focnou 87

Editorial

Encetem amb aquest número la tercera temporada d’aquesta nova etapa de Foc Nou, amb moltes ganes i amb una il·lusió especial.

Sí, de segur que ja us hi heu fixat a la portada: la nostra revista compleix enguany trenta anys. És per això que des de l’equip de redacció hem volgut fer el nostre petit homenatge a aquesta gens menyspreable trajectòria amb el logotip de l’aniversari a la portada i amb una entrevista als seus fundadors. També estem contents de recuperar una secció que ja va sortir al primer número de Foc Nou, el juny de 1983: l’acudit del Pere Toda.

Aquest camí ha estat possible gràcies a desenes de persones que han dedicat el seu temps a la publicació. És per això que des d’aquestes línies volem agrair a tots els directors, equips de redacció, articulistes i gent que hi ha col·laborat de moltes maneres diferents, fent que, tot i els alts i baixos, Foc Nou no hagi deixat de ser mai la millor eina de difusió de l’activitat tant castellera com social de la Colla Joves Xiquets de Valls durant aquests trenta anys.

I que en siguin molts més!

D’altra banda, si estrenem temporada de la revista és perquè també tenim aquí la temporada castellera. Ja portem unes quantes actuacions de rodatge, però és ara quan toca prémer de veritat l’accelerador. Aquest any l’hem començat amb canvis a l’equip tècnic, amb l’estrena de Jordi Guasch com a cap de colla. Si volem acabar encara millor que l’any passat, és ara quan ens hi hem de posar. No valen excuses: la temporada passada va quedar més que demostrat el resultat que dóna un treball de formiga fet des del mes de març. Pit i amunt, i bona temporada!

n. 87 Valls , juny 2013

Sumari

Edita: Colla Joves Xiquets de Valls

04 Nova temporada. Bons moments

C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip de redacció: Roser Llagostera, Montse Solé, Salvador Magre, Josep Ramon Marquès Publicitat: Josep M. Urquia Foto Portada: Aura Domènech

05 Omplim el pati d’assaig 06 Les festes de la Colla 10 L’acudit del Pere Toda 11 Els primers castellers

Fotografies: Arxiu Colla Joves

12 L’Entrevista: 30 anys de Foc Nou

Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U.

18 La canalla de la Colla

Dipòsit Legal T-1233-83 Amb la col·laboració de:

20 La canalla més de prop 21 VII Jornada de Prevenció de Lesions 22 Sortides 25 Sortides a la muntanya 26 Més que castells 28 L'actualitat a la Coordinadora 29 Resum actuacions temporada 2012

L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.

30 Benvinguts a la Colla

Nova temporada. Bons moments Una nova temporada. Noves il·lusions, nous projectes, nous components que esperem que ben aviat siguin nous amics i noves amigues, nous familiars de la Joves de Valls.

Així és cada inici i, per què sempre sembla diferent?

Sens dubte encara conservem en la memòria més recent la darrera diada de Santa Úrsula a Valls. La millor actuació de la nostra història fins al moment, que perdurarà en els annals de la història castellera. I tots vosaltres en sou responsables, gràcies a l’actitud, les ganes, el compromís i la fe en la colla.

I, com deia. Ja hi tornem a ser.

Una nova temporada amb un cap de colla renovat, Jordi Guasch.

Molts de vosaltres ja ho sabeu, però us diré, si algú encara no ho sap, que el Jordi arrossega una llarga ascendència castellera.

El seu avi, Joan Guasch Bondeu, va ser un gran president a principis dels anys vuitanta. Va ser el primer president que vaig conèixer i una persona molt estimada de la qual guardo bons records.

Potser la continuïtat no és cap garantia d’èxit, però la il·lusió i l’experiència són uns fonaments molt sòlids i garanteixen una temporada ferma, segura i sense sotracs.

La temporada ha arrencat socialment amb alguns reconeixements. Els amics de la Societat de la Bisbal del Penedès han penjat una placa a la façana del seu edifici amb motiu del primer set de vuit descarregat l’any passat a la seva plaça el dia de la Mare de Déu d’Agost. Aquest castell completa una projecció que es va iniciar amb el tres de nou amb folre de l’any 1992 i el quatre de nou carregat l’any 2000, castells que també han quedat immortalitzats amb unes plaques.

Per a la Colla Joves Xiquets de Valls actuar a la plaça de la Bisbal connota una càrrega sentimental especial. Hi vam descarregar el primer quatre de vuit l’any 1975. Des d’aleshores no hem faltat mai a la cita del 15 d’agost al municipi penedesenc.

Igualment, des de l’organització de la Nit de Premis de la ciutat de Valls i amb motiu del trentè aniversari d’aquest certamen, el jurat ha decidit atorgar el III Guardó de l’Entitat de la Dècada a les dues colles castelleres dels Xiquets de Valls per les seves extraordinàries construccions durant la seva història, per consolidar-se i mantenir-se com a colles capdavanteres del món casteller i per ser ambaixadores de la ciutat. A més a més el jurat ha valorat la meritòria tasca de cohesió social i d’integració que sempre han realitzat. Felicitem-nos i agraïm als organitzadors de l’acte aquesta distinció que ens honora.

I durant la mateixa Nit de Premis la nostra revista, Foc Nou, recollirà el XVIII Premi Joan Ventura i Solé. Foc Nou compleix trenta anys de vida. Trenta anys essent un element cohesionador de l’entitat que ha servit per donar a conèixer tant les actuacions castelleres de la colla com les activitats socials.

4

Centenars de col·laboradors, de dins i de fora de l’entitat, hi han treballat sempre de manera altruista, responsable i compromesa.

Ja ho veieu. Rebem premis com a colla i per a la colla. Perquè els èxits i els fracassos són compartits, i les alegries i també les tristeses queden més ben repartides.

Les celebracions no s’aturen i enguany també recordarem la fundació de la primera colla castellera documentada, “El Partido de los Menestrales”, i del seu primer cap de colla, Josep Batet Llobera El Casteller, del qual commemorem els 220 anys del seu naixement.

Joan Climent Ferré ha treballat intensament durant anys en la biografia d’aquest personatge. Amb el títol Els primers castellers (1813-1851) serà sens dubte un llibre de referència en l’estudi dels inicis del món dels castells.

I som aquí, amb cares noves a totes dues juntes i a la colla amb ganes de treballar i dedicar part del temps a la colla que estimem. Amb il·lusions i esperances que només es faran realitat si en el camí hi som tots, perquè aquesta és l’única manera que coneixem per arribar als èxits. Som-hi!

