DICCIONARI DE CARCAIXENT FALLA PLAÇA MAJOR 2020

FALLA PLAÇA MAJOR

FALLA PLAÇA MAJOR

DICCIONARI

DICCIONARI DE CARCAIXENT

DE CARCAIXENT

Paraules del nostre poble Primera edició 2020

FALLA PLAร A MAJOR

DICCIONARI DE CARCAIXENT

Paraules del nostre poble Primera ediciรณ 2020

Edita: Associació Cultural Falla Plaça Major de Carcaixent Coordinadors: Marian Murillo Elena Penadés Laura Penadés Roberto Roig Maquetació: Cris Ferrer

Maquetació publicitats: Vicent Peralt

Col·laboradors Silvia Albelda Bernardo Darás Óscar Giner Eva Ferri Juan Fernández Cristina Morant Nacho Orts Vicent Peralt Aigües Vives Pérez Lidia Pérez Pablo Peñacoba Patry Sabater Raquel Sola

Imatges: Manuel Camacho Vicent Ibañez Carlos Langa Elena Penadés Roberto Roig Comissió Falla Plaça Major Departament turisme Ajuntament Carcaixent

Correcció lingüística Silvia Pérez Josep Policarpo Publicitats: Quique Colomina José Francisco Olcina

Impressió: Set i set. Tel: 962970201

Dipòsit legal: V-647-2017

Nombre d’exemplars: 450

Difusió electrònica: ISSUU

Queda totalment prohibida la utilització de cap part d'aquesta publicació, sense l'autorització prèvia i escrita del editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s'esmenta la procedència.

Concursos: El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l'ús del valencià.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres

Falla Plaça Major C/ Santissim nº7 - 46740 Carcaixent (La Ribera Alta) Secretaria@lamajor.com facebook: falla plaça major de Carcaixent.

Pròleg - Xe! Joan, vens al kiosquet?

- No puc, me’n vaig al Barranquet a regar i a dinar a l’Espardenyot. Ens veiem esta vesprada a l’estàtua.

- Millor a la baraneta a les 17:00, i anirem a la Feve a jugar un partit. En acabar, un refresquet al Musical. Au! Fins després!

Aquesta podria ser una conversa entre dos veïns de Carcaixent i s'entendrien sense cap problema, però ho entendria algú que no fora d’aquest poble?

En tots els pobles hi ha un vocabulari autòcton, propi del poble i no anava a ser menys en el nostre. En aquest llibret de falla hem volgut recopilar paraules molt nostres, algunes d’ús molt freqüent i d'altres més esporàdic. Paraules que per a nosaltres són molt comunes però per a algú de fora del poble poden resultar estranyes o desconegudes. Paraules que utilitzem de manera habitual i també aquelles actualment en desús que sentíem i que ens desperten un sentiment d’enyorança quant les tornem a escoltar.

En aquest diccionari també hem recopilat el nom de les diferents partides, dels monuments més representatius, d'alguns personatges històrics i coneguts, els horts més populars i com no, paraules i oficis relacionats amb el món de la taronja, que tanta prosperitat va portar al nostre poble.

Sense oblidar-nos del vocabulari faller que per a nosaltres, els fallers, resulta obvi i conegut però que no ho és tant per a la resta de la població i que volem fer extensiu per a què vostés coneguen amb més detall cada acte, cada peça d'indumentària, cada paraula que utilitzem en el món de les falles, donant-li el toc d'humor i sàtira que caracteritza a la nostra festa.

Trobaran paraules noves i paraules velles, expressions, accepcions, i formes del parlar tradicional de Carcaixent; algunes no tenen la condició de normatives però si tenen una funció comunicativa i estan ben integrades en el llenguatge diari del nostre poble.

Amb la finalitat de posar en valor el nostre patrimoni lingüístic, contribuir a rescatar, divulgar i integrar totes aquestes paraules a les noves generacions i a la resta de la població hem recopilat aquest diccionari. De segur que no estan totes les que són, però si són totes les que estan.

Abreviatures

Agric. Agricultura Art. Artista faller Can. Cançó Cult. Cultura i tradicions Esc. Escola Etn. Etnología Expr. Expressió Fall. Falla Fes. Festes Gastr. Gastronomía Geo. Geografía Hist. Història Indum. Indumentària Joc. Jocs infantils Mon. Monuments i edificis Mus. Música Nat. Natura Nom. Nom propi i mal noms Of. Ofici Per: Personatges ficticis Tar. Taronges Tec. Noves tecnologies i xarxes socials

Alberola Pérez, Noèlia Fallera Major 2020

Ser Fallera Major està sent una experiència màgica i inoblidable. Vos anime a tots i a totes a gaudir d’aquesta festa, la qual implica sentiment, dedicació, orgull, intensitat, respecte, gaudir de la nostra festa, les nostres falles i, sobre tot, de nostra Plaça Major.

Abrells, els. Geo. Partida que limita amb les de Sant antoni, el Barranquet i el Camí de la Font. el topònim no ve de la paraula arbre, pronunciada col·loquialment abre, sinó d’una simplificació fonètica del diminutiu d’alber, alberells. Víctor oroval documenta al segle xViii “els alberells” i al xix “els albrells”, pas intermedi entre la forma originària i l’actual. el topònim ens parla d’un passat, l’existència d’albers, i la constatació que a Carcaixent aquesta paraula era d’ús comú entre la població.

2. Fall. Del fallo del jurat, aquell document que et pot portar al cel o a l’infern, cal tindre amb compte que de vegades pot ser manipulada.

Adoquí. Etn. Pedra antiga que conforma el paviment del carrer julià ribera.

Totes les falleres els maleeixen el dia de l’ofrena, a l’igual que les cambreres de la Mare de Déu.

Adreç. Indum. joc complet de joies, format usualment per arracades, polsera, collar o agulla per al pit i anell que serveix com a adorn.

Peces realitzades d’un metall com l’or o l’argent, amb pedres precioses. És un dels complements principals de la indumentària valenciana.

Abusadora. Can. Cançó típica dels passacarrers fallers. inclou coreografia fàcil i senzilla per a tots els públics, hàbils i patotes.

Aforo. Fall. Paraula abans desconeguda al món faller que ara forma part del seu vocabulari constantment.

Gent que cap al Magatzem de ribera sense cap perill i que totes les Comissions diuen que compleixen.

Accèssit. Fall. Banderí que et donen per a dir-te d’una manera elegant que no tens cap premi dels que esperaves.

Acta. 1.Fall. Document on es pren nota de tot el que esdevé a una reunió de falla, escala o qualsevol altre tipus d’organització i que desprès de llegir-se a la següent reunió cau a l’oblit per ja no tornar-se a gastar per tal de portar endavant les directrius futures de l’organització.

Agermanament. Fall. establiment de lligams de cooperació mútua amb la finalitat d’afavorir el contacte entre persones i l’intercanvi d’idees.

Nostra falla, agermanada amb la benvolguda Na jordana, gràcies a l’estimat faller Pepe Pastor.

8

Àgora. Cult. Companyia de teatre de Carcaixent, fundada a l’any 1952 amb motiu d’un festival benèfic. la primera peça teatral representada per aquesta companyia va ser "la del manojo de rosas" representada al teatre Patronat. al llarg dels anys han representat quasi 200 obres teatrals i han obtingut nombrosos premis.

utilitzar-se una agulla de cap o amb un adorn molt simple i de poca qualitat, però per a mudar es posava una peça de metall treballat i adornada amb pedreria, aquesta peça portava una agulla amb tanca. la peça prenia diverses formes: allargada, rectangular o rodona amb ornamentació floral o representant llaços, palometes, etc.

Agrupació de la Falla. Fall. Colla d’amics i veïns que allà per l’any 1932 s’agruparen i formalitzaren la primera comissió fallera de Carcaixent. impulsors d’ella foren entre d’altres Paulino Peris i Marià Mosquera

Agulles. Indum. Barreta de metall, amb un extrem acabat en punta i l’altre en una caboteta adornada amb perles o pedres precioses, que té principalment la missió de subjectar els cabells.

Agrets. Agric. Planta herbàcia (Oxalis pes-caprae), amb flors grogues i fulles trifoliades que ix als camps de tarongers en hivern. S’acomoda molt bé entre els tarongers. Creix amb la humitat i a l’estiu sol desaparèixer. És una planta molt comuna als camps carcaixentins.

Aguilar Lara, Pascual. Nom. Nasqué a Carcaixent el 1837. Fou editor i llibrer. realitzà edicions econòmiques per a promocionar la literatura valenciana. Destaquen entre les seues publicacions el Diccionari valencià-castellà (1887) de josé escrig, i la col·lecció Biblioteca Selecta, composada per obres estrangeres i espanyoles de literatura en llibres de xicotet format. També edità llibres de temes mèdics, que assoliren gran notorietat, encara que no tant com les seues col·leccions populars.

Agulla de pit. Indum. agulla adornada amb materials diversos, preciosos o no, que es porta per a subjectarse el mocador a l’alçada del pit.

Tradicionalment per a diari solia

9

Alcalde. Of. Màxima autoritat política de Carcaixent. Molt necessari el seu suport per al manteniment i progrés de la festa fallera.

Aigües Vives. Cult. Nom de la nostra patrona. aquest nom està lligat a la troballa de la sagrada imatge en la vall d’aigües Vives per un llaurador al servici del Convent d’agustins quan llaurava al costat de la mil·lenària olivera el 16 d’octubre de 1250.

Alfarrassar. Cult. Denominació que s’utilitza per a calcular a ull la quantitat de fruits en verd d’un camp abans de la collita, en el nostre cas de taronges.

Al·legoria. Fall. en el món faller és un regal o detall que es dóna al col·laborador o fallers d’honor per tal d’ajudar econòmicament a les falles.

Algoleges, les. Geo. Partida que s’estén per Carcaixent i Castelló de la ribera. Algoleja és una paraula àrab que significa ‘recolzada d’un curs d’aigua; terra d’al.luvió, fina, prima i bona per a treballar, que hi ha vora d’un riu. De fet, la partida està al costat del xúquer.

el 9 de febrer els càrrecs honorífics de la comissió ens oferiran l’al·legoria i ens convidaran a pastes i cava.

Ambulatori. Mon. edifici sanitari prop de la Plaça Major que necessita una reforma i que en falles rep visites de gent en un estat lamentable.

Anar a captar. Expres. expressió que significa demanar almoina.

Andrés Palop, Roberto. Fall. artista carcaixentí de destacats treballs a la ribera i a la Costera en les dècades dels anys 70 i 80. Tant en falles grans com en infantils ha guanyat el primer premi a Carcaixent amb comissions modestes, el que dona a entendre el seu bon saber fer. Destacables els seus acabats i les seues composicions.

Albades. Cult. Cant valencià que generalment es canta de nit. Per mig d’aquest cant es donaven missatges que alguna que altra vegada han acabat en brega.

el diumenge 15 de març a les 23:00h. tindrà lloc la tradicional Nit d’albades i cercavila amb brusó per fer ronda fallera amb la xaranga.

Anella. Etn. Pesa de ferro que s’utilitzava per tal de trucar a la porta i per acompanyar-la quan es tanca..

Després... aplegà el timbre!

Alborgí, l’. Geo. Partida de l’Horta situada entre Benivaire, els Censals, Materna i el riu. Hi havia un poblat àrab i un molí, que oroval documenta el 1248. el riu xúquer forma un meandre dins d’aquesta partida conegut com a racó de l’Alborgí. el topònim ve de l’àrab "al-burj" que significa ‘la torre’, probablement en forma plural "al-burjín" ‘les torres’.

Anouer. Nat. arbre caducifoli (Juglans regia), de corfa llisa i grisa, el fruit és l’anou. es cultiva per la fusta, les fulles aromàtiques i el seu fruit comestible. De les anous s’obté comercialment l’oli d’anou amb diversos usos. També se’n poden fer 10

licors. l’anou és un fruit sec d’alt valor nutritiu.

per fundar la Major. individualment de vegades i amb alguns faller més (Bifante, Mengual, Murillo, Pastor) en altres s’encarrega de la confecció del cadafal de la seua falla, també s’encarrega de transmetre la seua estima per la falla als seus fills i els dona un important suport per a que s’inicien en este món. 3- armengol, juanjo, artista faller destacable en la pintura, d’estil semblant a la corrent pictòrica establida per juanjo Codina, destaquen els seus treballs a la ribera que el duen a plantar a la secció especial de València.

Apolo, teatre. Geo. antic teatre de Carcaixent, estava situat a l’actual carrer Comandante Hernández. Fou inaugurat al 1924 i considerat entre els més moderns de l’època. Va ser inaugurat amb una funció a benefici de l’hospital. Fou enderrocat a principis dels anys 70. en l’actualitat al mateix lloc es troba un edifici d’habitatges.

Apuntà. Fall. acte faller d’anar pels carrers, casa per casa, apuntant a la falla als nous fallers. actualment és una festa organitzada per una comissió fallera per tal d’atraure a nous fallers.

Arminyana i Canut, Josep. Nom. Poeta i escriptor, especialment de teatre. Va nàixer a Carcaixent en 1908. Té la major part de la seua obra escrita en valencià. Professor de llengua valenciana en els cursos organitzats per lo rat Penat, va guanyar importants guardons, estrenà huit peces en diferents teatres i fou col·laborador permanent als llibrets de falles tant de Carcaixent com d’alzira, Sueca o València. la poesia d’arminyana i Canut es caracteritza per un gran amor a la seua terra i tots els valors tradicionals de la família. Va morir l’any 1980.

Arboç. Nat. Fruit comestible de l’arbocer, redó, de color roig per fora i groc per dins de tacte granulat.

Arbre net. Tar. Dins de les diverses formes que es tenia i es té de recollir la fruita d’un arbre, la forma d’arbre net vol dir que s’ha de recollir tota la fruita, sense tindre en compte el nivell de maduració o el calibre de la mateixa, dos dels factors més importants a l’hora de recollir la fruita. Tampoc es té en compte l’estat de la mateixa, si està pedregada, amb alguna malaltia i demés.

Arnadí. Gastr. Dolç típic de Pasqua elaborat amb carabassa o moniato amb sucre i ametla cuit al forn i adornat amb ametles, pinyons i canella.

Arca. Etn. acció de tirar-se pedres els uns als altres, dos grups de xiquets, sovint utilitzant fones.

Arracades. Indum. ornament que es porta a les orelles. Són de formes molt variades. Van adornades amb pedres precioses, perles o espillets les arracades de l’adreç tradicional valencià poden tindre diverses formes com: pomell de raïm, que es denomina arracada de raïms, amb dos pardalets encarats que pengen

Armengol. Fall. Cognom carcaixentí molt vinculat al mon faller. 1. armengol, isabel: llicenciada en Belles arts s’encarregà dos anys de fer la falla infantil de la Major i col·labora de vegades amb el germà en tasques de pintura. 2. armengol, joan: escaiolista de professió i faller de devoció, eixí de la falla del Mercat 11

Arròs al forn. Gast. Plat fet amb arròs, carn de porc, botifarra, creïlles, i altres ingredients, que es cou al forn. Dinar típic, fet per Paquito, el dia de l’entrada al Magatzem per fer la presentació.

anomenada arracada de pardalet, amb una peça horitzontal penjant que recorda a una barana, que es diu arracada de balcó, amb una peça horitzontal en forma de barca, anomenats de "barquillo", amb tres peces que pengen d’una peça central anomenats de la Verge o d’a tres.

de raïm

de pardalets

Arròs amb fesols i nap. Gastr. Plat fet amb arròs, carn de porc, fesols, naps i penca, que es fa en un perol i queda caldós. l’il·lustre Teodor llorente, fins i tot, li va dedicar un poema a l’any 1892.

Arruixadora. Etn. Utensili metàl·lic o de plàstic que s’utilitza per regar plantes, la casa i no alçar polseguera.

de barquillo

Artista, taller. Fall. Magatzems antics de taronges on hui en dia es fan servir, gràcies a les seues dimensions, per construir els monuments fallers. la visita al taller de l’artista faller és molt esperada per les falleres majors per conèixer l’evolució de la que serà la falla d’eixe any.

de llaç

Artydeco. Fall. Societat d’artistes que destaca per la seua pulcritud en els treballs i per la seua mala sort en els veredictes dels jurats, formada per Paco Belmar que s’encarregava dels treballs d’idea, esbós modelatge, composició i pintura, i de Toni Pérez que s’encarregava de la fusteria i la confecció del monument.

Destaquen treballs seus a Dènia, Carcaixent i València en els primers anys del nou mil·lenni.

Arreplegà. Fall. acte faller que pràcticament ha passat a la història, les noves generacions no ho coneixen,en el que sobre tot la menudalla eixia al carrer amb un cabàs per tal d’arreplegar algunes monedes que sempre fan falta a la falla. era famosa la dita… “senyora, la voluntat per a la falla” i la resposta…”ai mante, voluntat molta però diners pocs”, frase típica per a no tirar res al cabàs.

Asil, l’. Mon. institució benèfica creada al 1908 amb les quantioses rendes que va deixar amalia Bosarte per a la fundació d’un asil de Beneficència. Ha estat dirigit per les “Hijas de la Caridad de San Vicente de Paúl”, acollint a molts xiquets desemparats i realitzant una tasca de reinserció social i formació de persones. abans el dia de Sant josep

Arròs. Agric. Planta herbàcia de duració anual, es conrea en climes càlids i terrenys molt humits, a Carcaixent hi havia plantacions d’arròs al segle xix i principis del xx, hui desaparegut completament del nostre terme municipal.

12

Au. Expr. expressió col·loquial que s’utilitza per a acomiadar-se

la nostra falla feia una visita a l'asil i portàvem bunyols; aquesta tradició ha desaparegut.

Avinguda Joan XXIII, Falla. Fall.

Fundada en 1974, en aquell moment com a avinguda Pío xii, el canvi de nom de l’emplaçament l’obliga a la denominació actual des de 1987, però sempre serà per a tots “la Pío”, al llarg de la seua història ha destacat en tots els apartats de la festa, falla gran, infantil, presentació... inclús en fer hamburgueses.

Assagador, Camí de l’. Geo. el camí de les Basses del rei, que anava del barri de Santa Bàrbara fins el barri de la Muntanyeta. Hi havia molts horts, entre mig. actualment desaparegut per la construcció del centre comercial ribera del xúquer.

Assut. Agric. Pressa de poca alçària que es fa en rius per a detindre l’aigua i pujar el nivell per tal de desviar-la a una sèquia.

Avinguda Germanies, Falla. Fall.

Fundada en 2010 per un grup de fallers que ixen de la falla jaume i per tindre un altra visió de com fer les coses, s’ubiquen a la zona nova del sector Parc i continuen treballant fort pel que més els agrada, competir en presentació, arribant inclús un any a furtar-li la presentació a la seua màxima rival, cosa que es va servir per obtindre el màxim guardó. actualment són el cens més nombrós, senyal que hi ha molts fallers afins a la seua manera de fer i vore les coses.

Ateneo Mercantil. Mon. edifici modernista de principis de segle. Va desaparèixer a meitat dels anys 70. estava situat a la Plaça Major, en l’actualitat edifici d’habitatges.

13

Bifante Marcos, Jaume PreSiDeNT 2020

Ser President d’una falla és implicació, compromís, esforç, dedicació i responsabilitat, però ser President de la falla que t’ha vist nàixer i on t’has criat és sobre tot un orgull. Un orgull el poder representar i portar el nom de la teua comissió per tot arreu!! amb tota la il·lusió pel que està per vindre junt als meus càrrecs, convide a tota la comissió a gaudir al màxim de la millor festa del món!

Banderí. Fall. Bandera menuda, generalment triangular, usada com a distintiu del premi que ha obtingut una comissió fallera. Utilitzats per a ornamentar els casals fallers. És un objecte molt apreciat per als fallers on la junta local Fallera et diu el premi que t’han concedit. resulta molt perillós en mans irresponsables.

Baladre. Nat. arbust (Nerium oleander) de fulles verdes tot l’any, flors rosades, purpúries o blanques disposades en corimbes terminals i fruits em fol·licle, utilitzat en jardineria. la podem trobar com a planta ornamental tot i que presenta una toxicitat, la qual cosa hauria de ser suficient per a prohibir-la en parcs i jardins de nuclis urbans.

Bagnols-sur-Cèze. Geo. localitat del sud de França i primer poble amb qui el poble de Carcaixent estigué agermanat. en aquest Carrer plantàrem la nostra falla des de 1986 al 1991; anys que l’ajuntament no es permeté plantar la falla a la plaça.

Baldoví Ribero, Paco. Nom. Paco Baldoví, gran artista i mestre faller de Carcaixent que va plantar els seus monuments a les millors places del poble. es diu que la seua falla del 1980 fou desqualificada per dur una senyera en la mà el remat de la falla. este fet sempre serà recordat al món faller de Carcaixent.

Baraneta. Mon. Construcció de balustrada modernista del 1932 que delimita el meravellós parc Navarro Darás de Carcaixent. lloc de reunió de bona part de la joventut per a fer barrets, menjar paquets de pipes i festejar les parelletes.

Bamba. Gastr. Dolç tradicional elaborat amb farina, ous, sucre i oli o sagí molt tova i fina, elaborat per a qualsevol època de l’any i cuit al forn, amb forma de pa, tradicionalment consumit per esmorzar o berenar.

Normalment l’acompanyàvem amb un “lingotín” que compràvem al forn de Federico o al de Cholvi, però si l’acompanyes amb xocolate calent... mmhh!!!

Baratadors. Of. També coneguts com a Pelleros. Venedors ambulants que es dedicaven a canviar uns productes per altres. Canviaven gots, mistos, plats i coberteria diversa per pells de conill. També es baratava arròs per oli o blat.

Barceloneta, la. Geo. Nucli de població hui abandonat i en ruïnes situat entre el camí de la Coma, el rajolar i el polígon industrial dels Quatre Camins. Consta d’un carrer que fa colze, a les vores del qual s’alineen les cases. Hi ha senda des del camí de la Coma i del camí del rajolar. l’hem inclòs en aquesta relació de partides i paratges perquè, atesa la deplorable situació en què es troben

Bancal. Agric. Tros de terra plana per al cultiu, limitada per files d’arbres o marges

Banda fantasma. Fall. Grup de fallers de la falla Plaça Major que es dedicava a despertar a tots els càrrecs una vegada acabada la festa al casal.

16

les cases, aspirem que, si arribaren a desapareèixer, almenys el topònim es conserve.

les pluges ocasionals són suficientment quantioses. el barranc de Barxeta a l’altura de la partida de la Calçada travessa l’actual carretera i camí medieval pel Pont dels Soldats. aquest nom el deu a dos enfrontaments bèl·lics almenys, que es produïren en aquest lloc. Un és l’anomenada Batalla de la Pobla llarga en desembre de 1347 entre els partidaris de la Unió, i l’altre l’enfrontament produït en la Guerra de les Germanies en setembre de 1522...

Baró, Fumeral de l’Hort del. Mon. Fumeral que es troba a la partida de la Sarguera. Construït entre el 1890 i el 1900. era el fumeral d’un motor de rec.

Barqueta, la. Geo. Partida de l’Horta situada entre el riu i el racó de la Torreta, el de la Maragua, el del Bosquet, el de la Pedra, Passicos, la Febrera, el Teular i el Toro. Deu fer referència a l’existència antigament d’una barca per a travessar el riu.

Barranc de la Falzia. Geo. Barranc que naix a les muntanyes del realenc, travessa el nucli urbà de l’elM de la Barraca d’aigües Vives i desemboca en el barranc de l’estret en la confluència de les partides rurals alzirenyes de l’assagador, Terrers i el Fondos de la Barraca. la paraula Falzia fa referència a una planta, és una falguera de mida menuda, molt amigues d’ambients humits i ombrívols, amb preferència pels murs i les roques calcàries.

Barquillero, el. Of. Persones que feien les neules. eren fulls de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, caragolat formant com un canó. També s’anomenava barquillers a les persones que duien barquetes de fira, per al divertiment de grans i menuts.

Barraca d’Aigües Vives. Geo. entitat local menor que té dividida la seua població entre el Terme de Carcaixent i el Terme d’alzira, a la Vall d’aigües Vives. al seu terme es troba el camp de l’olivera on va ser trobada la imatge de la Mare de Deu d’aigües Vives, patrona de Carcaixent. la Baronessa viuda de Casanova, propietaria del Convent i la vall d’aigües Vives, va encomanar un monument que es va alçar en aquest punt l’any 1892.

Barranc de la Font. el. Geo. Partida on està ubicada la font de la Parra. limita amb les partides del Puig Gros i el Pla, i també amb el pla de reus, Basses roges i les muntanyes de l’escorial. Pren el nom del barranc de la Font de la Parra que travessa la partida.

Barranquet, el. Geo. Partida que limita amb la del Puig Gros, la Serratella, els abrells, la Pedrera i la Coma.

S’estén entre el camí del barranc de lluïsa a l’est i la via del tren a l’oest. Pren el nom del Barranquet, denominació amb què es conegut el barranc d’espanya quan arriba al pla, i que travessa la partida.

Barranc de Barxeta. Geo. Mal dit Barranc de Barxeta. Perquè ni és barranc ni de Barxeta. Naix a rafelguaraf al llavador al costat del cementeri. i recull l’aigua de les Ènoves passant per Carcaixent, fins i tot a Vilanova de Castelló. a més sempre du aigua per tant deuria ser riu. És un corrent o curs d’aigua que sols circula quan

Barraques les. Geo. Barri de treballadors i bona gent situat on naix el

17

Basses de Boscà, les. Geo. encara que la zona on estaven les basses de Boscà està actualment dins del nucli urbà, hem volgut que pervisca el topònim. Zona situada darrere del parc on es va construir fa anys el primer carrer de l’eixample cap al barri dels Quatre Camins.

camí la font, conegut també pel barri de la industria per ser on antigament s’arreglaven paraigües, perols i llibrells.

Barret. Indum. Peça de vestir que s’utilitza per a cobrir el cap. També entretindre’s parlant amb algun amic o conegut (fer barret). “Tindre més caps que barrets”: Trobar-se ocupat o preocupat per moltes coses al mateix temps.

Basses del Rei, les. Geo. Paratge limítrof entre Carcaixent i alzira, situat al costat de Vilella. el nom indica l’existència d’una bassa on s’emmagatzemava aigua per a regar i que en el segle xViii tenia aus aquàtiques. el topònim apareix documentat tant en singular com en plural.

Barrina. Agric. Barra metàl·lica acabada la punta en espiral per a clavar-la en la terra i picar la pedra per a poder fer els pous.

Basquet. Agric. Caixó de fusta que s’utilitza per a transportar taronges o qualsevol fruita o verdura al camp. ramon Calabuig deia: en totes les cases deu haver sempre un caixó...

Per les múltiples utilitats.

Basses Roges. Geo. Pla situat entre el realenc i el molló de Miramar, està rodejat pel pla de Paquets al nord, el barranc de les Morteres al sud, el de Basses roges a l’oest i el terme de Simat a l’est. Fins l’any 1999 es trobaven allí les cases d’alberola, que també donen nom al paratge. S’hi arriba pel camí de Basses roges.

Basquinya. Indum. Falda llarga, negra o de tonalitat obscura que portaven les dones en dies de festa o de dol.

Solen estar confeccionades amb un teixit de base de seda llisa, ras o tafetà i amb una sanefa de vellut en la part baixa.

Bellescusa Pascual, Pepe. Art. Vinculat gran part de la seva vida a ser el fuster que armava els bastiments de les falles de Pasqual Calleja arribà a plantar falles grans pel seu compte a la Placa Major i també destaca amb treballs preciosistes infantils a la Placeta de les Dies.

Bassa. Agric. Depòsit d’aigua a l’aire lliure amb murs d’obra que s’ompli d’aigua, especialment destinat per a regar els camps de tarongers i que els xiquets i menys xiquets aprofiten en estiu per a refrescar-se. Quan tens xalet la bassa passa a ser piscina.

Belmar Caballero, Paco. Art. Desprès de la seua etapa d’aprenent de la mà de javier Boluda, deixà les falles per iniciar-se en la pintura mural i allí torna a reprendre la professió primer individualment fent falletes infantils i després amb Copycar signant també falles grans. Dedicant-se també a pintar per a altres artistes, és seguidor i col·laborador 18

de l’estil de treball de Monterrubio.

Forma posteriorment amb Toni Pérez la societat artydeco sent la seua etapa mes representativa i personal. ara es dedica a fer alguns treballs de pintura però la seua tasca principal és el modelat informàtic d’alguns dels projectes de les falles i fogueres punteres de l’actualitat.

carrers indicats. Fruit de desavinences en la comissió del Passeig va ser fundada pel que va ser molts anys el seu president, jose albelda Picot “Cudolet”. la polèmica i l’escàndol envolta a la comissió pels plantejaments a la cavalcada del ninot i la comissió visqué un any convulsiu i es va dissoldre.

Benimaclí. Geo. Partida de l’Horta que limita amb el terme de la Pobla llarga i amb les partides dels Terços, les Marjaletes i la Sarguera. Víctor oroval documenta el 1382 un “lloc de Benimaclj”, població que en el morabatí de 1433 comptava amb 26 cases però en el segle xVi ja està despoblada. Segons l’arabista Carme Barceló, el nom prové de l’àrab “Bani Makhlúd” que significaria ‘fill de Makhlúd’.

Besavi. Cult. Pare del teu iaio. Persona major amb molta experiència i que dóna bons consells.

Benavent Piera, Pepe. Art. artista faller molt prolífic, respectat per la seua manera de ser, treballador incansable i gran defensor de l’ofici. Disposa de gran versatilitat per desenvolupar totes les tasques realitzables a un taller i és incomptable el nombre de falles i pobles on ha signat falla.

Tots el coneixen per “el Milet”.

Benivaire. Geo. Partida de l’Horta situada entre el riu xúquer, l’alborgí, els Censals, el Teular i el Toro. jaume i concedí el territori, amb nucli de població, al monestir de la Valldigna. Víctor oroval documenta el lloc de població el 1248. Segons el lingüista joan Coromines, és forma arabitzada de la forma llatina PiNNa Varia que significa ‘roca virolada o grisa’, per tant seria un topònim anterior als àrabs.

Boalar. Geo. extensió de terreny cercat i amollonat com a ús exclusiu per a devesa de ramat. era conegut el de l’Horta de Cent com al reservat per a Carcaixent i es situava a les immediacions de la Vila d’alzira, pròxim als terrenys entre el Barranc de Barxeta i el riu xúquer.

Bodí Congrós, Salvador. Nom. Nasqué al 1814. Fou religiós dominic i ingressà a l’orde de Predicadors. Després de l’exclaustració passà a viure a Carcaixent. Durant tota la seua vida va fer diàriament notables observacions sobre la meteorologia.

Benlliure-Echegaray, Falla. Fall. Falla que dura un sol exercici, el de 1979, emplaçada a l’encreuament dels

19

tides de la Barqueta i del racó de la Pedra. el topònim sembla fer referència a l’existència d’una arbreda, però és curiosa també l’existència a Carcaixent del cognom Busquet, un jacme Busquet apareix citat en la creació del bovalar de l’Horta de Cent, i podria ser que hi tinguera alguna relació.

Va escriure una obra anomenada “apreciaciones sobre Meteorogonía” que no s’ha publicat mai i es troba publicat a la Biblioteca de la Universitat de València.

Boluda Albelda, Javier. Art. artista faller que viu la seua etapa més prolífica en les dècades dels 70 i dels 80. De gran mestria en la composició i en la pintura destaquen els seus treballs a la Plaça de la Constitució a Carcaixent. era un home de taller que es defenia molt bé en totes les tasques.

Bossarta, la. Geo. Paratge del realenc comprés entre el camí del realenc i els naixements del barranc de la Vila, el del Marqués, el de la Bossarta, el de xarta i el barranquet Fosc. la senda de la Bossarta l’uneix amb el camí del realenc. el topònim és una feminització del cognom Bosarte, que en passar a formar part de la nostra toponímia es representa gràficament seguint l’ortografia valenciana.

Bombeta. Fall. article pirotècnic infantil consistent en una quantitat reduïda de pólvora embolicada en paper que esclata al tirar-lo a terra.

Boqueta. Nom. Boca xicoteta. Malnom de Pasqual Pastor Martínez, l'actual, artista plàstic i professor catedràtic d'ensenyament d'ensenyament Secundari. actual regidor de cultura i falles, abillat de torrentí, vestit confeccionat a propòsit per als actes als que acudeix convidat per la seua legislatura i amb ganes d'aparèixer a la crítica de la falla.

Botija. Etn. Utensili d’obra amb una part inferior redona i una ansa al centre de la part superior i als dos costats dos brocs, un més gros per a omplir-lo i un altre més xicotet, per a beure. S’utilitzava per a mantindre fresca l’aigua que els homes portaven al camp per a beure durant la jornada laboral.

Bosarte Talens, Amalia. Nom. Va nàixer a Madrid a l’any 1829. es va quedar òrfena de mare als 4 mesos i son pare la va deixar à càrrec dels seus oncles que vivien a Carcaixent, al carrer Santa ana (actual edifici de l’asilo). Dotada d’una considerable fortuna i sense hereus redactà un testament on deixava els seus bens per a fundar un asilo de Beneficència per a xiquets i va deixar constituïda la primera junta administrativa de l’asilo.

Bosquet, racó del. Geo. el racó del Bosquet i el de la Maragua ocupen una raconada formada per un meandre del xúquer. limita amb les par-

20

Bressol de la Taronja

Bragueta. Indum. element que deuria ser obligatori per als pantalons de torrentí. No sabeu com canvia l’assumpte quan ho proves...

Brullo. Gastr. Massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part caseosa de la llet.

Bullit. 1. Gastr. Menjar de calent constituït bàsicament per creïlles, cebes i bajoques bullides, adobades amb oli, vinagre i sal que s’agraeix molt per desempallegar i començar un règim. 2. Expr. embolic, desgavell, desordre.

Braser. Etn. recipient metàl·lic, generalment circular, que conté brases enceses o carbonet, utilitzat per a calfar l’ambient i especialment les cames.

Hui en dia existeix la versió elèctrica.

Bressol. Cult. llit d’un xiquet de bolquers. Carcaixent està considerat com el bressol de la taronja per ser la primera població on es va plantar un taronger amb vistes a comercialitzar el producte.

Bunyol. Gastr. Dolç molt típic a València fet de farina, aigua, rent i carabassa. estan boníssims quan els mengem amb sucre per damunt. És un dolç típic de falles.

Bressol de la Taronja, Falla. Fall.

Fundada al 2013 es la comissió més jove del municipi. Com quasi sempre es crea per desavinences dels seus membres amb la antiga comissió a la que pertanyien, en este cas la falla de la Muntanyeta.

Brial. Indum. Peça de roba interior femenina, generalment realitzades amb teixits de llenç, fil o cotó.

També s’anomena brial al faldó de seda o d’altra tela rica que portaven les dones en l’edat Mitjana i que, lligat a la cintura amb un cordó, arribava fins als peus.

21

Caballero i Castelló, Agustí. Nom. actor i productor de cine, aconseguí posar-se en contacte amb un director italià establert a València i en 1928 es gravà la pel·lícula "Voluntad" que va ser rodada quasi integrament a Carcaixent, amb nombrosos actors locals. les localitzacions de la pel·lícula foren els Horts de Sant eusebi i Sant Vicent (Batalla i ribera), el riu xúquer i els camps de tarongers.

i fregit. impossible deixar-lo de consumir dins d’un casal faller.

També s’utilitza com a sinònim d’embolic: es va armar un cacau...!

Café de la Plaça. Fes. local més representatiu del l’oci nocturn més bohemi del municipi i que gràcies a Déu encara continua obert.

Caiman, el. Nom. Malnom donat a un home més lleig que un pecat, que li agradava empinar molt el colze. ajudava a l’ordinari. Solia dormir els efectes de l’alcohol pels voltants de l’estació.

Cabàs. Etn. recipient generalment d’espart o goma, que s’utilitza per a transportar el que faça falta. en l’àmbit faller quan algú està molt enfadat

Calç, forn de. Cult. lloc tancat dins del qual se sotmeten pedres calcàries a altes temperatures amb la finalitat de transformar-la. Pel terme de Carcaixent solien haver nombrosos forns destinats a la producció de calç per a la construcció de vivendes (calç grassa), per a emblanquinar les fatxades de les cases (calç viva) i la destinada a l’agricultura (calç fusa).

Cabdellar. Cult. atraure algú al propi servei, aconseguir agarrar-lo per a servir-se’n. i també, enrotllar un fil sobre ell mateix per a obtenir una bola. Cabdellar aigua, expressió per a designar una conversa a on es parla molt però s’arriba a cap conclusió.

Calça. Indum. Peça de roba, de cotó, de seda o de niló, que es fica als peus fins al genoll o més amunt, per tal que la sabata no et faça mal. imprescindible!. es subjecten amb lligacames.

Cabrerot. Gastr. xanglot menut de raïm que queda sense collir a la vinya després de veremar. També rojures que eixien després de tindre les cames prop de la llar.

Cacau. Gastr. Fruit de la cacauera que creix davall de terra, cobreix amb corfa la seua llavor comestible, i es consumeix torrat amb corfa o pelat

Calçada, la. Geo. Paratge de la partida de la Coma situat entre Cogullada i el Barranquet, al costat de la carretera d’alzira a xàtiva. Segons Víctor 24

oroval, totes les cites documentals “fan referència a la calçada romana que s’esmenta en el llibre del repartiment (en les donacions d’alzira) i en la Crònica de jaume i o libre dels Feyts”.

hui en dia és una de les pintores més reconegudes del món faller.

Destaquen els seus treballs infantils que comencen a estar molt sol·licitats a tota la geografia fallera i les seues col·laboracions amb les falles de Toni Pérez on arriba a pintar falles de secció especial i primers premis de Cullera. Destacable la llum i vivacitat de la seua gama cromàtica i les seues atrevides pinzellades.

Calciner. Of. Persona que es dedicava a la fabricació o venda de la calç. antigament, la calç tenia un paper important dins de la vida quotidiana.

Calciners foren els germans josep, enric, Baptista, Vicent, alfred i Salvador Faus, els Cebes. Nom d’una partida i una senda de Carcaixent.

Camales. Nom. Malnom de Batiste “Camales” qui era un barber de Santa Bàrbara. Un familiar del barber, conegut amb el mateix malnom, fou abanderat de la banda de música.

Calçotet. Indum. Peça de roba interior masculina de camals de longitud variable, i que es porta davall dels pantalons. Confeccionat amb llenç, fil o cotó, protegeix del contacte i la fricció de la pell i del calçó superior de vestir.

Cambra. Etn. És la part més alta d’una casa on es guardaven habitualment algunes collites i també cucs de seda, el sostre està fet amb canyes per a facilitar el corrent de l’aire.

Caldero. Etn. recipient metàl·lic típic valencià on es cuina la paella.

Camela. Fes. Grup musical imprescindible en les festes dels barris, casals i disco-mòbils per tal d’animar a la gent a fer festa. Banda sonora original de les atraccions de cotxes de xoc a la fira d’octubre.

Calibre. Tar. Dins dels magatzems de taronja i de cítrics en general les màquines per on passa la fruita van distribuint la mateixa depenent del diàmetre de cada peça. al diàmetre de cada fruita se l’anomena calibre de la fruita. S’utilitza tant per a la seva recollida com per a la seva comercialització. Depenent del calibre les peces abasten un preu diferent al mercat.

Cames Verdes. Nom. Batiste “Cames Verdes” era una persona que apanyava bicicletes del barri de les Barraques.

Camí de la Font, el. Geo. Partida que s’estén pel vessant occidental del realenc, entre les partides de Sant antoni, els abrells i el Puig Gros.

Pren el nom del camí de la Font que condueix a la font de la Parra.

Calleja Albelda, Pasqual. Art. artista faller de nostra localitat que ha plantat falles a tots els llocs, especialment a València i Carcaixent, on és l’artista que més primers premis ha guanyat.

Camisa. Indum. Peça de vestir de forma folgada, que cobreix la part superior del cos fins a més avall de la cintura, generalment amb coll i mànegues i botonada per davant. la camisa tradicional d’home es

Camacho Olcina, Mª Carmen. Art. Mestressa llicenciada en Belles arts comença a pintar per casualitat la seua falleta infantil i mira per on

25

solc que formen les teules, per on s’escorre l’aigua de la pluja.

teixia amb llenç, lli, o cotó i era exclusivament de color blanc o cru, al segle xix apareixen els primers dissenys de fines ratlles de color blau obscur o negre. la camisa de dona constava d’un escot ampli, quadrat o redó que duia cosida una randa frunzida mitjançant una llista o cordó. la camisa s’utilitzava tant baix del gipó com a camisó.

Campanar. Mon. Torre d’una església on estan col·locades les campanes. el de la Parròquia de l’assumpció de la Mare de Déu, junt al cimbori o mitja taronja, són un símbol representatiu de Carcaixent i els lluïm amb orgull a l’escut de la nostra Comissió.

Canelles, Fumeral de l’Hort de. Mon. Fumeral que es troba a la partida de la Serratella. era el fumeral d’un motor de rec.

Cánovas del Castillo, Falla. Fall. la falla del Cathy. Fundada en 1959 és en l’actualitat la falla degana de Carcaixent. al ser la de més anys se les ha vist de tots els colors i han passat d’estar tenint-se que fer ells la falla perquè no disposaven de possibilitats econòmiques, (darrerament han sigut més de fer-se la carrossa) fins a guanyar tots el premis per disposar de gran capacitat pressupostària i estar per dalt de la resta de comissions. actualment lluiten sempre pel triplet. Però veritablement el que més els agrada es eixir els últims del Passeig.

Canader, el. Geo. Partida situada a l’Horta, limita amb les partides de la Vintena Baixa, Sant roc, les Marjaletes, la Vintena alta i els Terços. oroval documenta el 1505 una persona “en Canader” i el 1790 la partida “el Canader”. en el topònim veiem la presència antiga de l’article personal en, que, seguint l’evolució normal de la llengua, ha esdevingut el modern el. es tractaria per tant d’un antropònim que tindria l’origen en la mateixa paraula àrab que el tossal d’Encanader, que pot venir de “qanatîr” que significa ‘els quintars’, o de “qántara” que significa ‘dic, aqüeducte’.

