Fent Aigua llibret Falla Plaça Major 2018

Edita: Associació Cultural Falla Plaça Major de Carcaixent Coordinadors: Silvia Borrás Manuel Camacho Laura Penadés Pablo Peñacoba Vicent Peralt Roberto Roig Maquetació: Cris Ferrer

Maquetació publicitats: Vicent Peralt

Imatges: Comissió Falla Plaça Major Manuel Camacho Departament de Turisme Municipal de Carcaixent Aportacions varies

Aquarel·les: Marià Mosquera

Il·lustracions: Pasqual Boqueta Disseny gràfic: Elena Penadés Vicent Peralt Tatiana Roch Refranys: Àlfred Aranda Laura Penadés

Correcció lingüística: Silvia Borrás Josep Policarpo

Publicitats: Quique Colomina Toni Durá Juan Lluesma José Francisco Olcina Dani Perpiñá

Impressió: Set i Set. Tel. 96 297 02 01 Dipòsit legal: V-647-2017

Tirada impresa: 450 exemplars

Difusió electronica: ISSUU

La Falla Plaça Major no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els articles publicats, ni les comparteix necessàriament.

Queda totalment prohibida l’utilització de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita del editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedència.

Concursos: El present llibre ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per la Promoció de l’Ús del Valencià.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres

Falla Plaça Major C/ Santissim nº 7 – 46740 Carcaixent (La Ribera Alta) secretaria@lamajor.com facebook: falla plaça major de Carcaixent

Índex 1. Estructura química

...............................................................................................................................................................

8

President - Fallera Major - Fallera Major Infantil - President Infantil - Padrina - Padrí - Comissió Infantil - Comissió Adults - Millors Fallers - Recompenses

2. Aigua destil·lada ................................................................................................................................................................. 32

Explicació falla infantil (Paula Roig Ferri) - Presentació infantil (Oscar Giner Oliver) - Un munt d’endevinalles sobre la nostra amiga l’aigua - Yibing i l’aigua (Laura Albero Perpiñá i Paula Roig Ferri) - L'aigua pura, sola i amb mesura (Cristina Alves Penadés) - El viatge d’Andreu (Àlvar Cortell Ferri) - El got d’aigua (Marià Mosquera Mata)

3. Estat líquid

............................................................................................................................................................................

54

4. Estat sòlid

..............................................................................................................................................................................

92

Explicació falla (Roberto Roig Pelufo) - Presentació “Tu si que falles” (Oscar Giner Oliver) - Allò que és elemental (Silvia Borrás Beneyto) - Aigua per a tots i totes (Dani Mares) - Aigua va! (Julià Pastor) - Som i passem. Com l’aigua (Enric S. Cassasús) Tan iguals com dos gotes d’aigua (Eva Ferri Climent) - Fent aigua amb l’envàs amb el que la beus (Rubén Tello) - La mobilitat a Carcaixent fa aigua? (Pau Àlvarez López) - Dissolvent universal (Miquel Boronat Cogollos) El perquè de l'apel·latiu Aigües Vives? (Bernat Daràs i Mahiques) - Els danys produïts per les riuades en la Séquia Reial de Carcaixent en el període 1707-1718 (Salva Albert) - L’aigua uneix i separa, crea i destrueix (Reial Sèquia) - Excursió a la Reial Sèquia de Carcaixent (Alberto Alves Penadés) - L’horta i les riberes del riu Xúquer al terme de Carcaixent (Paco Tortosa) Poesia al riu Xúquer (Pepe Pastor) - La cançó de la mar (Lluís Guarner) - Guerra de l’aigua (Ignasi Cervera, Juan Miguel Rafet, María Josep Ripoll, Jose Vicente Sánchez) - Cançons a l’aigua.. i al Xúquer (Dani Perpiñá)

5. Estat gasós .......................................................................................................................................................................... 132

Experiències falleres amb l'aigua (any 1983) (Laura Penadés Giner) - I si plou? (any 1989) (Ana Alberola) - Cartró amerat (Roberto Roig) - El món de l'artista faller..... fa aigua (Jordi Fresquet) - “Del Tribunal de les Aigües falleres...” (Xavi Lauder) Tota junta fa aigua (Guillermo Albero i Juan Fernández) - Carcaixent: un bressol d'artistes fallers ..... que fa aigües (Jordi Maravilla Herraiz) - El Delegat (Juan Fernández Casas) - Qui no coneix la seua història fa aigua (El saragüell emmascarat)

6. Cicle de l’aigua ................................................................................................................................................................... 208 Programa de festejos - Àlbum fotogràfic

7. Canvis d’estat de l’aigua

...............................................................................................................................................

La gota d’aigua que ompli el got (La Comissió) - Un dia en falles passarà - Col·laboradors

230

L'aigua és un compost químic format per un àtom d'hidrogen i dos d'oxigen, és incolor, inodor, i insípid. Té una elevada capacitat per a dissoldre substàncies i rarament es troba com a substància pura sinó formant part d'alguna mescla. En la Natura es presenta en tres formes diferents, en forma de gas, de líquid o en forma sòlida.

L'aigua és un element indispensable per a la vida de les persones, els animals o les plantes.

Sense aigua no hi hauria vida. La vida depèn de l'aigua i la història de la humanitat ha estat marcada des de sempre per l'aigua. Una societat que domina l'aigua és una societat desenvolupada. Les grans civilitzacions clàssiques, com la grega o la romana ja es caracteritzaven per tindre gran infraestructures com aqüeductes, banys públics, preses o inclús clavegueram.

La història del poble de Carcaixent ha estat marcada per l'aigua nombroses vegades. L'aigua crea vida i per tant ha creat riquesa a aquest poble. Carcaixent és un poble amb una alta tradició de cultius de regadiu com la taronja on l'existència de l'aigua així com els seus sistemes de regadiu han marcat la història d'aquest poble. Però l'aigua sense control pot destruir, i per desgràcia, diverses riuades degudes a la crescuda del riu Xúquer han fet acte de presència nombroses vegades.

Les falles acaben o comencen amb el foc controlat per l'aigua, monuments fallers que passen al igual que l'aigua, de l'estat sòlid al gasós en un moment. En aquest llibret faller tenim com objectiu conscienciar a la societat de la importància de l'aigua i de la seua bona utilització.

Per aconseguir aquest menester anem a relacionar la sapiència del refranyer popular i els diferents estats de l'aigua amb la societat fallera en la que vivim. Intentarem explicar el sentit de l'expressió popular "Fent aigua" en el sentit real de donar-li la importància que es mereix a eixe element bàsic per a la vida i fent aigua en el sentit figurat per tal de posar en evidència totes aquelles conductes que empitjoren la condició humana.

Per totes aquestes raons, hem treballat per omplir el nostre got particular, buscant les similituds entre la estructura molecular de l'aigua i la de la nostra comissió així com les diferents estats de l'aigua, líquid, sòlid i gasós, a més del cicle natural de l'aigua en la natura comparat amb un any faller, on les falles es consoliden durant tot un any per a passar a un estat gasós en el moment de la cremà i començar un nou cicle. Rematarem aquest llibret amb els festejos de la comissió i amb l’agraïment al suport que ens donen els nostres col·laboradors per tal de portar a bon port la nostra aventura aquosa. I així elevar les falles al nivell i a la responsabilitat que significa ser un referent cultural i festiu que ens ha atorgat ser patrimoni immaterial de la humanitat.

Continuem fent aigua d’una manera constructiva, amb sensibilitat i responsabilitat, sense oblidar la nostra història i els nostres signes d’identitat. Intentem no fer aigua endinsant-nos en els camins de la vanitat festiva que sols ens aporta goig en l’ostentació i en les victòries superficials.

Gaudim de la nostra manera de ser, sense buscar parèixer ningú, busquem i trobem el nostre camí, gaudim d’ell i continuem fent aigua per a que no ens invaïsca la sequera. Fem que ploga, que brolle eixe sentiment que ens mou per tal de continuar portant endavant esta nostra festa.

Pròleg

L'estat líquid ens portarà a la part sociològica on tractarem de no fer aigua. Tant en parella, fil conductor del nostre monument adult, com en la societat que vivim dia a dia, on cada vegada estan imposant-se més les individualitats per davant dels pensaments col·lectius. On es pensa en l’interès i l’èxit personal per damunt moltes vegades de la sostenibilitat del grup.

Un estat sòlid mostrarà els fonaments històrics que ens recorden els suports fonamentals de la nostra identitat com a poble riberenc que viu d’una forma traumàtica la relació amb el riu que li dóna sentit a la seva existència. El riu Xúquer en moments ens ho dóna tot i en altres ens ho lleva tot, cosa que per altra banda ens fa superar-nos com a poble.

L'estat gasós on podem mostrar la relació de la nostra festa amb l’aigua. Per una banda enemic deslluidor de la festa que ens enrabia quan apareix en la setmana gran i per altra la reacció de l’aigua amb el calor del foc ens mostra el moment màgic on en eixa cortina de fum, aigua i foc vislumbrem la imatge de la futura falla i marca l’inici de la festa per a continuar en el següent exercici.

O

L'aigua té una estructura molecular simple.

Està formada per un àtom d'oxigen i dos àtoms d'hidrogen units a l’oxigen per un enllaç covalent. Les molècules d'aigua es poden agrupar entre sí gràcies a enllaços d'hidrògens.

En la nostra falla també tenim una estructura particular i dos falleres s'uneixen per a representar-la cada any.

H

H

President

FERNANDO CASTELLÓ VAYA Aquest any em toca dirigir-me a tots vosaltres com a President d´aquesta gran comissió que es la Plaça Major. Es un càrrec del qual al principi no estava segur, de fet em va costar prou decidir-me, per això vull dir-li a eixe pesat que em va pegar tant la vara…..moltes gràcies, açò es una experiència inoblidable.

Aquest any estic acompanyat d´uns càrrecs espectaculars.

Estem gaudint al màxim cada moment. I, com no, agrair a la meua família tot el suport, paciència I dedicació que està oferint-me.

I a vosaltres fallers i falleres dir-vos que es un orgull representar-vos, perquè com bé sabeu la Major té el seu encant i podrà agradar més o menys, però lo ben cert es que no deixa indiferent a ningú. Any rere any ens superem en tot allò que depèn de nosaltres, i encara que moltes vegades no ens valoren com toca hem de seguir per aquest camí, millorant la festa amb la nostra aportació.

I per últim donar les gracies a la comissió per el suport i ajuda rebuda i per continuar fent gran la PLAÇA MAJOR. Gaudiu molt aquestes falles.

VISCA LES FALLES. VISCA LA PLAÇA MAJOR.

Fallera Major

SABINA DAROCA MARTÍNEZ

Estimats fallers i amics: És un orgull per a mi aquest any, escriure unes paraules al llibret de la meua comissió, mai haguera imaginat que tindria que dirigir-me a tots vosaltres com a fallera major.

Tots els que em conegueu, sabeu que des de que sóc fallera he aportat el meu granet d’arena en tot el que pogut i tots vosaltres m’haveu donat suport en tot el que he fet, i animat a participar d’una manera activa.

Estic orgullosa de tot el que ha aconseguit aquesta comissió, ja que aquesta falla històricament ha aconseguit molts premis. Per a mi, el millor premi d'enguany seria que gaudim d'aquestes falles com mai, que ballem, que riguem, que cridem, sí Fallers, el premi de gaudir de cada moment.

Vull agrair a tots els que treballen per a que tot isca perfecte i aquests dies ho puguem gaudir com cal.

Fallers de la Major, en un obrir i tancar d’ulls, ja estem al mes de març, eixe març tan nostre, amb xarangues, coets, passacarrers i monuments. La plaça es vestirà de gala, per a rebre les festes de Sant Josep. I jo una vegada més, encara que des d’un altre punt de vista gaudiré d’aquesta festa.

Al meus càrrecs, Isabel, Lucas, Pepa, Fermín i Fernando, prepareu-vos que comença la nostra festa. A gaudir de les falles que van a ser especials i inoblidables.

Visquen les falles!!! Visca la falla Plaça Major!!!

Fallera Major Infantil

ISABEL OLIVER PENADÉS

Estimats amics i fallers: Vaig nàixer en una família amb tradició fallera i es un plaer per a mi ser fallera d´aquesta comissió i poder representar a tots els xiquets de la meua volguda falla.

Per a mi, aquest regnat és com el cicle de l’aigua que estudie a l’escola. Començà el dia de Sant Josep quant l’aigua va apagar les flames de l’exercici passat, i començarem a crear un nou any faller. En un principi era líquid, amb pocs actes, sols tenia que triar algunes cosetes de la meua indumentària però, a mesura que transcorren els mesos, els actes son més nombrosos i el treball dels fallers va solidificant la festa de les falles per a arribar de nou al dia 19 de març quan al cremar-se les falles tornarà a evaporar-se l’aigua per començar un nou cicle.

Tots els actes als que estic assistint representen per a mi els ingredients ben seleccionats del meu cicle particular. Estic gaudint d’allò més bé cada acte, cada moment viscut amb els meus amics de la falla per tal d’aconseguir que aquestes festes siguen les millors de la meua vida i encara que la meua falleta parle de l’aigua, desitge que aquesta no estiga present els dies de falles.

Desitjar-vos que quan arriben els dies fallers tots junts puguem gaudir al màxim de les festes. Que tot l’esforç i el treball que es realitza es veja reflectit en una festa d’alegria i d’amistat.

Sols em resta dir-vos que quan oloreu la pólvora, escolteu els coets i les xarangues no dubteu d’eixir al carrer i gaudir de la festa com es mereix Carcaixent.

President Infantil

LUCAS GINER REVERT

Hola a tots: Sóc faller de la Plaça Major des de que vaig nàixer i és una alegria molt gran per a mi dirigir-me a tots vosaltres com a President Infantil de la meua falla.

Com imaginareu és un any molt especial per a mi i vos puc assegurar que estic gaudint al màxim amb els càrrecs que m’acompanyen: Fermí, Pepa, Sabina, Fernando i Isabel, així com en els presidents infantils de les altres comissions.

És una responsabilitat molt gran representar a la meua comissió, i vull donar-vos les gràcies a tots per fer-m’ho passar d’allò més bé en la millor festa del món, LES FALLES.

També m’agradaria dir-los als meus amics que es preparen per als cercaviles, discomòbils, despertades i per a jugar a la Plaça fins que els pares ens diguen que ja està bé…com fem tots els anys!.

Espere que passeu tots molt bones falles i clar…que visca la Falla Plaça Major!!!

Padrina

PEPA SOLER i OLTRA En primer lloc haig d’agrair a la comissió Falla Plaça Major i, sobretot, a la meua família.

Javi, Luis, Maria... sense el vostre suport no haguera sigut possible que jo estigués avuí escrivint aquestes lletres com a madrina de la meua falla.

M'ompli d’orgull i satisfacció representar a aquesta gran falla exercint aquest càrrec.

La sorpresa més gran d’aquest viatge que ara comença ha sigut trobar-me amb les meravelloses persones que són la resta dels càrrecs d’aquest exercici: Sabina, Fernando, Isabel y Lucas.

No podria mai oblidar-me de les famílies dels meus càrrecs: Juani, Quique, Lorena, Toni i Elena, Oscar i Marta; tots junts formem una colla d’amics disposats a gaudir, i fer-vos gaudir, al màxim de la nostra festa.

I no podia oblidar-me de tu Fermín. Sols tinc paraules d’agraïment per ser el meu padrí perquè junt a tu estic vivint una experiència plena, bones estones i moltes, moltes risses.

Gràcies de tot cor.

Sols resta acomiadar-me desitjant-vos a tots que passeu unes molt bones falles!!

Visquen les falles i visca la falla Plaça Major!

Padrí

JUAN FERMÍN TORTOSA BELDA Fallers i falleres, valencians, amics tots.

Un sentiment d’un padrí privilegiat per tindre l'oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres en un escrit tan especial, on l'emoció, l'esperança i els somnis van junts de la mà.

Ser padrí de la Falla Plaça Major ha segut per a mi un somni complit, una cosa que sempre imaginava , que passa de pressa i que s'acaba. El somni que jo tenia seguix viu, perquè aixina són les nostres festes, aixina són les Falles, foc purificador i renovador. M'agradaria fer partícip a tota la gent d'una manera especial, dels meus sentiments cap esta gran família fallera de la meua volguda falla.

Moltes coses em queden per gaudir aquest any, carregat de vivències extraordinàries i d'emocions irrepetibles. Un any en que s'han donat multitud de vivències i germanors. Què poder dir dels càrrecs que tinc enguany, res més que elogis, estic molt feliç i no podrien haver-me tocat millors càrrecs.

Un món faller que demostra la seua vocació... un oferiment als demés que continua viu com he pogut constatar en multitud de comissions que seguixen un any darrere d'un altre en eixe mateix camí d'entusiasme, donant mostres de la seua entrega i col·laboració.

També m’agradaria dir que sempre m'he sentit molt recolzat per aquesta gran comissió i tota la meua gent al voltant, no es pot demanar res més millor.

Els meus desitjos serien que per aquest any i els vinents, tot el millor per a esta grandíssima comissió i seguir amb la nostra identitat, la identitat de la Falla Plaça Major.

Comissió Infantil FALLERA MAJOR INFANTIL OLIVER PENADES, ISABEL PRESIDENT INFANTIL GINER REVERT, LUCAS

ACOSTA SABATER, NACHO ALARIO TALENS, CARLA ALBELDA ALCARAZ, DIEGO ALBELDA ALCARAZ, LUCIA ALBERO PERPIÑA, LAURA ALVES PENADES, ALBERTO ALVES PENADES, CRISTINA BELDA FERRER, ADRIANA BELDA FERRER, IRENE BIFANTE MORANT, CANDELA CALATAYUD CANET, JOANA CALATAYUD CANET, NOA CALATAYUD MANZANEQUE, SONIA CASASUS PEREZ, ELENA CASASUS PEREZ, ENRIC CASASUS PEREZ, LOLA CASASUS PEREZ, MARIA CASTELLO ESTRADA, DAVID CASTELLO ESTRADA, FERRAN CEREZUELA BARQUE, ELENA CEREZUELA BARQUE, PABLO CLAVIER GINER, CARLES CLAVIER GINER, MARC COLOMINA DAROCA, QUIQUE CUMPLIDO FERAGUT, NEUS CUMPLIDO FERRAGUT, CLARA CUMPLIDO FERRAGUT, JORDI DAROCA ALBEROLA, LEYRE DAROCA ALBEROLA, NOA FERRANDO MARIN, GABRIEL GIMENO PONS, ANDREU GIMENO PONS, CARLES GINER REVERT, HUGO GONZALEZ CRUAÑES, CARMEN LAFUENTE VAYA, ANDREU

LLEDÓ ANDRÉS, HECTOR LLEDÓ ANDRÉS,LUCIA LLINARES BORRÁS, LEO LLORENS RAMÍREZ, OSCAR LLORENS RAMÍREZ, PAULA LOZANO POQUET, JORDI MARTÍNEZ ANDRÉS, ALEX MONTAGUD MURILLO, JOAN MONTAGUD MURILLO, PEPE NAVARRO CAPELLA, JOSÉ OLIVER PENADES, CLARA ORTS MORANT, ALVARO PEÑALVA VARGAS, CLAUDIA PEÑALVA VARGAS, JEROME PERPIÑA BRINES, VICTORIA PERPIÑA CABALLER, SANDRA PLA LLOPIS, ALEJANDRA PLA LLOPIS, VALERIA PONS ALBELDA, AIGÜES VIVES PONS ALBELDA, GUILLEM RODILLA HUGUET, BELEN ROIG FERRI, ANDREU ROIG FERRI, PAULA SANTAMARIA MARIN, ERICA SANZ ALBEROLA, NOA SANZ ALBEROLA, VEGA SEGUI GUZMAN, CLAUDIA SOLA MIRO ALBA SOLER SANCHIS, ANDREA TORTOSA CABANES, MARTINA VALERO MOMPARLER, NEREA VAYA GINER, PAU YUSTE TORMOS, JOEL YUSTE TORMOS, OSCAR ZABALA CABALLERO, PAULA

Comissió Adults

FALLERA MAJOR DAROCA MARTINEZ, SABINA PRESIDENT CASTELLO VAYA, FERNANDO PADRINA SOLER OLTRA, PEPA

PADRÍ TORTOSA BELDA, JUAN FERMIN VICE-PRESIDENT 1 ROIG PELUFO, ROBERTO

VICE-PRESIDENT 2 PEÑACOBA POLICARPO, PABLO

VICE-PRESIDENT 3 VIDAL CARAÑANA, LUIS JAVIER

VICE-PRESIDENT 4 OLCINA RODAS, JOSE FRANCISCO SECRETÀRIA ESTRADA FLORES, PATRICIA

VICE-SECRETÀRIA ALBELDA ROSELLO, ANGELES TRESORER PERPIÑA UBEDA, JORGE

COMPTADORA SALOM RIBERA, SANDRA

VICE-COMPTADORA VALIENTE BLAZQUEZ, BEVERLY DEL. QUOTES GIMENEZ ESTRADA, DESIRE DEL. LOTERIES MARTI DURA, Mª JOSE MARTIN VALLES, ELISA VIVES RUBIO, NATALIA

DEL. FESTEJOS ESTRADA CHICO, JUANI PEÑALVA CAPRIO, JEROME

DEL. PRESENTACIÓ MEJÍAS MELERO, ANTONIO ROCH MARTI, TATIANA TORTOSA ESTRADA, SAMUEL

DEL. CABALCADA ANDRES PALOMARES, RAQUEL RAMIREZ RODRIGUEZ, ALICIA

DEL. ACTIVITATS DIVERSES GALLEGO ANTÓN, JOSÉ LLUESMA DE LA CONCEPCIÓN, JUAN

DEL. MONUMENTS ROIG PELUFO, ROBERTO

DEL. LLIBRET BORRAS BENEYTO, SILVIA

DEL. PARADOR CEREZUELA GUEROLA, JUAN CARLOS CLAVIER SUÑER, JEREMIAS LLEDO TALENS, JUAN VICENTE LLORENS PASTOR, OSCAR VILLALBA OLTRA, MIGUEL ANGEL DEL. MANTENIMENT CUMPLIDO MIRA, DANIEL SAN JUAN ALBELDA, JOSE VICENTE

DEL. PROTOCOL CAMACHO COGOLLOS, MANOLO ESTRADA FLORES, PATRICIA DEL. NOVES TECNOLOGIES PEÑACOBA POLICARPO, PABLO

DEL. INFANTILS FERRI CLIMENT, EVA MURILLO HERNANDEZ, MARIAN

DEL. JOVENTUD TORTOSA ESTRADA, EDGAR

DEL. PUBLICITATS COLOMINA PERIS, ENRIQUE DURÁ MARTÍNEZ, ANTONIO PERPIÑA UBEDA, PASCUAL DANIEL

DELEGAT J.L.F. OLCINA RODAS, JOSE FRANCISCO

DEL. INCIDÈNCIES ALBERO FRESQUET, GUILLERMO

DELEGADES MIG ANY FALLER PAU CAMARENA, JUDITH VALIENTE BLAZQUEZ, BEVERLY

DEL. ESPORT PÉREZ HILL, LLUIS

ABENDAÑO SEBASTIÁ, ESTHER ACOSTA TORTAJADA, JUAN MANUEL AHULLANA TALENS, SILVIA ALBELDA ANDRÉS, SILVIA ALBERO FRESQUET, GUILLERMO ALBEROLA ESCANDELL, ANA ALBEROLA ESCANDELL, CARMINA ALBEROLA ESCANDELL, SILVIA ALBEROLA PEREZ, NOELIA ALVES, PHILIPPE ANDRÉS PALOMARES, ANA ARBONA PICOT, ANA ARBONA VICENTE, MARIBEL AROCA FERRER, FRANCISCA BARQUE JUNI, MARTA BELDA FERRER, MAR BELDA GARCIA, JOSE BELDA PLA, JESUS BELTRAN LLEDÓ, RAFAEL BIFANTE MARCOS, JAUME BLASCO PONS, INMACULADA BLAZQUEZ DOMINGUEZ, YOLANDA BORRAS RAMIREZ, Mª JOSE BOSCA JUAREZ, LARA BUIGUES BAÑULS, PASCUAL BUIGUES MARTINA, MAR CABALLER CLIMENT, Mª EUGENIA CABALLERO MAS, INMACULADA CABANES SOTORRES, ANA CABANES SOTORRES, MARTA CERVERA FERRER, ARNAU CLAVIER SUÑER, MARCOS DAROCA MARTINEZ, RUBEN DURA BLASCO, MARCOS ESCANDELL LOPEZ, Mª CARMEN ESTRADA FLORES, LORENA ESTRADA FLORES, OSCAR EXPOSITO MOYA, Mª AMPARO FERNANDEZ CASAS, JUAN FERNANDEZ GIRONES, ALBERTO FERRAGUD FERRER, ANA ISABEL FERRANDO FERNANEZ, JUAN MIGUEL FERRER CUÑAT, ELGA FRESQUET MÁS, JORDI GALLEGO AROCA, JOSE GIMENEZ ESTRADA, PAU GIMENEZ FOGUES, DAVID GIMENO VALLE, ANGEL GINER OLIVER, OSCAR

GIRONES MOLINES, CONCHA GOMAR VAYA, CONSUELO GOMEZ PEREZ, PEPA GOMIS TALENS, ANGELA GUZMAN MOSCARDO, Mª LINA HERMANO DE LA CONCEPCION, JUDIT LAFUENTE SOLER, VICENTE LLINARES PERIS, ADRIAN LLUESMA REQUENA, ANDREA LOZANO POQUET, MARC MARIN ESPEJO, VANESSA MARTI ARBONA, ALEJANDRO MARTI DURA, VICENTE MARTINA CASTELLS, LAURA MARTINEZ BERNAL, ALBA MARTINEZ BERNAL, IBALLA MARTÍNEZ COBO, JOSE CARLOS MARTINEZ RODRIGUEZ, DIEGO MAYORDOMO TARIN, PABLO MOLINA PEREZ, BEATRIZ MONTAGUD TALENS, JOSÉ MONTERO SANCHIS, RUBÉN MORANT MENDEZ, CARMEN MORANT MENDEZ, CRISTINA MUELA MATA, ALBA MUÑOZ SAEZ, MAITE NAVARRO CALATAYUD, JOSÉ ANTONIO NAVARRO MARTINEZ, ANTONIO NICOLÁS GARCIA, SILVIA OLCINA EXPOSITO, CRISTINA OLCINA EXPOSITO, JAVIER OLIVARES ANDRES, ANGELES OLIVER RAMOS, ISRAEL OLIVER RAMOS, JAVIER OLIVER ROIG, ANTONIO OLTRA BORRAS, LUCIA ORQUIN MOSCARDO, IRENE ORTS DOMENECH, NATXO PAU CAMARENA, LAURA PELLICER JORDAN, CATERINA PENADES FERRER, MARIA PENADES GINER, ELENA PENADES GINER, LAURA PEÑACOBA ALBEROLA, PAU PEÑALBA MARIN, ZORAIDA PERALT SAMPEDRO, VICENTE PEREIRA CRUZ, TOMAS PEREZ SANJUAN, LIDIA PEREZ SANJUAN, SILVIA

PEREZ SOLER, EMILIO PERPIÑA BRINES, MARTA PERPIÑA CABALLER, EUGENIA PERPIÑA UBEDA, Mª TERESA PLA ESPARZA, Mª AMPARO PLA SALOM, ADRIÀ POMARES PLA, LAURA POMARES PLA, MARINA PONS GARRIGOS, DAVID PONS PONS, AMPARO PONS TUDELA, NICOLAS POQUET TORMOS, LOLES PUERTOS AHUIR, ESTHER PUIG BENÍTEZ, Mª CARMEN PUIG OLCINA, LAURA REQUENA ZORNOZA, ANTONIA REVERT GOMAR, CESAR REVERT GOMAR, MARTA REVERT SANJUAN, EMILIO RIBERA CASTELLO, ALBERTO RIBERA CASTELLO, CLARA ROCH MARTI, ISMAEL ROCH MATA, MIGUEL RUBIO PLA, MIREIA EMPAR RUBIÓ SANVALERO, CARLOS RUPIDERA PIERA, JORGE SABATER ALABOR, PATRICIA SALOM BENITO, MIRIAM SANCHIS PICOT, BENITO SANCHIS RICHART, MARIBEL SANTOS COPOVI, ANGELA SANZ RAMIREZ, QUIQUE SEGUI PICOT, JORGE SELLENS FERRER, DIEGO TALENS ALBEROLA, PASCUAL TORMOS SALOM, MARIA TORRES CLIMENT, MARIA URBANOS GONGA, CLAUDIA VALERO ASTARLOA, JUAN SALVADOR VALERO MOMPARLER, JOAN VARGAS MONTEAGUDO, LAURA VAYA DEL CAMPO, CARMEN VIDAL DE LA NATIVIDAD RAQUEL VIDAL PEDROS, MARINA VIDAL SOLER, LUIS VIDAL SOLER, MARIA VILA CALABUIG, SANDRA YUSTE VALERO, EMILIO ZURITA COPOVI, LUCIA

Millors Fallers

Orgullós de que la meua comissió, la falla PLAÇA MAJOR de Carcaixent, m’haja designat a mi com a millor faller. Les falles com tots sabeu és la festa més gran que tenim, on es barregen diferents tipus d’emocions i sentiments.

Tot açò, jo, com a faller ho he anat coneixent al llarg de tots aquests anys que estic al món faller i a la meua falla, que vénen a ser ja 24 anyets. Intente gaudir cada moment a la falla, ajudant a fer la presentació, la cavalcada, les paelles, la plantà del monument, els dies de falles al casal a les cercaviles i altres moments. Al igual que he conegut gent nova, que al llarg del temps considere amics i amigues per sempre. Tenim un grup de gent extraordinària, molt bo, amb moltes ganes de treballar i fer que estiguem sempre el més alt possible.

Intentem gaudir de la nostra festa, que és meravellosa, ens ho passarem bé, ens riurem, hi haurà moments no tant bons, però al cap i a la fi, gaudirem.

Juan Vte. Lledó Taléns

"Hola amigues i amics fallers, m'han demanat que diga unes paraules i jo de paraules ben poques, perquè no sé expressar-me, però tinc molt de sentiment per aquesta falla, la meua falla, que per a mi ja és part de la meua vida i la meua família.

Jo he tingut el càrrec de Padrina, el meu marit a qui tots coneixeu Antonio bo, “EL POLACO”, també va ser Padrí i el meu fill Sergio President Infantil. Mai he tingut queixa dels què van compartir eixos anys amb mi i espere no acabar ací perquè falta que la meua filla Alba puga ser Fallera Major.

Bé, només, agrair-vos molt que enguany juntament amb Juanvi com a millor faller ens hagen atorgat la Medalleta, perquè és un orgull que et valoren d'esta manera. Moltes gràcies al Presi i a la Secretària per recordar-se’n de mi. Vull que sapieu que amb medalla o sense ella estaré per al que faça falta."

Bones falles per a tots

MªCarmen Puig (La Polaca)

Recompenses ADULTS

FULLES DE LLORER • ANA FERRAGUD FERRER

OR

• LIDIA PEREZ SANJUAN • MIGUEL ROCH MATA

PLATA: • RAQUEL ANDRES PALOMARES • LARA BOSCA JUAREZ • ALBERTO FERNANDEZ GIRONES • JUAN VICENTE LLEDO TALENS • ALBA MUELA MATA • MARIA ANTONIA MURILLO HERNANDEZ • IRENE ORQUIN MOSCARDO • LAURA POMARES PLA • MARINA POMARES PLA • LAURA PUIG OLCINA • MARIA TORMOS SALOM • EMILIO YUSTE VALEO • LUCIA ZURITA COPOVI

INFANTILS OR

• ENRIC CASASUS PEREZ • LOLA CASASUS PEREZ • MARIA CASASUS PEREZ • NEUS CUMPLIDO FERRAGUD • LUCAS GINER REVERT • HECTOR LLEDO ANDRES • PEPE MONTAGUD MURILLO • ALVARO ORTS MORANT • PAULA ROIG FERRI

PLATA • ADRIANA BELDA FERRER • IRENE BELDA FERRER • ELENA CASASUS PEREZ • FERRAN CASTELLO ESTRADA • CLARA CUMPLIDO FERRAGUD • JORDI CUMPLIDO FERRAGUD • ANDREU GIMENO PONS • CARLES GIMENO PONS • LUCIA LLEDO ANDRES • ALEX MARTINEZ ANDRES • JOAN MONTAGUD MURILLO • VICTORIA PERPIÑA BRINES • SANDRA PERPIÑA CABALLER • ALEJANDRA PLA LLOPIS • VALERIA PLA LLOPIS • ANDREU ROIG FERRI • NOA SANZ ALBEROLA • CLAUDIA SEGUI GUZMAN • ALBA SOLA MIRO • NEREA VALERO MOMPARLER • JOEL YUSTE TORMOS • OSCAR YUSTE TORMOS

ELENA PENADES GINER

MARTA REVERT GOMAR

CESAR REVERT GOMAR

Mª ISABEL SANCHIS RICHART

L'aigua destil·lada és un aigua pura, sense cap substància dissolta en ella, de la mateixa manera que els nostres xiquets són purs i innocents

Aigua va!

36

Explicació falla infantil Paula Roig Ferri Membre de la comissió infantil

Juanjo Salom

En la falleta d’enguany volem ensenyar-los a tots els xiquets la importància de l’aigua en les nostres vides. Els tres estats de l’aigua ens acompanyaran durant el recorregut del nostre monument, donant-nos a conèixer els beneficis que ens poden aportar.

Primer la coneixerem en l’estat més abundant en el nostre planeta, l’estat líquid. La veurem en els mars i els rius, font de vida dels éssers vius. Amb ella regarem els nostres cultius. A nosaltres el que més ens agrada és jugar amb ella, a la piscina o la platja, de les dues maneres es una passada. La seva força ens ajuda a generar energia que ens ajuda en el dia a dia. La pluja és molt necessària però no ens agrada massa ,doncs no podem eixir a jugar i a casa ens hem de quedar. Si s’enfada eixiran els trons, els llamps i pot causar algun desastre natural.

Seguidament la trobarem en estat sòlid. On es troben els Pols i els esquimals la fan servir com a casa. Al congelador de casa en forma de glaçons per a refrescar-nos.

Quan està enfadada, una granissada pot espatllar-nos la vesprada.

Per últim l’estat gasós que mola un muntó. El procés d’evaporació és molt beneficiós i ens ajuda molt, ens aporta la sal per a cuinar i genera la pluja que com ja sabeu és molt important.

Molts oficis relacionats són importants, inclús a la nostra festa n’hem d’utilitzar. El bomber és molt important la nit de la cremà.

Sols queda conscienciar-nos i evitar la contaminació de l’aigua, fer un ús responsable i estalviar-la són de les coses més importants que hem de fer per cuidar-la.

Al llarg del nostre monument trobareu gotetes d’aigua molt simpàtiques que vos mostraran situacions divertides i llocs del nostre entorn relacionats amb l’aigua.

Sols desitgem que vos agrade la proposta d’enguany, us traiem un somriure i gaudiu d’ella.

Falla Plaça Major 2018

37

Aigua amunt

38

Presentació infantil

Tu sí que falles!!!

Continuem, més per necessitat que per altra cosa, fent una presentació infantil per la vesprada.

El repte de fer una presentació de xiquets i per a xiquets el tenen els nostres menuts més que superat, i cada any volen eixir actuant més infantils, cosa que a la gent que estem en el grup de presentació ens ompli d’orgull.

Enguany es tractava de demostrar que els fallers són capaços de relacionar qualsevol tema amb el món de les falles, i la veritat és que ens feren passar una vesprada d’allò més divertida!: “TU SÍ QUE FALLES, el programa on els nostres fallers ens demostraran les seues habilitats”.

Ens riguérem veient actuar al ¨club del somriure¨, un grup de fallerets que ens contaren uns acudits fallers que van sorprendre al nostre públic . Seguidament

Oscar Giner Oliver

aplegà el torn del grup infantil ¨una cançoneta i se n’anem…¨, que ens va demostrar que els fallers podem adaptar qualsevol cançó, siga de l’època que siga, al món de les falles.

