focnou 15

VALLS, NOVEMBRE DE 1986

tA COII.A IOUES REATITZA tA MIttOR ACTUAGd

D,AQUEST SEGTE

f\estcrurq'nt

RESTAI.JRANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONYENCIONS, SALONS PRIVATS PER FESTES FAMILIARS VALLS (Tarragona)

Ctra. Tarragona Km. 17 Teldfons 60 13 50 - 60 00 14

Font de la Manxa. Tel. 6O 20 56

VALLS

El Pati. Tel. 60 05 46

DESCARREGAT

Mai en el segle XX s'havia assolit completar el mi_ tic Tres de Nou folrat, mai en el segle XX una colla ha_ via fet dos castells de Nou en una exhibici6, mai en el segle XX s'havia vist una actuaci6 tan superba, incon_ mensurable i fantdstica com la de Santa Ursula, i mai en el segle XX havia estat tan palesa la total suprema_ cia absoluta d'una colla dins el m6n casteller, com ho 6s ara la Colla Joves Xiquets de Valls.

I d'aixd 6s del que es tracta: la nostra Colla 6s al capdamunt de la castellistica en els moments d,or que estem vivint r que foren negats a les inmediates ante_ riors generacions; molts xiquets de Valls, durant molts anys han lluitat i s'han escarrassat perqud un dia llu_ nyd un menut aixequ6s el bracet mentre esclatava la placa del Blat, i tot seguit comenc6s a baixar pel set6, pel sis6, pel cinqu6... i el castell s'an6s descarregant armoniosament, amb seguretat, amb confianga. Des_ pr6s les abragades, les lldgrimes i l'alegria es desbor_ darien itota la Colla visqu6 el deliri, perd al cap ia la fi precipitadament, perqud tot el bo encara no s,havia acabat. De fet tot just comencava.

Es clar que descarregar el Tres de Nou t6 una grandissima importdncia i si 6s el primer cop del segle ha de deixar forgosament astorats els dnims m6s re_ fets, perd l'actuaci6 que f6u despr6s la Colla Joves va 6sser senzillament d'antologia, i l'erraven els afeccio_ nats que ddien <ara m'6s igual el que vinguin, perqud el que <va venir> fou amb molta diferdncia la gran ac_ tuaci6 del segle i costard molt de superar. Diuen que s'ha apujat el llist6, i es veritat, perd s'ha pujat una pila d'esgraons de cop; 6s com aquests rdcords mundials que avancen pesadament de centfmetre en centimetre,

WEffi,dD

fins que ve un super-classe que salta un metre m6s que la marca anterior. per aixd costard de superar. per

als amants de les estadistiques (o dels concursos) la puntuaci6 obtinguda per la nostra colla a la diada de Santa Ursula fou de 6.660 punts, enfront dels 5.700 que era la fita anterior, com per exemple el passat Concurs de Tarragona. Ouasi 1.000 punts m6s.

I per aixd la nostra Colla ja no es (una> Colla de Nou, car aixd ja ho erem abans de Santa Ursula; ara ja som <LA> Colla de Nou. Fixem-nos que dels dos cas_ tells-tipus de nou que s'han fet al nostre segle, nosal_ tres els hem fet junts en un sol dia. cosa que no ha fet ning[ m6s, i nosaltres hem carregat enguany un parell de quatres de nou, quan ja fa m6s de dos anys que no se'n ha vist cap altre i 6s la Colla Joves qui ha desca_ rregat el Tres de Nou. quan ja fa m6s de cent anys que no s'havia fet. S6n els fets els qui parlen.

I si conv6 tamb6 parlarem de la categoria de vuit.

Per cert ara que dic aixd, no haviem quedat que els castells de nou eren m6s importants? o es que ara ja no 6s aixi?. Perd 6s igual, quan una colla s'acosta a la quarentena de castells de vuit, com enguany la Colla Joves, que m6s se li pot demanar? Es Ia Colla Joves la qui tamb6 ha batut enguany el rdcord del segle en el nombre de carros grossos aconseguits per una agru_ paci6 en una temporada, i 6s la Colla Joves la qui ha descarregat repetidament el dos, tres, quatre i cinc de vuit en el decurs de l'any. I ja s6 que alg[ dird que nosaltres hem fet un parell de cinc de vuit, mentre que la nostra rival n'ha fet m6s, perd nom6sfaltaria que hagu6ssim de guanyar en totes les modalitats de castells; al final haurlem de sortir cada dia a actuar. De fet 6s la colla Joves la qui ha descarregat cada any el cinc de vuit, el que portem de la ddcada dels vuitanta.

SUMARI Ouatre mots La gran llic6

Pdg, 3-4

)5

So rtides

67

Retalls de premsa que es f6u ressd de la Gran Diada Castellera

Nf mero 15 Valls, novembre de 1986

Edita: Colla Joves Xiquets

de Valls.

C/. Gass6, 20 Tel. 60 55 61 amb la col.laboraci6 de la Diputaci6 de Tarragona

Director: Josep Ma. Rodon Sots-director: J.M." Ventura Coordinaci6: Documentacio:

lmprimeix:

Salvador Magre Josep Secall G rdf

rques Mon cuni ll,S.A.L.-

Va lls

Dipdsit Legal: T - 1 233-83

de Sta. Ursula Les fites del nostre segle

Nota d'agraiment Ara si que fa cent anys Primer Tres de Nou amb folre descarregat aquest segle primer i segon quatre de nou amb folre carregat per la Colla Joves Poster 3 de I E ntrevista Pit I amunt braus xiquets Despr6s de l'actuaci6 castellera de Sta. Ursula, el nostre local fou una festa Fets i reptes aconseguits Cord6 Casteller El Pessebres dels Castellers Jo no vaig veure el Tres de Nou

Foto Portada: Ouatre de nou amb folre carregat Santa Ursula 1986.

FOIO: MASIP.

8-9

))

) ) D

I 10 10

i

) ) )

1

))

17

) )

18 19

)

21

11

12-13 4-1 5-1 6

)1

22

JO\,ES GOLLA xrQuETS DE VALLS I potser que comenbem a recordar tot alld que deia del cinc de vuit qtran nom6s el feiem nosaltres, aleshores el que tenia importdncia real era el quatre de nou fol-

rat, aquest castell que enguany nom6s ha fet la Colla

Joves.

Ara sentirem a dir que m6s val una gran temporada que una gran exhibici6 i que si s6n verdes o si s6n madures, perd no en f6u cas, nosaltres no volem canviar per res la nostra exhibici6 de Santa Ursula; i en realitat ning( voldria canviar-la; el que passa 6s que per a canviar-la primer caldria... tenir-la.

D'altra banda cal recordar que en matdria d'exhibicions de primera fila. la Colla Joves no n'ha fet precisament una sola. O es que potser al concurs no vdrem aconseguir el nostre primer castell de nou?. I podriem recordar (per no citar ja totes les <simples> actuacions de vuit) les exhibicions vallenques de l'onze de setembre o les vivendes de Santa Ursula amb sengles tressos de vuit descarregats, i les actuacions de Sant

Joan, La Bisbal i Vilafranca, amb els dosos de vuit descarregats, i el primer dos de vuit aconseguit fora de les fronteres estatals en tota la histdria dels castells. I finalment una setmana abans de la fira vallenca, la memorable actuaci6 a la plaga Vella del Vendrell, amb tota la cdrrega histdrica que aixd significa, i en un lloc reservat nom6s a les grans colles, on la nostra agrupaci6 va descarregar-hi tres castells de vuit, un d'ells el cinc.

tot aixd i per molt m6s cal insistir en la gran temporada de la nostra colla. que ha fet repetidament totes les modalitats de uastells que han fet les altres colles, i a m6s a m6s ha obsequiat a l'afecci6 amb el Per

gran regal dels tres castells de nou aconseguits enguany; i si els (quatres) s6n els (nics de la temporada, el <Tres> descarregat 6s l'(nic del segle.

I tornant al fil de l'actuaci6 de Santa Ursula, cal pensar que la nostra consecuci6 m6s petita fou el cinc de vuit'descarregat; aquest castell mateix, perd tan sols carregat, fou la mdxima fita dels tres castells de vuit que aconseguf la nostra rival, la Colla Vella, i per acabar-ho d'adobar l'actuaci6 d'aquesta colla 6s important que qualsevol altra aconseguida per una colla no-vallenca en tot el segle. Amb tot aixd podem situar els pardmetres i la sintonia de l'exhibici6 de la Fira-86. m6s

no tant, perd a partir d'ara res no serd igual que abans.

Els plantejaments i les teories, especialment pel que fa als castells folrats els revisarem nosaltres; i les conseqr,idncies que en traurem seran les oportunes, enlloc de les especulacions que ens havien volgut vendre interessadament. En el futur, res ja no podrd ser com abans de Santa Ursula, i per aixd (tamb6 per aixd) 6s important aquesta exhibici6.

I ara ve el futur. Un futur que s'obre joi6s als nostres ulls, perd que caldrd vetllar-lo acuradament amb atenci6 i esforg. I caldrd estar a l'aguait, no fos cas que caigu6ssim en orgulls prepotents que poden esde-

venir segons les circumstdncies, en ridfculs. I si alg[ espera que nosaltres dibuixem ara en aquesta revista, caixes de morts o altres delicadeses semblants, 6s que senzillament, s'ha equivocat de revista.

Hem vist recentment com determinats profetes castellers anunciaven abans d'anar a la plaga, com els (rosats) descarregarien el Tres de Nou. Hem vist com aquests entesos.menystenyien i gaireb6 despreciaven les possibilitats o almenys les leg[ti.mes aspiracions de la Colla Joves Xiquets de Valls.