Cap de quadrilla. Of. en les quadrilles de persones que anaven a collir els camps de taronges o de fruites en general, hi havia una persona que era l’encarregada del correcte funcionament del grup, de formar-lo i d’avisar a la gent quan hi havia o no feina. aquesta feina la feia el cap de quadrilla, sempre cobrava més que la resta per fer aquestes feines.

Canal. 1. Agric. obra destinada a conduir fluxos d’aigua procedents de rius, torrents, de llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies per a regar o per a consum de l’aigua. aquesta construcció és molt freqüent en els bancals per a poder regar.

2.Etn. Conducte obert, de secció semicircular, per a arreplegar l’aigua de la teulada. 3. Etn. en una teulada,

26

Capa. Indum. Peça de roba llarga i folgada, oberta per davant i sense mànegues, que es porta sobre els muscles damunt del vestit. Complement que utilitzen els fallers quan fa molt de fred. la capa tradicional valenciana és de color negre. a Carcaixent era molt famosa «Casa Capa», tenda on s’expedien tota classe de llepolies i fruits secs, situada al principi del carrer del Comandant Hernández.

fins al carro o camió per endurse’ls als magatzems.

Carrer del Pontet. actual carrer de Sant josep en el barri de la Muntanyeta. en hores del trenet rebia eixa denominació de forma col·loquial perquè la via estava més alta que les cases i hi havia un pontet per creuar de part a part.

Carrer de la Sang. Geo. S’iniciava tot junt a l’edifici de l’almodí (hui edifici de l’ajuntament) i finalitzava a la porta de l’actual edifici de la Sèquia reial (1927), on estava erigida la Capella de la Sang. Formava part de l’antic camí de la Muntanya, i actualment rep el nom de julià ribera. l’ermita fou edificada l’any 1604. en el segle xVii fou dedicada a escola de xiquets.. al segle xix començà a ser destinada a tota mena d’actes profans. així vegem com en 1839 tenen lloc a l’ermita les eleccions de diputats a corts i senadors que duraren set dies; en el mateix any té lloc la celebració d’una junta general de la Sèquia. en 1842, l’ajuntament va arrendar el seu local a la societat “la Tertulia”, que va alçar el 1847 un escenari per a fer representacions dramàtiques.

Capçana. Cult. rodella de drap, cimolsa, etc., que es posa en el cap per a portar un pes. en general es posava per a portar la post amb el pa pastat, al forn a coure.

Caqui. Gastr. Fruita dolça de pell tendra de color taronja. Deuria estar a l’arbre però generalment la podem veure per terra perquè no la cull ningú.

Cara de gitana. Mus. “Temazo” per a animar als fallers i falleres de la dècada dels ‘80 quan comença a decaure la festa.

Carabassa. Nat. Fruit en pepònide de la carabassera, de forma, grandària i color molt diversos. Suspens a un examen, refús a un pretendent.

Carabassetes de cascall. Agric. Fruit del cascall. S’utilitzaven per a adormir els xiquets menuts antigament. Usades per a la fabricació de l’opi. Fruit de la planta denominada cascall.

Carreres. Nom. Cognom que nomena un rellevant llinatge de Carcaixent. els primers Carreres daten del segle xViii. actualment una plaça del poble porta el seu nom i s’ubica on s'emplaça l’original Hort de Carreres, futur museu etnològic del municipi, quant acaben les seues obres de restauració. aquest edifici conserva importants elements que donen a conèixer costums i oficis antics de l'època d’esplendor de Carcaixent en el cultiu de la seda i de la taronja.

Carcaix. Etn. Bossa de forma tubular que s’utilitza per a portar fletxes i que es duu penjada al muscle. Forma part l’escut i el nom del poble, són les dos primeres síl·labes del topònim Carcaixent.

Carrejar. Tar. acció de traure als muscles els caixons plens de taronges collides dels arbres des del camp

27

Carretiller de caixons. Of. Quan s’han de recollir les fruites als camps tant de taronges com de fruita en general, abans els homes collien la mateixa directament als caixons i havia persones encarregades de traure els caixons fins el principi del camp per poder emportar-se’ls amb el carro en un primer temps i ara amb camions. aquestes persones carregaven els caixons en «carretilles» (bolquets o carretons) manuals i amb la seva força treien els caixons fins el carro. Normalment aquesta feina la feien els homes.

Carreres, Hort de. Mon. edifici emblemàtic construït al segle xViii. es tracta d’una masia associada a la producció de seda, principal activitat socioeconòmica en aquella època.

Hui és un museu etnogràfic, absorbit per la construcció de vivendes unifamiliars. Només resta la casa amb els seus annexos: almàssera, cavallerissa... es troba envoltat de jardins, en els quals es conserven interessants exemplars botànics com el taronger més antic, trasplantat de la zona de la Bassa del rei, l’espectacular magnòlia, palmeres...

Carretó elevador (Fenwick). Fall.

Maquinària utilitzada per a l’elevació de les falleres majors a l’hora de pujar-les a la carrossa de la cavalcada del ninot.

Carretera, la. Geo. Via interurbana CV 41 que travessa la població, i que formava part de l’antic Camí reial de València a xàtiva. actualment dividida en diversos trams rep les denominacions de Santa Bàrbara, Marquesa de Montortal, Comandant Hernández, Santa anna i emili Donat. Hui en dia és carrer principal que travessa el poble. Sols es pot tallar quan ho mana el senyor alcalde.

Carrossa. Fall. Vehicle motoritzat utilitzat per a passejar a les Falleres Majors de les distintes comissions en la tradicional Cavalcada del Ninot. Com més purpurina més opcions de guanyar el desitjat banderí. la pots fer o llogar, depenent de les ganes i del pressupost...

Carreters, els. Of. ofici dels qui s’encarregaven de fer o de conduir carros i tartanes. el carreter era una peça fonamental en la recollida de la taronja. Va ser el vehicle més usat fins a la dècada dels seixanta del segle xx. este vehicle va originar la distribució i disseny de la majoria de les cases de l’època.

28

Cartapell. Etn. objecte de grans dimensions que conté coses inútils. armar un cartapell. expressió. Crear un conflicte, embolic.

Casino. Mon. Societats obreres, culturals i d’oci que es formaren a Carcaixent a meitat del S.xix i principi del S.xx, on es reunia la gent de Carcaixent segons el seu estatus social i les idees polítiques de l’època. També antic casal de les Dies, quant la rivalitat amb la Major estava al màxim nivell.

Casa de D. Agustín García Oquendo (Col·legi dels Franciscans). Mon. Va ser donada al 1912 als religiosos franciscans, va ser substituïda per l’edifici nou a finals dels anys 50.

Cassalla. Gastr. aiguardent sec i molt fort, com la poció d’astérix i obélix als fallers ens dona força per superar la setmana fallera.

Casa Garcia o Cucala, Fumeral de.

Mon. Fumeral que es troba a la partida de Sant antoni. Construït entre el 1890 i el 1910. era el fumeral d’un motor de rec.

Castanya. Gastr. Fruit sec de la tardor.

També s’utilitza per a referir-se a un elevat nivell d’alcohol en sang: mare meua, porta mala castanya!

Casa de l’ensenyança, la. Mon. Construïda a meitat del segle xViii i desapareguda als anys 60. aquesta fundació va ser obra de Pedro Gisbert Taléns, qui al morir va deixar tots els seus bens per a crear aquest centre escolar per a xiquetes òrfenes. les xiquetes devien ser educades en lectura, escriptura, cuina i labors de costura. en l’actualitat es troba el passatge “Soriano”.

Castanyoles. Etn. instrument musical de percussió, compost per dos peces de fusta dura, tallades en forma de castanya, la part superior y més estreta de les quals, l’orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga, se subjecte al dit gros o al del mig i es repica amb els altres dits. instrument que es toca amb les dos mans mentre es balla. Mal utilitzat produeix mal de cap.

Casaca. Indum. jaqueta cenyida al cos, amb mànegues llargues que arriben fins als punys i faldons llargs.

Cavalcada. Fall. Desfilada de fallers i falleres pel poble disfressats i amb un sentit de sàtira i crítica d’algun esdeveniment ocorregut eixe any.

Si et toca dels últims en desfilar, no et veu ni la família.

Casal. Fall. Casa gran, especialment d’una família nombrosa o d’un llinatge com els fallers de la meua comissió, la nostra casa és el nostre casal. el nostre casal està situat al carrer Santíssim 7.

el dissabte 29 de febrer es celebrarà la cavalcada del ninot. Quedarem a les 9:00 h. per esmorzar i acabar de rematar la carrossa...i el que calga.

Cap a migdia dinarem al Casal i començarem amb la sessió de maquillatge. Desprès dinarem al casal. a les 17:00 h. acudirà la carrossa al lloc establert per a nosaltres, a l’avinguda apotecari Bodí per tal de preparar l’inici de la cavalcada.

Casal Jove. Fall. Antic parador de la falla jaume i on es reunia tota la joventut de Carcaixent per a acabar la nit.

Casablanca, Fumeral de l’Hort de.

Mon. Fumeral que es troba a la partida del Camí de la Font. Construït entre el 1890 i el 1910. era el fumeral d’un motor de rec.

29

a les 17:45 h. acudirem la comissió disfressada al lloc per tal d’iniciar la Cavalcada del Ninot que farà el recorregut pel seu itinerari habitual fins arribar al Passeig. a les 22:00 h. sopar d’aixelleta més despesa al parador. a les 00:00 h. al Passeig, lliurament dels premis de les distintes categories de la cavalcada del ninot.

Posteriorment, revetla amenitzada amb discomòbil.

enguany realitzarem cercavila el dilluns 16 de març a les 17:30 h, el dimarts 17 de març a les 17:00 h, el dimecres 18 de març a les 18:00 i el dijous 19 de març a les 13:00 i a les 18:00h.

Cercle agrícola industrial i mercantil.

Mon. Gran casino situat al carrer Sant Francesc d’asís nº 24 hui desaparegut. També conegut com el casino dels rics.

Circ gallístic. Mon. lloc a on es feien bregues de galls. Construït al segle xix i enderrocat a la postguerra. al mateix lloc es va construir el Cine roma, en l’actualitat es troba l’edifici d’habitatges roma.

Cistellers. Of. eren les persones que feien o venien cistelles i altres objectes de vímet o de joncs. el vímet és la branca prima, llarga i flexible d’un arbust anomenat vimenera que creix a les riberes d’alguns rius de manera salvatge. la cistelleria és un dels oficis més antics de la humanitat. l’ofici de cisteller va tindre molta importància a europa, sobretot a principi del segle xx. Malnom d’una família del carrer del Mig de Carcaixent.

Cavalló. Agric. llom de terra que es realitza als camps per tal de separar files d’arbres i poder regar per taules.

Cendres. Fall. És el que queda quan cremes la falla. Significa el final d’un exercici faller i, al mateix temps, el començament del nou.

Coca en llanda. Gastr. Coca dolça elaborada amb farina, oli, ou, llet, ratlladura de llima i gasificant perquè s’estove dins del forn.

Censals, els. Geo. Partida de l’Horta situada entre Santa Bàrbara, Materna, l’alborgí, Benivaire i la Volteta. Segons oroval, es tracta de terres donades en arrendament originàriament a cens. la modalitat a cens indica pagament anual per part de l’arrendatari.

Cercavila. Fall. Pegar una volteta per el poble, acompanyats de la xaranga, per a omplir de festa els carres i lluir la indumentària.

30

Cogollos Galán, Modesto. Nom. Metge cirurgià. Va nàixer el dia 12 de gener de 1856. es llicencià en 1878 i impartí classes de patologia quirúrgica a la universitat de València com a catedràtic. en 1915 ingressà en la reial acadèmia de Medicina.

Fou considerat un dels millors cirurgians del seu temps.

Colmero. Etn. Cabàs normalment fet d’espart, de xicotetes dimensions i molt més còmode d’utilitzar que els caixons. la gent que anava a collir als camps i havia de pujar a les zones més altes dels tarongers agafava aquests cabassos per poder aplegar millor, agafaven les taronges més altes i després ho abocaven als caixons més grans per a traure del camp i carregar el camió o el carro.

Cogollos Suñer, Robert. Art. jove artista carcaixentí que s’inicia de manera autodidacta a fer falles. Desprès de realitzar falles infantils i donar el pas a signar falles grans deixa de signar falles i es dedica a pintar. actualment encara que col·labora amb algun taller més, la seua tasca principal és pintar al taller de juane Cortell. la seua pintura és de tall més bé clàssic amb gran gust per l’ornamentació, el barroquisme i el jocs de llums i ombres.

Coma, la. Geo. Partida situada al sud de Carcaixent, entre el Barranquet i el barranc de lluïsa, i està travessada per l’antic camí reial i la via fèrria. Conté la subpartida de la Calçada. el topònim ve, probablement, de la paraula llatina CUMBUS i en la nostra zona fa referència a terra humida i massa compacta. oroval cita el refrany: “és més roín que la terra de coma”.

Cogullada. Geo. És un llogaret de la ribera, del nostre poble Carcaixent, des de 1589. antigament era una alqueria islàmica d’alzira. es va despoblar per les inundacions del riu xúquer. Per aquesta causa el seus habitants se’n vingueren a viure a Carcaixent. esperem que no se’n tornen a anar perquè últimament quan cauen quatre gotes ja no poden eixir de casa.

Collir en ramellet. Tar. Manera de collir les taronges amb alicates i deixar el peduncle i unes fulles a cada peça de fruita.

Colmenars, els. Geo. Paratge del realenc que s’estén a l’oest de les cases de ribera, entre els naixements dels barrancs de Pau i de Noguera. indica la presència de bucs d’abelles o colmenes.

Collir en ramellet

31

Combregars, processó dels. Cult. Sagrament de l’eucaristia administrat el dia de Sant Vicent Ferrer als malalts i als impedits d’una parròquia perquè puguen complir el precepte pasqual.

També els dies pròximes a Pasqua. la darrera processó dels Combregars a Carcaixent es feu l’any 1982.

a l’any 1980 amb la instauració de la democràcia al país. Foren agraciats l’any 1987 amb un 5é premi de la grossa de Nadal i temps enrere demostraren ser molt grans rebent una condecoració per part de l’oNCe per les seues activitats solidàries.

Consumeros, els. Of. Funcionaris municipals encarregats de cobrar els drets d’entrada de certs articles.

Comissió. Fall. Conjunt de fallers i falleres que pertanyen a una mateixa falla i que pensen que la seua és la millor.

Convent d’Aigües Vives. Mon. Fundat pel rei jaume i «el Conqueridor» arran de la conquesta de València.

V. edifici religiós que data del s. xiii, encara que l’edifici actual va ser construït durant els s.xVi i xVii amb estils gòtic valencià i barroc. Va pertànyer a l’orde dels agustins i custodiava la imatge de la Mare de Déu d’aigües Vives, adquirint-lo a meitat del s.xix els barons de Casanova.

Comitè Local de Defensa Passiva.

Hist. organisme creat arrel dels bombardejos patits a la guerra civil, concretament entre el mesos de maig i novembre de 1938 per tal d’organitzar i tenir a punt tots els mitjans necessaris (bombers, sanitaris, brigades de rescat, refugis...) per tal de protegir la població civil dels atacs aeris

Convent, Portal del. Geo. U dels sis portals que existien a Carcaixent que servien per a tancar el poble de nit contra lladres i epidèmies. Situat al costat de l’antic convent de Sant Francesc, actual carrer de Sant Francesc d’assís, poc més o menys, a l’altura de Correus i Telègrafs. Fou enderrocat, segons Fogués, per raons polítiques el 1844. Fou el primer dels sis en retirar-se.

Comprador. Agric. Persona que pertanyia al magatzem i es dedicava a viatjar pels camps de cítrics, majoritàriament tarongers en l’època passada, i que comprava als propietaris les taronges per a comercialitzar-les. Després les quadrilles anaven a collir la fruita i la portaven al magatzem per encaixar-la i distribuir-la.

Conservatori. Mon. Centre educatiu de formació musical en totes les especialitats, d’on han eixit excel·lents músics amb reconeixement internacional, situat a l’edifici de l’antic hospital de viatgers.

Cooperativa, La. Hist. Nom popular que rebia l’antic conservatori Mestre Vert, actual escola d’adults situada al carrer Bonaire perquè allí, en la postguerra, es donaven les cartilles de racionament i es vacunava a la gent. inicialment l’edifici era l’antic forn de la cooperativa i després fou un centre escolar abans que conservatori.

Consogre/-a. Cult. Pares i mares de les persones que formen una parella.

Per a que tot vaja bé deuen tindre bona relació, si no....

Cóp. Agric. Canya que té un cap esquerdat i obert, que forma un recipient que serveix per a collir figues.

Constitució, Falla. Fall. Fundada en 1974 inicialment amb el nom de josé antonio, canviaria el seu nom

32

Corbatí. Fall. llaç de tela, de diversos colors, amb brodats que se sol col·locar en els estendards i banderes, en record d’una efemèride o de la participació en un acte festiu.

arreu del territori però cal destacar els seus treballs a moltes comissions de Carcaixent on plantaren grans cadafals sobretot a la dècada dels 70 que són fites a la història carcaixentina i que marcaren la seua època d’esplendor. juan, a més fou un reconegut pintor de quadres i a dia de hui el concurs de portada de llibret de la jlF porta el seu nom.

Corbella. Agric. Falç de fulla corba i estreta en pla distint al del mànec, utilitzada en treballs d’horta i especialment per a segar herba.

Corral. Etn. Part de la casa que no té coberta, solia estar destinada al bestiar. Hui en dia encara està en moltes cases del nostre poble però s’utilitza com a espai exterior en l’estiu i sol estar decorat amb plantes.

Cortell Dasca, Juane “Tamanyicolor”.

Art. Fill de juan Cortell, és la segona generació de la nissaga d’artistes Cortell. juane és passió pura pel monument, l’ha mamat des de ben xicotet. a més du dins d’ell un caràcter tafaner que li fa estar ideant falles i projectes a tota hora, és molt fàcil que s’embolique en mil i una aventura fallera per tot arreu del territori. la comissió que el contracta sap que el seu treball és garantia d’una explosió de bogeria, passió, volum i color. Si es creua en la teua vida segur que no et deixa indiferent.

Corriola. Etn. roda amb un eix interior que li permet girar i amb una ranura exterior per la que passa una corda.

Serveix per a poder pujar objectes a les parts altes de les cases.

Cosset. Indum. Peça de vestir que cobrix el cos o el bust sense mànegues, amb un reforç interior de varetes d’olivera, canya, espart o inclús ferro. en origen eren peces rígides que comprimien i modelaven el cos femení, elevant el bust i baixant els malucs cap avall. es confeccionaven amb teixits de seda, cotó, llana o lli.

Cossi. Etn. recipient de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part interior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada.

Cortell Germans. Art. Tàndem d’artistes locals format per dos germans, Fernando que es dedicava més a la fusteria i juan que es dedicava més a la pintura. Plantaren falles per tot

Cossiol. 1. Etn. Test per a tindre plantes, recipient en forma de tronc de con, més menut que un cossi, i de vegades proveït d’un mànec llarg. 2. Indum.

33

en indumentària tradicional, capell de forma troncocònica invertida que portaven els homes.

l’estret. es realitzaren troballes de restes humans, eines i aixovars com un punxo de coure, puntes de sílex i fragments de ceràmica. es tracta d’una xicoteta cova utilitzada com a necròpolis múltiple on es soterraren nou individus al període eneolític

Cova de les Meravelles. Mon. a la partida de Vilella, terme d’alzira, i a escassos cent trenta metres del terme municipal de Carcaixent s’ubica la Cova de les Meravelles. la cova presenta una torre quadrangular dissenyada per l’arabista julià ribera Tarragó (Carcaixent, 1858-1934) l’any 1912 per tancar i controlar l’accés. es conta que un gos després de recórrer un llarg trajecte pel seu interior aparegué a la Cova Negra de xàtiva. actualment l’accés a la cova està restringit per a preservar les set espècies de rat penat que habiten el seu interior. en temps passats era un lloc molt visitat per excursions escolars, principalment els dijous de Carnestoltes.

Cremà. Fall. Cal viure l’espectacle de la nit de la Cremà, és l’acte que fica fi a un any ple de moments únics a Sant josep i a la nit de Sant joan.

Cremarem la nostra falleta infantil el dia 19 de març a les 21:00 h i a les 23:00 h començaran a cremar les falles grans segons l’orde que s’establirà. Vorem que ens ofereixen enguany la nostra colla de piròmans.

Cremaet. Gastr. Cafenet tocadet d’alcohol, al que se li pega foc per tal de que no estiga tan fort, d’ahí el seu nom. Se li afigen dos grans de café, i unes llesques molt xicotetes de corfa de llima i canella en rama.

Creu, Carrer de la. Geo. el nom d’aquest carrer guarda relació amb l’ermita de la Sang. en aquest lloc es reunien totes les confraries de la Setmana Santa per tal de desfilar en la tradicional processó de les Vestes del Divendres Sant fins 1846.

Creu- Julia Ribera, Falla. Fall. Fundada a l’encreuament d’aquests carrers a l’any 1978. No s’entendrien les falles de Carcaixent sense la falla de la Creu, no sé si per eixa ubicació tant centralitzada dins del casc urbà, si per eixe emplaçament tant màgic per a plantar falla, si per eixes cremades tant característiques amb la bola de foc recorrent el fil sense arribar al monument, o per eixos membres fallers reconeguts de tota la vida... o per eixes xiques tant guapes de la cançó que tot el poble sap taral·lejar. la retina té

Cova del Pic. Geo. jaciment arqueològic situat en la confluència del barranc de Mir amb el barranc de 34

etapes interrompudes allà pels exercicis 1954-1955 i els exercicis 1960-1961.

Fou la primera falla en plantar-se en un encreuament de carrers al municipi. al 60 pot ser es donaren a conèixer per gastar-se tots els diners en una festa i per això al seu estendard apareix l’expressió “fins al cèntim”

guardades fotografies d’eixe xamfrà màgic que sempre es recordaran a la història fallera del municipi.

Crida. Fall. acte públic en què l’autoritat o el màxim representant d’una festa convoca la gent perquè hi participe. la Crida constituïx l’inici oficial de les falles.

Cuba-litre. Fes. recipient per a beguda que s’utilitza per a fer menys viatges a la barra que amb un got de mida normal.

el dissabte 22 de febrer quedarem a les 17:00 h. al parador vestits de fallers per fer la cercavila amb la xaranga, arreplegar els càrrecs de la comissió i acudir al punt de concentració, hem d’estar tots allí a les 18:30 h, per fer la cercavila de totes les comissions per acudir al centre comercial a inaugurar l’exposició del ninot. a continuació a les 20h30 tindrà lloc l’acte de la Crida des del balcó de l’ajuntament, on les falleres majors de Carcaixent convidaran a totes les comissions per començar les festes. Després, es comunicarà el veredicte del jurat dels ninots indultats de les falles 2020. acabarem la nit amb un sopar de germanor i revetlla musical. al mateix temps, sopar d’aixelleta més despesa al parador per aquells fallers q prefereixen aquesta opció i que després vulguin acudir a gaudir de la vetlada.

Cucaratxo. Fall. Vestit negre de faller en desús i que alguns fallers guarden ben conservat en l’armari com un tresor...per si de cas...

Cucs. Nat. animalets que fan el fil de seda, material utilitzat en els vestits de valenciana més estimats pels entesos.

Cudolet. 1. Nom. Famós vident de la localitat que asustava a tots amb les seues prediccions. Malnom amb què era conegut josé albelda Picot (19341998), que durant molts anys va ser president de la Comissió de la Falla del Passeig, coneguda popularment com la «dels Mamats» i de la Falla echegaray Benlliure. També va fundar les confraries de la Santa Faç (1977), del Crist de la ira (1989) i la de la Mare de Déu de l’esperanza (Macarena) en 1996. Va ser president de la junta local de Germandats i Confraries de Setmana Santa de Carcaixent (1995 1998). Publicà nombroses crítiques de presentacions falleres, firmades amb el pseudònim de Miss Elsa, que eren repartides pels diferents bars i cafeteries del poble. 2. Nat. També pedra xicoteta, diminutiu de Cudol.

Crítica. Fall. Base fonamental del monument faller que no tot el món entén. Mostrar amb ironia i sàtira les coses, situacions o persones amb les que estan en desacord.

Crusados, pujada dels. Geo. Pertany a la partida del Camí de la Font. És la primera pujada que fa el camí de la Font venint des de Carcaixent, comença a l’altura de l’hort de Franco i culmina en l’hort dels Crusados.

Cunyat-cunyada. Cult. Germà/germana de la teua parella. Hi ha cunyats i cunyats, així que... molt en compte!

Cruz-Julian Ribera, Falla. Fall. antecessora de la actual falla la Creu pel seu emplaçament tingué dos curtes 35

Delegat. Fall. Persona encarregada d’alguna cosa. a les falles hi sol haver delegats de ToT.

Dacsa. Gastr. Planta herbàcia anual (Zea mays), de tija o canya dreta i amb nucs, acabada en un plomall, fulles grans lanceolades d’un verd intens i fruit en panolla.

Demanà. Fall. acte de la falla que consisteix en presentar als càrrecs a la seua comissió. Serveix per a conèixer millor als representants de la falla.

Dames, carrer de les. Geo. És la denominació popular de l’actual carrer García oquendo, travesser entre el carrer Santa anna i el carrer dels Sants de la Pedra. S’anomenava així perquè antigament hi havia una casa a on hi havien dones de bona vida

Datilers. Nat. Palmera que fa dàtils. es plantaven davant de les cases d’hort per a possibilitar la seua localització fàcilment a la vista de l’horta.

Datileros, els. Of. Família de Carcaixent dedicada a la neteja de les palmeres i a recollir els seus fruits per a, després del procés de maduració, vendre’ls a granel, així com realitzar precioses palmes per a la processó del Diumenge de rams. S’ha de ser molt valent per a pujar allà dalt!

Davantal. Indum. Peça de roba que cobrix la part davantera de la falda tradicionalment tenia la finalitat de resguardar el vestit, hui en dia el davantal d’indumentària fallera està fet d’una tela fina com la seda o batista i ornamentat en brodats i randes.

DAVSA, Fumeral de la. Mon. Fumeral que es troba a l’antiga fàbrica d’essències de Don Pablo journet. Construït vers el 1950. era el fumeral industrial d’una fàbrica.

Decorats. Fall. escenografia que es prepara per a les presentacions. Tots pensem que és molta feina sols per a una nit.

Degoteig. Agric. Sistema de regadiu modern que rega els camps gota a gota. aquest sistema estalvia aigua.

38

Democràcia, casa de la. Mon. Hui seu de Caixa Banc, antic Banc de València, al carrer de julià ribera. obri les portes un 16 de juny de 1918, en l’antic local ocupat pel Casino de la Peña, que reunia a tota la gent aficionada a les bregues de galls. encara que al principi va ser un punt de trobada dels grups monàrquics, després passà a ser el lloc de trobada de les agrupacions polítiques de l’esquerra local.

Descondir. Cult. en el jocs de xiquets, triar per sort, mitjançant una fórmula per a comptar el jugador que para.

Se sol fer dient unes frases, sovint versificades, anomenades repiny. a mesura que es van recitant o cantant, es va assenyalant un jugador, fentlo coincidir amb cada accent primari o secundari del repiny, i aquell en qui recau el darrer accent ix del rogle i no ha de parar. es repeteix tantes vegades com cal fins que no queda més que un xiquet, que és el que para.

Despeçonar. Tar. llevar el peduncle de les fruites. dins de les feines que comporta la recollida de la fruita al camp, estava el fet de recollir la fruita en alicates per a que no es fera amb estiró i el peduncle es poguera trencar i fer malbé la fruita. les dones quan estaven les taronges als cabassos amb les alicates llevaven la zona que sobreeixia del peduncle per a que no poguera punxar la resta de taronges i les fera malbé.

Solia ser una feina de les dones.

Depòsit dels Caguerots. Mon. Comerç destinat a la venda de materials diversos per a la construcció [hui desaparegut], establit pels germans albiñana en l’actual carrer de jaume i, el Conqueridor.

Despertà. Fall. Passacarrer matiner per despertar a la gent del poble, en especial als càrrecs de la comissió, després ens conviden a desdejunar.

Descoberta. acte festiu que se celebra cada 15 d’octubre a la Plaça Major.

Situada dins d’un baldaquí i coberta per una tela està la imatge de la Patrona de Carcaixent que es descoberta per a tota la població i venerada per agrupacions i associacions que li fan ofrenes florals.

39

Didal. Cult. objecte metàl·lic amb forma tubular tancada en un extrem per un casquet esfèric, que es fica la gent que cus per tal de no punxar-se.

el dilluns 16 de març a les 8:00h anirem a despertar i vore els Padrins de la comissió... a veure si de bon matí també estan tan guapets. el dimarts 17 de març despertarem als nostres infantils i el dimecres 18 de març anirem a vore la cara de la nostra fallera major de bon matí.

Dies, Carrer de les. Geo. el nom d’aquest carres deriva d’un antropònim. la família dels Dies, Díez o Díaz (en aquestes tres formes apareix documentat). Propietaris de la Sènia de les Dies situada als terrenys pròxims a l’actual carrer i la Plaça del Convent.

Disfressa. Fall. Vestit que es fiquen els fallers per desfilar en la cavalcada. Pot ser comprat, llogat o fet pels fallers, que té més mèrit i més feina.

Dia de la dona. Fes. jornada dedicada al sexe femení i que si tots tinguérem trellat no caldria celebrar. Dia gran per a la nostra falla en el que enaltim i celebrem amb menjars, activitats, festa i homenatge a totes les dones de la comissió.

enguany ho celebrarem el diumenge 15 de març començarem a les 9:30 esmorzant. en cercavila acudirem a la plaça i tindrem discomòbil amenitzada per xavi oliver i una degustació de cassalla "anís Tenis" i cervesa, oferida pel la Fallera Major Noe alberola i la Padrina Patri Sabater a les falleres de la Comissió.

Dinarem al casal i continuarem la vesprada amb els actes que ens hagen preparat els homes de la comissió.

Dol. Cult. aflicció causada per la mort d’una persona estimada o per una gran desgràcia. Se sol expressar anant una temporada de negre o amb colors obscurs.

Dolçaina. instrument de vent típic de la música popular valenciana. Ben tocat dona gust escoltar-lo, però mal tocat resulta insuportable tenint en compte el seu so viu i penetrant.

40

Dominiques, les. Mon. església del desaparegut Convent de les Dominiques, construït l’any 1654 auditori municipal als solars que abans ocupaven l’antic hospital i el fossar. l’any 1977 es traslladà el convent al nou emplaçament del reialenc. aquest edifici, amb el camp i els jardins, van ser comprats per l’ajuntament, reconvertint-se actualment en auditori municipal. Consta d’una nau rematada després amb neoclàssics i coberta amb una volta de mig canó amb finestres , suportada per pilastres i contraforts interiors. Tenia un magnífic retaule major amb pintures barroques del segle xVii però va desaparèixer l’any 1936.

Don Enrique, teatre. Geo. lloc on es fan obres i actuacions varies. Únic teatre de la localitat. Molt xicotet i escàs per a la tradició teatral del nostre poble.

Donat, Fumeral de l’Hort de. Mon. Fumeral que es troba a la partida de la Serratella. Construït vers el 1900. era el fumeral d’un motor de reg.

Donat i Sanz, Emilio. Nom. enginyer. autor del projecte de l'edifici de la seu social de la reial Sèquia de Carcaixent i de la gallera que fou construïda al costat del trenet. el carrer d’entrada al poble per el sud porta el seu nom.

Drama. Cult. Narració en la que es conta alguna desgràcia. Nom. També malnom d’un faller de la Major.

Dolçaina 41

42

Educadet, l’. Nom. Sinònim de ‘el fino’. Propietari d’una famosa i cèntrica paradeta de llepolies i berenarets de la localitat.

disposar la fruita dins dels caixons segons el calibre de les peces i les indicacions dels compradors. Normalment les encaixadores treballen en cadena, les peces van caient per una lona que les transporta i es van disposant per files i altures.

Eleval. Mon. electrònics València, Sa. Saló recreatiu de la localitat, lloc de reunió de la joventut, per suposat ja tancat fa molts anys. Va obrir les seues portes a principis de la dècada dels setanta del segle xx, al carrer de Sant Francesc d’assís.

Eros. Fes. Mítica discoteca on es reunia la joventut de Carcaixent a la dècada dels 70.

Esbós. Fall. Dibuix inicial que realitza l’artista faller del monument que plantarà.

Empaperadora. Of. als magatzems de fruites, sobretot els de taronja, en el encaixat de les peces dins de les caixes, sempre es posa l’última de les files més bonica que la resta, donat que aquestes són les fruites que es queden a la vista del comerciant. en l’última fila normalment es posen les fruites embolicades amb un paper molt fi que porta el segell de l’empresa que comercialitza les fruites. Quan hi havia molta feina. Hi havia dones que s’encarregaven d’abastir a les encaixadores de fruites amb el paper ja posat per agilitzar el encaixat i traure mes ràpid l’encomana.

Escapulari. Indum. accessori devot de tela que porta brodada o pintada una imatge religiosa i que es col·loca penjant sobre el pit i l’esquena, damunt o davall dels vestits.

Empeltar. Agric. Buscar noves varietats, en el nostre cas de taronges, unint dos o més parts de plantes diferents per a obtindre’n una nova.

Encaixar. Tar. acció amb la qual es disposa la fruita dintre dels caixons de forma que es veuen les peces, aquestes no estan apretades i es disposen de forma que en caben moltes. Normalment van en files alternes deixant espai entre cadascuna, com si fos un tauler d’escacs.

Solen dur entre tres i quatre altures depenent de la delicadesa de la fruita i les mesures del caixó.

Escola Taller Julio Monterrubio. Art. De programes de formació amb fons europeus han hagut de tota classe però dubtem que hi haja algun tan especial per al món faller com el que es va fer a Carcaixent per a formar a joves i a adults en la professió d’artista faller, arribaren a plantar falla i cremar-la a la plaça del Mercat en dades pròximes al Nadal.

Encaixadora. Of. Persona encarregada dins d’un magatzem de fruita de

44

Escurà. Etn. Netejar els plats, els gots, els coberts i la resta d’atifells de cuina o de menjador, i que deixem per a després de menjar. el seu volum dependrà del nombre de comensals i la seua duració de la gent voluntària per fer-la.

Esmorzar. Gastr. Menjar més important del dia per tal d’agafar forces per al que ha de vindre!. imprescindible per als fallers d’aquesta falla abans de qualsevol feina.

Església de l’Assumpció. Mon. Parròquia principal de Carcaixent que es troba a la Plaça Major. encara que l’església continua en peu, tant el retaule de l’altar major com les petxines que suporten la còpula posseïen una ornamentació barroca realitzada en 1736. aquesta decoració va desaparèixer a l’incendi als anys 30 (inicis de la guerra civil espanyola). el seu portal és la zona wifi de la xicalla de la nostra comissió.

Espardenya. Indum. Calcer de sola de cànem trenat, d’espart o de jute, subjectat al peu amb vetes. Calcer més usual en l’àmbit rural i popular, molt utilitzat durant el segle xix pels llauradors o oficis artesans.

Espardenyot, l’. Fes. associació recreativa i assistencial creada al 1886 per relacionar-se persones afins de la societat carcaixentina, però a més amb la finalitat de socórrer a les persones més necessitades del municipi. inicialment estava situada al carrer de la Creu nº 12, als baixos d’un majestuós edifici modernista. allí s’habilita un bar, biblioteca, sales de reunió i de joc per als socis. inoblidables les clòtxines i les partides de ‘el bolo’, pe-

Esmolador, l’. Of. ofici dedicat a esmolar ganivets i tisores deixant les fulles afilades per a que realitzen un bon tall. antigament es desplaçava en bicicleta i hui amb ciclomotor, que acompanyat de la seua harmònica va pels carrer fent-la sonar al crit de esmolaorrrrrrrrrr i que, segons la creença popular, en passar, als dos dies plou. la gent ix de casa per a que li esmole els ganivets o estisores.

45

Estació, l’. Mon. Situat front al magatzem de ribera, edifici on els trens de rodalies tenen la seua parada per a facilitar l’accés de les persones al tren. al seu pàrquing, la joventut fa els famosos botellons i reunions vàries.

culiar varietat del bingo, actualment encara existeix la societat i ha traslladat la seu a un altre local molt pintoresc on estan representats molts paratges del municipi.

Espolí. Indum Teixit de seda elaborat de forma artesanal mitjançant una llançadora xicoteta que serveix per a espolinar donant a les flors un aspecte de brodat. Hi ha gent que creu que en té un però no ho és.

Estandard. Fall. Tela on va brodat l’escut de la falla que penja d’una vareta horitzontal que, així mateix, està col·locada a l’extrem d’una altra vareta vertical, amb la qual forma una creu i que encapçala els passa carrers. els xiquets es peguen per dur-lo i els majors fugen d’ell.

Estar en amo o posar-se en amo.

Expr. expressió que significa posar-se a treballar de criat o criada en una casa.

Estàtua l’. Mon. de julià ribera. lloc de referència per a totes les generacions del poble a l’hora de reunir-se per a anar a qualsevol lloc.

On quedem? En l’Estàtua!

Estellador. Agric. Post que es fica en una canal o sèquia de reg per a tancar o obrir el pas de l’aigua

Explicació de la falla. Fall. enguany el lema de la nostra falla és “xe, quina por!” expressió emprada per a exclamar la sorpresa que a esdevingut un acte causat per una pertorbació angoixant de l'ànim a causa d'un risc o dany real o imaginari. És també una aprensió que té algú que li passa alguna cosa contrària al que desitja. la por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable, provocat per la percepció d'un perill, real o suposat, present, futur o fins i tot, passat. Des del punt de vista biològic, la por és un esquema adaptatiu, i constitueix un mecanisme de supervivència i de defensa, sorgit per a permetre a l'individu respondre

Esporgar. Agric. Curar els tarongers de podrits i malalties per a que pogueren continuar produint les millors taronges.

Esquetx. Fall. Teatre que representen els fallers en la presentació per tal d’entretindre al públic. Hi ha qui ho aconsegueix i qui…

Estable. Etn. Part de la casa on es guardaven els animals, solia tindre un abeurador per als cavalls.

46

davant situacions adverses amb rapidesa i eficàcia. Vegeu tot no té per què ser negatiu!

Tot això és el que volem que cause el nostre monument per tal de despertar als ciutadans de Carcaixent i que se n’adonen de tots els perills que els envolten i agafen mesures per tal que tots eixos malsons desapareguen de les seues vides. al nostre cadafal podem contemplar l’arribada de la nit de les bruixes. el període apocalíptic i de foscor planeja pel nostre terme. Des de sempre la gent li ha tingut pànic a passar fam, a les guerres i a la mort. Però, el què últimament passa a la nostra ciutat és més terrorífic. Una suor gelada i un esglai ens recorre l’esquena davant dels últims esdeveniments. Sols ens queda l’esperança de reprendre el rumb. Si som cabals i coherents i canviem la nostra percepció de les coses i ens impliquem més com a ciutadans, podrem traure açò endavant. Sols cal traure'ns el vel de davant dels nostres ulls - Por a les temptacions: aneu en compte amb les temptacions, la diablessa vos voldrà comprar amb les millors promeses però sigau conseqüents, ningú farà res per vosaltres quan ocupe la poltrona, és l’únic objectiu que tenen en ment.

- Por al compromís: ara que pel que es veu, és millor anar per lliure que formar un matrimoni de conveniència, al final tots són retrets i hi ha que tindre en compte que de la unió poden eixir generacions futures que traguen tot el pitjor de nosaltres.

- Por a la mort política: pànic a la mort política, hi ha qui no agafa massa bé la crida al hort de Simbala i és capaç de vendre el que li queda

d'ànima per tal de no apropar-se al Barranquet - Por a la innovació: temor als experiments, sempre s’ha dit que els experiments cal fer-los amb llimonada i a la vista està que cada nou experiment resulta ser una...més gran.

- Por a la dominació: preocupació per saber qui és el que veritablement mou els fils de la nostra societat, de vegades no saps si és millor passar per ignorant.

-Por als radicalismes: esglai davant de les noves polítiques que s’apropen als extrems. Conegut és, gràcies a la història de la humanitat, que els radicalismes mai són bons.

Com podeu creure què a partir d’ara és una via de salvació?

Com ja vos hem dit, obriu els ulls, estigueu atents a tot, si mostreu debilitat aniran a per vosaltres i vos voldran espantar. Que mai se vos apague la llum, ells sols saben moure's en la foscor. Tingueu-ho molt en compte. És la vostra salvació.

Exposició del Ninot. Fall. acció o efecte d’exposar. anualment, i com a preàmbul a les festes falleres, són exposats per totes les comissions falleres de la població, aquells ninots, que al parèixer de la comissió poden ser indultats del foc pel seu art i gràcia.

el dijous 20 de febrer quedarem a les 20:00 h. al parador per tal d’arreplegar els ninots i pegar un mosset. a les 23:00 h. anirem a entregar els ninots al Centre Comercial ribera del xúquer per tal que participen a l’exposició del Ninot. a les 00:45 h visita del jurat qualificador de l’exposició del Ninot. aquest exposició s’inaugurarà el dissabte 22 de febrer desprès de la crida.

47

Faca. 1. Etn. Ganivet de fulla llarga i punxegut. 2. Fes. en Carcaixent, agrupació que organitza festes alternatives que fan el que l’ajuntament no vol o no pot fer. Diuen les males llengües que es dediquen a fer concursos d’all i oli, cerca-tasques, rutes dels esperits, visites culturals, exposicions per sensibilitzar a la població amb temes actuals... xeee una banda de peluts que el dia que Sant Bonifaci els agafe seran cremats a la foguera.

