focnou 30

VALLS, AGOST DE 1990

La Colla Joves volgu6 deixar constancia

del seu pas

per Brussel. les, competint amb el caracteristic monument que conegut per atomium eristeix en aquella ciutat.

st FED

RESTAURANT CASA F'ELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONVENCTONS, SALONS PRIVATS PER FESTES FAMTLIARS

Ctra. Tarragona Km. 17 Teldfons 60 13 50 - 60 0O 14

VALLS (Tarragona)

Cclixcl Toruo.goncr

La$ostratorqal

VOLEM GUANYAR Cal suposar que tots els components de la Colla Joves s6n conscients de la responsabilitat que comporta l'immindncia del concurs que s'ha de celebrar d'aci pocs dies a la plaga de toros de Tarragona.

Coneixent el taranni de la nostra gent pot semblar no 6s necessari dedicar aquesta portada per a ler una crida reclamant la mobilitzaci6 de tots els electius.

Tenim I'experidncia d'altres ocasions en les que com obeTnt I'impuls d'un ressort invisible, tothom reacciona lavorablement per fer manifestaci6 del seu amor a la Colla, aportant llur presdncia lisica i moral per a defensar un prestigi que ens honora a tots. Un prestigi guanyat pam a pam a trav6s d'una cursa gloriosa iniciada fa vint anys per la Colla Joves.

Conv6 estar a punt pel concurs, m6s encara quan hem conegut les dificultats que comporta salvar I'inici de temporada amb les absdn-o,ies que obstaculitzen la normal realitzaci6 dels assd-jos. Sortosament en les actuacions recents s'ha revifat l'esperit de lluita que caracteritza la nostra Colla campiona, perqud no ens manca la voluntat i elconvenciment dels propis mdrits.

Wffi@6D Nfmero 30 Valls, agost de 1990

Edira:

Diroctor: Sots-director: Coordlnador: Documentaci6:

lmprimeir:

Golla Joves Xiquets de Valls.

C/. Gass6, 20 Tel. 60 55 61 amb la col.laboraci6 de la Diputsci6 de Tarragona Joan Ventura i 3o16 J.Ma. Ventura i Batalla Salvador Magre i Gual Josep Secall i Duch GrAfiques Moncunill, S.A.L. Valls T-1 233-83

La Colla va retrobant aquell punt fi de I'obra ben feta

i

es treballa a fons en la preparaci6 de la canalla i ajustant tot el que comporta el muntatge dels grans castells que haurem de programar davant I'imminent competici6 que ha de celebrar-se a Tarragona.

Aquest proper concurs no pot resultar impossible per a nosaltres. Es cert que en I'afi de fer casteiis s'ha de comptar molt amb el factor sort, per6 amb aix6 no n'hi ha prou. La victdria s'ha d'assolir posant en joc tots els recursos humans de que disposem. La Colla Joves pot renovar el triomf . Cal que sigui aixi precisament ara que ens disposem a celebrar el vintd aniversari de la nostra lundaci6.

Atenci6, doncs, a la data del 7 d'octubre, per a trobar-nos tots a la plaga amb el convenciment de que som els millors. Podem guanyar. Es una possibilitat que es troba a I'abast de la nostra gent. Mentalitzemnos perqud a I'inici de la jornada guan el toc de gralla ens laci remoure la fibra de casteller que tots portem al cor, tota la pinya de la Colla.Joves sigui una veu que digui. Volem guanyar!

SUMARI Ouatre mots Cord6 Casteller

4

Xllld. Concurs de Castells

5

3

Estampes retrospectives ...................

6-7

Sortides

8-9

Sant Fdlix. Diada Castellera .............

Recordant la bonica actuaci6 a I'Arbog Els compromisos que contrau la Colla

10 11 11

Entrevista....

12-13

M6s enlli de la plaga.

Senzill poema de l'any 1933 ............

El Concurs, punt per punt .............

14-1s

Apunts d'un viatge El viatge de la Colla a Bree Sortida a Bdlgica Sortida a Bree lmatges del viatge

15

17 18

't8 19-20 21

22 3

FET CASIE11ER

a

CORDO CASTELLER Castells realitzats per les colles fins C.- Carregat D.- Descarregat

l'1

1-9-90

l.- lntent

CASTELLS

2-8 folrat

2-7

COLLES

Bordegassos Vilanova

1l

3-7 per baix

3-7

3-8

4D-2C

4-A

4-8

4-9

3-9

pilar

folrai

folrat

5-7

5-8

1-6

3D

NO/ }TUE

Castellers Barcelona

3D

9D-11

+D-1C

Castellers Castelldefels

3D

3D

1C

1D-11

Colla Joves Vilanova

1l

Castellers Terrassa

ASTE -LS D

9D-1t

1D-11

8D-1C 1D-2C

Joves Xiquets Tarragona Joves Xiquets de Valls

4-7

pilar

2D-11

Castellers Altafulla

Castellers Vilafranca

4-7

9D 14D-21 2D-1

5D

17D

3D-1 C-1

SIS

3D

10D 5D-11

3D-11 3D-2C-41

rD-1 C-2t

4D

3D-2C-31

6D-11

9D-1

]D-1C

1D

't0D

9D-21

3D

6D

4D

4D

2D

1l

C-l

1C

2D

1l

6D

1C

5D

1l

Sant Pere i Sant Pau Minyons Terrassa

D-1(

4D

9D

Nens del Vendrell

1D

Nois de la Torre

5D

1D

1D-1C

Vella Xiquets de Valls

1sD

Xicots de Vilafranca

1D

8D-'tC

3D

1D-1C-2

t7D 1

0D-1

Xiquets Vila d'Alcover

6D-11 3D-21

8D

c-2

2D-1 9D-11 6D-2t 2D-1t

2D-41

Xiquets de Reus Xiquets de Tarragona

2D

5D

1C-31

2C-11 8D-1t 3D-11

NOr

la

7D-41

SIS

CTUE

lD-1C

1D-1 C-31

Els Castellers de Vilafranca han intentat el 2 de 9 a

2D-1C-6

ASTE -LS D

Cas. Santa Coloma Xiquets del Serrallo

sD-21

1C-31

'il

Vailets de G6lida

3l

l. i m. (30-8-90)

.q?r:$:.?r".q

1C J.M.E VENTURA

COL.LABORACIO

sgDB@g C/. Abat Llort,

11

Teldfon601561

VALLS

TET CASTEI.TER

XIIIE. CONCURS DE CASTELLS 7 OCTUBRE 1990 PLAQA DE BRAUS (Tarragona) LLOCS A LA PLAQA N.O 1: COLLA JOVE XIQUETS TARRAGONA N.a 2: NOIS DE LA TORRE

ll.r 3: C0LLA JOVES XIQUEIS

DE VA]IS

N.e 4: XICOTS DE VILAFRANCA N.a 5: XIQUETS DE TARRAGONA N.e 6: CASTELLERS DE BARCELONA N.o 7: COLLA

VELLA XIOUETS DE VALLS

8: CASTELLERS CASTELLDEFELS N.a 9: CASTELLERS VILAFRANCA

N.q

N.C 1O: XIOUETS DEL SERRALLO N.A 11: CASTELLERS DE TERRASSA N.E

12: NENS DEL VENDRELL

COLLES PARTICIPANTS

ORDRE D'ACTUACIO Coniuntament Grup C

lndivldual Grup A

coniuntament Grup B

CASTELLERS CASTELLDEFELS NENS DEL VENDRELL XICOTS DE VILAFRANCA COLLA VELLA XIQUETS DE VALLS COI,TA JOVES XIQUETS DE YAI.I.S CASTELLERS DE VILAFRANCA COLLA JOVE XIQUETS DE TARRAGONA XIQUETS DE TARRAGONA NOIS DE LA TORRE XIOUETS DEL SERRALLO CASTELLERS DE BARCELONA CASTELLERS DE TERRASSA

CO]1A JOYES

XIOUETg

DE YAII.s

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTETLS ANY 1981 (V) La Colla Joves Xiquets de Valls, va publicar una nota, dient: La Colla Joves Xiquets de Valls, agraeix la col.laboraci6 de tota l'afecci6 castellera en l'aconseguiment del Cinc de

Vuit descarregat en la diada de Santa Ursula 81.

La importirncia d'aquest castell no cal remarcar-la. No endebades durant uns quants anys les quatre colles punteres, cada una en el seu millor moment, I'han intentat en disset ocasions, i I'rinic descarregat ha estat el de la Colla Joves, a m6s d'haver-ne carregat tres, aconseguint amb un d'ells guanyar el passat concurs de Tarragona.

Fent histdria, cal recordar que l'fltima data escrita que trobem al segle passat de la consecuci6 del Cinc de Vuit descarregat 6s a l'any 1886 (dia 2 de febrer), o sigui que ara fa 95 anys.

Aprofitem I'avinentesa per donar I'enhorabona a la CollaVella, per la consecuci6 del Quatre de Nou amb folre, i aixi mateix, la nostra satisfacci6 pel civisme dels castellers a la plaga.