Josep A. Fernández President

Una nova temporada ens obre les portes i la Colla retroba les il·lusions de sempre. Tornar-se a posar la camisa, retrobar-se amb els companys i gaudir fent allò que més ens agrada.

Som la Colla Joves i volem fer grans castells. Ara, però, tot just comencem; caldrà anar pas a pas, treballar de valent i, assaig rere assaig, posar les bases per fer una gran temporada.

Aquesta és la il·lusió de tots.

Omplim el pati d'assaig

És el moment de posar-se la faixa i assajar intensament. Amb la implicació de tots, farem una bona feina i portarem a les places els nostres millors castells.

Omplim el pati d’assaig i tenyirem les places de color vermell!

Visca la Colla Joves!

Tenim un potencial enorme; l’any passat ho vam demostrar.

Però enguany tot comença de nou i tot està per fer. Per assolir els grans castells, cadascú de nosaltres hi haurà de posar el millor de si mateix. I, junts, tornarem a demostrar que som una gran colla.

Jordi Guasch Cap de Colla

En les primeres diades hem estrenat els primers castells de vuit. Les sensacions han estat bones i comencem a pensar en reptes superiors.

Ara, però, cal treball i constància. Hem de consolidar la feina feta i treballar fort per poder fer un pas endavant. I això passa per intensificar els assajos. Si fem bons assajos, no en tingueu cap dubte, farem grans castells.

La canalla assaja els dimarts i els dimecres. Hem de participarhi i acompanyar als més petits; ells ens faran grans!

I tal com ja vam fer l’any passat, volem que la segona part de l’assaig dels dimecres (de 20h a 21h), sigui el primer assaig general de la setmana. Aquest ha de ser un assaig molt important, pensat per poder treballar el tronc dels castells. És necessari que tothom es comprometi a venir-hi per generar una bona dinàmica de treball. El divendres farem el segon assaig general de la setmana i ens dedicarem específicament a pinyes i folres.

Tenim el mes de juny a tocar i arriben els primers compromisos importants de la temporada.

Foto: Aura Domènech

5

Les festes de la Colla

Després de tancar una temporada més que intensa, la colla va participar activament dels diferents actes organitzats amb motiu de les Festes Anyals 2012. Uns dies per deixar de costat els nervis dels assajos i la plaça, i centrar-se només a gaudir de més d’una vintena d’activitats per a tots els públics: grans i petits, castellers i castelleres, simpatitzants i ciutadans en general. Les Festes Anyals es van celebrar del 30 de novembre al 8 de desembre amb l’objectiu d’atreure una gran participació.

Com és habitual, l’acte que va donar el tret de sortida a les festes va ser el pregó, que aquest any va anar a càrrec de Maria Garcia, esposa del nostre president d’honor Ramon Barrufet, desaparegut feia encara no un any. Un pregó excel·lent, ple de sentiments i passió.

6

A continuació va tenir lloc la jornada de portes obertes al local social per poder visitar la galeria de caps de colla i presidents de la història de la Joves. A més també es va poder veure l’exposició d’instantànies de la colla a l’excel·lent diada de Santa Úrsula, vista a través de la mirada d’uns quants fotògrafs vermells: Marta Arjona, Abigail Reverté, Neus Llurba, Aura Domènech i Pere Toda.

El dissabte 1 de desembre al matí, va ser el torn de la tradicional Marató de Contro (Memorial Xavier Peris Roig) que va arribar a la 22a edició. La parella guanyadora va ser la formada per Josep Torrents i Queco Forné. Cal destacar també la celebració de la Marató de Dominó. Ja a la tarda, l’expectació va arribar de la mà del Segon Concurs de Garrotins.

Un cop finalitzat, els assistents van poder gaudir del sopar de la tocinada popular, amb tot un procés de cocció i elaboració per parts dels professionals del Rebost del Montserratí, que es va poder seguir al pati del local al llarg de la jornada. Després d’omplir la panxa va arribar el concert amb Jaume Ibars (cantant de Rauxa) a la sala d’assaig Anton de l’Escolà.

L’endemà el dia estava dedicat a les activitats esportives i a les infantils. Al matí es va dur a terme el torneig de pàdel i, a la tarda, els més petits de la colla van ser els protagonistes i van poder participar d’un berenar amb coca i xocolata i amb jocs.

7

Les festes de la Colla El dilluns 3 i el dimarts 4 de desembre, dins dels actes de les festes, es van disputar les fases de classificació i la final del campionat de futbolí, amb la victòria de Jordi Mateus i Dani Ferrerons. Ja dimecres dia 5 es va organitzar un sopar al local, amb fideuà a càrrec de l’Àngel, i ball amb discoteca mòbil que ens va transportar a dècades passades. Dijous al matí van tenir lloc els partits de futbol i bàsquet, amb el tradicional encontre entre solters i casats. A la tarda es va celebrar el 4t torneig de pòquer Futsal CJXV, que va guanyar Oriol Roger Garcia dels Margeners de Guissona.

El divendres 7 va tornar la marxa, ja que a la nit el local va acollir l’actuació del concert jove amb els grups Devil Wind, Kazo Zerrado (punk-rock) i The Singermornings (ska).

8

Encara restaven força actes per celebrar el darrer cap de setmana de les festes anuals. El dissabte 8 va tenir lloc la tradicional sortida al Remei d’Alcover a peu o en bicicleta. I al vespre, després d’haver recuperat forces, va arribar l’esperat sopar de fi de temporada al Restaurant Casa Fèlix, on s’hi van aplegar unes 300 persones. A continuació la festa s’allargava al local amb l’actuació del Grup Loren.

Ja l’endemà i com a cloenda de festes, al matí es va fer la tradicional missa i a la tarda una nova edició de la Quina amb regals per als afortunats.

Un programa de les Festes Anyals 2012 per a tots els gustos i edats i, amb la incorporació de novetats que any rere any el fan més atractiu i participatiu, però sense deixar de costat els actes més tradicionals i clàssics.

9

L'acudit del Pere Toda

10

Els primers castellers

Ja coneixeu el Joan Climent, nascut a Valls, investigador casteller, membre del comitè assessor del Museu Casteller, conferenciant i, sobretot, casteller de la Colla Joves Xiquets de Valls.

