Revista Claror Sports nº 62

Cobertes.p65

1

05/09/2008, 21:40

Cobertes.p65

2

05/09/2008, 21:40

SUMARI 3 Revista Claror Núm. 62, IV època Tardor 2008

LA PORTADA

PVP: 1.5 euros Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives de la Fundació Claror.

ELS RAID: QUÈ SÓN?

OPINIÓ 4. Articles d'Ignacio Buqueras, Héctor Silveira, Consol Martí i Antoni Franco. 6. Entrevista curta: Jil Van Eyle, economista creador i promotor del teaming. Gent Claror: article de Joan Itxaso.

ESPORTISTES D'ELIT: EL REPTE DE LA RETIRADA

30

ENTREVISTA 9. Isidre Esteve, pilot de ral·lis. EN FORMA 12. Els raid: què són? 17. Experiències: Una abonada de l'Esportiu Claror, nedadora invident i exmembre de l'equip olímpic espanyol de natació. 18. En forma: Miscel·lània de temes. 22. Natura: El caiac de mar. 23. L'escapada.

12 22

SALUT 24. Salut: Vertigen i posturologia. 26. Dietètica: Hèrnies de hiat. 28. Mens Sana: Moviment slow. REPORTATGE 30. Esportistes d'elit. El repte de la retirada.

EL MOVIMENT SLOW

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR 35. 36. 37. 45. 48. 50.

28

El paper dels socis col·laboradors. «25 anys del Claror». Instal·lacions esportives. Esdeveniments esportius i seccions. Programa d'activitats culturals. Solidaritat i medi ambient.

EL CAIAC DE MAR

CLAROR CLUB 51. Activitats de lleure per a la tardor. 54. Avantatges culturals. 56. Guia d'empreses adherides.

FUNDACIÓ CLAROR ADREÇA: COL· LABORADORS: Sardenya, 333. 08025- Barcelona EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font, Tel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria www.claror.cat / totclaror@claror.org Sabartés, Juanjo Zabala SALUT: Olga Amado, Marta Coll, Albert CONSELL EDITORIAL: Giménez, Mariona Violán, Neus Vives Pedro Andreu, Ester Benach, Núria CULTURA: Eulàlia Realp, Roser Castillo Borràs, Carlos Cano, Gabriel CORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Maria Carbó Domingo, Alfons Font, Joan Itxaso, CLAROR és una revista oberta a Sergi Larripa, Nico Sánchez, totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opi- Mariona Violán SECRETARIA: Marisol Zurano Número 62. Quarta Època. Tardor 2008. Tiratge: 26.000 ex. Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 PVP: 1,5 euros. Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives gestionades per la Fundació Claror.

nions expressades als articles signats, que són responsabilitat de REDACCIÓ: l'autor. Els continguts dels anuncis DIRECCIÓ: Sergi Larripa publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida COORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester Benach la reproducció, per qualsevol mitjà, REDACCIÓ: Cristian González i Olga sense l'autorització expressa, per Barbero escrit, de la Fundació Claror. SUPORT DE DISSENY:

01_Sumari.p65

3

Albert Castro

PUBLICITAT: ○

○

○

○

J.l. Vide, Mº J. Castro

○

IMPRESSIÓ :

○

○

Litografia Rosés

DISTRIBUCIÓ :

SPM

○

○

○

○

○

○

○

Fundació Privada Claror Sardenya, 337, entresòl 2a 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95 fundacio@claror.org Web: www.claror.cat Esportiu Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.org Pol. Sagrada Família. Cartagena, 231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66 sagradafamilia@claror.org Pol. Marítim. Pg. Marítim, 33 08003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.org Can Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74 administracio@cancaralleu.org

05/09/2008, 20:26

PATRONAT PRESIDENTA: Laura Ponce Alsedà SECRETARI: Pablo Bel Rafecas VICEPRESIDENT: Joan Itxaso Paternain VICESECRETARI: Fede Ruiz Llach VOCALS: Consol Martí Soto, Gemma Vilaró Mendiola, Marta Serra Batiste DIRECCIÓ

DIRECTOR GENERAL: Gabriel Domingo DIR. DESENV. CORP: Nico Sánchez DIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ: ESPORTIU CLAROR: Núria Borràs SAGRADA FAMÍLIA: Manel Cercòs MARÍTIM: Pedro Andreu CAN CARALLEU: Carlos Cano ÀREES CENTRALS: ADMINISTRACIÓ: Joan Prat COMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi Larripa REC.HUMANS: Ignasi Casacuberta SISTEMES : Òscar Alarcón SISTEMES DE GESTIÓ: Manel Carmona

4 OPINIÓ

LA COLUMNA

CARA A CARA

IGNACIO BUQUERAS Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols

Cal canviar el calendari escolar?

L'horari espanyol, una singularitat A la Unió Europea hi ha un país que segueix anant per lliure en un important aspecte de la vida quotidiana. Aquest país és Espanya, i ho és quant als seus horaris, que ens obliguen a arribar a casa molt tard i esgotats, a dormir poc i malament, i que tot just ens permeten estar amb els fills. I no cal buscar la causa en la nostra idiosincràsia o en el clima, perquè nacions mediterrànies com Grècia, Itàlia i Portugal es regeixen per horaris similars als de la resta del continent. Mantenir uns horaris diferents (en les hores d’esmorzar, permanència en el lloc de treball, sopar...) provoca unes dificultats de coordinació amb altres països europeus que afecten la productivitat de la nostra economia. Per trobar-hi solucions el 2003 vam constituir la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols per poder assolir el 2010 un canvi substancial en els nostres horaris. D’aquesta manera, per a un creixent nombre de ciutadans es desenvoluparan de dilluns a dijous entre les 7.30 i les 9.00 i fins a les 16.30 a les 18.00 hores, amb un descans de 45 a 60 minuts al migdia; i els divendres fins a les 15.00. Recomanem un desdejuni fort, un dinar lleuger i un sopar suficient; que els horaris escolars i comercials s’adeqüin als laborals, i que televisions, cinemes i espectacles avancin la seva programació. En lloc de la cultura de la presència, advoquem per una cultura de l’eficiència, en la qual es valori el treballador pel seu rendiment i no pel temps que «escalfa la cadira».

Les vacances escolars d’estiu són necessàries, però és dubtós que hagin de ser tan llargues. En total estem parlant que ocupen tres mesos. Tot nen o nena rep amb satisfacció aquest llarg període de HÉCTOR descans de les seves obligaSILVEIRA Pare cions escolars, però avui dia les famílies ja no són el que eren. Les dones s’han incorporat al món laboral, les vacances dels pares s’escurcen, els avis també estan de vacances o treballen, hi ha pares que no conviuen i, encara que els esplais presten un bon servei, no tothom els pot pagar. Per aquest motiu, el període de vacances no pot continuar sent com el que hi ha vigent en l’actualitat, perquè les circumstàncies de la vida quotidiana han canviat molt respecte de fa uns anys. Les vacances escolars han arribat a un punt en què s’han acabat convertint, en innombrables ocasions, en una càrrega per a la família. L’Administració i la comunitat escolar en el seu conjunt han d’implicar-se en la gestió del temps de vacances i ajudar a cobrir necessitats de les famílies, que cada vegada tenen menys temps, aportant-hi recursos i serveis, amb la finalitat que les vacances escolars siguin el que haurien de ser des d’un bon principi: un temps d’oci per als nens i nenes en convivència amb la família.

SÍ

LA VINYETA

L’alternança entre períodes escolars de treball i de vacances és un dels aspectes que menys ha variat al llarg dels anys. La temporització del curs escolar en períodes trimestrals ens ve donada per CONSOL la tradició que vincula el caMARTÍ Professora lendari escolar amb el calendari de celebracions religioses. Això no passa només a l’escola, sinó també al món laboral en general. Aquesta temporització trimestral no ha estat concebuda tenint en compte els límits d’esforç i la necessitat d’intervals dels escolars. Si parlem de les vacances d’estiu, és clar que als escolars els cal un llarg parèntesi. Aquest període ocasiona greus problemes econòmics i d’organització a les famílies. Els mestres som conscients d’aquestes deficiències, i sovint sentim «vosaltres sí que viviu bé, amb tantes vacances». Sí, tenim més vacances que qualsevol altre treballador, però no hem de confondre la durada de les vacances dels escolars amb la dels mestres. Els mestres comencem vacances quan acabem les diverses tasques que tenim encomanades, dins i fora l’escola. Molts cops s’ha parlat de modificar el calendari. La necessitat de conciliar horaris laborals amb horaris escolars és creixent. També és discutible. Hi podria haver diverses alternatives. Per a qualsevol d’elles caldria una gran inversió i un gran consens social.

NO

Vinyeta de Caye, publicada al diari "SPORT", el 26/08/08

CLAROR

04-07 Opinio.p65

4

08/09/2008, 12:51

OPINIÓ 5

TRIBUNA

ANTONIO FRANCO Periodista

També van guanyar els catalans l'Eurocopa? Molta gent ha donat voltes aquest estiu al fet de si Catalunya va vibrar realment amb la victòria espanyola a l’Eurocopa o no. El debat té diverses claus. D’una banda, l’espina clavada de no tenir una selecció catalana que competeixi internacionalment com ho fa, per exemple, Escòcia. És un desig possiblement majoritari, crec que més abstracte i sentimental que d’arrel sobiranista. De l’altra, la nostra passió pel futbol, barrejada amb la impossibilitat de considerar aliena a Catalunya una selecció en què Xavi va acabar sent designat millor jugador del campionat. En tercer lloc, i com a element de molt pes, el temor –i la constatació immediata– que un triomf així provoqui en els mitjans de comunicació estatals una explosió d’espanyolisme amb molts rivets tan rancis i excloents com els

que sovint acompanyen les grans victòries del Reial Madrid. O als quals, en la seva versió catalana, protegeixen les del Barça. El tema ha tingut continuïtat amb les medalles espanyoles a Pequín. Crec que a Catalunya hi va haver satisfacció majoritària en els dos temes. També és clar que aquí hi va haver uns percentatges de fredor/distanciament, com també de decepció pel fet que Alemanya no guanyés la final de futbol i d’alegria per la victòria dels basquetbolistes nord-americans, superiors a la mitjana espanyola. En qualsevol cas, enumeraré alguns elements per a la reflexió. Primer, en aquests temes esportius les actituds són lliures i més individuals que col·lectives. Qui se n’alegra, se n’alegra. Ningú no té la impressió que ha d’estar content per obligació. Segon, quan es tracta la re-

lació amb Espanya, en què a més de les postures polítiques hi influeixen les raons sentimentals, les experiències personals, les arrels familiars i fins i tot els estats d’ànim, és absurd generalitzar i parlar dels «catalans» com si fossin una categoria uniforme. Tercer, sostinc que la majoria dels catalans són, per al bo i per al dolent, binacionals. Encara que sigui políticament poc correcte dir-ho, el seu binacionalisme és com una bisexualitat. No depèn de certificats o reconeixements: qui la té, la té. En quart lloc, si sempre és perillós generalitzar, fer-ho quan s’està parlant d’una cosa tan irracional com l’atractiu de l’esport/espectacle o les adscripcions que envolten el futbol resulta absurd. Cinquè, la tendència humana a apropiar-se en la mesura del possible de les victòries també hi influeix. És més fàcil

considerar pròpia la medalla d’or en tennis de Rafa Nadal que qualsevol quart lloc dels aconseguits a Pequín per espanyols. I en sisè lloc, la tesi que els esportistes són «els nostres» representants nacionals genuïns cada vegada resisteix menys una anàlisi seriosa. En realitat, només poden prendre-se-la de debò els polítics i els periodistes oficialistes. L’estratègia de fitxar estrangers amb possibilitat de medalla, donar-los passaport espanyol i enviar-los a Pequín subratlla que estem davant un nacionalisme molt relatiu. És el mateix que ens passa als barcelonistes davant la pregunta de qui ens representava millor en la final de la Champions a París, Oleguer o Eto’o. En aquestes qüestions hi ha tendència a l’autoengany o a creure el que més ens convingui o ens vingui més de gust. Per Cristian González

L'ENQUESTA

Has canviat d'hàbits per la situació econòmica?

Aitor Carranza 22 anys

Marcela Martín 31 anys

Josefina Garcia 60 anys

Antonio Cebrián 37 anys

No. Haig de dir que tampoc no és que tingués uns hàbits gaire difícils de complir. Més o menys surto igual que abans i no hi he notat cap diferència, encara que gent propera sí que se’n queixa.

No. En general noto que hi ha crisi per la gent que m’envolta, però en el meu cas no he variat cap dels meus hàbits en la vida quotidiana, tot i que el menjar i la benzina estan més cars.

Sí. Quan vaig a comprar noto que la fruita està molt cara i miro de comprar bé de preu però sense que afecti la qualitat. La veritat és que m’hi miro més a l’hora d’anar al mercat.

No. És cert que la inflació està pujant, però encara no m’han afectat directament els efectes de la crisi. Potser a finals d’any ja serà una altra cosa, però de moment, cap problema.

04-07 Opinio.p65

5

08/09/2008, 12:51

NS/NC: 5%

Indif.: 5%

No: 26%

Sí: 64%

Internautes web: www.claror.cat Inici: 20 de juliol Fi: 20 d'agost Total respostes: 310 Sí: 64% No: 26% Indiferent: 5% NS/NC: 5%

6 OPINIÓ

L'ENTREVISTA CURTA

GENT CLAROR

Per Cristian González

«El teaming vol unir la gent en uns valors solidaris» Què és el teaming? Per explicar el teaming sempre remarco el que no és, perquè així s’entén molt millor. El teaming no és ni una empresa, ni una ONG ni una fundació. No té personal ni un compte bancari: el teaming és una idea que pretén unir la gent en uns valors solidaris. En què consisteix exactament? La idea és que un grup de persones que treballen en una empresa o formen part d’una entitat destini, de la seva nòmina, una quantitat tan petita com un euro al mes a una iniciativa solidària. Sempre parlo que la unió de moltes microajudes resulta un gran èxit. Són quantitats que per a una persona no signifiquen res, però la suma de totes esdevé una quantitat apetitosa per a qualsevol ONG o fundació solidària. Quants anys porta treballant en la implantació del teaming? Ara ja fa quasi deu anys. El teaming se’m va acudir quan va néixer la meva filla, que pateix una malaltia greu. Aquesta situació em va fer canviar de prioritats en la vida. Jo fins aleshores havia estat el que s’anomena un executiu agressiu que portava un vida despreocupada. Però quan em vaig veure en aquesta nova situació vaig començar a pensar de manera diferent i, de la necessitat, en vaig fer virtut. El teaming va néixer perquè em vaig adonar que moltes ONG o fundaci-

Jil Van Eyle (Hilversum, 1967) és economista i fa més d'una dècada que viu al nostre país. Es dedica a promocionar i extendre l'ús del teaming (microdonacions en equip) entre entitats i empreses d'arreu

ons d’ajuda a persones malaltes són entitats amb moltes ganes d’ajudar però que de vegades no ho fan perquè no tenen prou recursos econòmics. I vaig rumiar una solució que va desembocar en el teaming. Com ha acollit la idea el món empresarial? Al principi la gent en desconfiava molt, però arran de la meva relació amb Frank Rijkaard tot ha canviat. En Frank sempre ha donat suport a la meva idea i a poc a poc la gent l’ha anat coneixent i cada vegada hi trobo menys reticències. De fet, molta gent hi està interessa-

da perquè també dóna una bona imatge. Quina quantitat de persones s’ha de reunir perquè els efectes del teaming siguin ostensibles? No importa la quantitat de persones que engeguin la iniciativa. Tota quantitat recaptada és un èxit. És clar que com més gent es mobilitzi, millor. Hi ha transparència? Per descomptat que sí. Només ens dediquem a presentar-nos a les empreses i explicar-los la idea del teaming. A partir d’aquí són les empreses o els treballadors d’aquestes corporacions els que organitzen tot el projecte. On té més difusió? Geogràficament el teaming té molta implantació als dos països on m’he mogut més, Espanya i Holanda. Però des de fa poc està sent molt acceptat per empreses i universitats de països de l’Amèrica Llatina, especialment Argentina i Mèxic. Ara bé, si es refereix al tipus d’empreses que normalment engeguen un projecte com aquest acostumen a ser corporacions innovadores i de creació recent que vetllen molt pel benestar dels seus treballadors, especialment les vinculades al món de les noves tecnologies. N’hi ha de grans, mitjanes i petites. Només es pot aplicar al món empresarial? No, també l’apliquen equips de futbol, associacions esportives, fundacions i fins i tot penyes de futbol.

CLAROR

04-07 Opinio.p65

6

08/09/2008, 12:51

JOAN ITXASO, Soci Col·laborador de la Fundació Claror

Anglicismes, no gràcies A l’última Revista Claror m’ha cridat l’atenció un aspecte que considero que ens ha de portar a una reflexió: es tracta de l’ús i abús dels anglicismes. Repassem alguns dels mots continguts: bicing, running pool, jet lag, Bollywood, funky street dance, masterclass, dance strech, snorkeling, spining. Déu n’hi do! No tenim una altra manera d'expressar aquestes paraules o conceptes en la nostra llengua, el català? Hem de rendir-nos a la pressió mediàtica d'aquest fenomen? En els inicis de la democràcia, la nostra entitat, des d'un principi, va adoptar el català com a llengua vehicular, amb convenciment, fermesa i il·lusió. I la revista n'és un bon exemple. Jo crec que ens entendrem millor i enriquirem la nostra llengua si fem un esforç col·lectiu d'innovació i utilitzem els recursos del nostre vocabulari. Recursos que posa al nostre abast la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en formats electrònics molt variats i molt potents. També la Secretaria General de l'Esport es en pot facilitar, en aquest cas, en l'àmbit més específic de la nostra activitat. La nostra llengua és el vehicle fonamental que tenim per comunicar-nos i no el podem estavellar per modes passatgeres o per esnobisme en el llenguatge. Sincerament, crec que tots ens hem de carregar les piles i assumir, com a entitat, la quota de responsabilitat que ens pertoca.

