25 anys del Claror

cobertes_ext.p65

3

18/07/2008, 19:00

cobertes_guardes.p65

2

18/07/2008, 19:03

25 anys del Claror

01-09 saluta.p65

1

21/07/2008, 12:33

1

2

25 anys del Claror

01-09 saluta.p65

2

21/07/2008, 12:33

25 anys del Claror 1982-2007: 25 anys d’esport per a tothom

25 anys del Claror

01-09 saluta.p65

3

21/07/2008, 12:33

3

Índex

Salutacions Jordi Hereu, alcalde de Barcelona Laura Ponce, presidenta de la Fundació Claror ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

01 Aquell fantàstic 1982 Sergi Larripa, cap de l’àrea de comunicació de la Fundació Claror ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

02 La Barcelona esportiva de 1982: neix el Claror Enric Truñó, exregidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona ○

○

○

○

03 Una petita gran història Consol Martí, membre del Patronat de la Fundació Claror ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

05 L’arquitectura: tirant línies Salvador Matas, arquitecte

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

06 La nostra piscina Roser Castillo, responsable de logística del Poliesportiu Sagrada Família Núria Cubells, cap de l’àrea aquàtica de l’Esportiu Claror ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

07 Un lloc bo: la Milla Nèstor Vilella, exdirector de Can Caralleu ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

08 1989: la Fundació Pedro Andreu, director del Poliesportiu Marítim ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

09 Governant amb sentiments Joana Céspedes, expresidenta de la Fundació Claror ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

11 1992: el pas al municipalisme Joan Itxaso, vicepresident del Patronat de la Fundació Claror ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

12 Els professionals: l’esforç per crear vincles Núria Cubells, cap de l’àrea aquàtica de l’Esportiu Claror ○

13 Com a casa Carles Riera, expatró de la Fundació Claror ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

14 Salut!

Albert Giménez, cap de l’àrea de salut de l’Esportiu Claror ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

4

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

4

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

21/07/2008, 12:33

○

○

○

○

○

○

34

40

○

○

○

○

○

54

58

64

○

○

○

○

44

48

○

○

○

20

24

○

○

○

16

○

○

○

10

28

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

25 anys del Claror

01-09 saluta.p65

○

○

○

○

○

○

7

○

○

○

15 Al ritme dels temps Alfons Font, director tècnic del Poliesportiu Sagrada Família ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

10 Els valors que ens inspiren Manel Carmona, responsable Sistemes de Gestió Fundació Claror ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

04 Una idea de bojos... amb molt seny Eduard Franco, expresident i exdirector general de la Fundació Claror ○

○

○

68

72

○

○

76

Índex

16 El bàsquet: una aventura apassionant Núria Borràs, directora de l’Esportiu Claror Toni Mayol, responsable tècnic de la secció de bàsquet Safa-Claror ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

17 Les seccions: altres maneres de gaudir Cristian González, membre de l’àrea de comunicació de la Fundació Claror ○

○

18 La família creix Jordi Cabanes, expatró de la Fundació Claror ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

19 El Sagrada Família... quin, l’escola o l’esportiu?

Laura Ponce, presidenta de la Fundació Claror

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

21 La revista: un plat cuinat a casa Ester Benach, ajudant de coordinació de l’àrea de comunicació de la Fundació Claror ○

○

○

○

○

○

22 Una entitat socialment compromesa Héctor Silveira, expatró de la Fundació Claror ○

○

○

○

○

○

○

23 Més enllà de l’esport Montse Bastida, expatrona de la Fundació Claror ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Annexes Per què el nom de Claror?

La imatge: de l’escut al logo Els carnets Cronologia històrica L’evolució dels abonats La Fundació Claror en dades del 2007 Els òrgans de govern al llarg del temps Els Estatuts de la Fundació Claror El codi ètic Pinzellades des de dins Els actes del 25è aniversari ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

25 Una mirada privilegiada al futur Gabriel Domingo, director general de la Fundació Claror ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

80

○

○

24 La branca sociocultural Eulàlia Realp, responsable del projecte sociocultural de la Fundació Claror Laia Franco, exresponsable del projecte sociocultural de la Fundació Claror ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

20 Conversa entre germanes Pedro Andreu, director del Poliesportiu Marítim Carlos Cano, director de Can caralleu Manel Cercós, director del Poliesportiu Sagrada Família Nico Sánchez, director de Desenvolupament Corporatiu de la Fundació Claror ○

○

○

90

96

100

106

112

116

○

○

○

86

120

124

128

130 131 132 133 147 148 151 156 163 164 170

25 anys del Claror

01-09 saluta.p65

5

21/07/2008, 15:28

5

6

25 anys del Claror

01-09 saluta.p65

6

21/07/2008, 12:33

Salutacions

Jordi Hereu Alcalde de Barcelona

Aquests 25 anys de vida de l’Esportiu Claror són exemplars, així que per a mi, com a alcalde de Barcelona, és un plaer participar en aquesta celebració. Les entitats –gent que s’agrupa per fer coses– són un dels motors principals de la vida de la ciutat, sobretot quan l’objectiu del treball és l’esport. L’esport és molt més que un esforç físic, perquè la gent, quan va al poliesportiu, fa salut i també amics. I per això un equipament esportiu és bàsic en la xarxa del barri, especialment en un barri tan participatiu com és el de la Sagrada Família, on va néixer l’Esportiu Claror.

Va sorgir com a iniciativa privada i amb els anys es va integrar a la xarxa municipal i va multiplicar-se en la gestió d’altres poliesportius municipals de Barcelona. Aquesta manera de treballar m’agrada molt i és interessant per a la ciutat: que la societat ens aporti idees, experiència, talent i ganes, que l’Ajuntament ja hi posarà, si convé, els recursos. És clar que som molt exigents amb la qualitat de la gestió, però l’Esportiu Claror està capacitat per superar tots els exàmens.

Us felicito de tot cor i us prego que continueu treballant per l’esport, pels barris, per Barcelona.

25 anys del Claror

01-09 saluta.p65

7

21/07/2008, 12:33

7

Salutacions

Laura Ponce Presidenta de la Fundació Claror

Com us podeu imaginar, adreçar-vos aquestes ratlles suposa per a mi un motiu de profunda satisfacció. No ho faig a títol personal sinó en nom de totes aquelles persones que, en un moment o altre d’aquest quart de segle han volgut dedicar una part del seu temps personal a contribuir al govern d’aquest projecte, tot formant part del Patronat de la Fundació o de la Junta Rectora en els primers anys de la singladura.

Tenim la sort de compartir amb moltes persones amigues un sentiment comú. És una barreja de satisfacció i orgull que sentim tots els que, d’una manera o altra, hem pogut participar en aquesta aventura que ara fa vint-i-cinc anys tot just engegava amb l’Esportiu Claror al si de l’escola Sagrada Família, aleshores cooperativa. Ningú no s’hagués imaginat mai que arribaria a assolir, amb el pas d’aquest anys, la dimensió, l’abast i la repercussió que avui té la Fundació, tot mantenint-se fidel al principi que la va fer néixer: facilitar l’accés a l’esport a tothom.

Vint-i-cinc anys de Claror bé es mereixien un llibre. Un llibre que pogués recollir de manera tangible i perdurable un bon recull de vivències, sentiments, fets i imatges que s’han anat produint en aquests anys i que tantes i tantes persones –petits i grans– i famílies senceres han pogut viure en primera persona. És per això que de bon començament vam pensar que havia de ser un llibre «coral» amb molts autors, moltes aportacions. Un llibre escrit per molts i per a molts, seguint la filosofia de la casa. Així fou com decidírem convidar una colla d’amics i amigues a participar en l’elaboració d’aquesta publicació, amb el propòsit de recollir diferents òptiques i perspectives i demanant sempre l’expressió mes íntima i personal del Claror. Vinti-cinc anys de projecte vist per vint-i-cinc mirades diferents. El

8

25 anys del Claror

01-09 saluta.p65

8

21/07/2008, 12:33

Salutacions

nostre agraïment als coautors pels magnífics textos que ens han proporcionat i també a l’Ajuntament de Barcelona, que, com en tots aquests anys, ha explicitat novament la seva complicitat amb nosaltres fent possible l’edició d’aquesta publicació. El resultat, el teniu a les mans, bé mereixia l’esforç.

Sabem que ens hem quedat curts i que son moltes més les persones que mereixien ser convidades a escriure-hi, però l’extensió de la publicació és limitada i no ens ho ha permès. A totes elles, sabent que ho entendran, els agraïm la seva comprensió. De fet, aquest llibre representa un petit homenatge per a ells i per a tots els que heu format part d’aquesta història: cooperativistes, pares, mares, mestres, treballadors, abonats, usuaris, entitats, veïns, jugadors, col·laboradors, directius, entrenadors, tècnics..., sense vosaltres, aquests vint-i-cinc anys no haurien estat així.

Per acabar, em plau, poder dir que l’edició d’aquest llibre recopilatori arriba en un moment de plenitud de la nostra entitat i de la seva activitat. Ens enorgullim del passat i també del nostre present. I estem profundament il·lusionats en el nostre futur, per al qual ja tenim plans que ben segur permetran omplir de vivències noves planes de futures publicacions. I tot això amb un protagonista fonamental: l’equip de professionals que ha fet i fa possible amb perseverança que es vagi escrivint aquesta història dia rere dia. Ells són, sens dubte, els responsables màxims que ens hagi deixat tan bon sabor de boca. Gràcies a tots!

Ens agradaria que la lectura del llibre us permetés gaudir i emocionar-vos tant com a nosaltres. Moltes felicitats a tots i bon aniversari!

25 anys del Claror

01-09 saluta.p65

9

21/07/2008, 12:33

9

01 Aquell fantĂ stic 1982

10

25 anys del Claror

10-15 Cap01.p65

10

18/07/2008, 16:16

Aquell fantàstic 1982 01

01

Aquell fantàstic 1982 El 18 de desembre de 1982 jo tenia onze anys, dos mesos i 18 dies. És a dir, que ja era tot un home. Fins i tot tenia nòvies (en plural, perquè els gustos em variaven segons la setmana). No recordo res especial d’aquell dia, però sé que era dissabte i, segurament, devia estar molt content. Era el primer dia de les vacances de Nadal. Unes vacances que tots els homes com jo esperàvem ansiosos per poder jugar a bales (abans de la normalització, caniques), amb l’Atari o a futbol a la pista de patinatge de la plaça de la Sagrada Família. I perquè era l’inici del compte enrere respecte a la nit en què ens portarien regals uns Reis Mags que, evidentment, jo ja sabia qui eren: Melcior, Gaspar i Baltasar.

Aquell dia, deien, hi havia una festa al col·le perquè estrenava una piscina i un gimnàs, però sent el primer dia de vacances…, ja hi hauria temps per veure’ls a la tornada!

El meu col·le era el Safa. Era un col·le xulo, i diferent dels altres del barri. Era un col·le sense monges ni capellans, amb profes joves (que veiem mooolt grans) en què els nens i nenes (bé, homes i dones) compartíem classes (de 42 alumnes!) i no anàvem uniformats. Feia sisè d’una cosa que s’anomenava EGB, que després confirmaria que no tenia res a veure amb el KGB, tot i que al barri algú digués que el meu col·le era «comunista».

Tot es feia en català («el català és cosa de tots», deia aquell any la Norma), fèiem excursions i festes, no fèiem classe de religió, i teníem tantes hores de gimnàstica com de matemàtiques. Vaja: he dit «el Safa», però en realitat es deia Escola Sagrada Família, que, per a mi, era l’Escola Sagrada Família de veritat. Perquè, tot i que hi haguessin altres escoles de la ciutat per SERGI LARRIPA Cap de l’Àrea de Comunicaamb el mateix nom, com podien dir-se així si no estaven al barri de la Sagrada Família?

El nostre barri no era, per a mi, un barri més: era el barri on estava el Temple de la Sagrada Família, temple al qual, evidentment, li havien posat el nom del barri, en reconeixement a la seva grandesa. I és que a veure quants barris al món tenien una cosa així, per molt que el temple només estigués (aleshores) a mig construir… Això, fossis creient o no, era un motiu d’orgull. I aquell any, fins i tot el papa de Roma Joan Pau II havia fet una missa pública a una nova plaça del barri, anomenada plaça de Gaudí, que feia poc que s’havia estrenat amb llac i ànecs inclosos.

ció, Imatge i Màrqueting de la Fundació Claror des de 1995 i director de la Revista Claror. Abans havia estat alumne de l’escola Sagrada Família i jugador (7 anys) i entrenador (7 més) de la secció de bàsquet Safa Claror.

25 anys del Claror

10-15 Cap01.p65

11

18/07/2008, 16:16

11

01 Aquell fantàstic 1982

Pel que fa a la resta, el barri era més o menys com els altres. No hi havia poliesportius –el gimnàs del barri era el Pòdium, i era en un pis del carrer Còrsega on molts anàvem a fer arts marcials–, ni biblioteques, ni McDonalds ni pubs irlandesos…, però tenia un mercat, escoles, fusteries, xarcuteries (la xarcu!), botigues, forns de pa, videoclubs (que eren lo último de lo último), algun Ford Escort (el cotxe de l’any) i… tres cinemes! Tres cinemes que, evidentment, sumaven tres sales: el Niça, el Nàpols i el Versalles. Cinemes on, tot i que les butaques eren de fusta i no hi havia Dolby Surround, podies gaudir dels grans èxits de l’any. Sobretot d’ET, una pel·lícula que em va marcar molt. Jo tenia l’edat i un físic que considerava similar al del protagonista (em refereixo a Elliott, el nen!), i aquell any justament em van regalar una bici (Torrot «todo terreno»)... a la qual ràpidament li vaig posar un cistell per si arribaven extraterrestres i n’havia de salvar algun.

Va ser l’any d’ET, però també d’altres pel·lis com En busca del arca perdida, Blade Runner o Volver a empezar, una estranya i avorrida pel·lícula espanyola sense destape, Pajares ni Ozores, en què el Chanquete sortia molt seriós... i que tot i això aquell any va guanyar un per a mi inexplicable Oscar a Hollywood.

Ara que, parlant de lleure… Aquell 82 es podria resumir per a mi en una sola paraula: futbol.

Per ordre d’importància, per a mi en segon lloc estava el Mundial de Futbol d’Espanya, que aquell any va acollir Barcelona. Un mundial que, a pesar del Naranjito i del trist paper de la Selección, ens va deixar bons records. Com aquella inauguració al Camp Nou, o aquells partits al desaparegut Sarrià de l’inoblidable Brasil de Zico, Sócrates i Falcao, que va omplir d’alegria els carrers de la ciutat gràcies a la seva torcida de simpàtics seguidors i exuberants seguidores…, que un ja s’hi fixava.

I, en primer lloc, perquè aquell 82, el Barça (tot i perdre aquella lliga de Lattek) ens va donar dues alegries. Una, guanyar la Recopa d’Europa al mateix Camp Nou contra l’Standard de Lieja. I dos, fitxar Maradona, aquell senzill i modoset argentí que arribava per donar-nos les

12

25 anys del Claror

10-15 Cap01.p65

12

18/07/2008, 16:16

Aquell fantàstic 1982 01

lligues i les copes d’Europa que ens havia negat la providència. Bé, ara ja ho sabem: de modoset, en tenia poc, i no ens va donar ni lligues ni copes d’Europa…, tot i que tingués la «mà de Déu». Però el seu fitxatge ens va fer somiar com pocs.

Entre altres coses, l’arribada de Maradona va fer que, a més de col·leccionar cromos, m’interessés pel periodisme esportiu i comencés a comprar-me diaris. A Barcelona n’hi havia tres: el Mundo Deportivo, el Dicen, i el jove Sport, que valien 30 pessetes (0,18 euros per als més joves). La premsa d’informació general no la vaig comprar fins anys més tard, tot i que el quiosc n’oferia un ampli ventall: recordeu El Correo Catalán o El Noticiero Universal?

El que sí que mirava, i molt, era la televisió, tot i que oferia moltes menys alternatives. Només hi havia dos canals amb noms que no duien a equívoc: la 1 i la 2. Però quins canals! Qui no recorda D’Artacan y los tres mosqueperros, La abeja Maya, El libro gordo de Petete, l’Un, dos, tres, Fama...? Jo, que era gran, també mirava programes per a grans (Dinastía, el Buenas noches, que presentava Mercedes Milà) i fins i tot alguna pel·lícula amb rombes!

Aleshores no sabíem de shares, zàping, parabòliques ni pay per view. Però tampoc de teleporqueria. No existia TV3 i el català només el sentíem al Vostè jutja, Teatre català i poca cosa més. Però la tele també tenia alguns avantatges: podies veure programació infantil en l’horari infantil, i l’endemà podies comentar un programa amb tothom, perquè qualsevol programa podia tenir deu milions de teleespectadors!

La tele ens va portar a totes les cases els fets més impactants d’aquell 1982: les guerres de les Malvines i de l’Afganistan, la guerra freda entre els Estats Units de Ronald Reagan –que parlava molt de La guerra de les galàxies..., una gran pel·lícula– i la Unió Soviètica d’un home amb celles imponents i de cognom Brejnev. Tot i les diverses guerres i catàstrofes, les morts més comentades de l’any van ser les de Ingrid Bergman, Grace Kelly, Henry Fonda, Paco Martínez Soria i Joan Miró.

25 anys del Claror

10-15 Cap01.p65

13

18/07/2008, 16:16

13

01 Aquell fantàstic 1982

També vam viure per la tele la victòria electoral amb majoria absoluta de Felipe González i l’empresonament de Tejero, dos fets que es van celebrar molt a un barri, el nostre, on la majoria d’homes vestien pana, coll alt i lluïen frondoses barbes, i les dones feia temps que portaven pantalons i reclamaven el divorci, l’avortament i la igualtat d’oportunitats en el treball, el domèstic i el professional.

A la tele d’aquell 82 també vaig descobrir el Thriller de Michael Jackson (que ja mostrava afició per les mutacions físiques), i a una espanyola-mexicana amb nom de país gèlid, vestits estrafolaris, cara pintada i cabells tenyits que es passava el dia bailando. I és que la música vivia aleshores un gran moment de canvi. Els cantautors havien deixat pas a una fornada de joves grups que deien sortir d’una movida madrileña. Va ser l’any de Michael Jackson i Alaska, però també l’any en què va publicar el seu primer disc un grup amb nom de joguina: Mecano.

I devia ser cert que les llibertats havien arribat a Espanya, perquè el grup va iniciar la carrera reconeixent obertament haver-se colat a una festa on hi havia mucha chica mona pero ninguna sola i reclamant coca-cola para todos y algo de comer…

Acostumava a escoltar música per la ràdio, i a enregistrar les cançons en cintes verges. Bé, més que en cintes verges, en cassets de Manolo Escobar, a les quals, després de posar un adhesiu sobre uns foradets, convertia màgicament en cintes regravables. Curiosament, això ho fèiem tots sense que la SGAE ens acusés de pirates i d’enfonsar la indústria musical. Bé, de tant en tant també compràvem discos. De vinil, és clar. Jo en tenia molts, especialment de 45 revolucions, que eren petits i més barats, i sovint els regalaven a la (també desapareguda) Caixa de Barcelona.

I encara que sembli mentida..., han passat 25 anys de tot allò! I 25 anys després, ara que sóc un jovenet de 36 anys, m’adono de com n’era, de feliç, aquell home d’onze anys, sense mòbil, Internet, Ipod ni PlayStation, que es divertia jugant a la plaça de la Sagrada Família i a bàsquet en pistes a l’aire lliure mentre esperava, amb la bicicleta a punt, l’arribada dels extraterrestres als quals, com l’Elliott d’ET, ajudaria a tornar «a casa».

Ara entenc que l’únic que tenia en comú amb l’Elliott era... que estava a la lluna. Perquè era feliç, però ple d’ingenuïtat i incapaç d’imaginar-me la quantitat de canvis que viuria la nostra societat els cinc quinquennis següents. Perquè no han arribat els extraterrestres (que se sàpiga), però Déu n’hi do les coses que han passat, tant des del punt de vista de la ciència com de la tecnologia, la política, la medicina, els drets socials...! Moltes de negatives però –sóc optimista de mena– moltes més de positives.

De totes les que han passat (la llista seria interminable), però, n’hi ha una que mai, mai, mai no m’hauria imaginat el 18 de desembre de 1982: la quantitat de satisfaccions i amics que

14

25 anys del Claror

10-15 Cap01.p65

14

18/07/2008, 16:16

Aquell fantàstic 1982 01

em proporcionaria, i el molt que marcaria la meva vida, laboralment i personalment (fins al punt de crear una família!) allò que aquell dia s’inaugurava als soterranis del meu col·le: l’Esportiu Claror.

Dades d’interès El 30 de maig Espanya entra a formar part de l’OTAN. La Generalitat de Catalunya, presidida per Jordi Pujol des de fa dos anys, posa en marxa la campanya «El català és cosa de tots». La Norma es converteix en el símbol de la campanya.

Gabriel García Márquez guanya el Premi Nobel de Literatura.

El 28 d’octubre el PSOE de Felipe González guanya amb majoria absoluta les eleccions generals.

El 2 de desembre Pasqual Maragall substitueix Narcís Serra com a alcalde de Barcelona. Serra se’n va a Madrid a encarregar-se del Ministeri de Defensa al nou govern, en el qual també es troba Ernest Lluch com a ministre de Sanitat.

A Espanya, el 1982 es jutja i s’empresona Antonio Tejero pel cop d’Estat de l’any anterior, es fa el judici per l’assalt al Banc Central de Barcelona i s’aprova la jornada laboral de quaranta hores.

Espanya té una població total de 37.943.702 persones, i Catalunya, de 5.975.085.

La Vanguardia costa cinquanta pessetes, un cafè, quinze, i un pis cèntric a Barcelona, entre dos i quatre milions de pessetes.

25 anys del Claror

10-15 Cap01.p65

15

18/07/2008, 16:17

15

02 La Barcelona esportiva de 1982

16

25 anys del Claror

16-19 Cap02.p65

16

18/07/2008, 16:18

La Barcelona esportiva de 1982 02

02

La Barcelona esportiva de 1982: neix el Claror Dos moments emblemàtics marquen esportivament l’any 1982 a la ciutat de Barcelona: per un costat, la inauguració de la Copa del Món de Futbol a l’estadi del Barça i els partits entre Argentina, Brasil i Itàlia a Sarrià; i per l’altre, la presentació al president del Comitè Olímpic Internacional de les «primeres aproximacions» del projecte de candidatura als Jocs Olímpics del 92, el 12 de novembre a Lausanne. Amb motiu de la Copa es presenta a les autoritats esportives mundials i als mitjans de comunicació la publicació Barcelona pretén organitzar els Jocs Olímpics del 92. Aquest és el primer senyal fort de la il·lusió de la ciutat i, en especial, del sector esportiu d’esdevenir seu olímpica.

He escollit aquests dos moments pel seu simbolisme, però sabem que només són un aspecte del que s’està coent a la vida esportiva de la ciutat: un projecte col·lectiu de transformació de Barcelona que pren l’esport com un dels seus motors.

Per tal de situar-nos en l’escenari haurem de recordar, en primer lloc, la gran tradició associativa de la ciutat i del país, que es manifesta en la quantitat i diversitat dels seus clubs, entitats i federacions esportives. En aquest sentit, caldria assenyalar el llegat dels clubs de natació, amb una important base de persones associades i que, molt sovint, gestionen piscines municipals, com també els clubs de tennis, que apleguen, així mateix, una important massa social. De la mateixa manera, cal destacar l’aportació dels clubs de futbol com el Barça i l’Espanyol, i també de l’Europa, el Martinenc, el Sants o el Sant Andreu, entre altres. I no s’haurien d’oblidar el Racc, el Moto Club ni els clubs d’altres disciplines més o menys minoritàries. Tot això configurava l’any 82 un univers d’unes 1.200 entitats fruit del treball voluntari de diverses generacions d’esportistes, tècnics i dirigents.

per ENRIC TRUÑÓ

Com a pare d’alumne de l’escola Sagrada Família va ser un dels socis fundadors de la Cooperativa Claror. Va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre 1979 i En segon lloc, s’ha de tenir en compte el parc d’instal·lacions esportives d’aquell moment: 1998, essent regidor d’esamb uns 1.300 equipaments de tot tipus censats era un parc prou ampli, si bé tenia un ports durant el període de manteniment deficient, n’hi havia pocs de nous i es trobaven distribuïts de manera desigual preparació i celebració dels Jocs Olímpics de 1992.

en el territori.

25 anys del Claror

16-19 Cap02.p65

17

18/07/2008, 16:18

17

02 La Barcelona esportiva de 1982

Un any abans de la inauguració de la piscina del Claror, rebo la responsabilitat de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona. Feia poc més de dos anys que havíem celebrat les primeres eleccions democràtiques i el govern de la ciutat es trobava davant d’una tasca immensa i sense gaires recursos, però amb diversos referents: per una banda, la declaració del Congrés de Cultura Catalana de l’any 74, que, en el seu àmbit d’esport i lleure, proclamava l’esport com a dret de la ciutadania; per altra banda i en un àmbit internacional, el Consell d’Europa, que l’any 75 va anunciar la Carta Europea de l’esport per a tothom. Pel que fa al mandat de la Constitució del 78, a l’article 43, dedicat a la salut, estableix que «els poders públics fomentaran l’educació física i l’esport. Facilitaran també la utilització adequada del lleure». Finalment, l’Estatut d’Autonomia atorga competència exclusiva a la Generalitat. Per tant, l’objectiu era clar: promoure per a tota la ciutadania l’accés a l’esport com a element de salut integral. Aquest era l’autèntic desafiament i un anhel prou present a la nova societat democràtica, en especial a Barcelona a causa de la seva tradició i el sorgiment de noves iniciatives socials en el camp de l’esport. Sens dubte aquest repte obligava a treballar molt.

Com a punt de partida, l’Ajuntament publica la Guia de l’esport a Barcelona 82 amb l’intent de conèixer més bé i alhora donar a conèixer la realitat del sistema esportiu de la ciutat que està canviant. Al costat de la realitat de sempre, apareixen nous centres esportius que ja no són només piscines o gimnasos «de tota la vida», sinó els embrions dels primers centres amb noves pràctiques com l’aeròbic o les modernes màquines de fitness. Per altra banda, també es creen nous tipus d’entitats com les escoles d’iniciació esportiva de cada districte, adreçades inicialment a cobrir les mancances de l’educació física en el sistema públic i que, ben aviat, ofereixen activitats a diferents grups d’edat amb finalitats educatives i de salut.

Així mateix, s’organitzen les noves competicions escolars de la mà del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona. En aquest entorn sorgeixen noves activitats com el fúting, el joc en espais naturals, els campus d’estiu i les colònies esportives. Bona part d’aquestes iniciatives i dinàmiques socials són acompanyades per l’Ajuntament. És en aquest ambient que neix l’Esportiu Claror. En aquest sentit, el Claror simbolitza el desig de nous agents socials que volen apropar l’activitat física i l’esport a grups socials que fins llavors n’havien restat una mica al marge.

Podem preguntar-nos com lliga l’eclosió d’aquestes noves activitats, demandes, projectes, agents i necessitats amb l’incipient projecte olímpic de la ciutat. Són compatibles? Són antagòniques? De fet, algunes veus han considerat que l’esport per a tothom era incompatible amb la competició i, per tant, amb l’olimpisme, que n’és la seva màxima expressió.

Personalment no he compartit mai aquest punt de vista i sempre he pensat que l’esport és

18

25 anys del Claror

16-19 Cap02.p65

18

18/07/2008, 16:18

La Barcelona esportiva de 1982 02

un tot: és un sistema ampli, divers i complex que té com a fil conductor el joc i l’activitat física, i que les seves diferents manifestacions són aspectes d’un conjunt global. Òbviament l’esport professional d’alta competició té unes dinàmiques pròpies ben diferents de les de l’esport com a pràctica de les persones per jugar, mantenir-se en forma o relacionar-se amb els amics.

Dades d’interès:

Com ja s’ha dit, l’obligació prioritària de les institucions públiques en el camp de l’esport és garantir l’accés de tothom a la pràctica esportiva. Per avançar en aquest camí cal treballar en quatre direccions: una, fer campanyes de promoció de l’esport; dues, dotar les ciutats de suficients instal·lacions, especialment a les escoles; tres, subvencionar iniciatives i activitats donant suport a l’associacionisme, i quatre, enriquir la vida esportiva de la societat mitjançant la cooperació entre el sector públic i el privat.

L’11 de juny el Camp Nou acull la inauguració del Mundial de Futbol. Barcelona presencia vuit partits del mundial, cinc al Camp Nou i tres a Sarrià.

En definitiva, a Barcelona ara fa 25 anys es manifestaven i convivien les antigues i les noves realitats del món de l’esport. Al costat del pes ciutadà dels dos grans clubs de futbol s’inicien experiències innovadores, tant pels seus plantejaments com pels actors que les promouen. D’alguna manera, podem dir que la ciutat comença a estar més madura per ser integralment més esportiva, és a dir, per aconseguir que l’activitat física esdevingui quotidiana en la vida dels ciutadans i també per guanyar la nominació olímpica de la ciutat. En altres paraules, es tractava de fer possible que ambdós objectius marxessin en paral·lel de manera coordinada, pensant i incidint l’un en l’altre, tal com pregonaven moltes persones en aquell moment: «Jocs Olímpics, sí, esport per a mi i al meu barri o escola, també». Sabem que ho vam aconseguir gràcies a sumar molts esforços, i el Claror d’avui n’és un testimoni.

El 12 de maig, un remodelat Camp Nou amb 115.000 localitats acull la final de la Recopa d’Europa, en què el Barça derrota 2-1 l’Standard de Lieja belga.

Un suec desconegut, Matts Wilander, es converteix en el tennista més jove que guanya el Trofeu Comte de Godó, en derrotar a la final l’argentí Guillermo Vilas.

Es consoliden les curses populars a la ciutat: se celebren les quartes edicions de la Marató i de la Cursa d’El Corte Inglés, i la cinquena de la Cursa de la Mercè.

El Barça d’hoquei patins guanya la Copa d’Europa, la Copa Continental i la Lliga espanyola.

L’exatleta català Romà Cuyàs és nomenat secretari general de l’Esport al govern de Madrid.

25 anys del Claror

16-19 Cap02.p65

19

18/07/2008, 16:18

19

03 Una petita gran història

20

25 anys del Claror

20-23 Cap03.p65

20

18/07/2008, 16:34

Una petita gran història 03

03

Una petita gran història Hi havia una vegada una escola una mica especial. A l’escola, que era molt gran, hi treballaven molts mestres. També hi havia molts alumnes i per descomptat molts pares i mares.

Com ja he dit, l’escola era una mica especial, sobretot perquè el seu funcionament també ho era. Era una cooperativa de pares i mestres i entre tots es prenien les grans decisions que la feien funcionar.

En aquells temps inicials en el soterrani de l’escola hi havia un espai molt gran, tot fosc i tan espaiós que no us enganyo si us dic que feia una mica de por. Al principi només servia per deixar-hi alguna andròmina i prou.

Vet aquí que ja llavors es comentava que ben pensat aquell forat podia convertir-se en una bona piscina.

Així, no caldria que els nens agafessin l’autocar cada setmana per anar a la piscina de l’Atlètic Barceloneta, deia l’Elisa Fondevila (llavors mestra d’un grup de 40 nens i nenes de quart).

Seria un gran estalvi de temps, opinaven la Mercè Valentí i en Rafa Cortés (llavors coordinadors de primera etapa).

Els pares, per la seva banda, també en valoraven els avantatges i com que en aquest col·lectiu n’hi havia que eren molt llençats i a més entenien de finances, van plantejar com es podia fer realitat aquell desig.

No n’hi havia prou i pares i mestres van voler anar més enllà, i com que al barri no hi havia equipaments esportius es va formular la intenció que la zona esportiva fos oberta a la gent propera.

per CONSOL MARTÍ

Mestra de l’escola Sagrada Família des de l’any 1980, n’és la directora des de 2005. També ho va ser entre Així va néixer l’Esportiu Claror, que inicialment era un gimnàs senzill ple d’espatlleres i una 1983 i 1985. És membre del Patronat de la Fundació piscina. Tothom n’estava més que content.

Claror des de 1993 en La gent del barri tenia un esportiu que milloraria la seva qualitat de vida i els alumnes de representació del claustre de l’escola.

l’escola gaudirien de l’equipament per desenvolupar més bé les activitats físiques i esporti-

25 anys del Claror

20-23 Cap03.p65

21

18/07/2008, 16:34

21

03 Una petita gran història

ves. Qui podria imaginar que aquells inicis anirien modificant tantes coses!

Pel que fa a l’escola, els alumnes van millorar el seu treball perquè tenien uns espais més adients. Tots els alumnes sabien nedar, els més petits feien sessions de psicomotricitat, si plovia hi havia espai per continuar treballant i, sobretot, a partir de l’hora de sortida a la tarda, podien participar en unes incipients escoles esportives que, gràcies entre altres al Juanjo Folqué, van anar guanyant adeptes.

Els nens i nenes de l’escola cada cop estaven més contents i ben atesos, i els pares i els mestres també se’n sentien.

No va ser fins a anys més tard que l’escola i l’Esportiu van haver de separar aquesta gran unió.

L’escola va passar a la xarxa d’escoles públiques i l’Esportiu es va convertir en una concessió de l’Ajuntament.

Malgrat aquesta situació, es va pensar molt bé com els alumnes del CEIP Sagrada Família podrien continuar fruint dels avantatges que els permetien fer activitats físiques i esportives sempre en les millors condicions.

D’aquesta petita gran història, el que més m’agrada és veure que la llavor que es va plantar fa 25 anys ara és un gran arbre, ple de branques i moltes fulles i que ben aviat podrà esdevenir un frondós bosc.

22

25 anys del Claror

20-23 Cap03.p65

22

18/07/2008, 16:35

Una petita gran història 03

Dades d’interès Els orígens de l’escola Sagrada Família es remunten a l’any 1904, quan les Congregacions Marianes de la Companyia de Jesús creen un espai on alumnes dels col·legis de Casp i Sarrià fan obres socials.

L’any 1917, aquest espai de catequesi es transforma en escola.

La Companyia de Jesús inicia la construcció d’unes noves instal·lacions al carrer de Sardenya, entre Rosselló i Còrsega, per respondre a l’increment de l’alumnat, però l’elevat cost de l’operació no els permet acabar les instal·lacions esportives previstes al soterrani.

El 1978 es transfereix l’escola a la Claror Societat Cooperativa Catalana Limitada (Claror SCCL), formada pels pares i mestres, a canvi d’assumir el crèdit pendent i amb la intenció de reconvertir l’escola a pública. El centre passa de dir-se oficialment Complejo Educacional Sagrada Família a escola Sagrada Família.

L’escola entra a formar part de la xarxa del CEPEPC, que reclama escoles públiques catalanes.

La Cooperativa acaba les obres, incloent-hi una piscina i un gimnàs que havia començat a construir la Companyia de Jesús als soterranis, que acaba esdevenint l’Esportiu Claror.

El curs 1987-88, l’escola entra a formar part de la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat. Per això, es dissol la Cooperativa Claror, que cedeix el seu llegat a la nova Fundació Claror.

Des d’aleshores, l’escola Sagrada Família ha continuat mantenint un estret vincle amb la Fundació Claror.

Actualment, quatre membres del Patronat de la Fundació Claror estan vinculats a l’escola Sagrada Família: dos són representants del claustre i dos representen l’AMPA.

25 anys del Claror

20-23 Cap03.p65

23

18/07/2008, 16:35

23

04 Una idea de bojos amb molt seny

24

25 anys del Claror

24-27 Cap04.p65

24

21/07/2008, 12:38

Una idea de bojos amb molt seny 04

04

Una idea de bojos... amb molt seny En mirar cap enrere, al pas del temps, als orígens del que és avui la Fundació Claror, el primer que se m’acut és pensar que estàvem una mica bojos, perquè del que en el dia a dia no t’adonaves, aquest anar pedalant per no caure, en veure-ho ara, globalment, produeix certa sensació de vertigen. La realitat ha demostrat que darrere d’aquesta bogeria també hi havia molt seny.

Recordo aquelles primeres assemblees fetes al saló d’actes del Col·legi Claret, l’any 1977, en què s’anaven exposant, d’una manera una mica anàrquica, els problemes que tenia la nostra comunitat educativa, tant en els aspectes docents com en els de relació amb els titulars de l’escola, la Companyia de Jesús.

Recordo com, una mica ingènuament, en una d’aquestes assemblees vaig decidir sumar-me de manera activa al procés que iniciàvem, i això em va canviar la vida a partir de llavors. per EDUARD FRANCO La Companyia de Jesús tenia una idea per a l’Escola Sagrada Família, però en aquell moment començava a ser conscient que la realitat econòmica de la seva inversió en l’edifici estava molt lluny de les seves previsions inicials: costos superiors, habitatges no venuts, subvencions no obtingudes i interessos bancaris superiors els dibuixaven un panorama poc encoratjador.

D’altra banda, el seu projecte educatiu era discutit i contestat públicament pels estaments de l’escola que la volien catalana, plural, participativa i oberta al barri. Aquestes qüestions i la pèrdua evident del control ideològic de l’escola els van fer veure la inviabilitat del seu projecte.

La complicitat i la complementarietat dels estaments de l’escola fou la clau en aquells moments inicials de la nostra cooperativa. L’estament de les mestres i els mestres i el de pares i mares (expressions de gènere, molt en voga actualment, però que jo vaig escoltar aleshores, una mica sorprès, per primer cop dels llavis de Mercè Valentí) eren totalment diferents. El primer estava dedicat professionalment al 100 % a l’escola, molt homogeni en el seu pensar

Com a pare d’alumne de l’escola Sagrada Família va ser un dels socis fundadors de la Cooperativa Claror, de la qual va ser membre del Consell Rector. El 1989 va ser elegit el primer president de la Fundació Claror, càrrec que va ostentar fins al 1993.

El 1997 es va incorporar professionalment a la Fundació Claror com a director del Poliesportiu Sagrada Família fins al 2000, quan va ser anomenat Director General de la Fundació Claror, càrrec que va mantenir fins al 2003.

25 anys del Claror

24-27 Cap04.p65

25

18/07/2008, 16:37

25

04 Una idea de bojos amb molt seny

i actuar, amb moltes possibilitats d’analitzar, entre ells, els problemes, amb idees molt clares de com volien l’escola, etc.

En canvi, l’estament de pares i mares era molt més heterogeni en la seva procedència i criteris sobre l’escola, amb interessos diversos, participació dispersa i ocupats laboralment en les seves professions, amb la qual cosa les dedicacions a l’escola tenien un caràcter acusat de nocturnitat i voluntarisme.

I, tanmateix, el miracle es va produir. Aquests dos estaments tan diferents es van potenciar mútuament i van ser capaços d’actuar unitàriament portant endavant el projecte amb èxit, i fins i tot es va dotar d’un document ideològic i operacional de gran calat, la Ponència, el punt 6è del qual es va fer famós per les llargues sessions a altes hores de la matinada dels dijous que es van necessitar per elaborar-lo. Les mobilitzacions al carrer van ser un altre element fonamental en la consecució de l’objectiu.

El 20 de juliol de 1978 es va arribar a l’acord del traspàs de la titularitat de l’escola, que es va oficialitzar l’any següent, i el 1982 es va fer el contracte de compravenda de l’edifici.

Recordo especialment les anàlisis amb el nostre enyorat Alejandro, mestre d’una honestedat a prova de bomba, de qui les seves alumnes, encara avui, diuen que «creava consciència».

Polemista dur, tant si es referia a temes relacionats amb la nostra escola –com, per exemple: hem de tenir director o ho podem fer mancomunadament?– com si es tractava d’altres de caràcter social o polític, com el dubte de si s’havia d’anar a votar en el referèndum de l’OTAN. Quan s’arribava a un acord amb ell, el defenia implacablement.

Recordo les vacances del 1978, que les vam passar en una sala del Col·legi Casp de la Companyia de Jesús on en un armari jeien munts impressionants de documents i factures que es van analitzar per poder determinar quant valia la nostra escola i quin era el deute real que tenien els jesuïtes i que hauríem d’assumir.

Recordo el 23 de febrer del Tejerazo: teníem reunió de la cooperativa i no es va poder celebrar, ja que alguns membres de la junta no hi van poder assistir perquè, tal com va indicar l’esposa d’un d’ells per telèfon, havien anat a la plaça de l’Ajuntament per defensar els «companys».

Les instal·lacions esportives, l’Esportiu Claror, no van ser un objectiu inicial de la cooperativa: el que era fonamental era assegurar la continuïtat de l’escola en les condicions que volíem.

Una vegada aconseguit això ens vam plantejar altres temes, i el primer i més urgent era el del menjador, inexistent en aquells moments. Els pares, a primers d’octubre del 1978, ens vam comprometre a fer que l’1 de desembre els nens poguessin menjar a l’escola. I es va aconseguir.

26

25 anys del Claror

24-27 Cap04.p65

26

18/07/2008, 16:37

Una idea de bojos amb molt seny 04

Al soterrani, els espais per a les instal·lacions esportives –que vam comprar als jesuïtes– estaven en un estat molt primari i deteriorat. L’excavació del forat de la piscina estava plena de totes les restes de l’obra, per tot arreu hi havia pols, no hi teníem il·luminació, etc.

La primera feina va ser constituir-nos en brigada de neteja per poder conèixer el que teníem i les seves possibilitats i, a partir d’allà, projectar el futur.

Havia nascut l’Esperit Claror.

L’11 de març de 1982, la Claror Societat Cooperativa va aprovar formalment la realització de les obres amb un pressupost de 34,7 milions de pessetes, que a la seva finalització va tenir un increment del 10 %.

