Revista Claror Sports nº1

BÀSQUET Comencen les lligues de bàsquet al Claror I

NATACIÓ

I

Dues veteranes del Claror, campiones d'Espanya màsters

24 octubre Inauguració noves instal.lacions

El Claror estrena mur d'escalada

OBRAS E INSTALACIONES

MH

S.A.

Ha realitzat les obres de reforma de l'Esportiu Claror

CI Mare de DĂŠu del Coll, 41 Baixos 08023 - BARCELONA .

el. Sardenya, 333

4

¿~

César Sanmartín

20

08025- Barcelona Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35

Coordinació general i redacció: Sergi Larripa Coordinació tècnica i informàtica:

David Fern6ndez publicitat

21 6

~ El Claror cap a l'any 2.000

Josep Lluís Vide Col./aboradors: Dietètica i medicina esportiva: Albert Giménez Dipòsit legal : B 28124-84 Tirada: 6.000 exemplars Impremta : Sprint Copy Còrsega,546 08025-BCN

Fundació Claror e/. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40 Director-Gerent: Joan l!xaso Paternain

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinons. Per això, no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són sencera responsabilitat del seu autor.

9 11

13

El Claror estrena mur d'escalada

22

A~...

els ciclistes i el casc

23.

~ comença la temporada

24

p~

màsters de campionat

26

15

29

16

30

19

~

~¿ ~

L'ENTREVln

e esar ~

Va començar a jugar a bàsquet a l' Escola Sagrada Família, i encara recorda el que li costava dormir abans dels partits. Ara juga la lliga ACB amb el Joventut de Badalona, ha defensat a "Màgic" Johnson, i diu no haver complert els seus somnis. Però ho té tot a favor: vint anys d'edat, 2 metres d'alçada i un sac ple d'il.lusió són les seves armes.

"

SANMARTIN "Encara no he complert els meus somnis"

Pregunta- Per què vas començar a jugar a bàsquet?

Resposta- A mi m'agradava molt l'esport, i a l'escola, si volies fer algun esport havies de jugar a bàsquet. A part, el meu germà gran hi jugava, i de veure 'I vaig agafar-hi afició.

P- Quin era el teu somni alshores?

R- Arribar a jugar a un equip de pri-

mera divisió.

P- I el teu ídol qui era?

R- En tenia dos: Villacampa i Epi. P - Com et va fitxar el Joventut?

R- Va ser durant un estiu. Estava passant les vacances a Calella de Palafrugell, i casulament allà mateix feia un campus el Joventut. Era el tercer any que es feia, i casualment aquell any no m'ananva a apuntar.

Vaig fer-ho perquè es van apuntar uns amics de l'escola; el Juani, el Cristau i 1'Alex Fornos. Allà van ferme unes proves i em van fitxar per jugar al Pre-Infantil A. P- Han passat 8 anys des d'aleshores. Ha es tat dur arribar del pre-infantil al primer equip de la Penya?

R- Molt, molt dur. Massa dur. Aquí a Espanya comencen a exigir als nens massa d' hora, i els nens perden moltes coses.

P- E n el teu cas qué has perdut) a qué has hagut de renunciar?

R- Renuncies a moltes coses: a fer altres esports que m ' agradaven molt per poder-me dedicar exclusivament al bàsquet, a quedar molt menys amb els amics, a quedar amb més noies (riu), ... però també guanyes altres coses. Pots gaudir d'experiències molt maques, coneixes molts llocs, molta gent...tens moltes experiències que no tindries d'una altra manera.

P- Quan et vas adonar que realment podies arribar a jugar al primer equip?

R- Quan vaig començar a entrenar amb ells. Fins aleshores, pensava que seria impossible.

P- Qué és el més maco que t'ha passat gràcies al bàsquet?

R- Fins ara, tot i que puguin haver hagut coses més importants, per a mÍ és haver quedat campió d'Espanya cadet. Vaig participar molt en aquell triomf i em va omplir molt.

Tot i això, el que més m'ha impressionat ha estat jugar contra el Màgic Johnson. De fet, encara no tinc assimilat que he jugat amb ell, i no crec que ho assimili mai.

P- Creus que) a aquestes alçades) has acomplert els somnis que tenies de petit?

R- No. El meu somni segueix sent jugar veritablement a la lliga

L'ENTREVlSfA

espanyola, ser un home mer equip del Joventut, important a un equip, o jugant amb els millors i almenys, tot l'important m'agradaria aprofitar les que m'agradaria ser. ocasions que em donen. Jo p- Qué en penses quan ara estic supercontent del qu e estic fent, de veus a un nen de 8 anys, com l'Eloi, com estic que ara entrenant, de com comença a "Encara recordo jugar a em trobo, que no podia bàsquet? d e I dormir la nit R- Doncs treball abans de jugar un em sento que estic partit a l'escola" m o I t fent. • identificat. No fa P- A mig ni dotze anys que jo termini com et era com ell, i els anys veus. Penses en els Jocs m' han passat molt ràpid. Olímpics del 2000 com Encara recordo que jo no una meta personal? dormia la nit abans d'anar R- No, penso que primer a jugar a l'Escola, i em fa t'has de marcar unes metes gràcia, il.lusió, veure nois molt més properes. Primer com ell. has d'aconseguir una cosa, P- Fins a quin punt t'ha i després, plantejar-te'n una ajudat la família? altra . Si vols pujar a R- A la família, fins que l'Everest primer has realment no et d'aconseguir veus amb una arribar al mica de campament "En els moments 1 per arripressió, no difícils m' he adonat li dones bar a dalt l'importància que té de tot. importància. el recolzament de Quan era P- Ql!é et la família" preocupa al més petit, marge del que els pares vinguéssin a bàsquet?

R- Em preocupen veure els meus partits o no, m'era indiferent. Però molt temes com els del ara, quan tinc pressió o les Tercer Món o la destrucció coses em van malament de l'Amaçones, en general, m'adono de la importància que estem destrossant el que tenen ... veritablement món. M'hi fixo molt en tem ' ha ajudat més del que us mes com els esprais, si són perillosos o no per la capa pogueu pensar.

P- Com veus el teu d'ozó, les campanyes de Greenpeace ... Són temes present?

R- Crec que bé. Estic molt que m'agradaria de ficarcontent perquè estic al pri- m'hi, però no nomès de

paraula, sinó fent alguna cosa de profit...estic mirant la fo rma de fe r donacions o alguna me na de contribució activa.

P- Estaries di sposat a oferir la teva imatge a campanyes d'aquesta li/ena, en cas que l'ho proposessin?

R- Home, segur...això ja só n els principis que té cadascú, i per a mí és un tema prioritari.

Fitxa tècnica Nom: César Sanmartín Neix a Barcelona el 19 d'octubre de 1975 2'00 metres d'alçada Comença a jugar a bàsquet a l'Escola Sagrada Família Fitxa pel Joventut de Badalona amb dotze anys d'edat, per jugar a l'equip Pre-Infantil A. Debuta amb el primer equip de la Penya l'any 1994 Entrevista: Sergi Larripa Fotos: Marta Fillat

",

II .. ,

~

r

lectors Integració Ens està costant, però poc 'a poc, ens estem obrint a un món més civilitzat per tots, un món en el que s'inclou a tot tipus de persones (o almenys això és el que s'intenta), un món amb més comoditats per tots. Aquests darrers 3 anys, hem pogut observar com

Els textes destinats a aquesta secció no han d'excedir les 20 línies mecanografiades. Han d'anar signats amb el nom complert de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú. No es retornaran els originals si no s'han demanat explícitament.

s' han obert més centres per discapacitats, més llars per jubilats i més institucions que regulen el benestar de la gent amb dificultats.

Crec que és un punt positiu pel progrés, no tan sols econòmic sinó humà, el fet d' incloure aquesta gent en els nostres cercles diaris, perquè si ho pensem, són gent que viu, que

gaudeix i que és feliç, igual que nosaltres, i fons i tot, m'atreveixo a dir, que són persoamb una nes sensibilitat enorme, però que han hagut d'aguantat massa.

I què millor, que des del nostre Esportiu, els donem un cop de mà.

Edith Castellarnau

"Chiqu Obsession"

to

Sempre està present, en qualsevol situació, a qualsevol racó, a qualsevol hora .. . És sens dubte el personatge de l' any i ens està conduint a la veritable imm~rsió lingüística. No, no us espanteu! No es tracta d'una campanya contra el català engegada des d ' indrets hostils a la nostra parla. És el llenguatge "Chiquito".

I si no que ens dieu de "nor", "f1'ist1'o", "to1'pedo ", "menemérita" , "hematoma sexua" ...

