focnou 35

& VALLS, DESEMBRE DE 1991

N.e 35

El Tres de Nou amb Folre, descarregat!!!

*

!r

$.

$ t&,

ffiM*

A I'hist6rica plaga Vella de El Vendrell, la Colla Joves vallenca va fer reviure el record de glorioses gestes als afeccionats del Penedds, amb la realitzaci6 del primer Tres de Nou folrat que es descarregava aquest segle en aquella localitat.

RESTAIJRANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONYENCIONS, SALONS PRIVATS PER FESTES FAMILIARS

Ctra. Tarragona Km. 17 Teldfons 60 1 3 50 - 60 00 14

VALLS (Tarragona)

CoixoToruo,goncr

Lano$ratorqal

L'UNIC TRES DE NOU DE

LA

TEMPORADA

I

Es I'hora d'analiEar els resultats de la nostra temporada castellera, independentment del que pugui referir-se a altres agrupacions. Per aixd calsituar-nos davant la taula estadistica, si volem disposar d'una valoraci6 fidedigna i realista, sense concessions ni triomfalismes absurds.

sialconjuntde tantes actuacions importants

hi mancava

encarael flor6d'una gesta memorable, la CollaJoves posAen joc tota la seva preparaci6 i mestria, plantant a la plaga de El Vendrell la bella arquitectura d'un tres de nou amb folre, carregat i descarregat, assolint una fita que no ha aconseguit

de dossos, aixecadors i enxanetes adequats a la modalitat de

enguany cap altra colla de les que es proclamen punteres. En aquella localitat de tradici6 castellera, saturada de records d'anteriors proeses, la Colla Joves completi la jornada amb el dos de vuit i el quatre de vuit, com a demostraci6 de I'efectivitat i la capacitat realiDadorad'uns castellers campions.

La nostra valoraci6 ha de ser forgosament positiva, malgrat resti pendent el repte de completar aquest quatre de nou que la Colla t6 al seu abast. En la darrera diada de santa Ursula s'acudi a la plaga del Blat amb il'lusi6 i una bona

cada castell. Era una tasca necessiria, laboriosa iconstant, com ho fou I'implantaci6 d'un ordre iselecci6 d'homes, a I'hora

preparaci6 per assolir I'objectiu. Ning0 no comptava que a m6s del malestar que produi una enquesta molt poc fiable que

A partirde les primeres actuacions d'enguany, es constata la voluntat de la Junta Tdcnica per a procedir a la necessiria reestructuraci6 de l'equip de jovent i canalla, qud, per raons

de creixement, de pes o d'edat, obligava a la preparaci6 de tots ells per adaptar-los als nous llocs. Tantmateix s'havien de promocionar altres integrants del pom de dalt per a disposar

d'estructurar la composici6 dels folres.

Durant moltes setmanes d'assajos, alternant amb actuacions realitzades en diverses localitats, anava

m adu

rant

el fruit d'una dedicaci6, moltes vegades jutjada

amb discrepincies, qu6, sense ser maldvoles, podien haver frenat I'impuls dels que seguien decidits elseu pla de treball. Van ser prou valents per anar endavant, perqud podien confiar amb la fidelitat de la nostra gent.

Seguint aquell caml, hem arribat al punt que ens permet fer diverses lectures. Possiblement algti opinari que aquest any no s'ha arrodonit el que previament s'havia planificat,

majorment quan el quatre de nou amb folre, encara es resisteix a que poguem completar-lo totalment. No podem inclinar-nos cap el pessimisme, si fent us de la memdria recordem com s'ha treballat amb forqa encert en les sortides, reexint en la linia dels tres i quatre de vuit i molt especialment amb eldos de vuit folrat. A m6s d'aquest apartat, cal no deixar en blanc la jornada de I'Arb6g, amb aquellcinc de vuit, primer

de la temporada carregat davant l'estupor d'altres colles presents, obligades a acceptar que la Colla Joves s'apuntava una marca de superioritat en aquella confrontaci6 arbosenca.

Nfmero 35 Valls, Desembre de 1991

d'ensopegar amb I'escomesa d'un plantejament excitable, quan els nostres castellers i p0blic concentrat puntualment a la plaga del Blat a I'hora assenyalada per a I'exhibici6, veien manipular llur pacidncia amb el parsimoni6s espectacle de I'altra colla, que converti la plaga en una sala d'assajos, esgotant molts minuts en la preparaci6 delfolre d'un castell que van assolir mes per sort que no pas pel convenciment de

llurs possibilitats. Fou una llarga espera suficient per a

desmotivar els castellers de la Joves quan mes necessirria es feia la seva concentraci6.

Eren prop les dues de la tarda quan la nostra Colla

disposava del seu primer torn i plantava el quatre de nou sense poguer-lo descarregar.

No cal desesperar-se puix malgrat aquests imponderables i les pressions provinents de diversos fronts, la Colla Joves pot presentar la credencial d'una temporada positiva que ens fa sentir optimistes a les envistes del concurs de I'any vinent. Ara per ara, el tres de nou descarregat ha resultat inaccessible per totes les altres colles.

SUMARI Quatre mots "L'0nic Tres'de Nou de la temporada' Castells i lnstitucions El Tres de Nou a la Plaea Vella ............

CollaJoves Xiquets de Valls.

Sortides

C/. Gass6, 20 Tel. 60 55 61 amb la col'laboracl6 de la Dlputacl6 de Tarragona Joan Ventura i 5o16

Entrevista....

Mveso, Jaume Fen6, Andreu Montsenat, Jban lnglis, Joan

Fibregas, Jordi Gin6, Josep ilta. lrBl6s, Arcadi Montsenat.

Coordinador: Salvador Magre i Gual Documentacl6: Josep Secall i Duch

Dlatrlbucl6: Francesca Trenchs Publlcltat: Adolf Garcia lmprimelx: GrAfiques Moncunill, S.A.L. Valls

Dipdsit

es publici dies abans en una revista local, referida a la simpatia dels vallencs envers les dues colles, haviem

T-1 233-83

3 4 5

6-9

lmatges del Viatge a Mouscon Plaqa Vella del Vendrell.

En cinc anys, dotze Tres de Nou amb

Opini6

10 11

Folre...........

......... 14

-

13 15 16 17 18 19 19

Casteller de Soca-rel.

Graella Temporada 91 ................

Expedici6 a I'Aneto Digues-hi la teva Galerla de Figures..

20

La Junta

21

lnforma........

David S6nchez, es recupera i dibuxa Olla Barrejada de temdtica castellera Els Gemecs de la Junta de Govern

22 23

..............24 - 26

Foc Nou, no es responsabilitza de les opinions expressades, en els escrits dels seus col'laboradors.

CASTE,LLS I INSTITT]CIONS M6s enlli del Camp de Tarragona i del Penedds, els castells iontinuen sent, malauradament, una cosa marginal, secundiria o, en el millor dels casos, exotica. No hi ha,

doncs, una actitud institucional o social que hi sigui manifestament contriria, sin6, simplement, allunyada, distant. Sobretotde Barcelona estant, est6 sovint la mateixa tenddncia que un escriptor castelli adjudicava a Espanya:

"desprecia cuanto ignora"...

Des de la capitaldel pais, tan acoslumada a mirar-se el melic propi, tot oblidant-se de les comarques, sense adonar-se que si t6 melic 6s, precisament, perqud forma part d'un cos -Catalunya- s'ignora, massa sovint, el fet

casteller.

l, de la ignordncia, en pot n6ixer licilment el

menyspreu, la desconsideraci6.

El debat que, a I'entorn d'aquest tema, hi va haver al Parlament jala un any imig, n'6s un exponent magnific. Una proposta que vaig tenir I'honor de presentar-hi, referida al reconeixement del f et casteller com "un dels elements m6s destacatsde lacultura nacionat popularcatalana" no va comptar amb e I suport dels diputats pertanye nts a la coalicio

governant. Aquella iniciativa es proposava tamb6 d"'assegurar la cobertura informativa adequada als mitjans p0blics dudiovisuals" de I'activitat castellera, aixI com a fixar anualment, per a totes les colles, "una consignaci6 pressupostaria regular iiusta, destinada a aquesta linalitat".

Cap ni un d'aquests aspectes no va ser aprovat, amb I'argument contrari que el m6n casteller tenia un Ambit reduTt i que no abastava el conjunt de la cultura popular catalana (?)... Estractava d'una actitud negativa, que no es basava sobre altra cosa que no fos el desconeixement de la realitat castellera. Perqud, de fet, f6ra dificil de trobar alguna altra manifestaci6 de la nostra cultura popular que fos m6s popular que els castells, 6s a dir, que hi particip6s m6s poble, m6s societat, que als castells.

Justament, si hi ha res que caracteritzi els castells 6s precisament la seva condici6 d'obra col'lectiva, oberta a la participaci6 de tothom, de tots els sectors socials, econ6mics, ideol6gics i generacionals. Cada castell, cada torre, cada pilar, obra gran, comengada per adults i que nom6s pot seracabada perlacanalla,t6 els seusfonaments en una marde bragos on a ning0 no se lipregunta que pensa, nide qud treballa, ni els anys que t6, ni on ha nascut, ni quina llengua parla... perqud tots els bragos hi s6n necessaris, siguin d'home, siguin de dona.

Hi ha res, doncs, m6s representatiu de la diversitat de la societat catalana que els castells? Quina altra manifestaci6 cultural ha aconseguit, posem per cas, d'integrar persones, tant xiquets com gent gran, de procedencia immigrada, amb la intensitat ambqu6 ho han f et els castells?

Caldria que les institucions ho tinguessin presenl, a l'hora d'avaluartot allo que, sense haver nascut nidesenvoluparse, fonamentalment, dintre el terme municipal barcelonf, tamb6 exisleix amb forga it6 una vida pr6pia.

Perqud, en elfons, l'actitud de desconsideraci6 cap als castells no 6s m6s que I'exponent d'una conscidncia nacional provinciana i acomplexada, incapag d'assumir el suport decidit a les propies manifestacions culturals, sense manies, tot superant, def initivament, des de situacions que freguen I'auto-odi, fins al simple complexe d'inferioritat... situacions que no se solucionen, precisament, retransmetent partits de futbolamericA...

