focnou 94

{seny}

REVISTA DE LA COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS DESEMBRE’14 #94

Editorial

Ja tenim aquí les festes de la Colla, i això vol dir que la temporada castellera 2014 s’ha acabat. Ha estat una gran temporada, i només cal fer una mica de balanç global per comprovar-ho. Podem començar, per exemple, parlant del cinc de nou, i és que hem aconseguit el nostre rècord de tres de descarregats en una sola temporada. Tres de tres, cent per cent d’eficàcia. També hem mantingut castells com el pilar de vuit o el nostre estimat quatre de nou sense folre, que hem aconseguit carregar dues vegades i que només una mala sort inexplicable ens va impedir descarregar per Santa Úrsula. I atenció, perquè ja van tres anys consecutius veient el castell total de color vermell.

A més, especialment il·lusionant va ser recuperar el dos de vuit net després de deu anys del primer. Un dos de vuit que vam coronar amb molta solvència al Vendrell. En resum, un ventall de fins a quatre castells de màxima dificultat, a més de catorze castells de nou més (set quatre i set tresos), sense cap caiguda en aquesta gamma. És clar que també ens ha quedat alguna cosa al tinter, com ara aquell dos de nou que ens va fer sortir de plaça tan capcots després de la diada del Firagost. Però lamentar-se amb aquestes xifres només té una explicació: en volem més, més i més, som ambiciosos i sabem que podem arribar encara més amunt. Els assajos amb el pati ple de gent també ens donen motius per veure el futur amb optimisme, i és que la feina feta amb folres i manilles segur que donarà fruits aviat.

Ara, però, és hora de pensar en les festes de la colla, el millor moment per trobar-nos amb els companys en un ambient distès i aprofitar-les al màxim. Que en gaudiu!

#94 Valls, desembre 2014 Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip de redacció: Roser Llagostera, Montse Solé, Salvador Magre, Josep Ramon Marquès, Maria Pié Publicitat: Josep M. Urquia Fotografia portada: Neus Llurba Fotografia central: Alex Latorre Fotografies: Arxiu Colla Joves Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U. Dipòsit Legal T-1233-83 Amb la col·laboració de:

sumari 03 04 06 07 08 18 20 23 ' 24 25 26 27 28 30

editorial

resum temporada

que de pressa passa el temps

orígens castellers

sortides

història de la colla

entrevista

l handicap del casteller

fòrum casteller nosaltres, els xiquets de valls

més que castells

L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.

famílies vermelles

benvingut a la colla

Fotografia: Jean Segovia

la canalla

Resum temporada Crec que l’actuació de Sant Pere i Sant Pau va ser un punt de partida important per encarar el mes de juny i més concretament la festa major, amb el 4 de 8 p, 2 i 3 de 8 i pilar de 6. Ja no només l’actuació que vam fer sinó com la vam fer!

Perfecta! Va arribar la diada del local (Pati) amb un 4 de 8 amb el pilar espectacular i rodant castellers! Era un castell que ens havia d’obrir un ventall de possibilitats important però després de Sant Joan i per causes internes vam haver d’aparcar-lo, igual que el pilar de 6, que no vam recuperar fins a l’agost a Masllorenç.

Arribats a Sant Joan, magnífiques actuacions de festa major, tant a Completes (2 de 8 f, 5 de 8, 4 de 8 p, p7 f), com Sant Joan (4 de 9 f, 4 de 8 p, 3 de 9 f). Llàstima de la pluja: qui sap què hauria passat amb el pilar de 8... I, bé, va passar la festa major i potser ens hauríem de plantejar no tenir aquesta aturada o buscar una sortida més per aprofitar el moment àlgid en el qual hem entrat després de Sant Joan, ja que crec que aquestes dues setmanes ens relaxen massa i no encarem bé la diada de la Riera, que crec que hauríem d’encarar com a diada de castells de nou.

Tomás Gormaz Companys i companyes de la Colla Joves Xiquets de Valls, som al desembre i després de la nostra última actuació a Vila-rodona toca fer balanç del que ha estat la temporada 2014. Crec que podem estar satisfets de les actuacions i assajos aconseguits; hem avançat molt en el treball de pinyes, folres i manilles, tant en el dos com en el pilar, i sobretot en el tres, en aquest darrer amb més insistència, un treball del qual segur que recollirem els fruits la propera temporada, amb el compromís i sacrifici de tota la colla i amb el grandiós equip de pinyes, folres i manilles.

Però... això és el futur! Parlem una mica d’aquesta temporada.

Comencem com cada any a Vilanova i hi estrenem els primers castells de vuit, juntament amb el dos de set, recuperat després de dos anys i amb un objectiu molt clar que seria el dos de vuit net (ja que era any de Concurs i si volíem tenir opcions de guanyar-lo l’havíem de tenir). Al principi vam anar rodant castells de vuit i el dos amb variacions. Cal remarcar l’actuació de Terrassa, on la colla hauria d’haver donat una altra imatge, ja que ens consideren una colla gran i aquell dia, des del meu punt de vista, no la vam donar, encara que tot i així hi vam fer castells de vuit.

4

Entrat el mes d’agost amb el treball espectacular que havíem fet de pinya, folre i manilles del dos, ens vam plantejar el 2 de 9 per Firagost i no va ser cap bogeria pel poder de convocatòria sorprenent que vam tenir. Som molt grans! Llàstima del primer intent, en el qual no vam tenir sort (primer la baixa de l’aixecador i després la indecisió), i per rematar-ho el segon intent (desafortunat). Però, bé, són castells i qui no arrisca no pisca!

Afrontem la Bisbal amb molt d’orgull i molt de poder, ja que és la nostra segona plaça i hi vam demostrar raça castellera!

Hi vam fer, si no la millor actuació, una de les millors que hi hem fet (tripleta i p7 f), tot demostrant el gran treball fet fins aquell moment i preparant-nos per Sant Fèlix, on vam fer la millor actuació d’una colla forana i potser la nostra millor actuació (la més completa): 3 de 9 f, 5 de 9 f, 4 de 9 n c i p8 fm c. Fantàstic!!

No podíem encarar de millor manera el mes de setembre, amb assajos multitudinaris per al Concurs de Castells, tant de pinyes, folres i manilles com de castells nets. Assajos brutals de molta assistència i de molt poder de convocatòria on es va demostrar que no era una utopia poder presentarnos a la TAP amb una actuació de somni: 5 de 9 f, 4 de 9 n, 2 de 8 n i 3 de 10 fm.

Va arribar el dia esperat per tots, amb molta il·lusió i convenciment que seria un gran dia. Va passar tot el contrari: vam tenir un mal dia, el pitjor dia. Vam sortir d’un magnífic 5 de 9 que vam descarregar a la perfecció per després xocar amb el nostre castell insígnia, el 4 de 9 n, el qual crec que

vam desmuntar encertadament, ja que cap dels dos intents no arribava a bon port. Després, i ja sense opcions de guanyar, un 3 de 9 f per puntuar, i per últim n’hauríem tingut prou amb un 4 de 9 f o un 2 de 8 f per quedar quarts, però vam decidir intentar el pilar de 8 per tenir una alegria. I no va ser el nostre dia ni la decisió més encertada.

es necessita per a aquest castell d’extrema dificultat. Tot i els canvis que vam fer per poder intentar-lo, crec que en cap moment es va notar en l’estructura del dos i sí que va faltar convenciment, tot i haver substituït dues supercracks al pis de quints (per lesions). Tot i així vam fer una de les nostres millors diades de Santa Úrsula.

Però som la Colla Joves Xiquets de Valls, els autèntics, pura raça castellera! Va arribar Santa Teresa i vam deixar al Vendrell la millor actuació feta per una colla i el millor castell, el 2 de 8 net. Felicitats!

