FET GASTETLER La Moixiganga d'lgualada (Casteller - Ball de la Moixiganga)- (ll) Per Marcel'li J. Valls i Tornd riimico con antorchas en el que tomava parte toda la co- COORDENADES PENEDESENOUES I TARRAGONINES Acabem de mencionar la Catalunya Nova. Als apartats segrients relacionarem, tot sovint la Moixiganga d'lgualada amb grups del mateix gdnere del Penedds i del Camp de Tarragona. En aquest sentit, hem de tenir present que, en matdria de , lgualada participa plenament de la naturalesa d'aquestes dues comarques, una zona molt concreta del pais, en la qual s'ha desenvolupat tot un ventall de danses i entremesos al costat o a l'entorn d'uns castells hominals fortament arrelats en l'dnima i l'esperit del poble. La Festa Major d'lgualada, tant pel que fa a la seva estructura general com pels diversos elements folkldrics que hi prenien -i que continuen prenent-hi part alguns dels quals- t6 molts punts coincidents amb les festes majors penedesen- part ques i tarragonines, entre elles la suprema i moddlica Festa lVlajor de Vilafranca. Aquest paral'lelisme lgualada-Penedds-Camp de Tarragona ris subratllat per Joan Amades quan, en el seu incommensurable Costumari Catald, s'atura a comentar la nostra Festa Major: , t6 encara ben present l'encis de tals preparatius: <...|a colla de la Moixiganga, en arribar Sant Jaume, cada vesprada s'entrenava davant dels Picapedlsls115).a les vuit del vespre sortia una parella amb tabal i gralla; bo i donant un volt per la vila anava recollint la gent. Al cap d'un quart comengaven els assaigs mentre s'ho contemplava un gran nlmero de badocs. El cap de colla disposava el personal i...)). {16) Els dia 23 d'agost, vigilia de la festivitat de Sant Patr6 i primer dia de la Festa Major, la Moixiganga ja no tenia espera. El ja esmentat antic (moixigangueroD, aixi ho explica en la i Graells: <<...durante la vispera de la Fiesta Mayor, al salir de la Casa de la Ciudad, nos dirigiamos al domicilio del Sr. Alcalde, y alli haciamos lo que se llamaba la entrada, que era un baile conversa mantinguda amb Ramon Pip6 18 lla)). (17) Es ara Salvador Riba i Gumd qui, a que sortia m6s tard i que era integrada per tota la comparseria folkldrica. D'altra banda, precisa quelcom sobre la referida dansa: <... evolucionaven passant els de la dreta a l'esquerra i viceversa, marcant uns punts (que no sab16 determinar), perd que amb els compassos de la mrisica que s'hi executava (que encara es conserva), potser es podria refer dita dansa>. Aquesta mrlsica, amb el tftol d'(Entrada> i clarament diferenciada de les altres melodies igualadines de la Moixiganga, 6s continguda al citat treball de Gabriel Castellir publicat l'any 1905 a Sometent. Solfejada la partitura, hom pot observar amb facilitat que consta d'uns compassos inicials -solemnes i de grandiositat processional- que deuen correspondre a la passejada en dues fileres, i d'uns altres compassos m6s alegres i enjogassats que, d'acord al que ens ha dit el vell , demostren que la dansa consegLient era feta a base d'accentuats moviments ritmics. lgualment, la tonada musical que ens ocupa, unida a una altra de les que tenia la Moixiganga i, per tant, no diferenciable al primer cop d'ull,6s inclosa al recull per a piano que, l'any 1912, el mestre ll.luminat Saperas f6u de les .{1s) ls m6s, donat que l'esmentat treball de Gabriel Castelld fou insertat a la Revista Musical Catalana, hom pot trobar tamb6 aquesta i les altres melodies de la Moixiganga a les piigines d'aquesta publicaci6 especialitza- ds.. (20) L'