I francament, si aquest era l'anunciat final de temporada, per nosaltres ja en poden venir forces.

I sobretot, deixant ja de banda aquestes nimieses, cal encoratjar el sacrifici i la unitat de la nostra colla, tan evidents mentre l'enxaneta s'enfilava vers els cims de nou. Perqud ha fet falta sacrificar legitimes aspiracions de tot tipus i renunciar a coses que despr6s s'han convertit en la torna necessdria per assolir la fita que tots volfem. Jo diria que he vist riuades de seny quan moltissima gent ha estimat la colla calladament, amb abnegaci6, per damunt de llurs il.lusions i per damunt de tot. es aixi com s'aconsegueix un bloc sense esquerdes, un anhel col.lectiu, i un desig undnim de que la nostra mainada arrib6s a dalt, i baix6s, i esclat6s la joia, i tornem-hi, i tamb6 descarregat, i tornem-hi, i el carregu6ssim. i tot el que vulgueu.

I ara si, ara que ja s'ha acabat la temporada, deixeu-me cridar ben fort. VISCA LA COLLA JOVES M.

Perd encara hi ha m6s.

L'autdntica clau de volta de la fabulosa actuaci6 de Santa Ursula, cal cercar-la en un <Petit detall> que no ha de passar desapercebut: trenca tots els esquemes fets fins ara. Per aixd no 6s tan sols una gran exhibici6, 6s molt m6s que una gran exhibici6.

Ja sabem que els castells s6n com s6n, i que despr6s d'una actuaci6 reeixida pot venir-ne una altra de 4

JOSEP M. RODON

I

BARRUFET

COLLA JOVES

xtQuETS DE VALLS

LA GRAN Una de les grandeses dels castells 6s que no s6n una cidncia exacta. Darrerament ens havien arribat a fer creure amb una certa dosi d'arrogdncia i de supdrbia que podien establir-se i complir els programes que es desitjaven. Nom6s cal llegir i sentir tot el que es va dir abans de Sta. Orsula. perd aquell dia quedava demostrat una vegada m6s que no 6s aixi. En mig d,un ambient extraordindriament preparat gaireb6 tothom esperava veure com el gat es menjaria la rata.

Els experts van pecar de no 6sser uns fidels observadors i els va mancar l'experidncia suficient per tal de preveure el que podia succeir, emportats per la corrent que dominava. Rotundament els prondstics van fallar i per l'orgull que tots portem a dintre ara costa molt de rendir-se davant l'eviddncia dels fets i recondixer la valentia, el treball silenci6s i la preparaci6 de la nostra Colla unida estretament en una sola aspiraci6 i un sol anhel per enfrontar-nos amb dxit a un castell de l,envergadura del tres de nou folrat. Olfmpicament s'ignorava que estavem en un moment dptim i nosaltres no el vam desaprofitar. Ara potser una cura d'humilitat, si es pot assimilar, por ser un bon remei.

L'endemd de la nostra actuaci6 al Vendrell, parlant amb uns amics al mig del carrer de La Cort, els hi vaig

dir: el tres de nou amb folre tinc el presentiment que primer el descarregarem nosaltres i un d'ells amb sornegueria em va dir: ja saps el que dius? Jo vaig contestar-li, fa molts anys que m'arrossego amb els castells i mai no he vist tant clar un castell com aquest tres de nou folrat, car en aquest moment tenim tots els valuosos elements necessaris per a reeixir-hi.

ja havfem mesurat les nostres forces i les possibilitats de triomf i andvem cap a la placa, al bell Ouan

mig del Pati el nostre Cap de Colla, en Julid Bascufrana, amb veu potent ens deia: Penseu que anem a fer l'exhibici6 del segle. Sortirem de tres de nou amb folre i quan I'enxaneta faci l'aleta que ningri afluixi perqud el descarregarem. despr6s farem el mateix amb el cinc

de vuit i per acabar-ho d'arrodonir intentarem el quatre de nou amb folre. Despr6s de l'dxit que obtindrem confio que sereu respectuosos amb els nostres rivals.

Com que sou uns cavallers aixf ho espero. . pit i amunt.

Despr6s de tot el succe'it ja em figurava que els cronistes recorrerien a conjugar el verb JUSTIFICAR. Com hem vist tots hi diuen la seva, perd tots s,han oblidat de dir quelcom que era necessari i no han go_ sat a parlar-ne. La caiguda del tres de nou folrat dels nostres adversaris tots vam veure que no va 6sser bona, perd pels castells que van fer despr6s, sembla

LLICO

que no els va condicionar per intentar novament algfn castell de nou. Despr6s de tanta xerrameca altisonant d'aixd pot dir-se'n manca d'ambici6, perqud tancar-se a la pruddncia 6s una claudicaci6 que porta un ferment de temor que impideix la prdpia superaci6.

Trobo normal que quan una colla ha tingut una actuaci6 poc reeixida es donin dnims per a rellancar-la.

Nous estlmuls crec que moltes vegades s6n necessaris i pel b6 dels castells 6s convenient fer-ho, perd aixd si, fer-ho per tots igual sense discriminacions.

Ara que ve a tomb i sense dnim de rabejar-me amb ning(, si que vull parlar d'un cronista que sempre ens ha menystingut. A les seves crdniques al diari catali m6s popular i a una revista gironina ja es veu que no som sant de la seva devoci6, cadascrl 6s lliure d'opinar com vulgui, perd em semblp que davant dels lectors 6s fer-ho objectivament. No li fa16 un memorial de greuges, perd si que em permeter6 recordar-li que a Reus com tothom sap vam tenir una desgraciada actuaci6 i dic desgraciada pel sentit de que vam tenir uns lesionats de certa consideraci6. En canvi aquell dia va haver-hi dues colles que ens van superar netament. Perd l'endemd una d'aquelles colles va ensopegar amb el quatre de vuit i llavors a la seva crdnica va dir que per aquest motiu la satisfacci6 no era completa. Sincerament aixd em sembla una desconsideraci6 de mal gust.

Per l'actuaci6 d'una colla a Alcover ja va entrellucar el que seria la diada de Sta. Ursula i en canvi a la nostra actuaci6 del Vendrell no hi va veure absoluta_ ment res. El descarregament del nostre primer cinc de vuit de la temporada i que era un dels castells que persegufem, perqud amb aquest any ja s6n sis els consecutius que el venim descarregant, poca cosa va dir-li, nom6s amb la fredor de les xifres diu que vam fer el tres, quatre i cinc de vuit.

A la nostra gesta de Sta. Ursula, i sense massa entusiasme hi dedica vint-i-una ratlles i mitja i per a justificar-la vint-i-cinc.

A m6s adverteix que l'afeccionat ha de tenir molt en compte que amb els castells que van caure els nos_ tres rivals mai pot ser motiu per abaixar el cap. Respecte d'aixd jo li diria que al vertader afeccionat no li calen consells d'aquest tipus, perqud ja 6s major d,edat i sap perfectament destriar el gra de la palla.

Oud la llic6, podriem dir la magistral llic6 que vam donar el dia de Sta. Orsula. serveixi d'exemple i que aquest joc arriscat que s6n els castells no siguin una cidncia exacta ha d'omplir-nos de satisfacci6.

JOSEP SECAI-L I DUCH

JOVES COLLA )(IQUETS DE VALLS

IEiDE LA GRAN REACCIO No s6 que dir-vos. Crec que aquestes ratlles quedaran molt curtes davant la gran proesa que vdrem fer el passat diumenge dia 26 d'octubre, una data que quedard escrita en lletres d'or dintre de la histdria del m6n casteller per haver descarregat, despr6s de cent anys, el primer tres de nou amb

folre del present segle, per haver estat la primera colla que en aquest segle hem aconseguit dos castells de nou en una diada i per haver fet la millor, i en molt, actuaci6 del segle.

Tot aixd en un sol dia.

Permeteu-me que per una vegada, i sense que serveixi

de precedent, comentar les dues fltimes sortides

una

a una.

dpoques d'or, la Colla Joves no podia decebre i sortirem amb

el tres de vuit, moddlic, majestu6s, regi i tot el

que

l'hi volgueu posar, per continuar amb el cinc de vuit, un castell que aquest any, malgrat provar-lo al concurs, encara no havlem aconseguit, i el descarregdrem enmig de forts aplaudiments dels vendrellencs que per primera vegada podien veure la catedral dels castells a casa seva. I aqui caldria destacar la gran tasca portada a terme per l'amic Angel Ruiz (Angelet) al capdavant de l'equip que cuida, la canalla de la colla, per la revoluci6 que ha fet en el <pom de dalt> d'aquest castell. Per acabar l'actuaci6 es descarregd el quatre de vuit i el pilar de comiat.

VALLS, 26 d'octubre, Sta. 0rsula

EL VENDRELL, 19 d'octubre Feia molts anys que una colla vallenca no actuava a

la

Placa Vella, dintre de les Fires de Sta. Teresa ihi vdrem anar grdcies a l'amistat autdntica que ens uneix amb la Colla Nens del Vendrell i que despr6s d'aquesta actuaci6 conjunta quedd m6s refermada. I podriem dir, sense por d'equivocar-nos que l'actuaci6 del Vendrell va 6sser la confirma-

ci6 de la gran reacci6 que hem tingut en aquest final de temporada, ens hem retrobat amb les ganes de fer castells i amb una il.lusi6 com la que teniem a la placa Vella es podia fer tot.