“SOM UNA COLLA És una plaça que estimem i on ens estimen ENVEJABLE I AMB UN i on crec que cada any, FUTUR PROMETEDOR” independentment de si queda una o dues setmanes per Santa Úrsula, hauríem de plantejar-nos portar-hi algun castell de gamma extra.

Aquest és el meu resum de l’any. Crec que hem fet una més que bona temporada. Ens vam posar el llistó molt alt i aquest és el risc que havíem d’assumir per poder estar al nivell cada cop més exigent del món casteller i tenir veritables opcions d’aspirar a guanyar el Concurs. Des del meu punt de vista, jo estic molt satisfet, a més dels espectaculars assajos que hem fet i actuacions, del comportament de la colla al llarg de la temporada. Som una colla envejable i amb un futur prometedor.

Encarem santa Úrsula, la nostra diada més important de l’any, amb un plantejament i uns assajos brutals tant de castells nets com de pinya, folre i manilles, i amb moltes garanties d’èxit, tot i descartar a última hora el 3 de 10, ja que crec que ens va faltar una mica més d’assaig per poder retocar alguns punts molt importants per poder-lo afrontar amb més garanties d’èxit; crec que encertadament el vam descartar. Tot i així ens plantegem una actuació amb uns castellassos brutals: 5 de 9 f, 4 de 9 n, 2 de 8 n, pilar de 8. Arribada santa Úrsula, després de les matinades concentració al local i cercavila fins a la plaça del Blat. Impressionant! Sortim de 5, descarregat perfecte, el nostre tercer 5 de 9 de la temporada, tot un èxit.

En segona ronda 4 de 9 n carregat; llàstima, perquè veient que bé que anava semblava que descarregaríem el nostre segon 4 a la plaça del Blat. Però és el que té el castell total: a la mínima i quan més sembla que el tens s’escapa, la qual cosa ens va condicionar la tercera ronda, en la qual vam intentar el 2 de 8 n. Crec que va faltar una mica de convenciment.

Potser els cops rebuts al 4 van fer que ens faltés el plus que

Personalment, com ja sabeu, no continuaré com a cap de colla per motius laborals i personals, ja que avui dia ser cap de colla requereix d’un esforç molt gran tant en dedicació (hores) com personalment, i jo sóc del parer que o hi ets per donar al cent per cent o millor que no t’hi posis.

Res més, només em queda donar-vos les gràcies per aguantar-me tot un any i sobretot per creure en mi. Sense el vostre suport i dedicació no hi hauria cap de colla ni seríem la gran colla que som avui. Tornar a ser cap de colla m’ha permès tractar amb gent amb qui no havia tractat personalment, alguns dels quals no coneixia, i la veritat és que alguns per treure’s el barret! Vull donar les gràcies a la meva junta i molt especialment a l’equip de canalla i en especial al Roca per tota la dedicació. Una abraçada molt forta per a la canalla de la colla, la millor canalla del món casteller!!

Gràcies i visca la Colla Joves!!

5

Que de pressa passa el temps Que ràpida que ha passat aquesta temporada. Encara sembla que som al mes d’abril a Vilanova i, sense tenir temps de gaudir, tot i que sí a vegades de patir, ja s’ha escolat un altre any. Amb tot, també podria dir tot el contrari, una temporada llarga i dura.

Digui el que digui o pensi el que pensi, el cert és que amb el temps ens quedaran els records de diades bones i algunes de no tan bones. Recordarem l’actuació inoblidable de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, la millor que ha assolit mai una colla convidada a la capital de l’Alt Penedès (descarregar el cinc de nou amb folre i el tres de nou amb folre i carregar novament el quatre de nou i el pilar de vuit amb folre i manilles). I després un dinar entranyable. O retindrem la diada de Santa Teresa al Vendrell, en la qual vam carregar el segon dos de vuit de la nostra història.

I Santa Úrsula, durant la qual gairebé aconseguim descarregar el quatre de nou i vam tornar a descarregar el cinc de nou amb folre. Les caigudes, amb tot, van amortir l’actuació prevista i ens van obligar a rebaixar les pretensions inicials.

A l’altre plat de la balança, però, també hi ha el concurs, que ens va deixar un regust agredolç perquè no vam assolir els objectius que ens havíem marcat. Potser cal pensar per què a vegades ens passa això.

L’àmbit social, no tan estretament lligat als castells, també comporta moltes obligacions i a cops impedeix treballar amb més temps per planificar projectes de futur. Tot i amb això, gràcies a la complicitat de moltes persones i, sobretot gràcies als companys i amics de la junta, hem pogut reconvertir idees en realitats.

Sobretot destaco la nova pàgina web després de molt de temps latent, massa temps. Però ja la tenim amb un nou disseny i amb un llarg camí per recórrer. Les xarxes socials, Facebook i Twitter, bateguen amb força i contribueixen a mantenir el contacte continu amb tots vosaltres.

El viatge a Londres també ha estat un fet singular. Fa quatre anys, la Colla Joves Xiquets de Valls va donar suport unànime en l’Assemblea General a la campanya pel dret a decidir. Òmnium Cultural va organitzar un esdeveniment únic i convocava moltes colles a ciutats i capitals europees perquè expliquessin d’una manera clara i neta que només volíem votar per decidir sobre el nostre futur. La Colla Joves va acceptar el repte i va viatjar a la ciutat que va plantejar més problemes organitzatius. Sempre estarem agraïts als membres d’Assemblea Nacional Catalana que des de Londres ens van acompanyar durant els dies que hi vam ser.

I el 3 d’abril ens vam plantar al Pati per commemorar dos-cents

6

anys de la primera actuació de la qual hi ha constància escrita.

Un pilar recordarà per sempre aquesta efemèride. No oblidem mai d’on venim i qui som.

I com deia, dia a dia anem treballant perquè les il·lusions es mantinguin vives i no s’adormin. Convocar el premi periodístic en honor de Joan Ventura, vetllar per Foc Nou, pels nostres estimats grallers, per la nostra canalla, pel nostre local i per tot el que envolta el nostre nom i la nostra història; fer costat al cap de colla i, el millor de tot, expressar el nostre agraïment a totes les persones que dediquen una part del seu temps a millorar la colla, formen part de l’engranatge casteller. Com he dit, intentar estar a l’alçada de la Colla Joves.

Han passat quatre anys des que vaig tenir l’honor de servir la Colla Joves com a president. Ja he anunciat que he esgotat l’últim cartutx i que aquesta ha estat la darrera temporada en aquest càrrec. Només espero poder presentar una nova junta, un nou president que continuï, perdoneu, que millori infinitament el que hem fet les persones que l’haurem precedit.

Els finals mai no són fàcils. Sempre els he idealitzat de tal forma que mai no estan al nivell de les meves expectatives i acabo decebut. No sé per què m’importa tant com acabin les coses, sabent com sé que no sempre surten com volem; així que a vegades ens hem de conformar amb el que hem aconseguit.

Suposo que tots volem creure que el que fem és important, que la gent està pendent de cada paraula que diem, que els importa què pensem. I en realitat ens podem sentir afortunats si aconseguim, encara que sigui per casualitat, que algú, qui sigui, se senti una mica millor. Perquè al final tot es redueix a les persones que deixes entrar a la teva vida. I mentre dic això penso en la meva família, en les persones que he pogut conèixer i, fins i tot, en aquelles que ja no hi són. I com més hi penses, més retornen a tu com un llarg camí d’experiències compartides. I, tot i que em sento estimat i segur, sé que ha de finalitzar.

No és bo estancar-se en el passat. I el futur, gràcies a tots, pot deparar-nos el que desitgem. Qui s’atrevirà a dir que els nostres somnis no es faran realitat?

