focnou 89

Editorial Podríem dir que el cor de la temporada castellera ja ha passat, i realment han estat dos mesos de somni. El tres de nou descarregat número cent de l’era moderna, la primera tripleta feta en un Firagost, castell de nou altra vegada a Llorenç, i més tripletes a la Bisbal, a Igualada i a Torredembarra. I això per no parlar del nostre retorn a Sant Fèlix després d’un any d’absència, amb l’espectacular cinc de nou descarregat, el millor castell plantat aquell dia per part de les tres colles convidades. I, evidentment, del pilar de sis que vam estrenar a Torredembarra i que vam celebrar gairebé tant com el cinc de nou. Després de quatre anys de no fer-lo, no n’hi havia per menys.

I així, pas a pas, ens plantàvem a un setembre que, tot i algunes diades en què ens hauria agradat ser més gent (Guissona, Montblanc, Collbató), encara ens reservava més alegries: una nova tripleta amb pilar de sis a casa, per la Diada Nacional, l’arribada del quatre de vuit amb el pilar, més castells de nou a Lleida i el pilar de set... I tot descarregat!! Ni una caiguda des d’abans de Sant Joan.

Tot plegat ha estat el fruit de molta feina feta al pati d’assaig: dimarts, dimecres i divendres fets de petits sacrificis personals però que han tingut grans premis col·lectius. Sí, això són els castells. I la temporada encara no s’ha acabat. El somni encara no s’ha acabat. Des de Foc Nou ho tenim clar: si això és un somni, no ens volem despertar!! Queda molt poc perquè posem el punt final a la temporada, i depèn de tots que aquest últim esprint s’acabi tal com desitgem.

Sumari 04 La colla del 3d9 ja n'ha

n. 89 Valls , octubre 2013

06 L’acudit del Pere Toda

Edita: Colla Joves Xiquets de Valls

07 Sortides

C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip de redacció: Roser Llagostera, Montse Solé, Salvador Magre, Josep Ramon Marquès Publicitat: Josep M. Urquia Foto Portada: Fèlix Miró

08 Firagost 10 Llorenç del Penedès 11 La Bisbal del Penedès 12 Igualada

Fotografies: Arxiu Colla Joves

13 Sant Fèlix

Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U.

16 Torredembarra

Dipòsit Legal T-1233-83 Amb la col·laboració de:

descarregat 100

20 Sortides 21 Diada Nacional de Catalunya 22 Sortides 23 El Vendrell 24 Lleida 26 L’Entrevista: Paco, Roger i Xavi 30 Més que castells

L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.

32 La canalla de la Colla 33 La canalla més de prop 34 Orgullosos de ser de la Joves... pel món

Foto: Pere Toda

La colla del 3 de 9 ja n'ha descarregat 100 ‘Montserrat, vas dalt. Vas darrere meu. Darrere teu l’Anguela.

Sortim de 3 de 9 i el descarregarem.’

Així de clar i convincent es va mostrar en Joan Moncusí quan ens va veure a mon pare i a mi esperant a la cantonada del Pati mentre la colla enfilava cap a la plaça del Blat. Era pels volts de les 12 del dia 26 d’octubre de 1986, Santa Úrsula.

Jo estava fent la mili a Madrid i tenia permís de cap de setmana.

Havia estat al Concurs de Tarragona un parell de setmanes abans, el dia del primer 4 de 9 carregat amb la ja mítica escena de la disposició del folre dibuixada a la sorra de la plaça de braus. Aquell dia alguns companys em van comentar que el divendres abans del Concurs s’havia fet una prova de 3 de 9 que no anava enlloc.

Sortíem primers. Mentre es tancava la pinya, en Jordi Anguela em proposa passar ell a segones mans perquè era una mica més alt que jo. Després de desmuntar el folre un cop, vam tirar el castell amunt. Com que feia d’escaleta al pilar de la dreta, quan em vaig aixecar el castell ja era pràcticament tot dalt.

Només recordo que tot va passar molt de pressa i del “Jordi, que el carreguem!!!”, en pocs segons vaig passar al “Jordi, que el descarregueeeem!!!!”. Instants després, el deliri.

Acabàvem de descarregar el primer 3 de 9 del segle XX! Des d’aquell moment i fins a dia d’avui, quan la colla ja n’ha descarregat 100, sempre he considerat el 3 de 9 com el castell de la Colla Joves, igual que el 5 de 8. I crec que bona part del món casteller així ho pensa també. No només perquè durant una bona pila d’anys n’érem els amos, sinó pels lligams afectius que hem establert amb moltes places i en moments molt especials gràcies a aquest castell. El primer castell de 9 descarregat a Vilafranca al segle XX va ser el 3 de 9 de la Colla Joves, l’any 1988. Després el vam portar a Tarragona, al Vendrell, a la Bisbal, a Reus, a Barcelona... Totes aquestes places van veure per primera vegada al segle un castell de nou descarregat: el 3 de 9 de la Colla Joves Xiquets de Valls.