Fins no fa gaire temps, hi havia qui tenia la gosadia de negar els 200 anys d’història de la nostra colla, la Joves. Actualment no hi ha qui ho discuteixi, gràcies a la feina que s’ha fet de reivindicació i a l’organització d’actes de reconeixement i recuperació del nostre passat. S’ha de reconèixer que el Joan Climent ha estat una de les persones que més ha aportat en aquest sentit, gràcies a la seva tasca de recopilació i documentació. Ha publicat diversos articles referents a la història de la nostra colla, com ara, “Els orígens de la Colla Joves Xiquets de Valls”, “El popular Xon”, “El descendent actual de Salvador Batet”, “Les arrels de la Colla Joves Xiquets de Valls”, i molts altres. El seu primer llibre, Gabriel Baldrich i Palau (1814-1885). Vida i fets d’un liberal polifacètic, publicat el 2010, repassa la vida del que fou el tercer cap de colla de la nostra història. En parlarem més a fons en una altra ocasió.

El passat mes de març va presentar el seu segon llibre, Els primers castellers (1813-1851). Josep Batet, àlies Casteller i la Colla de Menestrals de Valls. Aquest llibre desvetlla una gran incògnita: van existir els famosos germans Batet, els fundadors de les colles vallenques? Fins ara hi havia referències escrites i de tradició oral poc concises però Joan Climent ens els presenta ben reals, amb tota la documentació extreta d’arxius.

Aporta dades dels registres de naixement, de la propietat i dels cadastres, contractes, actes de defunció i testament.

El primer gran descobriment és Jaume Batet, àlies de les Anxanetas, el pare dels germans Batet, qui va participar amb els seus fills en el famós Ball de Valencians alcoverenc-vallenc el 1801. Però l’autèntic protagonista del llibre és Josep Batet, àlies Casteller, d’idees liberals, el fundador de la Colla de Menestrals, és a dir, el primer cap de colla de la nostra història.

S’aporta documentació molt valuosa, de la qual destaca una carta del 1844 on el Casteller reclama a l’Ajuntament del Catllar els diners per una actuació de la Colla de Menestrals. També hi trobem documentació del seu germà, Salvador Batet, fundador de la Colla de Pagesos. Ens parla del seu empresonament i de les seves conviccions carlines.

L’autor ressegueix la història castellera al llarg del segle XIX i ens documenta el segon cap de colla de la nostra història, Ramon Ribé Targa (à) Xon, de la Colla dels Menestrals, cap a 1849. Després ens parla d’un personatge que ja hem referenciat abans, Gabriel Baldrich (à) Bieló, el tercer cap de colla de la nostra història.

També ens apunta i ens documenta una teoria sobre l’origen del mot enxaneta i, fins i tot, en l’apèndix ens dibuixa l’arbre genealògic dels Batet fins a dia d’avui.

Ens deixem coses per apuntar però, com veieu, és un llibre que aclareix molts dels dubtes sobre els primers castellers de la nostra colla i de Valls. Alguns llibres de temàtica històrica són freds i plens de dades que costen de pair, però aquest llibre destil·la entusiasme i orgull cap a la nostra colla i ens ha emocionat copsar fotografiat, en un paper centenari, el nom de Josep Batet (à) Casteller.

Per tant, no cal dir que aquest llibre és una nova referència a la nostra colla i per descomptat a la historiografia del món casteller. No pot faltar a la llibreria d’un muixerrillo.

Jordi Rius

11

L'entrevista: 30 anys de Foc Nou La revista Foc Nou és i ha estat testimoni, al llarg dels anys, de tot allò que s’ha viscut a la Colla Joves. Les seves pàgines ens recorden temporades brillants, alts i baixos, alegries i tristeses.

Tot això gràcies al treball conjunt de moltes persones que, de manera desinteressada, han participat en aquest projecte.

Aquest 2013 la revista celebra el 30è aniversari i ha rebut el Premi Joan Ventura i Solé que atorga l’entitat vermella.

Salvador Magre, coordinador i verdadera ànima de la revista.

I òbviament els castellers i lectors, als qui anava dirigit el nostre servei, van ser protagonistes cabdals perquè el projecte tingués una bona rebuda.

L’apartat de l’entrevista l’hem dedicat a dos dels components de la colla que van creure, i encara ho fan, en aquesta publicació. El Salvador Magre fa 42 anys que vesteix la camisa vermella i és una de les persones que va veure néixer la revista l’any 1983. En l’actualitat, encara forma part del seu equip de redacció. El Carles Herèdia va ser el primer director de la revista i ens explicarà com van ser els seus inicis.

Carles: En l’àmbit personal, més que exercir de director, el que em vaig limitar a fer va ser donar caliu, i formar part d’aquella atmosfera especial que hi ha hagut, i hi haurà sempre, a la Joves, perquè castellerament gairebé no sabia res, així que poca cosa podia aportar. La Joves és més que una colla, i Foc Nou més que una revista.

Quants anys heu estat col·laborant a la revista Foc Nou? Salvador: En total, porto uns 12 anys a la revista. En un primer moment, vaig estar-hi deu anys de manera ininterrompuda, del 1983 al 1993. Després va entrar un equip de redacció que ells mateixos ho feien gairebé tot i jo me’n vaig desvincular. Fa dos anys, del 2011, que he tornat a formar part de l’equip de la revista i, si res m’ho impedeix, hi continuaré per molt de temps.

El Carles va ser el primer director. Què et va suposar personalment i també dins de la colla?

Recordo amb tota la il·lusió aquell any 1983, i en especial, aquelles dates abans de Sant Joan. L’ambient era sensacional, hi havia una màgia indescriptible, pròpia de l’època de Sant Joan, en què hi ha com una mena de renovació, de foc purificador. I justament anava a aparèixer la nostra revista amb el nom de Foc Nou. Aquell any també es van ampliar les instal·lacions del local.

Carles: La veritat és que no recordo el temps que vaig estarhi col·laborant. Aquesta falta de memòria no sé si és bona o dolenta... El cas és que m’ho vaig passar molt bé, vaja, ens ho vam passar molt bé, i no importava pas el temps que hi dedicàvem. Al final ho vaig deixar perquè totes les coses tenen el seu temps a la vida, i vaig creure que calia aire nou en el paper que jo exercia. A més a més, reconec que ni en sabia ni encara no en sé res, pràcticament, del món casteller.

L’any 1983 neix la revista Foc Nou. Per què es va decidir engegar aquest projecte?

Salvador: L’any 1983, ara fa 30 anys, el president era el Joan Guasch. Recordo que en una reunió de junta es va comentar que potser seria interessant que la colla disposés d’una publicació interna.

Però no tan sols això, sinó que també era necessari alguna figura que hi estigués al capdavant. Es va pensar amb algú carismàtic com el Carles Herèdia, que es va imposar molt i va marcar una molt bona línia a seguir.