Evidentment és un fenomen sociològic al qual ningú pot quedar aliè

i com exemple clar tan sols heu de trobar als qui signen aquesta carta. No ens avergonyim de pertànyer al, cada cop més nombrós grup de seguidors de «Xiquit de la Calzada», però no renunciem a catalanitzar aquest argot. Pensem que és quelcom més que un humorista pel fet que ha arribat a ser milionari, fent el que fa i sobretot dient el que diu. I com ho diu!

Davant de tot el que hem escrit, tan sols ens queda proclamar als quatre vents, ben clar i ben fort: "no puedor1'!"

U rbici Cardona

Albert Yarza

ENQUESTA

Arrelarà el futbol-americà a Catalunya?

Nacho Casacuberta Llt. Dret No perque, tot i que tindrà alguns seguidors, . a Catalunya hi ha una oferta molt variada d'altres esports que són tradicionals, com el bàsquet, futbol, fins i tot el hockey.

Pep Lafar!!a

David Martí

José M. Qjeda

Eduard Teil<idó

Estudiant

Estudiant

Ut. Història

Estudiant

No, perqué l'esport entès com a espectacle no encaixa en la mentalitat europea. nosaltres tenim un concepte diferent als americans: guanyar és més important que divertir-se.

No, no hi ha una infrastructura a nivell d'universitat ni d'escoles.

Es necessiten espais molt grans i a més a més els europeus no contemplen l'esport com a espectacle.

Sí, perquè penso que és una altra concepció de l'esport com a espectacle, en el qual es pensa més en l'espectador, tot i que els equips siguin cars de mantenir i hi hagi moltes lesions.

Sí, arrelarà a Catalunya perquè ja tenim un equip que juga a nivell mundial, els Barcelona Dragons, i que està tenint molt éxit. Però no crec que arreli a la resta d'Espanya.

OPINiÓ

7

.

Joan Itxaso Paternaín Director-Gerent de l'Esportiu Claror

El Claror cap a l'any 2.000 Quan el febrer de l'any 93 van finalitzar les obres dei Poliesportiu Municipal Claror, ningú no pensava que després d'aquell esforç de la Fundació i l'Ajuntament quedarien energies per acometre nous projectes.

Però una entitat dinàmica i social com el Claror no podia quedar-se aturada. Encara quedaven coses a fer, i el nostre compromís de servei als usuaris ens obligava a seguir endavant en la nostra tasca de renovar les antigues instal.lacions.

L'avantprojecte inicial que vàrem fer a finals del 93 ens va indicar amb claredat que l'esforç inversor a fer era de gran envergadura.

Superava els 100 milions de pessetes; un volum similar al què acabavem de fer per co-

PUIA

finançar amb l'Ajuntament i la Generalitat el nou equipament que dies enrera havia inaugurat l'alcalde Pasqual Maragall.

El Patronat de la Fundació, era conscient que calia situar la nostra entitat, sempre defensora de "l'esport per a tothom", en una posició capdavantera. Per això, va decidir fer un programa en

diferents fases que permetés finançar les reformes i, alhora, no interrompre el servei als usuaris.

L'any passat es va escometre la primera fase amb la renovació total dels vestidors de la piscin a .

Aquest any s'ha dut a terme la segona fase .

L'esforç inversor ha estat important (prop de 60

milions de pessetes), i l'ha assumit la pròpia entitat amb e ls recursos que genera l'explotació i un nou crédit bancari.

L'objectiu final és renovar totalment les antigues insta l.lacions que ens va transmetre la Cooperativa Claror. Per aconseguir-ho encara queden importants coses a fer, però el camí obert ja és important.

Amb el dinamisme social del Claror, la tasca diària de la Fundació, el treball entusiasta dels seus treballadors i el suport de l'Administració, serem capaços d'aconseguirho. Estem convençuts. I tots plegats ens sentirem orgullosos de pertànyer a una entitat, el Claror, que treballa pel seu futur amb entusiasme.

BAIXA

Miguel Indurain

Ramón Mendoza

Guanyador de 5 Tours, diuen que ja és el millor esportista de la història de l'esport espanyol. S'ho mereix. El de Villaba és un exemple d'esportista íntegre. Hi ha qui el critica per no còrrer la "Vuelta" a Espanya però, hi ha millor manera de prestigiar el ciclisme espanyol que guanyar 5 Tours?

El Real Madrid pasa angoixes económiques, i el president madridista és el principal responsable.

Enguany ha fitxat, a preu d'or, Soler, Esnaider i Rincón, tres jugadors que no compten per a Valdano. En canvi, el principal fitxatge dema- ' nat per Valdano, l'argentí "Kili" Gonzalez no ha vingut per falta de calers.

O no senyor Mendoza?

TEL. 207.06.40 FAX 207.77.35

Redacció i Publicitat

8

OPINiÓ

HOSABIES?

Sergi Larripa

Manel Mateu va ser el

Coordinador de la revista "Tot Claror"

La refundació del Tot Claror Teniu a les mans una antiga i, alhora, nova revista: el "Tot Claror/'.

Era l'any 1982 (ja fa 13 anys!) quan l'Esportiu Claror, en un intent de crear un vincle comunicaÚu amb els se us associats i ususaris, va editar el primer número de la revista.

La societat, com el propi . u .

EsportIU Claror, ha canViat molt. Estem immersos en allò que es diu la "societat de la informació". La premsa, la ràdio, la televisió, i ara, les noves tecnologies nascudes a partior de la informàtica, ens tenen informats d'allò que passa al món en qüestió de segons.

El volum d'informaCió que ens envolta és el més gran que mai hagi tingut l'home al seu abast. Això, però, provo-

LAVINYETA

N· O

IW:LARDR 8UTLLETI INTEnN DEL _SP.RTIU

1:1 LAR D A

primer campió d'Espanya de 400 metres tanqu es, l'any 1924. L'atleta, una de les estrelles de l'atletisme espanyol d'abans de la guerra, va fer una marca de 63'4 segons, no superada fins l'any 1931. Manel Mateu, que viu a Sabadell, és sogre de la coordinadora de natació del Claror, Roser Castillo.

EL RÈCORD

1995

ca algunes mancances: sovint ens falta informació d'allò que tenim més a prop. Sabem el què passa a Nova York o Taiwan, però ignorem les activitats socials del nostre barri .

"Tot Claror" reneix amb la intenció de subsanar aquesta mancança. Amb la intenció de ser un eficaç vehicle comunicatiu entre

Chlror eslrclU\ .Ir d'esculada

CUl,a,.

l'Esportiu Claror i els seus usuaris i, alhora, entre aquests i la realitat social i esportiva que l'envolta.

L'objectiu no és fàcil. La Fundació Claror, conscient de la magnitut de l'objectiu, ha fet una inversió material i humana rellevant Ara nomès falta el vostre ajut; les vostres opinions. Vosaltres teniu la paraula. Feu-la servir!

Forges, El País Juliol 1995

Timothy "bud" Badyna és l'atleta més ràpid del món corrent d'esquena. Va demostrar-ho corrent la marathó de Columbus, Ohio (E~A) , el 10 de novembre de 1991, amb un temps de 4h i 15 s. El també nord-americà Donald Davis havia fet una milla (corrent també d'esquena), a la Universitat de Hawaii, el 21 de febrer de 1983, en 6 minuts i 7.1 segons.

Era just que, davant tals proeces, els seus autors quedessin immortalitzats en aquesta revista.

TALMES COM AQUEST

Va ser un mes d'octubre, el dia 29 de l'any 36 quan el jugador de bàsquet americà Steve Bontrager va anotar 21 punts en un minut des de set posicions diferents, en la prova organitzada per la BBC "Trencadors de rècords". Un rècord encara no superat.

DEBAT

Ciclistes: han de posar-se casc?

Per la majoria d'afeccionats l'última edició del Tour de França va ser, simplement, la del cinquè Tour d'Induniin. Però, sense desmerèixer en absolut la gran gesta aconseguida pel navarrès, el Tour d'enguany va tenir d'altres ingredients, i especialment un de molt lamentable: la mort en cursa de l'italià Fabio Casartelli. És clar que el desgraciat accident no és més que una trista anècdota en la història de la ronda francesa: en 81 edicions només han perdut la vida 4 ciclistes. Tot i així, l'opinió pública no va deixar passar l'oportunitat de plantejar, i no per primer cop, una qüestió que va més enllà de les curses professionals: han de portar casc els ciclistes?