Quan els companys que porten la revista em van proposar escriure alguna cosa sobre l’efemèride dels cent 3 de 9 descarregats, vaig pensar d’escollir-ne alguns que jo recordés d’una manera especial, ja que l’espai no em permetria parlar de gaires i vaig decidir-me per aquatre d’ells.

Un és, lògicament, el primer, del qual ja n’he parlat abans.

4

Primer 3 de 9 amb folre descarregat del segle XX

Un altre, el segon que descarregàvem i el primer que es veia per Sant Fèlix en tot el que anava de segle. I amb una novetat: era la primera vegada a la història (que es tingués constància) que una noia pujava a un castell de 9: l’Helena Llagostera.

Avui és gairebé inconcebible fer un castell on no hi hagi una participació important (fonamental, diria jo) de castelleres, però en aquell moment va significar un fet insòlit. Recordo que es va passar bona part del dinar asseguda sobre el cantó d’una taula, palplantada allà amb un somriure que li devia durar dies i dies.

El tercer que he volgut recordar és el que, juntament amb el 4 de 9 i el 5 de 8, va formar la que més tard s’anomenaria “tripleta màgica”, descarregada per primera vegada al s. XX i que ens va donar la victòria al Concurs de Tarragona de 1992, el tercer consecutiu que guanyava la colla (1988, 1990 i 1992).

Esdevindria, també, la millor actuació de la centúria fins aquell moment. Aquell era el sostre casteller i, per demostrar que no havia estat producte de la sort o la casualitat, la colla tornaria a repetir la gesta per Santa Úrsula uns dies després.

Primer 3 de 9 amb folre descarregat del segle XX a Vilafranca

Primer 3 de 9 amb folre descarregat del segle XX a Tarragona

I el quart, he cregut oportú que sigui justament el que fa el número 100. El motiu és molt senzill. És la prova que després de tants anys encara seguim, amb temporades millors i temporades no tan bones; sovint amb castells superiors que ens han donat molts moments de glòria. Però cada temporada, quan la colla s’enfronta per primer cop al 3 de 9, ell sempre es mostra altiu i exigent, com recordant-nos a tots que, per aconseguir fites superiors, primer has de passar per ell.

El meu pare va comprar els dos volums de Món casteller per fascicles. En un dels números que formarien part del primer volum hi apareixia la foto que he reproduït aquí, on es veuen dos 3 de 9 aixecats a Vilafranca per les dues colles vallenques en un any indeterminat del s. XIX. Jo era molt jovenet i recordo que me la mirava una vegada i una altra. Em tenia fascinat. Aquells castells de 9 llegendaris eren un mite en l’imaginari col·lectiu de la majoria d’afeccionats d’aquella època. Una vegada, mentre la comentàvem per enèsima ocasió, mon pare va dir: “potser veurem a provar algun dia el 4 de 9, però el 3..., no, el 3 de 9 no crec que l’arribem a veure mai”.

Per molts anys, Colla!

Francesc Montserrat

Dos 3 de 9 amb folre a Vilafranca s. XIX extreta de Món casteller.

5

L'acudit del Pere Toda

6

Sortides

Masllorenรง 04/08/2013 4 de 8 3 de 8 9 de 7 4 de 7 pilar de 5 3 pilars de 4

7

Firagost

8

Arriba l’efemèride 7 d’agost 2013 5d8, 3d9f, 4d9f, 3 pilars de 5.

Després de fer un molt bon Sant Joan i d’un juliol més relaxat, arribava la diada de Firagost, que com sempre suposa obrir les portes a un exigent mes d’agost.

El castell triat per començar va ser el cinc de vuit, una catedral que, si bé per Sant Joan s’havia hagut de treballar una mica, aquesta vegada ja va deixar entreveure que ben aviat ens donaria encara més alegries. A segona ronda, arribava el tres de nou, el segon de la temporada. Descarregar-lo aquest cop va suposar una dosi extra de felicitat: ni més ni menys, acabàvem d’arribar als cent 3 de 9 f descarregats!!

Però encara no n’hi havia prou, i és que amb una gran massa vermella disposada a donar guerra s’enlairava el quatre de nou folrat. Mai abans la colla no l’havia aconseguit en aquesta diada, i s’arrodonia així una nova “tripleta mágica”, també la segona de l’any. La Colla es va acomiadar de la plaça del Blat amb tres pilars de cinc simultanis que van posar punt final a una diada castellera memorable.

9

Llorenç del Penedès

Llorenç, plaça de nou 11 d’agost 2013 5d8, 3d9f, 7d8, pilar de 5.

10

La Bisbal del Penedès

Primera tripleta màgica vermella a la Bisbal 15 d’agost 2013 5d8, 3d9f, 4d9f, 3 pilars de 5.

11

Igualada

2 castells de nou a Igualada 28 d’agost 2013 5d8, 3d9f, 4d9f, 2 pilars de 5.