Per finalitzar el cos de ball infantil de la Plaça Major ens cantà i ballà ¨vine a nostra festa¨, una cançó molt de moda amb lletra fallera, com no, que va convertir el Magatzem de Ribera precisament en això…en una gran festa!.

En fi, genial vesprada la que ens va fer passar nostra comissió infantil demostrant, un any més, que es pot contar amb ells per a tot.

PD: xiquets i xiquetes, moltes gràcies pel vostre temps, el vostre interès i la vostra paciència amb tots els majors i especialment amb mi!. I sobretot…ENHORABONA!!!.

Falla Plaça Major 2018

39

Un munt d’endevinalles sobre la nostra amiga l’aigua

EL SOL LA VIDA EM DONÀ, I ELL EM SOL ACABAR. FAIG A LA GENT ADMIRAR, I, ENCARA QUE L’AIGUA EM FORMÀ, A L’AIRE ME’N TORNE ANAR.

LA BOIRA

SOLUCIÓ:

A L’HIVERN, QUE ÉS QUAN TINC VIDA, TOTA LA GENT M’AVORREIX. A L’ESTIU, QUE EM QUEDE A CASA, TOTHOM VA DARRERE MEU. SOLUCIÓ:

EL GEL

Aigua avall

40

Falla Plaça Major 2018

41

BRAME, MAREGE SÓC TOMBA, ABISME I MIRALL I D’IGUAL MANERA TRACTE EL REI COM EL SEU VASSALL.

UNA COSA BLANCA, BLANCA, L’AGAFEM I NO S’AGUANTA. NO ÉS DÉU I ESTÀ PER TOT ARREU; DALT DEL CEL I DINS LA TERRA, PEL GRAN MAR ATLÀNTIC, RIUS I LLACS, EN EL POU, A LA TAVERNA, AL SAFAREIG I A LA CISTERNA. NO ENDEVINES QUÈ SERÀ?

SOLUCIÓ:

LA MAR

QUÈ ÉS ALLÒ QUE CORRE SENSE TINDRE CAMES?

QUÈ ÉS ALLÒ QUE ESPANTA TANT, QUE EN FUIG TOTHOM A L’INSTANT?

SOLUCIÓ:

LA PLUJA

SOLUCIÓ:

L’AIGUA

LLARG I PRIM, SEMPRE SALTANT I A LA MAR L’ESTÀ ESPERANT TINC MARE, PERÒ NO TINC PARE, TINC LLIT, PERÒ NO TINC COIXÍ, NO TINC PEUS NI TAMPOC RODE, I TANMATEIX FAIG MOLT DE CAMÍ.

VES SI HO SAPS ENDEVINAR UNA DAMA AMB UN MANTELL QUE HO COBREIX TOT MENYS LA MAR SOLUCIÓ:

EL RIU

SOLUCIÓ:

LA NEU

Aigua baixant

42

Falla Plaça Major 2018

43

Aigua morta

44

Yibing i l’aigua

Laura Albero Perpiñá i Paula Roig Ferri

Com tots sabem, l’aigua és indispensable per a la vida. Sense ella no podríem viure. L’altre dia mentre estudiava a la meva casa, m’imaginava un món sense aigua i ahí començà tot. Vaig agafar la meva llibreta i vaig començar a escriure aquestes línies.

En Tous, el pantà, abasteix a tot el poble. Què passaria si s’acabara l’aigua al món ?

Després se’m va ocórrer una història per a que els xiquets entenguérem la importància de l’aigua.

En l’any 2030, el pantà de Tous s’estava esgotant i ningú feia res per millorar la situació. La notícia arribà a tots els racons del món. Una família xinesa va vindre de viatge a València. Van anar a veure tots i cadascun dels pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana. Quan arribaren a Tous es vàren quedar bocabadats. Mai no hi havien vist un lloc tan sec. La filla, anomenada Yibing, va anar un dia al pantà i li va tirar un poc d’aigua de la Xina, el pantà a partir d’eixe moment cobrà vida. Des d’eixe dia l’aigua no s’acabaria mai.

Quan vaig acabar li vaig ensenyar la història a tots el xiquets de la meva comissió. A partir d’eixe moment tots els xiquets de la nostra comissió sabem la importància de l’aigua en les nostres vides i no malgastarem l’aigua mai.

Falla Plaça Major 2018

45

Aigua viva

46

L'aigua pura, sola i amb mesura Cristina Alves Penadés

Un poc d'aigua ajuda però molta remulla l'aigua és benvinguda en bona mesura

Aigua neta i pura beurem i a la muntanya la trobarem Aigua neta i pura desitgem però els rius contaminem

En tres estat la podem trobar a l'hivern gelada està a l'estiu fresqueta ens apetirà Però si molta calor fa, en vapor es convertirà Si no ens conscienciem sense aigua ens quedarem al obrir l'aixeta res no tindrem i la terra matarem

Falla Plaça Major 2018

47

Aigua dolça

48

El viatge d’Andreu Àlvar Cortell Ferri

En un planeta no molt llunyà.... Vaja, ja he començat com comencen tots els contes. Quina manera de repetir-se, més que l’all. Ala! Un altre tòpic. Tornem a començar a vore si sóc un poc més original.

Era una vegada...Res, que no hi ha manera. Tot és repetir i repetir. Els contes es repeteixen, els llibres es repeteixen, les pel·lis es repeteixen, les modes es repeteixen. Tot es repeteix. Fins i tot, els problemes també es repeteixen.

Nosaltres, els humans, som així. Ens agrada entropessar dues o més vegades amb la mateixa pedra. I ací, en el nostre colorit planeta estem pegant-nos castanyades dia sí i dia també amb el mateix cudol i, a cabotades, volem partir-lo.

Encara que no s’estranyeu, a poc a poc estem aconseguint-ho. A poc a poc estem destrossant la Terra. Un grup d’experts format per mi i el meu bolígraf hem de decidir enviar a l’Andreu, un xiquet d’allò més espavilat a viatjar pel món. Andreu té una missió i un objectiu. La missió: conèixer el problema a fons; l’objectiu: trobar una solució.

I cap allà que se’n va l’Andreu, camí amunt, muntanya avall, bosc endins, cova cap a fora, quan, de sobte, en arribar al cim del Penyagolosa es troba un núvol quiet, estàtic, sense moure ni un gram de, de, de, del que siga el cos d’un núvol.

– Què fas tu ací aturat? Quin trellat té açò? Si almenys tirares aigua.....

– Trellat? Respongué el núvol. Tu en tens més que vas bambant per ahí com si estigueres boig! Jo estic esperant.

– Esperant a què?

– A què em toque ploure.

– I això com es menja? Volgué saber Andreu. Tens un paperet com del torn de la fruiteria?

– Paperet? No home. Jo he d'esperar a que tot s'asseque i, aleshores, si encara em queda humitat, doncs faré pluja. El problema és que me’n queda molta. El món està fent-se un desert per ací i ho hi ha res que s’evapore per a mantenir-me humit.

– I per què està passant tot açò?

– Ho anomenen escalfament global. L’ésser humà amb la seua actitud de cuidar poc el planeta està fent que la temperatura puge i tot es desestabilitze.

– Escalfament global?

– Sí, xiquet. Sí. Baixa cap a la vall i allí trobaràs qui t’ho explique millor. Jo em quede ací.....esperant.

L’Andreu agafa el camí que baixa del cim i camina, i camina, i camina. Molt de temps passa fins que es troba amb un molí davant d’ell. El molí el mira estranyat i espera a vore que diu el acabat de arribar.

El nostre amic, sense dubtar-ho, va directe al gra.

– Molí, tu què fas ací?

– Aiiii, amic meu. Treballar i treballar sense descans.

Estic ja rebentat i açò no millora. Els habitants d’este planeta estan tirant tant de fum i tanta pol·lució al cel que l’efecte hivernacle està augmentant excessivament. El que faig es vore si puc escampar tot eixe fum i deixar açò més net. Però em costa molt.

– I què passa si no pots netejar-ho tot?

Falla Plaça Major 2018

49

Aigua salada

50

El molí mira trist i respon seriós: – Doncs que puja la temperatura i tot els cicles naturals es trastoquen. Quant de temps fa que no et poses un abrig? I el xubasquer?

– Uffff, ni ho recorde.

– Continua cap endavant amiguet meu i allà lluny trobaràs una barraca de camp. Al costat de la porta hi ha un termòmetre. Ell t’explicarà més coses.

Andreu reprèn la marxa i hores més tard troba la barraca i el termòmetre, tot suat i roig.

– M’envia el molí, diu que tens coses que contar-me.

– Vaja, un altre curiós. Que no ho vegeu tot clar o què? Necessiteu que vos ho explique més vegades?

Andreu que no vol enfadar al seu nou conegut, intenta calmar-lo.

– Donat conte que sóc un xiquet, que tot açò no és culpa meua. Els majors s’han encarregat de tot aquest desastre.

– En això tens raó. Seua és la culpa de què ja no ploga, ni faça fred, de què es desfacen el pols, de què sols ens queden dos estacions.

– Dos? No en son quatre?

– Tu veus diferència? Pràcticament ens queda primavera i estiu.

– Ara que ho dius! Fred i pluges no en queden moltes. Tens alguna solució?

– Em fa por que siga massa tard. Però si no aturem tota esta bogeria anem però que molt mal. Ja ni els arbres tenen esperança. Mira, ves cap aquell bosc i xarres amb la carrasca.

Andreu es dirigeix cap a les carrasques que veu al Reialenc, seques, consumides, negres....

– Bon dia, senyora carrasca.

– Bon dia, dius? Estic lluitant per rebrotar, però m’ho poseu molt difícil.

– Per què?

– Innocent xiquet. Ens cremen, no ens donen aigua, estem mal cuidats, abandonats...

Andreu recorda una cosa que va llegir en un llibre del cole.

– Amb l’efecte hivernacle els arbres aguanten més la fulla i netegen l’atmosfera millor.

– Estic d’acord. Respongué l’arbre pausadament. Mira al voltant. Quantes fulles veus?

Cap, ni una. Què hem de netejar així?

I l’arbre tancà els ulls donant fer acabada la conversa. El nostre xiquet s’acosta a una enorme pedra i es posà a l’ombra.

– Anem a vore. Si contaminem molt, si fem pujar les temperatures, si estem eliminant estacions, si estem desforestant el planeta, si,si,si, i més si. Tot són obstacles fets per l’home. Hem de posar el nostre gra d’arena, hem d’intentar recuperar aquest planeta per als qui vinguen darrere de nosaltres. No podem inventar la natura, però sí cuidar-la i millorar-la, perquè si no ho fem prompte, estarem com diuen els nostres iaios....... fent aigua per tot arreu.

Falla Plaça Major 2018

51

Espetec d’aigua

52

El got d’aigua

Marià Mosquera Mata

Totes les nits ma mare m’envia al llit carregat amb un got d’aigua, tement tal vegada que pogués deshidratarme durant el trànsit nocturn. Me la bec d’un glop, deixe el got damunt de la tauleta, tanque els ulls i em dispose a dormir.

M’envolta un somni surrealista; acudeixen a la parcel·la onírica del meu cervell les lliçons adquirides en les aules i les informacions dels mitjans de comunicació, tot plegat barrejat amb els meus propis criteris. Resulta un còctel de vegades contradictori sobre la funció que representa l’aigua en tots els aspectes de la vida.

“L’aigua cobreix més del setanta per cent de la superfície del Globus. El cos humà segueix la mateixa proporció: tres quartes parts estan compostes per aigua, i, sense les propietats extraordinàries d’aquest element tan preat, la vida no hauria pogut desenvolupar-se.”

“L’aigua ha servit en el transcurs del temps com un dels més poderosos símbols en totes les tradicions, cultures i religions, en representar en totes elles la puresa com una virtut positiva de les seues manifestacions. Tanmateix, pot presentar un del majors graus d’insostenibilitat i de conflicte la lluita pel control del seu ús. No és tan sols una forma química, sinó que a més representa un element de “l’ànima”: fluid, canviant, purificador, amniòtic, nutritiu, amenaçador, refrescant... .El seu aspecte és multiforme: líquid, sòlid i gasós. No té forma pròpia.”

“El líquid amniòtic en el qual flotem durant els mesos anteriors a la nostra vinguda al món simbolitza una aigua

mística: en rompre les aigües, naixem. En la major part de les mitologies les aigües són emprades per a desintegrar, destruir les formes, dissoldre, i, fins i tot, per a llavar els pecats. La immersió en les aigües significa la mort i, contràriament, l’emergència implica el renaixement, el retorn a la vida.”

“Actualment, l’aigua és contemplada com un més entre els diferents recursos econòmics dels quals disposa la natura i no com un component dels ecosistemes. Es compra, es ven, es traspassa, omple piscines i embassaments i, per contra, el valor estètic, cultural, ecològic dels rius, mars, llacs, brolladors... i de totes les manifestacions que presenten les aigües és anul·lat en nom de la nova religió del “progrés” mal entès, que tan sols observa el món com un immens dipòsit de matèries primes: el llit d’un riu que una canonada de formigó, sempre aprofita per a la consecució pràctica dels plans previstos.”

“Sense aigua no hi ha vida” “L’aigua és vida, no la malbarates.”

“Malgastar l’aigua hui, patir set demà.”

En acabar aquests últims eslògans, dignes missatges de qualsevol administració pública, vaig deixant l’aquàtic somni tot pensant en la bona dutxa calenteta que m'hee de pegar abans de mamprendre el camí diari a l’institut.

Em desperte de sobte amb una sensació humida. Tinc el pijama xopat i apegat a les cames.

TANT DE SOMIAR AMB AIGUA... !!!

Falla Plaça Major 2018

53

L'estat líquid de l'aigua és l’únic estat amb un volum definit, però no amb forma fixa.

En aquest estat les molècules d'aigua estan molt prop unes de les altres, d'aquesta manera un líquid és incomprensible. En la nostra societat també estem uns prop dels altres, en continu moviment i moltes vegades som incomprensibles.

Fil d’aigua

58

Explicació falla

Roberto Roig Pelufo Membre de la comissió

La nostra falla gran parlarà de tot allò que comporta fer les coses en parella. Des de ben menuts fins a més adults tenim la condició innata com a éssers vius d’emparellar-nos i buscar l’associació per a fer front a una vida i societat cada vegada més complicada.

Un gran cavall representarà el punt de suport que tota parella busca per tal de portar endavant els seus projectes i somnis, la seva vida diària, la seva convivència, el seu entorn i tot allò dolent que de vegades els colpeja. Els ninots a les escenes del cadafal ens mostraran totes les vivències i perills que pot patir una parella.

En la part darrera al nostre jardí laberíntic ens podrem trobar tot tipus de parelles, de conveniència, polítiques (aah, que son distintes a les de conveniència?), les que tenen una relació buida...esperem que totes duguen a bon terme la seva relació i que no facen aigua per el bé de tots.

Toni Pérez Falla Plaça Major 2018

59

Passat per aigua

60

Presentació “Tu si que falles”

Any rere any és cada vegada més difícil sorprendre al públic que ve a les nostres presentacions, però estic segur de que enguany ho hem aconseguit. Hem aconseguit “canviar” el protocol, un tema tabú i que sempre està envoltat de polèmiques. Simplement ens abellia donar més protagonisme als màxims representants de les comissions de Carcaixent al principi de l’acte i aconseguirem una estampa única: totes les Falleres Majors i Presidents de les comissions junts dalt de l’escenari, cosa que va captar l’atenció de tot el públic assistent.

El guió tractava de demostrar que les presentacions que es fan al nostre poble continuen sent les millors, i per això féiem un concurs continuant amb el tema de la presentació infantil on demanàvem als fallers que demostraren que son capaços de relacionar qualsevol cosa amb el món de les falles.

Oscar Giner Oliver

Parodiarem el concurs “pasapalabra” i el convertirem en “passapalafalla”, on tots els diners guanyats eren per a millorar el monument, clar! Seguidament adaptarem a la falla escenes de pel·lícules molt famoses com Titànic, E.T, Grease, Casablanca, Braveheart, i moltes més que demostraren que la imaginació dels fallers no té límits!

I per a finalitzar el duo “El Cuqui i el Mali” ens cantaren la versió fallera del famós “despacito”, xupito a xupito, abans de presentar a la Cort d’Honor i a nostra Fallera Major.

Música, ball, decorats, un vídeo espectacular recolzant al comerç local i molt d’humor van fer que la gent que acudí al Magatzem gaudira d’una gran nit que ens va fer sentir molt orgullosos a tota la gent que formem la Falla Plaça Major.

Falla Plaça Major 2018

61

Ram d’aigua

62

Allò que és elemental Silvia Borrás Beneyto

Com cada dia, em disposava a fullejar les pàgines del periòdic per buscar articles d’opinió que poguérem servirme. Aleshores ja anava rondant-me pel cap la idea sobre la que volia enfocar aquest text, però vaig trobar una xicoteta i modesta columna a la contraportada, que demanava a crits la meua atenció: Elemental, s’anomenava l’escrit, per Félix de Azúa.

De seguida, amb una ullada ràpida, vaig poder detectar i llegir les paraules que no podien haver-me vingut millor en aquell moment: Aigua i Leonardo da Vinci. Me’n vaig vindre amunt! Ja sabia jo que Elemental anava a amagar entre les seues línies alguna cosa essencial. Però coses d’estes tan estranyes que mai no sabem massa bé perquè ocorren just en el moment idoni, allò tan essencial i vital que guardava el text era l’aigua.

D’aquesta manera, l’article feia referència a una publicació d’un poeta i filòsof, Barja i Lanceros, El libro del agua, la qual es tracta d’una antologia que recull escrits i dibuixos de Leonardo da Vinci sobre l’aigua: “Fue una obsesión del sabio desde su juventud y el elemento que más cerca estuvo, para él, de ser un organismo viviente y con alma, es decir, un dios”, deia el periodista a la seua columna. I afegia que da Vinci va anotar tots els seus moviments, formes, beneficis, perills, etc, però no en un tractat d’hidràulica, sinó més bé en una vertadera mitologia.

Arrel de l’article del periòdic, i a falta de veure el llibre aquest, vaig buscar alguna referència més sobre el seu contingut i en un reportatge del mes de desembre al periòdic El País, es profunditzava sobre l’assumpte.

“Y tiene una cierta idea ecológica del fin del mundo, su carácter premonitorio es asombroso”. Leonardo se hace eco aquí de una vieja tesis medieval: la del hombre como microcosmos y el mundo como macrocosmos. “Pero él le da la

vuelta al concepto, y así sostiene que el flujo del agua son las venas del mundo y que el mundo, en contra de lo que dice Aristóteles, no será eterno sino que terminará, y que lo hará por el agotamiento del agua”, matiza Barja. Així comenta el periodista una de les declaracions de l’autor del llibre.

Encara puc recordar aquell viatge en el que per primera vegada visitava el Louvre de París i observava bocabadada l’obra del mestre del Renaixement. Ni que jo aleshores fora capaç d’apreciar qualsevol detall que envoltava aquella madonna. L’únic que sols em rondava pel cap era la idea de com aquella imatge podia ser tan famosa, tan enigmàtica, si jo la trobava d’allò més normal. I no és que amb el temps, l’haja sabut valorar més, però és cert que des d’aleshores i sempre que he escoltat o he vist el nom de Leonardo da Vinci, he sentit una gran curiositat per conèixer cada cosa que aquest home sembla descobrir ara al món.

La màgia de saber de tot és un do a l’abast de molt pocs i crec que, per damunt de tots els seus projectes, descobriments, les seues teories i tractats, etc. la cosa que més m’atreia sempre d’aquest personatge savi, és la capacitat de tenir en les seues mans el temps i la intel·ligència suficients per poder saber i accedir a tot. Emprava amb la mateixa destresa les paraules com els pinzells. Escriptor i pintor; filòsof i científic, enginyer i músic... Capaç d’assolir el sentiment i la raó alhora; allò més abstracte mesclat amb la matèria; d’entendre l’ànima i el cos al mateix temps... Pensava jo que seria una persona molt tolerant, de tal manera que és difícil, de vegades, entendre la ciència i allò que és exacte amb el sentiment que amaga un poeta o filòsof.

Per eixa raó, la casualitat de que l’article aquest contingués les paraules Leonardo da Vinci i aigua m’han servit per poder enllaçar amb un tema tan elemental, que el propi mestre del Renaixement ja va deixar tot un tractat pictòric sobre la vida pròpia de l’aigua, des de totes les seues perspectives.

Falla Plaça Major 2018

63

Acabar en aigua de figues

64

L’aigua, tan vital com destructiva, és tal vegada l’element més essencial per a l’ésser humà ja que és el principal component del nostre cos. Sense aigua, sols podríem sobreviure dies o inclús hores. És curiós com un bé tan necessari, cada vegada és més car d’adquirir i no hi som conscients. El que abans suposava anar a la Font de la Parra tot carregats per reomplir botelles de plàstic i garrafes mil vegades reutilitzades (i no passava res) amb el comboi que feia el fet d’anar a passar un matí o vesprada a prendre el solet i jugar, ara implica el mateix esforç per carregar-les però ens costa de la butxaca. Qualsevol dia, l’aigua es vendrà a preu d’or, sinó ho fa ja.

L’altre dia vaig veure un anunci publicitari on es mostrava la comparació de com reaccionem les persones als fets de quedar-nos sense bateria al mòbil o si el perdem, i quedar-nos sense aigua. La reacció als dos casos és tan dràstica com impactant, possiblement perquè la dependència que tenim del nostre Iphone no ens deixa veure el problema que suposa quedar-se sense aigua o perquè, afortunadament, mai ens les hem vist en la situació de quedar-nos completament sense ella. Això volia mostrar l’anunci, la importància que li donem a les coses segons la facilitat o no que encara tenim per poder accedir a elles. Però l’aigua, al ritme que anem, hi haurà un dia que ens costarà com si es tractés d’un capritx més, no un bé essencial i sembla que no ens adonem. En canvi, la pèrdua del mòbil ha suposat i suposa, això ho he vist amb els meus propis ulls, atacs d’ansietat en adolescents de tretze anys que han hagut d’ingerir pastilles de valeriana de dos en dos, histèrics, perquè diuen que sinó es fiquen molt nerviosos.

No estem preparats per acceptar situacions que s’hi podrien donar i que sembla que no tenen importància perquè ho tenim com una cosa segura, per a sempre. “L’aigua s’acaba”, li dic, de tant en tant, al meu fill. Del que dic, entendrà la meitat, però bo, ja seria un gran pas. “Tanca l’aixeta”, era el que ma mare constantment ens deia, sense que nosaltres, aleshores, fóssim massa conscients del que suposava la restricció d’aigua en temps de sequera o del cost d’anar a comprar-la.

En definitiva, l’aigua, com qualsevol dels altres elements de la natura, està plena de misteris, de màgia...En eixe sentit, intente entendre al savi renaixentista com a qualsevol altre científic o estudiós que pretenien o pretenen desvetllar tot el seu funcionament, la seua essència...Tan prompte és vital per a existir, com que destrueix al seu pas tot el que pilla. I a la nostra terra d’això en sabem un poc... Per això, sonen totes les alarmes quan comencen a caure quatre gotes...

L’aigua, tan necessària per als nostres camps i tarongers; el que fou el nostre motor econòmic durant segles. L’aigua també, la que desborda els bancals quan plou sense trellat i ho fa perdre tot.

L’aigua, l’antítesi del foc. Aquella que és capaç de provocar destrucció, és també l’única per sufocar el pitjor dels focs. I en el millor dels casos, per controlar-los.

El foc del món faller; el foc que fica punt i final a la nostra festa és, curiosament, vigilat per grans quantitats de gotes d’aigua. Aquesta té cura d’ell, que en ocasions s’inflama d’emoció i amb eixa flama ens fa sentir la màxima calor i l’esplendor.

L’aigua ho relaxa tot; al remat, fa que tot torne al seu estat inicial; fa que tot aplegue al final i així, que tot puga tornar a començar.

Falla Plaça Major 2018

65

Anar aigua avall

66

Aigua per a tots i totes Dani Mares

Des de temps ancestrals, l'aigua, com a font de vida, ha sigut el motor de la nostra evolució. Les grans civilitzacions van començar a desenrotllar-se assentant-se en paratges on l'aigua constituïa la seua constant vital. Agricultura, ramaderia i la resta de "etcéteras" van ser l'antesala de la seua riquesa i continu creixement. L'aigua dolça, brollador de prosperitat, era considerat com l'or líquid, un bé preat i fonamental per a eixe desenrotllament.

Inclús, l'aigua salada, clau d'entrada de tresors perpetrats per sagaços mariners, va ser motiu de forma honrada de vida en l'àmbit pesquer i, amb el temps, font de suculents ingressos per a eixes poblacions costaneres que van saber traure suc a la seua explotació turística. I és que, encara que parega paradoxal, antigament un pare, entenedor del sacrifici i la rendibilitat, donava les terres fèrtils d'interior als fills treballadors i les terres pròximes a la platja a eixos fills ganduls, amants de tocar-se l'entrecuixa i considerats com un mal en-

Falla Plaça Major 2018

67

Ballar l’aigua als ulls

68

dèmic familiar per voler viure de la sopa bova. I tenia el seu fonament, ja que aquelles terres fèrtils, acompanyades d'un bon reg i treball, eren motiu de prosperitat i seguretat futura. Les altres, les atorgades a eixos fills en què no hi havia la confiança desitjada, eren cementeris agrícoles on el salnitre acabava menjant-se qualsevol intent de brot. La sorpresa va ser que el temps va revalorar l'aigua salada i els seus voltants i, aquelles terres quasi oblidades, van ser desig desmesurat de constructors immobiliaris.

I el fill, sense ofici ni benefici, propietari d'aquells latifundis abocats al fracàs, va ser el que va prosperar portant a la desesperació als treballadors fills que es tiraven dels pèls.

Però també ha sigut un motiu de discòrdia i de reivindicacions. Que li ho diguen a un jove Zaplana que, cavalcant entre Múrcia i València, amb vista a Madrid i a un futur prometedor, va fer una crida al bé comú, i necessari, amb una magistral frase digna d'una bona campanya de publicitat: "AGUA PER A TODOS", encara que a hores d'ara es desconeix si era un crit de guerra per a defendre al poble o abastir l'erm que en l'actualitat està catalogat com Terra Mítica. Si, amics, l'aigua, eixe bé comú i que deuria ser considerat com imprescindible i adjudicat per dret de la mateixa manera que la llum, s'ha convertit en negoci i més negoci.

Ja des de l'antiguitat, han existit espavilats "autònoms" que van veure en l'aigua la rendibilitat en forma de servici. Davant de la inexistència d'aigua potable pròpiament dita, van aparéixer els anomenats "aiguadors" que s'oferien a distribuir aigua a aquells acomodats senyors i a aquells necessitats d'abastir-se d'aquest tresor en zones d'estret calor. Des dels socs àrabs passant pel desenrotllament de l'Imperi romà, aquests personatges van prosperar perquè van saber veure les carències (i les necessitats) d'una societat que va canviar la comoditat pel mínim esforç.

I els espavilats aiguaders van ser canviant la gerra manual per un burro de càrrega que portava diverses

i paraven en cada porta per a omplir botiges i cànters, acceptant aquest repartiment a domicili com una forma d'evolució desitjada. Un pas més de la societat de benestar que canviava rebre la mercaderia en la porta per un passeig a la font amb la botija en braços.

I a hores d'ara, fent una reflexió, em done compte que no han canviat molt les coses. Continuem tenint "aiguadors" que ens porten aigua a casa i ens cobren un potosí per això. La comoditat es paga i molt. I ho acceptem, i moltes vegades sense piular, només perquè redunda en el nostre confort i prosperitat.

Ens arriba l'aigua a casa, sense esforç (inclús movent una palanqueta podem posar la temperatura desitjada, quin invent) i a preu d'or. El cridat bé comú s'ha convertit en un bé de luxe, ja que en la factura de l'aigua descobriràs que hi ha conceptes que ni el més espavilat dels fills d'aquell llaurador que va repartir les terres de la costa s'haguera imaginat plasmar.

I quan la societat de benestar et continue venent com et van de bé les coses, t'adornaran les vesprades amb bous i futbol i et posaran en eixa factura un concepte més en forma d'impost TAMER, o quelcom paregut, perquè continuem veient que l'aigua té un valor, econòmic per a uns pocs i necessari per a molts altres, i que hem creat depuradores que netegen les aigües residuals però embruten les ments dels “aiguadors moderns”.

L'aigua, eixe negoci tapat, i no reconegut, ha fet que davant del crit del passat de “agua per a todos”; s'emmascare el progrés d'antany pel “cuidado amb el que despilfarrem” que ja no plou el que ha de ploure i el bé comú s'ha convertit en ben escàs que, o sabem gestionar-ho, o ens portarà a haver de beneir la taula amb alguna beguda espumosa vinguda de les Amèriques i esperar en la porta a què tornen a passar els “aiguadors” carregats de prosperitat.

Falla Plaça Major 2018

69

Fer-se la boca aigua

70

Aigua va!

Julià Pastor

Tornava cap a casa, un poc cabrejat amb mi mateix. Cada volta que eixe amic –que ho era– em cridava, sempre em demanava alguna cosa que no m’abellia fer. Per exemple, jo sempre m’havia promès a mi mateix, que mai, mai, faria de Mantenidor a una Presentació Fallera i de sobte… tacatac! Un bon dia em demana que faça de Mantenidor i no d’una Fallera Major qualsevol no, de l'Oficial del seu poble. I no és que jo tinga res en contra de les Falleres Majors, de les Presentacions, ni dels Mantenidors. Però, és que em fot molt que amb les hores que costa preparar i escriure eixes paraules que cal dir a les xiques o xiquetes, quan arriba el moment, sols els seus familiars més directes i els representants oficials de la Comissió, les escolten. El públic en general, sobretot els homes, ixen ràpidament cap al bar, a fer-se’n una… o dos, sense aplegar ni tan sols a conèixer com d’interessant, o no, pot ser allò que està recitant el Mantenidor.

Però resulta que hui m’havia cridat altra vegada. Ell deia que pensava demanar-li el favor a un altre, però com que aquell sempre anava tan afaenat i possiblement li haguera dit que no, doncs m'ho demanava a mi i assumpte resolt.

Sols volia un xicotet article de no res per al llibret de la Plaça Major. Quan encara estava jo pensant com li deia que no, ja estava ell dient-me que la temàtica era única i genèrica: “L’aigua”.

Veges tu, l’aigua, què es pot dir de l’aigua? Com deia aquell, una cosa “incolora, inodora e insípida”, o aquell altre, més llest que presumia d’haver estudiat química i parlava de la seua simbologia, que era H2O. Com si això tinguera importància...

De sobte, una veïna o veí del carrer per on jo transitava, no se li va ocórrer altra cosa que posar-se a les vuit de la vesprada, a regar les plantes del balcó. -”Senyora -o senyor

que no s’ha de ser masclista- mire com m’ha posat l’abric d’aigua i terra” - li digué. -“A veure ara com llevem aquestes taques”-. Però com que cap regadora ni senyora es veien pels balcons, estava clar que sols la tintoreria hauria de tenir la solució per netejar l’abric de l’aigua bruta, a més a més d’escoltar, per suposat, a la Senyora Francisca, dient que la culpa segurament havia sigut meua i sols meua per anar com sempre distret sense mirar on calia.

I veges tu, jo caminant i sense poder oblidar allò que en arribar a casa hauria de fer. Parlar de l’aigua…! Potable? En Carcaixent? Un poble on des de 1998 si u te set, el millor que pot fer és anar a Consum o a Mercadona i comprar-la.

Els nitrats, herbicides i pesticides potser afecten més la teua panxa, que adquirir-la de la teua butxaca.

Perquè clar no vas a posar-te en una publicació festiva a parlar de l’aigua de la Pantanà. Jo em negue. Segur que altres amb més coneixement i vivències d’allò que va passar ho faran al llibret d’enguany.

Així és que he pensat que sols escriuré sobre un acudit que ara m’ha vingut al cap... Em contava el meu iaio que quan era molt xiquet , el seu iaio li va contar a ell, que anava un dia, matinet, per un d’aquells carrers estrets del seu barri del Carme, tot mudat, amb una samarreta blanca, molt blanca, conforme quedava quan l’última neteja es feia amb aigua i blavet. Anava pensant que havia quedat amb Encarnita per passejar un poquet abans d’anar a missa d’onze, i que volia dir-li de seguida que s’havia passat tota la nit pensant amb ella i que...

Quan de sobte s’escolta a una dona –aquesta vegada sí que estava clar que era femella– que cridava: “Aigua va…

El que cau del cel no fa mal….!” I tota, tota, va anar damunt del iaio del meu iaio que de cop i volta va notar: Falla Plaça Major 2018

71

Ésser del ram de l’aigua

72

1. que aquella aigua no era “incolora” ja que la samarreta començava ràpidament a tindre un toc groguet; 2. no era “insípida”. Desprenia una dolçor més aviat desagradable; 3. i per últim, tampoc era “inodora”… Quan va alçar la mirada el iaio del meu iaio, encara va arribar a veure a la senyora del primer pis amb l’orinal a la mà… Així que tot cabrejat li va cridar molt fort: “Senyora, que això no era aigua, que això era...”

Això era la solució a l’embolic del meu amic. Amb aquesta xicoteta història crec que podré quedar bé amb eixe amic (que ho és) i que de segur que en el futur tornarà a demanar-me alguna cosa d’eixes que no m’agrada fer, però que jo també li faré. I és que ja se sap, els amics com els “cigrons” som per a les ocasions.

Falla Plaça Major 2018

73

Aigua dolenta, beu-la calenta

74

Som i passem. Com l'aigua Enric S. Casassús

Em trobe davant l'ordinador amb el propòsit de reflectir en paraules tot allò que m'ha anat venint al cap des què em proposaren escriure alguna cosa, respecte de l'aigua, els amics i amigues de la Falla Plaça Major.

Dic escriure per donar a la situació la solemnitat que mereix.

Parlar seria una altra qüestió, perquè ja sabeu què parlar és una de les coses que menys esforç em suposa, particularment si es tracta de parlar de o amb gent que m'estime, com és el cas.

Però escriure és ben bé una altra cosa i jo no tinc ni he tingut mai el temps ni la paciència ni la serietat d'esmolar, de garbellar, de triar les paraules perquè foren definitives, concloents. Parlar és una manera de viure i de relacionar-te amb els/les altres. De fet, allò què dius o què calles és el millor retrat que es podria fer de tu. I de mi. I de qualsevol.

Escriure el què és escriure, només ho he fet en les grans ocasions i quasi sempre parlant de mi. Res a veure amb aquells tributs que he fet, emocionat, a aquella gent a la que , m'agradaria, immensament, compartir encara.

Anem, però, a l'aigua.

Diuen els científics, els que saben d'eixes coses, que som en una gran part aigua. De fet, dels quatre elements que comparteixen els drets d'autor de la vida (l'aigua, la terra, l'aire i el foc) l'aigua és a hores d'ara, la que millor representa i més posa en evidència el més gran i més punyent debat de la història de la humanitat: el dret a viure, la possibilitat d'existir fins i tot. El següent, des de la meua modesta opinió, és el dret a viure dignament.

En qualsevol cas, sembla evident que l'aigua està tan lligada a la vida que en molts llocs i en molts casos, l'aigua i la vida són al mateixa cosa.

Més encara: l'aigua és tant la vida que sovint, amb o menys fortuna, aquella ha estat utilitzada com metàfora d'aquesta.

Parle dels poetes perquè de certs polítics em negue a parlarne ni ha escriure'n.

L'aigua és i ha estat fonamental sempre. Des de l'abundància, podríem dir que La Ribera som fills i filles d'un aigua, la del Xúquer, de la que hem estat també, ocasionalment, víctimes.

L'aigua raó, l'aigua esperança, l'aigua dret, l'aigua necessitat, l'aigua problema...

Però deixeu-me transcendir una mica el debat, tan necessari com inexistent, respecte de la importància, la incidència, la transcendència de l'aigua a l'hora de pensar un futur col·lectiu, universal i recordar com d'important ha estat i està l'aigua a l'hora de parlar de la vida.

"I l'aigua és sempre vida entre muntanyes i valls" (Raimon).

Amb l'aigua compartim, a més de la possibilitat de viure, un destí, una condemna, un privilegi des del meu modestíssim però entregat punt de vista: No tenim tornada. Passem i som només el que queda, l'esperança d'un futur millor. Que no és qualsevol cosa.