Faller d’honor. Fall. Persona col·laboradora d’una comissió comprant d’al·legoria a un faller. en plural, sopar d’agraïment als col·laboradors, que en la Falla Plaça Major és sinònim d’una gran nit de festa amb actuacions per part dels fallers i falleres que resulten mítiques.

el dissabte 7 de març a les 21:00 h. a la Sala San Francisco farem el sopar de Fallers d’honor, posteriorment i fins que ens deixen, nit de festa gran amb l’ actuació estel·lar del Duo jam, regal de la fallera major a la comissió.

Faixa. Indum. Peça de roba allargada, que serveix per a cenyir la part de la cintura donant-li voltes al cos.

Falla. Fall. escultura creada amb materials diversos que es moldeja creant figures corpòries de caràcter caricaturesc.

Fallera major. Fall. Càrrec honorífic més important del món faller i màxima representant de la nostra festa.

Un honor per a una fallera de tota la vida.

Faller/a. Fall. Membre d’una comissió fallera. els sol agradar la festa... però també la crítica i la sàtira amb enginy i gràcia.

la nostra fallera major ens oferirà un dinar el dia 19 de març a la Sala San Francisco.

50

Faltriguera. Indum. Bossa o butxaca que va damunt de les sinagües i nugada mitjançant unes vetes a la cintura. el teixit, la forma i color van al gust d ela persona que ho du...

casa na Balaguera, de Balaguer, na Gisberta, de Gisbert, na Montalvana, de Montalvà. i en toponímia també són freqüents aquestes feminitzacions com la Galiana o la ja esmentada de la Bossarta, etc.

Fartera. Cult. juan Bautista Pérez Vercher, “Fartera” anava pels carrers de Carcaixent a l’estiu i venia xàmbits i aigua llimó, amb un carro amb dos geladores incorporades. aigua llimó!

Mantecao helao! xàmbits.

Femeret, el. Geo. Paratge situat al realenc, dalt del pla de la Galiana (vall d’aigües Vives), entre el Pinaret Fosc i els runars. el topònim significa ‘lloc on es depositen i guarden els fems’ i també ‘lloc on es deixen o se soterren les bèsties mortes’. es troba prop dels runars, de significat semblant, la qual cosa fa pensar en una zona marginal no utilitzada pels habitants del realenc.

Fartó. Gastr. Barreta d’una pasta semblant a la de l’ensaïmada, feta de farina, aigua o llet, rent, ous, oli i sucre, que es menja especialment mullada en orxata.

Faus Alos, Alfredo. Nom. “ el calciner”, un de tants homes de Carcaixent que es dedicava a fer calç als forns de pedra que es situaven per tot arreu de les muntanyes del terme. al mateix temps que obtenien la calç contribuïen al manteniment dels boscos de Carcaixent, ja que netejaven de llenya i branques tota la muntanya. junt a ell estigueren també Pepe, enrique, Bautista, Vicente i Salvador , eren coneguts amb el malnom de “els cebes”.

Ferradura. 1. Etn. Peça de ferro en forma d’arc que es clava en les peüngles de les cavalleries per a protegir-les que la gent supersticiosa diu que dona bona sort. es fica a les potes dels cavalls per a que no es facen mal. 2. Gastr. Varietat de bajoca, de baina ampla i de forma encorbada, ingredient habitual de la paella.

Fes. Agric. aixada amb mànec de fusta i escarpell de ferro, utilitzat per arrancar tarongers.

Febrera, la. Geo. Partida de l’Horta, situada entre les partides de Passicos, la Barqueta, el Toro, el Teular, la Volteta, el xiular i la Vintena Baixa.

Probablement, el topònim és la feminització del cognom Febrer. oroval documenta al segle xVi “partida de na Febrera”, per tant seria un dels casos de pèrdua de l’article personal antic en/na, convertit en el modern el/la. la feminització del cognom era molt habitual antigament, bé per a denominar les dones d’una família ‒en el morabatí de 1433 apareixen com a caps de

FESA, Fumeral de la. Mon. Fumeral que es troba al barranc de Barxeta.

Construït entre el 1945 i el 1950. era el fumeral de l’antiga FeSa, hui fàbrica de la Schweppes.

Festejar. Cult. relacionar-se amb la persona que t’agrada i estimes... cara a cara! actualment es fa quasi més pel mòbil que en persona. Celebrar amb una festa, un fet o data important.

Fester. Fall. Faller que sols va a la falla els 4 dies de falles i no fa res.

51

Figa de pala. Gastr. Fruit amb un gust molt peculiar, caracteritzat per la dificultat de collir-les degut a les punxes de la planta que les produeix.

També s’utilitza com a expressió per anomenar a una persona roí: “eres més mala que una figa de pala” o per u per a reflectir debilitat, atontament. “estàs poc figa...”

Feve. Mon. antiga estació i tallers dels ferrocarrils de via estreta, inaugurada en 1864, quan Carcaixent era la porta d’eixida de la comercialització de la taronja fins al port de Dènia per a la seua exportació. actualment, instal·lacions per a practicar esport i que, degut a la falta de llocs d’ús públic, també s’utilitza per a actes com sopars d’associacions, concursos de paelles i altres esdeveniments.

Filar prim. Expr. expressió utilitzada per a fer observacions massa subtils, massa remirades. Molt recurrent quan tens ganes d’enfadar-te amb algú.

Fí d’exercici. Fall. acte per a tancar l’any faller on es reconeixen els mèrits dels membres de la comissió que, per algun fet singular, s’ho mereixen.

Fira Modernista. Fes. esdeveniment cultural que ens permet viatjar al 1900 per a recordar l’esplendor modernista de la nostra ciutat, amb ambientacions, recreacions històriques i visites al patrimoni local que ens transporten a aquell període històric en que Carcaixent va viure una etapa especialment pròspera amb el cultiu de la taronja com a gran motor econòmic i amb el modernisme com a moviment d’avantguarda.

Figa. Gastr. Fruita dolça d’estiu, utilitzada al món de la gastronomia com a condiment així com per a dolços i melmelades. es pot utilitzar per a expressar disconformitat: “toca’t la figa”.

Firma amb l’artista. Fall. acte oficial de reconeixement de contracte i col·laboració amb els artistes fallers que realitzaran els monuments de la nostra comissió.

52

Focs d’artifici. Fes. espectacle pirotècnic d’efectes visuals, sonors i fumígens amb una finalitat lúdica i d’espectacle típic de les festes a la nostra Comunitat. Des de fa uns anys, prohibit a la Plaça Major... per seguretat...

Flama. Fall. Massa gasosa en combustió, com la que en forma de llengua lluminosa i mòbil es desprèn d’un cos que crema.

Flequer. Of. És una persona que té com a ofici vendre el pa. Un forn de pa o fleca és un lloc on es cou i ven el pa. els forners de professió solien ser homes, però a les cases, normalment, solien ser les dones les encarregades de pastar. També les dones solien anar al forn a pastar, a coure el pa de casa o a portar la cassola d’arròs, perquè a les cases no es tenia forn per fer ho.

Fletxes. Cult. indicacions i senyalitzacions que et diuen per on deus anar i per on no. Si fas cas o no, això ja és cosa teua.

Foguer. Etn. Suport on es col·loca un recipient per a calfar-ne el contingut i que té un dispositiu adequat per a la combustió d’un combustible qualsevol o bé va proveït d’unes resistències elèctriques que produeixen la calor necessària.

Floristo. Nom. Dissenyador floral de Tous empadronat a Carcaixent. Molt actiu i participatiu, no passa mai inadvertit.

Foc. Nom . emissió de llum i d’energia tèrmica produïda per la combustió d’un cos, als fallers el foc de la cremà ens dona el fi i el principi d’un altre any.

Foguera de Sant Joan. Fes. Festes d’alacant que es celebren del dia 19 al 24 de juny i que, a la nostra falla, celebrem també cada any amb un dia de festa que culmina amb la cremada d’una foguera.

Foc, tindre. expr. Quan una figa està groguenca per dins i no té el color normal, se’n diu d’ella que té foc.

53

Fogués Cogollos, José. Nom. retor.

Va nàixer el dia 15 de gener de 1853, cursà estudis en el Seminari de València i fou ordenat sacerdot el 1878 i anys desprès va ser nomenat Degà i Prelat. Publicà “Historia de la traslación de las reliquias de San Bonifiacio Màrtir Carcagente” , “Nociones de Historia de españa” i “Geografía local de Carcagente” entre altres.

treballs sobre la celebració del Nadal. Festa rescatada en 2019 pel Grup de Balls Tradicionals les Folies, amb la col·laboració de l’ajuntament de Carcaixent. Té lloc el 28 de desembre, dia dels Sants innocents.

Fogués Juan, Francisco. Nom. Va nàixer a Carcaixent 1890. estudià humanitats, filosofia i teologia. exercí el seu ministeri en diverses parròquies. aficionat als estudis històrics es dedicà a ampliar la seua formació treballant en la investigació als arxius de les localitats on va residir, principalment al de Carcaixent.

Va ser cronista oficial de Carcaixent i arxiver municipal. Fou director del “Centro de Cultura Valenciana” i acadèmic de la “real academia de la Historia” de Madrid. important pioner de la historiografia local de Carcaixent.. autor de l’obra “Historia de Carcagente”.

Fonda. Mon. Hostal, posada o fonda són els establiments on els viatgers poden menjar, beure i allotjar-se. al llarg del segle xx Carcaixent va comptar amb molts establiments d’esta classe. recordem la Fonda espanya (carrer Comandant Hernández), la Fonda d’adolf (Mare de Déu dels Desemparats), la Carcagentina (plaça de Miguel Hernández), Hostal de Sant llorenç (carrer de la Missa), Hostal de Sant Pasqual (plaça de la Constitució, coneguda popularment com dels Hostals)...

Folies, les. Cult. Grup de balls populars format a Carcaixent l’any 1998 amb l’objectiu de recuperar, restaurar i difondre el patrimoni folklòric i etnològic de la nostra ciutat i, per extensió, de la nostra comarca, amb un repertori clàssic i amb una indumentària purista.

Font de la Falzia. Nat. Situada a la dreta del Barranc de la Falzia a la Barraca d’aigües Vives. Deu el seu nom a una planta que sol trobar-se als brocals del pou que són falagueres de mida menuda, que s’hi troben en ambients humits i ombrívols.

Folls, festa dels. Cult. o dels Bojos, és una tradició que recull rituals, que en alguns casos, es remunten a l’edat Mitjana; en el cas de Carcaixent apareix documentada a finals del segle xViii, segons arreplega el cronista Fogués juan, que documenta la celebració d’esta festa a principis del segle xx en els seus

Font de la Parra. Nat. Font de Carcaixent, que va ser canalitzada fins a la Plaça Major en l’any 1619.

54

l’obra va costar tres-cents mil quinzets. espectacular paratge natural de la nostra localitat que no et pots perdre, de gran interès paisatgístic, els relleus de la terra s’eleven oferint un paisatge de contrastos entre les terres agrícoles planes i la vegetació forestal de les vessants, oferint esplendoroses vistes sobre les terres de les dues riberes.

secció especial de València. actualment ha agafat la feina d’una forma més tranquil·la i es dedica principalment a col·laborar amb altres artistes. Sempre esta dient que no torna mai a signar una falla però sempre acaba embolicant-se, no ho pot evitar.

Fúcsia. 1. Cult. Color rosa intens. 2.

Fes. Centre cultural on en la dècada del 90 es feien les extraescolars els divendres de vesprada.

Fum. Nom. Mescla visible de gasos que es desprèn de la combustió d’una substància, generalment composta de carboni, i que arrossega partícules en suspensió.

Fumeral. Mon. Construcció que existeix al nostre terme, i que tingueren el seu esplendor durant l’expansió del cultiu de la taronja. algunes zones més elevades del terme no tenien accés a l’aigua de la sèquia reial i els propietaris realitzaren perforacions i pous per obtenir aigua i poder regar els seus nous cultius. en eixa època els motors dels pous eren de vapor i els fumerals servien per elevar les cendres de la combustió el més alt possible i fer que estes es dispersaren a l’atmosfera sense caure damunt dels tarongers. encara es conserven diversos al nostre terme.

Forn de la Punta, el. Geo. Cruïlla entre el camí del Forn de la Punta i el camí travesser que va a la Pobla.

Pren el nom d’un antic forn de pa que no existeix actualment.

Frau. Cult. en un camp de tarongers, es designa així a l’espai que existeix entre dos arbres o dos fileres de plantes d’un camp o hort.

Fresquet Mas, Jordi. Nom. artista faller autodidacta, començà fent la seua primera falleta infantil a l’habitació de sa casa. De caràcter tafaner i amb un talent sobrenatural per a parir idees i falles amb enginy i gràcia. la seua valentia i atreviment a l’hora d’agafar reptes no te límits i el porten a plantar fins i tot a la

Fusteria. 1. Tar. Zona dintre dels magatzems de taronges on els homes i les dones posteriorment muntaven les caixes que servirien per encaixar les taronges. les fustes venien en peces i en aquesta secció es muntaven i abastien a tot el magatzem. 2.

Cult. Taller del fuster.

55

Gallera, la. Mon. lloc on es fan bregues de galls. al llarg dels segles xix i xx Carcaixent va comptar amb molts llocs dedicats a les bregues de galls. recordem la que va ser edificada amb plànols d’emili Donat Sanz (Carcaixent, 1888 València, 1953); l’edificada al carrer de la baronessa de Santa Bàrbara (junt al passatge Sant Francesc d’assís) i la darrera al carrer Castelló. en l’actualitat es troba el passatge “Moderno” al carrer Baronessa Santa Bàrbara. Va desaparèixer als anys 70.

forma despectiva respecte al valor d’alguna cosa “no val ni un gallet”.

“Beure al gallet”. Expr. acció de beure sense got per a demostrar la teua destressa. No fer-ho si t’estimes el vestit de fallera o faller.

Garguilot. Cult. Colp donat amb el dit del mig fent-lo lliscar amb força sobre el polze.

Garrigues de Jaime, José. Nom. Va nàixer en 1700. Fou familiar del Sant ofici, regidor (1739) i batle (1763) de Carcaixent. Va fundar el Montepio de Santa Bárbara, institució que era una mena de banc agrícola per al foment i auxili de l’agricultura local, fent de contenció contra la usura i factor de desenvolupament, institució que deixà de funcionar l’any 1799 després de que uns lladres entraren a l’arxiu parroquial i robaren els seus fons.

Va faltar el 19 de maig de 1763.

Gasparin. Nom. amic veí de la Muntanyeta amb un caminar molt particular, que saluda a tot el món i que té una facilitat i habilitat especial per a cantar.

Gallero, el (Casino Carcagentino).

Mon. actual seu de la Peña Deportiva Carcagentina, alçat l’any 1877; en els seus bons temps el casino més luxós de la població. en les seues parets lluïen unes pintures de Vicent alandí que representaven diversos episodis històrics nacionals, còpies del Museu d’art Modern a Madrid.

Gavatxa. Cult. Sinònim despectiu de francesa. Casa vella en mig de l’horta que no tenia porta i feia funcions de discoteca per a la gent jove.

Gallero, Fumeral de l’Hort del. Mon. Fumeral que es troba a la partida del Puig Gros. Construït entre el 1890 i el 1910. era el fumeral d’un motor de rec.

Gallet. Etn. antiga moneda que equivalia a 5 cèntims de les desaparegudes pessetes, i que es nomena de

58

Gendre. Cult. Parella de la meua filla.

Què voleu que vos diga? Doncs que no m’apanya gens.

Guarda del parc. Of. Funcionari municipal que s’encarregava de vigilar i cuidar el gran parc que hi ha a Carcaixent. el seu malnom era “floreta”.

Gínjols. Nat. Fruit del ginjoler de polpa carnosa i groguenca. De venda habitual en els porrats i les festes populars. També utilitzar per a nomenar a persones de mal caràcter menut gínjol!

Guardabarreres, les. Of. Persones encarregades de posar les barreres, cadenes, etc., en un pas a nivell, al pas dels trens. les guardabarreres més conegudes eren les de la família Santos.

Guardapeus. Indum. Tipus de falda utilitzat per la dona valenciana, generalment de seda. aquest tipus de falda duia en la part inferior un volant denominat farfalar.

Gipó. Indum. Peça de vestir que cobrix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànegues estretes molt pegades al braç. Pot ser mànega llarga o curta.

Guateques. Cult. Festes que organitzaven en qualsevol casa, on posaven música en el “picú” i ballaven els joves.

Gomis i Cuenca, Carlos. Nom. Comerciant de taronja. Fou alcalde de Carcaixent entre 1927 i 1930. al plenari del 26 d’octubre de 1955 i amb la construcció al Hort del Teulat de 100 vivendes de renta limitada, (Grup inicial del Quatre Camins) s'acorda nomenar el carrer principal com avinguda Carlos Gomis.

Graelles. Gastr. Utensili de ferro que consisteix en una sèrie de barretes de ferro paral·leles, amb un mànec on es fica l’embotit de la torrà per a coure’ls per l’acció directa de les brases o del foc. Buit no et diu res, però ple dona gust.

Guió. Històries, gracioses o no, escrites generalment per fallers i falleres per a passar una bona estona. Si son escrits per gent no fallera... passa el que passa...

Gremi de Fusters, Falla. impulsors de la festa fallera carcaixentina allà per l’any 1931, volgueren celebrar la festa del seu patró Sant josep a la manera de València, plantant una falla i els estarem eternament agraïts per haver fet de Carcaixent una ciutat fallera.

Guixa. Nat. la guixa (Lathyrus sativus) és una planta conreada de la família de les Fabaceae... els d’alzira anomenaven “guixots” els carcaixentins, fent burla d’una pobresa que no permetia als nostres pares menjar – segons ells– més que guixes; al contrari, els de Carcaixent anomenaven “peguntes” els alzirenys perquè era fama que, convidant ne un, en venien cinquanta entre parents, amics i acostats, que s’hi apegaven.

Grupo Escolar Navarro Daràs, Falla.

Durà un sol exercici, el de 1948.

Predecessora de la falla plantada per les xiquetes i mestresses de l’escola del Parc, al pavelló de les xiques.

59

Haca del guapet, l’. Nat. animal molt conegut i estimat per la gent de Carcaixent que passejava pels carrers i l’horta.

lència. Fundador de la primera empresa nacional d’industrialització de la taronja per a sucs.

Himne. Mus. Conjunt de notes musicals que volen representar un país, comunitat autònoma o equip. Pot portar lletra o no.

Hallazgo. Cult. acte de les festes patronals que conmemora la troballa de la Verge d’aigües Vives, patrona del municipi, a l’olivera mil·lenària d’un camp del paratge de la Barraca d’aigües Vives al 1250, per uns llauradors que estaven fent tasques agrícoles. la primera representació d’aquest acte que intenta aproximar-se al fet històric data de 1868.

Tots els 12 d’octubre els bous llaurant el camp troben la imatge i la porten a Carcaixent.

Homenatge. Fes. Demostració de reconeixement, estima o respecte que es fa a una persona o en honor a alguna cosa. el món faller és molt procliu a retre homenatges donada la seua vessant protocol·lària.

Hort. Agric. Terreny de regadiu dedicat al conrreu d’arbres fruiters o hortalisses. els horts de Carcaixent són de taronges. els millors horts eren els que tenien una casa.

Hernàndez i Cogollos, Josep. Nom. Comandant de l'exèrcit espanyol i arquitecte. responsable de grans projectes a nivell nacional estava considerat un dels millor professionals del cos de l'exèrcit. a nivell de Carcaixent elaborà el plànol de la reial Sèquia, el projecte del desviament de la sèquia per tal d’ampliar el reg i el plànol del mercat municipal que es projectava realitzar als terrenys del Moreral de Bru. la part mes cèntrica del pas urbà de l’antiga carretera porta el seu nom.

Horta de Cent. Denominació territorial del conjunt d’alqueries que formaven Carcaixent. Carcaixent malgrat aque abans ja te vestigis neolítics, ibers i romans es considera que naix com a alqueria musulmana. en el període de domini àrab s’organitza el territori i la població de manera dispersa en varies alqueries. Carcaixent, Cogullada, Ternils, Benimaclí, Benivaire i alborgí formen l’horta de cent o horta de Carcaixent.

Hospital de Carcaixent. Mon. edifici construït l’any 1735, d’autor desconegut, el seu mecenes va ser Martí Boscà. Desprès d’una ampliació cap a 1770, al segle xix es va construir la capella en el pati en un cos diferenciat perpendicular a la fatxada. ja en desús com Hospital, en 1983 l’edifici es va transformar en el Conservatori de música professional Mestre Vert.

Hernàndez i Cogollos, Sebastià Càndid. Nom. advocat. alcalde de Carcaixent entre 1914-1915 i 19241927. Síndic de la reial Sèquia al 1920 i entre 1928-1929. Morí assassinat al 1936 als voltants d’alzira. a dia de hui un carrer de Carcaixent porta el seu nom.

Hernández Lázaro, Carlos. Nom. Va nàixer el 12 de desembre de 1879. es llicencià en dret i ingressà en el Partit liberal-conservador del qual fou cap a València el 1915. Fou diputat provincial i senador per Va-

62

Hort

Vista dels horts de Carcaixent 63

Innovació. Cult. Novetat. aplicar noves idees a alguna cosa. Pot ser bona o en ocasions crear polèmica, sobretot per a la gent més tradicional.

Iaia. Cult. Mare de mon pare o de ma mare. Pareix que siga el comodí, la gastem per a tot.

Iaio. Cult. Pare de mon pare o de ma mare. També persona encarregada de fer-se càrrec dels néts.

Insígnia. Fall. Complement per a la banda i jupa de faller. Pot servir per a condecorar a algun faller destacat o simplement, ser l'escut de la falla.

Il·luminació. Fes. acte de donar llum a alguna cosa, per exemple a una falla. Molt necessària per tal de vore de nit... excepte en alguns carrers del poble, que es veu que no fa falta.

Interruptor. 1. Etn. aparell utilitzat per encendre i apagar la llum. 2.

Fall. Persona que bloqueja sempre les reunions de la falla.

Impermeable. Indum. Que no es banya. Peça de roba repel·lent a l'aigua que esperem no hem d' utilitzar en falles.

Intriga. Cult. interés i/o curiositat que ens desperta alguna cosa. la gent que és cotilla ho passa molt mal!

Incidències. Fall. Queixa que fa una comissió quan alguna cosa no li pareix bé. Cal fer-la per escrit i deu ser aprovada pel comité.

Iranzo, fabrica de gel. Cult. Comerç situat al carrer la Vall. Fins finals dels anys 80 era tradicional anar a comprar barres de gel de gran format que es picava per tal de omplir i refrescar les neveres a l´hora d’anar a la platja o al camp a passar el dia. i quant eixies de “ca iranzo” paraves al jardí de l’alegria a comprar melons i síndries.

Indumentària. Cult. Conjunt de peces de vestir relatives a la història del vestit valencià.

Ingeni. Fall. Ser original i graciós.

Molt necessari en el món faller per tal de no caure en la monotonia i l'avorriment.

66

Iaia

Iaio 67

Jai Alai. Mon. Situat al Passeig. local recreatiu dels anys 80-90. inicialment disposava de dos zones ben diferenciades. la primera amb màquines escurabutxaques tenia restricció d’accés per a menors. la segona més àmplia on la joventut de Carcaixent es reunia per a jugar a maquinetes, pimball, futbolins, billars americans, etc.

Jardí de l’Alegria, Falla. Fall. Naix al 1973 fins a hui. Sols deixa de plantar un any perquè la majoria dels fallers fundadors hagueren d’anar a fer el servei militar, concretament al 1976. Comissió amb gran activitat fallera, actualment fa un gran desplegament de mitjans a la Cavalcada del Ninot.

Joia. Indum. Fermall gran fet amb metalls nobles i pedres precioses, que es col·loca damunt del mocador de pit o penjat al coll mitjançant una llista de seda, un collar o una cadena.

Sol constar d’una o dues peces encadenades entre si. les de dues peces tenen en la part superior forma de llaç o palometa i és la part que porta l’ansa per on es penja.

Jardí-Muntanyeta, Falla. Fall. Comissió d’un sols exercici faller que es va dur a terme al 1948. amb l’expansió del poble fins a la connexió amb els barris es va decidir plantar falla aquell any al jardí de l’alegria, antiga Plaça de Pi i Maragall que per aquells temps disposava d’un quiosc.

Jaume I el Conqueridor, Falla. Fall. agafant el relleu de la desapareguda comissió del Passeig, naix l’any 1982 per tal de tornar a omplir eixa demarcació pròxima al Parc. Mítics varen ser els anys del seu Casal jove on es reunia tota la jovenalla del municipi i fallers d’altres comissions per tal de gaudir les nits de falles fins altes hores de la matinada.

Jet, la. Fall. Grup de xiques de la falla Plaça Major, amigues gràcies a la falla des de xicotetes. la seua presència està garantida a la comissió amb la segona generació. aquestes xiques és millor tindre-les de cara!

Jornaler. Agric. Persona que anava diàriament a la plaça del poble per vore si hi havia feina per a cada dia, si hi havia eixe dia es treia el jornal, si plovia o ja estaven fetes les quadrilles tornava a l’endemà 70

Julian Ribera-Aguas Vivas, Falla.

Fall. Creada al 1954 va tindre una vida molt curta ja que sols planta eixe exercici i el de 1956. la falla es plantava davant del bar del musical.

per vore si hi havia sort. Solien quedar de bon mati a la plaça del mercat per vore si hi havia feina.

No els feien contractes com ara i es treballava al dia. la gent del camp tenia que pagar-se una espècie d’autònom que es deia «el cuponet».

Junquera, la. Geo. Paratge situat al realenc, entre el pla de reus i el de Paquets, a l’est del barranc de Basses roges. Fa referència a l’existència de junc. Dóna nom a la senda de la junquera.

Junta Local Fallera. Fall. Grup responsable d’organitzar els concursos i actes comuns de les falles. en ocasions... bo, millor callem.

Jupa. Indum. Peça d’abric o jaqueta de roba tradicional masculina dels segles xVii i xix que cobrix des del coll fins a la cintura o un poc més avall.

Jose Antonio, Falla. Fall. a l’any 1947 i aprofitant les facilitats donades pel consistori per tal de plantar falla naix esta comissió a la Plaça jose antonio, actual Plaça de la Constitució. Tots els coneixien amb el malnom de ‘els cabuts’. amb alguns anys d’inactivitat pel mig arribaren fins l’exercici 1965.

Jupetí. Indum. Peça de vestir sense mànegues que cobrix el tronc, es posa sobre la camisa i baix la jaqueta.

Journet i Escolier, Pablo. Nom. Comerciant d'origen francés, es va establir a Carcaixent. al 1878 va instal·lar una fabrica d’extracció d'essències. Posteriorment s’inicia en els treballs de elaboració de sucs i xarops de taronja.

Jurat. Grup de persones encarregades de mirar, puntuar i valorar la feina d’altres. Generalment... millor anem a callar!

71

Kilòmetre. Fall. Distància insignificant per a un faller com Déu mana que acudeix a tots els actes del dia.

Kamikaze. Fall. Faller que és capaç de beure cassalla cada vegada que entra al casal durant tots els dies de falles. l'últim dia feu el favor d’allunyar-lo de la zona on es prepara la cremà de la falla.

Kilovolt. Fall. Mesura que serveix per qualificar el consum energètic que has tingut al casal i a la plaça en falles i que et pega un gran esglai i et desquadra el pressupost anual quan arriba la factureta en passar falles.

Karaoke. Fes. aparell que s’ha d’amagar al Casal a determinades hores i a determinades persones si no vols que ploga en falles. i no vull nomenar a ningú, ehhh Guillermo!

Kilowatt. Fall. Targeta de presentació del equip de so de l’orquestra que serveix per dir-li a la falla veïna que tu la tens més gran.

Kiosquet. Punt d’encontre d’autònoms, fallers, amics i polítics (sobre tot un d’ells) situat al centre de Carcaixent, a la Plaça del Convent, tocant amb el Pes de la Fulla.

Kit. Fall. Conjunt de ferramentes que et serveixen per passar una setmana de presentació o una nit de plantà.

Ves amb compte i tin-ho tot molt ben lligat o quan acabes no et quedarà res, hauran desaparegut totes i les hauràs de tornar a comprar per al proper any.

Kilocaloria. Fall. Paraula que s’esborra de la memòria quan arriba la nit de la plantà i la plaça està plena de llonganisses i botifarres torrades. et deixes portar per les músiques de la xaranga i és acabar de plantar la falla i tindre que despassar-te un botó de la corretja o llevar-te la faixa per agafar per davant el putxero.

Kit de supervivència. Fall. Conjunt de esparadraps, gases, ungüents que et serviran per alleujar els peus abans de posar-te les sabates de faller/a.

Kilogram. Fall. D’uns quants n'arreplegaràs i sols te n’adones quan et peses a l'endemà de Sant josep. Cal recuperar-se abans que arribe un nou cicle amb el sopar de l’apuntà.

KO. Fall. estat físic i emocional d’un bon faller/a a l'endemà de Sant josep.

74

75

Litines. Gastr. Beguda d’aigua carbònica. Producte molt utilitzat en rebosteria per a que les masses quedaren esponjoses.

Lacàrcel. Nom. Cognom de famosos cantants de la nostra localitat que la joventut no sap qui són i els majors encara s’esborronen quan escolten alguna de les seues cançons. josé lacàrcel Martínez (1925 1997), conegut artísticament com lacàrcel de Palomares, i el seu fill Vicent lacàrcel orquín (1960). josep lacàrcel, un dels millors barítons de la lírica espanyola durant la segona meitat del segle xx. De professió carnisser i guàrdia municipal de Carcaixent. el seu fill, Vicent lacàrcel, considerat per la crítica com una de les millors veus de la lírica, va iniciar els seus estudis de la mà de son pare... Vicent lacàrcel ha compartit cartell amb Plácido Domingo i Kraus.

Llacor. 1. Expres. expressió per a designar l’energia o forces que té una persona. “No tens llacor”, expressió que vol dir que la persona no té forces. 2. Nat. Saba de les plantes.

3. Agric. Humitat de la terra suficient per a poder ser cultivada.

Llar, la. Etn. lloc d’una casa amb paviment de pedra o d’atovons refractaris on es fa foc per a escalfar-se o per a guisar, proveït de fumeral de campana ampla per l’eixida del fum.

Llavador. Etn. lloc on anaven les dones a llavar la roba i també a xarrar amb les veïnes. Hui en dia com hi han rentadores en totes les cases no cal anar a cap lloc.

Lara Torres, Agustín. Nom. Conegut amb el malnom del llaurador 40 perquè una vegada va dir en el casino que ell en un día havia llaurat 40 fanecades, va ser tan gran la barbaritat que des d’aquell dia se’l va coneixer així.

Lira Carcaixentina. Cul. espectacular banda simfònica del poble formada pels millors músics de Carcaixent i guanyadora de nombrosos premis.

Després de la Banda Municipal, desapareguda l’any 1935, i darrere del parèntesi de la guerra, l’any 1942 va nàixer la Banda de Música “lira Carcaixentina”, reconeguda oficialment el 12 de març de 1948. la lira Carcaixentina desenvolupa diverses activitats musicals com cafès concerts, grups de cambra, concerts didàctics i participa en nombrosos concerts i festivals de bandes per tot arreu. Tota aquesta vitalitat musical es canalitza en la Banda juvenil, que també té una vida artística pròpia.

Llegona. Agric. Ferramenta constituïda per una planxa de ferro molt ampla i quasi quadrada amb un prolongament lleugerament encorbat on es fica el mànec, que s’usa per a remoure la terra i per a birbar els horts. imprescindible per al camp, molt necessari per a regar i fer cavallons.

Lleixiu. Cult. líquid que s’obté ficant aigua bullent amb la cendra del carbó vegetal, i que s’empra per a blanquejar la roba.

78

Lletres falleres. Fall. Premis que reconèixen l’esforç, la creativitat i l’escriptura en valencià que realitzem algunes falles, junt a col·laboradors, per tal de mantindre la tradició literària en els llibrets de falles.

Lloc Faller. Mon. antic lloc, valga la redundància, on es feien els actes i presentacions falleres de Carcaixent, realitzant-se ja espectacles dignes de ser representats en grans teatres.

Per a variar, ja en desús.

Llibrell. Etn. recipient redó d’obra, de metall o de plàstic, de poca alçària i més ample de la boca que de la base, utilitzat per a usos diversos. a la meua casa la meua mare amassava els bunyols.

Lluentons. Indum. Trosset de metall que té forma de llentilla i que porta un foradet al mig per on es cus a la roba amb finalitat ornamental. en la indumentària tradicional, els davantals i mocadors de pit estaven brodats a cadeneta i adornats amb lluentons.

Llibertat (merengue). Gastr. Pastís amb una base de bescuit farcit amb confitura de cabell d’àngel i cobert amb merengue, molt típic al nostre poble. eren de molta fama les elaborades als obradors de justo artés (Casa justo), rogelio Vayá (la Valenciana) i Heliodoro Pérez (Sucreria el Campanar). D’on ve el nom, res se sap; tot són conjectures.

Lloret i Santandreu, Emilio. Nom. Més conegut com a Caporal lloret.

Caporal de telegrafistes a l'exèrcit espanyol en terres africanes. Fou considerat un heroi per encoratjar a les tropes davant de les hostilitats de l’enemic al setge de Buharrax. es va gravar el seu nom a la plaça on va nàixer.

Llibret. Fall. Conjunt d’articles, opinions i fotos que es publiquen per a que la resta de la gent conega i valore els monuments que planta la falla i que veja tot el que s’ha fet al llarg de l’any, que tot no és festa i bufa.

Lluna. Satèl·lit natural de la Terra amb un diàmetre de 3.476Km i local de moda dels anys 90 on ens reuníem els fallers després de les reunions dels divendres.

L’ Obra, Carrer de. Geo. Carrer estret per als vianants que connecta la Plaça Major amb la Plaça de Miguel Hernández. Per una banda es diu que deu el seu nom al llarg temps que van ocupar les obres d'ampliació de la Parròquia, per altra que seria l’espai destinat a dipositar els materials, els equips i els mitjos auxiliars per obrar i per altra es diu que es deia així per haver estat emplaçades en aquest carreró les parets del mercat dels dimarts dedicades a la venda de peces de terrissa (cassoles, plats, botiges, gerres, perols...)

la presentació del llibret de la comissió serà el diumenge 16 de febrer a les 18:30h. a continuació s'oferirà un vi d'honor.

Lligacames. Indum Cinta de teixit elàstic que servix per a subjectar els calcetins a la cama o les calces a la cuixa.

Llimeral, el. Geo. Zona situada al realenc, al sud del naixement del barranc dels Brolls, a l’est de la Pitxona i a l’oest del camí de les Cases de Dalt i Sanavega. Fa referència a l’existència de llimeres. S’hi aprecia el sufix -al tan comú en els col·lectius botànics de la nostra zona.

79

Mà en el cor. Expr. expressió que s’utilitza quan vas a parlar d’alguna cosa que saps que és millor del que has fet tu. És pot traduir com... “enveja cotxina”!!!

arbona, josé Camarena, Pascual Navarro, josé ribera, Bernardo Valero, juan Bta Vernich. en 1922 Carcaixent comptava amb 64 magatzems, la majoria de xicotets comerciants que tenien com a magatzem les cases particulars. Moltes persones de la nostra localitat han treballat en magatzems tan coneguts com el de Clemente Peralt, Pascual Hermanos, juan Motilla, julian Crespo antonio Pelufo, antonio escandell, entre molts altres.

Màfia del baile. Fall. Grup de joves fallers que es dedicava a xalar, beure i no pegar colp. Grup ja extingit, a dia de hui algun membre ha sigut president i tot.

Magatzem de Ribera. Mon. edifici Modernista que va ser encomanat per josé ribera al mestre d’obres jose rios Chinesta per a l’emmagatzemament de taronges. actualment utilitzat per a actes culturals i per algunes comissions falleres per a fer vertaders espectacles. De la taronja ja ni rastre!

Malla. Tar. Quan les taronges i altres cítrics anaven emmagatzemats en caixes grans, aquestes anaven depenent del pes en malles de plàstic que una màquina pesava i tancava. les dones el que feien era encaixar el nombre exacte de malles que havia de tindre cadascun dels caixons. les taronges no anaven soltes.

Mançanetes. Indum. Botons menuts, en forma esfèrica i de metall.

Mandonguilles d’abadejo. Gastr. Bola redona o ovalada d’una pasta realitzada amb abadejo, creïlla i ous.

Són típiques de Pasqua.

Manil o mandil. Etn. Peça de roba de llana o de fil amb què es cobria el pa pastat en dur-lo al forn a coure.

Magatzem. de taronges. Mon. lloc destinat a emmagatzemar i preparar taronges per a la seua venda i exportació. l’any 1848 un comerciant mallorquí, josé Català Broseta, implantà a la nostra població el primer magatzem de taronges. Prompte, aparegueren comerciants francesos interessats en la taronja. Podem destacar a Pablo journet, . Deveaux, Mirapoix, Bullé, Magnin i també els mallorquins i els de Borriana.

Però no tots foren forasters, entre els primers comerciants de taronges tenim els carcaixentins: Domingo

Manilla. Indum. Peça metàl·lica amb pedres precioses utilitzada per tal de completar l’adreç tradicional.

Manta. Indum. Teixit típic de llana, cotó o fibres sintètiques, de forma rectangular i amb colors vius. S’utilitza per a abrigar-se o com a complement del vestit tradicional valencià masculí. la combinació de colors diferix segons les comarques.

82

Mante. Expr. expressió utilitzada per a interpel·lar o requerir l’atenció d’algú, Per exemple, “mante, vols alguna cosa?”, o “mante, qui t’ha parit que t’aguante!”.

un nombre que posen elles mateixes quan tenen la caixa acabada abans de tancar-la.

Mare de Déu del Roser. Hist. Fins que aparegué aigües Vives nostra patrona, fou la verge més venerada i a la que més devoció se li professava al municipi. en 1596 es fundà la confraria de la Verge del roser, generadora de una devoció arrelada que es mantindria ferma fins ben entrat el segle xViii. Fins a tal punt va tindre poder la confraria que s’oposa a la fundació del convent de les dominiques en 1653 per por a veure minvada la seua exclusivitat

Manteleta. Indum. Peça de roba amb dues puntes llargues per davant, que utilitzen les dones com a abric o adorn.

Mantellina. Indum. Peça de tela fina de seda, tul, blonda o randa que es posen les dones cobrint-se el cap i els muscles en algunes festes o actes religiosos.

Mantenidor. Fall. Persona encarregada d’enaltir les gràcies i virtuts, les tinga o no, de la persona a la que es vol donar a conèixer a la gent, generalment les Falleres Majors.

Màrfega. Etn. Sac gran, generalment farcit de palla o pallocs, que serveix de matalaf de no gran qualitat.

Mantó. Indum. Mocador gran que cobrix els muscles i l’esquena per a abrigar-se. Poden ser amb teixits variats, brodats o estampats. els més habituals entre les dones valencianes eren els estampats amb motius orientals o amb una sanefa rodejant tota la vora.

Marjal, la. Geo. Partida de l’Horta situada entre terme de la Pobla llarga i les partides de la Serratella, la Pedrera, la Coma, i la Sarguera. està travessada pel barranc de Barxeta.

Marjal és paraula àrab que s’aplica a terres humides o pantanoses.

Marjaletes, les. Geo. Partida de l’Horta. el topònim és diminutiu de marjal. està situada vora els barrancs de la Cubella i de Barxeta. el 1453 es deia les Tretzenes perquè eren terres acensades a la tretzena part dels fruits.

Maragua, racó de la. Geo. Partida situada vora riu, entre el racó del Bosquet i la Barqueta. està limitada pel riu, el camí de la Maragua i el dels anouers o del Vall. la recorre el camí de l’encisamer. antigament era anomenat racó de Selma (1739).

La Maragua és un antropònim feminitzat.

Marqués de la Calçada, palau del.

Mon. Casalot senyorial del s. xViii de la nissaga del marqués de la Calçada, títol nobiliari concedit pel rei Carles iV el 1797, al carcaixentí Vicent Talens i Garrigues Colomina i roser (1738 1797). No sols era interessant per la seua arquitectura, sinó també pels seus decorats de rajoletes amb escenes típiques i dibuixos ornamentals, el retaule pla-

Marcadora. Of. antigament als magatzems de fruita hi havia al final de la cadena de confecció de les caixes de fruita, una persona encarregada de marcar la caixa amb el nombre de la persona que havia confeccionat la caixa, hui en dia cadascuna de les encaixadores tenen 83

minades famílies burgeses. Pel que fa a la seua datació, degué bastir-se a finals del segle xViii. el 1988 fou adquirit per l’ajuntament, sent restaurat en la seua estructura original i en la decoració. l’edifici consta dels tres nivells típics: planta baixa, amb una doble portalada, vestíbul i zones de servei; el pis principal destinat a les estances nobles; i la cambra o les golfes. resalta la seua decoració interior: les pintures murals i la col·lecció ceràmica, on es poden trobar peces ceràmiques seriades com són els paviments, plafons i panells decorats amb diferents escenes i, d’una manera especial, la magnífica cuina. a la planta baixa podem vore el pedestal romà de Ternils. a la planta noble, quasi totes les habitacions tenen un paviment ceràmic a manera de catifa amb sèries de motius florals procedents en la seua majoria de les reials Fàbriques de València. la cuina és l’últim exponent de cuina neoclàssica valenciana, de principis del segle xix, que es conserva in situ. Té uns panells decoratius ceràmics molt gràfics amb escenes costumistes i on apareixen una sèrie d’utensilis domèstics. entre els diferents panells, destaca el de l’escena del Proveïdor galant, on el vestuari dels personatges ens remet a la tipologia i indumentàries pròpies de l’etiqueta valenciana de l’època.

teresc del seu oratori, l’esplèndida escala. era també interessant per la magnífica mostra de les seues «andanes», testimoni viu de l’apogeu de la indústria sedera a Carcaixent. el 28 d’abril de 1966, joaquim Viñals i Guimerà, director general de la Caixa d’estalvis de València, sol·licità a l’ajuntament permís per a enderrocar lo.