12

Sant Fèlix

13

Sant Fèlix

14

Retorn a Vilafranca per la porta gran 30 d’agost 2013 3d9f, 5d9f, 4d9f, 3 pilars de 5.

La Colla Joves Xiquets de Valls tornava a la diada de Sant Fèlix després d’un any d’absència, amb moltes mirades expectants. I, evidentment, la Colla no va decebre.

Hi arribàvem en bona forma, després d’un agost molt profitós, i aquell dia tocava fer un pas més. El castell escollit per començar va ser un segur tres de nou amb folre.

A la segona ronda arribava l’hora d’intentar el primer cinc de nou de la temporada. El castell va pujar amb molta convicció, i amb la mateixa convicció va saber-se defensar ens els moments un xic complicats de la descarregada. El tercer consecutiu descarregat!!

Per arrodonir una gran actuació, un quatre de nou amb folre més que consolidat també es completava.

Després dels pilars comiat, tots a celebrar-ho!

15

Torredembarra

16

El pilar de sis arriba per Santa Rosalia 1 de setembre 2013 3d9f, 4d9f, 5d8, pilar de 6.

Només dos dies després de l’exigent diada de Sant Fèlix, la Joves tornava a plaça. Res de relaxar-se, perquè la Colla volia agrair la confiança rebuda per part de Torredembarra la temporada passada i hi va tornar a oferir una molt bona actuació. Així, van tornar a plantar-hi un tres i un quatre de nou molt solvents, per tancar les rondes de castells amb un cinc de vuit marca de la casa. La cirereta, però, aquest cop va arribar en forma d’un pilar molt esperat per tothom. Un renovat pilar de sis veia la llum i es carregava i descarregava davant dels crits de joia de la Colla sense deixar notar que era el primer després d’uns quants anys.

El pilar havia arribat per quedar-se.

17

Foto guanyadora del concurs fotogrĂ fic Foc Nou Autora: Dolors Gras

Sortides

Guissona 07/09/2013 7 de 7 4 de 8 5 de 7 pilar de 5

20

Diada Nacional de Catalunya

Sisena tripleta de la temporada per celebrar la Diada 10 de setembre 2013 5d8, 3d9f, 4d9f, pilar de 6.

21

Sortides

Montblanc 11/09/2013 3 de 8 4 de 8 9 de 7 Vano de 5

Collbat贸 15/09/2013 pilar de 5 5 de 7 4 de 8

22

El Vendrell

Recuperem el quatre de vuit amb el pilar de sis 22 de setembre 2013 5d8, 4d8ap, 4d8, pilar de 6.

23

Lleida

24

Un altre pas endavant 29 de setembre 2013 5d8, 3d9f, 4d9f, pilar de 7 amb folre.

La Colla Joves es plantava a Lleida amb la intenció d’acabar el setembre de la millor manera possible. Començava amb un cinc de vuit i un tres de nou molt segurs, castells que molts altres anys s’havien portat fins a la capital de la Terra Ferma. Aquest cop, però, en volíem més, i la Colla va apostar pel quatre de nou, que es va descarregar amb una mica més de feina que en les darreres ocasions, però que deixava ni més ni menys que la setena tripleta màgica de la temporada! I encara no s’havia vist tot, perquè en ronda de pilars tocava estrenar el de set, amb una magnífica execució. Era el primer des de l’any 2005. Ja la teníem aquí: la millor actuació vista mai a la plaça de la Paeria!

25

L'entrevista: Paco, Roger i Xavi El Xavi Marimon, el Paco Espinosa i el Roger Queralt, Gelio, són tres components de la colla que ocupen la posició d’agulla. La Joves celebra aquest 2013 un centenar de 3 de 9 f descarregats al llarg de la seva història, i per això volem conèixer algunes de les agulles que han viscut aquest castell des del seu interior.

El Xavi és el més veterà en aquesta posició i també substitueix a algú dels dos quan no hi són. El Paco i el Gelio fa menys temps que fan d’agulla però ho viuen amb la mateixa passió.

Els tres coincideixen que els castells te’ls has de creure, has de ser positiu, i que l’esforç es converteix en motivació i superació.

Quan no van a l’agulla sempre estan disposats a ocupar altres posicions a la pinya. Amb ells hem volgut recordar els seus inicis i conèixer més a fons què es necessita per ser una bona agulla.

Quants anys fa que veniu a la colla i com vau entrar a formarne part?

R: Fa uns 14 anys que vinc a la colla, dos o tres menys que el meu germà, el Josep M. Queralt. Vaig entrar a la colla influenciat pel meu germà, evidentment, però també pel Roger Estil·les i diferents amics coneguts.

P. No em facis dir exactament quan vaig començar, però sí que recordo que al primer Concurs de Castells que vaig assistir va ser l’any 1996. Anava d’acompanyant de les gralles perquè la meva dona, la Judit Oliver, era grallera. Gràcies a ella formo part de la Joves. I dos o tres anys després d’aquella data, em van dir si ho volia provar i vaig començar a anar als assajos... i mira, fins avui en dia!