Quan, mesos després, les mateixes brigades, un diumenge a la nit, vam fer el primer bany a la piscina del conjunt de la instal·lació acabada (que seria oficialment inaugurada el 18 de desembre de 1982) va començar una altra pàgina d’aquesta bonica història.

Dades d’interès La Cooperativa Claror neix l’any 1978, formada per l’Associació de Pares i Mares de l’escola Sagrada Família i els mestres del centre.

L’objectiu de la Cooperativa és no només evitar el tancament de l’escola davant la seva fallida econòmica, sinó transformar-la en una escola moderna, laica, mixta i catalana, i que acabi esdevenint escola pública de la Generalitat.

Aquest poliesportiu, l’Esportiu Claror, té un cost de trenta-nou milions de pessetes, amb una desviació sobre el pressupost inicial de dues-centes mil pessetes. Aquesta inversió es fa amb les aportacions de la Generalitat de Catalunya (dinou milions), de la Diputació de Barcelona (tres milions) i de l’Ajuntament de Barcelona (un milió). Els setze milions restants els finança la Cooperativa Claror.

La Cooperativa decideix concloure les obres de construcció, inacabades al soterrani de l’escola, d’una piscina i un gimnàs, per donar servei a l’escola i al barri en general. El 1981 comencen les obres.

La Cooperativa Claror es dissol l’any 1989, un cop l’escola ja forma part de la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat, i cedeix el seu llegat a una entitat de nova creació: la Fundació Claror.

25 anys del Claror

24-27 Cap04.p65

27

18/07/2008, 16:38

27

05 L’arquitectura: tirant línies

28

25 anys del Claror

28-33 Cap05.p65

28

18/07/2008, 16:41

L’a rquitectura: tirant línies 05

05

L’a rquitectura: tirant línies La meva relació amb el Claror comença a finals de l’any 88. Ja en fa dinou anys! En aquella època jo era un jove arquitecte que treballava a l’Ajuntament de Barcelona, en una àrea en què ens dedicàvem a fer projectes d’equipaments municipals.

Recordo que, de tant en tant, em venia a veure en Joan Itxaso a les oficines de la plaça Lesseps, per comentar el projecte que m’havien encomanat i que consistia a ampliar les instal·lacions esportives del carrer de Sardenya. Es tractava d’un pavelló que havia de quedar totalment soterrat dins del pati d’interior d’illa de Gràcia i que s’havia d’unir, per sota, amb el que llavors era l’Esportiu Claror. Una cosa complicada: resoldre les dificultats d’accés, amb un preu molt ajustat i, això sí, que fos molt auster.

Al cap de poc vaig deixar l’Ajuntament i en Joan em va demanar que m’encarregués de la direcció de les obres. Així ho vam fer. Va ser una feina molt intensa i apassionant. Sort de l’ajuda d’en Robert Brufau i la Gemma amb l’estructura de l’edifici; també de l’Helena Bohera, que era estudiant d’arquitectura i col·laborava al meu despatx, de l’aparellador Zaragoza, que no perdonava els esmorzars un cop acabada la visita d’obra, i del bon criteri del cap d’obra de la constructora, en Toni Tineo, amb el qual després hem continuat treballant en altres ocasions per al Claror.

Resulta que si acabàvem les obres abans de l’estiu del 92 –Jocs Olímpics– hi hauria un estalvi de l’IVA del pressupost (cosa gens desestimable), ja que les instal·lacions es considerarien com a seu olímpica de reserva! Ja us podeu imaginar les presses. Es pot dir que vam per SALVADOR MATAS acabar a finals del 92 amb l’objectiu acomplert, tot i que l’empresa constructora no va quedar Arquitecte, va dirigir el projectan ben parada. te d’ampliació de l’Esportiu La Fundació Claror va ser pionera a l’hora de gestionar un centre esportiu municipal des de la iniciativa privada, sense ànim de lucre, costejant la inversió de les obres, o una part important, i cedint els terrenys a l’Ajuntament a canvi d’explotar la instal·lació a unes quotes públiques assequibles per a la gent del barri. Es tractava de fer un centre per al barri, fomentant l’esport de base, obert als alumnes de l’escola, i sense oblidar l’abonat, que en el fons n’és la base de

Claror el 1993, així com totes les remodelacions posteriors.

També va dirigir els projectes de construcció dels poliesportius Sagrada Família i Marítim i la profunda remodelació de Can Caralleu.

25 anys del Claror

28-33 Cap05.p65

29

18/07/2008, 16:41

29

05 L’arquitectura: tirant línies

sustentació econòmica. Això, en aquell temps ho explicava a companys meus, acostumats a sistemes més mercantilistes, i no ho acabaven d’entendre.

Amb els anys, tot aquest sistema de gestió pública i privada s’ha anat estenent, s’ha regulat legislativament, ha evolucionat. Però a Barcelona, el Claror va ser el primer a implementar aquest sistema de gestió.

Aquesta manera de fer va servir perquè molta gent cregués en el projecte i s’hi impliqués per tirar-lo endavant. La feina d’equip arribava als treballadors del centre, als mestres i pares de l’escola, a la gent del barri i, fins i tot, als professionals com jo, que també volíem sumar-nos a l’esforç amb il·lusió.

L’any 96 vam començar a treballar el projecte del poliesportiu Sagrada Família, i sempre vam mantenir la mateixa filosofia: austeritat en els acabats i buscant un preu tan baix com fos possible.

Partíem d’una estructura ja feta. Vam haver de posar força imaginació per ajustar-lo al nou programa esportiu que calia desenvolupar. En els projectes per al Claror sempre s’ha prevalgut que els vestidors fossin grans, amb possibilitat de posar-hi el màxim nombre de taquilles, d’aprofitar-ne tots els racons i sense menysprear-ne ni un metre.

En aquesta obra va participar, per part del Claror, l’Eduard Franco. L’obra es va acabar correctament, malgrat els entrebancs pressupostaris, i també en aquesta ocasió deixant l’empresa constructora mal parada.

Després va venir l’època de «lluita» per l’afer Myrurgia. L’Administració volia promoure una operació urbanística de canvis de sòl d’equipaments públics per a habitatge, per construir un «centre per a esportistes d’elit» amb residència pròpia i nous habitatges de renda lliure. Vaig assessorar la Fundació perquè evités l’operació. Es van celebrar sessions informatives per als

30

25 anys del Claror

28-33 Cap05.p65

30

18/07/2008, 16:41

L’a rquitectura: tirant línies 05

veïns del barri a la plaça de la Sagrada Família i, fins i tot, vaig fer una conferència al Col·legi d’Arquitectes defensant l’interès del patrimoni arquitectònic de l’obra d’Antoni Puig Gairalt.

L’any 98, la Fundació es va plantejar créixer amb noves instal·lacions a Barcelona. De manera gairebé simultània es van guanyar els concursos per als nous centres de Can Caralleu i del Marítim.

Recordo el primer dia que vaig entrar a Can Caralleu amb en Joan Itxaso: feia pena. Hi havia molta feina a fer. Tot allò era molt gran i la inversió, també.

Amb els anys, s’han anat assolint totes les millores necessàries als camps i les piscines, de fora i de dins, les reformes dels vestidors, la construcció d’un nou aparcament... Ja només falta arreglar les oficines!

El cas del Marítim va ser molt diferent, digne de dedicar-li un llibre sencer com el que teniu a les mans. Quina Setmana Santa, la del 2000! En un acte de presentació a l’Ajuntament, ens vam assabentar que en el mateix lloc on estàvem construint el poliesportiu del Marítim hi havia d’anar una gran plaça que serviria d’accés al futur edifici del Parc de Recerca Biomèdica.

Em vaig quedar bocabadat, incrèdul. Teníem feta l’estructura fins a dalt de tot i ens estaven dient que el que havíem fet s’havia d’enderrocar. Havíem de refer completament el projecte.

Tot havia de quedar per sota terra, de manera que la plaça quedés lliure de qualsevol element construït. Ni tan sols podíem treure’n les ventilacions. Ah!, i tota aquesta moguda s’havia de fer en cosa de dies. Les obres no es podien aturar. Mentre no teníem el projecte refet, decidíem dia a dia què calia anar fent. S’havia de canviar tot, els accessos, el programa, havia d’encabir-s’hi una nova piscina de vint metres, ens havíem d’unir a un futur pavelló que es faria a sota del Parc Biomèdic... Crec que va ser una proesa sortir-se de tot l’enrenou. El setembre del 2001, s’inaugurava.

A mitjan 2003 va entrar en Gabriel Domingo com a nou director.

25 anys del Claror

28-33 Cap05.p65

31

18/07/2008, 16:41

31

05 L’arquitectura: tirant línies

Casualment, amb en Gabriel ja ens coneixíem de temps enrere, per amistat amb el meu germà petit. S’inicià una nova etapa de consolidació i «digestió» amb relació al gran creixement que havia tingut el Claror en tan poc temps. Ens vam centrar a fer reformes i millores de les quatre instal·lacions, però, això sí, més preocupats per la imatge i els acabats interiors, que fins aleshores havien quedat més en un segon terme, i mantenint-nos fidels al gran lema de la casa: ajust econòmic al màxim.

Vull destacar un parell d’actuacions a Can Caralleu: la construcció de la sala de fitness, un pavelló muntat al damunt de l’edifici de vestidors, que es va fer íntegrament amb elements prefabricats per guanyar temps d’execució, i un nou aparcament. Aquest darrer és una estructura exclusivament de formigó semicoberta, molt austera, que fa de terrassa mirador a la part superior.

Amb tants anys treballant per la Fundació, en totes les instal·lacions esportives que té a Barcelona, fent obres grans i petites, reformant el que ja s’havia fet temps enrere, aprenent de les decisions preses, corregint errors, crec que puc afirmar que s’ha fet possible dur a terme una arquitectura esportiva, que dóna cabuda en un mateix espai als joves que practiquen esports de grup, als alumnes de les escoles, als usuaris que fan rehabilitació i, en general, a tots els que es posen en forma. Aquesta ha estat la satisfacció, a pesar dels moments difícils, d’haver pogut col·laborar a fer-ho possible, sempre dins dels criteris de fer una arquitectura funcional, austera i bé de preu.

32

25 anys del Claror

28-33 Cap05.p65

32

18/07/2008, 16:41

L’a rquitectura: tirant línies 05

Dades d’interès Quan l’Esportiu Claror s’inaugura el 1982, té 2.200 metres quadrats d’espais esportius que inclouen una piscina de 25 x 12 metres, un gimnàs, una sala de rítmica i quatre vestidors. S’accedeix a l’Esportiu per l’entrada de la mateixa escola Sagrada Família.

El 1986, la Cooperativa Claror adquireix amb l’Ajuntament de Barcelona 2.000 metres quadrats a l’interior d’illa annex a l’escola. Els terrenys són municipals però la Cooperativa adquireix un dret d’ús per cinquanta anys. S’hi fa un jardí i dues pistes de bàsquet.

El setembre del 1991 la Fundació Claror signa un acord amb l’Ajuntament i la Generalitat per construir, sota l’interior d’illa adquirit, nous espais esportius que s’integraran a l’Esportiu Claror.

El febrer del 1993 s’inauguren les noves instal·lacions, que inclouen un pavelló cobert, tres pistes d’esquaix, noves sales polivalents i nous vestidors, entre altres.

L’Esportiu Claror passa a tenir una dimensió de 5.300 metres quadrats, als quals s’accedeix ja no per l’escola Sagrada Família sinó pel túnel del carrer de Sardenya, més proper al carrer de Rosselló.

Des del 1995 les reformes internes de l’Esportiu Claror han estat constants. Pràcticament cada any s’hi han fet obres de millora. Una de les més destacades té lloc l’any 2002, quan es va remodelar íntegrament la piscina.

25 anys del Claror

28-33 Cap05.p65

33

18/07/2008, 16:41

33

06 La nostra piscina

34

25 anys del Claror

34-39 Cap06.p65

34

18/07/2008, 17:00

La nostra piscina 06

06

La nostra piscina Vet aquí que una vegada hi havia un forat... en un soterrani... del carrer Sardenya, 443, allà on hi ha l’escola Sagrada Família. Tot recordant això, fa tants anys, més de 25...

– Què deu ser?

– Ah! Mira, mira, que ja es veu…

– Sí! El 18 de desembre de 1982 vam sortir de dubtes. És…

– La piscina!

Fem memòria en el temps…

– Núria, recordes tota la filera de persones amb els penjadors a la mà i l’intercanvi de numerets amb una polsera per desar la roba?

– I tant, Roser! Es formaven unes llargues fileres en aquell llarg passadís...

– Quin canvi, ara! Busquem i rebusquem a les butxaques, a les bosses, i per fi la trobem... la moneda per poder posar al moneder de la taquilla. Això, el dia que no se’ns oblida! Per cert, a piscina encara hi ha treballadors del 1982?

– Tu mateixa, Roser, i la Maria José Llach. I els que ens vam incorporar no gaire més tard i que fa una pila d’anys que compartim experiències, com la Marta Solé, la Mercè Bel, la Dolors Bertran, la Glòria Joaniquet, la Beatriz Urnieta, i jo mateixa. Quan penso en tota la gent que hem vist passar, conegut, parlat, rigut i compartit tantíssimes hores...

– És veritat, no podem oblidar tots els treballadors que han passat per l’àrea aquàtica. Tots, d’una manera o una altra, hi han deixat la seva petjada, han compartit remullades, salts, samarretes i pantalons xops (uns més que altres). Tots, amb els seus coneixements i les seves experiències, han contribuït juntament amb els vint-i-tres monitors que actualment formen la plantilla de l’Esportiu Claror a conformar un estil de treball sempre adreçat al servei

per ROSER CASTILLO Sòcia fundadora de la Cooperativa Claror, és una de les tres úniques persones que porten més de 25 anys treballant a l’entitat, des de la inauguració de l’Esportiu Claror. Des del 1998 treballa al Poliesportiu Sagrada Família i, des de 2005, a l’àrea de cultura i solidaritat de la Fundació. i NÚRIA CUBELLS Responsable de l’àrea d’activitats aquàtiques de l’Esportiu Claror des de l’any 2007.

Va entrar a treballar el 1988, primer com a monitora i després com a responsable de torn de matí de la piscina.

25 anys del Claror

34-39 Cap06.p65

35

21/07/2008, 12:44

35

06 La nostra piscina

de les persones. I Núria, t’has preguntat mai quants metres s’hauran nedat?

– Uf! I quants programes, entrenaments i adaptacions devem haver fet?

– Per cobrir les necessitats de tots els col·lectius, des dels 0 fins als 99 anys... Incomptables!

– I a més, encara continuem a la recerca de noves activitats per a tothom i per a cadascú. Fem tantes activitats diferents i ens hem adaptat tant als canvis i a les necessitats que ara fem moltes classes al ritme de la música.

– Aiguagim...

– Aiguadolça, aigües profundes...

– I ara, Núria, hi ha la graella!

– Sí, activitats a les quals ja no cal inscriure’s!

– Miro i miro…, em convé la classe i l’horari… Va, no m’hi penso dues vegades… a fer exercici!

– Roser, penses mai en les moltes anècdotes que hem compartit aquests 25 anys, 300 mesos, 8.125 dies, 194.900 hores? Algunes, amb el pas del temps, ens semblen divertides…

– I tant! Ens hem quedat sense aigua i els nens penjant del sobreeixidor…

– I a la inversa, massa aigua per tota la platgeta que feia de les sabatilles dels abonats petites embarcacions.

– Hem recollit coses molt diverses dels fons d’aquestes aigües…

– Hem compartit l’espai amb els nostres abonats i cursetites, alguns dels quals no han deixat de venir durant molts anys. Els hem d’agrair la seva fidelitat.

36

25 anys del Claror

34-39 Cap06.p65

36

18/07/2008, 17:00

La nostra piscina 06

– Amb aquests usuaris incondicionals vam especular fa 25 anys si veuríem passar el metro prop de la instal·lació, i ara estem pendents de l’arribada de l’AVE. – I hem viscut moltes transformacions des de la primera piscina de 25 per 12,5 metres, amb el sobreeixidor aixecat, on fèiem «steps» per força a cada classe i el sostre granatós, a conjunt amb el terra. Un Claror que potser hauria d’haver dut el nom de foscor.

– Amb l’ampliació de les instal·lacions, a l’època dels Jocs Olímpics, va venir una nova piscina: la petita.

– Ja podíem gaudir d’una mica de llum, tan preuada en aquest soterrani, i de les zones d’hidromassatges i saunes. Finalment, d’aquella primera piscina gran ens han quedat molts records, molts bons moments i uns clauers fets amb les rajoletes de l’antiga piscina. L’any 2000 es va modificar tota la piscina, i vam donar moltes voltes als plànols per poder gaudir d’unes finestres on entrés la llum natural. Finalment només vam poder obrir-ne una, i aquesta és el contacte amb l’exterior, el nostre indicador del temps, de si fa sol, núvol o plou. El primer raig de sol el vam veure el dia 1 d’abril a les onze del matí, en una gran celebració.

– Però a Ia piscina del Claror no és tot nedar i nedar…

– I tant que no, Roser. Tècnics i usuaris celebrem junts un munt de festes tradicionals, com el tió per als més petits, en què tots piquen i canten per obtenir una llaminadura, no aquàtica sinó de sucre…

– Els nostres magnífics carnestoltes amb autèntiques comparses conjuntades…

– El campionat de natació escolar per Sant Jordi, i durant la Festa Major del barri de la Sagrada Família, on uns 150 nens poden posar a la pràctica les seves qualitats aquàtiques…

– Exposicions de dibuixos fets pels alumnes de les classes…

25 anys del Claror

34-39 Cap06.p65

37

18/07/2008, 17:00

37

06 La nostra piscina

– En definitiva, Roser, una pila d’activitats i cursos que s’han ofert al llarg d’aquests 25 anys per ajudar a estimar l’aigua i a gaudir-ne d’una manera saludable, per mantenir-se en forma i per trobar una manera d’esvair-nos dels problemes (sempre que l’aigua no ens arribi al coll) i relaxar-nos per poder continuar amb prou energia les activitats de cada dia.

– I sempre intentant arribar amb tots aquests bons propòsits al major nombre possible de persones i col·lectius amb necessitats especials, dins de les nostres possibilitats.

I és que tot ha contribuït a fer un grup d’amics que compartim un interès comú: l’esport.

38

25 anys del Claror

34-39 Cap06.p65

38

18/07/2008, 17:00

La nostra piscina 06

Dades d’interès La piscina de l’Esportiu Claror és, des del principi, l’element central de l’Esportiu Claror. Té unes dimensions de 25 metres de llargada i 12 d’amplada, dividida en vuit carrils per a la natació.

L’any 1982, la piscina de l’Esportiu esdevé la primera piscina que es construeix en uns soterranis de la ciutat de Barcelona.

L’any 1993, coincidint amb l’ampliació de les instal·lacions, es construeix una piscina petita de 12 x 6 metres per a activitats aquàtiques en grup. Posteriorment també es construiran, en un espai annex, dues banyeres d’hidromassatge.

L’any 2002 la piscina gran es remodela íntegrament per adaptarse a les noves normatives de seguretat i per millorar el confort dels usuaris.

A banda de l’ús lliure que els abonats fan de la piscina, aquest espai acull tota mena de cursets de natació, des de nadons fins a gent gran, i de tots els nivells. A la piscina petita també es fan classes de diverses activitats com l’aiguagim o l’aiguadolça.

25 anys del Claror

34-39 Cap06.p65

39

18/07/2008, 17:00

39

07 Un lloc bo: la Milla

40

25 anys del Claror

40-43 Cap07.p65

40

18/07/2008, 16:45

Un lloc bo: la Milla 07

07

Un lloc bo: la Milla Fa més de quatre anys que vaig deixar de treballar a la Fundació Claror i encara avui, ho he de confessar, m’hi sento com a casa. Aquesta sensació de pertinença és molt forta i, alhora, traspua una enveja sana vers el col·lectiu de persones que avui encara hi treballa activament.

Suposo que aquest enamorament és en part la raó per la qual fa uns quants mesos em van demanar de col·laborar en l’edició del llibre commemoratiu del vint-i-cinquè aniversari de l’Esportiu Claror.

En concret, es tractava d’escriure un article sobre La Milla. En un primer moment, vaig pensar que la meva aportació no estaria a l’altura i que tampoc no hi aportaria un valor afegit, ja que, sincerament, La Milla és per a mi un moment de diversió en què m’ho passo bé i només procuro ajudar en el que sigui de menester. Sense tenir gaire temps per donar-hi una resposta, les persones que m’havien fet l’encàrrec ja em van explicar que es tractava de plasmar en l’escrit una visió personal de l’esdeveniment, fugint expressament de qualsevol formalisme i deixant llibertat total a l’autor, fins al punt que La Milla havia de ser una bona excusa per escriure una pàgina més d’aquest vint-i-cinquè aniversari.

La meva participació a La Milla va ser durant uns quants anys en qualitat de treballador de la Fundació i, posteriorment, durant els darrers quatre anys, ha estat com a amic de moltes de les persones que la fan possible. No obstant això, tant la meva participació com a treballador com a amic o simplement com a col·laborador ha estat poder-hi aportar el millor de mi mateix i, alhora, rebre un munt de coses, sempre noves, intenses i «arrebossades» amb molta amis- per NÈSTOR VILLELA tat. En conclusió, com dirien els meus amics els escoltes, el projecte de La Milla el podríem Va ser director d’instal·lació de Can Caralleu entre 1999 i anomenar un lloc bo. M’explicaré.

En primer lloc, La Milla és un lloc bo perquè ha participat del meu creixement personal, de la mateixa manera –n’estic segur– que també ho ha fet amb moltes de les persones que porten anys i anys treballant-hi –algunes potser massa i tot. La meva col·laboració, més o menys intensa cada any, ha desenvolupat en mi més responsabilitat en les tasques assignades, diligència en el desenvolupament d’aquestes, seriositat quan calia, capacitat d’engrescar tots

2003, any en què va deixar l’entitat per buscar altres reptes professionals. Tot i que ja no treballa a la Fundació, cada any col·labora desinteressadament amb l’organització de la Milla des de primera hora del matí.

25 anys del Claror

40-43 Cap07.p65

41

18/07/2008, 16:45

41

07 Un lloc bo: la Milla

els participants, explicacions consistents als turistes, moltes rialles quan la situació ho permetia i un munt de coses que el transcurs del temps m’ha permès comprendre i valorar. És a dir, puc dir convençut que La Milla és un espai de creixement personal per a tots els que hi participem i que ens aporta tant o més del que hem estat capaços de donar.

En segon lloc, La Milla és un lloc bo perquè m’ha ensenyat a fer equip. Segurament, després de saber estimar, saber fer equip amb les persones que t’envolten, és de les coses més complicades i alhora més importants de la nostra vida quotidiana. És evident que La Milla no seria possible sense un bon equip, format alhora per molts altres equips, cadascun amb unes funcions, característiques i realitats diferents. En aquest sentit, l’equip o els equips que necessita La Milla van més enllà d’un equip professional, en el qual totes les persones desenvolupen acuradament les tasques que els han estat assignades, sinó que requereix una capacitat d’entesa i comprensió. Cal poder treballar l’amistat com a ingredient destacat per fer d’un grup de persones un verdader equip. Per aquest motiu, La Milla t’obliga a combinar adequadament professionalitat i amistat amb l’objectiu de garantir l’èxit d’un projecte comú. L’equip de persones que s’ha anat format, any rere any, és realment un col·lectiu de persones en què l’amistat és un element present, amb diferents matisos, evidentment. Jo he participat d’aquest equip, vull continuar-ho fent mentre pugui, i espero que les persones que en formen part i que ho faran en el futur sàpiguen apreciar la importància d’aquesta comunió, sense la qual, com ja he dit, difícilment existiria un esdeveniment com La Milla.

En tercer i últim lloc, La Milla ha estat i és avui un espai de transformació social. Això vol dir que aquesta activitat esportiva incideix directament en el comportament dels esportistes que hi participen, de les persones del barri i la ciutat on s’ha anat desenvolupant i fins i tot també en els milers de turistes –cada vegada més– que aquell diumenge d’abril tenen l’oportunitat de presenciar-ne el desenvolupament. Segurament, aquest és l’element més difícil de percebre, ja que des de la visió personal de cadascú sovint no tenim la suficient perspectiva per

42

25 anys del Claror

40-43 Cap07.p65

42

18/07/2008, 16:45

Un lloc bo: la Milla 07

adonar-nos d’aquesta transformació de l’entorn. És evident que aquesta incidència –més aviat indirecta– de La Milla en aquests diferents àmbits és només perceptible a través del transcurs dels anys i en molts elements, sovint de petita envergadura, però d’una importància palpable per al benestar del barri i de la ciutat de Barcelona.

Aquest tres elements són per a mi el que fan de La Milla un lloc bo, i com a tal un espai de creixement personal, d’equip i de transformació social. Evidentment, com molts estareu pensant, La Milla no és l’únic lloc bo, sinó que cada persona ha de ser capaç de trobar els seus llocs bons, ja sigui en la família, els amics, la feina, les activitats de lleure o qualsevol altre espai que també pugui reunir aquests requisits. No obstant això, encara que pugui semblar una tasca fàcil, això de tenir llocs bons és com tenir bons amics; és una aventura apassionant i alhora plena d’incògnites.

Per acabar aquesta visió força personal de La Milla, no em queda més remei que tornar a l’inici de l’article i parlar de la Fundació Claror. He començat explicant que aquest era un espai que feia sentir-me com a casa, i la raó principal d’aquest sentiment és que la Fundació Claror és també un lloc bo. He de confessar que des de la distància aquesta realitat s’aprecia millor i té un valor especial. Per aquest motiu, espero que totes les persones que, directament o indirectament, participen del projecte de la Fundació Claror sàpiguen descobrir aquests valors i trobar-hi el seu lloc bo. En tot cas, si encara no ho han fet, els convido a prendre’n una mica de distància perquè puguin adonar-se de la potencialitat del projecte i de les moltes coses que ells també hi poden aportar.

Per al futur, només desitjo que La Milla continuï sent un lloc bo i en el transcurs dels anys siguin moltes les persones que tinguin l’oportunitat de fer-ne un tast i deixar-se embriagar per la seva màgia.

Dades d’interès La primera edició de La Milla se celebra el diumenge 28 d’abril de 1985, en el marc de les festes del barri de la Sagrada Família. Neix amb el nom de Milla Urbana Popular. Té la sortida al carrer de Rosselló i l’arribada a Còrsega, entre Marina i Sardenya. El lliurament de premis es fa al carrer de Sardenya, davant l’entrada de l’escola Sagrada Família i de l’Esportiu.

A la segona meitat dels anys noranta, La Milla evoluciona gràcies a una major professionalització organitzativa, la col·laboració de patrocinadors i una major difusió comunicativa. Tot plegat permet incrementar la participació i la notorietat de l’esdeveniment. A això, hi contribueixen dos fets: el 1996 es rebateja la Milla Urbana Popular com a Milla Sagrada Família, i el 1998 es fa un canvi de recorregut perquè la meta s’ubiqui al carrer de Mallorca, just davant del temple de la Sagrada Família.

L’any 2002, coincidint amb les celebracions de l’Any Gaudí, La Milla fa un gran salt. Es reinstaura el Gran Premi Gaudí, concebut ara com dues curses per a professionals, amb alguns dels millors migfondistes europeus del moment, com Juan Carlos Higuero, Marta Domínguez o William Tanuy. El recorregut d’aquestes sèries té sortida a la Pedrera i arribada a la Sagrada Família: dues obres de Gaudí separades per una milla. L’esdeveniment es retransmet en diferit per TVE per a tot Espanya.

El 2003 es decideix institucionalitzar les dues sèries professionals del Gran Premi Gaudí, que ja es disputen cada any, i implantar un nou recorregut al voltant de l’anomenada «Illa Gaudí», amb sortida i arribada davant el Temple de la Sagrada Família. A més, se signa un conveni amb TV3 perquè faci una retransmissió en diferit de l’esdeveniment el mateix dia de la cursa.

El 2007, l’Ajuntament de Barcelona distingeix La Milla com a Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, reconeixent-la com la cursa de 1.609 metres més representativa de la ciutat tant pel que fa a la participació popular com la professional, i al seu prestigi i dimensió mediàtics.

25 anys del Claror

40-43 Cap07.p65

43

18/07/2008, 16:45

43

08 1989: la Fundaci贸

44

25 anys del Claror

44-47 Cap08.p65

44

18/07/2008, 16:47

1989: la Fundació 08

08

1989: la Fundació Els grans esdeveniments de les nostres vides solen ser únics i només es viuen una vegada.

Recordar és només un succedani de tornar a viure. Fa mandra oblidar i tanmateix s’oblida.

Els records de vegades són històries només en part semblants a la realitat del que va succeir, que es relaten en les nostres ments intentant reconstruir el que realment va passar i en què únicament les dates de les efemèrides situen en el temps uns fets. Uns fets que cada persona que els va viure podria descriure de manera diferent, i en el seu relat, juntament amb les coincidències contrastades i les dades objectives, hi haurà punts de vista personals que explicats a terceres persones poden semblar pertànyer a esdeveniments diferents.

Qualsevol temps passat no va ser necessàriament millor, però en aquells temps érem necessàriament més joves i això potser condiciona la nostra valoració sobre alguna cosa que ja només existeix en les nostres ments. A més, també som els nostres records, i construir-los favorablement envers els nostres interessos segur que ens ajuda a creure’ns millors del que realment vam ser. Si reflecteix l’esperit del que va passar, si no arribem a falsejar totalment el succeït i únicament fem un lleuger maquillatge és, sens dubte, un exercici psicològicament saludable.

Els records que en moltes ocasions inclouen el que sentim i les vivències que experimentàvem ens pertanyen més que els fets que van passar, que només es pertanyen a ells mateixos i a totes les circumstàncies que els van generar, tot i que puguem sentir-nos-en responsables d’alguns, sobretot si queden reflectits en alguna cosa palpable que perdura. La Fundació Claror és avui per avui un fet constatable i una realitat més que interessant.

La Fundació Claror és per a alguns el que descriu i es pot llegir en els seus estatuts: una fundació privada sense ànim lucratiu, emmarcada bàsicament en un àmbit esportiu, tot i que no de manera exclusiva, i amb voluntat de servei a la totalitat d’una ciutadania propera, servei concretat i expressament recollit per als alumnes i membres de la comunitat escolar del centre públic Sagrada Família i els veïns del barri. Per a molts altres és l’entitat que engloba les instal·lacions en les quals fan esport. Per a altres és l’empresa en la qual treballen o han

per PEDRO ANDREU Com a president de l’AMPA de l’escola Sagrada Família, va ser soci fundador de la Cooperativa Claror, de la qual va ser secretari i posteriorment president. El 2000 es va incorporar professionalment a la Fundació Claror per a assumir l’acabament d’obres i la direcció del Poliesportiu Marítim. El 2003, i durant sis mesos, va assumir també la direcció del Poliesportiu Sagrada Família.

25 anys del Claror

44-47 Cap08.p65

45

18/07/2008, 16:47

45

08 1989: la Fundació

treballat. Per a l’Ajuntament de Barcelona és una entitat gestora d’algunes de les seves instal·lacions esportives municipals. Per a alguns, els menys, és una cosa personal i pròpia.

La Fundació Claror existeix, possibilita la realització de moltes activitats, esdeveniments i projectes, aquest llibre n’és un exemple, i és també part dels records i les vivències de molta gent que va contribuir a crear-la i que va possibilitar-ne el creixement i la consolidació.

En les últimes dècades del segle XX hi havia a Barcelona una cooperativa de pares i mestres que vivien tan feliços com els ho permetien les nombroses i llargues reunions de tot tipus que mantenien, entre les quals figuraven aquelles en què havien de quadrar conjuntament, i amb interessos econòmics enfrontats, els pressupostos anuals. Mestres i pares també tenien anhels comuns per als seus fills i alumnes, i allà era més fàcil trobar punts d’acord: un projecte pedagògic que elaboraven conjuntament i una voluntat unànime d’integració a la xarxa d’ensenyament públic. A més, a la seva escola, paral·lelament i no sense esforç, generaven projectes que acabaven convertint-se en realitats: cuina i menjador escolar i, mira per on, fins i tot una piscina i un gimnàs que el 1982 van possibilitar la creació de l’Esportiu Claror, la llavor inicial d’on acabaria naixent la Fundació Claror.

El procés de passar a la xarxa pública d’ensenyament de l’escola Sagrada Família es va iniciar el 1987. L’escola veia propera la consecució d’un anhel llargament perseguit, convertir-se en pública, però la piscina i el gimnàs no entraven en aquest procés d’integració. De totes les possibilitats existents la que permetia perpetuar com a fet fundacional beneficiar l’escola i el barri era, sens dubte, la figura de la fundació. La comissió creada per dur-la a terme no va tenir dubtes a l’hora de plantejar-ho així, com tampoc no en va tenir l’assemblea que en el seu moment ho va aprovar de manera unànime.

Els responsables van ser molts, uns amb més implicació que altres, algú pot dubtar d’això? No passa sempre en quasi tots els processos col·lectius? Alguns van iniciar la seva participació

46

25 anys del Claror

44-47 Cap08.p65

46

18/07/2008, 16:47

1989: la Fundació 08

directa en la transformació quan es va crear una comissió a finals del 1987 per veure el què, el com i el quan de les possibilitats de continuïtat de l’Esportiu Claror, una realitat a la qual s’havia de trobar una sortida i que no passava en cap cas per continuar vinculada a l’escola Sagrada Família, un cop aquesta s’integrés en el sistema educatiu públic.

Potser l’aportació d’alguns membres de la cooperativa va ser únicament el seu vot de suport a la figura de la fundació sotmesa a votació a l’Assemblea General Extraordinària del dia 18 de maig de 1988. Allà s’inicià el procés formal que portaria en l’última assemblea de la cooperativa, el dia 30 de novembre de 1989, a fer que la Cooperativa Claror es convertís definitivament en la Fundació Claror.

Tant de bo les paraules que van escriure Martí i Pol i Lluís Llach per a la cançó Dóna’m la mà (1) expliquessin alguns dels sentiments i motivacions que van tenir en el seu dia els fundadors de la Fundació Claror, i que, a més, aquestes paraules puguin continuar inspirant tant els actuals responsables com els que vindran.

(1)

Dades d’interès El 30 de novembre de 1989 es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOG) l’anunci de creació de la Fundació Privada Claror. L’anunci apareix al diari just darrere del que anuncia la famosa fusió entre la Caixa de Pensions i la Caixa de Barcelona.

La Fundació Claror neix com a hereva de la Cooperativa Claror, dissolta arran de l’entrada de l’escola Sagrada Família a la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat de Catalunya.

El nou òrgan rector de l’entitat, segons els estatuts de la nova Fundació, és un patronat format per onze persones: tres representants del claustre de l’escola Sagrada Família, tres representants de l’AMPA de la mateixa escola, tres representants dels socis de l’Esportiu Claror, un representant dels treballadors de l’Esportiu i un representant de l’Ajuntament de Barcelona designat per l’alcalde.

Podeu llegir-la al final d’aquest llibre.

25 anys del Claror

44-47 Cap08.p65

47

18/07/2008, 16:47

47

09 Governant amb sentiments

48

25 anys del Claror

48-53 Cap09.p65

48

21/07/2008, 12:50

Governant amb sentiments 09

09

Governant amb sentiments És una de les poques persones que ha viscut des de dins, i des de primera línia, els 25 anys d’història del Claror. De fet, molt més que aquests 25 anys: en realitat n’han estat 34, perquè des del 1973 va viure des de l’escola Sagrada Família el naixement de la Cooperativa Claror i la transformació posterior en una Fundació de la qual va ser primer patrona i posteriorment presidenta durant més de deu anys: del 1993 al 2008. Conversem amb Joana Céspedes.

Què sents davant una efemèride com els 25 anys del Claror?

Expressar en veu alta el que una sent sempre és difícil. I més si es tracta de parlar del vint-icinquè aniversari de l’Esportiu Claror. De l’Esportiu Claror com a instal·lació però també, d’alguna manera, del Claror com a entitat. Una entitat que primer va tenir forma de cooperativa, i que des del 1989 té forma de Fundació, però que, tot i l’enorme creixement que ha experimentat, continua fidel als principis que tenia el que vam fundar ara fa 25 anys.

Quan i com comença la teva relació amb el Claror?

Vaig arribar a l’escola Sagrada Família l’any 1973. Tenia aleshores vint-i-dos anys. Els qui vulgueu, podeu fer comptes de l’edat que tinc ara, i els anys que porto vinculada a aquesta entitat. Gairebé tota la meva vida! Era una mestra jove, plena de somnis, il·lusió i esperances cap al futur, com tants altres joves mestres i pares d’alumnes que aleshores hi havia a l’escola. Un futur que, acabat el franquisme, imaginàvem ple de claror. L’escola pertanyia aleshores a la Companyia de Jesús que, en un moment determinat, va decidir tancar o vendre l’escola.

Va ser el primer dels moments decisius que recordo.

entrevista a JOANA CÉSPEDES

Mestra de l’escola Sagrada Família, de la qual va ser directora entre 1982 i 1987, va ser sòcia fundadora de la Cooperativa Claror i va formar-ne part del Consell La continuïtat de l’escola, que va passar per la creació de la Cooperativa Claror…

Rector. Ha estat membre del Patronat de la Fundació Sí. L’escola corria risc de tancament, i tots aquells joves mestres i pares d’alumnes del centre Claror entre 1989 i 2008, vam prendre una decisió important: crear la Cooperativa Claror. Volíem salvar l’escola i, superat essent la seva presidenta el franquisme, impregnar-la dels valors que pensàvem que havia de tenir tota escola moderna. entre 1993 i febrer de 2008.

Entrevista realitzada per Sergi Larripa.

I ho vau aconseguir.

25 anys del Claror

48-53 Cap09.p65

49

21/07/2008, 12:50

49

09 Governant amb sentiments

Doncs sí. La veritat és que entre tots vam aconseguir donar un gir de 180 graus a l’escola. Vam convertir el que era una escola dels jesuïtes en una escola laica, on no s’impartien classes de religió sinó d’ètica. Vam fer una escola catalana, i vam ser de les primeres a utilitzar el català com a llengua vehicular. Una escola mixta on, a diferència de moltes de les escoles privades de l’època, nens i nenes compartien aula i pupitres, i no hi havien d’anar uniformats. Una escola mixta, laica, progressista, catalana…, tot això que avui sembla tan normal, fa trenta anys no ho era gens.

I una escola on, des del principi, se li va donar una gran importància a l’activitat física, una assignatura que aleshores, a moltes escoles, era de les anomenades Maria…

Cert. A la Cooperativa Claror vam tenir clar, des del principi, que la formació del cos havia de formar part del programa pedagògic integral de l’escola. No concebíem la formació intel·lectual sense que anés acompanyada de la formació física dels nostres alumnes. Per això, vam ser de les primeres escoles de Catalunya a fer tres classes setmanals de l’assignatura d’educació física, donant-li gairebé el mateix rang que tenien assignatures com les matemàtiques o la història. La nostra sensibilitat per l’activitat física i esportiva, per tant, ve de lluny. I curiosament aquest va ser, dels diferents valors que tenia l’escola, el que posteriorment vam poder desenvolupar més, amb la inauguració de l’Esportiu Claror.

Com sorgeix la idea de construir l’Esportiu Claror?

Quan la Cooperativa Claror va comprar l’escola, aquesta ja tenia a mig fer, al soterrani, una piscina i un gimnàs. I des del principi vam pensar a acabar aquella obra. Havíem d’acabar de construir el gimnàs i la piscina, no només perquè donés servei als alumnes de l’escola sinó, també, perquè tots els veïns del barri poguessin gaudir del nou equipament esportiu, i a uns preus molt populars. Hem de recordar que aquest barri, el de la Sagrada Família, estava molt densament poblat, però no hi havia cap instal·lació esportiva.

50

25 anys del Claror

48-53 Cap09.p65

50

21/07/2008, 12:50

Governant amb sentiments 09

És a dir que, en comptes del que molts havíem cregut fins ara, no és que la Cooperativa «decidís» construir una piscina i un gimnàs, sinó que se’ls va trobar mig fets, i la decisió va ser acabar la construcció?

Exactament. De vegades, fins i tot, em pregunto què hauria passat si, quan vam comprar l’escola, en comptes d’estar a mig fer una piscina i un gimnàs, hagués estat a mig fer un teatre, posem per cas. L’entitat hauria crescut en el camp de l’esport, o ens hauríem decantat per les arts escèniques? El cas és que vam fer l’Esportiu. I ara fa 25 anys, el vam inaugurar.

I ara fa 25 anys, us devia ser inimaginable preveure com creixeria aquesta entitat, oi?

Doncs sí. Pot semblar un tòpic dir-ho, de tants cops com ho hem repetit. Però és que és cert! Si algú ens hagués dit fa 25 anys el que avui arribaria a ser aquesta entitat, que gestiona quatre instal·lacions esportives municipals a Barcelona, en construeix una cinquena a Llinars del Vallès i aglutina més de 35.000 abonats…, l’hauríem titllat de boig. Però el cert és que l’entitat va créixer, i molt. I el que és més important, va créixer sense bogeries, en un procés molt meditat i rigorós.

Com es produeix aquest creixement?

Un cop liquidada la Cooperativa Claror, i convertida l’entitat en Fundació, el primer gran salt va ser a principis dels noranta, quan l’Esportiu Claror va fer un salt que va ser doble: d’una banda, va fer una important ampliació de les instal·lacions, amb la incorporació del pavelló cobert, unes pistes d’esquaix, unes pistes exteriors… I d’altra banda, perquè el centre va entrar a formar part de la xarxa d’instal·lacions municipals de la ciutat. Un esdeveniment que marcaria el nostre futur. Per a mi, però, aquest no va ser el moment més crucial de la nostra història.

