Revista Claror Sports nº 65

Cobertes.indd 1

05/06/2009 10:32:24

Cobertes.indd 2

05/06/2009 10:32:26

SUMARI 3 Revista Claror Núm. 65. IV època Estiu 2009

LA PORTADA

PVP: 1,5 euros Revista gratuïta per als abonats de la Fundació Claror.

LA CARA SOLIDÀRIA DEL FC BARCELONA

30

OPINIÓ 4. Articles de Màrius Carol, Antonio Franco, J. M. López i Elvira Fuentes 6. Entrevista curta: Santiago Vidal, jutge de l’Audiència Provincial de Barcelona Contrapunt: article de David Camps ENTREVISTA 9. Pol Amat, millor jugador del món d’hoquei herba EN FORMA 12. Els beneficis del lleure infantil 17. Experiències: Respiràlia, la volta nedant a Formentera 18. En forma: miscel·lània de temes 22. Natura: El tour del Mont Blanc 23. L’escapada

Foto: Joan Simó (Burundi - UNICEF)

lleure infantil

12 22

SALUT 24. Salut: Coses de peus 26. Dietètica: Són útils, els additius?

28. Mens Sana: entrevista a Victor Küppers, autor del llibre El efecto actitud

són útils, els additius?

REPORTATGE 30. Esport i solidaritat I: La cara solidària del FC Barcelona

Número 65. Quarta Època.

Estiu 2009. Tiratge: 26.000 ex.

Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 PVP: 1,5 euros. Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives gestionades per la Fundació Claror.

CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els continguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

03_Sumari.indd 3

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR 35. Fundació Claror 36. Esdeveniments esportius i seccions 41. Centres esportius 49. Cultura i solidaritat

26

ADREÇA Sardenya, 333. 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat / totclaror@claror.org CONSELL EDITORIAL Pedro Andreu, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domingo, Alfons Font, Joan Itxaso, Sergi Larripa, Nico Sánchez, Mariona Violán REDACCIÓ: direcció: Sergi Larripa coordinació/redac.: Ester Benach redacció: Cristian González i Olga Barbero suport de disseny: Albert Castro col·laboradors: en forma: Núria Borràs, Alfons Font,

TOUR DEL MONT BLANC

CLAROR CLUB 53. Activitats de lleure per a l’estiu 54. Avantatges culturals 56. Guia d’empreses adherides

Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo Zabala salut: Olga Amado, Marta Coll, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus Vives cultura: Eulàlia Realp, Roser Castillo correcció linguïstica: Maria Carbó secretaria:

Marisol Zurano publicitat: J.l. Vide, Mº J. Castro impressió:

Litografia Rosés

distribució:

SPM

Fundació Privada Claror Sardenya, 337, entresòl 2a 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95 fundacio@claror.org Web: www.claror.cat Esportiu Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.org Pol. Sagrada Família. Cartagena, 231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66 sagradafamilia@claror.org Pol. Marítim. Pg. Marítim, 33 08003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.org Can Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74 administracio@cancaralleu.org

PATRONAT presidenta: Laura Ponce Alsedà secretari: Pablo Bel Rafecas vicepresident: Joan Itxaso Paternain vicesecretari: Fede Ruiz Llach vocals: Antoni Aliana Magrí, Bernat Alonso Bitrian, Consol Martí Soto, Sílvia Martínez Cots, Joan Riera Riera DIRECCIÓ director general: Gabriel Domingo dir. desenv. corp: Nico Sánchez dir. executius: Pedro Andreu, Núria Borràs, Carlos Cano directors de centre: esportiu claror: Núria Borràs sagrada família: Alfons Font marítim: Pedro Andreu can caralleu: Núria Sabartés àrees centrals: administració: Joan Prat comunicació i màrq: Sergi Larripa rec.humans: Ignasi Casacuberta sistemes: Òscar Alarcón sistemes de gestió: Manel Carmona cultura i cooperació: Eulàlia Realp

05/06/2009 9:42:58

4

OPINIÓ LA COLUMNA

MÀRIUS CAROL Periodista de La Vanguardia

Un mòbil no és un tirador Quan expliquem als nostres fills que quan érem petits no hi havia mòbils, ens miren amb cara d’estranyesa, sense entendre com podíem sobreviure sense aquest objecte que ens fa sentir orfes quan ens l’hem deixat a casa. Ells han arribat al món no amb un pa sota al braç, sinó amb un mòbil d’última generació.

El problema és que els nois d’entre 10 i 16 anys dediquen més d’una hora al dia al mòbil, i el 16 % reconeixen que poden passar-se fins a tres hores parlant, jugant o enviant missatges.

Un estudi del Defensor del Menor de Madrid adverteix que una quarta part dels adolescents no l’apaga mai i un de cada tres reconeix que l’utilitza per gravar baralles o bromes que després penja a Internet, o simplement per molestar altres companys.

No hi ha una pedagogia de l’ús del mòbil, ni tampoc un aprenentatge del seu ús racional: per a ells no és altra cosa que una eina més per fer la guitza i perdre el temps.

Tot plegat està fent que els nostres nois tinguin cada vegada més problemes d’atenció a classe i d’empobriment del llenguatge. Cal fer-los entendre que s’ha d’utilitzar el mòbil amb responsabilitat i mesura, i explicar-los que un telèfon no és ni un tirador amb el qual empipar els altres, ni una joguina amb què perdre el temps en hores de classe. Corresponsabilitzar els adolescents en les despeses de les trucades és el discurs que entenen més bé aquests joves consumidors compulsius de mòbils.

CARA A CARA

Cal paritat lingüística al cinema?

Des que el conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras va informar de la proposta de bases per a la Llei del cinema de Catalunya, mentre li donaven suport molts ciutadans i ciutadanes i professionals, J. M. LÓPEZ personalitats i entitats, tamPlataforma per bé s’han fet sentir les veus la Llengua d’alguns exponents del negoci cinematogràfic i altres de l’elit opinadora d’encuny més espanyol que acusen el text d’intervencionisme, d’atemptar contra la llibertat del mercat i de polititzar el cinema. Tot, a causa del vessant lingüístic de la proposta.

Abans que res cal deixar constància de l’ambició del text. És el primer cop que el Govern català té en compte amb perspectiva de futur tots els aspectes del cinema i l’audiovisual, amb la voluntat de potenciar una cinematografia nacional catalana, art i indústria, i de consolidar i posar al dia totes les estructures del sector.

Per tot això, però en particular pel que fa al pas definitiu que l’aplicació de la Llei ha de comportar per a la normalització del català al cinema (del gairebé res d’ara al 50 % previst) des de la Plataforma per la Llengua no podem fer altra cosa que encoratjar-lo decididament.

Per tal que les bases es converteixin en llei i perquè la llei s’acompleixi cal, però, una determinació política ferma i molts més recursos dels que es disposa ara. Però ni així no ens en sortiríem sense el suport actiu del públic, que és en definitiva el que fa respecte als mercaders del temple del cinema. Caldrà, doncs, mobilitzar-se i jugar fort. Ara sí que toca.

SÍ

LA VINYETA

Fa alguns anys, es preguntava en una entrevista al professor Roman Gubern, catedràtic de Comunicació Audiovisual de la UAB, si el cinema era una indústria o un art. «És una indústria d’entreteniment», ELVIRA FUENTES va contestar, i «algunes veAssociación por gades, molt poques, sorgeix la Tolerancia una obra d’art». El cinema és una indústria que té com a finalitat distreure la gent. La indústria, el cinema, i l’art en general, s’inscriuen en l’àmbit privat i es regeixen per les lleis del mercat, on ha de prevaldre la llibertat i no pas la paritat. Aquesta es pot incentivar o promoure, però no imposar per decret. No s’ha d’obligar, com estableix el Projecte de llei de cinema, a doblar o subretolar en català la meitat de les còpies que s’estrenin a Catalunya, o fins i tot imposar sancions. Els catalans sembla que prefereixen veure pel·lícules en castellà. En serveix d’exemple la cinta Vicky Cristina Barcelona, de la qual es van exhibir cinc còpies en castellà i 47 en català, amb una mitjana de recaptació de la versió castellana cinc vegades més gran que la catalana, segons dades del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya. On cal paritat lingüística és en àmbits com l’ensenyament, l’Administració autonòmica i local, institucions polítiques... La paritat lingüística en l’àmbit públic és indispensable per fer efectiu el dret d’igualtat.

Però, aquí, el que regeix no és la paritat sinó l’eliminació completa d’una llengua que és oficial i molts catalans considerem la nostra. Serà això del cinema el primer pas per arribar en aquest àmbit a la mateixa situació que en altres?

NO

Vinyeta de FER, publicada al diari AVUI, el 28/05/09

CLAROR 04-07_Opinio.indd 4

05/06/2009 10:15:38

OPINIÓ

5

TRIBUNA

BCN cerca imatge a cop de pedal Hi ha diversos possibles títols per a aquest article. Un ortodox, com «La ciutat del Bicing rep el Tour». Altres de provocadors, a l’estil d’«Aquest any el Tour es doparà amb una bona dosi de Barcelona» o «Per fi veurem bicicletes que únicament van per les calçades». I el fàcil i oportunista, en aquest temps de grip mexicana i global, que ja ha estat utilitzat pels mitjans de comunicació: «Ens arriba una febre groga», en al·lusió a la crida de l’Ajuntament que Barcelona es pinti el pròxim 9 de juliol del color dels campions de la prova ciclista més important del món...

Titulars a part, la capital catalana té una nova oportunitat de mostrar internacionalment el seu atractiu, de difondre la seva passió per l’esport, i de publicitar l’esperit participatiu dels barcelonins. La retransmissió televisada del Tour forma part del pòquer de les grans audiències planetàries,

al costat dels Jocs Olímpics, els mundials de futbol i les grans carreres de Fórmula 1.

Aquesta vegada, en lloc d’exhibir capacitat organitzativa, com en el 92, o de reiterar els nivells de l’adhesió als colors del Barça, com han fet les teles en les últimes setmanes, donarem a conèixer la nostra última novetat: l’àmplia popularització de la bicicleta en una ciutat que sempre havia estat considerada poc idònia «pels seus desnivells» per a aquesta pràctica.

Barcelona té un llarg romanç amb el Tour, la carrera que ens arriba des d’aquest nord que és la referència fonamental cap a la qual ens agrada apuntar. La primera vegada que el Tour ens va visitar, el 1957, vam viure la jornada amb frustració. La nostra estrella, Miquel Poblet, «el Nen de Montcada», el primer català que havia aconseguit posar-se temporalment un mallot groc de líder, estava

fora de la carrera a causa d’una caiguda. En canvi, la segona (i fins a ara, última) presència del Tour a Barcelona, el 1965, va suposar un èxit en grandeur del santanderí José Pérez Francès, molt volgut a la ciutat, després d’una escapada en solitari de més de dos-cents quilòmetres.

Per descomptat que el qualificatiu empleat a l’època va ser gesta.

Encara que la qualitat del nostre ciclisme permeti fer-se il·lusions sobre que sigui un compatriota qui arribi primer a la meta de la recta de l’Estadi Lluís Companys, en aquesta ocasió hi ha mes expectativa per l’impacte mediàtic global que pugui oferir la ciutat que per les classificacions. Són coses de l’esport espectacle televisat. Les càmeres són agents publicitaris imbatibles en els esdeveniments on preval l’ambient sobre els teòrics protagonistes. O quan els protagonistes reals són els

ANTONIO FRANCO periodista

espectadors i acompanyants.

Aquest és el cas, crec, del que viurem a Barcelona. El centre de l’espectacle no l’oferiran els ciclistes sinó la ciutat i la seva gent.

D’entrada, Barcelona ha estat convidada a tenyir-se de groc amb banderoles, pancartes, adhesius i indumentàries. Però, a més, la moguda desbordarà el Tour gràcies a convocatòries populars paral·leles del tipus de «les 24 hores ciclistes», per a tot tipus de categories, que se celebraran a Montjuïc, o la cursa multitudinària de bicis estàtiques que acollirà en aquesta mateixa data l’Arc del Triomf. Ara que les bicicletes centren tantes polèmiques –en l’esport, pel dopatge; en la vida urbana, per la seva compatibilitat amb els vianants i els altres vehicles–, el 9 de juliol aquí les discussions quedaran arraconades davant la seva condició d’eix d’una gran festa col·lectiva groga.

Per Cristian Gonzalez

L’ENQUESTA

Et sembla bé el calendari escolar proposat?

NS/NC: Sí: 25% 20% Indiferent: 17% No: 38%

Paco Rodríguez 62 anys

Natividad Bonjorn 50 anys

Montse de Gibert 44 anys

Frederico Reyero 38 anys

Sí. Crec que la modificació pot resultar interessant, sempre que permeti a tothom gaudir més bé del temps lliure, tot i que s’hauria d’estudiar una mica més.

No. Crec que seria complicar encara més les coses als pares.

Molts tindran problemes per poder-se adaptar a aquest canvi de calendari.

No. Com a mestre i com a mare penso que és un error. Als pares no els va gens bé per la feina i les empreses hauran de decidir a qui li donen vacances.

Sí. Jo tinc un fill que encara és molt petit però em sembla una molt bona proposta. No crec que generi gaires molèsties. A més, la meva dona és professora.

04-07_Opinio.indd 5

Internautes web: www.claror.cat Inici: 28 d’abril Fi: 12 de maig Total respostes: 100 Sí: 25 No: 38 Indiferent: 17 NS/NC: 20

05/06/2009 10:15:43

6

OPINIÓ Per Cristian González

L’ENTREVISTA CURTA

«Majoritàriament, l’àmbit judicial és molt conservador» Vostè ha dit en alguna ocasió que la justícia en aquest país és un desastre...

La justícia a Espanya té bàsicament tres problemes. En primer lloc, hi ha massa litigis perquè aquí no hi ha la cultura de la mediació prèvia. Espanya és el segon país del món amb una ràtio d’advocats més alta i sempre es prefereix resoldre els conflictes per la via judicial.

El resultat són nou milions de plets quan la mitjana hauria de ser tres milions, i això provoca un caos de tràmits que allarga molt el procés judicial.

El segon problema és que Espanya té només 4.500 jutges, i segons el Consell Judicial per anar bé n’haurien de ser 7.000. El tercer problema és la poca adequació de les lleis processals a la vida moderna.

Moltes d’aquestes lleis tenen gairebé un segle.

Les solucions del Govern són bones o insuficients?

De moment només és una proposta que el Consell Judicial ha elevat al Ministeri de Justícia perquè es reformin determinades lleis processals. Es vol treure del codi penal les infraccions menors o faltes i passar-les a la via merament administrativa.

També s’hauria de crear la figura del jutge de proximitat per tal que el jutge de l’audiència no s’hagi d’ocupar d’afers menors com baralles de veïns, accidents de trànsit, etc.

Quines solucions hi ha?

S’hauria de canviar la mateixa estructura de treball de l’oficina judicial. Ha quedat molt antiquada. Hi ha moltes taules, molts funcionaris, molt paper, molta burocràcia, però hi ha caos organitzatiu. No tenim un mecanisme de treball àgil com té el món de l’empresa.

A més, cal optimitzar el que rendeix cada funcionari per-

Santiago Vidal i Marsal (Barcelona, 1954) és llicenciat en dret, jutge de l’Audiència Provincial de Barcelona i magistrat del Consell General del Poder Judicial. També és professor de dret a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la Universitat de Barcelona. què actualment entre el 20 i el 25 % de les places estan vacants sistemàticament. Hi ha moltes baixes de funcionaris que no es cobreixen perquè el Ministeri de Justícia al·lega no tenir diners. I per acabar, el 30 % dels treballadors estan poc formats perquè no són funcionaris de carrera sinó interins que fan substitucions i que, per tant, no han tingut la formació necessària. Constantment has d’estar formant gent nova que després acaba marxant.

Els catalans veiem els jutges com un sector molt conservador...

La gent té raó. L’àmbit judicial és majoritàriament molt conservador i es deu al fet que per ser jutge cal estudiar un temari i aprovar les oposicions.

Aquest procés és d’uns tres o quatre anys i durant aquest temps l’opositor està sota

la supervisió d’un tutor que acostuma a ser un magistrat de força edat que, al marge dels coneixements jurídics, també aprofitarà per inculcarli una determinada ideologia a l’hora d’aplicar la justícia, i acostuma a ser conservadora.

Només puc dir que dels 4.500 jutges que té Espanya, el 70 % pertany a les associacions judicials conservadores. Amb això està tot dit. Pensi que el sector judicial, a diferència d’altres àmbits, amb la fi de la dictadura no es va depurar.

Per què el poder judicial es nega que el jutges que exerceixen a Catalunya hagin de conèixer el català?

Una dada: després de dotze anys d’estar-se aplicant un programa de normalització lingüística en el món judicial a Catalunya, encara ens trobem amb el 15 % de sentències redactades en català. Molts dels membres de la judicatura són contraris al desenvolupament de l’Estat autonomista perquè són centralistes i conservadors. Aquestes persones no interpreten el poder judicial com un servei al ciutadà sinó com un poder més de l’Estat per perpetuar -se. Un altre factor és que els jutges procedents de Galícia, el País Basc o Catalunya som una minoria i tenim pocs càrrecs de responsabilitat en la cúpula judicial.

Les tesis del moviment okupa es poden defensar?

Sí, però sense l’ús de la violència. Per a mi, el dret a la propietat privada només té sentit si té una funció social, i en cap cas si serveix per fomentar l’especulació perquè aleshores esdevé un abús. Tots els moviments que denuncien això de forma no violenta estan fent una actuació justa i correcta.

EL CONTRAPUNT

David Camps Captació de Fons d’Intermón Oxfam

Solidaritat en temps difícils Si el nord esternuda, el sud emmalalteix. És en èpoques de crisi com la que estem patint a escala global que asseveracions com aquesta tenen més raó. I és també ara quan és possible mesurar amb més rigor l’esperit solidari de les persones.

A Intermón Oxfam estem comprovant que la voluntat de la gent és encomiable; en aquests difícils moments, per a moltes famílies del nostre país no només no s’ha reduït el nombre de persones que fan aportacions sinó que fins i tot hi ha més col·laboradors nous. Això sí, l’import dels seus donatius ha minvat perquè s’han hagut d’ajustar a la realitat actual.

I és que molts dels nostres col·laboradors mantenen el seu compromís perquè saben que les conseqüències que estan patint els països més empobrits són molt més greus que les que es viuen aquí. Allà és freqüent que la situació actual els obligui a passar de dos menjars al dia a un de sol, o que no tinguin altre remei que treure els seus fills de l’escola...

Per això, per tal de compensar la disminució de donatius en alguns àmbits com per exemple el de les empreses, a Intermón Oxfam mantenim l’esperança que cada dia serem més els que contribuirem a poder millorar la vida de moltes persones i a eradicar la injustícia.

Confiem cegament que nous socis i donants ens oferiran el seu ajut i ens permetran garantir la continuïtat dels nostres projectes. Perquè la dignitat humana, igual que l’autèntica solidaritat, no depèn de la conjuntura econòmica.

CLAROR 04-07_Opinio.indd 6

05/06/2009 10:15:46

OPINIÓ

04-07_Opinio.indd 7

7

05/06/2009 10:15:51

8

L’ENTREVISTA

08-11_Entrevista.indd 8

05/06/2009 10:19:16

L’ENTREVISTA

9

Pol Amat, millor jugador del món d’hoquei herba

«Vull arribar al Mundial 2010» CRISTIAN GONZÁLEZ, periodista cristiango@claror.net

Pol Amat (Terrassa, 1978) ens rep a l’entrada de l’Institut d’Estudis Financers, on actualment està fent un màster en màrqueting. Amb el temps just reflexiona sobre el seu passat i ens explica quines sensacions té per encarar els reptes de futur, que passen per l’hoquei però també per consolidar la seva carrera professional.

Què vas sentir quan van pronunciar aquesta expressió: «Pol Amat, millor jugador del món del 2008»?

Al principi no m’ho vaig creure. Va ser tot un reconeixement a la meva carrera i quan en vaig prendre consciència em vaig sentir molt satisfet i alegre.

Creus que ha trigat massa temps a

08-11_Entrevista.indd 9

El terrassenc Pol Amat ostenta el guardó de millor jugador del món d’hoquei herba. Aquest premi significa el reconeixement a una carrera esportiva que acumula un palmarès impressionant: dues medalles de plata als Jocs Olímpics, una Copa d’Europa de seleccions, set lligues espanyoles, cinc copes del Rei i una Copa d’Europa de clubs. arribar aquest reconeixement?