Carles: A la colla havia certes ganes de disposar d’una eina de comunicació que internament aglutinés els castellers i que, externament, servís com a canal de difusió i imatge.

Era una idea d’aquelles que rondava pel cap i diria que les circumstancies van ser propícies perquè sortís a la llum la revista.

Els protagonistes d’engegar-ho van ser els membres de la mateixa directiva, que van acceptar la idea, però, és clar, també els redactors, l’equip que va col·laborar-hi, i en particular el

12

Salvador Magre continua formant part de l’actual equip de redacció

Tot aquest caliu va acompanyar la fita que es va aconseguir mesos enrere: descarregar el 5 de 8. Va ser sensacional, en aquell moment és com si estiguéssim flotant, més a prop del cel que de la terra. Es això el que em va donar estar col·laborant amb la revista: fer alguna cosa que em relacionés amb la Colla Joves i fer-me-la sentir més a prop que mai. Aquell any la meva dona també estava embarassada del meu fill; tot va coincidir amb l’aparició de Foc Nou. Com van ser els inicis? La colla partia de zero en aquest tema.

Salvador: No va ser gens fàcil perquè no es partia de cap base. Per sort, a la impremta havia vist alguna revista del món casteller i això ens va ajudar a guiar-nos. La tasca més complicada va ser, sobretot, buscar gent involucrada que acceptés escriure els articles, que els entregués dins el termini establert...

Tot i això, la resta va anar molt bé. El més important és la continuïtat de les coses, i la revista també va passar per alts i baixos. Malauradament la gent es va fent gran, es cansa, i per aquest motiu, entre d’altres, ha passat per aturades, no han estat 30 anys seguits de Foc Nou. Sort que a l’entrar el Josep Fernández com a president, m’ho va tornar a comentar i a partir d’aleshores continuem endavant.

Carles: És cert que la colla partia de zero però crec que ho va fer força bé i l’equip de la revista, el d’aleshores, com tots els que hi han passat al llarg dels anys, hi va posar tota la passió i l’esforç que es mereixia. Un dels temes que es van debatre va ser el de l’estil de revista, la seva línia editorial, així com el nivell de vinculació o independència respecte a la directiva. En concret, la Colla pagava la revista i aleshores es podria entendre que la directiva exercís algun tipus de control o supervisió. S’ha de dir que en això hi vam posar un xic de diplomàcia perquè nosaltres acceptàvem que la Colla entengués la revista com un òrgan de difusió, però a la vegada nosaltres volíem un nivell d’independència. I finalment es va produir aquest equilibri.

L’estil que ens guiava era el de fer una revista de la Colla però no únicament per a la Colla. Vam defensar una línia amb què la revista pogués ser llegida per qualsevol persona del món casteller, inclús per persones de la colla vallenca rival. Sé que això no és fàcil, i pot semblar poc pro-Colla Joves, i en especial a Valls, bressol dels castells. Aquesta línia editorial va permetre que escriguessin per a la revista persones de Valls alienes a la Colla. Algunes ho varen fer amb pseudònim. I totes elles van agrair l’oportunitat de col·laborar. També es va crear una secció d’entrevistes a persones d’altres colles, secció que vam batejar com “Galeria d’Amics”.

Quants números es publicaven a l’any? Es continua exercint el mateix sistema?

Salvador: Al principi es va intentar fer 4 revistes l’any, és a dir, la revista de la temporada castellera que abraça de juny a desembre. I al llarg dels 30 anys s’ha volgut mantenir aquesta periodicitat, coincidint també amb dates claus de la temporada.

Carles Herèdia va ser el primer director de la revista

Segurament hi ha gent que no sap d’on ve el nom de Foc Nou. Què significa? Per què es va escollir?

Carles: Si no m’equivoco, el local que la Colla utilitzava pels assajos havia estat un saló de ball que s’anomenava Foc Nou. Desconec per què tenia aquest nom i si era perquè la gent en sortia molt acalorada. Sigui com sigui, ens va ser força fàcil i molt intuïtiu poder escollir el mateix nom.

Per una banda es tractava de preservar el nom del local que utilitzàvem, recordant-lo i admirant-lo. Per altra, era un reconeixement a la tradició, a allò antic, popular, real. Així mateix, la revista apareixia per les dates dels focs de Sant Joan. La màgia de la vida nova, del foc nou, de la regeneració, de l’esforç i de recollir els fruits de la terra com feien antigament els pagesos en aquelles dates properes a collir el blat.

Salvador: El nom és molt curiós perquè batejar la publicació “simplement’ com a revista de la Colla Joves era molt senzill, massa esperat. El local social de la colla es deia Foc Nou i vam aprofitar aquest nom per la revista per marxar una mica del més habitual.

13

L'entrevista: 30 anys de Foc Nou Recordo que, quan la vam tirar endavant, també existia una altra publicació, però de caire religiós, que portava el mateix nom. Aleshores per no tenir problemes vam haver de registrarla com a Foc Nou, revista de la Colla Joves Xiquets de Valls.

S’ha canviat el tipus de lletra, el logotip, en definitiva, s’ha modernitzat la imatge però el nom encara continua vigent fins a l’actualitat.

Quin és l’objectiu de la revista?

Salvador: Al principi, la revista es va fer per informar la gent de la colla. I, sobretot, més que la gent de la colla que és la que ja ho viu cada dia, a aquelles persones que són simpatitzants que no vénen a totes les sortides, que no trepitgen cada setmana el local, per poder-los fer arribar tota la informació al llarg de la temporada. La colla ha d’estar molt orgullosa de disposar d’una revista així.

En definitiva, es tracta de fer una revista informativa de cara a la gent de la colla i explicar el màxim de coses possibles sobretot amb moltes fotografies.

Com ha canviat Foc Nou al llarg dels anys? Quines diferències hi trobem dels primers números als últims?

Salvador: Els primers números eren molt complicats: s’havien de picar els textos, buscar algú que els corregís, portar-los a la impremta, aquella foto que no havia quedat bé s’havia de tornar a fer... Portava més temps preparar tot això que imprimir la revista. Ara amb el digital s’ha agilitzat tot molt més.

Eren en blanc i negre i depenent del material que disposàvem, acordàvem les pàgines. Es van treure números de 22, de 40 pàgines. Amb l’era digital, ens hem mentalitzat a fer unes pàgines fixes, 32 cada número i són en color. Si hi ha material que “sobra” el guardem per a la pròxima edició, i si ens falten pàgines, demanem a algú si ens pot donar un cop de mà amb algun escrit. Per sort a la colla hi ha gent que escriu de tot, no només de castells. Abans era impensable trobar en una revista contingut de muntanya, de música o futbol, entre d’altres.