Ha estat un gran honor poder servir-vos aquests anys i serà un gran plaer, insisteixo, presentar els nous líders de la Colla Joves Xiquets de Valls. Compartir ideals, esperances i somnis, sempre amb el cap ben alt.

Infinites gràcies!

Josep Fernández

Orígens castellers Josep M. Rodon Barrufet: Orígens castellers i crisi social al segle XIX. Editorial la Torratxa. Valls 2014.

Us presentem un llibre escrit per Josep M. Rodon Barrufet, conegut casteller de la nostra colla. Orígens castellers i crisi social al segle XIX es va presentar el passat 26 de setembre a la biblioteca popular de Valls, en un acte que va comptar amb els parlaments de Francesc Fàbregas, editor del llibre; Joan Carles Solé, regidor i component de la Colla Joves; Miquel Botella, expresident de la CCCC, i l’autor del llibre.

Ja veieu que últimament la Colla Joves pot presumir de tenir un bon nombre d’investigadors i cronistes castellers. L’autor és llicenciat en dret i periodisme i ha col·laborat en diversos mitjans escrits com el diari Avui. També va ser director d’aquesta revista, Foc Nou, va col·laborar amb l’obra Món Casteller i, més endavant, va publicar un recull d’articles titulat La Renaixença Castellera (els Xiquets de Valls del 1927 al 1936).

El Josep M. Rodon ens explica el propòsit del llibre: “Si hom vol conèixer amb una mica de detall la castellística del s. XIX, cal analitzar els fets socials i guerrers del moment i, fins i tot, algunes qüestions dinàstiques”, ja que “els castells s’hi van veure afectats de ple”. I aquest és l’interessant exercici que ens proposa l’autor. La cultura popular i tradicional viu i evoluciona al costat del poble que la genera i es veu afectada o afavorida pels seus aspectes socials, demogràfics, econòmics o polítics.

El llibre ens endinsa de ple en el segle XIX, un segle molt convuls, amb bullangues, guerres carlines, divisió ideològica, revolució industrial i epidèmies. I enmig de tot això neixen i evolucionen els Xiquets de Valls. L’autor ens explica com Josep Batet funda

la Colla de Menestrals dins el període anomenat “els anys de la fam” (1812-1814), en una ciutat de Valls amb una forta crisi econòmica i ocupada per l’Estat francès. Es presenten en societat el 3 d’abril de 1814.

Els sectors més tradicionalistes i conservadors, agrupats sota el Gremi de Pagesos funden l’altra colla de Valls, la Colla dels Pagesos, molt polititzada i documentada per primera vegada el 1819.

El Josep M. Rodon ens mostra la divisió ideològica a Valls entre dos grans grups, un de liberal i un de conservador, cadascú amb una colla castellera de referència que lluita a la plaça, fins i tot arribant a les mans. Ens documenta una Colla de Menestrals molt sòlida, actuant amb continuïtat durant tot el segle XIX i una Colla de Pagesos amb força aturades d’activitat a causa de la seva vinculació a les partides carlistes.

Ens explica com els dos períodes meravellosos, el trienni (185153) i el quadrienni (1881-84), coincideixen amb uns anys sense conflictes armats i de bonança econòmica. S’assoleixen castells nets, com ara el 3 de 9 sense folre per part dels Menestrals Colla Nova. El segle XIX finalitza amb l’inici de la Decadència castellera, deguda sobretot als canvis socials.

Ens deixem moltes coses al tinter perquè penseu que aquesta publicació aporta 656 dades, entre cites i anotacions. Cal dir que l’autor utilitza un to amè, molt col·loquial i amb ritme. El Josep M. ens demostra pàgina rere pàgina la seva passió per la història política i castellera i per la Colla Joves. Un altre llibre de referència per a la nostra biblioteca castellera.

Jordi Rius

7

8

5d9f, 2 id. 4d9, 3d9f, i pd8fm i pilar de 5

Concurs de castells

Sortides

Fotografia: Dolors Gras

Fotografia: Dolors Gras

Sempre hi ha moments en què les coses no surten, i el Concurs del 2014 serà recordat justament per això. Hi arribàvem amb ganes de lluitar per la victòria, molt de potencial, molta feina a assaig i carregats d’il·lusió. Però no va poder ser. I no és que el Concurs comencés malament. A primera ronda descarregàvem amb comoditat el cinc de nou amb folre. A partir d’aquí, però, tot se’ns va girar. Els problemes de quadratura del quatre de nou net, una bèstia que necessita d’un disseny precís i perfecte, van condicionar la diada. A segona ronda va pujar amb males mides

05/10/14 i es va haver de desmuntar. Perdíem ronda i repetíem castell a tercera. Peu desmuntat amb els mateixos problemes i, posteriorment, nova topada amb les mides i nou intent desmuntat.

Amb un sol castell en tres rondes, vam anar a puntuar a quarta amb un bon, però moralment agre, tres de nou amb folre. A cinquena ronda intentàvem el pilar de vuit amb folre i manilles, una jugada per acabar amb una construcció de gamma extra que no va sortir bé. Amb la moral tocada, ens vam quedar a un pas de l’aleta.

9

10

3d9f, 4d9f, 2d8 (c) i p7f (c)

Sta. Teresa

Sortides

24/05/14

12/10/14 Al Vendrell la Colla Joves va demostrar que la feina immensa que s’havia fet al pati d’assaig no era en va i que les ganes, la il·lusió i l’esperit de superació de la nostra colla no es podia posar en dubte.

Després del mal tràngol del Concurs, la colla es va plantar a plaça amb actitud i valentia. Calia apostar fort.

La gran fita del dia es va deixar per a tercera ronda. Abans vam descarregar un còmode tres de nou amb folre, encarat a treballar el que podrien ser unes futures manilles. A segona ronda va arribar el torn del quatre de nou folrat, el setè descarregat de la temporada.

Finalment va arribar el moment d’atacar el dos de vuit net, l’anomenada bèstia indomable. El castell va pujar amb determinació i confiança i va vèncer totes les sotragades fins a la carregada. Va cedir just després, però l’esclat de felicitat va ser brutal. Aplaudiments de la plaça i alegria de la Joves per alçar un castell així en una plaça històrica i entesa com aquella. Era, és, el millor castell que s’ha vist mai al Vendrell i el segon dos de vuit net carregat de la nostra història moderna.

Acabàvem la diada amb el pilar de set folrat que, per ensurt, va quedar en carregat. Res va impedir que la colla sortís reforçada, amb la moral recuperada i en plena forma del Vendrell.

11

Sortides

12

13

5d9f,4d9(c), i 2d8, 3d9f i pilar de 5

Santa Ăšrsula

26/10/14

Sortides

Santa Úrsula, la mare de totes les diades, l’orgull de tot Xiquet de Valls, l’essència castellera en estat pur. Una diada en què sempre ho hem donat tot i enguany hi arribàvem plantejantnos la que podia ser la millor actuació de la nostra història i de la nostra ciutat.

La diada va començar de la millor manera descarregant el setè cinc de nou amb folre consecutiu. Un cinc impressionant! Així arribava l’hora de l’atac al quatre de nou net, per completar la feina iniciada per Sant Fèlix i treure’ns l’espina del Concurs. I així va ser, almenys en part. Lligat a la primera, el castell va pujar ferm i es va carregar en bon estat de forma. Quan la canalla ja era pràcticament a baix, el castell total es va desplomar. És majestuós, titànic, i no perdona.

