focnou 66

Octubre del 2001 r VALLS

. Nfm.

66

Preu: 300 ptes.

COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

I

NOU

FOCffi r#91'

!{W

-.

-ChampiofAvda. Francesc Gumd i Ferran, s/n Tel. 977 60 2A 12'Valls (Tarragona)

M CsixqTcrrrsgorur

Focl{ou f- tr, rln€ro 55, setembre,octubre del 200I EtctJosep \1. Climent i Ferr6 Eli & fcrdacci6: Juli Cases, Francesc M. Climent, I[ ]+. -Iordi Climent, Andreu Garcia,Jordi Secall.

IrB Cd.he IJus slsona, Pere Ferrando i SalvadorArroyo f,qrf= -fxdi Climent, Arxiu CfXv i Magi Mallorqui hc-ior_\ruu r -ftv h'i lntarge: imarge y, sL htt=tu- Grariques Morrcunili. sL T-1133€3 Q-rf-r h C,*r-trtn \iquers de \alls. c/ d'en Gasso, 20.

E 'r tri i! 61 ' Fax 977 60 93 9L -J b dhh.rracio de la Diputacio de Tarmgona rdCrrl Cr-rmrrc'al de l'AIt Camp hp www.collaioves.com flr -\-or. s'edita en foffnat digital a: hp. rr*-.iovesxiquetsdevalls.com amrr Qi s1'6sxiquetsdevalls.com EI r!.lt

9

1

GeneElihi de Catalunva

;;;;;i;,;il;il;u

.i;;,1'

Editoriol ._rjir -c:

--.E!

=

-::

_

:u'lestes ratlles serem ja

:,,r_

Els Xiquets de Valls i les antigues toffes i torretes, per Lluis Solsona 6

L'entrevista Temporada 12

L'Arbog, l77O:L'Atapuerca del fet casteller penedesenc, per Pere Ferranclo i Saluaclor Arroyo Actualitat

18 21

Fil directe

22

Del primer al segon lloc. Dues ddcades de concursos (II), perJoan Roig

24

societat

26

duria

a les

portes de Santa

ens quedaya descarregar el dos de nou

E Ir_a- :-: -- :-:-*rt. norn6s un s'intentari dur a la prictica, el

- !t -:- responsables de la Colla.Nosaltrres hem .r- =-:--.:!: :.<r tenir en compte els diversos escenaris r -ri-rr- (-- -\--: :.rnb tota objectivitat i amb racionalitat.

-IrE

Junta t€cnica

a

bastir un castell que ningri no hagi fet encara. Segu-

lament tots pensarem immediatament en el tres de nou.

Qud ens caldria valorar abans de decidir per quina de les

rtr r rn ,-;.jcs Per akd, en el cami cap a Santa Ursula < :ri: :N::=grr aquest castell.Tampoc no ha pogut ser a k'-- -s ': -<> 'i ens les explicaran els tdcnics. iE- -.r:j -uJe. De plantejaments n'hi pot haver molts -r

Editorial

Aixd pricticament ens fa pensar en un castell amb folre i manilles, diguem que el tres de deu. L altra direcci6 ens

=<: rmportant de la Colla, el sef o no ser de la 1- orcctius de Sant FElix gaireb6 s,han aconse-

F-r'r rjli r r :r -_. t_

Sumori

cL.

11

r. \\.-.,. r:{-enari podria basar-se a intentar acabat k:1:. _ _q :=::::lt rnacabada.Aquest plantejament ens du-i -. si,-,.:-..c:t: .i f-er un diada de Santa Ursula amb els

<:-<--. -:\:. . quatre de nou, cinc de nou amb folre i r r _< -, ':, ,ire i manilles.Fariem,en el cas d,aconser-ri--. j :.=:.-::r millor actuaci6 i descarregariem un cas_

:--r , , _; encara no ha assolit completament. En-__-.<-- :. h,r descarregat el cinc. De pas seguim in-:'-J:' - .-- -.:u el dos de nou amb folre i manilles.

- \-. :. r:-cneri es basaria en elfet de deixarlafeina --:-l

-- ,-:-

:r-r-rc-: t<i : _lt,] altra ocasi6 i fer un pas endavant cap

a

-: i--.: -.r.r" .\guest decisi5 ens podria dur en dues dir-- :r :,tlcs. Lna seria la d'furtentaf aconseguir un =--:.

dues direccions anem? Un castell amb folre i manilles tots sabem qud requereix: molta gent als assaios i molta disciplina. Per tant, cal pensar si complim o no aquests requisits. I cal pensar tamb6 en el terrible patiment que ha de

suportar la base del castell. La complicaci6 6s ala pirlya,al folre i a les manilles. El castell que s'ha d'aguafltaf a dalt segurament 6s m6s frcil d'aconseguir.

L opci6 del tres de nou no 6s ficil tampoc. Cal assajar-lo tamb€. Els requisits s6n possiblement m6s senzills d'acomplir, perd el castell en si t6 una dificultat tdcnica immensa.Tant un castell com l'altre demanen, ens sembla, treballar tota la temporada en aquesta direcci6. El tres de deu amb folre i manilles s'ha demostrat que 6s vital per a un concurs, si no 6s que siguem capaqos d,influir en un canvi en les bases. El concurs 6s l,any qlre ve.

El tres de nou estaria,gaireb6 amb tota seguretat,m6s en sintonia amb el pensament tradicional de la nostra colla i de cada un dels membres. Si en alguna cosa hem sobresortit clarament, 6s en el fet posar damunt la taula els castells de nou pisos sense folre. Ens permetria alhora intentar marcar la palota dins el m6n casteller i seguir defensant la idea que l'essdncia dels castells es troba despullant-los de folres i manilles.

La tria no 6s f)cil i el temps ens acuita. La decisi6, quan llegiu atxd,ja hauri estat presa. Tots seguirem amb empenta el que ens marquin. Esperem que l'encertin.

I

FOC

NOU a;

'-"-' r $anta Ut€ula nO et quedi5"'e cil$e ,

_ _ ,,,,., .-

4-

',r,.,r]rr,.:,4r,,,,,,..,,.,,

,.4,.., ,.

TREBALLS EN PEDRES, MARFR_ES,-G RAN ITS ESPECIALITAT EN LAPIDES

g77 60 63 33.43800VALLS (Tarragona) llla del pol[gon, Nau 15.Tel.

FocW'

Junto Tdcnico &,.

s

ll

fl cop russada lapat estiuenca de la tempo*-crgi hem tingut les clissiques actuacions d dagOst i setembre, ens toca, a la J]ud;lta fc-ftrbalanq del que portem de temporatr$rs creiem que ha estat forqa positiva. k b ectuacions d'Igualada i Firagost, en kr$ no ram poder assolir castells de nou, b rr--les que ens yaren deixar un regust -Gfretuie.