Per les connotacions histdriques i les grans actuacions que Els Nens havien fet en aquesta placa en les seves

<Anem a fer una gran actuaci6, sortirem de tres de nou i quan l'enxaneta faci l'aleta que no afluixi ningri perqud anem a descarregar-lo, continuarem amb el cinc de vuit i acabarem amb el quatre de nou. I per favor que ning[ faci cap gest incorrecte, perqud nosaltres som una colla senyora: Apa, poseu-vos les faixes que anem per feina>. Amb aquestes paraules premonitdries, dites al pati del local, el nostre Cap de Colla ens transmitia el seu entusiasme cap els castells que andvem a intentar en l'actuaci6 de Sta. Ursula, una-actuaci6 que esdevindria com la millor del segle ique passari a la histdria de la castellistica per haver trencat tots els motlles que fins el dia 26 d'octubre estructuraven el m6n casteller. Aquesta data sens dubte marcard una fita important, una senyal de mesura en el temps que quedarir ben definit en el que s'ha

aconseguit abans

i

despr6s d'aquest Sta. Ursula del 86,

a

la nostra Plaga del Blat.

86, ens tocd sortir a nosaltres (aqui qaldria recalcar que

no ens toca sortir en el sentit estricte de la

paraula,

sin6 que ens tocd elegir si voliem sortir primers o segons)

com ddia el Cap de Colla enfilarem el Tres de

i

Nou

amb folre que es va tenir de desfer tot just quan ja s'havien col.locat els tergos, i es notir una tranquil litat innusual quan tenim de desfer un castell, no s'hi va donar cap importdncia' Es va manegar de nou el castell, tornen a pujar els segons i els terqos, es fa el folre i els tergos donen el seu vist i plau (en paraules de Pallar6s: Estir perfecte), s'enfilaren els quarts, els quints, els sisens... ipuc dir que des de la meva posici6 dalt del folre es notava que no patia ningri, es notava un aire diferent, no es perdia cap posici6 i tots esperavem sentir les

gralles en el moment de fer l'aleta perd el que sentirem

6s

l'esclat de la plaga que va ofegar les notes dels grallers, i l'esclat seguia, ino era un somni descarregar el Tres de Nou, ial

sentir la canalla a les nostres espatlles es varen renovar les forces, els castellers no havien perdut cap posici6 i llavors no podiem fallar. I no falldrem.

Haviem descarregat el primer Tres de Nou amb folre de la present cent(ria, enmig dels forts aplaudiments de la placa, la feina estava feta, una feina que per s( sola ja valla per

Cinc de vuit descarregal. El Vendrell Folo: Arxiu

6

-

(Sanla Teresa)

tota l'actuaci6, pero vdrem continuar.

A partir d'aquf, i en paraules de l'Angel Conesa, es vdrem convertir en una mdquina de fer castells. A la segona ronda, andrem pel Cinc de Vuit que no va sortir tan bonic com el del Vendrell i ens hi vdrem tenir de barallar molt, es va pujar amb molta tranquillitat, perd sorgiren els problemes i el vdrem descarregar grdcies a les ganes que tots hi posiirem, i tots ho vdrem donar tot perqud altra vegada tampoc podiem fallar, 6s de les vegades que sense caure un castell els caste-

GOLLA JOI,ES

xrQuETs DE VALLS llers han acabat m6s esgotats, perd necessitdvem aquest castell perqud semblava que ja l'hi haviem perdut la confianga, una construcci6 que a la nostra colla l'hi tenim una predilecci6 perqud en el seu temps ens va projectar cap a les cotes m6s altes del m6n casteller ique des de l'any 1981 en que vdrem descarregar el primer del segle, cada temporada l'hem aconseguit.

Teniem d'encetar la tercera ronda i a les dependdncies de Rddio Capital de l'Alt Camp als baixos de l'Ajuntament hi teniem a quasi la totalitat dels castellers que pugen intentant recuperar-se de l'esforc fet en el Cinc de Vuit i en aquestes que entra el Cap de Colla i diu per fer el Ouatre de Nou amb folre, m'hauria agradat poder-ho filmar per deixar-ne constancia, va 6sser com si de sobte s'hagu6ssin recuperat del tot i com que quan passa el vent per la flauta s'han de fer anar els dits, pujaren els quatre segons, els tergos es folrd el castell, altra vegada a desfer-ho, tornar-ho a organitzar, i s'enfila de nou el castell no massa ben agafat, s'estava molt cansat, hi havia seriosos problemes de baixos i segons, es patia molt, perd la lleugeresa, la intel.ligdncia ila categoria de tota la nostra canalla varen fer que carregu6ssim el Ouatre de nou amb folre, i tal vegada podiem haver arribat m6s avall perqud malgrat tots els problemes que hi ten(em el castell no anava del tot malament.

Altra vegada l'esclat d'aplaudiments de la plaga que per tercera vegada veien com la nostra Colla, la Colla Joves Xiquets de Valls reeixia amb els castells que intentava, les mostres de felicitaci6 varen 6sser constants i potser nosaltres encara no ens hem fet ben capaqos de la proesa que el diumenge dia 26 vdrem fer, perd aix[ que passen els dies

ens anem adonant que serd molt dificil, no dic impossible,

superar la nostra actuaci6.

Per acabar l'actuaci6 es feren dos pilars de comiat, l'un portat al balc6. Dos pilars que a m6s han estat l'acomiat de tota la temporada 86, una temporada que hem acabat amb la millor actuaci6 del segle.

En aquesta diada de Sta. Ursula, el poble de Valls i tot el m6n casteller va poder veure com la Colla Joves, sense jurats i sense reglaments, descarregava castells moltissim importants que palesaven, la gran forma recuperada, ara dintre del m6n casteller ens hem situat al cim, iluny de l'altra colla local i dels de Vilafranca que donen emoci6 i punt de referdncia a la nostra superioritat.

Ouina 6s la millor Colla?

Ara hi ha qui es pregunta, amb inequivoca intenci6, qud 6s millor una gran temporada o una gran actuaci6? Ouina 6s la millor colla? I encara sortird qui per fer la valoraci6 de la temporada 86 traurd la llibreteta de les puntuacions i ens diran que la Colla Joves ha fet tants punts i d'altres n'han fet tants. Perd nosaltres hem de fer les segtients valoracions: En primer lloc, la Colla Joves ha fet tots els castells que han fet les dem6s colles, deixant de costat el nombre de vegades que s'han aconseguit, ara b6, el quatre de nou amb folre carregat dues vegades i el tres de nou descarregat no ho ha fet ningri m6s que nosaltres.

En segon lloc, cada temporada existeix una colla que 6s la millor dintre de la seva categoria, per exemple: hi pot haver la millor colla de set, que evidentment serd la que major nombre de castells d'aquesta categoria haurd aconseguit, per damunt d'aquesta colla hi haurd les de vuit, que la millor serd

la que hagi aconseguit major nombre de castells d'aquesta categoria i per damunt d'aquestes hi haurd les colles de nou i crec que en aquesta categoria ningri pot discutir que som els

millors ja que som els Linics que hem muntat dos folres de nou de diferent estructura i hem carregat dos quatres i descarregat el tres.

Cinc de vuit descarregat Sta. Ursula 1986 Foto: lMasip

-

Valls.

En quant a la puntuaci6 (la llibreteta que tantes vegades ens ensenyaven) si la valorem al llarg de tota una temporada serd del tot utdpic, i us posar6 dos exemples: Tots sabem que el Cinc de vuit 6s un gran castell, doncs

b6, en la puntuaci6 del concurs t6 exactament 185O punts per descarregar-lo i el cinc de set, un castell que les colles de la nostra categoria el fem amb molta facilitat, en t6 8OO. Per aquesta regla de tres (la de la llibreteta) si una colla fes un cinc de vuit durant la temporada tindria 1850 punts iuna altra fes tres cinc de set en tindria 2.4OO,i quina seria la millor?

L'altre exemple: El n6stre tres de nou amb folre si l'ha,guessin de puntuar segons les bases de l'fltim concurs tindria 2.600 punts, cent punts per sota de la suma de punts d'una actuaci6 amb el dos de set (1.OO0) tres de set aixecat per baix (900) i cinc de set (800) avui a la md de moltes colles. I continuo preguntant: Ouina seria la millor colla?

Nota d'agraiment: No voldria acabar el comentari d'aquestes grans actuacions que tanquen la present temporada sense expresar el sentir undnim d'agraiment dels components de la colla cap a l'alt comandament de l'altra colla de la nostra Ciutat, que es vanagloriava de tenir el secret dels folres i que evidentment no ens diria (ho va manifestar amb una certa ironia per una emissora local pocs dies abans de Sta. Ursula), perqud grdcies al no dir-nos aquest (secret)) segurament ens ha evitat una caiguda. Molt agraits.

RAMON BARRUFET

GOLLA JO\,ES )(IQUET!i DE VALLs

RETALLS DE LA PREMSA OUE ES FEU RESS o DE LA GRAN DIADA CASTELLERA DE STA. URSULA Molts diaris de Catalunya i en particular els de Tarragona i el local, comentaren l'actuaci6 castellera, prinopalment la gran actuaci6 de Ia Colla Joves.

EL PAiS. 27-10-86. Amb <<Festa

Castellera

foto inclosa:

a Vallsl, la Colla Joves Xiquets

de Valls consigui6 <descarregar) por primera vez en el presente siglo el 3 de 9 <amb folre>, en el transcurso de las Fiestas de Sta. Ursula. Adem5s la citada <colla> complet6 la mejor actuaci6 cas-

tellera de los cien riltimos aflos, gracias a un 5 de 8 descarregat i un 4 de 9 amb folre carregat.

