Issuu

B SNI

• Activitats de Nadal al Claror • Qui ha estat el millor esportista del 95? • Agenda d'activitats desembre-gener

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS INST. ODONT. SAGRADA FAMILIA C/CERDEÑA 319 BAJOS BARCELONA Tel. 457.04.53

INST. ODONT. CALABRIA C/CALABRIA 251 BAJOS BARCELONA Tel. 439.45.00 Cada dia estamos mas cerca de Vd. es por ello que queremos recordar a todos los asociados y familiares de:

ESPORTIU CLAROR el acuerdo de colaboración con nuestras clínicas dentales y beneficiarse de las siguientes tarifas totalmente preferenciales. 1a Visita, consulta y revisiones 1a Visita Ortodoncia (aparatos correctores) Urgencias / revisiones periódicas Fluorizaciones Radiografías interbucales Higiene bucal (limpieza)+Revisión Extracciones simples

"Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" "Gratuita" 3.000 Ptas. 2.000 Ptas.

Para el resto de tratamientos no referenciados se le efectuara un Descuento del 20% TAMBIEN NOS PUEDE ENCONTRAR ENGRANOLLERS- cf. Avgda . Sant Esteve, 86, 3r, 4a- tel. 879.32.28 MATARÓ- cf. Iluro, 52-54 baixos- tel. 757.71 .81 BApALONA- cI. Del Temple, 29 -tel. 389.43.31 CORNELLA- cf. Mossèn J. Verdaguer, 6, 2n, 3a - tel. 474.19.32 SABADELL- cf. Sant Joan , 23-31, 1er,1a - tel. 727 .53 .96

SUMARI

el. Sardenya, 333

,¿~

Vqlentí Massana

08025- Barcelona Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35

Coorc/inació general i rec/acció:

Sergi Larripa Coordinació tècnica i informàtica:

David Fernóndez Assessoria lingüística:

Maria Àngels Güell Publicitat

Josep Lluís Vide Dipòsit legal: B 28124-84 Tirada : 6 .000 exemplars Impremta : Sprint Copy Còrsega,546 08025-BCN

7l~ 7

Publicitat a Tot Claror?

91 9 ~¿

L tJfI.ú«6~ t~

101=sa l'aigua

Fundació Claror

el. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40 Di rector-Gerent: Joan Itxaso Paternain

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinons. Per això, no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són sencera responsabilitat del seu autor-

,,-

num.

121

I4l~~

161 ~;;~ Bòsnia

ï9l~~ 19 Orígens del Judo

221 231 261 2sl

291 30

Vitamines i esport ~

detetamn activitats de Nadal al Claror

Noves tarifes per a l'any 96

escull bé la teva bicicleta 7eú¿~ Forjadors de l'esport català

L'ENTREVIST

Com vas començar en l'esport? Tenia 13 anys i anava al col.legi Àngela Roca, de Viladecans, un col.legi d'on han sortit els millors marxadors d'Espanya: Mari Cruz Díaz, Mari Reyes Sobrino, i altres marxadors que s'han anat quedant pel camí però van arribar a ser campions d'Espanya en categories inferiors. I tot això gràcies a un professor de gimnàstica del col.legi, Don Marcos Flores, que no només ha tret marxadors sinó altres atletes de diferents especialitats. Ell em va animar a iniciar-me en l'atletisme, em va donar el caramelet que se li dona als nens perquè deixin de mirar la tele i facin esport i al final em vaig enganxar, no trobava el moment de deixar-ho, de manera que vaig seguir fins aquí. De fet, quan era petit no feia gaire esport, havia jugat a bàsquet i futbol sala, però quan vaig començar a fer marxa vaig haver de deixar els altres esports i dedicar-me exclusivament a la marxa.

A casa teva hi havia una tradició esportista? No. Com a molt hi havia tradició al bàsquet (tinc un cosí que és el segon entrenador del Cornellà), un esport que sempre ha agradat a casa on teníem dues cistelles, però no hi havia una tradició per l'atletisme. Ni tant sols les Olimpíades ens cridaven

l'atenció, i la veritat és que a casa, fins i tot a mí mateix, ens va sorprendre que jo acabés dedicant-me a l'atletisme.

separar-te de la família. Poc a poc t'hi acostumes, tot i que la mancança d'una vida familiar és de les coses que et marquen més.

Ara on vius?

Com es viu al CAR?

La família és de Viladecans, però la veritat és que ja podria dir que visc al CAR, que és on passo cinc dies de la setmana. A part viatjo molt al llarg de l'any, i a casa m'hi estic poc. l això és dur? Sí, es dur, especialment quan comences a

Es viu de vàries maneres. Si expliqués com visc jo donaria una idea errònia de com viu la majoria. La majoria de la gent aquÍ fa molta vida social. De fet al CAR som més de 200 esportistes comptant els interns (els que viuen sempre al CAR), els mixtos (els qui entrenen i dinen al CAR, però no hi

les onze, normalment, me'n va ig a dormir.

No és habitual veure lm esportista d'élite tant preocupat pels seus estudis. Penses que és bo combinar ambdues facetes?

dormen) i els externs (els qui només entrenen), que comparteixen molt es experiències, entrenaments, vida social...Però jo visc de manera bastant diferent. Visc bastant enclaustrat molt pendent de la meva feina i només surto de l'habitació per entrenar. Jo realment tinc molta mancança de vida social. L'única vida social que faig és la mitja hora que estic al bar, pel matí, prenent-me un cafè .. .i la veritat és que això, al cap dels anys deixa la seva marca.

És que la teva condició d'atleta d'élite t'imposa unés obligacions que t'exigeixen afer tant poca vida social? No, hi ha molts esportistes d'élite que fan molta vida social. De fet, jo sóc dels qui pensen que hi ha moltes maneres de ser, compatibles amb el fet de rendir al cent per cent en competició. És més aviat per qüestió de feina. Jo, apart de l'atletisme, em dedico a estudiar una carrera universitària (Ciències Físiques) i, a més, tinc un petit defecte: sóc molt ambiciós i intento rendir al màxim tant en la pista com en els estudis, i això em deixa sense temps de fer altres coses que també m'agradarien.

De veritat creus que ser ambiciós és un defecte? És una pregunta difícil. En l'atletisme és evident que s'ha de tenir ambició, però més que ambició s'ha de tenir optimisme. De fet el que diferencia als atletes professionals dels que s'han quedat a mig camí, és que nosaltres pensem que sempre se'ns pot aparèixer la verge. Som optimistes. I quan en una competició les coses ens van malament, mantenim l'esperança de que,

en algun moment, alguna cosa passarà que anirà bé. I aquesta esperança és potser la virtut que necessita un esportista d'élite.

Co és un dia en la vida de Valentí Massana? M'aixeco a les set del matí, esmorzo i a dos quarts de vuit començo a entrenar amb l'esmorzar a la boca. Entreno fins a les 10 i després vaig a classe fins a la una. A dos quarts de dues dino i faig la migdiada. Després estudio una miqueta i a les 6 torno a entrenar dues hores més. Com a mitja, faig uns 30 \dlòmetres de marxa diaris. A

Sí, no només bo, sinó necessari. Mira, la majoria d'esportistes, i sobretot aq uí al CAR, viuen a un món irrea l. Estar aq uí al car és la hòstia, tenim de tot o pràcticament tot, totes les facilitats, remuneració ... és com si fos el paradís. I la majoria pensen, si ja ho tinc tot, perquè he d'estudiar? I aquests són els qui, qu an s'acaba tot, xoquen contra la realitat, contra un mur de pedra, i s'estrellen. I ara encara està millor perquè la gent està més mentalitzada i estudi a o monta un negoci, però abans l'esportista que acabava la seva carrera esportiva acabava regant camps de gespa. Estudiar et cobreix les esquenes, però és que a més influeix en el rendiment, vas a entrenar més tranquil i no t'obses iones tant en el resultat esportiu . A part, quan un esportista que no estudia es lesiona es passa 18 hores mirant la televisió, en canvi , si a més de fer esport estudies, pots desintoxicar-te mentre estàs lesio nat amb altres coses. Es tudi ar és important i influencia en un tant per cent més alt del què la gent pe nsa e n el rendiment esportiu.

Què és el millor que has viscut gràcies a l'atletisme? Crec que a l'atletisme li dec moltes coses. Li dec fama, diners, la possibilitat de viatjar

Currículum vitae Valentí Massana va néixer fa 25 anys a Vi1adecans. Des de fa 12 es dedica a l'atletisme, i en concret a les proves de "marxa"~ Té el mèrit d'haver pujat al podi en totes i cadascuna de les competicions en què ha participat, i en totes les categories, excepte als Jocs Olímpics. Però aquesta espina pensa treure-se-la el proper estiu a Atlanta. Aquests són els títols més importants que ha aconseguit com a atleta sénior: - 1 campionat del món de 20 km.m., Stuttgart, 1992. - 1 sots-campionat del món de 20 km.m., Gotteborg, 1995. - 1 sots-campionat de la Copa del món de 20 km.m., Monterrey, 1992. - 1 medalla bronze als Campionats d'Europa en 20 km.m., Helsinki, 1994. - 4 cops campió d'Espanya en 20 km.m.(1992, 93, 94 i 95) - 3 cops campió d'Espanya en50 km.m. (1993, 94 i 95) - va participar en la prova dels 20 km.m. als Jocs Olímpics de Barcelona, sent desqualificat a pocs metres de la metra quan lluitava per una medalla.