La caiguda va hipotecar la resta de la diada. Massa castellers tocats. Tot i així, la rauxa i l’esperit de lluita de la nostra colla va sortir amb força i amb canvis forçats d’un pis sencer vam afrontar la gran fita del dos de vuit net. El dos va pujar bé, però la fragilitat d’aquest castellàs va aparèixer i es va esquerdar el somni. Tot i així, completàvem una gran diada descarregant, en repetició, el tres de nou amb folre, una gran diada a la qual no vam poder posar la cirereta amb un pilar de vuit per les lesions dels nostres pilaners.

14

15

3d8, 4d8,2d7 i vano de 5

Vila-rodona

02/11/14

Sta. Ăšrsula 2014

Història de la Colla al capdavant, carregaven, just un mes després, el dos de set per Santa Úrsula.

Les coses a Valls, però, havien canviat. La Muixerra ja no tenia el nom d’abans, ni la base i massa social de castellers i aficionats, ni encara menys el suport institucional. L’època en què l’alcalde Fábregas es decantava per la Muixerra s’havia acabat, i les noves institucions vallenques no van posar les coses gens fàcils a la colla reorganitzada. A més, la influència de la colla rival havia augmentat exponencialment a la ciutat, i la mentalitat dominant era la de tenir una sola colla competint amb els rivals vendrellencs. Així, doncs, van començar uns anys que molts veterans de la Muixerra encara recorden amb por, durant els quals les pressions, els boicots i les intromissions en els terrenys laborals i personals del membres més destacats de la Muixerra van estar a l’ordre del dia.

Carles Herèdia Fotografia: Aura Domènech

De la Muixerra a la Joves. Caure al fons per a tornar a tocar el cel

Llorenç Fabra Español, Llorençó, va ser l’encarregat d’agafar les regnes de la Muixerra arran de la marxa de Fuguet. L’acompanyaven en la direcció de la colla dos castellers de soca-rel: Ramon Pallarès Pons, Titànic, i Rafael Parés Domènech. En el seu primer any complet al capdavant de la colla, el 1955, van tenir la difícil missió de recuperar alguns dels castellers que havien aprofitat la marxa de l’antic cap de colla per retirar-se. Això va ser clau per recuperar el quatre de vuit, un castell que es va poder completar a l’Arboç i carregar a Sant Fèlix i Santa Úrsula.

L’any 56 va destacar la segona posició al Concurs de Castells de Tarragona, després d’un frec a frec amb els rivals vallencs. Seria l’any dels darrers castells de vuit, ja que el 1957 ja no se’n farien, i el nivell global de totes les colles, però especialment de la Muixerra, baixaria en picat. Aquella situació arribaria al límit l’any 1958, quan els mals resultats de la colla, amb el punt culminant de l’actuació a l’Arboç, la forçarien a plegar. El cansament dels seus dirigents i la poca renovació dels troncs, com ja havien apuntat, van ser fatals. La pressió de portar el nom de la Muixerra, la colla dels quatres de vuit, no va deixar fer en cap moment a l’agrupació el pas enrere convenient per poder reforçar la colla a mitjà termini.

L’actuació de l’Arboç, però, va tenir el seu costat positiu, i és que a raó d’aquesta els castellers arbocencs de la Muixerra van decidir crear els Minyons de l’Arboç. A partir d’aquí es va crear una relació d’ajuda mútua que va beneficiar les dues colles i que les feia compartir pinyes i places.

La inactivitat va durar poc, ja que el 1961, després d’un esmorzar convocat a Mas Miquel, la colla va tornar a l’activitat. Amb una estructura calcada, i amb Llorençó amb les forces renovades i

18

La Muixerra ja era un rival dèbil, amb poca base social per fer-hi front i amb unes dinàmiques hereves del passat que no ajudaven a renovar els troncs i crear il·lusió. Ho van intentar, però, amb dosos de set carregats, com el de Sant Joan del 1962, i força intents de quatres de vuit. A Santa Úrsula del 1962 la Muixerra no va sortir per conflictes i pressions a la canalla, que van voler denunciar a l’Ajuntament.

Després d’un 1963 gens destacable, el 1964 es començaria amb il·lusió. L’entrada de dos xiquets amb talla, cosins del casteller Pere Rico, van fer veure a la colla possibilitats de fer el pilar de sis.

Aquesta fal·lera va arribar al seu punt màxim al Concurs de Can Jorba. Després d’un “caixa o faixa” dels dirigents vermells, la colla hi va confiar cegament, amb un resultat de fracàs estrepitós. En un Concurs en què, a més, s’impedia als castellers d’altres colles ajudar-se mútuament –mesura dirigida a la Muixerra i als Minyons de l’Arboç–, la Muixerra va acabar última amb tan sols un tres de set descarregat. L’ambient a Valls no era l’adient, i els castells no acompanyaven, motiu pel qual els castellers, molts envellits i cansats, van decidir plegar. El nom de la Muixerra passaria a la història. I la colla? Això ja és una altra història.

En aquests anys d’inactivitat, el món casteller va fer un salt espectacular. Van reaparèixer els folres i els grans pilars, i la rivalitat Vella-Nens copava tota l’atenció. El Concurs del 1970, guanyat pels Nens, va representar un punt d’inflexió. Els excastellers de la Muixerra, i els joves vinculats familiarment a aquesta, van trobar el moment idoni per reaparèixer. El vallenquisme monolític havia quedat tocat en aquella contesa i s’obrien les portes de bat a bat en un ambient general de canvi, de canvi social, polític i casteller.

Les converses als bars Orient i Tres Portes o entre els usuaris de la línia d’autobusos Travé ja feia temps que removien la necessitat de tornar a la dualitat vallenca. La cosa va agafar forma, però, just a la mateixa plaça de braus de Tarragona. Els antics castellers de la Muixerra allà presents, amb algun jove més, van posar fil a l’agulla a la necessitat de reorganitzar la colla amb un projecte nou mentre anaven al Vendrell a felicitar els guanyadors.

Així, es va crear un teixit social format per veterans de la Muixerra, amb predomini dels més joves, de joves que no havien anat a la Muixerra però hi tenien lligams familiars i de joves sense cap connexió amb el món casteller però amb ganes de regeneració i

canvi. Tot això va germinar en l’esmorzar a la Fonda Bou del 10 d’octubre del 1970, on es reorganitzà la colla, encara sense nom.

Els que havien estat canalla de la Muixerra, com el Lluís Liron o l’Isaac Rubio, van ser els encarregats d’assajar la nova primera canalla, castellers ben coneguts avui en dia com els germans Gormaz o Güell, entre d’altres. Mentre s’anava creant aquesta base, la colla topava amb impediments de tota mena. La data triada per presentar-se públicament va ser la Candela de 1971. Les pressions que va rebre l’alcalde Galimany i la seva decisió, però, no van permetre que actuessin legalment. Així, mentre es feien castells a la plaça del Blat, es van haver d’estrenar actuant d’amagatotis per diferents carrers i places del poble, descarregant castells de sis.

Paral·lelament, la colla, per segon cop consecutiu, no va poder triar lliurement el seu nom. Els més veterans van desaconsellar posar el nom de Muixerra, encara per la por del que havia passat als anys 60 i per evitar l’hostilitat del règim, metre que alhora es recomanava als excastellers de la Muixerra que tornessin a la colla paulatinament per evitar aquestes mateixes reaccions. El règim prohibia, doncs, cap nom anterior , inclòs el genèric Xiquets de Valls que ja havien portat i que els nous dirigents creien que era prou integrador per ser el seu nou nom. Mentre Roman Galimany proposava noms com Colla de l’Alt Camp o Joventut de l’Alt Camp, dels representants vermells va sorgir la idea de Joves Xiquets de Valls. Un nom que continuava sent Xiquets de Valls i, a més, incorporava el mot Joves, pràcticament sinònim de l’antic Nova.