Sí, aquest debat el van encetar alguns jugadors i entrenadors però jo no vaig voler entrar en la polèmica. Hi ha grans jugadors que també mereixen aquest reconeixement que vaig tenir però per tenir-lo s’han de donar una sèrie de circumstàncies perquè acabi passant, com ara estar a un gran nivell diversos anys.

Sempre has volgut col·lectivitzar el teu èxit personal...

L’hoquei és un esport d’equip i evidentment depens del que fan els teus companys i de com planifica l’entrenador. Són elements a tenir en compte però també és clar que el reconeixement és individual i és fruit d’un esforç personal. Sempre

m’agrada dir que gràcies als èxits internacionals de l’equip espanyol he pogut rebre aquest reconeixement. Si no, hauria estat impossible. A més, sempre he dit que és molt millor celebrar una victòria d’equip perquè comparteixes sensacions que no pas en una d’individual.

Recentment Manel Estiarte ha dit que per ser el millor del món has d’aprendre a pensar més en l’equip i no tant en tu mateix...

En Manel té tota la raó, però aquesta presa de consciència s’aconsegueix amb els anys. A mesura que vas acumulant experiències t’adones que són els detalls els que decideixen els partits, perquè les diferències entre els equips són mínimes.

05/06/2009 10:19:17

10 L’ENTREVISTA

«Amb tots els clubs en els quals he militat he viscut experiències inoblidables.

Estic molt satisfet de tota la meva carrera esportiva»

Amb el temps també t’adones que pots fer alguna cosa més que jugar a un gran nivell i que pots aportar esforços perquè el joc d’equip millori. I això passa per valorar la feina dels companys i anar tots a una.

Provens d’una nissaga de grans jugadors d’hoquei herba...

Era clar que havia d’acabar jugant a hoquei herba, que era l’esport que sempre s’havia practicat a la família. Això sí, en cap moment els pares no em van obligar a res.

Què significa per a tu l’Egara?

L’Egara és el club de la meva família. De fet, el meu avi en va ser un dels fundadors i el seu primer president. Després el meu pare també en va ser jugador.

Amb quin dels clubs en els quals has militat et quedes?

Amb tots he viscut experiències inoblidables. Estic molt satisfet de tota la meva trajectòria esportiva.

La temporada 2005-2006 vas anar a jugar a Amsterdam. Només hi vas estar un any. Per què?

Anar a jugar a Holanda ha estat una de les millors experiències de la meva vida, tant des del punt de vista esportiu com també personal, perquè em va permetre jugar en la millor lliga del món, conèixer

08-11_Entrevista.indd 10

molta gent i aprendre anglès. Vaig gaudir molt però per temes personals vaig decidir tornar quan va acabar la temporada.

Què cal perquè l’hoquei herba passi a ser un esport més practicat?

Aquesta és la pregunta del milió. La veritat és que el tema és complicat. A Espanya només hi ha 6.000 llicències i no ens podem comparar amb altres països com Holanda o Alemanya, que cadascuna en té més de 200.000. I després ja tenim a molta distància els casos del Pakistan i l’Índia, amb un milió i escaig. És difícil que arrossegant tan poca gent es puguin aconseguir patrocinadors que hi posin diners. A més, tenim molt poc seguiment dels mitjans de comunicació, especialment de la televisió, que no retransmet partits.

Per això es pot ben dir que és un miracle el que estem aconseguint a escala internacional. Amb les poques llicències que tenim i des del punt de vista de resultats esportius fa anys que som entre els quatre primers del món.

Es pot viure de jugar a l’hoquei herba o només ho aconsegueixen uns pocs?

Jo sí que podria viure’n i alguns jugadors internacionals també. Però si no ets internacional i per tant no reps la beca ADO, aleshores resulta molt complicat perquè els clubs et paguen poquet. Home, si vius a casa els pares, t’ho paguen tot i gastes poc pots viure’n, però seria més aviat sobreviure. Això sí, quasi tots els jugadors són conscients que l’hoquei no et solucionarà el futur.

Fins fa poc treballaves fent audito-

Molt personal...

Una ciutat per viure-hi?

Barcelona Un lloc per anar de viatge?

Bora Bora Un plat?

Pizza Un llibre per llegir?

El sastre de Panamà de Le Carré Una pel·lícula de cinema?

La gran evasió Un mitjà per estar informat?

Qualsevol Mar o muntanya?

La platja Un cantant o grup musical?

Bruce Springsteen Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer?

Vicenç Ferrer Un personatge actual?

Barack Obama Un esportista que admiris?

Michael Jordan Què valores més de les persones?

Que siguin honestes Si un dia fossis president del Govern o de l’ONU, quina primera decisió prendries?

Fer un pla que garantís assolir en els anys vinents la pau a tot el planeta Dretes o esquerres?

Centre Què t’enduries a una illa deserta?

La meva dona Un desig confessable?

M’encanten els dolços

ries. Això és una feinada!

Sí, era bastant dur. M’aixecava a les 7.30, entrava a treballar a les 9.00 i acabava a la feina pels volts de les 19.30. Aleshores me n’anava a entrenar fins les 23.00.

També recordo que en l’època forta de les auditories, de gener a juny, havia de seguir treballant a casa després de sopar.

Alguns dies anava a dormir pels volts de les dues. També em tocava treballar els caps de setmana.

Et resultava fàcil compaginar aquesta feina amb la carrera esportiva?

Era sacrificat, però a l’empresa van entendre que jo havia de competir en hoquei. Sabien que havia anat a uns Jocs Olímpics i que tenia una carrera esportiva, i van permetre’m adaptar horaris i fins i tot em donaven permisos a l’estiu quan hi havia competicions internacionals. La veritat és que vaig tenir sort perquè de

05/06/2009 10:19:17

L’ENTREVISTA 11

«Molts jugadors ho deixen als 25» juliol a setembre és quan en l’àmbit de les auditories hi ha menys feina i, precisament, és quan en hoquei es juguen els campionats internacionals. Però no en totes les empreses és així. Recordo fa uns anys que un jugador de hoquei va publicar un article en el qual es queixava que quan arribes als vint-i-cinc o vint-i-sis anys et trobes entre l’espasa i la paret perquè has de triar entre hoquei o professió per la poca adaptació de les empreses. És quan molts jugadors deixen l’esport perquè pensen en el futur. En aquest sentit estem a anys llum de països com els Estats Units, on els esportistes tenen la complicitat total de les empreses per compaginar feina i carrera esportiva.

Què els diries als esportistes que diuen que resulta gairebé impossible desenvolupar paral·lelament una carrera professional?

Doncs que tenen tota la raó, però en la vida cal esforçar-se per assolir allò que vols. A més, l’esport et dóna molts valors aprofitables per a la feina, com esperit de sacrifici, treball en equip, compromís, rigor i disciplina, però també et permet desconnectar de la feina. I també al revés,

08-11_Entrevista.indd 11

la feina et dóna maduresa. És el món adult, hi ha una competència impressionant i la veritat, aprens moltíssimes coses.

Què ha significat per a tu en Maurice Hendrix?

Ha estat un gran entrenador que m’ha ajudat a millorar. Ha dut la selecció espanyola a assolir una regularitat de triomfs que abans no teníem. L’hoquei espanyol ha après molt dels seus mètodes. Però ara ja és el passat perquè ha tornat a Holanda i ara hem de pensar en el present i el futur, i per això cal treballar a fons amb el nou seleccionador.

Quin és el millor record que tens de tots aquests anys de carrera?

Per mi la medalla d’or a la Copa d’Europa de Seleccions, perquè va ser un partit que anàvem perdent i al final vam remuntar. Vaig tenir unes sensacions que no he tornat a tenir. Va ser un clímax. Una explosió d’alegria.

Et veus competint més enllà del Mundial a l’Índia del 2010?

Bé, ja he comentat alguna vegada que vull arribar al Mundial que es jugarà a l’Índia el 2010. Més enllà ja veurem què faig. Tot dependrà de com em senti.

05/06/2009 10:19:19

12 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 12

05/06/2009 10:20:31

EN FORMA! 13

Els beneficis del lleure infantil JUANJO ZABALA, director tècnic de l'Esportiu Claror juanjoza@ec.claror.net

L’oferta d’activitats de lleure per a períodes de vacances escolars ha anat creixent cada vegada més durant els últims quinze anys, fins a tenir-ne en l’actualitat un ampli ventall que permet a les famílies escollir entre propostes tan diferents com un campus esportiu a la ciutat o una estada d’idiomes a la natura. L’impuls en aquest sentit s’ha generat principalment per dos motius: una millor regulació i professionalització del sector i una necessitat creixent de les famílies per ocupar els fills en èpoques no lectives.

Però què aporta tot aquest seguit de propostes en les quals poden participar els nostres infants?

La relació i convivència entre les perso-

12-23_EnForma.indd 13

Durant aquests dies els diferents operadors que gestionen activitats de lleure, sigui des del voluntariat com des de l’àmbit professional, exposen la seva oferta d’activitats perquè infants i joves gaudeixin d’un estiu ple d’activitats i sorpreses. Per quina ens hem de decidir? I què és el que pot aportar als nostres fills participar-hi?

nes continua sent una de les assignatures pendents de la societat. Els conflictes interpersonals, sigui en petits o en grans grups, són presents moltes vegades en el dia a dia, i no els resolem perquè ens manquen eines de comunicació, respecte i tolerància mútua.

L’ÀMBIT SOCIAL DE LA PERSONA Les activitats de lleure han de contribuir de manera activa a fer que els infants aprenguin estratègies per a una comunicació correcta, entenguin la importància de conèixer i respectar la realitat de l’altre i, sobretot, prenguin consciència del valor de les relacions positives i respectuoses.

Habitualment, les activitats de lleure programen activitats que permeten un

treball en aquest àmbit de la persona.

Col·laborar conjuntament amb el grup per a la consecució d’una fita (ajudar un mag, anotar deu cistelles o trobar el camí fins al punt següent del joc de pistes) fa que cada nen i nena se senti partícip del grup i alhora aprengui a valorar les aportacions dels companys.

A la vegada, la participació en la vida del grup obliga l’individu a entendre i respectar petites normes i funcionaments que faciliten la convivència i mantenen l’ordre adequat. La utilització i l’ordre del material, els desplaçaments per les instal·lacions i els carrers, la participació en diferents jocs i activitats reglades, etc., són moments en què l’infant pot aprendre la importància de pactar funcionaments col·lectius que, de

05/06/2009 10:20:31

14 EN FORMA!

Fomentar l’autonomia dels fills És innegable que la conciliació de la vida laboral amb la familiar és, en l’actualitat, un equilibri molt difícil de mantenir per a les parelles amb fills. Aquest difícil equilibri genera cada vegada més la necessitat de «col·locar» els nens en alguna activitat organitzada durant els mesos de vacances, per tal que no es quedin a casa desatesos. Davant d’això, cada vegada més les famílies són conscients que no s’ha de renunciar que aquest casal, campus o estada sigui alguna cosa més que un pàrquing on col·locar el nen o la nena, sinó que acabi convertint-se en una experiència enriquidora i inoblidable.

Per aquesta mateixa consciència, és important que els pares i mares contribueixin al procés formatiu. No són constructives actituds sobreprotectores que l’únic que fan és impedir que el nen o la nena s’afronti a les situacions que li generin incomoditat, impedint a la vegada que elabori procediments i estratègies per resoldre-les.

vegades, prevalen per sobre dels desitjos individuals.

Igualment, el context d’una activitat de lleure és totalment diferent del context escolar, un altre moment de vida col·lectiva de l’infant. Mentre que a l’escola ens hi referim com un espai d’educació formal, les activitats de lleure formen part del conjunt de propostes d’educació no formal.

La diferència principal és que mentre que l’escola és un sistema més institucionalitzat i graduat, els esplais, escoltes o campus són formats molt més flexibles en els quals els nens i nenes tenen la possibilitat de participar en propostes més obertes i canviants. Tots dos formats educacionals

compleixen funcions molt importants i complementàries, perquè els centres de lleure (educació no formal) aporten un context educatiu diferent de l’escolar, més atraient i, per tant, pot arribar a generar més implicació i participació.

Cal destacar un element també important pel que fa a la socialització del nen. Tot i que hi ha algunes activitats de lleure que el que fan és donar continuïtat a propostes que es desenvolupen durant tot el curs (és el cas dels esplais o escoltes de barri), moltes altres propostes són més puntuals i es duen a terme exclusivament en períodes de vacances (com les estades de l’Ajuntament o els campus de les instal·

lacions esportives). Els nens i nenes que participen en aquestes últimes fan un parèntesi en la relació que tenen amb el seu grup habitual (el de l’escola, el de l’equip de futbol, el de la coral...) i s’integren en un de diferent, on moltes vegades ni tan sols coneixen cap altre nen o nena. Es tracta d’un esforç per generar noves relacions dins d’un grup de desconeguts, que obliga a deixar-se conèixer i a descobrir nous companys i companyes.

Per aquest motiu, les activitats de lleure són oportunitats magnífiques per establir relacions i lligams amb nous amics, aprendre d’ells o elles i posar en dubte allò que a l’infant li funciona en els seus entorns habituals.

EL TREBALL DE VALORS Tot aquest treball col·lectiu ha d’aportar, a més de l’aprenentatge d’hàbits i normes de relació, un apropament a diferents valors positius que han d’ajudar l’infant a construir una personalitat més justa, respectuosa i solidària. El llistat de valors que es poden entomar des de les activitats de lleure és enorme. Aquests es treballen a partir de centres d’interès, que són histò-

«El treball col·lectiu en valors positius ha d'ajudar a l'infant a construir una personalitat més justa, respectuosa i solidària»

12-23_EnForma.indd 14

05/06/2009 10:20:34

EN FORMA! 15

«El dia a dia genera infinitat de situacions de convivència en les que un conflicte es transforma en una gran orpotunitat»

ries (més fantàstiques amb els petits i reals amb els grans) al voltant de les quals giren les diferents propostes del programa.

A més, el mateix dia a dia de l’esplai, del campus esportiu, de les colònies..., genera una infinitat de situacions de convivència en què un conflicte més o menys important es transforma en una gran oportunitat. Escollir un joc entre tot el grup i saber renunciar que no surti el teu, compartir el material amb un company, sigui unes tisores o una pilota, no fer trampes, compartir l’atenció del monitor o monitora... La solidaritat, el respecte, la implicació, el servei, la col·laboració, la iniciativa, la crítica... Com hem dit, el llistat és inesgotable.

I, evidentment, com més diferent sigui l’entorn en el qual es desenvolupa l’activitat de lleure amb relació a l’entorn habitual del nen o nena, més experiències i oportunitats li aportarà. Un casal d’anglès a l’estiu a la mateixa escola on es fan classes durant el curs genera menys oportunitats que el mateix casal fet en una casa de colònies en la qual es pernocta durant dues setmanes.

En aquest sentit, les estades a fora de la ciutat (en el nostre cas, fora de Barcelona) són les experiències més enriquidores de totes. Tot i que són propostes que de vegades generen por a les famílies, per excés de sobreprotecció dels pares actuals, també són les que més possibilitats tenen d’oferir experiències diferents i totalment enriquidores per a la formació del nen o la nena. Tenir cura de l’habitació col·lectiva, parar taula per a la resta dels grups, preparar el dinar, fer una excursió de dos dies dormint al ras, fer la bugada de la roba bruta enmig de les colònies, plantar les tendes i haver-les de mantenir dretes durant deu dies... És innegable que són experiències només a l’abast dels nens i nenes que participen d’aquestes activitats i que, per a qui les viuen, es converteixen en records inoblidables.

12-23_EnForma.indd 15

El fenomen de córrer Cada cop són més les persones que surten a córrer i que participen en curses, i sempre és bo tenir un assessorament

JORDI CASANOVAS, tècnic esportiu del Poliesportiu Marítim jordica@maritim.claror.net

Ja fa uns anys que està de moda fer exercici físic, sigui per recomanació mèdica o bé pel plaer de fer alguna activitat que ens ajudi a desconnectar de la quotidianitat. Sigui per la raó que sigui, el que es pot comprovar és que cada cop hi ha més persones fent tot tipus d’activitats físiques. Una mostra d’això és l’augment espectacular de corredors que han experimentat les curses atlètiques, tant les urbanes (sobretot aquestes) com les de muntanya. És simptomàtic el fet que les marques esportives hagin vist un gran negoci en la promoció de les curses. Des de fa uns anys, n’han entrat a patrocinar les curses principals que es fan arreu, i això ha multiplicat els ingressos per publicitat, cosa que ha fet créixer les curses any rere any de forma espectacular. Aquest creixement s’ha notat principalment en dos vessants, el primer a apostar fort pels atletes d’elit, i el segon de caràcter ludicofestiu, per tal que tothom se’n senti partícip.

Una raó important per entendre aquest augment de corredors és que vivim en una societat benestant que cada cop té més temps lliure i que valora més aquest temps per disfrutar-lo amb la família, els amics o, en aquest cas, corrent.

Cal destacar que aquest esport és un dels més econòmics que es practiquen (només calen unes bones vambes i roba

esportiva adequada) i en el qual s’optimitza més el temps; és a dir, que moltes vegades podem sortir directament de casa amb les bambes posades i començar a córrer, i tornar altre cop a casa just acabat l’exercici, i això també és important en una societat en què tot són presses per fer moltes coses en un sol dia.

A més, amb l’arribada d’Internet les curses encara s’han popularitzat més i la gent s’hi pot inscriure a través de la xarxa sense necessitat de moure’s de casa.

També les noves tecnologies, i l’ús d’un petit xip per córrer, han permès als organitzadors de les curses tenir els resultats a l’instant i «penjar-los» a Internet al cap de pocs minuts.

Als centres esportius, cap cop són més les persones que formen grups espontàniament i surten a córrer. L’avantatge d’això és que, tant de manera individual com col·lectiva, poden comptar amb l’assessorament dels tècnics esportius.

05/06/2009 10:20:36

16 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 16

05/06/2009 10:20:38

EXPERIÈNCIES EN FORMA! 17

Abonats i treballadors de Can Caralleu hi prenen part

Volta nedant a Formentera Nedar al mar és un plaer i fer-ho a les aigües cristal· lines de Formentera és tot un luxe. Respiràlia aglutina un grup de persones amants de l’esport i la natura, units per una causa comuna: col· laborar per donar a conèixer i recaptar fons per a la recerca de la fibrosi quística.

Núria Sabartés Aquesta malaltia congènita crònica que pateixen unes 2.300 persones a tot l’Estat espanyol afecta diferents òrgans del cos, especialment pulmons i pàncrees. La natació ajuda a millorar la qualitat de vida d’aquests malalts.

La Volta a Formentera consisteix a nedar per tot el perímetre de l’illa, que té 69 quilòmetres, durant tres dies. La prova es fa per equips de 10-15 persones i no té finalitat competitiva. Es neda sempre

hora aproximadament en jornada de matí i tarda. Els nedadors que descansen es desplacen amb el Capità Jack, el vaixell de suport, on se serveix el dinar i avituallaments, i té assistència mèdica i un equip de fisioterapeutes i infermeres.

Diferents embarcacions vetllen per la seguretat dels nedadors en tot moment, caiacs, motores inflables, motos aquàtiques i fins i tot mitjans de transport aeri, ja que són moltes les persones que estan nedant alhora i cal garantir la seguretat dels nedadors a mar obert.

Respiràlia convoca un grup de nedadors i nedadores que fan la volta a Formentera

com a mínim per parelles per un tema de seguretat i amb relleus. Cada participant decideix l’estona i la distància que neda i el nombre de relleus que fa. El més habitual és que es nedin uns 2-3 trams al dia d’una

Una iniciativa nascuda el 2000 El primer cap de setmana de juliol se celebra la Volta a Formentera Nedant contra la Fibrosi Quística. És una activitat que organitza la Fundació de la Fibrosi Quística balear per donar a conèixer aquesta malaltia. Pere Galiana, promotor de la Volta a Formentera va culminar la seva proesa en solitari el juliol de l’any 2000. La idea meravellà a molts, tant que l’esdeveniment s’ha repetit anualment des de llavors fins a aconseguir la xifra de 204 nedadors el 2008. L’equip de Can Caralleu hi ha participat els anys 2005, 2007 i 2008, i ja s’entrena per participar en la X edició aquest estiu vinent, els dies 3, 4 i 5 de juliol. Els nedadors que hi van participar l’any passat són abonats i treballadors del centre: Montse Ravetllat, Claudio Rossigniani, Darío Fradera, Jordi Fernàndez, Jordi Sanjuan, Sandra Ballabriga, Sònia Vizcaíno, Eva Cortiella i Núria Sabartés, que juntament amb un grup de nedadors d’altres clubs participen com a equip Barracudes. Enguany hi participaran també Elena Cano, Emili Valero, Eduard Kirchner, Eduard Goula, Xavi Rosell i Diego Oliver.