X: El meu germà va intentar apuntar-me a les gralles però a mi no m’agradaven. El primer dia que vaig anar a la plaça hi vaig anar amb ell, amb el meu germà. Abans no havia anat a

26

cap assaig. Jo portava la roba que estrenava de la fira i em van col·locar una faixa damunt. El Fede tenia una camisa al cotxe però no la va anar a buscar. Era lògic, es tractava de Santa Úrsula i la Plaça del Blat estava a vessar! Era l’any 1987 i jo només tenia 13 anys. Aquell dia, a la segona pinya que em vaig posar em va caure el Miguelín al cap, i ell plorava i jo estava content. Vaig arribar a casa i li vaig dir a ma mare que m’havien caigut al cap. Ella em va dir “pobre de tu”! I li vaig dir “no, no”, però en realitat sí que havia passat. I a partir de l’any següent, el 1988, vaig començar a anar regularment al local. El meu germà es feia càrrec de la canalla juntament amb el Fede, però a part d’ells, no coneixia ningú més.

En quin any vau començar a ocupar la posició d’agulla?

X: Del 1993 al 1998 vaig pujar al folre. Com també vaig fer de girat, de segon girat i de primeres i segones mans. A partir de l’any següent, al 1999 si no m’equivoco, vaig començar a anar a l’agulla perquè substituïa al Campanera, que ja estava cansat d’ocupar aquella posició sobretot en el 3 de 9 amb folre.

R: Jo no ho recordo exactament però deu fer uns 5 o 6 anys, per allà al 2007. Em van enredar el Fran i el Pep Oller. Segurament que també devia debutar en un 3 de 9 amb folre, almenys recordo fer-lo amb el Paco, el Fran i jo.

P: Crec que va ser el 2002-2003 quan vaig anar a l’agulla de manera seriosa. I recordo especialment, com ha dit el Gelio, aquella alineació amb el Fran, Gelio i jo. En vam fer moltíssims, sembla que era perfecte les mides que teníem per anar dins del 3 de 9 amb folre.

Què ens podeu explicar de la primera vegada que vau ocupar aquesta posició?

P: Jo no hi havia entrat mai, només havia fet una prova en un assaig. Recordo que el diumenge següent anàvem al Vendrell per Santa Teresa. Fèiem el 3 i, al primer intent, hi anava el Marimon a l’agulla i jo em quedava fora. Quan el castell es va desmuntar, el Marimon em va agafar i em va dir: “Queda molt ample, has d’entrar tu, Paco”, sense donar-me cap consell ni res! Quina responsabilitat! I em vaig haver d’espavilar!

X: Normalment sóc una persona que dono consells a aquells nous, i si no ho devia fer amb el Paco és perquè confiava en ell i el veia “sobrat” per ocupar la posició d’agulla en aquella diada.

Recordo que havia d’ocupar el lloc del Campanera i que abans ja m’havia provat a l’assaig. Suposo que la primera vegada em devia fer molta il·lusió però no se’m va quedar gravat. El que sí que se’m queda són les grans actuacions de la colla.

Moltes vegades el problema que té el 3 de 9 f és que es fa la prova, els castellers diuen que està ample i asseguren que és “culpa” de les agulles. Però es dóna el cas que, durant molts anys, les agulles són les mateixes; però d’un any a un altre ens diuen que ens hem engreixat. Però no és això! Sovint no es té en compte la combinació de crosses o baixos que hi ha.

R: Desconec quan va ser la primera vegada però sí que recordo qui portava de segons al 3 de 9 f. El Fernando, el Francesc Invernon i el Diego, i en altres ocasions també l’Andreu Gassó.

El que sí que puc dir és que els tres junts, és a dir, el Xavi, el Paco i jo, no hi hem anat cap vegada a l’agulla a plaça, com a molt en algun assaig.

Com explicaríeu quina és la funció de l’agulla a algú que té el seu primer contacte amb els castells?

X: Primer de tot s’ha de diferenciar la funció de l’agulla en un castell bàsic de 7 o 8 o un castell amb folre i manilles. Si parlem del 3 de 9 f, una de les claus d’aquest castell és les crosses i la seva col·locació. Que no es moguin i que tinguin els peus ben posats. I també s’ha de tenir una mida concreta, no és el mateix les agulles del 3 de 9 f que les del 4. Un detall bonic dels castells és que tu comences des de darrere a pinya i, a mesura que et van coneixent, vas tirar endins i agafant responsabilitat.

Ells van començar a l’agulla en una edat “grandeta”, però jo només tenia 13 anys quan vaig anar-hi per primer cop. En aquell moment tu estàs agafant el castell, l’estàs tocant i si afluixes et penses que caurà.

P: En un castell amb folre serveix per aguantar les crosses que ajuden el segon del castell i, per tant, portar els peus de les crosses que van al folre. Però penso que també s’ha de tenir molt de cap, no només el físic, perquè depèn de qui et toqui... ho passes malament.

