Revista Claror Sports nº 67

Cobertes.indd 1

04/12/2009 15:14:13

Cobertes.indd 2

04/12/2009 15:14:15

SUMARI 3 Revista Claror Núm. 67. IV època Hivern 2009

LA PORTADA

PVP: 1,5 euros Revista gratuïta per als abonats de la Fundació Claror.

esport d’iniciació: el paper dels pares

30

OPINIÓ 4. Articles de Víctor Mitjans, Maria Fernández, Alejandro Campoy i Martí Perarnau 6. Entrevista curta: Esther Mitjans, directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades Contrapunt: article d’Encarna Baras

balles?

ENTREVISTA 9. Aschwin Wildeboer, nedador EN FORMA 12. Balles? 17. Experiències: esport terapèutic 18. En forma: miscel·lània de temes 22. Natura: de refugi en refugi... 23. L’escapada SALUT 24. Salut: Entrevista al fisioterapeuta Toni Bové 26. Dietètica: infants obesos 28. Mens Sana: dormir bé, entrevista al doctor Estivill

12 22

infants obesos

REPORTATGE 30. Esport d’iniciació: Quin ha de ser el paper dels pares?

Número 67. Quarta Època. Hivern 2009. Tiratge: 26.000 ex. Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84 PVP: 1,5 euros. Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives gestionades per la Fundació Claror. CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els continguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR 35. Fundació Claror 36. Centres esportius 44. Seccions i esdeveniments esportius 47. Cultura i compromís social

26

ADREÇA Sardenya, 333. 08025- Barcelona Tel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat / totclaror@claror.org CONSELL EDITORIAL Pedro Andreu, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domingo, Alfons Font, Joan Itxaso, Sergi Larripa, Nico Sánchez, Mariona Violán REDACCIÓ: direcció: Sergi Larripa coordinació/redac.: Ester Benach redacció: Cristian González, Olga Barbero, Laia Pineda suport de disseny: Laura Falguera col·laboradors: en forma: Núria Borràs, Alfons Font,

refugis de muntanya

CLAROR CLUB 51. Activitats de lleure 54. Avantatges culturals 56. Guia d’empreses adherides

Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo Zabala salut: Olga Amado, Marta Coll, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus Vives cultura: Eulàlia Realp, Roser Castillo correcció linguïstica: Maria Carbó secretaria:

Marisol Zurano publicitat: J.l. Vide, Mº J. Castro impressió:

Litografia Rosés distribució: SPM

Fundació Privada Claror Sardenya, 337, entresòl 2a 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95 fundacio@claror.org Web: www.claror.cat Esportiu Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.org Pol. Sagrada Família. Cartagena, 231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66 sagradafamilia@claror.org Pol. Marítim. Pg. Marítim, 33 08003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.org Can Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74 administracio@cancaralleu.org L’Esportiu de Llinars del Vallès Av. Pau Casals, s/n · 08450 · Llinars V. info@lesportiudellinars.cat

03_Sumari.indd 3

PATRONAT presidenta: Laura Ponce Alsedà secretari: Pablo Bel Rafecas vicepresident: Joan Itxaso Paternain vicesecretari: Fede Ruiz Llach vocals: Antoni Aliana Magrí, Bernat Alonso Bitrian, Consol Martí Soto, Sílvia Martínez Cots, Joan Riera Riera DIRECCIÓ director general: Gabriel Domingo dir. desenv. corp: Nico Sánchez dir. executius: Pedro Andreu, Núria Borràs, Carlos Cano directors de centre: esportiu claror: Núria Borràs sagrada família: Alfons Font marítim: Pedro Andreu can caralleu: Núria Sabartés l’esportiu de llinars: Marta Solé àrees centrals: administració: Joan Prat comunicació i màrq: Sergi Larripa rec.humans: Ignasi Casacuberta sistemes: Òscar Alarcón sistemes de gestió: Manel Carmona cultura i cooperació: Eulàlia Realp

04/12/2009 14:49:17

4

OPINIÓ LA COLUMNA

VÍCTOR MITJANS Fundació Prevenció Residus i Consum

Prevenció de residus En els darreres anys l’augment de l’oferta de productes envasats ha crescut espectacularment: pizzes, plats precuinats, iogurts de mil gustos i propietats, galetes, cereals, pastissos i pastissets, fruites i carns en safata..., un devessall inacabable de productes cada cop més envasats. Aquesta tendència es va iniciar durant les dècades dels setanta i vuitanta, en què els canvis en el model de producció i distribució i l’eclosió dels supermercats i grans superfícies van provocar, especialment al sector de les begudes, la substitució progressiva dels envasos reutilitzables per envasos d’un sol ús, generalment de plàstic, que acaben a les escombraries. Aquesta substitució va provocar un augment de la quantitat de residus produïts, que actualment és d’1,6 kg diaris per persona. D’aquests, una quarta part són envasos, no tan sols de plàstic sinó també de vidre, cartró o metall. Els responsables principals d’aquesta situació són les empreses envasadores, que creen més i més productes per competir pel mercat. Tanmateix, les administracions tampoc no han estat capaces de posar un límit als envasos, per limitar el sobreenvasat o prohibir-ne una certa tipologia. És hora que les administracions comencin a abordar el problema de la proliferació d’envasos, i des de la Fundació creiem que és inexcusable l’aprovació d’una llei de prevenció de residus. Podeu consultar la proposta de la Llei catalana de prevenció de residus al web de la Fundació: www.residusiconsum.org.

CARA A CARA

Aproves la llei de l’avortament? Els drets sexuals i reproductius es van proclamar internacionalment a la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament (El Cairo, 1994). Des de llavors, diverses resolucions europees han M. FERNÁNDEZ reconegut la salut sexual i Campanya Dret a reproductiva de les dones, l’Avortament i han instat els estats a despenalitzar l’avortament i a garantir a les dones l’exercici del dret a un avortament legal i segur (Resolució 1607, del 12 d’abril de 2008, del Consell d’Europa). En trenta-sis estats dels quaranta-set que formen part del Consell d’Europa, les dones poden avortar durant els primers mesos d’embaràs sense cap justificació. La legislació espanyola està a la cua de la legislació europea, a l’altura de països com Irlanda, Polònia, Andorra o Malta. Una llei que garanteixi i respecti la lliure decisió de la dona no és una llei que promogui l’avortament, és una llei que permet que la dona decideixi, sense tuteles, si vol ser mare o si no vol ser mare. La prohibició de l’avortament no redueix el nombre d’interrupcions d’embarassos sinó que el converteix en més insegur i més discriminatori, i provoca pràctiques abortives clandestines d’alt risc, o el conegut com turisme avortiu, per a les dones amb més poder adquisitiu. Cada any es practiquen al món més de quaranta milions d’avortaments. Les dones som subjectes plenament morals i se’ns ha de confiar la tutela de la vida. L’opció de continuar amb l’embaràs o no s’ha de deixar a la consciència i responsabilitat de cada dona.

SÍ

LA VINYETA

Tenen raó els qui asseguren que el debat sobre l’avortament plantejat en els termes d’«avortament sí, avortament no» va quedar tancat en el seu moment. Sens dubte, la ciència ha posat de manifest ALEJANDRO que la vida humana individual CAMPOY comença en el moment de la Derecho a Vivir fecundació i és un procés continuat fins a la mort en el qual no es poden establir terminis. Per tant, el debat el va tancar la ciència en el sentit d’«avortament no». Debat tancat. Per això el Govern ha desplaçat el debat situant-lo fora de la seva perspectiva i l’ha col·locat sobre la dona. La perversió del Govern consisteix a falsejar a través de l’eufemisme «salut reproductiva». No es tracta de la salut de la dona embarassada sinó de la del nou individu. Tot i la ministra Aído, no sembla que es tracti d’un individu d’una altra espècie. Malgrat tot, la dona no té drets sobre la vida d’un altre ésser humà, i tal pretensió xoca frontalment contra la seva pròpia naturalesa, de manera que quan opta per l’extermini pateix diverses seqüeles. La legislació que urgeix avui dia és la que està encaminada a protegir la dona davant la possibilitat d’haver de recórrer a aquesta autoagressió de la qual viuen i s’enriqueixen uns pocs empresaris. I no sembla que el Govern hagi emprès aquest camí, sinó el contrari, el que condueix a trivialitzar la vida humana, recordant episodis de la història en què hi va haver vides plenament humanes i d’altres infrahumanes o més aviat animals. No sembla que fossin els moments més civilitzats de la humanitat.

NO

Vinyeta de KAP, publicada a El Mundo Deportivo, el 3/11/09

CLAROR 04-07_Opinio.indd 4

03/12/2009 15:55:01

OPINIÓ

5

TRIBUNA

L’olímpica caiguda de Gallardón La conseqüència més radical de la derrota de Madrid 2016 davant Rio de Janeiro en la seva lluita per ser ciutat olímpica ha estat política: la guerra ferotge que mantenien Alberto Ruiz-Gallardón i Esperanza Aguirre per destronar Mariano Rajoy al front del PP s’ha desfermat amb la màxima cruesa. I és que el projecte olímpic de Madrid tenia dos rostres. L’un era visible i es tractava del projecte mateix, un projecte força ben fet i estructurat, que complia totes les exigències del COI i corregia les petites errades del projecte 2012, i que sostenia que el 75 % de les instal· lacions olímpiques ja estan fetes, amb el que això suposa de certesa en plena crisi econòmica. L’altre rostre romania amagat: la motivació personal de l’alcalde Ruiz-Gallardón, que només estava interessat en els Jocs Olímpics si podien servir-li per fer el gran salt en la lluita per la Moncloa. Les opcions de la candida-

tura madrilenya no van existir mai. El seu moment va ser fa quatre anys, a Singapur, quan va competir ferotgement amb Londres i París. Només l’errada d’un dels votants (el grec Nikolau) va impedir que Madrid fos a la final contra la capital britànica i, molt probablement, guanyés els Jocs. Però després d’aquella caiguda era obvi que l’edició 2016 no seria per a cap candidatura europea. Tothom ho sabia i, de fet, cap altra ciutat del nostre continent no s’hi ha presentat. Només Madrid i per una única raó: l’alcalde volia utilitzar la candidatura com a trampolí polític personal. I, de fet, li ha estat un bon trampolí, ja que durant quatre anys ha viatjat pel món, s’ha fet conèixer per polítics del més alt nivell i ha estat protagonista de la política madrilenya (que és tant com dir l’espanyola) embolcallat amb la bandera olímpica. A Gallardón no li importa el més mínim l’esport ni l’olimpisme,

com podem confirmar els veïns de la capital, a qui ens han tancat nombroses instal· lacions esportives públiques des del 2004 sense cap escrúpol. A Gallardón només li importava promocionar-se, i és ben bé que ho ha aconseguit. Malgrat ser bo, el projecte era inviable, però força gent va animar l’alcalde a seguir amb el seu invent. Gent que durant quatre anys ha viscut del projecte tot i saber que no tenia opcions. Gent que a Copenhaguen continuava dient-li a Gallardón que guanyaria Madrid quan ja era vox populi que Rio era l’escollida. Les conseqüències han estat desoladores: Madrid 2016 ha costat trenta-vuit milions d’euros, disset dels quals són diner públic, que s’ha d’afegir a una xifra semblant per a la candidatura del 2012; les instal·lacions esportives inutilitzades aquests anys continuen tancades al públic; tota la documentació del projecte ha estat esborrada

MARTÍ PERARNAU periodista

fulminantment d’Internet en clausurar per sorpresa la pàgina web de la candidatura, i l’alcalde, finalment, ha decidit buscar altres formes de lluitar per la Moncloa. La hipotètica candidatura de Madrid als Jocs del 2020 està tocada de mort i la trista reacció de molta gent contra el COI, acusant-lo de ser el dolent de la pel·lícula, no hi ha ajudat gens. L’alcalde Gallardón s’ha quedat sense projecte per promocionar-se. «El proyecto prioritario de Madrid para esta legislatura», segons el va definir, ha quedat en res. La ciutat està financerament en fallida (ja són 7.500 milions d’euros d’endeutament) i no té capacitat per a nous invents, per això és un projecte que ja no interessa el regidor. Aquesta es la raó per la qual va llençar Manuel Cobo a rossegar-li els turmells a Esperanza Aguirre, amb la intenció de fer caure Rajoy i ser el candidat del PP contra Zapatero al 2012. Per Laia Pineda

L’ENQUESTA

Motos i bicis poden anar pel carril bus? Indiferent: NS/NC: 6 % 5%

No: 33%

Xavier Mungi 20 anys

Ramon Oriola 63 anys

Ismael Santos 78 anys

Cecilia Gonzàlez 19 anys

No. Les bicis haurien de tenir un carril propi i les motos no haurien d’envair el carril del bus per evitar accidents i confusions a l’hora de conduir.

No, perquè s’ha de facilitar el transport públic perquè pugui anar molt més de pressa. Per tant, les motos i les bicicletes no haurien de passar pel carril de l’autobús.

Sí, és millor pel carril bus que per la vorera. La bici pot anar-hi i les motos potser millor també per evitar que vagin entre els cotxes per col·locarse davant de tot.

No, perquè molesten el pas dels busos. Motos i bicis és millor que vagin pel seu carril especial, i si no el tenen que els en facin un; sinó, pels carrils normals de la carretera.

04-07_Opinio.indd 5

Sí: 56%

Internautes web: www.claror.cat Inici: 1 de novembre Fi: 12 de novembre Total respostes: 231 Sí: 56 % No: 33 % Indiferent: 6 % NS/NC: 5 %

03/12/2009 15:55:04

6

OPINIÓ Per Cristian González

L’ENTREVISTA CURTA

«És molt complicat garantir la seguretat a Internet» Quins són els pilars de la llei de protecció de dades? La llei data del 1999, però l’any passat es va fer un nou reglament que pretén entrar en detall sobre moltes qüestions especialment pel que fa a mesures de seguretat. El pilar fonamental de la llei de protecció de dades es basa en el dret que tenim tots a vetllar per l’ús que es fa de les nostres dades, i es fonamenta en els principis de finalitat i proporcionalitat, és a dir, que no es pot tenir més informació que la necessària per cobrir una finalitat determinada que, a més, a de ser legítima. Altres principis cabdals són els principis d’informació i de consentiment. Es comenta que aquest nou reglament és restrictiu. No ho crec, tot i que sí que és veritat que es tracta d’un reglament que entra molt en detall. Això, per una banda, pot donar seguretat jurídica a empreses i ciutadans, però al mateix temps, pel fet de ser un document que concreta massa, amb l’accelerat avenç de les noves tecnologies, pot ser que quedi desfasat ràpidament. Si el reglament s’apliqués de manera escrupolosa, en àmbits com els de la videovigilància hi hauria dificultats? En aquest camp hi ha desconeixement pel que diu el reglament. Per exemple, jo, d’acord amb els principis de proporcionalitat, finalitat i consentiment, puc demanar tenir accés a aquestes càmeres per veure què han enregistrat, però en cap cas no puc demanar que aquestes càmeres no em gravin mai. Precisament aquestes càmeres estan per vetllar per l’interès general, tot i que sempre se n’ha d’informar les persones que en

Esther Mitjans i Perelló és la directora general de l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). És vicedegana de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i ha centrat les seves publicacions en la protecció de dades personals. aquell moment estan sent enregistrades. El reglament també es fixa en el que passa a Internet? L’àmbit d’Internet està tractat d’una manera molt genèrica al reglament pel fet que comentava abans: si concretes massa pots desfasar-te ràpidament. En aquest cas creiem que els reptes que planteja la xarxa són més aviat de pedagogia amb la gent, en el sentit que és important que les persones tinguin present que tot el que facin a Internet acaba sent enregistrat d’una manera o altra i que, per tant, és susceptible de ser utilitzat amb finalitats diverses. En resum, l’usuari ha de vetllar per protegir les seves dades, i per això és necessari informar i formar la població, especialment infants i adolescents. Quines recomanacions fa als usuaris d’Internet? En primer lloc, evitar aquells

llocs web sense política de privadesa. En segon lloc, si en tenen, llegir-la escrupolosament. Sóc conscient que es tracta d’una acció molt carregosa perquè són textos molt llargs, de redacció confusa i sovint en anglès. La gent ha de ser conscient que cada vegada que accepta la política de privadesa és com si signés un contracte. I en tercer lloc, els pares han d’educar els fills sobre els perills de la xarxa. El reglament garanteix la seguretat a Internet? És molt complicat garantir la seguretat a la xarxa, perquè molts portals estan donats d’alta en països on la legislació és més laxa i per tant és molt difícil actuar-hi en contra. Ara bé, perquè les autoritats actuïn primer hi ha d’haver una denúncia. Quins riscos implica cedir les teves dades? Els riscos mínims són que pateixis màrqueting personalitzat al teu correu electrònic quan no el desitges. Es garanteix la privadesa en les xarxes socials? En els darrers temps plataformes com Facebook han fet un esforç real per garantir la privadesa dels seus usuaris, però encara han de continuar perfeccionant el producte. En aquest sentit és important que siguin els usuaris mateix els que pressionin aquestes plataformes perquè garanteixin al cent per cent la seguretat. La força la tenen les persones i no els governs. Què recomana als usuaris? No facilitar ni el telèfon ni el correu electrònic, utilitzar un àlies, donar-se d’alta amb una adreça electrònica que no sigui la nostra habitual, evitar dades de localització o publicar coses que ens comprometin.

EL CONTRAPUNT ENCARNA BARAS Directora de l’Institut Català d’Energia

La mobilitat elèctrica El sector del transport és el principal consumidor d’energia al món: és el responsable del 40 % del consum d’energia final a Catalunya. El 98 % dels recursos energètics emprats en la mobilitat de persones i mercaderies provenen del petroli, fet que repercuteix en l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. De fet, el 21 % de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle prové del transport. Per això, cal treballar amb totes les alternatives possibles i racionalitzar la mobilitat. A part de fomentar el transport públic, hem d’utilitzar eficientment el transport privat augmentant l’ocupació dels automòbils, que ara és d’1,2 persones per vehicle. I també hem d’avançar en les millores tecnològiques en la propulsió i desenvolupar el vehicle elèctric, l’híbrid i la pila de combustible. La introducció comercial del vehicle elèctric, que es produirà gradualment els propers anys, només reeixirà si es combinen diferents factors. Així, els fabricants han de millorar l’autonomia que ofereixen les bateries elèctriques, la seva gran limitació fins avui. La indústria auxiliar ha de desenvolupar els sistemes adequats perquè la xarxa elèctrica pugui satisfer la nova demanda d’energia elèctrica sense col·lapsar-se. Els usuaris hauran d’adaptar la demanda de mobilitat a noves exigències –de recàrrega i d’autonomia. Finalment, a l’Administració li correspon estimular la posada en circulació dels vehicles, tant garantint l’accés a punts de recàrrega com subvencionant-ne un cost que, a l’inici, serà superior al dels vehicles de propulsió convencional.