La Unió Ciclista Internacional (UCI), sensibilitzada per la gravetat d'algunes caigudes, ve decretar, l'u de gener de

Miguel Indurain, amb casc, a l'etapa belga del passat Tour

1991, l'obligatorietat de portar casc a tots els ciclistes, tant professionals com amateurs. La normativa va ser molt polèmica i, de fet, només va durar tres mesos. El 15 de març d'aquell any, en el transcurs de la ParísNiça, el ciclista francès Francis Moureau, agobiat per la calor, va treure's el casc en una

etapa de muntanya. Els jutges el van expulsar de la cursa i, al dia següent, tots els ciclistes van decidir fer la cursa sense casc, com a protesta. La UCI es va veure obligada a abolir la polèmica normativa, mantenint-la només per a les proves amateurs.

Actualment només dos pa-

ïsos europeus obliguen als ciclistes, per llei, a portar casc: un és Holanda, i l'altre, com es va poder veure al To ur, és Bèlgica.

I és que els ciclistes professionals tenen cIar que no els agrada el casc. Abans de l'accident de CasarteHi només quatre corredors duien casc al Tour, i després de l'accident, tot i haver patit de prop la mort d'un company, molt pocs se'l van posar. Diuen que el casc els incomoda i accepten els riscos de no portar-lo. A més, saben que darrera les campanyes de fer obligatori el casc hi ha un gran negoci, promogut pels fabricants de cascs, del qual no volen quedar fora.

Ara, però, la situació ha arribat a un límit. Morts com la de Casartelli, o com la d'Antonio Martín l'any passat, han calat fons. Val -la pena seguir així?

S.L.

Banco Pastor Agència urbana núm.2-Sardenya Sardenya, 525 08024-Barcelona

Tel. 219.52.66-Fax 219.52.62

Falcó Perfumeria Génere de punt Llenceria Novetats CI Sardenya, 360 Tel. 436.71.34

D0

PAPERERIA - LLIBRERIA

¡citn

OBJECTES DE REGAL

Rosselló 384- Tel. 456.56.17' (entre Sardenya i Marina)

OBERT DISSABTES TARDA

~D

TOT

HARO

MANTENIMIENTO DE COMUNIDADES .-.lIó, 427 bla

Tel. y Fax: 450 49 70

Sardenya, 408 Girona, 99 tienda 4 (Pasatge Pla)

Tel. y Fax: 436 84 57 Tel. y Fax: 459 21 23

· INSTALACIONES GENERALES DE AGUA, LUZ Y GAS · LAMPISTERIA · ELECTRICIDAD · CARPINTER IA DE MADERA Y ALUMINIO , REJAS DE TODO TIPO . PINTURA · CRISTALERIA- CLARABOYAS · CERRAJERIA Y COPIA DE TODO T1PO DE LLAVES ESPECIALES · CONSTRUCCION DE VADOS

· REHABILITACION DE FACHADA Y PATIOS INTERIORES · TELECOMUNICACIONES: ANTE NAS, TELEFONlAE INTERFONO - ALARMAS · TO DO TIPO DE REFORMAS OBRAS

VIDRIOS BENEDICTO S.C.P.

MARINA 255 08025BARCELONA TEL. 436 87 9 1

Vidrios' Cristales . M arcos .

Biselados y grabados . Puertas "Securit" . Ventanas "Gravent" .

E specialidad en vidri era s emplomadas y talladas.

Oficinas y ventas: PI. Sagrada Família, 14 - Tel. 457.85.60 Exposición y almacén: Provenza, 393-395 - Tel. 207.25.18 08025 Barcelona

BÀSQUET

.

11

FITA HISTÒRICA: L'EQUIP PRE-INFANTlL, CAMPIÓ DE CATALUNYA, I FLS JUVENILS I CADETS MASCULINS, CAMPIONS DE BARCELONA-PROVINCIA

Tres equips del SaFa-Claror comencen temporada com a vigents campions El Claror comença la nova temporada de bàsquet enmig de l'eufòria generada pels éxits de la temporada passàda. I és que mai una temporada havia estat tant bona com la darrera: un equip campió de Catalunya, dos campions provincials de Barcelona i un ascens de categoria representen el millor balanç aconseguit mai en una sola campanya.

El resultat més espectacular és, sens dubte, l'aconseguit per l'equip Pre .. Infantil masculí que, contra tot pronòstic, va proclamar-se campió de Catalunya en categoría preferent. Una fita mai aconseguida, en tota la història de la competició, per l'equip d'una escola pública.

L'equip que entrena Xavier De Pablo va aconseguir el títol a la fase

Elsjugadors del juvenil celebrant la victòria al Campionat de Barcelona

final celebrada a Collell el passat mes de juny. En la final, l'equip va derrotar al Sant Josep de Badalona per 34-41.

Els èxits, però, no es redueixen a l'aconseguit per 1'equip Pre-Infantil. Els equips Infantil i Juvenil masculins van guanyar els Campionats provincials de Barcelona de les seves respectives categories. Els infantils van derrotar en la final al Sant Ramón Nonat (98-52). Després van caure davant La Salle de

L'equip juvenil masculí, per la seva band a, va proclamar- se campió provincial de Barcelona en la seva categoria.

Després de fer una temporada molt regular, l'equip que entrena David Martí va superar en la final al Bonaire de Terrassa amb vint punts de diferència i el contundent resultat de 5687.

bàsquet femení

Tarragona (89-84) a les semifinals dels Campionats de Catalunya.

L'equip sènior femení també va culminar una gran temporada.pujant de " categoria. Aquest · any jugarà a la segona regional catalana.. ' Un altre equip femení que va lluir-se va ser el Pre-Infantil que la temporada passada va arribar a jugar els Campionats de Catalunya a Collell, obtenint el setè lloc final.

Equipaments esportius .OLYMPEX IBERICA S.A. Rocafort, 27 - Telf : (93) 423 30

11

BÀSQU

Els quatre magnífics SAFA-Claror Pre-Infantil masculí

Campió de Catalunya categoria: Preferent entrenadors: Xavier De Pablo, Àlex Gomariz jugadors

4. Daniel Lisicic 5. Eduard Ferrer 6 ~ Toni Maiol 7. Oriol Aragüés 8. Roger Cabanes 9. Joel Vergés

10. Lluís Jordan 11. Marc Gómez 12. Ignasi Rodríguez 13. Pau Català 14. Pau Merino

SAFA-Claror Infantil masculí

Campió de Barcelona-província categoria: nivell B entrenadors: Cristian Vallbé, Miquel García jugadors

4. Francesc Martínez 5. Jordi Tablada 6. Gerard Cadirat 7. Víctor Gil 8. Albert Prats 9. Jordi De Juan

10. Xavier Alarcón 11. Toni Navas 12. Abel Serrà 13. David Cubells

SAFA-Claror Juvenil masculí

Campió de Barcelona-província categoria: nivell C entrenador: David Martí jugadors .

4. Albert Rigat 5. Albert Gil 6. Raúl Orús 7. Miquel García 8. Xavier Millat 9.Carles Ortiz

10 . .Jordi Salgado 11. Guillem Servitjà 12. Jordi Angelet 13. Marius Montalbo 14. Albert Royo 15. Joaquim Campa

SAFA-Claror Sènior femení

Puja a 2a regional catalana categoria: Tercera Regional Catalana entrenadors: Alfons Font i Fede Ruiz jugadores

4.

5.

6.

7.

8.

MónÏca Rey María Carbó Francesca Muñoz Gemma Martí Concepció Romero

09.

13.

14.

15.

Raquel Servitjà Montserrat Serra Roser Mateu Sam anta Judez

NATACiÓ

1)

L1EQUIP DEL CLAROR VA ACONSEGUIR DOS TERCERS LLOCS EN RELLEUS

Roser Miquel i Mercè Bel, campiones d'Espanya de Màsters-Veterans Dues

nedadores

prov a d e 50 me tr es esquena, i cinquena a la de 50 lliures.

del

Claror, Roser Miquel i Mercè Bel van proclamarse campiones d'Espanya de Masters- Veterans a l'onzena edició dels Campionats d'Espanya , que van tenir lloc a Benidorm els dies 22 i 23 de juliol.

Roser Miquel, de 72 anys d'edat, va aconseguir el campionat d'Espanya en dues modalitats: els 50 metres braça i els 50 lliures, de la categoria I. Mercè Bel, de 51 anys, va aconseguir el primer lloc en la prova de 100 metres lliues de la categoria F, amb un temps de 1.32.97. A més va quedar sots-campiona d'Espanya en ~a prova de 50 metres papallona amb un temps de 43.61. En les proves de 50 i 400 metres lliures va aconseguir el tercer i quart lloc respectivament.

Les altres dues integrants de l'equip màster del Claror, Roser CastiIlo i Rosa Rodrigo es van quedar a un pas dels títols.