Components del Cinc de Vuit, descarregat Baixos: Salvador Bordes Duch (Salvet) Joan Oliver Martinez

lgnasi Urquia Benaiges Joan J. Expdsito Jurado

Segons: Joan lnglds Queralt Albert Baldrich Garriga Francesc Sinchez Catalir (Siscu) Jacint Fontanilles Subielos Joan Pallar6s Bov6 Tergos: Josep Estel.les Clolent Francesc Raf I Aldana Magl Gtiell Leal Salvador R. Anglada (Salvadoret) Joan R. Toda Torn6

Quarts:

Tomis Gormaz Grimaldos (Tomasin) Joan C. Mufioz Sinchez Federico Gormaz Grimaldos (Fede) Manel Espin Marln Fernando Garcia Escudero Quints:

Jordi BalafiA Vidal

Joaquin Ferndndez Ortiz Manolo Torreblanca Ramirez Lluis Giiell Leal Manolo L6pez Ferndndez Francesc Fabra Jurado (Kiko)

Dosos: Ger6nimo Garcia Escudero (Momo) Andr6s Garcia Escudero (Andresfn) Fermin Romero Luna Jes0s Romero Segovia

Aixecadors: Antonio Garcia Escudero (Toyo) Miquel de Haro Martlnez Enxaneta: Pedro Baena Lara (Pedrito)

Comentaris a VALLS, lnforme Municipal n.a 8 referits a Ia jornada Santa Ursula-81 HONOR ALS HEROIS!!

Santa Ursula 2',1G81. lntent dol Dos do vuil amb loks

6

Foto: Arxiu Ventura

Pot semblar pedant intentar descriure la majestuosa solemnitat castellera viscuda a la plaga del Blat de Valls, el diumenge dia25 d'octubre de 1981, fira de Santa Ursula. Els milers de persones que ocupaven tots els llocs possibles i inversemblants, van imprimir les extraordiniries imatges en el cor i en el seus ulls. Tots es sentien fedataris, testimonis salislets i orgullosos, a I'haver presenciat la m6s labulosa exhibici6 castellera del segle XXd, a clrrec de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, amb la realitzaci6 completa d'un CINC

GOI!

A JOVES

XIOUETS DE YAILS DE VUIT, itamb6 amb la realitzaci6 total del Quatre de Nou amb folre, a cdrrec de la Colla Veila dels Xiquets de Valls.

Em resulta impossible reflectir a la lletra I'emoci6 d'aquells instants. Perd no vull restar al marge d'aquesta apor-

taci6 que m'han sol'licitat, i ho faig emmanllevant un fragment escrit abans de l'any 1920 pel nostre compatrici i gran novel'lista Narcfs Oller, la memdria del qual, en aquests moments d'eufdria vallenca, ens obliga a cedir-li espai. Ell hauria descrit aixi, els solemnes instants del 25 d'octubre en qub les nostres Colles realitzaven els mftics Cinc de i Quatre de Nou amb folre:

...|'enxaneta, que era un noi tendre, un angelet de nou anys, seguia la penosa ascensi6 com un gat de mar per I'antena d'una nau luetejada pel vent, sense mirar a baix on tenia el perill, esguardant sempre a dalt on tal volta albirava I'esperanga allargant-li aquella mi invisible a que deu I'home I'dxit de les seves empreses. Tot el p0blic tenia els ulls clavats en aquells moments ning0 no es recordava dels de baix; tots els cors glatien per I'arriscada ascensi6 de I'enxa-

de portar la gresca i I'alegria al carrer.

Resumint, una diada de les que lan histdria.

L'Alcaldia, va fer la segUent nota: En l'0ltim Plenari Municipal del dia 29 d'octubre, s'aprovi-

per unanimitat la segtient moci6 presentada per aquesta Alcaldia:

Aquesta Alcaldia, fent-se ress6 del sentiment popular amb motiu de la "diada castellera'que tingu6 lloc el propassat dia 25, amb motiu de la celebraci6 de la Fira de Santa tJrsula, i en que la qual la Colla Vella dels Xiquets de Valls, aconseguI carregar i descarregar el 'quatre de nou amb folre", i la Colla Joves dels Xiquets de Valls, el -Cinc de Vuit", igualment carregat idescarregat, proeses castelleres que no s'havien assolit en tot el que va de segle, considera que mereixen el p0blic reconeixement de la Ciutat, pel que proposa a la Corporaci6:

Primer: Concedir una placa, a cada una de les dues colles, commemorativa d'aquesta efemdrides.

neta. Cada balandreig del castell, la m6s imperceptible genuflexi6 d'un casteller produia en aquella mar de gent, corrents secrets d'esborronament que esglaiava els cors i acabava esbravant-se pels llavis amb una remor sorda i

Segon: Que es col'loqui a l'edifici de I'Ajuntament, una placa, commemorativa de la gesta, que sigui reproducci6 de les que a elles se'ls entregui.

Tercer: Encarregar a la Comissi6 de Cultura, I'organitza-

sostinguda com la de les ones. L'ald del p0blic anava lent-se cada volta m6s treball6s i tivat i dels ulls de les persones m6s sensibles s'escorria alguna llAgrima indiscreta.

ci6 de I'acte de col'locaci6 i solemne entrega de les plaques als Caps de les respectives Colles.

No obstant, I'Ajuntament en Ple decidird el que consideri m6s procedent.

De sobte esclatd un esvalot de crits

i un picament

de

mans universal; I'enxaneta havia arribat a dalt de I'aixecador i feia amb els bragos aquell batiment d'ales, que entre els de

Valls, a 28 d'octubre de 1982

I'ofici s'en diu fer I'aleta. La gralla amb una nota. fina, estrident i prolongada, com el gemec suprem d'un gran es{org venqut, acompanyi aquell senyal de triomf.

JOAN VENTURA I SOLE

PAU NUET, Alcalde

DrADA HISTORICA A LA PLA9A DEL BLAT La inoblidable jornada castellera que ambdues colles vallenques, lent honor a la trajectdria de mlxims exponents actuals del "fet casteller" varen completar, m'emocioni d'alld m6s, com a la gran quantitat de persones que presenciaren les seves actuacions. lnoblidable jornada que lou un magnilic colof6 a la brillant temporada, quina regularitat ha estat el bastir constantment els "quatre i tres de vuit". , Aquest diumenge d'octubre, Fires i Festes de Santa Ursula, passarA a la histdria de Valls, pels nostres "xiquets", per aquesta fabulosa jornada en qud es basti per la Colla Joves un magnlfic "cinc de vuit' carregat i descarregat, tornant a vibrar la plaga uns moments despr6s quan la Colla Vella planti un superb "quatre de nou amb folre".

Amb la convicci6 que aquestes colles de 'Xiquets de Valls", continuaran amb I'afany de consolidar la gesta del diumenge dia 25, superant-se si hi cap, aquesta data: 25 d'octubre de 1981, es coneixerir d'aquien endavant com LA JORNADA CASTELLERA DEL SEGLE. PAU NUET Alcalde de Valls La Fira de Santa 0rsula del 81 no hi ha dubte que passarA

a la

histdria per

la gran actuaci6 castellera impliament

comentada per diferents mitjans d'informaci6. Perd no tan sols hi va haver castells per Santa tJrsula.

I varen haver cercaviles per varis recorreguts de la nostra ciutat a li d'animar als vallencs, com el Ball de la Primera -acompanyats per l'Escola de Grallers de la Colla Joves-, el grup Bufalorats i I'Escudella Barrejada eren els encarregats

Santa Ursula 1981. 25-10-8'1. Tros de Vuit doscarregat

Foto: Arxiu Vsntura

COTTA JOVES xlouErs DE vAlts

IEiDE Sis colles hi eren presents, Nens del Vendrell, Xiquets de la Vila d'Alcover, Xiquets del Serrallo, Xi-

quets de Tarragona, Colla Joves dels Xiquets de Tarragona i la nostra Colla Joves Xiquets de Valls.

La nostra Colla assol[ el Dos de Set i elTres de Vuit a m6s del Pilar de Cinc.

1 d'agost de 1990 Una de les jornades castelleres.ia segures de cada any per les dues colles vallenques. 6s la Firagost a la noStia ciutat. Per segon any consecutiu l'actuaci6 e.s va celebrar a les vuit del vespre (recordem que abans es leia al migdia) els castells assolits per la noslra Colla Joves folen el 2 de 7, el 4 de 8, el 3 de 8 i el Pilar de Cinc.

5 d'agot de 1990 Una actuaci6 molt positiva per la Colla Joves, fou la sortida a Andorra. En aquell indret s'assoliren un total de 11 castells, d'aquesta manera la canalls van poguer actuar pricticament tots.

Els 2 de 6, 3 de 6 i 3 de 6 per baix foren els primers castells. Un cop les autoritats varen sortir de l'esql6sia, s'assoliren el 3 de 7, el5 de 7, el2 de 7 , el 4 de 7 amb el pilar al mig i el Pilar de Cinc portat al balc6.

Cal destacar que en el Dos de set va pujar per primera vegada a quarts I'Helena Llagostera.

Colla Jovs6 Xiquets d6 VallE. Terrassa l-7-90. Quatrs ds Vuit deâ‚Źcarregat.

Foto: Arxiu Vontura

juliol de 1990 Amb motiu de la Festa Major de Terrassa hi varen actuar tres colles, les dues locals, 6s a dir, Castellers i Minyons de Terrassa i la Colla Joves Xiquets de Valls.

Al raval de Montserrat la Joves va assolir el Dos de Set, el Quatre de vuit i el Pilar de Cinc, a m6s d'intentar el Tres de Vuit.

1 de

7 de juliol de 1990 El dia 7 la Colla va fer dues sortides. La primera lou al Super Vivodist de la nostra ciutat amb motiu de la lesta que aquest supermercat va celebrar. L'actuaci6 fou 4 de 7, 3 de 7, 2 de 6 i Pilar de Cinc.

Poc despr6s la Colla es desplagi a les vivendes de Santa Ursula on tenia d'actuar a la nit amb motiu de celebrar la festa major aquella barriada.

Abans de I'actuaci6 tots els components de la Colla van fer un petit ressop6 al Bar de I'Angel membre de la Colla ique esta ubicat a la mateixa barriada. L'actuaci6 lou de 4 de 7 amb el pilar al mig, el 2 de 7, el 5 de 7 i un Pilar de Cinc tots ells descarregals.