El mon dels castells, malgrat tot, n'ha sortit beneficiat, d'aque lla pold mica parlamentiria. Avui, les retransmissions televisives s6n un fet i I'dmbit socioldgic d'infludncia castellera s'ha eixamplat i ha guanyat nous adeptes. Perd hiha encara qUestions pendents: les assegurances en les sortides, les

obres de reforma

i millora de locals socials, el suport

activitats culturals diverses, les ajudes per

i documentaci6, les subvencions per a

a treballs d'estudi la publicaci6 de

a

revistes i llibres, etc... Tot aixd 6s la vida col'lectiva dels castells, sense altre objectiu que els castells mateixos, perqud ning0 no fa castells per ler negoci, ni cal6s, sin6 nom6s -i no 6s poc!- castells.

Qui, des de Barcelona o des d'on sigui, cregui que els castells s6n nom6s les sortides va ben errat de comptes i6s que no ha entds res. Feligment, s6n molt m6s que aixd. S6n una gent amb noms concrets, un terq que et lalla a darrera hora, un enxaneta que no vol pujar, moltes hores d'assaig,

quilometres de carretera, places plenes de gom a gom, balcons tancats icarrers buits, uns minuts d'alegria, suor, rAbia, llenya, esbufecs, crits del cap de colla per fer-se sentir, nervis, lligrimes, abragades, visques, aplaudiments i, per damunt de tot, la co mplicitat sense esquerdes del color de la camisa. Una complicitat feta de tanta adhesi6 itanta lleialtat que no admet, alcontrarique en politica, els canvis de

camisa'

JosEp-LLUis cnnoo-RovrRA Diputat i Portaveu parlamentari d'E.R.C. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona

PAU PALAU GRAS Poligon lndustrial, Carrer A Teldfon (97n 60

n

07

43800 Valls

EL TRES DE NOU A LA PLAqA VELLA Durant eltercer quart de l'actual centenni elVendrelles troba de ple en la mixima categoria castellera d'aquell

temps, que com a plaga comparteix amb Valls, Vilafranca i Tarragona (i com a colla amb Valls i finalment amb Vilafranca). Aixi, d'inici, elJan ja hidescarregi el 1951 el primer Tres de vuit del segle; sovintejant-hi en aquest perlode la Torre de set i els Quatre iTres de vuit, durant els primers anys 70 el Pilar de sis, del que la plaga (aixi com la

colla) t6 la primacia dels descarregats aquest segle i als anys72 i73 la Torre de vuit amb folre. Tamb6 els seus Nens del Vendrell hi van descarregar, el23 de Novembre de 1969, l'0nic Pilar de set amb folre nou-centista.

Malauradament,despr6s d'aquest dilatat cim, va venir i, ja endinsats en eldecennidels 70, al mateixtemps que ladavalladadels Nens, es produeix lade la plaga vendrellenca, puix durant els cinc lustres a que ens relerim tots els dxits de la plaga foren aconseguits per la seva colla.

Aixl, el 1973, aquesta hidescarrega, per darrera vegada, la seva pentiltima Torre de vuit amb folre completada i el 1976 elseu darrerTres de Vuit. A partirdel 1978 ja no sempre s'hi pot descarregar el Quatre de vuil, ni la Torre de set despr6s

eldescens

del 1982.

LA COLLA JOVES DE VALLS CORRESPON A LA GENEROSITAT DE LA PLAQA VENDRELLENCA Tots sabem de la generositat castellera del Jan Julivert -l'home sacrilicat pels castells-.Possiblement la seva enlrega era l'optimitzaci6 de I'alici6 vendrellenca, tamb6 traslluida pels seus Nens que defensaven els castells lins extrems

inversemblants, moltes vegades

en positures

arriscad[ssimes,sense cedir ni a la gravetat,

nialdesequilibri;

no en va es deia "Al Vendrell: resolis, bufats i castells descarregats".

Aquesta generositat, manifestada de forma adient a cada dpoca, 6s palesa en tota la histdria castellera vendrellenca.

Aix[ en son un bon exponent els vendrellencs que a la segona meitat delsegle passat col'laboraven amb les colles vallenques fent castells de nou i de vuit. l, de la categoria de la plaga vendrellenca, eltestimoni de La Opini6n, periddic tarragoni, del 12 d'Agost del 1 BB1 , que parlant de la f esta de Sant Salvador, diu: "este af,o se ha celebrado la del 6 del actualcon mucha m6s animaci6n que en ahos anteriores, habiendo concurrido a animarla la "colla vella dels Xiquets" de Valls, que levantaron sus atrevidas torres, entre ellas, las notables de "tres" y "cuatre pilans de nou, torre de vuit", el pilar de 6 siete u otras".

Tamb6, en el periode de decad6ncia del primer quart d'aquest segle, els vendrellencs seguien recolzant les colles vallenques iquan es produeixen, als inicis delsegon quart, els primers resplendors de la Renaixenga, hi contribueixen, res menys, que amb tres colles -els Nens, els Mirons i els Caneles- i encara un dels millors terqos d'aquell temps -el vendrellenc Xeroviu- va pujar una temporada amb la Colla Nova de Valls.

Des de I'any 1986 el gest gener6s de la plaqa vendrellenca convidant a la Colla Joves de Valls a les festes de Santa Teresa ha estat correspost pels vallencs amb actuacions d'autdntica vilua, doncs, a m6s d'haver-hi descarregat aquest any elTres de Nou amb folre i elTres de vuit els altres cinc anys restants, tamb6 hi ha completat un Cinc de vuit, quatre Torres de vuit folrades, quatre Quatres de vuit, una Torre de set i un preci6s Pilar de sis.

Tres d'aquestes actuacions tenen una especial signif icacio: - la de I'any 1986, amb l'0nic Cinc de vuit descarregat al Vendrellaques segle (3 de 8 d., 5 de 8 d. i4 de 8 d.)

- la de

I'any 1988, que va ser la m6s completa de castells de vuit delsegle (3 de B d., 2 de Bl.d.,4de B d. iPilar de 6 d.)

- i la d'aquest any,amb l'0nic Tres de nou amb lolre d'aquest segle descarregat per una colla lora de la seva plaga o de les confrontacions de Sant Fdlix i Concurs de Tarragona (3 de 91.d., 2 de 8 f.d. i4 de B d.).

Tamb6 procedeix dirque, amb l'actuaci6 d'aquest any, a la plaga del Vendrell nom6s li queda la consecuci6 del Quatre de nou amb lolre per que s'hi hagin descarregat els mixims castells d'aquest segle, situant-se a un nivellsimilar a les de Vilafranca iValls.

Ens resta dir, que durant aquest sexenni, els Nens del

Vendrell, que tamb6 van acluar cada any en la mateixa diada, van descarregarelQuatre de vuit I'any 1986 ilaTorre de set el 1988, carregant tamb6 aquesta el 1987.

20 d'octubre de 1991 LLUIS SOLSONA I LLORENS

?EiDE haver de treballar no representit cap dificultat, lent-se en el mateix castell dues figueretes, una als dossos i una als quarts, deixant al poc ptiblic que hi havia a la plaga totalment bocabadat.

A la tercera ronda descarregirem el 4 de 8, castell de perfecta execuci6, desmostrant aixIque elcarro gros esti

perlectament consolidat.

L'actuaci6 acabd amb eltradicio-

nal pilar de cinc i amb un molt bon regust de boca despr6s d'assolir amb tanta bellesa els tres clissics castells d'actuaci6 de vuit.

29.9.91 L'HOSTAL Eldiumenge 29lou un dia Plujos, cosa que no impedl que al migdia i a la sortida d'ofici la Colla Joves realitz6s

castells en una era de I'Hostal. Els components de la Colla participaren plenament a la festa, doncs a Part de fer castells, destacats membres acompanyaren a pubilles del poble a ofici, formant excel'lents parelles.

Centrant-nos en l'actuaci6, es descarregi un 4 de 7 que no respresenti cap problema, s'intenta un 3 de 7

que caigu6 quan ning0 s'ho esperava

al pujar la canalla,

15.9.91 AGRAMUNT

T16 de Vuit Oescarrâ‚Źgal

Foto: F- Trerrhs

11-9-91 VALLS Amb motiu de la Diada Nacional, ta Colla Joves actuava a la plaqa del Blat. S'especulava la possibilitat d'intentar el 2 de 8 amb folre, per6 tot i que I'assistdncia de castellers lou forga important, si ho comParem amb els darrers dos anys, s'opti per descartar aquest intent. Aix[, pels volts de la una del migdia s'arribd a la plaga despr6s de la tradicional cercavila.

torni a descarregar un magnffic 3 de 8 amb liguereta als quints. L'adjectiu de magnffic pot ser que es quedi curt, doncs aquest castell es carregd i En primera ronda la Colla

descarregi amb una perfecci6 absoluta.

A la segona ronda es descarregA 2 el de 7, castell que tot i que es va

descarregant-se posteriorment; es descarregi el2 de 7, debutanl un segon en aquest castell i

Eldiumenge dia 15 ens desPlagArem a Agramunt, havent-nos de llevar una micad'hora jaque I'actuacio estava programada abans de la una.

Els primers castells que realitza-

es descarregi un 5 de 7 sense caP dilicuttat. L'actuaci6 es tanci amb un

rem, un 3 de 6 i un 2 de 6 els f6rem en una cercavila que recorregu6 bona part del poble fins a arribar a la plaga on es realitzi I'actuaci6, que comengd amb

poca assistdncia de castellers ho im-

un 3 de 7 lorga important, doncs a banda de ser una Prova de castell de nou, cap dels components del mateix a partir de segons superava I'edat de 29 anys, quedant be n pal6s que el f uturde la Colla sembla garantit.

Com a segon castell es descarregir el 4 de 7, i de tercer el 2 de 7. Al veure que la gent del poble disfrutava tant amb els castells, es feu un 3 de 6 aixecat per sota.

Es clogu6 I'actuacio amb un Pilar de cinc portat al balco de la casa de la

vila.

pilar de cinc.

Cal dir que a I'Hostal es tenia la intenci6 de fer castells de vuit, perd la pedi.

4 r5-10-91 MOUSCRON El dijous dia 3 'octubre a les 1 1 de

la nit, la Colla Joves desplagava uns 1

10 castellers cap a terres belgues. El

viatge fou llarg, pero gricies al bon humor que presidia I'irnim dels que hi

anivem, aquest no fou gaire Pesat.

Vam arribar a la lrontera franco-belga a mitja tarda del divendres, on ens esperava una comitiva del Poble de Mouscron encapgalada pelSr. Philip i la que seria la nostra companya inse-

parable mentre f6rem

a B6lgica, la

Carina, que ens f6u de traductora. Ells ens acompanyaren a les instal'lacions on ens allotjArem, disposats a passar la primera nit a Mouscron.