Roser

Castillo,

l'actual coordinadora de l'àrea de natació del Claror va quedar tercera (amb un temps de 46.62) en els 50 metres lliures, prova de la que és actual campiona de

Terceres als relleus

ROSER MIQUEL

Nascuda l'any 1923 Ex-nedadora del CNB Actual campiona de Catalunya i d'Espanya, i record-woman de 50 lliures i 50 braça.

:=::::::=::::

Nascuda l'any 1944 Ex-nedadora del CEMediterrani Guanyadora de la Travessia de Nadal del 1962 Campiona i record-woman de Catalunya, d'Espanya en moltes ocasions, i en totes les proves.

ROSA RODRIGO

Nascuda l'any 1938 Va iniciar-se a la natació fa 3 anys, al Claror.

Tercera classificada als Campionats d'Espanya d'hivern en les proves de 50 lliures i 50 esquena, i sots-campiona de Catalunya en 50 lliures.

CASTILLO

Nascuda l'any 1951 Ex-nedadora i ex-atleta del CNB Top Ten l'any 94 en 50 m. lliures.

Actual Campiona de Catalunya en 50 papallona.

Coordinadora de Natació de l'Esportiu Claror.

L.Io;d-";'_...czL;;u::..J

Catalunya. A la prova de 100 metres lliures també va quedar tercera, mentre que a les proves de 400 lliures 50 papallona, va

aconseguir el quart lloc.

Rosa Rodrigo, de 59 anys, va competir en la categoria G , i es va classificar quarta en la

A part d els títols individuals, cal destacar el gran paper fe t per l'equip màs ter del Claror en les proves d'equip.

A la prova de 4x50 m, lliures l' equip va aconseguir el tercer lloc, marc a nt un te mp s de

3.27.54.

A la prova de 4x50 m. estils també van aconseguir el tercer lloc amb un temps de 3.46.70. En aqu esta prova Rosa Rodrigo va ned ar l' es quen a, Rose r Miquel; braça, Mercè Bel; papallona, i Roser Castillo; crol.

Màsters 95-96 Si tens més de 25 anys i menys de 90 Si ets una persona alegre i divertida Si t'agrada la gresca, viatjar i passa-t'ho bé I si, per damunt de tot, t'agrada nadar i ho fas bé

Apunta't als Màsters del Claror Reunió informativa 21 octubre 16'30 h.

14

NATACiÓ

El món de la natació es mulla per l'esclerosi múltiple Catalunya es va mullar, el passat 9 de juliol, per l'esclerosi múltiple. 137 piscines de tota Catalunya van participar en la campanya de sensibilització i recaptació econòmica amb l'objectiu de crear el primer hospital de dia del nostre país.

La campanya va ser un èxit rotund, i és que la causa mereixia la pena. 88 piscines de la província de Barcelona, 18 de Tarragona, 17 de Lleida i 14 de Girona van partici-

par aquest any en la segona edició de la campanya Catalunya, mulla't!. En total 137 piscines a tot Catalunya, 56 més de les que van participar en l'edició del 94.

Tot això va fer possible conscienciar la gent de l'existència de la malaltia i, alhora, recaptar diners per construir un hospital on puguin ser tractats els afectats per l'escleròsi múltiple.

Un hospital que, avui dia, encara no existeix a Catalunya.

La campanya, impulsada per la Fundació Esclerosi Múltiple, es tornarà a repetir l'any vinent.

Al Claror van mullar-se 173 nedadors Tal com ja va fer l'any passat, l'Esportiu Claror es va sumar aquest any a la campanya "Mulla't per l'esclerosi múltiple".

En total van ser 173 els nedadors que van mullar-se a la piscina del Claror, nedant un total 103.250 metres. Una xifre considerable si pensem que l'any passat havien nedat al Claror 89 persones.

A més, la Fundació va rebre l'import de 23.881 pessetes en concepte de donacions fetes pels nedadors del Claror.

Qué és l'esclerosi múltiple?

L'esclerosi múltiple és una alteració del sistema immunològic que bloqueja els impulsos nerviosos. És coneguda des de fa 150 anys, al llarg dels quals s'han fet importants passes tecnològiques per millorar el diagnòstic i el coneixement patogènic de la malaltia, però, tot i així, encara es desconeix la cauisa real, l'etiologia de la malaltia.

Segons els estudis epidemiològics, la malaltia no

segueix un patró hereditari, tot i que hi ha una predisposició genètica. La malaltia és d'una vegada i mitja a dues més freqüent entre les dones que entre els homes. Habitualment la malaltia es comença a manifestar a partir dels quinze anys d'edat, i és més freqüent entre els 20-30 anys. Actualment, a Catalunya, hi ha entre 60 i 80 casos d'esclerosi múltiple per cada 100.000 habitants.

La malaltia no té un patró evolutiu dar que es repeteixi d'un malalt a un altre. En la majoria de casos, els malalts perden força, equilibri, sensibilitat, pateixen trastorns de la visió, esfínters i, sobretot, en el control urinari. En una minoria de casos els malalts esdevenen invàlids.

El fet que es desconeguin les causes de la malaltia i els mecanismes que donen lloc a les

LíNIA DIRECTA Filòloga s'ofereix per donar classes català.

111.11.11

.

Dono classes de fo-

Canvio

cromos

OFERTES I INTERCANVIS

111.11.11

Canvio xandall Esportiu Claror talla 40, per un talla 44. Mercè. Tel. 111.11.11 \~ Venc bambes Adidas- Stan Smith, núm 44. 3.000 ptes.

Tel. 111.11.11 Dona s'ofereix per a feines domèstiques: neteja, cuina, etc ...

María. Tel.111.11.11

S'ofereix cangur per a nens d'entre 4 i 10 anys. Servei a ~1·11·. Demaneu per Elena. Tel. 111.11.11

' UVIU"·

Filòloga s' per donar classes de català. Truqueu al 111.11.11.

Venc bambes Adidas- Stan Smith, núm 44. 3.000 ptes.

Tel. 111.11.11 Tel. 111.11.11

15

Si voleu anunciar les vostres ofertes, demandes, si voleu intercanviar qualsevol tipus d'article, o simplement voleu oferir-vos per

Canvio xandall Adidas vermell per un Nike color blau.

Tel. 111.11.11 Canvio xandall Esportiu Claror talla 40, per un talla 44. Mercè. Tel.

qualsevol tipus de feina, anuncieu-vos en aquesta secció.

L'anunci és gratuït, i nomès heu de deixarIa a la bústia del TC deixan t les vos tres dades.

Venc bambes NikeAir, noves, núm.42.

Tel. 111.11.11 Canvio xandall Adidas vermell per un Nike color blau.

Els anuncis no poden excedir les 15 paraules.

En qualsevol cas, el TC es reserva el dret de publicar-lo o extractar-lo quan sigui necessari

Filòloga s'ofereix per donar classes de català. Truqueu al 111.11.11.

Dono classes de matemàtiques EGB i BUP. 1.500 ptes per classe .

Tel. 111.11.11

Llicenciat en econòmiques dona classes de BUP. Truqueu al 111.11.11.

Estudiant de 3er.

BUP dóna classes d'EGB, caps de setmana. Truqueu al tel. 111.11.11 Si voleu aprendre a tocar el violí, us puc ensenyar en tres mesos. Bon preu. Tel..

222.22.22 Venc cómics de segona mà, 150 ptes.exemplar, i canvio segells.

David. Tel..

111.11.11 Venc bambes NikeAir, noves, núm.42.

Tel. 111.11.11

PROVECTOS E INSTALACIONES

FERZAM~ Sant Quintí, 29 08026-Barcelona Tel. 456.78.07 Fax. 347.11.79

- CLlMATIZACIÓN INDUSTRIAL Y RESIDENCIAL - INSTALACIONES ESPECIALES (Hospitalarias y Laboratorios) - CALEFACCIÓN INDUSTRIAL - VENTILACION INDUSTRIAL

CLARORISOCIET~

16

El Món alça la veu contra les proves nuclerars franceses

uru QUATRE DADES

Des de 1.945 s'han realitze nuclears. La gran majori, potències guanyadores de dial:

- Estats Units d' - Ex-Unió Soviètic - França - Regne Unit - Xina - India

El passat 5 de setembr.e el Pacífic va emmudir.. Les te1e~isions de tot el món van mostrar la convulsió que una bomba provocava en les paradisíaques illes de l'antiga Polinèsia: França havia realitzat la primera de les proves nuclears que havia anunciat. Una explosió de 20 quilo tons al toló de Mururoa, que ni els pacifistes ni els ecologistes junts van aconseguir d'evitar.

