post-guerra que viuen i el dur hivern que passen, estan una mica menys sols_ Entre d'altres coses, per les mostres de solidaritat que molts socis de l'Esportiu Claror i veïns del barri van mostrar amb motiu de la campanya "Claror per Bòsnia". L'Esportiu Claror va aconseguir reunir mitja tona de material escolar i aliments gràcies a la col.laboració de centenars de socis i veïns de

la Sagrada Falrulia. Quaranta ca ixes a mb tota mena de carpetes, ll apis, folis, estoigs, bolígrafs o retoladors que segur aj udarà a que alguns nois i noies bosnians puguin tornar en mi llors condicions a l'esco la_ l aliments, tota mena d'aliments ; llegums, arròs, sucre, llaunes, i fins i tot alguna caixa de bombons que aliviarà la fam que la guerra ha provocat a moltes ciutats i pobles de la castigada Bòsnia. recollida La econòmica, tant important en aquest tipus de campanyes,

La campanya "CxB"

cartell editat per cortesia de

~ INSTITUT ODONTOLÒGIC SAGRADA FAMfuA

Empresses col.laboradores Instituts Odontològics Associats Transports Municipals d'Egara Artromèdic Sadect Les Llunes Papereria Xeito BC Motos Tot Haro

•

40 caixes d'aliments i de material escolar qL a la plataforma el 10 ,de gener

•

313.250 pessetes recollides d'aportacions

•

82.500 pessetes aportades per la Fundacié la compra de samarretes a la Plataforma" EL

•

18 persones van participar com a voluntari ~ 10 eren sòcies del Claror i 8, treballadors.

•

Els voluntaris van fer, entre d'altres coses, rr explicatives per comerços del barri de la Sé

CLAROR I SOCIETAT

• • • • • • • • • • també va ser important. En total el Claror va trametre a la Plataforma "Europa per Bòsnia" un total de 400.000 pessetes, sense comptar.amb les. moltes aportacIO~s partIcul~rs que molts SOCIS vanferdIrecta~e~talcompte corrent de la propla plataforma . D'aqu~ste,s 400.000 pessetes, gaI~ebe una quarta part van ser Ingressades per la venda de les samarretes "Cla~or. per Bòsnia" o les de la propJa plataforma. En nom de l'Esportiu Claror, d"'Europa per Bòsnia" i de tots els bosnians, Moltes Gràcies!.

Joan Itxaso PaternaÍn Director-gerent Esportiu Cl aror

•

L...L.E.JJJi........""-"

: : • : : : . : • : : . : : • : • : : • .

Durant 9 mesos la plataforma cívica "EuropaX Bòsnia" ha portat ha terme una tasca important , per canalitzar la solidaritat de milions de ciutadans, cap a les persones que s'han vist implicades en una guerra que, a la majoria de nosaltres, se' ns fa difícil entendre. La plataforma "EuropaXBòsnia" ha constituït, també, la resposta de la societat civil , mostrant el seu rebuig a actuacions flagrants de genocidi ètnic i manca de respecte total als més elementals drets humans. Molts ajuntaments , associacions,

en numeros .·

18

van ser

individuals Claror mitjançant uropaXBòsnia" en la campanya

és de 100 visites grada Família.

I------------------------~

.

.

Opinió

Pau a Bòsnia: assignatura pendent

dels casos , a mb una inoperància total , en la majoria o com a promotors indirectes en d'altres. Afortunadament la . societat ci vil s'ha orgamtzacIOns no • governamentals, mobilitzat i ja • governs de fora bo que Els grans nacionalitats i els grans cencentres de regions ... , és tres de poder a dir, el teixit poder han actuat encamInessocial més sin els seus amb passivitat esforços proper al en ciutadà, han fet la aquesta direcció seva aportació perquè , la Pau a important a aquesta causa a Bòsnia, encara és una ': la qual, la nostra ciutat, ha assignatura pendent que capdavanter. s'haurà de construir amb la ••• jugat unN opaper podem dir el fermesa dels països ': mateix dels grans centres de occidentals, en la defensa dels • poder (governs estatals, Unió humans i amb suport •• Europea), que al llarg de tot drets solidari per ajudar a la : aquest conflicte han actuat població a reconstruir el seu • amb passi vitat, en el millor país.

1-------------------------, • /

15

L' Esportiu Claror ha participat, aportant el seu gra de sorra, als esforços de la plataform a CI vlca, "Catalunya X Bòsnia", que a finals d'aquest mes acabarà la seva tasca. La nostra aportació ha estat modesta (vam començar a treballar una mica tard) però, tot i així, ens reconforta que moltes persones , amb petites aportacions de diners o material, han contribuït a obrir el necessari camí de la Pau que Bòsnia necessita per a ressorgIr. Seria injust finalitzar aquestes breus reflexions sense agrair sincerament els esforços desinteressats dels voluntaris que, durant 3 setmanes, han fet per a dur a terme aquesta tasca.

16

CLAROR I SOCIETAT

L'Associació de veïns de la Sagrada

Vint-i-sis anys! . Corri a l'any 70, en pl ena di ctad ura franqui s ta, qu an va f un dar-se la primera assoc iació de veïns de Ba rce lo na, la de l bari de la Sagrada Fa míli a. La junta direct iva de l'Assoc iac ió, que recentme nt va cele brar e l seu a ni ve rsa ri , v in t- i-c in q uè reco ne ixen q ue, la d'aleshores, era "una de les típiqu es

as sociacion s de veïn s de l'època conegudes amb el mal nom de 'bombillaires ':festetes, eleccions de 'misses '; tot pensat i escrit en castellà". Amb e l decl ivi de la dicta dura l'Assoc iació es va p o lit itza r. S imp a tit za nts d e pa rti ts de mòc rates, a les hores c la ndest in s, va n uti l it za r l'Assoc iac ió com a plataforma per a difondre els seus ideals.