CLAROR 04-07_Opinio.indd 6

03/12/2009 15:55:13

OPINIÓ

04-07_Opinio.indd 7

7

03/12/2009 15:55:22

8

L’ENTREVISTA

08-11_Entrevista.indd 8

04/12/2009 14:50:55

L’ENTREVISTA

9

Aschwin Wildeboer, millor nedador català de la història

«A Dinamarca milloraré més» CRISTIAN GONZÁLEZ, periodista cristiango@claror.net

Aschwin Wildeboer (Sabadell, 1986), va decidir fa uns mesos traslladar-se a Dinamarca, país on des d’aleshores s’entrena durament per tal de millorar les seves marques. El nedador català ens explica que la cultura de preparació que hi ha als països nòrdics és molt més professional que la que hi ha a Catalunya, i aquest factor l’ha d’ajudar a afrontar els seus futurs reptes esportius. La natació espanyola està un esglaó per sota que la d’altres països? Actualment sí. S’ha de reconèixer que encara ens falta molt per estar al nivell d’altres potències natatòries. Falta canviar la manera d’entrenarse o són altres aspectes, els que cal

08-11_Entrevista.indd 9

Aschwin Wildeboer, tot i tenir pares holandesos, és català de naixement. Després de fer bronze en la final de 100 metres esquena als Mundials de Roma del 2009, aquest nedador del Club Natació Sabadell s’entrena actualment a Dinamarca amb l’ambiciós propòsit de poder estar entre els millors del món i tenir opcions de podi en uns Jocs Olímpics. millorar en la manera de treballar? Jo diria que totes dues coses. Es pot entrenar millor i també s’ha d’assumir psicològicament que som iguals o millors que els altres. Sobretot hem d’estar disposats a escoltar, aprendre i copiar alguns aspectes dels que són millors. És per això que ha marxat a Dinamarca? Allà tenen una mentalitat més positiva, perquè fins i tot el més dolent somia ser el millor. Això permet que es creïn ambients molt ambiciosos de treball. Quines diferències ha notat entre treballar aquí i fer-ho allà? Per a mi és fonamental la mentalitat dels nedadors, que és realment positiva i

autoexigent. A Dinamarca milloraré més. Per què els nedadors d’aquest país sempre es queden en grans promeses i no acaben d’esclatar en l’àmbit internacional? Crec que en edats massa primerenques es pensa massa a treure bons resultats de manera immediata des del punt de vista de la competició. Els pares van a veure els seus fills a les competicions i volen que guanyin; d’altra banda, l’entrenador vol que nedin ràpidament al campionat d’Espanya d’aquest mateix any. Tot això és un error molt gran. El que han de fer entrenadors i pares es procurar que el nen s’ho passi bé fent natació, que nedi amb molt bona tècnica, i que sobretot porti

04/12/2009 14:51:03

10 L’ENTREVISTA

«A Dinamarca tenen una mentalitat més positiva, perquè fins i tot el nedador més dolent somia ser el millor» una progressió necessària per explotar quan tingui una edat més avançada. S’ha de pensar a quedar campió del món entre els 22 i els 26 anys, i no pas forçar el nen o nena perquè quedi campió de Catalunya als 14. L’última sensació espanyola és Rafa Muñoz. Donarà grans alegries? Espero que sí. Sempre hi ha el dubte de què passarà quan treguin els banyadors, però sense cap mena de dubte en Rafa és un nedador amb molt de talent. Vostè sempre ha rebutjat la utilització dels banyadors de poliuretà, que a partir de l’any que ve ja no es podran fer servir... Sí, és veritat. Sempre hi he estat en contra, però això no vol dir pas que no me n’hagi beneficiat mai. Tot i això, estic content que l’any que ve desapareguin. Però el cas és que beneficiaven tots els nedadors per igual..., o no? No. Hi ha nedadors que són més pesats, tenen una pitjor figura i la seva tècnica és incorrecta. I en el seu cas s’han beneficiat més d’aquesta tecnologia que no pas els que s’han centrat sempre a tenir una silueta i un pes idonis, com també una tècnica de natació excel·lent. Amb el temps, es devaluaran els

08-11_Entrevista.indd 10

rècords obtinguts en aquests anys de vigència del banyador? Jo crec que ara mateix, dins el món de la natació, aquest rècords no tenen la mateixa consideració que els fets anteriorment al poliuretà. Abans, els rècords es feien en ocasions comptades i tenien un valor especial. Malauradament, això ha desaparegut actualment. Com es veu a vostè ara mateix? Només puc dir que continuo en progressió i amb moltes ganes de seguir millorant. Quins reptes de futur té a curt i mitjà termini? A curt termini m’agradaria situar-me entre els millors nedadors del món en la modalitat d’esquena, i a mitjà termini m’agradaria rebaixar els rècords del món vigents d’abans que tot l’afer del poliuretà esclatés. Vostè neda per Espanya i el seu germà, per Holanda. Per què? L’Olaf va decidir nedar per Holanda en un moment en què la Federació Espanyola de Natació estava molt malament. Els directius només pensaven en el seu propi benefici en comptes de vetllar pel bé dels nedadors. Un altre aspecte comprensible en el cas del meu germà va ser que tenia l’oportunitat de formar relleu amb un dels millors nedadors de la història, Pieter van den Hoogenband. S’han produït canvis a la Federació Espanyola de Natació. Creu que han estat positius? Sí, en el poc temps que porten a la

Molt personal... Una ciutat per viure? Sydney Un lloc per anar de viatge? Tailàndia Un plat? Qualsevol de cuina asiàtica Un llibre per llegir? Hombres como dioses Una pel·lícula de cinema? Seven Un mitjà per estar informat? Internet Mar o muntanya? Mar Un cantant o grup musical? High Contrast Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Alexandre el Gran Un personatge actual? Barack Obama Un esportista que admiri? El nedador Aaron Peirsol Què valora més de les persones? Que siguin positives Si un dia fos president del Govern o de l’ONU, quina primera decisió prendria? No ho sé Dretes o esquerres? Indiferent. Els que tinguin els polítics més capaços per tirar endavant el país. Què s’enduria a una illa deserta? Un ganivet Un desig confessable? Que s'acabi la fam al món

direcció s’ha notat un canvi molt positiu, i és d’agrair l’esforç que estan fent per millorar la natació espanyola. Després del bronze als Mundials de Roma ha obtingut algun contracte publicitari? Encara no, però actualment estem negociant amb diverses marques. Potser no està bé dir-ho, però veuen un valor de futur en mi. És cert que els nedadors tenen una vida social molt restringida i que es passen tot el dia nedant? Sí, és cert. El nedador que vol triomfar no es pot permetre el luxe de sortir de nit gaire sovint. Això és un esport de veritat, en el qual sortir fins tard cada cap de setmana no té cabuda. Però aleshores vostè no surt mai de festa o què? Sí, sí que ho faig, però només durant les dues setmanes de vacances d’estiu i

04/12/2009 14:51:04

L’ENTREVISTA 11

«Sóc despreocupat però així sóc feliç» les primeres setmanes que tinc de pretemporada. Entén que Michael Phelps, després de guanyar-ho tot, ara s’estigui passant amb les festes? Sí. Ho entenc perfectament, ell ja va participar als Jocs Olímpics de Sydney 2000, la qual cosa vol dir que s’estava entrenant com una bèstia des del 1998, sense fer vida social. Ara li toca combinar les dues coses. Ho pot fer perquè Michael Phelps és el millor del món. Vostè ara té 23 anys i encara li queden uns quants anys de carrera, però, després, que té pensat fer? La veritat és que m’agradaria molt poder viatjar durant un o dos anys. Primer conèixer món i després decidir on quedarme i construir el meu futur. Diverses persones m’han comentat

08-11_Entrevista.indd 11

que té un caràcter molt peculiar. Sap a què es poden referir? Suposo que es refereixen al fet que sóc molt despreocupat. Això em permet ser feliç i veure la vida de forma positiva. Què representa per a vostè el Club Natació Sabadell? Per a mi el Club Natació Sabadell és com casa meva. És el lloc on m’ho han facilitat tot per arribar on sóc ara mateix i on he crescut des que sóc petit. Què en penses, de les noves instal· lacions que s’estan fent? La veritat és que es tracta d’unes instal· lacions impressionants, difícilment hi ha un club de natació privat a Europa amb unes instal·lacions d’aquesta magnitud. La veritat és que podem sentir-nos ben afortunats de tenir aquest projecte tan interessant a Sabadell.

04/12/2009 14:51:13

12 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 12

04/12/2009 14:55:28

EN FORMA! 13

Alliberar-se amb la dansa DÚNIA PÉREZ, tècnica esportiva de Can Caralleu

La societat actual ens empeny a pensar en el cos des de fora: en l’estètica del cos, en el «tinc un cos», com qui té un cotxe, una casa…, i, en aquest matís, en el fet d’haver substituït el «ser cos» pel «tenir cos», rauen moltes de les angoixes del nostre ésser. En mirar-nos el cos com una propietat susceptible sempre de ser millorable ens hem allunyat de la nostra individualitat. Ens passem part de la vida lluitant per arribar a assemblar-nos a un

«La dansa és un nom genèric sota el qual podem trobar tota mena d'estils: hip-hop, jazz, claqué, flamenc, balls de saló, line dance...»

12-23_EnForma.indd 13

Tots els que desitgen unes aptituds físiques determinades per gaudir de la dansa, tots els que pensen que ballar no és cosa seva, tots, som una única veritat tangible des que naixem fins que morim: som cos.

ideal que mai no arriba, i això ens condemna a una frustració constant. La dansa és un mitjà per gaudir d’un mateix i del cos en tota la seva dimensió. Una dimensió que, si poguéssim mirar-la sempre com quan érem infants, no sap de judicis o d’imposicions estètiques. Danse, dance, tanz, en francès, en anglès o en alemany, aquesta paraula significa ‘allargar’, ‘distendre’ o ‘estirar’. «Balla, balla!», diuen els pares al nen que camina, i aplaudeixen per fer-li un ritme. Així, el nen descobreix la dansa. Abans d’elevar-se, el cos del nen passa per un primer estat d’enfonsament. Les seves articulacions no són prou fortes. Abans d’estirar-se, les articulacions de les cames es relaxen en una alternança que va creant un ritme. Es tracta d’una forma en la qual

el cos assumeix de manera molt natural el moviment espontani de la caiguda. Al final d’aquest procés, el nen aconsegueix mantenir l’equilibri sobre una cama. Construeix així un ritme, desplaçant el seu centre de gravetat, d’una cama a l’altra. Llavors, no és desgavellat sostenir que ballar és la capacitat del cos per poder sostenir-se en una sola cama. I més enllà, perquè a través de la dansa s’expressen sentiments i s’estableix comunicació amb els altres, basant-se en el principi que ment i cos són inseparables. «Les emocions són sempre corporals», diu Hilda Wengrower, autora del llibre La vida es danza. UN BÉ PER AL COS I L’ÀNIMA Està demostrat mèdicament que ballar

04/12/2009 14:55:34

14 EN FORMA!

Els balls de saló D’entre l’ampli ventall d’activitats relacionades amb la dansa, una de les més esteses són els balls de saló, potser perquè el fet de treballar diversos balls fa les sessions especialment divertides i variades. En un curs de balls de saló se solen aprendre els ritmes llatins com ara el txa-txa-txa, un ritme fàcil amb passos no gaire complicats; la samba, que requereix més domini dels moviments amb la pelvis, o la rumba, un ritme que veu de diverses influències i que influeix a la vegada en la fusió de nous estils musicals. Un altre gran grup de balls són els nascuts a principis del segle XX, com ara el quickstep, el foxtrot, el twist o el swing. També trobem els ritmes més clàssics, i també romàtics, com el bolero espanyol, el tango argentí, el bolero o el vals. I per últim, trobem tots aquells estils més propis del folklore de cada cultura, com ara les sevillanes o la sensual dansa del ventre.

genera nombrosos beneficis físics: incrementa l’elasticitat de tendons i músculs, millora el to muscular, la flexibilitat i la força, atorga més capacitat de moviment i afavoreix la coordinació, la propiorecepció, el sentit del ritme i la memòria. Qualsevol tipus de dansa comporta un moviment continu que fa millorar la capacitat pulmonar, la resistència aeròbica i l’activitat cardiovascular i, segons la modalitat escollida, és un bon mètode per cremar calories sempre que la sessió tingui una durada de més de vint minuts, el temps que requereix l’organisme per començar a fer servir el teixit adipós com a combustible. A banda dels beneficis físics, també en té de psicològics i emocionals, ja que constitueix una teràpia excel·lent contra l’estrès i l’angoixa. Ballar ens permet alliberar tensions, evadir-nos durant una estona dels problemes quotidians tot divertint-nos, sentint la música i expres-

12-23_EnForma.indd 14

«No hi ha estils que siguin més de dones que d'homes, és la nostra mirada, que tendeix irremeiablement a ser obtusa, la que ho vol etiquetar així»

sant-nos amb el cos, i està demostrat que gaudir emocionalment allibera toxines molt beneficioses per al nostre organisme. I per últim, la dansa és una activitat socialitzadora, que ens facilita la comunicació i el contacte amb les persones, sobretot amb la parella en el cas, per exemple, dels balls de saló. Tot plegat, fa augmentar l’autoestima, és una bona eina contra la timidesa i converteix la dansa en un espai per a redescobrir-se i comunicar-se des d’un àmbit que, tot i que no és codificat (com el de la paraula), serà sempre un terreny inesgotable de sorpreses que ens acostarà a aquesta individualitat perduda.

Són tants els beneficis de ballar que ja es comença a parlar de la dansa moviment teràpia, que tracta de combinar aspectes creatius i expressius, per afavorir el procés psicoterapèutic, i assolir la interacció física i psíquica de la persona. Es tracta d’una modalitat terapèutica interdisciplinària que sintetitza l’art del moviment amb la ciència de la psicologia. DANSES PER A TOTS ELS GUSTOS De vegades, s’acostuma a relacionar el terme dansa amb uns certs estils, normalment el clàssic i el contemporani… Però la dansa és un nom genèric sota el qual podem trobar tota mena d’estils: hip-hop, jazz, claqué, flamenc, balls de saló, lindy hop, dansa del ventre, line dance...; tots tenen una tècnica pròpia i una manera d’activar el cos diferent. D'altra banda, se sol definir l’estil des d’allò que crida l’atenció visualment, i això és un error, perquè pot generar confusió i

04/12/2009 14:55:37

EN FORMA! 15

Ballar a l'aigua La natació sincronitzada és un esport complert i estricte alhora que divertit i emocionant

PILAR CLAPÈS, tècnica esportiva de Can Caralleu

nodreix certs mites inexistents. La solució passa per adreçar-se als professionals de la dansa per demanar informació. No hi ha estils de dansa que siguin més de dones que d’homes, és la nostra mirada, que tendeix irremeiablement a ser obtusa, la que ho vol etiquetar així… No hi ha tampoc una edat ideal per començar a ballar, ni estils que treballin més la postura ni que siguin més durs que altres. No és veritat que sigui més fàcil per als infants començar a ballar que per als adults…, l’únic que ens diferencia és que ells no tenen tants prejudicis i per això de vegades aprenen més de pressa. Si et ve de gust jugar, descobrir quines són les teves qualitats de moviment i com et relaciones amb l’espai i amb els altres, si vols riure’t de tu mateix…, si et ve de gust desafiar les teves aptituds físiques i mentals al ritme de la música, vine a provar-ho; el teu espai és el teu cos, el teu espai és la dansa.

12-23_EnForma.indd 15

Un, dos, tres, 'qua', cinc, sis, set, vuit... Això és el que s’escolta quan es passa a prop d’un grups de noies, i fins i tot nois, que fan natació sincronitzada, i és la clau per sincronitzar els moviments i la música durant les coreografies. L’objectiu d’aquests muntatges és representar una història a la piscina, mitjançant la combinació d’una sèrie de posicions bàsiques amb les cames, registrades en un reglament, que es lliguen amb moviments de braços, cap i tronc per accentuar la seva interpretació. Quan arriba l’hora de representar la coreografia, les hores d’esforç s’obliden i aleshores només importa gaudir de l’esport. Es pentinen, es pinten i es posen els seus banyadors lluents per tirar-se a l’aigua i gaudir de tres intensos minuts en els quals el treball en equip és imprescindible per a l’èxit. És el moment de donar el màxim i fer-ho el millor possible. I és que la natació sincronitzada és un esport estricte i alhora complet i molt divertit. Estricte, perquè exigeix molta disciplina. Complet, perquè es treballen les diferents condicions físiques (força, velocitat, resistència, flexibilitat i coordinació), a més de l’expressió corporal i la improvisació. Però, sobretot, és molt divertit i emocionant. Una de les claus de la natació sincronitzada, però, és l’actitud de cooperació

i confiança entre totes les integrants del grup. El ballet no s’entendria si cadascuna d’elles no executés la seva part, com tampoc no es veurien les impactants acrobàcies i salts o les formes que dibuixen a la superfície de l’aigua. Aquesta col·laboració contínua i les hores d’entrenament fan que s’estableixin lligams d’amistat molt forts entre elles i que perduraran en el temps. Compaginen piscina i estudis, s’habituen a la pràctica esportiva i adquireixen un gran control corporal a mesura que van madurant, amb la qual cosa prevenen lesions al llarg de la seva vida.

04/12/2009 14:55:39

16 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 16

04/12/2009 14:55:45

EXPERIÈNCIES EN FORMA! 17

Núria Coca practica esport per lluitar contra l’atàxia

L’esport, un aliat terapèutic Núria Coca, de 36 anys, pateix atàxia, una malaltia genètica degenerativa, des que tenia 19 anys. Per a ella, la pràctica de l'esport és una de les millors teràpies per fer front a la malaltia i per això assisteix un cop per setmana al Poliesportiu Marítim per fer sessions de fisioteràpia i rehabilitació i mantenir-se activa.

Laia Pineda La Núria va saber que patia la malaltia coneguda amb el nom d’atàxia de Friedreich quan tenia 19 anys. Aquesta malaltia genètica hereditària es caracteritza per la degeneració dels sistemes funcionals de la medul·la cerebral i afecta principalment la musculatura de tot el cos. Per mantenirse activa i evitar que la malaltia avanci de pressa, la Núria ha trobat en l’esport un

La Núria Coca a l'entrada del Poliesportiu Marítim, on cada divendres assisteix a una sessió en grup de fisioteràpia i rehabilitació

aliat perfecte. «L’esport és per a mi com un medicament», afirma. «Sé que tinc una malaltia que no té cura i fer esport em permet mantenir una qualitat de vida i lluitar perquè el moment en què sigui menys autònoma arribi el més tard possible», assegura la Núria, convençuda. Una esportista habitual La Núria habitualment practica esport

Participació a la Marató de TV3 La Federació de Malalties Poc Freqüents, de la qual Núria Coca forma part, va participar activament en la Marató que Televisió de Catalunya va organitzar el 13 de desembre, dedicada a les malalties minoritàries. Com a membre de la junta directiva d’aquesta federació, la Núria ha treballat per donar a conèixer la malaltia que pateix, i per aquest motiu es mostra satisfeta per la decisió de dedicar la Marató d’aquest any a les malalties rares. «Em fa il·lusió saber que he estat darrere d’aquesta iniciativa i que amb la meva col·laboració i la de moltes altres persones es podran donar a conèixer la malaltia de l’atàxia i moltes altres de minoritàries», comenta la Núria. Per a ella, aquesta és una bona oportunitat per fer-ne una gran difusió i per contribuir a l’avenç en la investigació d’aquestes malalties. «Tinc l’esperança que la Marató serveixi per avançar i recollir fons econòmics que es destinin a fer més investigació de les malalties poc freqüents, que actualment són poc conegudes i difícils de diagnosticar», afirma.

12-23_EnForma.indd 17

tres cops per setmana. Cada divendres participa en una sessió de fisioteràpia i rehabilitació al Poliesportiu Marítim, que comparteix amb cinc companys més de l’Associació Catalana d’Atàxies Hereditàries, de la qual forma part. De fet, va ser ella qui va animar els membres de l’associació a practicar esport. «S’ha d’animar els que estan com jo perquè no s’oblidin del seu cos i no deixin que la malaltia tiri endavant», assegura. A part de la sessió en grup, també fa esport de manera individual dos cops per setmana. «No em vull quedar quieta», afirma. Positiva, optimista i d’esperit emprenedor, la Núria té molt clars els beneficis de l’esport. «L’exercici físic em permet mantenir un estil de vida perquè el meu cos aguanti al màxim, i l’única manera d’aconseguir-ho és fent fisioteràpia i rehabilitació.» A banda de ser l’estímul per mantenir-se activa, l’esport és per a la Núria un gran suport des del punt de vista psicològic. «És el que em permet tirar endavant i mantenir una esperança i, a més, és una bona manera de conèixer gent i compartir experiències.»