R: No té res a veure, fer d’agulla en castells de 8 i de 9. En els de nou pateixes força més, a banda del 2 de 8 f, que és una altra història. En aquesta posició s’ha de ser molt sofert. Tot i que a vegades el castell es veu preciós per fora, allà dins es remenen unes cireres... i s’està produint una batalla que fa por! És on es fa fosc, no es veu res i es cou tot. No puc parlar del 4 de 9 f perquè no hi he anat mai, ens haurem d’aprimar!

Enguany la Colla està d’aniversari celebrant els 100 3 de 9 amb folre descarregats. Quants creieu que en porteu a les vostres espatlles?

R: Jo tinc molt mala memòria! Si no recordo el primer que vaig fer, recordaré quants en porto fets! El que sí sé és que bastants. Des del 2008 que he entrat a tots els tres i els cinc, si no vaig errat.

P: Jo des del 2003-2004 que vaig començar a venir, hauria d’agafar la llista però potser el 90% els he fet.

X: Al 2008 van començar a posar Gelio, i llavors m’estalviava fer-los tots. Perquè després hi ha sortides o assajos que ell no hi era i hi anava jo. Del 1999 en endavant, dec haver fet una burrada de 3 de 9 f. El que “matxaca” no són els 100 fets a plaça sinó els assajats amb quatre gats al local...allà és on pateixes el que no està escrit.

Com ha de ser una bona agulla? Quines característiques ha de tenir?

P: Si ens fixem en el 3 de 9 f segurament l’agulla necessita ser una mica ampla, però tampoc no és el requisit més indispensable.

I sobretot saber dosificar la força dins el castell quan convé.

Amb les crosses que portes dalt ja te les empesques perquè et posin bé el peu, ja sigui amb el cap, intentes dir-li... Crec que es pot parlar però amb tranquil·litat, sobretot amb les crosses de baix, el teu baix... per saber si estan bé o no. Això crec que reconforta molt la gent que t’envolta. Els nervis de vegades juguen males passades i per això crec que l’experiència és un grau que t’ajuda a aportar tranquil·litat.

X: Per mi, és algú que vulgui fer castells i que estigui disposat a entrar dins. Nosaltres perquè ens veiem més “grossos”, però hi ha anat gent com l’Ernest, el Marc Miquel, el Roland, el Fabià o el Joan de Cabra, que també hi van o hi han anat i físicament no són molt grans.

27

L'entrevista: Paco, Roger i Xavi Una agulla ha de tenir sang freda i pensar que si hi ha una crossa que t’està trinxant i no et pot sentir, saps que si et poses a cridar com un boig tampoc et sentirà, però la resta de gent sí.

I llavors es posaran a cridar també o es posaran nerviosos. Per tant, més val aguantar i callar.

Hem de tenir en compte que som una colla que tenim pocs efectius en comparació amb d’altres agrupacions grans, i, per tant, tots hauríem de tenir una bona preparació física i així tindríem castellers més forts i que durarien més anys. Però a banda d’això, no necessites estar molt fort sinó que el més important és la mentalitat i creure-t’ho.

R: Amb l’experiència aprens a saber posar-t’hi i fer front als imprevistos que sorgeixen al llarg del castell. Has de fer força quan convé, no tota l’estona. A més cada agulla té la seva manera de treballar i de col·locar els braços. Jo vaig amb els braços creuats i fins i tot a vegades t’ajudes amb el cap. Allà has d’aguantar i callar portis qui portis. Intento no parlar gaire amb la gent, però si m’ho demanen, faig d’interlocutor. Per exemple el baix en algunes ocasions et pregunta qui portes al dau i si li pots fer arribar alguna instrucció.

Què us passa pel cap quan us trobeu allà dins el castell?

R: Que vagi ràpid, que no s’entretinguin i amunt que fa pujada!

I si pot ser, que l’Antonio faci alguna conya per no pensar com va el tema i distreure’t una miqueta.

P: Això mateix, que vagi ràpid, que no pateixis ni pateixi la resta de gent que t’envolta i que el segon no s’agenolli. Sobretot, com deia abans, molt de cap, que la gent no es posi dels nervis i comenci a cridar. Amb l’experiència, ja saps on vas, saps que cada crossa et posa el peu d’una manera i esperes que vagi el millor possible.

X: A banda del que han comentat, entrar i col·locar-te amb la millor posició possible. Intentes no agafar una mala posició perquè si les crosses que portes et carreguen massa, et quedes amb l’esquena doblegada i després ja no pots rectificar. Cada any que passa estàs més cascat, has tingut alguna lesió i intentes no patir més del compte.

Us costa molt quedar-vos fora del castell?

R: A dins fas molta feina, tot i que ho dónes tot en cada posició a la seva manera. Per Firagost, a causa de la lesió, me’ls vaig haver de mirar des de fora i va ser un patiment constant!

Sabent que podries estar dins i fer alguna cosa de profit.