# --;tr

llil.lii:

1:

Si fem nrimeros rreurem que des del 15 d'agost fins a l'11 de setembre hem fet un total de 9 castells de nou, encara que a tots ens agradaria augmentar-ne la quantitat, aixi com tamb6 la gamma.Tanmateix, s6n dades esperanqadores.

Creiem que hem de ser optimistes per rtrontar la recta final de la temporada, perb no conformistes, i per tant hem de preparar l'octubre perferuna diadade Sta.Ursula d'alt nivell.Ja fa dies que tots plegats hi treballem (folres, pinyes, canalla, assajos...), perd ens cal que tots i totes, ara m6s que mai, demostrem un cop m6s que laJoves

Dl{lrts. h rEsta d'acnracions han

estat prou que hem millorat el registre histd ia h Crlla fins ara: per la diada de St.

--ir}\ & li---i Gcarregar el 4 de ) acompatyat del 2 ftE i manilles carregati el 3 de 9 amb -rftd lO & -tembre vam fer el 3 de 9 amb ft-qr rzm repetir el dia 11 a Montblanc;per E G de 16 h f6rem dos castells de 9.

6s laJoves! PIT

Visca la CollaJoves

-Tr_ss

,-\ /r-

I FORA! !

\

YG \3 Su**rr ADMrNrsrRArruS Alt

re#'

Camp, S.L.

Assegurances Generals Assesoria Fiscal-Laboral Comptable servad @teleline.es C.arretera de Montblanc,20.Tel.977 61 4071

.Faxg77 61 4071.43800 VALLS

I FoC8"

Els

Xquets deYolls

i les ontigues torres

itorretes cedent formal que sols en aquest sentit poden tenir veure amb la inspiraci6 castellera vallenca.

No obstant aixd, la implantaci6 que van tenir les res a la primera meitat del segle XD( a Catalunya, amb el fet que amb aquest nom aleshores tambe es neixien el castells, i amb el de ualencians els propicia la formulaci6 de les segiients sobre les analogies amb un grup de ball de les arrels folkldriques vinculat alattadici6 dansaire vale afia.

Anologies

lJorigen vollenc dels costells Els castells tenen el seu origen en el geni vallenc;per tant, s6n netament catalans. quan s'arraya estructuL'any 1852

-precisament

rant el fet casteller- una crdnica de la festa major de Torredembarra (publicada al Diario de Barcelona del 8 de setembre) afirmava la gdnesi castellera de Valls, poble que, referint-se als seus castellers, considerava com "el semillero de esta clase de artistas".Aquesta precisi6 t6 l'autoritat que li confereix la seva contemporaneitat documental amb la referida estructuraci6 i la clarividdncia de la qualificaci6 d'artistes que fa.

Les precursores torres i torretes d'alguns balls, especialment el de Valencians o el de laTorre , aixi com les que es feien al Baix Camp,no passen d'6sser un ante-

Les referides torres i torretes del nostre pais nien analogies notables amb altres que es feien en rents regions de la Conca de l'Ebre, tambl al so d' instrument musical d'inxa que en la versi6 catalana diem gralla i en la rralrarroaragonesa gaita o sempre acomparryat del redoblar del timbal ( a l'Arag6 s'hi sol afegir algun altre instrument, ment de corda).

Tambl dins l')mbit de la depressi6 de l'Ebre ral'lelament a l'aixecament de les torres- es una altra analogia entre els nostres balls de bastons, gitanes i de cercolets, i els navaffoaragonesos palotead.o,las cintas i los arcos,tots integrats en les presentacions del Dance aragonds i de la Ribera Navarra (el qual, en ocasions tamb6. incloia la flgura de torre).Tot aixd ens ha induit a buscar un comri per als esmentats balls que per nosaltres es, veurem tot seguit,la proceddncia valenciana o,m6s dit, la tradici6 dansaire valenciana.

Lo trodici6 donsoire volenciono Tenint present que les construccions humanes feien els muixeranguers del PaisValencii es remo al segle XVI o abans, exposarem alguns antec

histdrics bisics per sustentar l'origen valencii balls i torres a qud ens hem referit en el parigraf cedent.

Any 1439

lost Maria Iribarren, en la seva obra Retablo curiosidades, diu que "el Principe deYiana en sus con dofla Ana de Cleves,traio

i danzantes

a

Olite una tropa de

moriscos de|atiYa".

FocNou un provinent del regne de Valdncia". M6s endavant, quan es descriuen les evolucions de les danses i balls, se'n parla d'un "que entre bueltas cruzadas y varias mudanzas formaba una campana, puestos sus danzantes de pies unos encima de los ombros de otros hasta rematar en uno solo, prosiguiendo sin parar su dance lrasta deshacer otra vez la campana" .

Any 1762 Com se sap, Aureli Capmany diu que l'any 1762 una"danza de valencianos", que el 1674 va actuar a Sevilla sota la direcci6 del cabo de "cuadrilla" Matias Font, natural de Sagunt,"asisti5 a la colocaci6n de la primera piedra de la nueva catedral de L6rida. Este baile terminaba con una especie de torre o castillo hecho por los danzantes a semejanza del Dance aragon6s".

Finols del segle XVlll a) Qui va 6sser 1'alcalde major

i corregidor interi

de Vilafranca del Penedds, Manuel Llorca Agull6, de

1'any 1782 al l786,va deixar un informe que el professorAntoni Sabat6 i Millens ens ha fet condixer i en el qual es diu, a propdsit de la prohibici5 que es va fer del "uso de los castillos en los Bailes nombrados de Valencianos... que por pura diversi<in honesta se permiti5 el establecimiento (en los tiempos pasados) en este Principado y enValencia del bayle bulgo dicho deValencianos para andar delante de las procesiones".

,b

1633 .1692

lr-> :

,:rcies de Tarragona de contingut i redacde l'any 1633 il'altra del t592, ;c:: .rrsius municipals i eclesiistics d'aque:\<r -\nroni Careta i Vidal (la primera) i per ::'rilc i Bosch (la segona), i que es referien,

-+ Er-r: :<=5lent. una

E.> Iz =-:: i:sc V .:i :rrr<--: i les te stes que es van celebrar aTatagona :'ri =' .:- - J.e lt r-isita de Felip IV i M. Isabel de Borb6 - :r -E-:-: i lc: testes de SantaTecla, constaten que -r- :i : -:: balls que hi van participar "n'hi havia

b) Llegim a l'esmentada obra de Jos6 Maria Iribarren que Brane! "que visit6 Tudela por los aflos de la Revoluci6n Francesa, anota en sus Memorias que a la corrida de Santa Ana lleg6 al Ayuntamiento "precedido de una tropa de valencianos que bailaban al son de las castafruelas. Antes de los toros, ejecutaron

diversas danzas e hicieron cabriolas y figuras con palos". Estos mismos iban bailando en la procesi6n de la Patrona, delante de su imagen". Si enllacem aqllestes dues referdncies partint de la denominaci6 de "valencians" que es donava a les danses, de la fun-

ci6 de ball de carrer i de process6 i de la coincidEncia de les seves dates, podrem traqar el triangleValdnc

ia-Tudela-Vi laf r anca.