04/12/2009 14:55:53

18 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA A L'AIGUA

Descobreix l'aiguacombat Eduard Martínez Fa uns anys, experts en disseny d’activitats i productes de fitness de la factoria Les Mills de Nova Zelanda van crear el body combat, una activitat per assolir tots els beneficis del treball cardiovascular i l’aeròbic però utilitzant coreografies basades en moviments i tècniques d’arts marcials com el karate, el taekwondo o el kungfu. L’any 2006, dos tècnics del Poliesportiu Marítim, Jennifer Carbonell i Xavier Forcadell, en van dissenyar una adaptació aquàtica que, amb el temps d’experiència i la participació de diversos tècnics, s’ha anat enriquint amb moviments de capoeira i boxa. El resultat és una activitat aquàtica d’intensitat alta que reuneix els beneficis de l’aigua (baix impacte a les articulacions, millora de la circulació sanguínia...), amb els del medi sec (millora de la resistència cardíaca i treball de coordinació complet).

activitats per a joves

el material

Els valors en la competició infantil Alfons Font Sovint, tendim a associar a la pràctica esportiva l’adquisició sí o sí d’uns valors educatius obviant que, perquè es produeixi aquest adquisició, tan imprescindible és la pràctica com les condicions en què es desenvolupa. També transferim tota la responsabilitat a l’escola d’iniciació esportiva i donem per fet que serà l’única responsable de crear les condicions necessàries per afavorir l’aprenentatge d’aquests valors. La realitat, però, ens diu que sense un enfocament positiu i alineat per part de tots els actors principals: pares i mares, entrenadors i esportista, difícilment la pràctica esportiva en si mateixa comportarà una font d’enriquiment personal des del punt de vista de l’adquisició de valors positius. Les condicions bàsiques per les quals cal apostar amb fermesa són que els progenitors donin suport a l’activitat amb entusiasme, ofereixin una actitud comprensiva i facin costat quan les coses no surten del tot bé, que valorin l’esforç

12-23_EnForma.indd 18

i no pas el resultat i que actuïn coherentment, que acceptin el rol de l’entrenador, i que se centrin en el fet que els seus fills o filles s’ho passin bé i millorin en tots els aspectes sense cap altra exigència que la d’intentar fer-ho cada cop millor. Tan sols amb un entorn alineat que accepti la capacitat d’error dels esportistes i dels tècnics, on el valor nuclear de la pràctica resideixi en la capacitat d’esforç de cadascun i a gaudir del joc, obtindrem els rèdits que faran de l’esport no tan sols una eina de competència motriu sinó de desenvolupament integral i aprenentatge.

El fitball

Àlex Amoroso Per què em vaig comprar aquella pilota tan gran? Per qui s’ho hagi preguntat el algun moment, ha arribat l’hora de treure’n profit. Es pot convertir en la nova cadira de despatx o en el nou sofà i, mentre es mira la televisió, estar fent abdominals sense adonarse’n. I si el que es vol és adonar-se’n es pot tonificar qualsevol part del cos, es pot fer de tot, fins i tot un treball per suar i posar el cos a cent. Qui pensi que ja està gran per fer bestieses..., es pot treballar de forma més calmada per guanyar flexibilitat, equilibri o per relaxar l’esquena. Si es vol treure el màxim rendiment del fitball, els tècnics esportius poden proporcionar un ampli ventall d'exercicis per fer al gimnàs o a casa.

04/12/2009 14:55:59

MISCEL·LÀNIA EN FORMA! 19 treball a la sala

La darrera novetat en el·líptiques

Txela Inness L’evolució constant de les màquines i els materials de treball en l’àmbit del fitness fa possible que cada any es presentin innovacions en aquest mercat que, a la vegada, permeten noves possibilitats de treball en el camp de l’entrenament i la millora de la condició física. Entre algunes d’aquestes novetats, podem destacar les noves màquines cardiovasculars AMT, de la marca americana Precor. Es tracta d’un aparell similar a les màquines el·líptiques però que ofereix més possibilitats que aquestes convencionals. L’AMT permet moure’s canviant el moviment quan i com l’usuari vulgui. Es pot passar d’una pas curt a un de més llarg, d’una velocitat ràpida a una de més lenta i d’un moviment endavant a un endarrere. Així, l’usuari adapta d’una manera natural la màquina al seu pas, i no a l’inrevés. A més a més, a diferència de les el· líptiques convencionals, l’AMT permet passar d’un moviment horitzontal a

12-23_EnForma.indd 19

un moviment vertical. És a dir, es pot combinar el moviment el·líptic amb el moviment de step. D’aquesta manera, sense baixar de la mateixa màquina, es pot fer un entrenament amb un ventall de moviments molt més ampli i més adaptat a les necessitats de la persona. Un altre dels avantatges de la màquina és que no cal tocar cap botó ni consola per fer aquests canvis de moviment. L’AMT s’adapta amb facilitat al moviment que l’usuari vol dur a terme, i per tant és ell qui decideix en cada moment l’angle, la velocitat o el pla en què es fa el moviment. Així doncs, aquesta màquina híbrida és un bon recurs per efectuar entrenaments cardiovasculars, en els quals es fa incidència en els canvis de moviments, com, per exemple, preparació física per a persones que volen fer travesses de muntanya. Val la pena explorar totes les variacions que permet aquest moviment híbrid. Si afegim una mica d’imaginació, l’usuari de l’AMT haurà trobat la màquina ideal per millorar la seva forma física.

Regala salut aquest Nadal!

Consulta mèdica Electrocardiograma Assessorament dietètic Massatge Massatge sotadutxa Drenatge limfàtic Reflexologia podal Osteopatia Fisioteràpia Algoteràpia Fangoteràpia Dutxa a pressió

*Alguns serveis de salut només es fan em determinats centres, consulta-ho a claror.cat o a recepció.

regala_salut.indd 1

04/12/2009 14:56:01 03/12/2009 20:06:54

20 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA ActIvItAts

cONsELL pRÀctIc

Lindy hop, un ball clàssic en auge

Olga Barbero El lindy hop és un ball en parella d’origen afroamericà que va néixer al barri de Harlem, a Nova York, cap al final dels anys vint i que va ser el ball de moda durant l’època del swing i les big bands, els anys trenta i quaranta. Es va deixar de ballar després de la Segona Guerra Mundial, quan ja no hi havia diners per pagar les bandes, el jazz va girar cap el be bop –un ritme que no està pensat per ballar– i va aparèixer el rock-and-roll. Als anys vuitanta es va tornar a recuperar a partir de velles pel·lícules i es va reintroduir, primer, al nord d’Europa i als Estats Units i, actualment, són pocs els països on no hi ha una comunitat de balladors de lindy hop. El lindy hop es balla essencialment amb

tempos ràpids i mitjans, i potencia el treball aeròbic. És eminentment un ball social, en el qual la improvisació sobre els passos bàsics i estàndards li afegeix la gràcia creativa que enganxa tanta gent. El fa molt vistós una sèrie de passos anomenats aeris, en què un dels membres no toca el terra, com els salts o acrobàcies, sempre encaixades amb la música. El seu caràcter social i el seu dinamisme l’han fet molt popular a Barcelona, on hi ha diversos llocs en què se’n pot aprendre, una associació que el promou i cada vegada més sales que programen concerts de jazz i festes per a balladors. Per ballar-lo només calen ganes i un calçat esportiu adient, ja que no requereix cap estat de forma previ.

Per què cal federar-se?

Juanjo Zabala Els practicants amateurs dels esports en els quals no hi ha necessàriament competició (com ara córrer, sortir d’excursió a la muntanya o nedar) no solen plantejar-se la possibilitat d’associar-se a la federació corresponent, però cal valorar que no fent-ho renunciem als avantatges que les diferents federacions ofereixen als seus federats. D’entrada, totes les federacions faciliten als seus practicants una assegurança mèdica en cas de lesió, que pot agilitzar-ne considerablement l’atenció i el tractament. També permeten participar dels diferents esdeveniments que aquests organismes organitzen i, si bé és cert que alguns són més de rendiment i no tan atractius pel practicant amateur, també s’organitzen trobades, competicions open i esdeveniments pel simple foment de la disciplina, més enllà de la pràctica competitiva. Un altre dels avantatges de què podem gaudir són els descomptes en la compra de material específic de l’esport en determinats establiments.

OR

12-23_EnForma.indd 20

04/12/2009 14:56:05

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA 13

Marta Roc

Els encanten les olives. I al contenidor marró, els pinyols. El nou contenidor de matèria orgànica arriba a Barcelona.

La implantació dels nous contenidors és un procés que finalitzarà el febrer de 2010. ORGANICA A4.indd 1 12-23_EnForma.indd 21

01/12/09 16:15 04/12/2009 14:56:08

22 22 EN FORMA! NATURA

Per als excursionistes, els refugis de muntanya són instal•lacions necessàries per portar a terme les seves activitats. La seva ubicació en llocs estratègics acompleix les funcions imprescindibles per poder freqüentar, amb un mínim de facilitat i seguretat, les zones més allunyades i aïllades de la nostra geografia.

LLUÍS CATALÀ, àrea tècnica del Centre Excursionista de Catalunya areatecnica@cec.cat

Travessar valls, passar colls, recórrer carenes, vorejar estanys..., arribar a un acollidor refugi de muntanya per descansar i recuperar forces, en resum, fer travessa és una de les millors maneres de gaudir de la immensitat i els contrastos de les muntanyes catalanes. Us presentem algunes de les millors travesses que podem fer pel Pirineu català, prenent com a comú denominador el pas pels refugis de muntanya. LA PORTA DEL CEL És una travessa d’alta muntanya pirinenca que enllaça de manera circular tres refugis, el nucli de Graus i el poble de Tavascan. Es pot fer en cinc dies, en modalitat de travessa turística, o en menys d’un dia, en modalitat de cursa esportiva. El seu recorregut discorre entre 1.108 i 3.143 metres d’altitud, suma 59 quilòmetres de distància amb un desnivell acumulat de 5.840 metres. Transcorre pràcticament

De refugi en refugi... tota per camins de muntanya, sense dificultats tècniques especials, amb l’excepció d’alguns passos de congestes. El camí es desenvolupa entre el Pallars, en ple Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya, amb 698,50 quilòmetres quadrats de superfície, i l’Arieja, recorrent indrets i espais utilitzats durant

molts segles pels catalans i els occitans en les seves relacions econòmiques i socials, una àrea de característiques alpines, amb marcada diferència de precipitacions entre els vessants i una flora i fauna rica i variada que acull, entre altres, l’hàbitat de l’ós. L’itinerari arriba, opcionalment, a un dels cims emblemàtics de Catalunya i dels

cLAROR 12-23_EnForma.indd 22

04/12/2009 14:56:11

NATURA EN FORMA! 23 23

Pirineus, la Pica d’Estats, de 3.143 metres, amb una visió panoràmica d’ampli abast que abraça des dels cims de la Cerdanya, a l’est, fins als cims més alts de la serralada, a l’oest. Passa, a més, per l’estany més gran dels Pirineus catalans: el de Certascan. CARROS DE FOC És una travessa d’alta muntanya pirinenca que enllaça de manera circular els refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Es pot fer en quatre o cinc dies, en modalitat de travessa turística, o en menys d’un dia, en modalitat de cursa esportiva. El seu recorregut es desenvolupa entre els 1.800 i 2.800 metres d’altitud, suma 63 quilòmetres de distància, un desnivell acumulat de 4.850 metres i transcorre majoritàriament per camins de muntanya sense dificultats tècniques especials. El paisatge, majoritàriament alpí, ofereix racons d’aspecte impressionant i una gran varietat de fauna i vegetació. Hi ha gairebé 200 estanys d’origen glacial i innumerables rierols. Alguns d’aquests estanys es troben plens de sediments, fet que ha donat lloc a indrets plans on l’aigua es divideix en nombrosos braços i canals formant les «aigües tortes», un dels elements més atractius del parc i que li donen nom. Abasta altures superiors als 3.000 metres en cinc cims i la seva superfície és de 408,52 quilòmetres quadrats. CAVALLS DEL VENT És una travessa d’alta i mitjana muntanya que transcorre pel Prepirineu català. Enllaça de manera circular vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Es pot fer en vuit etapes, en modalitat de travessa turística, o en menys d’un dia, en modalitat de cursa esportiva. El seu recorregut discorre entre els 890 i els 2.510 metres d’altitud, suma 97 quilòmetres de distància i un desnivell acumulat de 5.200 metres. Transcorre pràcticament en la seva totalitat per camins de muntanya i

12-23_EnForma.indd 23

«Fer travessa és una de les millors maneres de gaudir de la immensitat i els contrastos de les muntanyes catalanes»

no ofereix dificultats tècniques especials. Tant el Parc Natural del Cadí-Moixeró com el paratge natural del massís del Pedraforca són indrets de gran interès per la seva diversitat geològica, la vegetació i la fauna, que abasta des dels hàbitats mediterranis de muntanya humida fins als paisatges subalpins i alpins. De naturalesa calcària, en la seva major part, comprèn el conjunt orogràfic prepirinenc integrat per la llarga serralada del Cadí i del Moixeró, el massís del Pedraforca i bona part de la Tosa i Puigllançada. RUTA DELS ESTANYS AMAGATS És una travessa d’alta muntanya circular que, utilitzant la xarxa de refugis de la zona, ens proposa la descoberta de l’Alta Cerdanya (reserva nacional Cerdanya - Alt Urgell) amb la Tossa Plana de Lles (2.916 metres), el Puigpedrós (2.914 metres), i la capçalera de la vall de Madriu, a Andorra, amb un itinerari que uneix cims, carenes, boscos i un important nombre d’estanys. Ens sorprendrà la possibilitat de compartir, descobrir i observar diferents entorns de natura: prats alpins, gencianes, nerets, grans boscos de pi negre i avet. També la fauna d’aquest important espai natural on sovintegen els senglars, guineus, marmotes, àguiles, trencalossos, voltors, isards, cérvols, cabirols, gall fer i la reina dels alts, la perdiu blanca. Hi ha altres propostes com la travessa dels Tres Refugis, fantàstica per descobrir paratges inoblidables del Pirineu Oriental; o els Estels del Sud, una travessa a peu de muntanya que enllaça de manera circular cinc refugis del Parc Natural dels Ports, situat al sud del curs baix de l’Ebre.

L’ESCAPADA Per: Francesc Beato

El Cogulló del Turp, un mirador privilegiat Els cims més alts no sempre són els que ofereixen els millors punts visuals sobre el paisatge que els envolta. Moltes vegades, els millors miradors són serres que, per la seva situació estratègica, ens proporcionen uns panorames extensos i espectaculars. Un d’aquests cims és el Cogulló del Turp, una muntanya solitària, aïllada i poc freqüentada, que supera els 1.600 metres, situada en el Prepirineu, a l’esquerra del forat per on el Segre entra en la gran plana de l’interior de Catalunya. Podem iniciar la caminada, d’unes dues hores i mitja, al coll de Boix, per on passa la carretera L-401 que comunica Sant Llorenç de Morunys amb el pont d’Espia, a prop d’Organyà. En el mateix coll de Boix, agafem una pista direcció oest, que al cap de pocs metres es bifurca. Agafarem la pista de l’esquerra, cimentada, que passa arran d’unes granges, amb vistes al veïnat de Llinars. Quan s’acaba el cimentat, cal prendre una pista a la dreta que, en una lleugera pujada, ens situa a l’indret conegut com Munyidor, des d’on ja veurem el cim piramidal del Cogulló del Turp. Aquí la pista torna a bifurcar-se; cal seguir per la de la dreta i en el trencall següent agafar la de l’esquerra, la que puja més. Fins aquí el camí transita entre camps de conreu, però aviat s’entra en un bosc de pins que ens porta fins al coll de la Travessa, sota mateix del cims del Cogulló del Turp. A partir del coll enfilem un tram de pista de fort pendent fins a assolir el coll de la Coma de Turp, i seguim en forta pujada fins al cim del Cogulló del Turp, ocupat per un piló de vèrtex geodèsic.

04/12/2009 14:56:11

24 SALUT

Entrevista a Toni Bové, fisioterapeuta del F. C. Barcelona

«Tot es recupera amb moviment» Toni Bové fa 33 anys que es dedica professionalment a la recuperació esportiva i és el fisioterapeuta de l’equip de bàsquet del F. C. Barcelona. El seu treball de recuperació es basa en el moviment, tot i que admet que en l’èxit d’un tractament també són fonamentals les ganes i la voluntat de l’esportista.

LAIA PINEDA, periodista laiapi@claror.net

Quina metodologia de treball té? El moviment. La meva màxima filosofia és que hem nascut per estar en moviment i, per tant, tot s’ha de recuperar amb moviment. El fet d’estar molt de temps immobilitzat o al llit no va amb la meva forma de treballar. Jo entenc que una part del cos pot estar lesionada i, en aquest cas, aquesta part concreta sí que es pot immobilitzar el temps que el metge cregui convenient, però la resta del cos s’ha de moure per evitar atròfies. Així, quan s’ha de fer recuperació només s’ha de recuperar la part exclusiva que ha estat immobilitzada, i la resta del cos ja funciona sol. Fa molts anys que treballa amb esportistes. Quin és el rol que té el fisioterapeuta dins l’equip? Això ha canviat molt. Abans el fisioterapeuta s’encarregava pràcticament

24-29_Salut.indd 24

de tot perquè en els equips no hi havia metges. En aquests moments el rol del fisioterapeuta és bàsicament treballar en la preparació dels jugadors juntament amb el preparador físic, que els hi fa la readaptació de lesions després del disgnòstic del metge. Quins són els objectius que ha de tenir el fisioterapeuta d’un equip? Dins el món professional, el que s’ha de buscar sempre és que els jugadors no es lesionin perquè, primer de tot, rendeixin en les millors condicions possibles i, segon, s’eviti que es produeixin lesions. És important fer equip entre preparador, entrenador, metge i fisioterapeuta? S’ha de fer una pinya entre tots perquè, si no, no funciona. Som un equip i en un equip el que mana sempre és l’entrenador, que és com el cap de servei, després hi

ha el metge, que és el que estableix el protocol de tot el que s’ha de treballar, i finalment hi ha el preparador físic i el fisioterapeuta, que som els que executem els treballs en funció del diagnòstic del metge. El nostre protocol és que en el moment en què hi ha una lesió el metge fa l’exploració i el diagnòstic, a partir d’aquí la meva tasca és recuperar i el preparador físic fa la fase de readaptació de la lesió. A més, mentre jo recupero l’esportista el preparador físic s’encarrega de treballar altres parts del cos per evitar que s’atrofiïn. Com es fa una bona prevenció de lesions? Fent el que s’anomena entrenament invisible, que és el que fa una persona fora d’hores d’entrenament. Consisteix a descansar les hores que toquen, menjar a les hores que toca menjar i fer-ho de manera adequada, tenir uns hàbits saludables, no

03/12/2009 18:12:48

SALUT 25

prendre alcohol, no fumar, etc. A més, a l’hora de preparar-se per fer un esport s’han de fer els estiraments i els refredaments que corresponen en cada cas. Quin és el secret de l’èxit d’un tractament? Que l’esportista es vulgui recuperar. Jo puc fer coses, però si l’esportista no hi posa de la seva part el treball no serveix per a res. La voluntat dels esportistes és fonamental perquè si l’esportista té ganes de recuperar-se tot és molt més senzill i va sol. Quines són les noves tendències que hi ha actualment en el tapping? L’embenatge ha derivat bastant. Abans tot s’embenava amb esparadrap, que era molt rígid i això feia que a vegades es trenqués. Ara el que fem és un tipus d’embenatge molt més còmode, amb esparadrap, o un tapping molt més personalitzat, de manera que a cada esportista se li fa el que s’adapta més a les seves necessitats. També hi ha el kinesiotape, que són unes venes de colors que ajuden molt sobretot per descarregar lesions de parts toves. Si un esportista acaba l’entrenament amb una contractura, se li fa el massatge, els estiraments corresponents i se li posa un tipus d’embenatge que el descarregui perquè durant les hores que no estigui entrenant tingui un descans de més qualitat. Els esportistes poden fer un ús abusiu del tape o kinesiotape? No, normalment no. Els esportistes professionals tenen molt clar quins són els seus objectius, com s’han de cuidar i què és el que els va bé, perquè els primers interessats a trobar-se bé són ells. Cap a on s’encamina la fisioteràpia en el món de l’esport actualment? A Espanya estem en un nivell molt alt, i concretament a Catalunya estem molt ben posicionats. Anys enrere Estats Units era un model a copiar i a valorar, però ara, en aquests moments, aquí estem en un nivell tan o més alt que ells. La tendència cada vegada va més cap al treball en equip, en què el metge diagnostica i marca les normes de prevenció que s’han de fer en un esportista, quan hi ha un diagnòstic el fisioterapeuta és el que recupera i el que s’encarrega de l’última fase de recuperació i la readaptació a l’entrenament és el preparador físic. Es tracta de treballar cada vegada més en equip.