X: Per exemple, a Sant Fèlix, vaig anar al dau a la pinya del 5 de 9 f però al 3 i al 4 no vaig portar peus i em vaig quedar a fora a arrodonir la pinya. Tot i que saps que és important, tens un grau de patiment allà sota que és igual al grau de satisfacció.

A l’agulla notes què li passa al castell. I si t’has de quedar fora de l’agulla en algun moment, que sigui per ocupar una altra posició amb la que puguis donar-ho tot, no per alguna lesió. No ens barallem mai perquè un de nosaltres hagi anat d’agulla i l’altre no. Com que el Gelio està més fort i jo tinc “enxufe” amb el Pep (riu) hi aniria Gelio abans que jo!

P: Si estàs dins, penses: com m’he “currat” aquest castell! És un patiment però, com diu el Xavi, una gran satisfacció final quan les coses surten bé!

28

Recordeu algun 3 de 9 f amb especial emoció?

R: A Terrassa amb el Fernando, el que no recordo és l’any. El vam descarregar però sé que hi havia molt poca gent. Em vaig quedar tirat endarrere i tant jo com el castell es va aguantar de miracle! En aquell sí vam patir com mai i vaig sortir amb el braç tot adormit. El primer que vaig fer al sortir va ser beure’m una cervesa de litre!

P: N’hem fet molts, però també en recordo un a Terrassa a les 11 h del matí. Es tractava d’una actuació que va començar molt aviat, un aniversari dels Minyons. Després de descarregar-lo vaig pensar: m’acabo de llevar, quasi encara estic dormint i ja he fet un 3 de 9 f!!

X: Crec que n’he fet tants que no recordo cap en especial. Tots han tingut el seu què.

Deixant de banda el 3 de 9 f, quin castell escolliríeu com el que us ha fet gaudir més?

R: Sens dubte, el primer 5 de 9 f descarregat l’any 2008 per Sant Fèlix. Va ser apoteòsic! Vaig acabar abraçat a l’Antonio, a les crosses, plorant, rient! No sabíem què passava! Jo em pensava que no s’havia ni carregat, no vaig sentir ni l’aleta de la sorollada que se sentia a plaça!

P: Comparteixo el castell de Gelio! Aquell 5 de 9 f que vam acabar agenollats a terra, sense saber si estava descarregat o no! Anava amb el Moyano de baix i la Montse de crossa i ens pensàvem que només s’havia carregat! No enteníem res! Va ser increïble!

X: En el cas del 5 de 9 f no puc dir res perquè no hi era, però més content que jo segur que no ho estàveu (riu). Jo recordo una

sensació semblant amb un 2 de 9 fm que vam descarregar. Sí que vam sentir carregar-lo però al baixar manilles i folre junts i, tenint en compte que la caiguda del dos no la notes si no és que salti molt de dalt, es va descarregar i no sabíem res! El que sí que és veritat és que cada castell gros que hem fet el tens gravat a la ment: el primer 2 de 9 fm carregat, el primer pilar de 6 del 1988, el primer 4 de 8 amb el pilar, el primer 4 de 9 net o el 2 de 8 net.

També n’hi ha d’haver algun d’aquells castells que recordeu de batalla...

P: Jo em quedo també amb el primer 5 de 9 f descarregat del 2008 a Vilafranca. Mai havia acabat a terra amb un castell i amb aquell hi vaig acabar. Ho vaig passar molt malament però paral·lelament el vaig gaudir moltíssim!

R: Coincideixo totalment amb les paraules del Paco.

X: El dos últims 2 de 9 fm carregats van ser castells de patir moltíssim i també recordo el 5 de 9 f que vam carregar l’any 2000. En aquest últim vaig patir tant i estava tan malament que quan vaig notar que va caure el castell, va ser com un alleugeriment perquè realment no podia més! Actualment intento estalviar-me el màxim possible les proves i els castells que porto peus. És una manera de deixar-ho a poc a poc, tot i que encara no m’he plantejat la retirada de l’agulla.

Alguna situació anecdòtica al llarg d’aquesta anys en aquesta posició?

Un desig...

X: M’agradaria poder fer el 3 de 9 net o el 3 de 10 fm. Els he assajat tots dos. Els 3 de 9 net l’he provat a plaça les tres vegades que l’hem intentat. Hem estat els primers a creure en aquest castell i crec que hauria de ser l’objectiu número 1 de la colla. Encara no s’ha fet mai i, si no ens hi posem, ens el faran i aleshores ens en lamentarem tota la vida. Com ens ha passat amb el 2 de 8 o el 4 de 9 nets, entre d’altres. Pel que fa al 3 de 10 fm penso que, a banda de les nostres limitacions, el podem fer segur. Pesa molt però es treballa molt millor que el 2 de 9 fm a la posició d’agulla. Crec que també ens hauríem de plantejar com a colla que, de la mateixa manera que és imprescindible tenir el 5 de 8 cada any, és tenir el pilar i mantenir-lo. I després ens podríem plantejar el 3 de 8 aixecat per sota, un castell que és un gamma extra i que es pot assajar des de l’inici de la temporada. I finalment desitjo que temporades com les d’aquest any no siguin l’excepció, sinó la norma!

