focnou 22

e VALLS, AGOST 1988

Castells - 88 FIRAGOST TARRAGONA AN DORRA VALLMOLL LA BISBAL

LIO (Franca) ALFORJA CAM BRILS REUS ROOUETES

VALLS CUBELLES LLEIDA

RESTAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONVENCIONS, SALONS PRIVATS PER FESTE,S FAMTLIARS

Ctra. Tarragona Km, 17 Teldfons 60 13 50 - 60 O0 14

VALLS (Tarragona)

Ccrixo Torro,goncr

Lanostraforqal

questes manifestacions. Cal guanyar-se el piblic i predisposar-lo a comprendre que 6s una colla de xiquets i

UNA COLLA INTERNACIONAL EIS dies

4 i 5 de juny passat la nostra Colla Joves

Xiquets de Valls acompli l'encdrrec de la Diputaci6 de Tarragona per a desplagar-se a Li6 (Franca), a l'objecte de participar a la <Fdte de l'amiti6 hispano-francaise> dins els actes de la O.uinzena Cultural promocionada per les entitats <Professorat Espagnol de Lyon> i <Associations Espagnoles Rh6ne-Alpes Auvergne> i que es desenrotllaren bdsicament al <Parc de la commune de Paris-Stade des lris - Villeurbanne>. La colla representava el folklore casteller de les nostres comarques junt amb altres grups de danga, ball de bastons i corals, procedents de Cordoba, Salamanca, Mrircia, Avila i la mateixa ciutat de Tarragona.

Es un bon estfmul pels nostres castellers el reconeixement de la seva tasca, al ser designats per anar a un altre pais, emmarcats en el conjunt d'una ambaixada cultural que vol fer arribar m6s enlld de les prdpies

fronteres, el missatge d'unes tradicions i d'unes formes d'expressi6 ben arrelades a la nostra terra.

Apart els resultats de la bona feina que es pot fer, i que la Colla Joves ho sap fer arreu on 6s sol.licitada. aquests desplagaments a l'exterior tenen una caracteristica diferent, a l'oferir l'espectacle casteller davant un p(blic completament distant i desconeixedor d'a-

el perqud realitzem les torres i pilars. A m6s de tot aixd, cal enregistrar el compromis que suposa saber 6sser intdrprets del caire de sana convivdncia que cal transmetre a un poble diferenciat en costums i l'idioma, mitjant unes corrents de comportament i d'afecte que facilitin la trobada. Aqui hi juga un paper important la serietat i la conducta d'un col.lectiu superior a les cent persones, que s'han de moure durant dos dies pels carrers i places d'una gran ciutat. L'objectiu pogu6 assolir-se caminant per aquests senders propicis a la barrila i la disbauxa, al comptar amb l'habitual comportament de la Colla, que sap bellugar-se captant a cada pas expressions d'admiraci6, tant pels exercicis que es realitzen com per la forma civilitzada i respectuosa en que van desenvolupar-se les hores d'una presdncia esporddica en una gran urbs.

L'excel'lent llig6 de civisme que va oferir la Colla Joves durant l'estada a Li6, fou elogiada pels membres de l'organitzaci6 i per tot el prlblic que segui amb atenci6 les evolucions pels punts m6s cdntrics de la ciutat, amb la realitzaci6 d'un ampli repertori de torres i pilars. La Colla Joves Xiquets de Valls, una vegada m6s, en una sortida internacional, ha estat l'ambaixada cultural de la nostra terra que ha deixat l'imprompta d'una bona imatge.

WBffi-ob

SUMARI Ouatre mots

Nfmero 22

Sortides

Valls, agost de 1988

Estampes retrospectives Entrevi sta

M6s enlli de la plaga Colla Joves a la Firagost

)

12-13-14

))

14

de Valls.

Cord6 Casteller

))

15

C/. Gass6, 2O Tel. 6O 55 61

Els petits es fan grans

amb la co!.laboraci6 de la Diputaci6 de Tarragona Director: Joan Ventura i 5o16 Sots-director: J.Ma. Ventura i Batalla Coordinador:

Les jours

et les nuits de Lyon

Ldxic, llegendes i concurs

Ja es poden fer apostes Som i serem

4-5 6-1-8 9

10-11

) )

16

))

18

)

18

17

Salvador Magre i Gual

Josep Secall i Duch

lmprimeix: Grdfiques Moncunill, S.A.L. Valls

Dipdsit Legal:

J

) ) ) )

Edita: Colla Joves Xiquets

Documentaci6:

Pdg

T-1

233-83

Portada:

La placa malor de moltes ciutats i pobles han estat el marc rdeal per a constatar la superaci6 de la Colla Joves Xiquets de Valls, amb unes realitzacions que s6n promesa d'un any 1988 important pel nostre historial

COLLA JOVES XTQUETS DE VALLS

tEiDE

A m6s dels castells aconseguits, que tots sabeu i que els ressenyem perque en quedi constancia, hi ha el fet significatiu i que referma altra vegada que els castells amb folre (amb totes les seves modalitats i construccions) s6n m6s espectaculars que la dificultat que en si representen, sols falta tenir el castell b6 i sapiguer organitzar i situar cadascun dels components de la Colla per poder-los portar a bon termini. I ho hem demostrat amb els tres dos de vuit amb folre que hem descarregat, sense cap mena d'assaig de folre, puiant-ht a dalt cada cop gent nova, amb infinitat d'improvitzacbrs al basament i tot i aixi descarregant-los sense massa probhmes, el que vol dir que amb un assaig seri6s, amb la partici

paci6 de tots i amb la mateixa il'lusi6 d'anys passats podem repetir la gesta de l'anY 86.

En quant al tres de vuit aixecat per sota, si s'accept6s, voldria donar un consell als amics que avui van al davant de la Colla. Donat que hi ha colles que tenen preponderdncia da-

vant el Patronat de Castells de Tarragona i que tenen un cert privilegi a l'hora de confeccionar les bases del concurs tirant l'aigua cap al seu moli, icom sigui que aquest any la poldmica estd centrada en aquest castell, els demanaria que

de cara al concurs ens obliddssim d'aquesta construcci6 canalitz6ssim els nostres esforgos cap als castells de nou,

i

per dos motius prou importants. Per la seva mdxima puntuaci6 i per no caure en la trampa d'embrancar-nos en aquest

castell i oblidar-nos dels castells amb folre que ens poden portar a l'dxit, que potser entre tots 6s el que volen. Ah! Es del tot cert que en les reunions preparatdries del concurs de

l'any 84 es va dir que hi havia una manera diferent d'aixecar-lo, perd no s'especificd, ni s'explicd que aquest cas-

2 de 8 amb folre. 3 de juliol de 1 9BB.

Terrassa.

Al comengament de la present temporada semblava que aquesta seria una mica dificil per la nostra Colla, es notava un desencis que s'anava encomanant i fins i tot components de la nostra Entitat manifestaven que aquest any acusariem l'esforc fet la temporada anterior, que l'any passat havlem fet masses sortides i estar(em cansats de castells, s'arribd a dir Que la Colla semblava un cementiri de camises. A tot aixd, per acabar-ho d'arrodonir, algun que altre periodista de la i

nostra Ciutat, dels qui tenen predilecci6 pels colors m6s descolorits, ens explicava que tramb els actuals enxaneta i aixecador, la Joves es trobard amb bastants disgustos i ensopegades a l'hora de plantar els castells de vuit>. Tot aixd estd superat i s'han tingut que rendir a l'eviddncia de les nostres grans actuacions.

Arribdrem a St. Joan amb sis sortides que bdsicament

serviren per anar perfeccionant el pom de dalt perd que no havien donat a la gent de la nostra Colla la tranquil litat i confianqa suficient per afrontar una gran actuaci6, ja que no haviem tingut la possibilitat, per motius de manca d'assistdncia tant a l'assaig com a les sortides, de provar el quatre de

vuit i el tres de vuit sols l'haviem carregat a la

Dia-

da del nostre Casal Social, perd en la sortida de Completes vam agafar aquesta confianqa qud ens faltava i montarem uns castells de perfecta estructura que feren preveure que l'endemd tot estava al nostre abast. La lldstima fou que no poguessim acabar d'arrodonir l'actuaci6 ja que despr6s del dos de vuit amb folre va fer acte de presdncia la pluja i ens tinguerem de conformar amb el pilar de comiat. Malgrat aixd la recuperaci6 havia comengat.