24-29_Salut.indd 25

A l’escola, prou polls Com es pot tractar una de les epidèmies més comunes a les escoles i que més costa d’eradicar? MARTA COLL, cap de l’àrea de salut del Poliesportiu Marítim

martaco@maritim.claror.net

Els polls han deixat de ser una parasitació estacional per ser presents durant tot l’any, fins i tot durant les vacances escolars. Els dermatòlegs d’Europa i dels Estats Units defineixen la situació d’epidèmia en fase ascendent, per a la qual no hi ha cap tractament efectiu ni definitiu. El motiu sembla ser l’aparició de resistències: el poll aprèn a sobreviure a qualsevol tractament, encara que s’apliqui correctament. Els polls són insectes de dos o tres mil·límetres, sense ales, que viuen entre els cabells, s’alimenten de la sang que xuclen de la pell del cap i es reprodueixen ràpidament: cada femella pot posar de cinquanta a tres-cents ous (llémenes). Entre els set i els deu dies s’incuba l’ou i es desenvolupa la larva, que en nou dies passa a ser insecte adult. La transmissió dels polls d’una persona a una altra és directa i molt fàcil, només cal un mínim contacte (de cap a cap) o l’ús compartit de pintes, raspalls, gorres i altres objectes que estiguin en contacte amb els cabells. PREVENCIÓ I TRACTAMENT Per prevenir-los és un greu error aplicar locions insecticides, perquè provoca l’aparició de resistències. L’única prevenció és utilitzar la pinta especial (llemenera) de forma sistemàtica almenys dos o tres cops per setmana, després de rentar el cap i amb els cabells humits i suaus. El símptoma principal que donen és la

picor persistent del cap, produïda per la irritació de la saliva en produir la picada. Quan revisem el cap, preferentment darrere les orelles i el clatell, hem de trobar els ous de color blanc, brillants i que estan adherits fortament a la base dels cabells. Per tractar-los hi ha molts productes al mercat, però cap tractament no és efectiu al cent per cent. El millor és utilitzar un producte de farmàcia que no sigui excessivament agressiu, seguir-ne correctament les instruccions i sobretot revisar a consciència el cap durant almenys deu dies amb l’ajut de la llemenera. Aquesta feina, encara que entretinguda, és molt més efectiva que qualsevol altre tractament. Perquè ens sigui més fàcil, podem fer que els cabells quedin més suaus aplicanthi un condicionador o afegint vinagre a l’aigua d’esbandir. També ens ajudarà estar en un lloc ben il·luminat i posar una tovallola blanca a les espatlles per veure amb més facilitat si cauen polls. El pentinat s’ha de fer des de l’arrel dels cabells fins a les puntes, insistint en la zona del clatell i darrere les orelles, però sense oblidar-se cap zona del cap. Després, cal esbandir la pinta amb aigua, separant una mica les pues, per evitar que en quedin restes. D’altra banda, si detectem polls als nostres fills cal dir-ho de seguida a l’escola perquè tothom prengui les mesures oportunes al mateix temps, perquè si un sol nen fa malament el tractament i assisteix a classe amb polls, la resta de companys en tornaran a agafar i el problema no s’acabarà mai. També cal revisar els cabells de tota la família perquè, tot i que els més afectats són els nens, els adults també poden tenir-ne.

03/12/2009 18:12:50

26 SALUT DIETÈTICA

Infants obesos El concepte d’obesitat es defineix com una acumulació excessiva de greix que provoca un augment del pes corporal. Cal remarcar, però, que d’aquesta definició es deriva una important malaltia amb repercussions directes a la qualitat i a l’esperança de vida.

EMMA ESTEBA, dietista del Polesportiu Sagrada Família emmaes@safa.claror.net

A Espanya, l’excés de pes entre nens i joves arriba al 40 %, i d’aquests, el 14 % pateix obesitat; així doncs, es pot dir que quasi un de cada dos nens té un pes superior al que li correspon per edat. Aquest excés de pes es focalitza principalment en edats compreses entre els sis i els dotze anys, amb una prevalença del 16 %.

24-29_Salut.indd 26

Tot i que el sobrepès i l’obesitat es puguin veure lligats a certs factors genètics, les principals causes en són el sedentarisme, la inactivitat física, una alimentació inadequada i els conseqüents mals hàbits alimentaris. Tant és així que el sobrepès i l’obesitat en els més petits comporta, a curt termini, una sèrie de conseqüències metabòliques, físiques, motrius, psicològiques i socials i, a llarg termini, es poden desenvolupar problemes cardiovasculars, articulars, dislipèmies (hipertrigliceridèmia, hipercolesterolèmia), hipertensió, diabetis i altres patologies associades.

El concepte clau davant el sobrepès i l’obesitat infantil és la prevenció. Cal treballar-la tant des del punt de vista de la salut pública com des de l’educatiu a l’escola, però indiscutiblement cal que la prevenció s’iniciï des de casa. Els pares, amb els seus coneixements, dedicació, comportaments alimentaris, pràctica esportiva saludable i estructuració horària, poden aportar un paper importantíssim en el creixement dels seus fills. Cal no oblidar que els menors copien les pràctiques dels adults de referència. L’ALIMENTACIÓ D’INFANTS I ADOLESCENTS Una bona alimentació s’inicia ja des del primer àpat del dia: l’esmorzar és una bona forma de proporcionar un bon rendiment tant al cos com a la ment. Un bon esmorzar es pot fraccionar en dos àpats, l’un a primera hora i un segon mos a mig matí, i cal que contingui una

03/12/2009 18:12:52

LA RECEPTA

Filets de pollastre farcits Ingredients per a 4 persones 3-4 pits de pollastre filetejats 2 tomàquets madurs, 1/2 pebrot, 1/2 albergínia, 1/2 carbassó, 2 cebes, 1 pastanaga Condiments: llorer i pebre (opcionals), sal, oli (20-40 ml o 2-4 cullerades soperes) Elaboració: Per fer el farciment dins una paella amb l’oli estipulat, col·loquem totes les verdures per tal de sofregir-les lleugerament a foc moderat. Ho salpebrem al gust i ho aromatitzem amb el llorer, si s’escau. Una vegada cuites, les retirem i les deixem refredar. Filetegem el pit de pollastre i el salpebrem al gust. Col·loquem el farciment al centre d’un filet i el tapem amb un altre al damunt. Ho podem «segellar» amb escuradents per tal que, a l’hora de coure’s, en mantingui la forma. El posem a coure en una planxa o brasa i el servim al gust. Suggeriment: podem acompanyar el pollastre amb una amanida fresca de patata i hortalisses variades o bé amb un puré de patata o verdura.

ració de làctics (llet, iogurt, formatge...), una de fruita (tant en peça com en suc) i cereals (pa, flocs de cereals...). També pot incloure algun aliment proteic com el pernil cuit, curat o gall dindi. Un altre àpat sovint oblidat és el berenar, tot i que considerar-lo ens evita fer ingestes excessives als àpats posteriors. A mitja tarda, es pot optar per menjar un entrepà, una fruita o bé un làctic, segons el que no haguem pres en àpats anteriors. En els àpats principals, dinars i sopars,

«El concepte clau davant el sobrepès i l’obesitat infantil és la prevenció i cal que s’inicïi des de casa»

24-29_Salut.indd 27

«En el dinar o el sopar s’ha d’incloure sempre una ració de verdura o amanida, algun farinaci, un aliment proteic i una fruita o làctic»

és on es poden ofertar gran varietat de plats, textures, formes i colors. És important que, a banda d’aconseguir l’equilibri i salubritat dels plats, a la vegada, siguin atractius, apetitosos, vistosos i divertits. Dins aquests àpats cal incloure sempre una ració de verdura o amanida, algun farinaci (pasta, arròs, patata, pa...), l’aliment proteic (carn, peix o ous) i una fruita o làctic com a postres. Òbviament, les racions s’han d’ajustar a les necessitats segons l’edat. I cal tenir en compte que en el sopar, les coccions han de ser més suaus i lleugeres per tal de facilitar la digestió. INCULCAR BONS HÀBITS Durant l’època de creixement l’infant va adquirint i configurant els seus hàbits i comportament alimentari. És per aquest motiu que és un moment crucial per a l’aprenentatge d’uns hàbits alimentaris saludables i gratificants que l’ajudaran a créixer i gaudir de l’acte del menjar. Per aconseguir-ho és important fer de la cuina un espai de participació i col· laboració i que els àpats es gaudeixin plegats, grans i petits. Cal evitar, doncs, en la mesura en què sigui possible, que l’infant mengi sol o cuinar-li aliments totalment diferents que els dels adults. Pel que fa als plats, cal apostar per la varietat, també en les formes de cocció (bullit, planxa, brasa, papillote, vapor) i moderar els guisats forts, arrebossats, fregits i les salses copioses. La beguda per excel·lència en els àpats ha de ser l’aigua, i cal evitar les begudes refrescants ensucrades. En les postres, s’hauria de donar preferència a les fruites en totes les seves formes (compotes, macedònies, batuts...) o bé als làctics naturals, i limitar l’abús d’altres ofertes excessivament dolces i calòriques. En cas que l’infant dini al menjador escolar, es bo tenir cura dels menús estipulats per tal de complementar-los adequadament a la resta d’àpats.

03/12/2009 18:12:53

28 SALUT MENS SANA

Entrevista a Eduard Estivill, director de la Clínica del Son «Dormir és un dels hàbits més essencials i es pot aprendre en menys d’una setmana, si el sabem ensenyar bé.» Aquesta és una de les premisses que el doctor Eduard Estivill explica en el seu llibre El mètode Estivill, en el qual parla de les claus per aprendre a dormir bé. Segons el doctor, la son no ve sola sinó que s’ha de saber preparar de manera adequada per poder descansar bé.

«El son es pot ensenyar» L.P. En què es basa el seu mètode? En els descobriments científics dels últims vint anys sobre el son dels nens. Molts neurobiòlegs i pedagogs han donat les pautes per entendre que el son és un hàbit i que es pot ensenyar, quan les estructures del cervell estan preparades i madures. Com i a quina edat es pot començar a aplicar? A partir del sis mesos el cervell d’un lactant ja està preparat per dormir seguit durant la nit o, més ben dit, ja està preparat per aprendre a adormir-se solet si es desperta. Abans dels sis mesos, les estructures cerebrals responsables del son (nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem) encara

24-29_Salut.indd 28

no són madures. Per aquest motiu, fins a aquesta edat els nens fan un son fraccionat durant les vint-i-quatre hores del dia. Pot comportar problemes no aprendre a dormir des de ben petit? Sí, és totalment cert que pot comportar alguns problemes i està demostrat científicament. Els nens que dormen poc o malament tenen clares repercussions diürnes, com per exemple trastorn de conducta, mal rendiment a l’escola i, en casos extrems, tenen una talla més baixa i menys coeficient intel·lectual. Dormir és un hàbit que s’adquireix fàcilment? Com tots els hàbits. Només cal tenir bons mestres. Tan fàcil o difícil pot ser aprendre a menjar la sopa amb cullera,

aprendre a esquiar o aprendre a tocar un instrument de música. Tots són hàbits, però un dels més essencials com és ara el dormir es pot ensenyar en menys d’una setmana si el sabem ensenyar bé. I com s’ensenya a dormir bé? Amb uns elements externs que associem a l’hàbit de dormir i amb una actitud adequada del que ensenya. És el que expliquem en els nostres llibres Nen, a dormir i El mètode Estivill. Com ens hem de preparar per dormir? La son és una funció del nostre cos que hem de preparar. La son no ve sola. Calen unes condicions prèvies de desconnexió mental perquè aparegui. Un menjar adequat, una activitat relaxant i,

03/12/2009 18:12:59

SALUT 29 LLEGIT A LA PREMSA

Perfil Eduard Estivill és llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona. Especialista en neurofisiologia clínica i pediatria, actualment dirigeix la Clínica del Son de l’Institut Universitari Dexeus de Barcelona, i és director de la Unitat d’Alteracions del Son de l’Hospital General de Catalunya. Ha publicat nombrosos llibres, entre ells Nen, a dormir i Mètode Estivill: guia ràpida per ensenyar els nens a dormir.

sobretot, no emportar-se els problemes al llit n’és la clau. Quines són les causes que poden provocar insomni? Hi ha més de quaranta causes diferents. Substàncies estimulants, mals hàbits, malalties diverses com ara problemes amb la tiroide, ansietat, depressió, dolor... En total, en són més de quaranta. És cert el que es diu popularment que la son no es recupera? No es perd, com el temps. Només recuperem el 25 % del son que no hem fet. Per això es tan important dormir el que cal a cada edat. Quines són les conseqüències de dormir poc i malament? Dormir poc i malament comporta repercussions físiques i psíquiques. Cansament, alteracions gastrointestinals, metabòliques i immunitàries, entre altres, dins l’aspecte físic, i pèrdua de concentració, irritabilitat, mal humor, ansietat i depressió, dins de les psíquiques. Quins tres consells bàsics donaria per poder descansar i dormir bé? Primer de tot, tenir la consciència tranquil·la. Encara que sembli un tòpic, si no tenim conflictes psicològics sempre dormirem millor. En segon lloc, és bo fer un sopar adequat, com ara un plat de pasta amb verdures, amanida i un derivat làctic. Finalment, és aconsellable dur a terme qualsevol tècnica de relaxació que ens ajudi a desconnectar, com per exemple escoltar música, llegir, fer alguns exercicis suaus de relaxació o escoltar la ràdio, entre altres.

24-29_Salut.indd 29

La dieta mediterrània podria reduir el risc de depressió CONSELL PRÀCTIC

Com alleugerir els àpats dels dies de festa Amb l’arribada de les festes nadalenques arriben també les celebracions en família i amb amics i els àpats bons i abundants. En la composició del menú és recomanable fer combinacions entre el primer i el segon plat, un de més lleuger i l’altre de més consistent i evitar els aliments que aportin massa greix. També és bo prioritzar les postres a base de fruita fresca després d’un àpat contundent o bé optar per les infusions d’herbes digestives enlloc del cafè o el te. Per evitar temptacions, és bo presentar els dolços en porcions petites i evitar l’excés de begudes amb gas i, sobretot, de begudes alcohòliques. Després dels àpats, és molt recomanable sortir a passejar una estona. Font: www.gencat.cat/salut

Un estudi finançat per l’Instituto de Salud Carlos III i publicat a Archives of General Psychiatry indica que el seguiment d’una dieta mediterrània tradicional s’associa a una reducció del risc de patir depressió. L’estudi es va fer entre deu mil voluntaris que no patien depressió, i després d’un seguiment de quatre anys i mig 480 voluntaris van desenvolupar una depressió diagnosticada clínicament. Els resultats van confirmar que els qui millor seguien el patró tradicional de la dieta mediterrània presentaven una reducció d’entre un quaranta i un cinquanta per cent del risc de desenvolupar una depressió. Segons el director de l’estudi, Miguel Ángel Martínez-González, aquesta conclusió indica «un paper preponderant de la dieta mediterrània en la prevenció del risc de desenvolupar depressió i obre una via al coneixement». Font: www.dmedicina.com

L’APUNT

Vitamina C per curar ferides Prendre vitamina C a través d’aliments rics en aquesta vitamina o estendre-la a través de productes cosmètics millora la cicatrització de les ferides i ajuda a contrarestar els senyals d’envelliment causats per agents externs com la contaminació, els raigs ultraviolats o el tabac. Així ho confirma un estudi publicat a Free Radical Biology and Medicine, que mostra un mecanisme pel qual la vitamina C contribueix a mantenir la salut de la pell. D’una banda, prendre aquesta vitamina «millora la cicatrització de les ferides» i, de l’altra, «protegeix l’ADN de l’oxidació dels radicals lliures, les molècules d’oxigen responsables de la destrucció de les cèl·lules sanes i de l’envelliment prematur de la pell», explica Marcus Cooke, principal autor de l’article.