NO

llFo qffi

duien faldelli fins al genoll i eren r,,uit,m6s el Ra casos ballaven el ball cintes que trenayen sobre labarua).Ique a Mur< hi prenien part dos personarges mes "el Ang Demonio". "El primero perseguia al segundo y ac venci6ndole. Al final, formaban todos una tor mana en cuya crispide se colocaba elRabadtrn'

i el Mayoral (en ambd6s

Publiquem unes fotografies fetes

a les

festes de'

de l'any 196O, en qud, a m6s de les diferenrs to figures fetes pel Dance d'aquella vila, tamb6 s'hi r en mans dels nens que a primera fila contemplen I els "arcos" o cBrcols de la corresponent figura i e tons del "paloteado".

Les torres del Donce Els valencians dels nostres paisos veins tamb6 van evolucionar ala seva martera,igual que ho yan fer els de casa nostra. Sense deixar la referida obra de Jos6 M.Iribarren, trobem una panorimica del Dance de la Ribera de Navarra, a I'acabament del segle XIX, en quE es diu que a Cascante els balladors eren dotze i portaven mocadors de seda de colors, que a Fustiflana

trEEE @ qru'q*",@ Jacint Fontanilles, S.L. Crto. del Plo de Sto. Morio 225, Nou 6, Ulllo del Poligon Tel.977 61 33 44 - Fox977 60 30 2l

43800 VAr.rS

Foc,*ot

Hentreyisto \ -: -i Lrzsa cle tOctaui Mir6.Ens asseiem a la taula n:i-:.',idrtr i cotnencem la conuersa. Abans, perd, .- .:'-:: rtl-. serueix unes cerueses que ens ajud.aran a i{- ""l<i -i,tte,tq la nostra conuerset.Com 6s babitual en

z.-

a .i;ry-r erttrcttistes coruencemperesbri'-,-i' :.-i ' 'rl8ellS, en .;. --i\- :-;l;. de I'Octaui. ,,: t tts ndixer, rcJ

-

t::;:

:'

--t

i--.;:>

:

-:.rregona, a Valls hi har-ia un hos-

:r:i - :r cl que tenim afa. . r--r--:lent r-aig n6ixer a

vaig n6ixer, doncs, els avis ja eren grans i no els vaig poder coneixer tots. germctns sou?

-Quclnts -Tres.

-Noi'

-Dos

uiufeu?

-On carrer SantaJoaquima deVedru-Al na. beu uiscut al mateix -Sempre lloc?

-Sempre

'r,' ntolts els uallencs =::1 'ri cn dquesta silu-

obres.Vam ser a ca l'ivia.Jo, de fet,ni que no fos estrictament

-_\

lettt dePosar en

de la Xamora, sempre l'he considerat el meu barri.

--i-:.i.i .i Titrragona.A mt .+: _:t\,i ,' Llnitn4l CAdA Ue-

-Cor

.-..:-i

Fins que es va

-Fins -86, fins forqa b6 fins

ell. elS teus a

=J.-iI entre els -r<n.1ns tambe

--\:, r:-<:i<reble. Quan :s

a l,uitb.Vaig anar

a setd, perd quan

vaigarrTbar ar,-uitd me'n vaig anar unamica i emva tocarrepetircurs.

El vaig repetir, perd fora del Claret.

:-rcs r-aig conEixer .,--\ k rrn de la meva mare.

--:::* -- :tsnsar que els meus pa-: :\ i i:: e J^qar bastant grans i.

-: L---i renda. la diferdn-

:'i :

allima-

col.legi uas anar?

-A quin Claret.

-Al quan?

prre sempre ha

-;-: ;r 117piasr

eI tenia

telx.

.,. -. --,

r-r:'-r- l:rbellar-a per

Maria o Caput-

-Caputxins,

r:t:ndfeirtafeiael

-:-

cle

xins?

!.--L-i jttc ettt trobO AiX/.

:s-i: :-:'c'-t

no, durant un perio-

de curt de temps vam viure a la Xamora perqud a casa es feien

: \1. --':l

a-a

noies... com bo teniu repartit? nois i una noia.Jo s5c el petit.

-I

Cx

aixd?

quedar -Home, me'n van unes quantes i a m6s era bastant trapella. Em van convidar a marxar,he he he... A rni em

oo.,l[;..\r:i:ff#J.,. sortideE'ff$: ,il'rr"'r INFoRMA'f www.obelux.com emdil: voll!@obelux.com VALLS Pl. del Pati. 12-b Tel.977 600729 MOI'ITELANC Muralla de Staleclai 43 Tel. 977850133

l

I

I

Focffi feia por la reacci6 del pare,t€ bastant mal geni quan s'enfada, perd no va passar res.Vaig fer vuitE a l'Eugeni d'Ors.

-I

desprds?

Desprds vaigfer dos anys d'FP de labranca d'electricitat. No m'agradava gens, m'effampaYa continuament.

Va ser m6s que res estudiar dos anys m6s abans de posar-me atreballar.

no t'agradaua l"'electre", -Si d' e le ctricist a ? allar treb

no deuies posar-te a

em vaig posar a treballar a Licors Figueres.

-Noo...

Hi vaig estar flns a I' any 92. N maig d' aquell mateix any em vaig casar ivaigestat mig any en una empresa i des' pr6s em vaig associar amb el meu germi aLaioieria.Fa quatre anys vaig deixar la joieria i em vaig posar a fer de

paleta.

indirectament has seguit I'ofici de ton pare!

-Vaja, -Si,per

pura casualitat. Mentre buscava feina de cosortir l'oportunitat de fer de paleta amb em \ra mercial aixi el que havia de ser una cosa temporal Ganiga,i ert en la meva professi6. convertit s'ha esports bas practicat o practiques?

-Quins l'escola, el futbol. Despr6s he fet forga temps -A nataci6,hi anava a les set del mati, per aixd, quan

vaig canviar de feina, vaig haver de deixar-ho . .!,ta,fa temps que vaig al gimnis. Com a minim un cop la setmana.