4

4 de 8. Firaqost 88 Foto: El Pati.

COLLA JO\,ES

XIQUETS DE VALLS

tell es folraria i aixd seria com aquell que preguntd el preu d'un cotxe utilitari, sense masses prestacions, i exigeix, a l'hora de comprar-lo, que pel mateix import l'hi donin un de mdxima categoria pel sol fet d'6sser de la mateixa marca.

MMON BARRUFET

2 de

juliol

Valls Coop. Vivendes, Sta. Ursula Cinc de set Dos de set Ouatre de vuit Tres de vuit Pilar de cinc

3 de

juliol

Terrassa Ouatre de vuit Tres de vuit Dos de vuit amb folre Pilar de cinc

la

FIGUERAS

9 de juliol Tarragona

UNICEF

Tres de vuit Dos de vuit amb folre Pilar de cinc 1

7 de

juliol

Cambrils Dos de sis Pilar de cinc

31 de juliol Alforja Dos de set

Ouatre de vuit Tres de vuit Pilar de cinc

3 d'agost

Valls, Placa del Blat, Firagost Dos de set Ouatre de vuit Tres de vuit Pilar de crnc

SORTIDES UNA A UNA 19 de

juny

Valls Plaga del Blat Amb motiu de la trobada a Valls dels Cors de Clav6

Ouatre de set amb el pilar de cinc al mig Cinc de set Dos de set Pilar de cinc

23 de

juny

Valls Placa del Blat Sortida de Completes Dos de set Quatre de vuit Tres de vuit Pilar de cinc

24 de

juny

Valls Plaga del Blat Dos de vuit amb folre Pilar de cinc Colla Joves. Tarragona,9 7 88. UNICEF Foto: J. Secall I Duch

COLLA IOVES

XIQUETS DE \,ALLS

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTELLS ANY 198O La Colla Joves, va estar guardonada amb el trofeu als millors provincials de l'any, acte celebrat a Tarragona el dia 9-2-80, a l'auditdrium de Rddio Tarragona.

La Colla va comencar la seva cercavila des del balc6 del Mediterrd, realitzant aixf els primers castells de la temporada, el dos de sis el Ouatre de Set i el Tres de Set van 6sser assolits per la Colla Joves. Poc despr6s dins el sa16 d'actes, aixecaren un pilar de quatre, perque el de cinc no hi cabia, per a rebre el guard6 corresponent el qual fou entregat pel Director de l'emissora, senyor Basas al que la Colla Joves, per mediaci6 del seu cap de colla, li ofer[ un retrat de l'(ltim Cinc de Vuit realitzat per la Colla.

Amb motiu d'una reuni6 d'artesans del caigat, d'arreu d'Espanya, la Colla Joves Xiquets de Valls va plantar el Ouatre de Set, Tres de Set, dos de sis i Pilar de Cinc, a la plaqa del Blat de la nostra ciutat el dia 2 de marg.

CASTELLS A GIRONA i BANYOLES La Colla Joves es desplagd el dia 15 de marq a la matinada cap a Girona, sota el patrocini de l'Esquerra Republicana de Catalunya Va actuar el dissabte al migdia, a la ciutat del Ter, realitzant castells de sis i de

Premi Provincial de i'any de Rddio Tarragona.9-2-80 Foto: Arxiu Ventura.

b

set. Despr6s de dinar, es van dirigir a Banyoles, on s'hi van quedar fins el diumenge a la tarda. En aquesta ciutat varen carregar i descarregar els primers Dos de set i Ouatre de Set amb el pilar al mig. Tamb6 es realitzd una llarga cercavila i en el decurs de la mateixa es van aixecar diferents castells de sis ide set, tots ells realitzats comPletament.

BORGES BLANOUES (CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA 1980D Cap de la Comarca de Les Garrigues, amb el seu casal Marino, on s'hi troba l'Arxiu de la Ciutat' Va 6sser proclamada com a ciutat pubilla de la Sardana, per aquest motiu la Colla Joves Xiquets de Valls va actuar el dia vint d'abril en aquesta ciutat on aixecaren el Tres de Set, el Ouatre de Set, dos dossos de sis simultanis i el Pilar de Cinc.

Com andcdota cal resaltar la presdncia a terqos del pilar de cinc. del jove casteller de tretze anys Frederic Gormaz <Fede>.

El dia ir de maig, la Colla actud a Odena, a la comarca d'Anoia. Es de resaltar la presdncia del propi grup de grallers, els quals van interpretar tota l'actuaii6 castellera. Els Joves vallencs van aixecar el Dos de Set, Tres de Set aixecat per baix al segon intent. el

COLLA JO\/ES

XIQUETS DE VALLS

Cinc de Set, a m6s de diversos castells de sis. L,ende_

md, a la Masia Bou de la nostra ciutat, i en honor de la

Coral alemanya <Bayer Uerdinger>, davant el restau_ rant, la Colla Joves assoli el Tres de Set, el Ouatre de Set i el Pilar de cinc.

Despr6s de l'actuaci6 castellera la coral va inter_ pretar un parell de peces del seu repertori.

MAS DEL PLATA, PRIMER OUATRE DE VUIT, CARREGAT Entrant el juny, l'actualitat castellera es troba en_ capgalada per la consecuci6 del primer (carro gros) d'aquesta temporada, assolit per la Colla Jovei Xi_ quets de Valls, en el decurs de l,actuaci6 que realitza_ ren a la zona esportiva del conjunt residencial Mas del Plata, al Pla de Santa Maria. A m6s del Ouatre de Vuit carregat, la colla carregd i descarregd el Dos de Set, el Cinc de Set i com a cloenda de l,aituaci6 un pilar de Cinc parat a segons pel casteller Josep Estil.les.

Pilar de 5. Mas del Plata. 1 de juny de 19g0.

Foto: Arxiu Ventura.

I

nici de l'acte, amb unes paraules del president del Gre_

mi del Calcat senyor Charles poc, qui despr6s va fer entrega al cap de Colla, senyor Jordi Crusells, d,una placa en la qual es podia llegir; El Gremi Artesd del Calgat a

la COLLA JOVES YAUETS DE VALLS. en prova de reconeixement per la demostraci6 realitzada et dia 3 de mbrc de I gBO. EI cap de colla, va fer entrega al senyor Charles d'una fotografia del Cinc de Vuit, amb una dedicatdria.

4 de 8 carregat. Mas clel plata. I de juny cle

.l9gO.

Foto: Arxiu Ventura.

HOMENATGE A LA COLLA JOVES XIOUETS DE VALLS Lliurament d'una placa del Gremi Cataldr del Calcat de Catalunya - En el digne marc del Sal6 de Sessions del nostre Ajuntament, va tindre lloc un acte senzill perd simpd_ tic, del qual en fou la figura, la Colla Joves Xiquets de

Valls.

Ja dintre del sal6, ocupat de gom a gom pels visi_ tants i membres de la mencionada colla. es procedi I,i_

EXTRAORDI NARIA ACTUACt6 CASTELLERA FESTA MAJOR SANT JOAN 1980 La supremacia dels Xiquets de Valls (COLLA JO_ VES) <Amb la seva extraordindria demostraci6 de forga, equilibri, valor i seny, realitzada amb motiu de la cele_ braci6 de les tradicionals exhibicions de la vigilia i la diada de Sant Joan, Ia Colla Joves Xiquets de Valls, va donar un pas importantissim, i potser decisiu, cap a la confirmaci6 clara i inequlvoca de la seva supremacia absoluta entre les agrupacions castelleres actualment

COLLA JOVES

xtQuETS DE VALLS existents. I ho va fer, a m6s, amb tota la contunddncia prdpia d'una formaci6 dbviament gloriosa i histdrica, perd a la vegada plena d'entusiasme i d'esperit renovador, oferint-nos no tan sols unes construccions titdniques d'una categoria espldndida, sin6 tamb6 la presen-

taci6 del seu propi Grup de Grallers, que dirigeix el nostre amic Miquel Rus i que 6s una bona prova del treball en profunditat dut a terme per aquesta colla.

El capvespre de la nit de Sant Joan, i despr6s dels actes acostumats. en la primera ronda la Colla Joves aixecd el Dos de Set el qual es descarregd amb seguretat i maestria.