EL PERIODICO. 27-10-86. Amb una excel.lent fotografia de Joan Puig, diu: <Jornada Castellera hist6rica en Valls>, La Colla Joves dels Xiquets de Valls, inscribi6 en letras de oro su nombre en la historia castellera al conseguir, por primera vez en este siglo, montar y des-

cargar sin que se derrumbara el mftico

3 de 9

amb folre. Miles de personas estallaron en mues-

tras de entusiasmo colectivo cuando Pere de Haro. l'enxaneta de la majestuosa construcci6n humana levant6 la mano coronando el castell. Ya

en el suelo y mientras los componentes

de

la Joves se abrazaban jubilosos, el nifio manifest6, <no he tenido miedo y estoy muy contento).

CATALUNYA SUD. 28-10-86. A primera plana i amb fotografia a tot color, titulava: <Prop del Cel>. La Diada de Sta. Ursula que es celebrd diumenge passat a Valls, passard a la histdria castellera, per haver-se descarregat un 3 de 9 amb folre per primera vegada en aquest segle. Van 6sser els membres de la Colla Joves els protagonistes d'aquesta fita. en les pdgines 5, 6 i 7 hi ha altres fotogra' fies Ique comenta Xavier Abell6: <La Pl. del Blat tanca la temporada castellera>. <La Colla Joves dels Xiquets de Valls, realitza la millor actuaci6 d"aquest segle>. La Joves de Valls, van sorprendre diumenge a tota l'afecci6 castellera aconseguint descarregar el 3 de 9 amb folre i carregant el 4 de 9 amb folre. La Diada de Sta. Ursula 1986, passard a la histdria com la primera actuaci6 del segle. on s'aconsegueix descarregar el 3 de 9 amb folre. i tamb6 com el primer cop. que, en una mateixa diada una Colla carrega dos castells de 9.

En un altre lloc el mateix comentarista, diu: <Per primer cop una Colla carregd dos castells de nou>. La Colla Joves va obrir diada forta i amb un castell que encara no havia provat en una actuaci6 oficial, el 3 de 9 amb folre. La Joves aconseguia carregar i descarregar el primer 3

de 9 amb folre del segle, en mig de grans aplaudiments de tota la plaga. A la segona ronda, uns joves eufdrics. amb una canalla m6s rdpida que de normal aconsegueixen descarregar un 5 de B, malgrat que era evident que trontollava. A mesura que anava passant el temps el ptiblic se n'adonava que davant seu hi havia una Colla Joves que li sortia tot de cara, i que estava disposada a signar una altra plana al llibre dels castells del present segle. I aixi fou quan la Joves assoli dos castells de nou en una mateixa diada. Aixd succe[a a la tercera ronda, quan els joves carregaren un 4 de 9 amb folre, castell que ja fou realitzat recentment a la plaga de Braus de Tarragona.

D'aquesta manera els Joves tancaven la millor actuaci6 de la seva histdria.

DIARI DE TARRAGONA. 28-10-86. Amb fotografia a color a la primera plana i en pdgines centrals, Angel Conesa i Cisco Gdmez, diuen: <La Colla Joves aconsegueix descarregar el 3 de 9>. i en quadres destacats tamb6 segueix: <La Joves realitzen l'actuaci6 m6s completa d'aquest segle>. Julid Bascuflana deia: (Estavem convencuts de poguer descarregar el 3 de 9>.

A les pdgines centrals, entre altres coses diuen:

Tres de nou amb folre, cinc de vuit i quatre de nou amb folre carregat, balanq d'una memorable actuaci6. La Diada de Sta. Ursula suposd una veritable revoluci6 a la Ciutat de Valls. Des de primeres hores del mati nombrosos forasters omplen els carrers de la vila per tal d'accedir a un lloc de privilegi que els permeti de veure cdmodament els castells. Tot i aixd, la previsi6 de les Colles d'arr,ibar amb temps suficient ha permds que la jornada pogu6s iniciar-se quan tot just passaven cinc minuts de la una del migdia.

Ha estat doncs quan la Colla Joves ha posat damunt la pinya els segons del castell que despr6s ha resultat ser el protagonista de la diada. Pis per pis la impressionant estructura ha anat agafant forma, a la vegada que a la plaqa augmentava l'expectaci6 en comprovar que hi havia grans

possibilitats de portar-lo a bon termini. No s'ha produit cap vacil'laci6 quan el pom de dalt ha ocupat el seu respectiu lloc i tampoc els castellers han afluixat. En aquest moment la plaqa sencera ha esclatat en un clam undnim, ja que la Colla Joves havia pogut descarregar el seu primer 3 de 9 i per primer cop en aquest segle. La proesa estava ja assolida i de forma colpidora

sorprenent i entusiasta.

A la segona ronda s'ha iniciat per part de la Joves, amb l'intent del 5 de 8 que fins fa una setmana no havien pogut descarregar. Des del

COLLA JOVES

xrQuETS DE VALLS

primer moment s'ha vist que no anava molt segur, perd aixd no ha estat obstacle vist l'energia i convenciment de tots els que hi pujaven, que es pogu6s carregar i descarregar i que novament ha estat molt aplaudit. Fins aquest moment la Joves havia acomplert plenament els seus objectius, i han aprofitat molt b6 el favorable desenvolupament de la diada per rematar-lo amb un intent de 4 de 9 amb folre. I altre cop la Joves ha posat <el resto>, i enmig de gran entusiasme han carregat el segon quatre de nou del seu historial, a la vegada que es converteixen en la primera colla que aconsegueix en una mateixa jornada de realitzar dos castells de nou. Novament l'eufdria tornava a desbordar-se. En resum una altra Sta. Ursula excepcional amb castells cada cop m6s dificils de superar.

EL PATI.31-10-86. A la portada iamb foto a tota plana amb els noms de tots els components del 9, titula:

3

de

<Actuaci6 apotedsica de la Colla Joves, i en la pdgina 3a. Joan Ma. Jov6, en un extracte dels seus comentaris de la Crdnica Castellera, diu: <La Colla Joves descarregd per primer cop el 3 de 9 en una jornada histdrica>. El 'sorteig dond opci6 a la Colla Joves d'escollir l'ordre. Obrf la plaga la Joves que folrd el 3 de 9 i el desmuntd a instdncies dels castellers i els seus tdcnics. Tornd a bastir el 3 de 9 i el folre es col.locd amb forga rapidesa, el castell s'agafd molt b6 del seu comencament, els tergos semblaven trobar-se b6 dalt del castell. La construcci6 en mig d'una gran expectaci6 va anar pujant amb molta seguretat fins a sisens. En aquells instants el pom de dalt accelerd encara m6s el seu ritme i amb gran rapidesa i finura varen coronar el 3 de 9 amb folre.

Amb un obrir i tancar d'ulls el castell quedd carregat. Sense afluixar ning( i amb una seguretat

impensable. la construcci6 es va anant desmuntant pis per pis fins a quedar descarregada. Era el primer 3 de 9 descarregat del present segle! La Joves en el seu primer intent aconseguia <el rei del castells>. Els homes de la Joves ploren i salten d'alegria, la plaga immersa en un deliri col' lectiu es rendeix, s'ensorra davant la gesta.

Encetd la segona ronda la Colla Joves amb el 5 de 8, <la catedral dels castells>, tot i que s'agafd una mica massa estreta fou defensada aferrissadament per tots els seus castellers, i fou coronada magistralment, el seu descarregament efectuat pis per pis, el pilar del mig tamb6 s'emportd la pitjor i el terg aguantd amb una mestria inversemblant. La Joves enardida per l'anterior consecuci6 aconseguia tambr6 el 5 de 8, que era el segon de la seva temporada i en el breu espai de set dies. A la tercera tanda, la Joves pletdrica de moral per les seves realitzacions. i crescuda davant les circumstdncies i el desenvolupament de la contesa volgu6 arrodonir la seva actuaci6 plantant el 4 de 9 amb folre, que fou acollit amb grans aplaudiments per l'enorme gernaci6. El bra6 i el coratge dels homes de la Joves feren que es tir6s amunt. Tots els problemes que presentava el castell, l'aixecador i I'enxaneta varen demostrar, una vegada m6s, la seva gran valentia en una situaci6 de gran compromis i, trontollant el castell, no dubtaren ni un moment a coronar-lo. En aquells instants, en un ambient enfervorit per aquella superba actuaci6, l'afecci6 i els components de la Joves tornaren a fer palesa la seva alegria.

Despr6s d'haver resurnit la crdnica castellera de la premsa, de la seva extraordindria actuaci6 de la Colla Joves per Santa Ursula, cal dir tamb6 i fer esment de que el diari AVUI no es feu ressd del fet, fins el divendres segr.ient de la histdrica diada.

SALVADOR MAGRE

LES FITES DEL NOSTRE SEGLE Despr6s de l'exhibici6 de Santa Ursula, una altra de les estructures castelleres ha estat plenament bastida en una especial primicia de la Colla Joves Xiquets de Valls. Es doncs un bon moment per repassar qui es qui en la histdria dels castells, i qui ha obert camins nous en el decurs del nostre segle, resseguint la llista de primeres consecucions i l'any de la fita.

4de8 Nova de Valls (1933) 3deB Nens del Vendrell (1951) 1de6 Nens del Vendrell (1969) 2 de B folrat Nens del Vendrell (1970) 1 de 7 folrat Nens del Vendrell (1969) 5de8 Joves de Valls (1981) 4 de 8 a.p.