La Tra nsició va po rtar també ai res no us a l'Associació. Amb e ls part it s lega lit zat s, nom és "un s quants,

sobreposant l'interès pel barri a l'idea política" van quedarse a l'Associació, tal com diu el res um hi stòric que l'enti tat va

fer públic amb motiu de l 25è. an i ve rsa ri . E ls temps, com de ia Bob Dy lan, han canviat molt des de l'a n y 70. P e rò to t i a ixí l'Assoc iac ió segue ix mantenint un ca ire reivindicatiu que no ha pe rd ut ma i. E l le m a d e l'Assoc iac ió és be n c lar: "un

barri que no és reivindicatiu, és un barri sense futur ". Joan Sa rdà , pres id e nt de l'Assoc iac ió des de fa de u anys, pensa que "jïns ara hem dut a

term e una tasca dura, hem aconseguit coses importants, però altres també importants no s 'han pogut aconseguir". Pe r a ixò, diu , "cal seguir lluitant". L 'Assoc ia ci ó té ac tualment dotze vocali es que

ana litzen i proj ecten solucions pei- als pro blemes de barri. E l gran objectiu és , des de fa molt temps, dotar d'equipaments al barri. "La Sagrada Família és

un barri mancat d 'equipaments. No hi ha centre cívic, no hi ha ateneu ni bi-

blioteca ... pràcticament no hi barri. El Claror dóna servei al ha equipam ents públics. barri nord i el Tàbor esperem Afortunallament tenim a la que doni servei al barri sud. " S o bre e l mo d e l qu e vora l'Esportiu Claror qu e h a uria d e te nir e l no u dona un servei molt complet, p o li es po rtiu , e l amb qualitat de pre s id e nt de debò. Però li La Sagrada ['A ssoc ia c i ó l'Esportiu Claror Família és un se mbl a te nir-h o i el Col.legi Sagrada Família barri mancat clar. "Si fo s com l'Esportiu Claror (diu a mb d 'equipaments ll estariem més que res ig nac ió), tot i satisfets. Però no qu e moralment sabem exactaformen part del barri, estan administrati- ment com serà. Ara les obres vamimt a Gràcia . estan aturades perquè la consPrecisament, parlant tructora ha fet suspensió de d'equipaments esportius, ara pagaments. Ens han dit que hi haurà una el barri tindrà un nou poliesportiu, "Afortunada ment pi s cina ... jo el Tàbor, lligat a la tenim a la vora confio que, sent un poliesportiu construcció de la l'Esportiu nou, faran tots primera escola púClaror, que els equipaments blica de primària del barri. Esperem dona un servei necessaris. que aquest molt complert" Sabem qu e algune s poliesportiu el empreses han fet sol.licituts de gestioni una empresa amb cara i ulls que complementi gestió, però no sabem noms. A l'oferta que fa l'Esportiu nosaltres ens agradaria, no ser Claror, a l'altra banda del gestors, però síformar part de

~

CLAROR I SOCIETAT

17

Família és la més antiga de Barcelona

servint al barri la junta gestora per tenir informació i poder-la donar als socis i veii'lS. M'agradaria un poliesportiu obert à tot el barri, que facilités l'accés a les persones econòmicament més desfavorides, que don é s llEis bonijïcacions ... "

en una plataforma que, a més d e reivindicar millores pe l barri , "ha d'acomplir una

jimció de serveis. Tenim un cos de voluntariat per ajudar a la gent gran, als infants i al jovent. Tenim una biblioteca amb veïns diccionaris , haurien de La manca enciclopèdies i d'equipa-ments és col. laborar més novel.les que poden endur-s e la cau,s a per la en la millora qual, segons el gratuïtament tots ll del barri pre side nt de els socis. Oferim l'A ssoc iació , el serveis socials i barri de la Sagrada Família és culturals, tot i que això, no encara lluny d'altres barris hauria de ser una tasca de millor equipats. "El barri és l'Associació sinó de maco perquè té uns l'administració" . monuments, Sant Pau i la SaAl local de l'Associació, grada Famíliai entorns, que li situat al ,carrer València XXX, donen molta categoria. Però s' imparteixen cursets de català, quant a equipaments, no de dibuix i pintura, d'anglès bàs ic , o d'alfabetització. podem dir que la Sagrada Família sigui un barri. Aquí S'organitzen excursions i visivivim més de 60.000 persones tes culturals i, fins i tot, hi ha un servei d'assessoria jurídica i que, penso, es mereixen millors serveis", Un munt psico lògica . Justament aquesta manca d'equipaments és el què ha convertit l'Associació de Veïns

d'activitats que fan que al local no s'at uri l'anar i venir dels socis. "El local de l'Associació

no és un lloc ocupacional per venir a jugar a cartes o a fer la xerrada. El local és petit, cada dia hi ha moltes activitats i necessitem al màxim l'espai de què disposem." I és que l'Associació ha d'aprofitar al màxim els pocs recursos que té a l' abast. "Els

mitjans que tenim són molt minsos. Només comptem amb les petitíssimes quotes dels socis". I ser soci de l'Associac ió és realment econòmic. El jovent en atur i les persones jubilades pag uen 150 pessetes al mes. La resta poden acollir-se a un a quota familiar de 250 pessetes al mes. I això és el que dona dret a totes les activitats de l'Associ ac ió que, a més, edita un butlletí cinc cops l'any. Tot i així , el senyor Sardà pensa que l'Associació no té encara el nombre cie socis que hauria de tenir. "Aquest no és

un barri participatiu, La gent es queda massa a casa seva. Els veïns haurien de col.laborar més en la millora

del barri. Haurien d'entendre que millorant el barri millora la seva qualitat de vida. Hem d'actuar en conjunt". E l president de l'Associació pensa que això es deu, potser, a la fa lta d'informació del s veïn s.

"Moltes vega(les la gent veu com arriben jitllcionaris de l'Ajuntament i adoben els (lesperfectes d'una voravia o reposen un arbre mort... el que no saben és que nosaltres, que ens trepitgem el barri diàriament, truquem al districte sempre que veiem una falta. La nostra és una tasca ignorada. Però la fem a gust, sense ànim de lucre. Molt al contrari, de vegades perdem diners perquè el pressupost està completament desequilibrat entre els ingressos i les despeses".

Més informació: AV Sgda. Família València, 558, 1 r 2a 08026-Barcelona Tel. 246.53.19

18

CLAROR I SOCIETAT .~----------------~

: Rte. La Yaya Amelia

Inquietut a l'APA de l'Escola Tàbor pel futur de la nova instal.lació L'Associac ió de Pares d'A lumnes (APA) de l'Esco la Tàbor està preoc upada. D iversos imprevistos han posat en perill la inauguració de les noves insta I.l ac ions de l'escola, ini c ialment prevista pel proper mes de setembre. Les noves insta l.l acions de l'Escola Tàbor, q ue estaran situades a la croïll a

de ls carrers Cartagena i Provença, s' han vist afectades per la suspens 10 de pagaments de l'empressa Movil ma, adj udicatària de les obres. Aquest fet ha creat una gran inq ui etut entre els pares dels alu m nes de l'esco la Tàbor, q ue esperaven com l'aig ua de ma ig la seva

La revista "Sagrada Família Informació" compleix un any Ara fa un any va aparèixer

"Sagrada Fam ília I nf ormació", la primera i única rev ista d'i nformació general q ue hi ha al barri de la Sagrada Família. . Amb una distribució mens ual i una tirasla de ci nc

mil exemp lars, la revista ha contrib uït a d ifo ndre les activitats, els problemes i les necess itats de l barri . Per la quali tat de la rev ista i la tasca dese nvolupada fi ns ara, felicitem d'aquÍ als com panys de S.F. Informació .