A la segona ronda, es produi l'esperat intent de Carro Gros, el castell fou rebut amb forts aplaudiments, fou descarregat amb una confianca digna d'admiraci6. I l'tiltim castell que tancava la seva actuaci6 fou un Cinc de Set, castells tots ells, que van deleitar

als afeccionats alli presents.

Si el capvespre ja va 6sser magnific, al migdia de la Diada va deparar-nos una actuaci6 de les que fan dpoca. La Colla Joves sortia amb un Dos de Set, que resultd moddl.lic i ferm, a la segona tanda col.locaren tres segons de vuit dalt del cord6, fet que ja va arrencar aplaudiments dels afeccionats. Els castellers pujaren confiats irdpids iassoliren fer vibrar a tota la plaga mentre els braus xiquets carregaven i descarregaven el <pare dels castells> el Tres de Vuit, acabaren la diada amb un Tres de Set aixecat per baix i un Pilar de Cinc portat al balc6.

Simultdniament la colla aixecava un altra pilar de cinc, en el qud hi anava col.locat de terg el veterd casteller Lloreng Fabra <Lloren96>, el pilar va ser carregat perd va caure en desfer-lo.

Pels amants de l'estad[stica, direm que per primer

cop en aquest segle, el Tres de Vuit, 6s assolit a la Diada de Sant Joan, i el Ouatre de Vuit a la vigflia. Es clar, doncs. que la supremacia absoluta dels darrers temps ja sembla tenir perfectament assegurada la continuitat enguany.)

Sant Joan, 1 980. Sortida de completes. Ouatre de vuit descarregat Foto: Arxiu Ventura.

8

JOAN M." VENTURA I BATALLA

JOr/ES GOLLA XIQUETS DE VALLS

LES JOURS ET LES NUITS DE LYON

Samedi, 4 juin.- Hora 4.- Font de la Manxa. Cares de son.

Dos autocars. L'Andreu Montserrat amb la llista. Falta gentl Es presenta l'Andr6s amb molt d'equipatge. zJa hi som tots?

Falten els dos que viuen als blocs Mufioz. Motors en marxa.

S6n dos quarts de cinc. Encara 6s fosc. Passant per Ali6 tothom fa l'acudit fdcil. Nosaltres anem a LYON de Frmtca, setcents quildmetres!

Hora 6.- Per la pantalla de TV ja hem contemplat dues pel.licules de guerra. Ara el tercer video 6s de lladres i civils. per l'autopista es fa via. A la dreta Girona, Figueres, La Jonquera.

Duana catalana. El Jordi prepara la llista irecull els D.N.l. Parada. Tondo, Benet iels dos xofers a la guixeta conversant amb la Gudrdia Civil. zTraen los papeles? Vale, pueden seguir.

Duana francesa. Gendarmes. Hola nois, porteu els papers?

D'acord. On aneu? A Li6 a fer castells. zSou de Valls? Bon viatge, xiquetsl Hora 8.- Cel ennuvolat. Pluja. La gent vol esmorcar. A I'altura de Beziers parada en una estaci6 de servei. L'equip d'intenddncia reparteix begudes. L'Andr6s ha obert parada gratuita.

Cansalada, botifarra, pernil, vi, cafd calent, pa, ametlles, iAquest home sap viatjar!

Hora 9.- Marxa endavant per l'autopista. Pluja. Nova pel.licula video. Ara la guerra del Vietnam. lndicadors de sortida cap a Montpellier, Nimes, Avignon. Grans extensions de vinya. Valence, Vienne, el riu Rhone. Barri industrial, la ciutat de Li6 al fons.

Hora 13.- ZCap on passem, Jordi? El Siscu diu cap a la dreta.

L'Angelet ha dormit fins ara. Atenci6 als cartells indicadors!

Vigileu si llegiu Villaurbanne. (l ara que faig? pregunta el conductor. A la dreta, per la circumvalaci6. L'Andreu Montserrat diu que no anem b6. Campanera creu s'ha d'anar en direcci6 a Grennoble.

Hora 14.- El xdfer aparca a la dreta. Ull a l'altra autocar, que no es perdin! Ja venen. Alli hi ha un gendarme. Jordi i Campanera baixen. Bon jour. Nous volez trouver la locati6n de Villaurbanne. zA la gauche? Oui messier! Bon jour, attention il s6maphore;

Hora 14,15.- No hem aclarit res. Des del segon cotxe Benet ha connectat amb uns andalusos residents a Li6 i s'ofereixen a fer de guia. Seguim el seu vehicle. Pistes, autopistes, tr6bols, canvis de direcci6 i finalment Villaurbanne. Es una gran residdncia estudiantil. Es distribueix el personal per les habitacions. L'Andr6s apareix novament amb la seva tenda de comestibles i a menjar! Tothom t6 gana i es liquiden Ies reserves de provisions. iDespr6s ens enterem hi havia una gran paella preparada! La menjarem a la nit!

Hora 18.- S'ha descansat. Toc de gralla i concentraci6. Als jardins de la residdncia s'aixequen els primers castells. Una familia vallenca afincada a Li6 des de molts anys, ens visita al mateix lloc. Amb els autocars es fa el desplagament cap al Parc de la Commune de Paris. -Stade des liis- Villeurbanne.

Festival folkldric. Balls, dances, cantaires i castells de set a cdrrec de la Colla Joves. Salutacions amb grups de catalans exiliats. Diversos membres de la Diputaci6 de Tarragona i autoritats de Li6 saluden la nostra gent.

Hora 20.- Visita a la ciutat. Castells davant l'Ajuntament.

Passeig per la ciutat vella. Nobles edificis, zona comercial. El majestu6s espectacle del riu Rh6nne.

Retorn a la residdncia. Sopar. Dormir. Alguns menys cansats volen anar de descoberta nocturna.

Dimanche, 5 juin.- Esmorcar. Llet, caf6, formatges. Avui a Franga hi ha eleccions a la Presiddncia. Anirem d'excursi6 a visitar un important poble turistic proper a Li6. ZOn 6s l'Angelel? ZNing( no l'ha vist? A l'habitaci6, ni rastre. No ha dormit a la residdncial Hora 11.- La gendarmeria actua. Hospitals, perfectures de policia, ningri sap res de l'Angelet. S'organitzen grups de recerca. Tothom ha renunciat anar d'excursi6. Es prefereix retornar a la ciutat vella per investigar.

Hora 13.- Els autocars retornen tot el personal el Parc de Villeurbanne per anar a dinar. En arribar al lloc Benet ens fa senyals amb els bracos. Ha .aparegut l'Angelet. L'han localitzat un grup de la colla que investigava els carrers amb un cotxe

particular. Res d'aventures ni de francesilles, ni de gresca nocturna. L'Angelet volgu6 condixer Li6 la nuit i va desorientar-se. Com no parla la llengua de Moliere preferi no preguntar res a ning[ i tota la nit camind amunt i avall.

Hora 17.- Temps pluj6s i fresc. Darrera exhibici6 castellera.

Rdpida sortida i novament els autocars en direcci6 a Catalunya. Ja a l'autopista hores de retorn. Cap al sud el temps millora. M6s videos i ganes de dormir. L'Angelet descansa des de la sortida. Dormird fins arribar a la frontera.

Hora 24.- La Jonquera. Parada per a reforgar el cos. Beguda, menjar i direcci6 cap a Valls.

Lundi, 6 juin.- Autopista saturada de vehicles. Marxa lenta fins prop Barcelona.

Hora 3.- Arribada a la Font de la Manxa. Famllies aguardant.

Recollida de bosses i paquets. Acomiadament. Una sortida

internacional ben aprofitada. Moltes hores de convivdncia

i

de bon humor. La colla Joves ha passejat el nom de Valls per Eu

ropa.

JOVES COLLA xrQuETS DE \,ALLS

ENTREVISTA

la seva familia; va jugar molts anys al futbol, i per cert molt b6, i quan es va acabar l'dpoca de futbolista va comenqar a anar als castells amb la Muxerra,

fins i tot,

malauradament

per

i

poc

temps, va venir amb la Colla Joves.