DO}ffNECH Carrer de la Corl,27 Tel. 977-60 08 52

VALLS

sessi6 de piscina.Ja cap al migdia es descarregA el primer castell de 7 a Mouscron. Fou un 3 de 7 davant la casa de la vila. Participirem despr6s en una acte d'homenatge i record als caiguts juntament amb tot el consisto-

ri, plantant davant del monument un pilar de cinc. DinArem en un cdntric restaurant, i ens quedi temps per passejar, comprar records i perler una "batalla" d'escuma entre els membres

m6s joves de la colla. Tot seguit es

realitzi I'actuaci6 castellera que havia de posar li a la nostra excursio. Els castells que hi realitzirem foren, entre d'altres, castells de sis, el 4 de 7, el3 de 7, iun tres de sis parant a segons el Sr. Philip. Esclogu6 aquesta actuaci6 amb un pilar de cinc.

RApidament pujirem als autocars a la una del migdia arribAvem Valls. a

ieldilluns

T16 do Sâ‚Źl Dsscanoga

Folo: A. Monlsatrat

El dissabte comengi be d'hora.

Despr6s d'esmorgar ens portaren a unes piscines on grans i petits ens ho passirem molt b6. Tot seguit l6rem castells de 6 per tot el poble pujant i parant els mateixos castellers que solen

ocupar altres posicions al castell.

Posteriorment visitdrem el museu de la

vilaianiremadinar. comengi amb un 3 de 6, perd no es pogu6 continuar ja que la La tarda

pluja feu acte de presdncia. A les 7 de la tarda tingu6 lloc a la casa de la vila l'emotiu acte de recepcid a la nostra Colla per part de les autoritats locals.

En aquest acte, en un magnif ic sal6 de I'ajuntament davant de tots els

i

components de la Colla desplagats a Mouscron, es feren uns parlaments i ens intercamviirem regals, cloent Ia recepci6 amb un pilar de 4. M6s tard, a

la plaga i enmig d'un castell de focs,plantirem un pilar de cinc.Tot seguit ens acompanyaren a sopar.

El diumenge

comengi tamb6 amb

13.10.91 EL VENDRELL El diumenge dia 13 havia de ser una gran jornada per la Colla Joves.

Despr6s de la magn [f ica ratxa de tresos

T16 de Nou arb Folre De$arregat

Foto: Oussada

moments m6stard, la Sandra passava pel damunt del Jordi carregant elcastell i ripidament es descarregi. Eltres de nou s'havia descarregat molt b6 encara que, com es ldgic en aquest tipus de

de vuit descarregats, i despr6s dels 0ltims assajos delfolre,els 3 de 9 era una realitat molt factible. Tots anivem

castells, calgu6 treballar-lo. L'alegria

i plenament

de la Colla estava plenament justif icada.

mentalitzats

convenguts que aquest castell el descarregarfem.

Aixi doncs, la Colla es desplagava alVendrellque amb motiu de la Fira de Sta. Teresa estava de festa, festa que leu encara m6s gran la Colla Joves.

La Plaga Vella estava plena de gom agom. Compartiem plaga amb la Colla local, els Nens delVendrellamb els quals ens uneix una molt bona amistat. A la primera ronda ien segon torn d'acluaci6, es lligava la pinya del que era un tres de nou amb lolre. Amb molt d'ordre i de silenci, els diferents components del lolre anaven prenent posicions. El castell es veia molt ben agafat i no calgu6 desmuntar-lo. Uns

El tres de nou que no

descarregar-se

a la

Bisbal

es

descarregi al Vendrell.

Despr6s de I'euldria amb el tres de nou s'intenlaria el 2 de 8. Aquest castell

calgu6 treballar-lo molt perd es descarregA, essent el tercer de la temporada que descarregivem conseculivament sense haver caigut en cap.

A la tercera ronda es descarregi el4 de B, castellde magnif ica execuci6 que, tot ique va duraruna mica m6s del normal, no representa cap problerna.

Es tancava l'actuaci6 amb el pilar de cinc.

COL.LABORACIO Jaume Huguet, 13 Teldfon, 60 54 97

pogu6

43800 VALLS

26-10-91 BAYER

El darrer diumenge d'oclubre a

El dissabte vigilia de Sta. Ursula algunsmembres de la Colla ens desplagArem el mati a la planta que la multinacional alemanya Bayer t6 al poligon industrial de Tarragona amb

gralles. Les matinades anunciaven que aquest dia era una diada castellera, la m6s important de l'any. La Colla Joves

motiu de la celebraci6 del 25d. aniver-

I'havia preparat meticulosament,

saride la Bayer a Espanya.

L'acluaci6 que s'hi feu, si b6 no destaci pels castells realitzats. sifou important perqud amb molt pocs castellers s'assoliun castellde 7, Aix[, els castells que pogueren presenciar

s'havia procurat cuidartots els detalls.

Els darrers assajos foren molt positius tant pel que fa a I'assistdncia de castellers com per la manera en qud es desenvoluparen. Les proves dels f olres no podien anar millor i s'havia creat molta il'lusi6 per realitzar una gran

els molts convidats presents a la festa

loren el 2de 6,3 de 7 i el4 de 6 amb el pilar. Aquests castells els f 6rem al carrer icom que es posi a ploure molt fort, el pilarde cinc l'hagu6rem de ferdins una

nau on es gaudf tot seguit d'una mag-

nffica orquestra i d'un dinar a base d'entrepans calents. Cal destacar que

l'empresa Bayer obsequii amb magnlfics regals a la Colla.

Dos ds Vuit amb Foks Descarrsgat

27-10-91 SANTA UnSUU. primera hora del mati ja sonaven les

diada. Feia 15 dies al Vendrell descarregAvem un magnific 3 de 9 amb folre i tot pronosticava que per Sta. Ursula es podria veure una actuaci6 mai realitzada en aquest segle per cap colla castellera.

Despr6s de les matinades i ja al localtingu6 lloc un esmorzar i comengirem a fer ambient. L'humor i la gres-

Foto: VIVESO

20-10-91 ALCOVER Amb la gent engrescada per I'dxit i amb moltes ganes de f er el 2 de B amb folre a la plaga d'Alcover, la Colla Joves es mobilitzi d'hora per anar a esmorgar a I'ermita del Remei.

assolit el diumenge anterior

Pels volts de la una del migdia ens

desplagivem a la plaqa de I'ajuntament. Es comprovi que tots els membres fonamentals per un castell de folre hi eren. Tot i aix[ el primer castellque es realitzi fou et4 de 8, que es descarregA encara que en el mateix

sorgi algun problema a la part baixa.

A la segona ronda s'intenti el 2 de 8 amb folre, castell que no es va poder

assolir, havent de desmuntar-lo amb els dossos ja col'locats. Sense deixar perdre ronda esdescarregA un magnif ic tres de vuit amb figuereta.

A la tercera ronda, i vistes les moltes possibilitats que hi havia amb el

2 de 8 amb folre, es torni a provar, descarregant-se per quarta vegada consecutiva tot i haver-se de treballar molt. Aix[ doncs, la Colla Joves oferft un 2 de 8 amblolre, a l'af ecci6 d'Alcover, cosa que no havia fet anteriorment cap

Colla en elque va de segle.

Es clogu6 I'actuaci6 amb un pilar-

de cinc i amb els Anims molt alts de cara a af rontar I'actuaci6 de Sta. Ursula

amb moltes garanties.

Ouatrâ‚Ź de Nou amb Foke Carrsgat

Foto: VIVESO

ca anaven en augment perd conforme passaven les hores,la tensi6 i nervis tipics d'una gran diada comengaven a respirar-se a mesura que els castellers anaven arribant al local. A dos quarts d'una, idespr6s d'unes paraules que el

Amb el pilar de cinc al balco es tanci una diada que si b6 no fou el que tots esperivem,lou una actuacio molt important ide bons castells I'any que la

Colla Joves celebra el seu vintd aniversari.

Cap de Colla ens adregi per donar inims i per donar a condixer I'ordre dels castells a intentar, ens dirfgiem cap ala Plaga del Blat. A poc a poc el camises vermelles i I'entrada a la plaga

fou una mica dificultosa si b6 d'altres anys no ho havia estat menys.

la

seguretat de descarregar-lo era quasi total i amb molt d'ordre es muntA el que seria el peu del castell, la pinya. Tot seguitpujaren segons, crosses, darrere el segon, les primeres mans, els daus i els tergos. Elcastell estava ben quadrat i s'acabd de muntar el lolre amb molt d'ordre i silenci. Elcastellanava pujant molt lort i segur, carregant-se molt b6 i

ripid. Semblava que es

A la segona ronda s'intentaria el3 de 9 amb folre. Tot estava a punt pocs moments despr6s de carregar el4 de 9 amb folre perd ens hagu6rem d'esperar

prop d'una hora per poder actuar, una llarga pausa que sense cap mena de dubte afecti molt als nostres castellers, perjudicant-los en els Anims icansantlos fins i tot fisicament.

El 3 de 9 s'intentaria fins a tres vegades, i cada vegada amb tot el pes dalt, i quant tots ho dondvem tot s'hagu6 de desmuntar. AixI clogu6rem la segona ronda amb un 2 de 8 amb folre que sols pogu6rem carregar. Aquesta era lasegonacaigudadel dia, de castell amb folre.

A la tercera ronda es descarregA el 3 de 8, castell que donat el cansament pels intents realitzats i la llarga espera de la segona ronda, s'hagu6 de defensar molt, igrAcies al pundonor de tots els que el realitzaren no caigu6, doncs fer un 3 de 8 despr6s de tot el

que havia passat fou quelcom digne d'admirar.

I'riltima actuaci6 dela temporada. En no desplagar-s'hi massa components no fou possible l'intentar castells de

el 2 de 6 amb el debut d'un baix a segons, el 3 de 6 aixecat per sota i el pilar de cinc, el qual fou el primer que

leia la Sandra, fent-lo a I'aixecador.Durant tota I'actuaci6 els responsables de la canalla feren unes bones proves de cara a la temporada vinent.

podia

vdiem per descarregar.

El diumenge 10 de novembre ens desplagArem al Morell per realitzar-hi

A la sortida d'ofici idavant de l'ajuntament hiplantarem un pilarde cinc.

Tot seguit ens desplagarem a la rambla del poble per realitzar-hi l'actuaci6.