Quin va ser?

El moment més crucial, per a mi, va arribar a mitjan anys noranta. L’Esportiu Claror estava

25 anys del Claror

48-53 Cap09.p65

51

21/07/2008, 12:50

51

09 Governant amb sentiments

consolidat, i jo ja havia estat nomenada presidenta del Patronat. I una tarda, que recordo com si fos avui, mentre era a l’escola recollint els trastos per marxar a casa, va venir a veure’m el director de l’Esportiu, en Joan Itxaso. Em va plantejar l’oportunitat de construir i gestionar un segon equipament esportiu: el Poliesportiu Sagrada Família. Recordo que vaig tenir una primera reacció de rebuig.

Per què?

Se’m presentava una opció de futur que no havíem previst, i en un primer moment vaig creure que era una opció agosarada, per a la qual probablement no estàvem preparats. Una altra instal·lació esportiva? Vam generar un intens i enriquidor debat a l’entitat. Un debat llarg, serè, en el qual van participar moltes persones. Va ser el moment crucial: ens quedem com estem, gestionant només l’Esportiu Claror? O ens plantegem estendre el nostre model, les nostres idees i la nostra manera de fer a altres indrets?

I la decisió va ser iniciar el camí de l’expansió…

Sí. Va ser una decisió difícil però totalment encertada. Vam inaugurar el Poliesportiu Sagrada Família el maig del 1998 amb més de 7.000 abonats, i de seguida es va situar per sobre dels 9.000. Després de l’experiència de la inauguració del Poliesportiu Sagrada Família, ja va ser més fàcil prendre les decisions de gestionar nous equipaments esportius.

El 1999 va arribar Can Caralleu.

Un projecte que ens va fer molta il·lusió. D’una banda perquè hi havia el repte de remodelar i posar al dia una instal·lació molt gran, de característiques diferents de les que gestionàvem, però que tenia un gran potencial de futur. I segon perquè, per primer cop, anàvem acompanyats de dues entitats associades amb les quals compartíem molts valors: el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull.

I després de Can Caralleu es va plantejar el projecte del Poliesportiu Marítim, el primer centre de talassoteràpia que hi hauria a Barcelona.

Sí. Va ser un altre gran repte. Un cop teníem una instal·lació a la muntanya, Can Caralleu, ens va fer molta il·lusió el projecte del Poliesportiu Marítim, que significava obrir una instal·lació única, al costat del mar. Van ser moments importants. Viscuts amb intensitat i alegria.

Però suposo que durant aquests anys, en aquesta història de creixement i èxit, també hi ha hagut moments difícils i dolorosos, oi?

Sens dubte. El pitjor, per a mi, i segur que per a moltes de les persones que eren a l’entitat en

52

25 anys del Claror

48-53 Cap09.p65

52

21/07/2008, 12:50

Governant amb sentiments 09

aquell moment, va ser la malaltia que va afectar en Joan Itxaso. Va ser una forta sotragada per a ell, però també per a molts de nosaltres i per a la mateixa entitat. Però se’n va sortir. Com també se’n va sortir l’entitat. Primer, de la mà del nou director general, Eduard Franco. I després, aquests darrers quatre anys, de la mà del director general actual, en Gabriel Domingo. Però no voldria citar més noms. Posats a citar, n’hauria de citar moltíssims, i segur que cometria la injustícia de deixar-me’n algun. Perquè realment han estat moltes les persones que han contribuït a fer gran l’entitat, des dels empleats fins als abonats, passant per voluntaris… i sense oblidar, és clar, les persones que des de l’escola Sagrada Família s’han volgut implicar en el projecte Claror. Molts, la majoria, segurament podran llegir aquesta entrevista. Altres, uns pocs, ens han deixat al llarg d’aquests anys. Per a ells, els que avui són entre nosaltres però mirant-nos des del cel, també en vull tenir un record en aquest llibre.

A molts els vas poder comunicar la teva decisió de deixar la Presidència del Patronat el 19 de desembre de 2007, precisament durant la vetllada inaugural dels actes de commemoració dels 25 anys del Claror. Devia ser un dels moments més especials de la teva vida, oi?

Imagina-t’ho! Va ser una nit realment especial. Per a tots, perquè celebràvem el vint-i-cinquè aniversari del Claror, i vam poder veure imatges d’aquests 25 anys que ens van remoure els records. I per a mi personalment, perquè va ser el darrer acte públic que vaig fer com a presidenta del Patronat de la Fundació Claror. I va ser un gran orgull acomiadar-me d’aquella manera, donant les gràcies a les més de cent persones que al llarg d’aquests anys han contribuït més al creixement d’aquesta entitat. Però tal com vaig dir al discurs d’aquell dia, he deixat el càrrec, però no l’entitat, amb la qual segur que continuaré lligada, d’una manera o una altra, intentant col·laborar perquè els 25 anys vinents siguin tan fructífers, o més, com ho han estat els passats, i desitjant, com ho he desitjat sempre, que cada dia estigui ple de claror.

Dades d’interès El Patronat de la Fundació Claror ha tingut tres presidents: Eduard Franco (1989-1993), Joana Céspedes (1993-2008) i Laura Ponce (des del febrer del 2008).

Els Estatuts de la Fundació Claror han estat remodelats en dues ocasions, el 1999 i el 2007. Justament el 2007, i arran de la remodelació d’Estatuts, el Patronat està format per deu persones: dos representants del claustre de l’escola Sagrada Família, dos de l’AMPA de la mateixa escola, dos representants dels socis col·laboradors i tres patrons externs, representants d’entitats i àmbits propers a l’actuació de la Fundació Claror.

Orgànicament el Patronat consta d’un president, un vicepresident, un secretari, un sotssecretari i sis vocals.

A les reunions del Patronat també assisteix, amb veu però sense vot, el director general de l’entitat, que vetlla per la seva bona marxa i per l’aplicació de les decisions acordades al Patronat.

Per tot, gràcies, Joana.

25 anys del Claror

48-53 Cap09.p65

53

21/07/2008, 12:50

53

10 Els valors que ens inspiren

54

25 anys del Claror

54-57 Cap10.p65

54

18/07/2008, 16:53

Els valors que ens inspiren 10

10

Els valors que ens inspiren Al llarg d’aquests 25 anys la Fundació Claror ha estat el projecte compartit de nombroses persones, i totes elles hi han aportat –com a voluntaris o professionals– compromís, esforç, talent i il·lusió.

La Fundació va ser la solució per als equipaments que la cooperativa no podia mantenir en traspassar l’escola a la xarxa pública. Al seu torn la cooperativa va saber transmetre valors forts que ens han acompanyant en el quefer al llarg d’aquest temps. I es pot pensar que no sols es va transmetre valors sinó que ens va transmetre, també, una forta aliança amb els veïns i les entitats del nostre entorn i les institucions, cosa que va facilitar posteriorment l’ampliació de l’Esportiu Claror amb la construcció a l’interior de l’illa.

Avui, amb motiu d’aquesta celebració, podem preguntar-nos: què està fent l’organització?

Quin estil té? Quins en són els èxits? Quin és el servei que presta a la comunitat en què s’insereix? I per als seus integrants?

I si arribés un dia en què l’entitat ja no hi fos, què la faria ser recordada? Quina és la diferència, per quina «especificitat» se’ns enyoraria?

Miraré d’explicar –tal i com jo ho veig– què és el que la fa única i singular per a la comunitat: Ja des de la seva creació, la Fundació Claror sosté una marcada voluntat per mantenir un estil propi: ser la resposta a les necessitats educatives de la comunitat escolar, ser un esportiu obert al barri i, tot això, atorgant, a més, importància a la qualitat i la innovació en els serveis. per MANUEL CARMONA

El lema «Esport, salut i lleure per a tots» ens ha anat acompanyant des de la data inaugural, i Responsable de Sistemes de amb el temps s’ha demostrat l’encert de la formulació, ja que avui són moltes les entitats i les Gestió de la Fundació Claror des de l’any 2006. Abans institucions que inclouen algun esment a aquests valors.

havia estat monitor/coordiNosaltres entenem l’esport com una forma d’educar, i l’esperit lúdic, com un element essen- nador d’activitats aquàtiques de tardes i cap de l’àrea cial de la seva pràctica. Considerem que la formació de l’esportista ha de ser una fórmula d’administració de l’Esportiu Claror. transmissora de bons hàbits i valors positius.

25 anys del Claror

54-57 Cap10.p65

55

18/07/2008, 16:53

55

10 Els valors que ens inspiren

Volem fomentar la salut i les relacions socials i creiem que l’accés a l’esport i a l’activitat física s’ha de facilitar a totes les persones que ho vulguin.

Entenem que els equipaments municipals són per a l’ús de tots els ciutadans i la seva explotació els ha de posar al seu servei.

El nostre model facilita infraestructures de qualitat i accés a les persones amb mobilitat reduïda o amb limitacions físiques i a tots els segments de la població, amb independència de quina en sigui la condició física o el nivell previ. I per a tots ells hi ha d’haver programes adequats a les seves necessitats i demandes.

El 2007 ens dotem d’un nou codi ètic que s’incorpora a l’«Ideari» del 1992.

A més, la Fundació és una entitat que assoleix els objectius que es planteja. Ja l’any 1999 vam ser reconeguts per l’Associació de Gestors Esportius de Catalunya per ser l’entitat que havia fet la millor gestió esportiva.

Inspirats per la visió a llarg termini es planifiquen resultats. Els objectius tenen en compte els diferents col·lectius i se’n busca harmonitzar els interessos.

A través del lideratge i mantenint la constància en el propòsit es transmeten aquests objectius als empleats, d’aquesta manera els treballadors confien en la direcció.

Amb visió sistèmica sobre els processos fonamentals, aquests es controlen i s’enrobusteixen per mantenir els estàndards i els paràmetres explicitats en les cartes de serveis.

Es prenen les decisions basant-se en fets i dades. Així, treballant de manera sostinguda, s’ha ampliat contínuament el catàleg, amb un acostament de l’oferta a les expectatives, i s’han aconseguit unes instal·lacions acollidores on les persones s’ho passen bé.

Amb el creixement de l’entitat també van créixer les mires dels voluntaris i els professionals: les activitats solidàries van adquirir un empenta important i van començar els Fòrums Claror.

Al lema original, s’hi va afegir la paraula cultura i va quedar «Esport, salut, lleure i cultura».

Creiem que el nostre model pot expandir-se i per això s’han promogut algunes aliances com l’Associació d’Entitats per a la Gestió de Can Caralleu. Un projecte presentat conjuntament amb el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull que guanya la gestió de la instal·lació, ja existent, el 1998.

Recentment s’ha format un nou projecte que incorpora l’escola Ginebró de Llinars del Vallès amb l’objectiu de construir i gestionar, posteriorment, el nou poliesportiu municipal de Llinars del Vallès en règim de concessió. S’espera inaugurar-lo l’any 2009.

56

25 anys del Claror

54-57 Cap10.p65

56

18/07/2008, 16:53

Els valors que ens inspiren 10

En l’actualitat gestionem quatre instal·lacions esportives municipals a la ciutat de Barcelona. Entre les quatre instal·lacions aglutinem una massa social de més de 35.000 abonats, una quarta part de totes les persones que usen instal·lacions esportives municipals a Barcelona.

Avui, amb motiu d’aquesta celebració, podem reflexionar sobre com som i què ens inspira. Però sobretot podem sentir-nos orgullosos d’haver construït entre tots una entitat sòlida i dinàmica que avui pertany ja a diverses generacions.

Decàleg de valors de la Fundació Claror Recull els valors bàsics de caràcter universal que inspiren els interessos generals comuns als diferents grups que conflueixen en la Fundació, amb la intenció que siguin respectats tant a l’interior de l’entitat com en la relació que aquesta mantingui amb els seus diferents entorns. Aquests valors són: Integritat. Coherència entre el que es diu i el que es fa.

Credibilitat. Fiabilitat de les expectatives dipositades en l’entitat.

Equitat. Distribució equitativa de càrregues i beneficis.

Diàleg. Possibilitat de participació i mecanismes de consens entre els diferents grups implicats i afectats.

Transparència. Veracitat, intel·ligibilitat i accessibilitat en les estructures comunicatives internes i externes.

Dignitat. Respecte i foment dels drets humans i dels valors implicats en el reconeixement recíproc de les persones.

Legalitat. Compliment de les lleis i les disposicions legals.

Compromís cívic. Contribució al desenvolupament i el benestar de l’entorn — coresponsabilitat social.

Sostenibilitat. Posició davant el manteniment i la millora del medi ambient.

Responsabilitat. Capacitat de resposta davant les expectatives i les demandes socials.

25 anys del Claror

54-57 Cap10.p65

57

18/07/2008, 16:53

57

11 1992: el pas al municipalisme

58

25 anys del Claror

58-63 Cap11.p65

58

18/07/2008, 16:56

1992: el pas al municipalisme 11

11

1992: el pas al municipalisme Hi ha decisions en la trajectòria d’una entitat que marquen el seu futur. En el cas de l’Esportiu Claror, una de les més significatives va ser incorporar-ne la gestió al marc de les instal·lacions esportives municipals de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest fet es va fer realitat el 1993, deu anys després que l’Esportiu iniciés el seu camí. El procés de gestació va durar més de tres anys i va coincidir, en bona mesura, amb el final de la Cooperativa i l’inici de la Fundació, és a dir, en el període de transició de la titularitat de la instal·lació.

Quins factors van determinar aquesta decisió? En la meva opinió n’hi va haver de dos tipus: interns, propis de l’entitat, i externs, relacionats amb els canvis socials i la realitat mateixa de Barcelona.

Quan, el 1989, la Cooperativa va transferir l’Esportiu Claror a la Fundació, no només va transmetre, per donació, un patrimoni, va transmetre també un ideari i uns valors que s’han de mantenir vigents. És el llegat que inspirà la Cooperativa, enriquit amb l’experiència dels primers anys de gestió de l’Esportiu.

Els traços específics d’aquest llegat, que fonamenten el model Claror, són: a) La concepció de l’esport i l’activitat física com un dret de la persona al llarg de la seva vida, per a totes les persones, incloent-hi les discapacitades i en risc d’exclusió social, per una part, i com a vehicle per a la formació integral de la persona, en els valors universals de la llibertat, la justícia, la igualtat i la solidaritat, per una altra, tot perseguint la millora de la qualitat de vida (mens sana in corpore sano). b) La traducció d’aquest ideari en uns programes, a l’abast de tothom, caracteritzats per la qualitat i la seguretat en els serveis i per la responsabilitat social, com a compromís de l’entitat.

per JOAN ITXASO Vicepresident del Patronat de la Fundació Claror. Es va incorporar a la Cooperativa Claror el 1983, i el 1987 va assumir la gerència de l’Esportiu Claror. Va ser Director General de la Fundació Claror entre 1989 i octubre de 2000. Al desembre de 2002 es va incorporar al Patronat de l’entitat com a representant de l’estament dels Socis Benefactors.

25 anys del Claror

58-63 Cap11.p65

59

21/07/2008, 16:02

59

11 1992: el pas al municipalisme

c) La importància del factor humà establert sobre dues premisses fonamentals: el respecte a la dignitat i els drets de les persones i la seva capacitació humana i professional. d) El compromís social amb l’entorn, el barri, la ciutat i el medi ambient. e) La voluntat de servei públic i la primacia de l’interès general.

Què passava en aquelles dates al nostre voltant? Els dos fets més significatius van ser: 1) La incorporació a la pràctica de l’esport i l’activitat física de segments importants de la població per tres motius fonamentals: estar en forma, millorar la salut i relacionar-se socialment.

2) L’horitzó de les Olimpíades, Barcelona 92, va ser el millor catalitzador perquè aquest fenomen social es multipliqués a la nostra ciutat. Des del govern municipal es van actualitzar els criteris que regien el funcionament de les seves instal·lacions esportives i es va optar per l’externalització de la seva gestió a les entitats del teixit associatiu, preferentment sense ànim de lucre. Quan el 1991 l’Ajuntament aprovà el nou reglament per a les instal·lacions esportives municipals, la Fundació disposava d’un marc legal que li permetia incorporar-s’hi.

En aquestes circumstàncies l’Esportiu Claror necessitava créixer, per atendre la demanda del barri i complir cabalment el seu compromís amb l’escola Sagrada Família sobre l’ús de les instal·lacions. La Cooperativa ja va intuir aquesta situació i, l’any 1987, va adquirir la finca adjacent de la vella fàbrica, a l’interior de l’illa, i la va incloure en el llegat fundacional.

Sobre aquest teló de fons es van desenvolupar converses i gestions entre l’Ajuntament i la Fundació per fer realitat un projecte d’ampliació de l’Esportiu, unint els dos espais, doblant la superfície de l’equipament fins als 5.300 m2 i incorporant la gestió del complex a la xarxa municipal mitjançant un contracte de gestió durant cinquanta anys. El finançament del nou

60

25 anys del Claror

58-63 Cap11.p65

60

18/07/2008, 16:56

1992: el pas al municipalisme 11

equipament (330 milions de les antigues pessetes) es fa per mitjà d’aportacions iguals entre l’Ajuntament, la Generalitat i la Fundació.

Des de la perspectiva històrica que donen els quinze anys transcorreguts, des d’aquella decisió, i des del punt de vista dels agents implicats, en la meva opinió, en podem treure les conclusions següents: A) L’Ajuntament de Barcelona - Aconsegueix incorporar al seu àmbit una instal·lació important en una zona clarament deficitària d’equipaments.

- Incorpora també una experiència singular de projecte social amb èxit, en sintonia amb els objectius del consistori de promocionar, a la ciutat, l’esport per a tothom.

- Però, tal vegada, el fet més singular és que incorpora una entitat pionera en el compromís d’aportar els recursos generats per l’activitat a la millora i l’extensió de la mateixa activitat.

L’exemple de la Fundació Claror és un referent per al procés d’externalitzar la gestió de les instal·lacions esportives municipals.

B) La Fundació Claror - Acompleix l’obligació de respectar la voluntat fundacional i el seu llegat. Les condicions i els compromisos del contracte de gestió de l’Esportiu Claror entre l’Ajuntament i la Fundació ho fan plenament.

- Obre una perspectiva d’estabilitat i creixement a les aspiracions dels usuaris, del barri i dels treballadors de l’entitat. Aquesta perspectiva s’aconsegueix amb la important ampliació de les instal·lacions, que la Fundació, sola, no ho hagués pogut aconseguir.

25 anys del Claror

58-63 Cap11.p65

61

18/07/2008, 16:56

61

11 1992: el pas al municipalisme

- Addicionalment, incorporar-nos al municipalisme ens situa a l’epicentre del desenvolupament del mapa d’instal·lacions esportives de la ciutat. L’experiència positiva de col·laboració i coresponsabilitat amb les administracions, en el cas de l’Esportiu Claror, creen el germen per estendre el model Claror a altres barris de la ciutat.

Reflexió final La trajectòria posterior de la Fundació, guanyant els concursos del Poliesportiu Municipal Sagrada Família, del Complex Esportiu de Can Caralleu (amb l’associació) i del Marítim, confirma aquesta visió de futur. La Fundació adquireix una dimensió més adequada per als nous temps i manté la seva independència i enforteix el seu projecte social.

La confiança que la societat ha dipositat en el Claror és, sens dubte, el millor estímul per reforçar la nostra pròpia confiança i continuar treballant per a un futur, amb il·lusió i responsabilitat.

62

25 anys del Claror

58-63 Cap11.p65

62

18/07/2008, 16:56

1992: el pas al municipalisme 11

Dades d’interès L’Esportiu Claror esdevé instal·lació municipal el 1993, coincidint amb la inauguració dels nous espais (pavelló cobert, pistes d’esquaix –ja desaparegudes–, noves pistes exteriors, nous vestidors...Tot i això, les instal·lacions originals de l’Esportiu continuen sent privades, propietat de la Fundació Claror. Els espais de propietat municipal són els inaugurats el febrer del 1993.

Amb la seva integració a la xarxa de poliesportius municipals, l’Esportiu Claror se sotmet a les normes de gestió dels equipaments públics de la ciutat. L’Ajuntament fa un seguiment i un control de la gestió (com l’aprovació de tarifes, activitats i serveis) tant des del districte de Gràcia com des de l’Institut Barcelona Esports.

esportives municipals de Barcelona (juntament amb el Poliesportiu de l’Espanya Industrial i les Piscines Bernat Picornell) a publicar una «carta de serveis»: un compromís de qualitat i confort vers els usuaris mesurables per uns indicadors.

Els anys següents la Fundació Claror assumeix la gestió de tres instal·lacions municipals més: el Poliesportiu Sagrada Família, Can Caralleu i el Poliesportiu Marítim.

El 2007 hi ha trenta-nou instal·lacions esportives municipals amb abonats a Barcelona, que apleguen prop de 140.000 abonats. Amb les quatre instal·lacions municipals que gestiona, la Fundació Claror aglutina prop de 34.000 abonats, gairebé un 25 % del total.

El 1996, l’Esportiu Claror és una de les tres primeres instal·lacions

25 anys del Claror

58-63 Cap11.p65

63

18/07/2008, 16:56

63

12 Els professionals: l ’esforç per crear vincles

64

25 anys del Claror

64-67 Cap12.p65

64

18/07/2008, 17:01

Els professionals: l ’esforç per crear vincles 12

12

Els professionals: l’esforç per crear vincles L’entrada a l’Esportiu sempre ha tingut un aire de familiaritat. En un primer moment, l’accés es feia per l’escola Sagrada Família, seguint pel passadís fins a arribar a la veritable vida d’aquesta entitat, la recepció.

Des de la recepció, durant tot el trajecte fins a arribar a l’activitat que un vol fer, hi ha un anar i venir de gent ben diversa, nens, joves, adults, discapacitats i l’anomenada tercera edat.

Treballadors amunt i avall, però tots coincidim amb aquesta afició comuna: fer esport.

Però què té d’especial aquest centre? Doncs bé, té quelcom que no és mesurable però que es respira en l’ambient. Potser allò que tots notem però que no sabríem definir.

Anem errats si pensem que el que ens diferencia d’altres indrets és la quantitat de llum natural que ens envolta, oi? El que ho fa, el que fem i vivim són les «relacions» que establim els uns amb els altres, amb companys i usuaris. És el fruit d’aquestes relacions, del tracte que oferim i ens ofereixen, d’aquesta necessitat d’expressar el que sentim, de compartir pensaments i idees, el que fa possible formar un equip, basat en l’ajuda mútua i la col·laboració i en què el vehicle principal és el diàleg, caracteritzat per un saber escoltar.

Duem a terme un treball integral de la persona, que no s’orienta únicament en la millora de les capacitats físiques, sinó que també fomenta la capacitat per l’esforç, l’autocontrol, l’equilibri per NÚRIA CUBELLS emocional, la capacitat de motivar, l’optimisme... En definitiva, l’anomenada intel·ligència Responsable de l’àrea d’activitats aquàtiques de l’Esporemocional.

tiu Claror des de l’any 2007, abans havia estat monitora i Des del primer «bon dia» amb una veu agradable, o no, però sempre carregada de bones responsable del torn de matí intencions, hem vist passar diferents generacions de pares, fills i néts, compartint un espai a l’Esportiu Claror, instal·lació en la qual treballa des comú i unes aficions. de l’any 1988.

25 anys del Claror

64-67 Cap12.p65

65

18/07/2008, 17:01

65

12 Els professionals: l ’esforç per crear vincles

Tot això és possible gràcies a una direcció i una política basada en la gestió de l’esport per a tothom i a la voluntat dels treballadors d’arribar més enllà de les seves tasques per implicarse en els problemes, les necessitats dels usuaris. En definitiva, és possible gràcies a l’esforç constant de tots per arribar a satisfer les expectatives personals, superant el vessant merament esportiu i endinsant-nos, en ocasions, en la vida d’aquestes persones d’una manera amigable.

Aconseguir tot això és un repte difícil, perquè no depèn únicament de la voluntat d’uns, sinó de la predisposició d’altres i, aquí, hi intervenim nosaltres, demostrant que fins i tot els esports més individuals poden arribar a crear vincles entre les persones mitjançant activitats recreatives, compartint festes tradicionals, aconseguint moments prou agradables i engrescadors que permetin crear una cohesió entre tots.

Amb l’esport aconseguim alliberar les tensions del dia a dia, encara que, de vegades, no sempre és possible i es pot produir l’efecte contrari. Però la nostra sòlida voluntat ens permet posar diferents mitjans per suavitzar aquestes reaccions. Durant tots aquests anys, aquesta tasca ens ha permès fer de l’esport una vida saludable.

Des de la meva experiència personal durant aquests dinou anys puc afirmar que hem aconseguit crear vincles molt intensos entre nosaltres. Si no... com es pot entendre que hi hagi abonats que ens avisin quan no poden venir a fer alguna activitat? Es produeixen fets tan desconcertants com aquest, alhora que agradables, i són una bona mostra que, tot i la nombrosa quantitat d’abonats i treballadors, entre molts de nosaltres hi ha una relació molt estreta i confidencial.

I les relacions que encara s’han d’iniciar! Els treballadors estem oberts a tots els qui encara no han fet el primer pas per establir aquestes relacions tan positives i gratificants.

66

25 anys del Claror

64-67 Cap12.p65

66

18/07/2008, 17:01

Els professionals: l ’esforç per crear vincles 12

Actualment, és un repte molt difícil perquè tots plegats vivim en una societat on la manca de respecte, paciència i tolerància i l’excés d’individualisme i tensions diàries ho dificulten molt, però continuarem treballant per trencar aquests handicaps de la societat i ser capdavanters en aquesta fita.

Dades d’interès Quan s’inaugura l’Esportiu, el 18 de desembre de 1982, la instal·lació té quinze empleats. D’aquests, només n’hi ha tres que, vint-i-cinc anys després, continuen treballant a l’entitat: Joan Balañach, Roser Castillo i María José Llach. Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys es calcula que han estat empleats de l’Esportiu Claror més de tres-centes persones.

Actualment, l’Esportiu Claror té 116 empleats, organitzats en diferents àrees: un a direcció, un a la direcció tècnica, set a administració i atenció al públic, vint-i-tres a l’àrea aquàtica, cinc a la sala de fitness, quinze professors d’activitats, cinc de l’àrea de salut, dinou a facilitar l’estada, cinc a manteniment i trenta-cinc monitors i entrenadors de bàsquet.

El percentatge per sexes dels empleats és del 57,75 % d’homes i el 42,25 % de dones.

L’Esportiu Claror ha tingut tres directors d’instal·lació: Joan Llorca (director tècnic entre 1982 i 1986), Joan Itxaso (director entre 1986 i 1999) i Núria Borràs (directora des del 1999).

A banda de les 116 persones que treballen a l’Esportiu Claror, dinou més ho fan a les àrees centrals de la Fundació Claror, prestant diferents serveis a la instal·lació. A més, la Fundació Claror té 140 empleats més treballant als poliesportius Sagrada Família (73) i Marítim (67).

El total d’empleats de la Fundació Claror, per tant, és de 281 persones.

25 anys del Claror

64-67 Cap12.p65

67

18/07/2008, 17:01

67

13 Com a casa

68

25 anys del Claror

68-71 Cap13.p65

68

18/07/2008, 17:03

Com a casa 13

13

Com a casa A la Mai, amb agraïment i amor

Hola, sóc en Carles Riera i Albert, abonat número 26.551 de l’Esportiu Claror, que ara fa 25 anys que fou fundat.

Sóc fill del barri del Poblenou, fins que als vint-i-set anys vaig unir-me a la Mai, filla del barri de la Sagrada Família, i vaig venir a viure amb ella al 340 del carrer de Sardenya, ben a prop de l’escola Sagrada Família i del Claror. Va ser per ella, doncs, que ara em trobo escrivint aquest relat.

Els primers anys van ser fidels al tòpic: cada setembre et fas el bon propòsit de fer esport i acabes formant part dels socis que fan un gran servei a l’entitat, ja que paguen regularment i n’utilitzen les instal·lacions esporàdicament.

Tres anys després van començar a arribar els fills i, naturalment, la matrícula a l’escola Sagrada Família i el carnet d’abonat familiar. A mesura que les meves filles creixien esdevenien usuàries cada cop més habituals de les instal·lacions i les activitats del Claror, amb l’escola, amb el bàsquet, amb la dansa a l’estiu. I jo continuava sent soci de pagament i prou, això sí, sempre amb el propòsit que el mes següent començaria la pràctica regular d’algun esport.

Pocs anys després uns pares coneguts de l’escola em van proposar participar en el seu equip de futbol sala. Tot i que aquest esport no era pas el meu fort, per fi tenia una motivació gairebé definitiva per suar la samarreta. I així va ser durant set anys. Gràcies a aquella motivació, fins i tot vaig arribar a treure el fetge per la boca en tres edicions consecutives de La Milla, la darrera amb el menut a coll. El balanç, malgrat les lesions que em van obligar a plegar, ben positiu: salut, diversió i, sobretot, amistat. Alguns dels meus bons amics d’avui van ser coneguts en aquell equip, com en Joan, que ens va deixar en un bon moment del seu joc i de la seva amistat.

per CARLES RIERA

Pare d’alumne de l’escola Sagrada Família i abonat a l’Esportiu Claror, va ser membre del patronat de la Fundació Claror entre el 13 de febrer de 2002 i el 25 de També en aquells anys es van anar forjant complicitats entre pares, mares i mestres de gener de 2007.

25 anys del Claror

68-71 Cap13.p65

69

18/07/2008, 17:03

69

13 Com a casa

l’escola, amb l’AMPA, en la defensa del nostre model educatiu, en la festa, en la convivència.

Van ser alguns dels millors anys de la meva vida en l’experiència i el gaudi de formar part d’una comunitat. El cafè després d’haver deixat els fills a l’escola, la conversa en recollir-los després de les activitats al Claror, les matinals de bàsquet, el sopar i el ball de final de curs, que encara avui ens marquen l’entrada a l’estiu anticipant-se a Sant Joan, i tants moments i trobades més que resten vives en la meva memòria i en el meu cor amb agraïment.

Inesperadament, l’Àngel em va proposar entrar al Patronat de la Fundació i van ser gairebé sis anys de participació intensa en la vida de l’entitat. Noves amistats entranyables, aprenentatges, moments difícils, crisis, debats, controvèrsies, idees, acords, creativitat, compromís, lleialtat, complicitats i el goig de veure créixer i desenvolupar-se una entitat, modernitzant-se i romanent fidel alhora a l’esperit i els objectius fundacionals: fer salut, cultura, esport i lleure.

A mi m’ha aportat una salut més bona, física i anímica, molts aprenentatges, per fi la pràctica habitual de l’esport i ha enriquit el meu lleure, fent-ne una experiència de comunitat.

La Mai ens va deixar. Un any després, amb enyor, vam deixar el barri i vaig tornar, amb els meus fills, al meu Poblenou natal. Però les bones experiències i les arrels veritables perduren.

Una filla encara és al bàsquet, jo encara vinc a nedar dos cops per setmana, gaudint ara de les reformes de les instal·lacions, i molts amics i una part de la família encara són al barri i al Claror. Jo continuo sentint-me a casa en aquesta estimada comunitat i espero i desitjo que per molts anys pugui seguir compartint-hi complicitats.

Gràcies, Claror!

70

25 anys del Claror

68-71 Cap13.p65

70

18/07/2008, 17:03

Com a casa 13

Dades d’interès Quan s’inaugura l’Esportiu, el 18 de desembre de 1982, la instal·lació disposa de 1.927 abonats.

D’aquests, n’hi ha uns noranta que han estat vint-i-cinc anys com a abonats. Al llarg d’aquests vint-icinc anys es calcula que han estat abonats de l’Esportiu Claror unes 81.000 persones.

El 2007 l’Esportiu Claror és, amb 9.407 abonats i un índex de rotativitat anual del 40,7 %, una de les instal·lacions esportives municipals de Barcelona amb més abonats.

A banda dels abonats pròpiament dits, l’Esportiu Claror disposa d’un important nombre d’usuaris que, tot i no ser abonats, utilitzen sovint la instal·lació. Són els cursetistes no abonats, els membres d’escoles o col·lectius que utilitzen habitualment el centre, els qui compren entrades puntuals…, i que sumen un total de 4.536 persones. Sumant els abonats i tots els usuaris no abonats, l’Esportiu Claror té un volum d’uns 13.943 clients anuals.

El percentatge per sexes dels abonats és del 49,5 % d’homes i el 50,5 % de dones.

25 anys del Claror

68-71 Cap13.p65

71

18/07/2008, 17:03

71

14 Salut!

72

25 anys del Claror

72-75 Cap14.p65

72

18/07/2008, 18:07

Salut! 14

14

Salut!

Haver estat un dels responsables que a la Fundació Claror la pràctica de l’activitat física tingués un objectiu de millora de la salut és en el meu cas la culminació d’un desig gestat en els meus anys d’estudiant de medicina, en què com a practicant assidu d’activitats esportives –judo, esquí, bàsquet…– vaig decidir, tant com fos possible, dedicar la pràctica mèdica a prescriure exercici físic per a la millora de la salut.

Els meus primers passos en aquest camí els facilita la petició d’un amic judoka que em proposa, un any abans d’acabar la carrera de medicina, que sigui el metge del seu gimnàs, i és allà on neix el meu primer Servei d’Assessorament Medicoesportiu, que és com l’anomenàvem. També és en aquest centre on començo les primeres classes de gimnàstica correctiva.

Ja com a treballador de l’Esportiu Claror, en aquesta època com a monitor de judo i compartint aquesta experiència amb el meu bon amic i també company Andreu Falguera, és quan li proposem al director de l’Esportiu Claror, en Joan Itxaso, la idea d’implementar a l’Esportiu un servei d’aquestes característiques. I dit i fet, després de la proposta verbal ve el projecte escrit i la seva aprovació per part del Patronat, en una reunió a la qual vaig ser convidat i hi vaig defensar el meu projecte.

Els primers anys van ser de lenta captació de visites i dedicats a guanyar-me la confiança dels usuaris del centre, que estaven més habituats a veure’m vestit amb un quimono de judo.

Vam iniciar els primers programes de salut, activitats com la natació terapèutica i la gimnàstica correctiva, natació i gimnàstica de gent gran, en les quals, prèviament a l’inici de l’activitat, era indispensable la visita mèdica, i vam compartir experiències i coneixements amb altres professionals que anaven en la mateixa línia, com el Dr. Mario Loret.

per ALBERT GIMÉNEZ

Metge, és el cap de l’àrea de salut de l’Esportiu Claror, instal·lació a la qual va començar a treballar l’any 1989 com a professor de Per al desenvolupament de l’Àrea de Salut també va ser important la incorporació del servei judo.

Per a mi, un altre fet destacable va ser la implementació en els serveis de salut de les tècniques de quiromassatge, drenatge limfàtic i reflexoteràpia manual, amb els quals oferíem als nostres usuaris un gran complement a les activitats esportives.

25 anys del Claror

72-75 Cap14.p65

73

18/07/2008, 18:07

73

14 Salut!

d’infermeria i de dietètica, cosa que va millorar quantitativament i qualitativament la nostra capacitat de resposta en casos de primers auxilis per accidents i va incorporar la possibilitat de dur a terme un consell alimentari adient.

En aquella època del Claror, vam iniciar també les primeres jornades de formació interna en temes de salut i les primeres xerrades per als nostres abonats en el context del Fòrum Claror.

Va ser l’època també de les nostres primeres col·laboracions a la revista Tot Claror en temes de salut, i sempre he comentat que cada article que hem elaborat ha estat una oportunitat d’aprofundir en un tema i reforçar els nostres coneixements.

Així mateix, ha estat i és per a mi gratificant la col·laboració històrica de l’Àrea de Salut amb les Escoles de Bàsquet i la participació en els nombrosos esdeveniments esportius organitzats per la Fundació Claror: La Milla, el Raid, tornejos de judo, etc.

I arriba el Sagrada Família, amb la il·lusió d’un nou projecte però amb idèntica filosofia, i la incorporació d’un nou equip amb el qual vaig tenir la sort de compartir alguns anys.

Però si hi ha un projecte que ens fa fer un pas qualitativament major des del punt de vista de la salut, aquest és el poliesportiu Marítim.

El Marítim és concebut amb un nou concepte d’instal·lació esportiva en què la zona més important i la que la fa diferent és un balneari urbà i una àrea de salut en la qual els serveis que oferirem són els propis d’un centre de balneoteràpia.

El Marítim marca també un altre pas endavant amb la incorporació de fisioterapeutes a la plantilla i la incorporació a l’oferta de fisioteràpia a l’aigua.

De l’excel·lent treball de la Dra. Mariona Violán i el seu equip i de la seva experiència, ens en beneficiem actualment la resta d’instal·lacions.

74

25 anys del Claror

72-75 Cap14.p65

74

18/07/2008, 18:07

Salut! 14

La implementació de l’Àrea de Salut a Can Caralleu va ser posterior a la seva inauguració com a instal·lació, però a poc a poc ha anat prenent pes i esperem que es consolidi definitivament.

Han estat uns anys d’intens i gratificant treball en equip amb la resta d’àrees tècniques, i hem pogut anar creant un estil i una filosofia de treball pròpia, en la qual el més fonamental ha estat vetllar per les necessitats i els interessos dels nostres abonats, i que ens permeten veure el futur amb la mateixa il·lusió que en els inicis.

Dades d’interès L’Àrea de Salut de l’Esportiu Claror es crea el 1989, sota la direcció del metge Albert Giménez, especialitzat en medicina esportiva. A poc a poc s’amplien les instal·lacions, els serveis i el nombre d’empleats de l’àrea. Actualment està formada per cinc persones: un metge cap de l’àrea (Albert Giménez), una dietista, dos quiromassatgistes, i una terapeuta.

programa d’assessorament i seguiment de les activitats per als abonats per orientar-los en la pràctica esportiva, i col·labora amb la redacció d’articles per a la Revista Claror, fa xerrades, etc.

El nombre de serveis prestats per l’àrea ha anat creixent any rere any.

El 2007 n’ha ofert 3.957, 338 més que l’any anterior.

L’Àrea de Salut de l’Esportiu Claror ofereix actualment nou tipus de serveis als seus abonats i usuaris: servei mèdic, infermeria i primers auxilis, massatge, estiraments miotensius, assessorament dietètic, reflexologia podal, drenatge limfàtic, electrocardiograma i osteopatia. A més, en coordinació amb els serveis tècnics, ofereix un

25 anys del Claror

72-75 Cap14.p65

75

18/07/2008, 18:07

75

15 Al ritme dels temps

76

25 anys del Claror

76-79 Cap15.p65

76

18/07/2008, 17:05

Al ritme dels temps 15

15

Al ritme dels temps 25 anys és aquella edat en la qual es tanca definitivament la porta de l’adolescència per fer els primers passos en el món dels adults, en què, sense desempallegar-se de la maldestre nocturnitat, s’adopten maneres elegants, en què la ingenuïtat es torna fonedissa per donar pas a un posat interessant, en què s’enfoca el futur amb inquietud però amb el ferm convenciment que serem protagonistes, aquella edat en la qual sembla que hàgim fet un munt de coses però malgrat tot, encara ens queda un món per fer.

25 són els anys que hem viscut a cavall del sector esportiu a una velocitat de vertigen per assolir una nova fita de modernitat que cada matí se’ns presentava a la porta de l’Esportiu.

Tenint en compte aquest escenari de millora contínua i desbocada, els canvis que s’han observat en la manera d’abordar la pràctica de l’esport són, en definitiva, el resultat del nostre temps i de les diferents maneres de consumir i apropar-nos a la pràctica de l’esport. El marc actual de l’esport ha superat els valors tradicionals basats en els conceptes de superació i competició; i s’hi han associat d’altres com aprenentatge, desenvolupament, educació, integració, solidaritat, benestar, salut, equilibri, rendiment, imatge, oci i, per descomptat, negoci.

Aquesta nova conceptualització de la pràctica esportiva s’ha forjat en àmbits com l’educatiu, de la salut i, és clar, en l’àmbit esportiu, impulsats tots ells per un ideal: la millora de la qualitat de vida.

Un dels àmbits que inicialment va contribuir de manera extraordinària a modificar el concepte i a difondre els beneficis de la pràctica esportiva ha estat, sens dubte, la pedagogia que des d’escoles i entitats, ja en la dècada dels setanta, van dur a terme a través de les activitats extraescolars, que progressivament ha anat calant i sedimentant en el col·lectiu de pares fins a transformar els valors formatius de l’esport infantil en valors saludables i abastables també per als adults. L’àmbit de la salut també ha estat fonamental envers la pràctica esportiva i des del «vostè el que ha de fer és caminar molt, senyora...» que prescrivien els metges de capçalera fins als estudis i les dimensions entorn de la necessitat de combatre el sedentarisme, la prevenció de patologies i l’adopció de nous patrons de comportament per a una més llarga i millor qualitat de vida han fet de l’esport una normalitat tan indispensable com un bé insubs-

per ALFONS FONT Director tècnic del Poliesportiu Sagrada Família, abans va ser alumne de l’escola Sagrada Família, jugador i entrenador dels equips de bàsquet del Safa Claror, i coordinador dels esplais i campus de l’Esportiu Claror.

25 anys del Claror

76-79 Cap15.p65

77

18/07/2008, 17:05

77

15 Al ritme dels temps

tituïble. I per últim, el sector esportiu ha contribuït demostrant de manera tangible que els beneficis que es predicaven des de l’esport infantil i des de les consultes de capçalera no eren tan sols certs, sinó que la pràctica esportiva continuada podia ser divertida i adequar-se a diferents sensibilitats i, sobretot, que a l’esforç de practicar s’associava una sensació de plaer i benestar amb un mateix.