12-23_EnForma.indd 17

TRES ETAPES La primera etapa és des del Cavall d’en Borràs fins a Es Copinar. La sortida es fa des de la platja i es neden uns 500 metres fins on està situat el vaixell de suport que els aproxima al punt d’inici de l’etapa. Es torna en vaixell fins al port de la Savina.

La segona etapa connecta Es Copinar amb Es Pujols. Se surt amb vaixell des del port de la Savina fins a Es Copinar, on comença la jornada de natació per arribar finalment a Es Pujols. A la tarda es torna en vaixell fins al port.

I per acabar, la tercera etapa va des d’Es Pujols fins al Port de la Savina. Se surt amb vaixell del port de la Savina fins a arribar a Es Pujols i s’acaba l’etapa entrant al port nedant tot l’equip junt de manera original per tancar amb un ambient festiu aquesta experiència magnífica, i és rebut per la resta d’equips i l’organització.

Les més de 200 persones que hi participen han de tenir un bon nivell de natació i una forma física mitjana, cal nedar habitualment a la piscina, però en no tractar-se d’una prova competitiva permet que hi tinguin accés un ampli ventall de persones!

05/06/2009 10:20:39

18 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA A L'AIGUA

Nedar a mar obert Sergi Martínez Nedant al mar aconseguim activar la circulació i gaudim dels beneficis que ens proporcionen a les articulacions els moviments absents de gravetat. També es tonifiquen els músculs, millora l’aspecte de la pell, augmenta la sensació de benestar per la producció d’endorfines i millora la relaxació. A més, tot i que les sals afavoreixen la flotabilitat, els corrents i les onades fan augmentar l’esforç. Per això és recomanable nedar quan el mar estigui en calma o poc picat, sense allunyar-nos i en paral•lel a la costa. Agafar com a referència edificis alts o de colors farà que no perdem el sentit de l’orientació i la distància. Si adaptem la respiració al costat contrari de l’onatge ens assegurarà la referència visual.

A més de cremes solars, també podem usar vaselina a les aixelles i al coll, per evitar el mal de la rascada.

activitats per a joves

el material

Curses d’orientació: cap i cames Dani Sarret Els nostres avantpassats tenien els sentits més desenvolupats i podien desplaçar-se d’un lloc a l’altre sense perdre’s. Però la capacitat d'orientar-se ha minvat amb l’evolució i actualment està totalment codificada i intel·lectualitzada.

La cursa d’orientació és una competició de camp a través, contrarellotge i sense recorregut prefixat, amb l’obligació de passar per uns controls marcats en un mapa que es dóna a cada participant. En funció del nivell dels participants, s’usen més o menys instruments d’orientació (mapa, brúixola). A més de córrer o caminar, s’han de prendre decisions sobre l’itinerari a seguir, s’ha de pensar, interpretar, calcular, observar i reconèixer tot alhora. Guanya el participant més equilibrat en tot un seguit de qualitats físiques i cognitives, el que triga menys temps a fer tot el recorregut correctament.

Als països nòrdics i centreeuropeus, les curses d’orientació s’han convertit en manifestacions esportives multitudinàries

12-23_EnForma.indd 18

en què podem trobar participants de totes les edats, que hi van en família, participant conjuntament o bé en diferents categories i amb diferents nivells de dificultat. Permet a l’individu mantenir-se bé físicament i exercitar processos mentals que, en general, no utilitzem quotidianament. És també un recurs per apropar-nos al medi natural i gaudir-ne de manera saludable.

La brúixola

Montse Ravetllat La brúixola és un aparell de mesura que serveix per determinar qualsevol direcció terrestre mitjançant una agulla imantada lliure que s’alinea amb el camp magnètic terrestre. Els xinesos la van descobrir fa més de dos mil anys.

Us heu preguntat mai per què assenyala el nord? Doncs perquè la Terra té un camp magnètic que fa que l’agulla s’orienti sempre en la mateixa direcció, el nord magnètic. És la referència bàsica per determinar totes les altres direccions.

La brúixola ens serà útil per l’orientació tant en terra com en mar.

Cal orientar el mapa amb la brúixola, saber en quina posició ens trobem i quin és el nostre destí damunt del mapa. Ens serà útil per les caminades, les excursions a la muntanya, les curses d’orientació, les proves d’aventura i l’espeleologia.

05/06/2009 10:20:40

MISCEL·LÀNIA EN FORMA! 19 consell pràctic

Ciclisme fàcil amb pedal automàtic

Ignasi Casacuberta El pedal automàtic, acompanyat del calçat adequat, facilita la transmissió de la força de les cames a l’eix gràcies a una subjecció millor del peu. D’aquesta manera, la pedalada s’optimitza respecte de la que es produeix amb els pedals convencionals o de tota la vida.

Les cames, si s’utilitza una tècnica adequada o «pedalada rodona», treballen simultàniament; és a dir, mentre que una cama empeny i s’estén, l’altra, en arronsar-se, tiba del pedal cap amunt i també transmet energia a la bicicleta.

Un altre aspecte que cal tenir en compte, sobretot amb la pràctica del ciclisme tot terreny (BTT), és el de la seguretat.

A l’hora de fer maniobres brusques o descensos, la millor subjecció que proporcionen aquests tipus de pedals facilita els moviments per tal d’evitar les pedres o irregularitats del camí.

TIPUS DE PEDALS AUTOMÀTICS Els pedals automàtics solen ser més petits i, per tant, més lleugers que els convencionals i, normalment, per la qualitat en la seva fabricació duren més.

N’hi ha diversos tipus en funció de la modalitat de ciclisme que es practiqui. En carretera, els pedals més utilitzats solen ser els loock, que tenen una plataforma

12-23_EnForma.indd 19

ampla i funcionen amb un calçat llis i de sola molt dura ja que, a la carretera, el ciclista no sol caminar. Així doncs, es busca l’estabilitat i una bona transmissió de la força de tota la planta del peu.

En canvi, en BTT, es busquen pedals més petits, que facilitin molt que el ciclista pugui treure i posar el peu perquè sovint ha de baixar de la bicicleta i caminar. Tenen com a mínim dues cares de fixació i un disseny que evita que el fang i les pedres s’hi dipositin. El més utilitzat és el pedal SPD i s’utilitza amb un calçat una mica més flexible que el de carretera, amb una sola preparada per caminar i amb encolatges per sota del perfil que eviten les relliscades.

Potser l’únic inconvenient del pedal automàtic és l’adaptació inicial, que pot implicar alguna caiguda sobretot quan s’està quasi parat. Per això, és recomanable fer les primeres sortides amb els ajustos o reguladors molt fluixos, de manera que sigui fàcil retirar el peu en cas d’emergència i, a mesura que s’hi agafi pràctica, anar ajustant-los.

Pel que fa al preu, es poden trobar en botigues especialitzades o seccions esportives de centres comercials a partir de 25 euros, però cal tenir present que també s’ha de portar un calçat adequat que podem comprar a partir de 36 euros.

05/06/2009 10:20:42

20 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA activitats

treball a la sala

El triatló, una prova completa

Guillem Montagut El triatló és una pràctica esportiva moderna, ja que es pot considerar que es va iniciar a finals dels anys setanta a Hawaii, inicialment com una juguesca per determinar qui era l’esportista més «complet»: un nedador, un ciclista o un atleta. Aquella prova va desencadenar el que ara és el mític Ironman, tot i que al llarg del segle XX ja s’havien disputat altres proves que combinaven diferents especialitats esportives.

El triatló és un esport individual de resistència i consta de tres segments que corresponen a tres disciplines: natació, ciclisme i cursa a peu, que s’han de superar en aquest ordre tot i que la distància de cada prova varia en funció del tipus de competició. La distància original és la utilitzada a l’Ironman (3,8 km de natació, 180 km de ciclisme i 42 km de cursa a peu) encara que habitualment es fan les

12-23_EnForma.indd 20

triatlons de distància olímpica (1,5 km, 40 km i 10 km de natació, ciclisme i cursa a peu, respectivament) i també de distància esprint (750 m, 20 km i 5 km).

El guanyador és l’atleta que menys temps inverteix a fer els tres segments, incloent-hi les transicions.

Els triatletes han de tenir molt bon nivell de condició física, sobretot de resistència cardiovascular i potència muscular, perquè en dur a terme tres especialitats diferents l’equilibri muscular es fa molt palès. És per això, i perquè la seva pràctica i entrenament no cauen en la monotonia, que actualment ha crescut molt l’afició a participar en els triatlons amateurs.

A banda del triatló tradicional, hi ha altres modalitats com el duatló, que alterna la cursa a peu i el ciclisme, el duatló de muntanya amb bicleta tot terreny (BTT) i l’aquatló, que alterna la cursa a peu i la natació.

Digues no a l'entrenament exprés

Edu Martínez Hi ha qui percep que l’entrenament és quantitativament més útil com més sensació d’esforç es té, i aquesta afirmació no és del tot correcta.

L’entrenament ha de seguir una metodologia científica basada en els principis d’entrenament i això vol dir que, en un estat inicial de rendiment, no podem aplicar una intensitat, freqüència i volum d’entrenament fora de les nostres possibilitats reals.

L’entrenament s’ha de fer per períodes i dur a terme una etapa d’adaptació per evitar lesions, sobrecàrregues i preparar el nostre organisme progressivament a entrenaments de més qualitat. No podem saltar-nos cap pas si volem fer una progressió atlètica convenient. És per aquesta raó que els entrenaments puntuals i exprés —com les posades a punt amb vista a l’estiu— no són gens aconsellables, sobretot per als qui s’inicien en l’activitat física.

Si volem posar-nos a punt ho hem de fer seguint un programa i respectant la fisiologia de l’esforç mitjançant microcicles, mesocicles i macrocicles al llarg de les temporades.

05/06/2009 10:20:46

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA 13

12-23_EnForma.indd 21

05/06/2009 10:20:49

22 22 EN FORMA! NATURA El tour del Mont Blanc és un sender de gran recorregut que consisteix a fer la volta al massís del Mont Blanc travessant set valls i tres països diferents. Gairebé dos-cents quilòmetres de sender i més de dotze mil metres de desnivell.

SERGI ESTEBAN àrea tècnica del Centre Excursionista de Catalunya areatecnica@cec.cat

El tour del Mont Blanc és un dels trescs més coneguts i espectaculars d’Europa.

Si es fa en els mesos de juliol, agost o principis de setembre la ruta no requereix equipament d’alta muntanya (piolet o grampons) ni coneixements d’alpinisme o escalada, només una motxilla, el material adequat per als canvis de temperatura i la pluja i una capacitat física suficient per fer cada dia entre sis i nou hores de marxa, sortejant colls d’uns 500 metres de desnivell i mai per sobre dels 2.665 metres.

Un dels seus atractius és la quantitat de variants i la flexibilitat amb què es pot dissenyar la ruta segons el nostre estat físic. Tot i que l’itinerari que us proposem té nou etapes, es pot fer en set o en catorze dies, i el seu recorregut sempre dóna opció a triar senders més escarpats, més transitats o més llargs. I sempre hi ha la possibilitat d’abandonar o d’utilitzar mitjans de transport per alleugerir les etapes.

No hi ha un sol tour del Mont Blanc (TMB) sinó que cadascú es fa el seu.

La ruta està molt ben assortida d’allotjaments, refugis, albergs o gîtes d’étape, al preu aproximat d’uns 35 euros la mitja pensió (nit, sopar i esmorzar). Podeu portar el vostre menjar si ho preferiu, però no és recomanable per la quantitat

El tour del Mont Blanc de pes que haureu de portar a l’esquena.

Tot i que trobareu multitud de possibilitats per dormir és recomanable reservar el refugi per telèfon i no oblideu trucar-hi si no hi podeu arribar.

EL TOUR EN 9 ETAPES · Etapa 1 (dues hores): les Houches (1.008 m) – coll de Voza (1.635 m) – refugi de Le Fioux (1.520 m) Iniciem l’itinerari a la sortida del poblet de les Houches, en un tram senyalitzat amb marques blanques i vermelles. La pista, que bosc amunt passa a ser sender, puja sense treva fins a arribar al cremallera del Mont Blanc, situat al coll de Voza, on

podrem gaudir de les magnífiques vistes de la Vall de Chamonix i del massís del Mont Blanc. Seguim fins al refugi de Le Fioux, al poble de Bionnassay. · Etapa 2 (set hores): refugi Le Fioux – coll de Tricot (2.120 m) – refugi de Tré-la Tête. És una etapa llarga que ens començarà a donar una idea del que ens espera. Iniciem el camí tornant a pujar al coll de Voza i dirigint-nos aquest cop cap a la gelera de Bionnassay, que passarem just per la seva sortida d’aigües, entre arbres i pendents d’herba. El camí baixa per creuar el riu per un pont d’uns 30 metres que recorda l’Himàlaia, d’acer i molt segur. Passat el

CLAROR 12-23_EnForma.indd 22

05/06/2009 10:20:50

NATURA EN FORMA! 23 23

riu, el sender comença a pujar de valent fins al coll de Tricot, des d’on podem gaudir de la vista de les agulles de Goûter i Bionnassay. I d’aquí baixarem fins al refugi de la Tré-la-tête (1.970 m).

Abans de sopar es pot pujar, en mitja horeta, a l’entrada de la gelera de la Tréla-Tête: gel negre en estat pur, cova de gel a la sortida d’aigües... · Etapa 3 (vuit hores): refugi Tré-la-Tête – coll de la Croix du Bonhomme (2.479 m) – Ville des Glaciers (1.789 m) – refugi de Mottets Aquesta etapa creua un dels ports més alts del recorregut, però la pujada és suau i, a dalt, hi ha un refugi confortable. La pista que ens porta al coll del Bonhomme corre primer entre boscos i després, cobert parcialment per la neu, per un sender fàcil on els bastons ens ajuden a mantenir l’equilibri. El coll de Bonhomme és un fals coll, ja que encara queden 104 metres de desnivell fins a arribar al coll de la Croix du Bonhomme. Des d’allí, un sender molt evident ens porta cap avall a la Ville des Glaciers, on no hi ha cap mena de servei, i d’aquí al refugi de Mottets (1.870 m). · Etapa 4 (vuit hores i mitja): refugi Mottets – coll de la Seigne (2.516 m) – Courmayeur (1.226 m) És una etapa francoitaliana, amb vistes impressionants sobre la gelera de Miage, l’aresta Peuterey amb la característica Aiguille Noire i les Dames Anglaises, el Mont Blanc, la Dent du Géant, les Grans Jorasses... Entrem als dominis de l’alta vall d’Aosta. Aquesta etapa acaba a Courmayeur, la localitat més important per on passa el TMB i on podrem trobar tota mena de serveis. · Etapa 5 (sis hores): Courmayeur – Tête de Bernade (2.534 m) – refugi Bonatti.

Sortim de Courmayeur i ens dirigim cap al modest i un dels pocs pics que pujarem, però que val la pena ascendir-hi per gaudir d’un paisatge de 360 graus senzillament espectacular. Tenim les Jorasses a tocar de mans. Dormim a l’excepcional refugi

12-23_EnForma.indd 23

Bonatti, amb fotos originals del famós alpinista Walter Bonatti i un sopar exquisit. · Etapa 6 (nou hores): refugi Bonatti (2.022 m) – coll del Grand Ferret (2.537 m) – Champex-Lac (1.470 m) Aquesta és una de les etapes més compromeses per la duresa. Sortim del refugi i després de 400 metres d’ascensió arribem al coll del Grand Ferret, que fa frontera amb Suïssa, on els senyals tornen a ser els clàssics vermells i blancs dels GR i els rètols senyalitzen qualsevol sender.

Arribem a la Fouly, típic poble suís de casetes de fusta i geranis a les finestres, i d’aquí a Champex. · Etapa 7: Champex-Lac (1.470 m) – coll de la Forclaz (1.526 m) – coll de la Balme (2.191 m) El camí s’endinsa en el bosc i remunta pesadament fins a les cabanes de Bovine.

D’aquí enfilem cap al coll de la Forclaz, d’aquí a Le Peuty i seguim un camí pel mig del bosc en fortes ziga-zagues (hi ha bancs convenientment instal·lats) que arriba al coll de la Balme, d’on es gaudeix d’una extensa vista de la vall de Chamonix presidida pel Mont Blanc. · Etapa 8 (sis hores): coll de la Balme – Tré le Champ – refugi de la Flégère Tant aquesta com la darrera etapa es poden fer aïlladament com excursions d’un sol dia, des de Chamonix, ja que hi ha transport públic a l’inici i al final de la ruta i el panorama és magnífic. El refugi de la Flégère és molt agradable. · Etapa 9 i final (sis hores): la Flégère (1.900 m) – Aiguille du Brévent (2.526 m) – Les Houches (1.008 m).

Sortim del refugi per un sender petit que ens porta a un tram que baixa encaixonat entre unes roques enormes, molt ben trobat i arranjat amb una escala que en facilita el pas. D’aquí pugem a l’Aiguille du Brévent, del tot turística ja que s’hi arriba en telefèric, però amb una vista brutal. D’aquí baixem a Les Houches, el nostre inici i final d’aquesta magnífica travessa.

L’ESCAPADA Per: Francesc Beato

La muntanya de Santa Fe d’Organyà Us proposo que arribeu fins a la muntanya de Santa Fe, un dels millors miradors de la ribera d’Organyà i de les muntanyes del seu entorn. Es tracta d’una caminada d’unes tres hores i mitja.

Sortirem d’Organyà per la carretera de Cabó, que comença al centre mateix de la població, des d’on ja es veu la imponent muntanya objectiu de l’escapada.

A uns 400 metres de seguir la carretera, cal prendre un camí a l’esquerra, que és l’antic camí de l’ermita de Santa Fe, que puja entre camps de conreu. Passem arran del mas de la Borda. Seguim el camí en la mateixa direcció i travessem la carretera de Montanissell. Seguim de pujada, una mitja hora fins que arribem a una pista que cal agafar a l’esquerra fins al coll Marí, on trobem un monument dedicat a Jacint Verdaguer.

Des d’aquí reprenem la pujada per un corriol ben marcat, en direcció a ponent, passant arran de la cinglera de la part alta de la muntanya, des d’on gaudim d’una panoràmica cada cop més espectacular sobre la vall de Cabó i el sector culminat pel massís de Boumort.

El corriol ens porta fins al collet dels Prats, indret estratègic situat ja a la carena. Fins aquí arriba una pista procedent de Montanissell. A l’esquerra, ara direcció a llevant, continuem pujant per un corriol que, pel vessant solell, ens porta fins a l’ermita de Santa Fe. L’ermita és dalt d’un penyal que és la punta més oriental d’una de les carenes que es desprenen de la serra de Sant Joan.

05/06/2009 10:20:50

24 SALUT

Coses de peus!

Si comparem el cos humà amb un cotxe de ral·li direm que el cor és el motor, els peus són les rodes i les sabates o el calçat esportiu són els neumàtics. Per cada terreny el cotxe portarà uns neumàtics adequats a les seves característiques i necessitats.

ENRIC VIOLAN I FORS, podòleg esportiu enric@violanpodologiadeportiva.com

El peu és més complex del que pot semblar a primer cop d’ull: està format per 28 ossos, 33 articulacions, nombrosos vasos sanguinis, nervis i més de 100 tendons que són els elements que permeten que els peus facin els diferents moviments.

Seguint amb el símil dels cotxes amb el qual hem començat..., no és el mateix conduir per un terreny asfaltat que per un de nevat o un de molt pedregós. Així doncs, amb els peus passarà el mateix: necessitem un bon calçat per a cada terreny!

En general s’abusa del calçat esportiu quan és una eina per a la pràctica esportiva, no per a ús diari. A l’hora de practicar esport s’ha de tenir en compte el tipus de

ti

És capaç de mantenir l’arc plantar, és a dir, assegura una distribució uniforme de les càrregues rebudes, hi ha una perfecta relació entre les estructures òssies, lligamentoses, musculars, articulars i tendinoses.