Els primers números el contingut era estrictament casteller, tret d’alguna col·laboració, i a mesura que van anar passant els anys, també es tracten altres temes d’interès. És curiós com abans també es publicava informació d’altres colles, però actualment no ho fem.

Hem de destacar el paper de les noves tecnologies i les xarxes socials, eines molt útils. Hi ha un equip de gent que està digitalitzant tots els números, per poder-los penjar a la pàgina web i que tothom hi pugui tenir accés. Ara, el contingut no només és escrit pels castellers, sinó que gràcies a les xarxes socials, s’obre a tothom que hi vulgui participar. Un clar exemple n’és el concurs fotogràfic Foc Nou organitzat a través del Facebook. La imatge que aconsegueix més vots es converteix en el pòster central d’aquell número.

14

Portada del número 1 de Foc Nou

Crec que en l’actualitat és una de les publicacions de més qualitat dins el món casteller.

Què enyora d’aquella època en què formava part de l’equip de la revista?

Carles: Enyoro l’època en general, però proposaria convertir l’enyorança en reivindicació. Aquells temps eren d’humanisme i esperança. No parlo de la Colla sinó del món en general.

L’economia estava al servei de les persones, no pas les persones al servei dels números, freds i inhumans. Òbviament és una opinió molt personal i segurament trenco aquelles bases que espereu d’una entrevista, però permeteu-me ser sincer i espontani. No puc estar callat davant del que està passant amb decisions tristes vingudes del nord, d’altres llocs que no són els nostres, acompanyades de foscor.

Davant d’això se’m presenta el record de Foc Nou, que il·lumina, que dóna calor. Record d’una època d’emocions on allò humà, com el pom de d’alt i l’enxaneta, estaven per damunt de tot.

La revista ha estat ulls de millors i pitjors temporades. Us ve al cap alguna edició especial?

Salvador: Recordo que l’any 1986 va ser fantàstic a nivell casteller i també vam tenir molta feina a la revista. Això sí, vam

xalar moltíssim fent-la! Aquell any van sortir a la llum dues edicions especials en només dos mesos: una al mes d’octubre amb motiu del Concurs de Castells. La colla va quedar en segona posició i va aconseguir carregar el 4 de 9 amb folre. I l’altra, al novembre, amb un especial Santa Úrsula. Aquell 1986 la Joves va descarregar el primer 3 de 9 amb folre del segle XX a més de carregar el 4 de 9 amb folre i completar el 5 de 8.

Actualment, qui forma part d’aquesta aventura?

Salvador: Entre l’equip de redacció i els col·laboradors, actualment, som una dotzena. Abans era diferent, hi havia la figura del director i l’equip de redacció, i a vegades es posaven més noms perquè així donava la sensació que quedava més ple, i com més gent millor. No té res a veure.

utilitzaven frases amb molt significat, per exemple aquella de Montesquieu que deia: “Un poble defensa amb més fermesa els seus costums que les seves lleis”.

L’any 1995 la Joves va establir el premi Joan Ventura i Solé en homenatge a la seva persona. I enguany, el guardó que s’ha entregat a la Nit de Premis de Valls ha caigut en mans de la revista Foc Nou. Salvador: Joan Ventura Solé va ser una persona que va anar molt bé a la revista. Va donar-hi un impuls molt important abans d’introduir-se en el món de la política i hi va donar categoria. Estem molt contents per haver rebut aquest premi per tot l’esforç dels qui, al llarg d’aquests 30 anys, han estat treballant de manera desinteressada.

A l’equip de redacció actual hi tenim la Roser Llagostera i la Montse Solé. Un servidor s’encarrega de les tasques de coordinació i el Josep Maria Urquia porta els temes de publicitat.

A banda de la redacció hi ha altres fases, però, que són vitals.

Per exemple, la maquetació i impressió que actualment ho porta el Josep Ramon Marquès (JR), que fa una feina brillant en aquest àmbit. La veritat és que he quedat impressionat del salt digital, jo que sóc de la vella escola... I com no, gràcies a totes les empreses i establiments que ens donen suport econòmic a través dels seus anuncis, avui podem tenir a les mans un nou número de Foc Nou. Recordeu alguna situació simpàtica que us ha passat en aquests anys?

Carles: Una anècdota curiosa va ser la rebuda de la visita d’un capellà per a dir-nos que no hi havia cap problema perquè anomenéssim Foc Nou la revista. Recordem que ja hi havia una altra publicació eclesiàstica que portava el mateix nom. Va ser tota una gentilesa per part seva i de la seva institució. Com veieu, el nom de la revista té una forta simbologia!

Salvador: Recordo força anècdotes o moments simpàtics, com per exemple anar a dalt a veure el president o cap de colla i perseguir-los perquè no hi havia manera que fessin l’article!

Ja devien tremolar en veure’m. Ara també passa això, no tan exagerat, però crec que també s’amaguen quan veuen que els persegueixo. És força complicat que tothom entregui el material en el termini marcat.

Enguany Foc Nou celebra els 30 anys d’història. Amb què us quedaríeu de tots aquests anys?

Carles: La revista està d’aniversari i és imprescindible el suport de tota la colla per tirar endavant aquesta publicació durant molt de temps més. Em quedaria amb tot. Es van fer i es continuen fent molt bons números. Es van publicar articles molt interessants i alguns amb molt bon valor històric, com també escrits abordant aspectes antropològics, i d’altres, tocant temes “d’enginyeria i arquitectura” dels castells.

Fins i tot la publicitat era molt bona, amb anuncis de qualitat i amb molt significat cultural i simbòlic. Les entitats anunciants

Cartell inaugural de l’Academia de ball Foc Nou

15

Diada de Sta. Úrsula, Valls - 23 d’octubre del 2011 Quatre de nou amb folre descarregat 24 anys consecutius descarregant castells de 9

Presentaci贸 del bus de la Colla 24/01/2013

La canalla de la Colla “Sí, sí, sí... marxem cap a París!’. Aquests crits es podien sentir a la portalada de la plaça del Blat un cop vam acabar l’actuació de Santa Úrsula. Després de tota la temporada que havia fet la nostra canalla, el seu comportament excel·lent en cada actuació i el seu afany de superació dia a dia... vam creure convenient que s’havia de premiar amb un bon viatge. Un viatge que ells recordessin per sempre i que s’havien guanyat amb escreix.

Així que el 17 de gener la canalla que havia realitzat castells de gamma extra aquesta temporada, i l’equip de canalla, quasi al complet, vam marxar rumb a París.