14 de juliol de 1990 Un any m6s es va celebrar a Tarragona I'exhibici6 castellera organitzada per la UNICEF de caricter bendf ic.

8

Colla Jovss Xiquets ds Valls. Tarragona-Unicet.

Foto: Arxiu Vonlura

l4-7-S.

Tres do Vuit d6calregal.

COllA

JOVES

XIOUETS DE YAILS

de Bree.

25 d'agost de 1990 Amb motiu de la Festa Major de la vila de El Catllar s'hi aplegaren tres colles, bls Xiquets de Reus, els Minyons deTerrassa i la nostra Colla Joves Xiquets de Valls.

La nostra actuaci6lou de sortida un Dos de Set, seguidament a la segona ronda el Tres de Vuit per finalitzar la tercera tanda amb el Quatre de Vuit i un Pilar de Cinc de cloenda.

26 d'agost de 1990 A I'Arbog del Penedds s'hi trobaren tres colles de les quatre que serien presents a la diada de Sant Fdlix a Vilalranca.

Els castellers de Vilafranca i les dues colles vallenques. Era un bon plat per saber les possibilitats i les intencions de cada una. La nostra Colla Joves ho va deixar bastant clar assolint amb gran mestria el Tres de Vuit, el Quatre de Vuit i el Dos de Vuit amb lolre acabant la seva actuaci6 amb el Pilar de Cinc.

Colla Jovs Xiqusts de Valls. Arbog, 26-8-90. Oos do Vuil dscarrsgat.

Foto: J. Pstrus

15 d'agost de 1990 Un dels plats forts de cada temporada 6s I'actuacid a La Bisbal del Penedds. Dues colles hi eren presents la Joves i la Vella dels Xiquets de Valls.

L'actuaci6 lou molt bona per veure les possibilitats de la nostra Colla de cara als propers compromisos.

Un Tres de Vuit perfecte va encetar la nostra actuaci6, a la segona ronda s'intenti per primera vegada en aquesta temporada el Dos de Vuit amb lolre castellque anava lorga b6 perd un cop passat I'enxaneta el pom de dalt es despenj6 i el castell va caure. S'havia carregat el 2 de 8 amb folre. A la tercera i per no defraudar la parrdquia, s'intenti el Cinc de Vuit. Varen tindre algun problema amb el pom de dalt i quan tan sols laltava col.locar-se els dos aixecadors varen tirar avall desfent-se el castell. Malgrat aquest contratemps es pogu6 veure que hi havia possibilitats per poguer-lo fer. A la tanda de repetici6 s'enlairA el 4 de I que tan sols es va poguer carregar acabant I'actuaci6 amb el Pilar de Cinc.

17,18 I 19 d'agost de 1990 La Colla feia la seva tercera sortida a I'estranger, concretament a terres de Bdlgica, a la ciutat de BREE, amb motiu dels actes que el Consell Comarcal de I'Alt Camp celebrava.

Els castells realitzats loren dos pilars de quatre i un Pilar de Cinc a I'Atomium de Brussel.les i tres pilars de quatre el 3 de 6 per baix, el 2 de 7, el4 de 7 amb el pilar al mig, el 3 de 7 i un Pilar de Cinc de comiat a la ciutat

2 de setembre de 1990 La Colla va actuar junt amb les colles Xiquets de Tarragona i la colla local Nois de la Torre amb motiu de la Festa Major de Torredembarra.

La nostra colla va assolir en primer lloc un Dos de Set, montant per primera vegada en aquest castell un dos nou. A la segona volta vam fer el Quatre de Set amb el pilar al mig, el qual mentres es desleia el castell I'aixecador i I'enxaneta del pilar es van despenjar, per evitar poldmiques la colla torni a fer el mateix castell descarregant-lo en aquesta ocasi6. A la tercera i Ultima tanda s'assoli el Tres de Set, el Pilar de Cinc va posar li a aquesta actuaci6.

Cal dir que el pilar puji a terQos en Miquel de Haro que era la primera vegada que el feia.

8 de setembre de 1990 Al passeig de les palmeres de Tarragona i dins els actes del Vintd Aniversari de la Colla Xiquets de Tarragona, van actuar tres colles, els anfitrions i les dues colles vallenques.

La nostra Colla va assolir el Dos de Set, el Tres de Vuit i el Quatre de Vuit aquest 0ltim molt treballat per poguer-lo descarregar. Un Pilar de Cinc posi cloenda a aquesta actuaci6 per part de la Colla.

11 de setembre de 1990 Com cada any a la Diada Nacionalde Catalunya, a la nostra ciutat hi va haver castells.

A la una del migdia a la plaga del Blat, les dues colles vallenques feien una bona exhibici6. La Colla Joves assolia en la primera tanda un magn[fic i bonic Tres de Vuit, podrlem dir que el millor let lins ara. A la segona tanda s'enlaira el Quatre de Vuit que es va descarregar havent-lo de treballar bastant. La tercera i fltima ronda serv[ per ler una prova del Dos de Set amb tergos a segons, el castell tant sols es carregA potset pels molts canvis que s'hi volgueren fer, perd es pogu6r comprovar que amb una mica m6s d'assajgos es pot lograr. Per cloure s'assolf un Pilar de Cinc amb senyera mentre que l'Escola de Grallers de la Colla interpretava Els Segadors.

JOVES COllA DE YA1T.3 xtouErS

Sa,c,rt Tehr Dea.dd eaa*U,ena saHr rEux

DTADA cASTELLERA

Els titulars dels diferents mitjans de comunicaci6 deien: LES COLLES VALLENQUES TRIOMFEN A VILAFRANCA AMB CASTELLS DE NOU. LA VELLA I JOVES DE VALLS CARREGUEN EL TRES DE NOU AMB FOLRE. LES DUES COLLES VALLENQUES CARREGUEN ELS PRIMERS CASTELLS DE NOU DE LA TEMPORADA. LA COLLA JOVES INTENTA EL PRIMER QUATRE DE NOU D'AQUESTA TEMPORADA. LES COLLES VALLENQUES ESDEVENEN LES PROTA. coNrsrEs DE sANT rEllx.

La sortida d'of ici va quedar quelcom mullada a causa de

la pluja que anava caient 6 Vilafranca. Despr6s d'entrar els diferents balls ho van fer les colles amb un pilar de quatre caminant cada una.

Quant s'anava a donar comenqament un lort xifec va ler acte de presdncia i I'actuaci6 es retardd lins a dos quarts de dues, la primera ronda fou, Colla Vella el 2 de 8 amb folre, Minyons de Terrassa el 3 de 9 amb folre, que va quedar amb intent, la Colla Joves va carregar el 3 de 9 amb folre i els Vilafranquins van intentar el 2 de 9 amb lolre i manilles, a la tanda de repetici6 el lerrasencs van assolir el 3 de 8 i els Vi-

10

lalranquins el 2 de 8 amb lolre que tan sols varen poguer carregar. La segona tanda va quedar de la segUent manera; Colla Vella el 3 de 9 amb folre carregat, Minyons de Terrassa el 4 de 8; Joves de Valls el 2 de 8 amb liguereta de Pedro Rico a dossos, cal dir que no s'acabi d'aixecar del tot, perd era la primera vegada que un dos del 2 de 8 ho intentava. En aquesta tanda els Castellers de Vilafranca varen fer el 3 de 8. Havien passat gaireb6 dues hores de la diada de Sant

Fdlix i la gent es mostrava bastant contenta pel que havia vist fins el moment.

La tsrcera i 0ltima ronda potser fou la m6s lluixa, la Vella assolI el 4 de 8, els Minyons aconseguien descarregar el 2 de 8 amb folre, la Joves intentir el 4 de 9 amb lolre sense aconseguir-lo, els Vilafranquins no aconseguien el 4 de 8. A la tanda de rePetici6 la Joves assolia el 4 de 8 i els castellers de Vilafranca tornaven a intentar el 4 de 8 que va caure quan l'enxaneta passava per damunt de I'aixecador.

Els pilars de Cinc tancaven una actuaci6 que no va decebre a ning0 itothom va marxar de la plaqa molt content per haver vist una bona diada encara que el temps no va acompanyar ni la televisi6 ho va retransmetre en directe seguint amb la poca atenci6 de sempre envers el let casteller.

COllA

JOVES

xtouErS DE va113

RECORDANT

tA

BONICA ACTUACIO

A

L'ARBOC

Com tots sabem als comengaments d'aquesta temporada vam travessar uns moments plens de desencls i poc afalagadors que planaven damunt nostre com una pesada llosa.

Sortosament vam assim ili ar perf ectament aq uella d ig uem-ne frustraci6, passant ripidament a fer valer les nostres aspiracions, afrontant situacions de les que n'hem sortit plenament

airosos. Vam entendre que calia obrar, treballar i esperar i ben aviat sorgiren els resultats, car per Sant Joan entre la vigllia i la diada ja vam descarregar quatre castells de vuii, co-sa que demost?ava que novament

ja haviem entrat dins de

la nosira linia. La vida dels castells a vegades no 6s massa planera, cdmoda i dolga i cal afrontar-la amb decisi6 perquA podrien conduir a algun sotrac inesperat que pot deixar senyals o tamb6 pot ler un b6. A vegades manca la sulicient caplcitat per encaixar resultats adversos que alguna vegada mdlauradament es produeixen i 6s llavors quan s'ha de dsmostrar el tremo casteller i no la feblesa.