Joves de Valls (1982) 4 de 9 folrat Vella de Valls (1981) 3 de 9 folrat Joves de Valls (1986) Aquestes dades sobre els autors i l'any en que

s'han completat les respectives construccions tenen l'excepci6 del quatre de vuit amb el pilar al mig. que 6s l'0nic dels castells que en aquest segle s'ha carregat perd encara no s'ha pogut descarregar. Tamb6 pel que fa a aquesta construcci6 cal dir que la doble interpretaci6 sobre el moment en que es considera carregat rinicament canvia la data, puix que tant si ens fixem en el moment de desfer-se els dosos, com si parlem de baixar tot el quatre, s'haurd de citar la Colla Joves Xiquets de Valls com la creditora d'aquest honor.

Convindrd no perdre de vista aquesta relaci6 tan il.lustrativa i alligonadora per al dia que es torni (i si tornard, ja ho veureu com s'hi tornard) a parlar de colles glorioses i excelses.

JOSEP M. RODON I BARRUFET

.IOVES COLLA XIQUETS DE \,A.LLS

NOTA D'AGRAIMENT Agraim a tots els afeccionats amics i simpatitzants de la nostra Colla que van fer possible la proesa de descarregar el tres de nou amb folre el primer d'aquest segle. tant els que estaven al cord6 com els que des de fora van posar de manifest el seu gran entusiasme.

Tamb6 va el nostre agraiment a tothom que ens va motivar per aconseguir-lo i no cal dir a les institucions, entitats o afeccionats que ens han felicitat per escrit o verbalment expressant la seva gran satisfacci6 alguns dels quals son.

Departament de Governaci6 de la Generalitat Diputaci6 Provincial de Tarragona Ajuntament de Valls Patronat Municipal de Castells de Tarragona Cadena 1 3 Comit6 Volta Ciclista a Catalunya

Caixa de Pensions <La Caixa> Jaume Grau de Radio Vilafranca Castellers de Terrassa Els BordegassQs de Vilanova Castellers de Santa Coloma

Joan Montald

pvre..

ARA SI OUE FA CENT ANYS Sovint al parlar de les fites que s'aconsegueixen en aquestes darreres temporades se sent a parlar dels castells de <fa cent anys) o b6 <del segle passat) o fins i tot de <fa m6s d'un segle>. sempre referit a la construcci6 de que es tracti en comparaci6 amb la riltima vegada que fou bastida durant la passada cent0ria. I sempre deixant entendre un plag centenari en aquest interval de temps.

Doncs b6, fins a la construcci6 del tres de nou fol-

rat i descarregat per la Colla Joves Xiquets de Valls, aquesta impressi6 era falsa, puix que no hi ha hagut cap dels castells que s'han aconseguit en el segle XX que hi hagi durat cent anys sencers sense fer-se. De tot aixd ja se'n parld l'any 1981, quan foren descarregats el Cinc de Vuit i el Ouatre de Nou folrat.

Segons les dades de que disposem avui, el quatre de nou fotrat va sobrepassar molt lleugerament els noranta anys d'absdncia, iel cinc de vuit (que fins ara tenia el rdcord) fou descarregat per la Colla Joves Xiquets de Valls desp16s de no fer-se durant noranta-sis anys.

En canvi el Tres de Nou s'ha fet dir si senyor durant m6s de cent anys ininterromputs d'enqd la darrera vegada que fou bastit, tal i com era citat en el darrer nrjmero de FOC NOU en un article del nostre company F. Terreu. Aprofundint en aquest tema, transcriu16 tot seguit el text de la Crdnica de Valls del 24 de juny de 1942 ln.'extraordinari) que al seu tomb copia <El Eco de Valls> del 28 de juny de 1885: <Les Torres que los xiquets han levantado en los y 25 0ltimos han sido notables; la Colla Nova

dias 24

hizo el 3 de 9, 2 de 8, espadat de 7, 5 de B, 3 de 8 10

muntat per sota, y 4 de 9, y la Vella levant6 el 4 de 9 espadat de 6 sin ninguna mano el segon y 5 de 8.

Las caidas abundaron mas en la (ltima de dichas collas debido a haber querido probar otras torres extraordinarias>.

Aleshores, la C16nica de Valls, torna a agafar el fil del text i aclareix amb la perspectiva del temps de que disposa l'any 1 942 i que com 6s ldgic li mancava al Eco de Valls, que la actuaci6 comentada fou la Iltima de les (grans) com a conjunt dels castells bastits, i que despr6s d'aixd ja tan sols la Colla Nova bastf el gener del 1886 (per la Festa de Sant Pau) el Tres de Nou. Fins aqui un text que tenim a disposici6 de tothom qui el vulgui consultar.

Com es pot comprovar, tant en la actuaci6 de conjunt, com en l'[ltim Tres de Nou, qui va quedar b6 fou evidentment la Colla Nova. I en aquests 0ltims temps, cercles molt propers a la Colla Vella han insinuat dues actuacions m6s durant l'any 1 886 en les quals el resultat queda molt m6s conffs: concretament el febrer i a finals d'estiu del 1 886 <Amb Tres de Nou incl6s>.

Perd sigui com sigui, i sense voler entrar en la dis-

quisici6 d'aquestes dues actuacions que en aquest moment no ens interessa, el cert 6s que el Tres de Nou folrat que va descarregar la Colla Joves per Santa 0rsula s'hi va completar els cent anys sencers sense ha-

ver-se assolit, superant aix( la fita dels'noranta-sis anys del cinc de vuit (1885-1981) i els noranta del quatre de nou folrat (1891-1981)' JOSEP M. RODON I BARRUFET

COLLA IOVES XIQUETIS DE VALLIS Primer Tres de Nou, amb folre descarregat aquest segle 26-10-86 Enxaneta

Aixecador Dosos

Pedro Baena Jordi Muffoz Sergi Roig Francesc Pallar6s

Sisens

Ou

ints

Federico Gormaz Tom5s Gormaz Lluis Gtiell Josep Ma. Estil.les Salvador Ramon

Quarts

Magf GLiell Adolfo Martinez

Tergos .

Segons

Pedro de Haro Pedro Rico Miquel de Haro

Jordi Saperas Joan Pallar6s Joan Benedicto Fernando Porcel

Joan Exp6sito Baixos

Josep Serrano Rafel Sans

Jordi Balaia

Primer i Segon Ouatre de Nou amb folre carregat per la Colla Joves

9 anys 8 anys

Aixecador

1 anys

Dosos

3 anys 1 2 anys

Sisens

1

Enxaneta

1

1 1

5 anys 2 anys

20 anys

24 anys 21 anys 30 anys 26 anys 27 anys 32 anys 28 anys 38 anys 22 anys 30 anys 34 anys 3O anys 32 anys 34 anys

L alegfla despr6s de haver descarregat el primer Tres de Nou amb folre d'aquest segle Foto: Masip.

Miguel de Haro Pedro de Haro Pedro Baena Sergi Roig Jordi Mufioz Fermin Luna Roger Prats Francesc Pallar6s Tom5s Gormaz Manolo Espin

1

1 anys

9 anys 1 3 anys 5 anys 2 anys 1 7 anys 1

1

1 1

3 anys 2 anys

Ouarts

Francesc Fabra Magi Gilell Lluis Gtiell

24 anys 22 anys 21 anys 1 9 anys 27 anys 21 anys

Fede Gormaz

2O anys

Tergos

Salvador Bamon Francisco Garcia Josep Ma. Estil.les

Segons

Jordi Saperas Antoni Vallds Joan Benedicto Joan Pallar6s Adolfo Martinez

26 36 30 28

Francesc Sdnchez

38 anys

Baixos

Josep Serrano

3O anys

Rafel Sans Fernando Porcel Paco Guerra Jordi Balafia

32 anys

Ouints

Fernando Garcia

anys anys anys anys 22 anys

22 anys 38 anys 32 anys

30 anYs (primer) 32 anys (segon) 34 anys

GOLLA JO\,ES

xrquETs DE VALLS

ENTREVISTA

Frederic Gormaz (Fede)

)

I

!l

Aquesta revista d'avui. despr6s de l'dxit apotedsic de la nostra colla per Sta. Ursula, no pot 6sser de cap manera una revista normal i, com 6s ldgic, l'entrevista tampoc pot ser com sempre. La gesta que ha protagonitzat la nostra colla ha trencat tots els motlles i ha sorprds tothom, propis i estranys. Naturalment m6s als estranys, que a nosaltres ja que la gent de la colla ja ens hi andvem acostumant. Als assaigs el folre ens sortia bastant b6, els que anaven a dalt ja sabien on posaven els peus i els de terra ja havien aprds a portar-los o, almenys, no'es queixaven ni gemegaven tant com ho feien als primers assaigs del folre (quan el pati del Foc Nou semblava una sala de maternitat de la Seguretat Social).

Per aixd avui portem a aquesta part de la revista a gent del castell de nou. I no cal dir que, a l'hora de triar, se'ns fa molt diffcil. Perqud aquest castell <l'hem fet) tota la colla: el cap de colla, l'equip tdcnic,

la junta; tots han lluitat

perqud aquest castell sortfs. l, darrera d'ells, tota la colla confiava i col.laborava en tot, i, en primer lloc, els

castellers que pujaven al tres i al quatre de nou. I tamb6 els que ter:ien possibilitats de fer-ho perd es quedaven a terra. I <baixos>, i (crosses), i <agulles>, i els de darrera del baix... i tants que no es veuen perd hi s6n presents.

14

Com que tots s6n bons, jo m'he decidit per tres personatges de la colla que, en aquest cdlebre tres de nou (primer descarregat en aquest segle, no ho oblidem!), anaven a quints i formaven un pis de tota confianga. Tres joves que fa (quatre dies> varen comengar a pujar amb la canalla; tres joves que s6n de la primera generaci6 formada completament a la colla i que representen, al costat d'uns quants m6s, l'essdncia castellera de la nostra agrupaci6. Tres xicots que ja han fet el castell de vuit al terg i que ja han demostrat la seva vdlua.