La incorporació de tots aquest elements i de forma tan ràpida ha revolucionat de tal manera l’esport i el seu consum que necessàriament les activitats i sobretot la manera de servir-les han hagut d’adaptar-se a les noves demandes d’ús i reinventar-se contínuament, tot perseguint un concepte de modernitat i satisfacció que donés resposta a la necessitat ja no tan sols de suar la samarreta sinó de personalitzar el servei, passar-s’ho bé, trobar-se a gust i evolucionar positivament cap a un concepte d’equilibri.

Les activitats han evolucionat en la mesura que ho han fet els models d’entrenament i en la mesura en què les diferents formes d’apropar-se a la pràctica de l’esport s’han anat consolidant. En aquest sentit, el concepte fitness, encunyat als vuitanta i entès com la tendència a estar en forma des d’un punt de vista de rendiment en estat pur, ha donat pas al wellness com la tendència a estar en forma i trobar-se bé amb un mateix. És a dir, actualment estar en forma ja no és tan sols una qüestió acotada a una determinada franja d’edat, ni a uns patrons de bellesa, sinó a una perfecta simbiosi entre cos i ment; i també a la necessitat d’enriquir cada etapa de la vida.

La Iniciació Esportiva en totes les seves vessants, la matronatació, els nadons i l’aiguadolça, entre altres, col·laboren a donar qualitat a determinades etapes de la nostra vida en pro d’una preparació millor, un creixement millor i una vellesa millor. El fitness o el wellness aquàtic donen resposta a diferents sensibilitats que tenen com a eix vertebrador els beneficis del medi aquàtic i que són l’I+D de la natació de sempre. L’spinnig, la col·lectivització coreografiada de la bicicleta. L’aeròbic, la disfressa musicada del fúting. El TBC i el GAC, el treball encobert de sala. El Pilates, el ioga o el tai-txi són un gran reserva equilibrat de cos i ment... I així, successivament, amb una certa ironia, aniríem desfent el camí recorregut.

De la mateixa manera que la pràctica i les activitats esportives s’han «deconstruït» per «esferificar-se» de nou, també ho ha fet la manera de ser «emplatada». En un context altament competitiu la personalització del servei servida en forma de flexibilització horària, de programa d’entrenament, d’activitat innovadora i exclusiva, de somriure permanent i d’assessorament individualitzat, entre altres, s’ha erigit en la fórmula de donar valor afegit al servei mateix i sentit de pertinença dels usuaris envers la instal·lació. L’activitat i el tècnic es fonen en un plat que, marinat sàviament amb les expectatives dels clients, crea el maridatge de tast exclusiu que convida a fer una nova queixalada.

78

25 anys del Claror

76-79 Cap15.p65

78

18/07/2008, 17:05

Al ritme dels temps 15

Actualment no s’entén la pràctica de l’esport si com a tal no va associada a una sensació de benestar atribuïble a tots els que han fet o fan de la pràctica un tast saborós, una diversió, un repte, una millora i un desig de repetir. Els tècnics esportius han estat, sens dubte, els artífexs d’haver modelat aquesta evolució, d’acollir i potenciar cada idea de modernitat amb una impecable pedagogia i de marcar un temps, el temps de l’esport per a tothom.

Dades d’interès A diferència de l’oferta esportiva de fa vint-i-cinc anys, la varietat d’activitats esportives que ofereix avui l’Esportiu Claror és molt àmplia. A banda de les activitats que poden practicar lliurement els abonats a les instal·lacions, el centre ofereix un ampli ventall de cursets i activitats dirigides per a totes les edats.

El 2007 s’ofereixen cursets de natació per a diverses edats i nivells, i activitats dirigides com ara iniciació esportiva, escola de bàsquet, dansa jazz, Top-30, tai-txi, ioga, dansa del ventre, escola d’esquena, en forma, bàsquet, judo, hapkido, taekwondo, aikido o karate.

A finals del 2007 s’han ofert 1.897 places d’aquests tipus d’activitats,

amb un índex d’ocupació del 80 % com a mitjana anual.

El mateix any, l’Esportiu Claror posa en marxa l’anomenada graella: una oferta d’activitats incloses a la quota d’abonat i que no requereixen inscripció prèvia. Dins la graella s’ofereixen activitats com l’aeròbic jove, el TAC (total aeròbic claror), TCC (total ciclisme claror), GAC (glutis, abdominals i cames), tonostrecht, tonificació i estiraments, com també algunes activitats aquàtiques (aiguagim, aigües profundes i aiguadolça). En total, durant el 2007 s’han ofert fins a 12.247 places en activitats de graella, amb un índex d’ocupació mitjana del 59 %.

25 anys del Claror

76-79 Cap15.p65

79

18/07/2008, 17:05

79

16 El bĂ squet: una aventura apassionant

80

25 anys del Claror

80-85 Cap16.p65

80

18/07/2008, 17:08

El bàsquet: una aventura apassionant 16

16

El bàsquet: una aventura apassionant Vull explicar-vos una conversa que vaig escoltar fa pocs dies. Digueu-me tafaner@, però és que no vaig poder-ho evitar.

Volia fer un cafetonet i me’n vaig anar a un dels bars que hi ha al voltant de l’Esportiu Claror.

Quan hi vaig entrar, em vaig adonar que en Toni i la Núria estaven asseguts en una taula, també fent un cafè. Quan anava cap allà, a compartir taula i xerrada amb ells, vaig adonar-me que estaven molt immersos en la conversa, tant que no vaig gosar interrompre’ls i vaig seure a la barra, prop seu. Tan immersos estaven en allò que parlaven que ni es van adonar de la meva presència... I jo, que estava sol@, no vaig poder evitar escoltar una bona part d’allò que parlaven, un tema també familiar per a mi: les escoles esportives.

Em va fer gràcia sentir que en Toni li explicava a la Núria que ell havia nascut el mateix any que l’Esportiu Claror, el 1982 (ara ja sabem quants anys té!); que amb quatre anyets va entrar a per NÚRIA BORRÀS l’escola Sagrada Família i que quan va començar la primària també va començar a les escoles Directora de l’Esportiu Claror esportives... i fins ara: des de fa pocs mesos és el responsable tècnic de la secció de bàsquet. des de 1998, abans havia En Toni continuava recordant els meravellosos anys de la seva etapa de mini bàsquet, amb els seus companys de classe, amb un entrenador amb nom de personatge que, probablement, va tenir molt a veure amb la seva afecció pel bàsquet. Parlava d’en Humphrey, aquell que un dia va arribar a un partit vestit amb una gavardina, amb el coll apujat, unes ulleres fosques... i un posat tan diferent dels entrenadors que tots estàvem acostumats a veure que va ser inevitable batejar-lo. I el nom va arrelar tant que fins i tot a la Federació Catalana de Bàsquet se’l coneix com a Humphrey!

Van ser anys meravellosos per a en Toni per molts motius: jugadors, pares i entrenador formaven una pinya; els partits fora de casa eren l’excusa perfecta per fer un dinar d’equip; els partits a casa es transformaven en una marató de bàsquet: un cop acabat el partit, tot l’equip se n’anava a la xarcu a comprar tot allò dietèticament qüestionable i una altra vegada cap a

estat entrenadora d’equips de bàsquet del Safa Claror, responsable de les escoles esportives i directora tècnica de la instal·lació, en la qual treballa des de 1988. i TONI MAYOL Responsable tècnic de la secció de bàsquet Safa Claror des del setembre de 2007, abans havia estat alumne de l’escola Sagrada Família, i jugador i entrenador dels equips de bàsquet del Safa Claror.

25 anys del Claror

80-85 Cap16.p65

81

18/07/2008, 17:08

81

16 El bàsquet: una aventura apassionant

dins a veure els altres partits..., i així passava el dissabte, prenent l’Esportiu Claror com el lloc de trobada del barri.

Tots dos coincidien que molts d’aquests aspectes entranyables per a en Toni són comuns a la majoria d’equips que han passat per la secció, tot i que, actualment, els canvis d’hàbits de les famílies (marxar fora el cap de setmana ara és un costum molt més arrelat; voler fer altres coses com esquiar o anar a la muntanya...) fa que sigui més complex viure el bàsquet amb aquesta intensitat.

En aquesta mena de context, però, és on neixen els «bojos pel bàsquet»: nois i noies que acaben fent d’entrenadors; pares i mares que descobreixen un nou món i acaben sent un dels motors de l’activitat. Fins i tot en Toni feia referència a alguns pares que, malgrat que els seus fills ja no juguessin a casa nostra, continuaven «baixant» al pavelló a veure algun partit els dissabtes a la tarda!

I vaig tenir l’ocasió de sentir un munt de noms, alguns de vells coneguts, que van començar com a jugadors i que van acabar entomant el repte de portar un equip. Una situació que es repeteix cíclicament i que tant en Toni com la Núria expressaven com un dels valors de la secció de bàsquet. No deixa de ser un motiu d’orgull i la millor manera de transmetre la nostra manera de fer.

No vaig poder evitar riure quan la Núria parlava d’alguns jugadors i jugadores que han arribat a treballar o encara treballen en altres àmbits de la nostra entitat i com n’eren, de gamberrets, en les èpoques adolescents. Quan ella o l’Eva havien d’entrar als vestidors, tant era si els equips eren masculins o femenins, es feia més enrenou del compte, les corredisses entre vestidors... Vaig sentir els noms d’alguns d’aquells protagonistes però no us els diré...!

I la construcció del pavelló! Quins records em van fer despertar... Quan la Núria explicava que durant tota una temporada es van haver d’arreglar amb una sola pista; es van haver de reduir

82

25 anys del Claror

80-85 Cap16.p65

82

18/07/2008, 17:08

El bàsquet: una aventura apassionant 16

els entrenaments fins a la mínima expressió; es van haver de desfer dos equips; per poder jugar tots, es començaven els partits el dissabte a les 8.30 h (amb un permís especial de la Federació Catalana de Bàsquet) i no s’acabaven fins a les 21 h, i només es feia una pausa a l’hora de dinar. I un cap de setmana de cada dos, també hi havia partits el diumenge al matí.

Pel que vaig sentir, els caps de setmana, uns i altres, devien viure a la instal·lació!

Però es va fer molt de caliu... Com que hi havia partits tot el dia, jugadors i entrenadors de tots els equips van agafar l’hàbit d’entrar i sortir (en aquella època per l’escola!) a cada moment i anar a veure el partit de l’un o de l’altre; compartíem els dinars dels dissabtes en un bar del carrer de Sicília que va acabar «adoptant-nos» i on es podien arribar a ajuntar una dotzena d’entrenadors. En un d’aquells dinars es va descobrir que un parell d’entrenadors sovintejaven una discoteca del carrer de Tuset (us sona el Sutton?). El més divertit, però, va ser quan un dels entrenadors va comentar: «Sutton? Però si aquesta és la discoteca on va la meva mare i les seves amigues...!»

En Toni va comentar un detall desconegut per a mi fins a aquell moment: es veu que la professora de matemàtiques de l’escola, veient el gran forat que es va fer a l’interior d’illa per fer-hi el pavelló, es va plantejar fer una demostració del pèndol de Foucault penjant-lo d’una de les grues que hi estaven treballant!

D’aquell any, la Núria també en comentava que els entrenadors esgarrapaven qualsevol racó per poder fer-hi l’escalfament, poder fer una mica de físic i aprofitar l’estona (justa) de pista al màxim. El porxo, el passadís i el vestíbul de l’escola estaven tota la tarda plens de nois i noies fent estiraments, multisalts, abdominals, preparant un partit, etc.

Va ser un any molt intens, esgotador..., tant que un dissabte, en el primer partit de la jornada, un dels nostres jugadors cadets anava tan adormit que quan es va vestir no es va posar els pantalons curts a sota del xandall. Ningú no se’n va adonar mentre els equips feien l’escalfa-

25 anys del Claror

80-85 Cap16.p65

83

18/07/2008, 17:08

83

16 El bàsquet: una aventura apassionant

ment. L’entrenador, en Xavi, encara no havia dit quin seria el cinc inicial. Quan l’àrbitre va xiular els tres minuts, els jugadors es van reunir al voltant de l’entrenador i aquest va dir els que sortien de principi, entre ells en David! Encara sense adonar-se de res, es va treure els pantalons de xandall, els va deixar a la banqueta i es va dirigir al cercle central. Tampoc no es va adonar que les mirades dels que estaven a la pista s’anaven dirigint a ell. Quan l’àrbitre se’l va mirar fixament, tampoc no va entendre el perquè... fins que un dels seus companys el va cridar i li va dir: «David! Que no veus que vas en calçotets!!!» Ai, quina cara que va posar en David! Va anar ràpidament a la banqueta, es va posar els pantalons del xandall i va tornar al cercle central, enmig les rialles de tots els que estaven a aquelles hores al pati vell de l’escola.

I un d’aquells dissabtes a la tarda, avançada la temporada, mentre jugava un preinfantil masculí que s’havia fet amb jugadors absolutament novells, tota la banqueta del Safa Claror es va posar dempeus, xisclant com si haguessin guanyat la lliga, quan en Néstor va aconseguir la seva primera cistella de la temporada... l’equip contrari no entenia res de res!

Bé, no em vaig poder estar més estona escoltant aquella conversa, farcida de records entranyables i que, a la vegada, me’n feien despertar d’altres que vaig viure personalment: trenta anys de secció i tants jugadors i entrenadors i equips i partits... donen per a molt! No us he volgut dir els noms que vaig anar sentint perquè seria injust; no hi ha prou paper per posar-los tots..., però si això us fa despertar per uns moments els vostres records és que també vau viure o encara esteu vivint aquesta aventura, tan intensa que es fa molt difícil renunciar-hi...

84

25 anys del Claror

80-85 Cap16.p65

84

18/07/2008, 17:08

El bàsquet: una aventura apassionant 16

Dades d’interès El 2007, la secció de bàsquet Safa Claror ha comptat amb vint-i-vuit equips, quinze de femenins i tretze de masculins, des de la categoria premini fins a la sènior. Aglutina prop de quatre-centes persones entre jugadors i tècnics. Totes les pistes d’entrenament i joc són a l’Esportiu Claror, que, des del 1993, disposa de pavelló cobert.

Els equips de la secció han tingut tres tipus de colors: entre el 1977 i el 1984 vestien pantalons verds i samarreta blanca amb ribets verds.

Entre el 1985 i el 1987, pantalons vermells i samarreta blanca amb ribet vermell. El 1987 es va imposar el color blau marí tant a la samarreta com als pantalons.

Posteriorment, al blau dels pantalons i la samarreta s’afegiria un ribet taronja, que esdevindria el segon color.

La secció de bàsquet neix el 1977, quan l’escola Sagrada Família posa en marxa les escoles esportives, i forma equips de voleibol (ja desapareguts) i bàsquet que participaven en les competicions del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona.

El nom de Safa Claror s’adquireix a mitjans dels anys vuitanta. Les escoles esportives gestionades per l’Esportiu Claror comencen a tenir equips formats per nois i noies que ja no són exclusivament alumnes de l’escola Sagrada Família.

L’any 2000, la secció de bàsquet Safa Claror rep la distinció del Comitè Olímpic Català per ser el club amb més equips federats de tot Catalunya. Aleshores la secció té trenta equips.

La secció ha tingut sis coordinadors: Juanjo Folqué, Eva Caminal, Núria Borràs, Xavi de Pablo, Dani José i, actualment, Toni Mayol i Àfrica Freixes.

Per la secció han passat entrenadors com Joan Chichi Creus, i jugadors com César Sanmartín o Laia Palau, que han arribat a les màximes categories del bàsquet estatal.

Des del 1995, la secció organitza un torneig de bàsquet de Nadal en categoria infantil que s’ha acabat convertint en un dels millors d’Espanya per la qualitat dels participants.

25 anys del Claror

80-85 Cap16.p65

85

18/07/2008, 17:08

85

17 Les seccions: altres maneres de gaudir

86

25 anys del Claror

86-89 Cap17.p65

86

18/07/2008, 18:11

Les seccions: altres maneres de gaudir 17

17

Les seccions: altres maneres de gaudir El periodista arriba un xic tard a la sala de reunions. Allí ja fa uns minuts que l’esperen tres persones molt vinculades a la història de l’Esportiu Claror. La Roser Castillo, una de les fundadores dels Màsters de natació, l’Albert Giménez, antic professor de la secció de judo, i en Miquel Garcia, fundador i membre de l’equip sènior de futbol sala. Tots tres són d’edats molt diferents i tenen inquietuds esportives força allunyades, però comparteixen el fet de ser història viva de la Fundació Claror.

Ja fa estona que parlen apassionadament del passat, present i futur del judo, el futbol sala i la natació de la Fundació Claror. El periodista decideix posar la gravadora dissimuladament damunt la taula sense dir res perquè no es talli l’allioli entre els assistents. L’Albert Giménez remarca que la secció de judo és la segona més antiga de l’entitat de les actuals vigents, ja que es va crear l’any 1983 a mans del Pep Ruiz, primer responsable de la secció. «Recordo que en el meu primer any només vaig impartir classes, però després en Pep va marxar per encarar nous reptes professionals i em van proposar la direcció, i la vaig acceptar», explica amb posat reflexiu l’Albert. També reconeix haver passat grans moments al capdavant de la secció, «però quan vaig ser pare ho vaig haver de deixar perquè paral·lelament també ja tenia consulta mèdica a l’Esportiu, i tot no podia ser». Dos anys després va entrar en escena la figura d’en Jordi Yuste, exseleccionador espanyol, i es va fer càrrec del Judo Claror aplicant els amplis coneixements que posseïa com a preparador experimentat. «L’arribada d’en Jordi Yuste significa un abans i un després per a la història del Judo Claror; és un gran professional i tot un referent en aquest país, viu completament per al judo», explica amb admiració l’Albert.

Ara és el torn de la Roser Castillo, que xerra amb veu molt clara sobre els inicis dels Màsters, que daten del 1988, quan ella i la Mercè Bel van rebre el sí del director de l’Esportiu Claror, en Joan Itxaso. «Des que era petita havia nedat i vaig creure que era una bona ocasió per retrobarme amb els companys d’aquest món de la natació i, de fet, a més de guanyar en salut i qualitat de vida, volíem oferir l’opció d’entrar en aquest món de competició a persones que han après

per CRISTIAN GONZA LEZ Membre de l’Àrea de Comunicació de la Fundació Claror des de 2006 com a redactor de la Revista Claror i editor de la web claror.cat

25 anys del Claror

86-89 Cap17.p65

87

18/07/2008, 18:11

87

17 Les seccions: altres maneres de gaudir

a nedar a les nostres instal·lacions.»

Els inicis dels Màsters van ser espectaculars. La Roser recorda amb un somriure assassí aquells primers anys en què l’equip «feia por» a tots els clubs. I és que durant aquestes gairebé dues dècades, la secció s’ha mantingut sempre en nombre de participants i ha obtingut nombrosos rècords d’Espanya i Catalunya. «Que una secció de competició de qualsevol dels esports tingui continuïtat després de vint anys, amb èxits, tant de participació com de mèrits i sobretot bon humor, crec que el balanç s’ha de considerar del tot positiu», explica ben convençuda la Roser.

En Miquel Garcia, conegut popularment com el Miki, és el més jove de tots però no el menys expert en temes del Claror. «Després d’una llarga trajectòria en les categories inferiors de la secció de Bàsquet Safa Claror, un grup d’amics seduïts pel futbol sala vam impulsar un equip que representés els colors de la Fundació Claror.» Així, la temporada 1998-1999 el sènior va començar la seva trajectòria per les diferents categories del futbol sala barceloní, i va aconseguir fins a quatre ascensos de categoria després de deu anys d’història.

El periodista, buscant un titular fàcil al més pur estil sensacionalista els desafia a recordar els moments més curiosos que han viscut com a membres de les seves respectives seccions. La Roser trenca el silenci explicant una història que es considera el moment més hilarant de la història dels Màsters. Va ser quan un nedador de la secció, del qual la Roser no vol revelar el nom per no perdre l’amistat, va acabar nedant amb el banyador a la mà perquè just en el moment de saltar a l’aigua el va perdre, amb la qual cosa va mostrar totes les vergonyes als assistents. Tot un exemple de professionalitat i competitivitat.

En Miki interromp la verborrea de la Roser i explica amb veu tremolosa el primer cop que van jugar contra l’equip de la Trinitat, format per reclusos: «Estàvem tots ben cagats de por perquè només hi havia un vigilant, que estava llegint l’Sport, però per sort vam marcar ràpidament tres gols i vam matar el partit, tot i que aquella tarda ens van amenaçar de mort i insultar, i cada vegada que anàvem a sacar de banda el públic ens escopia.»

L’Albert Giménez, més modest, explica que encara recorda quan compartien espai amb les classes d’aeròbic de l’Eva Masó a l’Esportiu Claror. «Era tan guapa que els nens li feien més cas a ella amb els seus tops ben ajustats que no pas a mi; realment era difícil concentrar-se», admet l’Albert amb un somriure trapella. Tampoc no desaprofita l’oportunitat per dir que el seu fill Oriol es diu així en honor a un antic alumne seu de judo.

I com si es tractés de la carta als Reis Mags d’Orient, el periodista els demana, per favor, que facin una reflexió sobre el futur i que aprofitin per demanar regals perquè potser Direcció, que

88

25 anys del Claror

86-89 Cap17.p65

88

18/07/2008, 18:11

Les seccions: altres maneres de gaudir 17

es llegirà aquest llibre escrupolosament, els faci cas quan confeccioni els nous pressupostos. La Roser hi diu la seva i remarca que «per evolucionar bé cal un esforç econòmic per part de la Fundació Claror que ens permeti participar en les proves del calendari europeu i estatal». I per acabar, demana el reforç d’un entrenador per millorar aspectes tècnics i per incrementar la cohesió al grup amb un seguiment i uns horaris d’entrenament periòdics.

L’Albert, en un to més mesurat, reconeix la tasca del Jordi Yuste al llarg d’aquests anys dotant la secció de molts alumnes (actualment, més de cent) i introduint una manera de fer molt professional. «Crec que el que cal és mantenir aquesta manera de treballar perquè el Jordi és tot un exemple per als judokes.»

Per acabar, el Miki reconeix que «la secció mereix d’una vegada gaudir de continuïtat amb la creació d’un equip júnior o sènior B des del qual es puguin pujar jugadors per donar suport al sènior A en moments puntuals o per al dia que els membres actuals de l’equip es retirin, perquè quan això passi no es perdi la categoria».

Doncs això, senyor director. I recordi, no es mata el missatger...

Dades d’interès Després de les seccions de voleibol (ja desapareguda) i bàsquet, la tercera secció del Claror va ser la de judo, l’any 1983, que ha tingut tres coordinadors: Pep Ruiz, Albert Giménez i Jordi Yuste. Al llarg de tots aquests anys hi han passat judokes que han aconseguit importants èxits competitius, com la Marta Tort, que va arribar a ser diversos cops campiona d’Europa en diferents categories. Actualment aplega un total de cent divuit judokes, quaranta-tres dels quals estan federats.

L’equip de Màsters Veterans de natació es crea el 1988 per iniciativa de Roser Castillo i Mercè Bel. Des d’aleshores, el nombre de components de l’equip ha anat creixent. El

2007 són vint-i-vuit nedadors i nedadores, d’entre 25 i 72 anys i són incomptables el nombre de títols i medalles aconseguides, tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya.

La secció de futbol sala de la Fundació Claror neix el 1998, coincidint amb la inauguració del Poliesportiu Sagrada Família, on té la seva seu. Neix amb la creació d’un equip sènior que les quatre primeres temporades aconsegueix quatre ascensos consecutius, i el 2007 milita a la Primera Territorial de Barcelona. La secció està formada per cinquanta-sis jugadors, té quatre equips de formació en les categories prealeví i aleví, i un equip sènior.

25 anys del Claror

86-89 Cap17.p65

89

18/07/2008, 18:11

89

18 La famĂ­lia creix

90

25 anys del Claror

90-95 Cap18.p65

90

18/07/2008, 17:13

La família creix 18

18

La família creix De ben segur que la gran majoria de dirigents o administradors de qualsevol organització escollirien, entre les diferents etapes, cicles o contingències que es poden donar en la vida d’un projecte, gestionar un cicle de creixement i de progrés pel que té de creatiu, estimulant i gratificador.

En el període global de la meva pertinença al Patronat de la Fundació Claror (1993-2002), i dins d’aquest, més concretament, el que abasta el quinquenni que va del 1996 al 2001, em va tocar viure, conjuntament amb els companys de l’òrgan rector, aquesta històrica i transcendent etapa de creixement en què el Claror va passar de gestionar una instal·lació a fer-ho de quatre.

La recordo com una etapa densa i intensa en què els esdeveniments i les variables i, per què no dir-ho, els imponderables que requeien sobre cadascun dels projectes s’encadenaven els uns als altres a una velocitat difícil d’assumir, de manera que les valoracions, les anàlisis i les consegüents respostes sovint s’havien d’ajustar o fins i tot modificar un dia per l’altre.

L’execució dels projectes quedava a mans del magnífic equip de professionals encapçalat per en Joan Itxaso, paradigma de la simbiosi entre professional i voluntari, que al final va pagar amb una quota important de salut tanta implicació i dedicació personal. El succeí un enginyer per JORDI CABANES Va ser membre del Patronat identificat amb la casa, molt preparat, lluitador infatigable, l’Eduard Franco.

Al Patronat ens quedava la funció menys feixuga però no menys delicada de debatre i valorar la informació i les propostes que ens queien sobre la taula i, si s’esqueia, aprovar-les, amb tot el que això comportava des d’un punt de vista econòmic i financer i, lògicament, de responsabilitat final jurídica, moral i formal. Em consta que, en diversos moments, components del Patronat, entre els quals m’hi compto, vam patir un cert vertigen pels riscos que assumíem i fèiem assumir a la Fundació, per l’envergadura financera de les inversions que requerien d’un important palanquejament en cadascun dels projectes que ens adjudicaven i els importants canvis estructurals que se’n derivaven, que s’havien d’absorbir a un ritme molt accelerat, ja que l’expectativa d’un nou projecte obligava a consolidar molt ràpidament l’anterior.

de la Fundació Claror, en representació de l’estament dels pares i mares d’alumnes de l’escola Sagrada Família, entre el 17 de juny de 1993 i el 13 de febrer de 2002. Durant aquest període, i essent gerent del Centre Excursionista de Catalunya va ser un dels principals impulsors de l’Associació d’Entitats per a la gestió de Can Caralleu.

25 anys del Claror

90-95 Cap18.p65

91

18/07/2008, 17:13

91

18 La família creix

Evidentment, la bondat dels projectes i la qualitat aprofundida de la prospectiva de viabilitat, en cada cas, juntament amb l’aplicació d’uns criteris estratègics selectius en les instal·lacions que es pretenien, sumat a un notable rigor en la gestió i en l’estructura dels recursos financers generats i obtinguts, a més d’un aprofundit estudi de la conjuntura del sector en aquells moments, van fer que l’aparent agosarament esdevingués un risc calculat, controlat i assumible, com el temps així ho ha acreditat a bastament.

Parlant de l’estratègia de creixement, aquesta es va definir d’acord amb uns paràmetres determinats: havíem de concórrer a instal·lacions amb un potencial de capacitat mínima de 5.000 abonats i amb un espai no inferior als 4.000 m2 per poder oferir serveis, al més integrals possible, en el que és l’àmbit d’aquesta tipologia d’instal·lacions esportives, que fossin complementàries, ubicades a Barcelona, de característiques diferenciades entre si i amb possibilitat de conrear alguna o algunes especialitats esportives específiques que aportessin valor.

Fent memòria dels aspectes més concrets del creixement, els passos inicials no van ser fàcils. En qualsevol empresa l’objectiu del creixement, com a tal, a voltes ni es discuteix; al capdavall acaben decidint els estudis de mercat, els paràmetres econòmics i de viabilitat.

Però la Fundació Claror, per gènesi, origen i convicció, era alguna cosa més que això: era una entitat impregnada d’una forta vocació social, nascuda en el si d’una escola d’ensenyament, amb una forta implicació al barri, en definitiva, amb un conjunt de valors que construïen un model molt propi i específic, altrament valorat fins i tot pels aliens.

I aquí començaren els dubtes i les recances... Es podia transportar aquest model? Romandria diluït en un context de creixement? Perdríem els valors que ens identificaven? Aquest va ser el gran debat en el si del Patronat. Tanta importància va tenir que, en una decisió amb molt pocs precedents, voluntàriament, el Patronat decidí convocar una assemblea amb totes les

92

25 anys del Claror

90-95 Cap18.p65

92

18/07/2008, 17:13

La família creix 18

persones que s’havien significat en la trajectòria de la Fundació Claror o la seva antecessora, la Cooperativa, des de qualsevol posició o càrrec, per tal de conèixer què en pensaven i demanar-los opinió i consell. D’allà sortí una resposta majoritàriament afirmativa i impulsora, amb algunes reserves i recomanacions que el Patronat tingué en compte tant com va poder.

Amb la perspectiva que dóna el temps, crec que la celebració d’aquest acte de profunda essència democràtica i participativa és una de les decisions d’entre les moltes que prengué el Patronat de les quals m’he sentit més orgullós pel seu valor intrínsec i la seva significació concordant amb les essències de l’entitat.

A partir d’aquí, un cop aclarits els dubtes ideològics, les decisions sobre les qüestions tècniques, econòmiques, comercials, etc., es precipitaren, semblava talment com si tot fos bufar i fer ampolles. Evidentment, això no anà així, ja que posar en marxa cada instal·lació generà la seva pròpia casuística, i de vegades no era transportable a les que vingueren després.

El primer repte comença amb l’adjudicació del Poliesportiu Sagrada Família el març del 1996, inaugurat, després de forçar molt el calendari d’execució de les obres i de superar algunes vicissituds i entrebancs, el maig del 1998. Però el que va ser descomunal va ser l’èxit d’acceptació, que deixà fetes miques totes les previsions que els estudis indicaven i per les quals ens havíem preparat, és a dir, aconseguir la rendibilitat a partir del tercer any i la plena ocupació de la instal·lació a partir del quart. Ambdues coses s’aconseguiren des del mateix dia en què s’obriren les portes.

L’èxit esclatant de la primera impulsà, sens dubte, les aventures subsegüents: Can Caralleu i el Poliesportiu Marítim. Can Caralleu, guanyat en concurs a finals del 1998 i parcialment operatiu l’estiu del 1999, significà per al Claror inaugurar l’experiència d’una concessió compartida amb dues entitats més que tenien en comú, més enllà del prestigi, el caràcter d’entitats sense ànim de lucre, la Fundació de la Universitat Ramon Llull i el Centre Excursionista de

25 anys del Claror

90-95 Cap18.p65

93

18/07/2008, 17:13

93

18 La família creix

Catalunya. Aquest equipament té records molt entranyables per a mi, ja que el fet de representar-hi dues de les entitats associades em va permetre tenir un paper decisori en la construcció i el funcionament posterior de l’aliança. Sota la gestió ordinària del Claror, l’experiència ha resultat reeixida gràcies a la fórmula de prendre sempre les decisions per consens que ha mantingut els socis ben avinguts, més enllà de les discrepàncies estratègiques puntuals. Al final, el que compten són els resultats, i aquests diuen que heretàrem un equipament vetust i deixat de la mà que avui, després d’una forta inversió i una gestió d’excel·lència, s’ha convertit en una instal·lació moderna i ben equipada, reconeguda com una de les més emblemàtiques de la ciutat, reforçada per una ubicació privilegiada amb veïns tan distingits com el parc de l’Oreneta i la serra de Collserola. És comprensible que, a més d’entranyable, me’n senti molt orgullós.

Pel que fa al Poliesportiu Marítim, ubicat al passeig d’aquest mateix nom, ens l’adjudicàrem a finals del 1999 i va entrar en funcionament el setembre del 2001, després que el procés constructiu patís importants modificacions un cop iniciat, com a conseqüència d’una redistribució d’espais, impulsada per l’Ajuntament, per encabir-hi un edifici destinat a investigació biomèdica. Aquest contratemps inesperat va demorar la posada en marxa de la instal·lació, en va encarir la seva inversió final i el cost financer corresponent. Malgrat els neguits patits, el desenllaç va ser la materialització d’un centre poliesportiu especialitzat en talassoteràpia, una gran novetat en aquell moment a Barcelona, que donava singularitat a la instal·lació dotant-la d’un valor afegit molt específic.

L’evolució quantificada d’aquesta etapa de creixement concentrat en el quinquenni esmentat parla per ella mateixa: un total de 8.000 a 27.463 abonats, una xifra de negoci anual de 1.771.297 euros a 7.095.538 euros i un nombre d’empleats totals de 72 a 285.

Com a conclusió i des del punt de vista de les meves impressions personals, de com vaig viure els nou anys de pertinença al Patronat com a secretari i membre de la comissió executiva, que van incloure la frenètica fase de creixement i consolidació de l’entitat, i les sensacions i sentiments que me n’han quedat, vistos des de la perspectiva que dóna el temps, en destacaria: - La constatació admirable de veure la considerable dedicació en hores i assumpció de maldecaps que determinades persones encara estan disposades a esmerçar-hi, sense cap guany econòmic personal, en una empresa social, sense ànim de lucre, probablement amb l’únic objectiu d’assolir la compensació moral que atorga la reeixida concreció del projecte i el seu impacte social.

- El sentiment que hi vaig aprendre més del que hi vaig aportar. És l’intangible que me n’ha quedat i del qual estic molt satisfet.

94

25 anys del Claror

90-95 Cap18.p65

94

18/07/2008, 17:13

La família creix 18

- Haver-hi conegut persones de qualitat, a més d’entranyables, que després han esdevingut amigues, espero que per sempre.

Finalment, vull deixar constància que sense la implicació i el compromís de tot el personal professional molt difícilment s’hagués fet tot el que s’ha fet i, sobretot, amb la qualitat amb què s’ha fet... A tots ells, el meu reconeixement.

També vull expressar el desig que en el futur l’esperonament per créixer, consolidar i millorar es faci sempre mantenint el respecte als valors i els fonaments que fixen la identitat del Claror, que estan en el seu origen i li donen sentit; segurament això passa per mantenir un equilibri escrupulós de l’exercici de responsabilitats entre el poder polític i l’executiu en el si de la Fundació.

Dades d’interès El 22 de novembre de 1996 l’Ajuntament de Barcelona adjudica a la Fundació Claror l’acabament de les obres i la gestió per vint-i-cinc anys del Poliesportiu Sagrada Família.

Amb la posada en marxa del Poliesportiu Sagrada Família, la massa social d’abonats de les dues instal·lacions gestionades per la Fundació Claror assoleix, el 1998, les 15.942 persones.

El 22 de desembre de 1998, l’Ajuntament concedeix la gestió del Complex Esportiu de Can Caralleu, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, a l’Associació d’Entitats per a la Gestió de Can Caralleu, formada pel Centre Excursionista de Catalunya, la Universitat Ramon Llull i la Fundació Claror. L’Associació n’assumeix la gestió el març del 1999, i comença una inversió de 700 milions de pessetes per remodelar-ne íntegrament les instal·lacions i implantar-hi un nou model de gestió.

El 19 de febrer de 1999, l’Ajuntament concedeix la construcció i la gestió per vint-i-cinc anys del nou Poliesportiu Marítim, al districte de Ciutat Vella, a la Fundació Claror.

Aquesta instal·lació s’inaugura el 29 de setembre de 2001, i es converteix en el primer centre de talassoteràpia de Catalunya, en oferir diverses piscines amb aigua de mar dotades d’efectes ludicoterapèutics.

A més, el Marítim ofereix un ampli ventall d’espais i activitats esportives, serveis de salut, i accés directe a la platja de la Barceloneta. El 2006 la instal·lació s’amplia amb la inauguració d’un gran pavelló cobert.

Amb la posada en marxa del Marítim, la Fundació Claror passa a aglutinar, sumant els abonats de les quatre instal·lacions que gestiona, una massa social de més de 25.000 abonats l’any 2001. El 2007 supera els 32.000.

25 anys del Claror

90-95 Cap18.p65

95

18/07/2008, 17:13

95

19 El Sagrada Família... Quin, l ’escola o l ’esportiu?

96

25 anys del Claror

96-99 Cap19.p65

96

18/07/2008, 17:14

El Sagrada Família... Quin, l ’escola o l ’esportiu? 19

19

El Sagrada Família...

Quin, l’escola o l’esportiu?

No sóc capaç de recordar exactament quan i com va ser que vaig decidir fer les pràctiques a l’escola Sagrada Família. El que sí que sé és que tenia vint anys. El contacte diari amb l’escola em va fer entendre ràpidament que aquella cooperativa de pares i mestres no era entrar en una escola o una classe qualsevol a fer les pràctiques de magisteri, sinó que el projecte consistia en una gran exigència dels pares, de les mares i dels mestres per construir un model d’escola carregada de confiança per creure en el futur. També implicava construir aleshores una piscina i més endavant un esportiu com a complement extraordinari per a la formació i l’educació dels infants, i crear amb els adults un teixit social del que ara en diem «entorn educatiu». La lleialtat de totes les persones va ser la gran estratègia perquè tothom participés d’aquella aventura amb una abnegació total. Tota la barreja de treball, il·lusió, constància i superació de les adversitats feia que res no fos vulgar, que tot fos imaginació i tot prengués sentit per capbussar-se fins a arribar a un final que no se sabia ben bé quin era..., però que era per LAURA PONCE farcit de grans intencions, tal com ara amb el temps ja recorregut es veu recompensat amb la Mestra de l’escola Sagrada celebració dels 25 anys i amb tots els nous projectes de futur.

Família des de 1984, és la Però tornem a la història... L’ escola passà a la xarxa pública, gràcies a la perseverança i la tossuderia d’aquelles persones que volien construir un futur millor, i la Fundació Claror començà a caminar sola, de la mà de l’escola però sola. La idea era atractiva i el món que l’esperava a fora havia de ser molt gran; per tant, la idea transformadora també ho havia de ser.

El Claror creix i aconsegueix molt èxit per la seva senzillesa i el seu tarannà familiar, i fa un pas endavant omplint l’espai del lleure, de l’esport i de la cultura. Remarco la idea de senzillesa però també vull subratllar la de complexitat, perquè no és gens fàcil crear un sentiment de teixit col·lectiu no només entre els iniciadors o somiadors del projecte, sinó amb capacitat d’estendre’s, acollir i implicar tots els qui s’hi acosten. A l’entorn hi ha poques respostes clares en l’àmbit d’equipaments esportius. És clar que la Fundació vol que la salut, la cultura i el lleure formin part de la vida de la gent, però també creu fermament que sense la creació del

presidenta del Patronat de la Fundació Claror des del 13 de febrer de 2008, just sis anys després de la seva incorporació al màxim òrgan de l’entitat, el 13 de febrer de 2002. Abans havia estat membre de la Comissió liquidadora de la Cooperativa Claror. Té el número 1 al carnet d’abonada del Poliesportiu Sagrada Família, en reconeixement a la tasca que, com a veïna del barri, va fer perquè la instal·lació fos realitat.

25 anys del Claror

96-99 Cap19.p65

97

18/07/2008, 17:14

97

19 El Sagrada Família... Quin, l ’escola o l ’esportiu?

teixit cívic, social i humà que es projecti cap a l’exterior no tindria sentit tot l’esforç fet. Només treballar pel culte al cos i a un mateix no forma part de la gènesi del projecte. Això fa que, quan al barri hi ha la possibilitat de fer un altre esportiu públic, entenc personalment la necessitat de lluitar per impulsar i estendre com una taca d’oli tot el que volia ser la Fundació i afortunadament és ara mateix el Poliesportiu Sagrada Família.

Eren temps de mobilitzacions ciutadanes, i el primer que em passa pel cap és quan recollíem signatures explicant qui érem i què volíem, i que sense la participació de tothom el projecte no seria possible. Se’m fa difícil expressar els sentiments i les emocions de les xerrades amb en Joan Itxaso, la recollida de signatures a l’Associació de Veïns del Barri de la Sagrada Família, els botiguers, i fins i tot els veïns de l’escala..., sense oblidar les assemblees amb les persones que van veure néixer el primer projecte, en el qual hi havia gent que tenia por que la nova «criatura» es mengés la «mare». Però tothom ho va viure com una nova gran oportunitat, com una aportació de confiança i comprensió dels ideals inicials amb una visió per aglutinar persones noves engrescant-les amb un referent clar, el Claror.

A voltes començava a tenir-ne dubtes, perquè tot anava prenent una gran dimensió, amb una transcendència i unes conseqüències no imaginades: el projecte i la seva nova concreció, les exigències de les institucions públiques i la il·lusió i les expectatives de l’entorn... Però, com no podia ser d’una altra manera, el treball, la constància i la tenacitat dels directius, dels treballadors, de l’equipo colorao i de tanta gent anònima que m’animaven a mi i a tots els qui tibaven del projecte ha fet del Sagrada Família un producte social amb fortalesa i afermat amb la identitat del nostre barri.

I el camí iniciat va pel bon camí, seguint les traces del Claror i teixint un futur lentament però amb pas ferm amb altres institucions, com per exemple l’escola Tàbor, i especialment amb els infants, la gent gran, gent amb handicaps... que moltes vegades no troben resposta a les seves necessitats i a practicar l’esport amb normalitat.