Amb m6s o mehys encert hem anat seguint el que teniem previst, msntre arribem a la simpirtica vila de I'Arbog, on amb

coratge vam tornar a 6sser aquell vent impetu6s que per la seva lorga va fer gaudir amb fruici6 a tots els espectadors, la contemplaci6 d'uns esvelts i meravellosos tres i quatre de vuit d'una gran plasticitat qus feren les delicies de tothom en aouells cuits mbments de' I'exhibici6.

' Per acabar de reblar el clau i a l'objecte de sortir d'aquella plaga totalment airosos, ens calia descarregar el dos de vuit amb folre i la nostra gent, conscient del que aixd comportava, amb un gran esforg tamb6 el van descarregar.

Acabada I'exhibici6 vaio sentir exclamar a un vell arbocenc: Ja era hora que I'Arb6g hagi pogut contemplar la triple

actuaci6 que s'ha vist, perd especialment la teta per la

JOVES de Valls.

Jornada completa doncs la de l'Arbog que serd recordada feligment durant molt de temps pel gran nivell de perfecci6 del tres i quatre de vuit realitzats, sense oblidar que el nostre

dos de vuit amb lolre era el primer que es descarregava

aouesta temoorada dins del m6n casteller. Per tant crec 6s mbrescut aquest elogi a la tasca ben feta o al treball ben fet.

JOSEP SECALL I DUCH

Colla Jovs Xiquots de Valls. Arbog, 26-8-90.

3 ds I dscarrogal.

Et$ EOMFRQMI$O$ QUE COI.ITRAU TA EOTTA Ja sabem no 6s una feina remunerada, perd guan

un

individu pertany a una agrupaci6 de caire social li corrsspon acceptar els compromisos de presdncia, molt semblants als que t6 a I'empresa on treballa professionalment.

Dic aix6 perquA en algunes sortides d'aquest any com les d'Andorra, Bree, Torredembarra i altres, no van poguer ser atesos amb tota amplitud els compromisos que s'havien contret. La circumstAncia de que algun casteller veteri hagi actuat amb gran entrega i orgull en castells de vuit, diversos dos de set i altres, pot ser molt lloable i digne d'aplaudiment, perd demostra que han existit moltes absbncies i mancances.

Es entenedor que la gent vol gaudir del seu esbarjo vacacional i destini unes determinades dates per desplagaments i viatges familiars. Es normal I'atractiu'dels caps de setmana psr anar a la platja o la muntanya. Perd no pot ser que la Colla hagi de trobar-se supeditada inesperadament a la circumslincia personal de cada individu durant les sstmanes d'estiu. Potser s'hauria de seguir l'exemple de les empre-

ses, planilicant una coordinaci6 dels torns de festa i aixl saber amb anticipaci6 quins seran els castellers disponibles per a cada sortida.

La Colla hauria de planificar o confeccionar el seu "vacan-

ces planing' per poguer anticipar als possibles clients "no tanquem per vacances" i a l'hora dels tractes i contractes,

convenir si serd possible l'oferta de castells de vuit o nom6s es disposar& de recursos pels de set. Seria una lorma de quedai b6 davant el client i al propi temps salvar el prestigi

de I'empresa.

No es pot permetre anar a una plaga de cert compromis i que una colla determinada a I'hora de la confrontaci6, ens refregui pel nas un quatre o un tres de vuit, mentre nosaltres per manca de personal hirgim de donar I'impressi6 de lluixedat plantant nom6s castells de set. Aixd sense oblidar el que poden dir els responsables de la contractaci6, al constatar que el cost del nostre deplagament 6s m6s elevat que el de la competdncia.

Creiem s'hauri d'anar en compte al formular compromisos de sortides, si d'antuvi no 6s possible condixer quins seran els efeclius humans disponibles, especialment quan s'hagi d'anar a localitats on s'exigeixen castells importants, o resultin d'oblioada realitzaci6 si al davant tenim altres colles.

Es indubtable-que no podem renunciar a aquestes sortides, que serveixen per a nodrir el pressupost de I'entitat i la r'ealitzaci6 d'alties activitats socials, especialment la diada de la Colla que tant ens satisfi a tots i no hi manca ning0. Si sempre f6ssim tanta gent en les sortides i els assajos, lins i tot es podria intentar el cinc de nou.

VIVESO

11

coLlA JOVES xlouErs DE Ylllt

ENTREVISTA

Jordi Saperas

i

Mercad6, el

nostre personatge d'avui, 6s un dels joves valors que iltimament han sorgit a la nostra colla. Nascut a La Secuita, el setembre del 58, va comengar a introduir-se en el m6n dels castells posant-se al cord6 de

sortosament en tenim uns quants d'aquests personatges, Sisco Sdnchez, Joan de Cabra i Jordi Saperas, entre molts altres, en sdn un bon exemple.

Jordi de la Secuita, com l'anomenem a la colla, va venir un dia, doncs, al cord6, com un mds dels que venien del seu poble a fer mds gran la nostra pinya. Perd el Jordi 6s un home que tC totes les caracteristiques d'un gran segon dels castells" D'algada normal, co rpulent ifort, aviat va debutar com a casteller. I de mica en mica, sense presses, ha demostrat qud Cs un dels grans segons d'aquesta dpoca daurada dels castells de nou. A mi em sembla que ha tet tots els grans actuals; ellja ens ho expticaria mds b6. A mds encara tC un avantatge, en JordiSaperas 6s un home que td molt bon cardcter, i Cs incapag de crear un sol problema. Aixd compta molt icrec que s'hauria de valorar al mAxim, cosa que potser no tem.

la colla en el concurs del 82, junt amb uns quants amics; pel que es veu, la cosa castellera liva agradar.

Per comengar Jordi, d,Qud 6s el que et mou a anar als castells, a m6s de la presoncla dels teus amics de la Secuita.

Anar als castells, i als assajos, com fa el Jordi, si visquds a Valls, t6ra una cosa notmal, que motts i molts castellers no fan, perd vivint a la Secuita, ja 6s un sacrifici; i han d'agradar molt els castells. Jo he dit moltes vegades que el let que un vagi als castells i als assajos amb normalitat, i que abans i despris encara hagi de posar-se uns quants quildmetres al damunt 6s tota una epctpeia. Nosaltres, la Colla Joves,

Jo, Bond6u he de dir-te que els ja m'agradaven, ja que havia anat alguna vegada amb lacolla d'Altafulla; perO aquella colla no m'acabava de conv0ncer, i llavors, entre Guerrero i campanera, que ja eren de !a Joves em varen ler venir a Tarragona, al concurs del82, ivaig posar-me la camisa de la colla. No s6 si tu ho recordes, perd un dels primers membres de la Colla que van presentar-me vas ser

castells

tu mateix.

En integrar-te en aquest m( dels castells, com trobes aque amblent que tu no coneixies?

Jo molt aviat m'hi vaig

Comences a puiar, I crec qr no passa gaire temps que ja

converteixes en casteller de vu que 6s la mdxlma asplracl6 que' un home que fa castells.

La primera temporada de venir la colla, ja vaig rer tota la gamma c

castells de set, i a la segona va descarregar el quatre de vuit, i lli vors, ja quasi a continuaci6, ja va descarregar el cinc de vuit als dc pilars.

Anant als castells amb la V( lla, un xicot de la Secuita, patei les conseq0dncies d'un desgri clat'accldent. eAquest ,et, et y influir fl'alguna manera especlal

Aix0 a m[, de moment, em v afectar de manera personal, igui com si aquest noi hagu6s tingut u accident d'una altra mena, ja qu lenim amistat i en el poble tothor es relaciona. No pelfet que s'ho fe als castells havia de ser diferent.

Tu, Jordl et veus molt lntegrr a la colla l, junt amb la teva espc sa, se't veu molt pel local, al assajos, actuaclons, lestes, et( 4,Us agrada aquest amblent, a tu a la teva esposa?

ESPORTS

VINAS

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS 12

sen

identificat, i, no vaig tenir cap pr blema per adaptar-me; aviat vaig I bons amics entre la gent de baix que jo, com 6s lOgic, en aque moments em movia entre ells.

COttA JOYES

XTOUET' DE YATTI Sl, ens agrada forga a tots dos. A m6s, el fet que iunt amb una colla d'amics higim let un gruPet amb les dones ens ha creat una relaci6 d'amistat entre tots, que la molt agradables els moments que passem aqu[ al local i tamb6 durant les sortides.

Per venir a fer castells has de ler uns quants quildmetres m6s que els altres. AIr0, ara, no 6s problema, per6 qu6 et sembla l,Vindri un dia que et cansaran aquests quitdmetres?

Home, de moment crec que no.

Ara, un altre dia ja veurem. Ara Per ara, mentre puguem venir junts amb la dona, no hi hauria cap inconvenient. Quan sigui m6s vell, encara que no vingui tan sovint tampoc far6 lalta.

Jordi, tu, malgrat la teva ioventut lels pocs anys que vius el m6n dels castells, has fet tota la gamma de castells de vuit i de nou, menys em sembla els pilars. Jordl Saperas: quin castell 6s el teu prelerit I perqu6.

Res Bond6u, jo en aixd estic com-

pletament d'acord amb els altres castellers; per mi, el tres de vuit, sens dubte. Es un castell en el qual sempre m'hi sento b6, molt fent-lo.

Tu Saperas, com dlc

m6s

amunt, vens molt al local acompanyat de la teva esposa l, segons veig, formeu, iunt amb altres parelles, un grup jove molt animat, que jo crec que 6s el que d6na vida a la colla l, no cal dlr-ho al local soclal. aQue faries tu al local

perqud s'anim6s

I

omplis m6s

sovlnt?