Naixia la Colla Joves Xiquets de Valls, que durant uns quants anys va haver de renegar dels seus orígens per poder sobreviure. Ja arribarien temps millors i de més llibertat per posar les coses al seu lloc; en aquell moment el més important per a ells era tornar a sortir a plaça.

La Joves va néixer amb molta força i cap entrebanc va poder amb ella. La renovació, els aires de canvi, les noves idees, i aquells – més que necessaris– sis anys d’inactivitat, van crear un nou teixit, una nova composició social, que va vèncer les velles dinàmiques negatives sense renunciar, però, a la veterania. Amb la renovació per bandera, va començar una progressió castellera fulgurant. El 1971, amb l’Issac Rubio al capdavant, consolidaven els castells de set. El 1972, amb l’Andreu Montserrat, carregaven per Completes el dos de set i carregaven el quatre de vuit a Sant Fèlix. Per Santa Úrsula ja descarregaven el primer dos de set. El 1974, de nou amb Isaac Rubio, cap de colla, i amb Ramon Benedicto, Creus, de president, dos antics castellers de la Muixerra, descarregaven per Firagost el primer tres de set aixecat per baix, un castell que seria clau en aquesta progressió.

1r castell de set Pati 1971

4d7 completes 1972

1r 4d8 descarregat La Bisbal 1975

1r 3de8 (c) Sant Fèlix 1976

1r 3d8 (c) Sta. Úrsula 1976

1r 5d8 carregat 1978

El 1975 consolidaven aquest castell i el dos de set, i a la Bisbal descarregaven el primer quatre de vuit. L’any 1976 va servir per consolidar aquell quatre de vuit, carregar el tres de vuit per Sant Fèlix al primer intent i descarregar-lo a Santa Úrsula. El 1978, amb Jordi Crusells al capdavant, es trencava una altra frontera carregant el primer cinc de vuit per Santa Úrsula, castell que es convertiria en la insígnia de la colla.

El 1979, amb Pau Nuet com a primer alcalde democràtic, es va repartir la plaça i el lloc d’actuació de cada colla igualitàriament, trencant amb l’arraconament de la Joves per part de les autoritats franquistes. La colla ho va celebrar portant per primer cop el pilar al balcó consistorial. Finalment, el millor premi per a aquesta brillant trajectòria va ser la victòria, amb el cinc de vuit carregat, en el primer Concurs de Castells de Tarragona de la democràcia.

La colla, la Colla Joves, tornava a estar al capdavant del món casteller i a l’alçada dels seus millors anys, quan s’anomenava Colla Nova o la primerenca Muixerra. Un motiu d’orgull per als castellers més veterans, alguns dels quals, sense deixar de portar mai la camisa vermella, havien vist com el nom de la seva colla, la de sempre, canviava fins a quatre cops. Sense ells tampoc podem entendre la Joves d’avui en dia: si són on són, és gràcies a totes les persones i històries que hem intentat explicar en aquests tres articles. Esperem que hagi servit per dignificar la seva història i que aquesta no quedi en l’oblit.

19

L’entrevista Recordes la primera vegada que vas trepitjar el local de la Joves?

No recordo ben bé quan vaig començar a anar a la colla perquè era molt petita i els meus pares ja em portaven al local.

Les primeres fotos que tinc són del 1992 i aleshores tenia 7 anys. Els meus pares i el meu germà ja hi anaven. En aquella època no pujava als castells però sí que anava a veure el meu germà, que feia de dosos. Els meus pares van començar a la Joves pel meu tiet, el Rafel Sans, que era de Valls i va fer que el meu pare i un altre amic comencessin a anar al local.

El 1993 vaig començar a pujar, amb 8 anys, perquè vaig insistir molt als meus pares, que en un principi no em deixaven. El meu germà sempre em xinxava que ell feia això, que anava aquí, que pujava... Hi va haver un dia que vaig dir: “Jo també vull pujar!”

Pel que m’ha explicat la meva mare, la Petra, vaig estar molt de temps insistint que volia pujar fins que un dia em va dir: “Doncs prova-ho.” I així ho vaig fer! En aquell temps feia d’aixecadora.

Vaig pujar perquè els titulars no pujaven, i en aquella època no hi havia el volum de canalla que hi ha actualment.

La vostra és una família molt castellera i Joves cent per cent.

Sempre heu estat implicats activament en la colla tot i no venir de nissaga castellera.

Sí, els meus pares sempre han estat vinculats a la colla. El Paco feia de baix, la Petra de crossa i el meu germà Raül quan era canalla pujava a dosos i va baixar fins el pis de quarts i actualment fa de crossa al folre. Les meves cosines Judit i Raquel també vénen a la colla. La Judit ha estat amb l’equip de la canalla i ha fet de crossa, i la Raquel ha estat vicepresidenta i també ha fet de crossa. Com la meva tieta, la Carme que també ha fet de crossa.

La meva parella, el Sergi, ocupa diverses posicions al folre. Tinc sort de tenir algú al costat a qui agraden els castells, tot i que no tant com a mi, perquè si no no m’aguantaria (riu). Els cosins de la meva parella, el Roger i la Montse, també vénen a la colla.

I també, és clar, hi tinc la meva fillola, l’Anna Torrell Llagostera.

Com recordes aquella època en què pujaves? Quins castells vas fer?

Eva Guerra Fotografia: Marta Arjona

L’Eva Guerra és castellera de la Joves de tota la vida. De petita ja venia amb els seus pares i el seu germà i ha viscut sempre impregnada de castells i del color vermell. Fa més de vint anys que es mou en aquesta gran família on conserva bons amics i on ha tingut l’oportunitat de fer-ne de nous. Riallera i enamorada de la seva colla, fa uns deu anys que està al costat dels més petits i intenta ensenyar-los allò que a ella li van inculcar quan era canalla.

·L L O

O B A

C 20

IÓ C RA

Recordo el primer pilar de 5 en una diada de Sant Joan a Valls que la meva mare es pensava que no pujaria. No ho deia pels castells sinó perquè em feien por els petards. Però vaig pujarhi! Era tan petita que hi ha coses que no recordo si no és que m’ho expliquen. El 1993 vaig fer d’acotxadora i un any després, el 1994, d’enxaneta. Pujava al 3 de 9 f, 4 de 9 f, 5 de 8 i el 2 de 8 f d’acotxadora, i d’enxaneta només vaig fer un 3 de 9 f carregat.

El 1994 vas fer d’enxaneta i a causa d’un malaurat accident, deixes de pujar. Si això no t’ha apartat dels castells, suposo que ja res ho podrà fer, oi?

Suposo que sí o, al contrari, a vegades he pensat que potser si hagués continuat pujant no hauria servit, o me n’hagués cansat i hauria deixat

de venir a la colla. Sempre s’ha de buscar el costat positiu de les coses.

Recordo que després de l’ensurt no entenia perquè no em deixaven pujar i la meva mare m’ha explicat que anàvem a les places i muntava un ciri plorant perquè no em deixaven enfilar-me. Jo no era conscient de res. A mi sempre m’han tractat molt bé, a la colla, tot i no continuar pujant, però formava part de la canalla.

Suposo que també gràcies a això les coses van ser més fàcils i ara continuem venint. Tot i així el meu germà va continuar pujant.

15 anys després, tornes a sentir l’alçada i tornes a enfilar-te als castells. Què vas sentir?