En un dels meus (un altre) atreviments literaris, m'encomanava a l'aigua amb l'esperança d'un futur millor o, com a mínim, d'un futur a seques:

"Una nit, ja fa molts anys, empentats d'un gran desig, seduïts per mil tonades... vam donar els nostres cossos a l'atzar i començarem, escuma i aigua indestriables, un viatge que ens duria enllà les ones.

Han passat els anys i seguim cercant tresors probablement inexistents.

Però seguim somniant, somniem encara, aquella terra antiga on jo he llegit als llibres que els homes són com peixos, els arbres ballen i els ocells canten... esperant dos nous amants que arriben"

Com veieu, he acabat una vegada més, parlant de mi mateix.

I es que ser alt, guapo i de Carcaixent té aquestes cosses.

Què vos he de dir?

Falla Plaça Major 2018

75

Fer venir aigua a la boca

76

Tan iguals com dos gotes d’aigua Eva Ferri Climent

Si bé és cert que la nostra societat ha evolucionat molt amb el tema de la tolerància i la inclusió de les persones amb diversitat funcional, el que també és cert és que encara fem aigües amb tot allò relacionat amb aquestes persones. La societat en general i les falles en particular encara no estem totalment conscienciats per acollir a la gent amb diversitat funcional com a persones plenes amb els mateixos drets i obligacions que la resta de la gent.

Seguim mirant-los com a xiquets grans, fràgils i diferents.

Res més lluny de la realitat que jo visc en el meu dia a dia.

Treballe a un centre ocupacional de persones amb diversitat funcional, i puc dir-vos amb total sinceritat que tenen les mateixes necessitats que la resta de la gent; els mateixos

desitjos, les mateixes il·lusions i viuen la vida amb els sentiments que qualsevol de nosaltres podríem tindre.

La diferència no està en els seus ulls sinó en els nostres i en la forma en la que els mirem. Al món de les falles també fem aigües en el tema de la inclusió de les persones amb diversitat funcional. Al nostre centre a Carcaixent participem en el concurs de falles que organitza tots els anys la coordinadora de centres de la comunitat valenciana COPAVA. Realitzem el nostre monument i els ninots que el componen, fem la crítica i tenim els nostres actes de la setmana fallera.

Tots els anys demanem poder assistir a una de les mascletades que es realitzen durant els 19 dies de març a la plaça de l’a-

Falla Plaça Major 2018

77

Mudar l’aigua al canari

78

juntament de València, en la zona habilitada per a persones amb diversitat funcional i amb mobilitat reduïda. El problema de tots els anys és que aquest espai és molt menut per a les persones que sol·licitem que puguen accedir a veure la mascletà, i encara que estem molt ben situats hi ha massa gent per al poc espai que tenim.

Estaria bé també que a la nostra localitat puguérem gaudir d’un espai per poder veure molts dels actes que es fan, amb la seguretat i la visibilitat adequades, ja que degut a l’ús de cadires de rodes, entre d’altres, no es poden vorer, en ocasions, aquests actes de la forma més adient.

L’ofrena a la Verge, la Cavalcada del Ninot i les cremades de les falles són actes on les autoritats municipals sí que disposen d’un lloc especial. Però mai no s’habilita un espai reservat per a persones amb mobilitat reduïda o amb diversitat funcional per a que també puguen gaudir i participar amb seguretat d’aquests esdeveniments.

Una activitat tan senzilla com eixir a pegar una volta i vorer els monuments fallers, pot aplegar a ser tota una muntanya de complicacions per a molta gent. Els carrers estan tallats al transit, les falles apleguen fins quasi les voreres i les tanques publicitàries que envolten les falles dificulten en moltes ocasions que una cadira de rodes o una persona amb mobilitat reduïda puga pegar-li la volta a la falla. A més a més que l’altura de les tanques fa que no puguen veure els ninots que estan arran de terra ni llegir la crítica que hi posen prop. Les carpes de vegades dificulten els accessos i la possibilitat de poder caminar amb seguretat per la vorera, envaint els passos de vianants i les baixants de les voreres per poder creuar el carrer.

Tot açò que vos dic, sempre és respectant, i molt, la nostra festa; amb l’amor que sent per les falles. Però des de la perspectiva dels que més necessiten un poc de suport i comprensió per a poder gaudir de la nostra festa amb la mateixa qualitat que la resta de nosaltres.

Seguint amb els actes que portem a terme al nostre centre, també eixim tots els anys a fer una volta per la localitat i vorer tots els monuments que planten les falles, després de fer-nos un esmorzar amb xocolate i bunyols.

Per la vesprada tenim la cremada del nostre monument. Aquest el tenim muntat al pati del nostre centre i tant nosaltres com totes les nostres famílies acudeixen a vorer cremar la nostra falleta tots els anys. Per descomptat que totes les persones que vulgueu esteu convidades aquest any a vindre al centre i gaudir una estona amb nosaltres de la cremà de la nostra falleta.

Cada any elegim un tema per dur a terme la falla i als tallers ens encarreguem d’una part; uns fem els ninots; altres la base i altres el remat gran. També elaborem la crítica, sempre d'acord amb el lema de la falla. Hem fet falles al voltant de la moneda única i el brexit, el circ, el tabac, el cinema, etc.

Les imatges corresponen a falles fetes pels usuaris del Centre Ocupacional “El Clot” de Carcaixent.

Passar per aigua

80

Fent aigua amb l’envàs amb el que la beus Rubén Tello

Les comarques valencianes són un dels destins que, per sort, cada cop més turistes trien a l’hora de passar les seues vacances. La gastronomia, les nostres platges, la ciutat de València amb el seu perenne passat medieval i amb eixe apunt cap al futur amb la Ciutat de les Ciències i les Arts, el paisatge de les muntanyes, poblacions amb encant com Bocairent, Xàtiva, Gandia, Elx o Vilafamés del Maestrat, entre d’altres i les festes, sobretot les Falles, composen les imatges més espectaculars de l’encisador aparador amb el que temptar a eixos turistes.

Però, tota cara a, té una cara b i darrere d’eixes imatges paradisíaques que nosaltres venem, ens trobem amb platges, rius, muntanyes, carrers i marges de carretera plens de brossa, sobretot de la que es desprèn dels envasos lleugers: els dels refrescs, aigües, sucs, cerveses i batuts que el nostre càlid clima ens convida a consumir a l’aire lliure.

Llaunes, bricks, botelles de vidre i de plàstic que el photoshop elimina de les fotografies dels catàlegs de les agències de viatge, però que els actual sistemes de reciclatge no aconsegueixen eliminar del nostre bell paisatge.

Segons diversos estudis, cada dia es consumix arreu de les comarques valencianes 6 milions d’envasos i d’estos, sols es reciclen 2, la resta s’abandonen per les platges, rius, barrancs, camps, muntanyes, carrers i carreteres. Cal una solució, i esta és la del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn que ja es duu a terme a estats, amb més d’un 90 % d’èxit de reciclatge, a estats com Alemanya, Suècia, Noruega, Austràlia, Canadà i grans ciutats com Nova York o Los Ángeles i que, tampoc és un invent nou; quantes vegades hem anat a casa Learreta o aquella botiga de begudes que hi havia a la Plaça del Mercat a tornar el casc?

Els envasos lleugers són com qualsevol deïtat, omnipresents.

Estan en els nostres carrers, abandonades pel sòl. Les trobes quan t'allunyes de la civilització i camines pel mitjà natural. Sovint fins i tot calen foc al camp. Diuen que en les costes dels pols ja no només es veu gel i neu, també estan

allí, portades per les marees. Les pots trobar fins i tot en l'estómac d'un catxalot. I si el teu vaixell naufraga enmig de l'oceà Pacífic, és possible que et topes amb una illa feta, en gran part, d'elles. Són les botelles de plàstic, les llandes d'alumini… envases nomenats “d'un sol ús” que compres en el comerç de la cantonada. I són bilions.

Així que la Generalitat Valenciana ha decidit actuar i ha anunciat, de forma pionera a Espanya, la implantació d'un sistema de dipòsit, devolució i tornada (SDDR), una històrica reivindicació del moviment ecologista que ha encès les crítiques dels dos monopolis de la gestió d'envasos d'un sol ús, Ecoembes (plàstics, llandes, bricks…) i Ecovidrio (cristall), formats per distribuïdores, embotelladores i fabricants.

Què és un SDDR? Es tracta d'una iniciativa per la qual el ciutadà paga un cànon per cada envàs d'un sol ús –en el cas del País Valencià seran 10 cèntims–, quantitat que se li retorna quan els retorna a l'establiment. És l'única forma de solucionar que hàgem d'anar netejant tot el que deixem tirat per ahí.

Els envasos retornats són emmagatzemats pels establiments que els venen, que al seu torn els lliuren a un sistema de recollida que els porta a plantes de comptatge, on se separaran per tipologia, per a més tard transportar-los a les plantes de Ecoembes i Ecovidrio, reintegrant-los en el circuit actual.

Es tracta d'una iniciativa que funcionarà en paral·lel als dos sistemes integrats de gestió (SIG) actuals –Ecoembes i Ecovidrio–, amb la idea que els complementen, augmentant les taxes de reciclatge. En concret, la Generalitat ha decidit començar amb els envasos d'aigua, suc, cervesa i refrescs en els seus formats habituals, vidre, plàstic i tetra-brick, els més consumits en els carrers, als quals en el futur es podrien sumar uns altres.

El sistema funciona en 40 països i regions del món, en solitari o en paral·lel als SIG, i en alguns d'ells es donen diverses de les taxes de reciclatge més altes del planeta. És Falla Plaça Major 2018

81

Prendre les aigües

82

el cas d'Alemanya (96,8%), Noruega o Finlàndia (més del 90% en tots dos casos). Encara que hi ha uns altres, com Bèlgica, amb altes taxes de reciclat que no posseeixen un SDDR, però sí altres iniciatives, com a multes a qui no separe de forma adequada.

Vos imagineu rodar una falla sense cap envàs que enlletgisca el nostre més ben preuat art?

Falla Plaça Major 2018

83

Tirar una galleda d’aigua freda

84

La mobilitat a Carcaixent fa aigua?

Pau Àlvarez López

Un dels regals que ens porten les falles, a més de l’olor a pólvora, és el plaer del carrer sense cotxes. La reordenació del trànsit que provoquen els monuments de les diverses comissions ve acompanyada per una veritable reconquesta de les vies públiques per part del veïnat. La gent ix a passejar tranquil·lament pel mig del carrer, para a fer barret cada pocs metres amb amics i coneguts, les xarangues i bandes poden desfilar sense impediments, els xiquets i les xiquetes juguen sense perill... Es ressocialitzen els espais comuns, que la resta de l’any regalem inconscientment als cotxes. Esta victòria de la persona sobre la màquina, malauradament temporal, ens acosta a la idea de ciutat mediterrània que va nàixer fa milers d’anys a les àgores gregues: les cases són de cadascú, però els carrers i les places són de tots. De tots els ciutadans i ciutadanes, no només d’aquells que tenen cotxe.

Ens hauríem de preguntar per què deixem eixa millora de la nostra qualitat de vida només per a moments com les falles i no tractem de fer que dure la resta de l’any. Per què no recuperem definitivament els carrers? Per què ens hi resignem?

Per què no exigim solucions? Per què deixem que la mobilitat i la qualitat de vida a Carcaixent faça aigua?

l’OMS calcula que al voltant d’un milió i mig de persones moren a l’any en el món per malalties relacionades amb la contaminació provocada pel trànsit urbà.

Tornem ara a Carcaixent: una ciutat menuda de poc més de 20.000 habitants, amb un poblament concentrat, construïda sobre una planura, amb un clima suau... Sembla feta a propòsit per a ser passejada. No hi ha cap trajecte dins del poble que coste més de mitja hora de fer a peu. Per posar alguns exemples, des del carrer Francesc Fogués, al barri dels Quatre Camins fins al llunyà Institut Julià Ribera, tardem 25 minuts; 25 minuts de punta a punta del poble! Des de l’avinguda Germanies a l’avinguda Joan XXIII, 15 minuts.

Trajectes del tot assumibles, que encara es redueixen més si utilitzem un mitjà de transport amable i respectuós com ara la bicicleta. Vol dir això que el cotxe ha de desaparèixer del tot? Evidentment, no. Per a algunes persones és insubstituïble per anar a fer la compra, per al transport de persones malaltes o d’edat, o per a canviar el sofà de casa. Però si

Queda clar que, en la nostra manera de viure, el cotxe és un element important. Ens facilita la vida. Però també resulta evident que la nostra societat en fa un ús excessiu. Utilitzem el cotxe sense justificació, per a qualsevol desplaçament urbà o interurbà, fins i tot quan les distàncies a recórrer són molt curtes o tenim una bona xarxa de transport públic.

Diguem que en cotxe anem més ràpid, però en una ciutat de la mida de Carcaixent està demostrat que entre el trajecte i l’aparcament es tarda com a mínim el mateix temps que anant a peu. I l’ús del cotxe genera conseqüències molt negatives no només a nivell social, sinó també a nivell mediambiental i de salut. Pel que fa al medi ambient, una de les principals fonts de gasos contaminants (responsables de l’efecte hivernacle, el canvi climàtic i la sequera que patim) procedeixen del trànsit urbà. Si parlem de la salut, Falla Plaça Major 2018

85

Tornar les aigües a mare

86

deixem el cotxe només per a eixos casos justificats, el canvi serà espectacular.

I és que el futur de les ciutats passa per fer que el cotxe deixe de ser l’element central al voltant del qual s’organitza la mobilitat urbana i tornar a posar en eixe lloc de privilegi la persona. És la tendència que recorre les principals ciutats del món. I és imparable. No hi ha cap lloc d’Europa on s’haja revertit la conversió d’un carrer en zona de vianants, sempre que s’haja fet coherentment i no com una ocurrència aïllada. O algú voldria que a Carcaixent tornaren a passar cotxes pel Passeig?

La conversió dels carrers en zona de vianants trau la gent de les cases i les fa passejar. I la gent que va pel carrer parla més, es coneix més, compra més... No es tracta d’inventar res, només mirar el que es fa pel món. El cas paradigmàtic és el de Pontevedra, una ciutat de 80.000 habitants que ha aconseguit que el 70 % dels desplaçaments urbans siguen a peu o en bicicleta. Les emissions de CO2 s’han reduït un 88%, l’espai públic ha sigut recuperat per la ciutadania, la majoria de xiquets i xiquetes van a peu a escola i fa quatre anys que no tenen accidents mortals. I a més, s’ha revitalitzat el comerç local. Què han fet allí? Peatonalitzar tot allò peatonalitzable, reduir el límit de velocitat a 30 km/h i en algunes zones a 20 km/h, reordenar els carrers perquè anar en cotxe siga difícil i, per tant, l’últim recurs. En resum, pensar la ciutat per a les persones i no per als cotxes.

Quan dic persones vull dir totes les persones, no només els forts i sans. Fa més de vint anys, el pedagog Francesco Tonucci va escriure un llibre (La ciudad de los niños) que va revolucionar d’alguna manera la forma d’entendre la ciutat. Treballava en la línia d’altres pensadors del fet urbà però, gràcies al seu ofici de mestre, va aconseguir expressar totes eixes idees d’una manera fàcil i entenedora: la ciutat ha d’estar feta a mesura dels més menuts. Han de ser el paràmetre de referència. La ciutat serà bona si és bona per als seus habitants més febles i desprotegits. Perquè una ciutat pensada per als xiquets i per als ancians, és una ciutat per a tots.

Pensem per què triomfen els centres comercials: ofereixen espais, botigues, oci i restaurants en un ambient segur i controlat. Exactament el mateix que ofereixen els nostres carrers, si els llevem els cotxes...

Així que, siguem exigents, demanem solucions, recuperem el carrer com fem en falles i gaudim-lo tot l’any.

Ens veiem passejant pel mig del carrer

Falla Plaça Major 2018

87

Tornar-se aigua poll

88

Dissolvent universal

Miquel Boronat Cogollos

El moliner Gunnar d'Arto Paasilinna es va tirar al riu d'aigües gelades i va mostrar el seu tors nu al veïnat expectant. El relat podria esdevindre heroic o eròtic, fins i tot podria insinuar un inici pornogràfic de sèrie B. De fet, en la ment de cada u s'ha produït ja una possible derivació en cada sentit.

La pressió va augmentar. Les parets del molí estaven sotmeses a l'impuls del gel que baixava pel riu i l'esforç sobrehumà del moliner, amb l'ajuda del bosc de pins nòrdics, va véncer la força del corrent...

Reconcentrada en la casualitat d'haver triat eixa lectura, l'oficial primera de l'equip de geologia ministerial no s'havia adonat que la discussió que s'emetia per l'aparell estava pujant de to. Un riure entretallat la va rescatar del relat. Havia segut un sobresalt del seu propi somriure glaçat. Va tancar el llibre i el va amagar entre la resta de volums de la col·lecció.

En tot cas, pel que explicaven els químics experts que estaven intervenint en el plató televisiu des de la base situada a l'asteroide 701 Oriola, només tenien ja temps per a mirar d'entretindre's amb ficcions: a causa del canvi climàtic i la dilució mundial, les dos causes combinades que convertien en irresoluble la supervivència de l'espècie i que ja ni tan sols preocupaven els científics oriolans, les reserves d'àcid sulfúric preexistent havien arribat a nivells mínims. El cabal primigeni de la vida sulfúria que els havia donat l'existència fins ara s'estava esllanguint com un filet de plastilina esclafat per les mans d'un xiquet rabiós i ressentit.

La desena cimera planetària havia mantingut les rutines preparatòries i havia acabat com les anteriors: els poders econòmics i tecnològics de les capitals associades del planeta havien sospesat els motius econòmics i d'audiència i havien impedit que s'aplicara amb la mínima eficàcia cap de les restriccions establides per a reduir i combatre les causes de l'emissió d'oxidan al medi. L'humor negre va tenyir la situació amb un punt més de desesperació insofrible. Un ponent havia mostrat un esquema de la composició química d'aquella substància que el moliner combatia literàriament. L'il·lustrava com si fóra el cap

d'aquell esguitó de ratolí Mikey, personatge intemporal inofensiu i bellugadís amb què encara s'exaltava la imaginació dels infants, dos molècules d'hidrogen com a orelles sobre una cara redona d'oxigen. Davant d'això, el desànim va surar sobre les rialles nervioses.

Mentrestant, les alarmes locals continuaven alertant que l'osmosi s'estava estenent per totes les membranes i que s'estaven superant els màxims d'entropia pressuposats. Es vea d'una hora lluny que el sosteniment providencial de la vida sulfúrica era poc més que una quimera benintencionada.

Els sabaters que patinaven sobre la tensió del tel líquid eren uns convidats inesperats i amenaçadors que havien proliferat com a símptomes del canvi en les condicions de l'entorn bioclimàtic. Les dades geològiques emmagatzemades pels registres de segles mostraven que es tractava d'una història coneguda, estratificada, i repetida ara per uns protagonistes diferents. Tots els controls optimistes implantats amb rebombori de mitjans que ho havien d'evitar, havien tornat a fallar. Les lectures del passat no havien inoculat un interés generalitzat en les grans corporacions pels mecanismes de correcció dels processos de producció i utilització. A pesar de les promeses dels àugurs científics associats eventualment als poders fàctics de la societat, la seua civilització no havia pogut tampoc sotmetre les imposicions termodinàmiques.

Tancà la pantalla. Pretenia desentendre's del pes de les paraules perdudes en debats sense fi, però la tensió de les hores que s'acostaven l'havien deixada baldada i sense cap esperança que una nova concatenació de causes imprevistes variara el terme final cap al qual s'abocava el procés ecològic, un procés que ella, ministerialment i minuciosament, havia comprovat que era cert tantes voltes com havia intentat desmentir-lo. Calia assumir els resultats de l'estudi de les dades geològiques, tant les heretades que obtenia dels arxius electrònics com les que li oferien les seues descobertes experimentals en les simes del passat de les roques en qualsevol racó de la coberta planetària on haguera experimentat.

Falla Plaça Major 2018

89

Treure el cap de l’aigua

90

Tot i això, no podia evitar pensar, però, que les casualitats són, en moltes circumstàncies de la vida, una petita sorpresa quotidiana, habitual i quasi necessària per a l'ànim. Són tan habituals que arribem a intuir que no són del tot accidentals, sinó que tenen una explicació que podríem descobrir i explicar.

Malauradament, són tants els factors que hem de tindre en compte per a aclarir els components de l'existència, que no podem evitar, en sentit contrari, la sensació que hi ha un misteri irresoluble al voltant de la successió de fenòmens que enllacen els nostres dies.

Va tancar els ulls un moment. Va inspirar nerviosa i va deixar anar la mirada cap a la llibreria. Davant la situació manifestada pels comunicats i els mitjans telepàtics, mentres els megàfons anaven repetint els mateixos avisos antientròpics sense que ja quasi ningú en fera cas, es va deixar caure en les ficcions documentades pels títols dels lloms dels llibres. Es va dir que tractaria d'atenuar amb induccions més o menys literàries el malson de l'onada d'aquell monòxid de dihidrogen que estava tapint acceleradament ja el paisatge que podia observar des del mirador del seu apartament. Tinc milers de pàgines acumulades de la memòria de la història tecnològica, es va lamentar, tot de narracions impreses i digitals amb recreacions literàries i pictòriques d'eixa previsió desoïda que s'engolia el seu món. En la Bíblia, l'oceà aquàtic conformava les tenebres... En l'armari del costat, els informes tècnics ho tractaven de manera més ruda i aspra, amb milers de referències que la ciència havia associat a aquella substància sobreabundant que els ofegava.

El seu fillet es va acostar redolant per l'estora i va demanar tendrament «ma». ¡Ma! Encara va tindre cor de pensar, per un segon, en una herència lèxica que mai no havien acabat d'atendre, un avís de les llengües del passat que havia segut rebutjat i ridiculitzat com a cosa de xiquets. D'acord amb alguns lingüistes fantasiosos, en el vocabulari infantil protohistòric, i ara encara, com una excrescència evolutiva temporal del parlar dels infants, «ma» era allò, el monstre d'òxid d'hidrogen capaç d'adaptar-se a qualsevol superfície o de dissoldre-la amb onades insistents. «Ma» era un ens tan meravellós per a tantes coses que ells, éssers sulfúrics necessitats de certes dosis d'excés hídric en ocasions festives, no havien volgut vore fins a quin punt era letal aquell «ma» per a la seua essència sulfurosa i per al medi en què podien viure.

Li s'evaporaren unes llàgrimes per les galtes mentres la lletania consuetudinària «sulfurosos sou i en sulfats vos convertireu» era repetida pels altaveus d'emergències amb una desesperació que claudicava. Va ressonar unes hores més. El sol es ponia, sostenia la seua criatura, s'ofegaven i es diluïen en els seus propis fluids. L'oxidan curtcircuitava i esvania els registres elèctrics i apegava els llibres entre ells melosament. L'aigua, en suma inevitable, estava formant un nou estrat històric també de pasta de paper i tinta de relats d'éssers sulfúrics al mateix planeta en un altre temps.

Falla Plaça Major 2018

91

Estat sòlid de l'aigua el podem trobar en la natura en forma de gel o neu.

Té una estructura molecular sòlida al igual que és sòlida la nostra història.

A flor d'aigua 96

Ofegar-se en un got d'aigua

98

El perquè de l'apel·latiu Aigües Vives?

Bernat Daràs i Mahiques. Cronista Oficial de Carcaixent

Aigües Vives! Molt bell i entranyable és este apel·latiu per a tots els carcaixentins i carcaixentines.

L'apel·latiu Aigües Vives amb què venerem la nostra Patrona està íntimament lligat a la troballa de la sagrada imatge en la vall d'Aigües Vives per anònim llaurador al servici del Convent d'Agustins, quan llaurava al costat de la mil·lenària olivera que encara hui s’hi conserva, el 16 d’octubre de 1250. A partir d'esta data, va rebre culte en l'església del Convent dels Pares Agustins, amb l'evocador i singular apel·latiu també de la vall on va ser trobada, component d’una trinitat sublim i admirable: Vall, Convent i Mare de Déu d'Aigües Vives.

Vall d'Aigües Vives. Ocupa una extensió de quasi 8 km de longitud per una miqueta més de 2 km d'amplada. El seu nom procedix de la multitud de barrancs i fonts que la creuen, entre els quals destaca la Font del Convent, Jordana, Cubilars, Falzia, Barcella, Barranc de l'Estret, Barranc de la Font d'Agost, Cremençó, Sapo, Covarxos, Salt, Brolls, Herba, Paridera, Pi, Pas del Llop, Terrers..., dels quals sols resta el record. A més a més, tenim el testimoni del pare Agustí Bella Alba, conventual que fon d’Aigües Vives, que en diu: “En aquesta vall, afavorix la plantació de l’arròs, les moltes fonts hagudes”.

Falla Plaça Major 2018

99

Treure'n l'aigua clara

100

Està situada entre la Serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, i compresa dins dels termes municipals de Carcaixent i Alzira. El territori de la vall era dividit en dues parts anomenades la Vall, que abraçava des del Cantal Gros fins al Convent, i la Plana, des del Convent fins al Portitxol.

En el cor de la vall es troba l'entitat local menor de la Barraca d’Aigües Vives, únic nucli de població, la carta de població de la qual fou atorgada en 1796. La punta occidental del territori s’aboca a la Ribera Alta aprofitant el Pas de l’Estret, i l’extrem oriental s’endinsa en la Valldigna pel Portitxol.

Convent d'Aigües Vives. Indret probablement d'antiga tradició eremítica, fou fundació del rei Jaume I el Conqueridor per reial privilegi datat a Oliva el 3 de febrer de 1267, i que més tard reconegueren altres monarques. Cal afegir, a estes donacions, la realitzada en 1329 per Gonçal Garcia de la Massa, majordom de la reina Elionor de Sicília, i pel seu fill Gonçal, conseller de Jaume II, amb la donació als frares ermitans agustins del llogaret de Santa Maria d'Aigües Vives que posseïen a la vall. L'edi-

fici fou bastit molt lentament al coster d'un turó, dins del terme de Carcaixent. En els segles XVI i XVII, es va configurar l’estructura monumental actual del Convent. L’artífex valencià Francesc Colom va dirigir en 1597 una ampliació del cenobi. Noves obres daten de 1633. En 1713 se’n va reformar el claustre, en 1767 se’n va construir la façana (nordest) i en 1777, la nova sagristia. Fins a finals del segle XVIII, dugué a terme pel seu compte el conreu de les oliveres, dels garrofers, de la vinya, de les moreres..., i la cria del cuc de seda i de bestiar de tot el territori.

Des del 1701, els frares tingueren diverses temptatives per a establir colons al territori. Després dels saquejos dels miquelets durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya, n’hi hagué novament pels francesos durant la guerra contra Napoleó. En 1812 en fou suprimida la Comunitat per les Corts de Cadis, que fou restablerta el 1814 per Ferran VII i, definitivament, extingida en 1835, víctima de l'exclaustració decretada per Mendizábal. Fou adquirit en 1853, junt amb les terres de la vall (4.805 fane-

cades), per l’aristòcrata, hisendat i militar Francesc Belda Asencio (Bocairent, 1794-Convent d’Aigües Vives, Carcaixent, 1854), II baró de Casanova i diputat a Corts per València (1822-23, 1834-35 i 1835-36), i destinat a habitatge rural.

Després, el 1977, el seu hereu Jesús Jofre Belda, V baró de Casanova, vengué el Convent al fotògraf carcaixentí Antonio Vidal Bellver. Finalment, el 1994 fou comprat pel restaurador gandienc Josep Gomar, més conegut per Tano. Hui es troba en venda per deu milions d'euros...

L'humil cenobi d'Aigües Vives va tindre l'honor d'albergar entre els seus pobres i escrostonats murs, prestant descans i refecció per breus moments, el gran monarca Felip II. El Convent d'Aigües Vives, declarat BIC, forma part de l'anomenada "Ruta dels Monestirs", que inclou també els antics cenobis de Santa Maria de la Murta (Alzira), Santa Maria de la Valldigna (Simat), Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir) i Corpus Christi (Llutxent).

gües Vives. A partir de llavors, sempre que la nostra població es trobà amenaçada d'alguna calamitat, va rebre amb esperançat socors la volguda imatge del Convent, d'on se la portava per a depositar-la en l'església parroquial de l'Assumpció. La supressió del Convent, decretada en 1835, va fer que els religiosos cediren a Carcaixent la sagrada imatge de la Mare de Déu d'Aigües Vives. Des de llavors es va acréixer l'amor per ella, festejant-la amb tot fervor i entusiasme.

Este amor i fervor va portar el poble a demanar i obtindre, del papa Pius IX, la declaració de Patrona Canònica en 1857 i, del papa Pius XII, la gràcia de la Coronació Pontifícia en 1950; esdeveniments que constituïxen un etern timbre d'orgull per a la nostra ciutat.

Mare de Déu d'Aigües Vives.- És impossible precisar el perfil històric en tot allò referent a la Mare de Déu que Carcaixent venera com a patrona. No hi ha document escrit que permeta assegurar amb certesa la data en què va succeir la troballa de la sagrada imatge.

No s'hi ha pogut trobar res en documents anteriors al segle XVII, ja que l'arxiu i la biblioteca del Convent de Santa Maria d’Aigües Vives van ser saquejats i incendiats pels miquelets i, després, pels francesos. Sobre la data de la troballa, diu el pare Jaime Jordán, en la Historia de la Provincia de la Corona de Aragón... (1712, vol. II, pàg. 49): "...fue el 16 de octubre de 1250. Por lo que se celebra ese día su fiesta desde tiempo inmemorable con octava y mucho concurso, assí de la villa de Carcaxente, como de otras partes y lugares...".

No va haver-hi en el Convent, fins a finals del segle XVII, adequada església que albergara la Mare de Déu. Va contribuirne a l’edificació el generós desinterés carcaixentí, que va fer possible que s’inaugurara el 6 de gener de 1696. Va ser la consagració unànime de Carcaixent a la Mare de Déu d'Ai-

Falla Plaça Major 2018

101

Estar més clar que l'aigua

102

Els danys produïts per les riuades en la Séquia Reial de Carcaixent en el període 1707-1718 Salva Albert

El 17 de novembre de 1654 el rei Felip IV atorgava el privilegi1 de construcció d’una séquia per traure aigua del riu Xúquer. La finalitat d’esta infraestructura era poder regar les terres de l’horta de Carcaixent. La construcció de la séquia Reial de Carcaixent tardaria vora vint-i-cinc anys. En maig de 1664, arribava l’aigua de la canalització al riu Albaida, al seu pas per Castelló de la Ribera. I el 13 de juliol de 1679, va entrar en terme de Carcaixent.

Per a la realització d’esta empresa, el rei va autoritzar l’endeutament del poble de Carcaixent en 20.000 lliures. A més, totes aquelles persones que tenien heretats dins del terme de Carcaixent i que es beneficiaren del rec de la séquia nova tindrien «obligacio de pagar lo cost que costara dita cequia, contribuint en los gastos fins estar aquella acabada y posada en la perfeccio, declarant que cascu tinga obligacio de contribuir conforme les fanecades que tindra que es podran regar».

Francisco Fogués, en la seua obra Historia de Carcagente2, fa una magnífica descripció de la construcció de la séquia: «Para el embalse de las aguas del río, se construyó un azud de troncos y mamposteria que se emplazó en el termino de Sumarcárcel y punto denominado el «Molinet vell»». Pel que fa al seu recorregut, indica que «el cauce pasa por el valle de Cárcer en donde hay un sifón para atravesar el río Sellent, cruza el camino real y el río Albaida por término de Villanueva de Castellón y entra en nuestro término. Su recorrido es de 12 kilómetros y sobre el mismo hay 9 puentes de mampostería con pilastras de ladrillo».

ARXIU REGNE VALÈNCIA: Batlia, núm. 1211, fol. 246-254 FOGUES JUAN, F.: Historia de Carcagente: compendio geográficohistórico de esta Ciudad. Carcaixent, ed. Ajuntament de Carcaixent, 2000 1 2

El privilegi reial també autoritzava el consell de la vila a governar i administrar la séquia. El justícia i els jurats tenien la facultat de nomenar, pel mètode d’insaculació, els càrrecs de sequier, el sobresequier, els veedors, el síndic i l’escrivà.

El manteniment de la séquia també correria a càrrec de l’administració municipal. El privilegi de Felip IV facultava el justícia, els jurats i el consell de la vila «per a que experimentant qualsevols danys» en l’obra de la séquia «puxen fer qualsevols nous capitols per a el bon govern de aquella, precehint decret de la Real Audiencia, e interposant qualsevols penes per a observacio de aquells, faedors, per temps que seran decretats».

Tenim constància de moltes riuades en la zona de la Ribera des de temps immemorials. Estes avingudes del riu Xúquer i dels seus afluents han destrossat un gran nombre de vegades la séquia i l’assut de Carcaixent. El professor Tomàs Peris, en les seues obres, parla dels efectes de les inundacions en les infraestructures hidràuliques de la Ribera. I destaca els danys produïts en ponts, assuts i trams inicials de les séquies del Xúquer, que «resultaven destrossats durant les riuades més fortes, mentre que els sediments deixats pel corrent enrunaven sèquies, braçals i filloles»3.

Si ens centrem en el període de 1707-1718, trobem l’any 1709 una «inundació que destruí el pont sobre el riu dels Ulls»4. En 1714, Fogués5 ens dóna notícia d’una riuada que PERIS ALBENTOSA, T.: Història de la Ribera. L’escenari i els protagonistes, Alzira, ed. Bromera, Mancomunitat de la Ribera Alta, 2001 4 PELUFO, V.: «Inundacions, terremotos, pestes», Xúcar, octubre 35, desembre 35 i març 1936 5 FOGUES JUAN, F.: Historia de Carcagente: compendio geográficohistórico de esta Ciudad. Carcaixent, ed. Ajuntament de Carcaixent, 2000 3

Falla Plaça Major 2018

103

Aigua amb sal cura tot mal

104

«alcanzó considerable altura». I Pelufo diu que «en 6 de octubre sufrió Alcira una de esas terribles inundacions que dejan perdurable y triste memoria, y continuando persistiendo el temporal de lluvias y en su consecuencia repitiéronse otros desbordamientos menos importantes del río que duraron hasta los últimos días del año». En 1714 i 1715, reparacions en l’assut d’Escalona «causados por los alubiones»6. En 1716, segons Martí Soro7, es produí una «riuada en la primavera d’hivern que trencà l’assut i part de la séquia d’Escalona», al seu pas per Castelló de la Ribera.

L’Arxiu del Regne de València conserva un plet8 de l’any 1718 sobre obres i reparacions en l’assut i la séquia Reial de Carcaixent. Ens permet conéixer els pagaments de l’administració municipal als sequiers en el període 1707-1717. Estos imports eren destinats a la «limpieza de dicha acequia y rompimientos de ella como en la azud del rio Xucar, en el termino del lugar de Sumacarcer y rompimientos de ella para traer el agua de dicho rio Xucar para el riego de las tierras del termino de dicha villa».