• • •

inauguració (actualment han de portar a ls ne ns a un a esco la s ituada als lím its de Barcelona amb Sant Adrià de , Besòs). TC, testi moni directe de la preoc upac ió de ls pares, co nf ia q ue e l depa rta ment d'Ense nyame nt articu li les so lucions addients perq uè el proper curs pugui inic iar-se en les noves instal.lacions.

Sagrada Família

Cerdeña 364 Tel. 456 .45.73

Celebramos la II qui ncena de la cocina vasca (de l 6 al 20 de Febrero)

Menú degustación a 2975 pts.

Falcó Perfumeria Gènere de pu nt Llenceria Novetats CI Sardenya, 360

Tel. 436.7 1.34

D [] D

~

Informació

Tot Claror PUBLICITAT Tel. 207.06.40

Ara trobareu al Re$taurant-E$cola el$ dinar$ de diumenge que $empre han fet le$ àvie$ i le$ mare$, a un$ preu$ molt auequible$ i $en$e haver de treballar

Pa i beguda ............ 1.300

RESTAURANT-ESCOlA e/Còrsega 562 (cant. Lepant) Tel: 450.00.57 (d '1 a 4) i 455.77.71

Us volem oferir una gran varie tat de pla ts, amb la nostra qualitat habitual i el servei d'antics alumnes 'que tornen per a treballar amb no sa ltres

~.m~~:i~Jf·~~*

BUffeI

Lliure Tots els Divendres de 9 a 11 de la nit

Si voleu un $ervei ràpid i tranquil i tenir temp$ per a deuan$ar dupré$ de dinar veniu al Restaurant-E$cola

El menú del dia (pa, preu: 1.800 ptes

aigua, refresc o vi cafeteria inclòs).

.. ..... ....... 975

ARTS MARCIALS

19

Els orígens del Taekwondo L'origen de l Taekwondo es re munta a la Din as ti a Sil.la (regne fundat al s ud- est de Corea, fa aproximadament 1.400 a ny s), la qua l rebé la influ è ncia de l Hw ara ngdo , organització militar, educativa i soc ial de joves nobles qu e seg uien el programa d' e ntre na me nt "Tae-kyon" , o combat se nse armes . D'al eshore s e nçà , el TKD (abreviació de Taekwondo) ha hagut de superar una infinitat d'obstac les per formar-se i ser reconegut com a esport. D'origen ne tament coreà, va ser prohibit a aquest país durant l'ocupació japonesa pe l seu caràcter nacional , essent substituït pel Karate. L'any 45, acabada la II Guerra Mundia l , els coreans van esforçar-se en revifar el seu esport i van donar-li el nom de Taekwondo per designar la forma renovada de l'antic Taekyon . L'any 1973 es va crear la Federació Mundial de Taekwondo (WTF) a Seül on, el mateix any, s'hi va establir el reg lament internacional i van fer-s'hi els primers campionats mundials .

El TKD a Espanya Pel que fa a l 'estat espanyol, l'esport va ser introduït a Barcelona a l'any 67 per especialistes coreans i, fins

El Taekwondo és avui dia una de les arts marcial més conegudes. Milions de persones el practiquen arreu del món. A Catalunya són més de 300 els clubs reconeguts per la Federació Catalana. El que potser no saben molts dels seus practicants és lajoventut del Taekwondo com a esport. Tot i que les seves arrels tenen 1400 anys, fins a l'any 1979 la seva pràctica a Espanya era gairebé clandestina, i fins al 86 no va tenir federació pròpia. La Definició

l'any 75 , va estar adscrit, com e l karate , a la Federació de Judo. No és fins a l'any 86 (fa només 10 anys) que el Taekwondono té una federació pròpia a Espanya . L'any següent, el 87, Barcelona acu ll e l Campionat del Món . Un campionat en què per primera vegada s'hi inclou la categoria femenina, que fins aleshores només participava en campionats internacionals amistosos. Actualment el TKD, art marcial practicada p~r petits i grans, és un esport molt arrelat a Catalunya.

La cronologia 1967. El Taekwondo s'introdueix a l'estat espanyol. Creació de la Federació M un dial de Taekwondo (WTF) a Seül, Corea del Sud. 1986. Creació de les federacions espanyola i catalana. 1987. Cata lunya acu ll el campionat del món de TKD. 1988. El taekwondo participa per primer cop a un s 1100, a Seül, com a esport d'exhibició, després de ser reconegut pel COI.

1973.

"Taekwondo" és una paraula coreana composta per tres arrels: "tae" (peu) , "kwon" (puny) i "do" (camí, mètode, esperit). L'Enciclopèdia Catalana definei x e l Taekwondo com un "Art d'atacar i de defensar-se, d'orígen coreà. Deriva del Kàrate (fet molt discutible segons els teòrics de l TKD) i obeeix als mateixos principis, però amb la diferència que els cops no són simulats, sinó reals. Fins el 1979 la seva pràctica era gairebé clandestina a l'estat espanyol" . Les tècniques bàsiques estan centrades en diferents formes d'atac i defensa, executades amb . les extremitats superiors i inferiors.

LA JOIERIA-RELLOTGERIA DEL BARRI TALLERS PROPIS

Descornptesalssocis Plaça Sagrada Familia, 14 Telèfon 457 .26.01 08025 - BARCELONA

I

20

FITNESS I MUSCULACiÓ

Els sistemes d'entrenament Pep Olivé, llicenciat en INEF Eduard Teixidó, entr. nacional de musculació L'obj ec tiu d e tot proc és d'entrena me nt és bàsicament la millora de les qualitats físiques. Amb l' entrenament l'organi sme pateix un a sèrie de modificacions anome nades síndrome d'adaptació i qu e condueixen a un estat superior denomi nat sobrecompensació. Una vegada s'a rriba a aq uest es tat, si no seguim entrenant o l'esforç qu e fem és inferior, l'organ isme tendeix a recuperar e l seu eq uilibri . Els s istemes d'entrenament permeten aq uest objectiu , i de la seva adeq uada utilitzac ió dependrà, en part, els progressos que aco nseguirem. L'aplicació d' un sistema o una tècnica concreta no ha de s uposar cap cont;'aindicació si es fa correctament.