Personalment estic orgullosa d’això, i permeteu-me que ho concreti amb els meus fills. He començat dient que vaig arribar a l’escola Sagrada Família fa un munt d’anys. No vivia en parella, no tenia fills. Quan va arribar l’hora d’escolaritzar els fills, no vaig dubtar gens de ferlos partícips d’aquella «aventura». I si l’escola era aquella «educació formal», l’Esportiu va ser el complement perfecte per a la seva «educació no formal». Les hores de piscina els dissabtes al matí, les escoles esportives, el bàsquet amb tot el que suposa l’activitat i que no és poc: la pertinença a un col·lectiu amb un objectiu comú, l’aprenentatge de les habilitats bàsiques per practicar un esport, el creixement de les habilitats socials per assumir un rol dins del col·lectiu, les amistats entre els pares i mares, recórrer tot Catalunya coneixent pistes i pavellons esportius, excursions de dos dies o més i la participació en esdeveniments culturals i esportius amb

98

25 anys del Claror

96-99 Cap19.p65

98

18/07/2008, 17:14

El Sagrada Família... Quin, l ’escola o l ’esportiu? 19

els altres infants i les seves famílies, intercanvis i acollides amb nens d’altres indrets, les moltes hores de xerrades, bromes i intercanvis d’opinions amb els entrenadors dels fills (mai no podré agrair prou a aquests joves tot el que han fet per ajudar-los a créixer), que el Claror era la seva «plaça del poble» on es trobaven i compartien experiències de la vida... Ara ja són grans, i la constatació que aquest projecte és una història d’èxit (amb els seus bons i no tan bons moments) és que ara els meus fills i molts del que han crescut amb ells sota el paraigua del Claror fan compartir els mateixos ideals i els mateixos sentiments a petits infants i les seves famílies. Sense oblidar que per a ells, com a adolescents i joves, encara ara els ajuda a créixer i formar-se com a persones que assumeixen el seu rol actiu i compromès dins la societat.

Per molts i molts anys a la Fundació Claror per tots aquests referents de vida inesborrables!

Dades d’interès L’any 1996, el Patronat de la Fundació Claror aprova presentar un projecte al concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona per a l’acabament de les obres i la gestió del Poliesportiu Municipal Sagrada Família, que s’ha de construir al xamfrà Mallorca-Cartagena, als terrenys de l’antiga fàbrica Safa.

El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona celebrat el 22 de novembre de 1996 adjudica, per unanimitat, l’acabament de les obres i la gestió per vint-i-cinc anys a la Fundació Claror.

La Fundació Claror inverteix 330 milions de pessetes en el projecte.

L’arquitecte és en Salvador Matas, i Copisa, l’empresa constructora.

El Poliesportiu s’inaugura el 10 de maig de 1998 amb més de set mil abonats. El Poliesportiu, de tres plantes, consta de 3.800 metres quadrats amb una piscina gran (25 x 11m), una de petita (11 x 6m), tres banyeres d’hidromassatge, una sala de fitness, una sala polivalent, un pavelló cobert, dues saunes, un bany de vapor, pista exterior, servei de salut, sala de massatges, sis vestidors i cafeteria.

El 2007 el centre supera els deu mil abonats, i té en marxa un pla d’ampliació per augmentar els espais, els serveis i les activitats dels abonats amb la construcció d’un espai annex, al passatge de Vilaret.

25 anys del Claror

96-99 Cap19.p65

99

18/07/2008, 17:14

99

20 Conversa entre germanes

100

25 anys del Claror

100-105 Cap20.p65

100

21/07/2008, 15:27

Conversa entre germanes 20

20

Conversa entre germanes El 19 de desembre de 2007, reunides en un punt indeterminat de l’espai, del qual tan sols sabem que pot estar proper a Barcelona i orientat al Montseny, amb una visió de la ciutat reservada exclusivament per a entitats de la seva naturalesa i impossible de veure per a qualsevol ésser humà, les quatre instal·lacions esportives de la Fundació Claror es troben per fer petar la xerrada animadament sobre la seva germana gran, que fa 25 anys.

Poliesportiu Sagrada Família (SF): Jo ja he fet deu anys! Com passa el temps!

L’Esportiu de Llinars (LL): Ostres, jo encara he de néixer.

Poliesportiu Marítim (PM): Em situo just entre vosaltres dues: vaig fer sis anys l’octubre passat.

Can Caralleu (CC): Doncs jo sóc la més gran de totes vosaltres, fins i tot més gran que l’homenatjada, l’Esportiu Claror, i tot i que com a instal·lació germana sóc la tercera en l’escala dinàstica, no heu d’oblidar que vaig néixer als seixanta, encara que realment visc una segona joventut des que vaig entrar a la vostra família.

LL: Bé, què m’expliqueu? Val la pena ser instal·lació esportiva municipal? per PEDRO ANDREU

PM: La veritat és que suposo que, com en totes les coses, hi ha ocasions en què ho passes Director del Poliesportiu Marítim molt bé i moments que és millor no recordar. per CARLOS CANO

SF: Jo només he tingut un problema seriós: adaptar-me i donar un bon servei a la gran quan- Director de Can Caralleu titat de persones que volien utilitzar-me, ja que pràcticament fins fa molt poc no podia donar per MANEL CERCÓS demanda a totes les que volien beneficiar-se de les meves prestacions.

Director del Poliesportiu Sagrada Família

CC: Doncs jo he viscut moments difícils dels quals pensava que ja no em recuperaria, però la per NICO SÁNCHEZ veritat és que ara estic encantada i crec que els que m’utilitzen també ho estan.

Director de desenvolupament corporatiu de la Fundació Claror, responsable de la construcció del poliesportiu de Llinars del Vallès.

PM: Jo de vegades penso que sóc especial. Us passa a vosaltres?

SF: Especial? Què vols dir?

25 anys del Claror

100-105 Cap20.p65

101

18/07/2008, 17:14

101

20 Conversa entre germanes

PM: Des del principi va quedar ben clar que era «la primera» instal·lació de talassoteràpia de Barcelona i de Catalunya, sempre deien de mi que era igual i diferent. Igual perquè tenia el mateix que totes vosaltres i diferent perquè tenia aigua de mar.

CC: Jo també sóc igual i diferent. Estic en plena muntanya i tinc Barcelona als meus peus.

SF: Jo també sóc especial, en mi confien un gran nombre de persones de la nostra ciutat, sóc una instal·lació de referència i a més aviat creixeré més i encara podré donar un servei millor.

LL: Creixeràs?

SF: Sí, tindré una ampliació en la qual disposaré de sales i piscina noves.

LL: Doncs jo seré més especial que totes vosaltres, perquè aprendré totes les coses bones de cada una, i a més sóc la primera que no estarà a la ciutat de Barcelona. Jo sóc de Llinars del Vallès!

SF: Vaja amb la patufa, sí que tens pretensions, no?

LL: El que sé ho he après de vosaltres i sempre us he sentit a dir que voleu ser les millors.

PM: Bé, a vegades les circumstàncies t’obliguen a canviar sobre la marxa... Mireu el que em va passar quan pràcticament ja estava construïda i vaig haver de canviar l’estructura per adequar-me a la construcció del Parc de Recerca Biomèdica.

CC: Ja, és veritat, però el cert és que tots ens hem hagut d’adaptar i ho hem de continuar fent.

Jo ja no tinc res a veure amb la instal·lació que vaig ser, em sento renovada, jove i adaptada a les circumstàncies.

LL: Jo vull ser així. Com em veieu vosaltres?

102

25 anys del Claror

100-105 Cap20.p65

102

18/07/2008, 17:14

Conversa entre germanes 20

PM: Tens moltes possibilitats però, com has dit abans, has d’aprendre les coses bones de cada una de nosaltres i escapar dels errors que puguem haver comès.

CC: Oblidem els errors, en la nostra història hi ha molts més encerts que errors, però... parlem de la nostra germana, o és que no ens hem reunit per parlar d’ella?

SF: Tens raó, parlem-ne. Per a mi ho va ser tot des del principi, tan sols tenia ulls per a ella, molts dels seus treballadors van venir a treballar amb mi, vaig imitar moltes de les coses que feia, vaig complementar-ne d’altres que ja no podia fer i vam intentar oferir al nostre entorn un conjunt d’activitats que segur que milloraven la seva qualitat de vida... Som germanes i veïnes.

CC: Jo al principi no sabia gaire bé com relacionar-m’hi, perquè jo era més gran, però no obstant això acabava d’entrar a la família. De seguida vaig comprendre que havia de seguir l’exemple tant d’ella com de SF, havia d’adaptar-m’hi, i això que sóc molt diferent en els meus espais i en les meves activitats, i el meu barri és molt diferent, però elles em marcaven el camí i ara em sento satisfeta d’haver-lo seguit sense perdre les meves característiques.

PM: Sempre he estat molt diferent de vosaltres, ja no dic de CC, una al mar i l’altra a la muntanya, si no fins i tot d’EC i SF. Ni el meu naixement ni la meva evolució té res a veure amb la vostra, admeto que sempre he estat una mica complicada.

SF: No diguis això, nosaltres sempre t’hem volgut com una més, el que passa és que has tingut uns inicis més complicats que els nostres.

CC: Més que jo?

SF: No, tu també has tingut els teus moments difícils. No sempre has estat, com ara, la instal·lació pública municipal més privada de Barcelona.

25 anys del Claror

100-105 Cap20.p65

103

18/07/2008, 17:14

103

20 Conversa entre germanes

LL: Jo també tindré uns inicis difícils?

TOTES TRES ALHORA: Esperem que no.

Les quatre instal·lacions continuen parlant més estona sobre les característiques dels seus usuaris, de les que coincideixen, de les que no, de les que comparteixen, de les que es traspassarien les unes a les altres, però saben que està arribant el moment de tornar a les seves localitzacions geogràfiques; molta gent espera trobar-les allí, com sempre, al seu servei. S’han d’acomiadar i decideixen fer-ho amb una frase pensada per a la seva germana homenatjada.

LL: Jo vull assemblar-me a l’Esportiu Claror en la seva claredat d’objectius i en el fet que tot el món que l’envolta ha contribuït en el seu desenvolupament.

SF: Jo vull continuar sent la seva instal·lació germana, veïna i amiga.

CC: Seguiré la meva relació de col·laboració, aprenent i ensenyant a la vegada.

PM: Sempre seré conscient que tot el que sóc ho dec a la mateixa gent que, en el seu dia, va confiar en ella i en totes nosaltres.

104

25 anys del Claror

100-105 Cap20.p65

104

18/07/2008, 17:14

Conversa entre germanes 20

Dades d’interès A banda de l’Esportiu Claror, la Fundació Claror gestiona tres instal·lacions esportives municipals més a Barcelona.

El Poliesportiu Sagrada Família, al districte de l’Eixample, s’inaugura el 1998. Té 3.800 metres quadrats. El gestiona directament la Fundació Claror per un període de vint-i-cinc anys (1996-2021). A finals del 2007 té 73 empleats i una mitjana de 10.045 abonats.

El Poliesportiu Marítim, al districte de Ciutat Vella, s’inaugura el 2001.

Té 6.000 metres quadrats. El gestiona directament la Fundació Claror per un període de trenta-cinc anys (1999-2034). A finals del 2007 té 67 empleats i una mitjana de 6.371 abonats. Destaca per ser el primer centre de talassoteràpia de Barcelona.

El Complex Esportiu Municipal Can Caralleu, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, és gestionat des de 1999.

Té 31.000 metres quadrats. El gestiona l’Associació d’Entitats per a la Gestió de Can Caralleu, de la qual, a més de la Fundació Claror, també formen part el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull. La concessió de gestió és per un període de trenta-cinc anys (1999-2034). A finals del 2007 té 114 empleats i una mitjana de 7.249 abonats.

La Fundació Claror cogestiona, juntament amb l’Escola Ginebró, una nova instal·lació esportiva municipal. És a Llinars del Vallès, té 5.000 metres quadrats i es preveu la inauguració el segon semestre del 2009.

25 anys del Claror

100-105 Cap20.p65

105

18/07/2008, 17:14

105

21 La revista: un plat cuinat a casa

106

25 anys del Claror

106-111 Cap21.p65

106

18/07/2008, 17:41

La revista: un plat cuinat a casa 21

21

La revista: un plat cuinat a casa La revista Claror desprèn una aroma de paper sense clor. És apta per a tots els estómacs i de fulla perenne, tot i que els seus fruïts es poden menjar frescos un cop per temporada (el mes de setembre, desembre, març i juny).

Propietats Una de les seves característiques principals –tret diferencial amb molts plats similars del sector– és que es cuina íntegrament a casa. Des de la concepció fins a l’elaboració, l’edició, la composició…, tot, fins al moment d’entrar al forn, es fa a la Fundació Claror, en concret, des de l’Àrea de Comunicació.

Ingredients Molt d’esport en forma d’entrevistes, reportatges, articles, consells…, una bona dosi de salut amb articles de dietètica i psicologia inclosos, reportatges de temàtica esportiva, cultural, social… i un bon grapat de pàgines d’informació sobre la Fundació i les seves instal·lacions distingida convenientment de la informació general.

Ara bé, els ingredients han anat variant al llarg de la trajectòria del plat. I és que basant-se sempre en l’esport i la salut com a temàtica base, en funció de les necessitats de l’entitat i de l’entorn s’hi han incorporat algunes seccions o n’han desaparegut d’altres.

Orígens

per ESTER BENACH

Els orígens d’aquest plat tan suculent es remunten al butlletí Tot Claror, editat per la Claror Societat Cooperativa. El número 0, un díptic A5 de quatre pàgines en blanc i negre s’edita el 15 de novembre de 1984, dos anys després de la inauguració de l’Esportiu Claror. La recepta d’aquells primers butlletins d’informació als abonats és senzilla. Les tisores i la pega són els estris més utilitzats i cal destacar les mans, la voluntat i l’encert dels primers cuiners: en

Membre de l’àrea de Comunicació de la Fundació Claror des de 1996, des d’on coordina la revista Claror, entre d’altres.

Ha estat la coordinadora general dels actes de celebració dels 25 anys del Claror.

25 anys del Claror

106-111 Cap21.p65

107

18/07/2008, 17:41

107

21 La revista: un plat cuinat a casa

Llibert Caminal i l’Àngels Güell.

Aquell primer butlletí augmenta de pàgines alhora que l’activitat de la instal·lació creix: La Milla, tornejos diversos, festes diverses i la recuperació de l’interior d’illa el 1987. Precisament aquell 1987, i coincidint amb l’onzè plat servit, el Tot Claror canvia la presentació i es transforma en una revista de mida DIN A4, a un color i de quinze pàgines. La primera època arriba fins al número 29, amb la incorporació de la portada a tot color des del número 19.

Han passat just deu anys des del primer plat. La feina d’en Llibert i els altres col·laboradors dóna pas a les noves generacions i a l’ordinador.

Evolució del plat L’octubre del 1995 comença –amb el mateix nom, Tot Claror– la segona època de la revista.

Es fa amb l’ordinador, amb mitjans precaris i amb la voluntat de ferro del seu director, en Sergi Larripa, la persistència de l’informàtic David Fernández i les col·laboracions esporàdiques d’una servidora. La tasca comercial d’en Josep Lluís Vide permet minimitzar el dèficit que ha d’assumir la Fundació, alhora que serveix de porta d’entrada de moltes empreses que es volen donar a conèixer entre els nostres abonats. Amb alguna d’elles encara caminarem de la mà durant molts anys.

La revista, a dues tintes excepte les cobertes, té trenta pàgines i se’n fan sis mil plats. Són portada d’aquella època esportistes com César Sanmartín, Valentí Massana, Joan Chichi Creus, Araceli Segarra, Nino Buscató, Sílvia Parera, Jordi Tarrés, Enric Masip i Ladislao Kubala.

La tercera època comença el desembre del 1998 amb el número 17. La revista ja s’ha consolidat com un plat periòdic i segur damunt la taula dels abonats i així ho demostra el fet que segueix una línia estable i pràcticament inalterable fins al 2005. El canvi principal que marca el pas de la segona a la tercera època és que, fruit de la inauguració del Poliesportiu Sagrada Família, es dobla el tiratge i es passa dels sis mil als tretze mil exemplars. També s’hi incorpora el color i se n’augmenta el nombre de pàgines fins a les quaranta. Els esportistes de portada són: David Meca, Valero Rivera, Toni Jiménez, Antoni Ramallets, Jordi Arcarons, Aíto García Reneses, Manel Estiarte, Maria Vasco, Àlex Corretja, Mercè Martí, Melcior Mauri, Gervasi Deferr, Fermín Cacho, Juan Carlos Higuero, Gemma Mengual, José Mari Bakero, Marta Domínguez, Juan Carlos Navarro, Yago Lamela, Joane Somarriba, Rudy Fernández, Chema Martínez, José Luis Doreste i Ivan Tibau.

En aquesta època també s’entrevisten periodistes de la talla d’Antoni Bassas o Antonio Franco, i els escultors Etsuro Sotoo i Josep Maria Subirachs. Altres ingredients que cal destacar-ne

108

25 anys del Claror

106-111 Cap21.p65

108

18/07/2008, 17:41

La revista: un plat cuinat a casa 21

són el cicle de reportatges relacionats amb Gaudí, o altres reportatges de caire social com el que tractava la pobresa a Catalunya, el desastre del Prestige, l’arribada de l’euro o la Constitució Europea.

Finalment, la quarta època s’inicia la primavera del 2005 amb un canvi en el disseny i l’estil, un nou augment de pàgines (quaranta-vuit), com també del tiratge (vint-i-quatre mil exemplars). A més, s’hi incorpora el preu, més simbòlic que real, ja que els abonats continuen rebent-la de manera gratuïta a casa, i la periodicitat passa a ser trimestral: es publiquen quatre revistes l’any en lloc de cinc, com fins aleshores. Voleu saber quins han estat, de moment, els ingredients principals de cada plat servit? David Barrufet, Pol Guillén, Rosa Morató, Dani Pedrosa, Raül López, Hristo Stoichkov, Natàlia Via-Dufresne, Ferran Martínez, Andrés Jiménez, Marc Coma, Tommy Robredo, Pau Gasol, Èrika Villaécija…

Estris necessaris per cuinar-lo Els estris principals que necessitem per cuinar la revista Claror és un equip humà amb ganes i una entitat que doni suport al producte al cent per cent. Dit això, que d’altra banda pot servir per a qualsevol plat de característiques similars, passem a concretar el cas de la revista Claror.

Necessitem: un director que encapçali el projecte i que, des del 1995, és en Sergi Larripa, que paral·lelament ha creat i fet créixer l’Àrea de Comunicació de l’entitat; un equip de periodistes i redactors: a dia d’avui, el Cristian González, l’Olga Barbero i l’Ester Benach. Però també han passat per la casa l’Albert Benet, l’Agnès Gallifa, el Dani Gómez i el Yuri Fernández. Als responsables de dotar-la de millor imatge: des de l’informàtic David Fernández fins als dissenyadors Emma Cervera, Albert Ribé i Albert Castro.

També ens caldran els estris que aconsegueixin la publicitat: en Josep Lluís Vide i la Maria José Castro. I l’ajuda de les secretàries de l’Àrea de Comunicació en l’organització dels contractes, el control de les despeses… Elles han estat la Teresa Blanch i la Marisol Zurano.

No podem oblidar tampoc els molts col·laboradors encarregats de proporcionar-ne els continguts, la majoria d’ells professionals de les instal·lacions esportives: tècnics, metges, dietistes… Als quals no goso anomenar per no deixar-me’n cap.

També és de justícia destacar la feina d’en Pedro Torres, qui durant alguns anys va col·laborar de manera externa a crear l’estil gràfic de la publicació i que s’encarregava de la maquetació final i el tancament. Us diré que, durant aquells anys, el tancament anava associat a pizzes per sopar al despatx d’en Torres i a anar a dormir a altes hores de la matinada… i no precisament perquè estiguéssim de festa!

25 anys del Claror

106-111 Cap21.p65

109

18/07/2008, 17:41

109

21 La revista: un plat cuinat a casa

Conservació Hi ha molts col·leccionistes de la revista Claror, moltes persones que guarden cada número publicat. Però la revista, més enllà de l’arxiu en paper, es conserva en gran part a Internet.

No m’estaré de dir que el Claror va ser la primera entitat esportiva a tenir pàgina web. Era el 1995 i aleshores s’allotjava al servidor de l’Ajuntament de Barcelona. Però amb el temps, així com l’entitat va sumant instal·lacions, activitats i persones, el web va sumant pàgines (el 2008 ja en té més de sis-centes), cosa que fa que, finalment, es creï un domini propi que el 2007 passa a ser claror.cat. Doncs el que dèiem, a Internet (www.claror.cat) hi ha la revista i una àmplia hemeroteca de temes publicats (les entrevistes, els reportatges i els articles d’esport, salut, dietètica i psicologia).

Suggeriments de presentació per a avui En l’any del vint-i-cinquè aniversari del Claror (temporada 2007-2008) la Fundació Claror edita vint-i-sis mil exemplars de la revista i ha afrontat un nou augment de pàgines (cinquanta-sis).

Tots els abonats de les instal·lacions esportives gestionades o cogestionades pel Claror (l’Esportiu, el Sagrada Família, el Marítim i Can Caralleu) la reben a casa de manera inalterable cada tres mesos. També la reben moltes entitats, organismes de l’Administració i empreses.

Opinió d’una de les xefs El més engrescador, però, és que la revista Claror és un plat viu. No ha parat d’intentar millorarne la recepta, no se n’han parat de servir cada cop més plats, i de procurar que entri molt bé pels ulls i, sobretot, que deixi un bon gust de boca.

Així doncs, continuem gaudint-la i degustant-la!

110

25 anys del Claror

106-111 Cap21.p65

110

18/07/2008, 17:41

La revista: un plat cuinat a casa 21

Dades d’interès El novembre del 1984, dos anys després de la inauguració de l’Esportiu Claror, l’entitat edita el primer número d’una publicació anomenada Tot Claror,amb l’objectiu d’informar de les activitats del centre als seus abonats. La publicació és un petit llibret de mida A5, amb quatre pàgines grapades i fotocopiades en blanc i negre. Entre el 1984 i el 1987 se’n publiquen deu números, coincidint amb els esdeveniments més importants de l’entitat.

El 18 de desembre de 1987, coincidint amb el cinquè aniversari de l’Esportiu, la revista canvia de mida (format A4), millora el tipus de paper i se n’incrementa el nombre de pàgines, que varia segons el número.

La periodicitat, però, continua sent irregular. Entre el 1987 i el 1994 se’n publiquen dinou números.

L’octubre del 1995 s’inicia la segona època, amb grans canvis. Es professionalitza l’equip de redacció, se n’incrementa el nombre de pàgines i es creen nous continguts, anant més enllà de la informació pròpia de la instal·lació, amb entrevistes a esportistes de primera fila, reportatges, temes de salut, societat i articles d’opinió sobre

temàtiques diverses. Les cobertes són a tot color, i les pàgines interiors (trenta), a dues tintes.

El 1998, coincidint amb la inauguració del Poliesportiu Sagrada Família, la revista continua la línia de continguts iniciada el 1995, però amb tres canvis substancials que la fan canviar d’època: incrementa la tirada fins als 13.000 exemplars, incrementa el nombre de pàgines (quaranta), i publica totes les pàgines a tot color.

Després d’anar incrementant la tirada per la inauguració del Marítim i de Can Caralleu i assolir una tirada de 24.000 exemplars per número, el 2005 la revista fa un altre gran canvi, que suposa el pas a la quarta època: passa a dir-se Claror (s’elimina el Tot de la capçalera), incrementa el nombre de pàgines (quarantavuit), passa a ser trimestral (se’n publiquen quatre números l’any), fa un redisseny integral d’estils i crea nous continguts i seccions.

A principis del 2008 la Revista Claror és una publicació trimestral a tot color, íntegrament en català, amb cinquanta-vuit pàgines, que edita 26.000 exemplars per número.

25 anys del Claror

106-111 Cap21.p65

111

18/07/2008, 17:41

111

22 Una entitat socialment compromesa

112

25 anys del Claror

112-115 Cap22.p65

112

21/07/2008, 13:07

Una entitat socialment compromesa 22

22

Una entitat socialment compromesa La Fundació Claror és avui una entitat socialment compromesa. El seu compromís social amb el benestar de la comunitat la porta a destinar una part dels seus recursos humans i econòmics a desenvolupar, promoure i finançar activitats culturals –Cultura Claror– i projectes de solidaritat –0,7 Claror. Té en marxa també un procés d’introducció de mesures de sostenibilitat, en què es fomenta especialment l’oficina verda; té un pla per a la prevenció dels riscos laborals, integrat a la vegada pel de prevenció de riscos laborals, vigilància de la salut i autoprotecció, i en l’àmbit de les relacions laborals, la negociació col·lectiva hi té un paper rellevant, amb conveni propi des del 1985.

Tot això la situa en una bona posició de partida per endinsar-se de ple a la senda de la responsabilitat social corporativa i arribar a ser una entitat d’excel·lència en aquest àmbit.

La responsabilitat social corporativa (RSC) fa referència al conjunt d’obligacions i compromisos, legals i ètics, que es deriven dels impactes que l’activitat de les organitzacions produeixen en matèria d’organització del treball, d’igualtat d’oportunitats, d’integració social, d’educació i formació permanent, de desenvolupament sostenible i de drets humans. En altres paraules, una entitat és socialment responsable quan la seva raó de ser està orientada a contribuir a la consecució d’una societat millor, més justa i equitativa, i un medi ambient més net i sostenible, integrant les preocupacions socials i el conjunt d’agents que hi interactuen des del respecte ple dels drets humans. La gestió de la responsabilitat social va més enllà d’iniciatives ocasionals i en tot cas ha d’estar incorporada transversalment al conjunt de polítiques, programes i accions de l’entitat. De la mateixa manera que fa unes dècades el tema de la qualitat no formava part de les orientacions i actuacions de les organitzacions socials, especialment de les grans empreses i corporacions, avui dia és difícil que aquestes no es preocupin per incorporar a les seves activitats ordinàries els temes socials i mediambientals.

per HÉCTOR SILVEIRA

Abonat de l’Esportiu Claror, va ser membre del Patronat de la Fundació Claror entre el 28 de febrer de 1995 i el 13 de febrer de 2008. Va ser el Patró-ponent de les activiEls antecedents de la RSC estan en l’associacionisme i cooperativisme del segle XIX, els quals tats socioculturals de l’entitat, des de 2004.

buscaven conciliar la gestió i l’eficàcia empresarial amb els principis de la democràcia, la

25 anys del Claror

112-115 Cap22.p65

113

21/07/2008, 13:07

113

22 Una entitat socialment compromesa

solidaritat, el suport a la comunitat i la justícia distributiva. Com a concepte neix als Estats Units a principis dels anys seixanta, quan, en plena lluita pels drets civils, un sector de la societat va començar a demanar canvis en les activitats empresarials i més implicació de les organitzacions econòmiques en els problemes de la societat. Les empreses i les fundacions empresarials havien d’anar més enllà de la filantropia i l’assistencialisme tradicional per implicar-se en programes o iniciatives amb una inversió social planificada per generar una societat més justa. A Europa pren forma amb la publicació del Manifest de les empreses contra l’exclusió social (1995) per part d’un grup d’empreses públiques. A partir d’aquest manifest es va formar una xarxa europea d’empreses i corporacions, la Corporate Social Responsability-Europe, que fomenta les bones pràctiques en matèria de responsabilitat social.

La Fundació Claror està en una posició immillorable per convertir-se en una fundació «responsable». En primer lloc, perquè en ser una fundació social ja té una base sòlida per a això. És una organització sense ànim lucratiu que té afectat de manera duradora el seu patrimoni a la realització de finalitats d’interès general. Aquestes són per voluntat del seu creador: la pràctica, la promoció i l’ensenyament de l’esport, sota el principi de l’esport per a tots, i les activitats culturals, assistencials i les relacionades amb la cooperació i la solidaritat (art. 4 dels seus Estatuts). Després de 25 anys de treball complint i desenvolupant aquests objectius, entenc que per als treballadors, la direcció i els òrgans de govern, els abonats i els estaments no seria tan abrupte el canvi cultural que suposaria la immersió de la Fundació Claror en el nou paradigma de fundació responsable. Al contrari, entenc que ha de ser el repte que aconsegueixi aglutinar millor les energies i els esforços de tots ells.

En segon lloc, perquè en els últims anys, especialment des del 1996, la Fundació ha anat incorporant gradualment en el si de la seva estructura algunes de les qüestions que avui constitueixen els eixos de la RSC, com la formació permanent dels treballadors, unes relacions laborals equilibrades i regulades des de la negociació col·lectiva, la prevenció de riscos i accidents laborals, la gestió sostenible dels recursos i el respecte al medi ambient. I, per últim, perquè com a conseqüència de l’impuls i el treball fet des del patronat, l’entitat s’ha dotat d’uns principis d’actuacions i d’un codi ètic, entre els valors dels quals estan la responsabilitat, la sostenibilitat, el compromís cívic, el diàleg i la transparència, que situen l’entitat clarament en la senda de la responsabilitat social.

Des del meu punt de vista, un dels desafiaments principals que en un futur immediat té la Fundació Claror és passar de ser una entitat compromesa socialment a ser en el seu conjunt i de manera integral una fundació responsable. Per fer-ho haurà de passar de les accions puntuals, basades en el voluntarisme dels seus òrgans directius, treballadors i estaments, a

114

25 anys del Claror

112-115 Cap22.p65

114

21/07/2008, 13:07

Una entitat socialment compromesa 22

fer una planificació estratègica de la responsabilitat social, en el sentit que la gestió sostenible dels recursos, el consum responsable dels productes, la conciliació de la vida laboral amb la vida personal i familiar, la realització d’inversions socialment responsables, la innovació i l’acció social, la gestió eficient i socialment compromesa i la transparència i el bon govern han de convertir-se en actius intangibles de la seva organització i funcionament.

Per això serà necessari també que continuï avançant en l’elaboració de codis de conducta i en la implementació de noves polítiques de participació organitzativa, no només amb l’objectiu d’implicar tots els treballadors en la consecució dels seus objectius, sinó també dels abonats, dels estaments que la formen i dels grups i organitzacions socials del seu entorn.

Estic segur que si entre tots, treballadors, directius, abonats i estaments, s’ha aconseguit que la Fundació Claror sigui avui una entitat respectada socialment, especialment en l’àmbit de la gestió i la promoció de l’esport, entre tots també, mitjançant el diàleg, la transparència i la participació, la Fundació Claror avançarà cap a un model de fundació responsable socialment.

Dades d’interès La Fundació Claror sempre ha tingut una clara sensibilitat social i una voluntat de col·laboració amb els veïns i les entitats de l’entorn.

Aquest compromís ha estat més rellevant al barri de la Sagrada Família. La Fundació forma part de la Coordinadora d’entitats del barri com a entitat adherida i col·labora activament en tot tipus d’iniciatives, tant lúdiques com reivindicatives, quan n’hi ha hagut motiu.

La Fundació també col·labora amb entitats, especialment dels barris de la Barceloneta i de Sarrià-Sant Gervasi, on estan ubicats altres centres esportius gestionats.

Al llarg dels seus 25 anys, l’entitat s’ha pronunciat públicament respecte a moltes i variades qüestions socials d’interès general: s’ha afegit a iniciatives crítiques vers la guerra, els atemptats terroristes, a favor de la pau, la igualtat, la justícia social, i ha fet campanyes de sensibilització a favor del medi ambient o l’estalvi d’aigua.

El compromís social de l’entitat s’ha manifestat al llarg dels anys a través de la Revista Claror, amb la publicació d’articles, entrevistes i reportatges de contingut social, i especialment amb les activitats dutes a terme per Claror Cultura i la Plataforma de Solidaritat 0,7 Claror.

25 anys del Claror

112-115 Cap22.p65

115

21/07/2008, 13:07

115

23 Més enllà de l ’esport

116

25 anys del Claror

116-119 Cap23.p65

116

18/07/2008, 17:48

Més enllà de l ’esport 23

23

Més enllà de l’esport Solidaritat: paraula difícil de pronunciar.

Solidaritat: paraula difícil d’aplicar.

Solidaritat: qualitat inherent a les persones.

En la seva expressió primària la definim com l’ajuda mútua que tots els éssers humans necessiten, tant per sobreviure com per al seu desenvolupament com a persones.

Tanmateix, en el món en què vivim les coses són més complicades (o potser algú les complica interessadament) i la solidaritat apareix supeditada com a subproducte de la competitivitat, bé sigui per guanyar imatge (i ser més competitius) o bé per tranquil·litzar consciències mitjançant regalies o donatius.

En qualsevol cas la verdadera solidaritat continua existint i està present en la nostra societat.

Un dels àmbits més propicis per practicar-la i desenvolupar-la és l’escola.

La creació de la Cooperativa Claror va ser la solució a la gestió d’una escola de barri en les albors de la democràcia. Dos pilars indiscutibles van ser la democràcia i la solidaritat en tot el seu sentit ampli. Sense la combinació d’aquests dos factors probablement la Cooperativa hauria fracassat.

Posteriorment vam integrar l’escola a la xarxa pública. Per donar continuïtat a l’Esportiu Claror vam crear la Fundació Claror, i aquell moment era crucial, ja que teníem l’obligació de transmetre els dos pilars dels quals parlàvem, democràcia i solidaritat, a la nova entitat, tasca una mica més difícil. Ho vam fer de dues maneres:

per MONTSE BASTIDA

Va ser mare d’alumnes de l’escola Sagrada Família i membre del Patronat de la Fundació Claror entre el 27 Prioritzant la cooperació sobre la competició, i en tot cas supeditant la segona a la primera. de febrer de 1992 i el 13 de febrer de 2002. Va incentivar la participació en activitats Promovent la inclusió (que ningú no se’n quedi al marge). Això és inherent a «l’esport per a solidàries i va impulsar la tothom», i els pressupostos de la Fundació han de servir per a aquesta finalitat, redistribuint Plataforma de cooperació i solidaritat 0’7 Claror. els recursos.

25 anys del Claror

116-119 Cap23.p65

117

18/07/2008, 17:48

117

23 Més enllà de l ’esport

Així doncs, la primera experiència solidària i necessàriament imprescindible és la que es desenvolupa en el si de la mateixa entitat mitjançant els seus programes per a l’edat escolar, disminuïts, gent gran, etc.

A mitjans dels noranta del segle passat vam començar a ser conscients que la Fundació Claror podia adquirir una altra dimensió i això ens obligà a tenir unes mires més àmplies davant els fenòmens positius i negatius de la globalització.

Recordo que Claror x Bòsnia va ser la nostra primera acció a escala internacional. En aquesta campanya, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, hi van participar activament els abonats i les abonades de l’Esportiu Claror.

L’actuació següent, en la qual ens vam involucrar d’una manera més directa, va ser arran de l’huracà Mitch, que va assolar una bona part de l’Amèrica Central. Mitjançant la intermediació de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleó a Nicaragua, vam col·laborar de manera important i durant sis anys amb El Hogar de la Recolección en la inserció de quaranta-cinc nenes que van quedar en una situació d’extrema vulnerabilitat com a conseqüència de la catàstrofe.

Paral·lelament vam fer el pas decisiu, des del punt de vista de l’entitat mateixa, impulsant la Plataforma del 0,7 Claror amb la finalitat d’implicar l’entitat i els seus usuaris en l’objectiu de destinar el 0,7% dels recursos a projectes de solidaritat i cooperació. L’àmbit preferent d’actuació el vam centrar en la infància i la joventut.

Més a prop nostre, des de finals dels noranta vam col·laborar, juntament amb altres entitats, en l’impuls del Casal del Raval, cooperant estretament amb ells durant cinc anys en els seus programes per a joves en un barri de la ciutat amb una forta presència de població immigrada.

A principis del segle XXI, des de la Comissió de Solidaritat de la Fundació Claror vam desenvolupar una iniciativa específica per donar suport a les escoles del barri en el fenomen dels nouvinguts i de les famílies en extrema necessitat en el procés d’inserció escolar en tots els àmbits.

Des de l’any 2004 la Fundació convoca un concurs d’ajudes obert a totes les entitats que desenvolupen projectes de cooperació, a escala local o internacional, adreçat a la infància i a la joventut i utilitzant l’esport i l’activitat física com a vehicle d’integració. Aquesta actuació, que està tenint una gran acceptació, ens permet apropar-nos i conèixer a fons el món de les organitzacions solidàries, grans i petites, que fan un esforç encomiable i garanteixen a la Fundació Claror una utilització òptima dels recursos solidaris.

118

25 anys del Claror

116-119 Cap23.p65

118

18/07/2008, 17:48

Més enllà de l ’esport 23

Han passat 25 anys i seguim cap a 25 més. Que les actuacions en l’àmbit exterior no esmorteixin les nostres consciències. La solidaritat està en el dia a dia.

Dades d’interès Les iniciatives solidàries han estat presents al llarg de la història del Claror, que sempre ha volgut contribuir a la justícia i la igualtat social. Fins als finals dels noranta, les iniciatives de solidaritat i cooperació es feien de manera puntual: recollida d’aliments i joguines per Nadal, i campanyes de sensibilització i recollida de diners i material alimentari i humà per ajudar els afectats de diverses catàstrofes humanitàries. En aquest sentit, són especialment destacables les campanyes Claror per Bòsnia o la que es va fer per ajudar els afectats de l’huracà Mitch, a l’Amèrica Central.

Des d’aleshores, la Plataforma ha col·laborat de manera regular amb més de vint projectes, tant a escala local com internacional.

Des de l’any 2005 gran part de les col·laboracions es vehiculen mitjançant el Concurs Anual d’Ajuts a Projectes Socials, al qual es presenten més de cent projectes de tot tipus d’entitats, i que serveix per garantir la màxima transparència en el procés d’elecció i per fer un seguiment per a la bona destinació dels recursos lliurats.

El 1999, la Fundació Claror fa un gran pas endavant creant la Plataforma de Solidaritat i Cooperació 0,7 Claror. L’objectiu és crear un vehicle mitjançant el qual la Fundació pogués donar ajudes a diverses entitats de manera estable i continuada, gràcies a les aportacions dels socis benefactors de la Fundació Claror, i a una partida anual que la mateixa entitat destinaria a projectes de solidaritat i cooperació.

25 anys del Claror

116-119 Cap23.p65

119

18/07/2008, 17:48

119

24 La branca sociocultural

120

25 anys del Claror

120-123 Cap24.p65

120

18/07/2008, 17:52

La branca sociocultural 24

24

La branca sociocultural Parlar del projecte cultural de la Fundació Claror és parlar de tota una manera de pensar i estar en el món que ens han transmès, primer des de l’escola i després a través d’anys i de moltes persones, per posar un gra de sorra perquè el nostre món, el món petit i el món gran, sigui millor.

La solidaritat, la justícia, el coneixement...; la vinculació amb el barri i la seva vida, el plaer pel debat i l’aprenentatge, el diàleg i l’escolta; la creativitat, la festa i l’alegria... són les llavors d’aquest arbre.

I com no podia ser d’una altra manera, aquestes llavors es van fer realitat en un espai, la Comissió Cultural, que, a partir de l’any 2000, va crear tres grans activitats que resumien la missió social i cultural de la Fundació, i que serien les branques de moltes altres que brotarien després: la Coral, que apropava un art com el cant a qui s’hi volgués apuntar; els Castellers de la Sagrada Família, promovent una tradició cultural ben catalana i alhora carregada de simbolisme col·lectiu, de fer pinya per créixer plegats, i el Fòrum Claror, una manera de formalitzar la capacitat de la paraula, d’intercanviar idees, que ha estat clau en el naixement i la consolidació del Claror.

A cavall de la primera i la segona etapa cultural ens vam trobar amb la decisió de participar en el Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004. Evidentment, vam voler aprofitar aquesta opor- per EULÀLIA REALP tunitat per ser-hi presents i proclamar, aquesta vegada davant el món sencer, els valors dels Coordinadora del projecte sociocultural de la Fundació quals s’impregna l’entitat.

Claror i del 0’7 Claror des de D’una banda vam oferir una trobada de medallistes olímpics, amb la participació d’Andrés l’any 2005.

Jiménez, José Luis Doreste, Jordi Payá, Jordi Llopart, Javier García Chico, Nil Bohigas i Joan i LAIA FRANCO Carles Castañé. Volíem que ens parlessin dels valors de l’esport, ja que, és clar, som una Exalumne de l’escola Sagrada Família, va ser la coordientitat esportiva, i ho van fer amb gràcia i anècdotes personals.

nadora del projecte sociocultural de la Fundació Claror i La Coral Claror va poder participar en l’actuació dels Cants de Pau, al pavelló Olímpic de del 0’7 Claror entre els anys Badalona, on es van reunir més de tres mil cantaires per interpretar la mateixa cançó a 1999 i 2004.

25 anys del Claror

120-123 Cap24.p65

121

18/07/2008, 17:52

121

24 La branca sociocultural

l’uníson. Va ser molt emocionant!

Durant aquest període van estar entre nosaltres José M. Mendiluce, l’arquebisbe Setién, Joaquim M. Puyal, Pau Dalmau, la Plataforma contra les Violències de Gènere, l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família, en Josep M. Mas, en Juan Mario Cuéllar i molts altres.

La celebració del Centenari de l’escola Sagrada Família va ser per a nosaltres un projecte carregat d’emoció i d’amor, ja que col·laborar a organitzar els cent anys de l’escola va ser, com moltes de les coses que es fan al Claror, molt més que una feina, una activitat més... Va significar reviure tota una vida, una retrobada i un homenatge a les persones que d’alguna manera formen part de nosaltres perquè som el que som perquè hi han estat presents durant molts anys. I potser en els anys més importants de la vida.

Després d’aquesta primera etapa n’hi va haver una altra. Les branques del nostre arbre cultural continuaven creixent i d’algunes d’elles van començar a sortir les primeres fulles. Ens anàvem enfortint en la nostra feina.

La renovació de la comissió cultural i la proposta de noves activitats per part de tots els integrants d’aquest grup auguraven molts canvis, molta feina i alhora moltes ganes de continuar treballant per un projecte que volia impregnar-se de l’especificitat del barri de la Sagrada Família. Cada un dels estaments representats a la comissió cultural i, a més, les sempre presents entitats del barri ens permetien rebre les propostes adreçades als diferents col·lectius i copsar les necessitats d’alguns d’aquests grups de població.