En el quadre següent, podem observar com augmenta la quantitat aportada per l’administració municipal a la séquia en els anys en què hem documentat les inundacions: Any 1707 1708 1709 1710 1711 1712 1713 1714 1715 1716 1717

Sequier Joaquim Albelda9 Leandro Albelda10 Francesc Talens11 Maurici Morera12 Maurici Morera Esteve Noguera13 Josep Noguera14 Salvador Gisbert Francesc Nicolau15 Miquel Vallo16 Salvador Gisbert

Pagament 65 £ 8 s 6 d 50 £ 19 s 950 £ 964 £ 14 s 632 £ 8 s 6 d 640 £ 4 s 4 d 635 £ 6 s 4 d 1.052 £ 17 s 1.596 £ 4 s 9 d 905 £ 10 s 2.598 £ 4 s 4 d

ARXIU SÈQUIA ESCALONA: lligall 2, núm. 20 MARTÍ SORO, J.: Historia de Villanueva de Castellón, València, ed. Ajuntament de Villanueva de Castellón, 1987 8 ARXIU REGNE VALÈNCIA: Reial Audiència. Escrivania de cambra. Any 1718, exp. 116 9 Joaquim Albelda Casanoves, de Nicolau. Regidor (Carcaixent, †1711) 10 Alexandre Albelda Torremocha, ciutadà. Regidor (Carcaixent, 1662-1721) 11 Francesc Talens Ibáñez, d’Anastasi (Carcaixent, 1641-1716) 12 Maurici Morera Albelda, llaurador (Carcaixent, †1742) 13 Esteve Noguera Gisbert, ciutadà (Carcaixent, 1674-1743) 14 Josep Noguera Gisbert, de Josep. Batle (Carcaixent, 1662-1723) 15 Francesc Nicolau i Armengol, major. Jurat, regidor (Cogullada, 1652-1721) 16 Miquel Vallo Claramunt, torcedor de seda (Carcaixent, 1673-1738) 6 7

A causa de totes estes avingudes, el 19 de febrer de 1718, Pasqual de Honrubia, escrivà reial i públic de la Baronia d’Antella, a petició de Bernat Talens, de Pere17, llaurador de Carcaixent, «como apoderado de don Vicente Gisbert18 y Jaime Garrigues19, Francisco Serrano20, ciudadanos, Joseph Carbonell21 y otros labradores vecinos de la susodicha villa de Carcaxente y dueños de diferentes tierras que tienen en el termino de aquella los quales toman el agua para el riego de ellas de la acequia madre, llamada Real de dicha villa de Carcaxente» dóna fe de l’estat de conservació de l’assut de Carcaixent: «me constitui en la partida dicha del Oro termino de la villa de Antella enfrente y junto a la presa real de la acequia Real de Carcaxente esta en rio Jucar entre los terminos de Antella y Sumarcarcer y estando enfrente de la tierra de Francisco Gonzalez vecino de dicha villa de Antella, en la parte donde fenecia el azud de dicha villa de Carcaxente, empezando desde el termino de la villa de Sumacarcer mas bajo del Molinet y estando en ella he visto y reconocido la parte de azud que hay en el rio de Jucar para que entre el agua en dicha acequia real de Carcaxente y he visto aquella que esta rota la tercera parte de dicha azud de manera que sino se compone no puede entrar nada de agua en dicha acequia por faltar dicha tercera parte del azud o presa que atraviesa el rio Jucar, […] de modo que el pedazo que hay o queda del azud a la parte de arriba desde la dicha tercera parte del rio hasta la garganta de la acequia que esta a la parte del termino de Sumarcarcer, esta todo casi sin agua y sin componerse es dificultoso el poder entrar el agua en dicha acequia Real de Carcaxente».

Els danys produïts per les inundacions de 1714 i 1716 foren molts importants en les assuts de la séquia d’Escalona i Carcaixent. Molt probablement, durant este període, la séquia de Carcaixent arreplegara majoritàriament el cabdal de les aigües del riu Albaida, per a poder regar el terme de Carcaixent. Ja que «la villa tiene la providencia de tener hecho dicho azud en el rio nombrado de Albaida para el qual dona agua la bastante para el

Bernat Talens Garrigues, de Pere (Carcaixent, †1734) Vicent Gisbert Selma, ciutadà. Alcalde, regidor i procurador general (Carcaixent, 1690-1778) 19 Jaume Garrigues Luer, ciutadà. Jurat (Carcaixent, 1669-1727) 20 Francesc Serrano Talens, llaurador (Carcaixent, 1681-1752) 21 Josep Carbonell Garcia, llaurador (Carcaixent, 1668-1729) 17 18

riego a las tierras de Carcaxente». Segons els sequiers Miquel Vallo i Maurici Morera, «asta los primeros días del mes de junio».

El 23 d’abril de 1718 el notari Francesc Josep Bernabeu22 confirmava que les obres de reparació dels danys de la séquia, en terme de Castelló de la Ribera, ja havien finalitzat: «en la canal de piedra y algamaza nombrada de Morata que aquella traviesa la acequia mayor de dicha villa de Carcaxente por baxo la qual pasa el agua de dicha acequia mayor de dicha villa de Carcaxente para el riego de las tierras de esta, he visto pasar porcion de agua por dicha acequia, haciendo su curso a dicho termino dicha villa de Carcaxente; para el riego de las tierras de el que dicha agua de dicha acequia mayor, se conduce de el agua del rio nombrado de Albayda, sito y puesto en dicho termino de dicha villa de Castellon por razón de tener como tiene dicha villa hecho una azud en el para la entrada del agua dicho rio de Albayda en dicha acequia mayor de dicha villa de Carcaxente; y asimismo certifico y doy fe que en dicho dia acerca de las seis horas de la tarde viniendo de dicha Villanueva de Castellon, a esta dicha villa de Carcaxente por el camino nombrado de les Foyes de Castellón en termino de esta villa de Carcaxente, en la partida nombrada de Benimaclí he visto diferentes piezas de tierra sembradas de arros para planteles, y todas con agua suficiente, y que de presente es menester para criar los planteles de arros».

Dos dies més tard, la vila de Carcaixent responia a l’ordre de la Reial Audiència de València, per la qual «se la manda a esta villa que bajo la pena de quinientos sueldos se concluya la obra de la azud» de Carcaixent, en terme de Sumacàrcer en «que toma agua dicha acequia y la limpieza de esta para el dia 30 del presente mes de Abril». L’administració municipal, a través del seu representant, informà que «se esta trabajando y quedara limpia para el dia de hoy e inmediatamente seria continuando la demas obra que ya esta empezada fabricandose las trabas de que se necesitan para su permanencia de lo qual por la contingencia del rio y mucho que hay que hacer no se pueda dar por concluido para dicho dia. I per tot això, va demanar la concessió de «veinte días mas de termino para la conclusión de dicha obra y perfeccion».

22

Francesc Josep Bernabeu López, notari (Xàtiva, 1687-?)

Falla Plaça Major 2018

105

Aigua de maig s'endu la sarna de tot l'any

106

L’aigua uneix i separa, crea i destrueix Reial Sèquia

Des de temps immemorials l´home no s’ha parat a pensar en la importància de l’aigua en les nostre vides, és aquesta una de les raons per les quals vaig a contar-vos una història que crec que molts desconeixeu i que ha quedat oblidada amb el pas del temps de la qual molts del habitants del nostre poble, homes i dones, han estat insignes protagonistes.

Es la història de l’aigua tant necessària per a les nostre vides i la presència de la qual ha permès el desenvolupament de grans civilitzacions i la mort de moltes altres.

“L’aigua uneix i separa, crea i destrueix”

No obstant això, l’aigua també es la història de les nostres vides i es per això que anem a recórrer fugaçment les efemèrides de l’aigua a l’horta de Carcaixent.

La sèquia vella Desprès de la Reconquesta del Regne de València, el Rei Jaume I D’Aragó, ordena construir una assut en el riu Albaida, al pas per Senyera, ordenant que les seues aigües es repartiren per diferents aldees de la Ribera del Xúquer, per la qual per primera vegada va arribar l’aigua a l’horta de Carcaixent de forma ordenada.

En l’actualitat d’assut esmentat segueix en ús com a pas del riu Albaida per la sèquia Escalona. Amb l’arribada de les aigües del Xúquer per la nova sèquia, esta va passar a nomenar-se sèquia vella, coneguda amb aquest nom durant 300 anys, per els nostres avantpassats.

La sèquia nova En un primer moment, la nostra vila va començar sol·licitant l’autorització per a prolongar la sèquia vella a canvi que els nostres avantpassats s’encarregaren de realitzar les obres de millora necessària, calculant un cost de 10.000 lliures. Però la negativa

dels castellonencs, així com ja coneguda l’oposició dels regants d’Alzira per a que no ens concediren noves autoritzacions de reg, va fer prendre als Carcaixentins una de les decisions més importants de la seua història, que conseqüentment determinaria el futur: sol·licitar la construcció d’una sèquia nova.

Creació de la Reial Sèquia de Carcaixent El 10 d’agost de 1653, el consell general de la vila sota la presencia de Montserrat Talens, lloctinent de justícia; i compost per Gaspar Canut, Bartomeu Noguera, Vicent Nicolau i Francesc Casanova, ciutadans jurats del present any, juntament amb representants de la vila, i amb el notari titular d’esta, Francesc Gisbert, acorden sol·licitar a sa Majestat el Rei Felip IV traure aigües del riu Xúquer, en un escrit en què sol·licita la gràcia i condicions per a la presa de les aigües i conservació per sempre d’aquesta sèquia. Amb esta petició, que constava de 23 suplicatòries, es van pagar 1.000 dragmes dobles de plata. El 17 de novembre de 1654, sa Majestat aprovà la petició corroborant quasi íntegrament els 23 suplicatòries que es van convertir en la base de les ordenances per les quals encara es regis la Reial Sèquia, i la ratifica de pròpia ma introduint alguna modificació amb un escrit final tant per al consell general de la vila com per a la Reial Audiència de València.

1654 Construcció de l’assut L’assut es va començar de seguida, en 1654. Es pot dir que estos homes van realitzar una obra d’artesania ja que es tractava de construir troncs entrellaçats, amb puntes de ferro introduïdes en una pedra blanca anomenada tap. Encara que així sone fàcil, si tenim en compte l’envergadura d’esta obra, els temps que eren i principalment els mitjans amb què comptaven, no ens queda més remei que valorar el gran esforç que això va suposar per a què gent senzilla que comptava amb poc més que les seues pròpies mans. Adaptant-se a les necessitats del terreny, es van elevar els barrancs i van perforar la terra quan esta així ho requeria.

Falla Plaça Major 2018

107

L'aigua va allà on n'hi ha més

108

Es començà a Sumacàrcer a 14 quilometres i mig de la nostra població, un quilòmetre abans de l’assut del Rei, en aquells anys Sèquia Reial d’Alzira, i travessarà set termes municipals. Este fet va provocar un enfrontament amb la població d’Alzira que, malgrat tot i veient la tenacitat de la gent, va optar per denunciar-ho als tribunals per construir l’assut abans del seu. Afortunadament, la sentència reial no va canviar, segons conta en vells escrits, de faraons.

Esta obra de somiadors i quixots va costar 26.973 lliures, equivalent en aquell temps a 950.000 jornals, invertits en 15 anys, per la qual cosa es van haver de contraure nombrosos deutes. El cost de la construcció, segons Madoz, superaria les 100.000 lliures. Van prestar diners diferents institucions i particulars de Carcaixent, també van col·laborar-hi alguns nobles d’altres poblacions com ara el comte Parcent, a més del Consell de la Catedral de València, el convent de les Dominiques, el col·legi de Corpus Christi, el clero parroquial, entre altres. Tots ells es van exposar a prestar uns diners, que, en cas de recuperar-los, seria sempre per davall del seu valor real.

homes i dones, els que vivien i els que encara havien de nàixer, de qualsevulla classe, estat o condició.

1679 Per fi arribà l’aigua El 13 de juliol les aigües del Xúquer van arribar al terme de Carcaixent, es va celebrar un tedéum d’acció de gràcies, missa solemne en la parròquia de l`Assumpció i festes populars.

Per fi, es compleix el somni de tot un poble, i este riu que la naturalesa va fer el favor de concedir-nos, el que la gent gaudeix i pateix i al final sempre acaba perdonant pels dots tan ben rebuts, units a l’impuls de la gent de la vila van convertir-lo en un motor de creixement econòmic i cultural important del nucli de Carcaixent.

1671 Destrucció de l’assut Corre l’any 1671 i una devastadora riuada destrueix l’assut, i un tram de sèquia s’enfonsa en el riu Xúquer i provoca innombrables solsides de marges, que fan endarrerir l’arribada de l’aigua a les assedegades terres de Carcaixent.

En una comunitat endeutada això no va ser, lògicament, plat de bon gust, ja que, davant d’esta dramàtica situació i pràcticament sense diners per produir collites, el consell de la vila acordà tornar a demanar nous préstecs per mitjà de censals, per poder continuar la seva labor i recaptar fons. Per este motiu, es va redactar un segon document que segueix en importància al document de la concessió reial. Este últim portà la firma del virrei i arreplegà constància d’hipotecar tota la vila, Falla Plaça Major 2018

109

L'aigua fa granotes

110

Excursió a la Reial Sèquia de Carcaixent Alberto Alves Penadés

El passat dia 21 de gener, alguns membres de la comissió realitzarem una ruta organitzada per l'Ajuntament , amb la finalitat de conèixer un poc la Reial Sèquia de Carcaixent. La ruta va eixir de l'ermita de San Roc i caminarem entre camps de tarongers. Durant el trajecte descobrirem la obra d'enginyeria del segle XVII que els carcaixentins de l'època pagaren dels seus diners per tal de portar aigua al poble de Carcaixent. Aquest poble te una gran tradició agrícola, hui en dia són camps de tarongers però abans hi havia arrossars i moreres, així que la necessitat de tindre aigua era gran. Aprenguérem que la sèquia no sols porta aigua, també serveix per a evitar inundacions al poble, fent funció d'extraure l'aigua quan el riu puja de nivell i desviant eixa aigua cap a baix. Ens contaren com antigament quan el riu pujava de nivell i venia una riuada avisaven als camperols mitjançant unes campanes que estaven instal·lades al pont, com el seu nom indica, de les campanes. Coneguérem també el perquè dels noms d'algunes partides del terme, com "passicos" que es diu així perquè quan s'inundava la terra quedava esvarosa i calia caminar fent xicotets passos. I per últim visitarem el moll de granota, on els nostres avant passats extreien arena del riu, un ofici desaparegut hui en dia al nostre poble.

Un altre dia vaig tindre l'immensa sort de poder visitar l'interior de l'edifici de la sèquia. Allí vaig poder veure personalment les cadires i la taula on antigament es reunia la junta de la Sèquia així com mapes i documents de l'època.

I veritat és que sobre el mapa vaig poder comprendre molt més el recorregut i la funció de la sèquia, així com l'assut desvia l'aigua del riu per portar-la a les nostres terres.

En definitiva, una visita molt interessant i didàctica tant per als adults com per als xiquets i una experiència per conèixer a fons la nostra història i el nostre present.

Falla Plaça Major 2018

111

L’horta i les riberes del riu Xúquer al terme de Carcaixent

112

L'aigua del mar és medecina

Paco Tortosa

un passeig al riu pel camí de fusta entre tarongers on sempre em perdia la casa aquella d’entrador tan llarg tímidament rica de pau i de terra ... el camí de caquis els tarongers secs la caseta aquella silent i florida la fulla d’un conte al pas de la via ... així ens la miràvem aquesta terra nostra ... tan superlativa tan ignorada.

Cristina Soler, De silenci i terra

Aquesta passejada per l’Horta (o la Vega), em porta a descobrir la part del terme de Carcaixent més vinculada al discórrer del riu Xúquer. Son terres filles d’aquest riu mare, terrenys d’una generosa fertilitat per mi sagrada, una planura sedimentaria al·luvial que tan sols es repeteix a escassos indrets de tot el conjunt de la mar Mediterrània (deltes dels rius Ebre i Nil, la Camarga francesa...). Avui, tot aquest territori riberenc es troba conreat i regat, majoritàriament, per gravetat mitjançant les aigües de la Reial Sèquia de Carcaixent, que en arribar al terme es ramifica en desenes de sèquies i sequiols que permeten arribar les aigües fins a la darrera propietat de tot un conjunt de vora 16.000 fanecades.

Pel camí puc observar camps abandonats, conreus de magraners i caquis que van substituint al fins ara més tradicional dels cítrics. I casetes de camp per guardar eines, altres per passar els caps de setmana els propietaris i alguna que altra casa tradicional centenària. També es deixen veure els antics molls per extraure arena, noves instal·lacions com la planta de depuració d’aigües residuals de la Ribera Alta, ele-

ments patrimonials com l’ermita de Sant Roc i el poble de Culla, actualment una pedania o barri de Carcaixent.

I vertebrant tot el conjunt esmentat, el riu Xúquer, el qual, en deixar enrere Tous (que l’ha eixugat fins deixar-lo quasi sense cabal ecològic), ha conformat a la Ribera Alta i Baixa una planura o delta invers d’una fertilitat i valor agrícola, com ja he fet esment, únic a tot el conjunt de la mar Mediterrània. Entre els seus sediments, el riu conforma els meandres de bon passejar sobre les seus motes, moltes de les quals les persones han alçat per defensar-se de les seues revingudes. Al terme de Carcaixent, on la combinació de l’erosió dels seus propis sediments, amb l’extracció d’arena per a la construcció m’ha deixat bocabadat en haver descobert contrades de la seua ribera on el riu corre a unes profunditats de vertigen, conformant un bosc de ribera virginal que en alguns punts sembla una selva amazònica. De tanta bellesa i valor ambiental com atresoren les riberes del Xúquer al seu pas pel terme de Carcaixent,

Persones carregant energia a un arbre més que centenari al camí del Raco de Paquets, a l'horta de Carcaixent.

Falla Plaça Major 2018

113

L'aigua, per als patos

114

jo faria un pensament per declarar tot el seu discórrer municipal com a Paratge Natural Municipal. I en que fonamente jo la demanda de la declaració de tota la ribera del riu com a PNM? Seguiu-me amb la lectura i trobareu part de l’explicació.

Per tal d’enllestir una crònica apassionada del Carcaixent d’aquest inici de mil·lenni, he xerrat al llarg de dos anys amb desenes de persones, podent observar els paisatges actuals de l’horta, he vorejat sense preses el riu Xúquer i admirat les seues infraestructures de canalització històriques de les aigües de la Reial Sèquia de Carcaixent. Són moltes les idees que em venen al cap. Així que convide a passejar una vesprada de tardor entre totes aquestes realitats amb un gran científic valencià. Es tracta del meu amic i company geògraf Artemi Cerdà (un fill d’Annauir de 48 anys, Catedràtic de Geografia Física a la Universitat de València), que s’ha convertit en un dels millor investigadors del món en temes que tenen a veure amb l’erosió i desertització del planeta, però centrat als territoris agrícoles del món rural de la Mediterrània.

Raone amb ell entre sèquies i partidors al voltant del reg per gravetat d’aquestes hortes carcaixentines i de la seua prompta transformació en reg per degoteig. I m’argumenta, amb paraules ben emotives, el perquè no cal canviar el reg a manta pel degoteig, sobre tot perquè arribats aquest moment del segle XXI i amb tota l’experiència que ja tenim els valencians amb el reg artificiós, s’ha comprovat científicament que no resulta el més adequat per terres com les conformades pels sediments del Xúquer, en aquesta cota i a esta distància de la mar. Després del passeig per l’horta concloem tots dos algunes idees i reflexions.

Diuen que si alguna cosa funciona ho deixes com està. El sistema de reg tradicional de la Ribera del Xúquer ha estat un dels més productius del món, tant conreant productes hortícoles, cítrics com fruita.

Per què canviar? Cal pensar que el reg a manta recarrega els aqüífers, evita la maligna intrusió d’aigua salobrenca de la mar, afavoreix un clima més temperat on les dies de calor no ho son tant i les gelades s’amorteixen, fa que es genere una alta diversitat faunística i florística en les sèquies, evita la salinització de les terres si tens aigua de qualitat com la que ens arriba des del Xúquer. I tot açò, sense perdre de vista que manté un patrimoni físic impagable en forma d’una xarxa de assuts, partidors, sèquies, sequiols..... i també cultural pels noms que hem heretat i les lleis i tradicions que hem gaudit durant segles. Tot això es ben conegut, però hi ha més, la xarxa de sèquies no sols dona aigua i vida als camps, també lamina les avingudes tan devastadores del Xúquer, i drena les zones baixes durant les pluges més intenses. I si parlem d’energia.... l’aigua ens ha donat històricament força per moldre el blat, espellofar l’arròs o moure les moles dels batans per fer paper o tèxtils. I fins i tot produïa electricitat. El sistema de sèquies portaven aigua als camps però també aigua i força motriu. I a més no consumia cap altra energia. La gravetat mana en el reg per inundació. Si s’elimina el reg a manta de la Reial Sèquia de Carcaixent es tindrà que fer front a la intrusió marina, a la recarrega artificial de l’aqüífer, a la pèrdua de fonts i ullals, a un clima més contrastat, a la salinització dels sòls, a la pèrdua del patrimoni físic i cultural, a avingudes amb cabals més sobtats i amb pics (major altura d’aigua) majors, i a zones entollades durant setmanes a causa de la pèrdua del drenatge de les sèquies. I clar, caldrà generar electricitat per a posar en marxa el bombeig del degoteig. I si desapareixen les sèquies desapareixen plantes, fongs i animals. Ens preocupem

de la biodiversitat de les selves tropicals i no de la riquesa biològica de les nostres hortes. El valor del sistema de reg tradicional de l’horta de Carcaixent l’hem heretat de mans d’homes i dones que varen treballar fins l’esgotament, però a nosaltres ens ha costat poc, o res, de la butxaca. El que no ens hi hagi costat res, no vol dir que no valga. No deguem de confondre el preu amb el valor. El reg a manta es barat per que és una herència, però el seu valor es incalculable per a la Ribera. No podem deixar-lo perdre. Si funciona, cal conservar-lo.

Si aquestes són les conclusions de les darreres investigacions científiques, des d’aquestes modestes pàgines voldria suggerir a institucions com la Reial Séquia de Carcaixent, que aturen el projecte de reconvertir el reg per gravetat de les hortes en reg per degoteig. És car, caríssim, i més en moments com aquest que l’agricultor treballa els camps sense preus. És insostenible per totes les raons apuntades. I es degradador del paisatge rural en emportar-se per davant totes les infraestructures vinculades amb el reg a manta per gravetat.

Més interessant resultaria invertir part d’eixos diners en col·laborar en l’adequació d’un passeig per a vianants i bicicletes per la vora del Xúquer, per tal d’oferir a la ciutadania de Carcaixent un indret de gran bellesa per on poder passejar de manera assossegada entre el bosc de ribera del gran riu i els camps conreats. Així podrien observar com es rega a manta i aquesta cultura de l’aigua ancestral podria ser oferida a la mirada curiosa d’un turisme cultura de qualitat que encara està per venir a paisatges secrets com aquest de les hortes de Carcaixent. I tot contextualitzat amb la declaració de les riberes del Xúquer de Carcaixent com a Paratge Natural Municipal protegit per llei. Si, a més a més, es converteixen les hortes en camps treballats en ecològic, possiblement tinguen futur aquests paisatges rurals tradicionals irrepetibles. Si tan sols s’actua a les hortes transformant el reg en degoteig i tota la resta que he fet esment no es contempla, pense que no hi ha futur per a l’horta de Carcaixent. Temps al temps. Son moments de debat i reflexions més que necessàries, ja que ens juguem alguna cosa més que una transformació d’una zona de rec a manta, en degoteig. Sort.

NOTA: Aquest article és un extracte del llibre: “CARCAIXENT. UN PARADIS ENTRE EL RIU XÚQUER I LA MUNTANYA DEL REIALENC”, de pròxima aparició.

Paco Tortosa és doctor en Geografia per la Universitat de València

La sorprenent vegetació de la vora del riu Xúquer.

Falla Plaça Major 2018

115

Aigua bruta no fa d'espill

116

Poesia al riu Xúquer Pepe Pastor

S’apagà la veu de l’amic, i del poeta.

Ploraren les musses i l’aprenent i ens deixà el record de la seua veu.

Veu que encara en moltes ocasions ressona veu delicada, pausada, i melodiosa veu que encara recordem i que en eixos moments recordem més a l’amic que al poeta.

I t’enyorem i et tirem a faltar.

I l’aprenent hui més que mai vol ser amic i no poeta.

Pastoret, com carinyosament et diem, sempre et recordarem.

Juan Fernández

RIU QUE DE TAN VELL, FAS AMAR QUI NO HA AMAT MAI. I VELLS POEMES FAS FER A QUI NO A ESCRIT VERSOS MAI. SI EL SOL, PÀLID, DU EL ROSTRE AL CAPVESPRE. ÉS PER TRISTOR, NOMÉS D’ABANDONAR-TE (PEPE) ALZIRA, LA QUE EL XÚQUER ENCISA. I QUE AL TROBAR-LA ALS SEUS PAS, EL SEU AMOR LI PALESA. ACARICIANT-LA LA BESA, I LA ENVOLTA EN UN ABRAÇ. (ELLA) CARCAIXENT, SEMBLA SER COSA EXTRANYA, RENDIT DEL DOLÇ ENCÍS. DES D’UN LLUNYÀ RACÓ D’ESPANYA, VE CREUANT EL PLA I LA MUNTANYA. EL XÚQUER PER DONAR-LI UN BES (ELLA) AQUELL ÉS EL RIO JUCAR, QUE AL CONTRARIO QUE EL TAJO. NACE, EN LA MISMA SIERRA Y POR TORCIDA SENDA ,Y CURSO VARIO, DE CASTILLA A VALÈNCIA SE DESTIERRA. ALLÍ EN GÜÉLAMO NACE, AQUÍ VOLTARIO A CUENCA, DENTRO DE SU ROSCA ENCIERRA, HACIA ALARCÓN FORTÍSIMA MURALLA. Y POR CULLERA HUMILDE CRUZA Y CALLA. (PEPE) EN LOS PINARES DEL JÚCAR, VI BAILAR UNAS SERRANAS. AL SON DEL AGUA EN LAS PIEDRAS, Y AL SON DEL VIENTO EN LAS RAMAS. SERRANOS ERAN DE CUENCA, HONOR DE AQUELLAS MONTAÑAS. CUYO PIE BESAN DOS RIOS , POR BESAR DE ELLAS LAS PLANTAS. (ELLA) DÉUMEU, COM ERA DE VELL EL RIU EN AQUESTA NIT. MÉS DELITÓS PER BEURE, QUE ELS LLAVIS DE UNA VELLA. (PEPE)

Falla Plaça Major 2018

117

Any plujós, any de fer el gos

118

La cançó de la mar

Lluís Guarner

La mar canta una cançó que mai ningú no ha depresa que es veu, silenci i color tot plegat, en sa nuesa…. ¡La mar canta sa cançó!

Ella és viva recordança i lluny de la terra, enyor; en la dissort esperança I conhort en la dolor…

Ella és viva recordança!

Ella bressa una infantesa amb ensomnis d’ infinit i ella vindrà, en la vellesa, a cloure´m els ulls al llit.

Canta en la platja dormida i canta igual en el port; sa veu pot portar la vida i també, potser, la mort sobre la platja dormida…

Ai, la cançó de la mar que mai no es podrá saber ni mai podrem oblidar!...

(Per sobre la platja vola una oroneta.)

Per sobre la platja un àliga vola ; pel camí del sol a perdre´s va sola.

(Per sobre la platja un àliga vola.)

II Jo estic en la platja mirant llurs volars.

La terra, què em tempta?

L’ atracció dels mars?

La vida llunyana?

L’alta soledat?...

Jo sol, a la platja; L’ ànima, on s´en va?

Falla Plaça Major 2018

119

Guerra de l’aigua

120

Ignasi Cervera, Juan Miguel Rafet, María Josep Ripoll, Jose Vicente Sánchez

Aigua de gener, millor que la de febrer

Institut d’Estudis Comarcals de La Marina Alta. 2013

PRIMERA PART DEL CONFLICTE. 1983-1985

La coneguda com a “Guerra de l’Aigua”, fou un enfrontament directe entre agents socials i polítics de les diferents administracions, per l’obtenció i gestió dels recursos hídrics a la comarca de la Marina Alta. Un conflicte que situem cronològicament en la dècada dels anys vuitanta, derivat de les dificultats en matèria de captació i abastiment d’aigua en temps de sequera.

Aquesta batalla presentava tres ramificacions ben diferenciades, segons els municipis afectats: 1. El problema d’abastiment al municipi de Dénia 2. La dotació d’aigua a la resta de localitats de la Marina Alta.

3. El cas específic de Calp, amb l’explotació del Pou de Lucífer al municipi de la Vall de Laguar.

Falla Plaça Major 2018

121

Cal dir cada cosa pel seu nom

122

Aigua per febrer, ordi en el graner

El consistori denier comença immediatament a moure’s per fer complir un dels principals compromisos electorals, com era el de resoldre i garantir l’abastiment d’aigua potable.

Una de les primeres accions, seria la de plantejar, a l’estiu de 1983, la creació d’una empresa mixta d’aigua, fent-se amb el 51% de les accions, que estaven en mans de l’empresa Aguas y Riegos Garrigues S.A. Aquest plantejament no es faria realitat fins l’any 1987, quan es va constituir l’empresa mixta Aguas de Dénia.

Les maniobres negociadores per aconseguir l’abastiment d’aigua, prompte es traslladaren a l’àmbit supramunicipals.

Les intencions inicials passaven per aconseguir l’aigua sobrant del riu Bullent, que separa els termes de Pego i Oliva, des de el Port de les Aigües.

Es Relata la situació viscuda al nord de la comarca de la Marina Alta, en la qual Dénia es converteix en demandant de nous recursos hídrics per fer complir amb les seues necessitats. L’Aigua utilitzada pels regants dels termes municipals de Pego i Oliva era la que pretenia obtenir Dénia mitjançant extraccions. Amb aquesta situació de partida, es generarien entre els anys 1983-1985, fortes controvèrsies i disputes polítiques, agreujades per una cadena de revoltes populars, incidents i manifestacions.

Encara que els problemes d’aigua ja venien de temps enrere(1), la veritable confrontació s’encetaria al mes de maig de l’any 1983; moment en que el candidat del PSOE a l’alcaldia de Dénia, Jaime Sendra, manifestà en el seu míting de campanya electoral, que “s’haurien de fer noves concessions per a solucionar el problema de l’aigua”. (CANFALI MARINA ALTA, 6 de maig de 1983), Aquestes manifestacions es referien concretament a les concessions polítiques entre municipis veïns, i no als preceptius permisos administratius per a l’obtenció de l’aigua.

Sendra guanyà les eleccions municipals de l’any 1983, i a Pego i Oliva també guanyaren els candidats socialistes. És important assenyalar que mesos abans, concretament a l’octubre de 1982, Joan Lerma es convertia en nou President de la Generalitat Valenciana. Es marcava així una presumpta sintonia política, que els fets s’encarregaren ràpidament de tombar.

Les accions més intenses de la batalla, cal situar-les al període que comprèn des del mes d’agost de l’any 1983, fins al mes de febrer de 1984. En eixe reduït espai de temps, es van succeir nombroses reunions en les quals participaren diferents institucions, organismes i estaments públics (el Governador Civil, la Conselleria d’Obres Públiques, els alcaldes i representants de diversos ajuntaments, l’organisme de la conca i el partit socialista). En les diferents trobades, es tractà de formalitzar l’anomena’t “Pla Especial d’Emergències per la Sequera”, així com la necessitat de crear un Consorci d’Aigües, amb la capacitat d’abordar el problema hídric des d’una òptica comarcal. L’esmenta’t document de planificació, va rebre una forta contestació per part dels grups interessats i usuaris que estaven obligats a cedir els cabals, així com es va reflectir en les seues al·legacions. (2) Mentre els diferents organismes discutien sobre el futur hídric de Dénia i comarca, el fantasma de la sequera feia reaccionar a l’alcalde nacionalista dels Poblets, Josep Andrés Caselles, oferint aigua per abastir als col·legis de Dénia.

A la capital comarcal existia la Comisión Ciudadana pro Agua Potable. Una associació que pretenia fer un segui-

ment de tota la problemàtica de l’aigua, des dels interessos de la ciutat. Aquest grup fou molt crític anys enrere amb l’empresa concessionària d’aigües, forçant diversos enfrontaments amb la Secretaria General del Partit Socialista.

Al mes de març de 1984, es celebrà a Pego una assemblea massiva que s’oposava a transvasar aigua des del riu Bullent, i es va constituir l’associació Defensors de l’Aigua.

Prompte els alcaldes de Pego i Oliva es reuniren amb el President de la Generalitat Valenciana i el Conseller d’Obres Públiques, amb la finalitat de traslladar les seues postures.

La cessió d’aigua es mirava amb recel, si bé en aquelles reunions només es demanaren més estudis hídrics abans de qualsevol moviment de concessió en matèria hídrica.

Però la problemàtica ja estava al carrer, i a data de 8 de maig de 1984 es realitza una vaga-protesta al municipi de Pego, on vora 3000 persones recolzaren les gestions i reivindicacions de l’associació Defensors de l’Aigua. La manifestació suposà el tancament voluntari de comerços, escoles i de l’institut de batxiller.

El conflicte pel transvasament d’aigua s’agreujà al mes de juny, moment en què la Comissió de Seguiment de la Sequera(3), decidia substituir la proposta de transvasament de l’aigua sobrant del riu Bullent, per unes noves captacions tretes de pous de l’IRYDA (4) situats a la serra de Mustalla, en el paratge conegut com el Port de les Aigües. La capacitat estimada d’aquesta nova explotació era de 900 l/s. La decisió va comptar amb l’oposició clara i contundent del Defensor de l’Aigua, organisme autònom del Ministeri d’Agricultura creat al 1971, perquè ja no es parlava de captar l’aigua sobrant del riu, sinó d’extraccions directes en l’aqüífer. El dia 1 de juliol, es produiria una altra manifestació que va aglutinar a unes 7.000 persones, amb la lectura d’una carta dels Defensors de l’Aigua de Pego i Oliva.

Al mes d’agost començaren les obres de canalització, que coincidiren amb els majors nivells de tensió social. Segurament el canvi de decisió per extraure l’aigua, unida a la Falla Plaça Major 2018

123

Pel març el sol crema i l'aigua rega

124

urgència de les obres, calfaria els ànims. Així, el dia 16 esclatà un artefacte en les dependencies de la CNT de Pego, a més de produir-se una nova manifestació que acabaria convocant aproximadament 4.000 persones, i tallant la Carretera nacional 332.

Els actes de revolta social s’agreujaven amb l’enderrocament de les canalitzacions del Càmping San Fernando. La matinada del dia 17 d’agost, foren sabotejades les canonades del Port de les Aigües i dos dies després, el diari Levante publicà que 2,5 km de la canalització instal·lada entre el barranquet de Benirrama i el Montaner (IRYDA), també tingueren desperfectes. El 27 d’agost de 1984, els veïns de Pego i Oliva acudiren als pous de l’IRYDA Mustalla, per a impedir la connexió amb les canalitzacions que tenien previst conduir l’aigua fins a Dénia. Encara que el desplegament policial i de la guàrdia civil fou elevat, no pogueren evitar els enfrontaments i detencions. Els actes es violentaren fins al punt de cremar alguns vehicles.

També a finals del mateix mes, els regants de Pego i Oliva es reuniren amb els tècnics de l’institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), per a intentar convèncer-los de la insuficiència de recursos per dur endavant la nova extracció d’aigua. Davant tota la polèmica suscitada, el grup socialista celebrava a Benissa unes jornades sobre recursos i aprofitament de l’aigua.

Després de tots els fets, el Conseller afirmà que la solució del transvasament era provisional, i tractava de suavitzar postures convidant als representants de Pego i Oliva, a integrar-se en la Comissió de Vigilància del Control de l’Explotació dels Pous de l’IRYDA-Mustalla.

Les converses als despatxos eren constants. L’IGME, presentà un estudi sobre la quantitat i qualitat dels pous de Dénia. Fruit dels resultats obtinguts, el govern autonòmic plantejaria reduir el cabal del transvasament de 120 a 80l/s, amb l’objectiu d’acabar suficientment l’època estival. En tot cas, els tècnics de l’IRYDA, continuàvem defensant que no hi havia perill d’extraure aigua des dels pous de Mustalla.

Al mes de setembre de 1984, la Comissió de la Sequera canviava d’opinió i plantejava diverses solucions alternatives als pous de l’IRYDA, La postura es centrava de nou en la solució inicial de traure l’aigua sobrant del riu Bullent. Es produïren novament més manifestacions i actes violents.

Arribava la primavera de l’any 1985, moment en el qual es gestava la creació del Consorci d’Aigües comarcal. Mica en mica, les mocions arribaren als plenaris dels ajuntaments, amb les pertinents adhesions.

Per a més confusió, encara sorgirien tres alternatives més per a aconseguir l’aigua anhelada: 1. El plantejament d'un mini-transvasament d'aigua des de El Verger fins a Dénia. Aquest fet suposava ara l'oposició de l'alcalde dels Poblets. Una reacció que xocava amb la seua postura just uns anys abans, quan s'oferia a cedir l’agua als col·legis de Dénia.