-Tbns

algun antecedent casteller?

Un besavi. El que no tenim clar 6s de quina col7aera.

Haviafet alguna cosa important aTarcagona,perd no sabem prou b6 el que. Se'n van fer moltes de coses importants a[4. cornences a tenir relaci6 amb el rrtdn dels

-Com

-Quan

et colruen7a' a picAr el cuquet de.

castells?

comenqar apuiar aI folre ben aviat.A -Vaig b6 d'agulla i vaig comenqar a pararr algun castell

-Quan Nou

-A

t'estrenes en un cwtell de uuit?

Barris amb el quatre de vuit. Faft

gent i, mira, va anar b6. Despr6s a Hannover, el c Bufal alTiva ser m6s dur. Anaves " de fata" i a do i l'endemi havies d'estar en forma per fer casl progressi6 que s'ba fet des de l'any -La Nou Barris fins ara' ddu n'bi do, no? quatres de vuit no pensis que n'hagi -Si, eh! De tresos ja n'he fet uns quants enguany' aPrds mds que no Pas te n'ban e -N'bas fent castells se n'aprBn molt.Tro -Home, posici6 dels peus 6s molt important. Si saps co b€ tens molt de guanyat.6s bo per at,uiper a que aVilafranca. et uas conuertir -Saps beroi, no? he...Ho dius pel quatre de nou?

-He he uas saber que puiaries en aquel'

-Quan

mitja hora abans. Oficiak -Oficiosament, rninuts abans. Perd llavors ia estavaprcparut. et ua passar Pel caP? -Qud no gaire cosa.

El fet de saber-ho -Doncs mica de temps ja emYapreparar.En aquests rn que t'afeixuga molt €s la gent. Ho fan amb bonz perd 6s millor que et deixin tranquil.

-Neruis?

Quan aixeques el peu de terr^ per pujar pinya marxen tots.

-Vas

r

tenir bones sensacions mentre puit

tell?

castells?

a yeure de petit i acostant-m'hi, per fi, -B6,arrafrt-los concurs deTattagona, el del cinc de el 80, dnrant l'any yuit.Alli ja vaig pafticipx en la pinya de la colla. Encata era jovenet i em van posar a tapar algun dels forats que queden alapinya. Al cap de dos anys ja vestia la camisa.

I fins ara. el ueus pujant als castells?

-Al miteunofillemOctaui, faria res. Perd som molt diferents. Ell 6s -A molt tranquil, un tros de pa. No, no em faia res que hi pug6s. M'imagino que a la Montse, la meva dona, si.

bones. Estava molt concentrat. En q

-Molt va dir quan es caffegava:'Apa!

que ja tens la xant java ser el moment de donar-ho tot. conscient que el quatre de nou dest -Ets Vilafranca aa ser un bd.lsam per a la colla', t d'unes actuacions anteriors u'na. mica desaft i en unes circurnstd.ncies dificils a causa d'a tern que ens trasbalsaua a tots? qud et refereixes. Si, hi ha molts n -56 a estar content de l'actuaci6 de Vilafranca, i so

n MAG.RI.NA - GRUP M ETA REG SA Potigonirindirslriol, c.

A, sln

o Tels. 9::77

60 16 48 '977 60 36 14

'

Fox 977 60 43 14

'

4380

FocNoIl a-:aE de nou.Peruna rj.r.:.i. pel matek castc ' Pcr eltra banda,es i

-:.

ccinostrar que nin-

:- -s pot considerar '.l.:lrrscindible i que ::rsu

:r

ha de consideun altre com a im-

:ry--rndible . La colla :-r dc tenir gent suficicnt per fer els castells emb tota garantia. La col-la ha d'estar sempre per damunt de l'in-

dir-idu.

-Castells

ambfctl-

rt' i tttanilles o sense?

Home, sens dubte dificultat dels r,,lres i les manilles ve :<n>e .La

Jr.rnada per la complerrtrt de lligar la massa

dc gent. Els altres s6n cr-stells de tdcnica tor-rl

et -QuD sembla anar a buscar el tres deu atnb i tnanilles, ara?

r),lrc

6s que s'ha de teniq com les al-Home, un castell :rcs colles. S'ha d'assajar, si el farem enguany o l'any que vc. no ho s6. De moment ja ens ha permds millorar el :res de nou amb folre. No 6s feina perduda. Desprds ja es r curf quan 6s el moment de portar-lo a plaga. et sembla la canalla? tenim poca,perd valenta.

-En conuersa amb I'Octaui segueix forqa estoncl ,,t(s-La IOctaui jfinior ba anat seguint bona part de la : .,itcrsA.Alguna cosa deu bauer aprds del que ens ;:t)ltcat'a el seu pare.Potse4 que encar;t li queda molt -:i-r -icr tart trapella com ell. D'eixerit ja bo 6s ara, i q: ,ir L Octaui es lleua d'bora i cal que el d,eixem sopar : .;tt.z,' a clormir Ell ds un casteller normal, se sap un

-QuD

'2.: r/irs la Colla, perd el JO cl'agost

Professi6: paleta Un plat steak tiftar Un pais: els Estats Units Una pel.licula: Tomiquets verds fregits Mfrsica: Bruce Springsteen Una afecci6: la terra

.qr!.ln

,ihi$t6rii!;,l!$!!.'.Cornpanyi.,,1,'..,.,,..,,....

ei

Fosi illal,,p4 ;

,ia,l6tg.,,',,,,',,,,',,,''".l'll:'il

l!$ll.,

;.tl.1:tisaau;.qua.,*ut,:,&t, a

lll',i.l',i'i.,t,,,il

d,'enguany, la nos-

-; : 'lla el ua enlairar a la categoria

.

Un:ltrc*ri lâ&#x201A;Źil,i. l. l:n

llllllllll,]l

cle superheroi.

Pol. lnd. C/ Sabaters, s/n . 43800VALLS (Tarragona)

c

ES

pA

I.U

.

clsPA, UNA

EMPRESA AL SERVET

DEL MEDI AMBIENT JARDINERIA: Projectes i obres de nous jardins Tractament de plagues Podes amb trituraci6 de les restes vegetals Podes d'arbres de gran alqada Podes especials Manteniment de jardins Desbrossades de vials

NETEJA: Neteja vidria Neteges d'ind(stries Neteges especials

RECOLLIDA: Recollida de residus urbans Recollides selectives Recollides industrials

t,

5

FocMk '."....