03/12/2009 18:13:01

30-33_Report.indd 30

03/12/2009 18:09:11

el reportatge 31

La iniciació en l'esport infantil

Els pares: fan bé el seu paper? El 67 % dels nens i nenes que estan a l’escola primària i secundària fan pràctica esportiva fora de l’horari escolar. Tot i aquest alt percentatge i la conscienciació més alta de pares i mares, l’esport d’iniciació encara ha de superar una sèrie de reptes per optimitzar-ne els beneficis. C.G. Tot i aquest gran pas, l’esport d’iniciació encara té el gran repte de no ser un fenomen aïllat en la infància. Està comprovat que conforme la canalla es va fent gran l’exigència en la pràctica esportiva és més forta, perquè la majoria comença a iniciar-se en clubs. Al llarg dels primers anys es tracta d’una mera iniciació, però després, en estar inscrits en clubs, cada vegada se’ls exigeix més perquè la raó de ser d’aquestes entitats és competir per guanyar. Segons Albert Juncà, professor de sociologia de l’esport a Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de Vic, «cal que també hi hagi entitats que s’encarreguin de fer activitats esportives sense centrar-se només en la competitivitat». També s’hauria reduir la diferència de nivells de pràctica esportiva entre diversos

30-33_Report.indd 31

grups socials. «Per exemple, Ciutat Vella és un dels barris de Barcelona amb uns índexs més baixos pel que fa a la pràctica esportiva, i això no es deu al fet que tinguin poques infraestructures, sinó perquè la majoria de persones que hi viuen procedeixen de països on l’esport no es veu com una activitat útil i prefereixen que els seus fills adolescents comencin a treballar i a aprendre un ofici fora de les hores escolars», remarca Albert Juncà, per a qui cal fer pedagogia per equiparar la visió de l’esport que tenen les classes socials modestes a la que tenen les classes benestants, sovint més proclius a apuntar la seva prole a activitats físiques. El paper de l’escola Tot i els esforços fets en els darrers anys, la classe d’educació física continua sent considerada una «maria», és a dir, una

assignatura amb poc nivell d’exigència per a l’alumne. «Se’m fa difícil entendre com podem considerar més important que els nanos coneguin matèries poc útils en el seu futur vital i professional i, en canvi, no es dediquin més hores a ensenyar-los a conèixer el seu cos i què poden fer per millorar el benestar físic oferint-los un bagatge motriu i cultural adequat», es lamenta Juncà, per a qui «la classe d’educació física és el millor moment perquè els alumnes s’interrelacionin d’una manera més propera, i és per això que seria fonamental desenvolupar un model d’escola en el qual els nens es moguessin més». Josep Marí, cap del Departament de Psicologia de l’Esport del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR), adverteix que «si el professor d’educació física només es dedica a fer que els nanos facin futbol, bàsquet i la cursa Navet sense dotar de continguts la classe, aleshores estarà cometent un error». El professor d’educació física és aquell que fa activitats orientades concretament a transmetre un determinat valor i, de fet, és el professor sobre qui recau més responsabilitat, perquè els altres ho tenen més complicat per

03/12/2009 18:09:21

32 el reportatge

«Els valors es mamen, i a la classe d’educació física podem crear situacions en què els nanos aprenguin valors fonamentals» inculcar valors mentre ensenyen la seva matèria. «Els valors es mamen, i a la classe d’educació física podem crear situacions en què els nanos aprenguin valors fonamentals com adaptació, compromís, autonomia i ser responsables», sentencia Marí (vegeu quadre adjunt). Unir esforços Al llarg dels seus vint-i-dos anys de carrera, Josep Marí sempre ha preguntat als esportistes que el van a veure si li poden dir algun valor que els hagi inculcat el seu pare o mare. «Abans gairebé tots sabien respondre’m, ara, la immensa majoria, prop del 80 %, no saben què dir-me. Vol dir això que són tontos? No, en absolut! Vol dir que la família ja no educa. Els pares d’ara han dimitit d’educar en valors», denuncia. El poc temps disponible de què disposen pares i mares és la causa principal perquè aquests deleguin l’educació dels seus fills a l’escola, cosa que provoca el malestar de la comunitat docent. Per aquest motiu és fonamental que progenitors i escola treballin en equip. «No podem delegar sinó col·laborar els uns amb els altres, i aquí és fonamental el paper del professor d’educació física.» Actualment, hi ha instituts on es volen unir esforços. Es pretén implicar els pares i mares dels alumnes de l’escola a través de l’AMPA, més els professors, comandats pel professor d’educació física i també un tercer protagonista: els clubs en els quals els infants i joves fan esport. Es fan reunions trimestrals per establir quins valors es volen inculcar de manera coherent, coordinada i unificada. L’objectiu és que el nano rebi sempre els mateixos missatges allà on sigui. El paper dels progenitors Un dels problemes principals amb què es troben els docents en iniciació esportiva és l’extralimitació dels pares i mares. Els especialistes apunten que en els darrers anys s’han incrementat i agreujat els casos de mal comportament dels progenitors. «Conec entrenadors que fa molts anys que

30-33_Report.indd 32

L'esport d'iniciació és una eina fonamental per inculcar valors a infants i joves

treballen amb famílies, i em diuen que es palpa que hi ha molt en joc perquè els pares, si veuen que el seu fill despunta en un esport, pensen que aquest els pot acabar retirant», explica Josep Marí. Si un nano despunta en un esport genera unes expectatives als pares, especialment si es tracta de futbol. «Jo sempre he dit que de Lionel Messi només n’hi ha un a tot el món, però que de pares de Messis n’hi ha molts», explica Marí. En aquest sentit, Albert Juncà adverteix als pares que no projectin les seves ambicions en el seu fill. «Jo els dic que, si es volen fer rics, tindran moltes més opcions si juguen a la loteria que no esperar que et surti un nano que acabi jugant professionalment, en especial a futbol, en què les possibilitats són escasses». Educar els pares Per evitar aquests comportaments negatius dels pares i mares, Josep Marí ha desenvolupat al llarg de la seva trajectòria professional un mètode per corregir males conductes. «Sempre faig tres xerrades al llarg de l’any: la primera la faig a l’inici de curs i es titula “Ser només pares”, en

«Jo sempre he dit que de Lionel Messi només n’hi ha un a tot el món, però que de pares de Messis n’hi ha moltíssims»

la qual els explico aquells comportaments que no són propis dels pares, com ara fer d’entrenador, d’àrbitre, de psicòleg o de directiu, i els remarco que en el moment que deixen de desenvolupar el rol de progenitors, aleshores l’esport deixa de ser una escola per a la vida i fins i tot pot ser negatiu per als seus fills.» Al llarg de la primera xerrada, Josep Marí defineix els quatre tipus de pare que hi ha. En primer lloc, hi ha els «pares desinteressats», que són un mal menor perquè si bé no sumen tampoc no resten, senzillament es desentenen de tot el procés formatiu del seu fill o filla. En segon lloc, hi ha els «pares entrenador», que entren en contradicció amb l’entrenador i sovint li diuen al nano que faci allò completament oposat al que els demana l’entrenador. «D’aquesta manera posen en dubte les figures d’autoritat, i a la llarga se’ls pot girar en contra perquè quan el nano es fa gran no els fa cas ni a ells», comenta Marí. En tercer lloc, hi ha els «pares RACC» o «assistència tècnica en carretera», que sobreprotegeixen en excés els fills i això impedeix que el nano creixi, perquè no el deixen ni fallar, i cal recordar que l’errada forma part del procés d’aprenentatge. I, finalment, hi ha els «pares ben orientats psicològicament», que són els que es comporten com cal. «Un cop acabada la primera xerrada els ofereixo consells per modificar aquests mals comportaments», afegeix. A meitat de curs Josep Marí fa una

03/12/2009 18:09:24

Quatre valors que cal inculcar Adaptació: els grans esportistes d’elit tenen un factor comú: davant de l’adversitat n’aprenen i s’hi adapten. Mai no es queixen. D’aquí, se n’extreu una frase molt interessant que no tan sols podem aplicar a l’esport sinó també a la vida: «Els perdedors es queixen, els guanyadors aprenen.» Compromís: assumir el sacrifici, la constància, les renúncies i ser exigent amb un mateix. Autonomia: fer que l’infant estigui capacitat per assumir responsabilitats i tingui iniciativa pròpia com més aviat millor. Educar en la responsabilitat: el nano ha d’estar capacitat per prendre decisions i assumir les conseqüències d’aquesta decisió. escapada per espiar els pares en algun partit sense que ells ho sàpiguen, i fins i tot els ha arribat a gravar. «A meitat de temporada ens tornem a reunir i analitzem el seu comportament. Els insisteixo que han de reconduir la seva manera de comportarse i, si cal, els passo les imatges perquè els altres pares vegin què fan», explica Marí. Reconeix que «aquesta metodologia implica un cert càstig social perquè davant dels altres pares els renyo, i això resulta una eina de pressió per reconduir la situació». A final de curs es torna a fer una reunió per treure conclusions de l’experiència i fixar objectius per a l’any vinent. Tot i les mesures, els pares canvien poc. «L’única vegada que vaig aconseguir un canvi important va ser quan vaig col·laborar al futbol base del RCD Espanyol: vaig actuar igual que sempre però en la primera xerrada vaig advertir que un factor per decidir la continuïtat del nano al club a l’hora de fer les valoracions de final de temporada seria que els pares s’haguessin comportat com cal», comenta Marí. Reconeix que «va ser un element molt útil perquè a final de temporada es va decidir no renovar dos nanos de l’equip, i es va precisar que un dels elements tinguts en compte per decidir-se per la no renovació va ser que els pares s’havien comportat molt malament. Et pots creure que la temporada següent va ser oli en un llum!?». És per això

30-33_Report.indd 33

«No crec que l’esport que es triï acabi determinant el grau de sociabilitat de l’individu, però sí que pot determinar un major individualisme» que Josep Marí considera fonamental utilitzar sancions per canviar el mal comportament dels pares. Individual o en equip? Una pregunta molt freqüent sobre l’esport d’iniciació és si el desenvolupament psicològic del nen o nena serà diferent en funció de si practica un esport individual o en equip. «No crec que l’esport que es triï acabi determinant el grau de sociabilitat de l’individu, perquè molts esportistes de disciplines individuals s’acaben entrenant en grup. Ara bé, el que sí que pot determinar és un major individualisme a l’hora de fer les coses», explica Josep Marí, per a qui és fonamental que el nen o nena provi moltes disciplines, perquè només així sabrà triar quina li agrada més. «Ningú no es compromet amb allò que no tria i aquí és on molts pares s’equivoquen, perquè molts volen saber des d’un principi per quin esport té talent el seu fill o filla», assenyala Marí. Superar els estereotips Encara en l’actualitat hi ha estereotips sobre els denominats esports per a nens i esports per a nenes. El futbol continua sent un esport majoritari per a nens en un 43 %, mentre que les nenes aposten més per fer dansa o natació sincronitzada. El sociòleg Albert Juncà explica que «els estereotips de gènere depenen de la cultura de cada país, com és ara, per exemple, el cas del futbol, que majoritàriament és de nois a tot el món però que, en canvi, als EUA és més de noies». Albert Juncà destaca que, de manera pionera, en alguns llocs ja es treballa en un model que s’adequa als interessos i les necessitats de l’individu. «Abans era estrany trobar nois que no fessin bàsquet o futbol per pressió social, i ara cada vegada n’hi ha més que prefereixen fer altres esports. Passa el mateix amb les noies, que s’atreveixen a fer disciplines més per a nois.» D’altra banda, Josep Marí també recomana que durant els primers anys es practiquin esports en equips mixtos.

03/12/2009 18:09:27

34

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 34

04/12/2009 15:01:04

35

mesures contra la crisi econòmica

Al 2010 mantindrem el preu dels abonaments Per decisió de l’Ajuntament de Barcelona, es mantindrà el preu dels abonaments del 2009 als centres esportius municipals. L’Ajuntament de Barcelona ha decidit no incrementar el preu de les taxes i serveis municipals per al 2009. Aquesta mesura inclou mantenir les tarifes dels abonaments als centres esportius municipals. D’aquesta manera, les mensualitats dels abonaments a qualsevol dels quatre centres esportius municipals gestionats per la Fundació Claror (CEM Claror, CEM Sagrada Família, CEM Marítim i CEM Can Caralleu) seran les mateixes que les de l’any 2009, com a mínim, fins al proper 30 de juny de 2010.

A partir de l’1 de juliol de l’any 2010 les tarifes dels abonaments es podrien apu-

jar d’acord amb l’increment de l’IVA aprovat pel Govern central.

La Fundació Claror fa vint anys Va ser l’1 de novembre de 1989 quan, al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, es publicava oficialment el naixement de la Fundació Privada Claror. Acabem d’acomplir, per tant, vint anys de Fundació. Vint anys de Fundació, que no són vint anys de Claror... I és que la Fundació va néixer com a tal, amb la forma jurídica de «fundació», com a hereva d’una altra entitat creada dotze anys abans, el 1977: la Cooperativa Claror. La Cooperativa, fundada per les mares, pares i mestres de l’Escola Sagrada Família, va néixer l’any 1977 amb l’objectiu d’adquirir l’escola als jesuïtes, i gestionar-la fins a la integració posterior a la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat de Catalunya. Mentre això no succeïa (l’escola va esdevenir pública el 1986), la Cooperativa Claror va fer altres coses: als soterranis del col· legi va acabar la construcció d’un poliesportiu perquè donés servei no només als alumnes de l’escola, sinó també a les seves famílies i al barri de la Sagrada Família en general. Era l’Esportiu Claror, inaugurat oficialment el 19 de desembre de 1982, ara fa vint-i-set anys. Un cop l’Escola Sagrada Família va esdevenir pública, la Cooperativa Claror va perdre la principal raó de ser i es va replantejar el futur. Després de llargs debats, es va decidir la creació d’una fundació, la Fundació Claror, dedicada a la promoció de l’esport, la salut, la cultura i el lleure per a tothom. Des del 1989 la Fundació no ha parat de créixer. Actualment gestiona cinc centres esportius municipals, quatre a Barcelona (Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu) i un a Llinars del Vallès. A més, organitza un ampli ventall d’activitats esportives, socials i culturals, i dóna ocupació a una plantilla de més de 350 empleats.

34-49_Fundacio.indd 35

Quarta edició del Fòrum Tècnic de la Fundació La Fundació Claror va organitzar el 18 de setembre passat una nova edició del Fòrum Tècnic, un espai propi de formació, de progrés professional, de creació i d’intercanvi de coneixements adreçat als empleats de la Fundació. La jornada del Fòrum Tècnic 2009 va comptar enguany amb la participació de prop de la meitat dels empleats de l’entitat; concretament, van prendre-hi part 133 treballadors. La sessió plenària matinal, emmarcada en la temàtica del capital humà a les organitzacions, va tenir la participació de 90 treballadors, que van assistir a les ponències de Gabriel Domingo, director general de Fundació Claror; Victor Küppers, consultor i formador en màrqueting, i de la responsable de selecció de l’Hotel Arts, Gisela Domínguez. A la tarda, seguint la línia d’apostar pels tallers de talent del personal intern, es van organitzar cinc tallers que es van oferir simultàniament, en dos torns. Els temes dels tallers van centrar-se bàsicament en dues línies de treball. La primera, sobre l’atenció al client i l’orientació a les famílies dels infants i joves que competeixen (La família bé, gràcies; L’angoixa de la queixa). El segon, sobre la importància del treball en equip (1+ 1 = 3; Fem equip). També va tenir lloc un taller més pràctic sobre el watsu.

04/12/2009 15:01:14

36 esportiu CAN CARALLEU claror l’OBJECTIU ÉS MILLORAR L’OFERTA DE SERVEIS DEL CENTRE

Noves propostes d’activitats en la programació del curs L’Esportiu Claror ofereix nous serveis als usuaris, continua apostant per les activitats ballades i amplia l’oferta d’activitats infantils. Amb l’objectiu de millorar en la proposta de serveis que ofereix el centre, la programació per aquest curs 2009-2010 de l’Esportiu Claror inclou algunes novetats importants. Entre elles, destaca la voluntat de continuar apostant per propostes d’activitats ballades i ampliar l’oferta d’activitats infantils. En el cas de les activitats ballades, durant el mes de novembre ha començat ja un curs de balls de saló amb un format diferent del de l’any passat, amb llistats tancats que permeten evolucionar i aprofundir millor en els diferents balls. Aquest primer trimestre també s’ha engegat un monogràfic de balls africans, que després de la primera experiència durant el curs passat està tenint una acollida molt bona entre els usuaris del centre. Cap a mitjan gener començarà una nova edició del curs de sevillanes, enguany una mica més llarg i amb més contingut. Per últim, la nova proposta serà dansa contemporània, que s’iniciarà durant el primer trimestre del 2010

la psicomotricitat mitjançant formes jugades i materials esportius. Durant el curs també s’està preparant un calendari d’activitats que inclourà propostes tan diferents com cursos i sessions obertes d’arts marcials o activitats de natació prepart.

i que acabarà de completar l’oferta d’activitats de dansa de l’Esportiu. Activitats infantils Pel que fa a les activitats infantils, s’ha apostat per ampliar l’oferta, d’una banda amb un

nombre més elevat d’activitat aquàtiques, que permetran donar més continuïtat als nens i nenes que fan natació preinfantil. D’altra banda, s’ha iniciat l’activitat de preesport, una proposta per a infants de cinc anys per desenvolupar

Iniciació esportiva al centre Fructuós Gelabert Des d’aquest mes de gener, l’Esportiu Claror està duent a terme activitats d’iniciació esportiva a l’escola veïna Fructuós Gelabert. Es tracta d’una oportunitat molt bona per a l’Esportiu Claror de compartir experiències educatives amb un centre que estrena edifici i que, a més, també disposa de noves propostes extraescolars esportives.

Entrenador personal Durant el segon trimestre del curs, l’Esportiu Claror estrenarà un nou servei: l’entrenador personal. Així, es donarà la possibilitat als usuaris de contractar un tècnic esportiu que, mitjançant una atenció exclusiva, els ajudi a assolir les fites que es proposin. Es tracta d’un programa que es podrà desenvolupar tant en el medi aquàtic com en el sec, i preveu opcions tan diferents com l’atenció exclusiva en l’aprenentatge de la flotació o de l’estil de natació, la millora controlada i saludable de la condició física específica o la preparació per a proves esportives o d’accés a cossos, entre d’altres. La contractació del servei anirà precedida d’una entrevista amb un assessor.

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 36

04/12/2009 15:01:20

sagrada família 37 CAN CARALLEU PER ALS ADULTS S’ORGANITZARÀ EL TRADICIONAL BANY DE NADAL

Activitats de Nadal per a tots els gustos Una de les propostes més atractives per a infants i joves serà l’stage, que combinarà activitats esportives i de lleure. Durant el període de vacances escolars nadalenques el Poliesportiu Sagrada Família organitza l’stage de Nadal, un campus esportiu per a nens i nenes de 1r a 6è de primària que combina activitats poliesportives, activitats aquàtiques, treballs manuals, sortides i un munt d’activitats molt variades i atractives per a tots els participants. L’stage de Nadal es farà els dies 28, 29, 30 i 31 de desembre de 2009 i 4, 5 i 7 de gener de 2010, i l’horari serà de 9 a 14 h o bé fins a les 17 h, amb dinar inclòs. Les inscripcions ja es poden fer a la recepció del centre. Bany de Bona Nit El dimarts 29 de desembre de 2009 s’organitzarà la cinquena edició del Bany de Bona Nit, que tindrà dues sessions, una de 20.30 a 21.30 h i l’altra, de 21.30 a 22.30 h. Durant una hora es farà una sessió dirigida amb l’objectiu de relaxar cos i ment mitjançant diferents tècniques i exercicis dins de l’aigua. Es faran estiraments, es treballarà la

34-49_Fundacio.indd 37

respiració i les flotacions amb moviments corporals molt suaus, en un entorn diferent, amb la piscina transformada

en un espai amb il·luminació suau, música ambiental i altres elements que afavoreixen la relaxació. L’activitat s’adreça a tots els abonats i usuaris del centre majors de setze anys. És imprescindible saber nedar per poder controlar tota una sèrie d’habilitats dins el medi aquàtic: el control de la postura, la regulació de l’equilibri, la respiració i la flotació..., amb l’objectiu de gaudir de l’activitat. Per participar-hi cal fer la inscripció, que és gratuïta, a les oficines del centre.

Cinquena edició del Torneig de Bàdminton El dissabte 30 de gener de 2010 torna el Rànquing d’Amics del Bàdminton al Poliesportiu Sagrada Família, que enguany arriba a la cinquena edició. Totes les persones a les quals els agradi jugar a bàdminton i vulguin participar en el torneig només cal que s’apuntin a les oficines del Sagrada Família abans del 20 de gener, de 9 a 13 h i de 16 a 19.30 h. El preu de la inscripció és de 4 euros per als cursetistes de bàdminton i de 9 euros per a la resta d’abonats. D’altra banda, el Poliesportiu Sagrada Família compta ja amb els primers adults federats de bàdminton en competició, que són l’Antoni Salvadó i l’Antoni Nassarre, i s’espera que siguin els primers d’un gran grup.

activitats

Comença un nou taller de Bollywood Per fer passar el fred de l’hivern, el Poliesportiu Marítim organitzarà cada dissabte, del 23 de gener al 27 de febrer, un nou taller de Bollywood per aprendre a ballar al ritme de la música més càlida i divertida dels musicals indis. Les classes del nou taller es faran cada dissabte de 17 a 18.30 hores i estaran obertes a tots els abonats i usuaris del centre que s’animin a moure el cos al ritme de les escenes musicals de les pel·lícules de Bollywood. Els abonats que ho vulguin podran apuntar-se al taller per 30 euros; el preu per als no abonats és de 46 euros. Les inscripcions es faran a la recepció del centre.