R: Amb el 3 de 9 net també m’hi quedaria. Ja l’hem provat i s’hauria d’apostar per ell. Aquesta temporada és just però sí la vinent. Segons el meu parer, la Joves de folres i manilles no ho som gaire. No som una colla que arrossega moltes camises per fer un 3 de 10 fm segur, sinó que veig més factible fer un 3 de 9 net. Que si volguéssim i poguéssim segur que podríem però ara per ara... no ho veig.

P: El 3 de 10 fm és un castell que m’agrada però em fa por. El meu desig també és fer el 3 de 9 net. Però crec que l’hem de fer aviat, no tenim gaire marge! No sé si hi hauria baralles per anar a l’agulla (riu) però a mi m’agradaria entrar-hi.

P: Anecdòtica i desagradable! En un assaig m’han arribat a vomitar a sobre. Va ser una crossa de terra i ja us podeu imaginar quina situació. Sort que era un assaig i em vaig poder canviar. Com també acabant portant tres o quatre peus i pensar... d’on coi han sortit? Què hi fan al meu damunt? O en algun castell que no n’he portat cap!

X: A mi també m’han vomitat a sobre! A més dues vegades... una al davant i una a l’esquena i va ser en poc temps de marge.

Eren crosses que tenien el costum de fer sopars amb alegria i llavors passa això.

R: Com a simpàtic, en alguna ocasió algun “petarret” se m’ha escapat de fer força.

Què n’espereu d’aquest tram final de temporada?

P: Continuïtat amb el 5 de 9 f, descarregar el 4 de 9 net que vam deixar pendent la temporada passada i treure un castell nou per Santa Úrsula.

R: Estic totalment d’acord amb el Paco, l’ha clavada! I a més a més acabar amb un bon pilar ara que el tenim.

X: Bàsicament el mateix, però dient-ho clarament, m’agradaria portar a plaça el 4 de 9 amb el pilar o el pilar de 8. Aquest últim l’hem assajat una vegada, si no m’equivoco, i vaig anar a baix a l’agulla. És un castell que no es pateix tant com el 2 de 9 fm i crec que si tot va bé i tenim bona dinàmica, es pot fer! I pensar que l’any que ve en volem més. He viscut tres concursos com a campió amb la Colla Joves. He viscut el que és posar-te la camisa, sortir al carrer i saber que ets el millor, i m’agradaria que tota la gent que ara hi ha a la colla ho pogués tornar a sentir.

29

Més que castells

Firagost: La Colla és present durant dos dies a l’estand i també a la Cursa de Portadors de Saques d’Avellanes Com cada any, la Colla Joves disposa del seu propi estand per la Firagost, que durant dos dies va rebre les visites de vallencs i foranis. A banda de les fotografies dels millors castells assolits que vesteixen les parets i de l’ambient que es respira a la Joves, a l’estand hi podíem trobar marxandatge de la colla: samarretes, mantes, bolígrafs, enganxines, etc., a més a més d’informació de l’entitat.

Un altre dels actes de la Firagost amb un to vermell va arribar amb els dos castellers de la Joves, Miquel Àngel Díaz, Miki, i Eloi Pallarès, que van participar en la 28a edició de la Cursa de Portadors de Saques d’Avellanes que se celebra cada any per la Fira-Exposició del Camp Català. La cita va tenir lloc dimarts 6 d’agost a les 23 h al passeig i plaça de l’Estació. La cursa consisteix a portar una saca de 58 quilos a l’espatlla amb un recorregut d’uns 1.500 metres. El Miquel Àngel va quedar en setena posició i l’Eloi en vuitena d’un total de 18 corredors, de manera que hi van fer un molt bon paper. A més, en recollir el seu premi no es van oblidar d’enlairar el domàs de la seva colla.

Unes 200 persones a la Via Catalana amb la Colla Joves La Colla Joves Xiquets de Valls va col·laborar l’Onze de Setembre amb la Via Catalana que s’organitzava per travessar el territori amb una cadena humana de nord a sud.

Va ser un dia intens, ja que la Colla al migida tenia actuació a Montblanc. Després dels castells, tres autobusos i uns quants cotxes particulars emprenien la marxa cap al tram que ens havia estat assignat, el 151, al municipi de l’Hospitalet de l’Infant. L’ANC Valls - Alt Camp per la Independència va posarho fàcil a la gent de la Joves, que necessitava uns horaris especials com a conseqüència de l’actuació.

Així, tots els castellers, familiars i amics de la Colla que van voler van poder participar d’aquest moment històric per al país.

A més, ho van fer amb un toc de distinció: un barret vermell exclusiu que es va repartir a les persones que van anar amb els autobusos, una idea original que va resultar molt útil perquè calia passar una bona estona sota el sol.