Actuacions a la festa major d'Igualada i per la d.iada de I'Onze de Setentbre

respectiuament

Montblanc dos castells de nou m6s. Quan r.zm celebr cfurquantena de tresos de nou descarregats, resulta

n'eren cinquanta-un.Haurem de millorar les matemitiq L excursi6 a terres flavarreses, a Villafranca, no va gaire lluida. El temps no ens va acompafiyar.Va ser sortida simpitica perd mancada d'ambici6. Es va p< comproyar que n'hi ha que s6n molt bons"anant de fa a altes hores de la nit,perb poc complidors amb els c prornisos que adquireix la Colla. Es un aspecte que millorar. L acollida dels villafranquins fou excel.lent.

I ens resta Reus, una sortida que les colles fan p elles mateixes. f afecci6 castellera, perd, no hi rnillora es veu de quina manera ho pot fer. Les millors colles m5n no s6n capaces de convocar els reusencs. A veg hom pensa que l'esforg 6s en va. B6,la nostra acunci6 desafornrnada.Tres de nou amb foke i quatre de nou folre, aquest riltim nom6s carregat. I entremig, dos intr de dos de nou amb folre i manilles,confiivem poder rt tar aquest castell, perd no va poder ser. Caldri rumiar-

u

L'actuacio d'Igualda la recordarem durant forqa anys.

Ens hi va caure el cinc de r.'uit sense poder-lo carregar.

Perd no seri pas per aixd que la recordarem, sin6 per altres fets desgraciats dels quals,perd, en vam saber treure profit.

Sant Fdlix ens quedari gravat a la memdria en positiu. Erem les victimes propiciatdries que aniyem a l'escorxador i mireu, resulta que vam donar l'estocada junt amb els Minyons. Un quatre de nou com una catedral.

Sense cercar cap mena de morbositat podriem dir que alcant6 esquerre de la plaqa m6s castellera s'hi van plantar dues torres bessones.

Els dos de nou ens va deixar una mica de regust perquE, tot i carregailo,no el yam poder descarregar.

A Valls, per celebrar la Dnda Nacional de Catalunya, vam plantar el nostre primer castell de nou, era el tres. A

FocWe r::

t.:,:j-';

A I'esquerra, actuaci6 durant la diada de f 11 de setembre i a

ladretaiasota aVilla.franca de

Nauarra

Pollastres i queuiurres Diumenges pa del dia.

Menjars casolans.

Especialitats en pollastres, conills espatlles de xai a l'ast.

Canelons casolans i lasanya.

C.

SantaAnna,l}.

Tel. 977 60 25

72.

i

VALLS

FocNou Festa maj or d'Altafulla

p de 4caminant - 4 de8

28/07/2001

- 3 de 8 - 2 deSffig - p de 5 ggat

ot/ow20a1

Firagost, Fira del Camp Catald.

2 de 8f

- id3 de 9f - 4 deS - 3 de 8 - p de 5 gtrat

Festa major de la Bisbal

r5/oB/2001

p de 5 - 4 de 9f

- 3 de 9f c - 5 de 8 - p de 5 - p de 5

Festa major del

Catllar

p de4 caminant

- 2de8f - 4 de 9f c - 3 de 8 - p de 5 girat - p de 5 girat

l9/O8/2OOl

Festa rnaj or d' Igualada

26/O8/20A1

pde4 caminant -2de 8f - i 5 de 8 - 4de 8 * 3 de 8 - p de 5balc6

Festa major d.e Sant

Fdlix

3AlO8/2OOl

pde 5-pde 4camirant-2de 9fmc -3de 9t -4de9 - 3pde 5 - lpde 5 c

to/o9/zaot

Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya 2 de Sffiguereta

- 4 de I - 3 de 9t - p de 5 girat senyera - p de 5 gbatsenyera

Lt/o9noal

Festa major de Montblanc, Diada dels Totraires

p de 5 - p de 4carrinant

- 2 deBf - 3 de 9t - 4 de9f - p de 5 girat - p de 5 girat

Festa rnajor de'Villafranca (Nauarra) 21 ,i 22 de 4 de7

setembre

- 3 de 7 - 2 de6 figuereta - 3 de 6 per baix - p de 5 girat

2de6 - 2de5 - 4 de7 -

3 de7

- 3 de6perbaix - 4de5 - p de 5 girat

22/O9/2OOL

Actuaci6 aVilafranca L'alcalde de

Villafranca

lliurant un record a la

colla

Actuaci6 a Reus

el

BAR CA L'ANDREU Locql Climofitzqt SEMPRE

AMB

ELS CASTELLS

Avenir 31 Teldfon: 977 60 21 88 43800 VALLS

7

durant

d'octubre

FoM L'Arboe,1770: l'Atqpuenco del fiet costeller Fa23l anys al Penedds ja es veien construccions

cas-

telleres a cirrec de colles autdctones de valencians i del Baix GaD.

El millor registre aconseguit fou per a la colla del Catllagamb un castell de sis sostres.

Atapuerca,una poblaci6 de la provincia de Burgos, s'ha fet coneguda arreu pel fet de ser el lloc on s'han localitzat les restes humanes m6s antigues d'Europa, que ldgicament aporten elements per concretar l'evoluci6 de l'home.Aquest fet, establint un simil, el po-

dem traslladar a la teactualitzaci5 d'un document transcendental per entendre l'evoluci6 dels castells humans.

Cap aL1922 el rector arbocenc Mn. GaietiViaplana

i Cornet publici com a fu11et6 del periddic arbocenc Bad.alota la seva obra Notes ltistdriques de la Parudquia i uila d.'Arb6s. A la plLgina 2t6, qluala parLa de I'any 1770, Mn.Viaplana ressenya la gran festa feta' a l'Arbog amb motiu de la inauguraci6 de la nova capella del Santissim Sagrament, durant els dies 22,23 i24 de gener del L77O. Explica a la pdgtna 217'."Per aquests actes festius "prEviament concertats vingueren els balls dits valencians, el del Catllar, que f6u el castell de sis sostres acompatyat de la dolqaina, es repute pel millor; el de la Riera;

el delVendrell, i el de Sta. Margarida dels Monjos.

Se'ls doni estatge en el quarter,llenya i palla per a les cambrades, corrent a son cirrec la manutenci6, que la serviren els hostalers de Gornal. Entre llevats de taula i

POLIASTRTS

balls a les cases, els quedaren 10 lliures a cadau" .

Aquesta crdnica sembla resumir una membria de festes trobada a l'Arxiu Parroquial de Sant Julii de l' bog.Un document anri desaparegut, ja.que la doc taci6 parroquial arbocenca fou cremada durant la ra Civil Espanyola.

Tota una colla de comentaris escauen fer a text de Mn.Viaplana.