Aquests quints del tres de nou

amb folre s6n: Lluis, Tomds

i

<Fede>. Tres grans castellers, tres grans amics i tres elements en els quals la colla pot confiar, ara i sempre. Ells senten els castells i s6n dels nostres <fins el moll de l'os>. l, a m6s, grdcies a les seves qualitats humanes, tamb6 tenen un gran futur en els castells; aixd 6s molt important per la Joves ja que, a m6s d'6sser la millor colla del m6n casteller, tamb6 estd agafant una dimensi6 com a entitat, que fa necessdria la col.laboraci6 de molta gent en la seva gesti6. I nosaltres, els que ja som a la (reserva) veiem, satisfets. que tenim molts joves per a continuar la tasca.

86, comencem per en Llufs; per

alguna cosa 6s pare de familia.

Lluis Gtiell Leal, va n6ixer el 29 d'a-

gost del 65 a Sta. Coloma de Gramenet, lloc on els seus pares varen viure uns anys. Va venir a Valls quan era molt petit i ja no ha marxat m6s. Es casat i pare d'una bonica nena; si fos un nen diriem: pare d'un enxaneta, perd no avancem aconteixements perqud encara que a moltes colles veiem nenes pujant als castells, a la Joves, per ara, nom6s en tenim una: l'Helena Llagostera (la qual ja ha fet el quatre de vuit a quints).

Despr6s tenim en Tomds Gormaz Grimaldos que va n6ixer l'1 1 de maig del 62 a Valls i, finalment, parlarem amb el seu germd Frederic (el <Fede) per a tothom) que va n6ixer el 6 d'abril del 66, tamb6 a la nostra ciutat i que ara esta fent el servei militar. S6n fills d'en Josep Gormaz, un gran element de la colla, a la qual es va integrar des del primer moment, i molt apreciat per tothom.

86, vosaltres vdreu venir tots tres els castells i formdreu Part de Ia canalla; perd com que jo ja us he conegut des del primer moment, crec que ja ho vdreu fer per prdpia voluntat i que ningf no us va imposar res per 6sser castellers perqud vosaltres ja 6reu prou espavilats per a no deixarvos manipular. Es veritat aixd; com vau fer cap a la colla?

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

Tomds: A mi m'hi va portar el meu pare a la colla ja que m'agradaven els castells. Despr6s, perd, em va agafar por, sobretot als pilars; malgrat tot vaig seguir venint sense massa entusiasme fins que un dia, en una sortida que no recordo on era, em vaig entornar en un quatre de set; aleshores vdrem decidir junt amb la familia que, de moment, era millor que em qued6s a casa. I aixf ho vaig fer m6s o menys durant mig any, despr6s vaig tornar a emprendre la tasca comengada i ja no he faltat m6s.

Lluis:

A mi em va portar

el

meu germd, el Magi, perqud ja va veure que m'agradaven molt els castells i, a m6s, veia que era molt dgil per pujar. Vaig comencar d'enxaneta i he seguit sempre a la colla.

Fede: Jo, abans de decidir posar-me la camisa, vaig venir algunes vegades a veure assajar castells amb en Tomds ja que no ho veia gaire clar, i a m6s, aleshores queien molts castells. Ouan vaig comencar a pujar jo era l'aixecador i el Llufs l'enxaneta; crec que vdrem formar una bona parellal

Vosaltres, com he dit, vau comengar a! pom de dalt. Ouin.castell us va impressionar m6s quan formdveu part de Ia canalla?

Tomds: A mf, quan vaig comengar a pujar el pilar de cinc: aixd d'arribar a dalt i no tenir res al davant m'impressionava molt.

Llufs: Jo no vaig tenir gaires problemes amb aixd; potser en un primer moment, el tres de set aixe-

cat per sota va 6sser el que

m6s

respecte em va fer.

Fede: A mi tamb6 m'impressionava el tres de set aixecat per sota. I no cal cal dir les proves del pilar de sis, que en vdrem fer vdries i que vam estar a punt de carregar.

Vosaltres us heu fet castellers a la Joves i 6reu de la canalla de la colla en aquells primers temps tan dificils per a tots. Ara que !a cosa ja funciona, o sigui, ara que ja podeu pujar als castells amb menys perill d'una caiguda, continueu aqui. S'ha produ'ft un canvi molt important en la manera d'anar a fer castells.

Algf de vosaltres tres va pensar en algun moment de deixar-ho?

passar r res mes.

Seguiu a la colla i, com 6s normal, aneu baixant Pisos. Tots tres heu fet el quatre de vuit i el dos de set al terg, cosa que ja assenyala t'alt nivell a qud heu arribat com a castellers. Ouin castell us faria m6s il.lusi6 de fer ara i a quin lloc?

Lluis: A mi, Bond6u, m'agradaria molt poder descarregar el tres de vuit al terg. No et sembla que podria fer-ho molt b6?

Tomis: A mi, m'agradaria fer el pilar de sis al quart i damunt del meu germd Fede. Jo espero que ara, quan vingui de la <mili> ho Prepararem i el podrem descarregar.

Fede: Jo vaig pensar en deixar de fer castells quan vdrem provar tantes vegades el pilar de sis, en el qual jo anava d'aixecador. Aquelles caigudes em varen espantar i van fer que em planteg6s si continuava o no fent castells.

Fede: Home, tu mateix! Si el Tomds vol fer el pilar de sis al quart i damunt meu, jo l'haur6 de fer al terg. A m6s, jo tamb6 tinc tota la confianga en aquest Pilar.

Tomds: El meu cas va ser diferent. A mi em van operar dues vegades de l'hdrnia i, aleshores, semblava que la causa n'eren els castells; per aixd vaig estar pensant en

grats a la colla i sou uns joves que, al costat de l'esposa, en el cas d'en Lluis i de les nfvies en e! cas dels germans Gormaz, se us veu sovint pel nostre estatge' social. Oud hi aportarieu de nou al local o, pel contrari, ja el tro-

deixar de pujar. De moment no m'ha passat res m6s, ja veurem!

Lluis: Per la meva banda vaig estar molt a punt de plegar per un motiu molt diferent: un any per Sta. Ursula no vaig fer cap castell i feia quatre dies que a Tarragona, al concurs, els havia fet tots. Aixd em va fer agafar una enrabiada i volia plegar; com 6s ldgic, despr6s em va

Tots tres esteu molt inte-

beu b6 com estd?

Tomds: Jo crec que ara. amb el vfdeo, ja ha millorat molt el local.

Potser si que uns quants anYS enrera m'hauria agradat que hi hagu6s una mena de (pub), perd ara ja m'estd b6. Pensa, Bond6u, que ja comencem a fer-nos vells!

ESPORTS

VINAS

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS 15

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

Lluis: Jo, com a pare de familia, em conv6 tranquil.litat.

Fede: Jo, ara, aixd de la m[sica i el ball ja no em va gaire, aixi que deixem-nos d'experiments.

Seguim parlant de matdria social a la Colla Joves. Oud farieu vosaltres per crear un ambient a la colla que agrad6s al jovent i que els motiv6s a integrarse m6s en les seves activitats, a part dels castells?

Lluis: Jo crec que als joves ens agradaria molt instal.lar un gimnds ja que podrfem fer moltes coses i, a m6s, ens aniria molt b6 de cara a mantenir la forma ffsica, cosa molt necessdria per als castells que fem ara.

Tomds: A mf tamb6 m'atrau la idea del gimnds. A mi m'agradaria fer peses.

Fede: Res; jo tamb6 estic pel

86 parlem de castells... i dels (grossosD. Vosaltres tres, que teniu <rquatre dies>, 6s increlble la quantitat de castells que heu fet.

Jo penso (i no crec que m'equivoqui) que heu descarregat en dife-

rents llocs un gran ventall de eastells: tres de nou amb folre, cinc de vuit, tres de vuit, quatre de vuit i tamb6 heu carregat el quatre de nou i el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig. I ja no dic res dels castells de set!. Escolteu <ttiosn: qud us queda per fer ara? O.uin pot ser el proper objectiu de la Joves que pugui superar el que hem fet fins ara?

Llufs:

Jo crec que ara hem

d'intentar el tres de vuit aixecat per baix. Voleu dir que agafant-lo b6 no el fotariem dalt?

Tomds: Dos de vuit net i descarregar el quatre amb el pilar de sis.

Fede: Pild de sis i de set.

gimnds!

La colla, com ddiem abans, ja no 6s tal com era quan vau comengar vosaltres; ara tenim Escoia de Grallers, Banda de Mfsi-

Per acabar; quan vdreu baixar del cord6 despr6s de descarregar el tres de nou amb folre,

us

Lluis: Jo, quan vaig arribar a terra, em semblava que estava somniant i no creia que fos Possi-

ca i altres activitats. Com

sembla que ho veu tot aixd el jovent?

Tots tres coincidim en

una

cosa: Ho trobem molt b6 i creiem que en Miquel Rus ha fet una gran tasca davant de les gralles i, ara, davant la Banda de M[sica.

En Tomds aclareix que ara esperen impacients l'himne de la colla.

gTEe

r

qud vau sentir?

ble descarregar-lo tan fdcilment. Va ser extraordinari!.

Tomds: A mi em semblava que no ho era el tres de nou. Jo, si t'he de dir la veritat, no recordo haverme sentit tan b6 en cap tres de vuit ni, potser, de set. Tamb6 semblava estrany que l'altra colla vallenca,

5qne6-

despr6s de tantes Proves no n'hagu6s sortit i, en canvi, nosaltres a la primera. I quin tres de nou!.