OPINIÓ 7

04-07 Opinio.p65

7

08/09/2008, 12:51

Fotografies: Pep Herrero

8 L’ENTREVISTA

CLAROR

08-11 Entrevista.p65

Foto: Pep Herrero 8

05/09/2008, 20:25

L’ENTREVISTA 9

ISIDRE ESTEVE, TRES MESOS ABANS DE TORNAR AL RAL·LI DAKAR

“De discapacitats, en som tots” CRISTIAN GONZÁLEZ, periodista cristiango@claror.net

El procés de recuperació ha estat lent, però Isidre Esteve ja es mou amb autonomia tot i que encara li espera un llarg camí per recórrer. Fa uns mesos parlava que es trobava en una etapa d’adaptació a un nou medi. Ja s’hi ha adaptat? Encara no hi estic completament adaptat, però haig de reconèixer que en aquest any i mig he après moltíssimes coses, tot i que encara me’n queden moltes altres. La veritat és que he assimilat moltes coses importants que em permeten moure’m amb autonomia. Estic molt satisfet del meu treball i cada dia progresso. Cada dia està marcat pel positivisme o enyora el passat? Ningú no viu sempre en un estat de

08-11 Entrevista.p65

9

ARA FA SETZE MESOS, EN LA DISPUTA D’UNA ETAPA DEL RAL·LI D’ALMERIA, UN TRÀGIC ACCIDENT VA DEIXAR EN CADIRA DE RODES EL MOTORISTA ISIDRE ESTEVE, UN AUTÈNTIC CLÀSSIC DEL DAKAR. EL PILOT ENS PARLA DEL SEU LLARG PROCÉS DE RECUPERACIÓ I DELS REPTES PROFESSIONALS QUE HAURÀ D’ENCARAR EN UN FUTUR. gràcia optimista, i en aquest sentit crec que els mitjans de comunicació m’han enlairat massa. Hi ha moments difícils però també vull deixar clar que al llarg dels meus anys de carrera esportiva vaig viure situacions molt dures que van anar fent pòsit a l’hora d’encarar amb valentia i optimisme el fet tràgic que després m’ha passat. Ja quan vaig tenir l’accident sabia què m’esperava, però també sabia que només em quedava un camí possible i era el de no donar-me per vençut. Sóc una persona positiva i per això em vaig dir a mi mateix: «vaig a intentar fer el màxim amb el que tinc». Es considera encara en procés de recuperació? En l’apartat anímic crec que els moments dolents els puc tenir com els pot

tenir qualsevol altra persona. El que passa és que físicament crec que amb el temps aprendré a fer coses amb molta més agilitat que ara, com per exemple pujar al meu 4 x 4 o vestir-me i desvestir-me. Ha canviat de residència? No, perquè vaig fer-me la casa d’una sola planta pensant que, algun dia, si em feia alguna lesió lleu sempre seria més còmode. Vaig fer bé. En canvi aquí a Sant Just Desvern sí que hem hagut de fer reformes. La seva dona li fa de fisioterapeuta particular. Quantes hores entrenen? Al principi fèiem unes tres o quatre hores. Ara en són menys perquè ja tenim més activitat social i, a més, també haig d’entrenar amb el cotxe. Per això

05/09/2008, 20:25

10 L’ENTREVISTA Isidre Esteve amb la seva dona i fisioterapeuta, Lídia Guerrero. «Ens dediquem a fer exercicis de força al gimnàs utilitzant les mateixes màquines que qualsevol altre usuari, com per exemple pilotes medicinals, politges, gomes elàstiques; paral·lelament ell fa natació», explica la Lídia.

els dos dies que fem peses i mobilitat hi estem tres hores, i el dia de piscina estem una hora dins de l’aigua. Però al marge d’això fem altres entrenaments, com per exemple tres cops per setmana intento posar-me de peu mitjançant un aparell a casa que és un bipedestador. Es tracta d’una cadira on m’assec i em posa completament vertical. Això ho fem perquè els ossos rebin la pressió que han de rebre per evitar que a la llarga puguin acabar patint descalcificació i per tant osteoporosi. També treballem l’electroestimulació. Fem moltes coses. Per tant, al cap de la setmana surten unes tres o quatre hores d’entrenament diari. En una conferència de premsa que va fer va mostrar-se esperançat que un dia hi haurà cura per a la seva lesió. Encara ho creu? M’agradaria que s’entengués bé que jo no visc pensant que ha d’arribar una

solució al meu problema, perquè si fes això possiblement m’oblidaria de viure. No vull pensar constantment en la cura perquè em perdria molts moments de la meva vida. El que passa és que sóc conscient que hi ha molta gent treballant-hi i que es destinen molts recursos a trobarhi una solució. Sempre s’ha de tenir una mica d’esperança però sense obsessionar-se. Crec que en la meva situació es pot fer una vida quasi normal i per tant cal gaudir-ne. Crec que, de discapacitats, en som tots, el que passa és que uns en som d’unes coses i els altres, d’unes d’altres. No està cansat de parlar sempre del seu passat immediat? De fet, des que va acabar l’any vaig prendre la decisió que ja no parlaria més de l’accident. Vull passar pàgina. Com a molt podem parlar del que estic fent ara, com el meu retorn a la competició o de

Una vida en moto des dels deu anys Isidre Esteve Pujol va néixer a la Seu d’Urgell un 15 de maig de 1972, tot i que va viure durant tota la seva infància a la localitat d’Oliana. Quan va fer deu anys els seus pares li van regalar un ciclomotor, amb el qual anava a l’escola, i ja no es va deixar anar del manillar d’una moto durant tota l’adolescència. Poc després començava una carrera esportiva centrada en el món de l’enduro, en el qual es va proclamar subcampió d’Europa el 1995 i campió d’Espanya el 1999. El 1997 va participar per primera vegada al Ral·li París Dakar. En una dècada corrent la mítica prova africana Isidre Esteve va aconseguir una quarta posició, si bé en l’edició del 2006 va estar en primera posició durant moltes etapes, però a quatre dies del final va patir un accident i es va haver de retirar. Va ser un avís del que vindria el 2007, quan el 24 de març va patir una lesió d’extrema gravetat al Ral·li d’Almeria.

les traves que encara em trobo en la meva vida quotidiana. No acostumo a parlar de l’accident, el que passa és que entenc que si es fa una entrevista hi hagi algun moment que es parli de l’accident, perquè hi ha coses del meu present que hi estan relacionades. Com valora el fet de ser un dels tres finalistes a català de l’any? Sincerament penso que Pasqual Maragall, que al final va ser-ne el guanyador, es mereixia el guardó. Era qui més arguments tenia per rebre el premi per tot el que ha fet per Catalunya i Barcelona en els últims 25 anys. La veritat és que la seva figura i aportació no té res a veure amb el que havia fet jo. Potser el meu cas va tocar la fibra sensible de molta gent perquè vaig poder explicar públicament com em sentia, però el meu cas és el de moltes persones que lluiten cada dia per tirar endavant. Jo no he fet res extraordinari. Com l’ha ajudat la seva dona a recuperar-se? M’ha ajudat moltíssim. Per mi ha estat la persona més important per aconseguir tirar endavant en tots els aspectes, ja que no tan sols vivim junts sinó que treballem junts els exercicis de re-

«Des que va acabar l’any vaig prendre la decisió que ja no parlaria més de l’accident. Vull passar pàgina»

CLAROR

08-11 Entrevista.p65

10

05/09/2008, 20:25

L’ENTREVISTA 11

Molt personal... Una ciutat per viure-hi? Barcelona Un lloc per anar de viatge? Un lloc tranquil Un plat? La truita de patates de ma mare Un llibre per llegir? Me’n vaig de Pepe Rubianes Una pel·lícula de cinema? Braveheart Un mitjà per estar informat? Premsa Mar o muntanya? Muntanya Un cantant o grup musical? Dire Straits Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Cap Un personatge actual? Cap Un esportista que admiri? Cap Què valora més de les persones? La sinceritat Si un dia fossis president del Govern o de l’ONU, quina primera decisió prendria? No m’hi veig Dretes o esquerres? Em faig un embolic amb això. Quan em diuen dreta sempre vaig a l’esquerra. És una cosa que haig de millorar Què s’enduria a una illa deserta? La Lídia Un desig confessable? Lluitar cada dia per ser feliç

cuperació. Ella és la meva fisioterapeuta particular. Parlem de futur. Correrà el Dakar en la modalitat de cotxes... Bé, primer de tot vull destacar que és un projecte que m’agrada molt. Tindrà una durada de tres anys i em permet continuar en un món on ja estava involucrat abans. D’acord que ara correré amb cotxe i abans ho feia amb moto, però seguiré en el món dels ral·lis. Es tracta d’un projecte que té com a finalitat córrer el Dakar, però també implica participar en altres proves dels campionats d’Espanya o curses internacionals d’arreu del món. Ja veurem quines curses farem cada any, tot i que l’objectiu principal és el Dakar. Quina és la preparació física que està fent per afrontar la cursa? Evidentment implicarà fer una preparació física més exigent amb l’objectiu

08-11 Entrevista.p65

11

«El Dakar a Sud-amèrica no tindrà la màgia que tenia quan es corria en terres africanes» de treballar més la resistència de determinades parts del cos. Què li sembla el canvi d’ubicació? L’organització del Dakar no ha tingut cap altre remei que canviar d’ubicació la prova, perquè no tenia prou suport per mantenir-la a l’Àfrica i a més per garantir que es desenvolupés amb seguretat després de l’amenaça terrorista. De fet, crec que han fet molt bé d’anunciar una nova ubicació a Amèrica només un mes i mig després de la suspensió, perquè això permet als equips i les marques preparar la cursa com cal. El Dakar a Sud-amèrica no tindrà la màgia que tenia quan es corria en terres africanes però serà igual de competitiu. El Dakar tornarà a l’Àfrica? Estaria molt bé, però de moment crec que no passarà. Es podran fer altres carreres a l’Àfrica, però una cursa com el Dakar amb el poder mediàtic que té no es pot fer encara pel terrorisme. Els països africans de la zona en sortiran perjudicats... Per descomptat que sí, però més enllà d’això també en sortirà tocada la imatge del continent, perquè l’Àfrica sempre ha estat un territori on les guerres i la fam han estat els dos aspectes més destacats, i el Dakar en canvi oferia una Àfrica en què es parlava d’una prova esportiva i d’aventura. El Dakar reactivava el turisme a la zona i l’organització deixava diners per allí on passava. Correrà amb un cotxe adaptat. Quines diferències hi ha notat? Corro amb un cotxe que té el canvi automàtic, tot i que també pot ser seqüencial i electrònic. Els comandaments de l’accelerador i el fre són al volant. L’any passat vaig haver de fer un examen per validar el carnet de conduir per poder portar un vehicle adaptat. Com es planteja el Dakar? En els últims anys, quan corria en motos competia per guanyar perquè gaudia d’una infraestructura feta per ser el campió. Però ara l’objectiu és acabar les curses. Res més.

05/09/2008, 20:25

12 EN FORMA!

CLAROR

12-15_En Forma.p65

12

05/09/2008, 20:43

EN FORMA! 13

Raids d’aventura

PER QUÈ CONFORMAR-SE AMB UN SOL ESPORT?

JUANJO ZABALA, director tècnic de l’Esportiu Claror juanjoza@ec.claror.net

L’evolució de la pràctica d’esports de muntanya ha generat propostes molt atractives al col·lectiu de gent que vol gaudir de dues passions: la natura i la competició. D’aquesta manera, fa temps van començar a aparèixer diferents formats de competició a la natura com ara les curses d’orientació, les curses de resistència, les duatlons de muntanya... i els raids d’aventura. Els Raids d’aventura són competicions que es desenvolupen en un entorn natural, normalment la muntanya, i que combinen proves molt diferents i relacionades amb les activitats a l’aire lliure: bicicleta tot terreny (btt), curses d’orientació, tir amb arc, escalada, descens de barrancs, piragüisme... COM FUNCIONEN Tot i que cada raid pot tenir unes característiques diferents, la participació en aquest tipus de competicions és grupal,

12-15_En Forma.p65

13

JA FA UNS ANYS QUE ELS ESPORTS DE MUNTANYA S’HAN CONVERTIT EN PROPOSTES QUE GUANYEN ADEPTES CONFORME PASSA EL TEMPS. UN MÓN QUE EN UN PRIMER MOMENT ERA NOMÉS A L’ABAST D’AVENTURERS QUE NO ELS IMPORTAVA JUGAR-SE EL FÍSIC PER DESCOBRIR NOUS LÍMITS S’HA APROPAT A UN PÚBLIC MOLT MÉS AMPLI.

normalment en equips d’entre 2 i 5 persones. En funció de la normativa es poden realitzar, o no, canvis durant el transcurs de la competició cosa que fa que no tots els integrants de l’equip estiguin obligats a executar totes les proves. El funcionament general d’un raid consisteix en completar un recorregut més o menys llarg en el menor temps possible. Aquest recorregut pot ser lineal (començar en una població i acabar en una altra) o circular (inici i final en el mateix lloc). És habitual que el circuit estigui dividit en diferents seccions, i que cadascuna es pugui dur a terme d’una determinada manera. Per exemple, pot haver una primera secció que es faci en btt, una segona corrent, una tercera novament en btt, una quarta en caiac... Una altra característica important dels raids és que els recorreguts no estan senyalitzats. Normalment, l’organització lliura una sèrie de plànols i docu-

ments que han de permetre a l’equip orientar-se per arribar al punt final de la cursa. D’aquesta manera, tot i que s’acostumen a senyalitzar les zones de transició (espais on acaba una secció i comença una altra) els diferents trams de recorregut o seccions no estan marcats i obliguen l’equip a interpretar els mapes i les coordenades. A més, durant el transcurs del raid s’han de trobar una sèrie de fites o punts de control, que serveixen per verificar que s’està fent l’itinerari correcte. Aquestes fites són unes banderes penjades a un arbre, un banc, un pal... amb una pinsa que permet fer una marca en el full de ruta (tarja on l’equip recull les diferents marques o fites i que l’organització valida en finalitzar). Finalment, cal explicar que per guanyar un raid no només és important arribar el primer, sinó que també cal aconseguir el màxim número de bonificacions o punts. Aquests punts s’acostumen

05/09/2008, 20:43

14 EN FORMA!

Els valors de les competicions col·lectives La pràctica esportiva no només aporta una sèrie de beneficis en quant a la millora de la condició física i psicològica, sinó que també permet l’aprenentatge d’uns valors que hi van associats. Però, és el mateix aprenentatge en els esports col·lectius que en els individuals? Els esports col·lectius tenen un component social que no tenen els individuals, simplement pel fet de no compartir experiències, resultats, espais i moments comuns... A més, els esports de competició col·lectius tenen un condicionant inevitable. L’èxit o la derrota mai no depenen d’una sola persona. Acceptar aquest fet, suposa la possibilitat de treballar dos valors fonamentals com són el respecte i la solidaritat. El respecte enfront la realitat del company. Coneixent-lo i acceptant-lo es pot ajudar molt millor en les seves mancances i, per tant, ajudar l’equip. Igualment respectar al companys significa conèixer-los millor i aprendre d’ells. La solidaritat, en quant a fer costat en totes les situacions, ja siguin positives o negatives, ja siguin d’èxit o de derrota. Ser solidari amb el company o companya significa tant recolzar-lo en el moment de necessitat com compartir els moments de glòria. El sacrifici envers el grup és un altre element difícil de descobrir en els esports individuals. El saber renunciar a un objectiu individual i que de vegades no coincideix amb els objectius del grup és un exercici de responsabilitat i maduresa que requereix en ocasions de tot un procés d’aprenentatge. El treball en equip suposa la capacitat d’entendre quin és el rol que l’individu desenvolupa dintre del col·lectiu i la voluntat de desenvolupar-lo de la millor manera possible. Així, el jugador emprèn un procés d’autoconeixement i es posa a disposició de l’equip, treballant de manera coordinada amb els seus companys. Participar en un esport col·lectiu permet que els membres d’un mateix equip comparteixin èxits i frustracions. Aquestes experiències creen lligams molt forts que de vegades fomenten les relacions dels membres del grup fora de l’entorn esportiu. En ocasions, aquestes relacions poden arribar a perdurar en el temps, convertint-se companys d’equip en companys per a tota la vida.

a aconseguir de dos formes: trobant totes les fites o punts de control i participant en proves de bonificació. Quant a les fites, cada una trobada incrementa la bonificació (o dit d’una altra manera, cada fita que l’equip es descuidi de marcar són punts que es perden). Les proves de bonificació poden ser optatives, no s’han de fer per donar per finalitzat el raid, però fer-les permet a l’equip aconseguir punts. Aquestes proves solen ser escalada, tir amb arc, ràpel, proves especials d’habilitat... ELS EQUIPS Per participar en un raid d’aventura cal tenir certes nocions per desenvoluparse en el medi natural. Quant hem de saber? Doncs estarà en funció del tipus i la dificultat del raid en concret.

En tot cas, és important que l’equip tingui una condició física similar, per tal que tots els membres del grup puguin participar de la competició amb una mateixa intensitat. Això evita que hi hagi integrants que es quedin molt despenjats durant el transcurs de la competició i facin alentir el ritme dels companys. També és important que tots els membres del grup tinguin els coneixements adequats de la tècnica de les disciplines que hauran de practicar: bicicleta de muntanya, escalada, orientació, barrancs... Pot passar que algun equip hagi d’abandonar una competició degut a que un dels integrants no tenia els coneixements per fer alguna de les disciplines. D’altra banda, l’equip ha de preparar-ne la participació i, a més, tots els membres del grup han d’implicar-s’hi.

Els raids d’aventura tenen un important component estratègic i no serveix que només un de l’equip tingui clar què s’ha de fer o cap a on s’ha d’anar. Aquesta preparació conjunta permet sumar les habilitats de cadascú per treure el màxim profit com a equip. També permet que la presa de decisions sobre el recorregut més adequat, el material a dur o les parades a fer sigui la més adequada. Per últim, en molts raids és necessari tenir un equip de suport. Es tracta de companys que no participen en la competició realitzant les proves, però que acompanyen l’equip durant el recorregut. Aquest grup de suport ha de coordinar-se molt bé amb els competidors, coneixent els recorreguts i els temps d’arribada estimats, ja que són els encarregats de transportar i preparar el material que es farà servir en la següent secció i recollir el de l’anterior, tenir llest l’avituallament, estar al cas de les informacions que l’organització pugui emetre i traslladar-les als companys (per exemple, un canvi de recorregut degut a condicions climatològiques adverses), preparar els nous plànols... ELS DIFERENTS RAIDS En l’actualitat, podríem parlar de dues propostes diferents de raids: les competicions de rendiment i els opens.

CLAROR

12-15_En Forma.p65

14

05/09/2008, 20:43

EN FORMA! 15

Preparar-se per a un raid L’ENTRENAMENT PER TAL D’AFRONTAR LA COMPETICIÓ EN ÒPTIMES CONDICIONS

SERGI MATEU, tècnic del Poliesportiu Marítim sergimat@maritim.claror.net

De les primeres, les de rendiment, n’existeixen a diferents nivells: Copa del Món, Copa d’Espanya, Copa Catalana... Es tracta d’un conjunt de proves puntuables que es fan en tot el territori i en les quals els equips van sumant punts i lluitant per la primera classificació de la competició. Són raids que requereixen una gran condició física i una preparació tècnica i tàctica específica (alguns d’ells arriben a durar una setmana), un bon equip d’assistència i material tècnic molt específic. L’objectiu principal és la competició i el rendiment esportiu. Els Opens, en canvi, són propostes d’una durada molt més curta (entre mig i dos dies) i l’objectiu principal és la promoció d’aquest tipus d’activitats i la participació del major nombre de persones. Es fan en circuits molt més assequibles, plànols més fàcils d’interpretar, més facilitats pels relleus... Tot i que les exigències físiques no són les mateixes, cal que els participants tinguin uns mínims per no patir lesions degudes a l’esforç. Hi ha entitats que organitzen circuits de raids open, per tal que els participants puguin participar d’una lliga de raids de característiques assequibles. Moltes vegades les lligues open suposen el pas previ per a equips novells, que acaben més tard fent el salt a competicions de rendiment.

12-15_En Forma.p65

15

Si no s’està molt habituat a participar en raids, el millor és començar per alguna competició tipus open, que sol durar entre 5 i 6 hores. Hem de tenir present que la resistència és la qualitat física més important a treballar i ho podem fer anant a córrer d’un a tres dies a la setmana a un ritme que ens permeti aguantar 25 o 30 minuts sense problemes. Progressivament podem anar augmentant fins arribar als 45 minuts i una hora seguida. Pel que fa a la distància a córrer, cal saber que els raids populars solen estar entre els 8 i els 14 km, a part dels enllaços que hi ha entre proves. També cal entrenar-se per cadascuna de les proves. En repassem algunes de les més corrents, encara que no sempre les trobarem en totes les competicions. Escalada: necessitarem treballar la força als braços i la flexibilitat a les cames. Hem de fer exercicis de dorsals, bíceps i avantbraços i, com a complement, podem fer flexions de canell amb barra per millorar la força de premuda. Caiac: normalment la prova dura entre 30 i 45 minuts i cal certa força al tronc. La podem adquirir fent exercicis amb la màquina de rem i enfortint les dorsals, les espatlles i els braços. Bicicleta tot terreny: es pot arribar a estar entre dues i tres hores, ja que la bicicleta es pot utilitzar com a prova específica i també per enllaçar les dife-

rents proves. Per tant, cal un cert nivell de resistència sobre de la bicicleta. Podem començar amb sortides planes d’una hora i allargar-les progressivament fins arribar a les dues o tres hores. Ens anirà molt bé, augmentar la intensitat de les sortides afegint pujades per la muntanya, ja que normalment els raids incorporen desnivells. Orientació: és la prova reina d’aquest tipus de raids i pot tenir diferents modalitats. L’orientació urbana, on hem de trobar un seguit de fites a partir d’un plànol que se’ns facilita. L’orientació per rumbs en un espai delimitat, on cal saber utilitzar la brúixola per conèixer la direcció que hem de prendre per assolir les fites que ens demanen. I l’orientació general durant tot el raid que sol ser mitjançant un mapa a petita o mitjana escala i només ens cal tenir el comptaquilòmetres de la bicicleta ben calibrat per agafar els desviaments adequats i no perdre’ns per la ruta dissenyada.

05/09/2008, 20:43

16 EN FORMA!

CLAROR

16-17_EnForma.p65

16

05/09/2008, 20:31

EXPERIÈNCIES EN FORMA! 17 GEMMA SEVILLANO, INVIDENT, ACUMULA 20 ANYS NEDANT EN ALTA COMPETICIÓ

Una fora de sèrie als Màsters de natació Gemma Sevillano, de 36 anys i invident, és abonada de l’Esportiu Claror i membre de l’equip Màsters de natació de la Fundació Claror. Sobre les seves esquenes acumula dues dècades dedicades a la natació, durant les quals ha estat membre de l’equip paralímpic espanyol i ha guanyat medalles en mundials i olimpíades. C.G. La Gemma va perdre la vista quan només tenia 14 mesos a causa d’una negligència mèdica que no li va diagnosticar a temps un tumor cerebral. Des d’aleshores té un 85 % de minusvalidesa i només pot veure colors, llums i ombres. La seva història d’amor amb la natació va començar quan amb sis anys el metge li va recomanar nedar per tractar una lleu desviació que patia a la columna vertebral. «El primer dia que em van posar a la piscina me’l vaig passar plorant les dues hores seguides», explica la Gemma. Però, a poc a poc, es va anar enganxant a aquest esport fins que va passar a ser més que un divertiment, i ja en plena adolescència va entrar en el món de l’alta competició. «Aquells van

La Gemma Sevillano (esquerra) amb alguns dels seus companys de l’equip Màsters de natació de la Fundació Claror. ser els anys més intensos de la meva vida, ja que vaig aconseguir un grapat de medalles en diversos mundials, europeus i olimpíades.» EL MUNDIAL DE BARCELONA «La millor experiència que he tingut com a nedadora ha estat guanyar l’or en el Campionat del Món de Barcelona; vaig fer una remuntada en l’última piscina i després

Entrena amb els Màsters de natació Gemma Sevillano entrena amb els Màsters de natació de la Fundació Claror des del 2007, quan uns amics seus de l’equip ONCE de natació li ho van recomanar. Des d’aleshores no falla a la seva cita diària d’entrenament. «En catorze mesos que fa que estic a l’equip puc dir que està sent una experiència fantàstica, estic molt contenta pels resultats que he obtingut i també pel suport que m’han donat en tot moment, fet que ha millorat la meva motivació», explica satisfeta. La preparació que porta a terme se centra molt a treballar l’orientació i especialment els viratges. «Pots orientar-te comptant les braçades que fas per saber quantes en necessites a cada piscina i així saber quan has de virar, tot i que un altre mètode consisteix en el fet que l’entrenador et fa un copet amb el bastó per marcar-te quan s’acaba la piscina i saber el moment en què has de virar», comenta la Gemma.