Sistema de càrrega progressiva És sens dubte e l primer sistema d'entrenament que qualsevol practicant ha fet servir. És el que permet una major adap tabilitat a cada cas concret. Pot e nfoca r-se des de la Força-Resistència a la Potència segons combinem els diferents elements tècnics. La manipulació del s e leme nt s tècnics (qu e explicarem en un a ltre article), e n s perm et dos formes de progressions principals, que só n les qu e es reati tze n en f un ció del pes o de les repeticions, encara que tam bé pot manipular-se la pausa (recuperació) i la ve locitat d'execució de l'exercici. Si utilitzem el pes com

a ele me nt de prog ress ió, e ns adonarem que cada cop és més difícil aug mentar pes ja que la capac itat d'adaptac ió és un procés lent i d ifíc il. Si u t ilit ze m les repeticions veurem qu e la progress ió és molt més ràp ida.

Exemple pràctic

Aixecament Banc (Press Banca)

pefinicions E lements tècnics: Tots els elements que constitueixe n els entrenaments que són mesurables i manipulabl es (volum , inten sitat, recuperaci ons ... ). Podem a ugme ntar la progressió augmentant e l pes sess lO a seSS lO . L'augment vindri a adaptat pe r la no s tra capac itat d'adaptació. Quan arribem a un límit mantindrem el pes a ug- m e ntarem

Síndrome d'adaptació: Resposta de l'organi sme durant l'entrename nt. Sobrecompensació: És la resposta de l'organ isme quan es recupera de l'efecte d'un entrenament i es situa en un ni vell superior de rendiment.

progressivament les repeticions fins que ve iem que la nostra intensitat de treball ha bai xat massa. Quan això s uc ceelXl , mantindrem les repeticions com al principi , augmentant de nou el pes.

sessió 1

sessió 2

sessió 3

sessió 4

sessió 5

Sèrie Repeticio Kg

Sèrie Repetició Kg

Sèrie Repetició Kg

Sèrie Repetició Kg

Sèrie Repetició Kg

la

8

la

8

100

la

8

104

la

9

104

la

9 104

2a

8

2a

8

100

2a

8

100

2a

8

104

2a

9 104

Inconvenients

Aventatges del sistema • Permet un control exhaustiu dels paràmetres d'intensitat i volum. • És el sistema bàsic d'utilització contínua. • És senzill en la seva aplicació.

•

No és el sistema d'aprofitament muscular més modern • Ha de combinar-se amb altres sistemes i tècniques per treure millor partit de l'entrenament

POLIESPORTIU

21

l'art de saber-se relaxar Ioga és "l'experiència profunda d' u n mat e ix" . L es pràctiques del ioga intenten apropar -n os a aq ue sta experiència mitjan çant el desenvo lu pament de la salu t j de la consciència. U na de les pràctiq ues del ioga més populars per al desenvolupament de la salu t són les anomenades "asanes" , postures q ue tenen com a objecti u est im ul ar le s glànd ul es endocrines (q ue conformen el dese n vo Ju pament quantitati u j qualitatiu de tot l'organisme), els plexos nerviosos i els "c hakras" , o centres energè ti cs. E ls "chakras" absorbeixen l'energia universalo primària ("prana"), que mitj ançan t els meridia ns d'energia ("nadis") estimulen el sistema nerviós que activa les glàndules endocrines que segreguen les seves hormones a la sang.

qu atre as pec tes de la nos tra natura humana: físic, emoc ional, mental i es piritual. Per obtenir sa lu t en e ls as pectes emoc ional, mental i es piritual no és sufi c ient amb tenir cura de l'o rga ni s me; necess ite m desenvolupar la consc iènc ia. L a co nsc iè nc ia és producte d e l co nj unt d 'e xp e ri è nc ies vi sc udes i ass im il ad es . Ex is te ix e n niv e ll s d' ass imi laci ó i c ompre ns ió de nosa ltr es ma te ixos i de les no stre s vivènc ies en base als quatre as pectes menc ionats. Per al dese nvolupament d' aquesta consciència es disposen les pràctiq ues de meditació.

Energia {Prana} "Chakra" Meridià

La meditació ind aga enel "Jo" ,enel "Qui sóc jo?", dese nvol u pa la capacitat "d'adonar-se" de l'experiència present ("L'aquí i ara") , més enllà d' a ll ò superficial , p0l1ant-nos a una consciència més profunda de "nosaltres mateixos" , l'objectiu del Ioga. José Zaragoza

Sist. nerviós Sist. Endocrí Hormones Sang

La salu t abarca i es sosté n en l'e qu i libri dels

Roba, calçat i complements esportius

esq u i -ma Ilots- pisc,i na Descomptes als socis del Claror

Horari: De 10 a 14 i de 17 a 20:30 h Dissabtes: de 10 a 14 i de 17:30 a 20:30 h

e/Rosselló, 398 {entre Sardenya i Marina} 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53

22

SOBRE RODES

A coblaments de maniguets: Tubs que es col.loquen als extrems del manillar i que ens faciliten el pedaleig, eixamplant la capacitat pulmonar a les pujades, relaxant els braços.

A noditzat: Tractament antidesgastament amb què es recobrei xen determinats components de la bicicleta com les llantes, els acoblaments .. .

B alancí: Peça del canvi posterior que consta de dues petites rodes la missió de les quals és mantenir correctament guiada la cadena per facilitar el seu desplaçament sobre les corones .

L'abc de la bicicleta (1) Per muntar una bicicleta no és necessari ser Miguellnduní.in. l per imflar una roda no cal fer carrera uni versi tària. En can vi no ' tots entenem les retransmissions del Tour quan el locutor parla de "rodes lenticulars", "desarrollos" o "canvis de plat". Per aiJS.ò, per no quedar-nos "despenjats del pelotón" ,dels entesos, el Te ens ofereix a aquest número un resum del vocabulari bàsic que tot ciclista ha de dominar.

D esenrotllament:Combinació entre el plat i la corona seleccionada en un moment donat, i que ens permet recòrrer una distància determinada a cada ped,alada.

Ll andes: Cèrcols metàl.lics sobre els què es col.loquen els pneumàtics amb l'objectiu de suportar els clots. P lats: Rodes dentades solidàries a la biela dreta que ' transformen la força del pedaleig en el moviment de la bici.