Sí! Vaig tornar a pujar però com un joc. El 2008 vaig pujar a un 12 de 7 a l’Arboç i uns anys després també ho vaig fer a Sitges amb un 9 de 7 el 2012 i l’any passat a Masllorenç amb la mateixa estructura. La gent dóna per fet que has pujat i que n’has de saber... però ha plogut molt des d’aleshores! Va anar molt bé, vaig sentir il·lusió i respecte sobretot. Recordo que les tres passes de pujar no s’obliden mai però que no és el mateix anar a enxaneta que a quints! Aquí em planto que em pesa molt el cul (riu).

Alguna anècdota d’aquella època que t’han explicat o que recordis de quan formaves part de la canalla? És difícil escollir un sol moment després d’haver-ne viscut tants amb la Joves. El primer 4 de 8 que faig d’enxaneta no porto faixa!

I és perquè el titular que hi havia d’anar no va voler pujar i jo era allà i em van fer tirar a mi amunt!! També recordo un any que la Joves vam actuar sols per Sant Joan en primera ronda

Fotografia: Marta Arjona

perquè la Vella venia de Washington i encara no havien arribat.

I sobretot em ve a la ment l’època en què anàvem a la Riba de colònies. Anys després, m’ha fet molta il·lusió tornar-hi amb la canalla però a l’altra banda. Abans em feien el dinar i ara l’he de fer (riu).

Com apliques en l’actualitat la teva experiència en els assajos de la canalla?

Uf! Més que quan eres petita, apliques coses de tots aquests anys que has estat formant part de la canalla i has après de tots i cadascun dels que han estat al capdavant. Recordo sobretot el meu cap de canalla, el Quico Fabra. Un any per convèncer la Laia que pugés a un pilar de 7 a Vilafranca vaig fer servir les mateixes paraules que un dia em va dir a mi el Quico Fabra.

Per tant, suposo que et marquen tots aquests consells i aquest aprenentatge al llarg dels anys. Quan ets petit no hi dónes tanta importància, ni ets conscient del que et diuen com quan ets gran.

Quines diferències hi veus amb la canalla d’ara i la d’abans i la manera de portar-la?

Ara hi ha molta més canalla i abans quasi tot eren nens. En aquells temps al capdavant hi havia el Quico i el Rosselló i ara l’equip de la canalla és format per tot un grup de gent que ajuda, que a vegades no només és feina tècnica, sinó de logística, de psicologia...

Com definiries la teva tasca dins l’equip de la canalla?

Bàsicament vaig a buscar la canalla a casa seva i la porto a l’assaig, dono suport al cap de canalla i a la resta de l’equip.

Porto més tema logístic: estar cadascú pel seu nano, que estigui tranquil, etc. Si a vegades ens sentíssiu abans de fer un castell diríeu: què fan aquests ara? Es tracta de parlar de temes que no són de castells, de ximpleries per evadir els nervis...

Des del 2005 que he estat formant part de l’equip de la canalla, alguns anys de manera més intensa que d’altres. L’any 2013 vaig parar una mica però em costa molt no estar implicada amb la canalla perquè sempre hi he estat. A vegades fas més i a vegades fas menys però si sóc al local no puc estar asseguda en una cadira mirant-m’ho. Si puc ajudar en el que calgui, doncs ho faig.

Molts d’aquests nens i nenes els he vist créixer. La “nena” que sempre he portat és la Laia i ja té 15 anys! Ara porto el Youssef.

Com s’estructura aquest equip tan important en els castells?

Com a estructura, hi ha un cap de canalla que pren les decisions, juntament amb l’equip, i reparteix la feina. El cap de canalla és qui fa l’assaig tècnic i la resta de l’equip dóna suport a anarlos a buscar, a posar faixes, a estar allà en moments claus: preocupacions de la canalla fora dels castells, són molts dies, moltes hores i moltes rabietes... Sempre acabes fent de psicòleg!

L’ideal és que cadascú es faci càrrec d’un nen o nena i a vegades es crea un feeling màgic! Dins l’equip hi ha gent que té molta mà, hi ha gent més tranquil·la que va molt bé per

21

L’entrevista transmetre calma... Cadascú té les seves qualitats i tothom és necessari i més repartida queda la feina. L’equip de canalla no descansa en època de castells, és un treball diari.

Abans de les diades importants a vegades els prenem a les nostres cases a passar el dia i es queden a dormir. És una manera que estiguin concentrats, que no hi hagi cap imprevist d’última hora i intentes passar-ho bé per treure nervis.

Comentes que és un treball diari. L’equip de canalla amb prou feines descansa en època de castells, oi?

No, no parem, és cada dia i a vegades et pot arribar a “cremar”, però sort que té la seva recompensa i molts moments bons. A banda dels castells també fem altres activitats més socials que serveixen per estrènyer lligams. És important que facin castells però també que s’ho passin bé a la colla. Jo m’he fet gran aquí i hi guardo molts bons records i intentem que ells quan siguin grans també els tinguin.

Les coses han canviat, ara es treballa molt més en equip, abans eren menys a la canalla, i no sé com s’ho feien! Ara la gent té moltes coses a fer a banda dels castells.

Com creus que ha de ser algú que vulgui formar part de l’equip de la canalla?

En general, primer de tot hi ha d’haver bona comunicació i bon rotllo entre la gent perquè t’hi has de passar moltes hores junts.

Per tant, algú amb ganes i amb implicació. No sempre amb la gent que penses que t’hi portaràs bé és així. A vegades xoques en manera de pensar, i això no vol dir que tu tinguis raó o siguis millor.

Com deia hi ha d’haver bon rotllo i també algú al capdavant que estiri el carro, que ha de ser el cap de canalla, i que els porti tots a una. L’experiència també és un grau i sempre hi ha algú que et pot assessorar i et pot donar bon consells. Com a casteller també passes nervis a les diades i t’has de posar una cuirassa perquè la canalla no ho noti i això costa molt.

Quines qualitats destacaries de la canalla que puja als castells?

Primer de tot, ha de ser valenta, però són imprevisibles. Un nen que aquest any no vol ni pujar, o està més despistat o no en té ganes, l’any següent és el millor aixecador que té la colla.

O a vegades el cos els fa un canvi i compleix perfectament les expectatives. Han de tenir evidentment unes característiques físiques que condicionen el fet de poder pujar al fer castells.

No tothom és igual de valent o àgil i amb esforç moltes vegades també s’aconsegueix. Els millors castellers són aquells “nervis” i “tremendots”, aquests són els millors (riu).

Algun dia t’hi veus, al capdavant de l’equip de la canalla?

Mai es pot dir que d’aquesta aigua no en beuré, però no. M’agrada formar part de l’equip i no estar al primer pla.

A part de l’equip de la canalla, també has ocupat altres càrrecs dins la colla, oi?

L’any 2005 també vaig formar part de la junta administrativa, com també vaig portar el tema de les assegurances durant un parell d’anys o vaig estar formant part de la comissió de festes.

He de dir, però, que no canvio per res estar a l’equip de la canalla.

Si algun dia tens fills voldràs que pugin?

Com els hauré de dir que no, si els castells formen part de la meva vida! No insistiré perquè pugin però si volen fer-ho... no m’hi podré negar.

Què signifiquen per tu els castells i en concret la Colla Joves? És una forma de vida, suposo que és el que diu tothom, però és així. Però sí, és una manera de fer. Com que ja hi he nascut ja formen part de mi. Quan érem petits sortíem del col·legi i ràpid anàvem cap al local, i ara surto de treballar i faig el mateix, també vaig cap allà. He tingut èpoques de tot, d’anar-hi més o menys, però sempre hi he anat i ho continuaré fent.

Un desig...

Que la colla aconsegueixi tots els reptes que es proposi i per això necessitem ser tothom sempre a l’assaig. Aquesta és la clau de l’èxit.

Fotografia: Marta Arjona

22

L’handicap del casteller És la meva primera intervenció a la revista Foc Nou i espero estar a l’alçada i, si us avorreixo, disculpeu-me.