Van posar-se en marxa les tertúlies i els tallers, activitats adreçades a grups reduïts de persones però amb un alt component d’aprenentatge personal. L’acompanyament de les pastetes i el cafè o el refresc feien molt agradables les sessions. Les aules de formació per a gent gran les vam oferir al Centre Cívic del barri, amb un èxit rotund de participació.

La Coral Claror va introduir alguns canvis interns importants que van permetre assolir als cantaires un grau d’autonomia per treballar i fer-se propi el projecte de cant coral. El cor infantil va començar a gravar a Planoles el treball que havien estat preparant durant el curs.

Planoles es convertia així en l’excusa per fer unes colònies de petits cantaires. Es continuen fent i s’ho passen pipa, nens, nenes, pares i mares!

Només per citar algun dels records d’aquests intensos anys, ens ve al cap la inauguració del Centenari de l’Escola: l’havíem de fer al pati, no podia ser en un altre lloc, però va venir tanta gent que volia compartir aquell moment tan històric que les condicions no van ser les millors...

Però l’alegria, l’emoció del record de tants moments i de tantes persones, les retrobades... van

122

25 anys del Claror

120-123 Cap24.p65

122

18/07/2008, 17:52

La branca sociocultural 24

convertir aquell dia en un moment que mai no oblidarem.

Recordem també l’organització dels debats del Fòrum Claror. Darrere de cada debat hi havia dies i dies de feina, i moltes energies i persones treballant perquè aquelles dues hores fossin especials, i que la gent del barri i de la ciutat marxessin havent après i gaudit de l’experiència i el coneixement de persones reconegudes i amb gran trajectòria.... Els nervis d’abans de començar, el càlcul de quanta gent hi venia..., els nervis que tot sortís bé...

I hi volem afegir també la capacitat de consens que vam haver de desenvolupar entre els estaments participants de la Comissió Cultural, procurant que tothom s’hi sentís reconegut, esquivant les inquietuds personals i buscant un equilibri que ens portés a aconseguir els objectius establerts.

De les branques van sortir les fulles, i en van néixer les flors. Podem afirmar que els fruits de les llavors que es van plantar comencen a madurar!

Amb vista al futur és hora de decidir si volem continuar plantant més arbres, l’oferta de fruita que volem oferir al mercat, o bé si apostem per l’especialització en pomes Golden!

Dades d’interès A més de l’ampli ventall d’activitats i serveis d’esport i salut que ofereix en les seves instal·lacions, la Fundació Claror també desenvolupa diverses activitats en l’àmbit de la cultura, especialment des de l’any 2000, quan es va crear el Projecte sociocultural, ara anomenat Claror Cultura.

Les activitats culturals son àmplies, adreçades a totes les edats, i s’estructuren en programes trimestrals.

Amb el Fòrum Claror, s’organitzen debats, xerrades, tertúlies i visites culturals sobre diversos temes d’actualitat social, amb ponents de primer ordre. Cada any se celebren entre quinze i vint activitats d’aquest tipus, i tenen una gran

afluència de públic.

El Màster Claror és un programa de cursos de formació sobre diversos temes adreçats a persones majors de cinquanta-cinc anys.

A més, la Fundació Claror disposa d’un cor propi, la Coral Claror, que té actualment uns cinquanta cantants al Cor d’Adults, i dotze nens i nenes al Cor Infantil.

Cal afegir que, l’any 2000, la Fundació Claror va ser la impulsora de la creació de la Colla de Castellers de la Sagrada Família, amb la col·laboració de l’Associació de Veïns del barri. Tot i que la colla ja funciona amb independència, la Fundació Claror segueix donant-hi suport en diversos aspectes.

25 anys del Claror

120-123 Cap24.p65

123

18/07/2008, 17:52

123

25 Una mirada privilegiada al futur

124

25 anys del Claror

124-127 Cap25.p65

124

18/07/2008, 17:46

Una mirada privilegiada al futur 25

25

Una mirada privilegiada al futur Ja fa gairebé dotze anys que el destí va fer que la meva dedicació professional se situés en un espai fronterer entre l’àmbit privat i el públic. Consisteix a treballar en una empresa o una organització privada, però molt a prop o assumint el paper de servei públic. En aquell moment no vaig ser gaire conscient de la importància que amb el temps li acabaria donant a aquest fet.

En aquells primers anys d’experiència en aquest nou àmbit –els anteriors els havia dedicat en empreses estrictament privades– un bon amic i company d’aventures m’ho feia veure, explicant-me allò que ell anomenava «el triple privilegi»: «Gabriel –deia–, t’adones del triple privilegi que suposa fer la feina que fem? D’una banda, tenim la gran sort de treballar en una organització que és referent en el seu sector, a la qual els altres miren amb respecte, que té renom. D’altra banda, la nostra feina és molt interessant i variada, amb moltes oportunitats de fer coses noves i de manera diferent; en resum, és molt distreta i poc monòtona. I per acabar, la nostra feina té una gran implicació i repercussió social, la fem amb la gent i per a la gent. Oi que és un triple privilegi?» Amb el temps vaig afegir-ne un de quart: que el projecte no tingui ànim de lucre sinó que l’objecte de tot plegat s’expliqui per ell mateix i s’hi esmercin tots els recursos que es generin.

Aquests quatre fantàstics privilegis es reprodueixen plenament en el projecte de la Fundació Claror, que s’inicià ara fa 25 anys i s’han mantingut intactes en tots aquests anys. Així ho vaig valorar quan, ara fa gairebé cinc anys, se’m convidà a assumir la Direcció General de l’entitat.

En aquests anys no m’he cansat de repetir-ho a totes les persones de la Fundació amb les quals he tingut l’oportunitat de xerrar sobre aquest gran projecte que portem entre mans. És des d’aquesta situació privilegiada i des d’aquests quatre aspectes que m’agradaria fer una mirada cap endavant, tot apuntant algunes reflexions sobre el futur de la Fundació i el seu per GABRIEL DOMINGO projecte.

Director general de la Fundació Claror des del mes de La Fundació ha estat i és una entitat a la qual agrada actuar amb discreció, no donada a juny de 2003.

25 anys del Claror

124-127 Cap25.p65

125

18/07/2008, 17:46

125

25 Una mirada privilegiada al futur

l’autocomplaença i amb un afany de protagonisme mesurat. Però, amb el risc de semblar immodestos –sense voler-ho– es pot dir que, ara per ara, el que fa la Fundació en el sector de la gestió d’instal·lacions esportives municipals i la manera com ho fa ja és un referent en el sector. L’esforç i la bona feina dels més de 250 empleats que té i la tasca interna que s’ha estat fent en els darrers anys (en els quals digeríem el gran creixement anterior) de convertir aquesta «manera de fer» en elements objectius, tangibles i concrets –el que en termes més professionals anomenem capital intel·lectual estructural–, en forma de documents, mètodes, marcs de referència, manuals, procediments, sistemàtiques, aplicatius de gestió, etc., contribuirà en el futur a enfortir aquesta percepció des del sector. No només això. Probablement permetrà fer un salt qualitatiu endavant. M’explicaré.

Fins al moment actual, l’entitat ha mostrat les seves bones maneres (per dir-ho col·loquialment) a través de la seva activitat central i principal: la gestió d’instal·lacions esportives municipals.

En el futur, però, en la mesura que aquest coneixement prengui formes tangibles, com abans explicava, les possibilitats es multiplicaran.

Així, ens costa poc imaginar que en un futur no gaire llunyà, tot i que no renunciem a gestionar noves instal·lacions esportives (que continuaran sent el centre de la nostra activitat), l’entitat pugui estendre la seva manera de fer a altres àmbits d’actuació.

Ens agrada molt l’organització funcional que actualment té l’entitat i sabem que es pot mantenir gestionant algunes instal·lacions més: el 2009, sense anar més lluny, inaugurarem un nou poliesportiu municipal a Llinars del Vallès, en associació amb l’escola Ginebró. Però ja preveiem que hi poden haver canals nous per estendre el millor del nostre projecte a altri: ens veiem contribuint a la formació, la capacitació i l’orientació dels professionals i els projectes que el sector necessitarà en el nostre país –de fet els necessita ja– per posar en funcionament i treure el màxim rendiment social de totes les instal·lacions esportives municipals catalanes que s’estan construint i que es construiran a la llum de l’actual pla impulsat des de

126

25 anys del Claror

124-127 Cap25.p65

126

18/07/2008, 17:46

Una mirada privilegiada al futur 25

la Generalitat. La idea és estimulant i no tinc cap dubte que estarà present en el pla estratègic per als anys vinents que ara començarem a preparar.

Els privilegis de treballar en una entitat de referència i de tenir una feina interessant queden clarament reforçats amb aquesta possibilitat. Possibilitat que, d’esdevenir real, suposaria tancar el cercle en tant que seria tornar als nostres orígens. Vam néixer d’un projecte formatiu com ho era i ho és l’escola Sagrada Família i retornaríem, després de molts anys, a un projecte de formació i capacitador. Quina bona olor, no us ho sembla?

Tenim, d’altra banda, el compromís social de les activitats de l’entitat. Aquí també ens és fàcil somiar i imaginar nous escenaris, potser temporalment més llunyans, però no per això menys interessants. Si la gent del projecte Claror ha estat capaç d’esdevenir la potent realitat que avui és en un àmbit com la gestió esportiva social, que fa 25 anys era una activitat emergent avui molt més consolidada, per què no ha de ser capaç d’assolir alguns resultats similars en àmbits socials avui emergents i que agafaran la gran volada en els anys que tenim pel davant?

Ja es percep que aspectes com l’atenció i l’assistència personal a la gent gran, la gestió del lleure en les etapes postprofessionals de les persones, la nova realitat multicultural del nostre entorn, l’atenció als nous reptes del jovent, els infants i les famílies, etc., obligaran i exigiran els diferents operadors (públics i privats) a imaginar, crear i proveir de nous serveis la població.

En aquests nous reptes, és probable que la Fundació estigui cridada a assumir noves aventures i iniciatives que superaran i ampliaran l’activitat esportiva actual. Sincerament, em costa imaginar el contrari. Qualsevol d’aquestes possibilitats que esdevingués real suposaria una nova confirmació del privilegi relatiu al compromís amb l’entorn. Se n’ampliarà l’abast, potser, però el compromís romandrà i augmentarà.

I tot això des del posicionament inqüestionable no lucratiu que tant defineix aquest projecte i que tanta força ens dóna als que en les diferents etapes ens ha tocat i ens tocarà dirigir-lo.

Es pot imaginar un projecte futur més privilegiat?

Dades d’interès El Patronat de la Fundació aprova, el juliol del 2007, la redacció dels nous Estatuts de l’entitat i la recomposició del Patronat, que han de servir perquè la Fundació afronti millor els reptes de futur.

Des del 2004 la Fundació Claror ha adoptat el model de gestió de l’EFQM (European Foundation for Quality Management) com a pauta per a assolir una major excel·lència en la gestió.

Des del 2006, la Generalitat de Catalunya ha impulsat el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya, que identifica i dóna suport a la planificació i la construcció, per part de les administracions locals, de les noves instal·lacions esportives.

El 2007 s’incorpora a l’equip executiu de l’entitat el director de Desenvolupament Corporatiu, per tal de conèixer i estudiar les noves oportunitats de gestió d’instal·lacions esportives que sorgissin a Catalunya, supervisar l’execució de les que es duguessin a terme i estudiar nous projectes de creixement.

L’any 2009 està prevista la inauguració de l’Esportiu de Llinars del Vallès, construït i gestionat durant vint-i-cinc anys per l’empresa Llinarsport, SL, formada per la Fundació Claror i l’Escola Ginebró.

Un cop acabat el Pla Estratègic de la Fundació Claror per al període 2005-2008, l’entitat ja treballa en el Pla 2009-2012.

25 anys del Claror

124-127 Cap25.p65

127

18/07/2008, 17:46

127

128

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

128

21/07/2008, 15:07

Annexes

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

129

21/07/2008, 15:07

129

Annex: El nom: per què Claror?

El nom: per què Claror?

Claror és, segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, ‘l’efecte de la llum que fa visibles els objectes’. Per què l’Esportiu Claror, la Cooperativa Claror primer, la Fundació Claror després, es diuen així? Per què el nom de Claror?

Aquesta és una de les preguntes que els qui treballem al Claror més sovint hem de respondre.

Treballem en una entitat que promou bàsicament l’esport (també la salut, la cultura i el lleure), i que s’ha definit com a laica i progressista, i ens diem Claror, un nom que, per als qui no ens coneixen, sovint suggereix connotacions que no tenen res a veure ni amb l’objecte de la nostra activitat ni amb el tarannà de l’entitat.

El nom de Claror té, com moltes altres coses, la seva explicació en la història de l’Escola Sagrada Família, promotora de la nostra entitat. Tal com Àlex García explicava al llibre Centenari de l’Escola Sagrada Família, 1903-2003, el nom de Claror apareix per primer cop a la història de l’entitat l’any 1936.

Entre el 1903 i el 1936 l’escola es deia Patronato de la Sagrada Familia, i pertanyia a la Companyia de Jesús. Tenia com a «finalitat catequitzar i escolaritzar la joventut del barri», explica l’Àlex García.

L’arribada de la Segona República, però, va afectar l’esdevenir de l’escola. El juliol del 1936, en esclatar la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat de Catalunya va nacionalitzar-la, reorientant-ne totalment els objectius. Li va posar el nom d’Escola Unificada Claror (en català), va fer reformes al local i la va convertir «en una escola laica, catalana, mixta, popular i arrelada als corrents pedagògics avantguardistes de l’època», s’explica al llibre.

Diverses fonts apunten (tot i que no hi ha constància escrita) que la Generalitat, en escollir el nom de Claror per a l’escola, va voler evocar la llum i l’energia que representava la democràcia de la República, en contraposició a la foscor que significava el passat i que podia suposar l’alternativa dels franquistes.

El 30 de gener de 1939, quatre dies després de l’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona, les noves autoritats van tornar a privatitzar la titularitat de l’escola, i van retornar-ne la propietat a la Companyia de Jesús, que la va tornar a rebatejar, aquest cop com a Complejo Educacional Sagrada Família.

El nom de Claror va desaparèixer…, però no del tot. A partir de finals dels anys seixanta, diversos grups de persones, pares i mares del col·legi, veïns del barri… utilitzaven els soterranis de l’escola per fer-hi catequesi i activitats socials. Alguna font apunta que també aprofitaven les reunions per parlar de la decadència del règim i pensar en una futura reinstauració de la democràcia. Un d’aquests grups es va anomenar Claror…

El 1978, quan el grup de mestres i mares i pares d’alumnes de l’escola van decidir crear una cooperativa que adquirís la propietat de l’escola van decidir posar-li a la cooperativa el nom de Cooperativa Claror, tot i que van mantenir el nom Sagrada Família per a l’escola. Se li va posar el nom de Claror a la cooperativa d’una banda perquè el grup Claror esmentat va ser-ne un dels impulsors, de l’altra, perquè volien, d’alguna manera, recuperar aquell esperit de l’Escola Claror de la República, «laica, catalana, mixta, popular i arrelada als corrents pedagògics avantguardistes de l’època». També hi ha qui diu que aleshores, com el 1936, la recent recuperada democràcia inspirava molta Claror.

La resta de la història ja la coneixem.

130

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

130

21/07/2008, 15:07

La imatge: de l ’escut al logo Annex

La imatge: de l’escut al logo

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

131

21/07/2008, 15:07

131

Annex: Els carnets

Els carnets

132

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

132

21/07/2008, 15:07

Cronologia històrica Annex

Cronologia històrica 1982 L’any comença al carrer de Sardenya, 343, de Barcelona, seu de l’escola Sagrada Família, amb una preocupació. La Cooperativa Claror, formada pels mestres i els pares d’alumnes de l’escola, i propietària del centre des del 1978, quan li van comprar a la Companyia de Jesús per evitar-ne el tancament, ha d’acabar de decidir si finalment tira endavant el projecte d’acabar les obres de construcció d’un poliesportiu als soterranis de l’escola, on els jesuïtes han deixat a mig construir una piscina i un gimnàs. El projecte, que fa mesos que s’està estudiant, preveu fer un poliesportiu que no només doni servei als alumnes i pares d’alumnes de l’escola, sinó a la resta de veïns d’un barri mancat d’equipaments.

L’11 de març se celebra una Assemblea General Extraordinària de la Cooperativa Claror en la qual els 186 assistents acorden per àmplia majoria (118 vots a favor, 68 abstencions i cap en contra) acabar la construcció dels espais esportius i donar l’empenta final per tal de poder obrir l’1 d’octubre el que s’anomenarà Esportiu Claror.

Avui volem presentar una auca molt singular. És part de la nostra història: 25 anys de memòria!

Aprovat definitivament el projecte, es creen quatre comissions de treball (tècnica, econòmica, de funcionament i de promoció de la instal·lació) per preparar a contrarellotge, entre març i octubre, la posada en marxa de l’Esportiu. Les comissions es reuneixen setmanalment i desenvolupen una activitat frenètica.

El 13 d’abril es publica el número 39 de la revista L’Escola, butlletí intern de la Cooperativa Claror amb una portada que diu «La piscina, cosa de tots. Per mullar-s’hi, cal mullar-se», en què s’engresca tots els cooperativistes i alumnes de l’escola amb el projecte del nou esportiu.

El setembre finalitzen les obres de construcció de l’Esportiu Claror. Finalment, les obres tenen un cost de trenta-nou milions de pessetes, amb una desviació sobre el pressupost inicial de duescentes mil pessetes. La inversió es fa amb les aportacions de la Generalitat de Catalunya (dinou milions), de la Diputació de Barcelona (tres milions) i de l’Ajuntament de Barcelona (un milió). Els setze milions restants els finança la Cooperativa Claror.

El 4 d’octubre l’Esportiu Claror obre les portes i comença a ser utilitzat tant pels alumnes de l’escola Sagrada Família com pels abonats que s’han associat a la instal·lació. L’Esportiu té amb 2.203 m2: un gimnàs de 24 x 20 metres; una sala de rítmica d’11,5 x 8 metres; i una piscina de 25 x 12 metres, a més de deu vestidors, sala de jocs, guarda-roba, lavabos, farmaciola, oficines i sales de màquines i de calderes. Inicialment treballen a l’Esportiu quinze persones sota la direcció tècnica de Joan Llorca, que reporta a la Junta Rectora de la Cooperativa, presidida per Pedro Andreu Terren.

El pressupost per a la primera temporada, aprovat el 20 d’octubre, és de 23.221.236 pessetes.

S’ofereixen tres tipus de modalitats d’abonament als socis de la Cooperativa: soci individual infantil (amb una quota de sis-centes pessetes al mes), soci individual adult (nou-centes pessetes) i soci familiar (mil cinc-centes pessetes). En tots els casos la matrícula inicial és de dues mil pessetes.

Les mateixes modalitats d’abonament s’ofereixen a veïns del barri que vulguin fer-se’n socis. Les tres quotes permeten accedir a l’Esportiu durant tot el dia, i tots els dies d’obertura: entre les 7 i les 21.30 hores, de dilluns a divendres, i de 8 a 13 hores els dissabtes, diumenges i festius.

Per salvar l’escola al veïnat, mantenint-ne la identitat, famílies i mestres, sense por, creen la Cooperativa Claror

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

133

21/07/2008, 15:07

133

Annex: Cronologia històrica

Es fa un sorteig entre tots els cooperativistes que han manifestat la intenció de fer-se socis de l’Esportiu per establir l’ordre numèric amb què se’ls donarà el carnet. El número 1 li correspon a Albert Lecina.

Les primeres activitats que ofereix l’Esportiu son tres: natació, gimnàstica i judo, a banda del bàsquet i el voleibol que es practicaven a les pistes exteriors com a activitats extraescolars. El coordinador de les Escoles Esportives és Juanjo Folqué.

Dissabte 19 de desembre se celebra l’acte oficial d’inauguració de l’Esportiu Claror amb una gran festa que té com a espai central la piscina. Hi assisteixen Jaume Rosell, com a delegat d’Esports de la Generalitat de Catalunya, i Enric Truñó, com a regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona.

Amb l’e sforç del col·lectiu s’inaugura l’Esportiu; Claror s’a nomenarà i per a tothom serà

L’Esportiu Claror tanca l’any amb 1.927 abonats.

1983 S’organitza el primer Esplai Poliesportiu d’estiu per a nens i nenes.

Es crea la secció de judo del Claror, tercera de l’entitat després de les de bàsquet i voleibol.

Es comencen a organitzar excursions per a abonats a diversos indrets de Catalunya.

El setembre assumeixen la coordinació de les Escoles Esportives l’Eva Caminal i la Núria Borràs, en substitució d’en Juanjo Folqué.

L’octubre del 1983 s’incorpora Joan Itxaso com a director gerent de la Cooperativa Claror.

S’organitza el primer Esplai de Nadal per a infants.

1984 L’Esportiu Claror ja ofereix set activitats als abonats: natació, gimnàstica, judo, taekwondo, dansa jazz, aeròbic (la primera professora va ser Eva Nasarre, després coneguda per popularitzar l’aeròbic a tot Espanya per un conegut programa de televisió), ioga i els esplais de vacances extraescolars, a més del bàsquet i el voleibol.

S’estrena una zona de lectura de diaris i revistes i s’habilita un espai per jugar al parxís, el dòmino i els escacs, i un altre per jugar a ping-pong.

A principis de juny se celebra el primer Festival de Dansa de l’Esportiu.

El setembre, la Núria Borràs assumeix en solitari la coordinació de les Escoles Esportives, ja que l’Eva Caminal deixa l’entitat per dedicar-se a l’ensenyament.

El desembre del 1984 l’entitat edita el primer número d’una publicació anomenada Tot Claror,amb l’objectiu d’informar els abonats de les activitats del centre. La publicació era un petit llibret de mida A5, amb vuit pàgines grapades i fotocopiades en blanc i negre.

El 15 de desembre se celebra la primera Festa del Soci, en el marc de la qual té lloc la primera edició de la festa Tots a l’aigua 25 metres, en què es convida a tots els abonats a nedar aquesta distància.

Durant les vacances de Nadal es fan els primers torneigs socials de ping-pong i dòmino per a adults, i de ping-pong, parxís, escacs i futbol sala per a infants.

134

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

134

21/07/2008, 15:07

Cronologia històrica Annex

1985 Dissabte 20 d’abril se celebra la primera edició del Campionat de Natació Escolar a la piscina de l’Esportiu Claror, amb la participació de nois i noies de diferents escoles. El campionat s’ha celebrat anualment des d’aleshores.

Diumenge 28 d’abril de 1985 té lloc la primera edició de la Milla Urbana Popular, que anys després serà rebatejada com a Milla Sagrada Família. El recorregut té la sortida al carrer de Sardenya entre Rosselló i Còrsega, baixa per Sardenya fins al carrer d’Aragó, gira per Aragó fins a Sicília, puja per Sicília fins a Indústria, segueix Indústria fins a Lepant, baixa per Lepant fins a Còrsega, i té arribada a la cruïlla entre Còrsega i Sardenya. Els guanyadors d’aquesta primera edició en categoria sènior son Miquel Ferreres en homes (4’ 24’’) i Anna María Pardo en dones (5’ 48’’).

L’equip infantil masculí aconsegueix el primer títol de la secció de bàsquet Safa Claror, en guanyar el Campionat de Barcelona del CEEB. Neixen els Amics de la Bici del Claror, formats per un grup d’abonats amants de les excursions en bicicleta.

Durant els mesos de juny i juliol se celebra la primera edició d’un torneig de futbol sala per a adults anomenat Trofeu dels Rodríguez.

L’esport per a tothom brilla amb una iniciativa pionera, i al carrer, a la primavera, la gent gaudeix amb la Milla

El 2 de novembre s’estrena un servei al gimnàs: un monitor assessora gratuïtament els usuaris i abonats dels exercicis que han de fer, tots els dissabtes al matí de 10 a 14 hores.

1986 El 27 d’abril se celebra la segona Milla Urbana Popular, amb un canvi de recorregut: sortida al carrer de Rosselló entre Sicília i Sardenya, pujada per Cartagena fins a Còrsega, i arribada a Còrsega amb Sardenya.

La Cooperativa Claror adquireix una part de l’interior d’illa annex a l’Escola, antigament ocupat per una fàbrica que ha fet fallida. Posteriorment, la Cooperativa arriba a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona amb el qual completa l’adquisició dels terrenys de l’interior d’illa, amb l’objectiu futur d’ampliar les instal·lacions esportives del Claror, i que aquestes s’integrin a la xarxa d’equipaments municipals de la ciutat. D’aquesta manera, els terrenys de l’interior d’illa són municipals, però la Cooperativa n’adquireix dret d’ús per cinquanta anys. Inicialment, fins que no s’inicia l’ampliació de les instal·lacions, als nous terrenys d’interior d’illa es fa una zona enjardinada i dues pistes de bàsquet a l’aire lliure.

A la primavera se celebra un concurs literari per a abonats anomenat Jo estimo l’Esportiu. Els participants han de presentar textos d’entre dues i quatre pàgines relacionats amb l’Esportiu Claror.

Es crea una secció d’atletisme a l’Esportiu Claror.

L’Esportiu Claror tanca l’any amb gairebé tres mil abonats.

1987 El Consell Rector de la Cooperativa decideix el 16 de març rellevar Joan Llorca com a director tècnic de l’Esportiu Claror. Joan Itxaso, director de gestió de la Cooperativa, assumeix també les funcions de director de l’Esportiu Claror.

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

135

21/07/2008, 15:07

135

Annex: Cronologia històrica

El juny s’enderroca la fàbrica Arcas Invulnerables, que ocupa l’espai adquirit per l’Ajuntament i la Cooperativa. Davant les limitacions pressupostàries, la Cooperativa estableix una col·laboració amb l’Associació de Camps de Treball de Catalunya, gràcies a la qual una vintena de joves de diferents països treballen durant quinze dies en l’arranjament de les parets mitgeres i en la pintura de diferents espais. D’altra banda, la col·laboració econòmica de la campanya municipal Per la millora del paisatge urbà permet acabar de definir una zona enjardinada amb setze moreres, plantes, un sorral i bancs per seure. A més, es construeixen dues pistes de bàsquet a l’aire lliure.

La Cooperativa els diners s’ha gastat i “la fàbrica” ha comprat; la cedeix a l’Ajuntament per fer un gran equipament

L’equip aleví femení, entrenat per Alfons Font, aconsegueix el primer títol d’un equip femení per a la secció de bàsquet Safa Claror: es proclama campió de Barcelona del CEEB, guanyant 47-45 al Safa Horta.

El 17 d’octubre, l’escola Sagrada Família celebra una gran festa amb motiu del seu 85è aniversari, i es fa l’estrena de la zona enjardinada i les dues pistes de bàsquet construïdes als nous terrenys adquirits.

L’1 de novembre, l’escola Sagrada Família es converteix oficialment en escola pública de la Generalitat de Catalunya. Això fa que la Cooperativa se’n replantegi el futur. Es creen diverses comissions de treball, una d’elles per estudiar les diverses opcions que hi ha per al futur de la cooperativa i de l’Esportiu Claror. L’estudi dura diversos mesos.

El 18 de desembre, coincidint amb el cinquè aniversari de la inauguració de l’Esportiu, la revista Tot Claror inicia la seva segona època: canvia de mida (format A4), millora el tipus de paper i incrementa el nombre de pàgines, que varia segons el número.

1988 Assumida la decisió de liquidar la Cooperativa Claror (que ha assolit el seu objectiu bàsic que l’escola Sagrada Família esdevingui escola pública), el 19 de maig se celebra una Assemblea General Extraordinària als locals de l’escola, en què es convoquen tots els cooperativistes per exposar-los les opcions de futur de l’Esportiu Claror. Els cooperativistes acorden que la millor opció de futur és crear una fundació privada sense ànim de lucre que es digui Fundació Claror, que hereti el patrimoni de la Cooperativa i assumeixi la gestió de l’Esportiu Claror. S’inicien els tràmits administratius per dur a terme el procés de canvi.

A l’estiu, s’organitzen les primeres colònies esportives d’estiu per a nois i noies. Es fan a Vacarisses.

Es crea l’equip de Màsters-Veterans de natació de l’Esportiu Claror, per a nedadors i nedadores majors de vint-i-cinc anys.

L’Esportiu Claror, per primer cop, tanca l’any amb gairebé quatre mil abonats (3.934).

1989 Durant la primera quinzena d’abril s’instal·len per primer cop armariets a tots els vestidors perquè els usuaris puguin deixar-hi la roba. Amb la instal·lació d’aquests armariets desapareix el guarda-roba, després de més de sis anys de funcionament. A l’espai del guarda-roba es fa un nou vestidor.

Tenim escola pública per fi, la Cooperativa ha fet la feina i ara la Fundació és l’eina per a continuar el camí

136

El 23 d’abril, amb motiu de la cinquena edició de la Milla Urbana Popular, se celebra la primera edició del Trofeu Gaudí, adreçat a atletes professionals. Aquest trofeu es mantindrà durant sis edicions, fins al 1994. El 2002 es recuperarà amb el nom de Gran Premi Gaudí.

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

136

21/07/2008, 15:07

Cronologia històrica Annex

Entre el 12 i el 14 de maig, deu membres de la secció d’atletisme del Claror participen a França a la cursa Le Raid Barcelona-Tolosa de Llenguadoc.

El 30 de novembre de 1989 es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOG) l’anunci de creació de la Fundació Privada Claror. La Fundació Claror neix com a hereva de la Cooperativa Claror, dissolta arran de l’entrada de l’escola Sagrada Família a la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat de Catalunya.

Eduard Franco i Estadella és elegit primer president del Patronat de la Fundació, càrrec que mantindrà fins al 1993.

S’obre per a tots els abonats el Servei Mèdic de l’Esportiu Claror, dirigit pel metge Albert Giménez.

L’Esportiu Claror supera per primer cop els quatre mil abonats, tancant l’any amb 4.250.

1990 El 9 d’abril, la nova entitat s’inscriu amb el nom de Fundació Privada Claror al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya, amb el número 481.

Dissabte 16 de juny se celebra, per primer cop a l’estiu, la Festa del Soci: s’organitza una revetlla amb l’actuació de l’Orquestra Soffiçao. El preu de l’entrada és de cinc-centes pessetes per persona.

Aquesta festa es consolida i es fa cada any des d’aleshores.

La secció de bàsquet Safa Claror signa un conveni de col·laboració amb l’Universitari, i crea un equip infantil femení que, entrenat per Xavi de Pablo i amb jugadores com Laia Palau, es proclama campió de Catalunya i sotscampió d’Espanya de la temporada 90-91. La temporada següent el mateix equip es torna a proclamar campió de Catalunya, i tercer als Campionats d’Espanya.

El juny se celebra el tercer Campionat de Catalunya de Taekwondo, en el qual l’equip del Claror assoleix la tercera posició en la categoria d’absoluts femenins. A més, Letícia Rodríguez es proclama campiona de Catalunya en la categoria de superlleugers.

El 20 de setembre es reuneixen l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Claror per signar el conveni de finançament que permeti construir un nou pavelló cobert i altres espais esportius sota el nivell del carrer, als jardins de l’interior d’illa que gestiona el Claror. L’acord inclou que els nous espais seran de titularitat municipal, per la qual cosa l’Esportiu Claror s’integrarà a la xarxa de poliesportius municipals de la ciutat i la Fundació rebrà la concessió de gestió dels nous espais per un període de cinquanta anys.

El 3 de desembre és aprovat el Decret d’alcaldia per a la contractació de les obres, per un import de tres-cents milions de pessetes, a través d’un concurs públic. El plec de condicions preveu que les obres durin setze mesos.

1991 A principis de gener es posa en marxa un procés d’accés informatitzat a la instal·lació. D’aquesta manera, i gràcies a la renovació de tots els carnets, els abonats poden accedir al centre presentanthi només el carnet, sense haver de portar també el darrer rebut de pagament, que fins ara s’havia de presentar.

El 17 de gener la Fundació Claror celebra la primera Assemblea General de Socis de l’Esportiu Claror

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

137

21/07/2008, 15:07

137

Annex: Cronologia històrica

per informar-los del funcionament de l’entitat, i elegir un abonat que s’integrarà al Patronat de l’entitat.

El 24 de febrer, una representació de l’Esportiu Claror participa per primer cop a la XXII Festa de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana.

El 27 de febrer té lloc l’obertura de pliques del concurs per adjudicar les obres a una constructora.

El 14 de març, una errada humana produeix un incident a la piscina que obliga a desallotjar-la. Disset persones resulten afectades sense gravetat, i l’endemà la piscina reprèn el servei amb normalitat.

El 27 de març, el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona decideix per unanimitat que la gestió i l’explotació del nou equipament, de titularitat municipal, sigui concedida a la Fundació Claror per un període de cinquanta anys.

A l’inici de la temporada 91-92, la secció de bàsquet Safa Claror supera per primer cop els vint equips federats, tant masculins com femenins.

El Claror estrena un nou servei: la preparació física per a les proves d’accés a l’INEFC. El 6 d’agost, finalment, comencen els moviments de terra per construir el pavelló cobert de l’Esportiu Claror i els nous equipaments del centre.

1992 El 20 de gener es comença a retornar, a tots els cooperativistes de la ja extinta Cooperativa Claror, les aportacions econòmiques al capital social que havien fet anys enrere.

Els mesos previs a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, l’Esportiu Claror participa en alguns actes de suport als Jocs, com la Festa de la Bandera.

L’esperit olímpic ja és realitat, tothom hi col·laborarà; amb l’esforç i corresponsabilitat, l’Esportiu aviat creixerà

El pavelló de l’Esportiu és inicialment qualificat pel Comitè Olímpic Organitzador dels Jocs (COOB) com a pavelló d’entrenament reserva dels Jocs per a la competició de voleibol. Finalment, però, no acomplirà aquesta funció, ja que les obres no estan acabades en la data d’inici dels Jocs.

A principis d’octubre entren en funcionament les noves pistes de bàsquet exteriors construïdes sobre el pavelló, a l’antic jardí de l’interior d’illa, de les quals fan ús els alumnes de l’escola, els equips de bàsquet del Safa Claror i els abonats de l’Esportiu.

1993 A principis de gener entren en funcionament gairebé totes les noves instal·lacions construïdes: el pavelló cobert, la piscina petita, tres pistes d’esquaix, una sala polivalent, vestidors nous i un espai nou per al servei mèdic. A més, l’entrada a l’Esportiu Claror passa a ser l’actual túnel en comptes de la porta principal de l’Escola. D’aquesta manera es guanyen 3.100 m2 de noves instal·lacions sota els patis, que sumats a les instal·lacions antigues esdevenien 5.300 m2 per fer esport.

D’acord amb el conveni signat anteriorment amb l’Ajuntament de Barcelona, els nous espais són de titularitat municipal, per la qual cosa l’Esportiu Claror passa a integrar-se a la xarxa de poliesportius municipals de la ciutat.

El matí del dissabte 27 de febrer de 1993 el pavelló de l’Esportiu acull una gran festa d’inauguració

138

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

138

21/07/2008, 15:07

Cronologia històrica Annex

oficial d’aquest nou espai i de la resta d’instal·lacions estrenades. L’acte és presidit per l’alcalde de Barcelona d’aleshores, Pasqual Maragall.

L’equip femení de bàsquet Claror-Universitari es proclama campió d’Espanya a Portugalete.

Coincidint amb la gran remodelació del centre, l’Esportiu Claror estrena nou logotip.

Joana Céspedes és escollida presidenta del Patronat de la Fundació Claror en substitució d’Eduard Franco. Céspedes es mantindrà al càrrec fins al febrer del 2008.

L’ampliació dels espais i l’oferta de noves activitats i serveis fa que l’Esportiu guanyi 1.333 abonats en pocs mesos, i acabi l’any amb 6.319 abonats.

1994 Inaugurades les noves instal·lacions, l’Esportiu Claror presenta un pla d’actuacions per millorar els espais de la zona antiga. El pla, previst en tres fases, preveu un ampli ventall d’actuacions que, amb un pressupost inicial de seixanta-cinc milions de pessetes, es durà a terme en els anys següents.

A l’estiu, l’Esportiu Claror acull per primer cop les activitats del Campus Olímpia, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona.

El desembre, la secció de bàsquet Safa Claror organitza a l’Esportiu Claror el primer campionat de bàsquet de Nadal en categories preinfantil i infantil que, amb els anys, s’acabarà consolidant com un dels millors torneigs d’Espanya en categoria infantil.

1995 L’Esportiu Claror remodela el gimnàs i inaugura nous vestidors i un mur d’escalada.

Es crea l’Àrea de Comunicació, Imatge i Màrqueting de l’entitat. Una de les primeres accions de l’àrea és refundar la revista Tot Claror, que inicia una nova etapa amb nous formats, continguts i una periodicitat bimensual.

La Fundació Claror porta a terme, durant el Nadal, una gran campanya solidària anomenada Claror per Bòsnia, per tal de recollir aliments i diners per a les víctimes de la guerra als Balcans.

Se supera per primer cop el nombre de set mil abonats: es tanca l’any amb 7.373.

1996 L’Esportiu Claror inaugura el mes de setembre un nou espai de saunes i hidromassatges, tot eliminant dues pistes d’esquaix.

El Patronat de la Fundació Claror aprova presentar un projecte al concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona per a l’acabament de les obres i la gestió del Poliesportiu Municipal Sagrada Família, que es construirà als terrenys de l’antiga fàbrica Safa, a la cruïlla dels carrers de Cartagena i Mallorca.

L’1 d’octubre, l’Esportiu Claror es converteix en una de les tres primeres instal·lacions esportives municipals de Barcelona a aplicar una Carta de Serveis: un compromís de qualitat i confort vers els usuaris mesurables per uns indicadors.

Fem un salt de qualitat: carta de serveis al cassi!

Som dels primers de la ciutat perquè s’ho mereix el soci

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

139

21/07/2008, 15:07

139

Annex: Cronologia històrica

El 22 de novembre, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona adjudica a la Fundació Claror l’acabament de les obres del Poliesportiu Sagrada Família i la gestió posterior per vint-i-cinc anys.

L’Esportiu Claror tanca l’any amb vuit mil abonats, assolint per primer cop aquesta xifra.

1997 Dissabte 26 d’abril se celebra al Poliesportiu Sagrada Família l’anomenat Acte dels 10 primers maons: una gran festa a la qual assisteixen mil cinc-centes persones, presidida per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, que simbolitza l’inici de l’acabament de les obres de construcció de la instal·lació. Entre els personatges que col·loquen els deu maons, destaquen esportistes com el basquetbolista Chichi Creus, la nedadora Sílvia Parera o l’alpinista Araceli Segarra.

La Fundació Claror estrena, el 17 de juliol, la seva pàgina web. Així, l’Esportiu Claror es converteix en la primera entitat esportiva de Catalunya que ofereix informació als seus abonats mitjançant Internet, gràcies a l’obertura d’una pàgina web inicialment hostatjada al web de l’Ajuntament de Barcelona, i que té com a adreça www.bcn.es/claror.

El 26 de novembre, el Patronat aprova un nou organigrama de l’entitat per tal d’adaptar-lo a la nova realitat de gestió de dues instal·lacions esportives. Joan Itxaso passa de gerent a director general de la Fundació Claror; Núria Borràs assumeix la direcció de l’Esportiu Claror, i Eduard Franco, director del Poliesportiu Sagrada Família. El nou organigrama entrarà en funcionament l’1 de gener de 1998.

1998 El 26 d’abril té lloc la XIV edició de la Milla Sagrada Família, que estrena nou recorregut: té sortida a Sardenya amb Rosselló, va per Rosselló fins a Dos de Maig, baixa per Dos de Maig fins a Mallorca, i enfila la recta de meta situada a Mallorca amb Marina, davant del temple de la Sagrada Família.

El 10 de maig de 1998 se celebra l’acte d’inauguració del Poliesportiu Municipal Sagrada Família, amb una gran festa a la qual assisteixen més de tres mil persones, presidida pel nou alcalde de Barcelona Joan Clos.

El treball d’equip no decreix i, per la demanda social, el Poliesportiu Sagrada Família neix, satisfent una aspiració veïnal

Es creen les àrees de Sistemes, Recursos Humans i Administració de la Fundació, que, juntament amb la de Comunicació, Imatge i Màrqueting, es converteixen en àrees centrals que donen servei a les dues instal·lacions de l’entitat.

L’Esportiu Claror renova més de sis-cents cinquanta metres quadrats d’instal·lació amb un triple objectiu: eliminar definitivament les barreres arquitectòniques encara existents, ampliar el gimnàs i la zona de salut. També es crea un nou servei: el bany de vapor.

El setembre es crea la secció de futbol sala Safa Claror, fruit de l’acord de col·laboració entre el Poliesportiu Sagrada Família i l’Escola Tàbor.

A les reunions dels mesos d’octubre i novembre del 1998, el Patronat de la Fundació Claror acorda que l’entitat presenti projectes de gestió de dues instal·lacions municipals que han sortit a concurs: el Complex Esportiu Can Caralleu, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, i el Complex Esportiu Marítim, a la Barceloneta.

El 15 de novembre té lloc al pavelló del Poliesportiu Sagrada Família la tercera Gala Mundial de les Arts Marcials, amb la participació dels esportistes del més alt nivell de sis disciplines: jujitsu, choy leefut, sib pal ki, mugendo, wushu i tai-txi-txuan.

140

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

140

21/07/2008, 15:07

Cronologia històrica Annex

El 18 de desembre, data del quinzè aniversari de la inauguració de l’Esportiu Claror, la Fundació Claror presenta públicament el nou logotip de l’entitat. L’endemà es fa un acte social al pavelló, s’inaugura una exposició fotogràfica commemorativa dels quinze anys i es presenta la Guia del soci.