24-29_Salut.indd 24

CINC CONSELLS BÀSICS Quan s’ha de triar el calçat dels infants és molt important triar el que sigui més

olo morf gia d Peu pla

e

a sl

de peus sego s pu Peu normal n

calçat esportiu que farem servir, ja que en depèn, en gran part, evitar possibles lesions i obtenir més rendiment. Portar un calçat inadequat o fer-ne un mal ús pot suposar fer incorrectament els recolzaments dels peus i produir lesions a diferents nivells: turmells, genolls, etc., com també a la pell (butllofes, fongs, berrugues, etc.) i també sobrecàrregues musculars, entre altres.

Per tal de poder triar el millor calçat esportiu cal valorar les característiques de cada peu, les de cada calçat i l’especialitat esportiva.

En el cas dels nens és important fer-ne una valoració podològica per dues raons: d’una banda, per evitar problemes quan sigui adult, ja que certes desviacions només es poden corregir de petit. I de l’altra, tenir un bon consell a l’hora de triar el calçat!

L’arc plantar està disminuït, sovint, en els nens, està relacionat amb un peu i uns genolls valgs (turmells i genolls caiguts endins).

l’arc planta r Peu buit L’arc plantar es troba augmentat i pot produir contractures musculars i cansament en caminar.

05/06/2009 10:21:28

r

SALUT 25

«La sola de goma fa suar més el peu i li permet més flexibilitat, la qual cosa no sempre és el més aconsellable»

Factors de protecció

adient per al peu. Mai no s’ha de comprar un calçat només perquè agradi, ha de ser un binomi peu-calçat. Tampoc no hem d’aprofitar el calçat d’un altre nen o nena, ja que haurà agafat la forma del primer peu i això condicionarà el segon peu des del primer dia. Un altre aspecte a evitar és triar un número més gran del que correspon en aquell moment a l’infant. Recordem que el calçat és el «pneumàtic» del nostre cos i ha d’anar just a la mida.

Però saber el número correcte no sempre és fàcil, ja que cada fabricant ho fa a la seva manera. Aquí van un parell de trucs que ens poden ajudar. Si ens és possible, traurem la plantilla interior del calçat i, a sobre, hi posarem el peu del nen o la nena.

Ens hem de fixar que per davant només sobri un centímetre (hi ha cases comercials que tenen previst aquest mètode i marquen la plantilla interior).

Si no la podem treure, agafarem la sabata del peu esquerre i l’encararem al peu dret, és a dir, ajuntarem la sola esquerra de la sabata amb la planta del peu dret. En aquest cas, també ha de sobrar, només, un centímetre per davant.

Els fotoprotectors solars són productes cosmètics formats per filtres solars, que reflecteixen, dispersen i absorbeixen les radiacions solars UVA i UVB. Tots porten un número que indica el factor de protecció solar (FPS), que es basa en el temps d’exposició al sol sense risc de cremada respecte de si no s’hagués utilitzat. Com més alt és el número del FPS, més alta és la protecció de la pell davant del sol. Així, els factors es classifiquen en quatre grups: baixa (FPS 6-10), mitjana (FPS 15-25), alta (FPS 30-40) i molt alta (FPS 50+).

entre les dotze i les dues del migdia).

El FPS 25 i el 15 està indicat per a pells resistents al sol com ara les morenes, que es cremen en rares ocasions i també per prevenir la sequedat i l’envelliment.

El FPS de protecció baixa no és aconsellable perquè és molt poc eficaç.

La SOLa I La SuBJECCIÓ La sola de goma sempre fa suar més el peu, ja que no transpira, encara que el calçat tingui forats o membranes d’impermeabilitat. A més, la goma sempre permet més flexibilitat al peu i a vegades no és el més aconsellable.

En canvi, la sola de cuir dóna més transpiració al peu i un punt de rigidesa, la qual cosa facilita que el peu tingui una certa «guia» a l’hora de caminar. En aquest sentit, és aconsellable el calçat de cordons, ja que el peu hi queda més subjecte encara que el que tanca amb velcros és força més còmode.

Malauradament, per qüestions de comoditat i preu, és molt difícil trobar sabates infantils de cuir lligades amb cordons. Tanmateix, no vol dir que no siguin les més aconsellables.

EL tIPuS DE PELL El temps d’exposició sense riscos varia en funció del tipus de pell, de determinades patologies o de si tenim alguna al·lèrgia solar. Per exemple, el FPS 50+ està indicat en pells intolerants al sol, sigui perquè són molt clares i es cremen amb facilitat, perquè presenten al·lèrgies cutànies o lesions precanceroses, cicatrius o cremades recents. També cal triar-los en cas de patir fotodermatosi, alteracions immunològiques o en postoperatoris.

El FPS 30-40 està indicat per a pells sensibles al sol, que solen ser clares.

Altres casos en què hauríem de recórrer a aquest factor són en cas de tenir hiper o hipopigmentacions (cloasma, vitíleg...), envelliment prematur de la pell, fotosensibilitat per medicaments o en condicions d’insolació intensa (neu, alta muntanya o

COm S’Ha D’aPLICar? Aplicar correctament el fotoprotector és important per assegurar-ne l’efecte.

Cal que ens el posem a casa, sobre la pell neta i seca, trenta minuts abans de l’exposició solar i en quantitat suficient (unes sis culleradetes de cafè per a tot el cos d’un adult).

A més, s’ha de repetir l’aplicació amb freqüència (aproximadament cada dues hores), sobretot després de banyar-se o si es fa exercici i la transpiració és abundant.

Per a aquests casos, és millor que el FPS sigui resistent a l’aigua i, en el cas dels nens, que afegeixi resistència a la fricció.

Per últim, hem de recordar-nos de protegir-nos els ulls amb unes ulleres de qualitat, els llavis amb una crema de FPS elevat, el cap amb gorra i, sobretot, hidratar-nos sovint bevent molts líquids.

24-29_Salut.indd 25

El sol ens aporta energia i salut, però per gaudir-ne al màxim cal evitar-ne el perjudicis

MARTA COLL, metgesa Pol. Marítim

martaco@maritim.claror.net

05/06/2009 10:21:29

26 SALUT DIETÈTICA

Són útils, els additius?

Tot i que s’associen a temps moderns, els additius alimentaris fa segles que s’utilitzen, des que l’home va aprendre a conservar la carn i el peix amb tècniques de salaó i fumejat. A grans trets, els propòsits de la cuina tradicional i de la indústria alimentària, que empra mètodes d’elaboració per preparar i conservar els aliments, són els mateixos.

IRIA GONZÁLEZ, dietista del Pol. Marítim iriago@maritim.claror.net

Un additiu alimentari és qualsevol substància que s’agrega als aliments i a les begudes, en quantitats mínimes i de manera intencionada. L’objectiu és modificar-ne les propietats, millorar-ne el procés d’elaboració o conservació o millorar-ne l’adaptació a l’ús pel qual està destinat. En cap cas no tenen com a funció enriquir l’aliment.

L’additiu més comú és la sal, tot i que la indústria no el considera com a tal.

Després trobem els additius que actuen com a emulsionants (mono i diglicèrids), com a colorants (caramel), com a acidificants (àcid cítric i àcid acètic), com a conservants (àcid acètic) i com a potenciadors del gust (bicarbonat sòdic, àcid fosfòric i glutamat sòdic).

24-29_Salut.indd 26

Tots els additius que s’afegeixen als aliments han de tenir un propòsit útil i demostrat i sotmetre’s a una valoració rigorosa i completa que provi la seguretat abans d’introduir-los al mercat. A la Unió Europea només es permet l’ús dels additius si superen l’avaluació del Comitè Científic de l’Alimentació Humana

(Scientific Committee for Food, SCF).

Cadascun està indicat per a cada tipus d’aliment i en unes concentracions determinades, segons la seva toxicitat.

FUNCIONS Els additius compleixen una sèrie de funcions. Per exemple, asseguren la seguretat i

05/06/2009 10:21:30

LA RECEPTA

Com fer una conserva natural de salsa de tomàquet 1. Renteu bé els pots de vidre que fareu servir i submergiulos en aigua molt calenta durant quinze minuts.

2. Eixugueu-los i ompliu-los totalment de la sala de tomàquet casolana.

3. Escalfeu-los al bany maria i a foc lent durant una o dues hores. Els pots han d’estar completament submergits.

4. La conserva pot guardar-se fins a un any.

5. Aquest mateix mètode serveix per a melmelades o tonyina amb oli.

6. Precaucions: si en obrir el pot i entrar aire no fa cap soroll o si la tapa està deteriorada, millor que no us la mengeu.

aLtrES mÈtODES DE CONSErVaCIÓ NaturaL • salmorra i salaó • vinagretes i altres envinagrats • fumats i dessecats • fermentacions com el raïm i el vi o la llet i el iogurt • pasteurització i uperització • congelació i refrigeració • escabetx • aliments submergits en oli • adicció de sucre la salubritat dels aliments, perquè contribueixen a la fabricació, la transformació, la preparació, el transport, l’emmagatzematge i, sobretot, la conservació.

També possibiliten que hi hagi aliments fora de temporada, poden augmentar-ne o mantenir el valor nutritiu i en potencien l’acceptació per part del consumidor.

«tots els additius dels aliments han de tenir un propòsit útil i sotmetre’s a una valoració rigurosa»

24-29_Salut.indd 27

aPuNt additius naturals i innocus Clorur sòdic (sal) E-100: curcumina (curri) E-120: àcid carmínic (cotxinilla) E-162: vermell remolatxa E-150ª: caramel natural E-153: carbó vegetal E-270: àcid làctic E-260: àcid acètic E-306: tocoferol E-330: àcid cítric E-406: agar-agar E-901: cera d’abelles

«Els edulcorants com la sacarina, l’aspartamo o el xilitol permeten als diabètics gaudir de la dolçor en els aliments i begudes»

Un dels exemples més clars dels beneficis dels additius és el colorant que s’usa en les melmelades de maduixa per recuperar el color vermell que es perd durant la fabricació. També és necessari incorporar-los en les conserves vegetals per evitar la proliferació de bactèries que produeixen botulisme, una malaltia letal.

En aquest cas, s’hi afegeixen nitrats i nitrits que són força tòxics. I, un darrer exemple: els edulcorants com la sacarina, l’aspartam o el xilitol permeten als diabètics gaudir de la dolçor.

INFOrmaCIÓ PEr EVItar rISCOS La indústria alimentària respon als nostres hàbits de vida i és per això que ens ofereix nous productes, més elaborats, que duren més, ens vénen més de gust i els podem consumir fàcilment. Per aconseguir-ho són necessaris els additius, malgrat que no són totalment innocus i, en alguns casos, se’n reconeix el grau de toxicitat.

De fet, cada cop hi ha més al•lèrgies que s’hi associen, com l’asma o les erupcions cutànies. Per això es molt important llegir bé les etiquetes dels productes.

Tot els aliments manipulats comporten un risc intrínsec, més encara si contenen additius d’origen sintètic. És a les nostres mans, com a consumidors, valorar-ne els pros i els contres.

05/06/2009 10:21:32

28 SALUT MENS SANA

Entrevista a Victor Küppers, autor del llibre El efecto actitud «La vàlua d’una persona = (Coneixements + Habilitats) x Actitud». Aquesta és la fórmula emprada per Victor Küppers per demostrar la importància que té en la vida l’actitud de cadascú.

Segons Küppers, les habilitats i els coneixements sumen, mentre que l’actitud és un factor multiplicador que marca una gran diferència.

(C+H) x A = V ESTER BENACH periodista esterb@claror.net

Em sento trista, esgotada…

Intenta esbrinar per què. Pensa, calma’t, passeja, reflexiona. Potser hi ha una causa que ho provoca o potser no!

Si trobes la causa i pots actuar per posar-hi remei, aleshores ja està! Si no depèn de tu o no hi pots fer res, aleshores aprèn a acceptar-ho amb serenitat, a entendre que és el que hi ha, que les coses són així, i dedica les teves energies a centrar-te en alguna cosa diferent, actua sobre les coses que sí que pots fer i controlar.

En la vida s’ha d’aprendre a acceptar les coses com vénen, nosaltres no escollim moltes circumstàncies, senzillament passen; les grans persones són les que accepten amb més facilitat cada esdeveniment, entenen que tot el temps que perden lamentant-se és una enorme

24-29_Salut.indd 28

despesa d’energia que no estan dedicant a millorar la situació, i es dediquen a sortir endavant centrant-se en el que controlen.

Serenitat, quina gran virtut! És molt fàcil de dir però molt difícil d’aplicar en el nostre dia a dia, és cert, però també resulta molt més difícil ser gran com a persona que ser mediocre.

Si, pel contrari, no hi ha cap causa aparent a la teva tristesa, aleshores deixa de perdre energia en aquest pensament i centra’t en alguna cosa que t’alegri, que t’entusiasmi, que et faci il·lusió.

Reflexionar? Energies? Si anem corrent tot el dia...

Aprèn a parar de tant en tant. Tots correm, tot el dia, la vida ens arrossega, tenim mil coses a fer. Però, paradoxalment, la solució està a parar, deu o quinze minuts, no més, és prou temps per respirar, ordenar, prioritzar i reemprendre el camí.

La diferència no està entre els qui corren i els qui no ho fan, sinó entre els qui corren amb sentit i els qui ho fan sense. I no hi ha una vida més buida que la que no té sentit;

parar ens permet donar sentit a la nostra vida, ordenar-la al voltant de les coses que ens importen, pensar el projecte de vida que volem. Així, després, correm una mica menys i amb molta més alegria.

Què és l’actitud?

Els watts que transmet la teva bombeta, la manera d’afrontar la vida, l’habilitat que tens per gestionar els teus pensaments fomentant-ne els positius i els constructius i reduint aquells que són negatius i destructius. Nosaltres controlem els nostres pensaments, si volem. Fer-ho o no és el que marca la gran diferència.

Es tracta de ser optimista?

No, no, es tracta de tenir un projecte de vida, una missió en la vida. D’aquí deriva l’automotivació, les ganes de fer cada cosa que fem, de ser proactiu, de lluitar, de ser alegre, optimista, entusiasta, agraït... En definitiva, de ser millor persona.

I és fàcil de canviar-la?

Sí, amb dos-cents anys. El problema és que tenim menys temps i això fa que sigui molt difícil, moltíssim, és una lluita que

05/06/2009 10:21:33

SALUT 29 LLEGIT A LA PREMSA

Perfil Victor Küppers és empresari i professor d’assignatures de direcció comercial, màrqueting o intel·ligència emocional en diversos màsters de màrqueting i direcció d’empreses.

Ha publicat el llibre El efecto actitud (Editorial Viena. 2006), una guia pràctica per canviar l’actitud i que fuig de l’estil dels típics manuals d’autoajuda.

dura tota la vida i, a sobre, no hi arribes!

Però el més bonic és saber que lluitem cada dia per ser millors que ahir, encara que sabem que mai no serem perfectes i que la lluita és constant.

Què diria als que afirmen que les persones no canvien?

Que ho provin. Si ho proven és impossible que no se’n convencin. Prova a actuar com si fossis la persona més amable del planeta, juga a ser amable amb totes les persones que et trobis al llarg d’un dia, només un dia. Que ho provin! Aquell dia et sents genial!

I als que s’excusen en les circumstàncies?

Que gaudeixin amargant-se si volen, però hi ha altres opcions. Es pot veure el costat positiu de les coses, es pot aprendre a acceptar les circumstàncies i seguir millorant, es pot aprendre a ser agraït. Hi ha dos tipus de persones: les que estan al «costat fosc» i les que estan al «costat de la llum», els que ploren i els que lluiten. Cadascú escull on vol estar, i aquesta decisió sí que depèn de nosaltres, aquí no hi ha excuses.

Una bona actitud pot condicionarte la vida?

Totalment, pot convertir una persona desgraciada en una de feliç.

Però a l’hora de trobar feina, per exemple, vol dir que s’ho miren gaire?

Sempre és millor tenir un màster i saber idiomes, no? És veritat, però de persones amb estudis i idiomes n’hi ha moltes. La diferència sempre està en la seva actitud. És el factor diferencial.

24-29_Salut.indd 29

L’exercici millora el pronòstic de l’infart cerebral

CONSELL PRÀCTIC

Cuidar la pell menjant pastanaga El sol resseca l’epidermis i l’envelleix, per això és important mantenir-la hidratada, sobretot a l’estiu.

La pastanaga és un dels aliments que més contribueixen al bon aspecte i estat de salut de la pell, ja que és una extraordinària font de betacarotè, un pigment natural amb propietats antioxidants que l’organisme transforma en vitamina A. I és aquesta vitamina la que contribueix a fer que tinguem en bon estat la pell, com també les dents, els teixits tous i ossis i les membranes mucoses.

Per triar-les de bona qualitat han de ser petites o mitjanes, tenir una pell suau i el color taronja ben viu. La forma ha de ser uniforme i sense arrels laterals. Si tenen fulles han de ser fresques i amb un bon color verd.

L’exercici físic pot ajudar a mitigar els efectes d’un infart cerebral, segons ha demostrat un estudi danès publicat a la revista Neurology.

El treball va centrar-se en 265 pacients, d’uns 68 anys de mitjana, que havien patit un ictus. Entre altres variables van analitzar, durant dos anys, el nombre d’hores que dedicaven a l’exercici físic i el tipus d’activitat, com també la severitat de l’ictus i les seqüeles.

Els resultats de l’estudi van associar l’alt nivell d’activitat física abans de l’infart amb un índex de gravetat menor. També van demostrar que, un cop patit l’ictus, la pràctica d’exercici influïa en una recuperació més bona de les seqüeles.

Font: El Mundo

L’APUNT

Ballar com a teràpia Una publicació de la Universitat de Heidelberg (Alemania) ha comprovat que els moviments verticals i circulars que s’executen en algunes danses milloren la vitalitat i l’afecte en les persones depressives. Un altre estudi publicat al New England Journal of Medicine també conclou que el ball pot reduir el risc de patir Alzheimer i altres demències. I per als petits que són massa nerviosos i se’ls hagi diagnosticat hiperactivitat, s’ha comprovat que el ball els calma i tranquil·litza i que, després d’una sessió de dansa, aconsegueixen estar-se quiets durant una hora de classe, a més de desenvolupar la memòria, l’oïda musical i l’expressió corporal.

05/06/2009 10:21:36

30-33_Report.indd 30

05/06/2009 10:22:06

el reportatge 31

Esport i solidaritat - Capítol I

La cara solidària del FC Barcelona Ara que tothom parla del triplet històric del FC Barcelona resulta adient parlar d'una tasca que ha convertit el club blaugrana en un referent a nivell mundial.

Des del 1994 la missió de la Fundació FC Barcelona és promoure un model social emblemàtic a través del desenvolupament d’accions solidàries, culturals i formatives, pròpies i en col·laboració amb altres entitats. No va ser fins l’any 2003, sota la presidència de Joan Laporta, quan la Fundació va iniciar una nova etapa marcada per un canvi d’orientació i va passar a convertirse en l’ànima social del club.

Des d’aleshores, la política de la Fundació ha estat marcada per dues grans línies d’acció. D’una banda, es va produir l’adhesió del FC Barcelona als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de les Nacions Unides i la cessió del 0,7 % dels ingressos ordinaris del club a la Fundació per a la realització de programes i projectes propis. La resta de recursos provenen d’aportacions d’entitats com la Fundació ”la Caixa”, Nike, les agències Espanyola i Catalana de Cooperació i també empreses o entitats més petites.

30-33_Report.indd 31

L’any 2006 el FC Barcelona signava un acord per exhibir el logotip d’UNICEF a la samarreta del primer equip de futbol.

Molts van pensar que es tractava d’una maniobra de cara a la galeria però amb el pas dels anys, la feina feta des de la seva Fundació demostra un compromís ben ferm.

La segona línia ha concretat aliances pioneres amb Unicef, UNESCO i UNHCR/ ACNUR. La culminació d’aquesta àrea de treball ha estat l’estatus de membre del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides atorgat al FC Barcelona.

L’àrea de programes propis se sustenta sobre dos camps: solidaritat i cooperació i esport i ciutadania. El primer és el pròpiament centrat en cooperació i inclou la creació d’una Xarxa Internacional de Centres Solidaris (XICS) i l’organització de les Jornades d’Esport Solidari (JES).