Classes d’iniciació al ioga Per facilitar la iniciació a la disciplina del ioga d’una manera senzilla i amb la intenció de motivar tots els participants, el Poliesportiu Sagrada Família organitza cada dissabte al matí, d’11.30 a 12.50 hores, classes de ioga d’iniciació i de nivell mitjà, perfectes per a totes les persones que vulguin començar a practicar aquesta disciplina.

04/12/2009 15:01:26

38 38 CIUTADELLA

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 38 anunci_clarorclub_contra67.indd 1

04/12/2009 15:01:28 02/12/2009 14:00:18

marítim 39 MILLORA DE LES INSTAL·LACIONS DEL CENTRE

BREUS

Noves màquines a la sala d’activitat física El Marítim ha remodelat la Sala de Condicionament Físic i ha fet obres per millorar la zona dels vestidors femenins. Amb l’objectiu de millorar les instal·lacions del centre, el Poliesportiu Marítim ha fet aquest any diverses remodelacions. Durant tota una setmana de novembre el centre va tancar la Sala de Condicionament Físic per canviar-ne el terra i posar-hi totes les màquines noves. Així, els abonats poden gaudir ara d’una sala molt ben condicionada per fer exercici cardiovascular i rutines de musculació. Durant el mes d’agost també es van fer obres per millorar els vestidors femenins: es va canviar el sostre, el terra

14:00:18

34-49_Fundacio.indd 39

El Poliesportiu Marítim ofereix una promoció en el seu servei de dietètica per a abans i després del Nadal. Durant els mesos de novembre, desembre i gener, per la compra d’un pack de sis visites amb un preu de 22 euros per a abonats i de 27 euros per a no abonats, el centre regalarà dues entrades puntuals per gaudir de les instal·lacions del Marítim.

Bonus per regalar salut per Nadal i l’enrajolat de les dutxes, a més de substituir totes les canonades i posar mampares de separació. Amb aquesta acció

s’ha aconseguit un condicionar millor la zona dels vestidors, amb la qual cosa les abonades gaudeixen ara de més confort.

VI Jornades d’Activitat Física i Gent Gran Ja està a punt de començar un nou any i, com no podia faltar i ja s’ha convertit en una tradició, el Poliesportiu Marítim ja està preparant les Jornades d’Activitat Física i Gent Gran, que aquest any arriben a la sisena edició i que se celebraran durant el mes de febrer vinent. L’objectiu de les Jornades és crear l’hàbit de fer activitat física amb regularitat per tal de conscienciar la gent gran dels beneficis que comporta la realització d’exercici. A més, aquestes jornades també

Promoció de dietètica per vèncer Nadal

pants podran utilitzar per portar una vida més saludable, tant físicament com mentalment.

tenen la intenció de donar a conèixer activitats diverses i coneixements que els partici-

Sessions pràctiques Durant una setmana es faran diferents sessions pràctiques, totes destinades a persones de més de seixanta anys que tinguin ganes de participar en noves activitats i que, sobretot, tinguin ganes de passar-s’ho molt bé i de conèixer gent. Totes les persones que participin en les jornades rebran un obsequi.

Com cada any per Nadal, el Marítim ofereix bons de salut a molt bon preu per regalar salut a les persones que estimes. Els bons del Servei de Salut es poden comprar a un preu de 45 a 70 euros per als abonats i a 55 euros per als que no són abonats.

Activitat aquàtica per relaxar-se El Poliesportiu Marítim continua organitzant l’activitat de Relax a l’aigua, que fins ara ha tingut molt d’èxit. Es tracta d’una forma molt gratificant de relaxar-se aprenent a controlar el cos i fent un bon treball respiratori conscient. L’activitat de Relax a l’aigua es fa cada dimecres i es pot escollir entre tres sessions diferents: de 14 a 14.30 hores, de 14.30 a 15 hores i també a la nit, de 22 a 22.30 hores.

04/12/2009 15:01:31

40 l’esportiu de llinars el centre va començar a funcionar a finals dels mes d’octubre

L’Esportiu de Llinars va obrir portes el dia 1 de novembre L’obertura es va fer després d’un període de prova de deu dies que va permetre als usuaris conèixer i fer un ús gratuït de les instal·lacions. 750 persones van poder veure el centre a través de les visites guiades

L’Esportiu de Llinars del Vallès ja és una realitat. Des de l’1 de novembre passat ja funciona amb tota la normalitat i ofereix totes les seves activitats esportives i serveis.  L’Esportiu de Llinars del Vallès va obrir les portes el dia 1 de novembre després d’un període de proves que va començar el dia 21 i va durar fins al 31 d’octubre. Durant aquests dies es va permetre als usuaris provar les instal·lacions i valorar la capacitat dels diferents espais i el seu funcionament tècnic. D’altra banda, també es van organitzar visites guiades per a totes les persones que volien fer una visita al centre esportiu prèviament. El grau

d’acollida d’aquesta iniciativa va ser molt alt, ja que durant aquest període 750 persones van veure el centre a través de les visites guiades. La forma d’accedir al complex durant el període de proves va ser amb invitacions que els abonats i abonades van rebre a casa seva i que van poder repartir entre familiars i amics. Es van generar al voltant de deu mil invitacions, que es van repartir als centres educatius, a l’Ajuntament i a

altres entitats. Des de l’1 de novembre només poden accedir-hi les persones abonades al centre o que tinguin contractada alguna activitat dirigida. Actualment, ja hem assolit la fita de dues mil persones abonades; el 66,3 % és de Llinars; el 13 %, de Sant Antoni de Vilamajor; el 8,8 %, de Sant Pere de Vilamajor; el 4,6 %, de Cardedeu, i la resta, d’altres poblacions. La distribució per sexes representa un 56,3 % de dones i un 43,7 % d’homes. ACTIVITATS DIRIGIDES Des de l’1 de novembre l’Esportiu de Llinars ha posat en marxa un gran ventall d’activi-

tats per a totes les edats, per a abonats i per a no abonats al centre, com també els serveis de salut. D’una banda, s’ofereixen tot un seguit d’activitats infantils, cursets de natació, activitat aquàtica per a nadons, jocs, funky jove, hip-hop jove, spinning jove, aeròbic infantil i dansa jazz. Pel que fa a l’oferta d’activitats per a adults, s’ofereixen cursos d’aprenentatge com els de natació, aprèn a nedar, millora d’estils i entrenament, aprèn a nedar gent gran, ioga, tai-txi i Pilates, com també activitats amb un vessant més específic, com ara la matronatació i la natació terapèutica. SERVEIS DE SALUT També durant el mes de novembre s’han posat en marxa els serveis de salut, tant pel que fa a visites de prescripció de l’exercici com a serveis de fisioteràpia i massatges terapèutics. De moment, aquests serveis s’oferiran cada dijous, alternant un dijous al matí i un altre a la tarda. Totes les persones abonades o no abonades al centre podran contractar aquests serveis trucant a la recepció del centre, on es pren-

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 40

04/12/2009 15:01:35

l’esportiu de llinars 41

drà nota del nom i el telèfon i es donarà hora. CENTRE ECOLÒGIC L’Esportiu, sensibilitzat per la biodiversitat energètica i com a mesura respectuosa amb

34-49_Fundacio.indd 41

el medi ambient, disposa de dues calderes de biomassa que generen l’energia tèrmica necessària per al funcionament de l’equipament. La instal·lació, de 5.000 m2 distribuïts en dues plantes,

disposa d’una piscina de 25 x 12,5 metres, una piscina recreativa de 12 x 6 metres, sauna i bany de vapor, hidromassatges, sala de ciclisme indoor, sala de fitness de 400m2, dues sales d’activitats dirigides, vuit

vestidors, solàrium, cafeteria restaurant amb terrassa, centre de salut, recepció, un ampli aparcament exterior, aparcament de bicicletes i properament també disposarà de dues pistes de pàdel.

04/12/2009 15:01:46

42 CAN CARALLEU gaudeix d’un programa d’entrenament personalitzat

Aquest Nadal regala salut i activitat física El regal inclou una entrevista personal, revisió mèdica amb un electrocardiograma i cinc sessions d’una hora d’entrenament. Sovint ens passa que a l’hora de fer regals, i especialment en l’època del Nadal, no se’ns acut res prou útil ni original per obsequiar als nostres amics i familiars. És per això que a Can Caralleu proposem regalar salut, perquè sempre s’agraeix i més en aquestes dates en què tots ens fem bons propòsits, entre els quals millorar la nostra qualitat de vida hauria de ser una factor prioritari. Personalitzat Es tracta d’un servei d’entrenament totalment personalitzat, en què el nostre equip de tècnics avalua les necessitats d’activitat física i entrenament, programant les activitats més adients, garantint que es fan amb seguretat (minimitzant el risc de lesions) i optimitzantne els resultats. Es tracta d’un servei adreçat a tothom, ja que abasta des dels casos més específics, sigui per patologia o per necessitats físiques concretes, fins als casos més genèrics, amb persones que necessiten algú qualificat que els dirigeixi i els motivi a l’hora de desenvolu-

BREUS

Graella per a les vacances Des del 23 de desembre i fins al 7 de gener, tots dos dies inclosos, reduïm les activitats de fitness i fitness aquàtic de graella. Els horaris vigents durant aquests dies de Nadal els tindreu a la vostra disposició a la recepció del centre i a també a www.claror.cat/cancaralleu.

Horaris especials

par una activitat física. El pack de cinc sessions d’activitat inclou una entrevista personal per concretar neces-

sitats i interessos, una revisió mèdica amb electrocardiograma i cinc sessions d’una hora d’entrenament personal.

Inscripcions als casals de Nadal i l’stage de judo Els casals de Nadal es desenvoluparan del 28 al 31 de desembre i s’adrecen a infants de P3 a sisè de primària: Casal d’Infants (nascuts entre el 2005 i el 2006) i Casal Poliesportiu (nascuts entre el 1998 i el 2004). L’horari de l’activitat serà de 9 a 17 h. Les inscripcions es poden fer fins al 21 de desembre. A més, del 28 al 31 de desembre també s’organitzarà l’stage de judo per a nois i noies nascuts entre el 1994 i el 1997.

Durant el Nadal s’aplicarà un horari especial. Del 23 de desembre al 7 de gener no hi haurà classes de les escoles esportives, de tennis, de pàdel, de natació ni de cursos de natació per a adults. Del 24 de desembre al 7 de gener no hi haurà classes de tennis ni pàdel d’adults. El 24 i el 31 de desembre i 5 de gener tampoc no hi haurà classe i es tancarà a les 17 hores. El 25 i el 26 de desembre, i l’1 i el 5 de gener el centre romandrà tancat.

Horari de la piscina verda Aquest Nadal la piscina verda estarà oberta de dilluns a divendres, de 9.30 a 14 h i de 16 a 21 h. Dissabte romandrà oberta de 10 a 14 h i de 16 a 20 h, i diumenge, de 9 a 15 h.

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 42

04/12/2009 15:01:51

CAN CARALLEU 43 es pretén millorar la qualitat de vida de moltes persones

Servei de dietètica i consell nutricional Des del mes de desembre l’Àrea de Salut de Can Caralleu ofereix el servei de dietètica i el consell nutricional. El ritme de vida actual ha fet que en moltes llars s’abandonin els hàbits alimentaris i culinaris saludables. L’obesitat i els problemes de sobrepès han esdevingut reptes sanitaris de primer ordre. La xifra d’obesos en la població adulta i l’alarmant creixement de casos d’obesitat infantil han fet replantejar els nous hàbits alimentaris que s’han instal·lat a la societat. Per aquest motiu, l’Àrea de Salut de Can Caralleu ofereix a partir del mes de desembre el servei de dietètica i consell nutricional. Una alimentació saludable, equilibrada, adient al perfil de cadascú, i la pràctica d’activitat física de manera regular, són la base per un estil de vida més saludable i amb menys riscos per a la salut. És per això que el consell dietètic pot ajudar a millorar la qualitat de vida de moltes persones. Beneficiaris Poden beneficiar-se d’aquest servei de dietètica persones amb problemes de sobrepès, esportistes amb necessitats energètiques determinades,

34-49_Fundacio.indd 43

persones amb patologia crònica com diabetis, hipertensió arterial, displèmia i hiperucèmia, entre altres. També po-

den beneficiar-se’n persones que es trobin en moments especials de la vida, com ara les embarassades, els adolescents o la gent gran. Un altre grup que pot aprofitar aquest servei són persones amb intoleràncies o al·lèrgies alimentàries, amb trastorns en la digestió o en l’absorció de nutrients i també persones que per creences personals volen seguir un tipus de dieta determinada sota control mèdic, com per exemple els vegetarians.

AGENDA D’ACTIVITATS · 13 de gener: entrenament de muntanya al parc de l’Oreneta. · 21 de gener: entrenament de dry tooling al rocòdrom. · 27 de gener: taller per a la gent gran: Prevenir caigudes. · 1 de febrer - 26 d’abril: curs de sevillanes a la graella. · 6 de febrer: Festa del minitennis (de 5 a 10 anys). Campionat de tennis infantil (d’11 a 16 anys). Festa aquàtica amb inflables a la piscina verda. · 9-12 de febrer: sessions especials de Carnestoltes. Activitat Carnaval Banghra (9 de febrer). Spintoltes: classes d’spinning (del 10 al 12 de febrer). Dansa africana (11 de febrer). · 10 de febrer: taller de salut: abdominals hipopressius. · 17 de febrer: Excursió de nordic walk a la font de la Budellera. Curs monogràfic de tècnica d’esquena. · 24 de febrer: sessió d’aiguarelax.

BREUS

Bàdminton a la graella Recordem a tots els abonats que tenim en la graella d’activitats sessions d’iniciació i perfeccionament de bàdminton. Les classes estan dirigides per un tècnic especialitzat i són a l’abast de tothom. L’activitat es fa al pavelló, els dimecres de 14 a 15 h i de 19 a 21 h, i els divendres, de 13 a 14 h.

Entrenament de natació Can Caralleu prepara per a triatlons, travesses de mar i millora de la condició física amb un entrenament adreçat a persones amb un bon nivell tècnic que volen millorar el rendiment esportiu en el medi aquàtic. Els horaris d’aquesta activitat són els dimarts i els dijous, de 14 a 15 h, i els dimecres, de 21 a 22 h. Per participar-hi cal inscriure’s a recepció.

Filtratge per ultraviolats A partir del mes de gener, el tractament químic de l’aigua de l’hidromassatge es farà amb un filtratge de raigs ultraviolats, com s’està fent ja a la piscina verda, un tractament que eliminarà l’ús de brom.

04/12/2009 15:01:54

44 44 Seccions APOSTA PER donar a conèixer totes les DISCIPLINES

BÀSQUET

Les arts marcials estrenen calendari

El Safa Claror té una nova estructura organitzativa

El nou calendari d’activitats anuals agrupa totes les disciplines i inclou la Setmana de les Arts Marcials, que es farà al febrer.

La secció de bàsquet Safa Claror té, des del mes de novembre, una nova estructura organitzativa que pretén millorar la que hi havia fins ara per incrementar la qualitat de la tasca tant esportiva com educativa que es duu a terme a la secció d’Escoles Esportives de l’Esportiu Claror. Amb els nous canvis, Andrea Oyamburu, a part d’assumir tasques de secretariat, s’encarregarà de coordinar la iniciació esportiva des de P5 fins a tercer de primària; Ferran Anguera serà el coordinador des de premini fins a mini; Ignasi Jordan coordinarà des de preinfantil fins a sènior, i Toni Mayol s’encarregarà de coordinar el conjunt de les Escoles Esportives.

La secció d’arts marcials de l’Esportiu Claror ha publicat per a aquesta nova temporada un calendari provisional d’activitats anuals comú amb l’objectiu de donar a conèixer totes les disciplines que es fan al centre. El calendari recull les diferents activitats de les diverses disciplines de la secció amb la intenció que les persones que les practiquen puguin veure, conèixer i començar a practicar altres disciplines que no siguin la seva. El nou calendari inclou l’organització de la Setmana de les Arts Marcials, una setmana temàtica que se celebrarà de l’1 al 7 de febrer. Aquesta activitat consistirà en un programa de classes obertes i especials de totes les disciplines: judo, taekwondo, karate, hapkido i aikido. Les sessions es programaran al llarg de tota la setmana i aniran adreçades tant a infants com a adults. Karate femení Per a aquesta temporada la secció d’arts marcials aposta pel karate femení, amb noves propostes i l’organització d’una activitat d’entrenament

L’objectiu del nou calendari és donar a conèixer totes les disciplines

el 28 de novembre. El mes d’abril la secció participarà en les festes del barri de la Sagrada Família amb una

exhibició d’arts marcials al carrer, en la qual es podran veure totes les disciplines que es practiquen al centre.

MÀSTERS DE NATACIÓ

Els màsters de natació reben premis a la XII Festa de l’Esport de Gràcia Els màsters de natació de la Fundació Claror van ser una de les seccions premiades a la XII Festa de l’Esport de Gràcia, celebrada el 16 d’octubre passat. Els membres dels màsters guardonats a la trobada van ser Mercè Bel, Gemma Sevillano, Ana Moreno, Roser Castillo, Jorge San Juan i Juan M. Camara. Els màsters de natació, que compten amb un equip de vint nedadors, han començat ja la nova temporada, en què l’equip participarà tant en proves individuals com en relleus als campionats d’Espanya d’hivern que es faran al gener a Castelló. Els campionats de Catalunya que es faran al maig a Sabadell, els campionats d’Espanya d’estiu amb seu encara per decidir i els campionats del món que se celebraran a Suècia són les altres fites importants de la temporada. patrocinador oficial de l’equip màsters de natació

902 119 321

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 44

04/12/2009 15:01:57

esdeveniments 45 el campionat reunirà 8 equips masculins i 8 de femenins

Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal el 28 i 29 de desembre L’esdeveniment comptarà amb la participació de 16 equips i es disputarà als pavellons de l’Esportiu Claror i el Poliesportiu Marítim. El dilluns 28 i el dimarts 29 de desembre els pavellons de l’Esportiu Claror i el Poliesportiu Marítim acolliran la setzena edició del Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal, que té l’objectiu de convertir-se en un referent en l’àmbit estatal. L’esdeveniment seguirà enguany el mateix format que tenia en l’edició anterior i només es disputarà la categoria infantil, tant masculina com femenina. Els partits es jugaran en dos pavellons per tal d’acollir tots els enfrontaments dels equips que hi prenen part. Així, el primer dia, dilluns 28 de desembre, es jugaran els partits de les fases de classificació tant a l’Esportiu Claror com al Poliesportiu Marítim, i el dimarts 29 es disputaran les fases finals a l’Esportiu Claror. Equips participants L’edició del torneig d’aquest any comptarà amb la participació de setze equips, vuit de masculins i vuit de femenins. En categoria infantil masculina han confirmat la seva participació els equips del FC Barcelona, el Joventut de Badalona, el Pamesa València, el Reial Madrid, l’Iraurgi Basc i el Safa Claror A i B. En categoria femenina han assegurat l’assistència al torneig els equips del Femení Sant Adrià, el C. B. Cornellà, el

34-49_Fundacio.indd 45

campió del torneig i també a la distinció especial al millor jugador i jugadora del campionat. La Federació Catalana també lliurarà un trofeu a l’equip que destaqui pel seu fair play, és a dir, a l’equip amb més esportivitat del campionat.

Sarrià, l’Iraurgi Basc, l’Stadium Casablanca, el Ros Casares i el Safa Claror A i B. Nous premis Una de les novetats d’enguany serà la distinció especial que s’atorgarà al millor àrbitre i

al millor entrenador, pel qual es valorarà, a part del joc de l’equip, el bon comportament de l’entrenador a la banqueta i la manera de dirigir-se al seu equip. Aquests dos premis s’afegiran als que es lliuren cada any al campió i al sots-

Altres concursos En aquesta edició es mantindran les competicions paral· leles al torneig, que van ser una de les grans novetats de l’any passat. D’una banda es farà el concurs de two ball, una competició de tir mixta on es barrejaran jugadors i jugadores de diferents clubs. De l’altra, hi haurà també el concurs de triples, que es farà tant en categoria masculina com femenina.