16-17_EnForma.p65

17

recordo estar damunt dels calaixos del podi sentint l’himne i el públic, és una sensació inoblidable», explica la Gemma. Però el 1991 la carrera de la Gemma es va veure truncada quan els metges li van diagnosticar un altre tumor. «Va ser un contratemps perquè arribava com una de les favorites a medalla per als Jocs Paralímpics de Barcelona 92.» Tot i la malaltia, va decidir participar a la cita olímpica, però «molt minvada de forces perquè estava sota els efectes de la quimioteràpia». Després d’uns quants anys de desenganys en el món esportiu, en què va haver de canviar diverses vegades d’entrenador, la Gemma va començar a entrenar amb força el 2003 i va veure com l’any 2006 millorava les seves marques de tota la vida. «Per aquest motiu vaig plantejar-me tornar al món de l’alta competició.» Optimista de mena, no abaixa els braços i amb vista al futur ja pensa a preparar els pròxims europeus.

05/09/2008, 20:31

18 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

A L’AIGUA

Nedar amb aletes Toni Marcos L’ús de les aletes a la piscina, a més de permetre’ns nedar més de pressa, ens aporta molts beneficis des del punt de vista muscular. L’esforç per moure-les és directament proporcional a la seva mida i també a la rigidesa del material amb el qual estan fetes. Si fem peus de crol amb suro, les aletes ens fan exercitar tots els músculs de les cames. Treballem la potència muscular amb moviments amplis i lents. En canvi, amb moviments curts i ràpids treballem més la resistència muscular. Per endurir l’exercici, tant en l’àmbit muscular com de resistència, podem variar la posició i posar-nos en vertical, dempeus, dins l’aigua. En principi, l’exercici amb aletes no està contraindicat; fins i tot és beneficiós per a la recuperació muscular, ja que no té impacte i pot ser més motivador que fer peus sense aletes.

ACTIVITATS PER A JOVES

EL MATERIAL

Iniciació segura a l’escalada Ricard Vila L’escalada és cada cop més present en els plans educatius, l’educació física i el lleure esportiu, però cal dotar l’activitat d’un contingut pedagògic perquè no es converteixi en un parc d’atraccions, tot seguint la metodologia de progressions, seguretat i evitant lesions. El treball muscular que suposa escalar és un bon reforçador de la columna vertebral i de la musculatura dels membres superiors, i fa guanyar resistència, equilibri i propiorecepció. També ens obre les portes a la natura i la muntanya perquè passar del boulder o bloc a la paret natural només és a un pas. També suposa beneficis socials, psicològics, de capacitat d’autocontrol, d’autosuperació i els de la pròpia relació amb els companys. Tot i haver-hi detractors pels «suposats riscos que comporta», res és més lluny de la realitat si es practica amb totes les normes de seguretat, el material adequat i els monitors qualificats, igual que qualsevol

Raqueta de tennis

altra activitat física. L’aprenentatge de l’escalada en joves comença al gimnàs, amb les escales, les cordes i els equilibris per les espatlleres, les escales i les cordes. Després es passa al bloc i, posteriorment, al rocòdrom. Una vegada apresos els fonaments de progressió, seguretat i assegurança es pot passar a la roca natural. Els primers objectius que cal assolir són aprendre a equilibrar-se i desplaçar-se en el medi vertical en tots els sentits, autosuperar-se davant d’una situació incerta, perdre la por a la caiguda i agafar confiança amb el material de seguretat.

Xabier Pérez Per triar bé la raqueta de tennis el primer que cal tenir-ne en compte és la longitud, que va dels 54 cm la dels més petits als 81 cm la dels adults. La mida correcta per als infants es mesura agafant-la pel mànec i fent que l’extrem del cap toqui a terra. Avui dia, les raquetes de fusta han quedat per als col·leccionistes, perquè l’avanç tecnològic hi ha introduït nous materials com la fibra de vidre o l’alumini. I és que el material és determinant en el pes de la raqueta, que pot oscil·lar dels 280 als 340 grams per als adults. És important que el pes sigui l’adequat, ni massa pesada ni massa lleugera, ja que els dos extrems ens poden provocar lesions com la del colze del tennista. El material també influeix en la flexibilitat de la raqueta: si és massa flexible es controlen menys els cops. En la tria del gruix del puny, a banda de mirar la comoditat de la presa, la mida correcta és aquella en què el puny fa més força. Per últim, el cordatge pot variar entre 18 i 25 kg. Cal triar-lo en funció del nivell i la forma habitual de joc per prevenir lesions i garantir-ne la conservació.

CLAROR

18-21_EFmisc.p65

18

05/09/2008, 20:21

EN FORMA! 19 CONSELL PRÀCTIC

Enfoca bé aquesta nova temporada

Guillem Montagut Estar en forma, perdre pes o aconseguir fites esportives són objectius que ens plantegem quan iniciem un nou curs o quan tornem d’un cert període d’inactivitat. I com ho podem assolir? Doncs cal començar programant els entrenaments de manera progressiva i amb compromís de continuïtat. Després d’un període d’inactivitat relativa, de canvi d’hàbits i d’horaris, cal retrobar el ritme de normalitat que portem durant la resta de l’any. Per aquest motiu, marcarem un temps d’adaptació amb una pràctica d’activitat física caracteritzada per la intensitat baixa o moderada i per una progressió en l’esforç. Sobretot, inicialment, hem d’evitar càrregues d’intensitats altes que ens puguin conduir a un sobreentrenament i, com a conseqüència, a l’abandonament de l’activitat. Hem de prendre consciència que no estem com abans de l’estiu i que l’organisme necessita aquest procés de readaptació a l’estat de forma òptim. Un altre aspecte important és tornar

18-21_EFmisc.p65

19

a ajustar l’alimentació al ritme de vida i de treball que fem o bé a les fites que esperem aconseguir, ja que, certament, mantenir un equilibri alimentari ens proporcionarà, entre altres coses, una protecció summament necessària per al nostre organisme a l’hora de fer activitat física. Cal que els nostres objectius siguin realistes i les nostres aspiracions esportives siguin mesurades amb responsabilitat. Volem aconseguir plantejaments a mitjà o llarg termini i, per tant, l’activitat física puntual no és la finalitat, tant sols és un gra de sorra més de tots els que necessitarem per assolir-ho. Si som constants, la continuïtat en l’entrenament ens durà a un augment progressiu del volum del treball i també de la intensitat, com també a una especificitat dels estímuls al llarg del temps. Com a mínim, enfocar bé aquest període és tenir assegurats uns bons fonaments sobre els quals anirem construint i reconstruint el nostre estat de forma... Us convidem a gaudir d’una bona temporada esportiva.

05/09/2008, 20:22

20 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA FITNESS / WELLNESS

FITNESS / MUSCULACIÓ

Exercici a l’aigua... Tocant el terra o no? Els estiraments

Eduard Martínez Les diverses modalitats de gimnàstica a l’aigua presenten molts avantatges respecte a les activitats físiques convencionals en sec, com ara la reducció de l’impacte sobre les articulacions, l’efecte de pressió de l’aigua sobre el cos que afavoreix el retorn venós (pressió hidrostàtica) i el rendiment muscular en general, perquè el treball és igual tant a la musculatura agonista com a l’antagonista. Les diverses activitats aquàtiques es poden englobar en dos tipus: les que es fan en aigua profunda i les que es fan en una piscina sense profunditat. Es considera aigua profunda quan, en posició dempeus amb els pulmons completament submergits o amb l’aigua a l’altura de les aixelles, no es toca de peus a terra o s’hi arriba lleugerament. Tant les unes com les altres tenen els mateixos beneficis, si bé es diferencien en alguns aspectes. Per exemple, en aigua profunda el cos està immers en un camp cinemàtic obert, cap seqüència de

moviment no té contacte amb el terra. Això vol dir que tot el cos queda afectat per la influència exagerada d’algunes dinàmiques de fluids. A més, d’acord amb el principi d’acció i reacció, cada moviment rep un resposta immediata que afecta tot el cos, ja que no hi ha un centre de gravetat que l’estabilitzi. Per això, és important l’ús del cinturó de flotació, adequat a cada persona, perquè ajuda a aconseguir l’equilibri entre el centre de flotació (pulmons) i el centre d’equilibri gravitacional (a la cintura pelviana), i en depèn un bon equilibri muscular i una intensitat correctes. Un excés de flotació faria inviable l’exercici i una falta el convertiria en una pràctica de supervivència. En canvi, en aigua poc profunda la intensitat augmenta exponencialment amb la velocitat d’execució del moviment. En aigua profunda això també passa, però és més difícil aconseguir la mateixa velocitat per la falta d’un centre de gravetat estable des d’on empènyer.

Txela Inness La nostra activitat diària ens aporta una sèrie de tensions des del punt de vista muscular que, més d’un cop, desencadena patologies i problemes estructurals. Algunes cervicàlgies, lumbàlgies, etc., poden tenir solucions tan senzilles com incorporar la flexibilitat a la nostra rutina de treball. Els estiraments a la sala de fitness són considerats per molta gent com una incomoditat i, més cops del que és desitjable, s’eviten. Si anem mancats de temps, quasi sempre sacrifiquem els estiraments. Cal que canviem el concepte que l’únic exercici vàlid és el que ens fa suar. Els estiraments són moviments senzills, a l’abast de tothom. Només cal tenir en compte que s’han de fer correctament i amb una tècnica adequada. Si els convertim en un hàbit notarem una millora de la mobilitat de les articulacions, fet que afavoreix la disminució de resistències i que, per tant, ens millorarà la qualitat de vida. A més, podem disposar del guiatge dels tècnics de les sales de fitness, que ens donaran les millors pautes per treballar els estiraments, segons el tipus de treball que vulguem fer: salut, entrenament esportiu, musculació... Així doncs, sempre hem de trobar un moment en la nostra activitat física diària per treballar la flexibilitat i, si som usuaris de les sales de fitness, no podem trobar un lloc més idoni per començar.

CLAROR

18-21_EFmisc.p65

20

05/09/2008, 20:22

EN FORMA! 21

18-21_EFmisc.p65

21

05/09/2008, 20:22

22 EN FORMA! NATURA

Foto: Roger Rovira

POT SEMBLAR QUE UN CAIAC DE MAR ÉS UNA EMBARCACIÓ FRÀGIL SI ENS LA IMAGINEM NAVEGANT PER UN MAR A VEGADES CANVIANT I QUE SEMPRE IMPOSA RESPECTE. PERÒ AL CONTRARI DEL QUE SEMBLA , EL CAIAC ÉS MOLT MARINER I PERMET VIATJAR D’UNA MANERA SEGURA FINS I TOT AMB UNES CONDICIONS CLIMÀTIQUES ADVERSES, JA QUE ESTAN DISSENYATS PER AGUANTAR ELS COPS DE LES ONADES.

ROGER ROVIRA, col·laborador del Centre Excursionista de Catalunya

Nous horitzons des del caiac de mar L’ús del caiac amb condicions de seguretat ve condicionada per l’adquisició dels coneixements tècnics necessaris i el domini de les maniobres de rescat. No obstant això, qualsevol persona pot gaudir d’un dia tranquil de caiac en companyia d’un guia o d’una persona amb experiència i tenir el privilegi de veure la costa des d’una altra perspectiva. Perspectiva molt diferent, evidentment, dels centenars de banyistes amuntegats que deixarem enrere quan sortim de la plat-

ja, però també de la de les altres embarcacions, ja que les dimensions del caiac ens permet acostar-nos molt a la costa, ficar-nos per tots els racons o entrar a les coves. Però l’autèntica entelèquia del caiac de mar són els llargs viatges o les expedicions per costes solitàries. Aquestes embarcacions, que tenen una capacitat de càrrega sorprenent, van equipades amb departaments estancs on s’hi pot dur tot l’equipatge necessari. Els caiacs

de mar solen tenir uns cinc metres d’eslora i permeten transportar, incloent-hi el palista, uns 180 kg de pes segons els models. És una experiència única passar-se uns quants dies remant per una costa tranquil·la, gaudint de la descoberta de la infinitat de racons que amaga cada indret i buscant cada nit la platgeta més adequada per plantar el campament i fer un merescut descans tot remullantse al mar. O acostar-se al front d’una glacera entre trossos enormes de gel,

CLAROR

22-23_Natura.p65

22

05/09/2008, 20:36

NATURA EN FORMA! 23

Itineraris per Catalunya A continuació us oferim un petit llistat d’excursions de les moltes que es poden fer pel litoral català. Parc Natural del Cap de Creus (Port de la Selva - Cadaqués - Roses): dos dies només d’anada per la costa més salvatge del nostre litoral. Es pot llogar el material a Llançà o al Port de la Selva. L’excursió és impressionant i llarga, només per a persones experimentades o acompanyades d’un guia. Massís del Montgrí i illes Medes (Cala Montgó - illes Medes - cala Montgó): en aquesta part de la Costa Brava, completament lliure d’urbanització i especialment rica pel seu fons marí, s’hi troben alguns punts àlgids com la roca foradada, la cala Pedrosa i les illes Medes. Es pot llogar el material a cala Montgó. L’excursió és d’una jornada sencera d’anada i tornada. És necessari tenir una certa experiència. Des de Palafrugell o la Costa Daurada podeu fer excursions perfectes de mig dia. Per citar-ne dos exemples, són molt aconsellables les coves que hi ha des de Tamariu anant cap al nord i els sorprenents racons de tranquil·litat en el tram de costa que va de l’Ametlla de Mar a l’Ampolla.

remar al costat d’un grup de dofins o envoltat de caps de lleons marins que observen encuriosits i es pregunten quina deu ser aquesta bestiola tan estranya. De llocs al món per practicar el caiac de mar, n’hi ha molts, i és que aquest esport pot ser una bona excusa per viatjar a alguns del racons més salvatges del planeta. Entre els més famosos i coneguts tenim les difícils i perilloses costes d’Escòcia, els impressionants fiords de Noruega o la infinitat d’illetes de la cos-

22-23_Natura.p65

23

ta de Finlàndia. El Mediterrani ens obsequia, entre altres, amb costes com les de Grècia, on natura i història es donen la mà, o les costes esquitxades de milers d’illes solitàries de Croàcia. Alaska, amb les seves glaceres i la seva increïble fauna salvatge, els recòndits fiords de la Patagònia xilena o els parcs nacionals de Nova Zelanda són impressionants destinacions per practicar aquesta activitat, però, malauradament, aquestes destinacions ens cauen una miqueta més lluny. Però no cal anar tan lluny per gaudir d’una bona excursió marítima. A prop de casa disposem d’una costa plena de penya-segats i cales meravelloses i fins i tot solitàries si sabem escollir la millor època de l’any. És important, però, conèixer les pròpies forces a l’hora de decidir-se per alguna ruta. Tingueu en compte sempre de dur el menjar i l’aigua necessaris. ELEMENTS DE SEGURETAT El caiac de mar no necessita una gran condició física si es fa tranquil·lament i en la mesura de les possibilitats de cadascú. Per això s’està arrelant àmpliament al nostre litoral en l’àmbit recreatiu d’una manera molt important. No obstant això, és important seguir unes pautes bàsiques de seguretat i dur sempre el material següent: armilla salvavides, tapabanyera de neoprè o plàstic, flotador de pala (necessari per a maniobres de reintroducció al caiac després d’un bolcada), corda de salvament o rescat de 20 metres, elements de senyalització (bengales, xiulet) i la línia de vida (una corda que voreja tot el voltant del caiac). També convé carregar un tallavent i l’abric adient segons l’època de l’any, roba de recanvi, aigua i menjar suficient. I sobretot mirar la previsió meteorològica, en especial l’estat del mar i del vent, i procurar tenir un coneixement del medi canviant on ens movem i de les tècniques bàsiques de progressió i salvament.

L’ESCAPADA Per: Francesc Beato

La Pedralta: una curiositat geològica La Costa Brava té cops amagats i un d’ells és la Pedralta, la roca basculant més grossa de la Península Ibèrica. Durant segles, simplement amb la força d’una persona, es podia fer ballar. Però el 1996 aquest gran bloc (d’unes 100 tones de pes) va perdre l’equilibri natural i va caure. Dos anys i mig després, la van retornar al seu lloc, però ara està estàtica. Per arribar-hi, se surt de davant del col·legi Gaziel de Sant Feliu de Guíxols seguint les marques verdes i blanques en direcció a l’ermita de Sant Amanç. Davant de l’ermita, deixem l’asfalt i girem a la dreta, seguint la pista. El sender puja fins al carrer Colom, de la urbanització Casa Nova. Aquí seguim les marques vermelles i blanques del GR fins a la cruïlla dels tres camins. Deixem el GR i prenem les marques verdes i blanques. Baixem fins al clot del Passadís, deixem la pista i agafem el camí del Pi Melis a l’esquerra. El sender va pujant fins a assolir la carena i el pla de les Sorres de Sant Benet del Bosc. Ara cal seguir les marques del PR, grogues i blanques. Trobem un tros de carretera asfaltada que ens porta fins a Sant Benet. En deixar l’asfalt, trobem un gran dipòsit d’aigua. Uns pals indicadors marquen el recorregut, que ara són els del GR vermell i blanc. El camí ens portarà al coll de l’Escorpí. Descendim i trobem el coll del Pla del Vidre, des d’on seguim les marques verdes i blanques. Una línia elèctrica ens porta fins a la Pedralta. El temps estimat per fer el recorregut és de dues hores.

05/09/2008, 20:36

24 SALUT LA SENSACIÓ QUE PROVOCA EL VERTIGEN NO ÉS BEN BÉ LA MATEIXA QUE LA DEL MAREIG JA QUE LES PERSONES AMB AQUEST PROBLEMA TENEN LA PERCEPCIÓ QUE REALMENT TOT L’ENTORN GIRA O ES MOU.