quan aquest un no existeixi què hi a molts països del món, conèixer altres haurà? .. A més, esport-esport, l'únic lloc on cultures, tenir una vida més plena ...i tenir una nòvia, perquè si no m'hagués dedicat a es treballa esport és a Catalunya. Els demés tenen un esportista a Jaén, un a Salamanca, l'atletisme no l'hauria coneguda. un club a Galícia ... però realment on es fa Globalment estic molt agraït a l'atletisme. esport és aquí... i a la caDe totes maneres, penso que pital, a Madrid, és clar. en l'atletisme d'élite, Estudiar és molt Com veus la situació acl'atletisme també li deu coses important i tual de l 'atletisme a a l'esportista, per exemple Catalunya? influencia en el propaganda. I l'atletisme espanyol li deu Fa poc vaig fer unes rendiment molt als marxadors, que són declaracions al diari els qui sempre han esportiu més del "Sport" on hi deia que la assegurat medalla? Federació Catalana no què la gent pensa feia una bona política, i Jo crec que els marxadors no som els salvadors de això em va suposar una l'atletisme. Potser en alguna Els marxadors no picabaralla amb la època ho han estat, però ara Jo penso que som els salvadors Federació. s'ha de treballar més la hi ha els 1.500, la marathón, i estan sortint atletes que de l'atletisme base. L'atletisme viu rendiran molt bé a mig d'aquests "booms" termini. Ara hi ha un gran equilibri en generacionals,en què surten atletes més per casualitat que per una altra cosa. Però l'atletisme. Però, el gran problema de aquests quatre atletes que estem ,a l'élite l'atletisme espanyol és que hi ha un atleta bo per prova, hi ha un aquí, un altre allà .. .i desapareixerem algun dia, i s'ha de

treballar, s'ha buscar, seleccionar escola per escola, provant milers de nens ... Per què pensen que costa tant que un nen faci atletisme? És difícil que un nen faci atletisme per què és un esport molt dur. És més fàcil que ,un nen faci bàsquet o futbol , que a més són esports més col.lectius, I a més ara hi ha moltes temptacions socials que fan que els nens no facin esports. I a un nen de 15 anys és mòlt difícil dir-li que es passi les tardes corrent, saltant...I'has d'enganyar quan té 10 anys, i per enganyar-lo als 10 s'ha de fer una gran feina des de la Federació. Els marxadors us sentiu pressionats pel resultat que pogueu fer a le competicions? Jo l'única pressió que sento és la que em creo jo mateix. L'important és creuar la línia de meta i sentir-te satisfet personalment, independentment del resulat! què hagis aconseguit I tu ets molt exigent amb tu mateix? Als Mundials de Goteborg vas quedar segon i no et vas conformar? No perquè vaig anar als Mundials en el millor estat de la meva vida i no vaig guanyar l'or per errades tàctiques pròpies. Però vaig aprendre que és molt difícil estar al 100% i rendir al 100%. Va ser la decepció més gran de la meva carrera. Qué li demanes als Reis de cara a196? Home, l'objectiu del 96 són els Jocs Olímpics d'Atlanta, en què participaré en dues proves, els 20 i els 50 kilòmetres marxa. Així que els demano una medalla als Jocs. Però sobretot els demano que no em lesioni i que pugui entrenar bé, la resta ja ho faré jo. L'objectiu és super-difícil. Si l'aconseguís, seria el millor què he fet en tota la meva vida.

Aigua, gas i electricitat Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general Pintor Fusteria Caixes fortes

ROSSELLÓ, 427 bis

GIRONA, 99 Pt,ge. Pià

Sardenya, 408

450.49.70

459.21.23

436.84.57

Entrevista: Sergi Larripa F otos: Marta Fillat Persianes Manyà Metal.listeria d'alumini Neteja industrial Reixes Sist. de seguretat Guals Portes automàtiques Gravats Tot tipus de claus

OPINiÓ

ho sabies?

Joan Itxaso i Paternaín Director-gerent de l'Esportiu Claror

Publicitat a 'Tot Claror? El primer número (de la segona època) de TOT CLAROR ha estat una novetat important en diferents aspectes. Tècnicament la revista ha don at un sa lt qualit atiu important, amb una estructura ben definida i una composició clara i entenedora, Els continguts i l'estil de redacció,penso que també han donat un salt qualitatiu important, que reflecteix una major professio nalitat de les persones que hi treballen, Resta pendent, i això és una crítica constructiva, una major atenció a l'ortografia. Confiem que l'equip redactor resoldrà aquesta qüestió en els propers números. Un altra novetat de la revista, que també ha estat molt

PUJA JA.Camacho Si una cosa no pot nedar ningú és la gran tasca que, com a entrenador de l'Espanyol, està desenvolupant José Antonio Camacho. Va arribar a Sarrià amb l'equip a punt de baixar a Segona. çonsumat el descens , Camacho va mantenir la seva paraula d'entrenar l'equip de Sarrià. Va pujar-lo de Segona a Primera, col.locant l'equip a un punt de la UEFA. I la temporada d'enguany, colze a colze amb el Barça, és més que meritoria.

comentada és la presència de publicitat a les seves pàgines i crec que és convenient, des de la direcció de l' entitat, donar un a ex plicació als no stres lectors. L'objectiu d'aconseguir que TOT CLAROR sigui un mitjà de comunicació, entre l'entitat i totes les persones que hi for me n pa rt, amb una periodicitat (bimensual) i una estructura i continguts de qualitat, implica un important esforç en mitjans tècnics i humans. Tot i així, considerem que assolir aquest objectiu és molt important per la marxa de l' entitat i la millora dels serveis als nostres associats. La publicitat ens permet finançar un a part d 'aquest esforç sense repercutir-la a

l' us uari , mant e nint e l se u caràcter gratuït. En plantejar-nos el nou projecte de Tot Claror vam veure, també, la possibilitat que la rev ista fos un vehicle perquè els nostres associats poguessin gaudir d' avantatges en les compres o serveis que fan com a consumidors de productes o serveis, fonamentalment a l'entorn de barri. Finalment, m'agradaria remarcar que, els criteris pel que fa a la publicita t i l 'esponsorització , estan regulats per un cod i è tic , aprovat pel Patronat de la Fundació Claror, basat en el respecte al soc i en l'independència de l'entitat i en la reserva total de les dades personals.

ba i xa El Madrid Hi ha alguna entitat esportiva a Espanya que travessi pitjor cnS1 esportiva i institucional ? El passat número de Tot Claror vern col.locar a aquest espai a Ramón Mendoza. No anavem equivocats: en poc més de dues setmanes va dimitir. I el seu succesor al càrrec, Lorenzo Sanz, no dona mostres de poder millorar la sihiació. Per començar, ha negociat amb De la Peña a esquenes del Barça al més pur estil "mendozista" .

El bàsquet sobre patins és l' espo rt més de mod a actualme nt als Estats Units. Conegut com "roll er bas ketball", va popularitzar-se al parc de Tompkins Sqllare, a l'East Vill age de Manhattan. Allà s' hi reuneixen cada dia decenes de joves afeccionats tant al bàsquet com al patinatge "in line". Segur que aviat veurem a Barce lona nois i noies disposats a provar el nou esport. el

rècord

S'ha posat molt de moda al món del bàsquet intentar encistellar la pilota des de més enllà de mig camp. Fins i tot la lliga ACB organitza un torneig amb aquest motiu. Doncs bé, segons el llibre Guinness, el bàsquet aconseguit a major distància el va fer el jugador de la Fairview High School Christopher Eddy en un partit disputat el 25 de febrer de 1985 contra Iroquois High School, a Erie, Pennsylvania. Eddy va encistellar des d'una distància de 27'48 m, a l'últim segon del partit, aconseguint la victòria del seu equip per

51-50. tal mes com aquest

El 3 de desembre de 1984 l'atleta d'origen indi Arvind Padyna va aconseguir un rècord d'allò més peculiar. Va finalitzar una CUIsa de 107 dies ininterromputs corrent d'esquenes des de la ciutat de Los Àngeles fins a Nova York, als Estats Units. Només pensar-ho ja cansa.

OPINiÓ Francesc Fernandez Periodista esportiu de COM-Ràdio

Remember when .. cadets van demanar en bloc Abans de res, permeteu-me que em presenti, ja que per a la d'entrenar-se. I ho van fer. Moviment, tàctica, Ilençament, majoria de vosaltres soc un perfecte desconegut. Em dic passades .. .qualsevol cosa que permetés de no botar la pilota, Francesc Fernandez i soc perioperquè amb l'aigua, quedava dista. Fins aquí res de destacable. El nexe que m'uneix clavada a terra. Que nosaltres ens ho amb el Claror l'he de buscar força temps enrera. Ara fa uns deu anys, estudiant Periodisme a la facultat, vaig coincidir amb Xavi De Pablo; vam fer l'amistat de dos boigs pel bàsquet. Aleshores jo entrenava un equip a La Salle Horta. Al cap d'uns mesos, el Xavi em va fer l'oferta per venir al Claror. No m'hi vaig pensar; amb aquest tipus aniria a la fi del món (de fet, alguna vegada hi hem estat a prop). L'any 86 doncs, aterrava al carrer Sardenya, i des d'ara us passéssim bé era el punt de partida bàsic per transmetre iLlusió aviso que si no voleu llegir una història nostàlgica ja podeu a la canalla. El quadre de moure els ulls cap a personatges altres zones més Ambla "sinistres" el interessants de la recompletaven altra vista. pressa molta gent, com la Vaig caure en un s'havia tret Núria, l'Alfons i el lloc de meravellosos Josep Maria, el el pantaló malalts de l'esport. El meu estimat companyerisme era de joc ... allò tal que degut als Humphrey. Teníem va ser el una saleta de molts equips i als reunions on un pocs entrenadors, si millor que Mickey Mouse de un no hi era un altre s'ha vist pelfa esdevenia esagafava el seu equip trella de les i l'entrenava amb el mateix entusiasme que el "varietés". Tot fos crear ambient. legítim propietari. Com les I és que erem una família, hores extres arribaven també a el que no volia dir que, de tant l'hora dels partits, sovint hi en tant, hi haguessin havía equips que havien passat discussions. Recordo amb per les mans de tots nosaltres. nostàlgia els meus i les meves Un record: certa tarda de gener, fosca, freda i molt plujosa. Amb jugadores. Què se n'haurà fet? Una altra anècdota: enmig de un pam d'aigua al pati (no existia el poliesportiu ni les la tensió d'un partit a casa (la pistes annexes a l'escola), els nostra pista era un infern pel

tot allò a què has de renunciar. En fí, va ser una temporada grandiosa. I ara, anys després, de tant en tant hi torno. A veure els rival, però en el bon sentit), amb amics, a recordar, i em quedo el marcador igualat, vaig fer parat si algú em tracta de vostè. una substitució en els darrers L'Esportiu Claror sona, i segons. La tensió es tallava amb això és important, però ho és un ganivet. De sobte, el meu menys que la feina del dia a dia, jugador es treu el xandall i enla il.lusió que segueix posant la tra corrent a la pista, quan des gent, no només la del bàsquet, de la banqueta se sent un crit: sinó la de tots aquells que dediquen el seu temps i esforç a il.lusionar els més joves. Això no es paga amb diners. El Claror sona com a lloc on les coses es fan bé. Però atenció, l'autocomplaença porta al mal camÍ. És per això que de tant en tant, convé perdre algun partit, per desdramatitzar, perquè ningú no oblidi que aquí no estem per ser campions del món, sinó per formar. Formar persones que siguin bons esportistes. "els pantalons!". Creieu-me quan us dic que El protagonista s'atura en al llarg de la meva trajectòria sec i mira el lloc on professional he vist algunes "essuposadament haurien d'haver trelles" de l'esport que, el dia estat els pantalons. que deixin la Amb la pressa pràctica esportiva, Que nosaltres no tindran on caure s'havia tret el pantaló ens ho del xandall i, alhora, de fàstic. Aleshores el de joc. Allò va ser passéssim bé és quan es el millor que s'ha vist era el punt de descobreix que la des del famós capítol vida no s'acaba als partida bàsic de l'àrbitre de les 20, o als 25 o als olleres voladores. per transmetre 30, sinó que L'Alexis. I tota comença el primer il.lusió a la la resta. No vaig podia de la resta de canalla der seguir amb ells ni l'existència. I allà, amb l'escola perquè a en aquell punt, l'inici de la segona temporada, trobarem una persona sortida· just el dia de la presentació de d'un motlle que tots, pares, l'equip se'm va plantejar la tria mestres i entrenadors haurem fatal: una oferta de feina que fabricat. Arribats a aquest punt seria incompatible amb seguir podria escriure moltes vivències entrenant. Aquella tarda, quan més, més records, anècdotes i volia arribar al Claror amb tota barbaritats de joventut, però el la il.lusió del món, se'm van bon nom dels implicats no ho creuar les sensacions. fan recomanable. Els mites Aconseguir la feina que mereixen respecte i així conserdesitges, i quedar-te fet pols per vo la pel.lícula d'aquell any.