Vint-i-set dies desprès, el 2 d'octubre, França va fer la segona

prova: una explòsió de 110 quilotons al toló de Fangataufa. Aquesta segona explosió va alliberar una energia sis cops superior a la provocada per la bomba atòmica d'Hiroshima.

Les proves nuclears franceses (la primera molt més que la segona) van provocar una airada reacció internacional. Molts governs van condemnar-les explícitament, especialment aquells que, per la situació geogràfica

de llurs paissos, poden veure 's més directament afectats (Japó, Nova Zelanda ... ). Altres governs han fet simples crítiques diplomàtiques (Estats Units, Espanya ...), i fins i tot hi ha hagut governs (Anglaterra) que, no només no han condemnat les proves sinó que, se sospita, podrien estar col.laborant amb França.

Però, són realment necessàries les p¡;oves? Hi ha opinions per a tots els gustos. Abans que França iniciés les proves a

Mururoa, més de 2.000 científics de tot el món van signar un manifest contrari a la represa de les proves.

La comunitat científica s'oposa a les proves per una qüestió de principis: «mai s'ha de fer un ús destructiu de l'energia».

Però, a més, pensa que França podria aconseguir . els resultats que diu buscar mitjançant una simulació numèrica de càlcul a través d'ordinador i làser.

Si això és cert, perquè França té dret a acabar amb la vida de totes

CLARORISOCIETAT

1

El Claror també va fer sentir la seva veu

zat al món 2.038 assaitjos

ria els han fet les quatre te la Segona Guerra Mun-

illlèrica

Ica

1.030 715 205 45 42 1

les ~spècies que habiten els tolons de Mururoa i Fangataufa? Qui pot garantir que les proves no tindran conseqüències negatives en un futur pròxim?

Qualsevol que sigui la resposta a aquestes preguntes,l · cal tenir present que les proves que França està desenvolupant actualment a la «seva» (?)

Polinèsia no són desgraciadament les primeres que es duen a termini. Observar el quadre superior adjunt és suficient per esgarrifar-se.

Les proves nuclears franceses no han passat dese percebudes pels nois i noies que fan esport al Claror.

El passat mes de setembre, abans que França executés la primera prova nuclear, un grup de nois i noies que feien l'Esplai al Claror van decidir alçar la seva veu. Preocupats per les notícies que arribaven de les paradisíaques illes de Mururoa i Fangataufa, els nois van anar per feina.

Van decidir adreçar una carta al president de la República francesa, J acq ues Chirac, mitjançant l'ambaixada francesa a Barcelona.

Potser la carta no arribarà mai a «monsieur» Chirac, però això potser és el menys important. El millor és l'exercici reflexiu que van fer uns nens que, a més de fer esport, van demostrar estar molt preocupats amb tot allò que els envolta.

I

Bienvenido señor embajador: .

Somos los chicos y chicas del Esportiu Claror de Barcelona que queremos expresarle nuestras opiniones sobre lo que pensamos acerca de las pruebas nucleares francesas, que se estan realizando en la antigua Polinesia.

En general todos nosotros pensamos que estas pruebas no se tendrian que realizar, ya que para efectuarlas, es necesario destruir unos parajes únicos en el mundo, y con ell os cantidad de gente que no tiene ninguna culpa de esto. ¿Para qué ese holocausto biológico si después no sirve para nada. Para acabar con la vida de tanta gente si su muerte es en vano.

Todo esto no le conviene a nadie y menos al presidente Chirac y a Francia en general, porque dara muy mala imagen de su país y porque el mundo entero le girara la espalda. Las consecuencias: 1. Bajara el turismo en Francia.

2. Se reducira el consumo de productos franceses y, en especial, de Champagne.

3. Y a Chirac no lo votaran mas y lo echaran del pa1co presidencial.

Mas vale que lo dejéis estar.

Nos gustaría que se informara de esta carta al presidente Chirac para que reflexionara sobre lo que esta ocurriendo, ya que de él depende la última palabra.

24 d'octubre 19'30 h. ¡Inauguració

I

.del nou gimnàs, mur d'escalada i altres espais reformats

Personalitats convidades

Albert Batlle, regidor d'esports de l'Ajuntament Enric Trunó, regidor d'ensenyament de l'Ajuntament Teresa Sandoval, regidora del Districte de Gràcia

R1S~RCIALS

19

La funció educativa de les arts marcials

Diu la Gran Enciclopèdia Catalana que les Arts Marcials és el "nom genèric de diverses formes de combat sense armes, d'origen oriental i que se centren en tres fonamentals: judo, karate i taekwondo". Però, les Arts Marcials són només això? són senzillament diverses formes de combat? o són alguna cosa més?

Si la pregunta la fem a qualsevol practicant de judo, karate o taekwondo, la resposta serà inequívoca: no. Les arts marcials són quelcom més que una forma de combat.

Manel Sanchez, professor de taekwondo del Claror pensa que les arts marcials són "un conjunt de tècniques o for-

mes 4'exercici que conjuguen la disciplina , la concentració, la fi losofia ... són una maner a de'exercitar el cos a partir de l'autocontrol mental" .

Concepte erroni Per qué socialment existeix la idea que les arts marcials són un esport violent?, per

tració. qué s'ignora la seva part Psicomotricitat educativa?.

Manel Sanchez creu Un nen de 7 anys que la gent té un concepte erroni, potser influïda per (edat mínima aco nse llada les pel.1ícules de Bruce Lee per començar a practicar o els dibuixos animats . un a art marci al) pot "Realment , hi ha gent , aprendre, gracIes al especialment nens peti ts taekwondo o el judo, a resque s'apunten a fer una art pirar millor o a coordinar marcial amb la idea de fer els moviments de les els salts espectaculars que diferents parts del seu cos. veuen a les pel.lícules". "Sovint hi ha pares que Però les arts marcials po- porten els seus fills a fer den són tot el contrari. "No taekwondo per corretgirproblemes de són violentes, al contrari. lo s Mitjançant l'autocontrol coordinació. No som que s'ensenya el que es fa mags, però el taekwondo és dosificar, controlar, certament pot ajudar a què canalitzar la violència que el nen coordini millor: a puguin tenir les persones, què sàpiga utilitzar la mà de forma positiva. Mai esquerra i no la dreta sense s'ensenya a les persones a dubtes, a caminar millor, a ser agressives, sinó a con- saber fer correctament cotrolar la seva agressivitat, ses tant simples com una i fent molta incidència en tombarella ... ", diu Manel l'aspecte de la defensa per- Sanchez.

Les arts marcials sonal, mai en l'atac."

Però, a més d'això, també ajuden a desenvolules arts marcials tenen par la personalitat i altres virtuts. Ajuden a sociabilitat del nen. Partint desenvolupar les habilitats de l'autocontrol mental, el psicomotrius dels nens, la nen aconsegueix una seva coordinació, fortalesa psicològica, una l'equilibri, la lateralitat, la disciplina mental i una respiració i la concen- confiança en ell mateix que afavoreix les seves relacions social."s.'-'-_ _--.

Salvador Matas .

Estudi d'Arquitectura

Còrsega, 271 2on. 11\ 08008-Barcelona Tel. 238.24.45

Projecte i direcció d'obres de les reformes a l'Esportiu Claror

GIMNÀS IMUSCULACiÓ

10

Treus el màxim rendiment als teus entrenaments?

Són moltes les persones que freqüenten les sales de musculació d'un esportiu.

Fins i tot, moltes de les persones que es fan soci es d'un gimnàs, ho fan amb l'únic objectiu de fer musculació. Però, quantes de les persones que fan musculació execu ten correctament els exercicis? quantes saben utilitzar les peses que tenen a l'abast? saps quines son les tres tècniques d'entrenament més habituals en la musculació?

Tècniques d'entrenament Existeixen tres tècniques bàsiques d'entrenament que s'utilitzen per aconseguir varietat, incrementar la resistència i treure el màxim rendiment a les sessions diàries.

2. Trisèries

1. Supersèries Es considera supersèrie l'execució d'un exercici immediatament després d'un altre, quan existeix un descans reduït o nul després de la segona sèrie.

S'acostuma a realitzar en grups de músculs oposats, com els bíceps i els tríceps, ,0 bé en pit i esquena. Per exemple, es pot realitzar press de banca seguit d'un exercici de rem, descansar un o dos minuts, i continuar amb les sèries restants.

Les supersèries poden reduir el temps d'entrenament o incloure més exercicis en una determinada sessi6. De totes maneres, cal estar en bona forma física i treballar aquesta tècnica amb tranquil.litat per no córrer risc de lesions.