Els castells que descarregirem foren el3 de 7 amb eldebut d'un terg, eldos de set de perfecta execuci6, el4 de7,

Sortejat I'ordre d'actuaci6 e ns toci ser segons. El castell que s'intentaria dscarregar a la primera ronda seria el

descarregar, pero davant la sorpresa de tots el castell caigu6. Ning0 s'ho explicava perqud fins llavors tot havia anat gaireb6 perfecte. El pom de dalt s'havia despenjat en sortir estirant tot elcastell. El 4 de 9 s'havia carregat, la qual cosa ja 6s un dxit, quant tots el

1O'11.91 EL MORELL

vuit. Detotes maneres aquestafou una actuacio molt positiva i en la qualtots ens ho passirem molt b6 ja que en els castells que realitzirem hi pujaren castellers que, o b6 no havien pujat mai, o b6 no pugen generalment.

carrer de la Cort s'ani omplint de

4 de 9 amb folre. La confianga i

petit dels Carrascos a aixecador.

Ouatre de Vuil Des@rregal

Folo: VIVESO

3.11.91 VILA.RODONA Com ja 6s tradicio, el diumenge despr6s de Sta. Ursula els anys senars

anem a Vila-rodona amb motiu de la fira d'aquesta vila de I'Alt Camp. La nostra intenci6 era que aquesta plaga

torn6s a veure un castell de vuit descarregat despr6s d'uns anys en qud no s'hi havia vist una construccio d'aquesta categoria.

El primer castell que f6u la Colla fou el 2 de 7, el qual, malgrat que alguns comentaris de premsa fets per periodistes que a vegades ni assistei-

xen a les sortides deien que no anA prou b6, fou de perfecta execucio.

A la segona ronda es lligA el4 de 8. Aquest castell calgu6 desmuntar-lo a I'entrada de dosos. Es repetl I'intent

i aquesta vegada es descarrega tot i que l'aixecador va caure pel mig del castellquan sortia. Fou un castell amb canvis a quasi tots els pisos. deixant palds el magnif ic planter de castellers que t6 la nostra Colla.

A la tercera ronda s'optA pel 4 de 7 amb elpilarque es descarregA sense problemes. Es clogu6 l'actuacio amb el

pilarde cinc en elqualdebutir elgermd

Prssidsnt i Cap de Colla, clogusren la tsrporada arb aquest ins6lil pilar de Qualre FoIo: VIVESO

La nota simpAtica i enxctiva de la jornada fou que es tanci la temporada amb un "magn[fic" pilar de 4 en elqual elsegon era el president ielterg el Cap de Colla.

JOAN INGLES IVENDRELL

Imat9es del vi at*,e

PLAQA VELLA DEL VENDRELL Octubre i dia tretze.....

aixecaven castells de vuit

del mil noucents noranta

f

i fins de set els pilars.

tant bon punt lligat el folre pujaven el quarts amunt.

El que ha fet la Colla Joves bons amics Xiquets de Valls

Seguiren els quints i sisens

els mes vells de la contrada

dossos i l'aixecador

aqu( no havien vist mai.

I'enxaneta fa I'aleta

molt per damunt del balc6.

Es el primer d'aquest segle que es fa al Baix Penedds

La gesta ha estat coronada

la Joves ja va intentar-ho

tres de nou descarregat

en honor dels bisbalencs.

els arbres que hi ha a la plaga en fan cara d'espantats.

Plaga Vella de El Vendrell

el teu nom hem capgirat Als bons amic6 dâ‚Ź

h colla Els ntrs del Vendrsll ilarnM alota h

ssva alocci6 caslsllsra qus ssmpre ens ha dona bona acollkia.

Doncs n'havien vist de grossos

nova plaga hem obert

quant els seus nens friomfants

de "castell de nou folrat".

vtvEso -'r991

H

2

rEl l{

2 l{

P C)

ra

l-I !o

o = >{

zfEI

a a o l{

t

o o

L! INSTAL.LEM LA CUINA EN 15 DIES.

Pressupostos sense compromis

consultin's visitin's

K Teldfon

61

2216

Fax - 61 2216

612268 43800 VALLS

11

[MBEursrq de cinc encara no

TomAs Gormaz Grimaldos. "To' masin", ds elpersonatge que entrevistem en aquesta revista. Gairebd no necessita presentacio, donat que tota la colla (per no dir tot el mdn casteller) elconeixem. Ell 6s, podriem dir, si no el

millor, un dels millors quarts de

factualitat castellera, ia mds, iunt amb el seu germA, "el Fede", formen una parella prou coneguda entre els castellers.

Abans de comengar l'entrevista calf elicitar-lo perqud eldia 6 d'Octubre va ser pare d'una nena preciosa, aixi doncs, Tomds, moltes felicitats.

I ara tot seguit passem guntes.

a les Pre-

T0 de ben petit que t'incorpores a la colla? Expliquem qui t'introdueix, i com ho la perqud vinguis a la colla?.

A la colta m'hiva portar el meu pare, perqud ell ja havia puiat d'aixe' cador i enxaneta a la Muxerra, enca' ra que no va puiar gaire, Perqud van caure d'un castell, i gls meus avis no el deixaven pujar,: dleshores quan 6s va formar la Colla Joves ell des de la primera sortida m'hi porti, encara

que jo en aquesta primera sortida, que va ser per la Candela del 71, no

Dintre delque cap bA, Perd estic

I'haviem

descarregat cap vegada Per nosal' tres mateixos.

A la resta de castells, al igual que amb els pilars, Puiava d'enxaneta, i alguna vegada d'aixecador.

Com t'ho passaves tu aleshores, amb la mica d'angoixa al cos, icom ho fas per superar-la?

Jo m'ho passava forga b6, Perd en una sortida em vaig ler enrera d'un quatre de set, Perquo ia "arrastrava" una mica de por, quan vaig arribar a baix encara m'en re' cordo de la "bronca" que em va donar el Cristobal lnvern6n (i no li guardo rencor).

Desprdselmeu Pareem diu que com que tenia Por no calia que hi ands i, aleshores jo decideixo plegar per una temporada, fins que I'anY segUent torno a la Colla i ho faig puiant als dossos, i llavors hi vaig portar al meu germi, amb el Permis del meu pare i la meva mare.

!'esquena, lens va marcar I'actuaci6 de Sta. Ursula, ja que si I'haguessim descarregat estic segur que darrera hauriem fet el que teniem preparat.

Creus que lins itot 6s Podia haver descarregat eltres de nou sense lolre?

Penso que es un castell que no

estava suricientment Preparat Per fer-lo en aquesta diada, Perqu0 principalment de quarts cap dalt, no estavem assajats Per Provar-lo.

Perd, TomAs, veus factible de poguer-lo provar en eldecurs de I'any vinent?

Jo crec m6s en el quatre de nou

sense folre, ia que es Pot defensar m6s, itenim tota la gent que tindria que pujar.

I deldos de vuit sense folre, que en penses?

Desprds has anat baixant f ins arrial bar pis de quarts, on t'hi mantens encara, hion ets I'amo isenyor, com 6s que no baixes alterg, si m6s no d'una manera delinitiva?

L'any que el virem Provar, va anar lorga be. Hi veia probabilitats, ia que varem posardossos a l'assaig, per6 varem tindre la mala sort de

Perqud s6c una mica com un comodin, ja que per el meu Pes i la meva talla, en un moment donat, puc pujar al terg o al quart.

Perqud t0 als disset anys, ja ha-

carreguessim.

Com valores la temPorada que ja

vies fet eldos de set alterg, i ara que en

tens 29 els fas al quart?

PerquA 6s buscava, molta finura, amb poc pes per Poguer Provar el dos de vuit, ja que teniem un joc

de quarts

i

dossos, enxeneta

i

hi vaig pujar, doncs no estava

aixecador, que erem "canela flna".

assaiat.

Tenies por en un princiPi, quan pujaves als castells, i en quin pis vas comenqar a pujar?

Que en penses de que en l'actualitat les colles castelleres facin pujar a nenes en els pisos de dalt?

Em sembla molt b6, Perqud s6n

Al principi no tenia por, Perd en vaig agafaren els pilars, perqudvaig caure d'alguns ja que llavors el pilar

m6s intel'ligents i m6s valentes de vegades.

Ouet'hasemblat I'acluacio de Sta. Ursula?

12

molt insatisfet degut a la caiguda del quatre de nou, Perqud estava convenQut de que el descarregariem, per0 ta sort ens va girar

que va caure abans de que

el

s'ha acabat?

La hevist moltpositiva, jaqueel cap de colla, I'equip tdcnic I l'equip de !a canalla, ens hem ent6s lorga b6. Encara que crec que ens ha marcat negativament el fet de no haver anat a Vilafranca, Perqu0 ens va fer tirar castells grossos d'una lorma precipitada, encara que Per altra part, va ser positiu, ia que varem poguer descarregar el tres de nou amb folre fora de Valts, i fora de la que diuen que es la Plaga m6s castellera. (exceptuant la plaga de braus de Tarragona).

Quin castell ha sigut elque t'hafet m6s il'lusi6 de descarregar?

Em va fermolta il'lusl6eltresde

nou amb folre de l'any vuitanta-sis, pel ,et de ser e! primer descarregat en aquest segle, per6 tamb6 em va ter moltissima ll'lusi6 el pilar de sis,

cosa que

ja he dit en moltes

ocasions, perquO som la 0nica colla vallenca que !'ha pogut descarregar . en el present segle. Encara que si tingu6s de triar-ne un hem quedaria amb el tres de nou, perqud aquell dia varem fer la millor actuaci6 del segle.

I quin 6s el castell que t'hagu6s agradat descarregar, i no ho hem aconseguit encara?

Doncs aquest podria ser el quatre de nou sense folre, ia que l'haviem assajat forga, I teniem posades moltes ll'lusions. Encara que tamb6 m'hauria agradat moltissim descarregar el dos de vuit sen'

se folre.

Hiveus possibilitats en aquest dos de nou amb folre i manilles dels verds?

L'aconseguir6n carregar alg0n dia?

Crec que potser l'aconseguirien

carregar sitreguessin bastant mes de pes dels pisos de dalt, es a dir,

que sl tlnguessin els nostres

castellers l'aconseguirien, ia que la gent que forma lapinya, ells latenen, cosa que nosaltres en Poques ocasions aconseguim tenir-la en els assajos. Detotes maneres s'els nota que el tenen molt assaiat, lsl a la plaga no els hiva b6, els hl serveix pertindre la gent peltres aquatre de nou amb folre.