OPINiÓ

I·opinió

dels lectors Tonto 11 el qui ho llegeixi.

Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 20 línies mecanografiades. Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les 'col.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú. No es retornaran els originals si no s'han demanat explícitament.

Sóc un cartell penjat a l'Esportiu Claror i ningú es fixa en mí. Quan era un simple foli en blanc, 1 em trobava en una caixa amb cents de germans, tots

especulavem cofois de quin sería el nostre destí com a elements bàsics dins l'univers de la comunicació. En certa mesura ens sentíem quelcom important. Perquè tothom és creat

amb una finalitat i nosaltres, els cartells, ho hem estat per ésser el centre de les mirades, si menys no durant uns segons. Som poderosos j a que, en aquest curt espai de temps, podem trans-

metre d ' un cop d' ull una bona dosi d' informació. És per aixó que em sento deprimit en veure tanta gent que passa i no s'atura. Quan penso que per fer -m e, un innocent arbre ha hagut de morir i algú a per-dut hores de feina, s'accentua el meu estat depressiu. De vegades he pensat que el missatge no tenía prou entitat, que era per aixó que el soci no s'aturava. Però aquesta

resignació ha esdevingut ràbia en assabentar-me que la gent se 'n va al "control", o a l'encarregat que circula per les instal.lacions, preguntant per l'afer en que jo sóc un expert. Sense pretendre de buscar culpables, ni d ' aturar-me a la realitat concreta de cada soci, faig una crida al col.lectiu perquè es difongui la frase "TONTO EL QUI NO HO LLEGEIXI"!!.

Ignasi Casacuberta

enquesta

Qui ha estat el millor esportista del 95?

David Vives

Jon Espuña

Joan Borràs

Oskar Quincoces

Alfonso Rodri1!uez

Estudiant 7è EGB

Fotògraf

Estudiant

Miguellndurain.

Shaquille O'Neil.

Conchita Martinez

Abraham Olano.

Ernesto

El ciclista navarrès ha guanyat cinc Tours consecutius. Crec que s'ha de valorar la seva constància i tenacitat.

El millor esportista segons el meu parer ha estat ell perquè és un jugador molt jove que està en un equip que té · possibilitats de guanyar el campionat de la NBA.

Perquè poc a poc ha anat millorant i superant-se fins a assolir la segona posició del rànking mundial.

Per les seves victòries i la seva grafl. progressió durant aquest any. Va guanyar el mundial de ruta a Colòmbia.

(Judoka). Va quedar 5è del món i es va classificar per als Jocs Olímpics en més de 95 Kg. Una gran promesa per al equip olímpic.

Pérez

Plscn~~

Nadons a l'aigua! Tot aprenentatge necessita temps i paciència, però pocs aprenentatges necessiten tant del respecte a l'individualitat com el de la natac:ió Per allà l'any 1.964, quan vaig complir 6 anys, els pares van inscriure ' m e n un club de natació perquè m'ensenyessin a nedar. Un any abans ja ho havien fet amb el meu germà gran. Començar tots dos junts no fou poss ible perqu è nens amb menys de 6 anys no eren admesos al club; deien que «no se'ls podia ensenyar» a nedar. Era molt poc freqüent que aquestes edats un nen nedés i els pocs que ho feien eren mostrats en revistes i noticiaris com rares excepcions de nens amfibis. Avui dia, en canvi, gairebé totes les piscines admeten en els seus cursets nens de 3 anys, i d'altres fins i tot organitzen cursos específics 0-3 anys. A mesura que la sobreprotecció dels mes joves disminueix, augmenta l'opinió que considera la natació com' una bona activitat. I certament, la natació és un dels pocs esports que poden practicar-se sense interrupció durant tota la vida, pràcticament des de la cicatrització del cordó

umbilical.

Natació per a nadons

Beneficis de les activitats aquàtiques en els nadons

El Claror inicia nous cursets el mes de gener

• Reconeixement i domini ' progressius del propi cos • Augmenta la comunicació entre el nen i l'adult per mitjà del gest i l'acció • Dóna al nadó la possibilitat de provar-se a sí mateix • Incrementa la capacitat del nen alhora d'enfrontar-se al risc • Evitar l'atròfia muscular i el retard de les conductes intel.ligents

L'Esportiu Claror organitza cada any cursets d'activitats aquàtiques per a nadons. Cursets amb sessions col.lectives on els pares participen activament en les sessions. Les sessions es fan en grups reduïts de 12 nens per sessió i dos monitors. Si esteu interessats, informeu-vos a les oficines del Claror.

'(J'N I

PASTISIIRIA

e¡. SARDENYA, 357 TEL. 45704 39

e/. PADILLA, 315 TEL. 436 79 67

BARCELONA

Avui dia veure un nadó a una piscina ja no és notícia. Diferents factors han confluït per a aq uest canvi . Resumint molt podria dir-se que ara hi ha moltes més instal.lacions esportives dotades de piscina amb les condicions adequades. Que els interessos dels adults han evolucionat cap una pràctica esportiva orientada a la salut i la qualitat de vida, i que la cultura educativa encoratja els nens a fer esport. Però el pas de la situació inicialment descrita a l'actual ha estat un trànsit lent i en ocasions amb orientacions cap a objectius tergiversats. D'això en tenim notables exemples. Un d'ells és la natació per nadons d'orientació utilitària, enfocada a defensarse de l'aigua enemiga que fa servir tècniques d ' ensin istrament per generar un reflex condicionat en el nadó, de manera que en submergir-se (ja sigui per caiguda, ja sigui per

PISCINA

immersió forçada) es tombi cara amunt (posició supina) i romangui així fins a surar. Però e ls nadons així ensinistrats tant sols mantenen el reflex condicionat una curta temporada després del període d'aprenentatge. Passat un temps, el nadó esdevé tant vulnerable (en relació a l'aigua) com qualsevol altre. La natació per nadons

orientada a l'obtenció de precoços campions, és un altre dels procediments equivocats. És ben cert que molt abans de l'adolescència aquest nens esdevenen nedadors consumats. Però és ben cert, també, que no conec ningú que sàpiga distingir aquests nedadors d'aquells altres que, havent començat la

expressar-se amb tota mena de diàl eg (inclòs el corporal) té gran importància, tanta com l ' aprendre a nedar. En la meva opinió aquest és el camí encertat. Aleshores el que ofereixe n aquestes activitats es l' eixamplament de les perspectives vitals de l'infant.

Manel Carmona seva familiarització al nou medi amb 3, 4 o 5 anys, també han esdevingut bons nedadors.

Participació dels pares Un tercer plantejament arrela cada cop més entre els interessats i els professionals de l'ensenyament de la natació: les activitats aquàtiques per a

nadons amb la participació dels pares en un context de bona relació i amb l'objectiu de contribuir al procés de desenvolupament evoluti u de l'infant mitjançant un procés d'ensenyament llarg, respectuós amb els ritmes individuals, afavoridor d'experiències positives en el nou medi, on aprendre a

0'\ ¡::..U A-<¡-1;

~.;¿ í' 7

~alidadenbaclliao Cerdeña, 364 - Tel. 4564573 Entre Industria i Córcega 08025 Barcelona

Tels. 436.84.29 - 436.84.61

Agència Sagrada Familia

Llibreta Uno Plus està pensada per als qui busquen una alta rentabilitat i una liquidesa immediata per als seus estalvis. Així, podrà obtenir una alta remuneració des de la primera pesseta. Sense sa.ldòs mínims ni comissions.

."' '"

~YA ¡::..~«;

Provença 427-431 08025- BARCELONA

Llibreta Uno Plus.

Aprofiti més el seu sou

(

C/\JA DE IV\ADRID

INICIACiÓ ESPORTI'l

Divertir-se i millorar: l'única victòria

possible a la iniciació esportiva

a iniciació esportiva ha de ser considerada pels pares, educadors i tècnics com un assumpte de vital importància i com un mitjà per afavorir el creixement i desenvolupament de nens i nenes. És evident que un . enfocament correcte de l'esport afavoreix el desenvolupament de la competència motriu infantil cOm també la seva integració social. Tot i això, per assolir el que s'ha esmentat anteriorment, han d'acomplir-se alguns requisits. L'esport d'iniciació ha d ' estar organitzat sensiblement per l'adult en funció de les

necessitats dels nens/es, per tal d'acpnseguir que l'estimin i el desitgin. Contràriament estarem perdent els efectes positius de l'esport si els únics desitjos a satisfer són els dels pares i els tècnics, i els nens i les nenes són únicament el mitjà per assolir-los, introduint elements de comparació, selecció i competitivitat que pretenen convertir els nens i les nenes en persones amb responsabilitat d'adult en la seva pràctica esportiva. L'esport a la iniciació esportiva ofereix als nens: -L'oportunitat de mostrar la seva

Els pares l ~Is educadors i els tècnics esportius ...

No han de ...

Han de ... • • • • • • • •

Construir experiències esportives que contribueixin al creixement i desenvolupament dels nanos. Recolzar-los amb entusiasme. Oferir una actitud comprensiva. Valorar l'esforç. Fer costat quan les coses no van bé. Felicitar de forma sincera. Evitar el sarcasme . . Actuar de forma estable i conseqüent amb independència dels resultats.

Falcó

PAPERERIA - LLIBRERIA

Perfumeria Génere de punt Llenceria Novetats

Xeito

OBJECTES DE REGAL

II~

• Establir pressions en la competició. • Emfasitsar la victòria en front el gaudiment de la pràctica esportiva. • Criticar la derrota. • Identificar el fracàs esportiu amb fracàs personal. • Imposar objectius no abastables

metes irreals.