En l’àmbit d’esport i ciutadania es fan activitats que fomenten una societat cívica prenent l’esport com a eix vertebrador.

Els XICS «Gràcies a la Xarxa Internacional de Centres Solidaris repartida per diversos continents,

la Fundació ofereix educació, assistència sanitària, suport psicosocial i accés a l’esport i el lleure als infants més vulnerables, vetllant també per l’equitat de gènere», explica Marta Segú, directora general de la Fundació FC Barcelona.

La màxim responsable de la Fundació apunta que «el compromís del FC Barcelona amb aquests centres és de tres anys, temps durant el qual el club procura que les institucions públiques i locals s’impliquin en el finançament del centre per, un cop acabats els tres anys, el centre tingui el futur assegurat per continuar la seva tasca».

Cada un d’aquests centres disposa de biblioteca, aula d’informàtica, menjador, espai mèdic on el metge pugui fer les revisions als infants, i un espai esportiu que normalment és un camp de futbol i una pista poliesportiva. «Quan surten d’escola

05/06/2009 10:22:06

32 el reportatge

«L’esport és com un caramel per als nanos perquè uses un llenguatge més directe que t’hi permet acostar-te amb més facilitat» els nens i nenes vénen al nostre centre per fer reforç escolar, reben atenció sanitària, practiquem vacunacions, els oferim lliçons d’informàtica i en el cas dels infants que ja no van a escola els fem tallers de formació professional en els quals els ensenyem mecànica, electrònica, costura i horticultura», explica Marta Segú. Un total de 1.276 infants i joves es beneficien de la tasca diària d’aquests camps que vetllen per la nutrició, l’assistència sanitària, l’alfabetització i la formació professional de nens i nenes. En aquest sentit, la resposta dels infants és molt positiva, ja que «tots ells al·lucinen pel fet que el Barça s’hagi pres la molèstia d’arribar on són ells per donarlos tot el que els oferim». Però els bons efectes d’aquests centres s’estenen a set mil persones si es tenen en compte els familiars directes.

En aquests centres també es practiquen esports d’equip com bàsquet, handbol, voleibol, futbol i disciplines autòctones amb forta implantació, com per exemple el criquet o el koko i kabiki a l’Índia. «L’activitat esportiva s’ofereix com a al·licient perquè la canalla vingui al centre, però també per garantir-ne el benestar físic i formar-los en una sèrie de valors com ara el treball en equip, la cultura de l’esforç, la disciplina, la confiança, el respecte, la solidaritat, l’equitat de gènere i la tolerància.»

Un dels problemes amb què es troba el FC Barcelona a l’hora de posar en marxa un centre d’aquestes característiques és la desinformació de les famílies i l’entorn social. «Per descomptat has d’explicar a tothom que són camps per a la cooperació i que en cap cas no són centres de captació de futbolistes per al primer equip, perquè sempre apareixen els típics intermediaris que busquen fer negoci, però de seguida desapareixen quan veuen que no es tracta del que pensaven, perquè no volem barrejar la parcel·la esportiva amb el nostre projecte de cooperació», explica Segú. Per aquest motiu, des de la Fundació FC Barcelona es treballa molt amb les famílies perquè aquestes no tinguin cap expectativa

30-33_Report.indd 32

En els XICS que té la Fundació FC Barcelona els infants practiquen diversos esports

referent a la possibilitat que el seu fill o filla acabi jugant al Barça. «Al principi ens ofereixen pagar per poder portar els seus fills als nostres centres i els hem de dir que els XICS només són per a nens i nenes que precisament no ho poden pagar.»

Les JES Les Jornades d’Esport Solidari tenen l’objectiu de formar educadors socials o monitors que treballin cada dia amb infants i joves en risc d’exclusió social per tal que puguin utilitzar l’esport com una eina de motivació. Aquestes jornades es fan diversos cops l’any, tenen una durada màxima de quatre dies i hi participen psicòlegs, psicopedagogs i també exjugadors del FC Barcelona, com Julio Alberto. En les sessions matinals es treballa la part teòrica i es parla de com l’esport és una eina de promoció social i també de la utilitat que té a l’hora de promoure els valors cívics en grups marginats socialment. A la tarda

«Al principi ens ofereixen pagar per portar els seus fills als nostres centres i els hem de dir que els XICS són per a nens desprotegits»

la sessió és més pràctica i es mostra als educadors com aplicar l’esport per assolir els objectius que se’ls ha exposat al matí.

«Amb la formació volem aconseguir l’efecte multiplicador perquè aquests educadors puguin ensenyar-ho als altres», explica Marta Segú.

Acord amb UNESCO Des de l’any 2003 la Fundació FC Barcelona va signar un acord de col· laboració amb UNESCO que actua en tres direccions: la primera és combatre el racisme i la violència en l’esport, la segona és l’antidopatge i la tercera és la promoció de l’educació universal. L’acord no implica cap aportació econòmica fixa però sí un compromís per desenvolupar programes de totes dues entitats.

«La iniciativa més important que tenim en marxa amb el Barça és la que s’està fent des de la Coalició Internacional de Ciutats Europees Contra el Racisme, que celebra una conferència un cop l’any. La darrera es va fer del 24 al 26 de setembre de 2008 a Bolonya, i el Barça va aprofitar aquesta trobada per aplegar joves procedents de les diferents ciutats membres per proposar-los reflexionar i discutir durant tres dies sobre com l’esport podia ser una eina vàlida per combatre el racisme i defensar els valors de

05/06/2009 10:22:09

L’ENTREVISTA 11

Els 12 XICS que té el FC Barcelona BRASIL Taquaritinga: 120 infants BURKINA FASO Uguadugú: 100 infants CATALUNYA Sta. Coloma de Gramenet: 75 joves EQUADOR Portoviejo: 100 infants ÍNDIA Atmakur: en construcció Ballathapalli: 101 infants MALAWI Chezi: en construcció MALI Bamako: 120 infants MARROC Tànger: 140 infants MÈXIC El Salto: 200 joves Tonalá: 200 joves SENEGAL Richard Toll: 120 infants

la multiculturalitat, la tolerància i la solidaritat», explica Miquel Àngel Essomba, director del Centre UNESCO a Catalunya.

D’aquest treball, en van sortir una sèrie de recomanacions, d’entre les quals hi havia una que proposava que en els contractes dels esportistes s’establís una clàusula antiracisme a partir de la qual els jugadors es comprometessin a no tenir comportaments xenòfobs i violents dins i fora dels terrenys de joc. El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va presentar aquesta proposta a l’European Clubs Association (ECA), i va ser acceptada, tot i que està pendent de signatura oficial.

Acord amb UNICEF La col·laboració que ha captat més l’atenció dels mitjans de comunicació és la que la Fundació FC Barcelona va signar amb UNICEF el 2006. En aquest acord s’estableix que el club blaugrana donarà durant cinc anys a l’entitat humanitària un milió i mig d’euros anualment per finançar projectes d’UNICEF d’ajuda a la infància en països del Tercer Món. En una part

30-33_Report.indd 33

El programa de solidaritat i cooperació impulsa la Xarxa Internacional de Centres Solidaris (XICS) i les Jornades d’Esport Solidari (JES) d’aquest conveni signat es va acordar també el que va transcendir més a la premsa: la inclusió de logotip d’UNICEF a la samarreta del primer equip de futbol.

Per a Joana Pérez, coordinadora de les col·laboracions d’UNICEF amb el FC Barcelona, «el Barça és l’únic club esportiu a escala mundial que té un compromís ferm i aporta de forma constant una quantitat de recursos econòmics molt important».

El conjunt total de les aportacions que l’entitat blaugrana fa es destinen a finançar iniciatives de lluita i prevenció de la sida infantil. «S’organitzen campus per educar els formadors perquè després puguin assessorar els nens i nenes en la prevenció del contagi d’aquesta malaltia tan estesa en continents com l’Àfrica», explica Joana Pérez.

Des d’UNICEF es té molt clar el potencial de l’esport com a instrument per tractar infants en risc d’exclusió social en països del Tercer Món. «L’esport és com un caramel per als nanos perquè utilitzes un llenguatge més directe que t’hi permet acostar-te amb més facilitat, i a partir d’aquí tot va com una seda», explica Maria Zapata, responsable del programa Esport pel Desenvolupament que impulsa UNICEF. Acord amb ACNUR «A ACNUR els va agradar molt el que el Barça feia amb els XICS i volia desenvolupar una experiència similar però aplicada en els nens que estan en camps de refugiats de països com Ruanda, Nepal i l’Equador», explica Marta Segú. La idea és utilitzar l’esport com a eina per tal que aquests infants recuperin, en certa manera, la normalitat. A aquesta col·laboració també s’hi va afegir la marca esportiva Nike, cosa que va permetre la creació d’un catàleg de productes sota el lema «Més», que fa referència a la famosa frase «Més que un club». Aquest catàleg de peces esportives es ven a les botigues del Barça i els diners que es recullen de la venda es destinen a donar cobertura als nens i nenes que viuen en camps de refugiats.

05/06/2009 10:22:11

34

CLAROR 34-47_Fundacio.indd 34

08/06/2009 10:45:45

35

en el marc del model de qualitat i excel·lència adoptat

Nova mesura de la satisfacció dels abonats Durant aquesta primavera s’han entrevistat més de 1.100 abonats per conèixer-ne el grau de satisfacció La Fundació Claror va adoptar ara fa uns anys el model de gestió basat en la qualitat i l’excel·lència EFQM (European Foundation for Quality Management). I en el marc del desenvolupament d’aquest model, ha fet un pas més amb la realització d’una enquesta a 1.167 abonats dels seus quatre centres esportius (327 enquestes fetes al Claror, 301 al Sagrada Família, 290 al Marítim i 249 a Can Caralleu), per tal de conèixer-ne el grau de satisfacció. L’enquesta es va fer amb la col·laboració d’especialistes externs, que van ajudar a determinar la mida de la mostra, la segmentació i la manera de fer-la perquè tingués la màxima fiabilitat.

Ara s’està treballant a fons en l’anàlisi de les dades. Els primers resultats (quadre adjunt) donen un alt grau d’abonats satisfets (S) o molt satisfets (MS).

Aquest tipus d’enquesta es farà a partir d’ara de manera periòdica, un cop a l’any.

A banda d’aquesta enquesta, l’entitat ja treballa des de fa anys amb altres indicadors directes (enquesta sobre els motius de baixa, bústia de queixes i suggeriments...) i indirectes (dades de baixes, de rotativitat...) per conèixer la satisfacció dels abonats.

34-47_Fundacio.indd 35

Antoni Aliana i Joan Riera, nous patrons Seguint el procés de renovació del Patronat, el 24 de març es van incorporar dos nous patrons a la Fundació Claror: Antoni Aliana i Joan Riera.

Antoni Aliana Magrí té seixanta-cinc anys i destaca per la seva sensibilitat social i el seu compromís amb les entitats del tercer sector. Exsotsdirector general de la Fundació ”la Caixa”, és vocal de la Coordinadora Catalana de Fundacions i és vicepresident de la Fundació Fonament, que agrupa familiars de malalts mentals per a la inserció social.

Joan Riera Riera, de seixanta anys, és professor de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), centre adscrit a la Universitat de Barcelona.

Acumula una llarga experiència en docència universitària impartint classes sobre psicologia de l’esport, alt rendiment esportiu, direcció d’organitzacions esportives, activitat física i esport i acció motriu i educació. Va ser cap de Recursos Humans de la Divisió Informàtica als Jocs Olímpics de Barcelona 92 i director de l’Equip Barcelona 03 dels Mundials de Natació.

instal·lacions

Dues obres reben ajuts del Pla E estatal Dues obres de millora que es fan a dos dels equipaments gestionats per la Fundació Claror han rebut, a través de l’Ajuntament de Barcelona, ajuts econòmics corresponents al conegut com a Pla E que el Govern central va posar en marxa (Plan Español para el estímulo de la economía y el empleo).

Les ajudes suposen una injecció econòmica total de 2,2 milions d’euros per finançar dos grans projectes de millora i ampliació dels centres.

POL. SAG. FAMÍLIA D’una banda, una de les subvencions ha estat concedida per a l’ampliació del poliesportiu Sagrada Família amb la construcció de l’edifici annex (al passatge Vilaret). Les obres ja han començat sota la mateixa direcció facultativa que va fer el nostre projecte, i està previst que estiguin finalitzades abans de Cap d’Any. CAN CARALLEU L’altra de les ajudes es destina a la remodelació total de les dues piscines d’estiu de Can Caralleu. La reforma també ha començat i, malgrat que afecta un dels al·licients de la temporada estiuenca –la piscina descoberta–, en aquest cas es preveu que les obres estiguin acabades abans de l’inici de l’activitat esportiva del nou curs.

08/06/2009 10:45:48

36 ESDEVENIMENTS XXV MILLA SAGRADA FAMÍLIA - III TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT DE BCN

Belal Mansoor i Natàlia Rodríguez guanyen la Milla Tot i la meteorologia adversa, la cursa va tenir unes bones xifres de participació que la consoliden com una cita ineludible de l’atletisme Belal Mansoor va dominar de principi a fi la cursa en categoria masculina En acabar la cursa, l’atleta de Bahrein es va mostrar molt satisfet pel triomf obtingut.

L’africà es va mostrar exultant per com s’havia desenvolupat la cursa. «Estic molt satisfet per la victòria perquè hi havia molts bons corredors competint», va reconèixer Mansoor.

La Milla Sagrada Família va celebrar la seva XXV edició amb la pluja com a protagonista principal. El fort xàfec caigut a mig matí va obligar a interrompre breument la cursa Belal Mansoor i Natàlia Rodríguez es van adjudicar el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona - Gran Premi Gaudí SPORT, les sèries professionals de la Milla Sagrada Família, que organitza la Fundació Claror al voltant del temple de la

Sagrada Família. Enguany la cursa celebrava la XXV edició, una fita molt especial per a la història d’aquesta prova atlètica de marcat accent popular.

Belal Mansoor, amb un temps de 4’05’’, va traspassar la línia de meta amb molt

d’avantatge respecte del segon i el tercer classificat, que van ser l’atleta etíop Gebremedhin Mekonnen (4’07”) i el quatre vegades campió de la Milla Sagrada Família, Juan Carlos Higuero (4’09’’). Belal Mansor va comandar la cursa des del principi i en l’última volta va imposar un ritme que cap dels seus perseguidors no va poder resistir, cosa que li va permetre guanyar sense rebre la pressió de cap dels rivals.

Natàlia Rodríguez s’imposa en dones En dones, la cursa va ser molt més igualada. Natàlia Rodríguez va ser la més ràpida tot i que es va imposar a Marije Te Raa en els últims metres del recorregut. L’atleta del club Gimnàstic, amb un temps de 4’50’’, va superar per un segon de diferència la corredora holandesa, que va passar per la línia de meta amb un temps de 4’51’’.

En tercera posició, i a una certa distància, va acabar la portuguesa Sara Moreira, tot un clàssic de les sèries professionals de la Milla Sagrada

CLAROR 34-47_Fundacio.indd 36

08/06/2009 10:45:50

esdeveniments 37

RESULTATS Data: 26 d’abril Inscrits: 2.000 Participants: 861 Club amb més participants: CEIP Sagrada Família XXV MILLA SAGRADA FAMÍLIA (curses populars) Categoria Guanyador Guanyadora Benjamí Suspesa - Suspesa Alevins Yeli Sagna 5’35’’ Laia González 6’13’’ Infantils Alfred Coma 5’14’’ Paula Teruel 6’09’’ Cadets Sergi López 4’41’’ Marta Gómez 5’45’’ Júniors Y. Khalfaoui 4’37’’ Aida Ariza 5’56’’ Veterans 1 J.L. Lozano 4’57’’ Anita Pineda 6’12’’ Veterans 2 F. Marsol 4’45’’ Raquel Medina 6’05’’ Promeses Mohamed Ait 4’20’’ Sandra Isach 6’35’’ Sèniors K. Elmerroune 4’14’’ Anna Bové 5’13’’ III TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT BARCELONA 1 Belal Mansoor 4’06’’ Natàlia Rodríguez 4’50’’ 2 G. Mekonnen 4’07’’ Marije Te Raa 4’51’’ 3 Juan Carlos Higuero 4’09’’ Sara Moreira 4’54’’ 4 Javier Carriqueo 4’15’’ Diana Martín 4’55’’ 5 Pedro Gonçalves 4’16’’ Elián Périz 4’57’’ 6 Víctor Corrales 4’16’’ Rosa Morató 4’58’’ 7 Luis Alberto Marco 4’17’’ Mari C. González 4’59’’ 8 Óscar Cavia 4’18’’ Dolores Checa 4’59’’ 9 Guillem Durán 4’19’’ Sonia Bejarano 4’59’’ 10 José Luis Blanco 4’21’’ Cristina Jordán 5’02’’ 11 Pol Guillén 4’23’’ Elena Adán 5’10’’ 12 Oriol Bonet 4’34’’ Marisa Casanueva 5’17’’ 13 - Judith Llavero 5’29’’

Família. La corredora del Maratone Clube de Portugal va acabar completant el podi amb un temps de 4’54’’.

Un xàfec interromp les sèries populars La forta pluja que va caure durant més d’una hora va obligar l’organització de la Milla a aturar les curses populars durant una bona estona per esperar que afluixés el temporal. L’aigua i el vent van causar algunes destrosses en el

34-47_Fundacio.indd 37

Tot i el mal temps van córrer la Milla més de 800 atletes de totes les edats muntatge de la cursa i també van obligar a suspendre les dues curses de benjamins. A partir de les 11.30 hores el sol va fer acte de presència i es van poder reprendre les curses populars.

Tot i les inclemències meteorològiques, van córrer la

Milla Sagrada Família més de 800 atletes, i cal recordar que les inscripcions es van tancar abans d’hora en assolir la xifra límit imposada per l’organització de 2.000 dorsals.

Premi al corredor més veterà Com és de costum en els darrers anys, l’organització de la Milla Sagrada Família també va concedir el tradicional premi al corredor més veterà de la cursa. Joan Siruaneta, amb

La cursa va assolir el límit de 2.000 dorsals establert per l’organització setanta-set anys d’edat, va ser l’atleta més longeu.

El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Pere Alcober, i la regidora de l’Eixample, Assumpta Escarp, van assistir a la cursa i van participar en l’entrega de premis.

08/06/2009 10:45:52

38 jaume falguera i raquel velasco són els nous guanyadors

247 atletes corren el IX Cros de Muntanya En l’edició d’enguany el recorregut es va incrementar a 10,5 quilòmetres fet que no va evitar un nou rècord de participació El 18 d’abril passat es va celebrar a Can Caralleu la novena edició del Cros de Muntanya.

Com ja és de costum en els darrers anys, la cursa va enregistrar un nou rècord en la xifra de participants. En aquesta ocasió, van ser fins a 247 atletes els que van córrer la prova, que s’està convertint en tot un referent per a aquells que els encanta participar en curses de muntanya. Tot i que l’organització va decidir incrementar el nombre de dorsals a 300, igualment aquests es van esgotar i es va haver de tancar abans d’hora el termini d’inscripció.

CANVI DE RECORREGUT Aquest any, l’organització de la cursa va decidir fer una mica més exigent la prova, i és per això que es va ampliar el recorregut a 10,5 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 670 metres i un total acumulat de 1.340 metres. La cursa es va desenvolupar pel parc de l’Oreneta, Can Setmenat, la carretera de les Aigües, el turó d’en Cors i Sant Pere Màrtir.

En la categoria masculina el primer classificat i guanyador de la cursa va ser Jaume Falguera, del Club Falcos, que amb una marca de 50’40’’ es va

L’organització va incrementar a 300 el nombre de dorsals disponibles

proclamar guanyador d’aquesta novena edició del Cros de Muntanya.

La millor en dones va

ser la corredora del Club Verticrunners, Raquel Velasco, que va completar el recorregut en una hora i tres minuts.

NATACIÓ

Campionat de Natació Escolar de Can Caralleu El dissabte 9 de maig, Can Caralleu va celebrar el VI Campionat Escolar de Natació.

Hi van participar un total de 180 nens i nenes de 1r a 6è de primària de totes les escoles que fan activitats aquàtiques a Can Caralleu: els CEIP Costa i Llobera, Nabí, Orlandai, Tàber i Dolors Monserdà – Santapau, i les escoles Montserrat, Kensington School, Lys, Sant Gregori, Padre Damián, Casa Nostra, Suïssa i els nens d’Escola Esportiva de Natació de Can Caralleu.