El 22 de desembre de 1998 el Plenari de l’Ajuntament adjudica la gestió del Complex Esportiu de Can Caralleu al projecte presentat conjuntament per la Fundació Claror, el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull. El projecte preveu unes obres de remodelació que significaran una inversió de set-cents milions de pessetes i que preveuen la remodelació dels 22.400 m2 en dues fases, sense interrupció del servei als abonats.

L’Esportiu Claror tanca l’any superant per primer cop els nou mil abonats (9.012). A més, amb l’obertura del Poliesportiu Sagrada Família, totes dues instal·lacions sumen un total de 15.942 a final d’any.

El 3 de desembre, la Fundació Claror rep el Premi a la Millor trajectòria esportiva de l’any, concedida per l’Associació Catalana de Gestors Esportius Professionals.

La Fundació Claror impulsa la creació de la Unió de l’Esport per a Tothom de Catalunya (UETC), una organització que intenta aglutinar totes les entitats catalanes que treballen per l’esport per a tothom. Tot i que el 18 de desembre se celebra l’Assemblea Constituent, l’UETC es dissoldrà al cap d’uns mesos per causes alienes a la Fundació.

1999 El 27 de gener de 1999, el Patronat de la Fundació Claror ratifica una iniciativa anomenada Plataforma 0,7 Claror per tal potenciar l’esperit de cooperació i solidaritat que en els darrers anys ha viscut la Fundació, potenciant o ajudant a desenvolupar projectes de cooperació, ja siguin d’àmbit local, nacional o internacional, de manera estable i no només puntual.

El 19 de febrer, el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona adjudica a la Fundació Claror la construcció i gestió posterior per un període de vint-i-cinc anys del nou Poliesportiu Municipal Marítim, que es farà al passeig Marítim de la Barceloneta. El projecte presentat per la Fundació Claror preveu una inversió de set-cents milions de pessetes per convertir una antiga instal·lació en el primer centre de talassoteràpia de la ciutat de Barcelona. A l’abril comencen les obres de construcció de la primera fase, que executa directament l’Ajuntament de Barcelona.

Al mes de març, l’Associació d’Entitats per a la Gestió del nou Can Caralleu assumeix la gestió de la instal·lació el març del 1999, tot i que la presentació oficial no se celebra fins al 27 de maig de 1999.

Amb Néstor Vilella com a director del centre, entre abril i setembre es duu a terme la primera fase de remodelació del centre, amb una inversió de cent vint milions de pessetes. Es remodela la zona de les piscines descobertes, el bar cafeteria, l’accés i l’administració, els vestidors, el paviment de la pista polivalent i de les quatre pistes de tennis, el pavelló i el camp de futbol amb la instal·lació de gespa artificial, s’instal·la una pista d’atletisme al voltant del camp de futbol, un rocòdrom i un circuit de fitness a l’aire lliure. El 9 d’octubre té lloc la festa d’inauguració de les instal·lacions remodelades.

Durant l’estiu, l’Esportiu Claror renova l’esquaix i fa millores dels circuits elèctrics i instal·lació d’un grup d’electrogen.

El 17 d’octubre, vigília de les eleccions al Parlament de Catalunya, el pavelló de l’Esportiu Claror és escollit l’escenari on La Vanguardia farà la fotografia als candidats dels partits principals que l’endemà publicarà en portada.

Ara a la muntanya ens criden per a fer una associació i renovar una instal·lació que Can Caralleu en diuen

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

141

21/07/2008, 15:07

141

Annex: Cronologia històrica

El 13 de desembre s’inicia la fase de les obres del Poliesportiu Marítim projectades i executades per la Fundació Claror.

2000 L’1 de gener s’incorpora a la Fundació Claror Pedro Andreu Terren per dirigir l’acabament d’obres del Poliesportiu Marítim i posteriorment assumir la direcció de la nova instal·lació.

El gener la Fundació Claror s’adhereix a la Plataforma Salvem l’Illa Myrurgia, que aplega disset entitats i tres mil veïns del barri de la Sagrada Família, que demanen que a l’espai de l’antiga fàbrica es construeixin equipaments públics.

L’11 de març Can Caralleu estrena un rocòdrom cobert de 150 metres quadrats, el més gran que hi ha a Barcelona.

Cultura i solidaritat impulsen l’entitat; corals, castellers, debats, tot s’hi val, Projecte barri, Nicaragua, el Raval...

El 14 d’abril es produeix una aturada en la construcció del Poliesportiu Marítim per replantejar el projecte, a causa del projecte de creació del Parc de Recerca Biomèdica en els terrenys contigus.

A l’abril, amb motiu de la Festa Major de la Sagrada Família, els Geganters de la Sagrada Família distingeixen la revista Tot Claror com a Geganter d’honor, per la seva contribució a la difusió de les activitats socials del barri.

El Patronat de la Fundació Claror aprova el 8 de maig la primera remodelació als Estatuts de l’entitat i, entre altres coses, crea la figura del soci benefactor. El 8 de juny hi ha les primeres eleccions al Patronat dels nous socis benefactors.

El 5 de juny, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Claror signen el document de compromisos relatius a la modificació de la concessió del Poliesportiu Marítim, com a conseqüència de la creació del Parc de Recerca Biomèdica. El projecte es modificarà i la inauguració s’ajornarà respecte de la data prevista, però a canvi el Marítim guanyarà una piscina de 20 x 10 metres no prevista al projecte inicial, un gran pavelló cobert (quan acabi la construcció del PRBB) i s’allarga la concessió de la gestió del centre a la Fundació Claror a trenta-cinc anys.

El Poliesportiu Marítim posa en marxa el 15 de juny uns vestidors davant la platja de la Barceloneta, com també un local de lloguer de bicicletes.

La nit del 23 de juny s’organitza una gran revetlla de Sant Joan a Can Caralleu.

L’Esportiu Claror remodela les oficines d’atenció al soci i administració, els accessos i el hall d’entrada a la instal·lació. El setembre, a recepció s’instal·len els primers torns mecànics d’accés informatitzat.

Can Caralleu cobreix les dues piscines d’estiu amb un globus presostàtic, per tal que es puguin utilitzar durant tot l’any.

La secció de bàsquet Safa Claror rep la distinció del Comitè Olímpic Català per ser el club amb més equips federats de tot Catalunya: la secció té trenta equips.

El mes d’octubre, el director general de la Fundació Claror, Joan Itxaso, es veu obligat a deixar les seves tasques professionals per culpa d’una greu malaltia. Inicialment, el Patronat demana al director del Poliesportiu Sagrada Família, Eduard Franco, que assumeixi provisionalment la direcció general de l’entitat, i a Pedro Andreu que assumeixi la direcció del Poliesportiu Sagrada Família.

Dins el nou projecte sociocultural, el 9 de novembre s’inicia a la Sala Claret un cicle de debats del

142

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

142

21/07/2008, 15:07

Cronologia històrica Annex

Fòrum Claror, tractant temes d’interès general i amb ponents de primera fila. El 23 de novembre la Fundació suspèn un debat previst sobre la problemàtica de l’habitatge per als joves a Barcelona en senyal de dol per l’assassinat d’Ernest Lluch a causa d’un atemptat d’ETA. El 17 de novembre se celebra a l’Escola Sagrada Família l’acte fundacional de la colla de Castellers de la Sagrada Família, creada per iniciativa de la Fundació Claror, i amb la col·laboració de l’Associació de Veïns del barri.

El desembre del 2000, el web estrena un domini propi (www.claror.org) i independent del web de l’Ajuntament de Barcelona, en què estaven allotjades les pàgines de l’entitat des del 1996.

El 31 de desembre se celebra al pavelló del Poliesportiu Sagrada Família una gran revetlla de Cap d’Any i benvinguda al nou mil·lenni, amb sopar per a tres-centes persones i ball amb orquestra.

2001 El 4 de gener debuta la Coral Claror amb una actuació a la cripta del temple de la Sagrada Família. La creació de la Coral Claror, i d’un cor infantil, s’emmarca en l’impuls que la Fundació dóna als projectes culturals.

Dissabte 27 de gener Can Caralleu organitza la primera edició del Cros de Muntanya de Can Caralleu, el primer cros de muntanya que se celebra a la ciutat de Barcelona, i que es consolidarà com una prova de celebració anual.

L’1 de juny s’incorpora Manel Cercós com a nou director del Poliesportiu Sagrada Família en substitució de Pedro Andreu, que se centra en la direcció de les obres del Poliesportiu Marítim.

El 29 de setembre de 2001 s’inaugura el Poliesportiu Marítim al districte de Ciutat Vella de Barcelona: un equipament poliesportiu que, a més, es converteix en el primer centre de talassoteràpia de Catalunya, pel fet que quatre de les vuit piscines del centre estan dotades d’aigua de mar i efectes ludicomecànics de l’aigua, a més d’un important ventall de serveis de salut. Pedro Andreu n’és el director.

El 18 de novembre Can Caralleu organitza la Cursa Solidària de Sarrià-Sant Gervasi, una cursa de 1.609 metres (una milla) al llarg del passeig de la Bonanova que, tot i l’èxit de participació, no tindrà continuïtat els anys posteriors per qüestions tècniques.

Amb esperit emprenedor, vora el mar i acollidor, el Poliesportiu Marítim fem: fins talassoteràpia hi incorporem!

A finals del mes de novembre, en vista de l’evolució de la malaltia de Joan Itxaso, el Patronat de la Fundació confirma Eduard Franco com a director general de la Fundació Claror. Joan Itxaso, finalment, superarà sortosament la malaltia, i l’any 2002 podrà retornar a l’entitat com a membre del Patronat.

2002 Coincidint amb el vintè aniversari de la inauguració, l’Esportiu Claror renova íntegrament la piscina durant els mesos d’estiu.

Amb motiu de l’Any Gaudí, la Milla Sagrada Família celebra dues sèries per a professionals, anomenades Gran Premi Gaudí, amb la participació de grans estrelles de l’atletisme com Juan Carlos Higuero, William Tannuy o Marta Domínguez. El recorregut d’aquestes sèries té la sortida davant de la Pedrera, i l’arribada davant del temple de la Sagrada Família.

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

143

21/07/2008, 15:08

143

Annex: Cronologia històrica

L’1 d’octubre Can Caralleu incorpora a les seves instal·lacions una piscina de 25 x 12,5 metres, fins ara gestionades pel Club Natació Kallipollis. La incorporació permet ampliar l’oferta d’activitats aquàtiques.

El 6 d’octubre se celebra el primer Raid Marítim de Barcelona, organitzat pel Poliesportiu Marítim. El Raid es consolidarà com una prova anual multiesportiva, amb participació per equips mixtes de quatre persones.

Dissabte 26 d’octubre, el CEIP Sagrada Família celebra una gran festa amb motiu del seu centenari, ja que va ser inaugurada per al curs 1902-1903.

2003 El 16 de juny s’incorpora a la Fundació Claror Gabriel Domingo com a nou director general, en substitució d’Eduard Franco, que deixa l’entitat per motius personals.

La Fundació Claror crea comissions de treball transversals per unificar criteris de treball i compartir experiències entre el personal de diferents àmbits de les instal·lacions.

El juliol, Carlos Cano assumeix el càrrec de director de Can Caralleu, en substitució de Néstor Vilella.

La suma dels abonats de les quatre instal·lacions supera per primer cop els trenta mil abonats.

2004 La Fundació Claror adopta el model de gestió de l’EFQM (European Foundation for Quality Management) com a pauta per assolir majors nivells d’excel·lència en la gestió de les seves instal·lacions.

L’Esportiu Claror remodela la sala de fitness i bona part dels vestidors.

La Fundació Claror adquireix un local al passatge de Vilaret, adjacent al Poliesportiu Sagrada Família, en previsió d’una futura ampliació de la instal·lació.

Can Caralleu duu a terme grans reformes a la instal·lació: es crea una nova sala de fitness de trescents metres quadrats, es remodelen les pistes de tennis, es fan dues pistes de pàdel, una pista poliesportiva i s’incorporen dues saunes i una piscina d’hidromassatge. A més, s’estrena l’anomenada graella d’activitats: una gran oferta d’activitats incloses a la quota, a la qual els abonats tenen accés lliure sense inscripció prèvia.

L’equip de bàsquet júnior masculí del Safa Claror es classifica per disputar els Campionats d’Espanya, que es disputen a Ciutadella (Menorca), i queden en setena posició.

La judoca del Claror Marta Tort queda cinquena al Mundial júnior disputat a Budapest (Hongria).

Es dóna un nou impuls a les activitats culturals de l’entitat, creant les tertúlies i els tallers del Fòrum Claror, el Claror Jove i el Màster Claror per a majors de cinquanta-cinc anys.

La Fundació Claror signa un conveni de col·laboració amb el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 per adherir-se als principis de l’esdeveniment, donant-li difusió i organitzant una activitat a l’Speakers Corner on set exmedallistes olímpics expliquen les seves experiències.

144

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

144

21/07/2008, 15:08

Cronologia històrica Annex

2005 La Fundació Claror posa en marxa el Pla Estratègic per al període 2005-2008.

L’Esportiu Claror posa en marxa el Projecte Papallona: un pla de millores i reestructuracions per millorar la qualitat dels serveis.

El 15 de març veu la llum el Claror Club, un projecte adreçat als abonats de les quatre instal·lacions que gestiona la Fundació amb l’objectiu de fidelitzar-los oferint valor afegit al carnet d’abonat. El carnet Claror Club dóna dret a inscriure’s en un ampli ventall d’activitats de lleure, i ofereix descomptes a un gran nombre de comerços, teatres, museus i centres de lleure.

El 24 d’abril se celebra la Milla, que commemora el vintè aniversari.

La Fundació publica un nou format de memòria anual impresa amb un recull dels fets i les dades més destacats de la gestió de l’any 2004. Des d’aleshores cada any publica aquest format de memòria anual.

L’Ajuntament de Barcelona concedeix a la Fundació Claror un dels deu premis Acció 21 com a reconeixement a la tasca duta a terme per l’entitat amb relació a la sostenibilitat i el medi ambient.

La revista de l’entitat passa d’anomenar-se Tot Claror a Claror, passa de ser bimensual a trimestral, remodela íntegrament la seva imatge, incrementa pàgines i continguts, i arriba als vint-i-cinc mil exemplars en ser distribuïda als abonats de les quatre instal·lacions que gestiona la Fundació.

La Fundació convoca el primer Concurs d’Ajuts a Projectes Socials, al qual es presenten projectes de vint-i-cinc entitats.

El Patronat de la Fundació Claror inicia un procés de debat intern per remodelar els Estatuts de l’entitat.

El Poliesportiu Marítim supera per primer cop els sis mil abonats, i Can Caralleu, els set mil cinccents.

2006 L’Esportiu Claror transforma diversos espais de la instal·lació per millorar els serveis i el confort dels usuaris: es creen dues noves sales d’activitats, es remodela l’espai d’atenció al públic i administració, es crea una nova sala social i es remodelen diversos vestidors.

El Poliesportiu Sagrada Família remodela íntegrament la zona d’aigües i millora la imatge de l’accés principal i la zona de salut. A més, s’arriba a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per construir, en un espai annex a la instal·lació situada al passatge de Vilaret, una futura ampliació del centre.

El Poliesportiu Marítim, coincidint amb el cinquè aniversari del centre, inaugura el 29 de setembre un gran pavelló cobert de dos mil metres quadrats. La inauguració se celebra amb la disputa d’un partit de bàsquet entre jugadors veterans del FC Barcelona i el CB Joventut de Badalona. El 12 de novembre se celebra al pavelló el primer Campionat de Sudoku de Barcelona.

Can Caralleu estrena un aparcament per a abonats, construeix una nova pista poliesportiva i instal·la una nova coberta al pavelló.

Seguint la petja fundacional, els estatuts adaptem i renovem, planifiquem el futur com cal i cap el Vallès anem

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

145

21/07/2008, 15:08

145

Annex: Cronologia històrica

2007 El 2 de gener l’Esportiu Claror estrena l’anomenada graella d’activitats: una gran oferta d’activitats incloses a la quota, a la qual els abonats tenen accés lliure sense inscripció prèvia.

El 2 de febrer, l’Ajuntament de Llinars del Vallès concedeix la construcció i la gestió posterior (per un període de vint-i-cinc anys) del nou poliesportiu municipal de la vila a Llinarsport, SL, una societat formada per l’Escola Ginebró i la Fundació Claror. Es preveu la inauguració del nou poliesportiu per a mitjan any 2009.

L’1 de març la Fundació incorpora la figura del director de Desenvolupament Corporatiu en la persona de Nico Sánchez.

El 15 de març, la Fundació Claror estrena nou web, amb continguts i dissenys nous, i nou domini: claror.cat.

El 22 d’abril se celebra la vint-i-tresena edició de la Milla Sagrada Família, que, per primer cop, és distingida per l’Ajuntament de Barcelona com a Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona.

Can Caralleu instal·la una nova coberta a les piscines d’estiu.

El 5 de juliol el Patronat de la Fundació Claror aprova el nou redactat dels Estatuts, que s’adapten a les noves realitats socials i permetran a l’entitat afrontar millor els nous reptes de futur.

L’Esportiu Claror remodela íntegrament l’espai de saunes i hidromassatges.

El 19 de desembre se celebra, al pavelló de l’Esportiu Claror, l’acte inaugural de les celebracions pels 25 anys del Claror amb l’assistència de més de quatre-centes persones, cent de les quals són distingides amb una insígnia de plata, en reconeixement a la seva aportació a l’entitat al llarg dels 25 anys d’història.

20 de desembre: comencen els 25 anys següents del Claror.

Il·lustracions de l’auca de la Fundació Claror, dissenyades per Milkstudio

146

Vint-i-cinc anys han passat i tot just hem començat.

Hem de mantenir el caliu per a fer més gran l’Esportiu!

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

146

21/07/2008, 15:08

Evoluci贸 dels abonats Annex

Evoluci贸 dels abonats ANY

EC

SF

PM

CC

TOTAL

1982

1.927

-

-

-

1.927

1983

2.265

-

-

-

2.265

1984

2.756

-

-

-

2.756

1985

2.762

-

-

-

2.762

1986

2.973

-

-

-

2.973

1987

3.595

-

-

-

3.595

1988

3.934

-

-

-

3.934

1989

4.250

-

-

-

4.250

1990

4.519

-

-

-

4.519

1991

4.772

-

-

-

4.772

1992

4.986

-

-

-

4.986

1993

6.319

-

-

-

6.319

1994

6.560

-

-

-

6.560

1995

7.373

-

-

-

7.373

1996

8.000

-

-

-

8.000

1997

8.627

-

-

-

8.627

1998

9.012

6.930

-

-

15.942

1999

9.371

8.830

-

-

18.201

2000

9.624

9.235

-

3.975

22.834

2001

9.808

9.374

3.308

4.973

27.463

2002

9.953

9.449

4.834

5.467

29.703

2003

9.820

9.930

5.241

5.685

30.676

2004

9.677

10.386

5.664

6.520

32.247

2005

9.579

9.919

5.950

7.159

32.607

2006

9.326

10.062

5.934

7.131

32.258

2007

9.222

10.045

6.371

7.249

32.887

EC: Esportiu Claror; SF: Poliesportiu Sagrada Fam铆lia; PM: Poliesportiu Mar铆tim; CC: Can Caralleu Dades a 31 de desembre de cada any.

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

147

21/07/2008, 15:08

147

Annex: La Fundació en dades del 2007

La Fundació en dades del 2007 LES INSTAL·LACIONS ESPORTIU CLAROR

( EC )

Inauguració: 18 de desembre de 1982 Superfície: 5.300 m2 Gestió: Fundació Claror, 50 anys (1992-2042) Adreça: Sardenya, 333. Districte de Gràcia. 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 91 Adreça electrònica: esportiuclaror@claror.org POLIESPORTIU SAGRADA FAMÍLIA

( SF )

Inauguració: 10 de maig de 1998 Superfície: 3.800 m2 Gestió: Fundació Claror, 25 anys (1998-2021) Adreça: Cartagena, 231-239. Districte de l’Eixample. 08013 BCN. Tel. 93 435 05 66. Fax 93 436 74 55 Adreça electrònica: sagradafamilia@claror.org POLIESPORTIU MARÍTIM

( PM )

Inauguració: 29 de setembre de 2001 Superfície: 6.000 m2 Gestió: Fundació Claror, 35 anys (1999-2034) Adreça: Pg. Marítim, 33-35. Districte de Ciutat Vella. 08003 BCN. Tel. 93 224 04 40. Fax 93 224 04 41 Adreça electrònica: maritim@claror.org CAN CARALLEU

( CC )

Inauguració: maig del 1999 Superfície: 31.000 m2 Gestió: Cogestionat per la Fundació Claror, amb el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull. 35 anys (1999-2034) Adreça: Esports, 2-8. Districte de Sarrià-Sant Gervasi. 08017 BCN. Tel. 93 208 78 74. Fax 93 280 02 10 Adreça electrònica: administracio@cancaralleu.org ACTIVITATS I SERVEIS Massa social Abonats (mitjana mensual) Cursetistes - no abonats (anual) Entrades puntuals (anual) Total usos (mitjana mensual) Activitats dirigides Incloses en la quota (usos anuals) No incloses en la quota (usos anuals) Serveis de salut Serveis duts a terme

148

EC

SF

9.222 7.486 2.565 39.414

10.045 9.318 8.358 33.353

6.371 2.222 14.648 31.544

PM

7.249 23.234 7.378 29.328

32.887 42.260 32.949 133.639

64.495 15.655

0 23.210

47.143 4.387

39.464 19.469

151.102 62.721

3.957

7.178

6.280

438

17.853

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

148

21/07/2008, 15:08

CC

TOTAL

La Fundació en dades del 2007 Annex

CAPITAL INTEL·LECTUAL EC

Treballadors Total jornades equivalents Hores de formació (anuals) Participants en jornades formació Edats De 16 a 25 anys De 26 a 35 anys De 36 a 45 anys De 46 a 55 anys De 56 a 65 anys

SF

PM

CC

FC

122 57,4 963 136

73 44,6 919 90

67 49,8 924 87

114 51 -

19 18,4 95 3

40 26 27 18 11

24 14 20 10 5

8 31 16 9 3

1 6 7 2 3

279.778 2.800.112 5.461.584 457.500 168.377 607.433 398.779 10.173.563

○

(EC, SF I PM) Despeses Compres Serveis exteriors Personal Altres despeses de gestió Financeres Dotació amortitzacions Dotació a les provisions T O TA L

○

T O TA L 10.528.018 EXCEDENT DE L’’ EXERCICI 354.455

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

COMPTE DE RESULTATS FUNDACIÓ CLAROR Ingressos Serveis 9.608.267 Altres 790.656 Subvencions i aportacions 129.095

TOTAL

BALANÇ DE SITUACIÓ ACTIU A) Immobilitzat I. Immobilitzacions immaterials II. Altres immobilitzacions materials B) Actiu circulant I. Existències II. Deutors III. Tresoreria IV. Ajustaments per periodificació TOTAL

8.715.450 1.083.029 7.632.421 1.510.229 85.815 521.082 903.332 0 10.225.679

PASSIU

A) Fons propis B) Ingressos a distribuir en diversos exercicis C) Provisions per riscos i despeses D) Creditors a llarg termini E) Creditors a curt termini TOTAL

1.776.953 782.846 2.839.183 2.175.688 2.651.009 10.225.679

INVERSIONS

Aplicacions informàtiques Terrenys i construccions Instal·lacions tècniques i maquinària Altres instal·lacions i mobiliari Altre immobilitzat i equipaments informàtics TOTAL

13.920 118.938 493.916 47.932 47.842 722.548

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

149

21/07/2008, 15:08

149

Annex: La Fundació en dades del 2007

ÒRGANS DE GOVERN CÀRREC

PERSONA

ESTAMENT AL QUAL REPRESENTA

Presidenta Secretari Vicepresident Vicesecretari Vocal Vocal Vocal

Laura Ponce i Alsedà Pablo Bel Rafecas Joan Itxaso Paternain Frederic Ruiz Llach Gemma Vilaró Mendiola Consol Martí Soto Marta Serra i Batiste

Claustre CEIP S. Família AMPA CEIP Sagrada Família Socis Col·laboradors Fundació Claror Empleats Fundació Claror Socis Col·laboradors Fundació Claror Claustre CEIP S. Família AMPA CEIP Sagrada Família

DIRECCIÓ EXECUTIVA Direcció General Direcció Desenvolupament Corporatiu Direccions d’instal·lació Esportiu Claror Poliesportiu Sagrada Família Poliesportiu Marítim Can Caralleu

Gabriel Domingo i Roget Nico Sánchez Núria Borràs i Comajuncosa Manel Cercós i Esteve Pedro Andreu i Terren Carlos Cano i Sangüesa

Caps d’àrees centrals Administració Joan Prat i Sabartés Comunicació, Imatge i Màrqueting Sergi Larripa i González Recursos Humans Ignasi Casacuberta i Martí Sistemes Òscar Alarcón i Molas Sistemes de Gestió Manel Carmona i Espinosa

150

Projecte sociocultural

Eulàlia Realp i Pardo

Secretariats de comissions Comissió d’Administració Comissió Tècnica Comissió de Manteniment Comissió de Salut

Joan Prat i Sabartés Alfons Font i Alfaro Pedro Andreu i Terren Gabriel Domingo

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

150

21/07/2008, 15:08

Els òrgans de govern al llarg del temps Annex

Els òrgans de govern al llarg del temps Abreviatures relatives a l’estament que representen: AMPA (Associació de Mares i Pares de l’Escola Sagrada Família), Claustre (Claustre de l’Escola Sagrada Família), Alumnes (Alumnes de l’Escola Sagrada Família), AEC (Abonats Esportiu Claror), Treb. (Treballadors Fundació Claror), SB (Socis Benefactors Fundació Claror), SC (Socis Col·laboradors).

COOPERATIVA CLAROR Consell rector Format per vuit membres, quatre representants del claustre de l’escola Sagrada Família i quatre representants dels pares i mares de l’escola. El 15 de desembre de 1986 s’hi afegeixen dos representants dels alumnes de l’escola Sagrada Família.

17/10/1979 President José Antonio Sánchez Vicepres. Juan José Folqué Secretari Miquel Àngel Fuster Tresorera Mercè Valentí Vocal Josefina Casals Vocal Joana Céspedes Vocal Lluís Frago Vocal Antoni Ponce

AMPA Claustre AMPA Claustre Claustre Claustre AMPA AMPA

18/12/1980 President José Antonio Sánchez Vicepres. Juan José Folqué Secretari Pedro Andreu Tresorera Mercè Valentí Vocal Anna Cabarrocas Vocal Antoni Ponce Vocal Lluís Frago Vocal Olegario Ortega

AMPA Claustre AMPA Claustre Claustre Claustre AMPA AMPA

15/10/1981 President Pedro Andreu Vicepres. Manuel Lozano Secretari Josep M. Sans Tresorer Antoni Ponce Vocal Anna Cabarrocas Vocal Montserrat Costa Vocal Eduard Franco Vocal Olegario Ortega

AMPA Claustre AMPA Claustre Claustre Claustre AMPA AMPA

7/10/1982 President Pedro Andreu Vicepres. Manuel Lozano Secretari Josep M. Sans Tresorera Imma Saumell Vocal Dolors Grau Vocal Anna Muchart Vocal Eduard Franco Vocal Mercè Mañà

AMPA Claustre AMPA Claustre Claustre Claustre AMPA AMPA

14/06/1984 President Albert Roset Vicepres. Rosa Maria Aldabó Secretària Montserrat Guiu Tresorera Montserrat Burgos Vocal Mercè Mañà Vocal Blanca Carbó Vocal Glòria Badimón Vocal Neus Sòria

AMPA Claustre AMPA Claustre AMPA AMPA Claustre Claustre

17/10/1985 President Joan Pons Viceppres. Franscesc Casanovas Secretari Joaquim Dalmau Tresorer Vicenç Valcárcel Vocal Lourdes Sopeña Vocal Eulàlia Sampere Vocal Francesc José María Vocal Julià López

AMPA Claustre AMPA Claustre Claustre Claustre AMPA AMPA

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

151

21/07/2008, 15:08

151

Annex: Els òrgans de govern al llarg del temps

15/12/1986 President Joan Pons Vicepres. Francesc Casanovas Secretari Joaquim Dalmau Tresorer Vicenç Valcárcel Vocal Lourdes Sopeña Vocal Eulàlia Sampere Vocal Francesc José María Vocal Julià López Vocal Anna Salamí Vocal Ignasi Planas

AMPA Claustre AMPA Claustre Claustre Claustre AMPA AMPA Alumnes Alumnes

14/11/1988 President Joan Pons Vicepres. Francesc Casanovas Secretari Joaquim Dalmau Tresorer Vicenç Valcárcel Vocal Liliana Capell Vocal Àngels Moncunill Vocal Francesc José María Vocal Julià López Vocal Anna Salamí Vocal Ignasi Planas

AMPA Claustre AMPA Claustre Claustre Claustre AMPA AMPA Alumnes Alumnes

21/01/1988 President Joan Pons Vicepres. Francesc Casanovas Secretari Joaquim Dalmau Tresorer Vicenç Valcárcel Vocal Liliana Capell Vocal Àngels Moncunill Vocal Francesc José María Vocal Julià López Vocal Anna Salamí Vocal Ignasi Planas

AMPA Claustre AMPA Claustre Claustre Claustre AMPA AMPA Alumnes Alumnes

30/11/1989 Comissió liquidadora de la Cooperativa (treballa en paral·lel al Patronat de la nova Fundació Claror) Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

Laura Ponce Francesca Pomès Manel Mateu Pau Vallverdú Miquel Àngel Fuster

Claustre Claustre AMPA AMPA AMPA

FUNDACIÓ CLAROR Patronats I. 1/12/1989 President Eduard Franco Secretari Pedro Andreu Vicepres.

Joana Céspedes Vicesec.

Andreu Falguera Vocal Vicenç Valcárcel Vocal Lourdes Sopeña Vocal Rodrigo Calvete Vocal Josep Maria Sans Vocal Vicenç Elías Vocal Àngels Maña

152

AEC AMPA Claustre Treb.

Claustre Claustre AMPA AMPA AEC AEC

II. 27/02/1992 President Eduard Franco Secretari Pedro Andreu Vicepresi.

Joana Céspedes Vicesec.

Andreu Falguera Vocal Vicenç Valcárcel Vocal Lourdes Sopeña Vocal Montse Bastida Vocal Dolors Rodríguez Vocal Juan José Folqué Vocal Vicenç Elias

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

152

21/07/2008, 15:08

AEC AMPA Claustre Treb.

Claustre Claustre AMPA AMPA AEC AEC

Els òrgans de govern al llarg del temps Annex

III. 17/6/1993 Presidenta Joana Céspedes Secretari Jordi Cabanes Vicepres.

Josep Tablada Vicesec.

Andreu Falguera Vocal Vicenç Valcárcel Vocal Lourdes Sopeña Vocal Montserrat Bastida Vocal Dolors Rodríguez Vocal Josep Edo Vocal Vicenç Elias

Claustre AMPA AEC Treb.

Claustre Claustre AMPA AMPA AEC AEC

IV. 22/12/1993 Presidenta Joana Céspedes Secretari Jordi Cabanes Vicepres.

Consol Martí Vicesec.

Vicenç Valcárcel Vocal Josep Tablada Vocal Montserrat Bastida Vocal Dolors Rodríguez Vocal Josep Edo Vocal Vicenç Elias Vocal Andreu Falguera

Claustre AMPA Claustre Claustre AEC AMPA AMPA AEC AEC Treb.

V. 3/11/1994 Presidenta Joana Céspedes Secretari Jordi Cabanes Vicepres.

Consol Martí Vicesec.

Vicenç Valcárcel Vocal Montserrat Bastida Vocal Dolors Rodríguez Vocal Josep Tablada Vocal Josep Edo Vocal Vicenç Elias Vocal Núria Borràs

Claustre AMPA Claustre Claustre AMPA AMPA AEC AEC AEC Treb.

VI. 28/2/1995 Presidenta Joana Céspedes Secretari Jordi Cabanes Vicepres.

Consol Martí Vicesec.

Vicenç Valcárcel Vocal Montserrat Bastida Vocal Dolors Rodríguez Vocal Josep Tablada Vocal Josep Edo Vocal Hector C. Silveira Vocal Núria Borràs

Claustre AMPA Claustre Claustre AMPA AMPA AEC AEC AEC Treb.

VII. 10/04/1996 Presidenta Joana Céspedes Secretari Jordi Cabanes Vicepres.

Josep Tablada Vicesec.

Núria Borràs Vocal Consol Martí Vocal Vicenç Valcárcel Vocal Montserrat Bastida Vocal Dolors Rodríguez Vocal Hector C. Silveira Vocal Josep Edo

Claustre AMPA AEC Treb.

Claustre Claustre AMPA AMPA AEC AEC

VIII. 16/12/1998 Presidenta Joana Céspedes Secretari Jordi Cabanes Vicepres.

Josep Tablada Vicesec.

Consol Martí Vocal Vicenç Valcárcel Vocal Montse Bastida Vocal Dolors Rodríguez Vocal Hector C. Silveira Vocal Jordi Alonso Vocal Julieta Riberas

Claustre AMPA AEC Claustre Claustre AMPA AMPA AEC AEC Treb.

IX. 15/02/1999 Presidenta Joana Céspedes Secretari Jordi Cabanes Vicepres.

Jordi Alonso Vicesec.

Julieta Riberas Vocal Consol Martí Vocal Basili Pérez Vocal Dolors Rodríguez Vocal Montse Bastida Vocal Josep Tablada Vocal Hector C. Silveira

Claustre AMPA SB Treb.

Claustre Claustre AMPA AMPA SB SB

X. 16/11/2000 Presidenta Joana Céspedes Secretari Jordi Cabanes Vicepres.

Jordi Alonso Vicesec.

Julieta Riberas Vocal Consol Martí Vocal Basili Pérez Vocal Àngel García Vocal Gemma Vilaró Vocal Montse Bastida Vocal Hector C. Silveira

Claustre AMPA SB Treb.

Claustre Claustre AMPA AMPA AMPA SB

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

153

21/07/2008, 15:08

153

Annex: Els òrgans de govern al llarg del temps

XI. 31/11/2001 Presidenta Joana Céspedes Secretari Jordi Cabanes Vicepres.

Jordi Alonso Vicesec.

Julieta Riberas Vocal Consol Martí Vocal Basili Pérez Vocal Àngel García Vocal Montse Bastida Vocal Hector C. Silveira Vocal Gemma Vilaró Vocal Jordi Alonso Vocal Julieta Riberas

Claustre AMPA SB Treb.

Claustre Claustre AMPA AMPA SB SB SB Treb.

XIII. 18/12/2002 Presidenta Joana Céspedes Secretari Hector C. Silveira Vicepres. Àngel García Vicesec.

Consol Martí Vocal Laura Ponce Vocal Xavier Trunyó Vocal Carles Riera Vocal Joan Itxaso Vocal Gemma Vilaró Vocal Carles Casacuberta XV. 12/12/2006 Presidenta Joana Céspedes Secretari Àngel García Vicepres.

Hector C. Silveira Vicesec.

Consol Martí Vocal Laura Ponce Vocal Pablo Bel Vocal Carles Riera Vocal Joan Itxaso Vocal Gemma Vilaró Vocal Frederic Ruiz XVII. 13/02/2008* President Laura Ponce Secretari Pablo Bel ViVicepres. Joan Itxaso Vicesec.

Frederic Ruiz Vocal Consol Martí Vocal Marta Serra Vocal Gemma Vilaró Vocal Vacant* Vocal Vacant* Vocal Vacant*

154

XII. 13/02/2002 Presidenta Joana Céspedes Secretari Jordi Alonso Vicepres. Àngel García Vicesec.

Consol Martí Vocal Laura Ponce Vocal Xavier Trunyó Vocal Carles Riera Vocal Hector C. Silveira Vocal Gemma Vilaró Vocal Julieta Riberas

Claustre SB AMPA Claustre Claustre AMPA AMPA SB SB Treb.

Claustre SB AMPA Claustre Claustre AMPA AMPA SB SB Treb.

XIV. 6/05/2003 President Joana Céspedes Secretari Àngel García Vicepres.

Hector C. Silveira Vicesec.

Consol Martí Vocal Laura Ponce Vocal Pablo Bel Vocal Carles Riera Vocal Joan Itxaso Vocal Gemma Vilaró Vocal Carles Casacuberta

Claustre AMPA SB Claustre Claustre AMPA AMPA SB SB Treb.

Claustre AMPA SB Claustre Claustre AMPA AMPA SB SB Treb.

XVI. 25/01/2007 Presidenta Joana Céspedes Secretari Àngel García Vicepres.

Hector C. Silveira Vicesec.

Consol Martí Vocal Laura Ponce Vocal Pablo Bel Vocal Marta Serra Vocal Joan Itxaso Vocal Gemma Vilaró Vocal Frederic Ruiz

Claustre AMPA SB Claustre Claustre AMPA AMPA SB SB Treb.

Claustre AMPA SC Treb.

Claustre AMPA SC

XVIII. 25/06/2008 President Laura Ponce Secretari Pablo Bel Vicepres.

Joan Itxaso Vicesec.

Frederic Ruiz Vocal Consol Martí Vocal Marta Serra Vocal Bernat Alonso Vocal Vacant* Vocal Vacant* Vocal Vacant*

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

154

21/07/2008, 15:08

Claustre AMPA SC Treb.

Claustre AMPA SC

Els òrgans de govern al llarg del temps Annex

EQUIP DIRECTIU Directors generals de la Fundació Claror Novembre 1989-Octubre 2000 Octubre 2000- Juny 2003 Des de juny de 2003

Joan Itxaso Paternaín Eduard Franco Estadella Gabriel Domingo i Roget

Directors d’instal·lació Esportiu Claror 1982-1986 1986-1998 Des de 1998

Joan Llorca Joan Itxaso Núria Borràs

Poliesportiu Sagrada Família Gener de 1997-octubre 2000 Octubre 2000-Maig 2001 Des de juny 2001

Eduard Franco Pedro Andreu Manel Cercós

Poliesportiu Marítim Des de gener 2000

Pedro Andreu

Can Caralleu Març 1999-juliol 2003 Des de juliol 2003

Néstor Vilella Carlos Cano

*D’acord als nous Estatuts de la Fundació, es modifica la composició del Patronat, que passa a estar format per dos representants del claustre del CEIP Sagrada Família, dos de l’AMPA del CEIP Sagrada Família, dos representants dels Socis Col·laboradors de la Fundació Claror, un treballador de la Fundació, i tres persones externes a la Fundació Claror que, en el moment del tancament del llibre estaven pendents de ser escollides pel Patronat.

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

155

21/07/2008, 15:08

155

Annex: Els Estatuts

Els Estatuts PREÀMBUL L’octubre del 1979 es va constituir la Claror Societat Cooperativa Limitada, entitat titular de l’Escola Sagrada Família, que tenia per objecte impartir l’ensenyament en general als fills dels cooperativistes. L’any 1982, la Cooperativa va crear les instal·lacions esportives anomenades Esportiu Claror, amb les quals pretenia dotar l’escola d’unes instal·lacions complementàries, de caràcter popular, obertes als veïns de l’entorn, i fomentar la pràctica de l’esport en els seus diversos aspectes, amb una concepció participativa i en qualsevol cas sense ànim de lucre.

Amb la integració de l’escola a la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat de Catalunya, es produí un canvi qualitatiu important, ja que l’objecte fonamental de la Cooperativa quedà assolit amb la integració abans esmentada. Es plantejava, per tant, com donar continuïtat a les activitats i al patrimoni que no quedaven absorbits per l’Administració pública. És en aquest marc que l’1 de desembre de 1989 es constituí la Fundació Claror com a instrument més idoni per donar continuïtat als principis que van portar a la creació d’aquelles instal·lacions esportives, principis que s’estimen totalment vàlids i vigents.

Durant els anys noranta, la Fundació inicià una fase d’expansió i creixement, assumint la gestió de noves instal·lacions esportives dins i fora del barri de la Sagrada Família, a través de les quals porta a terme el seu objecte, consolidant un estil de gestió esportiva socialment obert, inclusiu i responsable orientat a afavorir la salut, els valors i l’educació de les persones.

CAPÍTOL I DENOMINACIÓ, DOMICILI, OBJECTE I CODI DE VALORS Article 1r. La Fundació té la denominació de FUNDACIÓ PRIVADA CLAROR (subjecta a la legislació de la Generalitat de Catalunya).

Article 2n. El domicili de la Fundació s’estableix a la ciutat de Barcelona, carrer de Sardenya, número 337, entresòl 2a, sens perjudici que, amb l’aprovació del Protectorat, el Patronat pugui traslladar-lo a un altre indret de Catalunya en qualsevol moment.

Article 3r. La Fundació es regirà per aquests Estatuts, per la Llei 5/2001, del 2 de maig, sobre fundacions privades de Catalunya, per les seves consideracions complementàries i concordants i per les disposicions que en la interpretació i el desenvolupament dels Estatuts estableixi el Patronat o el Protectorat de la Generalitat de Catalunya.

Article 4t. L’objecte de la Fundació és el foment, la pràctica (federada i de lleure), la promoció i l’ensenyament de l’esport sota el principi d’esport per a tothom, juntament amb activitats d’esplai i de lleure complementàries de l’objecte anterior. També són objecte de la Fundació les activitats de caire cultural i assistencial i les relacionades amb la cooperació i solidaritat amb entitats o projectes de caràcter social i no lucratiu.

Aquests enunciats no tenen un caràcter limitador de l’objecte fundacional, que s’estén a tot allò que, de manera directa o indirecta, hi estigui relacionat. En qualsevol cas, sense ànim de lucre i havent de dur-se a terme principalment a Catalunya.