Vine a tastar el gran assortiment de pastissos el.laborats amb productes cent per cent naturals d'alta qualitat

Rosselló 384- Tel. 456.56.17' (entre Sardenya i Marina)

CI Sardenya, 360

O []

Tel. 436.71.34

C/CÒRSEGA 535 08025 BARCELONA Tel. 3480849

INICIACiÓ ESPORTIVA

que nombrosos psicòlegs de l'esport com Sho ll , Smith , W eiss, J. Cr uz, A. Gordillo , i L.M. Ruiz, e ntre d ' altres, recomanen i que a nom e n a re m genèricament " enfocament positiu de la

competència motriu. -Adq uirir hàbits que permetin l' ús futur de l seu temps lliure. 'Es ta blir s is te m es d e relació i convivència. -La possibilitat del reconeixement al seu esforç i dedicació.

iniciació esportiva". Com a concl us ió dir qu e, cal estab lir pels nostres ne ns i nenes una relació lúdica i positiva amb l'esport, que e ls pe rmeti gaudir de manera adeq uada de la v ictòria i extreure lliço ns de la derrota, valorant en ambdós casos e l seu esforç i la millora e n la seva pràctica esportiva, aspectes que han de fer sempre possible "gaudir jugant per millorar i

L'esport constitueix, doncs, una font d 'enriquiment personal, per la qual cosa resulta necessari potenciar allò positiu (gaudir del joc) i discriminar allò negatiu (establir de forma imperiosa la necessitat de gu anyar). A més, han de fer-se algunes recomanacio ns (veure quadres adjunts) i pautes específiques tant a pares com a entrenadors, amb l ' objectiu d ' obten ir un a pràctica esportiva gratificant en la línea d 'allò

creixer com a persones". Pedro Andreu Director Serve i d'Esports Universitat de Barcelona

1. Acceptació del paper de l'entrenador evitant al nen-nena situacions conflictives d'elecció. 2. Acceptació dels èxits i els fracassos , realitzant una orientació a la motivació i a la millora. 3. Dedicació i interès adequats, evitant situacions extremes, de total ignorància de l'activitat o con vertir-Ia en un focus d'interès tan important que pugui resultar estressant pel nen-nena. 4. Ajudar el fill-a a prendre les seves decissions, no planificant ni prenent TOTES les decissions relacionades amb la seva pràctica esportiva . 5 . Ser un model d'autocontrol i predicar amb l'exemple, ja que el context de la compefició MAI pot justificar el tracte vexatori a les persones, jutges, àrbitres i-o contraris, menys encara quan la teva conducta és observada pel teu 'fill o filla .

1. Dóna un bon exemple de comportament. No diguis una cosa i en facis una altra . 2. Anima els esforços i no exigeixis resultats. 3. En donar ànims sigues selectiu a fi i efecte que aquests siguin significatius. 4. Mai donis ànims o instruccions d'una manera sarcàstica . 5. Dóna les instruccions SEMPRE de manera positiva. 6. En donar les instruccions sigues clar i concís. 7 . Mostra , mitjançant models , la tècnica correcta a els-les esportistes . 8. Tingues paciència i no exigeixis ni esperis més que el màxim esforç. 9 . Reforça l'esforç i el progrés de els/les esportistes. 10. Anima els/les esportistes perquè s'ajudin i es donin suport entre ells/elles i recompensa'ls-les quan ho facin .

Ferreteria ED'FESA us desitja

-PARAMENT-FERRETERlA-EINES-JARDINERIA-CALEFACCIÓ-PETIT ELECTRODOMÈSTIC -ETC-

BONEs fEsTEs Passeu a recollir el nostre catàleg pels vostres regals de nadal

C/Còrsega 527- Tel. 457.52.49 08025-BARCELONA

LíNIA DIRECt

Venc patins de gel, color blanc, número 36. 3000 ptes. Laura. Tel. 265 .17.62

Venc barats: Suports altaveus (paret), crosses (ferro), cofre (moto). Canvio TV 14" per 21" . Tel. 450.14.81

Filòloga i logopeda s 'ofereix per reeducacions de veu, parla i llenguatge (nens i adults). Tel. 247.09.54. Imma

Estudiant de tercer de químiques amb experiència dona classes d'EGB, BUP i COu. Sònia. Tel. 351.81.36

Es donen classes de BUP de matemàtiques, física i química. Tel. 347.02.60. Carles.

Inglés. Profesor nativo. Con mucha experiencia. Todos los niveles. También traducciones. Brian. 491. 18.45

Filòleg, professor en actiu, dóna classes de català, castellà i anglès. Preus econòmics. Daniel Luque Tel. 435:44.43

Desearia contactar con mujeres soclas del CLAROR, que les interese hacer partidas de ping-pong (no campeonas) . Isabel. Tel. 435.04.29 mañanas

Venc: radio-despertador "Pa nasonic", model RC-6090, nou 5.000 ptes. Màquina escriure semi-portàtil "Olymipa", bon estat, 4.000 ptes Tel. 410.39.67,

Pro f e s s o r a d'universitat dona classes de repas i de francés. Truqueu al telèfon 457.80.63 i demaneu per susana

Profesora de inglés. Filóloga con mucha experiencia. También traducciones. Àngels. 201.13.93

Es ven ordinador PS/1-286, preu a convenir. Carles. Tel 346.02.60

Lí n

Directa Si voleu anunciar les vostres ofertes, demandes , si voleu intercanviar qualsevol tipus d'article , o simplement voleu oferi r-vos per qualsevol tipus de feina , anuncieu-vos en aquesta secció. L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la bústia del TC deixant les vostres dades . Els anuncis no poden excedir les 15 paraules .

LLIBRES Fernando G. Delgado la mirada delotro

Lourdes Ortiz Lafuente de la vida .

~ ~

~L Iv\UMDO ~~R~I@© LA FUENTE DE LA VIDA

EL MUNDO PERDIDO

POCAHONTAS

MICHAELCRICHTON

298 pàgines

Laurdes Ortiz Editorial Planeta 292 pàgines

420 pàgines

SUSANDONNELL Editorial Planeta 342 pàgines

Amb "La mirada del otro", guanyadora del premi Planeta, el periodista Fernando G. Delgado demostra la seva capacitat literària.

Lourdes Ortiz aconsegueix, per fi , el reconeixement popular com a escriptora amb aquesta obra, finalista del Premi Planeta.

L'autor de "Parc Juràssic" publica una altra obra, "El Mundo Perdido", on la realitat i la ficció es confonen per donar vida a una gran novela

Susan DonneU és l'autora de la versió literària del fenómen cinematogràfic d'aquest Nadal, la nova pel.lícula de Disney, "Pocahontas" .

LA MIRADA DEL OTRO Fernanda G. Delgada Editorial Planeta

Editorial Plaza J anés

CLAROR I SOCIETAT

El Claror es mulla per Bòsnia demanar a l'Esportiu Claror que centrés la seva campanya en dos tipus de matèries: els aliments i el material escolar. És important no portar roba ni joguines, el contrari podria col.lapsar el procediment de recollida i transport. Amb tot, cal pensar que no tots els aliments, ni qualsevol tipus de material escolar pot enviar-se a Bòsnia. Els aliments han de tenir una data de caducitat superior a sis mesos i han de ser, preferiblement, enllaunats. És important que no estiguin envasats en vidre i, en cas de contenir líquids, que l'envàs no sigui de cartró (no ampolles de solidaritat amb Bòsnia de vidre, plàstic ni líquids d'aquest estil. l en tetra-brik). precisament això, la gran Els aliments més quantitat de campanyes demanats a Bòsnia són els que simultàniament es productes bàsics: llaunes duen a terme, de tonyina o juntament amb sardines , La les dificultats que llegums, verduhan per recaptació ra (llenties o hi econòmica mongeta traslladar i repartir tot el material, verda),o llet és tant obliga a que les important condensada, noves campanyes són alguns dels " o mes que que es posen en exemples. marxa concentrin la material El material esla seva recollida colar és una de en materials molt concrets. les necessitats més Per totes aquestes importants a Bòsnia raons, la Plataforma "Eu- actualment. ropa per Bòsnia" va

Encara són recents els "ecos" dels canons a la República de BòsniaHerzegovina. La pressió i la solidaritat internacional han paralitzat, momentàniament, una guerra absurda i cruel en la que s'ha aplicat sense contemplacions una neteja étnica que atenta contra els més elementals principis dels drets humans. Durant els últims dies una treva fràgil ha obert un camí a l'esperança de finalitzar aquesta barbarie. És necessari, però, continuar amb la tasca de solidaritat i d'exigència del respecte dels drets humans que els ciutadans d'arreu del món demanen aixecant les seves veus contra aquesta situació. La Fundació Claror ha estat sempre compromesa amb la societat més enllà de l'esport. Per això el Patronat de la Fundació, en la reunió celebrada el passat 8 de novembre va decidir, per unanimitat, "ajudar a la castigada població de BòsniaHerzegovina, adherint-se al corredor humanitari internacional creat per a tal na. La campanya, efecte". Des d'aleshores, di- batejada amb el nom de versos membres de "Claror per Bòsnia" , té l'Esportiu Claror han per objectiu la recollida del màxim nombre mantingut cond'aliments, mateverses amb la Els rial escolar i "Plataforma diners per enviarEuropa per aliments a Bòsnia a Bòsniano han de los mitjans de gener. Catalunya Per caducar Bòsnia". El resultat ha estat en menys Gran la decisió de 6 mesos complexitat d'impulsar, de Des de fa cara al Nadal, alguns mesos, tot una campanya de solidaritat, en col.la- tipus d'orga-nitzacions boració amb la plataforma d'arreu d'Europa venen i l'Ajuntament de Barcelo- desenvolupant campanyes

segueix a la pàg. 16

CLAROR I SOCIETAT

Els nens, principals patidors de la guerra, s'han vist durant el conflicte, desplaçats de l'escola i fins i tot dels seus llocs de resid ència. Han perdut molts mesos d'escolaritat i ara, signada -la "pau" a Dayton, es troben sense el més bàsic material per a tornar al col.legi, és adir, a fer una vida mínimament normal. Per això, diverses institucions catalanes (TV3-EI Club Super 3, Mestres per Bòsnia i el Departament d'E nse nyament de la Generalitat de Catalunya), van decidir centrar part dels seus esforços en la recollida de material escolar. En aquest sentit, el material a recollir és molt bà-

sic: ll apis, bolígrafs , carpetes, gomes d'esborrar o plastilina. La importància dels diners Tot i les necessitat s existents d'aliments i material escolar, la Plataforma Europa per Bòsnia ha insi s tit molt en la importància que segueix tenint la recaptació econòmica. Cal pensar que, amb el que costa una llauna de tonyina aun supermercat, poden comprar-se dues llaunes a un majorista. Les aportacions econòmiques poden fer-se mitjançant ingrés bancari o comprant samarretes de la campanya.