Quotre colles que octuen el mes de

primer lloc, els balls de valencians reunits a l' quatre colles, dues procedents del Camp s6n boq Tarragona,concretament del Baix Gaii, una de la En

ra

i l'altra del Catllar; i

cedEncia diversa;fet que ja demostra l'ampli marc poral d'actuaci6 dels balls de valencians de l'i aixi com la seva mobilitat a l'hora de realitzar des relativament allunyades del seu lloc de re cia habitual.

Uexistdncio d'un trocte Les sortides

PreYi

l

i actuacions d'aquestes colles ja s'apq

cien en l')mbit festiu de l'ipoca. Per aquest motiu i pt assegurar la seva presd talde donar llurment ^lafestaiconcertades, com b6 de prdviament s6n les colles cia, tacalacrdnica. Hem de creure, doncs, que l' otganrtzad

I CONILLS A LAST

LL1JIS GUELL PER ENCARREC TELF,

ClCastells no

dues m6s procedents

PenedEs, una del Vendrell (Baix Penedds) i l'altra de Santa Margarida i els Monjos (Alt PenedEs). L' aci6 es fa el gener i les colles s6n, com veiem, de

Lt -Barri El Fornis-

97i 613

195

Fo de la festa ha manifestat la voluntat expressa perqud aquestes colles hi actuin; una voluntat que s'ha materia-

litzat en una relaci6 entre el cap de colla de cadaballi

I'orgaritzaci6 de la festa i que ha fixat, almenys verbalment, les condicions de l'actuaci5 i les compensacions que rebr) cadacolla.

En el cas que ens ocupa i atenent a les dades que detalla la crdnica setcentista, l'organitzaci6 donava estatge a les colles al quarter de la vila, a m6s de cedir-los llenya (era el gener; en conseqiiEncia feia fred) i palla per les cambrades (fins als anys vint i trenta del segle

)O(molts castellers que es desplagaven per acttar ad'altres localitats dormien alapalTa).Am6s,sembla que l'organitzaci6 els cedia tamb6 el dret de capta priblica, que inclou el lleyant de taula i l'actuaci5 per les cases principals, dues fonts d'ingressos que han perdurat segles sencers flns a arribar tamb6 al segle )O(. La manutenci6 dels integrants de les colles era a cirrec de cada un dels dife-

rents balls o colles.

Hi ho uno competici6 entre les colles L escrit de Mn.Viaplana fa entendre, tal com ho devia fer entendre la memdria original, que ja hi ha una competici6 entre les colles que actuen consistent a rivalitzar per rreure qui fa el castell m6s alt.

La valoruciS de la millor actuaci6 es basa ja a finals del segle XVIII en l'erecci6 del castell m6s alt, amb "m6s sostres", que cal interpretar com a major nombre de pi-

sos d'homes.

Uno especiolitzoci6 o oixecor costells Les colles de yalencians presents a l'Arboq tenen jauna especialitzaci6 i un domini clars per aixecar el m6s alta possible la primitiva torre amb la qual finalitzava el ball. No sabem si aquest grau de perfeccionament els ha portat ja a prescindir de les figures de ball a l'hora de competil La nota diu que aquestes

colles de valencians rran fent "balls a les cases", apre-

ciaci6 que podria fer pensar que encara dansaven; perb no hem de perdre de yista el fet que "ballar" era antigament un sindnim d"'actuar".

La torre m6s alta 6s el"castell de sis sostres", un exer-

cici prou rellevant en aquest moment ja que el cronista

se 'n fa ressd tot afegint "es reputi pel millor". Una altura que encara al,ui hom determina com la necessiria per considerar una colla castellera com a tal. Llistima que I'autor, entusiasmat pel millor castell assolit, no constat6s el nombre de pisos que bastiren les altres colles pre-

sents a la festa.

Els castells, ja al darer quart del segle XVII, comencen doncs a deflnir-se pel nombre de sostres o pisos d'ho-

mes que farrd'alfitra.

Augment del nombre de components de les colles Per arribar a aquests tipus de construccions les colles dels balls de valencians han hagut d'augmentar el nombre de components de la comparsa. Aixi s'ha passat d'una origindria torce final de 3 o 4 pisos d'altura a una de sis; un fet que comporta necessiriament haver doblat com a minim el nombre d'integrants de la colla.

Ens adonem que la dotzena de membres del ball de yalencians que dibuixa el seminaristaAntoni Marco aTarragofla cap a les darreries del segle XVIII, primer document grific que plasma un ball de valencians de l'dpoca, 6s insuficient per bastir l'estructura mixima aixecada a l'Arboq el gener de 1770 ( M6n Casteller, vol. pag.75 ).

Si tenim en compte la disposici6 piramidal tradicional de les construccions aixecades pels balls de

valencians, per aixecar el tronc hipotdtic del castell de sis sostres, serien necessiries al voltant d'unes 18 persones, sis m6s de les que hi ha en el dibuix d'en Marco.A aquesta dotzena i mitja d'homes necessiria per bastir el castell, cal afegir-hi el membres del peu i alguns components de la pinya;per tant, la colla rondaria ja almenys la trentena de persones. Tot i que no hem de descartar que el priblic o el jovent col.labor6s amb les colles, aquesta quantitat d'homes 6s el total de components d'uns balls de yalencians que citaJordi Bertran que actuaren a Lleida el 1802 amb motiu de la yisita del rei d'Espanya: "dos danzas de treinta hombres cada una (...) formaban torres ala alttra de seis estadios, incluso el intrepido

niflo bailando a su

temate".

F*IEO PRODUCTES I SERVEIS PER A L'OFICINA visiteu la nostra web : www.f redi-val ls.com Passeig de l'Estaci6, 29 43800 Valls - Tanagona Tel. 977 672 789 Fax 977 673 e M ai I : f red i @ f red i-v a I ls. com

GRUP 59!