Hi ha esports que mesuren la categoria i/o habilitat de l’esportista amb un concepte anomenat handicap. Segons l’esport, l’handicap pot ser inferior, superior, negatiu o positiu i es pot expressar en magnituds numèriques o alfabètiques.

L’handicap serveix per igualar les forces en les competicions esportives, quan esportistes de nivells diferents participen en una mateixa partida o torneig, i d’aquesta manera s’aconsegueix fer-los més atractius per a tothom.

Us deveu preguntar a què ve aquesta breu explicació. Doncs és ben senzill, la pregunta que ens plantegem és: quin handicap tenim? Quin volem tenir? O quin podem arribar a tenir en la pràctica de la nostra activitat? (La de fer castells, evidentment.)

Una vegada tenim més o menys clar el concepte d’handicap, ens conformem a tenir handicap aficionat? Estem en handicap avançat? O volem aconseguir l’handicap dels professionals? El nivell de l’handicap individual se l’imposarà cadascú, però l’handicap col·lectiu haurà de ser la combinació de l’handicap individual de les persones que conformen el grup.

De tornada a casa després de les diades en què enguany he pogut participar amb la colla, m’he fet aquestes preguntes i volia compartir-les amb vosaltres, ja que, després d’una magnífica temporada, no acabo de veure quin nivell d’handicap s’ha d’atorgar al món casteller i quin correspon a la nostra colla en particular.

El que sí sé, perquè practico un esport que mesura de forma precisa i concisa l’handicap dels qui el practiquem, és que per millorar-lo s’ha de treballar de forma conjunta en diferents àrees que afecten l’activitat que es practica, com poden ser l’àrea tècnica, la forma física i l’estat mental. I, si a més a més, és té un talent natural per practicar-la, millor que millor. En un principi tots tenim capacitats per tocar el violí però, però, qui de nosaltres seria capaç d’arribar a ser solista en una orquestra filharmònica?

Si traspassem aquesta reflexió al fet casteller actual (5de9f, 4de9, 2de8, pilar de 8 fm, 3de10 fm, etc.), podríem preguntarnos si tenim l’handicap suficient per poder jugar d’igual a igual amb els nostres companys de partida i, si no és així, què podem fer per aconseguir-ho. Al meu modest entendre, el nivell d’exigència dels castells actuals necessita tenir un handicap una mica més avançat. Els castellers actuals han de portar gairebé al límit les diferents àrees que componen la determinació de l’handicap: esforç físic al màxim — pregunteu-ho al terç de la rengla d’un cinc de nou amb folre—, tècnica depurada —pregunteu-ho a un quint del pilar

de vuit amb folre i manilles—, i força mental —pregunteuho a l’enxaneta del quatre de nou—, per esmentar alguns exemples gràfics i clars.

Així mateix, cadascú de nosaltres coneix la seva posició habitual en un dels castells anomenats i hauríem de tenir una idea aproximada del grau d’esforç personal que aportem a cadascuna d’aquestes construccions, però no oblidem que l’assoliment de l’handicap col·lectiu ha de ser la combinació dels handicaps individuals. Per què han arribat a aquest nivell les colles de gamma extra? Doncs treballant totes les àrees de l’handicap, a base d’hores i hores i més hores de treball (i estigueu segurs que totes van començar fent castells de sis, no en tingueu cap dubte).

Doncs, està més que clar. Amb temps, ja sigui al local, amb assajos de qualitat, en reunions de la junta tècnica, en reunions de la junta directiva, en trobades de l’equip de pinyes, folres i manilles (que semblem fanàtics del Tetris), amb un equip de canalla que té més paciència que un sant, amb un cap de colla que segur que es passa les nits sense dormir ruminat l’estratègia abans d’una actuació important. No ho sé.

Vosaltres mateixos, poseu imaginació per continuar aquesta llista que he encapçalat.

El concepte handicap s’acostuma a aplicar a esports individuals, com el tennis, el golf, els escacs o similars, i en tant que activitats individuals necessiten un element imprescindible per obtenir un bon handicap, l’anomenat grau de compromís personal, compromís a millorar cada dia una miqueta, esforçar-se en totes les àrees comentades i així poder ser més fort, arribar més lluny i ser més ràpid, o el que seria el mateix, tenir més força, més equilibri, més valor i més seny.

Us sona, oi?

M’agradaria acabar aquesta exposició encoratjant tots els castellers i castelleres de la nostra colla a reafirmar el seu handicap i posar-se com a objectiu mantenir-lo al nivell actual i, si és possible, millorar-lo. És evident que amb la millora individual aconseguirem la millora col·lectiva per tal d’afrontar amb garanties d’èxit els reptes futurs que, de ben segur, vindran. I, una vegada assolits, tindrem una satisfacció més gran gràcies a l’esforç comú obtingut de la combinació de l’esforç individual de tots els components de la nostra magnífica i singular colla castellera, la Joves Xiquets de Valls.

Isaac Rubio Caro

23

Fòrum casteller La setmana que culminava amb la diada de Santa Úrsula, del 21 al 26 d’octubre, Valls va celebrar el 4t Fòrum Casteller.

Aquesta vegada s’ampliava de tres a sis dies, i com a principal novetat, el local de la Colla Joves s’obria al Fòrum. Així, a banda de l’estand que la colla va muntar al Pati en el marc de la FiraCastells, com els altres anys, aquesta vegada es van programar un parell d’actes al local. Dimarts 21, un cop acabat l’assaig, es va projectar el documental Melting pot. Castellers indis, govindes catalans. Es tracta d’un documental que relata l’experiència dels Castellers de Sants en el seu viatge a l’Índia, en el marc del festival Dahi Handi, on es construeixen torres humanes. El van presentar la mateixa directora, Marta Saleta, i la presidenta dels Castellers de Sants, Ester Oriol.

L’endemà hi va tornar a haver sessió de cinema, aquest cop “de la casa”. I és que la companya de la colla Raquel Sans presentava el documental que ha fet conjuntament amb Toni Xou sobre les 25 edicions del Concurs de Castells a Tarragona, titulat El somni de Pau Casals.

Del Fòrum Casteller 2014, cal destacar també l’estrena del documental Nosaltres, els Xiquets de Valls, dirigit pel casteller de la Colla Joves Carles Cubos. L’estrena es va fer als cinemes de Valls, on la sala gran es va omplir de gom a gom, i on la pel·lícula va romandre en cartellera durant tota una setmana.

24

La Joves participa activament al Simposi Casteller

Com cada any, i dins el marc del Fòrum, es va celebrar el 4t Simposi Casteller, en el qual la Colla Joves va tornar a participar. Jaume Galofré i Miquel de Haro van ser els encarregats de posar sobre la taula el nostre compromís i la nostra forma de dinamitzar i tractar la canalla en la taula rodona “El paper de la canalla”. El simposi va seguir amb la taula rodona anomenada “El paper sobiranista i social de les colles castelleres”.

La nostra colla, una de les primeres adherides a la defensa del dret a decidir i compromesa en iniciatives d’interès social i nacional, és sens dubte un exemple a seguir. Personalitats destacades com Vicent Sanchis, Montserrat Nebrera o Muriel Casal van debatre a l’entorn de l’important paper que tenen les colles en aquest àmbit.

Finalment el Simposi Casteller es va tancar amb el debat “La bombolla castellera”. Carles Herèdia, casteller de la colla, va exercir de moderador d’un debat en què es va destacar el bon estat de forma del món casteller, tant en nombre de colles com en construccions assolides, i la capacitat de creixement que encara té, però també els perills de l’actual ritme d’assajos i sortides i la sempre amenaçant ombra d’una altra decadència.