RAID BARCELONA MARÍTIM

Xifra rècord de participació amb 60 equips i més de 200 esportistes La vuitena edició del Raid Barcelona Marítim, celebrat el 18 d’octubre passat, va comptar amb una xifra rècord de participació amb més de 200 esportistes dividits en 60 equips mixtos de quatre persones. L’equip guanyador de l’edició d’enguany va ser l’Urkels (dorsal 12), format per Gemma Russinyol, Ferran Ballesta, Íngrid Piñol i Àlex Saldas, amb una puntuació de 571,76 punts. El segon classificat va ser el Golfus Team (dorsal 11), format per Ignasi Casacuberta, Sergi Mateu, Núria Sabartés i Marta Téllez, amb una puntuació de 540,25 punts. Van completar el podi el Catacrack Team (dorsal 13), format per Mònica Sireral, Sergi Rosa, Joan Campolier i Jordi Gabaldà, amb 528,39 punts.

04/12/2009 15:01:59

46 46 sAgRAdA fAmíLiA

Carter Reial

Cavalcada

Al Pailebot Santa Eulàlia

A les 18.30 h, inici de la Cavalcada des de l’av. del Marquès de l’Argentera

2, 3 i 4 de gener, d’11 a 19 h

A l’Ajuntament

28, 29 i 30 de desembre, 2, 3 i 4 de gener, d’11.30 a 13.30 h i de 17 a 19.30 h, i 31 de desembre, d’11.30 a 13.30 h

Recorregut: av. del Marquès de l’Argentera, Via Laietana, pl. d’Urquinaona, pl. de Catalunya, pl. de la Universitat, rda. de Sant Antoni, Sepúlveda, Vilamarí, Lleida i av. de Rius i Taulet

Visita les Carrosses Reials

Il·lustració: Maxiluchini

Portes Obertes el 4 de gener, d’11.30 a 18.30 h

www.bcn.cat/canalcultura

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 46

04/12/2009 15:02:05

ra

cultura 47 EL MESTRE LLUÍS YERA DIRIGEIX EL grup de CINQUANTA-SET cantaires

Estem d’aniversari: la Coral Claror celebra deu anys El concert de Nadal d’enguany serà especial per commemorar el desè aniversari, que se celebrarà el dissabte 19 de desembre vinent. El Projecte Cultural de la Fundació Claror es va iniciar amb l’objectiu de vincular la Fundació a la cultura i al barri de la Sagrada Família. Amb ell naixia també, fa deu anys, la Coral Claror. L’evolució de la Coral Claror ha estat extraordinària des dels inicis. D’una banda, per la participació dels cantaires i la cohesió del grup musical i, de l’altra, per l’aprenentatge i la progressió assolida per part del cor, que va iniciar la seva aventura sense cap més exigència que la d’aportar la seva pròpia veu al conjunt. Evidentment, tot aquest procés no hagués estat possible sense la intervenció, la implicació i la participació durant vuit anys del seu mestre fundador, en Josep M. Mas. Els cantaires mateix s’han implicat directament en aquest procés de creixement de la coral, establint un reglament de règim intern i creant la figura dels delegats de la coral i vocals de corda, els quals mantenen periòdicament reunions d’avaluació i seguiment del grup. A partir del mes de setembre del 2007 s’incorpora a la direcció de la Coral Claror el mestre Lluís Yera i Briones,

La gran cohesió del grup ha afavorit el creixement musical

34-49_Fundacio.indd 47

amb qui la Coral ha continuat evolucionant i millorant les tècniques vocals dels cantaires i ampliant el seu repertori. De la mà del director, la coral ha treballat de valent per fer un avenç musical important. Actualment, la Coral Claror la integren un conjunt de cinquanta-set cantaires, molts d’ells membres de la Coral des de la creació del grup el 1999, i continuen assajant els vespres de cada dijous i el primer dimarts de cada mes a l’Escola Marillac. CONCERT DE NADAL Enguany la Coral Claror vol celebrar el desè aniversari

amb un concert i una posada en escena especial. El tradicional Concert de Nadal serà el dissabte 19 de desembre vinent a les 21 hores, i tindrà lloc a l’església de Sant Ignasi de Loiola (Provença, 544, entre Dos de Maig i Independència). Aquest any, però, la Coral ha preparat un concert a l’altura d’aquesta celebració. La Coral, amb l’acompanyament d’un pianista, interpretarà la cantata de Nadal Llum i Misteri, amb música de Francesc Vila i lletra de Joan Farràs. Aquest autor parteix de la tradició popular de les festes de Nadal i aboca en els seus textos una

profunda reflexió sobre els sentiments i les situacions que acompanyen dones i homes en la seva convivència i al llarg de la vida. Aquest concert comptarà, com els darrers anys, amb la participació del Cor Infantil, format per nenes i nens d’entre sis i deu anys, i com a novetat, aquest any s’incorpora al concert de Nadal el grup de Claror Rock. Aquest grup està format per adolescents, provinents la majoria del Cor Infantil, que volen continuar gaudint del cant interpretant un repertori de música moderna amb peces amb les quals se senten més identificats.

04/12/2009 15:02:16

CAPSALERA SOCIAL 48 COMPROMÍS la fundació claror col·labora amb l’escola sagrada família

Psicomotricitat: la importància de conèixer-se a un mateix Des de fa més de trenta anys l’Escola Pública Sagrada Família aposta per l’ús de l’esport com a eina indispensable en l’educació d’infants i joves. LAURA PONCE Cap d’estudis de l’Escola Pública Sagrada Família

«L’escola no ha de ser només el motor que aporta coneixements, sinó que ha de ser un aiguabarreig amb el treball de les emocions i com expressar-les.» Ja fa trenta anys, en el nostre centre, a diferència del que es creia i es feia a les escoles, ja es treballava la psicomotricitat i l’expressió corporal en horari lectiu. També fora d’aquest horari es van iniciar les escoles esportives i la secció de bàsquet Safa-Claror, que més tard es van veure potenciats amb la construcció i la posada en marxa de l’Esportiu Claror el 1982. L’OBJECTIU ÉS MILLORAR LA PRÒPIA CONDUCTA Aquest model no ha estat perquè sí. Quan ens coneixem a nosaltres mateixos i el nostre esquema corporal, generem un procés de construcció de la persona que ens ajuda, naturalment, a millorar la nostra conducta. Quan aquests aspectes es tenen clars i se’n veuen els resultats, és fàcil establir criteris i concretar allò que els professionals encarregats han de fer. Això comporta una cultura d’integrar l’aprenentatge de què cal fer cada dia amb una perspectiva transversal de

les àrees. El que ara en diem treballar per competències. ASPECTES BÀSICS EN LA PSiCOMOTRICITAT Els aspectes que fan que el treball de psicomotricitat i d’expressió corporal sigui tan enriquidor per a nosaltres

són diversos. En primer lloc, perquè la seva pràctica facilita l’escolta entre els alumnes, ja que tothom ha de poder dir-hi la seva, i quan tothom parla amb sentiment se l’ha de poder escoltar. En segon lloc, és una bona eina per parlar. Com diu l’Enric

Un profund vincle amb la Fundació Claror Claror Societat Cooperativa Catalana Limitada va néixer l’any 1978 com una cooperativa formada pels mestres i els pares d’alumnes de l’Escola Sagrada Família. La cooperativa va imprimir a l’Escola Sagrada Família un caràcter laic, progressista i catalanista. Des del principi es va concebre l’educació física com una part important en la formació de les persones, i se li va donar a l’assignatura d’educació física el mateix pes que tenien les assignatures aleshores considerades més importants en el programa acadèmic. L’any 1989 la cooperativa va donar pas a la Fundació Privada Claror. Tot i això, totes dues entitats, escola i fundació, no han deixat de col·laborar en la formació d’infants.

Larreula, saber parlar és saber riure, saber callar, saber témer, saber plorar, mirar, moure’s, inventar, escollir... Un altre aspecte que cal destacar és que fomenta l’autocontrol. Aprendre que abans d’actuar s’ha de pensar, admetre diferents opinions i poder decidir opcions diferents. També cal no oblidar que facilita el coneixement d’un mateix i enriqueix la pràctica compartida. Participar, aportar, aprendre de les opinions i la manera de fer dels altres. Valorar les aportacions dels altres que completen el treball propi. Això, òbviament, també afavoreix l’autoestima i ajuda a l’adquisició d’un bon grau d’autonomia personal que adquireixen els infants. Tot plegat els fa més feliços. I per acabar, arriba el «moment de la calma»; és, en definitiva, el final del treball a l’aula, amb un clima d’amabilitat, entrega i treball compartit en grup. Treball que ens fa créixer i ser capaços de fer-nos més persones. Totes aquestes actuacions s’han de portar a terme en un espai específic amb materials preparats perquè tothom pugui participar amb llibertat i on es generi la cohesió del grup, la inclusió de les discapacitats i, definitivament, una bona qualitat educativa.

CLAROR 34-49_Fundacio.indd 48

04/12/2009 15:02:20

compromís social 49 CAPSALERA els acords s’han signat amb el casal dels infants i la fundació

Noves iniciatives pel foment de la inserció laboral Els acords s’han signat amb dues entitats amb seu a Barcelona, el Casal dels infants i amb la Fundació Esclerosi Múltiple. Recentment, la Fundació Claror ha posat en marxa dues iniciatives amb l’objectiu de facilitar la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió social mitjançant dues vies: la formació d’estudiants en pràctiques i l’accés a la borsa de treball del programa Incorpora de la Fundació ”la Caixa”. formació i inserció laboral Un dels convenis de col· laboració s’ha signat amb el Casal dels Infants, una entitat amb seu al districte de Ciutat Vella que, en el marc de l’oferta formativa del Programa de Qualificació Professional Inicial, forma ajudants en muntatge d’instal·lacions elèctriques, aigua i gas. Aquest mòdul incorpora una unitat de curs bàsic d’operaris de piscines públiques. Els joves que cursin les pràctiques als centres de la Fundació –bàsicament als poliesportius Marítim i Sagrada Família– acompanyaran el personal de manteniment en les seves tasques diàries per un període formatiu de duescentes hores que es durà a terme els mesos de maig i juny.

La formació es farà en les instal·lacions d’elèctricitat, de gas i també d’aigua

34-49_Fundacio.indd 49

Foto cedida per la Fundació La Caixa

Aquests programes es desenvolupen amb la col· laboració dels departaments d’Educació i Treball de la Generalitat de Catalunya i amb el suport del Fons Social Europeu.

El segon dels convenis es va signar, el 13 d’octubre, amb la Fundació Esclerosi Múltiple per a l’adhesió al programa Incorpora de la Fundació ”la Caixa”. El programa Incorpora pre-

Trobada amb les empreses inclusives El dilluns 19 d’octubre la Fundació Claror va assistir per segon any consecutiu a l’acte de reconeixement a l’empresa inclusiva, celebrat al recinte Torribera de Santa Coloma de Gramenet, en el qual es va plasmar l’esforç de les empreses que aposten per incorporar a la seva plantilla persones amb discapacitat.

El programa Incorpora l’integren un seguit d’entitats sense ànim de lucre tén facilitar l’accés al món laboral de persones en situació de risc o exclusió social, mitjançant actuacions coordinades entre l’empresa i la persona per garantir la satisfacció plena de totes dues parts. El programa l’integren un seguit d’entitats sense ànim de lucre que disposen d’una borsa de treball pròpia i que aporten l’acompanyament en tot el procés de contractació, assessorament i suport.

04/12/2009 15:02:24

COOPERACIÓsocial 50 compromís fa tres anys que es promou aquesta acció solidària

Treballadors de l’entitat fan lots de Nadal De manera artesanal, els treballadors van elaborar més de 270 lots que es destinaran a la Fundació Amics de la gent gran. El 24 de novembre passat un grup de treballadors dels centres esportius gestionades per la Fundació Claror van decidir participar en una tarda solidària per preparar lots de Nadal que s’adreçaran a persones grans tutelades per la Fundació Amics de la Gent Gran. En total, es van preparar 278 lots nadalencs de tres tipus: manta i coixí; aliments per a diabètics i aliments tradicionals de Nadal.

La Fundació Claror planta un arbre al parc Güell El dimecres 25 de novembre, la comissió de sostenibilitat i medi ambient de la Fundació Claror va participar en una plantada d’arbres i plantes al parc Güell, emmarcada dins del Pla d’actuacions integrals del parc. A més, l’acte també s’inscrivia en la campanya Plantem per al Planeta, del programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. La col·laboració en la plantada estava oberta a tots els membres del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, a les organitzacions adherides a l’Agenda 21 de Barcelona i a altres entitats de la ciutat.

CLAROR 50-58_ClarorClub.indd 50

03/12/2009 19:55:30

51

INSCRIPCIONS OBERTES A partir dEL 16 DE DESEmbre a les 9 h

Un munt d’activitats per no parar quiets aquest hivern Per a començar l’any actius, no hi ha res millor que inscriure’s a les activitats de lleure del Claror Club. Recordeu que les places són limitades! En unes setmanes comença el nou any i estrenem el nou programa d’activitats de lleure d’hivern. Una novetat de la proposta d’esports a la natura és una expedició amb guies especialitzats a l’interior de la cova on neix el riu Francolí. Per segon any, la sortida a la neu permetrà escollir entre l’snow, l’esquí i una iniciació al freestyle, una modalitat per als més atrevits. La sortida de senderisme ens durà a un altre tram de la ruta del Cister, que creua dues comarques i que acabarem amb una típica calçotada. Les activitats culturals comprenen les habituals rutes per la ciutat i un passeig literari, combinades amb una segona visita al Gran Teatre del Liceu, on aquest cop coneixerem els espais interiors. Fora de la ciutat proposem una jornada a Besalú i Beuda, per conèixer els vestigis medievals i jueus de la comarca. Completa el programa un dia pels escenaris de la batalla de l’Ebre, que va ser la contesa que va posar fi a la Guerra Civil Espanyola. Per als més petits hem preparat un matí especial del programa Viu el teatre, on visitarem per dins el teatre i assistirem al clàssic El món màgic d’Oz.

50-58_ClarorClub.indd 51

Nou carnet Claror Club 2010

Senderisme per Montserrat, el passat 14 de novembre.

activitats de lleure HIVERN GENER Ds. 30 Ds. 30

Snow, esquí i freestyle Visita BCN: Bellesguard i cementiri

55 e 9,5 e

Gran teatre del Liceu: escenari Visita BCN: Monestir de Pedalbres Besalú i les esglésies de Beuda Teatre familiar: El món màgic d’Oz

15 e 14 e 45 e 6e

FEBRER Ds. 13 Dg. 21 Ds. 27 Dg. 28 MARÇ Ds. 6 Ds. 20 Dg. 21 Ds. 27

Senderisme a l’Alt Camp i calçotada 50 e Ruta aventura a les coves de l’Espluga 55 e Ruta literària: Fort Pienc i fàbrica Sandaru 9,5 e La batalla de l’Ebre 45 e

Inscripcions a partir del 16 de desembre a les 9 hores a les oficines d’atenció al públic dels centres esportius Claror, Poliesportiu Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu.

El Claror Club és un projecte de la Fundació Claror que té com a objectiu oferir als seus membres avantatges en activitats de lleure exclusives, esdeveniments culturals, oci, espectacles, esports d’aventura..., i també la possibilitat de gaudir d’importants descomptes en establiments adherits. Formen part del Claror Club els més de 36.000 abonats dels centres esportius que gestiona la Fundació: l’Esportiu Claror, el Poliesportiu Sagrada Família, el Marítim i Can Caralleu, i els seus treballadors. Podeu consultar la guia d’entitats a les últimes pàgines de la revista. El carnet és anual, per la qual cosa els abonats que no l’hagin rebut encartat en la revista poden recollir-lo gratuïtament a les oficines del seu centre.

03/12/2009 19:55:41

,

52 esport i neu

Snow, esquí i freestyle: l’elecció a les teves mans

Data: dissabte 30 de gener Horari: de 6 a 21 h Lloc: Font Romeu Preu: 55 euros abonats 85 euros acompanyants Inclou: transport, classes i forfet (lloguer material 15 euros)

Com cada hivern, torna la clàssica cita amb la neu, i per segona vegada us oferim la possibilitat de triar modalitat i nivell: snow, esquí alpí o freestyle. Anirem fins a Font Romeu i allà ens dividirem en grups per fer tres hores de classe amb monitors especialitzats al matí, i la tarda es dedicarà a la pràctica lliure. Els qui ho vulguin podran demanar el lloguer de material complet o parcial, que pot oscil·lar entre els 12 i el 15 euros. Per a la resta, només cal que aneu ben equipats i amb ganes de lliscar per la neu!

VISITES PER LA CIUTAT

Gran Teatre del Liceu: escenari i espais interiors

15€

la sala de caracterització, els camerinos i altres àrees de servei. Data: dissabte 13 de febrer Horari: d’8.45 a 11 h Lloc: Barcelona ciutat Preu: 15 euros abonats 24 euros acompanyants Inclou: visites guiades i esmorzar

9,5€

Ruta literària, Bellesguard i el monestir Pedralbes El dissabte 30 de gener anirem al barri de Sant Gervasi per visitar els jardins i els interiors de la torre del Bellesguard, obra de Gaudí, i l’antic cementiri. El diumenge 21 de febrer visitarem el monestir de Pedralbes, una de les joies de l’arquitectura gòtica, i l’entorn d’aquest petit nucli medieval. El diumenge 21 de març us proposem un passeig literari pel desconegut barri del Fort Pienc, on la mirada de diversos autors ens aproparà al seu nucli antic, la fàbrica Sandaru, el parc de la Ciutadella...

visita cultural

espai singular

Complementant la visita que vam fer la primavera passada, on vam conèixer els espais públics del Gran Teatre del Liceu, aquest cop us proposem conèixer les seves interioritats de la mà d’un guia especialitzat: l’escenari, les sales d’assaig, la sastreria,

55€

Data: diversos (vegeu text) Horari: consultar Lloc: Barcelona ciutat Preu: 9,5/14 euros abonats 17/23 euros acompanyants Inclou: visita guiada i refrigeri

45€

Besalú jueva i medieval i el romànic de Beuda Anirem fins a la vila de Besalú, on recorrerem la seva història medieval i jueva visitant les esglésies de Sant Pere i Sant Vicenç, els banys jueus, la sinagoga i el pont. Molt a prop d’allà, visitarem el conjunt romànic de Beuda, que disposa d’algunes de les obres més destacables del romànic de les comarques gironines. Amb aquesta visita tindrem l’oportunitat d’entrar a les esglésies de Sant Pere de Lligordà, el Sant Sepulcre de Palera i Sant Feliu de Beuda, que durant l’any estan tancades al públic.