La competició es va fer en dos torns, el primer va començar a les 16 hores amb els cursos de 1r a 3r de primària i, el segon, a partir de les 17 hores, en el qual participaven els cursos de 4t a 6è.

NATACIÓ

Onze escoles prenen part en el XXV Campionat de Natació Escolar El dissabte 25 d’abril la piscina gran de l’Esportiu Claror va celebrar la XXV edició del Campionat de Natació Escolar. En la competició van participar 124 nois i noies d’edats entre els 7 i els 18 anys.

La competició es va fer en dos torns. A les 16.15 hores van començar els nascuts entre el 1993 i el 1999, i a partir de les 17.45 hores va ser la tanda dels infants nascuts entre el 2000 i el 2002. Es va donar medalla i copa als guanyadors de cada prova i al final de cada torn es va sortejar un obsequi.

Hi van participar l’Escola Santa Anna, el CEIP Sagrada Família, l’Escola Jovellanos, l’Escola Tabor, l’Escola Immaculada Vedruna, l’IES Secretari Coloma, els CEIP La Sedeta, Sant Martí de Calassanç, Reina Elisenda, Artur Martorell i els grups de natació infantil i jove de l’Esportiu Claror i el Poliesportiu Sagrada Família.

CLAROR 34-47_Fundacio.indd 38

08/06/2009 10:45:54

SECCIONS 39 el cadet A i l’infantil A es classifiquen per a les fases finals

Bona temporada dels equips Safa Claror

Medalla de plata de Marcel González

El sènior masculí aconsegueix l’objectiu de la permanència mentre que el femení obté la tercera plaça a Tercera Catalana Com cada any per aquestes dates, és important fer balanç de la feina feta pels equips del Safa Claror. Enguany, la temporada ha estat força exitosa: els responsables de la secció estan satisfets de la millora que han experimentat la majoria dels jugadors i també es vol remarcar la feina que s’ha fet entre tots: jugadors i jugadores, entrenadors i entrenadores i delegats i delegades. Si aquesta feina es complementa amb el suport i la col·laboració de pares i mares, s’aconsegueix un bon clima en la pràctica de l’esport que facilita de manera ben clara els progressos assolits al llarg d’aquests mesos.

Els sèniors Fruit de tota aquesta feina, s’han aconseguit diverses fites.

El sènior masculí, tot i aconseguir un balanç de 15 victòries i 15 derrotes a la fase regular de la Copa Catalunya, s’ha vist obligat a jugar la fase de permanència per aconseguir, finalment, la salvació.

El sènior femení, tot i fer una gran temporada, ha quedat tercer, empatat amb les segones del seu grup de Tercera Catalana i, pel bàsquet average, no ha aconseguit l’ascens.

Els responsables estan molt satisfets per la bona evolució dels jugadors

34-47_Fundacio.indd 39

Pel que fa a la resta d’equips, en el moment de tancament d’aquesta revista els equips amb els resultats més desta-

ARTS MARCIALS

cats eren el cadet A i l’infantil A masculí, que jugaran les fases finals del campionat de nivell A2.

La secció d’Arts Marcials de la Fundació Claror està d’enhorabona, perquè en Marcel González, membre de l’equip de taekwondo, es va penjar al coll la medalla de plata en l’Open Chanllenge Cup de Bèlgica celebrat el 7 i 8 de març. Aquest és un campionat internacional on van participar països de la talla d’Holanda, Anglaterra, Austràlia, França, Itàlia, Portugal, Espanya, Irlanda, Grècia, Estònia i l’amfitriona, Bèlgica.

Marcel González va participar en la categoria –59 kg Júnior i va disputar-se la medalla amb sis persones més.

A la final va caure amb un marcador advers de 5–3. Tot i la derrota es tracta d’una gran fita per a l’entitat.

MÀSTERS DE NATACIÓ

Mercè Bel acumula quatre rècords d’Espanya aquesta temporada Mercè Bel, amb un temps de 14’43’’33’’’, va establir un nou rècord d’Espanya i de Catalunya dels 800 lliures categoria 65+ el 8 de març passat. És el quart rècord d’Espanya que estableix aquesta nedadora durant la temporada en curs després del de 50 papallona de l’11 de gener a Terrassa (52’’60’’’), els 200 lliures del Prat del 7 de febrer (3’27’’02’’’) i el dels 400 lliures aconseguit a l’Inefc Lleida el 21 de febrer passat (7’15’’99’’’).

D’altra banda, l’equip Màsters de la Fundació Claror ha confirmat que participarà en l’XI edició del Campionat d’Europa Màsters, que aquest any se celebrarà a la localitat andalusa de Cadis del 14 al 20 de setembre.

patrocinador oficial de l’equip màsters de natació

902 119 321

08/06/2009 10:45:56

40 esportiu CAPSALERAclaror s’amplia el programa de la temporada 2009-2010

Noves activitats per a l’octubre

personal

La professora de natació Mercè Bel es jubila

La matronatació, el massatge per a nadons i el preesport per a infants de P5 seran les novetats de la temporada L’Esportiu Claror està dissenyant un conjunt d’activitats noves que s’oferiran a partir del mes d’octubre.

Les futures mares o les que fa poc que ho han estat són un dels col·lectius que podran gaudir de les novetats, amb dues propostes exclusives per a la seva condició. D’una banda, per a la propera temporada el programa d’activitats aquàtiques oferirà la matronatació, que possibilita a les futures mares mantenir la condició física durant l’embaràs.

I per quan ja tinguem el nadó, a banda de la natació per a nadons, a l’octubre podrem incriure’ns a un curs de massatge de sis sessions que pretén apropar el nadó i la mare a través del tacte i la sensibilitat.

Pel que fa a les activitats infantils, neix el preesport per

a infants de P5, que treballarà les habilitats motrius bàsiques i coordinatives a través de formes jugades i material.

Arts marcials A l’estiu, la secció d’arts marcials també incrementa l’oferta d’activitats amb la defensa personal, un curs d’aprenentatge

de les diferents tècniques de defensa i lluita amb una aplicació estrictament d’autodefensa, sense entrar en el treball més tradicional de les arts marcials. I l’aikido oferirà un nou curs en horari de matins (dimarts i dijous, d’11 a 12.30 hores) al qual es podrà assistir gratuïtament al setembre.

MILLORES

Canvi de les màquines de condicionament físic Amb vista al segon semestre de l’any, l’Esportiu Claror té previstes diverses actuacions per seguir millorant el servei i el confort.

La més visible és el canvi de la totalitat de les màquines de la sala de condicionament físic i càrdiovascular que significarà un salt endavant quant a disseny i funcionalitat. També s’hi renovarà el sistema d’aire condicionant per potenciar la renovació i climatització de l’aire.

Una altra de les actuacions consisteix a renovar completament els circuits d’aigua calenta sanitària i d’aigua freda per tal d’evitar les oscil·lacions de temperatura de les dutxes, ja que les accions que s’han portat a terme fins ara no han donat els resultats que es volia.

La Mercè Bel, professora de natació de l’Esportiu Claror, es jubila aquest any. La Mercè ha treballat a l’entitat vint-i-un anys, des del 1988, i ha estat molta, moltíssima, la canalla que a après a estimar la natació gràcies a ella. També els ha inculcat fer-ho cada vegada millor; els ha ensenyat el valor de l’esforç que ajuda a progressar en l’esport i en la vida; el valor de la perseverança.

Les persones que han treballat al seu costat en destaquen la seva passió per la feina. I és que la Mercè és una autèntica amant de la natació; mai no l’ha deixada de practicar. Una bona prova n’és el palmarès excel·lent de medalles que ha aconseguit al llarg de tota la seva carrera esportiva, que encara continua, amb l’equip de Màsters veterans de natació de la Fundació Claror.

A tu Mercè: d’aquí a pocs dies et jubiles però aquestes paraules no són de comiat!

Esperem seguir compartint amb tu el dia a dia, perquè... oi que no podràs estar gaire temps sense tirar-te a la piscina? Molta sort!

CLAROR 34-47_Fundacio.indd 40

08/06/2009 10:45:59

SAGRADA FAMÍLIA 41 les activitats començaran a les 9.30 hores i hi haurà torns

La Festa de l’abonat se celebra el 20 de juny L’espai de piscines acollirà una jornada aquàtica de caràcter lúdic amb activitats adreçades a tots els membres de la família El 20 de juny al matí, el Poliesportiu Sagrada Família celebra la tradicional Festa de l’abonat, que tindrà com a protagonista principal una jornada aquàtica de caire lúdic i esportiu enfocada a tota la família i per a totes les edats.

Les activitats estaran dividides en tres torns de tres quarts d’hora cadascun. El primer serà de 9.30 a 10.15 hores, el segon de 10.45 a 11.30 hores i el tercer de 12.00 a 12.45 hores, moment en què es posarà punt i final a la jornada.

Jocs per a tothom Al llarg de tot el matí s’organitzaran activitats recreatives.

A la piscina petita es faran jocs adreçats als més petits a través d’un circuit. A la piscina gran hi haurà inflables de gran format per satisfer els més atrevits. També es posarà música i s’organitzaran balls.

Per als més grans, es duran a terme diferents activitats aquàtiques en forma de circuit en què pares i fills participaran conjuntament.

La festa estarà dinamitzada pels tècnics del centre, que faran gaudir de valent tots aquells que hi participin.

L’objectiu d’aquesta jornada és convertir la piscina del

A la piscina gran es muntarà un inflable de gran format i es farà un circuit lúdic

34-47_Fundacio.indd 41

Poliesportiu Sagrada Família en un festival de diversió.

Des de Direcció s’anima a tots els abonats i usuaris del

Poliesportiu Sagrada Família i de l’Esportiu Claror a venir i participar activament en totes les activitats.

ACTIVITATS DIRIGIDES

Un programa d’estiu pensat per als més exigents Aquest estiu, el Poliesportiu Sagrada Família fa una aposta contundent per les activitats físicament molt exigents. Així doncs, es potenciaran els grups d’aeròbic, spinning, TBC i GAC, entre altres. Aquestes activitats s’han dissenyat especialment per assolir quotes d’intensitat alta que ajudin a entomar l’estiu en plena forma. A més, també es podran practicar balls de saló o, si es prefereix, bàdminton.

Per als qui cerquin el punt d’equilibri, la meditació i el control postural trobaran activitats més suaus com el ioga, el tai-txi, pilates o l’escola d’esquena, que els permetran arribar a un estat òptim de forma. No perdeu l’oportunitat de gaudir a l’estiu.

ACTIVITATS INFANTILS

Festival de les Escoles d’Iniciació Esportiva el dissabte 13 de juny El dissabte 13 de juny se celebra al pavelló del Poliesportiu Sagrada Família el festival de cloenda de les activitats de promoció esportiva infantil. Aquesta és una bona oportunitat perquè pares i mares comparteixin amb els nens i nenes l’espai lúdic d’aprenentatge i creixement i vegin els progressos de l’esforç que els seus fills han fet al llarg de tot el curs.

Aquesta jornada és una bona manera de conèixer el tarannà de les activitats que es fan des de les Escoles d’Iniciació Esportiva. És una oportunitat d’observar com, d’una manera lúdica, els nens i nenes s’introdueixen en el món de l’esport fins a assolir nivells tècnics espectaculars i, també, per fer arribar el reconeixement de pares, mares, amics i entrenadors amb un fort aplaudiment per tota la feina feta al llarg del curs.

08/06/2009 10:46:01

42 42 SAGRADA FAMÍLIA

CLAROR 34-47_Fundacio.indd 42

08/06/2009 10:46:03

marítim 43 DURANT LA SETMANA ES FARAN ACTIVITATS AQUÀTIQUES I FITNESS

Festa de l’abonat del 13 al 19 de juny Hi haurà activitats aquàtiques, sessions dobles d’activitats, jornada de portes obertes de cursets i moltes altres coses de la història del cinema, com ara Grease i Ballant sota la pluja, entre altres.

Com cada any, el mes de juny finalitzem les activitats de tot el curs per donar pas a les d’estiu (juliol i setembre), amb la Festa de l’abonat, una setmana amb una programació especial. Des del dissabte 13 i fins al divendres 19 de juny es faran tot un seguit d’activitats.

ACTIVITATS La programació especial començarà el dissabte 13 amb la jornada d’activitats aquàtiques i continuarà durant tota la setmana amb sessions dobles d’spinning, jornades de portes obertes dels cursets de ioga,

tai-txi, dansa del ventre, vòlei, etc. El punt final a aquesta setmana tan especial el posarà una masterclass dedicada als balls dels musicals més emblemàtics

PLACES LIMITADES Totes aquestes activitats estaran obertes als abonats de qualsevol dels quatre centres gestionats per la Fundació Claror. A més, seran de caràcter gratuït independentment de la franja horària d’abonament. Les persones que no hi estiguin abonades podran fer aquestes activitats per només cinc euros al dia. Les places de totes les activitats ofertades són limitades.

Nous monogràfics i ampliació de la graella Gràcies a l’elevada assistència dels abonats, el Poliesportiu Marítim ha decidit ampliar algunes de les activitats de graella més demandades per tal de poder disposar de més oferta setmanal.

Aquest ha estat el cas de les sessions d’spinning, que des d’abril ja té més sessions, amb els horaris de dimarts i dijous a les 19.00 hores. La graella també ha crescut al migdia amb la inclusió del Pilates el dijous a les 15.30 hores, mentre que el mateix dia però a la tarda es farà una

34-47_Fundacio.indd 43

d’horaris per adaptar-se a les necessitats dels abonats i usuaris del centre.

classe més de GAC a partir de les 20.00 hores. Amb aquests canvis s’espera enriquir l’oferta

Monogràfics Durant la temporada d’estiu està previst fer un monogràfic de balls llatins i dues masterclass, una sobre els balls dels musicals més famosos i l’altra de dansa hawaiana.

D’altra banda, el Relaxa’t a l’aigua, tot i que no figura a la graella, gaudeix d’un èxit tan rotund que està previst fer quatre sessions setmanals al juny i a partir de setembre.

BREUS

Oferta en els abonaments d’1 a 3 mesos A l’estiu oferirem els abonaments d’1 a 3 mesos a preus reduïts i, a més, oferirem matrícula gratuïta en modalitats de tot el dia. Es faran descomptes del 12 al 30 % segons els mesos que es vulguin contractar. A més, també farem el 50 % de descompte en els cursets de ioga, tai-txi, dansa del ventre, escola d’esquena i vòlei indoor al juliol i setembre.

Pack especial de salut tot aquest juny D’acord amb la política de promoció dels serveis de salut del centre, el Marítim oferirà durant tot el mes de juny un pack especial de salut que inclourà una dieta depurativa més dues sessions d’algues parcials. Per a més informació, pregunteu a la recepció o visiteu el web.

No et perdis el Campus Marítim Del 29 de juny al 10 de juliol se celebrarà el Campus Marítim, organitzat per l’Escola de Bàsquet Nacho Solozábal i on a part del bàsquet també hi haurà activitats de platja. Està adreçat a jugadors i jugadores nascuts entre el 1996 i el 2000.

L’horari serà de 10 a 18.30 hores (divendres 3 de juliol, de 10 a 16 hores). Les inscripcions es poden fer des del mes de maig a les oficines de la Federació Catalana de Bàsquet.

08/06/2009 10:46:05

44 L’ESPORTIU CAPSALERA DE LLINARS les obres encaren la recta final

BREUS

L’Esportiu de Llinars inicia el compte enrere Ja s’han establert grups de treball, s’ultima l’oferta d’activitats de graella i al juliol es prepara la captació i selecció de personal Les obres de construcció de l’Esportiu ja estan en la fase final. És per això que amb l’objectiu de treballar la posada en marxa del centre s’han establert grups de treball formats per treballadors de diferents àmbits de la Fundació Claror. Els grups d’actuació són: activitats aquàtiques i natació escolar, condicionament físic i activitats dirigides, escoles esportives, salut, administració i atenció al públic, manteniment, neteja, recursos humans, sistemes tecnològics, sistemes de gestió i comunicació, i màrqueting. El Consell d’Administració de Llinarsport aprovarà la proposta de gestió aquest juny per presentar-la a l’Ajuntament de Llinars. activitats A hores d’ara, una bona part dels centres educatius de la zona ja han reservat horari amb vista al curs vinent, per desenvolupar el programa de natació escolar adreçat a nens i nenes des d’educació infantil fins a educació secundària.

En aquests moments també s’ultima tota l’oferta d’activitats de graella i de pagament per tal d’oferir des del primer dia una oferta esportiva de qualitat i adaptada a les necessitats dels usuaris. matrícules Es preveu que al juliol es posi en marxa una oficina de matriculació per formalitzar les més

Perfilades les modalitats d’abonament Ja està perfilada l’oferta d’abonaments, tot i que encara està pendent que el Consell d’Administració de Llinarsport i l’Ajuntament l’aprovi.

L’objectiu és tenir tipologies per a tots els gustos i les edats.

Està previst oferir modalitats horàries adaptades a les necessitats de cada persona (tot el dia, matí, nit i cap de setmana).

També s’han creat tipologies segons l’edat: infantil, juvenil, adult i gent gran. Finalment, també s’oferiran abonaments de tipus familiar.

Definits els serveis de salut

de 3.700 preinscripcions fetes.

Més de 2.500 corresponen a habitants de Llinars del Vallès.

De la resta, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor són els municipis amb més preinscrits.

PERSONAL Durant la segona meitat del mes de juliol, Llinarsport (Fundació Claror i Escola Ginebró) iniciarà el procés de captació i selecció del personal, per al qual es comptarà amb la col·laboració de l’àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament.

D’altra banda, es preveu fer cursos de formació abans

de l’obertura en diferents àmbits, com ara l’atenció i el servei de qualitat al públic, la neteja dels espais esportius, el manteniment d’instal·lacions esportives amb piscina i els marcs referencials de l’àrea tècnica i esportiva per inaugurar el centre amb el personal ben format.

L’Esportiu de Llinars tindrà aquest any una presència especial, al setembre, durant la festa major del municipi, on hi haurà instal·lada una oficina de matriculació al centre. Es preveu que a finals de setembre es pugui posar en marxa la instal· lació en període de proves.

L’Esportiu també tindrà una àrea de salut que oferirà diversos serveis. De moment, ja s’ha confirmat que el centre disposarà de servei de consulta mèdica, fisioterapeuta i també sessions de massatges. En un futur es podria ampliar l’oferta de serveis.

Inauguració de la piscina d’estiu La inauguració de la piscina d’estiu s’ha fixat per al diumenge 14 de juny. Amb motiu d’aquest esdeveniment, s’han previst tres jornades de festa recreativa per a les escoles, els dies 15, 16 i 17 de juny, amb inflables de gran format i material lúdic. D’altra banda, la data prevista per iniciar els cursets de natació és l’1 de juliol.

CLAROR 34-47_Fundacio.indd 44

08/06/2009 10:46:07

L’ESPORTIU CAPSALERA DE llinars 45 entrevista a martí pujol, alcalde de llinars del vallès

«L’Esportiu ens permetrà ser un referent de la comarca» L’alcalde de Llinars del Vallès fa un repàs de com evoluciona el projecte de l’Esportiu i ens avança que el centre tindrà parada d’autobús pròpia Per què Llinars del Vallès va decidir apostar per la construcció d’un poliesportiu municipal?

Era una demanda social del poble però també dels municipis de la vora, com Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor.

L’Esportiu potenciarà Llinars dins de la comarca?

Efectivament, l’Esportiu ens permetrà ser un referent de la comarca. Serem un punt d’influència de la zona que aplega Llinars mateix, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, Vilalba i també una part de gent del Maresme, perquè hi ha persones de Dosrius que també vénen aquí per agafar el tren que els porta a Barcelona.

Què significarà per a la vida diària del municipi?

D’una banda, serà un equipament que permetrà millorar l’oferta esportiva del poble i, de l’altra, serà un centre que potenciarà la vida social del municipi amb diverses activitats adreçades a les famílies, per tal que pares i fills puguin gaudir d’esport i lleure plegats.

Ja hi ha més de 3.500 inscripcions. Moltes persones de les que s’hi van apuntar no són de Llinars... És un factor que hem observat. Gran part de les inscripcions són de gent que viu a Llinars, però una xifra remarcable correspon a persones que viuen en poblacions veïnes. De fet, creiem que aquest segon

34-47_Fundacio.indd 45

grup de gent pot créixer més quan el centre estigui operatiu.