Fede: Vols que et digui una cosa Bond6u? Jo encara no m'ho acabo de creure.

Fins aquI l'entrevista a aquests

tres grans castellers de la Joves

que foren els quints del tres de nou amb folre de Sta. Ursula 86; fou la primera vegada en aquest segle que es descarregd aquest castell i va ser l'exhibici6 castellera m6s important del segle XX.

Aquesta 6s la Primera entrevista que he fet a Protagonistes joves de la colla. Castellers que comengaren d'enxanetes i que ara ja s6n grans figures. Castellers com molts d'altres que hi ha a la colla; que Pu-

gen o es queden a terra. Molt de jovent i molt bo.

He quedat sorPrds de la serietat de tots tres, del seu amor vers la colla i del seu entusiasme per tal de no quedar estancats en l'dxit as. solit.

Tres castellers dolguts

Amics de la Joves, estem tranquils: la colla t6 una reserva de jovent de tota confianoa.

BONDEU

BR ltr COL.LABORACTO

sgDB@g C/. Abat Llort,

1

1

Teldfon 60 15 61

amb

algri que afirmava que els altres ho farien tot i la nostra colla res, dolguts d'haver sentit coses als castellers de l'altra colla i que ara Podriem repetir nosaltres; perd nosaltres no som aixf i el que hem de dir ho diem a la plaga.

VALLS

COLLA JOVES xtQuETs DE VALLS

PIT I AMUNT BRAUS XIOUETS Altra volta per la Fira, que Santa Ursula anomenem, la <Colla Joves> del poble, enlairava els seus <Castells>r.

A fe de m6n no fou poca, l'expectaci6 dels forans que ompliren tota la plaga i altres carrers del voltant Primer (tres de nou> d'aquest segle, que el poble veu <descarregar>

i aixd a casa nostra, en el bressol d'aquest art.

L'emoci6 no tingu6 limits i amb els bragos enlairats els crits de visca... visca, atronaven fins als terrats.

Pdgina d'Or a la histdria, novament hem omplert en una gesta inesborrable de forga, equilibri, valor i seny.

No acabd pas la diada, doncs quedava quelcom m6s <cinc de vuit> amb moltes ganes, vam veure fet i desfet.

Com a colof6 d'aquest dia, el que mai s'havia fet dos <castells de nou> a la placa, no demanem ja res m6s.

Braus <Xiquets de Valls> Colla Joves> pit i amunt no afluixeu... doncs la histdria no s'acaba, i tenim d'arribar al cel...

VIVESO

SIGUEM OPTTMISTES Aquest any intentarem altra volta el <Ouatre de nou> amb folre Si dona ... si !! no posis aquesta cara !l ii El descarregarem ll FOC NOU n.o 12 pdS. 5. JUNY - I9Bo

LA FE MOU MUNTANYES Mira-la que satisfeta Ho hem aconseguit En lloc del <O.uatre> el <Tres de Nou> amb folre Enhorabona Xiquets

DE L'AcruAcrO cASTELLERA DE sANTA unsuun EL NOSTRE LOCAL FOU UNA FESTA

L'Escola de Grallers de la Colla durant la festa al nostre local Foto: Viveso.

El video no va faltar per veure la millor actuaci6 d'aquest segle Foto: Viveso

La banda de La Pera tamb6 actua a la festa.

Fotor Viveso

18

Tota la Colla va 6ss6r present a la festa de la millor actuaci6 d'aquest segle Foto: Viveso

GOLL'\ IOVES

XIQUETS DE VALLS

FETS

REPTES ACONSEGUITS

Des de la seva fundaci6 la Colla Joves Xiquets de Valls, ha estat oferint valor. Un valor que li ha propor-

cionat, davant del risc, jornades glorioses. Arreu de Catalunya i incl[s fdra, la presdncia d'aquesta Colla Joves Xiquets de Valls, l'engrescadora marxa de les seves gralles i tamb6 de la seva banda <La Pera>, tot original de la prdpia escola i del seu bon treball, van explicant el magistral art de fer castells, utilitzant el llenguatge de la valentia, donant sempre la cara i sense perdre el seny.

A,mb aquest valor. amb aquest seny, consigna de

la Coila Joves, s'ha atorgat als seus components Ia gloriosa aurdola d'idols. Fa molts anys que la Colla Joves 6s capdavantera, cal recordar que fou la que obri el camf cap a l'era de les grans realitzacions. Estem atravessant una nova dpoca d'or dels castells, d'aquells castells que els nostres avantpassats varen fer.

Aquest patrimoni que ha anat passant de pares a fills per a reivindicar les tradicions molt arrelades en l'autdntic crit casteller de <Forca, equilibri, valor i seny).

La Colla Joves Xiquets de Valls era molt conscient dels dos grans compromisos que suposaven el Concurs i Santa Ursula, i tamb6 sabia que pel gran nombre de castellers i afeccionats que es concentrarien tant a

Sorlint de la placa del Blat amb els Grallers, fins el nostre local desprds de la millor actuacio castellera d'aquest segle.

Fotoi R. Amen6s.

Tarragona com a la plaga del Blat, tenia de donar i oferir tot el seu valor davant el risc. La Colla es prepard programant tota una gamma de castells fdra de sdrie, uns castells que per les seves dificultats, encara s6n considerats com a mftics.

A la plaga del Blat i ja com a cloenda de la temporada, la Colla Joves no podia contemporitzar, ni restar pendent o especulant respecte al que farien els altres.

Per aquest motiu la Colla Joves va jugar molt fort sortint a la palestra amb un (Tres de Nou amb folre, el qual era descarregat per primera vegada en aquest segle. L'alegria fou desbordant, perd no acabd aqui la seva valentia i com a segon castell enlairava un Cinc de Vuit que tamb6 fou descarregat havent-lo de treballar moltfssim. Es comengava a perfilar la gran proesa del segle. I a la tercera ronda es confirmd. El Ouatre de Nou amb folre que la Colla Joves carregd perfectament, provocava el deliri, les lldgrimes, i les abragades exultants dins el rotlle de camises vermelles i que contagiaven la gent de tota la plaga i carrers propers.

La Colla Joves Xiquets de Valls havia inscrit a la historia dels castells una nova fita. inddita durant cent anys.

Alld que va succeir a la plaga del Blat per Santa Ursula del 1986, mereix, indubtablement, un andlisi que possiblement molta gent ja l'ha fet. La Colla Joves disposa d'un estol de gent jove i sensata que coneix abastament els secrets dels castells. Aquests intents mai no van ser un gest desesperat sin6 el treball de molt temps, d'hores d'assaig. Aquest treball, aquest esforg i aquest valor, 6s el que quedd escrit amb lletres d'Or a la plaga del Blat el passat dia 26 d'octubre del 1 986.

Fou una forma de demostrar que la millor gldria no consisteix en no caure mai, sin6 en aixecar-se altra vegada.

Els pilars de cinc com a cloenda de la millor actuaci6 castellera d'aquest segle Foto: Masip.

JOAN Ma. VENTURA 19

PERAMIM-SE

IEELMIRIN mecanismes de revaloritzaci6 en funci6 de l'augment de l'index del cost de la vida i de la capacitat d'estalvi. Perqud Vostd pugui retirarse senseque el retirin.

MES INTERES, MES SEGURETAT uHoritz6 Estalvi-Pensi5, li ofereix un elevat interds. L11% durant el 1986, revisable cada final d'any, per a obtenir un elevat nivell de rendibilitat. D'altra banda, nHoritz6 EstalviPensi6, inclou una asseguranga d'accidents sense cost per a Vostd (*).

SEMPRE EL QUE MES LI CONVINGUI El Pla de Jubilaci6 del BANC DE SABADELL pot fer-se'l a la seva mida: o Obrir-lo a qualsevol edat. o Fixar els anys de durada i l'import de les quotes, que pot ser fix o variable. o I, fins i tot, pot modificar-lo, interrompre'1, reactivar-lo o liquidar-lo quan vulgui.

RETALLI EI-S SEUS IMPOSTOS AMB ABSO LUTA TRANSPANEruCIN Per evitar-li despeses de darrera hora, tots els cdlculs del Pla de Jubilaci6 uHoritz6 EstalviPensi6, es fan prdvia deducciS del 18% de retenci6 a compte de I'l.R.P.F. A m6s, proporciona un 15% de desgravaci6 fiscal que li permetrA retallar considerablement els seus impostos.

UESTE,M ESPERANT

UN PLA DE JUBILACIO AUE. TE EN COMPTE LA INFLACIO En els darrers 20 anys els preus s'han multiplicat per deu. Per quant ho faran en els propers vint anys?. El BANC DE SABADELL li ofereix un Pla de Jubilaci6 que permet establir

Vingui a veure'ns o truqui a qualsevol de les nostres Oficines, o al Servei FONOBANC, teldfon (93) 726 90 22, i l'informarem personalment, amb tot detall. Lestem esperant. ('") Mitjanqant una polissa col'lectiva subscrita amb les Companyies A.G.E i Mritua Sabadellenca dAssegurances.

c-.t

rr)

rtr) o.

Lri cci

BAI.{C DE SABADELL Bon Serrei 20

COLLA JOVES

xrQuETs DE VALLS

CORD6 CASTELTER En aquesta edici6 especial de FOC NOU, s'observard que <Cord6 Casteller> es presenta per a referir-se nom6s a les colles que han intentat castells de nou durant aquest any 1 986.