Clínica veterinària

Sagrada Família ~

Servei Permanent

I

i

~,=J

Còrsega 537 (Entre Marina i Sardenya) Tels. 435.88.67 - 43595.04

MEDICINA ESPORTIVA

E l Quiromassatge és una tècnica fis ioterapèutica manu al cons istent e n ap li car un seguit de mov iments que proporcionen un intercanvi entre terapeuta i pac ient, amb la fin alitat d' eliminar tensions, disminuir estats de dolor i cansament físic . El massatge actua bàsicament sob re e ls teixits tous, la pell i la musculatura, produint reac c io ns local s imm ed iates per estim ul ació mecànica del s capil.lars , g là ndul es i terminacion s nerv ioses. Les reaccions que produeix só n l'augment de la temperatura local per la fricció sobre els teixits. A nivell fisiològic , la millora de la circulació i l'augme nt de la tem peratura incrementa el metabolisme dels teixits. A nivell muscular, el massatge millora l'e lasticitat dels músculs actua nt sobre contractures i eliminant el dolor, així com millorant la nutrició muscular.

Tot i els beneficis que en general proporciona el massatge terapèutic i esportiu, sempre és bo visitar el metge abans d'iniciar el tractament per tal d'evitar contra-indicacions.

El Quiromassatge

Quan ens hem de fer un massatge? Quan patim ... • contractures i atròfies musculars • adherències • esquinços i distensions • problemes de circulació . trastorns i distonies neu ro-vegetatives • processos crònics d'artrosi, escoliosi, dorsàlgies i lumbàlgies

-.

L-IS_Oe_Is_ I

23

Quan volem ... • estimular la salut en general • fer una preparació i tonificació en tractaments esportius • sedar el sistema nerviós i tònic en general

Fer-se un massatge a l'Esportiu Claror El massatge terapèutic i esportiu és un dels molts serveis que l'Esportiu Claror ofereix als seus socis i usuaris. El tractament està coordinat per ~s especialistes en la matèria, l'Albert Giménez i l'Andreu Falguera. La durada mitja de les sessions és de 30 minuts, tot i que, tant els preus com la durada de les sessions pot variar si el pacient necessita algun tractament concret o un agent medicamentós. El massatge combinat es compon de dos tractaments; esquena i cames, esquena i abdomen, etc. Els horaris de tractament són dimarts i dijous de 10 a 14 h, dilluns i dimecres de 17 a 21 h. Els preus oscil.len entre les 1.500 i les 2.500 pessetes per als socis i les 1.800 i les 3.000 per als no socis. Si hi esteu interessats, informeuvos a les oficines del Claror.

... . .. . . .. .. .... . . . .. .... . . .. ..

OPTICA sagrada família

UUeres graduades i lents de contacte: descompte 20 % Ulleres de sol i líquids lents de contacte: descompte 15 %

Podeu pagar amb 3 me$O$, $en$e recàrrec. Sardenya, 342 (enfront Claror) telèfon 436.25.77

OQ També ulleres de squash i piscina

GRADUADES!

24

DIETÈTICA I NUTRICiÓ

Els suplements . son necessarIS ~

"La més po te nt fórmula ser iosa ment , l, a mb a na bò lic a ma i l' adeq uada moti vació i desenvolupada", "El major interès, sense suplements ave nç en nutri ció després ni es te roid es, podi e n dels esteroi des", "La més guanyar de 10 a 15 kg de avançada tecnologia per al massa muscul ar seguint un desenvolupament mu sc u- e ntre na me nt progre ss iu lar", "El suple me nt més amb els exercicis bàsics, efecti u i segur" , "Per fi, el una alimentació ben estus upl e me nt que tot s di ada i el descans adequat. estavem esperant" , "El No hi ha cap supl e ment alimentari al suplement definitiu" ... Aquestes frases són mercat que pugui igualar tretes de revistes de l'acció dels esteroides per culturisme, que dediquen estimular la síntesi proteica un nombre important de a ni vell cel.lular. pàgines a propaganda de Els esteroides s uplement s anabolitzants llEis só n potents alimentaris . Qu a l sevo l fàrmacs que anabolitzants ten e n perso na no tenen experta, fent serio sos i perillossos perilloso s una ullada a efectes qual sevo l efectes secundaris. profitosament. Ara bé, una metge coneixedor de la d'aquestes resecundaris 11 A més, són ingestió excessiva de dietètica esportiva , un vistes, podria extreure la conclusió de cars. Un suplement que s uplements tècnic en que no és possible . costi 4 o 8.000 pessetes les no beneficia dietètica o un IIAlguns progressar sense prendre cent càpsules , tabletes o al cos nI entrenador suplements alguna combinació de pastilles, probablement no l'ajuda més ben informat, pot comparar-se amb els del suplements. poden ser què juntament a Hem arribat fins esteroides. l'ajudaria una u n utlitzats Alguns suplements ingestió norl'extrem d'oblidar que el entrenament profitosament 11 ben planificat món del culturisme era alimentaris són sens dubte mal i equilialtament brada. molt diferent tan sols fa uns productes 1 progreSSlll 1 poden ser anys. Un món en què les nutritius El consell mèdic un descans adequat, són la pel cos individualitzat per part d'un base del desenvolupament persones que s'ho prenien utilitzats

DIETÈTICA I NUTRICiÓ

25

alimentaris, per rendir més? per Albert Giménez, Llt. en Medicina muscular. Els s uplements alimentaris no só n més que allò que el seu nom indica: suplements. No hi ha dubte de que hi ha suplements de qualitat, complets I altament nutritius, però, tot i així, no és clar que aquests suplements puguin fer més que els aliments natural s. Infinitat de productes han aparegut els No estic en contra últims anys. Contínuament apareixen noves dels suplements combinacions. alimentaris, 11 No és clar que Han proliferat però crec tant que s'han que han de els suplements arribat a conser utiitzats puguin fer vertir en únicament prioritat per a quan és més que els molts, necessan l, aliments deixant en potser, per naturals 11 segon plànol incrementar el què en el ritme de reali ta t és priori tari, progressió. Mai han de ser l'entrenament. considerats com una cosa

la , repete ix o, en l'e ntrenament, l'alimentació i e l descans. Cal veure si la comb inac ió entre aquests tres co mpon e nts està e n ordre. Esperem e l dia e n què hi hagi un producte seriós, barat, segur i efectiu al cent per ce nt. Un producte que ens ajudi a aconseguir força i volum muscular. capaç de fer que una rutiCal assegurar que, si na inefectiva SigUI entrenes dur i progressivaprofitosa. ment, conQuan no es centrant-te IIL1entrenament, progressa en els exerciIlalimentació adequadament cis bàs ics, no s'ha de variant la ini el descans buscar la tensitat rasón la clau del cionalment causa en un ús insuficient progrés físic ll en cicles, d e s t'al imentes i suplements descanses bé, alimentaris. La raó de la augmentaràs la força i el falta de progrés cal buscar- volum muscular.