NOU

ffi # fi experts

I

FOC

NOU

eS-

fu:-

-i,";

6-*"-'

Fil directe Xavier Veciana

que fins afa fio la rcbiabâ&#x201A;Ź (bo solucionarenc rapia.L fa cont trobo molt positiva i m, agtada,sobretot, l'entrevista, perqud et z-laliri que fa Pel personal. xef pefsones de la colla i t6 un sentit molt editorial em sembla coffecta, no m'agraden els patufets' Si, si. Encara

Pep Baud6s

D'entrada he de dir que tinc una gtanalegtia quan rebo la revista que hem an casa. Et muflteen cofltacte amb la colla i pots repassar el que esdt b6' crec la si en fent al llarg de la tempora da. La revista la temp de podem trobar coses que ens interessen de debd: el resum rada, els editorials etc' Crec que 6s molt completa'

Mirius Martin

si, s6c lector habitual de la revista. M',agtada molt la seva maquetaci al contingut trobo que l'equip que la fa es mulla poc' Els edito

Quant

ui, up.rrrt.r, coses interessants sense dir-1es gaire clarament, perd s'en mt nen. De tot?- maflefa,, caldtia que a f interior es diguessin les coses lk m6s clares. Pel que fa ala part d'histbtia,ctec que ocupa massa a falt trobo petita.Hi m6s trobo b6 que hi sigui,perd amb una extensi6 una mica m6s de safateig,andcdotes, etc'

Salvador Magre

Crecquel'equipactualdelarevista6sbo.Troboafa|tarm6sfotol

n fies de castells. Particularment demano que el tipus de lletra sigui hagl que hi gran. En general,iahe dit que molt b6.Tamb6 m'agrudaria Itgrrru secci6 que es dediqu6s a aprofundir sobre temes concrets dr qiiesti6 dels dos-ce .o11u. No deixeu d'insistir a cadanirmero sobre la

anys.

Jordi Gomi i

m'agrada en general el seu contingut, repassar els castells que hem fet i condixer el passat de la colla. M'agradatambâ&#x201A;Ź l'entreEn s6c lector habitual

vista perqud permet condixer amb m6s profunditat, a un montblanqui com jo, gent de la colla. Pel que fa als editorials si que a vegades toquen una mica el crost6, perd crec que ho fan amb un esperit constructiu i aporten un altre punt de vista, sovint amb sentit comti.

Cels Galofr6 Si,la llegeixo habitualment i la trobo molt correcta i equilibrada.

Joan M. Mestres La llegeixo tota

i les guardo

totes. La revista ha millorat

molt en aquesta

darreradpoca.

Si, si, esti molt m6s b6.

Roger Roca l'heu agafatvosaltres, ha millorat bastant. Heu continuat amb una sdrie de seccions que ja existien i n'heu incorporat d'altres.

Els articles d'opini6 estan molt be.La linia editorial 6s molt interessant perqud aporta una visi6 critica que no 6s nom6s la visi6 oficial del cap de colla o el del president. La diversitat d'opinions sempre 6s interessant.

La presentaci6, des que

Adobs ecoldgics de cicle llarg - Fertihtzants - Correctors - Fungicides bactericides - Productes per a piscifla - Preus de venda a fh;bnca -

CoRRECTORS AGRO GRUR SL FABRICA I IA.BORATORIS Poligon industrial de Valls Crta. del Pla de Sta. Maria, s,/n

Tel.977 61 30 18 Fax977 60 44 57

NOU

@ &sffiv s Del primer ol segon lloc. Dues ddcodes de concursos (l l) El concurs del'any 92vaâ&#x201A;Źsser l'irltim que guanyi la CollaJoves, perd eI record que Ya deixar a la Colla per-

durari sempre. La Colla pofiaYa un any d'una trajectdria incre'ible, i el concurs en fou la culminaci6. Es varen carregar i descarregar el tres i quatre de nou amb folre i tamb6 el cinc de l'uit, de matera que Yam completar el que des d'aquell dia es coneix com la tripletamdgica i que fins llavors ningri no havia fet mai.

Perd, tamb6, aquell concurs va tenir la seva poldmica. De nou es varen revisar les puntuacions per mirar de fotre la nostra colla. Com que a la plaqa es veia que no es podia guanya! es va rec6rrer, com altres vegades, als despatxos i es va aconseguir que es fessin unes puntuacions molt sui generis.

La cosa anava airii'. si una colla carreg Ya el tres de nou amb folre i descarregaYa el quatre de nou amb folre , guanyaya a wa altra colla que descarregu6s el tres de nou amb folre i nom6s carregu6s el quatre de nou amb folre.Aixd, que no t6 ni cap ni peus, fou acceptat com a puntuaci6. L'explicaci6 6s ben f)cil: la Colla Joves encara no havia aconseguit descarregar el quatfe de nou amb folre. Perd aquell dia ho va fer i va sortir beneficiada d'una puntuaci6 que s'havia pensat perqud pass6s just el contrari. No cal ni dir que, un cop passat el concurs,la puntuaci6 retorn) a les normes que li corresponien.Ja em direu si no 6s sospit5s aixd.

De totes maneres, i veient com va arrar el concurs, no s6 per quE tantes preocupacions, ja que nom6s la CollaVella va ser capag de fer un castell de nou (el qua-

tre amb folre) i ningf m6s en va fer cap, ni els vilafra quins que quedaren quarts.

El concurs de l'any 94 elva guanyar la CollaVell fou un concurs molt mogut ja que se'ls f6u molta gur ra.Aquell any la CollaJoves feia mans i minigues p mirar de fer el dos de nou amb folre i manilles, ql per al dia del concurs no pogu6rem carregar per tx poc (es ya caffegar al Vendrell uns quants dies dt pr6s).Virem quedar tercers,nom6s perquts no pogu rem descarregar el quatre de nou amb folre (altra r gada el maleit quatre). Els altres dos castells que I rem varen ser el tres de nou amb folre i el cinc I \-uit,tots dos descarregats;per cert, el cinc es descl regd per (nassos) ja que era un veritable ball. El s gon lloc fou per ala Collalove deTarragona, que p ben poc, nom6s per 14 punts, no va guanyar el co curs; aquell dia tamb6 varen provar el cinc de nl amb folre, un castell que mai no han aconseguit rn grat que han provat de fer-lo moltes vegades.

Cal fer esment que en aquest concurs les tres coil primeres v)rem fer els mateixos castells, i tamb6 les du de Valls virem fer la mateixa proYa del dos de nou ar folre i manilles, i tamb6 que les dues vam fer llenya g rebâ&#x201A;Ź al mateix lloc.

El concurs de l'any 96 el guanyaren els castell( de Vilafranca, era el primer que guanyaven despr de molts anys sense aconseguir-ho, i tant per ells cc per tot el m6n casteller fou una fita histdrica,ia q per primera vegada des de feia molt de temps es pl

Menris economics Tapes variades Braseria Calgotades Poligon lndustrial C. Artesans, s/n

Tel.:977 60 24 63 43800 VALLS (Tarragona)

NOU

oww nia la supremacia castellera als Xiquets deValls.Aquell any els castellers de Yilafranca pottavert una temporada increible fent uns castells rinics:el quatre de vuit amb el pilar, el dos de nou amb folre i manilles i el pilar de r,rrit amb folre i manilles, que aquest dia no varen carregar,iu/rt amb el tres i quatfe de nou amb folre. Eren uns castells insuperables i varen gualayar

el que si que es veu clar 6s que es feren per veure un castell, el tres de deu amb folre i manilles. Perd molt em temo que es pensayen que el faria lu.na altta colla, i no la que el va fer.