ALBERT GIMÉNEZ, cap de l’àrea de salut de l’Esportiu Claror salut@claror.net

De vertigen... El vertigen es defineix com l’experiència conscient d’un moviment giratori. Les persones que en pateixen perceben una anormalitat de l’equilibri desagradable i es descriuen a ells mateixos o el seu voltant movent-se, rodant, inclinant-se. De vegades aquesta sensació pot aparèixer sobtadament i acompanyada de nàusees, vòmits i suor. El mareig, en canvi, és un símptoma més difícil de definir, però sol associarse al mal del cap i a sensacions del tipus «cap que flota», «cap atordit» o «inestabilitat». COM MANTENIM L’EQUILIBRI? El cos està dissenyat per mantenir-se dempeus i, sobretot, no caure. Per aconseguir-ho té tres sistemes que s’interrelacionen, especialment al cerebel: el propioreceptiu, el vestibular i la visió ocular. El primer, el propioreceptiu, sorgeix de la transmissió i el processament dels senyals que obtenen els diversos mús-

culs del cos a través d’uns receptors que recullen el grau de contracció de cada múscul. Gràcies a ells, i un cop processada la informació, el sistema nerviós central reconeix la col·locació exacta de cadascuna de les parts del cos. D’altra banda, el sistema vestibular comença a l’orella interna mitjançant el laberint, l’utricle i el sàcul, que són òrgans amb un líquid a l’interior. El sistema nerviós també rep informació del moviment d’aquest líquid quan movem el cap. Finalment, la referència visual a través dels ulls ens permet completar el complex sistema de l’equilibri. En condicions normals, si dos d’aquests tres sistemes funcionen bé es

El cos es manté en equilibri gràcies a tres sistemes que s’interrelacionen: el propioreceptiu, el vestibular i la visió ocular

pot mantenir bé l’equilibri, per això quan tanquem els ulls no caiem. La síndrome vertiginosa apareix quan el sistema vestibular s’altera massa i, de vegades de manera asimètrica, es produeix una sensació de moviment quan en realitat no existeix. Aleshores el sistema propioreceptiu intenta compensarho en excés produint desequilibri, i els ulls fan uns moviments característics intentant mantenir un punt fix (nistagme). TIPUS DE VERTIGEN Hi ha dos tipus de vertígens: el central i el perifèric. El primer apareix si hi ha anomalies al cervell, en especial al tronc encefàlic o al cerebel (part posterior del cervell). El poden causar les malalties vasculars, l’esclerosi múltiple, la migranya, l’artrosi cervical i també determinades substàncies com els anticonvulsius, l’aspirina, l’alcohol i les drogues. El de tipus perifèric pot causar-se si el nervi vestibular que connecta l’orella

CLAROR

24-25_Salut.p65

24

05/09/2008, 20:42

SALUT 25 interna amb el tronc encefàlic està inflamat (neuronitis) o es troba comprimit, normalment a causa d’un tumor benigne com un meningioma o un schwannoma. També pot causar-lo un problema en el laberint vestibular o en els canals semicirculars, la part de l’orella interna que controla l’equilibri. De les diverses possibilitats, la més freqüent és que el grup de cristalls de calci (otocònia) que es troben a l’utricle de l’orella interna es recol·loquin i migrin cap a un dels canals semicirculars, normalment el posterior. La conseqüència és que si girem el cap, en particular si ens col·loquem en posició de decúbit, el canvi d’orientació respecte a la direcció de la força de gravetat provoqui un moviment dels cristalls més pesats i un desplaçament anormal del flux intern del canal (endolimfa), cosa que provoca la sensació sobtada de vertigen. Aquest tipus de vertigen s’anomena vertigen posicional paroxístic benigne. Altres problemes que poden ocasionar vertigen de tipus perifèric són la malaltia de Ménière, la laberintitis, lesions fruit d’un traumatisme cranioencefàlic o els antibiòtics aminoglucòsids. EL TRACTAMENT El vertigen es pot alleujar temporalment amb medicaments com l’escopolamina, els antihistamínics, els barbitúrics o el diazepam. Per a les persones que en pateixen atacs freqüents, que poden arribar a incapacitar, hi ha la solució quirúrgica. Es tracta de tallar els nervis connectats als canals semicirculars (neurectomia vestibular), un procediment que alleuja el vertigen sense danyar l’orella. Si, a més, l’audició està molt deteriorada, es poden extirpar la còclea i els canals semicirculars (laberintectomia). Tot i això, abans d’iniciar un tractament amb medicaments o cirurgia cal tenir en compte que en els casos de vertigen posicional benigne i de laberintitis, els símptomes acostumen a desaparèixer al cap d’unes setmanes. Mentrestant, quan apareix un atac de vertigen cal descansar i estar-se quiet. També s’han d’evitar els canvis bruscs de posició i les llums brillants, i deixar de llegir. Almenys hauríem de deixar passar una setmana sense tenir símptomes per conduir o manipular maquinària pesada.

24-25_Salut.p65

25

L’embenat funcional NOVES TÈCNIQUES I MATERIALS PER TRACTAR PARTS DEL COS LESIONADES

NEUS VIVES, cap de l’àrea de salut del Pol. Sagrada Família salut@claror.net

L’embenat funcional, també conegut com taping, serveix per inhibir o limitar un moviment determinat que produeix dolor deixant la resta de moviments d’una articulació lliures. Intenta mantenir, estabilitzar, suplir o reforçar estructures anatòmiques amb dos grans objectius: el preventiu i el terapèutic. Quant a la prevenció, l’embenat funcional evita recaigudes de lesions per suportar càrregues excessives o quan hi ha factors intrínsecs o extrínsecs que podrien causar-la. S’utilitza durant les competicions esportives i en els entrenaments, i sempre s’ha de retirar quan acaba l’activitat esportiva. L’objectiu terapèutic se centra en el tractament de lesions i s’utilitza en traumatologia i en rehabilitació. L’avantatge principal és que es conserva la funció i evita els problemes derivats de la immobilització i, a més, permet l’aplicació de tècniques complementàries com les de fred-calor. Hi ha tres tipus de tècniques per fer un embenat funcional. L’elàstica utilitza materials tous, com benes elàstiques adhesives, amb l’objectiu terapèutic de limitar el moviment que produeix dolor. La segona, la rígida, utilitza un material rígid o inelàstic, el tape, que no és més que un esparadrap de 3,8 cm que es pot tallar fàcilment amb les mans però que té una força adhesiva immediata i permanent i una resistència a la tracció. L’ob-

jectiu és preventiu per limitar un moviment i s’usa exclusivament en l’esport. La tercera tècnica és la mixta, que combina les dues anteriors utilitzant benes elàstiques i rígides per limitar segons quins moviments i estabilitzar l’articulació. S’usa en clínica i en esport. Sigui quina sigui la tècnica emprada, sempre hi ha un procés previ de preparació abans de l’embenatge: netejar la pell amb aigua i sabó i col·locar-hi una fina capa protectora d’espuma de poliuretà, anomenada pretape, i altres proteccions de les parts òssies. L’embenat funcional està indicat per a lesions de parts toves com els lligaments (esquinços de primer i segon grau), les subluxacions, la tendinitis i l’entesitis, les ruptures miofibril·lars i les periostitis. En canvi, està contraindicat en els trencaments, ja sigui d’ossos, tendons, lligaments o músculs. També cal evitar col·locar-los quan la pell no està en bones condicions, per exemple, si hi ha un edema o tenim mala circulació. Si l’embenat funcional està ben indicat els beneficis són molt importants, perquè escurça el temps de curació de les lesions i permet fer esport amb més seguretat. La llàstima és que no és una tècnica prou coneguda entre els professionals de la sanitat.

05/09/2008, 20:42

26 SALUT DIETÈTICA

L’HÈRNIA HIATAL POT AFECTAR UN 20 % DE LA POBLACIÓ PERÒ, EN LA MAJORIA DELS CASOS, NO SUPOSA RISCOS IMPORTANTS, JA QUE UN 25 % DELS PACIENTS MILLOREN AMB PAUTES DIETÈTIQUES I POSTURALS SENZILLES I SENSE QUE SIGUI NECESSARI PRENDRE MEDICAMENTS.

IRIA GONZÁLEZ, dietista del Poliesportiu Marítim salut@claror.net

Què puc menjar amb una hèrnia hiatal? Entre l’esòfag i l’estómac hi ha una barrera anatòmica formada fonamentalment per un múscul circular, que constitueix l’esfínter esofàgic inferior (EEI). En condicions normals, l’EEI s’obre per permetre el pas de l’aliment cap a l’estómac i després es tanca perquè les secrecions àcides no pugin en el camí invers. Quan l’EEI té un to muscular baix o s’obre massa cops de manera inadequada provoca el pas del contingut de l’estómac cap a l’esòfag. Doncs bé, l’hèrnia hiatal es produeix

quan la porció superior de l’estómac puja cap al tòrax a través d’una petita obertura que hi ha al diafragma (múscul que separa el tòrax de l’abdomen). Aleshores la barrera que fa l’EEI deixa de ser efectiva i el contingut gàstric pot passar amb facilitat cap a l’esòfag, fet que s’anomena reflux gastroesofàgic. Per tant, l’existència d’una hèrnia hiatal afavoreix el reflux, tot i no ser-ne l’única causa. Els factors més freqüents que poden provocar-la es relacionen amb l’augment de la pressió abdominal: tenir episodis

de tos violenta, vòmits freqüents durant períodes llargs de temps, l’embaràs, l’estrenyiment, els esforços intensos, el sobrepès i l’obesitat. També la poden afavorir l’estrès, el tabaquisme (augmenta la secreció àcida) i els factors genètics. EVITAR ALIMENTS IRRITANTS Les recomanacions dietètiques per prevenir l’hèrnia de hiat són l’alimentació equilibrada amb una ingesta de calories adequades a les característiques de cadascú i que permeti aconseguir o man-

CLAROR

26-27_Dietetica.p65

26

05/09/2008, 20:40

SALUT 27

Els símptomes El símptoma principal que es pateix una hèrnia hiatal és la cremor (pirosi, en termes mèdics) que puja des de l’estómac fins a la gola. Aquest símptoma és possible que s’associï al pas d’aliments àcids o amargs des de l’estómac a la boca, però hem d’estar atents si empitjora després dels àpats, especialment amb els aliments que afavoreixen la relaxació de l’esfínter o amb els excessos dietètics. En molts casos s’agreuja després d’àpats abundants, quan s’està estirat o ajupit o quan augmenta la pressió abdominal. En altres persones, els símptomes que predominen són respiratoris, com ara l’afonia o la raspera per la irritació de la laringe a causa del reflux àcid o, fins i tot, l’asma o la dificultat per respirar.

tenir un pes saludable. Si ja es pateix l’hèrnia hiatal, per reduir-ne els símptomes és aconsellable fer una alimentació fraccionada, per exemple, fer cinc àpats o més al dia de manera que es redueixi el volum d’aliments en cadascun i, sobretot, no deixar passar més de tres hores sense menjar o beure. I després de sopar convé deixar passar dues o tres hores abans d’anarse’n a dormir. A més, per evitar el reflux quan s’està estirat es pot elevar el capçal del llit uns deu centímetres per aconseguir la inclinació de tot el tronc. Pel que fa al tipus d’aliments, hem de decantar-nos pels que ens permetin una digestió fàcil i evitar tot allò que provoca irritació gàstrica o que estimula la secreció gàstrica. Així, cal moderar o eliminar de la dieta els aliments àcids (cítrics, tomàquet, vegetals crus, fruites que no estiguin madures), la xocolata, el cafè, el te, les begudes amb gas i les alcohòliques (sobretot en dejú o abans

Els factors més freqüents que poden provocar l’hèrnia hiatal es relacionen amb l’augment de la pressió abdominal

26-27_Dietetica.p65

27

És preferible emprar aquelles tècniques culinàries que aporten menys greix als aliments: vapor, planxa, forn...

dels àpats), la sal, els picants o els aliments amb molt condiment, els carminatius com l’all i la ceba, les espècies fortes (pebre, pebre vermell, bitxo…), els extractes i brous de carn, les vísceres i les carns grasses o fibroses, els fregits, els guisats i les salses en general (sobretot les industrials) i els aliments greixosos (nata, làctics no descremats, embotits, pastisseria, fruits secs…). També hem d’evitar prendre aliments que estiguin molt calents o molt freds. COM S’HA DE CUINAR I CONDIMENTAR? És preferible emprar aquelles tècniques culinàries que aporten menys greix als aliments: a l’aigua, cuit o bullit, al vapor, escalfat, ofegat, a la planxa, al forn i a la papillota. També cal moderar la ingesta d’aliments fregits, arrebossats, empanats i els estofats. Pel que fa a aquests darrers, si els desgreixem en fred en millorarem la conservació i la qualitat nutricional. Atès que cal moderar el consum de sal, picants, salses i espècies fortes podem optar per altres maneres a l’hora de donar un toc més saborós als nostres plats. Per exemple, podem fer servir herbes aromàtiques que faciliten la digestió, com ara l’estragó, l’anet, el llorer, la farigola, el romaní o el marduix, entre altres. Pel que fa al vinagre, és preferible el de poma o el suc de llimona que no el vinagre de vi. L’hèrnia hiatal és freqüent i en la majoria dels casos no suposa riscos importants, ja que es controla fàcilment amb mesures dietètiques, posturals i farmacològiques. No obstant això, si els símptomes són diaris o es requereix un tractament llarg, cal anar al metge perquè classifiqui el reflux i hi indiqui el tractament més oportú. Només així s’evitaran complicacions com l’esofagitis (inflamació de la mucosa de l’esòfag) o l’esòfag de Barrett, que són dos factors de risc per desenvolupar càncer d’esòfag.

05/09/2008, 20:40

28 SALUT MENS SANA

ENTREVISTA A GERARD ARLANDES

«La vida té un ritme més lent» CADA VEGADA HI HA MÉS PERSONES QUE APOSTEN PER SEGUIR UN ESTIL DE VIDA QUE TRENCA EL RITME FRENÈTIC QUE LA SOCIETAT ENS IMPOSA. SOTA EL CONCEPTE «MOVIMENT SLOW» (MOVIMENT LENT) S’AMAGA UNA FILOSOFIA DE VIURE QUE PERMET A L’INDIVIDU ADAPTAR-SE AL TEMPO NATURAL DE LA VIDA. C. G. El moviment slow (moviment lent) no té cap entitat o associació al seu darrere, simplement és una manera d’entendre i relacionar-se amb el món que busca el benestar. D’on sorgeix el moviment slow? Aquest moviment va néixer a Itàlia i va començar molt centrat en el món de l’alimentació i la gastronomia com a contraposició del menjar ràpid (fast food). Sota el nom slow food (menjar lent) es preconitzava que per alimentar-se correctament calia que el menjar es preparés i es degustés amb un temps determinat, ja que menjar massa de pressa és dolent per a la salut. Després, aquest moviment es va anar generalitzant a altres camps fins que va esdevenir una filosofia de vida. Quines premisses té? El moviment slow defensa una manera de viure en la qual les persones s’adaptin al tempo natural de la vida. L’objectiu és fer cada cosa seguint el ritme que necessita. Per exemple, si treballem amb l’ordinador ho farem de pressa perquè

una computadora és ràpida; si eduquem els nostres fills serem lents perquè cal ser pacients amb l’evolució dels nostres fills. És a dir, no es tracta de fer-ho tot lentament sinó que cal ajustar-se a les necessitats temporals de cada activitat. Si seguim aquesta norma gaudirem millor del menjar, del temps lliure, de la feina i de les relacions humanes. La gent viu obsessionada a fer les coses de pressa? Vivim en una societat que preval fer les coses sempre ràpidament, i la vida té un ritme més lent. El cicle natural és molt més lent i cal respectar-lo i adaptar-s’hi.

«No podem aplicar el ritme de l’ordinador a totes les facetes de la nostra vida»

Si anem massa de pressa podem tenir problemes perquè anem passats de revolucions, quan no cal. És imposar-se un ritme massa ràpid quan no és necessari. No podem aplicar el ritme de l’ordinador a totes les facetes de la nostra vida. I això no és un problema de la societat, sinó que cada persona ha de ser conscient que cada cosa ha de seguir el seu procés de manera lenta o ràpida. I quines conseqüències té aquest estrès en la salut de la persona? És indubtable que són conseqüències negatives, perquè el cos va a un ritme que no és el seu i al final això pot desembocar en problemes de salut, ja siguin psíquics o físics. Cal viure més lentament... Senzillament és adaptar-se a la vida. En aquest sentit sempre em trobo amb moltes persones que no saben fer va-

CLAROR

28-29_MensSana.p65

28

05/09/2008, 20:37

SALUT 29 LLEGIT A LA PREMSA

currículum vitae Gerard Arlandes (Barcelona, 1951) és llicenciat en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és professor de dansa contemporània de l’Institut del Teatre de Barcelona, tot i que compagina aquesta activitat fent de professor de disciplines orientals com el ioga, el katsu-gen i el yuki. També té formació als Estats Units de les tècniques corporals xineses txi-kung i tai-txi-txuan.

«En l’àmbit quotidià caldria fer poques tasques en acabat el dia, però cal fer-les ben fetes» cances. Els resulta impossible estar-se un mes sense tenir activitat frenètica. Sempre van amb el coet al cul. Des del punt de vista pràctic, què recomana fer? Jo recomanaria que en el nostre país s’instaurés un horari d’estiu i un altre d’hivern. A l’estiu estaria bé fer intensiu per després gaudir del dia, ja que el sol es pon més tard. Això ens permetria fer una necessària migdiada, gaudir de la natura i les relacions amb els altres. I a l’hivern, com que hi ha menys sol, promouria entrar un xic més tard a la feina perquè el cos ens demana dormir més. En l’aspecte alimentari recomano fer àpats lleugers a l’estiu perquè fa molta calor, i deixaria els menjars més copiosos per a l’hivern, perquè quan fa fred cremem més. En l’àmbit quotidià procuraria fer poques coses en acabat el dia, però cal ferles ben fetes. Quins guanys experimenta la persona que els practica? Guanyes en qualitat de vida. I per assolir això cal saber dir que no. M’explico. No cal fer tantes coses. Tenim molt de temps per endavant. Per això cal saber dir que no, per gaudir de temps lliure per ser feliços. No estic parlant de renunciar a res perquè senzillament guanyes en benestar.

28-29_MensSana.p65

29

Fer exercici i seguir una dieta d’estil mediterrani allarga la vida CONSELL PRÀCTIC

Com tenir una bona higiene bucal La higiene oral és un mètode senzill que s’ha de practicar de manera diària a través del raspallat. El millor raspallat oral és el que es fa de manualment amb els raspalls convencionals. Un raspallat dental correcte necessita un mínim de tres minuts i ha de netejar les superfícies dentals, les genives i la llengua. El procediment s’ha de fer sempre després de cada àpat, sense oblidar el raspallat d’abans d’anar a dormir. Seguint aquesta pràctica, un raspall dental convencional té una durada efectiva de dos o tres mesos. Un cop superat aquest període de temps, les cerres del raspall perden rigidesa, per la qual cosa s’ha de substituir-lo per un de nou. Font: www.saludalia.com

Un estudi científic fet als Estats Units durant cinc anys a més de 38.000 persones d’entre 50 i 71 anys sense cap tipus de malaltia crònica ha demostrat que un element determinant per reduir el risc de mortalitat es troba a seguir una dieta mediterrània i a fer activitat física regularment. Els responsables de l’estudi van qualificar com a dieta mediterrània aquella alimentació que incloïa una determinada proporció de fruites, verdures, llegums i greixos monosaturats. Els científics van poder constatar que la mortalitat era menor entre les persones que seguien una dieta d’aquestes característiques i que, a més, feien exercici físic de manera habitual. Font: Archives of internal medicine (2007).

L’APUNT

Una pilota, el regal més sa Un estudi fet per la Universitat de Carolina del Nord ha demostrat que els infants juguen durant més estona i fan més exercici quan se’ls faciliten joguines com pilotes o cordes per saltar. Aquest tipus de joguines els permet fer més activitat física a l’exterior de casa seva, factor que en millora la salut. L’estudi, publicat en el darrer número del Journal of Preventive Medicine, demostra que els nens que feien més activitat física eren els que tenien joguines portables per jugar a l’exterior com ara pilotes, hula-hoops, cordes de saltar, bicicletes o patins. «Oferir als nens una joguina apropiada és una manera senzilla de promoure la seva activitat física i una bona elecció no ha de ser cara: amb pilotes o patins n’hi ha prou per estimular-los a fer esport», explica Diane Ward, directora de l’estudi.