Josep M. Urquia 6s un dels fundadors de la Colla Joves. Component de la primera junta que es va formar despr6s de l'esmorzar de cal Bou, va 6sser

un dels homes que m6s es va moure per aconseguir que la Colla Joves fos una realitat. Perqud, senyors meus, sempre es diu que tots els principis s6n dificils; perd jo crec que el comenqament de la nostra colla va 6sser massa

Avui portem a la nostra entrevlsta un home del m6n casteller que, anYS

enrera, l'hauriem catalogat amb el nom de <casteller de corbata>, ja que aix( s'anomenava a tots aquells que anaven a les colles i que treballaven al comerg, o millor dit: que no feien treballs que requerissin esforq fisic. Aquesta gent eren

afeccionats que disfrutaven ajudant als castells i col'laborant amb - les colles, perd no portaven camisa. Es clar que abans no costava gaire una camisa, jo no en tinc ni idea, Perd em sembla que

poca cosa valdria. Perd'abans les colles no 6s que tinguessin poca cosa; el que passa 6s que no tenien res. De passada tamb6 vull dir que crec que la Colla Joves ha repartit m6s camises d'enqd de la seva fundaci6 l'any 71, que totes les colles juntes el segle passat. I consti que aixd m'agrada molt. Els temps han

canvit i, com 6s ldgic, tamb6 els castells; ara, tots els membres d'una colla porten camisa, treballin al comerc o tinguin titol acaddmic. I el nostre personatge 6s un d'aguests moderns castellers que normalment treballa amb corbata, perd que a l'hora de fer castells porta camisa.

Josep M. Urquia i Benaiges t6 43 anys i 6s nascut a Valls, on ha viscut sempre. Es fill de Mateu Urquia (e.p r'),

un basc que va arribar a la nostra ciutat a la fi de la guerra civil, formant part de l'exdrcit, i aqui es va quedar i va formar

dificil i complicat. Aleshores, com era normal, no hi va haver subvencions ni patrocinadors; hi havia molta manca de diners, i aquests s'havien d'anar a buscar casa per casa. A m6s, tamb6 ens varen posar molts entrebancs, perqud algri ja va veure que aquells quatre joves que volien formar una colla tenien molts seguidors, i tamb6 que els <vells>

de la Muxerra comencaven a moure's i a recordar que, a Valls, hi havia una exclusiva en color de camisa que no els agradava. Per aixd, homes com el Josep M. Urquia van haver de treballar de

valent per superar moltes dificultats, que en un temps normal i menYs egoista que aquell no haguessin existit.

Sortosament, les dificultats es va superar; els bastons a les rodes no van fer parar el carro, i aqui tenim la Colla Joves. Jo, com a cosa personalitrobo que els que no volien una altra colla a Valls

tenien ra6, pobrets.

A veure, Sr. Urquia, comencem com sempre: cqud et fa integrar als castells, a part del fet que hi an6s el teu pare?

A mi m'agradaven molt els castells i, a m6s, molts amics meus eren, tamb6, grans afeccionats; de la nostra colla d'amics l'Andreu Montserrat, el Barrufet, el Cinto i el Vallvd ja, m6s o menys,

hi anaven, i aquest va 6sser el motiu principal perqud jo tamb6, quasi sense adonar-me'n, em convertis en un membre de la Muxerra, colla amb la que vaig comengar, i de la qual cosa me'n sento moli satisfet ja que m'hi vaig sentir

molt

Vas amb la Muxerra en la seva darrera dpoca i Prdcticament vius, junt amb altres joves, els (ltims temps d'una colla que va acabar desfent-se, despr6s d'haver-nos donat grans satisfaccions. Jo he preguntat a molta gent la seva imPressi6 davant aquesta desfeta, cquina 6s la teva? Jo crec que els motius foren varis, un d'ells potser va ser el fet que a bastants joves que andvem a la colla ens va tocar fer la <mili>, quasi tots en Poc temPS; desPr6s tamb6 que els que anaven al davant de la Muxerra es van veure atacats per gent d'altres colles i, 6s clar, aixd els va cansar, i tamb6 crec que va influir-hi molt el fet d'estar poc motivats pels castells.

Sense la Muxerra molta gent ens quedem a casa i veiem els castells de lluny. iqud fas tu, Urquia?

Jo, com tu i com molts, quan s'acaba la Muxerra em quedo a casa i sols vaig alguna vegada a veure castells a l'Arbog o al Vendrell ja que, com 6s ldgic, eren els rinics llocs on encara teniem amics dels castells.

A Valls es Parla de formar una colla de castells que, ldgicament, ha-

via de ser rival de la Vella. A

noms de joves, i entre aquests hi 6s el teu. tOn i com va comenqar tot aixd?

Aixd va comengar desPr6s del con-

curs de l'any 70, en qud la colla

el Vallvd i jo, i primer que res vdrem anar a trobar el Ton Serra, el Par6s, el Liron, el Lloreng i algun altre dels veterans de la Muxerra i els exposdrem la idea que tenlem, i aixd va 6sser el principi de la Joves.

Ja tenim un PrinciPi de colla,

la primera junta. Explica'm com anava tot aquest sarau.

El primer pas va ser convocar una

ARTICLES REGAL TOT PER A LA VIVENDA T.V. COLOR - VIDEO

LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA

10

i

problemes a dojo. Tu formes Part de

ELECTRODOM ESTICS

i

del

Vendrell va amarar la Vella, i a la tertflia del bar Orient, on ens trobdvem molts amics tot parlant de castells, vdrem comencar a pensar en engegar una nova colla que ens don6s la possibilitat de tornar a la placa. Nosaltres 6rem, entre altres, l'Andreu, el Barrufet, el Cinto,

b6.

Abad. Llort, 15

mi,

quan me'n parlen, m'anomenen molts

17

Tel. 60 22

71

VALL

S

COLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

La colla cada dia va a m6s i neix l'Escola de Grallers, despr6s la Banda de M(sica i un munt de coses sota el guiatge. del Miquel Rus, que acaba plegant de la colla i deixant una mica desconcertats els joves que continuen amb les gralles. Ara sembla que aquests es van recuPerant, tant l'Escola de Grallers com la Banda de

reuni6, que varem fer en un esmorzar a cal Bou, amb gent que havien format part de la Muxerra i amb simpatitzants dels castells per tal de veure el suport amb qud comptava la nostra idea. Ens vam aplegar a cal Bou una seixantena de persones i d'alli ja va sorgir en ferm la proposici6 de tirar endava.nt una colla, llavors encara sense nom. Tamb6 es va formar una junta interina, per dirigir i canalitzar els esforgos de tots.

La Colla Joves tira endavant

M0sica. Explica'm la teva opini6 so-

bre tot aquest afer.

Tu ja saps, perqud aleshores eres president, que jo vaig defensar molt la idea de Miquel de donar l'autonomia a l'Escola de Grallers, cosa a la que altres membres de la junta s'hi oPosaven; jo crec que el Miquel no havia d'abandonar la colla perqud, dintre de la Joves, hi havia molta gent que l'apreciava, per aixd vaig quedar sorprds davant la seva manera de fer. A m6s, podia deixar la colla per la porta gran i ho va fer per la petita. Ara tamb6 he de dir-te que els joves que porten l'Escola de Grallers ja comencen a recollir el fruit dels seus sacrificis ja que, tant les gralles com la banda, ja van molt b6.

Enguany hem inaugurat les obres d'un local que s'han fet un xic a l'engrds, molt diferent de la manera com les vam fer la primera vegada. Aixd vol dir que la situaci6 de la colla tam-

i

cada vegada fem m6s castells i som m6s gent. iCom ho veus tot aixd?

Jo crec que el motiu del nostre dxit es deu al fet que va venir molta gent de

la Muxerra que ja havia fet castells, els quals, junt amb els joves que es va in-

corporar de nou, van fer possible que el dia que sortfem per primera vegada ja pogu6ssim fer castells de sis i el pilar de cinc, i a les seguents actuacions ja vam poder fer castells de set. Per cert que, com tu saps, la primera sortida fou al Pati, ja que l'Ajuntament, no ens volia recondixer com a colla.

Comprem el local ja que ja no sa-

biem on anar a assajar. Explica'm la teva impressi6 sobre aquest fet.

Jo crec que la compra del local, a m6s de solventar el problema dels assaigs, va unir m6s la gent de la colla, tant pel que fa referdncia als castells,

b6 6s una altra, cosa que a tots els que virem viure la primera Part de

com tamb6 pel fet que varen comengar i familiars, i aixd va crear un ambient molt familiar i positiu

a venir les dones

les obres ens alegra molt.

Parlem-ne, Urquia?

Aixd vol dir que la colla va b6 i, Per tant, tenim dnims per fer reformes de cara al benestar de tots. Ara disposem d'un gran estatge social, espai6s i bonic, que 6s una gran satisfacci6 per a tots, i sobretot per a nosaltres que vdrem comenqar la colla partint de zero.