Data: dissabte 27 de febrer Horari: de 9 a 20.00 h Lloc: Besalú Preu: 45 euros abonats 65 euros acompanyants Inclou: visites guiades, transport i dinar

CLAROR 50-58_ClarorClub.indd 52

03/12/2009 19:55:50

53 53 ESPECTACLE FAMILIAR

6€

muntanya

50€

Senderisme: de la Conca a l’Alt Camp i festa dels calçots

Una jornada per a tota la família al Poliorama, on descobrirem com funciona un teatre per dins de la mà d’un personatge molt especial. Tot seguit assistirem a l’espectacle El món màgic d’Oz, ple de fades, menuts i fantasia on, amb la Dorothy, l’Home de Llauna, l’Espantaocells i el Lleó

Sortirem de Montbrió de la Marca, a 599 m, per una pujada constant i suau que ens enfilarà fins el Cogulló, a 879 m, segon cim més alt de la serralada del Comaverd. Des d’aquest punt, en dies bons, es gaudeix d’una gran panoràmica de les dues comarques, els Pirineus i el mar. Baixarem per un pendent més abrupte que ens ha de dur fins a les Roques del Migdia, a 600 m d’altura. Serà un recorregut d’uns 11 km de dificultat mitja/baixa. Al migdia, anirem a “calçotar” a Vilarrodona.

muntanya

coneixerem el veritable valor de l’amistat. Data: diumenge 28 de febrer Horari: d’11.30 a 13.30 Lloc: Barcelona ciutat Preu: 6 euros abonats 12 euros acompanyants Inclou: visita al teatre Poliorama i espectacle.

Foto: Ramon I. Canyelles

Teatre per als més petits: El món màgic d’Oz

Data: dissabte 6 de març Horari: de 7.30 a 20 h Lloc: Montbrió a Vilarrodona Preu: 50 euros abonats 70 euros acompanyants Inclou: visites guiades, dinar i transport

història sobre el terreny

55€

45€

Ruta aventura a les Els escenaris coves de l’Espluga reals de la terrible de Francolí Batalla de l’Ebre

Data: dissabte 20 de març Horari: de 7 a 20 h Lloc: L’Espluga de FrancolíPreu: 55 euros abonats 85 euros acompanyants Inclou: ruta guiada, material, dinar i transport

50-58_ClarorClub.indd 53

Per als més agosarats, us proposem una incursió cap a l’interior de les galeries més insòlites i sorprenents de la cova de l’Espluga, tot remuntant el riu subterrani que quan surt a l’exterior per la Font Major rep el nom de Francolí. Equipats amb un vestit de neoprè i un llum de carbur, ens introduirem, sempre acompanyats per guies especialitzats, per la part més fosca i humida de la cova fins a arribar a la sala del Pou de la Biela, i coneixerem el procés de formació de la gruta.

La batalla de l’Ebre va ser un intens combat entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes. El 25 de juliol de l’any 1938 es va iniciar el que es convertiria en l’últim i definitiu enfrontament de la Guerra Civil Espanyola. Les terres del Matarranya, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta havien de veure l’acumulació més gran de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d’homes. Farem un recorregut pels seus escenaris en una jornada plena d’història i emoció.

Data: dissabte 27 de març Horari: de 7.30 a 21 h Lloc: Corbera d’Ebre i entorn Preu: 45 euros abonats 65 euros acompanyants Inclou: ruta guiada, transport i dinar

03/12/2009 19:56:05

54 MÚSICA

llibres

XI temporada de Concerts a Barcelona Las Calles de Arena Paco Roca Ed. Atisberri

OLOR DE COLÒNIA Sílvia Alcàntara Edicions de 1984

HISTÒRIA D’UN HISTÒRIC Ramon Vergés C.E.Europa

Las calles de arena és una vertiginosa i inquietant paràbola que combina autors com Kafka, Dostoievski, Melville i Poe. Aquesta història ens recorda que cal estar molt atents a l’hora d’escollir el camí correcte per a arribar a una cita quan ja es va amb retard: un error pot resultar fatal.

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia i la lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Aquesta primera novel·la de l’autora evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida.

El Club Esportiu Europa ja té el seu llibre del centenari, escrit per l’historiador i exdirectiu Ramon Vergés, que ha realitzat una feina impecable de recopilació de material i dades, obtinguts molts d’ells a base de conservar imatges i documents durant tota la seva vida. Un regal per a socis i seguidors.

discos

La Fundació Claror i l’empresa Concerts a Barcelona han signat recentment un acord de col·laboració pel qual els membres del Claror Club gaudeixen d’avantatges en la XI temporada de Concerts a Barcelona. Coincidint amb les festes de Nadal es poden comprar entrades amb el 20 % de descompte els dies 16, 17 i 18 de desembre en els Concerts de Nadal a la Basílica de Santa Maria del Mar i els dies 26 i 27 de desembre en la Gran Gala Strauss a L’Auditori. Per a la resta de la temporada també gaudeixen d’un 20 % de descompte en la programa-

ció de L’Auditori (Sala 1) i de la Basílica de Santa Maria del Mar i un 10 % de descompte en la programació de L’Auditori (Sala 2). CONCERTS A BARCELONA www.concertsabarcelona.com Tel. 93 317 02 90 10%

20%

Literatura

La Casa del Llibre i el Claror Club BLACK GIVES WAY TO BLUE Alice In Chains 2009

L’ombre de ton chien Anna Roig 2009

Sin rendición Nu Niles 2009

Els Alice In Chains tornen després de més de deu anys de silenci discogràfic i ho fan amb un àlbum de l’alçada d’un campanar. Perles com ‘Chek My Brain’, ‘Your Decisión’ o ‘When The Sun Rose Again’ delectaran a qualsevol amant del hard rock amb majúscules. Un gran disc que compensa el silenci de dos lustres.

Després d’anys versionant grans clàssics de la cançó francesa, els músics de Vilafranca han decidit fer un pas endavant i presenten per primer cop un repertori propi. El nou treball combina amb naturalitat el català i el francès, i esdevé una proposta innovadora en el panorama musical català.

El trio barceloní dóna un gir a la seva carrera, allunyant-se del rockabilly clàssic que havia militat i deixant l’anglès per cantar per primer cop en castellà. La nova proposta musical és un tot fantàstic ple de rock’n’roll, blues, jazz, swing rockabilly, és clar, però sense cap prejudici estilístic. Abstenir-se rockers puristes.

La Fundació Claror i La Casa del Llibre fa anys mantenen un acord pel qual els membres del Claror Club gaudeixen d’un 5% de descompte en tots els seus productes. Fundada al 1923, és avui la cadena de llibreries líder en el sector, creix i evoluciona reforçant la seva rica tradició llibretera. La Casa del Llibre és una llibreria de «fons» amb més de 300.000 referències en el seu catàleg, on es poden trobar tant clàssics com últimes novetats, llibres generalistes com especialitzats. Periòdicament editen catàlegs especialitzats per matèries

i seu personal és de gran utilitat en la cerca de qualsevol tipus de títol, per la qual cosa gaudeixen de gran reconeixement entre lectors i agents culturals. LA CASA DEL LLIBRE Passeig de Gràcia, 62 Tel. 902 026 407

5%

CLAROR 50-58_ClarorClub.indd 54

03/12/2009 19:56:54

55 55 MUSEU

Museu Olímpic i de l’Esport, nou conveni amb la Fundació Els membres del Claror Club gaudeixen d’un 2 x 1 en les entrades amb la presentació del carnet a les taquilles del museu. El Museu Olímpic i de l’Esport, gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica, i la Fundació Claror han signat recentment un acord de col· laboració pel qual tots els membres del Claror Club gaudeixen d’un 2 x 1 en les entrades. El Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona és una finestra oberta a l’univers esportiu, un viatge de llarg recorregut per conèixer a fons l’esport, que és la materialització d’un llenguatge universal sense fronteres i una eina d’integració social. És un espai dedicat a l’esport que gràcies a les noves tecnologies descobreix als seus visitants aquells moments històrics de l’esport internacional,

nacional i català. Als seus més de 20 plafons audiovisuals es rememoren gestes com les de Nadia Comaneci, Mark Spitz, Tommie Smith (the black power), Miguel Induraín, entre molts altres esportistes i esports. Al Museu hi conviuen aspectes de l’esport en tots els seus vessants, des de l’alt rendiment fins a l’esport competitiu i el de lleure, així com la pràctica esportiva de persones amb discapacitat o l’esport en general. Inaugurat el 2007 i situat a l’anella olímpica de Montjuïc és un equipament pioner a Europa amb una visió històrica, ètica, lúdica i educativa, que mostra una perspectiva global de l’esport en totes les seves

disciplines i modalitats, en un espai interactiu que disposa d’una avançada tecnologia i que esdevé un espectacle per als sentits. Es tracta d’un format en el qual les noves tecnologies tenen un paper molt impor-

tant a través d’instal·lacions interactives i multimèdia per aconseguir experiències i donar lloc a la reflexió. Un espai per divertir-se en el present dels meravellosos moments viscuts gràcies a l’esport.

recomanacions teatrals BOEING BOEING Fins al 15 de gener Teatre Apolo

25%

M de Roig Del 8 al 24 de gener Espai Brossa

25%

EN JOAN SENSE POR Del 17 gener al 14 febrer Viu el teatre al Poliorama

25%

SI AVUI ÉS DIUMENGE... Del 16 febrer al 3 març Versus Teatre

25%

ELS MALVATS Fins al 24 de gener Versus Teatre

12

EL SOMNI DE ... Del 9 al 30 de gener Tantarantana Teatre

25%

2.24 Del 28 gener al 7 febrer Versus Teatre

%

25

La Doble Vida Consultar dates claror.cat Teatre Condal

10

LA FIESTA DEL TORO Fins al 10 de gener Teatre del Raval

25%

Desig d’Òpera Fins al 31 de gener Teatre Gaudí

25%

ELS ANTIQUARIS Del 3 febrer al 28 març Teatre Gaudí

25%

Boulevard Consultar dates claror.cat La Villarroel

25%

Poemes visuals Del 19 de des. al 3 gener Espai Brossa

50%

ELS VELLS ROQUERS... Del 14 gener al 7 febrer Teatre del Raval

25%

EL PETIT ROURE Del 6 al 28 de febrer Tantarantana Teatre

25%

Numeralia 25% Consultar dates claror.cat Inf Teatre Romea

OLD RECORDS Del 7 al 31 de gener Tantarantana Teatre

25%

Desiguals Fins el 30 de gener Teatre Gaudí

10

Retorn a Andratx De l’11 febrer al 14 març Espai Brossa

20%

El Cafè Consultar dates claror.cat Teatre Romea

entrada

e

entrada

e

entrada

e

25%

Nota: cada teatre o productora estableix els espectacles i les sessions amb descompte, com també les condicions de compra d’entrades. Consulteu la informació a la «Guia Claror Club» d’aquesta revista (pàgines de la 56 a la 58) i a la secció del «Claror Club Avantatges» del web www.claror.cat.

50-58_ClarorClub.indd 55

03/12/2009 19:57:00

56

GUIA CLAROR CLUB

relació de centres que fan descomptes presentant el carnet

MUSEUS

20% 2x1

2x1

Centre d’estudis d’Art Contemporani. Descompte del 20 % en l’entrada general i 2 x 1 en exposicions temporals. Parc de Montjuïc, s/n Tel. 934 439 470 · www.bcnfjmiro.es

Espai dedicat a l’esport que descobreix als seus visitants els moments històrics de l’esport internacional, nacional i català. Av. de l’Estadi, 60 · Tel. 932 687 878 www.museuolimpicbcn.cat

50% Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Entrada gratuïta. Descompte del 50 % en les activitats. Av. Marquès de comillas, 6-8 Tel. 934 768 635 · www.lacaixa.es

MUSEU DE CERA

2x1

2x1 Vine a conèixer la nostra història, la memòria d’un país. Plaça Pau Vila, 3 Tel. 932 254 700 · www.mhcat.net

ESPECTACLES

50%

10% Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2009-2010.

Ptge. de la Banca, 7 · Tel. 933 172 649 www.museucerabcn.com

Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, Monestir de Pedralbes, Casa Verdaguer i Pavelló del Parc Güell. www.museuhistoriabcn.es Tel. 933 151 111

50%

20%

Entra en contacte amb els personatges famosos de la història.

Museu de la ciència de l’Obra Social de ‘la Caixa’. Exposicions temporals i permanents. Isaac Newton, 26 Tel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

20% Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Descompte en l’entrada per visitar l’exposició permanent i les temporals. València, 284 ·Tel. 934 880 188 www.museuegipci.com

50% De les cultures tradicionals a la interculturalitat. Espais de diàleg i reconeixement entre cultures. Pg. Santa Madrona · Tel. 934 246 807 www.museuetnologic.bcn.es

Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Col·lecció permanent i exposicions temporals. Plaça del Àngels, 1 Tel. 936 220 376 · www.macba.es

30% Un museu, mil anys d’art. Del romànic al Modernisme i les avantguardes. Palau Nacional · Parc de Montjuïc Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

20% Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona. Comerç, 36 · Tel. 932 687 878 www.pastisseria.cat

Lepant, 150 Tel. 932 479 300 · www.auditori.cat

CONCERTS A BARCELONA

10% 20%

20% en els concerts de Sta. Maria del Mar i Sala 1 de L’Auditori i 10 % a la Sala 2 de L’Auditori. Per Nadal tots al 20%! Tel. 93 317 02 90 www.concertsabarcelona.com 20% 40% Descompte del 20-40 %. Consultar sessions i descompte a www.claror.cat. Reserva d’entrades al 933 097 004. Av. Paral·lel, 91 · Tel. 934 423 132 www.teatrecondal.cat

25% Descompte en les entrades de la temporada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Allada Vermell, 13 · Tel. 933 151 596 www.espaibrossa.com

CLAROR 50-58_ClarorClub.indd 56

03/12/2009 19:57:12

57

FILA7

20% 50%

Descompte del 20-50 % en les produccions Fila7. Consultar espectacles, sessions i descompte a www.claror.cat. www.fila7.com

VERSUS TEATRE

25%

Descompte en les entrades de la temporada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Castillejos, 179 · Tel. 932 323 184 www.versusteatre.com

25%

20% 40%

Descompte en les entrades de la temporada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Sant Antoni Maria Claret, 120 www.teatregaudibarcelona.com

Descompte del 20-40 %. Consultar sessions i descompte a www.claror.cat. Reserva d’entrades al 933 097 004. Villaroel, 87 · Tel. 934 511 234 www.lavillaroel.cat

ILLA FANTASIA

10%

El parc aquàtic del Maresme t’ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diversió que encara no coneixes... Vilassar de dalt · Tel. 937 514 553 www.illafantasia.com

SELVA AVENTURA

10%

Parc acrobàtic forestal. Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres! Arbúcies · Tel. 626 799 335 www.selvaventura.com

20% 40%

20%

15%

Descompte del 20-40 %. Consultar sessions i descompte a www.claror.cat. Reserva d’entrades al 933 097 004. Joaquim Costa, 68 ·Tel. 933 435 323 www.teatregoya.cat

Descompte en les entrades de la programació familiar «Viu el teatre» del Teatre Poliorama. Vàlid en compra a taquilles. Rambla, 115 · Tel. 933 177 599 www.unicsproduccions.com

Dofinari, zoo marí i parc aquàtic. Dos parcs en un. Aprèn i gaudeix sense límits! Ctra. de Malgrat a Palafolls Tel. 937 654 802 · www.marineland.es

NATUPARK

10

e

Preu amb descompte en les entrades de la temporada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. Aragó, 140 · Tel. 934 513 462 www.guaschteatre.com

TEATRE DEL RAVAL

50%

Descompte en les entrades de la temporada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre. St Antoni Abat, 12 · Tel. 934 433 819 www.teatredelraval.com 20% 40% Descompte del 20-40 %. Consultar sessions i descompte a www.claror.cat. Reserva d’entrades al 933 097 004. Hospital, 41 · Tel. 933 015 504 www.teatreromea.com 25% 5,5

e

Descompte del 25 % en la programació d’adults i preu de 5,5 e en la programació infantil. Vàlid en compra les taquilles. Les Flors, 22 · Tel. 934 417 022 www.tantarantana.com

50-58_ClarorClub.indd 57

CENTRES DE LLEURE AQUADIVER

2x1

10%

Diverteix-te al parc d’aventura més gran d’Espanya. Circuits als arbres, piscines i zona de picnic. Fes la teva reserva! Cerdanyola · Tel. 935 910 727 www.natupark.com

PARC MUNTANYA DE SAL

10%

Aigua i emocions per a totes les edats. Pàrquing gratuït.

La muntanya de sal de Catalunya, vine a conéixer-la!

Platja d’Aro · Tel. 972 828 283 www.aquadiver.com

Cardona · Tel. 938 692 475 www.salcardona.com

10%

PITCH&PUTT BADALONA

Vine al parc temàtic declarat d’interès turístic nacional.

15% de descompte green fees laborables.

Torrelles de Llobregat www.catalunyaenminiatura.com

Castell de Godmar, s/n Badalona · Tel. 933 952 779 20% 50%

Golf per a tothom: 50% gree fees de pràctiques i 20% en green fees de camp (només diumenges). Segura, s/n · Tel. 902 487 488 www.golfmontjuïc.com

WATERWORLD

15%

2x1

Gaudeix de les nostres atraccions d’aigua per a tots els públics! Aparcament gratuït. Lloret de Mar · Tel. 972 368 613 www.waterworld.es

03/12/2009 19:57:24

58

10% Visites nocturnes a l’Observatori Fabra. Compra d’entrades al 902 222 191. Buenos Aires, 12-14 www.grupeduca.org

relació

30% 40%

15%

GUIA CLAROR CLUB

Revisions anuals gratuïtes i descomptes Vine a navegar. Fes salut i esport! del 40% en ulleres graduades i 30% en Cursos de 8 hores en vela lleugera, windulleres de sol. que fan descomptes surf, catamarà i creuer. el carnet de centres presentant Sardenya, 325 Tel. 932 257 940 · cmv@fcv.cat Tel. 932 077 751 www.velabarcelona.com 20% 50%

SALUT

Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50 % en la primera visita i 20 % en les següents. Pl. Tetuan, 26 · Tel. 932 325 196 www.cedipte-psicologia.com

10% Hotel Alp i Alberg Abrigall Allotjament + forfets d’esquí a l’estació d’esquí La Masella Pla de Masella · Alp: Tel. 972 891 760 Alberg Abrigall: 972 144 201

20%

30%

Tot tipus de tractaments odontològics. Primera visita, consultes i revisions periòdiques gratuïtes. 25 clíniques dentals. Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453 Diputació, 238 · Tel. 933 426 400

DIVERSOS

45%

5%

Ulleres graduades, lents de contacte de tot tipus, ulleres de sol graduades, ulleres per a tot tipus d’esport. Sardenya, 365 · Tel. 934 583 933 artiver@artiveroptics.com 20% 40% 40 % dte. en muntura i vidres. 20 % dte. en audífons i ulleres de sol. Finançament a 3, 6 i 12 mesos. Muntaner, 134 · Tel. 934 546 108 Valencia, 494 · Tel. 932 459 915

Cursos d’iniciació. Vols de bateig a l’aire. Aeroport de Sabadell Tel. 937 101 52 · www.aeroclub.es

Excursions submarines en el mar. Open water Padi International: 240 e Iniciació al submarinisme (bateig): 30 e Tossa de Mar · Tel. 972 342 853 www.submares.com

girbau regals

10%

Mil detalls per a tu. Còrsega, 511 Tel. 932 074 522

10%

10%

Allotjament + pensió completa + accés act. esportives (caiac, tir amb arc, etc) + miniclub + espectacles. Submarinisme. Parc natural Cap de Creus · Roses Tel. 972 256 212 · www.montjoi.com

Programació directa i exclusiva. Som petits però sense lletra petita. Octubre: Terra Santa com amb ningú. Independència, 370 · Tel. 934 461 206 salmaviajes@salmaviajes.com

PISTA DE GEL FC BARCELONA

2x1

2x1 entrada+patins (1 ent. gratuïta x 1 ent. pagament). No vàlid els caps de setmana i festius de desembre a febrer. Instal·lacions FC Barcelona, Accés 9 Tel. 902 189 900

CLAROR 50-58_ClarorClub.indd 58

03/12/2009 19:57:43

Cobertes.indd 3

04/12/2009 15:14:18

Cobertes.indd 4

04/12/2009 15:14:19