Joana Céspedes Presidenta del Patronat de la FundaCió Claror

Per Bòsnia, encara ! El Patronat de la Fundació molta gent, que sense Claror ha decidit sumar -se haver-ho decidit es troben a la campanya d'ajut a immersos en una terrible Bòsnia que Barcelona ve _guerra. duent a terme des de ja fa l com sempre que hi ha guerra, són moltes les alguns mesos. Cal justificar a persones que no hi particiaquestes alçades una pen activament, però que decisió així? la pateixen; que voldrien A mí, personalment, posar -hi fi, però que no poem sembla que no, però den evitar-la. En reben les penso que no està de més conseqüències de tal manerepetir, recordar i divulgar ra que no poden sobreviure la situació d'una gent, de si no és ~er l'ajut que

puguin rebre de l'exterior. És aquesta la gent que ens necessita i no nomès per ara sinó per als propers mesos. En efecte, els estudis més recents sobre els darrers conflictes bèl.lics, demostren que el nombre més gran de víctimes mortals en aquest tipus de guerres, es produeixen en els mesos següents a la finalització oficial del conflicte quan l'es-

pectacle informatiu desapareix i tots comencem a oblidar-nos-en. La fam, el fred i les malalties segueixen presents, actives i la gent, mol!a gent, les pateix. L'objectiu d'aquesta campanya és doncs prou clar: col.laborar amb les nostres aportacions a fi de millorar una mica les condicions de vida dels habitants de Bòsnia. Som-hi i moltes gràcies!

CLAROR I SOCIETAT

Teresa Sandoval, regidora del districte de Gràcia

"La Pau no significa que ja no ens necessitin" En qualitat de regidora del districte de Gràcia i del districte 11 è. (Sarajevo), que li sembla la iniciativa de la campanya "Claror per Bòsnia"?

El Claror prepara un gran acte de solidaritat amb Bòsnia per al 20 de desembre Hi haurà persones amb moltes coses a dir. No te'l perdis. Informa't al Claror

Em sembla una molt bona iniciativa. Tot el que signifiqui ajudar Bòsnia és necessari i important. Des de l'Ajuntament s'està treballant fa anys. Des que jo sóc regidora, la col.laboració amb totes les entitats ciutadanes que poden aportar una més gran consciència en els ciutadans i ajut concret al poble bosnià és força intensa. Crec que la iniciativa del Claror és força positiva i us encoratjo a seguir aquesta línia, oberta ara amb Bòsnia. Més endevant pot tractar-se d'altres projectes de cooperació.

Pensa que els barcelonins estem responent a la desesperada crida de solidaritat feta pels bosnians? Els ciutadans de Barcelona han demostrat amb escreix el seu esperit solidari. Fa molts mesos que dia a dia sorgeixen noves iniciatives d'ajut i les crides fetes per les institucions sempre obtenen una important resposta. Cal, però, mantenir la tensió. Ara hem de seguir ajudant. La pau no significa que ja no ens necessitin: s'han de reconstruir les ciutats .. .i la vida de

per Bòsnia. La drrera a la que vaig poder assistir es va organitzar a La Sedeta fa cosa d'un mes.

Vosté va ser a Sarajevo fa poc. Com descriuria la situació que es viu a la ciutat?

Teresa Sandoval, regidora de Gràcia

les persones. A més, les necessitats més bàsiques segueixen requerint l'ajut internacional.

Quines són actualment les accions que està duent a terme l'Ajuntament de Barcelona i quines campanyes han tingut lloc al districte de Gràcia? Són múltiples les iniciatives municipals, però el més recent és el compromís de Barcelona en la reconstrucció d'un barri de Sarajevo, a més de posar en funcionament a aquella ciutat una ambaixada de la democràcia local per coordinar els diversos ajuts (econòmics, culturals, estructurals, etc.). De manera immediata s'està prep'arant, juntament amb "Pallassos Sense Fronteres" un Saló de la Infància compartit amb Sarajevo. Pel que fa a Gràcia, hi ha hagut moltes iniciatives

La situació és certament complexa. El que més t'impacta és la voluntat dels ciutadans de seguir la seva activitat diària, de mantenirse intactes davant de l'horror. La gent procura anar arreglada, l'activitat cultural es manté viva. Vull destacar però que, quan vaig ésser allà, encara no s'havia firmat la pau de Dayton. Ben segur ara la situació és un xic més optimista.

Ara que la guerra sembla aturada des del punt de vista militar i que s'estan negociant els tractats de pau, pensa que existeix el perill que ens oblidem de les ajudes que els bosnians seguiran necessitant en temps de postguerra? És molt important que això no succeeixi. Com ja he comentat abans, el poble bosnià ens necessita ara més que mai, no només per l'ajut material, pel dia a dia, sinó també per a la reconstrucció del país i de les persones. La nostra solidaritat els hi ha de seguir arribant amb la mateixa força . Sens dubte.

CLAROR I SOCIETJ\

Les samarretes, una forma de contribuir econòmicament

El Claror, centre de recollida material

L'Esportiu Claror, dins el marc de la campanya "Claror per Bosnia", ha fet una edició limitada de samarretes amb l'eslògan de la campanya. Les samarretes, fetes a tot color per gentilesa de l'empressa Isgar, tenen un preu de 1.500 pessetes que aniran destinades íntegrament al compte corrent d"'Europa per Bòsnia". A més, a les instal.lacions del Claror també hi trobareu samarretes de la pròpia plataforma, al mateix preu i amb idèntica finalitat. A la foto podeu observar Valentí Massana posant amb la samarreta editada per l'Esportiu Claror.

/ '('1'

Tothom qui vulgui participar en la campanya "Claror per Bòsnia" només ha,urà d'apropar-se a les instal.lacÏons de l'Esportiu Claror i fer lliurement dels aliments o el material escolar que vulgui. Per a tal efecte, l'Esportiu Claror ha preparat un dispositiu de voluntaris que atendran durant tot el dia a qualsevol persona. A més, al mateix poliesportiu trobareu uns fulls d'ingrés de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, per tal de facilitar els ingressos o traspassos econòmics que, des del vostre compte o llibreta d'estalvi, volgueu fer al compte del corredor humanitari d'Europa per Bòsnia. Animeu-vas-hi!

DONANT ALIMENTS ,

DONANT DINERS

Un dels grans problemes dels ciutadans bosnians és la manca d'aliments. Tot i això, a Bòsnia no pot enviar-s'hi qualsevol tipus d'aliment. El millor és donar aliments en llaunes, mai en vidre ni plàstics, i amb una caducitat mínima de 6 mesos vista. Sardines, tonyina, llegums, verdura, llenties, mongeta verda i llet condensada són els productes preferits.

La recollida de diners és el mètode més eficaç de fer arribar l'ajut humanitari. Possibilita la compra de medicaments i alimentació a grans majoristes, així com les despeses de transport. La Plataforma Europa per Bòsnia té obert un compte corrent a "La Caixa":

2100-0343-130200204004

• •

•

Si el que vols és implicar-te directament en tasques d'ajut i d'organització de la campanya, fes-te voluntari. Només has d'omplir una fitxa indicant el teu nom, edat, la teva disponibilitat horaria i la classe de tasques que t'agradaria fer. La fitxa la trobaràs a les oficines i al control d'accés de l'Esportiu Claror, al carrer Sardenya, 333.

TS MARCIALS

El judo és un esport jove. La Federació Catalana de Judo no va crear-se fins el 1953, dos anys després que s'obrís la primera escola a Barcelona, i fins el 56 no van tenir lloc a Tòquio els primers campionats del món. I és que el judo, tal i com el coneixem avui dia, no va ser concebut fins a finals del segle XIX. Fou un japonès anomenat Jigoro Kano qui , l'any 1.882, va donar-li la seva forma actual i va difondre'! fundant a Tòquio el primer club de judo del món, el Kodokan. Prèviament, Kano havia fe t un exhaustiu estudi sobre les diferents arts marcials existents des de l'edat mitjana.

-19

La història de l'esport recorda l'any 1951 com l'any en què Kubala va debutar amb el Barça. O com l'any en què la selecció espanyola va proclamar-se a Barcelona campiona del món d'hockei sobre patins per primer cop. El què no tothom sap és que aquell any, i també a la Ciutat Comtal, un francès anomenat Henry Birnbaum va obrir la primera escola a Espanya de Judo. Un esport aleshores considerat exòtic, que avui practiquen milions de persones al món. La Definició

El Jujutsu com a model El Jujutsu era una de les arts marcials amb més adeptes. Era una forma de lluita de l'època feudal que podia fins i tot causar la mort per la duresa dels seus mètodes. Jigoro Kano, interessat pel Jujutsu, va iniciar un estudi amb l'intenció de crear una nova tècnica sense claus perilloses i on s'aconseguís fer l'ús més eficaç de l'energia mental i física. va començar a estudiar els diferents mètodes d'atac i defensa que coneixia fins a trobar un model ajustat als seus principis.

Al conjunt de les seves tècniques resultants les va anomenar "Judo", que significa "el camí de la suavitat", distingint així la nova art marcial de la seva predecessora, el Jujutsu. El judo, en endavant, seria ensenyat al "Kodokan", l'escola p n s'estudia "el camí". Avui dia el judo, reconegut com a esport olímpic, és present a tots els paisos del món. És un esport en què es forma la persona, l'esportista i el campió. Una vida educativa on la formació de la persona és la base a totes les edats.

La cronologia 1882. El japonès Jigoro Kano funda el Judo modern. 1935. El japonès Kawaishi introdueix el Judo a Europa. 1951.Fundació a Barcelona de la primera escola de Judo 1953. Creació de la Federació Catalana de Judo. 1956.JapÓ organitza a Tòquio els primers campionats del món de Judo. 1964. El Judo entra en els Jocs Olímpics.

El Judo és, segons l'Enciclopèdia Catalana, un "esport-lluita de mans nues que té com a principi d'aprofitar la força del contrari per a desequilibrar-lo i vèncer-lo amb un esforç mínim" . Les tècniques bàsiques són projeccions dempeus, immobilitzacions a terra, estrangulacions, luxacions i claus de braç. És practicat a una sala (Dojo) damunt d'un sòl més o menys tou (Tatami). El lluitador vesteix un uniforme blanc (Quimono), de pantalons i jaqueta, que en facilita els moviments. La jaqueta va lligada per un cinturó d'un color determinat, segons el grau de coneixements del judoka.

LA JOIERIA-RELLOTGERIA DEL BARRI TALLERS PRÓPIS

Descomptes als socis Plaça Sagrada Familia, 14 Telèfon 457.26.01 08025 - BARCELONA

FIT~ESS I MUSCULACiÓ

20 .