La programació inicial del viatge era estar a Disneyland París del 18 al 20, i el dia 20 aprofitar per anar a veure alguna cosa de París (torre Eiffel, etc.). Però les inclemències del temps van fer que canviéssim de plans a última hora, i la ruta per París quedés pendent (potser per un pròxim viatge... qui sap).

D’aquesta manera, vam passar dos dies sencers al parc d’atraccions, dormint en un hotel de dins del parc i visitant els dos parcs que componen el complex.

El temps no ens va acompanyar gaire: feia fred i ens va nevar a estones. Però com que a la nostra canalla no els espanta res, el fred tampoc els va aturar!!! I van gaudir cada minut que van passar al parc. Això sí, el paisatge que ens va deixar la neu va ser de postal!

Van ser uns dies plens d’anècdotes, molts riures i sobretot uns dies de convivència tots junts que sempre recordarem.

Un gran final per a una gran temporada!

I ara ja ens trobem a les portes del que serà una altra temporada, esperem que també magnífica per a la colla. La canalla ja torna a tenir ganes de demostrar al món casteller qui són i el nom que porten a la seva camisa.

Sempre i per sempre: LA MILLOR CANALLA DEL MÓN! L’Equip de Canalla

18

Després d’uns quants mesos sense veure’ns i un viatge ben merescut a Disneyland París, la temporada ja ha arribat i la canalla amb molta força ha començat!

Ens agrada fer moltes coses junts i la primera trobada que vam fer va ser anar a menjar la mona a la masia del Josep M. Queralt.

Durant aquell dia, vam fer una fideuà, vam menjar unes mones boníssimes i vam passar la tarda jugant. La Sentosa i la seva família ens van ensenyar l’Easter egg hunt, una tradició de buscar ous decorats que estaven amagats. Hi vam jugar en equips.

Les sortides fetes fins ara han anat molt bé, tot i tenir canvis en els pisos superiors. Ha debutat canalla a totes les posicions. Totes les hores d’assaig s’han reflectit en aquestes sortides!

Per continuar tan bé com fins ara, us esperem als assajos a dos quarts de 8 els dimarts i dimecres. Així, de ben segur, repetirem i millorarem la temporada anterior.

L’equip de canalla

19

La canalla més de prop

Ismael García

Jose Minyetty

Zoraida Pedrosa

1. Quin castell t’agrada més?

El 5 de 9 amb folre.

2. Quin van ser el teu primer castell i en quina posició?

El 5 de 8 d’aixecador, l’any 2012.

3. Un desig per aquesta temporada...

Fer el 9 de 10 amb folre i manilles amb l’Ismail i el Quim (riu).

1. Quin castell t’agrada més?

El 4 de 9 sense folre.

2. Quin van ser el teu primer castell i en quina posició?

El 4 de 8 d’aixecador, l’any 2007.

3. Un desig per aquesta temporada...

Descarregar el 4 de 9 sense folre a dosos.

1. Quin castell t’agrada més?

El 2 de 8 sense folre.

2. Quin van ser el teu primer castell i en quina posició?

El 4 de 8 d’aixecadora, l’any 2004.

3. Un desig per aquesta temporada...

Descarregar el 4 de 9 sense folre a sisens.

20

VII Jornada de Prevenció de Lesions

Taller de folres vermells a la VII Jornada de Prevenció de Lesions

Lleida, Sabadell i Reus, entre els assistents

Per un infant, formar part d’una colla castellera és una “experiència positiva” en termes generals. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi psicològic encarregat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya que es va presentar el passat mes d’abril en el marc de la Jornada de Prevenció de Lesions en el Món Casteller a Tarragona. Aquesta dissetena edició de la Jornada, organitzada per la CCCC, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Pataquers de la URV i el Grup de Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller, ha suposat un rècord absolut d’assistència, amb més de 350 participants de prop de 60 colles diferents.

Entre els participants, hi havia membres de colles com Sabadell, Lleida o Reus, que aquest any treballen per poder fer el salt als castells de nou pisos. Els castellers de la Colla Joves, més enllà de mostrar la seva tècnica a l’hora de lligar els folres, també van explicar el perquè d’algunes decisions com, per exemple, la manera com les crosses col·loquen els peus o com se situen els girats. Tot plegat en un matí de dissabte en què els assistents al taller van sortir amb un bon regust de boca i assegurant que els havia servit per aprendre força coses.

La Colla Joves Xiquets de Valls també hi va ser present amb un taller de folres que es va realitzar en dues sessions i on més d’una vuitantena de castellers de diverses colles, fins i tot de l’altra colla de Valls, es van interessar per la manera com els del carrer d’en Gassó treballen aquests suports. Després d’una explicació teòrica, en la qual es va repassar l’evolució dels folres al llarg de la història, els assistents van realitzar una pràctica durant la qual es van lligar un parell de folres.

El de la Joves va ser un dels tretze tallers tècnics que van tenir lloc durant la XVII Jornada de Prevenció de Lesions, que es va dur a terme al Campus de Jurídiques de la URV el passat 6 d’abril. La Colla Jove de Tarragona va mostrar la seva tècnica a l’hora de lligar el cinc, els Xiquets de Tarragona van explicar com col·locar adequadament els cascos a la canalla i els Minyons van parlar de la preparació física del pom de dalt, per posar-ne altres exemples.

La canalla es diverteix Pel que fa a les ponències de caràcter més científic, que es poden trobar al web de la Coordinadora –www.cccc.cat–, cal destacar un parell de consideracions: el debat plantejat sobre la necessitat que els castellers hagin de sotmetre’s regularment a revisions mèdiques i els resultats de l’estudi psicològic de la canalla castellera. Amb dades tan interessants com que la canalla que puja als castells ho decideix de forma autònoma i que el grau de diversió que experimenta és superior al que s’aconsegueix en activitats com el bàsquet o el futbol. I que, a diferència del que es pugui intuir des de fora, l’ansietat que tenen els infants abans de pujar a un castell no dista gaire de l’estrès que pateixen abans d’un partit de futbol o abans d’una competició de gimnàstica rítmica.

La novetat de les jornades d’aquest any ha estat la ponència sobre la prevenció de lesions a les colles universitàries que, curiosament, va ser on es va generar el debat més intens.

La implantació del casc als poms de dalt de les formacions universitàries, en fase d’estudi fins el 2014, és un aspecte que, com es va posar de manifest, encara caldrà treballar.

De moment, es desconeix on se celebrarà la jornada l’any vinent, però és evident que val la pena ser-hi present no només per ensenyar la nostra tècnica, sinó també per aprendre com es fan les coses en altres llocs. Sempre és interessant!