Home Joan, jo t'he de dir que vinc

de fora vila i, naturalment, d'altres poden opinar millor que jo. Tot i amb aixd, potser valdria la Pena Provar

alld del gimnis que molta gent iove proposa, ja que es tracla d'una activitat que s'adiu molt amb la nostra feina, i potser si que atraur[em gent que al final s'integrarien a la colla.

Despr6s tamb6 es podria organitzar alguna altra activitat de caire festiu; per mi aixd podria ser la soluci6 al problema.

Sembla que ara estem vivint una gran 6poca dels castells, amb grans resultats. EnguanY, Perd tothom diu que I'ambient no 6s el de l'any passat. eQuina 6s la teva

Jo veig que actualment estem al cim del m6n casteller, i 6s molt dificil mantenir aquesta l[nia; perd tenim bons castellers, molta ioventut, i, quan nosaltres tinguem Problemes, els altres tamb6 en tindran.

Per acabar, Jordl, ecom veus la Colla com a entitat o agrupa' cl6?

Jo crec que nosaltres som un exponent molt imPortant de la culi en les diverses sortides que hem fet, tant Per les nostres terres com a I'estranger, hem demostrat la nostra vilua tant pel que fa als castells, com a massa social.

tura catalana,

oplni6?

BONDEU

Jo no s6 exactament quin 6s el motiu, perd aquest any la gent no respon com hauria de fer-ho. Potser

lalta motivaci6, i s'hauria de parlar de fer alguna cosa nova per interes-

sar la gent. Amb tot conlio que a Tarragona hi serem tots.

D'aqui a quatre dies, a la Plaga de toros de Tarragona, tornarem a

lluitar per guanyar el concurs.

aQud me'n dius; a m6s de lluitar patirem?

Lluitar per descomptat que ho haurem de fer, i segurament tamb6 haurem de patir. Ara, les victdries no les regalen mai. Perd jo considerar6 I'eslorg ben emprat si l'Oxit corona aquest esforg Com veus el tutur de la nostra colla dins el m6n casteller, Jordi?

ELECTRODOM ESTICS

ARTICLES REGAL

LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA Abad. Llort, 15

'",1,:[il'J_xl,=]"'^ i

17

Te\.602271

VALLS 13

TET CASIEI,IER

Enttae de Jordi Tondo.- El passat 2'l de luliol al poble de Santes Creus, va celebrar-se l'enllaq rnatrimonial del nostre benvolgut amic i casteller de la Colla Jordi Tondo i Basora, amb la distingida lsabel Ruiz iAlcaraz'

Els nuvis van ser acompanyats a la cerimdnia per un nombr6s grup de lamiliars i amics, que van compartir les hores de Eoig que vivia la parella. No necessita I'amic Jordi que des d'aquestes pigines fem exaltaci6 de llurs condicions personals, com dels serveis que ha ofert a la Colla en el curs d'una llarga traject6ria, en responsabilitats de direcci6 de I'Entitat. I respecte a I'lsabel, podem recordar com ia fa temps estd integrada a I'activitat social de la Colla, a I'haver-nos acompanyat en moltes de les lestes que s'han celebrat al local. Els desitgem lelicitat i benhaurances, tot conliant seguirem comptant amb ells en tot el que es relereix a la Colla, com ho venen fent tantes parelles que s'han acollit al pacte matrimonia, sens renunciar a la convivdncia que es practica amb tan d'encert, dins aquest col'lectiu que 6s la Colla Joves Xiquets de Valls.

Millores al local.. Quan aquesta temporada s'ha reanudat I'activitat al local social, particularment els dies d'assaig, molts dels associats de la Colla han felicitat els promotors de la restauraci6 efectuada a la sala-bar, amb I'acoplament d'un ampli mostrador-bar, que en condicions gaireb6 simbdliques oferf l'amic Mario per a suplir el que hi havia abans. Ara s'ha guanyat en amplada bastant de terreny, que millora I'estatge i la capacitat. Tot es bo quan es treballa perqud les hores que els castellers passen al local resultin cdmodes i s'hi trobin com a casa!

Reconeixement.- De I'escriptor i historiador tarragonI Jordi Morant, hem rebut una afectuosa carta dedicada a la Colla, ponderant la presentaci6 i el contingut de la nostra revista. Referint-se al nf mero publicat elmes de juliol, ens felicita per haver inserit una histdrica fotogra14

lia deljurat delconcurs de castells que presid[ el m0sic Pau Casals.

Obsequis de la Colla.' Durant l'estada a la localitat de aree (adtgica), la Colla Joves oferi al senyor Jak Gabriels, Burgmestre d'aquella localitat, una lotografia d'un tres de nou amb folre en quadre emmarcat isignat amb dedicatdria. Tamb6 s'oferiren quadres amb elcinc de vuit, degudament dedicats, als representants de les localitats de Geldern (Alemanya) i Volpago (ltilia) que assistien a la iornada d'agermanament.

Reunl6 a Vilafranca.' El dia 6 d'agost, a I'Ajuntament de Vilalranca del Penedds s'hi aplegaren els representants de les quatre colles que participarien per la diada de Sant F0lix.

Un cop reunits amb els Administradors de la Festa Malor i firmats els contractes, es va ler una roda de premsa amb tots els mitians informatius alli presents.

Despr6s de les preguntes als quatre caps de colla de les respectives agrupacions els administradors invitaren amb un piscolabis i un brindis per la festa maior de Sant Fdlix i per una bona actuaci6 castellera per part de les quatre colles.

TET CASIEI.IER

I

Enllag de Gerard Marimon.- Un altre company de la Colla Joves es va casar al Monestir de Santes Creus, es tracta de Gerard Marimon i Montserrat amb la coneguda i fidel seguidora de la colla senyoreta Alicia Gatell i Nogu6s, els quals van contraure matrimoni el passat dia 11 d'agost.

Durant la cerimdnia els nuvis van estar acompanyats pels seus familiars i molts companys iamics de la Colla Joves. Desitgem molta felicitat a aquest nou matrimoni. Enhorabona.

Flragost-90.- La Colla Joves Xiquets de Valls, seguint com cada any va tornar a montar un stand els passats dies 31 de juliol i 1 d'agost a la Fira del Camp Catala.

El lloc fou al Pati com cada any i va tindre lorga 6xit, molta gent demanava els trlptics que la colla va fer, mentre admirava les lotografies que estaven col'locades molt acuradament, i passava una estona veient els videos que s'anaven passant.

Enhorabona per aquesta iniciativa que demostra elque 6s la Colla Joves i diu molt a lavor d'ella.

b@frz$lTLT- ffi@@,fitT D@, T'9fr9 1933 De[itat a[s ?â‚Źfquets \e 9et[s No fa gaire vaig tenir l'oportunitat de regirar escrits vells i inddits, la majoria poesies d'en Eduard Estalella i Brufau 1868-1935, polilacdtic personatge de Santa Coloma de Queralt enamorat de la natura, histdria, excursionisme, paleontologia, i gran afeccionat a la pintura, poesia i ensems lundador de I'Orfe6 lnlantil 'Brots de Roure" com tanmateix ientre altres,lundador delprimer equip de lutbol (1915) idelperiodic quinzenal Sagarra Nacionalist a (1922-19241.

Parlar d'aquest colomi 6s del tot atraient, perd no crec que sigui aquest el moment oport0, per tant hem limitar6 al motiu que ha donat peu a parlar del personatge, que no 6s altre si no el d'una breu i senzilla poesia dedicada als Xiquets de Valls i datada al 3 de juny de 1933, borrador de la qual tot seguit paso a transcriure.

ELS XIOUETS EN NOSTRES FESTES UAJORS I

S6n la nota de color que porta arreu I'alegria tot mostrant sa agililat seranor i valentia D'avorriment per les festes no hi veurem ja mai badalls on hi hagi belles xiques amics i xiquets de Valls EDUARD ESTALELLA, Juny 4 del 33

Cadadia amb m6s serueis, Exposici6 Jardi, Camping i Platja Secci6 Regals Secci6 Pesca Salada Secci6 Congelats a Secci6

granel

O O)

.a

E

>

a [S

Fruiteria Renovada

Ara tamb6 fem dinars

i

#

Y

amb les seccions de sempre, alimentaci6, caririsseria

r

0)

o-

a= a (!

o o F

Cenlre Cottrercial. Pol ig(ort lnduslrio I

TEI CASIEI.I.ER

Si cal destacar un fet, quan ja falta ben poc per a la celebraci6 del Xllld Concurs de Castells, 6s I'espectacular descens del nombre de colles que hi participen.

Hem passat de vint-i-una a dotze en nom6s dos anys.

Aixd es pot atribuir a que la linia anti-concurs propugnada pels Minyons ha anat guanyat adeptes, i a la crisi (cal ser realistes!) que esti patint el m6n casteller, que pot fer arribar a les colles m6s petites a no concdrrer al concurs per por de sortir-ne no gens ben parades.

Elcas 6s que, sigui per la ra6 que sigui, la davallada quantitativa 6s real. Aixd segurament seri aprofitat per a encendre I'etern debat concurs si/concurs no, que reneix cada dos anys per aquestes dates. No 6s avui la nostra intenci6, i menys encara quan pel set d'octubre manquen pocs dies, discutir sobre si els concursos entronquen amb la filosofia del fet casteller, que per a aixd ja existeixen els pelmes erudits castellers, personatges que parlen de castells sense haver-se posat mai a la pinya. Perd com ja tenim el programa a les mans, no ens podem estar de fer alguns comentaris, en concret pel que la al sistema de puntuacions.