L'assessorament en la pràctica de la musculació La musculació s'entèn com un mètode de preparació física basat e n l ' utilització de càrregues que permeten una resistència en la qual el múscul ha de reaccionar amb un efecte de sobre-compensació i intentar adaptar-se a la demanda que li exigim. Ja des de l'Antiguitat s'utilitzaven a Grècia i Roma càrregues en forma d'halteres per proporcionar una resistència addicional , que a breujava i potenciava el re ndiment de l'atl e ta e n la pràctica de l'esport. Avui dia, la pràctica de la musculació s'entèn de dues maneres: com una forma d'entren a ment específic complementària a la majoria d'esports de competició, i, de forma descontextualitzada, com a pràctica esportiva en sí mateixa . En aquest cas, la musculació pot ajudar-nos a aconseguir un bon estat de for-

di a és el paper que desenvolupen els professionals que controlen, dirigeixen i faciliten l'entrenament, reduint considerablement el risc de lesions. Cal destacar, en aquest sentit, les aportacions dels fisiòlegs esportius i teòrics de l'esport. Els primers ens permeten preveure l'esforç possible o rendiment òptim es perat pel practicant, i les ma física, amb l'esforç mínim, si l'associem a mb un entrenament cardiocvascular a una sala adequada, on puguem treballar amb aparells específics: bicicletes estàtiques, cintes de carrera, "steps" o rems.

El paper dels professionals Un aspecte important de la pràctica de la musculació avui

• Progressió atlètica efectiva • Es minimitza la problemàtica de l'aprenentatge • Es minimitza el risc de lesions • Es coneix millor el propi cos i les possibilitats de treure-li rendiment • Adequació específica a la demanda i característiques de l'usuari

• • • • • • • •

.. ...

consequencles de l'entrenament. Els segons ens aporten els principis de l'entrenament que, aplicats a la musculació, la doten d'entitat esportiva. Perquè la pràctica sigui, en conjunt, útil i agradable s'han de seguir unes pautes lògiques en què l'assessorament sempre es desitjable, sigui quin sigui el nivell del practicant (iniciació, intermig o avançat). Si el programa d'entre nament s està ben dissenyat, ajustat a les característiques de l'usuari i coordinat amb el sèrvei mèdic, la musculació esdevé un 'esport apropiat per a totes les edats (a partir dels 15 anys), característiques i sexes. Bona mostra d'això és la creixent demanda de sales de musculació i fitness a tots els països desenvolupats, comptant-se per milions els practicants de musculació.

Augment deIes possibilitats de lesió Sobreentrenament físic Cansament, desmotivació Falta de recursos Inadaptabilitat a altres esports Inefectivitat del programa Irracionalitat en l'entrenament Aplicació deficient de les tècniques

POLIESPORTIU

El "Tai-Chi", com a pràctica, és una gimnàstica psicofísica que consisteix en una successió de moviments lents , sua us i circulars en els quals es fa èmfasi en tres aspectes bàsics de tr eba ll : l a respiració, la concentració i la relaxació.' És una expressió que es deriva de la filosofia taoista de la Xina. La idea taoista és la d'un retorn a l'acció espontània, com la d'un nen que juga només per jugar, com la del vent que mou els arbres, com la del rierol que corre. Es tracta de l'acció impersonal que actua com els fenòmens naturals: espon tàniament. Estableix la idea d'una harmonia entre el cel i la terra, i l'home com a mitjancer entre tots dos. (veure quadre adjunt).

Relaxació, Harmonia i Pau = ."Tai -Chi"

Ioga en moviment

El "Yang" i el "Ying" El "Yang" i el "Ying" són principi s polars complementaris, més que oposats. "Ying" és la projecció d'allò Suprem envers la natura. El "Yang" és el retorn de la natura envers all ò Suprem . Només el desequilibri entre ells determina la manca d'harmonia. Practicar el "Tai-Chi" és aprendre a rebre i facilitar el fl ux del "Chi", dirigir-lo vers la direcció adequada mitjançant la respiració i la concentració. El nostre organisme consta d'un circuit d'energia: els famosos

aspecte ben conegut en el Ioga. L'a ltre aspecte per harmonitzar la circu lació del "Chi" en el nostre organisme és que aquest ha d'estar perfectament relaxat, per això el "Tai-Chi" fa èmfasi en abandonar tota la tensió, relaxant cada gru p muscular.

Tai (Allò Suprem)

Yang

Ying

/ Plànol material

meridians pels quals l'acupuntura restableix la salut jugant amb l'equilibri "YingYang" de l'energia. El "TaiChi" fa el mateix, canalitza i equilibra l'energia en el nostre organisme fent servir la

respiració i la "visualització creativa" en lloc de la força muscular, ja que el pensament és un "mitjancer", té un poder creador, provocant certes transformacions fisiològiques i psico lògiques en nosaltres,

A part del seu aspecte terapèut ic, el "Tai-Chi" és el Ioga en moviment, ja que els seus practicants, internament, desenvolupen la meditació a mesura que van executant els moviments, experimentant el "buit interior", el "silenci interior", la immobilitat dins la mobilitat per harmonitzar la dualitat "Ying-Yang" , éssent-ne el resultat la Pau. Per tot això diu el vell proverbi xinès: "AqueU qui practiqui el "Tai-Chi" de manera regular i correcta dues vegades al dia, durant un cert període de temps, arribarà a tenir la flexibilitat d'un nen, la salut d'un llenyataire i la pau d'un savi". Els moviments del "TaiChi" són com la suau successió d'onades d'un mar encalmat, la seva pràctica posa en harmonia el teu cos, energia i ment, ja que segueix el ritme i l'espontaneïtat de la Natura.

Roba, calçat i complements esportius esqui-mallots-piscina Descomptes als socis del Claror

Horari: De 10 a 14 h. i de 17 a 20:30 Dissabtes: de 10 a 14 h. i de 17:30 a 20:30

C/Rosselló, 398 - 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53

José Zaragoza

MEDICINA ESPORTI~

malalties de mancança.

Les vitamines són un element fonamental per al nostre organisme, a més a mes, són nutritius reguladors requerits en quantitats molt petites per a dur a terme un gran nombre de funcions a l'organisme. Encara que no el proveeixin d'energia, les vitamines compleixen una funció reguladora que possibilita multitud de reaccions del nostre metabolisme, . catalitzant l'acció dels .enzims els quals constitueixen els nutritius reguladors bàsics del nostre cos. Les vitamines es caracteritzen

perquè el nostre organisme no pot fabricar les quantitats necessàries requerides i cal aportar-les mitjançant la dieta.

Tipologia Hi ha 13 vitamines que s'agrupen en 2 tipus segons la seva solubilitat, i que podeu veure en el quadre adjunt:

Les vitamines hidrosolubles s'eliminen fàcilment amb l'orina i s'han de prendre, en general, diàriament, doncs gairebé no s'emmagatzemen a l'organisme. Les vitamines liposolubles poden emmagatzemar-se durant mesos i inclús anys, són de més difícil eliminació. La insuficiència de vitamines pot provocar diverses malformacions i generar

Tipologia de vitamines

Hidrosolubles C, complex B

Liposolubles A, D, E i K

Clínica veterinaria Sagrada .Familia u ' . 24 h Servei Permanent . ,

)

Un atleta que sotmet el seu cos a un més gran treball metabòlic, gasta més vitamines que una persona sedentària i, per això, n' ha de prendre diàriament una major quantitat. També un atleta menja més perquè consumeix més energia, per tant aquest increment necessari de vitamines, el treu de la major quantitat de menjar. El problema pot sorgir quan el menjar no és suficientment variat i equilibrat en el seu contingut i llavors pot proporcionar una baixa aportació de determinades vitamines. Una persona que ingereixi de l'ordre de 2.500 - 3.000 calories diàries, com una alimentació raonablement variada i completa, no tindrà cap problema per tal d'assegurar l'absorció de quantitats suficients de vitamines. Si la dieta és per sota les 2.000 calories comença a ser més difícil que hi siguin incloses totes les necessitats vitamíniques. També poden haver-hi problemes amb els vegetarians estrictes si a la seva alimentació hi falta un contingut suficient de certes vitamines.

Córsega 537 (Entre Marina i Sardenya) Tels. 435.88.67 - 43595.04

EDICINA ESPORTIVA

Conclusions l.Pot perjudicar la capacitat física de l ' organisme la deficiència de qualsevol vitamina per baixa inges tió , augment de pèrdues, o bé, per la combinació d ' ambdós casos.

Ara ve Nadal, matarem el gall Des prés d'un tip de ca rn d'olla i de pollastre rostit, podeu sopar a la ni t? Prepareu-vos unes taronges, be n s ucoses qu e só n. Llesqueu-les a rodanxetes, i se rviu-les amb safat a, un grill d'all ben picadet, unes gotes de llimona i la punteta de sal, per all eugerar l'estomac i a sopar que són molt bones.

2.No hi ha evidències fiables que la seva suplementació pel d'amunt dels RDA incrementi la capacitat física. 3.Es comprova una més gran incidència carencial en les persones que fan esports els quals exigeixen esforços de llarga durada, degut a canvis en els hàbits alimentaris o per augment de pèrdues. A la llarga hi pot haver una mancança de certes vitamines i serà aconsellable un sup l ement a dosificació baixa, de certes vitamines, com la C. Bl, B2, B6 i B12. 4. Cal evitar sempre l es megadosi de qualsevol vitamina. S. S f a la dosificació d'algunes vitamines com a mitjà per a corregir deficiències latents, quan hi hagin símptomes o proves analítiques que ho confirmin.

6 . No a prendre 'n més per a produir augment de la capacitat física, perquè no tindran efectes positius i podran crear-ne de negatius. 7 . Si es prenen vitamines en quantitats excessives poden produir efectes adversos i toxicitat. Per exemple, les vitamines del complex B poden produir tumefacció de les extremitats, dificultar els seus moviments i inclús paràlisi. La Niacina en particular si es

pren a grans dosificacions pot causar vasodilatació extrema, que es tradueix en picors i pell roja i brillant. La Tiamina a megadosi pot produir shok anafilàctic. L'excés de vitamina C, considerad a completament segura a grans dosificacions , pot produir gastroenteritis, diarrees, colitis i càlculs renals. Més informació:

"Alimentación, e;ercicio y deporte." Marcos Becerro. D.P. Madrid, 1980

...

OPTICA I

SOCIS!

sagrada família

20 O/o Descompte ulleres graduades i lents de contacte 1 S 0;0 Descompte ulleres de sol i líquids lents de contacte Sardenya, 342 (enfront Claror) telèfon 436.25 .77

Pel desembre gelades i nevades i llargues matinades Nit de Nadal és nit gebrada camps i sembrats són plens de neu en trist portal ha pres estada com un fil d'or rossa és sa cara punyals d'estels volten son front noneta non li diu sa mare nonet a non fillet de Déu

dQ També ulleres de squash i piscina GRADUADES!

