Issuu on Google+

Treball Diari Denis Diderot fet en Valencia i en InglĂŠs


Diari sobre Denis Diderot

1r dia Estimat diari, avui he començat el meu primer dia com ajudant del cuiner, per al senyor Diderot. Hem preguntava com seria. Seria alt? baix? ros? Castany? En arribar al carrer on hi havia una gran casa, amb un gegant jardí hem vaig preguntar en què podria treballar aquell home per a poder tindre pertinences de eixes dimensions. Quan vaig arribar-hi a la porta després d'uns Grans Escalons, toquí a la porta, hem van obrir i hi havia un noi vestit de majordom - Bon matí, soc Isabella, vinc per el treball de ... ( hem va interrompre ...) - Si, ja se qui ets, vens per el treball de ajudant del cuiner. Segueix-me. Aquell xic hem va portar a una sala molt gran on estava un home d'uns 40 anys que estava assegut en una butaca prou gran. - Tu, ets Isabella, no? (Jo vaig respondre amb el cap dient que si) -Llavors que Paolo t’indiqui on està la teua habitació, deixa les teues coses i ficat l’uniforme, hi ha molta feina per fer. Jo vaig assentir, i Paolo hem va indicar on estava la meua habitació, est ava al llarg d'un corredor a la esquerra en una porta marro on posava''dormitori de treba lladores'', vaig obrir la porta i hem vaig trobar amb una habitació mitjana, on hi havien dos llits i dos armaris. En entrar vaig guardar les meues pertinències a l’armari i hem vaig posar l'uniforme, era blanc, completament blanc. Poc després vaig baixar i vaig anar a la cuina com hem havia indicat Paolo, i allà vaig


conèixer a Martin, un noi d'uns 20 anys que és el cuiner, jo el ajudava a pelar creïlles, arrimar-li ingredients, cuinar també, etc ... La veritat i es que el xic no és molt parlador, però te un aire simpàtic. Els caps avui han tingut per a sopar: De primer: Ous amb maonesa De Segon: Pit de pollastre En acabar de fer el sopar i escurar, tots ens hem anat a les nostres respectives habitacions, i allà he conegut a Raquel la meua companya de habitaci ó, te pinta de bona xica i pareix no tindre cap preocupació per conèixer-me. Hem estat una estona parlant. Aquesta ha sigut el meu primer dia a casa del senyor Diderot, hem vaig a dormir perquè demà serà un dia dur. Bona nit.

2n dia Estimat diari. Com ja vaig dir avui ha sigut un dia esgotador , ha sigut el meu segon dia ací. Ens hem alçat a les 8.00 del matí per a fer el desdejuni al senyor Diderot i la seva família , hem preparat: ous , pa , llet , etc... Al acabar de preparar el desdejuni vaig eixir a esmorçar , estava tan tranqui-la contemplant el jardí i el càlid sol de la primavera, penjava la meua cara . Quan vaig notar que algú darrere de mi m’observava, hem vaig girar , però no hi havia ningú darrere meua . Hem he quedat pensant-ho per un moment , però he pensat que eren bogeries meues , després d’acabar-me l’entrepà he anat a ajudar-li a Martin , teníem que fer el dinar perquè per a preparar tot el que mengen ells ,es necessiten varies hores . Per a dinar tenien creïlles de primer i pollastre de segon , més tots els aperitius d’abans de començar a dinar.


També tenia que rentar la coberteria i netejar la cuina . Al acabar de pelar creïlles hem estat parlant Martin i jo: - T’ agrada treballar ací? - De moment sí. -M’alegre i espere de que dures més temps que l’anterior. - Va durar poc? Que li passa? - Doncs que va fer coses que no hi tocaven... ( es va fer un silenci per un moment però no tornarem a retornar la conversació )

A l’acabar de fer el sopar i sopar nosaltres també me'n aní a les dutxes a dutxar-me , quant estava ensabonant-me vaig tornar a sentir com eixa mirada queia sobre mi , però hem vaig girar i no hi havia ningú , nomes jo soles entre eixes 4 parets . M’ estava començant a preguntar si m’estava tornant botja ... Al acabar me n’he anat a la habitació , i s’ho he contat a Raquel: - Et passa alguna cosa? - No , no res. - Va disme-ho , que no passarà res per contar-me’l. - Crec que m’estic tornant botja. - Que dius? Que es el que ha passat? - Doncs que sento que algú hem persegueix però quant em pegue la volta no hi ha ningú. - ( hem va somriure) , Això ens passa a totes tranqui-la , es que esta casa es tan gran que dona por... - D’acord , gracies Raquel . Després del que m’ha dit Raquel hem sent millor , però encara tinc una mica de por a totes aquestes parets... Bona nit.