Ara s'acosta I'hivern i enguanY es tornari a organitzar la Quina, vindris al localsocial amb la senyora i la nena?

Sl. Sl que vindre perqud crec que 6s molt bo per ler ambient dins la Colla, incl0s per la gent de fora, que pot veure I'ambient que aqui es respira, I aixi potser s'enganxen als

castells. A part de que jo m'ho passo molt b6, laquest joc m'agrada.

Que hitrobes a faltar alfi de festa

tots plegats, juntament

anyal?

pol6mica degut

Doncs sl et refereixes al dinar no hltrobo a laltar a ningU, Perque penso que hl som tots. (es a dir, el doble de la gent que normalment ve a las sortides grosses i als assaios).

No home, jo em refereixo a totes

I'estranger, concretament a la ciutat de Houston, als Estats Unitsde NordArndrlu.

les activitats que esfan durant la nostra festa.

A mi el que m6s m'agrada son les activitats esport ives, I'ambientdel

dinar, iels balls; iconr que d'aixd sen tan bastants, no hitrobo a faltar res.

I no t'agradaria ler castells, el dia

de la diada com fan altres

colles

castelleres?

No. Per

a

mi la temPorada

castellera s'acaba per santa Ursula, t aix6 de fer castells, i principalment castells grossos, com lan els de Vilafranca, es un intent de desvaloritzarla nostra diada de Santa Ursula, penso jo. Crec que nosaltres ia en fem prou durant tota la temporada i no cal arriscar-se a passar una mala diada per culpa d'una caiguda totalment innecessa ria.

Tomis, expl[quen's alguna an6cdota teva que et passi ara mateix pel cap.

T'explica16 que en un dos de set que varem provar a Saragossa, el Manolo Espin ijo anavem a dossos, ja la lorga temps d'aix6, i un segon

tenia la respiraci6 molt forta, nosaltres dos comentavem que s'ofegava, I aleshores, va Passar

I'aixecador, que per cert era el meu germd, el "Fede", i ens va arrancar a

tots dos perque ens va agalar desprevinguts, i aixi varem caure

amb

I'enxeneta.

Aquests darrers dies, ha so rgit u na

a una sortida

a

Segons la teva opini6, que es el que ha fet possible que hi ands I'altra colla vallenca, i no nosaltres.

Jo penso que hi hagut alguna mi negra, que crec que com a minim 6s tenia que haver sortejat, ia que virem ser nosaltres els que anant a Madrid, vArem establir contactes, i es per aixO que hiveig alguna cosa

extranya.

Ara que ja s'acabat la temPorada, mica de balanq es veu que tots una ent els quatre de nou que s'han intentat, o

f

b6 s'han descarregat, 6 b6 s'han carregat, mentres que de tres de nou, de tots els que s'han provat, nomtis se n'ha pogut descarregar un, el nostre al Vendrell iun altre de carregat. Pertant creus que es m6s factible fer elquatre que el tres.

No, jo penso que el tres Per a nosaltres es m6s lactibte perquAte' nim el tres de vuit molt perfecte, ia que tota la gent qLre hi puia estd molt compene-trada perqu0 fa molts anys que pujen junts, i aix6 fa que l'agafem molt b6.

Tamb6 crec que el quatre de nou es menys factible pera nosaltres perquo amb el quatre de vuit sempre s'acostumen fer alguns canvis, i aix6 fa que sigui m6s dificilde pujar un pis m6s, agreujats Per alguns problemes al folre que enguany penso que s'han pogut solventar, I crec que l'any vinent en descarregarem m6s d'un.

JOAN FABREGAS

BAR CA L'ANGEL

13

En cinc anys, dolze Tres de Nou amb Folre

Sta. Orsula 86 - 1er. Tres de Nou amb lolre descarregat en aquest segle.

St. Joan 87 - Tres de Nou amb lolre carregat.

St. F0lix 87 - Tres de Nou amb folre carregat

* * "t&

%

St. Fdlix 88 - 1er. Tres de Nou amb lolre descarregat en aquest segle a Vilaf ranca.

14

Concurs 88 - Tres de Nou amb folre carregat.

Sta. Ursula 88 - Tres de Nou amb folre carregat.

St. Fdlix 89 - Tres de Nou amb folre descarregat

Sta Ursula 89 - Tres de Nou amb folre descarregat

St. Fdlix 90 - Tres de Nou amb fotre carregat.

Concurs 90 - 1er. Tres de Nou amb folre descarregat en aquest segle al

Sta. Ursula 90. Tres de Nou amb folre descarregat.

Sta. Teresa 91 - 1er. Tres de Nou amb lolre descarregat en aquest segle a la Plaga Vella del Vendrell

concurs de Tarragona.

I

COMPRA I VENDA DE LLEI\TTES PER A LA SEVA LLAR SERVEI A DOMICILI

SEGOVIA PortalNou, 10 Tels. 60 59 14 - 60 07 61

43800 VALLS

15

,

OPINI o A comengaments d'octubre, i per segon any consecutiu, la Colla Joves va lornar a anar a Bdlgica,aquest cop al poble de Mouscron, situat a la frontera amb Franqa, a la regi6 de Flandes. L'expedici6 va sortir de Valls el dijous dia 4 a les onze de la nit iva tornar el dilluns dia B a les dues del

migdia.

Aquesta 6s la setena sortida que fa la Colla fora de Catalunya, i la quarta a terres estrangeres. Les altres sortides havien estat dues a Saragossa -el maig del 85 i el juny de I 84, respectivament- i a Madrid, I'abril del 86, pe I que f a a I'Estat espanyol; i a Vendcia el lebrer del 85, a Lyon el juny del 88 i a Bree (al nord de Bdlgica) I'agost de I'any passat, a I'estranger.

Aquestes sortides permeten, entre d'altres coses, de comprovar la reacci6 de gent que no havia vist mai castells ique, en molts casos, ni n'ha sentit parlar mai, sobretot els estrangers. Pel que he pogur saber de companys de la Colla que hi van anar, la sortida de Madrid i a les dues de Saragossa foren un dxit total i vingu6 molt de p0blic que

quedd plenament satisfet. Les sortides a I'estranger tenen un caire diferent i la reacci6 de la gent no 6s igual ivaria segons els llocs: pel que he pogut saber dels que van anar a Vendcia, la gent, si b6 no s'hi abocava, estava atenta a l'actuaci6 ihi mostrava inter6s;en canvi, a Lyon, mentre els castellers actuaven la gent passava pelcostat sense f er-ne cap cas. A la sortida que f6rem I'any passat a Bdlgica, que

fou la primera a la qual vaig anar lora de Catalunya, en el pilar que vdrem fer a Brussel'les al davant de I'Atdmium tothom passava pel costat sense fer-ne cap cas, pero quan virem actuar l'endemi a Bree a la gent que omplia la plaga li va agradar la nostra actuaci6 i va quedar forga satisfeta.

Pelque fa a I'actuaci6 d'aquest any a Mouscron,l6rem una cercavila eldissabte al matli la reacci6 generalde la gent fou d'indiferdncia. En la que f6rem a la tarda, que no es pogu6 acabar degut al mal temps, semblava que la gent comenqava a moslrar una mica d'interds; i en les que 16rem I'endemi, tot i que la gent no s'hi arribi a abocar, si que hi hagu6 m6s expectaci5 que en el dia anterior. Es a dir, que despr6s d'un primer rnoment d'indiferdncia es va anant mostrant interds Pelque f6iem.

Pel que Ia als estrangers que resideixen o han residit al nostre pais, pelque a mi m'ha semblat veure en llocs on hem actuat, itot ique no puc generalitzar, els agraden els castells. Com a exemple, quan I'any passat vArem anar a Vilanova i la Geltr0 a actuar a la lesta de la Colla dels Bordegassos d'aquesta Vila, uns estrangers als quals coneixia vingueren a veure els castells i, un cop acabats aquesls, vaig parlar amb ells itots quedaren molt contents de l'exhibici6.

JOSEP MARIA ANGLES

RENAULT Concessionari

SERRA MARINE, S.A. PER L'ALT CAMP I CONCA DE BARBERA

Cira. Tarragona,2 43800 VALLS

16

Teldfon 60 01 65 Vendes 60 46 58 Magatzem 60 57 14 FAX 60 25

4]

CASTELLER DE SOCA-REL A la sortida d'aquest any a El Vendrell, vaig poguer captar aquesta fotograf[a, on es pot veure l'Emili Mir6 -als seus noranta-un anys- albalc6 de I'Ajuntament, aplaudint I'execuci6 dels "pilars de comiat", a I'acabar la bona actuacio realitzada per la Colla Joves Xiquets de Valls, descarregant els tres de nou i eldos de vuit amb folre, aix[ com el quatre de vuit.

La meva coneixenga i posterior amistat personal amb

I'Emili es forga curiosa, fins el punt que ell, sempre la comenta quan em presenta a una persona.

Si be jo, ja coneixia -de vista- a I'Emili Miro i sabia de la

bona amistat que el lligava amb el meu germA Daniel (e.p.d.), mai havia tingut el gust de tractar-lo personalment, ins un dia -ja f a molts anys- en una diada de Santa 0rsula, elvaig trobar al bar I'Enxaneta, parlant com sempre de la

f

seva deria, els castells.

En determinat moment de la tert0lia que mantenia amb

gent del m6n casteller, vaig immiscir-me a la conversa, donant la meva opini6 sobre un tema puntualde castells. La tert6lia va derivar a un diirleg entre 6ll ijo -amical pero amb diferents punts de vista- fins que al cap d'una bona estona em va dir: escolteu!!... em dono compte que no dieu cap tonteria ique domineu ellema casteller. Que ho haveu estat vos de casteller?

M'hauria agradat poguer contestar-li que si, perd sols vaig apuntar, em considerava ser un bon afeccionat casteller, vinculat amb la saga dels Ventura i amb la Colla Joves.

Des de llavors he tingut elgoig de penanyer dins el seu cercle d'amistats, i aixd per a mi ha estat i 6s, un gran honor.

Gricies Emili Miro, sou un home gran itamb6 un gran home.

VIVESO - OCTUBRE

91

ELECTRODOM ESTICS

ARTICLES REGAL

LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA Abad. Llort, 15

'",]J[ffixL=];^ i

17

Tel. 6O

2271

VALL

S

17

INII0BilIA LIJIINT'A '%m'm,r,tm'mu' m,'m Com a conseqUdncia de la dimissb de Joan seus cirrecs, aixf com tamb6 del de h Jrnfa

tla Vertra

Goolffia

nomenat per aquest cArrec per tal de representar la Cola Sr. JordiTondo i Basora.

a

Batalh de tiots eb de Coles, E ser

Crs h GoolEt#a

d

***** Els n0meros de la Sort de la Loteria de Nadal d'aquest any segons informacions fided'rgnes, s6n et 32.536 i e!59.069, rebuda la not[cia la colla va reservar dits n0meros, espavileu-vos a comprar-ne, que ja en queden pocs-

Sorteig de Nadal 1991.