MEDICINA ESPORTI~

Vitamines Liposolubles Fonts/aliments amb alt contingut

Funcions principals

Símptomes de carència

fetge, oli de fetge de bacallà, productes làctics, rovell d'ou, etc.

participació a la visió, creixemen't i regeneració de la pell i les mucoses

alteracions en la visió nocturna (hemeralopia)

Pro-vit. A (caroteno)

fruites i verdures vermelles, grogues i verdes: pastena-gues, pebrots, tomà-quets, albercocs, enciam

idem

Vit. D (calciferol)

fetge, oli de fetge de bacallà, rovell d'ou . També se sintetitza a la pell mitjançant els raigs solars

important reabsorció del calci i per al metabolisme del calci i fosfat, participa en el desenvolupament ossi

osteomalàcia, raquitisme infantil, osteomalàcia en els adults

Vit. E (tocoferol)

germen de blat, cereals, ous, olis vegetals, verdures, arròs integral

frena l'oxidació dels àcids greixosos insaturats (antioxidant)

Vit. K

present a molts aliments, pot ser sintetitzada per flora intestinal

intervé en la coagulació de la sang

Vitamina Vit. A (retinol)

hemorràgies, alteracions a la coagulació sanguínia

Vitamines Hidrosolubles Vitamina

Fonts/aliments amb alt contingut

Funcions principals

Símptomes de carència

germen de blat, llevat, productes integrals, floc d'avena, carn de pOrc ...

important pel metabolisme dels hidrats de carboni (antioxidant)

alteracions de les funcions musculars i cardíaques, sistema nerviós

Vit. B2 (riboflabina)

llet, carn, cereals, llevat, germen de blat

component sistèma enzimàtic de la cadena respiratòria

alt. creixement, malalties de la pell i les mucoses

Vit. B6 (piridoxina)

cereals, carn, llevat, fetge, peix ...

component de diversos sistemes d'enzims en el metabolisme de les proteïnes (antioxidant)

alteracions del sistema nerviós central, malalties de la pell

Vit. B12 (cianocobalamina) àcid fòlic

present a tots els aliments d'origen animal

participa en la síntesi dels glòbuls rojos

menor proporció de glòbuls rojos (anèmia)

verdures, germen de blat, fetge, llevat...

participa en el metabolisme dels aminoàcids

alteracions en la síntesi de la sang (anèmia, leucopènia, trombopènia)

Vit. Bl (tianina)

àcid pantotènic aliments d'orígen vegetal j animal nicotinamida carn de porc, fetge, llevat, patates .. . biotina Vit.

comp. del coenzim A (antioxidant) comp. proteïnes transportadores NADP+, NADPH+H

inflamació, descamacions de la pell (pel.lagra)

farina de soja, fetge, llevat

component dels sistemes d'enzims

alteracions de la pell, símptomes no específics

fruita i verdura fresca, patates, cítrics, pebrots, julivert, groselles

desenvolupament teixit conjuntiu

vulnerabilitat a infeccions, hemorràgies, escorbut...

NOTíCIES DEL CLAROR

El 24 d'octubre van ser inaugurats oficialment el nou gimnàs i el "rocòdrom"

El Claror inaugura instal.lacions i j a pensa de fer noves reformes El proper estiu, noves reformes al Claror

Els nous espais del Claror ja funcionen "a tota màquina". És el que van poder comprovar les persones que van acudir a l'Esportiu el passat 24 d'octubre quan el nou gimnàs i el "rocòdrom" van ser oficialment inaugurats. A l'acte hi van assistir el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, el regidor d'Educació, Enric Truúó, i la regidora del districte de Gràcia, Teresa Sandoval, a més dels membres del Patronat de la Fundació Claror, i molts treballadors i associats de l'Esportiu. Després de veure l'estat actual de les instal.lacions, els regidors del consistori van adreçar paraules d'elogi a la gestió de la Fundació als darrers anys, que ha fet del Claror un dels

millors poliesportius del districte de Gràcia. Enric Truúó, soci fundador del Claror des de l'any 82, va destacar l'evolució experimentada per l'Esportiu en 13 anys. "Déu n 'hi do, la

feina esportiva, cívica, social i educativa que s'ha fet en aquest complex poliesportiu." El regidor d'Educació va destacar l'aprofitament del subsòl que suposen les instal.lacions del Claror. "De fet és un dels

primers exemples d'utilització del subsòl per a un equipament esportiu a la ciutat de Barcelona ... i això és una mica el símbol de l'esforç que hem de fer per donar servei als ciutadans." Per la seva banda, la regidora del districte de Gràcia, Teresa Sandoval, que també havia estat sòcia

del Claror, va confesar que

"avui, en veure aquestes instal.lacions uns anys després, te n'adones que els esforços dels ciutadans i les administracions units fan moltes coses per les ciutats i els ciutadans", afegint que "aquesta serà la filosofia que des de la regidoria de Gràcia seguirem impulsant". Sandoval també va destacar "l'eliminació de barreres arquitectòniques" que faciliten la participació esportiva de persones amb deficiències físiques.

"L'esport té un objectiu de convivència i, en aquest cas, les persones que tenen dificultats físiques també tenen dret i possibilitats de gaudir d'aquesta activitat social que és l'esport base".

Les reformes fetes al Claror el passat estiu tindran continuïtat. Així va anunciar-ho el director-gerent de la Fundació, Joan Itxaso, durant l'acte d'inauguració del nou gimnàs i el mur d'escalada. En resposta a una pregunta dels periodistes de Gràcia TV, Itxaso va afirmar que "ei proper estiu

hi hauran més reformes. Queden encara dues àrees per renovar: la "zona de rítmica", on encara queden barreres arquitectòniques, i la piscina gran. Amb tota probabilitat, si les expectatives econòmiques es compleixen, l'estiu remodelarem en profunditat la zona de rítmica, on és previst eliminar les escales i accedir miijançant una rampa que passarà per sobre del mur d'escalada connectant amb el passadís del gimnàs. Més endavant vindrà la reforma de la piscina, d'acord amb l'avant-projecte elaborat fa 2 anys.

NOTíCIES DEL CLARO

Els socis puntuen alt al Claror Coneixença de l'estructura

del Claror

3.oq

tl-------------~

Coneixeu les activita ts

del Claror?

rebeu ~I ~~~~~~~~. _~ . ~~~3.5~"1~~

Informació que ~s conegut el Claror al barri?