Sua~ep IJ Sicília, 335 08025-Barcelona Tel. 458.50.06 Fax 459.06.58

Una trisèrie és, com el seu nom indica, un grup de tres exercicis que s'executen amb un interval de descans mínim entre ells. És una tècnica adequada per fer treballar tres grups musculars distints, per fer treballar tres àrees del mateix múscul des de tres angles diferents i, també, per fer treballar la mateixa àrea del múscul, des del mateix angle.

3. Entrenament piràmide

en

És un a tècnica d'entrenament consistent en començar amb moltes repeticions, poc pes (per al pre-escalfament), p er a després anar reduint les repeticions alhora que es va afegint pes.

.eeadó,

S. A.

MATERIALS DE SANEJAMENT I LAMPISTERIA

11

P()LIESP()~lJ

ÉS EL PRIMER ROCKÒDROM DE L1ElXAMPLE, DESÈ DE BARCELONA

El Claror estrena mur d'escalada Si un poliesportiu vol estar a l'última moda, ha de comptar amb un mur d'escalada. Aquesta és la conclusió a què van arribar els responsables del Claror que, sense pensar-s'ho gaire, van decidir oferir als seus socis l'oportunitat de practicar l'escalada urbana.

L'escalada sobre murs artificials, a part de servir per a l'entrenament dels escaladors, té moltes més aplicacions. Des de fa temps, els murs d'escalada han demostrat ser un bon instrument per a completar la preparació de diverses activitats físiques. Fins i tot són utilitzats com a teràpia per a persones disminuïdes, físiques i psíquiques, amb molts bons resultats.

QUÈ ÉS UN MUR

D'ESCALADA?

foto:

El primer de l'Eixample Tot i que Catalunya és la comunitat autònoma amb més murs d'escalada d'Espanya , Barcelona només comptava fins ara amb 9 instal.lacions d'aquest tipus. El mur d'escalada del Claror és el primer que s'instal.la a l'Eixample de la ciutat comtal. D'entre la resta, destaquen els dos rockòdroms que hi ha a les piscines Picornell, un d'iniciació i un altre de 250 m2.

OSCat· Alarcón

NORMES BÀSIQUES D'UTILITZACIÓ

l onsultar sempre amb un professor, sobretot si el treball ha de formar part d'un entrenament.

I: antenir i respectar les normes de cortesia amb ~s altres, així com la normativa d'ús de la instal.lació.

I.1]tilitzar el calçat adequat, tipus peus d e gat o similar.

® Alfonso Sala, 84 08640-01esa de Montserrat (Barcelona) Tel. (93) 778 1404

Un mur d'escalada és una estructura pensada j disenyada per què els escaladors puguin entrenarse als nuclis urbans, sense necessitat d'anar a la muntanya.

La història dels murs d'escalada es remunta a la Segona Guerra Mundial, quan el francès Pi erre Madeuf, en veure la impossibilitat de moure's lliurement per les muntanyes, va fabricar a casa seva un alpinòdrom, el precursor dels fu turs rockòdroms, perquè els alpinistes del seu poble poguessin entrenar-se.

Al 1983, el també francés François Savigni, va dissenyar i fabricar preses móbils que es podien fixar amb cargols. Va ser l'autèntica revolució dels murs d'escalada que, des d'aleshores, no han parat d'evolucionar.

Lloguer, venda i instal.lació de rockòdroms

r

11

GUIA DE COMPRES

New Balance RC-640, ideals pel footing urbà

La gama de calçat pet aiXÍ, tenien un punt a curses de New Balan- feble; cap dels seus ce és, des de fa anys, models era del tot una de les millors adequat per la d'en tre els grans competició en asfalt. f a b r i c a n t s Aquest problema l'ha internacionals. Tot i superat New Balance

amb el model RC-940.

Amb una horma i una amplada de competició, s'adadpta molt bé al peu i transmet a l'atleta una bona dosi d'amortiguació. Està ben dotada de reforços, fet que fa que les sabatilles puguin durar molt temps.

La superfície on millor funcionen és l'asfalt. És per això que, les RC-640 són unes sabatilles apropiades pel footingurbà.

fitxa técnica Model: New Balance RC640 Fabricació: Xina Color: blanc, vermell, negre pes: 220 g. any: 1995 caràcter: competició ús: asfalt, paviment, sorra Sola: cautx -carboni, 3mm PVP: 10.500 ptes.

LLIBRES La halada deWembley

J o~cp

Abril · l'l'r(l CI,l!Jcll

GIMNASIA PARA LA COLUMNA VERTEBRAL

LA BALADA DEWEMBLEY

LOS SILENCIOS DEL LARGUERO

FISIOTERAPIA Y ENTRENAMIENTO ATLÉTICO

SILKE GROTKASTEN Editorial Paidotribo

1. ABRIL I P. CULLEL Editorial La Campana 185 pàgines

JOSÉ RAMON DE LA MORENA Editorial El País-Aguilar

DANIEL D. ARNHEIM Mosby!Doyma Libros 505 pàgines

Els periodistes "Pitu" Abril i Pere Cullell narren, en forma de prosa, la vida del capità del Barça José Mari Bakero.

Les vivències, al llarg d'un any, del periodista esportiu que ha aconseguit treureli el lideratge radiofònic nocturn a José María García.

284 pàgines

Programes pràctics d'exercicis per mantenir la columna vertebral sana. Ideal per a gent amb problemes d'esquena que ha de fer recuperació

286 pàgines

Ideal

per

fisiometges esportius i entrenadors o jugadors que vulguin conèixer més sobre medicina esportiva. terapèu~es,

a

n

DIETÈTICA I NUTRICiÓ

L'alimentació té com a objectiu refer les seves reserves d'energies exhaurides. En primer lloc, l'esforç corporal crea la necessitat d'alimentarnos.

Quant més fort i intens sigui l'esforç corporal, més gran haurà de ser la importància dinàmica i energètica de les substàncies alimentàries, per això, a l'alimentació de l'esportista s'hi han de considerar aquestes substàncies des d'una perspectiva diferent.

Els hidrats de carboni i els greixos serveixen per obtenir energia i poden substituir-se mútuament segons la quantitat d'oxigen disponible.

Les proteïnes tenen com a principal funció substituir i regenerar els nostres propis constituents proteics, com les fibres musculars , i també importants components, tals com enzims i hormones.

Malgrat tot, en certs casos, les proteïnes poden subministrar també energia.

A més d'aquestes substàncies energètiques, els aliments en tenen d'altres que, encara que no proporcionen energia, són necessàries pel metabolisme.

Aquestes substàncies són les vitamines, els minerals i l'aigua.

Per acabar no hem d'oblidar les fibres vegetals, que gairebé no són digeribles però destaquen en el procés digestiu.

L'alimentació és, per tant, alguna cosa més que la ingestió de calories. Ha d'equilibrar una sèrie d'aportacions, que es resumeixen en el quadre adjunt

Segueixes una alimentació sana i' equilibrada? lMelic

del Claror Panellets a la tardor "El boniato i ]'atmella es barallen, els pinyons i també el codonyat, i amb l es castanyes i el blat per Ja tardor farem un bon plat."

Una alimentació sana ha de ser equilibrada

No hi ha cap aliment que contingui totes les substàncies nutritives en la proporció i quantitat correctes

una alimentació completa ha d'equilibrar 5 aportacions

1. aportació energètica 2. substàncies alimentàries bàsiques: hidrats de carboni, . . greIxos I proteïnes 3. aportació vitamínica 4. aportació de macro i micro-elements 5. aportació de líquid

Tal dia farà un any Aquests dies celebrem el primer aniversari de la nova direcció de la cafeteria del Claror (d'ara en en,davant "El Melic del Claror"), a càrrec de la Pepa Febré.

A més dels serveis que ja coneixeu, us fem saber que "El Melic" és el millor lloc per reunirvos amb els companys i amics i gaudir de les vostres cel.lebracions.

A més, tots aquells que sovint us oblideu el barret de bany, les ulleres, pilotes d'esquaix ... recordeu que sempre en podeu comprar al "Melic del Claror".

R

14

MEDICINA ESPORTIVA

Tractament de l'hemorràgia, l'espasme muscular i el dolor El control inicial de l'hemorràgia, la inflamació, l'espasme muscular i el dolor té una importància cabdal a les lesions múscul-esquelètiques. Els tractaments més indicats pel control d'aquest tipus de lesions són el gel, la compressió i l'elevació, a més d'un altre d'important: el repós.

1. Gel. , Comja vàrem dir, el fred en les diverses maneres d'aplicació és un agent molt eficaç de primers auxilis.

Minva la tumefacció que surt a les 4 i 6 hores d'haver-se produït la lesió, alhora que actua com a anestèsic calmant el dolor i l'espasme muscular.