Nosaltres, els Xiquets de Valls Des de dins, per explicar-nos als de fora En una banda, els castellers de la la Joves –entre ells el cap de colla, amb un bon bol de crispetes– i a l’altra, sobretot components de l’altra colla, tot i que amb algun muixerrillo infiltrat –els que van recollir les entrades a darrera hora. Els cinemes de Valls presenten, com poques vegades, un ple absolut en la gran estrena de la temporada: Nosaltres, els Xiquets de Valls.

Les expectatives són molt altes. Segurament perquè entre el públic assistent hi ha molts dels protagonistes de l’obra. «Quina frase deuen haver posat?», «Ai, mare! No recordo què vaig dir», són algunes de les converses que ressonen a la platea abans d’apagar-se els llums. Mentrestant, el director del film, visiblement nerviós, s’asseu al costat vermell. Potser per això, pel fet de ser-ne part, la pressió del Carles Cubos és encara més gran.

castellers amb camisa i aficionats actius, homes i dones, joves i veterans. Un calidoscopi de veus que configuren un discurs únic. Un discurs explicat des de l’emoció, des dels sentiments més íntims, que ajuda a entendre per què tot va començar aquí, a Valls, i per què dos segles després ho seguim vivint amb la mateixa passió.

Apareixen els crèdits i la platea esclata en aplaudiments. Els Xiquets de Valls, sense que serveixi de precedent, ens hem posat d’acord per aplaudir l’obra del Carles Cubos i companyia.

Una feina feta des de dins que ens ajuda a explicar-nos als de fora! Felicitats, company!

Raquel Sans

S’apaguen els llums i comencen 64 minuts que acaben aviat.

Castellers emblemàtics de les dues colles enumeren les raons per les quals a Valls els castells es viuen de manera singular.

Perquè aquesta és la tesi que queda perfectament explicada en un documental que, amb més passió que recursos, és capaç de copsar l’ànima dels Xiquets de Valls. Aquell intangible que tots els que hem vestit la camisa vermella hem sentit: el nus a l’estómac al carrer de la Cort, l’emoció quan es trepitja la plaça del Blat, la rivalitat visceral vers el rosat...

Entre els protagonistes: castellers de tronc i de pinya, dirigents i exdirigents, rostres de tota la vida i d’altres més recents, Fotografia: Gerard Recasens

Fotografia: Pere Toda

25

La canalla La colla estava a les portes del Concurs, un dia especial que vivim cada dos anys. Hi arribàvem amb ganes i amb molt d’assaig, ens plantejàvem l’actuació més ambiciosa de la nostra història amb castells com el 5 de 9, el 4 sense folre, el 2 net o fins i tot ens plantejàvem intentar per primer cop el 3 de 10.

Ara ja tots en sabem el resultat i la ferida que ens va fer al cor veure la colla fent una actuació molt per sota de les seves possibilitats reals. La ràbia era el sentiment que dominava al dinar que vam fer després del Concurs al Club Tennis Valls.

El moment de reivindicar-nos va arribar al cap de només set dies al Vendrell, una plaça on fa molts anys que no fèiem una gran actuació. Era el dia per provar el 2 net, un castell que no carregàvem des d’aquell mític Santa Úrsula del 2004. Deu anys.

Per a tota la canalla era un repte enorme fer-lo per primera vegada i per ell havien assajat sense parar des de feia molts mesos. Des que els dilluns havíem començat a assajar el dos, pràcticament un assaig en família, que teníem clar que era un objectiu que aconseguiríem. El moment va arribar a la tercera ronda, quan vam demostrar que era un castell que tenim, a més seguim convençuts que estem a prop de descarregar-lo.

Amb els ànims renovats arribàvem a Santa Úrsula per tornarho a donar tot. Tornàvem a descarregar el 5 de 9 però ens quedàvem a les portes de descarregar el 4 de 9. Tot i les baixes de la caiguda demostràvem la raça castellera que portem dins i de nou intentàvem el 2 que aquest cop ens girava l’esquena.

Ningú no es va rendir i trèiem les forces per descarregar un altre 3 de 9. Aquest dia ningú no va plorar tant com l’Ismael per no haver pogut pujar d’enxaneta al 3 de 10, esperem que d’aquí a no gaire li puguem fer passar aquest disgust. A la tarda com cada any vam anar a la fira, on el premi gros el va tenir el Youssef, que després d’haver pujat a tots els castells va tenir el premi de pujar a totes les atraccions.

Encara amb baixes arribàvem a l’última actuació de l’any a Vilarodona a fer-hi castells de 8. Ara ja amb els castells acabats toca pensar en les festes i el viatge de final de temporada que ja us explicarem.

Fotografia: Marta Arjona

26

Més que castells Actualitzem el comptador per al 9-N En el marc dels actes de la campanya de divulgació de la consulta popular sobre la independència del 9-N, la comissió de coordinació Valls pel Sí Sí va instal·lar un comptador a la façana del Teatre Principal. Començant pel número 36 i fins a l’1, cada dia una entitat vallenca es va encarregar d’anar actualitzant el marcador del compte enrere, simbolitzant el fet d’avançar tots junts cap a la consulta. La Colla Joves Xiquets de Valls, que ja s’havia posicionat a favor del dret a decidir i havia participat el 8 de juny en el “Catalans want to vote” amb una actuació a Londres, ho va fer la darrera setmana de la consulta. Una desena de components de la Colla van canviar el número 7 pel 6.

Josep Maria Cortès, nou president de la CCCC El representant de la Colla Joves Xiquets de Valls a la Coordinadora, Josep Maria Cortès, n’és des de finals d’octubre el nou president, en substitució d’Alfons González, dels Nens del Vendrell. Cortès, que fins ara era vicepresident, el relleva en el càrrec durant la segona meitat del mandat de la junta actual, fins al març de 2016. Així estava previst des que el mateix González havia anunciat, quan va assumir el càrrec, la seva disposició a ocupar la presidència durant un any i mig, seguint una fórmula habitualment utilitzada en la presidència de la CCCC sense canvi de junta.

Josep Maria Cortès Artigas va ser president de la Colla Joves les temporades 2008-2011 i va incorporar-se a la junta de la CCCC el 2012. L’any següent, el març del 2013, ja va passar a ser-ne vicepresident, càrrec que ara ocuparà Alfons González.

Assajos solidaris.

Recollida aliments Per segon any consecutiu, la Colla Joves va tornar a mostrarse solidària i preocupada per la realitat del país i la ciutat que l’envolten organitzant assajos solidaris. Es van escollir dos assajos importants i multitudinaris per tal de recollir aliments de primera necessitat per als vallencs que més ho necessiten.

Així, els dos divendres anteriors a la diada de Santa Úrsula els castellers van recollir menjar, que aquest cop va anar destinat al menjador social vallenc La Taulada, impulsat sobretot per la parròquia del Lledó i el pare Joan Font. La gran família vermella va tornar a fer així una gran pinya contra la fam.

27

Famílies vermelles

Família Mestres Ramon

Família Herèdia Crusell

s

Família Barrufet García

28

Família Dasca Llagostera

Família Briansó Llort

Família Andrés Bobé

Família Cristino Br

avo

Família Martínez

Família Toda

Família Bové Llorenç

Família Gironès Vidal

Família Bartolomé Torres

Família Ferré Rubio

Família Ponzoa González

Família Blanco Villamizar

Família Queralt Llau

radó

Família Martín Bernat

Família Jacome

29

Famílies vermelles

Família Cardó Susagne

Família Casas Albeniz

Família Barquet Font

anilles

Benvingut

Kilian Llach Padilla

- 28 d’octubre de 2014 - fill dels companys Xavi i Raquel

30

Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com