La Colla Joves hi participa amb els nUms.

32.536 i 59.069 *****

9* g"% fl"**t.,%'"V.*sc & %%., /'8r*/*&%o'

,%o./b-*, /e,rr/,a o /o/1,

"6

J-er&, aorn/?,onen/2

aln &al.tbqabZaanLt u/"er,fro*u1,,%^l,l*1,, (r/2,,% o%,n ry em

/q.caa//a/t7Lnb,

W

dA/r**//o/t "6 earlt 18

/992

Jqzu*

EX?EDICIO E L,ANETO f

Fa poques setmanes, la Colla Joves marcava una altra ita en fe r el pilar de quatre m6s alt que mai s'ha descarregat.

Tot va comengar per iniciativa d'un grup de joves membres

de la Colla, algun dels quals 6s expert muntanyenc.

Aix[ doncs 25 castellers dissabte despr6s de dinar, anavem cap al Pirineu per poder fer el cim de I'Aneto i descarregar-hi un pilar de quatre el dia seguent. Donat que

quasi tots els que vam pujar no som muntanyencs i a la duresa de I'escalada, I'excursi6 fou una mica dilicil perd la satisfaccid d'arribar al cim juntament amb la fita realitzada del Pilar, compensaren amb escreix elpatiment durant totes

aquelles hores.

La Colla Joves ha tornat ha estar una altra vegada la que m6s alt ha arribat.

ANDREU INVER.

N6N

I

rAgRecls:

Jo

crec que, pel que respecta a les dones, diria que els costa una miqueta d'integrar-se. Al meu entendre, la dona dins a la nostra Colla t6 el lloc que desitgi, tant a dalt com a baix del castell. lgualment, poden representar-nos a les juntes de la Colla, com nosaltres els homes.

JOSEP PERIS I MONTSERRAT: Mireu, jo que ja tinc uns quants anys d'anar als castells us puc dir que hi ha hagut un gran

canvi. Per exemple: quan a la Colla Joves, ja fa temps, es va fer una votaci6 per si les dones venien o no al dinar de germanor, jo, aleshores, vaig votar que no. Perd avui, a I'dpoca moderna dels castells, he d'admetre que les dones s6n virlides per als castells i cada dia ho veiem en altres colles. O sigui que, per mi, la dona dins la Colla ha de tenir els mateixos drets que els homes.

MARIA VICTOHIA MASIP I PASCUAL: Em sembla molt b6, perd, crec que encara hi ha massa masclisme en I'actitud que s'adopta a l'hora d'escollir les dones per fer castells o tamb6, quan es tracta de donar-los alg0n cdrrec de la Junta, i no parlem de quan s'ha d'anar de viatge.

DOLORS GIR6I PARIS: Doncs jo ho trobo molt b6, que la dona pafiicipi en les aciivitats de la Colla, tant si 6s per pujar o anar de crosses. Considero que ho pot fer igual que un home. Perd per fer castells s'ha de sentir molt i pofiar-ho a dins. Respecte a que pugui anar de crosses, com a exemple tenim els Minyons de Terrassa i altres colles.

SANDRA MARTINEZ I CONCERNAU: A mi m'6s igual, jo m'hi trobo b6. Quan vaig comengar a la Colla ja hi pujaven tres noies, I'Helena, la Montse i la lsa.

Jo no m'hi he trobat gens estranya, o sigui que les dones, a la Colla Joves, per mi poden pujar i anar al punt que elles desitgin i portar a terme qualsevol cdrrec.

ERNEST FERRE

CALZADA: Per la meva part ho trobo del tot normal, no hi veig la diferdncia.

O sigui, que no m'ho he plantejat, si ho poden fer igual o no que nosaltres, sin6 que quan he pujat al castell ja hi pujaven nenes, i crec que als pisos de baix poden padicipar igual que tothom.

19

--

* GALERIA DE FIGURES {.

La Fidela.- ;Quivols dir, el P6rez de Nova-York?

L'Antonet.- Clar, dona, el de la ONU! Fa pocs dies arribar a Madrid i possiblement va dir que jo era massa per a viatjar i que I'Eugeni 6s el millor representant botifarrers de Catalunya.

La mami.- Perd no entenc com han canviat Abans t'ho van olerir a t0. Perqud no protestes Antonet?

L'Antonet.- Aqui hi ha molt de marro i no m'agrada joc brut. Nom6s em preocupa que elseu gendre pugui entrevistar-se amb el J.R. La mami.- Quin J.R.? Aquelldelpetroli? Perqud?

L'Antonet.- Perqud siliexplicacom esfan les aquella gent de Dallas ja poden plegar el negoci iposara venda el ranxo.

La Fidela.- No ho creguis pas estimat meu. L el J.R. es faran molt amics perqu6 tant l'0n com I'altra agrada eljoc subterrani itenen elcostum de trepitjar escr[pols a tothom, tant si son parents o amics.

TERTULIA FAMILTAR La mamd.- I com 6s que ara hiva elteu nuvi en lloc de

La delvano.- Compte Eugenien no ficar-te al llit la Suelen!

l'Antonet?

La del vano.- Es que el meu Eugeni t6 m6s vella experidncia. No 6s aixi, ulleretes del meu cor?

L'Eugeni.- Si, nena. L'Antonet es massa jove i podria fracassar. Encara no domina prou la tdcnica dels embotits.

A m6s t6 feina amb la Fidela.

La mami.- Aifilla! Ets massa desconfiada!

La de! vano.- Si, si... ves badant ite la claven menys hi penses. Aquest ulleretes 6s de la vella escola 6s de f iar...

L'Eugeni.- Faig el viatge perqud m'ho han ofert

L'Antonet.- Cal recondixerque en aixd de ferbotifarres ets un mestre. A m6s, com ets amic del Pdrez i aquest senyor I'entusiasma divulgar el tipisme local, t'hauri recomanat com el millor ambaixador.

amics en safata. Aixd es tot!

GUILLEM PI

,!:

--r'-'-1

,lll f^ '1:)1"^r( tt)il_,

. LLIBRERIA . PAPBRERIA

,

- PREMSA

- ARTICLES DE REGAL

iffirihffii/m)

. SERVEI DE FOTOCOPTES . SERVEI DE TRANSMISSIo RECEPCIO DE FAX

FREDI

otrrtHt,

5qne6-

SR

Q,

COL.LABORAC16

sgDB@g C/. Abat Llort,

20

1

1

i

Teldfon 60 15 61

I

Actuacions i castells fets per la Colla

Borcelono - Comp Nou

Volls - Viv. Sto. 0nulo

Torrogono - BorriMo. Cristino

L

Esplugo de Froncoli

Torrogono - Collo Jove

Sont Joume del Domenys'

l:

lntent

C:

Carregat

D: Descarregat

21

DAvrD sANcHEz ES REcUpERA I DtBUtxA Fa poques setmanes el nostre destacat casteller del pom de dalt David S6nchez, sofri un greu accident de motocicleta que I'ha retingut impossibilitat, recuperant-se d'unes leslons que en alguns moments loren forga preocupants. Ara que amb satislacci6 podem dir que el seu estat de salut va millorant, caldria comentar que el jove David, bon afeccionat al dibuix, va plasmar al paper unes figures que possiblement fluctuaven durant moltes hores per la seva ment, revestides peldramatisme d'aquell espai de temps en que la vida i la nxrrt es juguen a una sola carta.

Aquests dibuixos que inserim, realitzals per David, poden semblar ingenus i primaris si es contemplen i es jutgen amb rigorart[sticd'alta acaddmia. Creiem que m6s enllit d'aquesls conceptes, s'ha de valorar el missatge on amb senzillesa s'explica I'estat d'inim d'un xicot jove, que ha viscut una trista i lamentable experidncia.

Ctra. Pla de Sta. Maria Poligon lndustrial 43800 VALLS

OLLA BARREJADA DE TEMATICA CASTELLERA 1

i

El graUc rEls lsrl'- - contractes I processd.- Cal ertenle q: les dedaracions del "Cap de Colla" (FOC NOU nfm,3t Setembre '91) son la versi6 oficial de la no as**rrcia gerpart de la "Co lla Joves"- a la 0 lt ima diada de

Silf F6ft a Mlafranca.

Ah[itol, en la lectura - a la mateixa revista- dels espais, "Entrevista" i "Digues-hi la teva", hom es dona compte que hi ha diferents punts de vista, centrats en tres temes ben diferents; Candela '91, contracte i Processd.

A I'analitzar-los no voldria caure -per despectiu- dins la

classificaci6 d'aquesta gent que encara avui pensen que era millor d'anar-hi,ja que com molt be diu I'entrevistat, tots hem de respectar I'opini6 dels altres ique els altres respectin

la nostra. Aixd, d'aquesta gent, no em sembla una frase massa afortunada.

Candela 9/.- Com a vallenc em vaig sentir decebut per I'absdncia dels "verds" a la trobada castellera, mes encara quan diuen es van abstenir perque no els deixaven enlairar "castells de vuit".

Elfet no em va afectar,tant com a component d'una colla vallenca puix Ia convocatoria la va fer l'Ajuntament i per tant el greuge dels "verds a que no del poble de Vilafranca- va esser pel poble de Valls.

Per aquest motiu jo soc d'aquelles persones que enpe nso qu e s i h av i a d' a n ar sempre qu e e I conl racte i altres condicions,entressin dins Ia normalitat, ja que si no

c ara avu i,

los aixi, el meu menyspreu no seria pels "verds" sino pel poble de Vilafranca, m'explico?

Contracte.-No pot ser inferior a I'any passat i les comissions de festes vilafranquines han de tenir rnolt en compte el sacrifici que suposa pels components d'una colla el desplagar-se en dia leiner, a la diada de Sant F6lix, perque s'escau a m6s en periode vacacional i molta gent no hi es.

No oblidem les despeses que representa la sortida.

Crec que la comissi6 de lestes d'aquest any, no ha tingut en compte, I'entrega que cada any han ofert les colles en les diades de Sant F6lix, obsequiant al poble vilafranqui ia tota I'afecci6 del m6n casteller amb actuacions dignes de la Plaqa vilaf ranquina.

realitzat. amb retransmissions -en directe o diferit- de les principals diades castelleres arreu de Catalunya.