2. Compressió.

En la majoria dels casos la compressió immediata d'una lesió aguda és un important factor . coadjuvant del fred .. La compressió externa de la lesió disminueix l'hemorràgia i la firmació d'hematoma, retarda la filtració de líquid a l'espai intersticial i facilita la reabsorció.

Existeixen diversos sistemes de compressió: uri embenat elàstic previament xop amb aigua i congelat proporciona compressió i fred a lesions recents. A les zones corporals . on és dificil aplicar-hi una compressió, s'hi pot adaptar uns tampons encastats d'un tros de feltre o bé d'escuma de cautxú. Per exemple, un tampó (coxinet) en forma de ferradura col'locada al voltant

El repòs, gel, compressió i elevació han d'aplicar-se immediatament desprès de patir la lesió.

No s'ha de permetre acabar el partit a un jugador lesionat, ja que això podria endarrerir la recuperació.

Aquesta combinació de tractaments (repòs, gel, compressió i elevació) redueix la imflamació i l'hematoma.

Tumefacció: Augment de volum d'una part del cos per inflamació, tumor o edema. espai insterticial: petita escletxa, petit espai buit, entre dos cossos o entre les parts d'un cos. mal.lèol: cadascuna de les dues eminències òssies, interna i externa, que formen el turmell. El mal.lèol intern és una eminència de la tíbia, i el mal.lèol extern, l'extrem inferior del peroné.

MEDICINAESPORTIVA

15

del maHèol, junt amb un embenta elàstic i esparadrap, és un sistema per evitar o reduir l'edema de turmell.

Encara que el "dews" s'aplica de manera intermintent, la compressió ha de mantenir-se durant tot el dia.

Quan es fa servir un embenat elàstic per a comprimir una lesió recen t, aquest embentatge ha de coHocar-se de distal a proximal.

Això, aj ud arà a evitar que la tumefacció s'apoderi dels dits de la mà o del peu, la qual cosa podria complicar la recuperació.

3. Elevació.

Associada al fred i a l a compressió , l'elevació red ueix l'hemorràgia interna. L'elevació de la part afectada pel damunt del nivell del cor disminueix l'hemorràgia i afavoreix el retorn venós, reduint encara més la inflamació .

4. Repòs.

El repòs és essencial en les lesions múscul-esquelètiques. Es pot

aconseguir no movent la part afectada, o bé, coH ocant esparadrap, embenatges, fèr ules, guixos etc., ajudant-nos amb un bastó o crosses.

La immobilització de la lesió durant els 2 o 3 primers dies, contribueix a asseg ur ar-nos la curació de la l esió sense complicacions. Mobilitzar una lesió

prematurament augmenta l'hemorràgia i allarga la incapacitat, prolongant el temps de recuperació ~ésinforunació:

-"Las urgencias del deporte" Zuinen i Commandré, Ed.Masson

-"Manual de socorrismo" Varios autors, ed.Jims

§ SALTER

SALTER F

I

T

N

E

S

S

SALTER SPORT, S.A. Joan Obiols, 11-13 (baixos) 08034-BARCELONA Tel. (93) 204.63.52 Fax. (93) 204.64.58

16

NOTíCIESDELCLARO

EL NOU REGIDOR D'ESPORTS, ALBERT BATLLE, L'INAUGURARÀ EL 24 D'OCTUBRE

El nou gimnàs, principal novetat de les reformes fetes al Claror

E l gimnàs, abans de les obres

El primer gimnàs, l'any 1982

El gimnàs, després de les obres

Durant els mesos d'agost i una bona part de setembre d'enguany, el Claror ha dut a terme una reforma important de les seves instal.lacions, amb una

inversió de més de 35 milions de pessetes.

Les obres fetes han suposat una renovació total del gimnàs de musculació i cardio-

UTISAN, S.A. Caspe, 162-170 08013-Barcelona .

Tel. (93) 231 32 11 Fax (93) 232 05 66

vascular, dels vestidors de l'altell de la piscina i dels accessos i circulacions de tota aquesta zona.

Complementàriament s'ha procedit a la supressió de les barreres arquitec tòniques, a la dotació de més i millors aparells al gimnàs i s'ha construït un mur d'escalada, del qual en parlem a la pàgina 17.

Les obres s'han realitzat sense interrompre el funcionament regular de les activitats, tot i que una reforma d'aquesta envergadura ha creat alguns

inconvenients als usuaris.

Hem de dir, un cop finalitzades les obres, que l'esforç ha valgut la pena.

La sensació d'un gran canvi, en sentit positiu, és immediata des del moment que es divisa la panoràmica del nou gimnàs.

Les opinions que hem pogut recollir entre els socis confirmen l'encert d'haver dut a terme aquesta reforma, que sitúa al Claror com una de les instal.lacions de primera línia de Barcelona.

Material eléctrico Iluminación Aire acondicionado Calefacción

NOTíCIES DELCLAROR

l

La Fundació Claror audita per primer cop els seus comptes Per primer cop a la seva història la Fundació Claror, titular de l'Esportiu Claror, ha procedit a l'auditoria dels seus comptes de l'exercici 94.

La decisió de sotmetre les xifres del Claror a la lupa dels auditors es va prendre conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona, en el marc de la co-

missió de seguiment de la gestió del Poliesportiu.

Tot i que legalment la Fundació no

'és obligada a auditar els seus comptes, el Patronat va considerar necessari i convenient que, a partir

Xifres més significatives de l'exercici 94 (en milers) Ingresos totals Despeses d'explotació Despeses financeres Amortitzacions Excedent (fons d'inversions) Inversions fetes a l'exercici

251.652 210,612 8.288 27,388 5.364 37.171

Plantilla de treballadors (Total)

79

El 22 de novembre, Assemblea de d'aquest exerCICI s'auditin els comptes de Claror, com a element de transparència i millora de la gestió d'aquesta entitat.

L'auditoria ha estat realitzada per la firma FID EM AUDIToRs' i no té cap salvetat ni contradicció amb les xifres presentades pel Patronat.

Pressupost de l'exercici 95 (en milers) DESPESES

INGRESOS Quotes socis Activitats (cursets) . Lloguers i serveis Altres ingressos TOTAL

182.000 67.000 11.500 1.000 261.500

Personal Consums Compres i serveis Financeres Amortitzacions Fons d'inversions TOTAL

151.000 17.000 45.000 8.000 32.000 8.500 261.500

SOCIS

El Patronat de la F und ació Claror co nvoca a tots els socis de l'entitat a l'Assemblea General Anual que tindrà lloc a la seu de l'Esportiu Claror el proper dia 22 de novembre a les 20'30 hores.

L'ordre del dia serà el següent: 1. Memòria de la gestió del curs 94/ 95 2. Projectes de futur 3. Propostes dels socis per millorar la gestió i funcioname nt del Claror.

A . l'Assemblea tindran lliure accés tots els socis.

,

POll NYA, S.L. • INSTALACIONES ELECTRICAS INDUSTRIALES • CUADROS ELECTRICOS (AUTOMATAS PROGRAMABLES) • BOBINAJE MOTORES, REPARACIÓN TRANSFORMADORES ·FONTANERIA, GAS

Ctra. a Sentmenat, Km 1,4

Tel. 727 06 00 - Fax 727 08 08

08213 POLINYÀ

lS

NOTíCIES DELCLARO

Aquest any, noves activitats al Claror A les moltes activitats que cada curs organitza l'Esportiu Claror, aquest any s'hi ha d'afegir unes quantes més. I és que el Claror, fidel al seu compromís de promoure "l'esport per a tothom", ha posat ja en marxa nous tallers i cursets, alhora que ha ampliat 'les possibilitats de practicar altres esports ja presents a l'oferta esportiva de l'entitat. El següent quadre en resumeix les principals novetats.

Infantils

Gent jove

Adults .

.

Taller de jocs i esports Per a nens i nenes de 9 a 12 anys. La manera més divertida de millorar la condició física i les habilitats motrius.

Escola de Bàsquet Per a nens i nenes d'entre 8 i 12 anys. Iniciar-se wen aquest esport sense el gran compromís que implica la competició.

Condició física i Esports Per a nois i noies de 13 a 17 anys. Una activitat perquè els adolescents adquireixin una bona forma física i coneguin els mitjans per assolir-la. Milloraran també la seva capacitat de coordinbció amb la iniciació a diversos esports.

"Tai-Chi" Una activiatat ja present en l'oferta esportiva del Claror i que aquest any pot desenvolupar-se en l'horari més addient d'acord amb la filosofía d'aquesta activitat: de 7.30 a 8.20 hores .