D'entrada cal dir que valorar els castells, a tants punts carregat i a tants descarregat, sempre seri injust, imperfecte i en molts casos cruel. perd de moment i fins que no surti res millor, 6s el sistema acceptat per tothom. Ara b6, no cal ser cap gran expert en castells, per a veure que el sistema de punluacions vigent a I'actualitat, m6s o menys calcat del dels darrers concursos, sobrevalora unes construccions i en devalua d'altres. Les raons s6n diverses.

Hi ha hagut sempre una colla que ha inflult molt sobre el que s6n les bases del concurs, i sobre les puntuacions. Aquesta colla es va veure martiritzada durant molts anys per la mestria pilanera dels Nens del

POLLERIA

Vendrell. I els pilans se'ls hi van posar travessers. El resultat actual 6s que en aquest concurs, seguint la tdnica dels cinc darrers, els pilars estan molt infravalorals, de manera que I'actualment inassolible pilar de sis val el mateix que un tres de vuit. No cal fer comentaris!. Com tampoc cal fer-los del "Tres de vuit aixecat per sota amb ajuts"; si haguessin estat uns altres els "inventors" d'aquest castell, ara molts s'aixecarien per a blasfemar-lo, defensant l'autdntic tres de vuit aixecat per sota. Perd tothom sap qui n'6s el "pape", o sigui que muts i a la gibia.

Es trist, perd no es veuen ja els grans pilars d'antany a les places, i podem estar segurs que el poc reconeixement que reben als concursos en pot ser una de les causes (no diem la principal). Si en castells com el quatre de vuit amb el pilar va quedar ben patent la importdncia que pot jugar el concurs en la recuperaci6 de certs castells, ens podem preguntar si no seria hora ja de superar, pel b6 de tots, aquestes inconvenidncies historiques.

Fa deu anys, quan els castells de nou eren desconeguts, els hi van haver de pOsar una puntuaci6 per si algd els intentava. Era ldgic que sent el tres de vuit m6s dificil que el quatre, amb un pis m6s les coses lossin iguals. Perd molts anys de prActica ens han demostrat el contrari. El tres de nou s'ha anat descarregant amb assiduilat, mentre que el quatre s'ha carregat amb prous feines. El lolre marca aquesta diferdncia. La puntuaci6 no.

A veure doncs, si pel proper concurs, els tassadors dels castells alinen una mica m6s.

JOAN FOLRAT I LLENYA

OUEVIURES

MAGi GUELL II

Especialitats: pollastres, conills, espatlles de xai a l,ast c/

10

Sta Anna, Tel.6O 2512

TOTS ELS DIES pER ENCARREC

yALLS

'17

JOVES GOllA DE V^tts xtouErS

De la sortida efectuada per la Colla Joves a Bree (Bdlgica), en queda constAncia en un altre apartat de la nostra

revista amb I'amplitud que correspon per la seva importdncia, tota vegada que la Colla deixir un bon record pel seu bon fer, davant uns sorpresos habitants d'aquella localitat, a m6s de les representacions que s'havien citat procedents de Geldern (Alemanya) i Volpago (ltAlia), amb els seus grups folkldrics' Una malor part d'aquesta gent contemplava per primera vegada fes evolucions de la Colla Joves, que els oferi tot el millor repertori de castells.

En general podem alirmar que la nostra gent, malgrat el cansanci d'un llarg viatge, van gaudir d'un ambient immillorable durant I'estada a Bree, convivint amb una poblaci6 hospitalirria, oberta i condescendent, que lacilitir a tots la possi'bilitat d'oblidar un conllicte sorgit a I'arribada, originat per

greus mancances de les persones que havien preparat el desplagament, en haver ignorat que prop de dos-cents vallencs i'havien d'allotiar amb un minim de dignitat si no podia

ser amb un mlxim de comoditat.

Fou lamentable que un defectu6s planteiament efectuat pels responsables del Consell Comarcal desplaqats amb anteriorilat, obligu6s a pensar ignoraven que els components de la Colla Joves i llurs acompanyants no era la primera vegada que sortien m6s enllir de les fronteres- Del contrari haurien ent6s llurs queixes, quan els recordaven que en cap

ocasi6 havien ensoPegat amb I'espifiada que van constatar a l'arribar a Bree.

No podia acceptar-se que els inductors dels errors, volgu6ssin escudar-se amb la minima capacitat hotelera del lloc i-altres subterfugis inconcrets. Sortosament la bona disposi' ci6 de les autoritats flamenques i la pacidncia de la nostra gent, va fer possible solucionar mitjanament el que suposava In" not" molt negativa, que podia repercutir en el desenvolupament de la programaci6 prevista.

Sabem els inconvenients que suposa desplaqar a I'estranger un grup molt nombr6s de persones, particularmenl pet {ue fa re.-lerAncia als allotjamenls. Perd la situaci6 creada a Bree no ha de ser un mal precedent, que faci reconsiderar la possibilitat de lutures sortides de les colles castelleres' quan avui viatgen pel m6n grups nombrosos de persones' que ho fan senle problemes perqud compten amb persond competent a I'hora de programar els viatges. La Colla Joves ."ni6 ,n bon record de les anades a Madrid, Vandcia y Ly6n, on tots els expedicionaris van desenvolupar-se sense

pieocupacions ni problemes, essent allotiats

i

atesos en

iocals adequats, com es mereix qualsevol viatger ja sigui de lorma individual o col'lectiva' Cal esperar que la Colla pugui aspirar a noves sortides m6s afortunades i que I'experidncia viscuda a Bree nom6s sigui el record per no reincidir en eb maleixos errors.

RAMON VICENS

gmgffigwgffiH LA LLIBERTAT D'OPINIO La nostra revista FOC NOU intenta acomplir l'obiectiu d'informar als membres de la Colla Joves i altres sectors interessats per la tasca castellera. SimultAniament, en la seia modeita labor, exerceix la lunci6 de notari deixant constAncia cara el futur de tot el que per a nosaltres 6s la histdria de la Colla. 'ordoia 'Es

una tasca que va resultant possible, malgrat l'escassa col'laboraci6 que' s'observa per patl de.diversos membres qie podrien afortar un valu6s seruei amb llurs treballs, m6s |ncAru ouan Aoui s'exerceix ta tlibertat d'opini6, al considerar qui-iOi NOU na d'6sser un finestral odert, p.erqud 9ad1 0, iugui manifestar o exPosar els seus criteris amb tota plenitud

i

sense complexes.

Precisament en ocasi6 de la darrera sortida internacional a la potbtaci6 de Bree (Bbtgica), la Junta Directiva convocA entr6 ets expedicionaris un-concurs de ressenyes o reportatoes del viaioe, a I'obiecte d'estimular aquells que dotats de bones condhions o iitspiraci6, es decidissin a fer-nos condixer les seves qualitats inbdites.

Entre els ioncursants s'han premiat dos treballs que s'insereixen a les pAgines segildnts. Subiectant-nos a les

oremises abans aisdnvaladeC, s'ha respectat integrament 'l'estit, ets conceptes i lrexpressi6 dels relats, d'un viatge qu.e n it t ai ihtaau m e ni e n s op eg'A a mb u n s i nconve n ie nts d.'o rg a iacia, provnen9 de i'iimaduresa o manca de precissid.per promotors vallencs responsables de la trobada' 'oart'dels Rrsp"tte aquells problemes,'sorgits al moment de l'arri' 18

bada a Bree en qAesti6 d'allotiaments, {han.rgc9llit

ai ioi

op.iny

f*. n

els cairei. Mentre algin sector ha minimitzat els aitres s'han mostrat molt dirs al valorar el tracte de que

ser obiecte els expedicionaris. Es disposa de grava d'imatde i veu en directe, perqud qualsevol interessat I estabir una situaci6 de lldc davant el dubte. Els autors iiballs que es publiquen, .ofereixen una visi6 personal iiatge, q'ue cal iespettar. Altra cosa 6s que tothom coml -teixi iddntica visi6 del relat.

Sense cap pretensif de pontificar, ens sembla que. d6s reoorlatde's destil'len uia veta irdnica i no pas mah expthuen fil per randa totes les vivbncies de la ientrb 'oii

io

ni hahquen ies referdncies

;:; ;';;;";*;'

b

a

pers.ones-i in.stitt

respo i s abtes. Es do ncs lxoansi6 moft subiectiia dels autors, que no ha d'assun

aisolut

Zi'

els- ptano

la nostra-revista o la Junta Directiva en les s

valoracions.

Aixt doncs, pot oc6rrer que algi .es consideri retret di manfenir-nos al marge de posici6nament. Res de tot aix6. .S'ha fet un conct!?s,orgit dos autors sense c?P.prgPnsl treoitiar el dret a lhonor, la intimitat personal i lamiliar t-t

at'iuiii, o-se'is'taci

-rii"iiA iri

i

la ConstituciO, quan assenyala que quatsevot ctutaea 'q i ixp r e s sar i d iion d re t li u r 6 m9 nt.. I es id e e s, e I pe n s am erl Ziii-ioii. itinirnt la paraula, l'escriptura o qualsewl qaestions pr iiiia de'reoroduccii.'Tot reoroduccii.'Tot el demds s6n q0estions inia de pr6tar attd'de si ta botella 6s mig buida o mig plena LA

COllA JOVES xtouErs DE YAllS

Sortim amb un lleuger retard, a les 12'35 del migdia, davant la Masia Vallense, despr6s d'esperar I'autocar Trav6, que havia arribat aquell mateix mat[ de Bree. A les tres de la tarda, parem en una irea prop de la frontera amb Franga, per dinar i prosseguir cam[, trobant quelcom de cua a la froniera, que cada vegada es va fent m6s espessa, en part degut a la lleugera pluja que esti caient. Ja dins Franga parem a una altra Area per sopar quan s6n 2/4 de 9 del vespre i amb una autopista molt saturada, anem fent parades cada quatre hores aproximadament, lins a 214 de 8 del mati, que ho fem en terres de Luxemburg, per esmorzar i la majoria aprolitem

per rentar-nos i afeitar-nos.