2. L'anunci del govern valencià de que el transvasament del Xúquer al Vinalopó, podria deixar aigua en la comarca de la Marina Alta (CANFALI MARINA ALTA, 26 de maig de 1985).

3. La proposta del Consorci Comarcal d'Aigües(5) i la Conselleria d'Obres Públiques que plantejava un transvasament unitari des de la població de l'Orxa (el Comtat), fins als pobles de la Marina Alta. El seu cost era de 3.361,176 milions de pessetes, segons es reflectia al núm. 2 de la revista La Veu de la Marina (1987) es signà el conveni entre la Conselleria d'Obres Públiques i la Diputació Provincial per la captació final de l'aigua. El cabal estimat era de 2000 l/s (CARRIÓ RATIGUES, ALL, ET AL, 1999: 831-832).

Precisament a l'estiu d'aquell any, ja havien millorat substancialment les reserves dels diferents aqüífers, però el tema de l'abastiment d'aigua no estava encara solucionat.

SEGONA PART DEL CONFLICTE. DE 1985, FINS ALS NOSTRES DIES A la ciutat de Dénia, els ànims seguien caldejats per la manca d'aigua potable, i també per les diverses propostes relacionades amb la pujada de tarifes plantejades per l'empresa concessionària. A principi de la tardor de 1985 la Comisión Ciudadana Pro-Agua Potable, va convocar una manifestació celebrada el 23 de setembre de 1985, amb el lema "EXIGIMOS AGUA POTABLE YA! A SU JUSTO PRECIO".

Els mitjans de comunicació publicaren que entre 13.000 i 15.000 persones assistiren a les protestes. Estem parlant d'una de les més nombroses realitzades a la capital de la Marina Alta (CANFALI MARINA ALTA, 29 de setembre de 1985). La jornada va finalitzar amb un cert aldarull entre Falla Plaça Major 2018

125

Aigua de març, herba als sembrat

126

els organitzadors i l'alcalde, sobre tot quan aquest volia dirigir-se als manifestant que es congregaren a la Plaça de la Constitució.

Després d'una manifestació més, al abril de 1986, l'Ajuntament de Dénia va adquirir el 25% de Aguas y Riegos Garrigues S.A., i que era fins aleshores, l'empresa concessionària de subministrament d'aigua, la creació de l'empresa mixta, va concloure el 3 de juny de 1987 i va adquirir el 51% de les participacions de Aguas de Dénia S.A.

L'any 1989, l'ajuntament de Dénia acorda iniciar els tràmits per a la instal·lació d'una planta potabilitzadora. Es sol·licitaren a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, un cabal procedent del Riu Racons de 300l/s. A l'estiu i per sorpresa, els accionistes privats de l'empresa mixta, vendrien les seues accions a l'empresa SOGESUR.

És important recalcar, que la col·lisió d'interessos entre Dénia amb Pego i Oliva continuava viva, sobre tot quant aquestes dues poblacions junt a les comunitats de regants, s'oposaren novament a la concessió d'aigua procedent del Riu Racons. Una aigua que permetria l'abastiment de la planta potabilitzadora. Al desembre d'aquell any s'aprovà, per unanimitat de tots els grups polítics, l'autorització de la planta amb un cost de 800 milions de pessetes. Unes obres sufragades pel "cànon" que l'Ajuntament acabaria repercutint en les factures de l'aigua. Les obres de la potabilitzadora s'iniciaren a febrer de 1990, i van ser inaugurades a juny de 1991, dies abans que prenguera possessió com alcalde de Dénia, el nacionalista Sebastià García. Com a fet destacable de la inauguració cal assenyalar que cap representant del govern autonòmic socialista estigué present en l'acte (CARRIO ARTIGUES, ALL. ET AL. 1999: 833-834).

Amb motiu dels nombrosos problemes que ocasionava la planta, al més de juny de 1992, l'Ajuntament de Dénia arribaria a un acord amb l'empresa SOGESUR, perquè es fera càrrec de la gestió i explotació de l'aigua, i també de la planta. El consistori mitjançant l'empresa mixta AGUAS de DÉNIA S.A. mantindria la titularitat del subministrament. Així, la Conselleria d'Obres Públiques es faria càrrec de les obres de renovació de la canalització de les Marines, per un import total de 500 milions de pessetes.

Dénia, després d'anys de conflictes amb les poblacions veïnes i fortes desavinences i malestar amb l'antiga empresa concessionària, finalment consolidava el seu abastiment (CARRIO ARTIGUES, ALL. ET AL. 1999: 834).

A finals de l'any 2001, el plenari del Ajuntament de Dénia aprovà el Pla Director de Abastiment d'Aigua Potable, quant era Alcalde Miguel Ferrer, del PP. Amb aquest instrument de Planificació, es reestructurà el servei de producció, subministrament i distribució d'aigua. Aquestes actuacions contemplaven inversions de la Generalitat per a la millora de la xarxa de conducció i la construcció d'una xarxa per a la captació d'aigua des de els pous del Boticari, el Calpero i els Poblets, fins a la nova potabilitzadora. També s’incloïa la instal·lació d'una xarxa per al subministrament d'aigua ja tractada en la planta potabilitzadora.

Per altra banda, el consistori també invertiria en la construcció d'una nova planta en la partida de Be-

niadla. El partit socialista, l'oposició aleshores, recolza a excepció d'un regidor, el Pla Director amb la reestructuració que implicaven els nous serveis. Eixe recolzament suposava que el partit de govern preparara un nou contracte de Aguas de Dénia S.A. amb SOGESUR, amb la possibilitat de construir una planta dessaladora d'aigua marina com a solució definitiva i de futur.

Quatre anys més tard, prenia el càrrec l'Alcaldessa socialista Paqui Viciano. L'empresa pública del Ministeri de Medi Ambient AQUAMED, anuncià a Xàbia, el projecte de construcció d'una Planta Dessaladora d'aigua marina per a Dénia. Aquest anunci alçà cert malestar en l'alcalde de Xàbia del moment, Juan Moragues, del PP, que manifesta als mitjans de comunicació que la Planta Dessaladora de Xàbia, en funcionament des de l'any 2002 "no havia rebut

ni un sol euro d'inversió" (VILAWEB, 13 de febrer de 2005).

La possible ubicació de la planta, es va plantejar en quatre punts possibles: junt a les "Tres Torres" a l'entrada de Dénia, a la Partida de la Giralda, al costat del Riu Racons, i al Polígon Industrial de Dénia. La localització també ha creat malestar i contestació ciutadana al llarg dels anys, sobre tot entre els veïns del litoral nord de Dénia, que s'oposaren a la construcció al costat del Riu Racons. La planta tenia previst produir 16.000 m3 diaris i contava amb una inversió de 28 milions d'euros.

A dia d'avui, la Planta Dessaladora no s'ha construït. Els darrers anys, l'Ajuntament de Dénia es plantejà la compra d'aigua procedent de la dessaladora de Xàbia (LEVANTE, 21 de desembre de 2011). Una dessaladora que ja comercialitza el 29% de la seua producció a municipis com Gata Falla Plaça Major 2018

127

de Gorgos i Poble Nou de Benitatxell, i aspira a vendre més quantitat a altres pobles de la Marina (LEVANTE, 13 de agost de 2013).

A mode de conclusió, direm que l'aigua ha segut i és, la font principal per garantir el nostre desenvolupament. Kilòmetres i kilòmetres de canonades que porten l'aigua d'uns punts a altres de la nostra comarca. Hem sigut testimonis de la lluita per explotar, regular i aprofitar aquest recurs únic.

En aquest camí, s'ha posat al límit la salut d'alguns dels nostres aqüífers. La seua sostenibilitat, passarà per gestionar de manera més integrada, intel·ligent i participada, els nostres recursos. No s'hi arribarà, però, sense conflictes, baralles ni interessos. La història recent ens ho demostra.

Ara bé, les administracions públiques, en el seu paper de competents en la gestió integral i en la planificació dels recursos hídrics, no poden descuidar els àmbits de diàleg en el camp social. Existeix un indubtable recorregut de millora per la via de la conscienciació i sensibilització ciutadana. A més d'una planificació global, és necessari l’impuls i presa de decisions participada des de l'escala local. Cal treballar millor els marcs de debat, i no fer-ho "a colp de sequera". A la Marina Alta no s’aprofitaren els escenaris efectius per a la participació dels usuaris en la gestió, ja els òrgans adients estaven massa polititzats. Aquests òrgans o institucions, precisen d'una participació activa i democràtica de tots els usuaris, per la qual cosa es requereix d'una adequada formació i un bon coneixement dels principis higrogeològics.

(1) Serien polèmiques les pujades de tarifes i taxes per part de l’empresa Aguas Potables de Dénia SA (1975) i l’absorció de l’empresa per Aguas y Riegos Garrigues SA (1981).

(2) Signades per l’Ajuntament d’Oliva, Pego, Atzúvia, Vall d’Ebo, la Vall de Gallinera, Cambra Agrària de Pego i Oliva, comunitats de regants de terres arrosseres d’Oliva i Pego, grup Sindical de Colonització de Pego, Aigües Potables i Regs de Pego, Carbónicas Levantinas, S.A.T. de Pego, Interregional Agrícola S.A., Promociones Adzaneta S.A., Grupo de Campings d’Oliva Icona.

(3) Comissió derivada de la llei 6/1983 “Medidas Excepcionales para el Aprovechamiento de los Recursos Hidráulicos”, escassos a conseqüència de la prolongada sequera. Formada pel Governador Civil, Comissari d’Aigües, Delegats del Govern, Enginyer-Director de l’Organisme de Conca, membres de diferents Ministeris i un representant de les Comunitats Autònomes.

(4) Organisme autònom del Ministeri d’Agricultura creat al 1971.

(5) Juny de 1985. Integrat per Gata de Gorgos, Els Poblets, Xaló, Senitja, Lliber, Ondara, Xàbia, Poble Nou, Teulada, Calp, Vall d’Ebo, Vall d’Alcalà, Dénia i Benissa. En eixa primera constitució, es quedaren fora Pego, Pedreguer i El Verger.

Quan algú demana aigua en conte d'una altra cosa

Aigua de maig, de raig a raig; d'abril, de fil a fil

128

Cançons a l’aigua.. i al Xúquer

130

Aigua de maig fa créixer el cabell i no fa mal

Dani Perpiñá

La Comunitat Valenciana està molt lligada a l’aigua, tenim mar, rius i uns cultius basats en el regadiu. A més a més, la climatologia ens ha donat sempre fenòmens variats, des de la sequera a les “gotes fredes”. Per aquest motiu la música popular sempre ha trobat maneres d’expressar els seus estats d´ànim al voltant del líquid element. Es molt comú referir-se a l´aigua tant com pluja, rius, mars o llacs per definir temes molt musicats com l’amor, una persona, idea o la nostra idiosincràsia. Alguns exemples podrien ser temes com el del xativí Raimon on expressa la forma d´entendre el caràcter valencià d’anar d´un a altre extrem, molt passionals o molt relaxats depèn de com “ens pega per ahí” al seu tema AL MEU PAIS LA PLUJA... Però si ens anem a la vessant romàntica un exemple el podíem agafar en qualsevol tema del disc TORNAR A L´AIGUA del alzireny Joan Americ.

També per expressar reivindicacions , en aquest cas per l’igualat femenina, la cançó dels pegolins La Gossa Sorda , en el seu tema DONA DE L’AIGUA tal vegada influïts per la marjal del seu entorn. I serien infinites les composicions que baix el suport o pseudònim de l’aigua referirien les situacions de la nostra vida.

La situació geogràfica de Carcaixent ens obliga a comentar melodies referides al riu que ens bordeja. Temes populars infantils per als jocs com aquesta cançó popular son un bon exemple de la vinculació que tenim amb ell.

I com no, com sempre amb admiradors i detractors. D´entre les qualitats reconegudes de riu, i d’on diuen hereta el nom,

és la seva capacitat destructiva. Tots recordem les inundacions d´Octubre de 82. El grup musical L´Aljub referí aquestos fets en el seu disc AFLUENCIES on el tema ERA EL TEMPS DE LA TARDOR, ens recorda aquell dia.

Era el temps de la tardor i es posà a ploure i a cànters.

I com sempre en este món, per culpa demés de quatre, La Ribera s'inundà i es quedà feta un desastre.

Torna a ser ara tardor i es posa a ploure i a cànters, i com sempre en este món recorde pluges passades.

La Ribera no és igual i el riu mor fet un desastre

Però per finalitzar amb bona sintonia acabem amb un vell conegut de Carcaixent, ja que va estar estudiant al nostre poble. El inesgotable Paco Muñoz al seu disc AMICS POETES dedica el tema LA BELLESA DEL RIU XUQUER Déu meu, com és de bell el riu en aquest llit, més delitós per beure que uns llavis de donzella.

Sembla una polsera, amb flors a les vores talment la Via Làctia. És cristal·lí com un fil d'argent sobre una túnica verda.

Pestanyes en un ull blau, el brancatge que el voreja entre carícies de brisa.

L'or del crepuscle rellisca damunt l'aigua platejada.

Quantes vegades, Déu meu, a la vora d'aquest riu he convidat a un vi clar els meus estimats companys Falla Plaça Major 2018

131

Traure pegues

Si calfem l'aigua a més de 100 graus Celsius s'evaporarà formant el vapor d'aigua. Vapor que s'escampa per l'atmosfera. De la mateixa manera que les falles es volatilitzen cada any el 19 de març.

Aigües de juny, mals solen dur

136

Els anys 80 fallers van estar caracteritzats per dos anys molt marcats per l'aigua. L'any 83 i l'any 89. A traves des testimonis de dos falleres majors d'aquestos anys coneixerem un poc més el que va passar i el que sentiren elles com a representants de la nostra falla.

Experiències falleres amb l'aigua (any 1983) Laura Penadés Giner

El 19 de març de 1982, després del dinar ofert per la fallera major d'aquell any, i com ja és tradicional a aquesta falla, s'anomenaren els càrrecs represen tants per al proper exercici.

Aleshores jo vaig escoltar el meu nom com a fallera major infantil. Tenia en eixe moment 6 anys i no són massa nombrosos els records que en tinc ni tampoc és el moment de parlar d'això, sinó de tot el que vindria mesos després.

Sí que recorde, en canvi, quan va passar l'estiu, ma mare va començar a buscar i a encomanar el que seria el meu vestit de fallera major infantil amb tots els seus complements com pintes, adreç i mocador i davantal.

Unes setmanes més tard, el destí va fer que tot allò que estava previst canviara de rumb. El dia 20 d'octubre de 1982, com tots els que tenim certa edat podem recordar, el pantà de Tous es va trencar i Carcaixent, de la mateixa manera que gran part de la Comarca de la Ribera Alta, va patir una de les majors inundacions de la història. En eixe moment jo no vaig ser conscient de com anaven a canviar les coses en matèria de falla.

Les falles de 1983 no foren unes falles com sempre les havia viscut. Recorde una ofrena sols amb algunes falleres de totes les falles; un únic monument per a tot el poble; la visita de la fallera major de València i també recorde com no me vaig poder vestir de fallera eixe any.

Malgrat totes les circumstàncies viscudes, un any desprès vaig per fi poder gaudir del meu regnat que va començar marcat per l'aigua i també ho va finalitzar. El dia de San Josep de 1984, últim dia del meu any de fallera major infantil, va ploure tota la vesprada impedint que eixírem de passacarrer i obligant-nos a passar l'última vesprada de falles al casal fins l'hora de cremar la falla, que s’hi va cremar baix d'una fina pluja.

No recorde el dia exacte però sí del que em va dir ma mare: "Laura, enguany no seràs fallera major infantil perquè no hi haurà falles a Carcaixent, sols plantaran un únic monument entre totes les comissions falleres i les falleres majors de l’any 1982 ho seran també de 1983". En un moment, les il·lusions d'una xiqueta i els preparatius dels pares per a que la seua filla fora la representant de la seua falla es van paralitzar de cop. Però, eixe fet no era el més important a nivell faller, sinó tots els danys materials produïts en aquella riuada o com diem en la Ribera "la pantanada"; tant com el treball de mesos d'un monument de cartró; el material que totes les comissions tenien en els seus casals generalment en plantes baixes.

Falla Plaça Major 2018

137

Aigua de juliol, al mar si la vols

138

I si plou? (any 1989) Ana Alberola

Tots els fallers ens fem la mateixa pregunta quan s'acosten les falles, la veritat és que des que jo em recorde o siga en la plantà o siga en falles, un dia almenys ha de ploure. Però en 1989, any en què jo era la Fallera Major de la Falla Placa Major, va caure el cel. Va començar a ploure el dia 16 a la nit i no va parar fins després d'haver cremat totes les falles, anul·lant-se totes les cercaviles inclosa l'ofrena.

Per als fallers una de les coses més importants és vestirse amb els seus vestits i eixir de cercavila, per a una Fallera Major és doblement important per què a més tota la comissió passa a arreplegar-te per ta casa amb la traca i la xaranga per a acompanyar-te a tots els actes a què has d'acudir, i no va poder ser.

Però com els fallers d'esta comissió som un poc “rebeldes”, ens rebel·lem contra la pluja i el desànim i passem unes de les millors falles de la nostra vida.

Tancats en el casal, l'avorriment es transformava en càntics i balls i quan amainava un poc, agafàvem 4 instruments i eixíem tots a fer una volta pel poble tapant-nos amb un plàstic gegant. Els majors, els xicotets, tots junts davall la pluja i per damunt dels tolls, estàvem en falles.

El dia 19 albirà plovent també, però tota la comissió es va vestir de gala per al menjar de la Fallera Major, i com que no teníem prou, vam fer l'ofrena en acabar de dinar, davall del paraigua, intentant no encreuar-nos amb la processó de les vestes per que era Diumenge de Rams. A la seua hora, cremem la falla i encara que eixe any no guanyem el primer premi, la nostra va ser de les poques falles que quedaren en peu després del diluvi.

L'endemà va eixir un sol que pareixia burlar-se de tots nosaltres."

Falla Plaça Major 2018

139

Aigua de juliol encén el sol

140

Cartró amerat Roberto Roig

Quan una persona té un negoci propi i treballa per a ell és molt sacrificat i requereix molt d’esforç estar tots els dies al cent per cent per dur a bon terme la seva iniciativa, al mateix temps és molt gratificant si ú està a gust amb el que fa.

Ha de ser capaç de tindre bones iniciatives, bones aptituds professionals, actualitzar-se i reinventar-se dia a dia, ser gestor, administrador, psicòleg, saber mantenir una bona relació amb els seus clients i els seus proveïdors...

No dubte que totes estes aptituds eren innates en Roberto Andrés i Palop, que allà pels primers dies del mes d’octubre de 1982 estaria carregat d’entusiasme i afaenat en dur endavant els projectes fallers que se li havien encomanat per a les properes falles.

Estava en la seva etapa de plenitud professional, tenia bons encàrrecs en falles de renom de molts pobles, Xàtiva, Torrent, Alzira, Carcaixent, Cullera...

Aleshores el seu taller estava al carrer Sant Cristòfol de Carcaixent. Al casc antic de la població.

Fou un de tants carcaixentins emprenedors que demostrà que s’ha d’estar fet d’una pasta molt especial per fer que la Pantanada de Tous no trencara tots els seus somnis aquella fatídica nit del 20 d’octubre de 1982.

No sé quins sentiments d’angoixa patiria aquella nit, la situació era tant mala i la desinformació era tant gran que igual no pensava en el seu taller, sols estava preocupantse per saber si pararia la pujada de les aigües i estarien sense perill tant ell com la seva família.

Però a l’endemà quant baixaren les aigües i pogué anar a vorer el taller, la sensació al obrir la porta degué ser molt trista.

Tota la feina de mesos desfeta, era per a tancar la porta deixar-ho tot allí dins i no tornar mai. Estàvem a finals d’octubre, a menys de cinc mesos per a plantar les falles, el panorama era desolador. Motlles plens de fang, les peces de cartró desfetes...pareixia que la llum dels colors de les poques peces que hi havien pintades s’havia apagat per sempre. Tota la sàtira, l’alegria i les faccions exagerades dels ninots havien desaparegut.

Falla Plaça Major 2018

141

Aigua d'agost, safrà, mel i most

142

I ara sols es podia que netejar, tirar tot l’inservible i vore si es podia aprofitar alguna peça. Les falles dels pobles afectats per la pantanada ho tenien molt clar, la cosa no estava per a festes, les jornades de neteja eren interminables igual que el fang i les muntanyes d’efectes que s’aglopaven en mig dels carrers. Però, i les falles dels pobles on no havien arribat les aigües?, més que comprenien la situació, s’entén que volien que la festa continuara.

Roberto, com molts altres Carcaixentins, s’armà de valor, es posà a netejar el seu negoci, s’endeutà a base de demanar préstecs per comprar nou material i equips de treball per continuar treballant, i a contrarellotge reinicià la marxa del taller per a que el color i els ninots ompliren d’alegria aquell espai on no desapareixeria en molt anys l’olor a altre tipus de fang.

Les falles de Xàtiva i Torrent encara eixiren del taller. Suposse que seria molt gratificant per a ell aconseguir el primer premi de la secció especial de Torrent aquell fatídic any. Totes les aptituds esmentades abans s’engrandirien en la seva persona, en la seva i en la de tants carcaixentins que després de vore com el govern i l’administració de l’època els tancava les portes amb promeses d’ajudes que no arribaven mai, aconseguiren eixir del clot, refer les seves vides i els seus negocis i recordar que patiren un mal somni la nit del vint d’octubre de 1982.

Falla Plaça Major 2018

143

El món de l'artista faller..... fa aigua

144

D'aigua d'octubre i del sol de maig, naix el blat

Jordi Fresquet

Així de clar. Així de trist.

L'ofici d'artista faller no passa per un bon moment, de fet, està passant possiblement per l'etapa més difícil de la seua història.

Fent bona la frase de: "un pessimista és un optimista ben informat", últimament la notícia de que un taller d'un artista faller ha tancat portes, per la impossibilitat de seguir exercint la seua tasca, és cada vegada, més comú.

Hi ha varies causes d'esta crisis: – La primera i molt important, és el tema dels pressupostos que hui en dia disposen els faller per a dedicar-li al monument.

Desprès de la greu crisi que hem passat, els pressupostos, que baixaven considerablement, feren que molts tallers no pogueren aguantar la pressió, perquè havien fet fortes inversions en infraestructura, i es veieren abocats al tancament.

El fet de que es reduïren tant els pressupostos (per eixemple: una falla mitjana que podia gastar-se de 12.000 a 20.000 euros, passava ara a cremar tan sols entre 5000 i 10.000 euros) ha provocat la seva estanqueïtat, i que els fallers perden la noció del que abans de la crisi es gastaven i tenien.

– Segon. Eixos tallers que disposaven de treballadors més o menys qualificats, hagueren de fer-los fora, ja que la mà d'obra era insostenible econòmicament. Aleshores, el que passà, és que, estos mateixos professionals que treballaven per a un artista, obriren el seu propi taller, augmentant de manera espectacular l'oferta, superant la de-

manda, amb tot el que això implica, és a dir, abaratir preus competència deslleial, etc.

– Tercer. Al crear l'ofici d'artista faller amb un F.P. de grau superior, molts xavals tenen eixa il·lusió per ser artistes, cosa totalment comprensible, però que obliga a la gent, diguem-ne més veterana, a competir en unes circumstàncies més difícils. Açò que sona tan estrany, és comprensible, perquè normalment les comissions aposten moltes vegades per la gent més jove, doncs pensen que les ganes de triomfar de la gent que comença, serà la manera per la qual obtinguen una falla millor. Haig de dir que això no és cert ni està comprovat.

– Quart. Hui en dia ha entrat amb molta força, com es normal, i com passa en quasi tot, la tecnologia, la informàtica i, en definitiva, el futur.

Esta, diguem, nova incursió, està sent tot un avanç per la realització de les falles, i obri un ventall impensable de possibilitats, formes i mesures de les figures. Però al mateix temps, està deixant de costat un poc la part artística de la feina de l'artesà faller.

En aquests moments a les comissions de falla punteres els interessa abans contractar un empresari que tinga un bon equip d'artistes i que sàpiga gestionar el taller, més que les seues qualitats com artista.

Això si tens sort, perquè també, esta evolució permet a gent poc qualificada el obrir un taller de falles, sense saber ni agafar una grapadora i menys un pinzell.

– Quint. El futur és incert i molt preocupant. Tot el que he dit, acompanyat per problemes socials, com per exemple Falla Plaça Major 2018

145

Afonar-se, fracassar

Aigua de primavera, si no és torrencial, ompli la panera

que molts fallers són més festers que altra cosa, que senten que ser faller és anar a passar-ho bé quatre dies i el que menys importa és el que es planta al carrer, que el més important és una bona orquestra i un bon sopar, sense pensar que esta festa, s'ofereix al públic de a peu, al que no és faller, al turista, que deixa diners al poble, als comerços i que tenen una xicoteta responsabilitat de cuidar la que a "bombo i platillo" fou anomenada festa Patrimoni de la Humanitat, gràcies sobretot al monument faller, anomenat falla. Per que si, perquè esta festa que mou més diners que ninguna altra festa del món, (més inclús que el carnestoltes de Rio) s'anomena festa de les falles perquè, senyores i senyors, el primer de tot i l'últim, allò que és creuen és una falla, i el que la fa, és un artista faller, i no podem ni deguem oblidar-ho. Potser som a temps.

Quan algú no pot fer de ventre

146

Aigua de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia

148

“Del Tribunal de les Aigües falleres...”

Xavi Lauder

Tan necessària i tan escassa, en els temps que vivim... L’aigua. L’aigua bona, clar. La bruta o contaminada per a poc serveix; ara bé, amb voluntat, pot depurar-se o reciclar-se per a altres usos, que encara que no potables, sí poden ser igualment necessaris i profitosos per a la humanitat.

Però l’aigua que tots volem tindre ben a prop és la bona, la clara i transparent, la que bevem ben fresqueta un dia de sol esgotador, a l’estiu. La utilitzem per a dutxar-nos, rentar la roba, els plats, pel cotxe, pel poal del motxo, per a apagar focs, per a amainar la flama a les Cremades... I, per suposat, per a regar els nostres cultius –senya pròpia d’identitat, pels valencians!-. Aquella que corre per sèquies i canals de reg, i per dins els tubs negres de goteig –de tan escassa que és, que hui dia hem de prim mirar i dosificar goteta a goteta–.

I, donant prova a la nostra essència humana de caràcter llatí, els conflictes per la lluita d’esta aigua apareixen. I és quan ens ve a la ment el, hui turístic, Tribunal de les Aigües, un tribunal que pretén llimar les tensions, assentar justícia i apel·lar a la comprensió de tots els llauradors, pel bon funcionament de la totalitat dels cultius –al capdavall, l’economia agrària no la forma un camp, per gran que siga, sinó el conjunt de totes les terres–.

El Tribunal de les Aigües està composat per 8 Síndics, un més que els 7 pecats capitals. Quins records, els 7 pecats capitals! La memòria em transporta al 2002, la primera Presentació que vaig dirigir. La de la falla Plaça Major. Aquell any, amb el consentiment de Pepe Pastor, Juan Peris i Guillermo, com també dels Gimeno i Nacho, també ajudava a dirigir la del Pes –aspecte dual que, sense buscar-ho, m’ha acompanyat en més d’una ocasió, en pro d’aportar més qualitat al món faller en el seu aspecte escènic–. Però la Falla Plaça Major 2018

149

Aigua freda i pa calent causen dolor al ventrell

150

nostàlgia d’aquell any, en el que vaig descobrir una falla plena de persones formidables, em transporta encara més lluny, als primers anys de Pes, allà pel 96 a 99. Justament en aquell entorn, pel fulgurant posicionament d’eixa falla a la primera línia, per les innovacions i per l’obertura de mires que aportava en molts fronts, vaig viure l’animadversió que es va crear al món faller contra el Pes. I, com és lògic, tota acció irracional comporta, normalment, una reacció igual d’irracional, la qual cosa desembocà en una animadversió dels fallers del Pes cap a la resta de falles punteres, entre elles, la Major. En aquells anys d’adolescència sentia rebuig per la Major, un rebuig totalment infundat, perquè no coneixia a cap de les persones que ressonaven a les meues orelles, però, a pesar d’això, m’alegrava dels mals de la Major. Lamentable! – supose que a aquells que els corre aigua bruta per les venes els hauran incendiat estes paraules; ho sent, no era eixa la meua intenció, sinó un reconeixement obert, que ajuda -. Per sort o per natura, vaig créixer i vaig aprendre, com tots, i un dia calorós d’estiu, entre riures, compromisos i gerres plenes d’aigua fresqueta i bona, la porta per poder conèixer els fallers de la Major es va obrir.

Des d’aquell moment, he fet amics i coneguts a la falla i, cada any que passa, més estima li tinc a les persones de la Major, una falla que hui dia està, curiosament, en el punt de mira de la majoria de la resta de falles, les quals senten, en general, una animadversió cap a ella. El cert és que el que intenta quasi tota la seua comissió és, exactament, el mateix que la majoria de fallers de la resta de comissions de Carcaixent - uns més que d’altres- : viure la Festa, esforçar-se, i treballar per a que els seus actes isquen, amb més o menys fortuna, el més lluïts possibles!

Però els pecats són difícils de reconèixer quan són d’un mateix. Al 2002 vam alçar una gran Presentació que parlava sobre els 7 pecats capitals del món faller. Hui encara podem reconèixer-los en moltes situacions. La Gula és el primer que ens ve al cap, l’ànsia per menjar i beure sense mesura. Però també és cert que la Festa no seria la mateixa sense els bons arrossos i esmorzars que se celebren en motiu de reunions i activitats. Podríem dir, benèvolament, que mentre no perdem els papers i l’educació per culpa de l’alcohol - que ja sabem que a més d’un li’ls ha fet perdre -, es podria perdonar este pecat. A la Luxúria millor no entrar-hi, perquè no tindríem prou aigua, igual dóna bona que roïna, per apagar el foc de molts i moltes - especialment quan es barreja amb la Gula alcohòlica-. La Peresa sí que és nociva; quantes voltes hem sentit “ací només són quatre els que treballem!”. Tot i ser generalitzat, hi ha falles on es veu una major col·laboració en comú, i d’altres que se sostenen pels “quatre de sempre”, tara que acaba desembocant en el famós terme “cremats”, en detriment de la Festa de les Falles. I, precisament, d’eixos cremats, com també d’aquells que senten la impotència sense passar-la per la raó, naix la Ira, pecat que l’únic que provoca són pèrdues d’amics, angines de pit, i una sensació interna d’infelicitat gens saludable.

ment, aquell que no recull cap guany especial pot arribar a ser superb, però... què difícil - que no impossible - és deslliurar-se de la Supèrbia quan els guanys són grans i continuats! La humilitat i la relativitat de tot, el tocar de peus a terra i adonar-nos que no som més que un col·lectiu d’humans que ens ha tocat compartir el mateix, i minúscul, fragment de territori i temps – només unes dècades -, ajuda a depurar l’aigua bruta. Tot i això, la depuradora interna de cadascú costa molt que es pose en funcionament si el que tenim arrelat a dins és l’Enveja, la que es reflexa menyspreant o emmalixiant-se pels èxits o coses ben fetes de les falles veïnes.

Però anant més lluny, i més que els 8 Síndics del Tribunal de les Aigües, a les falles de Carcaixent hi ha més jutges que censats - disculpeu la “puyita” exagerada -. Jutges que jutgen als altres fallers per com fan, o deixen de fer, les coses, sense parar-se a apreciar “el lado bueno de las cosas”, els detalls cuidats o les idees genials. Jutges que malinterpreten els missatges. Jutges ofesos. Jutges que ofenen. Jutges... En canvi, un bon jutge o jutgessa sempre fa balança: reconeix els punts positius, o sorprenents, i expressa el que no creu correcte segons els seu prisma – compte!, des del que bonament pot saber -. Però les incongruències són, de vegades, reflexes d’aigua bruta interna, i el que hui diu que el verd és pudent, dos dies més tard es

posa mitjons verds – i, en alguns casos, qui ho haja dit és, toca’t els collons, daltònic! -. Però l’atac... ja està fet...

És potser, este, l’últim dels pecats fallers que afegiríem a la llista per igualar-la al símil dels 8 Síndics del Tribunal, el de “Destrucció fallera”, que seria aquell pecat del que alguns fallers cremats – o cremant-se – no es poden alliberar, pel moment. El pecat que barreja la Supèrbia, l’Avarícia i l’Enveja, que encega els ulls fins al punt de no deixar veure més enllà d’una única falla, la seua. El pecat que provoca que els “no fallers” titllen les Falles de sectàries, de degenerades i de poc constructives per a la societat, si més no destructives – quan, en realitat, les Falles són un autèntic motor sociocultural, un punt neuràlgic de conreu d’educació de valors humans i de relacions socials, i una pedrera i font de cultura, creativitat i art -.

Les Falles no són això, no són el Pes, o la Major, o Na Jordana, o... Les Falles són totes les falles. Totes! Les falles són la Festa. I la Festa són tots. I si alguna falla materialitza una aportació brillant, com el protocol d’enguany de la Presentació de la Major, com l’animació de carrer de Jardí a la Cavalcada de cada any, com les activitats infantils al llarg de l’any de Mestre Giner, com la generositat d’alguns fallers a ajudar a altres comissions que no són la seua, o com siga la que siga, però que siga positiva per a les Falles i per a la

L’Avarícia tampoc no és massa sana, ja que directament també condueix a la infelicitat, a la insatisfacció personal, a veure sempre el got mig buit. Una cosa és l’ambició de superar-se i l’altra l’afany de voler guanyar, fins i tot, el Primer Premi en Ornamentació dels Mosquits Tigre que sobrevolen el Cadafal Faller.

Repartir els premis perquè sí no està gens bé si algú no se’l mereix, però uns premis repartits, merescudament, omplin tantes cases! Per a més inri, malauradament dels premis i èxits naix la Supèrbia. DifícilFalla Plaça Major 2018

151

Aigua de ponent, aigua gelada i vi calent

152

ciutat de Carcaixent, la resta hauríem d’alegrar-nos i traure’ns el barret, pel bé de la Festa en general i pel bé propi de cadascú de viure un poc més feliç. Perquè l’executor importa, però importa més que l’acció en qüestió haja sigut parida a través de les Falles, de totes, del moviment festiu del que formem part i de les persones excel·lents que l’integren.

Aquella animadversió recíproca als primers anys de Pes, que tan a prop em tocaren, em van fer veure que no era el bon camí, ni per ser bon faller ni bona persona que treballa i aporta bons valors a la comunitat on viu. La Festa és aigua bona, aigua clara, fresqueta! El pecat “Destrucció fallera” és evident que és aigua contaminada, bruta, i que contamina la Festa. La depuradora passa pel reconeixement cap als altres, per l’acceptació de crítiques, per la generositat, per l’esforç d’aprendre de tots, per entendre els missatges sense malinterpretacions i, sobretot, per voler conèixer el nostre veí faller. Salut i aigua clara!!

Aigua passada no mou la mola

154

Tota junta fa aigua

Guillermo Albero i Juan Fernández QUE NO S’ESCAROTE NINGÚ, TOTA JUNTA FA AIGUA, es una frase coneguda per tots.

Obrers, llanterners, empresaris, xafarders i tots en general hem dit en alguna ocasió, TOTA JUNTA FA AIGUA.

Quantes vegades hem sentit dir a l’obrer:

Hem allargat el terrat del tio Vicent i ja veuràs con LA JUNTA FA AIGUA i mira que hem posat els millors materials.

Hem arreglat la canal; esperem que LA JUNTA NO FAÇA AIGUA.

Hem arreglat el desaigüe de la basa, de segur que LA JUNTA FA AIGUA.

De la mateixa manera, el llanterner quan posa la canal i la baixant d’una teulada, solem dir: tan llarga com és, de segur que alguna JUNTA FAIGUA. O l’ empresari quan s’ajunta per tal de fer societat i al poc de temps el negoci va malament, diuen: LA JUNTA HA FET AIGUA.

I els xafarders comenten, jo ja ho sabia, estant pel mig fulano, estava clar que eixa JUNTA FARIA AIGUA.