05/09/2008, 20:37

30 SALUT MENS SANA

CLAROR

28-29_MensSana.p65

30

05/09/2008, 20:37

SALUT 31

28-29_MensSana.p65

31

05/09/2008, 20:37

30 EL REPORTATGE

CLAROR

30-33_Report.p65

30

05/09/2008, 20:47

EL REPORTATGE 31

TOT ESPORTISTA HA D’AFRONTAR UN DIA O UN ALTRE LA FI DE LA SEVA CARRERA

El gran repte de la retirada esportiva C.G. «Amb trenta anys et retires i et dius “ara què?”», aquesta va ser la pregunta que es va fer l'exbasquetbolista Xavi Crespo quan va posar punt i final a la seva carrera esportiva, i també és la pregunta que tots els esportistes es plantegen quan arriba el moment de la veritat. I és que segons Xavi Crespo, molt pocs esportistes pensen seriosament en la retirada. «Quan a un jove li pregunten què vol ser de gran diu: “jo vull ser esportista”. En la seva psicologia infantil pensen que una persona de trenta anys ja és gran i no van més enllà en els seus plans futurs. I quan arriben a aquesta edat pot ser que sigui massa tard.» El problema comença just en els anys d'adolescència, perquè molts esportistes deixen els estudis argumentant que els resulta molt complicat compaginarlos amb la trajectòria esportiva. «No pots demanar a un nen que entrena vuit hores diàries que després es dediqui a estudiar sense poder esbargir-se», explica Xavi Crespo, i remarca que «estem parlant de gent molt jove que necessita divertir-se per

30-33_Report.p65

31

UNA DE LES PREOCUPACIONS PRINCIPALS PER ALS ESPORTISTES ÉS AFRONTAR CORRECTAMENT LA SEVA RETIRADA I FER-HO EN UNES CONDICIONS FAVORABLES. EN LA MAJORIA DELS CASOS ES TROBEN SENSE FORMACIÓ ACADÈMICA NI EXPERIÈNCIA LABORAL, DOS HANDICAPS QUE HAN DE SUPERAR PER TROBAR UNA BONA FEINA.

poder aguantar la pressió del competitiu món de l'esport». Casos com el futbolista Oleguer Presas, llicenciat en econòmiques, o el regatista olímpic José Luis Doreste (foto de la pàgina 33), llicenciat en medicina, demostren que és possible treure's una titulació universitària. Però la majoria no ho fa perquè, com l'exwaterpolista Pedro García Aguado explica, «com con-

El problema comença just en els anys d’infància i adolescència perquè és molt difícil compaginar els estudis amb la carrera

vences un xaval de vint anys que té èxit i diners que ha d'estudiar perquè això algun dia s'acabarà?». LA FAMÍLIA, FONAMENTAL Anna Vilanova, coautora amb Marta Puig de l'estudi Esportistes olímpics i estratègies d'inserció laboral per a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC), constata que l'àmbit familiar és fonamental a l'hora de desenvolupar una bona formació acadèmica en l'esportista. «En el meu estudi he comprovat que en les famílies dels esportistes en què els germans han estudiat una carrera universitària, els esportistes també n'han fet una», apunta Vilanova, i afegeix que «això

05/09/2008, 20:47

32 EL REPORTATGE

«Els centres universitaris no adapten els seus horaris, només la UAB té un servei d’orientació amb tutors acadèmics»

indica que són unitats familiars que tenen molt clar que un bon aprenentatge és fonamental per encarar el futur dels seus fills, carrera esportiva al marge». Un altre aspecte que es verifica en l'estudi de l'INEFC és que un cop acabat el batxillerat, l'entorn familiar del futur esportista d'elit es relaxa i ja no veu tan necessaris uns estudis universitaris que, al mateix temps, són més exigents amb l'alumne i sovint són incompatibles amb la seva carrera esportiva. «Els centres universitaris no adapten els seus horaris, només la Universitat Autònoma de Barcelona té un servei d'orientació per adaptar els horaris a través de tutors acadèmics», explica Anna Vilanova. NI FORMACIÓ NI EXPERIÈNCIA Un cop aparcada la carrera esportiva, molts es troben en un carreró de difícil sortida. «Analitzant la situació et trobes que no tens estudis ni experiència laboral; és clar que et pots posar a estudiar, però fer una carrera són cinc anys més, amb la qual cosa tens un títol universitari, però amb 35 anys i sense experiència laboral. I les empreses et diuen: sí, ja estàs titulat, però tenim nois de 24 anys que tenen el mateix títol que tu i ja tenen una mica d'experiència. Realment vas amb el temps en contra», explica Xavi Crespo, actualment responsable del Johan Cruyff Institute for Sport Studies. Per superar el mal tràngol, un esportista ha de ser conscient que té aptituds molt apreciades en el món empresarial. Tot esportista té un capital esportiu acumulat que l'ajudarà en la seva integració laboral. Segons Anna Vilanova, «aquest concepte engloba la important xarxa de contactes que ha acumulat al llarg de la seva carrera esportiva, els coneixements que ha adquirit i que de vegades no és conscient que són valorats en el món empresarial, com ara capacitat de sacrifici, treballar en equip, suportar la pressió i, a més, la popularitat que tenen».

Un altre factor que un esportista ha de tenir present a l'hora d'encarrilar una retirada el menys traumàtica possible és tenir capacitat per estalviar el màxim durant la seva trajectòria esportiva, amb la qual cosa té uns diners que li poden permetre no precipitar-se a l'hora d'escollir la feina que més convingui als seus interessos i inquietuds professionals. ORIENTACIÓ PÚBLICA L'any 2005 la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya va decidir crear el Servei d'Atenció a l'Esportista (SAE). Aquesta entitat està associada al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat i té tres objectius primordials. En primer lloc, treballar per a la recerca dels mitjans necessaris per poder fer compatible la vida esportiva amb l'acadèmica i la laboral. En segon lloc, acompanyar l'esportista en la seva preparació per a la finalització de la carrera esportiva. I, finalment, facilitar a l'esportista un servei que el pugui orientar

de manera especialitzada en temes de desenvolupament personal més enllà del món esportiu. Tots els esportistes que apareguin al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya podran accedir lliurement a aquest servei gratuït. «Els camps de treball són la formació paral·lela a l'esport, la recerca de feina i el suport en les transicions esportives», explica la responsable del Servei d'Atenció a l'Esportista, Susanna Regüela. Així doncs, mentre dura la carrera esportiva, el SAE ofereix cursos que permeten a l'esportista treballar diferents àmbits que l'ajudin en el seu desenvolupament complet de la carrera esportiva. Se'ls ensenya a parlar en públic, gestió de finances personals, orientació laboral i professional i patrocini. Per afrontar la retirada, la metodologia del SAE es basa en cinc passos. Primer es fa una entrevista diagnòstic en la qual s'analitza quin és l'objectiu a curt, mitjà i llarg termini de l'esportista i se'n detecten les necessitats, tot fent un re-

Una preocupació per a molts esportistes Segons un estudi de la Fundació Adecco, tot i que set de cada deu esportistes espanyols tenen estudis superiors, la majoria tenen dubtes sobre el seu futur un cop acabada la seva carrera, i el 74,2 % dels enquestats preferirien seguir vinculats al món de l'esport després de retirar-se. L'estudi fet a esportistes de 28 disciplines diferents en 11 comunitats autònomes també mostra que vuit de cada deu esportistes esperen que siguin les institucions esportives les que els ajudin, i el 64,1 %, les entitats públiques. L'informe també sentencia que el 82 % dels esportistes creu que la formació pròpia és fonamental a l'hora d'incorporar-se al món laboral, mentre que el 63 % considera bàsic tenir bons contactes. Interrogats sobre l'ajuda no esportiva que van rebre durant la seva carrera per a la integració al mercat laboral, el 42,2 % destaca la formació, el 30,5 % assegura haver rebut algun tipus d'orientació i el 39,8% assegura no haver rebut assessorament.

CLAROR

30-33_Report.p65

32

05/09/2008, 20:47

EL REPORTATGE 33 cull de la seva demanda. Segons Regüela, «la majoria d'esportistes no saben el que volen quan pensen en el seu futur». La segona etapa se centra a fer, revisar i optimitzar el currículum de l'esportista. En tercer lloc, s'ofereix orientació professional en la recerca de feina i un servei de borsa de treball. La quarta fase inclou entrevistes de seguiment de cada cas i, finalment, es fan anàlisis dels canals de recerca de feina i valoració de la seva utilització. «La majoria d'esportistes que ens consulten es mostren molt interessats a saber com poden fer compatible la carrera acadèmica amb l'esportiva, tot i que també fan consultes sobre la formació en recerca de feina, la formació en pràctiques en empreses durant l'última etapa de la seva carrera esportiva i la inserció laboral», informa Regüela. FUNDACIÓ ADECCO Al marge del servei públic que ofereix el SAE a Catalunya, hi ha la Fundació Adecco, que ofereix un servei similar a tot Espanya. Aquesta fundació es va crear el 1999 amb el suport del Comitè Olímpic Espanyol i posteriorment s'hi van afegir associacions d'esportistes professionals (futbol, bàsquet, handbol, ciclisme, atletisme i futbol sala). Es tracta d'una entitat privada però que té el suport econòmic d'institucions públiques com la Junta d'Andalusia, les comunitats de Madrid i Castella-la Manxa, o els ajunta-

Esportistes com José Luis Doreste, regatista de vela, han sabut compaginar la competició amb els estudis, en el seu cas de medicina.

30-33_Report.p65

33

«Oferim orientació professional però també continguts de direcció de comunicació i màrqueting aplicat al món esportiu»

ments de Sevilla i València. «El programa d'integració de la Fundació Adecco s'estructura en tres fases», explica el responsable del Programa d'Esportistes, Samuel Trives. La primera etapa és un seminari presencial de 16 hores en què es mostren tècniques de recerca de feina, eines necessàries per a la recerca i la definició de l'objectiu professional. La segona fase és una entrevista individual amb una consultora experta en orientació laboral que, en col·laboració amb el tutor o responsable de la fundació, elaboren un pla de carrera segons la formació, el perfil i els interessos de l'esportista. La tercera fase se centra en la recerca activa de feina tant per part de l'esportista com de la fundació. «Actualment la xifra d'integració laboral del nostre servei és del 88 %», anuncia Trives, i afegeix que «la veritat és que no tan sols segueixen el nostre programa esportistes que busquen feina sinó també molts que ho faran en un futur i es volen anticipar a aquesta situació, amb la qual cosa n'hi ha molts que encara no busquen feina activament». ÀMBIT PRIVAT El Johan Cruyff Institute for Sport Studies és una entitat que es va crear amb l'objectiu d'oferir màsters i cursos que permetin als esportistes tenir coneixements útils per després trobar feina en el món de l'esport, sense haver de fer les tasques merament tècniques com ara la d'entrenador. «Oferim orientació professional però també continguts de direcció de comunicació i màrqueting aplicat al món de l'esport», explica Xavi Crespo. La idea és que aquests esportistes sàpiguen fer servir tot el potencial que tenen amagat posant-los a l'abast tots els instruments i coneixements adequats per trobar una bona feina. Exesportistes com Ferran Martínez, Jordi Villacampa i Enric Massip han cursat estudis en aquesta entitat.

05/09/2008, 20:47

34

CLAROR

34-35_FCPortada.p65

34

05/09/2008, 20:50

35

ELS DOS PATRONS REPRESENTANTS DELS SOCIS COL·LABORADORS ENS HI CONVIDEN AMB AQUEST ARTICLE

«Els abonats tenim motius per fer-nos socis col·laboradors!» J. Itxaso / B. Alonso* Fa 25 anys, un grup de pares i mestres il·lusionats, integrats en la Cooperativa Claror, van construir el primer Esportiu Claror. Quin n'era l'objectiu? Que els alumnes de l'escola Sagrada Família en particular, i els veïns del barri en general, poguessin practicar l'esport de manera lúdica, educativa i solidària. Uns anys més tard, per les canviants circumstàncies de l'època, d'aquella cooperativa neix la Fundació Claror. Una fundació formada per quatre estaments: els abonats de l'Esportiu Claror, els mestres de l'escola Sagrada Família, els pares de la mateixa escola i els treballadors. Així doncs, per voluntat del fundador, les persones dels quatre col·lectius han de formar l'ànima de la Fundació, el seu òrgan de govern, el Patronat. Tres dels col·lectius són fàcilment identificables i estan estructurats. La cosa es fa més complexa amb el col·lectiu dels usuaris abonats, especialment arran de la incorporació a la Fundació dels poliesportius Sagrada Família i Marítim. Amb la necessària reforma dels Estatuts, que va tenir lloc l'any 2007, s'identifica i s'estructura millor aquest estament, i s'estableix el dret dels abonats majors de 18 anys i amb més d'un any d'antigui-

34-35_FCPortada.p65

35

Qui vulgui fer-se socis ha de lliurar la butlleta de sol·licitud que trobarà a la recepció dels centres programes i serveis de qualitat i amb instal·lacions confortables, segures i acollidores.

Poden ser socis col·laboradors els abonats del Claror, Sagrada Família o Marítim majors de 18 anys tat, de totes les instal·lacions gestionades per la Fundació, a formar-ne part. Tractant-se, però, d'una fundació, aquesta identificació genèrica ha d'anar acompanyada de la declaració explícita, per part de l'usuari abonat, de compartir les finalitats i els valors que han inspirat el projecte fundacional. És el primer requisit per esdevenir soci col·laborador. ELS DRETS DELS SOCIS El soci col·laborador, a tra-

vés de l'assemblea de l'estament i dels seus representants, participa en el govern de l'entitat. Segons les normes estatutàries, pot ser elegit i elector com a representant dels socis al Patronat de la Fundació. ELS MOTIUS Quins són els motius per fernos socis col·laboradors? Us els proposem en dos blocs: les raons de finalitat i les raons de valors. Raons de finalitat: - Promoure l'esport per a tothom, de manera inclusiva, cooperativa i solidària: per als nadons i els infants, per als joves i els adults, per a les famílies i la gent gran, per als col·lectius més vulnerables. Amb

05/09/2008, 20:50

Raons de valors: - Mantenir i impulsar els valors fundacionals. - Una entitat que posa en primer lloc les persones i el dret a participar en la gestió i millora dels serveis i les instal·lacions. - Una entitat socialment responsable que promou la cooperació, la cultura i la solidaritat, amb un compromís ferm amb el desenvolupament comunitari del seu entorn. - Una entitat respectuosa amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible. Si et veus reflectit en aquests valors, tens motius per demanar la teva incorporació a l'estament dels socis col·laboradors. Omple la butlleta de sol·licitud i participa en la construcció del futur de la nostra entitat! * Joan Itxaso i Bernat Alonso són els actuals representants dels socis col·laboradors al Patronat de la Fundació Claror

36 “25 ANYS DEL CLAROR” LA FITA ESPORTIVA VA COMPTAR AMB EL SUPORT DE DOS NEDADORS OLÍMPICS

El 25è aniversari es va tancar el mes de juny amb el 25 x 25 El mes d’octubre es publicarà el llibre dels 25 anys, un recull de 25 capítols escrits per 25 persones vinculades a l’entitat Els passats divendres 13 i dissabte 14 de juny va tenir lloc a l’Esportiu Claror el 25 x 25, l’acte de clausura del 25è l’aniversari. El 25 x 25 va consistir a estar 25 hores nedant en relleus de 25 metres, i cal dir que va ser tot un èxit, ja que van participar-hi més de sis-centes persones i en cap moment no es va deixar de nedar. El Claror va comptar, sobretot en les hores més compromeses de la matinada del divendres al dissabte, amb un grup d’entusiastes nedadors que van fer tants relleus com va caler per tal que sempre estigués activa la fita. A més, durant les 25 hores hi va haver un seguit d’activitats tant a l’aigua com en sec per dinamitzar l’esdeveniment i, en la darrera hora de l’esdeveniment, els nedadors olímpics Èrika Villaècija i Rafa Muñoz van signar autògrafs a tots els presents i van ser els encarregats de fer els últims relleus. OBJECTIU SOLIDARI Un altre dels aspectes del 25 x 25 és que la Fundació Claror es va comprometre a donar un euro per cada piscina de 25 metres a la Fundació Esclerosi Múltiple. En total, es van nedar 2.728 piscines (68.200 metres!), xifra que, sumada a la venda de marxandatge de la Fundació Esclerosi Múltiple, va perme-

El llibre dels 25 anys costarà 20 euros i es podrà adquirir a la recepció dels centres

tre lliurar-los un total de 3.200 euros. Com a cloenda del 25 x 25, la presidenta de la Fundació Claror, Laura Ponce, va lliurar el taló acreditatiu de l’aportació a la presidenta de la Fundació Esclerosi Múltiple, Rosa Maria Estrany. EL LLIBRE DELS 25 ANYS El mes d’octubre la Fundació Claror publicarà el llibre 25

anys del Claror, una publicació elaborada íntegrament a l’entitat i que ha comptat amb la participació de més de 75 persones. El gruix central del llibre són 25 capítols escrits per diverses persones que han estat o estan vinculades a l’entitat: des dels primers socis fundadors de la Cooperativa Claror fins a mestres de l’escola Sagrada Família, pares d’alumnes i pro-

CLAROR

36-37_25-EC.p65

36

05/09/2008, 21:07

fessionals de l’entitat. A més, també s’hi inclouen un seguit d’annexos amb dades diverses. Un dels més entranyables és l’annex en el qual prop d’una cinquantena de treballadors de totes les instal·lacions han escrit una dedicatòria al Claror. La publicació, que consta de 176 pàgines més les cobertes de tapa dura, esdevindrà un excel·lent document de recull d’aquests primers 25 anys d’història, no tan sols de l’Esportiu Claror sinó també de la Fundació. Se n’han editat dos mil exemplars i es podrà comprar per vint euros a la recepció dels centres esportius. L’acte de presentació vol comptar amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i també està prevista l’actuació de la Coral Claror, que, entre altres peces, interpretarà la cançó del 25è aniversari, amb lletra i música del seu director, Lluís Yera. En el moment de tancar aquesta revista, l’Ajuntament encara no havia pogut proposar la data de l’acte per lligar-la a l’agenda de l’alcalde.

ESPORTIU CLAROR 37 S’IMPULSA UN PROGRAMA DE REBUDA I DE SEGUIMENT DE L’ACTIVITAT

Afinem: l’Esportiu Claror segueix millorant els serveis Aquest estiu s’han millorat les vies d’evacuació, s’ha instal·lat un sistema de raigs UV a la piscina petita i una nova màquina de clima Després d’uns anys fent actuacions de gran calatge que han contribuït a modificar els serveis esportius, en aquesta temporada 2008-2009, sota el lema Afinem, es volen centrar els esforços en els matisos i els detalls. Els grans protagonistes són les àrees tècniques, que, amb una feina exhaustiva d’anàlisi del què i com s’està fent, han estat capaces de formular un seguit d’accions encaminades a la millora dels serveis, tant des del punt de vista d’atenció als usuaris com a les condicions amb què s’ofereixen aquests serveis (material i infraestructures). Aquestes accions, formulades en un cicle de tres anys, tenen en compte tot el recorregut que fa un usuari des que arriba a la instal·lació fins que ja està fent activitat física estable i periòdica; des d’un acolliment pensat per orientar les persones d’acord amb les seves necessitats i inquietuds fins al seguiment, revisió i evolució dels programes de cada usuari. CULMINADES LES OBRES DE L’ESTIU Tot i que ha estat un estiu molt més tranquil pel que fa a obres i actuacions especials a la instal·lació en comparació d’anys anteriors, la realitat és que enguany l’Esportiu Claror ha continuat fent els

36-37_25-EC.p65

37

la zona del pavelló. Així, el cicle de pràctica d’activitat física serà molt més confortable per a tothom. Aquesta actuació, a causa de la complexitat que té, es preveu tenir-la enllestida el darrer trimestre d’enguany.

Fins a cinc disciplines dins la secció d’arts marcials Una de les accions previstes en l’operació Afinem té a veure amb les arts marcials i amb la voluntat que les diferents disciplines que es practiquen a l’entitat funcionin com una secció esportiva al si de l’àrea de l’escola esportiva. L’objectiu és dinamitzar totes aquestes disciplines (judo, taekwondo, karate, aikido i hapkido) donant-les a conèixer millor entre els nostres usuaris, aprofitant els punts en comú per fer activitats de manera conjunta. La persona que ha entomat el repte de tirar endavant aquest projecte és l’actual professor de hapkido, Jacques Carbonell, un professor amb molta experiència.

passats mesos de juliol i agost accions per millorar encara més la instal·lació. En primer lloc, i seguint les accions de l’any passat, s’ha continuat treballant en la millora de la seguretat a les vies d’evacuació de la instal·lació, concretament a l’escala 2 i a l’altura del tatami. En aquest sentit, ha calgut substituir la

vidriera existent per una paret resistent al foc. Paral·lelament, han començat les actuacions necessàries per a la instal·lació de la nova màquina de clima destinada a millorar les condicions de confort (temperatura i humitat) de diverses zones del centre: piscina petita, sales d’activitats i vestidors de

05/09/2008, 21:07

SISTEMA D’UV A LA PISCINA PETITA Després dels bons resultats que va donar el vas d’hidromassatge, s’ha instal·lat un nou sistema de raigs ultraviolats (UV) a la piscina petita. Es tracta d’un sistema físic de desinfecció de l’aigua molt eficient i que permet mantenir els paràmetres òptims amb menys substàncies químiques (clor). L’aigua passa a través d’un circuit per la làmpada dels raigs UV i torna al vas de la piscina desinfectada. Tot i que en alguns països aquest és un sistema considerat prou eficient i que no necessita estar acompanyat del tractament químic, la realitat és que al nostre país la llei requereix que hi hagi un mínim de clor, molt inferior, però, al que seria necessari sense un tractament per UV. Això permet millorar de manera important la qualitat de l’ambient del recinte on hi ha el vas en tractament. És especialment indicat en vasos petits i amb molt de moviment per garantir més estabilitat en la qualitat de l’aigua.

38 POLIESPORTIU SAGRADA FAMÍLIA LES OBRES S’HAN PORTAT A TERME ELS MESOS D’ESTIU

ACTIVITATS

Renovada la sala de condicionament físic

Programa de fibromiàlgia a partir del mes d’octubre

Tal com estava previst en el pla d’obres es van obrir els nous vestidors d’abonats E i F i la nova sala de condicionament físic

La novetat d'enguany que presenta el Poliesportiu Sagrada Família en l'àmbit aquàtic és el programa de la fibromiàlgia. El servei entrarà en funcionament a partir de l'octubre i es planteja com una activitat fisicoesportiva adreçada a persones que pateixen fibromiàlgia o fatiga crònica. Aquesta activitat combina la natació amb exercicis aeròbics aquàtics, estiraments i exercicis de mobilitat articular dins l'aigua. A més, inclou dos massatges específics mensuals. Aquesta activitat es practica en grup i cerca una millora de la condició física en general i, sobretot, facilitar una pràctica esportiva continuada a les persones que pateixen aquesta patologia en un entorn lúdic i alegre.