Tu has estat un casteller <d'in-

per a la colla.

En finalitzar les primeres obres del local, instal.lem un bar. Tu hi prens part molt directament en tot aixd i, a m6s, junt amb altres membres de la colla. regentes el bar una temporada. Explica'm com va anat tot alld.

Jo sempre vaig ser partidari d'instal.lar un bar al local social, ja que el lloc on es reuneix el jovent, normal-

o sigui que semPre has anat a terra, i el teu lloc ha estat anar al darrera del baix, cosa que crec que has fet molt b6, i aixd ho demostra el fet que encara t'ho demanin ara, quan la colla t6 tanta gent. Perd escolta, tno t'hauria agradat fer castells m6s amunt?

Mira, jo he disfrutat molt als cas-

fanteriaD,

ment, 6s el bar i, a m6s, vaig poder por-

tar vdries coses del local del Fdrum, que ens van anar molt b6. Despr6s, quatre de la colla cuiddvem d'aquest

i aixd va

ser una experidncia molt positiva ja que van desfilar molta gent pel local i la nostra tasca ha tingut una continuitat fins avui dia. bar,

tells fent la feina que faig, anant darrera del baix o posant-me al cord6 i mai he

it oasi al teu desert u

viate

a coaeixc't

tingut pretenslons de pujar a dalt. Com andcdota puc dir-te que vaig fer el pilar de quatre a segons quan vam inaugurar les cases de la Candela, lloc on visc.

Tamb6 vaig parar un quatre de set una vegada que els quatre baixos, tots, 6rem <periquitos>.

Tu, com molts altres i com jo mateix, ja tens la satisfacci6 de veure els fills amb la camisa de la colla, i aixd 6s molt important perqud signi-

fica una continuitat per a la Joves. cVeus jovent amb qualitats i condicions, tant castelleres com directives?

Jo estic molt satisfet que el meu fill Jordi vingui a la colla, ja que aixd significa una continuaci6 de les nostres idees en els castells i, a m6s, ens d6na confianga en l'avenir. Ouant a aixd de si veig joves a.mb qualitats, et di16 que si.

N'hi ha bastants que agafaran amb forga el relleu, tant per fer castells com pel que sigui necessari.

Tu, Josep Ma., has format Part de la junta, almenys durant dues,

diem-ne legislatives, i coneixes

a

fons els problemes i afers de la colla

i del local. Jo crec que al local hi

hauria d'anar m6s gent, sobretot joves, ja que els vells ja estan passats

de moda. cOud s'hauria de fer

Per

motivar aquests joves?

'Jo crec que el que diuen molts joves de fer un gimnds f6ra molt bona idea ja que, a m6s d'ajudar al jovent a

tenir cura de la seva forma ffsica, tamb6 seria interessant per atreure gent que potser acabaria integrant-se al m6n caste lle r.

Tu estis retirat de cirrecs a

la

Colla Joves. Jo, com que fa anys que

et conec, s6 que tornards a formar part de la direcci6 ja que encara ets molt jove i, a m6s, tens aptituds de sobres. Per acabar, cquan t'ho dema-

nin, estis disposat a tornar a la feina?

Mira Bond6u, tu ja saps que quan la colla em necessita, tant si s6c de

junta o no, sempre podeu comPtar amb mi. Aquesta colla ens ha costat moltes suors a tots i de cap manera podem esquivar la feina.

Bond6u

?snr C/. Bisbe Palau, 16 VALLS

11

FET CASTEIIER

ls en

Abans, pels de terra endins, el navegar per alta mar era sindnim de mareig, ganes de treure irodaments de cap. Passejar per alta mar era un repte. Ara no suposa cap novetat per a ning[ i tothom s'ha acostumat a afrontar les emocions fortes.

Un grup de castellers de la nostra Colla van fer la prova el passat dia 17 de juliol i sense immutar-se pel marejol ni la maregassa, emprengueren cami embarcant-se disposats a fer la travessia des de Tarragona a Cambrils. Van demostrar trobar-se en bona forma a l'aixecar dos pilar damunt I'embarcaci6 sense temor a estavallarse degut al balanceig de la nau. El desembarc a Cambrils demostrd que la nostra gent apart ser uns grans castellers s6n uns autdntics llops de mar. Ningf no es va marejar i algun dels expedicionaris ja sap cantar havaneres.

El Patronat Casteller de Tarragona va preparant el Concurs d'enguany. La discussi6 de les bases per les que s'ha de regir la competici6, va resultant m6s laboriosa que anys endarrera, degut a la introducci6 de nous plantejaments tdcnics respecte les possibles novetats en les realitzacions de castells. Feia molts anys no s'havia parlat de manetes, manilles, forquetes i forquilles. L'altra dia un uixer despistat que cuida del sal6 de sessions de l'Ajuntament de Tarragona on es reuneixen els representants de les colles, va creure es tractava d'una assemblea d'hotelers. No home, s6n castellers! Ah! com que parlen de forquilles!

En una crdnica publicada al diari <La Vangudrdia> del dia 17 de juliol d'enguany, l'Eloi Miralles es referia a les actuacions d'inici de temporada. Respecte la Colla Joves Xiquets de Valls, deia: <Posteriormente ha prodigado sus castells de vuit con rara facilidad ya que dispone, junto al resto de efectivos de la Colla, de un pom de dalt que es pura delicia>. Bona vista Rabass6! Es un sincer elogi a l'excel.lent qualitat dels nostres menuts ben orientats pels Fede, Gerard i Cristdbal i altres col.laboradors, en la dificil tasca de cultivar la pedrera.

12

IET

GASTEILER La darrera temporada d'hivern s'ha celebrat un campionat local de futbol sala.

En aquesta competici6 hi prenia part un equip de la Colla Joves i assoli una exce-

l.lent classificaci6 que li valgu6 l'obtenci6 d'un trofeu. L'equip de la nostra Colla l'integ raven:

Jordi Muffoz, Miguelin de Haro, Joan Aleix Ventura, Sergi Fernandez, Ouico iXavi Mufloz, tots ells dirigits per l'entrenador

Pallar6s, Pere de Haro, Ramon Pons Rafael Fernandez Recio.

Cal dir es tractava del ll Campionat de Futbol Sala de Valls en la categoria d'infantils de deu a quinze anys. L'equip Colla Joves fou el que aconsegui sumar en tot el campionat la xifra maxima de 112 gols a favor inom6s n'encaixd 30 en contra. El porter menys golejat del torneig fou Joan Aleix Ventura i el mdxim golejador Jordi Muffoz, tots ells integrants del nostre equip. Cal felicitar els joves jugadors del pom de dalt que demostren saber pujar als castells m6s alts igual que en la prdctica del futbol assoleixen la m6s alta puntuaci6. Enhorabona campions!

JOSEP GOMIS I MARTI Un gran amic de la Colla Joves El senyor Josep Gomis i Marti, fins ara President de la Diputaci6 de Tarragona, gran amic i atent seguidor de la tasca social i castellera de la Colla Joves, ha deixat el cdrrec a l'haver estat designat Conseller de Governaci6 de la Generalitat de Catalunya, despr6s de la remodelaci6 d'aquest organisme decidida pel President

Jordi Pujol.

El senyor Gomis havia visitat el nostre local en diverses ocasions i junt amb la seva esposa presidi ara fa dos anys el dinar de germanor en el curs de la Diada de la Colla. Els nostres directius sempre havien trobat una bona acollida quan s'havia de sol.licitar del President de la Diputaci6 algun consell o col.laboraci6. L'ascens politic del senyor Josep Gomis suposa un allunyament fisic que en cap moment trencard la l(nia d'afectes que ens uneix amb el nou Conseller de Governaci6, al qual la Colla Joves felicita des d'aquestes pagines de FOC-NOU.

A l'haver quedat vacant el cdrrec de President de la Diputaci6 de Tarragona en passar a la Conselleria de Governaci6 del Govern de la Generalitat de Catalunya el senyor Josep Gomis i Marti, es reuni el Plenari de la Corporaci6 tarragonina la darrera setmana de juliol, a l'objecte de procedir al nomenament de la persona que havia de regir aquella presiddncia. Despr6s d'efectuada la corresponent votaci6 entre els diputats, resultd elegit el senyor Joan M.u Pujals i Vallv6 que exerceix l'AIcaldia de Vila-seca Salou. El nou president 6s persona culta, molt jove i gran coneixedor dels assumptes relacionats amb l'administraci6 priblica. Podrd realitzar una bona tasca en el nou cdrrec, comptant amb l'experidncia aconseguida durant el temps que ha dedicat en la direcci6 d'un municipi important per llur inciddncia turistica. La Colla Joves felicita al nou President de la Diputaci6 i el saluda desitjantli molts encerts.