Un dels seus objectius és captar persones d’altres pobles per fer de Llinars el punt de trobada d’aquesta zona de més de 19.000 habitants.

Com van les obres?

Les obres estan molt avançades. Crec que quan hi posem els vidres la gent s’adonarà que ja som al tram final, perquè l’edifici es veurà més acabat.

Tant els arquitectes com la constructora m’asseguren que l’obra va pel bon camí. A primers d’octubre el centre ja estarà en marxa.

Quines són les millores urbanístiques a l’entorn del centre per facilitar-ne l’accés?

Farem una gran rotonda per poder accedir fàcilment al recinte. També estem acabant de completar el procés d’ur-

CURRÍCULUM VITAE

Vinculat a la política des de fa gairebé vint anys Martí Pujol Casals va néixer el 2 de novembre de 1957 a Llinars del Vallès. És enginyer tècnic agrícola i va desenvolupar la seva carrera professional a l’empresa agropecuària de la seva família. Des de ben jove es va vincular a Esquerra Republicana de Catalunya en els anys de la lluita antifranquista. No va iniciar pròpiament la seva carrera política fins als trenta-dos anys, edat en la qual va començar a ocupar diverses regidories de Llinars del Vallès de manera intermitent. Des de fa sis anys és alcalde del municipi.

banització d’un passeig amb zona verda que portarà des de Llinars del Vallès fins a l’Esportiu. També està prevista una parada de bus on pararà la línia que ve de Barcelona i que passa per Granollers i Sant Celoni.

A més, estem negociant amb una companyia d’autobusos que fa el trasllat de persones residents a Sant Antoni i Sant Pere fins a l’estació de tren de Llinars del Vallès. L’objectiu seria que també s’aturés a la parada que hi haurà davant de l’esportiu cada hora i mitja.

Finalment, també construirem un pàrquing amb capacitat per a més de cent vehicles, amb previsió que vindrà força gent de fora del poble.

Quin paper tindran l’Escola Ginebró, per una banda, i la Fundació Claror, per l’altra?

La Fundació Claror oferirà experiència en la gestió d’instal·lacions esportives municipals, mentre que en l’Escola Ginebró trobarem una entitat que participa plenament en la vida activa del municipi i ens donarà molta experiència a l’hora de treballar en l’àmbit educatiu del projecte.

Quin ha de ser el paper de l’Ajuntament de Llinars en la gestió del centre?

Des de l’Ajuntament de Llinars del Vallès hem de vetllar perquè el centre funcioni perfectament i ofereixi un servei eficient i a un preu francament raonable.

08/06/2009 10:46:08

46 CAN CARALLEU les obres de millora es portaran a terme fins al mes de setembre

La piscina verda millorarà totes les seves prestacions Per minimitzar les molèsties ocasionades als usuaris, s’habilitaran carrils de joc a la piscina coberta, que, a més, tindrà accés al solàrium La piscina verda de Can Caralleu millorarà totes les seves prestacions gràcies a les obres que es porten a terme a partir del mes d’abril i fins al mes de setembre. Així, els usuaris podran començar la temporada 2009-2010 gaudint d’una piscina confortable i adequada als paràmetres de sostenibilitat.

El Complex Esportiu Municipal de Can Caralleu és un dels equipaments municipals que s’ha beneficiat de les subvencions del Pla E del Govern estatal per tal de reactivar l’economia. La subvenció rebuda va destinada al projecte de reforma integral de la piscina, on es fan els cursos de natació escolar.

Calendari imposat El calendari d’obres està determinat per l’Administració estatal, i això fa que la piscina quedi fora de servei des de juny fins a finals del mes de setembre. En tot cas, es garanteix l’inici del proper curs en les dates habituals.

La direcció de Can Caralleu és conscient de les molèsties que causaran als usuaris aquestes obres, especialment

dels usuaris de piscina, aquest estiu no s’oferiran cursets de natació infantil i a més s’han retallat considerablement les places de casals d’estiu.

durant els mesos d’estiu, i per això s’habilitaran carrils de joc a la piscina coberta, que, a més, tindrà accés directe

al solàrium, i es reforçarà la vigilància amb més socorristes.

Per tal de reduir aglomeracions i perseverar en el confort

HORARIS DE PISCINA

Horaris especials de la piscina els mesos d’estiu Juny - juliol - setembre Dilluns a divendres, de 7 a 23 hores Dissabte, de 8 a 20 hores Diumenge, de 9 a 17 hores (juny i setembre, de 8 a 16h) Agost Dilluns a divendres, de 8 a 21 hores Dissabte, de 8 a 20 hores Diumenge, de 9 a 17 hores

Ús COMPARTIT Durant aquests mesos, els abonats podran fer ús de la piscina coberta, que, excepcionalment, a partir del 25 de juny i fins el 10 de setembre, acollirà també des de les 9.45 i fins a les 13.45 hores al matí i des de les 15 i fins les 16.30 hores a la tarda grups de nens que faran ús d’un espai delimitat amb la supervisió dels nostres tècnics i coordinadors.

Millores sostenibles A partir del mes d’octubre es podrà gaudir d’una piscina totalment remodelada, que millorarà el nivell de confort de l’usuari i també la sostenibilitat d’aquest equipament.

Els aspectes més destacables d’aquestes millores són la disminució de la fondària del vas gran, la renovació total dels dos vasos, el tractament de l’aigua amb un sistema de raigs ultraviolats, la renovació de la platja i el nou tancament perimetral de vidre.

CLAROR 34-47_Fundacio.indd 46

08/06/2009 10:46:10

CAN CARALLEU 47 inscripcions per a les activitats de la temporada 2009-2010

El termini de renovació de places ja està obert Es farà renovació automàtica en els casos de l’entrenament de muntanya i fons, i cursos i lligues de tennis i pàdel per a adults Can Caralleu ja ha obert el procés d’inscripció per a les activitats dirigides de pagament de la temporada 20092010 que començarà el mes d’octubre vinent.

Com ja és habitual en els darrers anys, per facilitar les gestions i garantir la plaça als cursetistes que han participat en les activitats dirigides de la temporada 2008-2009, s’ha fet la renovació automàtica en totes les activitats d’entrenament de muntanya i fons, cursos de tennis per a adults, cursos de pàdel per a adults i també en les lligues de tennis i pàdel.

La resta d’activitats es renoven al centre Per a la resta d’activitats com ara l’escola esportiva, els cursos de natació infantil, l’entrenament de natació, els cursos de tennis infantil, els balls i el programa maternal, caldrà adreçar-se a l’administració del centre per dur a terme la inscripció que permet reservar la plaça de la temporada que ve.

Els cursetistes 2008-2009 i els abonats de Can Caralleu podran fer la inscripció a partir del dimecres 10 de juny.

34-47_Fundacio.indd 47

Les persones que no siguin abonades podran inscriures’hi a partir de dimarts 30 de juny. Durant el mes d’agost

no es tramitaran inscripcions.

A partir del dimecres 2 de setembre s’oferiran les places que quedin restants.

HORARIS DEL CENTRE

El centre farà horaris especials durant l’estiu Els mesos de juny, juliol i setembre, l’horari de Can Caralleu serà de dilluns a divendres de 7 a 24 hores. En el cas dels dissabtes s’obrirà a les 8 i es tancarà a les 21 hores. Els diumenges i els dies festius l’horari fixat serà de 8 a 17 hores, excepte els mesos de juliol i agost, en què l’horari serà de 9 a 18 hores. Pel que fa al mes d’agost, el centre romandrà obert de dilluns a divendres de 8 a 22 hores.

activitats

Un estiu ple d’activitats i també ofertes Durant l’estiu oferim activitats de manera ininterrompuda per tal que tothom tingui la possibilitat de fer activitat física sigui quin sigui el seu període de vacances. Pel que fa a les activitats dirigides, es duran a terme cursos de tango argentí, de salsa i roda cubana, i de line dance durant el mes de juliol.

Consulteu el díptic d’activitats d’estiu. A més, l’entrenament i la preparació física d’esports de muntanya i curses de fons continua amb els mateixos horaris durant el mes de juliol, i a partir del dia 1 de setembre iniciem la temporada.

La graella d’activitats gratuïtes de fitness s’oferirà durant els tres mesos d’estiu, tot adaptant els horaris i les activitats a la demanda. Els horaris estaran a recepció del centre. Així, l’escola de tennis i pàdel funciona durant el mes de juliol amb cursos intensius tant d’adults com d’infants, a banda de l’stage de pàdel, de 9 a 13 hores, i el de tennis, de 9 a 17 hores.

ENTRADES AL MARÍTIM Des de l’1 de juliol i fins al 10 de setembre, els abonats de Can Caralleu que ho vulguin podran accedir al Poliesportiu Marítim, centre referent en talassoteràpia, comprant entrades a preu preferent a la recepció de Can Caralleu.

08/06/2009 10:46:11

48

CLAROR 48-51_CultCoop.indd 48

05/06/2009 10:34:34

claror cultura 49 NOVES LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL PROJECTE CULTURAL

Integrar l’activitat cultural al barri de la Sagrada Família Es vol passar de fer activitats a contribuir, facilitar i col·laborar amb entitats culturals i associatives del barri Després d’un llarg procés de reflexió per part del Patronat de la Fundació Claror s’han definit les línies estratègiques que cal treballar des de l’àrea de Cultura, per tal de començar a implantar-les a partir del mes de setembre del 2009.

En aquest sentit, la primera línia de treball consisteix a passar del fer al contribuir, és a dir, passar de fer activitats culturals a convertir-se en facilitadors i col·laboradors.

TEIXIT ASSOCIATIU Una altra línia de treball és integrar-se més clarament en el teixit associatiu del barri i formar-ne part de manera activa. Explorar les possibilitats de col·laboració amb el Pla de Desenvolupament Comunitari, amb la Coordinadora d’Entitats del Barri, o amb altres entitats properes, i plantejar de quina manera la Fundació Claror pot integrar la seva activitat cultural amb la d’aquestes entitats, participant amb els seus recursos, no estrictament econòmics, sinó també humans i materials, per tal de trobar noves vies de col·laboració. És en aquest sentit que l’equip professional de l’àrea de cultura s’ha posat a treballar, i en

Cursos de cultura general per a la gent gran, amb l’Associació de veïns

48-51_CultCoop.indd 49

Català bàsic per a famílies nouvingudes al barri en l’àmbit de les escoles gració i la comunicació amb els membres de la seva nova comunitat i compartir l’aprenentatge del d’un nou idioma amb els seus fills.

En el marc del projecte d’activitats extraescolars, es durà a terme un projecte de teatre infantil, amb el suport i l’acompanyament de l’escola Marillac. L’objectiu és oferir als nens i nenes del barri la possibilitat d’iniciar-se en l’activitat teatral.

el marc del projecte cultural, endegarà activitats noves amb el suport de diverses entitats del barri. Així doncs, amb vista a la tardor, amb l’Associació de Veïns del Barri de la Sagrada Família, es començaran a oferir cursos de cultura general per a gent gran. L’objectiu és oferir un espai de formació i aprenentatge, i promoure el desenvolupament integral de la gent gran fomentant-ne l’autonomia i la capacitació. ÀMBIT ESCOLAR Una altra de les línies de treball on es posa un especial interès és en tot allò que pugui conve-

nir a la comunitat escolar del barri, fent un diagnòstic sobre si es pot oferir o programar alguna activitat conjuntament entre les escoles i la Fundació Claror.

A partir de la tardor s’oferiran, amb el suport del Consorci de Normalització Lingüística, cursos de català bàsic per a famílies nouvingudes al barri.

Aquests cursos estan dirigits als familiars de nens i nenes que assisteixen a l’escoles del barri. Participar en aquests cursos els permetrà adquirir coneixements per entendre el context d’una conversa en català, facilitant la seva inte-

ACTIVITATS CULTURALS En la mesura que sigui possible, se seguirà oferint algun taller i tertúlia per al públic en general, dins del projecte cultural propi.

També es donarà continuïtat al projecte Claror Música: la coral d’adults, dirigida pel mestre Lluís Yera i formada per cinquanta-dos cantaires, i el cor infantil, dirigit pel mestre Juan Mario Cuéllar, format per onze cantaires.

Totes les activitats se subvencionen amb els recursos de la Fundació Claror i el suport de cada una de les entitats participants. Les inscripcions es faran als centres esportius gestionats per la Fundació Claror.

05/06/2009 10:34:35

CLAROR CULTURA 50 compromís social cinquè concurs d’ajuts a projectes socials de la fundació claror

El Concurs Actua es resol en favor de quatre projectes Els 20.000 euros es reparteixen entre el Club de Futbol Sala Compartir, Càritas, la Fundación Soñar Despierto i l’Assoc. Educ. Integral del Raval El 4 de maig passat el Patronat de la Fundació Claror va aprovar els projectes guanyadors del Concurs Actua, que fa cinc anys que organitza l’entitat com a mostra del seu compromís amb iniciatives de solidaritat i cooperació.

Les entitats que rebran el finançament durant dos anys consecutius són quatre: el Club de Futbol Sala Compartir, la Fundación Soñar Despierto, Càritas Diocesana de Barcelona i l’Associació Educativa Integral del Raval. procés de selecció A data 15 de febrer, quan va finalitzar el termini de presentació de projectes, se n’havien rebut un total de 52.

Tots han estat valorats per la Comissió de Solidaritat de la Fundació Claror, encarregada de fer la proposta per al Patronat. El primer filtre que s’ha seguit per a l’avaluació ha estat que els projectes respectessin les bases del concurs (projectes que treballin amb la infància en risc, relacionats amb l’esport i d’àmbit autonòmic). En una segona fase, la selecció s’ha fet per votació de cada membre

Cursos de cultura general per a la gent gran, amb l’Associació de veïns

Cursos de cultura general per a la gent gran, amb l’Associació de veïns La dotació econòmica per aquest projecte és de 7.576 euros, el que suposa un 34’4 % de la quantitat sol·licitada.

de la comissió i sota criteris com ara el nombre de beneficiaris, la correspondència entre la quantitat econòmica sol·licitada i el projecte proposat, o la supervivència del projecte més enllà de l’ajut de la Fundació Claror.

Club de futbol sala compartir El Club de Futbol Sala compartir-Associació Gabella obté la subvenció per al projecte Jugadors compromesos, que s’adreça a infants, adolescents i joves immigrants del barri Gòtic i del Raval de Barcelona.

El projecte té per objectiu proporcionar eines formatives i d’acompanyament als joves de l’entitat que hi estan acabant la seva etapa esportiva amb la finalitat que siguin els líders compromesos del Club els anys vinents. Gràcies a aquest projecte es vol aconseguir que el Club de Futbol Sala Compartir sigui, els pròxims anys, portat, animat i dinamitzat pels mateixos jugadors.

Per això els caldrà l’ajuda, la formació i l’acompanyament dels educadors i entrenadors actuals perquè vagin adquirint cada cop més protagonisme, compromís i lideratge.

Associació Educativa Integral del Raval En aquest cas, el projecte finançat és el Casal d’Estiu que organitza l’Associació Educativa Integral del Raval i que consta d’activitats lúdiques, esportives i culturals per a menors en risc d’exclusió.

El col·lectiu beneficiari l’integren els infants i joves del barri del Raval de Barcelona en situació de risc que participen dels projectes del centre obert Casal Infantil i Aula Jove Estel d’Assis.

L’organització dels casal d’estiu permet a l’associació mantenir el vincle amb el menor i la família i fer una intervenció socioeducativa en un ambient distès i lúdic, on es poden detectar altres possibles situacions de risc i es coneix l’infant fora de la rutina escolar. L’esport n’és un dels eixos temàtics, ja que permet treballar els valors de la solidaritat, el treball en equip i la pròpia autoestima.

La dotació econòmica per aquest projecte és de 2.524

CLAROR 48-51_CultCoop.indd 50

05/06/2009 10:34:35

compromís social 51 MEDI AMBIENT

Avaluació sobre l’ús del paper

euros, el total de la quantitat sol·licitada.

3.000 euros, el 100 % de la quantitat sol·licitada.

Fu n d aci ó n S o ñ ar Despierto Un tercer projecte que ha aconseguit l’ajut del Concurs són les Olimpíades SD 2009 que organitza la Fundación Soñar Despierto.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és desenvolupar activitats pròpies d’una olimpíada per tal de treballar els valors a través de l’esport, col·laborant en la integració social de nens i joves menors de 18 anys a través de l’esport i el temps lliure.

Per aconseguir-ho els joves passen nou dies a una casa de colònies, el centre d’interès de les quals són les olimpíades; per això es desenvolupen una sèrie d’activitats perquè els menors practiquin el major nombre d’esports possible. A través de les activitats hauran d’aprendre a viure les derrotes, les victòries i el concepte d’equip.

El col·lectiu beneficiari de l’ajut són els menors de centres d’acollida i Centres Residencials d’Accions Educatives (CRAES) de Catalunya.

La dotació econòmica és de

CÀRITAS DIOCESANA DE BARCELONA La iniciativa a la qual s’otorga l’ajut duu per nom Futbol al barri. Un projecte de convivència a través de l’esport.

L’objectiu principal del projecte és treballar la diversitat cultural i la integració d’infants i adolescents que estan en situació de vulnerabilitat social.

I es fa a través de l’esport, en aquest cas del futbol, ja que permet treballar actituds i normes de convivència deixant de banda el nivell cultural i econòmic i situant els nois d’igual a igual a través de les normes d’un joc que seran les mateixes per a tots.

El col·lectiu beneficiari són els infants i els joves de Ciutat Nord - Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, que acostumen a presentar, tant des del punt de vista individual com familiar i social, problemes de desestructuració relacional.

La dotació econòmica: pe aquest projecte és de 6.900 euros, que representa el total de l’ajut sol·licitat.

48-51_CultCoop.indd 51

La campanya Els petits canvis són poderosos, promoguda per la comissió de sostenibilitat i medi ambient de la Fundació Claror, ha començat centrantse en la compra i l’ús del paper en els centres esportius, en especial a les oficines i el lloc de treball de tots els empleats.

La principal diferència d’aquesta campanya amb altres fetes anteriorment és que s’han establert un seguit de mesures que s’implantaran i s’avaluaran periòdicament per la direcció de cada centre esportiu, la qual cosa permetrà passar de les recomanacions a l’adopció real de certs hàbits sostenibles. Precisament per aquest motiu, s’ha treballat un pla d’acció detallat per a cada mes, fins al desembre, que permeti avançar de manera qualitativa i controlada

en l’aplicació de totes les mesures.

El mes de maig, per exemple, s’ha decidit reservar per a ocasions especials tot el paper d’oficina blanc i usar-ne només de reciclat. També s’han configurat les impressores i les fotocopiadores per tal que les còpies es facin a doble cara i, preferentment, en blanc i negre.

Per al mes de juny, s’ha incidit més en l’ús eficient del paper fomentant-ne la reutilització. Per això s’han col·locat safates de paper per a esborranys en tots els despatxos, com també papereres de recollida selectiva.

Ja passat l’estiu, el mes de setembre, les accions s’encaminaran a reduir l’ús del paper fomentant els formats digitals.

05/06/2009 10:34:35

52 àmbit COOPERACIÓ social

CLAROR 52-58_ClarorClub.indd 52

05/06/2009 10:37:18

53

Llença’t de cap a 53 les activitats d’estiu Bateig de kitesurf a Sant Pere Pescador esport a la platja

El 15 de juny a les 9 del matí s’obren les inscripcions per a les activitats de lleure d’estiu, que podeu formalitzar en qualsevol dels centres esportius de la Fundació Claror: Poliesportiu Claror, Poliesportiu Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu.

El dissabte 4 de juliol anirem a Sant Pere Pescador a fer un bateig de kitesurf, un esport que guanya adeptes cada dia.

Practicarem els moviments bàsics de l’estel a la sorra, on aprendrem com s’ha de moure d’una manera segura i divertida, i provarem el lliscament a l’aigua sense taula, bàsic per començar a sentir l’emoció

del kitesurf.

Per al divendres 10 de juliol al vespre us hem preparat una visita guiada pels bars modernistes més emblemàtics de la ciutat, uns locals que guarden tot l’encant del moviment cultural de finals del segle XIX i principis del XX. A petició popular repetim l’snorkeling (nedar i submergirse amb ulleres i tub de busseig) a les illes Medes, però enguany combinat amb una estona de caiac de mar dobles. Ens dividirem en dos grups i practicarem les dues activitats de la mà de monitors especialitzats que ens descobriran les meravelles de la vida submarina.