FO'N I

PASTISIIRIA

CI SARDENYA, 367 TEL. 457 04 39

cI. PADILLA, 315 TEL. 436 79 67

BARCELONA

26

NOTICIES DEL CLAROR

Esportiu? Fundació? Esportiu Claror, Poliesportiu Municipal Claror, Fund ac ió Claror, Coo perativa Claror... I'acumul ac ió de noms causa sovint confusions entre e ls socis i usuari s del Claror. Per això, per tal de clarificar tot un seg uit de conceptes i explicar qué és l' Es portiu i la Fundació Claror, la revista TC inicia amb aquest número una sèrie d'articles. I per començar, potser el millor és fer una ullada a la història. 1982, l'any del naixement La història de l'Es portiu Claror no pot explicar- se sense fer esment del paper jugat per l'Escola Sagrada Familia i, molt especialment, pels seus mestres i pares d'alumnes. Van ser ells els qui, l'any 82, van crear la "Claror Societat Cooperativa" . Una cooperativa formada amb la intenció d'oferir servei a l'escola. Sensibilitzats per la manca d'instal.lacions esporti ves a l'escola , els mestres i els pares d'alumnes van engegar el projecte que, anys després, donaria lloc a un dels millors poliesportius municipals de Barcelona. Fins l'any 82, els alumnes del Sagrada Famüia havien d'agafar l'autocar per anar a fer classes de natació. El 19 de desembre d'aquell any va ser oficialment inaugurat

I

Què és el Claror segons l'Ideari __

o

Una Fundació sense ànim de lucre que fomenta (des de l'any 82) l'esport i l'activitat física al nostre barri, per a tothom, sense cap discriminació, des dels més joves fins als més grans. Patronat de la Fundació recull la representació dels diferents estaments i és l'òrgan superior de decisió de l'entitat.

O EI

l'Esportiu Claror, inicialment format nomès per la piscina i el gimnàs. S'havia aconseguit, no nomès donar servei als alumnes de l'Escola Sagrada Família, si nó a tots els veïns del barri. La Fundació Claror entra en escena El següent gran pas en l'evolució de l'entitat va ser la creació de la "Fundació Claror". Va nèixer el 30 de novembre de 1989, quan la "Claror Societat Cooperativa" , en Assemblea General Extraordinària la va constituir cedint-li, per mitjà de donació, el total de les instal.lacions de l'Esportiu Claror. Aquell dia va morir la Cooperativa, i va néixer la Fundació. Diverses raons havien dut a la Cooperativa a donar aquell pas. Primer va ser la integració de l'Escola Sagrada Família a la xarxa d'escoles públiques. I segon,

la definició d'uns principis fundacionals que garantissin en el futur la subsistència i desenvolupament del propi esportiu. Un dels grans avantatges d'aquell pas va ser l'accés directe dels socis, que havien crescut conside rablement en nombre, en la gestió de l'Esportiu. La Fundació va crear uns nous òrgans de gestió, al capdavant dels quals hi hauria (i hi ha) el Patronat. El paper del Patronat El Patronat de la Fundació és qui marca les directrius de gestió de l'entitat. Es reuneix dos cops al trimestre per fer un seguiment ordinari de la marxa de la Fundació i l'Esportiu. Quan les circumstàncies ho aconsellen es reuneix tants cops com calgui. En el Patronat, format per onze persones, hi són representats tant els

treballadors com els socis de l'Espor tiu , així com e ls professo rs i el s pares d'alumnes de l'Escola Sagrada Família, impulsora originària del propi esportiu. També forma part del Patronat, sense vot, el Director-Gerent de l'Esportiu , contractat per l'entitat, que vetlla per la bona marxa de l'entitat i per l'acompliment de les decisions acordades pel Patronat. L'Esportiu Claror amb gestió municipal La darrera gran passa feta per l'Esportiu Claror en els seus tretze anys d'existència va donar-se l'any 92. L'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Claror van adquirir el solar adjunt a les instal.1acions existents i, amb la col.laboració de la Generalitat van finançar (tots tres a parts iguals) les noves instal.lacions poliesporti ves de propietat municipal (l'actual pavelló, pistes d 'es quaix,dues sales polivalents, etc.) . La gestió d'aquestes instal.lacions es va cedir a la Fundació Claror amb una concessió de 50 anys. Així, doncs, el conjunt de les instal.lacions (antigues i noves) funcionen com un únic complex, d'acord amb els criteris de gestió establerts entre l'Ajuntament i la Fundació, supervisats per una

NOTICIES DEL CLAROR

27

I

Què som? com iss ió de seguiment de les dues parts. L'Esportiu C laror és, per tant , un comp lex poliesportiu integrat a les in s tal.lacion s espo r tives municipals i gestionat per la Fundació C laror. Una fundació amb un s estatuts i un ideari particular que diu, al seu primer article que "L'Esportiu Claror és

una entitat social sense ànim de lu cre, articulada jurídicament co m una fundació".

Relació amb l'Escola

L actual Patronat I

Ja he m dit abans que l'Escola Sagrada Família va tenir un protagoni sme fo namental e n la co nstitució de l'Esportiu C laror. Per això, tot i l'evo lució particular experimentada pel propi Esportiu, la relació entre ambd ues entitats segueix essent molt estreta. A part de la presència de l'escola en el Patronat de la F undació, l' Esportiu Claror i l'Escola Sagrada Famíli a tenen subscrit un conveni d'ús

Presidenta Joana Céspedes

Vice-President Josep Tab lada

Secretari Jordi Cabanes

Sots-secretari Núria Bo rràs

Vocals Hector C. Si lveira Josep Edo Dolors Rodríguez Montse Bastida Conso l Martí Vicenç Valcarce l

de les instal.lacions per tal qu e l'esco la p u g ui dur determi nades parts de l seu programa pedagòg ic a les instal.lacions de l C laror. Paral.lela ment, hi ha un conveni de gestió de les Esco les Esportives, subscrit amb 1',APA de l CP Sagrada Famíl ia. D'aquesta manera, les Esco les Esportives, obertes a la p a rticipació d'altre s us ua ri s (soc is de l' Esport iu , per exemp le), recullen també l'esport extra-escolar del CP Sagrada Família.