LA CAIXA TARRAGONA.- La Caixa d'Estalvis Provincial de Tarragona i la Colla Joves Xiquets de Valls, han convingut establir unes bases de col.laboraci6 per les qud La Caixa de Tarragona es disposa a facilitar un important ajut anual, com a resultat d'una petici6 que s'havia formulat anteriorment. Per la seva part

i com a

contrapartida, la Colla participard en diverses manifestacions de cardcter culturalfolkldriques promocionades per l'esmentada entitat d'estalvis.

L'acte de la signatura. d'aquestes bases que tingu6 lloc dies passats, dond motiu als nostres directius per agrair la bona disposici6 de <La Caixa de Tarragona> a favor de la tasca que realitzem. Des d'aquestes pdgines fem extensiu aquest reconeixement als funcionaris i directius que han participat en la gesti6, particularment el delegat de zona senyor Enric Revert6 i Lluis.

13

FET GASTELLER Dos companys de la nostra colla en Josep M." Climent i Toni Vallds, junt amb altres companys seus, van marxar amb una expedici6 a escalar el Mount Kenya.

Els alpinistes van marxar el dijous dia 21 de juny en avi6, via Londres ien direcci6 a Nairobi (capital de Kenya), on havien d'intentar assolir, en ascensi6 hiVbrnal, el citat cim que amb els seus 5.199 metres d'alcada 6s el segon m6s alt del

continent africd.

Segons informacions, l'expedici6, ha assolit ja el Mount Kenya. Els expedicionaris es troben perfectament i amb la moral alta per haver aconseguit el seu objectiu.

Tot queda a les altures. Enhorabona.

Fol{) E

Pirr

COLLA JOVES

! A LA FIRA

!

Foto: El Vallenc

Firagost-88 ha superat el llist6 d'anys anteriors ampliant el nombre de llocs d'exposici6 amb una variada mostra de productes que han cridat l'atenci6 dels milers de visitants que han desfilat pels carrers i places de la Ciutat. Entre les moltes sorpreses d'aquestes jornades de fira hi ha la que ha propiciat la Colla Joves Xiquets de Valls en la tradicional exhibici6 castellera del dimecres a la placa del Blat, on es deixd al.lucinat a m6s d'un espectador al contemplar les evolucions d'un equip jovenissim, nombr6s i variat d'enxanetes, aixecadors, dossos i quints, ben assegurats per uns competents i experimentats castellers dels pisos inferiors fins a la pinya, que permet realitzar i descarregar amb desacostumada rapidesa el dos de set, tres de vuit i quatre de vuit que s'oferiren en l'esmentada jornada, sense oblidar el pilar de cinc caminant fins al balc6 i realitzat per un equip m6s jove que mai.

Una segona sorpresa l'ha detectat el vianant amb la descoberta d'un espai entre els stands situats al Pati ocupat per 14

la Colla Joves Xiquets de Valls. Fou una demostraci6 de com les arrels de la Colla vbn m6s enlld de la placa en un desig de compartir la vida ciutadana en totes les manifestacions propicies. L'espai assignat dins la Firagost-88 resultd molt limitat per a acollir la constant presdncia de castellers, simpatitzants, admiradors i amics que s'interessaven adquirint participacions d'un sorteig o uns cendrers de record, contemplant fotografies o la visi6 filmada en video de passades i glorioses actuacions. Durant els dos dies de fira la Colla ha reforcat els lligams entre la prdpia gent i ha motivat l'inter6s de molts vallencs i comarcans que han signat unes paperetes de soci-col.laborador que es van posar al seu abast. La decisi6 d'estar presents a l'important certamen firal d'Agost'ha constituit un dxit i un gran encert. S'ha demostrat que la Colla Joves a m6s de fer bons castells es belluga en la linia m6s avancada en aquesta dpoca de la informdtica i la promoci6.

La Colla sap vendre imatge. Una bona imatge!.

FET GASTEIIER

CORD6 CASTELTER Castells assolits per les colles fins el dia 3-8-88.

l.- lntent

C.- Carregat D.- Descarregat

a.p.- amb pilar Castells

2-8

2-7

3-7pe

3-7

folrat

Colles

Castellers Altafulla

4-8

pilar

baix 1D

1

5D

8D

4-8amt

4-9

2_O

pilar

folrat

folrat

AS"I ELLI

DE

SIS

6D-1

5D

5D-1

3D

4D

1-6

1t 1D

CAS rELt

Colla Joves Vilanova

5-8

irs

1D-2C

Castellers Castelldefels

5-l 1D

D-1 C-2t

c \STI LLS DE

1l 2t

I-7amt

4-7

4D

Bordegassos Vilanova

Castellers Barcelona

3-8

SD

SI

Castellers Sitges Castellers Terrassa Castellers Vilafranca

7D

1t

tD-2C

4D

Xicots de Valls

r

3D

6D

2D-2t

2D

4D

Joves Xiquets de Valls

8D

3D

4D

1D

Minyons Terrassa

5D

1C

4D

2D-1t

Nens del Vendrell

6D-1

C

4D

CA ;TE

1D

7D-1

ES

3D

3D

1t

1D-11

2D-1t

4D

5D

2D

2D

3D

8D

4D

]AS' ELL 12D

LS

9D-2r

I

4D-',lC-1r

4D

5D

DE

5D-2t

2D-1C-2t

4D

1D

2t

2t

Xiquets de Reus

4D

2D

4D

1D

4D

3D

xiquets Vila d'Alcover

1C-1

I

4D-1t

3D-1

1D

2D-1t

Vailets de Gelida

2t

Cas. Santa Coloma

1D

1C

sls

Xicots de Vilafranca

Xiquets de Tarragona

S

1D

1D

Nois de la Torre Vella Xiquets de Valls

lt

5D

4D-2t

il

2t

Joves Xiquets Tarragona

2D

I

I

2D-1C

)AS

ELLI

DE

SIS

2D

J.Ma. VENTURA

trrEkE Qrn 5gne6- sall' COL.LABORAC16

sgDB@g C/. Abat Llort,

1

1

Teldfon 60 15 61

VALLS 15

GOLLA JOVES

xrQuETS DE VALLS

ELS PETITS ES FAN GRANS David Sdnchez.- Ve a la colla al 85. Debuta aquest any al quint del tres de vuit del local i del 4 de 8 de Sant Joan per Completes.

Pedro Baena.- Comenca l'any 80. Debuta com quint al 3 de S carregat del local i despr6s el descarrega per Sant Joan.

Nuno Miguel de Silva Lopes.- Nou d'aquest any, debuta al 5 de 7 dels blocs de Sta. Ursula al quint en els dos pilars.

Oscar Pimies.- Comenga el 87. Puja per primera vegada en un castell de set a Cubelles, al 4 de 7 que no aconsegueix al desmontar-se. Despr6s a Lyon fa el 4 de 7 amb el pilar als qu

ints descarregant-lo.

OPINIONS IL.LUSIONADES

DE LA NOSTRA CANALLA cAuines il.lusions tens per aquest any?

Salvador Lara <Salvi>.- Casteller nou d'enguany. Debuta d'enxaneta a Cubelles al 3 de 7 que no va poder coronar; posteriorment fa el 4 de 7 d'aixecador. Debuta en castell de vuit al local, el 3 de 8 d'enxaneta aconseguint carregar-lo i fa el 4 de 7 amb el pilar col.locant-se al pilar sense haver fet cap pilar. Ja en Sant Joan fa el 2 de 7 d'enxaneta, el 4 de 8 d'aixecador i el 3 de 8 d'aixecador a Completes. L'endemd fa d'enxaneta al 2 de 8 amb folre i dies despr6s a les vivendes de Sta. Ursula fa el 3 de 8 i el 4 de 8 per primera vegada d'enxaneta.