Sé que esteu pensant que tostó d’article, doncs bé, anem a animar-lo un poc.

En el món de les falles també es solia dir rejunta bé, que si eixa JUNTA FA AIGUA pot anar el remat a terra. Ara no ho diguem perquè als materials, amb els quals es fan els monuments, pràcticament no hi ha juntes i son de suro i es rejunten amb polietilè, cosa que no els afecta l’aigua.

Però, no per això deixem d’utilitzar en el món faller la cèlebre frase EIXA JUNTA FA AIGUA.

Ho diguem i ho pensem infinitat de vegades, LA JUNTA FA AIGUA i ens referim a nostra estimada JUNTA LOCAL FALLERA DE CARCAIXENT.

En este cas no té la culpa l’obrer ni el llanterner, la tenim els fallers i falleres. Sí, sí tots els fallers i les falleres.

Mireu, durant els últims 16 anys han passat quatre presidents per la JUNTA LOCAL FALLERA. Tres d’ells no són de Carcaixent. No tenim res en contra de les persones d’Alzira, La Pobla Llarga i Mislata, ni molt menys. Simplement és, com a mínim, curiós ja que en Carcaixent tenim fallers amb molta solera i amb uns historials impressionants. Però LA JUNTA no fa aigua pels presidents forasters, no. LA JUNTA FA AIGUA perquè els fallers i falleres no volem compromisos més enllà de pagar una quota o vendre loteria de la nostra comissió. En altres ciutats com Alzira, Gandia, Dènia, o Xàtiva s’impliquen quasi al cent per cent ja que la JUNTA està formada per 2 fallers de cada comissió, de la qual ix el president que forma la JUNTA executiva, i la resta d’ells són simples vocals. Així doncs, la JUNTA LOCAL té tota l’autoritat i el poder de decisió sobre les Comissions i conseqüentment, també tota la responsabilitat com a gestora i directora de totes elles. Adquirint així, tot el treball, l’ organització i la preocupació per tal de que tots els actes es realitzen i siguen de la major qualitat possible. Amb una total certesa, si es feren les coses ben fetes, LA JUNTA tindria el suport de totes les comissions.

Esta proposta es va fer fa 23 anys, després d’ assistir a un congrés faller que es va celebrar a Xàtiva al qual hi anaren falles de renom com Baix la mar, de Dènia, la Plaça Major Falla Plaça Major 2018

155

Aigua que corre no porta verí

156

d’ Alzira, Convento Jerusalén i Na Jordana del cap i casal. No férem ni cas.

En eixe sentit l’evolució és nul·la. Per això hem de tragar amb qualsevol que pel seu capritx de voler formar part de la JUNTA LOCAL FALLERA, fa que, en la majoria dels casos, el resultat siga que aquesta FAÇA AIGUA.

Crec que de forma constructiva fem crítica d’algunes coses per les que la JUNTA FA AIGUA:

El mig any faller. L’organització d’aquest acte correspon a LA JUNTA LOCAL i no a les comissions. Si el seu funcionament fora com cal, en eixe acte participarien totes les comissions en tots i cada una de les activitats previstes i no es així, perquè cada comissió fa allò que li ve en gana. No anem a nomenar a cap comissió, però tots sabem que hi ha alguna que no va participar en el mig any faller, però en canvi si participaren xiquets en el concurs de playback.

I les comissions que sí participem, com anem a dir-los als xiquets que no poden participar?

Això és treball de LA JUNTA. Però, LA JUNTA LOCAL FA AIGUA i demostra la poca autoritat que te sobre les comissions. SOLUCIÓ: Fer l’acte oficial per reial decret.

Presentació de les nostres FALLERES MAJORS DE CARCAIXENT. Manantial d’aigua, qui ha de fer dita presentació. Si cada comissió es fa la seua, LA JUNTA LOCAL hauria de fer-se càrrec de la presentació de les nostres FALLERES MAJORS i FER UNA PRESENTACIÓ DIGNA. Però no, LA JUNTA LOCAL FA AIGUA. Què passarà l’any que els pares de la les falleres majors de Carcaixent no estiguen vinculats a les falles i no es facen càrrec de fer la presentació de les seues filles? Doncs molt senzill, que LA JUNTA

FARÀ AIGUA. I tot perquè LA JUNTA LOCAL no té recursos humans o dels que té no volen ferse’n càrrec.

No seria correcte que la junta es fera càrrec de la seua presentació i que demanarà COL·LABORADORS?

Resultat: tenim un mig any faller patètic. Els amics i pares de les falleres majors han de fer-se càrrec de la presentació de les seues filles i els fallers i falleres de Carcaixent alcem els muscles i en el millor dels casos venem loteria i paguem quota en les nostres comissions i anem al corrent.

LA JUNTA LOCAL FALLERA continuarà fent aigua.

Unes vegades per culpa dels fallers i falleres i altres, pels seus propis mèrits. Es preguntareu...

Com fer per a que la JUNTA NO FAÇA AIGUA? (sense voler donar l’aparença de que siguem els sabuts i els únics que podem resoldre totes les fuges d’aigua). Creguem que amb un poc més de ganes de fer coses, de treballar per les falles, i d’agafar responsabilitats que no volen agafar pel conformisme i la relaxació que en aquests moments tenen. Diguem açò perquè quan tenen un problema, amb una facilitat pasmosa passen la pilota a les comissions i d’aquesta manera que voten els presidents, agafant responsabilitats que són d’ells i LA JUNTA FA AIGUA.

Tornem a fer la proposta de fer una JUNTA LOCAL FALLERA aixuta, seria i amb autoritat capaç d’organitzar, governar, aplaudir i sancionar quan calga; una junta formada per fallers i falleres amb ganes de no fer AIGUA. Fixem-nos en les juntes que abans hem nomenat i pensem en el que estem fen nosaltres, els fallers i falleres de Carcaixent.

Evitem que LA JUNTA FAÇA AIGUA

Falla Plaça Major 2018

157

Aigua corrent, la merda no es sent

158

Carcaixent: un bressol d'artistes fallers ..... que fa aigües Jordi Maravilla Herraiz. Administrador del Blog Corredor de Falles El seu fracàs, s’alçà per damunt dels èxits dels altres.

Ptolomeu referint-se a Alexandre el Gran.

El meu descobriment personal de les falles de Carcaixent, malgrat viure molt prop, fou tardà, cap als 14 anys crec recordar. Un impacte per algú que mai havia anat més avall d’Alzira i que començava a comprendre com a la Ribera del Xúquer, hi havia una afició molt arrelada per les falles en la seua dimensió artística i no només festiva. Vaig tindre la sort de contemplar in situ i fins i tot capturar amb la càmera analògica familiar, algunes de les falles realitzades a les acaballes del seu període daurat. A banda de la interacció personal amb el cadafal, en aquells anys d’adolescència desconeixia absolutament el procés de creació de les falles i més encara la importància dels artistes de Carcaixent dins del que amb molt d’encert ha batejat Ivan Esbrí membre de l’AdEF com a Escola d’artistes fallers de la Ribera.

A mesurava que creixia i feia anys, anava explorant i descobrint poblacions falleres com Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, etc... de les quals trobava acompanyant als cadafals plantats en la setmana gran, tota sort de publicacions que il·lustraven bé la història general i des de fa poc, fins i tot d’artistes concrets, com va ser molt recentment el llibre Pasqual Carrasquer: Creador de Falles, del periodista cullerà, Joan Castelló Llí, dedicat al nonagenari artista suecà, pare d’ innumerables falles fundacionals tant a la seua Sueca natal, com d’altres poblacions de la Ribera del Xúquer. Fins dates molt recents que vaig descobrir Història de les Falles de Carcaixent. Volum I dels orígens a 1981 de David Vidal i Sanmiguel no tenia cap referència històrica i menys encara dels seus tallers, actuals o pretèrits.

Paral·lelament a les meues correries falleres vaig desenvo-

lupar una patologia col·leccionista de tot tipus de publicacions falleres, especialment si estaven relacionades amb les falles de poble i especialment de la meua comarca. Gràcies a eixa sana afició, ara puc recordar un article anomenat Arte y Oficio en la Escuela aparegut en el extra falles de la Ribera de Levante EMV del 2003, en ell es parlava del projecte d’una escola taller que es pretenia ubicar en l’obrador de Julio Monterrubio, qui aleshores el tenia a Carcaixent, rebent una quantitat de joves, que desitjaven iniciar-se en l’art de fer falles. Una dada de l’article rellegit encara hui dia, em deixa els ulls com a plats, es parlava de més d’una vintena de tallers....i això que l’època daurada de 1985 a 1995 havia quedat arrere!

No obstant, tot i haver deixat enrere els millors moments, almenys se’ls homenatjava, cosa que hui ja no es fa. En concret la iniciativa partí de la Falla Plaça Major i la recentment fundada Pes de la Fulla, les quals el novembre de 2002, en col·laboració amb la JLF de Carcaixent i l’Ajuntament de Carcaixent, atorgaven una medalla d’argent a més de 30 artistes fallers -supose que un grapat d’ells, ja jubilats- una quantitat d’artistes fallers immensa en un homenatge a nivell local, que dona idea de la importància de la professió a nivell local. Sembla que les coses anaven en la direcció de promocionar eixos tallers i sobretot de tindre cura del futur, ja que eixe març del 2003 l’Ajuntament de Carcaixent, sol·licitava una escola taller que sota la direcció de Julio Monterrubio, tinguera la funció de formar a joves en la professió.

Cal recordar que la proposta de l’ajuntament de Carcaixent a la Conselleria d’Ocupació consistia en formar durant dos anys a 10 xics o xiques d’entre 18 i 23 anys, no només en fer falles, sinó en activitats com decorats, carrosses, escenaris, etc,....aquesta proposta no tenia precedents, només Falla Plaça Major 2018

159

Aigua pura, sola i amb mesura

160

a Borriana s’estava duent a terme una casa d’oficis, però com una oferta informativa d’un any només. Sembla que els artistes en curs, estaven prou satisfets amb el projecte. En el projecte, s’especificaven sis mesos de formació bàsica i després un contracte d’un any i mig de pràctiques per a aprendre l’ofici. El programa es desglossava per mòduls i començava amb l’esbós i maqueta de la falla, després s’ensenyaria a presentar l’explicació literària de l’esbós, el especejament de ninots, l’elaboració de pressupostos, etc,...

En el tercer bloc aprendrien a conèixer els materials i les seues eines i a traure les proporcions dels esbossos, a preparar les peces per a fer els ninots, per que abans és modelarien en fang -fase òbviament pròpia del cartró-, el quart bloc, consistia en fer motlles amb diversos materials, després es tractara la construcció de les estructures i armadures internes de la falla, ja dins de la fusteria.

Finalment les tècniques d’acabat i acoblament final. El director de l’aleshores taller Hort de Carreres, Rafael Marrahí fou el redactor del projecte, que es va convertir en realitat el Juny del 2003, una escola taller al cor de la ribera, que ha segut un precedent de l’actual Cicle Formatiu d’Artista Faller i construcció d’escenografies, aprovat el Desembre del 2011.

Però l’escola taller que el Nadal del 2009, arribà a plantar la seua pròpia falla prop del Mercat de Carcaixent, acabà passant a millor vida i el món faller local perdé la oportunitat de perpetuar una de les seues principals senyes d’identitat, així com una important activitat econòmica a nivell local. Dades actuals, extretes d’una investigació personal, ens revelen una realitat bipolar, però gens tranquil·litzadora, d’una banda Carcaixent continua sent la població amb un major nombre d’obradors de tota l’àrea de l’escola d’artistes fallers de la Ribera, però

compte! Amb un nombre total de déu, sinó comptem un que només es dedica a fresar i tallar peces per a la resta de tallers, és a dir, a un taller especialitzat en una sola fase. Si tenim en compte que el 2003 es parlava en un article de més d’una vintena, la davallada és terrible.

Quines han segut les causes d’eixa davallada? La crisi sistèmica? Naturalment la crisi general, ha afectat els artistes fallers, com ha afectat a tot el món, però existeixen causes més endògenes? Reflexionem. Quan tots vivíem en el món analògic, les coses funcionaven d’una forma, no existia la globalització, cadascuna vivia en sa casa i Déu en la de tots i santes pasqües. Alzira per la seua condició de capital comarcal de la Ribera Alta o Cullera per la seua importància turística redactaven la història de les seues falles i més recentment també Sueca obrien els seus magatzems fallers em negue a anomenar-los Museus- i fins i tot en el cas d’Alzira des de fa molt poc s’atorguen premis als artistes fallers guanyadors en cadascuna de les diferents seccions. I a Carcaixent?

El major bressol d’artistes fallers de l’escola de la ribera, en general i llevat d’honroses excepcions, ha continuat la seua trajectòria tancat dins de si mateix, en una endogàmia més pròpia del món analògic previ a la globalització, que no a l’actual ja plenament digital. Si a eixa endogàmia li sumem un cert meninfotisme cap a un fenomen el qual era percebut com a secundari o tant natural com l’agret que sense fer res, ja saps que eixirà en els camps....el resultat no podia ser molt positiu. L’escola taller Julio Monterrubio, fou un parèntesi brillant, una illa de dignitat en un mar d’aigües tèrboles, en les quals anaven jubilant-se grans artistes del passat, sense tindre el seu corresponent relleu generacional, sent oblidats poc a poc. Malgrat tot, després de Pasqual Calleja, altres artistes

locals xafaren la secció especial de València com Armengol, Frasquet i més recentment Toni Pérez, el qual per cert, no te el taller a Carcaixent, sinó a la veïna Alzira.

La desídia respecte la situació dels obradors fallers de Carcaixent, no és un aspecte isolat al món faller local, per que eixe desinterès pels centres productors de les seues falles, s’estén a d’altres àmbits com el digital, poques comissions locals compten amb una web o blog, la mateixa JLF en tenia una i la va tancar, el panorama a les xarxes socials, no és molt més favorable i hui dia, qui no està a internet, és com si no existira. Quina llàstima! Quin potencial perdut, el dels obradors de Carcaixent! que podrien suposar un al·licient ja no només per al món faller, sinó per a la resta de la població, ben integrats en una oferta turística, que contemplara visites a dits tallers i que tot el pack fora completat amb la visita a un Museu Faller de Carcaixent, el qual posseirà ja no només la prescriptiva col·lecció de ninots, sinó també un Centre de Documentació i una sala dedicada a l’altra senya d’identitat fallera carcaixentina: les presentacions.

I em deixava un punt bàsic, fonamental, imprescindible. Per a defendre qualsevol cosa, has d’estimar-la i per a estimarla, prèviament l’has de conèixer. L’experiència de l’Escoleta Infantil de Carcaixent, tal i com descrivia Carolina Borreda, en Todo un descubrimiento dins el Extra Falles la Ribera 2000 de Levante EMV, és un exemple de feina ben feta. La dita escola, visitava el taller de Francisco Belmar, els xiquets molts xicotets acompanyats per les mestres i familiars, quedaven enlluernats pel que allí veien, sobretot per una falla infantil quasi acabada i preparada per a plantarse en unes setmanes. Les formes, mides, colors, etc,...deixaven bocabadats uns xiquets que es posaven a tocar tot el que es posava al seu abast, devorats per la curiositat que els envaïa, l’artista ajudat per les mestres explicava als xiquets en el seu propi llenguatge i de la forma més didàctica possible com es feien les falles.

La directora del centre declarava que tots els anys eixien a veure un taller de falles de la població i després en la set-

mana de falles, anaven a visitar el cadafal més proper al centre escolar, per a que veieren la diferència, quan ja estiguera plantat al carrer. L’experiència extra escolar era completada, ja en el centre, per una sessió de plàstica, on els menuts dibuixaven i pintaven allò que havien vist. S’imaginen estimats lectors o lectores, la potència d’eixes activitats fetes per una escola, si foren coordinades entre els tallers, comissions, JLF i Ajuntament de Carcaixent, estenent-les a tots els escolars de la població i fins i tot de fora?

S’imaginen visites de turistes adults tant als tallers com a un hipotètic Museu Faller de Carcaixent? Sense un canvi de mentalitat molt profund, jo tampoc, recordeu que si lluitem podem perdre, però si no lluitem ja hem perdut. Lluitem?

Bibliografia: BORREDÀ, CAROLINA (2000). Todo un descubrimiento. Levante-EMV Extra Fallas la Ribera, pag.33. Alzira.

BORREDÀ, CAROLINA (2003). Arte y oficio en la escuela. LevanteEMV Extra Fallas la Ribera, pag. 25. Alzira.

Falla Plaça Major 2018

161

Aigua corrent és de bon bevent

162

El Delegat

Juan Fernández Casas Sé que este llibret tracta enguany sobre l’aigua i he pensat que amb tanta aigua correm el perill d’ofegar-nos així que... desprès de molt de pensar he decidit escriure sobre un amic i faller. Tots coneixem a Roberto.

Sí, EL DELEGAT, com alguna que altra vegada li diem i és així perquè es fa càrrec de.. de.. de.. de quasi tot: és vicepresident, delegat de monument, delegat de llibret, delegat de crítica, i es fa càrrec de dur-los l’aigua als xiquets perquè també s’involucra en les festes dels més menuts en fi és, EL DELEGAT.

Però este faller al que de vegades maltractem és el que, de segur, ha perdut hores i hores de cara l’ordinador, és el que ens porta de cap, és el que ens fa córrer, enfadar, maleir... de vegades inclús li clavaries el cap dins d’un poal d’aigua per vore si calla i ens deixa tranquils i fins i tot alguna vegada et fa tindre ganes de que passen les falles. És el que també col·labora en la presentació.

Dient tot açò algú pot pensar que Roberto ho fa tot, per sort no és així la FALLA PLAÇA MAJOR té un equip impressionat de gent que quan es posa en marxa som capaços de fer el que siga per molt complicat que ens ho posen.

Però Roberto és diferent, assossegat, de gasoli, PERÒ SEGUR, el que ens fa córrer, enfadar i maleir però al mateix temps ens dóna la seguretat de que tot eixirà molt bé.

Però Roberto es també el que s’il·lusiona i ens fa il·lusionar en un de tots eixos projectes que any rere any du a cap. Per això he volgut dedicar un moment per a escriure quatre lletres i dir-te GRÀCIES per tot el que aportes a esta comissió...

Però, per favor, canviat el motor a gasolina i l’any que ve deixa algun càrrec pels demés!!

Juan Fernández Casas Falla Plaça Major 2018

163

La gota d'aigua forada la pedra

164

Qui no coneix la seua història fa aigua El saragüell emmascarat

Continuem amb un altre episodi de la història fallera dels monuments al municipi de Carcaixent. Aquest article ja ve precedit de dues entregues anteriors en els llibrets d’anys passats. I enguany per què també?... I en un llibret que parla de fer aigua? Doncs sí, perquè entenem que tot aquell col·lectiu que no coneix la seva pròpia història, fa aigua. No es pot avançar si no es coneix la història pròpia perquè entenem que el coneixement del que va passar abans pot servir a les futures generacions de fallers per a que busquen el camí de la millora, el consens i el respecte a totes les comissions de Carcaixent. Perquè en aquest període històric que anem a tractar de 1980 a 1999 succeeixen els exercicis fallers amb més fenòmens climatològics relacionats amb l’aigua que hagen passat mai i que fan que els fallers i els artistes de Carcaixent demostren que res podrà fer que no es deixen de plantar ja falles a Carcaixent.

Any 1980

Com compta David Vidal al seu primer volum de la Història de les Falles de Carcaixent, amb l’arribada de la democràcia a Carcaixent també es democratitzen les falles i així naix una nova Junta Local Fallera més autònoma i menys imposada des del govern municipal.

Al llibret, el primer alcalde democràtic carcaixentí D. Vicent E. Pla i Noguera dóna a conèixer el model de junta que vol que regisca la festa fallera carcaixentina i li dóna total ànim i recolzament. En eixe moment, nomena: “res con la festa fallera per assolir el sentiment i la convicció de ser poble valencià”. Al mateix temps, en escrit de la ponent de cultura, Na Conxa Gomis i Sultan, fa seves les paraules de Maragall on es parla de les falles com a element diferenciador del nostre poble i posa en valor la cultura fallera.

Les falles trien al seu president de JLF, sent Enric picot Ferrús el primer elegit de forma democràtica i que començaria a ficar els ciments de l’actual organigrama de JLF.

Torna a aparèixer el llibret faller de Junta amb una estructura ja molt semblant a l’actual i desapareix el butlletí municipal que es feia servir últimament per donar a conèixer les falles del municipi.

Després de desaparèixer les comissions de Benlliure-Echegaray (sols va tenir un exercici faller) la del Barri de Santa Bàrbara i la del Passeig, les falles de Carcaixent inicien la dècada amb vuit comissions. Únic any en la història fallera del municipi on hi hagué seccions als monuments.

Creu, amb monument de Roberto Andrés, recrea a Bacco, deïtat del vi, que representa les llibertats de la democràcia. En les escenes es representen problemes socials de l’època que fan saber que totes les llibertats no es poden agafar tant a la lleugera i que de vegades es bo mantenir el control per a viure amb més tranquil·litat. Aconseguí el 4t premi de la secció primera. La falleta infantil amb temàtica de faules aconseguí el 2n premi.

Falla Plaça Major 2018

165

A poquet a poquet, entra l'aigua en el campet

166

La falla del Jardí realitzada per Paco Baldoví, rematada per una bruixa remenant un potatge, parla de les irrealitats del món actual.

A la Plaça Major (nova denominació que va adquirir amb el pas de la democràcia, després de dir-se, Falla de la Plaça del Cabdill) es planteja la construcció del cadafal. Els fallers Joan Armengol, Pepe Pastor, Antonio Murillo i Ismael Mengual...encapçalen les tasques i plantegen un monument amb remat de secció especial (la diablessa de Vicent Agulleiro que li va servir a Na Jordana per a guanyar el segon premi de l’any 1979) dalt d’una gran poma, la fruita prohibida, com a cos central. Ens conten les escenes que els set pecats capitals perduren a la societat encara que canvie el model de règim polític.

Fou el segon premi. Els mateixos fallers es fan càrrec del monument infantil i aconsegueixen un meritori tercer premi i el ninot indultat. La falleta tractava sobre els contes infantils.

que omplira l’emplaçament. La falla infantil feta per la comissió aconseguia el 5é premi.

de cos central i remat. Unes torres de tipologia oriental ens parlen de misteris ocults.

Plaça de la Constitució (nova denominació després de la democràcia, de la Falla José Antonio) amb cadafal de Navarro i Olcina parla del immobilisme municipal per tal de crear indústries.

Any 1981

Una vinyeta humorística d’Andreu Valls mostra al llibret el descontent dels fallers davant del veredicte del jurat de Presentacions i com eixien del poble per cames. Com vegeu pareix que les coses no han canviat massa i patim dels mateixos mals que fa quasi 40 anys. Alguna cosa no estarem fent bé...en fi...continuem La Plaça de les Dies amb monument de Pasqual Calleja aconseguí el primer premi parlant dels monopolis petrolífers i com asfixien a la actual societat. La falla disposava d’una composició distinta a la típica, de remat damunt d’un cos central buscant més una estructura compositiva

Plaça del Mercat feta també per Paco Baldoví, amb un remat també especialíssim del gran Pepet de Borriana i la seva figura de la deessa de la cacera, al Convent de Jerusalem que li va servir per guanyar el primer premi al cap i casal, ens planteja un cadafal amb una temàtica molt crítica i política.

Creu, amb monument del seu ja habitual Roberto Andrés planteja un gran remat d’un bou que representa els problemes que tenen que torejar els fallers per portar endavant la seva festa. La falleta infantil parlava dels contes i les bruixes.

Cànovas del Castillo feta pels germans Pastor planteja com buscar l’equilibri en la societat actual amb el lema “la Balança del nivell de vida”.

Pio XII, amb els Germans Cortell, ens mostra un monument amb una estètica prou innovadora per a l’època. El cadafal presenta una estructura de cos únic amb formes arquitectòniques deixant de costat el típic plantejament Falla Plaça Major 2018

167

Al bon vi, la meitat aigua

168

Pio XII amb els Germans Cortell ens planteja un monument amb el lema, “hi ha qui ni espentantlo es desperta”, en referència a la situació actual del municipi. Composició on donen més importància al conjunt, deixant més de costat el que siga el remat la peça més vistosa i fonamental.

Cànovas del Castillo feta per Vicent Femenia parla dels usurers i especuladors, de la crisi agrícola i de l’enriquiment basat amb el petroli.

A la Plaça Major, l’artista faller xativí, Manolo Blanco, planteja un monument amb remat de una figuració eqüestre de Jaume I que lluita per defensar els interessos del poble valencià. Fou el segon premi. La falleta infantil tractava de la música i fou realitzada per Josep Castells. Eixe any la comissió celebra el seu 10é aniversari.

A la Plaça del Mercat ja s’esbrinaven els problemes de la comissió per continuar. Així aquest any baixaren el llistó al seu cadafal dotant-lo de menor monumentalitat però aconseguint plasmar al seu monument una major crítica: la crisi de la construcció va ser representada al monument.

Pel que fa a La Plaça de les Dies, amb monument de Pasqual Calleja, revalida el primer premi amb una composició molt estudiada i uns grans acabats i baixos que serien marca de la casa ja per sempre en la forma de treballar d’aquest artista i que el farien marcar una època en les falles de Carcaixent.

La falla del Jardí, realitzada per Paco Baldoví, porta per lema: “els fantasmes de la màrfega”.

El terrorisme i l’atur son els principals problemes del país i s’ha d’intentar trobar-los solució.

Eixe any també s’encarregaria de plantar el monument infantil i aconseguí un meritori segon premi amb una falleta que parlava de les tradicions i de les festes valencianes amb un llenguatge molt proper per a la comprensió dels més menuts.

Plaça de la Constitució, amb cadafal de Navarro i Olcina i el lema, “a altre gos amb eixe os” continua parlant dels problemes locals.

La Plaça de les Dies, amb monument de Pasqual Calleja, aconseguí el segon premi amb un monument, la composició del qual estava molt estudiada i presentava uns grans acabats. Un gran sol com a cos central i varies peces de caps de Puche i la Victòria de Samotràcia formaven el remat. Estes peces, no seria l’única vegada que eixirien en les falles de Carcaixent. Eixe any també s’encarregaria de plantar el monument infantil amb una falleta que parlava dels menuts.

Any 1982

Vicent Oliver Candel agafa la presidència de Junta Local Fallera.

Naix la falla Jaume I el Conqueridor després del buit deixat en la zona per la desaparició del Passeig. Gent de la zona planteja crear una falla en una zona pròxima a eixa demarcació. Trien com a artistes a Vicent Pastor.

Gran volum i acabat fan que la comissió aconseguisca un meritori premi en el seu primer any. La falla parlava de la crisi mundial i del domini per part dels àrabs amb els pous petrolífers.

La plaça de la Constitució amb cadafal de Navarro i Olcina representa al remat un gran voltor que es menja a un colom i simbolitzant el fet de que els grans es mengen als menuts. Critica la forma en la que les administracions gestionaren l’incendi i les greus conseqüències de dita desorganització.

Els mateixos artistes també s’encarregaren del monument de la comissió de Santa Bàrbara amb la mateixa temàtica: la situació actual amb les potències mundials i el lloc d’Espanya al món.

La falla del Jardí, de la mà de Paco Baldoví, critica que no estan fent-se les infraestructures necessàries al municipi i estan malbaratant-se els diners amb coses innecessàries. Un gran moro dalt d’una gran trompa rematava el cadafal.

Falla Plaça Major 2018

169

L'aigua del mar cura tots els mals

170

Creu planteja una falla al voltant de la dona com a suport fonamental de la família; elles són les que porten la casa i treballen, mentre tant l’home sols es preocupa de..., signa el monument Roberto Andrés. La falleta infantil de figuració al·legòrica i tradicional de l’època presenta una estructura oberta que la dota de certa gràcia compositiva amb unes sirenes sostenint uns rams de flors com a cos central.

Continuen els germans Cortell a Pio XII. L’actualitat política i el poders dels àrabs amb el petroli també fan crítica del barri. Remat amb composició molt dinàmica al disposar de vàries figures que li donen molta volumetria i omplin l’emplaçament.

Vicente Femenia a la comissió de Cànovas critica els preus dels productes de mercat. Amb una gran rata com a remat simbolitza als especuladors que unflen els preus i ofeguen als llauradors. Critiquen també la pol·lució dels nostres rius i de l’Albufera.

A la falla del Mercat, el seu monument criticava els canvis d’emplaçament de la font del poble.

Any 1983

La Plaça Major confia en el seu faller Joan Armengol per a la construcció de la seva falla. Un remat format per una parella de fallers que els germans Ferrer de Borriana gastaren per al seu monument d’especial de la falla de l’Antic Regne, dalt d’una gran cistella de flors rendia homenatge a la festa fallera i a les terres valencianes.

trobar baix d’una caixeta de la llum o del marc d’una porta d’alguna casa que es conserva intacta des de la pantanada. Els artistes i els fallers trobaren un temps per a desconnectar d’aquell malson i aconseguiren unirse i plantar una falla. Triaren un emplaçament verge al mig del poble, on mai se n’havia plantat una. Així seria la falla de tots. Totes les comissions s’uniren en la festa amb el que es quedava, uns amb brusó, altres havien tingut la sort de salvar el vestit. La falla fou un homenatge i una mostra d’agraïment a les tasques realitzades per tots els soldats de l’exèrcit que ajudaren a restaurar la vida quotidiana al municipi.

Any 1984

Carlos Gimeno agafaria la presidència de la Junta Local Fallera.

La falla del Jardí de l’Alegria feta per Paco Baldoví representa al seu remat el gran cap d’un bufo que es burla de tots; com a cos central un gran llibre i les escenes dels baixos que representen els problemes actuals: el retard en les obres del nou ambulatori, l’asfíxia que suposa per a tots els ciutadans el departament d’Hisenda i la crítica a la manera de repartir les ajudes de la pantanada.

Fatídica vesprada-nit del 20 d’Octubre... Després de les festes municipals, els tallers fallers bullien d’activitat.

Aquell dia l’aigua s’emportà moltes hores de treball i moltes il·lusions, i el que quedà es va omplir de fang i deixà inservibles molts motlles per a seguir fent falles.

Com haguessin sigut les falles d’aquell any? Qui portava la millor falla? No se sabrà mai. Però aquell any guanyaren tots perquè mentre netejaven les seves cases, recuperaven els seus negocis, intentaven tornar a la normalitat entre l’olor a fang i la humitat que, a dia de hui, encara es pot

Últim any de la falla del Mercat, feta amb poc de pressupost per Ismael Mengual en la qual es representen els problemes de la nova democràcia espanyola sobre uns pilars institucionals.

La falla de la Creu va tornar després de l’any fatídic de la Pantanada amb forces renovades. La comissió es juga el pressupost de l’any a la carta de la falla infantil, deixant un poc de costat la falla gran. La comissió planteja una falla de temàtica costumista... una gran barraca valenciana és el seu monument per a l’exercici. El cartró millor seleccionat del cap i casal i el bon acabat de l’artista fan que, amb una temàtica que gira al voltant de les festes i tradicions més valencianes, el monument infantil recollí el màxim guardó de les falletes de Carcaixent.

Falla Plaça Major 2018

171

Aigua i pa, sopa farà

172

La falla Cànovas del Castillo, signada per Vicente Femenia, tenia en aquells moments com a treballadors a dos insignes deixebles que a dia de hui han treballat en un munt de comissions de Carcaixent: Pepe Benavent i Pere Molina. Planteja un monument enaltint la terra valenciana i coronant-la amb el remat del colom de la pau.

Pio XII, aprofitant que la Creu havia deixat lliure a Roberto Andrés, no dubta en apostar fort i el contracta per a que realitze la seua falla. Un gran monument que aconseguí el primer premi amb remat conformat per un cuiner que ens explica tots els guisaos que es cuinen a l’Ajuntament.

També fou l’últim exercici faller per a la comissió de Santa Bàrbara. En ella com a cos central es planteja una gran gerra sobre la que s'assentà el déu Neptú. En una de les escenes es representa el suïcidi d’un faller, simbolitzant el futur de la comissió.

comissió assolisca un meritori quart premi. Es parla de les aprovacions a la construcció de les centrals nuclears i la reconversió industrial.

En la falla de la Constitució, Javier Boluda també ens parla dels problemes de la societat actual: la falta d’indústria, les infraestructures sanitàries, promeses electorals que no arriben mai, les pujades d’impostos...

Al final del llibret faller de junta es pot contemplar la famosa vinyeta còmica on s’hi veu la germanor entre els artistes carcaixentins: tots volen carregar-se a Super Paco Baldoví.

La Plaça Major, de la mà de Bellaescusa, planta un gran cap al·legòric del rei en Jaume I i un arriscat remat configurat per un bou que commemorava les conquestes. Les escenes dels baixos parlaven de les noves situacions que es donaven en la societat actual: l’avortament, el divorci, la revolució sexual, l’homosexualitat...Aconseguí el guardó del segon premi. Aquell projecte és el que tenia la comissió plantejat per a l’exercici anterior.

Any 1985

La falla del Jardí de l’Alegria fou feta per dos fallers, el seu president Agustí Fayos i Javi Vayá, tots dos de professió pintors de pintura mural i amb gran afició i destresa amb les tasques del monument. Un gran sol com a cos central i dos pardals com a remat escenificaven la marginació estatal que patia la regió valenciana.

La Plaça de les Dies canvia d’artista i aposta per la parella Boluda-Torres. Javier Boluda venia de plantar monuments molt dignes a la Plaça de la Constitució amb pressupostos molt baixos i després del fixatge de Calleja per la Major, Les Dies opta perquè l’artista tinga un bon pressupost i done un vot de qualitat. Planteja un monument amb el reflex de la societat espanyola, país de quixots que avança a pas de tortuga. Si no ens espavilem, no ens deixaran entrar al mercat comú europeu. La falleta infantil obra de Girones i Lledó, de temàtica més costumista, basada en els contes infantils tampoc baixaria del pòdium.

Aquell any Boluda també signa el monument de la Plaça de la Constitució en el qual reflexa els problemes dels fallers per tirar endavant la festa.

La falla de Pio XII plantejaria un monument basat en els jocs d’atzar, les circumstàncies de la vida simbolitzades en aquestos...qui guanya pot fer el que vol i qui perd deu acatament per poder subsistir.

La Creu continua en la línia d’apostar pels monuments.

Tant la falla gran com l’infantil aconsegueixen eixe any el segon premi jugant el seu artista amb el bagatge de poc volum però amb molts bon acabats. Roberto Andrés parla també de pocions i empastres de la democràcia espanyola, qüestionant-se si era millor l’època de la transició on no hi havia tanta gent xuclant del pot.

La Plaça de les Dies, amb monument de Pasqual Calleja, planteja un monument que recorda els esdeveniments patits al poble per la ruptura de la presa de Tous. La falleta infantil, obra de Gironés i Lledó, de temàtica novadora al parlar de les races de la humanitat i de les bones relacions entre els xiquets, aposta per un missatge didàctic per als menuts deixant més de costat el llenguatge costumista de l’època.

Jaume I el Conqueridor tria com a artistes als germans Cortell. Gran volum i acabat fan que la

Falla Plaça Major 2018

173

174

Aigua i sol, fan sabó

En aquell temps, la falla Cànovas del Castillo no passava econòmicament per un bon moment i els fallers es feren el monument. Un gran míssil nuclear a punt d’explotar simbolitzava el moment que es vivia amb la Guerra Freda entre les dos grans potències mundials.

Any 1986

Els germans Cortell continuen en Jaume I però amb menor dotació pressupostària. Amb un menor volum representen amb, “tot per l’aire” una falla amb un meló com a cos central que simbolitza el món a punt d’esclatar i tots volen agafar la millor tallada. Com a remat un coet pirotècnic humanitzat amb una granera a les mans simbolitza que tots “agranen cap a casa”.

La falla Plaça Major fitxa l’artista del seu gran rival en eixe moment, la falla de la Plaça de les Dies. Pascual Calleja venia de plantar grans monuments a eixa demarcació i ja despuntava en la seua forma d’entendre el monument i la seua manera de composar els volums. Entra per la porta gran alçant-se amb el primer premi; amb un monument q amb una estètica de contes infantils parlava de les distintes relacions socials que tenen els adults. Fou un any de gran èxit per a la Major ja que aconsegueix el triplet faller (gran, infantil i presentació) i comença l’etapa daurada del binomi artista-comissió, que marcaria una de les fites més rellevants de la història de les falles de Carcaixent.