El Poliesportiu Sagrada Família estrena aquesta temporada 2008-2009 una sala nova de condicionament físic i els vestidors E i F completament reformats. Les obres es van portar a terme durant els mesos de juliol i agost amb l'objectiu d'entorpir al menys possible l'activitat d'usuaris i abonats i poder començar el nou exercici amb millors serveis. CANVIS A LA SALA A banda de la remodelació i millora dels paràmetres de confort, la sala de condicionament físic ha incorporat una maquinària d'entrenament cardiovascular, de pes i pes lliure completament nova que permet obrir un ventall més ampli de possibilitats a l'hora de dur a terme activitat física. No obstant això, el salt qualitatiu es troba en la incorporació de sis noves màquines que possibiliten un treball funcional amb la realització de moviments globals que enriquiran els entrenaments i augmentaran les possibilitats actuals de treball. El director del Poliesportiu Sagrada Família, Manel Cercós, vol «transmetre un missatge d'agraïment als abonats i abonades per la seva consideració i col·laboració, com també per l'esforç d'adaptació que han hagut de fer perquè els inconvenients que tot arranja-

ment genera no suposessin un obstacle». VESTIDORS E I F Les actuacions als vestidors han permès renovar el paviment del terra, la impermeabilització i les instal·lacions

d'aigua, amb la qual cosa s'han aconseguit millores pel que fa al subministrament i també a l'estalvi d'aigua. Enguany es disposarà d'uns vestidors ecològicament més sostenibles i impermeables alhora que remodelats.

ACTIVITATS

Es posen a l’abast diverses fórmules de contractació de les activitats dirigides El Poliesportiu Sagrada Família continua apostant per oferir diverses fórmules de contractació de les activitats per facilitar als abonats i usuaris l'accés a la pràctica esportiva. En aquest sentit, les activitats a la carta, que faciliten la compra puntual de determinades sessions, i les graelles aquacombi i cardiotono, que permeten una pràctica multidisciplinar i flexible pel que fa a l'horari a un preu molt especial, són les apostes del poliesportiu, conjuntament amb la contractació per temporada dels cursets per als qui tenen la possibilitat de complir regularment els horaris de les activitats. D'altra banda, enguany, la graella d'aigua es presenta completament renovada en la seva oferta d'activitats, i possibilita una pràctica molt completa i variada als qui gaudeixin de l'activitat física a l'aigua.

CLAROR

38-39_PSF-PM.p65

38

05/09/2008, 21:08

POLIESPORTIU MARÍTIM 39 EL CURS COMENÇARÀ L’ACTIVITAT A PARTIR DEL MES D’OCTUBRE

PROMOCIÓ

Curs de vòlei indoor al pavelló del Marítim

El setembre, matrícula i motxilla gratuïtes

Les pistes del pavelló del Poliesportiu Marítim acolliran un curs de vòlei indoor que durarà d'octubre del 2008 a juny del 2009

Després de les vacances, comença la nova temporada i com sempre per aquestes dates el Poliesportiu Marítim posa al l'abast una oferta única. Fins al 30 de setembre, hi haurà matrícula gratuïta més motxilla de regal per a tots els qui s'abonin a la instal·lació. Es tracta d'una ocasió d'or per a tots els que es vulguin posar en forma després de les vacances i a més fer-ho a un molt bon preu. Aquesta oferta no és vàlida per a exabonats que s'hagin donat de baixa en els darrers cinc mesos.

La temporada 2008-2009 que comença a partir d'aquesta tardor vindrà marcada, entre altres novetats, per la creació d'un curs de vòlei indoor que durarà d'octubre del 2008 a juny del 2009. El curs està obert tant a abonats com a no abonats de la instal·lació, i caldrà formalitzar una inscripció prèvia a recepció perquè les places són limitades. Les butlletes s'hauran de presentar degudament complimentades a la recepció de la instal·lació. El curs comença les clas-

ses a partir del 4 d'octubre i es farà tots els dimarts o dijous en la franja horària de 20

a 21.30 hores, a la pista del pavelló cobert del Poliesportiu Marítim.

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

ACTIVITATS FESTA DE L’ABONAT

Èxit de participació en la Festa de l’abonat Com és habitual cada any, a finals del mes de juny es va fer durant la setmana del 16 al 20 la Festa de l'abonat, que aquest cop va incloure com a novetat classes de capoeira, cabaret, country i ball andalús. El darrer dia de la programació, el divendres 20 de juny, es va organitzar a la plaça Charles Darwin una classe dirigida de spinning que va registrar la xifra rècord de setanta participants. Durant dues hores, sis tècnics de les diferents instal·lacions gestionades per la Fundació Claror, com també del Poliesportiu Marítim, van dirigir una magnífica sessió que, a més, va omplir els voltants de la plaça de ciutadans ben encuriosits per l'activitat.

38-39_PSF-PM.p65

39

FESTA MAJOR

El Marítim, implicat amb la festa de la Barceloneta Com cada any, amb motiu de la celebració de la Festa Major del barri de la Barceloneta, el Poliesportiu Marítim hi participa oferint un programa d'activitats lúdiques. Així, durant el divendres 26 de setembre, el Poliesportiu Marítim organitza una tarda de lleure per als més menuts a la plaça Charles Darwin, davant del poliesportiu. Hi haurà una xocolatada i es muntarà un inflable per a la diversió de petits i grans.

05/09/2008, 21:08

Cada mes, una masterclass a partir del novembre Després de l'èxit d'acollida que van tenir les diverses masterclass que es van fer al llarg de la temporada 20072008, la direcció del Poliesportiu Marítim ha decidit repetir l'experiència, conscient del públic que té aquest tipus d'activitats entre usuaris i abonats del centre. Així doncs, des del mes de novembre del 2008 i fins al mes de juny del 2009 es faran un seguit de masterclass de les activitats més variades. En els propers mesos se'n concretarà el programa complet.

40

CLAROR

40-41_Llinars.p65

40

05/09/2008, 21:11

L’ESPORTIU DE LLINARS 41 INAUGURACIÓ PREVISTA PER A L’OCTUBRE DEL 2009

L’Esportiu de Llinars del Vallès inicia les obres de construcció L’equipament, de titularitat municipal, serà gestionat per l’empresa Llinarsport SL, constituïda per la Fundació Claror i l’Escola Ginebró El mes de maig passat, l'empresa Teyco, SL va iniciar els moviments de terra i, per tant, la primera fase de les obres de construcció de l'Esportiu de Llinars del Vallès. Aquest centre, de titularitat municipal, és construït i serà gestionat per l'empresa Llinarsport, SL, constituïda per l'Escola Ginebró i la Fundació Claror. Això farà de l'Esportiu de Llinars la cinquena instal·lació esportiva gestionada per la Fundació Claror. L'edifici ha estat projectat per un equip facultatiu, format per sis persones, dirigit per l'arquitecte Joaquim Casals. Ubicat a l'avinguda Pau Casals (carretera que uneix Llinars amb Cardedeu), el centre tindrà un total de cinc mil metres quadrats, amb tota mena d'espais per satisfer tota mena d'usuaris. En aquesta mateixa pàgina podeu veure algunes imatges del projecte. Aquest setembre, coincidint amb la Festa Major de Llinars del Vallès, l'Esportiu ha iniciat el període de preinscripció per a tots els interessats a abonar-se a un centre que està previst que s'inauguri d'aquí a un any. La preinscripció també es pot fer al web www.llinarsport.cat, on, a més, hi ha un vídeo en què es pot veure, en 3D, com serà el centre un cop acabat. Al web s'anirà informant de l'evolució de les obres.

40-41_Llinars.p65

41

Per sobre d'aquestes línies, imatges de reproduccions fotorealistes en 3D, generades per ordinador, que reflecteixen com seran l'edifici i diversos espais del nou Esportiu de Llinars.

05/09/2008, 21:11

42 CAN CARALLEU ES TRACTA D’UN PROGRAMA FET A LA MIDA DE CADASCÚ

Can Caralleu ofereix un servei d’entrenament personalitzat Permet rendibilitzar el temps destinat a fer activitat física assolint els objectius de manera segura i reduint el risc de lesions El programa de wellness personalitzat ofereix l’entrenament personal i estrena una nova activitat, el pilates personal. ENTRENAMENT PERSONAL Es tracta d'un servei de qualitat que s'adapta als objectius de cada persona. L'equip de tècnics avalua les necessitats i ajuda a fer l'entrenament de manera correcta, programant les activitats més adients i tenint cura que es facin amb seguretat per optimitzar-ne els resultats. Si cal, també s'ajuda a adquirir hàbits més saludables i a reconèixer quines activitats són més adequades a les característiques de cadascú. És un servei adreçat a tot tipus de públic, però especialment indicat per a persones amb problemes de salut, com poden ser la recuperació d'una lesió, afectacions cròniques o procés d'envelliment; manca d'hàbits fisicoesportius; persones que busquen un rendiment concret (esport amateur, lleure fisicoesportiu, preparació d'oposi-

cions), i persones amb disponibilitats horàries concretes. L'entrenament personal es pot dur a terme en qualsevol dels espais esportius de Can Caralleu. A més, es disposa de material exclusiu per a l'entrenament personal i màquines Gravity Training System. MÈTODE PILATES El mètode pilates busca millorar el control i la consciència del cos en moviment. L'eix vertebrador del mètode és la cintura pelviana i l'abdomen. El treball de la respiració, l'estabilitat dels segments corporals, la propiorecepció, la mobilitat articular i la capacitat de moure el cos amb el mínim esforç són els continguts necessaris per assolir

un domini corporal conscient. L'objectiu és aconseguir millores en el sistema musculoarticular, treballant la força i la flexibilitat de la musculatura, mitjançant l'execució de moviments de manera conscient, fluida i harmònica. Els

El Gravity-cardio per parelles El Gravity-Cardio parelles és una altra novetat de la temporada 2008-2009, i s’adreça a grups de dues persones que volen millores musculars i cardiovasculars. Mitjançant circuits dinàmics amb màquines Gravity Training System i equipament cardiovascular, el treball s’adapta a les característiques i necessitats de cadascun dels clients. Està pensat especialment per a persones que prefereixen entrenar en un grup reduït, i es fa a la sala de fitness.

CLAROR

42-43_CanCa.p65

42

05/09/2008, 20:54

exercicis s'adapten a les característiques personals de cada usuari. S'adreça especialment a persones que per les seves característiques i motivacions volen desenvolupar el control del propi cos sota una direcció segura i individualitzada, ja sigui per temes de salut o de rendiment esportiu, en un ambient tranquil i relaxat; i persones amb disponibilitats horàries concretes. Es duu a terme a les sales d’activitats amb material específic de pilates i màquines Gravity Training System i el seu programa específic Reformat Evolved Series. La contractació d’aquests serveis inclou en primer lloc una revisió mèdica exhaustiva per diagnosticar possibles anomalies. Després es fa una entrevista personal per conèixer motivacions, disponibilitat horària i freqüència d’entrenament; valoració corporal (morfoestàtica i possibles restriccions en la mobilitat i amplitud articular, composició corporal, etc.). I, per acabar, s’ofereix entrenament i avaluació contínua.

CAN CARALLEU 43 FER ESPORT EN UN AMBIENT SALUDABLE I AMISTÓS

Més activitats dirigides per a adolescents La nova temporada 2008-2009 potenciarà les activitats per a adolescents introduint el funky hip-hop, el KNK sport i el judo L’etapa de l’adolescència és molt important pels grans canvis físics que el cos experimenta, i alhora és una fase de la vida en què els nois i noies han de dedicar la major part del seu temps a l’estudi. Això requereix concentració i capacitat d’esforç, i també els obliga a un sedentarisme que sovint no és el més adequat per a un cos que necessita reforçar les seves estructures. TRES NOVETATS Les activitats que proposa Can Caralleu estan orientades tant per a nois com per a noies d’entre 12 i 16 anys. La primera és el funky hip-hop, activitat de ball amb coreografies i música actual que permet desenvolupar la creativitat i reforçar la consciència corporal. El KNK sport és una activitat poliesportiva en la qual es treballen els fonaments tècnics i tàctics dels esports d’equip (bàsquet, vòlei, futbol, hoquei, handbol, rugbi) combinat amb esports aquàtics (natació, waterpolo, salvament i socorrisme, i fitness aquàtic).

42-43_CanCa.p65

43

BREUS

Festa Major de Sarrià El dissabte 11 d’octubre Can Caralleu participa en la Festa Major de Sarrià. La plaça del Consell de la Vila acollirà activitats per a grans i petits. Els infants podran jugar a minitennis i fer escalada en rocòdrom d’11 a 14 hores. Els adults tindran una classe oberta d’iniciació al line dance de 12 a 13 hores. D’altra banda, durant els dies de Festa Major Can Caralleu oferirà matrícula gratuïta. ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Novetats als balls de saló Finalment, també s’oferirà judo, una art marcial en què la disciplina i el respecte a l’oponent en són els eixos actitudinals. Es treballa el sentit

de l’equilibri, la percepció del cos en l’espai i la millora de la condició física. En aquest cas es participa en competicions escolars.

Sóc Nou: servei d’atenció personalitzada als abonats Can Caralleu ofereix als nous abonats un servei d’atenció personalitzada que dóna informació detallada de la instal·lació i les activitats que s’hi duen a terme perquè cadascú pugui fer-se un programa a la mida de les seves necessitats. El servei consta d’una visita a la instal·lació, en la qual s’expliquen les normatives d’ús dels diferents espais esportius i es mostren les activitats que s’hi fan. Periòdicament s’organitzen sessions de Sóc Nou que consisteixen en classes d’una hora i mitja de durada en què tècnics especialitzats proposen activitats diverses. Per a més informació, contacteu amb esport@cancaralleu.org o bé directament a la recepció del centre.

05/09/2008, 20:54

Les novetats en l’oferta de balls de saló de la temporada 2008-2009 són els cursos de sevillanes en dos grups (iniciació i perfeccionament) per poder adequar-se a tots els nivells. A més, en resposta a la demanda de molts abonats, també s’inicia un nou curs de ball, el de ritmes llatins. ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Canvi al servei de mainadera A partir del 15 de setembre l’horari del servei de mainadera per a infants serà els dilluns i dimecres, de 10 a 12.30 hores, i els dimarts i dijous, de 9.15 a 12 hores.

44

CLAROR

44-45 Events.p65

44

05/09/2008, 20:53

ESDEVENIMENTS 45 EL RAID TÉ FIXAT UN LÍMIT DE FINS A UNA SEIXANTENA D’EQUIPS

El Raid Barcelona Marítim se celebrarà el 19 d’octubre El Raid és una prova multiesportiva de caràcter popular i gratuïta. La inscripció acaba el 15 d’octubre i es pot fer a través de www.claror.cat El diumenge 19 d'octubre se celebra la setena edició del Raid Barcelona Marítim, una prova multiesportiva que es desenvolupa per la rodalia del Poliesportiu Marítim, pel passeig Marítim i per la platja de la Barceloneta. L'horari de la competició començarà a les 7.30, quan es farà la rebuda a tots els equips participants, i no serà fins a les 8.30 que començarà la competició amb la sortida massiva. Es calcula que la prova finalitzi a les 14.30 hores. Està previst que el dilluns 20 d'octubre es penjaran les classificacions definitives del Raid al web www.claror.cat/ raid.htm Els premis es lliuraran el 23 d'octubre a les 20.30 hores a la sala AlmodoBAR. QUI HI POT PARTICIPAR L'organització del Raid Barcelona Marítim ha fixat un límit de seixanta equips participants, que disputaran un total de vuit proves esportives. La inscripció al Raid serà per equips. Aquests han d'estar formats per quatre integrants, dels quals participa-

44-45 Events.p65

45

les instal·lacions gestionades per la Fundació Claror podreu trobar i lliurar la butlleta d'inscripció. També es pot fer la inscripció entrant a www.claror.cat/raid.htm

ran tres i un en serà el membre suplent. El quart integrant podrà donar suport a l'equip (no durant la realització de les proves) i suplir un membre en cas de lesió. Serà obligatori

que sempre hi hagi com a mínim un integrant femení o masculí en el trio participant. El període d'inscripcions romandrà obert del 15 de setembre al 15 d'octubre. A

REUNIÓ INFORMATIVA D'altra banda, el divendres 17 d'octubre, a les 20.30 hores, hi haurà la tradicional reunió informativa. És obligatòria la presència d'un integrant de l'equip per poder participar al Raid, ja que en aquesta reunió es lliurarà a tots els equips informació i material imprescindible per poder participar en la competició.

LES PROVES Escalada: l’equip haurà de superar una sèrie de vies d’escalada, cadascuna serà de diferent dificultat. Caiac de mar: recorregut en caiacs dobles autobuidables. Tir amb arc: prova de punteria. Resistència: cobrir una distància pel litoral. Natació: dinàmica de relleus en la qual s’haurà de cobrir una distància nedant. Orientació: orientació pel barri de la Barceloneta. Circuit d'habilitat / pista americana: circuit fet per la sorra de la platja de la Barceloneta. Força: es farà una lluita entre dos equips agafats cadascun a l’extrem d’una corda per on hauran d’estirar en un temps determinat. Guanyarà l’equip que desplaci l’altre fins a la marca establerta. Aquesta prova es durà a terme a la platja de la Barceloneta.

05/09/2008, 20:53

46 ESDEVENIMENTS

CLAROR

46-47_Seccions.p65

46

05/09/2008, 20:53

SECCIONS 47 EL LLIBRE INCLOURÀ UN RECULL DELS COMPROMISOS FONAMENTALS QUE ASSUMEIX LA SECCIÓ

La secció Safa-Claror redefineix els principis i els objectius S’edita un document que té per objectiu explicar de manera completa i també sintètica la manera com està organitzada la secció per oferir-ne informació a les famílies La secció de bàsquet «estrenarà» aquesta temporada un suport informatiu per a les famílies dels jugadors i les jugadores. El paper fonamental d'aquest document és explicar de manera completa però també sintètica la manera com està organitzada la secció, els marges i els límits; i proveir d'informació bàsica i necessària les famílies. No s'ha volgut fer un document carregós, per la qual cosa hi ha aspectes que es desenvolupen (i es desenvoluparan) en documents annexos i específics. COMPROMISOS En aquest llibret també es recullen els compromisos fonamentals que han d'adquirir tots els que, de manera més o menys directa, participem en la secció, des dels entrenadors fins a les famílies, amb l'objectiu fonamental de procurar que la pràctica del bàsquet sigui enriquidora i profitosa per als grans protagonistes de la secció: els jugadors i jugadores de bàsquet de l'Esportiu Claror. No és un document aïllat, ja que està basat en el Marc Referencial de l'Escola d'Iniciació Esportiva de la Fundació Claror, elaborat per la comissió tècnica, amb la col·laboració dels responsables d'iniciació esportiva de les instal·lacions gestionades.

46-47_Seccions.p65

47

El document l’ha treballat conjuntament l’Esportiu Claror i l’escola Sagrada Família

D'altra banda, en l'elaboració del Llibret del bàsquet hi han participat representants de tots els àmbits implicats

en aquesta activitat: des dels responsables de la secció fins als responsables del CEIP Sagrada Família (equip directiu

NOVA TEMPORADA La secció de bàsquet SafaClaror comença a partir de l'octubre la temporada 20082009, i ho fa amb una salut de ferro, ja que tornarà a tenir 29 equips com en l'exercici anterior. Una novetat que cal destacar respecte de la campanya passada és la incorporació de tècnics nous. Pel que fa a la parcel·la esportiva, cal destacar que el sènior femení competirà a Tercera Catalana i el masculí ho farà a Copa Catalunya. El júnior femení serà present a Interterritorial i el cadet A masculí farà fases de Preferent.

EQUIPS SAFA-CLAROR Categoria Premini A Premini B Mini A Mini B Mini C Preinfantil A Preinfantil B Infantil A Infantil B Infantil C Cadet A Cadet B Cadet C Cadet D Júnior A Júnior B Sènior

Masculins nivell A nivell B nivell A nivell B nivell C nivell A nivell B nivell A nivell B – fases preferent nivell A nivell B nivell C Interterritorial nivell A Copa Catalana.

i AMPA), passant per la direcció de l'Esportiu Claror. El document, a més, ha estat aprovat pel Patronat de la Fundació Claror. L'objectiu ara és fer-lo arribar a totes les famílies que formen part de la secció entre finals de setembre i principis d'octubre i a totes les que any rere any es van incorporant a la secció.