Arribada a Brussel'les

A les 12 del migdia entrem a la capital de Bdlgica i despr6s d'algunes divagacions i maniobres per part dels autocars, toquem lerra prop del "Atomium". En el mateix passeig lem dos pilars de quatre alhora i un de cinc, amb aquest gran monument de 102 mts. d'algada per tel6 de fons.

Tenim una hora lliure, que la majoria aprofitem per pujar fins al mirador de I'Atomium, en un ascensor que ens deixa a 90 mts. enlaire, des d'on podem divisar un humit if red paisatge, distingint entre altres coses, l'estadi de Heissel, on va succeir la tragddia no fa gaire temps, I'Europa en miniatura i molts i molts jardins. La baixada es la amb el mateix ascensor lins a 50 mts. i despr6s es continua a peu, per uns tubs amb escales de colors, que recorden les pel'llcules de cidncialicci6, passant per dues esferes m6s, on es poden veure exposicions de lotografies i documentaci6 relativa a la construcci6 d'aquesta estructura, per allir els anys 50. Deixem la capital a2/4 d'una del migdia i cada vegada m6s a prop del nostre destl, parem a les quatre de la tarda en un SelfService, en mig de la pluja, molt lorta a estones, perd com nom6s hi ha lloc per uns quants, es queda un aulocar i els altres han d'anar a la recerca d'algun altre restaurant. La majoria d'aquest primer autocar fem temps esperant I'altre, comprant "souvenirs" al supermercat que estA al costat del lloc on hem menjat.

A les envistes de Bree Quan per fi ens reunim tots, cobrim ja el darrer tram fins a Bree i malgrat portem un cotxe al davant que en tsoria ens

leia de guia, a partir d'aci, donem bastantes voltes fins arribar a una espdcie d'escola industrial, on degut a que els autocars no poden passar a I'interior, per la seva algada, hem de fer un tram a peu lins a una gran nau que la de menjador i molt a disgust nostre, ens fan sopar, quan s6n 214 de 7 de la tarda i encara tenim el dinar a mig pair. Un cop acabat el

sopar, pugem als autocars per dirigir-nos a I'alberg on ens tenim d'allotjar, depr6s de que 35 components de I'expedici6

es quedessin, per dormir a prop d'on virem sopar, sn una espdcie de quarter. La majoria eren canalla i alguns responsables i gent gran, que varen dormir en "camilles". Els dem6s quan ja 6rem prop de l'alberg, altra vegada els autocars per la seva algiria no podien passar per sota uns arbres molt

espessos que vorejaven el cam[, i de nou, v]rem fer el trog

linal a peu.

Problemes d'al lotiament Un cop tots a lloc, i despr5s de veure i comprovar les deficients condicions de I'alberg, amb poca higiene, solament amb dues dutxes (i sense aigua calenta) i quatre WC, es protesta endrgicament a la representant del Consell Comarcal, alll present, reclamant un altre lloc m6s confortable, per reposar, tenint en compte que portdvem trenla hores de viatge al damunt. La resta de gent, aproximidament uns 60 van tornar cap al poble i despr6s d'algunes gestions els van allotjar al poliesportiu, amb moquetes al terra i flagades per abrigar-se. Com a mlnim tothom pogu6 dutxar-se amb aigua calenta. El que dormien a I'alberg, de bon mati van despertar als grallers, que eren al pavell6 del costat, tot cantant-lis 'las maflanitas', i en acabar d'aixecar-se, virem hissar la bande-

ra catalana al so del cant de la senyera, a clrrec dels grallers, davant la sorpresa dels components del grup de Vilabella, que dormien al pavell6 de I'altre costat. Seguidament ens van recollir en tres cotxes, per portar-nos lins al

poliesportiu, on ens reunirlem tots per ssmorzar a la caleteria.

Visita turistlca a Bree Despr6s d'un suculent esmorzar, tenim m6s de tres hores

lliures, que ens serveixen per condixer una mica m6s el poble, la seva zona peatonal, les seves cases individuals i ajardinades, la tranquil'litat que es respira, no es veuen reixes ni alarmes, les nombroses bicicletes aparcades sense cadenes ni candaus, podem visitar I'exposici6 de les quatre comarques que participâ‚Źn en aquest agermanament, on cadascuna ofereix els seus productes m6s representatius, les paradetes al carrer, que mostren infinitat d'objectes artesanals (de metall, vidre, fang, cerAmica, vimet, etz.) i uns tlpics carrets amb uns orgues i altres instruments musicals que luncionen a base d'unes tires de paper-cartr6 continuu i perforat. Tamb6 lenim ocasi6 de vsure i escoltar una simpdtica orquestra alemanya, que actua a dalt d'una glorieta en forma de paraigties gegant, al bell mig de la plaga major, i que entre pega i pega s'inflen a beure cervesa. Cal recordar

que existeixen unes 240 marques i classes de cervesa dilerents. Uns quants entrem a I'esgl6sia en el precls moment que estan lent una missa concelebrada en flamenc,

catalA, alemanya i italii, plena de gent molt mudada, que han

arribat fins alli amb les seves corrssponsnts bicicletes, que han deixat aparcades fora l'esgl6sia. Es realment impressionant el moment en que al donar-se "la Pau', canten acompanyats a I'orgue I'himne de I'alegria, simbolitzant I'uni6 de les quatre @marques i amb un repic de les campanes i "carrill6n'gue fa esborronar la pell. Coincidint amb la sortida de missa, ens anem replegant psr marxar tots junts cap al lloc de dinar. Se'n diu "El Toro" i ssta decorat, naturalment, amb objectes, quadres, cartells i tot tipus de detalls relerents als toros. Cap al linal del dinar, el Sr. Vilanova (President del Consell Comarcal), d6na una volta per totes les taules i comparteix una estona amb nosaltres.

19

GOllA

JOYES

XIOUETi DE Y^tts flamencs i en una altre que estaven representades les divuit

Actuaci6 de Ia Colla Tot seguit comencem a ler cap a la plaga per preparar el pilar de quatre que entrari caminant, en el moment que ioquen les tres en punt de la tarda. Es molt ben rebut en una plaga plena de gent, que encara no s'explica com 6s possible que es puguin fer aquestes "pirlmides" com ells diuen.

L'actuaci6 es completa amb el 3 de 6 per sola, que es deixa net, el 4 de 7 amb el pilar al mig, 2 de 7, 3 de 7, dos pilars de quatre simultanis amb les banderes catalana i de Bree, i un pilar de cinc. Aproximadamenl s6n les quatre de la tarda, que acaba I'exhibici6 i fins les 7, tenim altre vegada lliure.

Malgrat ploure bastant a estones, podem contemplar altres acluacions dels dem6s paisos participants, des d'un grup de teatre al caruet, una parella de mims, dos gaiters escocesos, o un conjunt de joves cantant a l'estil dels grups vocals tipus "Viva la Gente", o un altre grup amb un vestuari m6s aviat renaixentista i amb uns instruments molt rudimentaris, perd que captaven I'atenci6 de tota la gent que passava per alll.

Es el moment en que tots aprofitem per carregar-nos de records, cerveses tipiques de Bree, gots gravats, plaques metirl'liques amb escuts flamencs, samarretes commemora-

tives de l'agermanament, o senzillament un cistellet amb lloretes seques aromitiques, per la muller.

Cloenda dels actes Poc m6s de les set de la tarda, comengi el repertori de parlaments dels diferents alcaldes o representants de les comarques, que signen un compromfs d'agermanament, en un gran quadre escrit amb els quatre idiomes, que cadasc0 llegeix, psrque ens enterem tots els allI presents. A continuaci6 se'ls entrega una reproducci6 d'una obra en bronze que representa quatre ligures agafades en senyal de germanor, i davant la sorpresa de tothom apareixen unes balances de bany, amb les que pesen als quatre representants comarcals, que m6s tard ens expliquen que ha estat una manera, bastant original, de sortejar I'ordre en el que s'aniran celebrant aquestes trobades cada dos anys. Aixiva resultar que per l'any 92 ens corrsspon a I'Alt Camp, I'altre a Alemanya i per acabar a ltAlia. L'acte segUent va ser I'intercanvi de regals i d'homenatge a l'autor de I'obra escultdrica i membres

del comitA que va organitzar els actes, espdnsors, etc. Per acabar, es van interpretar els himnes dels altres tres paisos, en cassetts i quan va corresPondre el nostre, varen pujar a l'entarimat els grallers, i van musicar'El Cant de la Senyera", que lou corejat per tols (alguns amb "xuletes') inclusiu un diputat al Parlament Europeu, d'aquella localitat, qu a m6s de canlar tots els himnes a plena veu, va dedicar-nos uns "Visca Catalunya Lliure' i "Gora Euzkadi Askatuta', a part d'obsequiar-nos amb enganxines reclamant l'independdncia dels

nacions que no lenen â‚Źstat i que reivindiquen. S'acabit totalment la trobada quan amb el cassette de l''Himne de I'Alegria", tots enllagats de mans i els bragos enlaire, tant autoritats com assistents, cantsm i tataraiem lins que se'ns cansen els bragos.