IJnavegada m6s les puntuacions crec que no han estat iustes, perqud ja em direu si no 6s cert que tothom, i em refereixo als castellers, no troba molt m6s

el concurs molt fhcilment.

dificil fer un castell net que un castell amb folre i manilles, i tamb6, ja em direu si no es veu que aquest

Per part nostra la cosa va anar aixi.Yitem intentar el tres de nou amb folre dues vegades, totes dues es va desmuntar per problemes de canalla i v)rem perdre la ronda. Finalment virem descarregar el quatre de nou amb folre, el dos de r,'uit amb folre i el tres de mit. Cal fer esment que es va fer un molt bon intent de dos de yuit net que no va affibar abona fi. No va ser un bon

any per a la CollaJoves, no!

El concurs de l'any 98 el tornaven a gtuatayar els Castellers de Vilafranca, que es presentaven a la plaga amb una auGola de seguretat rinica.

En aquells moments ningri estaya a la seva altura,perd el concurs els va resultar m6s complicat de guanyar del que es pensaven, ja que la Colla Vella els ho va posar

molt dificil, i fins a l'fltima ronda no es va decidir qui guanyaria-Yaren guanyar els vilafranquins carregant un cinc de nou amb foke in extrernis,ja que era el primer cinc que feien en tota la temporada, i quan dic el primer cinc em refereixo que ni tan sols havien fet cap cinc de vuit (coses dels castells).

Els castells que f6rem s5n el tres de nou, el quatre de

nou i el dos de yuit, tots amb folre. Cal dir que quedifem en quart lloc.

En aquest concrus es va donar la coincidEncia que tres colles,laJoves i laVella deValls i laJove deTaragona, varen intentar el quatre de nou, un castell que ja es comenqavzr a veure possible de fer.

Els de l'Alt Penedds s'emportaren el concurs per se-

gonavegada consecutiva, perd tocaren l'amor propi dels vallencs, que no esperivem altra cosa que tornar a por-

tareltrofeu acasa.

Per fi arribem al 20O0, el concurs del final de segle, que ha guanyat la Colla Vella. El tres de deu amb folre i manilles fou el castell que els don) la victdria.

I en aquest cas tambâ&#x201A;Ź es veu que s'han fet unes puntuacions amida,per afavotir una colla? No ho s6,perb

BAR

6s el cami on totes les colles volen anar a parar. Lla-

vors jo em pregunto: qud rra moure els responsables del concurs, per una vegada m6s, a fer unes puntuacions a mida? Que potser fa nosa la Colla Joves i el seu quatre de nou net? Que el fa massa fhcilment? O potser es volia que guany6s una altra?

El que si que f6ra bo per a tot els m6n casteller en general 6s que d'una vegada per sempre s'acab6s aquesta histdria de les puntuacions,que cada concurs es toquen i retoquen segons les necessitats d'algunes colles. Les puntuacions sempre iguals i justes, i que guanyi qui mi-

llors castells faci.

En aquest concurs i enguany si que han vist el quatre de nou, un castell, que ara per ara domina la Col7a Joves; se n'han fet sis amb un de descarregat. No em negareu que 6s un bagatge irnic, no?

En fi, aqui acabo el meu breu recorregut per dues ddcades de concursos, en quE la meva colla, la Colla Joves Xiquets de Valls, aconseguia el segon lloc, tot

esperant que la propera edici6 aconsegueixi el pri-

mef.

Unes estodistiques En la primera ddcada, de l'any 1980 fins al 1988, guanyat el concurs: han

CollaJoves CollaVella

En la segona dBcada, de l'arry l99O al 2O00, l'han gua-

rryat.

Colla Joves ........................... 2

CollaVella

........2

Castellers deYlafranca ........ 2

\

CA

........2 .........3

L'ANGEL

Societot Felicitocions . Noixements

L'Hbert Pallaris Foix va n6ixer el 15 de setembre del 2001. LAI-

bert

6s

fill

d'en Quico

i

de l'Elisabet.

LaD.f.at

Gomiva

n6ixer el 4 de maig del 2001. Es fiila del Jordi i de laJudit.

L'AntonioJesfs vanâ&#x201A;Źixer eldiaT LaMaria va n6ixer el 31 de juliol del 2001.

JosepTorrent i de l'Elena Llagostera.

Es

IaC,andelaFerntrndu,Rull6s filla d'enJosep LaPatla Prats 6s filla d'enVictor i l'Ester.

i de laTeresa.

d'agost del 2001. fill d'en Jesirs Romero i de la Rosario.

Es

filla d'en

1;

.Cosoments En

Fabii Dolcet ilaMal'uz

EnJosep M. Queralt i la pili En Salvador Ramon ilaTdraia En Gerard Peris i laMarisa En Cades Dalmau i la M. Elena EnJoan Saperas i la Gldria En RaiiLl Casellas i la Noemi En Cados i la Fina Rico L'dscar Queralt i l'Eva EnJordi Mestres i l'Anna M. En Paco i l'Ester Oliver

El nostre condol FranciscaEsteve 0116, 11 de setembre de 2OOL.LaFruncisca,mare de la companya Francesca Serra, ens va deixar despr6s de passar un temps amb la salut delicada. Sempre havia

defensat els colors de la Colla. La Colla acompanyalafamilia en el seu dolor.

Joan Guasch Verrtura, 3 d'octubre de 2001. En loan va deixar-nos despr6s d'una lluita aferissada contra una llarga malaltia.Yolem expressar el nostre condol m6s sincer als seus pares, ger-

En.ford.i Mestres i lAnna M.

mans, esposa i fills.Ia Colla els d5na el seu suport en aquests moments de tris tor i fa propi el seu dolor.

Foc*ou

Loteric de Nsdol Loteria especial 200 aniversari ^.-,/ Irhirn. 10.3,46

rrabirual. de'Nadal, '

',,'

,r'

:,

,'

",,

Num.32.649 Num.O7.627

,&-

:*, ..*:.s

ASEALTAT DE CAMINS I CARRERS AXYELTACIONS AMB LASER

cqRBonELL r )q rKcAvAcloNs LLOGUER DE MAQUINARIA ESPECIAL ENDERROCS I EXCAVACIONS

& Catalunya,4l != E,-Jr Gl 73 21 'Fax977 63 73 99 c* cEcarbone @ nterbook. net II

i

43144 VALLMOLL

(Tarragona)

l

our

Gtobat Technology Network

7

_gr._

G.{?

=-o

rffi] /s:,'

a