Què penseu de les quotes? Ambient social

Nola final

3,7~

II-~---------------~

~~~~-I

11;;;;;; : ===:::¡;;===;;;;;;;'---' ~;;;;;~ ; ;3,:;:4_ _......_ _ _....J

2 3 4

Puntuació

Els socis del Claror estan globalment satisfets dels serveis que reben al poliesportiu. Això és el que es desprèn dels resultats de l'enquesta que,es va distribuir a tots els socis el passat mes de maig, en la que se'ls demanava que donessin la seva valoració, de 1'1 (malament) al 5 (molt bé), sobre més de cent aspectes relacionats amb les instal.lacions i el servei personal que troben al Claror.

Notable Alt La majoria de socis consideraven, abans de l'estiu, que l'oferta esportiva que oferia l'Esportiu Claror es mereixia un notable. I és important remarcar el moment en què van respondre l'enquesta: el mes de juny, quan encara no s'havien fet les obres de reforma del gimnàs ni la instal.lació del mur d'escalada o els nous vestidors. Precisament, la petició més demanada pels socis a l'enquesta era la reforma de la sala de musculació, duta a terme el passat estiu.

Puntuació

Burocràcia

15-24 anys

25-34 anys

35-44 anys

45-54 anys

més de 55 anys

Rang d'edats Puntuació

Perfil dels socis del Claror Segons les dades despreses de l'enquesta, la gran majoria de socis del Claror (el 61 %) són gent jove menor de 35 anys. Concretament, un 25 per cent dels socis tenen entre 15 i 25 anys, i un 24 %, entre 25 i 35. Una de les dades més significatives de l'enquesta és que el 83% del total dels socis van a l'esportiu caminant, i només un 5% utilitzen cotxe o moto. Als quadres es pot observar la qualificació que els socis posen a diferents aspectes del Claror, com l'organització o el tracte humà que reben.

NOTíCIES DEL CLAROR

Activitats de Nadal al Claror Com cada any per aquestes dates, el Claror organitza un seguit d'activitats esportives extraordinàries. Activitats perquè 'e ls més petits aprofitin els dies de vacances que tenen, i els més grans no perdin la forma per culpa dels torrons.

Data 23 i 24

Activitat Torneig "Tri-Racket" Tres raquetes: esquaix, tennis de taula i bàdminton. Per equips de tres persones majors de 16 anys.

27 i 28

Torneig de bàsq llet de Nadal Amb els miHors equips de categoria Pre-Infantil, tant masculins com femenins.

27/12/95 al 5/1/96

Torneig Futbol Sala

27/12/95 al 5/1/96

Esplai de Nadal

Per a nens i nenes de tercer a vuitè d'EGB. Horari de tarda.

Anem a Esquiar! Com ja ha fet en d'altres ocasions, l'Esportiu Claror organitzarà aquest hiverQ diverses sortides a la neu, Les dates de les dues primeres sortides ja estan determinades: diumenge 28 de gener tots els socis que vulguin podran anar a pasar el dia a La Molina. Per qul no tinguin prou amb un sol dia, hi ha prevista una sortida de dos dies; el cap de setmana corresponent als dies 24 i 25 de febrer. Informeu-vos al Claror.

Per a nens i nenes de 4 a 13 anys

VENTA DE JUGUETES DESCUENTO 20% (EXCEPTO OFERTAS) PARA LOS SOCIOS DEL ESPORTIU CLAROR. , C/ROSELLON,421 (entre CERDEÑA Y MARINA) TELF. 455.81.36 Y 456.03.90 BARCELONA

NOTíCIES DEL CLARO

Les tarifes del Claror augmenten segons l'IPC El Patronat de la Fundació Privada Claror va definir, a la . reunió del 8 de novembre, el pressupost i les tarifes per a l'any 96. El criteri general ha estat el de l'IPC Ïnter-anual. Les noves tarifes, un cop que siguin aprovades per la Comissió de Seguiment (Fundació Claror i Ajuntament), entraran en vigor a partir de l'I de gener de 1.996. Tot seguit reproduïm les dades més significatives facilitades per la gerència del Claror, tant les referents a l'augment de les tarifes com el pressupost estimat per a l'any que ve.

Assemblea General de

Noves tarifes per a l'any 1.996 Concepte Abonament familiar Abonament individual Abonament infantil Abonats matins Abonats caps de setmana Targeta Rosa

Any 96 4.650 2.875 1.900 2.200 1.575 1.900

augment 6'9 % 4'5 % 4'1 % 4'7 % 5'0 % 4'1 %

Pressupost any 1.996 Ingressos Quotes socials Activ. Piscina Activ. Polivalent E. Esportives Esplai-lleure Lloguers Serveis socis Subv. donacions Financers TOTAL

191.000 26.500 22.500 8.000 15.000 6.000 5.500 500 1.500 276.500

SOCIS

Josep Lluís Vi1aseca visita el Claror

El passat 22 de novembre va tenir lloc al Claror l'Assemblea General de Socis. A la reunió es va fer balanç de l'exercici en curs, tant des del punt de vista econòmic com social. Els SOCIS van aprovar per unanimitat el pressupost de l'any 96, del què informem en aquesta mateixa pàgina.

L'ex Secretari d'Esports de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca, va visitar el passat 10 de novembre les instal.lacions de l'Esportiu Claror. L'objectiu era veure l'estat en què havia quedat el poliesportiu després de les obres realitzades. Vilaseca va trobar "magnífic" l'estat actual de les instal.lacions.

Any 95 4.350/ mes 2.750/ mes 1.825/ mes 2.100/ mes 1.500/ mes 1.825/ mes

Despeses 69 % 9'5 % 8'1 % 2'9 % 5'4 % 2'2 % 2 % 0'2 % 0'6 % 100%

Personal 150.500 Esplai -lleure 15.000 Financers 9.000 Compres i serveis 43.500 Consums 16.500 Dotació Amort. i FR. 33.000 Romanent inversions 9.000

54'4 % 5'4 % 3'3 % 15'7 % 6'9 % 11'9 % 3'3 %

TOTAL

100 %

276.500

"1 NTERSPORr8 ESPORTS FENIX, S.L.

15 % de DESCOMPTE als socis del

CIS Fundació Claror

Esports Fenix

València Center

Ski Center

Av. Meridiana, 161 València, 535 tda58-59 Diputació, 374-378 08026 Barcelona 08013 Barcelona 08013 Barcelona Tel. 456.99.13 Tel. 246.61.92 Tel. 232.91.13

SOBRE RODES

Si aquest Nadal vols comprarte una bici, abans hauràs de ferte una sèrie de qüestions . L 'elecció de la teva futura "mountain bike" no has de prendre-te-la a la lleugera. El desembolsament econòmic és important, i s'ha d'encertar a la primera. Una bici no és una joguina, sinó l'estri en què es recolzarà el teu cos , durant hores, si vols fer travessies per la muntanya. Així doncs, el primer que s'ha de pensar abans de comprar una bici és l'utilitat que se li vol donar. De bicis, tot i que puguin semblar-se exteriorment, n'hi ha infinitat de models distints, marques diferents, dissenys, materials, components ...

OD comprar-la ? Tots hem vist algun cop infinitat de bicicletes alineades una al costat de l'altre en la planta d'algun gran magatzem, i fins i tot d'hipermercats. També podem dir que és en aquests llocs on s'acostumen a trobar les millors ofertes de preu. Tot i així, tot veterà de la bicicleta sap que el millor lloc per comprar una "mountain bike" no és un supermercat. Els locals més apropiats són les botigues especialitzades on, a més d'un personal ben informat, s'ofereix un millor servei postventa . En qualsevol lloc on compris la nova bici, assegura't que te la donen perfectament aj ustada, amb la pertinent garantia i, si és possible, amb una primera revisió gratuïta.

Guía per demanar una bona "bici" als Reis

Escull bé la teva bicicleta Arriba Nadal. Petits Ci grans) preparen la carta als Reis. Potser entre els productes demanats hi ha alguna bici. Des de fa alguns anys el "boom" de les "mountain-bikes" ha disparat les compres de bicicletes i, com a conseqüència, l'oferta de bicis a baix preu. Però, són fiables les ofertes que sovint trobem als grans magatzems? Coneixem la bici que volem?

@b~ oo ~~@(6 ~o ~ @b &,~ ~ ~@t0~@6 Quant gastar-Dos-hi? Una bona bici és cara. Pot valer entre 200 i 300.000 ptes. Però no t'espantis. Segurament el teu objectiu no és batre el rècord de l'hora de Toni Rominger. Així, doncs, pots començar a trobar una bici decent al voltant de les 30.000 ptes. De les que costin 15.000 no te'n refiïs gaire. El preu sempre està relacionat al material amb què estigui feta la bici i al seu pes. El poc pes i la bona qualitat es

paguen, és clar. Però també és bo saber amb quin pressupost comptem. Sabut el pressupost hem d'optar pel model. Les bicicletes tipus "ràcing" garanteixen rapidesa, eficàcia, però deixen la comoditat en segon terme. Si el que vols és fer passejades tranquil.les, deixa-ho ben clar en el moment de la compra. La talla de la bicicleta també és un aspecte important. Ha d'estar proporcionada a les teves mides, sinó, per bona que sigui la bici, sempre estaràs

incòmode. Les taules d'equivalència entre la longitut de la teva cama i la del tub de la bicicleta et poden donar alguna referència. Per anar bé, el selló ha d'estar a una alçada tal que la cama quedi estirada, però no completament recta. Per a regular l'alçada és convenient asseure's al selló i pedalejar cap enrera fins que notem com , sense que el meluc es mogui, la cama queda estesa sense notar una excessiva tensió a la part posterior del genoll.

Tenim una mica de tot i ben segur del teu agrat. .. ~et}4t ~, pI4t4,

Mm4lti4, ~ 4«4, ~..

Vine a coneixer-nos i et sorpendrem

C/Còrsega 567 (entre Lepant i Marina) Dissabte tarda, obert

telèfons

FETS I GENT

Informació Carreteres ........ .204.22.47 Aeroport El Prat... .............. 301.39.93 Serveis Socials ...... .... .... 900.30.90.30 HOSPITALS H. Sant Pau .......... .. ........... .291.90.00 H. Del Mar......................... 221.10.10 H. Clínic. ................... .........454.70.00 H. L'Esperança ............... .... 285.02.00 H. Vall d'Hebrón ............... .418.34.00 H. Sant Joan de Déu .......... .203.40.00 CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN .............. .402.70.00 Gene.r:aHtat. ........................ 315.13.13 Diputació BCN ..................402.22.22 Correus ... ... ........ ................ 318.38.31 ESPORTS Esportiu Claror................... 207.06.40 Servei d'Inf. Esportiva ....... .432.19.92 Fed. Cat. Bàsquet... ............ 254.90.62 Fed. Cat. Judo ....................318.26.16 Fed. Cat. Gimnàstica ......... .426.94.78 Fed. Cat. Natació ............... 301.82.70 Fed. Cat. FutboL ............. .302.56.42 Fed. Cat. Esports per a Disminuïts Físics ............. 211.43.73 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) .... .... .219.32.16 Agenda d'Activitats Esportives ................... ...... .481.00.21 URGÈNCIES Urgències Mèdiques .................... 061 Ambulàncies Creu Roja ..... 300.20.20 Farmàcies de guàrdia ................... OlO Bombers Generalitat... ........ 692.80.80 Bombers BCN ciutat... ............ .... 080 Bombers BCN comarques ..... ........ 085 Mossos d'Esquadra ............. 300.22.96 Polícia ... ....................... ................ 091 Guàrdia Urbana BCN...................092 SERVEIS Inf. Metropolitana ................. ....... 010 Informació Telefònica ................... 003 Protecció Civil... ................ .319.25.00 Accidents en carretera.........352.61.61 RENFE. ............................ .490.02.02 Ferrocarrils Generalitat... .... 205.15 .15

Josep María Miedes i Manel Mateu, forjadors de l'esport català El passat 27 d'octubre la Generalitat de Catalunya va celebrar el cinquè homenatge als "Forjadors de la història esportiva de Catalunya". 93 persones van ser gúardonades. Entre elles, dues molt vinculades al Claror: Josep María Miedes i Manel Mateu . L'homenatge als "Forjadors de la Història de l'Esport Català" és un acte bianual impulsat per la Generalitat de Catalunya i la seva Secretaria General de l'Esport, mitjan çant el qual es reconeix el treball que diferents persones han desenvolupat, al llarg de la seva vida, en benefici de l'esport català. La primera edició va celebrar-se l'any 87, un cop Barcelona havia estat nominada seu dels Jocs Olímpics, com a homenatge als qui havien fet possible aquell fet. Entre els guardonats, aquest any hi ha noms tant coneguts com el del president del R.C.D.Espanyol, Francesc Perelló, el vicepresident del F.C.Barcelona, Nicolau Casaus, o l'expresident de la Federació Espanyola de Futbol, Pau Porta. .La majoria de guardonats, però, .van ser persones que havien deixat ja feia algun temps el primer plànol de l'actualitat. Dues d'elles han tingut o tenen una estreta relació amb l'Esportiu Claror: Josep María Miedes i Manel Mateu. Josep Maria Miedes (Barcelona, 1918), va ser premiat per la trajectòria periodística que durant gairebé cinquanta anys ha desenvolupat, bàsicament, des de les pàgines de "El Mundo Deportivo". Miedes es va incorpora a l'equip de redacció d'aquest diari l'any 1946. Va començar ocupant-se de la redacció de ressenyes de futbol de diverses categories, i de la informació referent a esports més minoritaris com la lluita, l'halterofília, natació, waterpolo, el judo

Josepo María Miedes rep el guardó de Jordi Pujol

Manel Mateu conversa amb Joan Antoni Samaranch

o gimnàstica, l'esport que més passió i satisfaccions li ha donat. El seu compromís amb l'esport va dur-lo a la Secretaria General de la Federació Catalana de Gimnàstica, que va ocupar durant un temps. Josep María Miedes té ara uns envejables 77 anys d'edat i segueix íntimament lligat al món de l'esport i del periodisme. Manel Mateu (Valls, 1903) va ser guardonat per iniciativa de la Federació Catalana d'Atletisme. Mateu va ser campió d'Espanya i recordista de 400 m tanques els anys 1924 i 26, i campió de Catalunya els anys 1927, 28 i 29. L'ex-atleta té ara 92 anys, és casat i té dos fills, tres netes i un nét.

Les festes de Nadal són sempre generadores d'esdeveniments esportius. Aquest mes de desembre destaca, , un any mes, el Saló de la Infància i la Joventut amb el seu seguit d'activitats per a la gent jove. Pel desembre també trobem la tradicional travessia del port el dia de Nadal. l si sou ''futbolers'', no us podeu queixar. Per començar l'any, el dia 3, el "derby" BarçaEspanyol al

DESEMBRE

GENER Futbol F.C. Espanyol .

Barcelona Ateneu barcelonès

Torneig sala d' Montjuïc d'espasa femenina Complex Esportiu Municipal Reina E

Campionat de C de Taekwondo Palau municipal d 'esports

Nàutic In

LXXXV Copa N natació org. CN Cataluny a

VII Torneig "Sis de bàdminton" Centre Social

Camp Nou

OBRAS E INSTALACIONES CI Mare de Déu del Coll, 41

Baixos

S.A.

08023 - BARCaONA

Tel. 415.82.15 FAX 415.79.82

Projectes, interiorisme, rehabilitació, i obra nova

Instal.lacions esportives Agències bancàries Tendes i locals come'rcials Xalets i vivendes