Raquel Sans

21

Sortides

Vilanova i la GeltrĂş 21/04/2013 3 de 8 4 de 8 5 de 7 Vano de 5

Perafort 05/05/2013 3 de 8 4 de 8 5 de 7 Vano de 5 4 pilars de 4

22

Montblanc 12/05/2013 4 de 8 3 de 8 5 de 7 Vano de 5 3 pilars de 4

El MilĂ 19/05/2013 4 de 8 3 de 8 (id) 5 de 7 3 de 7 pilar de 5

23

Sortides

La Torre de l’espanyol 19/05/2013 5 de 7 3 de 7 4 de 7 4 de 7 4 de 7 amb pilar pilar de 5 2 pilars de 4

El Vendrell 02/06/2013 pilar de 5 4 de 8 5 de 8 intent 3 de 8 5 de 7 vano de 5

24

Sortides a la muntanya

La serra del Montsant

La Talaia del Montmell

Uns dies després de les festes de Nadal, i ja que no va ser possible fer-ho durant les festes de la colla, el grup de la secció de muntanya va programar un parell de sortides per les muntanyes de les nostres contrades. Una al gener i l’altra al mes següent, al febrer.

L’altra sortida la fem un mes després, el dia 9 de febrer. Avui anirem a pujar la Talaia del Montmell, aquest cim que és ben visible des dels afores de Valls. Es troba a cavall de les comarques de l’Alt Camp i del Baix Penedès. Per anar-hi cal que anem a la Juncosa, on deixarem el cotxe. Des d’aquí ens dirigim, envoltats de parades de vinya i bosc, sempre amunt fins a arribar a l’àrea recreativa del Montmell, que cal dir que està molt ben cuidada. Ara comença la pujada forta per un petit sender fins a trobar l’ermita de Sant Miquel, que està oberta i es pot visitar encara que es troba en un estat lamentable però no abandonat. Seguim cap amunt fins a passar un petit collet on comença la carena que seguirem ara més planer. La vista és immillorable mentre tirem amunt, i per fi arribem al cim de la Talaia, fem parada i fonda i ens esplaiem de la vista.

El dia 12 de gener vàrem anar a la serra del Montsant. Per als qui no ho saben, el Montsant està situat al Priorat, darrere de la serra de Prades, i per anar-hi cal situar-nos a la petita població de la Morera de Montsant, on deixarem els vehicles. La visió de la serra des d’aquí és magnífica. Avui començarem l’excursió pujant per un dels graus més bonics, el grau de Salfores, que ben aviat ja fa forta pujada. Esbufegant força arribem a dalt de les parets on la vista és, senzillament, espectacular, tot el Priorat és sota els nostres peus. Passant pel lloc anomenat el racó de missa enfilem el darrer tram que falta per arribar a la serra Major; ara sí que som a la part més alta del Montsant.

A partir d’aquí ens arribarem al clot del Cirer, que per als que no l’hagin vist mai els diré que es un lloc únic (si algú hi va alguna vegada ja m’ho dirà). Ara anem cap al pi del Cobert i al piló dels Senyalets, un lloc força emblemàtic de les excursions pel Montsant.

La tornada la farem pel grau de la Grallera, que és el camí ral que antigament utilitzaven la gent de la contrada per anar cap a la part de les terres de Lleida. Per tant, és el lloc mes fàcil per pujar o baixar de la serra Major. Quan arribem a la Morera hem fet uns 10 km i un desnivell acumulat de 520 m. Estem cansats, però amb ganes de tornar-hi.

El descens és pel costat contrari d’on hem pujat. Una molt forta baixada ens porta a un camí força arreglat que pel mig del bosc ens retorna a l’àrea recreativa, i des d’aquí a la Juncosa.

Hem fet uns 10´5 km i un desnivell de 530 m.

Cal dir que ambdues excursions són ben aptes per a tothom i que fóra bo que la colla en repetís alguna amb força gent, ja que un dia a l’aire lliure és bo per a la salut, tant de la gent com per a la colla en general.

Joan Roig

25

Més que castells

L’assemblea escull Jordi Guasch com a cap de colla de la temporada 2013 El 15 de febrer, la Colla va celebrar l’assemblea anual ordinària.

L’elecció d’un nou cap de colla era el punt més important de l’ordre del dia, i la candidatura encapçalada per Jordi Guasch va rebre el suport dels assistents. Guasch encapçalava una junta tècnica continuista, amb pocs canvis respecte a la de l’any anterior. Pere Rico i Josep Maria Queralt assumien els càrrecs de caps de colla adjunts, mentre que el mateix Rico i Francesc Inglès quedaven al capdavant de la canalla. Dani Casas i Pep Oller s’encarreguen de pinyes i folres. D’altra banda, es va ratificar la continuïtat de Josep Fernández com a president i de la junta administrativa, i es va votar el posicionament de la colla pel que fa al dret de decidir, amb un resultat favorable.

L’assemblea va transcórrer amb molta tranquil·litat i va durar menys de dues hores.

La Colla enlaira un pilar de 5 amb motiu de la Gran Festa de la Calçotada La Colla Joves va participar, un any més, en una nova edició de la Gran Festa de la Calçotada de Valls. Es tracta d’un dels actes que, cada any, aplega més de 30.000 persones pels carrers i places de la capital de l’Alt Camp.

La festa, que va tenir lloc el passat 29 de gener, gira al voltant d’aquesta ceba dolça tant preuada a les nostres terres i reuneix diferents concursos, entre ells el de qui menja més quantitat de calçots o de qui és capaç d’elaborar la millor salsa. La Colla dóna suport a aquesta cita anual enlairant un pilar de 5 a la plaça del Pati, indret que, com és habitual, presentava una gran afluència de visitants just abans de començar el concurs de menjar calçots.

Una placa recorda el primer 7 de 8 de la història descarregat per a la Bisbal L’any 2012, la Colla assolia una molt bona actuació a la Bisbal del Penedès el 15 d’agost. Va aconseguir-hi anotar-se, tots descarregats, el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 7 de 8.

El 4 de maig d’aquest 2013 la Joves va tornar a la Bisbal per a participar en l’acte d’inauguració i descoberta de la placa commemorativa d’aquest primer 7 de 8 descarregat a la història en aquesta localitat.

A partir d’ara aquesta placa es podrà veure a la façana de la Societat, a la mateixa plaça on s’hi fan els castells. La Colla, que vaarrossegar força camises a l’acte commemoratiu, hi va enlairar un pilar de 5. Després va ser el torn dels parlaments, entre ells, el del president Josep Fernández, i a continuació, els assistents van poder gaudir de coca amb cava.