30

Tradicional ofrena a Sant Fèlix acompanyats de dos castellers veterans de la colla Com ja és tradicional, la Colla Joves va participar com cada any en l’ofrena en honor a Sant Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès. L’acte va tenir lloc el passat 30 d’agost, abans de l’actuació castellera, a la basílica de Santa Maria. La Paquita Trenchs és qui prepara i elabora aquesta ofrena, que consisteix en un saquet d’avellanes. Com a anècdota, el rector cada any pronuncia la frase: “Ja tenim les avellanes de la Colla Joves Xiquets de Valls!”. Aquest 2013, dos castellers que fa molts anys que vesteixen la camisa vermella, Lluis Lirón i Pere Toda, van ser els encarregats d’acompanyar el president de l’entitat, Josep Fernández en l’acte. Els dos van estar molt contents i il·lusionats de poder dur l’ofrena abans de l’actuació. Lluís Lirón va ser el primer enxaneta l’any 1967 amb la Muixerra i enguany va fer 47 anys que assisteix a Vilafranca per Sant Fèlix.

La Loteria de Nadal a la venda Ja tenim disponible les participacions de loteria del sorteig de Nadal que tindrà lloc a Madrid el proper 22 de desembre de 2013.

Els números de la Colla per aquest sorteig són: 10.439 i 90.527.

Les butlletes les tenim a la venda a un preu de 5€ com cada any.

Que la sort ens acompanyi!

Un centenar de fotografies vermelles Des d’aquell històric tres de nou descarregat a la plaça del Blat per Santa Úrsula de l’any 1986 fins al que hem completat enguany per Firagost, la Colla Joves ha arribat a l’extraordinària xifra de 100 tres de nou descarregats. Perquè ens recordem de tots i cadascun d’ells, una exposició amb les cent fotografies llueix a l’escala del local des del divendres següent a Firagost.

Dos dies després d’haver arribat al centenar, ens trobàvem ja la sorpresa al local. I és que cal recordar que som la colla que va descarregar el primer del segle XX i la que més anys consecutius porta descarregant castells de nou! Cal agrair la tasca de recerca que van fer els encarregats de l’exposició, que van aconseguir localitzar les cinc o sis fotografies que no eren a l’arxiu de la Colla.

31

La canalla de la Colla Aquest agost ha sigut molt intens, no només pels grans castells que hem fet i pel gran treball de la canalla, sinó també per l’acampada que vam fer els dies 17, 18 i 19 a la Riba. Com podeu veure a les fotos, el terreny és molt gran i amb unes vistes espectaculars. Hi havia una piscina on la canalla passava gran part del dia. Només arribar, ens vam instal·lar i la canalla va plantar les seves tendes de campanya. Durant aquests tres dies, vam anar a escalar a la Penya Roja, vam fer gimcanes i vam explicar històries de por. Ens ho vam passar molt i molt bé! Va ser una experiència molt enriquidora, ja que vam passar molts moments en família.

L’Equip de Canalla està molt content dels nostres nens i nenes, que assaig rere assaig i diada rere diada ens demostren que bons i grans que són.

Encarem aquest tram que queda de temporada amb moltes ganes i il·lusió per tornar a veure castells de gamma extra.

Us esperem cada dimarts i dimecres a les 19:30h, perquè junts ho fem possible!

Visca la canalla de la Colla Joves Xiquets de Valls!

L’Equip de Canalla

32

La canalla més de prop

Marta Cañamero

Iveth Guasch

Youssef García

1. Com vas arribar a la colla?

Per la família. Venia de ben petita amb el meu avi i el pare.

2. Quin castell t’agradaria fer?

El 4 de 9 sense folre.

3. Explica’ns un record.

El meu primer gamma extra al Concurs, el nou de vuit que vaig fer el quint l’any passat.

1. Com vas arribar a la colla?

Per la Mar. Al cole fèiem pilars i ho vaig venir a provar perquè em va agradar.

2. Quin castell t’agradaria fer?

El 4 de 9 amb el pilar.

3. Explica’ns un record.

Quan vaig fer els meus primers castells a plaça: el 4 de 6 a l’Aquopolis, el 4 de 7 a Masllorenç i el 9 de 7 a Montblanc.

1. Com vas arribar a la colla?

Amb el meu germà. Un dia el vaig acompanyar a assaig, també venia el meu pare.

2. Quin castell t’agradaria fer?

El 4 de 9 amb folre.

3. Explica’ns un record.

Quan tenia 4 anys abans d’assajar jugava a futbol amb el meu germà i els altres nens/es a la sala d’assaig i ens ho passàvem molt bé.

33

Orgullosos de ser de la Joves... pel món

La Marta portant el color vermell fins a Times Square a Nova York.

El Roger lluint la samarreta de la Colla a la font Donner a Viena.

El Jaume i el Pol van passar un cap de setmana per Aigüestortes portant el dona’m pit per sobre els 3000 metres

Els nostres companys Joan Roig i Josefina Rubió davant de la façana del “Tresor” de Petra a Jordania.

Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com 34