Ja estan a la venda les participacions de nadal L'Esportiu Claror ha posat ja a la venda, com cada any, les butlletes de participació en el sorteig de nadal que es cel.lebrarà el proper 22 de desembre.

El número que reparteix el Claror és el

"35652" (a la dreta). El preu de cada participació és de 250 pessetes: 50 destinades a la secció de bàsquet del Claror.

Les participacions estan ja a la venda a la secretaria i al control d'accès del Claror.

~BRERODES

19

Opel Tigra: modèlic coupé L'Opet Tigra, fabricat exclusivament a la factoria aragonesa de Figueruelas, s'ha convertit en el gran èxit dels coupés compactes a tots els mercats de l'Europa comunitària.

L'atractiu disseny, les excel.lents prestacions i el seu preu han estat arguments més que suficients per augmentar en un 33 per cent la producció d'aquest any, passant de 60 a 80.000 unitats.

El Tigra, desenvolupat sobre la plataforma del Corsa (allargada 20 cm ) ha de ser considerat com un exercici d'estil que basa la seva originalitat en les seves línies aerodinàmiques.

El lloc de conducció és còmode i ergonòmic, amb uns comandaments totalment accesibles per ser

aerodinàmic i potent, arriba als 200 krnlh

utilitzats amb soltura i precisió. El volant, amb airbag de sèrie en totes les versions, és regulable en alçada i de molt suau maniobra.

L'estabilitat del Tigra està fora de dubte , i permet fer acceleracions (de O a 100 km/h en 9'8s) amb un total relaxament.

Per 2 milions de pessetes, l'Opet Tigra no té rival en el seu segment.

OPEL TIGRA 1,4 cilindrada: 1.389 potència cv: 90 capacitat dipòsit: 46 1. pes: 1.055 kg. velocitat màx.: 203 PVP: 1.999.000 ptes.

Amics de la bici: 22 d'octubre al Delta de Llobregat Els Amics de la bid ja tenen calendari de sortides per aquest any.

La prim era sortida està prevista pel diumenge 22 d'octubre, i tindrà com a destí el Delta del Llobregat.

Serà una sortida de clar caire festiu, amb piscol abis inclòs en finalitzar la jornada.

La resta de sortides per aquest curs estan previstes pels dies 19 de novembre, 17 de desembre, 21 de gener, 18 de febrer, 17 de març, 21 d'abril, 19 de maig i 9 de juny.

Recordeu que qualsevol que vulgui pot ser un "amic de la bid" . No cal inscriure's enlloc ni demanar permís. Nomès cal tenir una bici i moltes ganes de passar-s'ho bé.

Empresa executora dels paviments sintètics de l'Esportiu Claror Travessera de Gràcia, 12 08021-Barcelona

Tel. 200.57.07 Fax. 200.58.02

iTELÈ FONS

ELCRACKANÒNIM

URGÈNCIES Urgències Mèdiques .................... 061 Ambulàncies Creu Roja ..... 300.20.20 Farmàcies de guàrdia ................... 010 Bombers Generalitat.. .........692.80.80 Bombers BCN ciutat.. ................. 080 Bombers BCN comarques .............085 Mossos d'Esquadra .............300.22.96 Polícia .......................................... 091 Guàrdia Urbana BCN................... 092 SERVEIS Inf. Metropolitana ........................ 010 Informació Telefònica ................... 003 Protecció Civil. ................... 319.25.00 Accidents en carretera ......... 352.61.61 RENFE ............................. .490.02.02 Ferrocarrils Generalitat.. ..... 205 .15 .15 Informació Carreteres ......... 204.22.47 Aeroport El Prat.. ............... 301.39.93 Serveis Socials .............. 900.30.90.30 HOSPITALS H. Sant Pau ........................ 291.90.00 H. Del Mar......................... 221.10.10 H. Clínic ............................ .454.70.00 H. L'Esperança ...... ............. 285.02.00 H. Vall d'Hebrón ........ ~ ...... .418.34.00 H. Sant Joan de Déu ........... 203.40.00 CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN......................... 010 Generalitat. .........................315.13.13 Diputació BCN .................. 402.22.22 Correus .............................. 318.38.31 ESPORTS Esportiu Claror.. ................. 207.06.40 Servei d'Inf. Esportiva ........ 432.19.92 Fed. Cat. Bàsquet... ............ 254.90.62 Fed. Cat. Judo ................... .318.26.16 Fed. Cat. Gimnàstica .......... 426.94.78 Fed. Cat. Natació ............... 301.82.70 Fed. Cat. FutboL .............. 302.56.42 Fed. Cat. Esports per a Disminuïts Físics ............ .211.43.73 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ......... 219.32.16 Agenda d'Activitats

Esportives ......................... .481.00.21

Joan Sabaté, el "Maradona de les Rambles" Els turistes s'aturen a mirar-lo. Fa un dos, tres, quatre-cents, mil tocs amb la pilota i, al final, els turistes marxen meravellats i sense veure tocar la pilota a terra. l és que Joan Sabaté, un home de 52 anys conegut ja corn el «Maradona de la Rambla» domina tant la pilota de futbol que pocs professionals podrien superar-lo en un mà a mà. Cada dia i durant dues hores obsequia amb la seva tècnica a tothom qui passa per davant de Canaletes.

Fa pocs mesos un notari va controlar el nombre de tocs que Sabaté, assegut a una cadira, era capaç de fer en una hora: va superar els 8.700 tocs. <<Però no és la meva millor marca (comenta Sabaté). Fa tres anys vaig fer més de 16. 000 tocs seguits en dues hores. És un rècord mundial, però els senyors del «Guinness» no el van voler certificar.» l això és el que el té picat. <<La meva manera de respondre és venir a les Rambles cada dia, intentar fer-me conegut fins que un dia els senyors del Guinness vulguin ferme una prova. I si, amés, guanyo un sobresou, millor que millor».

Tot i àixò, el seu somni no és només el rècord. <<A mi el què m'agradaria és poguer entrenar un bon equip de futbol base, als infantils o juvenils d'un club com el .

Barça, l'Espanyol o la Damm, i ensenyar-los la meva tèàzica ». De moment, es conforma entrenant als cadets de la Penya Barcelonista de Sant Feliu de Llobregat.

Ara tothom admira la seva "

Sabaté es passa cada dia dues hores fent tocs a una pilota de futbol davant de Canaletes

tècnica. Fins i tot algun ex-jugador del Barça s'ha quedat bocabadat veient-lo a les Rambles. Però el «Maradona de les Rambles» no sempre va ser un prodigi de la tècnica. «No, de petit era molt dolent. Fins i tot estava acomplexat per la meva poca tècnica. Fins als 18 anys no sabia donar ni 1O cops seguits a la pilota. Va ser aleshores quan vaig plantejar-me progressar i vaig començar a treballar la tècnica seriosament amb un programa diari d'entrenaments.»

Si podes tornar a començar es plantejaria la seva formació d'una altra manera. «El secret és començar a treballar la tècnica entre els 9 i els 12 anys, quan ets benjamí o aleví, i sobretot, practicar amb una pilota de goma, no de cuir.»

S.L.

Estem de sort.

Octubre és un mes amb molts i variats esdeveniments esportius.

Arriba la tardor, però tot i així segueixen havent interessants activitats a l'aire lliure. Les curses populars i la marxa en mountain bike que es faran a Collserola el dia 8 són un exemple.

A més, amb l'octubre ens arriben també clàssiques de sempre, com l'Escalada

28 Festa de patins "El Corte Inglés" V Diada Esportiva a Collserola Parc Collserola

1

XV Cursa de l' Org. Marathón Catalunya

4

Supercross de Palau Sant Jord4

V Cursa i Camin Popular a C Parc Collserola

Saló Nivàlia Fira de Barcelona

IV Marxa Popular Mountain Bike a Collserola Parc Collserola

Camp. Júnior Palau dels esports

Gran Premi de Catalunya de Motociclisme, Circuit de Montmeló

11

24h en bici per B A Barcelona

Ralli Cataluny Brava, org. RACC

Saló de la Piscina Fira de Barcelona

Diada Atlètica Estadi Serrahima

Ski Show Palau Sant Jordi

Volta Ciclista a Les Corts Org. C. C. Les Corts

Internacional Fira de Barcelona

Torneig Ciutat de Barcelona de Rugbi Estadi Olímpic Torneig Ciutat de Barcelona de Palau d'Esports Torneig Promeses Karate Palau d'Esports XXXII Escalada Ciclista a Montjuïc Triatló Ciutat de Barcelona org. eN Catalunya

Campionat de Palau dels Esports

"Ciutat de Palau dels Esports Trofeu Int. de