Data: dissabte 4 de juliol Horari: de 9.30 a 19.30 h Trobada: Sardenya, 333 (davant l’Esportiu Claror) Lloc: Sant Pere Pescador Inscripció: Esportiu Claror, Poliesportiu Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu Preu: 53 euros abonats 75 euros acompanyants Inclou: activitat, material, dinar i transport

TURISME PER LA CIUTAT

Bars modernistes de Barcelona

Curs de vela i windsurf al Centre Municipal de Vela

52-58_ClarorClub.indd 53

9€

Data: divendres 10 de juliol Horari: de 19 a 21 h Trobada: La Rambla/Sant Pau Lloc: Barcelona Inscripció: Esportiu Claror, Poliesportiu Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu Preu: 9 euros abonats 16 euros acompanyants Inclou: ruta guiada per una historiadora i refresc

NOU ACORD

El Claror Club i el Centre Municipal de Vela de Barcelona (CMV) han arribat a un acord per coorganitzar cursos de vela lleugera i windsurf. El Centre Municipal de Vela, gestionat per la Federació Catalana de Vela, és essencialment una escola de vela en què tothom, sense limitació d’edats, pot aprendre i practicar vela. Els seus tècnics són professionals qualificats que segueixen el concepte d’ensenyament unitari desenvolupat per la Federació Catalana de Vela.

Els cursos són de 8 hores i es fan durant quatre dissabtes o diumenges, a un preu exclusiu per als membres de Claror Club: 165 euros, que suposa el 15 % de descompte sobre el preu habitual. El curs de vela lleugera es fa a bord de petites embarcacions (raquero) amb cinc tripulants, i la modalitat de windsurf amb taula i vela en solitari, i en tots dos cursos combinen la teoria i la pràctica, tot fomentant el caràcter recreatiu de l’activitat. La primera edició dels cursos s’ha plantejat per al mes de juny, però la idea és anar-ne proposant noves dates.

Les dues activitats es desenvolupen en l’entorn natural del litoral de Barcelona, navegant davant del Port Olímpic, que permet gaudir d’una visió de la ciutat totalment diferent.

€

esport al mar

Snorkeling i caiac a les Illes Medes

78€

Data: dissabte 11 de juliol Horari: de 8 a 19 h Trobada: Sardenya, 333 (davant l’Esportiu Claror) Lloc: Sant Pere Pescador Inscripció: Esportiu Claror, Poliesportiu Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu Preu: 78 euros abonats 113 euros acompanyants Inclou: activitat, material, dinar i transport

05/06/2009 10:37:20

54 LLEURE AQUÀTIC

llibres

Animals i parc aquàtic a Marineland Sempre a l’oest J.M. Romero Brau Edicions

EL FACTOR HUMÀ John Carlin La Campana

LA CASA DE LES BELLES...

Y. Kawabata Cercle Viena

J. M. Romero va decidir a finals del 2001 fer una volta al món sense mapes ni avions, ni idees fixes de cap classe, excepte el rumb: sempre a l’oest.

Aquest llibre són «les reflexions d’un rodamón», el recull dels catorze mesos que va durar la seva experiència, en què el viatge era el trajecte i no el destí.

El partit de rugbi de la final de la Copa del Món celebrat a Sudàfrica serveix d’excusa per fer un repàs de la història recent del país i de la vida del seu líder, Nelson Mandela, que hi va veure l’oportunitat de complir el seu somni: la superació de l’odi racial i el sentiment d’orgull compartit.

La casa de les belles adormides és un relat que gira a l’entorn d’un petit hostal de províncies en què els vells paguen per dormir al costat d’una jove nua i narcotitzada a la qual es comprometen a no tocar.

Aquest llibre va inspirar la novel· la de Gabriel García Márquez Memoria de mis putas tristes.

discos

Aquest estiu juga i aprèn a Marineland, l’únic dofinari, zoo marí i parc aquàtic a la vegada de Catalunya.

La Fundació Claror i Marineland, que enguany compleix 25 anys, han signat un nou conveni pel qual els membres del Claror Club gaudeixen del 15 % de descompte amb la presentació del carnet Claror Club, i hi poden portar tres acompanyants.

Marineland és al Maresme i ofereix exhibicions de dofins, lleons marins i aus exòtiques.

Al seu zoo marí podreu admirar molts animals com flamencs, llúdrigues, pelicans, pingüins i altres.

Al parc aquàtic et podràs divertir tirant-te pels tobogans i pujant a les atraccions, i per als més petits disposa d’una zona de miniparc.

MARINELAND Ctra. de Malgrat-Palafolls Tel. 937 654 802

15%

ESPORT A LA CIUTAT

Golf per a tothom al Golf Montjuïc BOMBÓN MALLORQUÍN Joan Miquel Oliver 2009

The Pains of...

The Pains of Being Pure at Heart 2009

Tu Labio superior C. Rosenvinge 2008

El també guitarrista i compositor del grup mallorquí Antònia Font ens regala aquest disc encantador amb nom de gelat. El seu quart treball en solitari conté lletres plenes de poesia biogràfica, melodies imaginatives i delicat intimisme. El disc va acompanyat d’un llibre on recull el seu procés creatiu.

El debut de The Pains of Being Pure at Heart respira frescor pels quatre costats. Hi trobem deu cançons en què s’aposta per un rock de piruleta però des d’un vessant melancòlic que li dóna molta personalitat. Cançons com «Young Adult Friction» l’han convertit en un dels àlbums de l’any.

La musa de rock indie espanyol publica un nou disc de digestió fàcil en què aposta per aproparse a un públic més massiu però sense perdre ni un pèl del bon fer que fins ara ha exhibit en la seva carrera en solitari. Hi trobem cançons més accessibles amb un sentit de l’humor cínic i molt inspirat.

Ara pots iniciar-te i practicar el golf sense sortir de la ciutat, perquè el Golf Montjuïc t’ho posa fàcil. Ubicat entre el Club Natació Montjuïc i l’Estadi Serrahima, el Golf Montjuïc disposa d’un camp de pitch-and-putt de 9 forats i una casa club amb un driving range de dos pisos amb 60 boxes per llançar boles, 30 a baix i 30 a dalt, i per practicar aquest esport. La seva ubicació privilegiada ofereix unes vistes de la ciutat úniques, i hi pots admirar el Palau Sant Jordi o la Torre Calatrava tot fent uns quants cops.

Amb aquesta idea de «golf per a tothom», la Fundació Claror

i el Golf Montjuïc han signat un acord de col·laboració que permet a tots els membres del Claror Club obtenir fins al 50 % de descompte en green fees i el 15 % en pràctiques.

GOLF MONTJUÏC Segura, s/n Tel. 902 487 488

20% 50%

CLAROR 52-58_ClarorClub.indd 54

05/06/2009 10:37:22

55 55 AVENTURA A LA NATURA

recomanacions teatrals

Natupark, diversió i aventura al bosc La Fundació Claror i Natupark han signat un nou acord pel qual els membres del Claror Club obtindran un descompte del 10% en l’entrada.

Natupark és un parc d’aventura als arbres que combina l’aventura més agosarada amb el respecte per la natura. Un conjunt d’instal·lacions sobre els arbres que inclouen jocs que combinen habilitat, destresa i aventura: ponts tibetans, tirolines, lianes, troncs oscil·lants, ponts de xarxa...

Disposa de diferents circuits per a diferents edats i condicions físiques, que es poden complementar amb passejades pel bosc. També hi ha espai

per menjar, i en temporada d’estiu, després de l’aventura i l’exercici us proposen una bona capbussada a les seves piscines.

NATUPARK Riu Sec, s/n · Cerdanyola Tel. 935 910 727

10%

HOMBRE LOBO...

Teatre del Raval 50% Fins al 28/6 (prorrogable)

ULLS DE BRUIXA Teatre Gaudí Barcelona Del 9/7 al 2/8

NA BLANQUETA I NA MEL 25% Espai Brossa Fins al 21/6

BOEING BOEING Teatre Coliseum Fila7

SEXE, AMOR I...

Teatre Gaudí Fins al 21/6

EL LAGO DE LOS CISNES entrada e Ballet Rus · Teatre Condal 12 Juny-juliol (consultar claror.cat)

25%

25% 20%

LA FÀBRICA DE LA...

Tantarantana Teatre Fins al 21/6

25%

FIRA DE FERES Guasch Teatre Del 18/6 al 19/7

10

DAR PATADAS PARA NO...

Versus Teatre Del 15/7 al 2/8

25%

OJOS VERDES, MIGUEL...

Espai Brossa Del 19/6 al 26/7

25%

TERRÒS Versus Teatre Del 5 al 30/8

25%

e

entrada LA RUTA BLAVA e 12 Teatre Condal Juliol (consultar claror.cat)

EL LAGO DE LOS CISNES entrada e Ballet Rus · Teatre Condal 12 Juny /consultar claror.cat)

DESIG D’ÒPERA Versus Teatre A partir del 8/8

CSI BALAGUER 50% Teatre del Raval Fins al 28/6 (prorrogable)

LOS PATIOS DE LA...

Versus Teatre Del 13/8 al 6/9

25%

DE MÚSICA I D’HOMES Tantarantana Teatre Del 24/6 al 19/7

25%

OLOR D’OCELL Versus Teatre Del 13/8 al 6/9

25%

REBUFAPLANETES Teatre Poliorama Del 25/6 al 25/7, dv i ds

20%

QUAN ENCARA NO...

Tantarantana Teatre Del 2 al 20/9

25%

STOMP Teatre Victòria Del 26/6 al 19/7, dj

20%

LOST PERSONS AREA Teatre del Raval A partir del 10/9

50%

HOMO RIDENS Teatre Gaudí Barcelona Fins el 5 de juliol

25%

25%

ESPORT I LLEURE

Millora el swing al P&P Badalona El Pitch&Putt Badalona està ubicat al voltant d’un castell medieval i el seu recorregut s’ha adaptat als antics camps de conreu. Situat a només deu minuts de Barcelona per la B-20, es converteix en un camp pràcticament urbà, que disposa de 9 forats amb dues sortides molt diferenciades. En aquest camp et podràs iniciar en la pràctica d’aquest esport o bé perfeccionar el swing.

Destaca la seva escola per a adults, però principalment està dedicada a nens i nenes, que els permet participar en les competicions principals que se celebren per tot Catalunya.

52-58_ClarorClub.indd 55

Tots els membres del Claror Club gaudeixen del 15 % de descompte en green fees els laborables.

P&P BADALONA 15% Castell de Godmar, s/n Badalona · Tel. 933 952 779

entrada CAMUT BAND e 12 Teatre Goya Agost (consultar claror.cat)

Nota: cada teatre o productora estableix els espectacles i les sessions amb descompte, com també les condicions de compra d’entrades. Consulteu la informació a la «Guia Claror Club» d’aquesta revista (pàgines de la 56 a la 58) i a la secció del «Claror Club Avantatges» del web www.claror.cat.

05/06/2009 10:37:22

56

GUIA CLAROR CLUB

relació de centres que fan descomptes presentant el carnet 20% 2x1

MUSEUS

Centre d’estudis d’Art Contemporani.

Descompte del 20 % en l’entrada general i 2 x 1 en exposicions temporals.

Parc de Montjuïc, s/n Tel. 934 439 470 · www.bcnfjmiro.es

50% Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Entrada gratuïta.

Descompte del 50 % en les activitats.

Av. Marquès de comillas, 6-8 Tel. 934 768 635 · www.lacaixa.es

MUSEU DE CERA

TEATRES

2x1

10%

Vine a conèixer la nostra història, la memòria d’un país.

Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2008-2009

Plaça Pau Vila, 3 Tel. 932 254 700 · www.mhcat.net

Lepant, 150 Tel. 932 479 300 · www.auditori.cat

50%

20% 40%

Ptge. de la Banca, 7 · Tel. 933 172 649 www.museucerabcn.com

Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, Monestir de Pedralbes, Casa Verdaguer i Pavelló del Parc Güell. www.museuhistoriabcn.es Tel. 933 151 111

Descompte del 20-40 %. Consultar sessions i descompte a www.claror.cat.

Reserva d’entrades al 933 097 004.

Av. Paral·lel, 91 · Tel. 934 423 132 www.teatrecondal.cat

50%

20%

25%

2x1

Entra en contacte amb els personatges famosos de la història.

Museu de la ciència de l’Obra Social de ‘la Caixa’. Exposicions temporals i permanents.

Isaac Newton, 26 Tel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

20% Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Descompte en l’exposició permanent.

València, 284 Tel. 934 880 188 · www.fundclos.com

50% De les cultures tradicionals a la interculturalitat. Espais de diàleg i reconeixement entre cultures.

Pg. Santa Madrona · Tel. 934 246 807 www.museuetnologic.bcn.es

Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Col·lecció permanent i exposicions temporals.

Plaça del Àngels, 1 Tel. 936 220 376 · www.macba.es

30% Un museu, mil anys d’art.

Del romànic al Modernisme i les avantguardes.

Palau Nacional · Parc de Montjuïc Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

20% Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona.

Comerç, 36 · Tel. 932 687 878 www.pastisseria.cat

Descompte en les entrades de la temporada 2008-2009, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.

Allada Vermell, 13 · Tel. 933 151 596 www.espaibrossa.com

FILA7

20% 50%

Descompte del 20-50 % en les produccions Fila7. Consultar espectacles, sessions i descompte a www.claror.cat. www.fila7.com

25% Descompte en les entrades de la temporada 2008-2009, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.

Sant Antoni Maria Claret, 120 www.teatregaudibarcelona.com

CLAROR 52-58_ClarorClub.indd 56

05/06/2009 10:37:23

57

20% 40%

20%

Descompte del 20-40 %. Consultar sessions i descompte a www.claror.cat.

Reserva d’entrades al 933 097 004.

Joaquim Costa, 68 ·Tel. 933 435 323 www.teatregoya.cat

Descompte en les entrades de dimarts a divendres. Consultar espectacle i sessions amb descompte www.claror.cat.

Av. Paral·lel, 67 · Tel. 933 299 189 www.teatrevictoria.com

e

20% 40%

Preu amb descompte en les entrades de la temporada 2008-2009, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.

Aragó, 140 · Tel. 934 513 462 www.guaschteatre.com

Descompte del 20-40 %. Consultar sessions i descompte a www.claror.cat.

Reserva d’entrades al 933 097 004.

Villaroel, 87 · Tel. 934 511 234 www.lavillaroel.cat

10

TEATRE POLIORAMA

20%

Descompte en les entrades de dijous i divendres. Consultar espectacle i sessions amb descompte www.claror.cat.

La Rambla, 115 · Tel. 933 177 599 www.teatrepoliorama.com

TEATRE DEL RAVAL

20% 40% Descompte del 20-40 %. Consultar sessions i descompte a www.claror.cat.

Reserva d’entrades al 933 097 004.

Hospital, 41 · Tel. 933 015 504 www.teatreromea.com 25% 5,5

e

Descompte del 25 % en la programació d’adults i preu de 5,5 e en la programació infantil. Vàlid en compra les taquilles.

Les Flors, 22 · Tel. 934 417 022 www.tantarantana.com

El parc aquàtic del Maresme t’ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diversió que encara no coneixes...

Vilassar de dalt · Tel. 937 514 553 www.illafantasia.com

SELVA AVENTURA

10%

Parc acrobàtic forestal. Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres!

Arbúcies · Tel. 626 799 335 www.selvaventura.com

15%

Descompte en les entrades de la programació familiar «Viu el teatre» del Teatre Poliorama. Vàlid en compra a taquilles.

Rambla, 115 · Tel. 933 177 599 www.unicsproduccions.com

Dofinari, zoo marí i parc aquàtic.

Dos parcs en un.

Aprèn i gaudeix sense límits!

Ctra. de Malgrat a Palafolls Tel. 937 654 802 · www.marineland.es

NATUPARK

CENTRES DE LLEURE AQUADIVER

2x1

10%

Diverteix-te al parc d’aventura més gran d’Espanya. Circuits als arbres, piscines i zona de picnic. Fes la teva reserva!

Cerdanyola · Tel. 935 910 727 www.natupark.com

PARC MUNTANYA DE SAL

10%

Aigua i emocions per a totes les edats.

Pàrquing gratuït.

La muntanya de sal de Catalunya, vine a conéixer-la!

Platja d’Aro · Tel. 972 828 283 www.aquadiver.com

Cardona · Tel. 938 692 475 www.salcardona.com

10%

PITCH&PUTT BADALONA

Vine al parc temàtic declarat d’interès turístic nacional.

15% de descompte green fees laborables.

Torrelles de Llobregat www.catalunyaenminiatura.com

Castell de Godmar, s/n Badalona · Tel. 933 952 779

25%

20% 50%

Descompte en les entrades de la temporada 2008-2009, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.

Castillejos, 179 · Tel. 932 323 184 www.versusteatre.com

Golf per a tothom: 50% gree fees de pràctiques i 20% en green fees de camp (només diumenges).

Segura, s/n · Tel. 902 487 488 www.golfmontjuïc.com

52-58_ClarorClub.indd 57

10%

20%

50%

Descompte en les entrades de la temporada 2008-2009, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.

St Antoni Abat, 12 · Tel. 934 433 819 www.teatredelraval.com

VERSUS TEATRE

VIU EL TEATRE

ILLA FANTASIA

WATERWORLD

15%

2x1

Gaudeix de les nostres atraccions d’aigua per a tots els públics!

Aparcament gratuït.

Lloret de Mar · Tel. 972 368 613 www.waterworld.es

05/06/2009 10:37:24

58

10% Visites nocturnes a l’Observatori Fabra.

Compra d’entrades al 902 222 191.

Buenos Aires, 12-14 www.grupeduca.org

SALUT

30% 40%

15%

Revisions anuals gratuïtes i descomptes del 40% en ulleres graduades i 30% en ulleres de sol.

Sardenya, 325 Tel. 932 077 751

Vine a navegar. Fes salut i esport!

Cursos de 8 hores en vela lleugera, windsurf, catamarà i creuer.

Tel. 932 257 940 · cmv@fcv.cat www.velabarcelona.com

20% 50%

10%

Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50 % en la primera visita i 20 % en les següents.

Pl. Tetuan, 26 · Tel. 932 325 196 www.cedipte-psicologia.com

Hotel Alp i Alberg Abrigall Allotjament + forfets d’esquí a l’estació d’esquí La Masella Pla de Masella · Alp: Tel. 972 891 760 Alberg Abrigall: 972 144 201

20%

30%

Tot tipus de tractaments odontològics.

Primera visita, consultes i revisions periòdiques gratuïtes. 25 clíniques dentals.

Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453 Diputació, 238 · Tel. 933 426 400

DIVERSOS

45%

5%

Ulleres graduades, lents de contacte de tot tipus, ulleres de sol graduades, ulleres per a tot tipus d’esport.

Sardenya, 365 · Tel. 934 583 933 www.albarri.com/artiveroptics 20% 40% 40 % dte. en muntura i vidres.

20 % dte. en audífons i ulleres de sol.

Finançament a 3, 6 i 12 mesos.

Muntaner, 134 · Tel. 934 546 108 Valencia, 494 · Tel. 932 459 915

Cursos d’iniciació. Vols de bateig a l’aire.

Aeroport de Sabadell Tel. 937 101 52 · www.aeroclub.es

10% Allotjament + pensió completa + accés act. esportives (caiac, tir amb arc, etc) + miniclub + espectacles. Submarinisme.

Parc natural Cap de Creus · Roses Tel. 972 256 212 · www.montjoi.com

Excursions submarines en el mar.

Open water Padi International: 240 e Iniciació al submarinisme (bateig): 30 e Tossa de Mar · Tel. 932 342 853 www.submares.com

girbau regals

10%

Mil detalls per a tu.

Còrsega, 511 Tel. 932 074 522

20% Entrades puntuals laborables i festius, abonaments i lloguer del pavelló poliesportiu.

Pg. Marítim, 33 · Tel. 932 240 440 www.claror.cat/maritim.htm

20% Entrades puntuals laborables i festius, abonaments i lloguer de pistes de futbol sala, camp de futbol i pavelló poliesportiu.

C/ dels Esports, s/n · Tel. 932 037 874 www.claror.cat/cancaralleu.htm

CLAROR 52-58_ClarorClub.indd 58

05/06/2009 10:37:25

Cobertes.indd 3

05/06/2009 10:32:29

Cobertes.indd 4

05/06/2009 10:32:32