Marques de la Calzada, Falla. Fall.

Nomenada com la comissió dels xiquets naix a 1945. Primera comissió fallera censada creada a instància de Marià Mosquera junt amb altres inquiets de la cultura carcaixentina. la comissió aporta una gran activitat festiva i cultural a l’època.

Marqueset. empresa de transport internacional famosa i molt arrelada a la nostra localitat. També família vinculada a la Falla Plaça de les Dies i finca situada enfront del Bar Caty.

Marqués de Montortal, palau del.

Mon. la seua construcció està vinculada a la riquesa que va proporcionar la seda en la ciutat a deter-

Marqueseta, la (Mª Antonia Talens Mezquita). Nom. Nasqué en 1783.

Filla del primer marqués de la Calçada. Se li atribueix durant la guerra 84

Maseres, pujada de. Geo. Tram del camí de la Pujada de Maseres que dona nom a l’esmentat camí.

de la independència la mediació davant del general francés Harispe per a què aquest no matara a tota la població de Carcaixent. encara que de moment no hi ha cap documentació que ratifique aquest fet.

Maseres i Valencia, Carles. Nom. Més conegut popularment com l’escrivà Maseres. junt amb el rector Vicent Monzó i l’apotecari jacint Bodi, plantà els primers camps de tarongers a la partida de la Bassa del rei al 1781.

Matalafer. Of. Persona que fa matalassos o que en ven. era un home que amb una cadira baixeta i dos vares de morera cardava la llana dels matalàs, llevant-li a més la pols; per tal de que estigués amollida, confortable i blaneta per a dormir, i finalitzava amb el cosit del matalàs. entre els matalafers de Carcaixent recordem a ricardo Garrigues i a lisardo oliver. aquest treball hui ja ha desaparegut.

Marquesina. Mon. element arqutectonic que serveix per protegir-se de les inclemències del temps. la més emblemàtica era la que unia l’estació de renfe amb la de feve.

Desapareguda als anys 60. Unia les dues estacions amb les que disposava Carcaixent, una estació per a línia de València i l’altra per al trenet Carcaixent - Dènia.

Materna. Geo. Partida que s’estén en terme de Carcaixent i d’alzira, a la qual en pertany la major part. Hi havia una alqueria que apareix al Llibre del Repartiment, ja despoblada en el s. xVi. Topònim llatí anterior a la conquesta dels àrabs. indica herència o possessió materna.

Masclet. Fall. Home xicotet. en l’argot faller, coet que et tiren a la porta de casa a les 8 del matí en la despertà.

Medalleta. Fall. Peça de metall d’una forma semblant a una moneda treballada en relleu i utilitzada per a recordar i commemorar una persona o un fet determinat, per a representar una efígie religiosa, o com a premi per esportistes. Molt emotiu és l’acte que se celebra tots els anys en la Capella de la Patrona de Carcaixent, durant el qual es fa entrega, per part de la Confraria, a les FF. MM. de les comissions falleres i les Falleres Majors de Carcaixent, d’una medalleta amb la imatge de la Mare de Déu d’aigües Vives.

Mascletà. Fall. Disparada successiva i molt sorollosa de traques, masclets, carcasses i altres elements pirotècnics organitzada rítmicament en ascens, pròpia de moltes festes valencianes, les més conegudes les de falles a València.

el diumenge 8 de març acudirem a València per tal de veure la mascletà.

Quedarem a les 10:00 h a l’estació de rodalies.

la mascletà al nostre poble serà el dia 19 de març a les 14:15 h al parc.

85

Mercat, el. Mon. edifici d’estil modernista, preciós, ple de parades on es pot comprar el millor menjar del poble: sà, fresc i del dia. les obres van començar a l’any 1932 acabaren dos anys després, el 1934. Destaca la gran nau central, amb unes naus laterals adossades que són de menor altura. els murs es van fer amb rajola de cara vista. la decoració exterior està feta amb plaquetes ceràmiques de color blau on destaquen dos plafons amb l’escut de la ciutat.

Fins a la seua construcció el mercat estava en l’antiga plaça del Marqués de la Calçada (hui de Miguel Hernández), coneguda popularment per la plaça de la Verdura.

ser que al jurat, inexplicablement, no li va entrar per l’ull.

Micròfon. Fall. element fonamental per a les presentacions per permetre escoltar el guió i que sol fallar en el moment menys oportú.

Millor faller/a. Fall. Membre de la Comissió que s’ha passat tot l’any treballant per la falla perquè no té res millor que fer. en perill d’extinció.

Mercat, Falla. Fall. Naix en 1945 i perdura en el temps fins 1984. Comissió històrica precursora de la festa fallera i de la que fou membre eduard Soler i estruch. aquesta comissió conta l’anècdota de disposar de la figura del faller major al seu inici, veritablement era un càrrec honorífic que aquell primer any recaigué en la figura de jose Vidal Canet. Visqué malauradament molts alt i baixos al llarg de la seua història, tenint etapes esplendoroses i altres menys satisfactòries fins acabar tancat portes.

eSTHer PUerToS aHUir - Millor Fallera.

“Per a mi, és un gran honor, ser nomenada la millor entre dones immillorables, falleres entregades, organitzades, valentes, artistes, mares, amigues, germanes i filles. Dones de la Major que fan que ser la millor m’ompliga de responsabilitat i orgull. Vosaltres sou les motivadores, el millor exemple, vosaltres feu que siga millor persona, millor fallera”.

Mestre Giner, Falla. Fall. Naix al 1999 recuperant l’emplaçament de la històrica falla de la Plaça del Mercat i omplint el buit d’una zona tant característica i fallera al municipi. ràpidament agafa ressò, alguns la compararen amb el model de Nou Campanar a l’estil carcaixentí. la veritat es que tingué una època daurada on aconseguí el primer premi infantil i va estar molt a prop d’obtindre el màxim guardo amb la falla gran, malauradament pareix

ToNi DUrá MarTíNeZ - Millor Faller. “És un orgull que t'anomenen millor faller de la teua comissió. Però també és una satisfacció més gran, que es reconega eixa feina que fem molta gent a la nostra comissió, que ningú veu, però que fa que tot funcione i també que es guanyen premis”.

86

Miradors, els. Nom. Família de cognom Martínez. el nom ve perquè aquesta família vivien d’hortolans en un hort que tenia un mirador.

joves i xiquets i des d’on es vivien intensament les seqüències de les pel·lícules d’aventures i de l’oest. en els anys 60, el Moderno esdevingué el Saló de Festes el Tro, i es va demolir més tard. en record seu perdura el nom de Passatge Moderno, sobre el qual s’alça un edifici modern d’habitatges.

Mistela. Gastr. Vi espirituós i dolç que es fa mesclant el most amb alcohol i sucre sense deixar-lo fermentar, a xaló fan de les millors.

Mocador. Indum. Peça de tela, generalment quadrada de seda, lli, llana o cotó que s’utilitzava per a cobrir el coll, i l’esquena. es col·loca doblat obliquament fent un triangle. anaven bordats o amb incrustacions de randes o calats. Per error, se’l coneix com manteleta.

Mocadorà. Fes. Festa tradicional que consisteix en què els enamorats es regalen un mocador ple de dolços de massapà de diferents formes i colors que representen els fruits de l’horta. Se celebra el dia de Sant Dionís, 9 d’octubre patró dels enamorats valencians.

Moli d’arròs. Mon. Situat en front de l’ermita de la Sang al carrer Santa anna, estigué en funcionament fins entrada la dècada dels anys 80. allí s’obtenia el gra d’arròs i qualsevol veí podia anar a comprar el producte per excel·lència de la nostra cuina casolana. Com ja sabeu Carcaixent antigament tenia part de la superfície del terme on es cultivava l’arròs.

Moderno, teatre. Mon. inaugurat l’any 1922 es va establir en el carrer de Sant antoni (hui de Sant Francesc) el Salón Moderno, propietat del germans albelda. Va ser inaugurat amb una funció de circ. ací hi havia representacions teatrals, varietats i concerts. al Salón Moderno es va estrenar el 29 de novembre de 1928 la pel·lícula Voluntad, amb un gran èxit de públic. la primera pel·lícula sonora que es va veure a Carcaixent fou presentada en aquest saló el 28 de febrer de 1931, titulada Del mismo barro, i interpretada per Mona Maris. Per aquestos anys es passaven pel·lícules de Harold lloyd, Maurice Chevalier, Charles Chaplin, etc.

D’especial valor sentimental per a molts és el galliner o general del Moderno, on anaven especialment

Molí de l’Empedrat, Fumeral del.

Mon. Fumeral que es troba al barranc de Barxeta. Construït vers el 1900. era el fumeral industrial d’un molí.

87

Monges, Portal de les. Geo. U dels sis portals que existien a Carcaixent que servien per a tancar el poble de nit contra lladres i epidèmies. Situat al carrer Marquesa de Montortal, al costat de l’hort de les Monges Dominiques, hui renovat parc del Bicentenari. Fou enderrocat el 1870. el motiu va ser l’ampliació del camí d’alzira al port de l’olleria, avui per tots coneguda “carretera”.

Moniato, pastisset. Gastr. Dolç realitzat amb una pasta a base de farina, oli, cassalla i sucre farcida de moniato confitat.

Montagud i Peralt, Rafael. Nom. Fill de rafael Montagud i Piera. Metge.

Fou objecte d’una gran estima per part dels seus paisans. Moltes persones humils, després de ser assistides per ell, en les seues malalties, reberen de les seues mans ajuda econòmica per altres finalitats. Membre fundacional de la Falange española i la joNS. Mori assassinat al Pont de l’estret al 1936.

Montagud i Piera, Rafael. Nom. Metge, titular inspector municipal de Sanitat i director de l’Hospital de Carcaixent. Una emblemàtica plaça del casc antic del municipi li rendeix homenatge.

Monzó Vidal, Vicente. Nom. Va nàixer a albaida en 1739. en 1775 va ser nomenat rector de Carcaixent i prengué possessió primer a l’ermita de Sant roc, antiga parròquia de Ternils i després a l’església parroquial de Carcaixent. junt a l’escrivà Carles Maseres i jacint Bodí plantaren els primers camps de tarongers en la partida de la Bassa del rei (hui centre comercial “la ribera del xúquer”).

Morera. Nat. arbre caducifoli, de fulles ovades, dentades o lobades i de flors menudes i unisexuades, re-

Molí de la llum. Mon. Nom popular de l’antic molí de la Vila o de l’alborgí, d’origen musulmà, des de principis del segle xx, amb motiu de la instal·lació en el mateix d’una central d’electricitat.

Molí, Portal del. Geo. U dels sis portals que existien a Carcaixent que servien per a tancar el poble de nit contra lladres i epidèmies. Situat a l’extrem del carrer General Prim, vora l’antic molí de l’empedrat. Fou enderrocat el 1853, per la construcció de la línea de ferrocarrils del Nord.

Molinet. Etn. Molí xicotet. Utensili per a moldre el cafè.

Moll de Baldomero. Mon. Situat a la partida del racó de la Torreta, és la infraestructura que construïren els rastellers per crear un xicotet embarcador fluvial al marge d’un dels característics meandres que delimiten el terme al riu xúquer, per tal de traure arena del riu per emprar-la com a material de construcció en l’execució de morters tradicionals

88

unides en inflorescències denses, el fruit del qual és la mora.

torre feta pels seus membres que obrin la processó. en la comarca de la ribera, les més importants són les d’algemesí.

Morerar de Bru. Nom. Nom popular que rebien els terrenys del Passeig i el Parc Navarro Daràs, antigament terres plantades de moreres.

Muntanyeta, Falla La. Fall. Naix al 1999 i com no, a la manera carcaixentina...dos s’enfaden en una comissió i busquen crear-ne una nova a altra demarcació. així ocupa el barri de la Muntanyeta de poca tradició fallera, buscant apropar la festa a la perifèria. Ha plantat la falla en dos demarcacions del barri i actualment ha buscat apropar-se més al centre situant-se prop del centre comercial.

Moros, els. Fall. Grup de fallers de la Plaça Major que es passen tot l’any esperant el dia de la cavalcada del ninot per eixir a sopar pels carrers de Carcaixent dalt d’una plataforma.

Muntanyeta, la. Geo. Partida compresa entre el barri de la Muntanyeta, la partida dels Calciners i el camí de Sant Blai. Té el mateix nom que el barri.

Murciano, el. Nom. Malnom de d’un comerciant de taronges i gran propietari. els seus germans, també eren coneguts amb el malnom del Murciano.

Morter. Etn. recipient de pedra, de metall o d’obra on es trituren o xafen aliments per a fer-los una pasta.

Utensili reemplaçat en moltes cases per robots elèctrics però cap con un morter per a fer un bon all i oli.

Músic. 1. Tar. Caixó per a emmagatzemar la fruita, normalment taronges, que es muntava al mateix magatzem. estava fet de fusta i es tancava amb un clau gran i una tapa també de fusta. aquest caixó venia desmuntat i en la secció de fusteria dels magatzems els muntaven. Hui en dia ja no sol utilitzar-se. 2. Fall.

Persona integrant d’una xaranga, orquestra o banda de música.

Mosquera Navarro, Mariano. Art. Figura destacable a la historia fallera de Carcaixent. Don Mariano fou un dels precursors de la festa fallera, va formar part de l’agrupació fallera dels anys 30 i va ser l’iniciador del renaixement faller de Carcaixent desprès de la guerra. Tenia un gran talent i el feia servir per a, escriure llibrets, poesia, esbossava i treballava en la construcció de la falla tant a nivell artístic com amb la sàtira i la crítica.

Musical, el. Cult. Cafeteria abans relacionada amb els músics com a seu social i de reunió. era l’antiga seu social de la S. M. “lira Carcaixentina”, inaugurada el 27 d’abril de 1947. aquest edifici fou alçat l’any 1929 per la Unión Patriótica, organització política fundada pel general Miquel Primo de rivera.

Mota, la. Geo. elevació per on discorre la séquia de la Mota, situada en la Vintena alta. representava una defensa contra les avingudes del riu.

Muixeranga. Cult. Conjunt de danses tradicionals que culminen amb una 89

Nap. Gastr. arrel comestible del nap (Brassica napus), carnosa, fusiforme i de color blanc o groguenc. Molt arrelat a les nostres terres és l’arròs amb fesols i naps (plat fet amb arròs, carn de porc, fesols, naps i penca, que es fa en un perol i queda caldós).

Navelina. Agric. Varietat de taronja primerenca del grup navel, que destaca pel seu aspecte i la seua dolçor. ja en poden portar de fora que, com les d’ací, ningunes!

Negra, pujada. Geo. Pertany a la partida del Camí de la Font. És la segona pujada del camí de la Font venint des del poble; comença a l’altura dels horts de la Tonda i de Castillo i culmina en l’hort de la Màquina.

Navarro Darás, José Mª. Nom. Nasqué a Carcaixent en 1845. Va cursar la carrera eclesiàstica i en 1870 fou ordenat presbíter. Va ser un gran pedagog, va instaurar les escoles nocturnes. Va ajudar a la fundació del col·legi Maria inmaculada. Va ser doctor en Teologia i dret canònic.

Quan va morir i desprès de fundar i ajudar diverses iniciatives pedagògiques a la nostra ciutat donà uns terrenys de la seua propietat per a la construcció d’unes escoles públiques que facilitaren l’accés a l’ensenyament a una gran part de la població.

Netejar els fruiters. Tar. Dins de les feines que comporta el cultiu dels fruiters a principi d’estiu es sol dur a terme la neteja dels arbres que comporta el tirar a terra peces de fruita encara menuda per deixar espai entre fruites i que aquestes amb el temps puguen agafar calibre i maurar millor. Depenent del tipus de fruita es fa en una època de l’any o en una altra. Normalment la fruita encara és molt menuda quan es du terme aquesta activitat.

Neula. Gastr. Pasta fina de farina cuita amb una forma redona i que s’utilitza com a base de mones o de pastissos (panets de torró, o pastissets de moniato, coques fines, etc).

Ninot. Fall. Peça fonamental del monument faller. També utilitzat en to despectiu quan algú no et cau bé: “eixe és un ninot”.

Ninot indultat. Fall. Figura fallera que es lliura de ser cremada el dia 19 de març degut a la seua qualitat i és seleccionada d’entre tots els ninots de les falles d’eixe any. Hi ha autèntiques obres d’art. a Carcaixent per desgràcia no tenim un lloc per guardar-los i que puguen ser admirats per les futures generacions.

92

Nit del foc. Fall. espectacle pirotècnic que marca l’inici del dia de Sant josep. Una nit màgica que els valencians esperem tot l’any.

Noguera i Cogollos, Josep. Nom. Fou ordenat prevere l’any 1886, encarregant-se de l’orgue de la Parròquia.

Compositor de l’Himne oficial a la Mare de Déu d’aigües Vives.

Un carrer al Barri dels Quatre Camis du el seu nom.

Nora. Cult. Muller d’alguna persona respecte als pares d’esta.

Nuvolet. Gastr. líquid d’aspecte boirós amb una mescla de 70-30% més o menys d’aigua amb gas + anís sec.

Nyàs coca. Expr. expressió utilitzada per a manifestar estranyesa o indignació.

Ninot indultat

Navelina 93

Ofrena. Fall. acte dins de la setmana fallera on totes les falleres i fallers ofrenen en senyal de gratitud a la Verge d’aigües Vives a Carcaixent.

Olivera de la Cornada. Nat. Situada dins d’una finca particular al camí de la Font, junt al barranc de Noguera, sembla més referir-se a una mesura d’oli equivalent a quatre quartans, que amb la versió de que un bou que es va soltar d’un corral, va propinar una cornada a un treballador que es trobava realitzant les labors pròpies del seu ofici al voltant de l’olivera.

el dimecres 18 de març realitzarem l’ofrena de flors a la Verge d’aigües Vives, quedarem a les 18:00 en l’avinguda joan xxiii.

Oliver, Àlex. Art. Conegut com “el Pitu”, este jove artista carcaixentí comença al taller de juanjo armengol amb gran entusiasme, el que prompte li va fer agafar forces per iniciar el seu camí en solitari, pot ser siga l’artista més jove en haver aconseguit el màxim guardó a les falles grans de Carcaixent. a dia de hui treballa tant per a ell com col·laborant amb altres companys.

Orinal. Etn. recipient d’obra, metall o plàstic per a orinar o fer altres deposicions corporals.

Oroval i Tomas, Victor. Nom. arxiver, bibliotecari i cronista del municipi.

De ben jove ja col·laborà en les publicacions locals. al 1939 començà a treballar per a l’ajuntament i al mateix temps va obtindre el títol de mestre, més tard també es llicencia en dret. Director de la biblioteca municipal i arxiver, lluità per aconseguir un espai més ampli i ho aconsegueix. al 1971 s'inaugurà la nova biblioteca a la avinguda joan xxiii, desapareguda a dia de hui per problemes en la construcció.

Començà des de allí a donar formació en idiomes, entre ells el

96

Orxata. Gastr. Beguda refrescant de color blanc, elaborada amb xufes, ametles o altres fruits anàlegs, pelats i xafats, aigua i sucre, es típic mullar els fartons a l’orxata.

nostre valencià. Des de 1984 li dona nom a un col·legi públic i des de 2006 a un carrer.

Orquestra. Fes. Músics i cantants que actuen conjuntament en carrers i places les nits de festa. Cadascuna té un preu depenent de la quantitat i la qualitat, portant la falla cada any la que pot!. aquestes falles podrem gaudir de l’orquestra Matrix el dia 18 de març a les 23:00 h a la plaça Major.

Orts Domenech, Carlos. Art. Comença fent falletes infantils i impartint funcions de docent a l’escola taller de julio Monterrubio ensenyantlos als joves els treballs en la confecció de falles. actualment està treballant per a altres companys en tallers importants del Cap i Casal.

ofrena 97

Peñalva Caprio, Jérôme Padrí 2020

Padrí de la Falla Plaça Major! Mai ho haguera imaginat! No puc estar més orgullós de gaudir d’aquest càrrec i més en esta Falla on la gent et fa sentir que açò, més que una falla és una família. No voldria que s’acabara mai! Estaré sempre agraït a la meua família per donar-me aquesta oportunitat.

Pa i tros. Expres. Expressió per a designar un dinar o sopar de ràpida preparació compost per un tros de pa i un tros de qualsevol mescla (companatge).

Padrí. Fall. Càrrec honorífic masculí d’una falla. deu gaudir del seu any i cuidar a la padrina.

Padrí pollós. Expres. Els xiquets en els batejos li cantaven als padrins esta cançoneta; cada poble tenia les seues variants. El padrí els regalava dolços i confitures. “Padrí pollós ni en tira una ni en tira dos. O padrina pollosa, si no tira la confitura es morirà la criatura”

Pallissa. Etn. Lloc de la casa que es trobava dalt de l’estable per a guardar la palla dels animals.

Panet de torró. Gastr. dolç tradicional de Nadal a la nostra localitat, realitzat amb ametlla o cacau, moniato bollit, sucre i recobert de neula.

Padrina. Fall. Càrrec honorífic femení d’una falla. La seua obligació és aguantar al padrí i divertir-se tot el que puga perquè té menys obligacions que la fallera major.

El dilluns 16 de març els padrins de la comissió ens oferiran un sopar i a continuació una nit de festa al Magatzem.

Paella. Gastr. Plat típic valencià amb arròs, verdura i carn (pollastre i conill). Hi ha gent que li fica pilotetes. ara a tot tipus d’arròs sec volen dir-li paella però no es deixen enganyar que tot no val.

Paelles, les. Fall. Festa organitzada per la junta local fallera, on totes les falles cuinen i decoren una paella per a un concurs.

Panificadora. Cult. Situada al carrer alacant, en el solar que ocupa actualment un supermercat, es trobava l’establiment on s’elaborava pa i altres productes de pasta de farina en grans quantitats i que abastia a molts forns de Carcaixent. Olor de pa acabat de coure omplia tot el carrer.

El diumenge 23 de febrer es realitzarà aquest concurs i quedarem a les 9:00 h. al Parc per esmorzar de saladura i preparar el dia per participar al XXXIV Concurs de Paelles de ricard. En cas de pluja els actes es celebraran a les pistes cobertes de la Feve.

Pantanada. Hist. Inundació patida el 20 d’octubre de 1982 a causa del trencament de la pressa de Tous. El 100

Paraigüer. 1. Etn. Moble o recipient on es posen els paraigües. 2. Of. Persona que fa paraigües, que en ven o que en repara.

poble de Carcaixent va sofrir importants danys materials i humans que encara estan presents en la memòria de gran part de la població.

Parc. Geo. Lloc d’oci de xiquets i jubilats per a jugar i fer barrets. Zona mooolt inundable quan cauen quatre gotes de res.

Papero. Nom. Juan Casas i Blas Fernández foren els primer paperos a Carcaixent, vinguts d’almeria, començaren a fer papes de forma artesanal en un caldero que cabien 4 ó 5 litres de oli. després eixien al carrer en un carret per a vendre-les en mesures de paper.

Paquets, pla de. Geo. Pla situat al realenc entre els Pilonets del Pi de la Llanterna, la Junquera, les cases d’alberola i el terme de Simat, a l’oest de la capçalera del barranc de Basses roges. Paquets és un sobrenom que també apareix en l’horta.

Paquets, racó de. Geo. raconada formada per un meandre del riu; està situada entre el racó del Bosquet i el de la Pedra. S’hi arriba pel camí del racó de Paquets des del camí del Vall. (Vegeu també Paquets, pla de).

Parc Rosa: Geo. Nom col·loquial del parc del Bicentenari de la Taronja.

Lloc emblemàtic de la ciutat que podies reconèixer des de lluny per la característica arquitectura i vistositat del seu colorit.

Paquito: Nom. Persona estimada per totes les comissions falleres i associacions del poble de Carcaixent per les seues facilitats en la realització d’esdeveniments. Mai l’oblidarem.

Parreta, la. Geo. Partida de l’Horta situada entre la Coma, la Volteta i el Xiular. El topònim fa referència a l’existència d’una parra.

101

Pas a nivell al carrer Sant Antoni.

Mon. Es va suprimir quan va desaparèixer la línia de FEVE al 1968

tualitat ha rebut les denominacions de la reina Victòria, de Galán i García Hernández i dels Màrtirs.

Lloc emblemàtic on el dia 16 de març acudeixen totes les falles a rebre els premis. depenent del que et donen, tardes en anar-te’n i ixes molt content o te’n vas per potes i calentet.

Pasdoble. Mus. Ball popular on es llueixen els experts i que utilitzen com a excusa per a ballar agarrats la gent que no té ni idea de ballar-lo.

Passacarrer o cercavila. Fall. desfilada de les comissions falleres pels carrers acompanyats d’una xaranga per tal de fer festa i que el poble gaudisca de vore els trages.

Passar la llista. Cult. Fer-li un ritual per a millorar les indigestions. Consisteix en la col·locació d’un dels extrems d’un mocador a l’altura de l’estómac de la persona indisposta, mentre l’altre el subjecta la persona sanadora, la qual mesura diverses voltes tres braçades seues al mateix temps que repeteix una oració. aquesta oració sols es pot ensenyar en dijous Sant.

Passeig, Falla. Fall. Coneguda com la falla dels Mamats va ser la segona comissió oficialitzada al municipi.

La seua trajectòria s’inicia l’exercici 1944-1945 i lamentablement finalitza l’any 1980. Tot un referent dins la festa. Tingué a Josep arminyana i Canut com a faller destacat en la seua primera etapa i en l’última destaca la presència de José albelda Picot “Cudolet”.

Passeig, el. Mon. antigament terrenys del Moreral de Bru, propietat del baró de Santa Bàrbara. data de principis del segle XX, i fins a l’ac-

102

Passicos. Geo. Partida de l’Horta situada entre la Barqueta, la Febrera, el Xiular, la Vintena Baixa, el Quadró i el racó de la Pedra. Passicos és probablement un malnom. Víctor Oroval documenta la partida en el segle XVIII.

indica lloc pedregós o lloc d’on s’extrau pedra. dona nom al barranc de la Pedrera.

Pellero, el. Nom. El senyor José era el pellero, solia passar pels carrer diumenges i dilluns per tal de replegar les pells dels conills i les canviava per caixetes de mistos.

Pastor. Nom. Cognom d’una important nissaga d’artistes locals. Vicent pare és la primera generació i signa infinitat de falles grans en l’època dels 60 als 80. Vicent fill entusiasta del monument es centra i destaca sobretot en falles infantils destacant a Carcaixent, alzira i dénia.

Pentinador. 1. Indum. Tela lleugera amb la que es cobrien les dones els muscles quan es pentinaven i protegir així el vestit que portaven. 2.

Etn. Moble en forma de taula amb calaixos i espill per a pentinar-se i arreglar-se. 3. Of. Persona que es dedica a pentinar i arreglar els cabells.

Patatero, el. Of. Personatge que es dedicava a la venda ambulant de creïlles.

Penya Esportiva Carcaixentina. Mon. Societat creada amb la finalitat de promocionar i organitzar l’esport a Carcaixent. Va ser fundada en 1960, i es va instal·lar en el lloc del desaparegut Casino Carcagentino (El Gallero), en el carrer del Comandant Hernández. El seu primer president va ser José Llorca Soria. Els seus locals donen acollida anualment a diferents exposicions, tant de pintura com de treballs manuals, organitzats per diferents associacions. anualment, amb motiu de les Festes Majors i Patronals, organitza el Torneig d’Escacs “Eduardo rubio”.

Pava, la. Hist. Esquadró d’aviació italiana amb base a Mallorca que durant la guerra civil bombardejava Carcaixent per tal d’anular la fàbrica d’armament que hi havia prop del nuc ferroviari. Entrava per les Barraques i tenia com a referència els datilers del jardí de l’asil. Per això la construcció del refugi allí i la tala de molts dels datilers ubicats dins del municipi, per tal que els avions no bombardejaren les cases.

Pedra, racó de la. Geo. Partida situada en l’Horta, al costat del riu, entre el racó de Paquets, el del Bosquet, les algoleges i el camí dels anouers.

Segons Víctor Oroval, “recorda una antiga ermita, problable successora d’una ràbita hispano-mulsulmana”, i documenta al segle XVII “racó de la Pedra de Sant Sebastià” en referència a l’antiga ermita de Sant Sebastià.

Pepe el Pelat. Nom. José Vidal Canet, el Pelat. Comerciant, constructor i regidor municipal, va nàixer a Carcaixent el 1880. amo de tots els terrenys que hui són les avingudes i la zona del Mercat. Carcaixent li dedica un dels seus carrers més importants que porta el seu nom. Va faltar el 31 de desembre de 1968.

Pedrera, la. Geo. Partida de l’Horta situada entre la Serratella, el Barranquet, la Coma i la Marjal. Pedrera

103

Pepito. Gastr. Panet obert per una punta i farcit de tomaca, pimentó roig, tonyineta, ou dur i pinyons i després arrebossat amb ou i fregit.

També era una marca de colorant safrà que fabricaven a Carcaixent i que al seu propietari anomenaven el safranero.

També ha realitzat un gran nombre de decorats per a les presentacions falleres. recentment ha segut nomenat fill predilecte de la ciutat.

Pernoliar. Cult. administrar l’extremunció dels malalts.

Pes de la Fulla, Falla. Fall. al 1995 nasqué esta davantera comissió que trenca els cànons establerts a la festa fallera carcaixentina. Un grup de gent amb ganes de fer les coses d’altra forma, deixà la comissió de Les dies i plantà falla al punt que més fotria a l’ofrena de flors, segons els més puristes, ja comencem amb bon peu. recuperaren els vestits tradicionals de fallers, rebentaren les normes protocolàries, plantaren monuments plens de sàtira i crítica i li donaren un aire fresc a la manera de fer presentacions. Tots els anys es diu que la comissió desapareix i no planta al pròxim exercici... enguany estan celebrant les noces d’argent, irreductibles fallers.

Pérez Mena, Toni. Art. artista faller, comença treballant per a Juanjo armengol i s’especialitza en treballs de fusteria i construcció del cadafal. després de varies etapes on primer s’emancipa i desprès s’associa amb altres companys, decideix establirse pel seu compte al 2013. Gran gestor i planificador de les tasques, la seua màxima és dotar a la feina d’una gran qualitat en els acabats.

Eixa filosofia el porta a consolidarse al màxim nivell i a dia de hui està molt sol·licitat a les seccions especials dels municipis fallers capdavanters. alzira, Cullera i al cap i casal on ha plantat bones falles a la secció especial de la mà de Na Jordana.

Pica o piqueta. Etn. Peça de marbre o pedra amb desguàs utilitzada per a escurar.

Peris Guerola, Paulino. Art. altre referent al món faller carcaixentí. Fill de Paulino Peris Escrivà, precursor de la festa fallera. de professió pintor y docent, és catedràtic de dibuix i al mateix temps disposa de temps per la seua gran passió, les falles. Es dedica tant a la construcció de monuments fallers, com a col·laborar amb altres artistes en les tasques de pintura.

Picamà. Etn. Utensili de cuina fet de fusta que es gasta junt al morter. actualment substituït per la Thermomix.

Picot de fora, el. Geo. Paratge del realenc, entre la Pitxona i el vessant 104

que dona als barrancs de l’Herba i de Mir.

s’utilitzava per a pentinar-se o lligar el cabell a deixar-se al cap, convertint-lo en un motiu ornamental. És lleugerament còncava en sentit horitzontal per a adaptar-se a la forma del cap. Té dues zones diferenciades, la inferior amb pues paral·leles i la superior que serà la visible per dalt del monyo. La part exterior sol dur una sanefa ribetejant-la i un discret adorn al centre que solen ser amb relleu o gravats. La pinta es col·loca entre el monyo posterior i el cap.

Piletes del callà, les. Geo. Paratge situat en la falda occidental del realenc, entre el barranc de Pau i el de les Príncipes, prop del camí de la Font. El topònim fa referència a l’existència de bassetes d’aigua, probablement per al bestiar. Segons Víctor Oroval, “Callà sembla un apòcope de callar o de callada, probable sobrenom d’algú relacionat amb la possessió o l’ús de la pileta o abeurador”. Però Coromines diu que és grafia antiga del municipi del Conflent Catllà, per tant deu ser un cognom.

Pirri. Indum . Conjunt de cabells entrellaçats que es porta damunt del cap.

Pirri, empaperar de. Tar. Forma d’empaperar les taronges. aquesta consisteix en posar la fruita al mig de la fulla de paper, embolicar-la i fer dos pirris als costats amb el paper sobrant com si li férem dos pirris de fallera als dos costats de la taronja. Les taronges que normalment van a la part de dalt s’emboliquen amb un paper que representa al magatzem, amb el logo o segell.

Pilota de putxero. Gastr. Bola de carn picada, generalment magre, amb sagí, ou batut, pinyons, julivert, herba sana o altres ingredients.

Piscina, Complex de la. Mon. Era un complex d’entreteniment amb un cine d’estiu, un cine cobert, salons, cafeteria i piscina olímpica. En aquest complex s’organitzaven berbenes els caps de setmana, en pasqua i festes així com finals de curs. Va desaparèixer a finals dels anys 70.

En l’actualitat n’hi ha un edifici d’habitatges.

Pinrel, el. Nom. Malnom donat a un taxista que tenia una malaltia en els testicles.

Pinta Indum. Utensili de metall, os, ivori o conxa en forma de làmina proveïda de pues paral·leles i col·locades en fila, que serveix per a pentinar,i arreglar o adornar els cabells. Les pintes realitzades en metall, solen estar ornades amb dibuixos. El seu origen sembla eixir de la transformació de l’objecte que 105

Pisos de don José María. Geo. Són els pisos construïts al del carrer Sant Pere. don José María Bernat Montoro fou rector de la parròquia de Sant Francesc de Paula a la Muntanyeta des de 1954 fins el 1982. Costejà la construcció de les finques del carrer Sant Pere, motiu pel qual se’ls coneixen com els pisos de don José María.

Pitxona, la. Geo. Paratge del realenc que limita amb el Picot de Fora, el Llimeral i el camí de les Cases de don Bernardo. Està situat a l’esquerra de l’esmentat camí. Sembla feminització de la paraula castellana pichón i pot tractar-se d’un malnom.

Pla, el. Geo. Partida que limita amb les del Puig Gros, la Serratella i el Barranc de la Font de la Parra.

S’estén també per la Pobla Llarga. És una zona plana al peu del realenc i la Serratella.

Plaça de Les Dies, Falla. Fall. Fundada al 1971, aporta molts trets d’identitat a les falles del municipi. Naix amb noves idees i propostes per tal de canviar i modernitzar les coses. als inicis molts dels seus membres venien del món de la cultura i tenien moltes inquietuds artístiques que plasmaren a les mil meravelles a les seues presentacions, creant el format actual de presentació de comissió carcaixentina. a l’època dels anys 80 fou una comissió molt monumentalista i la retina guarda magnífics monuments que a més a més eren exalçats pel magnífic emplaçament al que s’ubicaven. Un any tingueren uns curiosos membres que desfilaren amb molta gràcia a un passa carrer, la gran rivalitat d’aquella època amb La Major ha deixat moments memorables.

Plaça del Cabdill, Falla. Una ràpida decisió al final crea la falla al 1945.

Inicialment els fallers d’esta comissió tenien dos possibilitats, plantar a la plaça del poble si obtenien el permís municipal, que no estava massa clar, per allò de la proximitat a l’església. Si fallava, l’altra opció era plantar falla a l’encreuament dels carrers Cruz-Julian ribera. al final s’atorgà el permís i decidiren plantar a la plaça. Esta comissió que tingué dos etapes als anys 40 i als anys 60, no té res a vore amb l’actual Falla Plaça Major, abans també nomenada del Cabdill en època del franquisme, sols tenen en comú compartir emplaçament.

106

Plaça Major, Falla. Fall. de nosaltres no parlarem molt, per a això ja estan tots els altres que sempre ens tenen en ment. Sols dir que sempre intentem lluitar i aportar el màxim a tots el aspectes de la nostra festa, amb eixe propòsit nasquérem l’any 1972 i així continuarem fins que es puga. d’entrada l’any que ve celebrarem les nostres noces d’or si déu vol.

Plantà. Fall. acte en el que es trau al carrer i es munta la falla a la seua demarcació. Pot anar acompanyada d’una torrà pagada pel president de la comissió (si està per la labor).

El dijous 12 de març comença lo bo… per la nit a traure falla… soparem al parador.

divendres 13 de març per la vesprada començarà la plantà del monument adult. Esperem acabar amb els treballs del remat i grua i tirar la primera traca. Penjarem llums i cartells, altres engalanaran carrers i parador, uns aniran a portar les últimes peces que estaran al taller de l’artista...Ens vegem tots a la Plaça. El dijous 14 continuarem plantant la falla i engalanant la nostra demarcació. Ens vegem tots a la Plaça.

Plaga de Llagosta. Hist. al 1756 entra pel Pla de rafelguaraf i arrasa tots els cultius del terme. Per tal de conjurar-la dugueren en rogatives el cos de Sant Bonifaci a l’ermita de Sant antoni, la Verge d’aigües Vives des del Convent de La Barraca a Carcaixent i el Crist de la sagristia de la parròquia al Convent de Sant Francesc i al del Corpus Christi, i fins i tot vingué al poble el cap de Sant Gregori d’Ostia , especial advocat contra la plaga, el qual, per ordre del rei, recorria els punts atacats per la llagosta.

Ploradores, les. Nom. Eren les dones que ploraven en les enterros, per acompanyar el dol d’un parent, d’un amic o d’un membre destacat de la societat.

107

Poesia satírica. Cult. Composició poètica amb l'objectiu de criticar de manera humorística activitats o situacions quotidianes.

ara que venen falles un tema preocupa a la gent: què fem amb el veïnat del casal i el monument?

Veïns

I encara que jo soc faller una cosa vos vull dir: hi ha qui no sap comportar-se i als veïns els fa patir.

Que les falles NO són 4 dies i l'any es fa molt llarg.

Prepareu-se per a la guerra si vos toca un veí amarg.

Que tu pots beure el que vulgues però no sigues animal, si t'entren ganes de pixar no ho faces al portal!

Quan aplega el mes de març amb la carpa a la porta de casa o te'n puges a la terrassa o no et lleves de damunt l'olor de carabassa!

Si ho diu sempre ma mare "s’ha de tindre trellat" i qui no sàpiga divertir-se que es quede en casa tancat!

Hi ha qui no té paciència però vos dic una cosa, que ser veí d'una falla... no és de color de rosa!

I el tema dels coets? això sí que és delicat!

Més d'un, per fer el burro algun cristall ha trencat.

Porteu-se bé amb els veïns i doneu-los alguna alegria que si ells estan contents igual es queden l'al·legoria!

altre cas distint és el veí que li agrada la falla: el dia de la plantà es queda recolzat a la valla i no se'n puja a casa fins que s'acaba la cassalla.

disfruteu la millor festa del món vos demane per a finalitzar que està cridant-me la iaia que ha fet putxero per a dinar!

Oscar Giner Oliver

108

Polaco, el Nom. Vjekoslav Luburic, general croat, refugiat a Carcaixent després de la Segona Guerra Mundial. Tenia una impremta al carrer de Santa anna, lloc on l’assassinaren. La seua identitat falsa era la de Vicente Pérez García.

de la Calçada. dit així per la batalla que hi tingué lloc allí mateix en la Guerra de les Germanies

Porcs, Placeta dels. Geo. Situada al carrer reina, l’any 1876 es destinaren els seus terrenys a mercat de bestiar de porcs i cavalls.

Poli, el. Geo. Instal·lació esportiva per practicar tota diversitat d’esports.

En hivern s’ha d’anar ben abrigat o se’t lleven les ganes de fer esport.

Porrat. Fes. Mercat o fira de fruits secs, llepolies i altres productes que es celebra en festes tradicionals i populars en localitats valencianes.

En Carcaixent era molt esperat el porrat que tenia lloc anualment durant les festes de la Mare de deu de la Salut en Cogullada.

Polo. Gastr. Geladet que et prens per a refrescar quant fa calor. Fall. En l’argot faller, peça de roba (una més) amb l’escut brodat i d’un mateix color, per a identificar als membres d’una mateixa comissió.

Poltrona. Etn. Cadira de braços, de repòs, on seia el cap de la família o altra persona admirada.

Porrò. Etn. recipient redó en la part inferior i allargat en la part superior amb dues obertures, una més gran per a omplir-lo i altra més xicoteta per a beure.

Pont dels Soldats. Geo. En la partida de la Coma, pont per on passa el barranc de Barxeta, a l’eixida de Cogullada per la carretera antiga, cap a la Pobla Llarga, prop de l’hort

Portell, el. Geo. Costera per on puja un tram del camí de les Cases de don Bernardo, situada entre la cisterna del Mig i el barranc del Portell, afluent del de Xia.

Pons Boigues, Francisco José. Nom. Nasqué a Carcaixent el 1861. Començà la carrera eclesiàstica però per manca de vocació deixà aquests estudis. Va cursar Lleis i, sol·licitat per Julià ribera a Madrid, es va associar als seus treballs sobre llengua àrab, llicenciant-se en Filosofia i Lletres. La Biblioteca Nacional va premiar la seua obra “Ensayo bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles”.

Morí el 1899 i descansa al cementeri de Carcaixent. dominava 10 llengües i va treballar a l’arxiu Històric Nacional de Madrid. Publicà notables i erudits estudis en la revista “El archivo” i diversos articles en el “Courrier Espagnol” de París.

109

Pou. Agric. Perforació vertical i profunda que es fa a terra per a buscar aigua subterrània. En molts dels camps de cultiu de la nostra regió sol haver-ne un. El fet d’haver tants pous evita que es produïsquen terratrèmols.

Presentació. Fall. acte faller on les comissions exalten a les seues Falleres Majors i Corts d’Honor. Sol acompanyar-se d’un espectacle teatral de bon humor, ironia i sarcasme.

En Carcaixent, declarades d’interès turístic local pel seu enginy, humor i espectacularitat.

Pregoner. Of . Personalitat encarregada de fer el pregó d’una festa o d’una celebració.