La falla Jaume I el Conqueridor de la mà dels germans Cortell planta una monumental falla que no va obtindre el resultat esperat. Els fallers l’endemà dels premis mostraren el seu malestar amb el veredicte que els atorgava el 4t premi i ompliren de cartells de desaprovació moltes escenes de la falla.

Mes que la falla Plaça Major revalida el primer premi amb Pascual Calleja, amb una falla que portava per lema “el circ”, el sabor va ser agredolç perquè aquell any fou el primer en plantar en la demarcació del carrer Bagnols sur Ceze. El consistori no autoritzà la planta de la falla a la Plaça Major i tingueren que buscar nou emplaçament amb l’esperança de que canviaren els pensaments polítics i poguessin tornat a la seva benvolguda plaça. La falla conformada pel bust d’un cavall de circ era original de Pepe Puche i era una meravella en el seu traç escultòric. Amb molt d’enginy es simulaven situacions de la vida diària com a nombres d’espectacles circenses. La falleta infantil tenia com a remat una representació del conte de la, “Rateta presumida”, les escenes tractaven de personatges del còmic espanyol.

La Plaça de les Dies torna a confiar en Pascual Calleja després de baixar sensiblement el seu pressupost. Pascual, que venia de guanyar en la Placa Major i de renovar, no té cap inconvenient en signar per les dos comissions.

Eixe any guanyaria el primer i el segon premi, fet impensable hui en dia per a un artista faller. Planteja un monument amb una composició amb molt d’aire i un preciosista contra remat d’un elefant a través del qual comença a demostrar el seu realisme i detallisme en l’acabat de les peces. Parlava la falla del mercat Comú i de les competitivitats amb altres mercats per tal de vendre la taronja. També es parla de les obres en el poble per tal de reparar tots els danys causats per la pantanada. Gironès i Lledó continuarien en la falleta infantil, amb una temàtica del fons marí que tampoc baixaria del pòdium.

La falla de l’avinguda Pio XII planteja un gran cadafal que parla de les festes i les tradicions. Amb una composició típica i estàtica de cos central i remat busca la monumentalitat en un emplaçament de grans dimensions. Amb un gran capità moro en posició de crit a la festa dalt d’un gran tambor, la comissió aconseguix el tercer premi i torna a reviure moments gloriosos d’un passat no molt llunyà.

Falla Plaça Major 2018

175

Aigua dolenta, beu-la calenta

176

La comissió de la falla de Cànovas continuaria realitzant el seu monument, un gran rellotge com a cos central de la falla representa en, “ja era hora”, l’anhelat moment de l’entrada d’Espanya en el Mercat Comú Europeu.

A la falla del Jardí de l’Alegria els ninots són tots patufets que representen als espanyols esclavitzats per un Gargamel que simbolitza al ministre d’hisenda. Els nous impostos ofeguen als ciutadans. Un molí com a cos central i un colom de la pau com a remat completen el monument.

Paco Baldoví feu fallera major infantil a la seua filla i li regalà un bombonet de falla que aconseguí el primer premi. Preciosista quadre plàstic de les falleres del gran mestre Canet, importat del cap i casal.

La falla de la Creu celebra el seu 10é aniversari. El seu artista Roberto Andrés fa fallereta major infantil a la seva filla i com no podria ser d’altra forma planteja una falla de temàtica costumista, que porta per lema, “Tradicions valencianes”. El cartró millor seleccionat del cap i casal i el bon acabat de l’artista fan que el monument infantil arreplegara el màxim guardó de les falletes de Carcaixent. La falla gran coronada per un gran porc dalt d’una enorme sopera parla dels bullits valencians en referència a les relacions de l’autonomia amb el govern central.

Com sempre es repeteixen les seues maneres de concebre la falla: bons acabats, volums mesurats i una composició molt encertada per al emplaçament que fan que el monument supere a altres de major pressupost.

La falla de la Creu amb Roberto Andrés continua plantejant a la falla gran una línia compositiva molt similar a la dels anys anteriors que tan bons resultats li ha donat, té agafada la mesura al seu emplaçament. Per altra banda, la falla infantil mostra un acabat preciosista i amb el típic modelat de figures costumistes fan que no baixe del pòdium.

Any 1987

Simpàtica i molt recordada encara l’anècdota que ocorregué a la comissió de Cànovas al traure la falla que prepararen ells mateixos aquell any: no eixia per la porta!

Al final tot va quedar en unes risses i la falla lluïa al seu emplaçament. Un elefant amb un gran àrab dalt escenificava amb el lema, “Que vénen els moros” tots els problemes que estaven causant el petroli i Gadafi. La falleta infantil parlava dels resultats acadèmics dels menuts, on el gran perill és carregar moltes carabasses.

La falla de la Plaça de la Constitució amb un remat d’un mosqueter planteja amb el lema, “Tots per a un i ells també” una crítica al sistema social piramidal: els que manen sempre xuclen del poble. El remat era original de la falla del Convent de Jerusalem que plantà Julio Monterrubio amb una temàtica molt pareguda.

Comença la gran rivalitat entre la falla de La Plaça Major i La Plaça de les Dies, amb dos artistes en plenitud i maduresa artística. A més de bons pressupostos que marquen un dels episodis més bonics de rivalitat i qualitat per emportar-se el palet a les falles de Carcaixent Torna a ser una època on es lluita per fer-se amb les millors Falla Plaça Major 2018

177

Aigua bombollada, pluja assegurada

178

peces i remats de les falles punteres de la secció especial de València, a vorer qui pot més.

Les Dies fitxen al consagrat Paco Baldoví que planteja un monument basat en la falla del herald de Vicente Agulleiro per a la Placa del Pilar, en la secció especial del cap i casal. Eixe remat havia sigut el primer premi de les falles de l’any 84 i lluïa espectacular a un emplaçament tan agraït com era l’encreuament on s’hi plantava la falla. Baixos de gran qualitat i quantitat completaven la falla que aconseguí un segon premi.

Amb el lema, “Tot propaganda”, el cadafal parla de com amb la publicitat ens volen enganyar i vendre gat per llebre. Gironès lledó continuarien en la falleta infantil, amb una temàtica de faules i contes d’aventures amb molta soltesa compositiva que tampoc baixaria del pòdium.

El Jardí, amb una falla que tractava de la por.

Por que ens causen les administracions omplintnos de pagos i impostos. La falleta infantil tractaria al·legòricament de La Lluna de València.

La Plaça de la Constitució parla del que xismexa la gent: “m’han dit que has dit que he dit...” en referència al premi de la loteria de Nadal que li toca a la comissió. La falleta infantil tractava d’aventures arreu de tot el món.

Els germans Cortell continuarien en Jaume I amb una falla que parlava del caminar cap endavant del poble valencià. Un grup de fallers dalt una gerra típica de ceràmica valenciana servia de cos central del monument. La falleta infantil tractava la pintura d’una manera molt senzilla per tal d’apropar l’art als més menuts.

Pascual Calleja planta aquell any un dels monuments que més es recorda a la Plaça Major.

Amb “El Bé i el Mal” va assentar càtedra. El famós cap de l’ IVA original de Vicent Agulleiro per a la Plaça del Pilar coronava aquell gran cadafal. El cos central presentava l’escena pictòrica de les gropes valencianes de Sorolla amb un realisme i colorit digne de menció. La falla infantil disposava d’una composició innovadora.

Aquell any pareix que començaren a desaparèixer els problemes econòmics de Cànovas del Castillo i buscaren tornar a ser els mateixos de les seues èpoques més daurades. El jove Juan Jose Armengol s’encarregà de construir el cadafal. Monument que amb gran soltesa i composició omplí l’emplaçament i s’emportà un meritori tercer premi. Amb el lema de “La nit”, un gran mussol rematava la falla dalt d’un quinqué. Els baixos representaven escenes amb personatges de la fauna nocturna. La falleta infantil parlava de les tradicions i de com tenen que cuidar-les les noves generacions per a que puguen perdurar en el temps.

En l’avinguda eixe any es canvia el nom del vial i passa a nomenar-se Joan XXIII. Així que Pio XII hagué de canviar de nom. Miguel Angel Gozalbes fou l’encarregat de plantar la falla que tenia una temàtica, composició i figuració molts semblants a la del Jardí. La falleta infantil representava una presentació fallera de les millors, com les que es fan a Carcaixent.

Any 1988

Les falles del 88 també vingueren accidentades per les riuades patides al municipi. El riu Xúquer tornà a passejar el poble i en les zones on es troben els tallers fallers es va clavar més d’un metre d’aigua. Artistes i comissions augmentaren esforços per tal que ningú se n’adonés de la circumstància i els monuments de totes les comissions lluïren la setmana de la festa gran.

En El Jardí de l’Alegria es criticava, al monument, la nefasta actuació del consorci del segur en referència als damnificats de la pantanada amb el lema, “En política tot Falla Plaça Major 2018

179

Ningú no pot dir d'aquesta aigua no beuré

180

és pur teatre”. La falleta infantil representava amb un rellotge de cu-cú l’hora de la fantasia per als més menuts.

La comissió de la Plaça de la Constitució havia pessigat premi en el sorteig de Nadal l’any anterior i tots pensaven que anava a tirar la casa per la finestra. No es van tornar bojos i encara que feren alguna activitat més extraordinària durant la setmana de falles, els monuments estaven en la línia que solia portar la comissió. La falla gran amb cos central format per un gran rellotge de cucut i rematada per uns burros alats parlava del poc que se’n recordava l’estat de les desgràcies del nostre poble, però sí que ens ho feien a l’hora de recaptar els impostos. La falleta infantil parlava de com d’espavilats estan hui en dia els menuts de la comissió.

En Jaume I, els germans Cortell seguien però amb un pressupost molt minvat. Un pardal que representava la publicitat enganyosa que es va fer sobre les virtuts d’entrar al mercat comú rematava un cadafal d’escàs volum. Temàtica recurrent i ja gastada a les falles carcaixentines.

La falleta infantil obra de Pepe Benavent era una crítica a l’augment de la circulació rodada i els problemes que plantejava això per als menuts de la població. Al mateix temps, aprofitava per donar una lliçó de seguretat vial als més xicotets. Important que s’introduís la didàctica a les falles infantils.

Les Dies torna a confiar en Paco Baldoví. Eixe any el cartró vindria de la falla que li va servir a Manolo Martin per guanyar el primer en Na Jordana l’any 1982. El remat lluïa i els baixos completaven una gran falla que torna a topar-se amb un altra de gran qualitat que no la va deixar aconseguir el primer i es tingué que conformar amb un meritori segon. Amb la seua gran aposta i rivalitat pels monuments, dos fallers (Bellaes-

cusa i Calderón) es conjuren per encarregar-se del monument infantil i aconsegueixen el primer premi . Temàtica tradicionalista i costumista de les tradicions valencianes, grans acabats, classicisme i estètica més encarada per al públic adult que per als menuts són els llenguatges emprats per triomfar.

En la Creu, Roberto Andrés representa en el remat a unes persones manifestant-se dalt d’un rellotge que serveix com a cos central. Reivindicava la falta d’acció i el temps transcorregut sense que s’adopten mesures per a pal·liar els danys provocats per les catàstrofes de la pantanada i la riuada. La falleta infantil lligada amb la temàtica de la gran parlava de que tots esperaven que tocaren a glòria les campanes del poble, senyal de que havien passat les males èpoques i era rematada per uns xiquets que agranaven totes les coses roïnes. Bona iniciativa per part de la comissió de lligar temàtiques per sensibilitzar l’espectador i fer de les falles un mitjà de protesta per buscar millorar la societat.

En la Plaça Major, Pascual Calleja continua oferint un monument de gran monumentalitat i qualitat del conjunt que obtingué el primer premi. Rematat pel dimoni alat original de Manolo Martín per a la falla de Na Jordana, damunt d’un gran perol en ebullició, es parlava de que la gran preocupació de l’estat era recaptar i oferia pocs serveis i contraprestacions al ciutadà. En les escenes dels baixos es reivindicaven les necessitats de la nostra comunitat autònoma i es feia homenatge d’ella amb imatges de pintures de Sorolla i les seves representacions de les costes valencianes. La falleta infantil escenificava l’amor de tot tipus de parelles. Obtingué un meritori segon premi.

falleta infantil amb un lema moralitzant i una doble lectura mostrava als menuts “què bé que es viu del cuento”, en referència a tots els personatges dels contes que subsisteixen sense treballar.

Any 1989

Joan XXIII feta per Roberto Andrés representava al seu remat una parella d’època guardant bones formes. Es pretenia criticar la pèrdua de les bones costums i la mala educació que estava donant-se en la societat actual. La

Aquest any va ser molt significatiu i recordat per tots els esdeveniments que ocorregueren, principalment pel que fa al gran episodi de pluges que acompanyà a la festa després de l’entrega de premis. Simbòlicament aquelles pluges molts les assimilaren com a la gran poalada d’aigua freda que patiren en el Passeig en escoltar els premis. Per a altres fou la consagració i la culminació de molts anys lluitant pel primer premi. És molt recordat per Falla Plaça Major 2018

181

Els diners se'n van com l'aigua

182

la gent de l’època el famós passa carrer dels patos on, amb molt d’enginy, els fallers de Les Dies exhibiren dos oques als fallers de la Plaça Major pels premis de falla i de presentació.

L’aigua no pugué amargar la festa als fallers i això que ja no va parar de ploure fins la nit del 19. No es suspengué l’ofrena que pareixia un corre carrers degut a les intermitents pluges; les falles caigueren, totes menys la del segon premi (per a algun, açò significava la venjança celestial) s’hi recorden a totes les comissions fent passa carrers baix de grans tendals de plàstic..., l’ambient no va decaure i plantà cara a la fastigosa meteorologia.

l’aigua no pugué dormir i fer malbé al cartró. La falla infantil era un homenatge a la festa de les falles, la música, la pintura, la vestimenta, la pólvora i la riquesa dels productes de la regió valenciana. Obtingué el primer premi.

portar el torrencial de pluja. La gran barana de fusta tornejada que completava l’escenografia d’una base lateral, en qual per una escalinata desfilaven un bon grapat de ninots, encara es pot contemplar al que fou el seu taller.

Continuen Bellaescusa i Calderon encarregant-se del monument infantil i aconsegueixen un meritori segon premi amb un monument de tall costumista, grans acabats i estètica clàssica.

Cànovas començava el seu camí ascendent i es consolidava com a la gran aspirant a lluitar amb les grans potències de l’actualitat. Juan Jose Armengol torna a voler obrir-se camí i posa molt de la seua part per oferir un monument de gran volum que va patir també les inclemències meteorològiques. La falla parlava del mercat comú i de la posició que havia d’agafar la comunitat per a que els seus productes foren un referent. A la falleta infantil es representava a la jovenalla jugant al barri.

En Joan XXIII es parlava sobre les pallassades al monument gran i un passeig per l’Índia es representava a la falleta infantil.

Per altra banda, l’altra fita molt significativa marcà l’exercici faller. Després d’anys i anys de reivindicacions s’aconseguí un millor espai per a fer les famoses presentacions falleres de Carcaixent. El consistori aprovà amb proposta del senyor alcalde D. Vicent E. Pla i Noguera adquirir l’antic Magatzem de Ribera per a destinar-lo a ampliar les instal·lacions culturals del municipi.

Els fallers estaven d’enhorabona.

Al Jardí de l’Alegria, el cadafal representava allò bo i dolent de la vida, mentre que la falla menuda era una al·legoria a la fantasia infantil.

Molts diuen que Pascual Calleja plantà la seua millor falla a la Placa Major eixe any i que no va guanyar perquè es devia el primer premi al gran mestre que es retirava a Les Dies. La veritat és que era tota una ostentació d’equilibri i composició amb remats, contra remats i baixos molt complets i triats a pols de moltes grans falles del cap i casal. Com a compensació, els fallers van poder veure una cremà completa del seu monument al ser l’únic que mantingué el seu remat en l’aire, ja que la pluja no s’hi va poder abraçar a una composició més solta de falla on

Paco Baldoví planteja que va a ser el seu últim monument i ho aposta tot per aconseguir el màxim guardó. Eixe any, el cos central vingué d’aquella falla del Pilar de la que ja gasta el remat i en concret, aquest fou el cupido que plantà Pepet l’any anterior a la demarcació del Convent de Jerusalem. El remat lluïa i els baixos completaven una gran falla que a la fi aconseguí emportar-se el màxim guardó. Llàstima que la forma còncava del cos central va fer que arreplegués molta aigua i la composició no va su-

Jaume I canvia d’artista i Pepe Benavent fou l’encarregat de realitzar un monument que representava la rivalitat que hi ha entre les comissions falleres. A la falla menuda es representava el passat i el present amb el reconeixement i l’estima dels néts pels avis.

La falla de la Creu contracta als germans Cortell que realitzen un monument que fira al voltant de la feminitat.

La falleta infantil es una al·legoria als personatges dels contes i a les flors.

En la Plaça de la Constitució tornen a tractar el tema de la fiscalitat que pateixen els ciutadans. Mentre, la falleta infantil ens parla de l’aigua i dels seus beneficis per als menuts quant a les possibilitats de joc que es té amb ella.

Falla Plaça Major 2018

183

Aigua corrent no fa mal a la gent

184

Continua l’hegemonia de la Plaça Major i Pascual Calleja. Enguany el cadafal és un homenatge als llauradors i a la terra valenciana i, al mateix temps, una reivindicació dels drets que tenen els valencians i no reben del govern central.

Com podeu comprovar, quasi trenta anys després la cosa segueix igual . Per altra banda, la comissió també alçaria el palet a la falleta infantil, obra de Roberto Andrés, que va posar molt de la seua part ja que la seva filla fou la fallera major infantil.

nova etapa. També Juan Antonio Llopis seria l’artiste de la comissió els pròxims cinc exercicis. Aconseguia debutar amb un meritori tercer premi amb un llenguatge molt encarat al públic menut. La falleta era rematada per un dels globus humanitzats que tragué anteriorment en la falleta infantil de Camí Nou on amb bons pressupostos desplegava unes composicions molt harmonioses amb temàtiques, llenguatge i colorit molt fresc.

A la Creu un remat que escenificava el famós quadre “el rapte de les Sabines” ens parlava dels canvis dràstics de l’oratge que es patien a la nostra ciutat. Els Mags d’Orient i les il·lusions que desperten en els més menuts era la temàtica escollida per a la falleta infantil.

Any 1990

Any convuls després de la dimissió al mes de febrer del president de la junta. Agafa circumstancialment la presidència Agustín Oliver Palomares, membre de l’equip de l’anterior president.

Per altra banda Jaume I continua canviant d’artista i amb un pressupost modest va oferir una falla gran que parlava dels jocs d’atzar i una falleta infantil que ho feia del món del circ.

Les Dies, després de la retirada de Paco Baldoví, baixà de pressupost i començà a plantejar monuments amb un volum més reduït però no exempts de qualitat. Així, Joan Monleón aconseguí el segon premi amb un monument de gran qualitat en els acabats. La falleta infantil entrà en una

Cànovas del Castillo fitxa a Bernat Roman, que oferí un monument transgressor i innovador per a l’època, amb figures de Ramon Espinosa que venien de guanyar en la secció primera de València. La falla no obtingué un bon resultat incomprensiblement. Es deia després que el jurat sols havia jutjat una part de la falla per no estar tota ella cohesionada amb les bases. La falleta infantil versava de les faules i animalets del bosc.

Falla Plaça Major 2018

185

Canteret nou fa l'aigua fresca

186

En Joan XXIII, un víking com a remat simbolitza les barbaritats que es pateixen a la societat actual, delinqüència, terrorisme, marxisme, falta d’educació i les incomprensibles actuacions polítiques. La falleta infantil tractava sobre un tema ja molt vist, bruixetes.

La falla de la Constitució sorprengué eixe any amb un monument menut però amb grans acabats que aconseguí un meritori premi. Juanjo Armengol continuava demostrant la seva evolució ascendent sobre tot en l’acabat i la pintura. El monument parlava de les tradicions. La figura portada a l’exposició del ninot fou una reivindicació als antics oficis i a la feina dels artesans, rèplica de la famosa figura de Vicent Agulleiro per a la Plaça del Pilar. En la falleta menuda es parlava de la festa de les falles.

Al Jardí de l’Alegria, Paco Baldoví ens parla de llibertats amb un remat que representa la famosa escena icònica de Delacroix sobre la Revolució

Francesa i ens fa una critica a la falta de llibertats que tenim els espanyols per els mals serveis que tenim i ens deixen desemparats. A la falleta infantil ens representen el mon marí.

Una nova i modesta falla s’alça al barri dels Quatre Camins, els problemes del llaurador valencià a la falla gran i la il·lusió dels menuts per l’arribada del Pare Noel foren els lemes dels seus monuments Any 1991

En Josep Mondrià Colomer agafaria el comandament de la Junta Local Fallera, com a novetat aquell any comença el concurs de la portada del llibret, gran iniciativa per tal de personalitzar la imatge de la festa.

Eixe any Les Dies començà a baixar el llistó amb un monument correcte de José Devis. Les guerres en els mercats eren representades al

cadafal amb una cistella plena de fruites i verdures rematada per dos sargantanes ataviades amb els vestits de moros i cristians. Típica falleta infantil de temàtica costumista però amb una composició més solta es va plantejar eixe any a la demarcació.

Jaume I comença a pujar el nivell dels seus monuments, sobretot de l’infantil. Al cadafal gran el cap d’un mosqueter que plantà Julio Monterrubio al Convent de Jerusalem els serví per a coronar el seu monument. La falleta infantil representava l’escena costumista del famós quadre de Sorolla de “bous en la mar”, obra originaria del gran Canet.

Aquest any Cànovas de la mà de Bernat Roman sí que aconseguí el guardó de plata amb un cadafal que seguia la corrent de les falles mitològiques i amb temàtiques sinistres que plantejava Ramon Espinosa en l’Antiga de

Campanar. La composició fou més centrada i compacta per tal d’evitar sorpreses d’anys passats. La falleta infantil representava el món del circ, temàtica colorista per als més menuts.

En Joan XXIII un gran dimoni dalt d’un perol en ebullició fou el remat triat per els germans Navarro per a representar “la temptació de la falla”, a les escenes es representen les problemàtiques típiques de tots els fallers, que a hores d’ara continuen sent les mateixes. La falleta infantil era una al·legoria al món i l’alegria dels més menuts.

Aquell any la falla de la Creu pintava molt be al esbós, portaven un gran remat de que va fer Pepet per a la falla Falla Plaça Major 2018

187

No et fies d'aigua que no córrega ni de gat que no miole

188

de la Plaça de la Mercè, puntera al cap i casal.

Al hora de la veritat les expectatives van decaure en la vesant mes artística, però si que es veritat que la falla tingué una important critica a la societat carcaixentina i la seva forma de ser, amb el lema Carcaixent i agres es donaven a conèixer els mals que continuen a hores d’ara perseguint-nos com a societat i com a poble. La falleta infantil parlava de la fira del poble a les festes patronals.

Pascual Calleja amb una gran centaura alada dalt d’una gran campana ornamental ens parlava dels enganys que patim en la societat de consum. L’escena goyesca dels afusellaments del dos de maig servia per a mostrar el patiment per tirar endavant de les xicotetes superfícies davant dels gran hipermercats. Roberto Andrés continua realitzant el monument infantil de temàtica al·legòrica a la terra, tradicions i costums valencianes.

Jaume I es la gran sorpresa i revelació de l’exercici, aconseguint el primer premi de les falles infantils amb una falleta d’estètica i composició molt innovadora per a l’època. Escenes típiques dels contes de mags, cavallers i princeses són tractades amb un modelat i pintura no vist mai al voltant d’un gran salze que encisa al jurat i contra tot pronòstic obté el màxim guardo. En la falla gran Pepe Benavent ens parla sobre les coses de la vida i la lluita de l'home per sobreviure.

Al Jardí de l’Alegria també es patí cert desencant al vore plantat el cadafal. Un gran borratxo al remat escenificava un monument que parlava sobre els estats d’embriagués que tots em patit en alguna ocasió. A la falleta infantil es representaven escenes gracioses sobre les antigues civilitzacions que poblaren aquestes terres.

Una falleta sobre els sorolls de la festa feta per el sueca Jose Cuenca i un monument gran que ens parlava dels marcians li serviren a la comissió dels Quatre Camins per continuar aportant festa al barri.

La Plaça de la Constitució amb un remat també de dos sargantanes ens parlava de la problemàtica de la contaminació, les centrals nuclears, la desertització i tot el que en un futur li pot passar al nostre planeta si no comencem a cuidar-lo més.

La falleta infantil ens representava una cursa a motor molt divertida plena d’animalets.

Joan XXII amb una falleta infantil que parlava de la festa i que girava al voltant del cap del rei en Jaume I, de tall més clàssic i preciosista obtingué un meritori tercer premi. En el monument gran els germans Navarro ens parlen de la contaminació de l’alimentació en l’època actual.

La Plaça Major continua a guanyar en l’últim any a la seva demarcació de Bagnols sur Cezé.

Any 1992

Comença l’etapa de Paco Agulló a Junta Local Fallera.

A la Creu un gran dimoni dalt d’una làmpada que ja havia eixit a les falles de Carcaixent li servia a Pepe Benavent per a representar que hui en dia estem tots endimoniats, obtingué un meritori tercer premi. A la falleta infantil es representava el tema recurrent de la mar.

Falla Plaça Major 2018

189

Aigua cau, pluja segura

190

Cànovas del Castillo amb un cadafal de Bernat Roman més colorista i amb un gran remat en equilibri d’un moro dalt d’una catifa ens parla de les mil i una.., obtingué un meritori segon premi.

La falleta infantil ens parlava de l’exaltació a la figura de la fallereta major.

Als Quatre Camins no decau la il·lusió i amb poc de pressupost planta un monument adult que ens parla dels jocs d’atzar i una falleta que ens parla de les aventures dels més menuts.

La Plaça Major tornaria a la seva demarcació habitual. Pascual Calleja escenifica al monument els pirates que anaven a sorgir per els esdeveniments que anaven a viures en l’any 92 al país, la cuidada escenografia i la solta composició li servirien altra vegada per emportar-se el màxim guardó. La falleta infantil es realitzada per Isabel Armengol, fallera de la comissió i llicenciada en Belles Arts, una gran composició amb bon acabat i el millor cartró de l’època no li serviren per emportar-se el primer premi. Sí que aconseguí el ninot indultat infantil.

Les Dies contracta a Miguel Angel Gozálbez que amb una falla que parlava de les bufonades aconsegueix omplir la demarcació amb una composició i amb remat prou obert.

La representació del mon marí amb una composició novadora i sense bases de sustentació per als ninots fou una glopada d’aire fresc que el jurat va saber valorar i així la falleta aconseguí un meritori quart premi.

Any 1993

Aquest any també fou un any climatològicament molt advers. Els inicis de la planta estigueren molt passats per aigua i gràcies a que en eixa època molts dels remats estaven fets amb la tècnica del polièster la cosa no anà a més i no tingueren que lamentar-se incidències als cadafals.

Pepe Benavent aquell any també realitzaria el cadafal gran de la Plaça de la Constitució, amb una temàtica molt televisiva, el lema, el cos central i el remat ens recordava la famosa frase de Joan Monleon “on sonen les campanes?”.

La falleta infantil representava el conte de la Blancaneus i fou la primera en signar per Paco Belmar.

El Jardí de l’Alegria intenta buscar més estabilitat i contracta a Vicent Pastor per a realitzar el seu monument adult. Un burret com a remat escenificava la malaptesa dels mandataris per resoldre els problemes de l’actualitat. La falleta infantil al·legòrica de les tradicions i les costums valencianes obtingué l’últim premi. No eren bons moments per a la comissió.

com a poble per traure’ns tot el que han volgut. Excel·lents baixos i la seva evolució en la pintura feren que el monument aconseguirà el segon premi. El monument infantil eixe any ens mostrava un món de fantasia que eixia d’un gran llibre, fades, castells, donyets i personatges fantàstics del bosc s’escenificaven amb un modelat i pintura molt adequat per al públic mes menut.

Continuaven els germans Navarro a Joan XXIII amb “castells en l’aire” on es representaven de forma pessimista que les il·lusions de la gent sempre acaben malbaratant-se. La falleta infantil ens mostrava una al·legoria a la festa i a les terres valencianes d’una forma molt tradicional.

Aquell any la comissió de la Creu-Julia Ribera feu un pas endavant al cadafal adult. “El somni verd” inspirat amb el monument de Miguel Santaeulalia a Na Jordana lluïa colossal a l’emplaçament, obtingué un meritori tercer premi, obra de Copoví tingué les col·laboracions de Juan Carlos Ferri al modelat i de Paulino Peris a la pintura. La falleta infantil abasta un meritori primer premi de la ma de Manolo Blanco amb un monument que parlava del circ i que tenia totes les característiques definitòries del seu estil.

Segon etapa de Juanjo Armengol a Cànovas del Castillo, amb un gran remat del cap d’una dona amb barret de fantasia damunt d’un escut de València ens vol donar a conèixer com ens enganyen com a xiquets creant-nos un món de festa i fantasia mentre la realitat es un altra ben distinta. Amb “El Carnestoltes de València” ens mostra com al llarg de la historia ens han manipulat Falla Plaça Major 2018

191

192

Aigua agostenca, l'oliva tendra

torna a presentar un monument de gran factura basat aquesta volta amb la falleta infantil que Juan Carlos Moles planta a la Plaça del Pilar, gran desplegament de mitjos i gran composició que no pogué aconseguir el màxim guardó i s’hagué de conformar amb el segon premi. El ninot infantil basat en el espantaocells d’aquella falleta si que aconseguí l’indult del foc. La falla gran de Pascual Calleja torná a alçar-se amb el màxim guardó, un gran bust de cérvol com a trofeu de cacera rematava el monument que parlava de les caceres que se’ns plantegen a la vida. La reproducció del tribunal de les aigües a l’escena darrera de la falla fou de les que li valgué al artista per a que el jurat es decantés pel seu monument per emportar-se el palet.

Pascual va agafar la bona costum de plantejar unes darreres de falla espectacular que feien que la balança es girara cap al seu costat.

Paco Belmar continua parlant-nos de contes infantils a la falleta de la Constitució, aquest any el conte fou el de la ventafocs. En quant al monument gran es continua criticant la càrrega fiscal que els govern aplica al ciutadans amb “ens quedem sense suc”.

Amb una falleta de menor volum i qualitat dedicada al mon del la cultura Les Dies començà a despenjar-se dels seu lloc habitual deixant pas a noves comissions. Una falleta que representara i apropara les cultures occidentals al més menuts fou la intenció del artista aquell any.

La comissió de Jaume I planteja aquell any uns monuments tant en gran com en infantil de línies mes innovadores. Un plantejament molt correcte per tal de cridar l’atenció del visitant davant les austeritats del seus pressupostos per tal de no caure en l’oblit.

Any 1994

En Joan XXIII els germans Navarro plantegen un cadafal a un gran rellotge com a cos central i dos músics tocant a festa com a remat. La festa fa que ens oblidem dels problemes que tenim a diari. En la falleta infantil el misteri del món xines s’apropa al públic menut per a que quede sorprès per eixa llunyana cultura.

A la falla de la Creu un gran pirata damunt del cofre del tresor ens ensenya els problemes que pateix el poble davant la fiscalitat imposada pels mandataris. Tema molt recurrent en aquestos anys. La falleta infantil planteja el conte de la Blancaneus amb un monument que anys abans ja havia eixit en un altra comissió del poble.

A la Plaça de la Constitució, Pepe Benavent ens mostra un llaurador assentat damunt del llibre del tractat del mestre per ensenyar-nos als joves amb l’experiència dels vells les coses de la vida. A la falleta infantil, Paco Belmar mostrant les seves inquietuds artístiques cap a les noves corrents del cap i casal en falles i temàtiques infantils mimetitza als grans mestres Alares i Almela, deixant de costat el classicisme dels contes infantils per a plasmar un monument basat en la recerca de nous i fantàstics mons per als més menuts.

Al Jardí de l’Alegria, Vicent Pastor ens planteja un monument sobre les lluites basat amb el samurai que planta Vicent Agulleiro a la Plaça del Pilar. La falleta infantil ens parlava de les activitats d’oci que els xiquets poden trobar a les platges.

La falla dels Quatre Camins aconseguia plantar monuments un any més, encara que no tenim massa informació per descriure les temàtiques dels seus cadafals.

Al cadafal infantil de la Plaça Major es tornaren a quedar amb la mel als llavis, Isabel Armengol Falla Plaça Major 2018

193

Aigua matinera, vesprada riallera

194

Al Jardí de l’Alegria dalt un rellotge un home de negocis al remat es vanagloriava de la seva riquesa mentre en les escenes les classes més baixes lluitaven per la subsistència. La falleta infantil representava el conte del llibre de la selva amb els seus personatges principals rematant el monument.

Amb molt d’esforç i humilitat la falla del barri dels Quatre Camins continuaria plantant falla.

a la comissió, en aquella època deixeble avantatjat de Julio Monterrubio, planteja una nova plàstica al cadafal infantil amb dues figures de gran volum que escenificaven i omplien la composició i les figures menudes que envoltaven l’escena.

Notes d’aire fresc a les falles infantils locals que obtingueren un meritori segon premi.

Fent una arrancada de punt d'honor la comissió contracta a Vicent Pastor Jr, fill del artista Vicent Pastor que havia tingut una gran trajectòria a les falles del municipi en altra època anterior. Amb el suport de son pare als pinzells i amb les ganes per fer un bon treball a una demarcació tan emblemàtica Vicent pastor aconsegueix amb una falleta de molt poc volum però molt ben treballada tornar al pòdium a la comissió de Les Dies.

La falleta infantil representava el conte de la Blancaneus i els set nanets, fou l’ultima que planta Llopis a la demarcació, aconseguí l’últim premi.

Jaume I planta la que fou l’ultima falla adulta de Paco Baldoví al municipi, un gran llaurador rematant el cadafal i els problemes actuals del cítrics que tant esplendor li havien donat al poble fou la temàtica triada per al monument. Per altra banda la comissió li compra a Canet la falla que havia fet per a Na Jordana amb temàtica de “passatge per l’Índia”, desprès de començar a treballar el cartró els fallers contractaren a Paco Belmar per tal que li donara un millor acabat a les peces i els pintara la falla. Al final el binomi obtingué un meritori tercer premi.

Pascual Calleja torna a donar una lliçó de composició i bon saber fer aprofitant moltes de les peces que ja havia gastat en altre falles plantades en Carcaixent i plasma un monument basat en les tradicions i les arrels del poble, damunt un gran capitell corinti s’alcen els nostres avantpassats i una gran victòria de samotràcia remata el cadafal. Com sempre baixos de gran qualitat amb una pintura que cada vegada anava obscurint-se més i dotava al monument d’eixa marca tan classicista d’acabat que tant bons resultats donava en eixa època a les falles. Per altra banda a la falleta infantil debutava Bernardo Estela, artista que tingué una llarga trajectòria

La falla Cànovas del Castillo va fer eixe any un gran esforç per tornar a èpoques daurades passades i planteja uns grans monuments molt ambiciosos. El monument gran fet per Juanjo Armengol fou la famosa falla del pont rematada per un gran fardatxo, on ens preguntàvem cap on aniria a parar la humanitat. Tal vegada la monumentalitat i la quantitat d’escenes no varen ser prou per desbancar la mestria de la composició i els acabats de Calleja. La falla aconseguí un meritori segon premi però el més important és que marcà un inici en la mentalitat de la comissió fent-los creure que sí es podia tornar a lluitar per el primer premi. La falla infantil reproduïa la falleta de Paco López Albert i el seu famós ninot indultat de la sireneta. Una cuidada posta en escena i una gran qualitats d’acabat i colorit li feren obtindré el primer premi.