COLLA JOVES

XIOUETS DE VALLS COLLA VELLA XIOUETS DE VALLS

3 de 9 a.f.

4 de 9 a.f.

1 descarregat

2 carregats 2 intents

2 carregats

l

intent

CASTELLERS DE

3 intents

VILAFRANCA

Aquesta 6s l'estadfstica pel que es refereix a castells de nou, que en la temporada 86 tres colles han intentat, i, en un sol cas, han aconseguit descarregar per primera vegada durant el present segle. EI Tres de Nou amb folre

descarregat per la nostra Colla Joves Xiquets de Valls durant la diada de Santa Ursula. propicid tamb6 una altra fita importantissima: fer en una mateixa diada, cosa molt dificil de superar, dos castells de nou. com s6n el tres i el quatre de nou amb folre, un descarregat i l'altre carregat, i al bell mig d'aquests dos castells, un altre superb i magnffic Cinc de Vuit.

Aquests castells de nou intentats per la nostra Colla Joves, s'han aconseguit de la segLient manera i en els llocs que s'indiquen.

30-8.86.- VILAFRANCA 2 intents del 4 de 9 amb folre, Sant Fdlix.

28-9.86.- TARRAGONA 4 de 9 amb folre carregat a la ronda de millorament del Concurs de Castells.

26-10-86.- VALLS Primer intent de la Colla Joves i primer 3 de 9 amb folre, descarregat del present segle.

4 de 9 amb folre carregat per cloure la magnffica actuaci6 de Santa Ursula 86.

JOAN Ma. VENTURA

EL PESSEBRE DELS CASTELLERS El <cap de collal el pastor nl'enxanetat el nen Jesis aixecant-ne les manetes.

Els <segonsl s6n els tres patges ben <folratsl de bones robes llampant, vermell, negre i blanc guarnien tot el voltant.

Per la seva posici6... he trobat que el cagador td de ser <l'aixecador> Ddu meu, gue tro ho faci... no:!

que d'Orient porten coses van a peu sobre el caml doncs no tenen ni polli.

La Verge i Sant Josep els <dososst podrien ser

En conjunt 6s un pessebre que en cent anys no haviem vist

doncs amb l'esquena corbada sols els manca la vara.

<La Jovesr et plantd per Santa 1rsula del mil nou-cents vuitanta-sis.

Dels <tergos> fins a <sisenst en fan tots una rotllana i alegraren la diada tot ballant una sardana.

Amb motiu del primer <tres de

i la tpinyat;

les ovelles

ja

Els <baixosts els tres reis s6n

,b

V. VENTURA nou

amb folre> descarregat en aquest segle, properes ja les Festes Nadalenques.

fl-

COLLA JOVES

xtQuETs DE VALLS

JO NO VAIG VEURE EL TRES DE NOU La passada diada de Sta. Ursula, no era a Valls; l'altre gran afici6 que tinc, requeria la meva presdncia per terres tortosines; aixf i tot, a 114 de 3 de la tarda ja sabia que havia passat a la plaga del Blat. Despr6s d'una ansiada trucada telefdnica, no podia creure el que m'estaven dient.

Es <fotut> estar a cent kms. quan nom6s et pots imaginar vagament el que estd passant a la plaga. Cert que despr6s, grdcies als videos he pogut veure i disfrutar les vegades que he volgut l'actuaci6 de la diada, perd hi ha una cosa que no podr6 fer, que 6s viure-la com la majoria de vosaltres vdreu fer. El que si far6 6s disfrutar-la llargament, perqud una diada aixi costa de pair-la per tothom.

Serveixi aixd nom6s de predmbul ja que no t6 res a veure amb el que vull dir.

La Veu, La Veu...

Abans de la diada de Sta. Ursula va arribar a les meves mans la revista editada per la Colla Vella <La Veu de la Colla Vella> La Veu. Llegida ara, despr6s de l'actuaci6, hi ha alguns articles, comentaris i sobretot premonicions que resulten xocants. Reconec que jo escric amb avantatge doncs l'actuaci6 ja ha passat, perd les coses v6nen com v6nen.

Ouan jo vaig comengar a escriure al Foc Nou un bon amic meu de la Colla em va donar un consell que no he oblidat mai, i sempre he procurat tenir present, aquest amic em va dir: <Terreu, v6s amb compte amb el que escriguis de castells, sobretot abans d'una gran diada, despr6s t'ho podrien fer empassar>. lndubtablement jo era i segueixo sent un novell en el tema casteller i per tant no soc ning( per a donar consells a gent que 6s tota una autoritat en el tema, encara que com demostra, s'equivoquen.

Cert que cada qual pot dir i escriure el que vol i de la manera que li d6na la gana; tots som com som aixd entre altres coses ens diferdncia, perd al mateix temps porta a situacions desagradables pel que escriu i en aquest cas divertides pels que llegeixen.

No puc doncs evitar el fet de fer alguns comentaris de les premonicions i opinions que surten a <La Veu>. En alguns d'ells com veureu hi estic d'acord.

Segons aquesta revista, La Colla Joves, som una Colla que <d6na emoci6 a la indiscutible superioritat de la Colla Vella>. Certament, tal com es va veure, en l'6ltim concurs ja n'hi vdrem posar d'emoci6, potser massa, i va resultar que aquesta emoci6 va tornar-se en obligaci6 per altres que es pensaven que alld era i

bufar i fer ampolles. Doncs no senyors, els vdrem obligar a fer el castell -que diuen- que portaven de regal.

Algunes vegades els que donen emoci6, es passen, fan coses que no estan previstes i aixd no agrada.

Hi ha un altre pdrraf -concretament de l'editorialde <La Veu> que us el copiar6 sencer, cioncs penso que us agradard. <La diada de Sta. Ursula pot 6sser una cosa mai vista. si tot el que es diu es pot materialitzar, fins a quatre castells de nou ialgun de vuit per fer gana. No cal dir que la responsabilitat de la Colla Vella toca sostre i no podem fallar>.

He de recon6ixer que les premonicions fetes en aquest sentit quasi es varen encertar. Si senyor, Sta. Ursula va ser una cosa mai vista, que ens ho diguin a nosaltres. la Colla Joves no va fallar. Vdrem intentar aconseguir els dos castells de nou ialgun de vuit per fer gana. Aixd no s'havia vist mai, perd faltaven altres castells perqud la premonici6 fos complerta. Nosaltres vdrem complir, encara que dies abans s'haguessin d'aguantar tot tipus de comentaris graciosos <xistososrl.

Sempre he cregut, que la preponderdncia portada a extrems 6s dolenta i el fet de creure's que un mateix o un col.lectiu 6s ia perfecci6, 6s passai'-se de la ratlla, perqud tothom pot tenir errors, fins itot els que es creuen que ells s6n la perfecci6, que no podien errar mai i ara, vds per on, ens trobem en la situaci6 de qud, els que -segons diuen- nom6s servien per donar emoci6, no sabien fer folres, els faltava organitzaci6 i tenien uns dirigents sense capacitat, tots aquests fan la millor actuaci6 del segle, quasi res: dos castells de nou i el cinc de vuit.

Ara es comencen a sentir i suposo que seguirem sentint comentaris i arguments com aquest: <el que compta 6s l'actuaci6 de tota la temporada> fins i tot els que no estan a favor dels concursos ara s'han de recolzar amb ells dient que <Si sum6ssim tots els punts aconseguits encara els guanyem>.

N'hi ha per tots els gustos. Tot el que vosaltres volgueu, perd vosaltres sabeu, encara que no es pugui recon6ixer p0blicament, que cap d'aquests arguments es pot posar al costat l'actuaci6 de la Colla Joves feta per Sta. 0rsula. M'atreveixo a opinar, encara que corro el risc d'equivocar-me, que m6s d'un canviaria els arguments dits anteriorment per la nostra actuaci6 del passat 26 d'octubre. I jo ho comprenc, perd no s'accepta el canvi.

Ah! m'ho deixava, el 3 de 9 que vdrem fer no 6s moralment descarregat. i

FRANCESC TERREU

I

NOTA:

Us comuniquem que la Diada de la nostra Colla serd el prdxim 21 de Desembre, comengard la festa el dia 14 amb diferents actes a la Casa de Cultura, durant la semana

Cercavila per la nostra ciutat serd molt sonada, Xocolatada per la mainada de tot el poble, ball al nostre envelat i per tancar els diferents actes de la setmana, el Dinar de Germa-

es faran vdries competicions esportives, la tradicional vettla-

nor.

da amb Havaneres i Rom cremat, Simultdnies d'Escacs, 22

la

Ni l'enxaneta ni I'aixecador s6n socis de l'71'Agrupaci6 Mritua. t,, Perd podran ser-ho i beneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys.

S6n molts els castellers que formen part de la nostra tasca col lectiva!

Perqud a I'Agrupaci6 M[tua tamb6 fem pinyaUna pinya de m6s de 240.000 home; i dones que ens ajudem

m[tuament en cas de malaltia, intervencions quinirgiques, estada a la clinica, invalidesa, defuncio, ajut a I'orfanesa

Una pinya que formd el I 902 i ha anat creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom.

es

Informeu-vos-en trav6s de mutualistes amics. a

Delsl6anysfets als 40 per complir, tots, homes i dones,

podeu entrar-hi.

to

to

Apr6nidiomes.

finddsmessortides.

El M6n seri teu en la mesura que hi puguis connectar.

Tancar-te 6s limitar-te. Fes la millor inversi6: inverteix en tu mateix iaprEn idiomes. Serirs iviur)s molt m6s.

G EN

ERIIt,,if frfl E}IiL*

NYA

M

COL.LABORACIO CULTURAL DE