Angel Olgado.- Comenqa l'any 1987; debuta enguany a

Cu-

belles intenta el tres de set i fa el dos de set m6s rdpid de la histdria: dos minuts imig en col.locar-se! ien baixar idos segonsl. Debuta en castells de vuit al local carregant el tres de

vuit d'aixecador.

Cristobal Lara.- Nou d'aquest any. Debuta d'aixecador el 5 de 7 en la festa homenatge als Cors Clav6; en castells de vuit debuta a Terrassa el 4 de 8 d'aixecador.

Roger Ventura.- Ja porta varis anys entre nosaltres; casteller de vuit a l'haver intentat el 5 de 8 l'any passat a La Bisbal d'aixecador. Aquest any fa d'enxaneta al 4 de 7 amb el pilar i al 4 de 7 a Lyon, repetint el 4 de set amb el pilar a la festa dels Cors de Clav6, Lldstima que per una petita lesi6 no hagi pogut continuar en la seva ascendent evoluci6. Esperem que et recuperis aviat. Anim Roger!

Paco Guerra.- Fa el primer castell de vuit de la temporada al local parant a baixos el tres de vuit sense poder-lo descarregar, perd ho aconsegueix la sortida de Completes de Sant

Ito.- El 2 de 8 sense folre i el 5 de 8 a dossos.

Pere Rico.- El 2 de 8 amb folre d'enxaneta, doncs mai ho i

he

ntentat.

Helena.- M'agradaria fer el 5 de 8 i poguer descarregar algun castell de nou. (Cal fer esment del trgball que l'Helena realitza en una emissora de rddio de la nostra ciutat).

Jordi.- Voldria fer el pilar de sis i despr6s el de set. " David Avila.- De moment em conformaria en poguer pujar.

Domdnech.- Fer d'enxaneta al pilar de cinc.

Cristdbal Lara Ouiros.- Anar als dossos d'algun castell de set i millor si fos de vuit.

Miguelin.- M'agradaria fer el tres de nou als sisens i el cinc de vuit als quints i el tres de vuit per sota.

Joan Aleix Ventura.- M'agradaria intentar el tres de vuit per sota.

Oscar.- M'agradaria seguit pujant al dos de vuit amb folre.

La sinceritat de les respostes, decidides i espontdnies de la nostra canalla, 6s un exponent dels nivells d'alta moral que es respira en l'dmbit general de la Colla Joves. Aquest optimisme juvenil 6s un estimul cara el futur.

Joan. Enhorabona!

Juanito lglesias.- Debut als dossos al 4 de 7 a Lyon i en el local al 4 de 7 amb el pilar als dossos; als blocs de Sta. Ursula debuta al 5 de 7.

Montserrat Feliu.- Comenga al 87. Aquest any debuta als dossos del 4 de 7 amb el pilar a Lyon i al 5 de 7 a la festa dels Cors de Clav6.

ESPORTS

VINAS

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS

TET CASTEILER

LEXIC, LLEGENDES Valls com a ciutat bressol dels castells t6 un ric vocabulari en matdria castellera que actualment sembla que declina utilitzant en part el d'altres indrets per cert tamb6 respectable.

Sense volguer desmerdixer a ningri, crec que aquests joves vallencs que escriuen de castells i que transmeten actua-

cions radiofdniques, haurien de tenir cura de conservar

el

nostre com a cosa ldgica i natural.

Al meu judici i sense profunditzar en el tema el m6s frequentment emprat, 6s el segrient: Tres de set aixecat per baix, per tres de set alqat o aixecat per sota.

Ouatre de set amb el pilar de cinc al mig o quatre de vuit amb el pilar de sis al mig, per quatre de set o quatre de vuit amb l'agulla.

Dos de set o dos de vuit, per torre de set o torre de vuit.

L'aixecador, per l'acotxador o cassola.

El (singular), per els (plural) referint-se. a un determinat Les denominacions (carro gros)) i <el pare dels castells> (referint-se al tres de vuit) jo diria que no s6n vallenques.

Darrerament ens hem assabentat d'unes proeses castelleres inddites que pel sed to sensacionalista n'hi ha per quedar bocabadats. Sincerament no dubto que qui ho escriu en alg[n lloc o altre ho haurd trobat, perd l'evocaci6 icertesa d'aquestes velles gestes, crec que cal mirar-ho amb una certa prevenci6, perqud fins ara em sembla que mai ningri n'havia parlat i en cas d'haver-se realitzat tot el que es diu, el fum per un lloc o altre hauria respirat iara ja no ens vindria tant de sobte. A la meva jovenesa amb un n6t d'un segon d'aquell quatre de nou net de Tarragona -que aleshores encara vivian'haviem parlat molt d'aquella titdnica construcci6 i d'altres coses relacionades amb l'dpoca d'or dels castells i mai va

I CONCURS

sortir a relluir el que ara es diu, amb la possibilitat de poguer equivocar-me.

Uns nebots meus en una investigaci6 feta a la Biblioteca

de Catalunya i no precisament de castells, van trobat escrit que a Reus en una data del segle passat que es concretava, s'intentaria el castell de deu. Encuriosits per la noticia van cercar i recercar per tal d'esbrinar que havia succejt d'aquell agosarat intent ino van trobar absolutament res de res. Per aixd que v6s a saber que va succeir en aquells temps tan poc lluminosos, foscos i llunyans, si ara algunes coses del mig darrer segle per les circumstdncies que siguin no les podem aclarir com a vegades voldriem.

Novament ens trobem damunt d'un altre concurs i pel poc que he llegit veig que les coses no han millorat i continuen com sempre. Es una lldstima perqud pel que es veu alg0 intenta descaradament tirar l'aigua al seu moli i aixd a hores d'ara ja hauria d'estar superat i ben definit per tal d'evitar les enutjoses discussions que se'n deriven. En algun dels anteriors concursos vaig assistir a unes prdvies -poquesreunions i sempre en vaig sortir totalment defraudat per les estupideses que s'hi discutien i per la mala intenci6 que s'hi respirava. Ara, priblicament algI ja es queixa que sempre han estat unes victimes i d'altres opinen totalment al contrari. El que cal 6s evitar que ningrl no perdi els nervis i no es repeteixi el vergony6s espectacle del concurs del 1 982, protagonitzat per un cert personatge que va actuar obertament contra nosaltres i tampoc oblidar la poc edificant conxorxa consumada al jurat del mateix concurs, on la netedat va volar als nIvols.

Per tant, crec que entre tots tenim l'obligaci6 iel deure d'intentar que l'[nic i vertader guanyador del concurs siguin: els castells.

JOSEP SECALL I DUCH

1992 ANY DE L'ACTA UNICA EUROPEA

ENCARA HI ETS A TEMPS

Col.laboraci6 Cultural de !!

EIi@ 17

FET GASTEIIER

SOM I SEREM Durant el proper mes i mig els castellers viurem dues diades qualificades per molts observadors com (grans)) en molts sentits; per tradici6, per les colles participants, tamb6 possiblement perqud hi haurd quasi de segur intents de nou.

I bo serd recordar que si l'any passat la Colla Joves fou indiscutiblement la millor de" totes, ho fonamentd en primer lloc en els castells de la mdxima categoria.

Enguany tindrem doncs un parell de grans actuacions abans de Santa Ursula, que donaran la mida ila imatge de cadascri dins la familia castellera. Sobretot pel que fa a l'actuaci6 de Sant Fdlix a Vilafranca. I dic sobretot l'exhibici6 vilafranquina, perqud el concurs tindrd unes connotacions especials que poden desvirtuar (millor seria dir falsejar) el seu

document de cap mena i sense que hi hagi una efectiva aportaci6 al m6n casteller d'un nou concepte dbls castells.

Aquest tres de vuit aixecat per baix amb folre (recordem que segons la Colla Vella, qualsevol ajut a segons s'ha de dir folre) nom6s t6 l'explicaci6 del trajo fet a la mida d'alg[, en aquest cas dels nostres rivals vallencs. laixd s'ha de dir aixi de clar, perqud fou la Colla Vella qui va inventar aquesta modalitat al passat Santa Ursula, iel Patronat Tarragoni corre a fer-ho oficial, ara tot just.

Amb aquesta decisi6, un Patronat que en la present edici6 estd demostrant un exc6s d'inexperidncia en algun component, d'aquests savis de la riltima fornada, no fa sin6 jugarse la gran carta que ja tenien consolidada en els darrers anys

resu ltat.

perd que evidentment els hi ve gran per a ells.