Premis. Fall. recompensa, o no..., que se li dona a les comissions per tal de reconèixer, o no..., el seu treball al llarg de l’any faller.

El dilluns 16 de març tindrà lloc l’entrega de premis. acudirem a les 17:30 h. al casal per a fer cercavila abillats amb el vestit regional per tal d’arreplegar als càrrecs i deixar-los a les 19:00 h. en la Plaça Major. a les 19:00 h es servirà un vi d’honor als càrrecs de totes les comissions a l’ajuntament i els demès acudirem al Passeig per tal de “gaudir”, els que estem curats d’espant, a partir de les 20:00 h., de l’entrega de premis…”alea jacta est”. amb les mans plenes o buides tornarem a la nostra plaça amb la cara ben alta.

President. Fall. Càrrec executiu més important de les comissions falleres.

Suporta molts mals de cap i preocupacions i està poc valorat.

Primer. Fall. Premi desitjat per tots i que sols pot aconseguir un. Per tal de guanyar-lo es fa...el que faça falta.

110

Programació. Fall. Preparació d’un programa. al programa es reflecteixen totes les activitats i dinàmiques que es duran a terme en un període de temps establert. Les falles realitzen la programació anual de tots els esdeveniments que van a ocórrer durant l’any faller en curs, que és el període comprés des del 20 de març fins el 19 de març de l’any següent. El nombre màxim d’activitats programades es desenvolupen la setmana fallera que compren des de la plantà dels monuments fins la seua cremà el 19 de març.

Protocol. Fall. Part imprescindible del món faller i que cada any genera més debat i menys solucions, cadascú fa el que vol i tots pensen que el seu és el correcte.

Publicitat. Fall. Col·laboració dels comerços amb les falles a canvi d’anunciar-se en les diverses activitats de les comissions. Cada vegada costen més de fer.

Puig gros, el. Geo. Partida situada en els estreps sud-occidentals del realenc. L’adjectiu gros indica ‘volum considerable’, referit a la massa muntanyenca. Limita amb les partides del Camí de la Font, el Pla i el Barranc de la Font.

Putxero. Etn. Olla de carn encara que també podríem afegir que es tracta d’un menjar tradicional fet amb verdures i carn. També se li fiquen ossos per a donar-li més gustet. El putxero d’Emilio és molt conegut a la nostra falla i no deixa a ningú indiferent.

El diumenge 15 de març a les 21:30h. tradicional Putxero amb pilota... ens conviden els càrrecs honorífics de la comissió... i remat de cartelleria dels monuments…

Protecció Civil. Of. Grup de voluntaris que vetllen per la seguretat de la població en esdeveniments com cavalcades, cremà, ral·li humorístic i altres ocasions.

Protocol

111

Quadre final. Fall. Moment apoteòsic d'una presentació on es presenta a la fallera major. deu anar acompanyat d'un ball espectacular i de moviments del decorat (si vols guanyar, clar).

la perifèria no vivia amb intensitat la festa fallera al municipi. amb la intenció de potenciar la festa i l’alegria al barri, l'agrupació de veïns i gent del barri que era fallera en altres comissions decidí portar la festa al barri. Malauradament al ser una comissió modesta i apartada del centre la gent del municipi no s’apropava allí en falles i poc a poc els ànims anaren decaient i tancaren portes al 2002.

Quadrilla. Agric. Grup de persones que anaven juntes des de la plaça on se’ls llogava per anar a collir els camps de taronges. Normalment les quadrilles estaven formades per les mateixes persones però podien variar depenent del volum de feina que tingueren per al dia.

Quatre cantons. 1. Geo. Encreuament de carrers. 2. Fall. Expressió fallera per a explicar que una falla no és tan gran, el que passa és que llueix molt gràcies al lloc on es planta.

Quadró, el. Geo. Partida situada a l'Horta, limita amb les partides del racó de la Pedra, Passicos, la Vintena alta i la Baixa. Segons Oroval, el topònim és un diminutiu de quadra, unitat antiga de cultiu, i recorda una parcel·lació de terres de regadiu.

Quina. Gastr. Beguda alcohòlica que donaven als xiquets per a que tingueren ganes de menjar, la més coneguda era la Kina San Clemente.

Quatre Camins, Falla. Fall. Creada al 1989 al Barri obrer dels Quatre Camins. Este barri a l’estar situat a

Quota. Fall. Saqueig mensual al compte bancari que pateixen els fallers i falleres i que, siga la que siga, sempre sembla massa elevada.

Quiniela. Fall. Predicció que fan els fallers sobre el resultat dels premis que, igual que en passa en els esports, aquell que menys entén és qui sol encertar.

Quatre Camins, els. Geo. Punt en què s'encreuen el camí que ve del poble, el que ve del quarter de la Guardia Civil, el del rajolar i el del Forn de la Punta. La cruïlla dóna nom a un barri i a una partida.

114

115

Ralli Humorístic. Fes. Festa Carcaixentina que va importar Salvador Calatayud des de Barcelona fa ja més de 50 anys quan estava allí formant-se com a arquitecte. Consisteix en disfressar un cotxe i fer proves fins que el cos aguante. raó de ser de moltes colles de joves en festes. El ralli li ha donat molt al poble. Carcaixent i en particular les falles deuen estar-li mot agraïdes... Quin artista faller no ha fet ralli, i quants fallers continuant el cuquet del ralli no s’han agafat desprès més majorets a fer presentacions tant a nivell d’escenografia com d’actuacions?

nostre realenc, concretament, es tracta d’un terreny càrstic que ha donat origen a nombrosos avencs, dolines i afloraments d’aigües subterrànies; constitueix un altiplà partit en gallons per nombrosos barrancs que no arriben a formar valletes més que en el cas del barranc de Basses roges, origen del barranc de la Font de la Parra a Carcaixent. Molt aprofitat per l’activitat ramadera, forestal i agrícola, oliveres principalment, en dècades passades, actualment està pràcticament abandonat a la naturalesa després d’haver patit nombrosos incendis. El territori està estructurat en tres finques: les cases de ribera, les cases de don Bernardo i el Pinar dels Frares. Nombroses sendes creuaven el territori, des de Carcaixent, la vall d’aigües Vives, Simat i el Pinar dels Frares; només algunes d’elles són encara transitades, la resta estan abandonades i els seus noms només perduren en la documentació o en la memòria de molts pocs. actualment els excursionistes i els caçadors són els únics que les recorren de tant en tant...

Randa. Indum. Teixit lleuger i transparent, ornamentat amb flors o figures. Tradicionalment es realitzen amb boixets, agulles o ganxets.

Rasca monyo. 1. Indum. agulla del monyo d’una llargària entre 12-14 cm acabat en una punxa cap. 2.

Nat. Planteta que s’apega al camal dels pantalons quan vas pel camp, pica i costa molt de llevar.

Rastell. Agric. a partir que es van construir els motors de reg moguts per vapor d’aigua per tal de guanyar-li terrenys a la muntanya i fer créixer l’extensió de l’horta es va fer necessària la construcció de bancals per tal d’anivellar els terrenys de muntanya i fer-los cultivables. Per fer això es va proposar fer els rastells q son murs de pedra de la mateixa muntanya en sec o amb morter que es feien servir per contindre la terra anivellada per cultivar-la

Rebost. Etn. Part de la cuina que s’utilitza per a guardar utensilis de cuida i coses que mai utilitzes... a banda de menjar clar. a tots els xiquets els agradava amagar-se al rebost.

Realenc, el. Geo. És l’estrep nord occidental del conjunt de muntanyes de la Safor, separat de la serra de Corbera o de la Murta per la vall d’aigües Vives i la Valldigna. El 118

Rebuig. Tar. Taronges en mal estat, podrides, peces pedregades o amb marques que no podien ser comercialitzades per a venda directa. aquesta fruita que encara es podia utilitzar per fer sucs o altres usos es guardava, la resta s’utilitzava per a confecció.

Refajo. Indum. anomenat també faldellí, falda curta, generalment de baieta o drap, que usaven les dones per damunt les sinagües.

Reg a manta. Agric. Sistema de reg tradicional que consisteix a distribuir l’aigua per inundació. aquest sistema és cada vegada menys utilitzat.

Recompenses. Fall. Insígnies que atorguen la Junta Central Fallera i la Junta Local Fallera als fallers que porten molts anys formant part de la festa. a més anys de faller, millor recompensa.

Regadora. Etn. Solc xicotet que la pluja o un corrent dèbil d’aigua produeix en un camp o en un carrer.

Regó. 1. Agric. Operació de regar, especialment la que està feta d’una vegada. 2. Expr. Faltar un regó (a algú). Significa tindre poc de coneixement.

divendres, 6 de Març tindrà lloc l’entrega de recompenses. Quedarem al parador per tal de pegar un mosset primer, després acudirem al Magatzem de ribera per tal d’acompanyar als nostres fallers guardonats amb les recompenses de la Junta Central Fallera.

Rei de la Pana, el. Nom. Malnom donat al fill de la reina del Blavet.

La gent solia burlar-se del rei de la Pana dient-li: el rei de la Pana té cuc?

Reina del Blavet, la. Nom. Malnom de Pascuala antonia Timor Juan, mare del rei de la pana.

Reina, Plaça de la. Nom. Un raconet amagat i desconegut per la majoria que guarda un llavador al seu pati interior. Coneguda antigament com la Placeta dels Porcs perquè a l’any 1876 l’ajuntament comprà els terrens situats a l’est del carrer Sant Cristòfol per tal de destinar-los a un mercat de bestiar porcí i equí. aquells terrenys costaren 2035 pessetes.

amparo Expósito

José Sanjuan

Remalladora. Tar. Màquina dels magatzems de taronja que pesava, calibrava i tancava un grapat de taronges dins d’una malla de plàstic. aquesta màquina va fer que el encaixat de les taronges fóra molt més ràpid i necessités de menys personal per a dur-se a terme.

Javi Vidal 119

Repuntar. Cult. Cosir a màquina. diàleg d’un grup de persones criticant a qui no està. Mai ningú vol ser el primer en anar-se’n perquè sap que serà de seguida objecte de repunt.

Refugi antiaeri. Geo. Edificat durant la guerra civil espanyola, el refugi es troba situat a l’hort de l’asil Mare de deu dels desemparats, on es refugiaven els veïns davant l’amenaça dels bombardejos, ja que era una zona d’especial interés per el seu estratègic enclavament al costat de l’estació de tren i de la fàbrica d’armament.

Resaca. Fes. Mal cos que tens després d’una nit de festa i excessos. Potser no recordes la meitat de les coses, ni tan sols quant les veus el dia següent en fotos als grups de whatssap.

Ret (redecilla). Etn. Bossa de malla que es posa en el cap per a retindre els cabells. Les falleres l’utilitzen per a mantindre els pirris ben pentinats.

Retoret, pujada del. Geo. Pertany a la partida del Puig Gros. És la tercera pujada del camí de la Font, compresa entre l’hort Nou de Venanci i la casa de Javier Serra. Fa una doble revolta. Retoret és un sobrenom.

Revoltó. Etn. Xicoteta volta, de poca llum, que va d’una biga a una altra d’un sostre.

Ribera Tarragó, José. Nom. Comerciant de taronges i regidor de l’ajuntament.

Naix a Carcaixent en 1874. Va construir el Magatzem de ribera i les cases de ribera al reialenc. al principi va tindre un magatzem de taronges al carrer de la Sang, hui anomenat de Julián ribera.

Remola, la. Geo. Paratge del realenc situat entre les capçaleres dels barrancs de Noguera i de Grau. Topònim format per la paraula mola precedida del sufix intensiu re-, que indica ‘mola grossa’.

Ribera Tarragó, Julián. Nom. Historiador de història i literatura àraboespanyola. Naix a Carcaixent en 1858. Considerat un referent mundial en el camp de l’arabisme i la seua obra continua estudiant-se a les universitats. Va publicar nombroses i variades investigacions sobre història i institucions, llengua i literatura àrab, pedagogia, música.

Remulla. Agric. Conjunt de branques fines que serveixen per a encendre el foc.

Renovacion, Revista. Cult. Publicació periòdica setmanal al 1931 que es feia ressò de les notícies de les primeres falles a Carcaixent. Hui en dia sols ens guarden un cantonet al Levante EMV el dia 17 de març per enumerar els premis, o si algú fa una malifeta molt grossa...quina llàstima.

Ribera, la. Geo. Comarca natural i històrica valenciana a la que fa part

120

el poble de Carcaixent. dividida actualment entre la ribera Baixa amb capital a Sueca i la ribera alta amb capital a alzira. És una gran plana creada pel pas del riu Xúquer que comprèn des de la mar Mediterrània fins a les muntanyes de la Canal de Navarrès, i de l’Horta de València fins a la serra de les agulles i la Valldigna.

que utilitzaven els homes valencians al segle XVIII i principis del XIX.

Roja, Ca La. Gastr. restaurant familiar fundat fa 58 anys. Començà sent una tasca i als anys 70 s’especialitzà en menjars casolans. No hi ha gent a Carcaixent que no haja provat la paella de La roja.

Roma, cine. Mon. antic cine situat al carrer Benlliure. Hui en dia desaparegut.

Ríos Chinesta, José. Nom. Nasqué a Carcaixent en 1855. Fou un mestre d’obres autodidacta en l’àmbit de l’arquitectura. Projectà el magatzem de ribera així com la casa de José ribera i les cases bessones al carrer Santíssim (número 10 i 12) totes amb detalls del modernisme valencià i acabats amb balcons de forja, reixes i portes treballades. Va faltar en 1935 a Carcaixent.

Rondalla. Can. Conte o narració de curta extensió que solia anar destinada als xiquets i transmetia llegendes per via oral d’uns a altres.

També a Carcaixent tenim «La rondalla de Carcaixent» que són un grapat de gent gran, majoritàriament jubilada, que toca instruments com la guitarra, l’acordió, etc i que canten cançons en valencià.

Roquet. Etn. Ornament litúrgic de lli blanc, que duen sobre la sotana en determinades funcions religioses els bisbes, preveres i acòlits.

Rotllets d’anís. Gastr. dolç de forma redona i amb un forat enmig regats en licor d’anís.

Runars, els. Geo. Paratge del realenc situat entre el Femeret a l’est i el Pinaret Fosc a l’oest. Es tracta de terreny càrstic foradat per les aigües subterrànies, igual que els Covarxos.

Significa ‘zona de muntanya de poc pendent on s’acumulen pedres, terra, branques, etc. arrossegats per les aigües’. (Vegeu també Femeret, el).

Robres i Miralles, Andreu. Nom. Mestre escultor. Naix al 1680. Figura representativa de la retaulística valenciana.

Rodina. Indum. Capell de copa baixa en forma de con trencat i d’ala ampla i rígida girada cap a dalt, 121

Sabater Alabor, Patricia PadrINa 2020

Padrina de la Falla Plaรงa Major, un dels millors somnis fet realitat. Gaudir de la festa amb tota la comissiรณ, menuts i grans tots junts fent falla.

Salmorra. Gastr. Cognom dels pimentons i olives (mescla d’aigua amb una porció de vinagre, sal i pebrella).

Sabata. Indum . Calcer de cuiro, o altra matèria que cobrix el peu. Pot ser en tacó alt o baix i dur o no cordons.

Sacabutx. Etn. Sistema d’encaix constituït per dos peces complementàries, una caixa i una espiga, que s’usa per a fixar els ninots i altres elements exterior d’una falla o d’una foguera a l’estructura interna del monument.

Safareig: Etn. receptacle més o menys gran, d’obra, marbre o pedra artificial, que s’ompli d’aigua i serveix per a llavar la roba.

Salom Diaz, Juanjo. Art. Jove artista carcaixentí que es dedica a fer falles infantils. En progressió ascendent, aconseguí en pocs anys passar de fer falles modestes amb grans acabats i bones temàtiques a relacionar-se amb els grans. L’any passat aconseguí sorprendre aconseguint el primer premi de falla i el ninot indultat de Carcaixent. Busca crear-se un segell personal als seus monuments i comunicar-se molt amb el públic menut. Les seues falles porten sempre un alt contingut educatiu.

Sagí. Gastr. Greix d’un animal de color blanquinós amb una textura suau però greixosa. Sol ser de porc o de gallines. S’utilitza per a fer més sucoses les pilotes del putxero o per a fer dolços com les coquetes de sagí.

Sainet: Cult. Peça teatral de caràcter festiu i popular, generalment estructurada en un acte. L’any passat la nostra fallera Eva Ferri ens va escriure un per al llibret i va ser finalista als Premis de les Lletres Falleres. aquest any torna a participar, si voleu llegir el sainet d’enguany escanegeu el codi Qr següent per vore una versió digital, i si preferiu la lectura tradicional podeu anar a l’apèndix de la pàgina 184.

124

San Blas: Urbanització de xalets en la pujada a la residència de persones majors on féien carreres de motos les joventuts dels anys ‘80 i ‘90. ara van tots al centre comercial a passar la vesprada.

el 19 de març. Per als faller dia de la cremà i últim dia de festes.

Sant Roc, Portal de. Geo. U dels sis portals que existien a Carcaixent que servien per a tancar el poble de nit contra lladres i epidèmies. Situat al carrer del mateix nom, eixint ja cap a l’actual carrer del Pare Marchena. Fou enderrocat, per presentar un estat ruïnós, cap a 1870.

Sanavega. Geo. Paratge del realenc situat a la capçalera dels barrancs del Salt i dels Corbs. Sanavega és un antropònim.

Santa Ana, ermita. Mon. Construïda l’any 1870 en substitució de l’edifici original de 1673, d’estil vuitcentista i neogòtic. actualment és la seu d’una confraria de Setmana Santa.

Santa Àgueda, Fumeral de l’Hort de. Mon. Fumeral que es troba a la partida dels abrells. Construït entre el 1888 i el 1898. Era el fumeral d’un motor de rec.

Sant Antoni. Geo. Partida situada entre el barri de les Barraques, la partida dels Calciners i el camí de la Font als amics. L’origen del nom de la partida és el nom de la barriada.

Santa Anna, Portal de. Geo. U dels sis portals que existien a Carcaixent que servien per a tancar el poble de nit contra lladres i epidèmies. Situat a l’altre extrem de la població, es coneixia amb eixe nom, perquè s’encontrava al costat de l’ermita de Santa anna. avui es coneix el carrer amb el nom de Santa anna, també.

Fou enderrocat el 1870 pel mateix motiu que l’anterior. I també, aprofitaren per a construir la nova ermita de Santa anna, on actualment està.

Sant Bonifaci, Portal de. Geo. U dels sis portals que existien a Carcaixent que servien per a tancar el poble de nit contra lladres i epidèmies. Situat al mateix carrer de Sant Bonifaci, i vora l’actual línea de ferrocarril.

Fou enderrocat el 1853, pel mateix motiu que l’anterior.

Santa Barbara, Falla. Fall. S’inicià com a agrupació espontània veïnal al 1935. tornà a plantar falla un any en 1948 com a comissió. I després visqué un període intermitent des del 1974 fins arribar al 1984 per acabar desapareixent. Pareix ser que tingueren algun problemeta amb la loteria de Nadal, però alguns fallers ho van solucionar, ho deixaren tot clar i liquidat i van dissoldre la comissió.

Sant de la Taleca. Cult. El sant de la Taleca és un xicotet santet que es troba situat al carrer Mestre Giner, concretament a la casa número 11, que enfronta amb el carrer del Canonge Tudela, conegut popularment per carrer de la Taleca. representa a sant antoni. Una taleca és una bossa ampla i curta, de tela basta, per a portar-hi el pa i altres coses.

Sant Josep. Cult. Conegut també com a Josep de Natzaret. Segons la tradició era fuster de professió. Va ser marit de Maria, mare de Jesús de Natzaret, i, per tant, pare putatiu de Jesús. És commemora la seua festa

Saó. Agric. alt grau d’humitat en la terra per a evitar tindre que regar, generalment després d’haver plogut.

Expressió: aquesta pluja ha fet saó.

125

Sarguera, la. Geo. Partida de l’Horta; limita amb el terme de la Pobla Llarga i les partides de la Marjal, la Coma, les Marjaletes i Benimaclí.

El topònim és un col·lectiu de sarga, arbust semblant al salze però menys arbori, com una vimetera.

Saragossà, hort del. Agric. Conegut també com l’hort de Sant Lluís o de la Serratella, lloc mític de l’imaginari dels carcaixentins a la Serratella, des d’on s’aprecia la riquesa del paisatge de Carcaixent i part del de la ribera del Xúquer.

Cal citar com element més destacable la bassa amb unes mesures de 23 x 23 x 4 metres, que a més de regar les terres de l’hort, i altres horts dels voltants s’alimenta d’un motor anglais denominat de “bola caliente”, que extrau d’un pou subterrani més de 1.800 litres per minut.

També destaca en aquest hort un taronger de 130 anys amb grans dimensions en el que la seua collita és de 50 arroves aproximadament. aquest hort es pot visitar durant la fira modernista al mes de juny.

Sariero, el. Of. Persona que es dedicava a fer sàries, cabassos i altres utensilis d’espart.

Sària. Etn. recipient d’espart amb forma de dues bosses als dos extrems i que es col·loca al llom d’un animal per a transportar càrregues.

Secretari. Fall. Càrrec executiu de vital importància; és de vital importància que sàpiga llegir les actes en públic com cal.

Secs, els. Cult. Germans Soler, els últims en amenitzar les revetlles que tenien lloc durant l’estiu al carrer, amb les celebrades “cantades”, acompanyades de guitarres i bandúrries.

Seda. Cult. Fibra produïda per cucs Bombyx mori quan fabriquen el capoll que envolta la crisàlide i que s’utilitza per a teixir teles molt apreciades sobretot en el món de la indumentària fallera. L’economia carcaixentina al segle XVI es basava en l’agricultura i amb l’activitat artesanal complementària de la collita de la seda. Començava amb la recollida de les fulles de la morera, que vorejaven les sèquies i tancaven molts camps; seguia amb la cria dels cucs a les andanes de les cases sobre canyissos i finalitzava amb el tractament del capoll i extracció de la seda. a Carcaixent la seda no era manufacturada, preferint-se la venda en brut als intermediaris que la remetien a Castella, principalment a Toledo. a Carcaixent i al llarg del

Saragüells. Indum. Pantalons amb dos camals amples i curts fins al genoll i que es nugaven mitjançant una veta per tal de poder-se’l ajustar a la cintura. Peça tèxtil que duien antigament els homes. Formen part de la indumentària tradicional dels llauradors valencians i murcians.

126

segle XVII fins la meitat del XVIII, arribaren a obtenir se’n més de trenta mil quilos a l’any.

Carcaixent o sèquia Nova, com se la va conèixer en contraposició de la sèquia Vella o de Cent, pren l’aigua del Molinet Vell, aigües avall de Sumacàrcer, i té una llargària de 14 km. La sèquia Nova, en entrar al terme de Carcaixent continua per damunt de la mota del riu Xúquer, i no s’allunya gaire del riu. Hui en dia continua en actiu i i rega partides com la Vintena, La Coma, Sant roc, Benimaclí, Passicos, La Febrera, El Toro, Benivaire o l’alborgí.

Sènia. Agric. Infraestructura hidràulica agrícola que es feia servir per al reg dels camps allà pel segle XVIII. Mitjançant la força motriu d’un ase o algun cavall que movia una sènia, es pujava l’aigua d’un pou subterrani que abastava el nivell freàtic de l’aigua, allà on no arribaven les aigües de les sèquies, a les partides de les terres roges del raiger. desprès vingué la industrialització i amb l’arribada dels motors de vapor d’aigua les sènies caigueren en desús i poc a poc desaparegueren.

Sèquia. Agric. Canal excavat en terra per on discorre l’aigua del riu amb la finalitat de regar els camps de cultiu.

Sèquia de La Coma. Agric. Sèquia més antiga de Carcaixent. Prenia l’aigua del Barranc de Barxeta a l’altura de la Pobla Llarga i regava les partides de La Marjal i de La Coma

Sèquia de L’Horta. Agric. Es fa desprès de la conquesta de Jaume I i prenia l’aigua del riu albaida, prop de Senyera. La sèquia regava les terres de Vilanova de Castelló i de Carcaixent. a Carcaixent li tocaven torns de 3 dies i 3 nits a la setmana.

Sereno. Of. Persona que es dedicava a contar les hores, dir quin temps feia, prestar auxili als veïns i vigilar els carrers per la nit per tal que tot estigués en ordre. Per exemple: les dotze i sereno! Las doce y media y sigue lloviendo! La una y nublado!

Las once y estrellas!. Professió ja desapareguda.

Sèquia mare. Agric. S’anomena carrer de la Sèquia Mare al carrer Cánovas del Castillo.

Sèquia Reial de Carcaixent. Agric.

Principal sistema de regadiu de Carcaixent. En 1654 el rei Felip IV va concedir a Carcaixent el reial Privilegi per a la construcció d’una nova sèquia, obres que duraren vint i cinc anys. La Sèquia reial de

Serratella, la. Geo. Partida que limita amb la Pobla Llarga i les partides del Pla, el Puig Gros, el Barranquet i la Pedrera. Pren el nom del massís

127

per evitar que es creme o embrute la taula.

que es troba enmig de la partida. El topònim és un diminutiu de serra, per contraposició a la serra gran que és el realenc.

Sogra. Cult. La mare de la teua parella.

Pel bé del teu futur deus tindre bona relació amb ella o al menys intentar-ho amb totes les teues forces.

Serreta, Magatzem de. Mon. Magatzem de taronges que estava situat a l’entrada de Carcaixent, actualment el taller d’ahullana, concessionari de la marca renault. I abans, tenia el magatzem al Passeig. Serra era el cognom d’un comerciant important de Carcaixent.

Sogre. Cult. El pare de la teua parella.

Soler i Estruch, Eduard. Nom. Nascut a Castelló de la ribera en 1912 però reconegut com a fill adoptiu de Carcaixent fou un prolífic escriptor i pensador de l’època.

Simbala, hort de Mon. Nom per a designar l’actual cementeri municipal. a l’any 1936 l’ajuntament de Carcaixent comprà un hort anomenat de Simbala. aquest hort pertanyia a un habitant de Carcaixent amb el malnom de Simbala, perquè segons conten portava una pistola sense bales.

Soriano i Hernàndez, Alfred. Nom. Propietari entre altres edificis al municipi de l’Hort de Soriano, hort que disposava de 700 fanecades de secà i 55 de regadiu i actualment paratge natural municipal que adquirí l’ajuntament per 30 milions de pessetes al 1993. El passatge obert situat enfront de l'auditori de Les dominiques porta el seu nom.

Simeó “el pregoner”. Of. L’ofici de pregoner, hui en desús, fou instaurat pels romans. Simeó Coll i Mulió fou considerat un pregoner de primera divisió a Carcaixent, prengué possessió del seu càrrec un dimarts, dia setze de desembre de 1915, dia de mercat. Feia pagar una pesseta als particulars per un pregó llançat a 8 cantonades del poble. de vegades li pagaven en espècies, vivia de franc a la casa del poble i allí calia anar a buscar-lo.

Soriano, hort de. Mon. Conegut també per l’hort d’artáiz i de la Pinada, forma part de les muntanyes del realenc, i per elll discorren els barrancs de la Timora, de la Font i de la Font de la Parra. La casa de l’hort data de meitat del segle XX, i a més de la vivenda, té altres dependències (estable, andanes, zona de recreació, piscines...) a l’estil de l’hort valencià. Té una superfície de huit-centes vint i nou fanecades, tres quarantens i vint i huit braces i el seu prestigi històric data de principi del S.XX amb l’esplendor de l’explotació citrícola de les terres de secà amb la introducció del motor a vapor. L’hort va ser comprat per l’ajuntament de Carcaixent. Hui en dia és un paratge natural de Carcaixent que valora més la gent de fora que la gent del poble. Naturalesa en estat pur que no et pots perdre.

Sinagües. Indum. Peça de vestir interior femenina que cobria les cames i es ficava baix de la falda. La llargària depenia de la llargària de la falda i el vol s’arreplegava en plecs xicotets units per una cinta.

Sissis. Fes. antiga discoteca de Carcaixent, millor no parlar de les discoteques del poble.

Sitiet. Etn. Utensili d’espart sobre el que es posen les cassoles o el caldero

128

Soriano i Pallasar, Isabel. Nom. Mestra. destinada a Madrid, torna a Carcaixent amb la intenció de fundar una escola, per fer realitat el seu somni va comprar unes cases al carrer Sant antoni. I al curs 19081909 s’obriren les portes de les Escoles de l'ave Maria. Un carrer pròxim al centre recorda a esta dona avançada als seus temps.

Suc d’anguiles. Gastr. Plat típic de la cuina valenciana, s’assenyala el seu origen a El Palmar. Els seus ingredients principals originalment eren all, pebre roig, oli, anguiles i vitet, afegint-se posteriorment les creïlles.

Si el cuiner és bo, necessitaràs una barra de pa per a mullar el suquet!

Suquet. Gastr. Plat típic de Pasqua elaborat amb mandonguilles d’abadejo, verdures i caldo de peix.

Sorolles. Nat. Fruit del soroller, de forma esfèrica que pot ser de color roig o groc, carnós i amb un gust agredolç, d’aspecte semblant a una poma molt xicoteta. Molt típic menjar-les en les festes de la Mare de deu de la Salut en Cogullada.

Suro. 1. Nat. Part exterior de la corfa d’alguns arbres, de teixit impermeable que els dona protecció als troncs. 2. Expr També persona tòfola o curta de mollera “cap de suro”.

129

Tabalet. Cult. Tambor xicotet de la música tradicional valenciana que acompanya a la dolçaina. S’ha tornat imprescindible a tots els combois organitzats per la comissió.

de Barxeta. La major part van desaparèixer en arribar l’aigua de la sèquia reial al nostre terme allà per l’any 1679, l’última taona de la ribera es situa a la partida de la font del Botet, al camp de d. antonio Camarena García que la va fer servir fins al 1990. actualment la taona està al departament de Cultura Municipal que la va cedir uns dies a la Falla Plaça Major per a l’exposició del seu llibret de 2018 “Fent aigua” amb motiu de la III Fira Modernista de Carcaixent

Tabaquet. Etn. Cistelleta que serveix per posar els utensilis de la costura

Tacat,. Hort del Geo. Situat al carrer Sant antoni, i propietat de la família Gomis, es tracta d’un enclavament rural dins de la ciutat. Construcció de marcat estil eclèctic, amb façana modernista, de tipologia rural, amb tres altures i un annex a la seua part dreta on hi havia les cavallerisses.

Taronger. Nat. arbre perennifoli que té la copa arrodonida, les fulles coriàcies, ovals i persistents, de flors blanques i oloroses. Ompli els camps del terme de Carcaixent i va donar al nostre poble un segle de prosperitat i riquesa.

Taronja. Gastr. Fruit del taronger, de carn dolça i sucosa dividida en gallons, amb corfa rugosa i grossa, també amb usos gastronòmics i cosmètics. Producte d’or durant un segle al nostre municipi i que actualment no renta ni un gallet. Emblema de la nostra ciutat, Bressol de la Taronja. Carcaixent i dolces!

Talens i Daroca, Martí. Nom. Figura important per al desenvolupament del municipi. L’any 1619, sent jurat en cap, foren iniciats els treballs per portar l’aigua potable al nostre poble des de la Font de la Parra. du el seu nom una de les principals arteries de comunicació situada al centre del poble. anecdòticament aquest carrer antigament era conegut com el carrer de "La Bassa dels Cuernos", per disposar d’un abeurador per als bous.

Tarongina. Nat. Flor de taronger d’olor intens i embriagant. En primavera el seu flaire ompli tot el terme de Carcaixent.

Tartana. Etn. Carruatge lleuger de dues rodes, tirat per cavalls, amb la coberta arrodonida i els seients situats als laterals. En Carcaixent, mítica discoteca inaugurada els anys 70, reconvertida en Sissis els anys 90.

Taona. Etn. Utensili agrícola manual per al reg. S’ubicava a la vora del barranc i es feia servir per pujar l’aigua als camps. al nostre terme s’utilitzava en la zona del Barranc

Tenda la Rana. Cult. Xicoteta taverna situada al carrer Sebastián Hernández, enfront de l’antic hort de la Gavatxa; actualment desapareguda.

132

La paraula tenda fa referència a una taverna. En elles es venia vi, aiguardent, oli, vinagre, i moltes altres coses. dita així per la quantitat de granotes que hi havia als voltants, ja que es tractava d’una zona prou fonda, on hi havia aigües estancades.

la parròquia de Carcaixent, abans de prendre possessió d’esta ho feien en la citada ermita, per ser esta la parròquia de l’antiga Ternils. En 1978 l’ajuntament va acordar la compra dels terrenys confrontants i en 1980, l’ermita va ser vallada per a evitar l’accés. Finalment va ser restaurada per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, en 1982.

Tendur (camilla). Etn. Taula redona tapada per una tela que arriba a terra, davall de la qual se sol posar un braser i que propicia llargues converses els dies més gelats.

Terços, els. Geo. Partida de l’Horta situada entre el límit de terme municipal amb Castelló de la ribera i les partides de Benimaclí, les Marjaletes, el Canader, la Vintena Baixa i l’alta. El nom deu fer referència a les condicions d’explotació de la terra, consistent en el pagament del terç delme. Oroval documenta la partida al segle XVII.

Ternils. Geo. El lloch de Ternils era un poblat de moriscos i la falta de repobladors cristians en els primers anys després de la reconquesta, es veu clarament que fins a l’any 1354 no hi havia campana en la seua església. Ternils es va anar despoblant per les terribles epidèmies, les contínues riuades del Xúquer, i finalment l’expulsió dels moriscos acaben per despoblar-lo totalment, i els seus habitants passen a viure a Carcaixent i Cogullada. En 1573 es trasllada definitivament la parròquia de Ternils a Carcaixent, passant amb el rector, uns 50 veïns de Ternils el que ens fa suposar que la seua població a mitjan segle XVI seria d’uns 300 habitants. L’antiga parròquia de Ternils, amb el temps, esdevé l’Ermita de Sant roc. També existia el costum que els rectors de

Terrers Blancs, els. Geo. Paratge fondo del realenc que limita a l’oest amb la lloma dels Pins, al nord amb la Mallada dels Caragols i al sud amb el naixement del braç occidental del barranc de Palatroi. Constitueix el centre geogràfic de la finca de les cases de don Bernardo.

Terreta d’escurar. Cult. Terra groguenca que serveix per a netejar utensilis de cuina.

133

Teular, el. Geo. Partida situada a l’Horta, limita amb les partides de Benivaire, el Toro, la Barqueta, la Febrera, el Xiular, la Volteta i els Censals. El nom ve de la fabricació de teules en aquell indret.

amb les potes anteriors molt diferenciades. 2. Expres. També una persona que parla sense solta, lleugera d’enteniment o que no té formalitat.

Tòfol. Cult. Home curt d’enteniment, ignorant, de caràcter rústic. “Este tio és un tòfol”

Timbradora. Of. Persona encarregada dins de les tasques que es desenvolupen als magatzems de fruita de posar un adhesiu en les fruites que es disposen en la part més alta de les caixes.

Torner, Carrer del. Geo. Segons Francesc Fogues aquest carrer li deu el nom a un torner anomenat “Coll el cairer”, que es dedicava a fer cadires de fusta de morera.

Tindre parà. Cult. Mal cos que es queda quan abuses del menjar i/o beguda i t’han de passar la llista per solucionar-ho

Toro, el. Geo. Partida situada a l’Horta, entre el riu i Benivaire, la Torreta, la Barqueta, la Febrera i el Teular. Era part del terme d’un nucli de població pertanyent a alzira; per l’estrangulament d’un meandre del Xúquer, una part d’aquest passà a Carcaixent. actualment tenen una partida el Toro els termes de Carcaixent, alzira i Benimuslem. Segons Coromines, el topònim ve de la paraula llatina tora que significa ‘elevació’ i és anterior a la invasió àrab.

Tio del Bigot, el. Etn. Ungüent contra el dolor reumàtic, ciàtica, etc. Era el medicament més habitual a les cases a mitjan segle XX, la seua marca comercial era Linimento Sloan

Tir de Colom: Geo. Lloc on la gent anava a festejar lluny de la mirada dels pares i amics i que ara està ple de xalets.

Torrà. Cult. Coure (un aliment, especialment carn o embotit (xulles, botifarres, llonganisses...), al foc o a les brases.

Tir de Pitxó. Geo. Urbanització de xalets que està justet abans d’aplegar a San Blas a la dreta. No té pèrdua.

Espai on antigament es realitzaven els concursos d’esta modalitat esportiva amb coloms i guatles, que és rebutjada pels ecologistes. En la seua substitució advoquen per una pràctica més ètica i respectuosa amb el medi ambient i esportiva, com el tir al plat.

El dissabte 14 de març a les 21:30 h serà el tradicional sopar de torrà a la plaça a càrrec del president de la comissió.

Torreta, racó de la. Geo. Partida situada en l’Horta, en una de les raconades que fa el riu Xúquer. Està travessada pel camí de la Torreta i el de Cassià. Segons Víctor Oroval faria referència a una torre medieval anomenada torre murada.

Tirants. Complement imprescindible per a què et quede bé el pantaló de torrentí. Si no, és impossible.

Torroner, el. Of. Persona que fabrica torrons o que en ven. a Carcaixent recordem la nissaga iniciada amb L. Picó Galiana, mestre artesà de Xixona (alacant), que començà a vendre

Tocacampanes. 1.Nat. Insecte de l’orde dels dictiòpters, de la família dels màntids (Mantis religiosa), de cos allargat, generalment verd o marró,

134

Tresorer. Fall. Persona que maneja els diners. Sol ser seriós i responsable i qualsevol cosa que vulgues comprar se li ha de consultar.

torrons per l’any 1850 i perdura actualment amb el seu fill alfredo Picó Sirvent i el seus néts. El que en un principi fou la venda ambulant amb motiu de les festes patronals i Nadal, en l’actualitat regenten una gelateria (Passeig, 10) i una botiga de venda de torrons (Comandant Hernández, 6). La fàbrica la mantenen a Xixona (Torre de les Maçanes, 18).

Triadora. Of. Una vegada la fruita entra al magatzem passa per un zona on un grapat de dones veuen passar les fruites per la lona i lleven tota aquella fruita que no està en bon estat per a la seva comercialització. aquesta era una de les feines més pesades donat que marejava molt veure passar tanta fruita sense parar de rodar sobre ella mateixa.

La fruita que es llevava anava a la zona anomenada “destrio”.

Tossal, el. Geo. Partida situada entre la partida del barranc de la Font i el Pinar dels Frares. Hi ha un tossal aïllat que li dona nom. Víctor Oroval documenta un “Pla del Tossalet (1570)” i un “abeurador de les coves del Tossalet (1634)” però no podem assegurar que es referisca a l'actual Tossal; alguna d'aquestes formes podria també referir-se al nucli de població el Tossalet en terme de rafelguaraf.

Tro. 1. Fall. Soroll que fa un coet quan explota. La seua intensitat dependrà de la pólvora que porte. receptacle de paper ple de pólvora que fa explosió al cremar-se la metxa que porta (tro d’avís, tro de bac, primer tro, carcassa de tro…). 2. Mon. Sala de festes que hi havia a Carcaixent a on hui està el Passatge Moderno.

Traca. Fall. Conjunt de coets nugats a una corda i que exploten un darrere de l’altre. Una vegada encesa, ja no hi ha volta enrere.

Truc. 1. Cult. Joc de cartes jugat ordinàriament entre quatre persones, dos contra dos, cadascuna de les quals rep tres cartes, i cada bàndol guanya punts guanyant dos bases.

2. recurs enginyós per a fer que una cosa semble el que no és o per aconseguir més èxit en alguna cosa.

Tramoia. Fall. Grup de fallers de presentació, que sempre van vestits de negre sense els quals res seria el mateix. Imprescindibles per a que tot isca de la forma prevista.

Tramussos. Gastr. aperitiu redonet de color groc que, junt amb les papes, olives i cacaus, forma el que s’anomena la “picadeta típica fallera”.

Tudela Vallo, Vicente Agustín. (Canonge Tudela). Nom. Nasqué a Carcaixent en 1803. Es doctorà en al facultat de Teologia arribant a ser catedràtic. Les seues dots oratòries eren de tal nivell que els seus contemporanis el nomenaven “Pico de Oro”. Va fundar i dirigir el diari titulat “El Eco de la religión”. Gràcies a les seues gestions es va nomenar a la Mare de déu d’aigües Vives patrona de Carcaixent.

Trencar l’enfit. Cult. Curar la indigestió als nadons mitjançant una tècnica gens acadèmica. S’estira la pell de l’esquena del xiquet o xiqueta fins que fa un xicotet soroll. És molt curiós.

Trenet. Cult. Medi de transport inaugurat en 1864 que unia Carcaixent i dénia. Els primers trenets eren de tracció animal i desprès passà a ser amb tracció mecànica.

135

U. Fall. Primer número. a nivell de premis és el que tots volem guanyar, el més desitjat.

sària en el món faller, per exemple, per a demanar la subvenció al MIa.

Urgència. Cult. Quan alguna cosa és precisa i enseguida, no es pot aplaçar de cap manera.

Ubicació. Fall. Lloc concret on cada falla planta el seu monument. Hi ha algunes que molesten molt sense trellat.

Urgències. Cult. Lloc de l'hospital on van els que estan malats de veritat... o els que no tenen res millor que fer que anar a passar allí la vesprada y/o nit.

Uf. Expr. Expressió popular que es pot utilitzar per a expressar coses tan distintes com calor, fred, sorpresa, etc.

Urna. Cult. recipient on dipositen el nostre vot. Últimament mooolt utilitzades

Últim. Fall. Posició o premi que ningú vol. Excepte a l'ofrena, que si ixes darrere vol dir que has guanyat el primer premi en falla gran.

Urticària. Fall. Malaltia de la pell que fa que et pique tot. També pot passar quan la plaça major guanya massa premis.

Ummmm. Expr. Expressió utilitzada per a queixar-te quan no estàs d'acord amb alguna cosa. Quan més gent ho fa ... més efecte fa la queixa!