26

Ja està disponible el calendari de butxaca amb les actuacions de la temporada Els castellers i castelleres de la Joves ja podeu trobar al local de la colla el calendari de butxaca amb les dates i els llocs de totes les actuacions d’aquesta temporada. Un calendari molt útil que sempre es pot dur a sobre perquè no oblidem cada una de les cites vermelles d’aquest any.

Les imatges que acompanyen el material són les del 4 de 9 net carregat i el 5 de 9 amb folre descarregat per Santa Úrsula 2012.

Les dones de la colla, en un calendari Les castelleres de la Colla Joves, juntament amb les de l’altra colla de Valls, han protagonitzat enguany el calendari de l’Associació de Dones de Valls.

Un total de disset fotografies cedides per Marta Arjona, Aura Domènech, Neus Llurba i Abigail Reverté il·lustren els mesos de gener, març, maig, juliol, setembre i novembre.

Hi apareixen gralleres, castelleres de tronc, de pinya i del pom de dalt, com a petita mostra de la gran contribució que han fet les dones als castells, a Valls i arreu de Catalunya, especialment des de finals del segle XX.

Santa Úrsula tornarà a ser l’escenari del Fòrum Casteller Valls viurà el tercer Fòrum Casteller durant la propera fira de Santa Úrsula, els dies 25, 26 i 27 d’octubre. El Fòrum, en el qual la Colla Joves participa com a membre del comitè organitzador, mantindrà les línies generals de les edicions anteriors, amb el Simposi al Teatre Principal i la Fira Castells al Pati com a pals de paller.

Pel que fa al Simposi, girarà al voltant de dos eixos temàtics: el paper de la dona en el món casteller i el finançament de les colles, de les seves estructures i les seves actuacions. Tothom que ho vulgui pot presentar comunicacions sobre aquests temes, enviant-les a simposicastells@tinet.cat o través d’un formulari al web de l’Ajuntament, fins a finals del mes de setembre.

Cal dir que, per primera vegada, la Universitat Rovira i Virgili atorgarà crèdits als estudiants que assisteixin al Simposi.

27

L'actualitat a la Coordinadora Aquest mes de març passat, es va escollir una nova junta de la Coordinadora (CCCC) per als pròxims tres anys, en l’assemblea general ordinària celebrada al Vendrell. Una vegada més, la nostra Colla en formarà part. La Coordinadora ha iniciat una nova etapa amb la presidència del representant dels Nens del Vendrell. Com que per estatuts de la CCCC, s’han de renovar com a mínim tres colles en la junta, hi ha hagut les baixes dels Castellers de Barcelona, Esplugues i Salt, i les altes de Sabadell, Badalona i la tornada dels Minyons de Terrassa. De les que ens mantenim a la junta, continua el mateix representant dels Nens del Vendrell, Sagals d’Osona i de les Colles de Valls; les altres l’han canviat (Xiquets i Jove de Tarragona, Castellers de Vilafranca i de Sants, i Capgrossos de Mataró).

Aquesta nova junta comença amb grans reptes. La gestió de l’èxit del castells i de la crisi econòmica són, i sembla que seran, les principals dificultats.

•

L’èxit del fet casteller ens enorgulleix a tots, però implica un augment de riscos que fins ara no teníem. Per una part hi ha organitzacions públiques (administracions) i privades (empreses), externs al nostre món, que intenten i intentaran apropar-se per transmetre la imatge que estan alineats amb els nostres valors. Per l’altra, hi ha els interns. Les colles haurem de conviure amb el fet que tothom vulgui un pilar per la seva “festa”. Estar de moda implica que ens poden venir ofertes temptadores gens tradicionals (coherents?, ètiques?). També caldrà tutoritzar la creació de noves colles, perquè hi ha il·lusió en molts llocs on fins ara no es feien castells (o que se n’havien fet i havien plegat). En aquests moments estem al voltant de les 75 colles, de les quals quasi un 30% s’han incorporat en aquests últims anys, i cal crear canals correctes per evitar que pugui aparèixer algun grup que intenti fer castells sense cap tipus de garanties (proteccions, assegurança, tècnica...), amb el risc de patir algun incident que malmeti la imatge de tot el món casteller.

•

Per altra banda hi ha la crisi econòmica, que obligarà a replantejar el model de la Coordinadora per poder-ne garantir la continuïtat. De la mateixa manera, cal donar resposta a la necessitat financera de les colles. Per això s’organitzaran jornades i aprofundirem en l’estudi per millorar la gestió econòmica de les colles, per poder fer estalviar diners i buscar noves formes de finançament mantenint-ne l’essència.

•

Tot això es farà a més a més de seguir amb els objectius fundacionals de la Coordinadora, com la gestió de l’assegurança, o la millora de la protecció i la difusió del món casteller.

28

Tot i portar només un mes i mig, que en principi només s’hauria hagut de dedicar a iniciar l’organització d’aquesta nova junta, ja han aparegut problemes. Una conseqüència del difícil moment econòmic que estem passant tots és que algunes colles han optat per posar-se publicitat per aconseguir diners quan hi havia un acord de totes les colles de no fer-ho. Ara, caldrà replantejar què volem ser i acceptar les conseqüències de la decisió que prengui la majoria. Personalment crec que la crisi actual del nostre país, en part, és provocada per l’ambició.

Molta gent, empreses i administracions, han fet més del que podien perquè tenien diners fàcils, i en el moment en què han vingut dificultats, en lloc d’adaptar la despesa, han continuat gastant, intentant aconseguir més ingressos, i molts ho han acabat perdent tot. La nostra colla s’ha fet la casa (el local) de mica en mica, sense deixar de fer actuacions a l’estranger, grans festes i grans accions de responsabilitat social. Això ha estat possible gràcies a l’esforç de tots, que ha consistit a passar-hi hores treballant-hi físicament, fer donacions econòmiques personals, organitzar tot tipus d’activitats per aconseguir diners (rifes, quines, sopars...), etc. Jo vull ser d’una colla que aconsegueix els castells i tot el que té amb la seva suor. És un debat molt important: depèn de com es faci, es pot produir un fractura que impliqui la creació de dos grups (dins una mateixa Coordinadora, o no?). Crec que cal analitzar bé les futures conseqüències, i espero que ho puguem reconduir cap a la millor solució per a tots.

Josep M. Cortès

Resum actuacions temporada 2012

29

Benvinguts a la Colla

Júlia Frías Banqué nascuda el 22 de gener de 2013 filla dels companys Àlex i Mariona

Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com 30