L'HIPOTECA

.Caja de Madrid presenta L'HIPOTECA. L'únic préstec hipotecari del mercat en què vostè posa les condicions. Perquè, ara, vostè decideix el tipus d'interès que més s'ajusti

.-

a les seves necessitats: fix, variable o una combinació de

Q)

tots dos. També vostè és qui escull el sistema d'amortització

>

del préstec mitjançant quotes constants o creixents. I a més

Q)

AI nostre servei hipotecari hi trobarà l'oferta més flexible i

en

completa del mercat. I tot amb l'experiència i solidesa del

'-

a més, té fins a 25 anys per a amortitzar-lo.

líder del sector hipotecari: Caja de Madrid

C/\IA DE IV\ADRID

S-agrairà la visita amb un obsequi

Agència Sagrada Família Provença 427 -431 08025 - BARCELONA Tels. 436.84.61 - 436.84.29

28

NOTICIES DEL CLAROR

: Comença la III Tres nedadores del Claror : Lliga de futbol triomfen a Mallorca als Campionats d'Espanya màsters sala al Claror M ercè Bel, Rosa Rodri go i Roser Castill o van torn ar a lluir-se, un co p més, a ls Ca mpi o nat s d'E spa ny a d'hivern de natac ió per a veterans ce lebrats a Mallorca els dies 27 i 28 de gener. Mercè Bel va gua nyar la medall a d'or a tres proves: als 200 m estil s amb un te mps de 3.49.9 L, als 100 m estil s ( 1.44. 1.4) i als 50 m lliures (39.73). A més, va qu eda r segona e n la prova de 50 m

papallona. Rosa R o dri go va aconseguir tres medall es de bron ze a les proves de 50 m lliures i 50 i 100 esque na. R oser Castillo va guanyar les medalles d'argent a les proves de 50 lliures i 50 i 100 braça, i la medalla de bronze a la prova 200 braça. En total les nadadores de l Claror van aconseguir 11 medall es. Felicitats !

• : : • : • : : • : : :

Un tota l de LO equips parti c ipe n, des del passa t 28 de ge ne r fins al IS de juny, ~ la tercera lli ga de futbol sala de l C laror. Tot i qu e j a h ag i co me nçat la competició, e ncara hi ha pl aces lliures per als jugadors que, a títol indi vidua l vulg uin insc riure's a algun d e ls e quip s pa rti.cipant s . El vigent campió és l'equip "Ma nda ri na M ecànica ", guanyador de la lli ga 94/95.

La XII Milla, el 28 d'abril Cada cop és més a pro p l'esdeve nimé nt esportiu més imp o rt a nt qu e organitza l'Esportiu Claror: la Milla. La c ursa atl ètica, que e ng ua ny ce le bra rà la XII ed ició, j a té la da ta fixada: el diume nge 28 d'abril. Al proper número del Tot Claror us informarem de tall ada ment tot el que fa referència a la Milla. Aneuvos entrenant! Aspecte de la sortida cI'una de les sèri es cie la Milla de l'any passat

: El 24 i 25 de : febrer, Torneig : de Tennis Taula : : · : : · · : : · : · :

E l Torneig soc i_a l de Tennis de Taula de l C laror j a es tà a punt. Tindrà lloc a les pròpi es instal.l ac ions de l'es portiu els prope rs 24 de febre r a la tarda i 25 al matÍ. Els participants hauran d'inscriure's al control del Claror abans de l 19 de febrer i pagar e ntre 1.000 i 1.300 pessetes en fun ció de s i só n soc is o no de l Claror. Tots els pa rticip a nts re bran una samarreta de rega l. Animeu-vos!

·: A finals de març, : un nou torneig : social d'esquaix · : · · : • : : · : •

Els propers 23 i 24 de març tindrà Lloc al Claror el tornei g d'Esquaix de Primavera. Hi podrà participa r tothom que vulgui, se mpre que s'inscrigui entre el 2 1 de febrer i el 14 de març. Els socis hauran de pagar 1.000 pe sse tes en concepte d'inscripció, i els no socis, ] .300.

SEMPREA PROPTEU,

OFERIN-TE:

regal informal, plata i artesania, coixins, rams de flor seca, bosses i caixes.

CÓRSEGA, 567 (entre Marina i Lepant) Dissabte tarda tancat - Tel. 455.98.56

AGENDA ESPORTIVA

Febrer Bones i interessants són les opcions esportives que se 'ns presenten el febrer i el març. Especialment atractiva serà l 'edició de

"Fira Sp ort " d'enguany, que tindrà lloc a la Fira de Barcelona els dies 17 i 19 de febrer. No oblideu, però, els torneigs socials del Claror. Aquests mesos n 'hi haurà de tennis de taula i d 'esquaix, i molt més ...

10 Trial

11 Atletisme

16 al 18 Natació

17 al 19 FiraSport

XIX Tria l Indoo r So lo Moto

V Mitja Marató CN . atalun ya

Campiona ts d'Espanya júniors

Sa ló Intern ac ional de l'esport

Palau Sant Jordi

R. Maeztu, s/n

P.M.Folch i Torres

Fira de Barcelona

17 i 18 Natació

17 i 18 Esgrima

18 Ciclisme

24 i 2S Esquí

Torneig de natació "Vil a d'H orta"

XIX Torneig C iutat de Barcelo na

Sortida d'Amics de la Bici de l C la ro r

So rtida a la ne u

Feliu i Codina, 27

Espanya Industrial

Esportiu Claror

Esportiu Claror

24 i 2S

2S

Tennis de Taula

Taekwondo

28 a 1 Congrés

29 Balls de Saló

Tornei g Soc ia l a l'Es po rti u C laror

X Campio nats cie Catalun ya juvenils

I Congrés Mundial d'esport i mecli ambi ent

C loenda de l C urs a l C la ror

Esportiu Claror

Palau d'Esports

Rosselló,12

Esportiu Claror

1 Motor

1 al31 Ciclisme

2 Motor

6 Balls de Saló

III Incloo!' motos aquàtiques

Open Catalunya Cicl isme en pista

Ral. li de cotxes d'època BCN-Sitges

Inici segon c urs a l C laror

Palau Sant Jordi

Velòdrom d'Horta

Pça. Sant Jaume

Esportiu Claror

9 Atletisme

10 Ciclisme

13 Futbol

16 Ciclisme

VIII Cursa

Matinal ciclista de Montj uïc

F inal Catalun ya Cup: Barça-Espanyo l

15a Festa de la Bicicleta

Parc Ciutadella

Parc de Montjuïc

Estadi Olímpic

Passeig Picasso

17 Ciclisme

17 Atletisme

23 i 24 Esquaix

25 al 29 Ciclisme

Sortida d'Amics de la Bici del C laror

VIMi ni Marató

Setmana Catalana

Esportiu Claror

Estadi Olímpic

Torneig Social a l'Esporti u Claror Esportiu Claror

Popul ar Ci utat Vell a

XXXIII

Parc de Montjuïc

TELÈFONS

FETS I GENT

URGÈNCIES Urgències Mèdiques ................. 061 Ambulàncies Creu Roja .... 300.20.20 Farmàcies de guàrdia ................. OLO Bombers Generalitat. ........692.80.80 Bombers BCN ciutat... .............. 080 Bombers BCN comarques ......... 085 Mossos d'Esquadra .......... 300.22.96 Po1íci.a .................................... ...... 091 Guàrdia Urbana BCN ................ 092