Ús. Expr. 1. acció que es fa quan s’utilitza o aplica alguna cosa. Fer ús del valencià, emprar la nostra llengua per a desenvolupar-nos en el nostre dia a dia, amb la gent i les administracions. 2. Fer bon o mal ús d’una cosa, quan una associació cultural utilitza els diners de les subvencions municipals per invertir-los i treballar la cultura i l’educació, fa un bon ús dels diners, quan s’utilitzen per a partides com beguda o altres, es fa un mal ús. 3. Utilitat que té una cosa, en l’executiva de la falla el delegat de parador té molts usos: compra la beguda i el menjar, parar taules, lleva les taules, neteja el parador, prepara les amanides per a la reunió, té en guarda i custodia les claus del parador, etc. 4. Ús incorrecte d’alguna cosa, quan utilitzem les coses amb una finalitat distinta a la que tenen en un principi per la seva naturalesa. a Carcaixent es fa un ús incorrecte molts dies dels contenidors del fem i no s’utilitzen de forma adient per tirar el tipus de residu que pertoca a cada

Ungüent del mes de maig. Cult. Ungüent panacea que ho cura tot: colps, bonys, blaüres i picors. S’anomena d’aquesta manera perquè en la seua composició hi ha plantes que tenen la seua floració al mes de maig. aquest ungüent està compost per oli d’oliva, trementina, cera verge, escarpiosa, roses gelendrines (de pitiminí), raïm de pastor, romer i hipèric. La seua recepta ha passat de mares a filles en rigorós secret i ha anant modificant-se segons les mans per on ha passat. actualment poques persones saben de la recepta per a preparar-lo i els que no sabem podem aprendre en les jornades etnobotàniques que s’organitzen tots els anys al nostre poble.

Unanimitat, per. Expr. acord entre tots els membres d’un grup. Molt fàcil d’aconseguir quan es debat alguna qüestió de festa, però quasi impossible en assumptes econòmics.

Unitat. Cult. Estar d'acord o defensar alguna cosa en comú. Molt neces-

138

Utilitari. Fall. Vehicle a motor que val la pena deixar aparcat en falles i anar a peu perquè està tot tallat.

Les noves tendències aposten per una mobilitat més sostenible i pot ser que en un futur l’aire del poble estiga menys contaminat.

contenidor. 5. No fer ús de la raó. al mon de les falles la gent es mou més pels sentiments que per l’ús de la raó, sempre hi ha una tendència a valorar positivament tot el quer fa la teva falla i menysprear el que fan els demés.

Unanimitat

Conseqüència: actitud de la junta directiva quan de manera sorprenent s'aprova alguna cosa per unanimitat 139

Vaya Fayos, Rafa. Art. “rafeta” és de Carcaixent. Pot ser, siga descendent d’algun fuster de Borriana, perquè gaudeix la professió de fuster de falles cosa massa, junt a Monterrubio ha fet filigranes. a més a més, està a tots els llocs, tots els artistes de la ribera volen que rafa bastisca la falla. Nosaltres enguany no sé qué farem sense ell, portàvem 12 anys seguits veient com rafeta feia la fusteria de la nostra falla, si canviàvem d’artista, rafeta apareixia igual.

Un dia de tempesta es refugià en una venta, d’ahi el ventero.

Verdolaga. Agric. Planta que ix als camps i és el malson dels llauradors, no serveix per a res i serveix per molt (té propietats antiescorbútiques i diürètiques). El nom científic és Portulaca oleracea.

Verdura, Plaça de la. Geo. actual Plaça Miguel Hernández, s’hi feia plaça de venda de peix, carn i sobre tot verdura quant encara s’assomava a la plaça la impressionant casa del Marqués de la Calçada.

Vareta. Fall. Bastó curt i prim amb la que es feien antigament l’estructura interna de les falles. Per tal de poder modelar-los els bastons es fan humits i així facilitar la seua curvatura.

Vent. Nat. Fenomen meteorològic que afecta molt negativament als monuments fallers. a Carcaixent no es va cremar el 19 de març de 2007 per culpa d’ell i s’ajornà la cremà.

Vernís. Fall. Producte líquid que s’aplica damunt d’una superfície per tal de donar-li una capa de protecció front a, per exemple, l’aigua.

Ventall. Indum. Instrument emprat per a refrescar-se. Format per una làmina semicircular de tela o de paper muntada sobre vergallines mòbils de fusta, ivori o nacre i unides per un extrem que permet desplegar-lo o plegar-lo.

Vers. Fall. Frase escrita dins d’una poesia i que rima amb alguna altra.

En els cartells de falles hi ha exemples de versos... que no ho són!

Vert Carbonell, Juan Bautista. Nom. Nasqué en 1890 a Carcaixent. durant l’edat escolar inicia els estudis musicals i destaca tant per la seua veu com per les seues dots al piano i violí. Es traslladà a Madrid per continuar els seus estudis i va obtindre el premi d’honor en harmonia i composició. Les seus sarsueles més populars són: “La leyenda del beso”, “La del soto del Parral, “La caída de la tarde”, “El capricho de una reina” i “El regalo de boda”

Ventero, el. Nom. Home que es dedicava al transport en un carro i l’haca.

142

devingué un moviment d'expansió urbanística. El carrer principal que esdevingué d’aquell creixement du el seu nom.

Vidal Mengual, Jose. Nom. Conegut amb el malnom de “Pepe Ullots”, l’últim rasteller que queda a Carcaixent. aprengué l’ofici de la mà de son pare i si el sens parlar veus com estima la seua feina, amb tan dura i pesada que pot arribar a ser. Va assentar càtedra fent els rastells a l’Hort de Cola i fent el Moll de Baldomero al riu Xúquer. aquest moll servia com a pedrera del riu per traure àrids per a la construcció.

Vieta, la. Geo. Camí o carrers per el que discorria l’antic trenet que anava de Carcaixent a dénia.

Vetlar. Tar. Les dones que anaven diàriament al magatzem a treballar no solien tenir un horari fixe de eixida, donat que era la necessitat de traure la feina a temps la que marcava el ritme de treball. Quan les dones havien de quedar-se fins després de les 5 de la vesprada s’anomenava vetlar i solia durar fins que tots els camions o vagons estaven plens i la fruita treta del magatzem.

Vi d’honor. Cult. Vermudet que ofereixes als teus convidats quan no tens pressupost per a convidar-los a un sopar com cal.

Vicepresident. Fall. Persona de confiança del president que està al seu costat per a ajudar-lo quan faça falta.

Vidal Canet, Josep. Nom. Conegut amb el malnom de “el pelat”. Comerciant, constructor i regidor municipal. Constructor de la Piscina, amb cinema d’estiu i d’hivern, piscina, terrassa de ball i restaurant.

Va cedir els terrenys per a la construcció del Mercat Municipal i es-

Vilella. Geo. Partida que s’estén entre Carcaixent i alzira. apareix una alqueria Vilella al Llibre del Repartiment, que al segle XVI ja està 143

guntes al voltant del seu monument i l'artista resol qüestions com: tot açò és nostre?, aquell ninot també va?, quants metres farà la falla enguany?, hi han menys ninots que l’any passat, no?, estarà acabada a temps?, encara no la pintes?...

despoblada i queda com a partida rural. Segons Joan Coromines, és una paraula llatina anterior a la conquesta dels àrabs, diminutiu de vila.

Vinater. Nom. Persona que ven vi. recordem els establiments de la família Canet (Carrers Sant Francesc d’assís i Balmes), Casa Lucas (carrer rector Monzó), Casa Climent (carrer Sant antoni), Casa Gasó (carrer Vidal Canet Francesc Pons), Casa ramón (carrer de ramón y Cajal Jardí de l’alegria)…

Vint de març. Fall. Per als pessimistes dia que te n’adones que han acabat les falles. Per als optimistes dia que comença un nou exercici faller.

Vintena Alta, la. Geo. Partida de l’Horta, situada entre les algoleges, el racó de la Pedra, el Quadró, la Vintena Baixa, el Canader, els Terços i la línia de terme. En aquesta partida està situada la Mota. Segons Oroval, eren terres que pagaven una vintena part de les collites, motivat per l’establiment o ampliació de les terres de reg en el segle XV. La diferència entre Vintena alta i Baixa té relació amb l’arribada de l’aigua de reg.

Voltes, les. Geo. Tram del camí del realenc, només passar Sant Blai.

Són unes revoltes molt pronunciades i empinades. arrepleguem el topònim com a paratge en un intent de consolidar la denominació tradicional.

Volteta, la. Geo. Partida de l’Horta que limita amb les partides dels Censals, Benivaire, la Coma, la Parreta, el Xiular, la Febrera i el Teular. La volteta és una volta del camí que travessa la partida. Oroval la documenta al segle XIX.

Vintena Baixa, la. Geo. Partida de l’Horta que limita amb les partides del Xiular, la Febrera, Passicos, el Quadró, la Vintena alta, el Canader i Sant roc. (Vegeu també Vintena Alta, la).

Visita al taller. Fall. Excursió organitzada i dirigida pel delegat de monument de cada falla, per anar al taller de l'artista faller i donar a conéixer, de primera mà, els monuments als càrrecs honorífics de la comissió. Normalment sol ser un diumenge, dia de descans dels artistes. Els càrrecs solen fer pre-

Voluntad. Cult. Pel·lícula filmada en paratges de Carcaixent i València per Mario ronconori, l’any 1928.

La va patrocinar agustín Caballero Castelló (Carcaixent, 1902 Ocaña, Toledo, 1937). També va ser guionista i actor. L’ajuntament de Carcaixent li va dedicar un carrer el 27 de juliol del 2006.

144

Fotogrames de la pel·lícula “Voluntad” rodada a Carcaixent

145

Watt-hora. Etn. Unitat d’energia que serveix per mesurar la potència.

Normalment el faller la vol mesurar i contractar a la baixa. després en arribar falles, mai en tens prou contractada i en aquests casos, com sol passar al casal de la nostra comissió, bota l’automàtic i ens quedem a fosques. Una reacció positiva ens mou i entonem el mític “aniversari feliç...” com si algú anés a traure un pastis d’aniversari.

WC. Cult. Lloc on la gent va a fer les seues necessitats fisiològiques. Per als actes al carrer deuria ser obligatori ficar-ne de portàtils.

Whisky. Fes. Beguda alcohòlica típica d’Escòcia que la gent de Carcaixent ha adoptat com a pròpia... uns més que altres..., atenció no recomanable per a l’aigua de València.

després de mesos recopilant documentació i recorrent el terme de nord a sud i d’est a oest, sols hem pogut oferir-vos aquestes paraules que comencen per la lletra W. Hem demanat ajuda a altres membres de la comissió per vore si s’inspiren.

Seguirem pensant...

148

149

Xafarder. Cult. Persona a la que li agrada xarrar de tot, preguntar i enterrar-se de tot el que passa. Sobretot contar xismes.

delegats de monuments. La pròxima serà la setena edició.

Xalar. Fes. acte de no fer res. dedicar-se a mirar, beure i mamar. En tots els àmbits no està massa ben mirat i hi ha sempre algú expert en la matèria.

Xàmbit. Gastr. Nom d’un gelat cremós de llet i rovell d’ou batut i sucre que se servia entre dos galletes. Té origen en la paraula anglesa sàndwitx. Guillem Pérez i Ortolà (1887 1944) i els seus fills Guillem (1920 1976), Joan Baptista, Fartera (1923), i Miquel (1929), anaven a l’estiu pels carrers venent xàmbits i aigua llimó amb un carro amb dues geladores incorporades. També dit popularment un mantecao.

Ximarro. Fall. Personatge que va apuntant-se d’una falla a altra perquè no li acobla cap falla de les que prova.

Xina, casa. Mon. Situat a la partida del Barranc de la Vila, l’Hort de Sant Eusebi o Hort de Batalla, es caracteritza pel seu eclecticisme arquitectònic, propi de l’època en la que el comerç internacional de la taronja va fer que les famílies que s’hi dedicaven, importaren l’estètica i vegetació de les cultures on exportaven. El resultat és una edificació exòtica que és coneguda com la Casa Xina.

Xaranga. Fest. Conjunt de músics que animen els passacarrers amb la seua música. Imprescindible per a passar unes bones falles. Promotors d’èxits i números u com “el caballo camina pa’lante, el caballo camina pa’trás”.

Xarxa Social. Cult. Pàgina web on s’intercanvia informació personal i es contacta amb gent. Hi ha persones que exposen la seua vida minut a minut per a informar a tots del que fan.

Xato, el. Nom. Malnom d’un home que era músic, tocava el bombardí i li agradava fer-se un gotet de vi amb un gotet xato.

Xerrades al Taller. Fes. Convenció anual de frikis fallers amants del monument, convocada per “Tamanycolor” al seu taller un més després de falles. On la veneració i el culte pel pernil fa que es posen d’acord per un moment a l’any artistes i

Xiques d’or. Fall. Grup de falleres amb molta experiència i algunes d’elles de les més antigues de la comissió. Històricament enfrontades amb la Jet. Ja tenen prou feina aguantant als moros!.

152

Xupito. Fes. Gotet xicotet, generalment ple d’alcohol, utilitzat per tal d’animar a la gent. Se’n troben en gran varietat tant de sabors com de colors i pot resultar molt perillós.

Xiquet/a de la casa. Expr. Expressió per a indicar als xiquets adoptats.

Xúquer, riu. Nat. riu que banya la nostra localitat i que hem de cuidar entre tots per a que no ens done cap disgust. Naix en Tragacete (Conca) i desemboca a la Mar Mediterrània a Cullera (València), amb una longitud d’uns 500 km. Era conegut amb el nom de Sucro pels romans.

La història de Carcaixent està íntimament relacionada amb les nombroses inundacions que ha provocat el riu Xúquer. Són recordades especialment les riuades del 4 de novembre de 1864 (de Sant Carles), la del 20 d’octubre de 1982 (la Pantanà) i la del 4 de novembre de 1987 (l’altra de Sant Carles). El riu Xúquer va provocar amb les seues inundacions la desaparició dels llogarets de Ternils, Benivaire i Benimaclí.

Xirivia. Gastr. arrel comestible de la xirivia (Pastinaca sativa), gran, fusiforme i de color blanc o rogenc.

Xisme. Cult. Xarrada o rumor sobre alguna persona que, per tal de confirmar la seua veracitat, cal dir que t’ho han dit “de cosa certa”.

Xiular, el. Geo. Partida situada a l’Horta, entre la Coma, la Parreta, la Volteta, el Teular, la Febrera, la Vintena Baixa, Sant roc i les Marjaletes. Segons Oroval, és una deformació de joglar > giular; de fet, existix el refrany: “estar més content que un giular”. Si això fora cert, el topònim vindria d’un joglar, persona que cantava i contava històries.

Xiulet i tronador. Fes. La tradició conta que al segle SVIII, quan els decrets de Nova planta van prohibir les festes que celebraven l’entrada de Jaume I a València, els forners valencians com a resposta a aquesta prohibició començaren a elaborar uns dolços de massapà que representaven els coets que ja no es podien tirar. Hui en dia continuen elaborant-se junt a fruites i hortalisses de massapà que els enamorats regalen el dia 9 d’octubre.

Xurreria. Fes. Establiment on es fan i venen xurros. En falles aquestos establiments són ambulants i si et toquen prop de casa millor no obrir les finestres molt.

Xurro. Gastr. Menjar fregit en forma de pal que està fet de farina i aigua.

Si el mulles en xocolate ja... et pots morir!!!

153

154

155

Zebra. Nat. animal de quatre potes que està ple de ratlles banques o negres, tot depèn de qui la mira.

També s’anomenen així el passos per on els vianants a Carcaixent quasi mai creuen el carrer d’una a altra banda. Els mes menuts els reconeixen com a pas de vianants.

Zenital. Fes. Llum o focus de llum que prové del sostre. Llum molt utilitzada pels professionals d'imatge i so a les presentacions falleres de Carcaixent. aquesta llum sempre destaca les coses més importants de les presentacions.

Zero. Gastr. Significa baix en sucre i en calories. ara que està de moda cuidar-se ha pujat el consum de les begudes d'aquest tipus.

Zels. Fall. Històricament un dels motius més ancestrals pels quals els fallers desitgen sempre el que tenen la resta de falles. Sentiment que experimenten molts fallers el 16 de Març al passeig de Carcaixent al voltant de les 20 hores.

Zig-zag. Fes. Expressió que serveix per a definir com es passejar per un camí ple de revoltes a un i altre costat.

També s’anomena la forma en què

156

sol caminar un faller quan se’n va a casa després de passar el dia a la falla.

a Carcaixent sol ser prou dinàmica. depenent de l’any, dia de la setmana o inclús zona del poble; pots o no aparcar, tens o no que pagar i et poden o no multar. Cal estar molt atents a les xarxes socials i comunicats corporatius i al color blau característic pintat a terra.

Zodíac. Hist. Tipus d’embarcació per a desplaçar-se per les zones d’aigua. a l’octubre de 1982 durant el període que les aigües del pantà de Tous estigueren pels carrers de Carcaixent, després del trencament de la presa, els cossos de seguretat es desplaçaren per tota la localitat amb zodíacs per poder ajudar a tota la gent que ho necessitava.

Zona de focs. Fall. Lloc habilitat per a tirar tot tipus de foc d'artifici.

Zzzzz: Expr. Expressió involuntària quant et gites a dormir el dia 20 de març després de la Cremà.

Zona blava. Cult. Zona que serveix per a l’aparcament de vehicles que

Pas de zebra 157

Bibliografia Ajuntament de Carcaixent: “Carcaixent 1916”. Una mirada a la ciutat de fa 100 anys. Ajuntament de Carcaixent.

Ajuntament de Carcaixent: Llibres de Festes Majors i Patronals. Període 1983 fins 2019. Ajuntament de Carcaixent.

Blog: “Perles de Carcaixent”. http://perlesdecarcaixent.blogspot.com/

Ferrer Pérez, ViCente: “Les muntanyes de Carcaixent”. edicions 96.

FogUés JUAn, FrAnCisCo: “Historia de Carcagente”. Ajuntament de Carcaixent.

generalitat Valenciana: “Diccionari Valencià”. edicions Bromera.

gisBert i MUñoz, FrAnCesC / DAni MiqUeL: “La Maria no té por”. el llibre dels espantacriatures. Andana editorial. gisBert i MUñoz, FrAnCesC: “Màgia per a un poble”. edicions del Bullent.

gUeroLA i BLAy, ViCent: “La pintura ceràmica a Carcaixent”. Universitat Politècnica de València / Ajuntament de Carcaixent. http://observatoridelallenguavalenciana.org/recomanacio/vocabulari-faller-imprescindible/

https://www.avl.gva.es/

LABrADo, ViCtor: “Llegendes valencianes”. Criatures mítiques de la tradició oral. edicions Bromera.

MerCADo MACHí, sALVADor. “La dona al segle XViii”. Denes editorial

158

MerCADo MACHí, sALVADor. “L’home al segle XViii”. Denes editorial

Mir serrAno, HernAn / sAntes, Jose LUis: “Paraulari Faller”. Falla Vall de Laguar - Pare Ferris.

Museu Valencia d’etnologia: “Vestir la por”. Per tots sants, monstres valencians. impremta Diputació Valenciana.

Pérez i PiqUer, Aigües ViVes: “toponímia dels Pobles Valencians”. CarcaixentLa ribera Alta. generalitat Valenciana / Ajuntament de Carcaixent. rAUseLL ADriàn, FrAnCesC XAVier. “indumentària tradicional valenciana i”. Andana editorial.

rAUseLL ADriàn, FrAnCesC XAVier. “indumentària tradicional valenciana ii”.

Andana editorial.

rAUseLL ADriàn, FrAnCesC XAVier. “indumentària valenciana. Al detall”. edita Albert Costa

soLer i estrUCH: “Carcaixén. Biografia d’un poble de la ribera Alta”. Ajuntament de Carcaixent

tortosA, PACo: “Carcaixent. Un tros de paradís entre el riu Xúquer i la muntanya del realenc”. Ajuntament de Carcaixent. editorial geU.

ViDAL i sAnMigUeL, DAViD: “Història de les falles de Carcaixent”. Volum 1. Dels orígens fins a 1981. el Petit editor.

159

COMISSIÓ

ACOSTA SABATER, MARTA (Del. joventut) - ACOSTA TORTAJADA, JUAN MANUEL (Del. manteniment) - AGULLO OROVAL, MIREIA AHULLANA TALENS, SILVIA -ALBELDA ANDRÉS, SILVIA - ALBELDA ROSELLO, ANGELES (Vicesecretària) - ALBERO FRESQUET, GUILLERMO (Vicepresident 2) - ALBEROLA ESCANDELL, ANA ALBEROLA ESCANDELL, CARMINA - ALBEROLA ESCANDELL, SILVIA - ALBEROLA PEREZ, NOELIA (Fallera major) - ALVES PENADES, ALBERTO - ALVES, PHILIPPE ANDRÉS PALOMARES, ANA - ANDRES PALOMARES, RAQUEL (Del. cavalcada) - ARBONA PICOT, ANA - ARBONA VICENTE, MARIBEL AVENDAÑO SEBASTIÁ, ESTHER - AZZAZI FOSSATI, SAMIA - BELDA FERRER, IRENE - BELDA FERRER, MAR - BELDA PLA, JESUS BELTRAN LLEDÓ, RAFAEL -BIFANTE MARCOS, JAUME (President) BIOSCA BOLUDA, BALBINO -BLASCO PONS, INMACULADA BLAZQUEZ DOMINGUEZ, YOLANDA -BORRAS BENEYTO, SILVIA BOSCA JUAREZ, LARA - BUIGUES BAÑULS, PASCUAL - BUIGUES MARTINA, MAR - CABALLER CLIMENT, Mª EUGENIA - CABALLERO MAS, INMACULADA -CABANES SOTORRES, ANA - CABANES SOTORRES, MARTA - CALATAYUD CANET, NOA - CAMACHO COGOLLOS, MANOLO (Del. monuments) - CASASUS PEREZ, LOLA - CASASUS PEREZ, MARIA CASTELLO LOZANO, RAUL - CASTELLO VAYA, FERNANDO (Vicepresident 4) - CATALAN BENAVENT, ANA - CEREZUELA BARQUE, PABLO - CEREZUELA GUEROLA, JUAN CARLOS - CERVERA FERRER, ARNAU - CLAVIER SUÑER, JEREMIAS - CLAVIER SUÑER, MARCOS - COGOLLOS UBEDA, EVA - COLOMINA PERIS, ENRIQUE (Del. al·legories i publicitats) - CUMPLIDO MIRA, DANI (Del. manteniment) DAROCA MARTINEZ, RUBEN - DAROCA MARTINEZ, SABINA (Comptadora) - DURA BLASCO, MARCOS - DURA MARTINEZ, ANTONIO (Del. activitats diverses) - ESCANDELL LOPEZ, Mª CARMEN ESTRADA CHICO, JUANI - ESTRADA FLORES, LORENA - ESTRADA FLORES, PATRICIA (Secretaria) - ESTRADA ROMERO, Mª JOSE EXPOSITO MOYA, Mª AMPARO - FEREZ FITO, ISRAEL - FERNANDEZ CASAS, JUAN (Del. JLF e incidències) - Mª ISABEL - FERNANDEZ CRUZ, ALFONSO - FERRAGUD FERRER, ANA ISABEL - FERRANDO FERNANEZ, JUAN MIGUEL - FERRI CLIMENT, ALBERTO - FERRI CLIMENT, EVA (Del. infantils) -FOMBUENA ADSUARA, HILARIO GIMENEZ ESTRADA DESIRE - GIMENEZ FOGUES, DAVID - GIMENO VALLE, ANGEL - GINER OLIVER, OSCAR (Vicepresident 1) - GINER VAÑO, MARIA - GIRONES MOLINES, CONCHA - GOMAR VAYA, CONSUELO - GOMEZ GOMEZ, OSCAR - GOMEZ PEREZ, PEPA GOMIS TALENS, ANGELA - GUARNER TUDELA, JAVIER - GUZMAN MOSCARDO, Mª LINA - HERMANO DE LA CONCEPCION, JUDIT HUGUET CHORDI, ANDREA - JIMENEZ RODRIGUEZ, VANESSA JORDAN SOLA, SUSANA - LAFUENTE SOLER, VICENTE LAFUENTE VAYA, AARON - LLEDÓ ANDRÉS, HECTOR - LLEDÓ TALENS JUAN-VTE - LLINARES PERIS, ADRIAN - LLORENS PASTOR, OSCAR - LLUESMA DE LA CONCEPCIÓN, JUAN - LLUESMA REQUENA, ANDREA - LOZANO POQUET, MARC - MARIN ESPEJO,

VANESSA -MARTI DURA, Mª JOSE (Del. loteries) - MARTI ARBONA, ALEJANDRO - MARTI DURA, VICENTE - MARTIN VALLES, ELISA MARTINA CASTELLS, LAURA - MARTINEZ BERNAL, IBALLA (Del. joventut) -MARTINEZ GOMEZ, LAURA - MARTINEZ GOMEZ - MORA, PABLO - MEJÍAS MELERO, ANTONIO (Del. presentació) - MONTAGUD MURILLO, PEPE - MONTAGUD TALENS, JOSÉ - MONTERO SANCHIS, RUBEN - MORANT MENDEZ, CARMEN - MORANT MENDEZ, CRISTINA - MORCARDÓ GOMAR, JULIA - MORILLO DARÁS, ARIADNA -MORILLO DARÁS, MARA -MUELA MATA, ALBA - MUÑOZ SAEZ, MAITE - MURILLO HERNANDEZ, MARIAN (Del. llibret) NAVARRO MARTINEZ, ANTONIO - NICOLÁS GARCIA, SILVIA OLASO CERVERO, BLANCA - OLCINA EXPOSITO, CRISTINA OLCINA RODAS, JOSE FRANCISCO (Del. al·legories i publicitats) OLIVER RAMOS, ISRAEL - OLIVER RAMOS, JAVIER - OLIVER ROIG, ANTONIO - OLTRA BORRAS, LUCIA - ORQUIN MOSCARDO, IRENE ORTS DOMENECH, NATXO (Del. festejos) - ORTS MORANT, ALVARO PACHES PASCUAL, SANDRA - PALOP ALBELDA, JOSE - PALOP SANCHEZ, CHRISTINA - PAU CAMARENA, JUDITH - PAU CAMARENA, LAURA - PELLICER JORDAN, CATERINA - PENADES FERRER, MARIA - PENADES GINER, ELENA (Del. protocol) - PENADES GINER, LAURA (Del. llibret) - PEÑACOBA POLICARPO, PABLO (Vicepresident 3) - PEÑALBA MARIN, ZORAIDA - PEÑALVA CAPRIO, JEROME (Padrí) - PERALT SAMPEDRO, VICENTE (Del. monuments) PEREZ SANJUAN, LIDIA (Del. mig any faller) - PEREZ SANJUAN, SILVIA PEREZ SOLER, EMILIO - PERPIÑA CABALLER, EUGENIA -PERPIÑA CABALLER, SANDRA - PERPIÑA UBEDA, JORGE (Del. focs d’artifici) PERPIÑA UBEDA, MAITE (Del. protocol) - PERPIÑA UBEDA, P. DANIEL PICOT ARMENGOL, DIANA - PLA ESPARZA, MARIA AMPARO - PLA SALOM, ADRIÀ - POMARES PLA, MARINA - PONS GARRIGOS, DAVID PONS PONS, AMPARO - PONS TUDELA, NICOLAS - POQUET TORMOS, LOLES - PUERTOS AHUIR, ESTHER (Del. infantils) - PUIG BENÍTEZ, Mª CARMEN - RAMIREZ RODRIGUEZ, ALICIA (Del. cavalcada) - REQUENA ZORNOZA, ANTONIA - REVERT GOMAR, CESAR - REVERT GOMAR, MARTA - REVERT SANJUAN, EMILIO RIBERA CASTELLO, ALBERTO - RIBERA CASTELLO, CLARA ROCH MARTI, TATIANA - ROCH MATA, MIGUEL (Del. esport) RODILLA HUGUET, BELEN - ROIG PELUFO, ROBERTO - ROSELL CALATAYUD, CRISTINA - RUBIO PLA, MIREIA EMPAR - RUBIO SANVALERO, CARLOS -SABATER ALABOR, PATRICIA (Padrina) SALOM BENITO MIRIAM - SALOM RIBERA, SANDRA - SANCHIS PICOT, BENITO - SANCHIS RICHART, MARIBEL - SANJUAN ALBELDA, JOSE VTE (Del. manteniment) - SANTOS COPOVI, ANGELA SANZ RAMIREZ, QUIQUE - SEGUI GUZMAN, CLAUDIA - SEGUI PICOT, JORGE - SELLENS FERRER, DIEGO - SOLA OLTRA, RAQUEL SOLER OLTRA, PEPA (Del. loteries) - SUAREZ TORRES, FERNANDO (Del. presentació) - TALENS ALARIO, CARLA - TALENS ALBEROLA, PASCUAL - TORMOS SALOM, MARIA - TORRES CLIMENT, MARIA

TORTOSA BELDA, FERMIN (Del. presentació) - TORTOSA ESTRADA, EDGAR - TORTOSA ESTRADA, SAMUEL - VALERO ASTARLOA, JUAN SALVADOR - VALERO MOMPARLER, JOAN - VALIENTE BLAZQUEZ, BEVERLY (Vicecomptadora) -VARGAS MONTEAGUDO, LAURA - VAYA DEL CAMPO, CARMEN - VIDAL CARAÑANA, LUIS JAVIER (Tresorer) VIDAL CORTELL, ALBA - VIDAL DE LA NATIVIDAD, RAQUEL VIDAL SOLER, LUIS - VIDAL SOLER, MARIA - VIVES RUBIO, NATALIA - YUSTE VALERO, EMILIO - ZURITA COPOVI, LUCIA

RECOMPENSES ADULTS:

Bunyol brillants: EXPÓSITO MOYA, Mª AMPARO - SANJUÁN ALBELDA, JOSE VTE - VIDAL CARAÑANA, LUIS JAVIER

Bunyol d’or amb fulles de llorer - ANDRÉS PALOMARES, RAQUEL ESTRADA FLORES, PATRICIA - LLEDÓ TALENS, JUAN VTE. MEGIAS MELERO, ANTONIO - PEREZ SOLER, EMILIO - SALOM RIBERA, SANDRA - SOLER OLTRA, JOSEFA -FERMÍN TORTOSA BELDA

Bunyol d’or - BLASCO PONS, INMACULADA - DURÁ MARTINEZ, ANTONIO - GIMENO VALLE, ANGEL LUIS - GOMIS TALENS, ANGELA - LLUESMA REQUENA, ANDREA - MARTINEZ BERNAL, IBALLA - MUELA MATA, ALBA - PONS PONS, Mª AMPARO - TALENS ALBEROLA, PASCUAL - TORMOS SALOM, MARÍA - VALIENTE BLAZQUEZ, BEVERLY - YUSTE VALERO, EMILIO

Apèndixs Dites, frases fetes i refranys emprats a Carcaixent ......... pàg. 166

Malnoms de Carcaixent .................................................. pàg. 178

Sainet: “Mare, per favor” ................................................ pàg. 184

Dites, frases fetes i refranys emprats a Carcaixent

A

“Arrancà” de bou i “parà” de rossí A bon sant t’encomanes!

A burro vell, albarda nova A burro-barra A cal sabater, sabates de paper A caramull A cavall donat, no li mires el dentat A estall A foc i flama A gos flac, tot són puces A l’abril, aigües mil A la fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res A la primera “cullerà”…una mosca!

A la taula i al llit al primer crit A l'estiu la figa és per al piu A l'estiu tot lo món viu A manta A mos redó A poc, a poc! Això diuen les gallines!

A poqueta nit A qui va davant, no li falten cordes A rebolcons A sant Joan bacores, verdes o madures, segures!

A tota hòstia A tota paleta A vora riu no faces niu A vorem, diuen els cegos Acabar com el ball de Parra Acabar com el ball de torrent Acabar com una "picà" de fesols Ací em pica, ací em cou, i ahí et trenque l'ou Ací cada u va per a d'ell, com els de Beniparrell Ací, qui talla l'abadejo?

Açò no va ni cara a l’aire Açò sí que és bo Agarrar un batistot Agarrar un cinc de copes Agarrar-se a una paret llisa Aigua...als patos!

Aixa arrere, haca!

Això és d'allà on el nostre senyor va perdre les espardenyes 166

Això és falta de verga!

Això per a l'agranadora!

Això podíem fer!

Això són excuses de mal pagador Ajuntar-se la fam i les ganes de menjar Al vell, foc amb ell!

Allò que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú Amb diners…torrons!

Amics pocs i bons Anar a canviar-li l'aigua al canari Anar al tall Anar amb peus de plom Anar arrere com els carrancs Anar ben servit Anar com l'anell al dit Anar com cagalló per séquia Anar davant de les tronades Anar de capa caiguda Anar de cul Anar el carro pel pedregal Anar la processó per dins Anar més mudat que girineldo Anar més que Meló Anar per baix mà Anar xafant ous Anar-se´n a fer la mà Anar-sen a l'altre "barrio" Anar-se´n de “picos pardos” Anar-se’n a fer punyetes Anar-se'n a l'hort de simbala Anar-se'n en el rabo entre les cames Anar-se'n per la tangent Anem allà que ací ja estem!

Anem anant!

Apegar-se com una llepassa Apretar i engolir Ara ve lo bo!

Armar un cartapell Arribar la sang al riu Arreglar-li a algú el saquet Arrop i talladetes!

Avant va el carro

B

Ballar com una trompa Beneixida, Alcàntera, Càrcer i Cotes, els quatre pobles de les granotes Beure al gallet Bon dia pel matí Bona nit cresol, que la llum s´apaga Busca qui t’ha pegat!

Buscar una agulla en un paller 167

C

Cagar per mig cul Cagar-se en els pantalons Caguen Déu!

Cantar les quaranta Cantar victòria Caragol trau les banyes que ix el sol Carcaixent i dolces, els collons m'espolses Carcaixent, bona terra i mala gent Caure-li (a un gos) el rabo Caure-li (a algú) la bava Caure un aigua de María santíssima Cel a borreguets, aigua a canterets Cinc i cinc deu, toca’t la punta del peu Clavar el clau per la cabota Clavar el braç dins la mànega Com la burreta de Victòria, sense pena ni glòria Com la nóvia de Pinet, amb la cara llavada i el monyo fet Com qui no vol la cosa Com si mai haguera trencat un plat Contar fil per randa Córrer més que un xavo rovellat Córrer seca, meca i la Vall d'Andorra Costar més que l'obra de la seu Costar un renyó Costar un ull de la cara Cremar més que un dimoni Creu i ratlla!

Criar com a conills Curar-se en salut

D

D’on no hi ha, no es pot traure D'ací cent anys tots “calvos” D'Algemesí ni dona ni rossí, ni res que siga d'allí D'allò que diguen res i d'allò que veges la meitat De Benifaió, més llarg que redó De donar no es fa ningú ric De fora vindran i de casa ens trauran De forment, ni un gra De nit, tots els gats són “pardos” De tot hi ha en la vinya del senyor Debades ningún frare pega cabotades Deixar amb un pam de nas Deixar més net que Carracuca Deixar en l'estacada Deixar molt a desitjar Deixar-se de romanços Demanar més que el govern Déu cagat!

Déu i ajuda 168

Déu proveirà!

Dia que passa, dia que no torna Dijous, toca't els ous Dinar a hora de rics Dir-li a algú més que a un porc Divendres, figues tendres Dona la llanda!

Donar la “gotà”!

Donar la matraca!

Donar més pena que una brossa en l’ull Donat s’ha mort i el fill diu que no dóna res Dormir la mona Dormir més que els algeps Dos dones i un pato, mercat Dos i dos quatre, bufa'm l'altre Dos no es barallen si un no vol Dur per la “calle l’Amargura”!

Durar menos que una "trencà" de guitarra

E

eixir amb els peus per davant eixir-se'n de mare eixir del foc i caure a les brasses el bon obrer arremulla primer el Llanterner: Apanye cossis i llibrells! el Llimonero: Aigua llimó! Mantecao helao! el mestral entra per la porta i se n'ix pel fumeral el mort li diu al degollat: qui t’ha fet eixe forat? el Pellero: Pell de conill barate mistos! el ponent la mou i el llevant la plou el qui és desgraciat, amb els collons entropessa el rei de la Pana, té cuc? el sant quant més lluny fa més miracles els d’Alzira bufen en caldo gelat els d'Alzira pugen "raere" els diners i els collons són per a les ocasions els valents cauen de cul empinar el colze emportar-se la palma endossar el mort (a algú) en el país dels cegos, el tort és el rei en glòria estiga en la vinya de Déu, de tot es veu en pau descanse enrotllar-se com les persianes en són…una caterva! en un obrir i tancar d'ulls en un tres i no res entre cap i coll…bescoll! entre poc i massa hi ha una tassa enviar a pastar fang eres mal catxotxes!

169

escampar el poll esperar en candeletes està poc madur! estalviant, estalviant...quebrarem! estar al "pie del cañón" estar amb l'aigua al coll estar de bon any estar deixat de la mà de Déu estar de mala veta estar fet tot un artista estar fet un drap estar fet un tocacampanes estar fet una cataplasma estar fins els collons (d'algú o alguna cosa) estar fotut i arrimat al marge estar granadet estar guaixat estar més “tieso” que un orgue estar més a soles que la una estar més allà que ací estar més bo que el pa estar més bufat que un cep estar més calent que el tio de la veta estar més calent que un rabossot estar més clar que l'aigua estar més coent que un all estar més content que un gos amb un os estar més cremat que l’haca del guapet estar més desmaiat que una guitarra estar més dolç que la mel estar més dur que una pedra estar mes eixut que una sola de sabata estar més fart que Mahoma de la cansalada estar més flac que un canyot estar més fresc que una rosa estar més gelat que un poll estar més gordo que un sac estar més groc que un pet estar més lluent que una espasa estar més loco que un cabàs de gats estar més loco que una “petroliera” estar més marejat que un allioli estar més mort que viu estar més nét que una patena estar més pansit que una figa estar més pelat que el cul d'una mona estar més pudent que un carnús estar més ras que un peix estar més recte que un fil estar més roig que un titot estar més roig que una tomaca estar més sa que un peix 170

estar més sec que un abadejo estar més sol·licitada que la Xarito estar més sord que una rella estar més verd que una ceba estar mirant a les cucales estar quiet com una bassa d'oli estar roig com un pimentó estar tin-te i no caigues estic que bufe!

F

Faltar-li un regó Faena feta no porta destorb Faena fuig, menjar acosta't!

Fer cara de pocs amics Fer com qui no fa Fer com fan no és pecat Fer creu i ratlla Fer el fava Fer eixir de polleguera Fer eixir els cabells verds Fer feredat Fer fugina Fer ganes de plorar Fer harca Fer l'agost Fer mala espina Fer manetes Fer més anys que un camp Fer més calor que en l’àfrica Fer més fred que en Chinchilla Fer més fred que en la sibèria Fer més hores que Cascorro Fer més mal que un porc solt en un regat Fer més mal que una pedregada Fer perla Fer rogle Fer un barret Fer un dia de bandera Fer un fred com un dimoni Fer un fred que pela Fer un sol que bada les pedres Fer una cosa a banderes Fer-se el llonguis Fer-se la pasta agra Fer-se un colpet Feta la llei, feta la trampa Ficar el braç dins la mànega Ficar-se en camisa d'onze vares Filar prim Fugir del foc i caure en les flames Fumar més que un carreter 171

G

gallina vella fa bon caldo gent de mitja capa

H

Haver roba estesa Haver sentit campanades Hi ha de tot com en la vinya del senyor Hi ha per a donar i vendre Huits i nous i cartes que no lliguen

J

Ja l’hem cagat, llaurador!

L

L’abundància mata la fam La Barraca? Arre, haca!

La faena del matalafer, fer i desfer La fava, la figa, la fot La gallina de dalt caga la de baix La mare que et va parir!

La primavera la sang altera L'aigua fa la vista clara Les coses clares; i el xocolate, espés Les desgràcies mai venen a soles Les partides es guanyen quan s'arreglen L'has feta bona!

Llepar el cul Llepar-se els morros Lligar els gossos amb llonganisses Lo que va davant, va davant

M

Mal si fas, mal si no fas M´ho dius o m´ho contes?

Matinet i de pressa com els de la FesA Me caguen els collons del Montgó!

Menja molt, caga fort i no li tingues por a la mort Menjar com un canonge Menjar menys que un pardalet Menjar més que una revolta de riu Més val caure amb gràcia que ser graciós Més val tindre que desitjar Mira com brama la tonyina!

Mira que la cosa té “pelendengues”!

Mirar de reüll Molts anys! i tu que ho veges! / en vida teua!

Molts anys que vaja per davant!

Mut i callosa! que ve la rabosa!

172

N

n'hi ha més dies que llonganisses ni de bon tros ningú dóna duros a quatre pessetes no anar ni cara l'aire no arribar ni a la sola de la sabata no estar molt catòlic no cabre ni una agulla no deixar estaca en paret no deixar rama verda no deixes sendes velles per novelles no dir ni pruna no eixir de la terra de Bernat no en vull, no en vull; tres plats a caramull! no és sant de la meua devoció! no estar per a moltes rosques no fer ni un brot no fer ni pols ni remolí no haver-hi mans no hi ha pitjor cego que qui no vol vore no mane Déu! no mirar pèl no parar en torreta no saber de la missa la mitat no saber amb qui et jugues els diners no sé qui disfrutarà més si jo treballant o ell gastant-se’ls! no t’encantes...que et llogaran no t'acostes al foc, que et pixaràs en el llit no tenir ni xixa ni llimonada no tenir trellat ni forrellat no tindre ni ofici ni benefici no tindre ni panxa ni budells no tindre on caure mort no tindre pèls en la llengua no tindre un pèl de tonto no valdre ni un xavo rovellat no vore tres dalt d'un burro no volies caldo? Dos tasses! no vore's cera en l'orella no traure's la pasta dels dits

O

omplir-se les butxaques on mengen dos mengen tres on va la corda va el poal

P

Paciència i una canya Pagar i plorar Panxa plena crida son Pardal que vola a la cassola 173

Parar l'orella Pareix la “delicà” de gandia Paréixer la caldera de Pere Botero Paréixer l'any dènou Parlar com un llibre obert Parle jo o passa un carro?