El retorn Anem desfilant cap al poliesportiu, on ens esperen els

i abans de sortir es reparteixen els "picnics"' aguantant la puja, que continua caient a estonss. Quan som a punt d'arrencar, ens donem compte que sn un autocar hi manquen dos castellers. Per sort el cotxe que ha anat f ins al poble a buscar-los no li costa gaire de trobar-los i tornar de

autocars,

seguit, per poguer marxar definitivament al punt de les deu de- la nit. Sense m6s incidents que un despistament de l'autocar que va al davant, a la primera cruilla que hem de passar, anem fent cami, parant cada quatre hores, lins a les 7 del matf que ja fem una parada m6s llarga passat Lyon per esmorzar. La segtjent parada llarga que fem per dinar ja 6s un cop passada la lrontera franco-espanyola. Per cert que al passar aquesta duana, els dos primers autocars no els diuen

res, perd en arribar el tercer el fan parar a un costat

aigua lresca per fer un glop. Per m6s casualitat va anar a coincidir amb l'0nic que no funcionava la nevera.

Arribada a casa Ja no fem m6s parades lins a la tan desitjada de la plaga de Sant Francesc on ens esperen alguns lamiliars, que ja ens havlem prsocupat d'avisar-los des del lloc on hem dinat.

S6n tres quarts de set de la tarda i el que Per anar es van necessiiar trenta hores, de tornada ho hem aconseguit en vint-i-una, mercds a que han pres I'iniciativa als xdfers de Gasol, que portant al cotxe de Trav6 en un perfecte'sandwich" I'han let anar al seu ritme. Bealment el viatge ha estat molt m6s suportable que no pas a I'anada' Probablement alg0 que llegeixi aquesla resssnya pensari o es preguntard si veritablement val la pena Passar tantss pen0ries per una sola hora d'actuaci6, llevat dels pilars de Brussel'les, perd espero que molta m6s gent opini com io. quâ‚Ź sempre 6s enriquidor visitar i conAixer altres paisos' costums, folklore, habitatges, etc. i la convivAncia amb eb dem6s companys, andcdotes, i vivdncies personals, que lan oblidar els mals momsnts Passats.

BAR L'ENXANETA Fdlix Invern6n Fdbregas

EL BAR C/. Santa Anna, 4

20

M

i

automdticament un dels xdfers baixa carregat amb la lulla de ruta, passaports, carnets, autoritzacions paternos, etc. i quan ja pensAvem tots que tindriem algun problema' resulta que el "caxondo" del gendarme nom6s volia preguntar si teniem

ES CASTELLER

ENRIC ARMENGOL

COllA JOYES

xrauErt DE YAI.I'

soRTrDA A BREE (17120-8-1990) COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS PATROCTNA I COORDINA EL CONSELL COMARCAL DE L'ALT CAMP Aquesta, 6s lesilranya histdria de com quale furpionaris pIepoEnts, irolittaris opa i lreds com la boira ar$ rndta m6s pena que gldria

vin doiEr-oos

Trenta hores de carretera!

Com qui diu vist i no vist.

Bruts, suats i fets un quatre sommiant amb un broll d'aigua i en canviar-nos de vestit.

retratats.

I qrc ningri s'equivoqui. {o sti amaguen interessos.

Es el senzill testimoni que la Colla no ren0ncia al seu dret a la den0ncia en sentir-nos molt ofesos.

Comit6 de Recepci6!

El CONSELL pren la paraula: 'Res de dutxa i a formar

heu d'anar tots cap a taula o si no res de sopar'.

Pensdvem que era una broma

i tots rdiem, com s'escau.

S'organitza al mig d'Europa un 'meeting' molt encertat.

Hist6ria, arrels i cultura Nacions, avui sense estat, es troben i s'agermanen en un marc de llibertat.

Ens proposen per anar-hi i no sabem dir que no, coneixent les fesomies dels que n'eren promotors.

Despr6s d'un estira i afluixa amb els 'capos'dels Consell, decideix molt salomdnic, com si fos a cara o creu, si es faran castells de rosa, o els castells seran vermell.

Es la sort dels campions que fa decantar la balanga malgrat tenim la recanga

que no els va sentar gens b6.

Amb l'il'lusi6 del que sap que Valls, quedard molt b6 comencem a preparar la nostra sortida a Bree.

I comencen els pressagis!

A les Corts fan 'fantasmada'.

S'ens tracta de passarells doncs pels seus parlamentaris la cultura dels castells no passa de Peralada Tossuts com bons castellers nosaltres pit i endavant Cap a Europa amb la senyera tan se val qui va al davant.

Confiem com pardalets, amb el 'ENTE COMARCAL'

que organitza i coordina pâ‚Źr que tot surti com cal.

(No oblidem que aixd es paga del pressupost nacional).

Tot un equip de'manaires' 'convergeixen' cap a Bree per preparar la'moguda' i per ler un bon paper.

No ve d'un i no ve d'una sigui marit o muller el pais els necessita cal planificar-ho b6.

Cent cinquanta castellers canalla, gent jove i grans depenen de I'eficdcia d'uns'selectes' CIU{adans.

Ens sentim molt confiats tot i anant cap a desti.

Amb tants 'cervells' desplagats amb 'patums'de tant de pes no caldrl patir per res si tots han 'anat per feina!'.

Perd, cony, anava en serio,

Ai mareta, quin sarau! lntentem reflexionar amb la sargent portaveu.

Miri dona: Qud no ho veu que anem tots fets una braga?

Fa dues hores que hem dinat.

Una dutxeta si us plau, si m6s no, per la canalla.

'Ni dutxa ni roba neta ni per petits, ni per grans.

Ac[ no es perden estones

per la tonta pretensi6 de sopar com les persones.

I a m6s, sou advertits que coneixem el 'percal': Ac[ la gent 6s com cal les portes s6n sempre obertes i no els lalta ni un didal'.

No creiem el que sentiem en la veu dels Promotors.

Ens tractaven, els de casa com si f6ssim malfactors.

Sols pensant amb la mainada envainem la dignitat.

Per convdncer pocasoltes ens sentim massa cansats.

Un cop menjats els 'bocatas' que es podien fer malb6, abandonats, tres quarts d'hora en la meitat del carrer.

Cap responsable apareix.

Desapareguts. Qud passa?

Ens explica un que els coneix que no ens hem de preocupar que aixd 6s propi dels 'tantasmes' El vespre s'ha ensenyorit

de Flandes i els seus indrets i es la m6s gran el neguit

doncs ningf encara ens ha dit si haurem de dormir drets.

Quan al final apareixen els Promotors del sidral ens porten cap a l''albergue'.

S6m a la recta final!

Fillets de D6u, quin 'albergue'!

Quin cervell organitzat amb un polset de concidncia i minima sensibilitat pogu6 pensar encarbir-hi cent cincuanta vilatans?

Renuncio a donar detalls per no fer-ho carreg6s.

El casteller 6s home dur, molt sofert i amb bona espatlla.

Per6 el lloc que ens han 'previst' 6s passar-se de la ratlla.

La sergent molt aturada utilitza el seu cervell

'Jo nom6s s6c convidada no puc resoldre el cabdell'.

Ja 6s molt clar tot el que passa no podem perdre m6s temps.

Apretem ben fort les dents i 'passem' d'aquests comparses.

Magnifica, la gent de Flandes.

Eficients i molt cordials.

Amb voluntat de servei posen en marxa els recursos malgrat que provisionals aclareixen els embussos.

Es dorm, un xic com es pot, dispersats en tres indrets.

Per6 tots dutxats i ben nets a les penes punyalades.

Hem rebut una llig6 que no podrem oblidar.

Amb qui no es pot confiar. lnstitucions i persones que nom6s donen la cara si es tracta de'figurar'.

Malgrat tot, fou una joia poguer-hi participar.

Els flamencs ho mereixien i la Colla es va bolcar.

S'oblidaren les arrentos en nom de l'identitat.

El seny, el valor i la forga un cop m6s, s'han demostrat.

Amb la 'marxa'que calia i amb uns magnifics castells a la butxaca es cabia tota la gent que encabia aquella plaga de Bree.

Quina resposta m6s lerma per l'esforg realitzat.

Quin orgull, gent de la Colla!

Podem sentir-nos pagats amb el calor que ens donaren els flamencs entusiasmats.

Quina cloenda m6s maca pels que ens sentim europeus.

Tots, amb les mans enllagadâ‚Źs, tots cantant, i tots dempeus.

CaldrA per6, fer una instAncia per ler arribar al Consell la lletra del nostre himne pâ‚Źr que el canti el President

com sonse gmbuts el cantivem tots els qui hi 6rem presents.

M6s val oblidar la'passada' del discurs en castellA. Amics meus quina vergonya tinguerem que soportar.

Cal felicitar la Colla tots i cada component doncs malgrat les suspicicies menyspreant la nostra gent, no han patit cap robatori ni ha sortit el sometent.

Amics flamencs, italians, alemanys sense fronteres comPanys tots els catalans.

Aquesta Colla us saluda.

Per una Europa m6s gran m6s justa, m6s soliddria els castellers, van davant.

Amunt la COLLA JOVES JAUME FERRER I LLUIS 21

COllA

JOYES YAtt'

XIOUETS DE

IMATGES DEL VIATGE

PENSEM ENTOTHOM

DESDE MMESD'UNSEGLE Des del 1E81, ei Banc c1e Sabaclell cerr:a les millors solucir.rns financeres per a tots i cadascuri rlels segments cle rnercat i crea nous serveis per rersoltire les seves necessltats .Ja fa mes d'rrn seqlt' qr-ie el Banc dc Sabadell pcnsa cn tothom. cs

BAI\.IC DE SABADELL Bon Servei

I-

COL.LABORACIO CULTURAL DE:

ffiffi'ff"LocrEs

@

NOLJ-BAN YSL Tel. (977) 60 29 87 - Ctra- del Pla, 62

43800 VALLS