SERVEIS Inf. Metropolitana .. .. ... ... ... ... ... .. Ol0 Informació Telefònica ..... ..... .... .. 003 Protecció Civil... .............. 319.25.00 Accidents en carretera ...... 352.61.61 RENFE. ............................ .490.02.02 Ferrocarrils Generalitat... ..205.15.15 Informació Carreteres .. .. .. 204.22.47 Aeroport El Prat. .......... .... 301.39.93 Serveis Socials ............ 900.30.90.30

HOSPITALS H. Sant Pau ..................... 291.90.00 H. Del Mar...................... 221.1O.1O H. Clínic ...... .. .. ....... .... .... .454.70.00 H. L'Esperança .. ............ .. 285.02.00 H. Vall d'Hébrón ........ .. .. .418.34.00 H. Sant Joan de Déu ........ 203.40.00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN... ......... .402. 70.00 Generalitat. ........................ 315.13.13 Diputació BCN ................ .402.22.22 Correus .............................. 318.38.31

ESPORTS Esportiu Claror................ 207.06.40 Servei d'Inf. Esportiva ..... .432.19.92 Fed. Cat. Bàsquet... ......... .254.90.62 Fed. Cat. Judo .................. 318.26.16 Fed. Cat. Gimnàstica ....... .426.94.78 Fed. Cat. Natació .. ......... ..301.82.70 Fed. Cat. Futbol... ............. 302.56.42 Fed. Cat. Esports per a Disminuïts Físics ......... .. .211.43.73 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ...... 219.32.16 Agenda d'Activitats ...... ..481.00.21

Mercè Bel guanya la Travessia al Port de Nadal El passat va ser un Nadal especial per a la Mercè Bel. 35 anys després, havia tornat a guanyar la Travessia del Port. La tradicional prova aquàtica en la que, cada 25 de desembre,decenes de valents mesuren la temperatura de les aigües del Port de Barcelona. U na prova que té més d'aposta heròica que de competició aquàtica. I la Mercè va guanyar. És clar que la victòria del 95 va tenir poc a veure amb la del 62. Primer perquè aleshores tenia 18 anys, i ara en té Sl. Segon, perquè aleshores competia en categoria professional i ara en categoria màsters o veterans. I tercer perquè la del 62 va ser la "Travessia nevada" (aquell dia la Mercè va acabar ferida ja que, en nedar, anava trencant la capa de gel que hi havia a l'aigua) , i el passat 25 de desembre fins i tot va lluir el sol. Va començar a nedar amb 11 anys al C.E.Mediterrani i als 17 es va proclamar sots-campiona de Catalunya de natació en 400 metres lliures i 100 papallona. Era la primera nedadora del seu club, però la vida va posar-li uns quants entrebancs: amb vint anys va deixar la natació. "Estava cremada, cansada. Tot eren entrenaments i jo, amb vint anyets tenia ganes d'estar amb les amigues, sortir, viatjar... tot això, fins aleshores va ser molt maco i no ho canviaria per res. I va prendre's un llarg descans: 20 anys, vint, sense voler saber res de l'aigua. "vaig casar-me, vaig tenir cinc fills i ja se sap ... has d'estar per la família ". I ves per on, amb 38 anys d'edat, quan gairebé tothom pensa que l'esport és per gent més jove, la Mercè va decidir tornar a dedicar-se a la natació. "Tenia criats els fills i vaig veure que no volia quedar-me a casa amb la bata, la tele, la planxa. " I presa l/

la decisió, no nomès diu que tornarà a nedar, sinó que es vol treure el títol de monitora. Ja posats ... "volia treballar, i el de monitora era l'únic camípossible. Al curset de monitora era 'la mare', però no m'importava. Tenia el mateix esperit que la resta " . I precissament aquest esperit és el quin va dur-la al Claror, el polies porti u del que era sòci afundadora. "Per aprovar el curset de monitor t'exigien quinze pràctiques. A mí, que em coneixien a la Federació, van donar-me el títol sense fer les pràctiques. Però jo no m 'hi vaig conformar. Voliafer les pràctiques de totes maneres i vaig venir al Claror. La Roser (Roser Castillo, coordinadora de natació del Claror), en veure la meva forma de ser i treballar, em va proposar de quedar-m 'hi." Ja fa nou anys que la Mercè Bel és monitora del Claror. Entre classe i classe neda 2.000 metres diaris. Amb 51 anys d'edat. Recentment s'ha proclamat campiona d'Espanya màster (veure pàgina 28). És potser la campiona d'Espanya menys coneguda. "Perquè tot està abocat a la gent jove. Les teles no fan cas als campionats de veterans".

A >lTROMEDIC CENTRES D'ORTOPEDIA I PODOLOGIA Sardenya, 311, Local 4 , Telèfon: 459 43 09

...,I .

O

;I,

9.

,,~ ~

~~

. 1I1)c.. I 'SPORTIVA

ARTICLES: - Plantilles ortopèdiques i esportives. - Genolleres, colzeres, turmelleres, faixes ... - Crosses, cadires de rodes ... SERVEIS: - Afeccions i anomalies dels peus. - Problemes de les ungles. - Estudi biomecànic de le marxa. - Cirurgia podològica.

A$1TROMEDIC ofereix ',a tots els socis de l'Esportiu Claror, degudament acreditats, les següents avantanges: - Un 20% dte. em tots els nostres articles de la gamma terapèutica i esportiva. - Una pf1ime:ra anàl:isi gratuïta dels seus peus (prèvia concerta.ció telefònica). - Un 20% dte. en ~ots els nostres serveis de podologia .

OBRAS E'INSTALACIONES CI Mae de Déu del.Coll, 41

Baixos

MH

S.A.

08023 - BARCaONA

Tel. 415.82.15 FAX 415.79.82 ,

Projectes,.interiorisme, rehabilitació, i obra nova

. MH '

..

'li

.,

.......

J, .

..;

InstaLlacions espórtives . . Agències bancàries , ' " \ " Tendès i locals comercials , '" Xalets i viv.endes ' ,"

l,"

.

'''<'l:~;

....

.

. .

"',

~..

~.

·l. ¡..

.

..

I

,~ ..

',1' _ . -

,~. 't,

, ... "

' •

,

•

I..

...

. ....

¡

,

•

'l'

•

d:.

i,

.'

,,:,"'.

,

'; ::. "'::" , ,l'~'::;'"~~';''.-':;'~':~ .

"",

",:'>:",;.' ' ,

,