Passar la mà per la paret Passar més fam que un mestre d’escola Passar més fam que garró Passar més fam que un lladre Passar per la pedra Pegar la tabarra Pegar una cabotada Pensar en la mona de pasqua Per demanar que no quede Per l'amor de Déu!

Per nadal un pas de pardal Per on passa banya Per sant Antoni creix el dia un pas de dimoni Per sant Vicent de la roda s'allarga una hora Per santa Llúcia un pas de puça Per tot i per tot Perdre els papers Perdre la xaveta Pita, pita que ta mare ja pitava!

Plorar a llàgrima viva Plorar com una magdalena Plou poc, però per a lo poc que plou, plou prou Ploure més que quan soterraren a safra Pondre-li fins els pollastres Portar un pet com un cadirer Portar un pet com una destral Portes més corfolls que una ceba Posar a remulla Posar el dit en la llaga Posar les mans al foc Puja i baixa i toca la marraixa

Q

quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança quan la Murta fa capell, pica espart i fes cordell quan més dorms més son tens quan més en tens més en vols quan més sucre més dolç quasi res porta el diari quatre més cinc nou, bufa'm un ou que a ningú li passe! què passa? que el campanar és més gran que la plaça què t'ha paregut, morrut? que ve el moro Mussa! quedar bé no costa una merda quedar com Camot 174

quedar-se amb un pam de nas quedar-se per a vestir sants qui envia no va qui es burla el dimoni li furga qui fa lo que pot no està obligat a més qui guarda quan té, menja quan vol qui guisa dolç, guisa per a molts, qui guisa salat guisa per al gat qui menja no fa gasto qui no està, no s’encontra qui no plora, no mama qui no suma se'n ix! qui no té faena, Déu li'n dóna qui no vulga pols, que no vaja a l’era qui paga, mana qui riu últim riu millor qui s'ajunta amb un coixo, acaba coixo i mig qui té boca s'equivoca qui té fam somia rotllos qui té padrins el bategen qui té troncs fa estelles qui tinga collons per a vetlar que en tinga per a matinejar qui tot ho vol tot ho perd qui vulga peixet, que es banye el culet quinze i quinze, trenta, qui no caga rebenta quinze i ratlla, i la pilota encalada

R

recollons!

S

saber amb qui es juguen els diners saber lo que no està escrit salut i força en el canut sant Blai gloriós, tanca la porta i endu-te la tos sempre li donen torrons a qui no té dents sempre plou quan no fan escola sempre queden putes que confessar sempre se'n recorden de santa Bàrbara, quan trona ser car de vore ser cavall de bona barra ser cent i la mare ser com dos gotes d'aigua ser cul de mal “asiento” ser de mata morta ser (algú) del puntet ser dolç com l'arrop ser faves comptades ser fill de pare vell ser la bufa la gamba ser més “listo” que la fam ser més agarrat que un xotis ser més amarg que la fel 175

ser més ample que llarg ser més animal que una haca ser més bast que un condó d'espart ser més blanc que la llet ser més burro que tacó ser més burro que un solc d'herba ser més cabut que els aragonesos ser més curt que les mànegues d'un "xaleco" ser més descarada que una mona ser més deshonrada que la Bendita ser més espavilat que un teuladí ser més fals que un xavo rovellat ser més feliç que el guerra ser més fi que un pensament ser més fort que un roure ser més gos que un pont ser més guapo que un sol ser més lladre que tallacordes ser més llarg que un dia sense pa ser més lleuger que una ploma ser més llis que la paret ser més mentirós que Capeta ser més negre que el carbó ser més perdut que Capa ser més pesat que el plom ser més pesat que una vaca en braços ser més puta que les gallines ser més roín que la carn de coll ser més roín que la terra de la Coma ser més roín que la tenca en suc ser més tonta que un bolso ser més tonto que una col ser un dimoni emplomat ser un sompo ser una cosa per demés ser xauxa setze jutges d’un jutjat, mengen fetge d’un penjat si en vols més…para el cabàs! si la Candelària plora, hivern fora, i si es riu ja ve l'estiu si menges ceba de viu, no tremoles de mort si t’encantes, et llogaran! si tens fam, pega un bram si tens set, pixa i beuràs calentet suar la gota gorda suar més que un porc

T

tancar amb pany i clau tavernes pel matí, Casinos per la vesprada i Bonrepòs per la nit tenir bona barra tenir mala sombra tenir més collons que el tato 176

tenir més diners que Peça tenir més “cuento” que Calleja tenir més merda que un palo de galliner tenir més moral que l'Alcoiano tenir més paciència que un sant tenir més tecles que un piano tenir patxorra tenir poca substància tenir una ramalada tens més sort que els que pengen tinc quimera! tindre bona mà tindre els collons ben posats tindre la cara folrada de vaqueta tindre la castanya torta tindre més anys que un camp tindre més cara que un sac de “sellos” tindre més cara que esquena tindre més paraules que un advocat tindre set parells de collons tira més un pel de figa que una maroma de barco tira-li un pa, que se'l fa! tirar els trastos tirar en pólvora de rei tirar la casa per la finestra tirar per terra tirar-s’ho al pap toni Bataroni, la capseta del dimoni torna-li la trompa al xic! tota pedra fa paret traure foc i flama treballar més que un negre trencar palletes tu tria-les flaques i fines que ja es faran gordes i gorrines

U

Ulls que no veuen…"caguerà" que xafes!

Una "rècua" de gitanos Uns per altres la casa per agranar

V

Veges, a quina hora vols el caldo?!

Veges, si la cansalada és de polllastre!

Ves espai no t’escaldes!

X

Xarrar més que tomaca Xarrar pels colzes Xe mira! Mira? Mira i el rullo, cunyats!

Xiula-li que té agonia!

Xilaur les orelles (a algú) Xoc, xoco-roc, dos pa ribera i tres pa Palop!

177

Malnoms de Carcaixent Un malnom és un nom que es posa a algú, pres d´algun defecte, vici, etc.

Un sobrenom és un nom afegit al nom d´una persona, sobretot per a distingir-la d´altres del mateix nom.

Un motiu és un malnom que passa de pares a fills i que, en general, no és tingut com a ofensiu, usat sobretot als pobles.

La cultura popular, al llarg dels segles, ha considerat necessari utilizar aquest malnoms per a designar a les persones, per ésser conegudes, etc.

A Carcaixent, com a tants altres pobles, podem fer una enciclopèdia de malnoms, sobrenoms i motius. en tenim de tots els colors i formes.

Cal dir, que en el llistat que reproduïm a continuació, estan molts dels malnoms de la gent major del poble del segle passat i algú del segle XiX. Deixarem per a més endavant els de la gent jove, que també mereixen ser recordats com cal.

esperem que cap persona se senta ofesa per aparèixer a la següent llista. els malnoms són patrimoni cultural d´un poble, sense ells, un poble no seria poble. és més, Carcaixent no seria Carcaixent, el nostre poble.

Agulleta de Cosir Ambulància Andom Angilaga(eta) Astàsia Bacora Baguet Baldum Baltaro Bambolla Bandera Barandat Barba-roja Barra Barralet Barraqueta Barrau Barretes Barrina

Cabellots Cabota Cabotaes Cabra Cachonda Cadena Cagaestaques Caga-llana Cagalló Cagamànecs Cagando Caganiu Cagaportes Caga-ripios Cagarrita Caga-séquies Cagueraes Calainos Calces

Bataner Bellesa Benito Bleda Bocatorta Bocoi Boles Boletes Boqueta Bordes Borrull Bossa Botifarra Botxorn Bufa Bufandeta Bussoc Cabassets Cabello 178

Calillo Caliu Camales Camanalto Camesverdes Camila Camisa Camoi Canó Cansalà(eta) Canut Canyot Cañón Capa Capdebou Capdepera Capdolç Capella Cap-i-cul Capirot Capot Captorrat Carabasses Caragol Carassa Carasseta Careta Carinyo Carptanta Carxofa Casanova Caseta Casiano Catxol Ceba Cerilla Charcos Charlot(et) Chaua Chorret Chova Cloroformo Cola Colilla Colores Colorines Condó

Conino Conole Corfa Corfetes Corio Corna Corona Correa Corriendo Costelles Cotiuetes Creïlla Cubala Cudol(et) Cuixeretes Culet Cullerot De gol Denteta Dimoni el Baló el Bambau el Barber el Barquillero el Barraquero el Beato el Bendito el Bessó el Bitxo el Blanco el Blanet el Blau el Bobo el Bombero el Bolero el Bombet el Borni el Borrego el Botifarro el Briando el Cacauero el Cadirer el Cagando el Cagó el Caguerot el Caiman el Canciller 179

el Calderer el Califa el Camarero el Campanero el Canano el Canari el Candelo el Cansalaero el Canterero el Cañamero el Capellà el Capitán Morgan el Capó el Carbonero el Carnisser el Carreter el Cartero el Catalanet el Caudillo el Cebero el Cego el Cerdo el Chasero el Chato el Chiricho el Chonero el Cisteller el Coixo el Colaor el Colmo el Comunista el Conillet el Consumero el Corbero el Cordobés el Corretger el Cosaco el Cotoco el Cotorro el Crusao el Cucarro el Dàtil el Datilero el de la Barraca el de la Mallaeta el de la Papà el de l´Haca Blanca

el de L´olleria el de secà el del guano el Drapero el Dur el Dur-i-mig el Fadrí el Faixeret el Farrí el Favat el Favero el Ferrat el Ferrer el Fiao el Flare el Flautero el Fontaner el Formatgero el Forner el Francés el Fumat el Furgo el Furó el Fus el Fusterico el gabardiu el gallardo el gallego el gallero el gallo el gamberro el garrofero el garrofo el gato el gavatxo el gegant el geranio el gitano el gorguero el gorrinet el granerero el groc el guapet el guarda el guitarrero el Herbero el Jay

el Kàiser el Lechero el Llanterner el Llauraor 40 el Llimonero el Lloco el Lluent el Loro el Maco el Madrileño el Magalo el Malalt el Malcasat el Mallol el Maltés el Manchego el Manyá el Manyanet el Manzano el Marqués el Marqueset el Masclet el Matalafer el Matalí el Mato el Matriculat el Matxet el Maur el Mayorasgo el Melero el Mellat el Melonero el Mentirós el Menut el més saurí d´espanya el Milet el Minyó el Miraor el Mistero el Moixentí el Monjo el Monjolí el Mono el Moreno el Moro el Morrut el Motxo 180

el Muntanyés el Murciano el Mustio el Mut el nano el nap el negre el noi el oso el Paello el Palalo el Palmitero el Palomo el Pampló el Pandero el Pansorro el Papelero el Papero el Pardalo el Pareàngel el Paresant el Pataco el Patatero el Patumo el Pedrero el Pegaso el Peixet el Pelat el Pellero el Pelut el Pepirro el Pequeño el Perolero el Petenero el Petxino el Pifo el Pijas el Pillín el Pinrel el Pisant el Piuet el Pixó el Planxista el Plater el Plateret el Polaco el Poll

el Pollastre el Polvorista el Pontasguero el Porcater el Porgatori el Potrero el Pouero el Pregoner el Primerenc el Primo el ramalero el ratero el ratllat el rebugero el rei de la Pana el reiet el reixero el retoret el ric el risueño el roig el roget el rosegó el royo el rullo el saboner el safranero el sagalet el sano el sant el santerico el santero el santo el saragossà el sardinero el sargento el sariero el sastre el saurí el sebito el sec el segonero el senyoret el sequillero el sereno el sinso el sirguero

el soldao el sombrerer el sord el soterraor el soto el sucrer el sufridor el surdet el surdo el tacat el talecó el tarro el tartanero el tato el tavà el teixidor el telero el tendre el terrero el teulat el tigre el tintorer el tit el titero el tomaquero el torerín el torero el torisà el torrrat el torrentí el toso el trabuc el tramuser el trenzano el trigo el trixero el tronat el Uelo el Valencià el Vaquero el Ventero el Ventura el Vigilante el Vinader el Xafao el Xano el Xanro 181

el Xino el Xirivaco el Xixonero el Xocolatero el Xoro el Xurro els galguets els Jordis els Lluïsos els negrets enganyaueles esgarrabombos espardenya esparsa espasa esquenassa estella estopenco Fanguets Farol Farra Fartera Fernandet Fetge Fieles Figadeferro Finguín Fontana Forca Forcetes d´oli Fortuna Fray Cervessa Fregapanxes Furtaconills Fustetes galguets gallina galta-roja garita garrote gata girell granota guatla Huevo Huitena Jaca

John Molins La Bagueta La Barbera La Calsetina La Caminera La Campana La de Bolaes La de Cama La dels Porcs La Diariera La Firera La Flareta La Flor de la Perera La Fornera La Fuga La gaceta La gal·ana La gallarda La guardabarrera La gaspara La Llauraora La Mamantona La Manrèquia La Mantecosa La Mara La Margot La Menina La Molinera La Pampolita La Panera La Pansona La Pantera rosa La Parrala La Parrusseta La Pasqualeta La Perica La Perla La Perniles La Perolera La Petrela La Picarròs La Pintora La Pinxa La Pixarrina La Planxaora La Pola La Pona

La Punxa La reina del Blavet La rubia La senyoreta La sinaeta La tella La tia Jauli La Venància La Xillona La Xixona L´Alberder L´Alemà L´Argentino L´Armani L´Arromangat L´Arrossero L´Arruat L´encisamero Leocàdia León Lerenda L´ermità Les Diegues Les Mantellines Les Pepilles Les Ximetes L´escadufer L´escolà L´esquilador L´estrego L´Haca L´Herbolari Llanda Llebra Llémena Llorenç L´olier L´olivero L´ordinari L´ou L´ouera Macarano Maceta Malallengua Mallula Manasses Mànec 182

Manila Maníu Maquineta Mareos Mariño Maroma Marruca Mascarbón Matabomberos Me rindo Medalles Mentirola Merda l´Ull Mereca Mig ou Milet Mina Miquetes Misteri Mona Moniato Mora Morro Morropelut Mosquit Multitud nabos nadalet nassos nueva york ojos de gato oreja otos Palloc Palomara Pana Panac Panoli Panxa Paparròs Papelón Paquets Para-trens Parots Parra Parrilla Parrisses

Pasos Dulces Pastes Pata Pataetes Patilla Pato Patrete Patxala Pauleta Pavana Pedaços Pedra-i-metxa Pelaïlla Pelegrí Pelleta Peluca Pelusa Pelsexi Perdiciones Perejil Pereponç Peretes Perilla Perles Pesseta Pessetes Peus Pieta Piló Pimentó Pinet Pipa Pitu Pitus Poli Polla Pontoni

Popeye Porra Potxo Prefaci Puça Puigdengola Punxalé Puñales quatre Dits qüerna quintín quixal rabosa rata ratoli rebuig refajo renuc rialla romario rosca rosella runa runassa sanavega santòrum sardina sarpa senent set ous simbala sis Dits soca sopa sutja taborres tajá

183

taltabull tambores tàrbena tarragó tarrassó tarrura tarzán tauletes teula tinino titana tobies top trossos Ullots Usana Valleca Vallequeta Veneno Verdolaga Verga Vint Anys Vint Durets Xabec(o) Xalau Xampinyò Xapa Xatau Xerla Ximorrec Xona Xorís Xota Xulla Xuplallànties

Sainet “MARE, PER FAVOR” PERSONATGES Senyor Nelo: pare de la família, jubilat des de fa uns anys. Amb bona posició social i diners. te tres filles, una sogra, sis nets i un gos.

Senyora Sunción: mare d’una família de tres filles. no ha treballat mai fora de casa, sempre ha estat ama de casa Iaia Remedios: mare de sunción, vídua des de fa molt anys. Viu a casa de la seva filla des que va enviudar, és molt activa però un poc sorda.

Carme: Filla major del matrimoni. casada amb dos fills.

Paula: Filla del mig del matrimoni, casada amb dos fills.

Andrea: Filla menuda del matrimoni, casada amb dos fills.

Vicent: casat amb Carme, la filla major de nelo i sunción.

Luis Alfonso: casat amb Paula, sense ofici ni benefici.

Mohamed: també el coneixerem com a Pep, casat amb Andrea la filla menuda del matrimoni.

Nets: quatre xiquetes i dos xiquets.

Policia: el senyor Joan, agutzil del poble i amic del senyor nelo.

INTRODUCCIÓ nelo és el patriarca d’una família nombrosa d’un poble de València, casat amb sunción des de fa quasi 50 anys, actualment es troba jubilat de la seva feina. nelo ha treballant de comprador de taronges per a un dels magatzems més importants de la localitat, sempre guanyant molts diners amb les comissions per la compra dels camps de taronges i caquis que feia totes les campanyes. nelo i sunción tenen tres filles, cadascuna casada i amb dos fills. A casa d’ells viu la mare de sunción, la iaia remedios, que encara que és molt major, és una dona molt activa.

La filla major està casada amb una cirurgiana molt important i tenen dos filles; la filla menuda va anar de voluntària a Mauritània en una ong i va conéixer al seu marit, natiu de pell obscura, tenen dos xiquets, un de pell clareta i l’altre de pel 184

més obscura; la filla del mig, un estiu se'n va anar de vacances a sevilla i va conéixer a un sevillà un poc «perroflauta», tenen dos xiquetes xineses adoptades. el dia abans de nadal, nelo, va al banc per a traure tots els diners que te que donar a l'endemà per a les estrenes del dinar de nadal a la seva família. quan aplega a casa, se’n puja a la cambra per amagar el sobre del banc amb els diners i la resta de sobres que li han donat per a repartir les estrenes, per a que ningú els vega i tindre’ls preparats per a l’endemà.

La nostra història podria donar-se a qualsevol casa valenciana on celebrem el dia de nadal, dinant tota la família junta i els pares donen les estrenes als fills i també als nets. L’acció comença de matí a casa de nelo, mentre es fan tots els preparatius per al dinar de nadal.

ESCENA 1 (A l’escenari es reprodueix el menjador principal de la casa. Una taula gran i sis cadires al voltant, en prosceni asseguda en una engronsadora, està la iaia fent punt de ganxo, amb una manteta tirada als peus i una llum de peu, una xicoteta tauleta amb un telèfon fixe. Entra Nelo en escena i comencen a parlar)

Nelo: Bon dia sogra, com ha passat la nit?

Iaia: com tinc el dit? Pos be, igual que els altres nou apegats a les mans.

Nelo: mare! (alçant un poc més la veu) que com ha passat la nit?

Iaia: Aaaaaa, molt be fill, tenia un doloret ací en l’esquena que no m’ha deixat dormir i clar com cap a l’esquerra no puc girar-me pel mal del muscle, cap a la dreta tampoc perquè tinc el genoll fotut i cap amunt saps que m’ofegue, pos així he passat la nit passejant per casa.

Nelo: redéu sogra, te més tecles que un piano!

Iaia: Ai, ja voldria voret jo a la meua edat com estàs.

Nelo: calle, calle, segur que estic ja al cementeri Iaia: un gotet de «terry»? Collo gendre que encara és molt mati, un poc més tarde't no et diré que no.

Nelo: ( es gira per contestar-li, però es queda mirant-la i no diu res, al moment parla) Mire, vaig a començar a preparar la taula que les xicones no tardaran molt.

Iaia: Clar, clar fill. i hui també be tota la tribu?

Nelo: mai millor dit (es tira les mans al cap), hui venen tots, com saben que tenen les estrenes no en falla ni un.

Iaia: això es veritat, mira que no vindre ni a vore a la seva iaia en tot l’estiu.

Nelo: ni a vosté, ni a ningú. Ara tenen massa feina per a tindre que perdre el temps venint a vore als majors.

Iaia: si que és veritat, quant jo era jove això no passava, no. els meus pares eren el primer, jo anava a casa ma mare tots els dies.

Nelo: dona , vosté ho tenia fàcil, vivien junts.

Iaia: Pos si! no entenc jo esta moda de viure cadascú en una casa diferent.

185

Nelo: ara la joventut vol pegar a fugir enseguida que pot, encara que cada vegada pot menys.

Iaia: si, però per a dur als nets si que son bons eh?

Nelo: calle dona, calle, això encara ho agraïm, als iaios ens dona la vida cuidar del nets, ara, és veritat que alguns fills abusen i molt. i dels gendres ja ni li dic!

Iaia: si, si , eixe gendre que tens morenet mira que be a dur als menuts?

Nelo: no em parle, no em parle, que eixe te la cara més dura que el ciment armat!

Una cosa és deixar-los per feina però este tio els deixa per anar al gimnàs i a la piscina.

Iaia: La medicina? Ja me la he pres este mati, no patisques tant nelo, que encara no tinc pensat anar-me’n a criar malves.

Nelo: no si això ho tinc cada vegada més clar, encara me’n aniré jo primer.

Iaia: on dius que vols anar-te'n? Posat jaqueteta que fa «frescoreta».

Nelo:(agafa la taula d’un costat i es disposa a moure-la). Mare apartes un poc que la vaig a moure.

Iaia: ai mare, ha començat a ploure? me’n vaig al terrat que sunción te la roba estesa i l’agafe. ( s’alça en un bot i se’n va per un costat) Nelo: (fa com que vol contestar, però la iaia ja ha eixit de l’escena) (diu per a ell mateix) deu meu dóna'm paciència!

(sona un timbre, criden a la porta, es cent un poc de soroll i Nelo ix de escena per anar a obrir la porta) ESCENA 2 (entren a la habitació, Nelo amb la seva filla menuda, el seu marit i els dos fills)

Andrea: Pare, on està la mare? vaig a vore si vol ajuda.

Nelo: crec que està a la cuina amb el putxero.

Mohamed: senyor nelo, i la iaia? que estrany que no estiga a la gronxadora fent punt de ganxo? està malalta?

Nelo: malalta? Calla, calla, jo crec que cada dia està millor la condemnà.

Andrea: pare!! no diga això de la iaia pobreta.

Nelo: es broma dona, se’n ha anat a arreplegar la roba del terrat perquè pensa que està plovent.

Andrea: però si fa un sol que bada les pedres!

Nelo: pos si, però això li ho expliques tu a ella que jo cada vegada me’n aclarisc menys.

Mohamed: (es dirigix als xiquets) ale, aneu a jugar amb els trastos del iaios.

Nelo: home! quan ens els tens que deixar per anar a nadar no som trastos, no? tindràs poca vergonya!

Mohamed: sogre, que els trastos no son vostés home, em referia a les joguines que tenen vostés guardades a la habitació de ací al costat.

186

Andrea: redéu pare, que re-malpensat és vosté. Com va el Pep a dir-los trastos a vosté i la mare?

Nelo: Pep, quin Pep? Andrea: no li ha dit la mare?

Nelo: a mi ta mare ja fa molt de temps que no em diu massa, sols el que li interessa filla.

Mohamed: es que vorà, he decidit canviar-me el nom i posar-me'n un mes valencià. i des d’ahir em diuen Pep. Andrea: a que li para be?

Nelo: senyor, el que ens faltava, que si li para be? Un poc gran de manega, a tu que te pareix? Mes negre que la tinya i ara vol que li diga'm Pep. «Che» per favor on anirem a parar!

Andrea: pare, faça el favor que Mohamed ho ha fet per vostès i per la iaia que li costava molt de pronunciar pobreta.

Nelo: mira, ara resulta que és un favor personal, home dons gràcies!

Mohamed: (amb sorna) les seues.

Nelo: tu veus filla, qui comença a punxar?

Andrea: feu els dos el favor de comportar-vos que si ve la mare es disgustarà i hui no és dia per a disgustos.

Nelo: tens raó filla Mohamed: tens raó amor meu, ho sent senyor nelo.

Nelo: tranquil, si estic ja acostumat. (torna a entrar la iaia en escena que be del terrat)

Iaia: nelo, recollons com dius que està plovent si està el sol fora? tu vols tornarme boja.

Nelo: sogra, mire qui ha vengut ja.

Iaia: ai la meua xica, Andreita i ..... kuntakinte!

Andrea: iaia, ja li he dit que no li diuen així, li diuen Mohamed.

Iaia: ai filla es que a mi em costa dir eixe nom i m’ix més rapit Kuntakinte, el de la novel·leta, no te’n recordes? «raices» Andrea: si iaia, però eixe no és el seu nom.

Mohamed: mire, senyora remedios, ara ja no te que dir-me aixi, m’he canviat el nom.

Iaia: si? i ara com te diuen mante? «maiquel llanson»?

Mohamed: no dona, eixe era un cantant que va morir ja fa temps Iaia: a si? Xica en lo be que cantava el xicon i ballava, ballava.

Nelo: sogra! ara li tenim que dir Pep! Iaia: recollons! Com el meu difunt marit que en pau descanse? (se persigna dos o tres vegades), açò si que té moniatos!

Andrea: mire iaia... això!, anem a vore si la mare ha posat els moniatos al putxero o se li ha oblidat com l’any passat.

187

Iaia: «Andreita», jo no se si podré dir-li Pep, ara que ja m’havia posat a dir-li Kuntakinte, si es que crec que m’agrada més. no pot canviar-se’l altra vegada?

Andrea: iaia faça el favor i no em diga mes «Andreita» que parec jo la de la tele.

Mohamed: jajaja si que és veritat, pareixes la «Andreita coño comete el pollo!»

Iaia: xicon, pos si te pareix que tinc rollo, me calle i no me sentiu més!

Andrea: (mirant a la iaia i separant les paraules) no iaia, ha dit «co-me-te el po-llo» Iaia: quin pollo? Kuntakinte que hui tenim putxero no pollastre.

Nelo: sogra, acompanye a la Andrea a vore a la seua filla i deixem el pollastre i la gallina!

Mohamed: (es dirigeix amb veu baixeta a Nelo) la senyora remedios, cada dia està pitjor no?

Nelo: tu que sabràs, Pep!!!! (ho diu en to irònic).

(Andrea i els xiquets desapareixen d’escena. Torna a sonar el timbre de la porta.

Entren les dos filles majors amb els seus marits i els fills dels dos matrimonis, Nelo ix un segon de escena i entren de nou tots junts)

Nelo: ja vaig jo a obrir que necessite distraure’m un poc.

Mohamed: val ja me quede jo ací assoles cuidant la taula no patiu, (parla per a ell) com en les pel·lícules el negre a soletes, segur que ix ara un amb un ganivet me’l clava i au, «adios al negro».

Luis Alfonso: (entrant a escena) «cuñaooooo, que hace a qui tan solo mi arma?»

Mohamed: arma la que traurà el teu sogre d’un moment a un altre pa matar-me, mira que me te mania el tio.

Luis Alfonso: «no zufras quillo, que ya esta aqui el perroflauta y te quito to el protagonismo».

Nelo: (dirigint-se als xiquets i xiquetes) els vostres cosins estan a l’habitació de les joguines, per si voleu anar amb ells, que la iaia encara tardara un poc en tindre apunt el dinar.

Paula: Luis, lleva'ls la jaqueta a les xiquetes que ací fa calor home.

Luis Alfonso: (es fica la mà al cap com si fora una salutació militar) « zeñor zi zeñor» Nelo: filla meua este està més babau que l’any passat.

(torna la iaia a escena que ve de la cuina)

Paula: pare! Per favor! i tu Luis no comencem amb els numerets.

Iaia: (entrant a escena) quins numerets? els del sorteig del « niño»?, a vore si en el sorteig del «niño» ens toca algun numeret i ens comprem una casa per a viure tots juntets! nelo, ja has vist la llista de la grossa de nadal? a vore si tenim algun premi a la «pedrea» i estem ací sense comprar-nos la casa!

Nelo: calle sogra,una casa tots juntets? això pareixeria el «Arca de noé», en tenim de totes les races i colors!

188

Mohamed: que ganes tenia de dir-ho senyor nelo.

Luis Alfonso: «ea, yo me voy con los xiquets que esto se va posant feo y a mi zi me suben al barco ese no ze de nadá».

Paula: si home tu a la teua, desapareix amb els menuts i no fa falta que te portes com un adult. que farteta me tens!

Luis Alfonso: «mi arma zi lo hago pa vigilarlos, por zi discutixen o això».

Paula: tu si que discutiràs poc, segur! Fes el favor i deixa als xiquets anar amb els cosins i tu quedat ací en nosaltres, poca vergonya. (els xiquets desapareixen de escena)

Carme: iaia com està? teníem moltes ganes de vore-la.

Iaia: a si? Dons no s’ha notat massa, fa més d’un mes que no veniu a vore’m.

Carme: vosté sap que tenim molta feina, Vicent està fent moltes guàrdies a l’hospital i les xiquetes ja estan anat a les extraescolars.

Iaia: Paula, vosaltres tampoc haveu vingut a vore’m, ja no se’n recordeu de mi (fa com que plora) Paula: anem a vore iaia, quan vol que vinga'm? si dilluns i dimecres va als jubilats a jugar a les cartes en les seues amigues, dimarts i dijous va a missa i després a berenar al baret i divendres se’n va a la plaça a comprar! que vol que vinga’m el dissabte?

Iaia: noooo, que dissabte no, que vaig al ball en Amparito i rosiues. Ballar, no ballem, però ens passem l’estona doctorejant. Mira que ens ho passem be, ara que dius, saps que la filla d’Antonio, el de la senyora Paquita, la que venia verdura en la plaça, que vivia al carrer del meu germà, s’ha deixat a l’home per un altre que ha conegut en un poble que te un nom raríssim (es queda pensant un moment) com es dia el poble eixe? A si! ret social. Això per on para prop de València, no?

Carme: Calle dona, que la ret social vol dir internet, en l’ordinador!

Paula: fotre! si te més vida social que Mohamed!

Iaia: qui sa tirat un pet? A mi no me mireu eh! (parla baixet sols per a ella) redéu encara l’han sentit i mira que era xicotet.

Carme: Bo, no perdem més el temps. Pare tenim que preparar la taula per al dinar?

Vol que comencem ja?

Nelo: si filla, tenim que baixar les cadires de dalt que ací baix no tenim per a tots.

Pep, Vicent i Luis, vingau amb mi un moment, per favor, i baixarem les cadires que falten.

Carme: Pep? qui es Pep pare?

Nelo: Ui això és molt graciós, el pare noel que li ha dut al teu cunyat Mohamed un nom nou i ara li diuen Pep. Carme: calle!, Mohamed això és cert? no ens ha dit res la meua germana.

Mohamed: Mira Carme, com a la iaia li costava molt pronunciar el meu nom i per fer-lo més valencià vaig pensar que des d’ara em podíeu dir tots Pep, és més curt i valencià. i com que al jutjat m’han deixat, dons me’l he canviat.

189

Carme: si, valencià si que és.

Nelo: i també vas a canviar-te el color de la pell? o seguiràs amb eixe coloret?

Carme: pare per favor, com el senta la seua filla vorà.

Nelo: tens raó, perdona Pep! Vicent: va, deixeu de dir xorrades i anem a per cadires, que en tanta ximpleria ens passarà el mati sense avançar res.

Luis Alfonso: «ya ha hablado el listo de la familia!»

Carme: cunyat, ves callant que calladet estàs més guapo!

Vicent: escolta cunyat, i ja que estem, podries parlar un poc el valencià, que portes uns quants anys per ací i fa por sentir-te parlar.

Carme: no Vicent amor meu, que Luis Alfonso encara que porta molts anys ací,no ha trobat cap necessitat, ja fa prou que l’entén, encara que no el parle, que si no, ja ens veia jo a tots «hablando castellano».

Iaia: veus! com el nostre gos!

Nelo: que diu iaia, del gos?

Iaia: això, que el gos entén el valencià però no el parla, com el «sevillano».

Nelo: (riu) sogra està hui sembrà!

Iaia: «Che», tan prompte se’n va? A sobrara putxero i tot. Mante quedat a dinar i si vols després ja te’n vas.

Vicent: mare meua esta molt sorda!

Iaia: (fa car de sorpresa i enfadada) gorda, gorda jo? escolta Vicent, jo estaré gorda però tu calb i jo encara tinc solució però tu no!

Mohamed: no, senyora remedios, ara se’n van a turquia i es posen monyo nou, està molt de moda. i fan turisme i tot, no s’ho perda.

Iaia: a turquia? Kuntakinte i si te’n vas a turquia pa que te canvies el nom, estem bons.

Nelo: mare meua! deixem-ho que no anem a traure trellat, anem a per les dadires i preparem tot per al dinar, que encara no hem començat i ja me note un poc de ardor.

Iaia: es veritat jo també tinc calor, vaig a llevar-me la «revequeta» i la deixaré a la meua habitació.

Nelo: no se’n parle més i anem cap a dins.

(en eixe moment ixen tots d’escena per anar a parar la taula, dur les cadires i llevar-se la jaqueta, es fa fosc a l’escenari) ESCENA 3 (ixen tots a escena menys Sunción i van agafant cadira per asseure's a la taula i començar a dinar. Quan estan tots asseguts, ix Sunción amb el dinar)

Sunción: ale va que ja està ací el putxero valencià. el bo! i no eixe que li diuen «cocido» que li arreen fins i tot xoriç.

190

Nelo: no, tu no poses xoriç que d’això ací estem servits.

Andrea: fotre pare! no la pensa que no la diu!

Nelo: calla filla, em referia a la carnisseria de ricardo, que mira que fa bons els xoriços!

Sunción: prou nelo, que ja sabem que no et referies a ninguna carnisseria.

Mohamed: haja pau! i comencem que açò te molt bona careta.

Iaia: si, jo també vull una cerveseta.

Carme: vosté beu cervesa?

Iaia: sense alcohol filla, sense alcohol.

Carme: aaaaaah.

Luis: «venga suegra ponga-me un poco de moniato de ese que esta tan bo» Vicent: si, perquè de moniato de l’altre també estem servits. (senyala a Mohamed amb la ma).

Luis: siiiii, jajajaja Mohamed: dons no li trobe la gràcia. tu Vicent, pots demanar-te un tros de nap.

Vicent: i jo perquè tinc que menjar nap?

Mohamed: home, per que el que menja del que te, li creix.

Andrea: seràs borinot!

Carme: i a tu qui t’ha dit que li fa falta menjar-ne per a tindre’n més? A vore si és a tu a qui li fa falta.

Andrea: teta, tu també? en un «faltonet» no tenim prou?

Carme: Andrea! li ha dit al meu home que és curtet de la entrecuixa o no ho has sentit?

Iaia: jo també vull cuixa de gallina, i si hi ha un osset de «tuetano» també.

Sunción: mare, li he posat un osset de corbet, vol penques?

Iaia: quines trenques? Jo porte la rebequeta.

Tots: les penques!

Iaia: eh a mi no me xilleu, que sensibles esteu tots redéu!

Vicent: senyor nelo, vol que li passe el plat a la senyora sunción per a que li escudelle?

Paula: mira que eres pilota, cunyat!

Iaia: ai! si pilota, poseu-me un tros de pilota. sunción, li has posat un polset de canella? Mira que estan bones les pilotes del putxero, i li has posat pinyonets? La meua sogra, que en pau descanse, li posava un poc de blanquet per a que estiguera mes melosa.

Sunción: si, mare no patisca que ara li pose un tros.

Vicent: pilota jo? Aneu a per mi hui! sols he volgut ser respectuós amb en senyor nelo que per això és el mes major no?

Iaia: ehh i jo que? que estic ara, en les primeres orelles?

Vicent: no dona, em referia al major del homes de la casa.

Luis: « mira el machista, primero los homes y despues la mujé, que poca verguenza quillo».

Carme: tu parles de vergonya? si no la coneixes cara-dura.

191

Iaia: es veritat si que està un poc dura, no deu ser garreta, serà de la galta. te un poc de tendrum, li ho diré al carnisser el divendres a la plaça.

Sunción: calleu un poc per favor esteu marejant-me!

Andrea: mare sentes i jo escudellaré el putxero. (agafa el cullerot i alça el plat ) A vore qui vol cigrons i quereïlla?

Luis: «yo quiero de to» Vicent: no, si això ho teníem clar Luis: «tu calla cuñao y come nap» Carme: ja estem, torna-li la trompa al xic!

Mohamed: sogra, este putxero és el millor que he menjat mai, esta boníssim.

Paula: home, altre pilota, tranquil Pep que segur que pots repetir i encara et posaran un «tuper» per a dinar dema.

Mohamed: mira has patinat Paula, dema vindrem a dinar arròs al forn de les sobres del putxero, se ma fa la boca aigua de pensar-ho.

Vicent: ves espai no t’ofegues que jo no pense fer-te el boca a boca!

Iaia: jo, jo vull carlota.

Paula: seràs animal Vicent!

Nelo: voleu menjar i callar!

Sunción: menut dinaret ens esteu donant.

Luis: «nooo, mañana va a hacer mandonguilles, de las sobras del putxero!, veritat suegra?»

Nelo: perquè ho digau vosaltres dos, dema farà el que vulga i prou.

Mohamed: senyora sunción, no hi ha cansalada? es que a mi m’agrada posarme la cansalada i esclafar-me-ho tot al plat.

Vicent: jo si que t’esclafaria a tu, però el cervell aprofitat.

Iaia: veus, jo també en menjaria ara un poquet de codonyat.

Sunción: bo, si ja haveu acabat lleve en un bot la taula i trac el postre.

(Sunción agafa la safata que havia tret amb el putxero i se’n va d’escena, la resta continuen asseguts a la taula)

Vicent: Carme ara vinc que vaig a fumar un momentet al corral.

Carme: si home el vici que no falte, ni el dia nadal.

Luis: « quillo po yo aprovacho y voy a canviarle el agua al pajarillo».

Paula: altra vegada? Fill meu tindràs uns ronyons mes depurats que el mon, no pares de anar a pixar.

Nelo: els ronyons no se, però el fetge deu anar a estall.

Mohamed: mira ja que estem aprofite jo també i vaig al cotxe a per una jaqueta, que tinc un poc de fred.

Nelo: veus, este encara no ha alçat prou el colze. Ale aneu-se'n els tres!.

Andrea: a vore si estàs constipat? que ací fred no fa.

Nelo: tranquil·la filla que si està constipat ja haurà matat quasi tots els virus, s’ha fotut mitja ampolla de vi!.

192

Mohamed: «Che», sogre no exagere! sols he begut un gotet.

Nelo: si, un gotet tenies, però l’has omplit a base de be.

Carme: va aneu i doneu-se presa que la mare no tardarà amb el postre.

ESCENA 4 (estan tots asseguts a la taula menys la mare que entra amb una bandeja amb dos pinyes i els tres gendres que entren amb ella)

Sunción: Ale va, que ja estan ací les pinyes. i els xiquets no els crideu per al postre?

Carme: els menuts se’n han anat a jugar quan han dinat i no crec que vinguen.

Paula: ells no volen pinya, estan plens del dinar.

Andrea: ara quan traga el pare les estrenes ja vindran segur!. (riuen tots menys Nelo)

Nelo: pos jo no li veig la gràcia, la veritat.

Mohamed: vosté el que te que vore és la cartera, sogre.

Sunción: nelo, home, és una broma, no et poses així.

Nelo: menuda broma, a mi no en fa ninguna gràcia.

Vicent: (s’alça i gafa una de les pinyes) jo tallaré la pinya sogra.

Luis: «ezo que lo haga el sirujano que sabe muxo de cortes finos» Carme: almenys ell sap de alguna cosa, no com altres que encara no sabem si sabeu fer alguna cosa o no.

Andrea: això si que es veritat, Luis com va la feina nova? on digueres que estaves treballant?.

Luis: «yo? De jornalero recogiendo ciruelos» Mohamed: serà taronja amic, que eixa fruta be en estiu no?

Luis: «ya decia yo que no me llamaban pa na, po zera això».

Carme: que cara més dura tens cunyat.

Luis: «a ver familia, yo en mi pueblo iba un mes a trabajá y cobraba 6 meses de subsidio. Aqui en valencia que pasa?».

Mohamed: ací ho fem al reves, treballem 6 mesos i si tens sort te’n paguen un.

Luis: «al senyor sirujano també?».

Carme: no, «el senyor cirujano estudió una carrera, hizo unas oposiciones y ahora trabaja para la sanidad pública» i tu que feres mentres?.

Luis: «yo? Coger unos ciegos de miedo pa que los pobres medicos tubieran trabajo en urgencias, que mira que esta malamente el tema».

Sunción: Ai per favor els xiquets! que poden sentir-ho tot i això no és exemple home.

Nelo: que bròfec eres Luis. (s’alça de la cadira) escolteu, me’n vaig a per les estrenes que veig que vos fan falta, a uns més que a altres.

193

(Nelo s’alça i desapareix d’escena per anar a per les estrenes)

Mohamed: voleu que vaja a cridar als xiquets?.

Vicent: espera’t a que estiga ací el iaio, sinó es posaran nerviosos enseguida.

Andrea: iaia, vol asseure's a la gronxadora? Per si està més còmoda que ací a la taula?.

Iaia: si filla, porta’m a la gronxadora, que segur que enguany també em quede sense estrenes.

Sunción: ara també voldrà estrenes mare? i per a que vol vosté les estrenes?. Li faran molta falta els diners!.

Iaia: xica! pa jugar al bingo! tots els dilluns juguen unes partides en els jubilats i com jo no porte mai ni una pesseta, no puc jugar. i tenen sort, perquè el dia que duga un duro els guanye a totes les «ueles» xotxes ixes. que en cada partida es tiren un hora, repetint els números sense parar, clar! com estan més sordes que una tapia!.

Sunción: mare! i per què no meu diu i jo li done diners?.

Iaia: per no molestar filla, ja saps que jo no vull molestar.

Paula: iaia, que vosté no molesta, ja li ho hem dit moltes vegades. no diga això.

Mire que la volem ací tots!.

Andrea: te raó Paula, iaia, perquè te que dir que molesta?.

Carme: Mai ens hem queixat de vosté, ni li hem renegat de res dona.

Luis: « con lo be que me cae» Iaia: que me calle? Pos ves parlant tu, mira el xurro este, pa parlar estàs tu, que quan parles pareix que portes un xicle en la boca.