Femenins nivell A – nivell A nivell C nivell B nivell A – nivell A nivell B nivell C interterritorial nivell B nivell C – interterritorial – 3a catalana

PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ

902 119 321

05/09/2008, 20:53

48 CLAROR CULTURA

Programa cultural, nou curs 2008-2009 ple de novetats Des de manualitats o piano fins a tast de cava, passant pels jeroglífics i les tertúlies del pròxim orient, sense oblidar la gimnàstica cerebral Aquest nou curs que comença ofereix un ventall variat de nous temes i tallers. Un nou taller dedicat a les manualitats amb les puntes de coixí i puntes a l’agulla, en el qual s’aprendran les nocions bàsiques per treballar aquestes dues tècniques, de mans de la puntaire Carme Aloy. Un taller musical en què s’aprendran les bases per començar el procés teòric i pràctic per tocar el piano, impartit per les professores de solfeig i piano Mireia Cereza i Cristina Sans. Proposem també un taller de programació neurolingüística (PNL), un dels enfocaments amb més èxit i més eficaç per millorar diversos aspectes com la comunicació, la consecució d’objectius, canvis terapèutics i el desenvolupament personal, de la mà dels professionals de l’Institut Gestalt. Amb motiu de l’èxit del curs passat de Jeroglífics: paraules divines iniciem un nou taller d’escriptura jeroglífica, en el qual s’estudiaran els signes jeroglífics, la introducció gramatical, les oracions i els verbs conduït per Felip Mas-

Les inscripcions a les activitats es poden tramitar a partir del 12 de setembre

só i Miquel Carceller. Continuant els tallers de tast, Vinus & Brindis ens proposa aquest cop un tast de cava i xampany en què els tastarem i compararem. L’Aula per a majors de 55 anys ens oferirà unes sessions de gimnàstica cerebral per ajudar a millorar la capacitat d’atenció, percepció, associació i diversos processos necessaris per estimular la memòria i la funció de recordar, amb Carla Campos. Pel que fa a les tertúlies to-

carem temes de l’antiga Mesopotàmia i Egipte, amb la màgia i la religió al Pròxim Orient, l’origen dels faraons i la invenció de l’escriptura: dels pictogrames a l’alfabet, per l’arqueòleg Felip Massó. INSCRIPCIONS Les inscripcions es poden tramitar a partir del 12 de setembre a les oficines dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu, de 9 a 13 i de 16 a 19 hores.

FÒRUM: TERTÚLIES

MÀGIA I RELIGIÓ AL PRÒXIM ORIENT Conjurs, prediccions i malediccions formaven part de la vida quotidiana de l’antiga Mesopotàmia, on cada petita acció amagava una pista que calia interpretar. Tertulià: Felip Massó, arqueòleg i professor d’història antiga i del Pròxim Orient.

L’ORIGEN DELS FARAONS Si bé la història de l’Egipte faraònic és de sobres coneguda, poca gent en coneix el veritable origen, d’on provenien els primers habitants, quina és la seva antiguitat... Tertulià: Felip Massó, arqueòleg i professor d’història antiga i del Pròxim Orient.

LA INVENCIÓ DE L’ESCRIPTURA La nostra civilització tal com l’entenem avui dia no existiria si no fos per l’escriptura, un invent genial que va aparèixer al IV mil·lenni aC a Mesopotàmia. Tertulià: Felip Massó, arqueòleg i professor d’història antiga i del Pròxim Orient.

Dia: dijous, 23 d’octubre Horari: de 19.30 a 21.00h. Trobada: Espai social E. Claror Carrer Sardenya, 333 interior Preu: 5 euros

Dia: dijous, 20 de novembre Horari: de 19.30 a 21.00h. Trobada: Espai social E. Claror Carrer Sardenya, 333 interior Preu: 5 euros

Dia: dijous 11 de desembre Horari: de 19.30 a 21.00h. Trobada: Espai social E. Claror Carrer Sardenya, 333 interior Preu: 5 euros

CLAROR

48-49 Cultura.p65

48

05/09/2008, 20:56

CLAROR CULTURA 49 CLAROR MÚSICA

FÒRUM: TALLERS

Desperta el plaer del cant i apunta’t a la Coral Claror PUNTES DE COIXÍ I PUNT A L’AGULLA Iniciació a aquestes arts en què s’aprendran les nocions bàsiques per treballar les dues tècniques de punt. (S’oferirà el material a canvi d’un dipòsit de 30 euros que es retornarà l’última sessió.) Imparteix: Carme Aloy, puntaire.

INTRODUCCIÓ AL PIANO S’aprendran les bases per començar el procés teòric i pràctic per a tocar el piano. En finalitzar les sessions, l’alumne serà capaç de tocar una peça breu i senzilla. Imparteix: Mireia Cereza, diploma elemental de música i Cristina Sans, estudiant.

PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA La programació neurolingüística és un dels enfocaments amb més èxit i més eficaç per aconseguir una bona comunicació, la consecució d’objectius, canvis terapèutics i el desenvolupament de l’excel·lència personal. Imparteix: Institut Gestalt.

Dies: 7, 14 i 28 octubre, 4, 11, 18 i 25 novembre, 2 i 9 desembre. Horari: de 19.30 a 21.00h. Trobada: Espai social E. Claror Carrer Sardenya, 333 interior Preu: 25 euros (9 sessions).

Dies: 8, 15, 22, 29 octubre, 5, 12, 19, 26 novembre, 3, 10 desembre. Horari: de 19.30 a 21.00h. Lloc: Estudi Musical Mireia Cereza (carrer Sicília, 360, 3r 3a.) Preu: 35 euros (10 sessions).

Dies: 6, 13, 20, 27 octubre, 3, 10, 17, 24 de novembre, 1desembre. Horari: de 19.30 a 21.00h. Trobada: Espai social E. Claror Carrer Sardenya, 333 interior Preu: 40 euros (9 sessions).

MÀSTER: AULA

FÒRUM: TALLERS

ESCRIPTURA JEROGLÍFICA S’estudiaran els signes jeroglífics, la introducció gramatical, les oracions i els verbs, i les eines de l’egiptòleg, amb sessions dedicades a la lectura de murs i papirs. Imparteixen: Miquel Carceller i Felip Massó.

TAST DE CAVES I XAMPANYS Tastarem totes les denominacions d’origen dels dos productes i compararem el mètode de l’elaboració del cava amb el mètode champeinose francès, del qual el cava va recuperar el model. Imparteix: Vinus & Brindis

L’ECONOMIA AL LLARG DE LA HISTÒRIA Es desenvoluparan en grup activitats que ajudin a millorar la capacitat d’atenció, percepció, associació i diversos processos necessaris per estimular la memòria i la funció de recordar. Imparteix: Carla Campos.

Dies: 15, 22 i 29 d’octubre, 5, 12 i 19 de novembre. Horari: de 19.30 a 21.00h. Trobada: Espai social E. Claror Carrer Sardenya, 333 interior Preu: 30 euros (6 sessions)

Dia: divendres 21 de novembre Horari: de 19.30 a 21.30h. Trobada: Espai social E. Claror Carrer Sardenya, 333 interior Preu: 20 euros (Majors de 18 anys)

Dies: 7, 14, 21 i 28 d'octubre, 4, 11, 18 i 25 de novembre. Hora: de 18.00 a 19.15h. Lloc: Centre Cívic Sagrada Família. Mallorca, 425, 4t planta. Preu: 20 euros (majors 55 anys)

48-49 Cultura.p65

49

05/09/2008, 20:56

Claror Música ofereix l’oportunitat a totes les persones que ho vulguin de gaudir del cant, tinguin l’edat que tinguin. Les inscripcions són obertes per a les dues corals que s’alegraran d’acollir nous cantaires. CORAL CLAROR La Coral Claror de la Sagrada Família de Barcelona va néixer el setembre de l’any 2000 al si de l’Esportiu Claror, i està dirigit pel mestre Lluís Yera. Els assajos són els dijous i el primer dimarts de cada mes, de 20.30 a 22.30 hores al nou local d’assaig, situat a l’escola Marillac, al carrer Sicília, 249. La coral està integrada per una cinquantena de persones amb ganes de cantar, sense més exigència que aportar la veu al servei d’un bell conjunt. Per això treballen per l’educació de l’instrument coral, fent exercicis d’energia i veu, a fi de millorar-ne l’emissió, tant individualment com col·lectivament. COR INFANTIL El Cor Infantil Claror va néixer l’any 2000 i està integrat per nois i noies de 6 a 14 anys. Assagen els divendres a la sala de reunions de l’Esportiu Claror, i està dirigit pel mestre Juan Mario Cuéllar. L’objectiu principal és fer conèixer l’activitat coral i despertar-los el plaer de la música i el cant. Es treballa especialment la música tradicional i de repertori, i en aquest curs es farà una introducció al gospel.

50 COOPERACIÓ i SOSTENIBILITAT 0,7 CLAROR

MEDI AMBIENT

Suport a l’orientació laboral i formativa El projecte, dotat amb dos mil euros, està dirigit per Càritas Diocesana de Barcelona i actua al barri de la Sagrada Família La comissió de solidaritat ha aprovat enguany l’aportació de dos mil euros al projecte d’orientació sociolaboral i formatiu de la Sagrada Família, dirigit des de Càritas Diocesana de Barcelona. Aquest projecte l’origina la reflexió del grup d’acollida de l’Arxiprestat de la Sagrada Família per les necessitats detectades entre el col·lectiu immigrant que es troba sense feina i amb una manca de recursos econòmics. El projecte, que té el suport de Càritas Diocesana, va començar l’any 1999 oferint una borsa de treball, però davant la impossibilitat de donar feina a totes les persones que s’adreçaven al servei, es va modificar per oferir-ne d’altres relacionats amb l’orientació social i laboral. Així, el projecte ofereix eines per adaptar-se al nou entorn i per saber cercar feina, i un espai de relació i suport on trobar uns recursos útils per a la integració a la nostra societat. Més endavant, el 2001, una nova anàlisi de la situació va detectar que la majoria de feines que trobava el col·lectiu immigrant estaven relacionades amb el servei domèstic o l’atenció a gent gran i que, per manca de formació i coneixement, no sempre podien mantenir-les. Per això, es va crear l’espai de formació, vinculat a l’espai d’orientació sociolaboral, on es forma en

matèries bàsiques com el català, la cuina, el mercat, l’atenció a la gent gran o la neteja. Actualment, l’espai d’orientació laboral funciona dos cops per setmana (el dimarts al matí i el dijous a la tarda), gràcies a la tasca i dedicació d’un grup de 16 voluntaris de Càritas Diocesana de Barcelona. Els cursos de formació, gai-

rebé des del seu inici, són setmanals, de vint hores de durada i es poden impartir gràcies a un grup de deu voluntaris. Aquest espai és veritablement un punt de referència per als immigrants i, a més, permet conèixer millor les persones que busquen feina, disposar de més elements per valorar-les i trobar-los una feina adient.

Evolució dels serveis Any

Persones ateses

Persones formades

2003-2004

1.184

344

2004-2005

1.519

455

2005-2006

1.860

531

2006-2007

2.610

622

2007-2008

3.200

750

CLAROR

50-51 Coop_CClub.p65

50

05/09/2008, 21:15

En projecte un racó del medi ambient La Comissió de Sostenibilitat i Medi Ambient de la Fundació Claror ha obtingut una nova subvenció de l’Ajuntament de Barcelona amb una dotació de mil euros. Aquest ajut econòmic ens permetrà avançar en el camí de la sosteniblitat i crear noves eines i espais que estaven en projecte. De moment, un dels projectes en ment és col·locar a totes les instal·lacions un Racó del medi ambient, un petit espai on es puguin penjar cartells informatius, consells d’estalvi energètic, activitats per fer relacionades amb el medi ambient o informació d’adhesió a determinades campanyes. RECOLLIDA DE CARTUTXOS DE TINTA Una de les accions que es preveu engegar és l’adhesió a la campanya Plantaunarbol impulsada per Accionatura, la primera ONG catalana dedicada exclusivament a la protecció, la millora i la restauració dels ecosistemes naturals, tant en l’àmbit nacional com internacional. La campanya consisteix en el reciclatge de tòners i cartutxos de tinta per part d’una empresa que dóna a Accionatura un euro per cada cartutx i tòner reciclat. L’ONG catalana destina els fons recaptats a la recuperació i conservació de boscos a Perú i a Brasil. En el moment de tancar la revista encara no s’havien concretat les dates de la recollida, però serà ben visible a les instal·lacions.

51

Arrenca la nova temporada de tardor més activa Activitats de lleure exclusives i avantatges culturals i comercials Arrenca la temporada amb una proposta renovada d’activitats de lleure exclusives per als membres del Claror Club, en la qual podeu seguir gaudint dels avantatges culturals i comercials que us ofereix el carnet Claror Club. Si encara no el teniu podeu demanar-lo a les oficines dels esportius Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu. ACTIVITATS DE LLEURE Les activitats de lleure d’aquesta tardor s’inicien amb la descoberta del petit barri de la Mercè, la patrona de la ciutat d’ençà l’any 1687, un dels més insòlits de la ciutat. A finals d’octubre serà el torn del barri de les Corts, on passejarem per les places i els carrers de l’antic poble. Al desembre visitarem l’Ajuntament de Barcelona i en recuperarem la història reculant als seus orígens medievals, amb la creació del Consell de Cent i l’aixecament d’un edifici propi. Les visites guiades per Barcelona es completaran amb un ruta literària sobre la novel·la L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón, en què les paraules dels seus protagonistes ens transportaran a la Barcelona dels anys trenta i quaranta. Unes setmanes abans de Nadal estrenem l’aula gastronòmica del Mercat de la Bo-

50-51 Coop_CClub.p65

51

queria, on de la mà del seu xef farem una revisió de la cuina nadalenca amb propostes innovadores que no obliden la tradició. Les propostes culturals de fora de la ciutat ens duran fins a Castellar de n’Hug, on gaudirem d’una jornada completa de turisme industrial, cultural i natural, amb la visita del Museu del Ciment Asland, el poble i el Museu del Pastor, que finalitzarà a les fonts del riu Llobregat. En terres tarragonines visitarem la ciutat de Reus i en coneixerem la rica arquitectura modernista, present en diversos edificis, carrers i places. Per als amants de la natura us proposem descobrir el riu Ebre en caiac, en un tram especialment bonic que va de Miravet a Benifallet. Un cop allà visitarem les coves del poble, molt apreciades dins del món de l’espeleologia. La ruta de senderisme aquesta vegada ens portarà a la muntanya del Montseny, on intentarem localitzar els antics pous de glaç i neu, actualment en desús però que amaguen una història no gaire llunyana. Per als amants de l’aventura i el misteri us proposem una activitat trepidant: assaltar una fortalesa del segle XVII, mitjançant la superació de proves en equip que us portaran a resoldre l’enigma que hi dóna l’accés.

Descens de barrans a Guara, el juny passat

ACTIVITATS DE LLEURE TARDOR 2008 OCTUBRE Ds. 4 Visita BCN: Barri de la Mercè 8 euros Ds. 18 Museu del ciment i Castellar de n’Hug 40 euros Ds. 25 En caiac per l’Ebre i coves 60 euros Ds. 25 Visita BCN: Les Corts 8 euros NOVEMBRE Ds. 8 Senderisme: pous de glaç del Montseny 40 euros Dg. 16 Assalt al castell de Bellaguarda 80 euros Dg. 23 Ruta literària: L’ombra del vent 8 euros Ds. 29 Reus modernista 40 euros DESEMBRE Ds. 13 Aula gastronòmica a la Boqueria Dg. 21 Visita BCN: L’Ajuntament

20 euros 8 euros

Inscripcions: a partir del 15 de setembre (places limitades) Reserva de places trucant al telèfon 93 476 13 94, de 9 a 14 h.

05/09/2008, 21:15

52 TURISME PER LA CIUTAT

TURISME INDUSTRIAL I CULTURAL

Els barris de la Mercè, les Corts i l’Ajuntament

Data: diverses (veure text) Horari: consultar Lloc: Barcelona ciutat Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 8 euros abonats 15 euros acompanyants Inclou: visita guiada i refrigeri

AMB CARNET CLAROR CLUB

8e

El dissabte 4 d’octubre farem un recorregut pel desconegut barri de la Mercè, la patrona de la ciutat, i descobrirem perquè ho és i des de quan. El dissabte 25 d’octubre passejarem pels carrers i les places del nucli històric de les Corts, un antic poble que es va annexionar a la ciutat. El diumenge 21 de desembre descobrirem, per dins i per fora, un edifici cabdal de la ciutat de Barcelona, que sovint és desconegut per la majoria dels barcelonins: l’Ajuntament i casa de la ciutat.

En caiac pel riu Ebre i les coves de Benifallet

Museu del Ciment, fonts del Llobregat i Castellar de n’Hug Us proposem una jornada completa de turisme industrial, cultural i natural. En primer lloc agafarem el Tren del Ciment a la Pobla de Lillet, que ens portarà fins al Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug, un monument industrial amb un història i una arquitectura molt interessants. Després coneixerem el poble de Castellar de n’Hug i el seu Museu del Pastor. Finalment farem un volt pel naixement del riu Llobregat i les seves espectaculars fonts.

AMB CARNET CLAROR CLUB

52

Data: dissabte, 18 d’octubre Horari: de 7.30 a 20.00h Lloc: Castellar de n’Hug Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 40 euros abonats 60 euros acompanyants Inclou: transport, visites guiades i dinar

60e

Data: dissabte, 25 d’octubre Horari: de 8.00 a 20.00h Lloc: Miravet-Benifallet Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 60 euros abonats 90 euros acompanyants Inclou: transport, activitat, material, visita coves i dinar

Els pous de glaç a la fageda del Montseny Tot caminant anirem descobrint els pous de glaç i neu amagats i repartits pel Montseny. Aquests s’usaven a l’estiu per conservar aliments, com a anestèsic, per fer begudes, etc., i es van utilitzar des del segle XVI fins a l’arribada del gel artificial.

CLAROR

52-53 CClub.p65

40e

SENDERISME

AVENTURA AL RIU

Farem un descens en caiac pel riu Ebre, en el tram que va de Miravet a Benifallet, gaudint de la plenitud del bosc de la ribera i fent un descans al mig. Després d’un bon dinar visitarem les coves de Benifallet, molt apreciades per la bellesa excepcional i misteriosa que tenen.

AMB CARNET CLAROR CLUB

05/09/2008, 21:15

AMB CARNET CLAROR CLUB

40e

Data: dissabte, 8 de novembre Horari: de 7.30 a 19.00h Lloc: Montseny Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 40 euros abonats 60 euros acompanyants Inclou: transport, guiatge i dinar

53 AVENTURA EN EQUIP

LITERATURA

Assaltem junts el castell de Bellaguarda! Us proposem una activitat d’aventura en equip per assaltar una fortalesa del segle XVII. Dividits en equips pujarem en vehicles 4 x 4 i travessarem la frontera per un antic camí de contrabandistes, amb la missió d’aconseguir entrar al castell de Bellaguarda. Superant enigmes i proves arribarem a la porta secreta i haurem d’esbrinar com obrirla. Finalment tots els equips ajuntarem parts d’un mapa per trobar la pedra filosofal.

AMB CARNET CLAROR CLUB

80e

Data: diumenge, 23 novembre Horari: 11.00 h. Lloc: Barcelona ciutat Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 8 euros abonats 15 euros acompanyants Inclou: ruta guiada i refrigeri

GASTRONOMIA

Ruta cultural del modernisme a la ciutat de Reus

40e

53

Ruta literària: L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón

Data: diumenge, 16 novembre Horari: de 7.30 a 19.30h. Lloc: Le Perthus Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 80 euros abonats 130 euros acompanyants Inclou: transport, activitat, material i dinar

AMB CARNET CLAROR CLUB

52-53 CClub.p65

8e

Ens endinsarem en plena postguerra acompanyant el protagonista de la novel·la, que ens conduirà al cementiri dels llibres i a recórrer diversos carrers i places de la Barcelona de principis del segle XX.

VISITA CULTURAL

Recorrerem el carrers de la Reus modernista, tot visitant diversos edificis i centres culturals emblemàtics: la Casa Navàs, la joia del modernisme reusenc, el Gaudí Centre, el Teatre Fortuny, el Palau Bofarull, etc., i acabarem amb la visita a l’Institut Pere Matas.

AMB CARNET CLAROR CLUB

Data: dissabte, 29 novembre Horari: de 9.00 a 19.00h Lloc: Reus Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 40 euros abonats 60 euros acompanyants Inclou: transport, visites guiades i dinar

Aula de cuina 20 a la Boqueria: la cuina nadalenca

AMB CARNET CLAROR CLUB

e

Data: dissabte, 13 desembre Horari: de 17.50 a 20.30h Lloc: Barcelona ciutat Inscripció tel.: 93 476 13 94 Preu: 20 euros abonats 35 euros acompanyants Inclou: taller de cuina

05/09/2008, 21:15

Per a tots als a qui us agrada la cuina, experts o aficionats, us proposem un taller a l’Aula Gastronòmica del Mercat de la Boqueria, en què el xef prepararà un menú típic nadalenc amb una presentació particular. En aquest taller es combina la teoria i la pràctica i, a partir dels ingredients bàsics dels plats que configuren la nostra cuina de Nadal, se’ns mostrarà una interpretació per sorprendre els convidats sense sortir de la tradició. Acabarem el taller amb una degustació dels plats treballats.