Falla Plaça Major 2018

195

Aigua de maig, dolenta pels sembrats

196

Any 1995

Un remat format per una parella de xinesos amb el típic carret per portar arrastradetes a les persones servia a la falla de la Creu i a Pepe Benavent per dir-nos que sempre hi hauran classes i classes, les diferencies socials eren reflectides en les escenes del cadafal. Mentrestant la falleta infantil era una típica escena costumista d’una família llauradora valenciana amb els seus millor vestits. Composició de falla-escena amb cartró del gran Paco López.

país. A la infantil Paco Belmar planteja un monument basat amb els monstres infantils i les cases encantades inspirat en el monument infantil que Vicent Almela havia fet a Na Jordana.

Bona temàtica amb un llenguatge i modelat molt infantil per tal d’apropar-se als menuts.

Al Jardí de l’Alegria els donyets del bosc custodiant un gran baül remataven la falla gran. A la infantil la imatge d’una parella de mussols era el cos central de la falleta.

A la Plaça Major tingueren una plantà accidentada, pot ser la quantitat de feina de Pascual aquell any va fer que es cuidara menys algun aspecte del monument, la falla tractava la realitat i actualitat del país com si estigués jugant-se una partida d’escacs i era rematada per una gran torre del Micalet. Aconseguí el segon premi. La falleta infantil obra de Bernardo Estela plantejava un llit on dormien els més menuts i tots estaven al voltant cuidant que el seu descans siguera molt satisfactori. Gran composició i modelat que li serviren per aconseguir el primer premi.

En els Quatre Camins també un gran donyet custodiava els llibres com als millors tresors al cadafal gran. Els menuts podien contemplar a la seva falleta les distintes civilitzacions que viviren en les nostres terres.

En Jaume I els ànecs d’ Espinosa remataven el cadafal.

La falleta infantil feta per Paco Belmar reproduïa la falleta de Canet de les festes valencianes. Novadora composició amb transparències de davant i darrere incorporant elements arquitectònics com a cos central del monument i creant dinamisme en una escena global que cohesiona tota la falla la feren aconseguir el tercer premi i el ninot indultat.

A la Plaça de la Constitució debut de Paco Belmar, amb la col·laboració de Copycar, a les falles grans, la figura que ja va traure Bernat Roman a Cánovas del vampir d’Espinosa li serví per parlar del casos de corrupció al país, Roldan, Rubio, Conde...Espanya es despertava cada dia en un cas que feia que baixarem en credibilitat com a

cap i casal. Pastor també fou el encarregat de la falleta infantil i en ella representà escenes de la pel·lícula de dibuixos animats de la factoria Disney, Aladín amb la seva làmpada meravellosa.

Eixe any celebrava les seves Noces d’Argent la comissió de Les Dies. Milloraren el pressupost per recordar etapes anterior i amb el entusiasme posat per part del seu artista Vicent Pastor plantaren altra falla amb un remat de secció especial, la ballarina de Vte. Agulleiro per al Pilar corona una falla que aconseguí un tercer premi.

Les escenes de baix eren de gran qualitat pues també eren tot ninots de grans escenes de falles punteres al

A Joan XXIII els germans Navarro continuen confeccionant el monument adult, amb el lema “les coses clares” un fanal que vol il·luminar l’obscurantisme de les coses estranyes que succeeixen al poble serveix com a cos central que sustenta un remat conformat pels caps d’una parella de moros. La falleta infantil signada per Enrique Oliver ens representava el bosc, els seus habitants i la seva màgia.

Al final Cànovas ho aconseguí, tornà a guanyar el primer premi de les falles de Carcaixent amb una falla plantada per Juanjo Armengol inspirada en la falla dels conqueridors de Lluis Herrero, gran risc i composició en el remat i gran qualitat als baixos feren que es trencara l’hegemonia de La Major i Calleja. Una reproducció de la falleta que feu famós a Paco López Albert al cap i casal i li servi per guanyar a la secció especial infantil on es representaven els contes clàssics va ser el monument d’aquest any. Aconseguí el segon premi.

Falla Plaça Major 2018

197

198

Tramuntana, l'aigua mana

Als Quatre Camins, els germans Guerola de Gandia plantaren el monument adult. La falleta infantil obra de Pepe Benavent ens mostrava una tendra escena d’un violinista tocant per als xiquets segut al banc d’un parc. L’escàs pressupost de la comissió plantejava austeritat als monuments.

A la Placeta de Les Dies una falleta que ens parlava del món del circ ens servia per enganxar als més menuts. Al cadafal gran, de volum reduït però amb escenes cuidades, s’alçava un cadafal amb correcció a la demarcació.

A la Placa Major celebraven aquell any les seves noces d’argent i es notà. El monument adult reproduïa part del monument que Pascual Calleja plantà al Convent de Jerusalem. El famós ànec modelat per Andrés Martorell lluïa esplendorós a la plaça per explicar les vanitats de la gent i el voler aparentar més del que en realitat és. A la falleta infantil Bernardo Estela també reproduïa part de la falleta infantil que li serví a Julio Monterrubio per guanyar el primer premi a Espartero, amb eixe modelat marca de la casa, el carruatge magnífic encisava al visitant.

Any 1996

Continua Paco Belmar amb Copycar fent el monument gran a Constitució, aquest any es parlaria de la cuina, amb peces original de Paco Roca.

En la falla menuda Paco Belmar ens mostraria amb molt d’enginy tot el relacionat amb l’univers galàctic i espacial.

Al Jardí el monument grans era rematat per una diablessa que sorgia d’un morter, en els baixos escenes de gran qualitat portades de falles de la secció especial de València li servien a l'artista per fer un monument prou equilibrat. A la falleta infantil es representava el món dels Picapedra, famosa sèrie de dibuixos infantils.

En Joan XXIII recurrent tema de les pirateries plantejat per els germans Navarro al cadafal adult. Debut de Jordi Fresquet al món de les falles amb un monument infantil que parlava de les porqueries al món dels menuts, faller de la comissió amb gran vocació des de ben menut, sense por s’aventurà a entrar en el món de la confecció de falles des d’un raconet de la seva casa on confeccionà el monument.

En Jaume I una reproducció per part de Paco Belmar de la falleta del circ de Juan Carlos Moles per al Ajuntament de València plena de composició i colorit alegrava l’emplaçament. Fabulós també el ninot de l’exposició. Obtingué el segon premi. Al monument gran els germans Guerola plantejaven un remat amb molt de risc.

Vicent Piera fou l’encarregat del monument gran de Cànovas del Castillo que no va acabar de quallar en la comissió. La representació de les civilitzacions passades pel Mediterrani era la base fonamental del monument. A la falleta infantil la màgia de la cultura oriental oferia un monument amb gran mobilitat i composició. Els dos monuments foren guardonats amb el tercer premi a les seves competicions.

A la Creu i al seu monument adult satíricament el món del circ els serveix per representar les pallassades que fan els polítics amb les seves decisions. La falleta infantil ens planteja un viatge ple d’aventures dins del fons de la mar.

Nova falla que irrompria amb molta força i personalitat al panorama carcaixentí. Amb noves inquietuds naix la comissió del Pes de la Fulla, que no deixaria indiferent a ningú. Juane Cortell és l’encarregat de plantar els dos cadafals. Per a la falla infantil es tria un monument que representa el conte del llibre de la selva, monument ja plantat a Carcaixent. I per a la falla gran el debut fou espectacular amb un segon premi, premi d’enginy i gràcia i de crítica local. La comissió plantejava el guió del monument com a peça fonamental i sempre l’acompanyava amb temes locals d’actualitat que feien que el visitant es parara a llegir els versets del monument.

Falla Plaça Major 2018

199

No es pregunta si és bona l'aigua sinó pel manantial que passa

200

la tercera plaça, carències al conjunt del monument que foren penalitzades pel jurat qualificador atorgaven un premi fins ara mai conegut a la demarcació mentre ell havia elaborat el cadafal. Bernardo aconseguí el primer premi infantil amb una falleta que portava missatges de sensibilització per a la subsistència i protecció de la vida marina.

Any 1997

Al Jardí de l’Alegria Vicent Pastor ens plantaria un cadafal amb temàtica de bruixeries, tema recurrent, com sempre el bon acabat i el tractament amb molta cura de tot el conjunt de monument son marca de la casa en el treball de l’artista. Per a la falleta infantil una caravana de l’oest com a cos central servia com a fil conductor de les típiques escenes d’indis i vaquers que aconseguiria el premi d’enginy i gràcia.

Juane Cortell recau a la falla dels Quatre Camins que continua plantant monuments molt austers i amb molt poc de pressupost. La falleta infantil ens apropa a la màgia dels llibres i els donyets fantàstics que els envolten.

A la Plaça Major tant Pascual Calleja a la gran com Bernardo Estela a la infantil ens parlen del fons de la mar. El monument gran fou relegat a

A la Plaça de les Dies , minvada en efectius desprès de l’aparició del Pes de la Fulla, plantegen monuments austers a la demarcació.

una falleta inspirada en una falla gran que realitza Jose Lafarga al cap i casal. Temàtica enginyosa, novadora i molt fresca amb una molt bona composició i acabats marca de la factoria Monterrubio alegren el emplaçament. Segur que el xoc al espai interestelar entre un marcià i un astronauta faria traure un gran somriure a la menudalla.

Debut també de Paco Belmar a la demarcació de Cànovas del Castillo. La falleta menuda reproduïa la fabulosa falleta de Santes guanyadora del màxim guardo al cap i casal l’any 92 a la demarcació d’Albacete-Marvá. Exquisit modelat de les figures i gran volum del conjunt. A la gran junt a Copycar també gran volum i remat amb risc amb un encenser i tres àngels alats. Potser que la seva inexperiència amb falles de tant gran volum li jugara una mala passada i el jurat qualificà la falla a la baixa atorgant-li un quart premi.

Debutants també a Joan XXIII al cadafal gran, Toni Pérez i Rafa Vayá signaven el monument. Els dos amics, treballadors en aquell moment de Juanjo Armengol plantegen un monument de dimensions menudes però amb excel·lent acabat. Armengol pintaria la falla. Composició molt resolutiva. El jurat li atorgà el segon premi. Jordi Fresquet continuà en la falleta infantil i ens plantejà un monument basat en les festes i els balls de la cort del segle XVIII, aconseguí el tercer premi.

més, aconseguirien el premi d’enginy i gràcia i la crítica local. La falleta infantil també fou obra de Juane Cortell.

A la Plaça de la Constitució, Paco Belmar i Copycar plantejarien un monument amb bons acabats coronat per un dels gats de Manolo Algarra. Paco Belmar en la falleta infantil ens parlaria de policies i gàngsters amb una estètica molt moderna i una composició molt dinàmica de representació d’escenes en acció, un cotxe era aturat per un guarda de tràfic.

A la Creu monument basat en les festes i tradicions al cadafal gran amb estètica més moderna i geometries més planes en les formes de la figura del remat, confeccionat per Bernat Roman. A la falla infantil Pepe Benavent reprodueix un món imaginari d’altra galàxia amb cartró de Paco Lopez Albert.

Jaume I planteja un monument basat en el cinema a la falla gran. A la falleta infantil, aires renovats amb la incorporació de David Ramírez, treballador de Julio Monterrubio, que planteja

Gran sorpresa al Passeig quant s’atorgà el primer premi de les falles grans al Pes de la Fulla, una falla que, amb tant sols dos anys d’antiguitat, desbancava a les grans favorites de la competició. Juane Cortell amb la comissió plantejarien un monument amb un guió molt estudiat que donava a conèixer la imatge del municipi al 2050. A

Falla Plaça Major 2018

201

L'aigua de lluny no apaga el foc d'amunt

202

Any 1998

Salvador Signes Ramos agafaria el relleu de la presidència a Junta Local Fallera.

Juane Cortell plantaria els dos cadafals de la falla Quatre Camins. La gran parlaria de fantasmades i l’infantil descriuria un bosc de fantasia.

A la Plaça Major repetirien el seu tàndem ja habitual d’artistes. Pascual Calleja en la gran ens plantejaria un monument amb moltes figures, composició, joc d’equilibris i volum al remat que ens parlaria de les caceres. Recuperant el primer premi per a la comissió. A l’infantil Bernat Estela ens transportaria a un passeig a l’Índia reproduint una part de la falleta municipal infantil del cap i casal de Juan Carlos Moles. El jurat li atorga un tercer premi.

Jaume I amb els germans Navarro ens parlaria de la nit al seu monument adult. La falleta infantil ens reproduiria un món de fantasia amb boscos i castells encantats.

Cànovas del Castillo repetiria també amb Paco Belmar que contaria amb la col·laboració de Copycar per al monument adult. Una invasió alienígena arribaria al poble de Carcaixent. Voluminós remat amb els caps dels tres marcians de Paco Roca i gran quantitat d’escenes incloent una reproducció de l’entrada del parc Navarro Daràs els serviria per obtindre el segon premi.

Incomprensiblement un molt mal premi, el sisè, li fou assignada a la falleta infantil que competia per guanyar, Paco Belmar havia plantejat un monument amb molt de volum amb la falleta de Moles del bosc i la temàtica era per sensibilitzar als menuts de la preservació de les espècies, bons acabats i bona pintura que no convenceren al jurat.

prensible el sisè premi que li atorga el jurat. Jordi Fresquet en la infantil ens parlaria de la fada de fantasia que alegra la vida dels més menuts, el jurat la valora amb el quart premi.

A la Creu, Vicent Piera ens parlaria de naufragis i deïtats del fons del mar a la falla gran. Com a cos central un vaixell encallat i com a remat el cap del deu del mar, als baixos escenografia d’àncores, timons i espècies marines en un monument que conjugava totes les parts amb el mateix tractament donant-li unitat al conjunt. Per part de la falleta infantil reproducció per part de Juane Cortell d’una coneguda falleta de Paco Roca que ha tingut molt bona acollida per tot arreu del territori faller.

En “ Aprenent de Mag” es mostren als més menuts els tipus de mags, bruixes i pocions fantàstiques que es poden trobar.

La falla Pes de la Fulla també confià amb el seu artista ja habitual, que s´encarregà de plantar els dos monuments.

A l’infantil també amb l’estètica de Paco Roca es va reproduir la seva falleta dedicada als còmics, els més menuts podien observar els clàssics dels dibuixos i les seves aventures. A la gran reproducció de la serp marina enroscada del gran Vicente Luna per omplir la demarcació.

Com sempre gran aposta per el guió com a fil director d’un monument carregat de sàtira i de crítica local.

Anys de sorpreses també als premis, si l’any anterior havia sigut el Pes amb el seu monument adult, enguany la modesta falla de la Constitució s’alça amb el primer premi de les falles infantils de Carcaixent. Paco Belmar, el mateix que havia sigut castigat amb la seva falla infantil de Cànovas que quintuplicava en pressupost a la falleta de Constitució, aconseguia el primer amb una falleta modesta, ben cert que tenia la seva gràcia i el mateix bon saber fer marca de la casa, la falleta reflectia les aventures, contes i històries que els més menuts senten dels seus avis, alguna cosa degué vore el jurat.

A la falla gran, Belmar amb Copycar, plantegen una història de por, fantasmes i cases encantades. Cos central amb estètica més moderna i colorista buscant les noves tendències i corrents actuals.

Al Jardí, monument de tipologia costumista de Vicent Pastor al cadafal adult, cos central amb sopera ceràmica ornamentada i parella de caps de iaios valencians al remat en un monument de cuidats acabats que aconseguí pujar al podi alçant-se amb el tercer premi. Vicent Gomar plantaria la falleta infantil i ens parlaria dels gàngsters i els seus negocis. El jurat considera que era el segon premi.

A Les Dies una falla gran que ens parlava del circ donaria colorit a la demarcació. En la infantil es reproduirien escenes i personatges de les més conegudes pel·lícules per tal d’apropar el sèptim art als més menuts.

En Joan XXIII també repetí el tàndem d’artistes.

Toni i Rafa plantejaren un bon monument amb un gran remat per omplir el emplaçament, el viking de Luis Herrero. Baixos de bona factura i qualitat i pintura de Juanjo Armengol, incom-

Any 1999

Any de molt mal oratge en els dies de plantà. Pareixia que els plàstics que tapaven les peces al carrer no anaven a llevar-se mai, fou una plantà complicada que s’allargà fins ben entrada la matinada del 16 de març.

Falla Plaça Major 2018

203

L'Infant i el peix en l'aigua creix

204

Davant la problemàtica el pas del jurat es retardà unes hores per tal de qualificar els monuments.

Gran any per a la Plaça Major amb el seu doblet als monuments. Pascual Calleja amb un monument poc voluminós sapigué composar les peces per tal d’enlairar el conjunt, grans baixos i darrera que li serviren per mantindre el liderat i sumar un altre primer a la seva llarga llista de premis per a la seva comissió. Bernardo Estela amb un monument del seu estil propi modelat per Dora Piles que tractava de la música clàssica també aconseguí enlluernar al jurat i tornar a guanyar.

Els germans Navarro reproduïren a Jaume I el monument dels músics al remat que ja plantaren a la demarcació de Joan XXIII en l’any 1994. Per a la falleta infantil gran volum que ens representava les titelles i el món màgic de les representacions i espectacles infantils.

En Cànovas del Castillo gran aposta de Paco Belmar al plantejar dos monuments de nova factura a les falles de Carcaixent. Tant en la gran com en la infantil modela en fang falles noves de la mà de Manolo Rubio. Per al cadafal adult plantejaren una de l’oest amb gran conjugació en les escenes, bon guió i acabats que li atorgaren el segon palet i el premi a la crítica local. Per a la falla infantil la temàtica basada en els primers amors també va fer que la comissió obtingués el segon premi.

En Joan XXII tornaven Toni i Rafa a omplir la demarcació amb una falla que amb la persecució del gat al ratolí del remat ens parlava de la lluita de classes, com sempre bona composició i acabats, incomprensible el sisè premi que li va atorgar el jurat. La falla caigué el dia 19 abans de cremar-la degut a les inclemències del temps. A la falleta infantil Jordi Fresquet ens parlaria de les muses de la creativitat que inspiren al artista per a fer les seves obres d’art. Obtingué també un meritori tercer premi.

A la Creu, Pepe Benavent continuaria com a artista i ens parlaria de temes socials i de les formes de triomfar en la vida. Juane Cortell a la infantil ens reproduiria part de la falleta que versava dels còmics que Paco Roca planta a la demarcació de Na Jordana anys enrere.

Típic monument de bruixeries a la falla gran de la Constitució i representació de castells fantàstics ja trets per el mateix artista a la comissió de Cànovas, material de la falla de José Luís Santes, foren els plantejaments de Paco Belmar per a la comissió aquell any.

A Les Dies, clàssic monument de perol central del que sorgia un gran cap per completar el remat a la falla gran i monument infantil basat en els personatges terrorífics dels contes foren els plantejaments de Pepe Benavent.

Al Pes de la Fulla monument inspirat en el disseny de “clon-vento” del mestre Ortifus que Juane Cortell i la comissió reinterpretaren amb una temàtica mes local. El jurat li atorga el quart premi. Carlos Orts, faller de la comissió i apassionat del monument agafa amb determinació la tasca de realitzar el monument infantil, composició i estètica moderna plantejada per un jove amb inquietuds de plantejar noves temàtiques i nous llenguatges a les falles infantils.

Falla Plaça Major 2018

205

Guardat de l'aigua embassada que la corrent ella passa

206

Vicent Pastor ens parla de les burreries de la gent al cadafal gran del Jardí de l’Alegria, com sempre amb el seu bon saber fer, pulcritud en els acabats i harmonia en el conjunt que li atorgaren un meritori tercer premi. Per a la falleta infantil, al·legoria a la festa valenciana.

Aquell any Paco Belmar plantà a la demarcació dels Quatre Camins. Davant el poc pressupost de la comissió planteja un monument gran carregat de crítica. Reproduí una de les instal·lacions que servien per a potabilitzar l’aigua i que s’havien ubicat en cada barri del poble per tal d’apropar el servei al veïnat. La falleta infantil reproduïa un gran canelobre humanitzat.

Fins ací el relat del període analitzat a les falles del municipi, hem tractat de no oblidar ninguna més que poca rellevància hagen tingut als seus visitants, inclús als comissionats que sufragaren les seves construccions.

Totes són necessàries, totes tenen l’esforç per traure endavant la festa, totes formen part de la història de les falles de Carcaixent.

Agrair els bons moments passats xarrant de falles, l’interès i la col·laboració mostrada per tal que poguérem deixar constància del passat faller carcaixentí per a futures generacions.... Què valuoses són les aportacions de documentació de Marià Mosquera, Jordi Fresquet, Juane Cortell, Roberto Andrés, Agustí Oliver, David Vidal, Paco Belmar, Jordi Carrillo, Salva Talens, comissions falleres de Carcaixent i de totes aquelles persones que comenten i fan les seues aportacions al grup del Facebook de la Història dels Monuments Fallers de Carcaixent.

Però sobretot agrair a tots aquells fallers i artistes que durant el període que hem repassat s’esforçaren per traure endavant tot el que els hem pogut mostrar i que forma part actualment d’una festa que ha sigut declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Són moments de satisfacció per al col·lectiu, que ha d’enorgullir-se i traure el millor d’ell mateix per continuar aportant tots eixos valors a la festa en els pròxims exercicis, amb la responsabilitat de saber d’on es ve i perquè. És important compaginar festa i cultura per tal d’assolir-nos com a moviment cultural dinamitzador del nostre caràcter mediterrani. Endavant! a vore si entre tots podem continuar millorant tots els aspectes de la festa per a que les futures generacions escriguen la nostra història amb lletres més radiants.

Falla Plaça Major 2018

207

El cicle de l'aigua és el procés pel qual aquesta es calfa pel sol i s'evapora a l'atmosfera. Quan el vapor d'aigua es refreda, es condensa en gotes que es converteixen en núvols i cauen en forma de pluja, neu o calamarsa. El nostre cicle faller comença amb la cremà d'una falla, que es volatilitza, i la creació d'una nova amb tots els actes fallers que tenen lloc durant tot l’any.

D'aigua que avall vol anar, es fa el mar

212

PROGRAMA DE FESTEJOS Divendres, 16 de Febrer Quedarem a les 20:00 h. al parador per tal d’arreplegar els ninots, fer la presentació del llibret de la comissió i pegar un mosset.

A les 23:00 h. anirem a entregar els ninots al Centre Comercial Ribera del Xúquer per tal que participen a l'exposició del Ninot.

A les 00:45 h visita del Jurat qualificador de l’exposició del Ninot.

Dissabte, 17 de Febrer Quedarem a les 17:00 h. al parador vestits de fallers per fer la cercavila amb la xaranga, arreplegar els càrrecs de la comissió i acudir a la Plaça Major, hem d'estar tots allí a les 18:30 h.

A les 19:00 h. acte de la Crida des del balcó de l’Ajuntament on les falleres majors de Carcaixent convidaran a totes les comissions per començar les festes. Després, es comunicarà el veredicte del jurat dels ninots indultats de les falles 2017. En acabar l´acte, cercavila de totes les comissions per acudir al Centre Comercial i inaugurar l´exposició del Ninot.

A les 22:00 h. sopar de Germanor i revetla musical. Al mateix temps, sopar d’aixelleta més despesa al parador per aquells fallers q prefereixen aquesta opció i que després vulguin acudir a gaudir de la vetlada.

Dissabte, 24 de Febrer Quedarem a les 9:00 h. per esmorzar i acabar de rematar la carrossa...i el que calga.

A les 17:00 h. acudirà la carrossa al lloc establert per a nosaltres, a l´Avinguda Apotecari Bodí per tal de preparar l´inici de la cavalcada.

A les 17:45 h. acudirem la comissió disfressada al lloc per tal d´iniciar el recorregut de la Cavalcada del Ninot que farà el recorregut pel seu itinerari habitual fins arribar al Passeig.

A les 22:00 h. sopar d’aixelleta més despesa al parador.

A les 00:00 h. al Passeig, lliurament dels premis de les distintes categories de la cavalcada del ninot. Posteriorment, revetla amenitzada amb discomòbil.

Falla Plaça Major 2018

213

A la vora del riu no t'hi faces el niu, perquè el foc té aturador però l'aigua no

214

Diumenge, 25 de Febrer Quedarem a les 9:00 h. al Parc per esmorzar (uns al bar que es determini i uns altres allí de saladura amb el druida Papero) i preparar el dia per participar al XXXII Concurs de Paelles de Ricard. En cas de pluja els actes es celebraran a les pistes cobertes de la Feve.

Divendres, 2 de Març Quedarem al parador per tal de pegar un mosset. Després acudirem al Magatzem de Ribera per tal d’acompanyar als nostres fallers guardonats amb les recompenses de la Junta Central Fallera.

Dissabte, 3 de Març A les 21:30 h. a la Sala San Francisco, sopar de Fallers d´Honor, posteriorment i fins que ens deixen ens amenitzarà el duo Jam ofert per la fallera major.

Diumenge, 4 de Març Quedarem a les 10:00 h. a l’estació de rodalies per fer el tradicional viatge a València per tal de veure la mascletà. Els càrrecs de la comissió podran dormir un poc més ja que no poden vindre, hauran d'acudir al dinar de les falleres majors de Carcaixent.

Dissabte, 10 de Març A les 16:30 començarà la festa infantil a la Plaça, activitats per a totes les edats, després a les 19:00 berenaran els menuts per reposar forces.

A les 22:00 h. sopar d’aixelleta al parador. Els càrrecs de la comissió ens oferiran l’alegoria i ens convidaran a dolçet i cava.

Diumenge, 11 de Març Comença lo bo…a traure falla…quedarem per tal d’organitzar-nos: uns portaran les peces que ja tenim al poble, altres penjaran llums i cartells, altres engalanaran carrers i parador, uns aniran a portar les últimes peces que estaran al taller de l'artista...Ens vegem tots a la Plaça.

Mentre les fèmines de la comissió agafaran les “bicibirres” i es passejaran per tot el poble per mostrar que les falleres mes guapes i simpàtiques estan en la nostra comissió.

A les 14:00 h. Primer dinar faller al casal. Continuarem la vesprada preparant-ho tot per a la setmana gran.

Dimarts, 13 de Març Començarà la plantà del monument adult. Esperem acabar amb els treballs del remat i grua i tirar la primera traca.

Dijous, 15 de Març A les 9:30 h. esmorzar faller al casal. Posteriorment, acudirem al taller de l’artista infantil per fer el transport de les peces de la falla infantil i durant el matí plantar-la a la plaça. Al mateix temps començarem a engalanar la falla gran amb la tradicional estesa de gespa.

Dinarem al casal i continuarem la vesprada a la plaça rematant els monuments de la comissió i....el que calga.

A les 21:30 h. tradicional sopar de torrà a la plaça a càrrec del president de la comissió.

A les 23:00 h. tradicional Nit d´Albades i cercavila amb brusó per a tota la comissió per fer ronda fallera amb la xaranga.

A les 2:00 h. tradicional Putxero amb pilota... ens conviden els càrrecs honorífics de la comissió... i remat de carteleria dels monuments… Alguna cosa ens havíem de deixar per poder provar el putxero.

Divendres, 16 de Març A les 9:00 h. visita del Jurat qualificador a les falles plantades.

A les 9:30 h. esmorzar faller al casal.

A les 14:00 h. dinar faller al casal.

A les 17:30 h. concentració al casal per a fer cercavila abillats amb el vestit regional per tal d´arreplegar als càrrecs i deixar-los a les 19:00 h. en la Plaça Major.

A les 19:00 h. vi d´honor dels càrrecs de totes les comissions a l'Ajuntament.

Nosaltres acudirem al Passeig per tal de “gaudir”, els que estem curats d´espant, a partir de les 20:00 h., de l´entrega de premis… ”alea jacta est”. Amb les mans plenes o buides tornarem a la nostra plaça amb la cara ben alta.

A les 22:00 h. nit de festa al Magatzen de Ribera oferida pels Padrins de la comissió.

Falla Plaça Major 2018

215

L'aigua neteja i el sol eixuga

216

Dissabte, 17 de Març A les 8:00 h. despertà. Anirem a veure quina careta fan els nostres infantils.

A les 9:30 h. esmorzar faller al casal.

A les 10:30 h. despertà infantil a la plaça, posteriorment activitats i cercavila per als menuts. Com sempre, contarem amb els fallers de la colla de tabals i dolçaina.

A les 12:00 h. cercavila matinal

A les 14:00 h. dinar faller al casal.

A les 17:00 h. concentració al casal per a fer cercavila abillats amb el vestit regional per tal d´arreplegar als càrrecs infantils i deixar-los al parador.

A les 18:00 h. berenar per a la comissió infantil oferit pel president i la fallera major infantil.

A les 18:00 h. comença la cercavila que haveu estat esperant durant tot l´any. Coneixement i “a por ellos”…Som la Major!

A les 21:30 h. sopar faller al casal.

A les 23:00 h. espectacular nit de festa la Plaça amb l’actuació de l’orquestra Matrix.

Diumenge, 18 de Març A les 8:00 h. despertà. Anirem a vore els Padrins de la comissió...a veure si de bon matí també estan tan guapets

A les 21:30 h. sopar faller al casal.

A les 23:00 h. espectacular nit de festa a la Plaça Major. Discomòbil fins que ens deixen fondre les últimes bateries que ens queden.

Dilluns, 19 de Març A les 8:00 h. despertà. Anirem a veure quina careta fa la nostra fallera major.

A les 9:30 h. esmorzar faller al casal.

A les 12:00 h. Missa en honor al patriarca Sant Josep a la Parròquia de l’Assumpció.

A les 13:00 h. cercavila de la lleganya abillats amb el vestit regional

A les 14:15 h. Acudirem al Parc per tal de veure com sona la Mascletà.

A les 14:30 h. dinar oferit per la Fallera Major de la comissió a la Sala San Francisco

A les 18:00 h. Última cercavila abillats amb el vestit regional per al que li queden forces.

A les 21:00 h. cremà de la nostra falleta infantil.

A les 22:00 h. sopar faller al casal.

A partir de les 23:00 h. crema de les falles segons l´ordre que s’establirà oportunament. Vorem que ens ofereixen enguany la nostra colla de piròmans.

A les 9:30 h. esmorzar faller al casal. Passarem el mati per la plaça, vindrà la xaranga a amenitzarnos un ratet.

A les 14:00 h. dinar faller al casal.

A les 18:00 h. concentració a l' Avinguda Joan XXIII per tal d'assistir a l´Ofrena de flors a la Verge d´Aigües Vives abillats amb el vestit regional...enguany també acabarem rapidet?.

NOTA: PER TAL DE PODER ASSISTIR I PARTICIPAR EN TOTS ELS ACTES DE LA COMISSIÓ ELS FALLERS I FALLERES HAURAN D´ESTAR AL CORRENT DELS PAGAMENTS I VINDRE ABILLATS COM CORRESPONGA A L'ACTE QUE ES DESENVOLUPE EN EIXE MOMENT ( ES A DIR ABILLATS DEL VESTIT REGIONAL A LES CERCAVILES)

El President i la junta directiva, us desitja unes bones festes i uns bons i justos premis a tots.

Patricia Estrada i Flores SECRETARIA

Fernando Castelló Vayà PRESIDENT

Falla Plaça Major 2018

217

218

Entrega ninots 2017

Recompenses 2017

Cavalcada 2017

Paelles 2017

219

220

Fallers d’honor 2017

Lliurament premis 2017

Plantà 2017

Sopar dels padrins 2017

Falla Plaça Major 2018

221

222

17 de març 2017

Ofrena 2017

Despertà 2017

Dinar fallera major 2017

Falla Plaça Major 2018

223

224

Cremà 2017

Na Jordana 2017

Fi d’exercici 2017

Excursió Alacant 2017

Falla Plaça Major 2018

225

226

Demanà càrrecs 2018

Mig any faller 2018

Presentació infantil 2018

Presentació esboços 2018

Falla Plaça Major 2018

227

Presentació 2018

Visita falles 2018

Càrrecs 2018

Falla Plaça Major 2018

229

L'aigua canvia d'estat segons la pressiĂł i la temperatura, i tambĂŠ els nostres oficis han evolucionat amb el temps

232

Camí rosat, als tres dies banyat

234

La gota d’aigua que ompli el got La Comissió

Parlem d'aigua, parlem de fer aigua, i els fallers a Carcaixent parlem sempre de fer festa.

Som un col·lectiu humà, persones d'este poble, que viuen en este poble, que treballen ací o han de moure's fora a fer-ho. Però que al final viuen els seus moments d'oci a sa casa amb els seus i amics en els seus carrers i que intenten per mitjà d'este entorn provocar alegria, humor, festa en els barris per mitjà dels esdeveniments en les places, els actes culturals en què participen les distintes comissions, la crítica social i apolítica que s'exposa en distints moments de l'any tant a la presentació fallera, al llibret o a la crítica en els monuments artístics que es mostren en la festivitat de Sant Josep.

Volem mostrar-nos com una força viva que també col·labora amb Carcaixent, que intenta donar vida i negoci a altres persones no incloses en el món faller. Donem presència en l'entorn social i som quelcom més que un element fester dedicat a la festa privada, a l'excés, al soroll i al descontrol i últimament lligat al masclisme que és la percepció d'algun sector social.

La comissió de la falla Plaça Major i en nom d'altres comissions de la localitat ha intentat oferir un missatge i una visió diferent, hem estat participant en activitats i iniciatives culturals com a la fira modernista, obrint les nostres portes i mostrant la història de les falles i tradicions en dita època, hem col·laborat en el coneixement del nostre passat amb incorporació de temàtica de Carcaixent en els nostres llibrets anuals, hem sigut crítics i no partidistes davant del govern local en el nostre monument faller durant diversos anys amb gran afluència de ciutadania a visitar-nos i hem creat enguany un vídeo musical on hem volgut exaltar una ajuda.

Eixa ajuda és la gota d'aigua. Nosaltres no som la falla dels rics i bufons, som la comissió que cada any ha d'eixir al carrer i tractar d'arreplegar ajuda econòmica en mode de rifes, loteries, al·legories, publicitat, en fi una bogeria sumada als diners que cada membre aporta.

Tot este capital es diluïx novament en els nostres comerços i professionals a Carcaixent. Hostaleria, comerços d'alimentació, músics, artistes fallers, tècnics d'esdeveniments, perruqueries, indumentaristes i molts més reben peticions nostres de servicis, tant de l'agrupació com dels individus.

I ben just és dir que rebem la nostra contrapartida. Eixes persones que intenten portar amb professionalitat i entusiasme els seus negocis davant d'estos temps difícils són els que sempre han dit sí a eixa crida nostra anual a les seues portes demanant un ajut econòmic a canvi de publicitat o inclús sense ella per la famosa al·legoria. Esta és la gota, eixa gota deguda a la proximitat amb el veí, amb l'amic, eixa gota junt amb moltes altres gotes a Carcaixent omplin eixe got d'aigua, d'energia, de diners que ens permet als fallers realitzar este cicle social que ens retroalimenta.

Un any més, moltes gràcies comerciants i professionals locals per la vostra important ajuda a les falles de Carcaixent"

Falla Plaça Major 2018

235

Estem a Carcaixent Un poble molt faller que compta amb 13 comissions No es preocupen per que encara no hi ha seccions Sinó imaginen quin llistó Massa pressió

Sempre preparant Indumentària, monyos, joies i també polars Molts productes i servicis hem necessitat I al nostre poble ho hem trobat Res com comprar ací

Si vols lluir de pardrí, Lampàs , Romero i l’Arlequí Tot el que busques a l’abast, tú ja ho voràs!

Cacaus, tramussos al mercat i el brussó ben brodat Vas a Cristina i ho tens tot, no et falta res!

Els fallers estem al teu costat Comprem en el comerç local Si ho pots imaginar No deixes de somiar Al poble fem guanyar Un dia en falles passarà Ja ve la tardor

Les falles es preparen per a les presentacions Materials, pintura, xapa per als decorats I a vore qui ho fa millor Tenim molta il·lusió Les falleres jatenim Hora en la pelu ben matí Te possen guapa ,tot ací I a lluir

Ja s’escolta pel carrer la xaranga molt present Arriben falles i tots junts a disfrutar-les Els fallers estem al teu costat Comprem en el comerç local

Si ho pots imaginar No deixes de somiar Al poble fem guanyar Un dia en falles passarà

Si ho pots imaginar No deixes de somiar Al poble fem guanyar Un dia en falles passarà

96 297 02 01

setiset@setiset.com

Indumentarista oficial de la Padrina de la Falla Plaรงa Major 2018