3r dia. Avui al despertar-me Raquel ja havia baixat a preparar-ho tot amb la ajuda de Paolo , i jo m’he vestit amb l’uniforme i he baixat a preparar el desdejuni per a tots . Quan estàvem desdejunant m’he sentit com si estigues de volta en casa , així se està prou bé la veritat , son tots molt bons amb mi. Paolo, poc després es a caigut i es a girat el peu , així que avui m’ha tocat fer també de cambrera , abans de preparar el desdejuni ens han comunicat que els xiquets i la senyora de Diderot se n’havien anat a casa de la mare de la senyora Beatriz, quan he anat a portar-li la tassa de cafè al senyor Diderot , m’ha mirat amb una cara especial , amb eixa mirada m’he sentit com si estigués en el cel , no se el que m’ha passat però he perdut el control i es ha caigut la tassa de cafè al terra , he començat a arreplegar-ho quant: - Espera , espera que t’ajude. - No , senyor , no hi fa falta - Si us plau deixem ajudar-la - D'acord. -A més no hem apetia veurem açò - Perquè , senyor? -Perquè tinc ganes de tu. En aquell moment m’he quedat sense paraules , i el que primer se m’ha ocorregut ha estat arreplegar i anar-me’n , crec que he fet bé . He preferit no pensar en això , però no hi podia parar de pensar en que podria passar si s’adonarà la seua dona i els seus fills , deu meu, esta caçat i te fills! Per la nit , fa dues hores, abans de baixar per fer el sopar m’ha enviat una carta dient-me : '' Heu sent no haver-me pogut contindré, heu sent per no haver-te trobat avanç , ho sento per tot , però jo estic enamorat de tu , només de tu! '' Al llegir la carta m’he quedat sense paraules , que vol de mi? Serà


veritat realment? Al poc temps he baixat a treballar i a escurar i mes tard he pujat al dormitori , però allí estava ell, assegut al meu llit , esperant-me - Has llegit la carta? ( jo estava parada al marc de porta ) - Sí - I que opines? - Que estàs boig (arrimant-se cada volta mes...) - Boig? Per estimar-te? Però de sobte va arribar Raquel i va fer una cara estranya apregonantse que hi passava ací. Però per últim ell em va dir: - Demà ja parlarem al desdejuni de tot açò. Raquel m’ha preguntat però jo no li he contestat , no sé que fer, ni que ell espera que faça al cap i a la fi jo nomes soc la ajudanta del cuiner.

4 Day We have awakened this morning, as every day to 8:00 am. As from four days I’m here, I have started to work when I was peeling potatoes has entered Mr. Diderot I told me: -Come to the library please (and I assented) When I entered the library, He told me to sit and I assented. -The workers are to do their work -That's not my job, I work has as kitchen assistant, I’m not going to accept a job like this... ( When he silenced me with a kiss but I apart from her quickly) -I’m not going to accept that rejecteth me.


-I have no comply what you say me

-You are fired

-If I’am fired I will tell your wife

( There was a silent)

-Thats well I will let you in peace

I was going to bed and I slept all day.

5 Day The next morning before the discussion, I went back to worck, I prepare the breakfast for Mr.Diderot and his family. The children wanted milk whith cereals, and his wife cake of strawnberry and he a coffe. His wife realized that her husband and was looking to the cook. After that the cook went to the chief’s office. When he came back. -Mr.Diderot I say good bye

-Why?

-I can’t not go so, give mi settlement and I go.


-Ok. Give your settlement.

- Good bye. This is the way how I left my work.

Ovidi Garcia Garrigues and Paula Gass贸 Gomez 4潞B


Diari de Valencia i Ingles