Article 5è. Els beneficiaris de la Fundació seran totes les persones que ho vulguin. Les seves

156

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

156

21/07/2008, 15:08

Els Estatuts Annex

activitats i serveis estaran oberts a tothom d’acord amb els principis d’igualtat, objectivitat i nodiscriminació, establerts a la Constitució i a l’Estatut de Catalunya, sempre d’acord amb les normes d’organització i de funcionament que aprovi el Patronat, que només podrà establir limitacions en l’ús en funció de la capacitat de les instal·lacions i la seva utilització raonable.

Article 6è. Tanmateix, els alumnes del CEIP Sagrada Família i els membres d’aquesta comunitat escolar també seran beneficiaris de les instal·lacions i els serveis de la Fundació situats contiguament al centre escolar. El CEIP Sagrada Família, en el marc de les activitats de caire escolar fomentades per la seva Comunitat Educativa i amb relació a les instal·lacions que hi confronten, gaudirà de preferència d’elecció d’horari, d’acord amb allò que s’especifica a l’article 27è d’aquests Estatuts.

Article 7è. La Fundació té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat jurídica i d’obrar. És independent de les administracions públiques i de les organitzacions privades de qualsevol àmbit, sigui econòmic, social o polític.

La Fundació i les persones que en formen part fonamenten el seu treball en un codi ètic i uns valors corporatius propis que reflecteixen el tarannà de l’entitat i orienten la seva acció. El seu contingut és públic.

CAPÍTOL II DOTACIÓ DE LA FUNDACIÓ Article 8è. El patrimoni de la Fundació pot ser constituït per tota classe o tipus de valors i béns situats en qualsevol lloc.

Article 9è. El patrimoni inicial de la Fundació està constituït pels béns i drets que es van cedir a la Fundació en l’acte de constitució de la mateixa.

Article 10è.La Fundació podrà adquirir, per qualsevol títol, altres béns i drets amb la finalitat de millorar i d’ampliar-se. Especialment, podrà adquirir altres béns i drets procedents de subvencions o donacions, tant d’entitats públiques com privades, com també de qualsevol altre benefactor.

Article 11è. El Patronat estarà facultat per fer les transformacions i modificacions que cregui necessàries o convenients en els béns de la Fundació per a un millor compliment de les finalitats fundacionals, d’acord amb allò que aconselli la situació econòmica de cada moment i segons el que disposi la legislació vigent.

Article 12è. La Fundació només podrà constituir societat o participar en el capital de societats que limitin la responsabilitats dels socis, tret de les excepcions establertes legalment. La participació de la Fundació en la gestió de societats ha de ser compatible amb la finalitat fundacional.

Article 13è. Els béns i les rendes de la Fundació estaran afectes, d’una manera directa i immediata, a la realització de l’objecte per al qual la Fundació ha estat creada.

Article 14è. Per tal d’assegurar la guarda dels béns constitutius de la Fundació, s’observaran les regles següents: a) Els béns immobles i els drets reals s’inscriuran en el Registre de la Propietat a nom de la Fundació. b) Els valors i el metàl·lic es dipositaran a nom de la Fundació, en els establiments bancaris o altres similars que designi el Patronat. c) Els altres béns mobles, els títols de propietat, els resguards de dipòsits i qualsevol altre document acreditatiu de domini, possessió, ús, gaudi o qualsevol altre dret de què sigui titular la Fundació,

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

157

21/07/2008, 15:08

157

Annex: Els Estatuts

seran custodiats en la forma que determini el Patronat. d) Els actius de la Fundació es reflectiran en el llibre d’inventari i de comptes anuals. Es mantindrà, a més, un registre auxiliar dels actius materials, amb indicació de les dades necessàries per a la seva correcta identificació i valoració.

CAPÍTOL III DEL PATRONAT Article 15è. L’òrgan de govern i representació de la Fundació és el Patronat, en el qual tenen representació els diferents estaments de la Fundació. Els estaments són els col·lectius designats pel fundador a la carta fundacional, els quals nomenen els membres del Patronat, d’acord amb allò que s’especifica a l’article 16è.

Article 16è. El Patronat l’integraran deu (10) patrons, que seran: a) Dos (2) patrons designats pel claustre del centre públic Sagrada Família, amb la possibilitat que un d’ells pugui ser una persona externa a l’estament, cooptada pel mateix. b) Dos (2) patrons designats per l’Associació de Mares i Pares del centre públic Sagrada Família, amb la possibilitat que un d’ells pugui ser una persona externa a l’estament, cooptada pel mateix.

En cas que hi hagués més d’una Associació de Mares i Pares en aquest centre la designació es faria per acord entre elles. En cas de desacord, es considerarà la representativitat de cada associació, mesurada en el nombre d’associats en el moment de fer la designació. c) Dos (2) patrons designats pels socis col·laboradors de la Fundació. Quan correspongui renovar aquests càrrecs, el Patronat serà l’encarregat de convocar els socis col·laboradors que hagin de fer l’elecció d’acord amb el que s’estableix al reglament inclòs en aquests Estatuts.

Els mestres del centre públic Sagrada Família i els treballadors de la Fundació que siguin socis col·laboradors podran ser electors però no elegibles per escollir els dos patrons dels socis col·laboradors, atès que aquests col·lectius ja tenen un mecanisme específic per escollir els seus representants. d) Un (1) patró designat pels treballadors fixos de la Fundació. La condició de treballador fix de la Fundació s’haurà d’acreditar en el moment de fer l’elecció del patró corresponent. Correspondrà al Patronat convocar els treballadors fixos quan calgui fer l’elecció d’aquest patró. e) Tres (3) patrons externs cooptats pel Patronat, provinents d’algun àmbit de la societat civil afí a l’activitat o de l’entorn de la Fundació, i que per la seva trajectòria personal i professional puguin fer, a criteri del Patronat, una aportació valuosa al govern de l’entitat des del punt de vista institucional, estratègic o operatiu. Aquests es nomenaran, a proposta d’algun membre, per acord d’una majoria qualificada de dues terceres parts dels membres del Patronat.

El càrrec de patró serà incompatible per a les persones que desenvolupin funcions de responsabilitat en entitats o empreses que siguin o esdevinguin competència de les activitats econòmiques desenvolupades per la Fundació.

Article 17è. El càrrec de patró tindrà una durada de quatre anys. Els patrons podran ser reelegits o designats per a un segon mandat, fins a un màxim de vuit (8) anys. Només en circumstàncies clarament excepcionals es tindrà en compte la reelecció per a un tercer mandat. En aquest cas, l’excepcionalitat de la situació haurà de ser ratificada per la majoria absoluta dels membres del patronat.

Aquestes limitacions en la durada del càrrec de patró s’aplicaran a títol personal, atès que una

158

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

158

21/07/2008, 15:08

Els Estatuts Annex

persona pot ostentar, en moments diferents, la representació de diferents estaments.

En cas que restés vacant algun càrrec de patró amb anterioritat a la data en què li correspongués cessar, sigui per haver estat revocat per l’estament que el va elegir o per qualsevol altra circumstància, l’estament que l’hagi elegit podrà designar-ne un de nou que actuarà fins a la data en què calgui renovar-lo.

Tant el nomenament com la cessació dels patrons es farà de qualsevol de les formes previstes legalment.

Article 18è. Els membres del Patronat no són retribuïts pel mer exercici del seu càrrec, sens perjudici del seu dret a ser rescabalats de les despeses que els representi l’acompliment de la seva funció.

Article 19è. D’entre els patrons, s’elegirà un president i un secretari. També s’elegirà un vicepresident i un vicesecretari, que tindran les funcions de substituir els dos primers en cas d’absència. La durada dels càrrecs serà de quatre anys i podran ser elegits fins a un màxim de vuit, tant si s’exerceix de manera continuada o discontínuament. Tots aquests càrrecs podran ser remoguts pel Patronat en qualsevol moment, i se’n donarà compte al Protectorat per la inscripció corresponent.

El Patronat podrà nomenar un secretari que no ostenti la condició de patró. En aquest cas, el secretari participarà a les reunions amb veu i sense vot.

Article 20è. El president del Patronat convocarà les reunions, les presidirà, dirigirà els debats i farà complir els acords sempre que no designi, per a aquesta darrera tasca, una altra persona, que haurà de comptar amb el vistiplau del Patronat. Estarà obligat a convocar una reunió sempre que ho sol·liciti un dels patrons, i si transcorreguessin quinze dies sense haver cursat la convocatòria, la reunió podrà ser convocada pel patró que l’hagi sol·licitada. El secretari estendrà una acta de les reunions, en lliurarà les certificacions corresponents amb el vistiplau del president i custodiarà el llibre d’actes de la Fundació.

Article 21è. De cadascuna de les reunions, s’estendrà l’acta corresponent, que subscriuran el president i el secretari i que haurà de ser aprovada pel Patronat.

Article 22è. El Patronat es reunirà sempre que sigui necessari per al bon funcionament de la Fundació i, com a mínim, dos cops l’any. El Patronat quedarà vàlidament constituït, en primera convocatòria, quan es trobin reunits més de la meitat dels seus membres, o la meitat, amb presència del president. En segona convocatòria, es requerirà, com a mínim, la presència de quatre (4) patrons.

Les reunions del Patronat es convocaran amb una antelació mínima de cinc (5) dies. En casos excepcionals, la convocatòria es podrà fer fins a 24 hores abans de la reunió, però, en aquest cas, caldrà que en començar la reunió hi hagi constància fefaent de la recepció de la convocatòria per part de les persones absents.

En les convocatòries constarà l’ordre del dia, el lloc, la data i l’hora de la reunió. Aquestes convocatòries es faran per qualsevol mitjà que deixi constància de la seva recepció per part de les persones interessades.

Els acords s’adoptaran per majoria simple dels membres assistents, llevat dels casos en què la llei o els Estatuts estableixin una altra cosa. En qualsevol cas, els acords que facin referència a matèries indelegables del Patronat hauran de constar explícitament a l’ordre del dia en la convocatòria i requeriran majoria absoluta dels membres del Patronat. En cas d’empat, el president tindrà vot de qualitat.

El Patronat podrà elaborar un reglament intern de funcionament, el qual haurà de respectar allò

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

159

21/07/2008, 15:08

159

Annex: Els Estatuts

establert en la llei vigent i en aquests Estatuts.

Article 23è. El Patronat tindrà al seu càrrec el govern, l’administració i la representació de la Fundació. La seva competència s’estén també a tot allò que faci referència a la interpretació d’aquests Estatuts i a la resolució de totes les incidències que es presentin en el funcionament de la Fundació.

Article 24è. El Patronat pot delegar les seves facultats en un o més dels seus membres i nomenar apoderats generals o especials amb funcions i responsabilitat mancomunada o solidària. En particular, el Patronat podrà designar un director general perquè gestioni els recursos de la Fundació, amb la finalitat d’assolir els objectius plantejats i el compliment dels acords del Patronat. El director general participarà, amb veu i sense vot, a les reunions ordinàries del Patronat i en aquelles extraordinàries que el Patronat el requereixi. El director general no tindrà la condició de patró.

El Patronat no podrà delegar ni apoderar la facultat de prendre acords en allò que determini la Llei de fundacions vigent en cada moment.

CAPÍTOL IV RÈGIM ECONÒMIC Article 25è. Els recursos de la Fundació es destinaran al compliment de l’objecte fundacional. Així, la Fundació destinarà almenys el setanta per cent (70 %) de tots els seus ingressos i rendes a aquesta finalitat; principalment, al finançament del programa d’activitats i manteniment, a la conservació, a la millora i a l’ampliació de les instal·lacions gestionades. La Fundació, amb les bases que en cada cas estableixi el Patronat, podrà concedir, mitjançant la convocatòria de concursos, ajuts i subvencions a altres persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre que tinguin finalitats anàlogues a les d’aquesta Fundació.

Article 26è. La Fundació podrà programar les seves activitats i els seus serveis, com també establir les tarifes corresponents per períodes coincidents amb els cursos escolars. Els ingressos de la Fundació, sens perjudici de tot tipus d’ajuts, subvencions i de qualsevol altra font de finançament que procedeixi, consistiran en les tarifes que s’estableixin per la prestació de serveis i utilització d’instal·lacions. Atès el caire obert a tothom que es vol que tingui la Fundació, les tarifes hauran de tenir un caràcter popular tot i ser suficients, juntament amb altres fonts de finançament, per cobrir les despeses de la Fundació.

La utilització de les instal·lacions i la prestació de serveis al centre públic Sagrada Família, en determinats supòsits i per acord del Patronat, podrà tenir una tarifa més reduïda o fins i tot gratuïta.

Aquestes reduccions o exempcions en cap cas no podran comprometre la viabilitat econòmica de la mateixa Fundació.

Article 27è. A fi de donar compliment al dret preferent d’utilització a favor del centre públic Sagrada Família establert a l’article 6è d’aquests Estatuts, i de permetre al mateix temps una programació adequada de les activitats de la Fundació, el Patronat subscriurà, abans del trenta de juny de cada any, un conveni amb el centre públic sagrada Família en el qual es determinin els horaris d’utilització que es reservin per al centre, els serveis que la Fundació li haurà de prestar i les tarifes aplicables.

Aquest conveni farà referència únicament i exclusivament a les instal·lacions contigües al centre públic Sagrada Família, però no als altres centres de la Fundació oberts amb posterioritat a la constitució d’aquesta.

Per tal de garantir el millor acompliment d’aquest mandat fundacional, el Patronat impulsarà la creació d’una comissió mixta de seguiment entre representants de la mateixa Fundació i de la comunitat escolar del CEIP Sagrada Família.

160

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

160

21/07/2008, 15:08

Els Estatuts Annex

Article 28è. Cada any, el Patronat formularà els comptes anuals, tancats el 31 de desembre, que reflectiran amb claredat i exactitud la situació patrimonial de la Fundació en aquella data, el compte de resultats de l’exercici i una memòria de les activitats i de la gestió econòmica del patrimoni duta a terme durant l’any, suficient per fer conèixer i justificar el compliment de les finalitats fundacionals i dels preceptes legals.

El Patronat formularà, tanmateix, el pressupost corresponent de l’exercici següent. En general i pel que fa als comptes anuals, la Fundació s’atindrà a allò que estableix la legislació vigent en cada moment.

CAPÍTOL V EXTINCIÓ Article 29è. L’extinció de la Fundació determina la cessió global de tots els actius i els passius, la qual cosa s’ha de dur a terme per part del patronat i de les persones liquidadores que aquest anomeni o, si n’és el cas, pel Protectorat. Aquesta cessió global, un cop determinats l’actiu i el passiu, i amb l’autorització prèvia del Protectorat, es destinarà a les entitats a què es refereix l’article 46 de la Llei 5/2001, del 2 de maig. Aquestes entitats a què es destini el patrimoni de la Fundació sempre han de ser entitats beneficiàries del mecenatge segons el que estableixi en cada moment la legislació fiscal aplicable (per tal de donar compliment a la previsió de l’article 3.5 de la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge).

Si no es pogués fer una cessió global, caldrà procedir a la liquidació dels béns actius i els passius, i, a l’haver que en resulti, s’hi donarà l’aplicació establerta en aquest article.

CAPÍTOL VI DELS SOCIS COL·LABORADORS Article 30è. La Fundació, en general, i el Patronat, en particular, promouran entre els abonats de les instal·lacions gestionades directament per la Fundació la figura del soci col·laborador. Aquest estament recull aquells abonats que, identificant-se amb l’ideari de la Fundació i molt especialment amb els seus objectius de caràcter esportiu, social i solidari, volen fer un pas més enllà en la relació amb ella, contribuint a la seva bona marxa i la de les seves instal·lacions i projectes.

Article 31è. Podran ser socis col·laboradors totes les persones majors de 18 anys que així ho vulguin i acompleixin els requisits següents: ser abonat d’alguna instal·lació de la Fundació amb més d’un any d’antiguitat ininterrompuda, fer-ne la sol·licitud corresponent i obtenir l’aprovació del Patronat de la Fundació.

El Patronat podrà denegar la sol·licitud sota criteris d’incompatibilitat del sol·licitant amb el bon govern i l’objecte de la Fundació.

Les persones que, en el moment que quedin aprovats aquests Estatuts reformats, ostentin la antiga condició de soci benefactor tindran el dret a esdevenir, si així ho volen, socis col·laboradors, malgrat que puguin no complir amb algun dels requeriments establerts per ser-ho. Aquestes persones hauran de comunicar explícitament aquesta voluntat al Patronat de la Fundació en un termini no superior als tres mesos a partir de la data de la comunicació que el Patronat faci a l’estament i als seus membres de la modificació d’aquests Estatuts. Les persones que esdevinguin socis col·laboradors per aquesta via durant els dos primers anys podran ser electors però no elegibles en cas de convocar-se eleccions per al nomenament de representants al Patronat.

D’altra banda, aquestes persones tindran un termini màxim de dos anys per complir els requisits

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

161

21/07/2008, 15:08

161

Annex: Els Estatuts

previstos al primer paràgraf d’aquest article. Si aquesta és l’opció, l’antiguitat, als efectes de l’elector i elegible, computarà des de l’inici.

La pèrdua de la condició d’abonat a alguna instal·lació comporta la pèrdua de la condició de soci col·laborador.

Els socis col·laboradors tenen dret a rebre informació sobre les activitats de la Fundació i les seves instal·lacions, com també dels projectes i el desenvolupament de les accions assistencials i solidàries de la Fundació, i poden elegir i ser elegits com a patrons de la Fundació d’acord amb el procediment a què es fa esment a l’art. 16è, apartat c) d’aquests Estatuts.

CAPÍTOL VII CLÀUSULA TRANSITÒRIA El que s’estableix als articles 16è, 17è i 19è d’aquest text suposa un canvi en la composició del Patronat i en la durada dels càrrecs amb relació a la situació anterior a l’aprovació d’aquests Estatuts.

La transició fins a la nova situació es farà de la manera següent: De cadascun dels estaments amb tres representants al Patronat —AMPA, mestres i socis col·laboradors— cessarà per renúncia voluntària el representant amb més antiguitat com a patró. El cessament es formalitzarà amb l’aprovació d’aquests Estatuts i la seva entrada en vigor. La resta de membres del Patronat podran mantenir la seva condició de patrons fins a exhaurir el període de vigència del càrrec.

El Patronat resultant i vigent nomenarà els càrrecs previstos a l’article 19è dels Estatuts reformats i serà l’encarregat de procedir a la cooptació dels patrons externs, la qual s’iniciarà immediatament, amb la voluntat unànime que es completi abans del 2011. És voluntat unànime del Patronat que la cooptació dels nous patrons es faci a un ritme no inferior a un patró per any. Aquest ritme només es modificarà per raons fonamentades i si així ho decideix una majoria de dues terceres parts dels membres del Patronat.

162

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

162

21/07/2008, 15:08

El codi ètic Annex

El codi ètic La Fundació Claror fonamenta la seva manera de ser i les seves actuacions en l’assumpció d’una sèrie de valors i principis d’actuació que es recullen en aquest codi ètic.

A. DECÀLEC DE VALORS Recull els valors bàsics de caràcter universal, que inspiren els interessos generals comuns als diferents grups que conflueixen en la Fundació amb la intenció que siguin respectats tant a l’interior de l’entitat com en la relació que aquesta mantingui amb els seus diferents entorns.

Integritat. Coherència entre el que es diu i el que es fa.

Credibilitat. Fiabilitat de les expectatives dipositades en l’entitat.

Equitat. Distribució equitativa de càrregues i beneficis.

Diàleg. Possibilitat de participació i mecanismes de consens entre els diferent grups implicat i afectats.

Transparència. Veracitat, intel·ligibilitat i accessibilitat en les estructures comunicatives internes i externes.

Dignitat. Respecte i foment dels drets humans i dels valors implicats en el reconeixement recíproc de les persones.

Legalitat. Compliment de les lleis i disposicions legals.

Compromís cívic. Contribució al desenvolupament i benestar de l’entorn –coresponsabilitat social.

Sosteniblitat. Posició davant el manteniment i la millora del medi ambient.

Responsabilitat. Capacitat de resposta davant les expectatives i les demandes socials.

B. PRINCIPIS D’ACTUACIÓ Exposen els valors sobre els quals es fonamenta l’actuació concreta de l’entitat per a l’impuls de la seva raó social, el seu compromís i la seva responsabilitat corporativa. S’hi sintetitza el tarannà més propi de l’entitat al llarg de la seva història.

1) Concebre l’esport, la salut, la cultura i el lleure com un dret per a tothom.

2) Gestionar de manera professional, eficaç i sostenible els recursos humans i materials.

3) Prioritzar la qualitat i la seguretat dels serveis i els equipaments gestionats per la Fundació.

4) Treballar en equip i fomentar la participació.

5) Retre comptes als diferents nivells.

6) Planificar i innovar com a eines de progrés.

7) Actuar sota els principis d’igualtat, cooperació i solidaritat.

8) Formar continuadament les persones per millorar-ne les capacitats tècniques, el coneixement i la comunicació.

9) Actuar coresponsablement amb les administracions en el desenvolupament de les polítiques socials.

10) Col·laborar coordinadament amb altres entitats, especialment amb les que siguin de caire social i dels àmbits més propers a l’entitat.

11) Enfortir l’estructura corporativa i desenvolupar una política de comunicació.

12) Liderar des del Patronat i des de l’equip directiu per promoure i impulsar aquests valors i els objectius de la Fundació per ser un exemple per al conjunt de l’organització.

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

163

21/07/2008, 15:08

163

Annex: Pinzellades des de dins

Pinzellades des de dins «Més val un per si de cas que un jo pensava.

Si em preguntes, t’exposes que et contesti.»

Antonio Aguilar, àrea de manteniment de l’Esportiu Claror «Quan vaig començar fa dues temporades al Marítim només feia divuit hores setmanals, així que m’ho currava molt. Havia arribat a treballar en un mateix dia a les tres instal·lacions. Una dia la Marta Solé em va explicar que a l’hora de passar les hores extres havíem de posar de quina instal·lació provenia, i el Carles Requena no se’n recordava, i li va dir “posa que és treballadora de la Fundació, que està a tot arreu!” No ho sé… em va arribar. Gràcies.» Àlex Amoroso, àrea d’activitats dirigides del Poliesportiu Marítim «El millor de fer coses és que de vegades acaben bé.»

Pedro Andreu, direcció del Poliesportiu Marítim «És la mare de tots. En aquests 25 anys han passat tantes coses... Alegries, queixes, projectes, solucions..., i que continuï per molts anys més.»

Elizabeth Aspajo, àrea de facilitar l’estada de l’Esportiu Claror «25 anys i dos aniversaris: el de l’Esportiu Claror com a entitat, i el meu com a treballador. Per a l’Esportiu Claror ha estat la cimentació d’un canvi que desitjo que sigui llarg. I per a mi, l’inici del final del camí cap a la jubilació, que també desitjo que es faci ben curt.»

Joan Balañach, àrea d’atenció al públic de l’Esportiu Claror «Jo venia a la piscina quan s’entrava per l’escola i mai m’havia imaginat que algun dia treballaria aquí.

Com m’alegro que l’Esportiu hagi crescut tant, felicitats Claror.»

Olga Barbero, àrea de comunicació de la Fundació Claror «Quatre instal·lacions a plena activitat, una cinquena a la graella de sortida. Totes nascudes d’una primera iniciativa d’uns pares emprenedors amb perspectiva de futur que han donat el seu fruit.

EXTRAORDINARI! Congratulacions als pioners, als continuadors i, per descomptat, a tots els que ho fem possible avui. Felicitats pels 25 primers. Amunt i crits de prosperitat pels vinents.»

Josep Antoni Benach, àrea d’atenció al públic de Can Caralleu «Per haver-me deixat créixer personalment i professionalment… gràcies, Claror!»

Ester Benach, àrea de comunicació de la Fundació Claror «La Fundació Claror 25 anys fa, i nosaltres des de Can Caralleu, com a entitat que va creixent al llarg d’aquest anys, ens alegrem de veritat, moltes felicitats.»

M. Àngels Berenguer, àrea d’administració de Can Caralleu

164

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

164

21/07/2008, 15:08

Pinzellades des de dins Annex

«En ocasions com aquesta és quan afloren els sentiments que tenim adormits. Celebrant els 25 anys del Claror trobo a faltar persones que ja no són entre nosaltres, amb qui hem compartit nombroses celebracions, esdeveniments, sopars, anècdotes..., al llarg d’aquest temps i que en el 25è aniversari són els grans absents. Gent entranyable que no oblidarem mai perquè han deixat empremta en el cor de cadascú. A tots vosaltres que ja no hi sou, us recordaré sempre.»

Teresa Blanch, direcció del Poliesportiu Marítim «25 anys de reptes, de canvis, d’alegries, de neguits, de creixement, de persones, de converses, d’incerteses, de satisfaccions..., de tantes coses!»

Núria Borràs, direcció de l’Esportiu Claror «Que petit que em veig quan em miro i que gran quan em comparo. Aquest és el sentiment que tinc quan parlo de la Fundació Claror.»

Carlos Cano, direcció de Can Caralleu «Em diuen que escrigui unes línies per a aquest llibre, cosa que m’ha fet molta il·lusió perquè la nostra trajectòria és llarga, la meva i la del meu marit, en Llibert, que molts de vosaltres heu conegut i que ja no està entre nosaltres, i que sempre va estar molt implicat en tot. Primer vam ser pares de l’escola i després vam ser pioners de l’Esportiu, i sobretot de l’inici de la Milla, que ha aconseguit ser tot un referent per a Barcelona. Us agraeixo el detall de recordar la nostra tasca.»

Maria Antònia Caparrós, exempleada de l’Esportiu Claror «Una nit plujosa, de Nadal, de descobriment d’un grup de noies úniques (I, T, M1 i V), un lloc màgic ple de somriures i per què no de sorpreses: on és el meu abric?... i les claus?. Per 25 anys més!»

Maru Carmona, àrea d’activitat física del Poliesportiu Marítim «El Claror es pot viure de moltes maneres i totes t’aporten quelcom.»

Carles Casacuberta, àrea de manteniment del Poliesportiu Marítim «Per fer grans obres és tan important la il·lusió com la constància.»

Ignasi Casacuberta «A l’Esportiu Claror: Complir anys sempre és una satisfacció, si a més es fa amb una salut de ferro.

Any rere any has anat creixent, gràcies a l’esforç de tot un grup.

Avui ens hem de sentir satisfets, tots.

Per això celebrem amb orgull els 25 anys del Claror.»

Roser Castillo, àrea de cultura de la Fundació Claror «Ja fa uns anys, un matí d’estiu..., al Claror vaig aterrar, i ves per on amb qui vaig topar!

Amb una rutina em va enlluernar, i la resta... ja us ho podeu imaginar.

Per molts anys, Claror!»

María José Castro, àrea de comunicació de la Fundació Claror

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

165

21/07/2008, 15:08

165

Annex: Pinzellades des de dins

«Des de petit per la casa passant bons moments i aprenent coses, ara, 25 anys després, treballanthi. Qui ho diria?.»

Albert Castro, àrea de comunicació de la Fundació Claror «Les institucions les fan les persones però les persones passen, en canvi les institucions perduren per anys. La Fundació Claror és molt més que una institució. Estic orgullós de pertànyer-hi. Moltes felicitats.”

Manel Cercós i Esteve, direcció del Poliesportiu Sagrada Família «Amb el poc temps que porto entre vosaltres tinc la sensació que estic com a casa. Sou com una gran família amb molts projectes, molta empenta i sobretot amb un gran cor.»

Marta Coll, servei mèdic del Poliesportiu Marítim.

«Al principi era una mare més que recollia els fills dels cursets de natació. Amb els anys vaig passar a organitzar les festes de final de curs de dansa. Ara, estic molt més integrada a la vida diària de l’Esportiu. El Claror ha estat sempre present a casa. I per molts anys.»

Dolors Escriche, àrea d’administració de l’Esportiu Claror «Era una vegada, no gaire lluny d’aquí, entre una escola i un descampat, va aparèixer un local habilitat que en poliesportiu es va transformar i des d’aleshores tothom a treballar. Felicitats a totes aquelles persones que han fet possible durant tots aquests anys i dia a dia recórrer el camí.»

Andreu Falguera, àrea tècnica del Poliesportiu Sagrada Família «Quans minuts de pista aprenent d’altres entrenadors, quantes converses espontànies de bàsquet convertides en coneixement, quantes complicitats suades amb els jugadors... quant hem après durant aquests 25 anys enganxats a l’aventura de jugar a bàsquet d’unes nenes i uns nens.»

Alfons Font, direcció tècnica del Poliesportiu Sagrada Família «Tota una vida vinculada a l’Esportiu Claror, ja sigui fent esport o treballant-hi. El desig és veure pujar els meus fills amb la samarreta del Safa Claror.»

Miquel Garcia, àrea d’administració de l’Esportiu Claror «Avui he tingut un dia espès i com sempre des de fa deu anys vaig a la piscina de l’Esportiu Claror.

Entre braçada i braçada no hi ha res més que l’aigua i això em fa respirar millor.»

Cristian González Cenzano, àrea de comunicació de la Fundació Claror «Congratulem-nos, hem fet 25 anys!

Quan recordo el “forat” i tot el camí viatjat, no puc evitar de pensar… en el desbrossament del soterrani, i en el naixement de l’Esportiu frec a frec amb l’escola. Anys després recordo amb murrieria aquelles goteres, uf!, aquell equipo colorao, aquell trasllat d’armariets per l’escala número 2 amb “nocturnitat i alegria” i, tantes, tantes coses més. Penso també en tots i totes els que hi som i amb els qui ja no hi són, però que van fer créixer el Claror amb una base sòlida i que han estat guia per la seva tenacitat, il·lusió i treball. Per tot plegat, bo i dolent, me n’alegro molt per la gran família Claror. Endavant i fins als 25 anys vinents!» Àngels Güell, direcció de la Fundació Claror

166

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

166

21/07/2008, 15:08

Pinzellades des de dins Annex

«Desitjo que l’Esportiu continuï 25 anys més amb la mateixa empenta i que us vagi molt bé. Una abraçada per a tots.»

Júlia Hernando, àrea d’atenció al públic de l’Esportiu Claror «El Claror és un reflex de tots nosaltres, del que aportem de nosaltres mateixos i de la nostra manera de ser i de fer.

Són 25 anys educant, formant i ajudant la gent a portar una vida més sana.

Són 25 anys de relacions i de transmissió de sensacions i sentiments.

Són 25 anys de fer amics entre els companys.

Felicitats a tots perquè el que veiem en el Claror és el que aportem tots nosaltres en el dia a dia.»

Sergio Herráez, àrea de facilitar l’estada de l’Esportiu Claror «25 anys de tot.»

Humphrey, àrea d’administració de l’Esportiu Claror «No va arribar l’ET: va arribar l’EC! Quants noms, quantes persones, quants moments... Gràcies a tots i per tot!!! I love Claror!!!

Sergi Larripa, àrea de comunicació de la Fundació Claror «Al llarg d’aquests 25 anys ha passat de tot una mica, però sobretot vull destacar el bon sentit de l’humor dels treballadors. Per mi ha estat com una gran experiència per tot el que he viscut en aquesta entitat.»

Luci Luna, àrea de facilitar l’estada de l’Esportiu Claror «Si mirem cap enrere veiem la quantitat de coses que hem fet... Però si mirem cap endavant ens adonem de quantes coses queden per fer.»

Oscar Marín, àrea de manteniment de Can Caralleu «Comptant per damunt i sense exagerar, en la Fundació he dit més d’1.000.237 vegades “Hola” o “Bon dia”. Bons dies i bona sort.»

Pilar Martínez, àrea d’atenció al públic del Poliesportiu Marítim «Viu i deixa viure: en ocasions és tan important el final del camí com tot el que es fa per arribar-hi.»

Sergi Martínez, àrea aquàtica del Poliesportiu Marítim «Segur que aquests 25 anys han estat els més decisius, però encara que sembli tota una vida, només són una part del camí que ens queda per recórrer.»

Victòria de Mesas, àrea d’atenció al públic de l’Esportiu Claror «Són 25 anys d’experiències sempre positives. Tant de bo se’n puguin celebrar molts més.»

Susanna Polo, àrea d’atenció al públic de l’Esportiu Claror «Jorn a jorn, amb els vents, bé bons, bo i dolents, de far en far, amb claror, milla a milla, amb passió.»

Marc Prat, cap de manteniment del Poliesportiu Sagrada Família

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

167

21/07/2008, 15:08

167

Annex: Pinzellades des de dins

«Desitjo que l’Esportiu Claror sigui capaç d’afrontar amb èxit els nous reptes mantenint-se fidel al que ha estat el seu segell d’identitat i el seu actiu principal: la forta vinculació amb l’escola i el barri i la seva enorme capacitat d’integració social, especialment en l’àmbit infantil i dels joves adolescents.« Joan Prat i Sabartés, àrea d’administració de la Fundació Claror «25 anys de la Fundació Claror 10 anys del Sagrada Família, 5 anys del Marítim…

Això sí que és un segell de garantia!»

Carles Requena, àrea d’activitats aquàtiques del Poliesportiu Sagrada Família «Han estat 25 anys d’intrigues, emocions i canvis. Per molts anys i bona feina feta per tots els que hi treballem.»

Enric Roger, àrea d’administració de l’Esportiu Claror «Parlar dels 25 anys del Claror, en el meu cas, és parlar de moltes anècdotes, experiències, records…

I és que quan el Claror va néixer, jo tenia onze anys, ara ja en són trenta-sis. Però d’entre totes, vull destacar una en concret que vaig viure amb dotze anys i que encara recordo amb molta il·lusió. Estic parlant de quan el nostre equip infantil del Safa Claror de bàsquet (generació del 71), format amb alumnes del col·legi Sagrada Família, va quedar Campió de Barcelona l’any 1985, aconseguint així el que seria el primer títol del Claror. Va ser un dia molt especial per a tots, un dia que he recordat anys després en més d’una ocasió en companyia de dos components d’aquell equip, grans amics meus!

Un saludo, Pep, Larry… i a tots els que vau fer possible que aquell fos un gran dia. Per molts anys més, una abraçada!»

Miquel Sánchez (Cabra), àrea d’esports i lleure del Poliesportiu Marítim «L’Esportiu Claror forma part de tots nosaltres i ha estat sempre present en el transcurs de la meva vida. De sòcia fent esport de petita qui diria que acabaria treballant a l’Esportiu. Són genials les voltes que fa la vida i el Claror sempre hi és. És per això que vull deixar clara la meva estimació per l’entitat i la seva gent! Un petó.»

Sònia Solà, àrea de salut de l’Esportiu Claror «De vegades les grans obres les inicien circumstàncies curioses o l’atzar, però només el treball les acaba.»

Marta Solé, àrea d’activitats d’aquàtiques del Poliesportiu Sagrada Família «Actiu. Capital humà. Esforç. Equip. Projecte. Complicitat. Obra. Activitat. Amic. Oci. Soci. Reunió.

Instal·lació. Escola. Company. ESPORT. Bàsquet. Treball. Patró. Promoció. Direcció. Fòrum. Fitness.

SALUT. Festa. Neteja. Entrenador. Conveni. Milla. Tècnic. Sopar. Nòmina. Piscina. CULTURA. Creixement. Patrocini. Treballador. Barri. Coral. Club. 0,7. Comitè. Revista. Fidelitat. LLEURE. Qualitat.

Pertinença. Equipo colorao. Fidelització. Objectiu. Estatuts. Ideari. Servei. Excel·lència. CLAROR. 25 ANYS. FUTUR. TU.” Pep Vide, àrea de comunicació de la Fundació Claror «Vaig conèixer la Fundació Claror fa molts anys gràcies a una lesió esportiva de genoll, de la qual em vaig recuperar molt bé. Després tota la família ens hi vam abonar i ja no he desconnectat mai. Ara, quan visito els nous abonats que vénen per alguna lesió o senzillament per fer esport, espero que trobin el mateix caliu que hi vaig trobar jo.»

Neus Vives, àrea de salut del Poliesportiu Sagrada Família

168

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

168

21/07/2008, 15:08

Pinzellades des de dins Annex

«La mare de tots els ous, un referent i a la vegada un projecte de futur engrescador. Un desig? 25 anys més.»

Juanjo Zabala, direcció tècnica de l’Esportiu Claror «Quan penso en els 25 anys del Claror, els primers pensaments que em vénen són els d’aquelles llargues nits de reunions, assemblees, pressupostos, discussions i que no ens arribàvem a posar mai d’acord sobre una decisió tan important com era fer una piscina per a l’escola. Ja teníem el forat fet, però només el forat, i en un lloc que semblava les catacumbes.

I vet aquí que finalment es va decidir tirar endavant amb una mica d’incertesa. Quan es va inaugurar, va ser un alleujament pels pares, no calia dur els nens i les nenes a altres centres per fer natació, com per exemple el Barceloneta, que casualment s’enlairava en el lloc on actualment està ubicat el Marítim.

Qui ens havia de dir que passat uns anys aquell espai també pertanyeria a la Fundació Claror!

I del forat de l’escola va sorgir tot aquest manifest de ganes de compartir amb la gent del barri el que es podia fer amb l’esport. Tot i que no va ser això només, sinó que s’ha convertit, en la seva expansió i amb les tres instal·lacions actuals, en un gran espai per fer esport, evidentment salut i en el qual pots trobar alternatives per a la cultura i el lleure.

Va valer la pena perdre totes aquelles hores de son!

Felicitats, Claror! Has sabut encoratjar la gent per tirar endavant un gran projecte!»

Marisol Zurano, àrea de comunicació de la Fundació Claror

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

169

21/07/2008, 15:08

169

Annex: Els actes del 25è aniversari

Els actes del 25è aniversari 19 de desembre de 2007:

Acte d’inauguració de l’aniversari Acte de reconeixement Inauguració de l’exposició “25 anys del Claror”

21 de desembre de 2007:

Sopar de Nadal de treballadors

27 i 28 de desembre de 2007:

Edició especial del Torneig de bàsquet de Nadal

Del 25 de març a 7 de juny de 2008:

Torneig Social de bàsquet Torneig Social de futbol sala

17 de maig:

10è aniversari del Poliesportiu Sagrada Família

30 de maig de 2008:

Partytulia: Trobada amb directius del sector

13 i 14 de juny de 2008:

25x25: 25 hores nedant 25 metres Inauguracio de l’exposició “25 moments, 25 sentiments”

14 de juny de 2008:

170

Festa de cloenda

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

170

21/07/2008, 15:08

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

171

21/07/2008, 15:08

171

172

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

172

21/07/2008, 15:08

Dona’m la mà

cartell de l’aniversari, obra del pintor Jordi Alumà

Dóna’m la mà per fer camí cap al gran llac dels somnis, dóna’m la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny.

Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat.

Dóna’m la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna’m el cor per compartir projectes i esperances, dóna’m els ulls i que el desig ens marqui un nou destí.

Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel.

Dóna’m la mà, dóna’m la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir arreu com s’exalta el vell desig d’un món millor.

Miquel Martí i Pol

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

173

21/07/2008, 15:16

173

Agraïments per la seva col·laboració a l’hora d’aportar informació i material necessaria per a l’elaboració del llibre, a l’Òscar Alarcón, el Manel Carmona, la Roser Castillo, l’Eduard Franco, l’Àngels Güell, la Consol Martí i la Marisol Zurano; a totes les persones que desinteressadament han dedicat part del seu temps a col·laborar en l’elaboració d’aquest llibre redactant articles; a l’Institut Barcelona Esports pel seu suport en l’edició del llibre; a totes les persones i entitats que al llarg d’aquests 25 anys han contribuït a fer créixer el Claror; als patrocinadors que han confiat en la Fundació Claror i aquest any tan especial:

174

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

174

21/07/2008, 15:08

Llibre coeditat per la Fundació Claror i l’Institut Barcelona Esports (Ajuntament de Barcelona).

Coordinació general del llibre: Sergi Larripa Comissió d’assessorament editorial: Pedro Andreu, Núria Borràs, Gabriel Domingo i Joan Itxaso Maquetació: Ester Benach Selecció i gestió fotogràfica: Olga Barbero Redacció: cadascun dels vint-i-cinc articles principals han estat redactats per les persones indicades a la primera plana de cada capítol. Les dades d’interès de cada capítol i els annexes han estat redactades per Sergi Larripa.

Correcció lingüística: Maria Carbó Disseny de les cobertes: Albert Castro Fotografies: Agència EFE, Arxiu Fotogràfic Municipal, Arxiu Fotogràfic de la Fundació Claror, arxiu personal d’Eduard Franco, Pep Herrero, Sergio Jarque, diari Sport, stock.xchng, Universal Studios, Wikicommons, Vikipèdia.

Bibliografia: Josep Ramoineda i Xavier Febrés, Història Gràfica de Catalunya: 1982. Edicions 62, Barcelona, 1983. ISBN: 84-297-2012-X. 1982, l’any que tu vas néixer. ACV Edicions, Barcelona, 2006. ISBN10: 84-89589-45-3.

Revista Claror. Editada per la Fundació Claror.

Webs d’internet: www.wikipedia.es; ca.wikipedia.org; www.bcn.cat; www.gencat.cat; www.teacuerdas.com; www.claror.cat Impressió: Impremta Municipal de l’Ajuntament de Barcelona Tirada: 2.000 exemplars PVP: 20 euros

Sardenya, 333, baixos · 08025 Barcelona Tel. 93 476 13 92 · Fax 93 476 13 96 fundacio@claror.cat · www.claror.cat © Fundació Claror Es prohibeix la reproducció per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa i per escrit de la Fundació Claror.

ISBN: Barcelona, 2008.

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

175

21/07/2008, 15:08

175

176

25 anys del Claror

128-176 anexes.p65

176

21/07/2008, 15:08

cobertes_guardes.p65

3

18/07/2008, 19:03

cobertes_ext.p65

2

18/07/2008, 19:00