Paula: (dirigint-se a la iaia) que li ha dit que li cau vosté be!.

Iaia: a mi no me cau res,(mirant-se als pits) penjar-me si que em penja! Però de caure’m res de res, que ho tinc tot molt ben agarra-et!.

Vicent: iaia sentes en la gronxadora que al final la que caurà serà vosté.

Sunción: sentes mare, que nelo estarà a punt de baixar.

(la iaia se senta en la gronxadora i comença a fer el punt de ganxo que tenia allí deixat, entra Nelo en escena tot nerviós i se’n va a parlar baixet amb Sunción)

Nelo: sunción tu has pujat hui a la cambra?

Sunción: jo? A que tenia jo que haver pujat hui a la cambra? si farà més de dos mesos que no puge. (es queda pensant) Mira! quan vaig guardar la roba d’estiu. i ja no he tornat a pujar. Perquè m’ho preguntes?

Nelo: Ai sunción que m’agarra! ( s'asseu a la cadira i comença a despassar-se els botons de la camisa).

Sunción: (es tira d’amunt de Nelo per ajudar-lo) Ajudeu-me, ajudeu-me que al vostre pare li està agafant un atac.

Nelo: sunción..... (intenta parlar però no el deixen).

Sunción: No parles Nelo, tranquil que estic ací al teu costat, no patisques que no està sol.

194

Mohamed: Pare, pare que li passa? no es pot morir hui per favor!. iaia: (com si no li afectara en res la situació) que hui no te va be mante?

Andrea: iaia per favor, no veu que el pare està ofegant-se!

Nelo: (amb veu tremolosa) no, si es que.... (el tornen a tallar, i comença a plorar).

Carme: Vicent! ves al cotxe a pel maletí que a mon pare li està agafant un infart.

Sunción: nelo, nelo respira per favor respira. (es posa a plorar també).

Vicent: senyor nelo no plore que vaig a pel maletí i cride a l'ambulància.

Nelo: no si...(el tornen a tallar) Tots: calle pare!

Luis: «ze està poniendo morao» Iaia: tu si que t’has «ponio morao» però de putxero, que has repetit dos vegades que t’he vist jo.

Sunción: Ai per favor no discutiu ara, que estem perdent a nelo.

Iaia: Perdent-lo? Doncs el teniu prou agafat entre tots, a mateixa es meneja d'ací.

Nelo: (comença a plorar més fort i pega un crit) que no tinc cap infart redéu i no me'n vaig a cap lloc!

Sunción: i que et passa amor meu?

Nelo: Dons, que des de que me assegut en la cadireta que estàs xafant-me l’ull de poll en el peuet!

Sunción: (s’alça de damunt de Nelo) Ai perdona, no m’havia donat compte.

Iaia: i este ara pa que vol mes poll? que no has dinat prou gendre?

Tots: Calle iaia!

Nelo: Deixeu-me respirar un poc per favor.

Sunción: però que et passa nelo?.

Carme: (li dona un got d’aigua a Nelo) Prenga pare, un poc d’aigua, respire i tranquil·litzes.

Vicent: (l’agafa de la ma i li pren el pols) Ja està mes tranquil, te millor el pols.

Paula: Pare, diga'ns que li ha passat en la cambra, perquè ha baixat tan acalorat?.

Nelo: (quan està més tranquil comença a parlar) resulta que jo ahir vaig anar al banc i vaig traure tots els diners per a les estrenes. quan vaig aplegar a casa, com teníem que anar a comprar a la plaça per a fer el putxero de hui, els vaig amagar dalt a la cambra. Jo pensava, hui de bon mati, arreglar els sobres per a donar-vos els diners, però se m’ha fet tard i ara he pujat a fer el repartiment dels diners i ...nespla!.

Sunción: nespla? Vols fer el favor de dir d’una que ha passat!.

Nelo: que te que passar? que no estan els diners!.

Mohamed: esta si que és bona, gendre si volia estalviar-se les estrenes haver-se inventat un altra, que menut esglai ens ha donat!.

Nelo: si, a tu més que ha ningú, t’has fet negre i tot!.

Iaia: qui? Kuntakinte? no, ja venia així de casa.

Andrea: «Che», voleu fer el favor de centrar-nos en el que ha passat? i deixemnos de ximpleries, ja esta be de estacar-se en el color de la pell de Pep!.

Luis: «ezo e verdad ahora se dise de piel oscura» 195

Vicent: (intenta posar un poc de serietat) A vore senyor nelo, vosté està segur que va deixar els diners en la cambra?

Carme: Això pare, a vore si volia pujar però a la fi els va deixar en altre lloc.

Nelo: que no filla, se segur que els vaig deixar allí, si estan tots els sobres que me donaren al banc per a fer el repartiment, sols falta el dels diners! i he regira’t tota la cambra i no esta. sols falta el sobre dels diners!

Sunción: Però això no pot ser, a la cambra no puja ningú.

Andrea: A vore si han entrat a furtar quan vostés estaven dormint i no s’han donat compte?

Mohamed: també seria això casualitat, que trau els diners el senyor nelo i eixe dia venen a furtar.

Paula: això és que els lladres ho sabien.

Luis: «puede ser, a usted lo va vore algú al banco?».

Nelo: A mi? Jo que se! jo vaig anar com tots els dies a esmorzar a la penya esportiva i després quan acabarem directe al banc.

Sunción: i li vas dir als teus amics que anaves a traure les estrenes?

Nelo: Clar dona! i on anava a amagar-los, no te fot! Jo que tinc que dir, res li importa a ningú la meua vida i el que jo faig.

Luis: «esto es un robo en tota regla».

Vicent: A vore tranquil·litzem-nos, si es cert que no estan els diners, tindrem que cridar a la policia , no creu senyor nelo?

Sunción: Ai mare, la policia!

Nelo: no et poses així sunción, que ací ningú ha fet res malament, crec que Vicent te raó, ara agafe el telèfon i cride a l'agutzil, és amic de la família i de confiança.

(Nelo agafa el telèfon que hi ha a la tauleta, al costat de la gronxadora de la iaia i se’n va cap a l’altre costat de prosceni i una vegada sol comença a parlar. Mentres, els altres comencen a parlar entre ells amb veu baixeta per a que la resta no els escolte. Les tres parelles se separen un poc unes d’altres i comencen a parlar)

Nelo: Bon dia, perdone que el moleste un dia com hui però vora.....(seguix fent com que manté una conversa amb l'agutzil i mentres parla la resta).

Mohamed: (agafa a Andrea del braç i li parla baixet) Ai mare Andrea, que ens quedem sense les estrenes i ja ens les havíem gastat! ara que fem?.

Andrea: Vols callar borinot, tu creus que han entrat a furtar a casa ma mare i no ha sentit ningú res?.

Mohamed: Tens raó, com pot ser que ningú sentira cap soroll?.

Andrea: Ací passa alguna cosa rara i anem a esbrinar-ho.

Mohamed: I si ha segut un dels teus cunyats! Aprofitant un moment de descuit se’n ha pujat a la cambra i els ha agafat.

Andrea: Però quines bogeries dius?.

Mohamed: Que no son bogeries Andrea. Jo al Luis el veixc capaç de tot, que vols que te diga.

196

Andrea: A si espavilat! I quan ha pujat, llest?.

Mohamed: Mentre dinàvem ha anat a l'escusat tres vegades.

Andrea: Però tu que vas contant les vegades que anem cadascú al bater o que?

Serà possible!

Mohamed: No dona! El que passa és que com s’ha alçat tres vegades m’ha cridat l’atenció i he pensat serà gorromino està bevent-se tot el que hi ha a la taula i per això no para de pixar.

Andrea: Tu no t’has quedat darrere, que t’he vist omplir-te el gotet moltes vegades!.

Mohamed: Dona per no fer quedar mal a Luis!

Andrea: Clar, clar, que jo ara en xuple el dit! No crec jo, que Luis sàpiga, ni on està la cambra. Perquè mira que és despistat i tòfol.

Mohamed: En això tens raó, no sap ni on té la mà dreta.

Andrea: Ara que pa viure de la meua germana si que està espavilat, si. Fa més de dos anys que no treballa en res, no se ni com poden aplegar a final de mes.

Mohamed: Veus! Per això he pensat jo que podria ser ell, qui mes necessitat que ell?

Andrea: Qui? Nosaltres. O es que a nosaltres ens sobren els diners? i ara menys.

A quina mal hora et vaig fer cas i comprarem la punyetera barbacoa, que ninguna falta que ens feia.

Mohamed: Dona, no podíem deixar passar una ocasió tan bona, ja saps que era molt bona oferta.

Andrea Si, sobretot perquè no tenim pati, ni balcó, ni res paregut. A vorem on ens la posem, com no ens la gitem amb nosaltres!

Mohamed: No per favor, que tu, jo i els teus fills ja en som prou al llit!

Andrea I que vols que fem? si els xiquets tenen por, que tinc que fer jo?

Mohamed: No dona no, clar, tots al llit. Sols demane al nostre senyor, que el gos no tinga por, perquè aleshores no se que serà del llit i de mi.

Andrea: però que burro eres de veritat!.

(Andrea i Mohamed seguixen parlant sense que s’escolte i comesa a sentir-se la conversa de Paula i Luis).

Paula: Ai mare Luis, com mon pare no trobe els diners ara vore que fem!.

Luis: «tranquila mujé que los trobarem seguro».

Paula: Però si mon pare ha pujat a la cambra i no estan, com els anem a trobar?

Luis: «A vore, los dines no tenen pies y seguro que estan en la casa o en el bolsillo de algú».

Paula: que vols dir en això?.

Luis: «Pos això, que seguro que los tienen uno de tus cunyats».

Paula: seràs burro! Com van a furtar-li a mon pare les meues germanes?.

Luis: « tus germanes no, tus cuñaos corason».

Paula: no entenc res del que dius. explica’t per favor.

197

Luis: «yo he vist al sirujano muy nervioso tot el dia, seguro que en un descuido ha subido a la cambra y ha agarrado los dines».

Paula: no sigues ignorant! i pa que voldria ell els diners, si estan forrats! tu saps el que cobra a l’hospital? Un dineral. i damunt fa totes les guàrdies per a guanyar mes.

Luis: «clar por ezo ha sigut el» « pa fastidiarnos a los otros dos que no tenemo ni un euro, si desaparecen no nos dan na y ala el más rico aún».

Paula: Home això es pensar molt mal, però la veritat que a mi Vicent tampoc m’agrada massa, sempre ens mira per d’amunt del muscle amb aire de superioritat.

Luis: « es verdad, ya ves, no ze porque?».

Paula: A no? igual es per que eres més inútil que un zero a l'esquerra no?.

Luis: « uiiii, no empecemo con los refranes que sabe que ahí me pierdo».

Paula: A mes a mes, quan ho ha pogut agafar si hem estat ací tot el dinar?

Luis: «no el s’ha levantao a fumá y ha salio al corralito» Paula: quin «corralito»? Això es en Mèxic ignorant! Ací al pati li diguem corral!

Luis: «ea po ezo corral» Paula: tu creus que ha pogut pujar a la cambra quan ha eixit a fumar? (es queda pensant) la veritat és que estava assoles en eixa estona.

(Paula i Luis seguixen parlant sense que s’escolte i comença a sentir-se la conversa de Carme i Vicent)

Carme: Vicent, quin esglai més gran, tu creus que han entrar a furtar esta nit a casa dels meus pares?.

Vicent: Dona, jo crec que no, deu ser alguna altra cosa més senzilla segur.

Carme: que vols dir en més senzilla?.

Vicent: A vore, si hagueren forçat la porta, ton pare este matí ho haguera notat i quan hem vingut nosaltres no hi havia cap marca a la porta.

Carme: i tu com ho saps?.

Vicent: Dona, perquè quan ens han obert ho haguérem notat, no creus?.

Carme: Ah! es cert!.

Vicent: si hagueren entrat lladres es ta nit, hagueren fet soroll, i més si hagueren pujat a la cambra? no creus?.

Carme: tens raó i segons ma mare, ella té un dormir molt sensible i es desperta de qualsevol soroll.

Vicent: Dons, ací ho tens. Ací no ha entrat ningú està nit.

Carme: Aleshores on estan els diners?.

Vicent: no ha entrat ningun lladre esta nit, però si que ha entrat gent este mati.

Carme: que vols dir en això?.

Vicent: esta clar Carme, que si hi ha un lladre te que estar encara en la casa i segur que en aquesta habitació.

Carme: Calla! que vols dir que les meues germanes li han furtat a mon pare?

Vicent: no dona, les teues germanes no. Però els teus cunyats segur!

198

Carme: Ai mare, que no siga això de veres que açò acabarà molt mal per a la família.

Vicent: Mira, jo he observat als dos durant el dinar i han eixit moltes vegades del menjador. Primer Kuntakinte, que deia que tenia que anar al cotxe a per la jaqueta que tenia fred, en la calor que fa ací dins.

Carme: «Che», no li digues Kuntakinte tu també. (es queda pensant) es veritat, jo també he pensat primer que era un poc exagerat! Però com ell és del sur, ho he trobat fins i tot normal.

Vicent: i tan al sur! d’Africa! i si és l’altre cunyat, ha anat al bater tres vegades que jo li haja contat.

Carme: tres vegades, que està malament de la pròstata o que?.

Vicent: De la pròstata no se, però del colze segur!.

Carme: A si? te mal al colze? i tu com ho saps?.

Vicent: Carme per favor! te mal al colze d’empinar-lo, bevent sense parar!

Carme: Ai mare, no me’n adone de res!.

Vicent: Jo pense que un dels dos ha pujat en un descuit a la cambra i ha agafat els diners, segur!.

Carme: Vicent i si tens raó, com ho podem demostrar?

Vicent: Ara quan ton pare acabe de parlar amb l'agutzil traure jo el tema, tu fesme costat.

Carme: sigues discret per favor, que açò és molt seriós i damunt estan tots els xiquets a la habitació del costat.

Vicent: tranquil·la que se com dissimular. (se torna a sentir al senyor Nelo amb la conversa amb la policia)

Nelo: D’acord, moltes gràcies, ací l’esperem.

Sunción: nelo, com has quedat?.

Nelo: res, li he dit que teníem una urgència i necessitàvem que vinguera el mes aviat possible, que sabia que era el dia de nadal però necessitàvem els seus serveis.

Mohamed: senyor nelo, perdone que insistisca però, esta segur que els diners no estan a la cambra, no?.

Nelo: Molt segur mante, ho he mirat per tot i on ho vaig deixar no esta.

Iaia: qui no esta? A qui esteu buscant mantes?

Nelo: A ningú sogra, no es preocupe que no busquem a ningú.

Sunción: Mare no es preocupe i vosté faça punt de ganxo que no acabara mai eixa jaqueteta.

Iaia: que m’estiga queta? Pos vegues tu on anava jo a estes hores, si van a fer la novel·leta de les 5.

Sunción: escolte, hui és el dia de nadal i no fan la novel·leta mare.

Iaia: Ui, i això perquè? Dons si que estem bons. Ara el Carlos gabriel com li dirà a Josefina Manuela que la vol? quin desastre, vaig a tocar-li a Amparito que segur que no ho sap. quin disgust vaig a a donar-li.

199

Sunción: Mare deixe el telèfon, que Amparito ja sap que hui és festa i no fan la novel·leta.

Carme: iaia si vol descansar un poc, la podem dur a la seva habitació i es gita una estoneta.

Iaia: Jo no estic cansà i si em gite no m’assabente de res, que ací esta passant alguna cosa i no m’ho voleu dir.

Vicent: no dona, no passa res.

Iaia: A no? i perquè esteu tots plantats? Per què no esteu a la taula prenent el cafenet? i sunción perquè no ha tret el dolcet? els polvorons, massapans, torró dur i blanet...

Mohamed: en això te raó senyora remedios?.

Nelo: és veritat, no ho havíem pensat, igual tindríem que dir-li que sospitem que hem tingut un robatori a casa, no?.

Iaia: que voleu dur a casa al notari? Ja esta tot clar, el que voleu és fer-se amb la meua herència i que vos ho deixe tot a les meues ultimes voluntats! redéu quina quadrilla d'espavilats!.

Sunción: Però mare, si vosté sols té la seva pensió, quan va faltar el pare ho va repartir tot entre la meva germana i jo. no ho recorda?.

Iaia: Mira, un altra, la teua germana. tampoc ha vengut a vore’m en tot el mes.

Sunción: Però si està en Austràlia amb el seu fill, que va ser pare el mes passat, el seu net Carles. no ho recorda mare?.

Iaia: Clar que ho recorde! i no pot vindre a vorem, tant lluny esta eixe poble? Pos tenia el cotxe nou, no?.

Nelo: Deixa-la sunción, no vas a traure trellat, (dirigint-se a la iaia). Mare no va a vindre ningun notari no patisca, va a vindre un amic meu de la mili.

Iaia: Haver-ho dit abans home, jo a la Pili la conec molt. i ve sola o amb l’home?

Mira que me cau be també l’home.

Luis: «mi arma como esta la iaia recollos».

Paula: tu calladet també estàs mes guapo.

Nelo: Home pa dir «recollons» no has fet botiges, no.

(sona el timbre de la porta i tots agafen cadira per asseure's. Nelo ix d’escena per anar a obrir la porta. Tornen a entrar en escena Nelo i el policia) ESCENA 5 Nelo: Passe per favor, passe per ací.

Policia: Bona vesprada i bon nadal a tots i totes.

Tots: Bona vesprada i bon nadal.

Policia: senyor nelo, a vore, que és el que ha passat?.

Iaia: (s’alça en un vot de la cadira) Ai mare!! Ja m’han pillat! Perdona filla, perdona, jo no volia, va ser...

Sunción: (talla a la Iaia) Però que diu mare?.

200

Iaia: el senyor municipal que be a per mi, (canvia la veu i parla enfadada) segur que ha segut la bruixa de la Amparito, com la agarre jo a eixa vorà, no li torne a deixar el andador pa anar a pixar!.

Nelo: senyora remedios, però que esta dient?.

Iaia: Mireu, jo no volia agafar-ho. Va ser Amparito que me va obligar.

Carme: iaia, que està dient? Ho te vostè?.

Iaia: no, jo no, li’ls he donat tots a l'església. els feien falta i a mi em sabia mal.

Nelo: (tot nerviós) Com que els ha donat tots a l'església? jo la mate!

Iaia: tranquil nelo, que no és par a tant. La veritat que havia pensat quedar-me'n algun per a casa, però al final, Amparito em va fer entrar en raó i els vaig donar tots.

Nelo: entrar en raó! Jo me la carregue!

Carme: tranquil·litzes pare per favor!.

Mohamed: senyora remedios, això que diu és molt greu, ai mare ara que farem!

Vicent: Farem? tu res, que eren teus o que?

Iaia: nooo, no eren d’ell. A quin sant?

Nelo: Clar que no eren d’ell, però ben be que li vindrien!

Andrea: Pare! Ja està be, que eixe no és el cas.

Nelo: tens raó filla es que...(és queda negant amb el cap i no diu res mes).

Policia: Anem a calmar-nos tots un poc. A vore senyora remedios, vosté per que els va agafar i no li va dir res a la seu filla i al seu gendre?.

Iaia: Com que perquè? Per que m’hagueren renegat segur i m’hagueren fet tornar-ho.

Nelo: Açò si que te botons, si li pareix li haguérem fet un fort aplaudiment!.

Iaia: quin rendiment? nosaltres no anàvem a traure-li cap rendiment!

Luis i Mohamed: Parle per vosté iaia!

Carme: que interessats sou cunyats, voleu parar i deixar a la pobra dona, que està prou acalorada.

Iaia: Una llimonada? si filla, portam una llimonada, que estic un poc nerviosa. i posa-li unes gotetes de casalleta que me tranquil·litza enseguida.

Sunción: Mare per favor! que diu de cassalla? que vosté te sucre.

Iaia: Per això filla, la cassalla millor que l'anís està massa dolç.

Policia: no hi ha cassalla per a ningú fins que no aclarim el que ha passat.

Iaia: (parlant per a ella baixet) Fotre! Ja m’ha quedat sense la cassalleta.

Policia: senyora remedios està segura de que ho va agafar vosté?

Iaia: Clar fill! Però, si jo haguera sabut que els gendres de la meua sunción en volien, ens en haguera dut també per a ells i no els haguera donant tots a l'església.

Veus això si que hem sap malament, a l’altra vos en guardaré no patiu. (mira al policia) Però clar com que no hi haurà altra no podré, per que jo no vaig a furtar mai res més, «palabrita del niño Jesús».

Vicent: Com no anaven a voler-ne, si estos dos han vengut a dinar sols per això senyora remedios. Jo no, que a mi no me fan falta, gràcies a deu.

Iaia: que vosaltres en teniu en casa?

201

Vicent: Clar que en tenim!.

Iaia: Home, dons a l’altra vos en demane a vosaltres i no cal que els furte.

Nelo: no, a l’altra si el senyor cura en vol, que vinga a dir-me a mi i jo li’ls donaré.

Iaia: que tu també n’has agafat? Calla fill, si el senyor cura s’entera no em confessa en dos mesos.

Nelo: Agafat jo? Però si eren meus?.

Iaia: Com que teus? si eren teus que feien allí?.

Nelo: els vaig dur jo i els vaig posar allí.

Sunción: Mare, es que no li va donar temps d’arreglar-los i els va deixar allí per anar després i repartir-los.

Iaia: repartir-los a qui? Al senyor sagristà i al frare?.

Nelo: Però quin frare ni quin capellà?.

Policia: senyor nelo no es fique nerviós per favor, que està alterant-se molt.

Carme: iaia, per repartir-los a nosaltres, com tots els nadals.

Iaia: tots el nadals vos en dona nelo? pos si que eres agarrat fill meu, tens la cara poc dura, mira que donar-los això.

Nelo: Això? La cara dura? que li pareix poc? i vostè si que pot donar-ho a l'església?.

Iaia: tampoc era tant home, i a ells els feia molta falta.

Luis i Mohamed: i a nosaltres també!.

Carme: Altra vegada, ja estan altra vegada igual «zipi y zape».

Luis: «Como tu vas de sobrada no t’afecta».

Vicent: Ves treballant un poc i voràs com a tu tampoc t’afecta.

Policia: Hi haja pau per favor. no discutiu ara i menys pels punyeters diners!

Iaia: Diners, quins diners?.

Tots: els que vosté va agafar?.

Iaia: Jo? Jo no he agafat ninguns diners? que digueu?.

Nelo: res, que me la carregue!.

Sunción: Mare ens farà tornar bojos a tots.

Mohamed: Deu meu com està la dona esta.

Andrea: Més respecte que és la meua iaia.

Policia: (amb to nerviós i alçant la veu) Facen el favor de callar-se!.

Iaia: (se alça de colp) Alçar-se? Vaig!.

Tots: sentes iaia!

Iaia: redéu a vore si s’aclariu! m’alce o m'assente?

Policia: senyora remedios sentes que li vaig a fer unes preguntes. i per favor la resta tots calladets i quiets.

Iaia: Pregunta fill, pregunta.

Policia: senyora remedios, vosté ahir va agafar els diners del senyor nelo i li’ls va donar al cura?

Iaia: Jo? Jo no he agafat els diners de ningú. Ui! ja m'encuiraré ja, si ací em donen els diners en comptagotes.

202

Nelo: Però si ho ha dit fa un segon, que ho va agafar vosté per a l'església!

Policia: senyor nelo per favor calle!

Nelo: Perdó, perdó.

Policia: senyora remedios vosté ha dit que ho va agafar pa donar-ho a l'església.

Iaia: Clar!, ho vaig agafar per a l'església, per que li feia falta al senyor retor. estan tots un poc durs d’orella no? Ja ho havia dit abans.

Luis: «ea, ahora los sorts somos nosotros, hay que ver» Tots: sssssssssh! (el fan callar) Policia: Però senyora remedios ho va agafar o no?

Iaia: si que ho vaig agafar, però la culpa és de la Amparito que m’ho va dir.

Policia: i la senyora Amparito també va vindre ací a casa seva a agafar-ho?

Iaia: A casa meva pa que? si ho vaig agafar del bar dels jubilats.

Nelo: esta dona està molt malament, ara que diu?

Policia: Com que del bar?

Iaia: Vorà, Amparito i jo estàvem fent-nos un tallat i en vore el paquet de les cistelles de bova pensarem, mira en la falta que li fan al senyor cura que no te ninguna pa passar el «cepillo».

Nelo: (cada vegada més nerviós) quin «cepillo»? que diu?.

Iaia: el que sentiu, Amparito i jo furtarem el paquet de cistelles de bova del bar i el portarem a l'església dient-li al senyor retor que era un regal nostre.

Mohamed: Ai mare la que hem armat ací Policia: Però vosté el que ha furtat és això? Un paquet de cistelles?

Iaia: Pos si, que li pareix poc senyor policia?. Ara quant s’assabente el senyor retor no vull ni pensar-ho com es posarà. segur que no ens confessa a mi i a la Amparito en tot el mes.

Vicent: estem bons, estem pitjor que al principi.

Iaia: senyor policia tinc que anar al calabós? Puc agafar la «rebequeta»?es que hui fa frescor. Li done el telèfon de Amparito? Per si vol vindre també al calabós! esta en eixir de casa contenta!

Policia: Calle dona, vosté no va a cap lloc i Amparito tampoc.

Iaia: Ai mare quan s’assabente el xic del bar, no ens deixarà fer-nos més «cremadets», segur!.

Nelo: que vosté es fa «cremadets»?.

Iaia: Jo? Mai fill, mai, qui t’ha dit això? La Amparito segur. que xafardera és.

Sunción: Mare ja parlaré jo en Amparito...

Iaia: (la talla mentres parla) eixa és poc enredadora, ves espai en el que te conta.

Sunción: i amb el xic del bar també i li pagaré les cistelles, no patisca.

Iaia: Ai gràcies filla, quin pes em lleves de damunt.

Paula: iaia, ara si que li vaig a dur el nuvolet en cassalla que se’l ha guanyat.

Iaia: Ai si per favor, que tinc la gola seca de tant de parlar, ací estan tots mes sorts que una tapia.

Nelo: Una cassalla? Damunt li doneu premi, el que em faltava sentir hui!.

Paula: Deixe-la pare, no veu l’acalorada que porta la pobra dona.

203

Luis: «yo tambien vaig, que una cassalleta no me vendria malamente».

Nelo: Una cassalleta no se, però una bescolladeta te la pose rapideta.

Paula: tu te quedes en tots mante, (agafa a la iaia del braç) anem iaia que vosté ja ho te be per a hui.

Iaia: si filla, però la cassalla me la puc posar jo?

Tots: iaia!

Iaia: Val, val, senyor com estan tots de sensibles!

Nelo: (desesperat) res, que me la carregue! (la iaia i Paula ixen d’escena i se’n van a la cuina a beure, mentres la resta continuen amb la conversa per esbrinar que ha passat amb el sobre dels diners)

ESCENA 6 Policia: Per favor, anem a asseure'ns tots i anem a vore si ens aclarim en el que ha pogut passar. i vosté, nelo, tranquil·litzes per favor o no traure’m trellat.

Nelo: si senyor policia, te vosté tota la raó. (mira a tots i els parla) Vinga agarreu tots cadira, no haveu escoltat al senyor policia?

Tots: si si si si ! (agafen cadira i s'asseien).

Policia: Comencem pel principi: senyor nelo vosté està segur que el sobre el va posar a la cambra i no en altre lloc? per favor!, faça memòria.

Nelo: totalment segur, no tinc cap dubte. Vaig aplegar a casa i vaig anar directe, a mes a mes la resta de sobres vuits si que estan a la cambra.

Policia: (dirigint-se a la resta) D’acord i vostés no han pujat a la cambra en tot el mati o la migdiada per a agafar res veritat?

Tots: Veritat!.

Policia: (es queda un moment pensant) Aleshores sols hi ha una explicació.

Nelo: Diga quina senyor policia.

Policia: senyor nelo diga'm Joan, deixem els formalismes, que ens coneguem tota la vida home.

Luis: «Joan y cuala explicación e eza?»

Mohamed: Vols callar i deixar a l’home que ho explique.

Vicent: Voleu callar i escoltar babaus!

Policia: està molt clar, que un de vostés està mentint i ha comes el delicte.

(es fa un silenci, sona una música de tensió i tots es miren els uns als altres fins que torna a parlar el policia)

Policia: Anem pas per pas. Durant el dinar algú de vostés s’ha alçat de la taula i ha eixit d’aquesta habitació?

Sunción: tots, estic segura.

Nelo: tots menys la iaia, pobra.

Policia: Be, dons ja tenim la primera descartada.

204

Carme: La mare i jo hem anat a agafar el putxero per a traure’l amb els plats grans d’escudellar.

Sunción: és veritat filla, hem estat una estona llarga, mentres tréiem tot del putxero. es que a mi, sap, m’agrada posar-li de tot, cigrons, moniato, penques, nap, xirivia, quereilla, os de corbet, os de genoll, cansalada, garreta, pilotes, ...

Nelo: Prou sunción! que el senyor Joan ja es fa una idea del teu putxero dona.

Sunción: Home era per donar detalls, en les pel·lícules són el més important per esbrinar l'assassí.

Nelo: Assassí! quin assassí?

Carme: Mare deixes de xorrades i deixem treballar a l’home.

Policia: gràcies, algú més de vostés a eixit del menjador?

Vicent: senyor Joan, jo sols he eixit una vegada per anar a fumar, ha segut un segon i he entrat.

Mohamed: Això de que ha segut un segon ho diràs tu, que has estat una bona estona, que jo me’n he adonat cunyat.

Vicent: (en to enfadat) Estem bons, que estaves tu controlant-me o que?

Mohamed: Jo? ni pensar-ho ha segut casualitat que he vist que no estaves quan volia preguntar-te per un doloret que tinc ací.(és toca al costat dret de la panxa).

Vicent: Dons si el tens ací, et pose allí.

Andrea: tranquil cunyat, no et poses així que Pep tampoc t’ha dit res.

Policia: Pep? qui és Pep?.

Tots: Un altre!

Mohamed: soc jo senyor Joan, es que...

Vicent: (interromp a Mohamed) Altra passadeta.

Nelo: és una llarga història que ara no ve al cas.

Policia: Val, a vore Mohamed o Pep, com li diguen a vosté, i diu que ha tardat molt el senyor Vicent en tornat de fumar?.

Vicent: He tardat el mateix que ell!

Policia: que ell? Han eixit junts?.

Mohamed: Hem eixit junts els tres.

Policia: quins tres?

Luis: «Los tres reyes magos, a voste que li parece? Pues los tes cunyats!»

Policia: Deixes de xorrades i centrem-nos per favor que hui és el dia de nadal i no m’abelleix passar-me ací la vesprada.

Vicent: te raó, vosté perdone senyor Joan. en acabar de dinar hem eixit els tres un moment, però cadascun a una cosa diferent.

Mohamed: Com li ha dit Vicent, ell a fumar jo a per una jaqueta al cotxe que el tinc aparcat a dos carres, i Luis a pixar que no podia aguantar-se mes, com no ha parat de veure en tot el dinar!

Luis: « Ara será un delito beber o que passa? que tengo que pixarme encima o que?»

Nelo: no, el que tens és que beure menys criminal!

Policia: Aleshores un de vostés tres ha tengut que cometre el robatori aprofitant l’eixida en grup.

205

Nelo: o els tres! que jo d’aquests ja m’ho espere tot.

Carme: Pare com pot pensar que Vicent ha pogut furtar-li els diners?.

Andrea: Clar, com ha vosaltres vos en sobren. Dons germana nosaltres son pobres però honrats!. (en eixe moment tornen a escena paula i la iaia que venen de la cuina)

Policia: Per favor, hi haja pau!.

Iaia: Ara ens hem de donar la pau? Fotre ni que estiguérem en missa. (li dona la ma al policia) «la paz del señor sea cotigo».

Policia: que fa senyora remedios?.

Iaia: Donar-te la pau, el que tu has dit mante.

Policia: Jo no he dit això, he dit que hi haja pau!

Nelo: Mare, sentes a la gronxadora i estigues un poc calladeta.

Iaia: val, trau-me una galleteta que jo m'assente en la gronxadora i m’estic queteta no patiu!.

Luis: «que la figa es pal piu!».

Iaia: «en hivern i en estiu!».

Luis: «a la vora del riu!».

Nelo: això si que saps dir-ho en valencià descarat!.

Luis: jajajajaj, «me lo enseño la iaia» Nelo: (mira a la iaia i enfada’t li parla) vosté?, el que sentirem si no estem sorts!.

Iaia: Jo? no, serà per part de pare.

Sunción: Mare, serà possible? Però vosté com li ensenya això al xicon?.

Policia: Xe per favor, anem al que anàvem i deixem-nos de dites i embarbussaments. Ja no sé ni per on anàvem.

Carme: estàvem en que els tres havien eixit d'ací al mateix temps i que vosté diu que ha segut un d’ells.

Policia: un d’ells o els tres?.

Mohamed: Jo no he segut, podeu registrar-me?.

Vicent: registrar-te clar, tu has eixit al cotxe, pots haver-ho amagat i segur que no ho portes damunt.

Luis: «Aixo es cierto cuñao, bien visto, zi que se notan los estudios que tienes si».

Andrea: Però que bogeries digueu, com va a furtar el meu home els diners? Ja està be eh, per la mor de déu.

Policia: tranquil·la Andrea, que ací no estem acusant a ningú, de moment.

Mohamed: A vore si ha segut el Luis? que mira que ha eixit vegades i en una d’eixes ho pot haver amagat a qualsevol lloc de la casa i en anar-se’n a la vesprada, agafar-ho.

Luis: «¿yo? Pero si ya hacia yo prou en trovar-me el pajarito pa mear, que mira que m’acostao acertar!».

Nelo: Açò si que és bo! Has segut tu? i jo pensant que els xiquets havien pixat fora! seràs gorrinot!

Policia: no ens desviem.

206

Luis: «y porque no ha sio el rico, quan ha salido a fumar igual ha subido al desvan y lo ha tirado por la ventana pa que no nos lo dieran a los demàs, seguro!»

Carme: Però que re malpensats sou tots!

(es posen tots a parlar al mateix temps sense que es comprenga res del que diuen)

Policia: (pega un crit) Prou!.

Tots: si, si (callen i es queden mirant al policia).

Policia: escolte senyor nelo, jo me’n vaig a ma casa que estic dels nervis, vostés si poden seu aclarixen tot, que pel que bec ací hi ha molt que aclarir.

Nelo: te vostè molta raó i perdone per les molèsties senyor Joan, ara vorem si entre tots esclarim el que ha passat.

Vicent: Jo açò en lloc d’aclarir-se ho vesc cada vegada més obscur.

Luis: «si como el Mohamed, oscuret».

Mohamed: seràs «xafaxarcos», ninot!

Sunción: Pareu per favor!

Policia: (anant-se’n cap a fora de l’escenari) i faça al favor senyor nelo, si li torna a passar alguna cosa més a mi no em torne a cridar pel telefon!.

Iaia: Mirà! ara que diu això, nelo saps qui va cridar pel telefon ahir de mati?.

Nelo: Pel telèfon, qui?.

Iaia: el del banc.

Nelo: Com que el del banc? qui?.

Iaia: eixe xic tan ben paregut que me dona la pagueta tots els mesos.

Sunción: Mare, i vosté no ens ho diu abans?.

Iaia: Jo que se, dons ara m’ha vengut al cap, com no pareu de marejar, me teniu atarantà.

Nelo: Atarantà! Mare, que li ha dit el del banc?.

Iaia: si, això, m’ha dit que te deixares no se que al banc ahir, que no patisques que ho te ell. que dema passes pel banc i t’ho dona.

Nelo: (es posa a xillar) que me vaig deixar que? mare, recorde per favor!.

Iaia: Vaig fill, vaig, no em poses nerviosa.

Sunción: nelo, calmat home que estàs acollonant a la mare.

Iaia: Ja està, crec que me va dir un gofre ple.

Tots: Un que?.

Iaia: Un gofre ple! esteu poc sorts!

Policia: Ai mare com està el pati.

Nelo: Mare! no li haurà dit un sobre ple?

Iaia: Ui! pos també, ja me va estranyar a mi que ara feren gofres al banc!

Tots: Mare, per favor!

Eva Ferri Climent

sainet presentat al concurs de Lletres Falleres, que opta al Premi Bernat i Baldoví de la JLF de sueca 207

Gremis col·laboradors Des de l’edat mitjana fins principis de l’edat moderna els treballadors que representaven un ofici, s’agrupaven per sectors que s’anomenaven Gremis. Hui en dia les professions venen establertes pels oficis més ancestrals, tots aquells que donaren origen als gremis. A Carcaixent els comerciants i professionals han estat agrupats i representats pels gremis des de fa molt de temps, hui la gran varietat d’oficis i professions ens dona una molt ampla visió de la vida comercial i econòmica a Carcaixent. A continuació exposem alguns dels gremis més important i representatius de la nostra localitat ordenats alfabeticament.

Assessors i advocats. Of. Gremi molt antic, la gent sempre ha necessitat que l'assessoren, li presten ajuda legal i gestionen el seu patrimoni, així com les seues obligacions amb la hisenda pública. Aquestes feines les porten a terme els professionals del treball, de l'advocacia, de les ciències econòmiques i empresarials, les asseguradores, les assessories i gestories.

Automoció. Of. Els temps canvien, les noves tecnologies ens proporcionen noves eines i nous mitjans de transport. És per això que aquest gremi ha anat evolucionant al pas del temps, tant els mecànics, com tota la gent que treballa en el muntatge, creació, manteniment i reparació de les màquines de transport que són hui en dia imprescindibles en les dinàmiques comercials d’un poble.

ADD-IT Automoción Daniel Perpiñá Ubeda

Productes químics i tractaments per automoció i transport Adituis-Pegaments-Selladors-Lubricants/Desblocants Imprimacions-Revestiments-Pintures Poli Ind E ʹ Cta Alzira, Nave 13b 46800 XÁTIVA www.add-it.es comercial@add-it-es 685 567 140

Banquers. Of. Un dels mÊs importants donat que mou les transaccions i les gestions a nivell econòmic, els estalvis de la gent i els seus patrimonis. Dels professionals que treballen a les entitats bancà ries de Carcaixent podem destacar notablement el banc de proximitat on els professionals estan al costat de tots els usuaris per ajudar-los i orientar-los en tot el que necessiten.

Camp, treballadors del. Of. El gremi dels llauradors i persones que treballen al camp és a la nostra zona un dels més importants, donat el fort motor econòmic que els cultius del camp han representat per a la nostra població. Tenim tots aquells comerços i professionals que es dediquen a l’assessorament i a l'abastiment de productes, els que distribueixen i comercialitzen, planters, insecticides, eines per al camp, etc.

Construcció i enginyeria. Of. Podem trobar tots els professionals que d’alguna o altra forma contribueixen a la creació, execució, manteniment i reparació de totes les feines relacionades amb la construcció. Trobem comerços i professionals de rames tan importants com les enginyeries, la construcció, els serveis d’abastiments, els proveïdors de materials, els promotors, els venedors i fins i tot administradors de finques i immobiliàries.

Educació. Of. Inclou tots els professional que des d’algun àmbit treballen per a l’educació. Dins d'aquest gremi podem trobar entitats encarregades de l’educació fora de l'àmbit acadèmic reglat (les acadèmies), comerços que treballen en la venda de material imprescindible per a l’educació (impremta), i fins i tot empreses que realitzen la impressió directament i la distribució de llibres, fullets, etc (impressió i fotocòpies).

96 297 02 01

setiset@setiset.com

Gestió de la salut. Of. Un dels gremis més antics és el dels encarregats de la salut de la gent, tant física, mental, com espiritual. Dins d’aquest gremi s’inclouen tots els professionals de la salut, així com els professionals quan aquesta aplega al seu fi. A Carcaixent treballen molts professionals en la salut, entre ells destaquem les clíniques i les funeràries.

Indumentaristes i estilistes. Of. Composat tant, per tots aquells professionals que treballen en el disseny i la confecció de la nostra indumentària festiva valenciana, com per aquells que cuiden la nostra imatge com de tot el que ens envolta. A Carcaixent podem trobar professionals i comerços dedicats al disseny floral, indumentària valenciana, joieria, confecció, estilisme , tintoreria...

Llanterners. Of. Aquest gremi existeix des de l'edat mitjana, hi ha carrers amb el nom de llanterners donat que es trobaven junts per donar servei als pobles i ciutats. Aquest ofici consisteix en el muntatge i reparació de canonades, aixetes, muntatge de bombes d’aigua, etc. A Carcaixent tenim diferents professionals encarregats d’aquest ofici com són: fontaneria, serveis tècnics de bombes.

Oci i espectacles. Of. La gestió de l’oci ha segut una de les ocupacions més notables i canviants. Representat per tots aquells professionals que busquen ocupar el nostre temps d’oci i que no caiguem en la monotonia, ens incentiven per millorar nostra salut mental i ens aporten idees i canvis. Entre altres professions i comerços destaquen l'administració de loteria, les empreses de gestió dels espectacles, les agencies de viatges.

Restauració. Of. Aquest gremi ve representat per totes aquelles professions i professionals que d’alguna o altra forma estan vinculats a l'alimentació, tant a la seua creació com en la seua distribució. Aquestos comerços i professionals inclouen des de supermercats, restaurants, forns, etc.

Restauradors murals, pintors. Of. Pertanyen tant els pintors de parets com els de la pintura artĂ­stica i els professionals de l'abastiment del materials necessaris per a dur a terme ambdues. Un dels gremis mĂŠs antics que tambĂŠ ha anat patint molts canvis amb les noves tecnologies i la utilitzaciĂł de nous materials i eines.

Telecomunicacions. Of. Les noves tecnologies han portat al món dels gremis i artesans noves necessitats i nous professionals per adaptar-se als temps canviants. Els professionals de les telecomunicacions treballen tant en la distribució, reparació i muntatge de tots els aparells relacionats amb les noves tecnologies així com del nostre assessorament en cas de necessitat.