Tots sabem del poder de convocatdria de la televisi6, aixi com de la f ormaci6 que suposa en determinats aspectes.

Avui molta gent pot discutir respecte la "pole position", d'un "passing short", d'un "tie-break", d'un "smash", afegit alque

ja coneixem dels; "out", "corner", "outside", etc...

Esperem que d'ac[ poc temps, els "tergos", la "pinya",

el "lolre", "l'aixecador" i "l'enxaneta" siguin terminologies que els televidents dominin a la perfecci6.

En aquest sentit, els comentaristes de T.V. hi tenen molt a dir, per enriquir el vocabulari casteller... perd sense passar-se.

Els de I'Alt Camp ja hem acceptat, "Torre de sis, set o

vuit" com sindnim de "dos de sis, set o vuit", com tamb6, "quatre amb I'agulla" en lloc de "quatre amb el pilar al mig".

Darrerament hem escoltat en retransmissions, "acotxador" en lloc "d'aixecador" i caltdmer no s'acabi amb "ajupido/'.

Tornant al poder de convocat6ria de la televisi6, a I'oficina de Barcelona molts companys de treball, m'han comentat la diada castellera de la Merc6 (set castells de vuit) que la majoria van veure per la petita pantalla i m'ha dolgut perque, iguals o millors actuacions van ser les de El Catllar (Cinc castells de vuit) o L'Arbog (nou castells de vuit) id'aquestes ning0 m'en va parlar.

Suggereixo que en les retransmissions castelleres, quan entre castell icastell moltes vegades no saben que dir,

s'intercalin reportatges de diades que no han estat retransmeses, pero que les seves corresponsalies de comarques, normalment tenen gravades o podrien gravar.

Cr6niques castelleres a la prensa.-Ja hem parlat moltes

vegades dels errors que apareixen en les crdniques i que no afavoreixen la divulgaci6 del ldxic "casteller" quan fins itot intenten traduir-lo alcastelld En I'OBSERVADOR 25.9.91 l'Elisabet S6nchez diu: "Los castellers de Barcelona entraron en la plazay formaron lres pilares de cuatro, corrxc es habitual en las fiestas, al mismo tiempo que caminaban entre el p0blico. Los

castelleres

castellers de Vilaf ranca montaron un cuatro de ochodelante

Process6.- Ja es va aconseguir no anar-hi l'any'90. La comissi6 de lestes hauria d'entendre que, l'actuaci6 comenga a la sortida de I'ofici i s'acaba amb el pilar de comiat, malgrat siguin m6s de les quatre de la tarda.

del Ayuntamiento". ;Es que les altres colles van fer-ho davant de la Generalitat?... "Por su parte los Minyons de Terrassa repitieron dos veces el dos de ocho!!", Voldirque

Haver de dinar amb un embut i allargar la jornada fins la vespreda, s'hauria de considerar com hores extres.

Tambd en la crdnica d'en Carles Esteve, I'OBSERVADOR 26.9.91 hipot haver alguna cosa a discutir, sibe ell mateix es justif ici, en la connexi6 amb Radio Valls elpassat 28.9.91.

Amb un contracte suplementari, es podria intenlar trobar un grup de persones per la process6 (pilar de quatre o de cinc), o be, practicar el sistema de sub-contractaci6, com si es tractes delque comercialment s'en diu en angl6s "outside service".

Retransm lssions televisives.-

El m6n casteller had'agrair als canals catalans de televisi6, la divulgaci6 que han

en van fer dos?

I com que ja ha bullit prou, queda servida per avui aquesta "OLLA BARREJADA" de temitica castellera. Que tinguin una bona cuina.

VIVESO - SETEMBRE'91

23

ELS GE,MECS DE LA JUNTA DE, GOVERN La nostra revista compta amb uns lectors residents al barri de la Violada, els quals no accepten les idees que es van exposar al n0m.34 de FOC NOU, respecte I'dpoca d'or delscastells. Aixi ho explicaven eldia 25 d'octubre en aquest text inserit als dos setmanaris vallencs.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa""

La redacci6 de FOC NOU, preferf seguir un cami m6s directe i demani audidncia a la Junta de Govern, amb el desig de rebre encara m6s consells d'una gent que es considera ben informada i dotada de tota la sapidncia historica que a nosaltres ens manca. La reuni6 tingu6 lloc la nit de Tots Sants a la sala de juntes d'aquella famllia com

es mostra en aquesta fotografia.

Errors castellers VALLS.- Per escriure sobre castells cal estar-ne ben informat. lntentarler-ho sense coneixement de causa resulta perill6s, cares pot caure en I'error i, pertant, en I'inevitable lalsejament de la realitat.

En la portada del n[mero 34 de la revista Foc Nou que edita la Colla Joves dels Xiquets de Valls,hi ha un seguit

d'errades historiques que provoquen una distorsi6 de la realitat i que, per tant, no podem deixar per corregir.

En primer tloc, icom a encapgalament, es diu: "la Colla Joves creu posible una segona dpoca d'or". La pifiada 6s evident, ja que si no anomenem segona 6poca d'or els anys de la ddcada dels vuitanta i part de la dels noranta, amb els castells de nou com a mdxim exponent, com cal anomenar-

la?

RESUM DE L'ENTREVISTA AMB LA JUNTA DE GOVERN.

En segon lloces diu: "L'dpocad'ordelscastells humans la lrobem situada histdricament al passat segle XlX, entre els anys 1875-1895, quan les construccions de nou sense folre, van constituir el mixim exponent d'unes colles..." El desconeixement sobre els castells de nou d'aquesta dpoca 6s enorme. Tothom amb algunes nocions sobre la histdria dels Xiquets de Valls, sap que nom6s se n'algi un de castell de nou sense folre elquatre de nou descarregat per la Colla Vella a Tarragona el 1881.

Les errades continuen: "Alld suposava I'inici d'una etapa decadent que es prellongi fins I'any '1930, quan sorgiren les colles de I'Escoli i de I'lsidre de Rabasso, la Nova i la Vella tarragonines i les dels Caneles i Mirons del Vendrell". Les colles vallenques no s6n conegudes amb aquests noms en aquestes dates, sin6 amb els de Colla Nova i CollaVella. La Collade I'lsidrede Rabass6 eratal com es coneixia la Colla Vella quan n'havia estat aquest el seu cap de colla.

Per Ultim es diu: "Despr6s de la comtesa civil. s'anava recuperant I'afecci6 i a partir de 1971 amb I'aparici6 de la Colla Joves, es produia la realitat dels castells de nou".

Sostenir aixd 6s una errada molt greu que resulta fins i tot

ridicula, perd

a la vegada ofensiva. Els castells de

nou

vingueren de la mi de la Colla Vella dels Xiquets de Valls l'any 1981 ilins al 1986 cap altra colla no els l6u. Es un fet perfectament constatat i que tothom coneix.

Per escriure cal estar ben informat; la veritat dels fets no s'ha de desvirtuar mai per interessos partidistes.

iunta de Govern de la Colla Vella dels Xlquets de La

Valls

aaaaaaaaoaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa 24

Que es pot passar?

Jo crec que si. Tot es questil de saber elque voleu.

Som de la revista FOC NOU.

No foteu! Ah no! Nomds faltaveu vosaltres! I com us atreviu?

QuA fem ? Podem Passar o no?

Primer m'heu de dir de qud es tracta.

Volem parlar amb la Junta de Govern.

Ondial A fd de m6n que heu escollit un bon moment!

Au va! Fem via i no us PreocuPeu. Us acompanyard atsald de sessions de la Junta. Pas' seu...

Endavant!l

Aqui hi ha aquests de la revista FOC NOU que us volen veure.

Perqud els has deixat Passar?

No us preocupeu, nomds venim a xerrar una estona.

86. Preneu seient. De quE es tracta?

Vosattres sou la Junta de Govern, 6s aixi? Nom6s venim a demanar que ens expliqueu perqu6 us preocu' pa tant, quan des de les pdgines de FOC NOU lem bultir t'olla a la nostra manera i no alvostre gust.

Ahl Us ha picat aquella nota que hem publicat als diarisl

locals? Mireu nois, calia donar-vos una lligo degut a que en questionsd'histdriade castells sou una mica pasarellsSom humits ifem el que podem. Es all6 que es diu,i

l

i

gent modesta...

Massa alrevils, aixd 6s elque sou! Esteu desinformals!

En canvinosallres som unacolla de gent culta icomptem amb bons assessors. Vejam, que ens heu de dir?

E Yoldrbm saber FIIBEtts respecte la perqud us#rl:EDdua, portadaCqft laodebmque la Colla 0Poca d'or dels Joves crr |e -gula castel3 perqud els de FOC NOU no Perq.aGrc castells sense coneixesobre esteu nEnfcc-]Buleirc 6s molt perill6s doncs podeu la realitat. ca; --EE*tnt desencaminats? tan Y----Em -frffi ja que si no considerem evident, 6s ll-LrFada qf apocador la que hem protagonitzat els darrers qsrrt eb castells de nou que s'han fet, ja ens direu Caldri ann

oncal

qualificar-la!

Perdoneu l'observaci6, perd ens sembla que des craquesta Ju nta de Govern us ag rada f er vo la r co loms atribuint-vos uns morits que no us pertoquen. Es cert que aquests darrers anys han estat els millors del segle actual perqud s'han let castells de nou amb lolre. Malgrat aquest aveng, cap colla no ha arribat encara a superar el llist6 de I'autdntlca Apoca d'or.

Ah no? Que no us diu res aquell quatre de nou amb folre que vamplantar idescarregarla diada de santa Ursuladel 1981 , considerat el primer del segle actual?

lque no us recordeu que aquell mateix dia, nosaltres vam plantar i descarregar el primer cinc de vuit del present segle?

Es clar que ho recordem! I amb aixd no igualavem els avantpassats?

De cap de les maneres! Ens sembla que llegiu massa depressa els papers d'historia I no us assabenteu de

res.

Si anem per aquest camival mes que pleguem!

d'afirmar com leu vosaltres en el vostre escrit, que l'6poca d'or dels castells en la segona Opoca ia I'hem assolit ara. Aixd 6s mentida!.

No ens negareu que hem avangat molta I'aixecarcastells

de nou...