54 TEATRE

LLIBRES

El Goya torna a obrir aquesta tardor LA MARAVILLOSA VIDA BREVE DE... Junot Díaz Mondadori

NO ENTIENDO EL MUNDO ÁRABE Tahar Ben Jelloun El Aleph

L’ÒMNIBUS DE LA MORT: PARADA... Toni Orensanz Ara Llibres

Oscar Wao és un jove d'origen dominicà que viu a Nova Jersey. Un noi obès, un nerd obsessionat amb els videojocs, sense amics i que viu amb la por de convertir-se en el primer jove dominicà a morir verge. Narrat amb gran sentit de l'humor i un llenguatge que manté la gràcia de l'spanglish, ha fet guanyar a l'autor el Pulitzer 2008.

Un diàleg a quatre bandes entre la filla de l'autor marroquí i altres joves europees, entre elles una barcelonina. Parlen sobre l'actualitat que està revolucionant el món i que inquieta una joventut que no sap com comprendre la brutalitat de les relacions nord-sud i que desconeix com serà el seu futur, que tantes incerteses planteja.

El periodista i guionista, després d'anys d'investigació, dóna veu a una tragèdia silenciada: la història d'un crim que amaga els odis i les revenges d'un poble i que desvetlla el funcionament i el rastre de sang que el grup armat la Brigada de la Mort va deixar per Catalunya i Aragó l'estiu del 1936, fent reviure els fantasmes d'un passat proper.

Barcelona recuperarà el Teatre Goya, fundat l’any 1914 i tancat des del 2004, que ha estat durant molts anys un espai emblemàtic de la ciutat. El Grup Focus, en col·laboració amb diverses entitats públiques i privades, recupera i rehabilita aquest espai per dinamitzar la vida cultural i teatral, que obrirà portes aquesta tardor. Es planteja com a centre de creació artística, amb un èmfasi especial en la producció pròpia i la col·laboració entre artistes, companyies i institucions, com també la posada en marxa de coproduccions. El nou Teatre Goya ○

MÚSICA

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

comptarà amb la direcció artística de Josep Maria Pou, una personalitat de primer ordre del panorama artístic nacional. AMB CARNET CLAROR CLUB

TEATRE GOYA Joaquim Costa, 68 www.focus.es ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

12e ○

○

○

○

○

○

MUSEU

«Àfriques» al Museu Etnològic UNA MALETA Y UN PERRO Nubla 2008

ACCELERATE R.E.M. 2008

LES CANÇONS TEL·LÚRIQUES Roger Mas 2008

La cantant barcelonina ens regala un segon disc que ella mateixa defineix com «una fantasia de fets reals de magic tender hard hip-pop». Deixant enrere el latin trip-hop del seu primer disc, dóna pas a nous temes, dels quals ella ho ha fet gairebé tot, i que componen un recull de miniatures sonores, sensuals i plenes de color, scratches i vellut jazzístic.

La contestatària banda americana torna als seus inicis en aquest disc, en el qual han recuperat part de l'essència que els va fer famosos i que havien perdut en els últims treballs, com Around the Sun, disc que ells mateixos han reconegut odiar. La guitarra elèctrica, els ritmes roquers i l'enduriment del seu discurs polític són la base dels nous temes.

El cantant i compositor solsonès publica el seu sisè àlbum, en què barreja la música mediterrània amb guitarres de bluesrock que connecten amb les tradicions hindús ragas o els cants i harmonies de la tradició oriental. El resultat és una col·lecció de cançons pròpies, cançons tradicionals i poemes musicalment adaptats de l'últim llibre de Jacint Verdaguer.

«Àfriques» és una mostra de producció pròpia que ofereix al visitant una imatge calidoscòpica del continent africà, complementant la visió excessivament simplista i plana que habitualment ens ofereixen els mitjans de comunicació i que, davant del nostre propi desconeixement, adoptem sovint com a pròpia. Per mostrar aquesta suma de visions diferents s'ha convidat a determinades persones i col·lectius relacionats amb el continent africà a oferir la seva particular visió sobre el tema: africans que viuen al seu continent, europeus «atrapats» professionalment

CLAROR

54-55 CClubcult.p65

54

05/09/2008, 21:15

o sentimentalment per Àfrica, africans que han vingut a viure a casa nostra, viatgers i gent que sovint fa de vincle entre aquests dos mons tan diferents. AMB CARNET CLAROR CLUB

50%

MUSEU ETNOLÒGIC Pg. Sta. Madrona www.museuetnologic.bcn.es

55 TEATRE

La temporada teatral s’inicia amb forces renovades La producció pròpia destaca entre els espectacles de tardor La Villaroel presenta La ruïna, un reflex de la situació de crisi actual de la Cia. Flyhard, amb text i direcció de Jordi Casanovas. A l'octubre estrena Jo sóc la meva dona, en què Joel Joan dóna vida a un transvestit alemany que representa un dels drames més grans del segle XX. Les T de Teatre tornen al Poliorama amb el seu nou espectacle: Com pot ser que t'estimi tant, escrita i dirigida per Javier Daulte, una deliciosa comèdia de terror. El Teatre Romea estrena el clàssic de Calderón de la Barca La vida es sueño, interpretat per la Cia. de Teatro de la Comunidad de Madrid. L'espectacle Sonata a Kreutzer, de Quim Lezina, aporta la nota musical de la temporada. El Guasch Teatre presenta Entre les dents, una comèdia de terror de la Cia. L'Escala

Humana. Konjuro Teatro presentarà Harpías, i la Cia. Guasch, Una hora de felicitat. L'Espai Brossa estrena a l'octubre L'hivern plora gebre damunt el gerani, del centenari autor exiliat Agustí Bartra, i al novembre, Pensaments escrits al caure de les fulles, del britànic d'origen pakistanès Ayub Khan-Din. El Versus Teatre tanca el cicle Avantime VIII i estrena temporada amb La gran nit de Lurdes G., de la Cia. Discàlia, i amb Volem anar al Tibidabo, sobre la pèrdua de facultats mentals. El Tantarantana estrena El col·laborador, un clàssic del teatre alemany fins ara inèdit al nostre país, i el 15 d'octu-

Pensaments escrits al caure de les fulles, a l’Espai Brossa bre comença el IV Cicle de Teatre Físic, Dansa i Perfomance, que acull Gerardo Esteve i Álex Serrano. Després serà el torn de la Cia. Tantaranta amb Eileen Shakespeare, de Fabrice Melquiot. TEATRE FAMILIAR Els diumenges familiars del Poliorama s'estrenen l'octubre amb Papanotes, de la Cia. Únics Produccions, un muntatge que explica la història que

sorgeix en el món màgic de les set notes musicals, estrenat el passat juliol al Festival de Peralada. El Tantarantana aposta pels espectacles amb titelles: La princesa i la formiga, de Festuc Teatre; La Isla de los pájaros, de Menchosa Teatro i Elfo Teatro; La Caputxeta Vermella, amb l'Esquirot Teatre, i al desembre serà el torn d'Els patorets, de la Cia. Sebastià Vergés.

L’HIVERN PLORA GEBRE... -25% Espai Brossa Del 9/10 fins el 9/11

JO SÓC LA MEVA DONA entrada La Villaroel 12e Novembre (consultar claror.cat)

LA GRAN NIT DE... Versus Teatre Del 9/10 fins el 28/12

-25

HARPÍAS Guasch Teatre Del 6 al 30/11

LA VIDA ES SUEÑO entrada Teatre Romea 12e Octubre (consultar claror.cat)

PAPANOTES Viu el teatre al Poliorama Del 19/10 fins al 21/12

-20

LA CAPUTXETA VERMELLA entrada Teatre Tantarantana 5e Del 8 al 30/11

SEXE, AMOR I LITERATURA Versus Teatre -25% Fins el 5/10

LA PRINCESA I LA FORMIGA Teatre Tantarantana entrada Del 4 al 26/10 5e

VOLEM ANAR AL... Versus Teatre Del 24/10 al 23/11

-25

EILEEN SHAKESPEARE Teatre Tantarantana Del 26/11 al 14/12

SEGURETAT Versus Teatre Fins el 5/10

UNA HORA DE FELICITAT entrada Guasch Teatre 10e Del 9/10 fins el 11/11

SONATA A KREUTZER entrada Teatre Romea 12e Novembre (consultar claror.cat)

L’actor Joel Joan torna als escenaris a La Villaroel

RECOMANACIONS TEATRALS LA RUÏNA La Villaroel 16 i 17/09 PÈL AL PIT Espai Brossa Fins el 28/09 ENTRE LES DENTS Guasch Teatre Fins el 5 d’octubre

54-55 CClubcult.p65

12e

EL COL·LABORADOR Teatre Tantarantana Fins el 12/10

-25

-25

COM POT SER QUE ... Teatre Poliorama Fins el 12/10, dj, dv, ds

-20

entrada

%

entrada

10e

-25

%

55

%

%

%

%

%

05/09/2008, 21:15

entrada

10e

-25

PENSAMENTS ESCRITS... Espai Brossa Del 18/11 fins el 14/12

%

-25

%

56

CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...

MUSEUS

MUSEUS

30 MNAC Un museu, 1.000 anys d’història. Tens un gran Museu molt a prop teu. Vine a viure’l! Palau Nacional. Parc de Montjuïc. Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

20 EGIPCI Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Desc. en l’exposició permanent. València, 284 · Barcelona Tel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com

FUNDACIÓ MIRÓ 2X1 Centre d’Estudis d’Art Contemporani. Descompte del 20% en entrada general i 2x1 en entrades temporals. Parc de Montjuïc, s/n · Barcelona Tel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es

50 ETNOLÒGIC De les cultures tradicionals a la interculturalitat.

%

20%

50 CAIXAFORUM Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Descompte del 50% en les activitats organitzades. Av. Marquès de Comillas, 6-8 Tel. 93 476 86 35 · www.lacaixa.es

%

50 COSMOCAIXA Museu de la ciència de l’Obra social de ‘la Caixa’ . Exposicions temporals i permanents. Teodor Roviralta, 57-61 www.lacaixa.es/obrasocial

%

Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc) Tel. 934 246 807 www.museuetnologic.bcn.es HISTÒRIA DE CATALUNYA Vine a conèixer la nostra història.

%%

MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

% TEATRE GOYA Entrades a 12e Consultar sessions amb descompte a www.claror.cat Reserva entrades al 933 097 004 Joaquim Costa, 68 · Barcelona www.focus.es POLIORAMA Descompte en les entrades de dijous i divendres de la temporada 2008-2009.

% TEATRE ROMEA Entrades a 12e Consultar sessions amb descompte a www.claror.cat Reserva entrades al 933 097 004

2x1

Hospital, 51 · Barcelona www.teatreromea.com

% TANTARANTANA Entrades adults amb 25% i fins a 4 entrades infantils a 5 euros, temporada 2008-2009.

20 %

Les Flors, 22 · Barcelona Tel. 93.441 70 22 · www.tantarantana.com

2x1

Passatge la Banca, 7 · Barcelona Tel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com

25 VERSUS TEATRE Descompte en les entrades de les obres de la temporada 2008-2009.

20 MUSEU DE LA XOCOLATA Fundació privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona. Comerç, 36 · Barcelona Tel. 932 687 878 · www.pastisseria.com TEATRES

20 VICTÒRIA Descompte en les entrades de dimarts, dimecres i dijous de la temporada 2008-09.

TEATRE VILLARROEL % Entrades a 12e Consultar sessions amb descompte a www.claror.cat Reserva entrades al 933 097 004

%

Lepant, 150 · Barcelona Tel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat

Villarroel, 87 · Barcelona www.villarroelteatre.com

% TEATRE CONDAL Entrades a 12 euros. Consultar sessions amb descompte a www.claror.cat. Reserva entrades al 933 097 004 Avda. Paral·lel, 91 · Barcelona Tel. 93 442 31 32

20 VIU EL TEATRE Descompte en les entrades de la programació familiar VIU EL TEATRE al Poliorama per la temporada 2008-2009. La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99 www.unicsproduccions.com

%

Allada Vermell, 13 (final c/Princesa) Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com

% GUASCH TEATRE Entrades a 10 euros de dijous a diumenge per als espectacles de la temporada 2008-09. Aragó, 140 · Barcelona Tel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com

56

%

Av. Paral·lel, 67 · Barcelona Tel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com

10 L’AUDITORI Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2008-09.

25 ESPAI BROSSA Descompte en les entrades de les obres de la temporada 2008-2009.

%

Castillejos, 179 · Barcelona Tel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com %

56-58 Guia.p65

20 %

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99 www.teatrepoliorama.com

Plaça dels Àngels, 1 · Barcelona Tel. 93 412 08 10 · www.macba.es MUSEU DE CERA Entra en contacte amb els personatges famosos de la història.

TEATRES

%

Plaça Pau Vila, 3 · Barcelona Tel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net

100 50 HISTÒRIA DE LA CIUTAT Conjunt monumental Plaça del Rei, Monestir de Pedralbes, Casa Verdaguer, Pavelló Parc Güell. Tel. 933 151 111 · www.museuhistoria.bcn.es CUPONS DESCOMPTE

%

%

CENTRES DE LLEURE

5% AEROCLUB BARCELONA-SABADELL - Cursos d’iniciació - Vols de bateig de l’aire Aeroport de Sabadell · Sabadell Tel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es 10 CATALUNYA EN MINIATURA Vine al parc temàtic declarat d’interès turístic nacional. Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob. Tel. 93 689 09 60 www.catalunyaenminiatura.com

05/09/2008, 21:24

%

57

GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

CENTRES DE LLEURE

10 PARC CULTURAL MUNTANYA DE SAL La muntanya de sal de Catalunya!

%

Ctra. de la Mina, s/n · Cardona (BCN) Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com

10 LA SELVA DE L’AVENTURA Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres.

CENTRES DE LLEURE

10 CALA MONTJOI Allotjament, pensió completa, activitats esportives i miniclub. Centre de busseig. Cap de Creus· Ctra. Roca, s/n · Roses Tel. 972 256 212 · www.montjoi.com

%

%

20%

JOIERIA SANT PAU • Taller de joieria i rellotgeria • Reparació amb 6 mesos de garantia • Transformació • Piles • Corretges Dos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 65 joieriasantpau@menta.net

30 %

ESTÈTICA

% % p.44

INSTAL·LACIONS

% p.60

Sortida 202 Eix Transversal C25 Coll de Ravell · Arbúcies Tel. 626 799 335 · www.selvaventura.com

20 POBLE ESPANYOL DE BARCELONA Un recinte a l’aire lliure, emmurallat i peatonal. Activitats, tallers, festes, tradicions i espectacles. Marquès de Comillas, 13 · Barcelona Tel. 93 508 63 00 www.poble-espanyol.com

%

BOÍ TAÜLL RESORT 10 Passa uns dies d’esbarjo gaudint amb plenitud de la natura.

%

AUTOMOCIÓ

Projectes i treballs de remodelació de piscines públiques i privades Construcció d’instal·lacions esportives Projectes de decoració i execució obres

Amigó 14-16 · Barcelona Tel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es 5%

ELEMENTS STATION 10% Classes i cursos d’esquí, sortides amb raquetes, lloguer de material i botiga. Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp 2500 · 17537 La Molina · Tel. 902196559 o 902190415 · ww.station.es

• Una xarxa d’autoescoles al teu servei • Cotxe • Moto • Camió • Autocar • Trailer

Eduard Gibert, 8, 1r. 08940 Cornellà (Barcelona) Tel. i Fax 93 474 44 81

Provença, 455-457 · 08025 Barcelona Tel. 93 436 76 49 · www.cota.es

% AQUADIVER Aigua i emocions per a totes les edats. Adults: 19 eur. Infantil: 11,60 eur.

ENSENYAMENT

% p.33

20%

Aparcament gratuït · Platja d’Aro www.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83

• Construcció de piscines • Decoració • Manteniment • Productes químics • Equipaments

% WATERWORLD Gaudeix de les nostres atraccions d’aigua per a tots els públics! Adults: 19 eur. Infantil: 11,60 eur.

Av. Sant Vicenç, 48 A 43700 El Vendrell · info@ritme.es Tel. 977 665 960 · Fax 977 665 453

Aparcament gratuït · Lloret de Mar www.waterworld.es · Tel. 972 36 86 13 CAMPUS CERDANYA 10 Vacances actives sense parar de fer esport, i al mig dels Pirineus.

%

10%

%

%

Informació i reserves: 902 880 810 www.campus-cerdanya.com

10 ILLA FANTASIA El parc aquàtic del Maresme, t'ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diversió que encara no coneixes... Finca Mas Brassó s/n · Vilassar de dalt www.illafantasia.com · Tel. 93 751 45 53

%

10 NOOTKA KAYAK Cursos, excursions guiades p.52 i lloguer de caiacs. Botiga especialitzada en caiacs i complements. C/Magatzems Nous,15 · Vilanova Geltrú www.nootka-kayak.com · Tel. 93 810 02 56

JOIERIA-RELLOTGERIA

%

10%

Indica el descompte que s’ofereix

56-58 Guia.p65

57

JOIERIA ALMOR •

Taller propi

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

%

Descompte variable segons producte

COMERCIAL M&P

5%

Projectes de bioseguretat per a l’ambient i la desinfecció. Mossèn Serapi Farré, 30-32 · Manresa Tel. 653 96 14 12 · 93 874 80 62

p.48 Consulteu anunci a la pàgina indicada

05/09/2008, 21:24

58

GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

LLAR

%

REGALS

10%

GIRBAU REGALS

SALUT: ÒPTICA UNIVERS DE LA VISIÓ

Mil detalls per a tu

• Revisions visuals gratuïtes

Còrsega, 511 Tel. 93 207 45 22

Sardenya, 325 Tel. 93 207 77 51

Ara 24 mesos sense interessos!! • Reformes de cuines i banys • Portes i finestres • Sostres, pladur, terres...

CA LA NURI

Diputació, 468 · 08013 Barcelona Tel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com

Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75 Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23

RESTAURANT Descomptes de dimarts a divendres nit

45%

10% p.45

% p.7

10%

40%

• Ulleres graduades • Lents de contacte de tot tipus • Ulleres de sol graduades • Ulleres per a tot tipus d’esports Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33 www.albarri.com/artiveroptics

• Menú (migdia i nit) • Menús especials per a grups • Gran assortiment de tapes • Cuina permanent

40%

València, 443 (xamfrà Marina) Tel. 93 232 59 07 ww.xamfragaudi.com

%

ROBA INTERIOR I BANY

10%

• Marques de qualitat: Calvin Klein, Sardà, Lise Charmel... • Banyadors que estilitzen la figura • Descompte aplicable tot l’any Rosselló, 358 Tel. 93 459 35 22

Pg. Sant Joan, 114 (amb Provença) Tel. 93 546 11 91

MÚSICA

%

SALUT: DIETÈTICA

10%

CENTRE DIETÈTIC I HERBOLARI Tractaments cromàtics, alim. ecològica i per a celiacs, complements alim., herbes i espècies Sardenya, 371 · Tel. i Fax 934 587 537 www.centredieteticiherbolari.com

SALUT: MASSATGES

10 JOAN GENOVÉS • Quiromassatgista diplomat amb molts anys d’experiència • Especialista en dolors d’esquena Tardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família. Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es NETEJA • Neteges de finques urbanes i industrials • Consergeria. 24 hores. Control bastides Nàpols, 268 Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09

PERRUQUERIA

KHENNA PELUQUERÍAS 25%* * Descuento aplicable la primera vez (el resto de veces 5%) València, 161 · Pau Claris, 148 · Gral. Mitre, 142 - Balmes, 397 · Sants, 270 · Mandri, 11 · www.khenna.com

10%

Indica el descompte que s’ofereix

56-58 Guia.p65

SALUT: ODONTOLOGIA

5%

BCM, SL

58

%

20% p.2

• Tot tipus de tractaments odontològics • Primera visita, consulta i revisions periòdiques gratuïtes • 25 clíniques dentals Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453 Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500 Diputació, 238 · Tel. 933 426 400 Neopàtria, 55 · Tel. 933 601 070 Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770

%

Descompte variable segons producte

• 40% dte. Muntura i vidres • 20% dte. Audífons garantits 5 anys • 20% dte. Ulleres de sol i lents de contacte Finançament a 3, 6 i 12 mesos. Pressupost a mida i sense compromís. Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08 València, 494 · Tel. 93 245 99 15 SALUT: PSICOLOGIA

% CEDIPTE-PSICOLOGIA Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50% la primera visita i 20% en les següents visites. Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96 www.cedipte-psicologia.com MYSORE

10%

• Consulta naturòpata • Reflexologia podal • Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot • Podologia • Consulta psicològica Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40 CENTRE PSICOLOGIA ROSSELLÓ Centre de psicologia, psicopedagogia i logopèdia.

% % p.11

Cartagena, 266 principal 1a Tel. 93 532 09 77

% ENCAIX % p.43 Logopèdia i serveis pedagògics. Selectivitat personalitzada, reforç primària, secundària i batxillerat. Rosselló, 367 principal 1a A c.e.encaix@e-encaix.com

p.48 Consulteu anunci a la pàgina indicada

05/09/2008, 21:24

Cobertes.p65

3

05/09/2008, 21:40

Cobertes.p65

4

05/09/2008, 21:40