Ja sabem que les bases dels concursos s6n sempre discutides i discutibles, i normalment els projectes, proposicions i diferdncies entre les colles s6n el pa nostre de cada dia, previ al concurs, i obligat comentari de tots els cercles castellers. Malgrat aixd el Patronat TarragonI mantenia darrera-

Potser serd bo recordar que (tal com vam quedar l'any 70) els concursos han de ser rotatius. Si Tarragona no esta a l'alqada de les circumstdncies, i cedeix a les primeres pressions que li venen sense solta ni volta, potser seria millor que els concursos s'organitzessin a Barcelona on ja fa anys que no se n'ha fet cap. D'altra banda, no oblidem que amb aquests <favors> no fan sin6 donar la ra6 als Minyons de Te-

ment les bases sense variacions importants, amb l'esperanqa de que <si fa dos anys les bases eren minimament passables, ara tamb6).

Nom6s aryb aquest argument podien mantenir-se un parell de disbarats castellers, com s6n en primer lloc fer prevaldre a la ciutat de Tarragona el nou concepte que tenen a l'Alt Penedds del <quatre amb el pilar> sobre la tradicional concepci6 que tenim al Camp de Tarragona (precisament <de>r Tarragona), amb l'afegit6 de que nosaltres vam comengar a fer castells un segle i mig abans que sortissin colles a Vilafranca; i en segon lloc no acceptar el dos de vuit amb manilles que va provar la nostra colla ja fa uns anys (quan les manilles s6n un fet provat i inquestionables del segle passat, no un invent artificial d'ara).

Perd el cas 6s que enguany si que s'han canviat les bases en profunditat i aixd s'ha fet a la mida de la Colla Vella, amb la inclusi6 d'un invent absolutament nou i desconegut fins ara, sense que 6s demostri llur autenticitat histdrica'en

rrassa quan diuen que ets concursos s6n un cau de raons.

Enfront d'aquests reptes, la Colla Joves estd obJigada

a

demostrar un cop m6s la seva vdlua, que en circumstdncies normals i objectives (6s a dir amb els n(meros a la md) ha de sobressortir amb claretat encara que altres vulguin fer els castells al bar o al despatx.

Per tant caldrd el mdxim esforg, aquell que es necessita quan se sap que el joc no 6s net, que l'drbitre juga en contra, per demostrar que a la Colla Joves no la derrotaran amb facilitat.

Amb aquests antecedents, amb la conscidncia de que SOM la millor agrupaci6 (amb les estadistiques dels castells a les mans) hem d'afrontar els propers compromisos amb decisi6 i la voluntat clara de que SEREM la colla que, malgrat tot, aconseguird els millors castells de tots els que es fan i es desfan.

JOSEP M. RODON I BARRUFET

JA ES PODEN FER APOSTES Superats els ldgics

i normals entrebancs de la

pre-

temporada, sembla que les <colles> punteres han entrat ja, en la linea normal d'actuacions a les que ens tenen acostumats.

Aixi doncs, les consecucions de (tres i quatre de vuit>, aixi com, el <dos de vuit amb folre>, s6n ja construccions aconseguides en moltes de les actuacions realitzades, destacant-ne entre elles el <cinc de vuit> carregat pels <Minyons de Terrassa>.

Tot i aixl em sembla que estem parlant de <castells>>, que no tindran massa infludncia ni poder decisori!! en el proper 12d. Concurs de Castells que s'ha de celebrar el proper mes d'octubre a la placa de braus de Tarragona.

Si ens mirem una mica les puntuacions i analitzem intents i consecucions ja realitzades anys anteriors, haurem d'admetre com probabilitat, que les <colles punteresD posaran el llist6 molt m6s alt.

Sabem que aixd, pot representar que alguna <colla> estigui a l'aguait enfilat dalt de la branqueta, mirant com les altres <colles> es tiren els plats pel cap i amb el (dos, tres i cinc de vuit>, puguin de rebot guanyar el concurs. No seria la primera vegada que passa.

Malgrat aixd, creiem que les <colles> punteres-punteres, es mouran m6s cap a la gamma de <castells> de nou amb folre, i deixaran per la <ronda de millorament> algun <castell> 18

m6s sofisticat, com per exemple; (quatre de vuit amb pilar de sis al mig>, (tres de vuit aixecat per sota), o <dos de vuit net, sense folre>.

Com podem veure l'espectacle estd servit i <ja es poden fer apostes>. Si tenim en compte que el <Concurs es fard a la placa de braus podriem dir alld de... ique D6u reparteixi sort.

AOUESTS PODEN SER ELS (CASTELLSD CLAU DEL CONCURS I LES SEVES PUNTUACIONS

Castells Dos de vuit amb folre Cinc de vuit Ouatre de vuit amb pilar *Tres de vuit per sota Ouatre de nou amb folre Tres de nou amb folre Dos de vuit

Carregat 1.315 .7 40 1.900 2.210 2.210 2.450 2.630 1

Descarregat 1.400 1 .850

2.050 2.350 2.350 2.600 2.800

Podriem anotar el <pilar de sis> i <pilar de set amb folre> protagonistes en el concurs de l'any 1970, perd veiem que les <colles> no hi tenen massa afecci6. *Aquestes s6n les puntuacions de l'anterior concurs, no conec si el (tres de vuit amb puntals) tindrd o no, una penalitzaci6 en la puntuaci6.

VIVESO

Ni l'enxaneta ni I'aixecador Mftua. son socis

"f'Tpacio

Perd podran ser-ho i beneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys.

S6n molts els castellers que formen Part de la nostra tasca col'lectiva!

Una pinya que es form?r el 1902 i ha anat creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom.

Perqud a l'Agrupaci6 Mritua

tambe fem PinYa. Una pinya de m6s de 240.000 homes idones que ens ajudem

mftuament en cas de malaltia, intervencions quir0rgiques, estada a la cllnica, invalidesa, defunci6,

Informeu-vos-en a trav6s

de mutualistes amics.

Dels 16 anys fets als 40 per complir, tots, homes idones, podeu entrar-hi.

ACRUPACIO MUTUA DEL COMERC I DE LA INDUSTRIA Cranvia de les Corts Catalanes, 62

1.

Teldfons 3 1 8 l 8 0O - 3 1 8 40 50 Barcelona- 1 0

MIM.SE

IEELMIRIN mecanismes de revaloritzaci6 en funci6 de I'augment de l'index del cost de la vida i de la capacitat d'estalvi. Perqud Vostb pugui retirarse senseque el retirin.

MES INTERES,

TT/IES

SEGURETAT

uHoritz6 Estalvi-Pensi6, li ofereix un elevat interds. I-11% durant el 1986, revisable cada final d'any, per a obtenir un elevat nivell de rendibilitat. D'altra banda, uHoritz6 EstalviPensi6, inclou una asseguranEa d'accidents sense cost per a Vostd (*).

SEMPRE EL QUE k/IgS Ll CONVINGUI El Pla de Jubilaci6 del BANC DE SABADELL pot fer-se'l a la seva mida: o Obrir-lo a qualsevol edat. o Fixar els'anys de durada i l'import de les quotes, que pot ser fix o variable. r I, fins i tot, pot modificar-lo, interrompre'I, reactivar-lo o liquidar-lo quan vulgui.

RETALLI EI-S SEUS IMPOSTOS AMB ABSOLUTA TRANSPANEXCN Per evitar-li despeses de darrera hora, tots els cdlculs del Pla de Jubilaci6 nHoritz6 EstalviPensi6, es fan prdvia deducci6 del 18% de

retenci6 a compte de l'l.R.P.E A m6s, proporciona un 15% de desgravaci6 fiscal que li permetrd retallar considerablement els seus impostos.

TESTEM ESPERANT

UN PLA DE JUBILACIO QUE TE EN COMPIE LA INFLACIO En els darrers 20 anys els'preus s'han multiplicat per deu. Per quant ho faran en els propers vint anys?. El BANC DE SABADELL li ofereix un Pla de Jubilaci6 que permet establir

Vingui a veure'ns o truqui a qualsevol de les nostres Oficines, o al Servei FONOBANC, teldfon (93) 726 90 22, i I'informarem personalment, amb tot detall. Lestem esperant (''') Mitiangant una polissa col'lectiva subscrita amb les Companyies A.G.F. i Mritua Sabadellenca dAssegurances.

.

c!

Ut l'ul o.

.: q cci

BANIC DE SABADELL Bon Senei