Naturalment que hem avangat! Per0 de moment, l'6poca d'or autdntica dels castells, la d'aquell or fi, d'autontica ltei, nom6s la poden lluirelscastellersdel segle passat. Vosattres, mentre tant, si teniu l'afany de gl6ria ihonors, nom6s uscorrespon presumird'or de Toledo o d'aquelles fantasies d'or xapat que es troben als barris vells de TAnger o Casablanca.

Si ens ho mirem aixf potser teniu rao, perd podrieu estalviar tanta ironia.

La tenim tota la ra6! El que ocorre 6s que us heu afeccionat tant a llegir la nostra revista, que a mes de no entendreel quediem, voleu serels nostrescensors.

En un altre punt delvostre escrit tampoc no accepteu la nostra asseveraci6 de que els anys 1875-1895 ers castells de nou sense folrevan constituir el mixim exponent d' algunes colles.

Nosaltres sabem que nom6s la Colla Vella aixecd un castellde nou sense lolre l'any l BBl a Tarragona, iprou!

Sou una Junta de Govern ben tossuda! Bepasseu el llibre de Mique! (pigines 61-63) i constatareu que I'expressi6 algunes colles 6s vdlida.

Potser Miquel la va pifiar...

Aix6, aix6! Ara carregueu el mort a I'altre...

Amb el que no estem d'acord es quan a FOC NOU citeu les colles de I'lsidre de Rabass6 ide I'EscolA, deixant a banda que eren conegudes per la Vella i la Nova i prou.

Aixd si que 6s una errada garrafal!

Si fOssiu sincers conlessarieu que Ia Junta de Govern

consulteu amb calma el llibre "Miscel'lAnia castellera"quevaescriure el Miquel, on a la pdgina6l es diu: "...que pel 1891 actuaven a Tarragona les colles Vella i Nova de Valls. La Nova va realitzar el dos de vuit sense folre, el tres de nou sense tolrei el tres de vuit perbaix,mentre la Vella realitzd el dos devuit sense tolre, el quatre de nou sense folre I el quatre de vuit amb pilar, entre altres.

us vareu precipitar al redactar aquell escrit tan desentonat.

Com que no ens podem entendre 6s millor deixar-ho cdrrer. A m6s som gent responsable i no necessitem consells de ningU i menys els vostres!

Almenys heu d'aceptar que quan la gent es referia a les colles de Rabass6 o I'Escoli, tothom donava per ent6s es tractava de les dues colles vallenques. Per tant no era cap disbarat la nostra referoncia.

Home, si ho diu Miquel, es de f iar. Potser no ho hem llegit prou be...

tots els mals.

No pretenem alligonar-vos, perd us recomanem

Aix6 6s cosa vostra. Nosaltres us demanem una resposta pera saber si en el p resent de

se g le XXd. al g u na

tecollesactuals, incluida lavostra,

castell de tpu

ha

plantatcap

*nse

tolre. que lins ara no hi ha arribat ning[...

La verld, senlJa Pertantcalentendre qued'opoca d'or, fins ara, res de

res!

Sius ho mireu aixi...

Es que quan llegim la vostra revista FOC NOU ens agalen

Possiblement ttegint la fulta parroquial viurieu m6s tranquils...

Llegim elque ens conv6. I a prop6sit. On es passeu de ratlla es l'instant que teniu la gosadia d'escriure a FOC NOU que amb I'aparicio de la Colla Joves I'any 1971 es produia la realitat dels castellsde nou. Aixo 6s una errada molt greu ! possiblement premeditada, ridicula i f ins i tot ofensiva. Qud us heu cregut? Esque ensvoleufastigueiar?

irem tal com 6s! Perair6 a la nostra revista leiem u na ref lexi6 dient que enca ru 6s poss ib le u n a se g o n a dpoca dbrpensant que algun dla abans d'acabar el

Voleu dir 6s tant greu la nostra afirmaci6?

present segle, pot situar-se a la mateixa algada que els castellers d'antany, alxecant castells de nou sense tolre.

Per ara hi ha poques possibililats, almenys per part

tothom coneix. Vam ser els primers!

Anem a pams, que nlng0 no regateia elvostre merit d'haver estat els primers. Et que apuntavem a FOC

Ho

m

nostra...

Doncs nosaltres, la Colla Joves, ho estem considerant com una fita possible. Potser fracassarem en l'intent. Mentre tant, ara per ara, ens guardarem prou

Es gravissima i insolent! Els castells de nou vingueren de la mA de la CollaVella l'any 1981 . Es unfet constatat ique

NOU, sense el propdsit d'incordiar ningti, 6s un lendmen castel lerquetothom ha assumit, nom6s tent memdria d'una Apoca en la que la ciutat de Valls patia una crisi en materia de castells, que fou mes alarmant quan la colla del Vendrell plantava el pitar de sis I 25

guanyava el concurs de Tarragona I'any 1970.

Totes les collestenen temporades bones idolentes. Aixd va com va.

No tant, no tant! La cosa anava costa avall. Recordeu que per la Candela del 1971 us donaven la medalla d'or de Ia ciutat I a la plaga del Blat nom6s us fou possible plantar el 2 de 7 i el 3 de 7, mentre el 4 de B quedava en intent.

Ep, ep!que us deixeu l'any 1969 quan vam carregar el pilarde siseldiade SantJaume ique a I'octubre delmateix

any descarregavem el 3 de 8 i vam carregar el 5 de 8. A m6svamtornaracarregarel pilarde sis. Voleu m6steca?

Ja us em dit que no neguem els vostres mOrits, perd

haurieu de ser mes humils i recondixer que la vostra colla no tenia estimulaci6 al ser l'Unica colla existent a Valls. En aquell moment no pensaveu en absolut en castells de nou malgrat que les colles del PenedAs estaven pressionant. Recordeu que els de Vilaf ranca guanyaven el concurs de I'any 1972.

En aquellconcurs tamb6 hi participaveu vosaltres els de la Joves. Qud us sembla?

Es cert, perd la nostra Colla encara era molt iove, nom6s amb dos anys d'existdncia. No obstant ens vam classificar en eltercer lloc amb un 5 de 7, i amb els 4 de 8 i el 2 de 7 carregats. Alli ia comengavem a trepitiar el vostre terreny I us havieu d'espavitar si volieu mantenir el prestigi de co!!a puntera.

Al16

notenia massa importAncia. No ensfeieu gens de por.

Doncs no opinava aixi un cronista de !a revista "Cultura" quan en el seu n0mero de setembre 1972, pAgina 7 deia: "...laVella iba baia de puntuaci6n iopt6 por el 3 de 7 per baix, para asegurarse el segundo puesto que ya casi le pisaba la CollaJoves con su formidable actuac16n. Bufa!

Aixd no voldir res, es tracta de I'opinio d'un periodista.

Com que no vol dir res? La Joves no us deixava dormi r

tranquils perqud anavem apretant amb castells de vuit. A m6s, heu de recordar el mal de cap que us ocasioni constatar com el 1976 guanyavem per pri' mera vegada el concurs de Tarragona.

Si, si, aixd ens obligi a espavilar-nos... ;,Ho haurieu fet sense la nostra empenta?

Davant la competdncia tothom que vol sobreviure es belluga...

Doncs amb elvostre escrit sembla hagiu oblidat que la Colla Joves us va treure la son de les orelles. Si, si!

No cal que arronseu el nas. Recordeu que el 1 980 la Joves tornava a guanyar el concurs tarragoni i que

per santa Ursula us posavem ta corda al coll quan descarregavem per primera vegada en aquest segle un esplendit5de 8 quevafertremolarla plagade! Blat.

Allo tingu6 el seu mdrit. Fou un repte que ens obligi a jugar-ho tot i amb molta sort vam descarregar el primer 4 de 9 amb folre d'aquest segle.

Pertant nopodeu negar-nos la ra6delquediema FOC NOU, de que I'aparici6 de la Colla Joves provoci la realitat de castells importants com el5 de 8 iel4 de 9.

Es que tal com es llegeix a la vostra revista sembla us voleu apropiar de la primacia en castells de nou.

Bes de tot aixo, perquo amb el 5 de 8 d'aquella diada ja vam donar la campanada avisant que tard o d'hora

els castells de nou estarien al nostre abast.

Nois, es veu que heu estudiat a fons el nostre escrit...

Es que ia comenceu a fer-vos pesats amb les vostres provocacions...

Aixo no es provocar! Nom6s ens agrada vigilar-vos d'aprop.

Doncs perdeu eltemps. SerA millor no llegir la nostra revista perqud amb elvostre apassionament mai no entendreu el nostre llenguatge.

Ep nois! que tamb6 llegim altres diaris! lcom 6sque no repliqueua ning0 m6squeanosaltres?

Potserno sontan perillosos. Elsde laJovessempreesteu disposats a fer-nos el llit iguanyar-nos per mA celebrant centenaris de castells, visitant ministres i conselleries, convidant personatges a fer pregons de festa, publicant llibres d'histdria iorganitzant grans dinars presidits per autoritatsde primeraf ila. Tot aixd hofeu perhumiliar-nos, es veu ben clarl Haurieu de seguir el nostre exemple. La Colla Joves

esta constituida per una gent maca itrempada que sap jugar amb tes cartes obertes, sense patir complexes pel que es fa i es desfi al costat de la gasolinera del Porta! Nou. Vivim molttranquils ianem lent camf cetebrant els 6xits i sofrint amb calma els inconvenients que sempre poden sorgir.

No ens heu de dir res mes?

Nom6s demanar volgueu deixar-nos tranquils...

Molt b6...

Senyors de la Junta de Govern de la Colla Vella dels xiquets de valls, signants de la nota de premsa inserida als setmanaris vatlencs del dia 25 d'octubre de 1991 . Gricies per I'acollida. Estigueu bonets! Apa, siau!.

trtrETEI Jacint Fontanillas, S.A. C/. Candela,29

43800 VALLS

26

Teldfons: Tallers 60 01 54 Oficines i Vendes: 60 30 21

PENSEM ENTOTHOM

MSDE E[MBSD'UNSEGLE Des del 1881, el Banc de Sabadell cerca les millors solucions financeres per a tots i cadascun dels segments de mercat i crea nous serveis per resoldre les seves necessitats Ja fa m6s d'un segle que el Banc de Sabadell pensa en tothom, 6s

BAI..IC DE SABADELL Bon Servei

COL.LABORACIO CULTURAL DE:

$g[TF-%LocrEs

ilAl

NOLJ-BAN YSL Tel. (977) 60 29 87 - Ctra' del Pla' 62

43800 VALLS